<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20458" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20458?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:39:58+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="139381">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/8742c82248e0df51e79c7cb0f5fc69df.JPG</src>
      <authentication>9000ad545fda7900b4639e7217e13fb6</authentication>
    </file>
    <file fileId="139382">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/e4955ae73132422c30a9f1cf7ba347cf.pdf</src>
      <authentication>54c804380864153f7255479f70fd103d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631959">
                  <text>17a Annada

N° 132

Octobre 1935

Lo Gai Saber
Revista de VESCOLA OCCITANA
c-&gt;

Dis Aup i

Pii'enèu

...

F. Mistral.

TOLOZA
14, Carrièra dels Arts,

14

Lo Numéro: 2 fr.

�LO aAI

SABER

Revista de l'ESCOLA OCCITANA

BURBUS

Cai-l-ièra ciels Arts

14,

:

Fransa

Abonaments

:

!

:

un

Estrange;

(Edicion de luxe

sus

an

—

...

un an

.

papièr Lafuma

.

TOBOZA

15 fr.

25 /r.
:

35 fr.)

ENSENHADOR
del

N° 132

(Octobre 1935)

René LAVAUD:

La Poésie lyrique des Troubadours.

Lo SOLITARI

Los Grilhs del Lauragués, dèts ans

s

cion

Prosper EST1EU

d'ac-

occitana, 1925-1935.

Lo Comte Arnal.

:

lozèp SALVAT:

Libres novèls.

CRI-CRI:

Bolegadisa Occitana :
Escôla Albigeza Rochegude.

Burèu de l'Escôla Occitana

Estieu, cnpiscòl; Antonin Perbosc,
J.-Rozès de Brousse, Francés de Gélis, jos-capiscòls ; Armand Praviel, clavaire ; Jozèp
Salvat, secretari; Joan Séguy, secretari-adjunt.
Prosper

Fxladèlfa

Gerda, Francés Tresserre,
Jaques-Emili Abelous, Lois Théron de Montaugé, Juli Cubaynes, Joan Ladoux, conseillers.
de

�Lo Gai Saber, N° 132.

La Poésie

OCTOBRE 1935.

lyrique

des Troubadours
De

publié déjà depuis un an, il a pa¬
signature plusieurs compte-rendus: on
trouvera le plus détaillé dans le numéro d'octobre
1934 des Annales du Midi (Toulouse, Privât) ; mais
il serait inadmissible que cet opus magnum du
maître romaniste auquel tous nous devons tant fût
passé sous silence dans Lo Gai Saber, et nous avons
accepté bien volontiers d'essayer ici de le caractéri¬
ru

cet

sous

ser

à

ouvrage,

notre

nouveau

Capital

brièvement.

sur un

tel sujet, l'ouvrage de M. Jeanroy

fondé sur une documentation exceptionnelle, pour¬
suivie pendant quarante ans d'enseignement supé¬
est

rieur, à Toulouse, puis à Paris. L'auteur a lu tous
les textes et tout ce qui a été écrit sur eux. Les bi¬
bliographies qui accompagnent chaque chapitre nous
indiquent tous les travaux notables. Le développe¬
d'ensemble est ordonné et la rédaction arrêtée
dans le détail suivant la plus scrupuleuse critique.
C'est ainsi que dans le tome I, consacré à la vie des
Troubadours et à leur influence, on ne trouvera que
ment

des

renseignements biographiques et historiques
exacts, soigneusement séparés des détails romanes¬
hypothétiques qui formaient jusqu'ici la
considérés comme les plus
Sérieux, par exemple celui de l'allemand Diez, Vie
et œuvres des Troubadours, ou, en France, l'esquisse
d'ensemble, estimable et solide sur les autres points,
ques

ou

trame même des ouvrages

(1) La Poésie lyrique des Trotib.adours, par Alfred Jeanroy,
l'Institut, professeur à l'Université de P-"-;= •&gt;
Toulouse (Privât), Paris (Di

membre de

in-8 de. 437 et .374 p.,
Prix : 100 fr.'

�LO

282

GAI

SABER

regretté Joseph Anglade, Les Troubadours. Au
ce tome 1, M. Jeanroy fouille avec péné¬
tration le problème complexe des origines de la poé¬
sie nouvelle. Il la montre ensuite se répandant à
travers le midi de la France,
partout où il y a des
cours seigneuriales riches et
affinées. Elle rayonne
de là dans tout l'Occident : le chapitre consacré aux
du

début de

Troubadours en Italie est particulièrement nouveau
et vivant. Enfin, ce volume se termine par un pré¬
cieux répertoire alphabétique «bio-bibliographique»
de tous les Troubadours.
Au tome II se place l'étude des genres et de leurs
plus notables représentants. L'étude la plus déve¬
loppée est naturellement consacrée au genre le plus
important, la Chanson d'amour. Son formalisme si
arrêté, si minutieux s'explique par les conditions
mêmes où est placé le troubadour, à la lettre «vassal
poétique » de la Dame du château. Pourtant chaque
poète vraiment doué a dû marquer la chanson de son
empreinte. Des pages d'une grande maîtrise - toute
en
nuances
sont consacrées par exemple à l'art
-

souverain d'un Bernard de Ventadour.
Viennent ensuite les genres

plus objectifs : le sir-

ventés, illustré par Bertran de Born et Peire Cardenal, la chanson de croisade, la complainte funèbre
ou
planh, et certaines variétés, «objectives» elles
aussi, de la chanson: la pastourelle, l'aube, les chan¬

sons à danser (ballades ou danses). Après avoir étu¬
dié les transformations dues à la Croisade des Albi¬

geois et montré notamment comment l'amour profane
remplacé par la dévotion poétique à
la Vierge, M. Jeanroy poursuit son étude jusqu'à la
tentative de poésie «bourgeoise» inaugurée à Tou¬
louse par les sept mainteneurs du Consistoire du
Gai Saber, en 1323. Mais c'est bientôt le déclin: il
n'y a plus, pour les derniers poètes, ni protecteurs
ni auditoire sérieux, et la poésie, devenue «acadé¬
mique», végète pauvre et obscure dans les Concours

de la Dame fut

de Mai du XIVe et du

XVe siècles.

�lo

Cette

gai

283

saber

analyse si ample et détaillée de l'art des

troubadours est conduite

avec un

vif sentiment de

sa

originale, des formes propres qu'il a su créer
et de la langue privilégiée dans laquelle il s'exprime.
Une ample moisson de notions essentielles, de juge¬
ments d'ensemble sûrs et ingénieux et de précieuses
un enrichissement du goût
connaissances de détail
poétique et esthétique -, tel est le fruit durable à re¬
beauté

-

tirer de cette lecture. On regrette
Jeanroy n'ait fait aucune place à

seulement que M.
la «musique» des

troubadours, dans laquelle beaucoup se sont

distin¬

gués.

