<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22148" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22148?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:29:18+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143159">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/197827b5c911fba748c8f2ad9251f7c5.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143160">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/dd47432db3da33fd7087def0de1a27dc.pdf</src>
      <authentication>344e2a8605e7a2d0a5ab95fff9bb68ee</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="712526">
                  <text>El núni.

O ptes

:

Ee

39 cts

SETMAJVARI DE El TER A TURA
HERDOMADAIRE

DE

-

ARTS

EITTÉRA TURE

-

CIEXCIAS

-

ES TORTS

SCIEXCES

ARTS

o franc 50 cts

il si m. s

SPORTS

Organe deis Païzes d'Oc:Auvernha, Gasconha, l.engadoc, Lemozin, Provensa &amp; Catalonha asnb Valencia &amp; Balears
VIe Annada.

-

A"' 117

Del rei

à

VIe Année.

Taloxa, la 1er de Septembre de 1929

Peîre

Vincens

Auriol

où

les

deux

Ero

vengu

Paul

rencas

e

sosquem

à la belor

grandor de l'obra à comphr

e

:

à la

balhar

aïs nòstres dròlles, à costat de l'ensenhament franses un ensenhament occi¬

L'espaso

de

O
O

à la

tan que,

man.

bataio mal-astrado !

jour de dou

prouvençau

à Narbona

!...

à d'autres lòcs. Se

e

sol, pòd abalir lo pòple.

Los còsols de Muret

Aquelas tròbas del poderos Balaguer cantan dins ma memoria talèu
que sosqui à Muret. Quand espeliguèron,
en
1867, Balaguer èra faidit.
Abia calgut que se despatriès. Era
vengut dins nòjtre mèjorn. S'èra arrestat en Cerdanya, à Perpinyà,, à Foix,
bet

KÉGIS

La bandiero à cuatre pau,
E sus lou camp de bataio
Rede mort eu es toumbà,
La blessadura à soun pitre,
nuso

se son

asosiads

plen còr and aquela festa. An volgut i donar mai de balans. Ne profitaran per batejar lors caméras : avenguda Peire d'Aragon, plasa Frédéric
Mistral, camin de la Crozada e d'au¬
tres noms atal que venon pas al cabèl

LES parlers provinciaux ont tou¬

jours été l'objet de la méfiance
d'à peu près tous les gouverne¬
ments qui redoutent en eux les foyers
possibles de quelque irrédentisme.
On

la Révolution française
n'échappa pas à cette crainte et que
le problème de l'unité de la langue
nationale fut, à plusieurs reprises, dé¬
battu dans ses assemblées. Celui qui
en poussa l'étude le plus loin fut ce
curieux et sympathique abbé Grégoire
sait que

MESPLÉ

dans
dans
plusieurs villes d'Allemagne, d'Italie,
des Pays-Bas, dans une partie du pays
de Liège, du Luxembourg, de la
Suisse, même dans le Canada et sur
les bords du Mississipi, par quelle fa¬
talité est-il encore ignoré d'une très
grande partie des Français ? »
cet

les

idiome (le français), admis
transactions politiques, usité

tois

...

qui

tro-

phinois, l'auvergnat, le poitevin, le li¬
mousin, le provençal, le languedocien,
le velayen, le catalan, le béarnais, le
basque, le rouergat et le gascon; ce
dernier seul est parlé sur une surface
de 60 lieues

Cal pas debrembar que la forabandida de Balaguer e de sos amies a tornat far florir l'amistat dels catalans e
dels nòstres aujòls. E se antan, ambe
lo rèi Peire d'Aragon son tombats à
Muret los parairés de l'Occitania

des Hottentots...
On

«

es la guerra
[à la guerra.

tota

aule trabal d'enganar

gaire ben totis los roziers an de troncs
coma lo
garrabier pairal. Debrembem

scandales

de

ce

».

disparité de dialecte

a sou¬

les opérations de vos
commissaires dans les départements.
Ceux qui se trouvaient aux PyrénéesOrientales en octobre 1792 vous écri¬
contrarié

vaient que

Ait/a farta de Pau Diane.

neas

un

différents
Cette

vent

[/a terra.

de paures bogres en lor fasquen o en
lor faisan creire que son de vertadiers
trobaires mentre qu'an tôt sô que
cal per brica trobar. Mès auèi encara

à des

...

nom

qu'es belèu

assiste

»

qu'au moins six millions de
Français, surtout dans les campagnes,
ignorent la langue nationale;
et
que dans quelques contrées méridio¬
nales le même cep de vigne a trente

:

las escòlas occitanas se n' tenguèson
à d autres afas e que laisèson la
poe¬
zia als que son fach per ela. D'autant

l'abbé Gré¬
de la

l'italien

genre «

la Fransa dets mila volontaris catalans

Ongan donc l'escòla de las Pireten sos
jòcs-florals à Muret.
Planji los que vezon dins lo felibrige
sonca
aquelis concors Iiteraris. Trop
sovent on pòd se n' trufar. Se i a
pauc
de trobaires i a pracò plan poèmes
coronats al jòcs-florals
que se tenon
de la mar granda à l'Auvernha ennairada. I a plan temps que s'es dich
que la poezia podia n'estre res de
mejansier. E los très quarts de las
tròbas coronadas als jòcs-florals son
bistorlorias e irèjas. Valdria mai que

encore

langue des « nègres de nos colonies...,
espèce d'idiome pauvre comme celui

qu'abian al còr l'idéal que nòstre
grand Perbosc a reviscolat dins son
epitaf^ del monumen als morts de

per

ajoute

Corse et des Alpes-Maritimes, l'alle¬
mand des Haut et Bas-Rhin, enfin la

faliguèt sa glòria, dins
la darrièra guerra an balhat lor vida à

e

énumération,

cette

goire

ont

Son morts per nòslra terra

tous sens. »

en

/

A

bre.

qu'an Volguda

pa¬

noms.

normand, le pierrd, le rouchi ou wal¬
lon, le flamand, le champenois, le
messin, le bressan, le lyonnais, le dau¬

« l'Escola de las Pireneas » tendran,
del 7 al 9 d'aqueste mes de septem¬

La guerra

rappellent les

en

« Peut-être n'est-il
pas inutile d'en
faire l'énumération : le bas-breton, le

plan enta los felibres de Provensa
que i demoret calque temps. Escribèt alabes de poezias en provensal.
Era un polit biais de remersiar lo païs
que l'abïa retirât. Caldria que calcun
diguès son poème de la batalha die
Muret à la testas qu'aquela vila e

Sant-Felis-de-Caraman

11 n'y

a qu'environ quinze dé¬
de l'intérieur où la lan¬
gue française soit exclusivement par¬
lée... Nous n'avons plus de provinces,
«

partements

et nous avons encore environ trente

tant

aquel jorn

langue d'OC

la

per

donc las necizas de las festas trobai-

lou rèi Pèire

Em' la flour di catalan,
La bandiero desplegado,

JV° //7

1929

fuèr

façons de

per

J.-P.

à

1789

DE

-

ple doux

chez les Basques {sic), peu¬
brave, un grand nombre

et

était accessible

|de

ma

pluma. Se

lauza à

pincara

la memoria del

atabe
rèi

una

Peire

d'Aragon.

E aquela plaça que nos
catalans apilara à son entorn

dels
la flor fina dels

ven

occitans

e

de lors

même temps qu'il

en

anéantir

«

les

patois

»,

voulait
menait une
le vandalisme

lutte courageuse contre
et sauvait d'innombrables et d'inesti¬
mables trésors de l'art et de la pen¬
sée.

amies.

M'agrada plan que de còsols d'esquerra fascan aquela manifestacion,
amor que,
trop de vegadas, d'entenercs recòcan
que lo felibrige agrumèla

qui,

sonca

d'ornes

de drecha. Lor

Nous nous somme reportés, pour
les lecteurs d'OC, à son Rapport sur
la nécessité et les moyens d'anéantir
les patois et d'universaliser l'usage de
la langue française présenté à la
séance de la Convention Nationale du

dins lo felibrige totis los
occitans de qu'un partit que siascan
16 prairial an II. C'est un curieux do¬
son
cjhas élis. N'auran iun còp de j
cument quj a, au moins, le mérite de
mai la pròba à Muret. Los entenercs
la franchise.
que se crezon trop abansats per poder
|
estre felibres an debrembat o n'an jaL'abbé Grégoire commence par
mai sajut
dresser un tableau de la situation du
que Jaurès, per nomar sonca
l'orne dent totis los d'esquerra se remoment.
Citons-le longuement, c'est
ce qu'il y a de plus simple : « Mais
(Seguidà pag. 2, col. I).
escapa que

fanatisme,

au

parce

l'idiome est un obstacle à la
pagation des lumières. »
que

Résultat

:

il

est

connaître les lois

difficile

de

pro¬

faire

peuple.

On est
obligé d'avoir recours à des traduc¬
tions. Cela est onéreux pour la Ré¬
publique et on encourage ceux qui
n entendent
pas le français à persé¬
vérer dans leur ignorance.
Quels moyens a-t-on de remédier à
au

D'abord « la douce
voix de la persuasion » qui « peut
accélérer l'époque où ces idiomes féo¬
daux auront disparu ».
cette situation ?

à

Cette douce voix incite notre abbé
certain nombre de réflexions :

un
«

Quelques objections m'ont été
sur l'utilité du
plan que je pro¬

faites
pose.

Je vais les discuter.

�Pensez-vous, rn'a-t-on dit, que les
Français méridionaux se résoudront
facilement à quitter
un
langage
qu'ils chérissent par habitude et par
sentiment ? Leurs dialectes, appro¬
priés au génie d'un peuple qui pen¬
se vivement et s'exprime de même,
ont une syntaxe où l'on rencontre
moins d'anomalie que dans notre
langue. Par leurs richesses et leurs
prosodies éclatantes, ils rivalisent
douceur

la

avec

de l'Italien

gravité de l'Espagnol

:

et

setmanarl

de

ciencias,

esports,

clons

Us combattront

la même éner¬

avec

gie celui des idiomes. Nos langues
cœurs doivent être à l'unis¬

et nos
son.

»

l'abbé Grégoire (qui
était alors évêque constitutionnel),
ne méconnaissait pas complètement
On voit que

les titres de

d'oc. Il poussait
dance plus loin
((

son

même la condescen¬
:

philosophie qui

...la

langue

noblesse de la

promène
sphère

dans toute la

flambeau

connaissances
humaines,
ne
croira pas indigne d'elle de descen¬
dre à l'examen des patois, et dans
ce moment
favorable pour révolu¬
tionner notre langue, elle leur déro¬
bera peut-être des expressions ' en¬
des

flammées, des tours naïfs qui nous
manquent. Elle puisera surtout dans
le provençal qui est encore rempli
d'hellenismes
et que les
Anglais

(?), mais surtout les Italiens,

mêmes

ont mis si souvent à

contribution.

Presque tous les idiomes rustiques
ont des ouvrages qui jouissent d'une
certaine réputation. Déjà
la Com¬
mission des Arts, dans son instruc¬
tion, a recommandé de
recueillir
ces monuments imprimés
ou ma¬
nuscrits
les

il

:

faut

chercher des per¬

d'En-

jusques dans le fumier

îiius. »
Nous voilà servis '
Comment se débarrasser de ce fu¬
mier ?

il s'en
va
tout seul.
L'usage de prêcher en patois di¬
minue sensiblement; il s'est même
éteint
dans
quelques communes,
comme à Limoges. »
Ensuite, notre digne évêque pré¬
conisait, pour faire pénétrer i'emD'abord,

«

DEL REI PEIRE
A VINCENS AURIOL

(Seguida)

qu'escribia

:

chanson, et

la

P

lire, écrire et parler la Lan/
»ue nationale ».
Ajoutons à sa em¬
bargo qu'il convenait immédiate¬
ment : « Je conçois qu'il est facile
de ridiculiser

pòple de Fransa s'aclaririan
lo pòple rr.etiu, d'una trepananta claror. Menar las nacions e
las rasas à la plena consiensa d'elasmèmas es una de las plus nautas òbras
atal,

per

de civilizacion que poscan èstre tentadas. De même que l'organizacion col-

lectivista de la

produccion

e

de la

supauza una íòrta educacion
de cadun, tôt un sistème de garantida

proprietat

dels esperfòrs endividuals e dels dreches endividuals, pariunament la realizacion de l'uriitat umana sara fécon¬
da e granda que se los pépies e las

asociant lors esperfòrs,
agrandisquent e complétant lor
cultura pròpra per la cultura dels au¬
tôt en

rasas,

tôt en

tres, mantenon e

avivan dins la

vasta

Enternacionala de l'umanitat, l'autonomia de lor consiensa istorica e l'ori-

ginalitat de lor

sabon qu'an à lor

Auriòl,

centena

cap

»

qui ne connaissaient pas le fran¬
çais, l'abbé .Grégoire
comprenait
quTl fallait tout de même faire quel¬
que chose pour leur en faciliter l'é¬
tude, et la dernière partie de son
rapport est consacré à la simplifi¬
cation
de
l'orthographe et aux
moyens d'exécution d'une nouvelle
grammaire et d'un vocabulaire nou¬
nes

L'abbé Grégoire avait posé le pro¬

blème,

Vincens

del socialisme d'ara.

de

dtn-

critique.

Prince

«TAquitani

I.

per

Joan L'Autan

L'Enric Clouard dins lo
cant, parescut, i

la Convention
à

mencer

de leurs

le

devait

résoudre

en

com¬

décrétant

parents.

'

Actuellement, après la démonstra¬
tion mille fois répétée de l'appau¬
vrissement certain qui en
résulte
pour notre nation, on affecte à l'é¬
gard des parlers provinciaux une
aiiiicfblè condescendance. Mais le
dogme officiel n'a pas changé et,
au fond de lui-même, il ne souhaite
rien tant que leur mort qui le dé¬
barrasserait définitivement, d'on ne
sait quelle aussi vague qu'imaginai¬
re perspective de difficultés.
Cela résulte nettement de la lec¬
ture du compte-rendu de cette séan¬
ce du Sénat du 12 février
dernier,
au
cours de laquelle,
à l'occasion
de l'interpellation de MM. Mario
Roustan et Léon Bérard sur le ban¬
nissement de l'espagnol et de l'ita¬
lien des
lycées méridionaux, M.

Feuga

demanda l'enseigne¬
de la langue
d'oc dans les

ment

écoles d'Occitanie.

discours de M. Pau] Feuga a
par nombre de journaux

publié

de revues, mais ce qu'on connaît
moins, c'est la réponse du ministre
de l'Instruction publique. Cela est

près 1'

«

le transcrivons d'a¬

nous

Officiel

:

»

M. le Ministre
de
l'Instruction
publique. — ...Notre éminent collè¬
gue M. Paul Feuga fut, tout à l'heu¬
re, vibrant et émouvant dans révo¬
cation

des

dialectes

méridionaux.

Ces

dialectes, je les comprends ec
je les parle comme lui. (Très bien !
bien !) Ils
enchantent mon
oreille quand je foule le coin
de
terre d'où ma vie est partie et où
Très

ma

vie s'achèvera.

(Très bien ! Très
relient à la longue
chaîne des ancêtres obscurs qui vé¬
bien

!) Ils

nous

curent avant nous

dans le cadre où

se dresse le toit familial; ils nous
viennent de la tradition
populaire
et trouvent en elle la source abon¬
dante
de
créations
savoureuses,

alertes,

toujours jeunes, audacieu¬
parfois, impures jamais ; c'est
un
peu de l'âme locale qui chante
en
eux.
(Très bien !) »
Ça, c'est le séné après la rhubar¬
be de M. Feuga.
Maintenant va

ses

commencer

la

série

des

arguments

irrésistibles.
Premier

argument

d'ordre sentimental

irrésistible

:

Mais

combien, mon cher collè¬
Feuga, y perdraient-ils s'ils n'é¬
taient plus appris par la tradition
verbale des générations qui se suc¬
«

supplices inséparables de

pédagogie." (Très bien !)

cèdent ? Que deviendraient leur ori¬

ginalité et leur

spontanéité ? Les
voyez-vous soumis aux contraintes
de l'enseignement et de la méthode,

»

Touchant, n'est-ce pas ? Passons
au
deuxième argument irrésistible

qualifierons d'hygiène pé¬
dagogique :
Et puis,
mon
cher collègue,
avez-vous
réfléchi que cela se tra¬
duirait par une surcharge des pro¬
grammes, alors que partout aujour¬
que nous
&lt;(

d'hui

on

demande

me

de

les

allé¬

? &lt;( Mon devoir, écrivait mon
prédécesseur, M. de Monzie, est de
limiter à l'essentiel ce qui doit être
enseigné, et l'essentiel, dans l'ordre
d'idées qui nous
préoccupe, c'est
l'enseignement du français. (Très
bien ! Très bien !) »
Troisième
argument irrésistible
où interviennent les grands princi¬
ger

pes :
Nos

«

savants

de

supérieur peuvent

l'enseignement
chercher dans

l'étude des dialectes locaux un peu
de l'histoire de notre langue (enco¬
les

perles dans le fumier d'Ennius !); mais l'unité de la langue
re

tre

l'obligation et la gratuité de l'ins¬
truction primaire. La loi du 25 oc¬
tobre 1795 établissant dans chaque
commune des écoles où le français
était seul enseigné devait porter un
des plus rudes coups aux a patois ».
Les enfants y apprirent à mépriser
la langue de leur pays et à rougir i

Le

aux

officielle est

veau.

gue

engen... ».

Los còsols de Muret siègon las piadòs de Jaurès. Acò estona brica los
que

vues...

ces

Après avoir ainsi menacé les six
millions de citoyens et ' de citoyen¬

édifiant et

de nòstre

c'est-à-dire

„théâtre,

savent

Lenga franceza del Nòrd e jos
aquela del Mejorn, e dins lo lum metiu de la comparazon, lo fons comun
de latinitat, e las originas prigondas

le

ê!?8?Temeiit les" mêiffés moyens par
lesquels le félibrige essaie de Je re¬
conquérir.
A ces deux moyens pacifiques, le
saint homme en ajoutait un troisiè¬
me plus
comminatoire : il propo¬
sait purement
et simplement de
''n'unir par le mariage que ceux et
celles qui sauraient prouver « qu'ils Í

et

la

et

Rue Victor-Hugo,

et

ploi du français dans 1-e peuple, la

été

...

sciences et sports,

formations

son

libre

ensu-

goaire, ensó del li¬

a pas

braire

Sens quitamen estudiar lo la¬
tin, los mainages veirian apareise, jos
«

arts,

livrés

Paul

daman auèi, a prezicat l'ensenhament
de nostra lenga maire. Es Jaurès

d'informa-

critica.

