<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20751" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20751?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:31:47+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="140169">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/ce68bfec370e2a60a61dfad3cebca1fb.jpg</src>
      <authentication>d8699b7e3e29dd66dab3a4263a94ffef</authentication>
    </file>
    <file fileId="140170">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/5d24c812fa99604602bfac094fee3535.pdf</src>
      <authentication>bf34022e14bdbcccd8630db29b51ae18</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="653616">
                  <text>29* Ànnada

N" 223

Janvier=Febrièr 1948

Lo Gai Saber
Revista de l'ESCOLA OCCITANA
——

Dla Aup I PIrenèu

•••

F. Mistral.

TOLOZA
14,

Carrlèra

delà

Arts,

Lo

1-4

numéro :

30 frs.

�LO GAI

SABER

Revista de l'ESCOLA OCCITANA
Administration

PRIVAT &amp; C"

EDOUARD

:

14, Rue des Arts, TOULOUSE, c/c. Toulouse 117.240
Abonaments

:

( Pransa

j

: un an

Estrange;

ENSENHADOR del N' 223

.

un an

.

.

.

.

150 fr.
300 fr.

(janvièr-fettrièr 1948)

ACADÉMIE DES JEUX
FLORAUX

Concours de

:

LA DIRECTION

langue d'Oc de 1948.

Fête de l'Escôla Occitana.

:

A nos Escolans.
Ferran GAULHET
Silvan TOULZE

Idèias federalistas d'aièr.

s

Bresairôla.

:

Amadieu CARRIAT
Inlian DUMONT
Lncian

BERGÉ

CRI-CRI:

Lo darrier Cliami.
Nivoleta.

:

Ibèrn.

:

Caries CAMPROUX

ïozèp SALVAT

:

:

:

Libres Novèls.

Revistas

e

Jornals.

Bolegadisa Occitana

:

L'Escôla Dom Vaissete.
Predicacion occitana.

�janvièr-febrièr 1948,

Lo Gai Saber, N° 223

ACADÉMIE DES IEIX FLORAUX

CONCOURS ANNUEL DE

POÉSIE

OCCITANE 1948

58 ouvrages ont été présentés.
Les prix suivants ont été décernés
FLEURS
1. Cendre,

Provence,

a

:

poème, par Mlle Marcelle Drutel, à Aix-enobtenu la Violette d'argent, prix du genre ;

2. Las Pèlras, de

Agen,

a

:

obtenu

un

mon

Pals, poème, par

Rappel

d'Églantine

Antoine Rey, à

d'argent

;

3. Paranlas per un novèl Crestian, sonnets libres, par M.
Roger Barthe, à Bagnères-de-Bigorre, ont obtenu une Pri¬
mevère ;

le

4. Amies de ma Tèrra despoderada, sonnets libres, par M.
docteur Christian Mathieu, à Castelnau-de-Montmirail

(Tarn), ont obtenu
MENTIONS

un

Œillet.

:

à

1. Gitaneria et l'Home d'Aval, pièces, par M. Robert Marty,
Montpellier (Mention Très Honorable);

à

2. A santa loana d'Arc, ode, par M. l'abbé Sylvain Toulze,
Trespoux (Lot) (Mention Honorable) ;

3. Pasatges, sonnets libres, par M. Paul
Graulhet (Tarn)((Mention Très Honorable) ;

Calvignac, à

4. Los vièlhs Chastèls, sonnet libre, par M. Amédée Carriat, instituteur à Saint-Maixant (Creuse) (Mention Très Ho¬
norable) ;
5.

A la Ciutat Ientana,

Pamiers

sonnet libre, par Marcel Baïche, à

(Mention Honorable).

�LO

GAI

SABER

FÊTE de l'Escôla Occitana
Le dimanche 2 mai, à 10 heures du matin, à la ba¬
silique Notre-Dame la Daurade, messe pour les défunts

de l'année.

du bureau de VEscòla,

A 11 h. réunion
d'Assézat.

A 14 h. dans la

à l'Hôtel

grande salle de l'Hôtel d'Assézat, rap¬

mainteneur des Jeux Floraux, sur

port de M. Pigasse,

le Grand Prix de prose Fabien-Artigue ; rapport du ma¬
jorai abbé Salvat sur le concours de langue d'Oc.
A 19 h. 30, dîner amical de VEscòla, ouvert à tous
les félibres, à l'Hôtel du Taur. Le dîner est offert aux
lauréats de l'Académie des Jeux Floraux. Prière de s'ins¬
crire le plus tôt possible, librairie Edouard Privât, 14,
rue des Arts, Toulouse, Téléph. 220.33.
Dernier délai

jeudi 29 avril (200 frs. environ).
Le Bureau

de

l'Escola.

Chers Escolans
Lo Gai Saber entre dans sa 29e année.

Voulez-vous

qu'il continue son oeuvre bienfaisante ? Voulez-vous qu'il
triomphe des difficultés de jour en jour plus grandes où
sombrent malheureusement tant d'institutions?
Renouvelez

sans

tarder votre abonnement, que. nous

porté à 150 francs. Evitez-nous les recouvrements
La revue, déjà si petite, ne pourra paraître
qu'en fonction de votre générosité. Utilisez la formule
ci-jointe, et, si vous le pouvez, augmentez votre cotisa¬

avons

onéreux.

tion pour compenser

les défaillances.

LA DIRECTION.

�Idèias federalisías d'aièr
Al nom dels Estudiants Ramondencs, mon amie
Jan Seguy venguèt, l'an pasat, dins la ciutat lengadociana de Pamias, vos portar lo salut de la Joventut Universitaria de Toloza, dins sa lenga gascona
que maneja tant plan. leu ongan, à Salhas, en terraire gascon, es en lengadocian que vos parlarai.
Acò es una pròba de la fraternitat que deu renhar
entre Gasconha e Lengadòc, fraternitat que mòstran

de grops coma

los Estudiants Ramondencs e l'Es-

cola de las Pirenèas, que, totis dos, son un
à cabalh sus las tèrras de Gasconha e sus

bricon
las de

Lengadòc.
Saludi prigondament, al nom dels estudiants tololos ancians de 1 Escòla de las Pirenèas, vos-

zencs,

que,-los primièrs dins aqueste terraire, abètz
respondut à la crida del grand Mistral. E me permetretz d'evocar, ambe la seu memòria, la doctrina
d'aquel Mèstre, auèi qu'es gaireben lo 103" anniversari de la seu naisensa. Nos-aus joves, abèm costu¬
ma de dire que la doctrina mistralenca es pas solament un pretèste à taulejada annadièra e una amuzeta per aquelis qu'àiman las vièlhas pèiras o que
sàbon legir dins los manescrits poscozes de l'Age
Mejan. Si que non, la pensada de Mistral séria doc¬
trina de mort. Lo Felibrige es, al contrari, una doc¬
trina de vida, una doctrina de renovacion integrala
dels païzes d'Oc à totes los punts de vista, économie,
lingùistic e cultural, e tamben politic.
aus,

E justament, en razon de la diversitat dels dialèctes nòstres, que cadun porta en el la boniquesa,
la sentor de son terraire, en razon tamben de l'es-

