<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20768" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20768?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:29:10+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="140204">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f107c763ddc01c54ea8304251e8286e1.jpg</src>
      <authentication>d8699b7e3e29dd66dab3a4263a94ffef</authentication>
    </file>
    <file fileId="140205">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/4383d634cf95195c42c5e412dce6677f.pdf</src>
      <authentication>2106b27a0659c7d22371a245a462c752</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="654672">
                  <text>32* Ânnada

X' 238

Mars-Abrilh 1951

Lo Gai Saher
Revista de VESCOLA

OCCITANA

—vï—

,

Dla'iAup I Plreniu

F.

...

Mistral.;J,

TOLOZA
1-4,

Carrlèra delà Arts, 1-4

Lo numéro: 50 frs.

�OAI SABSR

LO

OCCITANA

Revlsta de l'BSCOLA
Red.

31, rue
Adm.

:

:

abbé SALVAT

de la Fonderie

PRIVAT,

14, rue

—

Toulouse

des Arts'—- Toulouse

C/C. POST. TOULOUSE II7.240

Abonaments
—

:

( Fransa : un an .
Bstrange . un an

j

Abonament

d'ajuda

.

.

300 fr.

soo tr

1.000 1rs.

:

—

EWSENHADOR de! N° 23S ( Mars-Abrilh 1951

Una Obra

Sìlvan TOVLZE :
ïuli

Familha

»

Marie

BARAILLE

majora: Orne de Dieu.

Las Amas del

CIJBAYNES:

:

Mnh«r x. CRIERA Î

)

Purgatôri cantan.

Perroquiala.

Arsène Vermenouze.
Sant Antoni Claret

i la llengua ca»

talana.
loan de

PLANT A1JRÈL: Provèrbes.

CRI-CRI:

Bolegadisa Occitana :
La Santa-Estèla
La

predicacion lengadociana en

1950.
En

de 1951.

pais vaurés.

�MAGAZIN DE BLANC
PÈIRE ESQUIROL
23-33, carrièra del Reloge

LA MELHORA

—

CASTÈLNOUDARI

QUALITA T,

ES ACO, LO BON MERCAT !
tW/WWVW&lt;VWWWWWWWXW«WWV&gt;/WWVWWWVVI

CacLa g.&amp;ta
eé

de Q&gt;Lanqaeta
za.ja.da de Á&amp;Lelí}

/la ÇJianqueLa
da /linw é
JOAN BÂBOU

La

Uan.qu.eta delà LlpeU,
delà ç&amp;zm.an.dètó, deíó cóiieLòeizeò.
eA

LIMOUX (Aude)

Téléph. 1

�MÉGISSERIE
PEAUX pour Vêtements
&amp; pour

Chaussures

PEAUX de Chamois

Étn,s Puech=Qalibert
MAZAMET

( Tarn )

BLANCARIA
PÈLS
e

per

per Vesiiis
Causaduras

PÈLS de Chamos

�Lo Gai Saber,

mars-abrilh 1951.

n° 238.

UNA OBRA MAJORA
OME

:

DIEU &lt;■&gt;

DE

Quai caluc de francimand somniava de fôrbandir
los capelans del òrt de las Muzas ? La poezia floririà sonca sul arbre d'amor que los prèires i an virât
camin ! Aquestes pracò quitan pas de cantar ! E lo
d'aici canta quitament ... l'amor ! mas lo dome à

Dius,

«un amor

bèl

duscas ara per un
d'òc s'ennaira, amb
Paires de la poezia.

coma la mar ». L'autor conegut
dels primiers poètas de lenga
Orne de Dieu, à l'ausada dels

Una trop corta analizi del poèma precedirà l'estudi de las sorgas, del mestier e del engèni d'aquela
ôbrà.
I

Juli Cubaynes, dins son Preludi, anoncia que va
de sa vida de prèire e .« cantar (son)
cant sacerdotal ». Atal, sò dis, seguiai
tirar lo compte

mon

8

Paire vistalhar las

pesas de la bòria. (p. 7)

(1) Orne de Dieu, poème sacerdotal, per Juli Cubaynes (inraisin, 216 p.). Edicions del Colège d'Occitania, Toloza, 1951d'Occitania, 31, car-

Acò del autor, Conçois (Lèt). 0 al Colège
rièra de la Fondaria (350 frs. franco).

Ay

�266

SILVAN

TOULZE

Lo poèma ten doas partidas : lo drama de
tada al autar, dempèi « rosa, rosae » dusca
de la primièra mesa
del sacerdòci, mesa,
A treize
Era

ans

la monal matin
; la sinfonia de las majas oras
comunion, breviari e pastorat.

l'autor dintra al semenari

:

primier geste d'òme e V faguèri
fil de pages
preste à ^òc prene tôt, meulha e crosta, tal qu'es
sens bavarde
jadis e sens mai de misteri ... (p. 15)
aqui

mon

d'un vans, coma escoven à-n un

Seguèron, aquelas Premicias,
nier,
al lente

e

camin tôt pla-

un

primotier balans de las escòlas. (p. 17)

Amb la

guèrra vendrà la prumièra Curvelada.
Lo levita novelari i deurà gardar sens entec son naut
idéal entremech un « gaulhat pudent » e « l'audor
umana» dels castes amors de familha qu'i friutaran
al entorn. Tant talament qu'ai Armistici dirà al
Mèstre

:

Ai ieu à

Car aici

masa

esper e paur d'èstre ton Prèire ! (p. 27)

ieu

me

lèva la ventada !

L'ama

del poèta sab
plus ni tirar ni virar : l'atrai, lo simple bonur uman,
« à mèja ausada » ; l'auzèm dire :
se

cal

per se tornar,

quicòm mai per comolar

pèi, daisar

Ton sacerdòci, soi

mon

cazer per

còr ! (p. 29)

tèrra :

plus ieu à son ausada !

...

(p. 35)

Degun reviurà pas sens un prigond Treboladis la
lucha qu'esquisa l'ama endinnada del poèta e lo vèi,
fin finala, se rezinnar à partir :
de ton estrencha aurai
e

serai

plus qu'un

orne

desligadas mas mans
al mitan dels umans !

...

(p.. 47)

Mas, quai Asiaudiment per totes de l'entendre
qu'esperava lo Mèstre ! Car totas
aquelas espròvas èran d'en sus volgiadas per purifidire enfin lo Fiat

�OME

car son ama

Senhe deu

e

se

victima

267

sa volontat. Lo que
renonciar à plec : «

per ieu, la retrobarà »!
lo bonur :
e

DIEU

DE

me vos

...

vòl sègre Nòstre
Cu pèrd son ama
Lo sacrifici deu precedir

d'èstre al autar !

avans

...