Societad General de Libreria, Barbará, 16 et Librairie Bergé, Rambla del Centro, 19.
ABONNEMENTS: Un an:
France: 25
francs;
Espagne: 14 pesetas. — Le Numéro: France; 0 fr. 50. — Espagne: 0 p. 30
SERVICES COMMERCIAUX. Interchange, 1, Rue Victor-Hugo, Toulouse

et probable¬

parallèle avec Pascal, Fénelon
et Jean-Jacques... Ne faisons point
à nos frères du Midi l'injure
de
penser qu'ils repousseront
aucune
idée utile à la «patrie;'ils ont abjuré
et combattu le fédéralisme politique.

de

Radio- Toloxa

littérature,

de

Toulouse (Haute-Garonne). - France
C. C. Postal 124.55
A BARCELONE

ment, au lieu de la langue des trou¬
vères, nous parlerions celle des

le

e

hebdomadaire

arts,

DIRECTION: Place Wilson, 15,

la

troubadours, si Paris, le centre du
gouvernement, avait été situé sur la
rive gauche de la Loire.
Ceux qui nous font cette objection
ne
prétendent pas sans doute que
d'Astros et Goudouli
soutiendront

l1teratura,

unité

Monsieur

des ciments de

un

no¬

nationale, et pour vous,
Feuga, comme pour moi,

l'œuvre de la Révolution
de
doit être respectée et défendue.

1789

Li¬
écrire et parler la langue natio¬

re,
nale

sont

des

connaissances

«

indis¬

pensables à tout citoyen. L'unité de
la République
commande
l'unité
d'idiome, et tous les Français doi¬
vent s'honorer de

connaître

qui, désormais,

une

lan¬

excel¬
lence, celle du courage, des vertus

gue

de

et

la

liberté.

»

sera, par
Cette

rédaction

indique tout de suite sa date : ainsi
parlait Grégoire, à la séance du 3
pluviôse an II, à propos du décret
sur les
livres
élémentaires, (Voir
Brunot, Histoire de la langue fran¬
çaise, tome IX, page 181.) »
Après cette période, il fallait bien
souffler un peu. M. le Ministre en
a profité
pour livrer aux réflexions
de la sage assemblée quelques apho¬
risme dont la stricte rigueur ne mé¬
connaît pas cependant ce qu'on doit
concéder à la tolérance :
(( Les
dialectes ne demandent, qu'à
vivre dans l'unité indispensable de
la France républicaine : mais pas

Grasset, LA DESTINEE TRAGI¬
QUE DE GERARD DE NERVAL (1),
escriu

:

Très castels que-s son levais suis bords
de la Dordonha, quoand dempei ja temps
a

lo Gérard

la

s'apelaVa Gérard de Nerval e que
acabat la soa le-

imagenacion aoia

soa

genda de
Prince d'Aquitani à la tor avalida...

Los très cabelhs d'ostal imaginaris drela cocarderia d'agemejan dels Labrunie e'spiaoan s'esvanir al briu de l'aiga
los rebats d'un cavalier d'Othon, avi d'a-

saoan

quels avis... Totun era far comensar l'Espanha trop al Nord, e la realilat estó pla
mens feudala.
Lo sanc
las Venas

era

del

del paire eran coneguls taspisiers

costal

miejornal que lo Gérard avia dins
aquel de brave monde que,

Agen. Mes lo corent de familha maternala qu'a debarat la bal de l'Oise; damb el,
lo Gérard ens vengó del pais ont, corne ac a
en

dit, lo cor de Fransa a balut pendent mes
de mil ans: lo Valois, lo silveslre e l'atristesit Valois, plan feil per estre lo bres d'un
poêla...

e

»

Aulramenl dit, nascut d'un paire agenes
d'una maire valezenca, e jumplat sus una

d'oïlt es a-n' aquesta terra d'oil, omenatge de la soa maire que lo car poêla diu
d'eslre deviengul la dosa, l'ensucanta, la
terra

lurmenlada

linda

e

Segur, aquiu
Mes quin

paire
estât

cara

d'orne qu'aimam.

question reglada.

una

estât lo medich filh d'un
d'una maire Valezenca, s'era
jumplat al miei de las combas perigorsere

agenes e

dinas?...
A qui

la question segonda que pauzam als
fraires del Gérard. A qui la
question que pauzam al nostre car Pestor,
de qui los verses son cargats d'aquels mediches perfums de sauneis que transmudan en
aur fin los poemes del filh dels Labrunie als
1res castels perigordins...
Quin sere estada l'obra d'un Gérard
a prince
d'Aquitani »?
nostres poetas,

(1) Un vol., 12 fr.

d'incorporation dans la langue of¬
ficielle.
ÎWVOYEÎ

Nous commençons à connaître un

problème du bilinguisme (???)
Que rien n'écarte les esprits, dans
notre enseignement
populaire, de
l'unité de la langue !
Laissons à l'âme populaire le soin
de faire revivre, s'ils doivent vivre,
peu le

vo«

LETTRES

.»

COUS

AtSÉRIE, « DAKAR
S AMÉRIQUE DU SUD PAU AVION
u

MAROC,

O0HPA6WIE

n

GÉNÉRALE

AÉROPOSTALE

les

dialectes locaux. Laissons la li¬
berté s'y refléter. (Très bien ! Très
bien

!)

»

)

Traduisons : si la langue d'oc a
envie de crever, ce n'est pas nous

qui l'en empêcherons !
Ayant repris haleine, le minisire
a asséné le suprême argument irré¬
sistible, celui qui emporte tout. :
«
Avez-vous réfléchi,
mon
cher
Monsieur Feuga, que, même à l'oc¬
casion de la question d'Alsace, ja¬
mais nos collègues alsaciens n'ont
demandé que leur dialecte fut en¬
seigné dans les écoles de la Répu¬
blique
(Applaudissements.)
Labrousse.

M.

leure manière
tre.

—

C'est la

de le faire

meil¬

disparaî¬

n

Et IM,

I"*uga, complètement ané¬

anti, n'a rien répliqué.
Que penser de cela ? A priori deux
choses

:

1.

Que les gouvernements qui se
succèdent ne veulent pas entendre
parler de la question.
2. Qu'on peut les éclairer, ils n'en
tiendront nul compte.
En effet, quelques instants avant
de prendre la parole, le ministre de
l'Instruction publique, qui déclare
«
commencer à connaître un peu le
problème du bilinguisme », recevait
de M. Léon Bérard la révélation de

quelques excellentes choses :
...Il y a un fait d'expérience que,
sans insister, je me permets, mon
cher

ministre, de soumettre à votre

réflexion de ministre venu de Gas¬
cogne ou de Guyenne, il n'importe
guère. Dans nos pays, bien souvent,

les familles où l'on parle le plus
mal le français sont celles où l'on a
résolu de ne plus parler que le fran¬

çais et de supprimer systématique¬
ment l'usage du dialecte béarnais
ou gascon. Elles ont quitté le
gas¬
con ou le béarnais, mais le béarnais
ou le gascon,
tenace, ne les a pas
quittées pour autant. (Rires.) La re¬
marque
est d'ordre pédagogique.
J'aurais pu vous apporter à cette
tribune une excellente étude faite
à ce sujet par un très remarquable
instituteur des Basses-Pyrénées, que

je peux bien nommer ici, M. Tucat,
instituteur à Espoey. Ce maître nous
enseigne là, à l'aide de son expé¬
rience, comment on peut se servir
du dialecte auquel l'enfant demeu¬
re instinctivement attacTTé, pour lui
apprendre la langue nationale... »
C'est après ces paroles pleines de
sens que le ministre a
pu, aux ap¬
plaudissements
de
l'assemblée,
énoncer celles que nous avons rap¬

portées plus haut qui sont d'un par¬
tisan. Mais la raison partiçipe-t-elle
aux
décisions
mystérieuses d'un
gouvernement ? Il y a une politique
d'Etat

que l'on ne soupçonne pas
qu: asservit l'intelligence puis¬
que M. Léon Bérard lui-même a pu
présider à l'Instruction publique
et

sans

rien

tenter

en

faveur

de ce

si bien exposé et bien qu'il
soit intimement
persuadé que la
langue d'oc crèvera peut-être, mais
que le français en restera empoison¬

qu'il

a

né pour

longtemps.

�Informations
Occitanes

Estudis

De
-

du Musée

Pyrénéen,
du Château—Port de Lourdes, nous
prie
d'insérer l'appel suivant :
«
Le Musée Pyrénéen a formé le projet
d'élever sur l'Esplanade du Château un
Monument à la mémoire d'Henry Russel.
« Ce monument,
qui consisterait essenuét-

Lluis

réduction de la statue de GaLeroux .serait placée à l'extré¬

varnie par

mité nord de

l'Esplanade spécialement amé¬
nagée à cet effet. L'emplacement, garni
d'arbustes et de fleurs, serait entouré de
bancs de pierre portant sur des plaques de
marbre des phrases prises dans l'œuvre du
grand Pyrénéiste et choisies parmi les plus
caractéristiques de ses enthousiasmes et de
sa sensibilité.
i(
Le Miusée, tout en assumant tous les
frais matériels de celte réalisation, tient à

donner

à

chaque pyrénéiste la possibilité

d'apporter

pierre à

sa

venir. Et ici le

pris

au sens

sens

réel

mot

ce monument

du

sou¬

doit pas être
symbolique, mais au

pierre ne

imagé et

et concret.

« Le socle du Monument
doit, en effet,
être formé de pierres de sommets, du
plus

grand nombre de grands
nées. Il

sommets des

Pyré¬

couronné par

des blocs du Vignemale qui formeront la dernière assise...
«
Pyrénéiste, ami connu ou inconnu, c'est
à toi que je m'adresse
pour m'aider à ren¬
dre dans cette vieille demeure où se conser¬
vent et se maintiennent les
souvenirs et les
traditions du Pvrénéisme, l'hommage collec¬
tif que nous devons à celui qui, de la
façon
la plus parfaite représenta et incarna nos
idées, nos sentiments, nos aspirations et nos
rêves. Quand tu seras parvenu "sur la cîme,
après les heures pénibles de l'effort physi¬
que, au moment où un sang plus rouge battra
dans tes artères et où ta pensée s'exaltera,
aie un souvenir pour Russel, prends à tes
pieds une grosse pierre aussi grosse que tu
le pourras et descends-là. Tu auras ainsi
alourdi ton sac, mais ton cœur sera allégé
de la dette de reconnaissance que tu dois à
celui qui fut et qui doit rester
parmi nous
un Maître, un Apôtre, un
Symbole.
« L. LE
BONDIDIER,
« Comeroaicur du Musée
Pyrénéen.»
« N. B.
Pour permettre l'exécution du
projet en 1930, les pierres doivent être pré¬
levées dès cette saison même sur les som¬
sera

—

Elles seront centralisées au siège des
diverses sociétés pyrénéistes qui feront au
Musée un envoi collectif. Les noms des

mets.

collaborateurs

inscrits sur un parche¬
min qui, enfermé dans un tube de cristal,
sera placé à l'intérieur du Monument. En¬
velopper chaque pierre dans une feuille de
papier contenant le nom du sommet et le
nom du donateur. Pour être
utilisable, cha¬
que pierre devra avoir au moins la grosseur
du

poing

et

seront

si possible davantage.
JEUX FLORAUX

DE L'ESCOLO CARSINOLO
ET DE

LA CLOUCADO DELS CLASTRES
L'Escolo Carsinolo tiendra ses Jeux Flo¬
raux le 22 septembre à Moissac en même
temps que sa section locale la Cloucado
dels Clastres. Le couronnement des lauréats
aura lieu au cours d'une fête
qui s'annonce
particulièrement brillante.
EA HGUERiOC

MURET.
MANIFESTATION OC¬
CITANE.
Les 7 et 8 septembre pro¬
chain, de grandes manifestations languedo¬
ciennes auront lieu à Muret, dont le nom
—

—

évoque tant de
La

ville

Muret inaugurera

Pierre-Fons,

les rues
l'avenue

Frédéric-Mistral,
Pierre-d'Aragon, la place de Langue-d'Oc,
le

quai de la Croisade, etc.
Déjà !'« Escoio deras Pireneos » a dé¬
cidé de profiter de cette solennité pour tenir
à Muret sa grande félibrée annuelle. Des
délégations costumées viendront de tous les
coins de notre province. Un grand
cortège

tradilionnaliste,

Cour d'Amour, sous la
présidence des Reines du Félibrige, une re¬
présentation en langue d'oc sont déjà pré¬
une

vus..

Et il
ration

du

vraisemblable
square

que pour

Pierre-d'Aragon,

l'inaugu¬
que la

costumées

d'Espagne

seront

présentes.

C'est donc une grande manifestation occi¬
tane à la fois pittoresque et émouvante
qui

prépare.

Lèxico-Graphiques

quais
Quina sera, doncs, la grafia que
aplicar a la llengua d'Oc ?
.Primer cal rebujtar la grafia fonètica
capaç de satisfer els filòlegs i els pa¬
toisants, però que tindria l'inconvenient major de
posar en relleu les diversitats dialectals i d'allunyar l'occità de les altres
llengiies llatines.
El sistema mistralenc, que constitueix un terme mitjà entre la grafia
clàssica i aquella dels patoisants, posseeix innegables avantatges
per a la
difusió de la literatura felibrenca

mesa

ait

Perbosc
per

grau

dificilment

serà

gua antiga.
Aquells que no tenen
équivalents enlloc, seran mantinguts
amb prèvia adaptació a la nostra fo¬

nètica.

en

fretura. Els mots seran tractats
segons
ies lleis fonètiques nostres i confor¬
mément als
exemples dats pels nos¬
tres avis i

ad-

o

=

ou, a

en

II

Rectificacions Fonètiques

Entremig de la multitud de
sificacions

a). L'escriptor ha de prendre per
seva llengua escrita el seu
propi dialecte comarcal, pertreure 'n
totes les riqueses lèxico-gràfiques o
gîamaticals, salvar-les de la disparició i incorporar-les a la llengua cobase de la

muna.

b). Els gallicismes
stituas als

mots

Les organisateurs

que es son

occitans,
se

seran

sub¬
rigo-

préoccupent de trains

spéciaux.
Nous tiendrons nos lecteurs
fêtes grandioses, dues à

au

courant

de

l'initiative du
député-maire de Muret, M. Vincent Auriol.
ces

POUR LA LANGUE D'OC
A L'ECOLE
Grisolles est une charmante petite ville à
mi-chemin de Toulouse et de Montauban.

juillet, avait lieu la distribution des
prix à l'école publique. Elle était présidée
par le nouveau maire, J. Marceillac. Au
des banalités habituelles qui caracté¬
ces sortes de discours, Marceillac a
parlé éloquemment de 1 histoire et de la lit¬
térature occitanes et montré 1 impérieuse né¬
lieu

risent

l'enseignement de la langue d oc.
J. Marceillac et souhaitons que
exemple soit suivi.

cessité de

Félicitons
son

d'allunyar-los els

a)- Els fenomens fonètics relativa-

parla,

unitat sempre creixent.
I
Recomanacions Generals

pena

dels-altres.

terdialectals, es podrien harmonitzar
les grafies catalana i occitana, sense

una

que

sots

ment

la gra¬
han d'ésser consi-

que eren notats en
i

que

caracteristics per

a

cada

Ex :.uèl, ièl,
iol, èl;- ribièra, ribièra, ribèra; fait,
fèit; fait, fach; alba, auba; nadal,
nadau; glèisa, glèia. comba, coma;
saular, saltar ; anats, anaz;
caVala,
catìalha; mèu, mieu; etc..

fàcil

paper

seran concervats.

b). Les particularitats fonètiques
modernes, que no figuraren en
la grafia clàssica i que han d'ésser
tingudes per de formacions pròpies

dels patois,

admeses. Ex. :
lloc de donsar, con ;
cap, lòc, blanc, nèit, en lloc de cat,
lot, blan, nèi; foc, lanut, lièch, ro¬
das, en lloc de jò, lanú, lié, roda;
feniguèt, lachuga, figuièra, en lloc
de fenièt, lachua, fièra ; niool, rebondre, en lloc de nigol, regondre ;
donats, perduts, crotz, en lloc de donatch, perdutch, crotch; dralha,- filha
en lloc de draia, fia; vida, aimava,
en lloc de bida, aimaba; rire, maire,
en lloc de ride, maide; fach,
pacha,
en lloc de fats, patsa;
Vitatge, maje,
en lloc de viladze, matze, etc..

idansar,

no

seran

can en

c). Les alteracions fonètiques degudes a fenomens accidentais (assimilació, dissimiació, metàtesi, addició

vocals

aglutinació, afèresi, etc.) seran rebutjades, si
existeixen formes més regulars i més
usitades. Ex. : darbossat, en lloc de
barbossat; rebofar, en lloc de de refofar; demandar, entenar, en lloc de
damandar, entarrar; araire, taraire, en
lloc de alaire, talaire; escaragol, canavièra, en lloc d'escagarol, caravena; cambra, cabrit, en lloc de cramba, crabit; lapas, dot, lar, en lloc de
alapas, adot, alar; auriol, èdra, uéla,
en lloc de lauriol, lèdra, luèla; malvi, rafe, singlar, en lloc de màlvit,
ràfet singlart; mesenga, en lloc de
melsenga, besenga, melhenga; nadèl,
pastenaga, ratapena, en lloc de nandèl, pastenarga, rata-plena; lagrema,
de

o

cdnsonants,

és d'escollir

per a assenyalar-les
escriptors. Gràcies a una tal clasificació per ordre de preferèneia, els

als

vocables manllevats als altres dialec¬
tes, essent els millors i els més usitats
constituïran el fons unificat i depuiat
del llenguatge escrit.

a). Les paraules

que

resulten de

l'evolució divergent d'una mateixa
forma llatina (doublets) seran classificades per ordre de regularitat fonèti¬
ca

i

d'usatge. Ex.

:

mèspla, mèspola,

nèspra; vendemia, vendenha, vesenha, vrenha; lagrema, glerma; pericle, prigol; pèrga, pertega; trefòl,
treule, trefuèl ; èdra, éura, èlra; etc.
b). Els mots de mateix radical o
rael i de sufix diferent, seran classificats per

ordre d'usatge. Ex.

:

balat-

engrana;

espargue,

es-

espàrec;

pois, polsièra, posca, pose, polvera;
niool, nivola; notz, nose, noga; ro¬
dai, rodonal, rodan; probaina, probatja; etc...
c). Els sinònims vertaders seran
classificats segons la freqiiencia del
llur usatge- Ex. : gos, can, chin; osfa/, maison casa; gorga, pesquier,
clota, sompa, barlac; darbossat, rastelat, curador, lancil ; etc...
IV

Rectificacions

més

'

seu

les formes més conformes a l'evolució fonèticas général i les
que son
d ús més extens,

pargol, espargola,

fi¬

xes

d'altres; el

minació
uns

demanar massa sacrifias als uns i als
altres. Tôt això no és pas dit per a
dar excessiva transcendència a aquei-

mateixa radical o, encara, de vertaders sinònims. El lexicògraf no ha
d excloure certes
paraules en profit

una

ja, balach, engranièra,

antics
fia clàssica
derats com

a

diver-

de l'evolució di¬

provenen sia

vergent d'una mateixa forma llatina,
sia de la unió de diferents sufixos amb

caracteritzen els dia¬
lectes, és menester estab'lir una discri-

nal = o, n i r finals, per a facilitar
la substitució ulterior. D'altra banda,
en
vista d'afavorir les relacions in-

questions, car ens sembla sempre
d'arranjar l'ortografia d'un escriptor a la moda del jorn.
La feina major és aquella de la
unificació i depuració dels dialectes.
Amb I'ajuda de l'obra de Mistral, de
Forés, de Perbosc i dels catalans, assajarem d'establir l'esquema de la re¬
forma per ço que pertany al llengadocià, la nostra parla mairal.
Obeirem a la doble preoccupacio
de respectar les diferencies dialectals
i d'encaminar la llengua literària cap

squeixa

ves.