�FERRAN GAULHET

i52

aòstres, de lor istòria, de lor
geografica, la renovacion occitana pòd
far d'un punt de vista unitari, mas sus un plan

tructura

dels païzes

constitucion
pas se

es una d'aquelas leis que,
emplegar l'espresion del grand juriconsulte gas¬
con
Montesquieu, son vertadièrament de « rapòrts
necesaris que pervénon de la natura de las cauzas».

federatiu. Lo Fédéralisme
per

Federacion de las tèrras de Gasconha, federacion
dels païzes de Lengadòc, de las comarcas de Catalonha ; federacion occitana, federacion franceza,
federacion iberica, e, enfin, federacion dels pòples
de 1'« Empèri del Solelh» : acò es al segur una doctrina realista e una doctrina de vida !
Se volètz la renaisensa de la cultura nòstra, cal
voler tamben la renaisensa de las nòstras provincias : tant que seran atalhonadas, apichonadas en
departiments, res à far per la nòstra lenga, res à far

pel nòstre esperit. Mas lojorn ont, al contrari, nòsprovincias auran retrobat lor personalitat juridica, lo jorn ont aquelas personas del dreit public
auran d'organs vertadièrs, — apelatz-los coma voldretz, Estais, Parlaments, Diputacions, Generalitats
o Corts —, alara serà permés d'esperar nòstres dialèctes à l'escòla, nòstra lenga ensenhada, e lo pòple
gaujos d'aquela granda cultura nòstra, amb a.quel
camp d'espandida, mai que « dis Aup i Pireneu »,

tras

en

realitat
De Clarmont à

Ma.lh.orca

Pertot ont rebombts lo

e d'Alpas à Med.bc
preclar parlar d'Oc,

retrobada d'aquelis trobadors qu'anàban
de la cort dels Ramon de Toloza à la dels

la cultura
cantar

Reizes

d'Aragon, comtes de Barcelona e de Pro-

vensa.

La diversitat dialectala s'opauza pas à la realizacion d'aquel sòmi. Vezètz l'istòria. La mai bêla civilizacion umana a agut longtemps per mejan d'es-

�idèias

federalistas

d'aièr

153

presion

una lenga, non pas unida, mas dividida en
mai d'un dialècte. Acò empachaba pas los de Lace-

demona de

se
comprene ambe los Beocians, les Atenians, los de l'autre costat de mar. ^cò empachaba
pas l'unitat de la lenga dins sa diversitat e donèt la

merabilhoza civilizacion ellenica...
Lo sègle XIX a vist afortir la creacion dels gran¬
dis Estats unitaris. Abèm fizansa que lo sègle XX
veirà al contrari lo trïomfede la concepcion federala.
Alara podrem dire ambe Mistral : « quand chasca
Provensa e chasca Catalonha aurà d'aquela sòrta

reconquistat

son onor,

veiretz

que

nòsti vilas rede-

vendran ciutats; e monte non i a plus qu'una pòusa
provinciala, veiretz naise lis arts, veiretz creise li

letras, veiretz grandir lis òmes, veiretz florir
nacion

una

».

Ferran

GAULHET.

(parlar del Vaurés)

N. D.L. R.

aici lo tèxte intégral d'un brinde
de setembre de 1933 à la taulejada
de YEscòla deras Pirenèas, à Salhas del Salat. Nôstre escolan,
alara prezident dels Estudiants Ramondencs, voldrà al segur
nos dire lèu sò que, quinze ans aprèp, li sugeris la legida d'aquel discors.
—

Publicam

prononciat lo dimenge

10

�L'Ort dels Trobaires

BRESAIRÒLA
Som,
Som,

som,
som,

Per que
Lo

Te

vau

vèni, vèni, vènil
vèni, vèni, som !

dormes al breson,
meu petit ange,

dire

una canson.

Barra viste tos
De

luquets

pòu

que te mange
Lo Barranhau dels laquets.

Quand auràs clutat los èls,
Darrièr tas pelonas
Veiràs corre blancs tropèls.
Te donarai de ramèls
Per
Amai de

far de coronas,
plomas d'autels.

Faràs rire lo Bon Dieu
E la Verge Santa
Se

t'agrovas dins ton niuc.

Acomensa ton nanai

Entre que te canta
un bel relai.

La menina

�SILVAN

Dòrm

TOULZE

155

qriencara

es inocent
flor blanca,
vire lo temps.

Coma
Avans que

Vendras
O

una

fort coma
gaire se ri

un

garric,

manca,

Menaire de biòus afric.

Ta

maire, quand seràs grand,
Poirà ben

se

ri creire,

E las drollas te riran.

Tôt

es

rò^a lo matin ;
ne cal plan veire

Mas

Per acabar lo camin !
Per

un

ramèl de culit,

Quantes de troncs aules
Foisaran ton det polit !
Caldrà manjar

Moflt

e

Que de còcas
E

se

mai de pan
de caules
de flan.

e

ri enduras pas trop
Dins aqueste monde,

Degun vira l' darrièr còp
Dòrm, menut,

uros

...

d'aber

Lo teune còr monde
E d'encara

non

saber...

Tira, cal pas escotar
Las vièlhas meninas

Que ranguilhan quand

es

tard.

�bresairola

156

Ris-me, tu, dins ton nanai
Coma

Som,

Amb tas gautas finas
una alba al mes de mai !

som,

vèni, vèni

...

(parlar del Carsin)
Silvan

TOULZE,

La Canta del Faidit.

LO DÂRRIER CHAMI

Au senhe abat
en

Eternala chansó de

tota

Jozép SALVAT,

humilitat.

paubras dolors,
vers tos bras me ramena ï
Me segrà donc totjorn mon amorosa pena
èra qu'ai fait dins tos grands uelhs colar los plors?

perque donc lo vent

mas

clar

ser de Junh, t'ai vista,
cròs de la brugiera e de tos maus...
Lo mais grand desesper passava en tos uelhs blaus,
e maugrat tôt m'as dit d'una vot\ grava e trista :

Per la darriera vetun

aimada,

au

Te

beneçisse, ò lo mais grand de mos amors,
jamais que fuguei ton amanta !... »
M'as dit acò; pueis as plorat... E mon còr chanta
Leternala chansô de mas paubras dolors.
«

rioblidarai

Amadieu

CARRIAT.

�MVOLETA

Aquelis flors
Son per lis plors
De

mon

amada.

Dins la calor
De

sa

dolor,

L'enamorada,
Dins lo canton
Per

mon

afront,

Aquelis

ro^as
Tant laidas causas

Lis

...

jitarà !

Mas lor odor

Tôt à Ventorn
S'es enanada

...

Dins la dosor

plors,
genta amada,

Dis darriers
Ma

D'una

canson

E d'un

poton,

Aquelis ro^as
Polidas causas
Me

pagarà.
JULIAN

DUMONT.

(Parlar de Provensa)
Miècha-niuèch del 31

de décembre 1943.

�IBÈRN

L'ibern

es

E la nèu

a

arribat al païs del solel,
vestit nòstra terra mairala.

joventa e pas un vòl d'aucel.
las
rafidas
jlors pr'aquela fred mortala,.
L'ibern es arribat al païs del solel.
Pas

un

cant de

Son

jal durarà pas-. Uèi o deman, belèu,
S'esquisarà pertot la ropa tant polida.
Los negres amelièrs, segur, floriran lèu,
Tornaran lo cèl blau, la prima, l'espelida.
Lo jal durarà pas. Uèi o deman, belèu ...

