<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20690" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20690?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:36+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="140078" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/20b96ce98d365c33b4bad453fd5dbd70.JPG</src>
      <authentication>9000ad545fda7900b4639e7217e13fb6</authentication>
    </file>
    <file fileId="140072" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/e65eac90708154fef46139f3871cdb0a.pdf</src>
      <authentication>f74fc0e923b26eddc199d80a88751bc5</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="650158">
                  <text>21a Annada

Lo

N° 183

Janvier 1940

Gai
Saber

Revisia de l'ESCOLA OCCITANA

Dis Aup i Pirenèu

...

F. Mistral.

TOLOZA
1-4,

Carrlèra dels Arts, 1-4

Lo Numéro: 2 fr.

�SABER

LO GAI

Revista de l'BSCOLA OCCITANA
ADMINISTRAOION
14, Carrièra delà Arts,

Abonaments

M

:

Libraria Privât,

TOL.OZA

Pransa

:

un

Bstrange :

an

C. C. Toloza 1673
.

un an

.

.

.

.

20 fr.

30 fr.

ENSENHADOR
del N- 183

( Janvièr 1940 )

Lolza PAULIN:

Belors nòstras (l. Nòstra-Dama de

S.S. PIUS XII

Bezonhs

Grassa ).
:

e

requèstas dels pòples e

de las minoritats.
Joan de M0NTSEGUR :

Pèire-Ioan R0UDIN

Antonin PERBOSC
CRI-CRI:

:

:

Nôvas espelizons.
Membransas de Catalonha

(19281934) (Paï\atges).
Conte Nadalenc (VA\e e lo Biòu).
Bolegadisa Occitana. ( Lo Colètge
d'Occiiania.
La Guèrra).
—

Suplement, pels escolans e los amies del Colètge d'Occitania
La Rampelada ( N° 55, janv.-febr. 1940). — Programme des
Jeux Floraux Scolaires pour 1940, l Exemple du Maître, etc.

Le

prochain numéro du GAI SABER (février-mars)
l'Occitanie à Prosper
ESTIEU, notre regretté Capiscôl.

sera

consacré à l'hommage de

Les lecteurs du GAI SABER sont

ler

au

cevoir

priés de

renouve¬

plus tôt leur abonnement s'ils tiennent à re¬
ce numéro spécial pour lequel nous avons

reçu une

collaboration nombreuse et variée.

20 francs minimum.

—

Madame Edouard Privât,

14, rue des Arts, Toulouse, c.c. Toulouse, N° 1673.

�LO GAI

SABER

Tomé XIV

(Annada 1940)

��Lo

Gai

Revisia de l'ESCOLA OCCITANA

Dis Aup i

Pii-enèu
F. Mistral.

Tomé XÏV
(Annada 1Q40)

TOLOZA
14,

Carrlèra delà Arts, 14

...

��Lo Gai Saber, N°

183.

JANVIER 1940.

BELORS

NÒSTRAS
1

Nôstra-Dama de Grassa (J)
L'abiai rencontrada al Muzèu dels Augustins, à To
loza e, d'ela sabiai res, soncas qu'èra una joventa polida à vos virar lo cap e lo cor, que sas mans èran
coma d'alas d'ange e que son mainadet èra tant viu

semblaba prèst à li escapar. Lo gardian ne sabia
gaire mai que ieu, mas, saquelà, èra espantat dels
estrangèrs que venian de plan lènh contemplar aquela
merabiiha : una escoseza, entre autris, que, quand
lo mal d'amor la prenia per aquela Nôstra-Dama,
òc quitaba tôt, atraversaba tèrras e mars per la ve¬

que

nir adorar. Oc crezi ben : Nôstra-Dama de Grassa a
de gaubi que, quand ôm La vista un còp, ôm la

tant

pôd

pas

demembrar.

Tôt suspren, tre

qu'ôm la vei

e,

d'abord, l'atituda.

L'Enfant diuzenc s'aclina d'una part e la Vièrge del
autre coma se volia fugir son destin. Aquel biais de
tene l'Enfant dona al grope un aire libre, quicôm de

jove, de natural qu'encanta. Pracô, aquel aire nôi
pas brica al caractari religios de l'ôbra. Lo corps fin
e freule, las
espallas estrechas, la noblesa del col, la
rauba als plecs somtuozes e qu'acata los pèds — per
nos remembrar la
paraula sacrada : « ma tant aimada
es com un ôrt reclaus », — lo mantèl que, d'un costat
l'acata, lo vel que s'escapa de la corona e diviniza
(1) Tala

es

l'inscripcion

que se

pôd legir sul sôcle de l'estatua.

�6

LO

GAI

SABER

aquela cara, tôt nos fa sovenir de la pregaria de cada
jorn : « Maria plena de gracia, ètz benezida entre totas las feranas». E mêmes aquela cara, que sembla
unicament de la tèrra ambe sas gautas rondas e do¬
sas, sa boca de mainadeta, las boclas de sa jove cabeladura, a un aire de diuzenca malanconia que li
ven, belèu, del front bombut e rie de pensadas, e dels
èls un bosinèl escartats
monde de dolors.

e

qu'agàitan, sembla,

un

Atal la vezi, atal es belèu, ambe quicòm de mai
quand la remiri à d'autres moments : la joventut
dins son inocensa, sa naïvetat, promeza als malas¬
tres de la vida. E pertòca coma tôt sò qu'es en flor
e que la vida ablazigarà.
Una tala òbra que nos mena dins un univèrs de
beltat, de pensadas, de sentiments, pôd qu'espertar
una curiozitat plena d'amor.
D'ont venia aquela Nòstra-Dama ? Qui l'abia escalprada ? Per qui? Quna aurasa l'abia arrancada
à sa glèiza, à sa capèla, à las pregarias e l'abia menada à-n'aquel Muzèu ont coneisia, es vertat, d'autras pregarias, d'autras fervors ?
Un libre m'es vengut qu'a respondut à qualquasunas d'aquelas
questions. Un libre coma nos n'caldria fòrses en païs d'Oc, perque nos dona l'ocazion
de descubrir o de milhor coneise las riquesas de nòstra tèrra. Es lo libre de Na Marguerite de Bévotte,
de l'Escòla del Lovre. Aquì lo titol : « La sculpture
à la fin de la période gothique dans la région de Tou¬
louse, d'Albi et de Rodez (1400-1520) » (1).
Un bèl libre e qu'a pas début èstre aizit à escriure,
perqu'a demandai de recèrcas de tota mena. De fèt,
las archivas son mudas (fòrses tèstes son estais destruïts) e plan de monuments son roïnats. Mas nos
podèm fizar al autor qu'a sabut unir lo saber, l'espe-

(1) Henri Laurens, éditeur, Paris, .1936.

