<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22151" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22151?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:48:12+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143166" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/c436be268a77d8b052fa23f0d148b4a5.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143165" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/935531aa3a014e35d71160934ac632f2.pdf</src>
      <authentication>8c04c1216752703fa03b09011753c405</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="712535">
                  <text>El núrn.

:

O

ptes 30 cts

Le

SETMAXARI DE EITERATURA
HERDOMAU AIRE

Organe dels Païzes
VIe Annada.

-

d'Oc

s

-

ARTS

LITTÉRATURE

DE

-

CI ESCMAS

ARTS

-

\T" 120

ESPORTS

SCI EXCES

VIe Année.

QUE digun no trove estranh de
aqueste

loc l'inauguracion de la tem¬
porada artistica barcelonina. La part
que los arts e los artistes tengueren en
la respelida nacional
de Catalonha
los fa meritaires d'aqueste aunor. E se
tala cauze. es pot dize parlant dels
artistes

général

en

virada, no
d'ara, mès

e

sonque sus
encara sus

amb la pensada
las generacions
aqueles vétérans

que

s'apelon Rossinyol

amb

tantes

e

Mir,

que

d'autres del son temps feren de la Sala Parés un nizer de
pasion, de renovelament e de conquerida independensa artistica, mès just
encara

man

dels

que

los

Lois

unbescreiblinche hier ist 's getan)
canta lo Chorus Mysticus al final
del Faust gœthian ».

Quand

sera que

Bordeus

e

del

tampat dins un picolègi de Carcassona,
soscavi de Barcelona en legissent la
Campana de Gracia, qu'un companh
que,

chon

Marse-

Iha e Toloza, deshuradas del jou artistic de Paris, reprezentaran tal co¬
ma Barcelona
temps a reprezenta, un

d'estùdi, de raça catalana,
cada

fogal libre d'art nacional ? Quand
será que aquestas quatre capitals ma¬
jors dels Païzes d'Oc e los autres
centres mens importants d'Occitania,
iniciaran a
travers
d'organizacions

setmana.

despertada
Perpinhan,

me prestava
Ma curiositat èra estada

Y Almanac Boher, de
que publicava de poesias
rosselhonesas orrosament desfrguradas
per
una
grafia barbara. D'aquel
temps, avia agut la sentida de l'iden-

artisticas autoctonas
l'intercanvi de
lor produccion artistica e cultural ?
En aquel, coma en tantes d'autres

per

titat catalano-occitana ; tan-ben devoravi amb afogament tôt ço que casia

jos

mos

uels. O comprenia

temple

de Cezanne ensa a contribuât a virilizar e a fer estimable l'art catalan,
Catalonha ac diu en primer terme a
la dezinteresada iniciativa del Senhe
Dalmau.

aparescut tant patent e emo-

cionant coma davant d'aquesta tela.
Confesem que entre els catalans, las
obras de l'extraordinari Joan Miré

produzit

un

efet

pa-

rion.

Quina dolor la d'aquestes verds,
blaus, glaucs e verinozes. Coma son
inquiets, plens d'una manhificensa
«

diretz infernala, los vermelhs carminozes, e d'enigmes e d amenasas
los grizes e los negres restants. »
« L'indescriptible asi s es fet (Das

que

un

ainor

èra exagerada e falsa; prevedesenlusiment fatal per mou

de las

causas

catalanas.

Que 'n séria d'aquela

tant

vantada:

ont

la

Occitania, ont las gents

alustridas

crenhon

un pauc

de

parlar lor
lenga subretot davant d'estrangers-,
aqui los pageses, los borgeses, los
capelans, los joves e los vièlhs, tôt lo
mon parla catalan. Es rar d'ausir un
mot

de castilhan,

mai

dins la boca

dels

AICTUlt CillBOKELL.

frim la

sonque ens an

vist

jèri

en

e Creixams, e amb los mes jovens
Sandalines, Costa, Carbonell... au-

a

mai

possible que la taïna vos agante.
Plan al conlrari de ço que se passa

Dali

ens

desconegut.
Saquelà quand foguèri embarcat dinslo tren, un pessament m'arrapèt : crenguèri que mon imaginacion m'aguès
ben-Ièu jogat un marrit torn ; que
l'idèa que me fargavi d'aquel païs ja-

pas

publicaram la critica del Salon en question,
que n'es estât cargat lo nostre redactor Senhor Cassanyes.
Avei, coma
mostra sonque d'una expozicion en la¬
quai lo nostre Lhote, Gleizes e d'au¬
tres expozaires
forans bregats en la
luta artistica, son en aimabla companhia amb los no tant vielhs Miré,

—

coma

tinguir los fraires de raça separats pels
asards de la politica.
Mon viatge a Barcelona èra
pas
donc un saut dins un païs

ven

reproduccion d'una tela d'a¬
queste darrer excellent pintre de retrats e creator de poezia plastica del
e de laquai lo propi Cassanyes escrivec fa poc : « L'Orfeu e Euridice »,
d'Artur Carbonell, que-s pot dize situada entre Floquet e Max Ernst, i
es, en veritat, formidable. Plan pocas vegadas l'effet sensoriel — moral
del color,
del quai parlá Gcethe

fer. Lo sentiment popular
dins los catalans d'espalos autres, e sap pas dis-

a

las paraulas tenon trop soplaça dels actes e ont lo bluf
desguisa la realitat.
La beutat e lo pintorèse del terraire
travessat pel transpirenenc me
fagueron lèu demembrar
aquels pessaments
importuns. Mçn arribada.a Puegcerdà,
la bastida fondada pel rei Anfos, sus
un sèrre
que mestrèja tota la risolièra
planura de la Cerdanha, foguèt un
embelinament. La seguida del viatge;
entremièch las Pirenèus catalanas, demendiguèt pas aquela premièra im¬
pression. Los antics noms, cargats d'istoria, de Ripoll, de Ribes, de Vich,
de îVIoucada despertan tant de remem¬
bres dins le cap d'un occitan assabentat de las causas del seu païs, qu'es

l'art contemporan produzee en
Europa, abans guerra. De tala faison.
que se pot plan dize que, tôt acó que

—

nhols

vent

que

que

encara

brenc,

tant

numéro

totjorn

fort

vetz

calalana,d'aquela vida de la
lenga ? Caldria pas que trobèssi las
patafioladas del nostre bolegadis feli-

diuen d'aver conegut de primera man
las obras e los mestres los melhors

Dins lo

pas

cara

activitat

ben, aquel a qui los
compatriotes ultrapirenencá

nostres

AL1BERT

À QUI ja mai de trenta ans

coma

ornes

d'autres mercaders
arts e,

JV" 120

per

GIRARD

de la moderna sensibilitat ac afirmen
quand lo
qui aubrech las portas de la tempora¬
da es, aco 's atal engoan, aquel multifamos Senhe Jozep Dalmau, sortit
d'un conte de fadas, embasador de
l'art catalan pel resta del continent,
parizenc onorari, pairin de totes los
artistes catalans qui an trionfat en
es

-

Una setmana a Barcelona

I»er

en

SPORTS

Toloza, lo 15 d'Octobre de 1923

Ismaël

mencionada

O franc 50 cts

Auvernlia, Gasconha, Lengadoc, Lemozin, Provensa &amp; Catalonha amb Valencia &amp; Balears

Temporada artistica

veze

liant. :

—

«

Orf'eii

e

Euriilicc

»

emplegats. S'agaiti de coa
d'uèlh, lo libre que legis mon vesin,
m'apercebi amb gauch qu'aquò es la
traduccion catalana d'un roman anglès.
'M'asardi de temps en temps

de la

camps

nostra

respelida,

inédit.

encara,

Tôt

inédit

es

quina matèria,
moment ont

e

lo

escrivem

nostre

accion. Mes

coma

maja

lo dol que nos toca,
mort,

tôt es,

poderoza. AI

e

aquestas regas,

Bordèla

—

Bordèla

es

mort,

es
—

fa apercebe encara mès e d'una
faison que se pod dize trajica, tôt lo
rnaje e tôt lo poderos de la tasca artis¬
tica occitana.
ens

Aquela tasca, metem-Ia jós lo
sinne del grand mort ,amb to so que
i a d'esperit vencedor dins la soa
obra.
..

que
an

e

seram

l'obra
de

se

es

segurs

bela

hausar

a

de

vencer, permo

e que

la

soa

los obrers
beutat.

d'ensa-

plan, saquelà aquò arribava pas a re- j jar mon catalan librèse e mas tentativas son mai que mai encoratjantas.
fregir mon estrambord. Qualques annadas plus tard, mon bacalaureat pas¬
Tôt lo long de la via, lusèrni lo
sât, poguèri me liurar a un estudi serios
campèstre e remerqui que coma dins
nostre païs, la tèrra es despartida en¬
d'aquelas questions en agotant tôt ço
tre un fum de pichons pageses; vesi
que la bibhotèca de Carcassona podia
me fornir. Es atal que la gramatica de
de polidas borias, de grosses vilatges,
las lengas romanas de Diez, la grama¬
de galhardas culhidas e de camps plan
tica lemosina de Chabaneau, la Rotrabalhats : sòsqui qu'aici coma dins
mania e la Revista de las lengas ro¬
lo nostre Mièchjorn, viu unameteissa
manas
m'assabentèron condreitament
raça, qu'a conegut lo meteis estât so¬
sus tôt ço que m'atrigava tant de cocial. Franceses e Castilhans an pogut
neisser. Los noms de Balaguer, de
ensajar de tôt emblanquinar amb lor
Milà i Fontanals, de Quintana et de
gros pincèl, mas an pas escasut a cambiar l'arma prigonda que viu tos temps
plan d'autres me vengueron familiars.
Tôt aissò per mostrar a quin punt la
jos lo pintolejatge oficial.
L'identitat se manifèsta dins miCatalonha me tocava de prèp, dins
un païs e dins un temps, ont las causas
lanta causas. Avèm tots los meteisses
de delà las Pirenèus èran complètanoms
famihals, compte tengut dels
ment ignoradas. Cal ajustar que s'es
cambiaments fonetics; s ausis parlar
de canas et de pams per mesurar la
fait pauc de progrèssis e qu'avèm en¬

�oc
lo drap,

de jornals e de quarpagelar los camps. Cal ajustar que los vielhs catalans, coma nostres aujols, contavan l'argent per liuras, sòus e diniers e pesavan per quintals, huras e onças. Tôt aquò nos
rend évident nostre antic parentiu tant
e mai
que los patarinatges politics.
Las evo'ucions e los abordiments meterra

e

tièras per

í

antics, plens d'interès
pels aimadors del passât e pels arqueologs, o ben de descriure sas cons-

grandosas e
lo désir tumultuos de faire

truccions modernas, totas

traïsson

quicom de nòu, digne de la raça.
Daissarem tan-ben de costat, 1 es-

plendida Exposicion
palais,

sos

jardins

meravilhoses sul

qu'estaloira sos
jocs d aiga

e sos

penjal del Montjuïc.

qu'a absorbit mon
atencion e qu a sobretot motivât mon
anada a Barcelona, es la vida lenguistica e intellectuala. Malgrat las cirLo sut jet mage

dificultuosas d

constancias

conclusion
e,
lin

es

ma

ara,

qu'aquela vida contunha

rnilhor dire, se desvolopa
valum sempre creissent.
Pauc de temps a, la Catalonha
per

pausava

dians

:

solament de dos

La PublicitatèLa

Scciedad General de Librer:a

amb
dis-

jornals quotiVeu de Ca-

talunya. Ara n'a dos de mai : La Nau
e El Mali. Per subrepés, cal senhalar
los setmanàris coma : La Campana de
Gracia e L'Opinió que son lo por-

ta-paraula dels partits avançais, Mira¬
dor, organ literari dins lo genre de
Candide e de Les Nouvelles littérai¬
res. Las revistas tant-pauc fan pas sofraita : D'acî i d'alla, magnifie illus¬
trât, la Dona Calalana, jomal femenin, Patufet, pels mainatges, los uraoristics de tota mena : YEsquella de la
Torratxa, Papitu, Xut, etc.-Cal mensonar : La Reoista de Calalunya, La
Nova Revista,. La Revista, La Paraula Cristiana que podon far rampèu a las
grandas revistas estrangeras. Las publicacions especialas coma : Ciència
e Monografies mèdiques s'adresson al
public scientific, mentre que Economia i Finances e Agricullura, interesson los pageses e los comerciants.
Parlam de tôt aquó a la galaupada
en ne daissan passar força per malha;
convendria d'ajustai: los innombrables
jornals e revistas locals, dont avem
pogut veser los exemplars a la redaccion dels grands quotidians de Barce¬
lona.
LInstitut d'Estudis Catalans,

désor¬

les Estudis
Universitaris Catalans organisai! un cors
de gramatica catalana pel proressor
Pompeu Fabra; un cors d'istoria de
la literatura catalana pel professer
Jordì Rubió e un cors d istoria de
Catalonha pel prof essor Francesc
d'octobre

que

ven,

Martorell.
La seccion d'estudis
la savia direccion d'en

DE

CRITIQUE.

Rue Victor-Hugo, 1.

et

(Haute-Garonne).

IfTiïliMi

France

-

LA

124.55

BARCELONE

Barbara, 16 et Librairie Berge, Rambia del Centre, 19.

ABONNEMENTS: Un

France:

an:

filólogics, jos
Pompeu Fa¬
bra, lo vertadier fondador del catalan
literari modem, persièc son obra d e-

1

ROQUEBROU.

—

MANIFES¬

TATION DU 4 AOUT. — L'Escola
Auvernhata a donné à l'occasion de la fête
de La Roquebrou (Cantal), une manifestation qui connut un franc succès dans 1 au-

j ditoire composé en grande partie

francs;

25

Espagne: 14 pesetas. — Le Numéro: France; 0 fr. 50. — Espagne: 0 p.
SERVICES COMMERCIAUX. Interchange, 1, Rue Victor-Hugo, Toulouse

30

de pay¬

ton.

de toutes les communes du can¬
Les airs entraînants du cabrelaire La-

gat;

Balistou lo boria're du bon conteur

sans

venus

Dommergues et Cabrela é cabretaires, le
chant de ralliement de 1 Escola Auvernhata,

les « rôles » les plus remarqués
l'auditoire. La pluie vint malheureu¬

furent parmi

de redreçament lenguistic.
represas, èi agut l'onor de ve¬

puracion
A doas

e

I llustre fiiolog, actualament ocu-

ser

pat a redegir un diccionari catalan.
Parlèrem longament de las questions

lenguisticas
ras

sors.

que pertocan nostras tèrGardarei sempre lo remem¬

recepcion amistosa d'aquei

bre de la
tant

orne

sabent

coma

modest.

Nostres compatriotas ignoran generalament l'existencia de la Fundació
Bernât Metge, entrepresa analoga a
Y Association Guillaume Budé francesa. Es un gauch de veser un païs
réduit coma la Catalonha metre sus

pè, gracias

a

la munificencia d'un de

illustres filhs, un trabalh tant con¬
sidérable coma la publicacion, tèxte
e
traduccion catalana, dels escrivans
sos

latins. Ei agut lo plaser d'esaquel estudi, ont
obra majestosa, èi
parlât amb aquels ornes de sciencia e
de fe e èi sentit un cop de mai nostra
pauretat e nostra flaquièra. La colleccion Bernât Metge es impeccabla tant
al punt de vista de la correccion dels
tèxtes publicats com al punt de vista
de l'execucion tipografica; la colleccion Guilhem Budé poiria trop sovent
grècs

e

recebut dins
s'élabora aquela

ser

la prene per
una

modèl. Al costat existis

Fundació Bíblica Catalana,

car-

gada de la traduccion dels libres sants.
Es dins d'obras parivas que se farga
una lenga, qu'una raça pren consciend'ela-meteissa e se renfortis.
Al costat d'aquei renovèl umanis-

cia

tic,

nostres

fraires

an pas

negligit lors

mejana; la collecclàssics lor fornis dins

escrivans de l'état

cion Els nostres
una

grafia rejovenida

e

dins

un

tèxte

establit, las melhoras produccions. La literatura modèrna tantcurosament

favorida. Malgrat
los jornals ajen parlât longament

pauc es pas mens
que

vist la
mendre manifestacion. Inclinaria a
creire qu'aquela famosa crisi es un pa¬

de la crisi del libre, n'ei pas

SLsûk

radox destinât a provesir los jornals
de copia estiuenca. Fins aquestas dar-

annadas, l'edicion de libres ca¬
una obra patriotica.
Ara

rieras

par

sement

interrompre cette belle et

agréable

fête.

talans èra

cambial e lo mestier d'editor
afar comercial.
Podi pas mensonar totas las colleccions en via de publicacion, senhalarei
solament la prencipalas : Bibliotèca Literària Bibliotèca Llibertat, Collecció

BRASSAC. — « ACAMPADA »
DE LA MAINTENANCE D'AUVER¬

Obres
selectes, Enciclopèdia Catalunya, Biblioièca Sant Jordi, Bibliotèca Sabadellenca, Collecció popular Les aies

lité et se dirigèrent,
taire Lhomond, vers

aquò

a

es un

Univers, Collecció A tôt vent,

esteses, Collecció Barcino, etc., etc.
Los escrivans catalans tant plan coma

los estrangers claufisson la ventalha
dels libraris e un jorn passa pas sens
ofrir qualque libre nôu a la curiositat
dels legeires.
Se la produccion literaria es intensa, aquela del teatre, en despièit de
las criticas mai o mens justificadas, es
sason teatrala que
l'obertura de sièis teatres

pas

inferiora. La

ven

veira

catalans sus una dotzena que
possedis Barcelona. Las pèssas indigènas o traduitas fan pas sofraita, ni
los actors, ni-mai lo public.
En clavant aquestas impressions sus
Barcelona, podi dire que n'ei emportât
una granda fisança dins l'avenidor de
las justas revendicacions catalanistas.
Ofegar un movement partit de las prigondors d'una raça energica e conspurament

valor es una obra bufeca
endeman. Faguem lo vot que

cienta de
e

sens

sapian

sa

o comprene per

tal de trobar

satisfaga armoniosarnent, e la Catalonha e l'Espanha.
Al cors de mon sojorn a Barcelona,
foguèri amistosament recebut pels nos¬
una

amies Carbonell e Foix. Amb una
incansable afabihtat, se faguèron un

tres

plaser de
tar sus

a

passejar

me

las

ben aici
e

GNE.

causas

mon

e

de m'assaben-

catalanas

: que

tro-

plus coral grand mercés

reveure.

annuelle à Brassac-les-Mines, avec le con¬
cours du Conseil municipal de cette ville.
Les félibres furent reçus par la municipa¬

précédés du chabrel'Hôtel de Ville, où
un vin d'honneur leur fut offert.
A la messe, le curé doyen Béai, pronon¬
ça un sermon en langue d'oc.
A midi, le banquet, présidé par le maire
plus de cent convives,
parmi lesquels le majorai B. Vidal, chabiscol de l'Escola de Limanhc, le D1' Delamef, syndic de la maintenance, M. Enric
Gilbert, Meslre en Gay Saber, directeur
du Covize de l'Escola de Limanha et M.
Debrons, de l'Escola Auvernhata.
Au dessert, le président, M. Fabre, re¬
mercia les félibres d'être venus à Brassac.
B. Vidal dit alors en langue d'oc combien
les félibres étaient touchés de l'accueil qui
leur était fait. Louis Debrons parla au nom
de L'Escola Auvernhata. M. Farges prit
ensuite la parole; enfin, M. Emile Dousset, conseiller général, promit son concours
■pour la fondation d'une chaire de langue
de Brassac réunissait

d'oc à la Faculté de Clermont.
A 2 heures, devant 2.000 à

3.000 per¬
la félibrée publique ou¬
verte par un discours en auvergnat de Vi¬
dal. Les œuvres de Michalias, Chauvons,
Gilbert, Delanef et Debrons, ainsi que les
chansons exécutées par Mme Andrée et
Mlles Vidal et Peschaud furent très applau¬
sonnes

commença

dies.
La félibrée littéraire fut suivie d'un

de
sultats :

cours

costumes

con¬

anciens dont voici les ré¬

Jeunes filles: Mlle Manhes (costume du

Carlader),
rain).

et

Mlle Clair (costume Sanflo-

Jeunes gens: M. Poinson (berger auver¬
gnat); M. Vessère (costume des brayauds
de Riom).
Un

chestre
et

concert

et

et

un

bal où alternèrent l'or¬

la chabrette, les danses nouvelles

la bourrée, prolongèrent les réjouissances

jusqu'à l'aube..
Et en conclusion,
Louis Debrans dans
« Podélz pas vos

nous
son

jaire

écouterons parler

brinde

:

ideia cosi me
sente uros e lo cur en joia d'estre al mied
de c autres en aqueste jorn. De talas acampadas deurion se renovelar sobent pel ben
de l'obra qu'amasa pastejon.

seslosas del

Club

Le dimanche 11 août, la Main¬
d'Auvergne tenait son acampada

—

tenance

solucion que

Conferentia

cc

»

una

S'alau n' erat

lo liam que nos eslaca al
prefach se noitaria enquerre mai e se
jaria de rnelhora bezonha. Certa, acó n'es
pas en entirosar les un d'un pont, los autres
de l'autre que lo jais es pus aizat à carrejar. An aquel perpaus vôuria pas estre meisanla lenga, saquelai, m'es avis que se lo
Governament sosca per faire ensinhar la
lenga d'oc à l'escola, las brolhas graficas
entre jelibres n'en son un brave bocin la
mema

Merces a un acord entre los directors d aquesta importantisima
cultural barcelomna e ia direccion d ©C, la nostra gazeta publimtec'ralment totas las conferetisas que los mestres convidats pel

entitat

carâ

©lui», daran
Proximament

ganisât après la dissolucion de la
Mancomunitat, amb l'ajuda privada a
contunhat son trabalh de cultura. Al
mes

»,

ET

enfluencias

monuments

que

FORMATIONS

A
«

SCIENCES E,T

ARTS,

Informations
occitanas

LITTÉRATURE,
SPORTS, D'IN¬

DE

l'eterogèni

al mièch d un
engolop d'observacions e de reflexions
mal corduradas, dins lo tren que me
menava vèrs Barcelona.
Cresi pas que sia lo loc de s espandir sus las beutats de la capitala cataJana, sus sas carrièras e sas avengudas
grandiosas resseguidas per un fum de
vehiculs, sus son activitat faita per
destermenar, ni tant-pauc d enumerar
sos

D'INFORMA-

DE CR1T1CA.

C. C. Postal

îden-

francesas e castilhanas.
Es atal que soscâvi,

ESPORTS,

Toulouse

teis sens dels dos costats; om pot i
observar J'accion de tendencias
proven

CIENCIAS,

HEBDOMADAIRE

ARTS,

DIRECTION: Place Wilson, 15,

parlars pop'ulars, se son
produits parallèlament e dins lo medispariu e
unencament de las

DE

ClONS E

teisses dels

ticas. Tôt lo

LITERATURA,

SETMANARI

e

:

Seera HukiUt,
La SFIlosofia

publicaram la d'Esi dais sise

5©s

sens

problèmes

cauza

».

ROCHEFORT.
REUNION D1
L'ESCOLA DE LIMANHA.
Le 2
août, l'Escola de Limanha se rendit à Rc
chefort, petite ville de la montagne auve:
gnate, berceau du troubadour Hugues d
Pevrol qui vivait au commencement d
XIIIe siècle, et du poète Roy de Gelles qi
écrivit plusieurs œuvres en auvergnat au
environs de 1820.
Les félibres furent reçus par une soixar
taine d enfants et de jeunes gens vêtus
l'ancienne mode qui, au son de la vielle &lt;
de la « chabra » ou chabrette, les condu
sirent à la mairie, où ils furent salués p&lt;
-

Seguirâ la conTre.csa J'En Teodor Siamblor,
Los éléments

Isîorics,

espeelalinent espanhols,
en

l'art

moderne

E succesivament, las de Gabriel Welter, T. Zielmsky, Paul Mazon,
Pelliot, Marius Meunier, S. Stepànow, Jean Malye, Luc Durtam, André

Billy, H. Grégoire, Comte Keyserling, J. Ortega Gasset, André Mau¬
Manuel de Falla, Bernard Sbaw, Tristan Bernard, André Gide; etc.

rois,

—

�3
le

maire,

député

conseiller général de

et

Memòria d'En Prat

Rochefort, M. le Dr Roy, descendant du
poète auvergnat du siècle précédent. A la
gr.and'messe, célébrée dans l'église parois¬
siale, M. l'abbé Gourdon, docteur en théo¬
logie, fit retentir les voûtes des accents de
notre belle langue
auvergnate. Son sujet :
«
La bona santa Vierja d'Orcival », était
de circonstance puisque « Oicival qu'es mas
qu'à très kil°mestres de Rochafort es lo
plus grand pèlerinage de iota l'AuCernha ».
Après le banquet et quelques airs de vielle,
lorsque le président, M. le Dr Roy, eut fait
la promesse « de faire tôt son posible per
la creacion d'una chadeira de lenga d'oc à
la facultat de Clarmonl », la féhîbrée com¬
mença.