Lo

Atal sarà per tu, paure jovènt que ploras :
Ton còr es amargant ; aimas, si as pas aimat.

d'aquel bonur an pas tindat las oras,
Ofris ton mal à Dius e sarà lèu pasat.
Atal sarà per tu, paure jovent que ploras.
Anem,

Ja, sias pron arderos, sabes badar lo bel.
Traparàs dos grands elhs dins un morret ri^eire,
Au^iràs una vot% dosa coma lo mel,
Pèi tastaràs l'amor, mai qu'ara, pbdes creire...
L'ibern. demòra pas al païs del solel.
Lucian

(Parlar de Na.rbona)

BERGE.

�UIBRBS

NOVÈLS

Louiset, per Ernest Vieu (in-8, 32
Narbona.

—

Dono

p.) Est. del Lengadòc,

Putifar (in-8, 56 p.), Très e très fòu sièis

144 p.) per .Loïs Rouquier, ambe glosaris, Peyre, Pa¬
Perqué Soustèna se maridèt pas, per P. Miremont (in-8,
96 p.) Salingardes, Vilafranca. — Camparol, per Pèire Gardes

(in-8,

ris.

—

(in-8, 100 p.) Forestié, Montalban. — La Cheminièrd que fu¬
ma, per Adriana Sirgue (in-8, 8 p.) Col. d'Oc. Toloza. — La
(in-8, 32 p.), Très per un (in-12, 112 p.) per Léon Cor¬
des, Vieu, Olonzac.— Com.ed.ias del Pais d'Oc, per A.-J. Boussac
(in-8, 128 p.) Richard, Toloza. — Pèços rouergatos, per Julieta Cransac-Artous (in-8, 160 p.) Ed. de l'Escolo deras Pireneos.— La Nèit d'Estiu,per Clardeluno (in-12, 112 p.) Ed. Clardeluno, Cazadarnas. — joan de Morlhon, per E. Mouly (in-12,
100
p.) Salingardes, Vilafranca. — Teatre escolari, per E. Mou¬
ly (in-8, 140 p.) Salingardes, Vilafranca. — La Trapèla de sant
Jo\èp, per La Fielaira (in-8, 8 p.) Ed. del Col. d'Occit., Tolo¬
za.
Lo Somni del Vielh, per A.-J. Boussac (in-8, 12 p.) Ed.
«Tolosaï, Toloza. — Pastorala Pladalenca, per l'abat Laborde (in-4, 10 p.) dactil. per l'autor. — L'Orne liane, del abat
Sarran, per Mb* Baraillé e Cuxac (in-8, 30 p.) Ed. del Col. d'Oc¬
cit. Toloza.
Fin countro Fin, Uno falso Adresso (in-8, 32
p.), Le Miracle de l'Armoire (in-8, 32 p.), per F. Cayrou, Fo¬
restié, Montalban. — Perdigal, per Joan Suberville.
Novia

—

—

IHIIIIIIIIIIllXIlillIlIIIII

De la farsa à la comedla la diferencia es
destriar. Pasmens, davans li pèsas que tene

de aise
sota lis

uelhs, me ven un pensament pron curios. Dins l'en¬
semble, li comedias de nòstis autors son melhoras
que non pas si farsas. Saria pas que crézon que lq
comedia
comedia

es un

genre

superior à la farsa ? Que dins la

pénsan que se deu èstre mai près de Tome?
Per un còp la fausa pensada que lo teatre deu èstre
realist auria pas agut la chabensa de crear de pèsas
melhoras ? Es ben posible dins Testament d'ara de
nòste teatre occitan ! De que ne vira, tant melhor !
se

comedia d'un acte en
sacrificat à l'accion, e mai que mai
psicologica. Es un bon levar de ridèu qu'a totjorn son succès de rire, e li tipes depintats o son dins un biais pron modèrn que sentis pas
felibrenc. Dono Putifar, di coson convencionau
Louiset, d'E. Vieu, es una

vèrs que tôt i es
la versemblansa

�ï6o

CARLES

CAMPROUX

médias de Lois Rouquier, es la mens dramatica,
emai sia en prôza. Emai siagan en vèrs, li sièis comedias de Très e très fòu sieis son mai ricas de
fbrsa dramatica. Mas toti li comedias de Lois Rou¬

quier son plenas d'umanitat. Ren coma lo teatre de
Rouquier es mai aluenchat dau ton dau teatre felibrenc. Aqui un escriban que se trachava ren di temas un pauc ninòis en quau s'agràdan la maja part
di felibres. Si personages son plens d'una vida d'òmes e de femnas que sentison e pénsan en òme e en
femna e non pas en felibre. Acò 's lo grand meriti
de Rouquier. E tamben son originalitat, car totis
aqueli personages bàlhan una idèagenerala de la vi¬
da umana, una «Weltanschauung», coma dizon li tudescs. E qu'aqueu concepiment de la vida laise un

prefum d'amarum, que lo rire, decòps, siaga lo d'una
umanitat que si vicis son mai potents que non pas
si qualitats, acò's pas per nos dezagradar : i a pron
d'aiga de ròza dins lo teatre d'Oc. Mas li pèsas de
Rouquier escrichas dins una lenga trop rica, trop
rasada per lo teatre ordenari, son benlèu un pauc
per l'abondé di paraulas, dins lo caminar
l'accion. Pasmens lo teatre de Rouquier s'ameritaria de devenir un di clasics de nòsti melhori co¬
las de jogaires.
g

geinadas
de

Per que Sostena se maridèt pas es una pèsa que
succès dramatic es asegurat davant lo pôple. De

son

a de replicas que son d'un famos òme de tea¬
tre, e que pòrtan luen. Fasti que l'autor aga de trop
sacrificat à son subject e que lo bestige inicial de
Sostèna se desvelòpe de trop en de bestiges renovelats que van contra lo versemblant e lève una bo-

mai, i

na

part

d'umanitat i

personages.

Gauch

pasmens

lo moviment de l'accion empacha de tròp o veire.
Bona comedia la de Pèire Gardes, Camparol, maugrat de très de predicàmus inversemblant e enuejos
per tau que pron repepiat. Excellent levar de ridèu
que

