<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22155" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22155?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:31:25+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143175" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/9f86c4c77806f5f4ed685b0b4f2267ad.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143174" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/17fcb77a0223664f924397a38a6fff07.pdf</src>
      <authentication>f95d933711afba4fea6f7b48933f6b1d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="712661">
                  <text>El nùm.

s

O

pies 3© els

Le

SETMANARI DE EITERATURA
HEBDOMADAIRE
GRGAXE

OEES

VIe Annada.

EAISEfi

-

D'OC

:

A

VVERKRA,

1LEXGADOC,

GASCOXHA,

12A-

A"1

roioza, io

Obertura

del

-

TITTÉRA TURE

DE

ARTS

-

CIENC1AS

ARTS

-s-

EEMOXIX,

A

CATAEOXHA

SETZE dies mes i els Països d'Oc,

hauran en¬
trât en un any jubilar, l'any
en el quai en farà cent que Mistral,
véritable albada, naixia en la dolça
pau d'un mas de Provença. Migradesa de mitjans i retard de consciència no permetran, potser,, d'envoltar aquesta .gloriosa efemèride
de tôt el prestigi, de tota la transcendència que efectivament mereix i té la personalitat de l'home
que es commémora. Hi haurà, només, guspires que volaran certeres;
la flama, la desviaran els

vents

els Països d'Oc

ran

aquell

llur Moisès,

del quai la fe i la

en mans

fidelitat d'Abraam i tots els altres

feren llei i els aplecs
convertiren en hosts
guerreres. Ningú no ho sap, però si
que és segur que Déu i la perennitat

patriarques

es

de pastors

es

de les

obres

seves

tinguts més
que no

per

pas

sempre man-

son

la fidelitat
codi. L'obra

la fe,

per

per

cap

quée

grammaire française »
expliquée au moyen de la
langue provençale, ou nouvelle mé¬
thode avec laquelle un Provençal qui
«

le français

permeteu

expliquées.

».

et au maintien de la langue
naturelle?
Ce sont là des raisons décisives,

sance

la

je

Hugo i Lamartine, Pa¬
ris, la glòria, els honors i el profit
immédiat; de part d'aci... Mailhana, Provença, els Països d'Oc,
una llengua. trocejada i, segura, una
incomprensió compléta, la impossibilitat de la mes minça realitat im¬
minent, cap d'aquelles grandioses
cristal'litzacions que el geni pot cobejar i devançar en esperit i amb
les quais les altres cultures mortes
o
en
postrimeries l'agullonen. Cal
convenir que, per acceptar, sabentse gran, un tal sacrifici, i per a restar-ne en condicions tan adverses,
era précis esser-ne molt. Mistral de
gran en fou. Parlant d'ell si que es
pot dir Mistral el Gran o el gran
Mistral. I la fidelitat, una fidelitat
còsmica, la virtut primordial d'aquest gran

Ningiï

home.

no sap com

ni

quan

troba-

pense,

et que personne ne peut

méconnaître

sans

partialité,

en

fa¬

de l'enseignement de la lan¬

veur

gue d'Oc. Nous les trouvons mer¬
veilleusement exposées par Jaurès,
dans un article qu'il écrivait au
mois d'août 191 I pour « La Dépè¬
che » de Toulouse, avec son élo¬

ordinaire. En voici les
essentiels :

quence

sages

pas¬

Pourquoi ne pas profiter de ce
la plupart des enfants de nos
écoles connaissent et parlent en¬
core
ce
qu'on appelle d'un nom
grossier a le patois » ? Ce ne serait
pas négliger le français; ce serait le
mieux apprendre, au contraire, que
de le comparer familièrement, dans
«

que

vocabulaire, dans

son

dans

sa

syntaxe,

d'expression, avec
le languedocien et le provençal. Ce
serait pour le peuple de la France
du Midi le sujet de l'étude linguis¬
tique la plus vivante, la plus fami¬
lière, la plus féconde pour l'esprit.
AUOKACION
AliiKèu

del»

ésser — i al
trabucada. Per
la llei hi passa l'altra llei de

d'un Moisès sempre pot
cap

d'avall ho fou

sobre
Babilènia,

—

Roma

de

i

el mateix

Crist; només de la fe, de la fideli¬
tat fou dit que pot traslladar muntanyes.

Obrim, doncs, sota aquest signe
mistralià, el primer centenari
de la naixença de Mistral.

tan

Als

amies

«le la

renaixença occitana
Els amies de la renaixença occi¬
tana que

compten

ajudar al desen-

volupament dels projectes essencials d'OC, son pregats d'escriure
al S'' E. Martin, administrador de
l'Editorial Occitan, que mandará
la documentació necessaria.

DELS

Augustin»,

Tolosa

bien le but

que

se

proposait

moyens

cette

son

Celui-ci, un certain Chabaud, déclarait dans la préface :
auteur.

objets les ressemblances et les dif¬
férences, qui est le fonds même de
l'intelligence. Par là ausi le peuple
de

notre

France méridionale

démontré. »
Dans le même esprit, un nommé
Hasse publiait à Digne, en 1840,

ne le latin, il serait conduit,

Nous

ne

pouvons

grammaire du peuple ou
grammaire française expliquée au
moyen du Provençal, ouvrage avec
lequel on peut, sans le secours d'un
maître, résoudre toutes les difficul¬
tés de la langue française ». Dans
sa préface, il démontrait excellem¬
ment que si les enfants du peuple
ont moins de difficulté à apprendre
le français dans le Nord que dans
le Midi, c'est que « dans le Midi,
la langue maternelle est le proven¬
çal et qu'on ne se sert pas du pro¬
vençal pour apprendre le français »
Et il présentait ainsi son ouvrage
une

«

.

con¬

plus direct,
plus intime, plus profond de nos

apprendre le
français que par notre langue natu¬
relle. Cela est trop clair pour être

naîtrait

«

faculté

de comparaison et de discernement,
cette habitude de saisir entre deux

IMAGES
de

ses

Par là serait exercée

«eraiMl Seghera &lt;1589-1631.»

(Clichal Gauberl.)

—

son

.règles

complètement au profit de la lan¬
gue française, ne serait-il pas pos¬
sible de le reprendre aujourd'hui,
d'une manière plus scientifique et
dans une autre pensée plus loua¬
ble; celle de travailler à la renais¬

possible que no
les arribi a explicar mai exactament.
Però tampoc no explicarà
ningú, per què un home, nat en un
période d'or d'una gran cultura,

banda

aux

»

—

un

A laltra

mots

—

que

col'lectiva.

des

par

Cet effort qui, à vrai dire, n'était
point en faveur de la langue d'Oc
et n'avait d'autre but
ouverte¬
ment d'ailleurs
que de l'extirper

dels homes és molt

d'una anima

développée

maticaux ayant rapport

del

abandonà, en l'hora mateixa que
genis d'altres cultures postposaven
per ejla llur verb propi — tal Heredia
i la seva avantatjosa expressiô, per donar-se tôt a la re-creació
d'un gran passât, a la reencarnació
per
molts considerada absurda

moyen

des exemples patois connus de
1 eleve, un traite d exercices gram¬

Le
titre de cet ouvrage manque peut-être
un peu de brièveté, mais il résume
correctement

gr;

au

et

sait lire peut, sans crainte, appren¬
dre en peu de temps à parler et à
écrire

(|)

cours sera

la hi
compari. Per quins camins obacs
de la consciència, per quins pregons atavismes o tradicions familiars, per quines llums de o
Abraam conserva, a través de gi
neracions i generacions, de centu¬
ries i centuries, i entre la degeneració religiosa de les mil idolâtries i
cultes d'Estat, la veritat del Déu
unie i la fe i la obedièneia cega als
seus comanaments; per què el mes
gran dels patriarques arribava, àdhuc, a acceptar la contradicció pa¬
radoxal del sacrifi de la sola possibilitat tangible d'a.quella miraculosa
perpetuació tantes de vegades promesa,
son
coses
que la Història
;

/24

A'°

nmaire française appli¬
de notre patois
dans laquelle chaque partie du dis¬
une

»

EN 1826 paraissait à Marseil e
une

la virtut misteriosa de la fidelitat.

d'Abraam

RAEEARS

à l'école

Marcel CROUZET

No hi fa res, i cabalment
aquesta adversitat convida a celebrar, de Mistral, la mes gran virtut,
La història d'Israël présenta
de fidelitat modèlica
:

ài-

par

temps.

cas

VAEEXCMA

La langue d'oc

CARBONELL

la pàtriia occitana,

AMR

»r/*' Année.

per

Josep

O franc 5G et»

SPORTS

-s-

15 de Décembre de 1929

centenari

:

ESTORTS

-

SCIENCES

EROVEXSA

nu m.

un

sentiment

origines latines. Même

sans appren¬
par

la

comparaison systématique du fran¬
çais et du languedocien ou de pro¬
vençal, à entrevoir, à reconnaître
le fonds commun de latinité d'où
émanèrent le dialecte du Nord et
le dialecte du Midi... Le parler de
Rome a disparu, mais il demeure
jusque dans le patois de nos pay¬
sans, comme si leurs pauvres chau¬
mières étaient bâties avec les pier¬
res

des

palais romains...

»

Tout commentaire nuirait à cette

admirable, qui est le plus
beau plaidoyer que nous possédions
en faveur de la langue d'Oc. Cette
page

conception de la langue d'Oc
I.

me-

Voir le numéro 122 (15 novembre).

�initiations

les élèves à la connaissance dn
latin, le philologue Michel Bréal
l'avant résumée sous cette forme
nant

plus brutale :
« Le provençal est le latin du pau¬
vre.
»
11 n'est pas besoin d insister
pour qu'on sente combien la mé¬
thode de l'enseignement bilingue,
appliquée suivant de tels principes,
élargirait le champ des études pri¬
maires en les élevant au-dessus du
terre à terre d'un enseignement em¬
pirique de la langue française.
Poussons même plus avant sur
ce terrain des rapports du latin et
de la langue d'Oc. Introduite dans
les lycées et collèges du Midi,
celle-ci nous offrirait une aide ex¬
cellente pour l'enseignement de la
lanque latine. Je sais, pour en avoir
été témoin durant de longues an¬
nées, ce qu'il en coûte souvent pour
apprendre le latin à de braves pe¬
tits gars pleins de bonne volonté
sans
doute, mais qui n'ont jus¬
qu'alors parlé que leur bonne lan¬
gue maternelle et ont déjà bien du
mal à connaître le français. Mais
si, au lieu de les introduire brusque¬
ment au cœur d'une étude qui leur
est tout à fait étrangère, le maître
enseignait dès le début et sans cesse
faisait toucher du doigt à ses élè¬
ves tous les points de contact qui
existent entre la nouvelle langue et
éloquente

moins

DÊ

SFTMANARI

D'INFOHMACIONS

ESPORTS,

CIENCIAS,

SCIENCES

DIRECTION : J'lace Wilson, i5, et Rue Victor-Hugo.
Toulouse (Haute-Garonne). - France
C. C. Postal 124.55

BARCELONE

A

ABONNEMENTS.

Un

-

Le Numéro

:

:

«

an

Sociedad General de Libreria
:

France,

lequel

point

d'attirer

a

ne

accorder. D'ordinaire,

on

envi¬

la question sous le
rapport de la langue et de la litté
et

sage

on pose

Sitgc», sa ville de prédilec¬

A

tion, on se propose d'élever

monument à la
Santiago Kossî -

grand
gloire de
nyol.
un

la

proclamation lancée ces joursci aux quatre vents de Catalogne et dans
les cités d'Espagne où Santiago Rossinyol jouit d'une juste affection, afin de
îéunir les moyens nécessaires pour per¬
pétuer, de la façon la plus digne, les mé¬
rites artistiques du Maître
Voici

!

M.

par

—

homme

apprend

déshabituer de la

très

vite

à

se

langue maternelle

même à

la mépriser : tout le
monde s'efforce d'ailleurs, autour
de lui, d'aboutir à ce résultat.
et

Autant, sinon plus, que le ci¬
néma, le théâtre, le luxe — même
factice— de la grande ville, le dis¬
crédit qu officiellement on jette sur
le parler de son enfance contribue
à lui faire considérer la vie rurale

grossière et barbare. Il as¬
pire donc à rester dans un milieu
qu'il juge plus « distingué » parce
qu'entre autres choses il s'y parle
non plus un
« patois », mais une
langue véritable.
Enseignez-lui, au contraire, la
beauté de son dialecte maternel;
évoquez-en devant lui brièvement,
et sous une forme appropriée à son
degré d'instruction, le passé litté¬
raire; inculquez-lui cette idée que.
comme

lorsqu'il parle

langue d'Oc coirecte, son langage est aussi élégant
que celui de l'homme du Nord s'ex
primant en langue d'oïl. Vous ver¬
rez
qu'il restera attaché, incons¬
ciemment, à

lage

par ce

une

sa

province, à

son

vil¬

lien invisible et si fort

Barbara, 16.

ou qui faci¬
leur apport de r.cnesse, de puis¬
de prestige, bon nombre d'autres

litent,

avec

sance

et

d'autres objectifs capitaux.
cela que la vie hybride, interna¬
de la ligne officielle
espagnole qui jusqu'à maintenant nous a
reliés avec l'Amérique, et la position d'e
second plan qui en résultait pour notre
grand commerce et pour ie transit, à côté
tionalement parlant,

5o i'r.

dire plus, étaient mal vus
gation considérée comme

pour

manquera

l'efficacité

et

justifier notre adjectif
de l'amour de Rossi-

totale

quels chacun trouvera l'exaltation d'une
préiérence piopre et le signe de l'activité
en
laquelle chacun aimera.t exceller. Le
fervent de l'art ancien verra en
collectionneur de vieTes ferrures

direct

sauveteur

lui
et

le
'e

indirect de maint pa¬

ou

;
l'artiste ultra-mo¬
révolutionnaire outrancier de
son époque et celui qui découvrit et exalta
El Gréco; le journaliste, '"auteur de tant
et tant de chroniques excellentes de Pa¬
ris ou de Maillorque, celui qui sait saisir
avec
infiniment de sensibilité l'espr.t des
cités et les rouages les plus divers du

derne,

artistique

le

monde; l'esthète, ' écrivain, '

d'O-

auteur

et

;
les passionnés de
nous
l'avons déjà insinué —
plus fidèles et fervents amou¬
reux;
et
les pacifistes, maintenant que
sont en vogue les ceuvies et les encoura¬
gements en faveur de la paix désarmée,

la terre,

l'un de

—

ses

le premier qui, à une époque peu propice,
lança à a face de la gent belliciste la fa¬
meuse
condamnation de l'Héroï.
Pour tant de mérites, i' n'eut pas été
étonnant de voir, comment l'une ou l'au¬

des villes et cités de Catalogne, de
ou
d'Andalousie, Sòller ou Va¬
lence, ou Gérone, Aranjuez ou Madrid,
Grenade ou Cordoue, bien aimées, après
tre

Castille

S.tges

Rossinyol, au¬
l'autre, la décision
qu'aujourd'hui nous faisons nôtre.
La vi'le où Rossinyol plaça son Cau
Ferrât, et qui le conserve comme son
joyau le plus beau, avait le devoir, qui
et

raient
KOSSIVTOI

"Íví, perI Huyariti.

tre,

d'une manière

ou

fois

une

l'au¬

ou

d'une autre,

avons

aidé à réaliser à Sitges l'idéal de ville
moderne, conçu par lui, avons promis no¬
tre collaboration franche et entière.
Le» mérites sont nombreux et la renom¬

forcément de la reconnaissance envei» Je miracle réalisé par l'artiste en elle.
Parce que, en effet, si Sitges fut long¬
naître

et

est

encore,

aussi

non

si yous voulez, comme hier,
incarnation de ville civilisée,
vert'

à

les

tous

vents

solitaire

comme

une

typique, ou¬
du monde, elle le

doit,

indiscutablement, à Santiago Rossinyol. Cet homme à qui tous les Arts, à
qui toutes les entreprises, à qui notre Re¬

artistique doit tant, ajouta ainsi
divers talents, un talent ignoré de

naissance

à

yes

nous

avant

son

action

publique.

A

la

Peinture, à la Littéraïuie, il apporta l'art
suprême de faire la Cité sous un double
aspect en lui forgeant une âme et en lui
façonnant une beauté; de telle sorte que,
sans
avoir jamais fait de polit.que, r.ans
le

sens

concret

du mot, les

unanimes à

Sigétains

sont

avouer
que, à la base du ré¬
de notre esprit de cité, il y a
pro¬
fonde, encrée aux entrailles vives des sen¬
timents les plus passionnés et des raison¬

veil

nements

établie

les plus solides, l'œuvre féconde,

parmi

chansons

et

satyres,

san¬

glots d'émotion et rires frais, par San¬
tiago Rossinyol. Jamais il ne fut notre dé¬
puté, mais toujours, et par dessus tous les
changements, une sorte de législateur pla¬
tonique de cette petite République,
—-

qu'est la communauté linguistique.
Pour fortifier cet amour du sol na¬
tal, il suffirait de lire aux enfants
quelques pages convenablement
choisies dans les auteurs occitans.
Ils y trouveraient, dans une
langue
qui leur est familière, et qui leur
irait au cœur, des sentiments sim¬
ples et forts, dor.t le moyen d ex¬
pression seul est garant de leur sin¬
cérité. Chez la majorité de ceux qui
ont voulu, en langue
française, prê¬
cher le retour à la terre, le défaut
commun
a
été d'user d'un ton
d

emphase ridicule

exagérée

et

de

à ceux-là même
convertir.

et

rester

de louange
inaccessibles

qu'il s'agissait de

Sitges

avec

pris,

aussi

est

les opinions qui,

toutes

jour

un

un

le

d'éviter

Devoir

l'accomplissement
constituent

par

ou

honneur,

d'être devancée.

et

la

honte

honneur

pour

ceux

qui

desquels,

Comité exécutif du

monu¬

Santiago Rossinyol, espèrent que
la ville de Sit¬
ges en tête, et, avec elle toutes les autres
cités, entités et personnes liées à l'artiste
et
son
œuvre
ou
qui ent de l'affection
pour eux
et leur signification, l'aide la
plus enthousiaste.
Le Comité exécutif est composé des per¬
à

ment

le monde apportera,

tout

résignation métaphysique
plus aller.
gouvernement dictatorial, cepen¬
dant, qui s'attaque à tant de grandes cho¬
ses et qui conserve encore
pour tant d'au¬
avec

qui finit

une

par

ne

Le

«

tres

moins

non

importantes quant à cette

efficience morale et matérielle, une opinion
mal fondée, a donné, à notre déficiente
organisation maritime commerciale, le c up

grâce qu'elle mérite. Et il faut l'en
applaudir, à une seule condition : à savoir,
que l'entité qui sous son impulsion naîtra
pour succéder à l'autre, réponde aux desi¬
derata qu'il est logique d'espérer, face à
ce

Homme complet, homme de milie cô¬
tés admirables cet artiste ! Homme plein
de mérites, dans l'exaltation de clhacun des¬

composition captivent

SAVn tl.ll

leur prolon¬
de ces ca¬

et
une

lamités qui, en Espagne, sont depuis long¬
temps connues de tout le monde, mais sup¬

de maintes nouvelles et comé¬
dies modèles dont l'humanité et la belle

blème de la

est intimement lié à celui
de l'abandon du dialecte natal. Dès
son entrée à l'école, ou, plus tard,
à la caserne, l'enfant ou le jeune

ne

racions

temps

sente

entre Bar¬

C'est pour

drapeau bleu et blanc, — qu'il s'était dé¬
coupé, République encore sans Ecoles et
donc, pourrait-on cire, ville pas si mo¬
derne
qu'il semble. Nous savons, de
source certaine,
qu'il ne tardera pas à y
en
avoir, et de bien établies, et que rien

trimoine

le Maire de Sitges à
constituer un Comité pour élever le mo¬
nument
qui, grâce à l'initiative de la
ville, perpétuera, dans un endroit princi¬
pal de la cité, la gloire de Santiago Rossinyol et la gratitude qu'envers lui éprou¬
vent
les Sigétains, nous soussignés, citoyens de toutes les classes sociales et de
Conviés

mé*
diverse sur lesquels l'idée de cet
hommage suprême pourrait s'établir ;
mai»
i Sitges, un projet de ce genre doit

dépopulation des cam¬
pagnes—si important à l'heure pré¬

la Péninsule,

ent;e

possibilités,

nyol.

considérations d'ordre pure¬
ment intellectuel et qui ont peu de
poids en un temps où seuls comp¬
tent les intérêts pratiques. Le pro¬

rature,

1 établis_emenl

ce

solides, qui rendent possible

i.

portées

CATALONHA

sur

négligé
a plus
semble lui

vue

péninsulaire, une lueur
d'espérance. Le problème des relations ma¬
ritimes entre l'Espagne, entre Barcelone et
l'outre-mer,

occitaiias

Informacions

trop souvent
l'attention et qui

on

d'importance qu'on
en

un

en

des avantages qu'effraient les compsgnies
italiennes et néerlandaises, pour ne pas en

pays connu,

valeur sociale. C'est

»,

prises
puissance

d'une

celone et le monde, e.t fondamental pour
le tracé de bases économiques nationales

France, 25.lV. ; Espagne. 14 pesetas; Etranger,
o fr. 5o; Espagne, o p. 5o; Etranger, 1 fr.

dépaysé, rebuté : mar¬
il avancerait
bien plus rapidement, sa mémoire
serait soulagée et, seule le plus sou¬
vent, son intelligence entrerait en
jeu.
Dans cette rapide revue des
avantages offerts par la langue
d'Oc, je n'aurai garde d'omettre
sa

D'|NFORMAT!ONS

CRITIQUE.

et

rait d'être
en

DE

ARTS,

LITTERATURE,

SPORTS,

ET

leur dialecte local, les résultats se¬
raient tout autres. L'enfant cesse¬

chant

ET

CRITICA.

DP.

E

HEBDOMADAIRE DE

ARTS,

I.ITERATURA,

sonnalités
Comité

suivantes

:

d'honneur

la

concurrence mondiale et en accord avec
les directives que de
points de vue divers,
avec des buts identiques
soutiennent

•mais

divers groupements politiques d'Espa¬

les
gne.

Ce

«

qu'il faut, le voici : on parle beau¬
ici d'hispano-améficanisme peur l'ave¬

coup

péninsulaire, les relations

nir

s'établir

pu

Ramir

de

les

avec

rique, sont considérés
la

et

l'Amé¬

pays d'origine ibé¬
comme essentiels...

Compagnie maritime

Mine

que

l'on espère

de la tête du gouvernement, telle

voir sort'r

la tête

de

Jupiter, naît juste¬
première défaite :
celle que cau'res, l'Italie par exemple,
avec moins c; moyens ruraux et matériels,
avec moins d'avantages que nous, nous ont
infligés. Ce serait douloureux, véritablement
douloureux, que l'entité nouvelle n'eut
pas, dès la première heure, toutes ces ga¬
ranties de développement, grâce auxquelles
il faut qu'elle arrive à se placer sur un
plan un que au monde pour -obtenir la
primauté que, vers l'outre-mer, il laudrait
qu'elle eut et que ne put ou ne sut ac¬
quérir sa devancière.
Les aura-t-el!e? On ne peut préjuger
ce

ve

ment

couvrir

pour

une

«

œuvre
dont en iijiiore les directi¬
les bases; ma s on peut dire, en par¬
de principes rénovateurs, ce qui con¬
viendrait que fut la fondation idéale d'une
vé;i rble Compagnie péninsulaire de rela¬

d'une

et

ves

tant

tions

transocéaniques.

CfjH Le voici

:

Premièrement,

cette entité ne devrait
être uniquement espagnole, mais offi¬

«

pas

ciellement constituée avec des capitaux
oublies et privés d'Espagne et des Répu¬

bliques (toutes et non quelques-unes) de
l'Amérique du Sud;
Deuxièmement, il faudrait

«

accompagner

Constitution d'une série de traités

sa

com¬

(ou la faire devenir leur logique
conséquence! avec l-squels restassent so¬
ciaux

me

lidement établies les bases de nos relations
d'outre-mer (et de notre économie nou¬

velle,

le

sur

plan de» relations d'inter-

change mondial) et a,ssure une bonne part
du tonnage de la ligne. Nous pensons au
et

sucre

MM.

