<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20480" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20480?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:40:22+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="139390">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/742cd024747af472987c566d7b4056f9.JPG</src>
      <authentication>9000ad545fda7900b4639e7217e13fb6</authentication>
    </file>
    <file fileId="139391">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/6ae6ac5dcaa9a5b1c3dfe809f5ab6af6.pdf</src>
      <authentication>ab6fc8395d8a66d18a115b4dc269c379</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="633305">
                  <text>17a Annada

N° 136

Febrièr 1936

Gai

Lo

1

h
,«£&gt;
vX
Revisïa de VESCOLA OCCITAN\

c^&gt;

Ois Aup i

Pifenèu

...

F. Mistral.

TOLOZA
14j Càrrièra

dels

Arts,

14

Lo Numéro: 2 fi.

�SABER

LO GAI

Revista de l'ES COLA OCCITANA

14, Carrièra ciels

BUREUS:

Abonaments

( Fransa

{'

:

(Edicion de luxe

Arts

: un an

.

--

.

.

.

.

,

„
Estrange : un an

sus

TOUOZA

15 fr.
,
25 fr.

papièr Lafurna : 35 fr.)

ENSENHADOR
del

N" 136

L'article en'occitan.

ïcan LADOCX:
Marcèl

.

( Febrièr 1936)

La question del Grazalh.

CARRIÈRES:

Antoiiin PERBOSC:

Lo Pintre de la Santa Vièrge.

Guilhèm de XACROZA :

Mon n'otël- Ostalet.

Prospèr ESTIEU:

Jos la Linha del Solelh.

Lo SOLITARI:

Tristor...

CRI-CRI:

Bolegadisa Occitana:
Escôla Albigeza Rochegude
L'Escôla

Burèu de

d'Autpol.

l'Escôla Occitana

capiscòl; Antonin Perbosc,
J.-Rozèsde Brousse, Francés de Gélis, jos-capiscòls ; Armand Praviel, clavaire ; Jozèp
Salvat, secretari; Joan Séguy, secretari-adjunt.
Prqsper Estieu,

Filadèlfa

de

Gkrda,

Francés Tresserre,

Ja,ques-Emili ..Abelous, Lois Théron de Montaugé, Juu CUbaynes, Joan Ladoux, conselhers.

�Lo Gai

Saber, N° 136.

FEBRIER

1936.

L'ARTICLE EN OCCITAN

I.

ARTICLE DEFINI

L'article défini lo,
tratif latin (il) lum,
Elision.

la, los, las provient d'un démons¬
(il) lam, (il) los, (il) las.

Devant les noms singuliers commençant
voyelle, la voyelle finale de l'article s'élide et
l'écriture une apostrophe avertit de sa dispari¬
L'armada, l'efant, l'òme. C'est ce qu'on appelle
—

par une

dans
tion

:

l'article élidé.
Contraction.
se

soudent

masculin et

quand le

—

avec

Les

prépositions à, de, per,
au singulier quand le

l'article

commence

nom

par une consonne,

est masculin et

et

jos
est
pluriel

sus,

nom

au

commence par une con¬

une voyelle : al reinal, als reinals, als efants,
pè, dels pès, dels ornes, — pel prat, pels prats,
pels òrdis, — sul teulat, suis teulats, suis aubres, —
jol banc, jols bancs, jols escaliers. C'est ce qu'on
appelle l'article contracté.
sonne

—

ou

del

Sens de l'article

défini; son emploi. — Quelquefois l'ar¬
quelque chose de la valeur démonstra¬
tive du pronom latin dont il est formé : Tancatz la
porta : fermez cette porte. Lo consel es bon : ce con¬
seil est bon; — en particulier dans certaines locutions
comme sus l'óra, pel moment : Dintrèron sus l'ora : ils
entrèrent à cet instant même. Es sage pel moment : il
est sage en ce moment-ci;
ticle

conserve

dans les exclamations : Lo maladrech!
Lo brabe òme : ce brave homme !

ce

maladroit!:

dans les
de las

apostrophes : Escotatz, l'orne. Eh ! la fennaèrbas, venètz aici;

n

),

�LO

30

à la

SABER

GAI

place de l'adjectif possessif dans certains

cas :

Donatz-me la mari : donnez-moi votre main. Senti mal
à la camba : je sens mal à ma jambe;
dans

les

formules

quatre de jun

: ce

servant

à

dater

les

lettres

:

lo

quatre juin;

dans certains noms propres composés de lieu : Vilanova-la-Cremada : Viileneuve-la-Brûlée (celle qui a été

brûlée)

;

dans les
Borrut

noms

composés de souverains : Clodion- loqui était chevelu)..

Clodion le Chevelu (celui

:

D'abord l'article défini

ne se joignit qu'aux noms
pris dans un sens particulier; puis, son emploi
se généralisant, il s'est joint même aux noms abstraits
et aux noms concrets pris dans un sens général : La
glòria, lo mal, l'òme es mortal.

concrets

Il s'est joint .à un adjectif possessif de la façon
suivante : Lo miu orne : mon mari. La tia fenna : ta
femme. Lo miu : le mien. La mia : la mienne;
à

un

nombre cardinal

las très
morts

:

:

les trois

qui retranche

partie d'un
cinq parts
cinquièmes. Dels très los dos son

autre nombre énoncé

ou

deux sont morts

sous-entendu
sur

une
:

De

trois.

L'emploi de l'article s'est étendu aux noms propres
peuples, de pays, d'îles, de fleuves, de montagnes,
de lacs, de mers, quelquefois même aux noms d'hom¬
mes : L'Anglés, la Fransa, la Sardenha, lo Ròze, lo
Cantal, la Mieterrana, etc.
de

sauf parfois lorsque ces noms sont compléments pré¬
positionnels marquant la distinction, la provenance :
Un rambal d'Angles; lo vin de Fransa.

plus dans nombre de cas
le signe distinctif du nom. Il suffit en effet
d'ajouter l'article pour changer en noms des mots de
n'importe quelle espèce, adjectif, infinitif, participe,
Ainsi l'article défini n'est

que

�LO

GAI

SABER

31

adverbe, une proposition même : Lo sage, lo beure, lo
pretendut, lo trop, lo talha-raca (couperet pour couper
le marc de raisin qui déborde autour du pressoir après
une première pression), un vira-t'en-lai : un bon souf¬
flet. Il indique en même temps le genre et le nombre
du

nom.

Article

non

exprimé.

—

Conformément à l'usage an¬

cien l'article défini n'est pas exprimé :
1. Devant

les

noms
marquant des divisions du
Pasca, dilus, julhet, etc. Pica mièja-nuèch :
minuit sonne; per Nadal : à Noël.
2. Dans des expressions où figure une préposition :

temps

:

Anèl de veire. Botelha de vin. Molin de vent
à vent. Per

puèch

A

vista d'uèl.
l'heure. Ce cas
surtout

avec

e

comba

Parlar
se

en :

de

:

par

nas.