No res menys, séria sumament profitós apropar els dos sistemes i îden-

fora de

pels catalans

que ens han
obra de restauració. A més es podrà utilitzar
l'aptitud de 1 occità a formar
paraules no-

precedit

llegidors desproveïts al més
de tota cultura occitana.

en

.

c). Les llengiies modernes han
adoptât un vocabulan savi gairebé
cornu. La
llengua" d'Oc ha d'imitarles i d'anexar-se aquell fons,
fargat
sobre bases grecc-llatines, del
quai

Malgrat d'això, no dubtem que romangui la base de l'esdevenidora ortografia, sobretot quan la llengua
haurà pénétrât en les escoles. Des
d'ara tots els llibres d'ensenyança
haurien d'ésser redegits en aquestatificar-los,

per

altres manllevats a les parles veïnes,
aïs altres dialectes nostres o a la llen¬

imig del poble. El seu manteniment,
al menys temporari, ens pareix imprescindible, mentre que la llengua
no serà
ensenyada.
Per contra, la grafia restaurada
d'En

rebutjats i reemplaçats

rosament

caldrà

Le 28

est

municipalité et le Syndicat d'Initiative ont
édifié auteur des stèles de commémoration,
de hautes personnalités et des délégations

se

ALIBEKT

(Seguida)

souvenirs.

de

111

Classifications
En front de les variacions fonèti¬
ques, els dialectes ofereixen moites
diversificacions del vocabulari, les

per

.

en une

Hoc de grema, gulha;
en lloc de darr.b, duntar;

Dépuració

et Unifieaeió
dels Dialectes Occitans

—

lement

en

etc..

la

LOURDES.
UNE PIERRE POUR
LE MONUMENT RUSSEL.
M. Le
conservateur

agulha,

amb, untar,

GASCOGNE

Bondidier,

Eilologics

Gramaticals

Un treball d'unificació i d'esculli-

anàleg al que precedeix, pot
aplicat a la gramàtica.
a). Les formes morfològiques les
més generalment usitades i les me¬
nys alterades, seran substituïdes a les
altres. Ex. : amb, en lloc de ambe,
am, arce, em, eme, ab, ande; ho, en
lloc de ba, bo, ga, go, zo, ac, oc,
hou, zou; sens, en lloc de ses, sen¬
se, sans, sanse; meleis, en
lloc de
jnent,
èsser

métis, médis, metiu, rr.ediu, meteus,

lloc de soncas,
saber, en lloc de sapier, sabere, sabure, saupre; tìenga,
en lloc de vengai, vengue, venguei;
volian, en lloc de voliòu, volieu, voliu, vohon; recebut, en lloc de recemeteu; sonque, en
sonca,

sanque ;

put, recepiut,

ressauput,

ressaubut,

recegut, ressaugut, etc...

b). Les formes sintàctiques pròpies
nosta llengua seran emprades de
preferèneia a les que h son comunes
amb el francès. Ex. :
Aude, i no
l'Aude; aquel que Volga,- i no aquel
que voldra; s'aguèssi, i no s avta; ha
cantada la messa, i no ha cantat la
messa ; molin de vent,
i no molin a
vent; dire de non, i no dire non, etca

la

***

En aquell treball de reconstitució
lingiiística, el català i 1 occità poden ajudar-se mutualment. Pel fet
d'una pregona identitat orgmària, el
a les pures deus, els permetrà
de desempellegar-se dels castellanismes i gallicismes que massa de vegades encara malmeten les obres dels
(Seguida, pag. 4, col. I).
retorn

�HISTOIRE

commoció. L'hostilitat
havia acollit la révolta desaparegué instantàniament, un sentiment
d'angoixa l'envai, l'ànima nacional
v'brà pel dolor i plorà la mort dels que
havien donat llur vida per la llibertat
de la pàtria llur.
La jo.entut irlandesa començà a
avergonyir-se del seu indiferentisme
de les seves burles ; poc a poc, s'anà
formant l'ambient que havia de menar
aquell jovent a una guerra en la
quai l'heroisme i l'audàcia dels menys, havien de cornpensar la superioriuna

pregona

amb què

iYnrit'

SAT A

(Seguida)
positiu, però lent, els prosselits que
feia, no molt nombrosos, s'afilia/en

En formar-se el govern de l'Estat
lliure la i havia ja una feina feta ad¬

mirablement.
poca cosa

En

aquella

direcció

més podia fer-se. Calia

so-

lament corrpletar aquelles tasques,
amb lot el que un organisme d'Estat

permetre's. Principalissimament,
aquelles obres de caràcter nacional
que, iugint d'una esfera determinada,
pot

les enclou totes.
El govern de l'Estat Lliure pogué
empendre's em l'obra de l'electrificació nacional. E1 fluid elèctric a
bon preu arribarà a tots els indrets de

la illa. Les possibilitats que una millora de tal naturalesa ofereix.a un poble organitzat i dirigit per una institució corn la creada per Plunkett, gairebé son ilimitades. Es quasi segur
que a

gna

la fi d'aquest any aquesta ma¬
serà enllestida. Per

empresa

això les campanes ja

repiquen.
després que Horaci

Poe temps
Plunkett, iniciës les seves tasques per
a
establir l'organització coopérative
agraria, sorgî la Lliga Gaèlica; un
apostol de la ressurrecció de l'ànima
îrlandesa, el poeta i prcfessor Douglas
Hyde, n'era el propulsor més ardent.
La Lliga Gaèlica tema com a finalilat unica, la de restablir Fus de la

llengua irlandesa i retomar-la a l'esplendor que havia assolit en altres
temps. Calia per a aconseguir-ho estudiar-la, enseftyar-Ia i convertir-la en
vehicle hterari dels escriptors.
La croada dels iniciadors de la Lli¬

Gaèlica, fou

ga

prometedors, llur

intensa, els
intensa

fruits

propaganda,

arborada d'un misticisme conqueridor de vouluntats. En els diaris irlandesos començaren a apareixer poemes i articles redactats en la
llengua
vernàcula. Es fundaren escoles en les
era

quais la llengua irlandesa hi ténia la
La historia d'írlańda s'enals infants sense adulteracions, ni mutilacions. Sovint s'organitzaven concursos entre els infants, sobre
primacia.
senyava

d'historia i literatura nacionals.
Un altre professor i poeta, Padraic

ternes

Pearse, membre, també, de la Lliga
guanyava pel seu esforç i el

Gaèlica,

talent una certa ascendència entre
els davanters de la Lliga', entre
eis que anaven predicant d'un cantó
a l'altre de la illa, singularrrent entre
la gent jove, el deuve coliectiu de no
seu

deixar irorir el verb distintiu de llur

sagrada fidelitat a
l'esperit racial, per quai, molts avantpassats, havien sacrificat llur vida.
L'avenç de la Lliga Gaèlica era
raça.

A

servar una

DE LA DEPURACIO

ET UNIFICACIO DELS DIALECTES
OCCITANS

de

tôt cor.

Aquesta lentitud desesperava a Pa¬
draic Pearse, el quai temia els canvis
psicològics de les multituds; l'indiferentisme de la major part del seu poble
el punyia pregonament; en el seu esperit vagava la idea que calia executar
alguna cosa que sotraguegés el con¬
formisme i la vida monòtona del

pais.
Ultra els

assenyalats, hi
havia, també, a Irlanda, un moviment
obrerista el programa del quai era
d'arribar

(Seguida)

constituir

una

comunitat

cooperativa de treballadors, la quai
hauria pogut enllaçar amb l'organització cooperativa dels pagesos creada

Plunkett; la unió d'ambdues,

per

hauria absorvit la vida total de la nació. La plasmació d'aquest ensomni

realitat, hauria esdevingut una experiència intéressant per a la huma¬
en

in tat.

Aquest moviment ténia al davant a
James Connolly, homme intelligent i
ardit, qui sentia, a l'ensems, les reivindicacions socials i politiques del
seu poble. irlanda, pais de
poca îndusfeia dificilissima. la vida del par¬

tria,

tit obrerista. Només el talent del lider

podia

el radi réduit

cornpensar

on

dévia actuar, amb una cohesió fortîssima dels adherits.
En una de les topades amb la classe

patronal, després de la vaga més
cruent que mai hagués patit Irlanda i
en la
quai les forces de Conolly fracomprengué

cassaren,

costaria
forces i de fer
que

molt de refer les seves
triomfar els ideals socials que constituien el programa cbrerista.
La desesperació el portà a pensar el
mateix que Pradraic Pearse, i concebé
la idea d'emprar els més addictes dels

homes

la révolta, per
tal que les generacions venidores copsessin algun fruit del seu sacrifici.
Connolly es concerté amb Pearse i
seus

ambdós
nars
una

per a anar a

reuniren una

desena de

cente-

d'homes, amb els quais iniciareri
contra l'immens Imperi bri-

guerra

tànic.
Per
trets

Pasqua de 1916, l'espetec dels

dels fusells

de les metralladores

i

repiquetejava pels
Els rebels, amb

carrers

una

de Dublin.

audàcia i valor

s'anaven apoderant dels
edificis publics, i esdevenien els senyors de Dublin. Durant una setmana
la bandera republicana onejà a la ca¬

sorprenents,

pital d'Irlanda.
Més tard, Anglaterra envià reforços, i a canonades anà obrin se pas i
desallotjà els republicans dels edificis
en

els ciuals estaven atrinxerats.

pici, es

escviptors. En pouar als vells
es podrà
enriquir 1
completar el vocabulari renaixent.
L'occità, particularment, trobàra en
el català els exemples, dels quais fretura, per a enllestir la seva llengua
nostre.s

trésors comuns,

sàvia i tècnlca.
En clavar aqueixos apunts,

ens

plau d'homenatiar la colla dels

resso-

En
Pompeu Fabra. Desitgem que, aixi
els escriptors corn els gramàtics nostres, no perdln mai de vista la tasca
preclara d'aquest gran català
Montréal de
l'Aude, desembre
de 1928.

a

moviments

El poble irlandès, soblat per la ré¬
volta iniciada fora d'un ambient pro-

Per Lluis Alibert

tauradors del català reviscolat i
bretot et 11 ur capitost, l'egregi

seu

girà contra els revolucionaris,

als quais culpà d'haver ocasionat inutilment tantes de ruines i de danys.
El govern britànic, alentat potser
per aquesta

opinió contraria d'Irlanda

i possiblement aqueferat per altres pro¬
blèmes més greus,cregué en l'eficàcia
d'un càstig exemplar com a escarment.
Irreflexivament cometé l'erro greuîssim
de fer executar els liders de la révolta.
Padraic Pearse, Connolly, Josep Plun¬
kett i altres, foren afusellats en el

pati de la presó. Connolly ferit encara
fou portât al lloc fatal en un
baiard i alli apilotat, sense poder-se
aguantar dret, cosit a trets.
El poble irlandès en conèixer la
mort

dels liders revolucionaris senti

Cridats a Londres els représentants
de les forces irlandeses, s'inciaren les
converses
de les quais sorgî l'Estat
Lliure d'Irlanda, emmarcat com un
Dominion més, dins l'Imperi britànic.

Aquesta solució,

comportava el jurade la fidelitat al rei i, sobretot,
l'exclusió del territori de l'Ulster; és

ment

dir, partia en dos Irlanda. Lloyd
George no havia pogut reduir els ulsa

;

tar en homes i en armament de l'adversari.
No tarda en esclatar la nova révol¬

enfrontant-se, d'una banda, un
nombrós, ensinistrat militarrr.ent, proveït de tots els elements
cfensius prodigats per l'Imperi mès
gian del mon; de l'altra, uns milers
de joves adalerats a sacnficar llur vida
per l'independèncja de llur pàtria,
ta,

terians

intransigents.
gran
nombre de combatents
acabdillats per De Valera, no acceptaren l'Estatut de l'Estat Lliure i s'inicà una lluita fraticida en la quai caiUn

landa, perillà seriosament l'existència
del Dominion nou.

exèreit

habilment

homes d'un
geni guerriller poc

menats per uns

tremp enorme i d'un
comú.

La Huila era desigual, no podia
havér-hi grans batalles que decidissin

eil

la

poc temps

aixi

guerra

no

sort de la guerra; una
podien acceptar-Ia els

voluntaris irlandesos. L'acció havia
de liimitar-se a combats locals, a les
sorpreses i

emboscades, en les quais
bravura s'emportaven la
vegades, la manca d'ar-

1 enginy i la
victoria. De

i de municions no aturava als
soldats de la verda Erin; simplement,
amb una gosadia increible, assaltaven
la primera caserna i s'enduien les
armes i les municions
cobejades. Talmament

ment com una

pes

angleses

tantment;

1 enemic

de film. Les troinquietades cons-

guerra
.

eren

durant

mesos i mesos

l'aguait, espérant el mo¬
propici per atacar-les. L'exèr¬

ment

eit britànic

cansat

d'una lluita

sem¬

blant, responia als atacs dels rebels
amb actes de terrorisme ; la rëphca no
feia esperar, la lluita esdevingué
ferotge sense respecte per res ni per

es

ningú.
Els cables, cada dia, feien conèi¬
els incidents, sovint esborronadors
de la magna contesa. Les agències
xer

d'informació, controlades per la Gran
Bretanya, tenien feina llarga a tergiversar els fets. Els rebels irlandesos,
però, amb actes d'heroisme insòht,
desfèien el treball dels censors.. L'atenció mundial, era sovint atreta per les
gestes que anaven escrivint els martres
de la indòmita Irlanda. El sacrifici de
Terence Mac Swiney, batlle de la
ciutat de Cork, qui amb un estoicisme

grandiós es deixà morir de ffam a la
presó de Brixton, refusant els aliments
que li eron oferts amb insistència cruel,
per tal que el sacrifici de la seva vida
fos profitós a la causa de la llibertat de
la seva pàtria,
concentrà l'atenció
mundial damunt la illa irlandesa; la
lenta agonia del noble martre, despertà
arreu una

admiracip

gran i un

respecte

profund.
no podia seguir una
d'aqueila naturalesa; el paper

Anglaterra
lluita

di¬
gne, l'atmosfera d'indignació s'anava
espessint i els représentants oficials
que

hi

representava no era massa

dels Dominions de

l'Imperi, feien sen¬
procediments anglesos; llurs declaracions emboirades pels eufemismes, traduien
una protesta vaga,
que podia arribar
tir llur inconformitat amb els

a

concretar-se

d'un

moment a

l'altre.

Lloyd George s'adonà que havia arribat el moment en el quai calia resoldre
d'una vegada el conflicte entre Irlanda
i Anglaterra; la solució era ja tant necessaria a
l'Imperi com als mateixos
rebels.

Sortosament, després d'uns anys de
els republicans decidiren anar
Parlament. Reaiment no hi havia

guerra,

al

de

motiu

contmuar

la devastació del

propi pais. La sobirania dels Domi¬
nions s'eixampla cada dLa; hi ha, si,
el lligam ténue de la corona, però
aquest, es tan sutil, que més que un
jdestorb o un perjudici, es un estalvi
i

una

garantia.
El govern de l'Estat Lliure no ha
oblidat les finalitats de la Lliga Gaè¬

lica; la tasca renacionahtzadora prossegueix sota el seu impuis i els seus
auspicis ; a mida que les passions s'han
calmant ha intensificat la

anat

acció. Es

seva

d'aquesta activitat
les darreres eleccions parcials
de Dublin, els vots dels anglicitzants
a

causa

que, en

li han mancat. Avui dia T'ensenyança
de la llengua, la història i la literatura
irlandeses és obligatoria a totes les
escoles oficials de l'Estat Lliure; les

generacions
lingues.
noves

tenien

a

alguns dels millors homes d'Ir¬

gueren

L'Estat économie

ha, però,

una

almenys, bi¬

seran,

no

és

brillant; hi

a

la millora.

tendència

Esmentavem adès l'obra d'electrificaciô nacional, a punt d'inaugurar-se.
L exèreit es redueix progressivament.

Aviat, no serà sinó una policia civil.
Actualment, l'irlandès paga menys tri¬
buts que l'anglès
Es clar que la

i l'ulsterià.
politica impérial encara
repercuteix en la polîtica irlan¬
desa; perô aquesta repercussió, no és
sinó

en

nia del

el sentit d'enrobustir la sobira¬
nou Estât. Es veslluma
que la

qiiestió de l'Ulster serà portada,

en un

esdevenidor proper, al Conseil de
F Imperi; el mancament al pacte per
part de l'Ulster hi haurà donat motiu.
Les vulneracions del govern de Bel¬
fast son producte d'un sentiment de

feblesa.
creuen

Els

irlandesos

intelligents,
futura federació serà
dia o altre pels irlande¬

que, una

acceptada

un

del Nord. La seva economia en
sortiria enrobustida i la seva personalita- nacional no hi perdria res.
Els irlandesos expatriais, singul'arment els residents a Nordamèrica o als
Dominions britànics, ajuden amb llurs.
conseils als homes directors d'Irlanda..
Elis han contribuit a donar al nou
Estât una orientaciô admirable en po¬
lîtica inlernacionai ; el darrer diseurs
de Cosgrave ès, en aquest sentit,, tôt
sos

un

programa.

A Washington hi ha un embaixador irlandès, a Dublin n'hi ha un de

Nordamericà; l'arribada d'aquest dar¬
gairebé coincidî amb la cessació

rer,

d'hostilitats entre els republicans
soldats de l'Estat Lliure.

i els

Cal canvenir que Irlanda té a la
vista un bell esdevenidor. La mort
dels seus braus soldats, ha guanyat la
llibertat de llur pàtria. La seva sang
ha donat el fruit que ells n'esperaven.
Ei bon seny polîtic d'Anglaterra hi ha

Lloyd George cada dia pot
satisfet de la solució que li
perdre el poder.

coopérât.

estar més

feu

�Afinitats

Historiques
VaBSs

i

Taberner

LLIBRE S

o

La similitud de règim politic 1 so¬
cial que en l'època inicial del feudalisme existi als comtats catalans i en
els territoris del Migdia de França

(similitud que no havia pas escapat
a
la percepció dels
maurins Vie i
Vaissette, autors de la gran « His¬
toire générale du
Languedoc », fou
ting.da en compte particularment per
August Molinier, qui en el seu ex¬
cellent

«

Etude

/'administration

sur

féodale dans le Languedoc
contribució nombrosos

»,

posà

a

de Cata-

textos

lunya amb els quais sovint pogué precisar les institucions llenguadocianes
dels segles X al XII, tan emparentades amb les de la Marca Hfspànica
en aquell
temps.
Les analogies i relacions entre el
Dret public i. àdhuc, la generalitat de
la vida juridica de Catalunya i del

Migdia francès,

continuaren

encara

ben marcades, en multiples aspectes,
durant els segles
XIII i XIV.
Eduard d'Hinojosa, altre erudit de

relleu, ben coneixedor de les modali-

caractéristiques del

tats

règim

mé¬

diéval català, havia aplegat dades per
a un estudi que es
proposava elaberar
sobre el tema d'aquelles reiacions en¬
tre el Dret dels països de l'una i de
l'altra banda del Pireneu; estudi que
no

arribà, però,

a

redactar.

