<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22158" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22158?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:52:15+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143184" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f206e4871cf2e1bead0feac2998cb150.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143183" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/2e463c919e92fbd218b3df77af90cbd6.pdf</src>
      <authentication>ac4a9f60ee3d61fef344e600dadc6725</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="713172">
                  <text>El núBiì.

O

:

Le

pies 30 ets

SETMANARI DE EITERATURA

DEES

M'A IXES

Annada.

I7/'

D'OC

:

si

LITTÉRATURE

DE

HEBDOMADAIRE
OJROAXE

ÍVI.VCO.VH/I,

Í'IKK.VH.I,

EEXGADOC,

L'annada

Mistral

de

ARTS

-

CIENC1AS

ARTS

-s-

EEMOZIX,

15 de Gener

Tolox.fi, lo

JV° /26'

-

-

-s-

-

de agradat
Sò que m'a lo mai

primier
jenier, es
que los jornals ca¬
aubert l'annada en parlan

aqueste
de veire

talans

an

l'idée

et
*1.

annada siasque vertadièra-

questa

la de Mistral. Cal

ment

|

que

vèje

que se

Mistral mòrt, lo mistralisme

mai viu

que

es

plus.

del renaixament literari

el faisonador de la

encara.

Alfons Maseras dis

sara

l'an de iMistral

que

Los

annada novèla

1930

el patriarca

«

provençal,
occitana i el profeta de l'amistat dels
pobles llatins ». Dins la Publicitat,
Jaume Bofill apond que se « Tolsgermanor

Mistral, se devait de répon¬Le

dre à Alecsandri. 11 le fit

magnificence.
25 mai, le lendemain du jour où il
avait scellé de nouveau l'alliance
entre « félibres de la France et féli¬
bres de l'Espagne », il disait, au
Peyrou, son ode, A la raço latino' :
avec

Relève-toi,

«

race

latine,

—

sous

euros ont son

Romanille.

El Mati

atabe lor far bèlament prodèl.

—

des lois?

»

après

s'anonsa

mistralenca

latine

qui pourrait te dicter
Et, reprenant l'éloge

il célébrait encore
grâce, son allégresse :
« Des formes pures de tes femmes
les panthéons se sont peuplés »,
son rayonnement : « la terre est en
fleur quand tu fleuris; — de tes fo¬
lies chacun s'affole;
et dans
1 éclipse de ta gloire — toujours le
monde a pris le deuil », sa mer
souriante, son olivier et sa vigne.
Et il terminait par ce vœu : « Race
latine, en souvenir
de ton passé
toujours brillant, — élève-toi vers
1 espérance — et fraternise sous la
son

ce

art,

regret,

sa

—

—

»

Gabriele

tinistes.

L'annada

résumait

plan. L'astrada a pas volgut que
Mistral qu'abia vist sa statuia vejès
son
centenari. A poscut pracò,
abans de morir, agajar ambe
cosin abian grelhat las

d'Annunzio

début

au

neutre

core

:

«

de mai

la

mai,

en

las

totas

être vivant.

terra

d'òc,

terras

se

lo poderos autor de
jornal demandèt cosin viraria lo felibrige sens
Mistral. Barrés respondèt que volha
pas ba dire per far cap de pena à
digus. E lo sâr Peladan que se
prenia per quicòm mandèt acò :
Talèu

Le

j.

j

i

[j

»

Peladan

Mistral

—

e

pas

dire

que

a

min que

cal

que

lo drech
siègue.
es

ca-

an al còr un idéal
vòl quicòm mai que de mots.
Sabon que tôt n'es pas finit talèu
que s es cantada la copa santa al
torn d'una taulejada. Sabon l'òbra
que demòra. Sabon que cal qu'en
Occitania la lenga d'òc prengue à
l'escòla la plasa que i es diguda.
Sabon que tant qu'acò sara pas
fach tôt sò que se pòd recocar o

Los jovents

que

res es

que
que
a

sò metiu. E debremban brica

sò qu'an al còr es à Mistral
ba dibon. Es Mistral que los

tôt

fach sò

ËKTERRAMEKT
l!na

de

la» taulas

perque,

pertot ont

bis nostra lenga maire,

rebom-

cal qu'a-

puis indiquer

que

fondée, à Bucarest,

Société de culture macédo-

réalisa,

I&gt;E SAXT-ELOI

Greini d'Arjjenter*
S'iynora l'autor.

del retaule del

un

sur

le modèle du

Album macédo-

qui publia des inédits des
principaux écrivains roumains et
français. Les félibres furent invités
roumain

barcelonïns (Kegle XVI').

y collaborer : Aubanel, Bonaparte-Wyse, Langlade, Tavan, ré¬
pondirent à l'appel. Mistral y
donna un beau sonnet où il saluait

à

siibscripiors forans

Pree al*

«le Ealalunya

Preguem, a aquells que encara no
hagin liquidât llur subscripció anyal (juliol 1929-juny

1930), semestral (juliol-desem-

1929) o trimestral (juliol-setembre i
octubre-desembre 1929) que tinguin l'amabilitat de trametre l'import per gir postal a
bre

la mateixa adreça :
celona.
Les reclamacions,

Via Laietana, 28, Bar-

"

L'Editorial

cas

que

Occitan "

e

fins

abonats d'OC
L'

«

abonats
remesa

Éditorial Occitan » ja saber ah
d' « Oc » que d'ara enlá una
Je 10 % lor sera jeita sus la crompa

del son jons. Aquela
los volums de la Colleccion

de las obras occitanas
va

per

Pireneus, dels Quaderns occi¬
e
las obras

Libre Occitan,
d'En A Ibert Pestor.
tans,

del

la chape du soleil! — Le raisin brun
bout dans la cuve, — et le vin de

Dieu

va

jaillir.

la

Avec ta chevelure dénouée

«

—

souffles sacrés du Thabor, —
la race lumineuse — qui vit
d'enthousiasme et de joie; — tu es

aux

tu

es

la

race

apostolique

—

qui met !es

en
branle; — tu es la
qui publie, — tu es la main
qui jette le grain. »
11 chantait sa « langue mère, ce

cloches

algun numéro
no assoleixi el seu desti, cal jer-les directe¬
ment a la direcció de Tolosa (Llibreria
d' « OC », Plaça Wilson, 15).

Dis Aup i

Aqui

s'était
«

Paris-Murcie,

remesa

que son.

ne

puis, ministre de l'instruction pu¬
blique et des cultes du royaume,

al felibrige. Mès

qun

je

roumaine ». Son secrétaire, Alecsandrescu-Urechia, député et, de¬

res

felibrige vei

que

1879,

rebon-

de parfèt sus aquesta terra.
Coma dizon los pacans d'enta nautres : « Cal de tôt monde per far
i

série

conçut et

i aje ajut

poème

ques,

une

0.
son

au

allait inaugurer une
de manifestations sympathi¬

Laforgue, traduction de
poésies roumaines, etc. L'occasion
allait se présenter d'un témoignage
collectif. Au mois de septembre

felibrige.

=

òbra

son

recastenar

a

=

décerné

prix

Camille

! i

lo felibrige se porta pron

e

plan. Vòli
res

Mistral

+

Felibrige

duts

mort un

*

d'un mot : brinde d'Alecsandri à la
félibrée de Fontfroide, discours de

que

Mistral

est

d'Alecsandri"

capèlan de la flor mistralenca...
Mireia sièt

en¬

*

las idèias contunhan de probainar

occitana,

guerre

le rythme intérieur à tout

comme

faria mai de plazer en¬
de veire qu'aprèp el aque-

que,

les

nécessaire à la noblesse du monde,

Sò que i

e

la

La culture latine

*

es

de

mondiale, quand l'Italie restait

bia semenadas.

cara,

126

Je prie qu'on relise l'ode entière.
On y trouvera, lyriquement orches¬
trés, tous les thèmes que nous
avons vu développer par les panla-

vengut

es

|

divisions,

Croix!

apilats Mistral
lo « germa espiritual de Virgili »
e sos braves companhons Aubanel
e

X»

—

lletres, Fré¬
déric Mistral és el nòstre patriarca
d'occident ». La Nau a balhat un
triarcat oriental de les

imaje

BAt.EAKS

CHARLES-BRUN *

assumeix modernament el pa¬

toi

«£-

par

jornals catalans d'aquesta
ne son una pròba.
Aqui perque m'an tant agradat. E
tôt me fa pensar que- m'agradaran

nya,

VAEEXCMA

VI* Année.

Mistral

RÉGIS»

de Mistral. Dins la Feu de Catalu-

A DR

de 1&amp;30

per

J.-P.

SPORTS

CATAEOXHA

&amp;

O franc 5»

:

ES TORTS

SCIENCES

M'KOi'EXSA

nuisi.

trompe

grand fleuve — qui se répand par
sept branches », son sang illustre
qui, « de toutes parts, — a ruisselé
pour la justice », ses navigateurs
qui, « au lointain, — sont allés dé¬
couvrir un monde », le « battement
de sa pensée » qui « a brisé cent
fois
«

rois... »
Ah! s'écriait le poète, sans tes

ses

nation

de

Trajan

renaissante,

l'astre clair qui sort de
l'éclipsé noire, — avec la grâce
fraîche des jeunes filles de quinze
«

telle

ans'1.

que

»

En
1882, Alecsandri vint en
France. (11 y devait revenir en 1885,
comme
ministre de Roumanie à
Paris, et présider, cette même an¬
née, la félibrée de Sceaux). 11 fut le
héros des fêtes de Forcalquier et de

Gap, où il posa la première pierre
du Pont des Latins. Tous les dia¬
lectes d'oc et toutes les langues la¬
tines sont représentés sur ce pont
par des inscriptions commémorati(*) Voir les numéros 113 (14 avril), 116
(15 août). 119 (1er octobre), 122 (15 no¬
vembre). d'OC.

�A la félibrée de Clapiers, près
Montpellier, où il assistait avec Bonaparte-Wyse, Camille Laforgue,
président de la Maintenance de
Languedoc, rendait hommage à
«
celui que les poètes de sa patrie
ont salué du nom glorieux de poète
de la latinité

SETMANARI

I.ITERATURA,

DE

F.SÈORTS,

GIENC1AS,

K

Longchamp, le 25 mars,
le XVF Anniversaire de sa mort et,
probablement dans le courant de l'été, une
journée h'ppique au parc Borelly, qui
comprendra des courses de chevaux
camarguais, des jeux de gardians et une

DE

D TKFORM ACIONS

au retour de son premier
le 20 juillet 1882, au maître
de Maillane : « Vous poursuivez
victorieusement une grande idée »,
lui disait-il, « celle de la résurrec¬
tion auréolisée de la poésie proven¬
çale; je travaille depuis ma jeunesse
à celle de la poésie roumaine, et
tous deux nous nous berçons d'un

SCIENCES

ET

CR1TICA.

SPORTS,

ET

A BARCELONE

de M"" Frédéric Mistral la commu¬
nication d'une lettre qu'Alecsandri

LITTÉRATURE, ARTS,

HEBDOMADAIRE DE

ARTS,

DE

ABONNEMENTS.
Le Numéro

:

Un

-

Sociedad General de Libreria

«

an

1) INFORMATIONS

ferrade.

i.

Plusieurs séries de conférences

prépare¬
public marseillais à ce centenaire.
Après les réunions de l'Escolo de la
Nerto, à l'Estaque et aux environs, voici
celles qui vont être organisées par la
jeune Scciété félibréenne « Lou Calèn » :

fr. 5o

o

;

Barbara, 16.

; Espagne, 14 pesetas; Etranger, 5o fr.
Espagne, o p. 5o; Etranger, 1 fr.

écrivait,

seul

puis¬
sant faisceau. Rêve sublime, effort
héroïque auquel l'avenir réserve un
digne couronnement. Nous sommes
la graine d'une forêt de chênes qui
arrêtera, dar s un avenir non éloi¬
gné, le souffle des vents contraires
et qui abritera le monde à son om¬
bre bienfaisante. » L'intervention
de la Roumanie à nos côtés, pen¬
en

un

Informacions...
...occitanas

de 1914, redonne à
pressante actualité.

«

l'Union dels Gabals

but de
le si¬

central est à Mende. Le Co¬
comprend le Maire de
Mende, l'Evêque et Me Laget, avocat. Le

président effectif
avec

M. Trauchesne

directe.

aimable

temps.

comme

M. Camproux,

est

en

comme

secrétaire et

trésorier.

Ce groupe a

déjà commencé une propa¬
gande active auprès des prêtres et des
instituteurs, par la presse et par l'action
Nous

à

aurons

reparler avant long¬

en

rent avec

peu,

dit Paul Mariéton,

»

«

les fé¬

libres provençaux eussent proclamé
Carmen Sylva impératrice d'Ar¬

les...»), et du procès de Cluj (Klausenburg, Koleszvar), où les vingtcinq membres du comité central
des électeurs roumains, Vasile Lucaciu

tête, furent iniquement
condamnés pour avoir été présenter
à François-Joseph un mémorandum
des
revendications
transylvaines.
Le recueil des protestations contre
cette parodie de justice, publié à
Bucarest, s'intitulait Voci latine
(voix latines) et contenait les signa¬
tures de César Cantù, Gubernatis,
Carducci, Quintana, Mistral, Roque-Ferrier. Lucaciu vint à Mont¬
pellier rendre visite à ses défen¬
seurs. Enfin,
quoique depuis 1895,
il semble que nous ayons, bien à
tort, négligé la Roumanie et que le
Félibrige, sans rien renier de ses
sympathies, les ait moins volontiers
affirmées, le prince Cantacuzène
vint représenter la reine Elisabeth
aux fêtes du cinquantenaire de Mi¬
reille et, quand la mort heurta, en
mars
1914, à la porte de la petite
maison de Maillane, la veuve du
poète reçut des télégrammes pieux
du Sénat et de la Société des Let¬
tres de Roumanie ; « Nous avons
perdu », disait le second, « non seu¬
lement un grand poète, mais aussi
une des plus
puissantes manifesta¬
tions de l'esprit latin. »
1.
à la

en

J'ai eu l'honneur, en 1927, de remettre
municipalité de Montpellier la plaque

commémorative

2.
la

Le

cette

gouvernement

rosette

3.

de

grande date.
y joignit

français

de la Légion d'honneur.

Le 5 juin

1880, les félibres langue¬

dociens organisaient,

Montpellier,
d'instruction

au

de

théâtre roman de
bénéfice des établissements
la

au

Macédoine,

littéraire dont le programme
que

des

oeuvres

en

ne

une

fête

contenait

langue d'oc.

«

PROVEMSA
L.e centenaire de Mistpal

Boissy écrit :
Je viens de recevoir l'assurance, par
le poète Sévériano de Rézende, que S. E.
M. .de Souza Dantas, le très^ lettré ambas¬
sadeur du Brésil, va demander à la
grande République sud-américaine de
constituer un Comité, comme il a déjà ete
«

fait

en

Italie,

en

En
Voici

Roumanie,

Grèce.

en

»

la composition

»

un empla¬
emplacement
réservé à miracle par une sorte de prédes¬
tination
:
sur
l'autre côté du terre-plein
du Collège de France où se trouve la sta¬
tue de Dante, la place est restée vacante.
Une statue de Mistral ferait là, un digne
pendant au bronze ne l'Alighicri. Ils sont

gnol du centenaire :
Don Jacinto Benavente,

espa¬

auteur

drama¬

Rodrigues,

ancien

tique.
Don

José

Francos

homme de lettres, président de
l'Association de la Presse.
Don Manuel Machado, poète et auteur
ministre,

dramatique.
Don Eduardo

Marquina, poète

et auteur

dramatique.
Don Luis Fernandez

désigné,

tout

Ardavin, poète

est

un

la même

pensée. Vraiment nulle effi¬
gie, et nulle place ne se sont jamais mieux
convenues.
Et cette décision réjouirait les
grands lomanistes, les grands professeurs
du Collège, les Gaston Paris, les Boissier,
les Meyer, les Bédier...
servi

du beau bronze d'Aubé. Et

ce

serait enfin

digne de Paris et de la France
un des poètes qui ont, plus que tout
peut-être, sauf Molière, servi sa

acte

autre

grandeur dans le monde.

naux

janvier,

Café Voltaire,
C'est là qu'ont

au

l'Odéon.

de

grandes voix qui ont chanté les
louanges et affirmé les revendications de
la terre méridionale. Chaque samedi, se
sont réunis là, jadis, Maurice Faure, Paul
Arène, Sextius-Michel:, Deluns-Montaud,
Clovis Hugues, Paul Mariéton, qui ont
leurs bustes dans le jardinet de Sceaux.

Mistral

et

M. Mario Roustan

avec

parlementaire

le

et

le Centenaire

pour

naquit Frédéric Mistral,

comme

monu¬

historique.

ment

Il serait bon que l'on classât également
la maison de Maillane, où le poète passa
On sait

vie.

sa

guée à la

maison

cette

que

lé¬

est

de Maillane

commune

doit

et

devenir le Musée mistralien.

En

Asdes

Le Comité permanent des fêtes d'Arles
décidé de célébrer à la fois les belles

a

fêtes rhodaniennes et le centenaire de la
de Frédéric Mistral, et d'insti¬

naissance

à

tuer

occasion

cette

Floraux. Nous
Le

en

dernier

nière, mais

dit

lieu

aura

dans

mot

un

en

qui

ce

langue

Rhône;

prose

;

dia¬
der¬

les

tous

concerne cette

graphie mistralienne.

en.

En

langue fran¬

en

langue d'oc

Les sujets à traiter

les;

joute de Jeux

une

avons

numéro.

concours

çaise et en
lectes admis

les suivants

sont

française,

poésie

:

Le

:

Arles.

:

langue d'oc, poésie : La Reine d'Ar¬
Mistral et son œuvre.

prose :

Les œuvres manuscrites ou
imprimées
(ces dernières n'étant pas antérieures au
Ie" janvier 1929) peuvent être
envoyées dès

maintenant,
indication

pli

sous

recommandé

extérieure

(sans

d'expédition),

à

M

Jean Bessat, cabiscol de « l'Escola Mistralenca », avenue Montmajour, à Arles.
Chaque œuvre devra porter en tête une
devise, reproduite sur une enveloppe ca¬

C est là que, à leurs voyages à Paris,
furent fêtés Frédéric Mistral, Théodore

concurrent.

Aubanel, Félix Gras et tant d'autres. Jus¬
qu'à la guerre, le siège social du Midi à
Paris fut là. Il y revient.

PARIS

chetée,

l'intérieur le

à

contenant

nom

eu

et

dramatique.
Enrique Diaz-Canedo, poète et cri¬
tique théâtral.
Marquis de Luca de Téna, directeur de

auteur

A

Don

M. Eugénio d'Ors, homme de lettres.
A
Les
pent

Paris

A l'Association toulousaine

Eyon

La Société d Études

historiques et litté¬
appel, à l'occasion du cente¬
naire de Mistral, à Mme Marie
Gasquet. La
brillante conférencière a parlé, le 7
jan¬
vier, à la salle Saint-Jean, de : « Mistral
raires

VA. B. C.

et

de

fait

a

son

Mistraliens de Paris » se préoccu¬
aussi de célébrer Mistral. Par la

œuvre

«

plume de M. G. Boissy, voici ce qu'ils
disent :
« En
plein accord avec nos amis les mis¬
traliens c;ui vivent à Paris, les Charles-

A

Marseille

Un comité, présidé
par

bois, prépare
tations

:

L'
rie

Association

«

le

tenu

Toulousaine de Pa¬

I 1

décembre, au Palais
d'Orsay, sous la présidence de M. Cruppi,
son
président, son assemblée générale
annuelle suivie d'un banquet et d'une
a

»

fête de nuit.

Les Toulousains
de Parie
fêtèrent
leurs compatriotes qui avaient été l'ob¬
jet, au cours de l'année, de distinctions

».

M. Marius Du¬

un programme de manifes¬
il y aura, notamment, la cérémo¬

honorifiques,

ainsi

1929

Laborde)

et

par

son

(Mlle

Costes,

Bellonte.
La
nait

réunion,
un

très

concert

Miss

que

représenté

firent

se

où de

a

Conferentia

Merces a
acord
cultural Larcelomna
un

entitat

intégral ment
Club, daran.

carà

Dins los

totas

numéros

Club

« Les

lo.s directors
d'aquésta importai! tisima
la direccion d'OC, la nostra
gazeta puklilas conferensas que los mestres convidats pel
entre

venents

:

Paul Mazon, Romanelli
Mario Meunier
Welter, Pelliot, S. Stepanow, Jean
Malye, Luc Durtain, Aiulré Billy, H. Grégoire, Comte
Keyserling,
J. Ortega Gasset, André
Maurois, Manuel de Falla, Bernard iSkaw,
Tristan Bernard, André Gide, etc.

compre¬

nombreux artistes

et

se

termina

Amis» «le la

par

toute

un

bal

Langue d'Oc

»

maintiennent leur groupe

»

e

camarade

entendre, applaudis de

l'assistance,

sesions del

France

l'aviateur

brillante,

plein d'entrain.

Las

;

par

»,

nous avons dit la compo¬
dans notre dernier numéro, — au¬
rait l'intention de classer le Mas du
Juge,

»

réunions du mardi des Méridio¬
de Paris auront lieu, désormais, et à

«

sition

En
Les

;

le docteur Fallen

par

de Mistral, dont

un
sculpteur qui ne soit
indigne du génie mistralien ni indigne

pas

;

d'autrefois », par
et les
fédéralistes

M. André François-Poncet,

que

accord

en

notre

On trouvera

Ruat

Lazar.ine de Manosque

et

On dit
—

de même esprit et de même souche. Ils
ont failli écrire la même langue. Ils ont

retenti

du Comité

;

Où, demandera-t-on ? Il

«

partir du 14
I, place de

Espagne

tra¬

»,

excur¬

F.

A MaifiBane

où

cement

par

les

et

par

»,

M"le Reboul ; « Mistral
et l'Empire du
Soleil », par Louis Roux, avocat.

Comité

3° L'érection d'une statue à Paris.

pour

M. G.

du Chef de

;

ditionnel des Méridionaux

un

Au Brésil

la présidence

sous

jardin de Sceaux, lieu de rendez-vous
«

«

:

2° Une grande fête populaire dans le

«

a

E succesivament las de Gakriel

Corresponsals forans,
adreceu les vostres comandes
d'OC a la
Societat General de Llibreria

l'État

sous

d'honneur

mité

la Roumanie et le Midi de la
France sans parler du commerce

les félibres entretin¬

a pour

Le siège

tre

la teine Elisabeth, en lit¬
térature Carmen Sylva, (« pour un

qui

occitan.

gne

M. Brunei

que

»,

de Lozère

pays

Mistral

«

Mistral

«

Mistral
G. Reboul

;

»,

la Sainte-Baume

1° Une cérémonie solennelle à la Sor-

«

bonne,

Sous

fédérer tout le

des jeunes comme

choses

trois

l'impulsion de notre ami M. Char¬
les Camproux, professeur au collège de
Mende, vient de prendre corps dans cette
ville un groupement d'action occitane,

et

;

Marseille

et

maiseillais

André Charnson, Jean Camp, Joseph Delteil, etc..., je
crois pouvoir dire que nous souhaiterions,
pour que la capitale de la France marquât
la part qu'elle prend à un tel événement,

L'Union dois diaiials »

«

Mistral
M. Bertas
«

Brun, les Véran, les Frissant, les Joseph
Loubet

A Mende

lignes une
Je ne veux point achever cette
esquisse des rapports littéraires en¬
ces

,

JLEIVGA.JDOC

et

dant la guerre

;

marseillais

sionnistes

»,

Mistral et « Lou Calèn »,
« Mistral et la mer », par

«

Valère Bernard

la reconstitution de

la famille latine

les troubadours marseillais

et

A. Conio;
H. Baude

par

!

:

Mistral

«

par

voyage,

rêve sublime

le

ront

France, 25 fr.

:

France,

:

»,

pour

CRITIQUE.

DIRECTION : Place Wilson, 15, et Rue Victor-Hugo,
Toulouse (Haute-Garonne). - France
C. C. Postal 124.55

».

Je dois à l'obligeante amabilité

du Plateau

nie

ves.

Il

y a quelque temps, on
annonçait la
dissolution de la Société des Amis de la
langue d'oc. Notre ami M. Joseph Loubet,
poète provençal de talent, collaborateur dû

Mercure de France, où il donne de
reuses

chroniques

savou¬

le mouvement litté¬
raire occitan, en était le
fondateur et l'ani¬
mateur. Pour des raisons
diverses, il

devoir

cru

sur

avait

renoncer

à s'en occuper.

Nous n'avons pas dit

sion, certains qu'elle
nue.

Aussi, selon

vivement

pour

résolution,

mot

de

cette

déci¬

serait pas mainte¬

prévisions, à la der¬
Société, on insista si

nos

nière réunion de la
sa

ne

M. Loubet revînt sur
faisant valoir que la So¬

que

en

ciété des Amis de la

langue d'oc ne sau¬
disparaître l'année du Centenaire de
Mistral, qu'il consentit à revenir sur
sa déci¬
sion. Ainsi, la Société des
Amis de la
langue d'oc continue, heureusement.
rait

�veaux

la

régionaliste française
décembre, s'est

le Con¬

ouvert

grès annuel de la F.R.F., sous la prési¬
dence de M. Henri de Jouvenel, séna¬
teur,

C

ancien

est

ministre.

Eugène Poitevin qui

ami

notre

la série des rapports, suivi de
M. Jules Mihura, secrétaire
général de
la F.R.F., tous deux sur La Crise de
commença

lieu

séances

les

sous

MM.

Jean

de

l'Institut,

un

d'étudiants

groupe

et

régionaux,^ après

un

«

pendance économique

l'Interdé¬

au point de vue
relations mondiales». Enfin, interven¬

des

tion

de Charles

mots

«

:

Je

Brun, débutant
suis

ne

par

ces

régionafiste

pas

»,

conclure à peu près en ces termes :
«
Il faut envisager le jour que se
pro¬
duira fatalement une scission entre régionalistes et fédéralistes ; mais est-ce
bien le moment? Je ne le crois pas. »
Parmi les interventions, à noter parti¬
culièrement celles de M. Lenormand et
du chanoine Muiier, sénateur; parmi les
rapporteurs, M.
Maurice
Leroy, sur les
décrets Sarraut, relatifs aux syndicats
pour

des

et

communes

partementales,
unanime,

reuse,

relations interdé¬

l'approbation chaleu¬
accueillit

qui

élo¬

ses

déclarations.

quentes

En

aux

et

qui concerne Eugène Poitevin,
ui s'est empressé de
répondre à notre
emande, en nous faisant parvenir le
ce

de

texte

son

lecteurs le
valeur

laisserons à

rapport, nous

de

soin

se

prononcer

nos

la

sur

des

suggestions qu'il soumet à
des décentralisateurs, à
I 0

l'activité

100

à

comme

gralement

degrés

:

rapport

son

publions inté¬
ci-dessous.

nous

I. Les forces sociales

en présence
: a) de
résistance; b) de remplacement. II. Des

à employer pour une solution
heurts. (Rapport présenté le 14 dé¬

moyens
sans

cembre

1929

Congrès annuel de la

au

F.R.F.)
Mesdames,
Messieurs,
Çhers Collègues,
A

«

C'est

l'Etat, il

nien

:

y

a

peut

on

tous

les éléments usés, disjoints,

très vieille machine dont

une

ne fonc¬
des grincements,
des pertes de temps et de force inadmissi¬
bles. Il ne suffit plus d'y mettre de l'huile,
il faut l'envoyer à la refonte, comme de

tionnent

plus

qu'avec

la vieille ferraille.

