<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22153" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22153?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:53:48+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143171" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/cf9e55f730aa5fca61221b06223df912.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143170" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/39ca8a66318a2c80115c637b677ea4c8.pdf</src>
      <authentication>8024789ae9196cbf7bcea9d2c96f763a</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="712634">
                  <text>JE1 mi m.

O

:

ptes 30 cts

Le

SETMANARI DE EITERATURA

HEBDOMADAIRE

Organe dels Païzes
VIe Annada.

-

d'Oc

-

A ETS

EITTÉRATVRE

DE

CIENCIAS

-

ARTS

-

JV° 122

ESPORTS

SCIENCES

polfitica

&amp;

F/e Année.

C

d'una

els

amants

Renaixença total

dels Països d'Oc, revaloressin,
bé de llur causa, el sentit i l'objectivitat de certes idees que, des del
en

primer

de llur recobrament
cultural, ompliren, tal corn núvols
pomposos, el cel de llurs illusions.
Idees generoses, belles idees certament; però desviades des d'un punt de
mira
pràctic, des d'un punt de vista
egocentrista méridional, que es des
d'on cal veure sempre si les idees que
moment

l'occitanisme

ell,

projecta

vols vagarosos. Pobleu-lo de projeccions de les forces reals que son de la
vostra exitènaia collectiya i que en el
passât aprofitaren als
vostra, de la nostra,

enterradors de la
història. Capteu

aquestes realitats i feu-ne axiomes i
obres per a vosaltres sols; penseu només en segon terme d'allargar-les als
altres i encara segons la vostra, segons

BALAGUER rentra en Espagne en

1868. Au mois de mai de pet-

te

année, Mistral, Roumieux,

et Paul Meyer, le
futur directeur de l'Ecole des Chartes

Bonaparte-Wyse

Gaston Paris la
se rendirent aux fê¬
Barcelone (2). Mistral y récita

qui allait fonder
revue Romania,
de

tes

à

avec

l'Athénée, le sirventès, dont

Occident també concret, del
Occident de les terres d'Hispània i de França aplegades i polîtica-

d'un

banel

per nosaltres res més que un
exemple; l'exemple clàssic de presa
de potèneia d'on treguem, tal com

d'altre:s abans de nosaltres tregueren,
mant aliiconament espintual i material
de vigoria i de forma; mai, però, el

passat o oprès per la potèneia o la gosadia de tal o quai co-partenari. Qui
mediti la realització hodierna de la
unió llatina feta a base de tots els pre-

judicis esiatals veils, podrà
tura

arribar

a

una

conclusió

per Ven¬

igual ?

Sobre la idea occidental nostra, hi
treballaren, abans d ara i d'acord amb
les modalitats que llurs temps i mitjans

requerien, els

grans

réalistes de la his-

ALKEKTDURER.

—■

«

Hlaliiicoiiia

».

donné

apareix eficientment deficitària. Dues
grans mars h baten els flancs, que a
través d'elîa

res,

:

c&lt;

nveniència. L'àrea
del mon i avui

nus

un

de

barrejar amplament, escursam camins, llurs aiguës
i riqueses. La Mediterrània, el mare
nostrum, espera d'arribar pacifica, a
través d'aiguamolls i salines famosos,
al

cor

amarien

mateix de les

vostres

terres, a

Narbona,

com en el bell passât per
fer, ella i l'Atlantic, de cada vila in-

terior
mes

una

ciutat amb

marîtims i

els altres
Pireneus

força

en

els avantatrelació directa amb
tots

pobles d'enllà les
serven

que

en

les

mars.

seves

Els

venes

mil pobles voldrien

per

la

la

vida més facil i més bella de l'esde-

avons

pour «

Mistral, Au-

méridionale et dessécher l'herbe qui
sur les tombes die ses aïeux,
ils
reculeraient effrayés devant l'éclat de
la race romane réunie. » Aubanel

Girone, Barcelone, Terrasa et La
un nouveau poème : L'Em¬

tura

disprés ha seguit essent el peu forçat
de tota iniciativa polîtica d'alta envergadura que a Occident s'ha realitzat :
la de la Roma antiga, la de la França

vos.

propia

:

una

cul¬

vivifiqueu-la, vivifiqueu-

L'Imperi del Sol? — Molt bé; és
el nostre Imperi; és l'idéal de la
quarta potèneia, és la terça etapa
ideològica de Ponent. Siguem, però,
assenyats i modestos. No comencem la
casa pel teulat.

peint l'émotion du chevalier
Nigra après ce discours : a aussi par¬

nous

a

Bisbal »,
brassade.

lait-il très volontiers de la fraternité
des races latines... »
Un poète montpelliérain, Octavien

« Provence et Catalogne, amis, sont
deux compagnes, — deux sœurs que
la Lumière enfanta en souriant... —

ciété pour

Nous autres, qui savons ce que porte

l'histoire...

—

ô frères,

que nous

font

les frontières enemies — et les noms
différents de Français, d'Espagnols ?...
Conservons du passé les grandes
fondations : — les arbres aux racines

Bringuier, alors président de la So¬
nes

et

l'étude des langues roma¬
délégué pour la représenter

avec

le baron

avait

participé

Ch. de
aux

siastes de l'arrivée

Tourtoulon,

ovations enthou¬
en Avignon « qui

—

profondes

sont ceux

qui montent haut ;

mais tenons l'œil ouvert autant que
la mémoire; — vers le libre avenir,
clarté qui toujours croît, — cheminons

—■

seul, Bonapart... i abans havia estât i

Car amies i confrares del Migjom,
del vostre cel idéologie els nu-

avec

nie. La blessure du traité de Franc¬
fort était encore saignante. « Si les
vents froids du Nord, disait Quintana,
revenaient glacer le foyer d'une nation

l'analyse, et composa,
le dire, en guise de toast dans
les banquets offerts à la députation
provençale par les villes de Figuè-

la nostra, lie)
occitànica és

venidor.... Altrament, teniu

•venteu

assistaient

croît

tòria de Ponent: Lluís XIVè, Choi-

colonial...

y
et

Quintana pouvait, sans surprendre per
sonne, préconiser
l'union des trois
peuples qui participaient à la cérémo¬

ésser

cri-

le ministère de l'instruction pu¬

les principaux félibres (4).
L'enthousiasme fut vif .Le 18 juillet,

I'adveniment

dels nuclis

et

blique,

victoriós de la nova idea unificadora
d'Oc. La llatinitat, afegiem, no pot

constituir-la, postergat, des-

sièges (3) dans le Consistoire et
M lia y Fontanals fut nommé as¬
sesseur de
Catalogne.
que

sentant

rostre

preveu a cap

de

1874, en effet, que furent célé¬
brées, en Avignon et à la fontaine de
Vaucluse, les fêtes du cinquième cen¬
tenaire de Pétrarque, où nous voyons
paraître l'Italie avec la Provence, la
Catalogne et la France (concours de
poésie française, provençale, italien¬
ne et catalane). Le chevalier
Nigra,
ambassadeur d'Italie, Conti,
prési¬
dent de l'Académie délia
Crusca,
Rafaële Minich, professeur à l'Uni¬
versité de Padoue, A. de Quintana
y Combis, A. Mézières, représentant
l'Académie française, Wallon, repré¬

pels Països d'Oc, de cara a la idea
vagarosa i irrealitzable d'una llatinitat
beatificament agermanada, davant la
quimera d'un Imperi del Sol, l'altra
més concreta i politicamen realista

a

fut

en

occitana, escrivirem sobre aquest
quelcom de ben clar i oposàrem,

no

que

un

motiu

hem
dats

Saint-Rémy

latina. Mais l'année fut marquée par
événement plus important.
C'est

Ensreferirem concretament i en pri¬
terme a la idea llatina; a aquesta
bombolla de sabó enorme per a inflar
la quai, tantes i tantes de necieses han
estât dites i escrites.
En el numéro extraordinari de
L'Amie de les Arts dedicat a la cul¬

,

à

signaler, à partir de
pendant une dizaine d'années,
je crois, la publication à Madrid, sous
la direction de Don Juan Valero de
Tornos, d'une revue politique, scien¬
tifique et littéraire, intitulée La Raza

mer

rniratge d'un fi impossible (i caldria
dir avui indesitjable) ni menys una
trava iriïitil i anguniosa pels mateixos
als quais hauria de beneficiar.
De la idea occidental propugnada
per nosaltres
el Migjom, els Països
d'Oc, en foren els determinadors; però

encore

prononcé le discours-programme que je
rappelais tout à l'heure. La fraternité
était si complète que l'on réserva aux
majoraux catalans un certain nombre

On pourrait

tenen, per a

per

C'est

1874

cercar.

humamtzades,

Ul&gt;

nous

aquella transcendèneia absoluta i précisa que en les idees motrius
i capitals una cultura que renaix ha de

ment

N° 122

«1. CHARLES-BRUN

tota

tura

-

par

€AKBOi\ELL

deci-

Kalcars

Mistral et l'idée latine

per

dits

SPORTS

Toloza, io 15 de Novembre de 1929

«losep

O franc 50 cts

Auveriiha, Gasconha, Lengadoc, Lemozin, Provensa &amp; Catalonha ami» Valencia &amp;

:

Quimeres
ONVINDRIA que

nam. :

confiants, sans peur et sans ressaut ».
Les relations se resserraient. Au mois

septembre 1868, Balaguer et QuinCombis veianet, à leur tour, as¬
sister aux fêtes de Saint-Rémy de
Provence, où Mistral déclama son ode
au pied des monuments romains.
de

tana y

(1) Voir les numéros 113 (14 avril), 115
(15 août), 119 (1er octobre).
(2) Voir le compte rendu de ce voyage
dans V Armana de 1869.

(3) Vint-et-un, nombre porté à vingt-cinq
1878, ■( à mesure des vacances qui se
produiront. » Une « maintenance » de Ca¬
talogne fut créée en 1877: son président fut
A. de Quintana y Combis. Sur les rapports
entre Mistral et la Catalogne voir les in¬
édits que publie M. Jean Camp, dans la
Reçue de Catalogne (1929).
(4) Voir Aubanel, Lettres à Mignon, 31
juillet 1874.
en

�restera, a-t-il
venir empreint

jesté

écrit,

comme

un

discours de

sou¬

d'une grandiose ma¬
Il marchait en tête du cortè¬

».

Mistral et Quintana, et il en
parlait plus tard avec une légitime
fierté, voyant dans ces fêtes « une
sorte de représentation de cette union
des races latines qui est dans les né¬
cessités de l'avenir (5) ».
Ce fut à l'un des banquets de la
Barthelasse qu'il prononça son toast
A propos de Pétrarque, d'où nous ex¬
trayons
gnon
race

—

affirmer sa foi et son indépen¬
ses droits, sa civilisation.. »

pour

dance,

—

Souvent

un

gêné et court,

peu

de la libre Helvétie ! aux Wallons !
A la Roumanie ! à l'Espagne... — à
la Lusitanie !
au Brésil... — à la

~

—

sacrée

et sainte

France, à

toi...

à l'Italie

:

Il

»

lui

!..

—

manque,

pour exalter la France, les dons de
Dante et de Pétrarque, dont a hérité
« le jeune poète de Calendal! » Ce¬

lui-là

dirait,

mais

mie

pour

—

Latins,

idée belliqueuse,
réveiller la sève endor¬
sans

des

nations

ne

faisons

tous

sommes

frères

de

notre

qu'un !
et

sœurs ;

sang :

Nous
—

et

s'il arrive malheur à quelqu'un
!
Si nous voulons garder¬
ie tin on du vaisseau
que le souffle
de Dieu promène par le monde, —
si nous voulons être rassasiés de
paix
gare

nous

—

—

de travail, — soyons ce que te¬
naient les licteurs : un faisceau ! »
et

Ici, les

textes et

les manifestations

abonder, et il n'est pas
inutile de les rappeler brièvement, si
l'on veut montrer que Mistral était
loin d'être un isolé et qu'il avait vrai¬
ment donné le branle.
Ascoli, en¬
voyant ses excuses au premier congrès
de la Société pour l'étude des langues
romanes, terminait son télégramme par
commencent

ces

!

Vive la fraternité lati¬
Marius Bourrelly, dédiant un

mots
»

à

:

«

poème provençal à l'Association litté¬
raire de Girone (6),
célébrait les
« trois sœurs romanes »,
donnait les
raisons d'ordre
économique qui de¬
vaient, d'après lui fonder la fédération
de l'Europe méridionale et présidait
a l'empire du soleil ». Le 12
septem¬
bre 1875, en présence de Mistral, de
Roumanille et d'Aubanel, l'archevê¬
que d'Aix inaugurait, dans l'église de
Forcalquier, une inscription en langue
d'oc qui appelait La protection de la
Vierge sur la Provence et la race la¬
tine tout entière. Et cette nouvelle ma¬
nifestation se continuait, le lendemain,

La représentation d'un dm me pro¬
vençal d,e J -B. Gaut, Les Maures, où
le poète mêlait, à la peinture de la
Provence secouant le joug des Sar¬
rasins, des épisodes et des détails ins¬
pirés de l'idée latine. Enfin, c'est
encore en 1875, qu'Albert de Quin¬
tana y Combis,
qui devait publier,
l'année suivante, La Canço llatina,
priait Mistral de fonder, en son nom,
le prix de la meilleure Chanson du
latin. La Société pour
l'étude de...
par

ARTS,

DE

SCIENCES E.T

FORMATIONS

DE

DIRECTION: Place Wilson, 15, et Rue Victor-Hugo,

I.

Toulouse

(Haute-Garonne).

C. C. Postal

CRITIQUE.

Scciedad General de Libreria

ABONNEMENTS.

—

Un

»,

an:

Barbara, 16

et

124.55

Librairie Berge, Rambla del Centre, 19.

France: 25 fr.; Espagne: 14 peselas; Etranger: 50 fr.

Espagne : 0

30; Etranger: 1 franc.

p.

langues

le sujet au
non plus seu¬
lement aux trois nations sœurs, France,
Italie, Espagne, mais à tous les poè¬
mettait

romanes

concours

et

faisait appel

de race latine.
Une autre fête allait donner, en
1876, un renouvau à l'idée. Ce fut,
à Valence d'Espagne et à Barce¬

lone, celle du sixième centenaire de
Jacme Ier d'Aragon, seigneur de
Montpellier. Le prix offert par la
ville de Montpellier
remporté par
Picuesta avec son Ode à l'union des
races latines. « Vous y êtes, disait-il,
la source d'harmonie qui inonde la
race humaine. Vous êtes la fleur du
désert quj embellit la désolante soli¬

tude; l'oisau qui, de son chant mélo¬
et doux, fait connaître à la nuit
que le jour approche. Vous êtes le
dieux

prophète

saint des grandes idées qui
élèvent au-dessus de la terre l'esprit
de l'homme et qui l'inclinent à re¬
chercher le ciel. » Cri d'orgueil de
la race latine, opposant aux autres ra¬

grands hommes,

lois, ses
civilisatrice,
énumérant les étapes de l'éternelle
épopée « dont le chant prit naissance
à Carthage... », qui résonna plus tard
à Lépante et, trois siècles après, en
Egypte... Le même sentiment inspire
la pièce de Quintana et celle de Re¬
ventes : A la race latine; « Soleil,
engendre un jour — qui soit éternel
ces

ses

découvertes,

pour

sa.

illuminer

ses

mission

ma

gloire !

»

En 1877, L. Xavier de Ricard pu¬
bliait son Fédéralisme, dédié au Mi¬

di,
seta

fondait l'almanach de la Lau(l'Alouette), où il eut pour colc

et

laborateurs

Balaguer, Bréal, Cladel,
Calvet, Fourès, Peyrnt, Quinet, Pou-

villon, Elisée Reclus. La Lauszta,
intitulée, en 1877, « almanach du pa¬
triote languedocien », devenait, en
1878, l'almanach « du patriote La¬
tin », et s'adressait à l'Espagne, à la
France (Occitanje et Nord), au Por¬
tugal, à la Roumanie et à la Suisse.
Elle parut pendant quatre ans. On

rattacher la fondation du ban¬
quet de l'Alouette (à Paris), société
d' « Alliance latine », dont le prin¬
cipal organisateur fut Edmond Thiaudière (7) et qui eut aussi une publi¬
cation. Notons encore, en 1877, un
petit poème de Charles Gros, popu¬
laire félibre de Montpellier: L'Union
des peuples latins, exposant les gran¬
des lignes d'un pacte de paix et de
défense entre les pays qui parlent un
idiome commun. « Nous voulons, di¬
sait Charles Gros, que tout Latin
soit son maître », et il répondait aux
objections par l'exemple de cette
Union latine postale, télégraphique et
monétaire qui, est, en effet, une pre¬
peut y

mière ébauche de la future confédé¬
ration.
★
★ *

d'A.

Roque-Ferner, ses « lettres de
grande naturalisation ». Les fêtes du¬
rèrent huit jours, « superbes, dit Aubanel (8)... très brillantes et bruyan¬
tes.., » Le Félibrige avait décidé (9)

de célébrer à

montagnes et la mer, ces fêtes latines
où l'idée reçut, suivant l'expression

cette

an¬

née-là, la Sainte-Estelle, et les pre¬
miers
grands jeux-floraux septennaires. Mistral, dans le discours prési¬
dentiel qu'il prononça à cette occa¬
sion, revint sur le rôle du Félibrige
comme agent d'union entre les races
latines. « Si quelqu'un peut concevoir
l'ambition de relier
les

elles toutes
félibres
beau milieu des sept
entre

nations sœurs, ce sont ces

qui, debout

au

nations romanes, prêchent sans trêve la
renaissance nationale; ce sont ces féli¬
bres qui, recherchant dans l'histoire,
les nobles souvenirs qui peuvent rele¬

rapprocher fraternellement les
prêchent le respect de toutes
les patries et n'ont d'autre vue que de
constituer l'empire
du soleil. » Le
vainqueur des jeux-floraux fut Joseph
Marti y Folguera, Catalan de Reus,
pour une ode en l'honneur de Jacme
1 r, sujet imposé : Al gran rey. Cette
et

ver

cœurs,

distinction lui conférait Le droit, d'a¬

près le

statut, de

désigner la
Quin'ana, qui Le représenatit,
procalana en son nom Mme Mistral.
Puis le chancelier (10) découvrit la
coupe que le Félibrige avait décidé,
l'année précédente, d'offrir aux féli¬
reine

nouveau

:

bres catalans

La coupe en main,
amis, buvons à La
patrie latine. »
Et Mirtral : « Vous aussi, quand vous
ferez courir cette coupe c'a' s vos fes¬
:

«

tins ancestra"x, élevez-La fièrement et
buvez-la d'un trait; et, au fo~d de la
coupe, vous trouverez les marques de

long combat pour le relèvement
notre langue mère, et vous
y ve.rez

notre

de
le signe de

nos alliances. »
Mais, le point culminant des fêtes
latines, où s'étaient associées, d'un
seul élan, la municipalité et la ville
entière, fut, comme il était de raison,
la proclamation et la lecture de la
pièce couronnée au concours du Chant
du latin. Des délégués de tous les
peuples latins assistaient à la cérémo¬
nie. « Jamais, dit un témoin oculaire,
Frédéric Donnadieu (11), plus beau
triomphe n'a fêté une inspiration plus
grandiose. Il faut, en effet, remon¬
ter par La pensée au couronnement de
Pétrarque au Capitole de Rome, ou,
plus près de nous, aux fêtes de l'an¬
niversaire

de la

naissance

de Victor

Hugo, pour se faire une idée d'une
pareille manifestation.
Nous

de

venons

avait été

belle,

Catalans,

aux amis

couronnée, bien

que

Langlade,

de 1868; mais

un

concouru,

beaucoup de poè¬
languedociens, entre
et

que

nous

avons

fort jeune

France, où

en

largue. Son Chant de la Race
(Cantul gintei latine) était noble
et grave ; il fut traduit en vers fran¬
çais, italiens, espagnols, latins, hé¬
braïques et même magyars. (Mistral et
Langlade devaient, plus tard, en don¬
ner la version provençale et languedo¬
cienne). On le publia à Turin, Naples, Madrid, New-York et Bogota.
Marchetti les mit en musique et il de¬
not

e

latine

Roumanie une sorte de chant
national. En voici la version française
vint en

en

prose que

la Gazette de
La

D. Fekete écrivit
Transylvanie:

latine

pour

est reine
parmi
du monde.
Elle
porte sur le front une étoile divine —
qui lui à travers les temps séculaires.
Le destin, toujours en avant, —
dirige, ses pas d'une manière grandiose.
«

les

race

grandes

—

races

—

—

Elle marche à la tête des autres ra¬
en versant la lumière derrière
elle.
—

ces

—

La race latine est uie vierge — au
charme doux, ravissant. — L'étranger
en face d'elle s'incline
et à genoux
tombe avec un désir mêlé de regret.
—

Belle,

—

vive,

souriante,

—

sous

le

ciel serein, dans l'air chaud, — elle
se mire au soleil
splendide, — elle se

baigne dans

une mer

La

latine

«

race

trésors de

d'émeraude.

a

sa

part

des

—

la terre
et bien volon¬
tiers elle les partage — avec ses au¬
tres sœurs.
Mais elle est terrible
en sa colère
quand son bras libéra¬
—

—

—

teur

frappe la cruelle tyrannie,

—

lutte pour

et

Au

ciel,
race

son

—

honneu:.

jour du jugement,

—

quand

au

face du Seigneur saint, — la
latine sera interrogée : — Qu'aen

t-elle fait

sur

cette

terre ?»

—

elle

répondra haut et ferme : «
Oh !
Seigneur, au monde tant que je suis
restée,
à ses yeux pleins d'admi¬
ration
c'est Toi que j'ai représen¬
—

—

—

té !

»

(5) A. Montel, La République, 23

tembre 1875.

(7) Auteur de la Confédération française
(1872).
(8) Letires à Mignon, 21 juin 1878.
(9) Dans son assemblée générale de 1877.

eussent

(10) Louns Roumieux.

au¬

retenu et couronna, après un

sep¬

(6) 1875.

l'une des nations
citées jusqu'ici. Le

appartenant à

jury avait

catalan,

n'était pas l'œuvre d'un

teur

Notre culture lui était fami¬

»

venu

il avait étudié les sciences et le droit,
il parlait et écrivait également bien

que la part
l'on faisait aux

que

provençaux,

autres

berté.

lière;

voir

élément nouveau entrait dans la fédé¬
ration rêvée par les poètes. La pièce
tes

1878 vit se dérouler à Montpellier,
dans le cadre magnifique de la pro¬
menade du Peyrou, d'où l'on voit les

Montpellier,

né en
1821 d'une
noble famille moldave, qui

et

revendiquait des ascendances vénitien¬
nes, était l'une des figures les plus
marquantes de la nouvelle Roumanie.
Poète, journaliste, dramaturge (c'est le
vrai créateur du théâtre roumain), col¬
lecteur de légendes et de ballades po¬
pulaires, il avait été l'un des bons ar¬
tisans de cette émancipation linguis¬
tique, de cette épuration de la lan¬
gue, qui avait préludé à l'émancipa¬
tion politique de son pays. Chargé de
missions diplomatiques auprès de Na¬
poléon III et de Victor-Emmanuel,
député, sénateur, ministre des affaires
étrangères, il avait été aussi un ouvrier
de l'indépendance avec Couza et,
plus tard, avec le roi Carol. Bonaparte-Wyse a pu dédier ses Piado de
la Princesso à celui « qui a tant fait
pour la Muse, tant fait pour La li¬

A BARCELONE
«

Combis,

y

Vasile Alec-

Alecsandri,
vieille

France

-

Quintana

l'œuvre d'un Roumain,
sandri.

LITTÉRATURE,
SPORTS, DÙN-

ET

tes

mais

vigoureux, Bringuier devait trouver
dans ce sujet, aidé qu'il fut par la
conversation de Quintana, par la lec¬
ture de certaines
pages de Castelar,
la meilleure de ses inspirations. C'est
le « brinde » Aux races latines, qu'il
lut, d'une voix déjà presque éteinte
par la maladie au banquet de la So¬
ciété pour l'étude des langues roma¬
nes, le 31 mars 1875. Il y boit aux
races latines, « races
que le génie au
progrès accompagne. — Aux Latins

terre

D'iNFORMA-

Le Numéro: France: 0 fr. 50;

—

ne

ESFORTS,

HEBDOMADAIRE

ARTS,

CIONS E DE CR1TICA.

ces vers :

flammer d'amour au soleil de Pro¬
vence,
et n'en faire qu'une nation,

de

C1ENC1AS,

LITERATURA,

Sj aujourd'hui les fêtes d'Avi¬
rassemblent — tout ce qui est de
et de sang latins, — pour l'en¬

«

«

DE

entre

ge

«

SETMANARl

(11) Le Félibrige et l'Idée latine.
(12) Quintana, Asuilo, Llorente, Matèu
e

Fornells étaient présents..

�Vit

Informacions occitanas

JEUX FLORAUX

On

très

nombreuse, où prédo¬

minait 1 élément féminin, a eu lieu la distri¬
bution des prix des Jeux Flcraux de 1929,
de I Escola de Limanha.
Sur

1

estrade, aux côtés du président,
pris place M. Demai, adjoint au
maire; M. Courrède, conseiller de préfec¬
ture, représentant M. le Préfet; M. Lirondelle, recteur; M. Moreau, doyen de la
avaient

Faculté

des

sciences;

M.

Desdevises

du

Dezert, doyen honoraire de la Faculté des
Lettres; M. Roturo et M. Guidy, de l'A¬
cadémie des sciences, arts et belles-lettres
de Clermont; Mlle Amélie Muirat; le doc¬
teur Delanef; M. Rabès, procureur de la
République à Thiers, et plusieurs autres
fervents admirateurs de la langue d'oc.
M. le Président, après avoir remercié le
public, dent la présence montre que l'Ecole
de Limagne poursuit une œuvre nécessaire,
exprime sa gratitude aux représentants du

donne lecture de leurs lettres. 11
remercie le maire de son obligeance et la
Presse de son précieux concours.
Le professeur Thomas (Claude' Peyras) est
sents

réunion: Benazet Vidal, dont le

suasif enthousiasme

d'Oc.

per¬

On

ensuite inaugurer les Allées
déric-Mistral. Au milieu d'une foule

appris la valeur de
leur langue aux populations de Limagne, et
le vénéré doyen Desdevises du Dézert, tou¬
jours le premier acquis à une œuvre auver¬
gnate et qui s'y donne de tout son grand
a

11 fait connaître les récompenses accordées

1929,

en

les candidats

pour

au concours

de

Peyrottes

i

I

j
j

concert

Nous félicitons les

brillante fête
la dernière.

qui,

espérons-le,

Série B (Enseignement primaire)
Composition limousine.
Premier prix,
Mlle Marie Faucher (E. P. de SaintJean-Ligoure), et M. Lucien Arnaud (E. P.
Saint-Germain-les-Belles); second prix exœquo, Mlle Faucher (école libre de Bort),
MM. Roger Dupuydenus (E. P. Burgnac),
et Albert Mallefond (E. P. La RochelleL'Abeille); troisième prix, ex-aequo, M.
Arsène Imbert et René Marginier (E. P.
St-Germain-les-Belles); quatrième exaequo,
Mlle Marguerite Reygnier (Ec. Sainte-Mar¬
the, Pierrebuffière), et M. Gabriel Garriaud
(E. P. St-Germain-les-Belles); cinquième
prix, Mlle Marie-Louise Larue (E. P. Bur¬
gnac); sixième prix ex-aequo, Mlle Marie
Reygnier (Ste-Marthe, Pierrebuffière), et
M. Léon Colin (E. P. Bonnac-la-Côte);
—

montions, Mlles Marie Bariant et Hélène
Broussaud (E. P. Bonnac-la-Côte), Margue¬
rite Lacorre (Ec. libre de Bort); Marthe Fau¬
cher (Ec. libre Magnac-Bourg); Antoinette
Coudoin, Berthe Narbonne, Thérèse Pénicaut, Marie-Louise Roux et Jeanne Texler
(Ec. P. St-Germain-les-Belles); Odette
Gayon et Claire Vareillas (E. Ste-Marthe,
Pierrebuffière); MM. René Brodaux (E. P.
Bonnac-la-Côte); Marcel Ribette (E. P.
Burgnac); André Fermigier, René Fermi¬
gier et René Mazaud (E. P. Pierrebuffiè¬
re); André Fonchy (E. P. La Roche-l'Abéi'lle); Jiean Barbois et Gabriel Faye (E.
P.

