<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22145" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22145?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:42:48+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143152" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/5315597eaaaaff29f993fc649456d168.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143151" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/4f2eb3641680cbaaa08fe3e6739b7cef.pdf</src>
      <authentication>3efbc1f1a976938cabda1d149a098d56</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="712494">
                  <text>El

pïes 3© cî«

©

Dirai, s

Le niirn.

SETMAXARI DE IMITERA TURA
HEBDOMADAIRE

-

ARTS

EITTÉRA TURE

DE

s

© fi&gt;ane 5© cts

C IS A CIA S ESJPORTS

-

ARTS

SHORTS

SCIESCES

-&gt;

Organe ciels païzes d'OciAuvernha, Gasconha, Lengadne, Lemozin, Provensa &amp; Cafalonha amb VaBefiacia &amp;. ESaSears
VIe Anna (la.

-

JV° 114

Nostre

Tolaxa, Si» 21 d'Avril de 1S29

prefaelt «l'ara

Le

VI* Année.

SE cada ora a son trabal, cada generacion
and acò

d'aqui

que

a

son

e

se

obra. Cal
dire qu'es

soscar

sonca

sortirá la Renaisensa occi-

tana.

Nostra pozic:on dabans lo pastis felibrenc n'a pas d'autra razon que la
fé dins sò que i a ajut, i a e i aura de

vertadiérament vertadier.
sab veire que lo costat
umoresc o res qu'un esperit trufandier
que
sosca
sonca
à desparricar en
guiza de bastir, aquel s'engana.
Cal poiria, se los conei coma cal,
desquirdar l'obra e lo bans del priiti'er felibrige ? Digus.
En mai de
l'obra maravilhoza de qualques uns
d'aquelis trobaires capdavantiers, a lo
mérité., lo grand mérité d'aber reviscolat la lenga e d'aber organizat subre la realitat poderoza de l'unitat de
la parladura e l'ufanos estrambord
poetic del moment, l'unitat de l'obra
à comphr dins totas las terras occisempre

E lo que

par

REGIS

Henri

brinèt en « p.atoezes »
mondé voldrian conservar

plan
lo
parlar de lor vilage lor semble valer
mai que lo del
vilage à costat.
Cal remontar plus ler.c per trobar
la dotz que balhara jovensa novèla à
nostra lenga maire, la d'an tan, e la
de derr.an, qu'es estada unificada e
que i lornara.
S'acò fa lo felibrige trabal'hara amce profit
per très cauzas :
per la poezia amor que plantan bo1.2S al torn d'eh, hmiîara la producque

amor

que

ni

a

'n

Un

quel biais, une défini¬
peut-elle heurter d'abord, sinon
par ce fait même qu'elle est défini¬
tion ? Le préjugé de V action
point
en effet
beaucoup de nos amis, et
aussi celui de l'enthousiasme. Quant

Le Génie du christianis¬

fournit

type excellent.
grand artiste qui n'a cessé de croi¬
re, mais de qui les pères o t loyale¬
ment prié, desse en fin de course le
somptueux tableau d'une institution
qu'il juge morte. 11 satisfait ainsi un
mélange de sentiments que noiis n'a¬
vons plus, depuis Maurras, à définir.
La piété fausse, la vanité, la sensuali¬
té' esthétique, le nihilisme lyrioue, tel¬
me

les

sont

en

un

les assises de

sa revue

funèbre.

ce

gond

las separacions

e

las dis-

Virem nos cap al pasat. Agachem
io. Tuem de cada archiva occitana,
desosterrem, coma an dezenterrat la
poezia trobadorenca, los mil a e milanta documents que i dorman, los li¬
bres, las relacions, totis los textes
enfin a qui digus pensa, que digus a

jamai mensonats.
quilhará dabans

Veirem
nautïes,

itòria que nos

nostra

personalitat morala
tre uros avenir,
que nos

far

la

encara

e

en

coma

se

mai de

revelara nostra
lo signe de nos-

vertat

grammaticala

luchàr

entre nautres

per res.

Cal
pasar

remonter

lo temps

los sècles,
ont nostra

cal des-

lenga s'em-

C'est

une

condamnable

et de connaître précisément sa
valeur propre. Quand aucun autre
bénéfice n'en résulterait que celui de
l'honnêteté
intellectuelle, et même
de l'honnêteté tout court, il n'en res¬

pas moins que ce serait là un
grand accroissement de dignité. Ne
tremblons pas devant cette humble

terait

tâche !

L'humilité n'est ici que

la
première démarche d'un juste orgueil.
Se comparer et se mettre à sa place,
c'est préparer le piétinement impa¬
tient vers une place plus noble, c'est
se
disposer à intégrer à une âme dont
les défauts ni les vices

ne

nous

sont

plus inconnus, les vertus et les quali¬
tés qui lui manquent. Ces vertus et
ces
qualités, une ardente étude de
l'extérieur in donne seule la pleine
connaissance et le désir.
Problème de ravitaillement que ce¬
lui-ci. Sans nous attarder à en décri¬

HlnSserss. de Jn.zs.nss. Gssrcisa de Ses. C2ss.den.es.
fragment de -pintura mural.

Risca d'enguanhar mai pri-

encara

la base de leur méfian¬

tuer

de pro¬

carsicats que cal far abolir.

que

est sauve.

nous menace-t-il }
Penser le monde et se penser soirr.ême, c'est être en mesure de se si¬

Blnll

La menuda disputa d'auèi al torn
d'una grafia mai o mens cloquieresca
fitable.

connaître,

stérilité

una re¬

res

se

et

pensée qu'une pensée stérile et qui ne
provoque aucun geste. Ce danger de

naisensa.

enlòc ni donara

définir à lui-même, de
de connaître le monde

critiques

d'un ordre novèl, l'obra rodolesca de

no menara

l'esprit, il ne semble pas qu'il
jouisse auprès d'eux de semblables
privilèges. Celui qui s'efforce de se
à

Mallarmé n'avait pas encore « sanc¬
» et la
magnificence et la fé¬
condité de ses « états » spirituels.
Accordons à de loyaux et vivants

prenem : es

tota

tion

tionné

qu'an demmgat aquela òbra e
qu'an finit per ne far qu'un tròs d'uzma poetica que n'a de
poetic que lo
nom sens
cap de valor.
S'en guiza d'aco cada felibre ten,
coma qualques uns ba fan,
d'acabar
la rr.ision que los fondators lor an legada, de furgonar à trabès lo pasat istoric d'Occitania per coneise melhor
e aimar encara mai lor
patria, durbirant las archivas
qu'espèran sonca la
T-enguda dels C3saires. per lor balhar
lor rie patrimòni terrairenc qu'enclauzan, qu'an gardat preciozament, lo fe¬
librige d'ara séria dins lo dret camin
que cal que siègue la generacion occitana d'auèi, e qu'a dubert lo grand
miciator de Malhana, qu'apila, coma
totis
los precursors. gigants, l'eime
reviscolarr.ent, de

traire et par
suscite.
Mais par

d'organiser
sa
pensée, leur paraît dès l'abord
aussi ridicule que le put paraître Mis¬
tral à ses compatriotes màillanais du
temps qu'il n'était célèbre ni connu
et que le « dehors », comme eut dit

ais

tôt un

par la définition arbi¬
les contradictions qu'elle

même

IL existe une lit érature de « gé¬
».

donc ni à l'eime felibrenc

autors que no

sos

DELEUZE

moyens,

nies

tanas.

N'es pas

N° 114

génie «le Languedoc

per

J.-P.

-

cion poetica à la d'aquels esperits
doats que seran pas enganats per una
falsa vocacion ;

l'istoria, enriquida de l'abonque cal esperar;
per la filologia... sens disputas.
Podem estre segurs que, d'aliratomba, Mistral e sos amies de Fontseganha veiran aquela nova espelida
del .felibrige coma l'omenage e La fidelitat la mai granda à lor xcme-mper

danta aportacion

bransa.

OC

la bloza linha
fara de pksa en
sas pajas
per l'obra de totis los qu'à
trabès la granda Occitania an à còr
de far prcdèl als que voîon acomplir
aquel prefach.
que se

sab

de lor pensament,

en

re

Vegeu l'estudi de M. CasanoOes.
Les

simples s'y

trompent.

Voici, di¬

sent-ils, un vrai chevalier de la foi.
Les habiles, de leur coin, dardent vers
ces
chevaliers un sourire oblique.
Monsieur de Chateaubriand ni aucun
de ses disciples ne fausse la rectitu¬
de de leur jugement, types de dé¬

cadence, mu*murent-îls. ils

Je hais,

ont

raison

de mon esprit,
géniaux » hypo¬

par une part

les démarches des

«

crites. Est-ce assez dire pour se ga¬
rer
des soupçons que pourrait fan*
naître le titre de cet article ? Lan¬

guedoc

est pour nous chose vivante et
forte, je n'évoque pas des ombres,en
le nommant. Ou, du mors, ce
sont des ombres vivantes qt-qu'il-faut
pousser

les progrès en

ce qui nous concer¬

(cette description, à son heure se
fera), rassurons nos ardents critiques
sur les
conséquences de ces contem¬
plations, de ces achats et vols intel¬
lectuels. Tous fourgons garnis, que se
ne

à plus d'être. Par tous les

déclanche la bataille ! On peut com¬
battre

quand les derrières
dernier,

rés. Et notre but

sont assu¬
en

terre

d'Oc, est bien celui-ci : batailler et
conquérir. Le pays albigeois envisa¬
ge sans amertume cette

vieille histoi¬

défaite de Mu¬
ret et de ses conséquences.
Il tient
cependant, sans préjudice de la pré¬
cieuse unité française, à prendre de
souriantes et fermes revanches. Il en
a vraiment assez
de figurer à quel¬
re

tant

resscussée de la

ques regards une simple terre de pit¬
toresque où l'on déjeune gainent au
sortir de l'auto avant de se livrer au

�oc

&lt;í

vous conduira par les cour¬
tines de la « cité ». Il aspire, lui, le

guide qui
mal

connu,

sée

d'abord, qui est le signe d'une

à s'imposer.

Par la

SETMANARI

DE

CIENCIAS,

ESPORTS,

pen¬

LITERATURA,

BUREAUX A BARCELONE,

ABONNEMENTS: Un

et

nous

Camin

Hugo succédant

pour

Seuls

face d'un destin
neuf, nous allons nous élancer. La Iradition, les maîtres ? Nous les respec¬
terons, mais nous n'en serons point es¬
claves. C est que, si nous sommes, en
un
sens,
faits pour le monde, le
monde, de son côté, a des devoirs
envers, et
d'abord celui de ne

Quin

boscaruls...

C'est

dans

sous

j
|

tradition,

cette

un ca¬

se

pot

LETTRES *t

vos

MAROC,

|

ut

AL6ÉRIE,

d'une

nous

obscure

nous
et

GÉNÉRALE

plus savoureuse de tel philosophe
montpelliérain, par exemple, ou de
poète sètois. C'est

se

préparer

2,

-

—
.

Société
président.

lit¬
—

un style concis et châtié.
M. le D1'
Villas, majorai du félibrige, apporte l'hom¬
mage de la Société archéologique, et M.
Marcel Biscaye celui de la Société des
Beaux-Arts, M. Maurice Saboye, directeur
de la Vie Biterroise, unit, dans une pensée
délicate, son père, Michel Saboye et le
héros de la fête, M. Charles Caffort, député
de l'Hérault, loue le poète occitan en Paul
Paget, enfin, M. Emile Barthe, dans un
beau sonnet, salue ce vieillard de 80 ans,

et

robuste

:

O miracles, dabant lou rais de vostres èlhs,
Semblo qu'anèit, al cant de noslros coupos

[plenos,

PICÓ
e qu es

nautres, lous

[cièlhs!
(O miracle, devant le rayonnement de vos
yeux, — il semble, ce soir, au chant de nos
coupes pleines, — que nous fêtons le plus
jeune et que nous sommes, nous, les vieux!)
Et M. Paul Paget répond à ces homma¬
ges. Son discours, tout imprégné de latinité,
est accueilli par des acclamations enthou¬

ptes.

siasmes.

totes les llibreries catalanes

encore

I

j

un

bal,

cette

des mieux réussis, qui

et

charmante soirée. Noté dans

l'élégante assistance où vibrait le rouge vif
des robes « Légion d'Honneur » : Mlles
Paget, Moulin, Yvonne Jarlier; Mmes Pa¬
get, Chef, Barthe, Louis-Paul, Carel; MM.
Ladoux, mèstre en gai saber et professeur
au Lycée; Maudassé, bibliothécaire municipal; Chef, secrétaire de la société; Sylves¬
tre, Saudinos, Albert Arnaud, Boyer, Henri

j

Carel, Roger Barthe, Jumel, Laumonnier,

i

etc..., etc...

j
1

Ncus conserverons longtemps le souvenir
de la glorification du bon poète biterrois, qui
mérile une place de choix parmi « los fizèls

blit, mais accroît

}

amants

beauté.

«

Tu

sans
ne

que tu commences
sons

cette

âme

qui

à

me

plainte à la

ne

fin

sa

m'aimes

juger

force
pas
».

et

puis¬
Lais¬

coquette sans

saurait supporter

sans

pâ¬

lir, sur son visage, le poids d'un re¬
gard fixe et clair. Le Languedoc, de
nos
investigations, n'a rien à craindre.

I

La

—

C'est un rare chef-d'œuvre et la
connaissance ne le ruine ni ne l'affai¬
sa

Aux
pas

yeux

qui le dévisagent,

ce

n'est

la tristesse d'une déception qu'il

apporte, mais une récompense sem¬
blable à celle que nous thons des plus
belles journées de la saison chaude :
la sensation d'une vibrante
plénitude

et l'êblouissement durable de
beauté.

sa

virile

OC

tans.

|

de la tèrra

devait de le dire; et il le dit.

PROVENCE
MISTRAL

Pour

REPUBLICAIN

prochainement;

paraître très

La

SAINT-THIBERY

i

théâtrale

!

avril, eut lieu à St-Tibéry (Hérault) une
grande soirée occitane. Devant un auditoire
très nombreux et enthousiaste, AUNO, la
magnifique pièce encore inédite du majorai
Emile Barthe, fut représentée par des ac¬
teurs du cru. Tous les
interprètes méritent

en

d'être cités et
L. Grausilloux

aux

Frédéric Mistral

de

des archives

sources

du Palais du Roure.

ques

—

iconographie
En souscrip¬

tion. Prix: 10 francs.

S'adresser

d'Avignon

de 1 I fr.

ou

directement

10,

»,

contre

AVIGNON.

aux

«

Tablettes

Théodore-Aubanel.
remboursement).

rue

—

Le

centenaire

d'Au-

banel.

Théodore Aubanel était l'aîné de Mis¬
tral d'un

1829
colo

et

an.

Il

c'est

naquit,

effet, le 26 mars
le Flourège, l'Es-

en

pourquoi

Capoulièro d'Avignon, célébrait

centenaire

Ce fut aussi
monstration de
bord

Avignon une belle dé¬
et d'éloquence, d'a¬
devant la tombe, puis sur

en

lyrisme

cimetière

au

son

le 2 avril.

la place Saint-Didier, devant la statue de
Théodore Aubanel.
Devant la tombe austère

sur

laquelle des

pins

géants gémissaient

sant

mistral les assistants émus pensèrent à

au

souffle d'un puis¬

la

gravité religieuse de l'âme du poète tour¬
mentée par le vent des passions.
Le soir, après un repas intime entre félibres, le capoulié du Félibrige parla à la
Mairie devant

de la
à Fiho
rence

une

salle comble de l'auteur

Miougrano entreduberto » et des
d'Avignoun »; il nous fit une confé¬

«

merveilleusement étudiée

sur

l'homme

comparé tour à tour à Pétrarque, à
Musset; il s'est fait fort de démontrer, et il
y a réussi, qu'Aubanel n'est pas comparable
à ces illustres écrivains; il est bien lui, il
est Aubanel, Aubanel seul, un des plus
grands lyriques de la fin du XIXe siècle en

qu'on

a

Fiance.

Jouveau s'attarda à nous montrer de fa¬
saisissante tous les charmes des poèmes
aubanéliens et la salle entière applaudit avec
gratitude et joie frénétique, à tant de vérités
exprimées.
La félibrée qui suivit fut naturellement
consacrée aux œuvres eu poète, devant son
buste, et en présence de son fils, le distin¬
gué président de l'Académie de Vaucluse»
Jean-Théodore Aubanel.
çon

Dr CLEMENT.

».

f

!

se

dit.