La

salle, malheureusement trop petite,

ne

put contenir la moitié des spectateurs.

La partie musicale,

particulièrement soi¬

gnée par M. et Mme André et Mlle Laure
Vidal, fut chaleureusement applaudie, de
même que les diseurs
Vidal, Gilbert, Levadoux, Delanef et particulièrement Blanchet qui récita &gt;&lt; Lo oin del Fel », de Vermenouse, et « La Virada » et « Los sejaires », de Vidal. Mme André récita aussi
quelques fables de Delanef qui eurent un
grand succès.

Quant à

à

de moi,

une

qui diront

journées
rien, voici ce que disait, à côté
paysanne à sa fille âgée d'une

ceux

servent

ne

que ces

dizaine d années: « T'as ben entendu, paubra drolla só que dizia queste Mosur
(Vi¬
dât), que noslre patois, cô es una lenga de
mai que lo francès, é ben me
faras lo plazir
de pas parlar frangés à la pitióla sòr ».
Sò que

vos

co

és verai.

LA

BASTIE.
—

LES

FETES DE
a dû
tres¬
entendant les échos

—

Honoré Urfé

qui garde encore
empreinte.

son

souvenir

et

presque son

La Société de la

« Diana »,
qui s'invéqui a trait à l'histoire du
Forez, est propriétaire de la Bastie et c'est
elle qui avait convié la société forézienne
à y venir entendre lune revue pleine d'es¬
prit et des chansons recueillies pour la cir¬

■resse

à

tout

ce

constance.

Tout fut

en
œuvre pour évoquer la
oubliée d'Honoré d'Urfé.
Ainsi a été rendu un touchant hommage à
celui qui a chanté le Forez et le Lignon
et qui a rendu célèbre cette douce région
dans laquelle il a placé ses bergers et ses
bergères et où Watteau et Lancret ont pui¬
sé quelques-unes de leurs inspirations.

figure

un

mis

peu

L'élite mondaine et intellectuelle du Fo¬
s'était donné rendez-vous au château de
la Bastie. Citons, au hasard, parmi la nom¬

rez

breuse assistance

Duchesse
et
et

de

de

:

Broglie,

comte, comtesse

Mlles de La Tour du Pin; baron, baronne
Mlles de Meaux, baron, baronne et Mlle

Saint-Genest, baron

et

baronne de Va-

zelles, Mme O. de Bonaud-Montaret, com¬
te et comtesse Gabriel de Brosses, baronne
d'Aily, baron et baronne de Villoutreys,
combe et comtesse Palluat de Besset, ba¬
ron et baronne de
Rochetaillée, comte et

meteu

CAKBOi\ELL

DOTZE anys després de la

mort, Enric Prat de
Riba, la importància i
representació del quai entre els
seva

la

catalans

da,

té,

no

tothom

de

és

encara,

una

prou

Prat

edició

d'o-

bres complétés, ni ha
els seus compatriotes,

desvetllat entre
col-legues o seguidors més apassionats, la fretura imperiosa d'una exegesi i d'una critica.
Aquest fet, que près en général el
podriem înterpretar com a simptomàtic
d'un deix pregon, d'una manca de senefasta del

guiment
més

nostre

miravolant i amie de

prou

egoista i illús

el

lunya,

a

deia,

entre

catalanistes

Barcelona,

entre

i

filo-catalanistes

la Riba » que, sota l'ègida del seu
i del seu pensament, continués i

nom

augmentés el valor cienlific d'aquella
« Escola
»
entusiasta i expontània ?
Per què, ni abans ni ara (ara més que

novetats,

mai)

pretenir de fer
creure i arribar a creure
que el mon
comença a cada generació en algun
de nosaltres mateixos,
pren, en manifestar-se àdhuc entorn la personalitat
per

hora de tantes de diinútils, no ha sentit ningû

aquesta

en

vagacions

fretura d'acudir a ell i
estud.iar-lo i ajustar-lo,

mitjançant

temps,

d'En Prat, proporctons, si més
no,
de descura énormes. Consideris
què
fou, què féu i que ha restât aquest
home en la història de
Catalunya, en

una

de La
comtesse

Tôt això mancà

tingut ni
més,

a

En Prat;

et

ranger,

seva

albirar el

article seu a « La Publicitat »,
article incorporât després al volum que
édita « La Revista » (Joaquim Fol¬

la seva intelligència i de la
voluntat, Catalunya arribà a concretar la seva consciència
politica, a
actuar i a assohr les
primeres cristal-litzacions del seu viure collectiu,
propi, politic i cultural, i Espanya a

cepció

d'una conla més autòctona
vida i grandesa, mai,
per

començament

nova

de la seva
mor de
jous

—

—

seguits i estranys, ateses.
Recordis, encara, que del seu vivent,
tots els qui encara avui ostenten la
jerarqui.a que amb ell contribuiren a
crear, aplegaren llurs noms entorn el
seu en
aquella que se'n digué « Escola politica de la Lliga ». I sentireu
punyir-vos més, el mancament, no solament envers el difunt gloriós que,
d'ultratomba, freturós de la immortalitat Personal merescuda i la de la

obra, podria cridar

seva

a tôt

els qui

amb ell pugnaren contra el bandidatge
de Troia, el « Dorms, Aquiles, i em
tens

oblidat

aquella

de Patrocle,

»

que

és coronà del

és

ans envers

damunt de tots, i
esforç, dels seus en-

per

seu

nys

un

Articles

Ed.

Laj
ptes). Es un
estudi, o més que estudi un esboç,
en el
quai, la persona i l'obra d'En
guera

—

Revista

»

«

—

1920

»

—

Prat son considerades
i l'obra de renaixença,

—

«

5

com

en

el factor

la història

d'Espanya, de la politica i la diplomàcia conséquent del Casai d'Aragó.
Punt de vista de l'obra d'En Prat de
la Riba que després no fou représ, si

descomptem algun treball jovenissim
de la nostra propria mà a « Monitor »
(1919-21) i, per tant, continuât o agermanat a tants d'altres que, ho repetim,
l'exegesi i la critica de l'obra pratiana
sollevarien; perquè, de fet, Catalunya
trobà en aquest home un redreçador
de

tôt

el

seu

sistema nerviós,

un re-

i s'enriolà de les seves espé¬
rances. De fet, Catalunya defalli i
es
disgregà just pel temps i des¬
prés del seu traspàs. I ningú no sap,

plantejador i solucionador de tots els
problèmes politics, socials i écono¬
mies que condicionen l'arbitrament

ningú

dels quais ens podria valer tant
més, momentàniament, com l'orga¬
nisme o organismes que, en triomfar
els seus postulats, caldrà que es cap-

certs,

no

ha

escatit

profundament,

d'acord amb la critica. més minuciosa
de les seves obres i dels seus actes,
com hauria
previngut, com hauria resolt o préparât els esdeveniments po-

lliure de la

seva

vida, el sol

pregon

o

tracte

La nacionalilat catalana

«

—

aquells

postrera i

politic, la desiderata

global del

és altre,
que el de

que

»

podriem dir

mots que en

testament

seu

no

seu

pensament,

En Folguera

com

l'acompliment de

1 obra que deixaren
per

fer les vençudes jerarquja i diplomàcia catalanoaragoneses

de la

vors sera

tots

els

Rose,
peri...

història mé¬
aquell «... Lla-

nostra

diéval. Em referesc

a

temps de treballar per reunir
pobles ibèrics, de Lisboa al
sol Estât,

en un

en

un

sol im-

»

Despullar

de l'escorça
els embolcallava, treure'ls de l'atmosfera que més pogué
plaure o sèmblar propicia a En Prat
quan els concebé, trobar-los una forma
nova,
més compléta, més perfecta,
temporal

aquests mots

que

d'acord amb la perenmtat que
els inspirava i amb la realitat tempo¬
ral novella en què calia plaçar-los, no
ha estât pas per nosaltres, que tal asmés

sajàrem de fer de « Monitor » ençà,
feina planrea; suposava encarar-se
amb un seguit de problèmes històrics
i de realitats, de
possibilitats hodiernes, l'exposició i descapdellament critic dels quais ompliria nombre de
pa¬
gines. Més, molt més encara, esbrinar,discernir, conèixer i formular tal com
suara
ho sintetitzavem (vegeu, si us
plau, l'apendix núm. 3 de « Davanfc
el nostre humanisme naixent ») els camins inévitables d'aquesta
la nostra
màxim.a llibertat i de la seva garantia,
que caldria seguir per atenye'n l'a¬
compliment. Perquè no és just de
creure que
En Prat els escrivis per
pur lirisme irresponsable, o menât, no¬
més, per la simple conseqiiència d'un
déterminisme ràcic, sense escatir amb
tôt détail l'abast de les iniciatives di¬
verses i énormes, més dificils i énor¬

planeres i absolûtes, de
problemàtics tal com ell
preveia el problema, de com el premes,

menys

résultats més

veiem nosaltres.

Bé, doncs; com aquestes,
broses les questions pratianes

son nom-

sobre les
exegesi i una critica, un ac¬
tivisme catalans, podrien aportar-nos
les ampliacions vastissimes que suposa
la possessió d'un contingut politicocientific véritable, damunt la quai sigui licit d'actuar. Perquè la resta és
divagar lamentablement sobre l'esquena del poble.
quais

una

Totes les nacions que en un mo¬
déterminât de llur cultura desco-

ment

briren,

tinguin d'actuar-los.

divins
sobre

través

a
o

un

home, llurs destins

humans, bastiren de seguida

seu

bable del

el

viu

monument

seu

i

estudi, de la

terpretacic, de la
Dels « Evangelis

inaca-

seva

in-

vivificació.
i tota l'obra de

seva
»

la ciència cristiana, al cim més ait de
la revelacié espiritual, a la formidable

propagació i comentari

rus

de Tintent

transformació, de perfecció social, — l'edició monumental
més recent de

de les obres de
d'un « Institut

Lenin
»

per

i

la creació

estudiar-lo,

—

ho confirmen de l'un extrem a
l'altre de la nostra era. Tota propor-

ens

ció servada, ens sera réservât a nos¬
altres d'oblidar, àdhuc un cop reconegut unànimement, l'evangeli del nos¬

Douvreleur,

Mme de Froment, M. et Mme BéM. et Mme Mario Meunier, M. et

Mme Georges Forissier, M. et Mme Henri
Jarosson, M. et Mme Gabriel Deroure,
comte de Mareuil, MM. de
Pommerol,
Germain de Montauzon, Jacquemond de

Monbgolfier, Béthenod, etc...
Q,C s'associe aux manifestations de la
« Diana » en publiant les notes de M. de
Lespinois que nos lecteurs liront à la chro¬
nique de l'Histoire du présent numéro.

ha

any

comte et comtesse

Mme Raymond

no

de la seva mort menys sentits, menombrosos i més banals. Un sol
nom ens acut a flor de
ploma per a.
fer-nos d'excepció i, com a tal, confirmar la generalitat assenyalada. Un
nom d'home
jove i massa d'horá caigut. AHudim a Joaquim Folguera i

la d'Espanya i tôt, vulRecordis que, al màgic en-

M. et Mme de Clavières, le capitaine et
Mme Lachacque, M. et Mme Jean Prénat,
M. et Mme Henri Fraisse, M. et Mme
Grel'let de la Deybe, M. et Mme Jehan

Colcombet,

al
una

planyjdors i ditirambistes, cada

Desvernay, baronne d'Aboville, M. et Mme
de Boisset, comte et comtesse de Mazenod,
M. et Mme Noël Thiollier, M. et Mme
Fernand Descours, M. et Mme Henry Da¬
vid, M. et Mme August Cholat, Mme Fran¬
çois Colcombet, Mme Hippolyte David,
de Sauzéat, baron et baronne de Jerpanion, M. et Mme Joseph
Balay, M. et
Mme Antoine Peillon, M. et Mme Henry
de Sugny, M. et Mme Geoffroy Guichard,

M.

si cal,
exegesi i

exegetes ni critics, ans, no-

de

de Genestous,

despullar-lo,

critica re-creadores ?

Charpin-Feugerolles, comtesse
Loyère, comtesse de Villoutreys,

comtesse

catalans,

llur origen i primer escalf. Per què,
per què no
s'ocorregué fins ara a
ningú la fretura, la conveniència d'u¬
nes obres
complétés d'En Prat, d'una
« Societat d'Estudis Politics Prat de

caràcter,

i en

;

litics de Catalunya i de la peninsula que s'han succeit de 1917 ençà i que tingueren, tots, a Cata¬

sabu-

retregui, només, els mots
l'obra capital d'En

que

quasi finals de
—

cis de

saillir dans sa tombe en
de lia fête qui vient d'être donnée dans ce
cadre charmant du XVI0 et du XVII0 siè¬
cle ou est le château de la Bastie où il
vécut et

Josep

guis o no.

L. L.

LA DIANA.

per

particular,

dize aqui

Per exemple... ? — Puix que par¬
lera des d'una tribuna occitana,
per-

tre redreçament i afermament nacionals, el cami de salvació de la nostra
puixança actual i de la nostra grande¬
sa

És de Satie, veritat,
Si

senyor ;

de

senyora

satf de seda.

?

futura ?

Que la persistència del nostre
portament amb
confirmant-ho.

En Prat

no

com-

segueixi

�Léiteratura

Un artista

L'anònim
novel-la de

CAPDEVILA

Carie»

E

els

N

deliris

seus

comprenia

no

una

com

la

venjatius,
mort sinó

obstinadament

cosa

muda,
perpetuament immòbil entre un silenci de plom, crespons i cera
groga.
Aquesta visió de mutisme
i d'horitzontalitat, ténia un singular poder sedant per als seus nirvis
tendres. De mica en mica el furor imprecatori se li anava extingint en els
llavis tremolosos i, sempre, al cap d'uboritzontal,

inexorablement

la

penombra
d'aquell recambró, els seus ulls irritats
trobaven un benèfic repós en la contemplació d'un pareil de botes velles
del seu pare que presenciaven, tristes,
decaigudes com aquelles parelles de
captaires que semblen segregats per
les pedres de les capelles antigues, les
explosions venjatives de l'intrus que
anava a remoure la fadigada quietud
estona

na

de brunzir

en

florien.

on es

pareil de sabates de gomes,
esguerxades, amb els tirants erectes
com dues antenes,
que es morfonien
enigmàtiques amb aire filosofal en
aquell ambient d'humitat. La llenca
de claror esporuguida que entrava per
la porta mig ajustada, les agafava
de pie a pie ; eren unes botes li¬
bérais, de punta carrada, generosament
hospitalàries d'uns peus sôlids que hi havien deixat senyals
inesborrables. Aquelles botes li susciEra

un

îndefectiblement la figura cor¬

taven

pulent del

seu pare,

home barbut, amb
vegades s'end'aiguamoll,
conques
plenes

ulls tendres que de
cantaven amb lluïssors
uns

installais

en

unes

d'ombres, obertes sota unes celles que
s'alçaven convergents per sostenir l'e-

quilibri d'un casquet
imprudent damunt una

s'abocava
arruga pertinaç
que

del front, com si no sabés avenir-se
de l'alçada que el separava d'aquells

vastissims.

peus

La Visio d'aquelles sabates ténia el
do de neutralitzar-li la ira, i al cap
d'una estona de descansar-hi els ulls
s'abandonava a una nyonya somnolent
de la quai el treia el dring dels coberts i de la vaixella en parar taula la
minyona.

Aleshores endolcia els

seus

Jaunie

(A)

bufetejat i si l'estòmac li
hagués rebutjat violentament la càrrega, s'hauria tingut per feliç. Aviat,
perô, una son dolça, imperativa, li
anava buidant el pensament; l'endemà, quan el despertaven a l'hora d'anar al col-legi, a la memôria no li quedaven sinó parracs fugitius de la nus'hauria

volada del dia abans.

Aquesta exploració invoîuntària d.el
temps perdut, l'havia fet caminar disfins al peu

del tramvia de Badalona. En arribar a la parada, entre el
bullici de la gent distingi les lluïssors
d'un bar-restaurant i aspira inconstret

cientment

una

aroma

de cuina. Ales¬

hores recordà que no havia tastat res
de la tarda abans ençà i amb gran sorpresa

descobri

S'a-

que ténia gana.

bar, mira

costà dissimuladament al

a

l'interior,.aspirà amb mes força i vé¬
ritable plaer el tuf greixós que surava
en aquella atmosfera tèrbola de fum,
de remor de converses i soroll de plats.
S'hi esmunyi poc a poc, s'assegué a
una
tauleta i demanà un sandwidh.

Començà de mossegar-lo

lentament

amb els ulls fits al ressol del carrer.
El contacte de les dents amb aquell
trosde pa exquisidament llardós h restabli la realitat de la seva situació.
Mentre anava menjant amb avidesa

la ìmaginació li treballava
amb igual activitat en un pla ben dicieixent,

ferent. Anava

a

dinar amb els

seus;

s'acostava l'hora de l'escena més absurda i més baixa de la seva vida.
Anava a confessar-se, derrotat, crimi-

nal, davant de les dues uniques persones del mon que a ell l'interessaven. Séria un moment decisiu; de fet
era la raó de
la seva vida; el plaer

inexplicable que aquell sandwich li
produïa, era el primer résultat benèfic
del seu secret determini. Aquell pa i
aquell tros de carn tendre, tebi, perfivmat, h havien despertat un apetit
feroç. Dissimuladament consulta el
portamonedes ; podia oferir-se un àpat
suculent, perô preferi abstenir-se 'n.
Donava gràcies al cel de la inspiració
que havia tingut d'entrar; si no hagués
estât aquell bar providencial, hauria
arribat mort de gana i la fam l'hauria

estona,

perô, la porta del recambró
s'obria suaument, entrava un braç ro¬
dé, tou, amb una ma que de tan mol-

Ara una mica refet, podria sos¬
tenir cômodament la tristesa hipôcrita
ment altiva del seu paper. La seva
actitud llunyana, reticent, apagaria,
amb una pluja fina de cendra impal¬

suda semblava embotornada i I'escletxa de la porta restava obturada

pable, l'alegria d'aquell dinar familiar; la seva presència àcida frustana

projectes de venjança i prometia
tastar

res en

tôt

el sopar;

al

cap

no

d'una

la figura obessa de la tia, vidua de

per

immémorial, perpetuament desgraciada i pobra, que I estirava mantemps

I ell es deixava conduir sense
de rebelar-se; en ésser al passa-

sament.
esma

dis, la tia li mormolava unes paraules
a l'orella, el besava silenciosament a
la galta i el feia seguir al seu darrera
I aixi es presentaven al menjador en
el précis moment que el llum de la sus-

pensió s'entelava amb el vapor que
•exalava la sopera. Ell s'asseia a taula
sorrut, ningú no pronunciava una paxaula; la seva mare li feia el plat i
ell començava a menjar amb una gana
que

no

comprenia

com

li podia

se

haver déclarât. Tots els seus plans de
resistència
venjativa es disolien en
tastar la primera cullerada i, dòcil al
seu

les
al davant.

apetit, devoraba tôt el

sécréta

satisfacció dels amants;

res-

pondria amb desdeny evasiu les preguntes falsament sollicites, fins iir.posar un silenci
neguitós. Aleshores sé¬
ria arribat el moment d'arrossegar-se.
de torturar a força de cinica humiliació aquells dos éssers carregats de raó
i engabanyats de culpa i la seva existència absurda

es

donaria per comen-

çada, voltada de plors continguts, de
menyspreu obac, de repulsió dissimulada. Es passa la mà per la barba i
aprovà mentalment la seva caracterització invoîuntària; després d'un
moment de reflexió, cridà al cambrer
i amb to insignificant, ordenà :
Un filet a la broche; mitja de
—

«

Custell del Remei

».

(Seguirà).

que

maternais li posaven
En acabar ténia una reacció d'ira ;

rnans

traït.

la

fracassai

conte de

E

què jo anava pel car¬
Balmes embocava el de

taxi

L

rer

en

Rosselló,

vegi

frenada

una

féu

em

saltar

Vaig ,mirar enfora i
un
home vell s'havia

que

davant

tirât

quan

xôfer

violenta del
del seient.

rodes

les

del

cotxe.

desesperada ?

situaciô

màcia propera on

h donaren

dial. A les preguntes que
responia

d'una

un cor¬

li féiem

manera evusiva i em-

barbussada. A mi m'esguardava fixa-

amb

ment,

ment com
certa

ulls

uns

si

ennuvolats, tal-

conegués. M'inspirà

em

compassiô i vaig donar-lf

una

almo.-na, perquè, altrament, reconegui en ell un home al quul havia vist

pels encontorns de casa; freqiientava els bars i les tavernes del
barri amb un posât distret i confor¬
sovint

Jo havia posât esment en ell per
l'extravagància i originalitat de la
seva
figura. Era ait, secardi i una
mica encorvat, talment com si l'atuïs
el pes d'un desti feixuc. Ténia la
cara
allargassada i eixuta, completament rasurada, i uns ulls petits i vius
que brillaven amb sobtates fulguracions. Un nas afilat, aquili, donava
al seu rostre una gran noblesa. Portava un barret ample, de feltre, tirât
un pic endavant, haurieu dit que per
amagar la decadència de la seva persona. Els seus vestits eren molt descurats i pobres, perô els portava amb
véritable dignitat de gran senyor caigut. La' seva caracteristica més impor¬
tant, era, perô, la melena blanca, de
gran artista incomprés. S'aturava somât.

vint per

les cantonades, fumant un ciminso, amb l'aire désolât de

garret

l'home
mira
sense

que no

amb

una

acrimoma

on anar, perô que
complaença dolça i

té

fote

les

temps.
Els

meus

tenda

que

he

m'estava assegut a la ter¬
d'una cerveseria del Passeig de
Gracia. Era un mati d'estiu; les tau¬
les apareixien desertes i passaven pocs
esmentat,

rassa

pel passeig ; els plàtans doombra agradable, verda i
diàfana. Al cap d'una estona de seure, vegi que el vell passava per la
vorera, arrambat a les cases. Venia
amb l'aire vacillant i distret que li era
habituai. En passar davant una tenda
traselints
naven

una

de comestibles s'hi atansà i amb gran
dissimul i subtilesa prengué una poma
de la parada exterior. En arribar a la
cerveseria s'aturà i fità els ulls en mi,
d'una manera àvida i interrogativa.

S'apropà
que em

si fés molt de temps
cerqués i al fi m'hagués trocom

un

era

ses

perquè aleshores havia mostrat
disposició per la música. Quan
vaig tenir reflexió per mesurar les meves possibilitats, vaig sentir una mena
d'enuig, semblantment a l'home que
nent,
certa

l'han deixat extraviat

en veure

la

l'ambient i

la inflexibilitat del

a

Com és que

arribàreu

a

aquella

cos-

tum.

El

posât de confiança excessiva
d'aquell home m'humiliava i em mo-

lestava

xic. Em semblà

un

n'a-

que se

donava.

Perdoneu,

—

potser us

molesto

—

preguntà.
No,

no; podeu continuar — vaig
respondre amb displicència,
Senyor, confesso que la vostra
actitud comprensiva m'ha fet, potser,
atrevidament expansiu.
—

—

La

—

histôria m'interessa

vostra

vaig dir-li

—

les espatlles i
apagada. Em mirà de
reiïll, amb desconfiança. Després
baixà els ulls i la seva faç va prendre
un to d'ingenuitat. Semblava
que esamb

una

arronçant

veu

seves

interiors.

veus

En

aquell temps em vaig enaJo Lenia vint anys i ella vint-idos. La vaig conèixer als jardins de
Wiesbaden, després d'un concert pu¬
blic que vaig donar-hi. Era de fami¬
lia rica i distingida i capriciosa i versàtil. A casa seva sempre havia fet el
que havia volgut. Ens casàrem; de la
morar.

uniô

nostra

en

nasqueren

dos fills

:

un

Al cap

de poc temps
les nostres relacions conjugals esdevingueren insoportables. Ella m'humi¬
noi

i

una

liava i

noia.

em

prendre

feia

menyspreava ; em

que

jo

ningú,

no era

com¬

que era

home ridicul i fracassat. Aixô
molestava cabalment per la part
un

ventât

Cert,

hi havia

m

em

i

un

comerciant

aixerit.