�LO

GAI

SABER

7

rit critic à l'imaginacion per ensajar de trobar la
melhora solucion à de problèmes délicats. De mai,
abèm lo plazer de descubrir dins aquelas pajas una

simplicitat, una gracia que se vézon pas
d'aquel genre.
aqui qu'ai rencontrât, un còp de mai, Nòstra-

claretat,

una

sobent dins las òbras

Es
Dama de Grassa.
I ai

après qu' «es estada jujada dinna de reprel'art francés à l'Espozicion de Londres en
1930» (1). Per sò que pertòca son origina, sa destinacion, lo mèstre que l'a creada, podèm far que de
supozicions. Son estile dénota la mitât del sècle XV.
Belèu ondraba qualque santuari dedicat à NòstraDama de Gracia. E la Maire e l'Enfant, qu'agàitan
cadun de lor costat, aculhisian belèu de personages,
donators o Reis Mages (2).
zentar

Res tant-pauc nos asabenta sul creator d'aquel cap
d'òbra. Sò sol que se pòsque dire es que l'eizecucion
demòstra l'influencia de l'Escòla de Borgonha, la

granda escòla de Claus Slutèr. Na Marguerite de
Bévotte nos dis qu'es solament al sècle XV que l'art
gotic s'es trasplantat, modificat pel tempérament
mièchjornal, dins lo Lengadòc occidental. S'i rencontran très centres d'art gotic : Toloza, Albi, Rodés.
Los mêmes artistas anàban d'una ciutat à l'autra, tal
lo famos Jaques Morèl, d'origina avinhonenca, qu'a
trabalhat à Toloza e à Rodés, e los « peyrius » de
l'equipa albigeza, los Viguièr, los Desfosses, los Valens que bezonhàban ara à-z'Albi, ara à Rodés.
Es de Jaques Morèl, la Nòstra-Dama de Grassa
del Muzèu del Augustins ? Lo grand artista demorèt
à Toloza de 1425 à 1429. Se crei qu'i trabalhèt pels
Fraires Prezicaires. Mas, de las dètz-e-sèt capèlas
(1) Op. cit. — Ch. III, p. 21.
(2) Es estada dezinnada coma una Vièrge de l'Adoracion dels
Mages sul catalógue de l'Espozicion de Londres. Op. cit. —
Ch. III, p. 30, en nòta.

�8

LO

GAI

SABER

Convent dels Dominicans decoradas als sècles
XIV e XV, cap d'escultura demòra. Tôt sò que se
pòd escriure es que las esculturas del sècle XV que
vezèm al Muzèu o dins las coleccions, e dont NòstraDama de Grassa es, sembla, lo modela, nos mòstran
del

parentat curioza ambe los gizents de la Cartroza
Souvigny, lo cap d'òbra de Jaques Morèl. I trobam, segon lo mot de Na Marguerite de Bévotte,
« la manière enveloppée et paisible », la « morbidezza »
que l'artista deu à son origina mièchjornala,
aquela «manière bourguignonne adoucie» que dona
una

de

«un nouvel accent» à l'estatuaria
tolozenca del sè¬
cle XV e del comensament del sècle XVI.

E

vaqui

que

Nòstra-Dama de Grassa garda tôt son
li do-

mistèri. Sèm solament asegurats qu'aquel que
nèt la vida èra un grand mèstre.

LOIZA PAULIN.

BEZONHS E REQUÈSTAS DELS

PÒPLES

E DE LAS MINORITATS

I a, subretot, un punt sul quai séria necesari de faire especialament portar l'atencion, s'òm vôl una melhora organizacion de l'Eurôpa : es lo que pertôca los vertadièrs bezonhs e
las justas requèstas de las nacions e dels pôples, coma tant-

ben' de las minoritats etnicas. Se totjorn bàstan pas à fondar
dreit estrict quand se trôban en vigor de tratats reconeguts o sancionats, o d'autres titols juridics lor fazent opozicion, aquelas requèstas meritan pracô d'èse eizaminadas
ambe benvolencia, per anar al lor endabant dins de camins
pacifies, e mêmes, aqui ont parei necesari, pel mejan d'una
justa, saja e concordanta revizion dels tratats. En tornant
establir, d'aquel biais, un équilibré vertadièr entre las na¬
cions, e en tornant bastir las fondamentas d'una mutuala
fizansa, plan de dezirs d'aber recors à la violencia se trobaun

rian escartats.
S.S. PIUS XII.
Discors de Nadal 193p.

Revirat per

I. B.

�LO

GAI

SABER

9

Membransas de Catalonha

(1928=1934)

PAIZATGES
Des de Pòrt-Bòu la tèrra
mornarozes

es violastra. D'esquinals
(i) altèrnan amb los cazèrs (2) de la vi-

nha; los olius de color de polsa fan tota la trista

ar-

borilha d'aquel terraire elementari e paure ont la
mar lunhana parla de la comensansa del mond. D'efèct, es aquì l'òrle d'un mond nòu entre dos monds :
los Pirenèus poderozes e forètges (3) e la Miègterrana de las Esperidas ont frezison
de rizents (4) d'Odisèa.
Los olius

se

sàrran, à molonets

escases,

sòbre 'ls

penjals, e las vinbas s'enrègan geometricament jos
de pals. Per à mezura que lo tren s'enansa, lo releu
s'entretalha mai fantaziozament. A man esquèrra,
las primièras escavaduras de la còsta, aviat tapadas
per la nuèit d'un forât (5). Dins las plegaduras d'aquelas valonadas, los olius son d'escabòts pallinèls
que davàlan per abroquir (6) los côdols (7} dels rius
asecats.

Lo camin de fèrre

cor pel sòbde pendis, des d'averd
quels ròdols
palle, color de malva, color de cen¬
dre, cap al fons dels barrencs (8) que los esquinals
tresplòmban tôt arborant un capèl de rocases. Vilajuiga es lo primièr païzatge uman d'aquela soleza
(9) : son castelàs, sòbre un tucolet curios, parla d'istòria, e la planura, que s'alanda al seu pèd, de tra-

1.

sombres; 2. terres en gradins; 3. sauvages; 4. clapotis;
6. brouter ; 7. cailloux ; 8. précipices ; g. solitude.