:

Gregcrl Martinez Sierra, Ecuard
Lopez Chavurri, Enric Romero de Torres,
Maetzu,

avec

rique et les liens économiques qui auront

Cuba
au

o

tabac de Cuba;

au

de

toute

p-'x

blés

et

(é.

l'Amérique;
et autres

au-;

bois de

au

cacao et

céréales diverses

Manuel de Falla,

ma'ières première
de tout ordre de
l'Argentine, du Chili, du Mexique... et aux

rera,

possibilités

Pau Casais, Enric MoArcadi Mas i bondevila, Ramon Ca¬

Ignasi Zuluaga, Josep M." Sert, En¬
Borrás, Josep M.' de Sagarra, Antoni
López, Pompeu Fabra, Pere Coromines,
Enr'c Ciarassó i Marius Aguilaï.
sas,

ric

Comité exécutif :
Alcalde de Sitges;

MM. Pau Barrabeit»,

Miquel Utrillo, Josep
Planas Robert,
Josep Carbone'l Gené,
Salvador Robert, Trinitat Catasús, Joan
R. Benaprés, Antoni Muntané, Rossend
Bartés, Josep A. Servet, pour El Retiro ;
Salvador Olivella, pour le Casino Prado
Suburense ; Agusti Mestre, pour le Pabellón de Mar ; Manuel Sabater, pour la
A tracc'én

de

Forasteros

;

Pere

Curtiada,

El Centaure: Pau Tutusaus, pour le
Cent-o Obrero; Josep Soler Tasis, pour
Fd Eco de Sitges; Antoni Clará, pour El
pour

Fomenio;

Andreu Bosch, oour le
del Comercio &lt;1 de la lndustria

mento

Fc;

aux

cmmercial

:s

industrielles

et

(l'industrie et le commerce catalans ont en
Amérique de bons marchés, plus riches
encore
d'avenir qu'ih ne le sont actuelle¬
ment), que leur acceptation au choix nous
rrpprrteraient

ou

nous

reviendraient:

Et finalement, et comme fruit de ces
arbitrages commerciaux et d'e cette colla¬
boration de capitaux (ou même co-propriété)
dans la formation de la Compa-»nie
la
«

reconnaissance pour

des fins commerciales,

de son fanion cornue un fanion national
dans tous les ports des nations coopérantes.
«
Des difficultés? O. nombreuses. Mais
le mérite ne consiste pas tant dans le rai&gt;
de les connaître, mais dans le fait de sa¬
voir les vaincre. Et c'est à cette tâche qu'il

faut

les

convier

à

non

une

véritables

critiaue

constructeurs:

inopérante

stérile.

et

1.

Es-

Barrachina, pour La Fita ; Gaspar
Virella, pour la Gaseta de Sitges: Agusti
Bertrán, pour La Punta ; O'egari Junyent,
teve

Domènec Caries. Fr«ncesc Camps M^rgarit. Salvador Soler Forment, Jcsep Vidal
Vidal i Bonaventura Juliá, secrétaire.
Barcelone et le» ligne»
maritime»

La

et

dire

espagnole»

capitale de la Catailogne, cité

commercial

tre

industriel

j'ai

que

de

grand développement de la péninsule ibé¬
rique, nécessite, chaque jour davantage,
une grande entremise d'Etat qui lui facilite
son expansion. Problèmes graves pour elle
que celui des relations maritimes propres

&lt;le

Bézier»

été enthousiasmé

magnifique mise

et cen¬
voie

en

L'Exposition

L'Exposition de Béziers a fermé sés por¬
tes il y a quelque» jours
:
c'est mainte¬
nant le moment que les échos vont s'en
faire entendre. Quant à moi, il me faut
en

valeur de

par

cette

richesses

nos

régionales.
11
en

néceisaire ici,

est

tiel de
ont

cette

de rappeler l'essen¬
Exposition. Tous les journaux

donné des comptes rendus

avec

plus

moins de détails. Mais il était
impos
sible qu'OC, organe occitan, 11e tint à par¬
ou

ticiper à l'hommage rendu à Béziers, ville

avec

occitane.

international est. pour Barcelone, le
plus grand désir. Et des initiatives luttent

Béziers, ville occitane! D y en a qui ont
peur de voir ces mots assemblés ! A
ceux-la il eût fallu une Exposition interna
tionale. Mais quel en aurait été le motif,

l'outremer et les autres questions
relatives à l'économie péninsulaire, qui s'y
rattachent. Devenir un grand centre mari
time

pour

réaliser cela.

thème, a écrit
seph Carbonel,
lunya
«

ces

Voici

ce

que.

sur

ce

jours derniers M.

dans

la

V en

de

Jo¬
Cata-

:

Les

mesures

prises récemment

par

le

desoue'les e«t
rompu le pacte d'aide d- l'Etat que rece¬
vait, oour ses services officiels, la Compa¬
gnie Tran-atlantique, ort donné à tous
ceux qui s'intéressent, sinon dans le détail
du moins dans les lignes générales, aux
gouvernement,

en

vertu

eu

le rôle
mettre

ques et

et
en

le but? Il fallait « faire le point ».
valeur nos possibilités économi

intellectuelles.

Les organisateurs

se

sont

montrés dans

malaisé, de véritables
occitans. Qu'ils en soient félicités.

cet

oeuvre

et

purs

Car, après tout, à ce sujet, on doit se
moquer d'un pessimisme trop affiché. On a
fait des gens de Béziers une image trom
peuse
:
des propriétaires pansus, unique¬

ment

tournés

vers

les plaisirs matériels

et

�qui

pensent

ne

feuiiie
faut le
mes

qui

se

Les

co.iiacren;
nommes,

leur porte
est

faux, il

Béz.ers des hom¬
la prospérité ré¬

Il y a «ans

aire.

gionale.

à remplir

qu

billets de mille. Cela

de

a

pas assez.
Notre devoir
connaître; ncu:s le terons

les

ne

on

connaît

de les faire

est

jour.

un

merveilleusement mon¬
de vie. De vie, dans
toutes ses maniiestations. Les organisateurs
ont su réaliser de merveilleuses synthèses :
ils ont assemblé les éléments qui compo¬
Ce,te exposition,

tée,

été

a

sent

preuve

une

notie

industrie,

notre

commerce,

nos

nos jeux, et nous ont oftert tout cela
dans une merveilleuse unité. Nous avons
admiré les instruments qui servent à la

arts,

de la vigne; les

chrysanthèmes res
jardins; enfin,
au Palais des
Beaux-Arts, les tableaux de
nos peintres, les marbres de nos sculpteurs
et les manuscrits précieux de notTe Biblioculture

plendissants qui

parent nos

municipale...

tneque

E orlalà.

Vos

séculaire piédestal

des têtes symboliques :
10 Camèl de Beziers, lo Biòii de Meza, lo
Lop de Lopian, lo Polin de Bassan, l'Aze
de
Ginhac; nos alliées ont entendu les
échos de la musique des Equipages de la
Flotte, et toute la cité a battu des mains
souri

passage

au

terre

et la voie de
arrêt, la voie d'eau
les efforts de l'Admi¬
empêcher cette dé¬

et

n'ont

nistration

chéance.

Dans

délégations étrangères

pu

»

den

A

^*es

^ros industries
lravaux envisagés
par
collaboration des
allemande et
française sont interrompus. Le Transsaha¬

Enfin,

Ivl.

Cette

du

canal

déchéance

u

»

du

midi

est

officiellement

Le canal du Midi

avouée.

canal du Midi est mort !

se

meurt

Le

!

proclame-t-on. Le

est
encore
d'ouvrir les écluses et
d'utiliser l'eau du canal pour l'irrigation
des champs et des vignes du Languedoc.
Ouvrir... les écluses? Cruelle ironie!
Tout récemment, la Nature a réalisé ce
vœu
officiel. Les écluses de Moussoulens

mieux

été emportées ! Le canal du Midi s'est
répandu dans la campagne narbonnaise !
La Montagne Noire dégringole ! C'est un
désastre qui coûte plusieurs dizaines de

C'est

phon

avant,

pressentant

si

comme

avec

voulait arrêter

on

ty¬

un

feuille de papier à ciga¬

une

rette...

est
remis aux calendes grecques !
Ainsi qUe l'équipement des trains en freins
continus ! Ainsi que la création des Cités
satellites !...

présence de

en

le

tations
serait

Et M. Wattier, directeur de la N avigadon
Ministère des Travaux Publics, qui
avait, jusqu'alors, encouragé, au nom de
I Etat, la résurrection du canal embourbé,
contemple, triste et impuissant, la rupture
des écluses et l'anéantissement du rêve de

1 héâtre

parlions
libre

joué, M. Snowden!

Riquet, né en 1604, mort en 1680,
ingénieur français, propriétaire, languedo¬
cien, chercha le premier à réunir l'Océan
à la Méditerranée par une voie navigable.
II soumit ses projets à Çolbert, qui s'en¬
et y

intéressa Louis

fortune

et

sa

Il mourut six mois avant
canal.

vie à

xiv.

Riquet

son

œuvre.

:

Le Comité
qui s'avise de préparer la
du centenaire

^

célébration

1.

sa

les

pas

de

sont

de

noms

ne
comprend
grands mistraliens qui

ces

grands humanistes.

On l'a soi
composé d'inconnus et d'in¬
de ceux-là qui (à quelques ex¬

gneusement

capables

:

ceptions près), par leur ridicule, ont re¬
tardé l'éclosion de la gloire du Poète. En
sorte

l'inauguration du

que

sont

ce

ples qui,

plus proches disci¬

ses

lignorance autant que man¬
d'esprit, risquent de compromettre

que

par

la portée des manifestations plus intelli¬
gentes que bruyantes que nous souhaite¬
rions.

11

»
n

y

a

dans le Comité Mistral,

pas,

des

qu'une grande félibrée.

inconnus et des incapables,
d'ailleurs le note notre distingué
confrère, mais il est certain qu'il y au¬
rait... mieux à faire. Mistral mérite mieux
que

—

pas

chaque jour.
bruissante; les abeilles vaillantes et
miel

En

Le

Béziers peut être comparé à une

gées

se massent au cœur
est
savoureux,
car

ruch,char¬

c'est

Le

ville histori¬
passé glorieux qu'envient
ses
voisins. Mais, si du olocher de SantNazari, on clama toujours avec foi le vers
du granc! poète :
Gens de Béziers, remembratz-Vos!
On peut aussi, avec sérénité, se tourner
Béziers, je le sais, est une

elle

un

a

le 12, abrivade et journée

de Mireille aux
Saintes-Maries; le 13, fêtes de Marseille;
le 14, fêtes de Cassis, journée de Calendal.
Le

cycle est inclus du 7 au 14. Mais on
la semaine du centenaire se pro¬
longera en neuvaine ou en décade.

dit

i'avenir prometteur.
Dans le raisin mûr.

vers

Pèzuc

11

tma

coma

y a,

pinha

e

de most plan co[/P 1

En

1. Los Razims de Luna

M. Marius Jouveau a
thème Géographie rnistrale 24 novembre Mllc Dibon sur
les Jeunes Filles dans l'œuvre de Mistral.
Voici le programme des autres confé¬
rences annoncées : le 15 décembre, M. de

parlé

anglaise.

Montaut-Manse

Gibraltar est toujours de¬
bout!.. Et le canal du Midi
est... dans l'eau

titre, notre

ce

!

confrère Paul Allard

Nouveaux, un article rapide mais clair, ou
11 e. r question du Canal du Midi. Le
du Midi intéresse trop nos pays d Oc pour

Canal
que nous ne fassions pas une place ici aux
réflexions, hélas! trop vraies, de M. Paul
Allard. Notre conjrère nous y

nous
extenso » :

«

.

travailliste anglais

nement

clef des mers?

:
Mistral chansonnier ;
M. Frédéric Mistral neveu

Edit de

va-t-elle

Snowden a frappé à grands
de poing sur la table de La Haye :

bouchons

Depuis, M.
le

des prestations en nature, qui
ombrage à l'Angleterre, est réduit

régime

portait

de 50 %.
Résultat

.

:
Gibraltar détient toujours la
clef de la Méditerranée.
*

Quel rapport

«

entre

ture?

—

direz-vous

—

y

a-t-il

»

ou de
guerre,
ieteznavires
un coupde d'oeil sur cette
carte.
commerce

bateaux de gros et de
moyen tonnage passent tous, pour aller de
l'Océan à la Méditerranée, sous les four¬
ches caudines de Gibraltar.
3.160 kilomètres ou 590 kilomètres.
Pour aller de Bordeaux à Marseille, c'està-dire d'un point à un autre de la France,
un navire français, par Gibraltar, a 3160 ki¬
lomètres à parcourir.

une

seconde ligne de

Une deuxième voie ferrée

est-elle

bien nécessaire?

Et voici la troisième solution : la
audacieuse.
Le canal est là. Il doit rester canal.

les sous-marins, les

plus

sons-le.
un véritable Suez français !
canal Océan-Méditerranée ac¬
sous-marins, aux croiseurs, aux

Faisons-en

Vive

le

cessible

aux

ce

tableau

réali¬

parcourir.

Que d'économie de temps et de charbon .
Et quelle sécurité!...
En 1914, a déclaré le président de la
Chambre de Commerce de Toulouse, si
«

les sous-marins avaient pu emprunter
canal Océan-Méditerranée, la guerre se
terminée trois àns
jonction

le
fût

plus tôt!...

océan-méditerranée

miracle de

Riquet L

1681, pour la première fois, un
cortège fluvial remonta solennellement le
canal du Midi, sur le parcours BéziersLe 2 mai

Toulouse.
Plus tard, le canal fut prolongé par le
canal latéral de ia Garonne.
C'était un vieux rêve qui descendait,
enfin, du ciel sur la terre ! La jonction

Océan-Méditerranée était réalisée ! L'anti¬
que hégémonie de Gibraltar était finie !
l'envasement étatiste

d'aujourd'hui, la voici.
L'Etat a laissé envaser le canal du Midi.
Il y a peine à voir — constate M. Lagardelle. dans son volume : Sud-Ouest, ou
Hélas! La réalité
«

Yia

millesjen kilm.

en

CANAL

milles

en

kilm.

4.310 1 .337 2.476
1.960
748 1.385
1.74S 3.237

Anvers-Marseille.... 2.062 3.819 1.058
Le

Havre-Marseille..

Pallice-ÀIarseill e

La

.

1.972 3.652
1.871 3.465
1.658 3.070

939 1.739
842 1.559
419
775

Projet grandiose? Est-il réalisable?
«
Un puissant groupement financier —
écrit M. Hubert Lagardelle, dans SudOuest
des

—

va

l'entreprise par le jeu
allemandes du plan Dawes.

tenter

prestations

La Société chargée de préparer le projet
s'est assuré l'appui des Pouvoirs publics et
des usagers. L'Office des Transports des

Chambres de Commerce

du Sud-Ouest lui

donné son adhésion.
« L'initiative privée, en

l'absence des ins¬

a

titutions

nécessaires, sera venue, une

de plus, au secours

fois

de l'intérêt général »

La traditionnelle objection : impossibilité
de trouver la main-d'œuvre, est levée :

c'est le machinisme
creuser

triomphant qui peut

le canal.

L'Allemagne allait nous fournir les ma¬
Des avions se prepa¬

chines nécessaires.

spéciales du Comité

commissions

f;énéral ont fait connaître
étaient
sujet deoù la enmédaille
travaux

au

et

du

timbre de

propa¬

gande. Timbre et médaille seront en
circulation, dit-on, dès le mois de janvier
prochain.
Le capoulié a communiqué au Comité
résultat de ses démarches auprès des
hautes autorités dont on désire le patro¬

nage

—

résultat très satisfaisant, d'ailleurs

et confié les difficultés rencontrées par
lui dans certains milieux pour la réalisatiion d'un programme occitan. Nous ap¬
prenons avec plaisir que toutes les diffi¬
—

cultés

ont

On

cord

disparu, aujourd'hui, là même

irréductibles.
peut compter que c'est en plein ac¬
que Maillane, Avignon, Carpentras,

où elles

paraissaient

Arles, Les Saintes, Marseille

et

Cassis cé¬

lébreront le centenaire de Mistral en sep¬
tembre 1930. Aix-en-Provence retarderait,

dit-on, sa manifestation jusqu'à mi-no¬
vembre, pour qu'elle puisse être donnée
en
présence de la jeunesse intellectuelle

de nos Facultés.
D'autres villes, au contraire, devance¬
ront la date officielle, et c'est ainsi que
Cannes

annonce

pour

le mois de

Faculté

Italie

En

Dans une récente réunion du Comité ita¬
lien, celui-ci décidait de donner à Rome
une
série de conférences sur Mistral, de
une
biographie
une anthologie de

publier
poète,
poser

du

populaire

son œuvre, de
une pierre commémorative sur l'em¬

placement de l'hôtel où il descendit en
1891, de se faire représenter à Maillane

garottaï,
une etdélégation
conduira
S. Exc.
de clore que
l'année
mistralienne
réunion à Rome d'un
en idiomes latins.

la

par

Congrès

d'écrivains

l'ne statue «le

Au

moment

où

mettons

nous

sous

au'une proclama-

nous apprenons

presse,

Mistral

BSarcelone

à

Cardiana.

le

Hambourg-Marseille. 2.343
DÙnkerque-Marseille

plus spécialement de quesl.ons oc¬
:
VEscola Mistralenca, les Admi¬
nistrateurs du Muséon Arlaten, le Groupe
Régionaliste et l'Ecole Constantinienne.
11 s'est adjoint, depuis, des représentants
des Mascles de Camarga et de la Nacion

commémorative

:

Yia GIBRALTAR

Plyinoutli-Marscille..

Ce Comité local groupe les bureaux
des diverses sociétés arlésiennes qui s oc¬

eurs

PARCOURS
en

1930, à Arles.

Les

navires de gros et moyen tonnage !
Les avantages formidables de cette
sation?

Regardez

régional du Centenaire Fré¬
s'est réuni le 3 novembre
dernier au Muséon Arlaten, sous la prési¬
dence du capoulié Marius Jouveau, et a
constitué un Comité local pour l'organi¬
sation des fêtes mistraliennes de septem¬
Le Comité
déric Mistral

citanes

Creusons-le. Elargis¬

Désembourbons-'.e.

Bordeaux-Sète — le ca¬
nal des Deux Mers — était vraiment prati¬
cable, le même bateau, de Marseille à Bor¬
deaux, n'aurait plus que 590 kilomètres a

Le

ris, un cours de
de la Provence,

cupent

Si la voie d'eau

la

professe cet hiver, au
sociales, à Pa¬
sur Mistral, poète
poète de la race latine,
poète de la France, poète de l'Humanité.

Collège libre des Sciences

centenaire de Mistral

Le

bre

suez français

un

:

sur

M. Charles-Brun

DEUX-MERS

PKOVEIVSA

chemin de fer Bordeaux-Sète. L'avenir est
au Rail ! ? !
Définitive emprise de la voie d'eau par
la voie de fer ! Triomphe du réseau du
Midi ! Solution coûteuse et aux résultats in¬

les prestations en na

Gibraltar et

,es

établir

pourrait

on

certains.

+ *

canal

le

Une deuxième solution a été envisagée.
«
Si on bouchait le canal? Sur son lit.

le 30 mars :
Mistral mail-

Paris

DES

UAXAE

LE

:

».

»

Albion, en perdant Gibraltar,
décadenasser la Méditerranée?
coups

l'Animateur des Temps Nouveaux

«

îjendra-t-il la

a

pro¬

13 avril, M. Pierre Devoluy
les Olivades.

le

lanais;

Souvenir

in

L'Animateur des Temps Nouveaux du
9 août dernier se demandait : « Le Gouver¬

Mistral et le Destin

tan

ayant auto¬

reproduisons cet article

risé,

:

vençal; le 12 janvier. M. P. Reynier : le
Lyrisme de Mistral ; le 26 janvier :
M Bruno Durand : Mistral philologue et
lexicographe ; le 9 février ; M. Gabriel
Bernard : Mistral et notre Rhône; le
23 février : M. Pierre Azéma : Mistral,
poète épique; le 16 mars : M. Pierre Fon-

dans l'Animateur des Temps

publié,

a

le

sur
lienne, et

(Emile Barthe.)

grande victoire

Avignon

10 novembre,

Le

Roger BaRTHE.

Sous

que

j'en suis certain, des jours triom¬

phants.

Une

:

7

septembre 1930, Santa-Lstella ;
le 8, fêtes de Maillane; le 9, fêtes d'Avi¬
gnon; le 10, excursion à Carpentras, expo¬
sition iconographique et bibliographique
de l'inguimbertine ; le II, fêtes d'Arles;

qui

nous

définitif des manifesta¬
provençales du centenaire serait le

suivant

de la cité, et ie

septembre 1930

programme

tions

l'avons fait.
que;

nous

dans notre dernier numéro,
M. F. Jean-Destieux écrit dans l'Homme

Gibraltar est toujours debout! L'An¬
gleterre vient de remporter un grande vic¬

thousiasma

qui

Critique

...

toire navale! Bien

un

porte¬
et

A propos du Comité Mistral, dont

Riquet !...

cachées dans les
nuages; elles sont réelles et sûres, elles
sont le témoignage d'urne activité qui croît
sont

Mistral

inauguré à la date du Centenaire et
pour la première fois, la Ràino

Jano.

faut le seront
dire
Sionales
plustristesse,
connues dehors
—
dedans.et, Ces
avec

étudié

a

donnerait,

comme

ne

promoteur,

son

exclusivement réservé aux eprésende langue provençale. Ce théâtre

serait

représentation des Razims

richesses

lecteurs
le dernier

plein air qui

en

de

nom

de Luna.
Les conséquences de cette Exposition, on
les devine. Dorénavant, nos richesses iéà la

cen¬

nos

Giran, le Comité général

rait

au

sonsacra

nous renvoyons

projet de théâtre

rien
mort

sujet,

ce

à nos réflexions publiées dans
numéro d'Oc (lHr décembre).

a

'

fêtes du

aux

tenaire.

Mais crac! Rien ne va plus! M. Snow¬
réduit les prestations en nature de

...

d'Arles, le Comité gé¬
de la question des

réunion

sa

néral s'est occupé aussi

dirigeaient les études préliminaires.

la voie de fer

progressent sans

dépérit lentement

le Conseil général de
la catastrophe, avait
voté, pour la remise en état de la section
de la Robine, un crédit de... 30.000 francs!

passai,

en

rien ne va plus

Quinze jours

t'arreslar !

sens

Paul Riquet, sur son
a

Tandis que

les levées de plan. Des
chef des Ponts et Chaussées

commencer

canal du Midi.

l'Aude,

E orlaià.
se

ingénieurs

millions...

Passa se vos pas: ai.
Passa dejos tas ire.has;

Passa

raient à

Région française — l'état d'abandon
lequel est tombé l'un des ouvrages
qui ont fait l'orgueil du Languedoc ; le

ont

De plus, l'Exposition a été une suite de
fêtes de tout genre. La place de la citadèle
a vu
la yracieute Danse des Treilles :

Passa

une

dans

catalane vient d'être lancée, en faveur
d'une statue de Mistral à Barcelone.
tic

n

Ee

Nous

Comité

avons

lt«»umain

annoncé la constitution

d'un

Comité roumain. Voici les noms des pre¬

membres de

miers

Le

président

ministre

en

ce

Comité

sera

du Travail et des Beaux-Arts.

premiers membres

Les

:

M. 1. Raducan,
:

Mgr Nicolaé,

archevêque de Cibinium, métropolitain
de la 1 ransylvanie ;
M.
Octavian
Goga, ancien ministre,
président de la section littéraire de l'A¬
cadémie roumaine

;

Victor Eftimiu, ancien
néral des tihéâtres roumains.
Ce Comité est placé sous
M.

tronage

directeur gé¬

le haut pa¬
de S.M. la Reine Marie de Rou-

mars

grande Fête latine en l'honneur de
Mistral. En tout cas, les écoles félibréennes ont dressé pour la saison d'hiver di¬
une

vers

programmes

Poète de Maillane.

de conférences

sur

le

Le

Nous
est

en

Comité

Portugais

qu'un Comité Mistral
formation au Portugal.
apprenons

�■etras:

la

legenda

de

l'or s.

Lo Mèstre

pagara,

la bruta

passât?

bèstia !

Es verai, Mèstre, çò qu'ai ausit
dire en venènt dins lo païs, que sé¬
ria lo nadón d'un ors e d'una?...

S'es fort, el, siéu guiscos iéu, e
no m'fai paor l'enfant de la fachiniera !

