<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22143" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22143?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:39:51+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143147" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/250d6295784699440271d813dc3555a9.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143145" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/677e131c7e85da6a709f4bc6d15ef52a.pdf</src>
      <authentication>5e217f40316a169dbd2cbf59fd8c8174</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="712488">
                  <text>»um. t

3« ctf

IL* Anm. t Optes

'jiffilL' '

SETMANARI DE EITEBATURA
HEBDOMADAIRE

DE

ARTS

-

LITTÉRATURE

-

CIEX CIAS

Pour

-

par

de
dans

promis dès le
de

mencement

Rien

com¬

changé quant au fonds,
quant à l'esprit de la petite publica¬
tion de quinzaine qui, depuis six ans,
a servi de point de ralliement à tous
ceux qui veulent travailler en Pays
'd'Oc, efficacement et sans préjugés.;
une

langue d'oc et en français, une bi¬
bliographie générale régulièrement te¬
nue à jour feront d'OC une gazette
hebdomadaire complète et répondant

: voilà le fait nouveau.
L'innovation la plus

transpyrénéenne à

mo--

estât

ningú, tant com per a nosalho és aquesta obertura de la
ccllaboració catalana a la gasetá
« OC », un plaer doble i per ambcIuôs -causes exactament expontani i
sentit. Plaer d'escriure per una publicació, per la primera gran pubhcació occitana, d'ésser llegit en les /er¬
res d'Oc que viuen sota sota el cel de

Fiança. Reprendre

una

est un

m
1

*

111

v&gt;1H

1111

*

m

;

nos

sœur et

Wéjà majeure. En fin de compte, no¬
tre geste n'est qu'une réponse due à
ce vaillant
peuple catalan qui a aidé
son cœur

et

de

toute

juste d'oublier
ià l'heure des vaches grasses ce qui
t'est passe aux heures de danger.
A vrai dire, cette collaboration ca¬
talane se- réalisait en esprit depuis
longtemps. Elle était faite de cette
chaude sympathie qui transforme toutes nos entreprises en œuvres frater¬
nelles, fraternellement aimées. Mais
i! était nécessaire de faire davantage
et
la logique qui commande notre
effort exigeait que, dans nos colon¬
nes, à côté de ceux d'Auvergne, de
Gascogne, de Languedoc, de Li¬
mousin et de Provence, ceux de Ca¬
talogne vinssent joindre leur propre
expérience et faire vraiment d'OC le
porte-voix de la Communauté Occi¬
pas

tane.

Le souci

d'équilibre qui a prés'dé
Jusqu'à ce jour à_la rédaction d'OC
restera, dans l'avenir, l'un de nos
soucis essentiels.
OC paraît aujourd'hui sur 16 pa¬
ges.
Nous avons tenu à ce que ce
premier numéro hebdomadaire soit un
salut à Barcelone.

Nous publierons, suivant l'occalion des numéros de 8, de 12, de 16
de 20 pages. Suivant
suivant l'actualité..'
et

l'occasion

et

vers.el zènit de la nostra histôria.partscular i vers la més gran realitat oc¬
cidental ? No obhdem que radiquen

nous
tex¬

França algunes causes dels perills
poden menar-nos a tots, al revolt
-d'un gran naufragi; és, per exemple,
un
mal, que hom deixi latent a les
vores del
Rin el problema d'AIsàcia, i ès' un fet que, aquest, tal com
d altres perills, no per més embrionaris
menys reals, nomes pot ésser re¬
a

que

El retrat més recenl &lt;Ief
I egeu a

M. A.

aux

la seccio

«

Cassańyes.

exigences du

d'hui.
Avant de clore

lecteur
cette

Les Arts
s&gt;'

'»

r

tionnaires de l'Editorial Occitan,
S. A. R. L. en formation, qui pren¬
dra en charge toutes nos publications.
La question occitane est, à l'heure

actuelle,

une question d'organisation,
c'est-à-dire une question de vo¬
lonté. Ayons la volonté de nous

oiganiser.

Rien ne prévaut,
Romier, contre une vo¬
lonté mesurée, c'est-à-dire précise,
s
appuyant sur un raisonnement exact,
partant inébranlable »«
«

écrit Lucien

rnestic

signal per

(Clixé Cabanycs).
-

segles ha trencada ; cristallitzar en
formulacions actuals, tornai humanissima i moderna la
llangorosa momifiset

déclaration

liminaire, je fais appel à tous ceux
qui veulent participer à nos travaux
autrement que par des paroles et je
les prie de bien vouloir devenir ac¬

a

pintor Joaquim ÁKIR

lesludi de l'obia àçl

»

d'aujour¬

.

Dans chacun de nos numéros,
présenterons successivement des

activitats ciutadanes ?

qui propugnàrem, propugnem • i
erperem uria profunda renovació de
1 estatisme espanyol, que faci
possi¬
ble una més real i magna unió i una
total eficiència de la vida politica peninsular; els qui en un estadi encara
més ait gosem d'aspirar una vida conjunta de l'Occident, absolutamént necessària per als interessos capitals de
la çivilització, per què no mirariem
amb; bons ulls aquest adveniment occitanista, de la prosperitat del quai
poden dépendre els passos dècisru»

*—

tout

nostres

EIs

&gt;—

volonté. Il n'est

les

tes

problème de notre grandeur future.
C'est donc du point de vue Occitan
et parce que Occitans eux-mêmes
que nous.avons cru devo'r inviter
&amp; collaborer régulièrement à notre tâiche de renaissance les plus éminents

la France de

propugnada i activada per la
simpàtica publicació que. en refor¬
masse, ha crcgut un deure de
recaptar la més assidua i
compléta collaboracip dels catalans de Catalunva, de
Vaîència i de les Balears, ço és, dels
occitans d'Espanya. Pensament i es¬
perit que bé mereixen la nostra més
càlida adhesió i el més vigorós esti—
nul; puix que, per què no apiaudiriem dels altres allô mateix que entre
nosaltres- celebrem com a nord de to-

«qui envisage l'avenir de la France du
point de vue Occitan, le seul, à no¬
tre avis, qui ápporte la solution au

sa

M'han dit que era aquest i no alel pensament dels directors d'OC;
m'han dit que era aquest F
esperit profund de la renaixença nacional occi¬
tana,

hebdomadaire français

écrivains de cette littérature

nostre

tre

lima històric»

initiatives.
OC

.

ties

'

es-

esperit. La Providèneia, que ama de lliurar una faldada de roses per cada nova coronaciô
d espines, haurà volgut de retomar així a la Fiança dels décrets d'expulsió d'ordes religioses, milers de
veus
per elles iniciades, a les quais
plauria avui de veure-la profundament
renovellada en comunitat inexpugna¬
ble i rectora de l'Europa de demà ?

per, a

caractéris¬
qui sera faite

désormais dans nos colonnes à la Cul¬
ture Catalane. Pour éviter tout mal¬
entendu que cette collaboration pour¬
rait faire naître à l'esprit de certains,
nous tenons à déclarer que cette col¬
laboration n'est le résultat d'aucune

coopération

.

Des mformations occitanes et. des
informations générales, des études en

ré¬

cresquérem i als dictats de la quai
badiàrem el

eixam

remoros

.

X" 112

ÇA RB OXEEE

de définir

sentiments i d'idées d'un
ment historié déterminai haurà

de

de la langue. En sorte qu'OC
sera
une synthèse occitane dans le
temps et dans l'espace.
r

tane

part

les Maîtres Occitans

tractar

-

França

„.

Poques vegades corn aquesta
l'escriure i el
i ôrientar el

ques

gularité d'exécution, une amplifica¬
tion de moyens qui puissent donner
le fruit que l'on a le droit d'attendre
'de notre effort pour la Culture Occi¬
tique, c'est la large

les terroirs occitans et,
section de philologie qui

les plus éminents de cette branche de
la Science, nous publierons des étu¬
des et des textes des différentes épq-,

n'est

Une méthode de direction,

une

tenue par

sera

année.;

cette

tous

tes

Voici enfin OC tel que nous
l'avons

VI* Année.

per /a sep

Isntaël GIRARD

r"

'

'■ "

SPORTS

Occifaiiia.

renaissance

mie

'1

&amp; Gatalonha ainb Valencia &amp; Bafears

Toloza, lo 7 d'Avril de 192S

JV° 112

0 frane ftli

ESP O RTS

SCIEXCES

ARTS

Os-gane «Sels païzes d'Oc s Auvernha, Gasconha, Lengadoc, Eemozin, Provensa
11' Annada.

-

"

cació que

perdurà d'un rie passai que
fou, però, de gran ventura, son,
evidentment, tasques temptadores, soh-etot per un esperit a qui el seu
temps i les contingències patriotiques
donaren el gust d'aquesta mena de reencarnacions. Confés, perô, que aquesfa fora una temptaciò sense aies,
si a l'amorosíssima
deprecació i esmerç germanivol per una nova, simbolica ressurrecció de Llàtzer, no l'acompanyava l'allra gran passió de seguir vivent, de penelrar, àdhuc mes a
no

.,

.

fons i

com

a

cosa

absolulament prè-&gt;

amb el màxim desinterès, la madurissima cujtura a l'ombrá de la quai
p»a,

çoit

en

un

sentit occitanista

; ço

és,

en

federalista, o sigui, encara,
per França, en l'unie sentit que ga¬
rantira a aquest bell pais on la Llibertat es cómplagué de viure i de
un

sentit

fruitar, la seva més absoluta segurelat
(no la precària seguretat de tractats i
pactes amb partenaris estrangers als
quais el sol titol de proteclors repré¬
senta ja una declaració d'inferiòritat
i una temptació) i el goig d'una nova
etapa vers la codificació d'una més
gran

llibertat humana.

De

cara

tôt

arreu

als ideals

europeistes, no
políticament lúcids, però
no per aixô menys reveladors d'un nobilissim estât d'esperit de les iiov.es
promotions intellectuals ; en front les.
contingències futures, el fédéralisme
pot esdevenir, a França, l'urne natio¬
nalisme claricidcnt i possible. Després
de 1870 i fins a 1918, hom compren
que un misticisme patriôtic fet de lea

�oc

gítîms

*t

l'interior c •
çnemic i els se
conscients cSV 1

rcc

M

.

llibre del '

ho

I

prova

.

errr.
Kiifre

•

ic

.

in-

o

.

Ripert

en

de les Arts

amb França
cia del mon e:'
Ira la tirania. &lt;3- i impérialisme

»,

con-

ale-

fils horitzons de

') escfeix les per¬

•

COFJtìTE D V'ô

de 1370, engrandidues i el près!
da, més a rrc :. 1 'à-ça, d'un imperi
Colonial (del n .1 'es fees grans provincies afric:no • eûi erràniés caldria
pensàrles cqm a p ii!;s deminis iuturs
connacionals i'r r -, s) ; quin obcecav a.sa
els estadistes
rnent estrany
îrancesos a r
r cavant
els proci S pclitica que
blemes d'or
se'ls présenter, '"n eri.estament que a
la llarga podr:: ii.- -,a:-!o aquella consciència iminciri tus en I'hora negra

la salvà

■

?

Sembla ope n uesies consideraçions elemenia!:, r.'a ~én iampoc estranyes

al s

gaseta.
tim 'la

ver.!

nostra

adhesio ? Fil
cl

nostre

franca i absoluta

'

y

.

mteG.s

Vcî-~
de l'una i &lt;

comanen.

sia

d'aqùésta renovada
a ca'.drà que repe-

prorre

Per

;

França,

e

amor

s:

l'Occident

ens

la

la gent occita1 altra banda dels

■;

*

per

ii

Pireneus, lliiuc \ a i'ardua empresa
d'arreconar Far:-; rrc-, d'aotre rèmogpt, • d'esvonir r--; ambres, per tal que
Un viure polîtic o'ordre n és racional
î positiu, resper'iitìs i avalorador de
^îotes les deus de civ ii'.zcció, de totes
les cultures,

-ixi la vida c'oHecti-

rr

yà deis pobL- ; de la Germània a
]'Atlantic. Op. veexirem.primer } En la
èeva

«

mostra

lució

Filostíj.a' poji'Jca &gt;, Comte es
pess'.mis'^ sobre la ràpjda evo-

la péninsula ibéricai.
Res, però, no
V s/I. Avui, tal com
iáeu anys lia, rerslsni la' consigna salpolitica

ce.

yadora : cal que l'Occident futur
gui obra nacior.n' :ìòïla.

îâ

sr-

I aqueSta, i ::a altra, sera, encara,
nostra ccn'rie-\:::.5 la mes efectiva

Mme veuve ¥■■■'■

î la Ventura dels altres.

'&lt;•••

maneto. Reine ifei i
AmbassiHÎeûL's il.-- s

:

;r

'

•

. -,
•

l

••

Ber.iiird. .it«v n"

M. 1

MM. les M.»

de

Provence.

8EA1IEM
Pvcmes

MM

:

)$Lm*

Froîiiispucc de
1.«

V* joîtanç

IM

—

t.

Gapóu'n-.

boulevard

Nolie-i;

nom.

La vento d'une

tenance du livns'i"

:

•

!

'

i

-

P:

trésorier, Albert

Membres.

i.

'

—

\--r.T

-

1

:

.

Félibrige : rAradéiy
le Capitaine &lt;L' i' N
les Chefs Taiiib"!

-

ci Poui.i

l

G

:

Maillane et .M. nM. Mai'ius Ii.uiio -

M
'

:

Ces c., : \ Ci li ,
i- •
.r
-M l.swti uns ti:
dcíinitif. Los u
-

tlro

ippl" ■
livemerii et à la ».î; ••
liante taraité. Bi
» •"
officiels du Conité u lu¬
|&gt;s

suivain

cret

du

Le

.

vient

n

".•••

"es

rau-

dé-

au

i:k-:

FéSibrig.-

d'officielles assUi

'lb'. Il

-

v.-.d.

s'a-

!'a:; ••

.

c&gt;er:,;.:;&lt;

ve-

.

-

ù'.icGi.

•

c-

•.

ta?»•-•»&gt; d'Oc

en

.

de F réàé ri c

M i si

v

v

d

••

valeur éducative, ainsi que lé pr'^.n':sait Jean Jaurès, ce latin, prHieia-pésí.Ri'

.-.•plcmbre

jj'uH enseignement poputiiî:-;- bbamue.

18.30.
Des

dit

:

esprils mai
Ei

«

Initiés

savaient

mûrissait

en

».

pouiiau

si G-:

pour allumer le r:
&lt;V son cnlQur une

f.'Fii

'.i

•.

GftjV'i;M

appel du

y :

"qu'un

c! rassembler

•

et

nmiibrcuse

-

;

..u

est

prouve in
désir "de bien fît i

i

comppsiiî.-n .i'.• t

s'en ce de MM. Yiitè

■

v

« r.-

!,

.

:

ÀlîS-'s,

din, cl? Cassis
Bessai-, d'Arl
Scyne, elc...

;

'-:

Ruât,

'

~

FITyè;

•!.■•
.

J

d

.

Fairout,

•

F,

'

•

■

••

'

.

R a-t

:

; ■

!'Fý.:ií!èras :
: i' r--.• :. 'de
r.'a

'••r-';-.:.' présii'"'"".niuîV ; M®
:

:v;;:jruv.ux

-

.(TAvi-,

i&gt;:
C

J..;ïvo.

.

entrafi
.

Une

une
.

P: •.-;&gt;•

.

ni

fut

0a--: Mas

dureront

une

s

-

■.

s.-'

• n

-,

e:

.

•

-•

r"-.-'--

•

' - aupopulation,, ua.e J • M! .u-,

et cle la

te mànifcstation

pays.de eedut
pérance.

«

populaire.lia. :■■■ la
Copa » .c: ••••;'

qui"

p

-

au

y--,-'

la eiiami

•-

Les fêles

se

terminer,•:;! i

'suivant, ?c Cassis, g: :
i'-iiumblc pSçiieur. Cài-nd
.

y

ïôus voudront

.

•

■ :;•.(

.-

celle

vers

celui

u-

n

qui

\ « «&gt;

!a

v:-:x

i

hruag

qui fut le père ci '
'Coîbiîâ aspirations

3

! loiafi i *

soc

jo,

il«-

Jcsep Ì[I. de Scgarra,

.c

cor, ni ii' pistelcwié el
la força hipnbiica del i-.-cu

l'espas! a!

cacell:

ccncc

poize Bel. Sé I'hora que déserta, ■us;t&gt; ur'
baiTTU.ç jïorejal, ci lou de marger'dc* fiel
peu del pedcsìál de Neplú. Mu! per tem¬
ple,
ailargarà Jeu ccrdimeire.i ci roìl i,
cir.b l esjorç que jarà pei r.ccobrar lu i'-sicu'ia, el doblcgarà com un pélican, ú'údmil versos sOla cl bec, çs una loua mP'fa/
de paix. Em renfaré les mans an b la liée
més para de les cabres inUnlaiiycn./.' s 'et
Bergadà.

!i®i®i*ïiiati«ïiss
©ccltanes
EMMANUEL

pcèíê

avons

appris

Emmanuel

ALREjAC

avec

m ■

'«.(

décédé,

le

regret

Auréjac,

!

&gt;

dernier, dans s'a propriété do
Theriné, à Cortc'e3,rygues (Lot-;.'' -Q r-

30 janvier

p

rcnr.e), 11 était né à Villefrauciie-de-Pv.iucr-

in

1849.
Après de for tes. études en .ptoyinco ci
à i'aris, i! avait débuté au Lyc-ée de 4 «•
be» comme prof esse ur
EUctonquec.

'défense 'de' l'ordre, do l'équi:: biv. ,de ta

beauté,

Borné .En

la
1

jvo

hi

/e Pelai es lapai per una mò&amp;i' cer¬
mans de eelnioide qmpuiqdes.

Nous
.

c! Vcl.

noniçs

■Es una concicciô. El cerco temps ha.
corriols del parc tel Marqués d'A'-Ijar- :
entre, uns 10s r/Mlûmi'ni i una jonhma moila
Sera un- duel singulai : line el propE'-f.
de. deixae-lo nuit, Venjança crue! i Eu l&lt;

g

-

,

unir I

Je

yie

i'.
Dis Àups i Pir.cr.èii c G
»,

carrer

ciacarc

■

■

arreneo

M,

poèto, .'aura', lieu,, avec 'l'aMe

.ï-econnaissànôe

frappe d'une, nu;.!. M)é commëino-

Li

jau-'é,
.sàdic, carregal, 'misérable,
amb la peiila escaia i-c.mella. El Ions

-

'

y,

cor.

.

s-

Lorceau, terme- îU-.::

celles qui S'élèveront on
a

e.vcellenle

:

visite à ia, noble r.-

íQÌ'ités

gî$5

OFFICIEL'

•

de ja

\r-

COWàSEfiSORATlVE

ET TJMBRfc-POSTe

•«Tri

autre

C 'cle au-

.

:

•Dans la même journée, ??•;•"»
Tut «f à' la ca.poci! \ iba: m '
• •

"-Annslasio;

pie

qui

sardos

Fé'ibrï-.

v

■

de !
1&gt;V

d'Avig
Raimbaud, (l'Aix, et
F.

P.

rniére fois, la

veuve

Gv--

or.Gi-ur.

.

,T au-

'

fît!

F, yrisirah
;

d

.

;

ge ^

Gombert

:

n-

Mme et M. F..res: ynie Mourjt' -.
E. Bourreîly. de !'F
de Draguig' an : p; •

Ber-

]&lt;:■:■ -•
c

a

.tvsepb

ge,- "ou naquit d'AdelfÎd1. f: • i'MVGv
Poûilinet, rc .ire cle Ma:M rne: i' . .r-'
de maître Français. Mi-a:r'X 13 cycle de monifestát!

Joseph

•

rèi;e-e.::-.:

Le 3 seni.enii'i

la pre-

:

J.-V. FotX

/Icor de la ciutal

tifia

Bnui.

s

E^FIW, VIÈ'WOROMT LES FSTëS

dont on

mé el

1

,

Irci

l'universel roman'islé.

de GK-■•'.

H€&amp;r€:el&lt;&amp;m&lt;aL

pc'.rlà cscala pMéâà del Ccrmcii n:J, ■■m
de les boires del 13 r 14 de gc
i dçh guants de blatic impenneab: : deh
guardes rcguladors. hingú. S'e*-fcrçaiú&lt;i a
deniasirar cl conhari els reclaciors de e Le.
Nccbc » : no, rr milja nil, a la Plaça c e
Calaluvya, no hi ha hagut mai r.ingi.í. il
aquella cella, lola de negre, que simula t-;i
son lelùrgiç al peu de les cscatcs
d'cjH'c-Ja.
à í\ -O.P) iVo haoia abandon.at mai ta metia
peiila cscala oermêlla. Em en!,
interroger,, amb urgèneia, aquéll eaiiiûl
ici i géologie. (Darr.unl l'eslació o;Aìa i'e
Suîiià s'elcca, a 300 melrcs, úlìa coin,-tira
de joc. Crcuen, datniin! la manïarda
•
i'Holel Colom, uns occlls g)ocs que etdisplcguen en jo'mació inililar. Llcgf &gt;?:■■) :
FHApRU, .EAORUP, ORUPEA. Es impossible
ccnfegir). I lôs? Enlfc jo i la Cella h; Es
plciilejal ioi el misieri de la ciiiial. / ni-&gt;
5i cm respongués sabria com mou c h l'a¬
vis i els ulls. Que hi jeu càs, dei? C c. - -•
la faç anciana a t'àcés del cet nçgre, ci*
pesspisim. I vós? çridq, mes jori, per
ccra
gaàa. Pero la meoa Oeuf ressona, ai
mig de la ciulat, com la Ceu de mil triops-

sa'.it,- monstre,

,

Neu-

.

dehors du bure.di

en

lira la

n-

ivein-idu-

ront 'acceptés' avec plaisir1 coa •
-çîk.x
els mà'o'otis capables de mnMpr i.-s pé
res spirituelies d'une jus le-adm"

ilh-'oirerncnt,
et
c1 t lé
lin
.avons "noté,

c.

AÉROPOSTiLE

p:t rnor

hdmmag'es''d'autres personne-k-s Mmu s
collègues. Les noms d'Emlir Rm. •ï. &gt;.
distingué professeur, de Jos pb Au .l de.

cle Pierre Azéraa, brillai;!

'.•.•mU as.scrn-.

qui

ce

Toile

!

.•.si l'on peut

l'cxpréssicn qui •■
dire, celle prorniè: e ■
bléc où l'on discïih

'I

rav

M

l'apôtre clu régionalisme. - •
Loubeï,- pnfa.ligabte piomv.-:

dévouée.
Et maintenant

.u-

-

les

.Touv'eau,

ris

é- ui mr

i'-

par leurs rcinfbuis

tèrnalionales, provoquer

travail

'•

m:

•

nages pouvant,

Les moins

'

u

j

s'ousïïription), sera confié a des, ,.r-

Frédéric

dr

Mistral ? y peus&lt;--1-

Le Livre d'Or( mis dés

..voient

•'

:■

le e.-ni,-;

GENêRALE

xal

■

.

s eh vue de'
git de réunions p: ép.:; ,G(
la célébraiion, en 1
il u Crnlenaire

COMMERCIAUX

Milja nil : Plaça de Calàhuiya, lie !:il'escala rçcoizcda a les jiedra -aigudes de l'cnderroc de l'cdiiici n' ÍÍ, —.
Pallais i Gamandé, conshuclors. Es -■&lt;:a

d uo

•

ufï terrien,- un vrai fils .G- i,-.
Nos enfants du Midi.(uunn lt ■
J
lieux textes, exercice cï'i-:
é.xc&gt;t ente

d'-rnièrement

t

)

;

France, 0,5(1

P3aça «le CaîaS«aíi*y.iQ

'

;'i leur

uniif

-

'•

•

.-i rm-

Cette notice écrite par tk-:« fç.aii.ia'?
do rEnseigaement, sera iira-iic!Picgue d'Oil. Ainsi, tous 1rs «•• "iVÍ-'e
Frafîce auront ô leur porté-.- ■ •
qlTe "exemple de 1',homme vceíucúá, uni
'divinisa sa-province et fui. -a--ud j -ut,

iri'-i.iinaRes

—

'

juin

10

ne.t

i

:

1, Rue Vicior-Hugo, T-Ju!o:i*e.

per

pour Victor-Hugo.

famille
noruixia-

la

■

scolaire

franc*

■

mortels cSie-fs-d'œuvrc tlu péi distribuée' clans les écoles eo.n:-.-.-n fd

Je- Cêllltlr.:vs un ,or-

i

notice

25

:

Le numéro

—

-

publiée avec portrait m- '-'-Mrj! \
accompagnée cle caries pi sle'.-s • •. • eSentant des gravures insub-a-s « - im¬

I !•i

'

Cl

Misli'itl. nar ex.

nes

Une

France

?

Sera

deyrciiit être

r

—

:

-

■

eilane".

de la
Timbre ;
Commis-

éi

ta

les Sociétés

toutes

entre

ui'-Gons

la

Médaille : Gonutd.-.Gomraission du I. • •
sion de Ma Presse.
ÎN\ R.
COniDléiés.
pòseïfi ne

di

A.

u

"du par Un Comité consiijné à -cie fin
et dont ÎC3 bénéfices •séráieo' répariis.

Marseille!

5'.

E. A. J.-I

Misti'M
«

28.

: -'s

;sg":

timbre

BARCELONE

.Lûeisna,

'

.

•.

-

-

-r.

r.

-

un

A

Fiance

—

124.55

MAROC, E* ALGÉRIE, A DAKAR
I* Â^ÉfliQUE OU SUD m AVIONS

e-

i

nôtre

Posut

KWVOYfflE vô* LETTRES «t COLÍS
•

tée

c

an

priiela»,

GOHPAfiNIE

r--é

Concours sera

financier que

Rue V iciar-Hu;i. L

-en

Mais, pas ur timbre off ••-G

S--ié lé
(lu
i
Pi-; s'dents
i
! le- Comités

a

'

-

Maire

le
de

•

Yieux-Marseii!.- ;
des .Syndicats d'îi'ii'. :
'des Fêles de Prov.-:

Commissions.

o'-ines ; les
i.r'tV liées
au
■uMaiseille ;
? : ; mu
Gardiano;
: le- failli lie a

el

•

était plus.

iinfb're Frédéric

Vi»

Ir.te relia lige,

-d.&gt;:

l'emporta'sur'le

un

ral et,,,

remis
de
' d'EscOlo

u
&gt;u

-r

14

di

s;-

awcifaj
CR'CiCA.

l'E

-tg;

±-

actuelle, qu'il h'est paioi
Êornpfc'ridce le fcénéfice irnç.r,.