—

Premier prix, ex-asquo, MM.
Dupuydenus (Burgnac), et Albert
Mallefond (La Roche-L'Abeille); second
prix, ex-asquo, Mlles Marie Faucher (StJean-Ligoure), Marie Reygnier (St-Marthe,
Pierrebuffière), et M. Jean Maury (Le Martouleb); troisième prix, ex-asquo, Mlle Mar¬
guerite Reygnier (Ste-Marthe, Pierrebuf¬
fière); MM. Marcel Ribette (Burgnac), et
Louis Laric (Le Martoulet); quatrième exasquo, Mlle Marguerite Lacorre (Ec. libre
de Bort), et M. Raymond Debrut (Le Mar¬
toulet); cinquième prix, ex-asquo, Mlle Ma¬
rie-Louise Larrue (Burgnac), et Marthe Fau¬
cher (Ec. libre, Magnac-Bourg), et M. Re¬
né Mazaud (Pierrebuffière); sixième prix,
ex-asquo, Mlle Thérèse Pénicaut (Sb-Germain-les-Belles); MM. René Glang|eaud
(St-Germai.n); André Fonchy (La RocheL'Abeille) et René Brodaux (Bonnac); men¬

Notre gazette est en vente chez M. Vidalenc, rue Nationale. M. Vidalenc reçoit
également les adhésions à l'Ecole Peyrot¬
tas.

Que les sympathisants qui veulent adhé¬
à l'Ecole Peyrottas ou s'abonner à OC

rer

veuillent bien s'adresser à M. Vidalenc.

pièce

en

un
re¬

vers

occitan d'Emile Barthe, excellemment inter¬

prétée par le Groupe Artistique de Montblanc, dont la belle réputation s'étend dans

(1 livret de

Caisse d'Epargne de 25 francs), Mlle Ma¬
re
Faucher (éccle publique de Saint-JeanPrix Marc

Sarlange (abonnement à Lemouzi), Mlle Angèle Rousseau (cours d'a¬
dultes de Bonnac-la-Côte), et M. François
Gauthier

moges)

(école normale d'instituteurs die Li¬

.

Prix Louis Duoerger (abonnemènt à Lemouzi), M. Albert Lecardeur (école nor¬
male d'instituteurs de

Limoges).

—

Roger

OC.

Ligoure).

St-Germain-les-Belles).
Version.

cette

ne sera pas

CLERMONT-L'HERAULT.

Prix d'honneur du Limousin

théâtre municipal, devant
nombreux auditoire, a eu lieu la 2°
au

»,

—

1929

l'Esccla Peyro'ctas, qui

Nino

—

DE L'EGLANTINE

porte le nom du poète potier clenr.ontais,
ces fêtes ont eu un succès triomphal.

«

—

CONCOURS SCOLAIRE

A CLERMONT-L'HERAULT

présentation de

Composition limousine.
Premier prix,
François Gauthier; second prix, exœquo, Mlle Eva Aliphat (école primaire su¬
périeure de Limoges), et M. Albert Lecar¬
deur; mention, Mlle Madeleine Doirat (cours
d'adultes de Bonnac-la-Côte).
Version.
Premier prix, Mlle Angèle
Rousseau; second prix, Mlle Madeleine
Doirat; mention, M. Albert Lecardeur.
Vocabulaire:
Premier prix, M. Albert
Lecardeur; second prix, M. François Gau¬
thier; mention, Mlle Angèle Rousseau.

EEMOZ.IN

DE L'ESCOLA PEYROTTAS

très

organisateurs de

(enseignement secondaire
primaire supérieur)

M.

—

LES FETES

Le soir,

».

M. Causse, Mlle Lucie

Ferjaud, de Clermont, douée d'une fort jo¬
avec grâce; M. Cazals, M. Azéma, Mlle Granier, M. Tellier,
« L'Escoutaire »; Delpont Delascabras, enrhumé, décline, à son grand' regret, l'appel

EjMJiWAMÏOC

par

:

et

un

fort réussi.

Organisées

Série A

qui lui est fait.

directeur d'école à La Celle-Saint(Seine-et-Oise).
Des mentions ont été attribuées, pour la
prose, à M. Pierre Miremonb et à Mlle
M.-L. Guyonnet, institutrice.

Après la lecture du palmarès, eut lieu

Mireille

lie voix, qu'elle manie

1

et

«

Se font entendre

!

lauréats

félicite Clermont de l'avoir

et

strophes de

sin : Per la Vota de Sant Verni.
La mention revient à M. Pierre Mire-

M. Vidal adresse "des éloges aux
aussi quelques critiques.

re¬

statufié.
Le jeune Roger Barthe, fils de l'auteur de
«
Nino », déclame avec ferveur quelques

[
j

Cloud

com¬

forme et M. Roques

se

Il exalte aussi la mémoire de

œuvres.

ses

poésie et de prose, en langue d'oc.
Le prix de poésie est attribué à M. Louis
Levadoux pour un poème en dialecte limou¬

mont,

le cercle

Fré¬

mercie le maire d'avoir bien voulu l'auto¬
riser à donner aux Allées des Soupirs, le
nom de l'immortel
auteur de « Mireille ».
Azéma parle de Mistral, de son génie, de

taniste

Mistral.

va

pacte,

cœur.

Après avoir montré que la doctrine occin'est pas seulement une source d'art
et de beauté, mais aussi une source de
gran¬
deur et de paix, M. Vidal, majorai, rap¬
pelle les manifestations occitanes qui se
sont récemment déroulées, à Rodez, à Brassac, à Langeac, à Rochefort-Montagne, à
Royat et annonce que l'Ecole de Limagne
fêtera, l'an prochain, le dixième anniver¬
saire de la résurrection des jeux floraux en
Basse-Auvergne et surtout le centenaire de

et

prié de parler. Il le fait en français, car
il est de ceux à qui on interdisait de parler
patois dans leur jeunesse. Il fait l'historique
de l'occupation latine qui fut un bienfait
pour la Gaule. Dans les Etats-Unis d'Eu¬
rope, les Français garderont leur langue,
comme
les Occitans gardent leur langue

maire de Glermont et de M. le Préfet et sa¬
lue en termes heureux les promoteurs de
cette

se

où est né

présence

assistance

une

rend

rue Convention, à la maison
Jules Boissière et où une plaque a
été apposée pour perpétuer sa mémoire, M.
Roques et le maire prennent tour à tour la
parole et retracent la vie de cet autre poète
clermontais, dont le bagage littéraire, tant
français qu'occitan est très important et
très apprécié.
A midi, à l'Hôtel du Commerce, un ban¬
quet de 100 couverts est excellemenb servi
par le maître traiteur Grasset.
M. Clovis Roques, le sympathique et dé¬
voué président de l'Escola, est heureux de
voir tant de convives au banquet, qui réunit
les meilleurs représentants des sociétés voisi¬
nes. 11 les remercie tous,
il excuse les ab¬

CLERMONT-FERRAND

Le 27 octobre, dans la salle des Fêtes de
I Hôtel de Ville de Clermont, en

d

Mlles Marie-Louise Christoux

tions

:

rèse

Colin

graud (Ste-Marthe,
celle Célérier,
riette Malitte,

Vocabulaire.
Premier prix, M. René
Marginier (St-Germain-les-Belles); second
prix, Mlle Marie Faucher (St-Jean-Ligoure);
troisième prix, M. Pierre Pradaud (St-Ger¬
main-les-Belles); quatrième prix, M. Roger
Theillaud (St-Germain-les-Belles); cinquiè¬
me prix, Mlle Marie-Louise Roux
(St-Germai-les-Belles); sixième prix ex-asquo, Mlle
Antoinette Coudoin (St-Germain-les-Belles),
et M. René
Fermigier (Pierrebuffière); men¬
tions, Mlles Marie Faucher, Marguerite La¬
corre eb Marie
Senèque (Ec. libre de Bort);
Thérèse Pénicaut et Jeanne Texier (SaintGermain-lesBelles); MM. Roger Dupuyde¬
nus
et Marcel
Ribette (Burgnac); Lucien
Arnaud, Jean Barbois, Gabriel Faye, René
Faye, Gabriel Garriaud, Arsème Imbert,
Maurice Niox-Château, Urbain Raineix,
Maxime Tabuteau, André Teillaud (SaintGermain-1 es-Belles).

Pierrebuffière);

membres de cette société.
Noté la présence de M.

Pierre Azéma,
syndic de la Maintenance, Dccteurs Vinas
et Vabre,
M. Barthe, félibres majoraux,
MM. Bédard, Stellé et Ladoux, maîtres en
gai sçavoir, Paulin Vayssade, Pierre Caus¬
se, Jean Lombard, maîtres d "œuvres, Mlle
Marie Vinas, ancienne reine du Félibrige,
Mlle Jeanne Barthez, dite « Clar de Luno », poétesse curieuse;
le professeur Lcu's
Thomas, régionaliste distingué, sous le nom
de Claude Poyras, Paul Alliés, l'animateur
piscénois, Tellier, poète languedocien du
Pouget, etc.
Aussitôt après, a eu lieu la réunion de la
Les décisions

A

la

LE

CENTENAIRE DE MISTRAL
LE COMITE ITALIEN

•

POUR

LES FETES DE MISTRAL

EST DEFINITIVEMENT

CONSTITUE
Le Comité italien pour le centenaire de
Mistral a décidé de se faire représenter à
Maillane par une délégation conduite par
S. E. M. Bottaï, ministre des Corpora¬

tions, président de ce Comité, dont voici
la composition définitive :
Président: S. Exc. G. Bottaï, ministre
des Corporations;
Vice-Président : M. le député G. di
Giacomo, président de la Confédération
nationale des professions intellectuelles;
Membres: MM. G.-B. Angioletti, di¬
recteur de VItalia Le t ter aria; prof. Umber¬
to Biscottini, délégué de la direction des
Ecoles italiennes à l'étranger; Dr Mario
Chini, traducteur de Mireille en italien;
Vincenzo Crescini, professeur à l'Univer¬
sité de Padoue; le député Forges Davanzabi, directeur de la Tribuna et président
die la Société des Auteurs; prof. Alessio di
Giovanni; Comelio di Marzio, délégué des
Associations des Faisceaux de l'étranger;
Ccrrado Govoni, du Syndicat des Auteurs;
Dr Francesco Fedele, directeur de la So¬
ciété des Auteurs; F.-T. Marinetti, acadé¬
micien d'Italie; Carlo Paluzzi Salassi, di¬
recteur de la revue Roma: Dr Francesco

Sapori, du Syndicat des Auteurs.
Ajoutons que M. le comte de Beaumar¬
chais, ambassadeur de France à Rome,
vient également d'envoyer son adhésion au
secrétaire général du Comité franco-italien.
M. Ph. de Zara

Il faut ajouter les noms de M. le ccmte
de Beaumarchais, ambassadeur de France à

Rome, de MM. Gabriel Faure, François
Duhourcau, Jean Carrère, Emile Ripert,
Marius

Jouveau, capoulié du Félibrige,
Jean Rivuiin, pour le Comité

Charles Lesca,

France-Italie, le bar-n Portai.

Mar¬

gier (Pierrebuffière); Lucien Arnaud, Jean
Barbois, Gabriel Faye, Pierre Faye, Ga¬
briel Garriaud, Henri Goubenègre, Arsène
Imbette, René Maginer, Maurice NioxChâteau, Urbain Raineix, Armand Sanco-

Félibrige ont
siège de l'Escola Peyrottas,
Clovis Roques, président, MM.
Baldy, Novau, Félix Rouquet,

Pauza-me

Thé¬

Louise Roux (St-Germai.n); MM. Léon Co¬
lin (Bonnac-la-Côte); André et René Fermi¬

été reçues au

qui y ont été crises feront l'objet d'un com¬
muniqué ultérieur.
On se rend à "a statue de Peyrottes. M.
Roques, président de l'Escola Peyrottas, dé¬
pose une gerbe de fleurs et rappelle le sou¬
venir du poète clermontais.

et

EROVEXSA

UN COMITE CATALAN

Antoinette Coudoin, Hen¬
Berthe Narbonne, Marie-

la contrée méridionale.
Le matin, les notabilités du

Maintenance du Languedoc.

Roger Theillaud

(Bonnac-la-Côte); Simone Ver-

toute

par M.
Dedréa,

et

(St-Germain-les-Belles).
—

DE L'ESCOLA DE LIMANHA
A

nie, Maxime Tabuteau

VIENT D'ETRE INVITE
PAR LE FELIBRIGE
Nous
cer

sommes heureux de pouvoir annon¬
également qu'un COMITE CATA¬

LAN

POUR

LES

FETES

MISTRA-

LIENNES, vient d'être invité par le Fé¬
librige.
Voici la composition probable de ce Co¬
mité : MM. Francesc Mateu, ApeHes Mestres, Santiago Russinyol, Josep Puig i Cadafalch, Pompeu Fabra, Josep M. de Segarra,
Jean Estelrich, Josep Carbonell,
Joan Chabàs, J. V. Foix eb Tomas Garcès.
Cette liste constitue une véritable synthèse
de rintellectualité catalane,
depuis les
temps héroïques de la première renaissance,
avec
Francesc Mateu, jusqu'à la période
actuelle d'expansion et de rapprochement
interoccitan avec Estelrich, Carbonell, Chabas, Foix et Garcès, en passant par la pé¬
riode de plénitude que représentent ApeHes
Mestres, Santiago Russinyol, Puig i Cadafalch, P. Fabra, J. M. dp Sagarra.
Synthèse aussi des terres catalanes, puis¬
que nous avons à côté des catalans de Cata¬
logne, les catalans des Baléares, représen¬
tés par M. J. Estelrich et les catalans de
Valence représentés par M. J. Chabàs.
Nous saluons avec joie la constitution de
ce comité qui nous uemémore les premiers
temps de l'époque mistralienne et const tue
aussi une preuve de la réalibé des efforts
d'OC.

Bina

fullia

«l'escriure

o

a

a

la

la

machina.

«Tafaitar ?

N.
miles

B.

—

grec,

Dans le prochain numéro
roumain, français, etc...

:

les

co-

�ÎOC
Literatura

La

legenda
de

&gt;

Joan-de-l'Ors
per
V. Bernard del.

E.

Martin,

Valeri

grav.

corada ardènta
lo solelh... o...

onte

rèis.
L'on ausis l'alen de la bèstia que

o...

o...

La selva
La Maire

(se parlant à-n-ela-mema) :

Al pregons d'una roviera fosca,

subre los pendits de la
montanha negra, una es-

pelonca bada
enòrme

meitat tapada d'un

a

rocas.

Dins aquela espelonca ont los prirebats de l'alba lusejan, un

miers

dos

essers,

enfant jason

subre

lauron asautet bronzis ;

jemna

una

son

e

e

lèéh de fuelhas.

un

Son nuts

granda

la maire,

:

bêla

e

femna a los uelhs macats de fèbre;
l'enfant,, calossut, erculenc e garrut
es rufe e pelos com una bestia.
La Maire

(se parlant

en

auta alena)

paire...

corada...

ma

cassador un
Mas delors restariam
ta

cauna,

non,

es

E lo

siéu

Ors!... Ah, se qualque
jorn lo podia matar...

un

que

dins

aici

definariam...

e

l'aura dins los

La Votz

de la

òme ! de

mon

qu'es deven-

gut?... mòrt, benlèu... Ah! d'aquel
jorn malastruc que h portavi la sopa
dins la selva ont era boscatier. Un
aubre mòrt tras del sendier m'atura,
e, subitan, lo mostre es subre iéu...
m'estavanissi... o Dius I o Serihor
Dius!

(L'enfant, palaficat, la

d'à-ment)

ten

O Senhor Dius ! E me desperti
dins sa cauna ! dins aicesta espelon¬
ca... èri en son poder... espaventosa
—

sa força...
m'avia barrejada... E
vejaqiii la frucha de ma vergonha !

forças merman... Ec sèt
primvers ja !... O d'aquel enfant!...
Orror... emperò l'ami aquel enfant,
frucha de

E

es

Mas

—

—.

(Las cclhas froncidas, l'enfant cerca
comprendre : los plaríhs de sa
maire, ses derompement que mai pode

nhents l'esmòtìon.
Vai parlar
l'airais).

—

un

espetacle sobdan

L'Enfant

roves.

Velaqui

—

que

.

vèn ! maire ! Da-

el buta de las pautas e del morre
anhelon mòrt, de rasits, de fru-

vans

Selva

un

ro¬

barrant /'espelonca
s'esbranda,
trantola e laissa passar lo mostre.
Es un ors d'una auçada e d'una
cas

son larg fron¬
pichòts uelhs beluguejan sospechoses. Palpa del morre l'enfant e
la maire, mas lo toset relisca entre
sas pautas e ven folejar subre lo co¬
der c davans la cauna; à plénas dents
mòrd dins los fruc'hs saborits.
Lo solelh levant, damb sos rags de
fòc assorbis la nèbla e belugueja dins
l'eiganha. S'esvelhan los nises. Fusan
de cants d'ausels. D'aiglas revoulinan aut, ben aut tras de nivols

potestat erculencas. Jos
sos

rosencas

subre

un

cèl argentin

de cap

ca

una

p'è, pèi, encitat. la

en

li esquichant las naras en¬
tre sos detons.
La mesquina,
aitant lèu s'es redreiçada, e, cambas flacas, floreissis
fa calar

en

cauna.

L'ors recula, se viuta pèr descavalar lo fantin que tresana e vol jogar;

(Disent acò lo drôle cacalassa,
pica de las mans, trepeja).

El meme aitant pelos,- diriatz los esbatemenls d'un orson e d'un ors.
Cada matin, al puntejar del so¬

La Maire

e non

Se laissar far
poder fugir!... o

Dius!... dormir

pica !
pica ! oh quinhas arpadas ! l'un subre
l'autre barrolan,
s'escortegan, s'estofegan.. mai fort! mai fort! enca¬

pèr sèmpre... mo-

ra

Esser à

fringa!...

agrat !

son

Mai fort ! eia ! mai fort !

!

encara

!

esdeveniment se debana :
la femna aguènt sudurat las ca¬
ressas del mascle, abra lo foc entre
doas pèires, fa coinar los rasits e la
cam, lava la frucha, e mira l'enfanlelh, lo

La Maire

(d'un anament lot e pèuge s'es aflatat
d'ela, la fissa d'una miradà comola
d'amor e d'interrogacion, longament
pèi) :

Lo sang sanguina... Ah! sies
ben lo nadon d'un ors, vai, n'as lo
fèr !
—

jogant amb son paire.
Mas, uèi, los jocs ne finisson plus,
la lodha es cauda. Li meton una sort
de furor,. e coma se perguisson, l'en¬

nos embarra quora nos
laissa
Oh!
d'aquel rocas!...
Mas forças crèisson, vai... Li a d'acò doas lunas ai poscut l'esbrandar...

el, el, perqué

(de mai

cap

en

mas

se

derauba, fugis, fugis, lo lasc !
La Maire

(damb
—

un

branca escala cap
A lòrs :

estigat) :

mai

—

nòu..

La Maire

en

Encara ' encara !... s'estrenhon..
oh! oh! l'escana, l'espelha!... mas.,

...

s'assajavi, de

fant s'arrapa à-n-un

L'Enfant

Maire! que

disetz?... fugir?..
De que li a detras d'aquéls aubres,
lonh, d'autres aubres, sèmpre... E

Non !

non

!

nos

(.L'enfant s'alonha am un rire silene dels traucs de la pèira ven
agachar al défòras).

—

cios,

latz los

O...

o...

o...

tôt

poiris

non

!

el,

non

(damb sobrança)

Noncas el !.. Lo bèl anhel que
buta deves nos-aus, maire, las bêlas
fruchas... ai fam.

e

fer¬

un

jòc fantas-

vegada lo

tota

Entretan la

mesquina a batut lo
peirard, atubat lo fòc. L'anhel se coi
en
grasilhant subre la ferigola abran-

usclada los

cam

atrais. An

finit de jogar, vènon, s'asse tan,, man jan).

Coma devènes

—

fort ! mainat !

t'aimiri, sabes. Totara,
chava subre

cora

t'esqui-

tos braces nosats à son col l'an eisservigat e l'an
fa calar... Ah ! s'avies
l'entende¬
ment com as la força ! un jorn... ben

lèu...,

qui

piech,

son

sap

! lo domdarias

e

se-

libres.

ri.am

L'Enfant

re

?

Libre... libre... qu'es acò, mai¬
vòl dire : esser libre ?

que

La Maire

Libre, mainat, es fugir, s'enaeissir de la selva lonh d'aquela
bestiassa, d'aquel ors que fa òrre e
—

nar,

que nos ten en

veses

te

esclavituda. Libre,

es

viure à nòstre agrat.

L'Enfant
—

Entremèg d'aquelas pèiras qu'ai

vist dal cimèl del
bèn lonh, parai ?

rove,

alin lonh.

La Maire
n'

Oc, òc, l'as devinât, al vilatge.
Aqui perdras ta natura de bèstia,
aprendras mantas causas, saubras çò
qu'es la vida.
—

?

L'Enfant

Non sabi, maire, çò

qu'apelatz
campanal, mas vesi lonh, plan
lonh, despassat la selva, à man esquèra, en fàci del solelh, vesi de
peiras blancas totas carradas amb
una al mitan longaruda e ponchuda
ostal

:

a

luga.

La vida ?

—

!

:

L'Enfant

maire,

qu'es acò la vida ?
esplica, esplica-me !

e

La Maire

—

La Votz de la Selva
—

O

de branca
al cimèl).

Mainat ! mainat !

quil d'espèr):

L'Enfant

tuaria !.

entre els

mostre, mai rabent que l'enfant,, lo
rejonh, e d'un còp de pautas Varna-

rove,

supliqui,
mira, mira pèr de lai de la selva.
Non veses d'ostals,
diga ? d'ostals
amb al mitan un campanal ? de que—

te

El ? el ? fugis ?

es

d'esconduda

La Maire

—

—

Delors
tic

meme

ton

L'Enfant

son

los feuses.

—

rir !

—

ne

prenènt

La Maire

pèi, à còps de pautas, fort e manse,
lo fa rodelarm Lo fantin rebond sa
tèsta dins l'aus faurel de la bestiassa.

—

far cabussar lo fantin, que,
balans, d'un bond prodigios li saute subre las esqinas; la bès¬
tia, mal-assegurada, gancilha, e pataflbu! cais subre l'erbor en acrasant
per

re-

chas... Veja ! ah! veja qu'un autre
ors li vòl tôt raubar... se bâton!

—

veirai plus !

que

(De lagremas li gisclan dels uelhs.

Ela crida, l'enfant se revira, sau¬
subre l'esquinassa del mostre, lo

de la

grav.

Mas l'ors a escalat lo rove ; a la crosada de las brancas s'es dreiçat, las
estrenh e las saqueja
poderosamen

vèssa.

O... o... o... non me cal, ò
vènt ton alenada ; estrenhon mos rasits lo nogalh de la terra e la lutz
rne noiris
per las verdalas bocas de
mon folhat bronzent... o... o... o...
—

vilatge ! mon vilatge
jamai plus !

dada. L'olor de la

lena
moguda, l'ors aflata la femna, la leE, dins l'espelonca, amb

ta

aques-

Vèn?...

len, len, nifla la pèira.
E, jos una apesanta butada, lo

tal

E. Martin,

V. Bernard del.

(Se tira a reire, qu'un morre larg e
s'acobla dins ma |
jamai s'enintra j poderos naseja del trauc, pèi despa-

menta e germena e

I

BERNARD

La Maire
Oh ! mainat ! Coma

t'esplicar !..
Salvem-se, anem al vilatge, lo curât
t'òc dira, te batejara, t'ensenhara la
prèga, te parlara del bon Dius... Pe—

rò salvem-se ! salvem-se ! Ara que te—

O Dius ! Senhor Dius ! Es lo

vesi

devenir fort,

ai

d'espèr.

�(Comicamenl assetat subre sas nal'ors demòslra un esmai estranh,
coma se devinava las
paraulas. Mossida lo vent, se drciça sul
paufas, li

|

i

gas,

vira à

!

Mes ausels cantadors cantatz à
d aquela votz que m'enlabrena,

d'aquela
com

l'enlorn).

crid.a de Serena 1

E la selva

se

pimpa

d'u i alclan de

Lo solelh

ombras;

:

a son

zenit

benlèu!... qui
sap!... cala! par le.m plus! pausemcompren

!

!

se

/' escandiïhada

agolopa

la

montât. Sos raçs hason subre lo coderc una
mosa'ica enceganta de lutz e d'ombra. Milanta

luguejant).

E, vetaqui que, sobdan, una ardada de senglars passa en grand
bruda estarpant salvatjament l'er-

a

L'encantament
tin

se

com

flors esbadan sos uelhs. Las abilhas
vonvonan; de parpalhons de las a'as
mirgalhadas Volatejan, boscant l'aiga dels torons.
Un brugit perdurable de
cascaIhons capdolha.
La selva
tresana
d

rumor ses

La Votz

romput. Lo fan-

Las serps acochadas
còp de joet despareisson ; los

ausels en grand borrola s'escavartan ;
los esquirols bordissènts escalan los

aubres; l'ors

Lo

—

vau

bostigar,

maire, vas

vèi-

se

(L'ors venia endrech els. D'una butassada cabussa la femna que, giblada,
tirassa lèu-lèu, dins la cauna.
Mas l'enfant, risènt del bot de
las dents, s'es arrapat al certìitz de

l'ors. La bèstia

secotis).

La Maire

Veja!

—

caitius ! Es

vène,

nat,

non

de s'estremar,

l'estigues

coma

rocas

son

pes.

La

segotis

lesta

elhaus s'endemes alors

cap

per

bregar lo prenhat dejos

quil terrible.
encara que l'ors, lo
laissa caser, li relisca jos

maire

pechòt

poder

ses
e

gitc
Or, mai lest

l'au¬

jorn, intrem.

tre

un

als
mai-

se

desembargar. Enferonida

com

uelhs devènon

coma sos
ora

se

la

! Lo vejaqui

(d'una

votz

tremanta) :

non,

encara!...

espe-

siguem avesuts,... benlèu sobresta aqui,
depròp... Pèi una vetz
déféras, escota, caldra corre, corre !.
rem...

