<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20696" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20696?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:27+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="140087">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/267f89d96651cee5eeff73d52d354533.jpg</src>
      <authentication>d8699b7e3e29dd66dab3a4263a94ffef</authentication>
    </file>
    <file fileId="140088">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/40e854cdd3378d4e3ed712c9e0f53431.pdf</src>
      <authentication>ab476573f0096b6ae50ff425cde6e5a5</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="651225">
                  <text>22*

19^

N° 192:

er
1940
Janvier=Febrier

Annada

Gai
Saber

Lo

Revisia de l'ESCOLA

OCCITANA

c-"-&gt;

Dis Aup i

Piferièu
F. Mistral.

TOLOZA
14,

Carrlèra delà Arts, 14

Lo

numéro:

2 Ir.

�LO QAI

SABER

Revista de l'ES COL A OCCITANA
ADMINISTRACION

:

Ubfat-ia Privât,

14, Carrièi-a dels Arts, TOL.OZA

Abonaments

-

C. G. Toloza 1673

( Fransa : un an
( Est range : un an
.

:

_

.

.

20 fr.

,

,

.

.30 fr.

ENSENHADOR
del N° 192

ACADÉMIE

(janvièr-febrièr 1941)

des JEUX FLORAUX:

Concours de langue d'Oc
1941.

LA DIRECTION

XXIIe Fête de l'Escôla
citana.

:

Armand PRAVIEL:

Le

L. DANIS-VALVERANE

:

Oc-

Doyen Abelous.

Remembres sus
Jan-Paul
Laurens ( 1. Carrièra de

Nôstra-Dama dels

Filadèlfa de YERDA

en

Camps).

Bailèra.

:

Prosper ESTIEU

:

Als

Paul LASSERRE

:

Estèlas.

joves occitans.

Maurici VIDAL:

Libres novèls.

CRICRI:

Bolegadisa occitana.
Lo Colètge d'Occitania.

Suplcment, pels escolans
La Rampelada N°

laires, grammaire.

BURÈU

e los amies del Colètge d'Occitania,
58, (janv.-febr. 1941): Jeux Floraux Sco¬

DE L'ESCOLA OCCITANA

Antonin
serre,

Perbosc, capiscàl ; J.-R. de Brousse, Francés Tresjos-capiscòls ; Armand Praviel,clavaire ; Jozèp Salvat,

secretari; Joan Séguy, secretari-adjunt.
Filadèlfa de Yerda, Lois Théron de Montaugé,
Juli Cubaynes, Joan Ladoux, Amiral d'adhémar de. Cransac, conselhèrs.
Paul Sibra, jos-capiscôl dels Grilhs del
Lauragués; Jôrdi
Bousquet, capiscôl de l'Escôla Rochegude; Fernand
Albert,
capiscàl de la Campana d'Agot; Joan Girou, capiscôl de l'Ascôla Audenca; Teofile Ferrie,
capiscàl de l'Escôla d'Autpol ;
Elia Lagarde, capiscôl de l'Escàla Dom Vaissete
; Calelhon,
•capiscôl del Calelh del Roèrgue, conselhèrs.

�Lo Gai Saber

N°

j a nvtè r

192

-

l'e br tè r 194 ï.

ACADÉMIE DES IEUX FLORAUX
Concours de
1° CONCOURS

langue d'Oc

ANNUEL DE

en

POÉSIE OCCITANE

ont pris part à ce concours.

121

ouvrages

Les

prix suivants ont été décernés :

1. Cant

1941

d'Espcr, ode, par M.

l'abbé Sylvain Toulze, à Tres-

d'argent

poux (Lot), a obtenu une Eglantine
;
2. La Mort del Gitan, poème, par M. Clovis Roques,
rai du Fôlibrig'è, à Clermont l'Hérault (Hérault), a
une

Primevère

majo¬
obtenu

;

poème, par M. Allons Serra-Baldó, à
Œillet;
Prat, poème, par M. Paul Bergue, à Pô(Pyrénées-Orientales), a obtenu un Rappel

3. El Camp i l'Aigna,
Toulouse, a obtenu un
4. A la Font del

zilla-de-la-Rivière

de Violette d'argent ;

5. Camins de Poesia, pièces,par
ont obtenu une Primevère ;

M. Edmond Brazès, à

Céret,

6. La Cansoun de ço que vèn, pièce, par le docteur Robert
Trouette-Valadon, à Salon-de-Provence (Bouches-du-Rhône),
a obtenu un Œillet.

En outre, des
suivantes

oeuvres

Mentions Honorables ont été

attribuées aux

:

Dis Oaro d'autan,

ode, par le docteur

Robert Trouette-

Valadon ;
los

las

Estelas,

idylle, par M. Pierre

Gardes, à Montau-

ban ;
Lo Chipelet, hymne à la Vierge, par
feuille, à Clairvaux (Aveyron);
Lo Calelh, sonnet libre, par M",B
tutrice, à Lavelanet (Ariège) ;
Sant-Ian

M. l'abbé Albert La-

Raymonde Tricoire, insti¬

pasadis, pièces, par M. Jules

Ponsolles, à Pamiers.

�LO

270

GAI

SABER

2° PRIX PUJOL (poésie) : poème en langue d'oc sur un su¬
jet, laissé au choix des auteurs, mais ayant trait à la région
toulousaine

Cinq
Les

ou

à

histoire.

son

ouvrages

avaient été présentés.

récompenses suivantes ont été décernées :

Un prix de 1.500 francs à Mme Louisa Paulin, à Réalmont
(Tarn), pour son poème : La Ronda dels Mòrts ;
Un prix de 1.000 francs à M. l'abbé Paul Lasserre, à Auvillars (Tarn-et-Garonne), pour ses sonnets : Dins las Regas, et
Sirianas ;

Un prix de 500 francs à M. l'abbé Barthélémy Barcelo, à
Espira-de-l'Agly ( Pyrénées-Orientales ), pour son poème :
Mon Homenatge a la Santa Pastora de Pibrac.

