<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20731" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20731?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:40:13+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="140127">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/ba8db0ac25c4b4982948a433a765976f.jpg</src>
      <authentication>d8699b7e3e29dd66dab3a4263a94ffef</authentication>
    </file>
    <file fileId="140128">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/70ae81a43debb5f371df924cce83fd49.pdf</src>
      <authentication>92205758b519a401fd6740199b8033ac</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="652253">
                  <text>24" Annada

N° 268

Setembre-Octóbre 1943

Lo Gai Saber
Revista de l'ESCOLA OCCITANA

——

Ois Aup i

Pirenèu
F. Mistral.

TOLOZA
14, Carrlèra ciels

Arts,

Lo

14

numéro:

4 fr.

�SABER

LO a Ai
Revlsta de

l'ESCOLA OCCITANA

ADMIMSTIiAGIO N
14-,

Oarrièra dais Arts,

:

Fransa

Abonaments

:

Libraria Privât,

TOL.OZA
:

1 Estrange

un

an

G. G. Toloza 1673
.

.

.

20 tr.

.

.

30 fr.

: un an

ENSENHADOR
del N* 208

Avant-propos pour L'Orne

Armand PRAVIEL :
Maria

BARAILLÉ

cilia CllXAC :

e

1943)

( Setembre-Octébre

Ce-

L'Orne Blanc,
abat

Blanc.

debizet en 4 actes del

Sarran,

revirat en vèrses

lengadoçians.
CRI-CRI

s

Bolegadisa Occitana.
Escòla d'Autpol.
Lo Teatre d'Oc.

BURÈU DE L'ESCOLA OCCITANA
Antonin Perbosc, capiscàl ; J.-R. de Brousse, Juli
Maurras, jos-capiscòls; Armand Praviel,

Caries

Jozèp Salvat,

secretari; Joan Séguy,

Filadèlfade Yerda, Lois

Cubaynes,
clavaire;

secretari-adjunt.

Théron de Montaugé, Joan

Ladoux,

d'aphémar de Cransac, conselhèrs.
Paul Sibra, jos-capiscôl dels Grilhs del Lauragués ; Jôrdi
Bousquet, capiscòl de YEscòla Rochegude ; Fernand Albert,
capiscôl de la Campana d'Agot; Joan Girou, capiscôl de LEscòla Audenca; Teofile Ferrie, capiscôl de VEscòla d'Autpol;
Elia Lagarde, capiscôl de YEscàla Dont Vaissete-, Calklhon,
capiscôl del Calelh del Roèrgue, conselhèrs.
Amiral

�Lo Gai

Saber, n° 208

setembre-octobre

Avant=propos

pour

1943.

L'OME BLANC
y

Le

mistère

dont nous offrons ci-après
une version
languedocienne, a été écrit par le regretté
chanoine Fernand Sarran
qui signait, en tant que
félibre, lou Cascarot, en souvenir du Cascarelet, pseu¬
donyme de Roumanille — au printemps de 1910. Il fut
créé à Auch, le 30 août suivant, dans la salle des Cordeliers, à l'occasion de la félibrée annuelle de l'Escole
Gastou-Febjis, par des acteurs spécialement choisis et
dirigés par l'auteur : Mme R. Guilhot (aujourd'hui de
Kersabiec), reine de l'Escole, M. et M™8 Edouard Dulac,
MM. Simin Palay, X. Perez et moi-même. Ce spectacle,
accompagné d'une musique de scène de M. Boubée,
obtint un succès éclatant, et l'œuvre ne tarda pas à être
reprise dans différentes villes çle Gascogne.
»

gascon,

—

•

Ce ne fut pourtant que treize ans après qu'elle re¬
parut à Auch, pour une nouvelle félibrée de l'Escole
Gastou-Febus, mais cette fois sur la scène du théâtre
municipal. Elle était précédée d'une nouvelle pièce du
Cascarot, Lou Perdigalh, et, des acteurs de la création,
se retrouvaient seuls M™8 Guilhot, M.
Perez et moi-

même.
Dès la fondation du Théâtre d'Oc, la pièce fut mise
à l'étude. Le chanoine Sarran était décédé prématuré¬

ment,

épuisé

multiples travaux : mais son
année, rayonnait davantage. Des
artistes comme le grand Romuald Joubé, Méric, Jeannine Micheau, Juliette Dissel, Taverna, Dominique, etc.,
l'ont fait connaître un peu partout, à la radio, à Paris
(salle des fêtes du Journal), à Toulouse et dans toute
sa région, avec une nouvelle musique de scène, de F.
œuvre,

par

d'année

ses

en

Casadessus.
Pour la

plupart de

ces

représentations,

on a

employé

la version languedocienne du Collège d'Occitanie que

�LO

374

GAI

SABER

publions aujourd'hui, car le texte original en dia¬
bas-armagnacais est un peu difficile à suivre sur
la rive droite de la Garonne. D'autre part, le majorai
Simin Palay en a donné une adaptation en béarnais, et
moi-même j'en ai publié une en français dans Les Lec¬
tures pour tous (n° de Noël 1935) et une autre, bilingue,
plus développée, jouée à Toulouse en 1936 : ceci a per¬
mis à l'Orne blanc de franchir les limites de l'Occitanie.

nous

lecte

quand elle

On voit, par ces précisions, qu'une iœuvre,
est réellement belle, finit par s'imposer partout.