5. tunnel ;

�L0

10

GAI

SABER

e de gaug, de dolsor campeiròla e de pensada
africa ; las montanhas l'abràsan de dos caires ; los
arbres e la vinha, los blats e los farrajals (10) s'es-

balh

pandison liures cap al sud ; à Peralada non s'acaba

planura, mas ven boscasièra ; pel primièr còp, una
ribièra estira al lum del jorn la frescor de son aiga ;
dins las baisas (11), de piboledas arbòran lors jovas
la

dels salzes (12)
1' terraire dels pintres non es luènn.
Belor dels arbres ; me creguèri de la descubrir per
primièra vegada. . .
Veniai d'un païs ont la tèrra nuda es tant prestigioza que fa demembrar la dolor de las brondas (13)
e la
necesitat esperitala de la vegetacion, d'aquel
terraire espetaclos de Gruisan, lòc d'estanhs e de
mar al quai
solets bàlhan vida l'aiga, lo solel e lo
vent. Aquels elements càmbian très còps per jorn
son caratge (14) e la simpletat dels seus contorns fa
soscar del corps emmimarelant d'una
divesa tant
plan com del miralh austèr del blos esperit.
Peralada, reialme dels arbres ! o, pulèu, antecambra d'una région de bòsques e de vergièrs dont los
molons negres e lo clar brancum mòblan lo cèl, ondran la tèrra, preparacion per las nuansas d'una vida
mai sapientament adobada e mai amiga del òme, per

cambas frezisentas e la pamparruga

fa

soscar

que

las acomodacions del èime amb lo còr, per las deliciozetats mai flèisas (15) dels sentits e los bescontorns

(16) civils del lengatge. Deguèt naise al pèd del garl'eloquencia, e los jòcs dels senhors amb las dò-

ric

à l'ombra asolelhada d'una

esclarsièra ; deguèt
s'inspirar, lo sentiment cortés del amor, de la recta
elegància e del somni aèri del pin.
A Peralada, i a d'arbres fruchals e de supresièrs.
Dins la lutz nòva del matin, las ierarquias del païzatge catalan coménsan de s'enrengar per io segond
nas

fourrages; 11. bas-fonds; 12. saules; 13. frondaisons;
visage ; 15. douces, délicates ; 16. circonlocutions.

10.

14.

�LO

GAI

SABER

lo plan d'una intuicion desparaulabla (17) e mai comenci de comprendre — amb l'arrapatge del còr poderos com un acostament fizic
lo mistèri delà vezion dirècta de las cauzas.
—

De la frontièra à Barcelona fa très oras de viatge
rabents. Très longas oras que,

amb los trens mai

pàsan, abètz lo temps de famelejar (18)
catalan. D'aqueste balharai un imatge
apròumat en diguent que serià una Ellada de las ròcas foscas, dels terrèns de tots los variaments de Tôcra, del roge e del brun. D'aqui son biais grèu que
resauta (ig) sòbre T
cèl luzent e linde e los reire-plan
cristalins. Se compren aizidament que los verds, mai
que mai quand son novelets, àjen pas la metèisa valor qu'endacôm-mai en fazent contrast amb aquelas
tèrras de color. Dins la plenor de las solelhadas,
acò's lo cèl que sembla gaireben imposible en vezent
lo ferotge d'aquel montanhage ; à jorn escabor (20),
es lo colorum de la tèrra ont
una
grand nibol de
malva sembla que se desfà.
A Figueres la fèsta dels arbres seguìs. I a de jar¬
dins floristas e de vergièrs dins la borgada; los
acaciàs e los cèdres, des del lindal dels ostals borgezes, nos salûdan amb la cortezia provinciala e
la gracia un bric romantica del sècle pasat. Aici de
platanas, senhors de las Plasas e dels Corses, ondrament e gardaires de las estradas. Lo mai borgal
(21) e lo mai familiar, lo mai popular e lo mai ciutadan dels arbres domengièrs, embelinaire, chama (22)
la resplendor de la vida à ciutat, lo suau e lo greu
mentre que
am

lo païzatge

de la societat dels òmes ; lo séu pege (23) ufanos es
lo pilar de la vida sociala : entre sa rama, que pasa
lo solel, quantes se son ennairats de rires d'enfants
e de somiadises de
joventas !...

Quand s'arriba de Fransa, Figueres del nom clar
17. indicible; 18. se familiariser; 19. fait saillie; 20. au cré¬
puscule; 21. bourgeois; 22. proclame; 23. tronc.

�lo

gai

saber

lo

pòrge de la planura empordaneza, païs de t-rad'orfeons e de dansa. I a ges de biais que
m'i pòsqui aplantar per agachar cosi se nòzan las redondas sardanas mentre que los vièlhs còmptan los
pases... Io côrri cap à Barcelona ont las luchas del
esperit m'espèran, ont la politica empura (24) emai
es

montana,

escarcha

(25), ont l'art

e

Támistat m'adòban d'em-

briagaduras d'una autra mena. Aquesta vegada encara, non sabrai las cambiar per la serenitat del campèstre ont narreja (26), dins lo concèrt coirenc de las
çôblas, l'aize (27) gazolhadis del flabiòl (28).
Peire-Joan ROUDIN.

24.

excite

; 25.

déchire

;

26. nasille

; 27. content ;

28. flageolet.

NÒVAS ESPELIZONS

Senhalam de novèlas

publicacions.

La Revïsta de Catalunya, organe mezadièr de la « Fundació
Ramon Llul » (Abon1: 125 frs. per an, Carrièra Miromesnil,

81, Paris, viiie). Dins lo primièr numerô de la 4a séria, trobam
las sinnaturas de Rovira i

Virgili, Serra Hunter, Ventura Gas-

sol, etc.
Oc!, edicion de guèrra, jos la direccion de P.-L. Berthaud,
jornal mezadièr sus 8 pajas, amb una abondoza colaboracion.
(Abonn1 : 15 frs. per an, Place Champerret, 11, Paris, xvii%
c.c.
Paris 223.656). I a una paja per cada dialecte dins totas
las grafias. En suplement, Lo Teatre d'Oc, jos la direccion de
Julieta Dissel.
Terra d*Oc, edicion de guèrra d'Occitania, jornal mezadièr
entreprés jos la direccion d'A.-J. Boussac. Lo primièr numerô
parei sus 4 pajas. Abontts : 10 frs. Ernest Vieu, Puichéric (Aude)
c.c. Montpellier 260.30.
Joan de MONTSEGUR.

�L'Ort dels Trobaires

Conte nadalenc

E'AZE E LO

BIÒU

A Prosper ESTIEU,
per son

rèire-fil Daniel, (i)

Aquel a^e, aquel biòii que, la nèch de Nadal,
manjèron à la grepia ont nasquèt Nòstre-Senhe,
i a cap d'escrich que nos ensenhe
d? ont èran venguts aquital.
Tôt es pas dins los Evangèlis ; i a d'aujòlas
que, sens aber trevat cap de pauc las escòlas,
sabon e m'an contât acò tal que se dis
à las velhadas carsinòlas.
Dont èran? De nòstre

Al
son
un

temps ont lo vièl monde estransit esperaba
Salvador, i abia sus terra e dins lo cèl

grand bolegadis trebolant qu'anonsaba
Vespeliqon del temps novèl.

