<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20453" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20453?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:33+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="139371">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/28ce5c8f0e547edffb2a998d9542240e.JPG</src>
      <authentication>9000ad545fda7900b4639e7217e13fb6</authentication>
    </file>
    <file fileId="139372">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/9e4e3d4afee1561ccedf6164c4647b21.pdf</src>
      <authentication>a74f2df6e58e3488957ed0293330793e</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631896">
                  <text>17* Annada

N° 127

Mai 1935

Lo Gai Saber
Revisia de VESCOLA OCCITANA

Dis Aup i Pirenèu

F. Mistral.

TOLOZA
1-4,

Carrtèra dels

Arts,

1-4

Lo Numéro: 2 fr.

�LrO GAI

SABER

Revista de l'ES COLA OCCITANA

BURBUS:

14, Carl-ièra

ciels Arts

Pransa

Abonaments

:

:

Estrange

(Edicion de luxe

sus

un

an

—

...

: un an

.

.

papièr Lafuma

TOL.OZA

15 fr.

25 fr.
:

35 fr.)

ENSENHADOR
del

N° 127

( Mai 1935)

lean LESAFFRE:

La Réforme de l'Etat.

Prospèr ESTIEU:
Valèri BERNARD:

La Mórt de Tristan
A Juli Boisièra.

Guilhëm de NACROZA:

Al Mez de Mai,

Cecilia ClIXAC:

La Farsa del Ruscadièr.

F, GACLHET, M.

RIERES
CRI-CRI

:

:

e

d'Izèut.

CAR¬
Addicions, Rectificacion.

Bolegadisa Occitana .
Academìa dels Jòcs Florals.
La Campana del Agot.
La Societat d'Estudis Occitans.

La Santa Estèla 1935.

Suplement, pels escolans e los amies del Colètge d'Occitania,
La Rampelada (N°3i) : Grammaire occitane, per l'abat Salvat, debers d'escolans { Loïza Paulin, Pèire Faure), novelun»
del Colètge.

Burèu de l'Escôla Occitana
Prosper Estieu, capiscòl; Antonin Perbosc,
J.-Rozès de Brousse, Francés de Gélis, jos-capiscòls ; Armand Praviel, clavaire ; Jozèp
Salvat, secretari; Joan Séguy, secretari-adjunt.

Filadèlfa de Gerda, Francés Tresserre,
Jaques-Emili Abelous, Lois Théron de Montaugé, Juli Cubaynes, Joan Ladoux, conseillers.

�8a Annada

-

IM- 31.

Mars-Abrilh 1935.

La Ram pelade
del

Colètge d'Occitanïa
(Suplement al Gai Saber n° I27&gt;

Redac.

e

Adm.

:

2,

Plasa Montmorenci

CASTÈLNOUDARl

L,o

( Aude )

Rage de Grammaire
LE VERBE
1° Formes

(suite)

III. Verbes Irréguliers
3.

Verbes

en e

—

3e groupe

onhe, unhe, oindre.
onhi
qu'onhi
onhiai

onhent

(suite)
—

(suite).

onh

onch, unt

onhèri

onhiguèri
onhirai

qu'onhiguèsi
onhiriai

paise, pèise, paître.
paisi
que paisi
pais
paisiai
paisent
paisut, paspaisisiai
[ eut
paiseguèri
que paiseguèsi
paisirai
paisiriai
pareise, parestre, paraître.
pareisi
que paregui
pareis
pareisiai
pareisent
parescut
pareguent

paregut

�pariguèri
parirai
pareiserai
parestrai

que

pariguèsi
paririai
pareiseriai
parestriai

percebre, percevoir.

que percebi
percebi
perceu
percebiai
percebent
percebut
percebèri
que percebèsi
percebriai
percebrai

planiie, plaindre.
planhi
que planhi
planh
planhisi
« planhigui
planhent
planh
planhiai
planhisiai
planhiguent planhut

plangut

planguent

planhèri
que planhèsi
planhiguèri
« planhiguèsi
planhiriai
planhirai
plaire, plaire;
plazi

que

plazi
plagui
plazent

plaziai

plai
plagut

plazegut

plaguent

plazèri
plaguèri
plairai
plazerai

que
«

plazèsi
plaguèsi
plairiai
plazeriai

plòure, pleuvoir : verbe
plòu
plovia
plòuguèt
plòurà

que
que

impersonnel,

plòugue
plòuguent
plòuguèse
plòuria

prendre, prene, prendre.
preni
que prengui
preniai
prenent

plòugut

pren

prenguent

prenguèri
prendrai

que

prenguèsi
prendriai

prés

�231

—

quèrre, chercher

:

—

verbe défectif. Infinitif seul.

rabastraire, faire du bruit

: verbe

défectif. Infinitif

[seul.
raire, rader

une mesure :

verbe défectif. Infinitif seul.

rire, rire,

rizi
riziai

que rigui
rizent

riguèri

que

rirai

rbire, roire,

ris

rigut

riguent
riguèsi
ririai

ronger :

verbe défectif. Infinitif seul.

sèire, asseoir, cf : creire, veire.

p.

passé : sèit.

tene, tenir.
teni

que

teniai

tengui

ten

tenent

tengut

tenguent

tenguèri

que

tendrai

tenguèsi
tendriai

traire, tirer,
trazi
traziai

que

traguèri

que

tragui

trai
trait, trach

trazent

trairai

traguèsi
trairiai

veire, ve^e, voir,
vezi
veziai

que vegui

vei

vezent

vist

veguent

vejèri

que

veirai

vejèsi
veiriai

viure, vivre,
vivi
viviai

que visqui, vigui
vivent

visquèri

que

viurai

viu
viscut

visquent
visquèsi
viuriai
Abbé

Joseph SALVAT.

�L,o Canton

dels Escolans
deber als escolans de la
titolat Eime trum.

Lo 14 de mars, abiam donat coma
Seccion II lo poème inédit deProsper Estieu
Lo calia revirar en francés, pèi abiam demandai,

coma tra-

facultatiu:«Que pensatz d'aquel poème de nôstre decan,
en vos inspirant de sas ôbras e de sa vida.
Abèm corregit 17 debers, gaireben totis plan bons.
Aici lo tèxte occitan, seguit de la traduccion franceza mandada à totis los escolans aprèp correccion.
balh

Èime

trum

Quantis bordons an resontit
Dins mon cap d'occitan trobaire,
Totis los còps que t'ai au^it,
O campanal de mon ternaire!
Mas, tre que los batalhs d'aram
Trucàban plus sus las campanas,
Despoderat del diu^enc flam,
Perdiai mon temps en rimas varias.
Ç)nantis remenilhs poetics
M'an inspirât las verdas pradas
Tant ricas de perfums rustics
E de milanta flors ondradas !
Mas, quand venian jorns entrûmits,
A Castelnòu com à Tolo^a,
Subre 1' flahut mos paures dits
Trobàban plus canson gaujo\a.
Quantas espéras cap
Mandèri
Dins

ma

al cèl

de cofilhadas,
prima e mon estiu
com

bel,

Quantas d'esperas abrondadas !
Mas, qu'esperar dins lo vielhum ?
En m'endormint jos la flasada
Com me sentisi l'èime trum
E moridora la

pensada!