La Cheminièra que

fuma, d'Adriana Sirgue,

un

�LIBRES

NOVÈLS

161

pauc cortet per que lo fons uman resortiga coma
s'auria degut. Bona comedia la de Léon Cordes, La
Novia. Emai sia bastida sus d'un quiproquo, lo ton
e li
personages son d'una veraia umanitat, e lo moviment languis pas un sol moment. Melhoras son enradiòfonicas de Léon Cordes Très
cara li fantazias

per un: Lo Diable es en campanha es plen de poezia que ven dau folclòre, mas tamben dau còr dis
òmes ; La Liga contra lo poton es mai convencionala, mas li sentiments i son sempre justes; per
quant à Barrabas, e s un pichòt cap-d'òbra de farsa
que vau li farsas dau Dezeuze, emai benlèu en mai
plus de rigor clasica dins la lenga e l'estil.
Ai ja dich lo ben que pensave de Lo Còp de la
Lèbre d'Enric Mouly, que son subjecte es dau genre
serios e son moviment delà pura comedia. Per quant
i Comedias del Pais d'Oc, de A.-J. Boussac, son perfèctas d'accion e de moviment, de caracters e d'umanitat. Mas an de mai una qualitat que defauta pron
à nôstis autors occitans : un estil précis. Pas un mot

guingòi, pas una paraula de trop. Se sentis l'òme
qu'es acostumat de pezar toti si mots à la balansa
de sa pensada, e de li mezurar au ritme de la sèna.
Dirai pas sò parièr di comedias de Julieta CransacArtous caupudas dins son reculh de Pèpos rouergatós. Mau-despuech una lenga rica, rasada, Julieta
Cransac-Artous a pas gens d'estil, sò que lèva tota
vertadièra valor literaria à son teatre. E grand daumage n'avem, car son teatre es plen de fòrsa dramatica, cofle d'umanitat, mai que d'un còp plen d'una
poezia pertocanta per sò que sortis di quites perso¬
nages, e qu'ôm i sentis pas l'autor. Julieta CransacArtous es gaireben lo solet autor que tracte de tèmes
cars i felibres sens i donar cap
de riziblum. Si pèsas son, dins aqueu sentit, lo cap d'òbra dau teatre
felibrenc : l'autor a lo gaubi, la delicadesa, lo juste
ton que manca tant is autri. Que vòlga ben prene
la pena de se creire que l'estil sol fai lis ôbras perde

�I

\

CAMPROUX

CARLES

62

vòlga ben se castigar tota soleta elaJulieta Cransac-Artous demorarà non sondins lo teatre felibrenc, mas dins lo quite

durablas ; que

meteisa,
cament
teatre

e

d'Oc.
*

*

Sò

que

*

dize di comedias de Julieta

Cransac-

dire de si dramas
cauputs dins lo quite reculh. Acò pròba qu'es un
autor dramatic complèt. Lo drame occitan es pas
gaire reprezentat dins li pèsas que ne deve rendre
compte, e se sab que de tôt temps es estât mens rie
que la comedìa. E pasmens la lenga d'Oc saria aqui
capabla de balhar, dize pas à nautri occitans, mas. à
Artous, lo pòde pas que tornar

la letradura universala, un teatre que se

podria pa-

dramatics, vole

rangonar ame lo mai bèu di teatres
dire lo teatre elizabetenc. Lenga dirècta e naturala,
folclòre viu e rie, umanitat rasada e nativa, lo tea¬
tre d'Oc a toti li condicions volgudas.
Sufiria que
renoncièse au naturalisme d'una part, al sentimen¬
talisme de bon mercat de part autra. E caudria que
lis autors sian un jorn persuadits que lo drame a tant
e

puei mai de chansas de plaire au
la comedla.

pòple que non

Aqueu drame, es pas lo que nos a

balhat Clarde-

pas

luna

ame sa

Nèit d'Estiu. Un moment, n'i a que

l'an

crezegut, de tôt segur per sò que Clardeluna a lo
tempérament que eau per acò. Mas, aque'ste còp, li
a defautat sò esenciau : festil. Sa lenga es naturala
e rica, fbrta.
Mas, quantis de mots, quantas de paraulas inutilas que sàutan per sus lo ritme de la vi¬
da e tòmban dins lis estanhs dau desparlage ! E pas¬
mens tôt es dramatic aici. Trop. Se sentis que l'autor vòu forsar lo drame.
Per acò, forcis li 'mots, li

gèstes. Li personages sortison

d'eli-meteises e tòm-

caricatura. Clardeluna a pas sentit que
lo drame es dins lo pitre dis òmes, e qu'es lo pitre
ban dins

que

sa

ritma li gèstes e li paraulas e non pas

li paraulas.

�LIBRES

e

li

NOVÈLS

que pàstan lo pitre. Es l'estil tamben qu'a
à Enric Mouly per far de son drame istoric

gèstes

mancat

un drame bon. Clafit de moviment, d'un gaubi uman que pòu anar, ame d'evocacions pintorescas, la manca d'estil fai qu'òm pensa,

Joan de Morlhon

tristum, i drames istorics de Shakespeare e di
e
qu'òm i es geinat. Mau-grat acò, saria
una
bêla
pron
cauza de veire jogar, dins li carrièras
e sus li plasas de Vilafranca-de-Roèrgue, lo drame
ame

romantics

d'un de sis erôs.
*
#

Quitarem pas l'Enric Mouly sens dire tôt lo ben
s'amerita son Teatre escolari. Aqui de propaganda occitana perfècta. Se li pèsas son pas totjorn
d'una fòrsa dramatica aguda, son totjorn d'una umanitat justa. Mouly coneis l'anma dis enfants. Aqueli
pèsas son, de mai, plenas de poezia dirècta e d'una
rara tenguda literaria. Aqui Mouly a trapat l'estil.
E d'uni d'aqueli pesòtas, tala Quand serem belses,
son de vertàdièrs pichôts caps d'òbra, de gost e d'èime.
•

que

La

fantazia, la legenda, acò's

lo
de
sant JoJp, de la Fielaira, d'una lenga bloza e pin-,
toresca, es un pauc magra coma moviment senic,
teatre

d'Oc deurià cultivar mai.

un genre que
Se La Trapèla

Somni del Vielh, de A.-J. Boussac, a toti li
qualitats de la fadaria : evocacion poetica, emocion
umana, iluzion de l'estil, lenga encantadora, accion
leugièra. La Pastorala Nadalenca, de l'abat N.
Laborde, es un exemple de tria de sò que se deuria
faire dins toti li glèizas d'Occitania dins la velhada
de davans la Mesa de Mièja-Nuèch. Enfin, L'Orne
blanc, de l'abat Sarran, revirat en vèrses lengadocians per Maria Baraillé e Cecilia Cuxac, demòra lo
vertadièr cap-d'ôbra qu'es.
Lo

�CARLES

164

CAMPROUX

dau teatre bilengue
vèrs. Lo bilenguisme de Fin cound'Vno falso adresso de F. Cayrou fa pas

Me sobraria de dire dos mots
e

dau teatre

tro Fin

e

en

qu'aqueli farsas siagan melhoras per acò. Lo dau
Miracle de VArmoire, de F. Cayrou tamben, empacha pas aquela pèsa d'aber una vertadièra valor
dramatica, un gaubi uman segur emai sia un pauc
convencionau. Di pèsas qu'ai parlai sai sus, d'autri
eran bilengas.
Lo teatre d'Oc se deuria de fugir lo
bilenguisme per onor de la lenga. Mas es un plazer
de notar que cazi totjorn lis autors se son servits
dau bilenguisme per lauzenjar la lenga, e son li personages ridiculs o antipatics qu'emplègan lo francés.
Es de bona propaganda per la lenga. Mas demòra
que la melhora propaganda es la dau trïomfle de la
lenga dins lo quite cors de l'òbra dramatica.
Es per aquela razon que fazèm lo vòt de veire un
jorn Joan Suberville nos balhar un autre Perdigal
tôt complèt en lenga d'Oc, lenga que tant ben baileja dins aquela comedïa en quatre actes en vèrs. Es
inutil de dire que Perdigal es una famoza comedia.
Abètz pas que de la legir se l'abètz pas vista jogar.
De segur retipa pron lo biais de l'Edmond Rostand,
mas ame un

gaubi fonsament gascò-lengadocian, que

fai son originalitat. De tôt segur, se Suberville
escrivia tôt en lenga d'Oc una pèsa d'aquela valor,
saria un cap-d'òbra, per sò que sò que manca à son
ne

per l'èstre, cap-d'òbra, es la lenga, e Su¬
trop au corrent di cauzas de lengage per
pas saupre que la clau di caps-d'òbra n'es dins lo len¬
gage.
Una autra remarca farem à perpaus de Perdigalr.
n'es que lo vèrs, contra sò que se dis de trop soven-