:

moulin

monts et par vaux.
Dabant

ora :

avant

présente fréquemment avec sens et
Sens paire ni maire. Estre en pena.

3. Dans un grand nombre de locutions verbales dont
les éléments sont inséparables : Aber razon; demandai-

perdon; prendre garda; pèrdre pè, etc.
4. Dans des formules toutes faites et dans des pro¬

verbes de tour ancien

Bolegar terra e cèl : remuer
jor e nuèch; còr e ama fòc e
flama. Palha de legum aluca pas lo lum : la paille de
légume n'est pas bonne pour allumer. Vièlha farina e
pan dur tenon l'ostal segur : la farine depuis long¬
temps moulue et le pain rassis assurent la sécurité
:

ciel et terre; trabalhar

de la maison.

5. Il est rarement exprimé dans les énumérations qui

plus rapides : Paire, maire, fraire, sôrre dubon
: père, mère, frère, sœur doivent s'entraider.

en

sont

se

sostar

6. Il manque

généralement devant les apostrophes :
pas morir. Si l'article paraît quelque^
fois, c'est dans une interpellation familière : Eh ! la
fenna, ont abètz las èrbas ? — Voir plus haut : EscoAmie,

me

laises

tatz l'âme.
7.

Il

peut figurer ou non devant l'apposition. Compa-

�LO

3?

GAI

SABER

rer : Mistral, grand poèta de Provènsa et Mistral, lo
grand poèta de Provensa. Dans le deuxième exemple
l'article suppose connue la qualité de Mistral.

8.

les

L'article défini continue à

noms

propres

de

personnes

pas figurer devant
et de villes : Mistral,

ne

Toloza; sauf :
a) quand ils sont accompagnés d'une détermina¬
tion : Lo grand Mistral. Lo rèi Pèire. La Roma dels
Cezars. Lo Rodes d'un càp èra : Le Rodez d'autrefois;
b) quand ils sont au pluriel avec ou sans emphase :
Los Marcusons. Los

Cabrils;

C) quand ils ont été primitivement des noms com¬
muns : Lo Mas-Santas-Puèllas. Lo Puèch-Santa-Maria.
d) quand ils sont cités avec familiarité : La Marion;
e)

quand ils sont pris comme noms communs :

La

Venus d'Arle.
Sens partitif. — Le sens partitif est marqué par la
préposition de : Ai manjat de pan, de pezes: j'ai mangé
du pain, des pois. Ai pas manjat de car, ai begut de
vin e pauc d'aiga. Abèm manjat de bons razims.

L'article défini
nom

de

apparaît après de partitif : devant un

à voyelle initiale :

l'aiga; vòli de l'aze

:

Trobarem de l'èrba; demandant
je veux du boyau farci de porc;

lorsque le nom qui suit de est déterminé par une
proposition relative. Si on peut dire : Ai manjat de pan
qu'ai ganhat, on peut dire aussi : Ai manjat del pan
qu'ai ganhat. Dans ce dernier exemple l'idée de divi¬
sion est plus sensible : J'ai mangé partie du pain que
j'ai gagné. De même dans le cas suivant : Abètz de
peras? balhatz me n' de maduras : Avez-vous des poi¬
res ? donnez-m'en de mûres. Abètz de peras ? balhatzme n' de las maduras : Avez-vous des poires ? donnezm'en des mûres. Dans le deuxième exemple l'idée de
choix est plus sensible;

après le verbe èstre avec des noms au pluriel de la
façon suivante : Es dels nòstres : il est des nôtres. N'es

�LO

GAI

SABER

33

pas dels mai sabents : il n'est pas des plus savants.
Aquel persèc es dels melhors : cette pèche est des meil¬

leures.
Le démonstratif neutre sò

en

fonction d'article défini.

Le démonstratif neutre sò (ecce hoc) se rencontre

—

quel¬

fonction d'article défini devant un adjectif
pronom possessif neutre : Sò pus polit
es que : le plus beau c'est que. Sò miu, sò tiu, sò siu, sô
nòstre, sò vòstre, sò lor : le mien, le tien, etc. Cadun
sò siu : chacun sa part. Par suite avec complément
quefois
neutre

en

ou

un

déterminatif

:

Sô dels autres

:

le bien d'autrui. Sò de

fraire : la propriété de mon frère. Sô d'amont :
ce qui est là-haut. Sô desus dejos : sens dessus des¬
sous (ce qui est dessus, dessous).
mon

II. ARTICLE INDEFINI

L'article indéfini

au singulier est un, una : Un ôme,
fenna. Au pluriel on fait précéder le nom de la
préposition de, d': D'ornes, de fennas : des hommes,
des femmes. Dans quelques localités on trouve le plu¬
riel d'unes, d'unas : D'unes côps : des fois.
una

Un suivi de la préposition de et d'un nom singulier
exprime l'étonnement, l'admiration : Ne fa una de
cizampa ! : quel ouragan ! N'a una de clôsca ! : quelle
tête !

Quelquefois le nom ne paraît pas
lorsqu'il est facile à suppléer :
que lo diu volontaba : il parlait d'une
dieu aimait. N'arriba pas una sens doas

indéfini

un

après l'article
Parlaba d'una
femme que le
(malparada) :

accident est suivi d'un second.

Parfois l'article indéfini prend une valeur

emphati¬

que devant un nom propre, pour marquer l'admiration
ou le mépris : Auza jujar un Napoléon ! : il ose juger
un

Napoléon ! Calia

fallait

se

se

courber devant

corbar dabant
un

Néron !

un

Néron !

:

il

�lo

34

gai

saber

L'article indéfini continue, selon l'usage
pas

figurer devant des noms

ancien, à ne

indéterminés, soit :

1" Devant l'attribut : Es rèi; acò's domage : il est
roi; c'est dommage. Es nascut prince; es vengut capitani; es pasat pelhaire. Me pares òme oneste. Se màstrq

òme de cap :

il

se

montre homme de tête.

indivi¬
Italian
Italien que je connais.

L'article paraît lorsque le nom-attribut est
dualisé par une détermination : Aqueste es un
que

coneisi

:

celui-ci est un

négatives ou interrogatives, ce
qui donne à la pensée une valeur plus générale : Jamai
còr foguèt mai ardent : jamais coeur ne fut plus ardent.
Se vei pas ama que visque : on ne voit âme qui vive.
As jamai vist nèsci coma aqueste ? : as-tu jamais vu
un nigaud pareil ?
2°

Dans les tournures

des pensées générales et des proverbes :
raseja (une race se reproduit avec ses qualités et
ses défauts) = tel père, tel fils. Terra sens cabal, campana sens batal = une terre sans bestiaux est comme
une cloche sans battant.
3° Dans

Rasa

Dans les locutions verbales : Aber bruch = avoir
démêlé. Prene fenna = se marier. Traire mal =
souffrir. Traire pena = avoir du chagrin, du souci.
Part ne vòli = j'en veux une part.
4°

un

•

5° Dans des

compléments formés à l'aide

de prépo¬

cabal.

sitions et présentant un sens général : Anar à
Morir de malautia. Es de marrida umor. Venguèt
barca. Trabalha sens

ajuda.