La

ens

Fou aleshores que vaig venir

vaig dedicar
lliçons de violi. Jo sempre he
on

cosa

les disputes
separàrem defi-

vingueren

violentes i, al fi,
nitivament.
em

caràcter dèbil i per aquesta

a

a

vors,

els

tuna

considérable.

meus

fills heretaren

Comprendreu

Bar-

donar

estât

causa

fills romangueren al costat de la
mare. Mori al
cap d'uns anys i,
una

un

els

seva

11afor-

va fer amb un
i sarcàstic —
del seu pare no en volien saber
Llur mare m'havia pintat com un

somris

res.

de

en

amb

amoroses

exaspéra ;

—

em

el que deia.
detestava. Demés mantenia

que

relacions

que
—

cami des-

en un

La força que en mi naixia,
es disolgué en la meva abúlia, i em
vaig deixar sotmetre a la pressió de
conegut.

celona

gira encuriosida

meu

home méridional, exexpansiu i una mica
ingénu. Generalment veia les co¬
amplificades; ténia la tendència
a exagerar-ho
tôt i a posar-hi un
punt d'optimisme irreal. La meva
familia cregué descobrir en mi un prodigi musical, un futur violinista emipare

banyà d'una llum pàlida; després
baixà el cap i, com si es parlés a si
mateix, digué :

gent es

El

pansiu...,

d'importància

De vegades ens és impossible
de sostenir la conformitat en què ens
havem mantingut tota la vida. Sorgeix
la protesta violenta i, aleshores, la

a

comestibles...

de

bat. Em féu una salutació lieu i, sense
més de preàmbuls, s'assegué en un
dels seients del voilant de la taula:
on demanà
que li servissin una copeta
de licor. S'asserenà la seva faç i es

—

catalans
Francfort una
eren

pares

havien establert

que

—

Temps després del fet

pre-

un punt llunyà, tal com si albirés en
horitzons
remots,
visions
d'altre

coltés les

coses.

vaig

—

guntar.
La seva fisonomia es posà seriosa;
els ulls se íi aclariren i es fixaren en

—

Amb la rapidesa en què el para, el
meu conductor havia aconseguit, pe¬
rô, evitar la desgràcia. Alçàrem el
vell de terra i el portàrem a una far-

confessió del fracàs.
(1) Vegeu els numéros 112 (7 d abril),
14 (21 d'abril) i 116 (15 d'agost) d'OC.

TÈRMENS

entre

—

amarg

�home fatal i

ventijol

un

l'alba. En el fons

&lt;1

perniciós. Demés jo era
pobre 1, què se'n pocha esperar
un pobre ?
Comprendreu que jo els

fes

cert

un

terror,

els humiliés,

que

els humilïi encara i dongui
neguit insoportable.

que

Callà

haurieu dit

moment,

un

un

T eiva una respiració sincopada, com si quelcom sobre el pit Foprimis i no el deixés alenar.
I vos
vaig preguntar — no
els heu fet mai cap retret per llur
gonyit.

—

—

conducta ?
No contesta; però vaig

comprendre

quelcom havia intentât en aquest
sentit. Alçà el cap de guisa altiva i
1 entregirà cap el passeig, tal com si
tractés d'amagar el rostre.
Ha

contribuït

distanciar-me

a

dels meus prirr.ers fills — segui dient
el fet que jo em tomés a casar.
La meva dispesera era una dona vidua
i sense successió. De temps mantenia
relacions amb ella. Un mes abans de
néixer la nostra
filla ens casàrem.
El meu segon matrimoni tampoc no
fou feliç. Les lliçons de violi escasse—

javen cada dia; la meva dona es posa
malalta i no poguèrem seguir tenint

dispesers. Jo, abans, havia menyspreat els meus corr.panys de professió
i ells m'havien menyspreat a mi. No
ténia

ni

relacions,

tigi. Vaig

anar

envellit; les

ni

amies,

ni

pres-

davallant; m'havia

meves

condicions artisti¬

s'esvaïen; un gran pessimisme i
gran malestar em féien odiar la so-

ques
un

cietat

i

menaven

em

Això, de
ment

recollir-me almateix. Veienta

aquella

pensar

em

fer qualsevol feina

a

tal

per

la família; però tothom
rebia amb prevenció i amb mal¬

mantenir

fiança. Comprenien que jo arribava
desesperat i això els repelia. Temien,
potser, que no els servis de res; endevinaven, qui sap, un caràcter independent i rebel. Vaig comprendre
que de bona gana m'haurien fet una
almoina

a

condició de

no

molestar-los

més.

Una vegada vaig estar a punt
d'entrar de concerge en un cine. El
meu càrrec hauria estât d'aplegar les
entrades a la porta. El dia que havia
d'ésser présentât al propietari de la
sala jo m'esperava a l'avant-cambra
del seu despatx. El meu home era
baix i grassonet, d'aquells que sempre
caminen amb aire

nia aspecte

d'ofegar-se.

Té¬

de menestral ordinari

en-

riquit en pocs anys. Com que la porta
del despatx era oberta, jo el veia en
mig d'un grup dels seus empleats als
quais parlava de mi. Em donà una
llambregada ràpida i senti que deia :
Però no veieu que si contracto
aquest personatge, la gent es creurà
que tenim el pianista Sauer per por¬
—

sentir-Io,
rigueren. I m'acomiadaren amb bones
paraules i cara de sentir-ho molt.
Quan arribava a casa deprimit i
caigut, em sortia a rebre la meva filla
petita. Us he de confessar que aquest
ter? Els que

el voltaven,

infant ha estât
sentir de veres
m'asseia en un

en

l'unie que m'ha fet
l'amor paternal. Jo
sofà del nostre men-

jador humil i me '1 posava sobre
genolls. Ténia uns grans ulls blaus
mirada

profunda;

uns

ulls

els
de

pot
l'AflAT

que-s

M'esborronava

que,

vegada

una

jo

A

un

DOU

GreCAU, d'En Paul

:

tor

de

Pes-

lian

a

oe-

que

lo Senhe Mestre C. Julper l'obra d'En Paul

escriut

Eyssavel

J.-P. Régis diran, leu, asi tôt

e

será

que

poezia

En atendent avem lo plazer de poder prezentar als nostres
lectors la

prefasa

Nostres collaborators Albert

d'una obra,

penson

data dins l'istori de la

citana.

dire

:

hagués

Va fer

una pausa; es tregué el bars'eixugà el front amb un mocador
i, els ulls encara baixos i una veu

ret;

velada, continua

vida,

Aquella

—

AIT

:

però,

acabà

L'AFLAT

CANTAR

DOU

RI

«*RE«AU

IHHiAS

poezia

novella

aviat. Abans de dos anys la meva
filla i la meva dona havien mort.
Es perdé en un nou silenci.
Des¬

prés segui dient:
Un dia em vaig en.briagar. Es
la única vegada que ho he fet.
En
un
estât semiconscient vaig anar a
raure al Parc. Em vaig asseure en un
—

banc d'un lloc apartat. Queia la tarda
i m'entra un son
profund. Recordo
haver-me somniat donant un concert
de violi. Era una sala brillant. Entre
una atmosfera rosada,
hom veia les
dames gentilment agençades i els ho¬
mes de frac. Tothom m'escoltava res-

Boix d*Enric Martin.

Paul

J'ai

Sobtadament, però, em
neguit inexpressable. La

reçu

un

sala s'anava cobrint d'una boira

Cher Monsieur

es-

nure

publier un nouveau recueil de poésies :
l'aflal dou Gregau (Scus le souffle du
vent grec).
Je lui ai suggéré l'idée de vous demander
une préface. Vous vous êtes fait le défen¬
seur et le « mainteneur » de la poésie pro¬
vençale, dans votre discours de réception à
l'Académie Française. 11 vous serait dif¬
va

A

m'acompanyava em mirava estupefacte i amb l'esguard irat. Jo suava
d'angoixa i m'esdevingué impossible
de continuar; les notes em fallaven i
comprenia

espellifat;

tôt

fóra impossible

em

que

acabar el concert.
crisi que em vaig

I fou

adonar

en

aquesta

ficile de

que anava

que portava unes

Le

recolli

un

vaig dormir

injustement calomnié, mais où abon¬
dans toutes les provinces de
la France, les coeurs vaillants et les âmes
sensibles. Le poète se souvient des nom¬
breuses générations de races si diverses, qui
ont formé et forgé l'âme multiples de la
Provence et du Midi tout entier. Il chante
ce passé et il
le fait revivre dans des pa¬
ges vibrantes d'émotion qui rappellent les
plus belles pages de Mistral dans Calendent,

La pensée du poète est élevée : elle va
de préférence et d'instinct, à ce qui est no¬
ble et grand. Mais sa Muse sait descendre
sans bassesse aux travaux de la vie ordinai¬
re des pauvres gens, surtout des marins ou
des soldats.
La langue est digne de la pensée : ori¬
ginale, pleine de saveur, de force et de
sens, elle rend admirablement tout ce qui
rmplit le cœur du poète, chimères ou réa¬
lités. C'est la langue mistralienne dans tou¬
te sa pureté, avec peut-être plus de ferme¬

pregunta que us prec no preneu
menys, per mal intencionada. Dieu-me : per què quan

absurda ni,

venieu cap

aci haveu près una poma
d'aquella parada ?
Es

tornà

livid

no

té et de

couleur.

connaît à fond la technique de
son art. Renonçant le plus souvent à la ri¬
me dans une langue où elle est trop facile,
il écrit en vers rythmiques, si harmonieux
dans leurs cadences variées.
Ce poète aurait pu être un virtuose de
Le poète

em va res¬

una

Es llevà el barret per

bona almoina.
a

i

Llavors vaig allargar-li

regraciar-me i se'n anà.
Copj-csponsals íorans.

atlrcecu

d'OC
66

Socletat

a

les

Barbara,

lO

:

vostres romandes

la

General

de L.libreria "
Téléfon

plaisant

art, se

19.981

S. A.
BA BCELOYA

aux

difficultés de la for¬

cédant à la joie de les surmonter. Il
■a
voulu être plus que cela; tout) en ayant,
souci de l'art, il ne lui a pas sacrifié l'idée.
C'est que l'esprit du poète a été mûri
et

la rude école de la souffrance; il lui en
une mélancolie altière
qui n'altère
d'ailleurs pas la vaillance de son âme.
Soldat de la Grande Guerre, cfoù il est
revenu avec le grade de capitaine et blessé
grièvement, M. Paul Eyssavel partage sa vie
d'.ancien combattant entre la poésie et l'hô¬
pital (1). La Muse provençale est sa grande
consolatrice. Elle ajoute son auréole à celle

par

est resté

de la souffrance. M. Paul Eyssavel a ra¬
conté dans un volume en prose (Entre leurs

mains, Paris 1921) les misères morales et
physiques de sa captivité. Elles n'ont pas
éteint la flamme de fa "poésie, parce que
dans les âmes d'élite

cette

flamme

est tou¬

jours vivante.

vaillant Français et pour
Provence que. je deman¬
de une préface à l'auteur de 1 Histoire de
la Gaule, qui comprend l'âme de sa pro¬
vince, à laquelle il a gardé sa fidélité.
C'est peur ce

ce

noble poète de

Joseph ANGLADE,

comme

dau.

una

pondre.

premier recueil de M. Eyssavel (Au

souvent

en un

—

per

Paul

bèu soulèu dis àoi), le ramène et nous con¬
duit avec lui en son beau pays de Provence,

urbà i que aquella
Asil.
Comprendreu, — afegi — que
sempre m'ha mancat la fe en mi ma¬
teix i que no he sentit aquella guspira d'il-lusió que fa forts els homes
alegres i ingénus. He tremolat massa
davant el meu propi temor i vacillació
fisiològics. Qui sap si la mateixa
grandària de la meva ambició m'ha
fet ésser sempre obscur i misérable...
I callà, tal com si ho donés tôt
per acabat.
Perdoneu, bon home, vaig dirli, però, jo. Pujx que estem en el terreny de les confessions, us voldria fer
que em

récuser.

sente.

vaig despertar. Recordo, encara,

nit

vous

Eyssavel a été couronné trois
fois en quelques années par notre Académie
des Jeux-Floraux qui se trempe quelquefois
comme toutes les Académies, mais qui sait
aussi discerner le talent... quand il se pré¬
M.

robes

misérables i vergonyoses. I me n'ani
de pressa, mentre el public esclafia
en la més sorollosa de les rialles.
Fou en aquest punt del somni que
em

Jullian,

M. Paul Eyssavel, auteur d'un beau vo¬
lume de vers provençaux, intitulé Au bèu
soulèu dis àci (Au beau soleil des aïeux),

el mormol creixent
public. Tothom començava a
i a xiuxejar.
El pianista que

del

son
me

sentia

se

EYSSAVEL

la lettre suivante:

pectuosament.

que em

comprenien i em parlaven i una carona pàllida i espiritual. Aquells ulls
semblaven dir-me : Per què estàs
trist ? Per què t'espanta la vida ? No
estic conformada jo ? No veus la
meva nina ? Som molt amigues; jo li
parlo i ella em sap respondre. Les
nostres disputes son lleugeres com el

grand libre

que

una

Eyssavel.

llum i sincedolça simplicitat

seva

aqueste
libre de

so

»

ella pogués caure, per mor de
la misèria, en una vida de perdició.

pessa i

de

L

publica
mes d'Octobre
un
poezia provensala,

Editorial Occitan

«

mort,

ria

dispost

conforlava;

em sumia en un abatiLa gent d'aquest mon

la

i

JULLIA\

Camil

enatura tôt era

prengué

de la misèvaig espantar i comenci a pidolar treball desesperadament. Estava

prefasa oie

teu

prop

estic segura.

i

moment, em

m'aconhortava.

ra91.it «làsa gregau

A

l'he trobat dura i ferotjament egoista.
El meu gest réservât, pie de retrets
i de reticències velades, ha despertat
odis multiples al meu entorn. Però en

tivolament dins mi
me en el pendent pahorós
em

l'hora de

a

tenim cap an-

no

suau

major.

ntat,

que

—

calor

un

després, però,

aver-

desperta

Per què tenir-ne ? Jo

gun.'a.
sento

que es

Comment refuser?

Joseph Anglade est un
ce qui vaut presque
autant, un compagnon de travail, c'est-àdire un camarade de lutte: car, s'occuper
de « langue d'oc », c'est s'exposer à bien

ami de

trente

ans

des batailles.
Et le capitaine
fois digne de notre

et,

Paul Eyssavel
admiration, de

est

trois

notre re¬

connaissance, de notre sympathie. Il a eu,
il a toujours une triple manière de servir la
France: par les armes sur le champ de ba¬
taille, par la poésie en ses heures ferventes,

d'inspiration, par la langue de ses vers,
qu'il a voulue être « la langue d'oc ».
Qui donc a dit que la différenciation des
langues est prodrome de séparatisme? M&gt;.
Eyssavel, par son œuvre, no.i seulement ne
contribuera pas à séparer la Provence et la
France, mais créera entre elles deux un lien
nouveau.

sans doute, que flamand et
Belgique, se heurtent et se com¬
battent. Il est bien vrai encore qu'en Suisse
allemand et français s'entrechoquent. Mais
qu'on prenne garde avant de condamner les
langages, qu'ils ne sont pas les vrais cou¬
pables. Toute la faute, en Belgique, en
Suisse et ailleurs, vient des politiciens qui
ont attiré à eux le parler des hommes pour

Il

est

français,

vYai,

en

un
instrument de bataille. Sans
politique, laissés à leur rôle familial ou
littéraire, les idiomes resteraient des orga¬
nes de joie et des gages d'entente. Ils met¬
traient dans un pays, par leur pluralité, ce

s'en faire
la

(1) P. Eyssaoel es mutilât de guerra à
% d'inoaliditat e ojicicr de la Légion

100

d'Onor.
N. D.

L.

R.

�charme de la variété, ces nuances d'expres¬
ces diversités de chanter qui n'empê¬

soleil, et qui fait) valoir ce
de la glèbe et des
arbres de sa terre, qui voit chaque soir ren¬
trer ses troupeaux, et qui entend chaque
matin chanter ses coqs. Les paysans de ce
genre sont les vrais paysans de France; ils
qui

sion,

chent pas
nent

les

à

un

mais qui don¬

amour commun,

les

multiples intonations,
rythmes mobiles de paroles différen¬
cet

amour

tes.

Je me rappelle encore tout ce que j'ai
appris de choses sur la France, tout ce que
j ai ressenties de joies patriotiques, en ex¬
pliquant à mes auditeurs du Collège, en
1918, les pages de jMirèio de Mistral.
Vraiment, en ces accents du Midi proven¬
çal, c'étaient les symboles de la France
éternelle qui revivaient; et les Saintes Ma¬
ries, préludant à l'évangélisation de la
Gaule; et les savantes légendes de la Crau,
unissant les montagnards du Ventoux et de
Sainte-Victoire à la tradition hellénique de
Pélion et d Ossa; et les humbles métiers de
la campagne, ces vanniers qui, durant tout
notre Moyen-Age ont tissé, non seulement
l'osier, le jonc ou le roseau de leurs pa¬
niers, mais encore bien des propos et des
pensers communs, obscurs artisans d'un peu
d'unité française; et ces maîtres de mas,
héritiers sur notre sol des grands seigneurs
de Gaule ou de France; et ces batailles où
les corsaires provençaux rendaient à notre
nation

ses

droits à vivre

la

sur

Et

mer.

encore

Languedoc. La communauté de labeur
et d'intérêts leur a vite donné une sorte de
communauté d âme. Le paysan, à la ma¬
nière de Mistral, a été, je crois, le vérita¬
ble ouvrier de la France.
Même en chantant en provençal, le ca¬
pitaine Eyssavel demeure un bon ouvrier de
la France comme il en a été un grand sol¬
dat. Il continue dignement, noblement, sim¬
plement et savamment tout ensemble, l'œu¬
du

de Mistral. Ce que vous trouverez dans
ce livre, ce sont nos rêves, nos cieux, notre
air du Midi, mais inspirés et respirés à^ la
vre

le souvenir d un
brumes de la Gi¬
poésie gasconne.
le drame de ce
Dixmude, qui rêva de promener sous le so¬
leil de la Méditerranée, ce nom de gloire
et de tristesse sanctifiée dans les brouil¬
française. Vous

paysan

dans

»

y verrez

Rudel qui perça jadis les
ronde par l'éclat de la
Mais vous y verrez aussi

lards de l'hiver de Flandre.
Et puis, comme toutes ces poésies de
M. Eyssavel sont claires, lumineuses, chau¬
des et nettes ! Cela vient-il de l'esprit ou du
cœur du poète? Cela vient-il de son instinct
de Français? Cela vient-il de notre « lan¬

un

fameuse dédicace à
employait ce mot dans
son sens relevé et dans son sens originel.
Le paysan, pour lui, c'était l'homme du
pagus, du « pays », de la campagne, celui
«

vita

La

sa terre,

sa

contours précis comme des
traits de gravure? De tout cela ensemble,
sans doute.
Mais ne cherchons pas à ana¬

Lamartine. Mais il

J.-P.

gue

d'oc

», aux

lyser. Bornons-nous à lire et à admirer.

JLos libres
Joseph Delteil.

par

Hachette, Pa¬

—

ris.

L'expression populaire « c'est un type
de Napoléon », je l'appli¬
querais volontiers à Joseph Delteil si elle
n'avait un sens trop péjoratif. S'il m'est ar¬
rivé de le taquiner, je n'en ai pas moins
une vive sympathie pour ce curieux condottière des lettres. Il a conquis la gloire lit¬
téraire à la façon dont on met une ville à
sac.
Il a commencé par être célèbre. 11 ne
lui restait plus qu'à justifier sa renommée.
Il y a travaillé avec ardeur. Et 11 continue.
Cette fois il s'est attaqué à Napoléon.
« Napoléon!... Joseph Delteil! Quelle ren¬
contre! » disait le communiqué de l'édi¬
teur. Hum ! Delteil a campé un Napoléon
très personnel. Parfois il s'est raconté en
contant la légende de l'Aigle. « Ah! il
faut que j'en fasse l'aveu,
écrit-il, s'il
prend ainsi ma plume et mon cœur, c est
qu'il m'est figure et modèle. Si je le sens,
c'est qu'il est moi... ». Ou encore: « Tous
les deux, le grand lyrique de l'image et le
grand lyrique de l'action, ils ramassent et
déploient tout l'ensemble aquilin, la flu¬
viale totalité ».
La vérité historique n'est pas plus fantai¬
siste que dans toute autre vie
romancée.
« Seul me passionne le rêve rouge. Je ne

Il était

barbu

être historien »,

pour

Il

me

une

semble

Delteil s'est livré à
son Napoléon

que

moins d'excès verbaux dans
que

dans

ses œuvres

précédentes. S'assagi¬

rait-il? L'éditeur y serait-il pour quelque
chose? Quoi qu'il en soit, ce récit est plein
de détails charmants. Il contient de bien

jolies

pages

VIN

NOUVEAU,

et

plus de

promesses encore.

Jean Camp. —
de Grenelle,

par

Librairie Gallimard, 3,
Paris.

traduccion

Juli
En
de

l'Institut

Calai nus,

Ma

membre del

En

a mit

estaklit

pajas,

In coltaOofacion

CASES I
son

Serriei

1Lois

tti,tient ut

ped de

en

per

Rompeu EABRA

d'MCsIndis

Josep

de

CUBAIWAS

vocabulari pan-occitan,

d

occitana

HOMS

l'iltilot/ic,

e

A El II ERE

l'Institut d'Ksludis

de

de

Méridional*,

rue

Jean Camp persiste. Il a joliment raison.
J'aimais mieux Jep le Catalan que ses dra¬
mes.
Vin nouveau me plaît plus encore.
Jean Camp a fait là ses vrais débuts litté¬
raires. C est I histoire tragique, renouvelée
de Sophocle, d un Œdipe des Montagnes
Noires venu vendanger dans la plaine narbonnaise. C'est aussi l'épopée des vendan¬
ges dans le Midi. Elles groupent des hom¬
mes de tous les
pays d'Oc, des jardins de
Valence aux causses quercynois.
Athmospère capiteuse, folle, violente. L'azur du
ciel y rejoint l'azur de la mer. Au soleil
brutal dansent les moustiques que chasse le
marin. La douceur fade du moût, ai¬
mée des abeilles, se mêle au sang. Le rai¬
sin sucré se transforme en vin mâle. L'hom¬
me le plus doux devient vite meurtrier.
Jean
Camp renouvelle ainsi les bacchanales. El¬
les
sont
hélas ! sans mystère depuis que
Dionysos n'est plus dieu. L'homme ne l'est
vent

l'rofesor

Agrégat

de

ni

l.elras,

lAcea

de

l'rofesor ni

Houdeus.

Liceu

de

r oloza.

Accio (14 de setembre) La

j

(21 s.) De la corvadia moral,

gran

premsa.

pas encore.

—

Noix de Gurri.

p.

L'Auvergnat
de
Paris
(13
septembre).
La
V acade
dans
le
silence
endormi,
p.
C. Gandilhon Gens d'Armes dont la chronique
des

livres

temps.

est

(21

—

une
des plus parfaites de notre
s.) La Légende du Forgeron, p.

Léon Gerbe.
L'Avi MuNÉ

(21 de setembre). Anioersaris de
Pere M. Piera. — (28 s.) Sanl Elm
Sanl Telm ? intéressante mise au point d'En-

iealres,
o

p.

Bosch

ric

Viola.

i

Le Bon Plaisir (septembre) Flocon de neige

(Le théâtre des jeunes filles),

Francis de Mio-

p.

mandre.
BreiTZ Atao

(22 septembre) Le drame du blé

(28 s.) La Bretagne manque d'arbres.
cacalaca (15 de setembre) A moun fièu Leoun
ourdouna preire per l'elernita, p. Louvis Bechet.
Lous chis de vilo, p. Gimmere.
La CampaNA de MagalouNA (15 de setembre)
Crounica de la Campana, p. l'Escoutaire. — Li

resquilhaire,

p.

Jan dou Vidourle.

(14 septembre) Apologie de l'inAndré Gide. — (21 s.) Un ancêtre

CHANTECLER

fluence,
du

p.

Cimetière marin,

André Thérive.

p.

(28

—

Vienne, p. Jean Gandrey-Rety.
COBRETO (15 d'os) Borbèu e rougièro, p.

s.) Aspec/s de
Lo

j. S. Mathieu.

Musique, chansons et bour¬

—

d'Auvergne (suite), p. L. Debrons.
Le Coq Catalan (14 septembre) Carcassonne,

rées

Albert Bauzil.
Trenet.

p.

les

(21 s.) Le Havre,

—

Char¬

p.

L'Eveil Catalan (21 septembre) Sur la
de Pierre Vidal, p. P. Francis-Ayrol. —
les oliviers de Mallorca-Catalane, p. Louis

mort

Sous
Wal-

ter.

La veu de catalunya (18 de
seras.