L«a crizi acabada, ven la
Reprend e montan las
Gracias al que l'a recatat. Ara que l'a viscuda e es-

provada, pòt, lo poèta, razonar la seuna profèrta,
sospezar las consequencias. Es ora, dis,
de

Dins
seu

menimo\ament tirar

estile e de
còr nós dirà
un

(qu')
e

vers

mon

inventari !

asiaudits

...

ne

(p. 57)

ararneteus coma

lo

avans d'apia\onar sa torre se va, seire
s'a botat pron moneda de rèire

sosca

per

menar

l'edifici al pas naut tenalier. (p. 55)

Quatre pèsas de bèl compés se desplègan al vam del
bonur : Introibo, Renonciament, Sol? e Finalisa.
Lo poèta, ara, estudia sa vocacion dins lo reculiment
e la
pregaria :
Vè\i sò qu'ai daisat

e

sabi

so que

vòli ! (p. 59)

Aprèp lo don total de son èstre al Crist que complis lo Jos-Diacre, lo Mèstre, en recompensa, i se
libra un bocin mai à çada escalon que lo poèta darca
cap al autar. E ma Part, lo cant dels divins noviages, marca, aprèp l'auragan e los trabucs d'un còpèra, l'espandida del pus naut bonur d'aqueste monde:
A !

se

podia parlar, lo

gran

qu'en tèrra grelha,

lo cantarià, l'imne dels blats madurs !
Mas ieu.soi aquel Gran de semensa que sab
coma

tota la

resplendor de la meison prodana

Tirât lo Cantic que

...

(p. 93)

jos un biais tôt uman canta tantben l'espos divin, quai cant novial apariarà
jamai
aquel d'aqui ? E, dins un revolum de gau, lo Prèire
ven dire sa
primièra mesa « dins la glèia de son
batisme »,

�SILVAN TOULZE

.208

105)
Mai de vint ans ara se son devolzats à la madaisa
del temps e lo poèta nos va descatar dins la segonda
partida de son libre las jòias e los dois d'un còr de
à la sa\on

Prèire

e

dels blats rosejants dins Vesclaire. (p.

de Pastor.

al Autar de Dieu.
tal comentari liric del ca¬
non sacrat de la
mesa. Cal legir, tota empenada,
aquela meditacion, à masa poetica e teologica, menimos espelucadis de las bontats de Dius per son
ministre e per cada òme de son tropèl, neportada al
vam del amor lo pus naut, tôt embeuguda pracò dels
sentiments de l'umana frairièra e de la brava tèrra
carcinòla, poèma ont la gracia divina e la natura
umana s'aparian coma doas.colors de la meteusa arcana per faire qu'un lum subrebèl !
Amb

el, montarem cada jorn

Coneisiam pas

enlòc

un

segonda pèsa, El, canta
qu'a la plenituda eternala del Estre ...
que la tèrra es coma un mantèl à sos pès, (p. 131)

IJna
Lo
Lo

qu'es consent de viure cada jorn « de cotrla » amb
son prèire, e la seuna Paraula qu'es un autre nom de
Dius.

deugut alavetz que son prèire i digue YImne
universala, lo Breviari. Un novèl
« Cantic del Solel », d'una autra ausada que lo del
Poverello, bòta en reng davànt lo Paire celest las
creaturas sens ama : tu, lo solel ! tu, « l'astre mePlan

de la lauzensa

nor

»,
tu dont
en

e

Varquet, segon l'escriptura, se clina
jols pès de la Vergina ... (p.

biais d'escabclon

vautras,

las estèlas,

bcne\isit\ Aquel dont la man vos atrai
dins los vòstres draiàls de mistèri e de rais !
E

145)

vos-aus

l'aus dels

qu al tinèl de l'annada fielat\
jornals e dels obrals e nos balhat\

...

(p. 145)

�OME

DE

269

DIEU

la nèu,

la flor, lo pan, la gaspa, armonio\a
jamai se romp ni se desno^a,
ò me\es e savons de Vannada de Dieu
(P. 147)
redonda que

...

Pèi los òmes, vìus e mòrts !
Enfin, corona de «totas las vozes de la
Ainat :

tèrra», lo Fil

Pèi donant à VAccion de

gracia lo relarg
divinitat, lo Crist, qu'en el aparia,
de biais qu'arribe à tu coma estent de sa part,
tôt lo volum de l'universala pregaria 1 (P. 159)
de

Om

a

sa

pron pena

poèta ! Imne

es

à seguir sens tampaisar lo buf del
belèu la pus nauta pèsa d'Orne de

Dieu.
Tornarem davalar sus tèrra ambe Pastor ont lo
vicari de Cajarc e lo curât de Grialon e de Concòts

parla dels

fizats. Lo raconte pracò,
jamai ordinari. Lo Prèire
viu amb tôt son monde que coneis res qu'à la votz,
res
qu'à las piadas, coma los caminòls que seguison
patis de lors dolors
s'es mai

e

Tant

que

lo Mèstre i

corredis,

lo bonur de

a

ven pas

l'ostalada, aco's lo

prigondament s'estrementis

seu

! (P. 183)

:

(p. 183)
trebolici ganba lèu lo legèire e s'a lo bo¬
nur d'èstre el tant-ben
prèire e rector coma nòstre
poèta, las lagremas i faran pruzir los èls !... Pastor
se mérita d'èstre
reconegut un jorn, quand los Bremond n'auran monat, coma dirià Perbòsc, coma la
Soma poetica dels debers, de las penas e dels gaus
pairugals del sacerdòci.
E se clava, lo libre, sus una pregaria à la Maire
de Dius, doplada per una pertocanta evocacion de
la pròpia maire del autor.
es

que

lo

per totes los

seus

qu'un còr de prèire polsa !

...

seu

L'òbra, d'unes très mila vers, es pas lo somni leugier de qualque obrier d'apraqui ! Per la bastir a

�SILVAN

270

deugut, lo poèta,
amodar de

man

TOULZE

arremozar

bêla matèria

de mèstre. Se l'a tracha

e la saure
emprimier
calgut una

de si-mème : A quel cant serà meu !, i a
famoza tèrra per i crei'se.
La primièra sòla de son libre, acò's, de
tre

terrador, lo de Sant-Alari
Grialon-Càraiac, dos
d'ara ensà tôt

unités

e

noms

e

fèct, nòs-

lo de

besons per ieu

remesclats al

meu

...

(P. 171)

Aiceste

poèma a pas per prefach esclet la Tèrra è
l'Ostal, coma l'òbra pareguda n'a una quinzena
d'ans, mas
la ciutat

permanenta

e

la tèrra dels vins

(p. 191),

amb lo que la trabalha, lo Prèire. Solament la vida,
eternala s'apiazona e raisa sul monde d'aicital, segon la paraula de Péguy : « Le spirituel est toujours
couché dans le lit de camp du temporel». Lo novèl

poèma de Cubaynes serà donc tant e mai que l'autre
clafit de provèrbis paizans, de trabals de la tèrra e
de la vida dels camps. Se poirià dire aici que la
canta del terrador balha tôt 1' acompanhament d'una
vida

e

d'una melodia sacerdotalas !

