<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22156" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22156?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:44:10+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143181">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/1a51cfea1fda50ebb7a50c4fa66a151a.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143182">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/d4a4ec1c76c78615b7392b92e0fc7070.pdf</src>
      <authentication>0d5453f42d6290574ae0de248ad987cd</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="713171">
                  <text>El núm.

O

:

ptes 30 et»

Le

SETMAAARI DE LITERATURA
HEBDOMADAIRE
««&lt;;,« alc

DEES

D'OC

M»Ai MXES

r/« Annada.

\"

-

:

DE

/tDTS

LITTÉRATURE

GASCOIVBA,

AWERXMMA,

-

125

LEHGADOC,

-

CIENCIAS

ARTS

EEMIOXMX,

-

Albert

Ai mandat ad una vintena de

très questions, que
n'en fan ben quatre, sus l'en¬
personas

Comprecar l'au-

ailas, alateja, chau aver lo coratge de zoe veire.
Trobaran, daus enchipros, qu'ai
tra,

la

lenga

Annada

parler des patois de plus en plus
corrompus par le mauvais français,
tant que la langue d'oc ne sera pas
enseignée à l'école.
Lo Cri de Toulouse

a

deija dich

pas

bona hora.

lo dau

X° 125

ciplina i

una tradició, es el vérita¬
ble exponent de la normalitat cultural d'un pople », escrivè i a poc
dias En Nicolau d'Olwer, dins la

Annada mistralenca ? Annada
cradora. L'annada

que

s'au-

brech diu estre per nosaus
annada de travalh decisiu. La
celebracion del centenari de la ne-

una

Publicitat, de Barcelona.

chença de Mistral nos da a considerar ço qu'es estât acomplit dins
l'ordre que nos regarda : acó vó
dise

que nos

comanda de saber

Nostre

questions. Las responsas que
me balharan
tort o rasó.

vendran

confraire

exprima aqui
que'ns a servit d'estela menadora dempei lo primier dia.

ço

Avem sempre pensât qu'assegula continuitat d'una publicacion
coma
la nostra, èra mès que de

ço

demora a complir. Examen
que n'en val pas la pena se diu
pas estre seguit, cap e mans Kgats,
de realisàcions.
que

Ai iu ben fach de pausar aquestas

GIRARD

rar

faiçon provar als qui son
seguir, mès mal in¬

tota autra

feits

poble Poldeve.

Me sei adreçat nomas à los
saben, car pense qu'es pas
d'esser laurejat de quauqua

hj/.kjk.v

mistralenca

Ismaël

vrai

interrojat pro de monde. Es
qu'ai bris destramat los beus
disaires que son totjorn prestes à
respondre sus tôt mais l'auresta :
sus
l'envenidor de la lenga d oc

&lt;k-

per

PESTOR

qu'aquela enquesta era pas nova.
Es pas necessari que sia nova, mas
que sia utila, mas que venie à ia

sus

VA jlje JVCMA

VI' Année.

per

coma

A MM Ml

Toloxa, io 1 de Gencr de 19 30

L'envenidor «le

venidor de la lenga d'oc.
netz de la lenga escricha,

SPORTS

-J-

CATAEOKHA

«x:

O franc 50 cls

ES PORTS

SCLJ5JVCJES

DROVENSA

iiiKin. s

per

nos

formats, la realitat de

que

dicion.

pro

pòu de'ns
la

Per

acó

nostra

tra-

pas

avut

avem

arcar

a

realisacion de

tasca

una

laquai

per

demia parisenca per aver lo dret
de riblar lor claveu aus trobaires

cal,
un cop
o l'autre, endurar l'ajuda
dels quitaires, la cura dels jeloses,

d'oc.

los conselhs dels termites.

Pasmens

força

biais

tots

drecha

de

pas

los qu'ai

gent,

de

son

s'ai

,

e

mais d'avau.

e

de

aca-

interrojat
interrojats

Acó fasent,
o

tota mena,

a

de gaucha, d'amon
Se veira ben quand
pro

cés

a la disciplina
dat flors e fruta.

de dich. Veiqui

questions pauzadas. Las bote
en
frances per m'eschivar de revirar los mots dessetes, car pareis

occitanas,

que

lo lemosin es'na lenga des-

sustancia,

seta

:

Première

occitanas

lhas,

question

lit¬

de

Ou bien pensez-vous

nifiera

ne

cargadas de la

son

talas

estadas

son

las

qu'elle s'u¬

n-aqueste

a

d'aver l'aire d'avancar

:

unanime
ou

Y Amie dels Arts

—

que damb
lo monde. Es
tantbe una disciplina nostra la lei autat davans I09 qui, dempei Mis¬
tral, à la soa ombra, an portât cau¬
sas novas. Son numeroses, son los
nostres mestres, tôt cadun los conech. Prestlchem, eles nos dan lo

a) Absolument, grâce à l'adop¬
du

dialecte

nosaus

mistra-

de tel autre dialecte savant

par un ou

E.

plusieurs écrivains

Martin,

se.

de génie;

FRÉDÉRIC

b) Relativement par la fusion
des parlers locaux en six ou sept
grands dialectes littéraires (auver¬
gnat, catalan, gascon, languedo¬
cien,
limousin, provençal, etc.)
qu'une graphie uniforme rendrait
intelligible à tous les lettrés occi¬
tans?
Deuxième question

Cette unification, absolue
lative, est-elle désirable?
Troisième

Peut-elle

ou

re¬

question

se

pend-elle de la politique générale?
Question subsidiaire

pièces de théâtre, discours où ses
qualités charnelles font merveille,
doit-elle devenir abstraite pour

pouvoir traiter tous les sujets?
Nota rene.
Il est bien
tendu qu'il ne s'agit dans cette
—

que

de

paysans

Alis

Es

lectar d'OC

tor

començat...

nostres

lectors

dels

quais

l'abonament s'ei acabat lo 3i de
Décembre 1929, son pregats de dar
bon acoelh al mandat que la Posta

Aquesta annada mistralenca que
diu Veze pujar haut lo
nombre dels abonats d'OC. Pregam

s'aubrech

lectors de

nostres
un

nos

menar

que

en¬

transmeses.

en¬

réats

auran

la langue

libres

étant

Occitan.

creacion,

publicats

per

un

Servir l'obra

de Mistral,

Per

S agis

que

pichota que sie l'obra que
a
l'espelida, s'em capa¬
bles de dar-i aquel bisan qui es lo

sinne de las obras fortas

volem

qu'auram

La

aquest

Se
part,

d'una

pregon-

donc,
sonque

la pensada mis¬
qu'auram

segurs

I930 vetz,

de nostra

l'estabilitat realisada

de la nostra entrepresa auram conciencia d'aver célébrât lo centenari

sempre crear.

continuitat

esforç

compres

tralenca. Siam
sabut servir-la.

quela obra. Servir l'obra de Mistral,
qui èra tota vita, acó's crear,

((

e

dament arrapadas a la terra, gage
de
perdurabletat, siam segurs

el

encara,

la volontat de far vitalas.

tant

menaram

acó. Mes servir l'obra de
Mistral, acó's pas demorar momificats dins la contemplacion d'a-

crear

avut

ram

de Mistral de la faiçon
tica a la pensada del
la faiçon qu el, de jos

dels

l'editorial

punt.

Los tutu-panpan passaran, mès
solas demoraran las obras qu'au-

nombre d'abonaments
Los cinq primiers lau¬
lo dret de causir

a

l'asolament

larer del quai las peiras
cantonairas son estadas portadas
una a una al chantier. Es dins aquel
esperit, cor a cor, car a cara, damb
totes los obrers de la primèra ora
e totes los qui son venguts caminar,
dempei aquela primèra ora, sul
nostre camin,
qu'alandam nostra
porta a l'auba de 1930.
sonque

A la fin de cada trimestre, pen¬
dent tôt l'an, faram lo conde dels
abonats receVuts e establiram lo
classament dels nostres propagan¬

al

la

es

taulege.

plaçam, jos lo sinne mis-

d aqueste

au-

abonament ncvel.

La pasta

dins aquel esperit construc-

tralenc,
Los

distes,

littéraire,
condamnés à

a

levame.

m.ens

La langue doc doit-elle être ré¬
servée aux poèmes, contes, romans,

MISTRAL

(1830-1930)

lor présenta aquestes jorns.

réaliser par la seule
volonté des écrivains d'oc? Ou dé¬

quête

terras

d'OC, primer de 1930, tôt
cadun que-ns a seguits pod dise
tôt ço qu'avem portât de novel,
ac cal dise sense vergonha, —
dins lo camp de l'accion occitana.
Aço, sense la pretencion ridicula

variétés de sous-dialectes?

les

que

las

totas

numéro

Croyez-vous qu'elle continuera à
dissoudre en une poussière de
dialectes et de sous-dialectes, et de

ou

religar

l'entorn d'aquestas fue-

a

primeras coentas. De la pu¬
blicacion del numéro extraordinari

se

forgé

impausam

que-ns

nostras

Comment voyez-vous l'avenir
téraire de la langue d'oc?

lien

nech

que

lHar l'inventari de las possibilitats

las

tion

temps mès

un

de la continuitut e l'enavans que-s
lèva de tota causa viva auran, mer-

respondran.
Mas n'i

dins

long, la potença

mens

nos

revista,

que suposa una

dis¬

i

bel de Malhana,

nos

la mès idenMestre, de
lo son tom-

comanda.

�Concours

CATAL.ONHA
SETMANARI

M. Itubio y

Grâce

Lluch à l'honneur

E

l'amabilité de M. le profes¬

à

nous

DIRECTION

A BARCELONE

Monsieur le Doyen,

Le Numéro

adresser le
rapport suivant concernant les titres de
M. Antonio Rubio y Lluch, professeur à
l'Université de Barcelone, que notre Fa¬

M. Rubio y Lluch est un des profes¬
les plus éminents de l'Université
de Barcelone. 11 fut l'élève du grand ro¬
maniste Milà y Fontanals, auquel il Suc¬
céda. M. Rubio y Lluch est issu d'une
vieille famille de Catalogne. Son père
«

GUIEHA

pris

très importante

part

une

au mou¬

de la Renaissance catalane;

sous

pseudonyme de Gayter deI Llobregat,
publié plusieurs recueils de poésies
qui sont restés populaires. Fidèle aux
le
il

a

de sa famille, M. Rubio y
fait deux parts de son activité :
été consacrée à l'étude de la

traditions

Lluch

a

l'une a
littérature

espagnole. 11 en a écrit l'his¬
toire et il a publié de beaux travaux
sur
quelques-uns de ses principaux re¬
présentants. De plus, il a fait connaître
aux
Espagnols la littérature sud-améri¬
réflète si vivement

caine où se
tie du génie

une

par¬

âge

1!

empire éphémère.

un

a

compatriotes ap¬
portèrent de civilisation dans le bassin
montré tout

ce

oriental de

que ses

Passionné

Méditerranée.

la

helléniste consommé, il
a
étudié le génie grec depuis Anacréon
jusqu'aux poètes de 1 Hellade contem¬
poraine. Rien de ce qui touche à l'art
ou
à la littérature des peuples méditer¬
d'art antique et

ranéens

lui

ne

resté étranger.

est

étant

en

tion.

dans l'œuvre et la vie de
Lluch, plus de mérites qu il
n'en
faut pour obtenir le titre de
«
docteur honoraire » de notre Univer
sité; cette distinction sera un nouveau
11

a,

y

lien

y

unira,

qui

elle

au collègue
en sera 1 objet.

sincère

joie

pecté qui

Tou¬

autrefois,

comme

à Barcelone. Et

louse

Signé

causera

une

aimé et

res¬

J. Anglade.

GASCOHHA
d'Argent

Le Jasmin

Oda

Le

Jasmin d'Argent

annuel, du 1er novembre 1929 au 15 fé¬
vrier 1930, à tous les poètes français ou
gascons.

Sujet
inédite;
Les

Au choix des candidats. Poésie

;

maximum.

cent vers au

(cinq exemplaires obli¬
le français, trois exemplaires

manuscrits

gatoires

pour

le gascon), de préférence dactylo¬
graphiés, doivent être envoyés, avant le
15 février 1930, à M. Jacques Amblard,
pour

à la Cour,

avocat

exemplaires

reproduite
contenant

ne

une

sur

le

Floirac, à Agep.
porteront ni nom ni
rue

simplement une devise
enveloppe cachetée

mais

signature,

I,

nom

et

l'adresse de l'auteur.

œuvres
gasconnes
devront être ac¬
compagnées de leur traduction littérale
en
français et indiquer le lieu d'origine
du dialecte employé.
Un jury, présidé par Marcel Prévost, de
l'Académie française, pour le français; par
M. Joseph de Pesquidoux pour le gascon,

Les

statuera

prose.
Mention honorable (diplôme).
M"® Marie-Louise Pencherat, à Costeraste,
—

la valeur

sur

Gourdon,

par

des

la traduction de la

pour

Chanson d'Arnaud de Mareulh.
Mention (diplôme), M. L. Lassus,

Théophile-Roussel, à Paris (XII®),

rue

rOlheta del Diable.
folklore.

(médaille),

—

Georges Rocal, à
la Maison du Paysan.

pour

au

ses

rega

sa

relha dins

Saint-

Beaux-Arts.
Dessins : Premier prix
(une estampe offerte par M. le Ministre de
—

l'Instruction

publique), M11® Olive, aux Ar(Mussidan), pour sa Porte de basse-

zens

cour.

musique. — Premier prix (une médaille),
m. le chanoine Boyer, à Périgiieux, pour la
musique de la Cremsa de sos molins.

ensuite, avec plus ou moins
bonheur : les excellents « mèstres en

de

saber

Stehlé (Delpont Delascabras),
Louis Fourmaud et René Tulet; le « m\«tre d'òbra » Pierre Causse; Alphonse Ar¬
gai

naud, maire de

Gras; F'abre,
président du Seden de
Saint-Just; Hervé Girard, président de la
Sonalha de Marsillargues ; le jeune féli-

bre Christol, etc., etc.
Nous avons noté, au hasard, la pré¬
sence du
médecin-colonel Rouffiandis; du
capitaine Bouys ; du principal du collège;
de M. de Sarraut, professeur au, collège;
de M. Léon Cros, etc.
Cette journée laissera, sans aucun doute,
bon souvenir chez ceux qui purent y
prendre part. Sera-t-elle fertile en résul¬
tats? On ne saurait l'affirmer. Nous regret¬
un

songé à faire suivre
bres

d'une

lons

au

Le dimanche 8 décambre, les félibres de
Vidourle

Et,

marque.

en

biterrois,

l'appel.

bons voisins, montpelliéetc.,
avaient répondu à
y

avoir

nous

presse

séance de travail. Cette séance se
réduisit à l'absorption de plusieurs apéritiune

tifs.

Dommage!
^iidi, banquet. Le banquet était le

A

de

la

naturellement. Le
banquet et ce qui suivit, s'entend. C'est-àdire : brindes, et discours, et poèmes...
A vrai dire, il y en a quii ne furent pas
fameux : répétition des mêmes litanies, di¬
centre

sur

;

journée,

un

Louis Abric, secrétaire de

«

Tescola

».

majorai Emile Barthe, l'auteur drama¬
tique bien connu, porta un toast spirituel

félibres lunellais. M. lean Bérard, capi¬
« Nacion gardiana »,• clama ar¬
« la Canson
dau ferre », ds Jo¬

aux

taine de la

demment

seph

d'Arbaud. M. Dezeuze (L'Escoutaire) parla du centenaire de Mistral et
protesta éloquemment
des milieux officiels.

Notre
dic de

ami

la

Edouard

contre

du

vice-syn¬

Languedoc,

le meilleur discours de la jour¬
Gitons-en quelques phrases essentiel

prononça

née.

les

;

Sà

«

que

tràs de

Ja nòstra fòrsa, es qu'abèm deun
pòple tôt entier. — Cal

nos

nòstra Je congrelhe d'òbras. -— Là
destin es la dezcncuza dais lâches, mais
que

I'òbra dais Jòrts.

La clau de deliuembarrar dins una
vitrina de muzeòn. ambe las Jerramentas
rotìilhadas, la terralha bercada e los calels
sens
òli.
Quand auzisi aquels ioines
acuzar sos ainats de
pigresa e li dirê :
« Ne
Jazètz pas pron! », ah! coma aque&gt;
es

la debèm

ransa,

joie

que

A

un

populaire. Al¬
enseignement

pas.

Cependant,

nous

Montpellier

On sait que
est

l'Université de Montpellier

d'études méridionales. Et ce
très vivant, grâce aux efforts de
maîtres éminents: MM. Jean Amade,
centre

un

trois

le catalaniste bien

—

pas

—

connu

est

gratuit

;

mais,

les poésies couronnées et
les très utiles directives de Marcel Prévost
désire

aux

artisans

voir

la liste des lauréats, les discours pro¬

on

rece¬

les

poésies couronnées dès
après la séance, joindre 7 francs à l'envoi
et

pas

envois

rendus. 11

mandes

des
ne

concurrents
sera

ne

répondu

du Languedoc méditerranéen,
Georges Millardet, l'illustre romaniste.
M. le professeur Millardet a ouvert son
cours de provençal
le mardi 2 décembre.

Il consacrera ses conférences de
19291930 à l'explication de /' Anthologie des

aux

«

de

:
M. Marcel Prévost de¬
donner des directives aux artisans du

son

confrère és-Jasmin, M. de Pes¬

quidoux, donnera-t-il des directives
renaissance occitane? (Ceci
tion pour M. Amblard.)

est

plusieurs

De

volumes de maîtres,

tout

en

aux

lauréats.

seront

offerts

Les envois devront être adressés, suivant
le mode ordinaire des concours, au secré¬
de

taire

7,

rue

« TEscòla »
: M.
Philippe Walch,
Victor-Hugo, Béziers.

Béziers

A

La Société d'Education Populaire, sous
l'intelligente impulsion de MM. le docteur
Cavalié et Antonin Moulin, a inauguré,
dernièrement, le cycle de ses conféren¬
ces.
Nous avons eu, à cette occasion, le
plaisir d'entendre M. Boyer, ex-professeur
au
Lycée — que de nombreuses généra¬
tions de potaches connaissent plutôt sous
le nom de « Lapinou » — dans une in¬
téressante causerie sur la psychologie de la
mode. Nous ne la résumerons point. No¬
tons simplement de spirituelles réflexions
sur la
façon, pour les femmes, de se pou¬
drer et d'ôter élégamment la cendre de la
cigarette. Notons aussi une trop grande
abondance de citations classiques, une
méthode d'exposition qui rappelle parfois
le collège... Mais n'en faisons point grief
à M. Boyer, excellent professeur et confé¬
rencier de talent. Sou'haitons, bien au con¬

l'entendre

traire,

souvent

cet

hiver.
R. B.

Palmarès du Concours sco¬
laire 1929, du CoSlège d'Occitanie de Castelnaudary.

Troubadours, de Jean Audiau et René LaPREMIERE

Dans

première leçon, M.

Millardet,
qu'on lui con¬
naît, a commenté, devant un public atten¬
tif d'étudiants français et étrangers, une
pastourelle de Marcabru : L'autrier, jost
sa

l'érudition

avec

sebissa... Il a fait ressortir la
valeur
littéraire de la pièce et il a étudié les
les

plus difficiles de l'ancien pro¬
les rattachant aux formes vi
vantes de la langue moderne.
Nous ne saunions assez engager les étu¬
diants de Montpellier à assister nombreux
aux
cours de
M. le professeur Millardet;
•ils en retireront le plus grand proht. Rap¬
pelons que les cours ont lieu tous les mar¬
dis, à 8 heures, à la Faculté des Lettres
(amphithéâtre Rigal). — R. B.
mots

vençal,

en

artistiques et théâtrales d'amateurs.
Dans la section réservée à la langue d'Oc,
le groupe artistique de Montblanc, dont
l'animateur est le distingué régional iste
M. René Divilliès, remporta le grand pre¬

prix d'honneur
de

Nino,

le

en

acteurs

interprétant

drame

majorai Emile Barthe.
excellents

prix, Grillon d'argent,
offert
Conseil municipal de Castelnaudary ; M"® Eugénie Rigaud, à Montréal
'Aude) ;
Deuxième
prix.
Grillon
de
bronze, offert par la Banque de France,
à
à

le

Castelnaudary

:

M.

Joseph Ardanuy,

La Redorte
(Aude); Troisième prix,
effert par la Librairie privât, à Toulouse :

Henri Mirabail, à Eronton (Hte-Garonne)

Quatrième

prix

:

Marcel

Rellier,

;

Petit

Séminaire de Castelnaudary ; Cinquième
prix : Henri Azéma, à Fronton (Haute-

Garonne)

; Sixième prix
: Marceau LacasLycée de Rodez (Aveyron) ; Sep¬
tième prix : Elie Vaysse, Ecole Primaire
Supérieure de garçons, Albi (Tarn).

sagne,

Diplômes d'honneur

ciétés

scène

SECTÌC'N

version [Las Aletas)

:

Premier

par

Pezcnas

A

Le 23 novembre, à Pézenas, eut lieu le
concours annuel
de la Fédération des So¬

mier

Premier devoir

souriante

una

une

émouvant du

Nous offrons

montblanais

nos

aux

chau¬

des félicitations.
N. B. — Rappelons que le président de
la Fédération est notre confrère Maurice

Pétesque, directeur de l'Echo de l'Hérault.
6, place Ledru-Rollin, Pézenas (Hérault).

I.

Marie-Thérèse

Abelanet,

Cours

leanne-d'Arc,

Castelnaudary ; 2. Maurice
Laclau, à Cagnac (Tarn) ; 3. Louis Grousset, Lycée de Rodez; 4. Zegmcnd Bonkored, à Cagnac (Tarn). 5. Marin Gély,
Lycée de Rodez; 6. J. Ravayran, à SaintJuéry-le-Haut (Tarn); 7. Paul Mavit, à
Caunes-MinerVois (Aude) ; 8. Etienne Grillet,

Ecole
9.

Cléricale

du

Mas-Cabardès

(Aude);

Jeannette Martell-Canal, à
(Hérault);
10. Jean Andrieu,
Lycée de Rodez: 11. Jean (ustou, à Fron¬
ton (Haute-Garonne);
12. Paule Perrutel,
Cours Jeanne-d'Arc. à Castelnaudary ; 13.
Jacqueline Marty, Cours Jeanne-d'Arc, à
Olonzac

Castelnaudary.

Alerce.s a un acord
cnltural barceloiima

carà

une

intégral ment

totas

que

Club

los

»

mes très

convidats

pel

Clnb, daran.
Dins los

numéros

venents

sur

la

ques¬

Lyane

Ber¬

Olga del Acquilla, Castelnaudary:
de Robert, Albi; Anna Foulie,
Albi; Marcel Aussérès, Les Cassés; Hé¬
lène Roques. Les Cassés; Lucien Mas,
Narbonne; Maurice Guiraud, Castres; Si¬
mone
Martel, Castelnaudary; Joseph Bès,
Rivel;
Pierre Gout, Quillan ;
Gaston
Marty, Fronton; Marcel Justou, Fronton;
An gèle

los directors cl aquesta importaiitisima
la Jireccion d OC, la nostra gazeta pnLli-

las eonferensas

Albi;

Albi.

entre
e

Dardier,

trand, Albi;
Marcelle
Mcsser, SainteColombe-sur-l'Hers ; Clémence
Rieunau,

del

Conferentia

entitat

:

Raymond Rey,

Fronton; Antonin CazeFronton ; Jean Combrié, CastelnauHonorine Rivais, Rivel; Ray¬
mond Delbos, Carayac (Lot) ; Antoinette
Taruffh Sainte-Colombe-sur-l' Hers ; Paulette Gieulles, Gléon ; Victorine Taruffi,
Sainte-Colombe; Odile Thiébaut, Castel¬
neuve,

d'Aude:

naudary.

de¬
elles

I, N.D.L.D.
vers,

dans

La participation est gratuite.)
très nombreux prix, consistant sur¬

vaud.

seront

renseignements que si
contiennent un timbre pour réponse.

vant

concourir

pourra

l'histonien

sessions

Las

des poèmes.
Les

(On

sections.

Louis Thomas,

;

moyen¬

contenant

Si

un

Mentions honorables

la somme de 7 fr. 50 envoyée à
l'adresse ci-dessus, on recevra le livre du

du vers1.

sur

;

nouvelle ou
auteur
languedo¬

cien).

Augustin

nant

noncés

littéraire

nouvelle)

ou

(conte,

soumi¬

œuvres

Ces récompenses seront remises aux
lauréats le jour de la séance solennelle,
dans le courant du printemps.

Jasmin

étude

(conte

française

et

le sabotage

Fargues,

Maintenance

est

centre est

si

—

les communiqués de la

croyons

c

félicitons notre
et homme
d'action infatigable, qui fut le promoteur
et
l'organisateur de cette agréable jour-

cette occasion,

Le matin, il aurait dû

en

:

l'oublions

ne

avec

ils
invit.é de nombreux écrivains de

avaient

rains,

peuple

réunis dans

sont

se

banquet fraternel. A

un

Ton n'ait pas
banquet de féli¬

que
ce

manifestation

Louis Abric, poète de talent

ami

/ Escola dau

personnellement,

tons,

c est

Lunci

Saint-Just ; Roger Barthe

:

concours

caractère

Edmond Vila, de l'Escòla del Remem
bre de Béziers; Baissât, d'Elly, Bessèdes,

et

mistralien,

EEJVGAUOC
A

»

mes.

Le

(sujet libre);

française (sujet présentant un
languedocien ou méditerranéen) ;

et

concours

suivantes

12,
pour

Premier prix, hors concours

M.

répartira les récompen¬
Jasmin d'argent, prix de
500 francs en espèces, au poète ayant di¬
gnement chanté la Gascogne; médailles
d'argent, médailles de bronze et diplô¬
ses

son

Le

ouvert son concours

a

pour

Chastanet.

a

néral

poésie

de

concours

supérieure, à Périgueux,

maire

rythme plus ou moins lent et
d'une voix plus ou moins forte. Quelques
paroles, cependant, furent bonnes.
On entendit : le président de « l'acamp ».
M. Bruneton, doyen d'âge, ancien inspec¬
teur des Haras (M. Bruneton
remplaça le
« capiscol »
Paul Véziian, de Gallargues,
qui vient de perdre sa fille et que nous assu¬
rons de notre affectueuse sympathie) ; Mauras, maire de Lunel ; Daunis, conseiller gé¬

1929.

Toulouse, 26 février

Le9

—

tes

:

ï aprejondir, metran
qu'abèm tirada... »

per

que,

la

Poésie.
Mention honorable (diplôme),
M. J. Durand, professeur à l'Ecole pri¬

—-

M. Rubio

j

moi, amai siegue plen d'ingratituda, me
Jai de gauch e de ben. Es la pròba que
l'esperit de la rasa es pas mòrt en eles,

Parlèrent

(

indépendant dans ses
amitiés internationales, il a gardé à la
France une sympathie qu'aucun événe¬
ment n'a pu altérer. 11 aime aussi notre
Midi d'une affection fraternelle : il y
a
plus de vingt ans. à Toulouse même,
il
fut l'objet d'une magnifique récep¬
Tout

" Bournat"

du

1929

Saud,

castillan.

«
Mais c'est surtout à l'histoire et à la
littérature catalanes qu'il a consacré le
meilleur de son talent. Il a suivi les Ca¬
talans en Grèce, où ils fondèrent au

moyen

Palmarès

occitanas

sec¬

2° Poésie

3° Prose occitane

Informacions

domiciliés

ou

:

4° Prose

seurs

vement

:

an :

vous

culté des Lettres propose de nommer
docteur honoris causa de l'Université
de Toulouse.

a

concours

tions

Barbara, 16.

»,

France, z5 fr. ; Espagne, 14 pesetas; Etranger, 5o fr.
France, o fr. 5o ; Espagne, o p. 5o; Etranger, 1 fr.
Un

-

nés

et

de l'Hérault.
comprendra quatre

1° Poésie occitane

J'ai l'honneur de

«

ans

dans le département
Le

Sociedad General de Libreria

«

Remembre

de moins de 25

î.