Segond Fabre

lo

E la pudisina, onquèra!
Cardelin
Sènt

Lo Mèstre

(risènt, à Bocatòrta) :
Es praquò que li ne vos? Al contràri, morvelin! que te vaqui lavat

De
ES à l'intradaòrledelde vilalatge,via. una
bofarga sul

bon matin, mentre que,

escoban,

legons, los aprendits

carre-

lo carbòn, l'alestisson pèr l'escauda, van querre d aiga, lo mèstre charra ambé sos laboradors.
jan

de

tos

D'aquel

Joan-de-l'Ors ! Quinas
folesas ! Cal crèire qu'avia begut.
Albiratz-vos qu'ai moment ont se
canta

dicas

Jam satur

quai segle vivem!... D'atorbaments, de rapinas,
de forsaments e de chapladits en
tôt luec!... On pòt plus anar pèr
òrta, on pòt mancar fòreissir del vi¬
latge !
meseis! Dins

ant

:

Amèn

Primier Fabre
I

pecats!
Cinquenc Fabre

Segond Fabre

ex

asine

gramine.

Joan s'avança, revèssa l'ase, li rejonh las quatre batas dins sa man
tant eisadament que prendriatz un
pol pels pautas, se lo carga sus
l'esquina, e fai ansins, saltejant e
cantant lo tarn de la glèisa.

pilhadors,

i

qu'enfecis!
Lo Mèstre

Ja! ne pòdi parlar, iéu que lo veguèri, li a d'aquò dètz ans, fòreissir
de la selva portant sa maire subre
sas espalas, nuts totes dos. Lo volian tuar cresènt qu'èra un orsón
raubant una femna. Mas... estabosiment ! aquel orsón parlava, e la
femna èra la Joana desparescuda
dempèi sèt ans. Dins l'endemèg lo
boscatier son òme èra mort. La
mesquina nos diguèt qu'un ors
l'avià raubada...
Tresenc Fabre
Un ors!...

un

ors!...

Lucifèr

letz dire, Mèstre, una tòlta
dors de nuech, al sabat.

vos

Oh!

e

d'aquel! no!

tant
vos

Cinquenc Fabre
Fort! que disetz, Mèstre, non
de crèire! Quora pènsi, pèr las

sacrilègi! una descrenòstre bisbe òc deuria de-

sença, e

vedar.
Primier Fabre

(fasènt lo sinhe de la crotz) ;
Non comprenetz doncas qu'es
pèr rendre omenatge à l'umble ani¬
mal que veguèt nàisser Nòstre Sénher e lo portèt lo jorn de son intrada à Jérusalem?
Lo Mèstre

Alòr,

veguem,

Joan-de-l'Ors?

Bocatòrta

(es

dels aprenditz, un forfàn,
amb Joan-de-l'Ors, fort,
calossut, lo front bas, los uelhs
guerles, la boca bèfia e trevirada.)
La mala bèstia! m'òc pagara!

Cinquenc Fabre
(à Bocatòrta) :
As agut que çò que t'ameritavas,
forfàn! perqué lo cercas?
122 (15 de novembre).

Sa maça ! l'a laissada

enclutge...

no

vos

encon-

la pòdi bo-

legar.
(à Malacapa e à Bocatòrta) :
Ajudatz-me... tu eissament, Gelòn... Quin ferrament!... à quatre
podem tôt just lo sotzlevar!
Quatrenc Fabre
Te cresi! Iéu e Pèire que li avem
de

quicòm...

martelaires,

sabem

ne

matats!
Segond Fabre

nos

a

Qun tròn li vòl faire onquèra?...
l'animal!
Lo Mèstre
A sa maça? a dich que li donaria la fachura d'un rove ambe sas
fuelhas e sos aglans.
Primier Fabre

ernari

aiga-forts

-

Toi osa

Lo Mèstre
Es bèn talhat!... E praquò

fargat el-meme los palfèrs

e

ses

las

mordassas.
Lo Mèstre

Cardelin

(un autre aprenditz, magre, mistolin, los uelhs en trauc de guionet) :
E l'ase que bramava e qu'orinava de paor! Joan n'era tôt asaigat

Lo fach

força es espaventosa,
es
erculenca! L'ai vist
iéu, de mos uelhs vist, s'atalar à la
plaça dels bòus à l'araire del paubre Alàn, e tirar la rega, com
aquò, en risènt, pèr se solaçar.
Es

una

es

que sa

Segond Fabre
vertadiera bèstia !
Lo Mèstre

no

Oc, qu'un ors l'avia raubada,
l'avia barrejada, li avia fach aquel
enfant, e los ténia embarrats dins
sa

tana,

mas

del

l'esti1-

Bocatòrta

L'estigar, l'estigar...
ensems,

conoissi,

es

siéu

un

es

orne,

pron

botatz, Mèstre, lo
oncas
qu'una mala
oncas qu'un ors,
e
iéu !

l'avian

e l'ensalvada,

Quatrenc Fabre
quinh ! Es-ti possible !
doncas verai ! Aquela istòria,
Oh !

es
me

l'avian dicha denan que venguèsi
dins lo païs. Es estraordinària !
estraordinària !
Se parla que d'aquò dins tôt
lo terrador.

Quatrenc Fabre
Lo Mèstre
Siam de crestiàns,

Totes
Es el!... lo veici...

Joan-de-l'Ors
(intrant) :
Bon tostemps! los amies!
(Lo mancip a crescut majorment.
Es

ara

d'una estadura gigantassa,

lordàs, descomunal. Sa
larga fàci morruda raia d'inteligènei ambé sos pechòts uelhs beluespés,

guets jos de cilhas embartassadas.
On pòt pas ne sostenir lo pivelatge.

Quicòm de rebutant e d'atrasènt
ensem espira d'aquel èsser fòra
natura.)
Lo Mèstre

(amb
ve¬

! La mesquina retrobèt sa
chòpa vueja, son òrt abandonat.
L'on faguèt la quista dins lo vilatge
per li permetre de viure en espé¬
rant. Li troberan pòis de travalh
guem

(risent) :
Assajatz un pauc de los manejar.
(Deforas l'on ausis una votz melodiosa cantar.)

tôt

E pòis? ab tant?

Pòis?...
avem

la força

que

toset

pòis.

gas.

jogat

:

Segond Fabre

Amb aquò bonil! bonil!... però
non cal trop
folejar amb el, eh !

Bocatòrta, desconfia-te,

(auça las espalas)

genh

Primier Fabre

bestiassa,
1. Veze lo n°

a
pron ! al trabalh !
Desbarrassa-me aquel

Quinh amparança!

Libreria d OC

un

conteiral

i

pechòt!... Tu, aquelas bar¬

La

Lo Mèstre

Segond Fabre

n

trabalh !

...

ro-

à la fèsta de l'ase, çò qu'a
fach, l'animal!

es un

trau-

de fèrre, bota-las aqui... E
aus, à las boljas! à las boljas!
Primier Fabre

de l'autor

gasons,

Aquò

Ah! òc! turututu! la cabreta
cada!

tra mon

Edicion monumentala damb
es

Qu'a donc fach encara? Ieu sièu
restât à l'ostal, qu'aquela esquèrna
dins la glèisa me fai òrre!

Malacapa

ras

Valèn B

joven.

donc
pèr

d'ors !

preparacion

J oan de ro rs

respònque brave, e aibrave que fort! Mai fort que
aus totes ensems, malgrat son
vos ne

Anatz

!... èra bon que

Primier Fabre
Es aquò lo mai estonant ! una
votz de rossinhòl dins una corpora

servit

di! no! aitant bon

ors

Lo Mèstre

legenda

de bestias dins
la selva à las nuechs de sabat...
Ansins, aquel Joan!... aquel Joande-l'Ors!
Lo Mèstre
de fachiniers

matina.

canton,

disi, òc, lo finimonde, los temps son comols de
prodigis, los profètas 1 an anonciat.
Quatrenc Fabre
Quais prodigis, en efecte, pòdon
nàisser d'aquels acoblaments infâ¬
mes

cantar

al
en

latin...

son
un

vo-

d'arta-

encara...

Tresenc Fabre

seglefin,

deguèt
educar

(lo tresenc aprenditz, de paruda
desvergonhada) :

fern...
Es lo

sèrva; e lo curât se carguèt
de l'enfant.
Mas lo brave curât risènt li percoma

Am !

òm pòt
se defèndre...
Mas aquels esglàris,
aquels mostres tant òrres que congrean,
vomitats, diriatz, pel inLos

pel, tôt, tôt.
Bocatòrta

però, al bel mitan de la fèsta, Joan-de-l'Ors li a fach prendre un banh
dins l'aiga senhadier.

farga (1)

segur! l'as prou vist qu'a
d'un ors, l'anamênt, lo morre,

Eia!
tôt

Cinquenc Fabre
Bocatòrta no vos lo dira, Mèstre,

La

joan

Quatrenc Fabre

Am! veguem! de que s es
Bocatòrta
M'òc

de

una

votz alcantet

atarjanta)

:

Ane te vesem amatinat, Joan,
d'ont vèn, te desvelhas tard?

Joan-de-l'Ors
Desèmpre que punteja l'alba, ô
Mèstre, dins la selva
com

es

bêla!

es

un

me

veiriatz;

encantament!

�Bocatòrta

(amb

Bocatòrta

cacalas) ;
Aquela empega ! Ah la bruta
bèstia! Eta! va! digas-òc que vas
despertar ton paire l ors.
(Toies se regardan e mudisson.
Al ronfle tissos de las boljas lo
carbón peteja, la flama blaoenca
poja drech.
Joan-de-l'Ors arrapa sa maça de
ferre com auria arrapat un palhum
e
la pausa subre lo brasas. Nerun

Oenhs sos muscles no trassalisson.
En dejos totes l'agachan.
Tostament lo fòc ronca abrasant
la

farga. Subre los enclutges lo tadels martels rebombis, las
bélugas rabinan.)

bruta bestia !

Joan-de-l'Ors

Bacèla, martèl, martèla

;

Mai fort! lo menador de la bolja,
mai fort! Bocatòrta e tu Malacapa
de carbón! de carbón! Aquela maça
a lo còr dur e fred, mas la cremor
del fòc e mon martel l'adomdaran.

(Bocatòrta li fa la gaunha amb
gèst desconvinent en s arrapant
la cadena de la bolja.)

Es

forn de caucina que te

un

drià, Joan,

per una

caltala ferralha...

cors

reviscolant

coma

e

entier

Fèni.

un

tabasa !

Bocatòrta
Se r ai ausit! quin ufana! la mala

Joan-de-l'Ors

amb

d'escolhut) :
Li anarem dejos ton garric
sar las bragas, gros codon!

una

Votz

Subre los

pau-

Bacèla,

amb de dentelas trencadoras.

martèl,

li

pen-

Joan-de-l'Ors
voler

mon

martèla

Que

le

e

Bocatòrta

(li crida de tota
sugant) :

tabasa!

Eh! r ors!

tonedre t'emporte,
pudènt!

Bacèla, martèl, martèla e
De bélugas jita e d'elhaus
lenguts, siblants coma
Bacèla, martèl, martèla e

Com vidigas
L.o fèrre

plegat, vesetz-lo !

e

lo fòc m'obesisson.

Bacèla, martèl, martèla

e

Lo fèrre

soplegats

e

lo fòc

per

Bacèla, martèl,

tabasa!
de fòc
de vipras.
tabasa!

se

son

mon

martèla

tu

tabasa !

tabasa !

desamparat l'òbra,
se
son
avançais esmeravelhats de
l'albire de Joan-de-l'Ors. Veson
an

Siéu lo solèl, siéu l'estelàn,

congriador de lutz,
e

siéu la mòrt.

Siéu lo fòc, lo fòc, lo fòc !

Siéu lo fòc, lo fòc, lo fòc !
com
en

mon

riá.

{La maça de ferre es com un robin, reflama. Joan-de-l'Ors ufanos,
nut fins à las ancas, lo pèl color de
coire ardent, la leva de sa man se-

abrandada, trais dins la farga

ombra gigantassa.
Com un tròn, tancs subre tancs
retendis lo tust del martel.
una

fabres
à des¬
males¬
befant

d'el.
mai

sens
en

derompement, à còps de

mai

rabents lo martel

tendis.
Enebriat
l'Ors

se

de sa força,
bota à cantar. Sa

talenca omplis
d'un aire mon
ritme

del

e

Joan-devotz

la farga, sembla,
fresc, escandis lo

batement.)
{canta)

maça de fèrre
prendre la forma del tronc ruscos

Malacapa
Se
gros

ne

torcarem

de

sa

fuelhadura,

Joan-de-l'Ors
Son tronc nosut dins

Bacèla, martel, martèla

e

tabasa!

amiraciòn

d'un

rove

mas mans,

vesetz-lo !

la

ambé

sas

ramas

tòrtas,

folhat dentelât e sos
aglans ponchuts, arma esglaiosa e
colossala.)
son

coma

—

l'anienta-

la maneja!

en

se

butas-

Joan-de-l'Ors
mos amies! L'avetz
en man qu'es un plaser! Ara, vau
lo lipsar, com un adimant cal que
belugueje. Mas, esperatz encara
un pauc, veiretz que li entalharai,
partènt del ponhat, unas ramadas

lo fòc flameje! que lo fòc, de
nòu nos digue sa cançon, que
de cap nòu las bélugas petejan! A
las boljas! a las boljas!

Aquel garric de fèrre, vesetz-lo !

Bacèla, martèl, martèla e tabasa !
Sembla, sos rasits, que de ma susor

del

{En cada chaple de martèl, de
garbas de bélugas jisclan l'envolopan, pòi recason en ploja regesa
subre son cotet, subre sos braces
en li besusclant lo pèl.)
Aquel garric de fèrre, vesetz-lo !
vos assostaretz à son ombra.
Bacèla, martèl, martèla e tabasa!
Vos asostaretz à son ombra, amies,
lunh de tota raubassaria.
e

tabasa !

Bacèla,

desbragat)

As ausit? Bocatòrta...,
ombra... s'assostarem!

tocara

Bocatòrta

las estèlas.
e tabasa !

martèl, martèla

{Pòis, amb un riset se triomfle,
als companhs) :
Aquel maças de fèrre, vesetz-lo!
que l'un de vos-aus lo maneje...
(M'as un esglai supersticios los
amudis, e degun d'els gausa lenguejar, dementre que los très mivans
d'aprenditz l'un l'autre s estigant, nescis
se ne

Malacapa
e

cap

virât cap

de

{susarènt

cap

Sera lo mai fort de la selva.
Bacèla, martèl, martèla e tabasa !
Sera lo mai fort, sera lo mai drud,

l'aiganha salabrosa.
Bacèla, martèl, martèla e tabasa!
bevon

martèl, martèla

d'èura.
Viatz! de carbón! de carbón! E
que

creis, coma s enrasina.

:

lo mai bel de la selva.

amb

ambé

topin!

Bacèla,

Aquel garric de fèrre, vesetz-lo !
del fòc ardent ne pren la saba.
Bacèla, martel, martèla e tabasa !
Ne pren la saba e lo vigorament,

calabràs !

Eh! lo joièl,

cres-

Joan-de-l'Ors

sera

re¬

un

armada !

Totes, espavordits,
se delonhan.)

coma

Golabadats, estordits, los
se son estancats e l'agachan,
part dels aprendits, gorrins
tants que li fan la loba en se

E mira

Es

sant,

sas
mordassas gigantas, la pausa subre /'enclutge; de
sa
dèstra arrapant lo martel e lo

manejant com una pena, pica à
còps redoblats.
Alumnat. del fòc e del flar de sa

—

—

una

tèsta.

nèstra ambé

E,

rot

(Joan-de-l'Ors, efetivament, pren
la maça que se refreja, la ten coma
un joguet,
la fai revirolar subre sa

Siéu lo fòc, lo fòc, lo fòc !

maça

Ai! ai! ai! M'a

Atrissariá

muda lo métal.

se

gingolant) :
lo braç!... Vilanalha! carnil! Bruta salvajura!...
ramassa en

de fèrre !

alen,

aiga décor Tadimant,

fum

(se

—

Fòc d'amor, de locha, d'asir,

délia à

:

Onte

lòc de passion, fòc de folor,
de fantasmas maestrador.

se

Joan-de-l'Ors
maça subre /'enclutze)

(entre els, bassetament) :
tròn a poscut l'amparar,
aquò? — Mas, en vertat, es un capd'òbra!
Mira\ mira entrebescats
am
lo fuelhat los aglans e sos
cops... es una meravelha! — Quin
arma aquela maça! aquel calamàn

rescos.

Siéu lo fòc, lo fòc, lo fòc !

Tôt

:

Los 'Fabres

Fòc fachor, fòc amortador,
fòc sorzedor, degorador,
del còr del monde fòc

levada)

(foan-de-l'Ors, amb una vigoria
creisseguda, amb un ajogament encara mai africh, a repres lo martèl.
E l'on vei lo cap de la maça s'escabestrar de fuelhas, s'engibosir
d'aglans dels ponchons aguts e
trencadors, en tant cant lo ponhat
s'escava e s'asata al ponh del gigant.)

ren

Siéu lo fòc, lo fòc, lo fòc !

siéu la vida

man

dis nient, el...

Siéu dins l'elhaus, séu dins lo tròn,

e

(li vèn encontra, la

Los Fabres
Es bèn fach! cativa gala! t'ameritarias!... non pòs lo laissar... te

m'enclaus,
Siéu de l'Autisme la grand votz.

lo Dius

fas rasclar?

quota te

Me venjarai!

LA VOTZ DEL FOC

mestreja,

pes-

Bocatòrta

(Los fabres

Siéu lo lòc, lo fòc, lo fòc !
me

lo

(Empenha l'aprenditz, e d'una
gautada lo manda rodelar al mèg
de la farga.)

{La calina deven estofeganta, la
farga escaludanta, la bolja udola
com un vent d'auratge.)

Res

en

Anem! l'amie! leva-te!

carbón li passarà!

tôt mon

Votz

Bocatòrta! Bocatòrta!

aptesa.
e

sa

Lo Mèstre

(virant la

a

los veire,

no

no

ors

amaestrats

plega, vesetz-lo !
jita de bélugas.

se

folhat

tabasa !

Joan-de-l'Ors

que te

dolan! bruta bèstia!

Jos

e

Bocatòrta

Bocatòrta

A-n-aquels ramels

El, bonil, sembla
los ausir.)

lo tonedre.

vendra la malamanha.

d'abòrd!

tabasa !

e

de pessucs.

pietat, vesetz-lo !

sens

coma

Bacèla, martèl, martèla
cora

que li a d'aglans ambé de fuelhas.
Bacèla, martèl, martèla e tabasa !
Li a de bels aglans, de fuelhas d'acier

Bacèla, martèl, martèla

escarrans

(pòis, encorrossat) :
Lenga de serp! Non as finit! Ca¬
las, o te fau calar!
(Ja très vegadas Joan-de-ï Ors a
remés la maça subre lo brasàs,
menant el meseis la bolja à ne crebar la pèl.
E los pechòts gorrins, malgrai la
remochinada del Mèstre, contu¬
nhan de l'atediar, li sautejan à ientorn, lo fregan, lo turtan, li tiran

Coma lo tonedre à burs redoblats

à foison, vesetz-lo !

rams,

Suis

tombara

Joan-de-l'Ors

son

:

tabasa!

Cardelin

{qu'encita Bocatòrta,

Lo Mèstre

(crida à Joan-de-l'Ors)

e

lo

es

bèstia!

un

à

Bacèla, martèl, martèla
Adomdat pèr l'anma

Bacèla, martèl, martèla

tabasa !

e

Lo Mèstre

Domdat pel foc, fèrre dur, vesetz-lo !
es la carn domdada per l'anma.

se

Aquel garric flamejant, vesetz-lo !
peteja dins l'aura enfiocada.
Bacèla, martèl, martèla e tabasa !
Dins l'aura enfiocada enauça lo cap
e
fremeja fins à las mèulas

basar

Joan-de-l'Ors
{de sa votz musicala)

Joan-de-l'Ors

(asiros, susarènt, grimacejant) :
Que lo tròn de Dius te cure !

e

baucs, contunhan

chiflar.)
Bocatòrta

Ah! la bêla òbra! Vèn de far

:

à

son

òu

am

bestiòl!

dos bojòls!

un

N'es-ti fersios! lo

(que just à-n-aquel moment contunhava de jingolar en se tenènt lo
braç, li ven contra e li brama amb
una asirança fersiosa) :
va

Carònha! enfant d'una puta que
dins la selva se fai...

(Mòrt, sul còp, e flac com una
pelha, cais al pèd de /'enclutge. La
maça de Joan-de-l'Ors l'avia fregat à pena.
Lo Mèstre, los fabres, los apren¬
dits, espaventats, s'enfugan.
Joan-de-l'Ors, en cantant, empura lo fòc e contunha son òbra.)
valèri bernard

(Dess. de l'autor,

grao.. p.

E. Martin.)

�al

dins lo cascal del riu; dins la bufanta votz
del vent rullant coma un tropèl rebordelaire
suis blats que fan lebreta, al temps de segazon ;
dins la rumor marenca, e dins 1 umbla canson
del mendre gargalhol fiulaire o brezilhaire ;
e laus à tu dins lo canturlet misterios
del vièl soc que siaguèt cent ans al bosc ombros,
arbre al cabèl movent cada abril regrelhaire,
l'amie frairal dels vents e dels auzels del aire !
Laus à tu dins lo foc que regaudis l'ostal,
e mai dins lo calèl al'lum bimbarelaire,
dins la joanada, dins la busca de Nadal
e dins lo foc del pastre al mèch d un genibral !
Laus à tu dins la bresca e lo mèl de 1 abelha
dins l'iou fresc enclescant la glaria e lo bojol,
dins lo vin de la soca e 1 aiga del rajol,
dins lo pan e la sal, l'aus e l'usèl de l'oelha,

Cdel libre del
eampestre) per antonin perbose.
solel,

gandis, nos vestis, nos noiris,
d'auvari e de mal nos garis !
Solel omnipotent, subrenaut congrelhaire,
tôt
e

so

nos

que nos

para

manteneire de tôt aluc, reviscolaire

d'alba à tôt falimc.oi.,
trabuc guidas eternament,
tram l'espandi celenc la clocada de mondes,
laus à tu, dusca dins la trumor ont t'escondes,
per la fe que gardan en tu dins ton trecol,
0 foc torjorn ardent ! o lum jamai trebol !
1 a milanta ans, al temps dels espantants periples
ont, tram lo sorn agrum dels orres endolibles,
as dezentenebrat à grands rajols l'azur,
es à l'ora luscrala, un ser,
que, de segur,
que

fas luzir

tu que

o

esper

sens

al fons d'éls miralhant lo prim esmai escur
del monde, luziguèt de sa prima elhausada

gauch ! l'embelinaire elhaus de la Pensada.
es tôt so que fas levar de la mosada,
mas très cops sants son los espics de lum florits
als camps de nostres cors, de nostres esperits.
Laus a tu dins l'elhaus d'un agach de joventa
lum mai bèl que la mai bêla alba espelisenta,
ont se tremuda, ambe tota sa resplendor,
tôt so que sur la terra as fach encantador,
e laus a tu dins lo potet e dins l'amor !
Laus à tu dins lo Sosc, encantat barrulaire
del monde esperital, mai real e vivent
qu'aquel dont l'orizon es l'estrech enceuclaire !
0

Sant

l.? cAdene

Original de L.. Cadène, gravai per Ë. Martin

fas landrar dins l'azur las nibols !
fas fèlhar e borronar las brondas,
qu'endras los orts de flors e los balets d'irondas
o tu que fas cantar d'alèrt esper los pois
del fons de la sornura ont, perpelhas trebolas,

O

l'U
o

solas
o

que

tu que

t

an

tu que

en

orror

feramias

fas florir l'agach

vivent dins tôt

e

tu

so

que

coma

nicholas !
lo pelenc !
e

flam congrelha,
dempèi l'espic del blat dusca al grum de la trelha,
dempièi lo cric del gril dusca al cant trobairenc,
o Solel, laus à tu, paire de tota vida
e de tota belor dins lo monde
espandida !
Laus à tu dardalhant Solelhas méjornal,
que fas s'esparpalhar de ton ardent brandal,
o

Laus à

lo

dins l'aland

del arbre

ram

per atenge

totjorn mai

dins los airals

ton

pariunas à de vols d'abelhas isanairas,
suis mondes bategants las forsas asermairas !
Laus à tu, Solelhet del fresc e gai matin,
pindolant al erbum lo bel ros diamantin,
à l'ora ont los cloquiers alargan per las combas
lors carrilhons clarencs e lors blancas palombas !
Laus à tu, Solel colc, à ton porpral déclin
dins lo rapisament de la siaudor luscrala!
Laus à tu, dins tôt gauch que sus terra dévala
de la prima alba à la darrièra ombra vesprala!
Laus à tu, bel Solel dels loncs jorns estivals,
ont la cigala fa bronzir los camps sirals
del clam estrementit que sembla l'ardoroza
canta de tos potets à la terra amoroza
laus à tu dont l'agach floris los garrabiers
de lor flor canda, o tu que fondes los neviers
dels acrins e dels cors cada prima novèla;
à tu, Solel d'autona, emplenant la cufèla
dels gruns d'ont glopara, gisclant, ton sang diuzenc,
e laus encara à tu, bon Solel ibèrsenc,
qu'enluzises la nèu de ton escandilhada!
En totas las sazons, laus à ta solelhada !
Jos la mosada, laus à tu dins la gonflor
del gran, e dins lo grel ont la Vida perdura ;
dins lo soc e lo ram, lo borron e la flor !
Laus à tu dins la carn de l'alberga madura,
dins lo belugament del vin al got comol,
dins la belor dels orts e dins la veziadura
dels camps de lin e de las grezas de serpol !
Laus à tu dins lo niuc al cabèl del pibol,
dins los brondèls e los chimpèls de la plancada
dins la castanha rosa à mèch despelocada
qu a 1 aire agradibol d'una boca que ris !
O Solel ! laus à tu dins lo mirgalhadis
del campèstre, ont las set colors de ton arcana
en milanta colors fan lo
desplegadis
raiant e cambiadis de ta lutz avelana
e laus à tu dins los
perfums e dins los sons,
fraires de las colors! Qualas espelizons
del espandi son pas las filhas de tas albas ?
Laus à tu dins la lisa ont mèsclan lors ramels
rozas, salvias, espics, verbenas, chucamèls.
mentastes, jansemins, cantortas e vidalbas !
Laus à tu dins lo cant bresairol de la dotz ;

tu

e

lo trefoliment

d'aquela subrevida embelinaira e bloza
fora del bas estac, s'annairant ufanoza,

1

a

plus, diuzenc Solel,

"

l'ala del auzèl

ont,

serems

Colleccion

e

ensus, cap

al cèl,

lènc de la

que ta

sornura,

solelhadura !