(21 s.) Les

—

denci'

Bertrana.

vaques

p.

tracés de Grècia,

(26 s.) A

—

setembre) Pere

Alfons Matafaneres, p. Pru-

Vidal, excursionista i historiador,

de Colom

Josep Pla. — (28 s.) El problema
catala, p. R. Carreras Valls.

p.

fois... permet tout aussi bien
de parler de YOiseau bleu, de Cendrillon,
ide Delteil ou de Napoléon.
11 était une
fois un écrivain qui s'appelait Balzac, ô
Delteil ! Il a laissé un récit de l'épopée na¬
poléonienne fait par un garde champêtre.
Et c'est un
extraordinaire chef-d'œuvre.
J'avais espéré que votre Marius Mangefigue nous en donnerait l'équivalent. Mais
les figues sont laxatives, ô conquistador!

e

JLos periodîcs

dans le genre

ajoute Delteil.

latin

Il E cas

\

NAPOLEON,

ETAIT UNE FOIS

IL

suis pas assez

texte

flteraria
lier

libres et travailleurs. Sur des terres
différentes, parlant des idiomes différents,
ils se sont tous rassemblés, depuis les hostillonages de Picardie jusqu'aux garrigues

en

Mistral de s'être dit

au

de

sont

analysant ces strophes merveilleuses, je
sentais qu'en les taillant dans sa « langue
d'oc » Mistral avait fait comprendre à. tous
les peuples du Midi comment et pourquoi
ils étaient devenus français à tout jamais.
On raille

du bien

a

bien, qui vit

Diari de MatARO (6 de setembre).
de la joventut, p. Josep Ma. Plans.

L'actuaciô
—•

(12 s.)

Catalunya, p. Octavi Saltor. —
(17 s.) La gravetat del flagell, p.
Marçal.
Diari -de Tarracona (19 de septiembre) Jéru¬
salem, p. Mn. Lluis G. Pla. — (22 s.) Fiestas
de Santa Tecla.
(27 s.) Danses i xiquets de

Paul Valéry

a

—

Tarragona.

La donzella de Roma,
Dans le jardin des ri¬

Le Feu (septembre)
poème de J. S. Pons.

—

fausses, poème de Bruno Durand. — G orgibus à l'Instruction Publique, p. Louis Giniès.
Le Tourisme intellectuel en Provence, p. J. Du¬
rand de la Calade. — Les chants du peuple, en
Grèce, p. Z. N. Zanétidès. — Barras en Pro¬
mes

vence,

Jean Valmont.

p.

L'Evadé,

—

Jan

p.

Cirille.
VlLAFRANCA (15 de setembre) Juli
Sycandra. — Una comedia en dos
actes, p. Pere Riu i Puigpelat.
Lleida (10 de setembre) Canço de la tempestat, p. Josep Ma. de Sagarra. — L'esperit de
les noves generacions, p. Georges Dupeyron. —
A propósit del tercer aniversari de a Monografies Mèdiques », p. Humbert Torres. — Diplomàcia i Justicial, p. Jordi Arquer. — £j/s pro¬
blèmes sexuals explicats pel Gènesi i per la Ciència, p. Josep Llord. — El Ilibre de J. Estelrich,
p. M. Molins Fabrega.
El Mati (19 de setembre) La roseraie du saint
GASETA

Antonio,

p.
rant

DE

p.

Josep F. Ràfols.

(22 s.) EIs autors de Ti¬
s.)

—

lo Blanc, p. J. M. Capdevila. — (25
De la Haia a Ginebra, p. L. Sturzo. — (27
La Palestina, p. Pere Voltas.
La Publicitat (15 de setembre) Monuments

s.)

de
pau, p. L. Nicolau d'Olwer. — (19 s.) L'Esperit i la pedra, p. Caries Capdevila. — (24 s.)
Arabs i jueus, p. Domènec de Bellmunt. —
(27 s.) De les barbes de França, p. Bellafila.
Mercure de France (15 septembre). Nature de
l'organisation soviétique gouvernementale et so¬
ciale, p. le colonel A. Resanov. — Un ma¬
riage d'amour (nouvelle), p. J. Gaudefroy-Demommynes. — Poèmes, p. Marcel Duminy. —
Visages de la Jeune Parque, p. Gabriel Audisio.
Lettres d'Italie, p. L. Deubel.
Amour
Six-Cylindres (roman, fin) par A. Falgayrolle.
MlRADOR (12 de setembre) El primer cabaret
de Barcelone, p. Jaunie Passarell. (19 s.). Una
conversa
amb un représentant de Sandino, p.
Domènec de Bellmunt.
(26 s.) Les festes de
—

—

—

la Mercè.
NacioN

—

Mirador indiscret.

(24

CATALANA

d'agost) Cataluna

y

la

constituciôn.

nueva

La

Nostra Terra, (agost) EIs Molins. Hidroteràpia d'un « bolxevista », p. Guido Milanesi.
La bclta d'agost (de F.
Mistral), trad. p.
•—

Dans l'obscurité d'une

Xadal

ment

les

femme

au

vendangeuses,
hasard. C'est

grange

Anani prend
sa

quise majorquine l'aime.

eccion

universala

où dor¬

mère. Une

Surgit

une
ex¬

rival.
Anani le tue. C'était son père. Anani se
jette dans une cuve où fermente le sang
des vignes.

Eibreria
15,

JPlasa

d'OC

La culture classique de Jean Camp se
dans la composition ramassée de
ce drame rapide
qui se déroule en quelques

Wilson,

15

TTOLéOXA
luiran
"

l'Eneida

"

e

del mateck
" Los

traductor

Quatre Evam|èlis

un

—

boit
vin frais tiré de l'ombre quand août pâ¬
comme on

lit le ciel.

Je ne crois pas que la fatalité poursuive
aujourd'hui les humains avec la même
âpreté qu'au temps où le sphinx posait ses
énigmes. Je crois la vie rustique moins som¬
bre que ne le veut Jean Camp. C'est le
droit du romancier de poser les données les
plus extaordinaires, s'il sait les rendre plau¬
sibles. Il semble que l'auteur de Vin nou¬
veau y ait réussi.

—

Ejemèrides mallorquines,

Ramon de Mallor-

p.

ca.

Pla

un

retrouve

jours. On le lit d'un trait,

Maria Antonia Salvà.
De l'alba al Migdia.
M. Ferra.
La Visita, p. Maria Mayol. —

p.

i

(16 de setembre). El

muntanya

ojerir Balaguer.
La Plk (agosto).

que

pot

La canta de 'borgh d' San

Pir,

p. Aldo Spallicci. — Presunti Miti Etruschi nel folklore delta
Romagna-Toscana, p. Raftale Corso e Luciano de
Nardis.
£' bruz p
—

G.useppe Pecci.

—

Indovelli,

î°cco-„_
Antich orazioni
Marcella
Cavallini.

Eesare

e

laudi popolari,

Chilin

—

Giovanni Ba-

p.

d'

runconi,

Martuzzi.

La PiGNATO (7

p

p'.

21 de setembre) .Sus la Cansoun, p. Marius Jouveau.
Lu festin au païs
mçart, p. Jousé Giordan
Revista del Centre de Cultura
(setembre).
Los Covents de Reus
y sa destrucciô en 1835, p.
Eduart Toda.
L'aCant projecte constitucional
e

—

—

i °0t p.ie™niCésar

rv
D
Art,

Le

Point

nécessaire.

tants,
p.

la

p.

René

En

Pedrol
à

Rius.
une

—

action

regardant défiler les combat¬

Félix Lechat.

Peinture et sculpture,
Le régim soviétique et
Suzanne Desterns. — Quand les
parlent, p. Pierre Bouffard.
Dans

femme,

français

—

Anto»i

P-

Ferrater.

(septembre). Préface

Trevillers.

—

—

p.

l'attente d'un courant,

_

p.

Jean

Janussy.

�MZstudis

filologics

ch final
di e

senta

La

opinio...

Mftcuaia

lelra

«lubcrta

Johan

a

per

v

ont dériva d'un b
fava, caval, donava.

:

davant e, i : mangi, mage,
* per ç a la
plaça de / e c iarins
i.açar, cauçar, força, balança, gtaç.
} per g

île

l'Miscola. M'fofessot' al Lie ex de Itoilei

a

per ss :

a

per s :

traire

de

mon

trabalh

forçat d'a-

annada, OC croix e se fa
per que no digue ço que
pensi subre questions de ma especialitat :
la filología e l'ensiniament.
Fa quatordze ans que haï concebuda
questa

trop intéressant

1 unificació sintetica dels dialectes occitans,
ondze ans que ne comencèri la

propugnació

dins La Renaissance Catalane e dins Mes¬
sidor estant professor al collègi de Perpie

detz

primier

cop

nyà,

parlabi viatjant pel
ambe diverses
membres de l'Institut d'Estudis Catalans.
No dizi ges acò per me far valer e pré¬
tendre a la priorilat d'una ideia que es
fauta

ans que ne

Barcelona,

a

vielha

que non pas ieu,
subrayar una plata realitat : a saber que la renaixença occitana es
una
questió de pecunia, de denier, d'es¬
tomac per parlar como Karl Marx. Primum
sens

mais

simplament

mas

per

vive-e, deinde... occitanari!...
No son las idèias que nos màncan
sèm claufits

e

apiniats;

ço

que

nos

les médis de realizacié. Non

son

que

:

ne

falta
l'ar¬

gent se sia abalit da nostra terra; mas per
colpa de la guerra ha desertadas las vodjacas dels trabaliadors- intellectuals per passar dins las dels novels-rics que no sàben
utilment l'emplegar E atal viram e reviram
en

cercle viciés. E ansi

un

tant que

sera

Z

a

las varias PRONUNCIACIONS

nals,

demorada

l'han comprés
qu'en amparant l'esprit
—

en

como

los interesses materials
mies de la terra nostra. Car lo
caxment

e

écono¬

que

mens-

las produccions morals del pahis nadal, ne respeng també las materials : lo
« progrès » e La « moda » lutjan per Pa¬
ris contra Tolosa, Bordèus o Marsilia.
Donc, si haguèssi tenguts los medjans fi¬
nanciers indispensables,
habetz-aicì comsi
hauriai pausat e resolgut lo problema.
1° Cap de grafia non es pro satisfazenta
per prétendre sintelizar la lengua d'Oc to¬
tal e intégral; m la dels trobadors, ni la
dels catalans, ni la dels neo-occitans : per
ço que los inventors d'aquellas diversas solucions no tenian a la vista res mais qù una
flaca part de l'ensemble.
Los trobadors, cadun ho sap, eran essencialment lemozms, carcinols, tolosans, septimanencs. Las « Leys d'Amor » del Consistori de Tolosa consideraba lo lombard e
lo gascé como lenguas « estranjeras » e
dizian que los Catalans « pecan mout » en
la pronunciació. E lo català Ramon Vidal
de Besalù escribia dins sas « Reglas o
dreita maniera de trobar » : « Totz hom
que vol' trobar ni entendre deu primierament
saber que negirna parladura no es tant natural ni tant drecha del nostre hngage com
aquella de Proenza o de Lemosi o de
preza

Saintonge
ique

ieu

de Caerci. Per
ieu parlarai de
terras entendas, et

d Alvergna o
duc qe qant

o

vos

Lemosis, qe totas estas
totas lor vezinas... » Aiçò es escrit en pur
carcinol. fins en las formas mais caracte-

vo/, primierament, drecha (dretja) » Es possible que lo carcinol fuèsse devengut lo nuclès de La lengua; mas 1 hisristicas:

«

camì. E me refusi
critèri, pertant carcinol

toria ha segut un autre
tornar

a

que

ad aquel

sia ieu. metius, per ço que me

sembla

trop esiielj.

La

lent

a

grafia catalana es
catalana, va¬
dizer que couvé aïs autres dialectes

dins la mesura en que los autres dialectes
semblan lo català, ni mais .ni mens... Per
mi es actualment la mehora o 1a mens mauvada; mas no pot tampauc sufir per tots
nb mais que la dels trobadors « lemozina
e carcinols », como essent trop particular.

La grafia neo-occitana té los metiusses
defectes, qui que ne pénsen los mestres venerats Perbosc e Estieu. Marca un progrès

reconstitucié de la lengua,
Mistral habia sinialat una res-

immense dins la
como

1a de

pelida apèis los paloesaires. Mas peca co¬
la dels trobadors, de trop carcinola e

mo

lengadocià lo son X (ch
se italià) non exista; es pas una
razé per lo suprimir e lo remplaçar per \S
que nos sufis ni al català, ni al gascé, ni
al piemontés, etc. Los catalans tenen per
H etimologica; lis ne fauc pas tort ! Mas,
subretot, que es aquella masima d usar 5
audenca;
francés,

en

e
regioLas despartis.
mi es la que

LO

MAIS

PROP

Es aquella

DE

LA

FONT

cal adoplar e
far prevaler en la vulgarizant per las pro¬
duccions artisticas de l'estampa,
de l'escola, del teatre, de la choral... Per exem¬
ple, per dizer feu, juego, juoeo, habem
las formas : foc, fuoe, jioc, fuèc, fèc, fèt,
fè, huèc, hue...; es évident que si volem
sintetizar la lengua debem optar per la
forma FOC, d'autant mais que los dérivais
se
forman surs aqueste radical : focal, fogal, foguier, fogairó, etc, etc., dins la ma¬
jora part de nostre terrador.
Idem per La conjugacié dels verbes, la
sintaxis, etc.
3° Mas per far prevaler la meliora forma,
LA CAL CONÊIXER. Aqui lo « hic »... Per
la conèixer, la cal cercar; CAL FAR d'eNQUESTAS que necessiian forças bonas ooluntats, forces papiers, forces timbres e segels..., força pecuna. Hi estam tornamais, e ne sort^m pas... Atal lo temps
passa, e nautres amb el,
sens
far gaire
ETIMOLOGICA.

que

»v

monge.
peça,

:

malesa, presa.

grasa,

remplaçar dins la grafia
ch: fach, pqcha, chapar.
per u

donc-se noirir d'illusions bufècas
contingencias que s'impausan a nos autres. 1^'existencia dels
par¬
lars es un fait que podèm
sonque modificar
pauc a pauc e dins una mesura tota
relativa,
pet fin d arribar a
une
intercompreënsion
sufisenta

occitana : tx

La

totas Las

entre

occitans.

actuala dels

toca

filolègs nôstres es
lenga unenca,
mas de metre sul taulier la
depuracion e
unificacion de cada grand dialècte, sens
prétendre saquelà esfaçar del tôt las catacteristicas essencialas dels jos-dialèctes tant
al punt de vista fonetic coma
morfologic o
lexicografic. Dins l'article sus-mensonat,
avèm estudiat las modalitats
d'aquela uni¬
ficacion parciala.
c) Sens voler mescone'isser las dificul'.ats
d'aquela tria entre las divèrsas formas dels
parlars, cresem pas que calga se'n espantar
pas

cals, catssa, crels, clssalalar.

:

pas

negligir

Ih : palha, solelh, Ihuquet.
n/i : castanha, sanha, luènh.
h suprimit :
aver, òme, isiòria.
Un fcal sistèma auria l'avantatge de donar
una
aparença escrita gaire-ben uniforma af
catalan e als dialèctes d'Oc, sens saquelà
Il per

ny per

lor demandar de trop grands

sacrificis. La
innovacion, perfieitament justificada del
punr de vista eîimologic,
qu'auria quicòm
d*inaoíit, séria ç dins de mots coma: cançon, caçar, dreçar, eficaç, glaç, ont lo fran¬
cés usa fautivament de s. Ajustem que diferis plan pauc de ço que propausa Bonafos.
b) Per çô que tanh a l'unificacion de tots
los parlars d'Oc de Pau a Niça e d'Alacant a Limoges, avèm manbun còp dit que
la cresiam pas fasedoira, al mens per las
generacions d'ara. Atal meteis pensa Per¬
bosc e tot-escas en Pompeu Fabra ven de
nos ò declarar francament ; « Heu d'estar
satisfets si arribeu a aconseguir que cadascun d'ells (els parlars actuais)
sigui perfectament entenedor a la massa parlant occi¬
tana', dialectes llavors d'una sola Ilengua lisola

de

cercar

a

fargar

sembla ò fat
Tota ôbra umana

coma

una

nostre

confraire.

sutjeta a mantuna re¬
vision e degun pòt pas imaginar d'atenher
la perfeccion al premier còp.
S'escotavem
Bonafos demorariam inactius jos lo paure
pretèxt que l'òbra es malaisida e costosa.
Ensajem; d'autres penjaran lo ram e celees

braran lo dieus-ò-vòl.
Dins un sièguit d'estùdis,

d'examinar

en

nos propausam

detalh l'aplicacion d'aquelas

normas

de grafia, de

cacion

als diferents

depuracion e d'iinifijos-dialèctes lengado-

!...

res

d'auzir

comprés

locals

ETIMOLOGIA que

2" La MELIORA FORMA per
es

Catalunya —
e 1 ama de l'Occitania,
defendem lo mais efiran

I

e per

Ara

no

per

se

hau-

los detentors del nervi dels negocis

la casteliana? No val

la pena de
desfrancesar per s'espaniolizar. Sèm ço
que sèm, e pro!!!
C, Ç, S, SS, Z, X,
H, han caduna son emplec ben indicat per
e

Cal

e

alassar.

messa, grossa,

disi,

A

À MAIS non haje gaire de temps a dis¬

» « D'altra
banda, vosaltres no heu
de prétendre, em penso, d'arribar exactament al mateix résultat
que nosaltres hem
perseguit : la formacié d'una Ilengua uni¬
forme... »

pas

òn

del titolet.
dins log mots

usar

iatin intervocalic

1I0IVMF08

Scci'eluri de la I.ifl &lt;i pet' la
M.citya (l'Or

teraria.

repré¬

Per évitai confusions davant a, o,
u,

poiria
h

la

ont

rag, esiug,

m-

vo§ira
e

dins los mots
latins : mièg, puèg,

per g
g

vos

en

Catalans

respondre:

me

fer molt
altres

confessarai que me fèc bel gaudj
1919 los de l'Institut d'Estudis

mes encara,

pel millor,

per

no

«

Hauriem volgut

hem pogut; féu

trobar

una

vos-

grafia més

racional, i veurem després... »
Aquel gaudj de 1919, me l'ha reviscolat la letra de
Dona Eufemia Llorent
publicada per OC del 13 de febrier pas¬
en que la sabia e sabenta doctora valenciana demonstra une comprensié del pro¬
blema qu'hai
rarament
encontrada entre-

sât,

d'hòmens saberuts... e caRejeti pas sas solucions en tots
los detalhs (per exemple la supressié de la
N final instable dels provençals, delfineses,
piemonteses e lombards). Mas acò son de¬
talhs. Lo principi es pausat de l'autre costat de la montania como d'aqueste : que,
si Volem far grand e bel, nos calrà sacrificar noslres pijlons particularismes surs
medj

novetats

res

France se

una mena

catalanas

rena

CA. MISO

paruts !

I'autar de
cai

es

traces

LA

que se
sos

e

MAIS PURA LENGUA en

sian amagats sos

L.ES
Una

dictatorxala
lin

nostre

vejaire

sus

la

plaqueta adresada
La

solucion

EL

las Joventuts de Catalonlia.
problème istoric Espanba-Fransa,
del punt de mira catalan.

sòmi irrealizable.

vist

pesetes

Josep

lo

son

dins

tota

la

soa

vastetat.

1 exemplar
FJLA

litre

mes

recent

CARTES
MERIDIONALS

»

Après aquelas regas que signarian gaireben tots los catalans, sembla dificil de far
estât dels plans espausats per Bonafos e per
d'òna Eufemia Llorent. L'ortografia catala¬

Rossinyol ? Blase Ibànyes ? Carner ?

—■

—

Pla

es

la belesa

intangibla, cal

solament a establir una grafia comuna
a
tots los pailars occitans de França,
en
i'armonizant lo mai que se poira amb aquela
áel catalan.
Aicí-ne los prencipis oirectius:
soscar

f) Adoptar la grafia del Diccionari oitografic catalan tòtis los còps qu'es en accòrdi
amb nòslras pròprias tradicions.
2) Rejetar d'aquela graiia tôt çô qu'es
especificament catalan.
En substancia, aquò consistis a rebufar de
la grafia Estieu-Perbòsc :

a

del

2

j.-V. Foix, amb justa rason, n'a mostrat
'.as limitas a l'esgard del catalan: « Creiem
que el català amb I'ortografia actual, té per
molts d'anys assegurada la seva estabilîfzacié i que no havem nr tant solament d'intentar d'introduir-hi
modificacions de cap

coma

V.AKMtOXKLL

L avenidor catalan-occitan

d'OC.
a) Per çò que pretòca la question de l'unificacion purament grafica, e&amp;timam que

considerada

lexemplar

»

mage

de las questions estudiades per mossen Joan Bonafos; malgrat aquò, pensam pas
inutil de precisar e de desvolopar qualques
punts qu'acabaran d'assabentar los legeires

essent

clasic

NOSTRE HllIANISME
NAIXENT

part

f'imaginar compléta es un

"

DAVAIVT

NOSTRE article « De la depuració i
unificacié dels dialectes occitans

66 confort

pesetes

Josep

Lois ALIBERT

na

de

4

per

ordre.

en

bocins.

Cownentari

dona

de la ideia
politica e de cada dictatura
Europa pel fenomen de la guerra.

libre

sos

freda, implacabla

solucion

coma

procreada

qu'uns

brigalhs,

DICIADIRES

dezapasionada,

cntica

servicx

e

la

l

avantatjat de tots aquels grans degustaires de
mondxnas... Una retxna de pxntor e al son
mès abxlia de memorxaliste... Umor.,. sentxmen-

ereter

de la
man

veritat

talxsme...

d xmatges colorais...
pesetes 1 exemplar

riquesa

4

Demandatz-los

a

Libreria
15, Plasa Wilson, 15

«

la

:

d'OC
—

/«LOZ.l

�A

r

t s

mort

IiO no^frc llordi'la
A

mon

ami Alexis

tres.

BOURDELLE n'est plus. Son
malade
30

cessé de bat¬

a

septembre, le

Le

tre.

nirs.

..

Bourdelle a rectifié.
Le thème de la sculpture

monument

exemples dans nos cathédrales
et gothiques; ainsi Bourdelle
devient le grand imagier, le bel ar¬

ment

se

Dibuix de la Sra. J. P. Rolland, boix d'Enric Martin

défen¬

tout

le côté actuel

de

l'œuvre de

Bourdelle; la sculpture est rarement
frappée de l'effigie de son époque; le
sculpteur arrive à la beauté antique, à
la beauté en soi, mais n'exprime pas
l'inquiétude de son temps; si dans la
peinture moderne un Matisse ou un
Vlaminck portent toute

l'angoisse de
notre âge,
on trouve moins dans la
sculpture cette expression « actuelle ».
Bourdelle, de tous, correspond le
mieux à cette
préoccupation ; et je vé¬
rifiais ce jour-là, à Montauban, l'ac¬
tualité de ce groupe qui évoquait avec
grandeur la misère de mes compa¬
gnons d'armes dans les tranchées de
Champagne. Que de bêtises on a pro¬
féré sur ce monument ! Que de rires
absurdes il a déclanché ! Que de blas¬
phèmes ignorants il a suscité !
Emile Pouvillon, qu'Anatole Fran¬
ce, appelait
le Théocrite moderne,
frappé de l'habileté du petit Antoine
Bourdelle à sculpter le bois et à des¬
siner, s'intéressa à lui, l'encouragea
et lui commanda une table; le petit
artisan mit tant d'art dans la composi¬
tion qu'Emile Pouvillon pressentit le
prodige et lui fit obtenir de la muni¬
cipalité de Montauban, une bourse de
600 francs pour l'Ecole des BeauxArts de Toulouse; le jeune artiste n'a

Bourdelle

Antoine

monument en

quelle actualité dans ce monument
guerrier; c'était bien la synthèse de la
bataille, de la défense du territoire;
avec acuité
ce bronze me parlait le
langage du moment; ce soldat, pay¬
san qui luttait, c'était bien le fantas¬
sin
englué dans la boue ; ce drapeau
en détresse,
je l'avais suivi lors des
Sombres journées de la retraite de
Charleroi, quand nous traversâmes la
Semoy pour nous replier sur la Meuse,
sur la Marne; je compris ce jour-là

les colonnes,

se

peuplent les

les détails collaborent à la
composition de l'ensemble; l'architec¬
ture et la sculpture reprennent l'inti¬
mité qu'elles avaient autrefois comme
dans les cariatides de l'art grec où la
statue s'identifie au support; les sta¬
voûtes,

septembre
1915. Je venais du 83e d'infanterie et
évacué, j'étais affecté à Montauban;
ce

n est

lignes architecturales et les élé¬
sculptés deviennent décoration
historiée et ornementale; ainsi s'ani¬

dresse pour montrer le devoir; un sol¬
dat nu, trapu, formidable se dégage
de la gangue de la terre, du sol, de

Je revis

le monument

les

véhément fixé dans

la famille, l'arme au bras, pour
dre la patrie envahie.