Sem
latz

morts

se

vèi!... E de quin

nos

fugir?... s'anam perdre... Bar-

ganhi,

ara,

ò

mainat !

L'Enfant
Non agues pavor, maire... sabi,
dreen, drech d'aqueste latz...

—

anarem

Es d aqueste iatz qu'ai vist, del cirr.èl de 1 aubre, las
pèiras blancas e
carradas.
La Votz

de

Selva

la

Oh ! d'aquela volz !
Oh ! d aquela votz ! que
l'ausigui er.cara !
Son encantament es una lugana,
es mai abelenc que les bais de
l'alba,

mai arderos que I' solelh trasmont.
Oh! d'aquela votz! que sèmpre
l'ausigui,
melodiosa e pura e mansa.
Me farai pèr l'ausir majormen calenhosa,

es

Selva

Als pruniers

jorns del monde siéu nascuda
Inmensa, ò solelh ! poderosa,

Mai sedes

E comols de flors t'estesi mos braces.
tos baises de fòc ma testa
s'abandena,

mon

coderc

e

fònts mai

mas

[clarinas.

A

mas

mon

s'escotis

còrs

e

s'oculta

partit !

La Maire

un

finison).
de

es

fugir, maire !

se

se

vida ardènta e misteriosa.
D ausels de las penas
foguencas
perseguisson dins las brondas.
Es que piulament, fresilhament

d'alas,

es

quesa.

un

una

se

Anam

Non!

(que lo ténia d'à-ment, l'uelh be-

bor.

(Lo so.elh

Acò h

—

L'Enfant

assorbit las

a

terra.

Nos

—

(L'ors, efectivament. intrat dins la
cauna fregaoa del morre los belencs
e lo
rccas, semblava, ma', qse d'a:oslumasospechos, coma se conoguèsse
lors pensiers).

flors.

La Maire

(amb esglai)

'm fa jausir

votz que

una

l'acordança

à

:

Sieu

tota

son

entiera

un

nis

d'amor!

[ombra
intratz

dins vòstres traucs, intratz dins vòs-

[tras

La Maire

tanas

bestias que trevatz la nuech.
Ansin ai doble vis, un que ris e que canta,
mas

I

—

Ai temor !

viam...

mistenos, abronquit e salvatge :
flors, mos ausels e mas fònts,
l'albòla pel primver, la capa per l'aulom,
e l'orlament dels lops, lo cant del rossLr.hòl.
autre

e

manat...

resta-

se

seg'.ienment...

.

mas

(se parla bassetamen)

subre
l'herba, inmobiles restan aqui, l'en¬
fant mostruos mitat-bèstia e milatome, lo cap acostat a l'espala de sa
maire que lo baisa ses perdre de vispigresa,.

alongats

ta l'ors sornarut li virant à

La Votz

de la

don mostruos!... E iéu, iéu, non me
reconestran.
tota nuda ! se creiran
de vèire una fòla.
.

l'entorn).

L'Enfant

(engrès, testard

Selva
—

Cantatz, mos ausels, la baudor de viure
dejos lo fclhat e su! bòrd dels nises;
de piu-piu empliguetz ma verdala solesa
e

tôt

tôt ama,

Des. de V. Bernard

Bosc d'Enric martin

tôt canta.

la

(Lòrs, los uelhs mitat-clus, lo fanse

tilenas

bota à cantar las vielhas
que sa

—

maire li amparava.

d'aquel esser estranh sort una
dolça, infinitament dolça, melodiosa e pura) que s'en air a, s'alarga,
s'estènd com un perfum. La selva
son

Amariéu

tant de lo seguir coQui sap ont val...
Benlèu qu'un jorn amb el me mena-

E

entiera sembla retenir

mauca

ças...
ra

nos

laissa...

L'ors

pot virar pron acorsadal'atenher; e lo fantin, en
rondelant, zo ! d'amolonar de clapas
al rode meme ont lo
rar la cauna).

rocar

Mainat !

que
dises
Mas saches que sies un
òme, un òme ! sies un òme e non una j
bèstia fèra com es, el... O Senhor

aqui!...

—

vessar

—

Coma ?

maire,

liá...

N'i a pron ! n'i a pron ! vai rela ròca subre tu... lntra !

que

dire

vòl

acò, un òme ? Es que non siéu com
el rufe e pelos?... tu, ta pèl es lissa
e dolça al tocar com una flor.

—

Oh !

mon

enfant !

(sos uelhs
—

La Votz de la Selva

se

Oh !

banhan de lagremas) ;

mon

enfant !

Delors

vos

una bèstia, vos escolar ta vida
ansin dins una cauna, al pregons de
la selva?... Diga, toset, me l'as proesser

rnes...
cas

j

lo jorn ont porras levar

que nos

lo mossida..

lo

enmuralha... Ve lo!

rocas

que

e,

pa-

tram-

L'Enfant

(tresanant) :

e

—

Lèu ! Ièu ! maire !
La Maire

—

Dius ! Dius ! aguetz

amolonadas pel toset pot trans'aterrar jos una lena butada.

Enseguèntre la bèstia resta una
lènga vegada davans la cauna à mossidar, à oldre la lenha rimada, lo
caliu, 'las remasilhas, poi s'alonha).

Lèu ! maire ! tas cambas son
feblas... apiela-te subre mon espala..
lèu! anem, mai lèu qu'acò!... vène,
—

te

pòrti !...
(E despareisson

apelegat,
d'un trauc) :

gaujos,

l'agachava

pietat !

L'Enfant

L'Enfant

(que

n'ob-

te

restaviam !...

d'esbrandar l'enbrme

maire, veiras... poirem fu¬

ro¬
que

se

pol).

(E tots dos, al fons de l'espelonca s'agromolisson
L'ors pren lo rocas entre sas pautas geganlas, e, de cap nbu, los Vol
embarrar; pero lo rocas pausat en
fais oquilibre subre las clapas espertolar

encara...

(D'una butada avigorada, l'enfant
ven

gir-

tament

sort

no

perd son equilibri, gancilha,
tafloc! cabussa amb un sorn

Me veici... Ai fach çò que caara,

caitivier,

:

L'Enfant
—

L'Enfant

sa

Ai temor! mainat!...

secri...

Dius !
\

de

La Maire

La Maire

mainat !

e

Tôt se marfanha, tôt s'en vai al poïrridier.
Siéu la radiera espéra e lo radier abric.

dèu bar-

(que vei lo perilh, udola)
—

L'ors trembla, estransinat, sa fàcia
bruta de bèstia pren una espression

Eterne renovèl ! Ah, jovença ! jovença !
Armonia del cèl e de l'aonda terra!...
Me sembla lo dius Pan jogant de la flahuta
Que vèn de respe'Lir pèr la gaug d'aquest
[monde !...
Ma saba rebolis... O mas fònts traslusentas !

non

La Maire

La Maire

e

Selva

la

A mon entorn ai vist l'òme, aquel malascg,
faire un desert e semenar la mort.
Ai vist trapassar los sobrondaments,
se mudar la terra e s'aplanar Los puegs.

—

alen

da barbèla.

cluca los uelhs,

s'escondre dereire lo

ra.

l'escotar. Los ausels s'aturan de
volatejar, se tenon à l'escolt subre
las ramas. Tôt brugit cala.
De parpalhons en voladissas inumerablas nimban lo cap del cantador; d'esquirols sautejants davalan
ses brug dels aubres, e, pivelats, s'aflatan; de serps eissidas de sos traucs
de molsa se lenegan dolçamenet, alçan la testa e se trantolan davans el.
A-n-aquela votz d'enfant, cristalina e meravelhosa, la natura enfolesi-

e

Ven

ment per

per

embadalida,
la lenga).

e

rocas.

Non ! que vòli encara joglar
amb el, vòli encara assajar mas for¬

can-

Votz

tota

de

Testimòni del monde
ièu sola restarai.

'

L'Enfant
tin

maire !

1

ar.pa

tresana,

décidât) :

Avem pron esperat !

La Votz

eoliana al fringar de l'aureta.
La vida rebolis e sorgenta e m'enebria.
Lo cel es vidant, la terra es vidanta,
una

e

(s'avança del rocas)

entiera vibrarai

tota

com

de seguen, quina

vergonha de
repareisser al vilatge amb aquel na...

(Ambe

tots dos,

orson

fantaslic emportant una femna dins la
preondesa de la selva)

�misérable, baix, posât davant del miinfinit d'una atmosfera treballada per
les evaporacions de les aigiies. La landa
s'estén, estèril, d'Arles a Santés Maries de
la Mar. Entre la terra, a perdre 's de vista, els pals del telégraf que bordegen la
carretera, fan amb el vent el seu menut xiulet mecànic. (A migdia, la ratlla de l'horitzó mari, més enllà de la llenca de terra
que tança l'estany té una blavor somniada. La vegetació és rara : tamarins clars,
ginebrons que mengen les grives, farigoles
aspres. Es veu algun ramat que divaga. És
el paisatge punyent i tràgic de I'últim cant
del poema de Mistral, el de la mort de
ric i

Dues cartes meridionals

ratge

del darrer HII»re de

Josep PLA

Fragment
sobre Marsella
Inoblidable, una arribada a la nit, a
Marsella. Hi ha alguna altra ciutat d'Eu¬

produeixi el xoc, la impressió trefa aquesta? És una població esbalaïdora. Més pel que deixa veure, pel
que fa sentir. Darrera de la seva superficial genialitat, és sinistra. És d'Europa' i
no sembla d'Europa. Fa una olor forta de
marisc i de saboneta. Un baf de pois rodeja totes les coses. Una gran lluna groga
penja desinflada al ce!. Els arcs voltaics
fan una llum explosiva. Al centre, tôt sem¬
bla posât un,a cosa sobre l'albra. Mil campanetes pétulants, dels tramvies, us entren
a les orelles.
Els taxis trenqu'en els neTvis.
A cada angle de cantonada hi ha l'ull fatigat d'una dona : de- vegades d'una dona
asseguda davant el groc trrst ■d'una llimona
espremuda; altres, dreta, amb un séc a la
ropa que

menda que

De

Provençu

:
de vegades s'endeviiva cspès
pluma de la tértora; altres lleuger

cia

la

com

les

com

irisacions d'un cristall esfèric. Pcseu sobre

inexpressadies delicadeses un cel
implacable. Quan fa vent
una Iimpiditat fred,a i tallada.
A les hores de calma però, la llum es
posa sobre la terra plàcidament i té una
qualitat grassa i dorada, fa sobre l'ordre
dels camps com una pluja de puntes d'agulla de llum que es baden. És en aquest
aire espès qu î hom sent volar els borinots
sonore
i les abelles
embriagades. Sobre
aquesta terra, encara, escampeu-hi, d'aci i
d'allà, els masos de Provença, d'una arquitectuia sumària sota l'ombra dels plàtans o
dels trèmols, amb els teulats de color de
■sécant rosa i la Met de la calç viva a la
façana...
aquestes

HE vist très paisatges, en aquest

m'ban fet sentit com
alltres coses la joia
de
viure.
Aquests très paisatges son
Provença, Florènoia, j'Empordà petit.
Fent una mica d'esforç potser no em
costaria gens de fer entrar en aquest rengle
de coses de primera categoria algun parc
anglès, les ondulacions del quai passen intermitentroent per la meva memòria com les
onades fondes i greus d'una simfonia. Pe¬
rd, ben garbellat, les persones una mica reumàtiques preferirem sempre el Migdia. 1 encara : d'aquests très paisatges que acabo d'anomenar si n'hagués de pcsar un sobre tots
els altres triana la Provença d'una manera
mon,

ben

que

poques

decidiida.
S'Ka de parlar,

no bi ha mes, davant d'ade classicisme. Confusionismes
a part, aquesta paraula ens suggerirà sempre
i parlant de tota mena d'espectacles i de
realitzacions una idea d'ordre arquitectònic, de composició geomètrica, d'harmonia.,
És impossible, en efecte, de parlar de música, de pintura, de poesia clàssica, sense
pensar parallelament a una ordenació referida esquemàticament a l'arquitectura, és
(dir a la neflexió en la quai totes les arts
trcben la seva essència mes plena, més no¬
ble i més viva. El mateix passa amb certs
paisatges. Un paisatge que tendeixi a jardi, que l'economia humana hagi ordenat
d'una manera sàvia, que hagi superposât
sobre la jungla végétal o sobre el minerai

quest pais,

còsmic les ratlles

serenes

d'un ordre i d'un

limib, donaià sempre al gust de perfecció
sent l'home una idea de classicisme
més vivent que l'art mateix. Car, el que
fatiga, el que sovint révolta de l'art és la
segregació artística. És dir: els accesscris
de la geometria, el sinistre espectacle de
veure l'ordre escanyant, agafant pel ccll, la
vida. A la terra tôt és més lliure.
Provença és un pais preferentmenb de secà. Hi fa un vent impetués, el mistral, rèplica enraonada de la nostra tramuntana
terrible. Tôt el paisatge de Provença s'expliea per les défenses que hom posa als
cultius per salvar-los de La fúria del vent.
El pais està dividit en feixes. Unes parets
d'arbres alts
generalment xiprers plantats colze per
colze — les arreceren.
Aquestes estretes muralles végétais donen
un ordre,
un confort
perfecte a la terra.
D'aquest ordre, contemplât a vol d'ocell —
de qualsevol punt de la carretera de Tarascó a Avinyó, per exemple — se 'n desprèn una llummositat viva i senena. Sobre
el verd fosc dels
xiprers es baden les
feixes. Al costat d'una vinya, hi ha un olivar,
un
camp de trepadelJa,
una closa
d'herba. Els ceps tenen la seva folha vital
emmarcada dins de lés regues. Les oliveres
menudes de Provença, que fan l'oliva punxeguda i amarga, tocades per una mica de
vent que fa girar tôt just la fulla, semblen
obrir i tançai la parpella. La trepadella treu
el sieu verd extenuat com un desmai vosa.
El verd de les closes, més gras, té un
punt de somnolència. Ara, tots aquests matisos végétais indecibles poseu-los sobre un
to général de la terra blanquinés i calcari.
És un blanc raés aviat untés i eneerat i
sembla tenir com una somorta incandescènque

d'una blavor
aquest cel té

Preneu

quedar bé amb tothom i

passa

unes anques ubèrrimes,
caragols plens de solemnitat,

encara

passes,

malënconia de
desencantament, sorda. Doneu una ullada
per la finestra a fora. Sobre una taca d'electricitat blanca hi ha un verd que deu
ésser végétal, d'una irrealitat exasperada.
Més enllà, d'un « American Bar » en suit
una llum que té qualitat de bulba. Très o
quatre soldats baden davant la llum. amb
les raans a la butxaca, la boca mig oberta.
Mentrestant l'aigua de les canyeries de
l'hôtel fa uns singlots estranys, uns borborigmes infrahumans. Una barberia de miralls, plena de gent, és com una gran pedra falsa, com un aquarium acabat d'estre-

pertot ar-

que

vagament

nar.

Fa feredat...

Marsella, com tantes d'altres ciutats de
la Mediterrània, està coHocada scbîe un
pla inclinât, davant la mar. El que li dána,
però, el véritable caràcter, essent la ciutat
posada a l'entorn del vell port, que és un
safareig rodé i tancat, és que de tots els
de

cantons

i

terra

baixen

carrers

al

la Provença de-

tôt

estrets

Vient de

amb la flor assolellada del vell port

paraître

1 aflat dóu grégau
Au Souffle du Vent Grec

—

Poèmes

provençaux

de Paul

Eyssavel
préface de
C. Jullian.

avec

Nous devons reconnaître
Manus A.ndré, il n était

pas

dignes de

tablettes

«

voisiner sur nos
un

port,

plegat queda com una cassola amb
l'aigua al fons i les cases tôt voltant. Mar¬
sella antigament era un embut de carrers

solada i romàntica, les terres mortes i hu¬
mides de la vora de la mar. És un pais li-

a

a

sessió i alhora segrega una

vaixells anacrònics. les ombres més estimades : el vell Breughel, Rabelais, el prési¬
dent des Brosses, Stendhal...

diesprés hi ha

dues

ressonància, el traut de la vila entra per la
finestra. Aquest soroll de corn de mar que
fan les grans- ciutats excita l'ànsia de pos-

baixa fent
adormits, entre dues faixes de verd glauc i
tendre. Amb les muralles d'Avinyó a l'esquena, a l'ombra de la blanca i terrible
severitat del Palau dels Papes, no em canso de contemplar les aiguës fugitives i tèrboles del Rhône. Penso que el riu ha estât,
durant segles, el cami que d'Europa portava a Itàlia i veig passar mentalment,
sobre

I

a

Meravellosa mar! Obriu la finestra
davant de mil llums fatigades i aneu po¬
sant les vostres ccses sobre la calaîxera. La

—

amb

cambra d'hotel sobre el vell

sota.

El Rhône és el riu
ja ho sabeu —
més bell d'Europa. És un riu ample i franc,
reu.

una

La Mediterrània és

port.

El pais de Provença es troba regat per
dos rius : el Durance i el Rhône. El Durancë és un riii sinuós i plé de mandra que
vol

febrosa.

cara,

que

depuis le livre du regretté
paru de vers provençaux

cargamen.

mig. Ara la ciutat

engrandint,

i s'estén per tets quatre cantons.
Jolieta queden ja fora de
î'antiga Marsella. L'empenta de la creixença és visible. Encara que demà la ciu¬
tat sigui très vegades més gran, la vérita¬
ble Marsella continuarà, però, essent la del
vell port, el véritable marsellès en passejarà
sempre per la Canabiera, i els molluscs, les
paUarides i les garoines dels establiments
Els molls de la

del moll
servides amb vinets blancs —
seran les que no tindran rival.
No crec pas que hi hagi a la Mediterrà¬
—

nia

recons de tanta vivacitat com el
de Marsella. És una plaça pública conconreguda per gent de tôt el mon, uns
quatre cartons damunt els quais treuen el
nas totes les gràcies i totes les misèries de
la vila. Els carrers que hi donen, a part la
majestuosa Canabiera, tenen una inclinacié
molt pionunciada, i son suficienimer.t bruts
per poder dir que llur pintoresc és inimi¬

gaires

avec

EtîIC d'arâîïge

table. Carrers

liscant.

Joseph LOUBET.

entre

a

casa

i

casa

I de

vegades, trobeu, badant per
malolents, desfigurada, la fa¬
çana d'un palau antic, magnificament gra¬
ciés, o una entrada senycirial o el vestigi
d'una finestra deheiosa. Antigament, darre¬
ra aquestes finestres s'hi devien poder veu¬
re les delicades senyores dels marxants riesde la p&gt;ob;lació que brodaven en provençal.
aquests recons

Ara hi podeu veure
lor negre, amb una
seu

costat una

mira amb

guda

i

uns

algun sanegalès de co¬
boca com un drac i al
noia rossa oxigenada que usu 11 s de peix
i una boca cai-

amargant.

Al vell port hi ha

meviment. Elsa la Jolieta.
El vell port queda réservât gairebé per a
les escorrialies de la navegacié a la vela.
A la nba rodonà del port, hi ha un bosc
clrcular de pals i de cordatge. Mireu's-ho
de tôt arreu, sempre veieu l'arboladura dels
vaixells posada sobre la perspectiva de les
cases.
La visié produeix una curiosa sensacié de cosa barrejada. Sembla que els
bergantins entren dins els carrers i que de
la porta de les cases hom es pot enfilar pel
cordatge. A entrada de fosc, quan s'encenen "els
llums de les cases i l'aigua del
porr es tenyeix de taronja, veieu les llums
preses dins la xarxa de les cordes com una
penjarella de fruits de mar. En a que 11 a
hora de resplendor incerta, l'estatua daurada de Nostra Dona de la Guarda, que és
posada sobre la ciutat, de cara a la mar,
sembla que es gronxa,. suspesa per un fil
grans

poc

vaixells i els docks

son

invisible d'una estrella.
U/n dels elements del port vell

que fan
impressié és la població exòtica que s'hi
arrossega. Probablement aquesta
p&gt;oblació
canvia cada dia, o almenys cada vegada
que salpa un vaixell; en realitat, sembla una
poblacié estable i per l'aire que té sembla
una poblacié que ha
tingut mandra d'internar-se Europa endins,
i que espera a Mar¬
sella, tristament, l'hora de la repatriació.
Primer h.i ha la poblacié groga, general¬
ment anamites
aquests llatins de l'Asia
'—, que viu aqui tremclant de fred, retorçada, a les entrades de les portes, amb
dis ulls mig tancats, com si tingués por que
el vent se l'emportés. Després hi ha els
africans, els que arriben a negres i els que
no passen d'una macilència febresa. Els
prlmers, futures estrelles de la boxa o del
fox-trot, trcben gent que els escolta i es poden fer passar la seva petulància gairebé
espanyola. Els altres semblen feres engabiades, marxen ensenyant les barres, masteguen el que poden, generalment trossos de
plom, ensenyen uns ulls blancs i negres d'u¬
na
febrositat tenebresa. Hi ha, a més a
més, la poblacié xerraire i brillant de la
Mediterrània, formada pels grecs i pefs turcs
els jueus i els italians i tota la mcrralla gé¬
nial, trempada i divertida. Aquestes hono¬
rables persones surten cada dia al carrer
convençudes que hi ha aigu que està dispo¬
sât a deixar-se
prendre iun centenar de
francs, de bona gana. En général, ef tro¬
beu. Però, tant si el fcroben som si no el
troben, dediquen les quatre quintes parts
del dia a xerr-ar per les cantonades i' per les
terrasses dels cafés; expliquen miracles fan-

més

—

tàstics,

»

la italiana,

amb la roba
sobre el cap
dels que passen; persiar.es verdes, entrades
fosques i una cridòria i un bullici desenfrenats. La gent d'aquests carrers baixa al
port ve.ll damuint ur.a pela de taronja, rel-

penjada

o

escolten amb la boca badada les
dels cirabotes esmolats i curvili-

nis.

Marsella de la

Un vol. de 224 pages,

15 fr. dans

es

muntanyes

converses

(La Gazette des Méridionaux).

es va

encamellant sebre el teló de fons de les

va

vell port

Mireia...

Josep PLA

al

toutes

les librairies.

Dépôt central : Librairie d'OC, Toulouse

Mediterrània, Marsella la
Marsella del port vell i del marisc,
Marsella que porta a totes les viles aromàtiques, de Devant i de ponent, Marsella ado¬
rable i sinistra... Si algun dia em perdo^
com
és el més probable, em trobareu a
groga,

Marsella, davant les

coses

de la vida.

�La vlta lfteraria

resonne

per

t&gt;lem:nt

J.-P.

graphie,
il

—-

n

dans la région moissagaise. Et la
sans être complètement phonétique
y a d ailleurs pas de graphie vérita-

phonétique

ternationaux

REGIS

donner
tient

une

JLos libres

en

Viatgjes

badar i a fer de franc
dels plaers més grans

de La vida... »
Pla
n'aime
pas
la vie plate. Il
adore l'aventure. L'aventure le lui rend.
II déborde d'enthousiasme et de scep¬
ticisme. Ce mélange n'a rien de sur¬

Il

la joie d'être
un homme. Rien de ce qui est humain ne
lui est étianger. Pla prétend qu'il manque
d'imagination. Pour écrire il lui faut des
«

la fierté

a

excitants externs

et

vivissims

».

11

est surpris

d'avoir pu écrire ces pages méridionales,
puisqu'il ne se trouve étranger en aucune
région méditerranéenne. Il y a cependant jo¬
liment réussi. On peut en juger par les frag¬

la Provence

ments sur

donnons dans
vive sensation

ce

et

Marseille,

que nou

mêmp numéro d'OC. La

que son

livre

a

causé le lui

d'ailleurs prouvé. Ce succès n'est que

aura

justice. Pla est un écrivain véritable, un
écrivain-né, intelligent, amusant et vivant.
Vivant par dessus tout. Il aime tant vivre!
De Sant Gervasi et de CoIIioure, Joseph
Pla entraîne son lecteur captivé en Proven¬
ce, en Corse, à Monte-Carlo, à Nice, en
Italie, à Trieste, à Zagreb, à Belgrade, aux
échelles du Levant et à Constantinople.
Bien entendu, Pla est monté sur l'Acro¬
pole. Ecoutez-le :
«
1 és natural que sigui aixi, car una
cosa és impossible de desliigar de la contemplació de les pedres antigues: la idea
fixa de la d.egeneració humana, la sensació
d'abisme que sentiu haver-hi entre la intelîigència, h gràcia i la capacitat de perfeccié de l'home d'avui i la de'l grec antic.
Eren homes els que dibuixaren i construïren
aquests temples, éls que trobaren aquestes
proporcions divines, els que tàllaren la pe...

dra amb aquest punt

Torça i de llum?...
Heureux Pla'

dofç de seTenitat, de

»

Il réclamait des excitants

étrangers pour écrire. La vie s'est
die lui en donner. Et le jour — bien

chargée
lointain

souvenirs, il
est certain d'un formidable succès. Il fera
bien de r.e pas se presser, car il n'a pas en¬
core accompli toute sa destinée. Se n
manca. Es ,encara gaire ben jove coma d'al. E
per escriure sas remembransas cal estre vièl
coma un prat. D'aisi aqui planas cauzas an
plan temps de cambiar !
encore

—

où Pla écrira

ses

JPoesia
BRASSABOSC, par Nino Costa. L;breria
éditrice F. Casanova et C. Torino, Piazza Carignano, via Po, 39.
Le

temps

où OC n'a pas paru

m'a joli¬

retard. Il ne m'est guère pos¬
de signaler comme je le vou¬
drais les livres qui en valent la peine. Je
le regrette. J'aurais aimé parler longuement
ment

mis

sible

encore

en

exemple de Brassabosc, le beau recueil
de poèmes piémontais de Nmo Costa, dont
je signalais naguère un drame remarquable :
par

Tesla 'd jer.

renaissance littéraire au Pié¬
Il faudra bien, un jour ou l'autre, l'é¬
tudier. Pour aujourd'hui je dois me borner
à dire que Nino Costa est un vrai poète.
Il y a une

en donne une
demandez pas
titre. C'est le lierre

Brassabosc

Son
dine

ce

vous

l'han

sempre

avec

Breiz

recueil En

son

Albert Poujol.
Sçavoir », Gas¬
ton V,nas. directeur, 23, rue de la Répu¬
blique, Béziers.
L-a,entu,e es, à ìU „,„de. Il e„
tm on contribua singulièrement à l'y met¬
tre. Depuis ,1 semble qu'elle fait
partie
i" L8rale de la vie de
beaucoup de gens.
On la d.ra.t normale. Tant il est vrai
qu'on
s adapte plus
qu on ne pense. Les héros du
L'abc d Or
redoutent que leur existence
s ecoule sans que 1 aventure
intervienne. Ils

pais l'è

me

Me prim

antich amôr : la prima fiama
ch' a l'ha scaôdà 7 me cheur quasi... tre
[meh,
I è prope ar lurineis ch' am piaoa 'n gir
a l'è slait an dialett l'ultim
sôspir,
l'ullim salut ch' a 1' ha bësbià mia Marna...
...L'è për lòli ch' i scrivô an piemônteis.

l'italien.
BRANCAS D'ÉUSE, per 1'Escoutaire.
Mount-Peliè. F. Dezeuze, éditou d'ebras

lenga d'oc, carrièira de l'Agulha-

riè, 27.
M. Lou's J. Thomas, professeur à la Fa¬
culté des Lettres de Montpellier, dit dans
sa préface dos Brancas d'éuse :
« François
Dezeuze est1 mieux qu'un félibre : c'est un
poète, un grand poète, et tel qu'il n'y en a
pas... mettons trois comme lui dans toutes
les provinces où l'on chante, où l'on conte,
où l'on écrit en langue d'oc... ». Evidem¬
ment Dezeuze
n'a qu'un lointain rapport
avec J. d'Aibaud, Bédard, Valère Bernard,
Delhostal, Estiieu, Eyssavel, Pestour, Perbosc. Mais i! ressemble singulièrement à son
ami Chassary, l'auteur des contes délicieux
d'En terra galesa (1893) et des poèmes du
Vi dau Misleri (1898). D'ailleurs IL conte
qui ouvre le recueil d'En terra galesa est
dédié « à Theround, Fournel, Dezeuze
e Caries,
lous bouns coumpans e amies de
la Campana de Magalouna ». Et Chassary
est né à Grabels en 1859. Et Grabels est à

quelques

pas

de Montpellier, patrie de De¬

zeuze.