Diverses causes conjuntes contribuiren a donar una certa fisonomia
cornu a organismes locals, a estatuts
i codis municipals, a funcions admi¬
nistratives i a assemblées politiques

propies de les dues régions, a les
quais l'afinitat de tradició, juridica els
venia de lluny. En el seu estudi so¬
bre la influèneia catalan

la Gàllia

en

méridional, Miret i Sans presentà la
taula général dels vincles politics que
amb anterioritat al tractat de Corbeil,
s'havien anat establint entre la dinastia de Barcelona i les principals families senyorials del Migdia., Aquell
tractat de 1258 no fou pas tan mateix,
la causa sinó la conseqiiència o la con-

sagració oficial de la desfeta, potser
inévitable,

del bloc catalano-occità

alguns moments, per raons occasionals, havia semblât formar-se.
En realitat, al meu entendre, una sòlida unitat politica integrada per exque en

tensos territoris de les
del Pireneu, no anava
cami de constituir-se.
d'acord amb Rovira

dues
pas

vessants

llavors

en

Estic ben bé
i Virgili en

Però els contactes dii altres territoris,' les
multiples influèneies conjuntes que reberen, determinaren els nombrosos paaquest punt.

versos

exemples

Les

analogies estimables existents
de dret public
i altres elements espontanis de l'antic règim dels pa'isos occitans i cata¬
lans, mereixerien bé un estudi detingut, el quai podria proporcionar, indubtablement, gran nombre de claiicies remarcables. En altre lloc vaig
assenyalar ja com una ullada superficial al conjunt de les institucions ad¬
ministratives peculairs del Migdia de
França en FEdat mitjana permet d'establir, per exemple, un esboç de comparació, .en alguns aspectes, entre les
Corts catalanes i alguns dels princi¬
pals Estats provincials francesos, especialment amb els de Bearn, de Bigorra, de Llenguadoc i de Prover.ça.
entre certs organismes

Com ells

foren,

certa manera, una

en

transformació de les reunions plenàries
derivades de la cort feudal, essencial-

consultives, que esdevingueren
politica délibérant amb
autoritat reconeguda i amb atribucions
definides ; com ells tingueren per fonarnent inicial la facultat d'atorgsi al
ment

assemblea

una

sobira els subsidis,

començaren,

més

intervenir en llur
com ells avantposaren al vot d'aquests
donatius la presentació al menaica de
recaptacié per mitjà de certs delegats;
certs memorials de greuges, semblants
als cahiers de doléances; com ells,
estigueren integrades pels très braços,
o

menys

d'hora,

i

alli els

anomenats
ra,

très

ordes;

i, enca¬

altres similituds podrien ésser

mentades
en

a

entre

quant a

es-

les Corts i els Estats

la constitució,

manera

de

funcionar i influèneia d'unes i altres
assemblées en l'administració pública.
Veritat és que les Corts catalanes tin¬

i directa
participació en la funció Iegislativa;
que llur aparició havia estât anterior;
que en
desenrotllarrent i atribucions
aconseguiren major ainphtud ; que fo¬
ren, per terme général, reunides més
freqiientrrent ; que tingueren una auto¬
gueren una

més important

ritat més substantiva i arrelaren més
fondament en l'estructura nacional; i
que fou més eficaç llur actuació i ma¬
jor llur transcendència en la vida poli¬
tica pròpria. Però tôt això fou degut
a causes particu.lars que caldria examinar, entre les quais hauria d'esserhi comptada. com a important, la in¬

fluèneia llavors beneficiosa, d'una dinastia reial autoctona, comper.etrada

amb el
ressos

tava

seu

poble, curadora dels inted'un pais que no es-

genuïns

sotmés

a

dominació estranya.

en

llurs institucions autèn-

tiques (no superposades) als quais he
al-ludit abans. Adhuc després de la
derrota de Muret i després del tractat
de Corbeil, les relacions i les récipro¬

influèneies de diversa mena en¬
tre Catalunya i el Migdia de França
foren importants. Dognon, en el seu

ques

llibre sobre

«

Les institutions politi¬

administratives du pays de
Languédoc du XIII siècle aux guer¬
res de religion », remarcà que Cata¬
lunya, com l'tàlia, amb les seves ciutats floreixents, oferi al Migdia fran¬
cès, no solament un camp d'operaet

En últím terme, sempre ressortira
el fet essencial anàleg il les nombroses
manifestations concordants d'ins¬

parallèles es que durant al¬
guns segles tingueren els diversos paï¬
sos catalans i occitans, relacionats pel
veïnatge i pel parentiu historié. Cert
que existiren, d'altra banda diferenciacions prou marcades; però les ca¬
ractéristiques de l'organització peculiars de cada un dels pobles esmentats
titucions

foren pas una contradiccio
afinitats fonamentals, ans bé,

no

de les
en

al¬

constituiren més aviat matisos especials d'una mateixa tendència général en una evolució sincròriguns casos,

ca.

Séverine,

vèrtig,
«

BELLE DE

(n.

entre uns

rallelismes

ques

cions comercials, sinó també
de llibertat.

cop,

JOUR

f.).

r.

francesa, amb una rara
unanimitat, ha considérât aquest Ili- j
bre nou de J. Kessel, com una perilde

aventura

l'autor

de

«

La

Steppe Rouge », de « L'Equipage »,
de « Les Captifs », de « Les Cœurs
Purs », llibres que obtingueren, tots
ells
(ens cal no oblidar, tampoc,
aquell admirable « Rois Aveugles »)
un èxit de cîtica i de
public, évi¬
dent, en el quai el prestigi del jove i
brillant novellista rus en llengua fran¬
cesa
perillava, si no de naufragar, al
menys de sofrir una arriscada desvia—

—

ció.
No sabem ben bé perquè.
tura

per

Per Ven¬
l'escabrositat de l'assumpte ?

Per la

seva realització literària ? Nosaltres havem *robat en « Belle de
Jour » el millor Kessel, amb totes les

quahtats, amb

tots els defectes que
revelaven els seus llibres anteriors. La
darrera novella de Kessel no fa més

de relleu, en exagerar-les,
caractéristiques d'aquest autor; ço
és, desenvolupar la clara tendèneia de
L'Equipage » i de « Les Cœurs

que posar

les
•a

Furs

».

Kessel

se

sent

visiblement

la forma — pel « décou¬
page » — de la novella fulletó. Convinguem-hi. Aques' escriptor té una
excessiva traça, un domini de l'ofici
i
una
seguretat, que esdevenen irri¬
atret per

Les "seves obres

tants.

censtruïdes,
humanes.

massa

Massa

massa

son

ben

perfectes, massa
reals, en una pa-

raula. Hi cercarem endebades una
inexactitud, una falla, algun error psi-

el
mal que
pugui no satisfer-nos — no seran altres
tantes excellents aptituds de novellis¬
ta. Encara que no sigui aquest el gé¬
néré de novelles que nosaltres preferim. Hom pot acceptar o no « Belle
de Jour » però mai trobar-hi una disD'acord.

cològic.

Ens

dubte, però, de si tôt això

minució,

una

als llibres

resta

—

desvalorització, respecte

anteriors

de

J. Kessel.

« Belle de
? Mancat de lògica humana ?
Al contrari. Si alguna cosa és feble

»

llibre obsessionant, és, preseva execució literària.
En molts passatges l'escriptor resta
baix de to; dominât per l'assumpte,
resta migrât de transposició davant la
violèneia abassegadora de les passions
en

aquest

cisament, la

que mouen

els

seus

personatges.

Acceptât el punt de partença, pot¬
absurd, el seu desenvolupament,
les seves conseqiiències son implaca¬
blement lògics. D'una lògica révol¬
tant, cal dir-ho. Però lògica a la fi.
Tractem de resseguir,
breument,
« Belle de Jour ». Un pròleg, bàsic,
ser

er

de puny : Séverine té vuit
Per anar de la seva cambra a la

cop

anys.

de la

seva

mare

ha de travessar un

Harg corredor. Un dia s'atura davant
la porta oberta del quarto de bany.
Un lampista apareix. Es petit, gras.
La seva mirada, filtrada a travès d'u¬
estranyes celles, la detura. Séve¬
rine té por, recula. Aquest
instintiu decideix l'obrer. Sent prop
nes

moviment

d'ella olor de gas, de força. Uns llavis
mal afaitats li cremen la nuca. Es
resisteix. L'home, en silenci, sota la

roba, acaricia

el

cos

dolç

i nu.

i

existència. Continua

éssent

l'esposa amant de
Hargues hores de la

casa

a

i passa
més crapulosa
disbauxa en una casa equívoca, ón es
coneguda per « Belle de Jour ». Un
seva

dia,

un

dels

seus

sempre

amants

home sempre al marge de
dia ha acabat per estimar,

ocasionals,

la llei

que

es proposa

d- matar, abans no parli, un amie del
marit que 1 "ha Irobada en la casa de
mala nota. I el desenllaç arriba, trà-

gic, fulletinesc.
résulta

ferit.

El

De

la

marit és el

que

ferida

una

seva

paràhsi l'en pervè. Séverine, sense
transició brusca, esdevé altra vegada
l'esposa carinyosa i amant, alliberada,
aquest cop, de tota turbulència sesual. Però turmentada pel desig de confessió que martiritza les animes angoixoses per una
culpa sécréta, acaba
per explicar-ho tôt al seu marit, en¬
cara ho ignorava.
La novella fineix,
tallant, amb aquestes frases : « Han
Però des del moment que Séverine
ha parlât, no ha tornat a sentir la veu
de Pierre. »
En el fons aquest

llibre impressicinexplicable sensació de malestar (els llibres que tenen la virtut d'indignar-nos,
d'impacientar-nos, son bons per aquest sol
fet), deixant de banda tota influèneia
tota explicació freudiana, no és al¬
tra cosa que un
tràgic episodi de
deixa

nant, que

una

■

l'eterna lluita entre el

cor

i la

carn,

(Severine no deixa d'estimar Pierre,
un sol moment) entre la fretura de tendiesa i d'amor i les implacables exigèneies dels sentits. Quan aquestes

impulsions no convergeixen,
absoluta coincidència no és
assolida, el conflicte apareix, amb tô¬
les les seves conseqûències. Sortosadues

quan una

Exclusivament literari,

Jour

Aquest incident d'infància, relleal misteri de l'inconscient, traslalsa, més tard, tota la seva vida. 1,
a' cap de molts anys, Séverine, burgesa perfecta, d'aparença sana i que
estima al seu espôs, dominada per un
dimoni interior ignorât d'ella mateixa,
es
lliura, tôt d'una, a una doble

gat

La critica

losa

presa d'un
estrany
defensa més i eau desva-

nescuda.

J. Kessel

»,

no es

De

no sempre aquest conflicte revesteix la forma extremada i turmen-

rnent

tadora, tota l'extensió i l'enormitati
del cas de Séverine. Una aparent conciliació esmortueix moites vegades
1rs ignorades forces subconscients.
Però el novellista deu escollir un

exemple singular i. encara, exagerarlo, per a fer-lo ressortir més.
En el pròleg de « Les Cœurs
Purs », Kessel explicava el seu procediment novellistic amb aquestes paraules : «
Això no vol pas dir que
...

hagi observât tots els seus détails o
que hagi seguit paraula per paraula
les relacions que me n'han estât fetes.
Un escriptor no pot escapar a les né¬
cessitais del

seu

tempérament.

Ell

or-

ganitza i dirigeix la relació. La manté
amb la seva intuició, amb el seu arbitrari, amb les seves qualitats, amb els
seus

defectes. Però, ací, tant

com

possible, he seguit exactament les dades reals... Estem fets de
tal manera que la cara d un nen en
plors ens emociona més que la noîicia
de la mort per la fam de tota una provincia. » Les quais poden explicar-nos
m'ha

estât

(Seguira pagina 6).

�Ls téra tura

apelar la Phyzica autrament que si
l'apelaba Archimède.
Mas calià saber dire quicòm de
pariu en latin. « Physis » marcaba
sò que creis, sò que s'ennaira, sò que
s'espandis; en latin, i abià un vèrbe
que vòl dire a naise », que vòl dire
«
s'espandir » e lo nom que marca
sò qu'atal a vida acò 's « Natura ».
E ben, donèron a « natura » la va¬
ior de « Physis ».
« Natura »
a

Los

lenfjas enropeas
©is el XXe seffl©

Conferensa donada

a] ostal RiSz, de Barcelona
Mnh. Antoni MEILLET

per

»»i4'3tîSï«*c «flei

basxâùa«■ â

proííescn' a8 ©«ièg;© de IFraansa

«

l'aire d'èstre

La

Conjerensa jranccsa de Mnh. Mcillet de laquai
dins lo damier

numéro

d'Cc

es

la puhlîcacion
lo Conjerencia-Club de

comensal

aoem

estada donada dabans

Barcelona, lo 1 de Mai de 1929, jos lo sinne de la Fondacion Bernât Metge. Lo
texte occitan es estât redactat
traduclor de las Georcicas.

pel

nos

Ire

erudit collaboralor En Juli Cubaines, lo

latin, amai n'es
un; solament dins aquel mot latin an
vojat tota la valor de « Physis », de
tal biais que, per ne finir, « natura »
serià pas res s'i abian pas
botat
« Physis » dedins
« Natura » es lo
mantèl que saila « Physis ».
Aqui lo camin qu'an segjut. Aquel
camin mena pertot on volètz; amai
mot

un

.

La

lenga que servis a de païzans,
respond a plec a las necessitats del
campèstre. Tant que los païzans ajèa mensonar entre eles sò
que pertòca los trabals de la tèrra o las bo-

ron

anaba plan;
mas
quand cal traduzir la civilizacion,
cosin se n' vengar am una lenga de
païzans ? E se trobèron, alavets, bravament acaisats. Calguèt far
d'aquelas
lengas de païzans de lengas per 'de
monde cultivais; d'aquelas lengas dont
se parlaba del
campèstre calguèt far de
lengas per menar de contèstas politicas e tota una
administracion, amai,
sul compte, se far clarament compre-

car.

Los Romans del sècle III c da¬
bans N. S. èran de païzans coma,

vos

pandida

enganas co¬

civilizacion,

las

Barcelona, la pensada me ven pas que parli en
païs estrange; — (acò 's, belèu, per sò qu'i
soi estât resachut d'un biais
trop amistos que m'es avist d'èstre chaz ieu
!)
Un public parizian rurià pas un autre
retiple que lo public qu'ai aqui dabans
ieu. Nos revertam bèlament a
primièra
visla. Nòstra civilizacion, dins tota
1 Europa, acò 's pariu. Nos cal donc
dire

tôt

en

cauzas ;

so-

lament, se per dire acò prenèm una
lenga de oaïzans, aisesta se vòl pas
virar per dire oertot la mèma causa :
cal la botar al plec, la represtir,
per
far d'ela quicòm que pòsque servir.

e requista e que,
la sola : acò 's la

égal
En

perseguent

gamas »

natura

d'un

mes

Jour

aspecte

creisensa

abian

;

un

mot per rrar-

qu'apelaban la

Physis ».
Aquel mot escoven a toT'sò qu'eizista per una vertut
qu'el porta en elmeteu. A~n aquel mot de « Physis »
dibèm nos-aus bravament; I'apelan la
granda sciensa necessaria que gobèrna
tota nòstra
pensada intellectuala, la
«

sciensa ont trobam a masa las razons
de la vida e, se pòd dire, totas las

qualitats

primièras de la vida,

sciensa d'ont

nos

ven

la

lo lum que

nos

esclaira, la Phyzica.

«

sciensa, lo nom de
Phyzica es totjom demorat. L'an
gardat e, en Europa, degun n'auza

l'amor sentimental). Alguns de

Corps

Belle de

».

Aquest llibre, malgrat la dificultat
relliscosa del tema, r.o és mai llicenciós. No hi ha en les seves pàgines
cap

descripció lliure. Sense

llibre

per a posar en totes

restanen

ésser

les

un

mans,

defraudats els que

volguessin
cercar-hi, atrets per la seva escabrosa
aparença, obscenitats que no hi son.
Diu Kessel, en l'explicació que
tança el llibre, que « Belle de Jour »
é; l'obra que li és mes cara. De to¬
tes les que porta publicades, és, també, la que nosaltres preferim. I aixi
mateix ens plau de dir-ho, francament. Molts llibres francesos han sor¬
ti1: darrement dedicats

(No

a

l'amor fisic.

perquè no podria ésser
aquest tractat amb la mateixa llibertat
veiem

naisensa

»,

tôt

ne

:

«

Le Dieu

des

de Jules Romains,

« Amour
de M. Maurice,
c
Court-Circuit », de Paul Harigot.
Però cap d'ells no té, per a nosaltres,
la dolorosa intensitat, el coneixement
profund d'allò real, la penetració fìna
i impressionant de « Belle de
Jour ».

»,

Molt abans

»,

les traduccions portessin arreu del món l'estât
d'esperit
latent en els joves
escriptors de la
Russia post-revolucionària,
Kessel
l'injecta amb les seves obres a la literatura

que

francesa.

A cada

nou

llibre

publica, aquesta identitat de Kes¬
sel amb els novissims contistes russos és fa més
palesa. Després d'aquest
estudi d'una psicologia — o
patolo-

que

gia

clinica obsessionadora, podem
esperar bells fruits d'aquest escriptor
intelligent, d'una rara habilitât i que
no

—

recula quan convé ni davant l'a¬
ni davant el risc.
Que sab

ventura

jugar-ho

tôt

en una

sota carta.

estrangèr; acò 's tôt

trabal.

un

Coma vos ai dich m'a calgut aprede Lituanian mas l'ai après, i a

qualquas annadas, amb

un diccionari
fach per un pastor que coneisià plan
la lenga. E ara, quand agachi un libré
lituanian escrich amb aquel novèl vocabulari, me cal me pervezir d'un
autre diccionari
ont i a tôt aqueles
mots novèls : acò 's tôt un vocabulari

al pèd e aqui sò que marca
l'espandiment actual d'aquelas len¬

a

prene

mots

lituanians,

coma per

l'a¬

lemand.
Per dire sò que

n'es, lo vocabulari

acò 's lo dels lenguistes del

european

Age-Mejan

s'empèuta sul

que

vo¬

cabulari del umanisme latin, coma
l'umanisme latin s'empèuta sul voca¬
bulari grèc. En vertat, abèm totes un
sol

e

cat

de lo cambiar

pariu vocabulari
e

que serià peaquel vocabulari

lo dibèm à l'umanisme;

acò
n'es mai necessari per la culeuropeana que de gardar fidelies per

que res
tura

al umanisme.

tat

E atal, quand Mnh Estelrich m'a
demandât aisesta conferensa, se mefizaba pas d'aisò que tèni per segur;

quand pensi a tôt' aquelas lengas despariunas, ieu crezi que tout' aquelas
lengas, segond qu'elas traduzison
nòstra civilizacion, son las filhas del
umanisme. E donc, nòstre debe; a
totes,

per

gardar

segura

la prigonda

unitat de nôstra civilizacion,

deber

es

nòstre

de viure d'aquela cultura

de

l'umanisme d'on nos ven nòstre voca¬
bulari e la civilizacion europeana.
Vezètz de quala consequensa son
los umanistes qu'apondon atal a l'o¬
bra dels ornes del sècle XVIe. Cosin
ne val la
pena de los sostene e quai
bon trabal faran se lor donatz vòstre
sosten e los ajudatz a darcar las dificultats que pòdon a tôt moment trobar
en camin ;
car
aquelas dificultats
creison cada jorn dabans nos-aus; cai
lo monde démocratie d'aduèi, que cal
ben comprene, es lènc de sentir toi

diub

sò que
cas.

a-n

aquelas culturas anti-

Cal las gardar las reviudar;

es

d'aquel biais que demorarem un sol
pòple intellectual european; es d'a¬
quel biais que servarem lo ligam en¬
tre nos-aus totes.