Nous
mistère » d'une rare ori¬
ginalité, traité par un véritable maître, inspiré par le
plus haut idéal. C'est dans ce sens qu'il doit être inter¬
sommes

ici

en

présence d'un

«

prété.
Fernand Sarran, en effet, fut un prêtre très
convaincu, très pieux, et même mystique. Il a voulu
que son œuvre servît son double apostolat religieux et
félibréen. Dépositaire de sa pensée, il est de mon
devoir de rappeler ici que cet « Orne blanc », c'est le
Christ revenu parmi les pauvres gens, comme dans nos
vieux contes de Gascogne. Le Christ, souffrant, courbé

péchés du monde, rompant le pain comme à
d'Emmaiis, travaillant au métier rustique du
tisserand sous les yeux du public, doit y paraître tou¬
les

sous

la halte

jours dans un halo de surnaturel. Essayer de faire de
pièce une sorte de conte fantasmagorique qui se
passe n'importe où, serait lui enlever tout son sens.

cette

Rien ne vous oblige à jouer
le jouez, n'oubliez pas que

vous

pas

l'Orne blanc : mais, si
c'est un « mistère » et

seulement un conte mis en vers.
Armand PRAVIEL.

/

�LO

GAI

SABER

375

L'OME BLANC
debizet

en

revirat

4 actes del abat SARRAN
en

vèrses

lengadocians

PRIMIÊRA PARTIDA
(Lo Teiseire, l'Ome blanc.)

;

Per Toisants. A solelh colc. iLc» teise ire s'eis: asèit

sus un a

crozada de camins. Lènh, lènh, lo campèstre.
La bruma. Plovineja. Una carrièra blanca se va pèrdre ôm
sab pas ont. L'òme es triste. Lo temps tant-ben.

•pèira à-n

una

LO TEISEIRE

Triste temps ! Cada jorn levât à las albetas,
Teisi lin, teisi lana à grand bruch de navetas...
E teis, teiseire, teis! Oc cal. E fau l'obral
De

mon

paire. Pracò

manca

1' gauch al ostal

Tristament ennegrit pel dòl e la mizèra !
Se sèm ries lo maitin, lo ser es la paurièra !
Sèm paures

à

sannar

de

cap

d'an à

cap

d'an !...

Maridat amb acô ! S'èra à far !... Paure Jan,

Qun Janet ès estât quand t'ès cargat de femna !
La guza ! Ai pas d'argent ? fa de bruch. E s'à pena
Me vei qualques denièrs luzir pels dets, los pren !
«
Malgastarias acô, me dis, paurôt. Compren
Que lo pan pasa 1' vin. Estalbiem la moneda ! »
E ieu la laisi far. Praoô, per sazon freda,
Quand lo torrar del diable engrupezxs lo oòrps,
Un brabe côp de vin ! Que far ?... « Vôli se vos ! »
Atal dizi.

(Lènh, lènh,

una

canta s'auzis. E la canta camina, camina

d'un coplet al autre,

aqui.)

duscas qu'òm dirià que la canta es

�C

P

■&gt;

h

fLy
Y

SABER

LO GAI

37&lt;?

■*—ri—

-

i

J

/

k

*

rir]
&lt;

1

U

»

i

-

-

^CW

A. £v-

-

I

-M^V- íLA/,

.j

-5 É*/£».

s S

E

Ba/, île/?&gt;

Q

Co

A&lt;xw&gt;

fa-

-

!

^

i

£
d-iv,

_

Veiv

5e

•

^

1

fceAH/

•

»

AI te

-

S.

Ûxvt

5e -tv"

veiv,

1
£' aB Baa,

-HAV

-

5 e iv'

_2

:£

_

4

r-

V2—

-

-A^x

P

-&lt;ta,.' COAL-

i

-

-

-

fcfeMt/•

Lo temps

parei. Mainada,
L'alba, de rais cofada,
Se n' ven (bis)
Semenar l'albairada !
Cantem ! (bis)
LO TEISEIRE

Cantar !... Cantar quand lo eôr plora !
(La canta s'abansa de mai
en

en

mai,

e

las muzicas, de mai

mai, fan fort.)
Lo

temps fugis. Polida,
D'aquesta paura vida
Qu'aurem ? (bis)
Belèu paura culhida !...
Plorem! (bis)

�lo

gai

saber

377

lo teiseire

Plorar !... Cantar !...

Segon lo temps

e segon

l'ora !

(Dins aquel moment, un òme palle, vestit de blanc, cap
clin, s'aibansa à pases menu t.s. Pasa dabant lo Iteisieire sens
se revirar. La muzica se calha aprèp aiceste coplet.)
Lo

temps es mòrt. Crudèla,

La tèrra

apèla.
(bis)
Cap clin dins la capèla
Preguem ! (bis)
nos

Anem !

vestit doma degun ! Sèm pas
pracô ! Es pèc o fol !... Son pas
Es pezuc com lo pas d'un òme que torteja !
Vestit de lin, descaus, quand la plèija goteja
De tal biais que lo tet raja coma lo riu !...
Ieu qu'ai mantèl, ostal, e me planhi ! Mon Diu !...
E, l'òme!... — Auzis pas res. — E, l'òme à pelha
[blanca,
Ont te n' vas tôt descaus ?...
Respond pas. — Ep !
[Estanca !
As pas fred, donc, per la sazon vestit atal ?...
Vòs venir ambe ieu ? Me n' vau cap al ostal !
Aquel òme

es

A Carnaval

—

—

Parla !... D'ont ès ?...