XXIr

FÊTE

DE L'ESCOLA OCCITANA

En raison des circonstances, cette année encore, nos
annuelles sont demeurées voilées de deuil.
Conformément à

nos

fêtes

statuts, elles eurent lieu le 2 mai.

du matin, messe funèbre à la basilique Notre
Dame la Daurade pour le repos de l'àme des Mainteneurs
et Maîtres de l'Académie des Jeux Floraux décédôs dans
A 10 heures

l'année, notamment notre sous-capiscol le doyen Abelous.
A 11 heures, réunion du Bureau de ì'Sscòla, à l'Hôtel d'Assézat et Clémence Isaure.

À 14 heures, séance solennelle de l'Académie des Jeux Flo¬
Rapports de M. le bâtonnier Puntous sur le grand
prix de prose Fabien Artigue, et de notre sous-capiscol le
majorai Rozès de Brousse sur le Concours de Langue d'Oc

raux :

et le

prix Pujol. Lecture des poèmes couronnés et

mention¬

nés.

distribuées aux lauréats
mai, dans la basilique Notre-Dame la Daurade,

Les fleurs traditionnelles ont été
le dimanche 4
à l'issue de

la

grand'messe.
LA DIRECTION.

�LO

Le

GAI

SABER

271

Doyen ABELOLS

novembre 1940 mourait à Mazamet notre
jos-capiscòl Jacques-Emile Abelous, doyen ho¬
Le 23

noraire de la Faculté de Médecine de Toulouse, mem¬
bre associé de l'Académie de Médecine, mainteneur
des Jeux Floraux, officier de la Légion d'honneur,
commandeur de plusieurs Ordres étrangers, et mem¬
bre de diverses sociétés savantes.

regretté défunt laissera un grand vide dans les
d'élite de notre région, où sa science, sa
haute culture, sa noblesse d'âme, ses convictions ar¬
dentes, sa générosité et sa parfaite courtoisie étaient
justement appréciées.
Originaire de Lamalou-les-Bains, il avait fait, très
brillamment, toutes ses études à Montpellier ; et, du¬
rant ses séjours dans sa famille, il lui avait été donné
d'approcher des hommes célèbres qui venaient deman¬
der la santé à nos Cévennes : Alphonse Daudet, Ale¬
xandre Dumas fils, Sully Prudhomme. Ces fréquenta¬
tions avaient exercé sur lui une grande influence, et
quand il arriva à Toulouse, en 1898, comme profes¬
seur à la Faculté de
Médecine, il s'affirma tout de
suite un maître dont l'esprit connaissait peu de limi¬
Le

milieux

tes.

physiologie, la psychologie, la neurologie fu¬
spécialités où il prodigua un enseignement
brillant, solide et fécond à des légions de futurs mé¬
decins ; mais c'était aussi un grand lettré, classique
et moderne, français et occitan, et un philosophe,
dont les opinions passionnément spiritualistes ne
manquaient jamais une occasion de s'affirmer.
Patriote ardent, il se couvrit d'honneur en diri¬
geant, durant la guerre 1914-1918, une ambulance
de première ligne. Ce patriotisme l'avait conduit à
La

rent les

�2

lo

72

gai

saber

Française, où il ne craignit pas de montrer
publiquement ses convictions royalistes.
Membre de l'Académie des Sciences, Inscriptions
et Belles Lettres de Toulouse depuis de nombreuses
années, il avait succédé, le 25 mai 1930, à l'Académie
des Jeux Floraux, à Mgr Batiffol, ancien recteur de
l'Institut Catholique. Il fut durant ces dix ans, un
Mainteneur très actif, particulièrement sur le ter¬
rain occitan, où il se révéla félibre enthousiaste.
L'Escòla Occitana l'avait choisi comme jos-capiscòl, et nul ne fut plus assidu que lui à ses réunions et
l'Action

à

ses

travaux.

L'une des dernières manifestations auxquelles il
prit part fut la fête célébrée le 26 juin 1936, à Fendeille, village natal de Prosper Estieu, en l'honneur
de notre

capiscòl, et où, représentant l'Académie

Jeux Floraux, il prononça un très émouvant dis¬
cours en langue occitane.
C'est une grande figure qui disparaît, figure de sa¬
vant et de lettré, d'homme ouvert'à toutes les gran¬
des choses, passionné pour la Vérité, et s'effaçant de
la société où il occupait le premier plan avec l'humi¬
lité du chrétien. Le scalpel chez lui n'avait rien di¬
minué de la part de l'âme ni de la foi. Et cette foi
était agissante, unie à une charité toute évangélique.
A ses obsèques, les félibres Abel Amalric et Mau¬
rice Bascoul représentaient YEscola d'Autpol et
des

TEscòla Occitana.
Armand PRAVIEL.

�LO GAI

Remembres

sus

SABER

273-

Jan-Paul Laurens

Carrièra de Nòstra=Dama dels

Camps

Al primièr còp que l'anèri vèire à son obrador, un
dimenche, carrièra de Nòstra-Dama dels Camps, meconduzia un de sos escolans, Sonnier li dizian, qu'èra
lo fraire d'un de mos companhs del Licèu Charlemagne onte èri escolan. Sonnier me volia prezentar al
Mèstre, que déjà li avia parlai de ieu, e lo pregar de me
prendre dins sa tièra aprèp ma sortida del Licèu.
Dindada la sonalha, lo Mèstre el-me.teis

nos ven-

guèt durbir. Lo veziam d'à contra-lutz, encadrai del
lindau, grandaràs qu'èra. Sul còp, sa vista m'engelibrèt, com acò, sense razon ; son .cap rufe e mal talhat, encapelat d'un carpan del mejan atge, s'auborava
en arrièr,
reguèrgue. (Sabiai pancara, ,entre
nautres, perdinche ! qu'atal fazia tôt bèu just per i
miés veire en travèrs de sos bericles). Son peirard
bachocat se raplechinava de regas tant mai nombrozas que mai el levava sas usas,
las parpelhas mitât
clauzas coma se foguèsen estadas trop grèvas per seguir lo movement; los sobrecils enarquilhats, lo nas
osut e redon al bot; las bregas carnasudas entredobèrtas al mitan, enviroltadas de pèus rosets quilbats
tots bistôrts; la barbasa rosenca en
escoba, doas prigondas regas de l'ala del nas al pleg de la boca, un
pauc lo semblant d'un Miquèl-Ange mondin, felen
dels Vizigòts. En brèu, jujatz se n'en calia mai per
espaventar qualquejove novèl coma èri ieu. Non se
podia saber qu'en aquel biais tant rufe e rebosièr escondia subretot una mena encara auroja de pacan
lauragués mal enciutadinat.