E vezètz que,

vos

lengas dels païzans,
biais tôt emprevist, a

parlant de las
ne

vèni, d'un

vos

plaijar

per

l'UMANISME.

gas.

Acò 's

camin

un

plan vièl

e

I'ale-

mand, el tant-ben, l'a sobent segjut
aisi-ne

una

Déclarations de Décès

:

pròba.

Per dire que

pasam

sul mal

Convois funèbres

que

fach, dizèm

en
latin : «perfransés « pardonner »
(Naturalament, acò 's aqui un camin

nos

an

donare

»

e

en

escondut). Abèm réglai qu'i
sauriam pas mal de sò que nos a fach.
Per dire aco, l'alemand a près lo mê¬
me biais, mas
ambe de mots alemands. E alavets, an traduzit « per »
un

E al titre de

terre inconnue

de

per marcar «

comprene per un

que

(Seguida)

»

sò que pensam,

molt remarcables
DE LES LLETTRES

».

aquela egalitat,
égala « natura », égala lo
mot qu'abèm près dins l'emmòlle latin
e pertot se servison d'aquel mot.
Se ios Lituanians abian gardat, co¬
ma dins totas las
lengas d'Eurcpa,
«

pauc

ambe

PANORAMA

naisensa

«

lo monde comprendrià; mas se
son servits de lor mot local
per respondre a « natura ». Es per acò que
lo Lituanian es bèlament malaizit a

acò 's sò

-

encara aduèi.
En Lituanian, lo vèrbe que vòl di|re « naise », acò 's « guindi » (?);
alavets, abèm un mot lituanian que
marca l'accion de « naise », l'accion
de « creise » ; atal « gamas » a per

«

car
lo biais dont las cauzas porran,
s'abelison e eizistan en fòra del òrre :

a

lòc las mèmas

es-

servis

Sabètz totes qu'intellectualameiit,
sèm los fils de la Grècia e que sans
los Grècs, vos-aus m'escotariatz
pas
e ieu sauriai
pas que vos dire, car tôt

de

d'una remirabla unitat.

Quand parli aisi,

bèlament

acò nos ven dels
Grècs. Los Romans se son trobats
dabans una civilizacion qu'èra, totara
de bêla ausada e même biais : an do¬
uât aïs mots latins la vaior dels mots
grècs.
Los Grècs abian espelucat l'idèia

mèmas cauzas. Dins totes los païzes,
dins un continent coma l'Europa, la
es

veziada

e

de lor temps, èra
civilizacion grèca.

l'Europa.

civilizacion

e

vilizacion intellectuala

posquèron, en seguisent un camin
bravament vièl, aquel ont los Romans
nos an adralhats, nos-aus los Occiden¬
tal, camin tôt planier qu'a menât al
congrelhament de totas las lengas de

pauc

gens de
Aurientala dont
parlabi. Costa eles i abià una ci¬

l'Europa Centrala

ma

un

èran de païzans las

tôt panu,

ne.

En sò que pertòca la
abèm totes bezon de dire

tant-ben, abian diugut i trabu-

mans,

lièras de lors camps, tôt

Sortiguèron d'aquelas

Cosin se il' prene.? N'a 'n briu que
n'an trobat lo biais. Los Romans lo
trobèron de lor temps; car, lo problè¬
me dont vèni de vos
parlar, Tos Ro¬

aqueles

ben

«

ver

» ;

«

donare

»

ambe

«

ge-

qu'a portât: « vergeben »
que vòl dire « perdonar ». Aqui
mot que non se
compren a plec que
pensatz que « vergeben » es la tra-

,sò
un

se

»,

so

duccion d'un mot latin.
Per dire que defendèm quicòm, di¬
zèm en latin « interdicere ». An fach
del même biais per dire acò en alemand. An traduzit « inter » per « unter

»

n'es
es,

;

((

per

».

Dins
a

nistrés que

pas,

les déclarations

de décès

peuvent être reçues que dans les
bureaux de l'état civil, à la Mairie,
ne

conformément aux articles 77 et 78
du Code civil et du décret du 15
avril 1919.
Il rappelle, en outre, qu'aux termes
de l'article 97, chapitre IV, de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité municipale

règle

le mode de transport des per¬
décédées, les inhumations et
les exhumations » et qu'en consé¬
quence elle a seule le droit de fixer
les heures des convois funèbres.
«

sonnes

segjut

dicere

i

dicere » pei « sagen » e se
« untersagen » ; aquel mot
ne finir, la plega de « inter¬

Le Maire de la Ville de Toulouse
l'honneur de rappeler à ses admi¬

a

S'adresser,

pour

ments concernant

tous

renseigne¬

les convois funèbres,

Service municipal des Pompes Fu¬
nèbre, 34, rue Pargaminières (Télé¬
phone 1 1-40), qui se charge de toutes
les démarches auprès des ministres
au

aquelas novèlas lengas,

totas

en

realitat,

qu una

sola len-

ga'

La cauza dont voliai vos far trachar es que, del même biais que portam lo même vestiment, atal
parlam

emplegam totes, ambe de mol¬
desparius un pariu vocabulari. I a
en
realitat, un vocabulari Èuropean.
Aquel vocabulari European eizista,
quora
plan clarament, coma per
« pysis » coma
per « natura », qucra

divers cultes.

totes,

les

acatat,

quora

rescondut,

coma

per

700 francs

par

mois, sans quitter

emploi, pers. 2 sexes, trav. fac., toute

l'année, timb.

p.

rép., atelier LEPIC

45, rue Lepic, Paris.

�XJ'

\J

A. rts

S'embauchèt

e joguèt dins de
cirques
faguèt lochaire, coneguèt tots los
poiridiers, los estudièt amb penetracion. Ço
que hi havia d'exagerat, de
brutal, d'enòrme e d'imprevist dins son
engenh atrobèt sul còp son element
inspiratiu. Finalment, tirassant « la
bohème » èra vengut s'encalar a N'àpoli, e açò foguèt — dizia
lo pa¬
se

Un

Eserincelaire
Pau.

Original

Blanc
per

Valéri

L'hai conegut clins una exposicion.
Nostras gravaduras eran estadas acrocadas sul meime panel. Tôt d'una se

prenguèt d'una granda afecion per
iéu, e me rememori aquel gigant
qu'amb sos anaments de pacan semfclava voler

m'estofegar dins sas braçadas. Havia del pacan lo caminar
lord e lo captenh entreprés, però sa
cara
expressiva e bela, tota de volontat, empausava lo respet e denotava
una natura d'esleit.
D'aquel jorn de\engueriam entimes : l'amor del mestier, la passion de l'Art, una simpatia

gregonda,

ligava.
Lors habitava Sant Julian lo Montanher, un vilatjon del Var perdut
clins las roveradas, abandonat e roïnat.
Son hostal, com totes los altres, era
qu'escombrilhas. De plan-pèd, la cotôt nos

zina baxa estubassada

;

hom moniava

l'estànci per una escala branlanta en
tenènt a una corda pegosa; lo capmembre era l'obrador, amoionament
estranh de tota mena d'eizinas ont,
a

se

en

un

armàri

se

capitava

hier de mendicants

tôt un

pel-

querentins : rode borrassa,
raubas d'armenians, capels desfonsats,
feltres descomunals, calots, berretinas
de pescadors, turbants de las colors
falbencas, rossesas, verdalas, de troses d'estofas bijarras de bocaran, de
camelot, de sedas, amb lardieras, de
sacas, de talècas, de dobliers de totas formas e de tota provenença, colleccion picaresca, unenca, meravilhosa de
pintoresc. Aquel obrador donava en plen solelh,
havia, en loc de
vitres, de papiers oliats que tamisapas

van

calabresas;

e

estrassas

los dardais

e

amortisian las

om¬

bras. Aqui, de long del jorn, l'artista
s'amalava subre sos coires, escrincelant amb una passion desordenada

aquela tiera de
e

gueux,

d'arlots bricons

afolatits.

sol, haguent per comde barrelaires — que I'hosdevengut un refugi de pau-

que

tal era
bres e de mendies
vezia crèisser a
son
entorn
l'hostilitat dels vilatjans
—

podent comprene ço que fazia, se xuxotejavan d'històrias d'artadors. Lo crenhisien, son estatura de
gigant li n'empauzava. Amb l'enterramort son sol amie, gran diable de piemontés sobre e garrut com el, s'esgaisissia de fes a los atemorar en faque,

zent

jas e

no

rodelar, la
de cairons

d'un de

sos

que
per

l'aneri veire
lo baptisme

enfants. Arribat

a

Vinon

l'esperèri fin a la nuetx : dévia venir
me querre amb una carreta. La sovenença d'aquel viatge m'es restada com
una jana :
d'abord la longa via de
dins las

l'arribada al
vilatge, l'aspèt sornarut e rebutant de
las causas e de las gènts ; secsèc, a
glèiza, la ceremònia, astivament, a la
nuex

candela ;

qu'anava creissènt amb l'amudiment
afric des altres, e la gent de hom dedeforas

vmava

amolonada

davant

l'hostal, tôt açò era estranh, misteriós,
ponhènt; hom sentia una hostilitat
sorna.
a

E tard dins la

nuetx

sols, Pau Blanc

xarrar

resterian

iéu al mi-

e

tan d'homes e de femnas
que sens
dobrir la boca nos fixavan tostèmps
amb una engressesa mèca.
La turna ont dormiguèri era tapissada de litografias de Daumier. Hi
havia tôt just doas horas qu'èri al lietx

quora me

segotis,
bre

es

destressoni, Pau Blanc
davant iéu, de toalhons

l'espala, al

costat una saca

de

me

su¬

ple-

mangilha. — « Compaire, me
dis, levatz-vos ! Hai pensât qu'una
passejada dins la cola vos agradaria.
A un parel d'horas d'eici hi ha una
belisma font. Venetz, li farem nostras
ablucions e dejunarem. De-mai, porti
un manuscrit
qu'un arlòt m'ha donat,
lo legirern, es l'histori de las enganas
qu'emplegan per apietosir las gents,
na

| dels luecs ont s'eutrevan, e dels entressenhs que se donan entre eles ».
Era pas encara très horas del matin,
camineriam doas horas per arri'bar a
la font,

mas,

com era

bèl lo païsatge

quina estranha humanitat palpitava
dins lo manuscrit que leguigueriam !
e

Il

Son art vigoros e saberut parèissia
d'un sol iscle, grossan, son ardidesa
esmeravelhava. De prima èra brau e

dur; però quina color, quina vida,
quina emocion dejos aquel caitivier,

dejos aquela mizèri qu'ulola, que
mendica, que plora ò s'esgaizis. Ane
un tal poder expressiu haviá estât do¬
nat

fins

ara

sul

coire.

Es

mas

Goya. Hòm no sap en
parentar. E mentre que los
que

estranh

l'aRoda-

que
«

» de Cal-lot nos fan somriure, los
Gueux » de P. Blanc nos trèvan

«

jana, son òrres e pietables,
a l'anma, nos segudan com
un reproche, son tant intrats
qu hai
vist de gents rejitar amb dengost aquelas estampas, de c^ps-d'obra incom¬
parables e d'una gran cardat.
com

una

van

drech

Son dessenh

nervios l'afraira als

preonda.
Meissonnier, visquèt unas annadas en Paris,
amie amb totes los artistes d'aquela
generacion qu'haviá de cabussar dins
mèstres. Sa sciènci es
Escolan del pintor francés
grans

«

L'Année terrible

».

radis de sa vida.
A Nàpoli, las

pinturas de Ribeira
faguèran qu'afortir son apassionament
pèr la forteza en Art; e la guzalha
mas bombansiera
que sai e lai al mon¬
de s asolasava e se solelhava
pèr sa
gauch e pèr la florezon definitiva de
son
engenh.
Aqui, un jorn, dins la vermina de

Santa-Lucia, al mitan dels mendies
èra en tnn de desenhar, Regnault,

qu

estonat, lo rescòntra

rovieras,

pei la sopada dins aquesta
cozina, estubassada; sa femna bona.
dolça, petita, esfassada, la levairitz silencosa, dos o très pacans encara majorment silencioses. Pau Blanc eisultava, s'auborava per gesticular melhor
revessant las cadieras; e las ombras
que nos emmantelavan, e un dezaize

trambòrd. Pau Blanc esbrilhaudat de
las meravelhas de l'art italian, e butât
de son propre engenh estudiava lo
dessenh de Miquel-Ange e la manie¬
ra
del Caravagio, mescolant en una
mema admiracion aqueles dès antipo¬
des de l'Art !
Mas, pecaire ! mescomtant la vida,
un jorn venguèt ont la mizèri 1 estrenhèt.
na,

Quina existènei foguèt la siualor ? Gens de romans picarescs

haurian la sabor

de

sas

aventuras.

davant l'èime

illuminât coma d'una revelacion, des
de sos primiers assaigs se mòstra sens

pariers.
Regrèti de

haver notât las ra¬
contes que me fazia
d'aquel sojorn a
Nàpoli e de la vida estranha que hi
no

menava, mas me

ticularment curios

rememori

ne

un

par-

:

Tirassàvi amb ieu
me di¬
zia
un mendicant
qu'èra mut e
qu'anava vestit de sacas, ne havièu fa
«

—

—

—

cazer

de

son

arma...

una

miracla venià

produrre ; e, supersticios coma
bon napolitan s'enfugis en fazènt
se

tôt

de sinhes de crotz frenetics.
Mon mendicant, pèr fin d'apietozir
la gènts s'èra tant bèn acostumat a
faire lo mut que n'havià perdut l'uzat-

de la paraula. Calguèt aquel orbàli faire récobrar ».

ge

ri pèr

III
Son òbra violenta

e

dolenta,

pauc

agrababla al vulgàri,

restara com un
formidable document de l'umana mi-

zeria. Nos desvè.la

una ama

tormen-

energic e brutau
que no pòt se developar damb tota sa
verdor, e que resta volontariment estada,

un

tempérament

condut, rebele als sofismes

e

a

las

complicacions de la vida sociala. Se
no era estât un artiste d'engenh, l'a societat hauria comtat

un

révoltât de

mai.

E, d'alhor, révoltât, ho foguèt, el
podent menar una existensa quêta

que

pichot borges, preferèt — tal un
Iop dins sa cauna — restar dins sop
vilage arroinat, aguent per companhes
que los barrolaires, los mendicants, lo

de

rebut de la civilizacion.

vu-

d'expre-

que

lo mai
prefondament, pr amòr
foguèt la darrera ves que lo ve¬

mòu
que

guèri
descorat

un

trobar,

jorn ven me

era

:

V erament, de
mis, mon òbra
gaieza... compreni qu'aluenha
lo comprador... Hai
agut tòrt de no
gravar
encara
d'escenas alegras...
Vòli assajar... de
mesquins jogant
d una muzica...
Pensatz, compaire,
que poirai trobar aici d'estruments tots
cabossais per mos modèles ?»
«

es

sens

—

Ren de mai eizat » li
respòndi.
E tant Ièu partem
pèr anar tafurar
encò dels bric-à-bras e dels
estrassaires. Tre la
primiera
n

botiga,

via

en

Santa-Barba, trobem un tambor
bassat, un cornet à piston rovigat,

cre-

una

Pau Blanc sort de sa po¬
cabedel de ficèla, estaca aquel

comamuza.

cha

un

lot d estruments descomunals

sobre l'esquina. Un

carga

lunh lo lòt

aumenta

s

e

los

se

pauc

mai

d'un trombone

fendasclat, d'un triangle

et d'un capel
chinés.
Faziam tots dos pron crotesca figu¬
ra, la mainada agorrinida nos
seguissia. Atal montenam
cap à la plasa

de-z-Ais, P. Blanc cobeitos de requartier del Templé, (amoio¬
nament de barracas, caitivier e mesquinia sadès abafats). Adonc anaviam,
cap à-n-aquela ladrarier, cora, sobtadament, una paura vielha lagremejanta

bandor,

pr'aqu'èra célébré dins Nàpoli, laissà

:

lo patetic e l'intense.
Un jorn — es lo record
que m'es-

mer

bandisènt davant lo fuziéu. Le
dor que conoissia lo paure mut
mòr

dotansa li venia

delet d amies pauzavan com'un
vol sobre sa volontat aturada

vèire lo

caça¬

una

solaneza, la tristor de veire son òbra
tànt pauc prezada en fòras
d'un ro-

modèl, me seguisia de pertot, èra
postulos, bavolios, èra bèl cForribletat.
Un jorn a Torre-del-Greco lo fazièu
pauzar drech al canton d'un pònt en
roïna : mèntre que pintàvi
passa doas
filhas que s'aplantan, e, bordelieras,
me parlan
amb ardidesa. Ièu, tôt a
mon estùdi no
respòndi brandant lo
cap d'un aire atediat. Las doas filhas
s'enanèran, grevadas, m'escupissènt
d enjurias. E las veguèri de l'altra
part del pònt parlar en me mostrant
a un
caçador que, lo fusiéu sus l'es¬
pala venià vers ièu. Com havian fa
las doas filhas lo caçador s'aplantà,
me parla amb descorteza. Ièu,
despacientat, me reviri, I'agànti pel pechs e
lo màndi rodelar dejos lo pont. El enfuronit me mira : « Ahont vos que tiri,
me crida, al
cap o al còr? ». Mas...
espantament. Io mut, mon mendie
mut que anc haviéu auzit
parlar, se
bota a orlar, a bramar socors en se
mon

fort als exercices fizics,

bardejèt son
temps d'estùdis en aventuras innumerablas. E cora son amie lo pintor Regnault partiguèt pèr l'Itàli, el egalment partiguèt.
En Itàli, la mema vida gastadora
recomencèt, vida ufanoza, vida d'es-

e

prodigios d'aquels dessenhs li conse¬
illa de s'afanar a la
gravadura : —
«
Fai donc d'aigas-fòrt, que hi dis,
as açò dins la
sang ». E Pau Blanc

Gran, bel àme, extraordinariament

del

La
a

de botas vuetras la carrieretas brenuetx,

vilatge.
prima vegada
Sant Julian, era

cosas

—

mons

E sempre

panhs

BERNARD

De vegadas,
sa

tança davans nos-aus :
« Ah !
Moussiou Blanc ! Moussiou Blanc ! »
no avia cessa de cridar amb emocion.
P. Blanc estonat la desviza, pioi, tôt
d'una la pren à bras-de-corps, la soleva com una pluma e la potona sobre
las gautas : Era una femna qu'havia
se

—

cor.oguda à Napoli,

!i havia un trend'ans. E, però, quantas du¬

tenau

quanta

rions,

jargon

mita napolitan,
Postal,

venetz à

la

gauj !