(le

:.r?

ijératix de

?d

•=

Provence : 1rs S;
i •
Maintenance
:
I - 1
de Provence e! d.\- !•:
Présidents des m •:

Mistral

drMonl-

v.

d

,O.C» a dit Ifrtdessus son
?-(G '
par un souc.i l'oi gai .-r" .
. ; a
que',
iOn a tant tic- sens prMifft: -. ■&gt; .!"'•• u

;

G.den ;
lent
cle

i

•

se:-

ItT'n timbre officie! ife-Hléric M .'r,--- .• :

rige,

i'étibrige.

l'Esôolo di Ciii.'iitco.
ri cirer, MarseiRC

Mainlenancë

l.'élii

i

■

-

F

ABONNEMENTS

du Midi de la France.'

fes

Àn-

•'

:

bientôt entre tous les

RÍ MainGre. gé-

-

-

•••

Donc,

Prbvefiôy

•
•

•

néral. Louis Bérín I, i
&amp; Vaisori (Vnnebi-:
:
toine Coriio MM.:

Georges Rebo;;!.

d

;•

C. C.

le client et l'aGi-dr.

nombre. Ii

itcy'nier,.

.

15

SERVICES

éteugm---

riO Mistral ? Alors lourde

-Pi'óveń.

peìtt-CÍre

c'est

%

ClUiCJOE

( Haule-Gaionne ).

23.

- ;

ture

1?.

t ouiouse

Un

L'autre camp

Wi'son,

an

-&lt;•

.

ACicWCE'J

BÉ

DIRECTÎON
Plice

?

mais

MM." Mariils

ï'é

;

&lt;-j

î Si c'e.v pour s or
ôn nouveau, pour illustrer
au
est-il nécessaire d'essaye- a.v:
i-'

i» v.ven-

y.

vice-piT.-;&lt;lrMSyndic de Ja .Mnii '
ce ; Pierre Azéir .. ce

mettre

ART»,
arts,

i.n f.r.atlra,

D'iN'FORMACiONS

BUREAUX

proportionnelle k la val

i'rési-

ni Villes

-

-,

-

Jouveau.

MEDAILLE

ISditorîâil Occitan

nr.

-

-

Yalère Bernard était en
qui ne •voulaient, pas. t'i-

Va-

s'étaient- fait esçuscr.

5 Francs

Concours

té pour
Bureau.

gnon

€A»ÈME

e-

poiiciai'!,

Devait-on.

;

D'.ict;-CC4

dente d'honneur de

M.-i:. 8IRAR0

Deut camps,

Ne.iiac,

-S
•

'

-

Goas:~.ë:

Mme
de

louable inittaWve.

;
la

i:ii;aise ;

y.

-

'docteur Ciémc

ÎSEGilIOA

!■•

•

'

Gabriel le d' \r, ur.xi:
dents des Cm
;

M:

lîè.ircrGa•
Bré-

,

i'-

-•

•

l'Ar

hi y,

•

.

r-'!:

.

députés

i

poulió du l'ei:i&gt;;!;-•■•

Palier».

l'ÌÉBà^láńftina

T •-»

dé.i'q tes .e-:-.:.
què: ïes eoilecliomuîurs- -e t
u •—
rqat pas de faire, eociu'fj-e.-i ,■ • e

dé-

s

...

■

■

tas, P. Fo.nl.m. A..Elon
J. Giorcjan. d N
«S s»

•

•

; MM. I
de Provence ; Ai!

ce

:

Sénat

:

•

•

putés

P. Boúrgel. ý. ■

les.

de

•

M. le Président ti'

mond et MM. G.

R..U-

nuitllque

ié ministre dé
M. Georges in-y--Marine ; M i-- i'

1ère

"vi

.RMU-S

I

-

.

^r.. le

MM.

:

•

■

;

i!

-

■

Président de In- H

icj! móviment i tcÌSectualistade la Pan-

Europa. Pcix \ié; si algun dia els
poîrosos Esta-: s"' Un ils Euròpeus hall
p esdeventr una verdurosa realita't,Caldrà que els l:a;;i precedit ûna proÉunda reorgànitzaciô interna de la
yida politica de cada Estât hodiern.
Qualsevol altra rolucio a base de I'actual estât de ccces, r.o passafà mai",
hé d'un repetit iricńí de Santa Alia'nça amb què els ventedors de cada
épopeia traclave.n de peipetuar l'usdefi'uit'de Hure «i-arys i expoliacions,
hé dels lié vols c uirrérics amb què els
yençus voldraiî ii ridar iluf infortuni

que

têurs mahifestéût

'■

•'

TativeV Ta'ôfiipi'esseineid

.

LITTÉRATURE,

DE

o'ifífOHAIÍTIONS- ET

Sl'OTTS.

Kl

KarORTS,

el

many.

Ara, però, a : a
3'Est, recobrac - •

I!I ilÇiOMADAlRi;

riTMANARi

i nosaltres

•

! -,

Mistral

Le Cciiiemalre fie

Mistral ho

1, i'hora de la
;ùí. la conscièn-

reconeguc-r

gran

l'anlonomasic

n'essables

.'o:s

:

;

icomprengué ai h
•

se

r-p,

à

mateixos en

altra preoca l exterior 1

icta

gués,
Cupació, la de

seu

S30- 1930

oîració, mantin-

:

propos F."
per dan u

iio ; vi m ; s

gue en

.

�wiyg

oc
Nommé er.siilte

au Lycée
Ingres, à Monprofessa dans celle ville, où il
se comptait que des amis,
jusqu'à sa reto-aité, en 1907.
Emmanuel A'.iréjac se relira dans sa pro¬
phète de la Thurine. 11 s'y consacra à la
sculpture et a la poésie qu'il aimait par

JE&amp;gueîis

tauban, il

-

des sus tout.
Il avait publié avant là guerre
cueils de poèmes: Camœr.a et

deux

L'obra

«die

ì'A/mańac Carsincl.
il laisse des inédits importants.
et

/1UVERGNE
CLERMONT-FERR AND.
A l'Aulittéraire : Aux conférences ce
Í'ìAl'VÉSGNÌ: littéraire, organisées par le
—

.VERCNE
•

Dv

Balme,

Lançais
'M.

sur

Mario

nous

avoiis

eu. une

causerie

en

la a Bourrée d'Auvergne », par
Versepuyi de l'EscóÌa Pèire-

Cardenal.
h
La Bourrée, dit-il, de toutes les .dan¬

populaires est la plus vieille. Bien
qu'elle ne soit plus comme autrefois, elle

alguns escriptors occitans amb l'acòmplerta pels catalans, o, per dir-ho mes
exactament, el fet que efs catalans estiguem mes avançais que eis occitans
en la tasca de
redreçament de la llen¬
gua literària, lia fet pensar a alguns
que podria esse: intéressant per als
lectors de la revista OC que eis fos
explicada la feina acomplerla pels es¬
criptors actuals de Catahmya, i es per
això que he estât invitai a coHaborar
aquesta gaseta. He estât, aixi. pre-

en

ses

reste
race

le miroir de tout un pays, de toute une
Il dit ensuite les influences des

(Maures

sur

la vielle

ei

rythme

son

et

parla

de

aussi

de la chabrette, les instruments

qui l'accompagnent. M. Versepuy acheva
nous disant quelques bourrées. Un cha¬
ire taire, un liiçiai.-e et des danseurs vinrent

en

'

ensuite illustrer

celte

causerie.

Excellente manifestation, -longuement
L. L.

ap¬

plaudie.

GUYENNE
MONTAUBAN.

Jeux Floraux

—

i.'EscOLO CaRSINOLO

•«

de

Tous les dia¬
concours qui

lectes d'oc sont admis à ce
sera clos L 30 avril 1929.
Pcésie : 1" Un sujet libre;

2° Un sujet
Le Chasselas. — Chaque poèrne ne
devra pas dépasser cent vers.
Prose : Sujet libre.
Les manuscrits ne seront pas rendus. Ils
-ne devront pas être signés, lis devront por¬
ter une devise qui sera répétée sur une en¬
veloppe cachetée contenant l'adresse de
imposé

!

:

auteur.

_

au sous-capiscol Er¬
Péfouïque, 34. avenue Saint-Michel,
'Moniauban (Tain-et-Garonnc).
RODEZ.
Concours littéraire,- a
L'OCCASION de la SaINTE-Es'1 elle ; Un
nest

—

concours

est ouvert

dialectes d'Oc.
1° Histoire.
toire roueigale.

limitée,

pourra

adressée

en

un

RODEZ.
sa

cù

sont

Eiude

admis

tous

les

peint d'his¬
(Cette étude, sans longueur
être écrite en français et
seul exemplaire).

—

—

sur

un

La Sainte-Estelle.

—

Félihrigc célébrera celte année à Rcdez
grande fêle annuelle : La Santo-Estelo

le dimanche

eL

le lundi de la Pentecôte.

Le groupe c. Lou Greî Reuergas » aidé
le « Comité des 1-êtes du Pays Rouergat -, avec le généreux appui du Conseil
General et de la Municipalité de Rodez,
est chargé de l'organisation des (êtes qui
pa;

vont se

dérouler.

Les

danseurs
do Bagnères-de-Bigcrre,
les Tambourinaires de Mireille venant de

Toulon, la troupe d'acteurs « La Lauzeta »
ide Montpellier donneront le branle et mè¬
neront la fête qui comprendra à peu près:
Un défilé de beaux chars lumineux et
veillée rcuergale le samedi so:r.
Le dimanche matin,
la réception offi¬
cielle des Félibres par la Municipalité, un
.merveilleux cortège de toutes les dames et
demoiselles costumées,
des félibres, des
Sociétés artistiques, venus apporter leur aide
précieuse, de la musique militaire et des
«ne

Sociétés de la ville.

Une messe
Cathédrale avec

célébrée ensuite à la
sermon et chants en L ligue
sera

d'Oc.
A midi,

grand banquet.
Dans l'après-midi, (a .Cour d'Amour
aéra tenue en plein air sóus la présidence
de la Reine du Félibiige et du Ca'pouliér
du Félibiige.
En soirée, au lliéàlre, sera donnée une
pièce rouergate, « Molins d'un cop èra »,
tirée par deux fidèles Ruthénois du roman
de Fabié, « Moulin d'autrefois ».
Le lundi matin, jeux, daiiscs, musique,
cortège. Dans l'après-midi, une vaste ma¬
nifestation populaire.
.

i

tre

et

gat
corn

d'explicar-vos.

arnics

occitans,

hem aconseguit o êstem

cl'aconseguir

per

a

àî caialà allô

punt

que

al¬

d'entre vosaltres mtenteu dtns el
domini occità. Í bé, jo em penso
que
no cal pas
que ningú us ensenyi el cami a seguir : he
ilegit, d'escnptois
vostres, articles que em demostren clarament que heu
agafat la via bóna; i
no fóra pas escaient
que un foraster
pretengués fer-vos c'«e guia en la resolució de problèmes que vosaltres coguns

ïnfinitamênt milîor que no pas
elí. L'única utilitat que pot tenir per

neïxeu

vosaltres la coneixença de la tasca
acomplerta a Catalunya, es -que eis
résultats obtinguls per nosalties us serveixin d'encoratjament, us cor.vencin a tots que l'obra que einpreneu és
perfectamenî realitzable. Que henr aa

conseguit eis catalans fent el

que vo¬

.

Adresse; les pièces

Le

lasca empresa per

Le soir, deuxième représentation au théâ¬
des « Molins d'un cop èra ».
Au ccurs de ces fêtes, la glande amie
Reine «du. Grel Rouergas, f incomparable

|pmm.a Calvé,

fera entendre, et noire
en langue d'Oc,
avec sa troupe, la délicieuse saynète ; « La
èolcnca », dp noUo Moulv^ •
se

délicieux Galy interprétera

t.na

saltres

de fi:

tracteu

ara, ço

és,

acom-

pliiit una obra de depuració de la llengua parlada ? Formar una llengua litèrària una, que convé igualmeni a tots
eis catalans de Catalunya, puix que
de tots es compresa i no contradiu cap
fet essencial de llurs parlars, llen¬
gua

literària

solament amb Fadnombre de divergènmoríològiques que no trenquen
la seva .unitat, convé iguaîment
que,

misstó d'un petit
cies

pas

aie catalans de Yalència i als cata¬
lans de les Balears. Bastaria, en efecte, que eis escriptors valenesans fessm una obra de
depuració paraUela a
la realitzada a Catalunya,
perquè,
sense haver-la
pretesa, s'acomplfs una
quasi

identificació del valencià escvit
llengua hteràna de Catalunya,
amb petites variants, es ja l'em-

amb la
que,

prada pels bons escriptors mallcrquins. El cas vostre es anàleg ai nosire:

mentïe

cadascun de vosaltres

es

complagués, com fèiem nosaltres mig
segle endanera, a acolhr prectosament i àdhuç accentuar en el seu Ilenguatge escrit les més
insignificants
particularitats dialectals del
lai comarcal,

îlo

en

cosa

serà si,

que

s'ha

catalanes; p-erò altra
dins cada parlar régio¬

obra de depuractô, — depuració morfològica, lèxica, sintàcticà, ortogràfica, — que es
una

trobarà ésser una obra
de les diferents parles

d'acostament

occitanes.

Nosaltres hem hagut de vèneer

gros¬

ses dificullats :
al començament sobretot hem hagut de lluitar contra eis
dialectalitzants a ultrança, hei» ha¬

gut
una

de

i

de fer comprendre a la gent que
llengua literària és quelcom d'ar-

tificial fill d'un treball de selecció
i esta per damunl del llenguatge par¬
lât multiforme, hem hagut àdhuc d'es-

forçar-nos a fer comprendre la necesd'una ortografia única, it llavors,

AR

adjectius d'orïgina lasufix
ar. qu'a servit
e

-

fermar de paraulas
occitanas.

literària

en

la vostra- lasca,

em

penso,

Lo

llengua homogèńia, i l'obra de depuraciô, que és d'acosta¬
ment a la llengua médiéval, ens
por¬
ta tôt naïuralment -a u:ia
llengua gai-

rebé„ uni forme, amb modalitals ben
allunyad^s les unes de les allres.
El s vostres parlars actuals, al contrari, sóń el résultat d'un procès de fragmentació opérât sobre una llengua molt
menys homogènia que el nostre eata¬

là médiéval, i, depurant-los, us encamineu a la formactó d'un
grup de dia¬
lectes literuîis, i heu d'estar satisfais
si arribeu a aconseguir que cadascun
ci'ells sigui perfectament entenedor a
la massa parlant occitana, dialectes,

oc. dins la perioda
mòdèma,
cambial sovenl
ar en
ier o
ari jos" '
I affal del francés. C al
donc eue la ' lengSN*/'
csçrita rectificada reprenga las formas de
vièlha lenga e del catalan literàri e -tkfi#
esr;,,,)
a

-

-

-

colar, piler, singlar, jannihar, re-o
singular, popular, circular, escolar,
consolar, etc. •
H
criga :

gu/ar,
A

,

1 îmilacio.n del catalan

la' pr:.;lonci^'-,0••
a(i) pels mets populars si'ng!ç(r),. cola'r), pih{r), romcga{r), etc., nie li¬
tre que lôs mots sabents servaran r: circu¬
lai, popular, regular.
Le féminin d'aqàels
adjectius snbenit
sera
en
ara;
régulera, escòlara; fermas
concscudas del leiigadqcian del sècle setzen :
escolara, pa ticulara, Oiilgara, capitu¬
sera

en

-

-

lera.

;

«ÌM XV' siècle
Nous donnons ici un exirail du
Mystère de « Sant Anthoni de Vien¬
nes

L»u

de construccions, i si eis dife¬
rents dialectes, sàviament
dépurais es
fan manlleus reciprocs-, 1 el dia que
haureu aconseguit això, amb l'acostament al provençal antic
que això îmi

publié
lîa'time,

j&gt;

en

1884 par l'Abbá Pau!
les auspices de la

sc-us

Société d'Etudes des Hautes-Alpes.
Ou connaît un grand nombre de
.

mystères
r-ijsièrcs

français. Mais des
en provençal, on n'en cite
qu'un petit nombre. M. Paul Meyer
r, en indique que
cinq : 1) Le Mystère K •/
de Saint-Agnès (XIV" siècle) ; 2) Le ' )
Mystère de la Passion (XIVe); 3) Le
Mystère de Saint-Pons (fin du XV'); , j
4) Le Mystère de Saint-Pierre et i
Saint-Paul (fin du XV'); 3) Le Mys-,
1ère de Saint-Jacques (-XV" où XVI®
stècle).
11 faut ajouter à cette liste Le Mys¬
tère de Saint-André, Le Mystère de
Sainl-Eustache et le Mystère de Scint-

pheana, haureu

aconsegùit més ; el ea¬
talà vindrà a ésser llavors com una va¬
riant més de la gran llengua occitana

retrobada, una germana bessona si vo¬
leu, les vostres pubhcacions podent
ésser llegides sense dificullat per la
massa parlant catalana i les nosîres
per
tots eis francesos del Migdia :
llenguadocians, gascons, provénçais".

en vieux

.

Conversas

Anthoni.
En. tout. huit mystères, qui permet- •' '
Sent d'avoir une idée assez exacte de
-

pep
ALIBFJtT

était ie théâtre provençal e;tl
siècle.
Le Mystère de a. Sant-Anthoni
a
été découvert en ociobre 1881, à Névache, canton de Bnançon, par l'Ab¬
bé Gudlaume. La copie est datée de
1303.
Le manuscrit forme un volume hi-4u'
ce

n'a fait Mistral

qu

XV'

VOTZ E VIA
que

lenga d

iiiyslèfiT

llavors, d'una sola llengua literària. I
I'esperança que aixè podeu aconsegutr-ho si establiu una ortografia
adequada, si feu un bon triatge de

Malgrat l'uzaîge

tant-ben

reprezenta

notaire, bréviaire, donataire, crJi-

:

€le Vlewsies

fine

L.

'

etc.

naae,

ci on

poc

cas-

etc.

sufix

meieis

arium

-

d'arribar

una

bacclar,

;

-

heu pas

exactament al mateix résultat
que no¬
saltres hem perseguit : la formació
«i'una llengua un-forme. Eis catalans,
en iniciar-se la
decadència literària,

reprczentàt per

b) al sabent
aire: populaire, lunaire,
circulaire, solaire, militaire, etc.

La

prétendre,

es

particulier, bachelier,

geno

are

-

potser més grosses encara ; però no
heu de creure-les invencibles : pas a
pas arribareu on voleu amb que l'obra sigui realitzada amb seny i coratD altra banda, vosaltres

-

-

analogues

trobareu vosaltres

neutre

-

allunyada del llen¬

massa

-

tclar, pegar, etc.
Dms la lenga anciana e
subretqt dins la
nodèrna, aquel sufix servis a
formar de
noms ccllectius
per designar l'endreit o lo
camp ont ci eis una planta:
milhar, jalgar,
rr.megar, attzerdar,
luzeinar, segalar, gcnislar, etc., l'emplassament :
glc&gt;zar, tarer,
ir.olinar, etc.
En francés, lo sufix
ar
coiresjaond :
a) ai popular - ie: (vièih francés
ci) :
piFez, collier, sanglier, régulier,
singulier,

cons-

pro¬

terres

nal, acompliu

de formes, de mots

par¬

tindrieu siiió motius

d'enveja davant el fet
duit

seu

l'oposidels es¬
vuiteentistes, fer un triatge

guatge parlât i, per tant, encarcarada
i inintelligible. Dificullats

fermes

emplegar.
—

d

Lo

truccions, i intensificar la depuració
del lèxic i de la sintaxi procurant, pe¬
rd, sempre, de no caure en una llen-

ppsWem

lo

lenga d'cc
francés: c.'a-"

çolar, pilar, aular, solar, etc.
Qu.siqnns raras formas derivah foneticament del sufix latin
ariam:

nacional i fer-la surar contra
ció aferrissada de la majoria

de

a

mot

aris dopa de noms
adjectius coma : singlar,
jcglar, Undar,
hmar, consolar, jarnilhûr etc.

restablir; modernitzant-la, l'ortografia

gur.

lernar

Lo sufix masculin

FAH1U

acurat

poirinm

prezentan

tant-ben

e

criptors

eue

Forsa subslanlius

per

L'analogia de la

La vièlha

LO SUF1X

redreçament

■«ftMPEÍJ

graziÌháda.

fomis l'équivalent del

nos

eatalà liierari

tlel

re¬

tragédies grecques.
E. Auréjac a écrit en occitan ce nom¬
breuses pièces pleines de saveur. Certaines
ont paru notamment dans Monl-Segur, Oc-

clauzura

Filol&amp;epics

ravin,

Senteurs
agrestes. Depuis parurent ses Sonnets d un
teirien et diverses traductions en vers de

citania

joug

3

e

plan «Faillies al dairi'er d'el, !o mot l'eues
constituis un dels plus ôrres gallicismes que
dezondren In lenga d'cc modèrna. La
dreita forma es la del lengadçci-an central :
volz, piurai vQzes o volzdiminùiiu oozeta. Lo plural coites es francament vicies;
las paraulas en -tz devon aver un plural en
-zes o demorar invariables,' a'al: erotz, cro
zes; potz, po'zes; prètz, prèzes
Del fiai a l'agulhn, èm conduzits a par¬
lar de via, que de lengâdocians que i a.
enganats per
l'omofonia de veix e vo e,
traduizon fautivanlent per volz: la volz del
camin de fòr, allée de: la via del comin
de Jèr, que deurian dire.
Lo conrîpauzat francés claire-voie a pé¬
nétrât dins las autras lengas latinas: claraboya (espanhùl), clurjvoia (catalan). Nortra lenga posedis claiiira, dins
.lo sens de
fenèstra, e riejat, eledut, dins lo sens de

df:, 122 feuillets/Chaque page con¬
tient une moyenne dé dix-huit lignes
« A
chaque joage on rencon¬
des corrections postérieures,- écrit
l'Abbé Guillaume, et de deux épo¬

ou

vers :

tre

différentes, ordinairement en in¬
terligne et quelquefois en marge, i)
Ce manuscrit est la copie d'un texte
plus ancien.
Le mystère se compose de 3,965
ques

vers.
•

4 500

Avec les variantes, cela iait
vers. Il y a plus de 80 person-

�Le» jeux de scènes sent écrits

tragtfs.

•

eït hltlR.

Ai'

L'abfeé Guillaume résume ainsi !a
marche du mystère : « A l'ouverture
dv la scène, chant des anges qui mon¬

E

i

•

plus cyei.

a-

.

ANTHONI
y.,
10-v j a l

paradis; annonce du sujet et
farces plus ou moins bouffonnes; prolùgue ou résumé de L'Historia Sancti'Anihoht ; office, solennel auquel se
tent

o! .-gAimchl

a m

au

-,
i

,

'.-.i

Yi

Y

Kl

lié.

-

La

îmutrey.

me

i;o

AiiGt'Kl'I.

: l'oncle d'Anfils, Antoine et ses
,éars, la tante d'Antoine et ses sui-

ndènt successivement

t.Ìne

et

U..-:

E; si :

d'Anlome et ses der:oiiel!es. Sërmân sur le renoncement
aux. bien-» de ce monde. Projet d'Anla

vartes,

iiie

t

:'e

Y

sceur

tetifet

-e

au

désert,

Sathan,

i*

•

ì'

;

-J'ex«icu?er

v.ar

son

i-

•

'ijsi

Y

îy

y.i

•

Avxdci.o, Luxunô, Iro, Golo, Envi¬
ai
et Peceso. Intervention des anges
ede Dieu. Entrevue de saint Pau!
e.
âe iaint Antoine.
Mort de saint
[Paul; les lions tfreusent la fosse et
Ac. ene--l'ensevelit. Tentations et

plus terribles

Sec vers
opportuns apportés à Antoine
par le» anges et par Dieu. Derniers
arment»

encore.

d'Antoine, combat final en¬
Sathan er î'archange Michel. Epi-

Christ,

su

l;;

i,&gt;iiii

{.-filU

si !.

e,

La non
Sf no ri

w.-j-en p?A

S-y
C&gt;r

I

)•:

'o

quoique religion

èh.H150

tre

a.:te»r»,

et

farces

»

Ce mystère est

d'origine bas-alpine

bnonçamvaise. Cette

ou

des

amusantes

œuvre

merveilleusement revivre les
A usages et

fait

«

mœurs,

la langue du Briançonnais

du seizième siècle.
A travers les fantaisies des copis¬
tes • !), les hésitations ou les audaces
commencement

g'.apluqiies, les Mystères

nous perrr.e-

de connaître l'état de la langue
occ.cane, de la langue populaire à une
tem

époque intermédiaire oii ils constituent
"es seuls textes

faisant la chaîne des

iioubadours aux
V eu là
pourquoi il

modernes.
nous paraît bon de
reproduire ici, à cette même place, où
t'.OÙs publierons régulièrement des tex¬
anciens
sance
de
de l'un de»
tes

■

en

vue

temps

de la

connais¬

«

au

Et. si

C-ir i
Si

;

•

n

'i

D'il:

i-. lar

.ii-

1

-C?

r

En qu - p
An As-

|Et

^

J - • y -s

T1Ki

(ienoux

r

'rire

: •
*-

-

v

to:.

îy. on

a ne'

17!
M

il
ni.

Car

Y\'
-

"

matas
iilusyens

sas

Içmp'-tBîoàs,
i-eatoç, si lo te 'pli y

voslro prcscnc-îo,

.

i

&gt;;•

î-V03
ri.

V---S

presiarnenf.
àlllî-o chattSO à fûT*.

-y.

?

Segjrôr Dio.

que vos toi quant
Sec'óre-riie. si la le pta.y,

Ny

-A

El -]«;•

QJo
Dé

rosti

1 Itíńiilità los

posa ré,
Et trosque tos lòs rpnpre.
Car yo ho ay ordonà
De la ni ya volontà
El voto que la se legno
Et, perlai, que la t'en

'mon'sagràmenîj

I

sabes-tiu que tu fanés ?.
Aveu my tu t'en venrés. P&gt;; imonr de ton payée,•Car t'amovo coma mon frayre ;
Kl, per -am&amp;uc île li, y à te remontarey

biiltii.

et d&gt;

Y'é

le conforláró lo pan soi
bifiys. if la ta pèrSonq.

Tirà -vos-eii.

la bor.o ficro
ny f un n'y son,-

en

Car yà non ay

Ańtiiorfr; si tu volguc-as.

Tu foras ung -grant segnoiE ctgras un grant bon or,
Eh cet peys ;
'.
Car lu syes de grans amis
E l'ajiiananl volentier,

ANTIIONI

?é io

esque-va.îcnl ekiv.Hier

l'e col

m on

d

non

»né

par lar,

Car yà non n'a y ren h far,

Ny

i-

w

coiipagnio

non a y euro.