�LO

GAI SABER

Nos faguèt dintrar e nos resaupeguèt de drech dins
la cambra del lindau. — «Ou ! diguèt, es aquel jove...,
Va plan ! Que vengue donc lo sieu paire per me lo
... un d'aquestes dimenches ! Vòli ben pren¬
d'aqueles jovents que sàbon encara ren per los
ensenhar ; mas cal que siague dambe Lagradansa
pairenala ».
Adonc, lo dimenche seguent, vengueriam ensem,
mon
paire dambe ieu. — «De qu'a fach enjusc'ara,
■diguèt lo Mèstre, aquel garson ? Cosi a pintrat ? »
Ingenior qu'èra mon paire e politecnician, tant gaubejava la pintura à l'aiga dambe pron de biais. Mas,
modèste qu'èra per el emai los sieus, se c^eguèt be-

prezentar
dre

lèu qu'èra mens

pretencios,

mens

crezerèl de parlar

plus lèu d'aiga que d'òli. A ! paures ! pas plus lèu
aguèt parlai de pintura àl'aiga, qu'à-n-aquela paraula,
sus la cara dincas
ara reja del Mèstre mondin, s'esparpalhèron trenta-sièis regas novèlas, del temps
que la gauch l'enluzisia de cada cadre de sas bregas
subran alargadas. Me faguètpensar kl'Orne que ris,
de romantica mementa. —« Oc ben, venguèt à la fin.
Li ensenharem la pintura solida ! »
Lo trezenc dimenche que li anèri de seguida, li
anèri solet, aqueste còp. Foguèt per cercar la bilheta
d'intrada al obrador ; la devieu adurre al Senhe
Maréchal lo masièr. Tre qu'arribèri mai carrièra de
Nòstra-Dama dels Camps, à l'estanci del Mèstre, s'i
frobava déjà un autre vizitaire dabans la porta.
Este semblava

un

pauc en

trantalhage emai

en

dob-

s'intraria, s'intraria pas, abans de faire dindar la campaneta. Pamens èra déjà maduret, que
semblava lo rei Enric VIII d'Anglatèrra tôt escupit.
Son biais, de sabi pas onte, sentisia l'escriban de

tansa

jornal. Ma venguda lo decidèt à tirar

la sonalha.

Jan-Paul nos faguèt senhal de
pasar totis dos lo lindau. Mandèt -subre lo vizitaire
inconegut una ulhada enquistarèla pron refrejadisa.
Dubèrta la porta,

L'autre li balhèt

sa

carteta.

�LO

GAI

SABER

275

N'èra un del «Courrier français». Èran perseguits
lo gerent e tamben lo director d'aquela publicacion,
à prepaus d'una pintureta de Willette que, d'aquel

d'aqui, faguèt un bèl escaufèstre ! Lo bragard
Montmartre, lo terrible, te n'avia adobat
una primièra
paja del jornal damb' una
Marianna, nuza que nuza, e rebaladisa tant e pièi
mai,* à la Willette, que ! encapelada de la barreta.
frigiana, escalaberta e revertegada sense pudor, mon
òme ! e damb aquesta legenda explicadisa : «Siéu la
Democracia ; espèri mos aimadors ! »
temps

Peirot de
e desinat

Lo senhe
estât

que tant semblava à-n-Enric VIII èra
encargat per lo jornal de faire una enquista

proche los Mèstres pintres e escalpraires, à fin de
dezaprobar aquelas perseguidas judiciarias, al nom dels drechs tant sacrats del Art damb
un
gros A.
los adurre à

Plan capitava, lo marriàs ! Tre qu'acomensèt sa.
debanada, Jan-Paul li copèt lo siblet. — « Apròvi
las perseguidas judiciarias, diguèt sornament de sa
rocairòla onte dindàvan pamens los resons de
la lioncha Gccitania. An plan razon ! Ben faguèron,
qu'acô venia pi'èi en òdi ... E pensi ben que los van
condamnar ! Pamens n'i a un, dintre aquela tièra,
votz

qu'a de talent. Cosl diantre li dizon pièi ? — Wil¬
lette !
Acò's acò, Willette ! E ben ! Quinte bezonh
avia de faire "parlar d'el d'aquel biais escandalos ?
Es una talonada
—Pamens, mèstre, ensajèt lo
fais Enric VIII, pas trop flambe, pamens la nudesa
es casta d'esperela ! Sabètz que l'Ecleziaste a dich...»
—

...

Mas, tôt escàs, Jan-Paul Laurens s'adralhava reguèrgue del caire de la porta, coma se volia li butar
lo malvengut. Aqueste non rebequèt mai, e prenguèt congèt sense aber poscut desvelar sô qu'avia
dit l'Ecleziaste.

Tre sarrada la porta desubre el, « Macarèl ! » renorièt lo Jan-Paul dins sa barbasa rosa, jurament

�-2

LO

76

mondin tant conegut,
mièr còp.

GAI

mas

SABER

qu'alòr auzisiai pel pri-

Pièi, encara escalustrat qu'èra, e rebosièr d'aquel
auvari, virèt devèrs ieu d'usas fronsidas que s'adreisàvan, sabi plan, non à ieu, paure mesquin dezaviat,
mas al jornalista malastrat !
Amb acò, d'un biais renaire, me balhèt ma bilheta
d'intrada pel masièr, pièi, sense mai mutar, me butèt
tôt d'aize defòra e me sarrèt la porta al nas !