Poète Républicain, par Achille Rey. Un
livre de 120 à 150 pages abondamment il¬

alerte

XXÍII
5

—

dans

Salutacèons d'Arri&amp;ada

d'Emile

œuvres

théâtrale. Et ce n'est
pas des pièces en français que l'on joue,
et
ce
n'est pas uniquement
qui l'eût
cru
naguère? — des farces; c'est aussi
des comédies et des drames qui arrachent
les larmes des spectateurs. Cela, on ne
le sait pas assez dans les milieux occi¬

EA1VG17EDOC

nin Moulin, vice-président de la Société et
conseiller général, retrace la vie de Paget

PARIS
é» PaaÉa

les

par

troupe

Vraie Physionomie

Paget, l'excellent poète bilingue.
Après le traditionnel banquet, M. Anto-

COLIS

les

pour ce concours.

fête
son
Le dimanche 17 mars, la Société Littéraire
a
fêté la croix de son président, M. Paul

XXII

:

exercée
sa

Eugène Séguret, Hôtel Rouvier,
de Laumière, Rodez.
D'autres beaux prix sont encore réservés

téraire

Carnet île Rata

a

dérable

Barthe,

lustré

i

diront

—

'

rue

BEZIERS.

que par-

d'un ordre
plus profond. Nous les dirons lorsqu'il
sera
temps. Et si quelques-uns esti¬
ment toujours que cette œuvre de clar¬
té ne va qu'à éteindre la flamme du
cœur ou à casser son élan, nous leur
répondrons qu'il en est de l'enthou¬
siasme pur comme de l'amour vérita¬

I

les manuscrits doivent

le 25 avril, dernier dé¬

POEMES

d'autres avantages

thie. Nous n'allons pas ressusciter là
de vieilles lunes, mais une forme de

que

avant

soi¬

oui, ma chère ! — qui,
du haut du Capitole ou de 1 Hôtel d Assézat, rendent des arrêts définitifs. Nous
ne
pensons pas de même. Car nous esti¬
mons
que
le théâtre populaire occitan,
grâce à
I ampleur qu'il
prend chaque
jour, est un des leviers les plus puissants
de notre cause. Je m'explique; il ne fau¬
drait pas croire que Saint-Thibéry est le
seul village où ont lieu,
régulièrement,
des représentations en langue d'cc. Je ne
sais pas ce qui se passe hors de ma ré¬
gion; mais je puis affirmer qu'il n'est pas
il
seul hameau, dans les environs de Béziers, qui n'ait, grâce à l'influence consi¬

lai à M.

C'est

sympa¬

rappelé

est

termina

juste¬

sensibilité toujours vivante et qui moule, de nos jours, pour une part plus ou
moins grande, la chaude substance de
bien des cœurs. La bien comprenrde,
s'est s'acheminer à une intelligence

être adressés

AÉROPOSTALE

LÓPEZ

Preu

défendons mal

dangereuse

i

Festejam lou pus jouve,

En venda

cathare à laquelle le Languedoc se
•donna avec un tel emportement et de¬

quoi

1929.'

DAKAR

«

R. Arenoe de* Chant IVKlyaée*

Ummmiffnrńnmta dm»s Ain le* Br

OP.

de pui-

»,

i

S AMÉRIQUE DU SUD m AVION

J.-M.

Henri

300 francs.

« Journal de
d'une valeur de 300 francs.
1er Prix de prose. Prix Jean Ferrier:
bois gravé original en dieux tons. Salon de

Il

lo Bellmunt...

COMPAGNIE

an¬

d'ua tau

OP.

la matière d'une
du génie d'oc. La matière est banale
et, comme on dit, donnée. C'est l'his¬
toire psychologique de cette hérésie

vant

j

—

m

déjà

pouvons

di¬

Ier Prix de Poésie. Prix du

»

ENVOYEZ

:

l'Aveyron

Bordeus, printemps eternau...
Damb drin de ploja, Iheu ?...
Si volet. Totu, a so qui dizen l'Au¬
e

Grel

que no se « monte¬

j
première analyse J ble.

ser

tel

Bousquet

lese damb drin de complazensa. Mes Do¬
menec de Bellmunt, qu'arrica de Bar^elona,
segur diu sudar la vertat per tola la pet soa ;

sone

efforts. Nous

les trois premiers prix :
1er Prix d'Histoire locale. Prix

—

wie

ment, que nous nous proposons

gnement vos

»

Ausone, hilh de Bordeus,

j

«

noncer

parladura?
I a quauques lemporas d'acó,
l'Ausone
parlaoa de tau faison. « Soi badut à Bor¬
deus, dizè, ont lo cèu es dos, ont la terra
tostemps adagoada es bona e ap.ens, ont la
prima es longa e l'ibcrn breu, e los lupers
»

et nus, en

accabler

nous

vorejat

ora em

lo brodales

es

rait le cou

tyrannie
imbécile. La tradition ? Qu'elle nous
renseigne! Les maîtres? Qu'ils nous
guident ! Nous ne leur en demanderons
jamais plus.
pas

d'una

du

Historiens, poètes et con¬
invoquez ves Muses et prenez la plu¬
—

De généreux Mécènes récompenseront

que

lers Veslits de blanc...

classique éternel ». Le classique éter- |
nel ne passe point en nous une fois
pour tout sacré. L'éternité du classi- j
cisme, c'est le cœur humain qui la
j
fait lorsque d'âge en âge il renouvelle ,
la vieille aventure, celle-là que courut j
Dieu lorsqu'il sépara la terre des eaux
et qu'il suspendit sur cet
arrangement
le soleil pour l'éclairer. Qu'on nous
laisse, librement, tenter nos chances !
Nous sommes riches, en Languedoc.
Nous allons essayer d'y voir clair en
nous.

mes

naoegab'ie

Concours

—

».

de village!

Manifestat-'or
académiciens

me.

bachava augustament en¬
tre una doble guardia de chops Verdejanls
i l'aigua clarisima enriquint el paisatge donava un lo de senyoriu à la plana. A mesu¬
ra que ens alansavem a
Bordeus anàvem
distingint lola una Vasla platja del SudOest plantada de vinha, pero els prals no i
mancaven, i enriolant la terra umida es veien
de tant en tant, les silueles dels arbres frui-

le j

combattre à celui qui porta perruque et
dont on dit « C'est le vrai maître, le

Durant

«

nal

les munitions et les boules de
pain. C'est, proprement, faire œuvre
classique. Car le classicisme n'est
point le retour à un ordre mort, mais

un

Primaveran

Qu'es lo camin de Bordeus, à ne c eze lo
companh Domenec de Bellmunt, que ne parlaOa un dia d'aquesles dins la PuBLICITAT:

geons

présente

RODEZ.
rouergas

cette

rée?

guyÊWKE
teurs,

conclusions tirer de

Quelles

Informations

SUBKA

en

de rire les spectateurs.

ter

—

per
Jan

ran¬

l'instauration d'un ordre dans le chaos
vivant. Ne transportons point dans la
succession des états d'esprit cette
trompeuse succession historique qui re-

Victor-Hugo, I.
France

occitanes

tant

de l'ordre

-

RaMo-Rordeus

lui,

d'occitans sin¬
cères, les servir. Tant bien que mal,
dans la belle aventure qui se dessine,
mettons

CRITIQUE.

Via Laietana, 28, 5e, A.
France: 25 francs;

an:

P.-G.

A.

la vie. L'esprit des
et non pas celui
de l'immobile héritier qui jouit en
paix, sur une terre heureuse, de tré¬
sors qu'il épuise sans les renouveler.
Son génie est vivant et colonisateur.
Par la critique et par la création, il
veut planter son drapeau dans des ter¬
res qui lui sont aujourd'hui interdites.
Sur quoi se dressent bien des binocles
et s'allongent bien des lippes. « Leur
Languedoc, c'est le baobab de Tartarin ! » Croyons que si le gel ne l'a
po nt brûlé, ce fameux baobab, depuis
pas mal de lunes, a dû crever son pe¬
tit pot à fleurs.
Voici donc quelles sont nos ambi¬
tions et par quels moyens nous préten¬

nous

DE

Le Numéro: France; 0 fr. 50. — Espagne: 0 p. 30
SERVICES COMMERCIAUX. Inierchange, I, Rue Victor-Hugo, Toulouse

Espagne: 14 pesetas.

nomme

dons, à côté de

E.T
ET

pièce

C. C. Postal 124.55

de Giraudoux, de la colonisation
marocaines, des caractéristiques de
la sensibilité communiste, le Langue¬
doc juge selon lui des affaires du
vaste univers et de tout ce qui, noble
ou
bas, psychologique ou politique
constitue ce grand remous écumeux
est en

SCIENCES

FORMATIONS

Toulouse (Haute-Garonne).

se

l'on

ARTS,

sentimentales et joyeuses. Une
i acte d'Hector Vincent pro¬
voqua l'émotion du public.
Enfin, pour
terin.iier,
D'uno jenèstro à l'autro, co¬
médie en 1 acte du populaire Emile Bartiie, fit, du commencement à la fin, écla¬
occitanes,

LITTÉRATURE,
SPORTS, D'IN¬

DE

DIRECTION: Place Wilson, 15, et Rue

profonde et organisée. Qu'il s'a¬
gisse de ceci, de cela ou d'autre cho¬
se, des vers de Valéry ou de la pro¬

maîtres

û'lNFORMA-

CIONS E DE CRITICA.

vie

que

HEBDOMADAIRE

ARTS,

langue

:
Représentation
d'oc.
Samedi, 6

félicités

Sous presse s

—

sans

réserves

A Ii'AFIiAT

UOl

POEMES

:

(Simounet), A. Mathieu
(Pibrou), Roger Jouary (Vedrinel), B.
Espérou (Rican), H. Regol (Prousper),
E. Soulié (lou noutari),
Mlle Mathilde
(Roux (Nino), Mlle Carmen Sésé (Albir.o).
Après Nino, MM. Paul Bousquet, J.
Caniot et A. Trumel obtinrent un joli
succès dans leurs chansons, françaises et

LitllLAI

de
Paul

EYSSAVEIi

Editorial

Occitan

�Enseignement
A l'Escola «Ici

16

cm cm

Estudis

En

lire

la
L'Escola

—

del

Remembre

l'appel suivant où elle
belles

initiatives

Joan
A

Vous n'êtes certainement pas in¬
différent à l'action menée, ces temps

derniers,

en faveur de l'occitanisDe tous les coins du Midi, des

me.

instruits

et vail¬

lants

se sont levés pour continuer
dignement l'œuvre entreprise par
Mistral, Aubanel, Roumanille, au¬
guste Fourès et Marius André. Ils
ont adopté un programme où trans¬
paraît la saine doctrine du maître
de Maillane, où s'affirme leur amour
pour la patrie occitane et leur loya¬
lisme vis-à-vis de la patrie françai¬
se.
Au point de vue politique, ils

fédéralistes

sont

—

et

le fédéralis¬

l'a fait remarquer M.
Charles Brun, s'oppose au sépara¬
tisme criminel. Au point de vue pra¬
tique, ils luttent pour l'enseigne¬
ment de la langue d'oc, mise
en
mauvaise posture par l'ostracisme
inexplicable et systématique des
me,

comme

Pouvoirs

publics.

Voilà leur programme. Il est bref,
il est volontairement débarrassé des

grandes phrases des banquets et des
réunions publiques. Nous le faisons
nôtre. Et nous espérons
que
vous
l'adopterez également.
C'est

pourquoi nous vous propo¬

de

sons

vous

inscrire à l'Escola del

Remembre

(l'Ecole du Souvenir),
groupement des
jeunes Biterrois.
Quand vous aurez lu les renseigne¬
ments pratiques que vous trouverez
ci-après, nous sommes certains que
viendrez à nous.

vous

D'avance, merci !
permanence de notre groupe
fonctionne tous les soirs, de 6 h. 1/2
à 7 heures, et le dimanche matin,
de 10 heures à midi, à l'adresse sui¬
vante : 7 bis, rue
Etienne-Marcel,
La

(en face le théâtre
des Variétés). Toute ta correspon¬
dance doit parvenir à notre secré¬
taire : M. Philippe Wàlch,
même

premier étage

adresse.
cours de langue
d'oc.
organisons, chaque dimanche
matin, de 10 heures à 11 h. 1/2, des

Notre

Nous

cours

tanes.

de langue et civilisation occi¬
C'est un de nos plus jeunes

distingués collaborateurs biter¬
rois qui s'est chargé de la direction
et

de

cours.

ces

Voici

I.
tes

le

programme

des leçons :

Explication de tex¬
en langue «Toc,
en
commençant par les
auteurs
languedociens pour arriver progres¬
Langue.

—

(poésie et prose)

sivement

aux

auteurs

provençaux,

auvergnats, limousins, gascons et
catalans. Parmi ces auteurs, citons
ceux qui feront cette année-ci l'ob¬
jet de nos études : Auguste Fourès,
Jean Laurès, Junior Sans, Benja¬
min Fabre, Gabriel Azaïs, Antonin
IMaffre, Albert Arnavielle, Prospei
Estieu, Antonin Perbosc, abbé Jo¬
seph Salvat, docteur Vabre, René
Fournier, docteur Vinas, Ernile Barthe, Pierre Bédai'd, Jean ' Ladoux,
Paul Paget, Mlle
Barthès, Albert
Arnaud, Guilhem de Nauroza, doc¬
teur Albarel, Clovis Roques, Chassary, Dezeuze (l'Escoutaire), Pierre
Azérna, d'Elly, René Tulet.
II.

dours.

Littérature.
—
2. Les

la décadence.

—

1. Les trouba¬
poètes occitans de
—

3. La Renaissance.

Histoire. — Nous ne donne¬
pas, pour l'histoire, de leçons
suivies. Nous mettrons simplement
en lumière
certains faits mal con¬
nus ou déformés de l'histoire méri¬
III.

rons

particulièrement,

dionale

et,

l'histoire

de Béziers.

de

tous les jeunes
gens s'intéressant aux choses régio¬
nales à s'inscrire, le plus rapide¬
ment possible, à notre permanence.
Ils accompliront ainsi leur devoir
Nous

engageons

de bons Méridionaux et 3e bons Bi¬

terrois. Qu'ils se rappellent donc les
vers de notre populaire Emile Barthe

:

païs rogis pas de sa lenga,
nautres, jVièclijornals, quand s'agis &lt;'e

Lo qu'aima son
E

fbadar,
Abèm pas

à rogir de la faire tindar !

En

leje la grammatica de
Pompeu Fabra que'm soi dit un còp
de mes amb despieit e casi amb u
de vergogna : Quin profieit n'a\ erem a
prene 'eçós deus catalàs enta
héras de causas, si

pèga vanitat de

avèm tant de

no

de noste ! Ua de
las permeras que seré de segú, l'unificacié de la grafia entre tots los par¬
las d'òc. Om que-n a parlai tant de
còps casi dens lo desert, e totu no at
cridaram james pro hért ni pro so¬
vent. Corn la grafia ei a la basa de
tôt ço qui s'escriu,
e
com la nosta
ra no
pòd aná en davant en maje
part sonque per los escriuts, be semço

tinuaram

grafica n'ei
aisit de

:

qu ei ua causa

impossible de mia

cap. De bèras lazós entaus amies
l'òbra hèita. Mes tots los qui seriosament e vòlen que los parlas occitàs
ajan.u día devalh lo só la plaça qui-s
meritan, no péden ha deu mendre que
de cercá ua solució a l'anarchia e au
desordi on s'esparrican en valles los

de

esférçs de tant de bonas volentats.
Mes que james qu'avem a tirá forças
uni°, establí l'unió

'

sus

tots

los

i

aja possibilitats.
Si entre los nostes parlas ei a di¬
ferencias que nos devem denegá ni

onts

on

dissimula

logic,

com

son

açò

n ei pas

las d orde morfoua

razó enta-las

dexá

multiphcá d aute part per lo cagrafic de cad-u, coan avéré per
excusa^ de volé représenté integraument 1 apariencia fonetica deus mots.
En nada lengua literari la grafia no
tié compte de las diferencias de prononciació. L'unitat grafica en han disparexe deu mot lo vestici accidentau
qui tant sovent e-u desfigura, no solament que renderé mei intelligibles
las formas d'u parlé a u lectó estrangè, mes qu'ei tabé la condicjé essenciau enta qu'ajan ua való los es¬
tudis grammaticaus o lexicologics
qui-s hassian sus los nostes dialectes.
Es pòd prene au sériés u diccionari
on
figurarén : aouco, aouca,
pr ci

aouque,.

auquo,

auqua,

auque,

etc.,

diferents coan sufiré lo sol : auca ? o tabé ua gramma¬
tica on se cobrexen devalh la letra e,
terminazés diferentas deu masculi e
deu femini (aqueste, aquesta), de l'in¬
dicatif e deu subjonctif {canta, que
com

autant

de

mots

cante). E si james los nostes parlés
entran dens las escòlas, quina figura
e harén
los nostes libres, las nostas
metédas, los nostes principis au ras
de l'ensegnament qui s'i balha ? Que
pensarén d'ua lengua on no existe
nada régla de grafia e qui cadu pòd
escrive

com

vôu ? Au

darrè d'aquera

crédit e volets que den
las reglas deu parla ? Cad-u que-s
crederé lo dret de-n prene o de-n
dexé ço qui-u ne semble com dens la
carencia, quin

a

grafia.

sari en tôt

punt.