Jean LADOUX

en

�LO. GAI

La

SABF.R

35.

question del Grazalh

La question de l'espelida occitana del Grazalh a fait
rajar fòrsa tinta, e los estrangèrs s'i son apasionals
autant coma los francezes. Coma vos òc podètz pensar,
se son ditas fôrsa errors à-n-aquel subjèt : lo sapient
aleman Otto Ilahn per exemple — que mèscla basca
e gascon (vertat que los dos mots vénon del même mot
latin vasconem) — afortis que Parsifal e Trencavel
serian lo meteis òme, e que la Crozada Albigeza fos-1
quèt lo sorgent de la Quista del Grazalh. L'agait de
las datas istoricas mòstra qu'un tal fach es pas posible : de fèt, Cristian de Troyes morisquèt à la fin del
sègle XII, è Wolfram d'Eschenbach en 1217. Auria
donc calgut que lo poème del trobador Guiot fosquèse
escrit al entorn de 1150 —, e la crozada comensèt pas
qu'en 1208.

lo sapient aleman s'es pas enganat, al rneu
avejaire, quand aparia lo Montsalvat de Wagner e lo
nòstre Montsegur, nimai tapauc quand parla d'un ro¬
man inicial del Grazalh en lenga d'Oc. D'abòrd WolJ
fram d'Eschenbach afortis la sorga occitana de son
ôbra; dis en efèt que « mèstre Cristian de Troyes
a mal retrait aquela legenda, acò met en colèra Kiot
(o Guiot) que nos'n donèt lo vertadièr raconte. De
Provensa en aqueste païs, la vertadièra legenda nos
fosquèt trameza e aquesta aventura ne fosquèt traita.
Ieu, Wolfram d'Eschenbach,'vòli pas parlar diferentament que lo Mèstre... » (Parsifal, comensament).
E pamens

cercant dins de tèxtes mejanencs e d'obratges
antica literatura, ai trobat d'entresinhes
curiozes à fèt. Dins las Vidas ciels Trobadors editadas
Pèi,

sus

en

nôstra

C. Chabaneau, se legis. 'à la- nota 38, pagina 408,
sièg : « Le Roman du Saint Graal. Leys
d'Amors, T. I. p. 12 — Mss. perdus, p. 60. » I auria

per

sô

que

�lo

36

donc

agut

un

roman

gai

saber

occitan del Sant Grazalh... Me

reportât à l'edicion de las Leys d'Amors
(à la primièra) e i ai legit : « Donx li roman prozaygamen pauzat, coma del Sant Grazal e gran re d'au¬
tres... » Mas los detalhs son pas abondozes. Benlèu
que dins lo libròt del meteis Chabaneau, Manescrits
perdais, ne trobariai d'autres... E de fèt, sò que dis lo
regretat romanista es fôrsa interesant. Dis, pagina 60 :
«
Un passage des Leys d'Amors que je rapporte cidessous nous apprend qu'il a existé un Saint-Graal
provençal en prose » (note 2), e, nota 2 de la meteisa
pagina : « (tèxte ja citât de las Leys d'Amors). Je ne
crois pas que l'on puisse raisonnablement objecter que
l'auteur des Leys fait ici allusion à des romans en
français... »
som

alavels

tôt acò's pas encara ben abondos, mas es
l'avejaire del sapient aleman. Lo bilan de la
situacion séria donc aqueste :
De segur,

afortit

1°

Lo

Montsalvat de Wagner

es

lo nôstre Mont-

en

Occitania;

segur;
2°

Lo Grazalh séria estât

portât

occitan del Grazalh, e aquel ro¬
revirada.
4° L'autor ne séria Guiot, trobador que coneisèm
pas brica, mas dont l'existensa nos es afortida per
3° I

man

ajèt

èra

un roman

una

òbra originala, e non una

Wolfram d'Eschenbach.

sabèm de solide, duscas ara, sus aquela
question.

Es tôt sò que
interesanta

Marcel

CARRIÈRES.

�L'Ort dels Trobaires

Lo Piníre de la Santa
D'aprèp
I abia dins

un

Vièrge

prezic de sant Vincens Ferrier (*J
vila

un pintre que pintraba
cal tôt sò que i agradaba,
luscres d'estiu, nèus d'ibèrn, flors de mai,
mas subretot de sants, e mai-que-mai
la granda santa qu'onoraba
entre totas dins lo tropèl
paradizenc, la Subresanta

plan

una

coma

que

tôt adòra, iauza

subre la tèrra

Aimar la Santa Vièrge es
per nos

acò

coma

e

canta

al cèl.

nòstre

recors mage

gardar de la damnacion, jamai trop

redira, bonas gens. Cada còp
lo pintre fazia d'ela un novèl image,
la figuraba mai bêla, e mancaba pas
de patrar, aturrat jos sos pèds, lo Diablàs
àrre tant que podia de las urpas al morre.
Lo Banut, tôt escalustrat
d'èstre atal escarnit e caricaturât,
se romièt sornament : « Tu, meu, te farai corre ! »
se

que

e, ruf e trufandier,
Margolin, tròs de gasta-mestier,

Aparesquèt al pintre
i

diguèt

: «

(*) Quaresma de sant Vicent Ferrer predicada à València l'art
— Barcelona, Institució Patxot, 1927.

1413.

�38

LO

«

GAI

SABER

tu, pintre ? N'ès qu'un sarralher.

«

Es aqui ton cap-d'òbra ? Acò val pas un pôrre.

«

—

Qu'i

? — Tôt, e, mai que res plus, la vertat.
Reluca-me, pintre ratat :
òrre soi; tu, pracô, mai que soi m'as fach àrre;
agacha, d'ara enlà, de me far plus atal.
Viafòra ! » i diguèt el, « vai te faire à ton pautre
manca
«

«
«
«

-—-

«

mofle, lis

«

tràidor !

e

caudet; sauta de

mon

E lo bon

pintre fasquèt

image de la Vièrge autant polit
que

lindal,

»

posquèt,

mai òrre que

e

un

autre

bel

pintrèt à sos pèds lo Ganèl
l'abia jamai plus fach.

e

Lo

Diables,

embnfat de colèra, aicì sô que fasquèt,
gracia à Dius, jos lo cèl i a de mais réparables,

—

aici l'abominable
coma un

inquet ont lo pesquèt
pescaire atrapa un tregan à la lina
dins lo bocal d'una molina.

L'enamorèt à

ne

perdre lo

cap

de

quai ? de la molher del senhor, dôna ondrada
de vertut coma n'i a fol cèl paucas o cap;
acò 's aquela que menèt à malvirada :
lo còr ensorsilhat e fol, al prim càp d'èl
del amoros,

la castelana casta

destimborladament

ne

s'abandonèt

e

bloza

tombèt amoroza,
coma

un

auzèl

empantenat al escripèl.
E lo Diables

bufèt lo foc de tala sàrta
qu'una nèch aqui los amorozes per ôrta,

—

�LO

n'

se

GAI SABER

39

van...