(i) Aisò

es

estât escrich abans la môrt de Prosper Estieu,
esperabi encara que lo trobaire poiria dire à
conte nadalenc. Perqué cambiar quicôm à

à-n-una data ont
son rèire-fil mon
mon

pais.

mandadis P

�LO

14

GAI

SABER

Lo solel mai clar

cLard.alh.aba;
l'òrba-lut^, las flors,
nolentas, abian de mai vivas colors ;
dins los bòsques, las pradas,
de l'alba à

mai

las grevas,

las aradas,
quitas bèstias, qiCan pas mens
d'èime, e qu'an à bels cbps mai d'èime que las gens,
comprenian que s aparelhaba
quicòm d'espectaclos ; dins las amas pasaba
coma l'aura suis blats lebretaires un fosc
e siaud presentiment
que las botaba en sosc ;
los òmes dins lor lèch, los autels sus lor branca,
tôt sò que viu, la nèch, en s'endorment,
en tôt air al, èra en trefoliment.
las

I
dins

aura

donc leu dos mila ans,

pauc se n manca,

rôde

plan pauc conescut, al escart
de las vilas, un rôde ont, misera à despart,
bon o mal an, res mai que cal abonda,
e se
pôd plan pensar qu'antan
rìèra pas florisent mai qu'ara, — à Valprionda,
un

—

i abia 'n brave

pacan

qu'apèlaban Guilhèm. Era autant o mai paure
que brave. S'èra fach al releu d'un combèl
un ostalet plan trôs, saquelà plan pron bel
per que posques al lare i claure
tôt son cabal: pel soi, un soquet, un parel
de descas ; al plancat, de cebas, de cabôsas
de mil; de botelhons e de botelhas grôsas
sus la taula ; al cofin, una rispa, un calel ;
un sostre de calhôfa,
un barricôt, un matre
...

�LO

GAI

SABER

15

gaire-ben

res de mai que calgue apondre. Aquel
pantre aqui tutaba, arremos coma un grel
sus son coderc, ambe sas bèstias, — rìabia catre
en tôt: un biòu, un
a^e, una cabra e un pol.
bon

Aquel bestial sentia que Vmonde èra en rambol
e combor ;
comprenia lo secret que cantaban
las sorgas, que los vents dins los rams bron^inaban
mi sterio pâment.

Aqui lo temps vengut.
Es lo
son

pol

cant

que parlèt primièr. Sus la teulada,
rebombiguèt dins la nèch estelada

à tôt aland
Al

:

«

Dius

es

nascutl Dius

es

nascut!

»

palhat, lo biòu, levant lo morre,
E ont Ì e ont ? » E la cabra de corre
e
respondre al biòu : «A Betleèm !
&lt; à Betleèm ! » E Va\e, en quilhant las aurelhas,
diguèt : « 1 cal anar ! i cal anar ! » Guilhèm
se levèt de son sostre en se fregant las celhas ;
i conter on lo còp : « / anam e vos prenèm, »
diguèron, « cal partir totes tantes que sèm. »
jas
diguèt

sus son

: «
de viste

simplàs. Cogitèt que friutaba
tira, — el que, pracò, jamai quitaba

Guilhèm èra
de

long a

son

ostalòt,

—

de veire de pais ;

�i6

LO

que

GAI

SABER

que trop demorat estadis
clôt ont l'aigasa agropida verdis ;

rìèra aqui

coma

un

que i abia res que lo retenguès
del moment que tôt son bestial

sosquèt

brica

anaba abandonar l'airal.
Se

pensèt: «.Viurai pron del bon lach de ma bica;
« mon

« me

banut

e

aurelhut

mon

portaran un quora Vautre sus l'esquina,
revelhara lo pol à temps volgut.

« e me
«

I cal anar, »

diguèt

coma

l'aqe,

e

camina

que caminaras cap à Betleèm. Ont es
acô ? Del costat del solel levant, i a res
de mai à saber

per se i adralhar. Son prestes.
cabra, qu'à bel eime sab
s'aurientar, mena tôt, ambe lo pol sul cap ;
La

apèi venon de renc Vaqe e lo biôu, mens lestes,
qu'i tenon pèd pracò ; Vome es acabalat
sul aurelhut: aqui Vescabbt adralhat,
Aut ! ardit! al abansl

Quand lo solel
son

de

en

rôde

e

d'alba

en

se
alba

leva,
van

relàmbi. Al abansl

Pieu, tòrra, venta, nèva ;
pèch en comba, tram flums e rius, que ne fan,
lègas, mai d'un côp en marrida pasadal

sens

de

lènc. De rôde

Guilhem

Jamai l'aurem, aquel pais
qu'esperam ! » Saquelà dis res: dins sa pensada,
dins son còr, i a quicôm q:-ie lo deqadelis.
«

sosca: «

�LO

GAI

SABER

i7

Las bèstias

fan coma el, di\on ni lor lasièra
ni lor malcòr ; lo ser, lor verda espéra

à

marfis, cada matin saquelà respelis ;
prima alba lo pol canta, e la caravana

s'alerta.

Un jorn, pracò, la cabra se plangèt.
un ermàs ont tota una semana

Eran dins

rìabia trobat

à brostar,

repoteguèt ;
Vpatiment fasquèt petar la bouda
de sa paciensa, e sa fòla crancor,
per fin, la delarguèt à plen escampador :
«Al diables Betleèm! m'entòrni à V alprionda ! »
e
partiguet. Pecaire, anguèt pas lènc : un lop
sul camin la grelhaba, amagat dins un clop ;
i sautèt al copet, Vajèt lèu gordilhada,
escanada, pelada e trusada e maulhada.
tant i

a

res

que

Lendoman matin, lo
Pensaba à la cabra,

«
«

«
«
«

sorne,

cap bas,

estalaufda, e repotinaba :
« Innocents que sèm ! A ! s'abiai sachut,
« al lòc de cantar, quand tôt èl clucaba,
« sariai demorat quet e
bèc-co^ut.
En mai i sosqui, en mai ve^i que m'enganàbi.
E quai sab se n'ai pas somiatl Es que ib sàbi
pron per n'au^ar botar l'urpa al foc qu'es nascut ?
E quai sab se diu naise ? ... Estre sempre en petega,
mifera e patiment, es trop ! » L'a^e i diguèt :
Tu que nos as menats ont ne sèm, n'as regret,
cresta

«

pol cantèt pas.

èl

�i8

LO

« mon

«
«
«

i

GAI

SABER

panre amie! Sarem lèu al cap de la regay
«
vai, pacienta encara un pauquet.