�—

233

—

Pensées sombres
ont retenti dans ma tète de poète occitan,
t'ai entendu, ô clocher de mon village! Mais,
dès que les battants d'airain ne frappaient plus les cloches, dé¬
possédé de la divine flamme, je perdais mon temps en rimes vai¬
Combien de

vers

■chaque fois que je

nes.

poétiques m'ont inspiré les vertes prai¬
rustiques parfums et ornées d'innombrables
fleurs! Mais, quand venaient les jours brumeux, à Castelnaudary comme à Toulouse, sur lefluteau mes pauvres doigts ne trou¬
vaient plus de joyeuse chanson.
Que d'espoirs j'ai fait s'élancer vers le ciel comme des alouet¬
tes huppées, dans mon printemps et mon bel été, que d'espoirs
enthousiastes! Mais, que peut-on attendre de la vieillesse? En
m'endormant sous ma couverture, comme je me sens l'esprit
sombre et la pensée mourante.
Combien de refrains

ries si riches en

P. E.

an probat un còp de
publicam un, de Dôna

Demest los trabalhs facultatius que nos
mai l'estrambôrd de nôstres escolans, ne

.Paulin, escolana de la

A prepaus

Còlha d'Albi del Colètge

d'Occitania.

d'«Eime trum» de Prosper Estieu

Aquel poème de Prosper Estieu sembla un coson òbra poetica e de sa vida.
Lo cant de las campanas es la votz de sa tèrra
qu'a tant bèlament inspirât sas poezias. D'efèt, lo
campanal, subretot al campèstre, acompanha, de
l'auròra dusc'à solelh colc, nôstres trabalhs. Lo trobaire occitan, se "lauraba pas ambe la relha", lauraba d'un autre biais e nos a donat "Lo Terrador"
ont se debana la vida del campèstre.

mentari de

Mas las campanas

pican tant-ben las oras

de nôs¬

nôstra naisensa, dusc'al vèspre,
maitin dusc' al ser, càntan nôsnôstras penas. Prosper Estieu las auzi-

vida de Laubeta,
nôstra mort, e, del

tra

jòias e
guèt, aquelas "Oras cantairas" e las emprezonèt dins
la gabia d'aur de sos bordons.
Aquela tèrra tant aimada, sas pradas "tant ricas
de perfums rustics", sos ôrts, sos boscatges,

tras

sas

gents, los

manhifiguèt dins sos vèrses. Totas

las

�—

234

—

"Flors d'Occitanìa"

e de
plus lènh, las culhiguèt,.
aquelas se pasiran pas. Totis los cants, totislos
brezilhs, los auziguèt e los nos virèt en lenga nòstra

mas

sul "Flahut occitan". Resde la belòriade nòstre cèl
e
de nòstra tèrra escapèt à sos èlhs, à sos auzi-

dons, à

son

èime

e

à

son cor.

Es el, lo Rosinhòl

Embrïaigat dins Vòrt del perfum d'una rb^a.
Pracò,

per tant bêla que siague son òbra de poèta,
vida n'es pas mens. Aquelas "espéras abrondadas" que Prosper Estieu mandèt
cap al cèl "coma
de cofilhadas" son, demest d'autras, las
sa

espéras del
grand felibre qu'espertèt per nos-aus l'ama de nòstra rasa. Gracias
à-n-el, aquela lenga d'òc tant mesprezada jol nom de pâtés a tornat trobar sos titols
de noblesa : sa sintaxi, son vocabulari pozats à
las
doas sorgas naturalas, la tradicion sabenta e la tradicion popularia. La sobeirana
lenga d'ôcque senhorejaba del temps dels grands aujòls e qu'abiam laisada s'afrabar, vaqui que la nos tornèt dins tota sa
belor. E se sab que servar sa
lenga à-n-un pòple, es
servar, del mêmes côp, son ama.
Crezi pas que pògue i aber de vida
plus bêla que
la que se consacra à salvar l'ama d'un
pais. Pros¬
per Estieu pòd pas, deu pas aber 1 "èime trum". Nos
a

dich

:

ai escriut qualques libres
Per far naise de felibres.
Es atal qiCai trabalhat.
...

Los filhs e las filhasdel èime e del còr del trobaioccitan an auzit e comprés la subrebèla litson
que
s'enlaira de son òbra e de sa vida. Las cofilhadas an
anizat e pertot los nizes s'espèrtan.
re

Loiza PAULIN,

iiiiiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiimiiiiiiiimiimiiiiiiiiiiiiii
D'un de nbstres escolans,
bre de joventut.

donam aquel remem¬

�—

235

—

REMEMBRE
Ambe la prima èran tornadaslas longas vespradas.
Vèrs las quatre oras, son escóla clavada, mon paire
s'enanaba trabalhar per l'òrt. L'anduzac e lo foson
abian dormit tôt l'ibèrn; èra temps, ara, de lor far

pèrdre lo rolh en palejant las taulas e netejant las
razas, ont garronaba l'agram.
Ieu, lo disate e lo dimècres, abiai la permision de
m'enanar gardar lo bestial ambe mon amie Pèire.
L'ajudabi à alargar sos biòus, i trobant un plazer
sens parièr.
Lo torni veze plan sobent, dins mos sovenirs, aquel camin tòrt que los bartases apichonàban cada
an, tôt just pron larg, d'aqui entre aqui, per laisar
pasar las banas dels maurèls. Elis s'enanàban dabant,
trigosant la truca pels peirals, s'escarraunhant las
aurelhas als branquets d'albespin, secotisent
enca nèu
de lors floretas blancas. Nos-aus

la maisegui-

siam, acabant nòstre cantèl.

Qu'èra polideta aquela pitchona sorga ont nos arper beure ! Imaginatz-vos l'aurièra d'un
bosquet, al fonze d'una davalada. Aqui, demèst las
quonolhas fiblantas de la sesca, una miniatura de
pots-artezian fazia dansar lo sable fin jol mantèl vert
de tironada. Nos aprochàbem, fazent puntetas, am¬
be bespèr d'agantar qualqua granhòta espatarrada
pel erbum. E las mans junhidas à mòda de gobelet,
bebiam l'aiga tant canda e tant fresca. Aprèp, recatats, gara corre cap à la prada, ont los maurèls, dé¬
jà, se congostàban pel pastenc mirgalhat.
A, enfantons! Qunas escorregudas! Qunas acorsadas ! A nos tòrse la mèlsa! Ai plan pensât, dempèi, à-n-aquelis mainatjons de las vilas s'amuzant
per las razas dels òrts publics e que lo foeta-goses
acorsa quora los
vei trepejar lo pelhenc magre e
gaireben sacrat ont sembla que las margalidetas àjen pas la fòrsa de tirar lor nas pallifèc. Son coma
los auzelons que, dins lor prezon de fiai de fèrre,
càntan, lo tristum al cor, en agaitant lo cèl blau.

restàbem

�—

236

—

Nòs-aus, dins

nòstras escorregudas pels pastencsdemèst las floretas e lo cant
lèus refofant d'aire perfumat
e pur, èrem coma l'aucelilha
piutant dins lo brancum. Sautant barats e
bartases, nos arrestàbem pas
que quora lo buf nos mancaba, las templegas tibaque nos capelàban,
-dels grilhs, nòstres

das à

se

crebar.

I abia que lo dabantal, el, qu'auria
pogut se planhe, amor que de còps m'arribaba de l'esperrecar un

bricalh pels romècs. E mos
pompilhs tamben, que
los espins enregàban sens cap
pietat. La

de
mamà
repotegaba quora los domatges abian pasat l'òsca ;
mas, èra tant braba! Sa man se levaba ben qualques còps, mas èra totjorn un poton que cajia sus
mas

gautas.
Pèire FAURE
de Toloza.

AI

Colette

Compliments'à nòstre amie Monsenhor Tournier, de l'AcaJòcs Florals, que ven d'èstre nommât pel Sobeiran
son Ostal, e à nòstre amic
Jozèp Vaylet, oficièr

demia dels

Pontifi Prélat de

d'Academìa.