Dis Aup i

Pireneu

VOLUMES PARESCUTS

01, ras de N abarrot,
una

clambe

préfaça Je Atiquel Came lat.

R,omivatge poemes Je Caries Derennes.
Capbat la lana, poemes Je E-mmay

nuel

Delbosquet.

VOLUMES EN PREPARACION

Lo i,i, re Jel
poèmes

Campestre,
J Aiitonm Perbosc.

Belina,

poeme

Je Miiquel C ame lat.

Oh ras Je PaulA rêne,
una

préfaça Je Josep Lobet.

oi, ras Je
una

Jambe

Bonnet,

préfaça
Lib rena cTOC

Jamb&lt;

�panorama de

espanyoles

les lletres
joan

per

1

Estât unie, la unitat rigorosa del q.ual ha

|

estât la causa essencial dels mais soferts,
hi ha una peninsula varia,
prôdiga en diferèneies regionals. Per primera vegada,

chabàs

.també, hom

politic de la Restauració. 1 Ortega i Gas¬
dolent d'aquesta assistôlia, escriurà,

set,

!

concrètes

en

aquests

sorgiren Galdós, narrador
episôdis politics i bèl'lics del segle
XIX, Valera, Blasco Ibafiez, la Pardo Bazan i,
com a
valor més ait, Marcel! Menendez i Pelayo, el quai, malgrat dels seus
prejudâcis catôlics que perjudicaren la llibertat dél seu judici critic, amb treball lent
dels

!

totes

les

liniés

tôria

literària

peninsular

mers

i

d Antonio

literatura

alguns

Ùniversitat

l'èrics.

Maragall, pertany

i

les lletres catalanes. Els altres

!

realitat

en

a

i

\

j

j

i

i

val,

I

j

d'esperit revolucionari i
(cal comptar, també, les
contribucions
italianes
i
germaniques).
Fou llavors que, un Jovellanos, pogué pensar
amb l'esperit de Condillac, i Reinoso
dir amb Voltaire i els epicúrics anglesos :
el bé no és pas altra cosa que el plaer,
tal com el mal no és res més que el doi

sa

obert,

de romanticisme

L.*, plaça d'Orient és una roda gran
de

neuler.

Els

diumenges la roda
tomba de pressa, amb una vibraeió de coloraines davant la pedra
grjs i solemne del palau reial i un fons
blau. pur i llunyà, de vidre, sobre l'horitzó negre de les alzines del Pardo. Cen¬
tre

Madrid.

Una

bandera

espanyola,
moguda per un vent mcntanyès i joiós, es
destinta en reflexos múltipes de taronja i
llimó, — gelats populars — en una font
ae

d'aigua fosca. Alegria barroca. Reina

Pels ulls saltadors de la imaginació

tissa.

popuìar.

Isabel

disfrassada
«

chispero

de
»

segona
«

maja

creua

del

»,

la

gresca.

braç

d'un

d'un husar de la princesa.

o

Vet-ací

el

Res

hi fa que

castís.

Vet-aci

el

costumisme.

Mesonero Romanos, rede Paris, s'estranyi davant la mandra

no

torn

de

cas-

Madrid ; sense voler-ho, restarà bccadavant
el
costumisme.
Escenari

badat

idèntic

la Cort i

Fandango » de
gresoî. Madrid és un carrocel divertit de
verbena. Tôt Espanya, en un moment
précis, sembla també un carrocel que
tomba amb estrèpit inútil i xarangufesc. De
sobte, el carrocel flameja. Vet-aci, plenament, el segle XIX. Se segueixen esdeveniments que no semblen pas obéir a cap
llei. La nació grinyola amb sobressalts
de

a

tren

vell,

per

enlloc. 1,

en

un

una

malgrat

«

via morta que no

hi ha un ardor
crepitan: en l'aire. Aquest ardor era un
alè democràtic calent i espessissim. Si el
segle XVIII significà a Espanya — politica, Jiteratura
un
cert sentit, pobre,
però, de la gerarquia, el segle XIX fou,
per contra, el segle dels valors confusos,
del desordre, de la plebs. La Cort suposa
quasi sempre un public badoc ; la Cort
espanyola del XIX tingué, perô, mes; tihgué un públic, un poble idolâtra, fanàtic
d'admiració i d'amor pel Rei i la Reina.
I aquest public reialista lluità pel Rei,
no per a si
mateix. Important per al po¬
ble hauria estât defensar una politica; es
baté, en canvi, per una clerecia i per una
monarquia absoluta. Une clerecia sòrdida,
de Hogaret, sense res del clergat humanismena

tôt,

—

tic

médiéval

o

de la cultura monàstica de

la divuitena centúria, pròpia

només

per

a

lliurar Marafiones i

Trapenses. 1 produia la
resurrecció de la Inquisiciô. Tôt això : inquisicié, clergat, monarquia absoluta, po¬
ble entontit i greixós de fidelitat, heròic,
de vegades, d'un inconscient heroisme
quasi èpic, feia olor de terra espanyola,
ardent de sol fecund, aspra de monts
amb pdns i bandids, o terra de prades de
blat

5

valls

havia, perô,

d'hortes.

Terra

tancada.

Hi

portaló obert als Piieneus.
Per aquest portaló cavat en serres cata¬
lanes per gent de discola noblesa libéral,
entra a la peninsula un aire frescal d'An¬
gleterre j de França, mes tard un vendaun

«

lor

».

El rcmanticisme

espanyol, perô, fou, en
el fons, realista. Tôt el segle XIX, xop de
suor
de poble, fou naturalista i realista.
Ni els poetes se salvaren absolutament.
Quan volgueren ésser romàntics purs esdevingueren d'una banalitat declamatôria incontenible : Martinez de la Rosa, Espronceda, Zorrilla, àdhuc el Duc de Rivas. El
réalisme

fou

declamatôria

una

reacció

banaldtat

contra

j

aquesta

cies

contemporànies de la poesia francesa
anglesa, influiren. eils nôtres poetes del 98.
Vet-aci, en fi, la gra-n data, a la quai
arribem fatalment, una mica tard perquè
convenia explicar abans,
malldament fos
somerament, el que havia estât el segle
XIX La generació del 98
la joventut
que l'any del desastre colonial ténia de 20
a 30 anys
heretà d'aquells predecessors
que havem citât, el desig de penebrar en
la consciència espanyola. Era un desig
agullonat tràgicament per la revolució po
litica interna i pel desastre col niai. El to
de veu més fort i robusl surt d'e la ploma
de Miquel d'Unamuno, del quai, com de
Benaivente, és pot dir que és an.terior a la
data consagrada, Base, aspre i, alhora, pie
d'emoció, U.namuno empren, amb gran
energia i un bagatge molt replé d'à cultura,
un
viatge d'expJoraciô de les defic'ències
d'Espanya : instrucció publica, sensibilitat,
politica. Ell aporta tamibé les primeres inquietuds renovedores de les tendèneies eslètiques : esguarda vibrant i vigilant els
horitzons francesos, anglesos, alemanys. Filosofia, art, literatura. Tôt l'interessa i el

I

i

ì

no

tega y

Machado i Manuel Machado. I encara una
floració de cultura : « lnsiH&lt;ici6 lliure d'et-

nos-

propôsit actual no és altre que delinear
el
panorama
de les contemparànies.
Aquesta estampa no té altre objecte que
tre

— Giner de los Rios — i conseqiientment, Menéndez Pidal i Américo
Castro, per citar només els noms cabdals
d'aquesta condiciô.

senyança »

servir de contrast.

Aquestes figures excepcionals, serveixen
només per a assenyalar el traspàs del se¬
gle XLX al nostre. Viuen i realitzen llur
prcducció quan Espanya, anihilada d'angoixa, aclaparada de malaventura, es troba
ccimbatuda per una lihiita de passions con¬
traries, agobiada per un. caliu ardent i
sobtat,
carikme, l'Lifcieralisme,
i per
—

D'aquesta generació, perô, cal parlar-ne

que

estil

CORPUS Barga, un cronista excel'len!

es

lliuren

a

llargues

époques d'enscmni lent i descurós, només
dolors d'aquesta intensitat assoleixen de

ls, obrint-lrs t'erides per on contemplen, dirieu que guiats vers si mateixos per un escalpel lluminós, les més

moure'

i

]

entranyes ferides. Aquesta contemplació quasi quirúrgica fou el treball
pregones

principal de Costa, de Ganivet i, abans
d'e'lls, arnb ircnia acerba de suicida, — el
segle XIX fou prèdig en suicides — de
Larra. L'obra d'aquests très escriptors,

dament diferenciada

d'egser-lho

en

com

de la

mal¬

naturalment ha¬

forts i
excel'lentment dotats, distints i de generacicns diverses, ténia, perô, una caracteristxa comuina : la preocupació d'un anàlisi del caràcter d'Espanya com a condiciô
via

très tempéraments

primord:al de l'estudi de les possibilitsts
del seu esdevenidor. Cap tasca tan cruel i,
alhora, tan generosa. No s'estalvià l'acusació violenta de cap mal ni s'embridà cap
entusiasme patriôtic. Al marge d'aquesta
li'eratura acusadora i amhelant, es produi
una novel'la
inspirada en les lluites d'Es¬
panya, en el seu estât social i en una
amor
directa i régional de la terra. Per
primera vegada sembla que els novellistes
espanyols s'adonen que més en lia d'un

durant molts d'anys fou corres
ponsal a Paris del diari madrileny
El Sol, l'anomenà generació VABUM,
d acord amb un joc d'inicials que recorda
la formació dels apel'latius estranys amb
què es bategen algunes empreses industrials. La generació VABUM la representarien Valle Inclan, Azorin, Baroja, Unamuno i Maeztu.
Heu-vos aci, efectivament,
els grans accionistes d'aquesta gran companyia del 98. Podem dir que a tots ells
Espanya els dolgué, i aixi expressarem llur
preocupació patriôtica amb la frase amb
què Unamuno declarà tôt el seu amor profund, angoixat, pel présent i l'esdevenidor

!

|

seva

nació.

Aquest dolor intim del mateix poble, els
escriptors del 98 l'han traspassat i contagiat a llurs epigons immédiats de la generació composta per Ortega i Gasset, Perez
de Ayala, Gabriel Miró, Juan Ramon Jime¬
d'a'.tres

i

nez

que

ja citarem.

Josep Ortega i Gasset,
loritzant

essencialment

oberts els ulls al paisatge
voldrà

j

ésser

timoner de
en

un

dels

de

arquer

naus
seus

s'ha sorprès, alguna

pois

va-

viure,

preguntarà
:

Qui
prendre

vegada, en
la vida, de no trobar-lo? » I
pois, que de sobte ens descohorta

toles esperades amb
que

seves

anhel,
trobà a faltar

sistoles i diàsno
a

ès

pas

altre

Espanya

un

y

pardo

Espaiïa.

a

agua

més

clara!

caracteristica

que

el bon escriptor
oportunament el seu
disciplina poètica. Ultra Unaaquestes que

una

Valle Inclan, també poetes i Azorin

i

que tant
nics

els estudis dels clàssics hispàla influèneia dels francesos

en

com

en

trobà per la seva prosa un ritme de gràcia
insôlita en el castellà de dos segles ha,
els prosistes del 98 tingueren certa inca-

pacitat

aspra per a la poesia; en canvi,
els del 900 trobem bons poetes. En

entre

data Espanya es pobla de lirics :
Machado, Martinez Sierra,

aquesta

els

germans

|

Villaespesa, Juan Ramon Jimenez, Enrique
de Mesa, Eduardo Marquina, Perez de
Ayala, Diez Canedo, inauguraren, quasi

!

alhora,

!!ur vida literària amb llibres de

j versos,
d'ells

|

per

bé

—

alguus

que, posteriorment,

de valor
d'altres perquè

per manca

espesa

—

Sierra i Villa-

se

sentiren atrets

d'altres formes literàries

—
Perez de
Ayala, Canedo
deixaren a les primeres
files a Jimenez, als Machado, a Marquina

vers

—

i

a

Mesa.

Amb

tanta

transcendència

espanyoles

tres

com

aquest

per a les lle¬
fet, n'existeix

altre que convé, també, anotar : el
podriem définir com una descentralitzacii
lileiària d'Espanya. Perô aquesta descenun

tralització

no

és

nova

:

de guisa més

o

ha existit en totes les époques.
En el segle XIX — era una caracteristica
europea de la literatura d'aquesta centúria
aquesta descentralització s'accentua amb
major relleu ; perô en aquest segle tingué
caràcter costumista, i després, en canvi, ha
près un altre caràcter que podriem anomenar espiritual, o, si voleu, sentimental,
liric. Pels escriptors de la fornada de 1900,

menys vaga

—

1

naciona! serà

amor

un

amor

de llur pais. Perô aquest

terra

com

universal.

al cel i

a

amor no

la

és

el punt de partença d'un
Vet-aci com, Juan Ruiz

Jimenez, el millor poeta d'aquest temps,
pogué rctular una revista de poesia, Boletin
del Andaluz Universal. Si Castella atrau
encara l'atenció dels nostres escriptors, trobareu en aquesta atracció moites raons
d'ordre éditorial i burocràtic. Espanya comença a ésser una carta geogràfica
vincies i de régions vives.

Un altre

de

senyal d'aquests escriptors

pro-

nous

de la joventut immediata que els segueix
és el substituir a l'anà'.isi del dolor el desig
de la félicitât. Per primera vegada des de
i

fa segles, un escriptor espanyol, Ortega y
Gasset, definirà la félicitât : « Estar fora de
si.
L'Espanya millor, commoguda d'Lnquietuds, de furors, d'ànsies de viure i de
sobreviui^'s, està, també, fora de si. Comença a adonar-se que li cal sortir de les
seves fronteres geogràfiques i morals
per a
»

viure. En aquest moment — som en 1914
sobrevé la guerra. En aquest moment,
també, hom inicia la fama d'altres noms
literaris : Ramon Gomez de la Serna camina davant de tots. Neix una generació
—

pronunciarà a boca plena la paalegria. En pie dolor de la guerra,
la nova generació literària d'Espanya neix
nova

que

raula
sota
*

«

a

amb l'absència de les

el

es

primers assaigs

no

que

de

moral del mon.
l'esdevenidor i

jovenivoles,

e!

aquest

més tard,

que

l'ànsia

regreso

nova

totes

a

muno

amor

que

la llista de l'anomenada

pagina extranjera

vez

provincià ; és

2

—

fàcilment

part.

a

l'esfondrament de les restes del seu imperi
colonial d'Amèrica. A pobles com l'espa-

nyol,

Pius Baroja,

seu venen
I més

tard, J. Or
Gasset, R. Perez de Ayala, Miré.
Hi ha, també', una ràpida floració de
poetes, davant els quais ja no cal sinó
esmentar Juan Ram~n
Jimenez, Anton'o

rénova,

manual de les lletres del XIX. I el

Darrera

commou.

Azorin, Valle-Inclan.

perô,
cap ciència. No n'hi havia. Només aportà
a les lletres espanyoles el costumisme.
No
és el cas d'assenyalar excepcions : fóra bo,
perô, d'esmentar-les ailladament, en un
;

veu

conquista si someté

j

Hfiguel «le Unamano, vis! per Ragaria (caricatura «le 191 7)

de

:

una

nota

virtuts

Aquest, i les tendèn-

—

Don

eco

aquesta generació noucentista aportà a les
lletres
espanyoles, és, segurament, el seu
tentit liric de la Naturalesa, de tota la
vida. Aquest sentit liric condicionarà, d autuvi, la seva tècnica literària. La prosa dels
escriptors espanyols del 900 es tonna més
àgil, més dúctil, i, alhora, més précisa,

dos, foren la gallega Rocalia de Castro, i
l'andalús Becquer.

un

fonàmbulica estrofa
dels noms que figu-

de
La

j

un,

el

Espańa empresa de loco
Negro jluir

En les postrimeries del segle XIX la
poesia no tingué igual fortuna. Ja diguérem
quina fou la qualitat lirica dels ro¬
màntics. Només se salvaren els poetes peri-

quais,

i

Oh!

j

Ddls

un

en

nova

otra

europea

d'Espanya.

Espina,

de

seu

la véritable

»,

aquesta

Ciprés teaiino jemenil

esperit segueix vivent
els homes de la « Junta d'Ampliació

d'Esiudis

llegir

».

i arriba, tal
a

amb honor

ren

tan. ait
valor cultural, només un altre nbm mereix
ésser citât al costat del savi erudit : el
nom
de Giner de los Rios, educador de
tota la joventut de llavors i mestre
llunyà
entre

escriptor

pot

llàgrimes als ulls

sense

temps

enfarinada,

de la his¬

deixa
punts perfectament analitzats. De

de la d'avui. El
I

essencials

un

no

diferencials ja, per damunt aquesta analogia
de tristesa, que va de Ganivet a Unamuno,
d Unamuno a l'Ortega i Gasset dels
pri¬

meravellós, construe;x

més

«

Aquestes paraules ens diuen sota quin
signe d'amargura, d'infelicitat social, naixeren les lletres espanyoles devers
l'any 1900.
lntentem, perô, d'analitzar altres aspectes,

| rèneia d'anys,

sentit hbtôric

mots

destins

seus

la pois dels

que

que,

ardent d'iracúndia

cor

més légitimés i insobornables, lleis
vitals. Fou illavors que, amb escassa d'fe-

un

paraules de Figaro

resta

ens

dels

conscient

pies,

i d

d'unes

no

atìantpassats »)

nostres

la investigaciô de les prô-

per a

record

(« Res més

la histôria peninsular
no
una falsa apologia de virtuts i
imperis
nacionals més o menys veridics i cbacs
de consequències avantatjoses, sinó dades
cerca

el

viu

signe, sota

un

un

La primera part

anhel de félicitât.

d'aquest Panorama

en el núm. 114 21 d'abril) d'OC
artibà als nostres subscriptors ultra-

aparegué
que no

pirenencs. En prosseguir el senyor Joan
Chabàs les seves crôniques de literatura

espanyola damunt les

nostres pàgines, el
reproduïm perquè tols els n-stres lectors
en llegir els estudis individuals
que seguiran

tingui complets aquests antécédents.

�vita

La

Provence, de Corse, d'Algérie et d'Amé¬
rique, lamentations sur la destinée de Bo¬

literaria

naparte, effusions sur les petits ânes gris
et la fraîcheur d'âme des tout jeunes en¬
fants, souvenirs classiques, élévations ro¬

per
J.-P.

REGIS

mantiques, humour
qui

libres

Los

morts

sont

aventure

L'Oucean

VERITABLE VISAGE DU POVERELLO, par le Révérend Père Miquel
d'EsPLUGES.
(Traduit du catalan par
Adolphe de Falgairolle). Edition « Le
Livre Libre », 141, boulevard Péreire,

od la barbe
flurie ». en train de corriger des épreu¬
ves
d'imprimerie dans une petite pièce
strictement meublée de quelques chaises
et
d'une table supportant un téléphone,
tel est le spectacle qui m'attendait, quand
je sortis de l'ascenseur, au cinquième
étage de l'hôtel où .sont installés les bu¬
reaux
de la Fondation Bernai Metge (la
Guillaume Budé catalane) et de la Fonda¬
tion biblique.
Ce n'était point Charlemagne, mais le
Révérend Miquel d'Esplugues. Souriant,
aimable, accueillant, le Père d'Esplugues,
capucin plus savant qu'un bénédictin, me
dit combien il avait été agréablement sur¬
pris, jadis, au cours d'un voyage dans no¬
tre Occitanie,
de constater qu'il compre¬
nait le dialecte languedocien qu'il n'avait
jamais étudié. Il n'était plus étonné au¬
jourd'hui de comprendre mon quercynois, et je ne l'étais pas davantage de
comprendre le catalan. Les temps sont
changés. Les pays de langue d oc sont
devenus conscients et organisés... de l'au¬
tre côté des Pyrénées. Espérons que, de
ce
côté-ci, on rattrapera le temps perdu.
Fondateur et directeur de,s Estudis franciscans, directeur et fondateur de la re¬
vue
philosophique Criterion, et directeur
de la Fundacio biblica catalana dont je
parlerai comme il convient, un jour que
je serai de loisir, le Père d'Esplugues est
extraordinairement populaire en Catalo¬
gne. On sait ce que lui doit la renais¬
Li

emperere

On lui

catalane.

sance

Dins

en

reconnais¬

est

sant...

Après Renan, Sabatier, Jôrgensen,

G.-K.

Miquel d'Esplugues a • écrit
remarquable sur saint François
d'Assises : Le véritable visage du Poverello. Elle contraste singulièrement avec
les vies romancées fabriquées en série de¬
puis quelques mois.

Chesterton,
une
étude

pitre perfound emé

mouvedis

cros

es

darriè

soun

Pour

un

toujour s'ei-

mort

[sa/o !
On devine

en

jeune tricastin

ce

vrai

un

lui conseillerai

Je

d'autant plus
volontiers de ne pas publier un nouveau
recueil avant quelques années. Qu'il at¬
tende, qu'il garde son estrambord, qu'il
travaille, qu'il se montre difficile. Sa troi¬
série

chemin
aventure

après lesquels

ceux

Que l'on

d'eux, depuis

a

poèmes doit montrer le
La poésie est une haute
elle aussi, si on la poursuit vie-

Pour

ceux

I

TRAIN BLEU, par Emile Ripert.
Flammarion, éditeur, Paris (12 fr.).

Pour

à

qui la vie

ceux

dont
vont

«

ma

Le train

paresse

Savourez

bleu, c'est le

native

Tous

dont

train

de Pro¬

train

l'élan

pacifique

et

[ vainqueur
Semble

ne

s'arrêter

qu'aux

limites

du

[songe.
Car demain

sur

les

lumineux des

quais

[grands ports

sont

C'est

Où Marseille suspend sa souple rêverie.
Vous pourrez embarquer, las de votre pa-

l'Amérique, où vqnt

tous

les

Ce
Ce

con-

[quistadors.
Mais Le Train Bleu, c'est
cueil de

vers,

de fort

jolis

aussi

un

ce

Falgairolle

nous

traduction

bonne

placés,

grand

mur,

ce

mur

Les

re¬

mur

psycholo¬

longues heures de recherches et de
quand il l'a écrite, l'au¬
teur avait l'esprit joyeux de ce travail.
Aussi lit-on « le véritable visage du Poverello » avec un vif plaisir.

—

amo

de pouèto.

vibranto, valènt-à-dire

e

uno

fois dans

son

œuvre

ne

saurait

nouveau

recueil. Mais d'autres sujets

l'ont tenté. L'amour
lou

y

apparaît

vèspre autounen,
as

toun

front dins,

ne

s'en

tient

pas

Obras
Bos

te
ta

mourut

poursuivant

une

:

[ture,
son désir, la mer sa sépulture:
Est-il plus beau dessein ou plus riche
[tombeau?
Eugène Martin évoque les exploits des
as

venta

Delbousquet

de l'air.

Il n'oublie pas

au

cachette.

en

de la Poésie d'oc.

renouveau

Et

maintenant,
je
Train Bleu à. Pestour.