Sus

aquel fons cal apondre fòrsa cauzas dont la
a
fegondat l'esperit e lo còr del poèta.
Los estudis clasics de segur : se sentis totjorn dins
Cubaynes lo traductor egrègi dels grands libres de
la poezia latina. Mas encara mai, dins Orne de Dieu,
apareison, coma la fonsada d'un riu clarejant, las
esplendors de la Biblia. Legèire al tengut e reviraire del tèxte sacrat, las paraulas etèrnas d'aqueste
i vènon d'esperelas sus las pòtas, non pas citacions
d'un libre estrange e mòrt, mas tròses empenats de
sa pròpia vida ; sortison pas, frechas, de son cerbèl,
son
vengudas arameteus l'alen de son còr.
Enfin la teologia, l'ensenhament de la Glèia, que
tôt prèire estudia per estât, i an servit tant-ben per
pastar son mortier. E tal canton sus las pauras
bona

umor

amas

dels

morts :

�OME DE DIEU

271

...al
encara

totes los
e

sojorn de purificacion
temps ta justicia los liga ...
dont la vot\ m'a daisat sos resons

per

un

dont senti

sus

ieu

encara

los.visions

...

(P. 119)

fa sovenir d'un autre cantaire del Purgatòri, car
vezèm pas que Dante per aver sachut atal amestierar tant de cauzas malaizidas à vòlze dins un cant.
nos

Or tôt acò non bastarià à escapolar un cap-d'òbra.
I cal un mèstre-obrier, afogat e de còr cremant, que
balhe buf à la matèria mòrta e l'amòde per la redonda de la vida !

III

Un mèstre-obrier sab son mestier e
los utises. Anam agachar trabalhar
un

ne coiieis plan
Juli Cubaynes

còp de mai. Vint e cinc ans n'a que z'oc fazèm,

mercés à Dius !
E per qu'escriu en occitan, parlar encara pauc
academizat e sempre coma en devenir, es de bêla
consequencia de saure quna lenga emplèga, dins qun
emmôlle a gitat la seuna poezia.

lenga, vocabulari e sintaxi, deu pas grandà la legida. Se parla un bocin pertot d'anar
pozar encò del pòple, à sa sorga vertadièra, l'engèni
d'òc. Mas trop sovent dire e far son doas cauzas ! ...
Cubaynes, el, eisit del pòple, amb eu viu, s'es pas
fargat una lenga d'intellectual, tracha de pergamins
o de bibliotèCas agrempidas.
Sos mèstres primiers
gardan las fedas e lauran la tèrra entre Sant-Alari
e Grialon. Totes sos vocables, o gaire se
n' manca,
cada virada de sas frazis, florison, ara, sus de pótas
Sa

cauza

carcinòlas ! O ! de segur, utiliza
sabents o abstrachs : se pòt pas

tant-ben de tèrmes

parlar de l'eucaristia, dels sacraments, del sacerdòci, sens los mots
consacrais de la tradicion catolica, identics dins totas las lengas del monde, estant que vènon tôt drech

�SILVAN

TOULZE

Mas tota la vestidura concrèta d'aquelas
subrenaturalas ven de
la tèrra-maire.

del latin.
realitats

coma son mèstre, Perbòsc, a sachut menimozament escotar e espelucar lo paraulis dels pai-

Cubaynes,
zans

que

sèrvan la lenga viva. Acò nos balha un
d'una riqueza espectacloza, una sintaxi

vocabulari

plegadisa e fòrta, una
estranges, venguts dels

lenga sens cap de gravuns
païzes d'oui... o d'endacòm

mai !

Mas alavetz, diran, s'escriu pas que lo seu parlar del Carci, cai dins lo particularisme dialectal ? —
Non pas ! car sab manlevar, d'avegadas, als autres
—

dialèctes, mas solament, segon la régla de Perbòsc,
quand lo seu n'a pas lo mot necesari, e lo carcinòl,
à vertat dire, deu pas èstre lo mens rie dels parlars
occitans !... S'avian, per far l'inventari de cada dialècte, o pus lèu per lo contuniar aprèp Mistral, un
cercaire d'aquela probitat, un escriptor d'aquela
punhor, un poèta d'aquela ausada, la nòstra lenga
d oc, modèrna e de bona grana, serià lèu arremozada
e constituida. Demòra de tôt biais que Juli Cubaynes,
prozator e poèta, deu ben èstre à l'ora que sèm un
dels mèstres los pus sábis de la lenga !
Es pas pron pel poèta
atindolar la bêla òbra, i

de coneise

sa

lenga ! Per

cal de mai plegar son engèni à de réglas eslrechas, per tôt dire, al balans
armonios d'un

vers.

Mas aqueste,

acô's

coma un

vio¬

lon, canta pas tôt sol, per perfièch que siague ! I cal
la

man

amai lo còr d'un òme inspirât. Pracò lo que
per gitar l'arquet o crèba las cordas can-

comensa

tairas, aurià un bèl posedir l'ama la pus afogada
del monde, farà pas s'ennairar la melodia divina !

Cubaynes atal fa pas que gardar, sempre o pauc se
n' manca, l'alexandrin. I avèm sovent auzit dire que,
melhor que cap plus, aquel mètre pòt tôt dire e tôt
sufis de 1' saure manejar !... Dempèi que
l'Hugo los a debigosats, los paures dot^e pèds son
pasats à fòrsa emmòlles bistòrts ; mas crezèm pas

cantar;

�■OME

DE

DIEU

273

nòstre poèta deugue grand'cauza als modèrnes
fargaires de ritmes : èra de rèsta bèl per se n'pasa'r!...
Lo vers latin belèu, lo romantic un bocinon, lo de
Perbòsc mai que mai, aqui los qu'an marcada, à sa
creisensa, la metrica de Cubaynes.
Mas un briu n'a que cor sens cap de prodèl ! La
seu
vers d'ara, lo
s'es estipulat e fargat lo seune
engèni personal. La régla d'aur d'aquela metrica ?
Plegar sempre lo ritme de biais estrech al corre de
que

la pensada e
D'ordinari lo

al vam de son còr. L'estròfa es rara.
poèta aparia librament sos vers, mas
totjorn segon la necesitat fonsa del sens e de l'idea
e non pas coma s'endeven mai
que mai, à la gazalhà,
al biais del verset capricios d'un Claudel ! Sos vers,
de mai, que s'acabalhan, encadenats à masa dins de
coplets variadises à la mezura del buf poetic, demôran sempre cantaires. Se tal endrech,
familier, frèga
la pròza, l'abrasa totjorn un primier vers armonios
e, à la fin, una repreza de la melodia tindaira, fresca
e leugièra
coma lo lum de prima. E quala madaisa
volzada amb un natural perfièch de resons, de rimas,
libras d'ordinari, de biais plegadises, sens cap d'empezadura pracò, à la justa pagèla del cant !
Un
virtuôzi alavetz al biais de Rostand, aquel fargaire ?
Non pas belèu ! Mas un mèstre vertadier à eu la poezia es venguda tant aizida que diriatz son corre na¬
...

