<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20481" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20481?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:40+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="139392">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/1a2223394873655427afd10ba5c6474f.JPG</src>
      <authentication>9000ad545fda7900b4639e7217e13fb6</authentication>
    </file>
    <file fileId="139393">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/793e9b60f35b75de419809890c6b9e44.pdf</src>
      <authentication>d592ba88a0e76478d2241a6bd799be34</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="633309">
                  <text>47a Annada

Miirs

N° 137

193$

Lo Gai Sabçr
Revista de TESCOLA OCCITANA
ts*

•
.

■

Dis Avip ,i JPii-enèu
'

F..'Mistráï".

TOLOZA
1-4,

Càrrièra dels Arts,

14-

Lo Numéro: 2 fr.

�LO

SABER

OAI

Revista de l'BSCOLA OCCITANA

BURBUS

:

14. Cafrièra dels Arts

Abonaments

:

Í

(Edicion de luxe

Pransa

:

Bstrange
sus

un

an

.

TOBOXA

—

.

.

15 fr.

.

,

25 fr.

: un an

papièr Lafuma

:

35 fr.

ENSENHADOR
del

fernand GACLHET

s

N° 137

(Mars 1936)

Dos libres de

sermons

lengadocians»

Cànt d'un vièlh.

Prospèr ESTIEU :
A.-M. PONROUCHPETIT:

Canson de Prima.

Enric PIOULV s

En camin de fèrre.

fozèp SALVATs

Libres Novèls.

CRI-CRI:

Bolegadisa Occitana :
Lo Colètge d'Oc'citania.

aM

.-*3

Suplement, pels escolans e los amies del Colètge d'Occitania,
La Rampelada (N°3Ó) : Grammaire occitane, per l'abat Sal~
vat, notions de phonétique catalane, novelum, cronica.

Burèu de l'Escôla Occitana
Prosper Estieu, c apis col;

Antonin Perbosc,
J.-Rozès de Brousse, Francés de Gélis, jos-capiscòls ; Armand '{Praviel, j\clavaire ; Jozèp
Salvat,Jsecretari; Joan Séguy, secretari-adjunt.
Filadèlfa

de

Gerda,1^Francés Tresserre,

Jaques-Emili Abelous, Lois Théron de Montaugé^juli cubaynes, joan ladoux, COHSelhèrS.

�9a Annada

-

La

IVlars-Abrilh 1936.

N- 36.

Rampelada
de!

Colètge d'Occitanfa
(Suplement al Gai Saber n°

Redac.

Adm.

e

:

2,

Plasa Montmorenci

CASTBLNÔUDARI

(Aude)

Grammaire

Page cîe

Le

I37)

L'ADVERBE
1" Forme

(suite)

(suite)
Progressions. Les progressions s'expriment
par (en) mai... (en) mai., (en) mens... (en) mens.
Ex. : (en) mai de coratge aiiret(en) mai de
respèt vos auran.
mai òm es sabent, mai òm es utile,
mai ne donat% al diable, mai ne vòl.
mens òm parla, mens òm s'engana.
es autant mai aplicat qii es mens inteligent.
Remarques
6.

7.

Quelques observations sur

que
Ex.
mai
Ex.

nasquèri.
sèm.
remplace milhor dans le sens de
: valdria mai que foguès mòrt.

:

Vendreit que
al temps que

manca

Ex.

:

:

remplace mens en

son

de tant
Ex.

quelques adverbes:

remplace parfois ont:

certains cas :

dèts oras manca un

remplace parfois

de tant colerut

préférence.

quart,

talament :

qu'èra...

fòrsa et gaire expriment

l'idée de «beaucoup», le

�2-jO

premier avec un sens affirmatif,
sens négatif ou interrogatif.
Ex.

:

le second avec un

rìi abia fòrsa.
n'i abia pas g aire,
n'i abia g aire ?
2" Emploi.

L'adverbe

1.

se

met, suivant

l'euphonie, avant ou

après le verbe :

aquel òme parla plan.
es defendut de mal parlar.
2.
Dans les temps composés, il se met entre l'au¬
xiliaire et le participe :
aquel orne a plan parlât.
3. Certains adverbes de quantité peuvent devenir
pronoms indéfinis et s'accorder (cf. pronoms indé¬
finis):

pauquis, tròpis, g air es, tantis,
nes,

pluses, prô¬

maites, etc...
LA

PRÉPOSITION
1° Forme

Les prépositions marquent le lieu, le temps, la
possession, l'origine, l'éloignement, etc...
Pour les classer plus facilement, nous distingue¬
rons : les prépositions simples, les prépositions com¬
posées, et les locutions prépositives.
1.

Prépositions simples.
devant.

à.

íi abant,

abant,

avant,

aprèp,

après.

derrière.
darrier,
de.
de,
demest, de-

amb,
ambe,

am,

contra,

avec,

contre

de.

còsta,

mèch,
parmi,
près dempèi, de-

qempèi.
dins,

depuis.
dans.

�—

271

—

selon.

segon,

en,

jusqu a.
à, en.

entre,

parmi,

envers,

envers,

subre, sus, sur.
relativement
tocant,

duscas,

/os,

sous,

malgrat,
pendent,

malgré,
pendant.

per,

par, pour.

proche,
prèp,

près de.
2.

iras,
tram,

à travers,
vers.

vers,

à travers,

chez.
excepté.

èp de,

près de.

à travers.
vers.

cap à,

gracias à,
de mercés, grâce à.

Locutions
al dabant de,
al darrièr de,
al costat dej
al ras de, al ran

prépositives.
au-devant de.

derrière.
tout

près de.

de,

pramor de,
de cap à,
al entorn de,
al cap de,
al mièch de,

à

lo

le

vers,

autour
au

au

long de,

à

de.

cause

de

per l'amor de,
en fòra de,
per sò qu'es de,

de.

bout de.

milieu de.

long de.
de.
dehors de.

cause

en

quant à.
2°

Emploi

Les prépositions marquant un rapport
placent parfois après leur complément, et

1.

même avant le verbe :
Ex.

:

me cor
nos

au

milieu de.

Prépositions composées.

de, acò
de, encò
de,
ra de,

est

à.
derrière,

hors,

fòra,

se

sans.

sens,

aprèp.

tombèt dabant.

de lieu

celui-ci

�—

Avec L'un Vautre, la
Ex.

:

272

—

préposition

se met en

tête :

aprèp l'un, Vautre.

al darrièr l'un del autre.
2.

prépositions sont parfois supprimées:

Les

Ex.

:

d'aisï dimècres.

Remarques. — L'emploi des prépositions,
substantif, après un adjectif, après un

3.

après

verbe,
s'apprend, comme dans toutes les langues, surtout
par l'usage. Il donne au style son caractère propre.
un

A.

A, devient àdevant une

voyelle: d-^-Aude, A-

q-Ais.
Aprèp.
On dit
a

:

aprèp plòure,

se

pòd laurar (quand il

plu, on peut labourer).
Am, amb, ambe.
On dit avec plus de force :

vau

ensemble amb el.

Entre.
On dit:
dis...
me
es

entre

l'au\ir..., aussitôt que je l'enten¬

fa^iai entre ieu... je me disais en
entredormida, elle sommeille.

moi-même.

De.
C'est la préposition la
Voici divers exemples :

plus employée en occitan.

aquel capèl es de papà.
una pèira de fòc, un molin de vent.
un pairòl de coire.
la femna de la còfa li\a (à la coiffe lisse).
trabalhar de mason (comme maçon).
la carriera, la glèi^a de Sant-Miquèl.
donar de beure al
la couina es negra

mainatge.

del fum.

aquel camp es de bon laurar (facile à
ai lo cap copat de l'au^ir.

labourer).