Mais revenons aux Brancas d'éuse. Les
deux tiers du volume contiennent des poè¬
mes
« La
manière de François 'Dezeuze,

affirme

M.

Thomas, est remarquablement
variée, aisée et souple. Son lyrisme a du
souffle, va droit aux sommets de la poésie,
et d'un élan s: bien mesuré qu'ils transporte
les âmes simples en émouvant les plus raf¬
finés... ».
La dernière partie

de l'Escoulaire. Citons
«

Le même

pire

sentiment

soutient les

encore

M. Thcmas

et

en

poétique, écrit-il ins¬

œuvres

parfumé des bonnes her¬
ou ce théâtre qui dé¬
chaîne le rire, fait pointer les larmes au
—

berd des cils et montre à chacun de nous les
misères de son voisin avec une si indulgente
et affectueuse ironie... Et tout cela, vers et
prosi»,

nets,

chroniques, comédies, odes et son¬
François Dezeuze l'a écrit en langue

d'oc, dialecte de Montpellier, — c'est-àdire dans sa langue naturelle et mater¬
nelle...

preuve nou¬
ce que veut
que désigne

».

Qui pourrait-on ajouter?

Un beau livre
n ajoutera

qu.

de

un

El Mati (27 oct.).
de

Car Eyssavel. qui

sjllabe,.

Mf.rcurf.
F.

sur

art.

son

explique, dans

nous

un

est

une

opinion

Ie3

sur

qu'il

ne

dit,

peut

toine

au

des

qui

p.

faille

p'us variés

relisons
pur.

que

et

louer chez PUU|

ensemble

d'une si émouvante simplicité: Le zéphir
le,

resse

IvT
émailV',
de

tartane,

la

et

' """
mer et du

le,

Je
ciel.

berce,

esl venue,

Beclams

demain !...
Y

Remercions

Louis Gardes. Impri¬
merie coopérative, Montauban, 3, avenue
Gambetta.

l'empêche nullement d'être très moderne.

posés

qu'on entendait naguère al
qu'on y entend de moins en moins
n'y entendra bientôt plus.
contes

Les dix-huit contes de
en

un

ce

recueil

coufin,
et qu'on
sont

com¬

bon parler courant, tel qu'il

de

AcTtON

Un bon cami,

RÉCIONaLISTE

(oct).

Revue

mon

Gascogne

de

condommors

;
1

Latine (oct.), La Nais¬
p.

p.

X. de Car-

A. de Fal-

:

(juillet-oct.). Un Cardinal
p. A. Clei-

Guillaume de Teste,

l'Italie, p. Fr. Mistral.
lletres valenciane3 (oct.).

travers

taula

de

Tirant

lo Blanc, p. F. Soldevila.
La TerRO d'Oc (janv.-mars),

dépend

d'Oc au Parlement,
MisTral et l'Alsace,
TRAMONtANÉ

p.
p.

La Langue
A. Sour'relh; (abr.-juin).
L. Alibert.

(oct.). Pierfe

Vidal,

p.

Ch.

Grande.

Teognis
L'Enseignement
p.

(juiller-oct.). De Baudelaire à
P. A. d'Orfońd.
L'Auvergnat de Paris (2 no».). L'Aven A,mand p. J. de Cézamy; — (9 nov.). Les Vach rs
a
la Font-Sainte, p. Gandillon
L'A Vf MUNE (26 oct).. La Maquinaria de!
Cent, p. A. Esclasans.

(3 nov.), Hommage à Vittor Ba-

rat.

(n° 4), Le, Mystères du Perthus,
J. Camp.
Veu de Catalunya (30 oct.). Trobadors i cronislcs, p. F. Valls i Tarberner; (5 nov.), PeYe
Vidal; (7 nov.). Mallorca, p. J. Santmaria; —
Vallespir

p.

carsin.'s

Moréas, p.

(août-sept.-oct.),
de Province, p.

Le SaLút National : vers et chroniques littérâirés de Albert Pestour.
Le Semeur (23 oct.). Détruisons le fanaltme
par la compréhension, p. A. Barbe.
Les Tablettes d'Avignon (9 nov.), Eicurtion
à

Giroù.

Ars

(oct.). Ed.

geac.
1

ménager et la vie régionale, p. A. Moll-Weiss.
les Amitiés (oct), Une visite à Bourdcle, p
Jean

Gascoucné

e

de

Le travail

AcciS (26 oct,).

Biarn

M. Cartielat.

p.

gairole.

Memento

par

R. Liâtes; (30 oct.), La

p.

tAmérique Espagnole,
daillac; (nov,), La Vie Ibérique,
sance

La

AL COUFIN,

(24 oct.), Aspecte général de la

pais. (Ed.).
ReVué de ^'Amérique

ca¬

Editorial Occitan ,, qui a
déjà révélé Dcrennes. poèfe d'Oc, de nous avoir
présenté de si élégante façon, des poème, mari¬
times
donf quelques-uns
deviendront un jour
classiques... si la langue d'Oc réussit à se main¬
ne

p.

Ressorciment (oct.). Perspectives. (Ed.).
Réveil
Basco-Béarnais (oct.), Lo
Nostre

»

langue littéraire, ce qui
entièrement des littérateurs.

oct.), La Recouneissenço,

Vital-Mareille.

«

comme

(21

La Renaissance Provinciale
Le Congrès annuel des Ecrivains

printempsI

aussi

plgnaïo

Jôuveau.

Moulia,

amoureuse,

venu

Jan di

ProUVÉNÇÓ (sept-oct.). Raconte di Fesfo Estl-

P°rceIaine sur
Voici l'heure atten¬

ma

p.

venco.

si

il illumine. 6 hirondelle, la grève.
De l'aube limpide à l'étoile voilée, une voix
chahtc qui fait joindre les mains: « Demain ai¬
mera celui qui n'a pa, aimé, ci celui qui a aimé,

Muret,

Catedral de Barcelona, p. J. Sacs; (3 nov.). Un
bômenatgc à Martl-Geni», p. M. Brunei.

tif dlÙ'ne ^ C0Vr'rprimavera,
ensCmbleil oùest Va l'oiseau.

Elle

(nov.),

proses.

La Publicitat

les relever,

Cant d'amour d'un éclat

ce

Lhole.

p.

Lys

et

literatura catatana,

de» plu, beaux du monde...
notre temps à

Bourde/le,

La

sœur

de perdre

Revue

crîstiana (oct.), La meva poesta,
S. Sanchez-Juan.
La Pie (n° 9), fort belle publication de vers

et

vocabulaire marifflhe de Provence, qui e,t

J lutot

C. Jullian.
Française (nov.), An¬

p.

Gavèu.
La Paraula

(Exemple : les Maure, qui son. venus
Plus serrés qu'un banc de sardine,). le, sentiments
sont nobles ou délicats, la langue très racée, très
vivante, très colorée, fourmille de mots emprun¬
tes

L. Cervera;

Pampres

admirable

un

A. Rovira-

p,

Nouvelle

La

française...
Les images qui flottent au souffle du vent
sont rares, mais expressives et d'un réalisme
sa

p.

(26 oct.), José Baille,

■—

pée Marseillaise,

et

usés de

moins

(juillet-octobre), La Chan

Fagus.
(25 oct.), Els Metges,
p.

Les Nouvelles Littéraires (9 nov.), L'Epo¬

ces

que

(oct.), L'Esprit transna¬

(27 oct.), Lola Anglada.

—-

M.
ne

Rolland,

Virgilî.

nobfe souci de no plus faire
à la Cendrillon de, Muscs le, fôios plus

porter

grec

on

f,e,

ce

de

La NaU

onze

ce

Nouveau

J. de Pange.

p.

La Muse Française
son

questions purement
poète sachant tirer parti de tous

vrai

un

encore

Monde

tional

instruments.

Eyssavel
ou

hypnotiser

trop s

pas

formelles,

défendable,

G. Kahn.
Le

avant-propos,

.1 trouve I alexandrin trop franchimand.

qu

France (15 oct.). Un Poème, de

de

Viélé-Griffin; (1er nov.), Antoine Bourdclle,

p.

beaucoup réfléchi

a

Un Jardi de Montpeller,

provençal.

*

burinées
de, sonnet, de

p.

J. Moragues; (29 oct.), Sant Narcis, defensor
Girona, p. A. Capmany; (3 nov.), Legenda

p.

vigoureusement
sont

tr.), La Leçon de Maillane,

U.-V. Châtelain.

p.

Légende de, Siècle, de la Provence maritime.
Oh! une Légende de, Siècle, qui n'est „a. une
galerie de fresques, comme celle de Hugo ou de
Joseph Roux, mais plutôt une série de trouvaille,
et

Vilafranca (nov.), El vin del Pe-

de

U LaRICIU (3e

second volume d'Eyssavel. de la même
Br.ll.nte et un peu dure, est une sorte de

Beaucoup de pièces

es

p.

Charles-Brun.
Lleida (25 oct.). L'Espasa i la relia (Edit.).
LeMOUZI (oct.). Quelque poètes du Limouzin,

Dan. Au beu soulèu di, Avi, Eyssavel ,e révé¬
artiste consommé, possédant à fond la tech¬
nique du
ver.
et la
langue mistralienne. Ses
court, poèmes baigné, d'une lumière
grecque et
»a«me avaient la den.ité éclatante, le poli e,

élégamment

p

dociens.

lait

veine

à

poème

El Llamp (31 oct.). Conte provençal, p. M.
Folch i Sole.
Le LANGUEDOC (nov.), poèmes et proses langue¬

temps.

...

un

Richard.
de Toulouse
(8 nov.), La Vie Occi¬

Gaseta

ce

stetj*
p",m d- ~i"e™
Le

Puigcerdà

Escholier;

nedès.

la réputation
recueil de

à

De

Ch.

p.

Poitevin. Tous nos vœux pour la résurrection du
Fédéraliste.
Le Feu (oct.). Pour les Langues méridionales
dans les Ecoles Normales du Midi,
p. L. Giniès.

premier

son

(nov.).

Marc

p.

Béziers,

Didac Toldra.
L'Eclaireur de Nice (26 oct.). L'Histoire
déformée, par Pierre Deevoluy.
L'Eveil Catalan (26 oct.), Una Ro„ellone,a
a Nuria.
p. Simone Gay.
Le fédéraliste (Nov.), revoici une feuille ai¬
mée. due à la ténacité de ce cher ami Eugène

,OUSJles
le,,res dOc tiennent Paul EyHavel
des meilleurs poètes provençaux de

pour

pas

Contes

de chose

DepuU

Paille

devingue poeta?

fai. de main d'ouvrier, mai.

e.

(2 nov.).

con¬

•Diari de MaTARO (24 oct.). Dues ciulats.
O. Saltor.
Diari de Tarragona (24 oct.). Valéry, com

:

que peu

auteur.

son

tenir

Le moissagais Louis Gardes, l'auteur de
ce drame historique,
GhésaBde, qui révèle
une bien curieuse personnalité, s'est diverti
à écrire des contes en langue d'oc, de ces

nom

le subtil Orion

(nov.). numéro

tane.

Le volume de vers de noire ami Paul Eyssavel,
son
chemin avec un magnifique succès.
0/0/ ce qu écrit dans FACTION
FRANÇAI¬

■■■

prose savoureuse et

de la nature et tout
bes de la garrigue;

1

l'Exposition de Sé-

Le Cri

continue

:

écrites en prose,
drue — comme
ces contes qui sont, souvent, d'un Rabelais
dont un plus long séjour à Montpellier aurait
tempéré la verve gauloise d'un peu de grâce
et de mesure méditerranéenne, et qui nous
rappellent n Couma se ris dau Vidourle à
l'Erau », — ou ces &lt;t sornettes » et « légen¬
des » qui sont d'un Perrault plus rapproché

—

d Elic

l'afiat dôu ffréffau

Ceci

du volump contient des
œuvres en prose parues dans la populaire
Campana de Magalouna sous le pseudonyme

Albinet.

Bourg-Madame,

Los fteriodics

SE.

-

Trcnet.
La Courte

J'aventure est plus triste
sur « le
quai des Brumes » qu'au bon soleil,
tdle n a rien de lugubre celle dont Albert
t oujol nous conte la bouffonne histoire
qui
advint a deux couples, au bout de deux heu¬
res d auto, au bord de La rper
grande, quel¬
que part entre Agde et le Grau du Roy
dans une auberge où la bouillabaisse est ex¬
quise et le picpoul voluptueux et traître.

A

droit, de la famille

_

La Cicalo Lencadouciano
sacré au vin.
Le Coq Catalan

Il faut croire que

Gardez-vous de juger le recueil sur ce
poème-préface... Ajoutons qu'un bref lexi¬
que, donne les mots les plus éloignés de

1-1929). L'Ouro

J. Flison.
(3 nov.). La Haute(10 nov.). Ver, la Centralisation in-

p.

Chantecler (9 nov.), A
ville, p. P. Lucas.

efforcent de la faire naître.

s

e

en

F.

LE CRABE D'OR, par
Aux éditions du ,, Gay

la pôesïa
dialett rudi e san
rangià 'n sël gusl dla rima e dl 'armônïa
ch' am oen dal sangh Mônfrin e CanaV-san.

dël

de

valcncians

cacalaca (25 oct), Charradisto sus lou poueto
Marqué, de La Faro, p. J. Castagno.
Le Capitole (oct).. Le, 45 chez
Mazarin, p.

Wovella

La sloria dla mia gent,

(N'

J.-M. Servat.
Atao (27 oct.). Le,

ven¬

tégrale.

dëscôrù 'n dialett nôstran.

imagé (Abrasaboscpourrions-nous
dire en occitan, si nous n'avions le mot
èdra ou lèdra qui se trouve peut-être en
Piémont d'ailleurs).
Les poèmes de Bjassabosc sont joliment
variés. Le lierre ne grimpe pas toujours aux
mêmes arbres. En plus du sens du rythme
Nino Costa sait aimer le passé. Ce qui ne
ce

autre

un

bibliôfil,

J.

p.

p.

bretonne,
Bretagne.

famija

mont.

velle. Ne

bientôt

(IVe).

Pomell de
F. Almela i Vives.
Bouts de la Montanha

perdudo,

son

I usounant.

D'ii tanlis amis dla giôoentù fiôrïa
p'i gnun ch a ciaciareissa an italian.

prenant.

P-

au

nira

plaça de Catalunya, 17.
Joseph Pla est un grand voyageur devant
I éternel. Alors qu'il y a des bipèdes qui,
malgré leurs loisirs ne quittent jamais leur
patelin ou leur région, jeune encore, Pla a
couru au moins toute l'Europe. 11 ne s'en
tiendra d'ailleurs pas là. Comme il le dit
dans les « quatre paraules » qui lui servent
de préface — elles ont été écrites à Athè¬
nes en juillet dernier —: « Ho he escrit a1tres vegades : m'agrada d'anar pel mòn. Arribar a una ciutat desconeguda, baixar a
un hôtel, pendre un bany, ve-tir-me i sortir
a

des indications de l'auteur

Lisez

:

Cultura,

l'on

Voulez-vous savoir pourquoi le poète écrit
piémontais?

Dal temp d'il temp i oei dla mia

un

pour

—

volume.
Les contes de Louis Gardes sont un bon
document d un coin du Quercy. Il en four¬

CARTES MERIDIONALS,
per Josep
Pla — Barcelona, Lfibresia Catalonja.

al carrer a l'atzar,
turista és, per mi,

dehors des signes in¬

en

l'est souvent assez
idée de la prononciation, si

compte

début de

Baix-Emporda (2 nov.), Fraternalesques,

Costa Girbal.
El. Baix-PenedÉS (19 oct.), Els castellers
dre llencs.
Boletin de la Sociedad castellonense

!

La Veu

a

publié

un

numéro d"e 48 pages, numéro

d'Automne.
de l'Emporoa (19 oct.). Sagete, llterarii,
Albert i Gai ter.
La Vie Limousine (25 oct.). Légendes Li¬

Veu
p.

mousines.

�sessions del " Confèrent in Club 99

LA HisFilosofia
tôria no antagònica
regislra capdetrobaCulla tmaiura j Les
sense

Filosofia. Tampoc

es

seva

cap

les fa inséparables, la
les iutes de
l'esdevenidor, com la doctrina de la realitat
assenyala la màxima valor de F estât pré¬
sent. Davant la realitat de la Cultura noucentista, « Conferentia Club » porta també
idéal; per això entre les seves ànsbs de
divulgació no podia mancar-hi la Filosofia;
i jo crec endevinar la seva intenciô en assenyalar-me un lloc en aquesta primera tanda
de conferències, P'-r parlar del que ha es¬
tât sempre la meva vccació prédominant :
doctrina

per una

Filosofia

La

Cultura estan soldades

Cultura. Filosofia i
que

doctrina de l'idéal, que marca

Jaunie

del ccncepte de la Filosofia és
vell i sempre nou. Si la vida és
una experièneia continua que comença
amb
el naixement i acaba amb la mert, aquell
que viu de la Filosofia ha de sentir-la segens cada moment i cada inquietud de la
El

tema

sempre

seva

existèneia. Aquest moment, per a

mi

profunda emoció, m'incita enoara mes a
merlitació filosôfica i, deixat el to aca¬

de
la

démie, m'avinc
de diseurs amb

a

1.

Prefaci. 2.

-

-

la Filosofia. 4.

«
La Filcsofia

no

és obra

de l'enginy huma

patnimoni exclusiu dels espécialistes.

Neix amb l'home i l'acompanya constam¬
ment; és la mateixa raó que pren consciència dels valcrs de la vida i s'esforça a

comprendre el sentit intim de l'Univers. Ja
estiguem coUocats en el centre, ja en la
perifèrie, la seva presèneia és inexorable.
No ens cal cercar-la fora, perquè la sentim
treballar interierment. Aquesta mena de
geni, que és el que Sòcrates en deia &gt;el seu
diable familiar, el portem a drus tots els
homes. És un geni entremaliat que no ens
deixa a sol ni a ombra. Ens mou i ens
excita

sense

compassió,

no son

i quan

els

objectes, els fets o les accions dels altres
el que ens obliga a rumiar, ho son els nostres propis pensaments i les nostres pròpies
obres. La consciència, ja ho sabem, no ens
deixa mai. Per gran que sigui la persona
que el ibenestar fomenti, per estranya que

filosòfic la nostra posiciô social, aquell geni trobarà sempre ocasió o moment propici per a torturar-ncs. I
quan extravagants i insolites semblen de vegades les seves preguntes ! Fixeu-vos-hi bé :
què som?... Què podem saber?... D on ve-

sembh al pensament

Preguntes extrava¬
gants, si, i insolites hem dit, però ara
afegirem, també, inquiétants i estimuladores. Aquestes demandes semblen llançar
sobre la vida un núvol d'angoixa i die desesperació. Per aixô voldríem apartar-les.
Inutilment farem la prova; tôt el més que
aconseguirem és aplaçar-les. Son els énig¬
mes de l'Univers que planen damunr !a huOn anem?...

nim?...

manitat

des de la

Per ventura, davant aquests enigmes, no
els hemes éssers sense defensa? La raó

som

complau en explicar-los. A voltes és un
joc alegre que atrau els nostres sentits i els
omplena del sentiment de la Naturalesa.
També pot ésser obra de l'observació que
s'entreté en sorprendre el que podriem d.irne la ingenuitat de la vida cósmica, per tal
de lliurar-la al conlTol i a la previsió cienes

tifica. Ultimament és
una

eterna

esta

alerta i

una

frisança de
que

mai

însadotlable,

set

saber

que

no para.

sempre

Aquesta fe-

inquietadora passa per très gradacions
successives. Des de la pregunta que suit espontàniament dels llavis del nen, fins a la

bre

llei de la Naturalesa,
la Filosofia és, primer, una curicsitat, des¬

determinació d'una

prés una manera de saber, darrerament una
actitud moral.
Preneu qualsevol d'aquests
punts

de vista i

veureu com

l'horitzô de la

s'aixampla. La inteHigènfa instrument de capacitat
i domini en els dos primers casos; i en el
terç la conducta del filòsof devé exemplar
vida s'aclareix i
cia de l'home es

i

norma.

Proximament

;

conferència Karl Vossler

fet înicial. 3.

-

Els camïns

-

-

12.

cia.

14.

-

La Filosofia

-

La Filosofia

ciència exacta.

16.

î

com a

la Ciència. 13.
superació.

La Filosofia

-

de l'esperit. 18,

ciència

-

es

La Filcsofia

-

els senLments

î

La Filosofia ro pot ésser una
Ciència Universal. 17. - La Filcsofia
15.

-

La Filosofia

Davant la magnitud del

respost.

la vida. 19.

î

-

Epileg.

el filôscf a les intericritats de l'ànima
humana, l'artista és també filôsof.
L'art
sorpren la idea, l'essència en un moment
de la seva manifestació temporal; la Filo¬
sofia recolza en la comprensió de la ma¬
teixa idea. Aixi l'absolut de l'art és la
imatge aproximada de l'Absolut; l'absolut
de la Filosofia, l'explicació intima del sa¬
ber de l'home, és la -mateixa Raó universalibzada; l'abs:lut de la Religió és Déu,
ço és, l'Absolut persona!, transcendent com
és únicament &gt;en l'Art i transcendent en la
Filosofia; Art, Religió i Filosofia son superacions d'una activitat més apropafa de
l'home pr.imi'tiu i de les necessitabs biolo¬
giques; les arts mecàniques, la mitologia i
el saber popular. La vida espiritual és una
constant ascensió d'aquestes
formes primi¬
tives o de l'home natural, vers les valors
que

arriba a la Filcsofia pel
tothom hi arriba al mateix
temps. Tothom, parò, esta temptat d'encetai
els seus problèmes i d'acceptar una
orientació sistemàtica i d'escola. Esta tan
arrelat en tots ncsalbres 1 'instint de saber i
de comprendre, que fóra una gosadia in¬
tothom

No

mateix cami, .ni

explicable prétendre ofegar un sentiment
que nodreix l.a meitat de la nostra vida. I
lia vida no és possible sense coiviccions i
sense
creences.
Al saber ens hi abequem
amb una passió que mai no decau.
Tan
aviat és el saber d'ara el que fa amables
les coses, com el saber del passât que re¬
colza en la memòria, com el saber de pre-

el futur de la nostra exis¬
volguéssim fer un anàlisi idéal
die la inquietud filosòfica primitiva, trebariem que té dues fonts diverses : la una
esbà fora de ncsaltres, és objectiva, i -esta
representada per la magnitud de les coses
visió que mira

tèneia.

del

Si

mon

exterior

comprendre la

que no

nostra

suprêmes

de la civilització i de l'home de

cultura.

pobre inteHigència.

Això és el que

una significaespecial. Aquesta signifìcació és la que
sépara l'home en général del pensador i
dels filôsofs. El filôsof créa un tecnicisme,

La Filosofia té, altrament,

ció

projecta un sistema i prova d'incorporar-lo
en la totalitat de la seva existèneia. La Fi¬

losofia des d'aquest pur.t de vista
ber i una manera de saber. Hi ha

El desvetllament de la consciència filosòfica el devem a la intensificació de l'ins¬
tint de curiositat i del sentiment d'admiraciô.
De vegades s'ha manifestai com
efecte d; la impressiô que les coses del
mon
exterior produeixen en nosalbres. Al¬
tres ha estât la vida de l'esperit la que ha
provocat

la

recerca.

El

tercer cas,

la

con-

coneix com de tôt allô que pot ésser coha servit sovint de guiatge als fi-lòsofs per a orientar-se en el món de les co¬

negut,

finîtes.

la cultura de l'esperit
la seva dèria de l'Ab¬
solut. Mentres que la matèria és vera per
les seves dimensions, l'esperit es caracteritza per la seva profundia interioritat. Cada
vegada que descendim a les fondàries de
ia propia consciència, veiem més clar que
l'home és una imatge de Déu i que la vida
orgànica i sensible és, quan més, un ins¬
trument, i molt sovint un obstacle per a la
seva perfecciô.
L'home, per tal d'arribar
a
l'Absolut, segueix camins diferents que
el porten cada un a la contemplaciô d'un
caire nou de l'Ésser perfecte. L'Art, la Fi¬
losofia, la Religió, són concrecions de la
vida espiritual que copsen una guspira de
la llum infinita. Reccrdem
l'esquema de
Hegel, per bé que prescindint del seu fonament especulatlu : domini de la bellesa i
de la intuïciô és l'Art; domini de la ventât
i de la reflexiô és la Filosofia; domini del
bé i de lamor és la Religió. Les très activibat.» espirituals per excellència no poden
substituir-se. El radi d'acció de l'obra literària i artistica és, sens dubte, més extens
que el de l'obra filosòfica; aquesta sembla
exigir una més intensa meditació i una serenitat més gian en la critica. L'esperit, sobretot Lesperit de la majoria, és prepens
sempre a allô que és més fàcil o planer. La

sostinguda

consciència socràtica que deixa en la penombra la realitat fisica per tal de posar

la vida

pie migdia l'evidència de
l'esperit.

en

po-

limôrfica de

î
Provem de reduir a algunes catégories
générais tots els problèmes referents a la
realitat. Tôt el que és objecte de coneixe¬
ment, o és una essèneia, o un ésser real, o
una
ser

cosa valorable. Una essèneia és un és¬
idéal, un' ccncepte, una representació

deslligada de les formes de l'espai i el
temps. Tôt el contrari de l'existència que
és una realitat determinada, una forma o
actuació d'una essèneia.
Qualsevol intent
d'explicar una existèneia per una essèneia,
el mateix que dir d'una cosa què és en relació amb el que deu ésser, és una valoració. Les essèneies, des d'aquest punt de
vista, son els tipus de valors i les existènson

valors des del moment

que

poden

cbjecte d'estimació i de càleul.
La rel del que avui s'anomena Filoso¬
fia dels Valors és gnosològica i metafisica.
Tant som, tant valem; les essèneies fonamenten els valors, el que val, i val en la
mesura en què realitza la seva essèneia. La
nostra valor personal està en raó directa
de la realització de les potencialitats que
hem rebut de la natura i de l'herència, del
tempérament i de l'educació. La Metafisi¬
ca nova té, doncs, una triple -sstructura : és
doctrina de l'existència
(origen i finalitat
dels éssers), doctrina de l'essència (natu¬
ralesa de les coses) i dectrina de les va¬
lors (concepció teolôgica de l'Univers).