tural !
Venèm de veire que Cubaynes ten lenga e vers
dins sas mans ni mai lo panieraire sos vims. Devèm
donc retrobar dins son òbra, amb la plenituda de sa

pensada

e

la

cremor

de

son

còr, totas las riquezas

de son ama ! La paraula de Buffon : « L'estile, acò's
lome ! », arriba pas sovent de la sentir coma aici
vertadièra !
Tant-lèu dubèrt lo libre, un sentiment vos

ganha

quala plenituda !
Aici qiTanèch me tòrna audos à la- memòria ...
Los ra\im$ sus la flor noliàn la pimparèla ...
Tant de claror avià mon Paire sus la facia !...

\

(p. 7)

^

:

�274

SILVAN

E atal
pas

sus

aici,

nes, una

nos

mila

vers

!

d'un sol

dins tantes de
seguida de poemenòts
coma

cal d'aver

poèma

très

TOULZE

atench

lo

centenat

vam

!

...

Avèm

reculs » de modèrque se n' crezon coma,
«

de

vers

!

mas

un

sol

sol sujèct, tôt empenat. Orne de Dieu
reporta à la òbras majas d'autre temps.
sus un

Lo pèd
terraire.
e ne viu.

pracò i demòra sempre piajat à la sòla del
Cubaynes, ôme de la tèrra, la vèi, la sentis
D'aqui, dins son òbra, un sanse réalisme,
que vòla jamai l'òsca saquelai ! La poezia francesa,
nòbla, bavarda, trop « intellectualizada » coma dirià
Thierry Maulnier, quand se vòl escometre à las cauzas dels cada-jorn,
trabuca e jai dins lo dezondre e
lo fais. L'occitana, e la de Cubaynes mai que cap
plusa, s'amòda d'esperela al tinèl familièr, « encanta » lo pus mendre gèste de la vida païzana que
l'enròda.

Cubaynes enfin s'es pas fargat un univers poeticpagèla e à son caprici. A près sò que viu à son
entorn e en el, la vida del camps e la de son sacerdôci, prigondament apariats. Tant-b'en, amai trate
de cauzas abstrachas sovent, son libre ven pas jamat
à

sa

un « tratat », demòra
sempre un cant. Lo ritme d'a¬
ctuel cant cambia, plegadis, segon l'estat d'ama del
poèta, s'abiaisa à cada moment de son èstre : quora
sobte e leugier ; quora tampaisant amb lo còr del
levita que cèrca son camin dins l'escur o del prèireque compatis e sofris amb los seus fidèls ; quora
alandat e sobeiran quand lo vam de l'inpiracion lo
nepòrta à travers la prigondor dels mistèris divins.
Fòrsa inversions auturièras, amigas de la lenga d'òc,
marcan lo
nèrvi arremos de la pensada. La maja
part del temps los vers rajan coma d'una brava doza
l'aiga linda sus una prada de prima, per tornar lèu
prene volada e se tenir dignes del Subre-Mèstre que
cantan
D'Ome de Dieu, coma dels caps-d'òbra
de Mistral, se dira de qualqua ora qu'es « uno grando font de pouesio blouso » !
...

�OME

DE DIEU

275

Lo libre

barrai, per que z'oc diriam pas, s'acò 's
granda ombra se levava dins nòstra sovenensa, la del
viajaire famos que menèron
per la man Vergèli e Beatris sus las ribas de l'eter-

vertat

?

nitat !

E tornèrem durbir lo Poèma unie al

una

Purga-

torio, al Paradiso
O ! plan segur, quai i se poirià jamai apariar ? quai pòt
quitament ensajar de
corre sus sas piadas sens
capusar ?
Cubaynes, lo
pus personal dels poètas, qu'a virât camin, plan
temps fa, à l'imitacion de degun, riscava mens que
tôt autre de voler
prene pagèla sul cantaire auturier, amor que, de coneise pas sa lenga, l'aura plan "
pauc pla praticat
Lo rescontre semblarà que mai
remirable ! Cadun à la mezura de son
engèni, sols
dins lo monde de las Muzas, lo toscan e lo carcinòl an
fach resontir una sinfonia religioza en i
volzant, mai
o mens, totas
las meiodias umanas. Que lo nom del
...

...

...

Altissimo

rit à

son

—

mutatis mutadeis !

—

vèngue al

espe-

perpaus, marca pron, sò nos es avist, lo

reng qu'Orne de Dieu asegurarà à Juli Cubaynes,
còp-sec aprèp Mistral, dins nòstra letradura d'òc e
dins la letradura universala.

SlLVAN

TOULZE,

carcinol.

�L'Ort dels Trobaires

Las Amas del
Car

Purgatòri cantan...

que lor escòi(i)
Trinitat santa,
e, ta Glèia sofrenta, ela tant-ben, te canta !
Nos agradar dins las espròvas ; nos tratar
quand ve^èm l'amarum à nòstre gòt (2) montar ;
còsta lo Crist prene la crot^ à plec de brases
e, sens glatir (g), lo sègre amb los-pès sus sos pases,
geste lèu arredent (4) e, la sofrensa, 71'es
que per biais de fiât que n'acceptam lo pes
Mas las Amas que sus ta pagèla(p) me^uran
lo prèt^ e lo bon-drech de las penas qu'enduran ;
mas las Amas qu'à tu some^as sabon
qu'an
...

encara

se

ligadas

mai

oc

son al
à tu,

mal

son

—

...

—

elas d'a quel fais purificant,
be^on, los blats, de la menuda estela
de roqada, e Vespic, del curvèl que lo grêla (6),
las Amas, m'es avist, qu'auçisi ieu lor cant
tôt suau, tôt amai^at, del fons de lors estremas (y),
mesclatge de fi^ansa en Dieu e de lagremas,
be\on

sus

coma

an

imne de la dolor

conèentida, mercés

del

pre^onier baiant(8) en amie sas cadenas
e
menimo^ament afiscat(p) per que res
se perde en sa favor de las rufas (10) estrenas
de tu volgudas e mandadas, expresion
la mai pur a belèu de la benediccion
que pògue, en fòra la del cèl, durbir las alas

...

Juli CUBAYNES,
OME DE DIEU,

Imne, p. 155.