»

réclamer

vais

Le

JPréïstoritiL
LES STATIONS

PREHISTORIQUES DE

GAVAUDUN. L'ABRI PEYRONY,

Vergne,

Alban

Tonneins,

par

Imprimerie

Garonnaise.
Alban

des

mène

Vergne

est un curieux

bien

une

curieuse

homme. Il

existence.

Tout

déjà lointains
(1903), il avait publié un important re&amp;»:eil
de poèmes en langue d'oc, Cansous occitanos, préfacé par Antonin Perbosc. Le
regretté Froment, le paysan si merveilleu¬
sement poète, était son ami.
Puis Vergne a délaissé la poésie. Il l'aime
toujours autant. Mais il se borne à lire les
vers des autres.
Que voulez-vous? L'aven¬
ture l'a tenté. Et par tous les chemins elle
a favorisé sa prodigieuse activité.
Collectionneur avisé, A. Vergne a créé le
musée de Villeneuve-sur-Lot, auquel il a
l'intéresse.

En

tour,

son

C'est à

des

ses

temps

richesses.

la préhistoire

a

captivé Ver¬
devons

cet amour que nous

intéressante

étude

sur

les

«

Stations

préhistoriques de Gavaudun » et « l'Abri
Peyrony ». Et, ce qui ne nuit en rien à
bonne contribution à la connaissance

ces

sa

Romivatge, poèmes occitans
"1© fr.

A raflai dou gregau,
de Paul Eyssavel

poèmes occitans
"15 Ip.

Seguida bearneza, poèmes occitans
de Maria-Carlota Girard

5 fp.

Obras «le Xavier Iliavarrot
un volume
"1© fp.

A.
Cas

cc

l'estampa

Geopfyieas
e

»9

texte occitan de

Joan «le

de Vergèli, texte latin
Juli Cubainas

1'Ops9 poèmes de Valèri Bernard
Edicion monumentala

Vergne devrait bien

conter

nous

à Glczel. Les lecteurs d'OC

visite

ne

s'embêteraient point.
LA GUIRLANDE DES

AMITIES, Saint-

Etienne. Edition des Amitiés, 1, rue de
la Paix (pap. ord., 20 fr. ; pap. d'Ar-

Depuis huit ans, Les Amitiés servent
les lettres françaises Elles luttent aussi
pour la décentralisation. Nées sur la terre
forézienne, elles travaillent pour leur pro¬
vince et pour

Elles

toutes

les provinces.

de

viennent

publier un numéro
spécial qui est un remarquable hommage
à la poésie contemporaine. Plus de soi¬
xante-dix poètes de langue française
y
sont
représentées. Citons, au hasard, la
de Noailles, Cécile Sauvage,
Louise-Guillaume Gaulène, F.-P. Alibert,
F. Carco, P. Chabaneix, H. Charpentier,
T. Derème, A. Fontainas, Ch. Fórot, C.
Gandilhon Gens d'Armes, Guy Lavaud,
X. de Magallon, Ch. Mcurras, H. Pourrat. Je regrette l'absence de Ch.
Derennes
comtesse

d'Albert

Pestour. Toutes les pièces
inédites. C'est ce qui fait l'ori¬
ginalité de ce recueil.
et

cités

sont

La

Guirlande

des

Amitiés

offre

une

grande variété. J'aimerais citer divers
fragments. Mais allez donc choisir quel¬
ques

vers

nonce
mes

ceux

de

dhes, 60 fr.).

fi*.

de Caries Derennes

là. L'épopée

haute adven-

dorée

recuiel, auquel M. Ripert travaille
depuis bientôt vingt ans sera, si nous
en croyons des échos indiscrets, en même
temps qu'une révélation, une foudroyante
réponse à ceux qui ne veulent pas croire

Capital la lana9 poèmes occitans

ma

Le ciel fut

grands

en

man ;

Déjà Desportes avait célébré Icare

l'haleine

Provence.
Et puis après, M. Emile Ripert qui est,
si je ne m'abuse, professeur de langue et
de littérature provençales et qui s'est fait,
avec quel bonheur !
le hérault de Mistral
et du félibrige, se réserve sans doute pour
le volume de vers provençaux qu'il pré¬

époques, qui furent sans doute
l'humanité, cette brochure, d'une
lecture attrayante, est abondamment illus¬

Bénac, poème dramatique français
Robert Cantabre
Í 2 fF.

de Emmanuel

:

vese,

seulement

ou

tel poète mineur de

l'aube de

«le

par

des ailes l'enthousiasme.
il

Mistral

Alban

Pantaies assetado i ribo d'uno androuno :
I bais de toun païs reveses toun galant!...
Martin

qu'entends-je? Une voix sarcastique, qui doit être celle du Diable, chu¬
chote qu'il ne passe jamais à travers ces
strophes,
savamment
peignées
(quand
elles ne sont pas ébouriffées avec art) le
grand souffle harmonieux el brillant de

trée.

[chatouno ;
A lin,

[gum...
Mais

de

surpren¬

dre. Dans Violettes tricastines, Martin cé¬
lébrait son terroir. Il ne l'oublie pas dans

Dins

Wilson, 15
TOLOZA

»

Eugène Martin a lu d'autres poètes.
Qu'un écho de l'un d'eux réponde par¬

son

OCCITAN

JPlasa

ne

sensiblo

cessible à tous, mais très distinguée ce
pendant, puisqu'elle parle parfois anglais.
Voici le dining-car, voici le sleeping-car...
Savoure l'ice-cream, après le grape-fruit...
Ton paisible voisin mâche du Chewing-

cette

perd pas de temps. Ce n'est
plus une plaquette cette fois, mais un vo¬
lume d'une centaine de pages Blavet e
Gau-Galin (Bluets et Coquelicots).
Le docteur Fallen a joliment raison de
dire dans sa préface : « Lou jouine Mar¬
tin es plen d'estrambord,
aco's un pri¬
vilège de la jouinesso, — mai es aussi
plen de gàubi e la naturo i'a douna uno

bleu,

de la

avis,

notre

Accessible à tous, ça c'est vrai. A notre
époque de sous-Valérys et de Malarmés
du pauvre, c'est bien quelque chose. Ac¬

une

EDITORIAL.

Viuietò tricastino. Voici le second.

à

Vraiment,

prière d'in¬

le train

humaine et accessible à tous.

gne.

15,

donne, dans

poésie contempo:aine, d'une poésie qui ne
perd jamais le contact de la vie, qui reste

A

E

amo

modèle

la

confie

nous

«

nous

»,

donné toutes

GAU-GALIN, par Eugène
MARTIN. Les éditions H. Jacomet, à Villedieu-du-Comté (Vaucluse) (12 fr.).
J'ai signalé, l'an dernier, le premier re¬
cueil de poèmes du jeune Eugène Mar¬
Martin

et

[d'Achille

méditation. Mais

:

le

et

[temps,
haut mur qui peut seul rendre plus
[éclatants,
cris de Clytemnestre et les sanglots

de

tin

colossal

qui triompha des hommes

gie franciscaine n'a été composée qu'après

BLAVET

leur

les spectateurs et les
[étoiles ;

l'auteur.

JPoesia

L'auteur
sérer

Ce

Adolphe
le présente dans une
française dont il est

Cette véritable synthèse de la

poésie.

pare

Ce livre aimable et attrayant,
de

on

:

Images de

vers.

avec

( farouche,

[trie,
Vers

le soir

Pour mieux

Q'un navire piolonge
Vers la blanche Algérie et la Corse au
[grand cœur
le

que

Attentive, la nuit se serre dans ses voiles
se
recueillir, puisque l'on dit
[des Vers...
Quel théâtre!... Au plafond brillant des
[univers...
Les phalènes' actifs ont l'air d'une police;
Un figuier merveileux honore la coulisse...
Mais plus que ces parfums, que ces fleurs,
[que ces cris,
Ce qui laisse le cœur palpitant et surpris,
Ce qui crispe les nerfs et ce qui clôt la
[bouche,

y

:

vence...

C'est

sous

ORANGE

rendu, les lecteurs d'OC vont lire celui
Pastour. paru dans le Salut National.

Et

une

a

Voilà du Manuel.
Et voici du Rostand

l'a pas encore re¬

de

compte...

est

[vole...

tourné. Les poètes sont oublieux. Cet ou¬
bli a du bon. Au lieu de mon compte

son

fleur

en

fait de petits men[diants
boiieux, hâveSj psalmo(diants

on

Afin d'avoir des

Emile Ripert avait envoyé à OC son re¬
cueil de poèmes : Le Train Bleu. Je l'a¬
vais à peine feuilleté qu'Albert Pestour

gagneront.

leur mère

[ortia,

Et qui s'en

y

que

(esf partie.

LE

Ils

peut

[soin

torieusement.

trouve

chien

un

qu'on dirait fait

mur

dont les habits, disent le peu de

ceux

parcouru.

ne

de
[foyer,

pas

[loin
Pour

de

le demanda. Pestour

n'ont

[aboyer
Sans qu'ils aient une robe où fuir leur
[épouvante.
Pour ceux qui vont, le soir, quand il
[neige ou qu'il Vente,
Sur une route, alors que la ville est bien

Alis-

orre

[camp
D'ounte lou souveni di

sième

un

Pour tous les tout petits qui

\cant,
lou

poète.

:

mélange (M. Ripert di¬
cocktail) d'Eugène Manuel et

d'Edmond Rostand.

pòu garda l'Aucèu di grandis

soun

Car.

fr.).

Caries,...

rait

[ald

LE

«

leur haute

des vers
(d'Eschyle.
On voit que c'est du travail bien fait,
du travail soigné, d'excellent ouvrier en

cela

tout

excitant

un

:

Istoria religiosa

Paris (10

réussir

sans

fait

précocité,

et

Ce

!

à

parmi septante poètes!
regret.

Il

y

a

de

J'y

si beaux

re¬

poè¬

Ils enchanteront-ceux qui aiment les

splendeurs diverses du rythme.

�Los

pcriodics

trophes. Ce travail
Son

importance

que

vous

ferme

Le centenaire «le Mistral
Le centenaire de Mistral éveille partout
intérêt considérable et tous les jours

un

grandissants. Nous essayerons de donner
ici, dans chacun de nos numéros, les meil¬
leurs passages des études importantes qui
paraîtront dans
Dans

mondiale.

la presse

/'Homme

du

choses

27

:

Nous approchons du moment où l'on
célébrer en hran.ce le centenaire de
Mistral. Ce ique fut ce grand poète, authen¬
«

va

Homère né

tique.

Roumains
savent

le

française, les

terre

en

Catalans, les Italiens,

les Allemand®, les
Les Français

savent.

le

ne

Dans les facultés étrangères,

pas.

étudie la langue et l'œuvre de ce poète,
l'écrivain, anglais Meredith disait :
11 est le plus grand... Ce n'est pas l'au¬

on

dont
«

L'autre, c'était Victor Hugo...

tre...

Nous n'avons pas de gloire plus ipure
à (faire connaître, pour le prestige de la

celle de Mistral.

que

Savez-vous

nous
voulons
éclat le centenaire de
Mistral? Parce que nous sommes fieTs de
lui. Parce que ce nom est trois fois sym¬
bolique de la France. Parce qu'à l'étranger
aucune gloire ne nous peut valoir plus de
prestige. Parce que son heure est venue.
Nous vouions que Mistral soit honoré
pour la santé de sa vie et de son œuvre.
Parce que trop de félibres bien intention¬
«

qu'on célèbre

pourquoi

avec

«

bébêtes, avec leurs tutu-panpans
leurs mascarades, ont ridiculisé ensem¬

nés mais
et

ble

doctrine

province, — parce
trop de mauvais rimeuirs ont ridiculisé

sa

que

et

sa

la langue

provençale, nous voulons, nous
exigeons que les fêtes mistralieomes revê¬
tent l'éclclt de celles qu'on organisa,
na¬
guère, en Sorbonne et ailleurs, pour le
centenaire de Pasteur, son égal... »
Et après avoir cité des passages de la
brillante étude que notre distingué colla¬
borateur M. ]. Charles-Brun publiée dans
nos
colonnes, sur Mistral et l'Idée latine,
notre ccnjrère ajoute :
Aristide Briand connaît-il l'œuvre

M.

«

de Mistral? Est-ce qu'elle ne s'accorde pas
à merveille avec ce qu'on a appelé le locarnisme, évoluant

dernier dis¬
cours de Genève, annonciateur des EtatsUnis d'Europe? Jamais doctrine fut-elle
plus actuelle que celle du maillanais, du
poète de la Provence européenne?... »
Dans la revue

jusqu'à

décembre. M. P. de Zara
et de la latinité :

Quelques semaines encore et l'année
imistralienne poindra à l'horizon. Mil neuf
trente

verra

la

gtrands anniversaires
tion

sur

ses

commémorât'on

destinées

Estudis

Lo

mots en usage

qu en bas Armagnac, Biles Landes. Celui de V. Lespy
possède que I5.0U0 environ. Ainsi

dictionnaire

ce

fond du langage

contiendra

aujourd'hui; il

lier

en

deux

CaRACTERS

tomes

bles,

bien

bonne qualité, ainsi qu
les livres de travail.
raison

en

il

d'usage

est

des

pour

frais considéra¬

entraînera l'édition, nous ne pou¬
que si les souscrip¬
apportent leur aide confiante.
Si leur nombre est
suffisant, le texte sera
qu

1'entreprenare

vons

teurs

nous

aussitôt

remis

premier

pourra

le

Nous espérons pouvoir livrer les deux
volumes aux souscripteurs au
prix de
50 francs. Il sera
porté au double dès

parition

l'ap¬

librairie... » 1.
Ainsi, malgré son labeur de
journaliste,

malgré
tous

en

nombreux essais

ses

Palay

genres,

rédiger
fiches
vant

des

cette

activité,

Jaloux de
vrais

temps

en

trouvé le temps de
des milliers de

et

lexicographiques

dans la

est

a

milliers

littéraires

! Inclinons-nous de¬

et reconnaissons

qu'elle

grande tradition mistralienne.
l'exemple de Mistral, les

suivre

poètes de chez nous sont en même
des grammairiens. Mais leurs tra¬

vaux, pour des raisons
trop
tent souvent manuscrits.

Palay présente

connues,

faut pas que des difficultés
matérielles
retardent sa publication. Le devoir de

ne

tous

les

méridionaux
languedociens ou ca¬
talans, auvergnats ou provençaux — est
de favoriser l'œuvre
entreprise. Prouvons
la solidarité occitane et
par là-même en¬
courageons tout effort analogue tenté hors

que

Il
pour

travaux

ses

Ordonner ! Coordonner

! La
nais est

Jorn,

la preuve de

cette

grand

point de

vue

de

travaux

pour ne
etre groupé,

grammatical, il

Bouzet.

y

a

nité.

Qu'on s'en souvienne : Bi-millénaire
de Virgile, Premier Contenaire de l'Indé¬
pendance de la Grèce, Centenaire de l'Al¬
gérie française, enfin premier centenaire
du ,plus grand poète latin paru depuis
Dante,
car plus on le connaîtra, plus on
assimilera Mistral aux plus illustres créa¬

I.

Envoyer

les

francs)

a

32e90™"

Bordeaux

tic, caldria tanben téner compte de las
influéncias istoricas e geograficas qu'an
contribuit a la formación dels parlars locals.

:

En

cargar,

dociáns

bera.

dels

diftcngs

lor

:

tola, pira, sutar, issada ;
b) Per la non-palatalizacion de las
davant i

qualquecop

e

e e u

ga

|

lang.

Classificac:on

dels

parlars.

—

Tous

rénovateurs de

notre

anniversaires

ces

sont

:

lang.

es

Lo do-

lengadoocián aproximativament limi¬

tous

|

deux chantres d'une conception
d'une manière de vivre, d'une

dispo-itfon du

patrimoines

cœur,

Oui, 1930

nous

convie à

une

|

retraite

Puis après avoir parlé du Comité roma'n
du Centenoire dont OC

conjrère poursuit

MERIDIONALE !
visitatz

déjà parlé, notre

la

citât de

BA.RCEL.ONA.
la soa

e

sait

quelle grâce mystérieuse p~ur
rapprocher les hommes entre eux et les
rendre moins loups à l'égard de leurs

Exposicion

frères...
•i

Puisse la Méditerranée

contempler,

1930, l'élite du monde latin, réunie

Un

exemple de tenaeitat e
d'auto-expansion formidables

en

sur ses

rivages heureux, autour de deux tombeaux,
Vi.rcri'e et Mistral, d'où s'élève toujours vivantq,
harmonieuse et forte, leur voix

d'optimisme, d'action

et

de foi.

n

literarias

Ce n'est plus sur l'Acropole qu'il faut faire aujoùr-

d'hui

son

acte de foi. C'est

sur

les coteaux harmonieux

qui dominent Barcelone, d'où la
mer

Pour

dictionnaire
béarnais

un

gie

vue

mystérieuse, qu'il faut prendre
en

contemplant l'œuvre d'un

s'étend

une

sur

la

leçon d'éner¬

peuple qui est

en

train d'étonner le monde. L'Acropole évoque « le lin¬
Dans les Reclams du
nier, le majorai Simin

lèbre
man,

lor novembre der¬

Palay, l'auteur cé¬

de la Rebiscoulade
nous

annonce

et

comme

du F;a-chi-

possible

et

même assez proche la publication d'un
Dictionnaire du Béarnais mode-ne et des
parlers circonvoisins du Béarn. « Aidé de
plusieurs collègues de l'Escole, écrit Palay,
je me mis à recueillir les matériaux pour
un dictionnaire du dialecte béarnais où en¬
treraient

également les parlers

gascons

limi¬

de

e

de

an

per

sos

ters

fonetics del

e a

Caors

grandas variacóns.

sens

occidentals

ceul

de

'pourpre où dorment les dieux

colline fatidique' de

llfontjuïc

».

La

on le Tibidabo montrent

les forces éternelles de la vie créatrice. "

J.-P.

morts

REGIS.

se

separan

la prononciacion de
las palatalas ch, j, qu'equivalon a tch (tx)
e j, mentre que is serva lo son de s sorda.
Se desparentan dels miechjornals per l'evolución. et latin en ch : factam, jacha. Aquel
grop compta très parlars :
a) Lo sots-dia'.ecte bezierenc, parlât dins
la part occidentala del departament de
l'Eraut (Beziers, Agde, Pezenas, Bedarieus
e Sant-Pons).
b) Lo sots-dialecte montpelhierenc, remercable per la conservacion de a final
atôn ; se parla de Seta a Lunel e de Lodeva
a Montpelhier.
c) Lo sots-dialecte cevenol fortma la transiciôn amb lo provençal. Es en usatge a
Alès e ul Vigan, mentre que lo miegjcrn
del Gard parla provençal.
4° Lo grop dels parlars septentrionals se
sépara

66

Informaciowts

e

biar et latin en ch : factam, jacha. Fan
partida d'aquel grop :
a) L'agenès parlât dins lo departament
d-- TOlt-e-Garona. Cal notar que lo parlar

3° Los sots-dialectes orientais

est

ne

Los sots-dialectes occidentals

cels

mineux

d'on

dels Pirenèus orientais

c) L'albigès, que s'espandis sus tôt lo
departament del Tarn, d'Albi a Castras.

:

des hommes don! le souvenir lu¬
apaise les peuples prêts à se dres¬
ser en a'titude de haine. Mistral fa:t par'ie
de cette cohorte ouasi-surhumaine, marquée
«

11

a

Vilafranca;

alentours a tots los carac¬
grop miegjornal.
b) Lo carcinol, en usatge a Montalbàn

véritable

spirituelle, au sens profond' de ce
mot qu'affectionnait Barrés.
Réfléchir sur
la mission qui nous a été confiée à travers
les races, les religions et les continents, à
travers les systèmes théologioues ou phi¬
losophiques, à travers les idéologies so¬
ciales ou politiques : tel me paraît le sens
de ces fêtes à venir, sens particulièrement
opportun en ce siècle où no're planète
semble chancdler et chercher un point d'ap¬
pui moral, social, dogmatique même... s

l'Aude,

d'Agen

communs

du Monde Latin.
•I

e

de prononciar las palatalas
ch, j, is respectivement fs, dz, s, e de cam-

l'Espagne et l'Italie, — et
aux deux pôles de 'la sensibilité et de l'in¬
telligence de notre culture, Virgile et Mis¬
tral,

es

caractev comun

suivre

de l'esprit,

lo Lauragués,

l'Arieja), remarcable pel bunhament fré¬
quent de / e per la conservacion de a atón
final, en usatge dins lo Donezan ariejenc.
A aquel parlar s'aparentan los de la par¬
tida nord del païs de Saut e del Quercorbès, tant plan coma aquel de Saurat
(Arièja).
2°

civilisation.
méditerra¬

:

vaient

e

dins lo

usatge

en

b) Lo parlar tolosén foncticament pariu
al precedent, mas netament caracterizat er
la conjugación del prétérit, en usatge als
alentours de To'.osa;
c) Lo parlar foissenc, que mostra lo mai
de traças del subst^atum iberic, ço que lo
religa al catalan e al gascon, en usatge

de
i

la Grèce, mère dès arts et des lois,
redevenue libre, — l'Afrique du Nord ren¬
due à l'Occident par la France que de¬
néens

lo catalan.

d) Lo parlar narbonés, que s'aparenta
grop oriental, en usatge dins l'arrondiment de Narbona;
e) Lo parlar Donezanenc, que desborda
sul Fenolhedése e sul païs de Saut (confins

—

teurs. ou

gascon e

:

ja al

conso-

fyilha, Vyinha. (La valor de la palatala
força variabla segó" los locs).
meni

amb lo

distinguir

dins l'ancian comtat de Fois;

dire, libre, nisar, civada, ausir, pibola, filha, vinha ; b.-auv. tyison, dyiser,
Ihibre, nhisar, chivada, ujer, pyibola,

°S'Pa" C°mPK

cornuoa

Castelnaudari

mos,

tison,

(cinquante
de la Vallée-

los

son

assaber dins lo vesinat de Carcassona, Li-

ega,

nantas

es

a) Lo parlar central

:

subretot tcnics

miegjornal

e

Carcassés, lo bas-Razés

lem. charjar ;

romans

septentrional.

e

omogenèus

Om pot i

aiga, taula, peira, sautar, aissada, b.-auv.

a

quatre

en

los qu'an lo melhor servat
la fonetica de l'anciana lenga. Se
diferencian dels autres grops per l'evolución de et latin en it : factam, faita, que

b) Per la conservación de s-f consonanta
lang. escotar, lem. eicotar.
5° Diferis de', bas-auvernhat :
a) Per la persistencia de las vocalas e

œu¬

pot

1" Los sots-dialectes

:,lang.

e

qua.'ques particularitats
devesir los parias lengagrops : miegjcrnal occi¬

segón

om

dental, oriental
mai

ca

gros,

foncticas,

:

.a) Per la non-palatalizacién de

lang.

del punt de vista purament linguis-

costat

permeton

gasc.

4° S'aluenha del lemosin

souscriptions
avenue

lang. bela,

un

propris

dins la determinación de'.s sots-dialectes. Al

a) Per la casuda de n final : lang. pa(n),
pan (amb a nasal) ;
b) Per la cor.servacion de s dels plurals :
lang. las rodas, prov. li roda.

que

S.^ Palay,

:

pas

ensemble de caracters foal parlar d'un loc dé¬
terminât près coma tipe ; mas ensajareni
pas de dire ont comença e ont fenis.. D'un
autre biais, es
pas de negar que la morfolcgia e lo vccabulari devon jogar un rolie

horn ;
r

una

sots-dialectes,
possible de los

de los définir scientificament.

e

per

netics

prov.

Tout cela devrait
de la Gascogne —
être coordonné.

parler

e que

3° Se destria del provençal

le
qu'au
les gros

y
panne, et

tituit

b) Per la reducció de II latin intervocalic

nécessité.

Nous ne pouvons oublier
qu'il
Dictionnaire dé Sarran en

gasc.

jI alloc de

a

et qui com¬

Le

!

parlars,

cregam

d'escapolar
o

per nos reconéisser demest
'.'entremalhadis del fenomens linguistics.
Per nos autres, lo sots-dialecte es cons-

que son

2° Se sépara del gascon :
a) Per la conservaciô de / inicial

publication du dictionnaire béar¬

vre

sos

parlars

Sera simplament

a) Per la prononciacion francesa de u :
.ang. madur (ù francés), cat. madur (u espanhol) ;
b, Per la persistencia de z intervocalic
davant l'accent : iang. posai, cat.
pool.