L.

DANIS-VALVERANE.

�L'Ort dels Trobaires

BAILÈRA
Basto, perqué ié sias, cantas
donc la bailèro

d'aquéli moun-

tagno que tant auto soun e cridas biaforo 1 léu, d'asseta sus
ma

li
0

garbo, marcarai voulountiè
que dounarés e redirai,

cop

Chivaliero
Ah !

se

te sabien

Ah !

se

te

voulien

entendre !

segui !

F. Mistral.

Ed Pastor Cantaba
1

Aqueras montanhas
Qui tant hautas son,
Que son tròp beròias
Dera

caus

at

som

!

Tabè, quand las véii,
Qu'en perdi ed parlar
E que las sonèyi
Quand ne soi enlà.
Le

Berger chantait
-

I

qui si hautes sont, sont vraiment trop belles
pieds !

Ces montagnes
de la tête

aux

Aussi/ quand je les vois, en perds-je la parole et je rêve d'el¬
lorsque j'en suis loin.

les

�LO

GAI

SABER

Tabé yo las cànti
En tota saqon
E yamés non tròbi

Que las cànti pron.
Debarat ! se cridan
De pegots que i a ...
Yo coma mes pòyi,
Mes que voi poyar!

E

visque ep oelhèra
Que vei la-delà !

Oèra, oèra, oèra,
Oèra, oèra-la !
II

Paris, hè yent-Bèstia,
Paris, òh ! Paris ! »
Paris, yo m'en chauti :
«

«

No-i conéchi arrisl
E Bordeu ? Anat-y'i

E, pegots coma et,
Se-i crebat de hàme

Que sera plan hèt !
saison et jamais trouvé-je les

Aussi les chanté-je en toute
chanter assez.

Descende\! nous crient des idiots qu'il y a
monte, plus je veux monter
Et vive la

voye\,

...

Et moi plus je

!

bergère que je vois là-bas !

Voye\,

voye\, voye\,

voyc\-la !
II

«Paris! dit Gent-Bête, Paris !
: je n'y connais personne

chaut

Et Bordeaux? Allez-y.
de faim, ce sera bien

vez

Sots
fait !

ohl Paris!

...»

Paris, il

ne

m'en

!

comme vous

l'êtes, si vous

y cre¬

�LO

De

GAI

SABER

pan de milh-mòro,

A ci, mentrétant,
Yo harèi hartèra

Tôt dia

en

cantant.

E s'ed Diable pasa,

Qu'en harèi: Hoil hoi !
Qu'èi tôt sò qui envèyi
Pusqu'èi sò qui voit
E

visque er'oelhèra
Qui ei aciu delà !

Oèra, oèra, oèra,
Oèra, oèra-la !
ni
—

Muçica

«

Qu'en
—

Ed

Y

as

o-n

enas

vilas

tant qui-n vos

éi ed miè conde

au^èt

en

...

»

:

bòs,

Ed vent enas hoelhas,
Eds grilhos en.prat,

Er'aiga

que còla
Pera bocha èn-bat,

De pain de
bance ici, en

mil-maure, moi pendant ce temps, je ferai bom¬
chantant.
Et, si le Diable passe, je lui crierai; Fuis ! J'ai tout ce que
j'envie, puisque j'ai tout ce que je veux !
Et vive la
vaye\,

bergère qui est là-bas, là-bas ! Voye\,
voye\-la!

voye\, voye\,

III

Musique à la ville il y en a partout ...» — Moi, j'en ai
: l'oiseau dans les bois,
le vent dans les feuilles, les grillons des prés, les ruisseaux
qui coulent à travers les buis,
—

mon

«

compte

�LO

GAI

Ed crabèr
«

SABER

qui eschiula :

Hu-hrulu, hu-hu ! »

Mu^icians, mu^ica,
Qu'en ei mes que tu !
Princi d'u arrèiaume
No comparader,
Ed mié oelh ei mèstre
De tôt sò qui vé.

visque er'oelhèra
Qui pasa at enlà !

E

Oèra/ oèra, oèra,
Oèra, oèra-la !
IV

^.queras montanhas
Qui-s véien aciu,
Son sò qui mes àimi
Apres lo Bon Diu.
Autant à ra Prima
Coma à ra Tardor,

Qu'eus dòi era palma
De gràcia e esplendorLe chevrier qui siffle : « Hu-hrulu, hu-hu ! » Musiciens, mu¬
sique, j'en ai plus que toi !
Prince d'un royaume à nul autre pareil, mon regard possède
tout

ce

qu'il aperçoit !

Et vive la

voye\,

bergère qui passe là-bas !

Voye\,

voye\, voyeç,

voyc\-la !
IV

Ces montagnes que l'on voit au loin, sont ce que plus j'aime
après le Bon Dieu.
Au printemps comme en automne, je leur offre la palme de
grâce et de splendeur.

�gai

lo

E E

281

saber

ibèrn, mervelhas

Que r'oelhada es beu,
Qu'em hèn parand.elh.as
D'u mànto de

neu.

Tringat donc, esquêras,
Tringat, tringat donc,
En aunor tFAquéras
Qui tant hautas

son

!

visque eE oelhera
Qui canta at enlà !
Oèra, oèra, oèra,
E

Oèra, oèra-la !
Filadèlfa

de

YERDA.

(Trait de «S&lt;? canti, quand canti» sus punt d'espelir, Co~
leccion del Gai

Saber, t. VI, Toloza-Privat).

ïWi

Et l'hiver, merveilles que le regard
vie d'avoir un manteau de neige.
Tintez donc, clochettes,
Celles qui si hautes sont!

boit, elle me donnent l'en¬

tintez, tintez donc! en l'honneur de

Et vive la bergère qui chante là-bas ! voye\, voye\, voye^,
voyevoye\-la !
Ph.

de

G.