Espérons
sa

que cet ouvrage

valeur et

son

éclat,

qui,

marque

par ses

proportions,

la fin d'une premiè¬

étape de plus d'un siècle dans l'élaboration de la
scientifique des Troubadours - com¬
mencée avec Diez, Rochegude et Raynouard - don¬
re

connaissance

nera enfin le branle à la diffusion des œuvres de ces
poètes et à l'enseignement, à tous les degrés, de la
langue et de la culture occitanes. Trois entre autres
des poètes lyriques mis en tout leur jour par M.
Jeanroy méritent de prendre un rang éminent par¬
mi nos classiques : Bernard de Ventadour, Bertran
de Born et Peire Cardenal. Mais beaucoup d'autres
qui leur font cortège ont eu un talent ou remarqua¬
ble ou distingué. Ne nous faisons pourtant pas illu¬
sion. Pour que leurs œuvres redeviennent - esthéti¬
quement - actuelles et agissantes, il faut compter sur

l'enseignement libre et mutuel que se donnent entre
eux les amis de la
langue d'oc et les félibres, sur le
mouvement d'autonomie intellectuelle occitane qu'ils
espèrent créer, plutôt que sur l'enseignement officiel
centralisé, uniforme et par trop indifférent.
René LAVAUD.

�LO GAI SABER

284

Los lirilhs de 1
Dèts

ans

Lauragués

d'acclon occitana

1925

-

1935

Los Grilhs del Lauragués an
detsième anniversari de lorespelida

festejat

ongan

lo

al solelh occitan.
Acò s'es fait à Ricaud, un plazent vilatge del Lau¬
ragués, dont la Municipalitat e la populacion rezervèron als felibres una aculhensa amistoza. Se tenguèt aqul, lo dimenge 22 de setembre, una pichona
felibrejada ambe son programe complèt.
Lo maitin, recepcion dels felibres à la Comuna
pel Cònse, lo senhe Raynaud. Mesa felibrenca, am¬
be cants occitans per la Corala de Puginièr e de
Ricaud, e sermon en lenga d'Oc pel senhe A. BoyerMas, rector de Ricaud. Cortètge felibrenc e salut als
Morts de la Guèrra.

miechjorn, taulejada, cò del senhe Raynaud,
manjèt e se beguèt de primièra, e ont tantben se parlèt e se cantèt: se faguèron aplaudir lo
cònse, lo senhe A.-J. Boassac, jos-sendicde la Mantenencia de Lengadòc, prezident de la fèsta, lo ma¬
jorai abat Salvat, Guilhèm de Nauroza, lo senhe
Duffour, lo felibre Albert, capiscòl de la Camp ana
d'Agot, etc...
Lo vèspre, aprèp la benediccion solennala de las
automobilas, i ajèt una polida Cort d'Amor, prezidida per la rèina dels Grilhs, dòna Magali BlacqueBélair de Sévérac, ont se faguèt la proclamacion
dels lauréats del Colétge d'Occitania, e ont la
Campana d'Agot, jos la direccion dels senhes Albert,
de Lavallière e Farenc, encantèt lo pòple en jogant
Sò que se dis al Lavador, e L'Orne Blanc, del regretat abat Sarran (version en vèrses lengadocians
per nòstras escolanas Mlas Cuxac e Baraillé). Los
A

ont

se

�LO

àctôrs de la

GAI

SABER

Gainpana d'Âgot meritan francament

d'èstre lauzats.
'

Aquela manifestacion tôt al còp rustica e artistica

marca

lo

anniversari dels Grilhs del

Lauragués.
portaba, de Toloza à Castèlnôu¬
de mai 1924, Prosper Estieu e sa filha,

ioa

Es dins lo tren que

dari, lo

4

Guilhèm de Nauroza

e l'abat Salvat, totis dos grands
lauréats, aquel an,'de l'Academìa dels Jòcs Florals, e

clapasièr Stehlé (Delpont-Delascabras),
dempèi, que nasquèt l'idèa de fondar, à Castèlnòudari, una novèla Escòla felibrenca, Los Grilhs
lo

felibre

mort

del

Lauragués (1), afilhada à VEscòla Occitana.

Gracias à l'ajuda inteligentae afogada del regretat
Doctor Baïsset, primièr adjunt del cònse de Castèl-

nòudari, L,os Grilhs del Lauragués realizèron lor
primièra manifestacion dins la capitala lauragueza
en inaugurant,
lo 24 de mai 1925, YAvenguda Arnaut-Vidal, per festejar la memòria del primièr
lauréat dels Jdcs Florals de Toloza: aquì i abia, ambe la Rèina del Felibrige Maria Vinas, la trobairis
Filadèlfa de Gerda, e una delegacion oficiala de
l'Academia dels Jôcs Florals ambe son Secretari
Perpétuai lo Marqués de Sufren.
D'autras manifestacions, plus tard, seguiguèron :
lo 16 de mai 1926, En Francés Tresserre lansa l'idèa
d'un monument à Forés e Prosper Estieu corona
rèina dels Grilhs la genta Magali de Sévérac, orfanèla del grand muzician lauragués. Lo 25 de setem(1) Los Grilhs del Lauragués, escòla afilhada al Felibrige en
1926..Sèti social: 2, plasa Gambetta, Castèlnôudari.
Capiscôl: Prosper Estieu, majorai; jos-capiscôl : Paul Sibra;
secretari: l'abat Jozèp Salvat, majorai: clavaire: Jozèp Delestaing, mèstre d'ôbra ; asesors: Mla Joana Melliès, Guilhèm de
.

niai

Nauroza, Pèire Thalabas.
Per faire partida dels Grilhs del Lauragués, mandar 15 francs
al Senhe Delestaing, 28, plasa de la Libertat, Castèlnôudari
(C.C. Toloza 253.68). Cada membre receu la revista mezadièra
Lo Gai S ah er.

�286

LO

GAI SABER

bre 1927, en prezencia del capolièr Marius Jouveau
e de nombrozes majorais, lo capiscôl Prosper Estieu

Georgin lo monument Auguste Forés,
escalpraire lauragués Malacan. Lo 5 de ju¬
1931, lodecan Abelous ven prezidir l'inaugura-

remet

al cònse

ôbra del
illet

cion del' Avenguda

Frederic-Mistral. Lo

9

desetem-

lo senhe de Gélis ven remetre solennalaà Prosper Estieu la Crotz de la Légion d'Onorl

bre 1934,
ment

Doctor

Marc

BAÏSSET

( 27 .d'octòbre"i87_ó - 20 d'agost 1933)
Primièr-adjunt al Cànse de Castèlnòudari ( 1919-1933)
Jos-capiscòl dels Grilhs del Lauragués (1925-1933).

Quand Los Grilhs del Lauragués se conténtan
d'una pichona fèsta, es que son anats ajudar à d'autras fèstas mai importantas. En 1928, van à Carcaperla fèsta de YAma Occitana; en 1929, van
Santa Estèla organizada à Rodés pel Grel
Roergat. En 1930, son à las fèstas mistralencas de
Limos e de Corsan, e engimban las fèstas mistra¬
lencas de Morvilas, cò del senhe de Villèle. En 1932,
sona

à la

�LQ

GAI

287

SABER

ajudar YEscòla Rochegude d'Albi que festeja
Santa Estèla. En 1933, son à Lezinhan per celebrar
la memòria de Jozèp Anglade.
van

Mentrestant,

se

fa d'autras fèstas, plus intimas,

dins lo terraire lauragués, à Laurac e Montjard
ta del Blat), à Revèl, als Cases, etc...