'a Société
d'Etudes Occitanes,
sont

mencera

tots

a

conven

dels

que

delimitar

précision

am

de lo destriar dels dialectes vesins.
1° Lo lengadociàn diferis del catalan

ensuite,
—
et
en
même
coordoner ces travaux
(multiples
parfaire notre renaissance : ce sera

terminés,
bientôt.

traçar

ensemble de particularitats

comunas

a

'*1

tanpauc

pas

malgrat

delimitacións.

per un

restera

J
'6 statuts
dont
les

classificaciôn

Anam çaquela ensajar de lo caracterizar

Gascogne.

temps,

es

grafia

e

d'aquela faiçón,

tat

lengadocian, car cresem pas
los parflars populars se presten a de

talas

—

de la

Lo dialecte len-

los confins del

res¬

Or, l'ouvrage de
exceptionnel. Il

intéêt

un

—

provincia

Pensam

à l'imprimeur, et le tome
paraître vers la fin de 1930;
II l'année suivante.

tome

GENERALS.

parlât dins gairebèn tota l'ande Lengadoc, lo nautAuverni, los païses d'Agenés, de Carcin e
de Roergue que fasian partida de la
Guiana, e lo comtat de Fois.
En disent dialecte, pretendem
pas donar
a
aquel mot una valor absoluda; l'emplegam sonque per
la facilitât de Testudi.
ciana

de corps 8, trè^ lisi¬
serrés. Le papier sera de

que

Mais,

gadociàn

Gascougne, impri¬

e

Alibert

Primera partida s Fonetica

offrons

vous

lentjadociàn

Lois

millier de pages, dans le format des

un

bles

nous

publié

sera

Reclams de Biarn
mées en caractères

«

dialecte

le

tout entier; il sera
te premier ouvrage de cette sorte.
«
C est ce travail
gascon

que

fitaiogivs

(Ktuxatj grammalical)

de

s'offrir à la Lati¬

va

ren¬

de médita¬

sorte

: «une

ors

Dictionnaire

et

—

«

cent

apparaîtra dès
ce

en

n'en
constitué,

ce

l'AmÉRIQUE lat'NE de
parle de Mistral

DE

que

«

«

France,

saurez

plus^
de trente mille
Béarn

gorre

d

novembre.
M. F.-Jean Desthieux écrivait, entre autres
libre

tant

aujourd'hui terminé.

est

vous

per

netament

déneia genera'.a

a

dels autres per
assordir a atôn

una
e a

ten-

tonic

nasal

en o : campana
(compono), Valat (vo¬
lât), aucel (oucel) ; de mai per 1'alteraciÓTi
de l intervocalic en o o g : pala (paga o
pava). Cambia et latin en ch e proncncia
ch, j, is : tch (tx), j, s. Comprén très sots-

dialectes

:

a) Lo parlar Roergat
varietats

:

que

la de Vi'.afranca

présenta
e

doas

Sant-Africa,

aparentada a l'albigès ; lo parlar de Rodez
e de Milhau, caracteristic del
grop ;
b) Lo parlar gavaudanés, pauc diferent
del precedent, mas despartit inegalamenl
per la limita ca, cha;
c) Lo parlar orlhagués, en usatge dins
l'arrondiment d'Orlhac,

gadocian.

foneticament len¬

�politica

ofensiva. Quan
eren més
angoixoses, sempre hi havia qui,
aqueferat amb el mapa d Europa.
empresa

les peticions

de la colònia

estava en

situació de respondre amb

excuses,

que

ocuparia més

se'n

tard perquè ara estava
tal

LA França Nova esdevingué un

téressant;

colonització. Els
i en primer
terme Samuel Chaplain, el Caval¬
ier Lassalle i els missioners, d'en¬
tre els quais cal remarcar la gesta
dels PP. Marquette i Jolyet que arassaig

de

a

que no

nants.

per

Els missioners del Canada,

també,

tenen,

llur

martirologi.

1

aixi penetraren a l'interior del con¬
tinent i establiren, en els punts es-

tratègics, els primers poblats i els
primers forts, que més tard han esdevingut metròpolis.
El comerç de les pells sedueix als
primers habitants, els quais abandonen el cultiu de les

terres

i

co-

mercien amb els

indians; les pells
bescanviades per aiguardent. El bisbe Laval ha d'emprar
tota la seva influència per aturar
els

son

negoci que
embruteix els indigènes convertits.
No obstant, però, l'acció colonitzapassatgerament aquest

dora s'intensifica. Arriben families

de

França i, a malgrat de la solitud, del clima sever i de les embos-

absord en
més in¬

empresa

i els afers i les iniciatives
a

darrer

un

temps

arribava mai.
de Lluis XIV®, no
simplement, politica colo¬

existi,
nial. Mantenir

la confluència dels rius

arribar a l'Asia; La
Verendrye anà més lluny d on actualment. es troba emplaçada la
ciutat de Winnipeg i en 1743 arribà a les Muntanyes Rocoses; els
altres desitjaven predicar l'Evangeli als indians, Tant els uns com
els altres, però, guanyaren a voltes
la confiança dels aborigens, a malgrat d'altres vegades que, menys
afortunats, sorgien topades sagcami

tal

En el régnât

Missouri i Missisipi, eren guiats per
un doble idéal
:
els uns cercaven
un

en

canadenques restaven
terme, afers relegades à

descobridors,

ribaren

guerra,

!

pais

un

sense

cap

per

la resistència

magna son presos

pie acord.
Murray, que no era un enemic
sistemàtic dels canadencs, s'adonà
de les cobejances indignes dels colonitzadors novells pervinguts de
les colonies del sud, els quais freturaven un règim de favor per a
acumular riqueses ràpidament i dominar els vençuts. Eren uns pocs
en

centenars
un

i el Canada els semblava

boti copiés. Alguns comerciants

anglesos tenien associats

a

Londres,

ells recolzaven llurs pretensions els consocis americans. Els
i

en

canadencs

enviaren

a

Londres

amb gran eloqiiència, defensà els drets dels seus
compatriotes. Millor advocat ne podien trobar-lo; coneixia les lleis

an-

parlamentaris de Lon¬

dres, els quais, en llur major part,
les havien oblidat. La impressió que

col'lectiva) amb una Administració
centralitzada i dirigida des de Pa¬
ris a malgrat de les 1800 llegiies de

produi

distància i les dificultats dels viat-

arribaren

quelcom que, fatalment, no
podia durar. Mancava en el pais
colonitzador,
precisament aqueli
esperit que havia de vivificar i la
dignitat de viure en un règim de lliges, era

bertat.

Després de la cessió del Canada
d'Anglaterra, hi hagué a la
colònia una pausa; la calma que,
habitualment, precedeix la tempestat. Començà, aviat, una lluita a
al rei

çuts.
ces,

els vencedors i els

ven-

Es trobaven en front dues ra¬
dues religions, dos pobles men-

talment diferents.

Els canadencs,

caçadors excellents, sentiren de
lluny el perill, l'olfactaren; això els
porta a triar el terreny millor per a
la lluita

propera.

Foren els drets de súbdits brità-

la llei els atorgava, el que
volgueren fer respectar. 1 en exposar a Londres llurs planys i greuges
no parlen de França, no es mouen
en aquest pla, i guanyen, amb llur
tenacitat, la partida.
nics que

fou

entre

els politics anglesos

enorme.

En
mants

aquells moments d'incertesa.
a Anglaterra noves alar¬
de Boston i de Filadelfia. 1

el govern londinenc, desitjós de desbrossar terreny, portà a la discussió
de la Cambra dels Comuns l'anomenada Llei Quebec. Entre els patrocinadors anglesos d'aquesta llei

lliberal, cal esmentar Fox i Thurlow. En el curs dels débats, grans
parlamentaris britànics denuncien
les maniobres de la burocràcia de
Montréal i de Quebec (anomenades
«
Compact Family ») i apoien resoltament els desigs dels habitants
francesos del Canada. En virtut

d'aquesta llei, les fronteres de la
provincia de Quebec foren engrandides per tal d'incloure-hi la major
part del territori comprès entre
Ohio i el Missisipi. Als habitants
francesos de la provincia se'ls con
cedi la llibertat de professar la religió de l'Església de Roma; les lleis
civils franceses foren restablertes i

el govern deixat en mans del Governador ajudat d'un Conseil,
dor el poder de decretar-ne de no-

bastaven

evidentment.

El

correr

jats

énormes;

les aliances

per

concerta

que

amb les tribus

enemigues, combateren

Chaplain
els eren

que

sense treva

pobladors nous; el camperol no
podia donar-se a les seves tasques
sense el fusell protector; les emboscades no tenien fi i totes les expedicions riu amunt o corrent avall
havien d'ésser protegides. Els Iro¬

als

quesos

concertaren

aliances contra

França amb els holandesos i els

(*) Vegeu el núm. 121 (I de no¬
vembre) d'OC.

contrari

supre-

llurs creences,
mantenia les lleis i els costums fran¬
a

però, en canvi, establia per
lo criminal les lleis angleses.
El govern no donà, però, a la
cesos...

majoria de la població, que era
francesa, la representació que de
dret li pertocava. De 23 membres
del Conseil, només 7 foren reservats per

majovia. 1

aquesta

encara

aixi i tôt, la Llei Quebec no satisfeia
a
la minoria anglesa per la quai
era

inadmisible

que hom tractés de
la religió catòlico-romana
comptes d'introduir el protestan¬

perpetuar
en

tisme.

El desig intim de la burocràcia,
desnacionalitzar els canadencs.

era

Aspirava a possessionar-se del Bisbat de Quebec amb totes les propietats anexes i passar-ho al bisbe
protestant.

1

en

aquest sentit pres-

sionava Londres i suggeria
tament dels canadencs dels

l'aparcarrées

publics, mitjançant el propòsit hipòcrita que els fos imposât el jura¬
ment de supremacia. Les intrigues
incessants d aquesta burocràcia co¬
lonial, exasperava, no solament els
canadencs, sinó ,també, els alts oficials del Govern de Londres.
La révolta de les tretze colonies

angleses d'Amèrica i la invasió del
territori del Canadà,
sospengué,
perè, temporalment, la rivalitat i els
conflictes

entre

els

Passà

nous.

batalla,
armes

en

els súbdits vells i
un

temps...
nou;

i l'ola in-

a

una pau guanyada per les
canadenques que obligaren

l'exèrcit americà a aixecar el setge
de Quebec i retirar-se, foren tost

ait

oblidades;

senestra

podia

l'amEl posseir una majoria al Conseil Legisla¬
tiu permetia l'abus i deixava al Governador sense autoritat suficieiit;
de tal guisa que hom arribà, àdhuc,
a amenaçar el Govern de Londres,
amb el record de la perdua de les
tretze colonies americanes. S'exigia
una
Assemblea de la quai fossin
eliminats els franco-canadencs, per
tal de possibilitar aixi l'altra elimires no

bició d'una minoria

iff O iV TCA L.3I

CHA. 9t.PE A I1SÏ

riu

els Iroquesos enut-

catòlics

religió, els

tolerància s'amostrà obertament.
Totes les gestes nobles del camp de

població es
multiplica. Talon, l'intendent que
deixà més grata memòria, aida moltissim la immigració : en dos anys,
els habitants que en 1666 només
eren 3.418, es convertiren en 5.870
l'any 1668.
L error cabdal de França — de la
França oficial, s'enten — fou descurar
els mitjans de protecció del
Canada contra els atacs que forçosament havien de produir-se. Els
pocs régiments que s'hi enviaren,
Sant Llorenç era molt llunyà, els
hiverns llargs i les distàncies a re-

macia

pressió començà de bell

cades dels Iroquesos, la

no

als

dispensava el jurament de la
•

en

els mateixos

també,

la pràctica lliure de llur

què podia fonamentar les
peticions, millor, molt millor que

gleses

garantia,

ves,

a

Alain Chartier qui,

institució de govern local (era prohibida tota iniciativa individual o

mort entre

franco-

canadeacs *

anglesos. Calgué l'enteresa i el geni
militar de Frontenac, per a fer entrar en raó els terribles indians.
L'ajuda de França sempre fou
tardana i insuficient. En la politica
colonial no hi havia continuitat i la
marina era molt feble; l'enemic po¬
dia atrevir-se, sense gaire risc, a

qualsevol

«tels

l'esperit

Jaciste

La primera alarma provingué de
ordenacions del
govemador

les

Murray (1765)

que

substituïen les

lleis franceses per altres d'angleses.
La consagració, que havia de fer-se
del bisbe de Quebec es retarda,
perquè l'enemic ténia, si no el desig de suprimir la religió catòlicoromana, almenys l'aspiració de li-

mitar-la. Els canadencs

comprenen

mitjançant la desnaciona'ització, hom tempta d'arribar aviat a
l'assimilació. I els liders de la clerecia, davant el perill cornu, s'uneixen als elements civils, i els p^ns
que,

CAK.TIER

Aquestes concessions de la llei
Quebec, ultra promoure un extraordinari desenvolupament de les co¬
lonies angleses d'Amèrica, tingueren la virtut de conservar per a An¬
glaterra els franco-canadencs, que
en la révolta per la independència
americana desoïren les ofertes temptadores dels bostonians,

grans com-

abans, de la influència
francesa. El mateix Franklin, en

batidors,
tractar

de conquerir-los per a una

révolta comuna, fracassa.
La llei Quebec, en crear

Con¬
seil Legislatiu i confiar al Governa-

aturar

voraç.

nació de llurs lleis.

La proclamació de la indepen¬
americana féu que uns
25.000 colonitzadors anglesos que
dència

volien romandre

sota les lleis britàniques, passessin la frontera i s'establissin al Canadà. Aquests nou

vinguts, complicaren els afers. Era
molt possible que Londres dictés
mesures per a protegir aquests súbdits lleals.

un

enric sala.

{Boixos gravats

per

VEnric Martin.)

.

�estât

arts

tiques
cada vegada més

depauperats : cubis¬
ingenuïsme, infantilisme, salvatgisme, instintivisme, dadaïsme, freu¬
disme, superrealisme, purisme, i tots
els consegiients ismes que cada provincia, cada ciutat, cada cénacle ténia
ja dret a empescar-se. Com que cada

aplicades,
LA pintura, Catalunya
l'escultura,
l'arquiel
i les

tectura

troben

teix

arts

me,

es

a

en

ma-

troben les
arts plastiques dels altres pobles significats en la présent etapa de l'evocarrer

sense

cap on se

lució artística..

Després d'una poderosa 1 sana reque data de vers l'any 1860,
totes aquestes arts, llevat de les no¬
bles arts aplicades, les quais han por¬
tât modernament a Catalunya una vida
precària i impersonal, totes aquestes
arts, doncs, es troben a hores d'ara

isme es revelava immediatament buit
i enguniosament horrible, calia trobar

naixença

i'encallament si

en

no

ul-

traïsta, més pujat en aquesta cursa

del

moment

un

nou

parallogisme
:

que

la

cada

isme més

a

és el retrocés

hom constata a Paris 1 a Berlin, a
Viena i a Moscou : les noves generacions volen de totes passades produir un art nou; ho volen amb la mateixa conviccié que volien anar a co-

actual

!

!

ex
cathedra, constant
exagerac.ió de l'intellectualisme antiintellectual. Al cap d'avall el con¬
cepte d'art es trobà tan desfet en les
mans pecadores del xarlatanisme este¬
ticista, que els falços esteticistes hagueren fatalment d'admetre la teoria
de l'anti-art. Després d'avorrir la na-

les

possible

definitiva resti
d'ineficàcia i que
altres sectors menys dolorosos d'innovació i aparentment despassats prenguin, a la curta o a la llarga, per efecte d'una reacció objectivista i iealista,
el lloc d 'avantguarda; però de fet, ara
com ara, el lloc
d'avançada es troba
que

en

arreconat per raons

guarda. Aquesta

;

resoldrà. Cal desitjar que es
resolgui amb la imposició volunlària
1 conscient d'una estètica anti-avantguardista, en el sentit d'anti-futurista,
contraria al que de futurisme contenen les elucubracions de
l'avantguardisme. Caldrà esperar que la desitjable evolució de les arts la renusi una
com

j

|
I

de la secta esperitista i quiro- I
màntica. Els altïes llocs son preeminentment très entre nombroses tendències intermitges : aquests llocs els de- !
fensen les escoles académiques del

pseudo-realisme

o

réalisme de

con-

venció; les escoles conscientment realistes que atorguen tota fe a la visió
directa del mon exterior, i les escoles
idéalistes que la involuciô idealista

abandonant, reçagades

o

estemor-

|
|
!
j

'

els esteticistes
tan transitons !
deixin l'art etern evolucionar de la
manera que li
plagui, que aixi és com
evolucionà en les époques d'or.
—

féu perdre l'escriure

ens

A
La

galerie Arbus
présente une ex¬
position de choix. Met¬

:

tons, à cette

qui

exterior, per

les

coses

del

ignota que en sigui

generacions

deren llur fe

en

d'heretges

la draperie, se
développe en gestes
équilibrés, évoque des
états de l'âme, des si¬
ment

tuations plutôt
...«

per-

sourit,

el fenomen perquè

de
d

nou

art

o en

moment s'inicià en el
la nova estètica el desori

propi de qualsevol falç punt de par¬
tida. I tôt fou divagar i cercar noves
falses derivacions

a

les inopérants i

contraproduents deduccions anteriors,
obligar les arts a emmotliar-se a les
elucubracions d'un pensament que havia perdut l'autocontrol. La consequèricia fou una dinastia de monstres
i

des

L'œuvre entière
tout imprégnée

grâce,

exempte

affectation, de

ma¬

niérisme.
«
...Toulouse,
où
Parayre a son atelier

OBIOLS.

dans un cou¬
fait silence autour
d un de ses fils que le bruit de la
capitale étourdirait. »
presque

—

Gomposicio

vent,

turalesa
mes

trobaren lluitant amb armes infea les de la mateixa literatura.

aquell

que

passions.

•

riors

En

est

stati¬

sionnisme de Rodin.
11 n'accepte que rare¬

n'hagueren d'avorrir les obres j dides, a cada una de les étapes de
colpidorament reveladores. En la ! degeneració. Però aquestes darreres
darrera etapa de la davallada idealista
escoles que oscillen entre l'objectivitat i la fantasmagoria, no poden mai
d'aquelles idees, es deixaren seduir j hi ha implicita la mcomprensió del
mon exterior i de les obres d'art que
per la xerrameca idealista que en un
eixir d'un decorativisme més o menys
més persuasiva demostració han pro¬
afectat de réalisme o de fantasia, mi¬
principi podé semblar enginyosa. En
Hoc de contestar al repudi del mon feduit de la realitat encisadora de totes
ser decorativisme que no té de réalis¬
nomènic amb bones pintures i esculles coses que es contenen en el mon
me
sinó el convencional de l'Acadètures que en revelessin la meravella
susdit.
mia, i de fantasiós només té el boci
de literaturisme que la literatura li vol
real, palpable i persuasiva, preferiAquest procès, que no és pas el de
tôt l'art català, com tampoc no ès el de
donar a rosegar. I el decorativisme és
ren, desconèixer aquest mon, aclucar,
davant d'ell, els ulls veedors i, en
tôt l'art modem, sinó el procès d'un
un art tan mesqui, que apar l'estilitcanvi, obrir els ulls imaginadors; a la
zació del superficial o de la buidor.
petit sector, pren, no obstant, més
visió directa preferiren la visió conde relleu del que li pertoca, perquè
Aixi és com se troben les arts plàsel sector en qíiestió és el més baladrer
ceptiva i fanlasista. Això porta de
tiques a Catalunya; ni més ni menys
dret la pintura i l'escultura a envair
i perquè en la realitat històrica és
de com se troben arreu on la vida arels terrenys de la literatura, on aviat
el que représenta l'actualitat rigorosa. : tistica és activa : en una crisi d'avantes

Parayre

anti-baroque, anci-berninesque, en réac¬
tion contre
l'impres¬

llur

Els pintors i escultors que eren els
més ben armats per a resistir l'empenta

de

que,

mon

s'embriagaren de noumen, s'enfebraren de l'escepticisme i del pessimisme
que racionalment dimanava d'aquell
concepte idéal del mon, el quai du¬
rant el darrer quart del segle XIX i
primers anys del segle actual fou l'atmosfera ìdeològica d'Europa.

art

essentiellement

essència, per molt que el pensament
idealista repudiî llur realitat. Aquelles

primeres

les artistes
l'offrent.

Parayre

fonamental, les arts
refereixen exclusivaa

sur

nous

L

inteHectualment prépa¬
resistir el xoc gairebé sempre
violent de l'error, no sabé percebre el
fais punt de partida, no pogué o no
sabé comprendre que per naturalesa,
es

occasion,
de nos

yeux

lecteurs, quelques opi¬
nions

estava prou

i totalment

les

sous

rât per a

nécessitât

Toulouse

nous

l'anti-pintura i el millor art la
negació de l'art. L'especulació fou
llarga i penosa : data del cisma îdealista de Pau Gauguin. Un sector dels
artistes i dels pseudo-esteticistes que

ment

.sac»

guerra

llegir

plastiques

—

joan

és

per

sap

un

deducció, el cabotinisme esteticista ha
acabat per concloure que la millor pin¬

no

no

generació guarida de la dèria de
art nou, de començar la
guerra
dels cent anys ; perquè una
guerra aixi
no
pot per menys d'ésser per a tothom
desastrosa. Caldrà que els artistes i
fer

la xerrameca pseudo-esteticista ens
ha fet perdre l'habitud del pinzell i de
de tal manera que, de deducció en

tura

ningú

nova

personatges

El

crisi

se

dels cent anys els
d'aquell drama historié
que ha esdevingut historié en els
anals lapalisencs.
mençar

plas

|

en mans

anà

arts

catalunya.

a
És

de

PExposicion de Barcelona, al vilatge espanhol,
barri
catalan,
«arrié¬
ra
dels marchands, de¬
A

mandai/: xocolat a la peira

|y

| VIA

(De Paul Fiérens.)
André-Hubert
et
«

Yvanna

bernaifre

...Les édifices sacrés

quels, elle

et

son

mari,

pour

ont

les¬

fait de

si belles œuvres, l'ont amenée à ne
rien signer que d'honnêtement éta¬

bli

et

de puissamment traité.

»

(De Louis Lacroix.

I

J'ai toujours éprouvé de 'a
sympathie pour l'art d'André-Hu
bert
et
Yvanna Lemaître.
J'ai
cherché dans bien des salons leurs
paysages sérieux, leurs solides na
tures mortes. Tableaux couleur de
«

...

cendre.

Un beau feu couvait làdessous.
«
...On
peut
les rattacher à
1 école des constructeurs. »

(De Paul Fiérens.}

Achetez

vos

livre»

Librairie

d'Art

A

1»

d'Oc.

�DòNAS e Senhes. Generalament,

non

se

averar

lo

cas

valor,

plan

nir

lutz. Solament

e

a

1 artist

sens

lo public

novelament

sauran

l'art

à un desenh purament 1;calligrafic, imitatiu dels grècs
tardius, e trop aevèr, que la gene-

modem

near,

nos

an

per

que

das envencions tecnicas
faitas

engenh volguèt espremida en
peira. Lo pinsèl tant ben d'un De¬
lacroix, d'un Géricaulï refuzèt Je
seu

serem en mezura

civilizacion

una

à

portât

Teodor

anteriora s'èra empauzat.
Tôt d' un còp s es produit lo mas

racion

BAUBLER

que las civilizacions sian
decazegudas.; mais, naturalament,

cal cercar de metre ensems tant
los elements becnics sientifics que
los artistics, e, per lo moment, non
i sèm.

Dempièi quazi un sèole. dins le
camp de l'art, nos trobam dins una
granda difficultat; lo public non
compren las nòstras aspiracions artisticas, e nos aus, qualca vetz, sèm
endulgents amb lo public. Los futuristas, per eisemple, an certament
agut lors merits en Italia; mais son
estats trop violents dins la propaganda. Anetz pas creze que tôt sò
que reprezentarai al mejan de las
projeccions sia cap-d'òbra d'art;

sèmpre plenas ce tintas nacionalas
dins cada contrada.
Dins l'Atge Mejan, direm que

aquel creisement
i'A.tge Mejan.

vist, especialament à Bizansia,
l'anma greca a continuât à aver
la soa espresion e lo seu desvolopanent. Tôt l'Atge Mejan es estât
mas
natural, mas conforme à la
vida esperitala e relig:oza de las
diversas nacions, e, malgrat acò.
avèm sèmpre agut, en Euròpa, un

aquest retorn

i

que

agut

a

tecnicas

Dins lo Baròc, vezèm de

s es

à la natura,

à travère

umana,

que

solajament,

l'art,

e

entremeza

tota

travèrs la mecanizacion envazenta,
e
especialament dins los arts aplicats. Se diguèt alavetz : sèm
pas

esperitala dins

l'anament del desvolopament artis
tic natural s es procuita encara uni

mai

S'imitavan d'autres estils;
uman non èra aqui
à crear continuament, à produire
quicòm amb la soa man. La maquina imitava tôt ; e la maquina
mais 1 engenh

crear

un

que

se

armonia amb lors vistas

amb la

natura

pòdon reiinir de cap nòu, razilas posibilitats de crear un
estil adéquat als nòstres temps: e
cal
e

proa

en

religiozas

uèi, sèm quazi dins

lo même estadi.