Cal saber endurar mai d'un

còp dins la vida

per ganbar lo bon mil o la bona causida
qu' esperam prep o lènc. — Cala-te, borriquet, &gt;

rebequèt lo pol,

«

à rifle m*embufèca

ta morala

bufèca ;
d'acò, qu es pas de mil, n'ai mai que mon sadol:
« tu, fai coma voldras ; acompanhat o sol,
« iò, m'entòrni cap à mon coderc/» Paure pol,
suljoc abandonat ta canson matinala
«

«

s'au^ira jamai plus. Aqui

que dins lo cèl
aqui que tôt d'un còp davala
d'aplomb cap à terra un auQel,
un
negre au^elas de rapina,
l'orra boiraca ; à pic i tomba sus l'esquina :
d'una sola becada aqui que i a traucat
lo cap, e tôt d'un brand dins sas urpas Vemporta...
rôda amont-naut,

Lo biòu
«

«

diguet : « De cinc qu'èrem dos an racat.
lor a valgut, pecaire, lor pecat !
« Lo
pol es mòrt, la cabra es mòrta,
« sem plus que très : tant plan farem
camin, e, se Dius vòl, à cap arribarem.
« Que Nòstre-Senhe nos asiste ! »
A ! que

L orne èra

arrelenquit à non plus d'a quel triste
pelegrinage ; eran encara très,

�LO

mas

GAI

SABER

19

el i èra de

mens en mens
per un. Soscaba,
ostalet; auqaba dire res,
mas son clan
deqanat de mai en mai flacaba.
« Sens lo lach de la
cabra, ara, que devendrai ? »
se
diqia, « pòdi plus mai corre ; morirai
« de mala
fam, sens un glop d'aiga, e, sus la suça,
« sens fin ni
pau^a aquel solelhàs que m'aluca ! »
Al gros d'un jorn de calimàs
amasolaire, dins l'ermàs
sens aurièra, se laisèt
caqe
sul sable e s'ajas'et à l'ombra de son aqe,
en sospirant : « Coma ai
posent m'acaminar

sorne,

« en

à

son

tal escabisos caminàs ? Per

lènc, caldria poder volar

«

tant

«

Vòli tornar

e

tornarai à

anar

coma una

Valprionda.

ironda.

»

L'aqe

e lo biòu, dolents, lo quitèron aqui.
Que devengueti Se sab pas s'un lop i
trauquèt la pèl mentre que s'entornaba,
o s'al
jas dins l'arena i moriguet de set.
Sb que se sab, acò 's que, lènc de lor clauqet,
qu'abian quitat per corre ont la fe los menaba,
l'aqe e lo biòu h'abian pas mens sofrit
que V mestre ; èran coma el al lindal d'un mistèri
que res n'abia per lors èls aclarit,
que diqia: «Soi aqui, dins l'ombra, escur coma èri.yt

Un abia dich: «E ont?»

l'autre: «/ cal anar, »

res de mai per los acaminar
lum, — creqian: d'aqui lor fòrsa subregranda
per tenir còp à tôt de còr e de garron,
e

sabian

e

al

�LO

20

GAI SABER

Aqui »' i a pron. »
garlanda
astrada altor del cap raiant de claretat
d'aquelas bravas e valentas
sens

jamai dire

E i abia

: «

coma una

bèstias de bona volontat.

Jorns subre jorns, mai mbrtas que viventas,
sens manjar ni beure. A negra nèch
arribèron, un ser, à la suça d'un pèch.
Que ve^oni Dins la comba, à lors pèds, i a d'aradas,.
de camins, de randals ; aqui que s'espandis
al bòrd d'un riu, dins l'ombra, un arremo^adis
d'ostals blancs ondrats d'òrts, environats de pradas
e de pradels ; aval, amont, ensà, enlà,
coma dins lor pais i a de vinhetas, i a
de bordas, de bordils, de pijoniers campèstres.
butèron

Las bravas bèstias vistament
i davalèron ; mas

cerquèron vanament
porta en porta un bon recatador, — los mèstres
èran al lèch. Per fin, trobèron tôt dubèrt
un vièl estable malingèrt
abandonat. La grepia èra garnida
de fen gamat e de palha mo^ida.
Se i aloquèron, cor gadal,
s'agrepièron, e manjèron,
en bene^isquent
Dius, que los tiraba atal
de malparada. « Anam aici dormir,» diguèron;
de

�LO

«

à

GAI

SABER

21

l'alba, plan pau^ats, doman nos levarem ;
« à Betleèm, i arribarem. »

Mentre
coma

qu'eran aqui, la Vièrgeta per òrta,
l'a^e e lo biòu rollant de porta en porta,

cercaba, dins la nèch,

un

bon recatador

per Venfant esperat, lo diu^enc Salvador,
e trobaba dubèrt
cap d'ostal caritable ;
e, per la fin, es dins aquel estable
abadalhat que calguèt que venguès
naise lo fil de Dius, qu'ajèt aial per brès

lo

misérable sostre ont s'èran endormidas
las bonas bèstias adelidas

al cap

de lor tant lonc camin de patiment.

L'aurelhut

e

V banut

dusca à l'alba

en

cre^ian aqui

se

jaire

repaus; i dormiguèron gaire.

còp de mèja-nèch aqui-los bruscament
Qu'es acò ? Pels traucs de la teulada
sembla que dins l'airal raja una solelhada.
I a qu'un moment aqui tôt era sorne e trum ;
ara tôt es claror : al cèl, entre los astres,
lu^is la subrebèla estèla dont lo lum
Sul

revelhats.

menara

d'amont-naut

e

los Rèis

e

los Pastres.

Inefabla baudor ! aqui qu'es avengut
lo miracle esperat, que ve^on l'espelida
del redemtor
que

promés. Comprenguèron d'au^ida

i èran, al sant l'oc ont abian corregut

�lo

22

gai

saber

ambe tant de

fervor ; que Dius èra nascut,
pol. Umblament Vadorèron
tota la nèch, e, morre clin, tôt en bufant
dosamentet suis pompils nuts del bel enfant
amor de los tenir plan caudets, regretèron,
en
pensant als marrits pases de lor camin,
que i ajès pas aqui los qu'aurian posent èstre
lors companhons dusca à la fin
ambe mai de valensa al cor, — lor paure mèstre,.
qu'abian laisat morent, de^esperat e sol,
en òrra terra ont i a riu ni rbs ni folhaca,
e los
qu'abian trusats lo lop e la boiraca,
la paura cabra e l' paure pol.
coma

abia dich lo

Antonin

PERBOSC.