Mais,
grès,
tion

pour

là

et

»

dans le cadre du Con¬
laisserons de côté la Constitu¬
ne voir que la crise de l'Etat,

pour rester

nous

nous

le

rencontrerons

ministre

de

l'Intérieur, M. Tardieu lui-même, disant
à
«

la

Chambre,

le

30

novembre

1928

:

L'organisation administrative? L'organi¬

sation actuelle est

périmée

;

elle

ne

répond

plus à rien. »
D'accord, en cela, avec M. Paul-Boncour,
présidant, le 10 avril dernier, la
réunion préparatoire de « la Ligue de
l'Etat moderne
de faire,
vieux

latif

sans

où l'on ne se priva
douceur, le procès de
»,

organismes, de l'Exécutif

et

Judiciaire,

au

sans

au

pas
nos

Légis¬

omettre, naturel¬

lement, l'Administratif.
Bref, la réforme de l'Etat est impérieu¬
sement reconnue
indispensable, de l'avis
même de

sociales,
des
vre,
sur

fait

servant,

nous

à faire

prits,

une

sans

ans ».

ne

taires

D'un

côté,

part,

Nous l'avons

carence

Et

totale du

les exigences du

sys¬
que

l'enchevêtrement

des

de

s'étourdir

dans

res¬

«

les

gé-iéjations pensent-ce. que beau¬
parmi nous, pensent de la Consti¬

tution.

m'écrivait ces jours-ci un étudiant; une
jeunesse « qui ne sait ce qu'elle veut,
mais qui le veut bien », d'après la spiri¬
tuelle boutade d'un homme politique, vraie

régression

présentation

cons-

à la

res

sur

réforme administrative,

nous

ne

subissent, à des degrés diffé¬
rents, l'influence, parfois, d'institutions cen¬
tralisatrices, toujours, des partis politi¬
ques :
socialiste, communiste, royaliste,
fasciste, ce qui, au cas du triomphe de
l'un d'eux,
nous
conduirait fatalement,

des besoins de notre époque.

par

les croyons pas encore prêts pour une aide
efficace et directe à une œuvre générale.

partie.

Hors

effet,

—

Enfin, troisième

mouvement,

les deux autres, symptomatique des
aspirations nouvelles : le féminisme.
Tels sont les principaux éléments des¬
quels nous attendons le rajeunissement de
que

nos

avec

Après quelques
nous serons

partie positive

de

l'Etat,

de

remarques

cette

sur

en

à

étatisme

un

renforcé

uns,

mule de droit divin.

Quant

au

composé de
à même de

autonomes,

peut-être atténué avec les
mais aggravé d'un retour à la for¬

les

autres,

Institutions.

d'eux,

groupes

l'intégration du syndicalisme dans le

cadre

tout autant

quelques

tous

chacun
à la

au

passer

vres

étude.

moins

féministe, surtout
s'ignorant entre eux,

mouvement
groupes

sans

d'assistance

relations mutuelles : œu¬
ou de rénovation ména¬

gère, de redressement

*

de lutte contre

* *

connaissance

Quand je pense syndicats, je pense coo¬
pératives, par extension. Par ailleurs, il

physique

guerre

ou

et

pour

desfcfroits de la femme

moral,
la

re¬

par

le

se limiter
Fédération. C'est dans cet

nous

cord

avec

nous,

C était

profitons du Congrès
apporter

pour

les

an¬

sug¬

moins quant

au

au

prin¬

1926, avant les fêtes de Bour¬
jugée quasi-providentielle,
tant nous
parut favorable le choix de cette
ville, parce que centrale, et que, de ce
fait, toute question de préséance se trou¬
vait éliminée.
en

occasion

En

tout

grandes

cas,

lignes

le

voici

projet dans

ses

Adoptons, éventuelle¬
ment, la dénomination « Journée des Pro¬
vinces ». (Un
congrès de plusieurs jours,
pour débuter, risquait d'être générateur de
discussions inopportunes et, finalement,
désastreuses.) Au cours de cette journée,
:

chacun des mandatés eût remis
à

ses

cahiers

Commission spécialement constituée
pour désigner les questions à mettre à
1 étude et l'ordre dans lequel il était né¬
une

cessaire

qu'elles fussent discutées.

L Assemblée

fixé

aurait

le

lieu

de

la

prochaine réunion, l'intervalle régulier et
aussi rapproché que possible entre
chaque
journée

à venir,

diversifiant les
dans toutes
les contrées de la France, à la propagande
«

»

en

sièges, de manière à

en

assurer

décentralisatrice, la plus large diffusion.
Le projet n'a pas eu de suite : l'entre¬
prise était probablement prématurée.
Vu le temps dont nous disposons, on
comprendra que nous ayons évité de plus
longs développements. Cependant, nous
à

tenons
un

illustrer

exemple

valeur

des
sur

proposition

notre

l'opportunité

montrant

à mettre

questions

par

la

et

pratique¬

le chantier.

Le 10 novembre dernier, le groupe auto¬
nomiste et autonome

consacrait

des Bretons de Paris

séance à

sa

«

l'exámen critique

du régime

municipal français. A la séance
suivante seraient signalés,
à l'appui de
cette critique,
un certain nombre de cas
concrets observés en Bretagne. Puis, com¬
paraison avec l'organisation municipale
des autres Etats. Enfin, comme conclusion,
établissement d'un plan de réorganisation
qui sera communiqué à la direction du
parti » 1.
Nous ajoutons que la première causerie
sur « l'organisation municipale en France »
fut faite pas plus tard que la semaine sui¬
vante et le fut par une femme,
ce qui
prouve que toutes les femmes d'action po¬
litique ne concentrent pas leur activité sur
l'électionnisme et que nous pouvons tabler
sur
leur concours effectif infiniment pré¬
cieux, à mon point de vue.
Nous terminons

sans

commentaire

autre

celui-ci, à savoir : que si cette mé¬
thode était pratiquée par tous les groupe¬
ments se recommandant de la décentrali¬
sation, il nous semble bien que nous ne-,
tarderions pas à voir la fin de ce men¬
songe : « Le Peuple Souverain par le Suf¬
frage Universel », et le commencement
d'une ère de liberté dont les progrès fe¬
raient tressaillir d'aise les mânes du grand
que

Proudhon.

bulletin de vote, il est bien loin de pou—

•
*

cipal.

ment

la

En partie seulement, car les
syndicalistes, eux (il y en a d'autres), sa¬
vent ce qu'ils veulent.
Or, le syndicalisme est — qui me con¬
tredirait?
la grande force agissante et
rayonnante des temps contemporains.
Les partisans de la décentralisation, de
quelque nom qu'on les qualifie, sont aussi
une
expression hautement caractéristique
en

(Eugène B*«itevin.

1

Appendice
Cette étude

en

commande

une

autre

qui

du Suffrage Univer¬
sel, une présentation plus poussée des for¬
ces en présence, et dont le concret serait :
De la nécessité d'un organisme politique
contiendrait le procès

ou

équipes

d'ordre

«

moral

ble des électeurs,

fait la promesse...

»,

émanant de I

comme

ensem¬

contre-partie de

l'organisme des « intérêts », représentés
par le parlement économique ou de la
profession.
A titre de simple suggestion, d'ailleurs,
étant donné, comme déjà dit, que toute
question relative à la Constitution est du

ces

besogne?

ressort

A mon point de vue, non. Et, d'ailleurs,
de quelle force de sacrifice et d'abnéga¬
tion devraient être animés des réforma¬

s'atteler à une œuvre dont la
réalisation équivaudrait, pour eux, à la tou¬
jours pénible opération du suicide?
Doit-on l'espérer d'un homme de génie
qui se lèvera parmi nous, charte en mains?
Nous risquerions d'attendre longtemps, et,
du reste, le temps des prophètes est passé :
l'humanité est imprégnée de leur substance

auront pris

idéal du syndicalisme étant
les tendances inspiratri¬
ces
de ce que l'on a appelé « la charte
d'Amiens », si nous voyons les syndicats
coopérer utilement à des œuvres fragmen¬
taires comme, par exemple, les fonctionnai¬
en

; mais est-ce bien à nos officiels
officieux, des parlementaires pour
la plupart, qu'il appartient de faire cette

teurs

part très active

Le principe

De l'autre côté, une jeunesse « dégoûtée
des luttes stériles des partis de classes »,

peut-être
à

une

de ce rapport, il nous reste à faire
rapide analyse technique et psycholo¬
gique des trois éléments de régénération.

la création d'un Comité d'études qui existe
et

:

tructive

du chaos?
ont

féministe

une

gouvernementales
pour demain.
La Ligue de l'Etat moderne » a décidé

nous

ont

d'aborder

Avant

Or, qui doit s'occuper du travail prépa¬
ratoire? A qui incombe-t-il de mettre sur
pied le formidable organisme qui doit nous
Toutes

mouvement

au

bonne administration.

commendataires.

tirer

avec

décentralisateurs et que,
place dans les con¬
seils municipaux, elles seront, vraisembla¬
blement, bien moins disposées que les
hommes à admettre que la subordination
totale de la commune aux ordres du pré¬
fet
est
l'indispensable garantie d'une

qui sont, si j'ose dire, les

ceux

convic¬

une

contraste

Nordis-

dit à quoi devait

une

que

Latins

:

contre

gestions suivantes, dont nous avons déjà
entretenu, à titre individuel, des sympa¬
thisants méridionaux, qui tous furent d'ac¬

et

lorsqu'elles

opérations brusquées — parce que, presque
toujours, trop longtemps différées — et,

coup,

en

dans les groupes

produit, le parle¬

centralisateur, n'ont plus d'autre
source,
pour justifier leur existence,

voici

nous

bre d'entre elles

mentarisme, dont les élus, débordés, mis à
tème

conscience et

une

d'elles-mêmes,

inquiétude. Ce que l'on peut
craindre, c'est le genre d'action des politi¬
ciennes, impatientes de marcher sur les
traces des politiciens. Par contre, ce qui
nous
donne lieu d'espérer, c'est que, de
plus en plus, les femmes se familiarisent
avec
l'idée syndicale; qu'un certain nom¬

névole des mandants, mais les mécanismes
divers de consultation propres à un con¬

bout de souffle par

avec

espoir

suffrage universel non contrôlé (j'entends
par contrôle : pas seulement la vigilance bé¬

son

risquons

nous

redevable.

sur

donc, la

nous

toute

plate indifférence des foules. Car enfin,
si la France est en passa d'avoir bientôt,
au
service de sa régénération, autant de
cerveaux
sains qu'il y a de provinces ou
régions, au lieu d'être hydrocéphale, c'est
bien à de tels pionniers qu'elle en sera

pas

eux-mêmes,

modestie,

et

suivi

est
en

antagonismes

nuel de la F.R.l-.

ges,

la

sévérité, sévérité qui, toute¬

dépasse

leur devions

nous

les

avons

rôle d

esprit

un

tion sûres

y

le ton des parlemen¬
le même terrain, et
nous n'y
reviendrons ici que de la façon
la plus succincte, uniquement pour servir
à notre exposé.
fois,

le

appel de mémoire en faveur de
ceux qui,
dans la F.R.F. et autour d'elle,
ont contribué à cette préparation des es¬

remarquable enquête

sa

Les moins de 30

non

pour

que

spécifiquement,

Germains, Sudistes
*

les derniers

sur

profond retentissement qui s'en
l'opinion publique; mais,

discrétion

de M. Henri Guérin, de l'Œu¬

sujet de

au
«

il

examen,

bien

pas

dans

Collège libre des Sciences

au

en

travaux

cet

le

nouvelles

M. Antonelli écrivait dans
Lyon Républicain, reproduit par l'Action
Régionaliste, à propos du cadre napoléo¬
que

événements,

tenir les « leviers de commande », des
hommes, toujours les mêmes, dont les

la crise de la Constitution, dont
ce

son

naissent

Nous

public, ou, plutôt, il l'est
depuis móins longtemps, sa période héroï¬
que ne datant que d'hier, sauf de loin¬
tains incidents à peu près oubliés aujour¬
Nous n'insisterons

fait

avons

ans,

d où

beaucoup

est

dési¬

trouvent

se

comme

1 action immédiate, les éléments dé¬

contre

du

connu

conséquence,

en

—

passé nombre de journées
ignoré de personne, le

décentralisateur

mouvement

moins

pour

la base de la crise de

faire

deux

Conseil

«

d'hui.

trôle effectif) et de

l'État

I-a crise de

a

son

n'est

tragiques,

cet

nous

dans

compte

exorde, notre programme,
par l'examen de l'état présent des forces
sociales en mouvement, lesquelles se clas¬
sent, dans ma pensée, en forces de résis¬
tance,
quant à celles qui jouissent des
avantages de la situation acquise, de rem¬
placement, quant aux autres.
En ce qui concerne les forces de résis¬
tance,

l'existence du

d'action

programme concret

réellement

pour

les syndicats.
Si le mouvement syndical, qui non seu¬
lement continue sa période héroïque, mais

* *

Après

Seuls,
gnés,

économique du Travail » et de te l'Institut
de Coopération intellectuelle». Voilà pour

♦

nationalistes.

sur

possession de

—

un

collective.

—

au

en

centralisateurs, à condition qu'ils se déci¬
dent a 1 adoption d'une
discipline volon¬
taire
de
conciliation
et
de
cohésion,
d énergique reconcement
soyons précis
aux
âpres discussions, aux méfiances

fonctionnement

d'une action d'ensemble,

A la Nation même,

le droit d'être représentés, et, ce qui me
dispense d'une citation de détail, c'est de
noter
sous
réserve des conditions de

que

tous

—

entière liberté.

remarquable dis¬

de Francis Delaisi,

|

honneur?

Séance qui se termina par le vote d'un
vœu
relatif à la création de parlements
cours

ne

voir servir

exception,

cune

profit des idées générales en
quand elles
se manifestent,
à les répandre en synthè¬
ses, quand elles se sont manifestées.
A qui, pour conclure, revient le difficile

vue

Achille Mestre, de la Faculté de Droit
de Paris, d'autres rapports furent
pré¬
sentés, parmi lesquels ceux de MM. Bou¬
cheron, du Maroussem, président de la
F.R.F.; Maxime Leroy, Freyland, pro¬
fesseur a Strasbourg, et du président
d

aucun

nous ne faisons au¬
les genres d'activité
y compris le sport, dont une rationnelle
application ferait un excellent agent de
régénération physique et morale — ayant

bien entendu

est

accaparer

celles-ci

du lendemain, qui eurent
présidences respectives de

Brhunes,

dont

mais

commune,

I

les directives, — si les groupes ne prennent
eux-mêmes les initiatives, — à coordonner

1 Etat.

Aux

cause

cer-

commun pour

en

œuvrer

la direction sans atten¬
tat à la liberté des peuples, qui n ont que
faire de se prêter aux expériences d'un
despote.
La F.R.F.? Non plus. Nous en conve¬
nons tous, en son Comité-directeur, le rôle
d'une fédération n'est pas de prendre
l'initiative d'un mouvement,
quel qu il
soit : il consiste, au maximum, à signaler

Ee Congrès «Se la Fé«lération

14

à

propres

pourrait

PA KlS

Le

meuble aujourd'hui nombre de

qui

generalas

...

exclusif de la Nation.
E. I».

1. Autre exemple : Etude ethnologique
des mouvements occitan, corse, flamand,

pour

breton, alsacien dans le sens d'une contri¬
aux
théories proudhoniennes en

bution

avec
nos réalités contemporaines.
Quelles sont les directives communes
qui se décèlent au sein de ces mouve¬
ments? Dans quelle proportion ces direc¬
tives peuvent-elles servir de base à la mu¬
tualité des relations et obligations dans

contact

«

monjetas ?

si.

un

Etat fédéré, etc., etc.?

�letras
La

De

coma

dins

sang

cèl

Un

estèlas

sensa

Veici lo grand destrùss:.

Orra cabussara.

Orror !

l'ors *

caiastre

un

un

de

Quora arribarem? Depòis tant
tèmps que caminam... ne mòri

Orror ! fins à sas fondamentas.
Vai s'amosar inôstre solelh, orror !
E la luna

legenda

autre

pòdi plus !

Ne

li

(Un tossilhon rauc

montanhas blancas de nèu

sobrançan.

d'aquela val, sul ribei-

Al preon
rès d'un

Vabre, entremèg de ròcas
atterradas, un viairòl serpateja ont
l'on vèi una tropelada de romèus.
Van lens, lens, cargats de sas
talècas: d'ùnes decavauc.on subre de

muols, d'autres tirassant de barriòjason de jantins malanants;
li a de carretas comolas de jemnas
c
de oielhs ; d'escassiers menan
d'orbs per la man. Li a de gent de
tota mena : placiers ricament proVesits, mesquins mitat-nuts e malautas ont

tits.

D'armans, asta al ponh, los
cedisson
Passan

pre-

Jérusalem celestiala,
vès-la, que belugueja

D'alclans bandejan sus
sants
Alleluia !

La

pèr reparèisser
l'aclap de las ròcas

la perfin
retendissent dins los ressòns de la
montanha fan se levar de grands
vols de girfalcs que reviròlan sus
aterradas.

Sas

à

Voiz

los crestens.

cal

Sus

mos

romèus !

al

vòstre

lo trôn?

e

sobrana,
pojols dins la patz dels nevencs

l'ufana volada

Amiri

l'aigla

De l'estelam, de

del solelh.

e

Pietat ! pietat!

Tôt renais,

los

Dins

ma

Maire de

defrna,

...

La

la

mar

E sulfuros, envermel'hit, lo cèl
Semblava una farga abrandada.

La

Diu.s piatadosa

Etema!...

d'estèlas.

ai

la estèlas

montanha

m'eissauçi cap al cèl.
Ma solestança es eternala
Coma la nèu que corona mon front.

Ai

sentit

corre

ma
me

sus

fòc

vestir de flors

sonar,

van

Avisada del

es

una

nom

Rojant, nisant dins mas ventralhas...
Ai conegut, delôrs, lo poirridier...

l'espant.

plagas de l'Apocalùsi,
sus terra,
la pèsta,
La guerra ambe sos mortalatges,
E la conquista e la famina

La

Davalan

e

sus

nos

aus

Espant ! Espant!
La
mon

Retirada dins

montanha

ma

s'abri-

Ai

[van...

De germenacion e

montanha

l'autura

adesa

lo monde e son masan'
de fanga.
Envolopada alors dins mon maintol,
Dins ma vergenitat de glaça,
Dins

ma

serana

Le cèl

dels

crestens,

perdurabla tasença,

E remirant ambé

los romèus

sens

mos

coma

grands vois d'arcanges
d'ili e se tenent capclin

Pòrtan lo trône de l'Autisme.
Un arcolan dejos lo trône
Inmense

agolopa lo monde.

Mai de mila solèlhs raian dins l'estan-

Capclin ! capclin!

[duda.

La montanha
Quai comprendra lo murmur de ma votz
Misteriosa, e ço que dison
Las nivols : dèl preon de l'orisont
S'amolonan subre

Per

me

tèsta

parlar lo lengatge del trôn.

(I) Veze lo n°
d'OC.

ma

Una
quesan,

lo

;

la

com-

l'ombra
soledre leva

Un

termena

124 (15 de décembre)

en

autre

enan!

vas

e

de

rosàris qu'en cadun de lors
passes dindinan coma de sonalhas,
ne
pòdòn plus, son desrenats,
gèmon, se lanhan, e se laissan
caser subre la molsa al pège d'un
jaiard.

enan

Com

avem

diriatz

s'esvelha

al

ne

lavanca

o

retendis-

lo

gron-

diment d'un Vabre.

Joan-de-l'Ors no canta plus, alònlo pas, apinsa, escolta, agacha
dins las preondesas.)
Un

penedent

De votz, de quils, de brams, ausisetz? ausisetz?

en

Es
me

Un

una

Un
dormit!...

!

(Qu

intensa

cridors los belencs

son,

T'otes

soneji.

de cordas nodosas

vida

avespral, es de fregaments de fueIhas, d'envòls jos las ramas, es lo
trepiment de la salvasina, de ramiIhas petan, de còdols redolan.
Una rumor ventejanta e lonhdana
s'eissauça pòis trastomba pòis se
rejrica mai propdana ambé de nò-

ga

(S'esterilha amb un gemen de dolor,
se frega los uelhs.)
Lo masatge venènt es lanh en¬
cara...

que

cenchats

penedent

uelhs d'esfins

dins la viairòl s'avançan
de penedents òrres, polsoses, descarnats, fàcia abronquida, uelhs
cremani
de fèbre,
las espalas
ensanguenadas ; son cargats de
crotz de bòsc espinassadas de claoèls salients mai ponchuts que
d'agulhas.
Plegats en dos, vestits de pelhas,
A ici

portegues,

Al lumdar de

Blancs

las vots

alors,

acostat,

çon.

solesa,

Ah !
sos

romèus

de las estèlas

pauc

Ten-te

vos?

pilhadors podon revenir e siam
lanh de la capèla... anem! vène!
(Depòis una longa vegada lo solèlha trasmontat, las montanhas se
neblan, l'ombra s'estènd; de machòtas piaulan, al preon del val de
ranas cantan, long de las draias de
grilhs croisson.
E Joan-de-l'Ors a repres sa can-

solèlh

patz solemna envelopa
Las oras s'escolan,

mespresat

Dins la lusor

autesa

Lo cèl esbada

No
los

(Se saqueja. Amb un accent
atèunat) :
Fraires! frai... despertatz-vos !...
avespra... preguem! preguem!

Delòrs, delôrs, replegada dins ièu,

aregàrdi, capval.
Ma lònga tragina de ròcas
E de selvas, refùgi del feram,
E de l'autre feram qu'es l'àme.
De

dels

meg

Un

Pregatz pèr nos, ô Sancta Verge!
Pregatz que Criste nos perdone !

Las

acorsats

ba.

los romèus

l'ora

semenant

fin,

sus.)

finimonde.

Los cavaucadors

sa

brudas calan, tôt s'aserena,

totas

;

mèmbres

Un vermenier d'animanças sens

al

(Pauc à

los romèus
Las tubas

romèus

Los ressòns de la montanha
nevenc vestida a! solèlh... solèlh...
las estèlas... estèlas... estèlas...

forcèla

mos

cel... lo
[cel...

De

plaça, ai vist la terra
l'aiga e se banhar d'azur,

aubres subre
Bèure ma saba e

la

dins la granda espéra.

es

votz

la Verge

Prendre lor
Salhir de

Ambé fiertat

er.

josta de

es

lo monde

La

montanha

vist

votz dels

Veirem vestida de

las !

ai

dins

los ressòns de la .montanha
Iéu mónti josta de l'esfins... l'esfins...
la granda espéra... espéra... espéra...

Qu'anam atomar? quin malastre!
Se lo bon Dius nos desampara
E nos castiga eternament, ai las !
Ai las !

de la montanha

amont

la patz eterna... eterna... eterna...

Lo monde

Als primers jorns del monde, sur
De fòc estàvi com una iscla,

un

Aquela bufa esconfòrta Joan-deque, redevengut alègre) :
Paubres mesquins! siéu estât un
pauc vivatz, es verai, no senti mas
forças
Anem, vos-aus, escalatz
de cap nòu subre iéu, e en enant!
que s'avèspra, la capèla es encar
lonha... E tu ailai detras l'aubre,
anem,
vène, no te gàrdi rancor,
vène, agafa-te ambé los autres.
(Mas lo prèire tirassant sa crotz
s'alonha. Joan-de-l'Ors li crida.)

etèrna.

patz

una

m'enlaire

restarai

inbrandabla.

teneson

Los

Davalan

donatz-nos

môr,

dins las nevièras

Enducha de solelh, coronada
Pietat ! Pietat !

La

e

astres,

s'es enfugit detras

Lo prèire
aubre.

cèl

Nôstre Paire amont dins lo

léu

entorn tôt

mon

muda

se

S'amossaran

Maire adorabla,

pregar,

montanha

Etèrna ! etèrna ! à

braman.

romèus

dels

votz

los ressòns
La

Joan-de-l'Ors
(iradament)
Joan! Joan de l'Ors vos disi! e no
aquel Talhafèrre malaseg!
(Disèn acò se saqueja, dos pene¬
dents rodelan per sòu, los autres

(Flotejant al lonhdan.)

Verge perdona[dora!

Maire de Dius !

Santa

revolina.

l'Ors

La

O Dius! aguetz pietat!

nos espera...

Elhaussa quora

penecan.)

los romèus

Que

son tronc s'arrapa, vesetz-lo !
S'adapta tant ben à ma ponha !
D'estelas enrodit a grelhat dins lo fòc.

L'èdra à

No ! No digas òc! malastruc! no
redigas!
(Un silènei grèu. On ausis à l'en
torn volatejar de còrbs. Las crotz
apieladas contra los faiards semblan de potencis derrabadas, e
los penedents inmobiles, de cadabres. Una dormicion los engordis,

Oc ! lo veirem lo finimonde !
Es l'infern? es lo purgatôri?

sanctuàri,

conglats,

los
vos

l'auratge

e

los romèus

Pregatz, o Maire !
Maire de Dius, ô Verge pura !
Cor matrassat, dolents, fasent pietat

Pèr

cal.

autana,

los romèus

Dins

montanha

Ni l'udolament de la fèra;
De que me

autre

Totes

en

mai lonh dins

Montam

[tan.

.

L'escomocion dels ômes, no me

pòis desparèisson

Paubres

del Paradis l'abi-

profetas, los

los seguisson.
cantant de preguieras,

e

Alléluia!
sos bàrris,

En adimant bastida...

•Fersiosa,

Un

(d'u na votz bassa, agachan al viron)
E pèr quina colpa encara!... no
pòdi comprendre... no... pèr aver
dich que !o...

Amont,

Los

sivals?

nats...

cascadas cacalejan.

los romèus
La

cada

perdo-

pòdi plus!... serem-ti

Ne

fegcndatz de potons agadors
Que dins mas Haras fonts s'escolan.
Que long dels ri us escampan sas cançons

Una Valada abissala que de

copa

paraula).

Me

mas

de
!

!

orror

La montanha
O nivolets ! nivols d'argènt e d'aur
Nivols, bêlas nivols de perlas !

Dins

joan

fie

Un penedent

Los romèus
esbrandada,

vai èstre

terra

la

un

autre

romavage

que

s'entòrna,

sembla lo vèire.

penedent

es

tonsurat.)

Paubre de iéu !... pèr
tat... mon bisbe !... no !

aver

Totes

(parlan ensems)

dob-

preguem

!