Los Grilhs del

Lauragués ajùdan,

per

(Fès-

lor bole-

e lor concors, à l'espelizon de novèlas Escòlas: los Estudiants Ramondcncs à Toloza, 1 'Escòla Rochegude en Albi, la Campana d'Agot à Sant-

gadisa

Somplezi, YEscòla Audenca à Carcasona, YEscòla
de Menèrba à Puicheric.

fondan à Castèlnòudari lo Colètge d'Oc¬
(2) per l'ensenhament de lalenga d'Oc. Aquel
Coletge dura dempèi, e, cada an, creis. En 1934-35,
s'es corregit mai de 3.000 debers. Lo Coletge d'Occitania, ajudat per la societat de sos amies, pelMunicipe de Castèlnòudari, pel Ccnselh General del
Aude, per l'Academia dels Jòcs Florals, organiza
cada an de Jòcs Florals Escolaris qu'agrumèlan
de centenats d'enfants, e publica un buletin pédago¬
gie La Rampelada. Al Colètge s'es ajustada la Lectura Circularia(p) (prêt-revues occitan) que per¬
met als escolans de legir las revistas occitanas e regionalistas per gaireben res. Enfin lo Colètge a aju¬
En 1927

citania

Corses de
occitans-catalans.^) que, dempèi qua¬
tre ans, se fan à Ripoll (Catalonha), per permetre
l'intercambi de cultura entre occitans d'una part e de
dat à la fondacion

e

à la direccion dels

Vacansas

l'autra dels Pirenèus.

(2) Lo Colètge dèOccitania (secrétariat: 2, plasa Montmorenci, Castélnòudari). Per faire partida dels escolans o dels amies
del Coletge d'Occitania, mandar 10 francs al Senhe Delestaing.
Decan : Prosper Estieu; profesor: abat Salvat; escolans-mèstres : Mla* Ayrix e Baraillé, Senhes Boussac e Henric.
(3) S'adresarà Mla Maria Ayrix, Les Cassés, par Soupex (Aude).
(4) S'adresar al senhe abat Salvat, à Castélnôudari.

�288

LO

GAI

SABER

Dins lo Lauragués an espelit de petits grdpaments
occitans: à Puginièr ambe la marqueza de Laurens-:

Castelet, à Montjard ambe dòna Dalga-Hermet, suf
bretot à Caraman e Caragodes ambe dòna Margarida Dufaur e Mla Joana Muraine..
GriLhs del Lauragués an portât e' pòrtan
comptar lor ajuda à las escòlas vezinas per tolas manifestacions occitanas : Grel Roergat, Es-

Los
sens

tas

còla deras Pirenèas, Jansemin
Escòla Carsinòla, Clocada dels

d'Argent d'Agen,'
Clastres de Moi sac,

Cigala Narboneza, etc...
Totis los mejans d'accion

bons als GriLhs del

Lauragués

per espertar
bar los estrambòrds.

son

l'ama occitana

Gracias à l'ensenhament del

e per

aflam-

Colètge d'Occitania,

espandison l'amor e la coneisensa de la lenga. En
mai dels mèstres, los majorais Estieu e Salvat, son
venguts donar de conferencias dòna Margarida Du¬
faur, los senhes de Gélis, de Toloza, e Loïs Thomas,
de Montpelhèr, e subretot En Armand Praviel, dont
Pajuda es estada tant prezioza per larisar l'idèa e
mantene lo fòc sacrat. E es atal qu'abèm vist d'esco-

Ayrix e de Gine.ste,
d'Oc.
Lo teatre es pas estât tengut de costat, al contrari,
e
longtemps una tropa jogaba de comedias occitanas,'
coma Lo
Mètge de Cucunhan, Ramonet ë ' Margoton, à Castèlnòudari edins lo Lauragués; d'aque-*
la tropa, un jorn, sortiguèt la fina e Valenta dL
zeira Julieta Dissel, que debia fondar lo Teatre d'Oc.
A Lorigina d'aquel teatre, i ajèt à Castèlnòudari, en
1925 e 1926, un famos Guinhòl occitan, montât per
l'abat Sarraute ambe la colaboracion del poèta Estieu,
dels pintres Esquirol e Paul Sibra, e del escalpraire
lanas del Colètge, coma Mlas
faire de conferencias en lenga

-i.

Malacan.
Los

cantaires màncan pas

en

païs dels grilhs, e, per élis, se son

-col'

:

i

lauragu'eza,
editàdas de colec-

terra

�LO

cions entièras de

GAI

cansons e

SABER

289

de cantics que se

véndon

(5). Dòna Germana Foyssac, dòna
Thiébaut, los felibres Eugèni Sibra, Sicart, Bastide,
per

centenats

etc... son

totjorn prèstis à acompanhar los conferendins totas las vilas del païs, à
Carcasona, Lezinhan, Mazamet, Castras, Pamias,
Toloza, e dabant los micros de Toloza-Pirenèus o
de Radiò-Toloza, la paraula salvadora.
Sus las revistas occitanas, e mai que mai dins Lo
Gai Saber, se pòdon legir las pròzas o los vèrses
dels escribans occitans del Lauragués : Prosper Estieu, Jozèp Salvat, Guilhèm de Nauroza, Margarida
Dufaur, Pèire Thalabas, etc... E parlam pas dels
jornals del païs que publican lors mandadises, coma
l'Evangèli del Dimenge e L'Imitacion de Jèzus-Crist,
pareguts dins La Croix du Midi.
Enfin, Los Grilhs del Lauragués an afelibrit, se
pôd dire, tôt lo païs. Aqui lo pintre Paul Sibra poza
lo melhor de son inspiracion dins sos orizons lauraguezes e dins l'istòria de son terraire. Aqui l'escalpraire Malacan pasta los bustes de Forés ed'Anglade.
Aqui totis los artistas escotan, cada jorn un pauc
cièrs que van portar,

mai, la votz de la

rasa:

frescas vertadièrament

las muralhas

se

vestison de

occitanas, los istorians s'acà-

tan sul

pasat del païs, YImprimaria Laurague^a,
qu'estampa Lo Gai Saber e La Rampelada, forma
de

generacions de prêtas occitans, los orfeons e las
resontir los aires popularis,
que s'escàpan tant-ben dels campanals.
Mentrestant, los animadors de tôt aquel moviment
s'arrèstan pas de trabalhar e d'agrandir lor producsocietats muzicalas fan

cion literaria.

Prosper Estieu publica Lo Flahut Occitan (1925),

Las Bucolicas de Vergèli (1928),
citan (1930), Las Oras Cantairas

Lo Fablièr Oc¬
(1931), e la Crotz

(5) Per totas las edicions occitanas: cants, teatre populari,
Rampelada, etc.., s'adresaral secretari del Colètge d'Occi-

La

tania.

�2g o

LO

GAI

SABER

d'Onor ven coronar una vida
viscòl de l'ama occitana.

consacrada tota al

re-

L'abat Salvat fa pareise Auguste Four es, Vie
Oeuvres choisies (1927), Paraulas dins la.
nèit... (1932), Paraulas Crestianas (1934); perse-

et

guis al Pichon Seminari

l'ensenhament de la lenga

d'Oc e de l'istòria occitana, predica sens relambi
dins las glèizas, parla un pauc pertot e als postes
de T.S.F.: lo Felibrige lo fa majorai, e l'Academia
dels Jòcs Florals lo fa manteneire. Dòna Margarida
Dufaur publica En Lauraguais, Simples Choses
de che% nous (1927), En Agenais, Sous les pru¬
niers en fleurs (1931). Guilhèm de Nauroza culis de
flors

poeticas al òrt de Clemensa Izaura. Julieta

Dis-

sel s'alasa pas dins son pretsfait de propaganda
occitana à Paris e dins las provincias ; lo Felibrige
la nomma mèstra d'òbra, coma tant-ben los valents
animadors que son M&gt; Ayrix e Jozèp Delestaing.