ENYÍDID

Que yy soy belo e graeioso

'

.

IL-hs

priacipa!ment amoyroso,
Blahcho coma la fier de lys

'

de. I
el

eyi-l.

E
,

an

s-"1

!
syes simple crcaturo,
fiemostro bon j» ton parlai*.

Ma, 3i tu volius béa far,

150a,

par

I Abbé l'aal Guillaume. (Pari»

Gap. 1884).

(2) A la fin du volume de l'Abbé Guillaume,
Mouticr. faisant l'analyse philosophique
ciudit mystère écrit: «. L'influence de la tangue
française se manilesle largement par l'introduction

1 At-bé

dsf nombreux double»...
...

sont

On voit clairement
en

que

présence el qu'ils

le nord

et

le midi

diipulent la place...

se

Une

autre

entre

le

mot

vent

l'orthographe traditionnelle

et

la prononcia¬

pect
se

lutte

chaque jour

va

pour

commence

mettent' à

muliler

et

type

prenant

d;

la langue française.

cette

en

le vieux cliché

en

œuvre

pour

écrit sui¬

s'oblitérant. Sans
roman,

à transcrire

res¬

nos

écrivains

tous

les

mots

le système orthographique
Il faut le dire 5 regret:,

de mutilation

se

continue

cnc*re

de

jours comme »i une langue quelconque- «•
devait pas avoir en propte sa méthqde de trans¬
cription... »
n&gt;»'

Et

bel o dal pays.

;

sôvegno,

(1) Exl. de l'ouvrage n- Le Mystère de Sant
&gt;. de Viennes, publié
d'après une copie

tion qui
Ti

vos non la refuse pas;
Car yà v'olo que vos sapias

la p i u s

die

Anlhoni

;

ENVI D10

Que

E

loi

'Ar vay-lii.-n. .so.guraiiir-nf,
El non dotai* pas de .rêri.Car yà te farey pro de lien.

y;, blanc c-t de. vermrT. '

Oise
L.

adjutori.

Q An I li uni. Anlhohi,-

p.ir, corlanonient.'
vay cyso querent,

non

.iuro, pet.

'?

las tra forai*

tco

es,

DE US

paradis in h-or Ỳ

Josto que io propTieto dis* ;
(■
liolo mórlei» p-eecatoâ's ».
Ar, rnango alcgroniriit.
te

ce tos

per ton, jeunar.

\ hreo p.v.

plus gracia*
3&gt;9 corsage et de fsgui'o
Que non es corps do crealuTfl,
Et. per se, vas tlono m'arnor,
Eequerc.ul vos. per granl doseur.
vos

crus.

ANTHONI

Ny 'de irian'jar gòn rurô ren.D ■ sa y que plevré à Jésus mon mestre.

Y'i-soy î'vcs eyei venguo
fctítft 1 ' u; o fSlio pei'duo.
Toi a ri fb:o Te gnnl ligna?*
Car y h soy noWa et davantage
Et d'or et d'argonl liabundar.t.

Car

pcchît granl.

;

;

ANTHONf

Ay c-lièrclici lot lo pays
Per troíbâr vos,

,

0 'AiiUioriï, que fas-tu. eysay
E qn? vot ta eýso ciiie ?
■Viôjjis-.iu te de toi oueire ?
No &gt;. Tarés pas, mon en fa ni
i

-A audienso.

Mas en my considérant.
La n:-biess'o dont sé partis^

(en (al ion s

Car tu Piiias

•

i.rxupjo

xc-sislip 'à

ACtCUEU'L

M

i

•

secoi-e-nie

rosiis

'à''-? 1rs

l'.i

!

vay-i'en. si tu m'en

Non pas nongun cerlanomcnt.
Peu lu 1er. siildevaméivt

Car

figure

i'éuclio

sas
;

Ai-

trayon! lus vols
et ctienjo font h.

Non pas ! si tu syes sage-;
Car la sario ung grant
damage.
Si lu rnui'ias eyei
E.Dio non ie aurio marei.

Car Dio

■!;/•;. doas poraulas pliuinent.

-

me

clfrlo

Car tu ves eosi me vay !
îlelas ! c qui poyré eycjïapar,

Nan fares

j.oyrio p'cr lVïf fat*

'-î
s-

.

pool

my.

mari';

Ilcê. pauro. qïïo "deves-ln f*r
Ny que deves dcveiur ?
Heves-tu le leysar mûrir ?

Cudas-tu.

eysl istar.

"

li

El

COf.n

ANTHONI

.

îlt. si !e i'lay, varclo-m",
is mas dais rais démunis,
nudono nàjulori

}'•

vos

I-UXL'TIIO

Qiie.
iloeq

.

; • ; »-uav,

S

tírâ vostre ctuinin

---n.

poys voyre Je frabalh

Car viro

sens

.

Jiior eonvenenl'
•! ' p irl.vr à my ;

•

A

^

segreUiuicut.

,

ternp»
'[(sic) li fa'.h,

Que es pansas en
Que soy dolent et

vilámu*.
Myi'.gà cl bévé alcgromeu' ;
Car yà non euro de présent.
Xif bcore, ni de mingar,
dircy,

vos

La y sus en

' *ìh cl

ym.igc- et-

yà te frirey cornpagnio.

voto ren.

ANTItONC

Que

:

Tu

beif.

Que tu trobaré- eyei

ilo'so?
V.
i .•'.lu.-t-o, p -iruiucla .aiń.òr
Q - '• creaturb hùmar.o as p.vta
VI - n\y. (u av.is pi&amp;tft.
0 ce sa y ta poitifc» e'reslui-o,

T

E

preh, alegroment,

Car la te farc granl

E

revir'à-vo3

r-'.

i.

reqîîerfr

.jôliamenl.

dire-te

Arango/e bêo, alegro-lc.

soy a le vengus»

Hiesfpfe Jésus;.

o-

LUXURI^
Ai.

•Et

"li

:

valrio la mort '

ne

Que celo miserio sufrtr,
Et. perlant, te soy vengus

"Í ""

donar

vauo

me va ne

De que me
mavs

bons

mos

do Dio, los

leysar
repento fort,

non

Que le avises graciosarneid.
•Démontré, que tu as lo temps.
Que fu arnassos qualque bons,"
Car qui teinp a et tomp
spero

AC Io
,

desanpasar tos

Et ren

Jésus

my.

tu jtenW.

e!

&gt;

non

-an

.

!!•&gt;-.

El

v-'-'ty

ta»

-i?

cogilanl, me en
Dé tenir lâ vin que

Car

A à

k far.
lcys»-ma

non ay

yi

.

-.

-

Et

ANTHONf

AXTHONl

'Sog-n-

Et de grans domina et on s
Que orù sensd fin.

iT»e servir

•

-.

soy Irobas, en mon jovenr
Que avio d'or et pro d'argent.
Terras et grain possessions,
me

El per amour

;

parlai*.

mon

eyei,'

.Porlaal-to acjuest présent

&lt;

ftar y'« &gt;y dV«rg.-.it sens fin,
t'- qi-íì i - vi&gt;en ajuar.

P

c-scoto

Que

m es Ire

far?

syes joves et galbaa»,
EL -peuriT» coma inusars.
Si tu non ta avises
Car la. te pensé eom'à my

jv'o, torna ver* my,

is

...

Ar

te garni rey.

mon

devé

vous

-Pegnor, tresque grarnarciis:
Peyso non nie fató menciou.
Car yà ay Loua allencion

Afes-igte-r
cîarîjy,

"dise trésque bcr.

vos
que

•Tu

ClOT.O

Vés-tu ofyo: r te lá^" d'argent.;'.
l'r-n-io, e eupoi■lo-E.en ;
Y'irn-t-io •' r inronto-l'en :

3072.

vers

te

s i.

PERE3D

nos Ire mesr-e
per son a mctî'éi

iy'i soy met garnis

r'

Car tu sy-s lïr.g- pauc mon parent :

Eys:

reproduisons le passage où
est tenté par les sept péchés
capitaux. Il va, dans le texte, du vers

2781

i.-ns ya

-

Se-gnoa'.
E

eonvertinaiii

- non voles
far
lît te voies ri-leu-riiu',
Y'.i k- reruou!a.rey

langue, des extraits
plus curieux de ces monu¬

Nous
Antoine

que

F. si

:

ANTHONI

Yauc

'quai-pic- lien ëîJos- fatfsmt.
ctso j;or a m oui' de tu;
El- T- roiiseoi-a. pér ta vertu,
.Que tu : 'ri ares jotiament
ïst-u' e quoique eovenl;

notre

(2).

ments

'de granl.
agu" d'aq-uelo lui rat a île
te l'use faylo. l'aul-'ic-r.

ANTHONI

•E
Y

Et

To» do 1 eh s

tu La pos bon veyre :
Va'o-le eysay. rogardo-me.
Car mos a nies sont bon furbys

eonvonietily

.Per liqiiah.» se

clian-as èi. niai vestis,
cl los maris,
Per avisai*-le.

Mal

pa'i-lim^èenec,£?&amp;';•

Que cli î va lier dal pays,

Car toi.» i e » * * y e----1 de genl- "
Que te voyi'iâiit en religion

.11y pcńri.'o!- granl devociori,

rnorai

Anlimni.' yà soy .à Tu ven'gàis

Et.

m-nveut»

! gue

:

per amour de Jésus,
PER ESC»

etioso

juro, per
st yà devyo la

Car

hà.UUation ;

•

senlfli

-vir.

se

r-n

; &lt;s

Eayre 1 o

d'auiro

es

Et genlilivienl

vu" là

Tu* cUmu,

Léý-à-mo islat-

fa rey que lu los aurés
3-H veren-i'en "eyei uprecs;
Car yà ie abilttarcy.

■C

u

jnlianieńl. voslro. vëniuro.
Dé vosfrà ronpngnio Tirtn aỳ euro

,à bi eo pa rla ri
lo mep êôsjn.

Car yà le
Yà

AVAitlGitJ
Si !

"dircy, beos amis,

vos

Tira

E voles venir aveu my.
l.a: si trobapé remody
:

e-c! renianir.

vc&gt;!

Yà

Qiiû i e Te se io.- bps deycliabei

veto gys,

•

■

.

Ma

aquest pays.

ANTHONI-,

Ma, si tu le voies ajuar

i

îicima-cys

-&gt;

En

Pér aquel tray|,rcr eorralyer

uol»Í -3

.- .s j.-.: ri corna,
M

tawfost. gráńí. 3r-giiorirf

ourias

Tu

as

(Que

voles.

s" tu

:

ANTÎIONI

.

l e di rey,
tu Syes

•Car

pl.iy,.

p-

•:

-

:»il*"-»-:

T'j

Y'à

■Que

"y '

"

.

•Et, si tu volias tenir celo.vio.

TRO

-.-'IV.

Paiôi-r:
•

cri-ntiTroé

iÇiìill'?

!'.

Y,î

1 :

que

•

v

c.

:VS tii

Me sa y

n &gt;n es folio, ma
ses 'Icvdi*.
Car qui servis Y son Pegnor,
Non. es follio, mas es .lionor.
L'y I al vfilo y à far,

Sympt'i natuî-o.
I
veiaiits h-a5iUi»j

■!

!;-• s

remonlas ; '
Cfir bon lo: sunixo rńé soy srcoivqiagîîr
que, pc-r achabar pro (bis) de bon,
E la vol Tari lot qieuil que vê.

!

Sa.

meyli-c-,

mon

■&gt;1 iro

j u ;.

&gt;.

,

Bo;f

compagno,-

ANTHONI

AVAFttCiO

disnibue le produit aux pauvres; il
ad-m:, dans une abbaye, à la suite
■i vue"-'délibération
des moines. Elecd'Antoine à ia place de l'Abbé
ciémissi -arnàire. Ijentàlioris multiples
de- sept péchés capitaux : Argueil,

Aniiioni. In-] cusyn

H-.OÎTlçlrl

de iyn à f.u-

jy

j

it

projet. Assem¬

e..

!

.•.•yse'.istî^

Si

soeur.-

s

j&gt;i• • in i VO-,-

cl

lo

Comà'yâ fane.

fisés-vos eyei ?
Yà noii eiulero. per lot quant es
Que eyei vos en fosà prou.
Et dont, vos ven cela folyo?
l)'izè-m'o, jter grant ÇôtTesyò,
C.|r ya IIo vol'o palier?

Bi-i-laiioiïteiii

,

r.:,:

le dis-

d'Antoine dans un
Antoine vend ses biens; il

de

/(•.

rst :re.

Et

cm'ipg^rq;

-o.

-

crpitii-iaiie des religieuses et ad-

*

r.

Otracudanso,

pa'raatî d'Antoine pour

e»

blé

etc.

Ilola.s

ANTIIT'NI

Efforts tentés

Qiscordio,

:r,

I

•

i1

Ci-isl

Que, de pauc en pauc.

;*

i'-n nví;r.

Ar.savtat-,

auquel prennent paît:

11 '

: » -.

i,:..

G:'-;-

:

O!

-'.'lé

ffcíie et poysartx.

Et sarias

Ar ve M»1-1'en eysay aveu my.
Car y à le mctrey al c,tiamin
En que a mai-ares pro.

iino

l' Ai nl ubilli.-is.

i'.; -•

Que yo ay lengii.

Et forés

coronas

re&gt;-

: •-

•

,

Tu sarias bon soulcngu;
EL si lu ho voles fa yre.
La non te Costarë pa'y gayre.
Car tu syes cncar fit Tant ;

n'ané d'oyci.

vos vous

lo gra»&lt;

Enfanl que n'on m'ont lcysà rett
EL segont que yà ves,
Eyial- l'a l'en es près.
Ma si tu v'oiiaS tenir lo cliamin

Dio .in'ajn

mon-.ni®Ire Jésu

n'ant pic»

flot

comniido, per la \ertu

vos

Quoi

governas.

Que in'âril lcysà lo maygre et

pc'no et lo torment
,Que es aparelhu

■Mo

.t'en Vèmvs ;

.

'

v

Raphaël. de la Sainte Vierge et
de Dieu... C-urseil infernal des Dia-

«

iiîy

i

totS

Séraphin, Gabriel

vention des anges

,iv

\'k

yo ay

ANTHONI

Non pas yo. se

ijén.

•

Que

.lainays non sentie .sa -par.
Hélas ! qui la poyrio suporlar?

y'i te liii.ey :
jn-i- Ion lien.

-.-on.
ys.i
i

i; v

K d'or
Et
I
fui»
-

inter¬

et

v]

•

u:

V'j

son

plac,H
certanamcut
isl.à. en mon jovent,

Per mas de curours

En aqucllos que coSelont aquel pe'çluî,
E péîis, de iiovel facb novc-1 çonselli,

.

r

"

fa ch.
bon Ion

Car, yà le die,-

Bellâ ïillaV ya .vos dircy
ỲÍ1 voie veyre, prcmyerainent,

;

V'-iihii-o

m.i

■

_

•;

fortune

m&gt; 1

•

\

qi'inl es per rńy.

-y.

El corna yo ay
Tu mcltuirarias

TtegmEi lo ïfieo corsage
ïiOqual «3 3)009 per avantage;
Et si volés yeyre mas manifllasi
.Que sont tant graciosas et boitas.
iYA tas vos jnoslraney.

-le mo3
s y■&gt; le-durey,
Inti ;»!-■*sur, lot la.-j.iment.

Et

A

�JEstudis

Occitania

Mstorics

&amp;

X«

Calaïunỳa

de

Mort

Savier

per
A.

El

RAVIRA

de Muret fou,

corn diuen
llur Histoire du
Roussillon, rnés que una balalla, un.a
balussá. Però aquella batussa decldi
els destins de la Gàllia méridional,
Soc

.Calmette

Vidal

i

probablement
nessin gaire

en

sense

que

se

n'ado-

els vencedors ni els
de l'any 1213..
n&gt;

vençufs
Creiem tanmateix que la causa de
la nacionalitat occitana era destinada,

aquell

trista fi. Era
perdudá, dins
un termini mes o menys llarg.
1 era
molt mes perduda encara la causa
'd'aquella hipotètica nacionalitat catalano-ccciiana de que nan parlât alguns
historiadors i alguns politics
catalans. Nosaltres opinem, corn l'erudit tolosà J. Àngîada, que encara
que no s'hagués lliural la batalla de
Muret, o encara que Pere el Catòlic
l'hagués guanyada, el Migdia bauria
caigut sota el poder dels reis de
França. Àmb la croada contra els
Aibigesos — 1 gran vergonya pels
que duien la c.reu del Crist ! — l'Església obri cl Cami que bavien de fer
poc temps després els reis de França.
El Migdia, de cultura opulenta, no
ténia prou força politica i militai, i
en

une

causa

temps, a una
històricament

i

VIRGILI

A7aléri

ja Prèsper de Bofarull, en els seu§
Coudes de Barcelona vindicadosm la
possessió dels Estais de la Gàllia per
la

de Barcelona.Davant aquest complex de fets, ïâ
nostra conclusió és clara : del
segle

VIIIe al segle XI11° va estar ëii formació, a la Gàllia méridional
parallelament a la nacionalitat francesa;
—»

i a la nacionalitat catalana — una. na¬
cionalitat occitana, que alesbores no
arribà a madurar, i que es diferen-^
ciava ensems de França j de Cata¬

la tradició d'una rica cultura. Resta
la sang de les generacions.. Resta el;

piofund ésperit. En totes aquestes coses
espirituals esta basada la perdu-

Los

Los bosç's ]so'fl doj quçs pas de dire,
E l'aura in jlol qte los englauda
Es tant bçlvguetçr
% tant siauda
Qui àiiisk aauS £çu| /0 sorire,

part

*

ticament, motius de la rivalitat occitano-calalana. Convé no oblidar que
ei d mini que en diverses époques
exerciren. els comtes de Barcelona, i

després els comtcs-reis, damunt diferenîs ierriloris de la Gàlha del sud,
fou
res.

../,.»1.1,2

iferà'

■

sovmt causa

de conllictes i guer¬

Sempre fou agitada,

remarcava

!

Prengueriam doas

veluias. La galeisats diiènï que sa nied'acompanhar lo malaut éra aca-

vota nos avià
sion

bada. L

jant

nos

veici dins Marselha

car¬

moribond Ma primiern pc-nsada foguet d'anar trobar un
mètçc de
mos amies, mas èra
tard, en fòra de
sa» oras de
consulta e venià de sorti'.
re

un

còp d astre capiteriam un an ire
rnètge que veguèt Savier de Ricard
dins la vetuia, pièi telefonèt à-r.-una
chnica ont li diguèron que lo malaut
poirià in trar,
er

E, tovnà, nos vejaqui, ancior.cs à
pensada de la mort, travesant la vi'a
pèr aquela clinica qu'avià bon renom
la

lrquc%
pfnsada,
Vil# '4 arUdh yiïichania fada1
'^VffJSSíjí

ôueupadas

volian

&gt;.

A-n-aquel esp-tal, pèr bônur, se capitava lo dôctor Robert que, tant-lèu

t doux...

saher

sont plus doux
qu ôfi PC pëut due, et la buse tn Heur qui les cr.resjc es! s*
si gracieuse qu'oh Rirait des çieux le sourire.
ht la colline est la tendre face d'Aujourd'hui,
lequel porte des illusions dans ses
mains brillantes et belles, et SUJ \ç mpnde les échappe.
Mais, pourquoi, commcclai^ ta pensée me perce-l-elle soudain, Vie
d'airain, méchante fée, qui blessffîè cjartç magique?...

ci

nos

Concepcion pron lunb en fòra
Marselha. Li arriberiarn qu'èra pio¬
che de nòu-v-oras,

l_ej bois

paisible

e

de la

fnviblaîre?.^

L.es

malaut de mai,

son

èra

Me

Que nofroS lo Jm

un

cambras

L Ostal-Dius detras la Comuna
comol, li avià plus que i'espita!

Mas, pýrqïïef îqm un tiegre ésclaîrè.

.

davans d el ,Savier de

qu avia

Ricard, lo prenguèt amb afecion dejos son govem, volià lo sauvar, masT
lo paure !

sas oras

èran comtadas.

L'endejorn vegueriam arribar l'en¬
fant Savier de Ricard, un brave
jot.a
amb una votz de filha, sens relcu, co¬

just eisit de l'escòla pnrnari, sae
podchl rèn nos dire de las
intencions de son paire ni dels manus¬
crits que leisava,
seno que ii
avià
sèmpre auzit dire que sa volontat èra
ma

bent rèn

La
Le 27

mars

paru,

a

Catalogne (60,

Revue internationale
un

çrand

ce

à

Marseille,

rue

des

.SOTft

Catalogne

la direction de

notre

ami Pierre Rouqucitc, la

Paradis).'

d'èstre

LeUrÇjú de? Science?

intellectuel çí UQ trait d'ynion.
eement, spiriluellemenï, la Catalogne

organe

Gécu iph:
rope et les 1 erres
cil

de

Revii0

Revue de

bablement,

■de Tolosa i els comtes de Barcelona
en els segles Xi' i XII". Molts dels
molius histôrics i tenitorials de la rivalitat rranco-catalana, haurien estât,
si l Occitània s'hagués eonstituït poli-

semblaya à badar-morir

paure

donar
gens d'entre-sinbes pèr d'autras cîinicas ! E encara ! es amb ezitacion
que
nos laissèran telefonar.

?

de França, hauria format pro¬
no una part intégrant de
Catalunya, sinó una nova i distmta
unitat nacional, que ja es dibuixava,
i que hauria estât, en certs moments
i en certs aspectes,
rival de Cata¬
lunya, corn ho indica la persistent enemis'iat que hi haguë entre els comtes
pei

dire Ja
Era Savier de Rica J.
Una sèrva, brava
gavòta, se lenià
proche d el sachent que faire. Lo
cadabre !...

E la nuech venià

&lt;*£ Iq mojh charà^
D'Ahuei qui
pQrh fûrjanlela'S
*

de

Per nosaltres no és gens segur que
les terres d'Oc estessin destinades a
entrât clins la unitat po'n'tica i nacio¬
nal catalana.
Si el Migdia de la
G.ài-Ha bagués pogut evitar l'absorció

va,!zas. H cadabre...
avié subre, enraantelat
tant

j

possible d'acetar

E l'autura

Hengua d'Oc ? Es just de dir que
Jaume I consuma l'ensolcida de la
&lt;; nacionalitat occilâna », la quai, se¬
gons es pretén, ha via anal formant-se
a
l'una i a l'altra. banda dels Pire¬
neus

lo transport de

per

de vanas, un

iolas mas

nacional en formació
Catalunya perde el senyoriu o
terres

brasc*

carrelons à

Un bel pnrgue,. una ufanoza c
g
da vil là, u:ia dòmna
majestoza pimparrada coma una idola, son sòmrire
avenènt... Pièi s'estent avansada de
L vetura, 1 aguènt
dorbida, aguènî
desvistat lo paure agonizènt, sa sobdana niala-cara : « Vos an
eaganah,
a/ lo
regrèt de vos òc dhe, m'es im¬

dos.

son

per

una umtat

les

bosçs

Albert PESTOLR

de Muret i el tractat de Corbeil.
Però és que fou verament rom-

damunt

BERNARD

dins Marselha... Ah! d aquela clini¬
ca ! me ne sovendrai lo'.a la
vida.

élis diuen, s'hauria for¬
haguéssin vingut la batalla

influència

avizi en un canton, al milan d'un
molon de sacas e de malas un d'aqucls
çora

tans.

que, segons

la

L'espereriam encara vanament, e,
desauputs, anaviam sorlir de la gara,

rable amislat dels catalans i els occi¬

politica de Pere el Catòlic i de Jaume
el Conqueridor, el fracas d'una: pretesa umtat politica catalano-occitana,

quan

morir à Mont-Pelher. De
l'hotel » ont viyià del rende¬
de la soscripcion del Fi gai à en
«

'Sa favor, volian lo veze partir per csyitar un mort dins l'ostal.
c Deman » se
digueriam anarem en
fotç. los trins qu'arriban de Moiit-PelKçr. L'espéra foguèt vana. iVlas una
autrà despacba pièi, mai chra, nos fi§ava l'ora pèr l'cndejorn.

encara, amb vitalitat, la
liengua, la clara llenguâ del poble'à
refugiada a la pagesia pairal. Resta

el pensament dels historiadors i els
politics que veuen en els fets histo¬
riés del segle XIIIe, i sobretot en la

puda

ment

avui.

—

no

cra

anar

mai à

D'aquella nacionalitat naufragada,resta

Carie Brun venguèt me trebar,

JVjech ; « Aici, me dis, !a despacha
que recébi dé Savier de Ricard, li
compèni rèn. » Efetivamen: aquela
'despacha eii mots chapotats cra ilcgibla, « deman ». es tôt so que pogueriam devinar.Cal dire que I'eriam anat veze à
Bandòu la semana d'avant. Fazià pietat, èra ataxic, se sabia perdut e volià

lunya.

Quant aïs princeps dels Pireneus
escriu Anglada — no haurien tingut en aquest costat, i no podien tenir-hi; sinó una influència pré¬
céda ». Per això ens sembla quimèric

si

p

casa

«

mat,

Ricard

per

el
Nord trancès estava a baguait
d'una ocasió propícia per a llançar-hi
a! damunt els seus ferris cavaliers.

enllà

de

çt

des Arts, La Reçue de

Catalogne

fouj'ours été une Marche, entre l'Eu¬
Ibériques. La KefuC de Catalogne sera l'expression de cette situation et

canc'.ère.

Elle se prepese d'aborH'de fairç connoilre âŷ public cultivé de tous les pays l'aelivilé
racrd:. airement diverse et fécondfi
peuple catalan, et, réciproquement, de présenter
à la Catalogne tout ce qui, en Europgv fil particulièrement en France, offre aujourd'hui un
ex

intérêt viril:ble.

D'un te! rapprochement doit ffaitrg gné collaboration
rr/.c'icctuel indifférent.-

sans

égale qui

ne

saurait laisser

au: i l

L'auii'qu-;
e!

originale terre "qiu à donnç ail monde la Philosophie de Raymond Lui.LE
juridique internatÎOTal du Consulat de la Mer fait actuellement preuve, dans
domaines, d'une jeunesse eï d'un esprit d'entreprise merveilleux. Celte Revue en
et

le monument

tous
sera

les

le miroir.