(1) les afflige; (2) calice; (3) délibérément; (4) qui vite nous
(5) point de vue ; (6) du van qui le crible ; (7) des pro¬
fondeurs de leur exil; (8) baisant ;. (9) jalousement attentif ;.(io)
rebute ;

sévères.

�FAMILHA

PERROQUIALA

Multipla

es ma familha e
de tota condicion e de tôt

n'ai de tota mena,
atge ; pena
e
jòia i van de làs (i) ; — i a élucidas (2) de vièls
e somnis de
jovents; — audi en aquestes èls,
de^an(j), de^esperansa e trèble (4) en aicesta ama ;
cants de lauraires pels regons, arse
(5) que crama
lo febros adelit(6) al reclôt de son lèch ;
maires qu'auran al ras totes lors fils, an'ech,
e maires
que los an plegats jos las pelegras (j)...
Las oras del solel levât, las or as negras
de la tardura e de la mòrt, es tôt acòs
que trèvi en comunion amb eles : res lor nos (8)
qu'en ieu non senti ne pasar l'estrementida ;
e sabon
pas que son mas nèches sens dormida,
quand es lo dòl que ven se seire à lors cantons ;
sabon pas quantes còps ai ieu de rescondons (9),
—

—

—

—

al mèch de

mos versets funèbres,
estofadas
lagremas j os mas pelo nas (10) e gafadas (ii)
mas
pòtas, per que'res fiaquigue dins la vot% ;
mas sabon plan
que s'an amb eles, jos la crot\,
qualqu'un que los compren e los plang e lor balha
fòrsa e lut% per poder montar la dura dralha,

las

•

es

lor Prèire, Pastor e Paire !

...Mas al pus pauc

tant-ben, Senhor, que los esclaires,
quand ma granda familha alonga d'un anèl,
qu'i dintràm una nòvia, 0 qu'un breson novèl
(1) s'y côtoyent; (2) plaintes; (3) dégoût; (4) trouble ; (5) soif;
frappe ; (9) en ca¬
doux gazouillis de

(6) en angoisse ; (7) gazons ; (8) rien ne les
chette ; (10) paupières ; (11) mordu ; (12) un

�278

JULI CUBAYNES

brefilhadis d'audo^a rinsa e plora (12)
potets d'una mamà ; quand l'ora
arriba del retorn de ca^èrna d'un fil ;
quand una terra al espellòri (13) i repren vida ;
quand s abronda (14) lo blat à l'arca (15) e que lo mil
fa lombar(i6)los plancats; quand, als jorns de covida,
lor cal d'ajustis à las taulas e de bancs
per far prodèl ( 17) à las cadièras; quand davans
lors parels plan julhats davalan à las fieras ;
quand tôt vira à po^ita e segon lors espéras,
es pas en estrangier que me mescli à lor gau ;
ai pron d'èime pai^an en ieu, per qu'un bon pauc
d'aquela jòia lor (18) à ieu m'agrade : un paire
es pas el que se ten del defòra e de caire,
quand a sus son ostal lo sorrire de Dieu
e, lo bonur de l'ostalada, aco's lo seul
JULI CUBAYNES,
dins

un

i trantòlha al

...

OME DE DIEU,

rires- et de
nier ;

pleurs

(16) ployer

;

;

Pastor,

pp.

(13) abandonnée ; (14) déborde
(17) compléter ; (18) à eux.

181, 183:

;

(15) a"u

gre¬

�Arsène YERMENOUZE

Avec un peu de retard, imputable aux
circonstances,.
l'Auvergne s'apprête à célébrer, à l'occasion delà SainteEstelle de 1951, le centenaire de l'un de ses meilleurs

poètes

:

Arsène Yermenouze.

C'est en 1850 que naquit à Yielles d'Ytrac le chantre
de la terre auvergnate. Curieuse destinée ! L'eniant a

pour aïeul un
voyages et le fait

ancien émigrant qui lui raconte ses
rêver de départs, d'aventures. Mais son
père, chasseur impénitent, l'entraîne dans ses courses
et lui donne le goût de ses montagnes natales.
Apres de
bonnes études chez les frères d'Aurillac, le
jeune Yer¬
menouze, à seize ans, s'expatrie : il suit son oncle en
Espagne; il séjourne à lllescas, entre Tolède et Madrid,
où il vend des tissus et des épices. La Castille a beau le
marquer profondément, il a la nostalgie de son Auver¬
gne. La guerre de 1870 le ramène en France mais pour
peu de temps. C'est beaucoup plus tard qu'il se fixera
d'abord à Aurillac, puis à Yielles où il finira sa vie.
En Espagne déjà, il s'était essayé à écrire en vers
malgré les algarades de l'oncle Hippolyte qui lui repro¬
chait de lire la Légende des Siècles au lieu de
préparer
la livraison des marchandises. L'aisance et l'indépendance
enfin conquises, Arsène Yermenouze va pouvoir suivre
sa vocation de
poète. Dans quelle langue va-t-il exprimer
ses émotions, ses
rêves, sa vision du monde ? Dans les
deux langues qui lui sont familières, la française et l'oc¬
citane. Il donnera tour à tour Flor de Brosa (1896),
En plein vent (1900), Mon Auvergne (1903), Jos
la Cluchada (1908) et le recueil posthume Dernières
veillées (1911). Écrivain bilingue, Yermenouze se mon¬
tre habile ouvrier en français et en
langue d'oc, mais

�28o

marie

baraillé

des tendances diverses : plus abstrait et plus fin
quand il manie la langue de Racine, plus réaliste et di¬
rect quand il a recours à son dialecte auvergnat.
C'est le poète de Flor de Brosa e de la Cluchada
qui retient surtout les Occitans que nous sommes. Fon¬
avec

dateur en 1894 de YEscòla auvernhata et de sa revue
la Cabreta, majorai du Félibrige en 1900, Vermenouze
est un des meilleurs artisans de la renaissance méridio¬
nale. Ami de Bessou, d'Estieu, de Ferbosc, il a été
comme eux le mainteneur de la langue, des traditions,
de l'àme, de la race. Il est avec une éloquence émue le
chantre de l'Auvergne.
La force de. l'attachement qui le
l'a nulle part mieux exprimée que
la Cadena
Mes

Mos

lie au sol natal, il ne
dans le beau sonnet:.

vers autres pais, quora ai virât la cara,
pèds abian près rais dins lo son auvernhat.

Ai sentit que sus ieu pe\aba una
O mon pais, e que, dins ta ruda
Demorariai

cadena,
codena,
totjorn plantât coma un vernhat.