�282

lo

gai saber

ALS JOVBS OCCITANS

Jovents dels terradors ave^inant Tolo^a,
Cars Jovents qu'èt\ l'espèr de nbstre bel miechjorń
Aprèp vòstres ainats, probat% á vòstre torn
Que raja dins vos-aus una sang ardéroba!

Vos cal far resontir la lenga d'Oc tant blo^a,
Que mai que totas es la lenga del amor,
E mostrar qu'ètq regrelhs d'aujdis plens de valor.
Faire autrament serià 'na cau^a

Acò serià voler debrembar lo
La
E

escandalo^a.

pasat :

Cro^ada, Móntfòrt, Mont-Segur abra^at,
cobrir atal de la pièja vergonha ...

se

Amies, salvem-lo donc, lo vièlh

parlar

roman,

diguem-nos, de la Provensa à la Gasconha,
Que l'revenje esperat arribarà dèman !

E

Prosper

(Las Oras luscralas).

ESTIEU.

�LO

GAI

SABER

ESTÈLAS
Vers le Gar éclatant

sept pointes calcaires...
J. M. de Hérédia.

aux

Quand lo solelli s'aclina e sanheja al ponent,
lutq de^empèi Valba,

Lasada d'acorsar la
L'acla

se

n' torna al nis, carrat dins Vombra
malva.

Darrièr los sept

cimèls del Gar emblauqisent.

E dins la

nèit, que tomba als grumils del seren,
soscant à la lampeqa falva
Que renais cada jorn, bêla e tornamai salva
Dels urpats del escur e del aule ibersen.

L'au^èl s'endròm,

Cluca los èlhs per ve^e pas.
Car sab qu'à Vagaitar son
Vòl èstre

limpar la bruma,
esperit s'entruma :
fort, deman, per lau^ar la clartat.

Com el, nos-aus, se nòstre còr

a negras vêlas,
l'espèr del reviscòl de la Ciutat
Que farga bèlament lo Faure «à sept estèlas».

Abêm

PAUL LASSERRE.

Tolo\a, lo pi-I-qi.

./

�lo gai

284

Conte

sàber

escaleta

en

anavi à Gordon. Trobèri Madama que fazià
li diguèri de me n' donar un : à l'enguiza
d'un, me n' donèt dos.
Li diguèri de me donar troset de pan. Me diguèt que podià pas me donar pan, sens las claus del Senhor.
Vau trobar lo senhor per que .me dône claus ; lo senhor me
diguèt que podià pas me donar claus, sens de plumas de guza.
Vau trobar la guza per que me dône plumas ; la guza me di¬
guèt que podià pas me donar plumas sens de tripèl de vedèl.
Vau trobar lo vedèl per que me dône tripèl ; lo vedèl me di¬
guèt que podià pas me donar tripèl, sens de lach de vaca.
Vau troDar la vaca per que me dône lach ; la vaca me di¬
guèt que podià pas me donar lach, sens de fen de prat.
Vau trobar lo prat per que me dône fen ; lo prat me di¬
guèt que podià pas me donar fen, sens de dalha de faure.
Vau trobar lo faure per que me dône dalha ; lo faure me
diguèt que podià pas me donar dalha, sens de lard de pôrc.
Vau trobar lo pôrc per que me dône lard ; lo pôrc me di¬
guèt que podià pas me donar lard, sens d'agland de garric.
Vau trobar lo garric per que me dône agland ; lo garric
me diguèt que podià pas me donar agland, sens de vent de

L'autre jorn
los pescajons ;

mar.

Vau trobar la mar per que
la mar m'enventa ;

enventi lo
lo

garric

me

dône vent :

;

garric m'englanda ;
englandi lo pôrc ;
lo pôrc m'enlarda ;

enlardi lo faure ;
lo faure m'endalha ;

endalhi lo prat ;
lo

prat m'enfena ;
enfeni la vaca';
la

vaca

m'enlacha ;

enlachi lo vedèl ;
lo vedèl m'entripa ;
entripi la guza ;
la guza m'empluma ;

emplumi lo senhor

;

lo senhor m'enclava ;
enclavi Madama ;
Madama me donèt de pan

Que n'ajèri pel lendeman.
Abat

(Reculit en Carsi gordonés).

Juli CUBAYNES.

�LO

GAI

L,ibres

SABER

ISovèls

Debiset gascoun, per l'abat C. Laffargue (in-12, 10
Lou Groun de blat e V Arrasim, per

p.) Auch,
l'abat C.
Laffargue (in-12, 38 p.) Tarba, «Impr. des Orphelins-Appren¬
tis».
La Pats (in-8, 8 p.); L'Ostal, (in-8, 8 p.), per l'abat J.
Salvat, Castèlnôudari, «Impr. d'Editions Occitanes». —En
Carladés, rcmcmbransas, per J. Ladoux (in-12, 248 p.) Rodés,
A l'Ande del Vièlhum (in-8, 174 p.) ; Las TentasCarrère.
sius de sant Antòni (in-8, 80
p.), per L. Rouquier, Paris,
Peyre. — La Fiero de Bello-Gardo, (in-12, 30 p.) per B. Bon¬
net, Paris, Peyre. — L'Espèro, per M.-A. Boyer (in-12, 16 p.),
Ais-de-Provensa, Ed. dóu Porto-Aigo. —Jan de Calés, per L.
Alibert e R. Nelli, (in-8,
p.), Carcasona, « Groupe Audois
•d'Etudes Folkloriques.»— Lo Cònse malgrat el, per Jozèp
Maffre (in-8,24. p.), Castèlnôudari, «Impr. d'Ed. Occitanes». —
L'An que vèn, per G. Bernard (in-8, 160 p.), Veizon-la-Romana,
Cocharaux.

—

—

—

Macabet.