Nòstra amiga dòna Anna-Marìa Ponrouch-Petit ven d'aber
dos polits besons, Gabriel e Bernât. Felicitacions.
Nòstra escolana

Joana de Gineste a faituna bèla conferencia
de mars pasat, à Belpech (Aude). Acù va plan,
Nôstra escolana Clara Azaïs, de
Marselheta, es devenguda
dóna Peany. Vôts de bonauransa, e tant-ben à nôstra escolana
Eliza Rocaché, dels Cases, devenguda dòna
Crespy.
Demest los lauréats de FAcademia dels
Jôcs Florals, abèm
legit los noms de nôstres amies Grenier, Girou, Barcelo, Narach,
Guilhèm de Nauroza, e Calelhon. Nôstra escolana M.-A. Daguet es laureata de la Ginèsta d'Aur, de Perpinhan.
Cal senhalar la bolegadisa, à Carcasona, de nôstres escolans
Maria Baraillé e Renat Nelli, e de nôstre amie Girou
per revis-

en

occitan, lo

24

colar YEscòla Aadenca.
Un de nôstres amies

nos

a

mandat

pension de guèrra

son

primièr trimèstre de

: 564 fr. Lo remerciam.
Nôstra escolana Andréa Carbonne a
perdut son paire. Li
mandant nôstra simpatia, coma à la familha de nôstre
regretat
amie lo colonèl Nouvelles, de Castèlnôudari.

LO GRILH.

Impr. Lauraguaise

-

Castelnaudary.

Le Gérant

:

J. SALVAT

�Lo Gai Saber, N° 127.

MAI

La Réforme de
—

1935.

l'État

x.:; VXLAjL
I

Les hasards de notre profession nous avaient con¬
duit à la fin de l'année dernière en pleine terre bas¬

Là, nous voyions vivre un peuple vaillant et
vigoureux qui tire sa force de la persistance en son
sein de ses antiques traditions et du respect vérita¬
blement religieux qu'il voue à ses coutumes, à sa
langue, à ses croyances, à ses jeux. Et nous ne pou¬
vions nous empêcher de songer au grave affaiblis¬
sement qu'a procuré à la France la décomposition de
ses
particularismes régionaux étouffés dans une
que.

course

insensée à la

centralisation. Nous méditions

mot du

député pilotari Jean Ybarnégaray :« Pour
être un bon Français, il faut être d'abord un bon Bas¬
que ! », et nous regrettions l'aveuglement de nos di¬
rigeants qui n'ont jamais compris ou voulu com¬
prendre la nécessité d'envisager le problème du ré¬
gionalisme.
ce

Nous en étions là de nos réflexions lorsque, dans
discours radiophonique du 24 septembre 1934, M.
le Président Doumergue, donnant l'exposé de ses pro¬
son

jets de réforme, parla de «l'organisation d'un Con¬
seil national économique professionnel et de Con¬
seils économiques régionaux qui lui seront ratta¬
chés et qui conseilleront le gouvernement ». Le
Président du Conseil promettait de plus amples dé¬
tails pour un prochain entretien.
Allions-nous assister enfin à une tentative d'élabo¬
ration d'un projet tendant à la prise en considération
des intérêts

économiques régionaux par la création
d'organismes spéciaux ? Mesure
purement économique sans doute; mais le régiona-

constitutionnelle

�LO

I02

GAI

SABËR

lisme

économique n'est-il pas un aspect de
tralisation considérée dans son ensemble?
Nous attendions

donc

la décen¬

impatiemment le discours

octobre. Nous devions être déçu, car il ne nous
apporta pas les précisions annoncées. Le chef du
gouvernement se contenta de déclarer que le Conseil
National économique, composé des représentants
du 4

qualifiés de l'économie du

pays, consulté par le gou¬
questions de son ressort et
libre d'émettre des vœux et des opinions, devait être
renforcé et aidé dans sa tâche par «un certain nom¬

vernement sur toutes

bre de conseils

lui, constituant

les

régionaux,
son

en

liaison constante

prolongement local et

en

avec

quel¬

que sorte ses antennes».
Les événements politiques n'ont pas permis au
Président Doumergue de poursuivre l'œuvre réfor¬
matrice qu'il avait entreprise. Comme d'autre part
ses discours n'ont fourni sur le point qui nous inté¬
que de faibles données, il est difficile de porter
jugement sur ce projet de création de Conseils
économiques régionaux. Il semble pourtant douteux
qu'il ait pu être autre chose qu'une timide tentative
décentralisatrice, ne s'inspirant que très vaguement
des principes du régionalisme tel que les conçoivent
les disciples de M. Charles-Brun, lequel régionalisme
postule, avant toute chose, la reconnaissance de l'exis¬
tence de l'âme de chaque province et la nécessité de
tenir compte des diversités régionales.
Les préoccupations pouvant se rattacher aux con¬
ceptions régionalistes ne tenaient pas en définitive
une place bien
grande dans les projets de réforme
étatique du Président Doumergue. Et nous pouvons
d'ailleurs faire la même remarque en ce qui concerne
les diverses opinions réformatrices présentées, au
cours de ces derniers mois, par nos politiciens. C'est
que nos hommes politiques trop routiniers, gâtés par
les pratiques d'un parlementarisme vicié, trop imbus
des préjugés de la centralisation, ne veulent pas voir
resse
un

�LO

GAI

SABER

103

dans le régionalisme la possibilité d'une rénovation,
d'un rajeunissement de l'Etat français. Ils se refusent
à accorder, aux idées régionalistes la moindre place
dans notre Constitution.
'

Cependant, les principes régionalistes semblent
depuis quelque temps l'adhésion des esprits
indépendants. L'enquête menée dernièrement par
recueillir
«

Candide

»

sur

«

La

Réforme

de l'Etat

»

est

à

ce

point de vue significative. Il nous plaît de reproduire
ici la réponse du Docteur Louis Martin, Directeur de
l'Institut Pasteur. Ce grand savant déclarait en effet,
après avoir souligné que la première réforme à en¬
visager devrait être celle du Parlementât... L'autre
réforme serait la substitution du régionalisme à la
division de la France en départements. Pendant la
guerre, le service sanitaire était organisé par régions
et on peut dire qu'il a donné les meilleurs résultats.
Pourquoi ne pas le rétablir? Quelles économies ne
réaliserait-on pas ainsi? Un hôpital bien équipé
selon les derniers perfectionnements modernes coûte
fort cher, si cher qu'il est impossible d'en avoir un
par département. Mieux vaudrait en posséder un
pour une région que d'en bâtir dix qui seront médio¬
cres
faute d'argent. Le régionalisme, pensez-y.
Cest peut-être là où se trouve le salut ».
Voici maintenant ce que répondit à notre confrère
parisien M. Henry Dorgères, Directeur du «Progrès
agricole de l'Ouest», animateur des Comités du
« Front paysan »
et de la « Défense paysanne » :
« Dans les milieux paysans de l'Ouest, de moins en
moins attachés à la politique de parti, les voix de¬
viennent plus nombreuses qui réclament une réforme
de l'Etat basée sur le métier, sur la famille et sur la
région... Cette réforme de l'Etat, nous l'obtiendrons.
Avec quel chef de gouvernement? Nous l'ignorons;
mais nous sommes certains qu'il doit être pris, ainsi
que ses collaborateurs d'ailleurs, en dehors des for¬
mations parlementaires, des formations politicien¬
nes...»

�LO

I04

GAI

SABER

«Un dilemme se pose donc pour l'avenir immédiat,
déclare à son tour M. Pierre Nicolle, Secrétaire du
Comité de Salut Economique : Economie dirigée,
étatisme total... ou Economie organisée par les
intéressés eux-mêmes en dehors de toute ingérence
de l'Etat dans les affaires privées. Inutile de dire
que

j'opte

sitera
De

pour cette

une

deuxième solution. Elle néces¬

décentralisation régionale... »

côté, M. Pierre Gaxotte ne cesse de décla¬
«Je suis partout» qu'il faut «asseoir, de
toute nécessité, le gouvernement non plus sur des
bases politiciennes, mais sur les assises profondes
de la nation, les véritables forces organisées»; il
demande « un régime qui repose sur les réalités
de la vie: la famille, le métier, la province, la
rer

son

dans

commune »

(22.9.1934).