(S'agenolhan. Una votz clara e
gaujosa retendis dejos los aubres.
Totes entrerompon lor preguiera,
se regardan, estobesits.)

Te dise de òc!
te dise de no!
Es lo brugit de l'aiga! — E que no!
es de femnas e de mainats.
Cis—

—

—

clan, brailan, no siatz sords,
però se crida pron fort!

em-

/

gros

La

(de briu

mai

prop)

Aquel garric de fèrre, vesetz-lo !
a pas cap com el dins la selva !
D'estèlas enrodit a grelhat dins lo fòc.
N'i

Ma

susor

n'es

Joan-de-l'Ors

votz

estât

la saba.

Silènei donc! que janglatz coma
de papagals subre un aubre, taisatzvos! escoltatz!

(s'atura)
....

lòs escarans!

�los

ressons de la montanha

Biafòra!
gent! 1 aur!

Tafòr! tafòr!

—

sia!

pica! ensuca! aglà-

—

mòrt!

l'ar¬

—

raida! raida! Mon
Dius! merce! merce! Santa Verge!
a

—

—

Subre sa Jàci, son pèl ros, espelojit, laissa entrevèire que dos uelhs
beluguejants, dos uelhs piveladors.
Davans lo rodelet dels penedents
tremolants s'atura.)

Joan-de-l'Ors
A la bòna ora!...

(L

Joan-de-l'Ors

anam

rire!

(d'una

de oèire rebocar
sus
la via de romèus enfoîetits.
D unes corron als aubres, los escaon

coniensa

lan, d autres se rescondon long del
Vabre. Lo quil de las jemnas e dels
mainats es espaventos.)
Joan-de-l'Ors
(d'una votz emperiosa)
Lèu! lèu! devalatz! aliuratz-me!...
devalatz! vos disi !

(Mas de-bada se saqueja, se segotis, los penedents encara mai se
li adonglan coma de pesolhs e lo
palasinan.
De mai

nombroses

mai

en

romèus rebocan. L'on Oei los

los persegre, los

rans

los

esca-

rejonhe, los

chaplar, los furar.
Aici

avinenta,

votz

dins la juga e lo carnalatge totes Veson pòis aquela.estranha, mostruosa, negra e gigantassa
molonada al meglòc de la draia.
Los remèus aitant-lèu se rejitan

atressi li

pia-

Verge negra?... li
camins

vos

-

aus

la

a

a

Capèla de la
rèn à temer, los

la merce de
iéu, los escarans son delonhats...
Mas, escoses, d'autres belèu vos
agachan... Paubres mesquins!
(L'esglai los anienta. An rén comprés à la dicha de Joan-de-l'Ors.
Trémòlan, mans jonchas, coma
mercejadors.)
Qu' ai donc de tant despèrs? N'es
eissament pertot ont pàssi : treman,
me
conjuran, me fugisson.
Li a que los escarans pèr me sovendejar malgrat que ne fàgui un chapladitz. Eh ! bòna gent ! no aguetz
pavor, siéu amie vòstre, vos amson

tortura !...

Ah !

òc

segurats...

que

es

Joan-de-l'Ors
(Venteromp amb un cacalas
enòrme :)

Quinha

melhora,

pròvo

los

l'amie...

(Arrapa

una

crotz, la mai

lorda,

la baisa.)

(No
com

(resta encalat.

Pòis^ amb

un

sinhe

acaba.

son

Jan plòure

el de

E

astiu

massacans e

casuts, jason mòrts e trepits.
D'autres escarans venguts en aju-

pòdon, dins lo Jòc de la batèsta reconoisser Joan-de-l'Ors, e
son
près esmament d'un espant
qu'a gens de nom : Es que l'arma
redobtabla del gigant sejnena la
mòrt, e las crotz que tirassa acrocadas à sa talhòla dalhan las cambas.
Los penedents agonisan sus el, e
no

Joan-de-l'Ors, dins l'anochar, tala
una aparicion d'injern ensuca, tru¬
cida, mata.
Ben lèu la val es plus qu'un inmasèl.

plena noch.)

aglans trencadors, vesetz-lo !
emplenats d'espinas.
D'estèlas encodit a grelhat dins lo fòc.

/\n

sos

de

cops

Son folhat

es

com

una

agri-

flama.

de trèn martelai, vesetz-lo !
Que li a de lampècs dins sas ramas.
D'estèlas enrodit a grelhat dins lo fòc.
Un engèni ferèst l'anima.
A còps

vostras crots que me

catiglan pèr

plaça

encara,

dor!...

no

vene!

paure

peca-

vos?

(bassetament)
1 escotem...

l'escotem...

no

Daut! Joan-de-1 Ors, camina, vai...
Mas no podras, belèu.

desbrègui... Joan! me
dison Joan-de-l'Ors... anem !
(Li para la man. Se tiran à rèire.
pari,

Dos

vos

d'entre

Ihats,
merce

!

eles

tomban

brètonejant
»)

:

ageno-

Merce !

«

(la votz blanca d'espant :)
Se siés bèstia trevada debotarai
lo

de crotz,
rada :)

demòni

qu'en tu repèira... al
del Paire, del Eilh, del Sant...
(Resta bocabadant vesènt Joande-l'Ors faire un grand sinhe de

nom

crotz.)
Joan-de-l'Ors
paubres nonnosents !
me comprenetz? pòis!

Siéu crestian, crestian coma vos.
Bóti ma fortesa à empugnar los forfachors. M'aventúri pèr espurgar la
terra de la raubassaria e dels mostres.

penedent

(los uelhs fòrs del
ment

Dels
tre

mostres !...

votz

murmu-

Quinha
nom

causa ! Mas es dich qu'ai
del Criste, de fais profetas...

(Los

revenguts com el de la
pavor
revironan Joan-de-l'Ors
s'aventuran a li parlar.)
aus,

,

Un

cap,

basseta-

:)

el !... el

penedent

(lo mai deble, lo mai descarnat
qu'un tossilhon copa en dos :)
Oh ! l'Ors !...
(Tossis à ne crebar.)
Oh ! l'Ors ! Es ma crotz que vènes de
baisar ! Vène ambé nosaus... la portaras... Solaja-me !

Paubres !
m'ausisetz?

Un

d'una

,

Lo prèire-penedent

lusi
tas

no

mòure amb

se

En

meseis

temps, Joan-de-l'Ors

canta.)
Aquel garric de ferre, vesetz-lo !
A çrebat lo tech de la
farga.
D'estèlas enrodit a grelhat dins lo foc.
L'aura n'es estada la bolja.

Jos
A

mon

martèl !o

(aitant-lèu ;)
crotz!... pòrta-la!
Joan-de-l'Ors
(amb un accent piatados, d'una
votz encara mai intranta .)
Vos portariéu bèn ambe vostras
crotz, vos-aus totes, se mas espalas
èran pron largas.
Totes

mos-

autre

ambé las

crotz,

pòrta-nos!

quai mostre !... un ors !
(Se senha. Totes, febrosament,
palpan escapulàris e rosàris.)
Joan-de-l'Ors
(vèn d'apercebre, encòntra los
faiards,
las crotz grandassas
ambe sos clavels agulhoses.)

poscut,

d'aglans

D'estèlas enrodit
Era abrandat

a

(terrificat)
Qu'anatz faire ! desventurats !
Quinha vergonha!

Coma del trèn las pèiras, vesetz-lo !

Degun fòrs ièu podia lo mòure.
D'estèlas enrodit a grelhat dins lo fòc.
L'ai domdat, l'ai

mes

sabes,

lo

à

ma

pomha.

Son bèl ramat nervios, vesetz-lo !
Es ièu que n'ai donat la forma.

Sèmpre fesel,

grelhat dins lo fòc.

a

auric

mon

mon

e

mon

fraire.

companh, vesetz-lo'
espala.
grelhat dins lo fòc

mon

Que

se comença a

Tôt

s'esbranda, la

trepar, vesetz-lo !
terra

tréma.

D'estèlas enrodit a grelhat dins lo fòc.
Es glot de sange de batalha.

Totes
òc

entèrea.

una

D'estèlas enrodit a
Ambedos tant amam la dansa.

Lo prèire-penedent

Eh!

vesetz-lo !

de fuelhas.
grelhat dins lo iòc.

e

com

Coma s'apoja à

E

!

tenalhas.

e

D estèlas enrodit a
grelhat dins lo foc,
Dins la grevor d'un foC d'arsina.

N'ai fach

Oc! òc! lo pòsl pòrta-nos atretal

chaplant, vesetz-lo

frassat enclutge

Ne colhir

ma

tragin de fus-

un

d'estrossas tirassadas.

e

lèu sol, Joan ai

Totes
Oc! òc!

Joan-de-l'Ors
podrai! tenetz-vos bèn!
(E l òn vèi aquela molonada desconforma com una bèstia d'ApocaSe

D'estèlas enrodit
un

!

Un

(Joan-de-l'Ors aparèis entremeg
los aubres. Los penedents esjerats,
esparvordits, no pòdòn destacar lor
mirada d'aquela aparicion despèrsa:
Gigantas, maculai de sang, s'a¬
vança. Es trasusant, es estrassat. Sa
maça, que ne jòga en la Jasènt revirolar, es pegosa de caiastres umans.

coma

cargament

No

de

son

Son

s

Lo prèire-penedent
(Sens li respòndre, à sos companhs)
Dius! Verge Maria!... Que fasetz!
que fasets!
Totes

sa

Sanjirants, los penedents s'endesperadament sus el, Ventejan en cada moVement coma
d'alas de ratapenadas. Emperò très

Es

adesan per melhor

faire rire!
(Savisa del prèire que se delonha
quichat dejos son Jais.)
Hòu! lo mesacantant! Li a de

espala

crustan

mense

vestits,

me

sagas.

da,

bra-

mos

mos

vos!... Mas
de penas! Ne por¬
tariéu bèn lo doble amai lo
tern!...

el-meseis ensuca lo pridels escarans. Los autres
sus

s

De polassons

sus

renc

a

Ensems ambé las crotz tostament Jòrman
qu'un niolon entrebescat de corps umans e
de justas.
Joan-de-l'Ors cacaleja com un

mal!

Joan-de-l'Ors

cervitz, subre

pendolatz-vos à mon còl, prenetzme las
cambas, leissatz-vos tirassar.
(Totes, aitantòst, levât lo prèire,
e
cadum segon sa jòrca,
agafan
]oan-de-l'Ors. Se butassan, se bostigan,

maça, e' m'aquela arma despèrsa
Jasent lo virolet subre son cap e

mier

mon

accrocatz-vos

enfant.)

las doas crotz estacadas ambe

Volvènt

braç. Poi, ancolat
risent) :
Ara, los amies, à vos-aus! adonglatz-vos, escalatz-me, assetatz-vos'
coma
podretz subre mas espalas,

par.

lo tenem! amies!

l'elhaus derraba de

espalas, iéu! iéu!

e

cès,

lo

ausor!

tas

Joan-de-l'Ors
Esperatz... òc vòli bèn...
(Ambé las sogas e los polomars
que cenchan aquels
mesquins es-

subre

lo prèire-penedent

escarans

vetz

Subre

pren una jos cada

tè !

(d'una sola votz)
es el!
es
Joan-de-l'Ors
porta! es bèn el!
Merce!

Aquesta

tirassa

e se

de-rebalon)

es un

metetz à

autre

plen de ronha

es

sa
maça entremeg dès crotz e
las cargo subre l'esquina. Acrocadas pels clavels a sa talhòla en
detras ne tirassa doas outras e ne

penedents

nos

penedent

se

Oc! òc!

merce!... No

e

taca

tant...

Un escaran
Es Joan-de-l'Ors!

que nos

crotz,

tossis la

Un

(qu

e musicala de Joande-l'Ors los apasia.)

fèr

nosïras

man sul
pietz)
No auriéu poscut!... mòri!...

mansa

Oc, nos-aus... Una penedença
empausada...
Mas,
esplana-me,
l ors... pramòr que parles, e perdona se m'engáni... Bèn verai siés
crestian?... es que la falsura del Ci-

oen

subre!

en

lo

que sos companhons,
descrentit, d'aitant que la

ses

als escarans. Aquestes, aûesuts,
apròpchan. Fan al viron un grand
rodel, tenon consèlhament. Sobdan.)

los

poriara

(que

Lo prèire-penedent

cap

Mas!

peira,

nos-aus

vési, vostras espalas sangnan, es
doncas vos que las avetz portadas?

votz

mesquins!...
anatz

de

(mai animos

ambé

tança.)
Paubres

Qu'es aiçò... de crotz?... Quin
estrument

Valéri Bernard

diàvol

porta

(Dess. de l'autar,

grau.

p.

E. Martin.)

�La

II ter ai* ia

vfta

L'Allemagne et Mistral

KEtilS

Pierre Lagarde a inter¬
viewé, pour CoM/ÉD3A, M. André Chamson
au
retour d'un voyage en Allemagne, au
cours
duquel ce dernier fit à Berlin une
conférence sur Mistral.
Voici quelques paroles de M. A. Cham¬
Notre confrère

Los

L'auteur

met

quelconque,

déroule

héros.

On

sent qu'il aime passionnément sa terre.
Elle le lui rend. Il en est né un beau livre.

les

taureaux;

d'un âne qui

aventures

de vivre librement

surde. Il faut lire

çale,
en

suit

que

savourer

genévrier

On

retrouve

dans

ce

tranches

ces

de

tre

Gaude Roza

de

;

gens,

«

déral

la

re-

JanicoT.

Les Presses Universitaires de
France, 49, boulevard Saint-Michel, Pa¬
(10 fr.).

ris
Le

bon

chansonnier

Albert

Janicot

a

composé, préfacé et annoté une antholo¬
gie des poètes catalans du Roussillon. Elle
complète celle d'Henry Noëll. Elle ne
contient que des poètes vivants, de langue

française.

Certains

d'ailleurs

sont

beaux

poètes occitans. J.-S. Pons en
un exemple. Une brève et substantielle
tice précède chaque écrivain.

de
est

JPalitica
FREDERIC

MISTRAL,

BLICAIN,

par

POETE

REPU¬

Imprimerie Mistral; 10 fr.
Achille Rey, le directeur des Tablettes
d'Avignon et de Provence, a écrit avec
bonne humeur un livre intéressant. On a
été tellement habitué à croire, superficiel¬
lement

doute, que Mistral était plutôt
qu'à gauche, qu'on est quelque
peu surpris par le titre du livre : Frédéric
Mistral, poète républicain. On l'est davan¬
tage encore en lisant le livre lui-même.
A. Rey y a enclos des détails amusants.
Il y a mis aussi des documents qui obli¬
gent le lecteur impartial à réfléchir. En
à

sans

droite

voici

quelques-uns

chargé
le comte Terray d'offrir à l'auteur de

Mireille la candidature du parti conserva¬
dans l'arrondissement d'Arles. Mistral

teur

lui écrivait

:

«
Je ne puis sacrifier aux inanités
d'un parti politique usé jusqu'à la corde
...

les

quelques années de bonne

bréenne que

qu'il

y

le bon Dieu me
avait chance d'avoir

de

cause

de

avant

leur

avec

politique générale,

che

vouer

à

ouvertement

tâ¬

latente
ou
déclarée, menace toujours davantage
entre le germanisme et la latinité. A la
France chevalière
de la civilisation latine, nous devons fidé¬
lité et dévouement filial, car c'est elle qui

_L

soutient, comme
}3 bataille... »
£n août

-

tine

la

à

elle

toujours

a

[9|3i huit mois

avant

soutenu.

sa

mort.

Comité constitué, à Berpour élever un monument à Lamar¬
au

Ce fut

grand malheur pour la
France aveuglée de n'avoir pas donné,
en
1852, sa présidence politique à l'homme
génial, au héros qui l'avait, au péril de sa
...

un

d'Or,

«

le Tambour d'Arcole

théon

».

Ce dernier

ajoute A. Rey

Vingt-six

alors 64

ans

!

monument

(né,

est

»

et

daté de

«

Iles

1868. Or,

:
ans
—

au

on

après

—

Mistral

avait

fut inauguré, à Cadenet,
tambour d'Arcole, André

le sait,

à

Cadenet

vers

1777

et mort à Paris en
1838).
Mistral assistait au premier rang à
cette fête publique, où avaient été conviés
un
ministre, les hommes politiques du
Vaucluse, le préfet, des hommes de let¬

des artistes.

et

Le sénateur Taulier,

«
«

tre,

de

ne

pouvoir

vous

compter parmi

les républicains ! »
«
Et Mistral, vexé, de répliquer énergi-

quement
«

—

:

Sieù

republican, iéu qu'ai escri

féli¬
réserve. Tant
une

vie

majorité

qu'ère republican avans que naissie que lou sarai encara quoro belèu lou saras plus. » (« Je ne suis pas ré¬
publicain, moi, qui ai écrit le Tambour
d'Arcole? Souviens-toi d'une chose, c'est
que j'étais républicain avant que tu na¬
quisses et que je le serai encore quand
peut-être tu ne le seras plus. »)
Achille Rey a lancé un joli pavé dans
la mare aux grenouilles.
causo

guesses

est

est

autre

à

recours

décorum,

11

une

au

certaine mise

fétichisme de

en

ce

scène

.-

provin¬

A

de

côté

cette

l'interprétation.

il

exposition,

C'est

là

avait

y

j'ai

que

pu

m'étendre.
En
de

Allemagne, il y a une certaine pente
l'esprit qui les incitait à considérer la

littérature provençale comme un éclate¬
ment de la littérature
française. Ce que je
suis allé faire, c'est leur prouver que la
littérature provençale était peut-être, dans
une

certaine

mesure,

littérature

une

natio¬

nale.

puisqu'elle repose sur une langue
particulière et sur une ère géographique
déterminée. Mais la philosophie mistralienne, la conception qu'elle se fait du
monde n'est pas

conception nationale.
J'ai essayé de leur montrer comment la
pensée mistralienne s'était formée en de¬

ne

une

de l'histoire, par abondance même
présence historique. Car le fait que
l'Histoire est partout présente détermine
...

d'arrachement à l'histoire...

sorte

Vous n'imaginez pas ce que la lan¬
provençale peut sur une oreille alle¬

lu

avaient

provençal.

en

Ils

la traduction alle¬
provençal agis¬
sait sur eux d'après les mêmes modalités
que
la musique. Mistral est un trait
d'union, une voie de communication entre
nos
deux esprits. Sa poésie leur est d'au¬
tant plus sensible
qu'elle est aux confins
de l'épopée. Ils ont besoin de cela. Nous...
mande des

Sa

—

—

Nous?
Le français

a

Mais le

philosophie s'élevait

—

J

appelle aux plus notoires mistraà Charles-Brun, à Gabriel Boissy,
à Pierre Lasserre, à José Vincent, à Pierre
Devo'uy, à tous ceux qui prisent et dé¬
en

liens

:

fendent la doctrine du maître,

cabotinage de
V oilà

il n'est pas

viendrait
rions
—

aujourd'hui,

nous

nous

rôle est d'écouter, non de
D'ailleurs, comme Hugo ne
pas... Au reste, c'est Mistral, pour

—

viendra

mon

1 instant, qui importe.

Les

Allemands trouvent inconceva¬
ble que des écrivains français
ignorent ou
négligent par trop Mistral. Certains de nos

confrères, qui
férences, ont

à Berlin faire des con¬
peut-être vu Mireille à
1 Opéra-Comique. Mais les professeurs al¬
lemands qui leur parlent demeurent cons¬
ternés, souvent, de leur ignorance.
N'est-il
tral

soit

connu,

pas

vont

navrant,

plus lu,

en

plus

qu'en France?

effet,

Mis¬
plus
Allemagne
que

commenté,

donc mieux aimé

en

le

non

Aux

nous

ap¬

Syndicats d'Initiative, les vieux

cos¬

tumes!

Aux restaurateurs, la cuisine locale.
est temps de faire cesser la
confusion

Il

établie dans l'esprit de beaucoup de
gens
qui ne demanderaient q\-'à suivre le che¬
min de Damas de la
foi occitane, mais
peuvent

ne

que

Ah! il

sérieux,

au

et

gestes,

le voulons bien,
tains milieux.

nous

testables, de
la

endre

p

les faits

nous,

plus
na'ifs et

pas

—

—

mais

dé¬

ce,

y a autre

chose à faire pour servir
qu'à recruter des

mémoire de Mistral,

jeunes filles
les

en

costume

fêtes de septembre!

Il

y

qu'on

a
ne

authentiques

povlr

autre chose à faire... à moins
soit couturier ou marchand d'ori¬

exclusivement.

peaux...

on

ne

lit

OC

pas

Nous lisons dans le numéro de
janvier
des Reclams de Biarn e
Gascogna la

note suivante

:

Noste sost-capdau
d'Armanhac, P. Sabathé, que-ns e hè sabé qu'Antonin Perbosc qué bien de tustá u
poète de Ley«

moque¬

éperdument de lui.
Pourtant...

Mais
contredire.

beau

un

et

exploiteurs. »
langage que

prouvons.

langue

une

Valéry est un grand poète,
un grand lyrique. Hugo

oui !

ses

Aux " Réclams "

cessé d'être

???

Mais

fort

nion.

lyrique !
—

restaurer

au-dessus
L'avenir
lui qui
croyait à la fraternité latine, il ne l'évo¬
quait pas peur le vain plaisir ces histo¬
riens, mais pour envisager un avenir d'u¬

auparavant
textes.'

de

des reconstitutions momentanées.
1 intéressait plus que le
passé,

sincères,
Mistral

au

pas

passé qui n'est plus.

humaine.

de

une

s'agit

nous

chaque jour
Mistral n'aurait
refusé aucun des progrès de la science,
aucun des conforts nouveaux; ce qui, dans
le passé, l'intéressait seulement, c'était le
sentiment de son origine — de l'origine

A. Chamson

—

pas

existence historique et

une

spirituelle. Elle continue.

des tambourins.

eu

un

mais

sénateur-républi¬
cain du Vaucluse, s'avança du
groupe offi¬
ciel, au milieu duquel Frédéric Mistral de¬
visait, et lui dit : « Quel dommage, maî«

a

existence

déplorons
n'a conseillé à
ses
petites filles de s'habiller comme les
contemporaines de Mme de Sévigné. Pas
plus qu'il n'a eu la prétention ridicule de
figer leur langage.

«

tres

de
le

cialisme de bazar dont
l'inutile survie. Jamais il

J'ai lu

le Pan¬

ça

im¬

n

quelle reconstitution. Comme la
Saint-Sulpice. Mais quand on
invite
public profane à confondre la
gloire du Félilbrige avec ses mascarades
traditionnelles, on offense la mémoire de
Mistral, on fausse le sens du Félibiige, on
fait injure à la Provence. La Provence
n'est pas une rigolade. C est une nation.
Elle ne s'habille pas d'oripeaux désuets.

au

mande.

:

le serait

porte

Foire

a

épargné les plus terribles catastrophes...
Citons enfin cette anecdote curieuse
On connaît les beaux poèmes des

trouvons

nous

comme

philologues y renvoient toujours le cher¬
cheur d étymologies, il a rendu une gram¬
maire et un code. Pour imposer sa loi, il

gue

»

costumes,

et

a sauvé de la décadence défini¬
la langue maternelle des Provençaux;
déjà, on la méprisait en la nommant pa¬
tois. A cette langue, si ancienne que les

vie, sauvée de la guerre civile et lui avait

un

rinaires

charmant. Charmant

hors

:

«

ploits poétiques et politiques, Mistral dut
îàire maintes concessions. C est une belle
chose que le folklore. Quand on nous con¬
vie à des fêtes provençales, avec tambou¬

tive

nous

cette

in¬
ex¬

Mistral

se

de la formidable guerre qui,

meurtrie,

du Maillanais, son œuvre, son
fluence. Pour associer la foulle à ses

tions

pro¬

suprême, il faut attendre le dénoue¬

France

J'ai le droit, dit-il, d'évoquer la doc-

risfble. La Provence, tout de
chose qu'un théâtre de
mascarades. Musicalement, elle a inspiré
autre chose, au-si,
que les plates répéti¬

enthousiasmes

nos

ce

trin

quinade

trou¬

ne

certains,

poir

Les journalistes parisiens, qui se moquent
des tutu-panpans ont raison. Toute arle-

relâche désirer le système fé¬

se

son

une

der¬

mes

Mistral,

répétons-le, une félibrée de plus avec
« décor »
habituel et tuttu-pa.npan :

Elle vit. Elle

pour qua¬

Lou Tambour d'Arcolo? Souvene-te d'uno

:

En 1893, Paul Mariéton avait été
par

la

sans

Etienne

Achille Rey ; Cavaillon,

gran¬

rêve de poète,

fédération des peuples, confédéra¬
tion latine et renaissance des provinces
dans une libre et naturelle fraternité. Mais

«

no¬

mon

:

gues,

ANTHOLOGIE DES POETES CATA¬
LANS DU ROUSSILON, par Albert

les

songent enfin qu'un
arrivé à la popularité par sa

Mistral écrivait

M*oesia

toutes

de

centenaire
sera,

même,

d'avance

Comme

...

devons

trop

en vers de
mistraliennes.

œuvres

Jules Boissières,
en septembre
1885, Mistral déclarait
prophétiquement :

l'Utilisation de la langue d'oc

saurait

des traductions

banal, qu'ils
est

pour

ment

ne

oeuvre

Ah ! non ! »
Dans une lettre adressée à

sont amusantes.

On

1

public de même classe à
J'ai constaté l'abondante floraison

Paris.

des

auditeurs

mes

mieux

désintéressés? Mistral, cheval de renfort...

le 20 juin
les auspices de l'école Gaston

un vif
intérêt.
commander.

car

évidemment

ne

seule attitude de poète et de patriote pro¬
vençal!... Mais qu'ont-ils fait, ces braves

illustrations

l'école primaire élémentaire..
Cette causerie, truffée d'exemples, offre

à

et

ans,

vaincus

homme

l'Ecole Normale de Lescar,
sous

sujet;

mon

partie
servit

une

qui

du

eux,

de candidature présentable,

pas

gramme

le

J. Tucat, instituteur à Espoey (B.-P.),
publié la belle conférence qu'il a faite

Ì928,

comportait

enseignante,

:

de Maillane,
állant perdre

maison

ma

sentent

merie Lesbordes.

Phébus

conférence

exception¬
et surtout

à

c'est

pauvres,

C'est

rester.

quittant

ans,

six

ou

vant

L'UTILISATION DE LA LANGUE D'OC
A
L'ECOLE PRIMAIRE
ELEMEN¬
TAIRE, par J. Tucat. Tarbes, impri¬

à

les

avec

jour où les politiques d'un parti,

JEnsenhament

a

Ma

d'exposition
qu'à situer

fait

provençale

tout

de la poésie
de Mistral.

nières années de vie dans les couloirs du
Palais-Bourbon ! Ce serait un suicide lugu¬
bre à tous les points de vue. Et c'est le

recueil de nouvelles

les

connaissance

qui ont l'avenir à coup sûr... »

fermant

par

Et

vie.

route

qu'il faut

cinquante

Frapié le souffle d'humanité qui
dans tous ses livres. On y trouve
peut-être plus d'ironie. On dévore

passe

leur

nelle

...

de Léon
aussi

s'occupe de Mistral. Elle s'en occupe plus
que la France, du moins que Paris. Et je
fus étonné, dans mes contacts personnels
avec des professeurs ou des étudiants, de

«
Me vois-tu, à mon âge, après avoir
filé la même pensée félibréenne pendant

Léon Frapié.
Eugène Figuière, éditeur, 17, rue Cam¬
pagne-Première, Paris (14e), 10 francs.
PERDU,

fait

propositions analogues

amer.