Venetz ! dizia la vielha

«

—

veiretz,

e

ma

los

mita

en

un

francés,

filha es maridada,
enfants... »

—

Anem ! » diguèt P. Blanc.
E intreniam dins una bòria leproza,
d'enfants nutz, la mizeria dins tota
o

son

tamben, la gaieza, la
sòrtade febbre alegoranta

orror; mas,
una

intradas ambé l'artiste, era trans¬
figurât, lo regardavi ambe amiracion :
aquel gigant semblava comunicar la
santat a-n-aquela umanitat rachitica.
E lo bònur per el, lo bonur inèsperat
de reviure sas recordansas de Napoli,
eran

bêlas

oras d'inchalhensa.
Mira ! Mira ! me cridava, com
acò's bel !... Nèsci« nèsci que iéu èri
de boscar d'estruments de muzica pèr
faire pauzar... La vida, però, la vida
sas

—

«

tôt, la veici !...
los enfants sobre

E fazia

avans

»

tar

sos

sau-

genhols,

e

aquel dintre de mendicants n'èra tremudat. Un raig de solelh esquilhava
de l'estra branhant d'esplendor la jova
napoletana qu'alachava lo caga-nis.
En veritat
«

era

un

tableu

esmovent.

Qu'aco's bel ! qu'aco's bel !

dizia P. Blanc

se

» re-

virant devers iéu

e

derrompènt las janglarias de las fem¬
nas inalassablas sobre lo
passât, sobre
sa vida en Italia, aguent de miradas
d'adoracion per l'artiste que se clinava vers elas, que
parlava com elas,
li

vessava un baume dins lo cor.
E partigueriam leissant als enfants
los estruments de muzica.
Son mestier, com gravador, era sens
e

complicacions

e

d'una semplicetat pri{Seguira pagina 8)

�'

TP ^

8

Ciencies

L.es

Bren

sobre.

emeses

patogenia

La

de la malaltia de Paget), son refusades com a causa cancerosa pel ma¬
teix autor que les descrivi i per Wickam que havia recolzat
la mateixa

í SAUTS

Amell

A.

noves

perm

«Eei Cancer
pel

la neoplàsia i de naturaj
simplement saprofîtica, que en el més

extremó? dels casos actua com a causa
irritativa.
Les coccidies de Darier (psoros-

téories

principal»

les

de

pertorbades en llur funció
trició prenen lentament 7

perposais a

resum

Metschnikoff
amb Adamkiewiscz cregeren, aixi ma¬
teix, en una coccidia productora dels
Soudakevisck

teoria;

Parallelament

les

a

multiples inves¬

tigations cliniques i expérimentais que
es realjtzen en recerca del remei de
la malura cancerosa, es fa també una
altra labor constant la quai tempta de
saber la causa pnmitiva d'aquesta in¬
exorable lesió orgànica. En ralitat es
pot dir que en el fons, aquets dos or¬
dres d'investigacions es fonen en un
sol i unie objectiu, puix que, tant com
més ben coneguda sigui la causa amb
millor i més bon résultat podran ésser

les experimentacions encaminades a anihilar-la. Un parèntesi gran
resta, doncs, encara obert en el curs
dels estudis que es fan sobre el can¬
cer; i en tant que no se'l pugui clou¬
te contenint en el seu si l'explicació
etiològica fonamental de la malaltia,
tôt allô que es faci per a la seva terapèutica curativà restarà basat, només, sobre una experimentació més o
menys dilatada, perô no sobre una ben
íonamentada hipôtesi. Es tractarà si
d'unes explicacions a les quais haurà
menât l'experiència clinica d'una ma¬
riera
empírica, o sigui, de Testât de
coses que és, a fi de comptes, Testât
empreses

actual dels coneixements cientifics del
cancer.

breu

les
nombroses investigacions i teories a
que ha donat lloc la recerca de l'origen cancerós, és feina reaiment ingrata
per la quantitat enorme d'orientacions
Resumiz

en

un

esquema

i de Ireballs realitzats entorn

seu.

L'es-

forç huma esmerçat per a redemir-se
d'aquesta nafra cruenta ha estât i és
immens. Ça i enllà, dels fogars dels
Laboratoris i de les Académies

geixen guspires

multiples

sor-

amb les

UN ESCRINCELAIRE
ORIGINAL
per

Valéri BERNARD
(Seguida)

dissia per grands plans d'ombra, sos
entalhs eran prefons, brutaus, donant
de negres espes. Totas sas qualitats
rezidavan dins lo dessin expressiu e
dins lo gèst. Es en acô que s'afraira
amb los grands mèstres e qu'es inimi¬

table. Ren dins el de fictiu, d'apretat,
de penos, tôt es franc, d'un primier

giscle,

Sas

expressiu.

esprovas,

las ti-

el-meme sobre una vielha prensa
mitiva. Es que tard e damb mos conselhs qu'assajèt Taqua-tinta. Procé¬
dé bosc; n'hi ha obre de papers de

rava

tota mena,

ton,
car,

n'hi

pero sempre

fort

rompre

tirage

Aquelas

esprovas son

devendran de mai

raras,

P.

carsas.

partit de

sa

monde,

e

perfèt.

un

lo coire.

men

d'un

car¬

brau, li arribava de
rolèus e de laminzr casi-

com

sos

sobre de

na me me

en

mai

es-

Blanc sachèt jamai tirar

producion,

mesprezava

li arribava de donar

obras als mendies

sos

modèles. Es

lo
sas
co-

negut que de rar curios, aquels possedisson dos, très, de sos aigas-fort,
com

una

mai à

pléta.

originalitat

e no penseran

ja¬

formar una coleccion com¬
rebutats qu'eran del réalisme

ne

de l'artiste. Una obra tala,
als especimens qu'hauran estât

trop crus

gràci
servais,

rendra

testimoni

de

son en-

genh dins l'Art de 1 agravadura.

inteMigènd'esolarii

quais Tenginy d'algunes

prjvilegiades tempta
l'impenetrable misteri cancerogen. La llum, perô,
dura només

càncer.

breus moments i tornem a trobar-nos
en la fosca més densa i caôtica. Min-

han

cies
del

tôt

els résultats obtinguts si

son

sos

se'ls

amb la tasca intensa acomplerta; cert que, com a derivatiu de
les investigacions, l'estudi i el cocompara

neixement de la

patologia cellular ha

progressât énormément, la quai cosa
ens ha acostat a la solucjó del problema. Perô la discussió entre parassitis-

parassitistes continua encara
i aixô demostra la incertesa dels résul¬

tes i

no

obtinguts.
Histolôgicament el

tats

tes

les

seves

és, en toformes multiples, consticancer

la hiperplasia proliferativa desordenada [ indefinida d'un teixit dé¬
terminât, més ben dit, d'una mena determinada de cellules que, en raô d'a¬
questa aotivitat, resta transformada en
un tipus nou d'elles anomenada neoplàsica. Aixô fou ja estatuït en el mo¬
ment que el microscopi
permeté de
tuït per

veure

la conformació

i

histo-

estructura

lôgica de les neoplàsies. El grau de
sordre orgànic, d'atipisme, estarà, en
la majoria dels casos, en proporció directa amb la malignitat del tumor, fo¬
ra d'aquelles
altres vegad.es en les,
quais pugui actuar patolôgicament per
raô del seu Tamanyi produir la compressió d'ôrgans essencialment vitals.
Ara bé : quina és la causa primitiva
d'aquest desordre orgànic; quin és

produeix

l'estîmul que

en

la ceMula el

desenvolupament i l'exageració
portada al més ait grau de la seva activitaî proliferativa. Per ventura és un
gèrmen microscopic el que produeix,
en les cellules del teixit en el quai
es situa, aquest estimul ? O bé, és la
mateixa cellula que, sota l'acció d'un
ambient o una altra causa qualsevulla
que modifica les seves condicions vi¬
seu

tals, transforma també la seva activitat ordenada en una altra de comple-

allunyada de la seva funció
normal, que la converteix aleshores en
un véritable paràssit nociu a l'organis¬
me del quai forma part ? Heu-vos aci
el que ha originat els dos grand grups
de teories explicatives de l'etiologia
tarnent

del càncer : les teories parassitàries i
les teories cellulars.

ja abans de la descorberta del microcopi el càncer era considérât com
a produit
per un paràssit, àdhuc tingut
ell

mateix

sit,

opinió

i

en

que

totalitat
potser

paràs¬

com un

h valgué la de-

nominació de càncer amb què sempre
se

l'ha désignât. A partir de

la des-

coberta dels microorganismes patôgens
les recerques s'ensaminaren vers la
determinació del gèrmen cancerogen

especific

que,

ultra ésser trobat

en

les

lésions conceroses, pogués produir per
inoculacions als animais,'lésions histo-

logicament anàlogues. Schemlen descrivi I'any 1887 com a productores del
càncer unes bactéries especial ; Koubassof (1890) un altre gèrmen de natura també bacteriana; i Doyen, l'any
1910, el

neojormans.
Aquests gèrmens, perô, trobats només
seu

microccus

en les exulceracions i centres necrôtics
de les neoplàsies, son considérais ac-

i en llur nugradualmentproprietats de vitalitat i prolifi-

tualment, per la majoria d'autors, com
a éléments d'infecció
secundària su¬

D'altres paràssits

i

de diversa natura

assenyalats com a gèrmens
cancerogens :
micetozoos (Pfeiffer,
Woronin, Behla, etc) ; spiroquetes
estât

citat,

i

nisime

tendeixen a isolar-se de l'orgael quai sofrejxen sense bene-

en

ficiar-se 'n gens. »
A tais teories s'oposà

la dels restes
embrioriàris de Cohnheim la quai su-

les neoplàsies produïdes per la
proliferació de grups de cellules supernumeràries de tipus embrionari,
que
posa

resten

els teixits adults per
del desenvolupament

en

anomalia

una
em¬

brionari. Aquesta teoria ha estât reformada per Ribbert el quai suposa que
les neoplàsies epîfelials son produïdes'
a

dels

expenses

fragments d'epitelis

(Borrel, Gaylord i Calkins); blastomicets, saccaromyces, neojormans i, dar-

trossejats per la proliferació del conjuntiu. Si generalitzem, doncs,. aques¬
ta teoria, tindrem
que, sempre
que
per una causa qualsevulla un grup de

el mucor racemosus d'Otto
Schmidt, al quai hom concedeix en¬

ja sia durant la vida embrionària

bel-ligerància, i que atribueix la
proprietat cancerògena a la coalligació d'aquest element végétal amb un

la vida extra-uterina, les tais cellulesesdevindran susceptibles de forma per

proliferació

desconegu-

Més modernament, els conceptes
de Cohnheim i Ribbert han estât ei-

Fibiger ha descrit la spiròptera nepplàstica (Nematode) amb la quai pro¬
dueix a la rata, un véritable carcinoma gàstric; perô les metàstasis ja no
contenen el paràssit.

xamplats considérablement per Warburg en la seva nveritissirr.a labor sobre

rerament,

cara

seva

agent
da.

especific de

natura

Peyton-Rous ha produit en les gallines un sàrcoma expérimental, inoculant-los els productes de trituració i filtració, amb filtre de Berckefeld, d'una

neoplàsia sarcomatosa procèdent d'una
altra gallina. Aquest fet donà lloc a
l'emlssió de la teoria del càncer filtrable. Roux i Borrel ja havien insistit

possibilitat, el darrer
aquests gèrmens in¬
visibles podien, ésser inoculats pels paràssits (nematod.es,
demôdex, cistircercs, etc.) humans. D'aquesta guisa
restarien explicades les produccions de
neoplàsies per les coccidies, els spiroptera, etc (càncer gàstric de Fibiger)

sobre aquesta

perquè creia

que

Finalment i més rrodernament, Gye i
Barnard troben i àdhuc microfotografien un virus filtrable, al quai ell s as-

senyalen com la causa universal dels
néoplasmes. Aquest virus mor amb
una breu exposició als vapors del clo- ,
roform. La incertesa d'aquesta i.nut:litzacio als vapors del cloroform. La
incertesa d'aquesta inutilització del vi¬
rus pel cloroform, i els nombrosos ré¬
sultats contradictoris obtinguts per al¬
tres autors (Harking, S'chamberg, Cutler, Ewing i Mueller) confirmen en els
résultats de Gye una manca de base
sôlida per a ésser acceptats

totalment.

Cap de les teories parassitàries no
explica, perô, el ,per què la proliféració afecta de bell antuvi un sol grup
de cellules. En alguns casos aquesta

especificitat cellular és tan
àdhuc en la imèdul-la ôssia,
de donar lloc a una gran
d'elements,

es

évident

que

susceptible
variabilitat
poden produir plasmo-

citomes constituas

exclusivament per

tïpics plasmazellen. Aquesta manca
d'explicació és la que iha donat lloq
i la que informa encara, la base de les
teories cellulars.

Wirchow l'honor d'had'iniciar la teoria
irritativa, la quai recolza, principalment, en l'observació dels fets clinics
per la producció freqiient de néoplas¬
Correspon

ver

mes

a

estât el primer

en

els llocs

sotmesos a una

ció continuada de

mena

irrita-

qualsevulla.

Menetrier recolli la teoria de la îrritació en la seva de la selecció cellular

patològica,-

segons

la quai

«

les cellu¬

les que vegeten i es reprodueixen en
condicions normals en el si dels teixits
amb inflamació crònica o heteròpics i

separades de llurs conexions naturals,

cellules resti aïllat i fora de llur lloc,

una

o en

neoplàsia.

l'estudi del métabolisme hidrocarbonat de les cellules neoplàsiques, que h
ha permés de fonamentar sôlidament
la seva teoria asjiclica del càncer. Se¬

autor, la cellula embrionà¬
ria i les cellules neoplàsiques, tindrien
una aciivitat glucolitica cornu' en un
med: aerobi o anaerobi. Aquesta glucolisi consisleix en una degradació de
la gluccsa en dues mollecules d'àcid
làctic. Doncs, la cellula cancerosa no
gons aquest

respira smó

que

glucoliiza

sense pren¬

dre oxîgen nj desprendre anhídríd carbônic. Basat en aquest fet Warburg
afirma que la neoplàsia es produeix en
un m-edi tissuilar asfictic,
per la mort
de la majoria de les cellules que com¬

la proliferació d'aquelles què,
llur tipus més embrionari, son capaces de glucolitzar-se en el medi an¬
aerobi en el quai es troben.
Les experièneies de Warburg sobre
l'activitat glucolitica del càncer i dels
teixits embrionaris,
han estât plenarrent confirmades per nombrosos au-tors. Perô les seves conceptions no expliquen la producció die neoplàsies
amb el quilrà (Yamagiwa i ltchiakawa) àcids forts (Smith) i d'altres subs-

porta
per

tàncies.
Par ailel a a les teories de Wirchow
Cohnheim, von Hansemann ha emès

i

la

de

Yanapllsia, donant a aquest
significai de pèrdua més o me¬
nys intensa de la capacitat de diferenciació en les cellules neoplàsiques,
seva

mot

el

que

conserven,

en

canvi, la fertilitat
quai co¬

d'una cellula embrionària. La
sa,

perô,

no

explica

Klebs suposa que

res.

l'estimul neoplà-

sic es produiria per la fusió (a guisa
de fecundació) d'un leucocit amb la
cellula que forma la neoplàsia. Si bé
es

cert,

perô, que hi ha molts leuco--

citis inclosos

en

les cellules

neoplàsi¬

'ha estât vista mai cap vérita¬
ble fusió nuclear ; per la quai cosa
Menetrier creu, que la p.clusió es verifica, només, per un procès fagocita-

ques, no

ri.

Hallion creu que l'origen de la neo¬
plàsia (i amb ell ho suposen Moore,
Walker i d'altres) està en la fusió de
dues cellules somàtiques; i emet là'
teoria karïogàmica. Si hom es recolza,
perô, només, en les imatges histolôgiques de suposada unió nuclear, cal
pensar que aquelles podrien ésser, un in¬
carnent figures d'amitosi.

(Seguida,

pag,

9).

�PANORAMA

DES

CONTES

VIVAROIS, par Xavier Vallat.
(Au Pigeonnier, Saint-Félicienen-Vivarais. A Paris-, Maison du Li¬
vre Français, 4, rue Félibien.)

L.

,

d'

Alibert,
OC

«

qu'il ait suivi Messaia
et

Orient,

en

tique. J'éprouve un plaisir sans bor¬
quand je rencontre un livre occitan

se

nête

une

Livre I

principe du moin¬

qui veulent

principes

sur des

les

tous

dialectes.

communs

Il

graphie unifiée qu'en une graphie
phonétique qui, soit vraiment, phonéti¬
que. qui rende strictement la pronon¬
ciation. Au risque de déplaire à bon
nombre de félibres, cm est bien obligé
de constater que de nombreux livres
qui se présentent sous une apparence
phonétique, que des principes graphi¬
une

de l'Escolo Occitana. Ainsi sont

ques

induits

en

erreur

qui cherchent

ceux

à savoir comment se prononce un dia¬
lecte d'oc et le jugent d'après une gra¬

phie faussement phonétique.
Mais
revenons any
&lt;•
Contes
rois'

Ces trois récits

».

Porodis

au

».

«

«

:

Viva-

Un moriacsge

La'Ieso de la Trèvo

précède
sième

Une

les

n'est

traduction

deux

En

qui
M.

premiers. Le troi¬
Le thème en

pas traduit.

spirituelle préface. M. Vallat,
suivi, à Toulouse, lès cours de

une

a

-T.

Amrlade.

m

variations
terre

«

française

indiqué.

est

dialectales
de transition ».

ne

du

•

Vivarais

Espérons qu'il
et

qu'il nous

ne s'en tiendra pas là
donnera une gerbe 1 lus

ample moissonnée dans le folklore du

Vivarais. Il nous la doit.
De curieux bois dessinés et gravés
par Jean Chièze, ajoutent un charme
de

plus à cette élégante plaquette.
SET ELECIOS D'ALBI

TIBUL, VILENGODOUCIA, per
Paul Alibert (Estampario Berthoumieu, 39, carrfèro Riquet, Toulouso).
EN

RADOS

Le

cant e a môure les membres emperits segoun uno cadencio coumpassado. Bacus dounétal pagés ablasi-

gat per un gros trabal d'acampa la
tristesso de soun pièch ; Bacus porto
le repaus as mourtals malcourats,
en
despièit del bruch que ménoun
lours cambos trucados per de duros
enfendos...

»

(l'église hantée), « Lo Pache emme lo
Dieblesso »
(Le Pacte avec la dia¬
blesse). sont bien contés. Ils sont écrits
en
une
bonne langue populaire crue
l'auteur s'est
efforcé
de
reproduire
exactement.

:

premiè, Ousiris, d'uno ma endustrido, farguet l'araire e bouleguet amb la relho la terro galgo ;
le premiè liurèt as garaits encaro
cruses les semens e culhiguèt d'albres descouneguts. Es el qu'aprenguèt a estaca la vinho brouesco as
paissels, a ne coupa la verdo ramo
amb la poudo talhanto ; es an el, le
premiè que le rasim madur, sounsii
jous de pès rustes, dounèt soun chue
goustous ; aquelo liquou ensentèt a
plega la voutz a las moudulacius del
«

pas

tessiture et de forme. Du rêve et de
1 humour, du rire et ./des larmes,
de la tendresse et parfois un brin

d'aimable

perversité, bref toute îa

gamme des sentiments et des sensa¬

tions.

enrobée
style précis et coquet, où le
bon goût classique et les audaces du
modernisme s'allient harmonieuse¬
Et

cette

dans

riche

substance

un

ment comme

dant toutes les œuvres

qui ont déjà établi la solide réputa¬
tion d'Henry Noell comme roman¬
cier, poète et critique littéraire.
D.