Tôt

dòrm,

e sol los vei l'èl infèrnal.
lo Malfaràs que monta al campanal,
que se met à sonar la campana e que crida
que lo pintre a raubat la molher del senhor,
que braulha à far sautar del lèch tôt dormidor :
«
Alarma ! alarma ! » Aqui tôt lo monde d'auzida
alertât, e de corre : « Ont son ?... Los trobarem !...
« Nos
escaparan pas ! Aut ! los atraparem !... »

A qui

Los

atrapèron lèu; lor guèrlha escampisada
se los acompanhèt
bel borrol e s' à lors aurelhas roconèt,
tôt lo lonc del camin, mannada escridasada :
«
A n méritât la mòrt ! atuquem-los !... » Pracò,
i ajèt dins lo ramat pron de gens de bon èime
per dire : « Condamnar n'es pas lo mestier lèime
«
de cadun, e pagam de juges per acò :
virèt mal. Pensatz-vos

«

n'abèm

qu'à lor

menar

los enculpats.

»

Alara

la tropa, sus aquel cort e bon estampèl
mai
tôt

o

en

mens

lor

escotat, los menèt

en

tantara,

graupinhant un brave pauc la pèl,
à la gabiòla del castèl.

Sus la porta,

dins l'ombra, un orne s'arboraba
quai èra ? lo senhor, qu'aqui los esperaba.
Abans que se fasquès l'òbra del carcelier,
lo marit flòc per ftòc copèt la pamparruga

:

de la malastrada molher.

Aqui-los dins la carce, ont i a res qu'una cruga
d'aiga, qu'un banc de pèira e qu'un sostre de bruga.

�LO

49

Tant lèu solel
de totes

Non pas

GAI-

levât, sentencia

SABER

se

{ara

dos; anèch, quai poira dormira.

los engabiats ! Doman, lor felonia
aura

son

castiament.

Aqui-los à ginols, trainpelants d'espavent,
qu'en plorant an recors à la Vièrge Maria.
La qu'à totes los dois d'aici-bas compatis,
aqui que davalèt sul còp del paradis,
e lor aparesquèt al fons de lor caforna,
resplendenta de lum dins l'ombra negra e sorna,
enraubada de blanc, cinturada de blau,
gracioza, linda e lena, e lor diguèt : « Vos vau
amies. A.mor

que

tôt s'arrengue,

«

secorre, mos

«

anatz viste tornar cadun à vòstre ostal.

«

Per

«

que

«

abètz somiat acò.

traire d'aquel

escabisos rambal,
qu'avengue, diretz : « N'abèm fach res de mat.,

vos

»

Saretz gandits atal.

gardatz-vos, que cadun se n' sovengue. »
La senhora diguèt : « Ailas ! e los cabèls ? »
/ tornèt los cabèls, e la menèt, pecaire,
al seu lèch; à costat del marit s'anguèt jaire.
«

Mas

ara

marit, revelhat, escarcalhant los èls,
diguèt : « E qu'es acô ? tu, garsa, à ma vanèla !

Lo

«

tu, gorrina, trigòs, panturla, cabesal !... »

A tôt

rifle i vudèt tota son escudèla.
respondèt : « Paurasa, que me cal

La molher
«

auzir de vôstra boca ! Abètz somiat ! Per quai

«

me

a cap de molher
marit que iò.

prenètz donc ? I
«

à

son

«

Bandisètz-vos del

«

e

cor

Dius vôlgue que cap

mai fidèla

tal sospic sus acô,

d'ara enlà plus i dintre. »

�lo

e

gai

saber

Lo marit, tôt espetofiat,
vejent los cabèls, se pensèt : « Ai somiat.

»

E iendoman
alandèt

sa

matin, al moment ont lo pintre
fenèstra, aqui, viste atropat,

tôt lo monde
«

«

«

«

«
«
«

en rumor : « Gidà ! s'es
escapat !
el, l'arpalhan, el qu'abèm atrapat
«
aqnesta nèch en raiibatòri;
lo cal acalhausar ! à l'aiga ! al espelôri !
derraiguem-li lo feje ! a pron vist lo solel.
IÒ, m'abètz atrapat à mal far ? » diguèt el,
«
plan vos enganatz, paure monde :
me
prenètz per un autre, — acò se vei per temps,
iò, dins tôt sò qu'ai fach, i a res que se resconde;
abètz somiat acò. » Totas aquelas gens
s'engulhèron aquela frima
coma 1' marit, ni mai ni mens.

Acò 's

—

Acò's atal que la sacratisima

Vierge Maria gandiguèt
malparat aquelas pauras amas
empantenadas dins las diabolicas tramas;
acà 's atal que las lavèt
de

de lor
Lo Diables

se

Se vantèt cap

ronha,

pensèt
de

que

las salvèt.

Aquela d'aqui rasca !
de sa marrida frasca.

: «

pauc

»

Bêla

finida. D'aqui enlà,
côr-macats, repentents, lo pintre e la senhora
se gardèron. Cal pas oblidar qu'à tota ora
lo Ganèl es aqui que rôda e rodara :
sempre i tenguèron côp totes dos saquelà.
Antonin PERBOSC.

—

�lo

42

gai

saber

Mon novèl Ostalet

Entre l'

1' pèch de Montalros,
far laurada,
Ont, dins las brandas fredonant còsta l'estrada,
Brezilhan sempre la mezenga e l' barba-ros.
I

a

pèch de Bigòrra

e

'n planolet, ont plan sobent vau

aquel lòc, dont la plazensa es pron vantada,
flaliuta respond al calandre arderos,
E luzis un teulat jos lo solelh claros,
Dabant las tièras d'una vinha qu'ai plantada.

Dins
Ma

Es lo cobèrt d'un ostalet

qu'ai fait bastir.
florir
dins la siava patz s' i finigue ma vida.

Dins las nòvas parets lo gauch vengue
E

Ara, Dius sià lauzat ! ai l'ostal qu'ai volgut;
Mas, dempèi qu'ai quitat la bòrda ont som nascut,
S'ai la boca rizenta, ai l'ama entristezida.
Guilhèm de NAUROZA-

�lo

Lo

gai

saber

43

Fogal dels Contaires

Jos la Linha del Solelh
Conte

de

Nadal

Revirat de FAURÉ-FREMIET

L'aire èra pezuc e caud, sensible à la cara coma
■d'oata. Lo bastiment abansaba pron vite pracò dins
una bruma-basa d'esplendida
luzor ont res non cambiaba. Océan tropical. Lo bastiment pasaba la linba.
Es una cauza estranja, encomprensibla, inimaginabla per calcun del Ubac que pasa la linha un vèspre
de Nadal.
La femna

jove n'esprobaba

sensacion tala que
d'ordre, d'i veze
mai clar que dins aquela infinida bruma luminoza,
jos
la fintisa linha del equator. Un trebolèri falord s'emparaba d'ela. Aquel malastros bastiment tant siaud,
onèste e borgez à la despartida de Bordèus, vès lo
mièch-decembre, èra devengut, trahidorament, la nau
d'Izèut-Ia-Saura, e aoô pauc à pauc, à llor e à mezura
que los degrats de latituda s'amputàban e s'amenuzine

devenià malaizit d'i metre

una

un

pauc

sian.