Hòra d'açò,

que con-

problema
d

sustot

mal-

tant

pensan cauques-

ententa entre nos

siste ua latitud pro
grana enta que cada dialecte, com lo català, lo
gascé,
lo lengadocià e
posca manifesta per
ua de las soas
particularitats foneticas

quèsse tabé sus cad-ua de las existentas u progrès vertadé de tau sòrta
que la soa adopeié aportèsse u avan-

d

u

cornus

Ço qui

que-i harà reita îo contrôle de
1 experiencia. Mes progressivament e
d'ara enlà que la podem persegui;

enta

tots

d'aqueré

astregne

réglât

ba¬
1 experiencia de

letra

james qu'u sol

heit, l'unificacié compléta que seseguiré d'era sola, sens esforç e pro¬
gressivament com per la neutralisacio
o mielhe l'assimilacié
qui résulta de

no-i

:

leje deya

Bordeus, decemme 1028.
(1) Aqueste article ja particla de l'omenatge

Pompeu Fabra (Amic de les Ams); nos
pareebut bon del iar coneche als noslres lectors.

a

Conversas

filologicas

m,

per

La

e

a

sus

nat

deja;

Enta l'atnbucié d

inconvénient
com
ua

tabé:

sus :

can-

cantava.

valé

letras

a

diferentament pronunciadas
los endrets, no calera pas pèr-

premièra conjugacion V1 Es doas autras.
parlars populars actuals, las for¬
mas
en
[e se barrejan forra-berra amb
las en
a.
Saquela sembla mai racional que la lenga escrita reprenga los
paradigmas clasics encara vius :
a) don-e, don-es, don-e, don-em, donetz, don-en.
b) florisc-a, flcrisc-as,
florisc-a,
florisc-am, florisc-atz, florisc-an.
c) vend-a, vend-as, vend-a, vend-am,
\end-atz, vend-an.
Dins los

de de vista la loa valé historica dens
lo lati e los nostes vielhs textes : poc

importa

—

—

la loa prononc'afrancés, qui no ei qu ac¬

en tau cas

cié dens lo
cidentau.

Que tieneram compte de la leis deu
tonic enta reduzi logica-

noste accent

las formas deu noste vocalisme.
L'ò e l'è uberts (porta, hèr) no-s troban qu'en posició accentuada : 1 ac¬
cent tonic que sufiré donc enta-us disment

tingui de l'o e l'e barrats tonics (calé,
barradé) o atones (portau, herrat). Na¬
da rèita
cés

ou

no-ens-e

haré lo grope

qui seré interprétât òu),

No-s doblarén las

consonas

fran¬
o ou).

que si

la permera ei implosiva e per consé¬
quent articulada 'separadament : gasc.
calla, espalla, semmana caddèih,

qu'escriveram amb ua so'.a :
diferent, tranquile, cana, etc.
Entaus gropes de consonas qui representan u sé simple que caleré ins¬
pirés de las grafias tradicionaus : paIha, abelha, aurelha, etc. sonque e
etc., mes

den loc

a

amb

confusiés. En gascé casta-

demora preferible
n e h que-s
separadament en inhèr,

gn que

castanha, permo que

troban soné

enhormà, etc.

Coiijiigacicn lEel
de siilijoiicliu

Crezem
pas
inutil d'atirar l'atencion
dels escrivans sus una pèca que los
gramatics de
la
lenga restaurada els meteises an pas sabut diejugir. Volem
parlar de l'extension abuziva de las dezinencias del prezent de subjonctiu de la

en

e v

segon

oc¬

citan à

representaré

no

taba, cantawa, canfabo

a

întercémbi.

tôt

medix so dens u par¬
is ; mes que poderé représenté dues
prononciacié diferentas en dus parlas

j

gene-

troban
Aque-

E. ALIBEItT

Ua medixa

com

tots

n

etc.

vesis

ha persajé de'nsmedixa disciplina qui

deverem

a una

nada

e

rè

las personas, etc.
Enta d-açé, que-ns avem a servi de
las letras de 1 alfabet lati e mantie
sens
cambiament totas las qui an la
medixa valé en las lenguas romanas
n,

tôt seré

expausats adès, e qui-s
la basa de la grafia occitana.

a

l'ob-

pas

on

raus,

de permé que eau reconexe
que ço qui caractérisa u parlé, no son
pas los accidents
de pronunciacié,
mes las
particulaxitats d'ordi sintaxic,
morfologic e semantic; en consequença, com at disèm adès, ua grafia
que-s deu
preocupà avants tôt de
sauvé las distinecios deu genre, deu
nombre, deu temps, deu mode, de

h, d, f, h, l,

rigide

l'observacié deus principis

seré

ço

com son, a,

mes que

susmete

e

cauques us.

vesias,

persegui, n'ei
code

previst deu permé cép e din¬
detalh, permé qu'aqueré

e

vale;

autas

Tôt

eau

n'ei réalisable enta d-arrés
autoritat no avem qui at
posca

que-ns-e vo-

logica e
lenguas romanas, e que-us
apliquèssem dincau cap. Citemne aci

las

grafics

mendre

cau

a us principis

la

sais sus

principis

tots.

a

servacié d'u

permé

sufiré

escarté-s deus

sens

partidaris o no de 1 urealisacié, no-s pédi
sol cép, que-s compren,

tatge enta tots,
nitat. Aquera

gna,

No ei pas donc sonque ua reforma
utile qui cercam, mes ua causa neces-

pas u

de volentat.
L'ideau que serè de trobà ua gra¬
fia properfecta enta que s adaptèsse
a tots los
parlés sense desfiguré-us a
l'œlh deu lecté, ua grafia qui mer-

lossem

au

move-

e

que

qui-ns escotan sens
entene, los us que disen : quina rèita
ens-e hè l'unitat de grafia? Los au-

tèrra

ua

souve com at

Qu'ei

us

ligami qui deu ha l'unitat de la
regió linguistica ?
Entre los sords

sus

Per alhés la realisacié de 1 unitat

alegne

nosta

basti

a

dissa..

blaré que sus aquelh punt ens-e serem devuts entene tôt d'abord, permó
de ns-e mielhe comprene entre nosauts e tabé enta sarrá de mes
près lo

tes

que l'adaptacié logica aus nostes
parlés de las reglas observadas dens
las lenguas romanas
qui an l'ortografe mes simple e mes
perfecta, com
lo castilhà, lo
portugués, lo toscà e
lo català; adaptacié
qui pren pè dens
lis nostas tradicios
graficas comunas,
e no se-n
escarta qu'en continuan de
marxé d'acord amb las
lenguas serés.
Tôt cad-u qui las volha
observé, a
péc de causa près que caderé dens la
grafia de Pompeu Fabra, dens la de
PerBosc e d'Estiu, dens la
qui OC
è'cerca'a expandi. Entre
aquestas
grafias que demoran encoèra cauques
diferencias de detalh; qu'ei u mau
sens
importença e autant vau que sub¬

l'unificador i depurador del català

tornàn

an
no

son

le je

per
BOZET (1)

de

:

•Monsieur,

hommes jeunes,

tornan

arré

grammatlea de Pompeu Fabra

lance

annonce

Com se ved, aqueras reglas no
de revolucionéri ni d'arbitrari;

Eilologics

Las

formas

arcaïcas

del

mcdèl

per

las très

[

dons, don.

I

Ne demora die (rasas dins cèrtas locucior.s: dieu ajut, dieu gard&gt; dieu lo perdon, a res non còsl.
Per
la segonda conjugacion, — isca,
fè'ma de Tanciana lenga, es preferible a
iga, que las Leys d'amors ja reprovavan, o a — i.1a del reergat.
Las premièras personas del singular en
ei, — ai, comparablas a aquelas en
iai del imperfait de I'endicatiu, son
d&lt;
vulgarismes a casar del lengatge escrit. Ne deu èser atal.meteis per las en
i que se confondrian sovent amb las
premièras del prezent d'endicatiu.
Las
tersas
personas
del plural en
on :
donon, parlon, vendon, identicas
a
las correspondentas del prezent d'endi¬
catiu e
non
conformas als paradigmas
clasics, devon èser condamnadas.
Existis encara per las premièras e segondas personas del plural dels modèls
b non incoatiu e c de formas jos-dialec-

j

personas

del singular

a

j

eran :

don,

—

—

—

—

—

talas
dialz

en

—

iam,'

(auvernhat,

—

iatz :

roergat,

pariiam, tìen-

agenés).

�Disen losditz procurayres que, lo
XXI jorn deu mees de juin, anneya

Anciens

Textes

miiii

L» Il S® eu

feyt

«Sel

s.)

XVIe

le texte dont nous
commençons aujourd'hui la publica¬
tion est quasi inédit.
On peut dire que

En 1878, la

Socic é de Biblio¬

«

philes du Béarn » en donna une édi¬
tion à 50 exemplaires, sous la di¬
rection de V. Lespy. Nous n'en con¬
naissons pas d'autre édition antérieu¬
re

postérieure.

ou

Coarraze, contre le- |
quel fut intenté le procès, dont nous
publions les documents, est Gaston de
Foix, fils de Jean et Jeanne de Poix
de Catherine, la propre rei¬

de

Navarre, comtesse de Foix,
etc., et femme du roi Jean d'Alhret.
ne

Nous laissons de côté toiis les dé¬
tails historiques de celle cause fameu¬
se, parce que

cherchons

ce que nous

aujourd'hui dans

texte, c'est

ce

seu¬

lement à connaître un Vocabulaire qui,
au début du XVF siècle et ma
gré les
latinismes des juristes et les. gallicis¬
mes des premiers pas de la francisa¬
tion,

conserve encore ce que nous osons

appeler l'unité et la pureté d'origine
de l'occitan. Dans la grande famille
des variantes

lexycograpihques occi anes, le catalan, grâce à me plus com¬
plète et uniforme évolution médiévale
ei moderne, a donné la note de ce que

pourrait être l'occitan unifié.
Dcns
les vénérables textes occitans anciens
nous retrouvons le chemin le plus sûr

grâce auquel toutes les formes gram¬
maticales de
l'Occitanie d'aujour¬
d'hui et de la Catalogne peuvent ar¬
river à une unité aussi évidente que
nécessaire.

Lo Libeu
senyor

de

feyt

Mos-

contre

coarrase

possède

en¬

il est bon de le faire remar¬
quer à un public de lecteurs qui, tout
en s'intéressant aux
grands problèmes
de notre renaissance culturale, aime
core, et

les purs

plaisirs littéraires et
historiques, une grande Valeur docu¬
mentaire et pittoresque. En lisant ce
texte nous voyons passer devant nous
avec tous ses
magnifiques détails,
aussi

avec

res,

tout

l'intérêt des vieilles histoi¬

la vie

Nfty, et piopti èubyeçt deusditz Réy
Regina, pârtient deu loc d'Igon

moyennageuse,

colorée ei

tragique du Béarn.

Sous

Lo LlBEU équivaut
passionnant.

au roman

cet asùect,

le plus

enfora, pasa audit loc de Coarrase,
et thiran vertz ledit loc de Nay, lodit
sertnor

rér

precidiale
que

cort

clarement

apparie

los procurayres generaus deus

Serenissims Rey et Regina, senliors
de Bearn, han justement, sancte et

degude, et per cause leguda et deguda, egs han fçit citar et ajornar lo
noble en Gaston de Foixs. senhor de
Coarrase per sieys begudes; et car
no

es

comparât, tote

la baronie de

Coarrase deu star metuda jus la
man deus senhors Rey et Regina,
et

detenguda tant que sie bengut hobedient et aye fermât a dret segont lo
for et servance deu présent paiis et
terra de Bearn ; losditz procurayres,
ad aqueras fins et autres a lor plus
utiles et que paitz de juus seran domandades, disen et dan cum de-jus
se sec

Coarrase

disen crue lodit. senhor
es

home

fort

ma-

lieioos et mal imbentor, opressor de
praubç gent, conietedor et perpetredor de plus-ors autres exces, crims et
delictes, juxte las causes juus sériâ¬
tes interpréta durs et declaradors.
Tl. Et, per aiguna sumpmarie dé¬

claration deus excecrables et facino-

còmetutz et perpetratz per 1-odit senhor de Coarrase.
ros

au

dar-

o

messad res deudit sen' or de Coarrase
los toron et extreman
fentz ladite

glisie lodit. rocii. et aquel transpor¬
tai! au casteg de Coarrase, ont lodit
senlior de Coanase lo prenco et recebo.
XII.

Item, disen losditz procuray¬
ijue, aqui medixs, lodit senhor de
Coarrase manda bénir per
dabant
luy Johan de Garraa, bayle per 1 asPet z deudit loc de Coarrase, auqual
manda que tôt ihconthinent prencos
les plus arans seps qui fossan en lo¬
dit loc de Coarrase, et a-quetz
portas
0 fes
portar fentz ladite glisie deudit
loc, et. aqui metos et fes"inoter lodit
Arnaul, d'Isest et son dit filh, c-t los
baillas bones guoardes; loqual bayle
ai-xi porta o fe portar losditz seps ;
aquero bedent, lodit Arnaut se salby
de ladite glisie, et, aqui medixs que
fo fora dequera, lodit bayle, ab plusors autres sons
complic-is, lo prenco
et capsiona ; et, prees et
capsionàt.
lo mena audit casteg de Coarrase ;
loqual senhor de Coarrase aixi los
prenco et de feyt los fe meter au
l'ontz de la torr deudit. casteg.
IV. Item, disen losditz
procurayres
que après lodit senhor de Coarrase
fe menar per dabant luy losditz Ar¬
naut d'Isesta et Menyon, son filh, et
aqui per. via de feit oondampna lodit

Anaut d'Isest a correr las carreres
deudit loc de Coarrase, deudit. casteg
enfora deq.ui á la glisie parrochial

dequet, ab dues torches alucades en
sas maas, de cada
sengles Hures et
mieya, et de feyt

despentz deu¬

aus

dit Arnaut ; aqui medixs las manda
alucar et las fe bal-bar aluniades au¬

lArhaut

dit

et las meter

en

sas maas.

et manda audit

bayle que seguîs au-'
dit Arnaut deqùi a ladite
glisie, et
aqui lw fes auferir lasdites torches :
et sinquoante o
sixante homes, qui
eren aqui, que fessen
companbie au¬
dit Arnaut ; et, aquero' fevt, lo retornassen audit,
casteg ; loqual Arnaut,
ab lasdites dues torches alucades en
sas

maas, se meto dabant tôt (z), au
loric de ladite carrera
publiqua, s'en

thira enta ladite
glisie,
et
lodit
bayle et autres gentz auprès de luy
usurpan la juridiction
deus Rey s,
nostres sobiraas senhors.
A

nostres

ban amatz

nostres procu¬

de Bearn et cascun de lor.

ra/rc*

Lo

Rey et la .Regina,

Pipeuiayres,

savetz,

davant
fessetz
porsuytes et diiligences tocquant los
exccs, crims et delictes que se dise
estar cometutz per lo senhor de
Coarrase, a rencontre deuquoau
avcin
agudes multiplicaclès coni.
pianhes et suplkations ; et no a
goayres ne aveni de nobet agudes
tocquant lo exces cometut suus la
persone de Menyolet -de Serremedan.
ares

ves

voisin

ment, et

cum

mandat

aveni

et

que

mandarii

vos

estrete-

de suspention de
gadges, et- de tant que dobtatz mentis
falhir vers nos, que, postpausan totz
autres afferes, fassatz
degudes porsuytcs et dilligences a "rencontre
deudit de Coarrase, et fasen
exeequtav las provisions qui per la oortdeu
seneschal sèran autreyades tocquant
aquero aus judges de laquoau exsuus

nressament
Icsditz

jud

pene

scribem. Et

ne

au

caas

trobassetz dilayantz o
béeusans, nos en advertiatz promptement; et entenem dedentz jorns
estar

;es

eertificatz de vostres dites
en asso no âge faute.

di¬

ligences, et
Dades

a

Pampalone, lo HT" jorn

de feurer (1504).

JOHAN.

CATALMA,

:

T. Primo,
de

de Coarrase tremeto

de-luy VI

VI personadges, ausqu'oaus manda prencossen et. capsionassen Arn.au t d'Isest
et jAinenyon
d'isost, sc-ii fi lia ; dequero estan
advertitz lodit Arnaut et son filh, ab
uiig rossiot qui aben,
s'en intran
fentz la g.lisie deudit loc, ont losditz

01

Per que a vos, mot. noble et prepotent senhor, Mossehhor lo senescal
de Bearn, (et a) vostre honorable et

crims et' delictes

Panorama
Oetres espanyoles

et

res

Le Baron de

ci cousin

ues, Arnaut d'Isest,

nanaïue et

fiih nalhiu et domiciliant deu loc de

centre HSosseny©p
de Coarrase
CBearnes

Imiter attiréi

APEI/LES MESTRES
Historia

(SEMBLANTES.