�BOLEGADISA OCCITANA

I.o

Colètge d'Oodtanîa

Aprèp mantas dificultats, cauzadas per la guèrra,
mobilizacion, las requizicions e los cambiaments
de tota mena, lo Colètge
a tornat reprene son prêtsla

fait.
Mas

es pas
segur de poder dúrar, se los escolans
pas pron nombrozes, e se los amies se mòstran
pas pron generozes.

son

Nòstre decan aimat e venerat, lo majorai
Prosper
Estieu es mòrt. Acò es una bêla razon per que cadun

fague mai son deber. Demandar entresinnes al Secré¬
tariat, (31, rue de la Fonderie, Toulouse). Lo cla¬
vaire del Colètge, que ten totjorn la caisa e receu
los escotizons e las ofrendas, es lo senhe
Delestaing,
( 8, rue Barbès, Castelnaudary (Aude), c.c. Toulouse,
253.68).
La seccion superiora del Colètge a entreprés una
novèla annada, e aici la tièra de las conferencias
anonciadas per l'abat Salvat, nòstre secretari, al Ins¬
titut Catolic de Toloza.

COURS DE LANGUE ET
3me année :
1.
2.

3.
4.

LITTÉRATURE

OCCITANES

Époque de la Décadence : (xiv'-xvm5 siècles)

—Las Leys d'Amors.
Une pléiade toulousaine au xivc siècle.
24 nov. — La littérature florale à Toulouse aux
xive et xve siècles, Las Jòias del Gai Sdber.
10

nov.

17

nw.

ier déc.

1939.

—

—

Au xive siècle, le curieux

d'un catalan.

«

Songe»

�LO

24

GAI

SABER

5.

15

déc. — Un catalan du xv° siècle, Auzias
March, troubadour-philosophe.

6.

22

Un catalan misogyne du xv" siècle.
déc.
Les causes de la décadence occitane.

7.

5

8.

12

—

janv. 1940.
de Marot.

janv.

—

Pey de Garros,

gascon,

—

émule

Bellaud de la Bellaudière, «arquin»

—

de Provence.
9.

19

janv.

—

10.

26

11.

9

janv.
févr.

—

A Toulouse : Godolin.
A Toulouse : Godolin.
A Toulouse : La couronne poétique

—

de Godolin.
12.

16 févr.

13.

23

14.

i"

15.

8

16.

15

La

poésie lyrique.
févr. — La poésie lyrique (suite).
mars.
Auteurs facétieux et burlesques.
mars.
La poésie descriptive et historique.
mars. — La satire,
Lou Siège de Cada—

—

—

roussa.

17.

5

avril.

—

18.

12

avril.

—

Moralistes et catéchistes.
D'Astros, vicaire de Saint-Clar,

chantre des saisons.
19.

19

avril.

Peyrot, prieur de Pradinas, Virgile

—

rouergat.
20.

26 avril.

—

Poètes

épiques, conteurs et fabu¬

listes.
mai.

—

mai.

—

Le théâtre occitan.

21.

10

22.

Le théâtre occitan (suite).
24 mai. — Littérature populaire. Noëls. L'élo¬
quence d'un évêque constitutionnel.

23.

17

Quelques textes occitans: P. de Garros, Godo¬
lin, Favre, etc... seront expliqués des points de
vue
historique, littéraire, philologique.

�LO GAI

SABER

25

Le cours a lieu le vendredi, à
15 h. 30, à la Salle
des Lettres de l'Institut
Catholique, 31, rue de la

Fonderie, Toulouse. — Pour tous renseignements,
Salvat, à cette adresse.

écrire à M. l'abbé

L_,a Guèrra

Abèm
lizats :

encara

recebut de bonas novèlas d'escolans mobi-

18. Raimond SOULIÉ.
19. Gustave VIDAL.
20. Joan SEGONDS.
21. Lois RAULET.
22. Caries MOULY.
23.

Capitani Frédéric CAYROU.

Los escolans A. Nègre, Maurici Bonnel, Marcèl Carrières,
■Joan Lesaffre, Clovis Roques, Maurici Vidal, A Mauránd,
Maurici Bascoul, Alban Boulet, Pèire Fauré, Léon Cordes,
Paul Lasserre, Alfons Mias, nos an escrit mantuns

côps.

Aici

qualques retalhs de letras.

Comme

nous sommes des
gars du Midi, les chants occitans
ragaillardiraient particulièrement ... Ce qui est dit des
chansons, je le dis aussi des comédies, faciles et courtes en
langue occitane où les rôles masculins ont la priorité. Cette
demande de services vous prouve que le moral de l'armée est
bon, et que nous nous préoccupons à tout prix de le maintenir
nous

tel.

J.
Ambe lo jove abat Brun parlam
intéressa. Tornam de las linhas e

escribetpnos lèu,

que nos

A l'ora

Nègre, l7.xi.1939.

sovent de
sem

ara

vos e de ço que nos
al repaus. Anem,

regaudiscam de vos legir !
M. Carrières, 19.xi.1939.

d'ara, abèt\ comensat vbstras litsons. Oun domatge!
al cors d'ongan !Dempei qualqties jorns
espital tengut aici per las Sòrres de caritat. Fa ben, plan ben ... subretot que los malauts son gaireben
totes delpais, e qu'en lenga n'ostra se pòd far dins lor ama un
ben que vos pòdi pas di\e. Coma son uro\es aqueles mainatges
de poder parlar del pais, de lafemna, dels droites, ambe quaiIeu que teniai tant
som almoinièr d'nn

�LO

22

cun

d'els

GAI

SABER

cal pramor qu es demorat proche
parla eut' à-n-els. Es una de mas
majoras, acò, dins aquela òrra gu'erra.
P. Lasserre, 22.xi.1939.

que los compren coma
e
que lor parla coma se

joias

pòdi dire que lo mandadis de libres e de jornais occitans
felibres mobilisais es un réconfort moral de primièra borra. Grand mercès, tin autre càp, pels numéros del Gai Saber
que m'abèt\ mandats. Méste Bertoumiéu m'a mandat un nu¬
méro de La Pignato, e nostre
car Capolièr TArmana Prouvençau per 1940. Lor ai mandat à totis dos una pichona letra
per los grandmercejar del fons del cor ... Ai recebut tamben
de novèlas dels amies : Ferrie, Boudou, lo clavaire Amalric,
Sicard, e Boussac, que m'an fait fbrsa plaser ... A nos-aus,
qu'abèm tôt laisat e que sèm lènc del pais, aquela atencion
dels amies de la granda Familha Felibrenca nos escalfura lo
cor coma un rai de solelh ! Me pensi que lo Colètge a
tornat
reprene los corses, e persegtiirà son bel prefait.
M. Bascoul, 29.xi.1939.
Vos

als

Donat\-me de vostras novèlas, pramor que de
recaup jamai pron.
Cl.

letras bm ne

Roques, 30.xi. 1939.