:

lui qu'une valeur incorporée dans

ments

Quel toile de stupeur à l'inaugura¬
Une femme éployée

médiéval

tisan

pour

nouveau.

le bronze.

au

puis¬

romanes

la majesté d'une sculp¬
ture qui, sortie de l'élan guerrier d'un
Rude, déchirait de son cri un monde

groupe

adapté

offrait à Bourdelle de

sants

perçus

ce

prodigieux devant

morceaux

que

m'arrêtais étonné, saisi.

tion de

morceaux,

lesquels on reste dans un silence reli¬
gieux, mais ce ne sont que des frag¬
ments, des blocs d'art parcellaire;
c'est un monde passionné, reflet de
son
âme farouche, sculpturée pour
elle-même, sans adaptation; ces .sta¬
tues vivent isolées, mobiles, frénéti¬
ques dans une solitaire splendeur; il
leur manque une destination, voilà le
reproche qu'on peut faire à Rodin et

a

C'est à Montauban que j'ai reçu le
premier choc de Bourdelle, il y a pès
de vingt ans; je n'étais pas allé à
Mont-Alba pour le grand sculpteur;
qui le connaissait, en 1908, à Tou¬
louse &gt; C'était Ingres qui m'attirait;
le pèlerinage aux dessins du peintre
du Triomphe d'Homère me mit de¬
vant la tourmente d'un chaos de bron¬
ze :
« Le Monument aux Défenseurs
de 1870 », d'Antoine Bourdelle; je

Je

de

tant

expiré chez son ami
Rudier, dans sa propriété du Vézinet.
Cette mort appelle bien des souve¬
grand Maître

sculpture;

sa

admirables, testament merveilleux;
chez les Rudier, dans leur résidence
du Vézinet où le grand Bourdelle
vient de s'éteindre, j'ai pu admirer de
près les premières épreuves de 1 '\Adam, d'Eve, de l'Age d'Airain, au¬

fondeur des grands maî¬

cœur

de

des étapes

Rudier,

tues et

par

Jean

n'est

la même attitude

qu'une idée : Paris. Il enlève la bourse

pression

de la Ville de Toulouse

de la recherche de l'unité de l'art
dans tous ces domaines. Bourdelle est
de la famille des plus grands : des
Vinci et des Michel-Ange.
Pour la sculpture, c'est Rude qu'il

et

l'Ecole des Beaux-Arts,

Falguière; il
avec

des

vit

devient à

l'élève de

jours

de travail

pauvreté et vaillance, il partage

misère

méditation de la

gloire
prochaine — avec les peintres Laugé,
Marre; mais le cadre académique ne
peut convenir à la fougue de sa pen¬
sée, à l'habileté de son métier; il s'é¬
vade de la prison et rentre chez Rodin comme praticien, puis comme
élève; il éla:f à sa place, chez un
Maître, mais il comprit bientôt que
sa vie n'était pas de le suivre.
Bourdelle est un sculpteur de tra¬
dition; s'il reçut les conseils de Da-

ea

Iou

—

de Rodin,

vrai maître c'est
Rude; et André Salmon a rapporté
ses paroles " dans son étude sur « la
et

sculpture vivante

son

»

: «

J'étonnais fort

les élèves en leur apprenant qu'une
mesure du modèle vivant avait été en¬

Monge. Rude li¬
Carpeaux qui en fit
profiter Dalou de qui je le tiens ! »

seigné à Rude
vra

le

secret

Bourdelle

par

à

est

un

de

ces

hommes à

l'esprit souverain de la Renaissance
qui brasse la glaise, taille le marbre,
décore à la fresque, dessine et peint;
c'est un de ces hommes universels
dont la floraison éblouit le XVIe siè¬
cle ; un seul art ne lui suffit pas ; son

déborde et s'étale comme un
fleuve; il est poète comme MichelAnge; il s'exprime dans un style d'hyérophante avec un lyrisme sybilin ; on
a
pu lui reprocher trop de littérature
esprit

dans certains morceaux du début où il
s'est laissé gagner par le symbolisme
Bourdelle est aussi musicien ; il joue
de l'orgue; ce polymorphisme d'ex¬

reconnaît

que

comme

Père; il résume

pour

lui l'air pleur et le mouvement de l'ac¬
tion; Bourdelle après l'étape fatale
dûe au mirage michelangesque se dé¬

du thème italianisant et s'élance,
libéré de l'emprise des Médicis,
éclairé, Rude préside à son œuvre mo¬
numentale et le guide en lui laissant
sa
liberté d'expression : l'enfant du
petit ébéniste se laisse bercer par des
visions
plus primitives assyriennes et

gage

chaldéennes.

L'étape Bourdelle dans la sculpture
actuelle a été une étape de franchise,
de libération; et cette libération se fit
contre Rodin; la révolution du maître
de Montauban fut contre Rodin contre
le grand Rodin, le sculpteur au génie

inégalable; il n'est pas scandaleux de
dire la vérité quand on la constate
dans le cycle évolutif de la jeune
sculpture française. 11 m'a été donné
de voir de près — dans les coulisses
si je puis dire — l'œuvre splendide
de Rodin; j'ai le privilège d'avoir
Rudier pour ami ; chez le célèbre fon¬
deur j'ai vu à Vaugirard la fameuse
porte de l'Enfer, de Rodin; fondre
cette porte en bronze était un pro¬
blème technique difficile, Rudier l'a
entrepris avec sucés, il travaille à deux
éditions, l'une pour le Japon, l'autre
pour le Musée Rodin; cette porte,
que le Maître n'a pu terminer, n'est
pas un ensemble, mais un assemblage
de détails qui sont comme le résumé

s'appli¬
la verticalité de

tout est en

fonction de l'ar¬

l'essor

l'édifice;

GIROU

et à

les motifs acceptent et

quent à

chitecture et les cathédrales du Mans,
de Bourges, d'Angers, de Chartres,
de Reims, de Saint-Nazaire, de Carcassonne sont autant de leçons écla¬
tantes pour

le grand sculpteur qui

re¬

la justesse des proportions dans
l'ensemble architectonique ; par cet
trouve

il donne la main à Sluter, le
sculpteur de génie qui inscrivit en
Bourgogne l'épanouissement de la re¬

art,

naissance franco-flamande.
C'est dans cette pensée

slutérienne

Bourdelle a mis la sculpture à sa
place; il l'a fait obéir aux principes
de l'art et de la tradition; le prodige
que

de Bourdelle, c'est d'avoir créé

une

atmosphère architecturale et d'y
avoir incorporé le morceau parcellai¬
re; par cette expression de sculpture
architecturée, le caractère de l'œuvre
de Bourdelle prend ses sources en
Chaldée et en Egypte. Les composi¬
tions monumentales du général d'Alvear à
Buenos-Ayres et de Adam
Mickiewicz,
inaugurée récemment
place de 1 Aima, qui magnifie l'Epo¬
pée Polonaise sont les types de réus¬
site de cet art où dans une
majesté
sereine et avec un lyrisme épique,
Bourdelle a imposé des principes ar¬
chitecturaux et a discipliné les élé¬
ments sculpturaux dans l'harmonieuse
juxtaposition des deux arts. Bourdelle
la divination de l'union intelli¬
gente et hardie des formes et des li¬
eu

gnes et a
morceau

réalisé 1 alliance perdue du
fragmentaire incorporé dans

l'ensemble et inféodé à
ration plastique.

une

collabo¬

C est par cette maîtrise que le
Maître montalbanais a continué la
forte et pure tradition des grandes

époques et
sa

mort

que son œuvre rentre par

dans l'immortalité.

�Bordèla

Bourdelle
vu

per

J.-P.

REGIS

E coma i demandabi cora
daria à los far estampar, me

COMA un case encara verd es
asclat

pel folze, lo mai podeescalpraire d'ara es tom¬
plen trabal.

bât

en

dins sa memoria.
Soscaba à tant
d'afas
al cop !
N'auria jamai crezegut que la mòrt

venguès tant lèu. Abia tant à far

Miquel-Ange la

rumor trebolaira de
Renaisensa. Aquel fil del pòple
jtjue s èra fach el metiu sò qu'apèlan
auei una cultura, abia ajut la clara
vizion del miracle grec. Aqui perque

la

1

de l'Elias

ama

òbra. I

cara

reviscolat dins son
revicolat atabe l'èime dels

a

a

Perbosc, d'aquel Vezinet
pas quitar :

que

Soi

en¬

plan lenc d'estre

acabada. Escribia atabe, i

«

qu'abian fargat los caps-d'obras del
aje-mejan dont la leison s'éra un
pauc trop debrembada.
Aquel grand occitan n'èra pas solament lo mèstre de la scalpradura franseza d'ara. Sa
glòria èra tant esclèta
en
Euròpa, dins las doas Americas
e al Japon.
sos

! Son òbra èra

gaire, à
dibia

ara

sò

de Collioure,

Laugé
nesse,

hospitalité. Bourdelle, dont
au temps de leur jeu¬
un admirable portrait que
le
Montauban devrait bien pos¬

séder, Bourdelle, qui terminait alors le
monument à
Mickiewicz, Bourdelle

quilhan

ce

son

grand

demeurer insen¬
sible à l'inspiration gothique. Au len¬
demain de la guerre, quand il dut
dresser, sur 1 un des sommets des
Vosges dont la conquête avait coûté
tant de sang français, une
vierge dou¬
loureuse, présentant son enfant, les
bras déjà en croix, on le vit deman¬

traça,

musée de

le fut infiniment.
Sans doute, Bourdelle,

expressif,

me

I

ne

pouvait

der des conseils
de Chartres et de

vieux imagiers
Reims; mais, d'or¬

aux

dinaire, c'était vers l'art méditerra¬
1 Italie, vers la Grèce que
l'emportait sa fougue native.
J ai dit : la Grèce, et non pas
Athènes, car son art ne doit rien à la
perfection classique de Phidias et de
Praxitèle; le génie archaïque de Mycènes et d'Egine pouvait seul influen¬
cer ce subtil et sensible
primitif.
J ai dit : 1 Italie, et non pas Ro¬
me; 1 Italie de Donatello, de Verrochio, de Michel-Ange — de Giotto
aussi; car, on l'a trop oublié ces der¬
niers temps, Bourdelle fut aussi un
merveilleux fresquiste; et ses fresques
mythologiques du Théâtre des ChampsElysées égalent les hauts-reliefs dont
il enrichit la façade du chef-d'œuvre
néen, vers

parlar del escal¬

naise,

des frères Perret.
Mais que seraient tous ces apports
sans le grand sentiment
qui leur donna
la vie et l'unité, sentiment tout en¬
semble harmonieux et pathétique, qui
est bien la marque de notre terre

ostal de la Providensa qu'alanda sas
fenestras sus la plana e las Pireneas
que se

■art

conduisait impasse
du Maine, dans l'atelier de Bourdelle
qui accordait alors à ses toiles une gé¬

et

ateliers de l'a-

l'astrada l'abia fach

que

dionale. Occitan, méditerranéen,

Achille Laugé, le beau
peintre audois des genêts en fleur, des
vieilles murailles rayonnantes d'Alet
commun,

1861, à Montalban, dins aquel

en

il l'était jusqu'au bout
ongles, et peut-être publierai-je
un
jour telle belle lettre que ce grand
artiste, que ce maître des maîtres
m écrivit sur notre chère
patrie méri¬

d'avoir rappelé que « Bour¬
delle est du Midi ».
Il y a quelques années, notre ami

praire. Vòli sonca dire que Bordèla
èra un vertadier occitan. E l'èra pas
per

Occitan,

MAIS sachons gré plutôt à notre

venguda del Maine, à Paris, lo romiuvaje dels estranjers' venguts del monde
entier, per poder se far una îdèia de
so qu'èra aquel òme pels que se trajan
d'art. De totis los païzes de jovents
veman siègre las leisons del mèstre.
Res i a mancat... nimai las reguinnadas dels azes.
Mès auèi vòli pas

SUARÈS

des

surintendant des beaux-arts

néreuse

à la

campanha, lenc de Paris,
al verd, al repaus. Mon fondeire a mes tôt
un ostal à nostra man, ambe sa pelena, sos
arbres, sas fiers, e vivem aqui en pagezes.
Mès tôt iben que meni aqui, lenc, de las
vezitas acaisairas de Paris, una dozena d'es-

a

Calha veire dins

desi-

repondia
calhia que trobès lo temps d'acabar los poèmes occitans que cantaban

Bordèla sintetizaba nostre temps
de trabucs, de luchas, coma Fidias'
simbolizaba La claror de l'esprit grec
e

se

que

ros

par

Raymond ESCHOLIER et André

de còps abaî lenc.

B'èra demorat de còr. Abia jamai debrembat la Lenga del brès. La parlaba
coma s'abia jamai quitat los airals ont
rebombis. E los occitans que l'escar-

occitane.

{La Dépêche).

raunhaban i agradaban brica. I a una
mezada escribia à Perbòsc de la cam-

panha del Vezinet ont es mort :
«
Dins aquel bogre de Paris i a
pas de lengage civilizat, vòli dire de
lenga d'òc. Me vènon veire de cops,
de Paris ont demòran, de braves drollats del pais qu'an lo tcpet de me dire
que comprènon « lo patoès » mès que
lo parlan pas trop plan. A ! los arpalhans ! »
Bordèla a compozat atabe en occi¬
...

tan

avait de

a

franses de pèsas remirablas
lo poème del escalpraire » e

aqueste qu'abia
abia alabés 24

fach à l'espital
ans

—

à

un

pour

» Il faut baisser les yeux sur ce
admirable.
Plein d'oeuvres et de projets dans
toutes ses branches, le chêne est fou¬

—

moment

APEIi-IiES

[baptême

lèverai dans un effort suprême.
La nuit, j'irai sculpter la pierre des tombeaux!
me

Penna, Bomiquel, nòstres Causes, e tôt acò
fot un brave mal de] pais.
« O Montalban, vila qu'an illustrada !...»
(recòca la canson). St-Jacques, las Cobertas, los Cais ont soi nascut.
«
Ara bau plan milhor. Me senti plus
de res. Es sò que cal amor que soi encara
lenc d'aber acabat mon òbra. Se n manca.
Una vingtena d'escalpraduras nòvas, espelidas de l'ibern darrier à Paris, mas vacansas
d'ara ban las acabar. I a atabe ura pichona
amadriada, jevent que sort d'un pomier e

membraba plus

gant
dos poèmes escriches
un i a d'imajes atal :
Le balayeur
Pousse à
o

aquel

matin

tous

vers

me

al galòp. Dins

les matins, hélas!

l'égout la fresque

cande

de

mes songes.

coma

lo rôs del

:

Et les yeux, sous ce

front, s'ouvrent comme

des

[roses.

Tiri

l'autre,

de

aquel bosin

:

qu'es de 1885,

côi sent la flor de farina...
Anech d'aquel pan fresc, uros ne bau copar.
Me semblara manjar los fruchs de la campanha;
Sa mica plena, liza, als dets de ma companha
Retipla tant sa carn qu'èi pòu de me trompar...
Tabe me sembla plan que vivi als autres temps.
E que chas los païzans on manja de printemps.

E lo

pan

que se

_

—

degalhat plan tròbas que se repel segur. En bolede papiers dins una tireta, trobi

A

iMESTKES.

tat-uias o gropes — i a lo monument per
Foch
me i pauzi pracò e sò qu'es rude,
dins aquel repaus me ganha lo remembre
dels païzajes de
1 Abairon : Noble-Val,

.

je

droyé, le puissant petit chêne de la
montagne d'Oc, large autant que
haut, si robuste, si digne de porter
son vaste empan de ciel et de
faire

Imp. Oliva de Vilanova

toi, grand art! La gloire est lo

Que tu devrais donner à mon cœur en lambeaux.
Et tu vas me donner la mort pour diadème!
Oh!

Il y a

mot

ab;a entrevista la mort. N'è jamai

meurs

son

trois ans, comme

fait.

poscut l'auzir sens esmai cada còp que
lo dizia de sa vots prigonda e sorda :
Je

art !

deux
je lui
disais tout ce que je n'ai pas fait et
tout ce que je veux faire, je
prenais
à témoin, avec admiration, le peuple
de bronze et de pierre qui l'entourait;
en
me tenant la main,
il dit : « Je
vous comprends, jusqu'ici,
je n'ai rien
ou

en

e

coma

ont

QUELLE superbe conscience il

mandarè

qu'es enrodada de sa frucha. Vos
de fòtòs de tôt acò per qu'ajes, vos e

:
,

amies de Montalban, una idèia
cadis d'auèi...

de

los

mon scs-

»

Bordèla es mòrt. Pracò, coma Per¬
bosc b'a telegiafiat à sa veuza.
Es vivent, sempre nôstre; es 1 estèla preclara
qu'ondrara nôstre cèl dins milanta ans coma ara.

IMwstraciô «le

«

L1LIA.VA ».

front

vint à nous, petit, trapu, vivant d'une
vie profonde et comme terrienne, les
traits fins cependant, ciselés comme
le sont souvent les traits de nos
paysans.

Sous les brumes de Paris,
lieu des « Franchimands »
un

peu

au mi¬
toujours

empesés, il gardait la libre

allure, simple et pourtant

noble, vrai¬

antique, des pâtres de chez
nous.
Dans son allure souple, dans
son visage aux yeux de lumière dont
un collier de barbe soulignait l'étrangeté, dans ses propos tout ensemble
joyeux et émus, dès qu'on parlait
Gascogne et Languedoc, il y avait un
accent qui ne trompait pas : ce mas¬
que mystérieux avait été bruni, pa¬
ment

tiné, doré comme un
notre soleil occitan.

vieil ivoire

par

contre

le

vent comme un

bélier.

Je l'appelais Euripide : sa tête dé¬
pouillée, au volume si noble, rappe¬
lait à s'y méprendre le portrait de
l'étonnant tragique, celui de tous les
jGrecs resté le plus vivant et le plus
près de nous.
Et toi aussi, Bourdelle, tu étais un
grand poète; et c'est par où tu t'élè¬
ves si fort au-dessus des autres, t'assurant de la durée, cette fumée d'un
jour dans le rêve des éphémères.
O mon cher ami, je vous tutoie

la première fois. En vous quit¬
quittant. L'auguste et
suprême familiarité vient de naître en¬

pour

tant, en vous
tre

nous.

Bourdelle, tu m'avais. Parfois, j'ai
n'avoir que vous. Et je ne vous

çru

ai

plus.
(Comœdia).

�Apelies Mestres

«

mots de Josep M. de Sucre :
semblant al de Barradas no¬

els

que

de

Que la terra que tant estimà sigui
lleugera a l'oloti En Francesc Vayre¬
da, i que aquell Esperit Pur que tan
lluità per a revelar aci baix, hagi acollit a l uniguaià En Rafaël Barradas.

cas

n'hi havia hagut un entre nosalel del « Greco », hom els ha de
reconèixer corn a justos i vertaders.
mes

Est memòria d'En F.

Viiyreíla I d'En R. Ba¬
rradas
Cop d'ull

tres

:

—

als llibres d'artistes

puMicats a Aiemaiiya l'any passat
per
M.

CASSANTES

A.

EN aquests dairers temps, hom ha
accentuât

sovint

allô

que

de

arts

la

forma

de

les

de

la

literàries — i amb
ìaó, perquè tal com escriví el critic
i
historiador
Jacob Burckhardt,
si

—

o

descripció literària exhaucompletament el contingut d'una
pintura o escultura, etc., aquestes o, generalitzant, aquestes arts, no
tindrien cap raó d'ésser o d'existir ».
En canvi ens sembla que no s'ha subratllat prou allô irrepresentable o
irréductible a forma, que distingeix
«

CAP dubte que, si revisem les personalitais

les

representen

que

a

Catalunya aquella branca de
arts gràfiques que és la îHustraciô,

caldrà reconèixer la primacia —
àdhuc malgrat de Junceda i de Lola
ens

Anglada

al venerable Apelles

—

Mestres.
I consti que aquesta primacia la hi reconeixem pels mèrits intrinsecs de la seva obra de dibuixant,
deixant completament de banda, de

els altres aspectes de la

moment,

seva

pot, per exemple, desla seva obra poètica ?) que podrien contribuir a augmentar amb al-

personalitat (es

curar

essencials l'apreci
degut. Avui ens limitarem
trets

guns

només el

valor

seu

Aquest valor,

com

a

dibuixant.

a

afirmar-ho
ben convençut, és d'elevada categoria, àdhuc si passem per ait els extensos

variats

i

hom

li és
escatir

que

pot

la

coneixements,

ri-

d'imaginaciô i la viva fantasia
que ens revelen les seves produccions,
per a limitar-nos a consideracions ex¬
clusivement formalistiques. Si l'afoquesa

risme :

en

la limilació

es

révéla

el

Apelles Mestres meconfirmació d'aquella afirmació. En efecte :
ell ha limitât la seva obra gràfica
quasi
exclusivement al dibuix a la
ploma, i amb aquest sol mitjà tècnic
que hom creuria tan réduit, és admi¬
rable la varietat i complexitat dels ré¬
mestre, és certa,
d'ésser

reix

présentât com a

sultats atesos, més encara si hom con¬
sidéra que les tais varietat i comple¬
xitat
foren ateses sense cap habilidositat ni vrrtuosisme, ans, per contra,
com

ment

a

résultat d'un pregon coneixede les possibilitats com de

tant

les lleis estilistiques del mitjà emprat,
les quais Apelles Mestres recoiîegué
i resta fidel.

vegades fullejant tota
publicacions de qualitat heterogènia, ens havem parat encisats
davant una d'aquestes produccions riques, adès d'humor, ara de sentiment
i d'imaginació. I més, no cal pas dirho, havem gaudit d'elles en veure-les
aillades de tôt veïnatge indigne, d'aQuantes
de

mena

cord amb

les creacions literàries del

exemple, de « Livelia », produc¬
cions admirables per Hiarmonia entre
els dos mitjans d'expressió emprats en
llur realització i per la perspicacitat
seu

autor;

lliana

»

cas,

i

per

La

«

casa

el reconeixement de Ilurs limits

en

res-

pectius.
És

verament

lamentable

aquesta

que

împorrantissima de l'obra d'A-

part

pel-les Mestres resti desconeguda i dis¬
persa;
diriem que ja és hora que alguns dels nostres editors homenatgessin
el venerable artista publicant en honor
seu,

tal

artista

ha

com

estât

popular, el quai,

li el mèrit,
l'autor de

s'ho

a

un

altre

sense minvar-

mereix

Liliana

«

fet

»,

menys que

un

aplec

se-

leccionat dels seus dibuixos. Aixi l'amador tindria fàcilment a l'abast

deliciós caire de la personalitat
d'Apelles Mestres, tal com el public
alemany troba l'obra dels Ludwig
Richter, Moritz von Schwind, E. N.
Neureuther i Hermann Vogel que son,
aquest

amb el dànès Lorentz Frôlich, l'austriac P. J. N. Geiger i el letó R.

Sarrin,

els

amb el

rable

artistes més emparentats

nostre tan

deliciós

com

vene¬

una

les

literàries

es

vol,

succes¬

de les figuratives
nssenyalat.

que

havem

arts

o,

si

sives,

En constatar aquestes mûtues limitacions, si, d'una part, alguns Ijterats
foi en temptats de manifestar-se com a
artistes de la forma, daltres de figu-

ratius,
vitat

convençuts que aquesta acti¬
artistico-estètica era insuficient

manifestar llur vida interior, se
a
prendre la ploma
per tal que allô que ells visqueren
pensaren no es perdés en la mar
per a

sentiren induits

o

immensa de l'oblit. Caldrà esmentar

les manifestacions més

conegudes
d'aquesta denvaciô de l'activitat es¬
tètica, entre les quais, la més popular
és, sense dubtes, aquella « Vila »
cellinesca que el propi Goethe es
cregué en el deure de traduir ? Ha¬
vem, perô, de declarar, quant superior
trobem el valor d'aquestes manifes¬
tacions directes, en oposiciô a aquells
aplecs de dites recopilades per amies,
els quais, disfressen de tal guisa la
personalitat, que àdhuc acaben per a
falsejar-la del tôt. Per a convence's
d'aixô, hom en té prou, creiem, amb
eomparar aquells reculls de banalitats
que els Vollard i Albert André espigolaren de llurs converses amb Re¬
noir, (oh ! aquell inacabable rengle
d'ineptes rapinades del lhbre de
l'André) arrb el prôleg escrit pel propi Renoir per a una reediciô de la
ara

traducciô del
ra

«

Tractat de la Pintu¬

pel
pintor

de Cennino Cennini, feta

»,

excellent com poc conegut
■Victor Mottez.

tan

Apelles Mestres.