-

ANECDOTES

Preu
Barcelona

viscuda

:

:

6
Ed.

-

RECORDS)

ptes.
BONAVIA,

T^pineria, 4

per
Joam

La

plaça d'Orient és una roda
de neuie-r. Eis diumenges la ro¬
da tomba de pressa, amb una vibraci6 de coioraines
davant la pedra
gris i sol-emne del palau reial i un
ions b!au, pur i llunyà, de vidre, so¬
bre l'Korilzó negre de les alzines de!
gran

Pardo. Centre de Madrid. Una bm•dera espanyola, moguda per un vent
montanyés i joiós, es restinta en reflexos multiples de taronja i llimó, —

gelats populars — en una font d'aifosca. Alegria barroca. Reina

CHABAS

taire
no

els epicúncs

i

altra

és pas

el mal

com

lor.
El

no

anglesos : el bé
el plaer, tal
res més que el do-

cosa que

és

espanyol, pero,
fou, en el fons, realista. Tôt el segle
X^X, xop de suor de poble, fou naromanticisme

turalista i realista. Ni els poetes se
salvaren absolutament. Quan voîgueren ésser romàntics purs esdevingutîren d'una banalitat declamatôria
mcontenible : Maxtinez de la Rosa,

gua

Espronceda, Zornlla, àdhuc el Duc

caslissa. Pels ulls saltadors de la ima-

de Rivas. El réalisme fou una reacció contra aquesta declamatôria ba-

ginació popular, Isabel segona creiia
la giresc'a disfrassacia de « maja »,
del braç d.'un « ebisuero » o d'un husar de la
priicesa. Vet-ací el castis.
Vet-aci el cos.iumisrr:e. Res no hi fa
Mesonero Romanos, retorn de
Paris, s'estranyi davant la mandra de
M?drid; sense voler-ho, restarà boca-badat davant el costumisme. Escenari idèntic a la Cort i en un « Fan¬
que

dango

»

de gresol. Madrid és

un car-

rocel divertit de verbena. Tôt Es-

précis, sembla
tomba amb estrepit inutil i xaranguesc. De sobte,
el carrocel flameja. Vet-aci, plenament, el segle XIX. Se segueixen
esdevinements que no semblen pas
obéir a cap llei. La nació grinyoirf
amb sobressalts de tren vell, p&gt;er una
via n.orta que r.o mena enlloc. I, malgrat tôt, hi ha un ardor crépitant en
l'aire. Aquest ardor era un alè dé¬
mocratie calent i espessissim. Si el
segle XVIII significà à Espanya —
politica, literatura — un cert sentit,
pobre però, de la gerarquia, el se¬
gle XIX fou, per contra, el segle
deis valors confusos, del desordre, de
la plebs. La Cort suposa quasi sempre un public badoc; la Cort espa¬
nyola del XIX tinguë, perô, més;
tingué un public, un poble idolâtra,
fanàtíc d'admîració i d'amor pel Rei
i la Reina. I aquest public reialista
lluità pel Rei, no per a si mateix.
Important per al poble hauria estât
defersar una politica; es batè, en
canvi, per una clerecia i per una monarquia absoluta. Una clerecia sòrdìda, de llogaret, sense res del clergat humanistic médiéval o de la culpanya, en un moment

també

tura

un

carrocel que

monàstica de la divuitena

cen-

túria, pròpia

nomes per a lliurar MaTrapenses. I produia la ressurr-eció de la Inquisició. Tôt això :
ínquîsicíp, cîergat, monarquia abso¬
luta, poble entontit i greixós de fid.elitat, heroîc, de vegades, d'un in¬
conscient héroïsme quasi èpic, feia
olor de terra espanyola, ardent de sol
fecund, àspra de monts amb pins i
bandids, o terra de prades de blat i
vâlls d'hortes. Terra tancada. Hi havia, perô, un portalô obert als Pirer.eus.
Per aquest portalô cavat en
serres catalanes
per gent de discola
ncblesa libéral, entra a la peninsula
un aire
frescaî ' d'Anglaterra i de
França, més tard un vendaval sa i
obert, d'esperit revolucionari i de
romanticisme (cal comptar,
també,
ranones

i

les contribucions italianes

i

germàni-

ques). Fou llavors quan, un Jovelîanos, pogué pensar amb l'esperit de
Condillac, i Reinoso dir amb Vol¬

nalitat;

perô,

no rénova,

cap

ciència.

No n'hi hav;a. Només aportà a les
nostres lletres el costumisme. No és
el cas d'assenyalar exceptions : fóra

bo, perô, d'esmantar-les ailladament,
en un manual de les lletres del XIX
I el

propôsit actual no és aldelinear ei panorama de les
contemporànies. Aquesta estampa no
té altre objecte que servir de
contre

nostre

que

trast.

Aquestes

figures

excepcionals,
assenyalar el
traspàs del segle XIX nostre. Viuen
i realitzen llur
producció quan Espa¬
nya, anihilada d'angoixa, aclaparaserveixen només per a

da de malaventura, es troba combatuda per una lluita de passions con-

tràries, agobiada per un caliu ardent
i sobtat, — carlisme, libéralisme, —
i per l'esfondrament de les restes de!
seu
imperi colonial d'Amèrica. A

pobles
es

m&gt;

l'espanyol, que facilment
llargues époques d'ensodescurós, només dolors d'aintensitat assoleixen de mou¬

com

lliuren
lent i

a

questa
le' ls, obrint-los ferides per on con-

templen, dirieu

que guiats vers si maescalpel lluminós, les
més pregones entranys ferides. Aques
ta contemplació quasi quirúrgica fou
el treball principal de Costa, de Ga-

teixos

n;vet

per

un

i, abans d'ells, amb ironie acer— el segle XIX fou

ba de suicida,

prôdig

en

suicides

—

de Larra. L'o-

bra d'aquests très escriptors, maldadent diferenciada com
naturalment
havia d'esser-ho en très tempéraments
fort i excel-lentment dotats, distints
i de
generacions diverses, ténia, pe¬

rô,

una

caracteristica

cornu :

la

pre-

ocupació d'un anàlisi del caràcter
d'Espanya com a condició primordial
de l'estudi de les possibilitats del seu
esdevenidor. Cap tasca tan cruel i,
alhora, tan generosa. No s'estaïvià
Facusació violenta de cap mal ni
s'embndà cap entusiasme pratriôtic.
AI marge d'aquesta llter/.tura acusadora i anhelant, es produi una novelia inspirada en les lluites d'Es¬
panya, en el seu estât social i en una
amor directa i
régional de la terra.
Per primera vegada sembla que els
novel-listes espanyols s'adonen
que
més enllà d'un Etat

unie,

la unitat

rigorosa del quai ha

estât la causa essencial dels mais soferts, hi ha una

peninsula varia, prôdiga en diferències regionals. Per primera vegada,
també, hom
ninsular

cerca

en

falsa

la historia pe-

apologia de virtuts i imperis nacionals més o
menys
verídícs i obacs de consequències
avantatjoses,. sinó dades concrètes per
no

una

�la

investigació de les pròpies, mes
légitimés i insobornables lleis vitals.
a

F ou llavors que,
amb
rència d'anys, sorgiren

escassa

dife-

iiowlia

Galdós, narrador dels episòdis polític, i bèllics
del segle XIX, Valera, Blasco ibańez,
més

la Pardo Bazan i, com a valor
ait, Marceli Melendez i Pelayo

el quai, malgrat dels seus prejudicis
catòlics que perjudicaren la llibertat
del seu judici critic, amb treball lent
i d'un sentit historié
meravellós, consles îinies més essenciats
de la història literària peninsular i
dcixa alguns punts perfectament anatrueix

totes

lizats. De

ait vador cullural, només un altre nom mereix ésser citât
al costàt del del savi erudit : el nom
de Giner de los Rios, educador de
tota la joventut de
llavors i mestre
tan

llunyà de la d'avui. El seu esperit segueix vivent entre els homes de la
« Junta
d'Ampliacié d'Estudis », la
véritable Universitat europea d'EsEn les

postrimeries del segle XIX
poesia no tingue igual fortuna. Ja
diguèrem quina fou la qualitat Iiri-

la

dels romàntics. Només se salvaels poetes perifèrics. Dels

ca
ren

Maragall, pertany

un,

en

quais,
realitat a

de

Caries

II

el

una

lades

la

a

del

s'inclina

cap a terra

què havia passât.- La

per veure
ta

vora,

pun-

cigarret havia

caigut damunt una
deslluida de la catifa sense fer-

hi senyal

; l'apartà amb el peu, s'in¬
tranquilitzat i arrossegant les
mans
pel vellut del divan com la
cua
d'un estel quan comença d'ele-

corpora

var-se,

es

repenja el

tira lentament endarrera i
cap a

la

paret.

mica

colonial. El to de veu més fort
i robust surt de la ploma de Miquel

més; la
una
una

Quan Ramon obri els ulls i es brobà
divan, calçal i vestil, no compren¬
gué per què estava en aquella siiuació...
...

agegut al

S'eia de cara el bacó i els finestrons
oberts de bat a bat; els visillos
amb prou feines protegien aquell in-

ció de

parpelles

tica. Eli aporta també les primeres
inquietuds renovadores de les lendències estètiques : esguarda vibrant i vi¬

gilant els horitzons francesos, anglesos, alemanys. Filosofia,
art, literaTôt l'interessa i el commou.
Darrera seu venen Pius Baroja, Azorin, Valle-Inclan. I més tard, J. Ortura.

tega y Gasset, R. Perez de Ayala,
Miré. Pli ha, també, una ràpida floració de poetes, davant els quais ja
no cal sinó esmentar Juan
Ramon,

Jimenez, Antonio

Machado i Ma¬

nuel Machado. I encara una floració
de cultura : ïnslilució lliure d'ense-

Giner de los Rios — i
conseqiientment, Menéndez Pidal i
Américo Castro per citar només els
noms cabdals
d'aquesta condició.
D'aquesta generació, però, en parlarem en un article pròxim.
nyança

—

ORRES
DE

COMPLETES

&lt;IOAK

MARAGALL

Volum

I

POESIES
Amb

un

pròleg de Joseph

Barcelona —'

A

í«í4»s

Preu

tes

M.
:

CAPDEVILA

eren

terior de l'assalt rialler, persistent de
la claror; el ressol li feia aclucar els
ulls amb un tremolor intermitent de. les
encara una

una

excursió.

fortuit li revifà ins-

seva nova

condició li produia

alegria amarga que l'excitava com
droga extranya. Començava de

sentir-se enamorat d'elle mateix. La
vilesa hipòcrita, la covardia mansa,
se
li presentaven amb una eloqiiencia

persuassiva que es
sentia animai per arnbar amb correcció a qualsevol baixesa. Ja es donava per
avesat a la pestilèneia de la
seva vida misérable en el fons,
digna
i ridicola en aparença i es feia un
somorta

tan

ues

com

l'adolescent

d'experièneia,
dissimular la gràcia

enamorat

intressant

d'OC del 7 d'Abril.

el

havia

com

per
con¬

1 havia trobat

no

tan

ara.
*
*

El timbre de la
porta sonà. Ramon

s

alçà rapidament
d

cap

per

quai

a

que

un moment tomaren

decidi obrir.
Era una parenta

es

anar

deturà. No sabia

pero es

a

obrir,
fer; al

trucar

i

llunyana amb la

veien molt de tard en tard.
Ramon la feu entrar al
despatx, la in\ità a seure al divan i
s'instaMà en
un seient
davant d'ella.
est

Clotilde

filla d una cosina-gerde Ramon, i havia

era

de la

mana

mare

dona esplèndida;

malgrat

quaranta

costava

estât

una

dels

seus

gens

de creure-ho.

anys no

Després de les

sa-

Iutacions, escuses i protestes récipro¬
ques, Clotilde, amb un canvi de to
decidit, entaulà lá questió.
Ein sabria

greu

bat.

haver-te destor-

Oh, ja he acabat. He estât entota la nit en un assumpte de
molt d interès i ara me n'anava. Hor¬
—

tretingut
tènsia
i jo hi

va

ahir amb les

marxar

vaig

nenes

dinar.
Vinc a demanar-te un favor.
M hauria agradat
saludar-la, perquè
ella també potser ens hi hauria
pogut
a

—

ajudar.
I

com si
volgués corregir-se d'una
lleugeresa afegi rapidament :

Però pel cas tant se vale,
per¬
què és més cosa d'homes que no pas
nostra. Es un
assumpte d'En Comiols,
—

?
En Camiols

saps

de,

el marit de Clotil¬

era

résignât o complala familia estaven
molt dividits; la majoria, però,
es décanta va
per la innocència.
I voldria que el recomanessis a
mant innocent,

sent;

els

parers entre

—

una

persona que en aquest cas

és el

Jo ? Digues.
Si. Voldria

que

parlessis

per

amie En Florenci Bruguera
A En Florenci ?
Si ; si no fa cas de tu... VuII
teu

dir que

nosaltres

tenim cap altra
amistat per
decidir-lo. Potser era el ressol, però,
creié descobrir en els ulls artificialment

si

no

amb

prou

tenebrosos de la

seva

persona

no tu

parenta una

lluisor d'audàcia. Involuntàriament
aiçà el seus per damnut del cap de
Clotilde, abandonà la mirada en el
grup fotogràfic dels, seus
de matrimoni i senti que

entre

en

veu¬

que mai no

*

primers anys
havia arribat

l'hora del début.

que

(1) Vegeu el començament
numéro

sobretot,

també,
fos, hauria hagut de

estrany que
fessât que mai

—

ulls

s'esforcen
a
que els fa el
desordre i la confusió d'aquella pri¬
mera erupció sentimental ;
i com un
adolescent sorprés senti que una estranya cremor li pujava del mig del pit
a les galtes.
Comprengué que es ruboîitzava estúpidament, i s'irrità. Mai no
havia trobat aquell interior tan insignificant i tan risible; el seient de
braços de l'escriptori sobretot, li semblà d'una impertinèneia insuportable ;
tôt el que observava en aquell parament familiar li era desagradable. Recordava, però, que a l'estiu, a determinada hora de! mati, el sol entrava
de biaix pel bacó, que anava envaint

persones

i

Hortènsia, però,

amat

—

mig apagats aquells mobles que se li
apareixien terriblement anacrònics, en
l'aire cansat dels quais descobria una
mena de rialleta
somaguera. Es sentia

hauria confessât

ell al

bosses dels muscles les traeixen.

amb els

solitans,

elle mateix reflexat en
la vida social, amb un
posât candorós
i grotesc alhora.
Ara més que mai

—

aparició matinal d'aquelles do¬
amb llum artificial encara fan
però que en saltar del 1ht les

Recorria lentament

recons

s, sentir-se

—

que

goig,

re

tôt.

la massissa dormida, i a través de
l'escletxa palpitant de les pestanyes,
ei despatx, li feia l'efecte de la pri¬
mera

pels

mica balves de

5,5o ptes

SaîSsa-s-ï-ses

contacte

en

tantàniament la memòria de la seva
situació i somrigué. No hi podia fer

d'Unamuno, del quai, com de Benevente, és pot dir que és anterior a la
data consagrada, Base, aspre i alhora, pie d'emoció,
Unamuno empren
amb gran energia i un bagatge molt
replé de cultura, un viatge d'explorales deficiències d'Espanya :
instrucció pública, sensibilitat, poli-

els hevia fet

Aquell

—

tre

les dotze, arri-

que

renci

—

heretà d'aquells predecessors
que havem citât el desig de penetrar
en la
consciència espanyola. Era un
desig agullonat tràgicament per la
revolució política interna i pel desas¬

que, a

li treia l'esma de bellugar-se. Li
semblava que aviat entraria el sol cautelós i segur som un gat que sap el
cami i esperava confiât
aquella aparició. Transcorregué una bona estona i
quan inseisiblement anava
rendmt-se a l'acció soporífera de la immobilitat, en la pota d'una cadira
aparegué una clapa lluminosa. Aquell
toc de llum, h sembla
que era el toc
de clari que segons una consigna establerta tàcitament l'obligava a l'activitat. Obri els ulls, es passa les
mans
pels cabells despentinats i clogué els llavis d'una manera agressiva.
Aleshores s'adonà que feia una hora
que no pensava absolutament res i res¬
ta meravellat
d'aquest descobriment.
Creia que la nit abans havia pensât
molt; que havia pensât tôt el que ha¬
via de pensar i ara es trobava completament buid d'idees, de voluntat talment com si durant el son tôt
aquell
diposit preciós se li hagués evaporat.
En fer un moviment però, el cap li
toeà una cosa dura que sortia de la
paret : era el marc d'un retrat, d'un
retrat de la seva dona i ell, que Flo-

tard perquè convenia explicar abans,
maldament fos somerament, ço que
havia estât el segle XIX. La genaració del 98
la joventut que l'any
del desastre colonial ténia de 20 a 30
anys

despatx fins

Quan Ramon obri els ulls i es trohè agegut al divan, calçat i vestit, no
comprengué per que estava en aquella
situació. S'estirà i, de sobte, recordà que s'havia adormit amb el cigarret als dits i
s'incorpora amb sobressalt, esglaiat de la desgràcia que hauria pogut
produir si el foc hauguès
près a la catifa que ténia als peus del
divan. Assegut amb les mans amputatat.

tendències contemporànies de la poe¬
sia francesa i anglesa influiren els
nostres poetes del 98.
Vet-aci en fi la gran data, a la

fatalment,

Capdevila (i)

bava a la figureta de bronze que hi
havia damunt una columna de l'angle
del fons.
Sentia une mena de fadiga benèfica

les lletres catalanes. Els altres dos,
foren la gallega Rosalia de Castro,
i l'andalús
Becquer. Aquest, i les

quai arribem

que semblava que la seva
funció natural fos plorar
esporugkL

La claror matinal d'aquell dia serè
de setembre denunciava amb la crueltar d'un infant la
decrepitud dels mobles del despatx revellits en l'ociosi•

rosa

panya.

quella dona

L'AIVOiMII

La

...

Era

una

parenta llunyana amb la quai

moli de lard en tard... Clotilde
era jilla
d'una cosina-germana de la mare
de Ramon i havia estât una dona esplèndida; malgrat dels seus quaranla anys no

es

veien

costava gens

de creure-ho...

plat del tacte que hauria de desplegar per no fer malbé aquella sigran

tuació endimoniadament

delicada, i

vergonyosament profitosa potser, que
li creava un seguit de responsabilitats

desconegudes. Perquè la questió era
conservar l'equivoc de la seva confiança desdenyosa, abocar-se fiins al
fons d'aquella intimitat abjecte, i gairebé grotesca ; veure com prenia el foc
de la carn en el cos glacia d'Hortèn
sia, descobrir el fugor de l'enamorament en els ulls sempre absents d'a¬

figura trista d'aquell Comiols
i carregat de paparassa i
de plan de finques, que anava pe'i
mon treient un
pam de llengua darrera
le* comissions, se li aparegué amb un
relleu que no havia palpat mai. La
seva desgràcia
o la seva sort, això
anava a
parers, havia estât el tema de
sempre suat

moites converses entre parents, i ara
H seva dona era la que anava a intercedir per ell, i accionava una palanca el poder de la quai coneixia
prou

bé

per

experièneia personal. Ra¬

amb la petició de la seva parenta
sentia enquadrat definitivament en
ordre nou ; era com si darrera seu

mon

es
un

s'hagués
se

tancat

silenciosament

una

que no havia d'obririrai més, que el separava total-

porta
ment

inexorable
de la

seva

existèneia

anterior.