Ai de novas de Cordas, Camproux e tamben de Faure qu'es
pas lenh de ieu mas qu'ai pas pogut veire ... Un Fogaldel Sol¬

d'aver qualquis vielhs Gai
i botar. Volèm demandar à VAlmoinier de far cantar de nadals occitans per Nadal. Perdrem pas nostre temps,
e
profitam de ço que parlam ambe l'un o ambe V autre per far
mai coneisser Vesprit patriotic occitan. L'Alsàr.ia ont sem nos
baila aqui un brave exemple.
M. Carrières, 4.xn.l939.

dat

es

estât montât. Seriam uro\es

Saber per

Votre envoi est le bienvenu. Vers la fin du mois, nos gars
donnent une soirée récréative. La Femna muda sera à l'hon¬

prada avec l'harmonisa¬
envoyée, Cansou de mai,
connaître, et peut-être Coupo Santo ou « La Toulousaine ». Nos soldats n'oublient pas
l'occitan, malgré les mois d'exil dans le Nord. Les gars de
Ch'Nord écarquillent les yeux quand ils les entendent parler
neur.

Nous chanterons Al fons de la

tion à trois voix que vous nous ave\
choral à trois voix que vous deve\

entre

eux

dans leur travail

ou

dans la
J.

rue.

Nègre. 16.xn.1939.

Veni de far la coneisensa del senhe
ton ; ièr, anèri dinnar epasar lo jorn

Lieutaud, jutge del can¬
amb el; es plen d'estram-

�LO

GAI

SABER

27

e de
sapiensa, un pot\ de saber: istòria e prê-istària,
lenga, folclòre, etc
M'a pasat l'bbra de son senhe paire V.
Lieutaud, i preni fbrsa notas ...
A. Boulet, 11.xii.1939.

bòrd

...

Se sabet\ de mobilisais que las causons o los poemas a dire
pogon rendre servici, mandat\-me las adressas. I mandarai
tôt aquo
De retorn de perma, ont ai viscut det\ jorns de
gaug e de libertat, ai pas trop de negre e la santat va plan.
L. Cordes, 22.xn.1939.
i

...

Es retorn de permision qu'ai trobat aicì vòstra carta e los
qualques mots amisto\es que m abèt\ mandats. Ai agut l'onor,
ieu que som lo mai vièlh de ma division, de partir lo primièr,
e de tornar lo primièr. Acò, ve\èt\, m'a
tirât vint ans de sus
las espallas, pramor que me som tornat trobar coma i a vint
e
quatre ans, quand, jove soldat, partiguèri pel primièr cop
per anar abrasar los mius. Mas ara me torni trobar sò que
...

realament, un soldat de quaranta-cinq ans, que se pasaria plan d'èstre ont es. L'ilu\ion es pas estada de durada ...
Mer ces pel Gai Saber, qu ai recebut, duscas aicï, plan r'egulièrament. Lo legisi religiosament. Mercës, tamben,
per L Echo
som

de Carcassonne, que m'a après la mort del mèstre Estieu:
granda cara occitana que se n' va ...
P. Fauré, 22.xi 1.1939.
Nôstres amies del front legiran
de la vida al interior.

ambe plazer qualques

una

re¬

sons

Lo

poèta Paul Eyssavel nos escriu

:

Per ara,

assagi de m'acostumar a aquela ideia abominabla
que tornam veire ço qu'avem viscut i a vint e cinq ans. Ai quitatmon ostau « Les Tilleuls ». L'ai laissât a una familha d'Alsaça prove\ida de det\ mainats ! E siéu vengut logar, per ma
molher eperièu, un pichón lotgis dins la vila.AvemfachSant
Miqueu dins de condicions tras que marridas e sian força
alassats. Pas-mens, jorn aprèp jorn, la vida repren. La vida!
...

Se meissona alai.

18.x.1939.
Nôstre amie e colaborator P.-J. Roudin

nos

fa saber:

Temps de malastre ! Temps de lucha e d'espéra ! Som pas
mobilisât e voldriai trabalhar per far pròdol als mantenedors
..d'Occitania fins als jorns de la Victoria e de la Pat\.
25.x.1939.

�LO

24

GAI

SABER

Nôstra amiga Anna Valèri-Bernard, la
majorai marselhés, nos manda:
A la Couqueto nos cal plus contentar
Fa\èm un t ouvroir » ont corduram per
per los soldats.

De nôstra

de dansar e cantar.
los paures e brocam
28.x. 1939.

escolana Julieta Artous, de

èrgue, abèm recebut

fllha del regretat

Vilafranca-del-Ro-

aquestis mots

:
mobili\ats gaireben totis

A Z'Estèla de Bessou abèm on^e
al
front, e los ajudam pel milhor. Nôstra societat se mantendrà
malgrat la guèrra, e ne sortira plus viventa que jarnai. Se podiat\ legir las letras de nòstres pichòts soldats ! Nos demdndan totis que Z'Estèla morigue pas, e Z'Estèla lu\irà totjorn.

2.xi.1939.

Nôstra

amiga Clardeluna nos

escriu

:

à lous que amount esperoun,
vanc e soûlas, journals e revistos en lengo d'Oc !
mai qtie jamai, e mauerat tout!
Aro

cal pensar

per i dounar

Felibres vuèi

2.xi.1939.

E de nôstre amie Seguy de Madagascar,
mandat, aqueste môt :
Per
vos

recebèm, amb un

respondre à la crida en favor dels felibres mobili\ats,
que paear un dople abonament per un d'elis.

mandi de

18.xii.1939.

LA DIRECCION.

Lo dimars 30 de janvièr es mòrt à-z-Albi
S.E. Mnhor Cézerac, archabesque d'Albi,
Caussens (Gasconha).

nôstre grand amie
nascut en 1856 à

Dins sa ioveniut, abia escrit de poèmes e de cants gascons,
publicats dins Ahèus e Flous ambe la colaboracion d'amies.
Los felibres se sovénon qu'à la Santa-Estèla d'Albi, en
1934, los recebèt solennalament dins sa catedrala de SantaCezelha e los saludèt dins sa parladura de Gasconha.
Es:ambe lo sorire lo mai amistados que santa Estèla l'aura.
aculhit dins son paradis !
CRI-CRI.

Imp. d'Editions Occitanes

-

Castelnaudary. Le Gérant: A.

PRAVIEL.

�Études historiques et littéraires
de l'abbé
L,a

Joseph SALVAT

Langue d'Ocà l'École (in-8, 16 p.) Bordeaux,

La Revue Méridionale », 1924

■«

—

10 frs.

Bref exposé, sous forme de discours, de cette question

toujours d'actualité.
Auguste Fourès, Sa Vie et son Œuvre, suivies diurt
choix de Poésies (in-8,124 p.)
Castelnaudary, Editions Occita¬
nes, 1927, très rare
50 frs.
Cet ouvrage, illustré d'un portrait de Fourès, de
deux des¬
sins de Paul Sibra, constitue une
anthologie du célèbre po¬
ète lauragais. Il contient un vocabulaire
occitan-français
de
—

six-cents mots.