�—

273

—

l'entendre, òm li donaria... (à l'entendre).
d'efet.

de
se
■es

montar de
tombât de

linge abant de se maridar.
pel soi.

morres

de pasada.
d'à fons.
de per darrièr, de sus la taula.
lo 25 de mars.
n'i a un de mòrt (il y en a un qui est
ai très aucas de mòrtas.

mort).

paure de ieul (malheureux que je suis!).
n'ai un, de libre, (j'en ai un, livre).
Per.
Per signifie :« par », «pour», etc.
Voici plusieurs exemples :
l'ai

agafat per las aurelhas.
pasi per un prat, mon conte es acabat.
très còps per an.
cal trabalhar per viure.
laisa lo deber per deman.
se n' va per uèit joms.
es abansat per son atge.
me prenes per una
bèstiai
vendrai per Sant-Jan.
per èstre notari, es pas
per un sabent, n'es un.

plan sabent.

Sus.
Sus veut parfois dire « vers ».
Vendrai sus las cinq oras.
Certains

substantifs peuvent

s'employer

comme

prépositions.
Ex.

:

adreit

l'arbre, trobaràs
Abbé

una

font.

Joseph SALVAT.

illllllllilllllllllllllllllllllllllllllilllllllllllllllllllli

Als Escolans
Lo Libre recomandat: Le Chant Languedocien et Pyrénéen à
.VEcole, per M. Girou e L. Mélet (140 p. in-8) Toloza, Privât.

�—

274

—

—;
Malgrat tòtas las, rezèrvas que debèm faire rapôrt à sa.
prezentacion, subretot en sò que pertôca la correccion del vocabulari e mai que mai de la grafla, recomandam aquel volume
de cants popularis (nadalets, cansons per rire, romansas, bresairôlas, dansas, etc...)

L'na

Vergonha

Lo iq de décembre, s'èra donat coma deber als
e I'IIa seccions aquesta Narracion istorica:

escolans de

lia

Quand lo Rei En Pèire d'Aragon vejèt que las causas anàban
pel Ccmle Ramon de Tolo\a, se décidet à li portât son
ajuda e levèt una armada... que se faguèt batre pels Cro\atsà
mal

Muret

en

1213.

Imaginat\ qu'En Pèire escriu à 'n Ramon per li donar las
ra\ons que lo fan sortir de sa retirada.
Qualques escolans solament nos an mandat lor copia. La
maja part an pas donat sinne de vida; nos aurian pogut escriure la letra
qu'abèm recebuda d'una escolana :« Regrèti plan de
poder pas faire lo darnièr deber, pramor que, ôc debi dire ambe
vergonha, sabi pas pron mon istôria de la Crozada...»
Qu'es donc que s'ensenha dins las escôlas? A! com abiarazon,.
Mistral, de dire «Au pòple nôstre»:
Toun Jstbri descounéisson,
Te la conton d'à rebous...
Te

fan créire que ti paire
jamai ren fa de bon...
Adonc, Escolans, ont es vôstre deber? Vos cal estudiar nôstra istôria, e mai que mai l'istòria de la Crozada, lo fulh tragic
del libre occitan. E ont l'estudiaretz? Pas dins aquels romans,
o dins
aquelas istôrias «romansadas» qu'ensénhan pas res de
segur, mas dins de libres seriozes.
Pôd èstre malaizit de se procurarlas cronicas latinas de Pèi¬
re de Vaulx-Cernay o de Guilhém de Pechlaurens, o mêmes lo
poème occitan de La Canson de la Crozada", mas óm pòd con¬
sultai dins una Bibliotèca, VPIistoire de Languedoc, per dom
Vaissete (Ed. Privât) tòme VI subretot, e òm pôd se procurar
lo libre de Luchaire, Innocent III et la Croisade des Albigeois,
Paris, Hachette (15 o 20 fr.) Om crompa tant d'autres libres
que nos aprénon res!!!
R'an

Jôcs Florals Escolaris

aber bezonh derecomandar los Jôcs Florals Es¬
Qu'élis, d'abòrd, i prénguen part !
los fàguen coneise à lor entorn, subretot los mès-

Debriam pas
colaris

à nôstres escolans.

Subretot,

que

�275

—

—

qu'i fàguen participar lors enfants ! Lor manexemplaris del programe que voldran.
Quand pensam à totis los que s'inscribon als Concorses de
iDebers de Vacansas organizats pels Jornals...

"très

d'escóla,

e

■darem totis los

La Lectnra Circnlanta

Ayrix, aux Cassés, par Soupex (Aude)
aquela institucion que permet à nôstres escolans de legir,
per pauc d'argent, una tièra de revistas e de publicacions los
asabentant sus tôt lo moviment regionalista de las provincias
■occitanas: Lengadòc, Catalonha, Provensa, Gascónha, etc...
S'adresar à Mla Maria

per

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimimiiiiiiiiii

Règles de Phonétique catalane
1°

Voyelles.

généralement comme en français: cantar,
cantà » ; s'il est atone, comme dans les termi¬
naisons féminines, il se prononce plutôt comme e
muet français:
porta, pr. «porte ».
a sonne

pr. «

tantôt fermé: mare, pr. «mare», tantôt ou¬
bec, pr. «bèc».
i, jamais nasal, sonne comme en français; il est
e

est

vert:

muet
o

dans les groupes

est

tantôt fermé et

aig, eig, oig, uig.
a

le

son

de

on

français

:

Ca-

nigó,
«Canigou», tantôt ouvert et a le son de o
français: dona, pr. «done».
u se prononce toujours comme ou français: pure,
pr.

pr. «poure».

Les diphtongues se prononcent

d'une seule émission

voix, chaque voyelle conservant le son qui lui est
propre; un tréma sur \"i indique que cette voyelle
forme une syllabe séparée.
de

2° Consonnes.

généralement comme en français.
le son tje après ai, ei, oi, ai, i: raig, pr.
-«ratje»; boig, pr. «botje»; mig, pr. « mitje ».
Elle sonnent

g a

�-

276

—

toujours muet.
son de l français; s'il est double il se pro¬
nonce
comme ill français (Ih occitan) : fulla, pr.
«fouille»: si les deux l.l sont séparés par un point,,
ils se prononcent comme en français, sans être mouil¬
-

h est
1

le

a

lés

col.legi.
gardent leur son propre à la fin des mots ; ny
correspond à gn français (nh occitan) : anyell, pr.
«agnell»; company, pr. «coumpagne».
p ne doit jamais prendre le son b\ il est muet à.
:

m, n

la fin de certains mots comme

camp, pr. «cam».

la fin de nombreux mots, en
lier des infinitifs: cantar, pr. «cantà».
r

est muet à

s

est

sonore

(son de

%

particu¬

français) quand il est seul

voyelles : rosa, pr. «roze».
doit pas prendre le son b : vi, pr. «

entre deux
v

non
x

ne
«
a

bi

vi », et

».

tantôt le

tantôt le

son

son de jc français : oxidar, pr. «oxidà»,.
de ch français : marxa, pr. «marche».

Accentuation.

sur la
pénultième:
l'antépénultième: fàbrica.

L'accent tonique tombe en catalan tantôt
dernière syllabe: calent; tantôt sur la

dona, cervol;

tantôt

sur

Lo Profesor.

iiiiiiiiiiiiiiiimmiiiiiiiiiiiimiiiiiiiiimiiiiiiiiiiit

Al

Golètge

la crotsde Castèlnôudari, es estât nommât oficièr d'academia. — Compliments.
La môrt ven de segar nôstre amie lo felibre Juli Azema, de
Sant-Nazari, ancian sendic de la Mantenencia de Lengadôc,.
qu'abia probat de tôt biais al Colètge sa fidèla amistat.
Nòstre amie lo tragedian Romuald Joubé a recebut
de la Légion d'Onor, e nôstre amie Souvignet,

LO GRILH.

Impr. Lauraguaise

-

Castelnaudary.

Le Gérant: J. SALVAT.

�Lo Gai

Saber, N° 137.

MARS

11336.