D'crcs er c'éjà, La Reouç dç Çfilalog'tie s'est assurée le concours des écrivains !es plus
représentatifs de Catalogne et d'Europe* 3«S chroniques, ses études, ses traductions inédites
des meilleures et des plus récentes Oeuvres catalanes, poèmes, contes, romans, comédies,
essais, les hors-textes, qu'elle publiera pour faire connaître l'art catalan, ancien el coniemporain. ses numéro»

intellectuels,
LA

et

en

spéciaux,

nous en sommes

sûrs,

ne peuvent manque;

d'intéresser

tons

particulier )w intellectuels occitans.

REVUE DE

CATALQGNE parafirá dix fois

\

les

civilament.

El, lo moribond, pecaire ! avià plus
conoissènsa

e, mau-grat l'avodament
de totes, mau-grat los esfòrses los mai
sa

a

enterrât

afecionats, lo vegueriam
nèstes brases

très

jorns

morir dins

aprep.

N'avizèri los jornals, lo fagueriam
civilament. Un pichòt rodelèt de gents de la prèsa venguèt amb.
enterrar

l'acompanhar al çemenîèri
foguèt ensepelit dins la terra co¬

nos-aus

ont

muna.

Eri alòr Capolher e pronenerèr? su¬
bre son cròs lo suprême adius.

J_. enfajit cîe Ricard visquet una se¬
al nòstre, de léu e de Carie

mana

Brun, pièi partiguèt pèr Bordeus amb
oncle que lo venguèt querre. De-

son

par an en

beaux fascicules.

zempiéi n'ai plus auzit parla;.

�&amp;
dîaris. Inconscientment compara

L'ANONI
nmHîi
•Havia fet

un

«le

casánreńt

de

Caries

conve-.

al cap de
clerrôtàt i
famèlic. Aquella torriada era una al¬
tra evasió i la muller, dolçament tr.e-

ir.vifació

un-tel de dubte

braps... igual que una serpentina iirada d'es7ia, us eau a la jalda sense saber per que,
il cil l'haoia cabdeliada scguinl cl riime
parar ais seus

d'un vais vicncs...

pis. veié

Aigu l'ha¬
De mo¬
ment, com que no duia
segell, cregué que spria una circulai-. En trobar-

plaer pervers a pomentrestant, els capaccélérant i s'ampiifi-

un

Ì

falda sense saber per què, i eîl l'ha¬
via cabdellada seguint el ritme d'un
vais vienès de moda; l'havia cabdel¬
lada amb la indiferèneia amb què les
mans distretes
caragolen aquestes frà-

gi!s cintes que després es llancen. Al
cap d'un any eren casats, Aquella nit
icoHvencional i burgesa," havia tingut
ta seva importància :. ell havia fet el
jeu negoci, ella havia conegut l'amor,
Ramon,

estalviar-se de

^.hauria fet moneda falsa;
5gá,única solució viable

en

per

la

pensar,

això la

seva

trista

cbndiciô d'home absolutament arruinat

'fH apàtic,

era un dot flanquejat per les
esperances d'una herèneia.
Hortènsia li duia tôt això amb l'escreix d'una timidesa irivenci'ble i una,
mediocntat dolcissima. Ell ho amava
ni avorria la seva
dona; vegetava al
seu
costat i, de vegades, admiravá
profundament la seva tendra passivitat-. Ramon,
però, era un luxe'car de
sostenir; la seva indolèneia plena de
fantaisies, de claudicacions de toia
mena, xuclava amb usura la rerida .i
aviat calgué recorrer a les reserves
que la mort del pare d'Hortèpsia haym derxat
disponibles; i. la calma
grisa del matrimoni comenjà d'agitar-

^..îialleres

prou

feines si

a

en

de

Dé

•

c!e la

casa

per a

i la boca

.

se

eren

sentia

gata carice-

inaccessible
protegir la seva agomes

més de les

tramvia que passava

enllà i la

|asètrlla i admiratius

i

Ja

estava segur que era d'ell la seva
filla petita ? Les seves amistats sabien

perfectament.

tacites

re-

convencions, de llàgrimes mal dissimulades que cada dia s'anava fent
niés densa, Ramon no sabia fer altra
cosa si rio evadir-se.
Fugir del fred
ell mateix exalava era la seva
ùmca tàctica possible. Una vegada
s'evadf a Amèrica en companyia de

que

L'aventuia

va

comprëntli

de

l'oblit, reapareixien com els' ob¬
jectes absurds que la quitxalla ex¬
huma amb emoció dels fons d'un rècambró de mais èndreços.
Et temps li havia passât sense ado-

nai-se'n; a la claror del llum de la
taula, per damunt d'aquell paper, tota'
la seva vida havia passât com una
pellicula. Quan una mica refet alça
el cap, estava congestionat î observa
amb estranyësa que tôles les seves
idees havien canviat radicalment. Li
feia ràbiu confessar-ho, però sentia
una intima
alegria que empenyia per
a
manifestar-se. Tôt el seu projecte
de dues hores abans, havia reculât tal¬

amb

ment, que

prou

feines s'afiguravà

el confi d'una existèneia que ja rio
sabia ben bé si era la seva. Es trobava divinament "grotesc i somreia in¬
en

consciemment; tanmateix allô era un
boig de la fortuna; l'atzar !i ha¬

cop

via reserval

una
sorpresa que no havia
mai.
S'alçà de la taula i s'acostà aïs vi-

esperançat

dres del balcó amb les mans a la butxaca; xiulava d'esma. Mirà al defora
i, finalment-, obri el balcó. L'aire de
la matinada l'atemperà.
Encengué un

cigarret i

es posa de colzers a la baPer darnunt dels terrats, el ce]
prenra un color de poma fonedis; els

rana.

fanais del

carrer

començaven

d'aver-

gonyir-se empalidien fadigats. Alça
el cap i dalt de tôt del cel que s'aclarn amb
impaciència, un nuvol es desfullava

com

una rosa

pnmerenca.

Estava decidit. Aquell mati agafaria el tren i s'hi presentaria a I'hora
de dinar. Florenci també hi séria. El
document que havia falsificat era en
nom del seu
amie, de l'amant de la
seva dona i només
d'imaginar-se l'escena

hi hauria

que

drnat,
sentia

quan, en

els cônfessaria el
una

excitació,

desconeguda,

que

-ilar.;.

una

seu

havent
delicte,

voluptuosifât

el fèia creixer dos

dits. Prenra la seva situaciô com
mena de
yenjança de la quai es

una

pro-

.

EstaVâ

•

ayesat

a

pensar tôt

el

T-pogués-sobre venir de mal;

que

havia
els fra-

per endavant tots
allô, perp, no se li havia acudit
riiâi. No' "efa pas que tingués una fe

acceptai

dotze; el

tant

soroll

dos

eh

tant

del

vague

.

més

carrers

d'uns Iran seu nts.
Obri un calaix de la taula, en treié
un revolver i se I mira
sota el pàmpoî
del llum. En aquell instant,
pero, a
través de la paret de la sala li arribà
el plor d'una enatura de
bolquers. Escoltà un moment i deixà el revolver,
amb precaució, damunt d'un feix de

inatacàble

en.

dona,

.no,

això

V;rtut

era

una

per-ô tenta
.

la
no,

virtut

la

cosa

de la seva
idea de la

seva

sense

contorns;

confiança cega en la
nulhiat intégral d'Hortensia. La creia
sense aptituds. morals i màterials
per
lin a aventura com aquella i, no obstant, î'anònim donava unes refèrèricies
tan aciisadores que amb un senzill
ësfprç d /evpcació revivia un munt
d'escenés i d'episodis equivocs. el
una

V

rr.élia les satisfaccions mes vives i les
observacions més intéressants. Animât
amb aquesta esperança, enlrà al des¬
tornà

JEAN ROMAGNE.

.

SOUVENIRS

EPIQUES
récits de guerre.

VALEXCIA

;&lt;

an

: ïornaq

.

„

OCCITAN-

AootPHÉ FALGA1R0LLE

"•

■-

^

y

'

fl'AMMARION

!

amb prou

jeincs si en l'aimosjaa conjosa del scu cervell arribava a distingir la
siiuela Irisla de la seva doua, limilada,
jr.onòtona com un esludi de primer curs de
piano, i de les seves jilles innocents...
...

a

^

'^l

què h'âvien de pensar d'aquesta questiô~i Hortènsia ho sabia mes bé
que
nìngú. Florenci- li era padri, és clar...JMentrè ejl feia l'aixerit pel món, els
aliief If mantenien el foc sagrat de la

conversa

EDITORIAL

ara

^

Com mes anavâ "excitant la Ima'gînació, més racionals-es feien Jes de-»
nú.ncies de l'anònim; tôt anava
colï^
cordant amb una lògíca sorprenent,
paraules, mirades que geien al foni
«de la memôria recobertes de la
pois

patx que

Contra l'atmosiera de

ja radier d'un arrhe,

significat deb quai?

casos;

desert; de

només el

h esbiaxava.

aqu'est amant era Florenci, l'unie as¬
sidu del matrimoni, Tothom ho sabia.

cotxe.

estava

se

amant,

ma-

nenes

S'alça;

cap pres¬

grotescos,
(ifOÎSf anòriîm li feia saber la seva
siiuació ridicola, lamentable. Hortèns;a feia
anys que ténia un

a la casera
què ténia
L endemà, diumenge, ell
havia d'anar-hi a dinar, -i
Florenci,
l'amie intim de la casa i
padri de 'a
nena petrta, invitât com
cada any a
passar la festa amb ells, perquè era
el sitôt de la seva fiilola, els -tornaria

carrer

;

una mena

grollers, fra¬

ies de

Tiana.

seu

anòním

era un

S assèié i tornà a
llegir refial que
les paraules confegides amb més
caima adquiriïien un sentit diferent.
ta provatura fou pitjor : el lext era
bèn cîar; entre sarcasmes

Calia decidir-se. Era
dissapte ;
Hortènsia havia marxat aquella tarda

amb el

Reaiment

sentiment, però aquell fuii de paper
antipàtic li feia tremolar la mà. En
àcaoar de ilegir-lo estava arborât i respirava amb angoixa. Es passa la mà
peis l'lis; la suor h perlejava el front

ma.

a

obri la lletra.

Cotftençà de ilegir-lo amb
cl eraocio estranya. No lenia

dona, îimitada, monôtona ccm.
estudi de primer curs de
piano/ l
de les seves filles innocents. Dé
per
tôt arreu vèia caure una cendra fina
que li ho refredava i enterboîia tôt.
Sentia la desesperació sorda
el recó

mateix

fecles fa que aparentment tots s'as-

sembJ-iÇ

un

rosa, cercava

sota

i,

séguida comprengué que es tractava d un anònim.
Aquests documents
lots tenen un aire de
familia; potser
és^ue la iińprèssió que produeixen és
igual en tothom i aquesta unitat d'e-

seva

i, com una

la taula

a

del.pàmppl del llum,

mosfera confosa del seu cervell arribriva a distingir la silueta tristà de la

lalts desnonats

pas.

S acostà

l'es-'
î'at-

&lt;^els

la

sensiblement.

se

•

criplori, amb

amb les

per

pis, de colzfers

seu

terra.

palpant-îa amb nerviositat entra al despaix sçnse récordar-se d'obrir l'aixeta

era

el

en

a

la- clôsa resta uria mica
sorprés;
m.irà amb certa
preocupació i tôt

la seva situació aquella
îvt de setembre, al
cap de vuit anVs
d'aquella aîtra nit que decHi el seu
dc-sti nupcial. Ténia trenía-s-eí anvs i
patia una inapetèneia absoluta d'espeSol

lletra

una

via tirada per sola la
-porta.

rança.

garlandes de bornbetes elèctriques i
plantes passadorament tropicals, fou
la seva complice. Ella havia anat a
.parar als seus braços,
sota
l'ombra
d'un arbre somnolent, igual que una
serpentina, tirada d'esma, us eau a la

seva

comprovà que no hi havia fluid : l'ai¬
de pas era tancada. Per
donar-la
huvia-d anar al rébedor; sorti del
desp«tx i en ésser davant la
porta del

jperat totes

a

la fi de la

xeta

del codi i com més volia sortir-Se'n
s'hi enfonsava. Havia fet
proVàtufës financières i el fracas havia su-

anal

en

.

mes

Ella havia

prendri^. l'aire d'un accident i
coqueteria que podria posar

història, el feu somriure.
S acostà a 1 estufa, obri l'aixeta i

girells s'anaven
cada vegada eren mes périllosos, talment que a l'úhim havia caigut de cap entre la gelatina enganxosa

...

cosa

aquesta

caven ;

Aquesta

picada de morfma, les

una

n'adonaria; la

fins
•

Aquesta reconciliació seiisè rëtrets,
però també, sense efusió, no tin gué
cap 'reacció benèfica.
Ell demaiïava
al seu pit un impuis cordial,
però el
pit li ressonava sinistrament buid com
un sepuicre ; els ulls candorosos
plens
de vagues interrogacions de les dues
nenes, li donaven vertigen i en fugia;
la timidesa de la seva dona se li feia

les seyes prévisions pessi¬
mistes; l'atzar se li havia mostrat obstinadament esquerp, la usura l'havia
acabat d'enllestir i, nnalment, allucirat, desenganyat de tôt, havia aclucaî
els ulls i caigut en el delicte;
fugint,
fugint, havia anat a raure a les portes
de la presó.

:

portes ben tancades, l'aixeta de I'estufa' oberta i ni se

limidament

odiosa i trobà
sar-là a prova!

pro¬

veié la lluissor dels metalls de l'esiùfa de gas. Aquells reflexos
eren una

tendra', rebé' el
maiit pròdig amb un bes esporug'it i
unes llàgrimes silencioses.

d'una orquestra emboscada enlre

aquell

que es

aixordat, tornà a
cbs^ip i/3j;ina_ rapidament. Esca'mpà
una rnuada
pel despatx i en un recó

Capdevila^

diccre,

la detonació

duira alla dintre i,

tenir - un résultat- grotesc :
\uit- mesos el fugitiu tornà

,

rnència. Hortènsia, la seva rr.uller,
eia una dona d'aparença insignificanf,
ni llelja ni bonica. Li haviën pré¬
sentât com un bon partit fàcil de capturar
i havia aprofitat l'avinentesa.
Eren en un bail de colònia estiuenca;.
la nécessitai el va inspirar; la suavitat
d'una nit perfurr.ada, embadahda pels
gros

-plor arnb

ja s'havia airejat lotaiment,-

llegir l'anônim, somrigué, el

dintre el sobre, el desà entre les
pagines d'un volum d'una Hisiòria
Universal que no havia llegit mai,;
apagà el lluiri i s'estirà a l'otomana.Al cap de mitja hora, el cigarret 11
relliscava dels ditsj dormia com un inposa

fant,

(Seguirà.j
(Illcstracioris d'Arthur Carbonell.ì'

�W'^lieEáMá mmz
&lt;;; f

7:-:£$8&amp;£&amp;&lt;pé#s

LIVRES
:

r. a ...-

cri;.:

;«

/

;J0 IsSÀ&amp;QfjRSi

VELLF

«L.L-hì: :•••&lt;•
I

M. A.

'

)-•'
i

••

"•&gt;

■

y
:

..

.

•*

;

.

'
:

«.
;

•V
&lt;

•

•

:

jç

-

Les
;•

cet

revu
a

établi

rif fapbique

r-

L

»f.

et

I

Wc1'-:',
p.r-.r,

f-u'J
'

lu.

fi.

p-r

: rtr

-•

&lt;

Une

c .:.

!

a :r.

lyriques

que

-

i""'

■

.

P r/.p:

•

IVbsb

ti¬

tre

■

eù s'est donnée libre

{&lt;•

cours

l'r

d i:.c

la

*

politique et religieuse, la t:
:■
•:•!? V peète abordait les sujets les cl-:s
t.; « t.
f i-irJi, i alha. la FGSWWdìe, etc.
l'a s •?&lt;« énalrc-vingt poèmes que oeni
,-f te
anthologie, trente-deux scu'ei
i fîa-.i-'V-t dans celle d'Angiàde.
Ces
s- rrcyei'ls
ne font pas double enrôles.
)
î&lt;: ticubadours qui se trouvent" dans
d'Auu'i.ru et qui sont absents ce

'.

'

5 -

l

r

-

; - •

il

1»L
U
Ì .-e ;

s

;

:

les

&lt;

.

r,

non

■

ÏÍ

î.
•

U-c de la Bachticne, Le de

Ebr

—

a

sa

A-:

.r

:■+.

:-r:rrq. îables

-i-A: .'».«■

v

occilases. Elle est

vthime-s de 1»

Lnfimtifs

offre le

plâtre marquée dans

è h: f'.éqnrs

e.

:n

Lui.s

'

-

;.*

•.

?

es
f

lie t. on

-.

•Je

a.

p.

•

f-'.

1

et

un

"&lt;

wps

ÎÍÍ

i-

ii

-,:-i

;
•

i

-r

CD

gvandc. fi n'en * ii«i été l«u!•«.«««• -.1».
Jouvean -* repris la î«'.- abrjïáCûaéf- par ta librairie Roaa-.an
L A&gt;nu7M PifíMtttçaa ccnfìaue. C'e.L
k. ill U:-n
éloge que ne us puissions lui

k

*-*

-

.

.-.- f-

s

été

; e:,-.'..i

de
ses.

géron-

.

(2:

rrsîc-i.

n

vL

en

-.r.

b-, f-

«

-

au

q-r-

:

®é-i«ír«)fí»eai- important de son Uriivertrt-,
v-r î r».
'•■ctivrHe commence. Signalons le
'"o.'' }\iW r, de j. M. -Bayarri, les dc!» de k-lktorc valentren, de Fr. A.:;li c -j l\. ri. et ti.s contre poputaire èiea cc- &gt;
:&lt;• itfivor predicad-or », d'A. Batal! : r

Ìiìtr

r-

jti Vf.4A.4C VALENCIA im
L

»w

A fi t.

y

s.uJs

î-

s

»vb!c plu» iniéressanî que ses -de{: donne de précieux renseigr e-

la c'.'lîiBe valeiicienne. Grâce

î't;

s

.

•

'■

\ LA

:

vera

es

3

eî

&gt;

:

■

r- ;

s

r

&lt;

■

•

Et ••
le ht: s f&gt;

«

nous

r

fera

faire

région de
Valence est

la

•

è

■

Cela tient
le

;

■

pour as-

Espagne. Cela

:
-i

•

•

vaîeBcieo

te

'

an

Un

vôtre.

valencien
le signe
,besoin com-

y a -, s i :i

•

!

•

sous

&lt;n

.«

-

Icr.iio! «ie faire
'.

'

»

.

«'ífoií

■u

«jour

i

•

un

--&lt;;•{

c

■

la

'

son

r

compren-

é-que halgaii!

eiiîérencier
liane. H

oast

«r.u

••«

rtn

avec

est «ne gai

du livre. Sots
r
livre de Jo*

t

d'une »érietl
ITAi

--«n

i

lacer:

\ LU N'Y A se¬

-

nt-il d'article^
la Publicité S

:

•

.

hv

verra,

rid, M. t*
Congres, Fe»

■

••
.

S

■

&lt;■.

-

Pombo, El
Dispeses, SiF auteu» qui
'

: « le
nécessaire

urttal

s &gt;

«

iî

s

'

d'y apporter
s'agit d'une &lt;c.nif
telle qu'elle. e!L •
lions et

bciihon,

qu'il

et

qucg

c; cc

d'imperfeo

*

detifavl 1

FOIX.

rien à
Et il aura

n avait
c.

.

2Voi««ie#lfr.v

r a ire*

UN MAN1FF.ST.
Lé temps n'e
de plus. M
de la nouvelle
rie de Fraaeil

•

«

Latinité

dent.
une

rr

»

é

fit

•eue

Vde:

eu km*

-

que

»

-use

dénatio.-rajiî:'
déclare que • ce
ni dans fa &amp;aibac&gt;
prit doivent ôff r.
« Latinité n pio
&lt;
tinité large allant
Dans son piemiejardinier », de I • "
heureusement pur !
nom

f(

raison

son

•'-rogranWiè

y

vres

!A la

Misira!
race

lai:

dfl

d'Occi« C'esi
l'on tra«

de»

œue

Reynaudl

-

de

voîcj

"rfoXs
direc

•

Après une t
profonde e.ir;

vaitle à la

F.n

j'.

:

f.

Jacques R

teur,

RAIRE.

5

un

ce.

s

«&gt;

l'âme vajic:
me

:

•

y

lav

dre le valn.c

4

•

r.ue

■

rolle

d'originalité.
rcrnplexe» que
aitrtcia! capti-

'

f.-

au

'

ôs)
«

-

ce»

■--•s

i

qutr »

appel

nié lange sa-

u :i

S

t

oecifan.
me

•

va-

piea-

en.;iiBie dans

■

\,

eoœpren

et

:.-;f;q;ie
•

:

iimifer le r-&lt;&gt;&gt;
iiea? à de »"•••
aussi à la b #' apparente
;
se

: '
L

écrit dans ic pr •

lecteur

ENTRÉ
SANQ

et

.-a.
•

eou-

d'tiné

r!

-.aïs

•

roir.í«•■

paysan

•

.

«

Egpagxc. ?-V

en

d'un

ncure

CARTES

es

«si

tu

majeure

l'actualité^

nuhé dans 1á

;

d m.iiairrce, le»

î

l'&amp;t;.
le: *

Valence.

Gbogwiphje, est la eo»dJH'ur Gonçaî de
RecMnmcncée par ].-R,
"! l'évolution géologique

V

sen

Ce

Mitres

de L col Section

.

•

L.:

nous ne

A à tout
Gc tes celiectic-ne,

?

•'

jeunes â.rr:. ii«
Le» réart-x-jr -.

,

■

n'est" guère
î E-.seiîiies. Et
dissimuler leur

•'

i-

leneieà»*.
:
resque à M;;

petite «îmè

.

:i(-;se

.,-

r

;

amours anse

EtkîcIof f
arec Eh nostres dûSLe volume qui vient de
•D V4
DE VIC, volume

v"

•i

trou-

ne

à leur absence
ù évoluent des

s

•. s

-&lt;

pauvreté, l'e
vent qa. pi.

de la t-ibliodiècatalan de cuî-

cemente-

e

y
v

s :.,«.

i

•

-■

J

•,-

.

v-

R

Í

de

i
&lt;

1-

(A.t Suburbis Mcd
lip V, Oposixr:.
Prado, La lioptb
guenza. Style? \ ■

ni danseu-

•■.;ei.î,

.

les pareńis

On

.\

...

j

LIA seiait le su-:'.
raie le itoisièine

dégager

se

■

•

•

—

.lu

«

jeunet fi!i:s d
plus sera-..-.: •

elaSiics
b'ife); Cotteceio pcpiikî
i jBr.es publies), Co/íeccío
v-:i-j»Ks publié») et Ántç-*
publié';), cette firme a éfi-

p

Pv-L,'.a
Par! r'
le -A :

/

da::s se-,
On irlissa: ri L

vers

reîatifs,

VIC pas

a.lies Eh

f-c

bfaïKadlîg

(Ed. L« No»
Prix: 4 ptsĹ
.r
C»lleccio de
ùàFiie de» ptH
Ci Revista, est

'

suggestif. ■
— le fin
auteur c':n Ç

parus en

c

...

l'Esrag .c

-j

r

\

/

est

que cet

.;airolle

Adelphe f.

Gourai
{Ed. Eueyeiopédio CalaBarcir.o, Bafceîone
ï-î pis 50). Dans 1b Renaifr"
h Bibliographie «atalaBC^
J
£?«*tafenissa î7, Bail'ane de» place» le» phiç
c -s
de diverses eoîieo

F '•

-•Si-#

C'-«: »vsï4'pa craindre un moment la cispamL e do -'Arnwná Prourençau
créé par
_îv?:sfw:l fn ses. compagnoiis de lutte. L» pc:-

DE

d'onil

».

■

1

■

■

••

par avance

de Barcelone.
Ai-o

yfV#e
/ ^

arbre

i:na

.

Pla,

sep

/

voureux.

P-exc- -ce):

NUA, de J

t.

*

-Igr.tjffiń grammaticale,

v

català incan;-»
fa concixe?
t'ois altTM ee

i'déres de pç,i

au ■ -

de l'i-st

nom

rantie

fré; S/im
MAII

/•&gt;UA4.\.4

rROUVESÇAU p*i 1 Vn de
fâm f92»?. Cwrairic du Palais, Aix-c-ii-

i

tm

despés ci i:
dam-.';

Catalogne

nom

€OIÏ»f&gt;Osés. pié-

cette

•'

alj«i

.

Rolg i Rat

.

DE LLUNY (-;• :
FLAMES. dr je

'

&lt;y.\
/■

'

s-'i-Tos de

•

•

de cet

t

Irs

dv.
reb i

de Rofg

considérée

s
'

sm

même collection

•t

emploi du tempe);
îi:»s»r; ccnjonctioris compo-

fWffCÎtS

AI

%

V/,

(person-

p lèse ni s,

■

■■

que
eue

que

Le

*hq:.us,

-

mesura

en

subjonctif préseuî,
imparfait, subjonctif
rcvé'nt, participe pzi-iè,

rerM-

»a

ftewogatîfs

œu^

—

;t

Contes i Noçdft.j
fclicaiions éditée; p;:= :

seniemeni po§?

pronoms
t

.

ses

".'r.hr'e

El

«

MADRÍD, pu i
Revista, Barcclun
Le quatrième v..\; '

éraux eudinairee et reie,-

■-

1

j • i...
Fur-y

va

peur

,=&lt;&gt;»?

I

.

eï

ombreux

íljelqiMs-une^
il-a fallg

;

île

n

çt:e passa per

de î-3

écrit

.

sable, és voltat

tit i

formai ton- des nom$
■i iraaiim du féminin dan|
-... is.
augmentatifs, péjora-

.•

-

inquiè-

Aucoladcs

prêta-c
ventés dans le \■■ ).

..

'

--

papes

•

s'en

i.e

ui

tçùT.

desf-

a lui

Mauricfy

iïlîc
&lt;
de

l'une des

comme

fcoseftia

sons, accents, syî-îfscaaí); articles, r.owts (foradjectifs (qualificatifs,;
du, possessifs. démonSf
r'-atifs, numéraux et

«

.

anlhc-k-gie de 400

t

du point

: user

,\ ;

—

Raventés,

3

tabfif

■■

-.

«

'■ ni me s

.'•iii/i

seconde Ĺ

une

La dernière
î

pas

connais

ce
*

Us CaiaîshS
le;. Occitans, Lé

« -si,

!