France

:

ABONNEMENTS.
«

:

del

(l'Ecole du
Souvenir), société des jeunes félibres bi¬
terrois, organise un grand concours litté¬
raire gratuit, ouvert aux jeunes gens âgés

CRITIQUE.

Place Wilson, i5, et Rue Victor-Hugo,

:

Toulouse (Haute-Garonne). C- C. Postal 124.55

présentait,
en
février dernier, M. Rubio y Llucb
pour que lui soit décerné le
titre de
docteur honoris causa de l'Université
de Toulouse

DE

avons

collaborateur

éminent

notre

ET

L'Escàla

D'|NFORMATIONS

SPORTS,

ET

CR1TICA.

DE

le plaisir de
pouvoir mettre sous les yeux de nos lec
teurs
le texte du rapport par lequel
Anglade,

seur

SCIENCES

DINFORMACIONS

ESPORTS,

CIENCIAS,

littéraire

LITTÉRATURE, ARTS,

HEBDOMADAIRE DE

ARTS,

I.1TERATUKA,

DE

Paul Mazon, Romanelli
Mario Meunier
las de GaL riel Welter, T. ZielmsLy, Pau 1M azon,
Pelliot, M ario ALeunier, S. iStepancrw, Jean ALalye, Luc Durtain, André
L

succesivament

Billy, H. Grégoire, Comte Keyserling, J. Ortega Gasset, And rc AiauJVLinuel de Falla, Bernard iSliaw, Tristan Bernar d, André Gide, etc.

rois,

Mentions
Madeleine Barthe, Castelnaudary;
JeanMarie Marty,
Fronton; Paule Guiraud,

Castelnaudary; Antonin Pédemas, Belflou; Urbain Raynier, Bagnoles; Paule
Bouychou, Sainte-Colombe-sur-l'Hers; Al¬
bert Izard, LaJ or ce ; Jeanne
Vignals, Castelnaudary ; Ange Fourcade, Bompas (Py¬
rénées-Orientales) ; Marcelle Rességuier,.
Castelnaudary ; René Marquet, Chancelade (Dordogne) ;
Marie-Louise Cahuzac,
Castelnaudary; Louis Dubois, Molandier ;

�Marguerite Driget,

Castelnaudary

Jean

;

Bertrand, Albas; Madeleine Rassier, Cas¬

telnaudary; Louis Marty, Quillan; Andrée
Castelnaudary ; Louis Bélou,
hronton; Edmond Fadeuille,
Fronton;
Yvonne Cabrol, Labrugière (Tarn) ; MarieLouise Driget, Castelnaudary; René Beau,
Tardieu,

Chancelade.

(Les

:

de

travaux

lexicologie

la

terre)

Grillcn d'argent, offert
par l'Académie des Jeux Floraux de Tou¬
louse : Elie Vaysse, Ecole Primaire Su¬
périeure de garçons d'Albi (Tarn) ; Deu¬
xième prix, Grillon de bronze, offert par
la Banque
Commerciale de l'Aude, à
Castelnaudary ; Ange Fourcade, à Bompas
(Pyrénées-Orientales.) ; Troisième prix, of¬
fert par la Librairie Guilard, à Toulouse:
Paulette

prix,

Gieulles,

Créon, par Durban
(Aude); Quatrième prix : Suzette Arnaud,
à Arthés, par Saint-juéry (Tarn); Cin¬
quième prix : Louis Grousset, Lycée de
Rodez; Sixième prix : Eugénie Rigaud,

1.

(Tarn)

Yvonne

2.

;

à

(Aude).
Diplômes d'honneur

à Montréal

Cabrol,

à

Labruiguière
Marty, à Fronton

Gaston

(Haute-Garonne) ; 3. Marceau Lacassagne,
Lycée de Rodez; 4. Edmcnd Fadeuille,
à

Fronton;

6.

5.

Cabardès (Aude)
Fronton

Louis

Bélou,

à

Marty, Ecole Cléricale

Louis

;

Fronton;

Mas7. Jean-Marie Marty, à
eu

8. Raymond Delbos, à Carayac,

;

Saint-Pierre-J'oirac (Lot) ; 9. Marin
Gély, Lycée de Rodez; 10. Antcnin Cazeneuve,
à Fronton ; II. Raymond Rey,
par

à Fronton.

Mentions
^

honorables

Marcel Justou, Fronton ; Pierre Goût,

Quillan; Maurice Guiraud, Castres; MarieLcuise Cahuzac, Castelnaudary ; Jean Andrieu. Rodez; Angèle de Robert, Albi;
Jean Justou, Fronton ; Paul Mavit, Caunes-Minervois ;
Henri Azéma, Fronton;
Etienne Grillet, Le Mas-Cabardès ; Henri
Mirabail, Fronton ; Joseph Ardanuy, La
Redorle ; Lyane Bertrand, Albi; Augustine Dardier, Albi.
Louis

Mentions
Tirefort, Vabre (Tarn);

Juliette
Vabre; Marie-Jeanne Bel, Caux ;
Huguet, Chancelade; Clémence
Rieunau, Albi; Anna Joulié, Albi; Ur¬
bain Raynier, Bagnoles; Simone Bordeur,
Rivet; Robert Aubarbier, Chancelade;
René Marquet, Chancelade; René Beau,
Chancelade ; Jean Bertrand, Albas; Jeaiv

Coulon,
Louis

Marcel

DEUXIEME SECTION
Premier devoir : version (Lo Grapaud)
Premier prix,
Grilon d'argent, offert

le Syndicat Agricoole de Castelnau¬
dary : René Hygonenc, Cours complé¬
mentaire, à Rieupeyroux (Aveyron) ; Deu¬
xième prix, Grillcn. de bronze, offert par
la Société Générale, à Castelnaudary
:
Adrienne Sirgue, Ecole Primaire Supé¬
rieure de filles d Albi (Tarn); Troisième
prix, offer par la Librairie Bonnafous, à
Carcasscnne
Joseph Mignard, Lycée' de
Carcasscnne; Quatrième prix, offert par
M. Bénézet Vidal, majorai du Félibrige,
à Noirétable (Haute-Loire) : Ncël Mazières,
à Mcntferrand (Aude) ;
Cinquième
prix, offert par M. Paul-Lcuis Grenier,
par

en Gai Saber,
Paris : Andrée SuEcole Primaire Supérieure de filles
d'Albi; Sixième prix : Albert Gau, Petit

mèstre

Séminaire
de
prix : Robert
Huitième prix

Castelnaudary; Septième
Joulié, Lycée de Rodez;
: Antoine Cau, Petit Sé¬
minaire
de
Castelnaudary ; Neuvième
prix : Jules Mcnteillet, Lycée de Rodez;
Dixième prix : Yvette Tranier, Ecole Pri¬
maire Supérieure de filles d'Albi.
Diplômes d'honneur
I. Aimée Biau, Ecole Primaire Supérieure
de filles d'Albi; 2. Jeanne Gayrel, à Albi;
3. Marcel Laquerbe, Lycée de Rodez; 4.
Renée Cassan, à Albi; 5. Pierre Bcurrel,

Lycée

Rodez

de

;

6.

Emma Trcuche,

Ecole Primaire Supérieure de filles d'Albi;
7.

Jean Serres, à Castelnaudary • 8. Mau¬
Colon, Lycée de Rodez; 9. Aurélie
Thénégal, Ecole Primaire Supérieure de
rice

filles
d'Albi ;
10. Simone Monroziès,
Ecole Primaire Supérieure de filles d'Albi;
II. Marcel Arlès, Lycée de Rodez; 12.
Alida Salvignol, Ecole Primaire Supé¬
rieure
de filles d'Albi ;
13. Henriette

Blanc, Ecole Primaire Supérieure de filles
d'Albi ;
14.
Victorine Sabathe, Cours

Jeanne d'Arc, à Castelnaudary.
Mentions honorables
Marcel Thércn, Rodez; Yvonne Rascol,
Cambournès (Tarn) ; Marie-Louise Cantie,

Castelnaudary ; Aimée Soulié, Albi; Jean
Gourg, Rodez ; Andrée Nattes. Albi ;
Paule Ourmet, Castelnaudary ; Anaïs Sei¬
gneurie, Montréal ; Hélène Delon, RieuMinervois ;
Roger Calvet,
Carcassonne;
Anne Cassignol, Castelnaudary : Yvette
Vaissière, Albi ; Marie Louise Viala, Albi;

Julien Saury, Carcassonne ; Henri Patencu,
Montauban ; Georges Latorre, Caslelnaudary ; Denise Dreuil, Glonzac : Mar¬
guerite Molinier, Castelnaudary : Margue¬
Ccmbrié, Albi ; Odette Frayssinet,
Albi; Adolphe Teulier, Eelflou; Gustave
Vidal. Escouloubre; Hélène Monlas, Albi;
rite

Elise Rocaché, Les Cassés; Eugène Bareil,

Emilienne Rcustit, Albi;
Raymonde Regy. Albi ; Louisa Berlcu,
Albi ; Yvette Gargaros, Albi ;
Hélène
Boyer, Albi; Odette Bonnet, Albi: Louise
Castelle, Castelnaudary ; Laure Sompeyrac,
Albi; Ncëlie Viala, Albi; Jean Barthés, Mireval-Lauraguais ; Augustin Cantuer, Castelnaudary; Jeanne Roques, Albi;
Souilhanels

;

Albanie Costes, Albi; Irène Calvel, Albi;
Valérie Montels. Albi: Antoine Enialran,

Vinasaart; Marthe Cathala, V illesèque-desCorbières.

Jean-Lcuis Galtier, Rodez; Marie-Louise
Sainte-Colombe-sur-f Hers

;

Paule

Jcsserand, Castelnaudary ; Lucienne Manalt, Castelnaudary ; René Laboucarie,
Lapalme; Noël Laborde, Lapalme ; Hen¬

seph Delteil,

|

etc.,

préparent

5. Nèrto, par Paul Vie.
6. Mistral, auteur dramatique

un programme

de manifestations qui sera soumis très pro¬
chainement au groupe parlementaire dont

Jano,

parlons ci-dessus.

nous

Albarel,
;

Aragon; Fimin Durand, Castel¬
Georges Izard, Laforce ; Jean

7

Delheure, Rodez ; Louis Mavit, CaunesMinervois; Juliette 1 ribillac, Escouloubre;

M.

Grillcn d'argent, offert
par le Syndicat Médical du Lauraguais :
Joseph Mignard, Lycée de Carcassonne;
Deuxième prix. Grillon de bronze, offert
par le Crédit Lyonnais, à Castelnaudary :
Julien Saury, Petit Séminaire de Caste/
naudary ;
Troisième prix, offert par la
Librairie Jeanjean, à Carcassonne: Yvette
Tranier,
Ecole Primaire Supérieure ce
filles d'Albi; Quatrième prix, offert par
M. Guilhèm de Naurcza, lauréat ces Jeux
Floraux, à Ayroux : Jules Mcnteillet. Ly¬
cée de Rodez; Cinquième prix : Andrée
Sudre, Ecole Primaire Supérieure de filles
d'Albi; Sixième prix : René Hygcner.c,
Cours
complémentaire de Rieupeyrcux
(Aveyron) ; Septième prix : André Orsprix,

saud, de l'Escòla del Remembre, Béziers.

j

de

Lycée

Rodez

3.

:

Noël

Mazières,

à

Meniicns honorables

Justin Lagarde, Rivel ; Albert Cau, Con¬
Antoine Enjalran, Vinassan ; Marcel
Laquerbe, Rodez; Raymonde Regy, Albi;
Elise Rccaché, Les Cassés; Gaston Fenayrcu, Rodez; Jean Barthés, Mireval-Laura¬
guais ; Augustin Cantuer, Castelnaudary;
Marthe
Cathala,
Villesèque-des-Corbières ; Maurice Colon, Rodez; René Labou¬
carie, Lapalme; Roger Clavel, Fendeille;
Jean Dellheure, Rodez; Jean Serres, Castelnaudary ; Louis Mavit, Caunes-Minervois ;
Andréa Germa, Eelflou ; Joseph
Bousquet, Belpech.
ques;

Mentions
Gustave

del

sion

Pitié,

Juliette Tri-

Vilanières ;

Jacques de Roquette d'Auberjon, SaintFélix-de-Lauraguais ; Gustave Vidal, Es¬
couloubre;

Henri

compétente

Patenou,

Montauban ;
Eugène Bareil, Souilhanels; Antoine Cau,
Narbonne ; Edouard Lannes, Casteln. ; Ma¬
deleine Albarel, Aragon; Maurice Cabrol,

Labruguière (Tarn).

culièrement à mes
m'est exprimé.

«

«

Veuillez agréer...

«

Nous

«

espérons

restera

ne

qu'elle

avions

qui fut arrêtée pour des raisons indé¬
pendantes de notre volonté ; cependant, les
fêtes du centenaire du grand poète nous
commandent de la reprendre pour que no¬
tre concours ine fasse pas défaut au cours
de l'hommage général qui se prépare.
La Catalogne se doit d'y prendre part,
«

comme

satisfaction,
parenté que

de souscription qui doit permettre d'élever
à Barcelone le buste de l'auteur d7 tro-

baires catalans, et
tribuer à cela tous

gloire de

Centenaire

de

Mistral.

de Paris,

Il

est

de

de

et

Nous

le

avons

tout

notre

juste de dire cela

au

moment

où

Groupe parlementaire français
le

pour

eentenaire

vient de

Le

mouvement

monde gréco-latin,

Boissy,

en

l'occasion

de

Mistral

sa constituer

déclanché dans

tout

le

l'initiative de M. G.
hommage à Frédéric Mistral, à
du Centenaire de 1930, com¬
sur

à porter ses fruits... en France. Il
s'agit bien entendu de la France officielle
de Paris, puisque dans les pays occitans
les ccmités fonctionnent déjà.
Après l'Italie, la Roumanie, la Grèce,
l'Espagne et le Portugal, Paris va avoir
son Comité particulier. C'est du Sénat que
part cette initiative, grâce aux sénateurs
Mario Roustan, Georges Bruguier et Paul
Feuga.
Voici le Comité qui a été communiqué à
mence

la presse :
Le Comité

projet, qui, dès maintenant,
tous les Catalans.
«

Président

suit :
M. Mario Roustan;

comme
:

Vice-présidents : MM. Louis Serre et
Tissier, sénateurs de Vaucluse; de Blois,
Léon Bérard, Paul Feuga;
Secrétaires ; MM. Laboulbène, Savignol,
Dalbiez, Jean Philip;
Questeurs : MM. Loubet et Monsservin.
Un certain nombre d'idées ont été échan¬

gées ; M. Labrousse, sénateur, a apporté au
Comité le régal d'un certain nombre de let¬
tres

est

nos

de

ci-dessus étant présents,
plusieurs unités d'escadres.
En

vues,

l'Instruc¬

ainsi

que

dehors

des

et

présidera M1"" Mistral, des

que

fêtes

provençales pré¬

spectacles de qualité, auxquels participe¬
ront les
pays présents, seront également
offerts.

Voici
le programme momentanément
arrêté par la municipalité, le Comité des
rêtes et M. Tuby, l'animateur de l'Aca¬

démie provençale

:

Samedi 22

mars.

Réception officielle, à la gare, des
torités françaises et étrangères.

au¬

Lunchs à volonté dans les hôtels.
au
Théâtre de la
d'une œuvre de Mistral.

Représentation,

Na¬

ture,

Fête provençale.
Dîner de bienvenue offert

par le maire
municipalité de Cannes.
Grande soirée de gala au Casino muni¬
cipal.

la

et

Dimanche 23
10 heures

mars.

Réception officielle de

:

tou¬

les autorités à l'Hôtel de Ville.

tes

MatHEU,
Joaquim CABOT. »

probablement

ministre

pays

le,projet

Francesc

du

Comme on peut s'en rendre compte,
manifestations vont avoir une anipleur
particulière des représentants des

notre

Hommage au monument aux morts.
Inauguration du buste de MistralCantate exécutée par l'Académie pro¬

vençale.

Comité catalan
Dans l'un de

officiellement,

personne

Banquet officiel offert

derniers numéros,

nous

déjà donné les noms de quelques
personnalités devant constituer le Comité

avons

catalan du Centenaire de Mistral.
Voici maintenant le Comité définitif; le
nombre des personnalités de premier plan

par

la ville de

Cannes.
Bataille de fleurs sur l'esplanade des
Allées, suivie d'un thé de gala.
Fête vénitienne dans la rade avec le
concours des nations
représentées et fran¬
çaise, des sociétés de yachtmen et des

musiques militaires de la région.
Feux

d'artifice

embrasement

et

général

des jeunes les plus brillants et les plus
enthousiastes qui le composent, tous amis

du^
Suquet, des îles de Lérins
théose des

et

d'OC, font présager de la part des Cata¬

Grand
sadeurs.

Ambas¬

et

lans la réalisation d'une belle suite d'initia¬

mistraliennes :
MM. Francese Mateu,

tives

nations latines.

gala international

Banquet offert
présentes

Josep Puig

i

Cada-

Bal

en

aux

Cercle nautique.

Joan Ruiz i Porta, J.-M. Guasch, Agusti
Calvet, J.-M. de Sagarra, Joan Estelrich,
Josep Carbonell, Alexandre Bulard, Eduard
Lôpez Chavarri, Joan Chabas, Joan Bergós,
Mn. LIorenç Riber, J.-V. Foix, Tomás Garcés, Alfons Maseres, Caries Grandó, J.-M.
Junoy, J.-M. Lôpez Picô, Lola Anglada,
M. Alcàntara, Joan Oller i Rabassa et les
directeurs de la a Veu de Catalunya », de

dres.
Grande manifestation

Publicitat

«

Mati

»,

de la

«

Nau

»

et

de

a

El

Illuminations
de la ville.

et

au

pavoisemer.t

et

Grandes
navale dans la rade de Cannes.

Réception à bord des

et

re¬

navires
en

des

esca¬

l'honneur des

latins.
Banquets d'adieux.

pays

En

As'i«.»s

Voici le programme de la cinquième fête
organisée en l'honneur du Centenaire de

Mistral,

en

Arles, à l'occasion du Congrès

du Rhône, les 27, 28, 29, 30 juin et Ier juil¬
let 1930 :
Fête de nuit

le premier trimestre 1930, les
mercredis de chaque quinzaine, à 8 h. 30, à
dater du mercredi 1er janvier, la direction

générales

Liberté

vue

aux

Cour d'amour.

—

Pendant

la

Lundi 24 mars.
régates internationales

».

A Toulouse

des escadres

marins

falch, Pompeu Fabra, Santiago Rossinyol,
Enric Morera, Victor Catalá, Lluis Millet,
Dr Soler i Pla, Joaquim Cabot, Amadeu
Vives, Père Coromines, L. Nicolau d'Olwer, Caries Rahola, Maria Antonia Salvà,

la

apo¬

rade.

les allées de

sur

aux

Arènes.

Cortège allégorique.

Jeux floraux.

—

Fête du

—

—

costume.

—

Représentation

so¬

lennelle de Mireille aux Arènes.
Deux
soirées de grand gala au Théâtre antique.
Course de taureaux (cocarde
d'or).
—

—

parlementaire du Centenaire
de Mistral (Sénat) a été constitué hier en
présence de très nombreux sénateurs. II a

été composé

la culture de

et

la

C est avec confiance que nous nous
adressons à vous, Monsieur, avec l'espoir
que vous voudrez aider à la réalisation de

gens,

1. G.
/.e

cœur

«

pour

dont la croissance n'a pas
dépassé la hauteur des pieds, vont s'accro¬
cher à Mistral pour qu'il les soulève.
tant

à

ont

cente¬

brillant.

annonce

toute

con¬

terre.

cons¬

particulièrement à
distingué confrère
M. Gabriel Boissy, rédacteur en chef de
Co.mœdla, et dont l'énergie et l'esprit d'ini¬
tiative n'ont d'égaux que la modestie.
l'activité

qui

ceux

lettres

nos

à

engageons

s

ces

nu¬

devoir de préciser que la création de ces
Comités est due en majeure partie à l'ac¬
tion bienfaisante de notre confrère COMŒdia,

nous

Cannes

la Principauté de Monaco, le Portu¬
gal, la Roumanie, l'Argentine, le Brésil,
e
Chili, la Colombie, Cuba, Haïti, le
Mexique, le Pérou et le Vénézuela.

Barcelone, décembre 1929.
derniers

méros, des informations relatives à la
titution de divers Comités étrangers
le

continuons la liste

nous

série de

une

genre.

publique et du sous-secrétaire d'Etai
Beaux-Arts, a.nsi que d'autres per¬

pour

communauté d'idéal.

par

motifs,

ces

de roi que comme
des raisons de

acte

un

autant

autre

lie,

i

première liste de souscriptions

une

autant

'

la

par

sonnalités marquantes. Le Ministère des
Affaires étrangères a promis son concours.
Tous les pays latins d'Europe et d'A¬
mérique seront invités : l'Espagne, l'Ita¬

Monsieur,

«

«
Il y a longtemps que nous avions
formé le projet d'élever dans notre ville
un
modeste monument à Frédéric Mistral,
l'immortel chantre de la Provence. Nous

de

nos

''a

tion

BSaircciome

A

M'récisions

donné, dans

_

»

mesure,

présence du gouvernement français

assurée

est
en

à

et

l'Escòla envisagera

de Mistral

La

carions,

Comme nous l'avons annoncé dans notre
dernier numéro, l'idée d'un monument à
Mistral à Barcelone est lancée.
Voici le texte de l'appel qui a fait le
tour
de la presse catalane et qui a été
adressé à l'élite de Catalogne :

fur

au

A

naire

vaste

la presse régionale. A partir du

Cannes, le cycle des fêtes du

aux

«

avons

utile.

temps

en

connues,

Ier mai,

proposition

lieu dans le

artiste biterrois Félix

disposition de l'Escòla
Leurs dates précises se¬

manifestations d'un

instruite et qu'une décision

Le centenaire de Mistral
Nous

ront

A

cette

que

idées

mis à la

a

Remembre.

voie de

etc.

»,

les

sur

Augustin Jean¬

par

auront

le grand

que

Cambon

signalant tout particollègues le désir qui

enfouie dans les

pas

sera

prise

sera

ce

RROVENSA

en

Pierre

jean.
Ces conférences

Mistral à une voie importante de Paris. Et
M. d'Andigné a adressé à M. Marcel Pro¬
vence une lettre-où il lui dit :
k Je
transmets votre Vœu à la Commis-

Pour

billac, Escouloubre; Marie Gaubert, Caux;

contemporaines,

atelier

«

r.

influence de Mistral

lui demander que la Ville de Paris veuille
bien décider de donner le nom de Frédéric

Diplômes d'honneur
I. Adrienne Sirgue, Ecole Primaire Su¬
périeure de filles d- Albi; 2. Robert Joulié,
Montferrand (Aude) ; 4. Marcel Arlès.
Lycée de Rodez; 3. Adolphe Teulier, à
Eelflou; 6. Pierre Bourrel, Lycée de Ro¬
dez; 7. Roger Calvet, à Carcassonne; 8.
Victorine Sabathe, Cours Jeanne-d'Arc, à
Castelnaudary.

10. L

retard, vient

en

d'adresser à M. d'Andigné, président du
Conseil municipal de Paris, une lettre pour

(Jour automnal)
Premier

d'Oc n'est jamais

pays

Lis Oulivado,

:

9. Mistral, prosateur et érudit,
par
Paro.

:

Nous apprenons, d'autre part, que
M. Marcel Provence, dont l'activité pour les
«

thème

:

temps

ces

par

par Edmond Vila.
Mistral, poète lyrique
par Jean Pascal.

8.

Gabriel Boissy annonçait,

derniers, dans comcedia

i

Jacques de Rcquette d'Auberjon, SaintFélix-de-Lauraguais ; Andréa Germa, Belflou; Raymonde Rczières, Albi.
Deuxième devoir

Paris*

A

La Rèino

:

Philippe Walch, secretari.
Mistral, poète lyrique : Lis Isclo d'Or,

l'Hers; Renée Rouanet, Albi; Madeleine

inédites de Frédéric Mistral.

Une centaine de sénateurs ont, à l'heure

présente, envoyé leur adhésion.

Mentions

Mosser,

Gustave

;

Castelnaudary ; Roger Clavel, Fendeille ;
Marie-Jeanne Bézard, Sainte-Colombe-iur-

:

dre,

Castelnaudary

Villanière ; Blanche Lagarde, SteColombe-sur-l'Hers ;
Edouard
Lannes,

Martell-Canal,

Olonzac
(Hérault) ;
Rellier, Castelnaudary; /.egmend
Bcnkorek, Cagnac (Tarn).
nette

Cahuzac,

riette

Pitié,

naudary

Deuxième devoir
Premier

[

Chex les Mislr-allens de Paris

Les mistraliens de Paris,

MM. Gabriel

Boissy, Jules Véran, Joseph Loubet, Adrien
Frissant, André Chamscn, Jean Camp, Jo¬

d'OC

consacrera

ses

émissions radiophoni-

du Poste Toulouse-Pyrénées à la célé¬
J.
Carbonell, Ismaël Girard, Henri Martin, Al¬
bert Pestour et Jean-Paul Régis, alternati¬
vement, parleront de Mistral et liront des
ques

A

bration du Centenaire de Mistral. MM.

textes

du Maître.
A

occitanistes

nes
»

pour

notre

biterrois, dont le

mistraliennes. Le voici
I

«

capis-

ami

:

Mistral,

La vie harmonieuse de

par

Al-

ban Véziers, jos-capiscòl.
2.

Mirèio,

par

André Orssaud, jos-capis-

còl.
3. Mistral,

poète épique

:

Calendau,

Roger Barthe, capiscòl.
4. Lou Pouèmo dóu Rose,
thonnax.

par

Paul Son-

ftîiee

collaborateur

Devoluy

nous

et

ami

informe qu'aux

premiers jours de février 1930, la ville de
Nice donnera, à l'occasion du Centenaire

Mistral,
une

quelle
où

une
Semaine de Mistral qui
manifestation d'union latine à la¬

tout

seront

l'éclat nécessaire

conviés des

sera

donné

et

Catalans, des Italiens

les peuples latins.
municipalité de Nice a chargé offi¬
ciellement M. Pierre Devoluy, adjoint au
maire, de l'organisation de la Semaine miset

tous

La

tralienne de Nice.
M. Devoluy a

demandé à M. Ismaël Gi¬

rard de bien vouloir faire le nécessaire pour

la Catalogne soit représentée à

ces fê¬
l'éclat souhaité. M. Joseph Car¬
bonell, notre délégué à Barcelone, a entre¬
pris les démarches utiles.

que

par

distingué

Pierre

sera

Roger Barthe, a établi
l'année 1930 un cycle de conférences
est

M.

de

Bézâers

L'Escòla del Remembre, société des jeu¬
col

Notre

tes

avec

�ca

ntar

dogas,

novella

a u

faire

per

Butant

tornada dins lo vilatge.

sa

una

barita plena que i alon-

lis bras

gava

fasiá salir sis

e

dins la camisola tiblada,

Qu

—

e

mai lis femnas la
la

gorbas

sis

se

benedicción..