Nous

reprochions tout à l'heure à nos hommes
politiques de se désintéresser du problème régionaliste. Il faut pourtant souligner que M. de Monzie a
publié dans le journal «Vu» (5.9.34) un article in¬
titulé «Vers une Constituante. I.a consultation né¬
cessaire des Provinces de France» dans lequel l'an¬
cien Ministre de l'Education Nationale témoignait
d'un état d'esprit analogue à celui qui anime les
purs régionalistes. M. de Monzie n'écrivait-il
pas en effet :« En cette conjoncture nationale, il y a
lieu d'appeler les régions de France au secours
du pouvoir central. Elles seules, par la voix de
leurs élus familiers, sont aptes à préparer dans leur
infini détail la réfection de l'Etat, la coordination
de ses organes, la simplification et la répartition des
tâches administratives. Toute opération symétri¬

plus

que pratiquée sans égard à la diversité de nos
contrées et de nos départements, la méconnaissance
de leurs besoins souvent contradictoires consti¬
tuent

une erreur

que lieu ».
Plus loin,

toujours dommageable en quel¬

l'auteur de

ces

lignes s'indigne

en son-

�LO

GAI

SABER

géant que «la province française n'est jamais écou¬
tée, jamais consultée sur ce qu'elle sait... On ne lui
demande jamais comment elle concevrait sa
propre
administration

aux

moindres frais...»

Et voici la conclusion de cet article
que ne désa¬
aucun des continuateurs de Mistral
:«Le

vouerait

suffrage politique

suffira plus dans l'avenir. Ici
adjoindra les offices de la cor¬
poration et de la région. Intégrer la corporation
et la région dans l'Etat nouveau, voilà — ici
comme ailleurs
le devoir présent, le devoir
qui s'impose à nos impatiences».
comme

ailleurs

on

ne

lui

—

Pouvons-nous espérer que M.

de Monzie, après

avoir écrit de telles lignes, va entreprendre dans les
milieux parlementaires une campagne énergique
en
faveur des idées qu'il a exposées un
jour? Il serait

logique
Il

avec

faudra

l'autre,
ments

lui-même.

de même bien, qu'un moment ou
la pression des événements et des élé¬
plus sains de l'opinion publique, on se
tout

sous

les

décide à

«appeler les régions de France au secours
pouvoir central». Il est urgent que l'on se mette
à méditer un peu partout, dans le désarroi et l'incer¬
titude qui sont les pénibles caractéristiques des
temps que nous vivons, la parole du Docteur Louis
Martin :« Le régionalisme, c'est peut-être là où se
du

trouve le

salut».

JEAN LESAFFRE.

�L'Ort dels Trobaires

La Mòrt de Tristan

e

d'Izèut

i

Pramor qu espéra I^eut,
Sut ribal de Penmark a

Mas
E

res non

encara es

s'es mostrat subre la

pracò, d'aquel temps,

Secotisià

Tristan

viu.

pasat tôt Vestiu ;
una

mar

claro^a.

tempora afro^a

clòsc de no%e

Vbastiment
Qu'am Kaherdin portaba I^eut en grand torment.
Aquesta dis : — Mon Dius, lo de^esper m1 aganta!
Me volet^ sebelir dins la mar amarganta,
Sens que jamai pògui reve^e mon Tristan !
Fa^èt^ que l' veji 'n autre còp, Dius sobeiran!
Lorresca Mòrt me fa pas res, òc podèt^ cre^e ;
Mas morirai dos còps, se lo torni pas ve\e...
Que di^i! Per VAmor nos trobam tant units
Que podèm pas morir, tant que sèm despartits.
Amie, ve\i ma mòrt al costat de la tiuna ;
Adonc es plan segur qu'es pas aici la miuna:
com

Es dins lo même cròs que serem

sebelits!

—

Aprèp los òrres jorns, vénon losjorns polits.
tomba, la mar se mòstra siau^a e franca,

Lo vent

E Kaherdin arbora al mast la vêla blanca.
Lo roeàs de Penmark

blanqueja al ori^on.
plus sa gaujo^a canson,
l' bastiment pòd plus s'abansar de la riba...

Ailàs ! l'aura dis
E

�LO

GAI

SABER

L'autra

Ifeut, ajent vist que Kaherdin arriba,
Dis à Tristan malaut
que qnita plus son lèit :
—

Amie, aicï

sera mon

Se subre nòstra
E
—

—

fraire abant la nèit,

mar una

dosa

aura

venta,

fqat^-vos à ieu, que som vostra sirventa !
Que me di^es ! respond Tristan tôt esmogut.
Ai vist lo bastiment

Vai

reconegut !
qu'acò, dis-me quna es sa vela !
Se desplèga à son mast la qu'es de
negra tela —
A-n-aquels mots, Tristan, en sospirant plan fort,
A dit très còps :
«Ifèu't !» ; mas, al quatrenc, es mòrt.
—

e

Se l'as vist tant

—

.

II

Enfin I^èut la saura a los pèds sul ribatge.
Còpsec dins lo càmpèstfe aufis un grand tapatge.
Li vénon, dins lo vent, de plors lentans, ailàs !
E los batalhs dins las campanas sonan clas.
Un vièTh li parla en lagremant:— Ma bêla Dama,
Tristan lo franc, Tristan lo pros a rendut l'atnal
Ara, totas las gents d'aici, que devendr'em?
Esent plus aparats, malastre senti rem;'

Nòstra.

cara

Bretanha

dińs la dolor

granda ! —
lfeut sentis que son esper es eń desbrańda,
Tomba pel soi e, coma fada, arranca un crit:
•—Tristan es mòrt! Som trop tardièra, sort mâldit!—
Atal dis, e 'ls Bretons, venguts en ribambèla,
Soscan qu'an jamai vist una dama tant bela.
es

Lèu-lèu

Ifèut arriba al palais de Tristan.
qui, i a Vautra I^èut, l'I^èut qu'a blaiic'à
E que pel mal qu'a fait se sentis ro^egada.
A

man

�io8

lo

gai

saber

I^èut H dis:— Anat^-vos-en ! Me de^agrada
Vòstra pre^ensa! Anat^-vos-en ! S'es vòstre espos
Tristan,

mon car

Tristan, Vai aimat abant vos!

—

Alavets

s'agenolha e prega Dius una or a.
Enfin se leva, mas non parla ni non plora.
Siau^a, dabant lo lèit se desno^a lo pel,
De^abriga lo mòrt, s alonga al costat d'el
E, li sarrant lo cap dins abrasada fòrta,
Lo potoneja... Atal fanent, I\èut es mòrta.

Dormisèt\, dormisèt\ de la sòm de la Mòrt,
pelegrins d'amor qu'èt% arribats al pòrt!

Bèls

III

T rei Mark sapièt la mòrt dels amoro^es
Que lo beure encańtat faguèt tant malauro^es,
Los volguèt far portar duscas à Tintagèl
Per i èse rebonduts dins un dople tombel.
E garaici que lèu de l' de Tristan s'enlaira
Un rofier tôt florit que fa plan bona flaira
E que dins lo d'Ifèut se planta dosament.
Pensât\ s'acò cau^èt un bel estonament...
Correguèron aqui totas las gents d'Irlanda
Per poder remirar la porpala garlanda
Que metià suis dos morts coma un fòc de brafièr.
Tre que

Lo rei Mark defendèt d'arrancar lo

rofièr.

Prosper ESTIEU.
Las

Ra\imadas
(Libre. VII).

�LO

GAI

SABER

109

A Juli Boisièra

Coma

fòras del nis Vaiglon pren sa volada,
foguejà-Velhausada,

Coma fòras la niai

Dins nostre terraire as pasat.
Los que fan conogut an vist naiser ta
glòria
Dins lo cèl provensal ; jamai de lor memòria
Ton nom poirà n'èstre esfasat:
Car
Lo

vefan de ton èime un elèi de la rasa,
capolièr futur sachent se faire arasa

Ambe lo verbe, ambe Vaccion.
Nòstras provincias d'Oc, la Provensa abelida

Tre^anavan,

sentent venir la respelida,

L'òbra de la

E l'idèia

federacion.

lo gran qu'en terra l'òm semena:
Sembla mòrt de long temps, e tôt d'un
còp germena
Al solelh de la libertat.
Vai creiser la semensa, e
es

pòt, lo semenaife,

Abandonar l'ostal, delaisar lo terraire,
Partir, lo còr plen de fiertat.
Ansins

as
fach, Boisièra: un a terra novèla
T'atrivava. Un matin, seguisènt ton estèla,

Drech als fogo^es
orit^ons
Sies partit, te mesclant al
groùm d'un vièlh pòple
De TA fa, endormit dins l'aur e lo
sinòple
Al solòmi de sas causons.