$
Fiins aqui tota

l'exploració filosôfica ha
especulativa. Ara es pré¬
problema nou, el de la valoració

estât

merament

senta

un

Aquest prcblema nou està invariablement
Higat a tots els problèmes esmentats i és
la quinta essèneia de la fenomenologia de
l'esperit. És la mebafisioa de l'esperit feta
nerma per
a l'acciô. Si dubtéssiu un mo¬
ment de la solidaritat deî problema moral i
els altres problèmes, jo us prsgo que gireu

cies son sistemes
de realitats, i de

de coneixements, tracten

les condicions de la vida
orgànica de l'home. Perô cap d'elles s'ha
proposât l'estudi del coneixement i de la
realitat en ells mateixos, i, sobretot, de la
vida moral de l'home. Queda, doncs, un
résidu de saber, el saber de les ccses es¬
pirituals, i un nou grau de saber, el de la
reflexió sobre el fet mateix de saber. La
Filosofia, aixi establerta, concebuda com
una
trialitat de problèmes : el coneixement
de la realitat i de l'acciô, s'exposa a ésser j
encara
una
especulació transcendental si,
perô abstracta i deslligada d'aquesta vida
quotidiana que és on es dóna d un modo
real i cander.t la nostra

personalitat. Cal,

humana, refer.ir-la a les condicions primàries del nostre ésser i al mateix temps assegurar-li la
|
racionalitat i la seva interior evidèneia.
Heus aci dues noves perspectives de la meditació
filosôfica que poden donar-li un
sentit huma i universal, que és com dir un
avenç
natural de les seves recerques de
l'Absolut.
Els estoics simbolitzaven d'a¬
questa manera la solidaritat dels très pro¬
doncs,

j

matèria

îndeterminada i .i.ndefinida; la

primitiva

filosôfica. Tôt el

podem saber del mon i de l'home des
del punt de vista natural, és objecte de la
ciència de la Naturalesa i, si voleu encara,
de la ciència général. Totes aquestes cièn-

per

l'essència

vital dels coneixements i utilització moral
de les realitats: el problema de
l'Ètica.

que

La dinàmica d&lt;.

correspon a

l'enteniment d'Anaxàgoras-

Antropologia (hortie), i de fets, Mecànica,
Física, Quimica, Biologia. Cap d'aquestes
disciplines és prôpiament

4
està

un sa¬

primer

el saber d'experièneia. El seu
contingut son els fets, i secundàriament els
objectes que els fets palesen i les lleis que
regulsn llur fenomenisme. Tenim dues sé¬
ries de fets, d'objectes i de lleis; les que
formen el món fisic o natural i el mon es¬
piritual o moral. Les creences naturals ho
son d'objectes o de fets; d'objectes com la
Geologia (terra), Mineralogia (mon inorgànic), Botànica (plantes), Zoologia (animal),

que

ses

és
un

saber que és

sideració d'una causa primera, font de tôt
ésser i de tota veritab, aixi de l'inteHigència

que

ésser

5

produeix en r.osaltres la
serpresa, l'admiració i l'aturdiment. L'altra
font prové de nosaltres mateixos i és l'ins¬
tint de curiositat, despertat per la magnificència dels objectes il fenòmens naturals.
Aquestes dues fonts barregen llurs aigiies
i fan néixer el corrent que travessa i fecunda les terres del pensament huma.

cosa;

dóna forma i plasticitat a la

que

cies

encerta encara a

sempre

una

nombre

teix el

literaluru té l'atractiu de la subjectivitat
i de la lli'.ire creació. L'artista s'acosta més

3

prcblema

una relació entre
inteHigència. Pensament
i realitat son coses diferents, perô que originàriament s'avreuen. Si son en lluita cons¬
tant, és perquè aquesta lluita és la condició essencial de llur persistèneia. Treieu-1L
al pensament la seva dixecció vers l'ésser i
l'haureu réduit a un mécanisme subjectiu i
estèr.il. Suposeu una realitat impensable o
no
pensada, i esdevindrà per a tots una
ccsa caôtica o mortal.
El pensament és el
que posa ordre &lt;en las coses; per aixô la
primera forma que els filôsofs grecs trebaren
per arribar a una concepció armônica
de l'Univers, fou l'inteHigència : l'inteHigèneia matemàtica de Pitàgoras, que escasera

realitat i

una

de cada

infància.

seva

com a

-

terrompre

ni és

La inquietud filosôfica

Dinàmica de la vida espiritual. 5. - La
Filosofia
una manera de saber. 6.
El problema de la ventât. 7. - El
problema de la realitat. 8. - El problema de lacciò. 9. - El problema de
la cultura. 10.
Conseqiiències î critica. 11. - La Filosofia 1 l experiènque menen a

reprendre aquella mar.era

que Sòcrates acosíumava in¬
el diàleg amb els seus i.nterlocutors. Suposo com si abans jo hagués tingut
amb vosaltres una conversa i de sobte un
dels présents, aixiscant-se i dirigint-se a mt,
m'hagués dit: « Vos que us teniu per Mestre, o que almeays us en diuen, voldrieu explicar-r.os, que és la Filosofia? » I jo, imi¬
tant el Mestre ciels Mestres, l'atenès Sôcrates, i sentint-me momentàniament arborât
d'aquella espècie de folha que tenen tots
els homes quan parlen del qué ells mes estimen, contestaria amb el diseurs segiient ;

que no

gnificació,

com

I

H ENTER

SERRA

aspira a posseir la veritat. Un
és veritat, o la veritat del quai
ens és desconeguda o dubtosa, no és pas un
véritable saber. L'amor a la ciència és
l'amor a la veritat conscient i. controlada, i
vol ésser, com l'amor huma, intégral i corTothom

saber

de la realitat s aixeca, i potser com a problema previ, el prcblema del coneixement.
La veritat, qualsevulga eu sigui la seva si-

per

un

la Filosofia.

problèmes

I els sens

(i

per a que

sigui

una cosa

seva

blèmes de la Filosofia : la
la cleda que guarda l'horta,
terra,

Lôgica és

com

la Fisica és la
l'arbre, la Moral és la flor, el fruit.

els ulls

a

la Histôria de Iles idees filosôfi-

La primordialitat del problema moral
és simptomàtica.
Quan es desglosa dels
problèmes del coneixement i de la realitat,
la Moral té el péri 11 de fer-se casuïstica i
legalista. Per altra part una teoria del co¬
neixement i una Metafisica que no compti
per res amb la Mcral, acabaran essent amb
el temps logiques abstractes i ontologiques,
buides i sense eficàcia per a la nostra formaciô espiritual.

ques.

O
La Filcsofia no fineix,
problèmes sistemàtics. La

amb els
acciô s'ex-

encara,
seva

els dominis de la vida espiritual.
ha estât beheosa i conquistadora;
ara vé dominadora
i regina. Com a doctri¬
na de les valors espirituals reclama la
possessiô de les régions de l'esperit. Art, Cièn¬
tén

a

Fins

tots

ara

cia, Religiô, Dret, Vida social, Histôria.

Proximament

conferència X.

:

Zielmsky

�lot té la seva filcsofla
xesscnància duradora que

nyania de!

temps

perquè tôt té

una

perd en La Hui sembla tocar les fites de
es

l'eterniiat.

10
Per aquest o per altre sistema, l'home arriba a prendre consciència d'uns problèmes

persistents

que duren 1 duraran el que duri
inteHigència humana. Però l'home no pot
ésser victima d'una inquietud constant. La

la

vida humana és

ritme de treball i de

un

re¬

d illusions i de realitats, de joia i de
dolor. La solueió, malgrat que sigui prèvia,
s'imposa. Per això' el que ara té par a
nosaltres l'interès màxim, és la resposta
a una
segona pregunta de l'interlccutor socràtic: « / quina valor té la FiloSofia?... »
pos,

11
Un

hom fa sovint a la Filosofia,
saber expérimental i, par
tant, que no pot passar d'un assaig de sintesi o una aspiració utòpica d'explicar-se
el que és per si mateix incompressible. Comencem per desfer aquest equivoc. La Fi¬
losofia no nega l'experiència corn a punt
inicial del coneixement. Aquesta tesi, però,
pot significar coses diferents i fins contraposades. Per uns, l'experièr.cia és l'ocasió
que permet el desenrotllament del coneixe¬
ment. Qualsevol valor és racional o empiricracional (aquest és el nostre parer). Nosaltres
oreiem, que r.o hi ha cap coneixement de
pura experiència. Altres vegad'as s'admet un
coneixement que és expérimental i un altre
coneixement que és racional. Resten, encara, els que creuen que sense experiè.icia
no hi ha coneixement
possible. Heu-vos aci
retret

és que no

que

és

un

fet d' una manera armônica. Molts rebutgen
la Filosofia de l'entenimenb, per irrealitzable pretenció d

ciència

una

moral és producte d'aquella Filosofia
del cor que, recordant motius de la filo¬
sofia de Pascal, sembla voler dir: « Creu
de bona fe en la realitat dels problèmes
ció

cTaquella vida, la

suprem

IV. Procura escatir la

mar.era

la raô

com

traduïda o transfcrmada experièn¬
vivència" Intuïtiva.

pot ésser

cia,

o

V.

Darrerament

reconstruir

de

tracta

l'experiència intégral, l'experiència viscuda, que és com dir la totalibat de l'expe¬
riència, en La quai les très formes de vida
-

devenen sintèticament unides.
La Filosofia redueix al minimum el

sa¬

testimoni, perô mai no pot anullaradquirit (per ex¬
periència doble) a saber interpersonal (per
a tots) o procura que el seu saber tingui un
valor interpersonal o superpeisonal i això
ho fa mitjançant una penetració fecunda
de l'experiència pel pensament de caràcter impersonal.

ber per

lo. Demés, eleva el saber

tôt

en

l'home el sentit humà

i universal de les coses. La consciència vol
dir que l'home no és sols una realitat fora
d'altres realitats, ni una cosa vivent en front
una

tat

cosa

que

és

una

reali¬

s'interirvritza, que té el poder de
's per dins i de sentir ran de l'ànifred groller de les coses materials i

que

veure

el

ma

la

inorgànica, sinó

seva

adherència

a

les idees

o

imatges

les coses. La consciència
és inséparable de la nostra actuació com esperits : ella ens dóna l'espectacle de la nos¬
tra vida interior, sense deformar-la ni intervenir-la. De vegades dormida, de vegades somniadora, no treu ni posa un sol mot
1a lectura que l'anima fa de les seves creacions internes. La consciència per això és
insubstituïble, però ella s'ha d atenir als
fets. No ens diu més sinó que les coses
que

que
ter

una

vé¬

representen

a

són, però no gosa avançar
del perquè son.

La

seva

opinié

«3
concepció intellectualista de la Filo¬
sofia ha fet ja el seu temps. No és mirant
només el futur, sinó glrant els ulls vers el
passât, que la Filosofia se 'ns ofereix lligada a les condicions pnmordials de 1 existència. Recordem com la vida del pensa¬
La

ment està refcrçada per la vida afectiva.
Avui, la vella antinômia del cervell i del
cor ha canviat de sentit i de direcció.
La
se.nsibilit.ati és présent en tôt acte de con¬
sciència: hi és .abans, perquè ella desvetlla les potències de 1 anima; hi és en
el moment de la claredat i distinció del pen¬
sament, perquè és el calor natural que ! acompanya; i és, encara, després quan e!
saber s'ha sòLidament constituït, en ferma
de quietud plaen.ta, efecbs del desig satis-

a

intuïciô,

S'ha dit

espiritual

com

una

creure-la

troba els principis que

contemplaciô

el

seu

domini.

signiíicació originària és 1 antagonisme amb
la. vida natural, entregada totalment a la
nécessitât de les lleis fisiques. L'idéal naturalista és fer de cada individu una concreció de l'home natural, perquè concep que
l'esperit no té altre desti que régir el cos i
conservar-lo. Al contran, la concepcio îdealista de la vida comença per situar l'esperit
en el centre del mon. La seva aspiració és

ciència, és tant equide substituir la

capaç

Religiô.
obra exclusiva de la raô
treballa sobre la doble experiència per-

La Filosofia,
que

entren en

el pensament que compren la
Naturalesa i el funoionalisme que el fa
solidari d'aquell pensament, és una conquesta definitiva per a la Filosofia. Fixem
bé aquest concepte de la vida espiritual. No
té res de religiós ni de mistic. La seva

la raô humana fa una

Semblen

dues activitats incompatibles;
bell prejudici ha arribat fins a les
darremes del segle dinovè. No podria ésser,
perô, que aquesta incompatibilitat provingués d'una concepcio defectuosa de la vida
0 d una
actitud superba o var.itosa de la
Filosofia...? Els problèmes filosôfics son els
que toquen de més aprop l'home. Qualsevol
ciència que es refereixi .a les coses del mon
extern, té un interès filosôfic mediatitzat.
Mirât amb els ulls de l'esperit, el treball

aquest

humà; fins i

nidor.
La Filosofia és, d'altra part,

la conscièn¬
d'aquest viure sense discor.tinuitat. Hom
es troba, en la meditaciô filosèfica, deslligat de tota trava aclual i particularista.
Pensa i repensa, cada un de sa manera, el
que ha pensât i repensât l'home de totes
les époques, perquè si l'experència és diversa i no té forma, la raô és u-.a i îdèntica.
La vida del pensament filosôfic es super¬
posa a La vida del pensament intemporal,
per tal d'apropar-se a la vida eternal i divina. La Filosofia comença, és veritat, per
allurryar-nos de la vida quotidiana, péri
acaba amb un retorn a aquella vida. El
temor que el primer moment ens assetja davant la magnrtud dels seus problèmes, es
transforma en una concepcio joiosa i opti-

cia

nica

preterida

per

la

repren

i

alguns savis, somriu iròensional. La

seva marxa as

que amaga

través del
i de l'espai. La relativitat és la vena

les realitats i
temps

mo-

Filosofia, .injusta-

fenomenalitat és el vel de Maia

intactes

resten

a

permet veure la totalitat de les
Aixi, almenys, ho enten la Filo¬

que no ens
coses.

sofia.

1»
vegada l'interlocutor que ha
interrogar-me : « Què és la Fi¬
losofia? » podria c rtir-me al pas dient:
« No tenint la Filosofia la precisió de la
Ciència ni la segurelal d'una Religió, encara
us
sembla util d'emprendre una obra tan
plena de dificultats i de perills? »
Si, respondria. I si aixi fos, si la Filosefia no 'tingués altre contingut que el de
considerar la grandesa, no sols de la Natura, sinô dt Les produccions espirituals, us
semblaria aixô poca cosa?... Contemplar i
fruir d'una obra llarga i pacient, estimuladora i continua, utilitzar-la sempre per a
nous avenços, ja és un objecte que atrau intensament les nostres aficions i simpaties...
Tampoc podreu uegar-me que aquesta ampla
perspectiva de la Filosofia, justifica abastamen» aquella inquietud que registràrern
com a fet inicial del pensament de l'home.
Quilsevulga que sigui el valor que recoPer

terça

començat a

neguem a
amor

el
a

la Filosofia, serà i

que

divina.

significa el

la saviesa

forma d

alhcra,

Gabriel Welter

la

Hom pot haver llegit totes les obres d'Aristôtil i pot ha«er escrit nembrosos ccmentaris,
1 en canvi haver-li passât per ait el sentit
intim d'aquella Filosofia i La seva transcendència per al pensament de l'esdeve-

una

i

a

Filosofia, és la vida inferior, mecànica i
sensible. És la vida que no té sentit per a
l'individu, sinô sois per .a l'espècie. La
vida personal que hom fa i estructura, és la
vida interior, inséparable d'aquells problè¬
mes, ço és, aquella vida que és definida
precisament per aquell contingu. de saber i
d'amor superlocal i supertemporai. Tant se
val que el que aixi viu sàpiga o no Filo¬
sofia, si la consciència de la nécessitât d'a¬
quells problèmes està més aprep de la sa¬
viesa que el que constamment en parla sense
capir la seva intima essèneia, que es el
mateix que dir la seva indesîructibilitat.

«

Proxx

conferències Paul Mazon, T Daubler

transcéndeix

tant que no

espiritualitat, la seva calor és derivada.
La vida que hom té costum d'oposar a la

seva

sempro

.

científic és I obra de 1 'artifici

estrictament

que

màtica. Perè

avall topa amb els fets,
simbol de la màxima complexibat i de la
màxima vivència, i en ells s aferra amb la
força d'una convicció, sinô d un instint. Fei
vocat

Filosofia

constitueix prèpiament la cultura,
és activitat espiritual o productes espirituals.
Les realitats heterogènies a l'esperit, prenen
nova
forma i dinamisme més intens quan
han passât del cancell de La consciència i
s'han fet una mateixa cosa amb l'esperit. A
la Filosofia podreu llevar-li 1 estudi de la
Naturalesa, "suposant que aquest és el privilegi de la consciència expérimental i mate¬

pot propor-

1 H

ment

alguna vegada que la

o que

per

1 ànima de les

dificable de la Ciència, 1a

la ciència de

Tôt el

damunt la Nalura, penetrar en
ccses, cercar la unitat dels
corrents esp.rituals i crear c:ntinuame. t valors nous que ens atancin el valor en si.
La vida de l'esperit és llibertat, creació
i autenomia. Allà on
l'esperit passa, hi
resta sempre un senyal indeleble. La matèria
res no
pot contra d'ella. Fia d'ésser un altre
subjecte espiritual el que l'esborri o arrenqui. Les idees deixen un sole profund en
la Història
perquè son filles d'ur.a activitat
espiritual; viuen en la consciència de la
humanitat i son, al mateix temps, la raó del
perquè hi ha ccse3 que meren i coses que
duren; el que enemista i civideix els homes
es la matèria, allô
que per Platô és simbol
de I indefinit, de i'indeterminal, de I'ininteHigible, del no res.
elevar-se

mista. Davant el résultat continuament

l'esperit i de les altres
coses per l'esperit. La vida espiritual li pertoca per dret piopi; les altres realitats l'interessen en la mesura que sostenen la vida
és

de conceptes; cap

de la Filosofia

preferència les concopcions
Per totes aquestes
ésser qualif cada

1 ?

problema

per pura

amb

Ciència Universal.

La inteHigència humana es mou sempre
dins de fîtes ben marcades. No tôt és demostrable. En el cami de les proves i de

admet per

que

recerca

essencials de La realitat.
raons,
la Filosofia pot

indesxifrable.

amunt

del sentit fonacòsnr.cs, és per¬

formular-la una disciplina que estigui per
diversitat dels fenòmens i que

atengui

filosòfic
irracional. Els primers origens i les ultimes derivacions de tots
els fenòmens, continuen essent un misten

cap

desenten del problema

damunt La

que no sempre

les argumentacions

es

siguin de la seva comde la totalitat i de la
finalitat dels éssers. La concepció total de
l'Univers, per bé que ro pugui plan;ia.r-se
sense tenir en compte efs résultats de les
recerques cientifiques, solament pot arribar
Tampoc estima

Per aïs punts i
questions que la Filosofia no pot atènyer li
resten, encara, altres camins a l'esperit.
L'injust és demanar a La Filosofia la solució
de tots els problèmes i, sobretot, una exac-

parada;

Si la ciència

petèneia, la

carn.

cionar-nos.
Qualsevol
deixa sempre un résidu

tenen un

mental dels fets i processos
què considéra que son problèmes inadéquats
als seus mètedes i al seu abjecte déterminât.

una

titud matemàtica

coses

especial d'ésser

raons

de l'essència de la realitat i

que

la

de les ultimes

ques.

no conec un

intacte el moll i

una manera

ésser definida cièn¬
i princp:s de les
coses'. Si sondem els diversos deminis cientjifics, trobarem sempre conceptes i problè¬
mes
de naturalesa filosèfica. A. part que
l'interès filosòíic no abandona mai l'investigador, els postulats indispensables de tota
ciència, sigui expérimental, sigui pura, sigui
tèorica, sigui pràctica, son questions filosòfi-

cia

nomenclatura o a un simbolisme; po¬
dria daurar l'escorça, per bé que deixaria

a

personal,

raé La Filosofia ha pogut

sol projecte de Filosofia
hagi pogut realitzar-se. No ha
pogut encabir-se en el quadro de les c.ències naturals, i menys, encara, en el de les
ciències matemàtiques. La matèria propia
de la Filosofia és rebel a la quantificació i
al càlcul. L'intent podria referir-se solament
a la forma exterior,
però deixaria intacte el
conbingut problemàtic. Arribaria, si és cas,
Jo

transcendental. Totes les

vistes i considerades des dels cims de l'ab¬
solut (sub especie eteTnitalis). Per aquesta

superació :
I. Superació dei punt de vista de La fenomenalitat, perquè les questions petites
fan lloc als problèmes de l'essència, de l'origen i de Ja finalitat. (Metafisica).
II. Superaciô des del punt de vista del
coneixement, perquè és el coneixement
clar i précis, évident i contrôlât : és el co¬
neixement que té consciència de què és co¬
neixement i no sols mera contemplaciô
d'objectes i relacicns arbitràries. (Gnoseologia).
III. És concepcio suprema de la vida, no
de la vida ordinària i corrent, no de la vi¬
da personal, ni de la vida de grup o de
classe, sinô de la vida que és vida perquè
val ara i sempre, perquè ha arribat a trobar un pensament, una màxima, una norma
de valor objectiu i universal. (Ètica).

cientifica

Primer,

universal.

de la universalitat filcsòfica; qual¬
problema o qiiestió, per insignificant
sigui, té derivacions ultimes d'un caràc¬

sentit

això La Filosofia esdevé

ciència

una

aspecte

sevol

14
Per
ritable

estât

mateix

perquè coïncideix amb la mateixa ciència i
amb la totalitat de ies ciències. Més endavant, perquè hom li réserva com objectiu la
revisió en última instància del saber especialitzat. Podem encara asseny.alar un terç

13

La Filosofia es perderia en la multiplicitat de les existències, si no fós la con¬
sciència que les sosté i anima. La con¬

desperta

ha

nosaltres.

fi

sciència

possibllisme. És
cosa fora de dubte
que hi ha en l'esperit
humà una tendèneia, forta i habituai, vers
la unitat, perè és igualment cert que la nos¬
tra raó, discursiva
per
naturalesa, arriba
amb grans treballs a la unitat exacta o
absolu ta. En comptes de posseir la intuïeió
d aquesta imitât, ella troba quelcom de
confus, d'abstractiu en ait grau i objecte, tôt
el més, d'una representació inadequada. La
ciència que respón a aquest idéal de saber,
aspiració última de La raó finita, és la Filo¬
sofia, de la quai dériva la saviesa humana.
Des
dels
seus
origens,
1a Filosofia

ab-

ment en

àdhuc pel

negut

crea-

divergents d'experiència : La personal i
la coHectiva, la interior i l'exfcema.
II. Posada a escollir, dóna preferència
a l'experiència interior.
III. Ai xi i tôt, ella, la Filosofia, és sempre un intent de superació de l'experiència.

demos-

única;
però la forma de saber o d'especulació que
compta encara avui amb ell nombre major
de sufragis al seu favor, és la Filosofia.
Aquest caràcter o categoria de ciència uni¬
versal, ningú no li disputa; li ha estab reco-

rivada, la Filosofia ha de recollir totes Les
aspiracions de l'anima humana, ha d'ésser,
no per una part o fracció de l'home, sinó
per a l'home intégral, tanb el que pensa
com el que sent i estima. El sentiment no
manca en cap empresa de La inteHigència.
L'home de ciència que es passa la vida en
un
laboratori, creu haver deixat a la porta
les seves preocupacions personals, la seva
intuïció del mon i la seva concepció ètica
i religiosa. IHusió i rés més que
ìHusió.
Tôt aquell treball, que ell es complau d'anomenar impersonal i
objectiu, és fruit de
La seva potent individealitat i porta
tota
l'empenta d'una voluntat i d'un caràcter.
L'emociô és inséparable de La vida. Quan
més intensa és la vida de l'esperit, més inbensa és, també, l'eficiència del sentiment.

soluta d'aquest jo, si fós possible, séria la
culminació del sentiment de simpatia per
les altres realitats que conviuen espiritual-

mes

1 eòricament i històrica s'ha pogut
la impossrbilitat ce la ciència

trar

dèneia original, primitiva, .natural, i no ré¬
sultat d'una reflexió forçada, habituai i de-

moment

lliga:'a de

mans a un

ta

perennals de la Filosofia, i aixi començaràs a comprendre el seu sentît universal i
humà ». La vida espiritual, que és prôpiament la que tracta sempre d'estruciurar
una Filosofia,
no és solament saber, cièn¬
cia,
saviesa,
si né, fambé, voler, poder i
amor. Si la tendèneia filcsòfica és una ten-

El

pot entre;ar-:e

no

sistema o a una escola.
No pot ésser defensada ni prof:ssada com
una
Religió. L'autoritat és per ella una
cosa secundària i relativa. Qualsevulla que
sigui, no està obligada a respectar-la, i si
la 'respecta no ho fa perquè és autoritat,
sinó perquè té la raó al seu favor. D'ella
s'ha dit: « Platô p&gt;ei amie, però encara més
amiga la ver.itat. »

imaginària; nin-

ció, 1'anuHació personal i fins l'entrega

i de

peus

gú, però, no rebutja la Filosofia del cor, la
quai recollint els instints primitius, els encarrila pels viaranys del bé, de la caritat i
de la justicia. La formació d'aquesta situa-

intent de teoria de les relacions entre la
Filosofia i l'experiència.
I. En primer Hoc la Filosofia admet for¬
un

sonal i ccllectiva,

una

amor

cosa

».

i,

seu

seguirà essent
sentit original

Amar La saviesa és
tota amor, és,

com

meitat humana i meitaî

�mendre de dias; fr. cadet; rniegintermédiare

fr. aîné;

ftlologics

jEstudis

loga

:

sestarada.

—

I.

seslrada, 1.
per las

m.

a

sestairada de sestier. Mesura

inities

Textes

.tica

terras

valia 1024 canas cairadas o 32 areas
63 eentiarèas. Se devesissia en 2 emi::adas, 4 quartairadas, 16 punheras e 32 cops.

exemple tardiu de l'ordinal selen, selena.
Es aquelas formas que la lenga deuria res¬
tablir plus lèu que : quatrenc, cinquenc de
Mistral.
AlNSI.

que

pcp

TesTIMONI.

LO text quePijonsiprotocols
ècdees Montréal
traidelt d'un rdee¬
gistre de
Joan

notari

clau los actes redegits entre décembre 1536 e mars
1540. Es religat amb un autre
registre de son successor, Vincens
Delisla, que va de mars 1549
l'Aude,

que

1552.

mars

a

volum

Lo

com¬

prend 313 e 376 folios. Senhalat
per l'isiorian carcassonés
Viguerie
coma fasent partida dels fons notarial
de Mossolens vers lo començament
del sècle XIX0, se troba actualament
dins l'estudi Rouger d'Alzona.