Dos libres de sermons

lengadoeians
à considerar l'important
religiozes. En defòra de la poezia que
va cercar la seu inspiracion dins la fe crestiana, es de
remercar que los primièrs monuments de la pròza occitana son una traduccion del Evangèli de sant Joan è
un sermonari. Dins l'esplendor de la nòstra lenga* los
escriuts religiozes se van multiplicar, testimònis d'una
fe arderoza o armas de las eretgìas albigeza e valdeza.
Dins la nàstra literatura, es

cia dels escriuts

Pracô, per tant que la tradicion de la

predicacion oc-

siague pas jamai perduda, se pòd pas dire que
SÒ que podèm apelar « la tradicion escriuta » se siague
servada dins totes los païzes de l'Occitania.

citana

se

Se sab pron, saquelà, l'iniluencia de
e son òbra pel manteniment e

talonha
de la

la Glèiza en Cala restauracion

lenga.

Tant-ben, calia qu'à la renaisensa linguïstica de Lengadôc, aquela tradicion reprenguès; e, coma al
sècle XII, seran los primièrs monuments de la pròza
una traduccion del Nòu Testament e un
sermonari.

dins aquesta revista de la version occitana
Evangèlis (')• Nos demôra à veze los ser¬
lenga d'Oc.

S'es parlât
dels Sants
mons

en

als legeires del Gai Saber que se pôd
l'activitat sens parièra, estonanta,
En nos n' tenguent à l'òbra religioza

Al segur, es pas
aprene

quicôm

del abat Salvat.

sus

(1) Veze dins Lo Gai Saber de setembre 1933, p. 237,

ticle notable de Dl« Baraillé.

l'ar¬

�LO

54

GAI

SABER

qu'es la seuna, sos sermons, òc cal dire, à l'ora tfu'es
se pòdon pas comptar. Plan d'unis
que i a son pas encara estampats.
Demèst los que son estats publicats, retendrem solament los que

fòrman partida d'un

ber Paraulas dins la nèit...

e

corps

ordenat, à

sa-

Paraulas Crestianas.

Lo primièr d'aquestes volumes conten cinq sermons,
prononciats pel carême de 1932 al poste de T. S. F. de
Radiô-Toloza. Lor tème es l'Eucaristia, mistèri de fe,
dots d'esperansa, font del amor de Dius e sorga del
amor dels ômes, e, tant-ben, la Rezurreccion de NòstreSenhe. Plan prezentat, aquel librôt, enriquit de la fotografia del autor, s'acaba per de cantics occitans cantats
al même poste pel senhe E. Sibra, de Castèlnôudari, e
un vocabulari occitan-francés (')■
Lo segond obratge, en guiza d'èstre format d'una seguida de sermons sus un sutjèt unie, es, al contrari,
coma qui diria un sermonari de talhons cauzits. Jos lo
titol d'« Oras felibrencas », tornam viure de moments
d'alegria occitana, en legiguent « La Santa Vièrge e

l'Occitanìa » o encara « Sant Francés d'Asizi e los Felibres » e subretot « Los Apôstols e los Felibres ».

Aprèp aquestes panegirics de la nòstra tèrra, pasam als
panegirics religiozes : « Santa Jana d'Arc e sa vocacion », « Santa Cecilia », « Sant Domenge e Prolha », e
sèm encara en Lengadòc. Enfin, très omelias e dos mistèris, lo de Nadal e la Pasion de Nòstre-Senhe, acàban
lo volume per una nòta especificament crestiana.
Aquels
del biais

onze sermons bàlhan
conegut del predicador

idèia d'ensemble
la cauzida podia pas

una

e

èstre milhora.
Lo volume, de mai de 300

es una

òbra

conse-

(i) Abat Jozèp Salvat: Paraulas dins la nèit... Carême occi¬
1932 à Radiô-Toloza, in-12, 104 p. Edicions Gabelle, 44, carBarbés, Carcasona, 1932. (Prêts : 10 francs, cô del autor,
Castèlnôudari.)

tan

rièra
à

pajas,

�l.O

GAI

quenta, ilustrada amb art
gués Paul Sibra (').

SA 15KH

e

55

devocion pel pintre laura-

Paraulas dins la nèit... enclau solamerit
un pichon vocabulari terminal. Al
contrari, Paraulas Crestianas es publicat segon las nòrAbèïii vist que

lo tèxte occitan amb
mas

de la

«

Bibliotèca del Gai Saber

»

:

tèxte occitan

la

pagina d'esquèrra e traduccion al francés sus la
de drecha. L'adaptacion franceza es l'òbra, pas del abat
Salvat, — abia pas temps à pèrdre —, mas de sièis
escolans del « Colètge d'Occitania », que fan onor al
ensenhament d'aquela institucion.
sus

Me sembla, pracò, que los escribans occitans deurian
pèrdre aquela costuma de publicar lors òbras ambe la
traduccion franceza. Dizi pas acò, plan de segur, per
demezir Io meriti dels traductors de Paraulas Crestia¬

cal dire francament qu'aquel biais dona pas
legeire de mai al occitan e, d'un autre costat, cal
considerar que, per aquelis que s'inician à las variantas dialectalas, es perdut tôt lo profit de lor trabalh
nas; mas,
un

volontos.
Me sentisi pas la capacitat de poder solament laisar
entreveze la fe prigonda qu'esclaira l'òbra del abat Jo-

zèp Salvat

e

balha vida à la paraula del predicador.

simplament, me serà permés de retraire tôt sô
qu'i treluzis d'amor aflambat de la nòstra tèrra, de sas
tradicions, de sas legendas, de son istòria e de la culMai

tura nôstra.

raja à cada linha, se retrôba dins las
poeticas de! campèstre, dins lo raconte esmôugut de la vida dels pagezes, de lors dois, de lors
jòias; trasparei duscas dins las citacions cauzidas sola¬
ment, per l'autor, siague dins los libres sants, siague
dins los poètas de la nôstra terra.
Aquel

amor

evocacions

(i) Abat Jozép Salvat, Paraulas Crestianas, tèxte occitan e
franceza, ilustracions de Paul Sibra, in-12, XXIII320 pajas. Edicions Privât-Didier, Toloza e Paris, 1934. (Prêts:
traduccion
20

francs.)

�56

LO

GAI

SABER

Duscas als sants

e à las santas que son perpauzats
etsemple à la nòstra imitacion, dont lo nom, la vida
e lo culte son encara e totjorn l'ocazion de cantar un
imne à la lauzenja dels païzes d'Occitania.
en

A

legir qualques tròses esmôuguts ont es glorificada
o sannoza istòria, nos sentisèm de
razons plus fôrtas d'afeccionar la nôstra lenga d'Oc,
aquel trezôr sacrat qu'abèm recebut dins l'eiretatge de
las generacions vincudas e que debèm trametre, coma
trametrem totas las riquesas d'art e de vida que consla nôstra corteza

tituison la nôstra civilizacion.

Aquela lenga « mesprezada, orrejada, maltratada,
persecutada » (0, la retrobam dins aquelas ôbras,
ambe tota sa puretat, netejada de sa fanga, bloza de la
rovilha que la rozegaba.
Oc ! Es ben la lenga que

parlàban dins lors disputas
de Fanjôus, la lenga dels
concilis de Lavaur e de Toloza, la lenga tant-ben de
Joan XXII e dels pontifis d'Avinhon, prèsta à reprene
la mision culturala e lo prêtait civilizador dels tempses
de cortezia e de gauch.
los

teologians de Lombèrs

e

Fernand GAULHET.

(i) Paraulas Crestianas

:

Los Apòstols

e

los Felibres,

p.

66,

�L'Ort dels Trobaires

Cant d'un Vièlh

Tota

afanada,

S'es enanada
Ma joventut,
E

demòra

me

Que l'espéra òrra
Del atahut.

Ai barba

blanca,

La camba ranca,
Lo

cor

Sol,
E

agut.

dezòli,

me

me

Am

consòli

mon

flahut.

Plus
Gòt

d'esperansa !
d'alegransa,

T'ai escorgut !
Tôt sò

qu'aimabi

E tant cantabi
M'es

defendut.

�Cara

*-

"■

rafida,
iì
r
perdre vida
Som rezolgut.
r

'pt'-

V î: 'RA:

v

■

?

■"

"i.. J d.

perduda

Es pas

Se l'ai viscuda
Com

ai degut.