Cal far concordai" tecnica

e

art

poder arribar a una coltura en
floredura verament granda. Aital
1 eisemple citât de Roma crezi que

per

s'adapte plan al cas.
Dins l'Atge Mejan, los arts an
pogut se desvolopar d'un biais de
cap nòu mas natural, e sèmpre en
conformitat amb lo resplendit desvolopament de tota la gleiza crestiana.

Mas tart,

foguèt entravada

aquesta

de las envencions

asension

las tendensas
e aspiracions vèrs l'antiquitat, que
donèron origina à la Renaisensa
per

italiana. Dins l'òbra baròca vezèm,
dins los diferents païzfes, de formas
d'art emparentadas entre elas, mais

esquematicas,
las epòcas istoricas,

totas

John
d

art

soas

tòltas
comen-

Ruskin, lo grant istorian
angles, escriguèt un libre

molt bèl

la

contra

Las

envazenta.

mecanizacion

vistas foguèpòrton del ré¬
manent
en
partida la colpa per
aquel art pale qu'apelan pre-rafaëlisme angles. Uèi se comensa à
comprendre dins los païzes nordics
e
meridionals, especialament dins
los païzes nordics, ont l'endustria¬
ron

que note-

Certament la Roma antica a
dat una granda difuzion e tant ben
floredura à aquest art : e desmempas que,

comte

sèt à alonhar la man vivasièra de
las parets de las construccions...

que,

brem

tene

de la tecnica.

L'endustrialisme, amb las

de temps en temps, se
cèrca, per l'especulacion literaria e
filczonca, d eisersar un fort asendent dins 1 art, e, a vegadas, se
produtz lo cas que non s i reisis
per lo verai ben de l'art; e voldriai
far notar que, dins la Roma antica,
quora s'aguèt un art etrusc, endigène, — com tant ben dins aicesta
penisla s'aguèt un art iberic — s'es
agut per la primièra vetz quazi forsadament un enflus estrangier un
pauc trop fort de l'art ellenic.
rem

em-

mar,

aurientansas

tengue

lònh.

tant

taraiva,

se

que

la Roma antica. Pramor

bota

se

cauzas,

dintrats dins lo sècle pasat, e sera,
oc, repèti, la tòca d'aicesta confe¬
rensa de contribuar à esclarir coma

los environn,
lo perilh de batre una via errada
non es per els, per dire aital, posi¬
ble. Lo primier eisemple d'una
tragedia dins aquest sens, qu'a
tocat especialament los pòbles eu
ropeans, saria estât l'envazion del
monde ellenic dins lo camp de la
fe, de las costumas e dels arts de
e

part,

una

pacha, à travèrs la repeticion perpetuala, lo desvolopament de l'art.
Aqui lo malastre dins lo quai sèm

la

art,

d

que,

dins d'autras

l'Euròpa.

d'accelerar melhoransas.
Í ant que los pòbles sabon

capables de construir de bèls

mòbles.

aquest sens, vòli
comprension, ne podèm déjà constatar. Dins aicesta
conferensa, espauzarai las razons
per las qualas sèm cazeguts victimas d'un tant grant mal e endicarai
pièi de quai biais saria posible
vers

la

ron

Progrèses dins

dire

conoisedors d'art entrevejèmenasa d'una
decazensa à

gonts

tôt

tadas.
Una

que

de Londras,

seu

ben que, quazi per
i aja agut formas emparen¬

tôt,

enven¬

Foguèt à 1 Lspauzicion mondiala
en 1851, que los pre-

l'anma
un

las

Oc, las envencions
comensèron un monde

novèl.

cap non

a

:

cions tecnicas.

dins

belèu la via, oins fòrsa cazes, es
errada; mais ieu cercarai d'esplanar
qualas son las aspiracions sencèras
dels artistas de

posquèse aribar

que

à la nòstra civilizacion

pauza

Non dizi

malastre

grant

que se son
una

gropes

que

recorre

dins

se com¬

de créai
equivaldrà a
las civilizacions pasadas. Dizi aisò,
pramor que, naturalament, las granprendre,

los

imaginer

òrnan l'Arc
'e
1 rionfe de Paris, lo vezèm recorre
à una favèla baroquizanta que lo

espeeialament espanliols,

pogut ve¬

an

quora

pasat,

gigantescs

istories,

Los elements

pogJt

s es

mediòcras,

que cauzas

étant

secie

Club

molt dam-

es

d'aisò

pramor que

nos,

del " Conferentia

l'art

compren

moderne. Acò

Las sessions

reaccionarias,

lisme

es

vengut

1

soas

fort

mas

avemment

abant
pas
pas

lo mal

e

estrapodent

e

e

es

oltratos,

de la tecnica

nomène cosmic,

estil à

e

que

es

un

deque

fe-

l'arquitect,

deu conformai- lo seu
l'uzatge inévitable del com¬

tôt,

e de la régla. Non se pòdon
mai far desenhs à la man; cal

trobar

EL,

GRECO.

estil enternacional.

—

66 Gencracion divin» de»! verb "

Era enternacio-

la fin del XVIII sècle,
las formas gaias d'un Baròc
morent, qu'apelam Ròcòcò, foguè-

soplantadas

sencèrament concebudas e adaptadas à las necesitats modernas.

Lo grant istorian d'art aleman
Winckelmann, à Roma, e los afilhats anglezes de la societat de
dilettanti d Atenas, son los paires

Estil es destin. Non avèm le dret
de cauzir l'estil que nos platz. La

austèr

e

per

un

entellectual.

d'aquest estil. Malgrat que lors
formas foguèson tòltas amplament
dels modèls antics, e que las esculturas
d'aquels temps non pòscan
trobar la nòstra aprobacion, pra¬
mor que son trop afectadas e imitativas, (devèm peracò convenir que

Espanha, amb las tendensas
un

po¬

pular. E pièi Donatelli amb BruneUeschi an créât un estil entellectual, la Renaisensa, que certas a
agut de plan grants merits, mais
a
brizat tant ben, en granda par¬
tida, lo desvolopament natural,

clasicisme

ron

aisi, acò ide nos aus, e non dins
los païzes nordics; nat en Fransa
aurientalizantas. Se dizia : es
autre estil. 'Era un estil molt

especialament se fan de construc¬
cions molt simplas, sens caire dins
1 ariditat, mas que aicestas sian

quora

déjà fait una vetz à l'epòca de
Roma. Entellectualament, se dizia
l'estil gotic non es bon, l'estil gotic
es barbar, tôt ben que sia nat belèu

en

vère

vetz

nal, òc, mais sèmpre tant ben especializat segont l'anma de cada
païs.
Pièi, à la Renaisensa, de cap
nèu en Italia s'es fait sò que s èra

e

un estil
adéquat à la meca¬
nizacion, al compas, à tots los estruments utils per la construccion,
tant ben per la construccion
en
masa. En Alemanha e en America

lo

j

movement

clasicist

nos

donèt le

darnièr estil european, noble
totas las soas aspiracions.

dins

Quora Rude, lo mas grant escalpraire de la primièra meitat del

de l'estil

se
pòt per
repropehar à l'artist. Aprèp
50 ans d apsurditats, dins l'estil.

recerca

non

acò

cercam

Mais

i

d'atenhe l'unitat formala.

las construccions
poiran respondre al
gost del puplic, nos aus nos trobarem dins una pauzicicn molt dificila. L'art foguèt tant popular. à
la Renaisensa, pramor que. ala¬
tant

modernas

que

non

se moguèt de I'apstrat vèis lo
sensual, de 1 estil austèr vèrs un

vetz,

naturalisme agradiu e volgar. Dins
lo secle pasat, se
comprenguèt,
per

�aicesta

biais

razon,

l'art

iberic

d'un

especial. Lo vèstre grant
Goya a enaugurat l'art del sècle
pasat, pramor que la soa vezion foguèt plena de vertat, de comprension
tota especiala de la natura.
Mais el non foguèt jamai naturalist; es estât sèmpre realist, mais
non imitatiu.
Dins el vezèm, coma
dins 1 Atge Mejan, non figuras sensualas, agradivas, mais l'òme maluros, F èstre lait tant ben, non ofendut per l'embeleziment. L'a
près
tôt

orgolh, apelam pintura moderna.

podian faire

Tots los muzeons de Bèls-Arts
s'onoran de l'aquèst d'un capd'èbra de Goya. En Norvègia, en

tots aquels arquitècts
dezobrats? An fait de maizons, de
c bureaux
de poste » gotics.
Amb acè l'Alemanha es estada

Suèda,

solhada;

en Danemarc,
en Ongria,
podèm mirar un cap-d'èbra
del grant Espanhèl; los seus retrats
especialament an fait granda empresion. Goya es estât immense, e

e nos aus, ara, avèm be¬
zonh de retrobar la tradicion, de

nos aus

religar à ela, à las posibilitats
esperitalas de l'anma del nèstre pé¬
pie, tant en Alemanha qu'alhors,

nos

caracteristicament, belèu tant ben
eisagerant. A dit : Se lo Creador

entrensèca del

en
—

èra

mot

crezent

—

nos

a

lo dret de trobar

non

d'enseguir lor trebalh.

formula
agradiva à la maza; anz, lo lait tant
ben lo déformé tant ben an lor
idèia platonica. Non es verai que
las idèias platonicas devian èstre
an

una

Rezumen donc. Paris foguèt
ciutat

produccionj Neisuna

talament

non

coma

la Renaisensa,

sècle pasat l'emprenta del réalisme
e un estil non entellectual.
L'em-

presionisme frances es en contrari
d'una cauza entellectuala, e, sens
Goya, l'empresionisme non eisistaria, tôt ben que sia enfluensat
ben

sendenta de

XAGALI..

—

66

Composât-ion

piè

a

saput tocar

l'amam,

aus

reis

coma

lo nèstre cèr. Nos

pramor que

nos

la personificansa

apa-

d'una

epèca eroïca, per la darnièra vetz
en
posesion d'un estil reprezentaPertant avèm déjà fait notar

tiu.
que,

dempièi lo sècle

als nèstres jorns,
ment d'estil.

non

i

pasat
a

josca

agut vera-

de laisar de

aquelas enuaplicar totas las
nèstras fèrsas per trobar la simpleza, per l'engrandir tant ben
aprèp, per l'ornar; mais, en atendent, devèm trobar la baza per la
e

tilitats.

costat

Devèm

nèstra civilizacion, en acordansa
precizament amb las envencions
tècnicas.

en

estan sèmpre mai à
conquistar los pàizes nordics. Son
continuas
ondadas.
Aital,
en
Olanda tant ben troban que, à tra¬
vèrs Van Gogh, lo mas grant 0lan¬

nordics

un

art

per

capitala.

De la Renaisensa en dabant, las
dèas ciutats à l'abant-garda de la
Mediterrana son Paris e, encè de
aus,

Vienna,

—

GOYA.

—

dosca Vienna,

se podrà pauzar la question :
posible que tôt un sècle sia remazut deprovezit d'un estil? Respondrai : La perièda pasada tant
ben l'aguèt, mais solament latent.
E'art oficial, l'art en voga non lo
fa apareise manifestament. La tra¬
dicion es estada estrangolada per

Ara

Es

las escèlas academicas, qu

an

em-

pauzat los estils istorics, que son
tôt le contrari. La tradicion viu dins
lo Barèc, dins

lo Rècècè. Se pèdon

d'entellectuals tant ben, d'artists académies que crean quicèm.
La Renaisensa, lo clacisisme de
Roma, lo clacisisme nordic, tôt acè

las luchas e de las victèrias. Mais
lo grant Manet non foguèt posible
sens
lo mas grant Goya; Renoir

a

que se

parle

en

Velasquez; lo grant Catalan
Picasso sens Greco. La Renaisensa
italiana a conquistat, i a de sècles,
la Fransa, a rendut Paris, una ciutat
quazi nordica, capitala del Mèch¬
jorn. La Fransa. ensemble amb
l'Espanha, nos a dat sè que, amb
sens

e

fornidas

trionfat del Bèlge
général, se pòt
estât un trionfe de la Pro¬

es

En

de la Renaisensa
retroban sobre lo
nèstre soi nadiu. L'empresionisme
alemant nos religa à la vezion fantastica,
terribla e austèra dels
vièlhs mèstres alemants. Ara po¬
dèm déjà jauzir d'aver retrobat la
nèstra vertadièra tradicion.
Esperem que, dins cada païs, lo
puplic pèsea comprendre los seus
grants artists e promover aital la
del cercle magie

aleman.
Devèm notar que, dins 1 art, especialament per la pintura e 1 escultura, foguèt Paris lo centre de
ben

sim¬

Dins la pintura e l'escultura tant
ben avèm abandonat la riqueza e
la fastuozitat. Per acè sèm eisits

italiana,

e

tists francezes.

varietat

que

la catastrèfa. Se
Gaudi
aguèse viscut dins una
epèca d'estil, auria pogut crear un
grant trebalh. Mais acè li a mancat,

la beleza

64 Proverbi'

pièi

la civili-

Alema¬

una

vensa.

solar.

e

Especiala¬

a

dire,

diça. E se vetz lo poder qu'a l'art,
l'esperitalitat : ara la Fransa se pot
dire realament un païs latin, e Pa¬

tôt

construizon carradas

dirècta del soProvensa. El a
dins los païzes

lo lengatge; mais

nos

à

acostuman ara

nos

Vandervelde.

zacion, josca als temps de la Re¬
naisensa, Paris foguèt quazi flamanda, aguèt una civilizacion nor-

ris ne's la

nha,

Provensal,

la Renai¬
sensa, se pot dire que la Gaula, per
devenir
latina, foguèt solament
preparada per la conquèsta de Ceper

en

recorrement al

de la Gleiza Romana,

manifèsta

de terrasas, coma dins los païzes
entorn la Mediterrana. Cézanne, lo

païzes septentrionals. A

e

se

dels païzes mas nordics.
ment encè de nos aus,

se

La Grècia vensiguèt en venent
de l'Aurient vèrs lo Ponent e los

zar

l'artist

geometricament, especialament à
travèrs lo cube, lo cène, lo celindre. Cézanne foguèt donc l'idéiador
del cubisme; Picasso pièi l'enseguèt.
Lo cubisme en pintura foguèt
una tentativa, una realizacion d'una
entuicion belèu nascuda; aquest
cubisme en pintura se pèt dire desparegut. Non lo retrobam quazi
mai dins las pinturas de l'art estatuari. Mais lo cubisme, sembèli de
pureza, de simpleza, dins lo Mèch¬
jorn, a soplantat lo romanticisme

pleza republicana. La voluta es
despareguda. Las nèstras maizons

mqridionals

des, avèm agut un
solelh, à la vezion
lelh quel aguèt en
portât en Olanda e

entercalansa de
dins los nès¬

L'esensa vidala, tota
s'aguèt d'un biais prépon¬
dérant en Espanha.
Amb Cézanne, artist tipicament
méridional, s'aguèt una novèla aurientansa de civilizacion. El, lo
grant pitagorician dins l'art,
fa
aquest prononciat : La vezion tra-

partida per los Olandezes. Mais, en général, los arts
parton del Mèchjorn, e los pòples
tant

Aurient

umana,

de realizar la naisensa dels nèstres
enfluensant dins aquel sens
vèrs lo clasicisme. Goya a dat al

que nos aus

païzes.

tres

ma-

en

coma

l'Estrèm

entellectuala, neisun entellectualisme avia pogut torbar la seu
engenh, ramazut tant engenu. Tota
1 Lspanha dels darnièrs sècles es
remazuda pura, fòrta; e à travèrs lo
Goya aguèt lo poder de fecondar,

anz

una

eccelensa. La

per

apelam estil, foguèt resentit esperi-

nièra

temps,

artistica

forma rudimentala, sè

sèmpre afectadas, enojozas.
Aital podèm dire ara : Lo vèstre.
lo nèstre grant Goya non aguèt
bezonh de recorre à l'imitacion
dels Grecs, pramor que la mas
granda novitat d'estil li foguèt ennada e non li foguèt jamai mens
pendent tota la soa vida de molt
entensa

Se d'au¬

temps.

seu

arquitècts aguèron una vezion
adequata, non trobèron ocaizon

tres

creats

d'aquest biais, lo pintor, l'artist

linha, leugièrament corbada e eleganta, baroquet de Rouen, de Toloza, de l'Olandes Van Gègh tant
ben, a dins lo mas grant pintor nor¬
dic, lo Norveges Munch.
Se, dins le sècle XVlll", notam,
dins tôt l'art european, un asendent
chines, podèm, al contrari, constatar unaf fèrta enfluensa japoneza
dins l'art parisian-european del sèclç pasat. L'arquitèct bèlge Van¬
dervelde foguèt lo sol que sapièt
construir segont una endividualitat

aver

agut

la

soa

sèmpre molt

valor relativa, mais
perilhoza; e es estât

maluros tant ben, pramor que nos
portais als estils istorics.
S'es pensât de voler fenir, al cap
de sèt sècles, la catedrala de Coloa

nia. Non s'es pogut
que,

tic

reisir,

pramor

dins los nèstres sècles, lo

non se

goconois. E pièi, quora fo¬

guèt acabada aquela

catedrala,

que

que i a agut solament
estil; mais l'unial artist foguèt
lo Bèlge Vandervelde, qu'a saput
faire de construccions en confor-

leu dirai

un

mitat amb los

E

caps-d'èbra dels

ar-

regardatz

qu i a agut un corrompeterrible d'estils. Aital, aquest

pramor
ment

que, certament, a agut una
bêla mentalitat, un grant idéalisme,
orne

degut faire de cauzas emposiblas,
gost. Nos aus vezèm pertot los
senhs de genialitat; mais es tragic,
pramor que lo gotic non se pèt fabregar, e l'estil de Vandervelde
e de calque autre non a saput comensar amb la tradicion.
Acè èra
l'istèria. L'encontram, aquel estil,
a

sens

en

artists

que,

especialament

en

pintura e en escultura tant ben, foguèron quazi tots francezes. Remèream evidentament la meteisa

nos

cada terra deu ofrir

per

la resplendor d'una ci¬
vilizacion univèrsala. E dirai en-

cara,

per

e

: Dins
de la prima avèm subit

èstre plan compres

la pintura,
l'enfluensa

dels Francezes coma
forma; mais derenan avèm pogut
nos en destacar e sèm tornats à la
nèstra tradicion alemanda. Es es¬
tât molt dificil, pramor que, dins
l'Atge Mejan, dins los nèstres paï¬
zes, avèm agut un art molt bèl e
grandios, mais que, pièi, per la
Reforma, es desparegut. Lo protèstantisme

nos

a

portât

la muzica e

plan de bêlas cauzas; mais 1 art es
desparegut de 1 Alemanha per plan
de temps, e es estada donc un èbra
non aizida de nos religar à una tra¬
dicion tant

lonhdana.
(Trad. ]. Roquet.)

�sobre la

istorla :
Tors els estucis relatius a la història
de

Provença

•ment

historié

ens

en

forta-

interessen

l'es'udi
d'una altra bandé,

d'una banda,

:

si;

per

la posició que hi adopta l'historiador.
es refereix a l'època a la quai
alludi Mistral en aquells versos de Lis

per

Si l'estudi
isclo d'or,

politics,

que

observa

com

duir-se

unien

a

pobles meridionals c.e França, que fo
ren arrossegats per la monarquia francesa.
«
El centre c'atracció—diu—es desplaça
cap al N., malgrat la reacció de la casa
»

I

és

de

remarcar

aquest

en

el paper que Bénoit concedeix al
comte Sanç, genmà d'Alfons I de Catalunya-Aragó. « En va el camte Sanç—escriu
oncle dels dos germans (Pere I el Capunt

Cent

li Catalan, cen!

an

partageron

se

l'aiga

e

an

lo

li Provençau,

pan e

la

s au.

princeps del casai
de Barce'ona cenyiien la corona de Pro
vença; i si l'historiador que l'ha redactat
és un escrupulós i docte treballador, no
cal dir com resta acrescul l'interès que d'esa

aque!' temps

vetlla

—,

en que

trobem davant d'una obra

ens

la

tôt i

vot

seva

que

aridesa de col'lecciô diplomà-

aplega totes aquestes rellevants condi:
es
refereix als comtes provençals
Alfons II (1196-1209) i Ram en Berengluer V
(1209-1245); el seu autor és l'antic membre
de l'Escola francesa de Roma i actual
arxiver de la vila d'Arles, Fernand Benoit.
cions

es
titula Rec ueil des actes des
de Provence appartenant à la mai¬

L obra

de la Collec¬
l'histoire de
Provence publiée sous les auspices de
5. A. S. le Prince Louis II de Monaco.
Consta de dos volums : el primer duu el
subtitol de « Introduction et Tables »; el
segon, el de « Textes et Analyses ».
Si hem parlât d'aridesa de col'lecciô di
plomàtica, ha estât col'locant-nos en un
punt de vista profà i referint-nos al cos
de ' obra, no pas al capitol I de la Introducciô, on les facultats historiogràfiques
de l'autor poden manifestar-se en formr
sintetitzadora. Partint del passatge de la
de Barcelone i

lorma part
de textes pour servir à

son

tion

Divitia Comèdia

on

del

el Dante fa aparèixer

Romeu

de

Vilanova,

e's

mediterrani for¬
mat per la uniô de Provença. i Catalunya,
les guerres d'Alfons II, l'organització sota
Ramon Berenguer V, i la politica exterior
d'aquest comte.
limits del comtat, l'imperi

Els titols

donats per

indica la importància i ens
deturar-nos en l'examen d'alguns

ciació

ens

invita

a

d'ells,

d'aquests diversos apartats son
l'autor mateix : llur sola enu'nen

que ens

toquen

molt de la

vora.

Dssprés de parlar dels limits del comtat
provençal, Benoit comença un nou apartat
amb aquestes paraules : « Pel matrimoni
del lill de Ramon Berenguer III amb Peronella d'Aragó, bereva d'aquest reiaime,
i sota llur (111 Alfons II d'A-ragô, comte de
Barcelona i de Provença amb eil nom d'Alfons I, Provença va entrar en la vasta
confederació mediterrània que abraçava la
mar

llatina des de Tortcsa fins

a

la Túrbia

(sobre Niça), imperi magnifie del quai els
reis d'Aragô restablien les bases que ja
.

havien
mar

somniat de llançar entorn d'una
musulmana els califes Omniades en

autor

Alfons

tòlic i

reservem

mes

aviat

aquest

l'imperi iniciat precisa.men't .llavors

com

a

successor,

sense

xovinistes

i

pomposos—acusació

gairebé inévitable en aquells que els contraposen a la seva concepció de la « Coronilla de Aragon »—som sovint molt més
timids que els historiadors estrangers.
assenyala els lligams eclesiàstics,
comercials, artistics, literaris, linguistics.
Benoit

1209,

en

profit

en

d

limitació de

cap

Aragó,

un

seu

que

benefici

mort

bretot

un

El

que

contingut

a

la

També

a

la

»

d'aquest

Dins

ronsti-

passatge

Vient

cald.rà

en
jutjar la po¬
altre passatge del
1 libre de Bénoit (p. XXX). « La politica
de Sanç i de Nunyo Sanç (el seu fill),
preocupada únicament amb els intéresses
comercials en la Mediterrània, havia estât
netament simpatitzant amb els comuns albigesos, especialment amb la vila de Marsella, l'aliança de la quai havien comptât
mitjançant privilegis. La conducta politica
de Ramon Berenguer va perseguir finalitats compLetament contraries.
Partidari
del Papa... » tôt això sona molt a història
nostra. Hi havia en el comte Sanç alguna
c.osa
més que un vulgar ambiciôs?

infant de

corona

retenir,

altre ordre d'idees, renia,rquem

un

paraître

de

1 aflat clou gregau
Souille du
Grec
\

a

Ah

/

Vent

Poèmes provençaux
avec

de Paul Evssavel.
préface de C.Jullian.