�LÔ GAI SABER

I IO

partit, mas bèn-lèu ambe la sovenensa
langui t'es vengut de ta dolsa Provensa,

Sies
Lo

E tôt V Orient fantastic
Am

sos

palais daurats, sa torba acolorida,

Val pas nòstre cèl blau e sa còla
Lo mas que l'aujbl a bastit.
E ton verbe

en

cantant l'Aria

florida,

secularia,

pasions, sa vida legendaria,
Son pintoresc e sa rumor,
Li mescla, bèn sovènt, lo record de la terra,
Que garda e gardarà per sempre nòstra espéra,
Sas estranhas

Ton idéal

Pòis,

un

e

ton amor.

jorn, lo descòrt te pren, vexent

ta vida

lònga gau\ida
S'esvalir coma dins un fum.
la misterïo^a e fugisenta A^ïa

En Estrème-Orient à la
E

Te brèsa tendrament, ta
Es

plus

que

mu^ica

cauda poe\ia
e

perfum.

Mas ton ardent amor cremant com una
Per ta

flama

patria d'Oc nos alugora l'ama.

Volèm celebrar ton record:

d'accion, TOccitania entiera
lau^a, e ton nom, o Boisiera,
Sempre viurà dins nbstres cors.

Poèta,

orne

T'aubora aicesta

Valèri

à l'ocazion de la comemoracion de Juli
faita à Clarmont d'Eraut per la Santa Estela,

Poème compauzat
Boisièra que sera
lo io de junh.

BERNARD.

�lo

gai

saber

Al Mez de Mai

O me\,

nis de cantics espantant las tristors,
metes lo bòsc e '« espigas la sèga,
As l'amor del pages fiulant darrièr son èga,
E la pradèla, al tiu solelh, deu sas sentons.

Qu'en

rams

pels grilhs, suis camps, de lega en lèga,
Alongas lo tapis del dius de las colons,
Mentne qu'un filh d'Onfeu lau^enja tas bêlons
Dinslos ^on^ons encalonits de sa bodega.
Carit tant-ben

de mon estiu,
an pas nés de paniu
embnïaigan, ambe tas fions, Vènme e l'anada.

Autant daunats que

'Is clanis

sens

Tos maitins, ònts de nima,
Pn*

E,

com

Tal

sempne es lo nei de la pnima sa\on,

l'au\èl, s'abnondant dins ton auna embaumada,
a d'estnambbnd à ta nespeli^on.

Mon còn

Guilhèm

de

NAUROZA.

�gai

lo

I 12

La

Farsa

saber

del Ruscadièr

Adaptacion modèrna de

«

La Farce du. Cuvier

»

PERSONATGES:

Jaqulnòt,
Sa femna,

laqueta, la maire de

sa

femna.

SÈNA I

Jaquinòt soi.
jaquinot. Ló grand diable, segnrament, m'i butèt, quand l'idèa me venguèt de me maridar.
Dins mon ostal i a plus que crits e que tem^
pèstas, auratges e disputas. Ma femna e ma bèlamaire, coma de vertadièrs daimons, m'entahinan.
Me copan lo cap. «E Jaquinòt per aqui ! E Jaquinòt per alà !» Quand una crida, l'autra raunhai"
S'una renèga, l'autra fa petar lo troneire. Cadajorns e dimenges, n'ai per pasartemps que d'auzir
lors cridadisas !

SÈNA II

Taquinât,
La

femna.

vos,

sa

reusis. Mas,

res non me

jamai m'i meti, serai mèstre dins

"

mon

ostal.

1

'

'

'

Malastrat que som,
se

'

'

-

femna, Jaquetala maire de sa femna.

Anem,

anem, que

faretz milhor.

de paraulas ! Calhatz-

�lo

Jaquinot. E ben,

gai

que

saber

? Que i

a

?

La

femna. I a que, al lôc de vos
planhe, fariatz
milhor de trabalhar. L'obral manca pas; mas, vos
n' tracasatz pas gaire.

Jaqueta. Cal comprendre las
òc cal deu

bròc,

escotar

se mancatz

cauzas.

la siu femna.

Un ôme

Jaqumòt,

com

gara

al

à n'acò.

Jaquinot. O! O! èstre batut! òc sofrirai

pas

de

ma

vida.

Jaqueta. Tè! eperqué? Per Santa Maria, crezètz
que, se vòstra femna vos castiga quand se deu, acô
siague per dolentiza ? Nani. Tôt acô es qu'una prôba d'amistat. Cal faire sô que vos comanda.

Jaquinot. Acô 's plan bèl
ta.

Mas cal dire que me

e plan bon, maire Jaque¬
comanda trop de cauzas.

Jaqueta. Per las vos remembrar milhor, abètz qu'à
faire un rollet, qu'à escriure sus un papièr totis los
ordres que vos donarà.
Jaquinot. Se
côp.

vos

cal qu'acô!

...

Vau escriure sul

La femna,
gue
com

dictant. Subretot, escribètz que se pò-*
legir. Metètz d'abord que mJescotaretz totjorn
un anhèl, que faretz
totas mas volontats.

Jaquinot. Vietaze! Farai

res que

las cauzas

razo-

nablas.
Pas tant de paraulas ! Metetz aqui que,
m'estalbiar tota lasièra, lo primièr, à punta
d'alba, vos levaretz e faretz lo trabalh.

La

femna.

per

Jaquinot, jitant sa pluma. Per Nòstra-Dama,
escriurai pas acô. Me levar lo primièr ! E per quna
razon

?

�lo

"4

La

femna.

gai saber

Per far calfar

ma

camiza al fòc.

Jaquinot. Per far calfar vostra camiza? Belèu,
diretz qu'es la mòda? (Jaquinot se palpa).

me-

Jaqueta. Escribètz donc.
La femna. Anem, que demoratz?

Jaquinot. Ne

som encara

al primièr mot, tant

me-

butatz.

Jaqueta. La nèit, se lo dròlle s'espèrta, com arriba
sobent, vite vos levaretz per l'abresar; se plora,
lo portaretz suis brases e lo pasejaretz, en cantant,.
tôt al entorn de
la cambra quand même séria
mièja-nèit.
Jaquinot. Un bèl plazer aqui!
La

femna.

Escribètz

Jaquinot. Per

ma

quand même.

fé,

La

femna.

Vite,

rollet es plen duscas al
seguigue ?

mon

bòrd. Cosin volètz que
o seretz

fregat.

Jaquinot, re\innat. Escriurai donc del autre costat

...

Jaqueta. Aprèp,

vos

caldrà pastar, faire lo

pan,

ruscadar.
La femna. Cèrne la

farina, esclarir la farda.

Jaqueta. Anar, venir, trotar,

corre,

raspar coma

Lucifèr.
La

femna.

Faire lo pan,

calfar lo forn.

Jaqueta. Portar lo blat al molin.
La femna. De bon maitin faire lo
èstre batut.

lèit,

se

Jaqueta. E aprèp metre l'ola sul fòc

e

cozina.

volètz

pas

netejar la

�lo

gai

saber

"5

Jaquinot, de\esperat e se prenent lo cap dins las
mans. Cosin volètz qu'escribi tôt acô ! Parlatz totas doas al còp ! Dictatz m'acò, mòt permòt.
Jaqueta. Repèti, Jaquinot! Faire la pasta.
La femnà. Enfornar.

Jaqueta. E còire.
La femna. Faire la ruscada.

Jaqueta. Lavar.
Jaquinot. Lavar qué ?