—

(Lo teiseire agaifa pel brais l'Orne Blanc. L'Orné Blanc
s'arrèsta

e

gaite llo teiseire dins los èlhs sens dire res.)
l'ome

blanc

Som pas

d'aici.

lo teiseire

Quai
l'ome
Ai pas

de mèstre.

blanc

es

ton mèstre?

�LO

37«

GAI

SABER

lo teiseire

Ton estât ? I

a

Non?... Es obrièr! Quai pod èstre
trabalh, aici, se vos de pan...
l'ome

Ne

cèrqui

pas

blanc

!
lo teiseire

Se vos, dins mon

Segur, as ton secrèt. Tant plan
ostal, anèit, trobaràs plasa.

Qu'ai dit ? Anèit ? Deman ! Totjorn ! Jamai s'alasa
Quand lo malur es sul amie o l'estrangèr,
Un teulat d'apraicx d'abrigar 1' pasatgèr.
Som paure. Ai pas d'argent. Mas, vezi ta mizèra.
La femna emplenarà l'ostal de sa colèra...
Tant pis ! Es mon deber, l'ôme, de t'ajudar,
Perque me fas pietat ! Femna, pòdes cridar !
Ma capa... mos esclôps... pren... tôt ! ! !
(L'Orne Blanc pren la capa e los esclòps e camina ambe lo
teiseire, tôt dosament. La muzica se caliha.)
A

Es paure, e

pas de mèstre !...
cèrca pas son pan !... Qui donc pôd
[èstre?...

(La muzica torna comensar e s'auzis encara mentre que
demôra abaisat duscas que comense la segonda

lo ridèu

partida.)

SEGONDA PARTIDA

(La Teiseira,

lo

Teiseire, l'Ome Blanc.)

Un dedins d'ostal. A man esquèrra, uni mestièr. Désquets,
fuzèus, madaisas, catèls. Al mièch de la cambra, una taula.
Siètis de palha. La teiseira tira la oontravent.

�GAI

LO

SABER

379

LA TEISEIRA

Qun vent ! Quna pluèja ! L'ibèrn
!...

Va far nèit !... Brr !
Es bonorièr ongan

(Pensa à

son

òme

torna pas.)

que

Que pòd far ?... Cap de fèr

taula

Aurà totjorn nôstre omenàs ! A qualqua
Vôli jogar qu'es asietat, la gata-miaula,
E beu de

picapol,

e

tornarà bandat !
al Janet m'a donat

Jorn de Dius ! Quand mon paire
A fait un polit còp ! Abèm pas sòu

ni malha,

menarà, veiretz, qualqua racalha
A far viure, à lotjar ! N'emplenarià l'ostal.
E coma acô totjorn ! A ! Qun paure trabal !
Me fa damnar. Mas, calhem-nos.
E belèu

(Dins aquel moment, lo (eiseire arriba. La ferma lo
e

lèva los brases cap al

vei

cèl.)

Quna vergonha !
(Darrièr el, dintra tant-ben l'Orne Blanc ambe los esclôps
pèds e la capa del teiseire sus l'esquina.)

als

A !
Li

mon
as

Dius ! Tôt descaus... La colèra m'emponha.

donat la capa

! A ! bregand ! Gus ! Coquin !
LO TEISEIRE

Femna, fai-nos manjar.
(Al Orne Blanc.)

Tu, l'amie, sèi-t'aqui.
^(A

sa

femna.)

Fai-nos manjar. Nòstre

ôme

es

aganit.

LA TEISEIRA

E

crezes

Que vau donar atal de sô miu ? Mas, ôc vezes,
Ai qu'un vièlh cotilhon à me botar desus.
/

�LO

380
Tu,

GAI

SABER

lo gus !
serià la fièra.

tocar l'argent; pèi, vas faire

vas

Ailàs ! ieu sabiai plan

sò

que

LO TEISEIRE

N'i

a

pron.

Fai-nos manjar.
(Al Orne Blanc.)
Laisem far

(A

sa

sa

1

;

colèra.

femna.)

Aquel òme es pas cap de bomian, e m'a pas
Demandât lôtjament ni vestit. Ara, vas
Li demandar quai es ? Anem, lo pan! la tasa!
LA TEISEIRA

ni tasa, non! As pas donc vergonhasa!
tôt! Qu'as fait de mon dequé?
.
Ja, ne som, maluroza! A! canalha! Perqué
Pasèri, ieu, un jorn, lo sulbet de ta porta?...
Valdrià melhor cent côps, tèn, que foguèsi mòrta
Que de t'aber jamai espozat, uganau!
A! n'ai pron per un còp! Oc! n'ai pron, e me n' vaut
Ni pan
E

se

m'òc manjas

(La femna marcha vèrs la porta coma qui se
bon. Se revira

Mas, aquel estrangèr que dis pas res,...