Aquels actes présentait un interès
major, car son los darriers escrits pu¬
blics en lenga d'oc de Montréal.
Après aquela data, i a gaire que de

cartels de partiment,
contractes
de maiidatges, arrendaments o letras redegits per las partidas. Aquel que publicam concernas
lo lauratge d'un camp donat a pretzfait per un an. Nos fa coneisser qu'an
aquel temps se semenava qu'après
aver donat sièis faiçons a la tèrra.
papiers

La

encara en usatge.
Apertenent, aperte.

ALIBEKT

privats :

Notas diversas
Hueyct.
fr. huit, parlar modèrn
Mit: Lo c es una letra parasita deguda a
l'influencia sabenta; atal dins: faict, dict.

es

e

xvi0

moderna

—

lu.
AuR. — fr. or, 1. m. or jos l'influencia
francesa. Convendria de restablir aur.
Scut del solelh. — En fr. écu au

fr. constitué. La lenga

gallicisme déplorable que desondra tota la ïièra d'aquels verbs : res/ztuir, dislribuir, decidù, presidir, etc.
Merchant.
—
Gallicisme per mercadier, en catalan : marxant.
PRESENT.
Los adjectius a una sofa
forma, derivats de la teîsa declinacion laconstituât;

Rem?rcar que de lengadocian resl à francés.
Yeys. — 1. rn. ieis, cami rural.
Carriera. — camin. En 1. m. significa subretot: rue, cat. carrer; lo sens de
camin es vielhit.
Maure. — fr. mouvoir. Aqui dins lo
sens de donar la premiera laurada; per la_
segonda: bina-, e per las seguentas lo verb
es dérivât dels nombres ordinais : ters, ter¬
sar;
quart, quartar; cinquen, cinquenar;
sieiseri, sieisenar. Quant a septena rega
per
designar la cubnson, nos serva un
soleil.

pond

—

tina,

an

al sècle

femenin

sovent encara un

XVI0;

sens a

lenga modèrna

la

q calque reste d'aquel us : lima
porquial, agulha cosent, dent

serva

tornal, figa

ulhal, aiga-

ardent, etc.
M.age

Aqui

es

(r). — Cas subjecte de major.
emplegat per mager de dias :

a

lenga représenta exactament lo

parlar del Carcassés, del Rasés e
del Bas-Lauragués apelat comunament
lengadocian central. Om pot i remercar qualques gallicismes e certanas
modificacions degudas a I'mfluencia
sabenta tant poderosa als XVe e
LABORANSA

cinq

cens

tVêSson9 15

1G9 S*iasa

DE RAMOND BLANH
L'an susdict milla

OCCITAX

EDITORIAL.

XVIe sècles.

TQL.OZA.

trenta

hueyct et le quatreme journ del mes
de febrier dins lodict loc de Mont¬
réal, personallament constituit Ramond Blanh, merchant deldict loc de
Montréal habitant, lequal de son bon
grat a baylat a laborar per la présent
annada a Johan Fargas mage deldict
loc de Montréal habitant, présent
etc... So es 1res sestaradas et mieja
de terra de ung camp apertenent a

Peyre Pax deldict loc de Montréal
dins le termeni deldict loc de
Montréal et al loc dit a las Rodas.

Otsras

en

Occitan

1928

Amanach
Les

situât

Loqual lo dict Blanh te a mjejas del¬
dict Pax que se confronta de aucta
an
(blanc), de cers am carriera, de
mrechjourn an yeys e de aquilon a:i
(blanc) et ayso per le prefz de una
sextarada de

cascuna

ung

en

ung

resta en

et

la

sorra

prorres

bat de laborar las dictas très sextaet mieja de terra. Et sera tenlo dict Johan Fargas maure, binar, tersar, quartar, cinquenar, sievsenar et cubrir a la septena rega be
et
degudament tout ainsi que se
aperte de fayre et ayso tout a son
propri cost et despens. Et a tout so
dessus lo dict Fargas a yppothecat et
obligaf sa persona propria et totis sos
bes etc..., a renuntiat etc..., a ju¬

A

Caries

S'alla?

las Georgicas

© fr.

lana^

poèmes

trop sovent

afrancesats;

teslimoniatge que

e

—
fr. Cordonnier. Mot rare
lenga actuala, subsistis gaire que
lo reproverbl: sabalier fai ton mes-

SABATIE..

la

dins

dins
tier.

Conversas

filologicas
A

prepaiHS de

SOMQUE

..

"I© fr.

poèmes occitans

"S© fr.

fjrecjau, poèmes

Mossen Joan Bonafos nos escriu:
Sonca

dériva ges de se non
impossible que n inicial de non desaparesquesse. Prové da si
unquam =■ s'onca = sonca; coma nonca
prové de nunquam. En Carci dizèn : Sonca
e Sonca
que segons los cases; la segonda
«

que;

lccució
no

ser:.a

vé d.a

L

se

novella prova que sonca

una

non

efimolcgia

tènfcarax...

no

séria

que.

es

una

sciencia deLicada

Tant delicada

malcorar

nostre

e tentairitz, qu'ai risc de
erudit correspondent traster

dire que la seuna resistis encasl'examèn.
Se si unquam pet rendre compte de son¬
ca al punt de visùa « fonetic », basta pas a
explicar l'evolucion del sens al punt de
vista « semantic ». D'un autre biais, sonque demòra un punt
d'interrogacion. La
ccntraccion si non que: sonque estabosis
Bonafos; que diira de tantas autras que nos
ofr.is nostra lenga : pels, vo'n, no'n, no'l,
etc. Se dona tan-ben grand mai per trebar
un respondent latin a l'a de sonca,
soncas.
En Ladox, non sens versemblança, i vetz
l'aglutlnacion de la preposicion a; nos pareis plus simple de lo considerar coma un
desvolopament. analog al dels mots invaria¬
bles : fora, almensas, doçamenetas, dascas,
j.arem

pas. a

sa-penas a

enlrosca, doncas. etc.
L'estudi istoric permet

sol d'elucidar la
question al fans. Dins l'anciaua lenga, l'unica forma coneguda es sino ; lo prodom no
manjatia sino pa sec (XVenS.). Aquel sino
es identic coma sens e usatge al del cata¬
lan actual. Davant una proposicion començant per que .amb lo vèrb al subjonevau, om
a ;
no voli creire las causas se no que ieu
las entenda (XVenS.). La frequencia. d'aquesta darrièr.a combinason feniguèt per
l'introduire, a la plaça de sinon, davant un
simple complément. Vèrs la fin. del sècle
XVen, om triba: no avia sino que salcatgia. Al sècle seguent, l'us ne ven général:
non ajo a copar alcungs albres verds si no
que tant solament lenhas morlas. La contraccion en sonque apareis vèrs lo mitan
del sècle XVIen; lo poèta Augier Galhard
nos. fornis 'as doas formas : ei vista si TtQn
que la purmiéira patz; l'on no deuria prene
repais

per

sonque

escantir la fam. A

l'alba del sècle XVIIen,
de se mostrar :
Doncas el sera

sonca comença

dii qu' ieu n'aurà sus mon

occitans

"IS fr.

Per estalviar quicom, sonca la pèl e l'os.
Arribat an aquel ultim estadi de degradacion e s.a formacion debrembada, sonCG
pot reprene que,

d'.aqui l'usatge fra.ncament

fautiu de
Te dirai

que,, sonca que ;

Soncas
Tots

sonque

d'autra novéla,
que davant-ière lai IramblaVem de
[pam
aquels exemples bastaran a establir
pas

l'evolucion istorica

:

si non, si non que =

feesjsiida

toearneza^ poèmes occitans

En Bonafos séria
sol exemple de
s'onca, sonca, sonca que tirât de tèxtes antics, ço que condamna categaricament son
ensag d'etimologia.

Obras
un

5 fr.

Girard

de Maria-Carlota

Xavier

de

Navarrot

fort

en

pena

de

nos.

citar

un

Intermédiaire occitan

"I© fr.

volume

Prononciations

ca

et

cha.

correspondants pourraient-ils
me signaler, des Alpes à l'Océan,
les- dé¬
partements (sauf Cantal, Corrèze et Lozère),
dans lesquels on trouve les deux prononcia¬
tions ca (cabra, cape!) et ch (chabra, chapel), de façon à pouvoir établir la ligne de
D'aimables

Al
Tas

l

Georcficas,
de

texte

latin

e

texte

occitan

démarcation des dialectes occitan
occitan.

Juli Cubainas

lhatz.

et

.nord-

E. Rhodes.

etc...

han Bru, servitor de mestre Guilhem
Pejaud, sabatie del dict loc de Montmenestrie del loc de Fenolhet, et Joreal, per testimonis a so dessus appe-

e

»

sonque, sonca, sonca que.

gut

Testimonis: mestre Paul Ychard,

e
es

[cos.

occitans

Derennes
don

mot

fr. témoin. AqueH mot

—

son

leslimoniar

lesiimoni,

lo

"S2 tfi*.

Paul Eyssavel

de

radas

rai

Ha

SiOHBlivaffje,
de

•

IV de

Gant

de Emmanuel Delbousquet

restanta

baylar et pagar lo dict
Blanh al dict Fargas quant aura acaa

©

.

A. Perbosc

per

Bénac, poème dramatique français

Gajjîisat

d'aur del solelh et la

moneda;

•

Robert Cantabre

par

pei

scut

1« fr.

Juli Cubainas

de

scut petit

scut XXVII S. VI D.
t(orneses), del quai pretz luy a bay¬
lat reallament ties lieuras t(omesas)
contant

per

Bos

plaquette

del

Traduction

venta

à l'Ecole

lancines de France
une

propre,

—

influencia del francés ditz

per

fr.

cal dire.

(oèst), mièg-jorn (midi), aquilon (nord).
es sabent,
la forma vulgara es
aial (latin aqualem),
CasCUN.
fr. chacun, 1. m. cadun.
Luy.
fr. lui. Gallicisme probable,
vers
lo sècle xv0, l'ancian lui èra vengut

n'es la ferma escrita. Le

—

aissi.

per

—

Aquilon

negligencia.

una

Constituit.

aparlenir in-

derivats

sos

cèrs

lo subretot als sè¬

que

non

con-

—
Pierre en fr. e trop sobent
lenga d'oc. De la meîeissa faiçon :
Joan, Ramon, Guilhem, Paul, son trasmudats en Jan, Remon, Guilhaumes, Pol.
Aucta. — Los punts cardinals s;n en¬
cara
désignais d'après lo vent: autan (èst),

Quatreme. — Gallicisme per quart.
Dès aquela eipoca, los nombres ordinais son
francimandejats.
Le, lo. — Le es la forma parlada de
l'article masculin d,ins los mai ancians tèxlocals, mentre

e

Formas

PEYRE.

aucla, septena.

tes

—-

en

—

cles xv0

apertenir
francés.

dreitas de
fluenciat pei

propria.

francimandejat.

sovent

Es
Lois

Gallicisme

—

Propri,

«foan

de

l'0rs?
Edition

poèmes de

Valèri

monumentala

Bernard

La respòsba

la question de nostre errrespondent se troba amb tota la precizion dezirabla diâs 1' « Atlas linguistique de la
a

En

cha des¬
Vêlai,
Vivarès., lo Delfinat al vezinatge del

France

»

de Guillieron.
a

lo
Ventor

la Savoia.

e

gros

la Dordonka, atenh lo

cend fins

L. A.

�jEstiâMs

religiojzes

que,

aquelles bones

'-«'s noces del

primogenit Joan
d'Aragó amb la duquessa de
Bar 1 el cisma d'Occident (1)

f ranchs d'or que us tramet
per la dita rahó.
Dada en Perpenyà s. n. s. s. lo daxrer dia
del Ffebr» ddl any MCCCLXXX. Lo

los dits aff rs, tengats
que semblants vos
seran i de les quais nos havem ab vos
ja
largament parlât; de manera que, ço que
vos
i nos ab justicia i ab rahó desijam, se
complexa, donant fe a tôt ço que l'amafc
tuosament,

Conseller

en

maneres

i

Camerlench

Johan Gener,

nostre,

Primcgènit. Ffuit directa Iacobo Pallaressi.
(A. C. A, R. 1656, fol. 22v i 23).
(16). Lo P. d Aragó. Sapiats que ara
novellament havem sabut que Moss. J.chan
de Ri,a i Moss. Maurici I'alitre
dia,, vinents
de Castella abdosos o la un
dells, prengueren
missatgeria del Senyor Rey per al
Rey de França, que lo dit senyor Rey
faria liga ab ell es declararia
per Papa
C lement ,si ell fahia
que lo r.ostre mabrinioni i de nostra cara
esposa la Duquessa
r.cs
complis nés f-ahes, ans lo desterbas i
que d aço sen porten 1 r.tres del
Senyor Rey.
L que ells, o la un
dells, premeteren al dit
Senyor Rey que ells ho far.ien destorbar,
be que ella fos en lo cami i
que de lut len
fa"*" tornar. E quant foren ab nos
guardarense bé
que, nons en dixessin res. Ans
nos, qui res d'aço no
sabiem, los comenam
creença per al dit rey de
França qui, nos
estarem e perseverarcm en
nostre proposit
e que matrimoni
alcu ne faricm smo aqu,elf;
axi com no ns fariem
per res e que al pus

mossen

dirà de part nostra sobre

vos

los dits affers.

Dada en Perpenyà... s. n.
dies d'octubre de l'any
MCCCLXXX. Efuit directa infanti Martino. (A. C. A. R. 1658, fol. 35 v).

s.

fier

dosep SAMHKE

s.

a

IX

(12). « Primogenitus. — Reverende Pa¬
Percepimus vos et aliquos prelatos esse
congregatos Barchinone de mandato d mini
et patris nostri
domini Régis super facto
scismatis quod est in Ecclesia Dei. Et quod
nos, de veritate plenius ir.f.rmati,
reputamus veram
papam deminum Clemei.tem; et
cupimus, quod in Regno patris nostri, circa
predictum negocium finis brevis et cbîimus,
quo ad salutem animarum et evitacionem
periculi earund.em imponatur; mandamus per
ter

(6) Vescomte. — Per relació de mossen
Perellons, oncle vostre, havem en¬
tes que vos sots v.engut aib Papa Clement
en Provença,
la quai cosa plau a nos be.
E car desijam
saber Testament del dit
Papa, qui ab sa graciosa letra nos notifficava sa venguda. Per tant vclem e us
pregam quel seu e encara del altre nos signiffiiquets largament e clara per vcstres letres. E que'ns escriscaîs de totes les novelles que sapiats axi de Ffrança, d'Anglaterra e de Roma com de qualsevols altres
partides. E fer nos nets agradable plae e
servey. Dada en Perpenyà sots nostre se¬
gell secret a dies XVII de jùny del an y
MCCcLXXVlIII. Primogenitus. Ffuit di¬
recta Vicecomiti de Rodis. (A. C. A.
Rg.
1657, fol. 59).
{7) Reverent padre e amigo muy caro.
R. de

Recebiemos

vuestra

letra.

E

entendida

aquella e lo que el fiel Consellero nuestro
en Johan Gener n.os esplico
por la crsyença
que con
la dita letra lende acomendastes,
vos respondiemos,
que nos, con sengilas nu;:stras fatras, escrivimos a los bispes de Gerona
a de
Mallorques, que en tedo caso
sean con el senyor rey en Barchna,
por el
acordiQ que 1 dito senyor entiende baver
con ellos e con los otros prelados, maestros
en
teologia, doctores, savios en dreyto e
otros
dè sus Regnos e tierras, del feyto
de les Papas, e que en aqueslo no fallescan por cosa del mundo.
E havemos enviada al dicto bispe de Gerona la suya;
e .aquella quis dieça al de Mallorcas remetemos a vos con la présent. E jassea com
nos creamos firmament que vos podias bien
dispenser en el matrimonio que nos, Dios
querienda, faremos con la meta del rey de
Ffrancia, fija del duch de Bar, adu (?)
empero sabemos por assercion del dean de
Taraçona quen havedes plen poder, porque
vos rog.amos que
lo fagades segund la enformacion que'l dito consellero nuestro vos
endio. E sabet en cierto, que nos escriviremos muy hahina a dalgunos r.uestros servidores aoui en Barchna, que por deudo
de

razon

bles

e

henra

todo lo

en

nuestra

vos

que pcr.an.

sean

favora¬

Dada en Pera Xfll de ju-

pinyan dins el siello secreto
lio, en -el anv de MCCCLXXV 1111. Pri¬
mogenitus. Finit directa cardinali Aragonie; (A. C. A. Rg. 1657, fol. 85).
(8) Lo Primogenit.
Mossen Joban.
Vostra letra havem reebuda, de la quai ha¬
vem haut gran plaher e grahim molt de les
bones maneres que tengudes havets ab lo
senyor rey en los affers per que erets anab.
Del fet del passatge del Infant en Cerde-

Sicilia, pus que al senyor rey
plau, bi el-1 ho vol, nos lin complaurem.
qui li volem complaure en aço e en tôt als
que ell vulla e Ii placia; axi meteix nos
farem que el Papa Clement li trametra la
liiurea, en e per la ferma que fa trametra
nya

a

e en

nos,

e

haura la al

pus

tost que

fer

se

partida d Avinyó,
la pendra o no. Axi
meteix havem sabut de cert, que Papa
Clement hauria gran plaer e so tindria a
honor, que nos li enviassem missatgers, e
que
li trametessem una mula blancha. E
creem, que si nos h trametiem missatgers,
que ell nos jaquiria tôt ço que es degut del
tráhut de Cerdenya, e encara nos faria
que james rey d'Aragó nô calgues anar al
Papa personalment per fer homenatge, ans
lo pogues fer per procurador.
Perque us
manam, que vos d'aço, présent la senyera
reyna, parlets ab lo senyor rey, e plaunos
que ho sapia mossen Galceran de Vilarig,
mes no altre acú. E en cas que al senyor
rey placia que nos bi enviassem nostres mis¬
satgers, escrivets nos en. E encara nos la¬
çais saber si volria que demanassem altres
coses, qui fcssen profitoses e honorables a
la Corona. Com nos som certs, quel Papa
faria tota cosa que possible li fos de fer
puxa,

com encara no es

sper.ant

ardit cert

si

aytant com per persona del mon,
del Rey de França. E si al dit senvor plau que y trametam, vos hajats nos
una bella mula blancha, la pus bella que's
trob, c sia de qui us vulla, e que cost que's
vulla, la quai vos nos amenats; que desembargats !os fets per que sots aqui, los quais
finâts al pus test que porets, venits de con¬
tinent a nos. Axi meteix, si al dit senyor

per nos,
après

plau,

en

cas,

que

missatgers h.i

trametam,

li entenem a demanar lo capell per al bisbe
de Valencia, jaquintli pero lo bisbat fins

li hagues fet compliment de renda tal
ell sen tengues per content; e axi sa¬
piats ne la voluntat del senyor rey; e si li
plau, descobrits ho al bisbe e no en altre
que

■que

manera.
Nos scrivim a la senyora reyna,
al infant e al bisbe de Valencia. De les
lelres de las quais vos trametem translat, e

axis parlats

ab cascu. Dada en Per¬
penyà sots nostre segell a XIII d'agost del
any MCCCLXXV1III. Primogeniius. Ffuit
missa
Januarii. (A. C. A. Rg. 1746,
fol. 18).
ne

(9) La Primogenit. — Mossen Johanni.
Lo jern passât vengueren a rios de part del
Papa Clement I bisbe e I canonge doctor
e capellà papal ab
una bolla d'aquell mateix papa per esguart de la quai, com los
fes en aquella comesa creença,
nos
recomptaren que'l dit Papa se ténia per fort
content de nos e de la bona afecció que
habiem a la Esglesia Santa de Deu e a ell,
aixi com a Ministre de aquella; e que ens
onferia aparellat de fer per nos de tots beneficis e encara de dignitats tôt ço que a
nos plagues, censideran que nos de aquests
fets demanariem tots temps coses rahoiiables. Sobre ço nos apart e en secret ios demanam sil dit Papa provehiria a nostre cosi
10 bisbe de Valencia del capell,
lexanli
bisbat. E ells han

sen

ncs

feta t.al

en

r:s-

quens entenun per contents. E aixi
parlats secrebament ab lo dit bisbe quaix
posta

meteix si ho prendrie,

per vos

havets respost de

nons

certlfficats

e

mantiment. E maravellam

en

nos

com

nos

deviets de¬

ço que

al senyor rey, es assaber : si li plaurie que trametessem nostre missatger al dit
manar

Papa

alcuns fets de

per

quens remort con-

ciencia. E aixi sapiats ho tantosb
11 que

al

F altre

a

dessus

nos

dit

nos
per

e digats
trametriem. E que
affers que novellament

no

volriem

occorrent

en

P. G. Catala

tôt

trametre

cas

demaal dit cosi nostre, en
cas
oue
acceptât lo vulle. Car certs som
que'l dit Pana nos en dira de no. Dada
en
Perpenyà sots nostre segell se¬
cret
a
XXIII dies de agost del any
MCCCLXXÏX. Primogenitus. Ffuit di¬
recta Johanni Januarii consiliario et camerlengo. (A. C. A. Rg. 1657, f. 104).
(10) Lo Primogenit. — Vescomte. Vos¬
tra letra havem reebuda, continent que Papa
(mossen

narli lo

capell

Clement

per

per

tenits

vostre

en

poder

mas

se¬

la quai
que lans

licencia. E

trametre sens nostra

responent vos, que a nos

al

per

nostre pare, e per a nos;

dubtats de
ver

encara

ha donada liurea

vos

nyor rey,
vos

e

plau pendre

ba¬
volone

de sa liurea a aue la portarem
E aixi irametet» lans encontinent. Pe¬
volem que us certifiquets ab lo dit Papa

ters.
ro

quina disposició de vestidures li plaura
mes que la portem, car nos ne servarem ço
que per ell ne sera ordenat. Aixi meteix
volem quens trametats la liurea del senyor
rei, car no», qui en aço guardarem la ho¬
nor del Papa aixi com la nestra,
tractarem
e farem sens dubte alcú que'l dit senyor la
pendra e la portera volenter. E baiats per
en

havem affecció gran al dit
iPiipa e a sos affers; e que som prests de
fer tota cosa que toch sa honor e son avançament e que !i havem gran grat de la diba
liurea. Dels xantres de que us havem escrit quens envierets e de que dehits que ha¬
vets ja la major partida e que los romanents
hauriets dins dos jorns après que la dita
cert

que

vostra

quels
nets

fort

nos

letra fou feta, volem e
trametats sens triga.

nos

agradable plaer
com

vesquen

dehits

e servey.

que per ço que

us

pregam

E fer nos
E plaunos

mils

nos ser-

los farets signar sengles suplica-

Dada en Perpenyà
a XXV dies d'aaost el any MCCCLXXÏX. Primogenitus.
(A. C. A. Rg. 1657, fol. 107).
(11). Molt car frare: Ja sabets com nos

cions de part
sots

nostre

nostra.

segell secret

lo fet de Papa Clement.
havem entés aqui, de manament de 1 Senyor Rey, se son ajustais al¬
cuns prélats
i altres persones per determinacìó del cisme qui vui e» en l'Esgleya de
Dëu. Perquè, car frare, vos pregam affectenim Fort

a

E se.goii» que

cor

1 itteras

nostras

lengo

dilecto Consiliario

Camar-

Johanni Januarie, militi, quod
predicta vcbiscum aliqua ex parte
loquatur. Quapropter paternitatem

nostro

circa

nostra

vestram

tosb

que pogues

sties

eidem
Johanni fidem iplenariam adhibentes velitis

no

debeamus merito contentari. Datum Pcrpiniani sub nostro sigulo secreto nona die

creença,

octobris

com

attente

precamur

anno

MCCCXX

Nativitate

a

nono.

Cesarauguste.

copo

quaber.us

e

e

Dorrini

Ffuit directa

com la Dudeu ésser en la part
deçà al segen jorn del prop vinent mes de
Ffebrer i nos de continent entenem, àb la
voluntat de Déu, celebrar nostre matrimoni.
Perquè volem e us dehim &lt;e manam, que
vos aqui del Sant Pare
obtengats dispensació que en bot temps, bé que sia de quaresma
e
no
sia temps de nupeies, puxem
solemnitzar nostre matrimoni ab la dita Duquessa, la quai ha ncm axi, com creem
que ja sabets, Yolant, fi lia del Duch de
Bar. Aiximeteix ncs haiais licencia del dit
Sant Pare que nos e ella e encara nostres

nostra esposa,

filles

dejunis

en

quaresma

e encara en

tots

menjar cam, e de
tôt aço nos aportabs vos les bulles
quan
vendrets. E en aço no haia fala per res.
Dada en Perpenyà s. n. s. s. a XI dies de
Gener del any MCCCLXXX. P. Ffuit
directa Jacobo PaJleressi, militi. (A. C. A.
R. 1658, fol. I I4v).
(14). Cedula. Moss. Jacme. Si vos sots
aqui el dia de Nostra Dora de Febrer fets
en
totes maneres que traiats per a ncs dos
brandons de cera blanca de aquella quel
Para de sa propia ma senya aquel dia e si
vos ne partlts
abans, procurais ab En Do¬
mingo Ponç, procurador, quens hen traia
dos los quais nos tramete de continent per
persona cer'ta. — Primogenit. (A. C. A.
R. 1658, fol. 124).

no

Ta

trametem

A

dins aquesta

e

conexerets

la

.en

Irobamts escrita sots la coberta
del segell, fem avtantes gracies com podem
al Sant Pare del drap historiat qu.ens ha
que

dat i Ii escrivim del fet del nostre confessor.
E ab aitra li escrivim del fet del Cabiscol

de Barcelona sots la coberta del segell de
la quai ha escrita una B, les quais lelres
vos
seran
Iitirades ensemps ab aqnesta.
Trametem vos I anell e 1 treç de la banya
d.él Unicorn, manant

vos,

que

digats al dit

Sant Pare que, pus a ell plau, haurer de
la dita Banya que nos lin trametem los

i anell, e que tota vegada que de
bagués dubte o de veri
beven
aigua en que lo dit anell o troç fes banyat,
no hauria perill de res; i ncs meravell com
l'anell es aixi tort, car aytal és la Banya.
E encara li digats que de tota cosa que
nos haiem pus e a ell ne placie, len farem
nos
volonters aytan bona part com a nos
meteixos. E plau nos que facets fer armes
del Sant Pare i nostres en lo dit drap, és
assaber; I escut o senyal seu ab tiare,
segons que es pertany i lo primer i altre
tantost en après nostre axi que ni haia aybants dels uns com dels altres i de la ma¬
nera que vos havets escrita a Moss. Johan
Gener, al quai havem ncs fets lliurar C
dits troç

metzines

naboda

lelres

mester

que

li dixessen,
r.ostrcs

que

de

espalxets

lo nom de Deu vostra
venguda
ha leaitat e fermetat e als
per
mudariem. Dada en Pcrp:nyà sots
en

nos

y

—

,17). Molt excelent princep i molt car
i senyor; Entesa la lletra escrita de
la vostra ma que havets
tramesa, senyor,
per lo bisbe d'Osca i per moss. Galceran
de Vilarig, i ço que ells man dit de
parb
pare

vostra

nyor

a

sobre lo meu
la excelencla

fet

de
bets mils de
es

(

puxam

(15). L. P. d'Aragó. — Moss. Jacme,
vostra letra feta en
Avinjyo a XIX d'aquest
mes havem rebuda.
E entesa aquella, vos
grahim molt ço que signiffioat nos havets
de nostra cara esposa la Duquessa e los al¬
tres novells en aquella
contenguts, volents
e a vos manants
que de les novss que saber
porets de la diba esposa nostra i d.e sa ven¬
guda nos certiffiquets al pus breu que po¬
rets i encara de tots los ardits que haiats
dementr.e aqui aturets. Del fet de Tarragona nos iades nons podem nens devem
curar per les rahons
que us havem ja scrites. Mas ab una letra traslat de la
quai vos
una

en

pprbaren
que

sa

que

sagell secret- a V dies d'abril del
MCCCLXXX.
Primogenitus. —
Ffuit directa ambassatoribus domini ducis
qui de ,presenti veniunt de Ffrancia
(A C
A. R. 1656, fol. 89v).