Perdigal

berville

es

ti fes, pòu èstre un óutis d'elei au teatre. Mas quora
séria gaubejat ame lo gaubi de Suberville ! Cau donar lo conselh
à tau felibre d'escrieure si pèsas en

pròza, d'acòrdi ; mai qu'auzaria donar tau

conselh à.

�libres

novèls

Shakespeare? Soncament, quau aurà lo corage de se
Shakespeare ? Tota part justa
facha, se lo vèrs a traït mai que d'un còp per exem¬
ple dins lo Camparol de Pèire Gardes, se pòu dire
que tala traïcion es pas gaire de còps arrivada au Perdigal de Suberville.
prene per un autre

La razon ? es que rare es li còps
que Surerville a
sacrificat l'estil au vèrs. E ne tòrne à l'idèa que me
servirà per conclure. Pron viues nòste teatre occitan.
Pron de dècas s'i atrôban. Pron de pèsas vàlon pas

grand

Mas n'i a pron tamben qu'an
dramatica, e quitament umana.
De que li manca per nos balhar mai soventi fes de
boni pèsas, de pèsas que se
pòscan dire caps-d'òbra,
o
gaireben se nJ manca, coma se pòu dire de L'Orne
blanc, per exemple ? L'estil, e encara l'estil. Au
teatre, mai que mai, lo vèrbi es creaire. Lo mot es
lo sinne encantaire. Tota paraula vana es mòrta.
Cada paraula inutila o fausa amòsa Tanma, e doncas lo drame. Vana es la
paraula de l'autor e non
pas de si personages. Fausa es la paraula que ven de
la predicacion morala o felibrenca e non pas dau
ritme di personages. Inutila es la paraula qu'escota
pas la votz tiranica d'aqueu dieu en quau l'autor deu
obezir : son personage, un côp que l'a laisat escapar
sus la sèna. E tôt acò 's pura question d'estil.
una

cauza encara.

vertadièra valor

Carles

(ỳarlar de Provensa).

CAMPROUX.

�RBVISTAS E JORNALS

Marsyas publica de poèmes provensals de Lois Malbos (juin
1947) e de Caries Camproux (sept.-oct. 1947), aquestits traits
de son libre Bestiari e adobats en grafia mistralenca. A part
acô, cal legir la Suite des lettres à Josep Sol, de Lois Bayle.
Es pas dins una corta cronica qu'ôm pôd reprene tôt sò qu'afortis Lois Bayle sus Mistral. A son avejaire, lo fédéralisme que
raja de l'òbra del Malhanenc es quicôm de dangeros, i a res
d'uman dins l'ôbra de Mistral, son erudicion es en fauta: «plus
ou moins
déguisé, le mensonge est partout dans l'œuvre aus¬
tralienne » ; sa filozofia es una decepcion ... Aici sô que dis Lois
Bayle de la literatura felibrenca : « Les félibres, limitant leur
inspiration aux thèmes.- primitifs — l'istôria e la beltat de la
Provensa —, ont créé une littérature qui n'a cessé de tourner
en rond et n'a rien produit, dans le domaine restreint
qu'elle
s'est imposé, qui méritât réellement de retenir l'attention.»
Loïs Bayle trôba que l'influensa de Mistral sus l'ensemble de
la literatura occitana es estada, fin finala, dezastroza: « Mistral
avait en quelque sorte imposé un canqn littéraire que person¬
ne ne songea à discuter.» Demest los
poètes-païzans de Pro¬
vensa, Bayle fa una plasa à part à Charloun ; demest los poè¬
tes ajent de «letras», Bayle fa lo laus d'Aubanel, Anselme Ma¬
thieu, Paul Arène. Al jorn d'uèi, se pôd parlar d'una généra¬
tion novèla de valor : Noël Vesper, Pèire-Joan Roudin, Peyron (mort à la Granda Guèrra), Paul Eyssavel. Dins tôt acô, í
a de bon e de marrit. Coneisèm, sus Mistral e son ôbra, de
jujaments tôt faits que cal saber remirar, estudiar, e belèu corregir. Mas òc cal faire ambe prudensa e respèt. Se non, se pôd
qu'ôm siague pas comprés, coma s'es vist per lo jujament qu'an
provocat, dins Les Lettres françaises, los articles de Loïs
Bayle.
Reclams de Biarn

e

Gascougne (yenè-mars de 1947): predic

donat à la glèiza de Condom lo 15 de setembre 1946 per l'abat
Marcel de Saint-Bézard.— (abriu-yulh de 1947) : Lou Nadau de
46 au Grand Seminari de Bayoune, per Y. B. de Lannuque ;
dos sonets de
sou

e

Pèy Massartic.— (garbe-setème de 1947) : Entre

lue, poème de Teofile de Caillabere; La poesie de noste,

La pouesie de France es hort
coume un pourin ! &gt; La Halle
(lo fôc) de Sent-Yoan, per Lou Reyent. Cada numéro pôrta
fôrsa novèlas sus la bolegadisa en païs gascon, porta subretot
un trôs d'un bel estudi de Miquèl Camelat sus La literature
gasconne de las hounts prumères à oey-lou-die ; un jorn, segurament, podrem legir tôt acô acampat dins un volume.
per

Bernât Manciet

que

dis

: «

malaude, la nouste qu'es biue

�REVISTAS E

JORNALS

167

Dins La Cigalo Narbouneso de mars
1947, Ernest Vieu parla
d'errors istoricas que tròp aizidament se dizon e se redizon
pertocant

Marcelin Albert

e

Ferroul

(cf. Albert Thibaudet dins «La

République du Soleil »).
Revue du

Languedoc (n° 13, mars 1947): tôt séria de notar
aquela publicacion de nauta tenguda. Mencionarem, coma
pertocant mai que mai la cultura occitana : Toulouse et la
peinture, per Joan Cassou; L'Age d'or de la peinture toulou¬
saine, per Robèrt Mesuret ; Charles Despiau, maître du mon¬
de des visages, per
Joan Girou ; recensions de libres per Jozèp
Calmette e Pèire de Gorsse ; Pierre-Paul de Riquet,
per Lucian Babonneau ; J.-Charles-Brun, per R. Lizop; una novèla
en pròza,
Le Compagnon de Voyage, per nôstra escolana M.-A.
Daguet ; Un paysan du Midi, Baptiste Bonnet, per J. Martin;
cronicas dels païs occitan, sinnadas per Touny-Lérys,
Joan
Lebrau, etc... Gaireben tôt es de retene.
dins

(juillet 1947)

es precios. Aici un estudi de
Jean-Jacques Rousseau en Languedoc, un de
Huyghe sus l'Escòla tolozenca de pintura al sècle XVII,
:

tôt lo numerô

Gabriel Fauresus
Renat
un d'Alex Coutet

sus

de misteriozas estatùas de Sant-Sarnin

de

Toloza, un de Pèire Breillat sus Dom Vaissete et l'Histoire
générale en Languedoc. Aici subretot una seguida d'articles e
de poèmes consacrais à Loïzà Paulin, la muza del Albigés,
sinnats per Gustave Azaïs, Lucian Naves, M. e L. Campan, e
Renat Rouquier.