Tous les aspects de la Haute-Auvergne apparaissent
dans ses vers: les « puechs » et les « plombs », les fraî¬
ches rivières de la Jourdanne et de la Cère, la chaîne
lointaine des puys, les pentes drapées de châtaignierset de hêtres, les rudes plateaux balayés par 1' « écir ».
Toute la vie paysanne ressuscite avec ses particularités
sa poésie :
tour à tour sont évoqués
«menetas», «borrèiass et «bailèras», repas
liques et rustiques travaux.

et

Vermenouze

se

sorciers et
pantagrué¬

plaît à revivre le passé de son Auver¬

gne : le lion de pierre du « Roc del lait» lui conte l'his¬
toire de sa race et déroule en une ample fresque les luttes
des Celles, le départ des Croisés, les exploits des soldats
de l'An II, les désastres de 1870.

Comme Mistral l'a fait pour
enferme dans ses vers ce

nouze

la Provence, Verme¬
qui a fait l'originalité

�ARSÈNE VERMENOUZE

281

de l'Auvergne et qui est en train de
disparaître. Il pré¬
tend sauver ainsi de l'oubli des us et coutumes
pittores¬

ques, des types humains d'un vigoureux relief : dans le
cadre des vieilles maisons éclairées au
«calelh», il décrit
la veillée du chasseur qui se fait offrir l'hospitalité
là où
il se trouve, il peint les fastes de la
lessive, il fait enten¬
dre les légendes
mystérieuses, les récits pathétiques ou
boulions. On perçoit le hurlement des loups ; on voit dé¬
filer les montreurs d'ours et leurs bêtes savantes, les
cueilleurs de simples, les «cabretaires» et les mendiants.
Un pays, une époque, une race sont ainsi

capturés vi¬

vants, pris au filet d'une langue

drue, alerte, savoureuse
qui leur laisse leur couleur, leur éclat et leur grâce.
Voici la charmante Lizonèla, i'Ainada d'En PuechNaut

:

Es

fresca coma un ginoflat :
Ouau l'a visla jamai Voblida.

Son èlh
Sa

a

la color del cièu ;

boca, cò's

una çerei\a,
quand s'agenolha à la glei\a

E

Sembla la Maire del bon Dieu.

Et, près de Lizonèla, Mariôta, la Tatà, qui fut, elle
aussi, fraîche et gentille, qui rêva d'amour mais qui re¬
fusa le mariage pour se consacrer à ses neveux
orphe¬
lins. Avec un mélange d'émotion et d'humour, le
poète
fait dire à

sa

Se

Mariùta devenue

une

vieille femme

Dieu, quand m'aurà retirada

Me demanda

amisto^ament
Perqué me soin pas maridada,
Li respondrai plan dosament :
Senhor, n'ai pas agut lo temps.
Noirir, tota sola,

una

maire

Amb ùech enfants, sens oblidar

Se-mèma de

se
rnaridar,
pas ai\at à faire,
me n' voldrd pas,
pecaire !

Acà n'es
E Dieu

:

�2

MARIE

82

si

BARAILLÉ

Si Vermenouze ne recale pas devant la truculence,
ses récits gaillards bravent parfois l'honnêteté, il sait

être aussi, on le voit, délicat et sensible et il atteint
parfois à fa grande poésie quand l'anime un sentiment
profond. Porte-parole de l'auteur, ainsi s'exprime « l'ainat » dans le poème de La Terra.
1

A tu, terra d'Auvernha, à tu tôt mon amor,
Amor de filh, amor de novi, amor de fraire,
Car ères tôt ensemble e ma sbrre e ma maire,
E ma nòvia glorio\a, à terra ont som nascut,

O terra ont tant de temps ai trimat,
La man sus Vagulhada, o la dalha, o
Diiis la posca daurada o Vèrba de ta

Le chef-d'œuvre de Vermenouze est

ai viscut,

Vestera,
gleba !

probablement le

poème que lui inspira Mistral et où le poète auvergnat
loue magnifiquement La Granda Obra du « Primadièr

»

:

Lo filh del rei poset la porta mal tancada
Del vièlh ca\au mairal que perdià sas parets,
E li trobèt, al mièch de cabras e d'arets,
De

vacas

de braus, sa

e

familha arrucada.

escrincelat
d'espigas,
las ortigas,

Los chapitèus de maubre antic,
E brodât pel ci\èu de flors, d'au\èls,

Caposdban dins l'èrba espesa e
so.lelh pasàban pel teulat.

E dels rais de

raibèt un moment
grandor mbrta ;
d'ama nauta e forta,

Lo filh del rei sosquèt e
Sul pasat glorïos d'aquela

Pièi,

coma

Comensèt

èra valent e
trabalh de reviscolament.

son

Toutes proportions gardées, Vermenouze n'a-t-il pas
été, lui aussi, pour son Auvergne natale, ce fils de roi
attelé à l'œuvre sainte de résurrection et n'a-t-il pas le
droit de dire

:

O fraires meus per Vaina e per la parladura,
Vos ai tornat bastir lo castèl familhau !

Marie

BARAILLÉ.

�Sant Antoni CLARET
i la

llengua catalana

Un dels sants més gloriosos de
modéras és sant Antoni Maria
dia 7 del mes de maig de 1950.

l'Església dels temps
Claret, canonitzat el

Antoni Claret i Clarà va neixer(i) a la vila de Sallent, vora (2) el riu Llobregat, el 24 de décembre de
1807, i va morir a Fontfreda, diócesis de Carcassona, el 24 d'octubre de 1870.
El

nostre sant és una de les

figures tipiques de la

catalana i un dels grans sants de l'Església
universal. La seva santedat profundament racial
l'elevà a gran dignatari de l'Església católica i conseller de reis i de papes.
terra

Fill de familia menestral(3), dedicat à l'art téxtil,
aprofita els Heures (4) vesperals per seguir les ensenyances de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.
Seminarista de Vich, contrau amistat amb el gran
fïlosof i apologeta Jaume Balmes. En contacte amb
el gran bisbe (5) Corcuera, aprèn d'ell l'abrandament sacerdotal que el convertirà en altre sant Francesc

de Sales.

L'apostolat sacerdotal té dues manifestacions que
en el decurs del
temps : l'aposto¬
l'apostolat de la ploma.
Es conta (6) de sant Francesc de Sales que, amb
la seva dolçor i amb les seves predicacions, consegui
la conversió de més de 70.000 protestants. Sant An¬
toni Claret va predicar (7) en el decurs de la seva
vida més de 10.000 sermons, la gran majoria en llen¬
gua catalana. Se li atribueix (8) la seguent frase, recollida a Vich de persones que havien escoltat la
seva predicaciô : « Prediqueu al poble en
castellà, i
la gent es condemna en català».
li donen caràcter
lat de la paraula i

�284

MONSENHOR

A.