Quai

es,

n' va de

pracò.)

qu'espiga,

el ? Oc saurai, abant de sortir.
LO TEISEIRE

Miga,
parlar!... Totara en me n' tornant
L'ai trobat pel camin. De 1' veze caminant
Amb un temps com acô, tôt descaus, sus la rota,
M'a fait pietat ! Es tôt. Sabi res mai. Escota :
Fa plan fred... Ara es nèit... La colèra es pecat.l.
Femna, val melhor far manjar nòstre afamat :
Lo mandaràs, aprèp, se vos, subre la palha!...
Me laisas pas

�lo

saber

gai

(La teiseira s'arrèsta

un pane,

darrièr la taula, las mans

juntas

e

espiga l'Orne Blanc asèjt
los èlhs al cèl.)

la teiseira

Ai

comprés! Tèn! lo

Tèn! lo vin. SÒ qu'el calha,

pan.

Oc trobarai, segur...
(Torna espigar l'Orne Blanc.)
i

! Mas son èlh,
Per ma fe, treluzis com un rai de solelh
Que trauca la nibol demest l'aurasa fèra.
Dis pas

(Las

mans

juntas

res

à-n-el.)

cap

Perdona, l'Orne Blanc,

se

m'as vist

en

colèra!

D'ont ès?
l'ome
Som pas

blanc

d'aici.
la teiseira

D'ont Ŷenes? Cèrcas
l'ome

blanc

Ne cèrqui pas.
la teiseira

E donc,

atal, vestit de blanc,

Ont anabas?
l'ome

Enlôc.

blanc

-

la teiseira

Quand t'a trobat, totara,

pan?

�lo

3»2

Orne

El

a

gai saber

Blanc, Orne Blanc qu'as tant polida cara,
plan fait de t'ajudar, paure adalit!
l ome blanc

: el ne sià benezit !
benezida, tu ! Me n' vau...

M'a fait la caritat
E

lo teiseire

Orne

Blanc,

ara es

Non, non, defòra,
nèit. Demòra aicì, demòra!
la teiseira

Aqui 'n lèit, Orne Blanc. Pren tant-ben
l'ome

nôstre lèit!

blanc

Mercés, la femna... Adiu, teiseire...
lo teiseire

e la teiseira

(Qinau lo cap vèrs el mentre que se

n' va al lèit.)1

Bona nèit.

la teiseira

Jan !
lo teiseire

Qué?
la teiseira

Aqueste es pas vertadièr
Que dins lo fòc d'Infèrn lo maisant
Un òme com aquel finirà pas aqui !

mendicaire...
s'ane jaire,

�LO

GAISABER

383

lo teiseire

Femna,

as

plan entendut? A dit : Som pas d'aici!
la te i se ira

Segur, es pas d'aici ! Qu'es brabe, qu'es onèste,
Dos, mannat! Dirian qu'es lo bon Dius! Qui pòd èstre?
(Mentrestant la muzica jôga, mas dosament, per laisar
duscas que se torne

entendre sô que se dis. La muzica dura
levar la tèla per la trezenca partida.)

TREZENCA PARTIDA

(Lo Teiseire, la Teiseira, l'Ome Blanc, lo Senhor
e son Bailet.)
(Tôt

es coma

seira trabàlhan
arriibarà totara.)

à la siegonda partida. Lo teiseire e la tei¬
l'un flèla, l'autra debana. L'Ome Blanc

:

la teiseira

segur! Se pôd pas demembrar!
Que sabes far? dizèm : — Ieu, sabi pas res far! »
Nos respondèt. — « Som res qu'un ôme de carrièra :
Apren-me ton estât !» —- E lo sab ! Man obrièra
Coma la siuna man se n'es pas vist enlôc !
Tant lèu solelh levât, al trabalh ! Cap de jôc,
Qun que sià, tira pas l'Ome Blanc de sas coentas.
E teise, e debanar... Dètz fielairas valentas
Fièlan pas dins un an sô qu'el teis dins un jorn!
Me n' soveni, al
«

lo teiseire

Femna, ai plan de socin. Ailàs! cadun son torn!
L'aprendis pasa mèstre e trabalha en abonde.
L'Orné Blanc sab 1' estât. S'establirà!... Lo monde,
Veze obrièr tant valent

e

fièl teisut atal,

�384

LO

Ambe flzansa
Mas

se

an près

l'obrièr

se

GAI

SABER

lo camin del ostal.

n' va!...
la teiseira

Segur,

com un

oòp èra,

L'ostal serà tant-lèu l'ostal de la mizèra!...
Mas se n' anirà pas!... Laisem aquel prepaus.
lo teiseire

E que

n' sabes?
la teiseira

Es pas un

ôme

com nos-aus.

lo teiseire

Segur. Mas...
la teiseira

Tu n'as

Quand i

a

trabalh,

Manja

pas.

vist, obrièrs d'aquela mena?

jamai planh pas sa pena,
de rambal.
D'argent, brica. Als jorns de festanal,

E dabant lo telièr

e

n'i

mena

a,

pas

Al lòc de s'enanar batanar
Las

e

mas

sus

la

fièra,

juntas, atend...

(Dins aquel moment, l'Orne Blanc dinlra à
sèire darrièr un telièr.)

pases

menuts

se va

lo teiseire

Qun bruch dins la carrièra!
Entendes pas defôra anilhet de cabal?