(octobre 1947) : poèmes francezes de F.-P. Alibert, TounyLérys e Joan Lebrau, notas d'art de Raimon Escholier sus Albèrt Marquet e de Pèire Viguié sus Ingres, fin d'un trabalh de
Pèire de Gorsse sus Promenades à travers les livres pyrénéens,
e estudi de Abèl Lefranc sus Le
périlleux amour de Maurice
-de Guérin. Dins cada numerô, bêlas ilustracions, bibliografia
e

novelum

pertocant la région.

L'Auta, buletin dels Tolozans de Toloza, pôrta, de janvièr à
1947, d'articles e de nôtas de primièra valor sus las bel-

mars

tats

aiqueologicas, sus las coleccions de tablèus de Toloza,
Joan Berniès, Damian Garrigues, Paul Mesplé,
Robèrt Mesuret, e subretot per lo majorai J.-Rozès de Brous¬
se, prezident e animator dels Tolozans de Toloza. — D'abrilh
à julhet, i a d'estudis interesants sus l'istôria, l'art, l'urbanis¬
me, la ceramica, sinnats per Jôrdi Fabre, Fèlis Mathieu, Pèire
de Gorsse, Ramon Lizop, etc... LosTolozans de Toloza ménan
lo bon combat per mantene lo trezôr artistiede la Ciutat Monsinnats per

dina.
'

Folklore

(printemps 1947) : Enquête sur la Magie dans le
(AudcJ per Max Savy e Renat Nelli; L'outillage

Chalabrais

�i68

JOZÈP SALVAT

agricole en Tarn-et-Garonne, per Suzana Donnadieu ; bibliografia folclorica. — (été 1947) : un conte gascon per Suzana.
Donnadieu, un conte lengadocian per Elèna Çabannes. — (au¬
tomne 1947) : Superstitions d'atelier, per J. Herber ; Une cu¬
riosité épigraphique du département de l'Aude, per J. Blanc.
(janv. 1947, févr. 1947) : antologia interesane prôzas en catalan e en francés
Camo, j.-S. Pons, J. Amade, P. Jalabert, J. Lebrau, A. Poggi, Simona Gay ; dins lo n° de febrièr, nôta istorica de M. Dur¬
liat sus Sant-Miquèl de Cuxà. — Lo a" de mars-abrilh 1947 es
consacrai à la memôria d'Albèrt Bausil, poèta, actor, jornalisLa Tramontane

pertocant l'olivièr: poèmes

ta

de

te, animator de la vida intelectuala e

artistica del Roselhon.

Dins

aquel remirable omenage de 130 pajas ont la vida, l'òbra,
l'esperit, l'activitat d'Albèrt Bausil sont analizats pel menut,
ai notât las sinnaturas amigas de Edmond Brazès (Ofrena),
de Joan Lebrau, Enric Duclos, Joan Amade, Joana Yves-Blanc,
Enric Muchart, Doëta Angliviel, Paul Duplessis de Pouzilhac,
Joan Camp, Oraci Chauvet, Enric Noëll, Frédéric Saisset, Jozèp Fontbernat, Caries Grandô, Emili Ripert, Paul Sentenac,
Joan Girou, Caries Bauby director de La Tramontane. I atantben una polida antologia de Bausil (poèmes et prôzas en fran¬
cés), ambe d'inédits, de trôses de correspondensa, de citacions
Pôdi que complimentar Caries Bauby d'aber
d'articles, etc
mes sus pèd un parièr
omenage, que li a segurament cauzat un gros trabalh e de nombrozas dificultats, e que demorarà.
una bêla
pèira al onor de Bausil e del Roselhon tôt entièr.
...

(mai 1947)

Estudis sus lo priorat de Serrabona, per Joan
Durliat; poèmes catalans de Jaume Sauquet,.
Lopez-Picô, Abdon Poggi, Joan Narach, Josep Carner ; notas
sus las costumas roselhonezas pertocant lo maridage ; novèlas
de la vida artistica e intelectuala en Roselhon.
(juin-juillet
1947), numerò remirable consacrât al trentenari de la revista
i trobam las sinnaturas de Joan Amade, Jozèp Calmette, Ora¬
ci Chauvet, Marcèl Durliat, Enric Noëll (estudis), Edmond Bra¬
zès, Père Cerda, Caries Grandô, Gumersind Gomila, Abdon
Poggi, Jozèp-Sebastià Pons (poezia e prôza catal'anas), Caries
Bauby lo fondator, Maria Barrère-Affre, Doèta Angliviel, Joa¬
na Yves-Blanc,
Just Calveyrac, Pèire Camo, Enric Duclos,
Catel

e

:

Marcèl

—

franceza).
!
(oct.
bèls poèmes
Í[oan
poezia
Lebrau,
EnricLaMuchart,
bêla tièraAntôni
Orliac,1947)
Frédéric
Saisset
(Coupe de fruits) de
Pons (La Llebre);
—

d'Enric Muchart

:

J.-S.
poèmes sus la figa e lo figuièr. Se vei dins aquel numerô las
sinnaturas de Joaquim Ruyra, Lluis Basseda, Alexandre Plana,.
etc... Abondoza cronica

e

literaria

e

artistica ;

bibliografia.

Auvergne, cahiers d'études régionales (n° 119, janvier-marsj
1947): L Architecture romane auvergnate, per R. Suaudeau ;.

�REVISTAS E

JORNALS

Une chanson de quête 'en
abondoza bibliografia. —

langue d'Auvergne, per P. Balme ;
N° 120: Cathédrale Notre-Dame de
Clermont, per lo Doctor P. Balme, que dona aqui, ambe d'ilustracions perfètas, un guide' descriptiu e istoric complèt d'aquel
bèl monument.
(n° 121): Notes sur Vhistoire du mot bourrée
&lt;cdanses, per P.-F. Fournier, article comol de documentacion ;
cronica, bibliografia d'un grand interès per la vida intelectua—

la

Auvèrnha.

en

(agost 1947) : El problema de la CatalaJ. Roure-Torent ; L'Existencialisme, per Vicenç
Guarner ; Historia de a La Collita tardana », per A. Rovira i
Virgili, l'istorian de Catalonha que publica, sul tard, un polit
libre de poèmes; Convit, poème de Josep Carner. — (setembre
1947) : poèmes de A. Rovira i Virgili, de Josep M. de Sagarra;
El problema del Marroc, per Vicenç Guarner; Les &lt; Memòries » de Ventura Gassol, per Jordi Subirais. Aquela revista
catalana que nos arriba de Mexic, « Edicions Catalônia», ricament imprimida e bèlament ilustrada, nos porta de novèlas
-abondozas de la vida intelectuala, sociala, esportiva dels Cata¬
La nostra revista

nitat,

lans

en

per

Catalonha

e

fóra de Catalonha.