GRIERA

Peró

l'apostolat del nostre sant no fou exclusivaapostolat de la paraula. Ens ha llegat (9) més
de 200 escrits, redactats, en sa gran majoria, en
llengua catalana.
ment

Si el sant arquebisbe de Ginebra ens ha deixat un
llibre de valor universal, La Vida devota, sant Antoni Claret va escriure el Cami dret y segur per
anar al cel, que és l'obra escrita en llengua cata¬
lana que ha conseguit (10) més edicions i més difusió. Totes les generacions catalanes, de des del 1840al 1900, s'han format religiosament amb el devocionari del Cami dret.
Dos sacerdots de Vich
més

eficaçment

a

son els que han contribuit
la creaciô del català literari de la

Renaxensa catalana

:

sant Antoni Maria

Claret i el

poeta immortal, Mossen Jacint Verdaguer. Aquest
ha elevat el català dialectal de Vich
raria. El Padre Claret, servint-se de

llengua litela llengua popular, desvetllà el sentiment religiós de la terra ca¬
a

talana.
Sant

(11) de la diôcesi
de Fanjòus, estructurava el Sant Rosari en llengua llenguadociana—ca¬
talana (els matisos (12) de llenguatge eren, en el segle XIII, imperceptibles en el Llenguadoc i a Catalunya). I Catalunya ha estât, per excel.lencia, la
terra del Sant Rosari. Sant Antoni Claret, que consegui la gran eficacia del Sant Rosari, anà a morir
de

a

Domenge, dintre del

Carcassona, à Prolha,

la

terra on

marc

prop

el Rosari naixia.

Encara hi han (13) altres punts de contacte entre
Francesc de Sales i sant Antoni Claret : el pri¬

sant

santa Joana Francisca Fréel Padre Claret dirigi à la Mare
Sacramento, també santa i fundadora.
mer

dirigi

a una santa

miot de Chantai ;

La actuació del nostre Sant és modélica per à la
clercia i per als dirigents de la terra catalana. En-

�sant

antoni

claret

285

el camp del seu apostolat és Catalunya, per
Espanya no vacil.la en anar d'arquebisbe a
Santiago de Cuba, ni en acceptar l'espinós càrrec de
de confessor d'una reina que li comporta morir en
cara

que

servir

a

l'exili.

L'elevaciô als altars de

-és,

els

sant

Antoni Maria Claret

dies, l'exaltaciô de les virtuts racials d'un poble per part de la Santa
Església, mare
de tots els pobles de la terra.
en

nostres

Mgr. Antoni GRIERA
Sant-Cugat del Vallès,

(parlar catalan)

(1) naître

;

11

(2) près de

;

'(6)

de febrer de 1951.

(3) d'ouvriers ; (4) loisirs; (5) éyéque

;

on raconte; (7) prêcha; (8) on lui attribue; (9) il nous a lé¬
gué; (10) a obtenu ; (11) dans le cadre ; (12) nuances ; (13) il y a.

PROVÈRBES

La trôna
Mars

es

auros

bona

quand

abrilh

mars

plucjos

la

sona.

fan

anar

Al

mes

d'abrial

tota bèstia cambia de

Al

mes

d'abrial

quites pas un fiai,
quita sò que te plai.

al

mes

de mai

JOAN

DE

lo boièr gaujos.

pial.

pl-ANTAURÈL.

�BOLEGADISA

L,a

OCCITANA

Sarrta=Estèla

de

1951

Se debanarà

en Orlhac (Aurillac)
per Pentacosta los 12, 13,
de mai. Aici las grandas linhas del programe.
Disate 12: vesprada occitana.
Dimenge 13 : cortège ; mesa felibrenca ambe sermon del abat
Salvat; omenàge del Capolièr à Vermeno\a ; recepcion à la
Comuna ; fèsta regionalista.
Dilus 14 : Expo\icion Vermeno\a ; taulejada de la Copa ;
conferensa sus Vermeno\a.
Dimars /5 : Pasejada felibrenca.
Es lo primièr càp que la Santa-Estèla se festeja en Orlhac,
à Voca\ion del Centenari de la naisensa del grand trobaire
Arsèni Vermeno\a. Demandar entresinnes d M.Jean Fay, ins¬
tituteur public à Roannes Saint-Mary (Cantal).

14, /5

L,a predicaoion lengadociana en 19SO

Aici

qualquas predicacions

l'Escôla Occitana.
Lo

majoral-abat Salvat

en

lenga d'ôc pels felibres de

:

de

janvièr, à Dozens (Aude) ; 5. Vincent martir.
29
—
à Caramaus (Tarn) : Omelia.
2 de febrièr, al Grand Seminari de Carcasona : La Vocacion.
3 d'abrilh, à Carcasona : La Fe.
—
—
: 'Ĺ'Esperansa.
4

22

5
6
il

13
30

—

—

à Rivèl

:

La Caritat.

(Aude) : La Vierge dins la Pasion.
à Graulhet (Tarn) : Maridage de M.-L. Serres.
—
à Castèlnôudari : Maridage de C. Esquirol.
de julhet, à Ricaud (Aude) : Sant Cristòl.
—

—

�BOLEGADISA

OCCITANA

6

d'agost, à Concòts (Lôt) : La Transfiguracion.
à Vaylats (Lót) : La Canson de la Terra.
7
—
—
: Los Morts.
20
à Surban (Arièja) : Omelia.
4 d'octôbre, als Fraires Menors de Bezièrs : Sant Francès
d'Asi\i.
à Biza (Aude) : L'Ama crestiana e la Vinha.
15
—
—

—

22

à Sant-Nazari de Bezièrs

—

:

—

Lo

majorai-abat Cubaynes :
dimenge, dins sa parrôquia de Concôts, lectura del Evangèli e Comentari.
Cada

L'abat Silvan Toulze

:

de janvièr, à Mercuès (Lòt) : La Caritat.
29 de mars, à Ganic (Lôt) : Los Morts.
2
d'abrilh, à Las Ròcas (Lôt): La Pasion.
18 de junh, à Galhac (Lôt) : .L'Eucaristia.
2 de
julhet, à Luzèch (Lôt) : La Vida crestiana.
16
à Mairac (Lôt) : La Terra.
20 d'agost, al Bas (Lôt) : La Caritat.
28
à Galhac (Lôt) : Los Morts de la Guerra.
29

—

■—

,

,

Qualquas predicacions dins sas parrôquias de Trespotz, etc....
Cada dimenge, lectura del Evangèli.
L'abat Lois Mavit

de

3

mars,

:

à Fraise de las Corbièras (Aude)

:

L'Eucaristia

lo Sacerdòci.
—
à la Palma (Aude) :
—
—
de mai, à Badens (Aude) : La Santa-Ciot\.
4 de julhet, à Felhan (Aude) : L'Eucaristia e lo Sacerdòci.
—
à Azilha (Aude) : La Caritat.
9
20
à Buicheric (Aude) : La Vocacion.