DINS la carriSivestre
era dis Set-Ponti
ns,
de la font
a

mitât camin

patron

dau lotgis deu
e

Passida restava dins

dau Mòro, la

vielh ostau que son debàs, de
bric o de broc, n'avián fach una

un

botiga. Sus lo trepador dis peiras
desglesidas, s'enquilhavan lis banastas dins un garavalh pintoresc.
De la porta sempre badanta, 1 om
vesiá lis muralhas gresadas dau de-

crebat de pertot,
destapava lis ràssiers e lis bricas.
Quauquis images, d'unis nous, pintats crus,
d'autris manjats per lo
soleu, e que sortián totis d un suplement dau Petit Journal, eran
empegats sus lis parets e assajavan
de-bada de n'escondre lo vielhonge.
Alhets, cebas, pendolavan is travetas dau plafond. L'amolonament
de l'ortolalha e dau fruch aclapava
lis tauliers gois. Una façon de
comptador, de quau lo dessus de
bcs se cresiá de retraire au marbre,
portava de balanças is plateus rosidins onte lo gip,

de verdet. Un bocau de veire
bossarut, onte de peis viravan dau
langui, jogava lo rôle de barquiu.
gats

Per

sou,

dets de bordilha.

très

Aquela botiga bruta recatava lo
poble innombrable dis moscas. le
vonvonavan
per miliassadas, se i
encluchavan en eissame, regavan
de sis ersas negrassas lis porriduras

sucradas, becavan a beus batalhóns
au vise mortau dis papiers pegos.
Faliá luchar em'élis per averar
fruebs vo liumes, tant defendián,
testardas e rovilhosas un viure ven-

l'estiu vielhassos, qunt chale per lis iuelhs i aviá
aqui ! Era una meravilha de colors.
Dïns la miejombra de cauna, corne
E,

pasmens,

tre

dins la lutz viva dau defora, lis pomas d'amor fasián bombir son roge

violentàs; lis cocordas esventradas
estaloiravan sa carn d'or dins lo
mince cieucle verd pale de sa rusca;
lis

merinjanas envernissadas

flavan
violet

son

bedonflitge

la color de la

—

gon-

porpau
mar

e

nostra

segón la paraula omerica; lis pebróns verdejavan que fasián mau
contra lis ensaladas is verdors ten¬
dras; lis melons rebondets en molón
redolent s'escrancavan debanant
tota la gama dis jaunes e dis verds;
lis grossis figas redonas metián sis
tacas vinassosas dins un canton dau
tableu; lis rasins mesclavan sis ra-

embrencas; e lis
pessegues, tant gros corne lis dos
ponhs, semblavan rogineus sota sa
borra, lis gautas dis belis gavotas.
pugas

negras

La Passida
nom

-—

e

—

Nini de

son

verai

n'en partiá chasque matin

(*) Veze le
bre). d'OC.

numéro

virar d'un autre caire. Mai, subran,

monde,

vujavan qu'era

una

Lis

son

123 ((er de Décem¬

blancas

coma

dis

que

d'amelas
ensan-

entredubertas,

labras

jonhe tesat, sis beus bras nus
que son colier deviá aguer la frejor
dis rius. Lis espinchava, ela, de
biais, em'un regard moquet e risereu esquilhant de sis longuis cilhas,
e aqueu regard que voliá dire qu'un
grisón ni per or ni mai per argent
jamai dormiriá sus le se de la bela
filha, lis fasiá sospirar.
son

Sus lis ieras, davant lo chantier
dis Auvernhàs, qu'embaumava la

pegola dis pins

fasiá pauseta e teniá eme lo Feli, joine galavard dis bras garruts e blus de
tatoatges de prepaus catilhos que
palaficavan lis lords dansaires de
ressats,

borreia.
ca¬

de la rota que costejava l'atalhier de Sivestre. Aplantava aqui sa bariota. Assetada en¬
tre lis banastas vuejas, belava son
Auziàs gaubejar rudament la plana
e

que i enlusiguet l'esperit, ie
faguet froncir lo morre. Auziàs?...
E perqué non? Aquelis onestis fem¬
nas son piei fachas corne lis autres
e, subretot, aquela d'aqui, acolada
em'un orne qu'auriá estât son paire.
Auziàs era joine, era beu, la patrona

nhent

teulissa, mema
taula, se vesián cinquanta cops per
jorn... Lo pastis era desclapat : la

aganta! Apondet en porgissent un
lebraut fresc tuat, faràs virar la bro¬
cha. Aquo vau força miès qu'una

Sivestre voliá tastar de son obrier.
Partent d'aqui, la repetiera prenguet

aiga-bolida.

defendre son ben.
Per quant an eu disiá qu'aviá son cor
en plen e que podia estre tranquile.
Mai aquo disent, sonjava que lo
cor d'un amant, quau es la femna
que n'en pot respondre! Segur lo
teniá, vuei. Mai, demàn.
Fai que, trebolada de pensiers
contraris, mau en trin, aquest dissate leissava Auziàs beure d'aiga-

lons

cm'eu avián

sis amiras per

ardent dins la cosina,
lo Feli,

Avem besón de

—

—

ren,

ousser-

Sivestre, chiflet.
Vos, benleu, ie rebecava, que
Mai eu?
Aquo's son afaire, respondiá

Emai

cerqui brega

pichota,

me

Oh!

en

lo

lo trabalh,
degun. Pasmens,

vague

reques pas trop.

Despassam

pas lo chape¬
let, parai, Auziàs?
E, coquelina, sarrant sis cambas
enre sis bras nosats, se clinava en
dos dobles, la gauta is geinons,
—

uelh

son

aqueu
java

e

menebre

dins

tancat

de l'obrier que n'en bofequ'emponhava l'otis d'un

Vodrieu ben conéisser, diguet
la fin, lo pegot de malur que t'a

—

a

lis bocas ansin. A

empegat
volât sis

Ela
mans

sous.

se

venguet

sus

la taula

Restava aqui,

riserela e provocanta,
tant-e-piei-mai. Per aqui,
av^á lo joc. Dempiei quauque
temps, sabiá qu'an aquelis resconi aviá

tre te çarca.
sensa

un

actor

Escondetz

quatrenc

que

clantissiá

onte

sas

un

cop,

leus de la Sivestre pausats

lis

ca-

sus ela
Sentiá qu'aquela
femna que verament podiá luchar
emela per la frescor e la polidetat, la detestava, e l'auriá voguda
saupre a Barut. Alor, restava au
beu davant de l'atalhier, lo mai que
podia per la faire venir verda. Aviá
pron cercat la resón d'aquela aïavenença.

corne

che

amagat. Dins eu,
chancelaire s'atubava.

uelh

rescontrant

rejas

lis cambas

ans,

e

pancar

son

ai besón de chin per

non

la lebre.
E ni mai de permés per

sentre
—

ie garde fusiu, ousservet Au¬

çar un cop

ziàs

en

sorrisent.

Lo peimés dau long ventre es
la semela de sis soliers. Lis gen¬

—

a

darmas l'an vist de cops que i a,
mai jamai de pron prochi per lo

legir..
—

Finiretz

per

vos

faire

pessu-

Lo jorn que dietz, tombara
peiras de molins e lis miolas faràn de muous.
Pichot, coneissi
miès lis colas e sis dralholas que
lis carrieras d'eicita, e sabi de
traucs monte degun me vendra dèstoscar. Franc, apondeguet en mostrant
lo Feli
qu'intrava, franc
—

de

:

—

aqueu

un

repro¬

un

lumet

Mai

son

de la Pas¬

sida, agut e enquisidor, contuniet
en
grand presseira :
Fai-ne leu una babeta, colhón.,
—

leissa la

me

ranta

tranquila. leu

patrona

n'en fote

de l'an qua-

corne

!

Demandava que de lo creire. Lo
tonelier aviá l'er franc. Se venguet
amolonar

sus

sis geinons

nir lo

entre-vists

Maugrat mis cinquanta-

—

vuech

qu'aqueu d'aquita me cope totis
n'en far de plateus.

Diga qu'es pas verai?
Que lo fioc .de Dieu me brûle
se
n'en sabe quicom. Une fema
que vese solament quand s'entaulam, eme que dise bensai pas très
mots per jorn. As pantaiat, Nini!
Tôt d' un temps, s'anet remem¬
brai' l'ataca de la patrona, l'autra
fes, a prepaus dau melón. le semblet d'ausir sis paraulas charpino-

lis

Amont-

la caça?
Pou !

Bonser la companhiá!

saludet

—

cops sa

pas.

—

lo ressaire.

pichots

vesián

en largant sus lis malonga escupida.
Merci, peirin, venguet gaiala repetiera. Alor, va totjorn

mis aubres per

Sies fola!

—

daut, darrier lis lamas de bos dis
persianas barrudas, devinava, per
aver

juec,

Aguet un geste volontos.
Candit, lo tonelier s'escridet

corne

ornes

vostre

aquo...

bresset

lis dos

sensa

apielar dis doas
lo regardant is

e,

En quau? s'estonet l'autre.
Se va vos, sacher, la Siuves-

—

pichota,

gar.

a lo tocar :
Pren-te garda, Auziàs! lachet
d'una votz marrida.

—

Te,

una

ment

pas

bregas,

e

biais afolesit.

tres

aqueu

espalas.

lis

E s'assetet

lis dents.

—

tenón lo liech caud.

vos

esperant

en

pas

silenci.

passava

lo riflard, tôt en ie mandant de
lieunch de potons silencios que i
enarcavan lo pitre.
vava

dessarava

e

Eu, vagament lo carcanhava

vo

—

mema

—

Sa tornada acabada, revirava
min

faliá

e que se

l'idera

plumadas dins la blassadura
nosida

lo patron.

sieu.

gut

tant

veguet

j

lis teniá lieunch de l'araire vo
de l'atalhier, sortián sus son lindau
per la veire passar, l'esquina con¬
tra lo chambran, lis mans dins lis
pochis, espelucavan de l'uelh tôt
ço qu'aurián pron amat de chaspar.
Belavan son vis clar cascat
d'una espessa toison bruna, sis
dents

de Si¬
leu que

son marcamau

Pasmens,

picava fora lo rond,

atge

2 (*)

raubar

vestre.

j

mespresesson

ornes,

guesse

era per

vou

élis de gorrina,

tractesson entre

Segur, la gelosiá i

pomas

de cebetas? Qu

vou

rança.

quicom. E s'era, d'en promier, es| trassada dau rire au pensament que
i
la patrona se cresiá bensai que ie vo-

fresca

de tartifles? Qu vou de
d'amor?
Avia lo gaubi per atirar lo
e

'

cridant is crosieras, d'una
e dindarela :

camins
votz

possas

anava per

j

dis

—

Se voletz

e

la

eu

enfant, beisant
carn saborosa.

un

a

quauquun per vos te¬

caleu, digatz-vo, sièu vostre
orne, faguet un long Pilata en large
capelàs gris e en talhola roja, apareigut sutament sus lo lindau. Fumava
un
cachimbau negràs furat
dins

codón

un

Ihavan

a

Lis dos
—

e

d'anelas d'or bri-

sis aurilhas.
amants

se

Avetz tort de

ieu, diguet lo

Quichet la paleta is dos ornes,
sospiret en regardant l'ostessa e
agantet una cadiera vueja qu'escambarlet.
Dins la botiga de la repetiera,
'Feli teniá l'emplec d'aquest que lis
francimands

batejat Y amoureux
Quora dau Puech-Santa-Reparada, son païs venquet au vilatge
s'embauchai- enco dis Auvernhàs,
la Passida era tenguda de prochi
per unis très o quatre gala-bontemps, que íe fasiá badar la drageia. Feli grossiguet lo molón. Se
faguet leu l'ombrina de la chata
cju'aguet l'er de lo trobar pron de
son
gost. Aquo vesent, lis autris
calinhaires, que se socitavan pas
an

transi.

de

se

rada,

prene mesura eme

chicas

la

pauma,

e

faguet la ceguinhola,

vos

geinar

noveu vengut en

per

jo-

es-

oh e, beu corne un
dieu, Auziàs s'aduguet. Dau cop,
lo marrit Feli toquet dis espalas e
lo tonelier ie pitet l'amora dins un
campet

son

virât d'uelh.

Pasmens,

en
despiech de son
neblada, s'enanet pas.
Fasent mai de cor que de fetge,
contuniet de trevar la botiga, de se

esperança

i assetar is memis oras,

dessepareron.

lo camba-

micas s'esbinheron lo leissant mestre dau
prat-bat alhier. Malament, lioga de recaçar
a

canton.

Sofriguet

ben

au

meme

un

pauc,

d'en promier, dau triomfle de son
ri vau. Mai era de la raça dis chins.

�Per

eu, lo besón de virar a l'entorn
dis cotilhons de la repetiesa, e mai
lis posquesse que frustar, escafava
tôt. E come lis geinava gaire, l'en¬

blanc. Ah ! siguet leu lest. Pan !
d'esquina ! Era mieu. Lo gusàs
aviá leissat tôt simplament la neu
l'ensepelir coma una esclapa cin-

durer on

sosa

Lis dos jovents
vengueron bons amies e fuguet lo
trio lo mies apariat, onte lis sospirs
de Feli botavon just un pessuc de
sensa

pena.

malancònia.
La Passida rampliguet lis gots.
Lis beveires toqueron e tusteron lo
marc perfumat.
Fa una brava caud, avoet
Feli en se sécant lo front. Pareis
que lis vinhas peton sota lo pes dis
rasims.
Lis veisseus, aquest an,
van
ésser regonfles de vin e dau
gostos. Que mes de setembre, mis
amies de Dieu! Aqueu!
Ansin parla setembre, diguet
—

—

10

long

ventre

:

Sieu lo mes benaduch,
E de fruch
N'ai mis banastas plenas.
De figas e de melons
N'ai cent menas
E setembre es mon nom.

dent

sus

quand

parlar,
î-iguet.
son

lombra
mon

que

lis

a

lis

escuts que

crompats

autre.

trabalhe

sus

la co,banha

e que

e es an eu que veut.

ie peu-tire. Pasmens,
mestier, mai lo fau eme
eme de-contùnia lo regret

d'una chança que non ven, e me
languisse. La joia d'estre patron ieu-

la cride e la vole cada jorn,
jamai la coneirai.

meme,

Gaire, faguet l'autre.
E, sospirant, songet a son eissistèneia de misèria. Nani, s'espelhar
dau matin au ser per manjar just e
just, sensa posquer métré un sou a
l'ombra, sensa l'esper d'ajudar un
pauc la vielha maire restada au
païs, de la man d'eila de Dtrrença,
nani, aquo s'apelava pas viure.

e, pausant son

—

S'avieu solament una ponhad'a
ben a ieu ! Aqui semena-

terra

ideia, arrosarieu

mon

mon

acamparieu lo
fruch de mis penas sensa n'en ren¬
dre compte en qu que siegue. N'en
ai pron e mai de resta, a la fin, de
dinar de-longa l'esquina sota lo govera d'un patron que me
pren m'S
ma susor,

Lo long Ventre jonhet lis espalas

cachimbau

:

Me fetz

cagar, te, drolàs, di¬
Voletz de cavas am'un testarditge d'enfant e em'aquo pensatz
pas plus luench. Se l'om vos beilava
demàn ço que vos taravela, seriatz
—

guet.

ben mai esclaus, solament ausariatz

plus

vos

Feli,

es pas eu

plànher. Lo païsàn, mon
qu'a son champ, es
sou champ que l'a e
que lo mena
come l'ai que vira la noria vo lo

chivau

que cauca sur

l iera. Lo

ve-

leva a prima auba e
que s'ana colcar a negra nuech,
après una jornada de locha am'aquela terra reguinheta e enganiva
que l'abeura de grame lioga de
blat? Regarda-lo alucar au ciel lo
ses pas,

que se

e

l'engoliguet.
La bona

—

ama

de

siá

qu'era lis bèstias qu'avián fuch
lis mes. Mai, sus la fin, perdiá un
pauc
l'oremùs, pechaire! Es un
conte aquo, parai, peirin? demandet la repetiera.

avetz

de beus uns que me cresieu
deja de lis tenir. Aqueu que l'ivern
n'en metes la peu sus tis espalas,
pichota, m'a mai fach correr que
lis gendarmas de Pertus vo de la
Bastida-del-Jordan. Era is promiers
frechs de desembre, un pauc avans
Nové,

eilavau, vers lo Leberón.
Li aviá dos jorns que lis ere a
l'après e acomençavi d'aguer pron
manjat de javas. Subràn, plus de
piadas. Fau sacher que la neu tom-

nivelant

descassolar,

lis

mis guetas, e la cola, la plana e la
ribiera m'an norrit. Tôt lo monde
me
coneis. Me venon çarcar dis
quatre bords dau terraire per aganir
lis bèsticis feras e, l'obra acabada,
lo carnier, botatz, pesa a mon es-

una

neu

lo

sou,

tre tocar

combas, aplanissent
tôt sota sis parpalholas mutas e testardas. Plus de piadas. De-segur
era aquita. E vague de çarcar son
trauc! E vague de furnar. Vai te far
fotre! Ren. Anavi quitar. Pasmens,
avieu la lanha. Lo volieu, coquin
de Dieu ! E vaquita qu'en çaganhant lis baissas d'un marrit
avelanier, que vesi ! Un pessuc de
peu ros que traucava just lo linçou

Mon poble

eima

e

gasta.

me

dau campestre
Se fa pas una

que

a

la marmedha en me
lo det : « Aquo s lo

que

son

fusiu jamai

»

vautris. Sabetz nimai pas lo
dis estelas, coma se dis is

vents,
e

a

sus

annadas lis milhoras

força. Monte

e

la flor de

ma

la justicia, capelàn
de Dieu ! dins aqueu monde de malur, que balha tôt is uns e ren is
autres ! Enterin que lo païsàn, osca,
es

Manosca ! es lo rei dau campestre.
Pe-terros que pe-terros, meissona,

engranja e fa vendùmia. Es son mestre, e lo govemament n'a plen la
boca quand parla d'eu. Se dis que
son

obra

es

santa, que sensa eu so-

brariá

degun. Ah ! parla-me d'aquo.
Vo, la terra, la bona terra qu'alena
tèbia

quora

la creba la selha de

l'araire !...
N'aviá
dins

l'escupunha. Parlava

come

veire,
trempe de disirança. Dau ressaire,
i aviá plus qu'un païsan empegat,
ligat au terrador norriguier per una
tiera d'avis lavoraires...
un

raive,

sensa

res

Ieu, tanbén, venguet Auziàs,
plànher, bota que me leve
la peu dins la poussa de l'atalhier
—

sieu de

vo

dins la mosidura dis crotas, sieu

forçat d'obeïr

e

de marchai". Aquelis

faire. Escota-lo mangalera preni-quita la pluèia

temps que va

dar
e

lo

en

sec.

Dins

sa

facha cuecha,

es

lis socits

qu'un cavat aquelis regas
prefondas, es pas lo contentament.
Ieu, n'ai
senon

que

jamai vist rire

encar

d'una

gauta.

un,

E d'un polit

rei !

Per quant

a

tu,

Auziàs,

es encar

mots

ieu que

ben

coma

la campanha a bela d'èsser
bona, lo pot pas norrir, eu ame sa
frema, e que lo restant de l'an fura

sa

lutz

Lo braconier s'era auborat. Au¬
e
lo ressaire lo regardavan

levât la

tant

vintar dins

ziàs

sensa

E sabes

venon

blava, au mitan dis toscas de ferigola. Avetz jamai pausat la man
au pe d'una soca sus lo
jaç encar
caud que la lebre ven de quitar, e
vostris aurelhas, dins la nuech restontidosa prendrian lo japar dau rei¬
nard que caça per aqueu d'un chin.
D'azard, rescontreriatz benleu, a
l'ombra d'un pinateu, de pinhas
rosigadas. Mai lo nis de l'esqueirou
vos a passât davans lo nas. Lis aises
dis bèstias libras, una petosa n'en
saup mai que vos aqui dessus. Sieguetz, proprietaris e patrons, mis
drôles. Mai quand n'auretz pron,
fetz-me signe, que tant embaulhi,
ieu pereu — e la plaça manca pas.

pire. Diga-me francament se joïs ton
estrangla-passerons de Sieuvestre
que crida come un porc contra la
carèstia dau roure e dau fuelhard,
que se derraba lis peus quand li fau
demenir un centime sus lo pretz de
sis veisseus, de sis cornudas, que
s'en va eu-meme, coma un cadieraire boumiàn, cuèlher sa provesión
d'eissanha e de vege long dau canau
dau molin de Nostra-Dama,
après soleu-cochat. Es pus maleros
que tu. Despuei que lo Calhou s'es
entraînât an avienjar de botas, i a
som.

se

se leva la luna
lis conius dau cuou

quata ora

que nus

blanc

—

crespava

bauma de Sant-Marrè, is
de safre jaune, e lis marmotas son pus mis sors,
que ieu fau
flamejar lis cades e lis argielas. Ai
pas la mendra eimina de terra sota
la capa dau ciel, mai que diriá
monte fenis mon reiaume? Dau
jLeberón en Durença, de Beumont
a la comba de
Lormarin, ai tirassat

nom

gar.

sensa

la

D'aquela vida miraculosa, sabetz

—

se

dins

parets

ren,

Ben, avem fach lo mes de
janvier, e aquita li a de frech;
avem fach lo mes d'abriu, e
aquita
11 a de pluèia; avem fach lo mes de
setembre, e aquita li a de tota mena
de frucha e tant que n'en voletz.
Ah ! Colhóu que siáts totis! lo
reinard lis cridet. Vonze mes de
setembre, vaquita ce que faliá
faire! Auriam passât l'autre a rapu-

que

rieu. L estiu, ai lo lotgis de la luna,
au cuou d'un
palhier vo sus una litocha de rama de pin. L'ivern cochi

fa chi.

—

bava

de sacamaud, que me pou
fotre ! Ce que fau a l'orne, es su
libertat, e sieu libre coma l'er. Dor¬
mir dins vostris ostaus barrats coma
de presons, va porrieu pas. Estofa-

long Ventre

fach?

pat

remiutet

tracten

mostrant ame

diguet

L'auditori risiá.
Lo reinard es un finocha, contunhet long Ventre.
Mies que
Guilhot vos guilha, e me n'a esca-

escotava,

—

fremas disen

fec lo sieu a sa fantesia. Lo
reinard venguet lo damer, car, en
estent
que
se
mesfisavan d'eu,
l'avián pas vogut.
cun

come

vos

lo long Ventre non
de buletins. Se va vo¬
lieu, lo députât li farieu far la cadaula. Dau pus luench que me veson, me saludan, me sovetan bona
chança : « Bon vanc, grand amie! »
a La
caça granada, qué ! » « Ten¬
te fresc ! « « Avisa-te de la Mota
que se li es vist de kepis. » E lis

cava.

lis

Se l'om

—

ague sa part

Quora lis bestiaris tengueron son
assemblada per faire lis mes, chas-

Diferentament,

mens

Feli, l'on fariá plus ren.
E, tron de Dieu, trabalhi. ieu,
benleu? rebequet lo braconier, prenent d aucet.
Pasmens, colega, donarieu pas ma plaça per un
emperi.
Que lis gents que pagan patenta e
promenan sa bedena davans élis me

eleición

Ta maire aviá rasón, respondet le braconier. Ai ben sovent entendut faire aqueu raconte per lis

—

;

m

—

vieilhs. Veici la

j

de ben, ni mai ni

tros

qu'un darbos. S'as pas amirat pus
aut qu'aquelis misèrias, bon ben te
fague !

pala.

maire di-

ma

son

|

autre que

es un

mon

mai

de

un

l aissa,

vo eme

La tieu, adonc, te va pas, fabricaire de plancas? demandet.
—

a

an

son

front regolant,

lanha,

d'enveja dins
lo long Ventre sor-

que

Aquelis bos

calosas fan lusiv

mans

de miraus,

come

ame

E l'om sentiá tant

garat

la taula, de boca

que menatz,

! amiret Feli.

meme

rieu

es pas

tirassava

se

Que vida

—

de

que dins àqueu mes
la frucha que manca,
aprovet Auziàs. 1 a de qué se n'en
levar l'enveja.
E, rebalhant una figa negra que

d'aqui

n'en dotar.

cops sensa me

—

Es verai

—

l'avieu benleu frustat detz

e

otis que mis

mutar.
Reprenguet sa bofarda, diguet au reveire, e sortiguet
dins lis tenebras onte cantava la
font deu Mèro. Gaire après, son
got vujat, Feli a son tom s'enanet.
La repetiera e lo tonelier, restats
chascun sus sa cadiera, se teisavan,
Ela sónjava an aquela vida bestia-

lenca
luna

lo campestre blanc de
rimât de soleu e, dins son
de caraca brusissiá come un
tras

vo

ama

sutiu. Eu,

sonar
son

amanta

brava,

que lis dotes de
gatilhavan, se remem-

un fube de rens,
de
l'er, un regard, un fretar
dau coide, e l'ombrina de la Siuvestre pendolava davant sis iuelhs.
ara,

en

pu sa

eyssavel.

�poème

beliiia,
m

iquèu

aqueth parsá qui la madura.

de

La planada bearnesa ei aubrida a Montau.
Sus duas légas alargada,
delà d'Ortèz s'ei eslongada,

eamelat.

D'aqueth pais, Vièrja-Mai ! E n'ei pas ta vantá-u,
cercat-me d'auts pedás de tèrra;
coma la pauma qu'èi platèra.
Per devath, los costès que i estancan l'autá,
porí qui trepa è s'arreguilha
è cap-vath las terras anilha.
Per dessus, la montanha e-s quilhè, blanc autà;pics è glacèrs, seuba e marriga,
tota bluosa qu'at abriga
se lo tems vira bèth. Quoan lo
pic escorcer
dens la saliga vola e canta,
l'autá bluos que-s desamanta,
lo broquet deus brumalhs a cauters que-s vessè,
deus camps crobits chopin la pelha,
mes lo planer s'escarravelha
dab l'arrai

l'airet, e lo mánto deu blat
torciròlas que s'escapa
coma
las alas d'ua capa.
e

en

Aus

botja lo milhoc enflât,
puja en bêla;
que l'essoman dab l'escabèla.
U parsá, Diu deu cèu! on l'ivèrn amistos
e vòu que l aulha no
patesca
e que tôt dia que sortesca
è lo doble leiteje enta gai deus pastós.
Com ua vath que son las pradas
per plèchs o per cledas barradas.
Davant Pau, lo planèr que s'ei drin estretit,
ta que la vila au Gave balhe
estrems

è

que no-s

camatut

l'arrisolet è
E lo Gave, arredut

Original e gravat de E. Martin

a

Lo de qui balha la nachença.
D.'u, qu'a
Quoan lo lop de la neu bohareja en abriu,
ios auserots que s'amigalhan,
è valents talhurs que trivalhan
a
vestir la montanha, crobir l'arbolet.
Au cant deu gorg que beu l'anesca,
la bruma bacha
en

que

auta,

e s

no

pesca.

remvía

siulet;

u

miralhe.

se

que

—

miéja tròta

que

s'ei tant devertit,

—

s estanga

avans de
prene mei de ganga.
Qu'a leù heit, que lo triga, en chivau pè-remán,
de codejar los plaps de vinha
que lo sorelh madura è pinha.
De Lagó, de Monenh lo sole n'ei pas man,
vinatadas que-n son las còstas :
cèu, cèu yence, que las endòstas.
La planada larjassa e va junhe la má;
hanga plorosa que griseja.
È lo Gave e l'Adó qui s'an dada la má
de hiu en hiu qu'espessech l'assa, —
passejan aiga tranquilaça,
que hèn la lissa via a l'esquiau deu naviu.
E puch qu'ei la má, la ma grana
la prada, gojats, on lo qui cad n'ei mei viu;
còp-sec, los mostres que-u se pèchen
è chens nhaspá-u que l'engolechen. »

VEN, Jan-Pè 4itbalhada
z l'oncó, no-ns
aviam a l'ompriu.
la pechença.

L'arreclam, d'ara

que

—

los amoros que no-s pelejan
e los arrius que gorgolejan.

Quins días plaviscos

á la prima de l'an !
Chues ,deus bos la terra que-us plora;
lo cabideth qu'orbech l'eslora.

Lo hé

long qu'ei seguit de l'ardalh
Clara

cu-blanc.

tôt

l'oelh de la garia,

com

ha

possar la praderia,
Sent-Joan, que hissejas d'aplom.
Lavets, la bèstia chic que goasta,
ta

sorelhada

a

dab sau soleta que s'arpasta.
L'estivaire que pod arbejá-s debath l'om;
lo majorau que bota en bòlas
lo burre jaune, è de cusòlas
que garnech la caséra. E mentechi, caddèths?
Enlà d'aci que n i a tant bèras
è tant peludas arribèras,

verdejan

quoan los prumers de mai mauhasècs
flistaçejan la vath pregona
en-se

mandán la

neu

en

mars

lo horment

canera

!