�-

o

médités; i

Atocà el cap com si
efecte meditava. La

en

resposta

seva

afirmativa, representava un vot solemne, i la transcendència del mo¬
ment l'emocionà com el « rien ne va

ruleta. Quan alçà

plus» d'una

els

ulls trobà que els de Clotilde el mira-(
ven amb una fixesa maliciosa refinadament ìrònica. Això el feu reaccio-

recolzà

el braç del seienf,
décanta el cap i provà de correspon¬
dre a la mirada traidoranemt ingènua
amb una altra de refinadament hipònar; es

en

crita.
Clotilde li sorti al pas :
Ell t'aprecia molt i és

molt bo-

persona...

,

Molt. I el tinc pel

—

millor

meu

aquesta declaració
solemne subrallada amb un alçament
de celles, amb un gest magnànim de
la mà.
Avui mateix el veuré ; afegi
amb l'alegria del que troba amb el

acompanyà

—-

botenet de la

peu un

camisa

perdut la

nit abans.

Justament perquè ho suposava
aixi mateix, he vingut avui. En Cor.iols bagué d'anar-se'n a correcuita a
acompanyar un client que l'ha vingut
—

c

buscar

en

automòbil

per anar a veu-

finca a prop de Lleida. Jo
m'he recordat que cada any, en la
diada d'avui, ve a veure-us...
Si cada any; és padri de la Rouna

re

secundàries;

primeres parts. Virtut, honor,
eren paraules que li ha¬
vien entrât per les orelles sense deixar-li rastre en l'esperit; eren mots de
novelista, sense correspondèncià pré¬

la realitat de la vida social ; li
feien l'efecte de tocs de trompetes
cisa

en

de fira, bons per îHusionar
ineducades dels infants;

Doncs,

tu

diras ?

d'una finca

i

en

dii

ténia al Confaria en Coun bon com-

que

gost, escoltés les que li
miols que comptava amb

prador. La

senzilla que
Ramon pogué mostrar-se d'una genecosa era tan

ofuscadora.

rositat

ara,

però,

seva

conscièńcia deserta i

en

el

seu

Aquells tocs llunyans, li
desvetllaven un
orgull desconegut;
aquells heralts del ridicol l'estimulaven i es sentia préparât per les baixeses mé subtils i per les comprovacions
més amargues d'aquella convivència
inconfessa'ble que es prometia.
Estava dret al mig del despatx.
inactiu.

cor

S'acostà lentament al divan, s'hi agenollà i amb les mans a la paret mirà
el grup fotogràfic testimoni d'un mo¬

esborradiç de la seva vida con¬
jugal que de sobte se li havia fet tan
iremota. El temps i la claror s'havian
menjat' les tintes del retral i aquell
ment

to

somort

cument

h donava l'aire d'un do¬

antic; d'aquell instant ençà,.

ell aquell grup, que els
de moda feien més ri¬
dicol del que era, es transformava en
un document
pie d'interès que provaper

vestits passats

aquestes paraules s'acomodà al seient
molt satisfet del seu noviciat.
Est tractava de poca cosa. Clotil¬
de només demanava
que
Florenci
abans d'acceptar cap proposició de
compra

les orelles

de sentir uns ecos llunyans
de trompes; cada un cTaquests mots
prenia una resonància desconeguda,
que repercutia amb una importància i
una
qualitat desusada en les dunes de

reaiment,

Per això...

—

entrar en esce-

vici, baixesa,

—

ser...
—

anaven a

les

na

la

amie.
I

fins aleshores, en la
sonal només havien

començava

—

na

imaginât mai. Comprenia que
seva història perjugat les figures

havia

Si, dona, si;
apreciat molt. Es tan
—

sempre

l'hem

diligent,

tan

bon xicot; és tota una persona.
Ramon sentia un plaer singular a

tât

fumat

pels ulls, digué amb

llunyà

:

Si:.no ha tingut,
en els negocis

—

sort

no

per-

possible de recordar el color del vestit d'Hortensia; recordava, aixó si,

el grup havia estât fet prop d'una
font que cantava amb un falset de
bariton entre unes roques herpétiques
que

va

ht

res

intéressant.

Hortènsia, amb la

inexpressivitat endèmica esguarl'objectiu; la mirada d'ell flotava en un horitzó remot impossible de
precisar. Aquest desacord de les miseva

dava

rades li semblé
Evidenfcment la

un

cosa

indici revelador.
dévia haver co-

falset

mençat per aquell temps, i per l'actitud d'Hortènsia endevinava un joc

hem tingut

de somriures significatius de Florenci
mentre ell divagada ridicolament con¬
fiât per qui sap quina aventura en for-

un

no

podia

Ramon donà

vegada al des-

mirada circuun recó, li
féu reviure el projecte sinistre de la
nit abans. Sense aquell paperot pietosament misérable, la dona d'En Co-

patx,

ment;

ce

Bal à Sainte-Meille

«

» :

Vieille église
Larges cyprès

Es mirà atentament al mirall i tro¬
bà que no havia canviat gens; l'unie
que es descobria era una mica de fa-

Un ormeau près de la route,
Trois maisons sur la hauteur,

Clocher,

Et

desgradà. Decidi

conservar

caracterització discretament

seva

dona

i es

ell

ama-

d'aquell perfum que li semblava
d'un mal gust intolérable. Aquest in¬
rat

cident el desconcertà

una

mica;, es

Boit au fond d' un verre
Un armagnac lumineux.

baixament dissimulades i fèu més îndescifrable l'enigme d'aquella claudicació que per un
voler del desti
l'havia extret de la mort.

m

pentinà d'esma i

en

girar-se

per

recó del lavabo la vista

mai;
sât

moment l'havian intéres¬
les intimitats de la seva dona. La
en

cap

presèneia d'aquell moblet,

fou

com

insidia deixada anar a eau d'orella amb refinada mala intenció i
senti una mena de repugnància i de
una

havia expérimen¬
amb la seva
de Colònia, s'ensumà àvidales mans posades com una pet-

vergonya,
tât mai.

aigua
ment

que

xina davant del

nas,

es

donà quatre

del lavabo.
El seu perfum familiar el retornà.
Quan entrà al despatx, el sol îHuminava la figureta de bronze de l'angle
del fons. Era migcha. Donà un darrer
cop d'ull al seu voltant, es passà
la mà per la barba i sorti lentament.
Al cap d'un instant la porta del pis
cops

de

no

Es mullà el cap

pinta i sorti

tancava
amb suavitat i els dos
tombs del pany ressonaven amb perfecte naturahtat en la quietud indife¬
es

rent

d'aquell interior desert.
(Seguirà).

ambi-

Qu'un pot de piquepoult grise,
Lève jambes et jupon.

Emmanuel

Delbeusquet revit

fiile.
merveil¬
son
père. Puisse-t-elle répondre
à l'appel de la race!
sa

en

Puisse-t-elle réaliser les promesses

leuses de
à

son

tour

DE GRAMMAIRE BEARNAISE. Edition spéciale pour les éco¬
les. (Imprimerie Marrimpcuey jeune, 2,

MANUEL

place du Palais de Justice, Pau).
Jean Bouzet, le distingué professeur du
lycée de Bordeaux a composé une gram¬
maire béarnaise. Celle de Lespy, remar¬
quable malgré quelques lacunes inévita¬
bles, était introuvable. On comprend avqc
quelle impatience est attendu l'ouvrage dé¬
finitif de J. Bouzet.
Nos lecteurs

ont parfois — trop rarement
le plaisir de lire un poème ou
une
étude de J. Bcuzet. Ils savent qu'il
n'est pas indifférent aux destinées de la
langue d'cc et à son introduction àl'école.
Aussi, sans attendre la publication de

à leur

Es

terne

On danse autour de l'église.
Dans l'auberge de Catlnon,

fregà el cap amb la tovallola, es pas¬
sé la mà pels
cabells i se l'olorà.
Somrigué amargament ; aquella sensació desagradable h portà al pensament tôt el panorama de les incompatibilitats de la seva vida
conjugal,

l'auberge où l'on écoute

Miron, le violoneux.

patètica,

sentia tôt

de pierre
de miel !

Aux clartés d'une lanterne,

per

de la

et

Les exploits d'un écarteur.

aquella

la gran escena que preparava.
Agafà distretament una ampolla del
prestatget de cristall i es mullà el cap
per pentinar-se. S'hav;a equivocat i
er
comptes d'agafar la de la seva aigua de Colònia havia près una loció

cimetière,
le ciel;

grosse tour

Couleur de lune

tiga als ulls i el to pujat de la barba
de dos dies. Tôt plegat li donava un
lleuger aire de convalescència que no
li

et
sur

gré

—

grammaticale, a-t-il fait imprimer
béarnaise » à
l'usage des écoles. C'est un petit chef-

sa

semme

un

«

Manuel de grammaire

Heureux écoliers !

d'œuvre de clarté.

petit volume d'une centaine de

ce

En

pages,

ils trouveront les formes et les lois essen¬
tielles de Itrur langue maternelle. L'auteur
a
tenu à n'y mettre rien de trop savant. Il

l'essentiel. Il s'est borné à
langue moderne. Il a pris
comme
parler type celui des environs de
Pau. Les particularités régionales les plus
importantes y sont notées. Le lecteur adap¬
tera facilement à son propre parler les textes

n'a

gardé

que

l'étude de la

donnés.
«

qu'il est, dit J. Bouzet, et
nombreuses imperfections que

Tel

malgré

je ne
point, j'ose tout d|î même
espérer que ce modeste manuel facilitera
la tâche aux maîtres dévoués qui ont en¬
trepris de faire revivre le béarnais dans
r.Oò
éccles. Je m'honore de
ne compter
paimi eux que des amis et des collabo¬
rateurs, je suis assuré que dans leur sa¬
voir, leur expérience et leur dévouement,
ils trouveront de quoi combler
les la¬
cunes
du
texte pour enseigner et faire
aimer
la
belle et vénérable langue de
de

me

chez

dissimule

nous

».

Souhaitons que dans tous
les terroirs
occitans éclosent de
tels manuels sco¬
laires.

J.-P. REGIS.

Illustracions d'Ariur Carbonell.

cansat

en

de

trucar

C»rreK|)»nsals foratis

MMOlâfflA ©ES LIVRES

comptes de la vil complaenl'havia confortada amb frater-

.

adreecu los vosti-es

inútil-

nal sollisitut, hauria trobat el silenci

glacial de la

mort.

Aquella inespera-

da intervenció de Clotilde li havia
servit el primer glop de la nova realitat que

el

sostenia.

Corrençava

una

de la seva existèneia negativa;
havia aesbat de recular i s'atrinxeraera

aquella forma artera de resistir i de plantar cara al desti trobava
unes
amargues voluptusitats que no
i

fin sentiment des hommes et du sol. Elles
aussi beaucoup d'art. Jugez-en par

montrent

romandes

en

ça que

va,

escena

vrai poète. A

una

Iar. L'estufa indiferent

miols s'hauria

L'evocació d'aquella

un

habituellement les
poèmes féminins, Germaine Emmanuel-Del¬
bousquet joint des dons d'observation, d'hu¬
mour, plutôt rares chez une femme. La se¬
conde partie de ce recueil « Esquisses Lan¬
daises » contient des pièces qui dénotent un

anava

mació.
En trobar-se sol altra

L'Heure trouble révèle
sensibilité qui marque

une

mal afeitat. El con¬
tacte raspós de la barba li feu présent
que encara no s'havia rentat i es diligi al lavabo.
nota que

F topà amb un atuell caracteristicament femeni. No se n'havia adonat

precisar ben bé ni ,el lloc ni els
que aquella excursió pel Bergadà, Llobregat amunt,
havia estât el començament de la intimitat amb Florenci que els invità
a una
propietat pervinguda per la mort
d'una tia. Per la fotografia li era im¬

Mirava atentament la cara de la se¬
dona i la seva i no podia descobrir-

massa

afinava el sentit

détails. Sabia només

cessària, excessivament cordial, trobava unes entonacions pastoses, unes
harmonies nassals, unes \inclinacions
de cap tan oportunes i tan ben esta-

discretament el mocadoret

que

sortir, en un

batejades de rovell i ombrejada per
un roure
imponent com un profeta.

blertes, que es meravellava de les seves aptituds
histriòniques.
Clotilde, es veié obligada d'ajustar
el seu to al de Rarron, i p:ssant-se

més

deduir-ne el perfum originari autèntic. El fracas d'aquest esforç imaginatiu li produi una vaga melanconia.
Es passa la mà per la cara d'esma i

dia

les qualitats d'aquell pobre
subjecte i per aquesta apologia inneexagerar

cia esbravada d'un fiasco abandonat
en el fons d'un calaix de tocador; per

inutilment de descifrar. Havia es¬
tan absent de l'escena que no
po-

va

li feu l'efecte d'ensumar l'essèn-

gua

en

L'HEURE

TROUBLE,

par

Germaine

Emm.ANUEL-DelboUSQUET. (Mont-de-Mar¬
Librairie D. Chabas, 64, rue Gambetta).
J aimais Emmanuel-Delbousquet. Il y
avait en lui un grand poète et un grand ro¬
san,

mancier. Sa mort me fut douloureuse.
Aussi ai-je ouvert avec émotion les poè¬
mes de Mlle Germaine Emmanuel-Delbous¬

Avec méfiance aussi. Rien n'est plus
agaçant que les enfants de poète qui se
croient obligés de l'être. Je n'ai jamais eu
le courage de dépasser la page du titre de
quet.

la

Religion

de Louis Racine. Je ne con¬
que je me figure désastreusement didactique, que le frontispice de
Cochin. Je l'aurais certainement parcouru si
I auteur n'avait porté un nom si redoutable.
I! est d aileurs probable que s'il n'avait pas
porté ce nom, Louis Racine n'aurait pas
écrit. Et je crois bien qu'aujourd'hui, cer¬
tain jeune homme vaniteux et vide ne se
montrerait pas si encombrant dans les milieux
félibréens s'il ne portait un nom aussi redou¬
table qui constitue probablement sa seule
»

nais de

valeur...

ce

»

poème

a

66

la

Sociefaf

Ctesaeral

fie !LIiSMiei8Ia 99 S. A.
ISai'Siarà

Hi

-

Téléi'on

BARCELOtfA

12.3 81

�KKJEHHT22H1

£», &lt;(""• '^KsnmaacnniiBKíaHainaBnìr.-.UH-áBníinaíKiíza-.RiHmieìisgsiu

Estndis

religiosos

dir i de definir-se simultàniament amb
la preparació i i'estipulació d'un Con¬

cordat

El

l'Església i 1 Estât italià,
la solució del conflicte
entre la Santa Seu i l'Estat
portés,
com a
complément necessari, l'arranjament de les condicions de l'Església

restabliment

Juridic
la indépendencia pontifical

de

pel
P.

A\TO!\l

MARIA

de

que

itàlia.

a

Barcelona

entre

tal

per

S'han
O.