F.

»

Cette

traduction, avait paru dans
Terro d'Oc. Alibef-t n'avait pas en¬
core

adopté les principes graphiquès

l'Escola Occitana. Comme tous
ceux qui écrivent en langue d'oc et
étudient l'œuvre de régénération des
dialectes occitans qui reste à termi¬
ner, Alibert a compris qu'on ne peut
s'arrêter à mi-chemin. Une fois la
tâche entamée, il faut aller jusqu'au
bout de l'évolution graphique.
de

J.-P.

Régis.

Henry Noell : BARIOLAGES. — Pa¬
ns (IXe). Editions Occitania, 6, pas
?age Verdeauu Prix : 12 fr.
Ce sont de véritables romans que
les nouvelles de ce recueil élégam¬
ment « bariolé », romans pleins de
couleur et de vie, dont une compo¬
sition habile et serrée a réduit les

Revue des

BREU RESUM DE LES
PRICIPALS TEORIES EMESES
SOBRE LA PATOGEN1A
DEL CANCER
Pel Dr. A. Amell i SANS

SOYONS REGIONALISTES !
ce titre, voici la belle profession de
foi régionaliste que notre distingué confrère,
M. Urbain Sarret, lance dans h dernier nu¬
Sous

méro du

JOURNAL DE L'AUTOMOBI¬

LE CLUB DU MIDI:

l'on

que

a

Mettre

adopté.
évidence l'histoire, les arts lo¬

en

passé de gloire, des sites pitto¬
panoramas
enchanteurs, etc.
Tout cela est louable, Tout cela est bien.
tout

caux,

un

des

resques,

C'est incomplet.
Etre régionalisme,

dans toute l'acception
du terme, c'est aussi s'efforcer avec passion,
de favoriser ou de participer à la prospérité

générale de la région.
Cet aspect du régionalisme semblera peutêtre, aux poètes et lettrés, revêtir une ferme
quelque peu prosaïque, mais qu'ils réflé-chissent : un régionalisme vivant ne peut
s'exercer sur des ruines.
U.n mouvement régionaliste puissant sup¬

sinon

pose,

colla¬

entente, du moins une

une

boration tacite

les lettrés

entre

les

et

mar¬

chands.
Ce

mouvement

qu'en procédant

ne

au

s'amplifier,
préalable à l'éducation
peiit vivre,

des habitants.
Il faut donc leur faire connaître
cier

et

appré¬

qui a embelli le passé, tout ce
qui honore le présent, et cultiver avec soin
et persévérance le sentiment de la solidarité.
tout

ce

Et cette solidarité doit s'exercer même
dans les « affaires ».
La prospérité d'une région rejaillit inéluc¬
tablement un jour ou l'autre sur l'ensemble
de

occupants.

ses

Je m'excuse de cet exemple, mais 11 est
d'en produire un. A qualité égale,
prix égal, une étoffe, un chapeau, une au¬

attrait.

à

Evoquant tour à tour la Grèce an¬
tique et ses courtisanes, le temps des

ou

els

darrerament, ha obtingut
gallines, inoculant-les
productes de fìltració, amb els fil¬
les

de Berckefeld, de trituracions de
cellules normals en determinades contres

dicions.

importants,

desprèn que posavui, una série de fets
es

seïm, avui per
fonamentals irréfutables. Heu-los aci.
1er. Hi ha tota una série d'agents ir¬
ritants

produir
Son

d'ordres diversos

capaços

experimentalment el

de

cancer.

:

Végétais : Bacillus tumejaciens, de
E. Smith (Càncer dels végétais).
Muçor racemosus, d'Otto Scmidt
(Sarcoma de les rates).
Animais : Spiròptera neoplàsiica de
Fibiger (Carcinoma gàstric).
Fîsics : Raigs X. Marie Clunet i La
Pointe

It-

—

la seva virulència després de
de 300 d^es de dessecació.
Ultra aquesl fet la transplantació
del càncer ha estât feta sempre a ba¬
se de cellules vives.

Les experièneies de Mur¬
phy qui, partint també de cellules nor¬
mals, produeix el sarcoma de la galli3ç.

—

na.

De totes aquestes teories emeses a
base de fets expérimentais mes o rnenys

i

mes

Murphy,

sarcomes en

Quitrà. Yamagiwa

chiakawa. Indol i escatol. Stoeber i
Wacker. Acids forts. Smith. Anhidrid arseniós. Carre.!. Roig escariata
Fischer, etc.
2on.
El fet del sarcoma filtrable de Fujinami i de Peyton-Rous que

Els cultius de cellules sarcomatoses de Carrel, Fischer i Policard,
identificades per aquest darrer com a
4t.

—

macrcfags malalts.
5è.
La influèneia dels Raigs X
en l'evolució dels tumors.
La discussip però, continua. I mentre d'una part, com molts dels treballs
—

de l'any darrer ho
les
noves teories
parassitàries, de 1 altra
gran nombre d'autors sostenen les teo¬
ries cellulars, de guisa principal les
que afecten les alteracions del méta¬
bolisme i la fisio-quimica cellular amb
Warburg per un cantó i l'escola de
Rockefeller per l'altre.
publicats

en

el

curs

demostren, hom reforça les velles i

La dama d'Elx. En lorn

tomobile doivent s'acheter dans

votre

chef-lieu, plutôt qu'à Paris

au

—

un

a

Poemes,

libre, p.
Enric

p.

La Paraula Cristiana
(juillet). Santa
Joana 'Arc, angel de la pau, p. Jean Plattard.
Les grands expansions del monaquisme en la vida secular, p. Pere M. Bordoy-Torrents. — La confraria del Sanlissim
Sagrament a Vinça del Confient, p. M.
Jampy. — Anem a un nou Concordat, p.
—

Victor Bucaile.

Etre régionaliste n'est pas seulement le
fait de célébrer avec plus ou moins de ly¬
risme le pays natal, celui que l'on habite ou
«

ou

ville

ail¬

L Eveil

catalan (27 juillet), Sonet pur,
Pere Guilanga.
Le Feu ijuin). Beau numéro consacré à
Pierre Puget, sa vie et son œuvre, p. André
Bromberger.

p.

Les Tablettes d'Avignon

et

Pro¬

de

(27 juillet), numéro spécial cohsacré
au théâtre antique
d'Orange.
marsyas (juillet), Choses lues, p. SullyAndré Peyre.

vence

Lo Gai Saber (juillet-août), compte ren¬
du de la grande fête des « Grilhs del Lauragues »,

Castelnaudary.

à

CACALACA

(20 juillet), Lou poueto mar¬
ques de la Faro e las Cevenos alesencos,
p. Jan Castagno.
La

Magalouna (15 juillet).

campano de

Crounica de la

Campana,

L'AlauzA

d'AuVERNHA

p.

l'Escoutaire.

(juillet - août),
Programme des fêtes félibréennes de Brassac.
Chanson d'una Pocha-traucada, p.
J. Galéry. Sia Fidela, p. B. Vidal.
—

La Renaissance Provinciale (juin-juil¬
let), Auguste Langeron, p. Armand Got.
Pages inédites d'Auguste Langeron.

—

BrEIZ Atao

Cornoua'dle,
La

p.

(28 juillet). Les reines de
Olier Mordrel.
Lanterne

nouvelle

(juillet-septem¬

bre). Les contradictions d'André Gide,

p.

René de Planhol.
Revue

l'Amérique latine (1er acût).
Cuenca, p. Gonzalo Zaldum'— L'Argentine au travail, p.
JeanEchagiie. — Vers un théâtre hispanoaméricain, p. Georges Pillement. — Une
exposition d'art guarany, p. Raymond Cogniat.

Mon
bide.
Paul

de

retour à

de persuasion.
Enfin, le régionalisme n'entraîne néces¬
sairement pas au séparatisme. Il a cette su¬
périorité de pouvoir se développer dans le

La Vie Mondiale (mai-juin). Visite à
Hadj Hamou, l'auteur de « Zohra », p. A.
de Badajoz.
La Nouvelle Revue Française (1er
août). Note sur la Réaction, p. Julien Benda.
Zig-Zag, p. Marc Bernard. — Sémélé, p. François-Paul Alibert. — Bucéphale, p. Frantz Kafka. — Un de Baumugnes (roman), p. Jean Giono.
—
Propos
d'Alain.
Réflexions, par Albert Thi-

cadre de ,1a nation.

haudeb.

L'argent dépensé dans le commerce lccal
circulera sans arrêt et ne s'expatriera pas.
Les « affaires » les entreprises régionales
ne sont pas
toujours encouragées, protégées
ii le faudrait, mais ceci est

comme

une ques¬

tion de temps et

conserva

(Seguida)

—

Duran.

REVUE DE LA PRESSE

bon

:

El MaïI (7 août) Unamuno i la tragedia
del mon modem, p. J. Caries Cardo. (8
août), L EsdeVenidor d Europa, p. Ignatz
Seipel, ex-cancelier d'Austria (10 août). La
critica necessaria, p. J. M. Junoy.
Taula de lletres valencianes (juillet),
Art popular, p. Caballero i Munoz.
Asteriscos poblatanse i ciuladans, p. Caries
Salvador.
Punlacions, p. Thous Llcrens.

Juli Just Gimeno.

Périodiques

proportions sans rien enlever à leur

Quimics

Versals, p. Joaquim Pellicena.
La PubliCITAD (1er août). Les vies del
dret, p. Nieolau d'Olwer. 2 août), El gos
de! Doctor Gircna, p. J. M. de
Sagarra.
(7 août). Crisi del caracter, de qui? p. Car¬
ies Capdevila.

—

leurs.

LES CIENCIES

août). Crisi del llibre o Crisi del caracler?
p. J. Estelrich (10 août). Els corrents uni-

—

M. Max, Ponchont. Sa
languedocienne est fidèle.
Elle est écrite dans une langue sa¬
vante et riche.
Un (fragment per¬
mettra d'en juger. Voici un éloge du
vin tiré de la septième élégie du

est d'ailleurs
plus facile d'écrire un texte occitan en
à.

l'amour est tout

version

faire lire un texte occitan hors de chez
eux sont forcés de l'écrire en une gra¬

phie basée

parle Horace. Il
devenir nouveau

traduit par

rares sont ceux qui veulent
texte ocitan écrit en graphie
ceux

la

L. Alibert a suivi le texte de la
collection Guillaume Budé, établi et

effort,

à leur dialecte. Aussi

déteste

Précieuses et la tragédie napoléo¬
nienne, enfin divers milieux de notre
époque si tourmentée, le livre d'Hen¬
ry Noell est également très varié de

qu'il désire.

ce

prendre. Et je crains fort qu'en dehors
des spécialistes peu de gens se don¬
nent cette peine.
un

aisance dont
soucie peu de

riche. Se consacrer à

graphie strictement pho¬
nétique. Il est très difficile d'écrire un
texte
d'oc
phonétiquement en em¬
ployant les caractères en usage pour
le français. La phonétique s'est per¬
fectionnée. Il existe des signes inter¬
nationaux qui permettent tontes les no¬
tations phonétiques possibles dans tou¬
tes les langues. Mais il faut les ap¬

lire

Aquitaine

plus la fortune de ses pa¬
rents, il sait se contenter de l'hon¬

nes

phonétique quand il n'appartient

Tibulle

en

guerre. A. la gloire, à l'ambition, il
préfère l'amour et la vie paisible.
&lt;S'il n'a

En vertu du même

lecteurs

les

»

l'émotion s'unissent souvent, Tibulle
a chanté l'amour et la vie simple.
On sait que sa vie fut brève. Bien

Félicien est en V'ivarais.
M. Xavier Valiat s'est diverti à écrire
trois contes populaires en langue d'oc.
Ces récits mettront en joie folldoristes
et linguistes. Leur graphie est phoné¬

dre

dont

apprécient l'érudition, a
traduit en occitan sept
élégies de
Tibutie. Dans ces poèmes où l'art %

Dans la précieuse collection du « Pi¬
geonnier », M. Xavier Vallai, député
de l'Ardèche, a publié des « Contes Vivarois ». Nul volume ne convient mieux
à cette collection, puisque le Pigeon¬
nier est à Saint-Félicien et que Saint-

noie dans

LIVRES

Il

ne

s'accommode évidemment

pas avec

l'adage latin trop exclusif : uni bene, ibi
: « La patrie est là où l'on se trouve

palria

bien ».
Au contraire, le

régionalisme se réclame
passé, le fait sien, le célèbre même avec

du

exaltation.

Je ne sais quelles fibres nous lient au sol
natal, mais ce que ie sais bien c'est qu'elles
sont vivaces. Comme de nombreux Français,
j'ai longtemps vécu au-delà des mers et tou¬
jours le souvenir de mon petit pays hanta
mes

rêveries.

Quelle qu'en
la plus belle.
ardeur à sa prospérité, à

Aimons donc notre région.
soit la latitude, c'est toujours

Travaillons
sa

avec

renommée.

Soyons régionalistes !

»

régionalisme d'académie est un régiona¬
régionalisme de
marchands est sans âme. Un régionalisme à
la fois spirituel et matériel — le nôtre, Ur¬
bain Sarret, le nôtre — voilà le seul régio¬
Un

lisme de Vieilles barbes. Un

nalisme d'avenir.
La Veu
unis

de

Mercure de France (Ier août). L'indé¬
pendance américaine el l'Amiral de Grasse,
p. Philippe-R. Ditlon.
—
La Crise du
français dans l'Administration française, p.
André Moufflet.
Poèmes, p. Fernand
Romanet.
Les trois phases de l'expé¬
rience, p. Jules de Gaultier. — Rossini el
ses œuvres en France,
p.
J.-G. Prod'—

—

homme.
vale russe,

—

six

Etudes

sur

la littérature médié¬

N. Brianchaninov. — Amour
cylindres (roman), p. Adolphe Falgaip.

rolle.
Le

Monde

table

aspect

Bourguès.

—

Nouveau (Juillet). Le véri¬
du plan Young, p. Lucien
Charles Péguy, p. A. Mille-

rand, ancien président de

Virgiliennes,

p.

la

Républ

que.

Louis-Charles Baudouin.

CHANTECLER

(20 juillet). Vie, mort el
Souday, p. Jean GandreyRety. La Comédie française à Barcelone.
(27 juillet). En Avignon, p. A'ex J ulin.
Dans ce compte rendu des fêtes du Cen¬
tenaire d'Aubanel, Joulim dit: « Il est per¬
mis de regretter (ma:s à quoi servent les re¬
grets!) nue ce dimanche-là le Félibrige,
M. Frédéric Mistral neveu e» tête, ait cru
devcir faire cavalier seul et s'en aller inau¬
gurer

à La Roque-sur-Pernes

commémorative

Catalunya (30 juillet). Els

d'Europa,

—

rapt de Paul

La main dans la main, mon cher confrère.
C'est toute notre doctrine que cous adoptez.
C'est celle, — la seule — qui triomphera.

estats

—

p.

A. Maseras (2

sur

la

une

plaque

maison natale de

l'abbé Imbert, félibre de Notre-Dame

».

J.-P. REGIS.

�oc

io

PEDRO

IA

DOMECQ &amp; €
Maison fondée

en

1730

VIJVS
«IFREXK &lt;le la Frontera
faits dont s'honore la maison

Deux

dro Domecq &amp; Cia
Le 10 mai 1904,

«

XEREÇ SEC

Pe¬

auguste signature au

comme

pour

si

: Ambrosia; J. C. W. C.
Lamero; Fino jerezano; La Ina.
AMONTILLADO : Molano; Machar¬
nudo; Pasado; Flor de Macharnudo; Do¬

F1NO

mecq;

Botainax.

utile

FABRIQUE

La Salud; Solera incompa-.

ET
SPÉCIALITÉS

«

de Jerez

ce

:

rable.

n'a

pu

nom

par

ET

MOSCATEL.

tous

Aiguardents de vi

pur,

estil

"
conyac

——

l»il»iio|iBiile

type

nouveau

IOLIVELL

fine

"

fait à ia

xampany.

MONOPOLIO.
UN A CEPA.
DOS CEPAS.
—
TRES CEPAS.
EXTRA.
FUNDADOR.
—

le maréchal Soult.

FIE

ceux

le

JEREZ-QUINA

atteindre.

DE

PAPIER

CARTOEIIVES

«gui «lesirent, à «les prix
raisonnables, u si papier avec une manpie
particulière.
cette
uiaisn»
leur
«l'ire

—

—

DE

DE

l*our«lcs éditions «le luxe et «le
A

MACHARNUDO ANEJO. — NAPO¬
LEON.
PAJ ARETE EXTRA. —
PEDRO XIMENEZ.

PAPIER

DE

CARTOMS

DE

FABRIQUE

AMONTILLADO
IMPERIAL.
—
AMONTILLADO 51, 2a. — AMON¬
TILLADO 51, la. — SIBARITA. —

Ce Vin se trouve à la maison « Pedro
Domecq &amp; Cia » depuis sa fondation
en 1730, et c'est en l'an 1811 qu'il fut bap¬
tisé de

I CASAS

PAJARETE: Romano; Pio IX.
TINTILLA

OÌARRO

LL.

:

MOSCATEL : Vifía vieja; León XIII.
PEDRO XIMENEZ: Vifia 25; Venerable.

Pedro Domecq &amp; Cia » est
la plus antique de Jerez et possède les deux
tiers de Macharnudo,
le coin le meilleur
de la région de Jerez, raison de la supé¬
riorité de ses Vins; de cette ancienneté et
de celte supériorité la preuve patente en
est la Vente de 50t) litres de son vin u Na¬
poléon » au prix de 1.000 livres sterling,
soit 53.000 peseles, prix que jamais aucun
autre vin

en-

OLOROSO

la nation.

La maison

para

nudo alto.

fond du ton¬
royal et

preuve d'hommage
consécration d'une œuvre

Ardifa; Vino

CORTADO : Un cortado; Lebiero; Dos cortados; Gran vino para enfermos; El Majuelo; Très corbados; Machar¬

accéda aimablement à cette demande et ap¬
neau, comme

:

fermos.
PALO

».

S. M. le roi Al¬
phonse XIII honora de sa visite les maga¬
sins de la Maison « Pedro Domecq &amp; Cia »
et en lui présentant le premier cognac dis¬
tillé par M. Pierre Domecq i Loustau, pre¬
mier cognac distillé en Espagne, M. le Mar¬
quis
de Casa Domecq, demanda à
Sa Majesté un témoignage en mémoire de
son père, dont le
travail intelligent avait
porté de France en Espagne le monopole de
l'industrie du cognac. Sa Majesté le Roi
posa son

(Espagiae)

Rue Dr

—

naa i es,
à la cuve.
Joaquim Pou (ci-devant Dr Marti Julià), 6

I1AMCES.OMA

—

==

—

CASA
ofereix el

mes

VILARDELL

assortit de Vestits de bany, Maillots, Túniques, Culots, Slips, Banyadors, Sabatilles i Gorimperméables, Casquets de piqué blanc, model americà, To alloles russes, etc.

gran
res

de

PREUS

Senyora,

Senyor

i

Nen

EXAGERADAMENT

BARATS

TT
VESTITS

DE

BANY

VESTITS DE BANY, model americà,

-

com

el gravat,

3'20 i 5'45
VESTITS DE BANY, qualitat superior, de senyor, color
blau mari i negre,
a ptes. F75 i 2*75
BANYADORS punt, senycr, color blau mari,
a
ptes. 0'75 i 1 '35
VESTITS BANY, qualitat superior, nen, a ptes. 1*35 i F55
BANYADORS punt, de nen, color
a ptes. 0*55 i 1 *90
a

Présents

Casquets americans, de piqué

BARNUSSOS

de
lors, de molta durada

ptes.

blanc

a

pràctics

1,75 i 2,25 ptes.