L'ENFANT

le centenaire, l'Allemagne

En 1902, Mistral écrivait de nouveau à
Paul Mariéton, qui lui avait transmis des

prose proven¬

tiles. Ainsi la chair d'une grive évoque

d'un retour? Rien, rien, rien ! Eux

eux

reste,

trouva

avant

an

de Mistral qu'un

avec

la naïveté sub¬

et

ne veux pas

bon sens,
chose qui n'a pas été du
goût de tout le monde. La célébration du

«

Un

Ces braves conservateurs, mais qu'ontils fait pour la cause? Et que feraient-ils
cas

dignement

Sous ce titre, Ai. Jean Desthieux, dans
/'Homme libre, revient sur la célébration
du centenaire dont il avait déjà parlé avec

:

connaissaient

avons

bonne version française,

la fraîcheur

je

non,

qui ont l'argent et qui le gardent! Nous

au

belle

cette

une

bien,

son

que...

au

milieu d'une
manade où il était introuvable, grâce à la
complicité des bêtes de cette jungle; la
vengeance d'une grenouille et le malheur
qui advint aux hérons; l'histoire folklori¬
que de l'homme et du loup, la revanche
que l'un tira de l'autre et comment s'ar¬
rangea cette affaire, qui prouve que tout
n'est pas pour le mieux dans le meilleur
des mondes possibles.
Essayer de résumer ces nouvelles est ab¬
moyen

vou¬

«

Ziri, l'étouimeau, sauver la
vie à Bouah-Hou, le taureau; le combat
entre des flamants et des sangliers ; la ma¬
nière dont Mouah, la vache, se vengea de
Kékélé, l'odieux cheval américain, avec
l'aide d'une anguille rusée; la révolte des
voit

y

on

de ce rôle.
J'ai mieux à faire que d'aller perdre la fin
de ma vie de poète pur dans les basses
intrigues d'un corps législatif quelcon¬

On

On

les partis,

tous

faire servir de cheval de renfort.

me

Eh !

récits, c'est l'aisance
d'Arbaud présente ses
qu'ils lui sont familiers.

sent

tout est

que

tral au-dessus de
drait

sept

ces

laquelle J.

avec

perdu irrémédia¬
blement pour les candidats conservateurs
dans l'arrondissement d'Arles, qu'on est
forcé de reconnaître la popularité de Mis¬

de l'onde. L'action se
Camargue. Ce qui frappe

d'abord dans

affectait le plus clair dé¬

on

Maintenant

terre et

en

d'un bourgeois

ou

lui-même n'était pas digne de figurer sur
une liste du
conseil municipal d'Avignon.

scène les habitants de

en

d'un titré

nom

dain pour n'importe quel représentant de
la
Renaissance
provençale. Roumanille

Novell as
LA SAUVAGINE, par Joseph d'Arbaud;
à Paris, chez Bernard Grasset, 15 francsJoseph d'Arbaud est un des grands poè¬
tes provençaux
d'aujourd'hui. C'est aussi
un
prosateur remarquable. La Sauvagine
en est une preuve nouvelle.
l'air, de la

le

sur

libres

commémorer

le centenaire de Mistral

per
.1.-1».

S»our

periodics

Los

(llo païs de
mentabut encoèra,
tora

Pèy de Garros) yamey
e qui bibè
decap à 1520.
Lèu que posquiam léye la soa
canson^
gracis à M. Perbosc, don conédhen
enço

de Gasto-Febus l'amistat entaus
nostes
cèstres do segle XVau, e la soa
ta

espuga-us

e

ta

esclaxi-us.

»

Eh! mon cher confrère, ni Vous ni
collaborateurs ne lisez OC? Prenez le
méro

du

vous

y

1er aouf de

trouverez

notre

(page

signé J.

an-

sapiénça
vos
nu¬

périodique
5),

un

et

article

- P.
Régis et qui Oous donnera
quelques, renseignements sur le proète de

Lectoure,

inconnu et découvert par notre

éminent collaborateur Antonin

Cet article

a

paru

il

Perbosc.

six mois, mon
cher confrère!
Et nous qui avions la
naïveté de penser qu'il pouvait vous
avoir

intéressé!

y a

�mp 'i'iivppr

.jgg^i

lo

fllologfa :
Grafia

—

praticâ

catalàn

en

unificada deu

grafia

catalana,

la Diccionari

Fabra,

peu

es

longament

codificada

e

contradit

que

la

Ei,

Si 1

dels

diment. D

despuci l'escola
malaisit de

pas

las

a

gra-

èl)

del

e

La

Lo

lengadociàn

sons

représenta

:

1.

Amb las 23 letras seguentas
d, e, /, g, h, i, j, l, m, n, o, p,

c,

t,

u,

V, x,

2.

Los

:

iu

b,

a,

I I

digrafs

seguents

ch, is,

:

gu,

Ih, nh, tg, ij, tz, rr, ss.
3. E los 4 signes : accent agut (é), accent
greu (è), tréma (ë), cedilha (ç).
—

classificación e grafia

dels

Per

marcar

la dieresi

:

Lo

lengadociàn possedis cinq vocalas
i,

e,

A.

o,

servis del

tréma

equival

semisonant

;

cés o
En

un

dobla valor : ple¬
francés o a catalàn to¬
prononcia coma o fran¬

a a
se

catalan dubert.

o

général, a es plenisonant quand es
o quand es aton inicial o medial
:
aver, paladar.

nie

io

tnar,

I semiconsonanta

Dentalas.

A
de

final

aton

semisonant

es

cada,

se

qualques parlars

porta, femnas, estaca

:

(porto, jemnos, estaco).
Dins los parlars septentrionals,
tonic nasal

a

piar,

£

:

Lo
aton

a

e

amie, repa-

ésser plenisonant (greu o
dubert) o semisonant (agut o tampat).
E tonic es plenisonant quand proven de
e
breu latin : mel, vespa, peira (mèl,
bèspo, pèiro).
E tonic es semisonant quand proven de e
long o de i breu latins : seda, sec, telh
(sédo, séc, télh).
—

pot

E aton es sempre semisonant.
Lo diferents parlars son pas d'acordi
la valor de

tonic; de mots

e

coma

cstela, Vent, podon èsser duberts

sus

valença,
o

tam-

(o

ton:c

o

semi

pats.
—

O pot èsser plenisonant
o o dubert tonic catalàn),

(ou francés

sonant

o u

poulo, ours).
Coma per

e,

i

a pas

pount).
Los sots-dialectes septentrionals possedisson un o tonic que equival a uo (ouo)
de l'italian : font, bona (fouont, bouono).
O atòn
I

—

diftonga
fiai).

fran¬

en

ie, ia

:

de I se
fil, pila, abril (fiel,
val

u

francés,

long latin.
Dins qualques parlars equival

pro¬

u

a oe o eu

francés.
En rason de la diferéneia de valor de

:

après

consonanta,

c

représentât

per

g

C o qu sont usats per notar lo ch grec :
arqueolog, mecanic, quiromància, quimia,

lengadociàn

e en

catalàn, de mots cata¬

u auran per correspondents
lengadocians escrits amb o semi¬
es atal que renunciar, amunt, vuls'escriuràn renonciar, amont, voU

mots

sonant,

gam.

ReMARCA.

De

faiçôn.

de dobte, ca! s'en
Diccionari ortogràfic catalàn.
g es notât g : gat, pagar, glôria,

tota

referir al
son

Davant

e,

i

remplaçât

es

per gu

:

guida,

Palatalas.

Lo

de las palatalas
; la nasala nh (cat. ny) : doas africadas : la sorda
ch (cat. tx) e la sonora tg o tj (cat. tg. tg) ;
doas fricativas : la sorda is (cat. ix) e la
sonora
7 (cat. 7) ; la semiconsonanta frica—

—

Lo desacordi dels

diferents

dialectes
occitans per ço que pretoca la valor de a,
e,
o justifica plenament la supressión de
parlars lengadocians e mai dels

los accents distinctius coma aquo

(*) Veire lo n° 124

15 de décembre).

se

Dins

L

palatal

es

notât

Ih

:

palha, trilha, colh,

uelh.
:

palha (paya), dalh (day).
Lh final es generalament prononciat sec ;
colh, dalh (col, dal).
N palatal es notât nh : castanha, lenha,
cunh, luenh. Nh final se réduis sovent a n :
cunh, luench {cun, luen'.
L'africada sorda correspondent a tch
francés e a tx catalan sera representada
de

ch

o g.

latins

son

provén generalament

latins, de if, fi romans : chi,
cachar, machegar, pichon, mach,

facha,
agach.
Lo

Aquel

et, st

c,

son

en

ch provenent

de

z,

di, gi, bi, vi

finala serà représentât

per

g

:

mieg, fug, estug, rabeg, carreg. Ch
final correspond a ch Lntervocalic : agach,
agachar, mentre que g final correspond a 7
Lntervocalic : carreg, carrejar. Ajustens que
pueg,

ch=tx catalàn

Per aquelas

e

g

=

grafias.

ig catalàn.
veser

la Die.

tj o tg provén de — ticum
notada tj davant a, o, u, tg davant
e, i : vilatge, paratge, aratja, auratjos.
Cal pas confondre ch e tg, malgrat que
La

latin,

sonora

es

quand lo

davant

c

en

s

s es

notât

es

Nasalas.

:

mots

en

m

:

r

:

rama,

nasalas

e

rec ;

per

carrejar.

sarrar,

Las

—

doas labialas
M final es

las

comprenon

n.

prononciat

sovent

n

fam,

:

Oolam, ferum, ventum, rasim, donam, Ve
sein, donarem, aimàvem, aguèssem.
N final s'es amudit d'una faiçôn géne-

ini-

pairin, polin, serén, cres-

pan, can,

:

Subsistis

général dins las terças
: donan, yen»

en

del plural del verb

:

illa, annada,

messa, grassa,

i

e,

son s

sorda

ti latins,

e

entre

vocalas

se nota ç

:

rnesa,

A l'iniciala

e

om

après consonanta serà

troba

dins de mots

s

transacciôn,

utilizat

manlevats al grec

a

amazona,
cases

sibilantas,

encara

:

sufix

s

:

acorsar,
a

travers,

bt dins

enversar.

dissabte,

:

regde, Magdalena ;

;

a

et dins

dins

de letras para¬
basada sus la
fora d'e qualques con¬

en

cessions faitas

donc

:

e

intransi-

de

:

bela,

a

la vielha lenga.

bella, ped,

non

Escriurem

vint, dit, contar,

pe,

vingt,

greca,

digt, comptar,

sabents manlevats
escrits segôn lor
ortografia originaria : gallicisme, illusion,
comptar, director, explicar, excavar, excedir, text, examen, sciencia, analizar, rizom,
al

se'n referir al usatge del

grec

e

mets

al latin

seran

trapezi.
z

un

cert

roman

Çaquelà las grafias grecas ch, ph, rh,
y seran remplaçadas per c o qu, f, r,
t, i : mecanic, quimeric, filosof, rèctor,
tema, coiliri. Ti latin en ïatus serà re¬
présentât per ci : gracia, prudèneia, na¬
tion, diferencial.

nombre
final (de

th,

iii.

D'una

Las labialas

la sorda

p,

la sorda /

e

s'emolega

la
la

comprenon

sonora

difteng
sillaba,

o

Los

o en

de
un

l'accent tonic sus la iai liera
los mots de desinéneia

an

sus

comùn,

l'abans darriera
porcin; amiga,

proparoxitons latins

vocala

donan

de

finala

:

posai,
porta,

b quand dériva d'un b etimologic
gorb, corb, orb. arab (veser lo Die. ort.

e

servat

qu'an perdut
la' post-tonica

irregulars : côssol,
plànher, màger, crédit,

paroxitons

prèssec, conéisser,

per

Vomit.

Lois

cat.).

inicial,

per

dòna, empèri.
lor

b provenent d'un b latin

los mots
acabats

mentre que

mantèl,

doas

b, doas

francés

accent tqnlc.

generala,

desinéneia consonantica

sonora v.

coma en

—

faiçôn

Vocalica l'an

—

:

los

Al contrari,

mots

izar, topazi,

—

:

acte, director.

prononciaciôn

no¬

catalàn. A la finala pot èsser représentât

son

r

netica, deu pas cormportar
e
èsser en prencipi

disès).

P

a

dins la prononciaciôn

Mois populars e mots sabents. — La
grafia dels mots populars es sobretot fo¬

latins), la desinéneia verbala la¬
persona del plural,
lo grop intervocalic latin d'e-f e, i : votz,
potz, donatz, fasetz, dotze, treize, setze.
Cal observar que tz final equival a u cata¬
lan : veu, pou, doneu, feu.
Evitar las grafias doge, trege, sege dins
los parlars ont g=dz.
Divers parlars afeblisson tz final en z
o s
: Votz, pretz, anatz, disetz (vous, près,

sen

ts

en

Respond

—

rector,

de la segonda

:

dissimula

gd dins

a

f-j-e, i

fricativas

Résulta de l'assimilación de

■—

Tt.

mn

dobte, subie; a bd dins cabdel, cabdet,
encabdelar ; a pt dins ; recaptar, recapte;

rizom, etc...

représenta un

explosivas

retna, reguitnar.

:

a

brutlar,

dins : digne, si¬
dins : femna;

dins

borsa, força,

dobtoses dins la grafia de

L'africada tz existis dins

Labialas.

tn

gn

ametla,

sagnar;

Ss.

Die. ort, cat.

tina fis

del

sovent

grecca.

geni, etc...
Lo z es

mots ;

a

—

per

coma

rotle,

cigne,

gne,

sitas

enfor.sar,

enlinsar,

motle,

:

espatla, catla.
Nn.
Respond

riso-

pesar, gausar,

tl

notât

zelat, zejir, bronze, olze, folze.

:

Çaquelà

trapezi,

representada

plan

e

vielh occitàn.
Ll. — Quand II proven de d'I, t'I sera

agusar.

rosa,

:

serà

sonora

Quand las letras do¬

gôn Lus del catalàn

pro¬

compausats es inutil de
ipossulfit, contrasagel, entre-

:

manna.

blas resultan d'un assimilaciôn, la grafia
deu restablir la consonanta modificada se¬

mots

s

La sibilanta

Lo

dins los

mut

aton

—

secat.

anas,

0/

—

vocalas

entre

rr

e se

los

Dins

redoblar

c,

de

d) Remarcas diversas.

nassa.

de

cap

Letras doblas.
Om deu notar una letra
dobla que s'es tala dins la prononciaciôn :

lo catalàn a daissat amb ss
de mots que se deurián escriure amb ç :
sedàs, malautis, grossàs, granissar, fem-

las

pas

don, ajan, aimen.

Çaquelà

Lo

ort. cat.

e

personas

:

tada

présenta

generalament

es

tiàn.

atroç, tutriç.

s

—

lor grafia

r;

aul

rala

Valença, fisança, peça, plaça, bracejar, ceba, cel, gracia, prudencia, naciôn.
Cal remarcar que l'imitaciôn del catalan
nos
conduirà a escriure ç dins de cases
ont lo francés usa de s : dreçar, caçaire,
cançon, cauçadura, glaç, braç, laç, eficaç,
c

Dins los
a y

notada

es

se nota ss

certs cas,

de

ven

grop

tiva i.

e

d'un b latin intervocalic - :
java, donava.
Las vibrantas se reduison

o

servar,

los parlars.
RR inicial

de. particula¬

lassitud.

lier.

a

existis que

v

■

pensament.
Entre vocalas,

gracia.

;

Paul, caul, aul,
màntol, pàntol, còssol, ròdol, etc...
Lo son r final es generalament mut dins
la màger part dels polisillabs, infinitius, sufixes en -or, -dor, -tor, -ar, -ier, dins los
mots en -aur. I a
força variacions segén

cat.

La sibilanta sorda

en cas

pagui, pogueri.

/

—

comprenon

cia'.a, finala, davant o après consonanta :
sal, pas, fus, festa, bresca, espés, melsa,

o

réduit

grec es

dre.

se

aquo.

son

L

représentai

qualques parlars, t final es mut
coma
én provençal : donat, volgut, dor¬
mit (douna, voulgu, dourmi).
Lo son d présenta pas tanpauc cap de
dificultat : dent, seda, venda, perda, per¬

pot

l'etimolcgia o
justifica : sang, larg, borg. Serà ço meteis.
dins los mots sabents : filolog, idrofug,
dem'iurg.
Davant e, i, c, es remplaçât per qu
pequi, quee, quilogram.
Qu es encara emplegat per c, tots los
cops que l'etimologia latina o justifica
quatre, quai, quoique, quora. quand, quar*,

pe*
u

lans escrits amb

tots

cremar, rec,

Dins los parlars orientais, Ih tend

la meteissa valor que en

U lengadociàn

-

de

guem,

cada,
plec, clesc.

représentât per c

Per excepciôn,
èsser

semisonant.

sempre

es
a

o

cés, proven d'un i long lat:n.
Dins qualques parlars i seguit

de

sonora g.
es

comprén la vibranta Ih (catalàn II)

(pont

sonants

en

(ij)

de dificultat

dificultat.

Dins

renec.

Lo

acordi de tots los
parlars sus la valor de o; de mots coma :
pont, jont, dona son plenisonants o semi-

U.

la

e
c

corda, pecól, clar,

catalàn).

O plenisonant proven de o breu latin
tcnic : joc, mola, os (70c, molo, os).
O semisonant proven de o long o de u
breu latins tonics : sola, pola, ors (soulo,

ven

c

son

ort.

ph

Lo

Vibrantas.

:

Die.

Las velaras comprenon l'ex-

—

arquitecte.

0.
francés

1,

plosiva

(omic, repopia, compono).

campana

E.

semisonants

son

Velaras.

présenta pas cap

Lo

a

taula, gaton, rat, vent, trebol, trast.
A la finala, lo son t pot èsser notât d si
l'etimologia o demanda : nud, vend, brisaud, eraud. Ne sera atal meteis pels mots
purament sabents : arid, acid, reirograd,
similitud. En cas de dobte, consultar lo
ritat

acompa-

non

t

son

mobil, abil, abitud,

:

f présenta pas cap

son

quin que sia
vida, pariva,

entre

tz.

Lo

pais, croie,

sabents seguisson la

latina

o

Dins la grafia deu èsser restablit dins los
populars quand proven d'un v latin

explosivas, f (sorda) e d (sonora) ; doas
fricativas, s (sorda), z (sonora) ; e una afri¬

n'hadas de .vibracicns lingualas.

fora de

en

que son o

dentalas

donava, java, cavala.

:

mots

doas

c) Consonantas.
podon èsser classadas
segôn lo mécanisme de lor formacién en :
explosivas, fricativas, vibrantas e nasalas ;
o segón lor localización dins la cavitat bucala en : velaras palatalas, dentalas e labia¬
les. Certanas podon se devesir en sordas e
segôn

Las

—

v

purament

f : filosofia.
dins qualques par¬
lars orientais, en général es
passât al son b
(b espanbo! e catalàn).

i : glôria, prudéneia, pàrii, estàlvii,
sàlvia, vendémia, cavalarià, condiciôn.

consonantas

sonoras

sempre

occitana

filha, rafe, filosof, geograf.

e

per

doas vocalas
om

es

escriu

mots

Lo

es

vilatge, màger, vertige ;

:

;

Per sortit de dobte, cal
seguir l'usatge
de la vielha lenga dels
parlars qu'an servat
lo son v o recòrrer al Die. ort. cat.

—

j

e

t

b provén d'un b latin in¬
en
conformitat amb la

son
s

grafia greca
saburral.

leugerament
qualque cop
(ch.) a Mont-

piejat

o

Los

consonanta,

s'escriu

aquel

fonetica

j e tz : màger, dotze ; ch e 7 : cachar,
pojar. De grafias coma : vilache, vertitge,
màdzer, doge, pochar, etc., son fautivas;
consultar lo Dict. ort. cat.

Dins los mots latins sabents,
conservar h
:
prohibir, vehicul, vehe-

en

Si

tervocalic

;

tj

entre

dissillabic.

diftong.

sain, tdina,

:

catalàn

ix

o

codais, creis, mois,

:

los septentrionals e orientais : tch
(tx), tg, j e ss. Cal evitar las confusions

etc.

Las

A présenta una

—

nisonant
nic

:

u.

j inicial

ch (ix)

dieu, mieu,
romieu, ju-

es

entre
un

o d'un p latin
bèstia, comba,
garba, libre, doble, sabon, ribiera, loba,
trobar, prebost.

Los parlars occidentals proch, tg, j e is respectivament : ts,
ds. dz, ss, los meridionals tch (tx,, tg, j e

ment.
a,

cat.

son

remarca.

ia es un fais diftong
glôria, gracia, prudén-

susceptiblas de formar

cal

Koca/as.

a)

:

simpatia, filologia, Italia, ia

piiela,

sons

ort.

Lo

cavalarià, capelaniâ, vilaniâ. Dins

cia, fariâ,

qu,

ii.

—

atòn

o

iss

o

après

o

intervocalic

noncian

diftong creissent — ión (iú).
diftongaciôn de eu en ieu, mai quand

(ya) tonic

davant

pro¬

pelhier.

(ouou, iiou, iou).

Le desinéneia

q, r, s,

z.

notada is

Dict.

nadiu, pariu, piular, siure, piuse, etc.

:

ch

et

dental dins certans parlars
dona una africada sorda

sieu, etc... (dieu, diu, etc...). Lo son iu
d autra provenença deu sémpre s'escriure

diverses

sos

francés.

o

prononcia iu, s'escriurà ieu
tieu, sieu, Matieu, Andrieu,

alfabet

—

u cata¬

a

diftorigs

se

i.

iai,

podon èsser pleniso¬

u

son

madaissa, cueissa, fleissar. Provén de x o
se
latins. La fricativa sonora j francés o
catalàn sera notada j davant a, o, u e g
davant e, i en fora de qualques excepcions
degudas a l'etimologia : Vertige, collegi,
prodigi, mangi, puge, gel, màger, manjar,
pujar, trueja, ja. Dins la dobte, recòrrer al

ou,

La desinéneia sabenta -— ion oscilla entre
la valor del diftong descreissent — ion (iu)

1 interès que i a de facilitar las rela¬
ilinguisticas entre occitans e catalans

negar

cions

:

que

uou.

eu, iu, ou, u equival
fràncés ; dins ui, u val

uou

e

de

fautivas, lo

son

latin.
La fricativa sorda ch francés

ua, uo representan la difbreu latin al contacte d'una
consonanta
palatala. La valor de u pot
variar segôn los parlars entre ou francés
o
u
catalan, û francés, i o s'amudir del
tôt; es atal que om a : uelh (ouèl, iièl, ièl,

d'un pariu procebiais, degus. pas pas

autre

io, oi

uau,

au,

ou

o

Los

avantatges

un

ie,

tongación de

rendre

se

fatja, fatjilie'ra

semisonants.

o

Dins

lan

propri.

nals em avesats
fias ç, s, ss, es
compte

nants

considéra que tots los miegjor-

om

Cal ajustar los triftongs

uo.

eu,

ia, ie, io, iu, oi,

eu,

iau, iei, ieu, ioi, iou,

Malgrat tôt, nos pareis pas possible de
1 aplicar integralament ; cal ne
rebufar tôt
ço que es especificament catalan,
ço es
assaber : II, ny, ix, tx, remplaçais
per Ih,
nh, is, ch, plus conformes a nostras tradicions. N'avem pas besonh d'ajustar
que
mantuna particularitat
fonctica exigis un
tractament

ei,

au,

a

discussions afastigosas.

nostras

ai,

:

ui,

ue,

fin

metre

posca

siegon

melhora

parlar los identifique; las grafiàs

mantun

sera

lengado-

eiàlft (ensag gramatical).

venent

b) Diftongs e triftongs.
lengadociàn possedis los diftongs

Lo

Ortogràfic d'en Pom-

sens

solución, la sola

estu-

detalh dins

en

italiàn. Una grafia

en

téner compte d'aquelas

diferéneias de prononciaciôn.

Al nostre vejaire, 1 adopciôn de la
diada

e

pas

dialecte

1

(Seguida

p.

15, col. 4.)

Alibei t.

�5 (*&gt;

Conferentia Club 97

sessions del "

Les

rités

apareguda

»,

Perè aixè

HEU's aci, doncs, Testât en que es

La guerra a l'ultratomba en elshebreus,
els grecs i els romans

troben

aquestes
questions.
Homer i la Thora fan, tots dos,

la

l'ultratomba, ço és
ambdós tendeixen a su p ri mi r la
idea
popular d'una vida conscient i potent de
l'anima traspassada, en profit d'una exisguerra

a

i indolent en una Cheol o
Hades, rigorosament separada del
dels vivents. Fins aci ambdues ten-

feble

tència

un

en

mon

descomptats

dències,

per

Tadeu Zielinski

détails d'im-

certs

portància menor, son absolutament ana¬
logues. Però la semblança acaba cedint
el pas a un contrast frapant si ens preguntem quais foren els efectes d'aquesta
propaganda en ambdés pobles.
Entre els jueus, la reforma iniciada
per
la Thora triomfà completament de
les idees populars ; ja Iho havem vist.
Entre els

grecs,

dit Rohdie,
el medi intel lectua! creador i propagador dels poemes
homèrics,
l'escola o les escoles dels
aedes, teriia sobre la matèria de la quai
tractem
i, segons totes les aparences,
Al

del

rêvés

havia

que

baver establert que

creiem

dogmatisme

sobre moites d'aîtres,

un

nunciat

amb

per

oposar,

mes

o

pro-.

menys

succès,

procedia

les

a

no

creences

sabem d

fonamentals

rències

fou una
l'època
dels
que

Macabeus,

intrínseca

doctrina

ens

explica el
sobre la

comuna

tem

el
mes

morts
nats
mes

;

eclesiàstic

aviat laie dels

per

conferència

es

tracta

d

un

envers

els

morts,

acomodant-se

les creences i als rites
preexistents. Des de llavors, no hi hagué
més separació total entre ambdós mons ;
el
dogma homèric resta confinât al
domini de la poesia, sense presa sobre
tant

com

pogué

a

era comptât

de
no

arribada.
zació

o,

bir

morts

Roma per via dels llibres
religió apol'línia ; hom
admet raonablement que la mateixa 11egenda d Eneas degué la seva adopció
pels Romans a ambdues forces religioses. Admetem-ho momentàniament.
i

de la

A semblant

gic,

el poeta

mena,

Com
en

s

més

els
una

n

'afegeix

aviat,

de

Romans
de

esdevingué

de

noticia

una

perè hom

es

pregunta,

a

malgrat

Cert

que el
en'gmàtic
impossible de
tan

guerres

negligiren

méro

Vegeu el començament
125 (I de gener) d'OC.

en

el

nu¬

peste

■

nom

de la festa
sempre

com

nostra

part
que

tampoc

a

nova

resta

ho ha estât ;
etimoiogar el
no

pogueren

davanters.

nostres

absorts

el

Perè,

propi

les deesses de l'encis, estaemparentades a les potèneies temibles
de l'Infern, tal com Cheron, llur équi¬
d'esdevenir

ven

inacabables,

valent masculi,

la

la

celebra-

memèria

com

breu

ho he demostrat

:

«

Cliaris

«le

SSénac, poème dramatique français
Robert Cantabre
"12 fI*.
Capbaf la lana, poèmes occitans

par

de Emmanuel

Delbousquet.
1© fp.
itaBHÎvaffie, poèmes occitans

-

régna

un

Ovidi, la festa de les
Feralies estava lligada estretament amb
la del dia seguent, les Caristies, i aquest
nom
si que és del tôt transparent. L'etimologia donada per Ovidi,
Proxima cognati dixere Caristia cari
per més
que diguin els modems, resta
refusada abastament per la quantitat de
la primera sil'laba, la quai, tal com es
veu, és llarga en cari i breu en Caristia ;
aquesta quantitat ens força a apropar el
mot llati, de Ja festa, del mot grec Charistia, que vol dir festa de les Charités.
Aquesta etimologia no té contradicció i,
pel que fa a la significació, cal no oblidar que les Charités gregues, ben abans
segons

de Caries Derennes

i© fp»

A l'aflat dou «IPPfpau^
de Paul Eyssavel

poèmes occitans
15 fp.
Seffuida beapneza, poèmes occitans
de Maria-Carlota Girard

5 Ip.

Obras «le Xaviep Xavappot
un volume
1© fp.

and

en

Cha¬

les dones

Las

a

l'estampa

GeOPffieas
e

»,
texte occitan de

Jean «le

de Vergèli, texte latin
Juli Cubainas

l'Ors, poèmes de Valèri Bernard

ens

nova,

menys

altre enigme que ha

un

malhumorat molt als savis.