Cap

El dm 1 1 d'aquest mes, en el Pa¬
lau del Laterà, el Cardenal Secretari
cel Papa i el Cap del Govern del Rei

d'Itàlia,

com

Plempotenciaris de

a

l'un i de l'altre, signaren un Tractat i
un Concordat entre les dues
potestats
amb els quais resta solucionada l'anomenada a Questió Romana ».
Antécédents

Aquesta qiiestió

enguniosa

feia més

de 60 anys que durava i es créa quan
le.- tropes regulars piamonteses i els
aventurers de
Garibaldi esfondraren
la Porta Pia i ocuparen la Roma dels

Papes. El

de Victor Manuel 1
aconsegui la unitat politica d'Itàlia
mitjancant, però, una expoliació sacrilega i violenta.
El Papa deixà d'ésser sobirà, per
tant lliure, i supeditat a l'albir d'una
potència determinada.
El Pontificat, considerant-les insuficients, no adrneté les garanties que
li oferia l'Estat italià, i d'aleshores la
seva
situació esdevingué completagovern

anormal. En efecte : el Papa no
és solament el Patriarca d'Itàlia, sinó
el cap visible de tota la Cristiandat,
ment

la quai cosa, per al lliure govern
del mon espiritual, no pot ésser, ni
apareixer, súbdit o intervingut, o in¬
fluençai, per cap Estât particular. Per
a gaudir d'aquesta
plena llibertat, el
Papa ha d'ésser, de dret i de fet, so¬
birà, i com que juridicament no hi ha
d'altra sobirania que la territorial, li cal
un territori
que no tingui d'altra autorital que la seva i des del quai pugui co
per

municar-se lliurament amb

lot

el

mon

control d'altri.

sense

Cal remarcar, però, que la garantia
juridica ha estât sempre considerada
com un mitjà en ordre al fi sobrenalural del lliure i independent govern de
l'Església, exigida pels drets inviola¬
bles i els deures del Pontificat.
gosa

afirmar,

—

«

Es

digué Lleó XIIIe el
de 1888
que les

25 de setembre
—
reivindicacions del Pontifex son dictades per esperit d'ambició i de co-

bejança de mundanes grandeses... Les
Nostres mires

altes ;

mes

en

de la llibertat,
independència de l'Església la

veritat, és la
de la

molt

son

gran causa

permanent pertorbació
consciències dels católics de

gran

tôt el
Nos renovem la protesta en
defensa dels drets i de la dignitat de
la Seu Apostôhca, no per vana i terrenal ambició, de la quai ens avergo-

nyiríem, sinó

Demés,

entrega una quantitat de¬
terminada en concepte d'indemnitzacic dels béns anexionats o
expoliats.

era, doncs, una
qùestió religiosa que els Papes havien
déclarât, fins ara, no solucionada.
Ne era tampoc un questió internacional, en el sentit que totes les
nacions haguéssin d'intervenir
per tal
d assegurar una situació d'indepen¬
dència al Vaticà. Era, més aviat,
supernacional. Tots els països catôlics, que son tots, hi eren intéressais,
perô el problema s'havia de resoldre

Amb la Ciutat Vaticana, l'Estat
italià torna a la sobirania Pontificia el
territori que el Sant Pare ha cregut
estrictament necessari

per

tal d'arribar

a un

acord;

guir-ho, perô els governs sectaris cons¬
tamment su.peditats a les sectes que
havien contribuït a la formació de la
unitat italiana, inutilitzaren tots els

esforços, malgrat de la bona voluntat
d'algun governant italià.
La Solució

per
és

i aîxò cal tenir-ho

—

a

Pius Xe,amb la fermesa seva
no parlà mai de poder
temporal sinó de qiiestió romana, de
prerrogatives de la Santa Seu i de la
llibertat i independència del Papa.
caracteristica,

successor Benet XVe, qui més
ningú hagué de suporiar les énor¬
mes molèsties ocasionades per la guerra a la seva forçosa neutralitat i de
patir les conseqiiències de la situació
seu

que

dir,

d'ella, afirmà,

en

1916,

que « no

la solució per les armes estrangeres, sinó del triomf de la justiesperava

cia.

».

primera

I l'actual Pius XIe,

Enciclica Ubi

en

la

(

-per a no

pertorbar les conscièn¬

Havem volgut solament el terri¬
basti com a suport de la so¬
birania; aquella quantitat de territori
sense la quai aquesta podria subsisgeix

:«

tori que

que

nouveautés été la librairie

française, livres et périodiques,
de Paris et de province

journaux

arcano

Dei,

perquè no tindria on recolzar.
Ens sembla, doncs, de veuie les coses
com
eren en
Sant Francesc beneït,
que ténia només aquell tant de cos
que

il

la

OltFaf rie M E R.G
Rambla del Centro,

É

19, BARCELOKA

Messageries

Importation

per a retenir

lànima

ur

Es clar també que,
aqui
territori tan pet't,
a'xopluga una ii
mensitat nquissima d obres d'art i
».

cièneia uniques al mon.
Altrament, la petitesa de territc
es!al via els

perdis i les preocupacions
engendra l'embalum d'una compheada administració civil i politica,
tan funesta en altres
époques als sagrats interessos espirituals. Un territori
que

fana més que nosa a l'EsgléD aquesta manera no minvarà el
gtandios prestigi moral que adquiri el
f ontificat d ençà de la seva reclusió
en els murs del
Vaticà.
La indemnilzació econòmica, és
clar que no és comparable, ni de bon
tios, a 1 enormitat de bens que Itàlia

gran, no
s'a.

expolià a 1 Església. Es, només, la
capitahtzació de les sûmes que consignava anualment l'abrogada Llei de
garanties, reduides, encara, considéra¬
blement pel Sant Pare.
Quan hi ha hagut un robatori, la
restitució és un deure de
justicia. La
de la ìndemnització arriba
proporcionar a la Santa Seu una

quantitat

jus-

a

independència econômica.
El Concordat amb Itàlia, per bé
que no interessi tant al mon catôlic,
es d'una
importància innegable pels
interessos catôhcs del pais germà. El
sectarisme que ha dominât sistemàticament fins ara la vida púbhca i go-

vernamental i produit estralls en la vi¬
da calôlica del poble, resta bandejat.
de

El Dret Canòn'c passa a ésser llei
l'Estat, tant en el nomenament de

Bisbes, com en el reconeixement de
personalitat juridica dels Ordes re¬

la

ligiosos,

com en

l'ensenyament,

en

les

Ileis matrimonials, en l'exempció del
fu: eclesiàstic, etc., etc. En una pa-

paraula

significa el

:

retorn

d'una naciô catôlica i la

seva

oficial
reconci-

hació pública amb la Santa Seu.
El Papa era l'unie que podia dictai
les condicions segons les quais considerana resolta la qiiestió romana i

acceptaria

la

reconciliació

pública

ainb l'Estat italià. I així ho ha fet.
S.' S. Pius XIe ha déclarât palesament : « Nostra és tota la
responsabi-

litat,

greu

i formidable

certament,

de

el que

s'ha esdëvingut i de totes
les conseqiiències que en vindran...
Podem dir que no hi ha linia, no hi
tôt

ha mot,

en

els acords

presos, que no

hagi estât, per una trentena de rnesos
almenys, objecte personal dels Nos¬
estudis, de les Nostres medita-

cions i de les Nostres oracions... ».
Aixi ha restât definitivament re¬
solta la qiiesiió romana que era un
clau punyent per la Santa Seu, un

faut s'adresser
à

bastava

da...

tres

pesombre enguniós pels catôlics ita¬
liens i una inquietud per tôt el mon.
Molts pregunten qui ha guanyat més
en la solució d'aquest
plet : la Santa
Seu o Itàlia ?
Jo crec que hi han
.guanyat tots. Certament que Itàlia
s'ha tret un gran pes de sobre i que
d'aquesta solució no n'hi advindrà
—

altra cosa més que grans avantatges,
extraordinariament grans per la vida

Pour

paraître

prochainement :

Traduction
des

Géorfliques

seva

confirmava : « Violades com han estât
les garanties providencials de la lli¬
bertat del Pontifex, s'ha créât una
cordic'ó anormal de coses amb una

la

liana i evitar inutils conflictes. 1 afa-

anormal de la Santa Seu, tôt i protes¬
tant

veure

cies dels adoradors de la unitat ita¬

els tractats i les eventuals conclusions
de la qiìestió romana havien de proce-

PoMr avoir les

comphcar les coses, ans
planeres. A més, i aquest
importantissim, « per tal de calmar
no

mes

injusticia de totes les recriminacions
£etes o a fer en nom d'una superstició d'integritat territoral del pais, és

compte

en

tal de

i de desfer les alarmes i fer

Papa el viu desig d'arranjar la qiiestió romana. Amb el mateix desig, i
sabut el parer unànim de tots i cadascun dels Cardenals, el
Papa respongué al cap del Govern italià, autoritzant converses privades i confidencials. La condició posada pel Papa
capir l'abast de la gestió

certa¬

pet't, una

fer-les

—

—

seva

reflexionat molt i méditât i pregat ».
I en dóna els motius, entre d'altres,

Fa cosa de dos anys, — segons in¬
forma VObservatore Romano de 1112 de febrer
Mussolini, com a cap
del Govern italià,, féu conèixer al

per a

lli¬
Cap de

la

mica mès extens del
que
I'antiga Llei de garanties, no
acceptada, deixava en lis a la Santa
Seu, perô és suficient per a que la so¬
birania papal sigui real i visible La
major o menor extensiô territorial no
muda el dret sob'rà reconegut i pro¬
clamât, ans la seva reduidesa aug¬
menta la garantia de la seva possessió
eficaç i pacifica. El mateix Papa, en
l'allocució adreçada als predicadors
quaresmals de Roma el dia de la signatura del Tractat, digué : « Podem
afirmar que és l'extensió més petita
de territori la que havem demanat, '
aixô dehberadament, després d haver
ment

àdhuc
la
fortissima habilitât de
Lleó XIIIe semblà a punt d'aconse-

fou

per

bertat i independència com a
ia Cristiandat. Es un territori

únicament entre el Pontificat expoliat
i 1 Estât italià
expoliador.
Diverses vegades s'havien intentât
converses

el territori de la Ciutat Vaticana.

en

deure imperiós

Pius XIe. Tant és

aixi que,

El

per un

de consciència. »
La qiiestió romana

Aquest és el punt capital de la
questió romana mantingut invariable¬
ment
per tots els Papes, des de
a

les

mon...

que es remou ».

Pius IXe fins

de

i

tingut més de due's-centes

sessions per a estudiar i discutir el doble problema. I la solució ha estât bastida damunt aquestes bases : l'Estat
italià signa un Tractat que deroga la
Llei de garanties (mai acceptada per
la Santa Seu) i reconeix el principi i
1 exercici de l'efectiva i plena potesta-i jurisdicció sobirana del Papa

tir,

Occitane

de

Virgile

par

l'Abbé J.

CUBAYXES

Editorial Occitau

pública interior del pais; perô si la
Santa Seu ha obtingut el que desitjava
i en la forma que crèia convenient
i oportuna per la seva independència
i per la llibertat real del seu ministeri

espiritual, tots els catôlics del mon
podem tenir un gran motiu de joia.

I S. S Pius XIe haurà posât una
monjoia esplèndida en el seu gloriós
pontificat, alhora que fet mémorable
e! setè aniversari de la seva coronaciô.

�Arts

Espar t s

Pintura indo-mexieana

L.a

Inspeccio mèdica en
l'esport es neeessaria

Jwana Clarcia de la Cadena
per
Marti

(ASA\»VKS

Assistim a Mèxic al sorgiment vigorós d'una pintura indomexicana, categòricament i genuïnament americana
primer testimoni de cultura indoamericana que es
produelx des de la invasió

lors. Es aquest un art menys inteilectual, però mes humà, d'una categoria
mes
amplia, racial i mexicà per da-

mspiren
Pels

i

la

en
que

les
la

mouen.

origens i narels, aquesta
pintura indomexicana té valors diferents, i àdhuc oposades, a la pintura
europea i europeïtzant, de les influències i òrbita de la quai es manté completament aliéna i aillada. Tcta la pin¬
tura

sens

europea

postimpressionista,

consé¬

amb les tradicions intellectualis¬
de la cultura occidental, rebutja el
testimoni directe
i
immédiat de la
realitat exterior, per a crear una nova
realitat convencional, idéal, tôt i
quent

tes

respón millor, emocionalment, als estimuls i sollicifacio:.s de
la realitat exterior aquest convencionalisme xifrat, que no la transcripció
creient

que

vivent i
emoció.

immediata

de

la

mateixa

Es a dir, més que del testimoni de
l'emoció, la pintura postimpressionista
es val, com a îecurs
plastic i expressiu,
d'una série de signes o convencionalismes
gràfics, per mitjà de!s quais l'emoció estètica, nascuda del contacte
amb la realitat, ens es presentada o
suggerida com una sintesi subjectiva,
desvinculada ja de tôt contacte i relacions amb la realitat
exterior; es a dir,
com
un producte tançât,
humà, que
no té,
fora d'ell mateix, cap justificació.

Mancada de valors objectius,

aques¬

pintura, intellectualista, construeix
hiperestèsicament, tôt i especulant so¬
bre ell, un medi arlificial d'emocior.s
ta

i afinitats sensibles. I això ens
explica,
solament el convencionalisme formal de les seves representacions, sinó,
a! mateix temps, el seu culte
no

per

qualitats,

les

ment

puix

ho d'u, amb

impulsos del

plena consciència
seu

instint. Ella

usa

dels
de

la recursiva plàstica amb pie control,
sense abandonar-se a les
vehemències
i

sensualitat.

L'art indomexicà, la pintura indo¬
mexicana, és, per contra, d'una plasticitat purament emotiva, i cada ele¬
ment plàstic té i
compleix en ella una
íunció
categòricament
expressiva,
esser.cial. La realitat exterior roman i
existeix en aquesta pintura amb tota la
seva

objectivitat,

com

una

realitat vi-

inmediata a ncsaltres, com a categoria primària i font originària de la
representaciô artistica. Les valors eslètiques, emotives, humanes, d'a¬
questa pintura, son assolides gracies
a la funció activa i
fecundant del tem¬
pérament del pmtor, que no actua a la
va

i

faisó
forma

occidental,

europea, que trans¬

convencionalismes les caté¬
gories vives de la realitat. sinó, per
contra, mantenint i sostenint aquelles
amb tota la força i
imperi de la seva
realitat, i amb la plenitud de Ilurs va¬
en

especialista

impulsions del

tempérament, tôt

seu

i fent-ne el que vol,
manejant-la a voluntat. I aixi, aconsegueix
sempre de
produu-se amb una gran efectivitat,
donant als recursos i'elements
plastics
lo màxima eficàcia i força
expressiva.
Instint temperamental, vigoros i
apassionat, per conséquent; però no sola¬
ment instint cec i sense
fre, sinó, al

mateix temps, una cultura i un finissim
sentit racial, que afirma, cara a cara
amb la vida i com a fe de
vida, valors

humanes catégoriques i essencials.
Testimoni pur d'art indomexicà,

de racislitat triomfant, la
pintura de
Juana Garcia de la Cadena, obra d'un

en

ses, cada dia més palpables, no
podran remeiar-se facilment.
L'afició i l'entusiasme per l'esport,

ja

mitjà d'exercici fisic, jl
de guanyar-se la vida,
pi en un incrément enorme, és una onadu que tôt ho envaeix, una obsessió
abassegadora que arrastra petits i
grans, forts i febles, homes i dones ;
sia som a

com

a

manera

és la dèria dels temps présents que
preocupa a la gent tant o més que les

dificultats économiques del viure
tidià.
En aquest caràcter atractiu

degudament ordenat, és font de salut.
No n'hi ha pas prou que les grans
entitats esportives tinguin un facultatiu
per atendre els accidents que poden
advenir

en

aplicar-los

el decurs dels exercicis i
un tractament; cal, també,

que h reconeguin l'autoritat i la competència cientifica, d'acord amb les
quais determinarà l'admissió o el re¬
fus de tal o quai afeccionat, segons
s'ajustl o no a la filxa correspondit.
Aixó suposa un examen mèdic minuciós del solicitant, amb preferència
ques que, segons

gran optimisme, sana,

pletòrica de vi¬
da i d' impulsos, forta i
apasionada.
Hi glateix tôt l'esperit i ànsies imde l'Amèrica india, de la
vertadera Amèrica, freturosa d'esdevenidor, del quai Juana Garcia de la
Cadena, amb els seus divuit anys
joiosos i impacients, i amb el seu art
meravellosament sincer, fort i apassionant, és victoriosa avançada.
pacients

Ngus pzs&amp;Zéœf&amp;œs
LA

STORIA DELL ARTE ITADE PIETRO 70ESCA,
pré¬
par J.-F. Ràfols.
«

LIANO
sentée

„

UN

OUVRAGE
PROVENÇAL
INEDIT, de Valère Bernard.
LA LANGUE
par

Marcel Crouzet.

D'OC A L'ECOLE.

LE

BA

»,

nal.
LE
NES

pré¬

«
LEUDAIRE DE MONTALprésenté par A. Perbosc et S. Ca¬

LANGUEDOC ET LES ORIGI¬

HISTORIQUES DE

LOGNE,

LA CATA¬

A. Rovira i Virgili.
J--F. BLADE, par A. Clergeac, prési¬
dent de la Société Historique de
Gascogne.
UN ROMAN de Paul
Eyssavel.
par

BOURDELLE, par Jean Girou.
LES SOURCES DE LA
LEGISLA¬
TION ECCLESIASTIQUE
DANS LA
PROVINCE TARRAGONAISE 254900), par J. Tarré, de l'Ecole des Chartes.

L'EPOUMANTABLE

D'HAUTEFAGE.
CHARTE
par M.

par

DE

Levadoux.

DE 1789 A
1929,

par

AFFAIRE

A. Pestour

RIOM, présentée
Pa„l Mesplé.

sistemes

o

régions

anatòmi-

l'esport, esdevinguin

de més de nécessitât

:

en

els futbolis-

exemple, convindrà de fixargenolls i
dels peus ; en els tennistes en les arti¬
tes, per
6e

en

les articulacions dels

culacions de la mà i del colze sense
oblidar mai l'estat général que és,
també, un factor no pas menys impor¬

IfiflUS

cola Superior

per a

el

mèdic consultai

centre

seu

esportistes,

ens

la cultura fisica i
per als
demostren com en

llocs es té una visió clara del
problema i la seva importància cabdal.
En començar aquest article havem
dit que

la vigilància o el conseil im¬
médiat, pertocava al metge especia¬
lista. 1 és compren
ésser altre l'inspector

que

no

pot pas

practicar
qualsevulla mena d esport l'home s'ha
de valer, principalment, de
l'aparell anomenat loco-motor, o sia, els
ossos

: per a

i muscles amb llurs articulacions

i

lligaments, de la integritat dels
quais depen una capacitat major o me¬
ner ;
la garantia d'una revisió exacta
solament l'ofereix el metge especia¬
lista que en aquest cas és l'ortopeda.