Dempèi très ans, son òme èra establit à Rio-deJaneiro, mas dins una situacion tant precària à-n-aquel
temps de dificils escambis e de monedas blocadas,
qu'abià pas gauzat la faire venir. E garaici que l'espèr
d'una novèla prosperitat s'èra mostrat. Ara se podià
levar l'amarganta consinna de la despartida. Arribaba
enfin, ela, ambe sa filheta, una drolleta de cinq ans !
TreS

ans

de

retenguda

son

pezucs

à-n-una jove

�LO

44

femna,
cions

e

GAI

SABER

lo bastiment li ofrisià las

subtilas tenta-

totis los bastiments, ilôt movent, ont ôm
cabina à cabina, cara à cara, còr à oòr, lo

de

coneis

qu'òm reveirà jamai plus. La demembransa de las
aventuras maritimas, la certituda de pas reveze es un
gatge de seguretat qu'ensorcèla.
I abià de bèls matelots,

mièjis-nuts jos la grand calor
aquel aimable, aquel encantaire inconegut de vint-e-tres ans, dos ans de mens qu'ela,
qu'anaba plan mai lènh qu'ela, cap al sud, plan aldelà de Rio, cap à de païzes ont se retròba l'ibèrn, lo
del cèl; i abià

marrit ibèrn

Nadal al solstici d'estiu.

e

n'èran qu'ai equator. Pas de solstici. Un
en plen cèl dotze oras subre dotze,
coma
als equinòcsis, portât sul cap del Banarut o
demest las matrasinas del Sagitari.
Per ara,

solelh bransolat

E

l'inconegut èra aqui, ensorcelaire.
jove femna sabià plus refuzar lo

La

«

cocktail

»

ofèrt, mentre que la « nurse » pasejaba la drolleta sul
pont e del pont à la cabina e de la cabina sul pont.
Paura drolleta

mièja-delaisada !

cinq oras del vèspre, e cinq oras del vèspre
reprezentàban déjà, praval, dins lo païs ont èra nascuda, los primièrs preparadises de Nadal.
Eran

La nèit de Nadal !... Mas

l'inconegut èra aqui, bèl
gòts de veire

Tristan. E qui sab se los minusculs
contenian pas un filtre fatal ?
coma

Aquel inconegut à la despartida, inconegut sempre e
seguisent sa prôpra destinada, que serià, à l'arribada,
soncas una «

relation de voyage », sens reveze

Mentrestant èra
cabestrat
très

«

aqui,

désir

»

e,

de

posible?

amb el, portât vès el, lo desla jove femna, saja dempèi

ans...

Cosi concebre que praval, al païs pairal, las gents
comensàban à preparar la nèit de Nadal? Còsi òc con¬
cebre dins aquel jorn trop alongat; cosi òc concebre

�LO GAISABER

45

jos aquel cèl siaud, pezuc, arrozentit d'aur faubèl ?
Praval, ont lo solelh jôga un jôc desparièr, de solspraval, ont l'òme, dins aquelas encontradas mejancièras e atemporidas de la tèrra, s'es ar¬
borât pracò dusc' als plus nauts acrins de son tôt petit
comprenôri; praval, de priniitius an observât d'abòrd
la correguda del solelh; an cantat dins l'alegria lo
moment ont los jorns an acabat de s'acorchir dangerozament, coma se la tèrra anaba dins l'eternala nèit;
an aplaudit à la renaisensa del solelh e, plus tard, an
asimilat justament à-n-aquela mirabilha l'aparicion,
dins una grepia, del diuzenc Salvador.
Nadal ! Nadal ! aici la fèsta de la renaisensa, la fèsta
del esper, la fèsta dels drollets estaziats ! Mas cosi evocar Nadal jols tropics, dins l'aire trop ablazigant fregant la cara coma d'oata ? Cosi evocar Nadal quand
canta, discrèta, la rampelada de la deziransa emperioza, quaziment invensibla e sens endeman ?
tici à solstici;

de larga envergadura,
bastiment. Es que son
testudige es un prezatge? Perqué s'estaca al bastiment?
Per qunis liams que se pòdon pas veze ? Per qun
Garaici qu'un auzèl manhific,
auzèl tôt blanc, vola subre lo

un

dezasenat atiradis ?
pas de bastiment sens casaires, ni de bastiment
bon fuzilh. Pan !... Dins un crit de triomfe que
monta del pont vès l'atestudit, l'auzèl blanqueja dins
lo cèl e tomba, tomba sul pont dins una rajadura, dins
un envoladis de plumas blancas.
I

a

sens

multiplica

E aquelas plumas blancas que la pensada
infinidament, aquelas plumas blancas, que tomban
dins l'aire pezuc jol solelh trescolant dels tropics, retipan

talament la nèu que la jove femna, saja dempèi
s'arbora còpsec, cor al-endabant d'elas e las

très ans,
amasa.

Lo

«

cocktail

»

èra que «

» e non filtre
èra pas Tristan,

cocktail

d'amor. L'inconegut, lo dos inconegut,
e belèu comprendrà pas jamai...

�46

gai- saber

lo

Dins lo clôt de la man, la jove femna caresa las~
plumas leugèras, las misteriozas plumas del auzelàs
mort. La jove femna revei milanta cauzas : sa joventut, sos solherons dabant lo fogal, la nèu que tomba
coma de plumas d'auzèl que se pôdon pas comptar.
Crida la

«

nurse

»,

sarra

dins

sos

brases la drolleta.

La nèit, que desend tôt d'un còp, anoncia que serà

lèu
mièja-nèit aval, praval, dins son païs, dins son ostal,
e que de brabas gents caminaran dins la nèu, los bra¬
ses cai'gats de fadejets.
Qunis fadejets trobar

la drolleta dins aquesta

per

nèit tropicala de Nadal ? La maire, simpleta, n'a que
sa

votz de

joventa

canta,
gauch :

que

la drolleta comola de

ara,

dins la cabina,

per

Es nascut lo diuzenc drollet...
La

drolleta

ris,

e, aprèp lo cant, venon de bèls
la drolleta s'endormigue. E, quand
s'espèrta, sul maitin, la maire li môstra sos solherets.
Agaita, ma filha, li dis, lo papà Nadal n'abià plus
res dins son gôrb quand es pasat aici; mas a mes dins
tos solhèrs de plumas d'angèl !

contes duscas que

—

Prosper ESTIEU.

( Contes

e

Legendas )

�LO

GAI

SABER

Tristor

47

...