D'on

ve

que

no

pas

per

juressin,

romanes

llur Juno., ço és, que al
geni masculi hi respongués la Juno femenina ?
És que la Juno llatina era la
traducció oficial de la Hera grega, i
aquesta la forma femenina d' « heroi ».
Heu's aci, doncs, aquest geni llati com¬
pletament hel'lenitzat.
Ara jo diria que tenkn tôt el dret de
prendre seriosament la relacié d Ovidi.
Cert que la cronologia és lluny d'ésser
llur geni, ans per
—

establerta

sabem

no

;

pas

quina època

en

cal fixar la institucié d'amb¬
dues festes, i res no s'oposa a relegar-les
als temps més remots de la jove república, que foren, també, els temps de la
més gran voga de llibres sibil'lins. L inté¬
ressant és saber que el culte dels morts,
tal com el conegueren els temps histo¬
précisa

ens

de

riés

Roma,

d'origen

era

grec ;

no

romà.

la mateixa Roma?

Roma,

I

de seguida,

ara,

que

És el

—

veurem.

7
immortalitat de
en
la primera
Tusculana
57
a
J'antiguitat, Ja
quai, més proxima del origens i de la
rei divina. posseia, segons l'orador famés,
e! sentiment de la veritat en un grau més
ait. Bé, doncs ; diu ell que el dret ponti¬
fical, i els rites de l'enterrament, proven
de guisa suficient que aquells homes tan
savis no creien pas en l'anihilament de
l'anima, e pontificio iure et e caerimoniis sepulcrorum. Perquè una interpretacié sigui exacta, cal que tingui compte
no
solament del que ha estât dit, ans,
també, d'allé que caldria que ho hagués
estât i no ho fou. Aristètil, en e! frag¬
ment
de l'Eudemi citât per Pohlenz,
dedueix la idea de la immortalitat del
culte dels morts, i aixè ja és molt més
convincent ; per què, doncs, Ciceré, en
parlar del dret pontifical, per tôt romà
autoritat
suprema,
es
limita als rites
sepulcrals que, tal com havem dit en
parlar d'Homer, no demostren absoluta¬
ment res ?
Perquè el dret pontifical
Per

demostrar la
Ciceré recorre

a

l'anima,

—

—

—

el culte dels morts.

reconeixia

no

efecte

En

demostrat

lègica

els

;

la

autérs

seus

absoluta

més

l'haguessin

haurien

incapacitat

Acabem
hel'lenit¬
zat ;
un
ésser
immortal
i
quasi divî
paral'lel de 1' « heroi » grec. La concepcié romana era ben diversa ; segons la
definicié célébré d'Horaci
Ep. II, 2,
de

si

el

veure

acceptât.

el

que era

geni

«

»

—

188

—:

lis,

ço

nada

naturae

era

deus humanae

morta-

és, la força vital de l'home destimorir

a

tant,

per

conjuntament amb el
inexistent després de la

cos

i,

mort

d aquest. Ara bé

; el que no existeix no
objecte d'un culte. Heu-vos
dogma de la religié oficial
de Roma ; no hi ha supervida
per l'anima
separada del cos i, com a seqiiència, tam¬
poc no hi ha culte dels morts.
Remarquem-ho bé, perè ; aquest és el
dogma només de la religié oficial, representada
pel col'legi
dels pontifexs i
aquells que en depenen ; religié de més

pot pas ésser
aci, doncs, el

antiga data

que no pas les lleis de les
taules, les quais ja son influenciades
per un caràcter passablement hel'lènic, o
sigui, en conjunt i si cal donar-li un

XII

nom,

la

perè,

tenim

religié de Numa. Per

ventura,

el dret d identificar-lo amb
la religié popular representant-nos-la desproveïda, també, de tota cura dels morts ?
Els que s atenen

comparatiu,

pondre,
sense

culte dels

ens

les dates dél mètode

morts

probable.

poc

a

induits

sentiran

se

a

res-

de p.imera embranzida, negatisegons el's, una religié popular

vament ;

no

Al

ho és tôt

que

resoldre

sobre

reserves

Edicion monumentala
(*)

La

Obras de r Editorial Occitan
B«&gt;s

els

sortiren

morts

els

desxifar

altra de la

diu,

Feralia

mot

llegenda histèrica.

estessin,

llurs
que

caràcter mitolè-

segui

relacié.

seva

els
seva

se n

encara;

—

a

de rites grecs a

sibil 1ms

;

;

era,

qui diu Eneas, diu hel'lenitde guisa més estricta, filtrament

—

només l'havem ajornada. Cert que
en la Jluita desigual amb el doble adversari, els homèrides hagueren de sucum¬
No

el

I

havem explicat,
d'aquest fet, la dife¬
entre ambdés pobles

fonamental
llurs relacions amb l'ultratomba ?

rència
en

entre

pervinença estrangera ;
el coneixien abans de la

els rites respectius.
Per ventura,
perè,
amb la constatació

anome-

el darrer dels quais que

d'Ovidi, el culte dels

Llatins

gonisme

vivents

aïs dies

parentales dies, del

pares »,

de febrer,

Roma,

anta¬

dels mes resolutius. Apol ló es
posa
decididament del costat de les
creences
populars. Veritat que certes
exuberàncies del culte dels morts foren
proscrites, bé per ell o per llegisladors
que en depenien mes o menys, ço que a
fi de comptes és idèntic ; perè el culte
dels morts com a tal, 1 honor retut a les
tombes dels pares i dels avantpassats,
lluny d'ésser defés, fou déclarât obligatori. No que el déu de Delfos lhagués
emés dogmes pronunciats sobre la sort
dels difunts en l'altre mon ; abandonà
aquesta cura a dues altres religions, anomenades mistiques, protegides., perè, per
ell, la de Demeter i la de Dyonisos, i ell
s'acontentà de regular els deures dels

dels

«

als Romans.
ells, e' culte dels

concentrât

estava

moni

d'aquest antagonisme entre
els dos centres intel'lectuals de la Grècia
anomenada médiéval ; pel que pertoca a
nostra

nostres

aquests

passem

entre

Més

theora a Delfos,
a
demanar a Apol'lé, què cal fer per a
apaivagar la cèlera dels déus ; ço és, si
cal establir un culte nou o bé renovellar
el culte antic caigut en desús. Cert que
el missatger hi rep una tota altra resposta,
perè aquelles les quais esperava eren
ben bé les que rebia. segons ho proven
els versos 155 ss. Altrament, ambdues
respostes es poden ben resumir en una
sola ; sempre es tracta d'un culte nou ;
el prêtés renovellament no és altra cosa
que una hipètesi encaminada a voltar el
culte en qiiestió d'una auréola d'antiguitat i, per tant, de santedat.
Vet-aci. doncs, com les coses, segons
Ovidi,
esdevingueren : en l'avinentesa
d'una epidèmia, els membres del col'legi
sagrat,
després d'haver consultât els
llibres sibil'lins, decretaren que, per apai¬
vagar
la cèlera évident dels déus calia
instituir un culte public dels morts i reno¬
vellar aixi l'altre culte suposat més antic,
la fundacié del quai partia d'Eneas ;
d'on es dedueix que, fins llavors, la religió oficial de Roma no reconeixia pas
aquest culte. Tôt aixè segons Ovidi, és
clar ; perè, quin argument podriem al'legar per a depreciar el seu testimoniatge ?
No cap, que jo sàpiga ; i, en canvi,
n'hi ha molts d'altres per a confirmar la

saviesa.

seva

dels

d'il'lustracié.

servir

he

F « heroi » grec, sempre, s'enten,
el sentit sagrat del mot. I aquesta iden-

tificació,

d'on

;

epidèmia terrible.

Thebas, el rei tramet

publiques i portava
el nom enigmàtic de Feralia. Devem a
Ovidi la descripeié véritablement poètica
d'aquesta festa. Fastes, II, 533, ss. — A
seguida de parlar de les ofrenes modestes
prescrites pel costum per l'apaivagament,
placare, de les animes, afegeix els ver¬
sos
segiients :
[auctor,
Hune morem Aeneas, pietatis idoneus
attulit in terras, iuste Latine, tuas;
Ille patris genio sollemnia dona jerebat :
hinc populi ritus edidicere pios.
Versos per mi remarcabilissims, per bé
que hom ho els hagi apreciat encara en
llur valor just. Es tractava, deien, d'un
acte de pietat envers els difunts ; Eneas,
pius Aeneas, era el model perfet de la
pietat ; res tan natural, doncs, com atribuir-li 1 establiment o, més bé encara, la
introducció d'aquest costum. Fos com fos.
perè, sempre resta que, segons el testi¬

nombroses

la

els

I

com

patris genio sollemnia dona jerebat.
Esdevingut, perè, l'objectiu d un culte,
aquest
«
geni » s'allunyava del seu
significat primitiu, del quai ens caldrà reparlar de seguida, i s iden.tificava
en

la nit de
llurs tombes per a espantar als vivents
amb llurs planys. I fou llavors que hom
rendi als sépulcres els honors oblidats,
gràcies als quais acabaren alhora ambdós flagells. Heu-nos aci translladats a
un
medi essencialment grec.
Les primeres
escenes
à'Œdip Rei, ens poden

nombre de les festes

el troba en molts de
exemple a lrlanda, I el meu
car
compatriota Czarnowski n'ha ben
sabut demostrar la importància per la
formació de les creences i dels rites religiosos, en el seu bell llibre sobre Sant
Patrick. Semblant antagonisme es diria
que en els temps homèrics no existi, que
no
conegueren cap corporació eclesiàstica
organitzada i capaç de plantar cara a
l'ensenyament dels aedes ; però degué
esclatar de seguida que sorgi una tal corporaciô. S'esdevingué aixè a l'època de
la recrudescència de l'esperit religiós que
succei a l'hegemonia homèrica i la corporació de què fem esment fou el grup
eclesiàstic i profètic créât entorn el santuari d'Apol'ló, a Delfos. Posseim dades

pobles

explicat,

s'esqueia el dia 21,

popu¬

hom

cantors,

a

va cercareu

en

dels fruits de la

Totlhom sap que,

triomf de la

cos

deia

com
» ;

parentals

dels dies

fantasmes

6

lar, la quai, com no tingués un èrgan
propagador d'una força igual, acabà per
sucumbir. Resumint : entre els très factors intel'lectuals, — sacerdots", profetes i
tradició popular, — la unió dels dos primers
contra el terç produi una victòria
que s explica fàcilment.

L'antagonisme entre
dels sacerdots i el cos

tal

»

Aixè

Ezequiel,

creença

favor

o als altres sigui
Homer. Apol'lé fou
sensible a aquesta amor i, tal com ho he
remarcat
abans, avui encara ens aprofi-

descendents d'ambdés partits
s'accentua gaire. Aquesta concòrdia

no

a

la Thora, sigui en

en

els

entre

déclara

es

—

una

epitets aplicats als uns

Mes tard, a
la diferència

i altra.

cosa

mot

ció

!

no

carissims morts

on

testimoni

;

i

uns

carissims

populars, que
i que propagà
la tradició de les families amb la tenacitat pròpia
d'aquesta darrera. Podem,
doncs, comparar les escoles dels aedes
de Grècia amb les escoles dels profetes
dels hebreus. 1 si les idees d'aquests no
coincidien del tôt amb les dels sacerdots,
al menys no hi havia entre elles difede

el

—.

dels altres. 1 jo diria que
la resposta no pot pas ésser dubtosa. La
idea de la separaciô perfecta i absoluta
podia ben aconhortar aquells als quais
la por dels difunts obsessionava ; perè
als altres, a aquells les relacions dels
quais amb els traspassats eren dictades
per un altre sentiment, pel sentiment de
l'amor, a aquests diq, els havia d'ésser
penosa. Bé, doncs ; puix que la religió
dels Grecs ho era essencialment d'amor,
en aixè
consisteix la diferència entre ella
i Ja del
poble d'Israël. El grec dels
temps historiés deia
« els nostres déus
dels

l'escatologia
D'on pervin-

résulta victoriosa.
gué aquesta diferència ?

què l'església de Delfos

per

passeu-me

contra,

per

popular

tôt,

1 al

tôt.

pas

llle

permet
de

és

no

dit, ambdues festes eren consagrades als
« genis »
en
el sentit llati del mot ;
recordem-nos, encara, del vers d'Ovidi
sobre Eneas :

amb

Varsovia

de la Universitat de

catcdràtic

la Classical Qua-

en

terly, de 1923.

cal

Ja
aquest

pas

religié de Roma
îdèntica.

El

és,

he

si mateixa,

per

fet

punt

;

les

meves

per

fortuna

sortir dels dominas de la
per

trobar

calendari

una

resposta

conté, ultra
les Feràlies, una altra festa dels morts.
Les Lemúries del 9, 11 i 13 de
maig.
Ovidi, que ens en ha donat descrits els
rites en els seus a Fastes »
V, 419 —
romà

—

l'anomena expressament
ritus

erit

una

festa antiga,

oeteris, nocturna Lemuria,

sacri

�marn

oc —

«

que les Feràlies ; i la relació
dóna, confirma del tôt aquella
opinió. De nit, el cap de casa s'havia de

■mes

antiga

que

ens

llevai. passejar-se,
tirar

mans.

per

de

fins

peus,

faves

seu

,

e

L'un des plus glorieux
continuateurs de Mis¬

un

cada
lliura

repetint,

vegada, que aquesta és la part que
a
les ombres per ell i pels seus, i acabar
foragitant els fantasmes al so de cimbals
d ajsm i pronunciant nou vegades els
:

Aneu

«

1 ois

pares

que

lar

tôt ;

compléta.
dels

menys

viu

parents

tuais

no

.

per

Segons
els

és

ombra

una

amb el

concepte

els

gió lenien

A L'OUEST de Montauban, sur le

léger qui domine 'a plaine
du Tarn et d'où la vue s'étend jus¬
qu'aux Pyrénées que l'on aperçoit
parfois, vit Antonin Perbose.
coteau

Né à Labarthe en Quercy,
en
1861,
Perbose passa son enfance à la campagne.
La nature qu'il a chantée plus tard, il
l'a connue, intimement. Les mœurs, les

la

général

d'acord
de la reli-

que

concepte

légendes,

religiós

de l'amor,

no

1

dels

les

-vivems;
hi

ha

très

ella

entre

això

d'antuvi.

En

mon

dels

segon

lloc,

enigmàtic

corrent

un

e!

i

•

erigir

els dos

entre

lmen:

els

barrera

una

mons

vivents

tôt

de

.

représentât

chez

inviolable

paura

que

els

d'una manera no
Entre els Hebreus, el
corrent
esmentat, que tingué de la seva
banda
la
corporació omnipotent dels
sacerdots i no cap adversari de vàlua,
s'emporta una victoria compléta sobre la
reiigió popular. En canvi, entre els
Grecs, sucumbi després d'un triomf breu
perquè la religió popular trobà un aliat
poten: en l'església de Delfos. A Roma
la reiigió popular fou combatuda molt
enèrgicament pel
cos
pontifical, més
enèrgicament que enlloc, perquè la religió d'aquest, re'igió oficial, no s'acondecisiva.

hortava de confinar l'anima
en

en

una

Cheol

prc.clamava la doctrina de la mortalitat
del
geni ». Aci, com a Israël, la victòlia
del dogma oficia] de l'ultratomba
podia esdevenir compléta ; però el seu
curs
fou entrebancat per rhel'lenització
dels darrers temps dels reis i els primers
de la repiiblica, i per la creació d'un col'legi eclesiàstic nou en oposició al dels
pontifexs. Fou, ja se sap, un esdevenimemt
influenciat pels llibres sibil'lins; i.
que

aquests

estaven

lligats intima-

dèlfic, ningú
no
estranyarà que socorressin el culte
dels morts discutit per la religió oficial.
La Grècia es sotmeté una vegada més al
vencedor
futur ;
d'aleshores, les très
antitesis
es
reduïren a dues. Tenim,
d'una banda, la religió dels Hebreus, exiliant el culte dels morts ; de l'altra, la
dels pobles antics que l'admeten. El cristianisme podia escollir entre ambdós ; la
seva
decisió és massa coneguda perquè
calgui insistir. Si l'esmento, només és per
repetir,
encara
una
altra vegada, la
meva
.paradoxa ; és a dir, que el véri¬
table Antic Testament del nostre Cristia-

ment

amb el culte d'Apol'ló

fou la

nisme

si

al

corrent

lectes actuels

;

dans le

ou

assez

cas,

rare

d'ailleurs, où manquent de bons vocables
modernes. Il bannit tous les mots français

place de mots languedociens
perdus dans un terroir, mais conservés
dans un autre. Enfin, il œuvra avec l'âme
du peuple. Il sait qu'un paysan connaît
mieux sa langue que celui qui veut et
croit l'apprendre à l'aide de dictionnaires
qui ont pris la

,

et

de grammaires.
Cette œuvre à accomplir, écrivait un

Perbcsc,

nous

Dante

ou

l'œuvre

ne

pensons

pas

jour
qu'elle

l'œuvre d'un 'homme, fût-il

puisse être

a

dins

o

Coupe Occitane. Et ici le sortilège est
plus mystérieux encore. Toute trace de
Ces

Mistral

;

commune

elle peut et doit être
de tous les écrivains

sont

épreuve à leur lecture

de pureté
comparable à

et

aucune

En

une

s'exaspère
de

encore

davantage le
Perbose

l'écrivain.

fondues

a pas

plus de

qu'ondras los òrts de fors

présentaient ceux de

FHellade. On

été le principal
ouvrier de cette renaissance. On peut es¬
timer, en entendant un de ses poèmes,
qu'au-dessus des parlers populaires résonne
que

Perbose

a

nationale dT)ccitanie. Et, ce¬
pendant, il n'y a pas un Quercynois qui
langue

les puisse lire.
Son premier recueil important, Lo Gòt
Occitan, date de 1903. Jamais encore on
n'avait vu une telle variété de rythmes.
On ne sait s'il' faut en admirer davantage
la technique impeccable ou le lyrisme.
Dans Lo Gòt Occitan, Perbcsc chante la

ne

exal¬

Laus à

L'Arada (1906)

n'enivre

pas

moins que

regaudis l'ostal,
bimbarelaire,

dins la bresca

lo mèl de l'abe-

e

enclescant la giaria

fresc

nos

d'auvari

para

e

de mal

nos

garis

omnipotent, subrenaut congrelhaire,
de tôt aluc, reviscolaire

manteneire

esper d'alba à tôt faliment,
sens trabuc guidas eternament

fas luzir

que
ò tu

que

l'espandi celenc ta clocada de

tram

mon-

[des,

laus à tu, dusca dins la trumor ont t'es-

[condes,
gardam en tu dins ton trecol,
totjorn ardent! ò lum jamai trebol !

'•

la fe

per

ò foc

I

que

milanta

a

ont,

tram

ans,

lo

al temps dels espantants

sorn agrum

Iperiples
dels ôrres endoli-

[bles,
dezentenebrat à grands rajòls l'azur,
es à
l'ora luscrala, un ser, que, de segur,
al fons d'èls miralhant lo prim esmai escur
del monde, luziguèt de sa prima
as

clhausada,

gauch! l'embelinaire elhaus de la Pen-

ò

[sada.

fas levar de la mosada,
cùps sants son los espics de lum
[florits
camps de nòstres còrs, de nùstres es-

Sant
mas

cils

es

lot

sò

que

très

[perits.

i'elhaus d'un agach de jo-

Laus à tu dins

[venta,

la mai bêla alba espeli-

lum mai bèl que

Ls balets

de

[la trelha,
dempèi lo cric del gril dusca al cant trorbairenc,

[senta,

tremuda, ambe tota

se

sò que sus

la tèrra

as

laus à tu dins

[nura,

i

plus, diuzenc Solel, que ta

a

de tota vida
lo monde espandida.

dardalbant Solelhas mèjornal,
fas s'esparpalhar de ton ardent bran-

resplendor,
fach d'encanta-

sa

[dor,
lo potet e dins l'amor.
Laus à tu dins lo Sosc, encanlat barrulaire
del monde esperital, mai real e vivent
qu'aquel dont horizon es l'estrech enceu[claire.
Laus à tu dins l'aland e lo trefohment
d'aquela subrevida embelinaira e bloza
que, coma 1' ram del arbre e l'ala del auzèl,
se gandis de la tèrra e s'ennaira, ufanoza.
per=atenge totjorn mai ensus, cap al cèl,
dins los airals sesens ont, lènc de la sore

solelhadura

Laus à tu,
que

rdal,

à de vols d abelhas isamairas,
suis mondes hare&lt;7.ants las fòrsas asermairas ;
laus à tu, Solelhet del fresc e gai matin,
DÎndolant al èrbum lo bèl ròs diamantin,
à l'ora ont los cloquiers alargan per las
pariunas

Tcombas

lors carrilbons

clarencs

e

lors blancas

pa-

rlombas

;

lntls à tu. Solel colc. à ton porora' deU'n
dins lo repaziment de la siaudor luscrala.
Laus à tu dins tôt gauch que sus terra

rdavala

alba à la darrièra ombra v»sfprala.

Solel dels loncs jorns estivals,
ont H r.;&lt;?a'a fa b-onzir los cam-s a:rals
del clam estrementit que sembla l'nrdo-

un

tu

1 iùu

Solel

pite en ces
trouvée.

que

r ris.
e

rd*.irondac '.

grun

regre-

dels auzèls del
faire.

e lo
[bojùl,
dins lo vin de la soca e l'aiga del rajòl,
dins lo pan e la sal, l'aus e l'usèl de l'oe[lha.
tôt sò que nos gandis, nos vestis, nos noi-

de 'a prima

sonne

dins lo foc

e

rlha,
dins

vigne. Ce n'est qu'un prétexte pour
ter, à travers les saisons et leurs travaux,
l'âme de la patrie occitane qui vit et pal¬

Dyonisies grandioses où ré¬
écho de la grâce grecque re¬

tu

vents

fnibral.

fas cantar d'alèrt esper los pois
del fons de la sornura ont, peroelb^s treho.
solas t'an en orror ferarrvas e nicbolas ! Tlas,
ò tu oue fas Aorir l'qpach e lo pelenc !
ò tu vivent dins tôt sò que ton flam con-

de tota belor dins

cada abril

movent

dels

joanada. dins la busca de Nadal
dins lo fòc del pastre al mèch d'un ge-

e

ò tu que

blat dusca al

al bòsc

dins la

ont

e

l'umbla
[canson

dins

cent ans

mai dins lo calel al lum

tôt

e

siaguèt

que

cabèl

al

Laus à
e

une

fas landrar dins l'azur las nibols !
fas fèlhar e borronar las brondas.

ò Solel ! laus à tu. paire

qu'il n'y

les parlers cccitans que

e

nhaire,

Tgrelha,

entre

soc

1 amie frairal

Solel

s'apercevra alors

la

arbre

le thème traité. Et cela à un tel de&lt;rré que ce ton s'impose à nous et que
nous n'en concevons pas d'autre possible
Toutes ces qualités, ce grand souffle et
cette perfection nous allons les retrouver
bientôt dans le Libre del Camoestre, actuel'ement sous presse (Editorial occ'tsn).
et dent la publication, impatiemment atten¬
due. fera date. Ou'il me soit permis, en
attendant, d'en donne- ici un extrait ; c"
solendide chant Al Solel, dont OC a publi ■
dernièrement une version qui nécessil"
quelques rectifications.