Lauragués pòd redire per
de lor Capiscòl, aprèp la Mòrt

Cadun dels Crilhs del

compte los vèrses
d'Auguste Forés :

son

Vail demestlos Aujòls pòs dormir siau, Forés:
Ai fargat pel Miechjorn una òbra miraclo^a,
E vau òc perseguir, sò qu'as tant plan

'ntreprés.

LO SOLITARI.

�L'Ort dels Trobaires

Lo Comte Arnal
Legenda catalana

I

)ç

,.ï
mostièr del catalan païs
Lo comte Arnal e l'abadesa Avalais
Antan dins

^

un

Fa^ian lo gorrinatge. Acò durèt d'annadas,
finiguèt per doas amas damnadas.

Pèi lo tôt

II

nèit. Dins lo castèl del comte Arnal,
fiala e prèga al canton del fogal.
Egaraqui que tôt d'un còp s'aufìs defbra
Coma un grand pet de tron, coma una tempèsta orra.
Enfin, tôt enrodat de flambas, un trevant
Se mòstra, e sb que dis es lengatge espantant.
Es negra
Sa veu^a

Lo Comte.

Ieu mort,

qui dins ton cor fa rajar l'alegrìaì
La Comtesa.

Nbstre-Senhe del cel

e

la

Vierge Maria.

�lo

2Ç2

gai

saber

Lo Comte.

Ve^i qiïajeri tòrt de far lo grand Pecat.
La Comtes a.

Te

perdonariai plan,

se

n'èras pas damnat !

Lo Comte.

Nòstrasfilhas, quefani Las voldriaiplan reve\e...
La Comtesa.
De te las

anar

quèrre ai pas

ara

lo le^e.

Lo Comte.
Se
Lo

podiai n'aber una ambe ieu dins l'infèm,
suplici del fòc per ieu serià mens fèr.
La Comtesa.

Tas
Acò

filhas pagarian tos pecatsi O vergonha!
se veirà pas dins nòstra Catalonha !
Lo Comte.

Qiiora maridaràs nàstra ainada A nais ?
La Comtesa.
As donat

sa

verquièra à ton Avalais!
Lo Comte.

Pecunha trobaràs

fol portai del estable.
La Comtesa.

Diable !
donc aquelas grandas flambas qu'as
boca, los èlhs, las aurelhas e l' na\i

Es bona que
Mas que son
Dins la

per tu la pecunha del

�lo

gai

saber

293

Lo Comte.

Son

mos

marrits

E d'orrors

agaits,

mas

paraulas marridas

quai sobent au^idas e sentidas...
La Comtesa.

Qu'es aisò, prèp d'aici, que fa pron bel rambali
Lo Comte.

Siagues pas trebolada! Acò 's lo miu cabal
Que m'espéra à la porta e demanda cibada.
M'engani. Per sopar, vòl una ama damnada...
Abant de te quitar, aici mon vòt major :
Prègues pas Dius per ieul Creisiriàs ma dolor.
Demandi solament
au^is plan sò que di^i! —
Que 1' soterran secret, que tant sostèt mon vici
E que mena tôt dreit del castèl al mostier,
Sià tampat per totjorn am pèiras e mortier !
—

III

/
Mas lo

gai

a

cantat. Es mièja-nèit, es l'ora

Que per tots los trevants es espaventadora,
S'alavets resontis la trompeta del gai...

Cap al Infèrn s'es entornat lo comte Arnal.
Prosper ESTIEU.
las

Ra\imadas
(Libre. XII).

�Libres Novèls
Jasmin, per Jaques Augarde (in-12, 252 p.) Paris, Messein-.
(12 fr.). — Mistral, per Victor Poucel (in-12, 216 p.) Ais, Ed.
«du Feu», (15 frs.). — Mistralpouèto epi, perPèire Azéma(in8, 28 p.); Rabelais en Terro d'O, per Pèire Azéma (in-8, 24 p.)'
Montpelhèr, Ed. «Calendau». — Eugenia de Guérin e la lenga d'Oc, per A.-J. Boussac (in-8, 14 p.) Toloza, «Bibliophile
Languedocien » (2 fr.). — Teodor Aubanel, per Marius Jouveau.
(in-12, 40 p.); Félis Gras, per Marius Jouveau (in-12, 38 p.);.
Saviè de Fourviero, per lo P. Pèire Vial (in-12,36 p.) ; Jnli Boissière, per Farfantello (in-12, 40 p.) Ais, Ed. «dóu Porto-Aigo».
Les Majoranx du Félibrige de 183(1 à 1932, per E. Lefèvre
(in-12, t68 p.) Ais, «Imprimerie Universitaire» (13 fr.). — Dis¬
cours sur l'amiral de Rochegude, per l'abat J. Salvat (in-8, 34
p.) Toloza, Douladoure.
—

en primièr, un libre escrit en francésper Jacques Augarde. Sabi pas qui es,
lo senhe Augarde, mas li recomandarai, abant tôt,
de pas estrdpiar la lenga de Jansemin, qu'es pasdejà tant bêla e pura qu'acò, dins las citacions que
fa del trobaire agenés. Abia tôt simplament qu'à

Enregistri,

sus

Jasmin

pozar dins l'edicion
l'òbra de Jansemin.

qu'a donada Boyer d'Agen de

Lo libre porta pas res de plan novèl à l'istòria del
trobaire-perruquièr ; mas lo que conei pas la vida e
l'òbra de Jansemin se n' pòd faire una idèa pron
justa amb aquel estudi. Gracias à-n-una bona analizi e à de citacions abondozas, comprendra l'emocion qu'emplena UAbnglo de Castel-Cnillè, Françouneto e Maltro Vlnnoucento. La vida de Janse¬
min sembla plus lèu à-n-un conte, talament es estraordenaria, e nos sembla pas posible, al jorn de uèi,
qu'aquel poèta-perruquièr aje atenhit à-n-una tala
glòria, e aje procurât als paures, en dizent de vèrses,.
tant d'argent.
Dos capitols qu'ai legit ambe mai d'interès son
aquelis consacrats à las relacions de Jansemin ambelo Felibrige e tant-ben ambe sos adversaris. Sabèm