Demèst los predicaires en lenga d'Oc, debèm menoionar, en bona plasa, lo senhe abat Laffargue, superior del Pichon Seminari d'Auch, per sos très bèlis
sermons, un à l'ocazion de las fèstas de Flaran, un
autre à prepaus de la fèsta del Blat à Leitora, e lo
darnièr, sul razim, à Condom.
L'orator dis en primièra
d'acò quicòm coma 800 ans,

la venguda à Flaran, i a
de monges que laisèron
una
granda renomada de vertut, de caritat e de saber,
e dona très litsons, mai
que mai de circonstancia :
aima ço de bèl, eau aima los uns aus auts, eau
aima lou boun Diu. »

«eau

A

Leitora, lo predicaire festeja «las vertuts de la
parla de sò que fa l'orgulh e la fortuna de l'encontrada : lo blat. Retendrem qualques
conselhs, que prèsan ara, subretot : « Lou pan, presen sacrat
ne hèssis pa perdre lou pan — se dit
la mai au mainatyat, talèu qu'a l'atge de coumprene
Lou qui jite lou pau quan éi joén, ne n' aurà
Un jour sén pan qu' ei
pa belèu quan sii biénh
loung...» L'abat Laffargue manca pas de cantar tantben lo gran de blat devenent al autar la noiridura
tèrra mairana »,

—-

...

...

�286

LO

GAI

SABER

amas
Parlant à Condom del «arrasim», lo
preire felibre compara las«brègnes» de la tèrra e
las «brègnes» del cèl. Aquels tèmes poetics son developats ambe fòrsa omenatges, qu'amendrison pas
en rés la vigor del
razonament, al contrari.

de las

...

De nôstre mèstre

l'abat

J. Salvat, retendrem

a—

queste côp lo sermon que prediquèt à Clarmont d'Eraut, pel jorn de Pentacosta, jos aquel titol : La
Pats
Mot que nos laisá ara tant soscaires !... Déjà,
...

—, lo majorai podia dire : « La Pats !.
jamai se n'es tant parlai coma uèi, d'aquela pats tant prezada ont 1' umanitat entièra vei,
ambe granda razon, la sorgà del bonur...» Mas,
mêmes aprèp nôstre malur, es totjorn d'actualitat
aquel sermon, pramor que nos cal sens relambi «trabalhar de tôt biais à l'espandir plenament dins nôs¬
tra ama e sul monde entièr. » Direm pas tôt lo meriti de la lenga de nôstre predicaire occitan, lenga.
tant poetica, tant armonioza, que, ambe l'estrambôrd de son ama, fan lo régal de sos auditors. Mencionarem tant-ben dins aquela cronica la conferencia
donada per l'abat Salvat, à la radio, lo 5 de setembre
1939, subre Vostal,
sujèt esmovent, à l'ora ont
tant d'òmes quitàban lor demoransa, sujèt actual,
uèi, ont cal tornar à la sorga de nôstra renaisensa
la.tèrra nôstra. Aquel mot d'un rezervista partiguent : « Es quicôm de tarrible, pracô, de caler laisar l'ostal ! » podria servir d'exèrgue à la conferen¬
cia. «L'ostal», dempèi Du Bellay
—

èra

en

1935

Sabi pas se

«Plus

me

plaist le séjour qu'on basti

mes ayeux»

duscas à Lamartine

«Chaumière

où

du

foyer étincelait la flamme»,

occitans, «l'ostal» es una
ômes plan nascuts. Lo confelibre comol d'emocion del abat
J. Cubaynes, La Tèrra e l'Ostal. Titol éloquent per
el-mèmes : la tèrra e l'ostal son doas cauzas que debèm aimar d'un amor prigond.
en

pasant per nôstres peètas

atiransa pels còrs dels
rencièr analiza aqui lo

�LO

GAI

SABER

287

Dins En

Carladés, lo senhe Ladoux raconta sas
Lo libre es despartit en pichons capitols, sens ligam ; i legisèm de polits tablèus de la
vida dels païzans l'ibèrn. S'i barréjan tant-ben las
remarcas finas
e jiistas sus l'ama d'aquels
valents
pèds-terrozes : « Paures, aurian pas fach tòrt d'un
ardit à degus, e volian pas tant-pauc èstre enguzats,
qu'acò lor sabia mal». Aprèp La Fontaine, Ladoux
reprend, e d'un biais agradiu, la fabla «Lo Molinièr,
son Fil e l'Aze». Ambe qualques mots
plan cauzits,
sab campar un retrat: « Mosur l'abat
Fontanja èra
grand, fort, espallut...» (p. 75). Cal legir «Lo bac¬
calauréat» del plan nommât Patraca, etc... E atal,
en
seguiguent En Carladés, trobam de contes interesants, vivents, e tôt acò, escrit dins una lenga pura.
remembransas.

La traduccion
tôt

legir

e

à tôt

franceza ajudarà los mens iniciats à
comprene.

Dins A VAnde del

Vielhum, de Loïs Rouquier,
barréjan los contes e las legendas del païs del
Bas-Lengadòc, amb un esperit beluguejant, coma
dins tôt sô qu'escribia lo bèl e regretat prozator de
se

Puechserguièr.
Debèm al même

autor

Las Tentassius de sant

Antoni, legenda eroï-comica

que remembra un pauc
G. Flaubert. La compozicion n'es variada : una partida rimada, l'autra en pròza. Los dos libres del
senhe Rouquier an l'abantage de portar la traduc¬
cion franceza e un glosari.

Jan de Cales,

conte populari publicat per L. AliNelli, de la Societat folclorica de Carcasona, a pas de pretencion literaria e se fa legir am¬
be plazer. Pracò, nos cal senhalar que la transcripcion fonetica d'aquel conte dins lo dialècte ont es es¬
tât empruntât es, d'aqui entre aqui, pron endecada.
A Pechvert (Aude) ont es estât reculit lo conte, se
dis pas «i apio», «vailhent», trabalhaoo», «l'oustal
das parents», «en aco», «d'un a nhr&gt;, «l'afá», etc...
bert

e

R.