.

Le Moyen Age, revista d'istòria e de filologia (1946, nos 3 e 4):
Hommage à Maurice Wilmotte médiéviste, per nòstra escolana Rita Lejeune, cargada d'un cors de lenga d'Oc à l'Universitat de Lièja. — (1946, nos 3 e 4) : La Lèpre, thème littérai¬
re au
Moyen Age ; Commentaire d'un passage du roman pro¬
vençal de Jaufré, per Paul Remy.
Revue historique (avril-juin 1947) : L'avenir de l'histoire ré¬
gionale, per Augustin Fliche, qu'escriu: «La connaissance des
parlers locaux offre (pour les historiens) d'incontestables avan¬

tages

».

Bulletin delà Commission Archéologique de IVarbonne (annadas 1943-1946) : s'i pòd legir de bèls estudis del regretat abat

Sigal, l'arqueolôgue tant sabent del Narbonés, e una notisa sus
pel profesor Fliche.

el

Bulletin de la Société des Sciences, Lettres et Arts de Pau

(1947) : Les prénoms béarnais d'après le dénombrement des
feux de 1385, per J. Tucat : estudi interesant, d'aqui entre
aqui azardos per l'etimologia.
Jozèp SALVAT.

illllllllllllllllllllllIMIl

�BOLEGADISA OCCITANA
L,'Bscòla Do m Vaissete
Reviscolada aprèp la longa trumada, VEscòla Dom Vaissete
Jestejèt lo Vin de Galhac, lo dimenge 28 de setembre, en s'acampant al entorn de sos valente bailejaires, Ella Lagarde,
capiscòl, e Léo Pélissier, secretari, e de Peire Gardes, jossendic de la Mantenencia de Lengadàc, pr'e\ident de la fèsta.

Segon lo programe tradicional, i ajèt recepcion dels felibres
pel senhe Cànse Joan Calvet, mesa ambe cants
en lenga d'Oc, taulejada ambe lo Cant de la Copa.
Aprèp dinnar, l'abat Salvat, qu'abia, lo maitin, cantat &lt;La
Vinha e los Isermentss, diguèt à-n-un bel auditòri così la len¬
ga d'Oc èra estada al onor dins un Camp de Concentracion
à la Comuna
e sermon

en

Alemanha.

Abèm notât aqui la pre\ensa de Z'Escòla Carsinòla de Montalban ambe Gardes, Péfourque, de LEscòla Albigeza Roche-

gude ambe son capiscòl Rogièr Blanc, N. Rouquette, del Grelh.
Roergat ambe Enric Mouly, de TEscôla Occitana ambe l'abat
Salvat, Ferran Gaulhet, del Colège d'Occitania ambe Maria
Baraillè, dels eAmics de Loï\à Paulin&gt; ambe lo trobaire Ervé
Quinte, de LEscôla de la Crotz-Jauna ambe lo Principal LaJlaquière, de ail'Eveil Graulhétoiss ambe son président Serres,
Marcèla Doumeng, Paul Calvignac, etc ...
Pi-edioaoîon

occitana

defòra de las fèstas felibrencas déjà mencionadas de
de inai), Moisac (8 de junh), Galhac (28 de
set.), lo majoral-abat Salvat a prédicat:
lo 1" de junh, à Portèl (Aude) : Nôstra Dama dels Ovièls.
s
22
&gt;
à Pc\enàs : La Glèiza e lo Trabalh.
&gt;
2ç
&gt;
, à Sant-Lis (Auta-Garona) : Victimas de la
En

Cornebarrieu (15

,

Guèrra.

julhet, à Burlat\( Tarn) : La Glèiza.
&gt;
à Ouvelhan : discors de maridage.
»
, à Surban (Arièja): Omelia.
d'agost , à Lacapèla-Segalar (Tarn) : Lo Cant

6 de
&gt;70
&gt;

&gt;27
»

3

,

Terra.

de la

75
»
, à Rivèl (Aude): Asomcion.
iqdesctembre, à S ta Colomba (Aude) ; Nativitat de
Vièrge.
&gt;27
&gt;
à Rivèl : Omêlia.
&gt;

»

,

la

�BOLEGADISA

OCCITANA

à Bi\a (Aride): La litson del Razim.
: Lo Mesage del Amor.
» 22
»
à Riv'el : Santa Cecilia.
»
, à Narbona : Sant Paul de Narbona.
14 de dec.
Lo majoral-abat Cubaynes a prédicat :
lo 4 de mai , à S. Pau-Labòfia (Lòt) : La Santa Vièrge.
» 12
&gt;
à Pèm (Lot): Lo Pan de Vida.
&gt;75
Lo Côr sacrat
»
, à Pèrn e à. Lespitalet (Lòt) :
de Jèzus.
»
9 de setemb., à Bach (Lot) : Dieu es Amor.
» 29
»
à S. Projet (Lot) : La Paraula de Vida.
»
8 d'octobre
à Genevrièras (Lot): La Fe crestiana.
»

5

»

il

d'octobre
de

nov.

,

,

à Castèlnòudari

,

,

,

,

L'abat
lo
&gt;

Toul\e a prédicat :
de junh , à Trebais (Lot): La Caritat.
»
, à
Conçois (Lòt) : La Renovacion de las

1"

29

Promesas.

juillet, à Sant-Pantaliu (Lot): La Caritat.
» 24
»
à Cajarc (Lot): L'Ensenhament.
» 70
d'agost■ , à Trespot\(Làt): Sant Xisti, patron.
»
57
&gt;
, à Senalhac-Lau\ès (Lot):
La Providencia.
»
»
&gt;
à Ròcamador (Lot): La Tèrra.
» 75 de
set.,
, à Lascabanas (Lot): Los Môrts delà Guèrra.
»
6 de dec.,
à Las Ròcas [Lot): L'Eucaristia.
L'abat Gary a prédicat :
lo 3 d'agost
, à
Vilanòva-sus-Lòt, per uita Fèsta rurala.
»

6

de

,

,

,

W\ VW

Conferencias en langa d'Oc del majoral-abat Salvat :
lo 24
de mai , à Le^inhan : La Lenga d'Oc à Neuengamme.
»
7 de junh , à Montalban: Auguste Forés « lo darrièr
albigés ».
»
j d'agost , d Lacapèla-Segalar : La Femna e la Tèrra.
&gt; 18-21
de set. à Rivèl : 6 conferencias sus La Vida del
,

Crist.
»

9

de

nov.

,

à Colomiès (Auta-Garona): La Lenga d'Oc
à

Neuengamme.
WWW

A
ron

Narbona, lo 11 de junh, Los Cigalons Narbone^es joguèLa Lengo mairalo ae Paul Albarel, aprèp qu'Ernest Vieu

ajèt dit lo laus del majorai narbonés dins una conferencia
requista.
Lo 21 de novembre, à Narbona totjorn, s'es inaugurai,
jos la prezidensa de nôstreamic lo doctor Duplessis de Pouzilhac, un novèl gropament regionaliste, Lo Remembre, cen¬
tre d'estudis occitans e folclorics, ambe l'ajuda de nôstres
escolans Ormières, Mècle, Sabatier, Bergé, Picherit, etc ...