BARNUSSOS
sos,

russos,

russos,

de

BARNUSSOS
,enyor

i de

senyora, en
a

senyor

i de

senyora, en

qualitat superior.

a

-

blanc i co11*85

ptes.

colors i Iliptes. 13'75

BARNUSSOS russos,
d'alta novebat,

de Sr. i de Sra, super-extra, dibuixos
a ptes. 17*50, 19*75, 23*75, 33*75

BARNUSSOS

de

russos,

nen,

a

ptes.

6*75, 8'25, 14 75

a.
SAN
JO AN
qualsevol dels nostres Establiments trobareu véritables preciositats en Sueters, Pullovers, Vestits de punt, Mocadors de seda estil argent!, Corbates, Camises, Cinyells, Elàstics, Lligacames,
Mitjons, Mitges de seda, Mocadors de senyor, de butxaca, dibuixos fantasia, etc., etc., per á PRESENTS DE SaNT JoaN. - En els nostres as¬
sortes ht ha des de 1 article mes modest al més rie en qualitat i bon
gust, a preussumament convenients, que us
permetran, amb petita despesa, d escollir els articles més apropnats per la persona a la quai vulgueu obsequiar.

per

A

EL PRESENT DE MODA: UNA CAPSETA DE MITGES
UNICS CONCESSIONARIS PER A TOT

FABRICA
CENTRAL

:

DE

GENERES

DE

«

EVA

»

EsPANYA

PUNT

Via Laietana, 49 - SUCURSALS : Hospital, 36 i 38 -- Comte del Asalto, 8 -- Fontanella, 1 7 - Carme, 73 - Riera Baixa, 26
Salmerón, 17 - Alt de Sant Pere, 15 - Telèfons: 14730, 19222, 19072, 18204, 11714, 74305, 19335 i 10347.

Apartat de Correus 839

—

Direcció telegràfica i telefònica

«

MEDIAS

»

-

�oc

Librairie
Editions d'Art

Librairie occitane

-

Henri

1,

Rue

Victor-Hugo

La llbrairihl d'Oc,

dirigée

et

15,

Place

-

Librairie

MARTIIV,

Wilson

&lt;1 ' O C
Générale

TOULOUSE

(Haute-Garonne)

Bulletin du

clients un service de librairie générale, susceptible
publications anciennes et modernes en vente sur le marché
du livre; deuxièmement, au point de vue régionalisfe et spécialement au point
de vue régionaliste occitan, de centraliser toutes les publications périodiques
ou non périodiques des
pays d'oc ou se rapportant aux questions occitanes;
troisièmement, de donner l'essort à la maison d'édition jondée sous les audpices d'Oc qu'elle administre et dont elle développe le programme.

Comment

la disposition de

par

du

ses

de journir toutes les

Livre,

Le

C.

—

C.

Postal

124.55

la liste des

contenant

Livre,

sera

vous servir

chèque

MOYENS D'ACTION

est

divisé

Talon
Pour

chez soi

ouvrages récemment parus. Le Service du
assuré à tous les clients du Livre chez soi. Mais,
moyennant un supplément de.... francs. Le Livre chez soi fera le service de
son Bulletin de Bibliographie générale, plus complet.
Moyennant également,
un supplément de 20 francs, le Livre chez soi fera le service
d'Oc, hebdo¬
madaire d'information et de critique, contenant une bibliographie générale,
régulièrement tenue à jour.

créée dans le

est

livre

directeur

M. Henri Martin est une création de
but, premièrement, de mettre à

l'Editorial Occitan. Elle

Le

-

du

en

Carnet

Chèques-Librairie?

de

trois parties:

Chèque

proprement

dit

Reçu

tâche, la librairie d'Oc a créé trois modes de vente
Office de placement, afin de répondre aux divers desiderata de l'ache¬

eb

teur

assurer

cette

:

1° SERVICE DE VENTE
tions

DIRECTE, dans

ses

bureaux,

condi¬

aux

générales de la librairie.

2° SERVICE DE VENTE PAR CORRESPONDANCE,

sur facture,
France, dans les Colonies et Pays de Pro¬
étrangers, le port est calculé suivant les tarifs postaux

franco à

partir de 24 francs,

tectorat.

Pour les

pays

Après avoir fait procéder à l'ouverture du compte,

en

vous

du

d'Oc

a

créé

un

mode de

CHEQUE-LIBRAIRIE. La Librai¬
spécial. Sous le titre Le livre chez soi,

vente

dont voici le fonctionnement.

et

Le livre

chez SOI,

service de librairie générale à domicile s'adresse à tous

les intellectuels qui sont retenus

par

des obligations professionnelles, loin des

centres.

Le Livre
de

tous

la livraison à

domicile, sans jrais supplémentaire,
journellement en France et à l'Etranger, sans
augmentation de prix.

chez soi assure

les livres paraissant

supplément,
Comment

sans

utiliser les

faisant ouvrir,

sans

Jrais,

Services
un

du

«

Livre

»?

chez soi

—

En

vous

compte-librairie (minimum, 50 francs), payable

le

montant

de

crédit.

votre

Les Services du Livre chez

rent

se

tenir

que

l'on achète, dans le

cours

CASANOVAS (S. J. P. IcNASI). Exemplerital de

vol. 1-516

i

Bages

—

7 50

»

»

IV

5

»

Sant Jordi, 303

6

»

Col. Sant Jordi, 168

3 50

Tela

Rustega

TUSQUETS (J.), /Issaigs de critica Filosòfica, 158
VARRO (M. T.), Del Camp (Fund. Bernât Metge), 143.
Rustega

Edició I

7 50

I

9 50

VOLTAS, El sionisme

o

»

Rustega

»

IV

5

Tela

»

IV

7 50

la Questió Nacional Hebràica, vol I,

. ...

III.

—

—

(E.), Guia Pràclicq

5

»

' 75
3 »
(Mong.
3 »
3 »
2 50

al Teixidor Mecànic, 182

10

»

3

»

AGRICULTURA

(A.), Els Pollets, 80
V.

—

HISTORIA I GEOGRAFIA

LLANA, 366
Memòries de Missions de Recerques (vol.

ALI-BEY, Viatges, (vol. V)
BLASI VALLESPINOSA, Viatge
navia,

BELLES ARTS

LES ESGLESIES ROMANIQUES DE TERRASSA, pag, 43..
CARDO (C.), Joan Bergôs
GUITERT I FONTSERE (J.-Real), Monasteric de Poblet, 360,—
MARTINELL CESAR, Monestir de Santés Creus, 277

MARTORELL, L'Enrajolada (Mong. d'art)
MARTORELL (F.), Catedral de Barcelone, 64
PALOMER Msn (J.), Decadència de Poblet, 310

8 »
30 »
1 50

II)

aRussia passant
212

per

Escanditela

2 »
4 50

cartre

10 50

tela

8 50
7 »
2 »

PLA (josep), Cambô, 337
ROIG

(E.), La Marina Catalana del Viutcents, 195
r

ustega

SADERRA

(J.), Olo t- ison esplèndid paisalge, album 1
SERRA VILARO, Civilització Megalítica a Calalunya,
SOLE DE SOJO (V.), Costa Brava, 48
SOLE TEROL (Ll.), Balalles del Bruch, 78

JOAN MARIN BALMAS, De Paris

a

351

Barcelona passant

30

»

2
5

»

15

»

16

»

»

per

Ho^nolulu

»

CIENCIES APLICADES
per

40 »
I 25

VA RI S

Mèdiques), 53
LENTINI DIAZ (J.) L'Ulcéra Gastro-Duedenal (Mong. Mèdq.) 53
ROMEU GUIMERA (M.), Remeis Casolans
IV.

—

MEDICINA

DARDER (E), Malallies Injeccioses
DEXEUS (S),Lues i estais Gravidics (Mong. Mèdiques), 53
DURAN REYNALS, Introducció a l'esludi del Cancer

S. A.

(J.-F.), Gaudi

7 50

3 50

Tela

Gatalonia

tient à la disposition des

MUNTANYES DE PRADES, EL MONTSANT I SERRA LA

7 50
9 50

»

se

»

1
IV

Rustega

OCCITANE, «^ui

RAMON I VIDALE (J.), Poblet, 93
VI.

1

Edició I

Te la

RIBER (LL).,Any Cris'ià, vol 1er. Col.
SANT AUGUSTI, Confessions (vol II)

8 50
5 »

l'IUustrissim Tor-

Bisble de Vie, 151
OLIVER (B.), Excitatori de la pensa a Déu (nos 22 i 23 de « Els
Nostres clàssics », 282
PLUTARC, Vides Paral-leles, vol. 5e Fund. Bernât Netge, 188.
res

RAFOLS

Ptes

FILOSOFIA I RELIGIO
LA SAGRADA BIBLIA (Foment de Pietat Catalana),
LA SAGRADA BIBLIA (Non Testament), vol. L 517

d'une année.

4° OFFICE CENTRAL DF. BIBLIOGRAPHIE GENERALE ET

de la Librairie

bibliographique

Bulletin

les intellectuels,

tous

des nouveautés littéraires.

au courant

clients.

vous enverra un Carnet de Chèque-Librairie,
de votre compte et, tous les huit jours, son Bulletin

montant

recommandés à

Les Services du Livre chez soi, sont un moyen d'économie, car ils permet¬
tent de tenir une comptabilité exacte de tous les livres et revues ou journaux

DE BIBLIOGRAPHIE

au

soi sont

prêtres, instituteurs, notaires, avocats, ingénieurs, médecins, etc., etc... Ils
s'adressent également à tous les lettrés des colonies et de l'étranger qui dési¬

correspondant

BRILLAT

main,

vous

à l'ouverture.. Le Livre chez soi

RIERA

en

à la Direction de la

3° SERVICE DE VENTE PAR
rie

chèque,

votre carnet

livre? Vous détachez ensemble les parties 2 et 3

un

les remplissez suivant la formule indiquée et vous l'envoyez
Librairie d'Oc, Service du Livre chez soi, 1, rue VictcrHugo, Toulouse (Haute-Garonne), France, sous enveloppe ouverte timbrée à
0 fr. 15. Vous recevrez dans les délais postaux le ou les volumes commandés
et il vous sera retourné en même temps la partie n° 3 de votre chèque portant

vigueur.

en

voulez recevoir

EX-LIBR1S, Primer Llibre d'en triado
L'ABELLA D'OR, Calendari de 1929
CAMBO (F.), La Valoració de la Pessela (Bib. d'Estudis E. S. i P.)
GAY DE MONTELLA, Societats Mercanlils, 156
MARVA (G.), Gramàlica Catalana. Exercicis de sinlaxi, 62
MASPONS I ANGLASELL, Tornant de Ginebra (Bib. d Estudis
E. S. i P.)
MASPONS I LABRUS (F.), Jocs d'infants, 108

MYSELF, Art d'ensenyar Barcelona, 57
RONDISSONI (J.), Classes de Cuina, 426
MASSARYK, Estudis Socials i Polilics, 147
VALLS I TABERNER, Estudis d'FIistoria Juridica Catalana

A dressez
2
4
14
10
3
2
5

50
»

vos
à

2 50

5
6
1

»

»
»

4 »
2 75
1 25
7 »
2 »
4 »

commandes
la

»

50
50
50
»

Eibr airie
1, Rue Victor - Hugo

-

el9OC
TOULOUSE

�oc

Librairie d'OC

oc

Directeur
Editions d'a i»t

hebdomaire

Gazette

Le

Livre

arts, sciences et sports

Organe
OC

le

est

des

française et

admis, même

ceux

soi

COMMANDE

vie

Je, soussigné, prie M. le Directeur de la Librairie d'Oc, de:

peu connue. OC accueille la collabo¬
la production occitane. Tous les parlers occitans y sont
du dehors de la France. Aussi l'élite intellectuelle catalane y colla-

enregistre cette vie multiple et variée, si

OC

Librairie Générale

«■iiiamfcr.si

BULLETIN DE

Gascogne, Languedoc, Limousin, Provence.

ration

chez

-

occitane, dans toutes ses manifestations, la
Pays d'Oc: Auvergne, Catalogne (avec Valence et les Baléares),

grand hebdomadaire de la

voie vibrante des

52 ■! ni i

d'OC

Pays

UBARTIBi

Librairie Occitane

-

littérature

de

Henri

:

i

)

m adresser

encourage

bore-t-elle.

publie dans

OC

ses

colonnes les meilleures

des informations relatives
sœurs

renaissantes

et

au

mouvement

des littératures latines, ainsi

œuvres

intellectuel

(occitano-catalanes), situées

au

que

mondial. Verbe de deux cultures

et

beau milieu de l'Occident

euro¬

péen, OC tend à devenir leur plus complète, moderne et vivante expression.
?

2) m'euvrir

BULLETIN D'ABONNEMENT

Je, soussigné, déclare souscrire

un

abonnement de

un an

à OC,

au

un

compte courant

de Chèque Librairie (service du

prix de 25 francs.
Totaj

Je

verse ce

jour celle somme (I), (c.

c.

postal H. Martin, n° 124.55, Toulouse)....
somme

Veuillez

faire présenter

me

un

mandat de recouvrement augmenté des frais (1).
Date

Nom

et

Nom

Signature,

Ad

jour à votre compte-courant H. Martin, n° 124.55, Toulouse.

que je verse ce

.

Date

.

et

=

Signature:

esse

i

Ad-esse

Adresser

ce

Bulletin, à Toulouse, à OC. 15, place Wilson; à Barcelone, 28, Via Laietana, 5e A.

(1) Biffer la mention inutile.

Adresser

(I

ce
Bulletin, à la Librairie d'OC,
2) Biffer la mention inutile.

et

Editorial Occitan
Société

à

responsabilité limitée

La nécessité d'avoir

une

en

Bulletin

à

formation

Maison d'Editions occitanes solidement établie n'est

15, place Wilson, Toulouse.

de

Souseriptêon

l'Editorial
Siège:

pas

15,

Place

Wilson

et

Occitan
Rue Victor-Hugo

I,

à démontrer. Le

développement de la littérature occitane est lié étroitement à cette ques¬
tion essentielle. A côté de nous, à l'étranger, nous trouvons des exemples
qui sont la
preuve vivante de cette... évidence.
Depuis quelques années, les fondateurs d'OC et de 1 EDITORIAL OCCITAN
poursuivent, par leurs propres moyens, avec le seul concours de tous ceux qui spontané¬
ment sont venus à eux, car ils n'ont jamais procédé à la moindre propagande, une
expé¬
rience qui prouve aujourd'hui que, tout comme en Catalogne, par exemple, une Maison
d'Editions occitanes, techniquement organisée, peut vivre. Elle peut vivre et prospérer
en assurant la publication d'œuvres qui élèvent au
plan de la culture générale la renais¬
sance occitane. Elle peut vivre et prospérer et devenir une source de
justes revenus, non
seulement pour ses actionnaires, mais encore pour les écrivains de chez nous, auxquels
il est juste de penser.
A l'heure

actuelle, des concours si nombreux se sont présentés pour développer OC
envisager et décider sa publication hebdomadaire. Le moment est
d'établir le statut financier, commercial et administratif de I EDITORIAL

TOULOUSE

Je, soussginé

après avoir pris

ponsabilité limitée,

en

formation,

Toulouse, 15, place Wilson

à

esc

du projet de statuts de YEdito ial Occitan, Société à

connaissance

au

et

capital initial de 50.000 francs,
I,

rue

res¬

et

dont le siège

parts

de 100 francs

Victor-PIugo,

que nous avons pu
venu

déclare souscrire à (2)

OCCITAN.
C'EST A CETTE FONDATION

DEFINITIVE

QUE NOUS CONVIONS
TOUS LES HOMMES DE BONNE VOLONTE QUI NOUS SUIVENT.
A l'heure

actuelle, depuis le jour où nous avons commencé la propagande en faveur
de l'EDITORIAL OCCITAN, S. A. R. L., de fidèles amis sont venus couvr r u:.e
grosse partie du capital social. Il reste encore des parts à souscrire. CES RARTS
SONT DE 100 FRANCS. Quel est celui qui ne peut souscrire une part de 100 francs?
QUELS QUE SOIENT VOS MOYENS ECRIVEZ-NOUS. C'EST UNE
ŒUVRE

FRATERNELLE

QUÏ

S'ORGANISE.

SOYEZ TOUS

TRES. DEMANDEZ NOTRE PROJET DE STATUTS.
ENVOYEZ-NOUS LE BULLETIN DE SOUSCRIPTION
Nous

sommes

programme

à

votre

intellectuel

et

disposition
commercial

pour

et sur

fournir
le projet de

vous

DES

NO¬

chacune, de
aue

je

cette

remets en

Scciété, soit la
dépôt

brairie d'OC, administrateur

somme

de

francs,

les mains de M. Henri Martin (3), directeur de la Li¬

délégué d'OC.

Par les mêmes présentes, je donne pouvoir à M

de

représenter à l'Assemblée constitutive de la Société, dans le

me

assister

cas

où je

ne

pourrai

à la dite Assemblée.

GARNISSEZ ET

CI-JOINT.

renseignements
statuts de la Scciété.
tous

entre

Fait à
sur

le

1929.

notre

Les Fondateurs:

Joseph CaRBONELL.

(1) Nom

Ismaël Girard.

2. Nombre de parts

Henri MARTIN.

(3) C. C. postal n" 124.55, Toulouse.

Albert PestouR.

Jean-Paul RÉGIS.

et

adresse écrits lisiblement.
en

lettres.

(4) Faire précéder la signature de la mention: Bon
lettres)

et

Bon

pour

pouvoir.

pour

souscription... à...

parts

(quantité

en

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="711896">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="711905">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716280">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711878">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 117, 1er septembre 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711879">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 117, 1er septembre 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711880">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711882">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711883">
              <text>1929-09</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711884">
              <text>2020-03-18 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711885">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711886">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/197827b5c911fba748c8f2ad9251f7c5.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711887">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711888">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711889">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711890">
              <text>1 fasc. (non paginé [12 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711891">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711892">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711893">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711894">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711897">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22148</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711898">
              <text>CIRDOC_A1-1929-117</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711904">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711908">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711909">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711906">
              <text>Régis, Jean-Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="711907">
              <text>Mesplé, Paul (1896-1982)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712520">
              <text>Joan l'Autan</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712521">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712522">
              <text>Sala, Enric</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712523">
              <text>Meillet, Antoine (1866-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712524">
              <text>Cubaynes, Jules (1894-1975)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712525">
              <text>Bernard, Valère (1860-1936)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711910">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717225">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714048">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823859">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711899">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711900">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711901">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="711903">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723461">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