O tu que
ò tu que

marenca,

Tombros,

perte

Al

rumor

exact que com

ton

dempèi l'espic del

aussi

en

Tzon;
la

del vièl

que

d'emiblée le

vidalbas.

del mendre gargalhùl fiulaire o brezilhaire,
laus à tu dins lo sonson misterios

lorsque, passé maître en ce
métier, on le possède assez pour l'ouiblier
La variété de-ces poèmes n'a d'égale que
la diversité des rythmes. Nulle œuvre
n'offre plus de beauté. Tout est granid.
l'inspiration et la f'orime d'une perfection
si simple à la fois et si savante. Nulle
autre part on ne peut aussi bien qu'ici
se
rendre compte à quel point le poète
cossède cet art suprême qui consiste à
trouver

e

e

admirions dans les différents recueils

arriver

ar-

chucamèls,

.

dins

synthèse harmonieuse.
En plus de sa valleur poétique Lo Libre
dels Auzèls pc-sède une incomparable im¬
portance linguistique. Drue,
savoureuse,
étincelante, la ilangue est toujours d'une
pureté merveilleuse. Elle prouve une fois
de plus que la poésie occitane peut abor¬
der victorieusement tous les sujets. Mais
aussi nul écrivain n'est aussi simplement
et aussi grandement artiste à la fois. Nul
ne
connaît mieux la vie mystérieuse des
mots et des sons. Nul ne 'les chérit davan¬
tage. Et c'est parce qu'il a animé de son
âme cette matière du langage qu'il atteint
au
style souverain. On ne peut d'ailleurs
y

ton

Laus a tu dins lo cant bresairòl de la dotz ;
dins lo casral del riu ; dins la bufanta votz
del vent ruliant coma un tropèl rebordelaire
su) i blats que fan lebret, al temps de sega-

prodigieux recueil de légendes,
d'une beauté dépouillée, où revit, agran¬
die, l'âme lyrique et simple du peuple.
Nous trouvons réunies les qualités que
sont

mirgalhadis

las sèt colors de

jansemins, camtùrtas

mentastres,

na¬

un

se

dins lo

tu

despelocada

boca de ris.

una

a

œuvres comme les Contes populaires
de la Vallée du Lambon (1914), La Pastorèla (1922), Las Causons del Pòple (1923)
et la truculente Debanadora (1924).
Son dernier né, Lo libre dels Auzèls,

de Perbose. Elles

à mèch

salvias, espics, verbenas,

rozas,

tres

est

rosa

pibol,

chimpèis de la plan-

'

d'oc où
sens

de serpol.

del espandi son pas las filhas de tas albas?
Laus à tu dins la lisa ont mèsclan lors ramèls

employé
décasyllabe des chansons de geste.
Nul poète n'en a tiré de tels effets.
Ce n'est point en quelques lignes qu'on
peut analyser l'œuvre de ce puissant lyri¬
que et de ce merveilleux conteur. On ne
peut que mentionner pour mémoire d au¬
tional
ici le

los

milanta c.olors fan lo desplegadis
jeana
raiant e cambiadis de ta lutz avelana,
e laus à tu dins
los perfums.e dins los sons,
fraires de las colors. Qualas espelizons

sensation uni¬

terre

grezas

niuc al cabèl del
e

del campèstre, ont

publia un fragment
Guilhèm de Toloza. C'est une

:

gòt comol,

dins la veziadura

e

en

de grandeur. Rien de
œuvre n'existe dans

où chacun des grands dialectes
méridionaux sera épuré suivant ces bases
par les écrivains de chaque terroir,
on
Le jour

verra

O Solel ! laus à

cette

étincelante évocation de la

ló

dins

;

l'albèrga madura,

vin al

de las

e

1 aire agradibol d

qu a

littérature.
1908, Perbcsc

épique

de lin

dins la castanha

merveille de sim¬

une

plicité. Sans éloquence, sans procédé lyri
que, ils débordent cependant d'un lyrisme
immobile qui les élargit immensément. On
que

de

belugament del

a tu

dins In gonflor

tu

carn

dins los brondèls

disparaît.

sennets

dins la

tu

dels camps

la

virtuosité

soc

Laus

à

dins lo grel ont la vida perdura
e lo ram, lo borron e la flor.

dins la frescor dels òrts

occitans.

n'en

de banda

Ihostil a 1 ultratomba
l'he batejat d'enigmàtic ha estât per a
confessar la meva ignorància sobre el seu
origen. D'altres potser no seran tan réser¬
vais i. puix que el persisme encara és de
moda, és possible que Zarathustra sigui
fet responsable de la guerra de què us
be
parlât en aquesta conferència. A
menys. altrament, que no ho siguin els
Hetites, un altre poble afavorit per la
moda del dia. Jo, però. m'abstinc de
qualsevol conjectura sobre aquesta matèria i restaré abastament satisfet si la tesi
que be tingut la gosadia d avançar
la
del paral'lelisme de les très guerres a
l'ultratomba
—
troba l'aprovació dels
are,

d'aberd, Fourès, Xavier de
Quand surgit
le félibrige, les divers dialectes occitans
tournaient au patois dans trop d'endroits.
En 1854, le principal but des félibies fut
de purifier la langue, d'en fixer la graphie,
de préciser, de diriger les aspirations un
peu vagues de divers écrivains du Midi.
Le programme de 1854 ne pouvai être
guère dépassé à cette époque. 11 n'était
cependant pas possible d'en rester toujours
là. Un peuple ne saurait se contenter de
s'exprimer en dialectes multiples. Eclosions
vigoureuses, savoureuses, mais « assauvagies ;&gt; d'une langue en déchéance, les
parlers populaires s'écartent insensible¬
ment de la
langue véritable.
11 importait d'abord d'adopter une gra¬
phie qui donnât plus d'unité à l'écriture,
la rendît plus rationnelle, plus littéraire.
Perbcsc prit peur base la graphie des trobadors, en la simplifiant autant que la
graphie castillane actuelle. 11 remonta aux
vraies sources occitanes en n'employant
cependant les mots anciens que s'ils ont
été maintenus par l'un ou l'autre des dia¬
Mistral

différence

religió antiga.

Deixem-ho, però, per avui,

Régis

nous

malicieux parfois. Perbose

est

Ricard, Joseph Roux ensuite.

un

puix

nous.

par

-•&lt;

'

œuvre.

C'est le continuateur de l'œuvre entamée

Hades inaccessibles ; no. ella la
condemnava a un anihilament complet i

o

son

beaucoup écrit dans de nombreuses re¬
vues
félibréennes. Ces publications ne
courent
pas
les rues. Où trouver, par
exemple, la collection de Mont-Segur ou
d'Occitania? Où se procurer les œuvres
qu'il a publiées ? Elles n'ont été tirées
qu'à deux ou trois cents exemplaires.
Perbose n'est pas que poète folkloriste.

accentua

s

un

a

inspiraila
possibilitat d'una
ingerencia dels morts, freturosos o ferèstecs.
Fins aci la semblaça és perfecta ;
des d'ara la diferència entre els très
menys

œuvre

sen

que

Le hasard

pogués

pobles

en

le succès lui importe peu, bien
qu'il ne songe pas à la gloire littéraire,
Perbose est célèbre. Des lettrés de tous
les pays du monde savent que le Quercy
possède uń grand poète. Et ceci semblerait
paradoxal, si en ignorait que les études
occitanes sont plus suivies à l'étranger que

deslliurant radica-

tota

passer

aujourd'hui bibliothécaire de la ville de
Montauban. et on n'ignore pas qu'il est
poète. Peu nombreux sent ceux qui se
doutent dej l'étendue de sa culture et de
Bien

eclesiàstic dels autors de la
Thora, per les escoles dels Homèrides,
per la religió de Numa concentrada en
,el col legi dels pontifexs, corrent que
a

fait

la diversité; de

pel co! legi

tendra

directe qui

jeunesse de leur
doute cette vision

sa

sans

encore ressentie avant lui....
De Perbose, on connaît la vie officielle.
On sait qu'il a été instituteur, qu'il est

ens

pobles. En totes hi
trobem. una ampla base de creënces populars que admeten una supervida ilimitada
de 1 anima separada del cos, i de reports
immédiats

C'est

ses

point

a] és, doncs, el paral'lelisme que
semblât podia establir-se entre

religions

frappé

ont

empreinte.

du terroir,

grand souffle de sensibilité populaire, une
sorte d'union mystique de la pensée du
poète et de l'effort du terrien qu'on n'avait

a
ha

les chansons

coutumes,

furors,

romans ;

de Ja temença,

de

del gran e

dins lo

Laus

traspassats

temible.

calia apaivagar els

Jos la mosada. laus

a

la
els

rite,

aquest

envers

popu-

cal

ens

Jean-Paul

a una sepultura mes
solemne ; és admès que l'om¬
prop
dels seus més pròxims
i pot exigir-los ofrenes perpé¬

i

;

quai

acolorit

à tu, bon Solel ibèrnenc,
enluzises la nèu de ton escandilhada.
totas las sazons, laus à ta solelhada.

laus encara

qu
t,n

par

creure

alHora,

tesi.

per

vivents.

en

rite

un

meus

cenyeixen ja

es

bra

mes

nostra

testificada

deures
o

res

la

creença

:no

davaiït

alta antiguitat i,

mes

de!

d acord

estareu

trobem

e is

la

de

dels

esperits

s-en,

Idiuzenc,

,

e

tral, Antonin Perbose

.

mo:s

canta^ de los potets à la tèrra amoroza ;
laus à tu dont l'agach floris los garrabiers
_de lor flor canda, ò tu que fondes los ne[viers
dels acrins
dels còrs cada prima novèla :
a tu, Solel d
autona, emplenant la cufèla
dels gruns d ont glopara,
gisclant, ton sanc

a

rentar-s'lhi les

a

vegades darrera

nou

nombre

cert

els

nusos

font del veïnatge

la

A l'entom del centenari mistraient:

Perbose est un de ces poètes qui, de
loin en loin, condensent toutes les riches¬

peuple, donnent à leur
ce cju il y a cle
plus curieux, ce n'est point qu un tel geme
existe, c'est que malgré la grandeur d une
œuvre qui reflète l'humanité tout entiere
en
une forme neuve, Perbosc n en reste
pas moins simple et modeste.
Jamais je n'ai si bien compris en quoi
consistait ce merveilleux équilibre latin —
j'allais dire occitan — qu en voyant Lerbosc chez lui. La vie harmonieuse de
l'homme égale l'harmonie^ de 1 ®uvreLa beauté, a dit Suares, c est le style
morales d'un

ses

race

la voix de
A

froza

sens

complet. Et

«

.

et

Laus à tu, bèl

un

la terre.

quel poète cela
qu'à Perbose?

»

peut-il s appliquer

autant

Jean-Paul Régis.

�art

iugoslava
a
les galeries
laietanes, a barcelona.

arts
L EXPOSICIó d'Ivan i Ruza Mestrovic
celebrada

suara

ha

tanes,

estât

merèixer

important

prou

per

detingut

comentari

un

«Itrament, aquesta

les Galeries Laie-

a

;

bona avinen£esa per aplegar a l'anterior l'altre comen¬
tari que també mereix l'aportació valuosa
que la jcve i vigorosa nació de l'Orient
d'Europa, pàtria dels Mestrovic, ha fet a
l'Exposició Intemacional de Barcelona.
A tout seigneur tout honneur. Encaremnos,
doncs, primer, als bronzes exhibits a les Laietanes pel mestre al'ludit.
Si haguessim
de 1 estilització

sera

una

l'instint

extremada

de

dels

havem

hodierna

Tone Kralj amb aquella tela
ombrivola i patètica anomenada
Poblci eslovè que ens ha semblât l'obra

més intensa i remarcable de totes les que

Modem de la nostra Expcsició Interfracio-

els pintors

aquest
planimetrisme es diria que
recula davant una concepciô plàstica més

juïe.

nal,

ctibica

el

en

Contemplació i

marbre

el bronze Dansarina, mentre

en

no

cultor intéressant de Ii g

Mont-

La majeria

dels que no esmentem, ja
malda per a aliar els valors
èptics amb els òpt'.cs, sebretot la tonalitat.
havem dit

en

la intensa

1 'n'c esslàvia. S", c'una

és

a

que

ells

Vladimir

pas

les

oposada

la

a

perspicaç

els

Becic
;

remarcables

més

son

la mestria segura i
Kljakovic per la intensitat i el
per

tan

pe-

per

direm naturalitat dels

en

cara,

de

récents

todòxia oriental i
lles

de

Pavellô

l'arquitecte

per

material

que

de

que el seu
Gyorgy, posseeix

de

formes

la

lo«

Mes¬

com

futuristes

Natura,

del

simbol

la

del mòvi terrenal en
lògo d'estabimòviment del esperit sensitiu per
d elements inmobils.
ments

lir

amb

a

els

Viena

i

La primera idea

Mas

solament son dins l eime siu
lo pintran, mas tantben las
produsidas en reaccion. Lo progrés mecanic de nostre temps deviá fatalment adure

las

la

la

d'aquella metròpoli, els quais,
aplegats entorn de Gustau Klimt, feren de
Viena una mena de capital europea de
Vestilització orientalitzant ; aquella mateixa
estilització que diferencià l'art del secevieinès

o

del

austriac

dels

vita

ale-

perquè

vet-aci

esdevingut l'objectiu de tants de plagiadors, cosa de la quai és évident que
Mestrovic no en té la culpa, tal com no
la tenen ni Corot ni Sisley de que ihom
hagi fet de llurs obres un motllo per a
ha

de col'leccionistes retardais.

us

Les obres exposades

a les Galeries Laie¬
llevat d'alguna de petita i, es po-

tanes,

dria

dir,

realista,

més

mostres

totes

son

estilitzaciô plapeculiar que diem, de tal guisa.
que als poc habituais als matiscs de la
producció artístico-estètica els hauran sem¬
blât massa volgudament mancades d'allò
que és més essencial en la concepciô plàsben significatives d'aquesta
nimètrica

tica

el sentit del volum, del cúbic.

:

Efectivament
elles

ha

que

;

Mestrovic

portât

demostra

en

inexorablement fins

a

més
extremeses
conseqiiències, els
principis de la concepciô hildebrandiana
del relleu ; concepciô que, el capdavantei

les

de l'escola muniquesa féu, també,
siva a la
plàstica tridimensicnal

exten-

i

que

o transposa la
representaciô espaprofunditat en representaciô espacial de superficie, tal com ja ho feien
els escultors dels relleus egipeis. Tots
aquests principis i qualitats hom els tro'ba
resumits en Maria Magdalena, el bronze
sorprenent que tenim per la millor de les
obres exposades a les Laietanes. En eil,
Mestrovic ha sabut plasmar de guisa neta
l'aspiració mistica tan subtil com plena de

redueix

cial

en

ressonàncies.

Idèntica

concepciô

ha

deixeble Ruza Mestrovic

niques

ben diverses.

guiat
en

la

seva

motius i tèc-

Preferim els seus
semblen més

dibuixos al carbô perquè ens
encertats

i

intéressants

per

Uur intensitat

mejan

dins

mecanic

ritme,

son

lo

que

moment ;

de la pintradura

podese

que

debana

se

mentre

en

lo

que

de representar

es

per

un

de los

reagropament

ritmes

naturals que se seguisan ; ço que non
pòt
far dins la pintradura, que se
troba, dins

aquel
ment

cas,
una

gasanhar

reducha a voler fixar eternafraccion de mòvi.que non pòt

força

sa

de la precedença

que

de la succecion dels altres fragments de
movis, que son sa rason d'esser, son ex¬

e

mes

;

un

lo que se debana en fonsor e dins lo
temps.
Lo ciné pòt recercar la sensacion de la

que.

universalitzar-la

tròba d

propre

l'altre enlairava el linealisme de tal guisa

a

que

surfacia

Mentre aquest darrer accepta va i
desenvolupava la concepció impressionista,

voleu,

non

:

causas

representar

manys.

de l'art occidental no en volia cap
influèneia que les de Beardsley.
Mackinstosh, Toorop, Knophf, etc.
Mestrovic, doncs, un dels représentants
d'aquesta tendèneia, és, potser, aquell que
més ha contribuit a popularitzar-la o, si

per

nòstre secle.

Sécession

cionisme

de l'obser-

monta

que

semblan, los tableus, partici-

soscansa cinematôgrafica.
sembla
qu'aquela recerca es produlo voler d'esser fidel al eime de

Pa|\i
Me
cha

les

de

artistes

lo

vança es que

artistico-estètic.

estada

seva

futuristes.

p ntors

Ma sembla que la primera error
d'eles,
de concebre la representacion dels élé¬

es

assenyalar, només, els senyals
pronunciats que ha deixat en l'esperit de
relacions

23, carrera de la Boetie,
mostradura de las òbras de

una

qualques

sintetitzant-les

tôt

italians

fi*aris.

berta,

Preferim

Mestrovic

C»$sanyes

DE5EUPIOI qualques dias s'es du-

sempre

geroglifics significatius, les enlaira
a
la categoria de simbols conceptuals en
comptes de deixar-les subsistir com a sim¬
bols
perceplius. No és ara el moment
d'entretenir-nos en aquest problema inte-

seves

l'arquitecte Denis
subtil intuiciô de la

una

a

uns

ressantissim

caracteristic del

autor,

M.-A.

sadollar-se en el mes
el millor de si
mateixos,
retrobessin una vegada mes
aquella estiliizació que, tet reduint les
sera

tan

suggestiô ritmica espacial.

en-

per a anar a

que

i

emprat

coneixement

un

poden atényer amb

es

en

artistes d'avui tais

que

dèmica,

en

altrament,.

amostra,

résultats

trovic, en desprendre's dels lligams de la
tradició o, mes ben dit, de la rutina acaintim

dels

iugosiaus, prcjectat
Dragisa Brasovan, amb
l'interior arranjat per l'anomenat professor
Krizman. De planta enginyosa i c;mplexa,
que révéla un rar sentit de les relacicns
mateix

i'extrem del Palau Méridional, la gran
sala representativa del quai és una mostra

l'art popular d'aquecontrades. Res d'estrany,

mateixes

valor simplement

una

sobretot,
significativa.
semblant es podria dir del

Per la seva originalitat tan lògica
i per la seva modernitat tan neta de limitacions, e! Pavellô Iugoslau ha estât una
de les millors i més significatives construccicns d aquesta Exposiciô barcelonina, en
bella companyia
del Pavellô Alemany,
auster i tallant, del conegut Mies van der
Rohe, del Pavellô Suec, tan simple i clar,
projectat per Clascn i el d'Hongria, a

grecs

vivents,

la lluita

ans,

l'art liturgie de les esglésies d'or-

en

doncs,

Bizanci,

en

pais.

seus

mes

Qulcom

el

«

als

entre

els sembla tenir

no

dels

seguidors. Mal no sigui mes
que per a situar el lector en la comprensiô
de l'escultor iugoslau, esmentarem els fonaments concloents que Worringer, en la
seva obra
Abstraktion und Einjuhlung »,
assenyala per a l us de la designació abstiacte davant certes particularitats estilistiques. I que a aquesta abstracciá deu l'art
oriental totes les seves g'iòries, des del
temps de l'Egipte i la Caldea llunyans
o

que

els

principis decoratiu i
purilà, aquests expesitors iugcslaus adopten
una
actitud ben pròpia. L'ornament

axials,

cbres

que,

la impressiô

tret

decorativa

D'entie

Madona persisteix.
Ara bé ; Mestrovic

iugosiaus han tramés

els trobariem

d'abstracció

constant

culiar de l'Orient,

entendre'ns,

sobretet,
aspra,

d'investigar els antécédents

de Mestrovic, és évident que
en

emocional i per la manera ccnvençuda i
feliç amb que s'expressa mitjançant el
grafisme abstracte. En les obres del mateix
Ivan Mestrovic exposades al Pavellô d'Art

IVAft

MESTROVIC.

—

44 La Magdalena "

(Galeries

JLaietanes.

—

plication
e las peiras de
béluga poetica.

la

Barcelona)

Duscara,
pintors,
banda,

el

sembla

estilisme

seu

ésser

afectat

prosseguit

per

patètic

i

I omàs Ro-

mètode que revelen Les brodadores ; Oton
Postruznic per la sobrietat meìancòlica de

Augustincic, de l'altra,
Frano Krsinic lluita pçr atényer l'equilibri
entre l agitaciô animica i aqueiia intégra -

l'Embriac; i la sensibilitat insinuant de
Mujadzki, la més plàcida de Bijelic o la

ciô

passar

sandic

Antun

i

plàstica que amb tant d'encert aconsegueixen Streten Stojanovic amb la seva
Testa de dona tan aguda i constructiva i
Pero Palavicini amb el

flexible,

seu

sòlid

jove

tan

tanta

dé sensibilitat i

Nu

de

dona

modelât amb

i

de precisiô.

Dels pintors

iugosiaus, si en descomptem
alguns coloristes extremosos tais com Matei Sternen i, sobretot, Ricard Jakcpic, o
els

subtils

Emmanuel

recercadors
Vidovic

i

de
el

matisos

rebust

i

com

aspre

barroquisme del Davallament de la
de Maximilià Vank,

correspondre

els

restants

créa

semblen

aquella direcciô donada
pel novo-objectivisme, que no atorga una
a

importància exclusiva als valors àptics. Hi
ha encara, és clar, algunes excepcions ;

la del pintor Nastasijevic
amb els seus Carrers, els primitivistes Hegedusic i Tabokovic que fan pensar en
una
mena
de Breughels meridionals, i.
per

exemple,

.

Tranw.it

més abundosa
per

i somrient de Josic, sense
ait la tendresa subtil 'i sàvia

Hi

La,

Babic

Tartaglia als
el primer per
la seva morbosa nitidesa, l'altre per la
fuga intensa i per là ciència dels valors.
Com a mostres de gràfica han figurât
en
aquesta exhibiciô, d'una banda, obres
encara,

quais cal fer plaça

de

mestres

Crncic

i

part;

a

de la tècnica tais

com

Tvanovic,

particularment, Tomislav Krizman
i Andjev Uvodic ; i de l'altra, personalitats tan originals com les de l'aiguafortista Marijan Trepse o les dels gravadors
en
fusta
Sergi Glumac, Caries
Mijic i Jakac Bozidar.
Les arts décoratives iugcslaves han tingut una secciô especial al Palau Alfons
XIII.

i,

excel'lenment

i

caracteristicament

instal'lada pel professor Krisman. Ens dol
no

poguer

niment

i

parlar d'elles amb major detehaver d'esmentar,

només,

que

toca d'onte jiscla
dels quants
Vinci, Ce-

preocupacion

Miquel.

siegan

que

Picasso, fuguet d'extraire l'eterne del

zane,

temps que passa e non de voler far venir
una
sola fraccion del moment,

eternala

causjda arbitrariament.

M'es avis que la pintradura se deu de
captar una emocion del esperit dins sa
caminada entre las linhas dels volumes

colorats; s'am's miel, d'establir la
fonsa de la

nança

de Stavojevic.

la

reaccion

cami-

esperitala

pro-

dusida per la realitat. Un cubiste
diguet :
donar conciencia plastica al siu instinc.
Lo mòvi futuriste es de la mateissa
mena

que

1

lo

romantisme,

l'impressionisme.

fauvicme,

Dins l'eime del romantisme,
vezer

aquela

escena

torn

:

dona fauvisme
al romantisme.

tisme

me

sembla

seguida del

roman-

;

Ço qu'a donat grand

reaccion

dona

coratge al

tisme, fuguet la valor dels engen.is

re-

roman-

que

l'impressionlisme.
Aco m'aduz
mòvi es mòrt;
ria

mai

al

podria

futurisme.
encara

Aquel

viure, l'au-

podut pel bufe d'un òme, sensa qu'acô
voie dir qii'entem vita en el.
Desempioi de lònga, assistem a de fluctuacions dins la pintradura; es qu'avem
esmarit

la comprencion directa primitiva,

que

lo sentit de la plàstica

senc

en

h

a

ion

totes,

e

que

granda

1 òbra sempiterne.

non

es

viu-

cal grand inteligencia

sensibletat

per

establir

Peire-AIban Lacaz

Intemacional

FERRA.N
Agent de d»:inaK

—

Gerçures

SUJVYER

Crevasses

POKT-KOlt-CEKISKKA

Engelures

Prêts-fachs per tatas las procédé tteias
Especialitat per
la
desdaanament
rapit
de substancias
aliment arias

lo

pratiqueran; coma grands engenis aurian
podut donar grand valor al fauvisme e a

disparaissent par
l'emploi quotidien
de la

CREME SIMON

�notas

libre

s

Fenric

^

((

no

Que son de bêlas filhas coma
s'en vol mès far a Paris ont, sus

cent

parayre.

una

los marmes
nin, bas-releus
d'evòris; los apostols
tève al clastre-mesèu
tins

lor

:

brassejaje

Cada blot

de Sant-Sarlens come

plan

las

pratican la

soas

exigencias,

en¬

destorba

plec de las barbas, de las estofas
plegativas; al ras d'aquiu Moissac,
Solhac, Sant-Bertrand de Comenges. De l'autre costat, Falguière,

aquels subretot

-

noblessa

d'una

«

matèria

es

urosa...

darrer

una

Mercier.

un

d'amenusar, per joc, qualca
molura, de rabotar un postel? Paraire, parador, significaré bordaire
uros

e

dels pica-peiriers

orne es escrupulos, d'una excepcionela modestia, d'una probitat de laquai lo son art
e particularment l'abondancia dels sos des¬

Pas plan grandas

—

sins
un

d

linha

«

Pipauts,

dreta

»...

que

rayre,
rera

per

|
i

faussan

:

j

dins los fustajes de la

car¬

contentessa

Montalban, la patria de Bordèla,
espiat los dessins d'Ingres.

a

e

cinc

que

Lo papier, aco's lo camp de
los possibles de l'absolut, ont

l'om sab

que Parayre no s avasta
dambe una extrema prudenci. S'i seguechen las soas piadas;
s i vets dechar una
pista, la tornar
prengue, mercar endics, pausar gui¬
dons. Quand om conech lo son art,
son

om

d'escotar,

Escultura

ens

reteng

PARAYRE.

—

'• Atlète "

ensags,

lo

d'expausar, que lo Lois
Boquet l'amené enço de Josep Bil¬
let, qu'aqueste darrer, dempei cinq
ans,
ens
a mostrat lo
« Tout-Parayre » et que lo Joan-Loïs Vaudoyer présenté lo novel escultor al
public pron lèu conquistat.
Ninfas del Lengadoc, dechats
ara caije los vostres vels.
E saberam plan
aimar-vos !...
conseillé

question de forma... se l'om vol
plan dar a-n'aquels mots lor sens
aristotelician.

La

forma

aco

es

l'anma, l'estil. La grandor es afar
de proporcions, non de format.
Sense

comandas

defora

pel

dins l impossibilitat d ordonar

sien architecturalas
destinacion, lo nostre escultor

sas

que

lustrors mès siaus

vetz

a

e

mas¬

per
pre-

Fentorn

de

jestes compassats, en acord
damb l'intimitat de las cambras.
Un art d'interior que sie mès que
decoratiu,
que
participe
d'una
.

*

certa

atmosfèra estudiosa, medita-

Que l'obra no-s facie soleta
un pedestal e no visque son¬
que dins l'abstret. Que s i posque
virar al tom, desplaçar-la. Que sie
tôt ensemble un sinne e un objet.
tiva.