Com de
E de

mas

mas

Ai çòr

dècas

pècâs

fendut /

Mon clam intèrne

Del Dins etèrne

Siague entendut !
Prósper
Las

Ra\imadas,
Libre I.

ESTIEU.

�LO &gt;I2HR&lt;SAfiBR'",

Canson de Prima

v;/

b

Prima canta, prima
Dos aucèls del

.

•

ris.

Paradis

son

tombadis,

son

tombadis.

Sarratz-vos, Miqiïèl, Lois :
son
son

jaiadis,
jaiadis.

Sarratz-vos, Miquèl, Lois,

fazètz plasa al nôstre nis.

II

que son aberits !
finaudèls, e polits !

Jèzus,
E

Son de rasa,
son

de

rasa.

Mas tant-ben Son

aganits;

fazètz plasa,'
fazètz plasa.
Mas tant-ben son

aganits;

fazètz plasa, mos petits.

�tío

GAI

LO

SABER

III

Anem, regaudisètz-vos !
Seretz quatre al lòc de dos.
Pel d'estopa,
pel d'estopa,
jaiet, èlhs vius, èlhs dos,
bèla tropa,
bèla tropa;
èlhs vius negres, èlhs clars dos,
bèla tropa d'enfantons.
de

IV

primièr, brunèl e bèl,
déjà 'stira cap al cèl
Lo

sa

maneta,

sa

maneta.

S'apelarà Gabriel
com

papeta

papeta;
s'apelarà Gabrièl
coma mon papeta vièlh.
com

V
E lo

segond besonet,
gracios e menudet
com mainàda,
com mainada,
s'apelarà Bernadet.

�lo

gai

saber

6l

Que m'agrada,
que m'agrada !
S'apelarà Bernadet
com lo prèire Bajoet (•).

VI

Mos plorinozes besons,
venètz vite, pesatz-vos

en

à

ma

popa,

à

ma

popa,

atendent, manhagons,
d'aber sopa,
d'aber sopa,

en

atendent, manhagons,

d'aber sopa e milhàs dos.

VII
Etz

aqui, dins mon faudal...
sòm, sul sen mairal,
vos aganta,

E la

vos
i

aganta...

Los aucèls

fan lor varal.

Prima canta,

prima canta...
fan lor varal.
Prima ris à mon fogal.
Los aucèls

Anna-.Maria PONROUCH-PETIT.

(9 d'abrilh 1935)
(1) Amie de familha.

�LO

Lo

GAI

sABER

Fogai dcls Contaires

En camin de ferre
parlicada afogada tirèt
d'oc, un
bodôl de païzans s'azondàban en indinnacions contra
lo notari del endrech que los abia tonduts coma
d'arets. Ambe la punhor que dona l'aseguransa d'aparar lo drech e la razon, cadun atieraba sens planjas
e fazia clantir sa colèra. E cap trobaba pas de mots
pron saborozes per qualificar lo rëspensable de lor
Del

compartiment vezin

Ginestet

de

son

raibe.

una

En

tindaira lenga

treboliment.
Al

que tira, dizia un en
deu pas fizar à degun. —
mila francs ! » dizia l'autre.
«

l'ôm

temps

se

môda de concluzion,
Me fa pèrdre trenta

se levèt per agachar quai parlaba atal. Totas
barbas se calèron. Alèra, comprenguèt que los
embarrasaba. Sens far semblant de res, lo joinòme
s'en anèt un pauc plus luènh.

Pèire

las

Aqui, al mièçh d'una solada de pânièrs plens de
polalha, de femnas doidàban sul rector de la parrôquia, qu'abia fach aici, qu'abia fach alai. « Digatz,
fazia la plus lansada, lo nôstre lo li sabia lo catechirme
que jamai li abia pas de reproches per acò. Sonca que
nautres sèm pas de la pôla rosa ! Se l'èri anat trobar
ambe un brabe parelh de polets coma faguèt la Barbansata, tant-plan l'auria près coma lo ,seu, lo nôstre,
per confirmar. Mas se lo vol pas que lo laise ! Se
confirma pas, s'en pasarà ! Lèu z'ôc loi" caldria tôt
donar à-n-aquel monde ! — Bogre ! fazia una autra,
l'ôm estalbiaria pas que per élis. Devinatz quant me
(i) Trait d'un

roman en

preparacion, Evelina.

�l.O

GAI

SABER

63

demandèt

pel culte ongan ? Cinquanta francs ! Totes
diguèri : Los ai pas ! E anarai pas manlevar per vos far plazer. Abètz aqui dèts francs. Se lòs
volètz, prenètz-Ios; se los volètz pas, adesiatz ! Bogre
que los prenguèt ben ! »
redons ! Li

Quand se trachèron que Ginestet las escotaba,
faguèron semblant d'agachar que lor bestial, dins los
pâriièrs, traguèse pas mal, e parlèron de quicòm mai.
Pèire abansèt plus luènh.
« Paura ! dizia una femna
tristament, aquelses mé¬
decins cèrçan pas qu'à vos plumar dusc'à la camia. Se
chàutan pas mal que patiguetz e que resoletz las alas,

los

mezes

char.

e

los

mezes,

mas

que

elses pòguen

empo-

»

Pèire

pasèt

sens

n'escotar plus long, de pour que

devinèsen à quicòm que fazia partida de la confrairia.
Dins lo compartiment d'aprèp, sèt o uèch païzans
venian de Toloza per valer lors titres dins la falhita
de Bernica e Cia que los abia totes pèlrufats.
«

•

Tirarem pas

—

sèrem
—

rofian

de

que pagar

Podia ben lo ventre

nos

lo viatge.
dôlre, lo jorn que pla-

aqui nòstras suzadas.
despelharian s'auzàban; aqui dedins lo plus

Vos
es

lo mèstre.

E trimam tota nôstra vida per
mosurs !
—

—

engraisar aquelses

Se lo Gobèrnament lor pasaba darrièr, que los

penjèse, n'i auria

pas

Lo Gobèrnament

tantes d'arrapians.
fot pas

mal d'acô... »
jitèt devèrs Pèire un còp d.'uèlh
tant misant, tant cargat d'azir e de mesiizansa, que
lò joinòme n'en frezinèt. Tristament se tornèt virar;
tornèt à sa plasa.
Del temps que s'èra anat pasejar, dos mosurs
qu'èran àl costat d'el sus la banca, s'èran metuts à
parlai-. Mensonàban la vida cara e los trataments. En
—

Un

d'entre elses

se

�64

LO, GAI SABER

bèl

franchimand s'escandalizàban que los vedèls se
poguèsen vendre sèt francs lo kilò, mentre ; qu'elses
abian à pron far à se pagar autòmobila e una sazon
al bord de la mar. D'aprèp lor plaijadis, èra lo païzan
la cauza de tôt : lo païzan que totjorn vend e jamai
crompa, lo païzan que trôba pas jamai pron vendut
de denada que li côsta pas res, lo païzan que paga pas
un quart de la talha que deuria, lo païzan que fa tôt
à côp de machinas e fenhanta tôt l'an !
Pèire abia dubèrt lo cais per prene valentament la
defensa del laurador que va, las mans coisinadas e las
càlsas petasadas, mentre que tantes e tantes d'escampats fan la camba fina suis bolevards. Mas se gafèt
la lenga, e per auzir pas plus una charradisa que
l'enaujaba, reprenguèt son viatge de cap à fons del
trin.
A part un

copie que potonejaba, très o quatre galiparlàban de cinemà, e una escoada de sol¬
dats que bebian en se borrant sens cap de pensament
de res, tôt lo rèste del monde èra triste e de misanta
netas que

imor.
E Pèire,

qu'abia gardat de

sas

clasas l'amor de la

metôda e la pratica de la clasificacion, ajèt pas de pena
à botar sas gents en dôas tièras plan separadas.
Primo
obrièrs

:
e

aquelses que parlàban la lenga del païs,
païzans. Secundo : aquelses qu'emplegàban lo

franchimand

en

lo rafinant mai

D'un costat lo monde que

o mens.