;

-

v.f- i.ifévóL Elle rendra d'utiles

|-

■

espag

/

laiau, |. Roî^'
c.'.
importanteu
i'agaf Injantti

-

ccuL.'

sont

faire

Ses

semble.

le

n'agissent guère

philologique

ifks eaîatanes

i-i
■

Foira-?

r

11

ta em-

moyen

ir, Section

•

:

•

-

au

.i;

.

il

DUO,

d'entr'clres,

Pompeu

catalan

L

de lectems ft.iL h

la difet la

marquer

espagnole

V

•

,

ig,iud&lt;-, citons: Amant gc ÏUtiê'Aliimanon, Bcrtran de 13c in
V
i hj. Cndv-ae*, Cerveri do Grrò-ít, Elias
' l'rGui -d
Ussel, Gi.'i'àtit d'Esyaen:,
G
-tk G-bestanh, Guillrem M eit-a §•
'■
ja-nceim baidi.t, Jnusbtrî di Fuy.ire-Lvc- Erîeve, Marie de Vent-ado.r, le
y-.*
Menisudoń, Peire de Boussigjr.r.
' Raymond 111 de 1 ".tienne, Savarin -c'-e

-

ońze

vres

Lettres,

é:ait»e, !'-histoire,

M

' A

.

e

Paris par 1&amp; Société
-.s Belles Lettres dans la col-*»i L-jHe destinée h propager

•-

,

i

•;

?:

•

guère d

lera

Auteur de

2&gt;ÛIlg

à

te

i

! '

•

Belles

srfdfogiifc
•

.

-

■

:

!

tomR^

peggjjp

i RnvcnMf,
1929. Prix!

L"

occ

F lama V icc.&lt;i!,

I akr.cial
:-n. Les héroïis:c valencien!

'jrant

l'L:

vue

\

-

rue

cir

moa

auteur.

m

i Raientós

revclen al

(Ed. Les

.
f

•

;

de

de faux dans

-e

jeunes fiiirassez

et

oois, Argeláifa l
L'Encis de la

pcjt-jnénrrent vient de pasaî«e Grammaire catalane écrit

•

l-.b.T.

sfiratr.

•

Sigisque les litté»
-.'c qu'une étiquette
iicn! iorf peu de
i

SAN (l M

contenu ».

:»

c

s-

cf;.

:■?.

;• .r-r

.v.: f

L'autrui

le
fait

•cné.

(Ed. « La N'c&gt;u
5 pt«s)i Dans îe

MÍ fêéi f m ï$ í'ffwwialieoleí
CR/G
tm
CATALANE, par

chaque pcè-

m

;•«.

mots

ces

ne.

ccmroc

romans

docteur

■!..

féience eri::nôtre. Y al»

faire passer le
avant le trésor

de

«

app?M:v

t

les

A. FALGA1ROLLE.

'-léés et illustrés: la chanso

&lt;»•

Racine) ait porté

une

à

.IROLLjl

!bides abon-

r»

■

nés

adre«M»i

user

-

est

ce

Lies

'ÌM.éîâtçurq

que

et

-lui de

à. la femme r.in

(qui est attaçhar.
C'est un joli ré:

'

noti-

courte

mustca-

lever

:f-:-,r :s,

-

h.-

ne

.

Peur être équila-

.

Falgsir^li,

se-

e

r

Ra»'

rue

bâtent d'en

•••

■

savoir ce
'
le r^fojicr.tr '

Harmonieux ! L'important
la position d'assau?.
i dëaii contre les
farceurs de
'•"o.iean combattait les défauts
s
-M et n'avait p-a*
prévu ceèr

•

commode

chc«e. Allez demander

a-.i ie

:

u'.'

cette

rateurs

.

expliquerait

«tnsi'blt à
preuve:

-i•:

I:

Ceci

mtltcr.i

daic-nt avj" im und F r ; y. !.

i'auditeuï des
oreilles habituée*

nos

-!é

tà

2b.

-r,

V? Les

-

qu'il
ble, ii ccriv;
qui liait;-:

ceci

-xi

! n"

.

un

les tro.ibaqui
Dr.rte c vaut à celui qui la pr-ai-rque
«uiir-tî.
kï plus grands honneurs eî
•vo-yend â elle seule l'art tour entier. »
tk

,

r■■■■':

•

-

ouvrage

est consacrée à

genres

t -t-

'•v

I*

«..

en

Mp'ia-mé ne. peuvent
nous vaut, en pasde la fameuse poésie

à

f'-

■

introduction caractérise ciaii-eratht

e

Us

:

c.-.ie

V Et

• r

ii

tant

juste

\1. André Rousseaux.

éditions des peèmcs
des Troubadours Ca:i-

iii-.--.5f les accompagne.

\.ct

i

■

brrr en" bien choisis. Une traduction

c

-■

tr

Daniel

a

■

.i.b.

::

T*f

S

Aimer-v -

pif-ave

■

'-

Peut-

p:A-être à

■

savantes

F

■

:•

ci.

temps.

son

■'îb.-c de détruire la mauvaise

f

:
s

E

à

«icc

n'est-elle pas en
de André RoasUnkierstilc), que BoÌlèJtì

la

t

!•!

r; ;

és&gt;

p

et corrigé les
important glossaire
-y.iv et- un index Ce glossaire est un
' •*: de travail
pratique, facii: à ce aLe tccleûr y trouvera de nomme,:-.' s
li j-mitiques, historiques, g-éograobiL index alphabétique des formes txç complète très heureusement
ii y:f! «ouf classes par genres,
lis

s.

•

a:i~

1:

:

(Ernes! b
ctrie, K.i.:

oti

(-..i

ia?:

la

et

de M. Aegeiler eûstreilles des honnêtes gens

pcè

l -•

venté

limaillerie

la

série

S" ftl.GAtROLLE.

■te

tmër,

\-.--c

■

X\ i

c.'i."

uri

•.

:

C : '.. e
f

jfaJïroy publiait une

c

de

a
cr,

•

!

:

eu

A:--,triade faisait paraître une lem.içh.cix de ces pcèies ccmpie.:r.:iì 59
s.:îv-,cs d une bonne traduction, Jcr.tt
f séparait son recueil. Il y tcav'ailquand !a mort le surprit. Il n'a29 ans. M. René Lavaud à qui
dr

•

c'.r"
ti: :-

cri

' te

•&gt;

■

Jcóìi At-'Pì'.L'.
rue Sojíiioi,

Ira-.çaisc des troubadours cù l'on
I absence des textes occitans, o.c

t

•

?

15,

D

res

' Í

L.

l'i Het des études ccciU'ìes. Ce-

s-er.í-

T

par

Delnpravc,

D.r 5

'.5'), 12 fiar.cs.

:-&lt;s

t

i;-i

A \ THOLOCIE

riî.'òn

•

c-

'

/

ce-,né

i:

c

ỳALENClA.

îif de jalousie

..s

la déraison
de l*e»«

-litres

jugée» ■%

•&gt;

•

à Ui
l'action^
Le chien dij
■. adapté forj
'one. Et 1^
ravae

r

à

t

son

•

chaní

f

fi

j.-P. RÉGfS.
{'-/

-

ïV !

ÍÂÇïfÈS D'EUROPE,
F.;-f-

par

E. Aecerter

ieî

;t.

on

le ireudisme ne manque p:.s
ei~ f.-cir f). Cet essai vallait par la ccn.:_;e
\c
ne sais quelle promesse de
:«r c.
Mats voici que M. Aegetcor puÌ
Pcèmes ■d'Europe :i (Albert Mcs...

,-

*

}
t-'ii

!--•
■

=

..&gt;:

•
.

««s

-

»iv

n

(.

•

.

r '

«•:

;

•

/

rr :r.r

U\ tfr'.
fé

.

!.'■

■

£3

ri:

íéÌM: à celai de la démonstraticr,.

'

aeikultura; La rcntcr.'j; El cemer$ i les: pies
; ,''o/ec. Le texte de ce |«
nombreux clichés, fa»

regiettable qu'un pr-* htqui «effile- i-i -et-l vrai encore moins

L

■

ï

|

-a '
cre

e

-

es.
î

•

;t

géographie bu-»

1-

•

-•

.i

as

c:.;îr«
:

Les 350 page» qui
sérieux apport pon
,.,i.
catalase»
raaifi e&amp;i

é traie.
•

1-y. FOM.

M-arie-Lo.

nouveler

If

remariant

a13

INFORMATION-

M.-

.

I

'

•'

:&gt;

premier é

•

"t

t

.

d'.uc jeune 7 w.ié

que

qui

es;

le senle plus

celui que

iniŷiégp'áliòR

».

.1

mari, donner

•c

ressemblent

1-î Ittiéfature doit

■

siatalion» me'if-Lôulse Néion

«'i f-

dicaies. A q» s
a-t-elie e-u '•

rompre avec

5 rRiqe peut, en

".

y

;

;»t

.

tnir.r.ie

•i
'

-

il

uhcrciie à en rci se réjouit-on

-

ôf.m.e"
aube

:

«

«'

les méderi s
On sait rur i

être

•

c

qu'elle ait H

ce

c

•

:f&gt;

piopre aux

à

par

i y.

l'étemel trio c1
liment de j.-/-'

se

-P. REGIS.

C-iyPE,

L.

Eìs àprofitc-

■ .-r'

.

•

U

-a

La prf'jc

eom-

èîI :ol í la ;tca histohumons i llur gênés il

&gt;o

.

,

ctf

il

Dans

•

:

volume

Lis Clirrrn; El Relleu i
da îs la section de géo-

-.

N'afic-

Au moment où la prés.e
du dcrna'me de la dispute de

st'hVjié bien

s

c

î.&lt;

gV'.T:h:c

Peé-iic.

--•se
■„

1-.OUS
n'aimons pas parlé
í'svúir'' iemporté le Prix

/

ne

ir: que

vi

H ci:

ce

fcUagke;

.

d'in-

-

de

L'i

Ât-gcrfcr avait essayé
Fifjà dans la poésie. (Car

•:-••••

Vie.

-

•

f

&lt; oi

e
.

d--s- pposer
L

:1s qui

le
ne

Ci9
«ÇBr!

Jean-Louis Va

Ceintures r'u

bon

-riété d'Aix*

troisième

sur

-préparer loi
la Collec•-S pays ibé-i
ù.i livre sufl

•

s

'•

'

riques seront re-i'r
Séville, un auiu; ?
tin

lisant e\ 1«

;

..

poète, vient de ne
en-Provence pou •parution des pu en

v.i-maureaqueg

-

quatrième SU&lt;

ti

l'Aragon.
La

Presse

1.

plus prochains c't &gt; •
lectif et profejs f.v. «
que Naples n'art -c
i leur» labeuis les

««oei.îtipn.

n

t

parm

m

coyagi

«da. A

&lt;.::elque
-

cette g

�(uniques

Avis

quertes, ço
la memòria i de les altres facultats

MIÌS

JOAQU3M

I els eorrents de! seti

que en

teaiîps

A.

Un dels

problèmes

de

que,

CASSASÍYES

parer

preocuparan la humaïutat, és el de les noslres relacions i de-

fiostre, sernpre

pendència dels poders exteriors. entenent per lais les forces de la Natura
i aqueîles ahrcs que, per tal coin loren creades per la conveniència liumana, en direm socials.
Kl fenor.ien mes alLirador d'aquestes

forces socials

es,

la realilzació productiva signi-

ascendent de les apteses op¬
tiques sobre les hàpliques, i aixi Pa¬
tenta traducció, la voluntat objectiva,
recula davant una percepció subjec¬
fiquen

per
M.

han de dominar en ella)
predommi absolut d'aque suposà un relroc'és de

que

hom oposà un

un

guisa atenta, el desenvclupament de l'ebra d'En Joaquim

tive que,

Mir. les Unies de les modaiitats de la
realització de la idea es fan tan albiradores, àclbuc, tan ccnvincents, que

desprenen

lilza, perô, de

d avant seu,

a

seu

lîigada
un

encara

al

objecte extern,
poc a poc

començase

n'anà

fins atènyer el

total anihilament.

Les

primeres obres d'En Joaquim

Mir, presentaren tots els senyals, tota

davant aquella fèrrea i

' '

sense cap mena

desenvolupiment historié irtiprpersonal liais collectives, de
quais pervé, encara, que, durant

de 1 impresel jondo,

y

doctrinas, bien poco impressionista ». Res no explica tant
com aixô que el nostre home, de seguida que albirà un c.ami per a eixir
d'aquesta manera de concebre, s hi
llancés convençut í amb tota l'anima.
de

pesar

sus

Qui li revelà aquest camí fòu ua
esperit oposat del tôt al seu : Wilian*

prenen

formes dramàticament vivents^
tls arbres son animes i els roquissers es revelen, -en llur immobilitat împàvida i dolorosa, les victimes d ut»

période de lemps mes o menys curt
totes les produccions, o si no es vol
aixï, tôles les manifestacions humanes,
porlin 1 cmpremla d'un segell inconfusiblemenr característic, àdliuc diriem,
.una semblança fanviiar, que ens mena
a "considerar-les
corn les filles d un

Aquest devenir révélât en la llarga
de diversos périodes historiés,
cadascun dels quais és un dels aspectes de la realització concreta de la
idea (i el quai devenir cal no confon¬
dre amb lelcrn relorn nietzcheà) és

que

malèfic encis. Llums

aquella maícixa concepcio hegeliana
corprenedora, que Taine popularitzà
i féu accessible a la mentalilat tipus
ï( chauffeur » de Keyserling amb la
eor.cepció tan terra a terra i superficialment materialista del milieu (refutada magistralmenî per Peladan) que
'és, si, allô mateix que Hegel predrcava. pero despullat de tôt el sublim,
élevât i metafisic que en el filosof
germànic es conté.
Considerem aquestes sumàries no¬
tes
liminars, assenyaladores însulicients d'un tema vastissim, corn un
piou clar plantejament del problerna
un caire del
quai Iraclnrem d'escatir
seguidamcnt. En efecte : es tracta de
saber corn, de quina manera i fins a

1890,

catalans

componguc

les

seves creacions.:

La infiuència de Degouvé sobre Et»
Mir fou gran, perô no tècnicament si-

Paisatyé

la fisonomia

inexorable condicionalització ens sentim plens de la mateixa jòia solen.nial
que

omple l'esperit

en

front de la legi-

a

la vida

a

espi¬

ritual llavors que el Réalisme, el Po¬
sitivisme i el Matérialisme, acomplerta
llur circumstancial missió histôrica, cedien la plaça a una altra modalitat.
Concretant-nos a î'estiicte terreny pic¬
tural que el tema exigeix, direm que
En Mir és un pinlor en la mes pura i
eslreta
i

centració del sentiment desvetllat per
la sensació primària, analilzada en to¬
tes les seves gradacions de tonalitats
i de conlrastos de tintes, per un ull
extremosament sensible que, de ve-

accepció genèrica del conceple
seves qualitats (tan poliimladcs) i amb tots els seus

amb totes les

ques i

particular de la modali¬

pitôrica impressionista; res mes natural, doncs, que classificar-lo dins
d'aquella tendèneia. En elles els ob¬
jectes perden llur valor individual per
subordinar-se a allô que en podriem
d'r el protagonista d'aquesta mena de
pintures: la llum. Aquella Hum que
dona unitat a l'obra. alhora que li atorga una expressió, puix que és la con-

côsmics.

Joaquim Mir nasqué

gueren

tat

successió dels esdeveniir.ents

ferada

gades conscientment, de vegades

espiriîualment. Llavors desaparede les teles del nostre pintov

nó

olotfi (1891)

no,

o

Entre els pintors

formes

aquest artista, représentant de la reacció idealista i simbohsta dels anys

actuen aquestes influèhcies
aspecte circumslancial de
la realització concreta de la idea, so¬
bre una inclividualilat força accentuada
i definida. Parent-nos davant Joaquim
Mir.
de médv

rares,

sorprenents, aparences fantastiques,beu-vos aci els elements amb quS.

q-um grau

•

aquest intellectualisme
sionisme francès, « en

les

ière

-

de foc i

de la vida de la Natura. En les obres
de Degouvé hom veu que els núvolí

circunistancialment generaiil/.at,
d'un esperit soi i unie que es demoslra
progressant i rense parar-se ni repetirsc en la illimitada ruta del devenir,

"

tôt

que el
meix a les

estât

-i

lligat, ell

Degouvé de Nuncques, un pinlor belmístic i meticulós, que maldava'
per a fer perceptibles en les seves
pintures les més secreles paipitacions

un

-

sentis

se

impetuós, per aquella concepcio impressionista a la francesa, tan subtilment sensual com, alhora, lúcidament
racionalista. Fou Unamuno qui, un
dels primers, observa agudamenî

ga,

de niodificacions

de duble, la série

Mir

mes re¬

présentâtes de la generaciô de 1900,
Joaquim Mir, Josep M. Sert. Maabn Pidclasserra, Joaquim I onesGàrcia, Pau Picasso (aquests dos, ca¬
talans d adopció). Hermen Atiglada,

els tremes suburbials
llum implacablement

i,

amb ells, la;

direcla del plé

sol, mentre apareixem l'abrupta solitucj!
de les muntanyes i les cales i cove»!

mallorquines fantastiques, on semWen
niar miracles i prodigis accentuais, en-*
cara, per les il'luminacions crepuscu-larment ombrivoles o dramàticament
contrastades. Visions d'un artista extraordinari, al quai sovint ha estât, trobada i amb raó, una cmpremla wa-

gneriana, puix que com aquell gran
geni En Mir ha sabut aplegar en un
domeny, força mes limitât, és cert,
aquella intuitiva gerinandat amb la
Natura, aquell sentit heroicament
grandiós de les seves manifestacions,
que sembla va réservât a les humanitats
liegendàries, — primitives, — no a
l'extrerna susceptibililat nerviosa i in¬
quiéta del îiostr'e temps. Creacion's
d'un pintor que en els espectacles naturals sap veure allô d'inoït, d'excepcional que s'amaga a l'esguard dels
qui, aqueferats per llurs desigs i pas¬
sions, passen davant seu sense veure'ls, mentre el pintor, tal com si estes
dominât inconsciemment per una for¬
ça sécréta, cerca de plasmar-los en la
tela de guisa exlraordinària.

—

entre
sats

Aquesta tongada de la produccio
d'En Mir dura poc. Se là pot situar
entre 1900 i !9i0, tal com a î'ante-

rior, la impressionista, entre 1890 i
1900. Fou, perô, just cap a la segona
dècada d'aquest segle, que es ccngria

els vivents, i entre els traspasIsidre Nonell, Francesc Gimeno,

Joan Lhmona, Sebastià Junyent, Joan

sembla
imperméable i isolât de les influències dels désenvolupaments histèrico-espirituals, que aquest Joaquim
Mir, el quai, sempre acarat a la Na¬
tura, apareix a l'observador corn una
força mes d'aquesta; car com ella és
abrupte i variable tôt i restar, encara
com ella, sempre el mateix, i oferirncs amb inconsciència que no sabem
si dir-ne rnenyspreadora o bé irrespon¬
sable, el millor i el pitjor, la sublimi¬
Gonzalez, etc.

—

cap no ens

mes

tai

un

sensé

dia i

un

preocupar-se,

altre l'infra-banal,

tal

com

fa la Na-

de cap concepcio o ficciô, si es
vol dir aixi, que per força ho son, de
lura,

les. que

formen là vida espiritual hul'enlairen per damunt del pura-

rrana

i

ïr.ent

animal i insîinîiu. Si hom

ana-

Nuvols €191

defectcs (tan

grans

élimina de la matèria tôt el que pot
tenir de pes per tal de fixar, només,
sintetitzades en la tela, les mes sub¬
tils i impondérables de les seves ma¬
nifestacions atmosfèriques.
Aquesta
manera de veure, perô, mig hedonistica, mig cientifica, demana, per a
esser rèàlitzada integrament, un tem¬

i essencials). I si

definició ternptem
que en un tal
prengué aquella nova moda¬

cenlrats en

aquesîa

d'escatir la fisonernia
moment

litat,

ens adonarem
com, a aquella
compléta transcripció de la Natura,
a
aquell examen minuciós i atent de
les particuîàritats de la seva aparença
que, de vegades, atenyia résultais mes

cienlifics i documentais que no pas
cstètics, a aquella intervenció intensa
de la memôria i altres facultats intellectuals en la producció arlística en
détriment de les facultats iiiîuitives

de doctrinari i d'escèptic
més que no pas una personalitat com
la d'En Mir, apassionada i sobreixidora, més elemental que no pas refihada, més primitiva que no paè prijifUioista.l aixi boni comprèn que En
pérament

,

;r

el torb que havia d'endur-se'n de la
produccio pictònca dels espents mes
escollits, o el que equival, més representatius, àdhuc aquelles engrunes
d'objectivisme realista que havien
restât en

els moviments impressionista
: ens referim a Vexpressio-

i simbolista

aquelles dues tendèn-

nisme que mena

cies

a

llurs darreres

consequències lo¬

giques.:
El moviment
tât

qualificat,

ropea,
sentât

per

expressionista ha

en

de diversa manera i
diverses modaiitats:

exemple,

caràcter de

se

res¬

cada nacionalitat

eu-

hi ha pré¬
a

brança",

n'ha dit i ha revestit

simboUsme,

«

jautìismc

»,-

cubisme, simultanisme, orjisme, da¬
daïsme, superrealisme, novo-romaniicisme i post-cubisme o bé la pinlma

�poeiÌCa propugnàda 'darrerament peîs

1% Cahiers d'Art ». Aïs països germalÉfes, en canvi, lots aquests nombrosos

prups

reveladors de la formidable in-

f^uietud artistica,

se'ls lia désignât

jamb la denominació pròpiamènt dita
/fixpressionisme ; des del llunyà Ma¬
rées, als Van Gogh, Muncb i Hod'ller, del primer grup del Briic^e a là

iflarrera

del Sturm

extrema esquerra

berlines, de tots se n'ha dit expresVionistes. A Itàlia el moviment ex-

pressionista fou el futurisme; a Anglaterra el vorlicisme i el sincronisme.
{Véritablement

tots aquests

moviments

les

plasmacions figuratives d'un estât 1 heuvos aci com recolzats els darrers en
la mfluència del quai l'espent, o ' elr, altres guanyen en consistència i en
bé estudia apasionadament el mon per
valor d especialitat sense perdre -gens
de llur qualitat, de llur subtilitat i
tal, de, miljançant l'anaiisi agut, com¬
prendre'! en la mes gran mesura possi¬
força. Resten aixi enriquits els ele¬
ments tactils amb una-vida, amb una
ble, o bé s'esforça a dominar-lo transformant-ne les aparences externes amb
palpitació que, elevant-les per damunt
la intervenció en la v'da pràctica, tal
les anteriors, ens obliguen a considecom
fa l'activisme 1 d'altres movi¬
rar les darreres obres de
Joaquim Mir

Catalunya, "en. aquell moment evolutiu. ,Si li mancà, malbauradament,
la decisió (que només pot esser filla
d'una espiritualitat àscèticament egoa

sota

çèntrica) d'organitzar sobre la super¬
ficie plana i segons un ritme. les for¬
mes acolorides, si la seva obra no fou
la plasmació d'un linsme mislic in¬
tern, sabé, en canvi, donar-nos un
dionisisme liric de l'aparença coloristica. Puix que hom les reconeix entorades i entonar

no

vol dir altra

ments

anomenats

anti-artîslics.

com

Amb la novo-objectivilat intervin-

cosa

de nou en la producció píctòrica aquelles act'vitats racionalistiques
que Vimpressionisrne havia foragitat
parcialment, i a les quais l'expressiogueren

certa manera d'ordenar, ningú
que aquestes pintures
d'En Mir no siguin ordenades; però

que una

podrà dir

ne

mal

jtingueren, malgrat de llurs aparents
divergències i dissemblances,' quel•èo'm que, çonjuntament, els aparenîà
i .els distingi de les modalilats hislòi'ico-pictòriques anteriors o pôsteriors.
Que? — Simplement, llur intenció
jde fer perdre a les apàrences del mon
Vbjectiu el paper essencial que fins a
iaquella data hom eîs havia atorgat,
•tant en

la creació

com

mon

,

modificacions que la realització
de la idea imposava, sense
el! saber-ho ni volguer-ho, a là perspnalilat vigorosa d'Eń Mir, mai iio li
féu

perdre

cap

rielles, mai

no

dels seus trets caracté¬
enxiqui la seva origi-

rialitat, ans al rêvés, cada nova tongada li aportà un altre cabdal i 1111a
nova
fermesa. Quin conlrast el d'a¬
questa evolució natural que es per-«
llonga amb la mateixa infabile euritmia de les onades vers el sorral, que

substituida per

extern restava

de coron&amp;çió, d'acom-

les

pictòriques, i de donar-lo, en caiivi,
ja l'activitat subjectiva. La impressló
Hel

mena,

concreta

la voluntat

en

una

pliment, com una esplèndida maduresa
advinguda a la vida i a l'obrit
del nostre fermissim i apassionat
paisatgista.
Conforta i esperona d'albirar com

reflexa les evolucions

espirituals deî

fexpressiâ del mon mlern.
Cap altra tendència com aquesta
semblaria, a primera vista, mes allu-

temps en allô que tenen de més profund i sense mai ernmalllevar cap apa&lt;

i de l'espent
d'En Mir. Que no ho fou, però, hô
demosfra clarâment l'empremta de le's
pmtures que el nostre paisatgista produî de 1910 fins per lia 1920 (terme

allres confrares seus que pensaven revelar-nos la darrera paraula amb ur?a

iiyada del

.

'

mes o menys

précis). Vet-ací

conr per

)segona vegada restava demostrada la
[força ininte'rrompuda amb que es de¬
senvol upa històricament la realització
concreta

Paisatge tarragonK (1917)

d'ferenciades és
nislica

luntat
lut.

sorprendre

en

qui,

com

cosa no

éll,

es

ha

avui, révolta tant

ao-doctrinaris

que

a

una

activitat hedo-

complètement oposada a la vo¬
expressive de manifestar l'abso¬

1920 s'insinua pel món uir
altre corrent, el quai aspirava a la
comprensió mes profunda de les coses.
Vet-aci per on s'allunyava de l'im¬
pressionisrne, escèptic i hedonistic,
Cap

pin-

for en la mes plena significariçà que
jRuskin donava al mot," ço es,"un home
jla missió única del quai és de
.Oeure i de sentir, En Mir, diem, per
îal quai la sola impulsió creadora era
precisament aquella visió del mon ex¬
tern, no copsà del moviment expressionista res mes que allô que, enIcara

havia exmanifestaVet-aci
com, en el procès d'execució de l'obra pictôrica, tomaren a predominar
les facultats hàpliqucs en détriment
de les optiques; ço es, com el coneinisme, almenys en teoria,
clós completament de les
cions
artístico-estètiques.

de tonalitats finament

î'arranjament

de la idea.