Jozèp Peyré, lauréat del prêts « Concourt » ambe
Sang et Lumières, es nascut d'un paire regent à Aydié,
prèp la ciutat de Pau, en 1895.
Dòna Claude
Heureuse

(Arièja)

»

en

Sylve, laureata del prêts « Femina-Vie
es nascuda à Leran
1887.
ambe Bénédiction,

Francés de Roux, lauréat
Renaudot » ambe Jours sans
de Provensa

en

del prêts « Théophrastegloires, es nascut à-z-Ais

1897.

jornal qu'anonciaba aquels prètses, poL'Académie Française vient de recevoir
un nouveau legs : il s'agit d'une somme de 375.000 fr.,
qui lui a été laissée par M. Auguste Capdeville, de Béziers. Ces revenus seront partagés, chaque année, entre
trois lauréats, auteurs d'un poème de cent vers au plus
sur : « L'Amour d'un fils pour sa mère. »
Los escribans d'Occitania (Biarn, Lengadôc, Pro¬
vensa) escribon en francés coma se i abia pas una
lenga d'Oc; e los ries d'Occitania laisan lor pecunha
à l'Academia Franceza coma se n'i abia pas dins nôsSul même

diam

legir

: «

tra tèrra...

A !

nòstre

podèm

encara

dire,

ambe Mistral, al pôple

:

Te

fan creire

que sa

luno

Briho mai que
E toun

amo

toun soulèu,
s'empaluno

Aplatido em'

un

roulèu.
Lo SOLITARI.

'•

�BOLEGADISA
Escòla

OCCITANA

Albigeza Rochegude

La convidada al acamp général de 1936 que se
de janvier, èra redigida coma seguis:
Car

tenguèt la 8

contraire,

Abèt\pas mancat de coneisepels jornals que l'Amenistracion
de la Banca de Fransa abia mudat darrièramentnòstre capiscbl, En Paul Brousse, d'Albi dins la capitala del Lemofn.
Se nos debèm regaudir del abansament plan méritât qu'es
donat al nòstre cap d'escola, es grandament de regretar perque
lo senhe Brousse condu\iguet VEscbla Rochegude à la vitòria
la sapient a\engar de tal biais qu'es citada, demest totas
en
las attiras, com un exemple requist de volontat felibrenca,
Per dire milhor à nòstre car capiscòl così regretam sa partensa e per li far nbstres vòts de botiaitransa dins lo pais ont
va viure lònga-mai, abèm decidit de lo receure un darrièr cbp
e de li
porgir un vin d'onor.
Es estât fach com èra estât dich. Dos vintenats de sòcis de
VEscbla abian tengut d'èstreprésents à-n-aquela ceremonia que

foguèt al cbp amisto\a
Mas camba-virem

e

esmòuventa.

pas las causas e comensem per la comen-

sansa.

Tre que piquèron tibu oras, lo capiscbl Brousse obriguèt la
se\ilha e donèt tant-lèu la paraula al secretari per que faguèse
lo rapbrt moral concernint la vida de VEscbla en iqqp. Aquel
se
contentèt pas d'acà e diguèt mêmes sb que s'alestisia per
içpó, valent à dire la felibrejada annadièra que se fard dins
la remirabla ciutat ramondenca de Corda ambe Vajuda del

Sindicat d'Jniciativa.

Pèi, foguèt

rati

los

mas

nbstres

al senhe A. Grimai, lo clavaire, de dire ont n'è-

de VEscbla. Podèm

pas publicar las chifras aici,
confraires podon èstre asegurats que tôt va plan
e
qu'anarà encara milhor baste que cada sbci ne fague inscriure un de mai. Cal pas demembrar la propaganda. Podèm
dire sa-que-la que lo Conselh général nos a, ongan, fach la
suspre\a de nos dotiar un a subvencion. Plan mercés e que con¬
sous

tinue.
S'es pasat
cal dire qtte

pèi à la nominacion del bttrèu definitiu —perque
lo burèu èra proviipri dempèi 1932 !
Sus la prepau\icioii d'E11 Andriu-J. Boussac, En Paul Brousse
es estât
proclamât subre-capiscbl. Pèi, foguèron elegits à l'una■nimetat:

�LLÚ' G AÏ 'SABER

Capiscbl : En Jòrdi Botjsqdet.
Jos-capiscbls : En Anfos Chabbert, En Antonin Grimal, En

-Fernand Gaulhet.
Secretari

G"t: Én Andriu-J. Boussac.

S'ecfetaria.

Doìorès

a junta : Dla
Berdté.
Clavaire-: En Norbèr.t Rouquette

Clavaire 'ajuńt : En Rotgèr Blanc.

Gonfalonièr: En Pèire Roubières, paire.
Lo capiscòl Bousquet se ~botèt à la plasa pre\idenciala e gramacièt los membres de la fi^ansa quevenian de li donar, dirent
.

faria son posible per agradarà totis e per perseguir l'òbra
plan comensada per En Paul Brousse. Pèi, se virant cap
■d-n-un cabinet qu'ira subrecargat de cocas, de veires e de botelhas, diguet que podia comensar la festa de familha.
Los taps petèron e la bruma de Galhac s'a\ondèt dins los gòts.
Las dònas e damai\èlas, que n'i abia una plan bêla tièra, serviguèron. las còcas à-de-reng. Lo novel capiscòl diguet pèi de
paraulas de regret sus la partensa del senhe Brousse tôt en lo
lau\enjant del abansament que li èra estât donat. De son costat, En Paul Brousse gramacièt, dirent que continuaria d'èstre
de cor e d'esperit ambe VEscbla Rochegude, que li di\ia pas:
Adius, mas: al reveire, e que dins diesca\ensas coma la SantaEstèla ont nos trobariam ensemble se junhiria à nos-aus per
far flotejar plan naut nostre gonfalon rotge timbrât de l'estèla dels sèt raines e de las armorias de Rochegude. De nomero\es picaments de mans saludèron las paraulas requistas dels
que

tant

dos

capiscbls.

Una- vesprada de familha seguiguèt. Cantaires, di\eires, contaires s'i faguèron de bon cor. Damai\èla Cecilia Juèry cantèt
«Lo Cocut7&gt; e Damai\èla Berdié: 'cLo Boièr-». En Rouquette,
En Grimai e En Boussac diguèron de contaralhas del Fòlclòre

occitan; En Demeaux diguèt d'bbras de Paul Froment e d'ou¬
carsinòlas, amai las darrièras estròfas de x-Mirelha». En

tras

Bousquet digiièt de Bessou e un «bot-rimat» que faguèt sus de
rimas que cadun li lansaba.
Fin fina-la, se cantèt la «.Copa» que totis ne diguèron ardero\ament lo remenilh — e èra mai d'onze oras quand sortiguèrem denbstra sala que f era mostrada trop picliona per contene
..lo monde.