trabalha de sas mans, que
modilha la tèrra per far venir lo pan o que prestis la
matièra per ne tirar l'otis : sò qu'apelam lo pòple.
Del autre los qu'an las mans finas, que trabàlhan de
cap : sò qu'apelam los mosurs.
E Pèire vejèt aquel pòple vodat à la pira inhoransa
e à la pira divizion per las metôdas las plus modèrnas.
Lo vejèt à las escanas luchar malgrat tôt à tustas e
bustas per gardar lo pauc de vida que li demôra.
E vejèt aquels mosurs, los plus goflts dins l'immoralitat, dins la sotiza la plus siava, dins lo plus linde

�LO

GAI

SABER

65

:sectarisine,

se picar d'èser lo desus del panièr de la
societat. Los vejèt totes ufles de flzansa en lor sapiensa
universala, escarnir sincèrament los òmes d'elèi dont
-crezian se donar l'èr e prene lo ton. Vejèt
aquela elita

de contravenda grelhar coma la tinha vas pertot, conquistar las vilas e la campanha, e formar sul terrador
coma un
segond pôple diferent del autre : un pôple
enchipros e coílòra, que preten guidar lo primièr, sufis
que fa de fum e parla francés per acatar la mizèra
de

sa

condensa dizondrada.

A !

soscaba Pèire, qun malur que l'elita vertadièra
pôgue plus aduèi menar la barca ! Qun malur que se
siágue laisada negar dins aquel flot trebol, sens raizes,
sans ponja, sens idéal !
Cosi s'estonar
vertadièra elita,

pièi

lo pôple vertadièr inhôre la
mesfize d'aquels pauc-vals ! E
cosi s'estonar qu'aquela cola de bastards li tôrnen las
peras al sac en lo mesprezant e lo plomant de totes
los biaises ! Mas quala es la cauza d'aquel embrolh e
d'ont ven aquela malententa ?
e

Pôd pas venir del

pôple cambia
-e

coma

pas.

que

se

pôple. Lo pôple es sô qu'es. Lo
Demôra sô que lo fa la tèrra,

ela viu eternalament de la mèma vida-vidasa.
es de noirir lo Monde en trimant tota sa

Son rôlle

vida. Es qu'a mancat endacôm aqui subre ? Nani. Lo
monde es estât noirit. Lo pôple a fach sô que debia.
Es l'elita que

s'es forviada. Car ela se pôd forviar,
fa la môda, la politica, la fdozofia; ela que
créa l'art e la literatura; ela que mestreja las idèas
e lo jornal; ela que va dabant sus la draia de la vida,
cercant lo progrès.
ela

que

Mas ont s'es forviada ?

progrès camina
de tota
Tôt

e

Aqui tota la question. Car lo
jamai n'abèm vist tant d'invencions

mena.

en anant e venguent e se metent lo cap al estoc
defelsir aquel mistèri, Pèire foguèt tôt en un côp
eselairat d'una idèia coma un lugar :

per

�6b

l.O

Cì A I

SAiil' K

Es que

séria la lenga que sépara aital nòstre pòple
enemics ? Es curios en tôt cas que lo
pòple aje servat la vièlha lenga dels aujòls, e que totis
los autres emplèguen un autre parladis, coma s'èran
pas fraires, coma s'èran pas nascuts jol même cèl„
coma se debian pas viure ensemble
per la glôria del
même terrador. Pòd arribar que tota la misca-masca
vengue d'aquî... »
«

en

dos pargues

Knric MOULY.

LO

CAPOLIÈR

AMB UN

DE SOS

MAJORALS

à la Santa- Estèla de Clarmont d'Eraut.

.

�Libres INovèls
0.1 tuiìh t.í:'i ì.c'ii.iínl

.;"'.'i: '

:.):j;!iao *m.í/ i

.

Calveras, Quadern Ï
&lt;iinl:2, 126 p.), Barcelona, Oficina Romanica (2 p. 50). —
Anuari de l'Oficina Romànica, vol. Y (in-8, 302 p.); vòl. VII
(in-8, 354 p.), Barcelona, Oficina Romànica (27 e 30 p.). —
Estudis Universitaris Catalans, vol. XVIII (in-8, 302 p.),
Barcel.oná, Institut d'Estudis Catalans (16 p.). — La Casa
catalana, per Anton Griera (in-8, 320 p., XIV pl.), Barce¬
lona, Casa de Caritat. — La Sagrada Biblia : Daniel, el$
Dotze Profetes menors (in-8, 320 p.), Barcelona, Editorial
Alpha (12 p.). — El Hecho y el Derecho, vol. XIV de les
Obres Complétés de Joan Maragall (in-16, 336 p.), Barce¬
lona, Sala Parés (6 p. 50).
La Nit transparent, per Caries
•Cardo (in-12, 294 p.), Barcelona, La Paraula Cristiana (5 p.).
Mistral i Llorente, per T. Llorente Falcó (in-12, 184 p.),
Valencia, L'Estel (4 p.). — Roussillonnais, sauve ta langue
catalane, il est encore temps! per Allons Mias (in-12, 46 p.),
Perpinhan, Impr. « de l'Indépendant » (4 fr. 50).
"Consultes de llenguatge, per Josep

—

—-

; L'abànt-prepaus que Mossen Josep Calveras a escrit
pél primièr volume de sas Consultas de llenguatge, —
i n' deii aber quatre — es d'un grand interès per l'istôria de la lenga catalana renaisenta. Aprèp l'abrandament poetic del sècle XIX ont los grands lirics
estcribèron de caps d'òbra literaris gracias à lor inspiracion e à lor instint devinaire, venguèt un temps
d'-anarquia ont se faguèt sentir, per arribar à l'unificacion dezirabla, la necesitat d'une dictatura lengiiistiga menada al sen del Institut d'Estudis Catalans pel
grarńatista Pompéu Pabra. Mas ara es venguda "l'óra
ont 10 dictator el-mèmes compren que cal revizar son
òbra, ne gardar sô qu'es solidament establit, ne compl.êtar las lacunas e mêmes ne corregir las desviacions,
sens praoò' dezorientar los esperits qu'an bezonh de
nôrmas praticas e simplas.

L'Oficiria Romànica fognèt instituïda dins lo sens

�&lt;68

LO

GAI

SABER

d'aquela realizacion progresiva, mesclant la ciencia
pura o lenguistica à la ciencia aplicada. E Mossen Calveras
dona lo primièr volume de Consultas faitas
à-n-aquela Oficina dempèi 1928. Intrarai pas dins lo
detalh d'aquelas 26 consultas (13 pertocant la fonologia, 13 pertocant la morfologia) dont caduna a son
interès especial; variantas foneticas, arcaïsmes, grafias dotozas, o falsas, o corrèctas, formas femeninasdels adjectius, formas dels posesius, dels relatius,
futur del subjontiu en catalan, etc... La primièra, que
se rapôrta à la prononciacion de sant — à saber se
la t es muda o s'òm la deu prononciar dabant un nom
comensant per una vocal coma Estève, Andreu —• per¬
met al autor de donar aquestas réglas que comprendran e aprobaran los escolans de 1 'Escòla Occitana :
« Pensar d'uniformar les
pronùncies variades de totes
les comarques séria anar contra l'essència mateixa de
la fonètica... No es pot pensar en una pronùncia universal pel llenguatge literari. Perquè aquesta pronùncia
universal no pot resultar ni de la unifìcació eclèctica
dels sistemes fonètics regionals, ni tampoc de la imposició d'un sistema a tots, encara que sigui el mes rie
i refînât... Dues conseqùències pràctiques podem treure
d'aquestes consideracions : una pels lectors, que, si
llegeixen ait, no han de dir totes les lletres que troben
escrites, ni tal com les troben escrites, sinó com les
diuen

o

no

les diuen

en

la

seva

fonètica

prôpin;

una

altra

pels qui volen donar conseils de depuració de
llenguatge, que no es flquin a voler redreçar la pro¬
nùncia viva, per mor que s'adigui exactament à l'or—
tografia...
«

Contestant

ara

directament

a

la consulta, la f de

sant s'ha d'escriure sempre, per

raô de la uniformitat
ortogràflca, fora de quan calgui recalcar (préciser) la
pronùncia tipica local; però parlant, que cada terra
faci sa guerra, és a dir, que cadascù pronunci com té
costum, sense capficar-se a si diu san o sant, o sen o
sent.