Joaquim Mir, però, i la
de

superficial, amb la d'aquells

rença

tempérament

a

xement

cop

confonen la doc-

era

anys

de la guerra)

la realitat, s'havia

que

el fonarnent de tôt el procès

A la llum d'aquesta disquisició,
examinem ara les obres que ha produit

cansat de tants d'èxtasis • d'isolaments, a una comunicacio més franca amb el mon. Si l'expressionnisme&gt; per fugir de l'infern

(els

esdevingúé.allre

formatiu.

per a acostar-se,

quatre pseu-

visual-motriu

En Mir en aquests darrers temps. Que
hi trobem ? La indecis'ó i inconsistèneia que caracteritza a les d'abans,
s'han tornat netedat i precisio cada

Ilavors

capbussat als

simple imitació alliera banal i « c-fluche » de la penúltima, nioda parisenca, sempre la pemiltima, i en el
l'eu aspecte més subaltem !
Ha estât corrent de classificar U
sôhda personalitat d'En Joaquim Mir
fora, completament, de tols els çor¬
rents estètics que capgiren el móa

espiritual modem. Res d'això. Dihavem provat que les vanacions que el somouen, lambé el mouen
a ell. Res de més clar que aquesl fet:
tant el med'i productor de les personalilats com les personalitats que proriem que

dueixen el medi, no son, res més, que
les exterioritzacions de quelcom que
no
coneixem directament, perô que

piessentim

les condiciona i que
d altre mol mil-

que

mancats

anomenem,

lor, l'Esperit.

jrina amb la tossuderia i la limitàció;
[es a dir, la part més aparent de Ins¬
pecte extern de les obres dels divërsô? grups expression istés, 9 sig'ui, llur
àbsoluta 'disolució, destrucció i anihi-

I)âsn$ chaque nuBnéra:

yjgahihilament la subje'cció arbitraria
un

ritme expressiu intern.
Aixi s'explica que, contrastant

I 1LOLOGICAS.

CONVERSAS

îament de les formes i aparences' del
irnón extern. Li passa del tôt per ait
;ei que és mes important que aquell

!..

ÀÌibert.

P»r

.

RADIO - BARCELONA;..:
TOLOBORDEES;... MÀRSELHA...*

ZA;.:.
etc...

.......

PANORAMA DES LIVRES.

a

INFORMATIONS OCCITANES.
NOUVELLES LITTERAIRES, etc..

arnb

Craquelles produccions expressionistes,
en ies quais un ritme doblega fèrriaanent i inexorablement les mig- de'ror"îr.ades, mig destruides aparences dels
objectes, (cas d? les obres de tendèiï«ria cuhisln) les pintures d'aqueila
tûhgada d'En Mir tinguin un semblant
informe i confus. En algunes gairebé;
%s impossible de reconèixer una apa^-ïença; hom percep, îiornés, un seguii
;de pinzellades en colors diversos, ricárnent, meravellosament enlluemadors.
ir ací i alla s'endevinen alguns altres

tguÌBtxe ŷaurst

Tous ies

-

J.-P. Régis.
Albert Peslour.
BIBLIOGRAPHIE GENERALE.

CRITIQUE,

par

I A POESIE,

.

par

.

-

T&amp;ms ies

■

que,

Novembre

dalt,

gades, de tal guisa, el motiu mspirador, que hom fóra temptat de retreure
iKandinsky si no sabés que aquestes
pintures d'En Mir son la impressió de
lia realitat externa en un ull sensible,
l'expressió conscient d un estât
«om les del pintor ruso-alemany.
•Joaquim Mir collabora, en la proporció que li fou possible a destruir
Pies aparences objectives, a manifesî?«x la realització concreta de la idea

el constructivisme i les
seves modalitats
deixarem de ban¬
da, perquè parlar-ne avui comentant.
En Mir fóra del lot desplaçat, s'emquais, perô

—

—

penyà

a esser

I'expressió.formai d'una

època i un mon sotmesos a les ferries
îleis de l'economia i de la tècnica.
Hom haurà comprès que parlem de la

■

-

novo-objectivilat,

t

à""'

Périodiqueasient:

(1917)

dia mes perceptibles : netedat
cisio relatives, si voleu, és

abims del m'sticisme i de l'incons¬
cient, la nova tendèneia, cristallitzàda en dos çorrents separats, un dels

^

ki.--:.

supplément poéti¬
la direction d'A'bcrt

sous

PANORAMA

un cel,
'èóla, la silueta d'una muntanya i en
la resta una simfoma cromàtica immòbil. L'exaltació lírica anihila, de vea

publié

Feslour.

•

conjuminen,

:

L'ARC DE SEDA,

.

que

.iirismesires

,

Ella i el mateix

constructivisme, més diferents en aperença que en

realitat, han esdevingqt

.

i

pre¬

clar,

perqu'é En Mir s'hi révéla, com
sempre, pintor, ço és, l'home el quai
percep. el mon com una contextura de
colors, de valors i de tons; perô aixi
com abans aquests elements, estrictament visuals o picturals, s'emplaçaven
en la t.ela sense coprdinació objectiva,
mitjançant els elements tactils o dibuixistico-plàstics, en les obres d'ara
del magnifie paisatgista català els
elements plastics çollaboren més estretament amb les valors picturals; i

FRANÇAISES,

par

DES

LETTRES

L. Montaiiyn.

PANORAMA DES LETTRES OC¬
CITANES, par J.-P. Régis.
PANORAMA DES LETTRES CA¬

TALANES,

par

J -V- Foix.

PANORAMA DES LETTRES ES¬
PAGNOLES, par J. Chabas.
PANORAMA DES LETTRES ITA¬
LIENNES, par T. Garces.
PANORAMA DES LETTRES ROU¬
MAINES, par Pompilîu Paltanea, etc...
LES ARTS.

Chronique RELIGIEUSE,
Chroniques SCIENTIFIQUES.
Chroniques SPORTIVES.

Chronique HISTORIQUE, par
borcle.

H. La-

�1#

&amp; M

jEc&amp;m&amp;miœ

.*'4?

mces

Af-wslanuî.ciar

En

&amp; ":*££&amp;i&amp;3c«
|W£P

5Í»VÍ4S8*
Es
'

I
:

.ja. ben. establert

cosliin-,

un

joules geneials á*itccfor.is(cs dels pnneif.ais baltes angles os celcbradcs a piiniers
d any, e! président passi- revis ta a- ! a:liv■ i.i?
Iianearia i ecooòmica del période que
i'h„ elos i réveil- la sc-va opinió sabre l'esnidor. Per la pcsic.ô privileçiada que
ois peirnei de tenir una visió compl;t-i de
lia i

1

ci

troben la indiu-

es

il pais

comtiç,

en

gênerai

i

la

la qjalitat ce
a-ilors. els d'scursos dels
présidents
big Eve », ç.o és, dels cinc bancs

del

lesta

que

en

Hure

tan corn

mon,

per

À 1s

••

irés

importants d'Aiiglaterra, son

espeuia'La prnnsa eis

jiprccials.
dir ben bé, rue r.o es m:rir-dn la infiuèncra que exerceixen en Popiespérais i
i es pot

Bfiit

onrenla

nié pública.
totf, perô, els discursos
pron/nprésident del « Midland Bank »,
Mr. Me. Kcnna, es destaquen de guisa sinV'
Especishst» en questions monetàries,
eada diseurs sc-u constitueix uni ver.table
iliçé. Amb els d"l difunî Mr. Wailer Leaf,
Yicsident qnc fou dels « Westmiiis i-r
B.mk », esdevenia quasi el maleix, per bc
.ni'
en els sens distursos,
els pio-blenies
p-o .eia-is i
bancai s no fossin tracUts amb
r«rf«rife©
i
f'especialilzaciô c'elî c'e
Mr. M: Kenna. E! seu successor en la pre9i-.'cuíÌ3 de"! a Westminster Bank », ta! ccm
«•s
présidents dels allres très, el « Baror y s
«1 v Lloyds » i el « National Prcvrf '. es dedi-.iuen mes, en Hors parlaw fùï.
a remarear les condicions generds

Entre

iatt pel

f

-

.

l'econcroia nacional

cir
■d'.&amp;ri

i

estrangera !

oc

l'esdeveiudor probable. Aquezt

;-no

d'.rrcT r»s;.eci«' sera, l'objerl u dsl p.ostre arl-.-.le. Dîhéhub de banda les ma'ènes q e

virlan-vi» pomment a la lècnica bavcàns i
pe? tal de veure q.'in ncompl jm cl
ban tiiivu: els prcnostic dek gra- s

rtic-nctária

L. queis «iigièîos, représentais pels pr-sitk iis dois v bip, five », en els da revs et.ys,
i ct in os precrnia en Hur op.n é la s.t' ac:ó

iKia-f de r'ocnomra brdàn.ca.

dels « big f ve »
que. segons
Ilurs présidants,
i asy !9 6, primer després de l'est '.br-Kìit
c-paiR' or. vobria pie de promess?. G; t
e. -e! V°25 no 1 avia pas estât m=s?a bo.
En líegir
bon t'atk.«a

t'le

»f {rorls

•

déls efretes
€?,*•' ictem a' pair6 «mentat i les i.idústrr s
bir.qufs c-i trobaien -deprimides a dane.s
&lt;■ M)\:
perti rá-ur fovqós bavea mi-.v t ccnf d vablenvr-Tù-.
les falt'ides eren molt m en y s
ïonibrowi i *1 mweat inteiicr. donava se«••?

••ô

r-oi-MS

c-

'-;.'s de gia»

icssentiren

es

vigojia. D'altra paiî,

a

!'e,-

les condKions iémblave.i mi!!o-a;,

rU'îr-c:.

demanda més giau
de pro.iuvi'es bntàirie-. En resum : en 11-. r&gt;
dîcuisos do- «omenqamenls de 1926, «h
ca-vtVA-'M JHìgù-sos es
mostraren {r:noa»c«it
la em-d

pcriiu a una

«isa

Ofit.ifllîîo?.
o.i

un

ft'.ricfs

îb ïuiés

en

la tenta

marxa

ié sanejament omprosa, ans c;ue recul s
poidts un terreny guanyat amb moiís d ecL&gt;çoî i de sacrificîs.

•

ronlbele, eren un simptoma a'tamci.tecra-tador; elks i 'a miliora constatad-.v auca

aàfaîiiô&amp;'ljs, se-j.i- artificial,

loves,

[ar.s,

et.;-,

Havis dois Langue.s
de 1927, llrlvcts
vaga era ja
piàcltcament acaôada.
(ntirr sornblava mes pic' d'esporanecs
cap altre période des de l'acabc-

sú&amp;ì.

-géescs.
'a
e•

e :

--.e

pesaren

de 'a

&gt;;£n;.

en

a ce mc"if;a!n;:nis

gurrra.

L'an y I927. icalilzà, perô, parc'a'mo t
wnk*. r.íń&gt;e&lt;s?*s espcrances. La sitcn:iá ce
-ri: u'tuia
fou franc.ament doknto prr

-..'incipabncni, de les maies coll.ie-,
ykssopcda i els preus baixos del brs
!■»'
Lbi h-vrinï dé les indústiics baslqucf,

t-b".
i..

i

•

A
s

f

'iic:

tal

«b-

d'auv, es degué a
dtî période de vaga i

.me-s

es

cuê

irconstuir

e#

reaçció

una
a

la

reces-

tiobaven molles indú:!:ícs
ltun&gt; stocks exbaunîs dura t

(o^fiicte.
Psstada aquesta reaíció,
topiftssi'é ÎOH&gt;à r s'ameitrà iiitensamer.F
«'•

L

: a

act.vilat » per-

ci'-cs les

en

gramômes gratis

des ce ia gr-an vega
de'- .csî&lt;&gt;», c:p co.ihcle del (rebali no hav;a
t-'but la p-j «c-ci.l, ia quai cosa r.fav"ii i a: -. i
r o-Aiiuca
ici I any
1927.
La pciîS'iir f. v si % a ! any passa? (primers
c'e 1Í28) " !s b ; -.ters cols « big five » es
pr:se..!ar -, -icou pîeRs d'opitinisme.
El pr--:sbieci titîs « Bardays Bank » rcn-crcà, q e &lt;i les pcévisidiis optimistes que
es fekn en corne yar cada any,
restaven
cic-sprés d. ira-.*, 'aies, fa miilrra évident de
ceskuc nient d'a iy, cada any durava
uni mba mis.
Mr. Hugîi Tennant del
\V««ia;-vs:.-.-r £a í » afcg» que, tôt mera-va a «kïm que 't'ecoi-omia del pais s'adapL.va j; a! « goU standard »; opi-'à,
trrrbé, q e l'acbvi! t haeutla durant waa
pa:t de VÌ21, : Vabrèeciî d: conilicles s&gt;
c als, :ud b. i a c«p.:T3? que s'entrava dêfiuitivosxnì en &gt;1 cauri de la
prospeiitat.
Aquesti o 'iiiló la ccsnpart'a el président
de! a M liLuaî Eîevi.xki Bank ». i, per
bé qive sv/.b i-.t no t«r,î liane convencimeni,
&lt;-l pr-ïs-bç i tef « Lloyds Ba.nk » i
!

esyero-n : s.

c :ora,

i

M:. Ktsei.

M.

A-ÉL'

ib

»ag--r

ble-

: &lt; s

d-.-c.b-o iU

bom obpre-mig de fa ptoÍ-C-J, e! primer trimestre,
ays 192î i 1927, i la

:r

; • &lt;

f.r-; s

b!

.

-'

e

favora-

rr.i i -arnent que

m r
t.!

a

reservava

.

o

ço cse

servava

en co-

I r.o era uii cament per
ILv.s d-L seus pr.me s
.a a i * cp 11 m isnve; era,

ïc*r

:

bjji:;u-:T;
tr-mbé, ;:-i

doues,

KG S, pkï.a d'esperança, se-

v

1b s'evoii-ldôr li

gur.i

s:

lrvba-.a,

t-s

r;a

sî c'i x f es clevades.
I,
dbccíó o !
.iduilria l.xv:l esiavr en
p r bé o -, li
pie a c --, i:i- !- .:3 i'esperança que
ti.'l ce Xina, final que
en rrss r L
; ora ref.rc.v'r a IV.xpcrtació
ja e al's v
E! corr.rrç
ce ce'..,-:-, fi f 1 Laitàî-ilre:

pr

:

,

C

X'.

r C-T

r.t

^
o.-1

T.-,

les ir
i&gt; [.-.

■■

c

Vit:

Ce-r

.

c»

s-

ta-.-ri, iVr, s.:;';.:'

de

ici expoitachons fou
- A
de Î927 i d'un
a y nés
n?mw»Ì que
r de ia fermes» del

I.)
ci

ì'ora r.oíabîe. Els

d; l'aiy, l'excès

-,

s

b")

tlevali lipus d'm-

«^ts

.il' Esta "s Unlts, affuïa a
!
ai-: &lt;lé
ferc"- d*Ar,gla«e«a, 1«
q-.-c* c •:» ç- »v*' a deseerar ur-n txpanttó
rie r:î it; «s?:
r» !-r qt?al la Banca
ri A i:,-.Ç : a.
pr-í k'jáase-.t
i a;ticip.ant-se
c';

1-.pr : '
&gt;

i\i

.o-i

er.

li-î, no

y. e

s

-s'evinguereH méi

à&gt; ifLe. Ln Ei.rs«-, per fa «va
cc'bc: je f&gt;»3;.b»iêivîe d'aîreu i es

.'L»
de.;av3'--a
1

.-*•&gt;:s

í.ia

:-;a

e-i

I, fmabneut, el

a.

fei.-a. per bé que eng-és cops'.d- r. ble, eia ioferier

'V-s

pt-rce :»:%S
rœ&gt;-,-.

?! de :-&gt;s «.?'
"ib'meV; s

«euse
YS'

axU'ilow. de 1922 ençà.

4- o

■

di:,

y-ut?-

que

U vin¬

L • i i&gt;-a'. r-;- i; fitiravs wta i»va
pç: &gt; a Lv l«r« q"»:r di-.fïWs dé s'eoono»:»
«f m*?! 'ami'» expérimentai
í nd-'s
;

gt;

.L

ce

-.

r.o
s;

&gt;
v

:

qs»-

Il

••o:

«

cm
d d'altres ar.yi,
bb.ibs defiiHivament.

p*TÔ;

--is

Viec
o-L -b

ts

w •-

que«-eR vêtir

!=eshu,

altre

carent.

pr

un

CSÍÒÓ. de fesic i -de

».

cer

tes 'ndusíri'es basiques
k*..j» •
a *-&gt; «-s! fi- a «leprns'.ó1, i'au f :'"s -.b &lt;' -. n-v, i 'la finira ftuixeja
t.'

»

'-.'-s

s;

;y.

*•:•*

t.. c.
v,.i

i

r;

gia:-.:

-, -.*•£■

l.'Tî

•:!

(•

'.iiiv.à

:Jó ú

p

b

r'

•*.!

dùra-r.l l'any ha-

d ?' !à Banc a d'An-

ri"

t-

e

i?

i

csíave.: e.i ;

iirctl .ri-r'c f-.--.--.ir:-;:.

i

D
banda, la gran vitalilat i v g., ri»
f'Tir.iira.les per l'economia bfitànica dar-n!

sombîava esvanir

perô,

o?

.-

a

cc'.x»ï-io

réduit

15t&gt;'millor.s,

a

que

fr u iiif" .c i:', brava corn a miA ij-" f,'.;
omrnt- .del « gold
-, i rd'-Tc'-S ■•-':? lia emmenât l'ele-

c
■
•;

*ct" !

'•

-

do r r-. ii-.pîc-def 4 f/2 %
L'é i: bmptemi c^coratjador

î'sçrivUa'? de les industries
3 acs
es
i L balança comexcial
:i
îs d 1s anys anteiiors,
.m
ha-.-. •
; ; e l'altra, la fi de
I.» c—:r: c v.î i ; .:n3 ou accentuava l'es: r-» — »
r. o-bess
do
coionades del
L-: -c-b'i- : :
.a q- c la i -.dúsíria del ferre
ir.s e:-;r
t- J 1 err; r.iilîorava
y :.-!
m- c:p a !.■ f; tib-iiy. Cc-m a dairera
k-:, p-i L qs-é s'agika'tura bagués ob1 rcii" ■;m 'm ; c.Jt.ia. (,11a dets preus baix-î tif'î pr-o.ii :-j rgfí^ok.', la sítuasió defs
a;-; •-.chars co-,i!:;r.^-.va cktonta-.
-

i

,

.

iafs

mers

:-j -. j

-

c

ois

p r croc

fi, î!u&gt; cp"
lia estai et

;

;■.&gt;
r &lt;1 »

lo

ce
a

;

ir
s

bé que îigi-...i teo :.
anglesa, no han pas &lt;1
dinc-;

;

-b'

deranî .b cr:i.
aquesta advir.g. t.
!:

ja abans
les

que,

aguda

en

cor-

de!.--

nrg

rsi.i notï,

a

! #iv.-«?s

-

:

il.-eii

r'e.pi' d el¬

a

b.deOla.

l:c-

un

fox

«c-a.

i

r

perô,

rx-ïer'ênc'a.
à:i:iôs; peib,
p r à la viba
'st'- la irslra

•

r •&lt;-

po.ició

je;. ?

sa

.

per

eus

.

at

.

'

:

la se va i
Aqueî-es c

atcnció. No

r.

.

pc-

etc., etc.

do proL fe en
i 'a i'r br tàn c
c bî:.s en què

c

' &gt;:-••••

les c-:-r-c..-ir:'tà:i:
trobava Anglaterra

geogràfica,

1er "Murs
«•-!•-. pre-idents
m .tes. C: m
!a. m.T.ora'exs Lvin 'r.a rui

s-

en

es

dc-!s Ires pr:çs-enyalar
inrt.ffrat. No

qto

qualitars d f

les boiits

ivati

s r, ; estât tant

'

.

dùctes bntànics; s',
i

que

a r,

prediceions per 'a Ì9s'bagin mótluil jrj
sempre, hom hr. r:~ .ir
perimenlad» arr-ea de!
fôctor eslimi'lant

;ot

e

sert

se

que a a-

litzem, la quai- sernbi;. :&lt;--ciambé-, intCFisament

l'A

tct.;

per

hom l'havia fe:

nota

u'î- 'n t!s

s

teriors, perô

de giivià U

Es

que

enguany

Semb'ia

mai.

kib.-a

que,

Açuesla

iito.

.

.

c

f

a

.

a-ys

an-

io arac.aîo
i po-cat com
A gi .terra s ha
on

donat compte ce ia s&gt;\a vrìrbìe situació
i dek îcme s que il ca' ■&gt; '-or a est r-ne.
Sir Harry Go-cbf -. •
nî del « Na.

Provinciaf

tiona!
«

Fa l:

aquest anv cm u

...

"

ctec

aals

que

la ia detercm svi i d'ar-

;•

.

j

el
i dríícii: A la

- v

y rc

bon partit dbu.a :i
K dirieir. r.'.itt ens ha v.

mes

desàgradfibfe.
manufact

coe

if.&lt;

--.a»

f

après

a

trci.

Estent r.jfciv-r.t.

'.

tomar

r-oenc

fiuir de

a

dueèté

eontiiiut

:

.

la

'

-,

.:■]

c

-■

.ce:- a»-?

oeasi-ctien

ha?i
' ccm rosnloxç-ruèneia
r rs ; o poden

••

r::-

on

de!

no'.c

c

s isao o. s

4

am.atfga, que tes r.er'.

irn. re

a

•

fet

menys

a

*

-

fa uùi any. Per cc- il : r■■■
de la indústria scmb'a • •
minació ci acarar ois f '.s f

ha

prrjbfcmà'ro mussa
r cl cas d'ara
"t-;s bianqçes

'■

tica en el ctíîjvsyç. o a -.
de Fajuda del G.v.i '-. c-"

cos-r-s

ois

t

que sem-

4

blava haver-los aba »k
inelnraeió a ospes -r r. s

ranjar les

:

per-

bah relr.ibat

s

: •

pro-

lasinó

sa $•

or,

-

~'sx s.

cj

ô cl- !-. prosg-* îst !.
Si la
nostra comuniia! ' du '■ :.-!
!r- ha lad rs i
patrons, os fa tàncc ' ;;
s f.-ts i es ve¬
mitilen centra L re?'
peritat de la in ib ib. •

-

que

to!

a

afrontar-'os.

•

!: '

mitjauiçant l eficvè"- a
l'operacié, IbL-a/cbS

c

ro.

a

' t-xpeî:mer,t

•

br,
pidamont la focip'-i:.;
iatge per a tit:s f»s î!
C'pHiió de Mr. C- c
amarg per

gw

que,

-r?*?cetó i en
î a ''.ah! cc ions
-i reèîodes de

: '

«écart

&lt;r ç

;&gt;

•

c

vtlles i anl'ecc ôt

racionalitzaciô,

•'

si-

brtm rivés ra-.
• -. ar»b avaus fiais ». En

-

!

Barclay»

«

Bank »: «
la de- r- o'f les nostrts
indéîtr'.os banques" és !/•»'•' * :
que créa
«I sentimeni général • ctizz erganitZttciô indaatnai r.o c:
- -s-*&lt; ha «ta d'es...

ser

».

Mr. R. Hugb Te

minster Bank

i'.,

h ;

r

fit î

'

;-

West¬
La

&lt;i

q-

-

«

..

i«ûur.bríalí,
oit l'atur

peiîistència de 1rs - ë i. '
de le» quafs «! gtai : f
foiçós n'é» una rr" r; a -

r-s

d'ésser sufkicnl

l'ebat- de
--n és
una dea.-t. s
passat-

€0»8

éïi

que

a

eus

t; b una

tr

—.

no

a

blimeut,

c;-i

mo!ts

ce p-

•

.

b-

en

el

mes Kg
nostre p

de que -fruia eba s de
de les branques iv.Q. ::
c.alitzadcs de la * r ;

.

■

contents

rc

L

,t - n

ic

i

'

--s •-

malgrrb. c!s

&lt;
!

talge -llurs ree-i-rs :.
*
pament, noîálírcs r.o ci ■-

-I

E»S h'avem de

k ;

«n-

gran

ha
nopcli
aig/ncs

râcv.ys espeE's nostres

■

•

-

Ho

;:cr.y:è

standards de v:da ' va-:
deseobort que ' pedk-s »-•

c-n»;.-

n' scu?

q/is: m.

competidors de Ibb.v La
amb abundoîos

ba'Ln,

i

•

ú
•.

feina,

ne

r.cs l.ros els
V'.i. forantcn' r- a un cert
; ber la r?a;-

.

que, î: ?•
Ayn*:,'.; V:
laf,.de grans- co r.'b c punt, pernia-tiênh Qui a '

tvc-ba?

preg n
mon i en

L- ht produc-

oxporiavoin.

experimentem

i

de
Ln c- itsa prin¬
r.fíÝros indus¬
c 'b tn l'csta-

:

r

s

b

•

ciô d'articles

cié de la Gra.t Brst.-nv

:

c

...

mé.&lt;. ii.-tonsamc.ii

roôn
■ci

lui

■

»rca

kcaumont

Pease^

la

prems^

»•.

Hom troba exe ci s i ;
i
en
boca
d'?.;;: rbr-.
Sembla que An. lab. rv :

hera, la

rera

ia

en

seva

li'çbsituaciô, &lt;!
gi2;i

passatgeirs;

causes

pareixerin

i

'"l.'s de

•

•

r.t

3ipr;n&amp;iî.

&gt;

'es

ni

salaria

c's AnglesoS
aïs (actor$ d©|

:

•

a:cnça a veuré
'.Viicies que elli
•;'abans de là'

és. Que s'ha ope-í'
emomia mundiaB
'ó-': carní que lij

n

canvi pregotr •&gt;

un

p ai sos

s

lornaia ; r

a-

,

ta

desa*

normals. s'a«i
de mo-

es

c-

c.'s
An»! t

deu é|

es

;i restablimenf

•

■

com

anomenava

no

tact, no

r

aquelles ci;--'..-

que

guerra, no
rat

•'

d

uedes neprecvad.s &lt;•
baixos, circums'àv:

après, a dar-'
rà adonat quef]

i

,
c

en

personalitats*

i.

i (p.-,

di les condiciouS a
cabés là compatè/c;

clar,

s
;

-,

e.icsra

ccnsjderaven
la situaciô.

que"?

aifra és, end-e la. lec-

u-'-i
•-

.

•

.

Lloyds Bank

«

t

»

-

diseurs d.-

del

a

de!