Jaqueta. Las olas e los plats.
Jaquinot. Demoratz, pas tant vite: las olas e
plats.

los
L

La femna. E las escudèlas.

Jaquinot. Cosin farai per retene tôt acô dins mon
paure

cerbèl?

La femna. Agaitatz
dètz? I teni.

de demembrar pas res, enten-

Jaquinot. E ben! lavatz-las,
La femna. Portaretz
dròlle.

vos!

al rèc los trosèls salles

Jaquinot. Bè!... los mots son pas onèstes, e
za

la cau-

tant-pauc.

La femna. Notatz quand
lo que fa lo degostat!

même, falordàs! Agaitatz-

Jaquinot. Nom d'un gat, los
La

del

femna.

batut

lavarai pas! Oc juri.

Me caldrà donc metre en

coma

piastre.

colèra? Seretz

�lo

JAQUINOT. Anem,
La

gaisaber

! cèdi,

anem

ne

parlem

pas

mai.;v

E per acabar, demòra

femna.

plus que l'ostal à
engalhar. Totara, m'ajudaretz à torsir la farda al
ruscadièr. Escribètz.

Jaquinot. Es fait
Mas, quna mizèra, ,mon paure
Jaquinôt ! Digun al monde i tendrià pas. Jorn e nèit
me

caldrà sovenir de

ma

Jaqueta. Anem, sinnatz,
Jaquinot. Enfin,

es

E subretot que se
à partir d'aquesta
que

i

a

d'escrit.

e

litson.

o

i,

lèu fait!

sinnat aquelrollet. Aquil'abètzJ
pèrde pas. Voli èstre penjat se,
minuta, fau quicòm mai que scr

Jaqueta. Observatz-lo tal qu'es.
La femna.

Anatz,

ma

maire, adisiatz !

1

:

La maire sort.

SÈNA

III

Jaquinôt

e sa

femna.

La femna,

que s'apròcha del ruscadièr. E ben,.
Jaquinôt! venètz donc agafar una pichona suzada
per m'ajudar à torsir la ruscada. Es un dels punts-

de nòstre afaire.

Jaquinot. Compreni pas sò que volètz far. (A part)
Qu'es que me comanda, ara ?
La femna. Te dizi de torsir la ruscada ambe ,ieu.
Te me caldrà balhar
qualques còps de bròc per tedurbir los auzidons...

Jaquinot, agaitant
mon

rollet.

son

papier. Acò,

es pas

sus.

�lo

La

femna.

Si, acò i

gai

femna.

I

es

II?

es.

Jaquinot. Ieu, te dizi
La

saber

que non.

pas? Tè, agaita aqui !

Jaquinot. Es vertat, 6c. Un autre còp me n' sovendrai.
La femna.
fort.

Emponhatz m' aquel

cap e

tiratz, tiratz

Jaquinot. Quna flaira, aquela farda! M'agrada pas
gaire aquel mestièr.
La

femna.

Tiratz,
pòts.

trabalh !
òc rebilhi tôt suis

Pas tant de razonaments, e al

mas

tiratz donc,

o vos

Jaquinot. Faretz pas acò, nom d'un diable !
La femna. E

ben, sentisètz, gros inocent !
Li

jita la farda sus la figura.

Jaquinot. Es donc lo diable que se n' mèscla.
bètz tôt eisagatat.
La

femna.

Calhatz-vos,

e

M'a-

tiratz ! Anem, i ètz?

Jaquinot perd paciensa e tira tôt d'un còp. La
femna laisa anar lo lensòl e tomba de rens dins
lo ruscadièr.

Cecilia CUXAC.

(à seguir).

�118

LO

GAI

SABER

Diccionari

grafic, istoric e arqueologic
de las Comunas del Vaurés
ADDICIONS E CORRECCIONS

Gai Saber de

mars :

Paja 55, Comuna de Britèsta. A perpaus del Dadon, cal notar la tendencia à la prononeiacion Ladon : pot pas èse, coma per Lamiata, una analogia
ambe l'article féminin ; es plus-lèu per disimilacion
ambe lo segon d.
Paja 56, Cabanes se dis en francés Cabanes (e
Cabanes).
Paja 56, Cambonet se dis en fr. Cambounet-surle-Sor (e non
Cambonnet-sur-le-Sor).
Paja 56, linha 11 : legir Sore^e, en plasa de Sorè^e.
non

Gai Saber d'abri 1 h

:

Paja 88, Pellaurens:&lt;/A

academia protestanta,.

son

ensenhèt lo filozòf Baile». En

plasa de ensenhèt, le¬

gir estudièt.

Paja
lo g se

go,

Sant-Somplezi: L'Agot. Cal ajustar

prononcia

pas.

que

Lo Tarn: cal notar que n és-

mut.

F. GAULHET.

La

Canson de saut Alexi
RECTIFICACION

A la Canson de saut

Alexi, ( n° de mars, p. 64).
(en realitat 23), se son de-

los bordons 20 e 21
membrats aquestis dos :
Del ped pica à la porta :
Sa maire sort à l'estra:
entre

Lojariat5 lo romiu ?—
Lojam ges de romiu.—

—

—

M.

CARRIÈRES.

�BOLEGADISA

OCCITANA

Academia dels làcs Florals

Dins sa sezilha del 15 de mars, Y Academia dels Jocs Florals
acordat de letras de mestriza al poèta lemozin Albert Pestour,
nòstre escolan e amie, que foguèt i a quatre ans lauréat del
■Grand Prêts de Poezìa Fabian-Artigue, e que, dins l'Ort de Cle.a

mensa

a culhit tantas de flors poeticas, siague
occitan.

Izaura,

.siague

en

L'Escòla Occitana manda à-n-Albert Pestour

sos

en

francés,

corals

com¬

pliments.

La

Campana del Agot

La

jove Societat felibrenca de Sant-Somplezi (Tarn) s'alasa
dins son òbra de reviscôl occitan.
Aprèp la merabilhoza Fèsta del Blat Novèl de Sant-Victor
lo 8 de julhet 1934, donèt una vesprada à Rabastens lo 8 de
setembre, una autra à Puginier, en Lauragués, lo 18 de novem¬
bre, una autra encara à Galhac lo 27 de décembre.
Lo 20 de janvièr 1935 à Salvanhac (Tarn), los 3 e 17 de febrièr
à Montclar (Tarn-e-Garona) e à Britèsta (Tarn), perseguiguèt
son ôbra de
propaganda felibrenca.
La segondaannada de sa vida, vida ques'anoncia bêla, s'acabèt
per una polida felibrejada, lo 24 de mars : pasejada arqueologica
e romantica à la Comba dels Sants, de Vieus (Tarn), à la tom¬
ba e al castèl de Maurici e d'Eugenia de Guerin, al cementèri
■d'Andilhac e al Cailà, mesa felibrenca, taulejada e vesprada
occitana dins l'antica ciutat de Corda, ambe l'ajuda del abat
pas

"Salvat.

de cada vesprada, i a una o doas pèsas de teaCapial [F. Albert), Lo Metge de Cucunhan (Joan de la
Rôca), La Filha de la Mar (E. Barthe), Sò que se dis al Lavador
(A. Giraudet), de cants e de poèmes, ambe prezentacion pel
Senhe Comte de Lavallière, afogat regionalista.
La valenta tropa, menada pel Senhe F. Albert e lo canonge
.Farenc, comptarà lèu demest las melhoras del Miechjorn.
Al programe

tre: Lo

�I20

LO

GAI

SABER

La Societat d'Estudis Occitans

Abèm recebut los
seran

primièrs fulhs de cinq volumes que pareilèu, gracias à la Societat d'Estudis Occitans, e. que mosl'unificacion grafica dels dialèctes de-

traran lo camin fait dins

las tèrras d'Oc.

«Colleccion

pedagogica», vol. I: Gramatica Occitanalos parlars lengadocians, per Lois Alibert (lengadocian).
2. «Occitania
cristiana», vol. II: Actes dels Apòstols, Letras
als Romans e als Corintians, trad. occit.
per l'abat Juli Cubay1.

segon

(lengadocian).

nes

3. «Occitania cristiana», vol. 1Y: Sents
occit. pel canonge Laffargue (gascon).