�BOLEGADISA

17 2

OCCITANA

L'Atlas lenguistic de Fransa, establit al comensament del
sècle per Gilliéron e Edmont, abià bezonh d'èse renovelat.
Es lo sabent profesor Albèrt Dauzat que s'es cargat d'aquel

pretsfait gigantesc. Peracôfar, a cercat d'ajudaires : nôstres
amies Joan Bonnafous e Joan Seguy ne son, e sabèm que
lor trabalh sera de bon trabalh. Sô que dins tôt acô 110s
agrada que tôt just, es lo sentiment de pesimisme qu'i a
dins la direccion, segon sô que se vei per las paraulas d'Al¬
bert Dauzat dins «LesNouvelles Littéraires» del 19 de décem¬
bre 1946 : «Félibres, écrivains de terroir ont beau conjuguer
les plus louables efforts, il est des courants irrésistibles qu'on
ne remonte pas... Si l'on ne peut sauver, pour l'avenir, no¬
tre trésor dialectal, c'est du moins un devoir national d'en
inventorier à temps les richesses». Ajetz pas d'èrnha, brabe
senhe Dauzat. Seretz môrt dempèi de'temps, e nos-aus tantben, que la lenga d'Oc tindinarà. Mistral aizia :
Dins la lengo un mistèri, un vièi trésor s'atrovo ...
Chasque an, lou roussignòu cargo de plumo novo,
Mai gardo sa cansoun.
wvvx/v

Al

concors

annadièr de la Societat

Arqueologica de Bezièrs

de 1947, nôstre escolan Paul Sicard a obtengut la medalha
de vermèlh (primièr prètz) ambe dos sonets.
Lo 11 de julhet, nôstre amie e «conselhèr» P.-L. Berthaud,

majorai,

be

a

recebut la Crotz d'Onor e la Crotz de Guèrra am¬

palma.
Compliments corals.

e amies pôdon donar los adezion à Les
Chante-Merle, societat establidaper ajudar à la pu¬
blication de las ôbras occitanas e francezas d'Albert Pestour:

Nôstres escolans

Amies de

membre donator (1.000
bre aderent ,(250 frs.).

frs.), membre asociat (500 frs.), mem¬
Mandar son adezion al abat Salvat,

31, carrièra de la Fondaria, Toloza, membre del Comitat.
Cri-Cri

Imp. d'Editions Occitanes, Castelnaudary.

Le Gérant

:

J. SALVAT..

�Règles de Phonétique Occitane
i° VOYELLES.

accentué

—

seul

a,

ou

dans le corps d'un mot,

français ; mais s'il
féminine, il est semi-son¬
nant et se prononce entre a et o, suivant la région ;
e sonne comme é fermé français, et è comme è ou¬
vert français ; — i équivaut à i français ; — u égale¬
ment ; mais, après une voyelle, il a le son ou fran¬
çais ; — d ouvert se prononce comme o français, et
o fermé comme ou
français.
constitue

ou

non, sonne comme a

terminaison

une

—

2° CONSONNES. — b, c, d, f, g, j, 1, m, n, p, q ( toujours
suivi de u), r, s, t, z sonnent comme en français ; mais
c devant e et i est sifflant comme s français; — j sonne

tz, dans certaines régions ; — m se prononce
à la fin de la ir* pers. du pluriel des verbes ;
n est muet, sauf quelques rares exceptions, à la fin
des substantifs ; — r est souvent muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, ainsi
comme

comme n
—

qu'à l'infinitif;
muet

—

à la fin des

des mots

en

ment;

s est toujours dur et sifflant; —- t es.t
participes présents et de la plupart
—

v sonne comme

b, sauf en Pro¬

vence.

3° GROUPES.

—

ch, lh, nh se prononcent: tch, ill, gn.

9kb■BaBaBBBaaBaflHaBaaBBaaBBaaaaaaBSBaaaBaaaaaaaat

Pour
chez Privât,

Se

Toulouse

paraîtrè bientôt:
s

canti, que cantî,

cantî

pas

per

yo

(Si je chante, quand je chante,
je ne'ehante pas pour moi)
POÈMES

OCCITANS
DE

Philadelphe de Gerde

�EN VENTE A

l'Imprimerie d'Editions Occitanes
3, Quai du F&gt;oi-t

CASTELNAUDARY

-

iiaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu

Prosper ESTIEU.
Lou

ambe traduccion

Tenadou, sonets occitans

franceza

(i vol. in-8°,

300

p.)

très

■—

rare

fr.

350.»

d'Occitania, sonets occitans ambe traduccion
franceza (1 vol. in-8°, 280 p.)
fr. 200.»
Flors

La Canson Occitans,

traduccion franceza

poèmes

Lo Romancero Occitan,

traduccion franceza
Lo Flahut

lenga d'Oc ambe

en

(1 vol. in-8°, 264 p.)
poèmes

(1 vol. in-8%

en

.

fr.

200.»

lenga d'Oc ambe

p.)

344

.

fr.

250.»

Occitan, 43 chansons avec musique, texte
franç. pouvant se chanter dans les

occitan et traduct.
deux

langues (1 vol. in-8°,

104

p.)

.

.

.

(1 vol. in-8°,

170

0ccitan-francés
p.) ilustracions de P. Sibra. fr. 200.»

Las Bucolicas de

Vergili

en

ritmes occitans ( 1 vol-

in-8°, 68 p.)

fr.

Mètge de Cucunhan (1

vol in-8°,

30

cions de P. Sibra
Las Oras luscralas
sonets

8°,

200.»

Fablièr Occitan, ambe lexic

Lo

Lo

fr.

200

100.»

p.) ilustra¬
fr.

150.»

(Les Heures crépusculaires),
(1 vol. infr. 200.»

occitans ambe traduccion franceza

p.)

Hommage à sa mémoire (1 vol. in-8

( Frais de port

en sus

).

142

p.) fr.

100.»

.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="653214">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="653215">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="653216">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716094">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653190">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 29, n° 223 janvièr-febrièr 1948</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653191">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 29, n° 223 janvièr-febrièr 1948</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653192">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653193">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653194">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653195">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653196">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653197">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653198">
              <text>impr. d'Editions Occitanes (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653199">
              <text>1948-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653200">
              <text>2019-03-05 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653201">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653202">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653203">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/ce68bfec370e2a60a61dfad3cebca1fb.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653204">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653205">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653206">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653207">
              <text>1 fasc. (pp. 150-172) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653208">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653209">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653210">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653211">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653212">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653217">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20751</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653219">
              <text>FRB315556101_P15053_1948_01_02_223</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653218">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653220">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653225">
              <text>Toulze, Sylvain (1911-1993)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653226">
              <text>Carriat, Amédée (1922-2004)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653227">
              <text>Dumont, Julien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653229">
              <text>Bergé, Lucien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="653615">
              <text>Camproux, Charles (1908-1994)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653221">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653222">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653223">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="653228">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878166">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