Quoan n'ei que ierba a nosta, hens la leit qu'ei aquiu.
Aquiu la tasca qu'ei doriva;
la maje fruta en julh qu'arriva.
De l'Adó qui s'escapa en herotje lairer,
que s'amatiga la holia;
la má de l'òmi l'escolía;
ta qu'arrose los prats que-u sannèu lo
glerer.
Longa e grassa la ièrba sauta
delà las sègas en susmauta.
Qu'an crompat per aquiu lo neurís deu bestiá;
drin escapiat dens la montanha,
en chic de mes, de lei
que ganha.
Per aquiu los chivaus qu'an sabut apariar
la lestetat

e

lo bó nèrvi,

palmó de haile è pè de cèrvi.
Sus la còsta lo tath è que hiela e que tech;
è pe-us pacheths s'entorceliga,
en lo há bèra camaliga,
que

parlam de trivalh,
e los gaspilhs
se

dab

no

mes

la vinha

que no-u se

la cauçan ne

crech
dauran

no

Dis Aup 1

Pireneu

o i, ras de N abarrot,

dambe

préfaça de Mńquèu Camelat.

Romivatge poemes de Caries Derennes.
Capbat
la
lana,
de Emma¬
Delbosquet.
y

poemes

nuel

VOLUMES £7V PREPARACION

Lo Lil) re del
poèmes d A.ntonm Perbosc.

B|.
elina,

poeme

Campestre,

de Maquèu Camelat.

J

la lauran

pás dont l'esquiau rasaré lo mentó;
lo còth tenut, cercas esplingas,
amie vinher, quoan desarrigas
per lo mendre dus pams de tèrra? Lo costó,
de crotz-en-pillas que s'aireja,
ta qu'a l'abòr lo jus chorreje. »
« E la
plana bearnesa, o Jan, hòu, que t'a dit?
Acò 1 arros, aço la ploja,
ditz pai Miquèu; d'aigueta roja
on, de mielhe s'en trolha? è que lèven lo dit!
fa t'atenhe que s'esdebura
très

"

VOLUMES PARESCUTS

una

ardona.

Jo la lana morina èi batuda, en romiu.
Quina laurada cauta è nera,
on

Colleccion

01, ras de Pau1A rêne,
una

préfaça de Josep Lobet.

Oh ras de E. Bonn et

—

una

dambe

préfaça.
Librena d OC

T

dambe

�"

de

proses

viatge "

estada per terres estrangeres. Ho ha
deixat per a una altra ocasiô? Solament
dóna records d'excursions per terres alacan-

Ccm la

seva

de

tines,

lupez ehavarri.

baleàriques i

per terres

Maestrat.
Com és natural, López Chavarri ino pretén haver fet la dëscoberta de Mallorca.
El seu to és ben lluny d'això. Diríem que
es limita a
copsar, d'una manera fina, as-

I

ait,
un

set

a

altre3
amb lo

i als muis dels altres carros,
el desori, l'entravessar-se vehicles

gossos

l'excursionisme és

Per 3Ì això no era prou, surt una altra
la repa:ació dels camins en pro
del turisme. En llarg trajecte sols hi ha
util no més de mitja amplària del cami ; cal

j

l'antic

tôt

a

una

inexistent. I

cosa

el

Libre de López

Chavarri

la

en

es

carretera

dir que per

vehicles,
minadels

carros

Tôt acaba

1

que,

El cami

poblet
vora.

té

i

ens

diuen d'una vida forta, pa'pitant, que
hi havia. Conten de poblacicns que es

alla
bas-

si

ho foren gairebé

nes

d'una

vista de
tal com la
qualitat literaria d^aquelles obres restava
exigua. El mateix Teodor Llorente a penes
va
escriure en prosa valenciana (o en
valenciana prosa, com deien els antics...),
malgrat de posseir condicions per a reeixir
tan bé cçm havia reeixit en el vers.
Més endavant, en el temps, cal esmentar
el nom de dos prosistes : Salvador
Guinot i Vilar i Bernard Morales San-

planyedora

des

del

l'enrobustiment de la

punt

de

prosa per

martin.

Guinot

escriure

va

la

en

joventut

seva

donades primerament en edició molt restringida. vain ésser reeditades posteriorment per
la petita biblioteca de « L'Avenç », i en els
fascicles de « Lectura popular ». No ha
relncidit Guinot en la redacció de quadrets
tan saborosos com aquells on p'.asmava pintorescament
els costums de la contrada
unes

c

Escenes castellonenques

»

que,

nadiua. Deixant la literatura costumista,
s'ha dedicat als estudis de literatura valen¬
ciana, camp en

el quai ha treballat fecun-

dament.
Morales Sanmartin — de qui
va donar un aplec d'
« Idilis
i

&lt;•

de

«

L'Avenç

»

Levantins»
La desposad'a

Lectura popular », edità «
la mar » — es autor d'un seguit de

llegendes i contalles de l'horta, plenes de
l'agror de la terra i d'una fresca sensibilitat.
Però, curull d'ambicions, va s abandonar
l'ûs de la llengua vernàcula i, finalment,
no
ha aconseguit altra cosa, en el millor
cas,

que

passar

per

un

deixeble

no

gaire

aprofitat de Blasco Ibàfiez.
Darrera d'aquests, abans d'un estol més
o menys nodrit de joves que ja conreen la
prosa valenciana amb una perfecta orientació, cal situar Eduard López Chavarri.
La primera cosa que

ma'.encònic ; els nervis que
g&amp;sta
per
a
riure també els gastarâ
per a ,plorar ;
d'alli en pugi l'alegria,
també puja la tristesa; i, naturalment, endevinaries el que és fàcil d'endevinar :
que l'home que en l'arpa dels nervis té la
corda de les ria'ies, també hi té la de les
llàgrimes. »
El text confirmava les paraules prefacials.
López Chavarri, en els contes, en les ron¬
dalles,

les

escenes,

en

les impressions,

les proses que seguien, era, unes vegades, ironie, altres vegades melangiôs... i

en

alguns
ments

cops
que

una barreja d'ambdôs senti¬
donava un résultat agredolcis-

sim.

El segon volum es titulava « De
i de la muntanya ». Era també el
volum d'una « Biblioteca Valància

l'horta
segon
»

qu-

a publicar-se a Barcelona i
malauradament, es va estroncar tôt
seguit. Estava format per un enfilall d'im¬
pressions rebudes viatjant per contrades
valencianes. La darrera part del Libre era
constituïda, però, per « Flor de taronger »,
va

començar

finissimes

que,

junt

;

reviure

Arribem aixi al seu tercer volum, que és
el quart dins la collecció de Libres valencians « L'Estel ». El Libre duu el titol de

als mercats,

s'acaba,

no

i

venen

lentament,

en

com

rosari

el

cases

ses

rem una
mer

llum verda que

dreturera.
El primer Libre de López Chavarri es
titulava « Contes lirics ». Era un gros volum, esplèndidament présentât, amb grans

ENVOYEZ

VOS

LETTRES

en

ALGÉRIE,

au

MAROC,

ET

COLIS

ESPAGNE,
A. O. F. et en
AMÉRIQUE DU SUp, par
en

en

COMPAGNIE

GÉNÉRALE

amb abundoses il'lustracions de
Començava amb aquests
quatre versos de Llorente, adreçats a l'autor : « Mon bon amie, tos contes i rondalles
tenen del sucre candi la dolçor — res¬
plendir veig, entre ses fresques rialles —

Renseignements

dans

tous

les

Téléph.

:

de

més

hermosos sentiments del

cor.

tants

humoristica

i

de

les

proses

d'aquest : dualitat remarcada aixi mateix
per Santiago Rossinyol en el pròleg que va
posar a l'obra. « Lo primer que notariés
en ell
si el coneguessis — deia — és que
sempre riu ; que té l'alegria oberta per a
tots els que van a la font de la seva amistat afectuosa ; que riu a tota caricatura, que
riu a tota paraula enginyosa, que riu a
tôt
sentiment délicat, que riu estimant,
pensant, combatent, com si descarregués a
tôt el que passa espurnes de la seva anima,
oberta a tôt el que sigui vida. Naturalment,
que en veure'l riure, per poca experièneia
de la vida que t'hagin carregat els anys.

tor

mai

sap

entrât en

el cami vell de Borriol,

però haig de declarar
sortiriem. j Pobres habi¬
Per a ells, lo que debia

si,

no en

de Borriol !

fins alli si

ample,

recte, apareix com una

; no

no

és

en

vol?

Aixi arribàrem

a la plaça
: j gracies à
hi havia un Iloc pla ! Enfront
estava l'església, i a un altra part una casa
de senyors, típica construcció de pedra,
amb el seu portai en arc ben définit (claus
de ferro forjat a la porta) al que es puja
per graons de pedra,
fvnestralls élégants
que fa poc temps encara tenien l'airosa
columneta divisoria, i en l'últim pis, la
filada de finestres pròpies de l'andana per
a
airejar collites i passejar-hi en els dies
de pluja i neus. Perquè quan aquests
pobles visqueren la seua existèneia pròpia
i forta, els senyors eren a l'ensems caps

poste

A

l'Exposicion de Barce¬
lona, al rilatge espanhol,
barri
catalan,
carriera
dels marchands, de¬

UIA

un comença-

de l'Infern que

Déu

HY

petits, quasi mi-

podia sospitar el canhagués martiri com el
de passar en auto per aquest malait cami,
amb els seus montons de grava a les vores
fent-se pois e'ies mateixes, i amb la seua
impossibitat de transit.
Figura-t, lector, la platja del nostre Mediterrani en un dia de temporal de Levant
furiós ;
figura-t ademés, que, per art
màgica, aquelles ones horribles quedaren
de repent petrificades ; i que « això » for¬
més una carretera. Veritat que no hi haurià
medi que passés per alli cap vehicle ?
Efectivament, no passava ningû : tan sols
nosaltres anavem ardits, ràpidament, per
aminorar els xocs de les rodes... Però no
era prou;
semblavem tots, dins del cotxe,
nque'les figuretes que en les classes de
Fis'-ca ballaven la dança elèctrica.
Les muntanyes, que tocaven 1 horitzó,
ens presentaven admirable perspectiva amb
la seva pedra roja, vestida de verdor.
En la part alta, de « mola » ferrenya. va
aparèixer un superb castell, coronaciô
d'una població murada, d'imponent silueta.
Un véritable niu d'àligues. cCom arribar

a

-

mandai/: xocogr|j]|
lat a la
peira g

son

experimentar

fantasia dantesca

era

sentimental,

uns

varem

ésser cami

»

director del diari « Las
Provincias », on treballava i treballa López
Chavarri, havia vist clarament la dualitat.
que

castello-

de lieu

pensi

que

Marco.

Llorente,

tan

;

Haviem

—

els

camp,

Haviem entrât,

Elysées 52.03

bureaux

»

simpàtics; son les
i fins arriben a tocar les ca¬
tan

inquietud; 'a marxa dels autos
que fins ara semblava un vol d'aérostat per
lo suau i tranquila, comença a tindre algun
balanceig i a iniciar alguna sotragada.

AÉROPOSTALE
-

de

masets

«

intims,

tan

de la ciutat;

ment

;

__

quedava Castelló : el cami passa
de taronja; i en mig de les

de sobte,

A l/l|| |%!
/J&amp; W I I I I ^1
/ 1 I I
I ^

92, Avenue des Champs-Elysées, PARIS

marges,

—

Villafamés passant per
els vestigis d'aquelles

a

altres apareixen sumptuosos,
véritables finques de luxe, amb prats per a
tennis, i totes les modernes comoditats.
Ens sentiem verament optimistes. Més,

tramvia !

_

primera

per a veure

croscòpics

impres¬

que

d'anar

frondes surten els

de
després a'bis'acosta... j el pri¬

memòria el cami de cada dia

que

pals

:

vergers

nencs,

Al rêvés que per la ciutat, en el cami
l'animació és cada volta més viva : primer
els carros amb provisions de verdura per

tones.

cal dir-ho, respon enterament al seu títol. Peró López
Chavarri, que ha recorregut una mica de
mon,
una mica d'Europa,
no ha volgut
donar ara els records dels seu pas i de la

a

il'luminada

esta

Darrera
entre

pel pais ignorât, el que abams era
quasi inaccessible i ara, mercés a bons
camins, pot ésser visitât fins en auto.
Era a mitjans de juliol.

véritablement, era un quadro
reflectia l'ancestralisme de les gents
valencianc.s amb un esperit pie de gracia.
La gracia, doncs, introduïa un element vivificador er mig dels tòpics que volien fossilitzar tota obra inspirada en coses autòc-

I,

pros-

i

Doncs alla se'n anàrem

que

».

admirables

tenyir-se amb les

plata que explotaven els alarbs
del pais tôt diiu que és obra dels
moros) i el castell reedificat pel rei En
Jaume.

sions,

ciana, i que,

Proses de viatge

ferros

un

cada

'la gent

guerrejaven

i

comença a

queda

en cases a

mines de

fosades guerreres, les suaus
..arbredes i les fonts de clar manantial...
poternes

la més extensa narració de l'autor, anomenada per ell fantasia de la mariai valen¬

«

en

carretera

llum estranya. Dalt de tôt, la petita

una

Hem

crida l'atencióen

López Chavarri, és la seva voluntat d'escriure prosa valenciana. Aquesta activitat
ja no és en ell un esplai ni un compas d'espera. Publicà un llibre de prosa valenciana
en 1907; en publicà un altre en 1916; n'acaba de publicar un en 1929. Aquestes dades
determinen una trajectòria perffectament

Ferran

un

en

viure

aclarint. Darrera

va

és... la

E! camp

Borriol,

alertes contra
l'alarb o contra el cristià fronter, que
tenien art propi, riquesa, fisonomia...
Tenien, sobre tôt, allô que ja va perdentse
(i d'això se'n alegren els iconoclastes in¬
féconds). j tenien caràcter ! I el tenien vivint
entre muntanyes bel'es, entre una naturalesa dura i esplèndida a l'ensems, en mig
d'una individualitat que afavoria la vida
pròpia i donava, com a résultat, una existèneia vigorosa, compléta i decisiva. Per
això cada poble del
Maestrat era un
nucli de gran importància en son temps :
junt a la forta dominació militar del castell i e'.s murs i les torres, les produccions
artistiques d'argenters, de ce am stes i pintors, els teixits famosos que a Pisa i Florèneia i Nàpols eren enviats ; junts a tremendes presons de cel les tenebroses baix
terra, els esplèndids palaus de traseries

de seguida pensaries una cosa : aquest
home que riu tant és un trist, és un sen-

manera

mateixes pe: a

que

es

que

sembla roja, de terra-cota.
El pedestal, en penombra, resta blau.

PARLEN del Maestrat moites gents com
a

série, tôt això adobat
les obres, i amb ago-

a

aquest mon, i sortim de
mal greu, fora de les inso-

en

raigs de sol

regió
misteriosa,
dificil,
intrincadissima, on la vegetació és
exqberant i soberbis els paisatges.

peritat,

ca-

primeres clarors del dia. Prop de Molvedre
ja és v.sible el- monument a la Restauració :

d'una

taven

els

el pereôs

lències carreterils.

per les imintanyes
del maestrat

Original «le Verchel, gravat per E. Martin.

meitat hon de passar

en

aventura sense

estatua

Maestrat les historiés,

l'altra

de paciència.

tament

(. almela i vives.

del

d'una banda i

venen

esperant torn per a

amb malediccions

unes ratlles de tècnica impressionista,
ofrena als llegidors l'espectacle vivid i acolorit dels homes i dels paisatges.
El Libre, altrament, significa la maturitat
estilistica de l'autor en aquella trajectòna
dreturera determinada pels anys 1907, 1916
i 1929.

Parlen

que

aventura:

estimulant magnifie, si bé d'una altra

un

mena,

ve

altra...

de València,

regne

per

cas,

amb

exclusiva de la poesia. Fins el rudimemtaii teatre era escrit en vers, cosa no

11a-

a

quai

exemple, ,fiels coLiters de
taronja que, havent venut les pomes d'or,
se'n van a Anglaterra o a Hongria, però
no coneixen de la seva terra més que Alcira, Burriana o la població d on son. No
obstant, ara sembla iniciar-se una correntia
de curiositat envers algunes comarques i,
principalment, el Maestrat. En aquest sen¬
tit, ha estât un magnifie estimulant la monografia del malaguanyat Ricard Carreras
sobre la vila de « Cati ». També ha d'ésser

floreixement de les lletres valencia-

eren

pretén haver descobert les
comarques valencianes suara alludides. No
ho pretén, però podia haver-ho
prêtés.
dóna el

NATURALMENT, els primers temps de

il'lu-

muntanyes

fer-li cuquemones a l'automòbil, i
drar al seu da:rera, espantant als

no

Reaiment,

és

les

a

d'anecdotes...

sitiu,

d'asfaltar,

nostra

Però no comptavem amb
els carros, o més ben
l'aditament que portaven ; perquè cada
d'el s porta un gosset, un deliciós gosbarraquero » que va soit i es posa

allô imprevist: i

particulars : la processô del Corpus
a Pollensa, la
Capella de Manacor, la residèneia dels pintors Rossinyol i Joaquim
Mir, que feren florir moites branques

edtiard lopez chavarri
i la prosa valenciana

la

que ens esperen.

pectes

Tampoc

marxa ;

d'arriba: prompte a

s:ó és

del

per terres

és acabada

carretera

podem tindre bona

que

guerrers

i

agricultors. En aquestes terres

hi hagué
pa'pitació de Roma, sense que poguessin esborrar-la les grans gestes alarbs que
Levantines del Maestrat sempre
la

|

per

aci

es

fern.
e.

lopez ehavaiTi.

�vita literaria

La

lieux éditoriaux de

per
J.-P.

periodics

Los

de Barcelone

IVau

La

REGIS

llengues romàniques, hom pot comprovar
multiples assaigs de classificació. El criteri i
el parer personal dels filèlegs donen per

résultat, sovint, notables diferenciacions en
classificar els llenguatges. I quan una classificació única és adoptada, en el fet de la

adopció hi ha

seva

un

aspecte convencio-

nal.

direc¬
Virgili, a
voici :

Les 12 et 13 décembre, l'éminent

libres

Los

LES TABLEAUX EN
Emile-Pierre Jalbert.

par

Editions

Sa¬

«

Paris, 12 francs.

gesse »,

J'ignorais Emile-Pierre Jalbert. Je m en
Son premier poème, « le frère
Jean
dédié à C. Gandilhon Gens d'Ar¬
mes, m'a plu
:

excuse.

.

11

avait

petit accent

un

Rodez

De

Jean

Le frère

Il avait

de Perpignan

ou

petit accent

un

délicieusement

Qui chantait

des enfants
Martelant les mots ou bien les chantant
Faisant grise mine d'un air bon enfant
Œil de myosotis et sourire franc
Le bon frère Jean
Les autres poèmes me plaisent moins.
Jalbert écrit beaucoup de vers pour ne
rien dire. Et son absence de ponctuation
est d'une originalité démodée. Jalbert doit
être jeune. Faut que jeunesse se passe.
11 n'en reste pas moins que son extraor¬
dinaire verbiage n'arrive pas à dissimuler
complètement un réel poète.
Dans la mémoire

du

amis

l La llengua catalana pertany al grup
ibero-romànic o al gal-lo-romànic? i O be
queda fora dels dos grups? Sobre aquest
tema cientific han discutit llargament els
filòlegs i encara segueixen discutint. La
prova que la discussió continua — i continuarà segurament — és l'article que el
numéro d'octubre de la Revue Hispanique,
dirigida per R. Foulché-Delbosc, publica el
filòleg francès P. Fouché, a propòsit d'un
llibre del filèleg alemany Meyer-Lubke.
Els filèlegs estan dividits davant aquest
problema. Sostenen la hipètesi que el català es una llengua ibero-romànica, els savis
Saroihandy, Menéndez Pida! i Morf. Sos¬
tenen la hipètesi que el català és una llen-

regretté

.

bornerai aujourd'hui à signaler
remarquables conférences données par
un groupe d'amis d'Iglesias. D'abord celle
de J. Puig Pujades, la gloria sorda de
N'Ignasi Iglesias, qui contient de nom¬
breuses citations. Puis celles du cycle
Ignasi Iglesias, faites au théâtre Romea
de Barcelone, par Pere Corominas, Ramon
Vinyes, Francesc Curet, Ambrosi Carrion,
avant
les représentations
de Fructidor,
El Cor del Poble, Les Garses, La Llar
A pagada.
Je

êuaBourciez,
gal-lo-romànica
elsi
Guarnerio
.

la

I
i

par

Georges Riguet. Impri¬
Nevers.

de la jeune Académie,
Sonnets ! Ce sont des sonnets.
merie

Ces son¬
nets contiennent de fines notations cita¬
dines et rustiques. Les personnages d'une
petite ville y sont campés avec humour.
Les bêtes n'y sont pas moins bien1 silhouet¬
tées. Si Georges Riguet sait vouloir, on
pourra en attendre beaucoup.
PENOMBRE,

pouvait trouver meilleur moyen
ce puissant dramaturge, poète
à ses heures, ainsi qu en témoigne
brève pièce que j'extrais d'une pla¬

P. Fouché es déclara d'acord amb MeyerLubke quan aquest déclara que l'idioma
català es diferencia netament del castellà.

traduite harmonieuse¬

sincère

inspiration
ment.

Alfredino

fait

songer

au

rossignol de

poème Aria 'd môntagna
n'arssigneul la sôa tristëssa,
E và lôntan stërmesse 'nt un bussôn.
An mes le fiôr, tut pien ëd frivôlëssa
son

A canta

A

d

j'è 'n lament

'na

Tremolen de pô

Quan tu les arrenques
Del seu branquilló.
No enjoïs amb roses

'na

:

ch' antôfia

vos

vos

una

caôda, lontaiia,

Mistral

et sur

Au-

recueil de vers d'une
Pariez... Seigneur!
Après Verlaine, et Francis Jammes, José
publié

un

inspiration élevée,

traduit ses sentiments
volontairement dépouillée,

Vincent

forme
sans

ment

...

EXPERIMENTAL,
par
Collection des a Amis
n° f. Editorial Occitan,

L'ELGINISME
Paul

Mesplé.

d'Armand

»,

T oulouse.

nous

Armand Praviel

tous

a

—

—

—

—

gouffre illimité.
volupté
Vaut ce rêve fou qui t'obsède.
Ne meurs pas sans savoir la
Mais

une

les bonheurs.

Catszià i

A. Conio, Peire Eellot;

d'anys de discutir-se el problema de la
situació de la llengua catalana dins el con¬
junt de les llengues romàniquf-â o novollatines, no s'hagi encara arribat a un acord
entre els filèlegs. Quan es présenta el ca¬
talà com a pertanyemt al grup ibero-ro¬
mànic, o al gal-lo-romànic méridional, o
com una llengua ni inclosa en cap dels dos

G. Reboul,

ment, es tracta

Libre

d'Or de la poesia jemenina;

A. Rey,

F. Mistral poète républicain;

J. de Segarra, La jilha del Carmesi;

E.
G.

grups

Calignagi ;

citats,

En realitat,

Figuière, Poèmes de Juin;
Emmanuel-Delbousquet, L'heure

cal_ advertir

d'hipètesis.

no

que,

Les classificacions cientifiques no
dèna fetes la naturalesa; l'home

les
hi ha
d'afegir el seu àrbitre racional. Una mateixa realitat natural pos ésser objecte de

Pere Mialet, Présenta...

classificacions diverses.

En el

Pour

en

l'incertain,

Obras de l'Editorial Occitan
du
[péché.

saveur

beau jardin.
ne fuis pas
le certain,

ce

fait la face
[blême,
Dit-on à ceux que tient le remords du
[plaisir.
Quand ton âme aura bu la coupe, sois
[sans crainte.
Nul poison ne se cache au fond' et nulle
[absintthe
N'adultère le miel exquis du souvenir.
Contemple, goûte, mords, étreins. Et puis
[sommeille
Au hamac argenté de tes illusions.
Les pavot3 de la nuit fermeront tes oreilles
Aux pensées qui pourraient ennuager ton
[front...
au

de

de Caries Derennes

tourment qui

José Vincent est mainteneur du félibrige.
Il doit bien avoir écrit quelques poèmes
langue d'oc. Quand les verrons-nous?

ISénac, poème dramatique français
par Robert Cantabre
U 2 fI*.
Capbat la lana9 poèmes occitans
Emmanuel Delbousquet
"1© fi*.
fll©BHiivatge9 poèmes occitans
de

BOS

mal. Fantôme! Le

'S© fr.

A l'aflat clou fjregau,

poèmes occitans
de Paul Eyssavel
"15 fr.,
Seguida beameza, poèmes occitans
5 fr.
Obras de Xavier Xavarrot
un volume
"f© fr.

de Maria-Carlota Girard
,

:

dos grups — el
gal-lo-romànic méridional i l'ibero-romànic

lo

com

i

—

a

com

diferent dels

intermediari

a

recomanable. Nosaltres ens
la hipètesi de Diez, Wartburg i Fouché, que no posa la llengua ca¬
talana dins cap dels dos grups lingiiistics
sembla

ens

poc

decantem cap

a

Perè

veïens.

encara

Las

Ci

de Vergèli, texte latin
Juli Cubainas
l'Ors9 poèmes de Valèri Bernard

Georgicas
e

»9

texte occitan de

Joan de

Edicion monumentala

que

ens

cas

ens

de les

decantéssim

la hipètesi gal-lo-romànica méridional
no
oblidariem que es tracta d'una simple
hipètesi molt discutida i que no és prudent
de bastir damunt un terreny tan poc sèlid
el vast .edifici d'una unificació ortogràfica.
cap a

M. Rovira i

Virgili

a Voulu situer, après
Fouché-Delbosq à la
», l'état dans lequel
se trouve la fixation scientifique du catalan
parmi les grands groupes des langues néo¬
latines occidentales. Et il paraît être d'ac¬
cord avec la thèse de ceux qui ne lui trou¬
vent pas des signes assez puissants pour
permettre de le placer dans le groupe
ibéro-roman ou dans le groupe gallo-méri¬

lu le travail de
Revue Hispanique

avoir
«

dional.

Cependant,

nous

avouons

ne

pas

com-.

prendre le dernier paragraphe du second

éditorial. Et comme il est évident qu'il y a
une allusion à l'œuvre de culture entreprise

permettons de
distingué confrère qu'il
développer et d'éclaircir
opinion scientiRque sur l'occitanisme

notre gazette,

nous nous

demander à notre
ait l'amabilité de
que nous pronons.

Que les nouvelles générations des

pays

le firent les Cata¬
lans, à rendre à leur parler la pureté an¬
cienne et à lui donner scientifiquement ces
qualités qu'il en atteint par une évolution
normale, ne peut en aucune manière être
présenté comme un malheur et moins en¬
core comme motif à mauvaise humeur, sur¬
tout pour les Catalans qui sont ceux qui
peuvent le plu3 attendre de cette épuration,
de cette unification de toutes les variantes
linguistiques du Midi. Henri Prat de la
Riba, du moins, ne l'entendait pas ainsi...
d'oc cherchent, comme

a

la parole

:

Il y a
l'Histoire

deux manières de comprendre
:
l'histoire générale et l'histoire
particulière ou nationale. L'une consiste à
la considérer comme un corps mort et l'au¬
tre, selon laquelle l'Histoire, — l'histoire
générale de l'Humanité et l'histoire parti¬
culière, l'histoire nationale de chacun, —
est vivante en nous-même et qu'il y en a
davantage à vivre que de vécue; et que
ce qui fut n'a plus qu'une valeur d'exem¬
ple, qu'il faut savoir maintenir si ce fut un
bien, qu'il faut corriger si ce fut préjudi¬
ciable.
Les uns écrivent l'histoire, les autres la
font, la poursuivent, la prolongent. Nous
aspirons, sans rougir, à cette seconde catéorie et ne désespérons pas de servir
'exemple à quelque historien de par delà
le xxii0 siècle, qui, grâce à notre action de
maintenant, pourra écrire, peut-être, qu'une
volonté de redressement qui se manifesta

début du

xxe siècle, à la suite de la
particulière de Catalogne et de

l'œuvre de Mistral en Provence, marqua le
début d'une unité relative... etc., etc.
Notre

distingué confrère

a

la parole.

.Memento
L'Auvergnat

—

de

Paris (21

Déc.), Le

merveilleux Noël des deux vieillards d'Antignac,

L. Farges.

p.

La Bourgogne d'or fOct.). Beaucoup

—

choses

de

dans

du goût.
Le Feu
—

Facultés d'Aix,
—

MaRSYAS

ces

quelques

pages.