Aquesta branca tan particular de
manifestât a Ale¬
many a, tal com era de preveure, amb
particular abundor. De les obres produïdes, algunes mereixen figurar entre
les més reeixides de la literatura universal. Com exemple citarem primer
la literatura, s'ha

UM.A prova évident de com son
diverses i vàries les manifes-

aquest

tacions que nom inclou en
mot :
piniura, aparentment

tan

senzill,

tan

complex;

perô
una

en

la

realitat

irrefkatibk

ma-

rrifestació

de
la multiplicitat de
continguts i de mitjans expressius que
pot atènyer aquesta activitat artisticoestètica que molts, desencertad'ament,
han prêtés de linntar, ho és l'exàmen
dels

trets

caracteristics de l'obra d'a-

quests dos pintors amies nostres que
la mort, inexorable, s'emporta encara

fa un any.
En efecte : si Vayreda, fill apassionat de la terra i de la matèria,
no

s'afanyava en la seva més intégra
transcripciô, l'altre, En Barradas, no¬
més percebia d'elles els trets que més
revelaven llur esperit latent. Si per
l'un f'essencial era allô més posîtivament évident
la vida quotidiana —
ço és, els aspectes més corrents i facilment assequibles de la natura i de la
—

humanitat
els éssers

el voltava,

que
i

les

per

coses no eren

l'altre

més que

signes a través els quais veslluquelcom de més elevat. Si en.
1 un aquella part de miracle
que cal
exigir a tota producció estètica, només
se
la podia tiobar en l'habihdositat
de la transcripciô manual', en l'altre
apaieixia plasmada en tota la plenitud
uns

mava

de meravella

i

misticisme que aquest

comporta. Si En Vayrada fou
anella més de la càdena genealôgiça i un adhèrent mes d'una escola

mot
una

territonalment limitada, l'ideari de la

quai

no s

esforçà de

renovar ans no¬

més de

continuar. En Barradas, arribat de terres llunyanes, després de
lluitar dolorosament per a expressar
allô que soîament és pressentit i la

plasmació del quai només s'obté en
excepcionals i a seguit d'un
combat titànic, després de moites
errades i de moites divagacions, ha¬
via atés en les seves produccions
pôsmoments

tumes

un

nivell tal,

unes

tais altures,

d'obres : els llibres de memôries, ens
trobarem ja de bell antuvi amb « Aus
meinem Lebcn » (De la meva vida)
éditât per la « Geselschaft fur vielfâl-

específicament caracteristic :
l'inénarrable, allô que distingeix les
paraula

d'aquell extraordique fou Friedric
Wassmann, el quai, després de figurar
entre els nazarens, perdut en un recô
del Tirol
Meran
ja assoïi vers
l'any 1830 la subtil espiritualitzaciô
lirica del mon objectiu que força més
tard hom cregué descobrir i qualificà
d'impressionisme ; o bé els « Records
de la vida d'un pintor alemany » d aquell deliciôs l simpàtic petit mestre
de la « Gemulhlichkeit » alemanya
que fou Ludwig Richter, o, encara,
« El llegat » (Vermâchtms) del clàsles

nari

a

Membries

«

pionnier

—

»

»

—

del romanticisme o romàntic
classicisme. Anselm Feuerbach.

sic

del
del

direm res més perquè el
2 de setembre d'enguany s'escaigué el
centenari de la seva naixença i aproquai avui

no

fitarem l'avinentesa per a
tal com es mereix.

parlar-ne

per aquell nucli més
més caracteristic d'aquesta mena
comencem

pur i

es

ris

a

Si

tigende Kunst », de Viena, llibre en
quai el vell mestre gravador Wil¬
liam Unger que avui es troba installât
a Innsbruck i
que fou en el seu temps
un dels représentants
més eminents
del
gravat
de reproducciô, per¬
què només els Waltner, Rajon
i
Kôpping, pogueren ésser presos
com
a
èmuls dignes d'ell, ens
assabenta, tôt i els seus noranta-un
anys, dels fets i esdeveniments, de
la seva vida tan llarga com laboriosa.
És tràgic, en veritat, el cas de Hans
Fechner, autor de « Menschen die
ich malle » (Els homes que jo pintava) llibre que, prefaciat per Her¬
el

,

Sther i

mann

amb divuit repro-

ornât

duccions, ha publicat el &lt;( Rem¬
brandt-Verlag ». Aquest artista que
nasqué en 1860, després de revelar•se, per le seves agudes perspicacitat
i penetració fisonômica, corn un retratista excepcional, esdevingué cec i no
li restà altra cosa a fer que recollir
els records de les relacions amb els

foren els

que

seus

models

:

nalitats més représentatives
1880 a 90.

les persodels anvs

Ernst Barlach, el gran escultor, ar¬
tista gràfic i dramaturg, el quai no
definirem aci amb més precisiô per¬

què ja ho està i ben encertadament
en el volum 180-1 de « La escultura
moderna y contemporanea » de l'ex¬
cellent collecciô « Labor », ha recollit les memôries de la seva vida tan

plena de combats
de lluites

exteriors com nca

intimes,

sota

el titol

ben

»

«

el volum

en

que

Ein seïbsierzáhltes Le-

(Vida contada per si mateix)
publicat l'éditorial « Cassirer », de
Berlin, amb l'exemplar presentaciô
ha

habituai,

ens

No han

que

comentar
puix que és ben cert que

poguem

aquesta obra
s'ho mereix.

sexe

vuitanta-tres
ultra nombroses îllus-

text

intercalades. Es llàstima

tracions
no

ornada de

i

taules fora

parar

estât només

anomenat

a

els artistes del

fort, els

que ens

han

fet conèixer llur vida. També les Vi-

gée-Lebrun i Baskirtseff trobaren seguidores en les terres d'Alemanya;
tal, per exemple, Philippine WolffArndt, la retratista ben coneguda, a
la quai la casa « Reinhardt: », de Mu¬
nie, ha éditât el llibre « Wir frauen
von einst »
(Nosaltres, dones d'abans) décorât amb vuit taules fora
text, en el quai l'autora ens ofereix
descripcions vives de la vida artistica
a Munie i a Francfort
per llà els anys
1870 al 80, de la Itàlia dels temps
de la mort de Victor Manuel, d'un

viatge

a

Espanya i,

com a

final, de

la revoluciô de 1918 a Baviera. Una
altra obra d'aquestes eus promet el
volum 51 de la coneguda collecciô
«

Junge Kunst

torial

«

»

publicada

per

l'édi¬
de

Klinkhardt und Biermann w,

Leipzig,

en

el quai hom troba, ultra

estudi original de l'eminent critic
Max Osbom, un capitol del diari de
l'artista a l'obra de la quai està dedicat : la pintora dels homes i els
paiun

satges

-sud iricans, Irma Stem.

�Una varietat d aquest
confession, d'artistes

gènere

involuntàries, perquè llurs

ne

els donaren

no

son, per

public; tais
exemple, les lletres á la fa-

miha, als
Un

autors

caire

un

amies, etc.

d'aquests reculls, prové d'una

personaliVat que ja havia contribult a
enriquir 1 altra série: Wilhelm von
Kugelgei,, (1802-1867) el vell i acuretratista de la
de les tan

rat

1

autor

ingénues
d

von

de

Bernburg,

simpàtiques perquè

Jugenderinnerungen

«

Alten Mannes
tut

cort

eines

(Memònes de jovenvell) del quai Paul Siegwart
Kiigelgen ha publicat un recull
»

un

de lletres al

Eduard, escride 1840 al 1867,
que la casa « Koelher und Amelung »,
de Leipzig, ha éditât el mateix
que
la correspondència entre el venerable
mestre Hans Thoma i l'emment critic
i historiador Enric Thode, ben conegut entre nosaltres pel seu llibre sobre
Sant Francesc i 1 art de la Renaixença, i al quai deu Thoma bona part de
la seva popularitat entre el public aiemany. També ens présenta plegats a
tes per

seu

lia els

germa

anys

l'artista i teoritzador que més contribui a que hom capis els valors nous
aportats per les seves obres, el volum
de la « Furche Kunstverlag », de
Berlin, en el quai hom troba juntes
sota la direcció i amb
prefaci de Max

Sauerlandt, les

«

Briefe

1894 bis 1926

ren

anys

1894

»

des Jah(Lletres dels
aus

1926) d'Emil Nolde,

a

el pintor bàrbar i demoniac que fou
un
dels promotors de l'expressionisme.
Ens cal incloure també a una artista
aquesta secció epistolar : a la malaguanyada Paula Modersohn-Becker
(1876-1907), de la quai la « Angelsachsen Verlag », de Brema, ha pu¬
blicat, dirigides per fÇoniad Tegten

meier, les

«

Lletres

a

Marta i Enric

Vogeler-Worpsvde ». Aquest Enric
Vogeler és un artista ja conegut del
public català, autor d'un llibre sobre
la Rússia soviètica, potser el més curiós de tots els publicats. Vogeler
s'allistà
per

com a

senzill obrer de fàbrica

tal de viure amb més de

puresa

de veritat la vida de la societat

i

nova.

Per bé que més lleugerament del
mereix, esmentarem l'obra que
sota el titoi « Kunst und Rasse » —
159 illustracions — i per a la « J. F.
Lehmanns Verlag », de Munie, ha
escrit el Prof. Dr. Paul Schultzeque es

autor aquest que, per la
de facetes que présenta, es tan

Naumvurg,
varietat

dificil de caracteritzar amb pocs mots
com el llibre mateix. En donarem només, després d'esmentar que el professorRitershaus parlant del llibre ha
lloat el seu autor « per haver tingut
el coratge de declarar obertament que
l'Idéal a què molts d'artistes aspiren
és el malalt dégénérât, el sub-home »,
els titols dels capitols per tal que hom
en vesllumi la importància : &lt;&lt; Raça,
construcció corpòria i creació artística » ; « El nòrdic i l'oriental en el
grec )) ; «

L'home nòrdic

naixença » ;

L

en

anima racica i

la Rela

ma-

quina »; etc..
Senyalem, també, la luxosa edicio
de mil dos-cents exemplars del
«
Nied erlànd isches
Reisesbjzzenbuch » (Llibre de notes del viatge
als Països Baixos), d'Albrecht Du¬

dirigida per Edmund Schil¬
ling i prefaciada per l'eminent Wôlfflin ha publicat el « Prestel Verlag »,
de Francfort, M. La quai cosa ens
menarà a esmentar les reedicions mes
récents d'aquelles obres del généré que
rer,

que

aquest article : tal, per
exemple, la sisena edicio de « Ameri\a, Bilderbuch eines Archite^ten »
(Amèrica, llibre d'imatges d'un arquitecte), Berlin, Rudolf Mosse edicomentem en

el formen
aquelles que, contrastant amb les que
fins ara havem
esmentat, podriem dir—

amb cent taules fora de
text i llibre en el
quai l'eminent arquitecte autor de la torre Einstein, a Potstor,

ornât

dam,

les

impres¬
sions de vmtge a! pais dels gralacels.
Plau-nos força de saber també, que
acaba de sortir de can Georg Mtiller,
de Munie, una reedició d'aquella
obra excepcional que és « Die andere
Seite » (L'altra banda), novella fanens

tàstica

comunica

amb

autobiografia ilfustrada

de llurs visions. En efecte

superiealistes,

els

:

ano-

bé prossegueixen la pintura poètica de Bôecklin,
Gustau Moreau, etc., que podriem
dir-ne lirisme illustratiu, (casos de
Chirico i 1 anguy), o bé, tal com
altres i descomptats els més inquiets
i variats Max Ernst i André Masson,
es donen a un lirisme
que en direm
calligr.àfic per a no anomenar-lo ornao

mental o decorativista. Cosa lamen¬
table és que André Breton no s'hagi
adonat d això, perô perdonable per¬

què al cap d'avall Breton és un liteun poeta, no, perô, de cap manera, un esteticista; aquesta i no altra

•rat,

és la

la quai

aquest problema de la forma li ha
passât per ait
i ha accentuât, en canvi, amb una im¬
causa

per

portància exciusiva, el contingut : les
figuracions del subconscient i de l'in¬
conscient.

Assenyalarem,

fi, l'aparició de
l'obra del suprematista rus Kasimir
en

Malewistsch : « Die gegenstandlose
Welt » (El mon inobjectiu), numéro
onze de la série « Bauhausbucherei »

édita Albert Langen, de Munie.
Ja l'any 1914 Malewistsch havia atés
el quadrat pur dels de « Stijl » ; perô
que

com els holandesos de la
publicació esmentada accentuaven els va¬
lors planimètrics estàtics, el rus, en

aixi

canvi, feia valer
forces tensionals

particularment les
que la superficie
plana conté en potèneia. Aquesta
obra, perô, tracta de problèmes massa
actuais perquè l'esmentem, només,
passant. Aviat, doncs, retornarem a
ella amb més de deteniment i amb
tota l'atenció que ens sembla merèixer.
Permetin els aficionats als
mes

estètico-arquitectônics

recomanem

dues obres *

Mendelsohn

«

America

en

problè¬
els

que

Une visite au château
de la Bastle d'Urlé
par
M.

de

LESPI\Oi$

HUIT heures du matin, une auto¬

mobile fait retentir sa trompe
mes
fenêtres. C'est un

sous

ami

qui vient m'offrir de m'emmener
lui, à Saint-Etienne-le-Molard
où l'appellent ses affaires. Ce village
est à deux pas de la demeure où vécu¬
rent Honoré d'Urfé, Diane de Châavec

teaumoran.

L'occasion

est

bonne de

voir, de revoir plutôt ces bords du Lignon, peuplés semble-t-il encore des
bergers et bergères de qualité qu'in¬
vente l'imagination d'Honoré d'Urfé.
J'accepte donc l'invitation.
Saint-Etienne le Molard n'est qu'à
quatorze kilomètres de Montbrison ;
quelques tours de roue et c'est déjà
le mont d'Uzore (Isaure dans l'As¬
tre) ; nous en longeons le côté est,
assez dénudé; à ses
pieds de grands
étangs y complétant avec le reste du
paysage, la plaine
forézienne, les
joncs qui bordent les étendues d'eau
peu profondes où
paissent des che¬
vaux, un petit décor camarguais.
Puis, voici le Lignon, un pont sus¬
pendu et dessus un écriteau qui doit
à d'Urfé

car le temps des
est pas prévu; les véhicu¬
les « doivent marcher au pas ».
Les eaux sont toujours vives et clai¬
res et si les bergères n'y sont pas, on
voit à leur place de nombreux pê¬

remonter
autos

n'y

cheurs, voire de gracieuses pêcheuses.
Ces gens là sont en retard. 11 fallait
venir ici vingt ans plus tôt. Sur le
-et dans les eaux étonamment
transparents les truites et les goujons
abondaient et on les prenait à la ligne.

Société historique de la Diana.
Quand elle l'a pris le toit était sur
le point de
s'écrouler. Une souscrip¬
tion
lui

permis de le refaire et le
maintenant à l'abri pour
une
cinquantaine d'année. Grâce en
soient rendus à cette
société qui n'est
pas riche et qui a fait ce
qui était en

Aujourd'hui, quinze jours

avant l'ou¬
officielle des gaillards ramas¬
sent tout en une
seule séance (au
chlorure de chaux).
De Saint-Etienne-le-Molard a la
Bastie, il n'y a pas deux kilomètres et
la route court entre deux haies d'au¬
verture

bépines, de saules et de chênes; mais
par intervalles, on aperçoit encore le
Mont d'Isour et la butte de Montverdun. On ne voit le château de la Bas¬
tie d'Urfé dissimulé au milieu des
marronniers et peupliers que lorsqu'on
y arrive. La concierge nous ouvre la
porte et nous montre d'abord au pied
de la galerie, une pierre sur laquelle
se trouvait jadis un sphinx avec l'ins¬

cription :
Sp'hingem habe domi
Est-ce pour garder ? Hélas ! Ce fi¬
dèle gardien a pris goût aux expé¬
riences sur les plus lourds que l'air.
A-t-il volé jusqu'en Amérique ?
II n'est pas la seule chose qu'on ne
verra

plus dans la demeure

d Urfé.

Bien mieux, le château lui-même n ail pas manqué disparaître ? 11 appar¬
tient depuis deux ou trois ans à la

a

monument est

son

pouvoir.

Dans le château
lui-même, la pre¬
mière chose que l'on montre
à la Bas¬
tie est la
rocaille, sorte de grotte ar¬
tificielle. Sur les murs et en
relief,
on voit divers
sujets aquatiques. Une
sirène, un cygne, Neptune, etc... Les
écaillés des personnages marins sont
formées de petits cailloux du
Lignon
moitié incrustés dans le
sujet.

à

Cette rocaille
les norias

d

eau,

l'Italie. Les jets
l'intérieur des mai¬

sent

à

qui dans les pays -secs et chauds
font tant de plaisir n'ont
pas ici le
même charme. La mode n'en a
sons

pas

malgré l'exemple de d'Urfé.
Quoi qu il en soit, elle donne une in¬

pris

dication utile. On a
beaucoup discu¬
té la question. La
Renaissance a-telle été causée par la
reprise du tra¬
vail et de l'étude dans les couvents

après la guerre de cent ans ou est-ce
la seule vue des choses
artistiques
d Italie qui 1 ait déterminée ?
Les
deux suppositions sont sans doute
vraies; mais la rocaille de la Bastie
d Urfé prouve que
l'apport italien
n

est pas

négligeable.
J'oubliais dans cette rocaille,

gravier

la d'Erick

Russland, Europa,
la quai hom troba
aplegat allô més significatiu i valuós
de l'arquitectura modernissima, i la
d'Hermann Sôrgel « Verirrungen und
Mer\wurdigkeiten im Bauen und
Wohnen » "(Errors i estranyeses en
construir i edificar). « Verlag Gebhard », Leipzig.
»,

is tories

seves

pel mateix autor amb cinquanta-nou
dibuixos, original del rar Alfred Kubin, que és, juntament amb James
Ensor, el més autèntic superrealista,
i això no solament
perquè ja ho eren
avant la léttre, ans
perquè ambdos
han atés, molt més que no pas els si
mateixos étiquetais, un mitjà expressiu
adéquat a allô metafísic i metalôgic
menats

Estudis

une

de

statue

l'automne avec cette ins¬
cription. Don du baron Baude. Cette
statue est revenue à la Bastie
après un
séjour d une quarantaine d'années
dans le midi. II paraît que le baron
Baude, grand blessé de guerre et sen¬
tant sa fin prochaine, avait eu cette
pensée touchante de restituer à la
Bastie une oeuvre d' art
qui lui avait
appartenu.
« C'est le
premier « de retour ».
En suite, c'est la chapelle.
Le
plafond bleu et or est bien conservé,
mais les boiseries, l'autel, ont
dispa¬
ru. Il serait possible, m'a-t-on dit de
ravoir 1 autel, mais les
boiseries, où

sont-elles ? Rendons cependant hom¬
mage à l'honnêteté américaine. Elle
a
accepté de restituer moyennant dé¬

dommagement

financier. Coût : un
million, monnaie d'avant-guerre. Que
serait-ce aujourd'hui ?
On

nous

montre

aussi

sur une

plan¬

che, quelques malons qui furent re¬
cueillis il y a quelques années, par
M. Eleuthère Brossart, en son vi¬
vant un des meilleurs archéologues du
Forez. Informé de la vérité, il arriva
trop

tard chez

un

chiffonnier qui les

avàit

acquis; il ne put en sauver que
quelques-uns. Ils sont blancs avec de
beaux dessins bleus.

Tranz.it

International

/ Hun A A
Agent

de

donnas

—

SUJVYER
POKT-ROU-CEKBEKA

procedencias.
lo desdoanament rapit

Erets-facbs per totas las

Especialitat per
de

substancias

aliment arias

Je visite

successivement la cham¬

bre de Diane de Châteaumorand, où
il n'y a que les quatre murs. Les piè¬
ces

historiques l'ont déserté .On

blié,

en

a pu¬

effet de curieux détails

sur

les deux mariages successifs de cette
dame. Elle avait six chiens lévriers,

qui logaient avec elle et lorsque le
mari pénétrait dans la chambre conju¬
gale, il devait fuir devant les aiguil-

�Ions d'une foule de guerriers aussi in¬

nombreux.
Bonne recette qu'apprécieront les
dames dont le mari apporte trop de
zèle dans l'accomplissement du devoir
conjugal.
trépides

que

Les quatre murs aussi restent nus
dans les autres salles, même dans la

salle de réception.
Cependant dans
l'une d'elles se voient des tapisseries
avec les
portraits de ce couple si bi: Honoré et Diane.
La salle de réception est très vaste
mais
il devait y faire froid l'hiver;
elle est deux ou trois fois plus lon¬

zarement uni

large; la cheminée pas très
grande est à l'un des bouts. On pour¬
rait distinguer le feu de l'autre bout

Est-ce la vue des chevaux de tout
à l'heure paissant dans la Jonchaie ?
la rocaille méridionale ?
Est-ce le

portrait du gentilhomme quj
plutôt

réchauffait

sans

doute les

devons
Car d'Urfé comme Mistral l'a fait pour Mail¬
lane, l'Etang de Berre, le Vaccarès,
les Sainte-Marie, a rendu familiers à
des milliers d'hommes bien des noms
de leurs idées sur ce que nous

puis, c'est tout ! Il y a encore
d'autres pièces dans le château mais
tant que la Diana ne les aura pas fait
remettre en état, comme c'est son in¬
tention, elles sont interdites.
Elle n'a pas besoin d'accroître ses
charges en faisant raccommoder les
jambes cassées des visiteurs passés à
travers

le

plancher.

lui faudra-t-il pas
entre les réparations et le rachat du
mobilier disparu qu'elle cherche à re¬
Quelle

trouver

pelé vers la Provence, la
occitane qui en est partie
1854.

Oui, ces messieurs ont fort à
faire ! dit le concierge sur un ton in¬
termédiaire entre l'ironie et l'apitoie¬
ment.

fait signer le

En passant, on me

re¬

Il en est venu des milliers. J'y re¬
lève les noms de chefs politiques con¬
servateurs de la région. Le spectacle
des salles vides où jadis tant de cho¬
ses devaient charmer les yeux,
les a

peut-être transformés en

révolutionnai¬

res.

Nous dormons, il

des

secousse,

faudrait

gens

une

bon¬

énergiques

pour

réveiller, le Comité

nous

du Salut

Public...
A

une

le

page,

s'impose à

Avoir gouverné

peut-être

verner

nom

d'Herriot

moi.

la France, la gou¬
demain, être non

seulement écrivain de talent, auteur
de «Dans la Forêt Normande», «En
», mais encore érudit et
qui tient des lettres et des
destinées françaises dans ces murs
sans tableaux, sans glaces... C'est à
devenir un véritable chouan.

Camargue

savoir

ce

a-t-il

une représenta¬
Parlement ! Pour
surveiller les ministres et leur lier les
bras au moment ou quelques allées et
venues de la planche à billets... Oui
tout ranger !
Le pouvoir vient d'en
haut; le droit divin, Messieurs, le
«

Pourquoi

y

tion nationale,

droit divin...

un

cisma d'Occident

a

ment

renaissance
le 21 mai

écrit de la

du XVe siècle
d'idées soulevé

Renais- j

que

par

château évoque.