�LO

GAI

SABER

convidat pels felibres de Provensa à lors pri1852 e 1853, volguèt pas i anar, e que
jamai respondèt à las abansas de Mistral.
Las pajas ont lo senhe Augarde parla dels adversaris de Jansemin : Dupront, Mary-Lafon, etc... son
plus novèlas e raòstran cosi sobent la gelozia fa pagar plan car la glôria e la celebritat.
Lo libre auria plan mai d'interès se portaba, en
doas o très pajas, la bibliografia de Jansemin.
I a pas mai de bibliografia dins lo libre de Victor
Poucel sus Mistral, e i a pas mêmes d'ensenhador per saber al mens lo titol de las diferentas partidas. Acò dit sens voler amendrir la valor d'aquel
libre interesant que mérita una justa plasa demest
los que se son escrits sul Mèstre.
Mistral i es estudiat d'un biais pron original. D'a¬
bord l'òme de sa tèrra e de son païs, que conei los
òmes, las tradicions, las idèas, tôt sò qu'es la Pro¬
vensa. Pèi, l'obrièr que consacra al reviscòl delà nacion provensala tota sa vida, trabalhant sens relambi, escribent de poèmes, fargant un Diccionari, fon¬
dant un muzèu, organizant loFelibrige. Lo poèta es
estudiat en despart, ambe sos dos grands libres :
Mirèio e Calend.au. E lo libre s'acaba sus d'impresions personalas que vàlon d'èstre legidas.
M'estoni que Lautor aje pas retocat de linhas
e
de pajas del corps de son òbra, escritas en
1914, e qu'èran d'un pesimisme qu'ai jorn de uèi es
pas permés ; vòli dire d'un pesimisme pertocant l'avenidor de la lenga d'Oc e de l'òbra mistralenca.
Compreni pas qu'un òme avertit coma Victor Poucel
revire « terra d'Argensa », del trobador Bernard Sicart de Maruéjols, per «terre d'Agénois» ; som pas
de son avejaire quand dis del poème de Nerto qu'es
«déconcertant de complication» ; auriai volgut que
mostrèse, en pasant (p. 59), cosi Mistral se gardèt
plan d'escriure lo provensal ambe « l'orthographe
que,

mièrs acamps,

�2QÔ

LO

GAI

SABER

traditionnelle des vieux troubadours ». Lo feliciti d'aber indicat cosi l'òbra provensala de Mistral es su-

periora à l'òbra d'Anfos Daudet (p. 33).
libre de Victor Poucel es de recomandar ;
lo cal legir amb una ama optimista, à la claror
de l'estèla dels sèt raises, treluzenta ara mai que
Lo

mas

jamai.
Aquela ama optimista de la jove generacion felibrenca, la trobam dins un estudi en lenga d'Oc de
Pèire Azéma sus Mistral pouèto epi, cantant dins
tota son òbra «l'amour de la Terro, lou laus de la
Patrlo,' la passioun de la Liberia». Mistral, segon
Pèire Azéma, es poèta epic dins tôt sô qu'a esrit,
mas subretot
dins Mirèio, idila epica, Calendau,
alegorla epica, e Lou Pouèmo dóu Rose, legenda
epica.
E Pèire Azéma, intrant dins los très poèmes mistralencs, ont trèvan l'amor uman de Mirèlha e de
Vincent, l'amor eroïc d'Esterela e de Calendau,
l'amor fantastic de l'Anglòra e del Prince d'Aurenja, nos mòstra, peruna analizi simpla e prigonda tôt
al còp, que Mistral es vertadièrament lopoèta epic de
"la nacion provensala" — nos-aus dizèm "de l'Occitania. " En pasant, lo sendic de la Mantenencia de
Lengadòc dis ambe razon (p. 19) que las fèstas e
los jòcs de nòstre païs son pas un amuzament o un
pasa-temps sens endeman, e que son « lou simbèu, is
iue dóu pople nostre, d'uno fe counsciento e d'uno
counvicioun prefoundo.»
Del même autor ai legit ambe plazer un es¬
tudi sus Rabelais en Terro d'O.
Nos i dis, en
provensala,
pertòca
lo
pròza
sô que
temps viscut per
Rabelais en Agen, à Toloza, à Montpelhèr sustot, e
nos i fa veze cosi Rabelais, qu'a fait parlar un de sos
personatges en bon lemozin, conei plan nostre païs,
sa lenga, sas tradicions, sas costumas, sos plats coneguts e sos vins famozes.
D'En Andriu-J. Boussac, una pichona brocadura,.

�LÓ

GAI

SABER

2

97.

consacrada à Eugenia de
mòstra così la castelana del Cailà, que

faita de citacions, es

tota

Guérin,

e

sabia la lenga d'Oc e l'auria poguda escriure, se n'
volguèt pas mailar, perque la. regardaba coma la
lenga del menut pòple. En Boussac s'estona justanient qu'Eugenia de Guérin, dont l'esperit tant déli¬
cat èra dobèrt à tota beltat, aje pas donat dins sas
letras lo mendre sovenir al poèta Jansemin, alavets
dins tota sa glòria; Eugenia èra, coma totis, victima
de la mòda.

del Pòrta-Aiga, d'Ais-de-Proarribadas quatre brocaduras, consacradas caduna à-n-un felibre conegut, polit comensament d'una coleccion que promet, e dont lo director es lo majorai Jouveau, capolièr del Felibrige.
El-mèmes n'a escritas doas, e son las milhoras,
De

las

Edicions

vensa, me son

sus

Teodòr Aubanel

e

Fèlis Gras.

De Teodor Aubanel nos dis la granda originalitat. A son prepaus, nos parla del art de Teofile

Gautier, de la pasion de Petrarca, de l'emocion de
e de Lamartine,
mêmes de l'escurezina de
Valéry. «Aubanel es Aubanel, e pas mai! .. Au
siècle dès-e-nouven, dóu Nord e dóu Miejour li liro
sounèron pas parié. Li pouèto d'amount e d'eici pousèron pas l'inspiracioun i mèmi font. Aubanel, coume
Mistral, anavo dre vers lou naturau prefound,
vers la
sustanço mémo de la vido ; e sa pouesïo,
iimor d'acò, es un miracle d'ouriginaleta e de pureta
classico, un miracle de clarta franco e d'équilibré».
Sus la muzica del vèrs d'Aubanel, sus lo biais qu'abia de sentir e d'exprimir la color e los contorns de
las cauzas, en vertadièr artista, sus la fe e l'inspira¬
tion religiozas d'Aubanel, lo capolièr nos dis finaMusset

ment de

finas

impresions.
agradiu s'acaba sus una abondoza
bibliografia del poèta-de La Miugra.no.
Estant-bén amb uttà bibliografia, mai çorta pracò,
'ï-.i
s
j ■&gt;) ;:i.: 't ct-j .i .;u
j,
i ... i..- . .
librilhon

E lo

:

�2g8

LO

GAISABER

acaba son librilhon sus Fèlis Gras~
trabalh ! E ambe qun plazer l'ai legit !
segur. Mas dona una idèa de sò que
foguèt la vida e de só qu'es l'òbra d'aquel juge de
patz republican, un dels mai grands felibres rojes
ambe Savièr de Ricard e Forés, e pracò bèl-filh de
Romanilha e capolièr aimat de tôt lo Felibrige. Sas
epopèias Li Carbouniè e Tolo\a, sos poèmes del
Romancero prouvençau, sa pròza de Li Papalino
e de Li
Rouge dôu Miejour, son aqui prezentats
simplament, mostrant cosi Fèlis Gras fazia flambejar, autant que dins sos discorses de capolièr, l'exaltacion de la poezia e lo socin « d'engarda l'amo prouvençalo de touto influènci estrangero». Quand Fèlis
Gras, devengut capolièr, moriguèt en 1901, lo majo¬
rai de Berluc-Pérussis, doctrinari del Felibrige, escribèt aquelas linhas que recomandi à tolis los que
plòran un mòrt abant que sia mòrt : « L'œuvre Mistralienne est de celles qui doivent survivre aux hom¬
mes. Le Félibrige n'est pas à la merci
de la mort.
Il a pleuré tour à tour Roumanille, Aubanel, W3rse,
Toulouse, Fourès... Il pleure, aujourd'hui, Félix
Gras, en qui se résumait la génération présente. Ces
vides, si cruels qu'ils soient, ne sauraient arrêter ni
que Jouveau
A ! qun polit
Trop cort es,

ralentir sa marche. Le réveil de la race est chose
désormais acquise, aussi bien que la reprise de la
tradition. Rassurons-nous donc, en dépit de l'épreuve,
que rien ne défaille de nos espérances», (p. 31).
Mercés al capolièr Jouveau d'aber remembrât aque¬
las paraulas de fizansa. Mercés al Paire Vial de nos
et

aber donat, en très actes — LAubo, Lou Miejour,
Lou Tremount — un tablèu de la vida del Paire
Saviè de Fourvièro, «lou mèstre sèns parié de la

predicacioun prouvençalo, » que, merabilhozament,
probèt que la lenga d'Oc se podia enausar duscas à
la granda filozofia. Predicator, poèta, gramarian,
filològue, jornalista, lo P. Saviè de Forvièra, que
las leis de persecucion religioza eizilèron en Inglatèrra, donèt tant-ben un bèl exemple «pèr sa vido,

�LO

GAI

SABER

299

vido de mounge

fidèu à si proumesso, vido de proufidèu à l'amour de sa patrio. »
Lo librilhon de Farfantello, la felibresa d'Avinhon, sus Juli Boissière, dont la memòria foguèt

vençau

festejada dinnament à la Santa Estèla de Clarmontd'Eraut, son païs, es pas autrament que sò que debia
èstre, espeliguent d'una man de poèta. Estudi serios,
prigond del biais poetic de Boissière, mòrt jove, ailàs, en Orient, à 34 ans solament, laisant manescrit un sol libre en provensal, Li Gabian, «recuei
de pouësio ounte l'on trovo à la fes de pantai amourous, de meditacioun filousoufico, de record felibren,
de païsage d'Asio, e coume un resson liuenchen d'aquélis idèio federalisto qu'espelissien just au tèms de
Boissière

».

qu'un mot sus un libre precios per l'istòria
del Felibrige, Les Majoraux du Félibrige de i8j6
à 1932. Lo 1 èr volume compren las Noticias bibliograficas establidas per Edmond Lefèvre suis majo¬
rais morts abant 1932, e publicadas pel capolièr Marius Jouveau aprèp la mòrt del regretat Lefèvre.
Malgrat las dècas — omisions, errors, cauquilhas,
etc...
que se pòdon pas evitar dins un trabalh parièr, aquel libre èra necesari e ajudarà grandament
los istorians. Al comensament, i a qualquas notas
sus
l'organizaçion e l'istôria generala del Felibrige
Dirai

—

(Jòcs Florals, Gapolièrs, Rèinas, etc...)
E acabi ma cronica
francés sus l'amiral de

en

senhalant

mon

estudi

en

Rochegude (1741-1834), que

foguèt marin, convencional e romanista. Es son òbra
de romanista qu'es mai dinna d'interès, perque publiquèt una Antologia e un Diccionari dels trobadors,
TSÒ que li val d'èstre, ambe Raynouard, al pnncipi
de la Renaisensa Occitana del sècle XIX. Aquel
estudi es estât legit à l'Academia del Jôcs Florals,
que. comptaba Rochegude demest sos «mèstres».
JozÈP SALVAT.

�BOLEGADISA

OCCITANA

L'Escòla Albigeza

Rochegude

Albigeza Rochegude a comprés que lo prejach felicaires del pais albigés. Es atat
que faguèt ongan son festenal annadièr en ciutat de Galliac,
lo 2Q de setembre, al onor del Vin Novèl. Prefdida pel majo¬
rai Pèire A\éma, aquela felibrejada foguètmai que bêla, tant
escolans de Rochegude e galhagòls afogats se despensèron de
bon biais. Cal creire que los galïiagbls afogats qu'an contribuit
al succès de la jornada auran à cor de faire espelir lèu aquela
Z'Escôla

brenc

es

d'eisamar als quatre

batejèt lo majorai abat Salvat.
capitala occitana del vin blanc brumos sera
segurament estaboft d'aquela re\urgida ( re\urgida qu'es solament aicì Vaseguracion d'una cau\a viventa), el, que dins son
discors d'aculhensa, pensaba de dire que los felibres s'engànan
de voler mantene la lenga d'Oc. Dins lo ròdol galha gbl, lalenga es parlada de contunh e la novèla escòla aura que de l'aparar contra los que lavoldrian deme\ir als èlhsdels que la par¬
lait. Tàca ai\ida ambe de manifestacions dins lo biais de la del
2ç de setembre pasat, ont, se s'i au\iguèt encara trop deparladura ponchuga, se sentiguèron pasar lo freniment arderos del
èime patrial e lo remembre dels grandis aujòls.
Aprèp l'aculhensa à la Comuna que foguèt pracb corala per
avtor que las idèas felibrencasson embelinairas
que jamaiplus,
à la seguida de la Rèiva de la jornada e de sas damaipèlas
d'onor, se formèt lo cortètge. Totas las cbfas s'i mesclèron
dempèi lo riban arlatenc duscal barbichet sens parlar dels
levadises, dels topins, de las canonadas e de laspalhblas, tanti
ajèt de delegacions vengtidas de pertot. Camin fa\ent, lo Mo¬
nument dels Morts e l'ostal nadalenc de Dom Vaissete foguèron saludats abant que s'intrèse à la glèi\a abadiala de SantMiquèl ondrada de vtjes cargadas de rafmsde totas las colors.
Aprèp lo pre\ic del majorai abat Salvat que tiret la litson tôt
al cop religio\a e felibrenca de la festa del jorn e sa rampelada per la salvadura del onor terradorenc, lo senhe arquipreire Goffre benefguèt pan erafms que foguèron distribuïts
dins la nau. Long de la mesa s'enaurèron de cants, e las orguenas, jnls dets del compoftor albigés Jbrdi Dau\ats, espandiguèron los remenilhs sacrais entai los popularis mesclats à
las nbblas estrbfas del Cant de la Copa.
Los orgamjaires de la felibrejada de Galliac abian parlât
novèla Escòla Dom Vaissete que
Lo Cònse

de la

�LO

GAI

SABER

301

■dins lor convidada de l'ora de las
del campèstre que se dobriguèt la

taulejaires venguts aqui

vilas. Pamens foguèt à l'ora
taulejada ont se sietèron 123
de lor bon voler e sens marrida curio-