Et

(Dec.), Le problème des
p. L. Giniès.
'Déc.), Un poème d'Escri-

veto.
—

l'estampa

entre aquests.

havia guanyat terreny la darrera hipètesi. Perè ara veiem
que, amb motiu de l'acció occitanista, hi
ha elements que amb la millor intencié del
mon
propaguen la hipètesi de la inclusió
del català en el grup dels llenguatges gal-lomeridionals. Fins hi ha qui treballa per la
unificació ortogràfica. Aquesta unificació
En els ultims temps,

(7 Déc.), Le poète Georges

MONDE

Chennavière,

A.

el d'afirmar el caràcter

ibero-romànic del català i el de presentar-

renaissance

Pour l'ombre du fruit le fruit même.
Ne crois pas

diversos

sentits

au

[remède
On le trouve

cientifica-

hi ha motiu d'estranyesa.

au

ton

Posteriorment s'ha reaccionat contra aquesta
creença. La reacció s'ha manifestât en dos

Mais le directeur de la Nau

pmtrençal

Hi haurà lectors nostres que s'estranyaran
de comprovar que, al cap de tants

heure de

Nous connaissons

comuns

Migdia de França;

en
un
mateix grup linguistic. » Aixi, la
llengua catalana séria una llengua inter¬
mediària entre el provençal (en el sentit
ample del mot) i els idiomes ibèrics.
Tal és Testât présent d'aquest intéressant
problema cientific.

trouble;
—

dialectes del

perè entre ells hi ha diferèneies prou nombroses que autoritzen a no comprendre'!

iLiwres reçus

—

el català présenta molts punts

Tout s'écoule et fuit, tout s'achève.

Tout tombe

en

que

—

amb els

élégante plaquette. Elle inaugure la
des « Amis d'Armand » qui
promet des heures réjouissantes, -j.

saber si el català forma
del grup gal lo-romànic del sud', o sigui
del provençal en el sentit ample d'aquesta
denominació, és una de les més intéressants
questions de filologia romànica. En el segle
passât, entre els literats i els filèlegs era
corrent la creença que el català és un llenllenguatge « llemosi », és a dir, provençal.
part

son

que Meyer-Lubke tingui raó en
el català dins el grup gallo-romànic,

creu

cc

collection

lectal del mallorqui (que pertany al català
oriental) i del valencià (que pertany al

català occidental).
La qùestió de

no

o

Les lecteurs d'OC ont savouré ses
articles sur l'elginisme expérimental. Cette

principals dialectes

ficació entre els dos
:
l'oriental i l'occidental, ni està explicat satisfactèriament el fenomen de la unitat dia¬

par

més Sens
exactament
gallo-romànic meridional.
dubte no es pot negar
diu —

j
I

prit.

une

simple,
rhétorique. Vous aimerez ce frag¬
d'un poème intitulé Tentation ;

a

problema de la formació de les llen¬
romàniques ni és encara prou clar.
el problema de la diversificació de molts dialectes d'aquestes
llengues. En el cas del llenguatge català no
es coneix prou bé el procès de la diversiEl

gues

Encara ho és menys

conclusió més général, a saber, que el
no forma part del grup hispano-romànic. Hom podria afegir ibero-romànic,
fent entrar en linia de compte els parlars
portuguesos. » Per altra part déclara que
posar

Peintre, critique d'art de l'Exfrress du
Midi, érudiit, Paul Mesplé déborde d'es¬

—

en

hauria portât Meyer-Lubke

català

canssôn d'amôr...

José Vincent, à qui l'on doit notamment
a

el castellà,
una

—

banel,

Després d'una llarga demostració detal: « Estem persuadits que una comparació amb el conjunt
dels parlars espanyols, i no solament amb

lada. P. Fouché conclou

Tremolen de pô.

Saint-Pères.

sur

bueno.

Les flors quan te veuen...

SEIGNEUR!, par José Vin¬
Paris, Garnier frères, 6, rue des

de subtiles études

que no sigui
desapareix : de caballu, cavall ; de parte.
En castellà la u final es conserva sempre amb el timbre de o
: caballo, malo,

part.

Astut aimadô

PARLEZ...
cent.

català, tota vocal llatina final
a.

No enjoïs amb roses
El meu finestró.

une

na

de

l'autor alemany. Troba Fouché que, per
allô que es refereix a l'esquelet dels mots,
la diferèneia és gran entre els dos idiomes.
Una de les distincions més radicals la veu
en el tractament de la u final del llati. En

réclame gratuite que Mesplé fait au suave
Armand Praviel vient d'être réunie en

farfala ai côr un parpajôn...
Ma 'nt ël silenssiô d cola pas môntaiia,
Ant l'armônia "d tuti côi côlôr,
Drè

Tanmateix, rectifia algunes afirmacions

:

Les Hors primerenques

le

divers où l'on retrouve toujours une

intitulée Poésies

que

etc.

ne

quette

10 francs.

pseudonyme dT Alfredino, Al¬
fred© Nicola publie un beau volume de
poèmes en dialecte piémontais joliment
présenté, Pénombre. Le pays natal, la
nature, les saisons, la famille, les événe¬
ments quotidiens lui fournissent cent thè¬
mes

cette

Alfredino. Libreria édi¬

par

F. Casanova, Torino,

trice

Sous

aussi

hipètesi

•

de célébrer

CROQUIS,

savis Morel-Fatio

Zauner. Sostenen
el català és una llengua diferent del dos grups, intermediària entre el
gal-lo-romànic méridional i les llengues de
la peninsula ibèrica, els savis Diez i Wartburg. Entre els filèlegs catalans, Antoni
Griera s'havia decantat per la hipètesi
gai lo-romànica, perè en un treball posterior
sembla decantar-se per la hipètesi que el
català no pertany a cap dels dos grups.
D'aauesta opinió és també l'autor de 1 ar¬
ticle alludit, P. Fouché. Aquest combat especialment l'opinió de Meyer-Lubke, que
inclou el català en el grup gal-lo-romànic
del sud, com un dialecte del provençal, al
costat del gascó, el llenguadocià, el llemosi,

me

les

On

cienttfica

l/na

ignasi Iglesias,
mort il y a un peu plus d'un an à peine,
ont commencé la publication de ses œu¬
vres
complètes. Chaque volume, de trois
cents pages «-environ, contiendra plusieurs
œuvres.
Le premier paru renferme un
important inédit, Els emigrants, et une
pièce en un acte, La festa dels ocells. Il
s'ouvre sur une étude excellente d'A. Carrion, écrite spécialement pour cette publi¬
cation.
J'aurai l'occasion d'y revenir.
L'œuvre d'Iglesias en vaut la peine.
Les

MUSIQUE,

publié les deux éditoriaux que

IGLESIAS

D'IGNASI

AUTOUR

jPoesia

de La Nau, M. A. Rovira i

teur

Critica literaria

p.

O. Nadal.

(Il Dec.), Çàrla à
Tomas Garces.
La Terro d'Oc (4e trimestre), A la
Féderacion regiounalisto, p. L. Alibert.
Nouvelle Revue française (Déc.),
Racine, p. J. Giraudoux.
Mercure de France (lor Déc.), La
question bretonne, p. A. Chaboseau.
—

La

Pubucitat

J.-S. Pons,
—

—

—

p.

�intermediari

fUologia :
Encara

a

«le

vista

sonca

j ai pu la
jor, à un

Linguistique de la France
que
vous
signale M. Alibert,
pose des jalons tous les cinquante
ou
soixante kilomètres environ; quel¬
ques fois les distances sont moindres.
Mais vous désirez peut-être des mailles
plus serrées. Je vous offre quelques dé¬
tails plus précis. Pour ma thèse de doc¬
torat
sur
la Dialectologie ^quercinoise
(non encore achevée), j'ai été amené

». Me sembla que acò
En Jeanroy nos dizia so-

Quand une explication simple, pho¬
nétique, conforme au génie de la langue
suffit, il y a des chances que ce soit la
bonne. N'allez pas, sans nécessité, en cher¬
cher une autre de plus compliquée et ne la
soutenez pas sans preuves absolument déci¬
sives. » Or, sonca es perfeitament dins la
fonetica e dins l'enginy de la nostra lengua,

vent

a

:

distinctives du carcinol

a

sembla que si non que deu donar
foneticament : se no que, amb cambiament
Me

de i

en

cazuda de la segùnda n, e no
Per admetre sonque venent
que, cal suposar un entermediari :
e

e,

da si

non

si

ON

que,

se

ON

que.

onca

vist, ni auzit... Ara, pretendi

parle languedocien, variété aurillacoise

al XVI0 sècle, valent a
la lengua d'Oc co-

Bassignac-le-Bas, La Capelle-St-Géraud »-t
Altillac. La limite coupe la rivière de
la Dordogne entre Argentat et Beaulieu
(Bel-1 uèc,
Bel-lè)
exactement
entre
Chenaillers-Marcheix (limousin) et Brivezac
(carcinol) En carcinol bellocois

sonca

e

no

se

que

dizer al moment

mençaba
dernière

que

s'abastardir,

a
an

produit,

como darreira e
en mant endretj, dar-

niera.

Sonca
ha

e

no

se

jamais,

no...

sùn sinonims; hi

que no

nubença,

una

e nonca.

Sériai fort

en pena

de

la

aportar textes, estant a Rodèz;
vol dizer que no n'hi haja enloc.
non

ha toi registrat mais

ieu.

que

lo dum lati existe
diz : « Dùn davallabi lo redolier, una pèira mé fèc lempar
e me cudjèri esquartaliar. » Quantes n'hai
trobats que voliian a tota força far venir
aquel dùn de la metiussa font que donc.
Quantes n'hai encontrats que pretendian
traire potó de pet (!) et que l'escriben petó,
amais que venga da pòta = lèvre, labio, que
Sap,

exemple,

acò no
E En

per

encara

en

Carci?

confùndre

cal
pota

que

et que se

amb

pauta,

pouta,

patte, paume.
Hors se diz fòras en
=

carcinol corne lati, e
jusqu'à se diz dusqu'az o dusquan, la z o
l'n se pronunciant solament dabant una vo¬
cal. Per exemple : « D'aiceste dusqu'an
aquel, dal un dusqu'az un autre » ; s'explica pella reunió de très mots : de usque ad,
sens cap menestier d'una final as postitja.
Lo ad lati ha donat ad que
cara,

per

e,

degradadié,

s'emplega
an

e

az

en¬

plus

usuals. En Avignon es una traducció errada de an Avinion, causada per la sem-

blança de en francés e de an provençal,
quant al só. D'igual manièra et ha donat
ed, ez e e; s'auzis encore dizer : Son paire
ez
el. » Me recòrdi d'un vers de Peire
Vidal : « Es ieu ad aquel semblant... »
Es donc possible que ieu m'enganne, es
possible que sia En Alibert. Segùnd lo
conselh de Jeanroy, que nos djizia també
que la prudença e la modestia sùn duas
qualitats essencials del erudit e del sabent,
me guardarài
como dal fùlger de préten¬
dre que « sos ensags filologics resisten
pas al examen » e que los meus « condamnan categoricament » los de tôt hom
que no es ges del meu avis. E sinó per
prudencia, ho fariai per cortesia... Dius
me

salve d'haber

En

tôt

cas,

tôt

sempre

11

communes

est

curieux

—

tachés

au

qu'ils soient

continue

que

sens

gascona,

e

explicación del pasatge si non
sonque pel mejan de la fonetica
que oonsideri coma acceptabla.

una

&gt;

deux

en

e

L. Alibert.

—

ere

a

las

a

en

brèu,

doas

—

ere

uni-

son

la segonda conju-

gacion occitana en — ir ; es atal que prohibere e excedere donan prohibir e exce-

cantons,

de Condat

dir.

Aquels mots, subretot escrits, se son
gaire-ben perduts amb la descasença de
nostra lenga al meteis temps que la mage
part del vocabulari sabent. Quand lo poble o los escrivans n'an agut besonh, son
anats los querre dins lo francés, en los
adaptant fautivament a la premiera conjugacion occitana en —ar ; d'aqui prohi¬
ber e excéder, prohibar e excedar, segon
l'analogia donner, donar.

et

l'ouest,

au

beau mi¬

du

Godolin escriu encara:
«
Plan t'avian possedit las feramias d'infer », mas dins lo parlar actual, de formas
coma
degerir, devesir son vengudas mai
que mai raras. Lo provençal e lo catalan,
al contrari, las an servadas gaire-ben totas.
Es natural que la lenga literaria renda
tots aquels verbs a lor conjugacion tradioionala e renoncie un bon cop als orres
barbarismes, coma : presidar, restituar,
protejar. Seguiran donc lo paradigma de
jenir :
Al sècle xviiicn,

'

,

Vient

—

—

—

—

exprimir,

oprimir,

a

Ind.

près. :

presidissi. Imperf.

;

presi-

(en orlhagues : presidia). Perf. :
sidiguèri. Subj. près. : presidisca.
dissia

paraître

de

at d
do u
l'aflat
gregau
/

Au S OU fïle du \rent Grec

«

de Paul Eyssavel.

préface de C.Jullian.

Nous devons reconnaître que

Marius André,

reprimir,

suprimir.

Concerniir, decernir, discernir.
Conferir,
deferir, diferir, enferir, preferir, proferir,
referir, transferir.
Constituir, 4es''tuir,
instituir, restituir, estatuir.
Convergir, divergir. — Corregir, dirrigir, erigir. — DevesirDirimir.
Digerir, ingerir, suggerir,
gerir. — Diluir, poluir.
Diminuir.
Discutir, percutir, repercutir.
Distinguir.
Dissuadir, persuadir.
Elidir.
Eludir.
Emergir, immergir, submergir.
Escandir.
Excellir.
Exercir.
Exigir,
redegir, transigir. — Extorquir, detorquir,
retorquir. — Evadir. — Evoluir.
lmbihir.
Lesir.
Obstruir, desobstruir.
Perimir, redimir.
Possedir, presidir, residir.
Protegiir. — Reflectir.
Suplir.
—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

PreIm-

dignes de voisiner sur nos
un

carg

depuis le livre du regretté
de vers provençaux

tablettes

de

Dépôt central :

meteis,

meteissas. Lo

biar

sh (x

en

Al

meteisses,

subsistir

pot

s

meteissa,
o

se cam-

catalan).

de

costal

formas

son

meteis

existissia

métis, médis (foissenc

d'autras

tolosan),
meteùs, meteu, metieu (quarci e albigés),
medieus (quarci). La lenga modèrna a servat mateis plan viu dins lo païs de Fois,
dins lo Donasan, lo Fenolhedis, lo païs
de Saut, suis confins dels departaments
de l'Arièja, de 1 Aude e dels Pirenèus
orientais; metiu, en quarci, reviscolat per
A. Perbosc; métis, meteu, dins un ramat
de parlars,' en composicion dins ara-metis,
:

e

ara-meteu.

Lo gascon possedis las formas vivas :
madeis, medeis (escrit madedh, medech),
lo catalan mateix
Lo grossier

(proncnciat metech).

gallicisme même,

nos pareis
forabandidor del tôt, li cal substituir me¬
teis, forma d'us général en vièlh lenga¬

diocian

e
encara perfièitament
viva dins
parlars pirenencs ja mençonats. Per
subrepés, aurem l'avantatge de demorar

les

acord amb lo catalan

en

M*rop, prèp

lo gascon.

e

=

proche

Aquela preposicion es correntament
remplaçada dins los parlars populars pel
gallicisme proche. La vertadiera forma
indigèna es prop tremudada savent en
prèp per diftongacion de prop en pruep
e
reduccion en prèp. Aquesta darrièra
forma es tant-ben enregistrada per las gramaticas del vièlh provençal.
L'us d'aquel gallicisme es tant mai imperdonable qu'existis tota una tièra de
ras

:

còsta,

ran,

de, al

ran

ran

de,

de, a' pè de, flor de, tocant, tenerit

près, près de, etc.

JDarrier,
Darrier

es

darrer

abitualament emplegat

coma

adjectiu correspondent al francés dernier,
mentre
que darrèr s'es especialisat dins
la fonccion de preposicion, en francés
coma

dins l'autre

cas,

cal considerar la substitucion del

gallicis¬
me damier coma fautibla, malgrat l'usatge
que'n fan qualques felibres pauc avertits.

Eme d'arange

loïs

alibci t.

amen. »

(La. Gazette des Méridionaux.)
Un vol, de 224 pages,

avec

de

en

derrière. Dins l'un

il n'était pas paru

même

=

l'adjectiu indefinit
lengadiocian dlata del
sècle setzen ; n'avèm pogut relevar quel¬
ques exemples dins de textes qu'usain, dé
même

sinonims

avec

dJOC de novels comentaris sus
sonque. Manteni dins lor integralitat mas
doas conversas filologicas sus aquel mot.
Mosen Bonafos es estât impotent a me fornir un sol exemple antic de sonca. Dins lo
numéro del
15-1-30, publicaram per com¬
plément d'inventari una nota on dona Eufomis

long

formament assimilats

; elle la suit jusqu'à
nord-ouest du Lot. De là elle
vers

—

L introduccion

Dins la vièlha lenga d'Oc, los verbs

presque

droit

—

—

costuma

sabents, manlevats
conjugacions latinas

département de la Dordogne,
laissant au sud (zone du CA) Salignacles-Quercy (patrie de Fénelon) e^t SaintGeniès, et au nord (zone du CHA) Archignac. Elle coupe la Vézère au sud
de Thonac
(qui est de la zone du
CHA) et la voie ferrée d'Agen à Périgueux vers Mauzens. Elle file ensuite
entre Vergt au nord, et Saint-Alvaire au
sud, dans la direction de Libourne, lais¬
sant Maurens au sud et Lagudal au nord
(voie ferrée de Bergerac à Mussidan) :
plus loin Saint-Médard au sud, et Villefranche-de-Longchapt et Lussac au nord.
En somme, la limite du CA et du CHA
suit sensiblement le quarante-cinquième
lieu

Asserir,

—

Aspergir.
Assumir, consumir, presumir, resumir.
Atribuir, contribuir, distribuer, retribuir.Cohibir, inhibir, prohibir.
Coincidir.
Collegiir, eligir, negligir.
Competir,
repetir.
Comprimir, deprimir, irnprimir,

Meteis

Los verbes sabents en ir

Poèmes provençaux

las colonas

femia Llorente abonda dins mon

»

A l'ouest

des Quatre-Routes
la pointe

Arguir.

—

Assistir, consistir, dessistjr, exis-

—

Les Pa¬

«

et

la Corrèze à la hauteur

—

tir, insistir, resistir, subsistir.

francés

entièrement carcinols depuis un temps immémorial : les
limites linguistiques n'ont pas varié de¬
puis des siècles dans ces parages. La
frontière rejoint la limite du Lot et de

Adiussiatz !

Me pareis inutil d'empantenar

pot con-

om

Dauzut&lt;

filologicas

limousines susdites.
ces

—

retroceclir.
Afluir, confluir. di-

—

fluir, enfluir, refluir.
enserir.

Conversas

de Beaulieu, sauf les

que

succedir,

Afligir.

—

—

Beaulieu, aient été rat¬
Limousin et à la Corrèze, bien

de Mercceur

Johan BONAFOS.
Nota.

aquel punt,

\

acò pròba que non es

rencor.

deux

canton

procedir,

—

&gt;

le

tout

—

—

Dordogne, la frontière laisse au
(CHA) les communes limousines
de Nonards et de Puy d'Arnac
(Pè
d'Arnà) et au sud (CA) Beaulieu, Sioniac, Queyssac (Cayssat)
etc., en un
mot

—

Mercceur,

à

Bribazat.

et

:

Absorbir, resorbir.
Abstergir, detergir.
Accedir, concedir, decedir, excedir, pre-

—

nord

razó !

posible de far res de definitiu tant que
haurem pas reaLizadas las enquestas minucioses e apregundidas, dins totas las
archivas e dins tots los terraires d'Oc, de
que parlabi dins mon article precedent.
Sens malcor ni

Sus

L. ALIBERT.

.

dit Canalliès

pre-

—

(Delagrave, Paris, 1927) ; en particular la carta II, pagina 74 : Quelques
limites phonétiques.
tois

,

on

per

Alibert

carcinole

l'est, variété

mais,

entre no...

como

à

—

d'eau très encaissé, tout le
de Mercceur (Mercuèr, Merquè)

haber tôt legit, ni entendut !
Per mi hi ha hajut « contaminaciò » entre

pas

renseignements

cours

canton

Aici-ne 1 enumeracion aproximativa

Adherir.

sultar l'obra d'Albert

abords
limousin. Au sud de

est

presidint,

;

—

Nota.

de la Maronne jusqu'aux

d'Argentat, qui

presidiguèssi. Ger.
Part. : presidit.

:

3idissent.

cedir,
mes

Jean BONNAFOUS.

fer de Miécaze à Mauriac, la limite suit

ce

No l'hai

au

cours

»

,

.

le

mas

qu'elle passe entre Pierrefort
(zone du CA) et Chaudesaigues (zone
du CHA) suit la crête des Monts d'Aubrac, se glisse entre la Canourgue (CA)
et Le Monastier
(CHA) . Au delà je 'a
perds jusqu'au Rhône qu'elle franchit,
si je ne m'abuse, vers Le Pont-Saint-Es¬
prit, pour suivre la crête du Ventour,
des Montagnes de Lure, Sisteron, les
Trois-Evêchés, le col de Vermilion et la
pointe nord des Alpes-Maritimes.

,

de la premiera.

d'Etat-Maprès, tant elle est

On m'a dit

pied du Puy-Chavaroche, qui
est dans la zone du CHA
(un peu plus
au sud, on dit
Cavaroque), se glisse en¬
tre
Loupiac, Saint-Christophe Pléaux,
au
Nord (zone du CHA)
et St-Cernin
et
St-Illide au sud (zone du CA)
A
partir du confluent voisin du chemin de

Carci.)

en

perf.

carte

précis et vous pourriez peutMonsieur Rhodes, les compléter.

être,

Parlant du Pom du Cantal, la limite
passe

«

la

sur

sont moins

du limousin.

et

noter

A l'est du Cantal,

rechercher la limite de CA et CHA;
c'est, en effet, une des caractéristiques

la semantica, no hi tròbi res de
malaizit; per mi esquivai a : « sauv lo cas
que... ». Per exemple : « Sonca venguèssetz, ieu hi anarài. » (Expression current
Quant

Saint-Genièsi et

nette.

à

exattament como nonca.

du CA de

zone

zone du CHA de Saint-Geniès
à Li¬
bourne. Entre la Maronne et la Vézère

L Atlas

ai punt de

fonetic

«

mout.

es

de

en

en

En Alibert admet que si unquam pot A Monsieur Rhodes ; Monsieur,
rendra compte

passe

le Cantal jusqu'à

puis

de CA et GHA

SOXCA

comentaris.

c

parallèle, qui

Prononciations

prepans

occitan

Joseph LOUBET.

librairies,
Librairie d'OC, Totilouse.
i5 fr. dans toutes les

Achetez

von

A

livre» de philologie
la

Librairie

d'Oc.

�oc

ÎO

acliille

arts
Dans la vie des Arts et des

Lettres, il est un rythme
la courbe se déve¬

dont

loppe avec la même fatalité. Le
graphique des conquêtes du génie,
du talent, de la puissance indique
les mêmes variations dans leur
marche réactionnelle à chaque épo¬
que littéraire, à chaque école pic¬
turale. D'abord les étapes lentes,
progressives, difficiles — étapes de
découverte, d'acquisition, de dis¬
location; étape vécue par quel¬
ques esprits incompris mais favori¬
sés
étendards et flambeaux de
la Beauté ascensionnelle. Le mur
tombé enfin, la sape triomphe de
ila Bêtise et de l'Indifférence —

laugé,

peintre

guedoc.
portés à la lumière, et il a élevé de
ses
mains rudes de terrien cet
ostensoir où brille l'âme du Lan¬

nais; après dix-huit mois de travail,

guedoc.

Paris

Laugé est né en 1861; ses pa¬
paysans aisés, lui font faire
de bonnes études au Lycée de

travaille d'abord chez Cabanel, en¬
suite chez J.-P. Laurens. Il loge

chênes

gué, Sempé; tout jeune, dès qu'il

autour

—

—

boisé

sauvage

âpre

et

;

rents,

Carcassonne où il
amitiés

avec

noue

de fortes

Robert, Gaujon, No-

11

est

un

bité

et

consolation dans

sa

moralité

—

—

artiste

qui,

dons de coloriste

ses

de Monet

—

il n'a

le soleil

sous

les im¬

pressionnistes que bien après; il
portait en lui cette germination de
la

«

division de la couleur

la floraison est
de

son

œuvre.

»

dont

Le

cas

une démonstra¬
l'équilibre, de la stabilité
bien française; les excès de l'ana¬
lyse extrême dans la recherche de
la couleur avaient jeté l'art dans le
ce

tion

peintre est

de

domaine opposé et créé la réac¬
tion du style pur constructif recher¬
ché

jusqu'aux sources de l'art nè¬
gre. Laugé, en toute indépendance,
a gardé le sens de la tradition —
il

est

resté lui-même

—

aussi

au¬

jourd'hui où l'impressionnisme est
à sa place et que le peintre est
connu, on le croit néo-impression¬
niste
il est resté impressionniste
tendu dans l'aspiration du perfec¬
tionnement de sa technique et de
—

la traduction de

sa

LAUGÉ.

A.