En Parayre lo mestier prima e
l'escultor es nascut del menestral.
Om dits matech que lo son amor del
tros

à

de peira o d evòri,
s'especialisar, un

temps, dins una mena de travalh
d'orfebre. Mès fée tantbe ceramica...
*
*

una

bona

*

Parayre s'amorè del bosc, del
cedre, de l'ebena. Aco s poc de
temps i a, qu al marme de Paros, e
coma damb un pauc de crehença,
gausè fisar lo sort, lo secret d una
Femna a genolhs, modeste e ra¬
dios cap-d'obra.

subre

Atal Joan-Loïs Vandescriu las avinhonencas,
sors
de las lengadocianas.
Aquelas de Tolosa an difiieilament
perdonat al escultor que las fasquè
tant siauvament voluptuosas,
d'aver
respectât lors fortas cambas,
ens

lors fusts estrets, lors
lors copets sensuals.

tunie

un

e que con-

moble. E cal comprene,

que lo Parayre,
del
dit l'atavisme e las umblas comensanças, preza subre tota
après

quai

aço,

avem

matièra los bois exotics, per
eles matechs ja tant bels, coma aniautra

S'agis d'acreisse e d'accenlor vita, de définir las soas re¬

mats.
tuar

lacions dambe la nostra. A l'obrer

succedis lo poete. La linha del
es dins la man.

cor

hauts

e

Se voleren
veze gaubidas coma de
Falguière.
Quai consent a semblar-se? Aci, la
vita
del cors,
despetilhada de
mantuna servituda, trova un com¬
plet espandiment plastic.
Es per lo plaser de citar

paja
d'antologia qu'avem dubert Beutats de la Provença, mès aviem pas
a desfendre lo
Parayre d'una acuuna

sacion de lèsa-veritat, sempre futil.
A cadun la soa diciplina, los sos
canons,

Que desliure la pensada

sens

lo

son

classicisme.

aquel del Parayre,

se,

Dins

coma

se

diu, la Grecia a lo son mot a dise,
ne l'Asia ne l'Egipta non son desbrombadas. Ne la França ! Non
s'estrai una bona régla sonque
d'una justa observacion, d'une contemplacion meditaira. Mès om no
s'arresta al detalh, se gaita lo real
sense confondre-1 damb lo réalisme.
Se descurbich lo général jos las aparencias
poeta

del

ens a

particulier. Ço qu'un
révélât de las mejorne-

e

que

tura

desclavada de la paret,

s es

que

afranquida de la tutèla dels su¬
jets; l'escultura, dins la maje part
dels cas, perd l'ajuda de l'architectura. Los divorcis se multiplican. Es
un ben? Non, mès aco's un feit. De
tots los arts, lo que pratica Parayre
es aquel que sofrech lo mès de l'actuala separacion dels poders. N'en
devem sonque mirar los que tentan,
plan que sien rossegats per lo vriu

persega. »

doyer

pura

qu'exijis,

s es

i

respondre n'estó pas acabat. Di¬
que
lo Marcel-Lenoir, a la

sem

del

sus

d'una puretat
l'om volhe, lo
temps ont vivem. Coma lo lirisme
s es poc a poc esvasit del poeme
epic, de la tragedia, coma la pin-

totun

dressé davans el come l'esfins
de Thèbes e coma Parayre sabó lo

condosi

coma

pencha, la configuracion d'un
*

es

lo

l'i retrova,

païs.

qu'a
Perpinhan, la Catalana de Malhol

primers

que

carta

classa dels arts
d'art decoratiu.

:

del bosc, puch
D'ara ensa ens intéressa,
la soa obra sola. Disem

concret,

*

totes

Tolosa de novel ; l Escola dels
Bels-Arts encara.
Parayre torna

*

a

*

♦

calinejar la matièra...

sos

d accidentai, ansin de trop
pintoresc. Ens es présentât coma
dins lo soa esssencia, dambe tota
la seblança del definitiu.
natura,

aquelas esquinas, larjas contradas,
dambe lors colas, lors combèlas...
Geografia per bandas e per contorns.. Se sentech plan que l'autor,

adiu los BelsPa¬

vista dels

L escultor definich, aci, un
tipe e
fè vive d'una existencia miei-

Los dessins de l'escultor son feits
de corbas finas, de regadisses leugers. Tilhets. Ombras. Un cop la
linha lo captiva; mès soen, es lo mo
delat qu'estudia. Aquels ventres e

lo
la

ans.

vint

professor

coma

♦

l'evòri, lo marme e la peira, talha
tantben de foèitivas siloetas, sense

coma

conegut

retrachier...
le

de Charonne, maneja la goja
((faire bouillir le pot». Dins

autra

es pas pron

la corba donc !

e

depistam. Paris
a

♦

reala, miei-ideala. Lo caractari, dins
la soa obra, perd ço qu'a, dins la

Los jovens seran mès serioses. La
vita, saquelá, es seriosa per aquel
Arts ! Vint

ren

!

sense

repotegava

que

no

tôt interior.

cantava,

los modelaires

pipauts

e

Flandre,

per

j

dulation permanente » : acó des¬
lissa los « enfants terribles », mès

Cochin,

dize

|

(i

retenguda.

parlan jamès
dont lo bisan es

no

♦

:

que

part, lo Tartarin de

autra

que

* ♦

»,

parech, Armand Silvestre. A l'Escola dels Bels-Arts
Abbal, Contesse, Guenot, Clara, Wlérick. Pa¬
rayre los conech, los sos ainats, los
sos contemporans.
Lo prestiji dels
manitous » ja subech mès d'una
ataca. Escultura al pichot fer, « on¬

assenats

lo testimoni. Parayre es
dos, un sensible. Encara
d aquels mie jornais, — conegui,
es

—

un pur, un

Parayre

de vestits, nom de fin occitan, presajant un decoraire, un ornamentiste. Fusquè un escultor que-ns
víngó.
A lo ben dire, pas sens atendre
lo repic. Tolosa, « vila dels troba-

*

L

pauc

Aço matará aco dins l'esperit d'un
enfant temeros, felen de fustier, ja

dors

*

e lo
bach. Los cavilhats
soen
un
pauc espessis,
coma la
Venus milesenca. Un balans leste,
naturalment ritmat (balans que suejrich una dansa). Los cors son
agils, movamentats. Las polidas espaulas redondas an lo modelât catonejat,
continuios,
sense
mal
venguda, de la perla, de l'ióu, de la
carn

talha directa »,
laquai ten, part acó, los sos puris¬
tes, veja los sos sectaris. Lo Pa¬
rayre
es
pas d'aquestes darrers,
puch que no forajita pas lo bronze.
Que dirietz d'un pintre d'auei que
volere estre sonque fresquiste? La

un

-

ten

compresas per

que

de Sant-Esdels Augus-

que no

rayre?

pas

fants de setze ans son frutas ont lo
close es liberalment enmantelit de

TOLOSA : l'escultura e 1 antiscultura,

polidas passajantas, n'i a
sie callipija... Aci, los

que

las, de lor tipe, aviem beson d ac
saber per aimar los carajes de Pa¬

de l'individualisme contemporan,
d'instaurar lo regne d'una plastica
dont la destinacion primordial, l'utilitat foncièra, non parechen encara

plan clarament. L'escultura se cerca
novas razons d'existar. Que-u diram
que sufech d'estre bela. Or savem
que ren no es perfectament bel que
no responde a qualque beson pregon de la vita. Parayre leialment, es
perpausa d'enautar en nos l'amor
de diversas matièras

ligadas

a

e

de formas

esmogudas plan simples,

melodiosas, melodicas. 1 a una musica de cambra, que pot estre au¬
tant ben « granda musica ». Per que
de la matecha faiçon, i aure pas una
estatuaria de cambra? N'i a una. E
tant

qu'auram

anma, una

interiora,
rayre en
ram un

una

cambra

e

una

vita d'interior e une vita
meteram l'obra de Pa¬

bona plaça

e que-u

garda-

culte afectuos.
Paul

Fierens

-

�Istoria
documents

Un dels més importants

con¬

la ciutat del Garona és l'anomenat

registre d'En Galhac : un honorable ciutadà, Guillem de Galhac, que, tardivament,

l'any 1458, tingué la idea de recopilar les
poésies premiades pells consistons ; dévia
disposer de documents que avui no existeixem, puix que detl que esmenta, no se'n
té altre rastre que el registre esmentat, el
quai comença per la primera violeta atorgnda en 1324.
Hi ha, perô, grans llacunes, les quais,
pel segle Xivè despassen una seixantena
d'anys. Dins d'aquestes llacunes ens caldrà
situar els poetes catalans que obtingueren
violetes aixi com els que trameteren obres
que no foren distingides pels set jutges.
Gracies a altres indicis (Cornet per 1333 i
els manuscrits de les Leys per l'any 1356)

el
de

.1. IHasso i Torrents

cr

set

d'altres ciutats catalanes. A

a

I olosa

degueren precedir a la crida reunions pé¬
riodiques de lectures poétiques i, potser,
certs concursos dels quais no ens en resten
dades segures, però si, probables, àdhuc en
l'úl'im terç del segle Xl!lè. D'aquest darrer
segle daten els tractats gramàtics d'En Ramon Vidal de Besalû i d'En Jofre de Foixà;
cadascun apareix seguit d'una poètica sumària, perô clara, que són una demostraciô
évident de la permanència que els grans
trobadors tingueren en els nostres poetes ;
la lectura atenta d aquests tractats poètics
porta a aquest convenciment, Els de Tolosa
només dos tractats abans

escrivircn

de la

divulgació de les Leys d'Amor, primera
grossa compilació que havia de reglamentar
i lligar la poesia tôt reduint-ne les formes.
Aquests dos tractats son : el Doctrinal, escrit en noves rimades per En Ramon Cor¬
net,

datat

1324

en

d'Aragô, fill

i

dedicat

a

l'infant Pere

de Jaume II, que no
ténia sinó 20 anys, puix que havia nat en
1304. En Joan de Castellnou, disset anys
mes
tard (1341), dedicà la seva Glossa al
Doctrinari d'En Cornet al mateix princep.
Altrsiment, un sirventès i diverses otres
liriques d'En Castellnou son una prova palesa de relació amb el rei d'Aragô que nomena

«

quart

seynor

bre dels

mes

mieus » i cita un gran nom¬
importants nobles catalans i

aragonesos.

Sembla

fou l'any 1336, de^prés d'haver-hi aplegat certs col'laboradors, que En
Guillem Molinier donà per llesta la compilació de Las Leys d'Amor. No cal dir que,
en crear el rei
Joan I, en 1393, el consistori
de Barcelona, els mantenidors es preocuparen
de posselr uno copia de les Leys, que
es conserva, i
que es delata pels seus catalanismes. Entre aquestes dates, les de la
fundació de l'escola de Tolosa (1323) i la de
Barcelona (1393) han de situar-se els poe¬
tes catalans que trameteren llurs obres al
consistori dels set mantenidors; n'hi ha que
de joves foren premiats a Tolosa i de vells
a Barcelona (Guillem de Masdovelles i Guil¬
lem lcart). Els nostres composaven obres
devotes, que eren obligades per concorrer
a T.olosa, i obres amoroses
pel gust de fer¬
les, seguint les petjades dels « antics troba¬
dors » que tenien aci una permanència cons¬
tant

i

una

esfera d'a.cció

sense

s'agratjaven d'esmentar llurs
ments

d'ajustar lo testimoni explicit

de

llurs obres

inestroncables

de

gran

i

inoms

si

com

terme,

fossin

autoritat

en

i

frag¬
fonts
tota

questió amorosa. En canvi, cas extraordinari, les Leys tolosenques no esmenten cap
gran trobador (fora de N'Ath de Mons,
ampulós i aixerreït) a malgrat d'haver-se

format

en

çoners

C i R, aixi

les

terres

Amorós.
Tots els elements

veines
com

els

grans

can-

el d'En Bernât

per a estudiar l'escola
tractats) es troben, bé
en l'Acadèmia d'aquesta capital, bé a Bar¬
celona (Biblioteca de Catalunya, Arxiu de
la Corona d'Aragô i Biblioteca Universitària) ; de guisa que, tan incomplet sera l'estudi que només recolzi en els manuscrits

de Tolosa (textos i

del

Maldonado,

rantes

e

cronicaire

Bar¬

1541;

aquo

escrit

en

plan abans que se produiguès lo de
Las Casas. Peraquo s'aisso era pas pro,
aqui ia encara la tant discutida carta
atribuida per M. de la Roncière al meteis
descubreire, quand realament a mai de
punts de relaciôn amb Cabot, e pot prove¬
nir d'aquela que Las Casas afortis que
Bertomieu Colom dessenhet pel rei d'Anglaterra. Aquesta carta, M. de la Roncière
es

lo

révéla

reccneis,

factura catalana
lo

de

testimoni

dent

del

vielhas
M.

ela

la

colonias

fait

la

meteissa

d'autra

;

seu

ela enclau

part,

ccneissença de l Occi-

Groenland,

Vinland),

la

mai

e

ce

las

danesas

(benleu la de
transcendenlal escapat a

diferenciades.

Pre-descubriment
son,

souque

1 crba

catalanitat de Colom

e

doas

conséquent,

per

la rotina,

e

mai

podon
Que vclon mai
explicits? Aquels textes
sigur, enfonhats dins los

s'obstinar ara a
Textes oficials

passion,

senhalar

ne

l'èdels grans trobadors (entre els quais,
alguns de
catalans
foren
dels
més
il'lustres) i, àdhuc, dels de la decadència
poca

els

«

malastrosament

les

nor¬
eren

s'observen nombroses transgressions contra

mes

encara,

que

pro¬

la

declinaciô

temps de verbs forçats,
abundosos barbarismes i
vulgarismes que les Leys condemnaven.
La poesia instaurada era acadèmioa i,
per tant, lligada, forçada. Per a obtenir
sense

que,

redegit
non

en

ma-

clau.

pas perço-

qué posca pas èsser trobat lo seu just
deschiframent, mas perçoqué aquel detalh
a
pas évitât tanpauc las adulteracions e
falsificacicns. Ja fenirà per èsser despalhacà aquesta obra seculara de sofisticadors. Peraquo, pel moment, me cal ré¬
duire
e

a

declarar que

los

raports

de Puebla

de Ayala al rei Ferrand d'atats de Lon¬

dres, lo 15 de julh de 1498 dison ipas, ni
de luenh, que Cabot « era un Genovés
Colom

Quina absurdittat ! Jamai
pogueron dire una tala causa aquels ambaissadors, quand an aquel meteis moment
Cabot era désignât coma « Veneciàn »
oficialament pel rei d'Anglaterra, consi¬
dérât coma Veneciàn pels Angleses e
tengut per tal a justa rasôn puei que era
».

naturalizat

estât

Venécia.

a

Los

dits

ra¬

redegits dins una
Bergenrotlh o plus leu un
seu ajuda
(perqué aquo foguet ço qu'arribet), suggestionat per la messorga ambienta dels ancians falsaris, supeset legir
ports

son,

repetissi,

o

clau perduda,

nidas, de la falsificaciôn de
ras
angularas de la legenda
las

letras

Oderico

a

de

ment

1498

fins

totas

genevesa,

del

e

las pei-

pseudo-testa¬

las meteissas copias
Casas. Mas escapet

a

de

l'lstòria de Las
benastradament als falsaris, oltra lo
gistre primitiu aragonés e diversas

pias

el legalizadas, la

per

de

que

re¬

co¬

leguet

nos

lo

prepri secretari del Conselh de las
Indias, Antoni de Leôn Pinedo, publicat

pel sénher Altolaguirre, dins laquala tanbén se legis la célébra frase : en qualque
recompensa de ço que a descubert ». E
lor escapet de mai de confrontar plan cerletras

tanas

dins

certans

e

Es atal

noms.

la minuta de la

falsa reiala

macion del

Gculd
riva

fais majorât, trobada
Simancas, l'escritura es

a

la

a

que,

confir-

miss

per
pas

pa-

dels documents deliurats pels
fcnccionaris lo meteis jorn ; lo

meteisses

e

que la signet ja n'era pas mai,
las signaturas dels membres del Conselh

correspondon

pas

als

aquela data

que an

deliuravan de documents d'aquela
M'es pas

mena.

possible de dobtar que se proclame
la Catalonha es lo brês de Colom,

de la meteissa maniera que se reconeguet

encara

e

qu era

lo

aquest

coma

de

Servet,

nonobstant

e

aquel,

que

pendent sa
vida de la dissimular. Puei que de pariva

faiçôn

Servet foguet lo premier

que

dins la

que,

notabla ediciôn de Ptolomèu,

seu

levet

tractet

l'usurpaciôn qu'envolopa
lo nom d America, pretoca uei la Catalon!ha d èsser la premiera a se
dreçar contra
la messorga tradicionala que despossediguet e despossedis Colom de sa patria.
Que se faga una Istoria de vertat, amb
se

centra

d

criteri

liures

ornes

d'ornes justes,

non

amb

e

pas

ccnsciéncia

Istoria

una

a

adu-

Delphini », ço es anaber, al servici
d'egoïsmes calculadors. Que daissen sens
crenta de costat an
aquels qu'amb diversas
vestiduras falsas s'opausan an aquesta depuraciôn e rehabilitaciôn, quora jos l'aflat
sum

d

fais

un

lisme

patriotisme

malautis,

d'un

o

provincia¬

despieit

moguts pel

quora

d èsser pas estais, élis meteisses, los iniciadors de la
restauraciôn
istorica. La
glôria catalana de Colom greuja pas en
res
1 Italia tan plan coma amendris
pas
en

la resta d'Espanha; exalta tota la

res

Peninsula

de sostenir que

iberica. Es, d'un autre biais,
liçôn de morala per l'America espanhola, ont los que nasquérem republicans
e democratas
podem pas nos resignar, ni

efieit,

jamai

«

Genovés

ont

»

i

cal legir « Catalàn ». En
Bergenroth meteis o observa,

coma

las claus de Ferrand

dors

eran,

sens,

e

de milhors motius

a

per

encara

dels

e

ambaissa-

seus

atal dire doblas o de doble
que lo deschiframent alfa-

betic donès lo

mot

paraula podiá

aver

Genovés

«

una

aquesta

»,

significaciôn

autra

rea'

Harrisse,

çaquelà, propaguet la capriciosa e superficiala interpretaciôn de Ber¬
genroth e l'error se faguet « credo ». Mas
tots

los

que

se

genovistas calhan sistemeticament
tracta

leugierament
Podi

pas

d arribar al

d'un

text

«

clau

en

»

plan

examinât.

mai

m'espandir.

compliment del

En atendent
meu

prepaus,

cal acontentar d'afortir que las provas
concluentas
de
l'origina catalana
de Colom e del pre-descubriment existis¬
me

son,

coma

existisson

egalament, fora las

nombrosas que ja ei presentadas dins los
meus

libres, d'autras formidables

(*) Vegeu
numéro

125

el

començament

(1 de gener) d'OC.

e

en

defi-

el

l'abundor de defecte» de

en

regulaven les vocals obertes
completament diferents en català i en
vençal (diem-ne tolosenc).

Cerveri de Girona. 1,

com

existisson, ne som
archius espanhols.

»

catalans

llenguatge' ; recorrent les poésies récom¬
pensâmes, essecialment en el XVè segle,

pas que

un,

nostres

que,

les Leys intitulada Hors del
Gay Saber, fa constar respecte a les diferèneies de pronunciaciô de les vocals que,
« /i catalan
son gran dictayre. Perô d'aisso
no'n sabon guayre». No eren sols, perô,

passât

?

lastrosament, aiceste sia
E disj

que

encara que aquesta

negar.

Gausariá

vertats

al fet

reducciô de

sensi¬

eren

Havia

secretari

de la Roncière.

coma

que

que

concluent

da

honorables ciutadans endreçaren l'any 1323 a ben diverses enco/.trades. Convocaven per al concurs, el dia de
la Santa Creu de maig de l'any segiient, i
la repercussió que tingueren en els cenacies
poètics barcelonins fou gran ; d'aqui irra¬
dia

formes verbals

certes

també, els

acostumat,

el llenguatge de la poe¬
sia havia d'ésser especia'.ment difereut del
de la prosa ; i aquest fet fou el que els
emmenà a escriurer diccionaris d'aquesta
llengua especial (Jacme March, Llois
d'Aversô) esdeveniment que les Leys no
inclogueren, potser perquè no els caiia.
Tanta era la dificultat pels nostres que la

una

siá

nos

lo

resignarem

ço

monopoli d'aquels

turan

convertisson

e

ratjament

en

de

la

Corona

d'autras colleccions gardan
de contenais de documents,
ran

al

triomfe

constituis

una

géneia

per

de

error

las

la

que

exemple

las opressions
del présent. En

1 archiu

l'Istôria

que

desnae

enco-

per
las
Catalonha,

per

sofisticacions
dont

a

e

d'Aragon

inédits

encara

que

vertats

lo fait que

e

concorri-

indicadas,
per negli-

sofraita de confisança i aja
encara
qualqun per parlar de Colom ge¬
novés, malgrat que un Harrisse o un Lollis
dins

o

sos

estudis

afortissetz

pas

senecs

tanbén

lor aja dit
coma

:

Cossi

Ptolomèu

e

amb mila autras « autoritats »
que lo solelh
roda altorn de la Terra? 1 a encara de
centanas de millhons d'omes del sentiment
de Ptolomèu... An pas legit ni

legiran pas
Copernic, Newton e Laplace. leu, voli pas
èsser d'aquels ornes. Sai
que los catalans
tanpauc.

la violeta

calia

no

confonien

tôt,

la dona

d'altre

tractar

ei de la Mare de Déu.

de

tal

l'amor

amb

amor

Alguns

Í

guisa

la

a

rem

amor

Verge,

que

una

a

sa¬

veu-

els tolosencs només res'oler. pels
simplement amoroses ; i

que

catalans

causes

inconeguda

poetessa

del

que

poetes, tôt

calia als jurats gran perspicàcia per
ber de quin amor es tractava. Aix;

els entretingué

pregant-los que !i alleugerissin el seu sofriment. La quai cosa
porta a creure que no devien ésser ferèstf.es als amors terrenals i que, de vegades,
sabien dulcificar llur rigidesa.
Enumerarem algunes de les poésies degudes als nostres poetes de la catorzena
centiiria, sense, perô, descriure'n cap per
no desflorar
un
estudi que tenim promès
a

seu

enamorat

tècnica.

revista

una

Primer de tôt, per la seva importància,
convé dir quelcom de la tençô entre

Jacme Rovira i Bernât de Mallorques. El
primer proposa a l'altre
pels trobadors. Ambdôs
tors

altrament.

son,

tema aiavorit

un

poetes contradic-

coneguts

altres

per

obres.

Jacme coneix dues poncelles
dos
donzells, un dels quais està enamorat
.

d'una donzella

perô, ésser

sense,

corres-

L'altra, en canvi, ho està de .'altre
donzell el quai no n'hi 'fa cas. 1 es tracta
de decidir, si és preferible amar o ésser
amat.
En Bernât respon de pressa que
prefereix el segon cas. I com que no &gt; arriben a posar d'acord. elegeixen per jutges'
a
dos tolosencs : Jacme està per Germà
de Gontaut, Bernât per Ramon Gabarra.
post.

Com

aixô succeia

que

havien

anomenats

1353,

el

senlència

i

maig, les

mans

i

1386 i els supra
mentenidors en

en

estât

és força dificil que encara fossin
I els set mantenidors formaren la

vius.

dia

de

la

Santa

Creu

de

dretes sobre els Evangelis

amb data de la Casa Cornunal

de To¬

losa, condemnaren En Bernai. Un fet
extraordinari permet

tan

derivar algunes consi-

deracions.
Ve

després un vers figurât que En LioMaliol tramet a Tolosa devers 3 350,
a! Consistori del Gay Sauber qui's nomme
per la mon. Joan Blanch, copsà la violeta
probablement pels volts de l'any 1360,
amb una xançó capcoada.
renç

Guillem

losa

una

fou

de

Masdovelles trameté

a

To¬

Canço d'amor [a la Verge\

que

coronada.

Probablement

plicà a la Mare de Déu
Joya la seva poesia.
Lluis lcart
set

tramet

que

en

1373

3U-

li convertis

en

cançô als senhors

una

del Gay Sauber perquè li

vulguin

cor-

regir.
Altra cançô, anônima, que podria ésser,
perô, del notari En Pere Trasfort, obtingué també la violeta devers l'any 1385.
Pels volts de la mateixa data,
tessa

set

desconeguda portà

senyors

trameti

quai divulga el
versos
ces

mon

secret

del

seu

d'emociô i

saturats

una

poe¬

complany {Als
complany) en el

un

amor en

unes

uns

comparan-

intéressants.

sumament

És clar que, ultra aquestes, d'altres oo-esies de catalans, ni trameses ni
recompensades, pertanyen, per la forma, a l'escola

de Tolosa.
Amb

aquestes recerques i estudis nos¬
havem omplert algunes de les llacu¬
nes (ségures unes, altres
probables) d'anys,
del registre Galhac. Vet-aci très violetes
tres,

obtingudes
trameses

que

que

s'ignoraven i

no

consta

si el

fou advers o favorable. 1,
dicatura i sentèneia dels

quatre peces

résultat els

encara,
set

una

ju-

mantenidors

fallen una qiiestiô purament amorosa,
d'amor de dona, que les Leys no execraque

ven

Lois Ulloa.

i

comptar

amb

al text autentic de
Capitulaciôns, ei ara lo dreit

las

de la fundació
darrera ciutat del con-

del Gai Saber amb la

sistori
que

S'havien
poetes,

a

arrenquen

aquesta

i

blement

colom*

LES relacions i teràries entre Barcelona DiREI, per subrepés, sul pre-descuen

nació

problema de la nacionalitat
Lriment,

Tolosa

i

completar les dates anteriors amb
général ben minso, perô,
i que ben poca cosa ens deixa entrellucar,
no solament dels poetes premiats,
ans dels
jurats. Aquests set prohoms, en judicar les
obres es fixaven, sobretot, en les qualitats
de forma i de llengua externes. I era per
causa
d'aquesta llengua volguda per les
Leys, que els catalans, en acudir a Tolosa,
es trobaven en un pla d'inferioritat ; en el
parlar de cada dia havien perdut la declihom pot

dues més, résultat

tl'BC. Martin.

tjrav.

al

segle XIV*.

tolosencs, com el que résultés de la sola
consulta dels de Barcelona.
servais a

barcelona

i

tolosa

expressament.

J. Masso i Torrents.

�l'esperit

politica
n®d°r

Craig disolgué l'Assemblea indomp¬

Aquestes

Le Canadien

«

».

arbitràries

mesures

feren

no

siné unir el

poble. L'Assemblea que s'elegi
d'aquests esdeveniments insisti,

després

tajubé,

el dret de controlar els cabals

en

publics i protesta

el

contra

de

nomenament

jutges i empleats ; denuncià els fraus del
mcaptador général

demanà la reforma del
Conseil executiu i consultiu, compostos
sempre d'elements servils del Governador ;
es
pronuncià a favor de la llibertat de
comerç i, finalment, aprovà uno mocié a
favor de l'autonomia.
;

Davant aquest fracas, el Govern Impé¬
rial s'apressà a substituir el Governador.

,E1

volgué atraure's els canadancs
prometé concessions, però en el moment

i

successor

de convertir les promeses

i preferi

repensa

en

empresonar

lamentaris; Mais

realitats,

els liders

aquells

moments

es

par-

per

a

de

la rebei'lié. Lord El gin es presentà
personalment a donar el consentiment
reial, actjtud que desvetlla les furies de
la

amb 1 encàrrec de sondejar
autoritats ' ritàniques sobre

senyorida_ del pais. Fou insultât covardament i 1

obstant, la idea anà fent via, i aviat esde¬

burocràcia i de la minoria anglesa
edifici

del

Parlament

incendiât.