Ell, amb véritables coneixements de
causa, podrà emetre un judici prou
aproximat, el quai evitarà no poques
de

vegades que en un genoll, per
exemple, s'hi desenvolupi més tard un
blanc, gràcies al descobriment

tumor

fet a temps de la lesió que s'iniciava,
la quai, ben segur que hauria passât

desapercebuda al metge général. Res
no
s'oposa tampoc a que l'examen
de la constitució total del cos (aparells respiratori ,circulatori, urinari,
etc.), no sigui practicat, també, d'antuvi per l'especialista ortopeda, el
quai, davant de qualsevol dubte, demanarà l'opinió del metge de l'inté¬
ressât.

D'altres questions
tants,

tais

menys' impor¬
què cai co¬

no

l'edat

com

en

a fer esport, mena d'esport
han de fer les dones, esport que
pertoca als vells, podrien esdevenir
cientificament endegades per tal d'es-

mençar

que

talviar-nos les dolences de tantes de
consequències lamentables, falsament
atribuides
cercar-ne

l'esport,

a

la véritable

en

compte

causa

en

qui

de
el

tant.

practica.

Esgarnfa de pensar el nombre de
minyons tuberculosos que ho son per
culpa de l'esport (culpa o causa secundària, s'enten); es tracta quasi
sempre d'organismes febles i ja predispostos, que resistiran l'esforç de
l'exercici un temps limitât, passât el
quai i desvetllada la malaltia per les
noves exigències
que no poden sopor-

Finalment, i faig només esment
d'aquesta idea, perquè un altre dia la
reprendrè amb més d'amplitud, el

tar, cauran victimes dels estralls
ribles que acaben amb ells.
Una inspecció mèdica acurada,

ganitzada
en

UNE CHARTE LIMOUSINE,
sentée par H. Laborde.

en

quai,

això mateix, una pintura

per

i

aquesta força invascra hi ha vinculat
el principal perill de l'esport, el

d'aquells

visió de

quo-

i

aquests

les entitats esportives

altrament, les consequències pernicio-

gran tempérament, és rica de força
convincent i de persuasivitat. Es,
i una

pel
KIBÓ

pro¬

és, fatalment, imprescindible, si es
vol que llur actuació esdevingui véri¬
tablement beneficiosa per a la raça;

ressorgent

element pictòric sensual,
estrany a l'essencialitat de les "catégo¬
ries plastiques, per què veu en la matèria pictòrica, no un vehicle d'ex¬
pressions, sinó una pcssibilitat elucubrativa, o sigui un materia d'experimentació psicològica, per a
lliurar-se,
amb ell, al virtuosisme i al culte de la

Qui segueixi amb atenció els

que

Juana Garcia de la Cadena és una
de les niés altes i genuines valors de
la nova pintura indomexicana. Gran
tempérament, formidable tempérament
el d'aquesta pintora, gracies al
quai i
a través del
quai es produeix amb una
gran precisió i eloqiiència expressi¬
ves, amb meravellosa i
suggestionadora seguretat, sabent el que diu i com

L1

blèmes que afecten l'educació física
de l'individu, reconeixerà que la vigilància i el conseil immédiat del metge

l'ascendent temperamental i racial es produiex fluidament, d'una manera viva, amb la força
poderosa d'un ancestraiisme poderosa-

espanyola.Indomexicanisrr.e que va més
episòdiques i escèniques d'aquesta pintura, del seu reperment, en la sang, en l'espetit,
palpitacions vives i essencials

de tôt,

munt

enllà de les fonts

tori temàtlc, 1 que trobem, més fonda-

Ooctoi*

totes

forma

ter¬

or-

pogués actuar
les entitats esportives, evien

que

taria, segurament, aquestes lamenta¬
bles consequències; hom podria par¬
lai- llavors de l'esport com a mitjà de
millorar les condicions fisiques racials. I restarien evitats, també, d'a¬
questa guisa, els abusos tant com
minvats els accidents. En una paraula :
es

compliria

una

de les finalitats pri-

mordials de l'educació esportiva, en
la quai han d'intervenir estretament

enllaçats el pedagog i el metge, l'Estat

i l'escola.
Es d'acord amb les consideracions

précédents que més d'un pais ha im¬
plantât la inspecció o revisió mèdica
de l'esport; a l'Alemanya, per exem¬
ple, la medicina comença a venjar-se
de les alteracions que els excessos esportius produeixen en els organismes
joves; la ciutat de Berlin, amb 1 Es-

conseil immédiat del metge, més escoltat de molts que no pas el dictât
moral de la consciència o del sacer-

dot, infondria
el

en

convenciment

l'ànim dels esportius
ferm

i

fonameniat

la continència sexual, fora del
matrimoni, els és del tôt necessària si
que

véritablement s'estimen fa vida.
Son moites i pregones les

cientifiques

raons

demostren la incompatibilitat de l'esport amb el plaer descrdenat. Havem d'esperar, dones,
que I"incrément de l'esport en tots els
països, demostrarà la nécessitât de la
seva revisió o
inspecció mèdica alla
on encara no existeix; i que les direccions i juntes de les associacons
esportives treballaran per una collaboració més

que

estreta entre

elles i el metge

especialista, al quai donaran una ma¬
jor llibertat d'acció i d'intervenció en
les entitats, per tal que la mena de
cultura fisica que practiquen sigui de
profit véritable i motiu d'enfortiment
i millora estética a 1 ensems que honesta distracció i esbargiment.
Es
una
no

art

a

dir

d'allò

passa

;

hom

comanable, i d'altres
mosa o un oblit de

objectius.

curarà

de

fer

moites de vegades,
d'un apassionament poc reque,

una

errada llasti-

certs

principis

i

�OG

Exposition Internationale
de Barcelone

«

L.e

Village

parllîqueS

Espagnol»

UTRILLO

«

Monastère

roman

LJ idée de bâtir en • Espagne un vil age espagol peut pa- j
raître

comble

un

tout

caprice étrange et
inutile.
Mais demandez aux voyageurs de
toute
sorte
qui ont parcouru l'Espagne des renseignements précis sur les
admirables petites villes immuables, pleines de mystère et lasses
de l'effort d'avoir joué un grand rôle dans l'Histoire.
Les
artistes, les archéologues, les simples touristes les connaissent
aussi peu que les guides du voyageur, dont les
paragraphes en
caractères
minuscules sont ceux qui renseignent sur les monu¬
ments
les plus beaux et les villes et endroits les
plus dignes

d'être

;

au

moins

un

visités.

Ces

petites

villes

espagnoles ne sont pas à la page. Les
l'Espagne, le plus souvent pendant la
nuit, ne veulent pas s'arrêter pour laisser contempler une église
millénaire, un château rempli de souvenirs et de beauté, ou
tout
bonnement une ville recroquevillée par les soleils des
Castilles, dans une ceinture de murs crénelés soutenus par des
express

qui

bastions
tesses

parcourent

innombrables.

et

déposer les

Il

leur

faut

à

ces

trains

faire

des

vi¬

endormis à Madrid, Séville ou
Valence;' plus rarement à
Burgos ou Salamanque. Et bien plus souvent, Saint-Sébastien
ou
Fontarabie sont un but suffisamment espagnol pour se donner
l'air d'avoir passé les Pyrénées.
Les petites villes espagnoles vont entendre sonner le joyeux
carillon de la revanche. Poussées sinon grandies à l'ombre de
ces
fameux châteaux espagnols dont les donjons crèvent de tant
de siècles d'orgueil, elles se ré¬
veillent devant le spectacle inouï
f|
de la route verdoyante et poussié¬
reuse, qui devient une piste pro¬
Grenade.

Parfois

à

voyageurs

Barcelone

ornières, cassis et
crève-pneus. Ainsi devant l'auto

ou

pre, sans trous,

fait le miracle que le chemin
de fer n'avait su obtenir.
se

Très rapidement, les principales
devenues excellentes,

routes sont

le besoin d'un

petit hôtel confor¬

table s'est fait sentir, les ancien¬
nes oentas sont devenues des
guin¬
guettes et, petit à petit, les prin¬
cipales étapes échappent à la

dure nécessité
belle étoile ou

de coucher à la
des toits trop

sous

hospitaliers.
Lé
une

les

|||

de

Saint-Michel

Ce

village

été

projeté et bâti en douze mois sur
pleines d'arbres et de fleurs qui
coteau
septentrional du Montjuich.
L'entrée de grande allure et un peu morose semble promettre
une
vision
d'Espagne un peu barrésienne. Les maisons qui
les pentes
forment le

a

conçu,

ensoleillées

et

envahissent

courtines et tambours de leurs toitures, fenêtres et
balcons, proclament la bonhomie de ces murailles désuètes. Une
fois passée la porte d'Avila, les rues, places et ruelles du
village montrent la haute couleur espagnole et la variété,
malgré un air de famille, des types architecturaux qui sont
la gloire des humbles constructeurs
inconnus et l'honneur des
architectes

des

artistes

chargés d'en donner plutôt que la
rendu de sentiment plein d'ambiance.
Les censeurs et critiques
pourraient trouver que les construc¬
teurs
de ce village l'ont conçu à une échelle un
peu grande,
mais ils y ont réussi,
et
c'est à leur avantage. Les rues
tortueuses,
les pentes, les escaliers nombreux et les points de
vue
les plus imprévus n'en ont qu'un plus grand attrait et
ces
dimensions cossues et seigneuriales deviennent d'autant
plus
espagnoles, que nombreux en sont les blasons sculptés sur por¬
tes
et
façades. D'ailleurs, la solidité presque définitive des
matérieux et des procédés de construction font
augurer pour ce
village des destinées moins éphémères que celle de servir
de
lieu de
plaisance aux visiteurs de l'Exposition de Bar¬
froide

et

copie,

un

celone
Toute

l'Espagne

qu'on

ne

dans les guide6 du
là. La Vieille Castille, magnifique et guerrière.dans
ses
maisons qui sont un vrai
compromis entre la forteresse et
le palais. La souriante ruelle mé¬
ridionale légèrement saupoudrée

trouve

pas

voyageur est

de

vagues

et

tendres couleurs

rompant la monotonie de la chaux.
Les solides maisons navarraises

dénonçant la richesse
ture

leur
tistes

des habitants
convivence

et

la cul¬

empreints de
avec

français chers

les

ar¬

bons
rois de
Navarre ; les vrais
palais ruraux des Baléares, de
Murcie, de Valence et d'An¬
dalousie, non pas la belle
Andalousie des grandes villes,
mais l'admirable fille du grand
califat de Cordoue
enfermée
aux

village espagnol de l'Expo¬
derrière les murs clos et les
Monastère aïe St-MIcheB.- Cloître «Hé
Benet-de-Baejes
est simplement
fenêtres grillées qui entourent
synthèse de ces petites villes oubliées du passant et même
les cours fraîches et fleuries tenant du sérail et du cloître.
chauffard qui pourtant peut lire leurs noms
Les ruelles nuancées de blancs rosés et bleuâtres, les palais,
glorieux dans
admirables cartes Michelin.
les maisonnettes et les jardins exhalent des parfums de volupté

sition

du

»

de Barcelone

�»

entrecoupés

ni

indélébile

cachet

1

d'un ascétisme que
I on sent hésitant.

bouffées

des

par

dur

ni

être

cruel, mais que
de huit siècles

de

le

C est

biusque-

musulmane,

vie

de

dioramas

les

plus pit-

inter¬

ment

par

rompue

I '

i m

s u

p

village espagnol, est le plus mouvementé.
a
dû être occupé par une série
qui dérouleront aux yeux des visiteurs les endroits

d'Utebo choisi par les auteurs au
L'intérieur de la paroisse

sait

on

position

erficielle

d'une volonté
exact e me n t

opposée, mè¬
re

des doutes

des

et

vio-

i

lences.
La moiteur

des

douce

ruelles anda¬
louses

sem¬

ble transportée

au

I

quar¬

tier du villa¬
ge

espagnol

de

Barcelo¬
Les gril¬

ne.

les

j

là

sont

faisant mine

de

garder,

farouches,

ce

que

les fenê¬

tres

entr'ou-

offrer.t

vertes

gracieuseRue de

l'Alcade de MóstoBes

Tout

ment.

A la sortie

du

village

mirable bos¬

de

quet

près,

de

Sigiienza et de Segovie

'e c'iarme
un
violent

peu
mais

d'Ecija, d'Ossuna, Carmona, d'Alora et de
petites villes andalouses se retrouve arpentant

reux

tres

langou¬
d'au¬

tant

la

blanche

ruelle

aux
détours sans nombre, sous un ciel d'un bleu violent
qui semble voiler un soleil implacable. Les portes monumen¬
tales, les longs balcons serpentant toute une rlie, les fleurs,

les

cours

marcher

tout

ardeurs

des
Ce

sont

ne

fameux

rien

à

côté

le

long d'une ruelle

de

l'été.

village offre

de
en

la

sensation

pente

douce,

orientale

de

souffrir

sans

qui n'a jamais
de l'architecture
mudejar (1) aragonaise qui a inspiré le clocher de l'église prin¬
cipale. C est, en somme, une tour carrée qui, par des retraits
savamment
ménagés et des accessoires heureusement inventés,
passe à des
plans polygo¬
attiré

l'attention

des

encore

historiens

une

d'art.

nouveauté
Il s'agit

naux,

sem¬

blant s'élan¬
cer

ciel

vers

le

avec une

aisance

d'une

élégance

ex¬

Les

trême.

un

tion

re¬

de

sence

de toits,

clochers

(I) Des Arabes musulmans

sont
ou

sans

doute

plus

convertis travaillant pour

arabes,

placés
des

les chrétiens.

en

soi

un

le clou de la petite église
vers le XI0 siècle — en
en valeur, en dehors de son
qui
la prit comme démonstra¬

paraît construite

de Porqueras,

mise

l'architecture

Barcelone

de

de

romane

la

l'excursion

est

merveil¬

par

donne

au

pa¬
un

norama

aspect
banal.

peu

Seuls

clochers

les

et

maisons

t

e r m î

nable,
d'in-

semée
n o m

les

mo¬

b r ables

terme est oc¬

cupé

par

un

même,
restent de

grand

tradition go¬

de

l'Exposi¬

thique, com¬
me la plupart

tion

séparés
des ave¬

nom¬

bre d'édifices

par

des nombreux

nues

monuments

mentales.

celui

est

terrasses,

les li¬

mais

qui

rem¬

généra¬

les mudejars aragonais.

Mais

cloître

pres¬

gnes

tout

chapiteaux.
elle

d'un

absolue

que

quer

qui,

de Cambados

la première fois. Sur un
fond de montagnes, qui atteignent doucement plus de 500 mè¬
tres,
s'étend la grande ville bornée aux deux extrêmes par
la mer où l'on fabrique le bleu de la Côte d'Azur.
L'ab¬

cheminées.
Le premier

trop mas¬

de
—

et

Des hauteurs du monastère, la vision
leuse pour ceux qui l'admirent pour

marquent des
repères dans
la plaine in-

plans

are

Catalogne. La reproduction est tellement fidèle que
au
temple véritable deviendra tout à fait inutile.

méricaine

de

par

porte

intéressante

artistique, par Dieulafoy,
des influences sassanides dans

bes, laissent

les

D'autres

la

est

mérite

dernes à l'a¬

sans

bâtis

ancienne

ara¬

carrelages en
céramique,du
plus bel effet,

Sos-del-Rey-CatóBico

musée

petit
si

fort

abside

mé¬

les

Si^sienza eî

clocher, d'u¬
ne

lon

couverts

et Arcades de

Maison de

son

anciens

des

CaBaceite

Portiques de Ba fipand'Place

roman,

bri¬
ques formant
entrelacs, se¬
thodes

ele

a

cou¬

muni de

grosses

Maisons

cy¬

on

bâti
vent

Maison

et

près d'un ad¬

Rue de CeevssiBtes

Cloclier d'Utebo

monu-

Pendant

la

templée

des

violents,

toutes

nuit,

cette

hauteurs

les

vision

de

rappelle

Montmartre.

architectures

(Saraçjosse)

la

vue

Sans

de

Paris,

des

chocs

espagnoles s'alignent

en

con-

trop
bordure

�du village. Un arc barrant la rue, un
brusqué, des différences de niveau où l'élar¬
gissement formant place ont permis la construction des massives
maisons granitiques de la Galice,
près des façades modelées
en
briques des provinces aragonaises. De même- les maisons de
l'Estremadure montrent leurs énormes blasons aux devises pleines
d'arrogance par devant, les arcades de la Grande Place, pré¬
sidée par un Hôtel de Ville plein de noblesse et d'allure
classique, inspiré de la maison
des

nombreuses

tournant

un

rues

les

seront

Quand

peu

ménagées aux visiteurs.
curieux,
las d'avoir parcouru

surprises

le

=

le

village,

sera

=Ë

Espagne en raccourci, il
pourra s'asseoir dans les
terrasses de la place et souper sans
les soucis de l'express de nuit, des couchers au hasard et

11

heureux

sans

d'avoir

craindre

la

fait

un

fameuse

réputation est due à
le jus des olives.

ceux

voyage

en

cuisine

qui

l'huile

à

inventé

ont

dont

le
*

communale de Valderobres.
La Salle des Séances du Pa-

la

truc
*

|^j

mauvaise

^Ë

raffiner

=5

de

ëë
==j

*

L'Exposition Internationale

de

^

|||

dimensions, la célébration du
Congrès International d'Art Po¬
pulaire que la direction de l'Ex¬
position est en tram d'organiser.

inaugurée le
prochain. Ce n'est pas
douteux\ le Village Espagnol,
dont vient de parler M. Miquel
Utrillo, conseiller artistique de
l'Exposition, en deviendra le

Les

CLOU.

la's

Municipal

Barcelone

permettra, par ses

fenêtres

balcons

et

Grande Place

de

15 mai

la

les loges qui

seront

de

curieux

aux

chrétiens des villes

et

maures

de Valence,

centaines ; on prépare un
grand tournoi à l'espagnole sous
ques

ballets

de

sorte

et

musiciens

des

coins

les

l'Espagne,

toute

attireront

sorte

le

Mais

l'attention

le

côté

plus

des

visiteurs.

village sera l'en¬
semble de ses habitants,
venus
de toutes les petites villes
de l'Espagne, habillés, hélas ! pour la dernière fois, de ces
costumes
logiques, traditionnels et voyants, qui ont donné aux
villageois espagnols ces airs d'élégance encore recherchée par
des artistes ataviques. Rarement les paysans espagnols s'endimanchent avec ces costumes que les jeunes générations trouvent
ridicules, mais il est encore possible de les revoir et d'en
faire
tandis

que

les

la

à

veux

En

enterrant

que

nos paysannes,

Valence,

à

ou

deuil,

son

arrachent

garoçnne

le

résumé,

extraordinaire

but

dans
ce

pommes

soit

du

Palais

comme

Nous

également

sommes

/'Exposition

tout

les

appropriés

les

vitrines

des

musées,

Bilbao, à Barcelone
et betteraves avec les che¬
de midinette.
à

et

en jupon

du

village espagnol

est

celui de réunir

*

car

faire

à

des

à

ou

différents aspects
De la
un

on

Dans la Section

fait

La

refaire,

ËË

ËË
=

L'Art

ËË

|||
^
ËË

ËË
ËË

Palais

«

»

des Arts

Modernes.

g
=:

la Section des Sports,
Stade.

faut signaler encore la Maila Presse, le Pavillon
de l'Etat, le Palais des Missions,
le Théâtre, le Restaurant et le
Bar, etc., etc...
Il

—

son

§Ë
^

de

*

*

=

j=

ëë
ËË

*

étudie les

village,

terminé

propreté,

=

Dans

A

bien

titre

quelques

ressor¬

Bfiue «les

Marchands, Quartier Catalan

l'inauguration de l'Exposi¬
l'ordre et l'allégresse de la cité improvisée,
l'intérêt éveillé par les produits populaires espagnols fabriqués
pour une
grande partie, sous les yeux des visiteurs, la diver¬
sité et l'élégance naïve des nombreuses danses
populaires et la
beauté saisissante des chants,
des musiques et des chœurs,
tion.