—

"Bourdelle à 2» ans".

vision. Tel est

Laugé, le peintre languedocien.
Laugé est né à Arzens, au pied
de la Malepère; mais il est d'un
peu plus loin, de Cailhau, où ses
parents allèrent quand il avait deux
ans; c'est là qu'il a passé sa vie
d'enfant, d'homme et d'artiste.
Cailhau est un petit village de

à l'hôtel

Drouot, où leur

se

vendirent de 15 à 50 francs. L'im¬

pressionnisme qui répond,

c'est Achille

connu

vente

'manifesta au mi¬
lieu de l'hilarité publique, et où
quelques-unes de leurs toiles se

sa pro¬

marche immuable d'un
parti il y a quarante
ans impressionniste,
sans le savoir
et sans l'apprendre, est resté toute
sa
vie impressionniste; en dehors
de toute influence théorique et des
mouvements d'école,
Laugé s'est
fait lui-même. Il n'a pas développé

Laugé

du

impopularité

Mode, aux marchands de ta¬
bleaux, à la Bourse de la Peinture,
une

de partager, avec ce cama¬

rade

une

la

qui est

cœur

Monet, Renoir, Pissaro,
Sisley et Berthe Morizot essayèrent

subordonnées à

ou

cette

zanne,

cin¬

ans de vie artistique.
spectacle dans ces fluc¬

liées

tuations

est

Languedoc, son atelier;
Laugé parle toujours avec émotion
de Maillol qu'il appelle le « sculp¬
teur de la Beauté pure ». Laugé
resta à Paris jusqu'à
1888. L'im¬
pressionnisme, après de rudes ba¬
tailles, allait triompher. Les temps
étaient déjà loin où, en 1875, Cé¬

d'expiation calculée et de cristal¬
lisation patiente a été suivi par
l'Ecole impressionniste : on peut
quante-cinq

il

vit dans l'intimité d'un

dacieuses, d'engouement démesuré,

ces

réelle admiration;

une

époque, Laugé connaît ' et
grand ami
qui est devenu aussi un grand ar¬
tiste : Maillol; quand Laugé faisait
son service militaire, Maillol eut le
A

l'éducation;

courbe dans

même

ébloui de la virtuosité, de
la facilité du grand Montalbanais.

universelle. Ce cycle de luttes au¬

cette

une

encore

ligne ressort dans la joie
la lumière de la compréhension

étudier

petite chambre de la rue
Bonaparte — c'est là, un soir, qu'il
reçoit Bourdelle qui arrive à son
tour à Paris pour en faire la con¬
quête. Bourdelle a de modestes
ressources
la bonté de Laugé
une

teur

raine la
et

pour

Beaux-Arts,

Laugé n'est pas terminée.
Laugé a gardé pour l'illustre sculp¬

vie méditative et souter¬

cette

aux

de

de la Machine à Gloire.
Soudain, le trou noir du silence, la
ligne du graphique chute dans l'ou¬
bli. Alors se produit le travail lar¬
de

étroit, il part

il rentre

solution, ils partageront
chambre, le même lit;
c'est en 1883. Bourdelle et Laugé
m on raconté, avec le même grand
cœur,
leur jeunesse des durs dé¬
buts. Laugé était alors l'opulent;
l'étoile a changé; mais la course

rateur

par

dans

la

—

masse

est trop

—

—

sur le graphique
pénible devient le jet
d'une ligne droite : fusée rayon¬
nante du triomphe au ciel conven¬
tionnel; mains applaudissantes des
snobs béats et panurgeards; pieds
crispés des marchands sur l'accélé¬

vaire de la

le cadre

trouve

marche

la

amitié lie l'Audois et le Montalba-

du clocher, des
maisons coiffées de toits rouges se
bousculent comme des enfants de
chœur et tombent sur la pente de
la colline
la route monte de
Bram, l'enrubanne, traverse et res¬
sort couverte de platanes dont les
fûts blancs conduisent sur la ligne
de faîte de la Malepère : massif
l'Aude

—

c'est le succès

lan-

«lu

en
bas,
des pins, la
maison paternelle; de l'autre côté
du rail, sa maison; puis le Rhazès

buis

verts;

genêts;

et

le parasol couvert

sous

vallonné et donne une main buco¬
lique à l'Ariège; la coulée fertile
de la plaine défile, au nord, entre
la Montagne Noire et la Malepère;
au sud,
à gauche, les Corbières,
dont les arêtes montagneuses ont

l'air de mains

osseuses

qui

se

joi¬

falaise auda¬
cieuse et nue, le piton abrupt de
Bugarach; toile de fond : la ma¬
gie miroitante des Pyrénées bleues.
Ce paysage de Cailhau, par son
gnent;

loin,

au

une

caractère modéré,
exprime tout
Laugé. Laugé n'est pas un acci¬
dent, ce n'est pas un produit arti¬

ficiel

c'est

—

fruit de la terre.

un

Sa peinture est l'efflorescence
son amour natal, il nous donne

de
ce

mère; son œu¬
vre est l'écho agreste et fidèle d'un
paysan que le sol a porté pendant
des générations silencieuses, obs¬
cures et laborieuses; puis l'enfante¬
qu'il

reçu

a

ment

a

eu

de

lieu

sa

et

ces

races succes¬

sives d'agriculteurs penchées pen¬
dant des siècles sur le même sillon
se

sont,

soleil,

et

par

de

lui, dressées dans le
lente et

cette

progres¬

sive

gestátion, Laugé est sorti pour
fixer l'image éternelle du Langue¬
doc. Laugé est la vivante légende
du trésor enfoui

:

fruit du labeur

permanent, de la longue patience,
des rudes travaux, des privations

acceptées. Une fée occitane lui
donné la clef des joyaux qu'il

a

un

loisir, il dessine;

ses vacances

il les passe
à peindre : ses parents sont inquiets
de ce goût fervent, et ne le favori¬
sent pas; ingénieux — il me l'a

sont pour

lui belles,

car

un joli souvenir pit¬
il trouve les couleurs
qu'on ne veut pas lui acheter dans
les champs; sa palette d'enfant est
composée du rouge, du bleu et du
jaune : la mûre, de son jus vineux,
lui donne, écrasée, le rouge; l'ail
sauvage, de sa bulle crevée, fait
un
beau bleu; quant au jaune, il
n'a pas trouvé de plantes généreu¬
ses qui le lui offrent, et sur ses pe¬

conté

comme

toresque

tites

—

économies

il

l'achète

à

la

palette d'enfant était
déjà la vision exacte de l'adulte;
elle n'a pas changé. Allez dans
son atelier, 1 7, rue Georges-Picot, à.
T oulouse, sur sa palette vous y
verrez couler le rouge,
le bleu, le
jaune; il a ajouté le vert d'émeraude, et il pourrait s'en passer fa¬
cilement. Ses parents réalisateurs
désirent en faire un potard; on met
le jeune Achille à Carcassonne,
chez Théron, comme élève en
pharmacie. Ami du crayon, plus
que du pilon, il traverse, sans trop
les voir, plusieurs pharmacies —
Limoux, Nanbonne, Toulouse. Il
fait enfin comprendre que sa vie
n est pas faite pour le mortier,
et
qu'à l'obscurité de l'officine, il pré¬
fère les grandes harmonies de la
lumière. Il plaide bien et rentre
ville.

Cette

Beaux-Arts, à Toulouse — il
connaît Bourdelle, et une vieille

a

aux

a

y

aussi bien à

un

d'œuvres, soutient

que

de vingt

en

1889,

classement d'idées
une

lutte

la gloire de Manet, Degas, Renoir, Monet, Caillebotte, Sisley, Signac, Pissaro,
Guillaumin. Laugé n'a pas connu
ce

ans pour

mouvement,

des Beaux-Arts

il
et

était

à l'école

suivait les

cours

des pontifes de l'Institut et les Sa¬
lons des Artistes français, du Cer¬
cle Volney, du Mirliton, ne lui
montraient

que des images anecdotiques ou allégoriques de Bonnal, Cormon, Cabanel, J.-P. Lau¬
rens,
Bouguereau, Lefebvre, Carolus Duiran, Jaquet, etc. Ce défilé
académique le laissait sans émo¬

tion, et il cherchait ailleurs une sa¬
tisfaction esthétique que lui don¬
nait, dépouillée de toute conven¬
tion, surtout les peintres de 1830;
dans Courbet,
Delacroix, Corot,
Millet, R. Rousseau, Daubigny,
Diaz, Daumier, Barye, qui com¬

mençaient à prendre à cette épo¬
que leur véritable importance dans
l'histoire de l'art, il cherchait la
lumière, car il était inquiet de son
expression.
1888

sans

Il partit de Paris

avoir

eu

en

la révélation de

l'impressionnisme — ironie mélan¬
colique des choses, il allait passer
une partie de sa vie à chercher ce
que l'on venait de découvrir, « la
division de la couleur

».

Ce n'est

bien plus tard, par un livre de
Ch. Blanc, qu'il fut initié à la di¬
vision du ton; il y a à peine quel¬
ques années, que lors d'un séjour
à Paris, il découvrit Monet; deque

�11
puis,

Maître, il a une vé¬
il met à leur
place la génération suivante de
Van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lau¬
trec; comprend de nos jours Mapour ce

nération

tisse

Van

et

autres,

auguste;

Dongen;

quant

aux

il les regarde, s'ils sont sin¬

cères, avec curiosité.
Parti de Paris, Laugé

nia,

2(*)

cap

chaque jour a été pour
l'artiste une prière quotidienne
d'une lyrique ferveur devant la na¬
ture. La terre d'Aude offre une
diversité d'aspect qui est comme
le résumé marin et continental de
la France : l'éventail éployé des
amour;

EL govern de Lord Dorchesfou

ter

d'apaivagament,

però els
Prescott, Milne,

seus

successors,

Dunn

i

Craigh

l'administració co¬
lonial pressionés als canadencs.
Aquests volien mantenir lus de
llur llengua en les deliberacions
permeteren que

oficials i

en tots

els

actes

de la vida

proves

pot

les maniobres es succeïren i els ca¬
nadencs hagueren d'acceptar una
lluita

que

havia d'acabaf

en

sang.

Els -campions de la defensa dels
drets dels vells habitants del Ca-

provincies : l'Ait i el Baix Canada,
amb 1 esperança que

vignes opulentes;

l'aride garrigue
de la Corbière; les forêts de la
Montagne Noire; les bassins, réser¬
voirs lumineux du Canal, la
flaque

sió acabaria
existent

des étangs; la ligne
Méditerranée sarrazine; les ruines féodales, bûchers
des Albigeois; tel est le
Langue¬
doc; mais dans
prélève avec

terroir

ce

Laugé l'exprime
il

chacun

de

sa

en

ses

era

d'establir,

a

sem-

très cossos

: un Governador
amb
Conseil executiu; un Conseil
legislatiu nomenat per la Corona
amb caràcter vitalici i una Assem¬
blea elegida pel poble. Aquest, de

el

seu

fet, només podia nomenar représen¬
tants legislatius i els altres cossos
podien paralitzar l'esforç dels repré¬
sentants. Migrada
conquesta que la
tenacitat de l'esperit, perù, havia

paysages,

dans ces notations un
poète épris de la simplicité et de
la gravité des choses. A voir les
toiles, les pastels de ses paysages,
on
pourrait l'accuser de manquer
de puissance
il n'en est rien.
Ne pas être pathétique, ne dit pas
manquer de force; il n'est pas le
peintre du soleil brûlant, de la
morne
féerie de la lumière acca¬
blante, du ciel implacable et hos¬
tile; sa vision n'est pas celle d'un
Chabaud qui ne voit qu'un -« Midi
couleur de cendre et de bûchers »;
il n a pas cette expression désolée
et cruelle; paysan il est devant
la
nature
calme, confiant et tran¬
quille, il est inspiré par une séré¬
est

—

—

Cambra electiva i un Conseil com¬
post de membres vitalicis nomenats
per la Corona. Aquesta Llei
preveia, doncs, un sistema de govern

personnalité.
Laugé préfère, au caractère pathé¬
tique et sévère, le sentiment se¬
rein, le beau coloris, l'harmonie de
la ligne. Cette sensibilité
calme,
et

entre

aquesta divideia
la rivalitat
les dues races. La

blança de la Constitució Anglesa,
un
Conseil i una Assemblea; una

d'une

y

—

intenció

seva

hellénique
bleue

dencs.

d'una gran civilitat. Ês el
période més brillant del parlamentarisme i en les deliberacions sobre
el particular es
distingiren politics
tais com Pitt, el fill de Chatham.
Fox i Sheridan.
L any 1791, Pitt sotsmeté a la
Cambra dels Comuns la Llei Constitucional que establia el
principi
electiu i dividia la colònia en dues

o

satisfer-les,
perquè no porten més que l'ambició d'amuntegar rapides riqueses i
a
aquest afany ho sacrifiquen tôt.
No hi hagué, doncs, tranquilitat;
no

franco-cana-

'

consideració de gratitud

de patriotisme

alla à
Cailhau où il resta vingt ans à tra¬
vailler à peindre avec conscience
et

polltica

l'esperit dels

de fer fructifera.

—

enric .sala.

Petites
La

;

pour

les abonnés,

I

fr.

Livres
ON DEMANDE le Trésor du
Félibrige,
de Frédéric Mistral. Faire
offres C. D.,

OC.

BOURDELLE.

—

"A.

Laugé à 2»

ans

ON DEMANDE 1 édition Paul
Meyer,
de la Chanson de la Croisade.
Faire of¬
fre T. L., OC.

nité

familière, une gaieté tendre,
joie égale. C'est la lumière
qu'il peint et non la splendeur dé¬
vorante du feu lumineux. Si
Laugé
aime le pastel, c'est que le pou¬
droiement du pastel écrasé va à
son tempérament;
il estompe peu,
ce
qui lui fait garder la vigueur,
la force de sa facture; c'est
par
trait que son pastel travaille et
combine des supperpositions de
couleurs; ainsi ces paysages gar¬
dent une belle tonicité, et sa
pein¬
ture ne sombre pas dans la
gui¬

ligne, 3 jr.

annonces

une

le

et

mauve

confettisme

pressionnistes
les

papillons bariolés

morts

sous

le

des

commerciaux
verre.

im¬

dont

épinglés

sont

La caractéris¬

tique de

ses

constant

du dessin, base

paj'sages est un souci
construc-

tive

essentielle; la direction des li¬
la proportion exacte des sur¬
faces, l'étude minutieuse des va¬
leurs sont l'armature puissante de
ses
paysages d'où se dégage : la
gaieté de ton, dirait Seurat, la do¬
minante luminieuse.
gnes,

Tel

est

Laugé.
jean girou.

pública. Fou llavors que fundaren
llur primer diari : « Le Canadien »,
el quai prengué per divisa i per programa : a les nostres institucions, la
nostra llengua i les nostres lleis. »
La lluita s'enverinà i l'Administració esdevingué més opressiva.
Els
aconteixements
serviren,
però, ocasionalment, la causa dels
franco canadencs.
Esclatà
una
-

entre Anglaterra i els
E E. U U., el Canada fou envaït i
guerra nova

calgué cridar-ios
sin

a

per

tal

que

ajudes-

vèncer l'adversari. Els franco-

canadencs,

atents

traren novament

la crida, demosllur llealtat, i fou
a

gràcies a llur concurs, decidit com
el de l'any 1775, que alguns centenars

de milicians

a

les ordres de

gouai. Ni així, però, el tractat de
que posà fi a les hostilitats, no fou favorable als interes-

llur
prudència els suggeria, hague¬
recursos

que

d'enfrontar-se resoltament als
adversaris i dir-los coratjosament el

d'aqui no passareu ». En l estât
civil, Panet, de Lobtinière, Pierre
Bédard, de Rocheblave, Papineau,
Tascherau, John Neilson, Viger,
Bourdages, portaren el pes de la
defensa al Conseil Llegislatiu i a
Londres. Davant els

sagrada
Cada

es

atacs,

La feina de

servar

les tradicions fou

ell la més venerable... La tasca
d'aquests braus apòstols que,

sorgits de la

terra

en

el

moment

més

del Canada : la questió de les
fronteres del Maine es resolgué a
favor dels E E. U U.
Si més no, tothom hauria dit que

la diferenciació linguística,

amb dalit de fer fortuna.

Crevasses

Història

ens

mostra

Engelures

minories

i

aquestes

que

Però la
aquestes

burocràcies,
quan cauen damunt un pais amb
l'intenció d'explotar-la com a colò-

de la

(*) Vegeu el núm.
d'OC.

124 (15 décembre)

que a la
llarga havia de resistir les tendències absorcionistes del sud, fou, vé¬
ritablement, admirable.

Els liders franco-canadencs deci¬
diren llurs compatriotes a adreçarse al Rei, per demanar els fos concedida la constitució d'una Assemblea pròpia; posaven en l'obtenció

d'aquest organisme l'esperança del
triomf de llur raça i el germen de
llur emancipació. 1 apel'laven el
sentit de justicia del Parlament Britànic, el quai, en les darreres déca¬
des del segle divuitè, donà al mon

gare.

max.

appar¬

un

quart

Ecrire Paul, OC.

RECHERCHE

personne

susceptible

s'intéresser à produits de beauté. Ecrire

Albert, OC.

Déclarations

de

Décès

Convois funèbres

sacerdot

esdevingué en sa
parroquia l'ànima de la defensa i
s'erigi entre els seus feligresos en
guardià de la religió i de la llengua.

pièces,

Faire offres A. F., OC.

la unió

critic de la lluita, salvaren el Ca¬
nada francès amb la conservació de

cooperació havia de desar-

trois

Divers

formà espontàniament.

Gand (1814)
sos

RECHERCHE, à Toulouse,

DUPLICATEUR d'occasion demandé.

«

tenaç

la batalla de Chateau-

la burocràcia i la minoria de
súbdits arribats de nou si Canada,

CRÈME SIMON

gran

ON

ren

per

aquesta

disparaissent par
l'emploi quotidien

d heure de la

victòria

mar

Gerçures

tement

esgotats tots els

Salaberry forçaren i decidiren la
en

Appartement

nadà, foren, entre el clergat, els
bisbes Briand i Plessis, els quais,

Le Maire de la Ville de Toulouse a
l'honneur de rappeler à ses administrés
que les déclarations de décès ne
peuvent
être reçues que dans les bureaux de
1 état civil, à la
Mairie, conformément
aux
articles 77 et 78 du Code civil et
du décret du 15 avril 1919.
Il rappelle, en outre,
qu'aux termes
de l'article 97,
chapitre IV, de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité

municipale
le mode de transport des per¬
décédées, les inhumations et les
exhumations » et qu'en conséquence
règle

«

sonnes

elle

a seule le droit de
fixer les heures
des convois funèbres.

S adresser,
concernant

pour

tous

renseignements
au Ser¬

les convois funèbres,

vice

municipal des Pompes Funèbres,
rue
Pargaminières
(Téléphone
1.40), qui se charge de toutes les dé¬

34,
1

marches auprès des ministres des divers

cultes.

Corresponsals forans,
adresseu les vostres comandes
d'OC a la
«

Societat

General de Libraria

»

�1

sessions del "

MjCS

Conferentta Club99

EL que em proposo en aquesta confesobretot, establir

es,

rallélisme.

un

pa¬

sembla frapant,
dels très pobles
l'hebreu, el grec i el romà — en el
que pertoca al problema de la supervida i
les seves consequèneies. Establir no vol
pas dir explicar ; vet-aci perquè també voldria apartar des d'ara una obligació a la
quai ni jo, ni, segons el meu convenciment,
cap
altre, no sabria correspondre. No;
aquest paral lélisme restarà, després de la
que em

les religions

entre

—

dissertació, tan enigmàtic

meva

com

per

Ta cl eu
eatcdràtic

algú, desitjós de trobar a qualsevol
preu
la clau d'aquest misteri, recorri,
potser, a la hipòtesi d'un moviment de
caràcter profètic que hauria abrandat els
très pobles i encara segurament d'altres,
moviment del quai, però, no sabem absolutament res. D'altres preferiran reclamarse
de la teoria mes de moda designada
amb

un

terme

no

massa

només el

posats,

fet.

encara,

que

amb ells mai

no

sabeu si

esteu

acarats

Preuss

cent

Aquest dogma d'una

anihilament absolut ni
La

altres més, obtingueren ré¬

sultats diferents

tregueren

tives. Si

hora

no

desespereu de reeixir,

jo, però, renuncio. En fi

en

bona

figureuvos
aquesta tasca enorme acomplerta per
un
home deu vegades Matusalem ; jo discutiria el dret d'aplicar els résultats de les
seves recerques sobre les religions primiti¬
ves a religions desenvoiupades fins al més
ait grau, tais com aquelles de les quais
us parlaré de seguida. No que jo en negui
;

:

el parentiu primari ; puix que no en sa¬
bem res, fóra tan temerari com admetre'l

No;

tôt

atorgant-vos

tôt

el

que

sobre

La

quai

contra,

cosa

que

recerques

vol

no

dir, però, per
la utilitat de les
en général ;
res

pas

jo dubti
etnològiques

d'això. Estudieu el més estrictament pos¬
sible el nostre germa primitiu,
cuiteu,

àdhuc,

de

fer-ho abans

desapareixi ;
afegiu-hi, si tant us plau, el nostre cosi el
mico. Us llegirem amb interès i redoblarem
la nostra reconeixença en vista de la
dificultat de les vostres recerques. Però
respecteu, repetesc, la nostra frontera cotransgreció només

muna ;

una

ria

résultats

a

no

enganyadors.

d'ésser testimonis. En la

seva

ens

mena-

N'acabem

obra clàssica

sobre la

Psiquis, de la quai em caldrà reparlar, Erv. Rhode ha cornés la imprudència de fiar-se de les teories etnològiques de
Tylor i de Spencer, Bé, doncs; ara mateix W. Otto partint de les teories de
Krujt i de Preuss fonamentades en materials
etnològics d'altra provinença, ha
disputât la justesa de la seva opinió en un
punt prou essencial. W. Otto m'objectarà
que ha fonamentat la seva contradicció
sobretot
dels

textos

interpretació més exacta

una

està bé, però de

grecs ;

només

parlo del mètode.
plauria deixar establert és,

ment
em

en

El

mo¬
que

que

no

està permés servir-sè de les idees
ses

dels primitius

mens

per

presenten

que

religioexplicar els fenèles religions dels

voldreu, us pregaré, només,
la frontera entre els dos
domenys, li heu-vos aci per què. Diuen els
evolucionistes, que els organismes més
complicats han eixit d'un organisme abso-

pobles d'alta cultura.

lutament

dels Hecalgui afegir
res d'important a les recerques tan subtils
i consciencioses de Lods, el quai, en els

aquest

existi
me

punt

primitiu,

milers de

davant

d'una

monera

que

segles ha. Tôt inclinant-

aquesta

teoria,

persisteixo

a

malgrat de tôt, que la monera de
la quai eixi la nostra raça humana degùé

creure,

ésser d'una

naturalesa

tota

diversa de la

que

després de milers de centuries ha

tât

monera;

perquè

si

també ella hauria restât
tes

d'esdevenir

l'àvia

fos

altrament,

monera

d'una

res¬

en

comp¬

descendèn-

gloriosa. 1 aquesta diferèneia ori¬
ginal basta, jo crec, a fer dubtosa la utilitat de servir-se dels uns per explicar els
cia

1

respecteu

que

tan

altres.
Això

parlar dels Hebreus, dels Grecs i dels Romans, us voldria fer gracia del tabú, del manà, de
l'orenda i, en général, de tota la terminologia papuesca o malagàssica que ha
inundat parcialment la nostra religiologia.
que,

en

establert,

això

idea

de

la

super vida

i

vaga

hauria

pas

immortalitat

de

servit.
l'ànima

en el
més ait grau,
filosofia idealista dels
Grecs, rondava, si es pot dir aixi. temps
ha entorn l'esperit hebreu, gràcies a l'element
hel'lenistic que l'envoltava, sense
poguer, perè, esflorar-lo. 1 la idea s'obri
pas, al fi, llavors de les persecucions religioses sota els seleucides. Aquestes àni¬
mes
de la Cheol, a malgrat de tota llur
impotèneia présent, havien servat una fa¬
cultat preciosa, la ûnica que els havia
deixat el jehovisme : la de l'existència.
Tôt el que és, tôt el que viu en el pré¬
sent, és susceptible de viure tota vida en
l'esdevenidor ; ben diversament del no res
absolut que mai més ni podrà gerrninar.
I puix que la idea d'una igualtat compléta

Si

començo

breus,

no

és

les

per

al

nostre

tema.

dos volums del

creences

perquè

pas

seu

em

bell llibre sobre

«

la

la vida futura i el culte dels
l'antiguitat israelita » — Paris,
1906
em sembla que exhauri la qiiestió
Segons les seves recerques totes d'acord
amb les d'altres predecessors que ha despullat de guisa totalment satisfactòria (bascreença
morts

en

en

—

tarà

d'anomenar

Schwally,

aci

l'obra

de

Fr.

Des leben nach dem Tode »
Giessen, 1892
que el mateix Lods
té per clàssica)
podem afirmar, segurs
d'exactesa, que en l'antiguitat israelita hi
hagué una lluita acarnissada entre la religió popular i la religió oficial de Jehovà.
Sembla que la primera no diferi massa
de les altres religions populars dels po¬
a

—

bles

semitics, àdlhuc, si ens cenyim a
1 essencial, de tots els pobles en géné¬
ral.
Hi trobem,
en
primer terme, la

fe

la

supervida de l'ànima, ben
die en la immortalitat de
l'ànima, puix que aquest darrer dogma
és de caràcter filosòfic estrany a qualsevol
religió véritablement popular. Segonaen

entés

que

no

també s'hi troba la

ment,

representació

contradictòria i, per tant, universal, segons
la

quai

ànima és alhora feble i
és feble i, subsidiàriament, freturosa, cal fer-la objecte de la
cura particular
dels vivents; puix que és
potent, pot venjar-se de guisa terrible
aquesta

puix

potent;

d'aquells
guard seu

que

refusin d'acomplir a l'esaquest deure de pietat. Encara
hi (trobem, tercera,ment, ri|tes funeraris
assats
desenrotllats, conseqiiència lògica
del punt segon ; rites, altrament, que els
diriem dictats més per la por que per
que

l'amor. Encara, en quart Hoc i com a
consequència lògica idèntica a l'altra, un
culte

no

sats;

que

pronunciat dels avantpashom els hagués amat o no, la
prudèneia aconsellava guardar-se de llur
cèlera, si no justa, eficaç. I, darrerament,
aquella altra consequència ultrancera de
la segona constatació que és la nigromància

menys

tothom coneix l'escena impressiode l'evocació de l'ànima de Samuel,

;

nant

dels bons

dels malvats

i

profeta difunt, per la pitonissa d'Enque cal, sobre aixè, no generalitzar massa ; perquè podria ésser que la
facultat profètica excepcional
d'aquesta
ànima forta i la seva posició d'eloïm en
aquell mon incolor del més enllà, fos deguda à una benevolença ella també ex¬
cepcional de no sé qui ; recordem, que si

havia

dat

a

teixa

la darrera

del

una

consciència de si

perfecta,

ma¬

les al¬
tres, com ens diu el poeta, son tais que
ombres. Es un punt, perè, sobre el quai
tampoc no cal insistir massa; àdhuc si
fem abstracció de la nigromància, les al¬
tres constatacions que acabem d'assenyalar

tôt

basten

a

donar-nos

clara de l'animisme
de l'Israël antic.
Ara

bé

;

mentre que

en

una

idea

prou

la religió popular

aquest animisme

amb les

se¬

consequèneies delicades o ferèstegues,
perdé cada dia més el seu terreny davant la
marxa
progressivament victoriosa del je-

ves

l'ombra de la

esdevingut

fonamental

térialisme

dels

Hebreus, creà

aquesta altra idea que ens és tan familiar
la idea de la resurrecció dels morts,
—

dels justos per

a la glória, dels malvats
la ignominia », com resa el prêtés
Daniel. Aquesta nova donà, durant un seguit de segles, una embranzida prodigiosa a la fantasia creadora dels rabins ;
llur obra fou aquesta literatura anomenada
apècrifa, on cada autor s'aventura a resoldre el problema de la resurrecció a sa
guisa, fet que lliurà, en conjunt, un véri¬
«

per

a

table laberinte de

creences,

sense

camins

eixides, i de faules entrellaçades i dis¬
cordants. No ens cal, perè, entrar-hi ; al¬
ni

trament,

deu

qui ho ha fet

creure

que en

tindrà

vegada.

una

po¬

prou per sempre

més.

3

dor. Cert

en
l'Odissea l'heroi es troba en estât de
consultar l'ànima potent del profeta Tirèsias, és que la reina de l'infern ha acor-

a

intolérable en
aquells temps atroços, tan ries d'abnegacions i d'apostasies, la idea d'una retribució respectiva degué imposar-se als esperits esparverats. Fou aixi com el dogma
grec de la immortalitat de l'ànima, amal¬
gamai a la idea jueva de l'existència en
la Cheol en les condicions fixades pel ma¬
Cheol,

el

pasem

2

—

vol dir

és, si

potent i conscient
concebuda per la

a

per la raó senzilia que els
de fonts diverses escollides arbitràriament. Altrament, ningú no ha trobat encara la guisa de fotografiar l'anima
d'aquests pretesos primitius; i els que
ens han volgut donar retrats, àdhuc obrant
amb la més gran circunspecció (cosa de la
quai no sempre estem segurs del tôt) hagueren per força de retocar-les mal no
fos per res més que per a introduir-hi
la nostra lògica poc primitiva o, en fi i
en el millor dels casos, perquè els calgué
emprar en llurs descripcions una llenga
europea. Us suposo d'acord amb mi, que
ningû no pot dir-se coneixedor de la religió grega sense posseir una coneixença
prou pregona de la llengua dels Grecs ;
sigueu, doncs, conséquents i conveniu,
també, que no us podreu pas vanar de
comprendre les religions de les mil i una
tribus primitives,
sense
haver estudiat
d'antuvi les mil i una llengiies respec¬

;

enihilament

un

feble es prestava, no obstant, a una evolució futura per a la quai la hipètesl d'un

els que temptaren una sintesi preja fos Tylor o bé Marrett, Krujt,
o

el sentiment de llur miseria

total de fóra exactament.

o, més fàcilment, a dé¬
després, perquè son tan nombrosos que despassen els limits de qualse¬
vol intel'ligència liumana i segurs podeu
estar
de morir-vos deu (vegade^ abans
que un bri de sintesi us sigui permés. En
;

Menslimitant-nos

prosseguim

voleu, econhortador, perè

primitius véritables

matura,

sigui

no

prematura.

fets.

tenen

cadents ;

efecte

doncs,

que

jehovisme ha abolit la fe en l'ànima
potent i freturosa ; no ha abolit,
perè, la creença en l'ànima supervivent
en
général. Perè aquesta ànima se la
figura feble com una alenada o com una
ombra. I, àdhuc, aquesta vida sense força
ni consciència, no la prolonga pas en la
tomba ni en qualsevol altra part en el
veïnatge dels vivents ; és, doncs, endebades d'ocuper-se d'ella, perquè ni la nostra
cura
ni les nostres pregàries ne l'atenyeran. 1 puix que ella havia d'ésser en alguna part, hom la confinà en la Cheol,
mena de camp de concentració per a
les
ànimes del mon sencer, d'on no es. poden
al'legar altres atributs que éls purament
negatius. Si, segons l'expressió ben sabuda
del psalmista, ningû no pot, en la Cheol,
ni lloar a Déu, aixè vol dir que en ella
tota consciència personal ha desaparegut.
Almenys cal creure que les ànimes allà
aplegades i anomenades supervivents, no

puix que ja hi estem
salvi una altra exigènc.ia, la
quai despassaria el meu intent i les meves
forces : ni pretenc abordar ni esflorar en
el més minim el problema de l'origen de
la creença de què parlem. Això vol dir
que restarà de banda l'animisme, el preanimisme i qualsevol altra hipòtesi emergida en la consciència ombrivola i ferèstega
dels si-dients primitius. D'antuvi perquè

Permeteu,

almenys,

o,

perè dubto

;

resposta

una

El

la quai
identiques condicions produeixen en mé¬
dis diversos i independentment els mateixos efectes ; teoria que. aplicada a épo¬
ques remotes i passablement obscures, té
l'avantatge preciós de permetre-us la invenció a vostre grat de les condicions que
calen per a produiT els efectes en qiiestió. Jo, però, que sento per ambdós procediments la mateixa i prou justificada
desconfiança, em cenyiré, com he dit, a
constatar

avant-

alhora

escollit, la

ben

s'ho pot preguntar

trobi

es

trestant,

de la convergència, segons

teoria

al culte dels

tôt

natural de l'ànima humana. Ah,

tan

hom

als

Universitat de Varsovia

de la

tura

si,

arhitrària

Zielinski

del

1 l'exili llarg de Babilènia, que
allunyà el poble de Judà de les tombes
dels avis, n'aboli els darrers senyals. Hom
pot preguntar-se d on venia aquell menyspreu de la religió oficial per les creences
que responien, segons sembla, a una frepassats.

que

ara.