(13). Moss. Jacme: Ja sabets

et

ouytets

alguna

any

quessa,

albres

s en

envias

nos

ccsa

par

nostre

fol. 35).

fiiîls

d1 aço

res

Archiepis(A. C. A. R. 1658,

»

per

1

!

Déu,
mi,

i

matrimoni,

respon se¬

matrimoni

vostra

que,

segons

que

que

jo

son

vos

sa¬

ja ligat

en

aquel que, perlan, senyor, ab humil reverencia, de la vostra magnitud r,o rre.i puix
départir, i s in fahia cor fes contra manament del
Rey die Reys, semblem senyor
que james no posques en res fer del mon
prou. On, senyor, genolls fiscats en terra,
supplich a la vostra serenitat humilment
d aquest- fet me vullats havar
per
vostra
gracia excusât. Car jo, que he fort gran
dolcr i greuge, senyor, en mi mateix, com
no
us en puix ccmplaurela,
quai cosa faç
senyor per essuard de Déu, qui es més i
rrajor. axi com sab be la vostra altesa que
tôt lo mon sens tota
comparació faria senyor i faç la gracia divinal mitjança' t en
totes altres coses,
lots vostres manaments
axi com de molt car pare i senyor meu.
E feta de la mia ma en Perpinyà, e XVII

d'Abril. ÍA. C. A. R. 1656, fol. 103).

(18). Pare Sant. A la vestra sanctetat
que en lo nom de Nostre Senyor
Deu i de la gloriosa Verge Maria entre
nos i nestra cara
companyona Yolant foren
notificam

celebrades les noces dilluns prop passât,
la quai, segons havem de cert sabut, es
esbada per la vostra sanctetat fort graciosament

i

granda reebuda; de

que.

Pare Sant,

la dita vestra sanctetat fem singular i hu¬
mil regraciaroent. On, com nos, per esguart
de nostre molt car avoncle lo Rey de Fran¬
a

siam tenguts a Mestre Guido de Campdurers, qui en lo benaventurat matr moni
nostre i de la dicta nosbra ccmpanyona Yo¬
lant ha molt brebnllat, per ço a la vostra
cfemencia humilment supplicam que axi,
per contemplació del dit Rey de Ffrança.
nestre avoncle i nostre, per los merits i
dons de virtut dels quais lo dit Mestre
ça,

Guido es munyt, haveu per recomanab lo
dit Mestre Guido abans que de la vostra
nartesca e vullats ell provehir de
ccndescent, segons sa condicio i
probitat. E tenir vos ho hem a spécial gra¬
cia. Nostre Senyor Dcus la vostra persona
sanctetat

benefici

conserve

al

seu

sant servey per temps

bena-

veńturadament perlongats. Dada en Perpi¬
nyà sots nostre segell secret a IIII de Maig
del

any

d.e la Nativitat de Nostre Senyor

MCCCLXXX. P.

,

Pare Sant.

per

tal

que

la vostra sanctetat

a cor escnc aço de ma
propia ma i enten affer mon poder que lo
Senyor Rey mon pare declar sa intencio
per vos i haver per recoman-at lo fet del
Bisbe de Tort-osa segons que la dita Du¬
conega que

hu he

de part vostra, ma pregat.
r.igltur domino Pape Clementi. (A.
R. 1656, Fol. 120).
quessa,

(1) Vegeu els nûms.
(15 d'octubre) i 121 (1er

DiC. A.

—

118 (15 setembre). 120
novembre) d'OC.

�0€

1 2

Arts

A

cronica

Oardé

de

perpaus

9*

" salon

d'un
per

dels BRANDONS

«foaas

MaCBETH vielh

Macbeth joven

ÀI entre las r .ans tôt un flòc de
de

jornals. Acò 's los
pruniers racontes de la prensa pariziana, provensiala, e quitament
mondiala, pertocant l'espauzicion dels
retraches shakespearians de Dardé al
« Salon des Artistes Français ». Coma
òc m'escriu Dardé el-meteu, que de
Paris, al mèch de la batèsta qu'i me¬
na, me manda aquel flôc de papierons,
acô es a vos sangvirar.
Un critic, sabi plus quai, asegura
que sò qu'auzis lo mai de neciezas,
trasets

acò 's

tablèu al

un

«

Musée du Lou¬

Vos figurariatz
pas a quai enramolhadis d'impresions
pòd arribar una madaisa de jujaments
vre

»,

umans

bans

dimenche.

un

portats sus una

òbra d'art. Da-

qu'un obraire 1 prezenta pertal d'avidar sos raibes e sas
jòias de còr, sembla que lo Fransés
fa pèd en rèire, de pòu de pasar per
un falord. Tant-ben, se pren per un
finàs, mai que mai, quand se n' tira
amb una colhonoda, — sò qu'es belèu solament la pròba d'une gelozia;
mas sò qu'es, lo mai sobent, la
pròba
d'una encomprenensa que se vòl pas
tota

Abèm pòu de la critica e de la trufandiza del vezin. Auzam pas bolegar
lo det menèl, de pòu que, per tota ia

carrièra, se sabès qu'abèm bolegat, justament, aquel det menèl.
nòstra

Batalhadas de porta a porta, novèlas
de cloquier a cloquier, nos capviran
las vertats que diuriam totes saber.
E per far son drech a tal o tal de
nòstres conciutadans, per que volguem
veire dins l'òme que crocada jorn per la carrièra quicòm

consentir a
zam

de

l'òme dont coneisèm e
mezuram, a la volada, lo biais de vida
quotidiana, cal que la paraula de la
mai

que

Fransa vole la cleda de nòstres barris,
alont tenè.r. reclauzes nòstres juja¬
ments totes faciles.

cauza

far devinar.

Art, politica, vida sociala, serià
aizit, saquelai, de parlar drech sus
acò. Drecb

ambe si-mème,

primier.
E justament, aqui so qu'es malaizit,
amai, tôt còp, bravament acaisant.
Mas quand i sèm arribats, es aizit,
alavets, de parlar drech suis autres —
en

Aital ne siaguèt per Max Théron.
Sans brica se trachar d'arrivisme,
d'annada en annada, Théron arremozèt

pacientozàir.ent une
mèstre-escrincelaire : dabans

òbra,
sos

a

Paris

e

en

Fransa,

parius; aquela òbra

miracion

d'un

e

i

òbra de
aquela

se

dirai

valguèt l'ad-

l'amistat d'un Mauclair,

Dayot,

d'un Géniam. Quai i
fasquèt moment, a Lodèva ? Uèi,
qualqu'unes sentison, mai o mens neblozament, que l'òbra a mai d'ausada
que l'òme que coneison o crezon co-

en
e

el que l'òme, lo mascle vertudos
sapat que viu am nos-aus, pel mèch

de nos-aus, sans fals-còl.
la barba
acatada de la posca de las pèiras que
cizèla. E l'òme es graciu, simple,
coma-car,

tôt,

el

Mai

que

nòstras

mon-

gareladas.

sans

aima

Lodèva

e

tanhas.

De

dants.

mai, un pilòt
qu'es el tant-ben

cap-là,

mèstra dins

tôt

cap-si

una

ôbra-

biais.

son

Lus

primiers los apèli neutres, per
fan de gaire que reproduzir sa
fotografia. E quala fotò ! Un Dardé
sò que

bretèlas,

en

pielada,

a

la clòsca razada, liza

s'endeven ambe

Aprèp la reùsida del Faune,
un autre qu el aurià fòranizat a Pans,
aurià ensacat las fortunas qu'i paraban
los snòbs e los metèques. Non. Dardé
es tornal a Lodèva. E a Lodèva, l'o-

e

brador de Dardé s'es vendut al
cant. E pauc pregats, i voldriam
de n'aber pas sachut aculir una

dins tota la Fransa lo retrach d'un
Dardé a la suça fretada am lo papier
de veire, coma l'an qualques « mo-

en-

mal
ri-

quand l'abià a biais de man.
vist
escampilhar sos mòbles
coma los d'un mangonier en despropiacion. Acò nos a parescut tôt natural. E desmpèis aquel jorn, quantes
queza

Abèm.

de nos-aus an pensât a s'estaziar e
sofrir de veire (sans ne captene mai

a

un

l'autre),

que

escalpraire de la

un

valor de Dardé forsat de trabalhar

obrador,
riales

las condicions

dins

sans

mate-

qu'a trabalhat.

Oc-ben. Sèm

pòple coma n'i a
aber l'orgol de nostra fòrsa.
Nos tracham pas que caldrià, tôt còp, aber un bosin de grat
per aqueles dent lo talent,
fòra de
gaires. Sabèm

nòstra

ciutat,

un

pas

bòta

valor lo

en

nom

que pauc

la

barba, qu'es demorada pron galharda, ela. Aquela fotò, respondi pas
de sa frescor documentaria. 1 n'a ben
aital una quinzena que van semenar

jicks » de Rusia. Acô fa pas mal a
degun. E en botant drech-e-drech sa
vertadièra folò actuala, Dardé poirà
servir un jorn a la reùsida d'una potinga novèla per far repielar lo monde.
1 a, pèis, rotes los jujaments qu'an
pou d'èstre de jujaments; que marcan
solament que totes los agachaires s'arrèstan dabans los « masques » escalprats per Dardé, mas que vòlon pas
dire per quala razon totes s'arrèsîan.
I a ajut un nomat Ponci-Pilate dins
l'istôria

que

nos

acostumats a-n

a

aquela sabia prudensa dabans l'opi¬
nion publica.
Pasem a las ciiticas reganhozas.
Aqui s'i vei clar. Acô 's net e plan
tirât. Lo laurier reven al semanari
« Candide ». Una derentada
que tôt
ne fuma : se
pèd pas far melhor. Los
autres
critics an p&amp;,s autant de fran-

d'aquel biais, aizit de los comquand sèm arribats a nos
comprene, sèm pas lènc de nos aimar
o, pel mens, de nos endurar.
Allas ! Que vire d'art pur, o de politica, de vida interiora o de vida so¬
ciala, diriatz que los òmes s'atestu-

e,

quezia; fan

graupinhar. Bola rengueta : Excelsior,
Comœdia, Figaro.
Las lauzensas, ara: Le Quotidien,,
Le Journal, L'Œuvre,, d'Artagnan,

prene : e

tem-los

a

pas que

qui a

L'Homme Libre.

.

dison

per

dezagafar

se

pas

Ai

pas volgut nomar aisi
jornals mai caracteristics, los

de lor

de lors malvolensas. Un
que
parla drech trebòla 1'òrdre convengut, coma una pèira dins un barlac, bolèga la lòza, aval dejos. De
so
que dizi lo còp de Dardé a Paris,
al mes de mai 1929, porta una pròba
espectacloza. Mas ai pas l'idèia de

egoïsme

e

lo contar
vòli pas

Dardé

aisi.

m'es

es

mon

enrengar totas

non

aqueles qu'agachan Dardé
aqueles que l'agachan coira un engèni. Mas quand

per

las redichas

estât

sò

que

sèm occitans

e

lodè-

pèis, per sò que cal pas totjorn
esperar la consecracion de Paris, de la
Fransa o del Monde per far lor drech
a-n aqueles de nòstres «
païzes » que
per eles lo nom de nòstra vila es conegut entre totas las comunas de Fransa.
Car

deva,

sem

un

nos

pople

aus,

ment

n'i

a

gaire.

una

istùria de

monu¬

son perpaus,

cosin

Figaro

las derentadas vènon del

de Candide.

e

Pasem

a un
jujament plus agradiu
plus sanjtos. Es un bosin d'obretamèstra parescut dins lo Petit Niçois del
12 de mai 1929. Aisi-ne la copia, îi-

e

delament : « Dardé, un des maîtres de
la sculpture présente, commença par

Bosc d'Enric martin

Paul

Devinan qu'aquel nom farà
qu'un ambe lo de Lodèva, mai tard,
plan mai tard, quand, despolhats de
tota
azima
politica o literaria, nos
pauzarem dins una de las « cambras
neise.

blancas

»

del Camin vièl de Clar-

mont.

occitans de Lo-

coma

qu'a

qualques jorns
dabans lo Salon, Dardé contradiguèt
d'eminentas Personalitats parizianas,
abètz pèu de comprene trop aizidament

sortis, amb une mai pura glòria. Es
acò que
tèni a marcar aisi, aduèi.
Per sò que Dardé es occitan de Lo¬
;

priman, o

sètz al corent d

amie. E

vians e

prè-

francament pozicion per un o per

coma un

-dins de condicions qu'aurian « negat
&lt;lèch còps » tôt autre qu'el. E el, ne

dèva

los

que

l'autre,

donat de coneise melbor que degun, de merces aquela nôstra anustat.
Sò que tèui a far saber,
es
que,
en razon de son biais trop
franc (sò qu'es pecat, per un arri¬
viste), Dardé s'es prezentat al Salon
que

que

Aital n'es

per

Dardé. Vezèm

pas

DARDÉ

d'aquela nòstra

ciutat.
★
★

Tornem

a

*

Dardé

e

als retals de la

ajut a mensonar son Macbèth. Vèni de los destriar. N'ai très
prensa

pilòts

qu'a

sentison
ni l'òli, ni la sal. Los que son vinagrats e pebrats, los que son estramborsus ma

taula. Los

que

être berger dans ses montagnes de la
Lozère ». S'amb acô los Nisards sabon pas io fin mot, que lor cal donc ?
Ai pas d'autra pensada en parlant
de Dardé, que de portar l'atencion sus
un

qu'onora bèlarnent nôstra vila, qualas opinions dels lo-

las que siaguen

devians
valor
ment

guen

d'ôme, o sa
qu'onora belanostra Occitania, qualas que sia¬
las opinions dels occitans.
sus

son

d'artiste,

caractari

sus un

�V V&lt;

*15

IL est difficile de préciser en quel¬

Paul

lignes l'étrange physionomie
de Paul Dardé. Pour qui le con¬
intimement, l'homme est insépara¬
ques

naît

ble de l'oeuvre. Ce franc

et

de

pierre

Albert

d assister à la naissance même du
chef-d œuvre, ceux-là savent ce
que

représente

va à la ba¬
d'autres armes que la puis¬
fruste de son génie, solidement

d

et

Ses luttes ? L'heure n'est pas ve¬
de les dire encore. On n'y ver¬
rait qu'anecdotes.
Et les anecdotes
ne sont la
plupart du temps que la
pâture des sots. Mais plus tard, quand
Dardé aura forcé la victoire, en aura
modelé le pur visage comme il a mo¬
delé ces profils de Princesses légen¬
daires qui hantent l'âtre de la Che¬
minée des Contes, il faudra bien les
nue

anecdotes,

Dardé.

:

énorme bloc de chêne. C'est

Dardé, hanté par les images de
Macbeth, s en délivre en taillant dans
le bois le masque du Roi criminel.
Car Dardé n'a
pas d'atelier.
Et chaque jour l'œuvre s'affirme.
Le visage s offre,
dissymétrique, avec

***

ces

eux un

là

toujours ce rire dru qui plisse sa figure,
amenuise ses yeux, creuse de frissons
la broussaille de sa barbe.

reprendre,

ce nom

Un étroit atelier d'artisan lodévois.
Deux bancs de menuisier, et sur l'un

sans

natale,

balbutiements,

mais
saisir,
dans son

cie

tion

POUJOL

Dardé, tailleur de pierres,

sa terre

tâches;

sans

élé donné

a

primitif, cette fougue, cette ver¬
deur, cette puissance formidable de
création, ceux qui ont eu cette sensa¬

par

lutteur qui se bat contre les
hommes, contre les choses, contre la
vie, pour le seul souci d'un Art, pur
de toutes compromissions. Et Paul

épaulé à l'amour de

il

jet

robuste

surtout un

sance

oeuvre

à qui

ceux

avec tous ses

tailleur

gaillard dont les badauds parisiens
tiennent à faire un berger cévenol, est

taille

chef-d

un

Dardé

que

la

sournoise

cruauté du menton,

le

profond des orbites. La lourde
chevelure s'étage autour du chaperon
bas, aux pointes de diamant. Et voici
que se précise la chape rigide du man¬
teau
sous
lequel Macbeth cache le
tragique « rassasiement de l'horreur ».

creux

Comme

l'œuvre

allait

être

ter¬

minée le bois s'est

fendu, dilacérant
le visage, imprimant à ce bloc des ric¬
tus singuliers, toute l'ironie meurtrière

les situer

dans le recul du temps et

des choses
pour en dégager la valeur.
Elles di¬
ront les luttes que Dardé eut à r
tenir contre
les hommes, depuis sa
Jeanne d'Arc à Montpellier jusqu'à

de la défaite de l'œuvre par
insensibilité de la matière.

sinistre vente aux enchères du
23 août 1926. Elles apprendront peutêtre à certaines âmes lasses ce que
c'est qu'une volonté.

la brute

cette

Un

Bosc d'Enric

Aujourd'hui, parler de Dardé, c'est
relire Shakespeare.

froid; j'écoute à
ment

sûr de gros

ses

pieds le claque¬

souliers de travail-

leu:. Ceux de Dardé. Et voici sa
haute et puissante stature, sa barbe,
son béret. Il rit, il rit
toujours. Avec
ses amis, du moins.
Peut-être même
avec

ses

adversaires,

mais

comme

il

doit être méprisant, alors, son rire !
Il serre sous le bras un volumineux

Ses dessins. Toute cette pro¬
digieuse illustration du Roi Lear et

paquet.

Nous sommes quatre
maintenant, autour de ma table, deux
hommes, deux femmes. Et entre nous,

de Macbeth.

il

n'y

a

centaines

du silence. Et des
de dessins. A la plume, au

plus

que

Lo

MARTIN

découragé. Il ne
trois semaines

que

de, volonté a d'autres sonorités
chez bien d'autres.
Alors, le bois ayant cédé, Dardi

mot

que

lignes essentielles,
dynamiques; ailleurs une ornementa¬

tant

tion lourde

n'aime pas regarder en arrière,
surer l'œuvre
déjà faite. Pour

ramenée à

mes

de

e*

fresques,

ses

barbare,
un

un entassement

décor

aux

somptuo¬

sités écrasantes où, dans un jeu
mière sourde,
lady Macbeth,

à

n'est

de lu¬

faire, dit-il. Car la vie pour lui
qu'une perpétuelle création. Il

compte
nir.

som¬

seul le travail

crispe une main
souille la tâche de sang que rien

Cette admirable suite de dessins,
**k

qui

coupe

le silence.

le rire de Dardé qui
Il lui reste encore

l'éditer ?

des figures, que Dardé a re¬
prises plusieurs fois, patiemment, jus¬
qu'à ce qu'il soit sûr et content de
nes,

compris.
nouveau

osera

Hélas ! elle ne pourra paraître en¬
tière. Il y a des esquisses, des scè¬

Pendant des mois et des mois,
Dardé n'a vécu qu'avec Shakespeare.
Deux géants qui s'affrontent. Qui se

Et de

lui,
four¬

* *

n'effacera.

sont

reste à

me¬

★

nambule, hagarde,
que

qui

son

1

ouvrage.

boter

cette

Quand il aura fini de rail nous donnera

gangue,

Une prestigieuse évocation.
Macbeth recréé, repensé par Dardé,

tailler son Macbeth dans le mar¬
bre. On lui prête, au bord d'une ri¬
vière, une soupente basse, mal éclai¬
rée, au sol de terre battue, encom¬
brée de planches, de gravats, de dé¬
va

j

tritus de toutes sortes. Les portes ne
ferment pas
Le toit n'existe plus

guère.
C'est là que,
de l'aube au
une minute de repos,
en

soir,
vingt
jours de passion, Dardé inscrivit dans
le marbre l'effarante figure de Mac¬
sans

beth-Roi.

Dardé crée dans la

joie. Il crée
lui-même d'abord. C'est cela
que
n'ont pas compris ceux qui ont
voulu rapetisser son génie créateur à
la mesure d'un talent aux épithètes

pour

chaque rr.ot devenu le support d'une
image, chaque phrase de Shakespeare
rendue vivante par le trait. La Lande,
les Sorcières, le Sabbat, le Château,
les départs pour les combats, le meur¬
tre, et ces scènes entre le médecin et

purs,

fût

l'ouverture du Salon, où Dardé
voulait exposer. Mais chez Dardé le

Faune

lavis.

la servante et cette chambre où ago¬
nise lady Macbeth, cette chambre qui
sue le meurtre, le poison et la luxure.
Parfois quelques simples traits, très

se

plus guère

avant

★

* *

Un soir d'hiver. La vieille cathé¬
drale de Lodève se hausse dans le

autre

restait

courant

la

les

rues.

Le Faune, la Femme aux serpents,
Cheminée des Contes de Fées,

Macbeth-Roi, bornes qui jalonnent la
assurée de Dardé vers une vic¬
toire, contre laquelle ne prévaudront
pas les cabales suscitées par sa trop
route

HI.

Henri

MARTIN

grande franchise.

Xyloffraphe

précis, la délimitation des for-

directeur de la Librairie d'O.C

15, Place Wilsan, 15
TOULOUSE

vous

aux

procurera

meilleurs

prix

bois et fournitures pour la pravure

L9efei»nala

dolop

ILo Comte flCesat

�cieiicias
ENS plauria molt d'assenyalar en

aquest article una, només, de
les diverses possibilitats que
els Pireneus ofereixen als meridionals

d'una i altra de les seves vessants.
Possibilitat mèdica i social de transcendència enorme, perquè mentre
d'una banda equivaldria a la solució
d'un problema de massa temps ha ne-

gligit, de l'altra representaria

un

incré¬

turistic

ment

amb

tots

i
climàtic remarcables,
els benefets que un tal esde-

veniment

suposa.

No és

aquesta la primera veinsistim sobre una questió
d'interès pràctic tan remarcable. Fa
dos anys, una visita al' « Estabhment
Helioteràpic de Pupilles »,
d'Odeilló, (Font-Romeu) dirigit pel
company Dr. Capelle, i al Sanatori
particular, tôt just obert, d'aquest ma-

gada

quietuds

teix amie,

ens

Catalunya

pel

innegable de Font-Romeu, ultra d'alavantages d'ambient i de distracció. sobre les estacions climàtiques de
S'uïssa, sobretot des del punt de mira
helioteràpic, o sigui, de la cura de
sol, perquè també és un fet innegable
la major insolació d'aquest indret de
la Cerdanya.
Cal que el public mèdic i el profà
remarquin Labsurd que représenta
tres

nie-

tota mena, pe~

nodicas

La Veu de

o non

».

Remarcàrem llavors, l'avantatjosa
climàtica de Font-Romeu,
d'on la distància a la nostra ciutat ha

adressatz

esdevingut

dictons

situació

insignificant

al

aquests

en

darrers anys gracies a les facilitais gé¬
nérais de comunicació i, actualment,
a
l'electrif icació de la linia del

Nord, dos esdeveniments d'altissim
transcendència, dels quais caldria que
sabessim aprofitar-nos. Afers professionals ens rr.enaren novament, el gener

passât, a

Font-Romeu

d'ells

i

!!

adient

mes

ce

altre vegada una tal questió des de
les pagines acollidores d'OC,
litat del quai no es altra que

la finaestablir

i consolldar

enllaços meridionals

vés

les

totes

a trarranifestacions vitals.

Serà aquesta, la nostra, una rr.anera
més de servir les humanitats occitanes
de ouè ens oarlava pocs dies ha l'amie
Dr. Girard. A ell i a Josep Carbonell

m'adreço, perquè els sé plens d

CNVOm

«M

MAROC,

m

u

LETTRES

-rt

ALGÉRIE,

.

în-

SOUft

ISSKA8

H AMÉRIQUE DU SUD pu AVION
&lt;?0fBPA6N|E

AÉR«*OST*Lf

GENERALE

H, Anmat de» CfcaaMfc-Kl.i
lu il ■ wii iiwTt émvf .vLs ta»-

—

«■■I

VAAÎ9

"-&lt;#»

l'altra

dels Pireneus. És als

vessant

Pireneus, i en aquest cas concret a FontRomeu, on havem de cercar la manera d'aprofitar directament els avantatges immillorables que se'ns ofe¬
reixen. Cal, però, que en decidir-nos,
hi pos'em tots els mitjans; cal, sobre¬
tot, vetllar, perquè la nostra gent s'hi
trobi com a casa, ço és, voltada del
mateix esperit que aci li fa l'ambient
amable, aquest esperit que ara per
extensió en diem l'esperit
d'Oc. Sj de moment cal, anant a pactar amb sanatoris en marxa i organitventurosa

la

paraula.

e~

la

Proximament

A la seccio
—

dirigé

par

reneus

Ciencias

«

vous

assurera

au

meilleur

prix

de temps,

des publications de bon goût.

et

Seguida a « les possibilitats dels Pi¬
», pel Doctor Ismaël Girard, metge

—

presentà, en 1921, una diferència mitjana diàra de 9'3 i de 9'6 en
1922; és a dir, que résulta una mica
més elevada a l'estiu que a l'hivern.
Entre el primer de maig i el primer
de novembre de 1922, la minima fou
+ 10,
la màxima +22 i aquesta

ratura

darrera arribà a +29 durant el dia
més calorós de l'estiu.

L'higròmetre oscilla entre les mitjanes de 20 % a la nit i 40 % ai
migdia; la mitjana diiirna anyal d'humitat és de 63 a Font-Romeu contra
68 a Perpinyà. El vent entre l'O. i
l'E. pel Nojd, amb predomini de
N.-O. vers la meitat del dia i de

l'escassa humitat de

per

Gerçures

Si

mirem

la insolació,

Crevasses

el

Engelures

21 dies cada
un

bany de sol
mateix

es

mes;

malalt,

l'any 1924,

pogué aplicar uns
prenent per patró

aquest,

doncs, esti-

anar

a

Suïssa

ment, quan no

a

la

i
de

guarimolt lluny de Barce¬
recerca

Paysages de Catalogne

A la seccio

lona, dins de les mateixes terres
d Oc, hi ha els médis i les condicions
més garantitzables potser que
els
d'Helvècia, que precisen per a assolir un objectiu îdèntic. 1, ultra això,
que no tothom posseeix els mitjans
économies que calen per a translladarse a Davos o
Leysin, però si, en canvi, amb un petit esforç, més enllà de
Puigcerdà : a Font-Romeu, a Ax-lesTermes o, on estudis prévis hagin
assenyalat. Pensem bé el que això
représenta per a nombroses families
de classe mitja que avui dia, malgrat
el conseil mèdic, es veuen obligades
a restar a la ciutat i
aconhortar-se, si
més no, passant una

temporada en un
poblet o vila dins les condicions pitjors d'higiene per a malalts. Pensemho bé, perquè aquesta fóra, en principi, lo solució gairebé defmitiva d'un
problema moites de vegades tràgic.
A Catalunya cal que ens desenganyem; tardarem molt de temps a posun indret semblant en clima i ambient turistic, i aquesta condició té la
seir

l'emploi quotidien
de la

Tranxit

International

EERRxIJV

Excursionisme

«

pers. 2

Timb.
Paris.

sexes,
p.

sem.

sans

quitt.