A-n-aquel rendut-compte forsadament estrech, nos debèm
d'ajustar que lo moviment fe'librenc s'espandis que mai en Albigès; que la grana semenada en iqqqper la Santa Estèla es pas
sus de
pèiras mas sul bon terraire e que se pàd penlos grelhs que ne sortison (Campana d'Agot, Escblas
Vaisete e d'Autpol) portaran Ibnga-mai de fruchas al

tombada

sqr que

Dom
onor e

al reviscol de nbstre Terrador !

A.-J. BOUSSAC.

�LO

5°

GAI

L'Escòla

SABER

d'Autpol

I abia déjà qualques jorns que cogaba
l'èspeli\on d'una Escola felibrenca dins la geńta ciutat
de Ma\amet. Oualques.
abonats del Gai Saber, qualques escolans del
Colètge d'Occitania s'agrumelàban al entom del majoral-abat

Salvat, que,,
èra vengut mai d'un còppredicar o far de conferencias, mas gau\àban pas pensar à quicbm de tant bel.
Praco calia pas grand' cau^a per que se
mostrès aquel amor dela lenga
que cadun portaba dins son cor.
E gar'aqui
qu'un jorn, l'abat Salvat décida d'acampar lectors
del Gai Saber, escolans del Colètge, e totas las
gents portant
interès à las causas occitanas. Sèm al n de décembre
1935, que
deu
se
donar à la Sala 0\anam una vesprada occitana (conferencia, comedia del doctor Albarel, etc...). Abant sopar, à la
Comuna, al entom del majorai Salvat e del Cònse de Ma\amet
lo senhe
Ca\enave, nos trobam una quarantena, e l'crrgani\acion d'un gropament felibrenc es
adoptada en principi: s'apelarà Escôla d'Autpol, en remembre del baron Pèire-Raimon
d'Autpol, un dels grands lòctenents de Raimon de Sant-Gil à
la Primièra Cro\ada.
Quinze jorns aprèp, lo 27 de décembre, alprimièr acampper
constituïr lo burèu, i aj'et, sens que se fogues fait brica
de
propaganda, mai de 60 escolans de Ma\amet o de LabastidaRoairos. Lo burèu demorèt constitu'it coma
seguis:
Capiscol: Teofile Ferrie.
Jos-capiscàls : Gustave Armengaud, de Labastida ; Nestôr

dempèi dos

ans,

Barraillé.
Clavaire: Abèl Amalric.
Secretari : Paul Boudou.

Secretari-adjunt: Paul Sicard, de Labastida.

Bibliotecari: Maurici Bascoul.

Foguèron proclamais membres d'onor:
Durand, conseiller général del Tarn.
Paul Brenac, prefdent de la Cambra de Comèrci.
Caries Cazenave, cònse de
Ma\amet.
Péire-Eug'èni Guiraud, président del Sindicat d'Iniciativa.
Abat Jozèp Salvat,
majorai del Felibrige.
Decan Abelous, de VAcademìa dels Jòcs
Florals.
L'Escôla s'es tornamai
acampada lo 29 de janvier, profitant
de la venguda del majorai Salvat
per donar una conferencia
sus
r.Prosper Estieu,poèta nacional d'Occitania », à la Societat
d'Instruccion de Ma\amet, ambe l'ajuda de A.-J. Boussac,
d'Albi e d'Eugèni Sibra, de Castèlnbudari
que debian dire ecantar d'bbras de Prospèr Estieu.
L'acamp del burèu à la Co¬
muna abant
sopar, lo sopar intime, e la vesprada, ont lo conEmili

�LO

GAI

SABER

51

ferenciant foguèt présentât pel Senke Pons, président de la
Societat d Instruction e per nòstre
capiscòl Ferrie, foguèron
bêla

manifestation felibrenca.
es en trabalh: préparation dels Estatuts, orga¬
nisation d'una bibliotèca occitana; se parla d'un a felibrejada
■al mes de mai. Voldriam plan que nòstra Escòla d
Autpol meritese d'èstre lèu afilhada al Felibrige.
P. BOUDOU, secretari,
« Rue
Lagoutine, Mazamet »
una

Ara, VEscòla

Lo 8 de décembre

se

tenguèt à Narbona l'acamp de la Man-

tenencia de Lengadòc, ont se parlèt, tornamai, de
l'Antologia
Escolaria e tant-ben del Cansonièr lengadocian. Lo même
jorn,
los joves d'Occitanìa
s'acampèron per i decidir la creacion
d'un partit « occitanista» que prezentarà de candidats à las
-eleccions municipalas. Per ara, los amies de la lenga d'oc e del

moviment occitan débon saber que

s'es fondât un Ofici deprenla difuzion de nôstras idèas dins la granda
prensa (mandar revistas e jornals à «M. le Directeur de l'Office
de presse occitane, 22, rue de l'Aiguillerie, Montpellier
2»), e un
Comitat Coordinator de propaganda occitanista,
«9, place
Chabaneau, Montpellier ».
occitana per

sa

Nôstre amie Romuald
ven

d'èstre

Nôstre amie
tat

Joubé, lo grand tragedian d'Occitania,
Légion d'Onor.
Juli Azéma es estât elegit prezident de la Socie¬

nommât

cabalhèr de la

d'Estudis Cientifics del Aude.

Corals

compliments à totis dos.

ABÈM

LEQIT:

Le Lion de Flandre (sept.-oct. 1935): L'éducation d:i
■de Flandre par le Folklore des Fêtes Flamandes,
per

Bourgeois; Les Concours du Vlaamsch Vcrbond

en

Peuple
Nicolas

1935,

per

R. Despicht: en dèts ans, los concors de
lenga flamanda an
fait que progresar, pasant de 7 concurrents en 1925 à 44 en
i935:«Nos concours remplissent bien la mission en vue de la¬

quelle ils ont été institués: rénover l'étude grammaticale de la
mœdertaal, susciter une renaissance littéraire dans la langue

du pays».

Les Amis de la Langue d'Oe (sept.-déc. 1935): novelum e bolegadisa dels felibres de Paris. — L'Auvergnat de Paris (21.1x.35) :
■estudi de Gandilhon Gens d'Armes sus l'ôbra de Ripert, Com¬
mentaires pour le poème de « Mir'eio »; lo critic reprocha al
majorai d'èstre portât à veze que de «provensal» ont i a simplament de «lenga d'ôc»; lauza aquel trabalh, en fazent de
justas retengudas en sô que pertôca las etimologias.