»

L'Oftcina Romànica publica

un

Anuari de tôt punt

�LÒ

GAI

SABER

remirable, ont se legìson d'estudis lengiiistics e literaris
d'una granda varietat e d'un grand interès. Ne mencioni solament qualques-uns : El dialecto de
Alguer
y su posición en la histpria de la lengua catalana, en
castilhan, per Heinrich Kuen, de Friborg (cadun sab
que Alguer es una localitat de l'ila de Sardenha ont
se parla catalan); Etudes de
géographie linguistique,
en francés, per Antoni Griera; edicions
criticas, transcripcion de cants popularis, enquèstas lengiiisticas, e
subretot recensions de totas las publicacions, libres,
revistas, etc..., pertocant la lenga e la literatura catalanas, per R. Aramon. Ai agut lo plazer d'i legir un
estudi en castilhan, per Helmut Hatzfeld, de Heidelberg, sus La fuerza de lo popular como elemento vital
del estilo religioso en la Provenza y la Bretańa : en
quinze pajas in-octavo plan comolas, aquel sabent aleman estudia lo sentiment
religios e son element populari dins l'ôbra de Brizeux e dels grands poètas provensals, subretot Mistral. Una trop corta cronica nos
dis la vida d'aquela Oficina Romànica, que tant plan
trabalha per la glôria de la Catalonha.
Una autra institucion de
dels Estudis Universitaris
Martorell i Traball, Rubió
Pau Vila ensénhan I'istòria,

granda portada es aquela
Catalans, ont los senhes
i Lluch, Pompeu Fabra,
la literatura, la gramatica
e la geografia catalanas. Dins lo darnièr volume d'Es¬
tudis recebut, publicacion subvencionada per l'Institut
d'Estudis Catalans, ai legit de notas e d'articles en
catalan, en castilhan, en francés (André Sayous, Amédée Pagés) sus l'istòria e la literatura de Catalonha,
de documents inédits
mai

en

catalan

o

en

latin

:

mai que

congostat à legir un estudi detalhat, de
Mossen Pere Pujol i Tubau. sus Antoni Janer i Cata,
mercader, a la Seu d'Urgell, a finals del XVI* segle,
seguit dels documents, en bon catalan del temps, ont
se pôdon legir, per exemple, los noms de las profesions : « mercader, négociant, botiguer de teles, paraire, teixidor de llana, teixidor de lli, abaixador, passamaner, tintorer, sastre, calçater, gorrer, sabater,
me

som

�I.O

GAI

SABER

cerraller, ferrer, fuster, samaler, picapedrer, guixer,
baster, tireter, pellicer, traginer; ; oller, cellerer, drcH
guer, carnicer, argenter, doctor en medicina, cirurgian,

lleis, procurador, notari. »
trabalbani a la restauracion de la lenga Catalâna, cal còmptar Mossen Anton
Griera, que conéison plan los escolans dels Corsés de
Vacansas de Ripôll. Als estudis teorics faits alprèp
dels mèstres de la íilologìa en Fransa e en Alemanha,
Mossen Griera junhis una prigonda coneisensa pratica
de la lenga batalana qu'a parlada tota sa vida, dont
a- cercat, per d'enquèstas personalas e râcionalas, totas
las riquesas dialectalas sul terraire catalan. A escrit
La Casa catalana, lexic de « la casa », del ostal e de
sâs dependencias, qu'es res qu'un extrait de son Diccionari dels Dialectes Catalans, ara en publicacion. Qun
vocabulari interesant, plen de réalisme, abondos e rie,
lo de la « màsia » catalana, continuacion de la villa
rômanâ ! Ediflcis, bordas e castèls, molins e palhèrs,
parets e teuladas, cozinas e cambras, mòbles e ustensilhas, tôt i es, amb una varietat inflnida de tèrmes
cambiant de forma e de sinnificacion d'un païs al
autre, ambe las etimologias, los reprovèrbis, las citacions de tèxtes ancians, è de nombrozas ilustracions
(desins e fotografìas). I ai trobat, ieu, fòrsa mòts de
mon terraire pirenenc, dont la lenga es fòrtament catalanizada. Lo mot triaire, per exemple, « pagès encarregat de la tria de les ovelles », m'a remembrât qu'à
la bòrda ont encara pasi de bèlis jorns al estiu, lo
pastre crida « tris, tris », en séparant los motons de
las fedas à la dintrada del tropèl. Lo mot noc, « abeurador dels animais », m'a remembrât las « nauquetas »,
troncs d'arbres cavats ont asalàbem las ovelhas, etc...
Lo libre de Mossen Griera es un libre precios, coma
totis los que sortison de sa pluma.
Me contenti de mencionar lo volume X de La Sagrada Biblia, que conten los libres de Daniel e dels
Dotze Prof et es Menors, version del original, introduc-

apotecari, doctor
&lt;

en

Demest los melhors obrièrs

�1.(1

GAI

5ABER

e notas del canonge Manyà, de Tortosa, ambè
l'ajuda del Padre Castellvi. Aquel volume es dinne dels
autres de la coleccion per sa valor critica, sa valor
literaria e sa prezentacion. Senhali à ńòstres amies
■occitans qu'aquela Bibla es tirada à 3.150 exemplaris...
Quora veirem acô en Occitania ?

cions

E

quorà veirem tant-ben d'aquelas coleccions de clae d'autors
de tota mena que mòstran amb elo-iquensa lo punt ont n'es arribada la restauracion de
la lenga catalana ? Ai aqui, jos mos èlhs, lo vo¬
lume XIV de las Obres Complétés de Joan Maragall,
dont l'edicion definitiva, que comprendrà 18 volumes,
es entrepreza jos la direccion de Joan Estelrich, amb
un prologue,
per cada volume, degut à d'escribans
coneguts : Capdevila, Farran i Mayoral, Soldevila, Sagarra, Valls i Taberner, Rahola, Reventós, Esclasans,
Cambó, etc... Lo volume XIV, El Hecho y el Derecho,
sics

que compren

d'articles

sus

de problèmes économies é

socials, en castilhan — dins aquel temps encara (18931911) lo catalan èra bon subretot per las poezias —, es

prezentat per nôstre amie Caries Cardó dins qualquas
pajas de bona pròza catalana sus l'esperit d'aquel
grand mistic « que judica les coses segons visiò de
poesia i les avalua segons la mesura del cor. »
jorn de uèi, un dels pripròza de Catalonha. Los bèlis jorns
qu'ai viscuts jos son tet e manjat à sa taula, à Barcelona, l'annada de la Republica, m'an permés de comprene qu'aquel grand mistic — coma Maragall — es
tant-ben un grand realizator. Qualas son las publicacions, las organizacions novèlas ont se trôbe pas trasa
de son accion personala e prigonda ? Quna fòrsa de
trabalh dins aquel filh espiritual del doctor Torras i
Bages, lo grand bisbe doctrinari de la Tradicion cata¬
lana ! L'ai vist consacrar, à cinquanta ans, mantas
oras de la maitinada al estudi del grèc, dont abia pas
Mossen Caries Cardô es, al

mièrs escribans

en

coneisensa pron granda, per
libres de la Bibla, dirèctament del

una

poder revirar los
tèxte grèc al' cata-

�LO

GAI

SABER

lan. Aici dotze ans que publica La Paraula
Cristiana,
bêla revista ont se tràtan los problèmes filozoflcs, teo-