Qui pùd venir?...
la

teiseira, que va

espigar à la fenèstra.

Mon Dius, es lo senhor d'aval !

�lo

gai

(Al même temps, lo Senhor
po

senhor,

385

saber

es

dintrat.)

la votz

rauca.

E ben!

lo teiseire

Sus
Per

vos

mon

sulhet, ja qu'auriai volgut èstre

receure.

lo

senhor

Es tu, lo Teiseire?
lo teiseire

Es

lo

Acô

ieu, Mèstre.

senhor

va.

(Al bailet

que

lo seguis amb un grand paquet

suí col.)

Tu, bailet, sô que portas atal,
Catelets d'espaumèla e madaisas de

fiai,

Desplèga-z-ôc.
(Lo bailet tira del paquet tôt sô que cal

e

òc

pauza sus

la taula.)
I a pas gaire, prenguèri femna;
agradar e planhi pas ma pena.
S'abià volgut, d'anèls li n'auriai donat dètz.
Ela s'estima mai una tèla de prètz.
Mas, fma que la vol, coma tèla d'iranha.
M'a calgut lin. De lènh n'ai fait portar la grana.
Quatre parelhs de bièus m'an laurat un bèl camp.
I ai semenat lo lin. Aprèp, à mon reclam,
Très bailets, nèit e jorn, an gardat la laurada.

Li vàli

�lo

386

gai saber

Quand es estât madur, se n'es fait l'arrancada.
L'an trigat pè per pè, l'an azaigat, secat;
Las bargairas apèi l'an batut, l'an trucat :
Lo païs èra plen de bruch de bargadièras.
Dins mon castèl, al pèd del fòc, de nèits entièras
Trenta fielairas m'an fielat aqueste lin...
Se n' fas tèla pron blanca e teisuda pron fin,
Te donarai d'argent per te crompar 'na bòrda,
Mas, se la mancas ,as al col dètz pams de corda!
As comprés?...
lo teiseire

Ai

comprés.
(Al Orne Blanc).
Orne Blanc, que

farai?

l'ome blanc
if

Pren lo trabalh.
lo

senhor

Va plan. Dins très jorns
Qu'es aquel ôme, aqui?

tornarai..

lo teiseire

.

lo

Es

mon

obrièr.

senhor

Qu'espiga?
lo teiseire

Mas, Mèstre... ôc sabi pas.
(A

sa

femna.)

�LO

GAI

387

SABER

'

Gaita l'Orne Blanc,

miga!

Jamai l'ai vist los èlhs atal devèrs lo cèl !
la teiseira

Laisa-lo.
lo

senhor

(Al Orne Blanc.)
Far trabalh mercat serià mai bèl

Qu'aber lo
Raibasejes

cap
pas

amont virât vèrs qualqua estèla.
tant, teiseire. Fai ma tèla!
!

l'ome blanc
Sera

prèsta la tèla al jorn
lo

Dins très

senhor, en

jorns,

que

la caldrà.

s'enanant ambe lo bailet.

se que non...

lo teiseire

jorns, ôc, l'aurà
clucar las parpèlhas.
Mas ai pour, Orne Blanc, malgrat las nùstras vèlhas;
Es un òme maisant. E farà sò que dis
Se, per cas de malur, nos sortis pas dels dits
La tèla com la vòl, plan blanca e plan teisuda.
S'i cal far, mon amie. Anem, tots. Femna, muda
Mai los dits que la lenga. Ont son los catelets?
Dins très

Se trabalham très jorns sens

-

la teiseira

los fa pasaT.

Aqui, dos... Aqui, très...
lo teiseire

Ieu,

vau

far los fuzets,

'y-

�388
E

LO

tu,

ne

garniràs còp

GAI

per

SABER

oòp las navetas.

S'i cal far tots.

(Totis

se

: llo teiseire fa los fuz-ets, la
l'Orne- Blanc fa- l'a tel a. La teiseira
trompa.)

méton al traibalh.

teiseira fa las navetas,
vei l'Orne Blanc que se

la teiseira

Mon Dius! Vezi pas

beluguetas!
trompât. Es pas tèla que cal!
Es tèla de lensòl!... Li podriai parlar 'tal...
Gauzi pas!
Mas fa pas la trama pron sarrada!

L'Orne Blanc s'es

...

lo

teiseire,

qu'òc vei tant-ben.

Pòdi pas

demorar la boca mai sarrada!
Qun malur, saquelà! Dempèi qu'èra al mestièr
Trabalhaba lo fièl com cap de mèstre-obrièr,
E m'a degalhat, uèi, al mens vint pams de tèla.
Obrièr tant avizat! Creziai à son estèla.
Ont trobar d'aquel fièl? A! Som perdut, déjà!
(Al Orne Blanc.)
As pas donc entendut que me faràs penjaf,
Orne Blanc? Qu'as fait, tu? Fas tèla de suzari!...

la

teiseira, que va e ven

dezolada.

Tèn! Vezi lo bailet que

Que

ven

torna. Dius! te pari
saber s'abèm la tèla sul telièr !
lo teiseire

Som perdut!
lo

bailet,

que

dintra.

Nos cal pas d'aquela tèla, obrièr.