Evangelis, trad-

4. «Colleccion Renaissença d'escrivans
vol. I: La Legenda d'Esclarmonda,

per

çal).

occitans modems»,,
Valèri Bernard (proven¬

5. «Occitania classica», vol. I: Lis Idilis de

Teocrit, trad..
Paul Eyssavel (provensal).
En J.-V. Foix, que prezentaba
aquela séria de volumes dins
La Publicitat del 12 de febrièr de T935, escribia:«
aquests cincllibres occitans d'apariciô imminent han estât adaptais
à l'occità unificat. Vol dir aixô que no solamfnt els parlars
llenguadocians han fet la prova: l'han feta també, i hi han reeixit, el
provençal i el gascô... Com à Catalunta, els occitans estableixen
ja llurs clàssics grecs i llatins, llurs clàssics cristians, i llur
tria d'autors modems.»
occit. per

La Santa Estèla 1935

Es à Clarmont d'Eraut que se

festejarà

la Santa Estèbaileja tant plani
amie lo majorai Clovis Roques.
Aici las grandas linhas del programe.
Disate 8 de junh. — Recepcion dels felibres al sièti de l'Es—

la, ambe l'ajuda de YEscòla Peyrottas,
nòstre escolan

ongan

que

e

còla.

Dimenge
la

Comuna

9,
;

fèsta de Pentacosta.
mesa

—

felibrenca ambe

Salvat; lo vèspre, cort d'amor.

Recepcion dels felibres à
del majoral-abat

sermon

�LO

GAI SABER

121

Dilus io. — Inauguracion del Bòsc de Santa
Estèla, en onor
-dels felibres morts per la Fransa à la
granda guérra; Tauleja■da Santa Estelenca ; inauguracion
del monument à

Juli Bois-

.sière; vesprada felibrenca.
Dimars

n.
Escorreguda dins lo terraire clarmontés.
Que nòstres escolans e amies vénguen nómbrozes s'acampar
•al entorn del Capolièr !
Lo prêts de la taulejada es de 30
francs. Se faire inscriure,
per la taulejada, cô del senhe Juli Baldy, recebeire municipal
à Clarmont d'Eraut, e li demandar totis entresinhes
per lo&lt; lôtjament e lo viatge.

Lo

22

—

de mars, à

Belpèch (Aude), nôstra escolana Joana de
lenga d'Oc à las Dô-

•Gineste faguèt una polida conferencia en
nas Catolicas sus L'Ostal Crestian.

Lo 10 d'abrilh, L'Escòla de Limanha donaba una velhada à
la Comuna de Clarmont: lo
majorai B. Vidal i parlèt dels Trobadors d'Auvèrnha.

A Vilafranca del Roèrgue, los
da plan reiisida : cants e dansas

Grelhons donèron una vespra¬
del pais, lo 13 d'abrilh.

En Auvèrnha, totis los regionalistas son estais
acampats,
.gracias à L'Alau\a d'Auvèrnha, dins una granda « Federacion
Regionalista Auvernhata e Vellava», per poder mai poderozament obrar dels punts de vista
administratiu, économie e intelectual. Lo secretari de la Federacion es lo senhe Péire Gaillard,
notari, plasa Delille, 1, Clarmont d'Auvèrnha.

Lo felibreMarcel
•a

méritât, per

son

de Marselha.

Provence, prezident dels Amicsdels Santons,
afogament regionalista, la medalha de la vila

Al Salon dels Mètges, de Paris, nôstra escolana Laurensa
Thiébaut, de Castèlnôudari, a etpauzat de polidas tostènas en
vestiduras del pais occitan.

La Federacion Istoricadel

Ihon tendra
de mai.

son

acamp

Lengadòc Mièchterran

annadièr

en

e del Roseciutat de Nimes los 25 e 26

�122

LO GAI SABER

La Cronica d'Occitania, que l'abat Salvat ténia dins
La Pa■raula Cristiana de Barcelona, serà
tenguda per nóstre escolan
A.-J. Boussac, al Chapitre, per Sant-Jueri (Tarn). Dins VArcher,
de Toloza, la cronica dels libres occitans es faita
per nòstra.
escolana Mla M. Baraillé, i,

Que los escribans

avenguda Achile Mir, Carcasona.

e

éditons lor mànden lors publicacions.

Senhalam las afichas que Lo Calèn, de Marselha, a
publicadas à l'ocazion de las eleccions
municipalas. S'i pôd legir :«

Prou-

! qu'avès

encaro garda emé la fouarço que vous vèn de
vouésteis Encian... lou goust de la
Justici e de la Liberia...
moustras-lou en demandant à vouéstei
Municipi d'èstre digne
de vous e de vouesto raço, es-à-dire d'èstre
Prouvençau avans

vençau

tout

ï.

Acordatz vôstras liras, poètas occitans. Aici
que se dorbison
concors. Vos donam las adresas dels secretaris
que vos faran coneise las condicions.
de

1.
2.

par

Jansemin d'Argent: M. Jacques Amblard, avocat, Agen.
Escòla Rochegude d'Albi : M.
A.-J. Boussac, Le Chapitre,
S. Juéry(Tarn).

Jòcs Florals del Vin (Copa de la C.G.V.): M. C. Raunier,.
du Courrau, Montpellier.
4. Academla dels Jòcs Florimontans (La Vièrge « cauza de
nóstra jôia ») : M. le chanoine
Berthier, à Chambéry.
5. Sindicat d'Iniciativa de Castelnòudari (Laus del Casolet)::
M. Alby, rue de la Terrasse,
Castelnaudary.
3.

58,

rue

Nôstra valenta escolana dôna Anna-Maria
la felibresa de

Sant-Nazari,

a

Ponrouch-Petit,

vist dos polits besons, Gabriel

e

Bernât, venir creise sa familha e enluzir son ostal. Li mandam
compliments e nòstres vôts de bonauransa.

nôstres corals

ABËM

LEGIT

:

Bulletin de la Société

184

Archéologique de Béziers (vol. XLIX,.

p. in- 8), numéro consacrai à las Fèstas del Centenari de
la Societat e al Acamp de la Federacion Istorica del
Lengadôc
e del
Roselhon (8, 9 e 10 de mai 1934) : notam lo brinde por¬
tât à la taulejada del 8 de mai
per nôstre amie Francés Très--

�LO

GAI

SABER

t23

prezident de la Delegacion de l'Academia dels Jòcs Florals, e lo Discors del Prezident de la Societat, lo comandant
Baret, que mòstra, en pasant, l'ajuda portada perla Societat à
la renovacion de la lenga d'Oc : « La Société
Archéologique,
par ses études et ses travaux philologiques, par la publication
de textes authentiques, devait rendre à la
langue du terroir sa
pureté primitive. A cette tâche elle n'a point failli ! Ainsi, bien
avant le grand et beau mouvement
mistralien, bien avant la
vague déferlante du Félibrige, notre compagnie s'est donné
comme mission de réhabiliter la
pure langue de nos devanciers
sur le
sol natal, de rénover la langue d'Oc que
de dédaigneux
linguistes appelaient un patois
—
L'Action Régionaliste
(sept. 1934), n° especial consacrai al Compte-Rendut del Acamp
de 1933 de la Federacion Regionalista Franceza,
tengut à
serre,

Paris.