Bé que

rites

hostil

mostrà

La guerra a l'ultratomba en elshebreus,
els grecs î els romans

quai

admeté moinentàniafuneraris, expressió passatde l'amor o de la decència, perè es
els

ment

gera

rèneia

el

hovisme,

a

En passar de l'escatolog.ia dels Hebreus
la dels Grecs, abandonem alhora el camp

de

recerques

per

tiu

de Lods i els seus devanters
que ha estât l'objec-

examinar aquell
del

llibre

encara

ben

més

conegut

i

esdevingut clàssic del tôt d'Erwin Rohde.
Apreciant-lo d'aquesta guisa no vull pas
dir, perè, que no hagi sollevat objeccions
ni, tampoc, que accepto els seus résultats
sense reserves. De les primeres ja n'he fet
esment en començar aquesta conferència;
si ara hi torno, només és per a dir que
aquesta controvèrsia no entra en el motiu

del
les

nostre

estudi actual

meves

prèpies

;

i

a

les altres,

les reprendrem tantes quantes vegades calgui.
El que de primer ens cal regonèixer és,
que Homer (ens reservem el dret d'explicar aquest terme altrament que Rohde) és
l'autor o, almenys, el propagandista d'una
doctrina escatolègica que s'acosta tan com
és possible assemblar-se, a la de la Thora.
a

reserves,

També Homer refusa admetre
vida qualsevol de l'ànima

una

super¬

traspassada, ja

�sigui

la tomba, ja,

en

général,

en

fina totes

el.

en

veïnatge dels vivents. També ell les

con¬

cap excepció, en. un Hoc
sojorn cornu que ancmena la casa
d Hades, ço es, de l'Invisible; altrament,
sense

Més aviat

sobtarà

ens

lada

la sap

no

admetent

d'Hades o, simplement 1 Ha¬
des, compren totes les qualitats mes aviat
négatives que no pas positives de la Checl
hebràica i 'l'unie fet que es pot afirmar
a
1 esguard de les animes que hi son
aplegades, és que existeixen. La frontera
que les sépara dels vivents és, en ambdôs

Abans d'endinsar-se

inviolable

casos,

absolut;

en

no

bi ha

per

elles cap possibilitat
cap

de retorn, ni tampcc
possibilitat de relació amb els vivents.

En

resum

en

la

no

:

Grècia

de culte dels

res

homèrica

ni

poble

met

particular (Od. X 521
doncs?

Son

ben

promet

colonies

les

l'Asia

litoral

el

en

occidental

cie

preduiria efectes idèntics
en
el medi on floria l'epcpeia homèrica.
Cert que ihi havia una diferèneia fenamental, en el terreny propi del nostre
tema, entre la Grècia d'Homer i el poble
d'Israël ;'el darrer mai no havia abandonat
l'us primordial d'enterrar els morts, mon¬
tre
que els colcnistes grecs, tal c:m els
coneixem. per Homer, adeptaren la cremació.
Aquest rite més recent s'havia
amalgamat d'una guisa .molt curiosa amb
la concepcié homèrica de
l'ultratombu.
«
Dcna'm la teva mà, te'n suplic », diu
l'anima de Patrccle a Aquiles, al quai
apereix la vetlla dels funerals. « Després
que m'haureu lliurat al foc, ja no retornaré més al sojorn d'Hades ». 1 això vol
dir, que la possibilitat per l'anima del
difunt d'aparèixer als vivents, resta estricMenor,

limitada al temps tan curt que
a la cremació ; després, la

tament

de la

mort

paració és defìnitiva. Vet-aci com
cremaciô

esdevingué

guerra a

l'ultratcmba; és

fet

més; puix

que

aquesta

que sem¬

Molts de savis

bla incontestable.
encara,

la pròpia

una arma en,

uiv

va
se-

pensen,

aquesta cremació,

té la força miraculosa de separar
definitivament els traspassats dels vivents,

diuen,

hom la degué adoptar cade la tal separació. Menreposava intacte en la tomba

és évident que

balment
el

tre

i

hi

vista

en

cos

menava

mena

una

de vida misteriosa

i inquiétant, no se n'estava massa segur
d'aquella separació; ncmés la destrucció
de! cos, operada pel foc, podia alliberar
els vivents de semblant paura. Aquesta
vhipètesi la creiem ben convincent, i die
josalties » aplegant tots aquells que en

llur înfantesa

temeren

recorden.

se'n

cara

els espectres i
però, si

Llegiu,

en¬
us

plau, el mateix Homer : per ventura hi
trobareu el senyal més ínfim d'aquesta
paura? Llegiu, sobretot, aquest passatge
tan
tendre de l'aparició de l'ànima de
Patrocle a Aquiles dormit,
de la quai
acabo de citar uns mots, o bé l'escena
de la conversa d'Ulises amb l'anima de
la seva mare en l'Odissea; no dirieu que
a l'un
i a l'altre els amoinaria força que
es poguessin prosseguir en el futur aquests
potser,

d'Hector,
del quai ja fou
ces

part, ço

seva

és,

qualsevol alcanç dels vivents.
ment, Rohde té raó ; peró, d'on

aquesta

no fóra el
més antigua i ja
arreccnada, o, potser, el gèrmen d'una
creença nova? Ni l'una cosa ni l'altra,
respon el savi, o bé, si ho preferiu, amb-

dues

coses

Per

Decididave

ventura

creença

alhora. El culte dels

fou

morts

practicat en l'èpooa prehomèrica, tal
ho confirmen les restes de la cultura

anc-

menada

part,

micènica

o

cadascú sap que ho
! època

històrica

Doncs,

és

si

egea ;

lha

encara,

en

els nostres dies.
inadVertències del

fins

aixi,

d'altra

estât,

ccm

les

es
poden explicar fàcilment ccm
recaiguda senzilla en les creences dels
dies, creences les quais mai no foren

pceta
una

seus

abolides.

Fins aci seguirem els anàlisis tan lúcids
i convincents de Rohde ; si ara ens en
apartem

per

var-ne,

no

norar-ne

el

les seqiiències nue ral deripas, ben entés, per ami-

serà

mèrit.

Efectivament
presentem
a

en

com

:

caldrà

la- realitat

que

aquesta

ens

re-

guerra

l'ultratcmba de l'edat homèrica, demos-

trac'a

pels testimonis que acabem d'assenyalar ? D'una banda, descobrim les
velles creences populars ce l'èpcca micè¬
nica, en el que .pertcca la supervida no
solament de l'ànima separaca del ces,
ans,
també, la seva potèneia i les seves
relacicns intimes amb el

mon

dels vivents,

el résultat

palpable de les quais consisteix
morts molt rigorós. De
l'altra banda, se'ns apareixen les noves
teories del prepi Homer, que neguen. de
guisa peremptòria aquestes relacions des¬
prés de la destrucciô del cos pel fcc i

en

culte dels

un

aboleixen, d'acord amb semblant principi,

culte esdevingut insípid i inútil.
l'analogia amb el pcb'.e d'Israël
és frapant ; idèntiques creences pcpulars
en ambdós països, quasi
la mateixa polèmica de part del partit refermader, re¬
présentât, aci per la Thora, allà per Ho¬
mer.
Perè aquesta guerra, per bé que
menada de guisa absclutament anàlcga,
aquest

Fins

ara

assoli

résultats

estrictament

oposats

en

pobles ; a Grècia la victòria l'emportaren les creences populars, a Judea
la Thora, ço és, el partit refermador. 1
aquests résultats, no perderen pas aclualitat ni en els nostres dies : 1 Església
ambdós

cristiana

reconeix

els dia dels morts i la

sinagoga

D' on

no.

prové aquesta

Puix que l'element

popular és el mateix

ambdues bandes, la lògica ens emmena
a
cercar
en
I altre element, représentât
aci per la Thora, allà
per Hcmer. El que
diu Thora, diu una classe potent i for-

en

organitzada de sacerdots, que exeriparlem del temps de la formaciô
del judaisme) un poder absolut damunt
les ànimes dels creients, tal com ho con¬
firmen els llibres, des d'aquest punt de
vista tant impressionants, d'Esdras i de
Nehemies. I el que d'iu Homer... què diu?
Vet-aci el que es tracta d'esbrinar.

;
en

com

Twtgnzit

els rites funeraris, és més la

1 amor. Sempre restarà, perè, pel que de moment ens inté¬
ressa, que l'amer és aci testificat i la te¬
temença que

No és pas cosa massa dificil. Cap néces¬
no hi lha d'abordar el problema tan

espinós i estèril de si Homer,
ha existit

o

no ;

civilitzadora,
persona
sola,

parlar d'ell

en

no

com

força

la

seva

referim

ens

aquella mena
d aedes i, més tard, de rapsodes, que fo¬
ren
els propagadors dels seus poemes i,
per tant, els apèstols de les seves icees.
El mateix Rohde és lluny de negar-ho.
« Si en aquesta
època, diu, — pàg. 41 —
en
la quai totes les fcrces més elevades
de l'esperit trobaven llur expressió col'lectiva

teta

a

la poesia, hi

en

senyant

classe

ans

—

havia

Lehrstand

dels

poetes

—,

dels

i

una

cantors.

què

esdevingut

cosa

Agent de doanas

—

treureu

Indubtahlement,
cen

;

ambdôs

No

certa.
ma

matrilineària

era

de les

mentari

ho és

encara

és

més

fa

.penetrar

a

els

en

la

veure

seves

dies,

en.

de

amb el d'Agamenon, en el llibre XIX
riliada, sobre la no responsabilitat,

d'una véritable polèmica

per a

convenues

entre

el poeta més avançai en

de la moral i el

ingénu

el

en

seu

el domdni
predecessor molt més
pertocava

que

a

aquesta

de problèmes. Per no sortir, perè,
cels limits del nostre motiu actual, tornem
mena

als

mots

de

la

d'Ulises al

mare

seu

fill

(Od. XI, 218). « Tal és Testât dels mortals
després de llur traspàs. No més carn, no
més d'ossos trabats per tendons, lot això
és anihilat per la força indomable cel foc
cremadcr, després qtie la vida ha fugit dbls
essos
blancs i l'ànima sola s'envola pels
aires. » Jo em pregunto en què una tal
asserciô difereix
—

de

la

tesi

—

formalment, ben entés,
d'e la resurrecció

cristiana

dels morts que porta
I tingueu, encara, la

el nom d'un dogma.
gentilesa de remarcar
les
paraules finals d'Anticlea : « 1
ara, dona't pressa d'emergir a la llum i,
el que t'he dit, serva-tho bé en ta memòria
per tal de poguer-hc repetir a la teva
dona. » Per ventura es parla aixi de veritats ben sabudes de tothom, en les quais
cadascú retreba les seves prèpies id'ees?
Al rêvés, el poeta es dóna compte exacte
de la

novetat

de la

seva

teoria,

o,

més

SUNYEM
POKT-ISOU-CEKBDRA

-K&amp;jj-

fljuc te sembla, em eaijesa bé aquestas cauças

......

,

.

com

res

el

com

no

poeta

mateix
mira de

aquest

tradiciô

una

ali-

terrer

antigues, tal

nostres

que

les

créant

la sogra

la via

a

dog¬
la tradició

i puix que
el véritable

creences

natural

terrer,

;

que

nora.

Vegeu, també, si us plau, dos exemples
més de la polèmica de les idees inoves
sobre

l'ultratomba.

darrers
maca

versos

la

a

i

perè,

que

sense

cap

t'ajeuràs

frase

a

ces

del

utilitat

seu

espós

Aquiles (II. XXII, 510)
li diu,

nu,

guardats

mentre

els

:

teus

els vestits

en la casa,

de dones.

No,
jo els cremaré tots al fcc sec,
utilital per a tú, puix que no
dins, ans per a honorar-te d'e

la

una

els

coneix

plan.y afligit d'Andròdel

vista

arrossegat per
«
Tú restaràs

Cadascû

del

atraure

S»rets-fcB.cfos per totas la.s procedencias
JEspeciœiitat per
fo
desdo&gt;anament
rapit
de substancias alimentarias

—

d Homer

nou

encaminar-ncs

per a

cal prendre seriosament el

;

conseqùències. Només cal ccmparar
el sermó de Zeus, del començament de
l'Odissea, sobre la respensabilitat dè l'ho¬

cases,

perquè no ens estranya 1 abd'aquest culte dels morts en, Homer.

vet-aci

sencia

en

cap tenir-vos-en?
aquestes raons conven-

cle bastaria

la part dels troians i troianes.

me,

primer

xic gauloise;

un

disputar el fonament d'aquesta. tesi i les

absurda.

de

resposta

bells fets de

esforços, perquè resta sumida en un peen

una

seran

en

sombre absolut. Dcncs,

hi féu

vestits

seves

el

evidentment, diu, el poeta no dóna cap
importància al que parla, tôt no son, segons ell, res més que contes de velles,
fabulae aniles. La nostra coneixença dè
1 èpcca homèrica no ens
permet, perè,
tractar el seu poeta d'esperit fort, incrèdul
i trufaire; altrament, la comparança amb
la conversa d'Aquiles i l'ànima de Patro¬

fins

ïnlernaciomeil

WERRAN

fou

divinitat, sobre el món i el desti com a
conviccions personals, és de creure que
el seu public hi reconeixeria les idees
pròpies », llavors jo prenc com un ceure

que haguessin adoptât aques¬
essencialment ihcmèrica, el culte

:

la
En

calia saber.
Perè quan el .propi autor ens vol convè.noer
que « Homer no amostra cap senyal de
polèmica ni de dogmatisme », que, « puix
que no dóna les seves opinions sobre la

ipodria motivar la raô
o la ferça prcpulsora? La por? Tranquilitzeu-vos,
ens
diu l'aeda, aquesta anima
que us omple d'espant ja ha esdevingut
imefensiva per la cremaciô, és exiliadà per
sempre més en l'indret llunyanissim del
més enllà i no en tornarà pas. Potser,
dcncs, l'amor? Inútil, encara, aquest culte
dels morts, des d'aquest punt de mira;
els vostres planys, les vostres ofrenes no
salvaran pas el riu fatal, 1 ànima que preteniu honorar ni s'adonarà dels vestres
En efecte

»

en-

bona hora; és tôt el que ens

aquells

dels morts hauria

què

classe

aquesta. era

sempre.

Per

a

record

meu

una

a

A. Mu¬

senyor

els modems que pesà aquesta qiies-

vostra

mica

mans

atenciô

estranya

»

Voldria

sobre

aquesta

:

sense

«

cap

hom ha
tractat aci d'apartar cor.scienciosament la
suposició que els vestits cremats puguin
èsser utils al mort en l'altre mén? Qual¬
sevol que 'hagi méditât la psicologia del
que n'he dit en una de les meves diarreres
ebres « la invectiva dissimulada » (Tragodomenon, I, 111, p. llo) no dubtarà pas
de trobar-se ara davant un exemple c''aquesta figura; .perè, encara podem re:.olzar
aquesta conclusió de caràcter formai
una
analogia material, sense recorrer,
malgrat de tôt, a la religió dels anomenats
primitius. Herodot ens conta la hislòria
edificant, segons la quai, Perianare, c m
volgués proveir l'ànima de la seva muller
difunta i tremolosa en l'allre mon, d uin
equip a prepèsit, féu cremar a honor seu
les robes més élégants de les ccrintianes
riques i nobles. Aquest fet. esdevingut
al fi del segle VII (a. C.) ens torna comprensible l'al'lusió d'Andròmaca. Evident¬
ment,
la cremaciô dels vestits d'Hector
ténia la mateixa significança originària
:
trametre
per mitjà del fcc
objectes al
propi heroi en sa misera condiciô de 1 ulper a tu

» ;

no

dirieu

que

a

tratomba.
pesa

a

amb les

I

heu-vos aci

Homer

aquesta interpretaciô,
seves

que

s o-

inconciliable

idees sebre la vida futura,

és canviat
pel d'un homenatge tet idéal i abstracte.
Aci la idea anterior a Homer resta demostrada doblement per l'expressiô quasi
polèmica que el poeta es dona. i pel testi-

i

el motiu d'e la utilitat pràctica

moni

tenim

Cenyim-nos, doncs, a l'estrictament prevat. Un ccp
la mort vinguda, un ésser
incorporai és despren del cos jacent i s encamina vers
l'Hades; és la psiqué del
difunt. Mentre el cos no s'ha cremat, ella
no pot travessar el riu que sépara el nostre
mon
del sojorn dels morts i conserva la
facultat de reternar-hi. Peró així que el
cos és cremat, l'ànima salva el corrent per

ta creença

tal,

a

com a

tió,

s'adreçava,

aquesta

fill de portantveu,

Penèlope? El

a

del

que

què

per
seu

altra dona,
entre

sitât

i

el

tractant

ret,

no.

mença

Anticlea,

tament

pas

no

encara, del seu dogma,
i mena l'heroi i
amb ell el seu public a gravar-lo com cal
en
llur cor. Hom ha preguntat per què,
si és aixi, ho encomanava a una dona,

ceixen

que

homèric és de provinença
la força motriu en les creences

dife-

rèneia?

amor

secundària
tant

direu,

Em

retrebaments?
aquest

en

de fer-ne ofrena fúnebre a aquest mateix
Patrocle l'ànima del quai ja és fora de

rudiment d'una

severes

cos

de donar-n'hi La

inconseqiiència?

lleis

gé¬

Aquiles,

aquests.

del

rescat

Patrocle, el

a

cremat,

en

XI, 29). Per què,

;

morts

el

acceptar

en

morts

l'ànima del prefeta Tirèsias

a

allunyant
dels avis,
degué contribuir de guisa eficacïssima a
la supressió de la idea d'aquest culte;
alla l'emigració dels jueu i la fundlació de

les

a

Aci, és l'exili a Babilènia que,
el poble de Judà de les tombes

1.58. —
l'infern, Ulises pro¬

a

sacrifici solemne als

i

en

Gedankenlcsig Keit,

—

un

néral

que

inadvertèneia de l'aeda

una

la Thora.

sotmès

de

morts ni

e!

en

qúestió.

inconsequènc'a

l'ha assenyaexplicar d'altra guisa que

de

aquesta casa

una

évident, la quai, Rohde

peremptori d'Herodot ; cap dret no
d'exigir cada vegada una prova. tan

compléta. Perè l'exemple suara a.nalitzat
ens
permetrà d'explicar-ne, encara, de
guisa anàloga, un altre que se li sembla
molt. Parlo ara dels funerals de Patrocle,
d'acord amb el capt XXlli de 1 lliad.a,
v.
171, ss. Aquiles fa cremar amb el seu
cos
els de quatre caballs, dos dels seus
ncu cans
i dotze troians joves. Ara bé :
ningú no dubtarà que l'cfrena deb cavalls
i dels cans ha tingut per objectiu la tramesa
d'aquests animais o, si ho preferiu,
de Llurs ànimes a l'altre mon, per les
fretures de Patrocle en la seva vida futura;
idea que répugna del tôt a la nova concepciô homèrica i per aixô mateix suprirnida pel poeta. 1 ningú no podrà dubtar,
tampoc, que el sacrifici dels joves troians
no
hagués tingut pel davanter d Homer
una
finalitat idèntica : l'heroi calia que
tingués a l'altre mon servidors per menar
la vida de princep de la quai el seu amie
el creia digne. El poeta suprimeix aquest
motiu, en certa guisa raonable, tal c:m
ja l'havia suprimit en el cas dels vestils
d'Hector; en compte seu emet, tal com
en
l'altre exemple, un mot.u purament
psicclègic. « Es per a henorar-te ». ha
dit Andròmaca ; « és per a saciar la meva
venjança », diu Aquiles (v. 23). El poeta
condemna aquest excès de cèlera : « tramava coses maies en la seva ànima ». diu.
enc.ara. parlant-ne (v.
176), reprovaciô, al¬
trament, que fora justificada per igual en
ambdôs

casos.

�istorla :
Las Casas

unicamcnt

AURIA volgut dins aqueste jorn, glo-

l'Espanha e mai particularam'ent per la Catalonha, far,
coma
ofrenaa a la memòria del
descubreire de 1 America, una exposición
prc clara e metcdica de 1 estât cels estuais
colombiàns e dels grands progres-es faits
durant un an dins l'esclariment de la nacionalitat de Colom e de la genesi ce la
seu briihanta entrepresa. Una longa e crudela malautiá m'a emp3chat ce preparar
aquel trabalh, e escassa-penas si me per¬
met ara de senhalar, en brevas paraulas,
qualques-unis dels novels arguments e de
fas navel as provas documentacas que, enrics

per

e

las

isterias

«

de la ccntinuaciôn de las

anenim

e dels EmperacLrs
l'avià a.pe'.at : « ccrsalo
lo supesès genovés copiant

dels

de colom.
ciàn auria cercat

:

»

dès l'an 1507, l'autor

ja plan abans élis,

I

de Pemalgrat

»,

papas

Vicias

«

trarca,

»,

que

sens

dcbte

T revisanc.

Voli
que

a

a

penas

de mccia

estât

un

ra.mat

d'ans de

j

ce'ebras

;

atribu'r

a

aire-te

an

seu

Joan Casanova una origina catalana plus
leu qu'una francesa? Stn rue .a verlat a
pegut lo guic'ar. Siguramcn., ciins las referéneias de l'aventurier Icc.nt 1 s seus
ancesscrs,
ia de vis bles
anacrcnismes,
ccma
aquel de confondre lo papa Nicolau 111 amb lo papa Nicclau V. Çaquelà,
lo fons de ço que diiz renc r, a ubertad'autres

realitat.. O rr va,
causas,
la localizacién

Jacme

ia

la

amb

ment

mespre-

las

istor.'c

tes'.im ni

ccma

sar

una entresenha que
projectar un lum intens e
ei menscnaca fins ara. Es

ajustar aqui

destinada

es

problcfiisa de la nacio-

cl

a

c il at

C

&lt;_e

cemest

fa

que

i_e! fogal de

me

d'el

Venécia, de Sabellico, de las «istorias»
o foguet Colom, el meteis?
Adopteri un moment la segenda ipetesi,
inclini

uei

l'autra. Me cal

a

coma

peraquo

anacronisme la data

un

re-

1493,

fixa lo veneciàn per la mort del
« navegant amb Colom ».
entresenha que podi

autra

mens

de

que

aici,

notar

e

pas estada apreciada
testimeniatge que dins

es

lo

cficiaÌa, faila

far
fins

pas

digun,
inior-

ur.a

Sevilla

a

seu

que

per

dont

1503,

en

plan

la

seu

un

e

Servet,

coma

aver

impc-r.tància reven a la descripcicn de l'escut de la famih.a Pexó,
que nos fornis lo sénher Carreres. L'aurià
ma.;
granda encara si se confirmava la
relacicn o contacte que sospicha d'un
Pexé amb Lois de Sàntàngel, La meteissa
causa se pot dire encaia de la genealcgia
qu'indica per dena Jcana de la Tor, noirissa del prince den Jean.
Cresi
tissent

al

pas,

contrari,

que,

en

assis-

de Sant Vicens,

al combat naval

d'agost de 1476, Colom foguès a
flamenc qu i foguet cre-

rn.es

bord del vaissel
mada

combatent

en

nc-veses.

Encara

als Coloms

que

del

ccstat

foguès

dels Ge-

estât aparen-

trobi

l'Ami¬
ral poguet plan èsser passât en França
e sévir Renat d'Anjau,
coma o faguet un
compatriota seu, aquel tortosenc Pedralbes,
de qui nos denet ccneissença, ja fa dos
ans,
lo sénher Carreres i Candi dins lo
erudit

seu

tortosencs,

estudi

suis

que

corsaris

catalans.

aquel Pedralbes s'era
amb una Spindola de Genova.
pegut posteriorament verificar que Pe¬

Cal pas
mandat

eblidar

que

dralbes, enclaus dins la noblesa genovesa,
daisset una descendéncia en llalia. Pensi
que

relacién

serià util de

cercar

si Colom foguet

lo companhon de Pedralbes dins la
joventut.
pas,

ja

o

era

aferlir

mas

ja

era

temps.

Lo parentalge
Cazenove

e

Mas

la

encara,

en

dels Coloms

preséneia

de Casanove,

prep

o

ex-

plica plan cossi Bertcmieu se trebava
1493 al servici d'aquela veusa.

Normandia, e per
dins lo Canal de la Marga, es
en

la clau del seu contacte amb los piratas
daneses jos lo ccmandament de Pinning,

Xcrito-Ferens Colom

efectivament,

CoBom ?

Joan

—

aicesta

an

randolejava

meteissa

per

epoca,

e

la

Marga

tenguet de

relaciéns

e de
dificultats amb los France¬
Cal remembrar tanbén que lo P. de
Las Casas ncs ditz que Bertcmieu foguet

Scgons la pinlura conservada a l'ajuntaiment de Gènova

ses.