�LO

GAI

389

SABER

lo teiseire

Som perdut, Orne Blanc !
lo bailet

Cal donc cambiar de tèla!
Lo mèstre

se

m'es mort. Siague lin o 'spaumèla,

Perque far tèla flna? Un suzari nos cal!
Lo cal far. Dins très jorns lo volèm al ostal.
Fazètz lensòl de mòrt, teisut cosi que siague!...
l'ome blanc, que

balha lo lensòl al bailet.

Es teisut.
lo

A !

mon

teiseire,

estonat.

Dius !
lo bailet

Se volètz que vos 1'

pague!

Non? adiusiatz, teiseire! Adius, tu, l'Orne Blanc!
(La tèla tomba

è

la teiseira cantarà
s'auzisià de lènh.)

la muzica ataca la Cansopi dlel Lin que
à la qnatrenca partiida. Jbga coma se

QUATRENCA PARTIDA

(Lo Teiseire,

(Tôt

es com

la

Teiseira, l'Ome Blanc, una Bordièra
e dos mainages.)

à la trezenca partida. Totis fan de flèl.).
1 t

C

�LO

39°

LA

GAI

SABER

Canta.

TEISEIRA

í\ivctawt€/.
fe:

i

o

s

^ôTvvv
•tôt

2A

ASV

S
vevit;

eA

.

ÍK

co'/i

-

•Ae

^uv,

.

m m pp

,

&lt;A-AíL

I^A

-

fyV- /WVMz-ÍCW/^Ki . fjA/AÓAt/.

•VH/A.-íÌAVl/-

t-!T ;
í/íiA

A

•

!

f. -c
veAít,

p

VÉAt" SJ£M/, t£w.

CA

-

'

JÀV7 f '

1

'

Il

f
~^F ï
à
@z_4—\/L
t '
t&amp;s,
Z \l0/$ 0 C/C\^/-ÒÁ^X/ ^Ç/lAs
-

^^

f *f 1
i

sl

C\Ás-\/ûíAAsr-' C/£XA/

fe

Cov-ínav. Q_uyi/ ccJt

£
%/(S

-A-

i_d
d

•

£

s
Vwue^iìv

"A-

"

vv-Ae-

s

t&amp;v.AO, (^M-É-ccvC tfcv -•*€•

•

â

vw-V6/

I r. i cc ci'
Ooas

_X&gt;wt/,
Lo lin

&amp;avvftC/

CíL-

mv-^OA ítc

-^iw

Verd, acò 's segur,
Lo lin es totara madur;
Arrancaires! (bis)
Es verd, es blu, verd-blu, blu-la,
E

*

n

vos

es

l' caldrà lèu arrancar!

E

vire, vire, lo coisin !
Que cal teise! (bis)
E vire, vire, lo coisin,

Teise camizas de fin lin!
LO TEISEIRE

Un an! Es amb

nos-aus

dempèi totara

un

an!

£

i

"

�LO

Ja l'abèm

retirât,

mas nos

L'argent replica aici
E

mon

ostal luzis

GAI

com

com

un

SABER

fa plan las tornas!
l'aiga de las dornas,
ostal de Rei!

Lo

trabalh, las cansons, aoô 's la miuna lei.
Ganta, miga. Cantar fa pasar l'estarida.
Tôt repic del païs es la branca florida :
S'i pauza l'esperit coma l'aucèl malaut.
Dis la Canson del Lin e canta- la plan naut.
la teiseira

Lo lin

es

Lo lin

es

verd, acò 's segur,
totara madur;
Debanaires! {bis)
Es verd, es blu, verd-blu, blu-la,
E

vos

E

vire, vire, lo coisin !
Que cal teise! {bis)
vire, vire, lo coisin,

E

1' caldrà lèu debanar.

Teise camizas de fin lin!
lo teiseire

Torna donc al repic.
la teiseira

E

vire, vire, lo coisin !
Que cal teise! {bis)
E vire, vire, lo coisin,
Teise camizas de fin lin!

la

bordièra, que tusta e que crida de defòra.
Ep! Teiseira! teiseire!
lo teiseire

Gaita

qui

es.

391

�LO

392

GAI

SABER

LA TEISEIRA

(Mentre

que

la bordièra dintra amibe sos dos mainages.)
La bordièra que nos ven veze.
LA

BORDIÈRA

Adiusatz.
LO TEISEIRE

Adius.

Que te calià?
LA

BORDIÈRA

Vôli pas
Tèla de prètz. Amor qu'ai pas

trobat un jas
De pesetas ongan. Abèm tondut las oelhas.
La lana ai fiât fielar. Veni far teise pelhas :
Dètz pams per la mainada e dètz pams pel mainat.
LA TEISEIRA

Son fraire

e

sòrre?
LA

BORDIÈRA

Non.
(En mositrant lo dròlle.)
Es

un

abandonat.

Nasquèt proche d'aici dedins una carreta;
Son paire èra un gitan, sa maire una moreta.
La maire moriguèt; lo laisèt sul camin
Son paire. L'abèm près. Ni lo pan ni lo vin
Mancaran pas, segur. Pracò 's paura la borda.
Mas un paure que pòd als autres deu far còrda.
Èri maire... Abiai lait... Popèron totis dos.

�JLO GAI

SABER

393

l'ome blanc, que se lèva e s'abansa.