:

c

notar

rccrganilzació int
i acceptada

::

.

i

a: r

la impiéîîió

es»a-,

.

fblat
que, $
».

b
..

l'única so!-.:.ió,
adaplar-se a Í - -ud-icions lJOveg.;
Per aixo cal que os ro-l
a la
ideá qué9i
la majoria del» soiisc í
ro
tornaran ai
que

és

resta,

;

-

tieballar mai

tries;

cal

que

pierat,

seusc

nálització
de

m;

una

: r

•:

su a -•

dod':

oases,

,

.cductes fins

la fabrba:M b

a

tarda? 2'
y a de racipé'
pesant-la ioferg
ce guisa prii;*/
sense

r

,

élaborais

fora,

indûs?

llurs

■; e ;

•

de la indé

noves

cipal,

a!

mes,

âr^

'

quais la induré
tria
britànxa- r.o r.a lob ;- etcara compéé
t:dor. Finalment ca! c-p
rcuvogui l'espertti
d adaptaciô i d'inir a- v»
.ne, malgvat efei'
ser qualiîals de! ca l : , i
biqtrial britànî^'
no

a

e»

tan

adormvdes

sigui

tr-blc:

es

i simpleme. t.

rament

arreu,

?.

-

i dia. CaQ
d- mot

.

que,

talen

la indús'.rla

fecrganitzacîofifi
er.yà,
b

c?

val, de! ferro, de! &lt; r i
s'esdëverren en la
creure que
la in '!■ L
definitivamen! en c! b n

perdre

"ci carbó, i

-

mençn

t-rry.

:

;•

tractarà de recupc-rcr
per
ment

aquest

fet

d'una

era

I, i que ja
d eontrari
;.r.

ir.,v,

aat j -ertrers

bal;: s i amb
redu.'if, ban
,arr.b avaiir'cicr.volupas r.turar.

p/c-diiccié

«q'.ietfa

aixcfy

G el cornent

a

p/gut dir,
e! président

n v.-.

«

:

•-.'s

ban

baren Huis psrlamc 'de les decepciens c

fd^gi

acjgj
maîgr^
»

any,
n

.a

èí|L

apxèig

aquests

bg five

c

d$|

potsejf

...

tl fet qu*

i

càpdavanie;s
.aeuellej Iliçons ». G
tots els présidents
nostres

llur plor.a

1 psr

•

que

ben fonamentat c« Westminster Bar':
•
nota més brillant d.:- .i'

pressant

entr-aljp
n&lt;f'

-pjesa ba
■

mes

coijl^

es

rcnstniccaé nS*4

que

vol

p^".

d'oïdréj

eficiir,: \ !
de d ?

i fusions
en

■

-

r-enor?,

en

l'esdivêl

nidor.

iVoii.v

pwRÌRÌler'&amp;s&amp;ss

THEMES ĹJTTEń
MISTRAL ET L
par

IÉS :

Charles-Brun.

ENTRE

GCC1T. 'GTRADUIRE MISTivVG?
Lola Anglada).

PHILOLOGIE.
POUR LACOii. *-F
LOLOG1QUE CA. .1

J

LATIKÉI

E

•

FAUI-nj

:

^fìusUaltog

\TION
NQ-QC

cm

-

NE, par J.-V. Fti:.
ENSEIGNEMENT.
LA
par

LANGUE L O

L-EOQU^

A

Ivkrce! Creuz .t.

TEXTES ANOLGT
UNE CHARTE Li
«entée par

Le

..

rcusi-ME, g»

H. LaVr k.

TE MONT.
.'L. 7 t-best et

LEUDAILE

■BA ii-présenié

par

^

'

w

nall.

HISTOIRE.
•

':

indúeit e: •:
guisa principal. l'expc?! cipal de la de.tïtff'.é t tries basiques rxpe=í/ b •
correspon

•

«î

•-i

Mes de la ko.

...

ttc

»

pressió temporal coy- •;
gcte», sinó'a víf îî
•
de l'orgaiiitzacvô cn-d :
.:
cl Hoc que ccapa A'-s'a
«

ira

&lt;?«»«■»s

'

•

nfiat,

^ c

«-U v.
rostres capinvani r-. i.-./'n
aqnefla confia/ça ci
què

dit

ha

».

:

la nccesîits;
dusirial. ha
«

-&gt; t -, er.? ro s
s

fcarntura comblir-da ;• j
L fi, guanya c!s r,::: ^;1 Mr. Me. Ke:i
i
.

rj'io

;c.

.

eac, en

t:s u. os

•.

de 19/. i

mescs

altre

-;

d'oârbi:;. i.cs luaûfiines anomenades

de mÌlloratneiiì

•

fà.i.r,

cou

c«ra

«ny. porô. que no ompli les e-:jroiades en cil. La gran air.e?;ça
..u'
pejava- tír.rr.uv.1 l'economia angles:, cen) lada, nowés. o'« pu .ta temporal per la po•i-i a fié sjÎjs dis a les mines, es rcs Ijpc,
a
ia fi, «-» la lîarga vaga i fuiicsia ■ cl
ciidàó, les c-oijie-qt-ô.icies de la quai, c'csa:•i'C-sor. fefitn que- AngLterra
ro solaBi'U:

f

Un
ta i'.es

5; cn'pio-

:

roés gran ccm r--c;

lfc§lÉ#

e:i

que,

les

lis conditions

;

'.s

les"predicco.is f-ries u.
pas rcalitzâl i que e: c

«I» pi*Ìll€*Ì]MftIft feai^SSdPPS» 5«5Cf|Ec?64&gt;'«

»í-fg©IÌ8

ií.

eng-.ia -.y

••

prrsidciîts d:'r-

els

Ssitii&amp;cftó dte

G.--. «.

'ia.

LE LANGUEDOC
T LES
GINES HISTOK1QGG DE LA

TALOGNE,

par

A.

:

'

i

a

M

Camélat.

J.-F. BLADÉ,

"Ci|

VirgiJL

HISTOIRE LIT'ïr
rtE.
FER N AND SAL.V. .'■L par

dent de la Socic'c

OfKfa

rr„- A. Ctergcac,;
H.'Itë'

prïî^

ROMANS ET N"' ; '■'.LLES.
UNE NOUVELLE i e DemenecS
Bellmunt.
UN ROMAN di r..u

i|f

çryssavéi*

LES ARTS.

BOURDELLE.

r..t-,

!

ETUDES RELIGI t

i

Girou.
:s
NT

•

LE RETABLI».- ;• *
JURIDÎÏ
QUE DE L'INDE:-! &gt;._• • NCE
FICALE par le l'Ge ; .-.X; ne-Marie tfg

PON7'|Î

Barcelone O. M.

c. c

LES SOURCES i :
\ LEGISTE
TION ECCLESIASi:-;- E DANS CA
PROVINCE TARE

900).

par

J: Tarré. G i...

G AISE
5

*

'G

(254s

de» GheridÉ

«a

�oc

i£

«le Barcelone
Le

Village

UTRILLO

Espajfiî©!

Monastère

roman

moins

proclament la bon¬
d'Avilá,
les rues, places et ruelles du village montrent la haute couleur
espagnole et la variété, malgré un air de famille, des
types
architecturaux qui sont la gloire des humbles cons¬

naissent aussi peu que les
caractères minuscules sont

meilleurs

et

les villes

et

un

guides du
ceux

qui

endroits les

voyageur,

dont les paragraphes

renseignent sur

les

monuments

tambours de leurs toitures, fenêtres et balcons

homie de

caprice étrange et inutile. Mais de¬
mandez aux voyageurs de toute sorte qui ont parcouru l'Espagne
des renseignements précis sur les admirables petites villes immuables,
pleines de mystère et lasses de l'effort d'avoir joué un grand rôle dans
l'Histoire. Les artistes, les archéologues, les simples touristes les con¬
tout au

«le Saint-RSâelael!

et

LJ idée de bâtir en Espagne un vil age espagnol peut paraître un
comble;

Miguel

par

ces

murailles désuètes. Une fois passée la porte

inconnus

tructeurs

en

gés d'en donner

les

plein d'ambiance.

plus dignes d'être visités.

l'honneur des architectes et des artistes char¬

et

plutôt

la froide

que

copie, un

rendu de .sentiment

critiques pourraient trouver que les construc¬
village l'ont conçu à une échelle un peu grande,
mais ils y ont réussi, et c'est à leur avantage. Les rues
tortueuses,
les pentes, les escaliers nombreux et les points de
vue
les plus imprévus n'en ont qu'un plus grand attrait et
ces
dimensions cossues et seigneuriales deviennent d'autant plus
espagnoles, que nombreux en sont les blasons scupltés sur por¬
tes
et
façades. D'ailleurs, la solidité presque définitive des
Les

villes espagnoles ne sont pas à la page. Les express qui
l'Espagne, le plus souvent pendant la nuit, ne veulent pas
s'arrêter pour laisser contempler une église millénaire, un château rempli
de souvenirs et de beauté, ou tout bonnement une ville recroquevillée
par les soleils des Çastilles, dans une ceinture de murs crénelés soutenus
par des bastions innombrables. Il leur faut à ces trains faire des vitesses
et déposer les voyageurs endormis à Madrid, Séville ou Grenade. Par¬
fois à Barcelone ou Valence; plus rarement à Burgos ou Salamanque.
Et bien plus souvent, Saint-Sébastien ou Fontarabie sont un but suffi¬
samment espagnol pour se donner l'air d'avoir transposé les Pyrénées.
Ces petites

censeurs

de

teurs,

parcourent

matériaux

et

procédés de construction font augurer pour ce
moins éphémères que celle de servir
aux visiteurs de l'Exposition de Barce¬

des

des

village
lieu

de

et

ce

destinées
de plaisance

lone.

petites villes espagnoles vont entendre sonner le joyeux carillon
grandies à l'ombre de ces fameux châ¬
teaux espagnols dont les donjons crèvent de tant de siècles d'orgueil,
elles se réveillent devant le spectacle inouï de la route verdoyante et
poussiéreuse, qui devient une piste propre, sans trous, ornières, cassis et
crève pneus. Ainsi devant l'auto se fait le miracle que le chemin de fer
Les

n'avait

su

l'Espagne qu'on ne trouve pas dans les guides du
est là.
La Vieille Castille magnifique et guerrière
ses
maisons
qui sont un vrai compromis entre la forte¬
et
le palais.
La souriante ruelle méridionale légère¬
saupoudrée de vagues et tendres couleurs rompant la

Toute

de la revanche. Poussées sinon

voyageur

dans
resse

ment

monotonie

obtenir.

Très
routes

rapidement, les principales
sont

nonçant
des

devenues excellentes,

le besoin d'un

ture

petit hôtel confor¬
les anciennes

leur

table s'est fait sentir,
ténias

sont

devenues des

guin¬

jetoile

palais

ou sous

des toits trop hos¬

pitaliers.village espagnol de l'Expo¬
simplement
une synthèse de ces petites villes
oubliées du passant et même du
chauffard qui pourtant peut lire
leurs noms glorieux dans les admiLe

sition de Barcelone est

rables cartes Michelin.
Ce

tes
et

village

a

été

conçu,

en

llfllll

un peu

les

•

vrais

des Baléares, de

de blancs
bleuâtres, les palais,
les maisonnettes et
les i jardins
f
exhalent des parfums de voLes ruelles nuancées

çosés

Monastère de Si-Mielte!.

~

qui forment le coteau septentrional du Montjuich.
L'entrée de grande allure et un peu morose semble promettre une vi¬

d'Espagne

;

ar¬

bons

aux

tre.

de rieurs

sion

Navarre

ruraux

les

N avec

chers

.

projeté

douze mois sur les penensoleillées et pleines d'arbres

bâti

et

•

cul- ■
de

Murcie, de Valence et d'An¬
dalousie,
non
pas
la belle
Andalousie des grandes villes,
mais l'admirable fille du grand
califat de Cordoue, enfermée
derrière les murs clos et les
fenêtres grillées qui entourent
les cours fraîches et fleuries
tenant
du sérail et du cloî¬

coucher à la belle

nécessité de

et la
habitants empreints

français
de

rois

petit à petit, les princi¬
pales étapes échappent à la dure

Les
dé¬

la chaux.
navarraises

la richesse

convivence

tistes

guettes et,

de

maisons

solides

barrésienne. Les maisons qui envahissent courtines;

CJoitpe «le
1

lupte

«

entrecoupés

sait -être
le

«

m.

Sfc-BSeMet-afle-Bsaaies

cachet

ni

dur

ni

indélébile

,

,

des bouffées d un ascétisme que 1 on
mais que 1 on sent hésitant.
C eat

par
.

,

et

cruel,
de

huit

siècles de

vie

musulmane,

Drus-

�interrompue

quément
Ir»
La

moiteur

doutes

des

mère

andalouses

ruelles

^uné $ïỳ&gt;

superficielle

l'imposition

par

opposée,
douce des

exactement

et des violences.;
semble transportée;

quarliej

au

"L;

du .village
| espagnol dé
•

Barcelone.

H Les grilles
sont

là fai¬

sant

mine

de
gardes
farouches,

elle

paraît construite
de Porqueras, mise
tique, pa*
Dieuiafoy,
qui la prit
monstration

des influen¬
sassanidans
l'architectu¬
ces

d

e s

que

les

re

en¬

la C

trouvertes

offrent gra¬
cieusement.;
Tout
Ié
charme

un

violent

peu

lan-

mais

goureux
d ' E c i J'■■ai

de

tant

d'autres pe¬
tites
villes
andalouses
retrouve
Eïece

de

I'Afcaïtìe «sê M&amp;sêe-Ies

EfaîsiMis de Sïgfáieixzsj;
détours

voiler

'

nombre,

sans

soleil

sous

e6 eîe S.3?-g«vie

est

fidèle

Ce

fameux

village offre

l'attention

attiré

muàejer (i)

pale. L.

est,

des

qui

aragonaise
en

somme,

portes

qui n'a jamais
de l'architecture;
inspiré h clocher de l'église princi¬
tour carrée qui, par des retraits sà-

encore

historiens
a

une

ménagés et des

amment

à

implacable. Les

une

d'art.

accessoires

nouveauté
Í1 s'agit

heureusement inventés, passe

des

plans polygonaux, semblant s'élancer vers le ciel avec une
d une élégance extrême.
Les grosses briques formant
entrelacs-, selon les méthodes arabes, laisseirt des plans recouverts de
carrelages en céramique, du plus bel effet, sans trop masquer les lignes
générales- qur, tout de même, restent de tradition gothique,
comme
la plupart des nombreux monuments bâtis par les mudejar§
aisance

aragonais.

clochers

D'autres

d'Utebo,

choisi

par

sont

les

sans

auteurs

doute plus arabes,
maïs celui
du village espagnol, est le plus

mouvementé.
L'intérieur dé
la paroisse à dû
être
une
mas

ront

occupé

par

série de diora-

qui déroule¬
aux yeux des

vsiteurs les en¬
droits les plus pit¬
toresques de l'Es¬
pagne.

dans de

Disposés
larges ga¬

leries, ils montrent
les villes fameuses
anciennes

et

dernes,

les

nastères

et

tres

lieux

mo¬

mo¬

d'au¬
émou¬

simple¬
ment plaisants dé¬
passant dans leur
vants

ou

ensemble

&amp;©E»tíe

de»

une

cin¬

quantaine de ta¬
bleaux.

OfosèaiKBCs

A la sortie du
===

ul'age
un

et

couvent

intéressante

Ì i

près, d'un
roman,
et

d'un

admirable
muni

cloître

de

bosquet de
son

est

cr.cher,
en

soi

cyprès,
d'une
un

$

bâti

abside

fort

pn

petit musée de

que

temple

au

véritable de¬
viendra

tout

à fait mutile.

Des hau¬
du

teurs

mo¬

nastère,
la
vision de
Barcelone
merveil¬

est

leuse pour

qui

ceux

B^cirlifijisaes de la €nr»mS?Plîi«*«s

l'admirent
mière

semble
les longs

o-

l'excursion

pour

ciel d'un-" bleu violent qui

un

1

t a

tellement

ruelle

monumentales,
balcons serpentant toute une rue, les fleu s, les cours ne sont rien
à côté de la sensation orientale de marcher "tout le long d'une;
ruelle en pente douce, sans souffrir des ardeurs de 1 été.;
un

a

La re¬
production

arpentant la
blanche
aux

de

romane

gne.

d'Ossuna,;
Carmon a,
d'Alora et

dé¬

comme

fenêtres

ce

Mais le clou de la petite église si ancienne —
vers le XI" siècle — en est la porte
en valeur, en dehors de son mérite artis¬

chapiteaux.

la

Sur

RS&amp;êsosb «le

pre¬

SigileiaKSi et aéè de Caiiëi»a€?ç&gt;r5

fois.

fond

de

qui
atteignent doucement plus de
ville bornée aux deux extrêmes par
bleu de la Côte d'Azur.. L'ab¬
sence
presque
absolue de toits, remplacés par des terrasses,
donne au panorama un aspect" peu banal.
Seuls les clochers
anciens
et
les maisons modernes à l'américaine marquent des
repères dans la plaine interminable, semée d'innombrables che¬

montagnes,
500 mètres, s'étend la grande
la mer où l'on fabrique le
un

minées.
Le

premier terme est occupé par un grand nombre d'édifices
l'Exposition séparés par des avenues monumentales. Pen¬
dant la nuit, celte vision rappelle la vue de Paris, contem¬
plée des hauteurs de Montmartre. Sans des chocs trop violents,
toutes
les architectures espagnoles s'alignent en bordure dès
nombreuses rues du village. Un arc barrant la rue, un tour¬
nant
un
peu
brusqué, des différences de niveau où l'élar¬
gissement formant place ont permis la construction des massi¬
ves
maisons
granitiques de la Galice, près des façades mo¬
delées en briques des provinces aragonaises.
De même les
de

de

maisons

l'Es tréma dure

montrent

leurs

énormes

blasons

aux

devises

pleines
d'arrogance par
devant, les arcades
de la Grande Pla¬

présidée par un

ce,

Hôtel

Ville

de

plein de noblesse
et

d'allure classi¬

que,

inspiré de h

maison

communale

de Valderobres.
La

Salle

des

Séances du Palais

Municipal

permet¬

tra, par ses

dimen¬

la célébra¬
tion du Congrès In¬

sions,

ternational

Populaire

d'Art

!a

que

direction de l'Ex¬

position est en
train
d'organiser.

miM

Les

fenêtres et
balcons de la Gran¬
de Pt ace

seront

loges qui

L'Alfettle

(ftlîfcvîSET-ftr)

les

permettront

(1) Des AiaLes

mu&amp;uîinzns

d'assister

tu

en

toute

convertis "uraillaai

pour

commodité

tes ctirîlîens.

aux

soec-

�les

tacles

variés qui

plus

villes

des

chrétiens

la préparation de ceux qui ont conçu et exécuté
village commencé il y a juste un an et tout à fait ter¬
miné bien avant l'inauguration de l'Exposition. La propreté,

sans cloute l'attrait principal
évolutions des bandes de maures et
.Valence,, qui dépassent quelques cen¬

(Constater

seront

On parle des

1 endroit.

de

de

taines

;

on

prépare

un

l'ordre

et

l'allégresse

grand

tour¬

'de la cité im¬

à

l'espa¬

provisée,

gnole

sous

1 ' intérêt
éveillé
par

noi

V.

Charles

mm

Cè

.

produits
populaires
espagnols fa¬

Des fêtes de
taureaux

Jes

ne

sauraient

Oïl

manquer
d'arts les pro¬

du
village espa¬
gnol ; et les
corps des
grammes

s-:-:
SgcS&amp;Sj

chœurs, bal¬

~r '

pour

grande

une

partie

sous

les yeux

des

visiteurs,

la

diversité

et

l'élégance

métiers,
-

briqués

lets de toute

des

naïve

nombreuses

■

siciens

des

danses" popu¬
laires et la

coins

les

beauté saisis¬

sorte

et mu¬

plus reculés
de
l'Espa¬
gne, défile-,
dans

ront

et Arcades de

de

Calaeeile

abritent

s

les boutiques

articles

sorte.

visiteurs.

plus extraordinaire du village sera l'en¬
venus
de toutes les petites villes
de l'Espagne, habillés, hélas 1 pour la dernière fois, de ces
costumes
logiques, traditionnels et voyants, qui ont donnée aux
villageois espagnols ces airs d'élégance encore recherchée par
des artistes ataviques.
Rarement les paysans espagnols s'endimanchent avec ces costumes que les jeunes générations trouvent
ridicules, mais il est er.core possible de les revoir et d'en
faire son deuil, les enterrant dans les vitrines des musées,
Mais

le

tandis

que

à

veux

En

paysannes,

nos

la

arrachent
et

garçonne

résumé,

le but

que

ce

pommes

en

du

jupon

Bilbao, à Barcelone
betteraves avec les che¬

soit à
et

de midinette.

réunir

village espagnol est celui de
tout

l'attrait

pit¬

toresque que con¬

l'Espagne, en
produits, métiers,
tient

••r"-?'

habitudes,

fêtes,

danses, chants, et
habitants.
Loger
tout ce monde dans
des cadres appro¬

priés et démontrer
que les voyages en
Espagne sont en¬
core

à faire

ou

a

refaire,—car il faut

gré

savoir

aux

artistes,
archéologues
et
architectes qui ont
voyageurs,

Deuil (Navarre)

Ca»*Iuiues de

.

-De

clusions

la

les

différents

visite
des

sera

et;

sans

craindre

J'huile dont la mauvaise réputation
le Iruc de raffiner
le jus

la

fameuse

due à
olives.

|=jï

H|
==i

cuisine

qui

ont

§=
j=

L'Exposition internationale de Barcelone sera inaugurée le
mai prochain. Ce n'est pas douteux, le Village Espagnol, dont vient de parler M. Miquel Utrillo, conseiller arlisiiquç. de l'Exposition, en deviendra le clou.
Les admirateurs étrangers curieux de .la vieille architecture
espagnole, tant à la mode surtout dans les deux Amériques
où
elle laissa de beaux exemples de son génie, trouveront
dans cette œuvre d'art très réussie la scène où toute reconstruction historique sera possible.
.
.Un "admirable complément du Village, sera constitué par la
grande "exposition
d'art péninsulaire
ancien qui rem¬
plira les nom¬

=|
^

à

invente

plus

aspects

est

des

ceux

disant

la

vérité

de la péninsule.

Oliv&amp;s

.15

§=

f||

==|
|=

i§|
=|

et immen¬
salons
du

breux
ses

National

Palais

l'Exposition.;
Ce
magni¬

de

Sur

patrimoine,

fique
Comme
ment

égale¬

.

les au¬
manifesta¬

sur

tres

de
l'art
moderne qui se¬
tions

présentées,

ront

pensons pou¬
voir offrir à nos
nous

reportages comme

ainsi
qu'aux poètes et
écrivains, —qu'en
exagérant ou en

«les

Jus

lecteurs de .beaux

par

village ressortira un ensemble de con¬
utiles pour les Espagnols, car on pourra

au

£e

le

de

monde,

étudie

hasard

au

fait connaître l'Es¬
pagne

on

couchers

des

(Saragosse)

|§f

Espagne en
la place et

de

Cervantes

d'I'îabo

heureux d'avoir fait un voyage
raccourci, il pourra s'asseoir dans les terrasses
souper sans les soucis de l'express de nuit,

le village,

d'avoir parcouru
en,

aie

Mue

Cleciaer

Quand te
•Curieux, las

habitants,

ses

Valence,

à

ou

surprises mé¬

le

côté

de

semble

les

nagées aux
.visiteurs.

Les mantilles, des cuivres reluisants,
des fers forgés modelés sous les marteaux des forgerons habiles,
des broderies, dentelles, éventails, des massepains de Tolède et
d'ailleurs, des chocolats préparés par des procédés précolom¬
biens et des étalages de toute sorte attireront l'attention des
toute

et
des chœurs,

d'arcades,

des

espagnols de

musiques
seront

où

S©j*-de3-Mey-Cai«5se&lt;»

des

chants,

place
flanquée

cette

Maisons

des

sante

ceux

d'aujour¬

d'hui.
Nous

sommes

à

la

de

tous céux

disposition
qui

s'intéressent
leur fournir

catalogue,

à

3^'Oifraiide

Internationale de Barcelone pour
renseignements qu'ils désireront (voyages,

l'Exposition

tous

les

entrées)" etc.'.,

(Navarre)

etc...)..

|||^

==§.

�Oíì

iJ

'

lt^..
ÎH.i

I

c«"

i

p"» fl*

te*.

tjjjf j î |

jjç
T

l]

^

Vvcn-T*

•v-

«

M VR.C

-Vf L«._FvrN« *•«*»

#í i8f**yÔ
#4v
H

*

,

.

C

-ff &gt;-'*■' '■)■•

-

* ."^. v^r

.

^

A

.v^

,-x&gt;iTOŷ

■

&gt;v,\. V

—'

-Ts-r—"

□

Anpalucia.

mf A.RAOÓH
CZ3
i
I
1
i
.en
CZJ
CD

Timbre du Vil¬

Espagnol
Xavier No-

lage
par

gués,

j

.

I

I

aî-turias
Castii-'-a

t

cataluna

Le&lt;

ìî"

E x-TR n/A AOUBA

GAIICIA ?