\etat. Tamben, los brindes i foguèron de bon biais, prononciats
per Jàrdi Bousquet, jos-capiscàl e tin dels fondadors de VEscôla Rochegude,
rai abat Salvat,

lo majorai Pèire A\éma, la Peina, lo majo¬
lo Segondari del Cònse de Galhac, los Se-

nhesLagarde, Craujfon, Péfourque, Pèire Gardes, Norbert Rou-

■quette, Domer gues, de Chantérac, Emili Rieux, Miquèl e de
Viviès. Los noms de Rochegude, de Dom Vaissete, del mètge
baron Portai e del trobaire Paul Prouho foguèron per torn
lau^enjats. Lo vin de Galhac que petonejaba dins los gòts coneguèt las onors del trïomfe e sos vinhairons foguèron pas demembrats. Abant de de\enclu\ar l'aigat dels brindes, lo secretari de I'Escòla Rochegude abia legit un estrach del palmarès
dels Jòcs Florals del Colètge d'Occitania ont quatre escolans
son

estais

guerdonats de primièra, pèi las nominations al ti-

tol de mèstre-felibre de l'Ëscôla

acordadas à las dònas Grimai

Maisonnave, als senhes Bonnet e Rouquette. Legiguèt, pèi,
las letras de de\encu\as dels que podian pas venir al acamp de
Galhac e, demest elas, la dicha del majorai Renat Fournier,
asesor de Lengadòc, que son vam donèt lo ton à totis los autres
e

brindes.
La Cort d'Amor se tenguèt à quatre oras del vèspre dins lo
pargue d'Hutaud, dabant lo castèl de teule ont es instalat lo
mufèu de la ciiitat e ont, un còp èra, VEugenia de Guerin venguèt pasar d'oras agradivas. Los mu\icaires, los cantaires, los
di^eires i faguèron miranda.. L'Union mu\icala, V Orfeon galhagbl, los senhes Lacourt e Galtié, lo compo^itor Jbrdi Dau\ats,
los trobaires Gardes, Domergues, los di\eires Bayourte e Valax (dins d'obras de Bonnet e de Prouho) ajèron cadun lor pari
de picaments de mans noirits e plan meritats. En Andriu-J.
Boussac joguèt sa pesota -cLa Femna muda » amb una galhagbla, Z&gt;la Andriva Malet, que son jbc ai\it e de bon biais per¬
met de pensar que sera lèu una de las milhoras actoras de len-

d'Oc. D'aqui entre aqui, la jove societat corala de Carcalos Camards, qu'èra estada à bon dreit pre\entada coma lo
clavèl de la Cort d'Amor, se fa\ia au\ir. Nosvénon parlar dels
cors ruses o ucranians ! Qun bc\onh d'anar cercar tant lènh sa
qu'abèm tant prèp\ Los Camards, posant dins lo terrador la
sorga de lors cants, lor fan rampèl. Osca pels Camards !
Sèt oras abian adejà picat quand s'acabèt la Cort d'Amor.
Lo pople, qu'èra vengut de pertot, s'enanguèt, e s'aufsia sus de
bocas galhagàlas :iE benlal an que ven
sà que vol dire,
milhor que tôt. que lo Felibrige s'es apeutat aqui e que s'i espandirà que mai.
ga

sona,

�LO

302

GAI

SABER

d'agost, à Vilafranca de Roèrgue, los Grelhons Roerse debanant dins las.
carrièras de la ciutat anguèron ondrar de Hors l'estatua del ma¬
jorai abat Bessou. A la mesa, preziguèt l'abat Juli Cubaynes.
A lataulejada, lo majorai Joan Bessat espingolètla cigala d'aur
sul pitre del novèl majorai Auguste Benazet. De nèit, una cort
d'amor se tenguètont Enric Mouly prononcièt un flame discors un dels plus bèls qu'aje fach - que lo pòple vilafranqués asclèt
d'aplaudiments. Se joguèt pèi très pèsas de Benazet, Miremont
e Mouly e la tropa pacana de Compolibat dansèt de borrèias.
Lo teatre éra plen à petar e plan de monde se n' deguèron tornar fauta de poder trobar una plasa.
Lo 25

feïibrejèron del bèl biais. En cortètge

gats

Lo 8 de setembre, à Malhana, lo grope Latinité, conduzitper
Jaques Reynaud, festejèt lo 105e anniversari de la naisensa de
Mistral. S'i aplaudiguèron Jaques Reynaud, Caries Maurras,.
Pèire Azéma, Savièr deMagallon, Alberto Allegrareprezentant
de l'Italia, lo capolièr Marius | ouveau, e dôna Frédéric Mistral.
Lo maitin, à la mesa, abia prédicat lo P. Honorât, de Malhana.

celebraba lo Raqu'à doasoras delvèspre; res que d'espectacles ambe los grops costumais
d'Auvilar, de Montalban, de la Guèpia, de Pèch-la-Rôca, los
felibres Lacroix, Cayrou, Pèire Gardes, Péfourque, lo cantaire
Cun, lo vielaire Dutheil. Polida fèsta ambe plan d'estrambôrd...
Pel trezenc côp, lo 15 de setembre, Moisac
zim. Felibrejada non compléta, ongán, que comensèt

e un

pauc

de plèja.

Foguèt tamben lo 15 de setembre que se tenguèt la felibre¬
jada annadièra de VEscòla deras Pirenèas, aqueste côp à Mirapeis. Lo majorai Lizôp la prezidia ambe l'ajuda d'una genta
Rèina, Dla Micholet. A la catedrala, lo prezic foguèt donatpel
majorai abat Salvat que parlèt sus l'Evangèli del jorn. La Cort
d'Amor se tenguèt al mercat cobèrt : ne cal retene las dan¬
sas e los cants dels grops de Mont-Rejau, de Sant-Girons, de
Muret, lo grop bailejat per la Rèina e las dichas dels majorais
Prosper Estieu e Lizôp. Plan de monde se planhiguèron que la.
taulejada foguès de nèit. S'i auziguèron plan de brindes, quicôm
coma quaranta; los mai interesants foguèron los dels majorais
Lizôp e Salvat, de la Rèina, del sôci Pravièl, de Boussac, del
abat Castet, de Palmade, de Soula, e un poème dich per Julieta Dissel. L'endeman, qualques felibres montèron à Mont-Segur..
L'Escolo

Oubernhato, qu'a

per

mergues, mena dins son rôdol
veire dins Lo Cobreto del 15 de
sus

felibrejadas.

capiscôllo felibre EnricDombêla bolegadisa, coma se pôd
setembre, fazent felibrejadas

�LO

-e

GAI

SABER

303

Lou Calèn de Marselha a fait, en Catalonha, per
las Balearas, son 3e viatge d'estudis.

Lo 29
Farenc

Barcelona

de setembre, à Lacapèla-Segalar (albigés), lo canonge
prediqaèt enlenga nòstra e faguèt una conferencia. Tût

acô per un acamp

cecilian, rustic e felibrenc. Tôt porta péira.
lenga d'oc à Trausa, lo 16 d'agost,
setembre. Compliments al jove e

L'abat Mavit prediquèt en
e à Limozis (Aude), lo
1" de
valent predicador.

Compliments tant-ben al abat Maffre, profesoren vilad'Albi,
prediquèt en lenga d'oc à La Malor, lo 25 d'agost, per la
Fèsta del Razim. Aqui mêmes, l'abat Salvat abia déjà prédicat
lo 21 de julhet.
Al pôste de Toloza-Pirenèus, l'abat Salvat a parlai
lo 4 d'agost, de La Terra e l'Ostal, del abat Cubaynes;
lo 22 de setembre, de Estudis sus la literatura Occitana.
que

Lo Teatre

Regionaliste a de bon vent dins las vêlas.