�288

LO

GAI

SABER

L'«Edicion per la

Lenga d'Oc à l'Escòla» a publipaja inedita de Batiste Bonnet ambe La Fiero de Bello-Gardo e un autre raconte.
I legisèm
dos o très tròses de pron d'interès raportant d'impresions de la Guèrra de Setanta. Jol titol
L'Espèro,
Na Maria-Antonieta Boyer dis la dolor que li
espremiguèt lo còr quand partiguèt aquel qu'aimaba :
« L'oustalet e moun còr soun
vueje». La mar pracòla
consola. Libret plan cort, trop cort, comol de senti¬
ment e de poezia.
cat

una

Nòstre escolan Jozèp Maffre, dins Lo Cotise malgrat el, escriu Fistòria uroza del plazent vilatge de
Pared-blanca, que, jos l'administracion de son cònse
Francezon, coneguèt un temps de bonur e de prosperitat. I vezèm Francezon à l'òbra, sia per tornar
la patz dins los ostals, sia per adobar la font de la Peireta. Segur, faguèron plan los Pared-blancs de
pauzar
una lauza-remembre sus son ostal.
Aquel pichon li¬
bre se legis ambe plazer — es escrit dins una
lenga
bloza e una perfèta graiia —, amb un plazer encara
mai grand quand òm sab que l'autor es un bon cònse
el-mèmes, dins son endreit.

L'An que vèn, de Gabrié Bernard, majorai, ancian grand lauréat dels jocs Florals Setenaris, es
una òbra
d'una mai granda importansa
Lo senhe

Sogno, dins
ensenhament

son

Prefaci, dis qu'es

e un

una

filozofia,

un

simbèl.

L'intriga del roman es simpla. Francés Pignoun,
de «tira soun coungié de sept an», vòl espozar la Marieta ; mas son paire Tita ne vòl pas en¬
tendre parlar e per el lo dilème se pauza : refuzar
la filba e veire partir lo dròlle, o, per. gardar lo dròlle, aculir la Marieta. Es la primièra solucion que
pren, e acò fa virar lo roman dins un vertadièr dra¬
me
antic, tant la fatalitat sembla que s'acarnasis
suis personages. Lo Francés quita l'ostal. « Que lou
que torna

de Diéu vous emporte, tóuti dous, emé ma. malediccioun» ! a dit lo paire. La Fina, maire del Frantron

�lo

cés,

se

gai

saber

moris de calcinament

;

289

lo Tita, solet, mena

vida de mizèra, devengut qu'èra coma «uno sorto
de bestiari moustruous», e se moris cremat orrescauna

ment en

jitant

long planh: «Moun Diéu ! Fran¬
plus tard, lo Francés
torna al païs, e i apren d'autras malauransas : la
Marieta es partida, degun sab pas ont. Mas a la do¬
sa suspreza, de s'entendre apelar
«paire» per una novèla Marieta, la filha de l'autra e la siu. Qu'es devenguda la maire? La fin del roman nos òc fa saber,
quand la vezèm tornar, descabelada e lo front sannos, per demandar lo perdon del Francés.
La segonda partida de l'òbra nos parei un pauc
complicada, mêmes lènh de la veraisemblansa. Mas
acò empacha pas d'i trobar de brabas e bêlas qualitats. Lo vilatge s'i sentis viure ; los
personages i
an per lor tèrra un amor
prigond; los sentiments i
son
exprimits dins de polits tablèus e amibe una
granda finesa d'images poetics i vénon relevar una
pròza totjorn naturala. L'An que ven es dinne de
Madeloun Pourtoulago, la primièra bêla òbra del
autor; es, coma dis encara lo senhe Sogno, «uno d'aqueli flour que soun embaumaduro es agradivo e
cés ! Francés !

bènfasènto

»

un

Plan de temps

».

Maurici VIDAL.

Abèm recebut del senhe
l'article d'Antonin Perbosc
f'abèm transmeza à nòstre

A.-J. Boussac
sus

una letra pertocant
la «Societat d'Estudis Occitans&gt;;

capiscòl.
LA DIRECCION.

�BOLEGADiSA
I.O

COLÈTOE

OCCITANA
D'OCCri AMA

Aquesta novèla annada a vist lo Colètge d'Occitanìa s'agran¬
dir, ê son ensephament es intrat dins mantas escòlas de tôt lo
terraire, mai que mai en I.auragués, dins lo Roèrgue, al Clapàs, al pais de Fois, dins lo Carsin.
Encara

còp, organisa de Jòcs Florals Escolaris per totas
pais lengadocian.
Nos es un placer de senhalar un grand afogament per nàstra lenga al Licèu de Gojats de Rodés, ont lo Senhe Provi\or
el-mèmes es ve'ngut mantun còp pre\idar las litsons dels profesors Vé\inhet e Saysset. Recomandam à nòstres amies la crida que nos fa nòstre amie Seguret : « Abèm retrobat sò que
s'èra perdut de la Bibliotèca qu abiam fondada lia nàu ans,,
mas acò es
pas pron. Aieï, d'amies nos ajhdan; mas, s'abiat\
qualques libres, mêmes afrabats, d'Estieu, Perbosc, Cubaynes,.
Filadèlfa, e de totes los felibres de valor, aeò nos farià bèleòp
de placer de poder repaqimar Vaganiment de nòsfres eseolans».
Nòstre amie Seguret, i, carrièra de la Barrièra, Rodés, rece^lrà ambe gq lie h totes lós mandadises.
un

las Escòlas del

Los 8 e 9 de febrièr, i ajèt à Mazamet doas
das occitanas organizadas per «Les Veillées

bêlas vesprade France». I

prenguèron part las Coralas de la Vila e l'Escôla d'Autpol,
e de poèmes occitans, e lo Teatre d'Oc, que
joguèt Las Gentilhos de Clardeluna. Foguèt una bêla reiiambe de cants
sida.
se son donadas dins nôstre rôdol que
plazer de senhalar :
23 de janvièr, en Albi, lo profesor Demaux parla del poèta
P,aul Froment à las «Veillées Albigeoises».
10, de febrièr, à Rodés, lo majorai Ripert parla del Mesatge mistralenc del Marescal Pétain ; à Toloza, lo majorai Lizop parla als «Lundis Littéraires» de Mistral poèta nacional
e social, ambe lo concors del Castet de Garona qu'interpréta

Mantas conferencias

nos es un

de cants mistral encs.

abat Salvat parla al
à l'Escôla».26 de febrièr, à Toloza, lo profesor J.-S. Pons parla de
« La
Lenga d'oc dempèi l'Amor Cortés duscas al Libre dels
Auzèls »; Julieta Dissel dis de poèmes de PerboSc.
11 de febrièr, à Toloza, lo majorai
«Cerclede Lengas» de «La Lenga d'efe

�LO

GAI SABER

Lo movement felibrenc s'arrèsta pas,
l'encontrada de Toloza.
1.