Memorias

«

del

l'aventurier

de

»

veneciàn,

Jacme Casanova. L émiistoriograf francés M. Samaran, un

secle

r.ent

dels

mai

cola

de

dins

los

XVItl",

illustresmestres de la novela
istorica,

critica

a

demestrat

de Casanova,

racontes

al

es-

que

mieg

de
o

fréquents anacrcnismes e confusions,
d'exageracions e fanfarronadas, rarament

manca

de

fons

un

Es

verlat.

atal

que

Casancva traça a grands traits, e la pren
de notas caissadas per ses aujels, una

genealogia seu, ent apareis coma
d'un Jacme de Casanova, se-

curiosa

descendent
cretari

ditz

—

—

del

Anfos d'Ara-

rei

d'una Anna de Palafox, tots dos,
segón Casanova,
sarragcssencs.
L'cncle
d'aquel Jacme séria estât lo cardenal Jean
de Casanova, del quai sabem d'una autra
faiçón que, abans c'e passar en Italia, fo¬
guet capelàn e ccnfessor d'aquel rei. La
gen

e

familha

de

l'aventurier

séria,

per

consé¬

d'origina catalana, car lo cardenal
Aqui avem una familha catalana
enrasigada, coma tantas autras, en terra
ilaliana. Es fort probable que foguès religat a ela, un autre cardenal Casanova,
Jacme, gairebén desconegut uei en Cata¬
lonha, e ccntempcranèu del Papa Alexan¬
dre VI e de Colom. Aquel autre cardenal
sembla que veniá de prep de Castelló de
la Plana. Mas lo mai important de l'afar
es
pas dins aisso. Lo principal es que lo
veneciàn referis que i aguet al secle XVe"
un
Joan de Casanova, filh d'aquel Jacme,
quent,

n'era.

secretari

Joan,
un
se

en

del

a

Anfcs,

e

del

rei

aqueste

que

fugit d'Italia, après

avent

cortesàn

liuret

rei

Ferrand

la vida d'aventuras

aver

tuat

de Naples,
e

navegue'c

companhia de Colom. Cbservem

que

lo susdit

la familha

vedona)
lantas

An

digun

non

parlava de Casenove-Cos 1-

lcn ni de Colom catalàn, es solament
cle après que Harrisse venguet metre
leu lo corsari Gasenove. Mas, perqué

un

lo

se¬

en re-

v'ene-

porta
par-

crcnicaires espanhols dlel secle
(Eernaldes, Earrantes Maldonado,

XV,un

Nuncibay e d'autres, mai las
plus leu que per genovés,
tenguercn Cclom per Milanés. La ccnfusión poiriá provenir del seu parentalge
amb aquels Casanovas. Tct porta, d'autra
part, a considerar lo Jean Casancva de
Valtanas,

»),

istorias

«

las

Memorias

«

c'el veneciàn

»

personatge en relacién amb
del meteis ncm.

coma

un

lo vice-amiral

ccrsari

Se

limitam

nos

a

bam d'entresenhas

Casenove-Coullon,

tro-

eloquentas.
l'cbratge
généalogie del célébré F. Anse'm e los
seus
continuadcrs, entendent per Gasconha sonque l'actual territori del departaEra Gascon,

de Fois,

comtat

l'ample

sens

non

coma

Gers?

del

ment

Era

geografic

e

un

nadiiu

d'el

dins
elnografic de Gasei supesat ja

o

de l'autre costat,

catalàn emigrat, lo seu reli¬
amb los Casanovas catalans es

s'era pas un
gament
pas

simpla fantesiá. Barcusse de Lamai prigond dels genealogistas

una

fore,

lo

praquo

gascons,

ten

aja

que

blir la filiacién del

pas

mensonat

pegut

esta-

vice-amiral,

brancas d'un meteis

per

les

tronc

de Gasconha e los de Cata¬
lonha. E Raol de Cazencve, en fasent en
1860, la genealcgia documentada de sa

Casanovas

fami.'lha,

prèpria

limits de Fois

e

originària d'Aspet, als
Comen.ges, al meteis temps

l'embranca amb los Casenove del
Gers, proclama que dins totas aquelas
brancas

de

Casenove

franceses

se

serva

la tradición tenaç de la seu origina esponhola... Encara non aviá pontificat Har¬
«

Pii

dels

Se cal remembrar tanben que
»

«

los

«

Pi nos

»

e

los
Pins » gascons descendcn
catalans, companhons de

Gaston de Moncada
a

o

del rei Peire,

mort

Muret.
S'a

comprendre sinon
forçat o volontari.

coma

companhon

«

»

E cossi dobtar, vos demandi, del text
subre-explicit de las « Capitulacicnes »,
provant aquel pre-descubriment, text enre¬
gistrât dins 1 archiu de la Corona d'Ara¬
gon, quand ei ara las provas documentadas
que totas las copias d'aqueste document
presas abans de 1500 o fogueron d'aquel
registre catalano-aragonés e espediadas pe!
fonccionari

de

aragonés,

Calcena?

1 existéneia

Ni

del

castelhan Ruiz
dcbtar, enfin, de
Joan Scolvus dé la carnon

cossi

tografia nordica, que foguet
que Joan Colom?
Mantuns

insinua

benleu
o

presonier » de longas annadas dels pira¬
d aquel ròdol maritim. Per « presenier
de lcngas annadas » es clar que se pot
«

tas

pas

un

autre

mens

o

coma

conlha? Gascon de la

risse...

ment

que

per armas

premiers

d'èsser présentât coma la vertat
istorica? A la seu epcca dîgun, absoluc'atren

car i aviá
Ccme (Gra-

colom (pigeon) (Casanove-Couaisso s'ajusta lo fait que los

un

lcn).

nebiliari

escut

seu

a

familha Casanova,

una

cins lo

que

en

emigrada Casanova,

la coincidéncia d'aver exlstit

Jean era catalàn o aragonés de
paire e de maire.
Es possible de presumir que Jacme Ca¬
sanova aguès
inventât del tôt un raconté
que s'acorda tant exactament amb ço que
es

digueri dins una
autra ocasión, que Colcm aja pegut èsser
corsari. Quin marin de 1 Edat mejana o
foguet pas? Que. lo futur amiral exerciguès
la corsa, es pas una causa qu'afortigan
Nos espantem

ans,

los Coloms

entre

conséquent

Una notabla

Foci

».

bastard, de qui Casenove foguet loctenent

jogat amb les

cal intensificar las investigacions.

ont

zona

qu'aquesta Bourbon

de. Beaulieu

pendent plan de

téner

Ja dins/ lo meu libre « Xristc-Ferens
Colom y Fernando el Católico » ei fait
ccnéisser qualques-unis dels motius pels
quais, modificant la meu primitiva cresença, jutgi que, si lo ncm de familha
Colom indica la seu origina de l'Empordàn
e
d'Urgel, lo descubreire benleu nasquet
de! costat de Tcrtosa, cap al sud. La tes;
dels sénhers Bayerri e Carreres Vails ccïncidis sus aquel punt particular amb las
meus
ideas. Peraquo, per de rasons que
pedi pas .expausar aici, l'endreit ont ieu
fixavi los uelhs era mai al sud que élis,
a
la région septentrionala de Castelló de
la Plana, etn graheament catalana, o per
parlar amb perfieita précision, ais loc de
la jana e Caqet-lo-Rcig (carvvenal rogj.
Coma se velz, aquela siluaciôn diferis pas
gaire de l'autra e limita estreitament la

».
Harrisse, sugla legenda genovista,

de l'amiral Lois de Bourbon, tanbén

veusa

geografics.

termes

seu

d'una

Bourbon

solament cinquanta

pas

Colom, coma Miquel
per exemple, se trachava d'amagar
propfi nom de batisme, e poguet,

tanbén

del

costat

categoricament que foguet pas atal. La
dita Bourbon foguet Jeanne, la filha bastarda de Lois XI, que Harrisse su,pesa
trop vielha. Res de mai fais. Ela ccmptava

analogia

sertn,

examen

França al

sempre per

Dame

«

tricmfant

retern
en

acreditat l'error

a

aculhiment

un

era

Madame de

«

compte que

en

Servet,

e

a'.bire,

E

gestienat

denhet me suggerir
la dita tesi. Peraque, de toc'a.s marneras,
las presompcions sus que ela se fonda
meu

lo

sap

fraire.

al ccmençar aquest an,

al

Norde Casenove-Coul¬

naus

en

d'Italia, mas de França, d'ent,
1493, accorris Bertcmieu en Espanha,

quand

loponimica, consequé.ncia de faits istorics,
e atal o mcsireri al sénher Bayerri quand,

s'ameritan,
benvolent

coma?

e

lon. Es pas
en

de| libre atribuit a
possible que dins lot

existisca souque una

non

aquo

en

mandia, dins las

italien, lo sol ccnegut,
Ferrand Colcm. Es

1478. Cnt
Flandras o

vers

Indubitablament

l'a Terra-Rubra e lo bres gencvés
parlan lo F. de Las Casas e lo text

amb

Colom

temieu

Tortcsa, o en parlant mai
prcpriament, a la dita Ribera de Gènova
tortcsenca e al loc qu'i apelan Villa Roja.
Sembla, al sigur, desccncertanta aquela
semblança,
gairebén ic'entitat de noms

seu

geno-

Casanova

de Las Casas,

e

mación

quant a

pas

joan

de

es

Eayerri, e debanada
amb biais pe! sénher Carreres i Valls,

Ei

pa¬

Joan, aiceste darrier d'exis-

del libertin
veneciàn es un rais de lum que contribuirà
a l'interpretacién. dels dos misteris.
Foguet
aqueste joan de Colombo Junior del Sénat

uei

monsèn

arcliivista

tat

Lo

cor¬

seu

téneia dobtosa per mantan istoriàn

Una

es pas possible ce caissar sens
la tesi insinuada per distinguit

Çaquelà,

a!

lo

e

produis un testimeni flamenc. Colin de
la Planche, afortissent aver conégut Ber-

comentari

lo

relacién

vista.

de

1477.

per

o

Joan,

catalana del grand amiral e
predescubriment qu'aquesle faguet en

redeja lo

que

rent

que

la patria

mendie, lo

pas

Guillaume de Cazanove

bufar

davalhant peira. per peira l'espectaclos ediiîci de la legenda genovesa, assiguran sus
de bases cada jorn mai solides la verlat
de

es

mas

sari

parlât força del misteri de Colom,

se

son

estabosits

de

la

meu

afirmacién que

Colom poguès se nomenar
Joan-Baptista e signar Xristo-Ferens. Aquel
dobte susprén de la part d'istorians de la
gecgrafia que s'atribuissen o recebon la
qualitat d' « auteritats infalhiblas » o o'e
pontifes, quand podon ignorar, per exem¬
ple, que lo fil d'Albuquerque, que canviet lo seu ncm de bateg « Blas »
pel
d Alfons, del seu glorios paire, o que un
fames pi lot francés del secle XVI0", coné¬
gut jos lo nom de Jean-Alphcnse de Santonge,

era

lo

prenguet

de

mic

lo

la

Guerri

;

se

réalitat Jean Fonteneau,

nom
seu

darrier

meu

ceses

en

uei sai

e

d'Alphonse del patreni-

molher.

Ei

dissertât di'ns

libre subre Graciàn de
que dins los ardhius fran¬

conserva

la

seu

carta

de

natura-

lizacién francesa, e que l'apelavan
aqui
non
solament
Daguerre, mas tanbén
Garcia de Garro. Les que se

volgan

c.on-

d aquelas causas legiscan los libres
antics o modems de
Gerdessen, Sulverte,
Corblet e d autres... Que seguiscan, donc,
vencir

los italians
lo lanier;

cresent

lo

en

Cristofcro Colombo

vertadier

descubreire

1 America

de

foguet Jean Cclom, lo corsari,
batejat d abord Xristcferens e puei Cristoba'l.

loïs

uiBoa.

�cinéma :
i amb

2 (*)

en

EN el nostre article anterior

parlàrem de la invasió del
camp de la cinematografia
per la novel la, invasió acabdillada
pels « metteurs » en escena de
les cases productores.
El tervigersament que la novel"la
ha hagut de sofrir per adaptar-se

un

mayer
«

culte excessiu al divisme

la interpretació.
De l'autor de « La follia de l'AlEl

»

n'havem

rescat

ducció

».

Es

vist

tracta

projectat
d'una

pro-

la quai H. Brenori, l'eminent realitzador c' « El capità Sorrell » (una de les poques excepen

lloables

cions

de

transposició

de

la

lOYella

ment

es

concebre partint d'una

pot

d'unió sagrada, de vincle i
de comunió esoiritual, entre el rea¬
mena

litzador, la cambra i els intèrprets.
A base d'una harmonia compléta
entre aquests très elements, s'obtindrà

un

digne,

ritme

vivent,

compene-

el quai la conjunció
ecmentada sera sempre palpable. 1

trat,

en

deia
de

critic

«

gibilitat

de

de

rats

les

fama

determinada

universal

sions al

abarrotades

ries

de

No

hem

que,

del

terreny

d'una art que
cada instant.
Schowb va encara més

variacions
a

L'autor de

en aquest aspecte.

el

camp

del cinéma,

»

afirma

comença

on
acaba el de la literatura.
Diu. però, abans, que « l'essència
del cinéma és més pròxima de la
vida que de la literatura, del seguit

del fragmentari ». « L'expo¬
més pur de l'art cinematogrà¬
fic és, potser, de reduir les aparences
a
una
tal insignificància,
que
es
pugui concebre com el

que

a
l'hora
ratlles,
la
cinegràfica
de
la

vist,

encara,

aquestes

de

Stendhal

«

Le

porta

"

quatre plomes", simbol angles del més att

Les

resistència

en

la guerra, estrena

pantalla) no ha sabut
dignament la visió que
de les figures i dels ambients, densos
i colorits, ténia el célébré
autor polaco-ar.glès.
novel'les

a

la

conservar

coratge

imminent de la "Paramount

això

es

molt dificil d'obtenir-ho

ens

hem

d'un assumpte que no
procedeixi de la ment directora, és
a
dir. que no sigui part viva
d ' ccmest « assemblement » de

(*) Vegeu els núms. 121 (I die novembre)
d'OC.

»

Salvador

marsal.

Davant l'estrena de
■'

Les

quatre

Moana

plomes "

i

«
Chang », films vé¬
excepcicnals i dignes
de figurar en
una
antolcgia del
cinéma, ens ofereixen enguany, també sota
1 ègida de la « Paramount » un film nou :
«
Les quatre plomes ».
Les quatre plomes » no és, però a la
manera de
Moana » i de
Chang » un
film purament documentai ;
hom hi ha
intercalât una intriga dramàtica d'un fons
liumà interessantissim. « Les quatre plo¬
mes
»
participa, doncs, de la part docu¬
«

»

ritablement

«

«

«

mentai dels films anteriorment
animada i

vivificada

per

una

esmentats,

emoció real

la intromissió de l'home.
un intel ligent cineasta francès,
el nom del quai no el recordo en aquests
moments, alirmava, a propòsit de l'estrena
de « Chang » : « No n"'hi ha prou amb
gracies

a

Per aixô

presentar imatges i escenes que sotiaguin

la

per tal que l'emociô
Cal que la participació
de l'hcme hi sigui sensible. »
nostra

imaginació

esdevingui real.
Del

que

se'n

pot

desprendre

ccnclusió del mateix escriptor

aixô,

:

aquesta
«

Es

per

la naturalesa no és in
Irinsecament una generadora d'emocions,
sinô que ho esdevé
per la
intervenció
potser,

liumana
Marian

de

124 (15 de desembre)

on

ELS intel igents realitzadors de

dues produccions

«

producció

en

trobat

a base,
novel'listes de vàlua
excepcional : el mateix Tolstoi i
Conrad. Del primer, gran « four¬
nisseur » del cinéma, ens n han
donat una adaptació d « Els cossacs », una novel'la que 1 autor de
Guerra i pau » escrivi en els primers temps tde la seva vida literaria,
l'any 1852. Un film purament
comercial, farcit d incidents banals

litat.

»

la plasmació

penombra i l'anàlisi dels matisos
psicològics més interns. Lamentem
que no hagi estât aixi.
Recordem, també, en la llista
d'adaptacions lamentables, la que
fou feta d' « Anna Karenina »,
l'obra de Tolstoi, i de « Resurrecció », del mateix autor, dirigida per
Edwin Carewe, que hagué de sofrir
tôt aquell desvirtuament de valors
i idéologies d'una importància cabdal en algun passatge del film.
Darrerament

del

généré,
els moviments convergeixin a la senzilla
lectura d'algunes imatges dotades
d una expressió extraordinària. »
1 afeg^'A, encara : « lia més alta
finalitat del cinéma és, potser, l'expressió del silenci i de la immobi-

aquella

et

que

chef-d'œuvre

&lt;&lt;

la

i

els

alla

accions, en aquesta « manera »
del cinéma germànic que exclou
tota mena de vida exterior i ama

encara,

tots

on

composen prove-

sent

aparellada la
traducció en imatges visuals, de les
passions que es debaten en les
régions més fosques del nostre
é s s e r,
magistralment evocades
damunt les pagines de la novel la
stendhaliana ; però confiàvem en
la procedència alemanya del film,
en aquesta escola de cinéma que
posa a la llum i amb una intensitat
violenta l'origen sexual de les

davant

els

Une mélodie silencieuse

«

conces¬

le Noir », però ens
consta que la seva adaptació al
cinéma no ha estât pas feta amb
el màxim de dignitat envçrs el
gran novel'lista francès. Ni l'am¬
bient, ni l'esperit de l'obra, profundament psicològica, no foren
degudament plasmats a la pantalla. Adhuc el final, d'una bellesa
tràgica, ha estât canviat per un epileg Ovsensibiler i vulgar.
No
ignore m
les dificultats
énormes

i

René

lluny

public i de sensible¬

transposició
famosa obra

Rouge

cinemàtics,
que

cnvelleix

vulgars.

d'escriure

el

més resisteixen les altera-

que

cions

significació ideològica

gros

1

«

»

exclusivament

els

gant-los, sovint, una orientació
equivocada per causa d'unes realitzacions

camina...

nen

d'una

i

que

cinematogràfic. I, fenomen demostratiu, son precisament aquest films

fossin injustament vexats, ator-

no

producció de King Vidor

purament

i
de lite-

noms

films,

seus

l'ésser prengui encara més relleu
com a valor primordial i essencial.
1 el mateix podriem dir de la

narracions

els

els

tots

d'aquest geni del cinéma, fa

elements

molt encertadament
Mirador », En. }J.

que

de

amb les imatges que projecta a la
pantalla ! La simplicitat i sobrietat
del
décorât,
un
artifici
més

Aquest i no altre és el motiu de
la superioritat innegable dels films

Palau, caldria que un organisme
internacional fes respectar la intannovel'les i

complet

mon

les necessitats de cada pais, tan
multiples i diverses en llur essència, han donat lloc a unes produccions que només conserven de
l'original el títol i un ambient gairebé sempre convencional.
Com

ci-

nema.

a

el

el

en

1

com

enumerant

FayWrai, protagonistes de Tes "quatre

aquests, podriem seguir
nombrosos
exemples

d'un mateix résultat.
La unitat d'un film perfecte sola-

valors
En

esmentat

canvi,

plumes'

anteriorment.

quina

formidable

quantitat de vida interior no li és
possible suggerir a Chariot, autor

».

C.

Cooper i Ernest Shoedsack
any dins les interioritats
de la jungla africana per a filmar la part
documentai de « Les quatre plomes ».
Creiem, doncs, que aquesta nova producció participarà, per una certa analogia de
situacions, de la grandiositat dels gràfics
de « Chang », rodats en les immensitats
de la jungla asiàtica.
En el repartiment d'aquest film hi figuren
els ccneguts artistes, Richard Arien,
Clive Brook, William Powell i Fay Wray.
L'estrena de a Les quatre plomes » és
esperada amb una expectació formidable
entre ejs amadors de l'art cinemàtica.
han

Rieard Arien û

que

passât

un

�0€

tt ' O C

Librairie
Editions d'Art

-

Librairie occitane
Henri

i, Rue Victor-Hugo et 15, Place

*

*

*
*

bois gravés

RAFOLS (Î-F.), Gaudi,
ROCHER (Edmond), Les
du Livre, T.F

T.C
beaux métiers

».

12 fr.

»

30 fr.
40 pies

»
».
»

CRITIQUE
FERNANDAT (René), Paul Valéry, illus¬

*

tré

de dessins. T.F

*

LANGEV1N

*

MISTRAL
verrons

*

6 fr.

PLA

»

nous

10 fr.

Berre. T.F

II. T.C
*

»

(Eugène), Louis Le Car-

MONTOL1U (M. DE), Breviari critic, vcl.

(Josep), Cambo, T.C

5 ptes

»

ESSAIS ET DIVERS

*

*

12 fr.

T.F
DELEUZE
TUCAT
d'Oc à

(F.), Brancas d'Euze
20 fr.
(J.), L'utilisation de la langue

l'école primaire élémentaire..
5 tr.
ETUDES POLITIQUES ET ECONOMIQUES

*

*
*

*

CAMBO (F.), La valoracio de la Peseta.
T.C
CAMBO (F7, Les Dictatures. T.C
CARBONNÉLL (J.), Davant el nosire
humanisme naixent. T.C
DUHAMEL (Maurice), La question bre¬

*

»»

»
»

*

Tome 2

CADIER (L.), Le Livre des
Etats de Béarn
COMMUNAY (A.), Audijos.
en Gascogne, tome 1er

LAGARDELLE (Hubert), Sud-Ouest.
T.F
MASSARYK, Estudis socials i politics.
T.C

Syndicts des
La Gabelle

COURTEAULT (H.), Le Livre des Syndics
DRUILHET (P.),
Lectoure
FORESTIÉ (Ed.),
Frères Bonis.

Archives de la ville de
Le Livre de compte des
i1'0 partie
2° partie
3,! partie

(J. de), Journal de Pierris de
Casalivetery
MALVEZIN (Pierre), Glossaire de la lan¬
gue d'Oc
*
MUNTANER (R.), La Barcelona Vuitcentista. T.C
PERBOSC (Antonin),
Les langues de
France à l'Ecole
*
PERBOSC (Antonin) et CANAL (Séve-

*

*

2 ptes

rin). Coutumes de Gourdon
PERBOSC (Antonin) et

CANAL (Séverin), Coutumes de Verlhac-Tescou.
ROlC (E.), La marina catalana del Viut.

Juridica Catalana. 7 .C

L'exemplaire
BOURDELLE. L'exemplaire

ANGLADE (Joseph), Anthologie des Trou¬
badours
BAUDELAIRE (Charles), Les Fleurs du

2 ptes

5 fr.
5 fr.

»&gt;

*

*

*

savoir

7 fr.

7 fr.
7 fr.

»

Rouergue. T.O. et T.F
CAMBOS (Arthur), Floc de Gasconha.
*
COSTA (N.), Brassabosc, poèmes pié*

»

»

»

*

5 fr. 50

T.F.

*

*

les
12 fr.

»

et

T.F

et

T.F

»

15 fr.

»

C. C. Postal 124.55

—

FOROT (Charles), Hyménée, ill. T.F.

*

*

Dans le silence et la solitude
DERENNES (Charles), Romivatge. T.O.
et T.F
EYSSAVEL (Paul), A l'aflat dou gregau.
T.O. et T.F

.

...

20 fr.
15 fr.
15 fr.

20 fr.

»

(José-Maria de), Les Tro¬
phées. T.F
1NDY (Vincent D'), Chansons anciennes

JANICOT (A.), Anthologie des Poètes
*

MARAGALL (J.), Poésies (obres

»

MA rHF.U (F.), Kersos de Vell, T.C
MERCIER (Louis), Les cinq Mystères

*

MISTRAL (Frédéric),
T.O. et T.F

&gt;»

40 fr.

»

Calendal
La Reine Jeanne....
Mireille
Nerte
Chants de Provence.

—

—

—

2 pies

»

NAVARROI
T.F

6 fr.

PES7OUR

))

(Xavier), Œuvres, T.O.
(Albert),

l'autura. T.O.
3 fr.

»

3 fr.

))

18 fr.

»

10 fr.

5 fr.
5 fr.

10 fr.
15 fr.

Lous

rebats

12 fr.

»

12 fr.

»

5 fr.

»

*

LOPEZ PICO (J.-M.), Carnet de Ruta.

et

6 ptes 50
3 ptes »
10 fr.

»

T.F

T.C
*
PIZE (Louis), Chansons du Pigeonnier,
ill. T.F
RICARD Lydie de), Aux bords du Lez.
T.O. et T.F
SAGARRA (J.-M. de), El comte Arnau,

poème. T.C
(C.),Vermeil

SALVADOR

TEXTES

en

10 fr.

»

25 fr.

»

25 fr.

»

25 fr.
25 fr.
25 fr.
25 fr.

»
»
»

»

10 fr.

»

10 fr.

»

20 fr.

»

sus

T.F

et

PESTOUR (Albert), La Présence Do ée,

to.... 7 .C.

5 ptss

»»

10 fr.

»

6 fr.

»

6 ptes
3 ptes

»

»

CLASSIQUES

CUBAYNES

(Abbé Jules). Vergeli; Las
Georgicas ; Cant. IV. T.O. et T.F.
...

10 fr.
16 fr.
12 fr.

»

et

""

T.O.

8 ptes 50

»

5 fr.

»

Choix de Poésies,

MISTRAL (Frédéric), Les Olivades
—

10 fr.

25 fr.

com¬

Joyeux, ill. T.C

»
))

»

ca¬

plétés). T.C

»

»

30 fr.
25 fr.

HEREDIA

talans du Roussillon

5 fr.

DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel),
Le Jardin dans te soir
DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel),

.

FRANCE (Anatole), Poésies. T.F
GAUTHIER (Théophile), Poésies. T.F.
*
GIRARD (Marie-Charlotte), Seguida
Bearneza. T.O. et T.F

du Vivarais, ill. T.F

DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel)
Du soleil et des ombres

*

50

T.O.

.

DELBOUSQUET (Emmanuel), Capbat la
Lana. T.O.

*

HISTOIRE ET PHILOLOGIE
ANGLADE (Joseph), Pour étudier
patois méridionaux, T.F
BOUZET (J.), Grammaire béarnaise,

20 fr.

BES3IERES (Gustave), Causons del

montais.

12 fr.

»

25 fr.
10 fr.

Mal. T.F

HISTOIRE LITTERAIRE
AUDI AU (Jean), La Pastourelle dans la

poésie occitane du moyen âge
AUDI AU (Jean), La Chanson de la croi¬
sade contre les Albigeois
AUD1AU (Jean), Huon de Bordeaux,
chansons de geste du XIIIe s
ANGLADE (Joseph), Les origines du gai

25 fr.

POESIES

BAUSILJA.),
Poèmes. T.F
*

Abbé SARRAN.

»

4 ptes

..

*

.

cents. T.C
F. VALS I TABERNER, Estudis d'His-

toria

12 fr.

»

25 fr.

15 fr.
20 fr.

.

5 ptes
4 ptes

*

15 fr.

GOURGAIN

*

GRA VURES
*

—

12 fr.

tonne
*

CARSALADE DU PONT (J. de), Comptes
consulaires de la Ville de Riscle.
Tome 1er

»

4 ptes 50

DELEUZÈ (H.), L'Acropole biterroise.

Coutumes de la

des Etats de Béarn
Tome 2

30 fr.

donnel, ill. bois. T.C

(Frédéric Neveu), Et

Wilson, TOULOUSE (Haute Garonne)

Gascogne

10 fr.

Le livre chez soi

MARTIN, directeur

CABIE (Ed.), Charte et

BEAUX--ARTS

15 fr.

-

bibliographique de la Librairie d'OC

Bulletin
LECOMTE (Maurice), La céramique,
ill. T.F
LELEUX (Charles), Le poison à travers
les âges, ill. T.F.
MARTIN (Henri), Lodève, Album de

Librairie générale

-

-

6 fr.

»

12 fr.

»&gt;

THEATRE

CANTABRE (Robert), Bos de Benac ; Lé¬

gende Pyrénéenne. T.F

Notes
distinguent des réimpressions et
des nouvelles éditions par l'astérisque (*) qui précède
le nom de l'auteur de l'ouvrage annoncé.
2. Les indications suivantes indiquent la langue dans
laquelle est rédigé le volume : T.C. : texte catalan ;
T.F. : texte français; T.O. : texte occitan.
3. Les indications Fr. et Ps. indiquent le prix des
volumes respectivement en francs (fr.) et en pessetes
(ptes).

Toulouse, Imprimerie Régionale.

1. Les nouveautés

se

Le Gérant, GlRARD

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712400">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712409">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716288">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712382">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 125, 1er janvier 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712383">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 125, 1er janvier 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712384">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712386">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712387">
              <text>1930-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712388">
              <text>2020-03-19 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712389">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712390">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/1a51cfea1fda50ebb7a50c4fa66a151a.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712391">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712392">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712393">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712394">
              <text>1 fasc. (non paginé [16 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712395">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712396">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712397">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712398">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712401">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22156</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712402">
              <text>CIRDOC_A1-1930-125</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712408">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712412">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712413">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713164">
              <text>Laugé, Achille (1861-1944)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712410">
              <text>Pestour, Albert (1886-1965)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712411">
              <text>Eyssavel, Paul (1886-1957)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713165">
              <text>Camelat, Miquèu (1871-1962)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713166">
              <text>Bonnafous, Jean (1893-1987)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713167">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713168">
              <text>Girou, Jean (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713169">
              <text>Martin, Henri (1860-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713170">
              <text>Lopez Chavarri, Eduard</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712414">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717233">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714056">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823867">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712403">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712404">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712405">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712407">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723469">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