ËË
ËË

ËË

un

plus utiles pour les Espa¬
gnols, car on pourra constater
la préparation de ceux qui ont
conçu
et exécuté ce village
commencé il y a juste un an
à

^Ë

ca¬

ensemble de conclusions

tout

WÊ

en

le

des

et

=

s'élèveront le Palais
National, le Village Espagnol,
Espagne

de la péninsule.

visite au

ËË

ËËÊ

et
de la Force motrice, le Palais des Arts
appliqués, le Palais Alphonse XIII, le Palais
des Arts Graphiques, le Palais des Projections, le Palais du
Matériel Sportif, le Palais du Travail, le Palais des Communications et des
Transports, le Palais « Reina Victoria Eugenia
))
(Section Etrangère).

par

disant la vérité

=■

*

et

le monde,
ainsi
qu'aux poètes et écri¬
vains, — qu'en exagérant ou

tira

*

l'Electricité

industriels

artistes, archéologues et
architectes qui ont fait connaî¬

en

j=

ËË

de

il faut savoir gré aux voya¬

l'Espagne de

ËË

ËË
ËË
^Ë

geurs,

tre

^Ë

L'Exposition Internationale de Barcelone sera divisée en trois
grandes sections: l'Industrie, l'Art en Espagne, les Sports.
Dans la Section Industrielle s'élèveront le Palais de l'Agriculture, le Palais du Vêtement et des Arts textiles, le Palais

démontrer que
Espagne sont

et

en

voyages

core

dans

monde

ce

BË

du

pittoresque que
contient l'Espagne, en produits,
métiers, habitudes, fêtes, dan¬
ses, chants, et habitants. Loger
dres

salons

de

l'attrait

tout

immenses

et

à la disposition de tous ceux qui s'intéressent
Internationale de Barcelone pour leur fournir
tous
les
renseignements qu'ils désireront (voyages,
catalogue,
entrées, etc., etc...).

à

ËË

possible.

l'Exposition. Sur ce magnifique patrisur
les autres manifestations de l'art
qui seront présentées,
nous
pensons
pouvoir offrir à
lecteurs de beaux reportages comme ceux d'aujourd'hui.

moine,
moderne
nos

National

§Ë§

ËË

nombreux

plus reculés
défileront dans cette
place flanquée d'arcades,
ou
s'abritent les boutiques des articles espagnols de toute sorte.
Les mantilles, des cuivres reluisants, des fers forgés modelés
sous
les marteaux des forgerons habiles, des broderies, dentelles,
éventails, des massepains de Tolède et d'ailleurs, des chocolats
préparés par des procédés précolombiens et des étalages de
de

toute

==

d'art très réussie la scène où
toute
reconstruction
historique

complément du
Village sera constitué par la
grande exposition d'art péninmlaire ancien qui remplira les

PfiFÎiqKCs de la GrîasMl'Place

du village espagnol ; et
corps des métiers, chœurs,

ËË

ëë

Un admirable

grammes

j=
ËË
ËË

espagnole, tant à la mode surtout
dans les deux Amériques où elle
laissa de beaux exemples de son
génie, trouveront dans cette œu-

sera

Charles V. Des fêtes de taureaux
ne sauraient manquer dans les
pro¬
les

admirateurs
étrangers
de la vieille archileciwe

vre

dépassent quel¬

qui

ëë

g

Les

d'assister en toute
spectacles les plus
variés
qui seront sans doute
l'attrait principal de l'endroit. On
parle des évolutions des bandes

permettront
commodité

sera

avant

de

curiosité,

Voici

chiffres :

|Ë
ËË

La préparation de l'Exposition
aura
coûté
130 millions de

bë

pesetas.

==

La superficie du Parc de
Montjuich est de 1.183.000 m2,
soit
310.680 m2 pour les jardins, 260.742 pour les édifices
et 611.578 pour les rues,, allées, places.
Le
Stade
de
l'Exposition
occupe
une
superficie
de
45.225 m2, dont 20.575 pour le terrain de jeu.
Les gradins et les tribunes sont prévus pour un minimum de
60.000 spectateurs.

ËË

=
=

g
^
j=
=

|||
Ë|
rn

�OC

í 2

-

Petites

annonces

classées

Le 27

Tarif d'insertions 4 francs la ligne. Cha¬
que ligne contient 40 lettres,
chiffres ou
signes; les espaces séparant les mOts comp¬
tent comme lin signe.

l'an¬
Victor-Hugo, Toulouse

Revue de

oc,

i,

rue

a

à Marseille,

paru,

Catalogne (60,

rope

grand

organe

intellectuel et

"pour ARTICLES CELLULÓÌDTon
demande représentants visitant bazars, mer¬
ciers, coiffeurs, etc. Faire offre .avec réfé¬

Elle se prepese c'abcrd de faire
extraordinairement diverse et féconde

Catalogne tout

intérêt véritable,

travail chez soi"
dans chaque lo¬
calité, des personnes pouvant exécuter chez
elles un petit travail manuel, bien payé,
aux pièces et chaque semaine.
Très sé¬
rieux. Ecrire Etablissements Femina, 6, rue
des Buttes, à CrÉTEIL (Seine), qui enverra
tous renseignements utiles gratuitement.

aucun

Nous demandons partout,

HUILES SAVONS. CAFES, qualité
supérieure : Maison PAUL MATHIEU à
Ayguières (Bouches-du-Rhône). — De¬
mandez le dernier Prix-Courant.

des Arts, La Revue de Catalogne

disparaissent par
l'emploi quotidien

trait d'union.

de la

CREME SIMON

caractère.

ETABLISSEMENTS TEUSCHER, à Oyonnax (Ain).

"uînTpëtit

Crevasses

Géograplv.quemcnt, spirifuellcnn nt, la Catalogne a toujours été une Marche entre 1 Eu¬
et les Terres Ibériques. La Revue de Catalogne sera I expression ce cette situatirn et

ce

à la

Gerçures

Pierre Rouquette, la

Engelures

un

de

aux

la direction de nctre ami

Paradis).

rue

(Haute-Garonne).

rences

scus

Revue internationale des Leitrcs, des Sciences et
sera un

Adresser lé montant et le texte de
nonce

mars

Catalogne

île

Revue

La

qui,

ce

connaître au public cultivé de tous les pays 1 activité
du peuple catalan, et, réciproquement, de présenter
Europe, et particulièrement en France, offre aujourd hui un

en

rapprochement drit naître une collaboration sans égale
intellectuel indifférent.

D'un tel

L'antique et originale terre qui a
le monument juridique international
tous les domaines, d'une jeunesse et
sera le miroir
et

donné

au

qui

ne

saurait laisser

monde la Philosophie de Raymond Lulle

Costumier des

du Consulat de la Mer fait actuellement preuve, dans
d'un esprit d'entrepr se merveilleux. Cette Revue en

déjà, La Revue de Catalogne s'est assurée le concours des écrivains les plis
représentatifs de Catalogne et d'Europe. Ses chroniques, ses études, ses traductions inédites
des meilleures et dis plus récentes œuvres catalanes, poèmes, contes, romans, comédies,
essais, les hors-textes, qu'elle publiera pour faire connaître l'art catalan-, ancien et contem¬
porain, ses numéros spéciaux, nous en sommes sûrs, ne peuvent manquer d intéresser tous les
intellectuels, et en particulier les intellectuels occitans.
LA REVUE DE CATALOGNE paraîtra dix fois par an en beaux fascicules.
D'ores

PASCAL

Albert

Grands Théâtres

Allées

»8,

Jean-Jaurès,

$8

er

TOULOUSE

POUR FAIRE LES CONSERVES
CHEZ SOI

pers.

2

quitt. empl.
toute l'année.

PAR MOIS

700 F.

Trav. fac.
rép. Ateliers Lepic, 45.

sexes.

Timbre

ùî

sans

rue

Le¬

pic, Paris.

IMTËECHANfiË

LE PETIT A VOCA T - CONSEIL,
manuel élémentaire de droit usuel et prati¬

INTERCAM&amp;I

p.

à l'usage des commerçants, industriels,
Entrepreneurs,
Propriétaires, Locataires,
Fermiers, Agriculteurs, Voyageurs, Ou¬
vriers, contenant les droits d'enregistrement
et tous tarifs intéressant Notaires, Avoués,
Huissiers, Greffiers, Agents d'Affaires et
Assureurs, par L. Parisot. Edition revue et

Appareil

que

En

Í, Rue Vict©r-Hug©

bigo,

île

(eig m e: bbbcbiîs

cobisssscb'dessex
IMP O E TA TE ON

TBOX

—

2.000 PHONOGRAPHES

85

—

ms

EX PO El TA

Prix : 75 francs au
francs franco, payable
en
trois versements, le premier de 25 fr.,
le deuxième et le troisième de 30 francs
qui seront encaissés le 5 de chaque mois qui
la Ville -de Paris,

Décès

de

B

S
T

R

N

H

E

p

suivra la livraison.

Déclarations

grand profil, no
SAVOR. Février el
Mars sont, en effet, les mois pendant
lesquels vous pouvez fai e, dans les
meilleures conditions, d'après les dé¬
licieuses recettes que nous vous don¬
nerons, les conserves suivantes; Gi¬
biers, Garennes, Foies Gras, Terri¬
nes, Pâtés, Rillettes, Tripes, Galan¬
tines, Cassoulets, Confits d'oies, de
dindes, de canards, de porcs, Vo¬
laille, Thon, Truite, Saumon, Truffes,
Cèpes, Champignons, Epinards, Endi¬
ves, Céleris, Salsifis, Pommes, Poires,
Oranges, Ananas, Marrons, etc...
Lorsque vous aurez fait vos premiè¬

Joindre,

pour

de

marque

dunnés

pour

RIEN

aux 2.000 premiers lecteurs
solution exacte du Concours et se
nos conditions. Remplacer les tirets
par des lettres afin de .rouver quatre grandes villes.
Lesquelles?
\Tresser votre réponse directement a
ARYA,
22, rue
des
Quatre-Frères-Peignot,
Pa¬

à

titre

propagande

de

ayant trouvé la
conformant à

{15').

ris

réponse, une enva.'oppe timbrée portant votre adresse

ta

juger com¬
Système est simple, parfait,
économique. Vous donnerez alors, sans
hésitation, à la fabrication des conser¬
ves chez vous toute l'extension méri¬
tée, lorsque l'été nous apportera fruits
el légumes en abondance.
bien notre

Le Maire de la Ville de Toulouse a
l'honneur de rappeler à ses administrés que
les déclarations de décès ne peuvent être
à

dans les bureaux de l'état civil,

et

la Mairie, conformément
78 du Code civil et

aux

du

articles 77
décret du

LA» GIIARRO

15 avril 1919.

Il rappelle, en outre, qu'aux termes de
l'article 97, chapitre IV, de la loi du
5 avril 1884, l'autorité municipale règle
«
le mode de transport des personnes dé¬

LA

les

nèbres.

avec

cernant

nicipal des Pompes Funèbres, 34, rue Pargaminières (Téléphone 11-40), qui se
charge de toutes les démarches auprès des
mmist

es

le NARDIGRAPHE

FABBICJAOTS 1IE PAPER

S'adresser, pour tous renseignements con¬
les convois funèbres, au Service mu¬

Pcr

«fc

a

cdicioiis

a

lots els

que

«le

lux»

«S*

«le

LITHOGRAPHIE

A LA PORTEE DE TOUS

I CASAS

inhumations et les exhuma¬
tions » et qu'en conséquence elle a seule
le droit de fixer les heures des convois fu¬

cédées,

conserves, vous aurez pu

res

Convois funèbres

reçues que

Système

tre

par

comptant;

Hébert, 8, rue de TurParis (ier), vous pourrez utilise'1

dès maintenant, aûec

M0 L. Klecker de BalazucBarbazan, avocat à la Cour de Paris. Ou¬
vrage adopté par les Ministères de l'Ins¬
truction Publique et du Commerce et par
corrigée

hibliofîl

(B. M. R. NaRDL inventeur du procédé
sur

«lexti^m. Prcui r&amp;enafrSe*

des divers cultes.

AMB

PAPEE

en

est

aussi le

(iollcci'ion

&lt;

SEGUIDA
BLARŒEZA

PltOPlA &lt;

WARCA

Aq«aesta
'&gt;

|»resen«a

casa

.nOLIVFJiI. "

Papiers

fet

en tons

luxe gionr

M.-C. GIRARD

a

la

el
ma,

fait

CADÈAE
5

senm

a

tlgtais

latin».

ordinaires et «ïe

liibïiopliiles, filigranes spkiaux

à

la

cher.

de tracer les originaux sur du
ordinaire avec les Instruments habi¬
(plumes ordinaires, etc...). Ses origi¬

permet

naux

se

BARCELOM, Mas'ti Julia, B

francs

automobiliste

inusable,

Taire

partie

MOTOCYCLISTE

DU

et

resservent

indéfini¬

a

rigide, indéformable, imputresci¬
tirage illimité. Il imprime sans

un

déformation sur tous les papiers et sous tous
les climats Sans le secours de connaissances

spéciales. Ses copies
sont

inaltérables

et

en

noir

ou en

couleur

indélébiles.

Etablissements NARDI,
Etablissement NARDI, S. A.

R. L.,

2, place Gambetta, TOULON (Var) France.

imp.

doit

conservent

La surface imprimante est obsolument

ment.

main, à la cuve. Prix, tiindèrès.

Editorial Occitan

I IMO\

now

Dernière nouveauté! papier ' MOIAVEM;'

Frontispice de

de

il

ble. Il

de

loin

moins

papier

tuels

Poèmes

!..

le plus éco¬

est

SEUL

l'Enfflanfina

Un volume

opale et verre).

Le NARDIGRAPHE

nomique des appareils de reproduction, il

UM
«fie

(etablissements

écrivant

nous

Sidney

-

Languedocienne. Le Gérant

:

GJRARD.

r AUTOMOBILE-CLUB DU MIDI ou
MIDI
3, rue du poids-de-I'Imile - toulouse.

de

-

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="711707">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="711716">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716277">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711689">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 114, 21 avril 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711690">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 114, 21 avril 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711691">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711693">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711694">
              <text>1929-04</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711695">
              <text>2020-03-17 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711696">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711697">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/5315597eaaaaff29f993fc649456d168.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711698">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711699">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711700">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711701">
              <text>1 fasc. (non paginé [12 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711702">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711703">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711704">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711705">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711708">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22145</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711709">
              <text>CIRDOC_A1-1929-114</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711715">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711719">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711720">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711717">
              <text>Régis, Jean-Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711718">
              <text>Deleuze, Henri</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712495">
              <text>Subra, Jan</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712496">
              <text>Bozet, Joan</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712497">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712498">
              <text>Chabas, Joan</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712499">
              <text>Utrillo, Miguel (1862-1934)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711721">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717222">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714045">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823856">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711710">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711711">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711712">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711714">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723458">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