Nous devons reconnaître que depuis le livre du regretté
Marius André, il n'était pas paru de vers provençaux

«

dignes de voisiner

sur
un

(I.a (jazelle des

nos

Mi-

litica del regent, aquest

temps,

tornava

pretenia presentar-lo Santpere i

quel.

font reviure
la vella politica dels reis
consideraven Provença com

del beneficiari.

aqu'ests temps,
més aviat que

ficatius

II de Provença), aprofitant

quatre anys, Ramon Berenguer V. Llavors
rebé del rei Pere el comtat de Provença

que

de politica ultrapirenenca
de politica mediterrània..
Però és indubtable que un conjunt de
països que ténia un tan extens litoral medi
terrani com el que va des de Tortosa a
Niça, i que ténia com a camp immédiat
d'expansiô les Balears i el regne de València (no oblidem que Alfons I va afalagar projectes de conquesta damunt d'aquestes terres) pot r-ebre exactament el nom
d'imperi mediterrani. 1 observem com no¬
saltres, acusats més d'un ccp de gonflar
la nostra història i d'emprar noms i quaili-

i comentaris " (op. cit.y

de Provença, va
procurar mantenir entre les seves mans els
feixos divergents dels Estats; en va s'alià
amb el més gran enemic de la unitat pro¬
vençal, el comte de Forcadquer, sostingut
per ell en la guerra de 1204. Va esperar,
per un instant, amb més d'èxit, reprendre
el paper d'Alfons I, quan va veure que,
després d'un curt régnât, Alfons II deixava

nom

la ruïna de les aspiracions sobre Provença i
el Llenguadoc foren un fet, i parlem, en

de " Recerques

la minoria del jove comte

L apartat cbert amb aquestes paraules
duu el titol de « L'imperi mediterrani ».
Nosaltres

soldevila

ferran

l'època mes brillant de la civilització aràbiga. Però un segon cop lhavia de fallir el
projecte d'una hegemonia mediterrània. »

a

havien

de

seguir

Cata¬

«

Aixi—conclou

destrament

tablettes

avec

E/ne

d'àrailqe

carqamen. »

Méridionaux.)

de les lluites dels Croats i dels Al-

Joseph LOUBET.

leg de les autèntiques. Un terç capitol ens
dôna els itineraris d'Alfons II i Ramon
Berenguer V de Provença. La resta del
volum ! és destinada a l'enumeraciô de les
fonts diplomàtiques, aixi .manuscrites com
impreses : ens hi intéressa particularment
l'apartat que duu el tit.l : Sources cata¬
lanes et espagnoles. Bénoit les coneix bé.
Ha treballat en els nostres arxius i biblioteques : els noms de Valls-Taberner, Rubiô
i Alôs encapçalen la llista d'arxivers i bibliotecaris als quails remercia per haver-lo
guiat en llurs dipòsits.
El segon volum. és destinât a la publicaciô dels

Dépôt central

;

t5 fr. dans toutes les librairies,
Librairie d'OC, Toulouse.

documents,

sia sencers, sia en

ultrapassa ell de qua¬
tre-cents. Assenyalem-hi, entre els més im¬
portants, per a la nostra història, el tractat
d'aliança entre Pere él Catòlic, Alfons II
de Provença i Rnmon VI de Tolosa, veritabla lliga oc.ciiànica, contra tots llurs .
enemics (n° 32), els testaments de Pere el
Catòlic i el comte Alfons II (n° 40 i 66),
la donaciô per Pere I del comtat de Pro¬
vença a Sanç (n° 4 de R. Berenguer V).
el tractat de pau entre-Sanç i Nunyo Sanç
d'una banda i Guillem Ramon de Montcada, vescomte de Bearn, de l'altra (n° 22),
él testament de Ramon Berenguer V
(nn 294 a), els documents relatius al divorci de Ramon VII de Tolosa i Sança, tia
de Jaume I i ail futur matrimoni del tolosà
amb Sança, filla de Ramon Berenguer V
de Provença, esforç, a la fi fracassai, per
conservaT aquell
pais dins ì'òiibita de la
nostra politica (n° 334, 335 bis, 336, 346),
el nou tractat d'alliança del Provençal, el
Tolosà i el Català (n° 347) el contracte de
resum.

Llur nombre

prometatge

entre

Ricard de Cornwall i

Sança (n° 356), i el segon testament de
Ra.mon Berenguer (n° 383). En aquesta collecciô diplomàtica podem seguir clarament
el procès d'allunyament politic de Provença
respecte a Catalunya.
a aquests comentaris, diguem
l'obra de Bénoit s'observa un
desig de propietat en la nomienclatura, molt
digne d'agraïment. Si en alguna ocasiô la
realitat no correspon a la intenciô, fôra
injust de fer-ne un retret a l'autor.

Per posar

que

Un vol, de 224 pages,

la

bigesos, del Papa i de l'Emperadcr, de
França i de la Llengua d'Oc. »
Després d'aquesta exposiciô de caràcter
historié, el llibre conté una introducciô de
caràcter dlplomàtic on son estudiades les
funcions notarials, la cancelleria comtal, la
forma de les actes, aixi en llurs caràcters
externs com inlterns, (llur estil i els signes
de validaciô. S'hi fa, aixi mateix, la critica
de les actes falses i s'hi e;tableix el catà-

els diversos aspectes

l'esmentat

tant

comuns.

centre

infortuni. Fernand Benoit

seu

insinuaciô.

nostra

politica Interior seguida per
Ramon Berenguer V el col'locova en el

de l'Estat
provençal : la situació econòmica, la condició juridica, el poder comtal, la formació
de i'Eslat, en la quai tingué part impor¬
caracteritza

de la

i'avor

d'aleshores,

Bénoit—

boca de l'emperador Justiniá la

en

narració

en

Malgrat aquesla convivència en els seus
anys d'infantesa, la politica d'ambdós joves princeps va seguir direccions diferents,
i ells inicien els divergents camins que,

als

Romeu de Vilanova, conseiler i ministre de
Ramon Berenguer V de Provença, i on
posa

ment

lunya i Provença. Hem diria, però, que
encara
fou Jaume I el qui pensà més en
la unió d'amlbdós països, i que, com diu
Bénoit, « Ramon Berenguer V, tornant en
1217 del caste'Ll d'e Montçô, on l'havien tingut tancat els designis de Sanç, ja no va
prestar sinó una atenció dislreta a aquell
qui pensava continuar la politica d'Alfons 1
i de Pere II (I a Catalunya), el rei Jaume I
el Ccnqueridor. »
Le. tasca d'e Ramon Berenguer V va esme çar-se en altres activitats que en les que
haurien pogut conar per résultat uina nova
uniô de Prcvença i Caialunya. La seva
politica interior s'adreçà cap a abatre el
poder ccmunal i a creer una organitzaciô
administrativa que Bénoit estudia amb
força détail, i que présenta més d'un punt
de contacte amb la de Catalunya. La seva
polit'ca exterior és filla de la seva politica
interior, de l'assaig de centralitzaciô que la
seva
reforma administrativa suposa. S'alia
amb el rei de França per tal de peder
abatre el pod!er comv.nal. Lluita con ra
l'imperi, perquè Frédéric II segueix dins
Provença una politica netament favorable

tica,

comtes

el fet que els d; s cosins, Jaume i Ramon
Berenguer, van mostrar-se contraris als albigesos i submisos davant de Roma. Com
a possible origen de la regirada de
Jaume 1
hem assenyalat algun cop la seva educació
pels templers : la conducla similar del seu
cosi, estadant també de Montçô al mateix
temps que Jaume, podria ésser un argu¬

des

nosaltres.

en

Avui

favorable

per a la personafa pensar que potser
no
anava del
tôt errât Santpere i Miquel
en
intentar, en él seu estudi sobre la
Alinoria de Jaume /, la vindicació de la
figura del regent, una mica malmesa pel
redactcr de! Lli'oie dels. Feyts. Cal dir.
però, que el passatge de Bénoit afavoreix
la seva vindicació com a encarnador de la
politica d'unitat catalano-provençal, no pas
com a usurpador dels drets dels dtos infants
posats sota la seva tuitela, que és com soun

litat del comte Sanç, i

dels

catalana.

provença.
tueix

CBt.-.lunya i Provença, i

el segle XIII va veure pro
canvi d'orientació en e.s destins

un

politica catalana

en

fi

tota

ferran

soldevila.

�15

cinéma :
r.ovel les

JO no sé si és per manca d imaginació

i d'inventiva o pel
explotar la bona fe i la
cultura del public, atorgant-li una
mena d'assegurança sobre la bondat de la trama argumentai d'un
film, que els productors cinematogràfics s'han immiscuit, en tots
temps, en el camp de la literatura i
d una manera gairebé exclusiva en
1 aspecte de la novel'lística.
fet d

Ens cal

remarcar,

però,

que

que aprofundeixen l'ànima
humana, endinsant-se en els recons
més intims del seu subconscient i
que constitueixen un estudi psicològic més o menys complet, com les
que guarden unes caractéristiques
racials i ètniques inconfusibles, l'es¬
perit de l'obra ha estât negligit i ter¬
giversât per les exigèneies de la su¬

la

novella

ne m a.
slliurement i de donar curs a llur
fantasia i a llur art, com ja hem

Le»

re

indicat més

amunt

en

parlar de la

nitzada

pel setmenari « Mirador »,
projectat en els nostres cinemes el primer film soviètic.
Dificultats d'ordre superior lhavien fet im¬
possible fins ara la importació de films proha

força descriptiva de la literatura, ha
estât

a

Albada

»,

film basat

un

en

la U.R.S.S. Cal felicitar-nos.
doncs, d'haver pogut gaudir d'un film d'aquesta novissima escola cinematogràfica destinada

No

no

Altrament,
dels

en

el

la

seva

tai

elements

en

mentació i
cinéma

so

créât

encara

de

no

la

una

ge-

producció

essencialment

no

solament és cada dia

sus¬

ceptible de menors influèneies, sinó
que irradia el seu esperit damunt
altres branques de les activitats ar¬
tistiques.
Estem ara travessant
aquest période d'independització i
resoltament

anem

a

la

confécció

d'un cinéma purament cinéma, amb
una cultura pròpia i que ha d'injec-

l'esperit col'lectiu del temps futur, amb una empremta profunda i decisiva.
El desenvolupament d'aquesta
cultura cinemàtica és ja, avui, un fenomen fortament palesat.
Comencem d'experimentar els primers ré¬
sultats en diversos terrenys; en el
teatre, en les arts décoratives i fins
en la literatura (llegeixi's la descripció d'unes mans sobre una taula de
joc, primer pla en un film, presentada per Stefan Zweig en la seva
narració
Vint-i-quatre hores en la
vida d una dona » i remarcada per
G. Diaz Plaja a « Mirador »).
tar

el

seu

esperit

a

Padovkin
el realitzador «le "

«

a

l'Asia "

flama

»,

cant,

un

pervisió, element prépondérant
el

cinéma americà, netament

en
co-

un

d Hermann Suderman

conte

dirigit

i

nic F. W. Murnau. En canvi, obser-

Els realitzadors, incapaços de traduir en imatges visuals els plecs més

veu

recòndits de l'ànima de l'home i de

la minva de puresa cinematogràfica és fortament palesa en el
seu film segiient
u Els quatre dia¬

translluir les passions més obscures

bles

que es
seu

debaten

en

el més intim del

ésser, s'han limitât,

joria de

en

la

ma-

bastir entorn de
l'argument una série d'incidents ba¬
nals i de convencionalismes, gairebé
sempre provinents de llur própia
imaginació. Amb tôt, cal comptaicasos,

a

amb la coacció évident de la

casa

productora sobre la tasca dels directors, que els impossibilita de mou

de

Jo

en

com

u

1 el

mon

détriment

»

Salvador

marsal.

intel'lectual,

que

recordo,

en

res

al ritme d'un
el cinéma, podriem

quan

en

per

soviètic,

L'emoció hi és real,

vertadera, vibrant.

Vuillermoz,

sagaç

de

King Vidor i tota la producció de
Chariot, sera objecte del nostre comentari pròxim.

diu

:

«

el

critic

Un film és

una

de cinéma,

véritable

orques-

d'imatges i de ritmes. »
Jo crec que és el cinéma soviètic, mitjançant els seus directors més eminents,
Eisenstein, Pudovkin, Dziga-Vertofí..., qui
ha
aconseguit
compenetrar,
fusionar,
d'una manera més compléta els elements
d'aquesta simfonia cinematogràfica.
Un altre dels valors que conté &gt;&lt; I em¬
pestât a l'Asia », peculiar, però, de la producciô soviètica en général, és l'absència
tra

del més infim divisme
Els

intèrprets

de l'obra

no

la interpretacio.

en

són sinô

cinematogràfica,

«

elements

com un

»

paisatge,

interior, un efecte de llum, etc. La in¬
terpretacio, viva, sentida, és aixi immilloun

Malgrat de la labor perfecta de

els

actors,

W.

Inkischinov,

seu

a

En

roi
la

cal

subratllar

la

tasca

tots

de

completament lliurat al

».

mateixa

fou

sessió

projectat

el

film

d'avantguarda o Entr'acte », realitzat
per René Clair amb la cooperació d'altres
prestigiosos cinéastes francesos.
Un film que entra de pie dintre les teories de J'avantguardisme aplicat al cinéma.
Molt de treball de laboratori, algunes imat¬
ges ben resoltes,
un
simbolisme sovint
aplicat en unes concepcions visuals no
exemptes de plasticitat... Creiem, perô,
que « Entr'acte » no passa d'ésser un intent, una plasmació de possibilitats.

responen

Xerez, dizetz ? nos o sec ?

que no.

les narracions i

un

a diferenciar-lo del ci¬
comparable a les escenes
de la compra de la pell de la « guineu
platejada » i les baralles i repressions consegiients,' com també les de la révolta del
flamant rei de Mongòiia i la rebei'liô de
les hosts mongols en la última etapa de la
pel' licula. El valor de les imatges hi és
aconseguit en la seva màxima intensitat.

exem¬

camina...

no

néma

de la primera, i de la superioritat
dels films completament cinemàtics,
tais

d'esforç

i

dir capitalista

ples, del perniciós contacte entre la
novel'la i el cinéma,

ciència

film, baver vist

».

La il'lustració, amb altres

Ara bé, totes les

en

una

film de Pudovkin evoca
èpic, fort, inlassable ».

Eisenstein.

que

sofrir la intromissió de 1 art setena.

Particularment

crit,

un

seu

film

Pudovkin, afegeix Moussinac, empra en
seus films una major quantitat d'estudi,

l eminent director germà-

per

mercial.

tasca

plasmacions reaal prestigi i estan
d'acord amb l'esperit que animava
la seva versió literària original ?
Apart d'unes escacissimes excepcions lloables, haurem de convenir

cant

com

a un

els

prolixa i intermi¬
nable esmentar els noms dels novel'listes, les obres dels quais han
estât evocades i vivificades al ci¬
néma. Autors de totes les latituds i
totes les tendèneies han hagut de

litzades

apareix

« un

el

en

Le cinéma soviétique »,

d'Eisenstein

Tempeslat

rable.
una

quirúrgica,

subjectiu.

llibre

&lt;&lt;

Séria

hi és in¬

a

Per això diu Léon Moussinac

cinegrà-

^ualment ,les coses han canviat
d'una mènera radicalissima. El ci¬
néma

més

es-

factible la creació d'una

era

mestrivola. El

manera

desgrat d'alguna possible interdel film de Pudovkin.
com de tota la seva producció, és el ritme
sorprenent, genuinament caracteristic de la
força meravellosa del cinéma soviètic,
amb que és muntat l'assumpte.
Eisenstein, potser, domina més encara
que Pudovkin la tensiô révoltant que us
encomanen
les imatges en traduir visualment una passió, un crit, una révolta, un
crim ;
però Pudovkin es més profund,

possibilitats d'aquell pério¬

casses

d'una

»

estil fecund, fort, pénétrant,

venció

argu-

cultura independent i pròpria,
nuïnament intrinseca, i en les

mare »,

—

l'Asio

rable,

interpretacio. A més, el
s'havia

La

«

jectât d'une faisò intensamenl febrosa en
tots els passatges de l'obra, El més admi¬

compte

primordials

un
so¬

fi de Sont Petersburg » — entre els
nvillors films
ha dirigit a Tempes¬

a

seu

teatre. Les taules escèniques
quasi les uniques proveïdores

dels

de! cinerjia

Pudovkin.

:

La

«

escenificació

eonfecció d'un film; direcció,

consagrat,

r.om

exponents

Pudovkin, el realitzador de

mesurava

en

alts

més

viètic

aprion'sticament l'èxit cinematogràen

«

nia valoritzada per un

seus

obra tenint

so¬

en el llibre, dels intel'lifrancesos.
Tempestai a l'Asia » ve-

gents cinéastes

Aleshores, però, la influèneia del

eren

la premsa i

en

tors.

d'una

possible judicar el cinéma

aquesta

per

cinéma soviètic el concepte que ens
h avie n suggenit els comentaris imparcials,

transplantais a
la pantalla. La novel'la no era. en¬
cara, el fort del blanc dels produc¬

l'èxit assolit

om¬

del

francesa i italiana,

fic

les

de

mon

sola mostra de « Tem¬
pestât a l'Asia ». No creiem, però, que sigui un « chef-d'œuvre » del cinéma que ha
produit obres définitives com « El cuiras¬
sât Poteml^in », « La linia général », « La
mare »,
etc., però si que podem remarcar
que no ens ha decebut als qui
teniem

de procedència

decisiva i hom

és

ens

viètic

en l'època inicial, romàntica, del
cinéma, quan aquesta art nova, en
estât embrionari, no estava encara
alliberada de poderoses i marcades
influèneies, hom s'embaladia ja davant els drames de Victorien Sar-

era

revolucionar el

a

bres.

Ja

teatre

estât

cedents de

aquest un blasme que dirigim
solament als realitzadors modems.

autors

t'Asta

a

rlNALMENT, i en sessió inaugural orga-

supervisió.
Un dels

pocs intents reeixits, en
què la força de les imatges s'apropa
d'una manera gairebé compléta a la

Estrenes

't'empestât

és

dou i altres

ci-

el

en

Sec, soi ciutadan american.

Felicitem cordialment
1

organització d aquestes

togràfiques.

a

«

Mirador

sessions

»

per

cinema-

�oc

Déclarations

Intemacional

Trtmzit

Agent de doanas

Crevasses

Engelures

PORT-BOU-CERBERA

—

disparaissent

Le Maire de la Ville de Toulouse a
l'honneur de rappeler à ses administrés

par

être

de la

LETTRES

ALGÉRIE,

ET

COLIS

ESPAGNE,
au MAROC, en A. O. F. et en
AMÉRIQUE DU SUD, par

en

en

foi-ans,

règle

COMPAGNIE

AVION

GÉNÉRALE

92, Avenue des Champs-Elysées, PARIS
Renseignements dans

tons

les

-

Téléph.

:

de

Socletat

Librairie

occitane

pour tous renseignements
les convois funèbres, au Ser¬

municipal des Pompes Funèbres.
rue
Pargaminières
(Téléphone
1 1.40), qui se charge de toutes les dé¬
marches auprès des ministres des divers

vice

34,

99

de Cibrarla

poste

cultes.

d'OC

Librairie
Editions d'Art

concernant

Général

Elysées 52.03

bureaux

funèbres.

des convois

S'adresser,

"

AÉROPOSTALE

le mode de transport des per¬

décédées, les inhumations et les

exhumations » et qu'en conséquence
elle a seule le droit de fixer les heures

la

a

«

sonnes

commandes

d'OC

ne peuvent

dans les bureaux de

que

Il rappelle, en outre, qu'aux termes
de l'article 97, chapitre IV, de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité municipale

adresiseu les vostres
VOS

reçues

l'état civil, à la Mairie, conformément
aux
articles 77 et 78 du Code civil et
du décret du 15 avril 1919.

CREME SIMON
Correspondais

les déclarations de décès

que

l'emploi quotidien

Prêts-fachs per totas las procedencias
Especialitat per
lo
desdoanament
rapit
de substancias
aliment arias

ENVOYEZ

Décés

Convois funèbres

Gerçures

SUNYER

FERRAN

de

Librairie générale - Le livre chez soi
MARTIN, directeur
1, Rue Victor-Hugo et 15, Place Wilson, TOULOUSE (Haute-Garonne)
C. C- Postal 124.55
-

-

Henri

—

La librairie d'Oc, dirigée par M. Henri Martin, est un service de l'Editorial
Occitan. Elle est créée dans le but : premièrement, de mettre à la disposition de
ses
clients un service de librairie générale, susceptible de fournir toutes les

publications anciennes et modernes en Vente sur le marché du livre; deuxièmement,
au point de vue régionaliste, et spécialement au point de vue régionaliste occitan,
de centraliser toutes les publications périodiques o unon périodiques des pays d'oc
ou
se
rapportant aux questions occitanes; troisièmement, de donner l'essor à la
maison d'édition fondée sous les auspices d'OC, qu'elle administre, et dont elle
développe le programme.
Pour assurer cette tâche, la librairie d'Oc a créé trois modes de vente et un
Office de renseignements, afin de répondre aux divers desiderata de l'acheteur :
1° SERVICE DE VENTE DIRECTE, dans ses bureaux, aux conditions géné¬
rales de la librairie.
2° SERVICE DE VENTE PAR CORRESPONDANCE, sur facture, franco
à

partir de 24 francs,

en

France, dans les Colonies

et

frais,

Services

utiliser les

du

«Livre

chez

soi»?

—

En

un

fera le service d'OC, hebdomadaire d'information

bibliographie générale, régulièrement
Comment
Le

vous

chèque

est

servir

divisé

Talon

Carnet

du
en

tenue

correspondant

aai

liste des ouvrages
à tous les clients
le Livre chez soi

de critique, contenant une

à jour.

Chèques-Librairie ?

de

trois parties

Chèque

et

faisant ouvrir,
à l'ouverture. Le

vous

compte-librairie (minimum, 50 francs), payable
Livre chez soi vous enverra un Carnet de Chèque-Librairie,
montant dé votre compte et son Bulletin du Livre, contenant la
récemment parus. Le Service du Bulletin du Livre sera assuré
du Livre chez soi. Moyennant un supplément de vingt francs,
sans

:

proprement

dit

Reçu

Pays de Protectorat. Pour

les pays étrangers, le port est calculé suivant les tarifs postaux en vigueur
3° SERVICE DE VENTE PAR CCHEQUE-LIBRAIRIE. La Librairie d'Oc

a

mode de vente spécial, sous le titre Le Livre chez soi.
Les Services du Livre chez soi sont recommandés à tous les intellectuels,
prêtres, instituteurs, notaires, avocats, ingénieurs, médecins, etc., etc... Ils s'adres¬
sent également à tous les lettrés des colonies et de l'étranger qui désirent se tenir
au courant des nouveautés littéraires.
Les Services du Livre chez soi sont un moyen d'économie, car ils permettent
créé

Comment

un

de tenir

une

comptabilité exacte de
cours d'une année.

tous

les livres

et revues

ou

journaux

que

l'on

achète, dans le

4° OFFICE CENTRAL DE BIBLIOGRAPHIE GENERALE ET DE BIBLIO¬

GRAPHIE OCCITANE, qui

se

tient à la disposition des clients.

Après avoir fait procéder à l'ouverture du compte, votre carnet en main, vous
voulez recevoir un livre? Vous détachez ensemble les parties 2 et 3 du chèque,
vous les remplissez suivant la formule indiquée et vous les envoyez à la Direction
de la Librairie d'OC, Service du Livre chez soi, 1, rue Victor-Hugo, Toulouse
(Haute-Garonne), France. Vous recevrez dans les délais postaux le ou les volumes
commandés, et il vous sera retourné en même temps la partie n° 3 de votre

chèque
N. B.
e:i

portant
—

le

montant

Pour les

pays

de

votre

crédit.

étrangers, le port est calculé suivant les tarifs

postaux

vigueur.

Toulouse, Imprimerie Régionale

Le Gérant, GlRARn

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712337">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712346">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716287">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712319">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 124, 15 décembre 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712320">
              <text>Oc. - Annada 06, n° 124, 15 décembre 1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712321">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712323">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712324">
              <text>1929-12</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712325">
              <text>2020-03-18 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712326">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712327">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/9f86c4c77806f5f4ed685b0b4f2267ad.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712328">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712329">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712330">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712331">
              <text>1 fasc. (non paginé [16 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712332">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712333">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712334">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712335">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712338">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22155</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712339">
              <text>CIRDOC_A1-1929-124</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712345">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712349">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712350">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712347">
              <text>Carbonell, Josep</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712348">
              <text>Crouzet, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712662">
              <text>Bernard, Valère (1860-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712663">
              <text>Perbosc, Antonin (1861-1944)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712664">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712665">
              <text>Sala, Enric</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712351">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717232">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714055">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823866">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712340">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712341">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712342">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712344">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723468">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