logics, literaris, économies e socials. Cada numéro de
La Paraula porta d'el un portalenet d'intrada, ont i a
la siu vizion personala dels grands problèmes de l'ora.
Son aquels articles —- unis 60 — que Mossen Cardó a
rejunhits jol titre polit e sinnificatiu de La Nit trans¬
parent. Nos cal la nèit per veze lo cèl; la nèit révéla
àl òme son immensitat e son immortalitat, nèit de la
tribulacion, nèit de la mort.
Nocturne religios, nocturne patriotic, nocturne filozoflc, nocturne sociologie, i a pertot de pajas subrebèlas, dont séria trop malaizit de faire una cauzida.
El dolor fructuos, ont l'autor, que conei l'istòria de
la
Glèiza, vei, al endeman de la revolucion de 1931, tôt
lo ben que la Glèiza espanhôla tirarà de la
persecucion; La dolorosa Paradoxa, ont s'estona justament de
veze trop
sobent los Catolics d'Espanha aber sus la
Catalonha catolica d'idèas falsas mentre que los qu'an
pas la fe môstran mai de comprension crestiana; La
Tristesa ûnica, ont acuza la novèla Republica espa¬
nhôla de voler « convertir l'escola en una gran oficina
de cares tristes », e que s'acaba per aqueste crit sencer:
« Déu meu ! Un
raig de llum vostra, que doni alegria
a la Republica
espanyola ! » son plan de « visions
hagudes en aquestes nits de l'ánima... sempre llur

redacciô ha estât envoltada de silenci interior... de tenebra immediata

perforada

per

la llum remota. Son véri¬

tables hores de nit transparent.

»

Mas me cal arrestar. E clavarai aquela noticia literaria en remembrant un libre que portèri de mon

viatge à Valencia, Mistral i Llorente (recull de noticies
i impressions), escrit per T. Llorente Falcó à l'ocazion
del centenari mistralenc, ont i a de detalhs interesants,
pozats mai que mai dins la correspondencia, sus las

relacions de Mistral

e del Felibrige ambe Teodor Llo¬
reprezentants de la renaisensa literaria en
païs valencian : tèxtes castilhans, francezes e proven-

rente

e

los

�lo

sais i

son

prezentats

gai

en

del catalan.
E ara, se,

;is"

saber

73

bona lenga valenciana, dialècte

pasant las Albèras, cèrqui en Roselhon de

libres catalans, i trôbi, gracias à Dius, un bèl pialòt
de libres de poezia — ne parlèri dins una antra cronica —, mas i trôbi pas cap de libre de prôza. En Ro¬

selhon, coma malastrozament dins tota l'Occitania, ont
fa sentir, pezuga e estofanta, l'empreza de Paris, la
lenga d'Oc sembla de lutse, e es rezervada als aimadors
■de poezia encantadora o de contes rizolièrs. Mas, ont
se

es

la critica ? ont

ont

son

son

las traduccions d'ôbras clasicas ?

los estudis de

literatura, de gramatica, d'is-

tôria, etc ?...
E alavets, compreni lo crit d'aquel jove
catalan, Alfons Mias, qu'escriu en francés

belèu

roselhonés lo legirian pas

e

fervoros

—

perquë

Roussillonnais,
sauve ta langue catalane, il est encore temps. Dins
qualquas pajas aflambadas, Alfons Mias môstra sô que
en

—

:

s'es fait duscas ara en Roselhon per mantene e salvar
la lenga catalana, dis tôt sô que patis aquela lenga de
la part
sos

de sos enemics, e mêmes, de côps que i a, de
amies, respon, ambe justa razon, à totas las objec¬

tions que se

fan al emplèg del catalan, e suplica son
enfin sô qu'un parièr problème a
de serios : « Ne fais pas du problème linguistique une
question d'opinion, de goût ou d'intérêt, fais-en une
question de vie ou de mort. »
pôple de

comprene

Al moment mêmes ont Alfons Mias escribia

aquelas
pajas estrambordadas d'amor e de fe, Lo Colètge d'Occitania preparaba, dosament, una seccion catalana per
ensenhar lo roselhonés per correspondencia. A donc
razon, Mias, d'escriure : « Roussillonnais, n'écoute pas
les mauvais conseils de ceux qui te disent que le cata¬
lan n'est plus. Méfie-toi, ils veulent ta perte... Parle
catalan, écris le catalan et lis-le; l'avenir t'en sera
reconnaissant et toi-même seras le premier à t'eii
réjouir. »
i;' v;

•

.

Jozèp SALVAT.

.

�BOLEGADISA
Lo

OCCITANA

Colètge d'Occitania

Es intrat valentament dins una annada novèla, e los escolansli màncan pas, agrumelats al entorn de lors mèstres los majo¬
rais Estieu e Salvat.
Se i

o mîmes de gropaments d'escolans qu'abanColètge aprèp quoique temps, ne ven d'autres per
ocupar lor plasa.
Las très seccions foncionan regulièrament, ambe de mèstres.
e de correctors
que fan miranda. La Còlha d'Albi se nianten
afogada. De mai, tma Seccion catalana s'es ajustada al Co¬
lètge ambe sos mèstres especials.
Fonciona tant-ben la Lectura Circularia, jos la direccion de
Min Ayrix, «Les Cassés, par Soupex, Aude».
Lo Colètge auria la vida melhor asegurada se cadun dels
legeires del Gai Saber s'inscribia coma escolan, o al mens coma
amie. (Secrétariat: 2, Plasa Montmorenci, Castèlnàudari).
a

donan

A
una

d'escolans,

lo

Marselha,lo 8 de décembre, lo felibre Jórdi Reboul faguèt
conferencia sul poèta catalan Ventura Gassol.

L'Escòla de Limanha,

bailejada ambe mestriza per nôstre
majorai Benezet Vidal, a tengut de polidas vespradas,
à Clarmont d'Auvèrnha, los 11 de décembre e 8 dejanvièr, ambe
de conferencias de Pèire Balmes e Renat Bonnefoy, e lo 19 de
janvièr à Belmont ; tôt côp, felibrejada, ambe l'ajuda de dônas
André e Abraham, madamaizèla Laura Vidal, etc...
amie lo

'L'Escòla de Menèrba tenguèt un acamp
ric

plan reiisit à Puiche-

(Aude) jos la prezidensa del majoral-abat Salvat : i parlèron

lo capiscól Léon Cordes, que diguèt sò qu'èra l'occitanisme, e
Ernest Vieu, qu'espauzèt lo bèl programe de l'Escòla dins sas
realizacions praticas de l'occitanisme. En seguida, la Tropa

d'Oc de l'Escôla
Acô èra lo 14

joguèt una farsa d'Albarel :«Ni
de décembre.

gras

ni magre».

de décembre, se tenguèt à Paris, à la Comuna del
arrondisament, l'acamp annadièr de la Federacion Regionalista Franceza: nôstre escolan e amie lo doctor Girou, capiscôl de YEscòla Audenea, i prenguèt una part activa.
Los 14 e 15

VIe

Senhalam que, coma

cada

an,

lo 26 de décembre, s'es jogada.

�LO

■en

GAI

SABER

ciutat d'Illa

■canonge

(Roselhon), la pastorala catalana
Bonafont, ambe 177 personatges.

75

del regretat

Lo 26 de janvièr, à Toloza, l'escriban
regionalista Jozèp de
Pesquidoux, prezentat per nòstre amie lo marqués de Palaminy, faguèt una conferencia sus «L'Ame de la Gascogne». La
Schola Cœcilia cantèt de polits cants occitans
qu'ilustrèron

merabilhozament la conferencia.
Lo

majorai Conio perseguis la tièra de sas Cartas postalas
joves felibres : de Bastard, Campros,
Carrières, Chareton, Cordes, Deleuil, Mias, Pons, Reboul, Valentin, e los defuntats Froment e Queirard. Caduna d'aquelas
cartas pôrta lo retrat del felibre
(per Valentin) e un trôs de
poème 0 de discors emprontat à sas ôbras. Faire las comandas
directament al majorai Antôni Conio, « 4, rue Chaix,
Marseille »
{ 1,50 las 12 ).
•occitanas. Nos prezenta los

Recomandam als nôstres
1 'Escòla Carsinòla.
(se clava
nes à Mr Pèire Gardes,

escolans los

concors
poetics de
d'abrilh; demandar entresin19, rue Auguste-Quercy, Montauban) e
del Jansemin
d'Argent (se clava lo Ier d'abrilh ; .demandar entresinnes à Mr Jaques Amblard, 1, rue de
Floirac, Agen).