4

,

3

,

—

,

L'abat Maurici Vidal

:

de décembre, à S. Paul de Narbona

17

;

Lo Vin Novèl.

L'abat
7
18

Gary :
de mai, à Tornon d'Agenés
de setembre, à Agulhon :

Conferencias
28
itr

:

La Caritat.
»

lenga d1ôc del majoral-abat Salvat
de janvièr, à Caramaus : La Vida de Mistral.
defebrièr, à Carcasona : Achile Mir e las Bèstias.
en

:

e-

�288

18

BOLEGADISA

d'abrilh, à Mazamet

25

—

,

à Castras

:

:

OCCITANA

Mistral

e

Santa-Estèla

(ambe Julieta Dissel).
La Vida de Mistral.

En pa'is vaurés
Lo 18 de décembre 1949,

à la Societat Arqueologica de LaFerran Gaulhet parla de « Peire Vidal troubadour de

vaur,

Toulouse

«

».

Lo 18 de mai 1950, al
Les Troubadours à la
Lo 4

Castèl de Burlatz, F. Gaulhet parla
cour

d'Azalaïs de Burlats

sus

».

de junh, pel Congrès de la Federacion de las Societats
de Tarn, parlèron en lenga d'òc, à la taulejada,
Gaulhet, lo canonge Galaup, e Paul Calvignac.

Sabentas
Ferran

La Federacion de las Societats

Academicas

e

Sabentas de

Lengadòc-Pirenèus-Gasconha tenguèt sa sezilha annadièra à.
Còus (Cahors) los 20 e 21 de mai 1950, ambe granda reusida„
Ongan, la deu tene à Auch dins la segonda quinzena de mai.

Lo 24 de mars, vèlha de Pascas, es mort à Castèlnôudari,
dins sos 62 ans, lo pintre Paul Sibra, jos-capiscôl dels Grilhs
del Lauraguès, conselhèr de YEscola Occitana.
Aquel artiste
de rasa èra un grand còr e un
d'elèi.
valor

retrats

ladèlfa
rablas
en

Laisauna ôbra de
mencionarem los béls
dels mèstres de 1 'Escòla Occitana, Prospèr Estieu, Fide Yerda, l'abat Salvat, e los projèts de frescas remiper la Bazilica de Prolha ; La Gèsta de sant Domenge

esperit
d'inspiracion sobent terradorenca

terra

laurague\a,

que

publiquèt

un

:

jorn la revista Septi-

manie.
Santa Estèla aura fait dins
mèstre-felibre del pincèl.

son

paradis bêla aculhensa al

Cri-Cri.

lmp. d'Editions Occitanes

-

Castelnaudary.

Lé Gérant :

j. salvat.

�à

LAVELANET

( Arièja)

L'ostal

Escolter

a

Diant

.

la de bel
que

drap

s'esquisa jamal

VINS FINS
BORDEAUX
BOURGOGNES
CHAMPAGNES

APÉRITIFS
LIQUEURS
RHUMS

ARMAGNACS
COGNACS

PUEL &amp; C
Ancienne Maison THOMAS

CASTELNAUDARY

ie

�RHUM
GRANDS MORNES
45?

GET
S.A. LE PIPPERMINT

à REVEL (H'.'G?)
UNE

VIEILLE MAISON

UNE

GRANDE

MARQUE

�Règles de Phonétique Occitane
i" VOYELLES. — a, seul ou dans le corps d'un mot,
accentué ou non, sonne comme a français ; mais s'il
constitue une terminaison féminine, il est semi-son¬

suivant la région ;
fermé français, et è comme è ou¬
vert français ; — i équivaut à i français ; — u égale¬
ment ; mais, après une voyelle, il a le son ou fran¬
çais ; — ò ouvert se prononce comme o français, et
o fermé comme ou français.
2° CONSONNES. — b, c, d, f, g, j, 1, m, n, p, q ( toujours
suivi de u ), r, s, t, z sonnent comme en français ; mais
c devant e et i est sifflant comme s français; — j sonne
comme tz, dans certaines régions ; — m se prononce
comme n à la fin de la i" pers. du pluriel des verbes ;
n est muet, sauf quelques rares exceptions, à la fin
des substantifs ; — r est souvent muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, ainsi

nant et
e

—

se

prononce entre a et o,

sonne comme

é

—

s est toujours dur et sifflant; — t es!
participes présents et de la plupart
ment; — v sonne comme b, sauf en Prcp-

qu'à l'infinitif;
muet à la

des mots

—

fin des
en

vence.

3° GROUPES. —ch, Ih, nh se prononcent: tch, ill, ga.
laammmmmmmmmmmmmmmmmmmmmamammmmammmmmmmmmBmmmmmmt

Vient de

paraître

:

QOUDOULI
beau volume de XXXVI

—

188 p.

Grand in-12 carré,

contenant :
une
un

étude historique et littéraire sur Godolin ;
choix de poèmes et proses de Godolin :

adresses, fantaisies, l'amour, la table, la patrie, Dieu,
pièces accompagnées de notes explicatives,
un lexique de mots rares et difficiles.
Volume
"

préparé par M. l'abbé Salvat.

Chez Privât, éditeur, 14, rue des Arts, Toulouse
C.C.P. Toulouse 117.240 (prix, port compris 350 fr.)

�Pour
à

apprendre la langue d'Oc

l'École, demander
1. les textes des

tions

du

différentes

sec¬

Colège d'Qccitania,

Secrétariat, 19,

au

de la Fonderie,

rue

Toulouse.
2. la

Gramatica

occitana

de

l'abbé Salvat à la Librairie Privât,

14,

Rue des Arts, Toulouse, c/c.

Toulouse 117.240.

pris, 150 frs.).

(prix, port

com¬

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="654320">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="654321">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="654322">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716109">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654296">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 32, n° 238 mars-abrilh 1951</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654297">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 32, n° 238 mars-abrilh 1951</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654298">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654299">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654300">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654301">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654302">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654303">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654304">
              <text>impr. d'Editions Occitanes (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654305">
              <text>1951-03</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654306">
              <text>2019-03-07 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654307">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654308">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654309">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/f107c763ddc01c54ea8304251e8286e1.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654310">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654311">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654312">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654313">
              <text>1 fasc. (pp. 266-288) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654314">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654315">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654316">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654317">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654318">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654323">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20768</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654325">
              <text>FRB315556101_P15053_1951_03_04_238</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654324">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654326">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654331">
              <text>Toulze, Sylvain (1911-1993)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654332">
              <text>Cubaynes, Jules (1894-1975)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654333">
              <text>Baraillé, Marie (1895-1968)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="654335">
              <text>Griera, Antoni</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654327">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654328">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654329">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="654334">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878181">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