Que

la Renaissance occitane :
grand moment

sera

Lue réflexion
souvent, que

la Bastie,
mais

font

que

tous

me revient

ennuyeuse

oeuvre

!

sols

no

desig

el

j'ai entendue
les visiteurs de

à la pensée.

f

;

littéraire qu'elle est-

»

Qu'en savent-ils ? Je
l'ont jamais lue !

suis

sûr qu'ils,

La critique qui a parlé de l'eau fa¬
de du Lignon est sans doute, respon¬
sable de cette opinion fausse.

d'atrauPrimogèamb 11ala seva de-

's la persona del nostre
nit ans el pla de lligar-s'hi

ços

familiars

terminació

Son château était bien beau
son

EN el teixit de relacions in-

ragó,

cort

a

per

tal

que

favor de la

causa

ciutat ducal de Girona.
Amb el que havem dit és quasi per
demés reiterar que aquesta estada a
seva

de la

papal d'Avinyó esdevingués ben

definitiva. No

era

rar

el

cas

de prîn-

Perpinyà fou

tent

raons mes

tan

nobles. Aquest

intéressant

in-

d'emparentar el

Prîncep amb el Papa Clement,
Primogènit el feia saber al
majordom En Pere Boyl en 11ed'abril

na.

de 1379

En arribar a Perpinyà començà el
Primogènit
a desplegar' la seva actuaarriba
a realitveux
zar-se, fou un encert extraordinari de
j
cié personal, a comunicar-se més inCar d'Urfé en a eu des multitudes et !
tensament i amistosament amb el Pa¬
la part dels que volien que el rei fu¬
chose curieuse ce sont ces oeuvres in- j
tur d'Aragó esdevingués en el seu ré¬
pa Clement i a treballar declaradasipides dont la « faveur » a porté tort í
ment, malgrat que sovint digui altra
gné, un dels puntals ferms de la cau¬
à l'œuvre du Maître.
cosa al seu
sa del Papa avinyonès.
Cal tenir en
pare, a favor del Papa
Pour tous, mais surtout pour cette
avinyoès. Dos dies després d'arricompte, només, la manera d'ésser del
jeunesse dont parlait M. B. Crémieux
bar
Perpinyà, ja fa saber al seu
Primogènit, més aviat ullprès per les
dernièrement, il y a là un thème à i aventures i relacjons amoroses que no
j
amie
el
Vescomte de Rodes que ha
des méditations.
Elle rêve ardem¬
pas pels afers de govern, als quais mai I
rebut una lletra del Papa Clement en
ment de continuer l'œuvre mistralienla quai li comunica, entre d'aitres
no
volgué sacrificar els seus plans
ne, la renaissance occitane. Qu'elle se
matrimonials. Vet-acî perquè aquell
coses, que és a Provença (6).
souvienne
qu'une imitation trop seroferiment, àdhuc si només hagués es¬
En aquests dies mateixos, el Carvile des primadiers ne continuerait pas
tât fet amb mires diplomatiques, hauI
denal d'Aragé, que té per ben adleur œuvre, mais la détruirait.
ria produit — tal com produï — un
dicte a la seva causa al Primogènit,
Les vrais élèves du Mistral forérésultat bénéficiés al partit del Papa
reclama el seu concurs i la seva inzien ne sont pas les auteurs oubliés de
d'Avinyé, que no regatejava mitjans
fluèneia per atraure d'aitres personatant et tant de bergerades,
mais ils
per acrèixer el nombre dels seus parlitats al seu partit. Ens ho confirma
tidaris.
s'appellent Jean de la Fontaine. Raci¬
la resposta que féu el Duc de Gi¬
ne, etc...
rona
a
la lletra del Cardenal on
Fou per facilitar la tramitacié d'aaquest demanava recomanés la causa
questes projectades noces (el mateix
del Papa Clement al rei de Castella.
Primogènit ho assenyalava en la 11e(I) Lire aux Informations Occitanes la
I
no passà molt de temps abans el
tra anterior) i per a fer-se escàpol, en
notice relative aux manifestations que la So¬
Cardenal
la
mida
d'Aragé no tornés a demapossible, a l'oposicié ferma
ciété historique la Diana vient d'organiser
nar auxili al Primogènit, a favor de la
château d.e la Bastie.
que el seu pare establia contra aquests
missié que li havia estât encomanada.
La

et puis d'autres;
je
dire certains imitateurs d'Urfé.

critique

tra

tramesa

(5). I,

■

encara que no

a

au

El rei Pere havia decidit celebrar a
Barcelona una reunié magna on els

»

i altres oersonaliprestigioses, li assenyalarien el camî que calia seguir en la
desorientacié général que regnava en
la qiiestié del cisma. Aquesta reunié

convidats,

J'exagère..., mais il est bien cer¬
tain que M. Herriot apprécie à leur
valeur les grands souvenirs historiques
qui dorment ici et qu'il verrait avec
plaisir revivre les anciennes splen¬
deurs de la Bastie, car après y être
il

venu,

tats

al Cardenal d'A¬
els acords que s'hi
prenguessm
fossin contraris al seu
missalge. I per tal d'evitar una unanimitat adversa, escrivî al Primogènit
que instés els bisbes de Girona i de

en

qui vaque

Mallovques,

peupliers.
Il fait

j manquessin
Cal

très beau temps et

le vent
agite la cime des « pibolas ». Un
temps provençal ! Est-ce au sommet de
un

les Sarrasins et aveuglé
revint ici où il était né, sans gui¬

s'en
de et

par

sans

hésitations ?

que

amies seus,

a

perquè

no

aquella citacié.

remarcar,

però,

com va

estré-

j tament enllaçada la intervencié del
j' Primogènit
el del

la butte de Montverdun la chapelle
de Saint Porcaire, abbé de Lérins,

qui, pris

molt

ragé temorenc

attendant le retour de
à des occupations
commerciales, je me promène un ins¬
tant seul sous les marronniers et les

mon ami

bisbes

doctes i

preocupava

y est revenu.

Dehors,

no

trobava més aprop

el mateix

el 27

altra de les cir-

sols perquè ara es
de la cort pontificia d'Avinyé, siné, sobretot, perquè
llur comunicacié podia ésser més directa i sense perill de veure 's entrebancada peî rei, tal com esdevenia
mentre el Prîncep residia a BarcelaPapa Clement,

nostre

seu

una

cumstàncies que ajuraren a intensificar les relacions del Primogènit i el

després d'actuar llargues temporades en el partit dels clementistes, passaven al dels urbanistes
i al rêvés, sempre per conveniències
personals prudentment velades per
ceps î reis que,

d'aitres

de casament, perquè

els conperjudici,als per als
interessos polîtics dels seus Estats, que
Joan d'Aragé, a Barcelona des de les
festes de Nadal de l'any 1878, n'eixî
els primers de maig, prengué camî
vers el monestir de Sant Cugat i d'allà a Perpinyà, on arribà a mitjans de
juny després de passar uns dies a la
intents

siderava greument

fluències que comentem, s'ob¬
serva
des del començament
de
la
lamentable crisi religiosa,
î
de la part del Papa avinyonès
î
el seu légat el Cardenal d'Are

feu de paille ou un
de l'humanité ?
un

SAMBKE

«losep

rap¬

le mouve¬
la Révolu¬
tion Française si grand qu'il fut, ne
pouvait être comparé à celui que ce
sance

ne

gistre des visiteurs.

ne

M. Herriot

«

—

primogènit Joan
J'Aragó amb la duquessa de Bar 1 el
ciel

pep

esprit est invinciblement

Mon

faire revenir ?

à

noces

foréziens !

somme ne

et

lieu de notre naissance.

au

invités.
Et

Maillane ? La similitude

qui illustra

Les

l'allure

grand. Seigneur de l'esprit

ce

'

!

habitait

dans les traits quelque cho¬

que

de

se

gue que

et cette vue

je trou/e dans

la Bastie où

religioz.es

JEs tu dis
i

en

l'afer del cisma, amb

casament

futur.

Pere, indignât contra el
aquest

vespre

en

El

rei

seu fill per
projectat matrimoni, s'esfor! çava a crear-li noves i més insupera| bles dificultats; i com que, perquè

i

L,9espeetaele que douces cada
aquest carrer, és ïnqualificable.

seu

�—

\a

-

parents,
calia, per a celebrar
aquestes noces, dispensa apostòlica,
el rei, per desfer-ne la
eren

1 actuació que el
Princep
a favor seu. El 23
d'agost

Cicncias

desplegava
del mateix
any 1379, li explicayà la vjsita que
h havien fet uns delegats del
Papa
élément i 1 ampla generositat oferta
en nom seu, en
benifets, dignitats i
altres mercès raonables (9). I dos
dies després tornava a escriure al

possibilitat,
tal que no li fos conEl Pnmogènit, però, cada

s

esmerçava per

cedida.
dia més il-lusionat amb les seves no¬
ces amb la
duquessa de Bar i sabedor
de les intencions i
passos del seu
pare,

■

defugir els obstacles
mitjançant amisCardenal d'Aragó; î en-

procura

que

el rei

tat

del

li les
tramesa

servei i servei, entre favor i favor,
entre
recomanació
i
recomanació

tre

acomplerta

sota

ell poclia fasospirat permis (7).

cilitar-li el

ell i per al seu
complaure's en posar
altra vegada de manifest
l'agraïment
del Papa avinyonès
i la disposició
excellent de fer tôt allô que el pugui
cornplaure (10).
Tôt i mirar com a motiu primordial
el guanyar-se la confiança màxima del
Papa Clement, no oblidava, perô, el
Primogènit, de demanar ajuda a
aquelles altres persones la influèneia
de les quais podia servir per atraure
el seu pare al partit clementista. De¬
manava al seu
germà, sernpre d'acord
amb ell en aquest afer, que no es mogués del costat del rei fins que el fet
del Papa Clement fos acabat, « com
gran falta hi faria ». I el 25 del ma¬
teix agost escrivia al seu propi pare
instant-lo perquè procurés convidar a
mestre
Rius, favorable al partit cle¬

v

-

-

•

'

que

mÊÊÊBBÊÊÈÊÈ i

êmmmîm

ihnl

veuen
més clarament en el missatge tramés pel rei al seu fill, per
mans dels seus alts
dignataris el vescomte de Rocaberti, Galceran de Vies

el bisbe d'Osca. En ell el

i

havia entregat per a

!

pare, no sense

Aquesta intriga i l'esforç reial fet
per a impedir el matrimoni del Pri¬
mogènit desplegats entorn el cisma,

larig

'

'

demanda del prélat,

Princep li recordà

-

mo-

llpstY

recorda al

Princep que, per
aquest casament li cal dispensa i que
la del Papa Clement no li valdrà.
Confiava aixi el rei desfer els plans

narca

del

seu fill, però l'amenaça resta in¬
util, perquè, tal corn deia ell mateix,
per res del mon no hauria volgut tor-

nar

ni volia

enrera

prendre muller a
ningú més que del seu

voluntat de

mentista.

f-ec fórlb àe (cl

albir.

propi

Puix que

la utilitat de llurs bones

tres

decantava més

cA&lt;xr\

Urbà;

Una finesa si© Mr. IMisnn
al§ catalans
per
X.

X.

X.

confia li oferesoldre la qiïestió
de l'illa de Serdenya, un dels punts
capitals i motrius de la manera de
procedir del rei Pere amb els papes ;
cial, el bon tracte que

rirà el

Papa

per

de domini en les
del Pontificat i, amb
elles, l'hegemonia en la Mediterràma
occidental (8).
és, la fermança

ço

illes feudatànes

problema de govern

El

preocupava

que

ultra els del cisma

era,

més greu

aquells dies al rei

i el casament

hereu, la rebeUio dels
Sardenya, els quais es
negaven rodonament a esdevenir sub¬
dits de la Casa d'Aragó. El rei, desitjós d'acabar aquella molestosa insubordinació, demanava al seu primo¬
gènit d'emprendre un viatge a la illa,
d'on no tornaria fins que l'hagués dominada. El Duc de Girona reconeixia
al rei el dret que ténia de demanar-h
aquella expedició; aixi ho deia des
de Perpinyà al seu majordom. Però
si al pare l'interessava el fet de Sar¬
denya, a ell, el Primogènit, l'interessaven més les solucions de dos altres

del princep
habitants de

afers ; « com volem que sapiats que
nos tenim a cor aquestes très coses;

és

ço

del

:

lo viatge de Sardenya, lo fet
e lo fet del Papa Cle¬

matrimoni

ment ».

Per la

correspondència del Primo¬

gènit i el

fidel majordom, sabem
agraida del Papa d Avinyó

com

era

seu

i

li deia

mundial. Adés

mumcacions

sidérais;

bé per

per

comentar
passatemps
ara per

quasi
la manera

co-

cercar

mostrar-lo en
construcior
per¬
a la seva edat qualsevol no res és un esglai, la popularitat
enorme d'aquest americà rceritissim vola cada dia en milers de noves i de gràfics
tramesos i emesos per totes les éditorials i altaveus del mon.
De tant veure'l testa blanc i amb aquella mica de corvatura- en què els retrats
d'ara ens el mostren, hom arriba a obhdar l'altre semblant d'un Edison jove,
de posât i figura més romàntics que no pas els actuals. Pleu-vos-el ací, però, no
més vell de 33 anys, tal com en 1880 s'oferi gentilissim als lectors de « La Llumanera », la gaseta dels catalans de Nova York.
què ha emmalaltit i

Fou Artur Cuyàs, el director benemèrit d'aquella magnífica publicació, degana
deis periòdics catalans d'Amènca i una de les més intéressants i ben fetes de
tota la Renaixença, qui féu a primera pagina l'elogi d'aquell minyonet de Milan,
el poblet de mala mort del comtat d'Erie, a l'Estat d'Ohio, el quai, eixit d'una
familia de jornalers i amb només dos mesos d'escola, s'elevà, de venedor de

periòdics, llibres, confits i fruités en un dels trens del Grand Trunk, enlre el
Canadà i l'Estat de Michigan, a la seva situació hodierna (i ja vella) de semidéu
de la ciència moderna. Edison havia tingut, això si, una gran passió pels llibres
i, détail curiós, la seva afició cientifica fou des dels primers moments tanta, que
no es pogué estar de parar un petit laboratori en el vagó d'equipatges del tren
on anava, en el quai féu els primers experiments quimics que li suggeri la lectura
de 1' « Anàlisi qualitatiu » de Fresenius. I fou, encara, Cuyàs, que aportà al
« bruixot de Menlo Park » noves de la ressurrecció de Catalunya i obtingué d ell
la finesa del retrat i dedicatòria que

reproduïm.

En l'article del quai parlem hom hi troba una recensió de tots els invents i
treballs d'Edison fins la data i la transformació del mon material que suposen.
1 acaba amb aquest retrat vivent de l'illustre personatge : « ... De la persona de
Mr. Edison, potser interessarà als nostres lectors saber que és d'alçada mitjana,
més aviat ait que baix. robust i ben plantât. AI taller fóra dificil, no coneixent-lo,

ells i els tracta amb la familiatacades, dernostren que no les
el visita te un orgull véritable

distingir-lo dels

seus operans, perquè vesteix com
ritat de cornpanys. Les seves mans, quasi sernpre
deixa xeDosar mai; però, tacades i lot, la gent que

de

poder-les estrènver. »
aquell mateix numéro (el 66, vol. VI, oct. de

En

1880) de

«

La Llumanera

»

la Llibertat, del port de Nova York),
hi ha. ultra el d'En Cuyàs, treballs d'En J. Marti (« L'estudi de les llengues);
de Manuel Angelón (« Els très imperis » — poesia — ); d'Antoni de Bofarull
(« El mercat de Calaf »); d'Arrnengol Font ; Sanmarti (k En Joaquim Ma.
Bartrina »
estudi nécrologie i critic —); del Dr. Manxiula (« Dos tipus
catalans »); dibuixos d'En Felip Cusachs i d'En Fortuny, i un bon aplec de
(aquest

nom

l'inspira el

gran monument a

us

manem

de

com

actuava i

lo dit bisbe

que

e

tots

sien semblants, desenganets, que nos som tots de Papa Cle¬
ment, e axi que si servi nos volen fer,
que tenguen ab ell. » En Ilenguatge,
com es veu, no podia pas ésser més
clar ni el procediment més expeditiu;
que

l'amistat del Primogènit

per conservar

hi havia altre cami que el d'afavorir el seu partit.
És probable que la reunió de Bar¬
celona es retardà fins a primers d'ocno

tubre, perquè, en l'interval, Joan
d'Aragó repren la seva campanya

prosselitista
ment,

a

favor del Papa Cle¬

amb lletres

noves a

les

persona-

litats eclesiàstiques i civils la influèn¬
eia de les quais podia pesar en la decisió que hom anava a prendre i de
la quai depenia el retard o la desfeta
del seu projectat casament. Fou per
aquest motiu que escrivi al seu germà
Marti, i és en aquesta lletra on es des-

cobreix ben clarament, no sols l'acord
complet que sobre el reconeixement
del Papa d'Avinyó hi havia entre els
dos germans, ans

el pla

que

volien

desplegar per tal d obtenir 1 èxit cobdiciat (11). I tornà a escriure aïs arquebisbes de València i de Sarragossa, i als bisbes d'Osca, Barcelona,
Tarragona i Albarraci, fent-los saber
el

parer i la seva voluntat, alhora
pregant-los actuessin d'acord amb
(12). I als de Mallorques, Urgell,

seu

que

ella
1 Girona, fent-los càrrecs perquè no
assistien a la reunió convocada i manant-los es traslladessin a Barcelona

tal de treballar en
Papa d'Avinyó.

per

defensa del
(Seguirà).

—

noves.

que

pressionava les personalitats que més
0
menys podien influir en l'ànim del
rei, és la recorr.anació feta al seu ma¬
jordom per al bisbe de Barcelona, En
Pere de Planella, on diu : « Segons
que havem entés, lo bisbe de Barchinona és ab Papa Urbà, per que volem
altres

de
LA figura venerable de Thomasatribuir-h
Alamable
va Edila samb
on atelimminent
rauoriginal
l'atencidescoberta
ó Ford;
constantbéhereu;
de la
de

cada dia es
del Papa
no acceptés el
aquest pontifex

el partit

que

h havia tramés.
Una altra prova

e

que,

premsa

prop

seu pare,

vers

capell cardenalici

sig mutu de cornplaure 's i el goig del
Primogènit per la manera afectuosa
amb què el Papa el distingia, el pla

practicades

seves

quai, influït pel

els sens secrets i els encàrrecs més
délicats. En ella es veu, ultra el de-

amb el beneplàcid del Papa, es
proposa desplegar per a guanyar-se
el rei i l'arquebisbe de València,
parent pròxim i persona' de gran relleu
entre l'element eclesiàstic
nacional.
Remarca el Princep de guisa espe-

També tenim noticia d'al-

gestions

del seu cosi l'arquebisbe de València,
el célébré franciscà Pere d'Aragó, el

relacions era cada dia més extraordinària i manifesta, és molt natural que
amb el temps esdevingués més întensa l'amistat del Papa Clement i el

Primogènit; i anà perdent el to oficial per adquirir el de la simple franquesa. Clarament ens ho mostra una
lletra tramesa pel Primogènit a En
Joan Gener, l'home al quai confiava

de Rodes per a donarordres oportunes per a la
de les lhurees que el Papa

vescomte

posava,

el

17&gt;

(1) Vegeu el nlim.

118 (15 setembre) d'OC,

�Economia.

L'aNY 1929, feu per l'economia ita¬
lira,

période de crisi prei d'adaptacié. Estabilitzada
l'octubre de 1927, a un ti-

en

relació amb el dèlar de molt

liana

El

Eincmc&amp;s

e

gona

la
pus

baix, s'obria

massa

sol f.et,

aquest

l'economia
tant-se a les

0

d'una

Com

presentava la situaeió
ecoiBòmlca
d'Itàlia, en
començar l'any 1029

per

période de crisi la quai,

un

italiana la superaria
noves condicions, o,

adapen

cas

es

d'adaptacié, portaria l'enderrode l'obra de l'estabilització tal com

manca

cament

per

KIHÓ

Xavier

Bèlgica amb la temptativa d'En

a

passa

automàticament,

Jansen.
Durant el darrer trimestre de
crisi produïda per l'estabilització
a deixar-se sentir amb intensitat i
punt

seu

1927, la
començà
arribà al

de 1927. Finalment, el consum
d'energia elèctrica assoleix en aquests darrers mesos xifres més altes que les demés
de l'any i que totes les del 1927. Fet el
qua! creiem que constitueix un indici alta-

màxim el primer trimestre de 1928.

ment favorable dé
l'activitat industrial a
Itàlia.
Les industries textils es ressentiren de la
manca d'activitat
del mercat interior. Cap
a darrers d'any, però, hi hagué una represa

importacions de carbó, la produccio de] cer
1 del ferro, els transports en ferrocarril, els
avenços de la Banca d'Itàlia, les liquidacions a les cambres de compensació, les
inversions en societats anònimes, etc., assenyalaven un descens fort, index de la gravetat de la. crisi que s'atravessava. Més tard,
però, sobretot des de començos del terç tri¬
mestre, la situació esdevingué molt millorada, millora que continuà accentuant-se malgrat de les influèneies estacionals, els darrers mesos de l'any.
En voler examinar com es presentava la
d'Itàlia

accentuada

|

l'any actual, passarem revista, per a situarai darrer trimestre de 1928, servint-nos

j

tal d'establir-ne la simptomologia, de

diversos indexs que compararem, no sols
amb els corresponents de 1927, ans, també,
amb els d;e 1925, es a dir, llavors que no
iniciada encara la crisi monetària, Itàlia es
trobava
estables.

un

en

période de condicions

prou

★
★ *

Segons els reports comunicats per la Ban¬
Nacional d'Agricultura, les condicions
agricoles ban estât durant el darrer trimestrs de 1928 assats favorables. Després de
la collita excellent de blat, la de vi, (molt
superior a la de 1927) d oli, de castanyes
i de remolatxa sucrera, (aquest any d'una riquesa en sucre molt elevada) han estât ben
abundoses i el fruit de bona qualitat. Per
contra, les de moresc i arròs foren més
escasses, sobretot la primera que es ressen¬
ca

de l'estiu.
Durant la tardor les plujes foren ben
abundoses, ço que, junt amb un clima bé¬
nigne fins a darrers d'any, permeté de
realitzar la sembra en òptimes condicions i
deixà la terra excellentment preparada per
ti molt de l'eixut

a

la

tats

germinació. Els freds forts experimengener, lluny de causar cap dany,

en

contribuïren
nocius que

a

evitar

s'havia

la

invasió d'insectes

començat a

manifestar.

Resumint, doncs, podem dir que la situació de l'agricultura italiana era, en général,
en començar l'any 1929, satisfactòria.
★ *

Examinem,

la situació industrial.
més aviat grisa
en acabar l'estiu, assenyalà més tard, especialment el mes d'octubre i a començaments
de novembre, una represa molt notable si es
considéra que I'estació, en général, no acos-

Aquesta,

tuma

a

ara,

que es presentava

ésser

propicia.

L'index de l'activitat industrial (base octubre de 1927) que durant el primer trimestre
de 1928 havia baixat fins a 97.06, era, el
mes d'octubre, de 109,36, ço és,
la xifra
més alta des del començament

de l'estabi-

litzacié. Durant els mesos de novembre i
desembre baixà a 108.94 i a 106.88, més

estacionals. Durant
aquest période la indústria meïallúrgica es
tTobà en plena activitat. La produccio del
cer assoli el mes d'octubre les 188.000 tones, la xifra més alta de les ateses no sols
1 any 1927, ans, també, en 1926 i en 1925;
i es mantingué elevada durant la resta de
que

res,

per

causes

l'any.
La indústria elèctrica augmentà la seva
produccié total, essent de notar que mentre
la produccio d'energia hidràulica anà en
progressió constant i es mantingué sobre del
nivell

assob.t

en
els mesos corresponents
la d'energia tèrmica més aviat
tendi a disminuir i es fixa molt per sota de
la produïda en els mesos
correspenents de
l'any anterior.
Es notable la desproporció que hi ha
entre la produccio de les dues menes d'energia : hidràulica i tèrmica. Aquest fet, peTÒ,
s
explica perquè no pcsselnt Itàlia carbó,
cerca de substituir-lo amb
energia elèctrica
produïda pels salts d'aigua, dels quais és
nca, i a lliurar-se aixi de la dependèneia
de l'estranger. L'index de la relació entre
1 energia produïda i la
potèneia instaHada,
després de baixar fortament a comença¬
ments d any, s'elevà en els mesos d'octubre
i novembre i ultraoassà les xifres dels cor-

de

1927,

també,

lianera

i,

destacaren principalment els ports de Lavona, Gènova i Trieste. Un altre index in¬
téressant és el del nombre de les
fallides, la
quantitat de les quais, després d'assolir les
xifres màximes durant el période de
crisi,
que començà a assenyalar-se pel març de

en

la

en

cotonera.

1926 i continuà fins el

juny de 1928, marpartir del juliol, una disminucié nota¬
en comparacié
amb l'any anterior; les
xifres, a final d'any, eren molt inferiors a
les corresponents de 1927. Això semblà
assegurar que el procès de depuracié i d'eliminacié de les empreses menys resistents o
menys adaptables s'estava acabant i que el
fenomen prendria proporcions normals.
El volum de les Iiquidacions diàries a les
Cambres de ccmpensacié i els
ingresosde la
taxa sobre el volum
d'afers, assoliren xifres
mes altes
que en els dos anys anteriors i,
de vegades, que en 1925. Si es té en compte
el major valor actual de la lira i les nombroses rebaixes fiscals efectuades,
.aquell
fet constitueix un simptoma altament favora¬
cà,
ble

elevats,
la revalcritzacié. La
indústria dels capells, tan important a Itàlia,
atravessà una forta crisi de scbreproducció
deguda, segurament, a pèrdues de mercats
estrangers. Com en el cas de la indústria de
la seda, sofreix de manca d'adaptacié dels
preus de cost al nou valor de la lira.
La indústria de 1a construccié pati de la
crisi estacional que es produeix sempre en
aquesta època de l'any. La indústria del
ciment, però, sofreix, altrament, des de
fa temps, una crisi de sobreproduccié; se
gers, a causa

nos,

pe;

ìndústria

El moviment dels ports assenyalà, també,
represa notable sobre l'any 1927. Es

una

1926. La industrie de la seda es ressent de
la forta competència en els mercats estran-

!

en

la

en

1926.