» :

—

Les

nées par

A lia seccio
—

La

per

F.

Sports d'Hiver dans les Pyré¬
XXX.
Ensenhament

«

Langue d'Oc

» :

à l'Ecole

par

Mar¬

cel Grouzet.

Textes modernes
—

Au

cantar

di

;

dogas, novella de Paul

Eyssavel.
Textes classics
—

:

Trad'Uccions

classicas

per

J.

Cu-

bainas.

Déclarations de Décès
Convois funèbres
Le Maire de la Ville de Toulouse
l'honneur de rappeler à ses admi¬
nistrés que les déclarations de décès
ne peuvent être
reçues que dans les
bureaux de l'état civil, à la Mairie,
conformément aux articles 77 et 78
du Code civil et du décret du 15
avril 1919.
Il rappelle, en outre, qu'aux termes
de l'article 97, chapitre IV, de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité municipale
a

règle

le mode de transport des per¬
décédées, les inhumations et
les exhumations » et qu'en consé¬
quence elle a seule le droit de fixer
«

les heures des convois funèbres.

Sl/JVYER

S'adresser,

pour

ments concernant
p.

Mar¬

sonnes

CREME SÏMON

frs

par

La força de l'excursionisme
Pujol i Alguero.
—

M. O. Mengel, director de l'Observatori de Perpinyà.
La pressió baromètrica oscilla entre
600 i 620 mm. de mercuri ; la tempe-

Les

cel Chevalier.

dans le minimum

l'encontrada.

200

» :

consultant à Ax-Ies-Thermes.

M. Henri Martin,

s'explica

par

com

service

N.-E. a la tarda; els vents de S.-E.
i del S. son poc fréquents, i aixó

disparaissent

Barcelona

importància perquè alleugereix
és possible l'isolarr.ent del
malalt, als indrets que ens pot oferir ja
tant

d éditions,

ens

que remoure

ara,

de

de

seva

«V

vingué l'avinentesa d'insistir altre
cop sobre el mateix tema; aquesta
vegada, però, explaràrem els rostres
punts de vista en una sessió mèdicoacadèmica, en la quai férem veure aïs
collègues la r.ecessitat d'iniciar una
relació d'intercanvi amb aquella im¬

Res

vos

d

servici

RIUS,

Libraria d'OC

en

portant estació climàtica, el prestigi
cientific de la quai es consolida ràpidament.

periodicas
-

pireneus

zant-hi, potser, seccions estrictament
meridionals. hóra un bon començament. Més endavant hom parlaria dels
sanatoris dels Països d'Oc, tal com
ara es
parla dels dels diversos can¬
tons helvètics... Els benvolguts amies
Girard, Capelle i Carbonell, iels meus
collègues metges de Catalunya, tenen

publica-

vostras

de

cions

entre

A la vista d'aquestes dades hom
s'adona de seguida de la superioritat

segons

las

per

i

o

hores

tives.

tereològiques de Font-Romeu,

dels

pogué estar exposât al sol 320
el primer de desembre de
1924 i el 10 d'abril de 1925.

gué

per

Heu-vos aci, doncs, les dades

RIBÓ

L.

Doctor

segur que

comenta-

suggeriren uns

ris que aparegueren a «

:

possibitats

I'esdevenidor méridio¬
els plaurà acompanyar-me en la tasca de fer conèixer el
que Font-Romeu (i qui diu Font-Ro¬
meu podxia dir,
després d'estudiar-lo,
qualsevol altre indret pirenenc) significa en l'aspecte climàtic, per nosaltres gent del Migdia. Si creiem que
val la pena, caldrà que en parlem sovint i amb convenciment pie, segurs
que, actuant, podrem arribar a un
terme fehç per a les nostres inicianal, i

pas

que

les

emp.,

trav. fac. toute l'année.

rép .CAVOR, 45, rue Lepic,

Agent

de

doanas

Prêts-facfrs

per

—

POKT-BOU-CEKBERA

tôt as las procedencias.

Especialitat per lo desdoanament rapit
de

substancias

aliment arias

Service

tous

renseigne¬

les convois funèbres,

municipal des Pompes Fu¬
rue Pargaminières (Télé¬
phone 1 1-40), qui se charge de toutes
les démarches auprès des ministres
au

nèbre, 34,

des divers cultes.

�oc

Librairie
Editions d'Art

Librairie occitane

-

Henri

t9

Rue

Victor-Hugo

La librairie

d

Oc, dirigée

et

15,

Place

Pour

assurer

cette

Office de

un

Wilson

l'acheteur

tâche, la librairie d'Oc

vente

DIRECTE, dans

en

condi¬

aux

CORRESPONDANCE,

France, dans les Colonies
Illllllllllll

III

Bulletin

et

facture,
Pays de Pro¬
sur

*
*
*

*
*

*
*
*

RAFOLS (J. F.). Gaudi. T. F
ROCHER EDMOND. Les Beaux métiers du

20 fr.

»

20 fr.

»

10 fr.

»

10 fr.

*

*
*
*

10

*

fr.

»

MASSARYK.

Estudis socials

i

*

*

30 fr.

*
*

T. F

30

1

on

*

*

OLLER (N.). De tots colors. Obres complétés.
OLLER (N.). Croquis del natural. T. C
PLA (G.). Cartes meridionals. T. C

20 fr.

»

*

VINYES (R.).

5 ptes

,,

4 ptes
2 ptes

»
»
»

*
*

»

»

*

*

»

»
»

7 fr.

»

7 fr. 50

T. F

5 fr.

»

10 fr.

»

10 fr.

»

20 fr.

20 fr.

»

»

100 fr

12 fr.

Viatge. T. C

*

15 fr.
.

»

*

de

LISLE.

Tartarin de

Poèmes

Les

12 fr.
12 fr.

»
»

—

»
»

20 fr.

»

i1'0 partie

20 fr.

»

2° partie
3e partie

15 fr.

»

20

fr.

»

10 fr.
40 fr.

»

2 ptes
6 fr.
.

RIBER
»

»

3 fr.

»

3

»

fr.

.

4 ptes

»

NOUVELLES

ill. bois. T. F.

■

et

T.

F

F

Jeanne

de

(L.). Any Crîstia. vol.

»

10 fr.

»

12 fr.

»

»

15 fr.

»

20 fr.

»

».

»

25 fr.

»

25

»

fr.

5 fr.

»

12 fr.

.»

12 fr.

»

5 fr.

»

12 fr.

»

12 fr

..

6 ptes 50
3 ptes
10 fr.

»

10

»

fr.

25 fr.

25 fr.
25 fr.
25 fr.
25 fr.

Provence

»

30 fr.

25 fr.
10 fr.
10 fr.

20 fr.

»

»
s
»
»

»

»
».
»»

»

5 ptes

»

10 fr.

»

6 fr.

»

6 ptes

»

3 ptes

»

6

»

ETUDES RELIGIEUX

Ir. T. C.

LA SACRADA BIBLIA. Fomcnt de Pietat Catalana. T. C
NOU TESTAMENT. T. C

ptes

8 ptes 50
5 ptes

»

TEXTES
CUBAYNES (AbbÊ
et
T. F

Jules).

CLASSIQUES
Vergeli. Las Georgicas. Cant IV. T. O.
6 fr.

»»

THEA TRE

CANTABRE (Robert). Bos de Benac. Légende Pyrénéenne. T. F
GASSOL (V.). La Dolorosa. T. C

12 fr.

»

MUSSET (A. de). Dues Comcdies. T. C

2
1

3 ptes

»

ROURE (A.). La Florista de la Rambla. T. C.

4 ptes
12 fr.

2 ptes

»

RUSINOL (S.).

&gt; P'e 50

»

12 fr.

»

9 fr.

»

12 fr.

»

12 fr.

..

»

..

antiques

TEXTES ET

»

»

15 fr.

NAVARROT (Xavier). Œuvres. T. O. et T. F
*
PESTOUR (Albert). Lous rebats sus l'autura. T. O. et T. F
*
PESTOUR (Albert). La Présence Dorée. T. O. et T. F
*
LOPEZ PICO (J.-M.). Carnet de Ruta. T. C
*
PIZE (LOUIS). Chansons du Pigeonnier, ill. T. F
RICARD (Lydie de). Aux bords du Lez. T. O. et T. F
SAGARRA (J.-M. de) El comte Arnau, poèma. T. C
SALVADOR (C.). Vermeil en lo. T. C

8 ptes 50

Catalana. T. C.

Chants

—

»

18 fr.
25 fr.

10 fr.

Olivades

Calendal
La Reine
Mireille
Nette

—

—

»

....

T. F

de

»

»

T. O. et T. F
T. C
Nord. T. C

Tarascon

»
»

10 fr.

LISLE. Poèmes Barbares
MARAGALL (J.). Poésies (obres complétés). T. C.
MATH£U (F.). Verros de Vell. T. C.
*
MERCIER (Louis). Les cinq Mystères Joyeux, ill. T. C
LECONTE

»

15 fr.

(Jean). Vin nouveau. T. F
CHATEAUBRIAND. Atala. T. F

(Alphonse).

1 pte

12 fr.

10 fr.

EYSSAVEL (Paul). A l'ajlat dou gregau. T. O. et T. F
*
FOROT (Charles). Hyménée, ill. T. F
FRANCE (Anatole). Poésies. T. F.
GAUTHIER (Théophile). Poésies. T. F
*
GIRARD (Marie-Charlotte). Seguida Bearńeza. T. O. et T. F.
*
HEREDIA (José Maria de). Les Trophées. T. F

»

15 fr.

2

CAMP

DAUDET

■

50

0 ptes 50

DEREME (Tristan). Sous les Troènes du Béarn, ill

—

T escou

*

,&gt;

2 p.es

DEREME (Tristan). Guirlande, ill. bois. T. F. ...'.
DERENNES (Charles). Romivatge. T. O. et T. F

5 fr. 50

MUNTANER (R.). La Barcclona Vuitcentisla. T. C
PERBOSC (Antonin). Les langues de France à l'Ecole
*
PERBOSC (Antonin) et CANAL (Séverin), Coutumes de Gourdon
*
PERBOSC (Antonin) et CANAL (Séverin). Coutumes de Verlhac

BARBEY D'AUREVILLY. Les Diaboliques
BERNARD (Jean-Marc). Haut-Vivarais d'hiver,
BERTY (Jean). Quand le vautour recoule. T. F

»

,r.

I pte

C. ill

MISTRAL (Frédéric). Choix de Poésies. T. O.

*

*

T.

»&gt;

3 ptes 50

BESSIERES (Gustave). Causons del Rouergue. T. O. et T. F
COSTA (N.). Brassabosc. Poèmes Piémontais. T. O. et T. F
DELBOUSQUET (Emmanuel). Capbat la Lana. T. O. et T. F

LECONTE

PHILOLOGIE

GOURGAIN (J. DE). Journal de Pierris de Casalivetery
MALVEZIN (Pierre). Glossaire de la langue d'Oc

*

Ì2

*

,

BARBEY D'AUREVILLY. Le Chevalier des touches. T. F.
BARBEY D'AUREVILLY. L'Ensorcelée. T. F
BARBEY D'AUREVILLY. Une vieille maîtresse. T. F

»

6 ,'r.

INDY (VINCENT d'). Chansons anciennes du Vivarais. ill. T.
JANICOT (A). Anthologie des Poètes Catalans du Roussillon

»

10 fr.

.

F

COMMUNAY (A.). Audijos. La Gabelle en Gascogne tome Ier
COURTEAULT (H.), Le Livre des Syndics des Etats de Béarr

*

»
»

6 fr.

*

.

*

6 pies

ANGLADE (Joseph). Anthologie des Troubadours
BAUDELAIRE (Charles). Les Fleurs du Mal. T. F
BAUS1L (A.). Poèmes. T. F

*

s

VALERY (Paul). Trois lettres, tirage japon, ill. bois. T. F

ARBAUD (Joseph d'). La Sauvagine.
BALZAC (H. de). El Lliri de la Vail.
BEDEL (Maurice). Jerome 60° latitude

»

6 ptes
4 pies

..

»

CABIE (Ed.). Charte et Coutumes de la Gascogne
15 fr.
CADIER (L.). Le Livre des Syndicts des Etats de Béarn
20 fr.
CARSALADÉ DU PONT (J. de). Comptes Consulaires de la Ville de
Riscle. Tome 1er
25 fr.
Tome 2
25 fr.

*

T. C

TOUDOUZE (GeoRCES). Le sous-marin Roi de la mer. T. F. ill...
VALLAT (Xavier). Contes Vivarois, ill. bois. T. F. et T. 0
VOGUÉ (Eugène Melchior de). Pages Vivaroises ill. bois. T. F.

7 fr

(Jean). La Chanson de la croisade contre les Albigeois

ANGLADE Joseph. P our étudier les patois méridionaux
BOUZET (J.). Grammaire Béarnaise

*

12 fr

TOLS TOI. La novella d'un

cavall.

»
»

3 ptes 50

T. F
POUJOL (Albert). Le crabe d'or. T. F
SALLARES (J.). Animes i accions. T. C
SALVADOR (C.). Elogi del Xiprer. T. C
TOLSTOÏ. Katia. T. C

—

*

T. F

*

AUDIAU

—

—

*

5 fr.

CONTES

3 ptes

»

*

»

12 fr.

10 fr.

12 fr.

—

12 fr.

2 ptes 50

*

HISTOIRE LITTERAIRE
AUDIAU (Jean). La Pastourelle dans la poésie occitane du moyen-âge..

ROMANS

25 fr.

*

5 fr.

AUDIAU (Jean). Huon de Bordeaux, chansons de geste du XIIIe
ANGLADE (Joseph). Les origines du gai savoir

(Alphonse). Lettres de Mon Moulin
(joseph). Il était une Jois Napoléon
DIDEROT. La monjo. T. C

»

50

journaux

IIIIIIHIH,,,,

DEL1EIL

DOSTOIEWSKI (F.). El somni de l'oncle. T. C
FRAPIÉ (LÉON). L'Enjant perdu. T. F
*
LEHMAN (Lucien). Le Grand Mirage U. S. A.
*
MÉRIMÉE (P.). Carmen. T. C

*

ESPLUGUES (R. P. MiQUEL d'). Le véritable visage de Poverello
T. F.
MALLARMÉ. Lettres de Mallarmé, ill. bois. T. F
*
MAURRAS (Charles). Réflexions, ill. bois. T. F
*
NOLHAC (Pierre de). Pascal en Auvergne, ill. bois. T. F
*
VALERY (Paul). Réponses tirage Montgolfier, ill. lithos et bois.

*

ils permet¬

■»

2 ptes

tome

car

et revues ou

fr.

12 fr.

ROIG (E.). La marina calalana del Vintcents. T. C
F. VALS I TABERNER. Estudis d'Historia Juridica

d'économie,

Librairie d'OG

PERRAULT (Charles). Contes.

*

*

un moyen

OFFICE CENTRAL DE BIBLIOGRAPHIE
GENERALE El
OCCITANE, &gt; se tient à la disposition des

PERRAULT (Charles). Contes. T. F

»

chez

POESIES

F

DRUILPIET (P.). Archives de la ville de Lectoure
FORESTIÉ (Ed.). Le Livre de compte des Frères Bonis

La Librai¬

le tilre Le livre

comptabilité exacte de tous les livres
achète, dans le cours d'une année.

».
»

12 fr.

SARRAN. L'exemplaire
BOURDELLE. L'exemplaire

ET

sous

DE BIBLIOGRAPHIE
clients.

*

politics. T. C

HISTOIRE

spécial,

6 fr.
5 ptes
4 ptes

Abbé

T.

CHEQUE-LIBRAIRIE.

une

»

DIVERS

T.

CHASTAIN (A.-H.). Théodore Aubanel.

*

que

*

.

*

de tenir

*

»

40 ptes
10 fr.

T. F.

(Hubert). Sud-Ouest.

n

12 fr.

GRA VURES
*

Les Services du Livre chez soi, sont
tent

*

»

15 fr.

T. F

ETUDES POLITIQUES ET ECONOMIQUES
CAMBO (F.). La va'.oracio de la Pcsseta. T. C
CAMBO (F). Les Dictatures. T. C
CARBONNELL (J.). Davant el nostre humanisme naixent. T. C

LAGARDELLE

calculé suivant les tarifs postaux

Les Services du Livre chez soi sont recommandés à
tous les intellectuels,
prêtres, instituteurs, notaires, avocats, ingéniteurs, médecins,
etc., etc... Ils
s adressent
également à tous les lettrés des colonies et de l'étranger qui dési¬
rent se tenir au courant des
nouveautés littéraires.

*

»

10 fr.

Livre. T. F

ET

124.55

DAUDET

LANGEVIN (Eugène). Louis Le Cardonnel, ill. bois. T. C
MISTRAL (Frédéric Neveu). Et nous verrons Berre. T. F
MONTOLIU (M. de). Breviari critic vol. II. T. C
PLA (Josep). Cambo. T. C
ESSAIS

est

Postal

soi,

bibliographique de la

CRITIQUE
FERNANDAT (René). Paul Valéry, illustré de dessins.

DELEUZE (H.). L'Acropole biterroise.
*
DEZEUZE (F.). Brancas d'Euze

étrangers, ie port

3° SERVICE DE VENTE PAR
OC a été créé un mode de vente

*

LECOMTE Maurice. La céramique, ill. T. F
LELEUX CHARLES. Le poison à- travers les
âges ill.
MARTIN Henri. Lodèoe, Album de bois gravés

pays

C.

tu

BEA UX-ARTS
*

soi

nilllllllllillilllllllllllllll

ALMANACHS
ALMANACH VIVAROIS. T. F.
1928 ill
*
ALMANACH VIVAROIS T. F
1929 ill
ALMANACH OCCiTAN. T. F et 0
1925 ill
ALMANACH OCCITAN. T. F. et 0
1926 ill
ALMANACH OCCITAN, T. F. et 0
1927 ill.
ALMANACH OCCITAN. T. F. et T. 0
1928 ill

*

Pour les

vigueur.

4"

SERVICE DE VENTE PAR

franco à partir de 24 francs,

bureaux,

ses

chez

C.

—

rie d

divers desiderata de

aux

livre

(Haute-Garonne)

tectorat.
en

:

1° SERVICE DE VENTE
tions générales de la librairie.
1°

créé trois modes de

a

Le

-

directeur

TOULOUSE

par

renseignements, .afin de répondre

Librairie Générale

MARTIN,

M. Henri Ma tin, est un service de
l'Editorial Occitan. Elle est créée dans le but,
premièrement, de mettre à
la disposition de ses clients un service de librairie
générale, susceptible
de fournir toutes les publications anciennes et
modernes en vente sur le marché
du livre; deuxièmement, au point de vue
régionalisle et spécialement au point
de vue régionaliste occitan, de centraliser toutes les
publications périodiques
ou non périodiques des
pays d'oc ou se rapportant aux questions occitanes;
troisièmement, de donner l'essor à la maison d'édition fondée sous les aus¬
pices d'OC qu'elle administre et dont elle développe le
programme.
et

-

d'OC

»

10 fr.

»

12 fr.

»

12

fr.

»

6 fr.

»

6 fr.

»

Les dues jiUes. T. C

ptes

»

pie

»

»

Xotes
(1) Les nouveautés se distinguent des réimpressions et des nouvelles éditions par 1 astérique (*) qui précède le nom de l'auteur de l'ouvrage annoncé.
(2) Les indications suivantes indiquent la langue dans laquelle est rédigé le vo¬
lume : T. C. : texte catalan ; T. F. : texte français et T. O. : texte occitan.
(3) Les indications Fr. et Ps., indiquent le prix des volumes respectivement en
Francs (Fr.) et en Pessetes (Ptes).

�oc

éé

*9

paramount

ERNEST Lubistch ha evocat al cinéma la figura histèrica i demoniaca del ts.ar Pau I l'intèpret
i ha proporcionat a Emil Jannings
l'oportunitat de porbaî
Ernest Lubistch ha

a

cap

créât

el treball

amb

«

mes

formidable

El Patriota

»

una

que ens

ha ofert fins avui

de« Variété

obra compléta, defimtiva. L'argument hi

».

és menât amb

un

ritme

arriba a produir-vos en le escenes culminants un calfred de véritable emoció. "
La presentació, insuperable. Les decoracions de l'interior del palau impérial son d'uina bel lésa tan exquisida que, si Lu¬
bistch no bagués assolit ja el cim de la fama, en tindria prou amb « El Patrioia » per a consagrar-se definitivament. La sobrietat, que és la norma dels grans directors modems, té en Lubistch un génial propulsor. Les figures sempre ben valoritzades i la
graduació perfecta de la lllum, donen a mollis passatges d'aquesta obra un valor pic tòri real. Pocs angles en l'emplaçament de
la màquina. Les escenes del carrer preses des d'un angle situât eh un pla elevat, tam bé son ben remarcables. En Iles intervencions de Jannings, sobretot en la seva primera aparicié, el moviment de lia màquina, caracteristic de Lubistch, déna als primers
termes un valor que no saben " atorgar-li molts directors.
L'actuacié de Jannings encarnant el fill de Catierina la Gran, la vida atzarosa del quai ba estât comentada i analitzada per
multitud de biògrafs, només pot qualificar-sie amb aquest adjectiu : formidable.
Jannings ba estudiat a fons el personatge. Amb un treball que entra als dominis de la ciència psiquica, ha escrutat totes les
visceres il les més infimes reaccions morals del personatge que ell ha viscut) a la pantalla. Res no se li ha escapat al gran actor
alemany. El traspàs entre les sensacions purament frèvoles i externes i ells conflictes que s'agiten tumultuosament en el seu interior o viceversa, és obtingut d'una manera unitària, sense que es desfi el ritme acce Lerador del film.
Al costat de Jannings es desbaca a un mateix nivell, la tasca de Lewis Stone qui, en aquesta peHícula, se'ns révéla un
actor de prodigioses condicions. Lewis Stone, artista estrictament cinematogràfic, té una concepció moderna del treball de l'actor
en el cinéma. Concisió, sobrietat,
intensitat, Lewis Stonie se'ns présenta en « El Patrioia » un dels més grans actors modems. La seva
labor, freda a l'ensems que apassionant, metoditzada, constrata violentament amb la de Jannings, de grans traços, que dériva en
algun moment fins a la morbositat.
Florence Vidor compleix el seu cornés amb l'exquisidesa i discrecié que li és habituai. CompHetament inexpressiu Neil Hamilton en el paper de tsarevitx, única tara petita que té la interpretaoió d'aquest film.
angoixós, puixant,

pre

que

La

fotografia, esplèndida,

En

resum;

com acostuma

Ernest Lubistch ha aconsegu.it

la Paramount.
un

résultat dificilment assolible,

un

èxit de public

i un

èxit de cribica gairebé

s?m-

înfusionables.
Salvador MARSAL.

emil

fannings en 66 el patriota 99

produccio

la 20 de Novembre

la

la

de

4

|» Q

Décembre à 20

oras

^

dirigicla

j 0 || î S t C S

escotats ondsis

d'OC

émissions

métro

hubifselt.

" Talasa-Pireneus99

•

30

1S de Décembre

ernls

per

s

255 mestres

Taulau.se

-

Pyrénées

goldwyn corporation

La « Métro Goldwyn » ha présentât recentment dues bones produccions :« La dama misteriosa » i « Omb es Blanques ».

Davant aquesta darrera obra podem dir, sense por d'ésser titllats d'excessivament ditiràmbics, que ens trobem davanti un
film génial. « Ombres Blanques » és la producció cinematogràfica mes pura que de molt de temps ençà s ha projectat en
els nostres « écrans ». Puresa en tots conceptes: cinematogràficament, artísticament.àdhuc ideològicament parlant,
puix que
propugna

un

idéal d'humanitat perfecta, només assolible

en un

contacte constant

amb la

natura.

W. S. Van

Dyke, ha vclgut pertar a La pantalla el sanitós ambient, la pau edènica de què gaudeixen els naturals de les
lluny de tota civilitzacié; i en boha fe que ha reeixit plenament. El seu film té un valor documentai inapreciable que, per associacié d'imatges, us recorda en cent instants « Moana ». Tota la gamma variada de la naturallesa d'aquelles
terres verges, ha aconseguit, en els seus aspectes més bells, una plamació fidelíssima en
«
Ombres blanques ». A través el
film passa misteriosament una aura de poesia, un aire nou, purissim, que produeix al vostre esperit una intima emoció inconeguda; l'emoció que només poden oferir-vos les obres on estan compenetrats l'art i la bellesa véritables.
il Les océaniques,

En « Ombres Blanques » hom ha
válua Lntrínseca. li dóna, encara, més

bastit una trama humana i digna, lia quai, lluny de restar-li valor i empaHidir la
relleu i colorit.

seva

« Ombres Blanques » té escenes meravellosament descrites. Podn'em
citar, p.e., la de l'aparició del metge aventurer (Monte
Blue) davant les indigènes al bany; les festes cdlebrades en motiu de la prcclamació del déu blanc; l'idiHi deliciós, d'una bel¬
lesa fins ara no assolida; la mort suposada i el reviscolament del petit indigena, on la sincronització
aconsegueix donar una plasticitat magnifica amb La sonoritat dels cants funeràris; i tôt un seguit de troços documentais i de
paisatges meravellosos. que
atorguen a aquesta pellicula una valor incalculable.

«

cant

que

Ombres Blanques

dels

ccells...us

l'anima

en

la

»

és

sonor.

suggereixen

seva

un

versió muda.

La sincronització dels crits i exclamacions de joia dels indigènes; els psalms fúnebres; el
réalisme que posa de relleu el valor del film amb tôt i que no sofreix cap minva l'esperit

Monte Blue, que sempTe haviem considérât un actor mitjanament acceptable, ens ha
sorprés .amb una tasca plena d'intelligèneia i s'identifica tòtalment amb el seu roi. Raquel Torres, molt bé, també. La fotografia, d'una netedat (nacostumada.

Salvador MARSAL.

«fréta

garbo

est

«

la

«lama

misteriosa

99

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712211">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712220">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716285">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712193">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 122, 15 novembre 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712194">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 122, 15 novembre 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712195">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712197">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712198">
              <text>1929-11</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712199">
              <text>2020-03-18 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712200">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712201">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/cf9e55f730aa5fca61221b06223df912.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712202">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712203">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712204">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712205">
              <text>1 fasc. (non paginé [16 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712206">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712207">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712208">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712209">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712212">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22153</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712213">
              <text>CIRDOC_A1-1929-122</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712219">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712223">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712224">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712221">
              <text>Carbonell, Josep</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712222">
              <text>Charles-Brun, Jean (1870-1946)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712635">
              <text>Bernard, Valère (1860-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712636">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712637">
              <text>Poujol, Albert</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712638">
              <text>Martin, Henri (1860-1943)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712225">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717230">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714053">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823864">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712214">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712215">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712216">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712218">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723466">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