'

a\ al lorca

/-VUftClA

iC=3

Havarra

JEU,
VALENCIA
eu
#'£ W.C pY».i co»

1

Exposition

Internationale
moviment,

Catalunya per 1« mar,
per la terra i per l'aire
per

Xavier REGAS

E!

tan

convençuts

havem

de

ho

miûvar

fins

que

el

tema

que

posar-hi
el

el

nostre

a

havem

hom attibueix

qui sap si en un

branca

tan

simpàtica

de

major importància, com el maritim i com l'aeri que,
demà no massa allunyat, sera el que regularii la impor¬

tància tunslica dels

diferenls països. i
Ouè cal per a' fomentar el turisme d'un pais
Hoc cal que existeixi aquella primera matèria

déterminai ? En primer
de la quai parlava en
Gémençàr. Aquesta primera: matèria pet ésser ben diversa. Pot constitiur-la un gràn nucli ciuladà, per exemple, Paris, peró tarmbé pot
constituir-la l'agrupació de diverses ciutats, viles d'una importància
pintoresca o histôrica, monuments, paisatges, curiôsilats i rareses de
la natura, i lot el seguit d'elements d'aquesta mena. En aquest
segon
' cas les nacions petites tenen un
avantatge damunt les de gran extensiq territorial. Li és força rués
planer. esdevenir un centre tun'stic
important a BrusseMes o a Berna,
posem per cas, que a qualsevo?
grisn ciutat, capital d'una nació
extensa, que per si sola no tingui
prou interès per a atraure el iu•

.

hitérnacronal.

nsrae

que,
mes

no

amb Vuit dies.

m

una

dispôsi,

de les principáls

tals

europees,

unes

viles

records
com

que

a

de satisfer l'interès naturai de

vjsitar

nostre

Gairebé

val la pena de donar l'explicae-ió.
El turista que vá a Brussel-îes sap

comparar-se

d'aquest desvetlbment. En el
de palesar no .so'Is la nostra

d'aquesta

collectiva.

una

coll i
esforç

temps l'interès en pro deì îurisme ha començát a desvetilarsc
entre
nosaltres. La pvemsa,
tant
la ciuladana com la comarcal,
efecies

acfivitat

lots

pais pugui aramb els giâhs
centres d'atració lurística europea".
Sembla que
aquests
darrers

ïibar

hav.cm de prometre al lector, que en
a-vui inaugurem. tro'barà scrnpre el ressc.

la secció cal deduir-ne que esiimèm eïsusceptible d'una divisió en 1res paris
iotes les quais mereixén la mateixa consideraciô i estimul. En efecte :
tan intéressant cal considérai el turisme terrestre, al
quai aparentment

es

entre

també

ans

Del titol que havem donat i
moviment tun'stic de Catalunya,

llaminer, cal reconèixer-ho, per al
periodista i revelador d'Koritzons esplèndids tant per aquel'l
que
sent bullir dintre seu la febrada dels grans negocis corn
per
al qui, sénse trobar-se en aquest cas, pensa o somnia
en
tôt
allô que pot ésser causa que ei nom de la nostra
pàtria vagi enllà de les fronteres. Per al periodista la suggestió del tema és innegable. No em caldrà eécarrassar-m'hi'
gaire pér a fer veure la varietat inesgotable de ternes que
pot proporcionar aquesta matèria de què parlerń, lots ells d'un
interès
ben pujat. Per als altres dos, és encara mes compiensible l'interès que * ha de desvetllar el lurisme. Catalu¬
nya,
i
en
escriure el nom
estimât vull sîgnifiear no sols
ei Principal, ans també les ter¬
res
catalanes en général, constitueix una primera matèria de
rarâ
u'ilitat per a fomentar i
per
a
donar vida a aquesta
indústria complicada i produc¬
mm??:
tive
que s.'anomena el lurisme.
Evidemment, tant els que hi
yeuén una finalitat pràctica com
e's que es deixen porlar per
un
idéalisme ben elogiable, esterra.

nostra

v

Barcelone

.

S] ha parlai molt de les possibilitals tunsiiques de la nostra

«te

aquesta secció que
dels mes petits progresses

fa

-i

Gand

capi-

podrà àdmirar
plenes de magnifies
d'innégabíes bell^ses
i Brujes, platges uni.

versalment conegudes com Ostende
i Blakemberge, el gran port internaPoE-ticiBies
ha

recullit
nostre

siinpatia

els

primer
pc-r

de

prirners
numéro

l'esmèntat

la

Geand'ffiîSaefe

cional d'Anvers, apart de Lovaina, Lieja, Waterloo, etc.', etc.:

Per aquest motiu, podem afïrmar que
en condicloiis immillorables
per

abonat

L'èstraiigèr

que

1;

Tir5" J*-if @V

(7,o.

&lt;

fỳí Y.-,''C'- £"

r-i

»

"

I

•--'-n/#v/-n.v£
—~
^ -&gt;3
"/// £&amp;.' € fc^ír^,
-VÌ

Rcr.&lt;i;

••

n»

i!\

.«| |
^Vt U'I:.1
t î?/;-J5
1

'

&gt;

t.,1
(Ct'jot»

py r-iAi^^ri

&amp;/ff/V/N-TS^*o

•

s

n«»j «.

'

»

"lroo«:

HtRMANtt^

í L» Jans (ciii»t^.*unw
.Jt VAIENOIA ■ —

? !eTs£r^:M
^
•

&lt;*tl

Catalunya constitue'ix un terreny
a sembrar-hi la llavor turistica.,
visita Barêeîona, arn'b els mateixos vuit dies que cònce-

íí

�Plan

àlsenyor que ànava a Brusselles, ultra l'admira*. la
capital que té, ja actualment, l'especialiïsima gracia de locar el
lots eh eue la visiten per primera vegada, pet meraveHar-se d'un

idíem fá
rtostra
cor a

îgénérnl du Village Espagnol

i'h

moment

Montserrat, pot fer una
cal que fem ressaltar,
pot visiter Eipòll, Poblet, Sautes Creus, Iarragona, les planes altes de
LIeida, la vall d Áran i demés seguit de monuments raturais i historiés
prou coneguts, pot admirar I'espectacle unie de les hortes valencianes i,
encara, quan léstàrà estabîerta d'una mar.era regular la lin'a aèria, podrà
visitár Mnllòrca. Ouantes capilals europees oferirà a l'estranger un
programa tant pie i tan atractivoi ?
Fins acui er.s ha portât l'anàlisi del que havem anemenât la primera
jmatèna. Que és el que cal fer, perquè esdevmgui ap.oiilable Un carissim i admirai company ho resumia l'allre dia en dues paraules : cal que
fTestfańger sipiga que aci tenim lot això, i cal, aixi rr atei'x, que un cop
sigui aci es lrcbi amb totes les facilitais necessàries per a Ireure partit de

dels fenorexcursiô

Ja sev'a

a

ens

geoiògics

mes

importants del

h. Costa Brava, el mèrit de la

mon:

quai

vinguda.

El primer punt és

molt mes dificil del
paganda luristica internacional es
troba

no

en

que

alguns

creuen.

La

pro-

o 4 graus per damuïit de la de Niça, universalmenl cortevila de clima tebi i acollidor per a passar el mesos rig rosos de l'any.
Ara recordo, i és un exem ple gens menyspreable, que una vegacia que
vaig ha ver de tractar arub uns membres del Conseil d'Administraçió d'un
dels principals trustos ho'elers fiancesos, em vaig assabenlar casualment
que les quantilats que desûnaven a propagànda, i que es comptaven per
milions anyals, anaven destinades integramenl a subvencionar les prin¬
cipals agèneies de turi.-mc.
Cal doncs, mirar de vèneer aquesta formidable resistèneia que CaIunya ha de trobar quan es decideixi a treure partit de les seves cond;cions turistiques. No es pas en aquest treball que jo pensa oferir la 5«- 'ució adequaaa. Àquesfa sera, una de les tasques que avui iniciem.
Però cal també preocupar-se del segon aspec.te de la qiiestió que ha¬
vem assenyalat abans. Actualment perque el senyor dels vuit dies, del
quai ens bavent servit diverses vegades com a exemple, pugui realitzar tôt cl programa-que li cferiem, és précis-que estigui disposât a suportar totes les molèsties imaginables, prcduïdes per la defictencia

tôt moment

guda

3

com a

dels seiveis de comunicacions, per
les maies condicions dels Hoc on

d'uns déterminais

iv ans

ha d'anar

àcaparaders çjs quais, abans de
ideixar-se prendre el Iloc que ocupen, o a bar: s de partir-se amb ai¬
gu que tin gui' tants de nlèrits com
ells, el profit que actualment en
treuen, havem de comptar que s'hi
iaran amb les dents, Aquests sepyors, aeiiests

grans trusts

ànomeiiar-los n-illor,

cîiquen

no

sols

per
es

Temps

pupilatge, Giiió
■d'una
tôt

r oa.e a

que

barren el

pas

ferma i decidida

nem

del

menl

ben destriats,
nos-

ullara a les
turisme aeri,
es

troba

possibiiitats
erp

condi¬

capital, Barceiona,
eir.plaçament magific per a
esdevenir un dels ports aèris niés
importants d'Europa, base princi¬
pal de les comunicacions amb 5u-

ciel turisme. La
té

que, en

una

3Él«è

«fi??»

Maaaclaai8flls.

expliquem es comprendra fàcilan-.b un exemple. Estic segur que aquesl hivern, pariicularmeut fred
à tota Euicpa, cap de les agèneies turistiques importants no ha fet conèixer als seus clients, que la temperatura de Barceiona s'ha manlinguî en

que

una

nostre

Catalunya

e! que pugui représentai' augde- la împortància d'un altre

ocasicri

que,

cions immillorables per a ocupar un
îloc prééminent en aquesta branca

a

conseqiièndesviació dels grans
çorrents trrbhcs intêrnaciona.Is.
L'exisîència d'aquesta dificultat
cia,

d'aquests problèmes.
n'ha de mancar.

no ens

turisme per la terra i per la mar,
Manca ara que, un altre dia, do-

ment

indret-lurhi;c i

les formules d'ar-

tre

de-

seu

a cercar

Fins aci el

a

el

sota

També mi-

una

han d'ésser els elements del

expandir d'una

Uocs turísíics col-locats

secció

ranjament

manera
formidable des excellències dels
a

etc.

part impor¬
de la nostra activitat en aques¬

tant
ta

a raure,

de deslinar

rarem

&lt;OMiaa*tEer

CatiSiBSEia

un

damèrica.

Aquesres consideracions les oferim al lector perquè ens serveixtn de
presenlació d'aquesta secció propagadora del turisrr.e a casa nostra, _r.
tots

els

seus

aspecles.

�OC
ML

Petites

annonces

classées

comme

un

dia.

dilluns,

Tarif d'insertion: 4 francs la ligne. Cha¬
que ligne contient 40 lettres, chiffres ou
signes; les espaces séparant les mois comp¬
tent

KURSAAF- I CAL TAtSLSJN TA

OC, I,

T

signe.

POUR ARTICLES CELLULOÏD^ on
demande représentants visitant bazars, mer¬
avec

Una

que

réfé¬

Crevasses

■■■■■■■■

JR

JE

disparaissent par
l'emploi quotidien

S

CRÈME SIMON

prodtecció d'intviga
i emoció
siSua en Sa rfobSe vida d'una
murta. pet* al món. que Sa veié

eus

dama

rences aux ETABLISSEMENTS TEUSCHER, à Oyonnax (Ain).

Tjn

Gerçures

sttperpr&amp;ducci&amp;
r

PPCAPOJRPS

(Haute-Garonne).

ciers, coiffeurs, etc. Faire offre

ta

de

PAKAMOUXT

de la

Victor-Hugo, Toulouse

rue

"

Engelures

Adresser le montant et le texte de l'an¬
nonce

esirena

S,

WÊmmmtÊBmÊm

Uma

inierpretació

suprema

de Sa génial

Nous demandons partout, dans chaque lo¬
calité, des personnes pouvant exécuter chez
elles un petit travail manuel, bien payé,
aux pièces et' chaque semaine.
Très sé¬
rieux. Ecrira. Etablissements FemiNA, 6, rue
des Buttes, à CrÈTELL (Seine), qui enverra
tous renseignements utiles gratuitement.
HUILES

supérieure

:

Costumier des

ES3gS2S2®SHaffi

6i*n«Is Théâtre»
Allées

38.

Jean-Jaurès.

28

TOULOUSE

SAVONS, CAFES, qualité
Maison PAUL MATHIEU à

(Bouches-du-Rhône).

Ayguières

PASCAL

Albert

petit travail chez soi

—

De¬

mandez le dernier Prix-Courant.

2

POUR FAIRE LES CONSERVES
CHEZ SOI

sans quitt. empl.
Trav. fac. toute l'année.
rép. Ateliers Lepic, 45, rue Le¬

PAR MOIS

700 F.
pers.

sexes.

Timbre

p.

llllllllllllllllllllllllllllllï.^llllllllllllllllllllltllllltlll

pic, Paris.

é

Appareil

LE PETIT AVOCAT -CONSEIL,
manuel élémentaire de droit usuel et prati¬

à l'usage des commerçants, industriels,
Entrepreneurs,
Propriétaires, Locataires,
Fermiers, Agriculteurs, Voyageurs, Ou¬
vriers, contenant les droits d'enregistrement
c&lt; tous tarifs intéressant Notaires, Avoués,
Huissiers, Greffiers, Agents d Affaires et
Assureurs, par C. Parisot. Edition revue et
corrigée par M0 L. Klecker de Balazucque

Barbazan,

avocat à

En

F&gt;OJLA

la Cour de Paris. Ou¬

en

adopté par les Ministères de l'Ins¬
truction Publique et du Commerce et par

detlhge

ten

comptant;

—

—

Prix

:

75 francs

artístics

NEGRI
pSe

paper

vrage

la Ville de Paris.

-

t de

de

lesquels

matis&amp;s

refinatnent sactal

exquisif.

85 francs franco, payable

qui

seront

fiim

4&lt; PAKAMOUXT

és

"

ei

milSoir

de S

pr&amp;fjs-mnma '

suivra la livraison.

de

Décès

Convois funèbres

res

78 du Code
i5 avril 1919.

civil

et

du

et

l'état civil,
articles 77
décret du

conserves, cous aurez pu juger com¬

LL. GUARRO

.

Il

rappelle, en outre, qu'aux termes de
l'article 97, chapitre IV, dé la loi du
5 avril 1884, l'autorité municipale règle
«
le mode de transport des personnes dé¬
cédées, les inhumations et les exhuma-,
lions » et qu'en conséquence elle a seule

LA

LITHOGRAPHIE

A LA

I CASAS

le droit de fixer les heures des convois fu¬

nèbres.
S'adresser, poùr tous renseignements con¬
cernant les convois funèbres, au Service mu¬
nicipal des Pompes Funèbres, 34, rue Par-

fer

^

edieions

de

ltixc

«é

de

&lt;o&lt;s els

que

Esgnirol. t

&lt;

TOULOUSE

MARCA

est

aussi le moins

AMB

Mercerie

Merceria

pour t ai

--

Ag««sla

lieuses

«

Bonneterie

MOUYELL "

Papiers
«

Capeleria

casa

PROPIA ►

en

luxe pour

provraiment për sariresa

présenta
fet

a

la

ël

non

ma,

a

tipu

;

la tinn.
t
S

tous genres ordinaires et do

Dernière nouveauté; papier f'REOIdEVELI*'*

TOLOZA

fait

à la main,

à la

cuve.

Etablissements NARDI,
Etablissement

RAHCELO&gt;A? |arU Jolio, R

de

automobiliste

PUNION

doit

l'aire

partie de

MOTOCYCLISTE

mrnmsvnI'.,I wui m mwwn

imu »■ ■

DU

l'AUTOMOBILE-CLUB

MIDI

-

3.

rue

■nmiu

NARDI, S. A. R. L?.,

2, place GambeUa, Toulon (V.ar) France,

Magazin Vert
tout

il permet de tracer les
originaux sur
•papier Ordinaire avec les Instruments habi'
tuels (plumes ordinaires, etc...). Ses
oiigi-,
naux se conservent et
resservent indéfini¬
ment. La surface imprimante est
absolument
inusable, rigide, indéformable, imputrescible. Il a un tirage illimité. Il imprime sans
déformation sur tous les papiers et sous tous,

Prix modérés.

7, l*lasa Es&lt;|uir«I. 7
AL

DU

du poids-de-l'huile

•mju.i m

cher,

les climats sans le secours de connaissances'
spéciales. Ses copies en noir ou en cooleut
sont inaltérables et indélébiles.

bililiopliileS; filigranes spéciaux

B.C. «74.B.

procédé,

SEUL

U.C. fl»4. H.

fournitures

:

opale ci verre).
1"€.. NARDIGRAPHE est le plus é&lt;03
r.omjque des appareils de reproduction, iij

Magasin Vert
Place

.

sjjjr

hiltliofil

desitgin. Preu rau»aiiie«

PAPER

avec

:

©. M. R. NaRDI, inventeur du

en

tx

AU

PORTEE, DE TOUS

le NARDIGRAPHE
'

a

ministres des diôers cultes.

:

:

FABRICANTS DE PAPER

gaminières (Téléphone 11-40), qui se
charge de toutes les démarches auprès des

7.

faire, dans les

bien noire Système est simple, parfait,
économique. 1 ous donnerez alors, sans
hésitation, à la fabrication des conser¬
ves chez vous toute l'extension méri¬
tée, lorsque l'été nous apportera fruits
et légumes en abondance.

Le Maire dé la Ville de Toulouse a
l'honneur de rappeler à ses administrés que
les déclarations de décès ne peuvent être
reçues que dans les bureaux de
à la Mairie, conformément aux

pouvez

nes,

un

encaissés le 5 de chaque mois qui

Déclarations

vous

biers, Garennes, Foies Gras, Terri¬
Pâtés. Rillettes, Tripes, Galan¬
tines, Cassoulets, Confits d'oies, de
dindes, de canards, de porcs, lrolaillc, Thon, Truite, Saumon, Truffes,
Cèpes, Champignons, Epinards, Endi¬
ves, Céleris, Salsifis, Pommes, Poires,
Oranges, Ananas, Marrons, etc...
Lorsque vous aurez fait vos' premiè¬

en

Si és

(etablissements

meilleures conditions, d'après les dé¬
licieuses recettes que nous vous don¬
nerons, les conserves suivantes: Gi¬

au

trois versements, le premier de 25 fr.,
le deuxième et le troisième de 30 francs

écrivant

nous

Sjdney Hébert, 8, rue de Turbigo, p.a.ris (ler), vous pourrez utilisei
dès maintenant, avec grand
-profit, no¬
tre
Système SAVOR. Février, et
Mars sont, en effet, les mois pendant

il

» m, ■&lt; m it

MIDI
-

ou

loulouse.

�Â.

d'information et de

La nécessité d'avoir une Maison d'Editions occitanes
Le développement de la littérature occitane est lié
A côté de nous, à l'étranger, nous trouvons des exemples
évidence.

et Sports

critique

le grand

devenir

va

sciences, sports,

lui ont accordé leur collaboration.
patrimoine français ignoré ou presque
des méridionaux eux-mêmes y aura une place d'honneur. OC publiera dans ses colonnes, sous le
signe de la culture latine, les meilleures œuvres des littératures sœurs et sera en même temps, par
informations, le miroir du mouvement intellectuel mondial.
pliis illustres écrivains français d'origine méridionale
production littéraire occitane, de tous les parl'ers d oc, ce
Les

La

ses

16 pages illustrées. Intellectuels méridionaux, envoyez votre
hebdomadaire, au prix provisoire de propagande de 25 francs pour un an.

OC paraîtra sur

OC

Depuis quelques années, les fondateurs d'OC et de I EDITORIAL OCCITAN poursuivent,
leurs propres moyens, avec le seul concouis de tous ceux qui spontanément sont venus à eux,
cai
ils n'ont jamais procédé à la moindre propagande, une expérience qui prouve aujourd'hui que,
tout comme en Catalogne, par exemple, une Maison d'Editions occitanes, techniquement organisée,
peut vivre. Elle peut vivre et prospérer en assurant la publication d'œuvres qui élèvent au plan
de la culture générale la renaissance occitane. Elle peut vivre et prospérer et devenir une source
de justes revenus, non seulement pour ses actionnaires, mais encore pour les écrivains de chez

abonnement à

auxquels il est juste de

nous,

si nombreux se sont présentés pour développer OC que nous
envisager et décider sa publication prochaine hebdomadaire. Le moment paraît être venu
d'établir le statut financier, commercial et admini • ralif de VEDITORIAL OCCITAN.
pu

C'EST A CETTE FONDATION
HOMMES DE BONNE VOLONTE

siège provisoire

Je déclare souscrire un abonnement
ce jour, à votre C. C.
124.55,

MOYENS ECRIVEZ-NOUS. C'EST UNE ŒUVRE

QUELS QUE SOIENT VOS

FRATERNELLE QUI S'ORGANISE.
Nous

/ oulouse {Hau le-Garonne).
à OC hebdomadaire, au prix de 25 jrancs, que je

d'OC, villa Peyrai,chemin de l'Espinet,

verse

DEFINITIVE QUE NOUS CONVIONS TOUS LES
QUI NOUS SUIVENT.

sommes

et

disposition

à votre

SOYEZ TOUS DES NOTRES.
fournnir

pour vous

tous renseignements

sur

notre programme

commercial.

D'ABONNEMENT

BULLETIN
au

penser.

A l'heure actuelle, des concours

avons

intellectuel

(à adresser

solidement établie n'est pas à démon¬
étroitement à cette question essentielle.
qui sont la preuve vivante de cette...

par

hebdomadaire de la vie occitane dans toutes ses manifestations, litté¬
régionalisme, la veix vibrante des terres méridionales : Auvergne, Cata¬
logne, Gascogne, Languedoc, Limousin, Provence. OC enregistrera cette vie multiple et variée si
peu coordonnée et si peu connue du reste de la f iance.
OC

rature, arts,

/'oi'tnation

en

trer.

hebdomadaire

littérature, arts, scleuees

de

occitan

éditorial

OC
Gazette

laites souscrire î

occitane, souscrive* et

la renaissance

pour

d'un an
Toulouse.

ftMMË"

paraître 8e 15 Ma es

OCCITANE

TRADUCTION

Adresse

DES

QE0RG1QUES DE VIRGILE
J

par

Signature et date:

MILLENAIRE,

Edition du

texte

latin

VV RA 1 \ E*

.

et texte

occitan. Premier volume de la Collection, encyclo¬

pédique occitane LE LIVRE OCCITAN.
Il

èn sera,

tiré quelques exemplaires sur

Lafuma,

avec

bois gravés

par

Eugène Duler.

BULLETIN DE SOUSCRIPTION

REVUE

LA
Le Ier

de Catalogne

(60.

rue

CATALOGNE

DE

paraîtra, à Marseille, sous

mars

Je. soussigné, déclare souscrire à ... . exem¬
plaire
de la TRADUCTION OCCI¬
TANE DES GEORGIQUES DE VIR¬
GILE, par J. Cubaynes.

la direction de notre

ami

Pierre Rouquette, la Revue

Paradis).

Revue internationale des Lettres, des Sciences et des Arts, La Revue de Catalogne sera un
grand organe intellectuel et un irait d'union.
Géographiquement, spirituellement, la Catalogne a toujours été une Marche entre l'Europe et
les Terres Ibériques. La Revue de Catalogne sera l'expression de celte situation et de ce carac¬

(1) Ci-joint la

Je

somme

Lajuma
Alfa

Nom

de

jour à votre compte de chèques

verse ce

25 fr.
10 fr.

Demeurant

postaux

à

N°

Rue
Signature

:

192

tère.

Elfe

d'abord de faire connaître au public cultivé dé" tous les pays l'activité extracatal i, et. réci: reçueme::;. de pré.-' ir à la Cata¬
ce qui, en Europe, et particulièrement en f iance, offre zujourd hui un intérêt véritable.
tel rapprochement doit naître une collaboration sans égale qui ne saurait laisser aucun

se

propose

crdinairement diverse et fécondé du peuple

logne tout
D'un

pfptt»'

intellectuel indifférent.

L'antique îet originale terre qui a donné au monde la Philosophie de Raymond Lulle et le
juridique international du Consulat de la Mer fait actuellement preuve, dans tous les do¬
maines, d'une jeunesse et d'un esprit d'entreprise merveilleux. Cette Revue en ,sera le miroir.

monument

paeaiiev 8e 15 aeeil

1/1 EU AT

A

déjà, La Revue de Catalogne s'est assurée le concours des écrivains les plus repré¬
Catalogne et d'Europe. Ses chroniques, ses études, ses traductions inédites des meil¬
leures et des plus récentes œuvres catalanes, poèmes, contes qu'elle publiera pour faire connaître
l'art, romans, comédies, essais, lés hers-textes catalans, ancien el&gt;-:-eontemporaiii, ses numéros spé¬
ciaux, nous en sommes sûrs, ne peuyent manquer d'.ntéresser tous les intellectuels, et en particulier

dans ia collection des CAHIERS OCC11 ANS. Un fort
Paul Eyssavel sur la métrique provençale et d'une préface

les intellectuels occitans.

Française. Frontispice de Jean-Pierre Laurens.

D'ores
sentatifs de

GKEGA1J

IIOI

et

LA REVUE DE

CATALOGNE paraîtra dix fois

par an en

poèmes

peeveoçaiax

DE

envoyer

Je déclare souscrire

à La Revue de

Monlval

Je, soussigné, déclare souscrire à .... exem¬
plaire de A L'A ELAT DOU GRE
G AU, poèmes provençaux de Paul Eyssa¬

D'ABONNEMENT

un

de 50 Jrancs, que je cous

Catalogne, 60,

abonnement d'un

fais parvenir

par

an

à LA

rue

100 fr.

50 fr.
Bel

AIJa
Alfa ordinaire

25 fr.
15 fr.

Paradis, Marseille.)

REVUE DE CATALOGNE,

mandat.

au prix

(I) Ci-jomt la
Je

verse ce

somme

Nom

de

jour à votre compte de chèques

postaux

Adresse

volume accompagné d'une étude de
de M. Camille Jullian, de l'Académie

SOUSCRIPTION

vel.

(à

ElSS.1VEL

beaux fascicules.
BULLETIN

BULLETIN

«le Paul

Demeurant à
Nf

Rue
Signature

:

:

192

A dresser les

Signature

et

Date

:

Bulletins de souscription à Ì'EDITORIAL OCCITAN. Ville Peyrai, Chemin de l'Espinet, Toulouse
(I) Biffe: Us mention, inutile,

C. C. Postal 12455.

�.

■

V.

M|î.

;•

■

&gt;

■

-

.

il
'

.

M/y

".'w

'

'
-

-

■

i

'

_

■

■

■

m m

■

&gt;?»

.-4

..Si-

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="711581">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="711590">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716275">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711563">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 112, 7 avril 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711564">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 112, 7 avril 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711565">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711567">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711568">
              <text>1929-04</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711569">
              <text>2020-03-17 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711570">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711571">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/250d6295784699440271d813dc3555a9.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711572">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711573">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711574">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711575">
              <text>1 fasc. (non paginé [18 p.]) : ill. ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711576">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711577">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711578">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711579">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711582">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22143</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711583">
              <text>CIRDOC_A1-1929-112</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711589">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711593">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711594">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712478">
              <text>Exposition internationale (1929 ; Barcelone, Espagne)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711591">
              <text>Azéma, Pierre (1891-1967)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711592">
              <text>Carbonell, Josep</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712479">
              <text>Foix, Josep Vicenç (1893-1987)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712480">
              <text>Fabra, Pompeu (1868-1948)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712481">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712482">
              <text>Rovira i Virgili, Antoni (1882-1949)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712483">
              <text>Pestour, Albert (1886-1965)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712484">
              <text>Bernard, Valère (1860-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712485">
              <text>Capdevila, Carles (1879-1937)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712486">
              <text>Régis, Jean-Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712487">
              <text>Utrillo, Miguel (1862-1934)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711595">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717219">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714043">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823854">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711584">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711585">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711586">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711588">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723456">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