L'index de
1 "activitat en aquestes industries, per bé que
fos més elevat que el dels mesos correspoinetita de 1927, és inferior als de 1925 i,
excepció feta del mes de novembre, als de
part,

començar

econòmica

a
les corresponents de l'any anterior. A
partir del maig de 1928, s'inicià la represa
augmentant aquelles quantitats fins a fixarse sempre més altes
que les corresponents
de 1927 i moites vegades les de 1925 i

responents

Mentre el nombre dels sense feina i de les
fallides assolia un mvell elevadissrm, les

situació

|

j

mes
de desembre, per causa en gran
de la influència de la baixa ocorreguda
a
Nova York, les cotitzacions sofrir.en un
descens notable per al grup de les indus¬
tries automobilistiques. L'index
général res¬
tà a 150.34, o sigui que sofri una reduccié
de] 2 % en relacié amb el mes anterior.
El moviment de les societats per accions,
es mostrà,
el darrer trimestre de l'any, ben
favorable. Les noves inversions de capital
foren més grans que els mesos corresponents
de l'any anterior i, tret el novembre, que
els de 1926. D'altra banda les Iiquidacions
de capital de les mateixes societats foren de
més d'importància que els trimestres corres¬
ponents de 1925, 26 i 27. La diferèneia en¬
tre noves inversions i Iiquidacions és,
però,
més gran en aquest trimestre de 1928 que
.en el
de 1927 o 1926, i inferior a la de?;
1925. Teiunt en compte el major valor ac¬
tual de la lira, podem treure dels fets exa¬
minais un indici, altament encoratjador, de
la represa de l'activitat econòmica a Itàlia.
També les finances publiques milloraren
notablement en els darrers mesos de
l'any.
Els ingresos efectius de l'Estât superaren,
els mesos de novembre i desembre, als cor¬
responents de 1926 i 1927.
El primer se¬
mestre de l'exercici
juliol-desembre —els ingressos pressupostaris totals foren més
elevats que els del mateix trimestre de l'any
anterior. Cal anotar que, l'augment fou de¬
gut als impostos indirectes, puix que els di¬
rectes es piesenlaren en disminucié.
El déficit del pressupost que s'havia ré¬

part

un

no

adaptais,

dels

seus preus massa

encara, a

li han tancat molts mercats exteriors.
De les altres industries la que està en situacié més brillant és la quimica que acon-

segui durant l'any d'augmentar les expor¬
tations. La indústria sucrera amenaçada for¬
tament per la competència xecoslovaca, berreficià darrerament de les mesures protectores adoptades pel Govern italià.

En el
ciada la

fou

inferior al dels

constanment

mesos

cor¬

de l'any anterior.
Cert que, a partir del mes de setembre
augmentà de nou; però aquest augment fou
purament estacional, tal com es pot comprovar
mirant les branques de la produccio
afectades; agricultura, pesca, construccions,
responents

etc.,

i, solament el

mes

de desembre, la in-

dústria textil. Convé notar que,
desembre i gener, acostumen
sempre

el punt

ble.
e'

els

de
a assenyalar
més ait de La corva de la
mesos

desocupacié.
Un simptoma altament encoratjador

fou
els percentatges d'augment fossin, els darrers mesos, inferiors no sols als
de 1927 (excepté feta del de desembre
sobre el de novembre) ans, també, als de
el fet que

1925 i 1926. Finalment el nombre dels
desenfeinats minvà parcialment i constam¬
ment, fins el mes de desembre en el quai
augmentà poc a molt.

mercat

banda, però, la demostracié
intern italià

no

està

encara

que
com¬

plètement sanejat, la déna el nombre de les
lletres protestades, el quai, per bé que
dïsminui, restà encara molt elevat i asse¬
nyalà, àdhuc, el mes de desembre, un aug¬
urent que el retornà a les xifres de
primers
d'any (1928).
***

fins

ment

.a

una

pròpia del temps
tacionals. De
xifra fou molt

reduccié més forta de la
per causa

totes

maneres

d'influèneies

es¬

el novembre la

superior a les dels mesos cor¬
dels anys 1925-6 i 1926-7, i, això, malgràt el valor major de la lira. En
aquest darrer trimestre, l'encaix or del Banc
no sofri
cap variacié. Les reserves de divi¬
ses estrangeres
que disminuïren fins el no¬
vembre, assenyalaren a darrers de desembre
un
augment lleuger... La proporcié de la ré¬
serva
i els passius immediatament exigibles
responents

redui

l'any,

mica

una

essent

en

el

darrer

mes

% contra 56.42 %
(Novembre de 1928).

el

petit i es fixà a un ni¬
vell superior al promig de l'any, per bé que
molt inferior al promig de 1927. L'index
e1 desembre era 496.6 (Cambra de Comerç
d? Milà) contra 482.3 en desembre de
1927; o sigui, que en un any ha augentat un
2,5 % aproximadament. Aquest augment
lleuger estimulà la represa dels afers en el

s'orientà decididament cap a l'alça :
fou pel novembre que arribà al punt més
elevat. L'index général de les cotitzacions

un

augment

interior.
L'index del cost de la vida baixà des de
juny 1927 fins al febrer d'enguany. Durant
la primavera de 1928 tornà a elevar-se per
mercat

caure a

l'estiu i

tornar

a

pujar

a

darrers d'a¬

Fora dels mesos de novembre i desem¬
bre, l'index en questié fou sempre inferior
al corresponent de 1927.
ny.

Un index excellent de l'activitat econàmica ho és el dels transports en ferrocarril.
Si examinem les quantitats transportades per

privât, des de gener 1925 ençà,
veurem que, a partir del mes de
maig 1927
fins a l'abril 1928, els efectes de la crisi de
la deflacié es deixaren sentir fortament,
essent les quantitats
transpertades inferiors
compte

mes

anterior.

El mercat dels titols del trimestre que revisem,

de titols
contra

privats, fou, aquell

145.18 del

mes

mes,

de 153.34

de setembre i 129.29

de gener.

L'alça fou deguda, principalment,
maniobres de l'especulacié estrangera i,
especialment, de l'americana, la quai demostrà interessar-se fortament pels titols italians, sobretot els de la Fiat, ço que féu
que el grup que assenyalés el màxim aug¬
fos el de les industries automobilisticotitzacions del

a

només

*

★ *

De la revista que havem fet i dels di¬
indexs que havem consultât, en podem
deduir que l'economia italiana presentava

versos

(1929)

un période
période que ve
després de la crisi forta produïda per l'estabilitfzacié, i que els simptomes, en quant a
I'esdevenidcr eren ben encoratjadors. Resta
ara, malgrat de tôt, examinar un capitol que
encara soileva
inquietuds. Ens referim a una
part de tan vital importància per a una nacié, com és el comerç exterior i la balança

començar

aquest any

de convalescència franca;

Segons els résultats provisionals de les
estadistiques, el déficit de la balança co¬
mercial és de prop de 2.800.000.000 més
elevat que el de l'any passai; i si s'examinen les diverses

partides que composen la
balança esmentada hom s'adonarà que els
efectes de la revaloritzacié

novembre,

per

bé

elevades, foreń però lluny encara de les
1925, les quais representaren
el punt culminant del cicle procèdent d ac¬
tivitat especulativa, amb un index de 230.10.
Si es té en compte, però, que des de febrer
de 1925 ençà, la lira ha augmentât sensible¬
ment de valor, la diferèneia real entre les
cotitzacions d'ara i les d aleshores apareix
que

de febrer dè

molt més petita que l'assenyalada
comparacié dels indexs citats.

per

la

no

han

pas

en¬

desaparegut.

cara

Moites industries

que eren grans

exporta-

dores han vist disminuïdes considérablement
llurs vendes a l'exterior; tais, per exemple,
les industries de la seda, dels capells, dels

automòbils, etc. En canvi molts articles que
s'importaven en quantitats moderades,
han envait el mercat italià amb dany gran
abans

de la

produccio indigena. Finalment, ço
encara més greu, les importacions de
matèries necessàries per a la indústria, tais
com el carbé i els olis
minerais, han disminuït considérablement per efecte de la crisi
que

és

interior.

Vegem

ara

com

présenta

es

la balança

de pagaments. No disposem encara de xi¬
fres autorltzades, però podem lliurar una estimacié basada en els résultats dels anys
1922-24.
Heu-vos aci les xifres de promig
d'aquell

période

:

Milions de lires
Excès

d'importacions sobre
portacions

Interessos

nets

i dividents

a
l'estranger
Adquisicions de titols

i altres inversions a
Reemborsos de deutes

ex-

5.333.33

deguts
723.33

estrangers

l'estranger
publics i

privats

381.66
216.66

Total débit

6.654.98

Milions de lires

Despeses dels turistes estrangers
a

ques.

Les

de novembre

mes

ha augmentât.

cara

a

ment

acabar el

en

14.000.000, desaparegué el desembre i es
canvià, en acabar 1 any, en un superàvifc de
21.000.000. Més tard aquest superàvit en¬

de

de 55.81

L'index de preus a l'engrés assenyalà,
durant aquest darrer trimestre que exami¬
nem,

duit

de pagaments.

Examinem ara la situacié financiera.
La circulacié de bitllets s'ha réduit puix
que, si bé en desembre présenta un aug¬
ment de
170.000.000 sobre el mes ante¬
rior, aquest augment fou degut a les nécessi¬
tais de fi
d'any i no significà res d'extraordinari. A fi de
1928 la circulacié de
fc'.tllets era de 700.000.000, ço és, inferior
a la
corresponent de l'any anterior.
Durant l'any, la cartera comercial del
Banc augmentà i els dipòsits disminuiren.
Aquest simptomes foren conseqiiència directa de la intensificacié de l'activitat econòmica
del pais. En quant als avenços de la
Banca d'Itàlia, el notable augment que tingueren el mes d'octubre resultà passatger,
puix que els mes segiient decaigueren forta¬

es

★
* *

—

en

D altra

del

treball, la millora ini¬
primavera, continuà i s'accentuà
fortament cap a finals d'any. De primer
moment hom pogué temer que la millora
inicial séria purament estacional i deguda
a les opérations de collita; sortosament, però, no fou aixi. El nombre dels sense feina
minvà de tal guisa que des de I'agost, per
bé que molt superior al de 1925 i de 1926,
mercat

a

Itàlia

Remeses

Guanys

2.500.00
2.466.66

dels emigrants
nets

procedents dels

no-

lits
Deutes privats .a curt terme i al¬
tres crédits a l'estranger en li¬
res

Diner de Sanfr Pere i misceHània

Emprèstits publics

a

l'estranger..

Total crédit

666.66

606.00
400.00

15.66
6.654.98

�Comparerai d'acord
els canvis més
1922-24 ençà.

bre

amb

dades

aquestes

sobrevinguts de
L'excès d'importacions so¬
exportions lia estât, en 1928,
estimacions oficials provisionals)

les

(segons

Als nostres lecteurs

importants

de 7.500.000.000 de lires. No és

probable
dicidents

els capítols « inlercssos nets i
deguts a l'estranger » i els « reemborsos de
deules públics i privais » hagin
dismmuïb;
al rêvés, és quasi segur
que hauran augmen¬
tât per culpa dels nous
emprèstits contrets
a
l'estranger durant el nou période. En tôt
que

Ì IB

C

t* BiB a

Aqueste
dérât
trée

coma

OC
lo

los

tasca

soa

vegada

mantuna

numéros

occitanista cins

expauzat.

vendran, publi-

que

Estudis de doctrina

—

:

Trop de poêlas, per Albert Pestor.
Le Languedoc qui combat,
per Menri
Deleuze (responsa a Frédéric Mistral, nebot).
Mistral el 1 idée latine,
par
CharlesBrun (seguida).
Las

—

Club

conferensas

del

«

Conferentia-

de Barcelona, (excluzivitat) :
La Filosojia i els seus problèmes,
J. Serra Hunber.
»,

per

Los éléments islorics,

panhols,
Daubler,

especialment esl'art moderne, per Teodor

en

etc., etc.

Ensenhament

—

La

:

langue d'Oc à l'Ecole,

Marcel

par

Cr.ouzet.
Estudis d'art:

—

hi ha,

Una escola

d'arquitectura nooa
Sebastià Gasch.
Estudis politics:
L'espéril dels franco-canadencs,

encara, un, que segurament
disminuït: és el dels guanys proce-

haurà
dents dels nòlits, per culpa de la crisi mundial del mercat dels transports maritims.

lona,

Suposat, però,

ric Salá.

hi hagi hagut cap
variació en aquest capitol ni en els restants,
podrem estimar aproximadament l'actiu en¬
tre 3.500.000.000 i 5.000.000.000, o sigui,
que resta un saldo deutor de 3.5 a 5 milions. Aquesta diferèneia caldrà cobrir-la,
perquè els emprèstits italians emesos a l'es¬
tranger han estât, en 1928, negligibles, amb
recursos provinents de varies fonts tais com,
per exemple, vendes de titols de societats
ibalianes, crédits a curt terme cbtinguts pels
bancs i les empreses italianes, vendes d'actius estrangers propietat d'italians i, final¬
ment, vendes de divises, lletres i crédits es¬
trangers
propietat del Banc d'Itàlia. A
aquest efecte cal notar que, del 10 de ge-

après los empats e los
estab la consequensa,

qu

la

comensa

sens

Dins

de retirar-ne cabdals.
Dels altres capitols
de 1 acuu de la balança de pagaments ita¬

que

ara,

caram :

i deixant de banda les inversions a l'es¬
tranger, no és probable que el deute total
d Itàlia envers la resta del mon
sigui, en
1928, inferior a 8.500.000.000 de lires. En
canvi, contra aquest deute total hi ha, a l'actiu, un capital que certament ha disminuït :
ens referim al format
per les remeses dels
emigrants. Aquesta disminució és deguda a
la que té Hoc en l'emigració italiana, al fet
que 1 'estabilització definitiva de la lira ha
disminuït 1 incentiu dels emigrants de coLlocar fous en lires amb
l'esperança d'una apreciació d aquesta moneda i, finalment, a una
tendencia que sembla que s'observa arreu
de part dels emigrants, no sols do dismmuir
les inversions en la mare pàtria ans, també,

n

Es

».

erraments que ne son

cas,

liana,

numéro d'OC
diu estre consi¬
lo vertader numéro de la « ren¬

a

Barce¬

per

—

no

Estudis religiozes:
cristiana moderna,

—

"Lileratura

Ràfols.
Ciencia :
Les
possibililats
Dr Ribô i Rius.

En-

per

per

J.-F.

Pireneus,

pel

—

dels

Textes clasics:

—

L'Eneida, traduccion occitana d'En Juli
Cubainas.
Textes modernes

—

C'liiB'»

BSou'.

lit

fiiDiios»

estrella «Ce lia

l'ai'aiintuiil "

Au

:

novella de Paul
Eyssavel.
Joan de l'Ors, novella de Valèri Ber¬
di

cantar

dogas,

nard.
en

el

numéro

pròxiwn

al 31 de desembre de 1928, el total or
i crédits or propietat del Banc d'Itàlia, han
disminuït de 1.035 milions.
Ara com ara, el problema que planteja
ner

la

balança de

seva

téressant

i el

que

En

causes d'aquest estât excepcional, el Prof. Mortara, en un treball
notable publicat al « Giornali degli Econo¬
misé » emet l'opinió que la causa principal
no és pas la disminució de les exportacions
sinó el gran augmenb de les importacions;
que
les importacions augmenten principalment degut a les maies collites i a la reconstitució dels stocks que disminuïren mol-

seran,

soa

repreza

peuvent être reçues que dans les
bureaux de l'état civil, à la Mairie,
conformément aux articles 77 et 78
du Code civil et du décret du 15
avril 1919.
Il rappelle, en outre, qu'aux termes
de l'article 97, chapitre IV, de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité municipale

règle

«

sonnes

le mode de transport des per¬
décédées, les inhumations et

les exhumations
iUaui'ice Chevalier. el

|)rnt.n|oni|ja de

••

()|ians»ii de Paris

i'èxil més recent.

quence

au

inaugurarà
d'una
la

la

publicacio quinzcnal

pagina illustrada

dedicada a

producciú univcrsal de films : eu-

raràd'ella el critic

elle

a

emploi, pers. 2 sexes, trav. fac.,

l'année, timb.

p.

toute

rép., atelier LEPIC

45, rue Lepic, Paris.

et

qu en

consé¬

les convois funèbres,
municipal des Pompes Fu¬

concernant

Service

nèbre, 34,

rue

Pargaminières (Télé¬

phone 1 1-40), qui se

charge de toutes

les démarches auprès
des ditiers cultes.

des ministres

d*aquesta art nova

Imprimerie

quitter

»

seule le droit de fixer

les heures des convois funèbres.
S'adresser, pour tous renseigne¬
ments

estab

mois, sans

en

ne

que

francs par

16 pajas,

Le Maire de la Ville de Toulouse
l'honneur de rappeler à ses admi¬
nistrés que les déclaratiòhs de décès

llarg terme, mentre que Itàlia, amb
d'optimisme, s'acontenta amb crédits a
terme curb.
Podria esdevenir que les em¬
preses i cabanes i els particulars posseïssin
a l'estranger actius ocults acumulats durant
els anys de la guerra i de la post-guerra,
dels quais Itàlia pogués disposar.
Si fos

700

e

setmanaria.

a

a

La repatriació d'actius nacionals que han
temporalment coHocats a l'estranger.
Per acabar havem de fer constar que les
dades i informacions emprades en aquest ar¬
ticle han estât treles del « Bolletino di Notizie Economiche », publicacio semi-oficial;
i que les de la balança de pagaments tenen
per
base d'informació un article aparegut
darrerament en « The Economist ».

1930, OC sortirá

Convois funèbres

més

itàlic, tal

article titulat

un

Déclarations de Décès

també, eleva-

que

aquest el cas, l'endeutament
com
résulta de la seva balança de pagaments,
fóra només aparent i no significaria res més

»

en

cada quinzena sus 12

.atendent la

les importacions de primeres matè¬
ries augmentaran, encara, més, i que la millora de la situació industrial pot menar a
un augment d'exportació d'articles manufacturats. Com diu « The Economist », sembla
que Itàlia passa una crisi temporal d'adaptació a condicions noves, i mentre les im¬
portacions augmenten reconstituïnt el capital
productor, les exportacions no son, encara,
prou abundoses. A Alemanya durant els dos
últims anys es produï un procès anàleg;
veurem si en ambdós països tindrà consequèneies iguals. La diferèneia tècnica entre
Alemanya i Itàlia consisteix, probablement,
en el fet que Alemanya es refia d'emprèstits

La Veu
»

Dusca al lor de gener
encara

que

alimentàris

«

*

l'augment d'importacions de
primeres matèries és un indici de l'activitat
industrial creixent. Per a l'any 1929 l'esmentat professor prediu que les importacions
des;

a

lluny

**

tissim durant La crisi de la revaloració i, fi¬

d'articles

De

el quai la realitat occitana
hi és reconeguda i la missiô futura de Catalunya profetitzada. « OC » el reproduirà
en algun numéro
pròxim i successivament
tots aquells altres treballs i iniciatives d'En
Prat que puguin éssér considérais com an¬
técédents de
la Renaixença dels Països
d'Oc que ara sembla voler-se iniciar.
«

Itàlia. Sobre les

nalment,

a

escrivi

és el més in¬
més importància té per a
pagaments

del seu sojorn al sanatori de
l'Alvèrnia, En Prat de la Riba

tornar

Durbol,

salv. marsal

1.

Rue

«le

fianguedocienne
©oostantine,

I

Toulouse

Le Gérant :

Ismaël GIKIRII

�oc

il

«I ' O C

Librairie
Editions d'Art

Librairie occitane

-

Henri

1,

Rue

Place

15,

et

Victor-Hugo

-

Librairie Générale

MARTIN,

directeur

Wilson TOULOUSE (Haute-Garonne)
du

d'Oc, dirigée

par

Livre,

et

assurer

cette

d'action

Office de

un

l'acheteur

tâche, la librairie

a

divisé

en

Carnet

de

Chèques-Librairie?

trois parties:

Chèque

proprement

dit

Reçu

DIRECTE, dans

ses

bureaux,

condi¬

aux

générales de. la librairie.
CORRESPONDANCE,

3° SERVICE DE VENTE PAR
d'OC

soi, et

sur

facture,

Après avoir fait procéder à l'ouverture du compte,

a

été créé

un

mode de

vente

qui

sont

CHEQUE-LIBRAIRIE. La Librai¬
spécial, sous le titre Le livre chez

le

librairie générale à domicile, s'adresse à
retenus par des obligations professionnelles, loin

chez SOI assure la livraison à domicile, sans frais supplémen¬
de tous les livres paraissant journellement en France et à l'Etranger,
supplément, sans augmentation de prix.

du

«

Livre

chez soi

»?

—

En

au

montant

de

votre compte

vous

que

(minimum, 50 francs), payable
un Carnet de Chèque-Librairie,
et, périodiquement, son Bulletin

m:

VIENT

votre

au courant

texte

recommandés à

tous

les intellectuels,

des nouveautés littéraires.

cours d'une année.
OFFICE CENTRAL DE BIBLIOGRAPHIE GENERALE ET

DE BIBLIOGRAPHIE

OCCITANE, qui

se

tient à la disposition des

clients.

PA.HA.ITEE

SOUFFUE

poèmes

sont

l'on achète, dans le

4°

A I/AFLAT »©IJ
AU

crédit.

Les Services du Livre chez soi, sont un moyen d'économie, car ils permet¬
tent de tenir une comptabilité exacte de tous les livres et revues ou journaux

faisant ouvrir, sans frais, un compte-librairie
à l'ouverture. Le Livre chez soi vous enverra

correspondant

tenir

rent se

taires,

Services

main,

prêtres, instituteurs, notaires, avocats, ingénieurs, médecins, etc., etc... Ils
s'adressent également à tous les lettrés des colonies et de l'étranger qui dési¬

centres.

utiliser les

de

montant

un

Les Services du Livre chez soi

Le LIVRE

Comment

votre carnet en

livre? Vous détachez ensemble les

parties 2 et 3
du chèque, vous les remplissez suivant la formule indiquée et vous l'envoyez
à la Direction de la Librairie d'OC, Service du Livre chez soi, 1, rue VictorHugo, Toulouse (Haute-Garonne), France, sous enveloppe ouverte timbrée à
0 fr. 15. Vous recevrez dans les délais postaux le ou les volumes commandés
et il vous sera retourné en même temps la partie n° 3 de votre chèque portant

dont voici le fonctionnement.

les intellectuels

voulez recevoir

vous

Le LIVRE chez SOI, service de

sans

est

du

desiderata de

partir de 24 francs, en France, dans les Colonies et Pays de Pro¬
tectorat. Pour les pays étrangers, le port est oalculé suivant les tarifs postaux
en vigueur.

des

chèque

servir

1 alon

renseignements, afin de répondre aux divers

2° SERVICE DE VENTE PAR

tous

vous

sera

créé trois modes de vente

franco à

rie

124.55

:

1° SERVICE DE VENTE

tions

d'Oc

Livre,

Comment

Le

Pour

G. Postal

contenant

Bulletin du

l'Editorial Occitan. Elle est créée dans le but,

Moyens

C.

—

la liste des ouvrages récemment parus. Le Service du
assuré à tous les clients du Livre chez soi. Mais,
moyennant un supplément de
francs, Le Livre chez soi fera le service de
son Bulleiin de Bibliographie générale
plus complet. Moyennant également
un supplément de 20 francs,
le Livre chez soi fera le service d'OC, hebdo¬
madaire d information et de critique, contenant une bibliographie générale,
régulièrement tenue à jour.

M. Henri Ma tin, est un service de
premièrement, de mettre à
la disposition de ses clients un service de librairie générale, susceptible
de fournir toutes les publications anciennes et modernes en vente sur le marché
du livre; deuxièmement, au point de vue régionaliste et spécialement au point
de vue régionaliste occitan, de centraliser toutes les publications périodiqv.s
ou non périodiques des pays d'oc ou se rapportant aux questions occitanes;
troisièmement, de donner l'essor à la maison d'édition fondée sous les aus¬
pices d'OC qu'elle administre et dont elle développe le programme.
La llbrairif.

Le livre chez soi

-

marins

provençal

DU
«le

GREC

VENT

EYSSAVEL

Paul

niistralten

gllÌÌAU
française

traduction

et

PRÉ F Al CE
de

Camille
de

lettre

/ULLMiV,
le

M.

de

1'A.cadémie

Pofesseur

Joseph

Française
A.NGLA.DE

FRONTISPICE
de
Un

fort

volume

Collection

A

la

BOIS

J.-P. EJkURENS

«les

«

librairie

GRAVÉS

Tirages avant la lettre faits
Fernand Sarrau ;

«le

par

224

pages

Cahiers

d'OC

par
Fauteur,

%

Oeeitans

15

Henri
sur

«le la
»

francs

MARTIN

papier Canson 0,S3 x 0,2G

Antoine Bourdelle, etc., etc...

5 francs l'exemplaire

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712085">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712094">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716283">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712067">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 120, 15 octobre 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712068">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 120, 15 octobre 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712069">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712071">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712072">
              <text>1929-10</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712073">
              <text>2020-03-18 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712074">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712075">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/c436be268a77d8b052fa23f0d148b4a5.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712076">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712077">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712078">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712079">
              <text>1 fasc. (non paginé [16 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712080">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712081">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712082">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712083">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712086">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22151</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712087">
              <text>CIRDOC_A1-1929-120</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712093">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712097">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712098">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712536">
              <text>Bourdelle, Antoine (1861-1929)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712095">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712096">
              <text>Girou, Jean (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712537">
              <text>Bonnafous, Jean (1893-1987)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712538">
              <text>Capdevila, C.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712539">
              <text>Escholier, Raymond (1882-1971)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712099">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717228">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714051">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823862">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712088">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712089">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712090">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712092">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723464">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