�LO

52

GAI

SABER

(octobre 1935): Sus un coumentqri de Mirèip.pex-S-.lo majorai de Montpellier, Mistral a fait pariar
sobent las gents de Valabrega dins lor dialèçte, plus .lèu lenga-docian que provensal; sèm de son avejaire sus acô; emai, de
fes que i a, quand admet pas las etimologias donadas per Emilr
Ripert dins son comentari ; mas li direm que s'engana d'aqui
entre aqui. «En Lengadoc,. bessai s'emplèga pas jamai... la,
forma pichot es la soulà emplegada en Lengadoc». Non, en
Lengadôc, se dis bessai autant que belèu, e pichon autant quepichot (cf. los diccionaris de de Sauvages e d'Azaïs). Azéma
reprôcha à Ripert de restacar l'expresion faire ligueto à len¬
ga ; e... qui sab? es que se dis pas autant faire lingueto que
faire liguetol (cf. los diccionaris de Mistral e d'Azaïs). — Uno
peticioun de r878 en favour di lengo prouvincialo, per M. )ouveau ; Noto sus Vensignamen de l'istori, per J. de Eont-Vierano.
Reclams de Biarn e Gascougne (oct.-noub. 1935) : La Hèste de
Saubeterre, amb ilustracions, discors e poèmes; Lou Centenari
de la Soucietat arqueoulougico de Be\ièrs, per R. Fournier. —
Lou Bournat (oct.-déc. 1935): Lou soitrcié garissaire, comedia.
per Robèrt Benoit.
Occitania (7.X.35) : La Defensa païsana, per L. Cordes :«Crezi que la lueha deu èse menada jos lo sinne de la leńga e de la
doctrina mistralénca. Lenga d'Oc, lenga delspaïzans de nôstra
tèrra, tu sola los pôdes afrairar, derrevelhar lor ardor mièchjornala e atal preparar, organizar aquela fôrsa dins lo cadre
de la région que n'aura bezonh deman»,
L'Auvergnat de Paris (12.x.35) : La Tèrra e VOstal, del abat
Cubaynes, per Gandilhon Gens d'Armes :« Jules Cubaynes est'
simple, tout rustique, rien que paysan et humain, et sa Muse
•

Caiendau

Azérna;

sourit

segon

ou

chante

sans

élever la voix... Certains trouveront

sa

qu'ils la connaissent mal ;
et ils ne seront pas émus, parce qu'ils n'ont pas le cœur assez,
paysan. La prétendue faiblesse de la poésie de langue d'oc vient
de ce qu'elle n'a pas, en nombre suffisant, les lecteurs qu'il lui.
faudrait.»
Sud-Magazine (i5-x.35) : L'art religieux audois,.
per P. Sentenac, amb ilustracions. — Le Petit Provençal (18.
x.35 ) : Pour la littérature d'Oc, per Laforêt, que demanda aL
Felibrige de prene seriozament en man la publicacion e l'espandiment de qualquas bêlas ôbras occitanas que lors autors pôdon pas publicar ; idèa generoza e justa. — tournai de FAveyron (20.x.33): Dansas cantadas, per J. Ladoux ; (27.x.35) :
G&gt;rgrand poète occitan, J. Cubaynes, per Calelhon e Seguret.
langue

encore trop savante.

.

parce

—

CRI-CRI.

Impr. Lauraguaise

-

Castelnaudary.

�Règles de Phonétique Occitane
d'un mot,
mais s'il
une terminaison féminine, il est semi-son¬
se prononce entre a et o, suivant la région;

i° VOYELLES.

accentué
constitue
nant et

ou

—

seul

a,

ou

dans le

non, sonne comme a

corps

français

;

fermé français, et è comme è ou¬
français.; —- i équivaut à i français ; — u égale¬
ment; mais, après une voyelle, il a le son ou fian¬
çais; —• ò ouvert se prononce comme o. français,, et
o fermé comme ou français.

—

e

sonne comme e

vert

2° CONSONNES. — b; c, d, f, g, j, 1, m, n, p, q ( toujours
suivi-de u),:r, s, t, z sonnent comme en français; mais
c devant e et i est sifflant comme s français; — j sonne
comme tz, dans Certaines régions ; — in se prononce
comme n à la il n de la ir:° pers. du pluriel des verbes ;

sauf quelques rares exceptions, à la fin
— r
est souvent muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, -ainsi
qu'à l'infinitif; —- s est toujours dur et sifflant; — t est
muet à la fin dps participes présents et de la. plupart
des mots en ment; —- y sonne comme b, sauf en Pro¬
—

n

des

est muet,

substantifs ;

vence.

...

3° GROUPES. —ch, Ih, nh se prononcent;
Vient de

tch, ill, gn.

paraître:
PERBOSC

Contes Vièls

e

Novèls

I

FABLÈLS
amb

un

Glosàri francés-occitan

prijf franco:

50

io

francs.

exemplaires'sur vélin d'Arc-Jies à 25 francs.
Editions

"Occitania"

PARIS, 6, passage Vercleau
C. P. Ptiris

6j6'.8j

(IX)

�EN VENTE A

l'Imprimerie d'Editions Occitanes
3, Quai du Port

Prôner

-

CASTELNACDARY

ESTIEU.

Lou Terradou, sonnets en langue d'Oc, avec traduct. franç. (i vol. in-8°, 300p.) — rare. fr.
30. »
Flors

duction

d'Occitania, sonnets en langue

d'Oc, avec tra¬
fr.
.
20. »

française, (1 vol. in-8°, 280 p.)

Occitana, poèmes en langue d'Oc, avec,
française, (1 vol. in-8°, 264 p.) fr.
20. »

La Canson

traduction
Lo

Romancero Occitan, poèmes en langue

traduction

française, (1 vol. in-80,

Lo Flahut

Occitan,

43

chansons

344
avec

d'Oc,

p.) fr.

musique, texte
dans les

occitan et traduct. franç. pouvant se chanter
deux langues, (x vol. in-8°, 104 p.) . . fr.
Las Bucolicas de

Vergili en ritmes occitans

in-8, 68 p.)

fr.

Lo Fablièr

Las Oras

franceza,

1

170

16.
(

1

»

vol10. »

lexique occitan-fran¬
fr.
20. »

Occitan, (avec

çais). (1 vol. in-8,

avec
»

20.

.

p.)

Cantairas, sonets occitans ambe traduccion

vol. in-8 carrat (xvi-276 pajas) fr.

IMPIt.

D'EDITIONS

OCCITANES

-

CASTELNAUDANY.

20.

»

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="632695">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="632696">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="632697">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716012">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632671">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 136 febrièr 1936</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632672">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 136 febrièr 1936</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632673">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632674">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632675">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632676">
              <text>Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632677">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632678">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632679">
              <text>impr. Lauraguaise (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632680">
              <text>1936-02</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632681">
              <text>2018-12-07 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632682">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632683">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632684">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/742cd024747af472987c566d7b4056f9.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632685">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632686">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632687">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632688">
              <text>1 fasc. (pp. 30-52) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632689">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632690">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632691">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632692">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632693">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632698">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20480</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632700">
              <text>FRB315556101_P15053_1936_02_136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632699">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632701">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632706">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="633301">
              <text>Ladoux, Jean (1870-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="633302">
              <text>Carrières, Marcel (1911-1982)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="633303">
              <text>Perbosc, Antonin (1861-1944)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="633304">
              <text>Boussac, André-Jacques (1889-1964)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632702">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632703">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632704">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="645088">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878084">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