L'Escòla deras Pirenèas
un

buste à

lo

20

dorbis

una

soscripcion

per enaurar

regretat fondator e secretari, l'egrègi e
Bernât Sarrieu. Mandar la pecunha à Mr J.

simpatic
Sermet,

Nôstre escolan Lois Toulzet, de Carcasona, ven de
las Palmas academicas. Lo felicitam.

receure

majorai
109, rue

son

Lacapelle, Montauban.

ABÈM

I AÏOI I

:

La

Dépêche (4.VI.35): Minerve, ou le massacre des purs, per
Cl. Charles-Géniaux, que dis ainbe razon:«Pour tout
Langue¬
docien, il se dégage des ruines de Minerve une leçon qui ne doit
pas être de désespérance, mais d'espoir».
Bulletin de la Société des Etudes du Lot

(oct.-dèc. 1935): la
plasa, pichona mas dinna, ambe Lou Cande novembre, s'acampa Lo Grel
Carsinòl jos la prezidensa de nôstre amie l'abat
Cubaynes am¬
be lo senhe Irague coma secretari.
L'Eclair (i.x.35): Petites villes catalanes, per Cl.
Peyras. —
tournai de l'Aveyron (6 x.35): Pour un Théâtre
Rouergat, per
Calelhon e Seguret, qu'apròban las idèas de Clara Charles-Gélenga d'Oc i ten

sa

toun del Grel Carsinòl. Lo 7

�7

LO

6

GAI

SABER

Muiiicipa-"
d'argent,
perqu'es acò sol que manca vertadièrament, als valents quevélon faire espelir enfin lo teatre occitan.
La Dépêche (8.x.35) : Le Régionalisme français et ses riches¬
ses; tota una paja del jornal consacrada al régionalisme: cos¬
tumas, lengâ d'Oc, radio, etc... Bons articles de Roger Dévi¬
gne e de Raimon Escholier que senhalam als que pàrlan de là.
mórt del régionalisme. Aie! sô qu'escriu Escholier :« Ajoutons
que, sous l'heureuse influence d'un Léon Bérard et d'un Mario
Roustan, l'université ne boude plus les dialectes. Ne donne-t-on
pas déjà, dans.nos écoles méridionales, des notions de langue
romane, et le plus jeune inspecteur d'Académie de France, ce¬
lui de Foix, l'érudit et audacieux M. Tournaud, ne prépare-t-il
point, pour les écoles primaires de notre Midi, une anthologie
des plus beaux textes occitans»? Dins un article sénat sus «La.
Radio au service du Régionalisme, Paul Dermée remembra
aquela justa paraula d'Armand Praviel:«La décentralisation
artistique et littéraire ne consiste pas du tout à envoyer les ar¬
tistes de l'Opéra et de la Comédie-Française jouer à QuimperÇorentin, mais au contraire à permettre aux acteurs, aux chan¬
teurs, aux musiciens et aux poètes de Quimper-Corentin de sefaire apprécier et applaudir en exhalant l'âme essentielle de
regionalista, e que demàndan à las
à las Societats localas d'ajudar, en donant

niaux sul Teatre

litats

e

leur pays».

Son intrats dins la pats de Santa Estèla :
lo 31 de janvièr, l'academician Pèire de

Nolhac, méstre en
Jòcs Florals, sôci del Felibrige ;
lo 8 de febrièr, lo doctor Leopôld Vahre, de Bezièrs. majorai
( cigala de la Patrïa );
lo 10 de febrièr, à Bassan ( Eraut ), lo doctor Joan Vinas, ma¬
jorai (cigala de Roselhon), paire de l'anciana Rèina del Feli¬
brige, Maria Vinas.
lo 15 de febrièr, Juli Azéma, de Sant-Nazari (Aude), ancian
sendic de la Mantenencia de Lengadôc.
Ambe granda dolor nos clinam dabant las tombas d'aquels
valorozes occitans.

CRI-CRI.

Le Gérant

:

E. LEVRAT.

Impr. Lauraguaise

-

Castelnaudary

�Règles de Phonétique Occitane
i® VOYELLES.

dans le corps d'un mot,
français ; mais s'il
une terminaison féminine, il est semi-son¬
nant et se prononce entre a et o, suivant la
région ;
e sonne comme é fermé français, et è comme è ou¬
vert français ; — i équivaut à i français ; — u égale¬
ment ; mais, après une voyelle, il a le son ou fran¬
çais ; — ô ouvert se prononce comme o français, et
o fermé comme ou français.
J
«j
accentué
constitue

—

ou non,

a,

seul

ou

sonne comme a

—

.

2° CONSONNES. — b, c, d, f, g, j, 1, m, n, p, q ( toujours
suivi de u), r, s, t, z sonnent comme en français ; mais

devant e et i est sifflant comme s français; — j sonne
tz, dans certaines régions ; •— m se prononce
comme n à la fin de la xr*
pers. du pluriel des verbes ;

c

comme

sauf quelques rares exceptions, à la fin
— r est souvent muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, ainsi
qu'à l'infinitif; — s est toujours dur et sifflant; — t est
muet à la fin des participes présents et de la
plupart
des mots en ment; — v sonne comme b, sauf en Pro¬
—

n

est muet,

des substantifs ;

vence.

3° GROUPES.
Vient de

—

ch, lh, nh se prononcent : tch, ill, gn.

paraître:
PERBOSC

Contes Vièls

e

Novèls

I

FABLÈLS
amb

un

Glosàri francés-occitan

prix franco:

50

exemplaires

sur

io

francs.

vélin d'Arches à 25 francs.

Editions « Occïtania "

PARIS, 6, passage Verdeau (IX)
C. P. Paris

656.85

�Ersr VENTE A

l'Imprimerie d'Editions Occitanes
;

"

3, Quai du Port

CASTELINAUCARY

■

:

AÊAT Jozèp SALVAT.
Paraalas dins la neit... Carême occitan 1932'

diò-Toloza, (in-12,

cantics occitans
francés
.

La

.

ambe

.

Lenga d'Oc

104

.

e

à Ra~
Retrat del autor, 4
muzica, vocabulâri occitan-

p.).

.

la

—

.

.

Occitana, (in-8,

Joan XXII papa

occitan,

cion franceza

.

.

.

.

Qlèiza, (in-8, 16 p:).

Los Penitents, los Felibrés
be traduccion franceza
L'Ama

.

.

10 fr.

3 fr.

Dius, (in-8, 16 p.) am¬

e

5 fr.

p.)

14

(in-8,

3 fr.
24

p.) ambe traduc¬
5 fr.

Discors de recepcion

à l'Academìa

«Réponse de Joseph Anglade

IMPPt.

D'EDITION &gt; OCCITANES

-

»

dels

(in-8,

CASYELNAUDARY.

Jòcs Florals,

50

p.).

5 fr.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="632758">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="632759">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="632760">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716013">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632734">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 137 mars 1936</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632735">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 17 [sic], n° 137 mars 1936</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632736">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632737">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632738">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632739">
              <text>Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632740">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632741">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632742">
              <text>impr. Lauraguaise (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632743">
              <text>1936-03</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632744">
              <text>2018-12-07 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632745">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632746">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632747">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/1a2223394873655427afd10ba5c6474f.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632748">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632749">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632750">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632751">
              <text>1 fasc. (pp. 54-76) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632752">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632753">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632754">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632755">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632756">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632761">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20481</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632763">
              <text>FRB315556101_P15053_1936_03_137</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632762">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="632764">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632769">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="633306">
              <text>Gaulhet, Fernand</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="633307">
              <text>Ponrouch-Petit, Anne-Marie (1905-1977)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="633308">
              <text>Mouly, Enric (1896-1981)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632765">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632766">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="632767">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="645090">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878085">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