Femna, acò 's plan. Aquel qu'ajent oòr pietados,
A noirit l'afamat, recatat los mainages,
Vestit los que son nuds, a fait mèstres-obrages :
A vestit, a noirit, a recatat son Dius.
lo teiseire

L'Orne Blanc que debiza! Auzis-lo!
la teiseira

Agradius
Vents de prima, qu'amont parlatz ambe mistèri
A las fèlhas, parlatz pas tant dos !
l'ome

blanc

Quand tornèri
De la

fièra,

un an

i

a,

lo tiu òme m'a vist.

M'a donat pan.

Li n' sabi grat. Mas ton debis,
Femna, èra alavetz un debis de damnada:
Ai cambiat tôt acò, e, dins una vesprada,
Ai fait de tu la dosa fada del ostal.

Quand venguèt comandar tèla, l'òme brutal,
Lo sabiai acordat amb la Mort. Tu, Bordièra,
Quand recatabas lo nenet de la carrièra,
Te veziai. Ne plorabi : E pensabi : « Fa plan! »
la teiseira

Alavetz...
la

A!

mon

bordièra

Dius!...
lo teiseire

Quai ès donc, Orne Blancî

�LO

394

GAI

l'ome

SABER

blanc

Qui som? Ara

es vengut lo temps que res s'esconde :
lo Grand Romiu que camiiia pel monde,
Vestit de lin, descaus, un baston à la man.
Tròbi l'òme maisant uèi e brabe deman,
E que teis ben e mal al telièr de la vida;
Lo rie me receu mal, lo paure me convida;
Lo que m'a recebut, ja, Dius l'a benezit.

Ieu,

som

(Aici la muzica
mas en

comensa de jogar dosament, pèi plus
laisant auzir las paraulas que se dizon.)

lo teiseire

Orne Blanc, Orne Blanc, perque donc t'as cauzit
Mon ostalet de paure e mon pan de mizèra?...
la teiseira

Orne Blanc, Orne Blanc, l'ostal de la paurièra,
Cosin nos l'as botat comol d'argent e d'òr?...
lo teiseire

Orne Blanc, Orne Blanc, com sabias qu'èra mòrt,
Lo senhor que venguèt per comandar la tèla?
la

bordièra

Orne Blanc, Orne Blanc, serià donc ton estèla

Que te diguèt qu'abiai salvat l'enfant perdut?
l'ome

blanc

Dius sab tôt! Dabant Dius res demôra eseondut;
Sò que tomba s'adreita e sò qu'es fort tremàla.
i

lo teiseire

JTota carn, dabant Dius,

es gran

dejos la mòla.

fôrt,.

�LO

Dius

a

preza sus

GAI

SABER

395

tôt, que sià mort, que sià viu.
ès? Mas d'ont venes, Romiu?

Oc sabi. Mas quai

l'ome

blanc

.D'un païs ont se vei clartats sempre

novèlas.

lo teiseire

Ont

es

aquel païs?
l'ome

blanc

Mai lènh que

las estèlas!

la teiseira

Alavetz...

l'ome
Pron. Me n'

(L'Orne Blanc

se

n'

blanc

vau.

va e

Adiusatz tots !

benezis las gents de la man.)

TOTis, amasa,

lo

cap

clinat.
A dius!

lo teiseire

Femnas?
las femnas

Que?
lo teiseire

L'Orne Blanc... serià pas lo Bon

Dius?

(La tèla tomba. La muzica jòga fazenit un brach d'aurage.)
Maria Baraillé

e

Cecilia Cuxac.

ï

�BOLEGADISA OCCITANA
ESCOUA D'AUTPOE
Es subretot lo
tat de l'Escòla à

que
lo

Grope Ramon d'Autpol que manten l'activiMa\amet. Malgrat las dificultats venent mai
mai de la partida al Trabalh obligatòri de dèt\ jovents,

grope a pogut donar quatre représentations :
lo 28 de febrièr à Labruguièra ;
lo 18 de
julhei à Sant-Amans-Soit ;
lo 2Q d'agost à Lacauna ;

lo 26 de setembre d Brassac.
Al programe : L'Esprit tu s taire,
contra lo poton, Nino, Lo Dacôs.
De tnai, lo grop donèt una bêla

dimenge

3

d'octobre, ambe de

LaNôvia, Louiset, La Liga
emision à Radiò-Tolo^a, lo
ineditas.

cotisons

/vww\

LO TEATRE D'OC
Aict

très

de

calendrier del Teatre d'Oc, per el-mêmes
pron éloquent :
5 de setembre, Autariba (Auta-Garona) ;
12
»
»
Vilatiovèla
iç
i
Albias ( Tarn-e-Garona) ;
26
»
Balma (Auta-Garona) ;
3 d'octobre
Sauvatèrra del Carcin ( Tarn-e-tGarona)■;
10
&gt;
Santa-Fe de Peirolïèra (Auta-Garona) ;
un

,

,

,

,
,

/7

»

,

Al\ona (Aude)

24

2.