Contribution

au vocabulaire occitan
(in8,12 p.) Castelnaudary, Edit. Occitan. 1929, rare..
5 frs.
Dans cette étude, l'auteur a recherché les termes de mé¬
tier employés dans son village natal, montrant ainsi com¬
ment la langue occitane, non encore
complètement explo¬
rée, offre des richesses inconnues, insoupçonnées.
L,e Docteur Paul Albarel (in-8, 12
p.) Castelnau¬
dary, Editions Occitanes, 1929, rare
5 frs.
Etude succincte sur la vie
(1873-1929) et l'œuvre littéraire
du majorai narbonnais.
—

—

Disoors de recepcion à V Academia dels

Jòcs FloRéponse de Joseph Anglade », (in-8) 50 p. Toloza, Douladoure, 1930
5 frs.
Dins son Discors de recepcion, lo novèl manteneire estudia la plasa de la lenga d'Oc à la vièlha Academia occitana
e lo rôtie
jogat per aquesta dins lo manteniment e lo revisrals,

«

—

•côl de nôstra

lenga.
Castelnaudary pendant la Guerre des
A.lbigeoï s (in-8, 24 p.) Carcassonne, Gabelle, 1930, très

rare

10 frs.

Etude historique à la lumière des anciens textes
tels que La Chanson de la Croisade.
—

occitans,

Eloge de Joseph Anglade (in-8, 30 p.) Toulouse,
Douladoure, 1931, sur beau pap. de luxe, très rare.
20 frs.
Cet éloge de Joseph Anglade
par
son
disciple
devant
l'A¬
cadémie des Jeux Floraux le 21 juin 1931 montre ce
que fu¬
rent l'homme (1868-1930) et le savant romaniste.
(Portrait de
Joseph Anglade).
—

Joan XXII papa occitan

dari, Servieu-Houlès, 1935

(in-8, 16

p.

) Castèlnôu5 1rs.

Panegiric del grand papa occitan à la Catedrala de Côus
(Cahors) pel centenari de sa naisensa.
Traduccion fran-

—

—

ceza.

�Discours

sur

l'amiral de Roohegude

(in-

5 frs.

8, 32 p.) Toulouse, Douladoure, 1935

(1741-1834) et.
qui fut, avecRaynouard, par ses éditions de troubadours et son diction¬
naire occitan, le précurseur des éludes romanes en France.
Discours sur Raynouard (in-8, 50 p.) Toulouse,.
Douladoure, 1936
6 frs.
La vie (1761-1836) de Raynouard homme politique, littéra¬
teur et savant est rappelée ici en ses grandes lignes ; on y
voit l'importance de 1 œuvre accomplie par le savant roma¬
L'abbë Salvat étudie la vie mouvementée
l'oeuvre curieuse de ce gentilhomme albigeois,
—

—

Brignoles comme éditeur des troubadours et lexico¬
logue, fondateur de la philologie romane (Portrait de Ray¬
nouard).
Leçon d'ouverture du cours de langue et littéra¬
ture occitanes de VInstitut Catholique de Toulouse (in-8, 32 p.)
Castelnaudary, Impr. d'Editions occitanes, 1938..
5 frs.
Le professeur y expose les raisons de son enseignement,,
le plan de son cours, et légitime l'épithète d' «occitan» qu'il
applique à notre langue et à notre littérature nationales.
La Crozada contra los Aibïgezes (in-8, 16
p.) Castèlnôudari, Impr. d'.Ed. occitanas, 1939
4 frs.
Cort tablèu istoric (1209-1271) d'aquela paja de nôstra istôria nacionala, seguit d'una bibliografia sus la mèma ques¬
niste de

—

—

tion.

40 p.) Castèlnôudari, Impr. d'Edi8 frs.
Quatre conferencias radiofonicas faitas en 1939 per l'autor
al pôste de Toloza-Pirenèus, donant sô de principal sus l'istôria, l'organizacion e la tôca del Felibrige.

Lo Helibrige (in-8,
cions occitanas, 1940
—

En vente chez M. le Secrétaire du Colètge d'Occitanta,

31, rue de la Fonderie

—

TOULOUSE

PARAITRA PROCHAINEMENT

Las Oras luscralas
(LES HEURES CRÉPUSCULAIRES)
Sonnets de PROSPER ESTIEU
avec

traduction française et portrait
(200 pages in-8)

du poète

�Supplément

au

Gai Saber (N° 183, Janvier 1940).

EN SOUSCRIPTIOIM:

Las Oras luscralas
(LES HEURES CRÉPUSCULAIRES)
Sonnets de PROSPER ESTIEU
avec

traduction française et portrait
( 200 pages in-8 )

du poète

II1IIII!I1IIIIIIIIIIII1IIIIIIIIIIIIIIIII1IIII!IIII1I1IIIÎIIIIIIIIIIIII1IIIIII1IIIIIIIIIIIII1IIIIIII1IIIII
»

25 frs.
60 frs.

N° I. Sur beau papier
N° 2. Sur papier

d'édition
Lafuma (numérot. de I à 100)
(franco, recommandé)

A la vente

en

librairie, le prix de l'ouvrage sera porté à 30 francs.

jours après réception, par ch. postal, pour
supplémentaires de recouvrement.

Paiement dans les huit

éviter les frais

I1IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!

découper le bulletin ci-dessous et l'adresser à M. l'abbé
Joseph SALVAT, Colètge d'Occitania, 31, rue de la Fonderie, Tou¬
louse,,
ou à M. Marcel ESTIEU, imprimeur, 3, Quai du Port, Castelnaudary (Aude).
A

(à détacher en suivant le pointillé)

BULLETIN

DE

SOUSCRIPTION

(Nom et adresse, très lisibles)

Je soussigné
demeurant à

—

..

-

_

—

n°„

rue

déclare souscrire à

exemplaire

de LAS ORAS LUSCRALAS de

_

.....

N"....

Prosper ESTIEU.
(Signature)

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="649704">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="649705">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="649706">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716057">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649680">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 21, n° 183 janvièr 1940</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649681">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 21, n° 183 janvièr 1940</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649682">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649683">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649684">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649685">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649686">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649687">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649688">
              <text>impr. d'Editions Occitanes (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649689">
              <text>1940-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649690">
              <text>2019-02-25 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649691">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649692">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649693">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/20b96ce98d365c33b4bad453fd5dbd70.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649694">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649695">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649696">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649697">
              <text>1 fasc. (24 p.) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649698">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649699">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649700">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649701">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649702">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649707">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20690</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649709">
              <text>FRB315556101_P15053_1940_01_183</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649708">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649710">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649715">
              <text>Rouquette, Pierre (1898-1988)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649717">
              <text>Perbosc, Antonin (1861-1944)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="649718">
              <text>Paulin, Louisa (1888-1944)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649711">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649712">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649713">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="649720">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878129">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