A

acamps

291

al contrari, clins

Mazamet, VEscòla d'Autpol ten regulièrament
mezadièrs.

sos

2. Atal n'es de l'Escolo Carsinolo de Montalban.
3. En ciutat

d'Agen, los felibres, josTafiat del majorai Lidécidât de s'acampar totis dins una Societat unenca.
Dins lo Carsin, Lo Grel Carsinòl va tornar
pareise jos

zop, an
4.

la direccion del abat
5. A

Cubaynes.

Toloza, jos l'aflat del majoral-abat Salvat, s'es creada

seccion occitana al

Cercle de

Lengas Estranjèras e
i'aguèt l'obertura solennala del
Cercle, lo 15 de febrièr, jos la prezidensa clel Senhe Dottin,
decan de la Facultat de làs Lelras, es lo majoral-abat Salvat
que prononcièt lo discors inaugural sus «Mistral, rénovateur
de la langue d'oc» ; encara à Toloza s'es reviscolada l'Asouna

provincialas». Quand

«

se

ciacion dels Estudiants Ramondencs, e s'es fondada la corala
occitana dels Cantaires de Godolin.

Senhalam que fan paTtida de las Coalisions Regionalistas
de lor deparliment : a Montpelhèr, los majorais Arnaud e
Azema ; en Avinhon, lo majorai Jouve; á Ciarmont, lo ma¬

jorai Benezèt Vidal; à Rodés, la felibresa Calelhon ; à Tolo¬
za, nostre clavaire Armand Praviel e nostre secretari lo ma¬
joral-abat Salvat; en Albi, nôstre escolan Cariés Bellet.
Lo 10 de

janvièr, l'Academia dëls Jôcs Florals elegiguèt
manteneire, en plasa de nôstre regretat amie lo profesor Thouverez, lo poèta Joan Lebrau, déjà lauréat de
coma

l'Academia. A nôstre escolan'e amie mandam nôstres melhors

compliments.

Aie!

qualquas linhas traitas de «La Semaine Religieuse du
Quimper et Léon» (10. 1. 1941), que regaudiran

Diocèse de

nôstres amies.

,

'.La

Langue bretonne et l'Histoire de Bretagne dans les écoles.
«La Semaine Religieuse du 13 décembre a publié un ex¬

trait d'une circulaire du Ministre Secrétaire d'Etat à l'Ins¬

truction

Publique et aux Beaux-Arts, relative à l'étude de la
langue, de l'histoire et de la géographie locales dans les
écoles.

A cette
et

aux

occasion,

maîtres de

nous voulons rappeler aux maîtresses
l'Enseignement libre notre circulaire du

�LO GAI SABER

292

renouvelant celle du 24 janvier 1930, au
sujet de l'étude du breton, de l'histoire et cle la géographie
de Bretagne dans les écoles libres du diocèse, et nous leur
demandons de s'y conformer avec plus de zèle que jamais».
3 décembre 1935,

Lo 12 de janvier es môrta
femna de nôstre capiscôl, à

à Montalban dôna Perbosc, la.
qui mandam tota. nôstra sim-

patia.
Lo 16 de

janvièr moriguèt à Montpelhèr lo majorai Lois
de l'Ort dempèi 1912, e lo

Fournel, que portaba la Cigala
24, trespasèt à-z-Ais lo majorai

Audoard Aude, titulari de la
aurà dobert
paradis à-n-aquels dos valents servidors de la Com-

Cigala de Porchiera dempèi 1903. Santa Estèla

son

tesa.

CRI-CRI.

Imp. d'Editions Occitanes Castelnaudary. Le

Géra7it : A. PRAVIEL.

�BSCOLAINS
Pensez à renouveler votre abon¬
nement au GAI SABER
pour

1941

(20 francs).
Chez MME Édouard
Privât, 14,
rue
des Arts, Toulouse, C. C. P.

Toulouse, 1673.

Les

escolans et amies du

Colètge d'Occita-

nia

peuvent renouveler l'abonnement
GAI SABER en payant leur
cotisation

COLÈTGE (20 francs minimun

total 40

au
au

frs)
Delestaing, trésorier, rue Barbès,
Castelnaudary, C. C. Toulouse, 25.368.
chez M.

;

��</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="650082">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="650083">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="650084">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716063">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650058">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 22, n° 192 janvièr-febrièr 1941</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650059">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 22, n° 192 janvièr-febrièr 1941</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650060">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650061">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650062">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650063">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650064">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650065">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650066">
              <text>impr. d'Editions Occitanes (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650067">
              <text>1941-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650068">
              <text>2019-02-26 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650069">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650070">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650071">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/267f89d96651cee5eeff73d52d354533.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650072">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650073">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650074">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650075">
              <text>1 fasc. (pp. 270-292) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650076">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650077">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650078">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650079">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650080">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650085">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20696</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650087">
              <text>FRB315556101_P15053_1941_01_02_192</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650086">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650088">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650093">
              <text>Praviel, Armand (1875-1944)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650094">
              <text>Denis-Valvérane, Louis (1870-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650095">
              <text>Philadelphe de Gerde (1871-1952)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="651226">
              <text>Estieu, Prosper (1860-1939)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="651227">
              <text>Lasserre, Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="651228">
              <text>Cubaynes, Jules (1894-1975)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="651229">
              <text>Vidal, Maurici</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650089">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650090">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650091">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650096">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878135">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