,

Montesqtiieu-Lauragués

t»

31

»

,

Lalanda

»

;

E cal mencionar tant-ben las émisions

Tolo\a lo
Es

7

de setembre, los

77 e 24

radiòfonicas à Eadiòd'octobre.

temps de senlialar una bêla parladisa que fa—
lenga nôstra, als obri'èrs e als païzans, dins lo pargue del abescat de Montalban dobèrt à lotis, lo canonge Jozèp Anglas : èra lo dimenge 2 de mai, per la Fèsta del Tra¬
guèt

encara

en

balh.

wvvv/v

Lo 5 de setembre, Los Cantaires Carsinòls, Las

Bélugas de
Lagarda donèron una bêla
vesprada regionalista al Tealre de Moisac1, per la Fèsta del
Ra\im.
cfr "&lt;/4
Montalban

e

Los

Sauclaires de

,

CRI-CRI

Y

.—

Jmp. d'Editions Occitanes, Oastéinàńdáry. Le* gérant : A. PRAVIEL.

Yl

lr'

�Règles de Phonétique Occitane
i° VOYELLES.

a,

—

seul

ou

dans le corps d'un mot,

français ; mais s'il
terminaison féminine, il est semi-son¬
nant et se prononce entre a et o, suivant la région ;
e sonne comme é fermé français, et è comme è ou¬
vert français ; — i équivaut à i français ;— 11 égale¬
ment ; mais, après une voyelle, il a le son ou fran¬
çais ; —- ô ouvert se prononce comme o français, et
o fermé comme ou français."

accentué

ou

constitue

non, sonne comme a

une

—

2° CONSONNES.

b,

—

c,

d, f,

g,

( toujours

j, 1, m, n, p, q

sonnent comme en français ; mais
c devant e et i est sifflant comme s irançais; — j sonne
comme tz, dans certaines régions ; — m se prononce
comme n à la fin de la i" pers. du pluriel des verbes ;
suivi de

u

),

r, s,

t,

z

exceptions, à la fin
muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, ainsi
qu'à l'infinitif; — s est toujours dur et sifflant; — t est
muet à la fin des participes présents et de la plupart
des mots en ment;
v sonne comme b, sauf en Pn&gt;-

n est muet, sauf quelques rares
des substantifs ; — r est souvent
—

—

vence.

3° GROUPES.

—■

ch, lh, nh se prononcent;

tcfa, ill, gn.

(iiiBiiaaiiijaHOiaBiiaBBBBaiBBaiiaaBBiiaiiiaiiaii

VIENT DE PARAITRE

Gramatica Occitana
par

l'abbé Joseph

SALVAT

(TEXTE BILINGUE)
Préface dé M.

Jérôme CARCOPINO

(in-i2, XXIV-178 p.)
des Arts, Toulouse, 30

Librairie Privât, 14, rue

C.C. Toulouse,

1673

francs franco.

�EN VENTE

A.

l'Imprimerie d'Editions Occitanes
3, Quai du Port

-

CASTELNAUDARY

Prosper ESTIEU.
sonets. occitans

Terradou,

Lou

franceza

(ivol. in-8°,

300

ambe traduccion
rare fr. 50. »

p.)— très

.Flors d'Occitania, sonets occitans ambe traduccion
(1 vol. in-8°, 280 p.)
fr. 30. »

franceza

poèmes en lenga d'Oc ambe
(1 vol. in-8°, 264 p.) . fr. 30. »

La Canson Occitana,

traduccion franceza

Lo Romancero Occitan, poèmes en lenga d'Oc
traduccion franceza (1 vol. in-8", 344 p.) . fr.

Lo Flahut

Occitan,

43

chansons

»

musique, texte
chanter dans les
.
.
,.
fr. 30. »

ambe lexic occitan-francés
p.) iiustracions de P. Sibra. fr. 30. »

Fablier Occitan,

(1 vol. in-8°,
Las Oras

franceza

170

Cantairas, sonets occitans ambe traduccion
fr. 30. »
.

(1 vol. in-8° carrat, xvi-276 p.).

Las Bucolicas de

Vergiii

en

ritmes occitans ( 1 volfr.

in-8°, 68 p.)
Lo

35.

avec

occitan et traduct. franç. pouvant se
deux langues (1 vol. in-8°, 104 p.)
Lo

amb'e

18.

»

Mètge de Cucunhan (r vol in-8% 30 p.) ilustTa-

cions de P. Sibra

fr.

12.

»

Las Oras luscralas (Les Heures crépusculaires),
occitans ambe traduccion franceza (1 vol. in-

sonets

8°,

200

fr.

p.)
(Frais de port

en

sus)

30.

»

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="652069">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="652070">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="652071">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716079">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652045">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 24, n° 208 setembre-octòbre 1943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652046">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 24, n° 208 setembre-octòbre 1943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652047">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652048">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652049">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652050">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652051">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652052">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652053">
              <text>impr. d'Editions Occitanes (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652054">
              <text>1943-09</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652055">
              <text>2019-03-01 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652056">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652057">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652058">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/ba8db0ac25c4b4982948a433a765976f.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652059">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652060">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652061">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652062">
              <text>1 fasc. (pp. 374-395) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652063">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652064">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652065">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652066">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652067">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652072">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20731</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652074">
              <text>FRB315556101_P15053_1943_09_10_208</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652073">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652075">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652080">
              <text>Praviel, Armand (1875-1944)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="652081">
              <text>Sarran, Fernand (1873-1928)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652076">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652077">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652078">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="652083">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878151">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