Bulletin de la Société des Etudes dn Lot ( janv.-mars 1935
),
N° consacrai à las fèstas celebradas à Caors, los 27
e 28 de jan-

vièr 1935, en onor
nari de sa mort:

del papa occitan JoanXXII, pel VI* Centearticles, sermons, discors e poèmes de C.
Irague, J. Salvat, P. Gorce, A. de Monzie, J. Cubaynes, E. Lafon.
Le Fédéraliste (1935, n° 1 ): L'Occitanie minorité fran¬
çaise-, per M. Carrières, que mòstra l'Unitat Occitana dels
punts de vista lingiiistic, istoric e geografic; aquel comensament d'estudi es d'un plan grand interès. — L'Aude en Tunisie
(annuaire 1935) : La Contribution des pays audois à la Littéra¬
ture Occitane
contemporaine, per l'abat J. Salvat.
—

lournai de l'Aveyron (6.1.35) : s'i dis que los Comptes Consularis de Rodés (1350-1358) publicats per E.
Bousquet en 1925
vénon d'èstre estudiats dels punts de vista filologic e

gramatical

per un aleman, lo Doctor Oswald Henke. La lenga d'Oc es al
dins las universitats... d'Alemanha! — Le Travail
(6.1.35)
e Le Cadet de
Gascogne (26.1.35), articles de A.-J. Boussac ede
dôna M. Dufaur sus « Paraulàs Crestianas » del abat Salvat.
onor

Tolosa, novèl titol del jornal tolozenc «Le Travail». Lo ier
polit poème en prôza, Tolo\a, de A.-J.

N° (20.1.35) porta un
Boussac. (1 an: 15 fr.

c/c Toloza

4310, 3

Carrièra dels Espòrts,

Toloza).
Le Feu (février 1935). Aqueste primiér n° de la novèla séria,
inaugurada per la revista Le Feu (La Revue Occitane, La Re¬
vue des Pays
d'Oc), porta las sinnaturas de Farfantello, Frédéric
Mistral nebot, Jozèp d'Arbaud, J.-P. Roudin, Renat
Jouveau.
Notam mai que mai lo bon estudi de J.-P. Roudin que compara
las doas renaisensas occitana e catalana. (1 an: 25 fr. Lois
Gouirand, Cors Sextius, Ais-de-Provensa).

Langue d'Oc et patois (février 1935) : primiér numéro dels

■caièrs de

vulgarizacion de la lenga d'Oc, entreprezis pel majo-

�I

LO

24

GAI

SABER

ral J. Loubet: enquèstas,
bibliografias, informacions. Aquela.
publicacion ven à son ora (15 fr. per an, cô de J. Loubet, 1,
carrièra Pasteur, Sceaux, Seine, c/c Paris 1505.51).

Calendal

(1.11.35). Dins lo valent jornal de nôstre escolan e
Bodin, legisèm dins la cronica « En Terre d'Oc» sinnada.
Aloys Durand: «Des concours scolaires de langue d'Oc ont été
ouverts en 1934 par 1 'Bscolo dou Barbichet, en Limousin,
par
VEscolo Gaston Febus, en Gascogne, et un très grand nombred'élèves des écoles libres et publiques y ont pris part ». Mandarem al amie Bodin un segond exemplari de La Rampelada
del Colètge d'Occitania per que la fague pasar à son redactor
Aloys Durand.—Tolosa (3.IT.35, 10.11.35, I7-II-3S): La Graphie
Occitane, per A.-J. Boussac, que dona aqui un serios estudi
de vulgarizacion, mostrant un côp de mai la convenensa de
nôstra grafia, subretot quand s'agis del ensenhament racional
de la lenga. — L'Indépendant des
Pyrénées-Orientales ( 17.11.35) :
Pour la poésie catalane en Roitssillon, per ]. Amade que
dis :
« La
langue catalane étant, par la force même des choses, com¬
me
une émanation
de la nature roussillonnaise, porte en
elle, profondément gravées, les marques spécifiques de cette
ambiance».
lonrnal de l'Aveyron (24.11.35): La Bêla endormida, esmovent poème de Calelhon. — Marsyas (février 1935):
amie

—

poèmes lemozins d'A. Pestour.
Reclams de Biarn

e Gascougne (mars de 1935) :
poèmes de
Camelàt; estudi sul canonge Paul Tallez, per M. SaintBézard.
Calendan (mars 1935): polit poème d'Escriveto; interesant article comentant
l'enquèsta de Millon dins l'Avenir del'Yonne sus «La Vie intellectuelle en province», per
P. Azéma.

Palay

e

—

La Rèina del

Felibrige, Madamaizèla Suzana Imbert, a per23 de mars, e sa maire lo 3 d'abrilh.
L'Escòla Occitana manda à la genta Rèina l'omenatge de sa
prigonda simpatia.
dut

son

paire lo

CRI-CRI.

Le Gérant

:

E. LEVRAT.

Impr. Lauraguaise

-

Castelnaudary.

�Règles de Phonétique Occitane
i° VOYELLES. — a, seul ou dans
accentué ou non, sonne comme a

le corps d'un mot,
français ; mais s'il
constitue une terminaison féminine, il est semi-son¬
nant et se prononce entre a et o, suivant la région ;
e sonne comme é fermé français, et è comme è ou¬
vert français ; — i équivaut à i français ; — u égale¬
ment ; mais, après une voyelle, il a le son ou fran¬
çais ; — &lt;5 ouvert se prononce comme o français, et
o fermé comme ou français.
—

2° CONSONNES.

suivi de
c devant
comme
comme
n

—

est

—

b,

c,

d, f,

g,

j, 1,

m, n, p, q

( toujours

u),
e

r, s, t, z sonnent comme en français; mais
et i est sifflant comme s français; — j sonne

tz, dans certaines régions ; — m se prononce
n à la fin de la ir* pers. du pluriel des verbes ;

muet, sauf quelques rares exceptions, à la

fin

des substantifs ; — r est souvent muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, ainsi

qu'à l'infinitif;
muet

-des

s est toujours dur et sifflant; — t est
participes présents et de la plupart
ment; — v sonne comme b, sauf en Pro¬
—

à la fin des

mots en

vence.

3° GROUPES. —ch, lh, nh

se

prononcent: tch, ill,

gn.

CANTICS

1.

Rèina del

Cèl, paraulas de P. Estieu subre un

aire catalan.
2.

Nûstra°Dama

muzica de

J

.

(L'unité:
En vente

dels Camps,

paraulas de M. B.,

S.
i
au

fr.

—

La douzaine:

io

francs)

Colètge d'Occitania, Gastelnaudary.

�Bibliotèca del Gai Saber
Toloza

PRIVAT,

:

Paris

DIDIER.

:

PHILADELPHE de GERDE :

I.

Eds Crids,

Les Harangues.

—

Poèmes.

II. Prosper ESTIEU :
Las Oras Cantairas,

Les Heures Chantantes.

—

Sonnets.
III. Antonin PERBOSC :

Occitane.

Occitan, La Coupe

Lo Gàt

IV. Abbé
Paraulas

—

Poèmes.

Joseph SALVAT :
Crestianas,

Paroles

Chrétiennes.

Sermons.
V.

PHILADELPHE de GERDE:

Bernadeta, Bernadette.

Poème pastoral.

—

Chaque volume:"20 frs.
(Texte occitan et traduction française.)

IMPN.

D'EDITIONS

OCOlTANES

-

CASTELNAWDANY.

—

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="629459">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="629460">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="629461">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716003">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629435">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 17, n° 127 mai 1935</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629436">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 17, n° 127 mai 1935</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629437">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629438">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629439">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629440">
              <text>Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629441">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629442">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629443">
              <text>impr. Lauraguaise (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629444">
              <text>1935-05</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629445">
              <text>2018-12-07 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629446">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629447">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629448">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/28ce5c8f0e547edffb2a998d9542240e.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629449">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629450">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629451">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629452">
              <text>1 fasc. (pp. 102-124) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629453">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629454">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629455">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629456">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629457">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629462">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20453</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629464">
              <text>FRB315556101_P15053_1935_05_127</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629463">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629465">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629470">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631892">
              <text>Lesaffre, Jean (1907-1975)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631893">
              <text>Bernard, Valère (1860-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631894">
              <text>Lèvefaude, Guillaume (1898-1993)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631895">
              <text>Cuxac, Cécile (1905-1986)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629466">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629467">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629468">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="645070">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878075">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