àVilafrancad'Agens, per
Emili Roudié, lo 25 d'agost, e, al Capitôli de Toloza, lo 29 de
setembre, per las reprezentacions de Perdigal, la bêla congé¬
Ne volèm per prôba res que lo succès obtengut
de-Roèrgue per lo drame istoric de Souvereine

dia de nôstre amie

Joan Suberville.
A-n-aquelas doas ocazions, nôstra escolana Julieta Dissel
foguèt especialament aplaudida.
Mas, quora donc Joan Suberville nos donarà una pèsa tota
en lenga d'Oc?

Joan Lebrau, nôstre escolan e amie, a vist son

Images de l'Aude coronat per

darnièr libre

l'Academia Franceza (prêts Da-

vaine). Felicitacions.
Al

mez

d'agost pasat, nôstre aimat Capolièr En

Marius Jou-

maridatsa filha Magali ambeRogièr Chapal. A-n-aquela ocazion, nôstre Capiscôl lo majorai Prosper Estieu li a man¬
veau a

dat aquestis vôts pels novèls
libres de YEscòla Occitana:

maridats, al nom de totis los fe-

flahut, lo Capolièr
jouent qu'a nom Rogièr
Marida sa Magali cara.
Com ai un pane de Irnf encara,
Jols mius dets mos vôts canta-li
Per Rogièr e per Magali!
Miu vièlh

Ami

un

�LO

304

ABÊM LEGIT

GAI

SABER.

:

L'Auta (juin 35): Epigrafio
mond.
Calendau ( jun 1935) :

miejournalo, per Saint-Ray¬

bèl 110 de 44 pajas consacrât à
una Antoulougio di Felibre
mort à la guerro ( 1914-1918 ), publicada à l'ocazion de l'inauguracion de la Forèst de SantaEstèla lo 10 de junh 1935 : pertocant e fièr omenatge "à totis
los martirs de la Tèrra Miechjornala
L'Action Régionaliste (juin ) : texte de la responsa de CariesBrun à-n-una enquèsta de " j?aris-Soir " : Il est très bon que
l'on présente, dans chaque pavillon du Centre régional, l'en¬
semble des produits de la province qu'il figurera : mais nous
voudrions y voir un raccourci de la vie intellectuelle de cette
province. On est trop enclin à croire que Paris seul «produit»
intellectuellement. Cependant, nous avons d'excellents «livres
du pays»: plusieurs revues provinciales sont rédigées avec un
talent et présentées avec un goût que la capitale ne montre pas
toujours: nos académies savantes travaillent, dans l'obscurité,
avec méthode et avec fruit. Exposer tout cela serait, pour beau¬
coup, une révélation. Des conférences, des récitations mettraient
en valeur des œuvres trop ignorées. Et rien n'empêcherait d'a¬
jouter, à l'aide de disques, les chansons populaires aux romans,,
aux
poèmes, aux bulletins de sociétés. D'autre part, les costu¬
mes, les danses, les jeux pourraient fournir matière à des mani¬
festations si émouvantes et si pittoresques que leur attrait se¬
rait très vif. Les terrains devant être repris par la Ville, il est
difficile de prévoir que le Centre régional survive, même en
partie, à l'Exposition: mais ce panorama de la vie intellectu¬
elle provinciale que je viens d'esquisser pourrait, sans frais,
trouver place dans une bibliothèque parisienne où il suffirait dé¬
tenir à jour les collections ainsi formées.
Le Cadet deGascogne (1.6.35, 8-6-35) : Montségur, per Margarida Dufaur. — La Croix (2.6.35): Cigales en deuil, per l'a¬
bat Salvat, que remembra los très majorais Blavet, Sarrieu e
Bonafont.
L'Auvergnat de Paris (8.6.35): Cronica occitana,
(antologia alemana de la poezia felibrenca, Paraulas Crestianas
del abat Salvat, etc...) — L'Echo deCarcassonne (14.6.35): Sant
Régis, per l'abat Salvat. — Lo Cobreto (15.6.35): La Santo
Estello, raconte complèt per Enric Dommergues.
—

1

—

Lo 21 de setembre, es mort à Toloza mèstre Lois
manteneire de l'Academia dels Jòcs Florals, grand

Boscredon,

amie de la

lenga occitana.
Clemensa Izaura li

aura

fait bona aculhensa.
CRI-CRI.

Impr. Lauraguaise

-

Castelnaudary.

Le Gérant

:

E. LEVRAT

�I

Escolans
Pensez à renouveler votre
pour

1936.
Chez Mme

Arts

abonnement

Edouard Privât,

14,

rue

des

(C. C. Toulouse 1673) 15 fr. (Edition de
fr.)

luxe: 35

�%

Règles de Phonétique Occitane
,1° VOYELLES.

a,

—

seul

ou

dans le

corps

d'un mot,

ou non, sonne comme a français; mais s'il
constitue une terminaison féminine, il est semi-sonnânt.et së-prononce entre a et o, suivant la région ;
e sonne comme é fermé français, et è comme è ou¬
vert français ; — i équivaut à i français ; —- u égale¬
ment ; mais, après une voyelle, il a le son ou fran¬
çais ; — ô ouvert se prononce comme o français, et
o fermé comme ou français.

acçpntaé
—

c, d, f, g, j, 1, m, n, p, q ( toujours
sonnent comme en français ; mais
e et i est sifflant comme s français; — j sonne
tz, dans certaines régions ; — m se prononce
n à la fin de la i" pers. du pluriel des verbes ;

2° CONSONNES.

suivi de
c devant
comme
comme

u),

b,

—

t,

r, s,

z

n est muet, sauf quelques rares exceptions, à la fin
des substantifs ; — r est souvent muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, ainsi
—

s est toujours dur et sifflant; — t est
participes présents et de la plupart
meut; —• v sonne comme b, sauf en Pro¬

qu'à l'infinitif;
muet

—

à la fin des

des mots

en

vence.

3° GROUPES.

Vient de

—

ch, lh, nh se prononcent: tch, ill, gn.

paraître.

La Farsa del Ruscadièr
adaptation

en

langue d'Oc moderne
Cuvier»,

de «La Farce du
par

M1" Cécile CUXAC

(in-8, 14 p.), avec illustrations par Kobert de Montcabrier.
Jolie saynète occitane (2 femmes, I homme).
Colètge d'Occitania, 2, place Montmorency,
Castelnaudary (4 francs l'exemplaire, 30 francs les 10).
S'adresser

au

IMPR.

D'EDITIONS

OCCITANES

f

-

CASTELNAUDARY.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="629774">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="629775">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="629776">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716008">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629750">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 17, n° 132 octòbre 1935</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629751">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 17, n° 132 octòbre 1935</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629752">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629753">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629754">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629755">
              <text>Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629756">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629757">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629758">
              <text>impr. Lauraguaise (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629759">
              <text>1935-10</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629760">
              <text>2018-12-07 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629761">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629762">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629763">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/8742c82248e0df51e79c7cb0f5fc69df.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629764">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629765">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629766">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629767">
              <text>1 fasc. (pp. 282-304) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629768">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629769">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629770">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629771">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629772">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629777">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20458</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629779">
              <text>FRB315556101_P15053_1935_10_132</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629778">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629780">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629785">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631958">
              <text>Lavaud, René (1874-1955)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629781">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629782">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="629783">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="645080">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878080">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