Ni les amenaces, perô, ni el moti,
pogue¬
ren torcer la conviccié i
noblesa d aquell

anglès justicier. No hi valgueren policies
indigènes; la voluntat de Ta majoria del
poble lliurement manifestada per llurs
mandataris, fou executada.
Es

Eeragitacié
tal d'assegurar
llur llibertat
nacional.
creixia
Irlanda.
El Canadà
Suia
uitaven
amatent
ellà les
la gestes dels
patriotes
defensa
de aue
llur
a

personalitat oblidada

ultratjada. Els pa¬
del Canadà començaven a desespe-

triotes

d assolir pacificament el respecte a llur
esperit i els desigs d'emular els rebels

El seiaador Dandurund
vint per

rar

d

Europa s extenien als elements joves que
prenien la direccié de les masses. L'alarma
arribà al Parlament Impérial Anglaterra
oferi
una
Constitucié
prou
acceptable
puix que s'avenia a que el Parlament

ttagaria.

III

canadenc votés

crescuda,

LA Constitució de Pit , fou molt ben
rebuda pels canadencs, els quais,

d'antuvi,

servir per
ficultats i

els havia de
totes les di-

cregueren
a

resoldre

donar satisfacció

llurs
Constitució té¬
a

desigs mes preats. Aquesta
nia, però, el greu defecte de limitar les
de F Assemblea

activitats

actuació

una

a

legislativa

oferta arribà tardana ;

aquesta

de bell

municions

les dues races
çl si d'aquell organisme
novell. Les primeres batalles parlamentàries es produïren pel nomenament de Pré¬
sident i pels desigs dels colonitzadors antics d'emprar indistintament en els débats
que
en

separava

els acords del Parlament la llengua
anglesa i la francesa. L'oposició al bilin¬
i

en

guisme oficial fou ferma, però en

el

curs

dels débats l'oratòria i argumentació sòlida i précisa de

Rocheblave, Papineau i

aconsegui un triomf absolut,
feren una defensa de les prerrogatives de
la llengua brillantissima i... els adversaris
Lobtinière,

el plet

portaren

quai
llur

a un
esperaven, a son

el
triomfaria

altre terreny
torn, que

hostilitat als propòsits

en

de la majoria

dels habitants del Baix Canadà. L'oposició a les tasques del Parlament no es féu

El Governador i el seu Conseil
s'esmerçaren a entrebancar les
tasques législatives de l'Assemblea nova.
A la vista d'aquesta manca de noblesa
dels adversaris, els liders canadencs comesperar.
executiu

Erengueren
que
personalitat
ur

el triomf del respecte a

séria llarg i Renés; i que
de coratee i sel'amor a llur pàtria podria do-

els caldria tota la barraja
renitat que

nar-los, per a desenrotllar el pla, adés
defensiu, ara ofensiu — les circumstàncies ho dictarien — que més convingués
aviaal
Eer

Governador
hostil, instrument
triomf
de lur programa.
Quan hi

un

dòcil de la burocràcia enemiga, es

la defensiva i exigien

gaven a

reple-

el respecte

llurs drets de súbdits britànics ; quan el
delegat del Govern Impérial era una per-

a

li oferien llur çoncurs
contra la voracitat dels que volien
convertir el Baix Canadà en una tribu conquistada. I si el Governador era un home
d'esperit lliberal, aviat s'adonava de la
realitat i es convertia en advocat de les
sona

recta

i justiciera,

pretensions canadenques.
La fretura i el perill constant, esmussaren
l'enginy dels primers parlamentaris,
els quais, estudiaren a ions les lleis, els
costums, les pràctiaues assembleistiques,
ço

és, tôt el que

podia contribuir

a

la de¬

L'interès créa una
escola politica en la quai eren
ensinistrats els joves que tenien aisP°sl"
fensa de llurs drets.
véritable

cions per a
gna,
dra

la vida pública. La Carte l\ia-

la Declaracié de Drets,

de 168V, pe

fonamental de les llibertats an^leses,
els décrets reials en els auals. la Corona
havia anat cedint al ooble part de
les seves prerrogatives, foren objecte d investigació profunda. Els canadencs es proposaren conèixer tôt el que podien fer
dins de la llei. No és estrany que en els
débats i en els problèmes que es suscitaveri, triomfessin, perquè en justicia havien
de triomfar ; només per 1 arbitrerietat po¬
dien surar les pretensions de la buracracia o del Governador. Aquest estât de
tots

als enemics dels canadencs de tal guisa, que molt sovint 1 origen dels conflictes no era altre que 1 îrritacié d'un inferior investit d autoritaB Les
exasperava

coses

vida de relacio oh; i els mandataris
del poble es llançaren a fer publiques les
concupiscències governatives. L1 Uoverpugnes es

ciaî

es

succeien, la

■.ener

1930) d'OC.

és,

que

la

passié

capitanejada

per

la

frrimera
révoltaautoritat produí,
de la colònia
precipità
però, sense
prea

que

paracié de

es

cap mena,

fatal.

dinamisme

No

i corn si obéis a un
hi havia armes, ni

uns quants mosquetons i les
vibrants de Lluis Josep Papi¬
neau, bastaren per a decidir als més arbo¬
rais a lluitar contra els soldats anglesos.
;

arengues

de

L'èxit
temps

les

armes

mantingúé

es

un

indécis ; tan aviat es decantava a
favor dels imperials com dels patriotes,
fins que l'exèrcit britànic inicià una re-

[&gt;ressié
violenta,
de alvilespas.i
destroça
de tôtamb
el incendis
trobava
que

a

refugi enllà de la
frontera, d'altres caigueren presoners. Una
Molts patriotes cercaren

d'entre ells foren executats

tretzena

cinquantena déportais i
nars

exiliats.

;

una

molts de cente-

temps i la burocràcia colonial
de les seves, però la révolta no

pogué fer
restà sense
fruit; el Govern d'Anglaterra implantà re¬
formes. La sang no havia estât vessada
inutilment i el poble reconegué de seguida
que dévia gratitud eterna als martres que
s'havien sacrificat per la llibertat i grandesa de llur pàtria.
De Londres enviaren al Canadà a Lord
Durham, home de gran vàlua, el quai pro-'
cedi a una enquesta i trameté a Londres
una Memòria molt intéressant,
en la quai
que es concedissin a les As¬
del Canadà els mateixos drets
la guerra civil anglesa havia guanyat al Parlament britànic. Uns anys des¬
prés, hom aplicava les reformes preconitzades per Lord Durham. I des d'aquell
moment,
els canadencs pogueren nomenar, sospendre i corregir els empleats pu¬
blics i llur Assemblea disposar lliurement

recomanava

semblées

que

dels cabals

comuns.

de

reforma

La

Lord

Durham

ténia,

però, el defecte capital de concedir, d'una
banda, la llibertat als canadencs per a cjue
s'administressin ells mateixos, i, de 1 altra, voler destruir totes llurs peculiaritats,
començant per considerar la llengua fran¬
cesa
fora de la llei. Els canadencs comprengueren tôt seguit el perill que hi ha¬
via en la desnacionalitzacié i decidiren
resistir-là amb mitjans apropriats.

despertà en el Parlament
objeccions serioses. Hom creia

L'autonomia
britànic
que

la

aplicacié al Canadà

seva

compor-

supremàcia an¬
glesa. Lord Elgin, però, desfeu aquestes
temences. Ell fou el primer politic angles
que veiè amb tota claredat els beneficis
que aportaria a l'Imperi una politica de
conciliacié i de cooperacié amb els dominis ultramarins.
S'adonà de seguida de
la inutilitat i el perjudici de voler governar contra el desig de la majoria del po¬

taria

la desaparicié de la

ble.

L'any 1848,

en

obrir el Parlament, Lord

Elgin llegi el diseurs de la Corona en
francès i en angles i adreçant-se als ca¬
nadencs de raça francesa, els digué :

religié,
àdhuc,_ si voleu, els
vostres prejudicis, seran, d'ara endavant,
més considérais aqui que en tota altra
«

els

part

...

La vostra llengua, la vostra

vostres

del

mon. »

majoria
I

com

que

i els mots de Lord

home d'aturar-se a mig
sabia donar noblement un

no era

si calia,

primer pas, concedi una amnistia àmplia
als exiliats de la révolta de 1837; més
tard, en presentar-se al Parlament un pro-

jecte de

llei

per a

indemnitzar les victimes

federatiu. La federacié, doncs,
vers la quai convergien, bé

la finalitat

vies diverses les vàries provincies.
els millors auspicis que s'iniciaconferències interprovincials, les

sota

rou
ren

unes

ma¬

En el primer govern de la confederacié

aquell

un

Canadà

el

home

gran

venera

i

que

franco-canadencs consideren amb

el

que

els

alçat davant el Parlament de

monument

S|uebec,
efensar. les prerrogatives del quai sabé

Domini del

(Canadà.

cat)aidenca,
hi figurà Cartier
treballat
moltissim,
ho

aquest
prendre aquesta orientacié
pensant en l'afermament de les
i

;

feu

veiem

IV

en

dels

que

ficament

La comprensié i l'esperit progressiu

d'apaivagar els ànims i dissoldre
les rancúnies. Garantits que foren
els drets i les lleis dels francocanadencs i respectats i reconeguts oficialllurs costums i llur
més la llibertat de seguir

llengua materna,
fideis a llur reli¬
gié sagrada, el partit de la resistèneia, no
ténia ja raé de perdurar cem en el temps
de perill. Els canadencs, s'adonaren que
ment

havia arribat l'hora de canviar de tàctica
i consideraren més eficient integrar-se als

partits d'idees

disputaven el poder,
dins els quais segurament podrien defensar i millorar les prerrogatives que la Cons¬
titucié els havia atorgat. Aixi fou com els
lider.s Papineau i Lafontaine s'uniren als
que es

anglo-canadencs

lliberals

que

capitane-

java Baldwin.

Jordi
primers
rât

com

Esteve Cartier, descendent dels
pobladors del Canadà, havia figu¬
dels capitans

un

que

més

es

dis-

tingiren en la révolta de 1837: Vençuda
finalment la resistèneia dels patriotes francesos, es refugià als EE. UU. on romangué
fins a la pacificacié : llavors retornà a la
seva pàtria,
segui d'antuvi a Lafontaine, i
cooperà amb els libérais.
El partit tory o

dels colonitzadors i burôanglesos que havia contribuit a l'indeT Parlame'nt del Baix Canadà i
combatut, insultât i amenaçat a Lord
Elgin, es desinflà davant la tenacitat i la

dels

exemplar.

d'atraure'ls

per a

gestions

seves

minaren

una

accié conjunta.

prop

de Cartier cul-

dor-lliberal. Sembla que entre Mac Donald
d Cartier hi hagué, ultra una coincidència
absoluta

del

virtut

l'apreciacié de les possibilitats

en

politiques,

de caràcter intim en
quai, Mac Donald es captindria
un

pacte

de les prer¬
rogatives dels franco-canadencs i Cartier
romandria aixi amb llibertat de moviments
absoluta i podria esmerçar tota la seva
energia i la seva prodigiosa intel'ligència
en
la concepcié i realitzacié d'obres de
gran volada que havien de tenir una extraordinària influèneia en el desenvolupament del gran Dominion del Canadà.
de la defensa i manteniment

prodigioses condicions politiques

Les

de

de molt les dots miliguerriller ; els seus discursos, més que peces oratòries florides, eren
evposicions clarissimes del seu pensament
constructiu ; els oients es contagiaven de
la seva fe encomanadissa en les possibili¬
tats énormes del pais, que transpuava de
les seves paraules exemptes de retòrica.
La fama de Cartier s'estengué, i en molta
part contribui al triomf que en 1855 portà
Mac Donald al poder. Llavors fou nomenat ministre i en el govern justificà totes
les esperances, palesà de seguida tota la
pasta de governant que (hi havia en ell.
No renunc:à mai, però, l'esperit de la seva
raça :
fou el codificador amorés de les
lleis autòctones i no demanà siné una
igualtat de drets per a les dues nacionalitats
colonitzadores d'aque'les vastissim.es
Cartier, superaren
tars

del jove

contrades.
Govern planejà vastissimes
d'obres publiques, la construccié
de canals obridors de camins de navegacié
fluvial entre els nombrosos llacs i ri us del
pais ; i, sobretot, la construccié del fe"ocarril transcontinental Canadien Pacific de
2,885 milles de llargada, que uneix el
Pacific a l'Atlantic. En aquestes grans
empreses hi veia, ultra el profit material,
un major
profit moral puix que creia que
contribuirien a bastir una gran nacié, i
una
gran nacié no podria ésser tractada
durant molt de temps com a colònia.
Breument. per a Cartier, el treballar per
l'engrandiment material comportava assegurar la
independèneia politica. El seu
esperit organitzador li guanyà la simpatia
dels elements anglo-canadencs i âixi no es
estrany que, malgrat dels canvis de gabinet, seguis essent ministre durant 17 anys
Des

del

empreses

de la provincia esdevingué petit
l'empenta d'aquells polítics patriòticaambiciosos ; calia cercar en la Confederacié, un camp més ample per a les
El

marc

per a

ment

constructives d'un Cartier o d un
Donald. Aquesta nécessitât empe-

activitats

Mac

Mac Donald-Cartier a Jra~
l'any 1858, una missié a Londres

nyé al govern
metre.

el nombre

crescut

hi^ trobà el rei Jordi III

que

gairebé

per a con-

d'immigrants

cap

en

1763,

immigracié

nova

sense

sensible,

s'havien convertit l'any 1901 en 1.649.371.
En el darrer cens, efectuat l'any 1921,

ja 2.452.721. Cal comptar

sumaven

encara

altre milié i mig de canadencs que resideixen als Etats fronterers dels EE. UU.,
entre els quais, per cert, existeix un sen¬
sible corrent de reintegracié al Canadà ;
aquest moviment s'ha reflectit en els darun

sis

rers

mesos

la

en

de

reincorporacié

21.000 franco-canadencs a la pàtria.
En la politica canadenca, l'esperit de
Lafontaine i de Cartier, tingué un excel'lent continuador en Wilfrid Laurier, el

quai augmentà el nombre de provincies
confederades i prossegui la construccié de

ferrocarrils i altres obres publiques impor¬
tants.
El
desenvolupament ràpid del
Canadà i dels altres dominis britànics

diferèneies amb la Metròpoli,

solucionar

les

quais,

les

quais

es

cclebren

a

per

s'establiren les
que en
1907 es

Conferències «Colonials,
transformaren en Conferències

Imperials,

Londres i hi

con-

els primers ministres dels governs
dels Dominis i el d'Anglatarra que presicorren

deix,
un

la creacié del partit conserva-

en

el

que

anglesos. Els 60.000 pobladors francesos

a

Governador

compatricis, procréant

seus

trarrestar

suscité

Mac Donald que rx'havia format part, no
tardà a apreciar les nobles qualitats dels
enemics, injustament perseguits, i decidi

salvaguardats, de guisa

La supervivèneia de la raça francesa al
Canadà,, no ha estât únicament fruit de la
intel'ligència i energia de la sel'leccié ; Ihi
ha contribuit, també, la vitalitat enorme

cendi

del

nova

'Canadà és l'unie pais del mon, en el quai
la vel'leïtat d'una majoria hostil, no pot
perjudicar a la minoria.

crates

competència

compatricis.
Aixi
Constitucâé del

seus

la

en

Canada votada pel Parlament
Impérial, els
drets de la minoria francesa hi són especi-

Lord Elgin tingueren la virtut

de

havia

que

assolir

per

résultat

garanties

consecutius.

Elgin guaràpidament l'afecte i l'apoi de la
dels habitants del Baix Canadà.

La gesta
nyaren

costums,

sistema

un

era

jor
respecte, testimondança del quai i de
la gratitud
per la seva proteccié, és el

fou

tôt

Les

La Constitucié restà sospesa durant un

cami i,

(1 de novemi 125 (1 de

ço

desig generalment sentit; d'una

un

quais culminaren, l'any 1864. en un falaguer résultat. El Govern Impérial sancionà
lany 1867 el pacte federatiu, i sorgi el

britànic;
avui

nou.

La persecucié injusta

feia impossible

{*) Vegeu els numéros 121
re,
124 (15 de desembre)

massa

no

enterboli la serenitat dels liders i els féu
refusar resoltament. Les portes de les presons
es
tornaren a obrir ; el Governador
es converti en servent de la camarilla burocràtica i els atropells i vexacions repren-

La reunió de la primera Assemblea del
Baix Canada, palesà de seguida, la divi-

profunda
representades

favor de la Corona,

a

gueren

sió

llista civil,

una

els habitants del Baix Canadà compressin
a bon preu llur llibertat.
Malhauradament,

i una fiscalització
molt sumària de les despeses. El Conseil
executiu, presidit pel Governador, podia
prescindir perfectament de tota la seva labor. El poder dels mandataris del poble
era, doncs, d'una valor de poca efi'càcia.
purament

o

les provincies

banda es congriava la federacié de l'Ait
i
el Baix
Canadà. de l'altra les très provin¬
cies maritimes estaven a
punt de convenir

que per

l'actitud de Lord Elgin que cal
els fonaments del gran Dominion

se-

en

vingué

l'opinié de les
la possibilitat

totes

e' résultat fou negatiu. No

'•

u

en

cercar

Confederacié de

c. una

en-

llançar més llenya al foc ; a Europa, Polònia i Bèlgica iniciaven una lluitá armada

mar

franco-

canadencs *

table, empresonà els diputats i encadenà
els redactors de

dels

bé que tots assisteixin, perè, amb
d'igualtat.

per

peu

Wilfrid Laurier assisti

a

les Conferèn¬

1897, 1902, 1907 i 1911 i és

cies de

fou l'ànima de totes elles;

que

anà esmicolant

en

pot

dir

poc a poc,

el si d'aquell organisme,

ia concepcié impérial de M. Chamberlain
la substitut pel criteri canadenc que havia

i

de culminar en el nou Estatut de la Gran
Bretanya i els Dominis, signât el 19 de
novembre de 1926.
La

politica d'accstament entre la Gran

Bretanya i els Estats Units fou iniciada pel

impedi la renovacié del tracentre Anglaterra i el Japé.
A Versalles signa la pau un représen¬
tant del Canadà. M.
Lapointe, ministre de
l'actual gabinet no vacil'là a declarar que
el Canadà és un Estât, amb plena sobirania ; per això fa tractats i tramet Ambaixadors a Washington, a Paris i a Tokio.
Enric Bourassa, lider del partit separatista no podia desitjar mes ; sense violència s'ha arribat a' allô que ell propugnava. Cert que per uns camins diferents
delà que ell oferia.
El Canadà, com els altres Dominis britànica ingressà en la Societat de_ Nacions ;
en
la darrera eleccié de! Conseil Perma¬
nent el seu delegat M.
Dandurand, fou
nomenat membre de l'organisme suprem
de la S. de N. a Ginebra. Tant en l'As¬
semblea com en el Conseil Permanent,
la tasca del senador franco-canadenc ha
estât remarcable. En la qiiestié del reconeixemev.t
dels drets de les minories
nacionals la seva intervencié fou feliç ;
pogué mostrar pràcticament els avantages
que les nacions que en el seu si inclouen
minories ètniques poden obtenir, tractantles amb respecte i justicia. Sobre el desarCanadà,
tat

que

d'aliança

mament

també ha pogut mostrar que

la

mantenir-se deixant les fronobertes e indefenses tal com ho fan
els EE. UU. i el Canadà, substituint les

pau
teres

pot

trinxeres

tratge

i

i els forts, per tractats d'arbirelacions de véritable i franca

amistat.

El Canadà ha tractat de menar la
França dins la intel'ligència dels pobles
anglo - saxons ; repetidament. els seus
homes rep: esentatius han fet, en aquest
sentit, obertures ; e\ résultat lha estât,
perô, negatiu. França acull els seus
avenços de la mateixa manera que els
ministres dels Lluïsos acollien els precs i
les súoliques d'ajuda dels francesos que
es trobaven a les riberes del Sant Llorenç.
La situacié, perô, ha canviat ; suara no
demanert
auxili, ofereixen una aiuda
preuadissima. El temps dira si els politics
francesos han fet bé o no de negligir-ia.
En
tôt
cas,
l'esperit franço-canadenc,
només haurà fracassai, en el viu desig
d'ajudar a França.
Fnric Sala.

�#■

W* 1 £ mwi A

§

l Vl OillV

QUAN a un hom li han vantat

extraordinàriament i gairebé
excessivament les belleses

tôt,

fins aquelles

coses

amb

que

més ànima heu de sentir i abandonar-vos

en

aquella

de llims

mena

•
senti/

al

i

que

résulta indispensable
no us pren l'angutrobarieu natural sentir.

d'aquelles que sempre en surt perjudicat el subjecte passiu. D'això
els catalans peninsulars podem donar-ne bona prova. A Mallorca, en

viure,

ha de visitar,
es troba que, en contemplar-les mai
no arriben, ni de bon tros, a la fan¬
tasia que ell s havia format en la
seva imaginació. Es el cas que els
passa a molts amb Suïssa. És el
que jo temia que em passés amb
aquesta mena de torna de la nostra
terra nadiua que s'anomena Mal¬
lorca. Jo havia estât ja a Mallorca,
però de molt petit. Era exactament
l'any que es déclara la guerra. Per
tant, la sensació que podia produirme la visita, ténia tota la vàlua d'un
vernissatge. 1 he de declarar francament que he pogut constatar en
mi mateix una excepció de la régla
esmentada en començar. Mallorca
naturals d'un lloc

és

una

que

carvi, la intromissió, no es présenta,
ni en les seves formes mes corrents
i

véritablement

en

una

|

Per això dirieu

cant

rebre'l de

que

de la
naturalesa dévia dir, amb tò suplien

Poseu-lo aci,

:

nyalar el mig de la
potser, la se-

mans

i dévia

asse-

mar, per a

tenir,

i

una

en

pel damunt de

inte-

exacta

Mallorca és bella, estremosament
bella. El cataià del
s'hi tioba,
tothcm de

en
mon

Principat

quan

admirat com
i se'n sent, més a

resta

més, particulaiment orgullós. 1 en
el seu interior ha de creure, vulgues
en un pais aixi no cal
trobar-hi falsetat de cap
mena i que,
adormit o no, ha de
venir in dia que voldrà donar la raó
a l'adagi popular que assegura que
la sang no pot mai tornar-se aigua.
Ni que sigui al bell mig de la mar.
o

no,

pensar

Mallorca, balnard occità al i»cl mig de la Mediterrània, mira¬
cle de llum í de color»... La Cadedral vista des del port.
que viuen els nostres germans
de la illa daurada; perquè adquiriu
en

gairebé el convenciment que, malgrat de totes les apariències con¬
traries,

a

un

pas

que

té

una

tei/a

Perquè Mallorca, des del punt de
ideologia nacional, és
una terra absolutament verge.
1 en
les terres verges, en qualsevol mo¬
ment que s'hi pugni sembrar, hi
vista de la

que
en

Xavier

Rcgàs.

Prec al» autors
i
editors cata¬
lans.

Preguem
riais

po-

a

les édite

totes

espe-

que

que
es

enreza.

que no li llançarien mai al

cies

allô
tôt,

la de

guretat, que no
li prendrien o

damunt

l'altra

com

laCatalunya peninsular mig
Perô val a dir i sort
en terim, amb una més noble ingé¬
nu itat,
una major bona fé i,
sobretot, amb una puresa radiant i
absoluta, que permet acariciar les
méc cobejades esperances.
a

segle

tria.

nies i de recels.

es-

marge

comunica

sultats) la situació,
îessa

un

Catalunya,

a

que

cas,

de tôt. El
tebior al
sentiment i el mallorqui, tranquil,
afable i bon minyó, esta pel que li
diuen. En el fons (causes diverses
donen moites vegades idèntics re-

pà-

És un obsequi de la natura;
d'aquells obsequis que us lliguen per sempre, perquè esteu segurs que mai no podreu fer res per
a agrair-lo com es mereix. Un pré¬
sent d'aquesta categoria ha d'inspirar, naturalment, tota mena d'angu-

parlen

Mallorca viu al

paisatge

benedic-

ció de Déu sobre la nostra terra

remarca,

per

gent.

agradable, més dolça,
mes corprenedora del que
us podeu figurar per més quantitat de
fantasia que aboqueu al vostre con
tingut imaginatiu. Mallozca fa pensar

Hom
poso

els cobradors dels tramvies i els
ventra-carrers

infinitament més bo-

cosa

vulgarissimes.
d'esser-hi,

poc

més

nica,

de

mallorca.

que

nostre

nia

e® paisalcje

i

autors

guessin adulte-

catalans

rar-lo.

tinguin la gen-

I radica

lesa de trame-

pre-

tre'ns

cisament, al
entendre,
aquesta

resa,

cret

d

que publiquin.
Alguns ja ho
fan i això ens
permet de cor¬
respondre' Is

pu-

tôt el se¬
de l'encis

1

paisatge
mallorquí. 1 és
e

per

això

que

els

que

ens

sentim
c a

t

amb

propagandes
el conjunt de
les quais és,
per a l'estranger, el pano¬

les

condicions

ne-

cessàries per a
comentar

liric

amb

el

to

ss

mereix, allô

critiques

i

m a n-

de

s

dupli-

cades les obres

meu
en

que

de

rama

lletres

que

nes

ultra-pirePerô

tenim davant els ulls, i

nenques.

volem

endin-

rama

pels

cara,

quo

sar

-

nos

camins

aquest

impossible
deslligar la
impressió que
produeix el
paisatge de
tôt

l.a industria turistiea lia cristal'litzat

l'Hôtel

Formentor, de PoEIensa, i el

en-

incom¬

Ja

seu

Mallorca en obres molt lien reeixidcs. Heu-vos aei
einplaçament edènie.
a

l'interès

dels

productors de
libres.
D'ara enda-

produeix el caràcter i la manera d'ésser i de sen¬
tir les coses que més ens interessen,
dels seus estadants. Tôt plegat, pai¬
satge i caràcter, ens dóna la sensació encisera d un « Beatus ille »...
corprenedor. Us agafen ganes de
deixar-ho

pano¬

resta,

plet i aquesta
deficiència
causa
perjudici per igual a

de

l'observació,
sens
fa del

Mallorca, de la

les

occita¬

que

correr

tôt,

absolutament

aquella

li

arribar mai
res de mal, no pot, per més que hi
hagi qui s'hi entesti, deixar d'ésser
el que és, perdre el caràcter essencial que ha de donarli vida.
Per això, malgrat que un cop «tracom

vessada là

no

mar,

d aquell escalf

pot

noteu

que

la

manca

esteu avesats

a

arrelarà

sempre

la bona llavor.

Cal
una
un

tenir présent, i aquesta és
de les primeres sensacions que
hom expérimenta en arribar-hi.

l'isòlamenï na¬
tural de la ce-va posició geogràfica,
al quai ja he tingut ocasió de.refeiir-me, esta ben lliuze de baireges
que

cabahrient

per

Oant, ultra la simple noticia dels
llibres apareguts apareixerà a « OC »
un
Panorama des lettres catalanes,
redactat en francès i signât
J.-P. Régis, el mateix autor de

Vita literaria

per
«

La

».

Recordeu, doncs, aquesta adreça:
«OC», Via Laietana, 28, Barcelona.

�cinéma :
Per això els

ES un fet, incontestablement
palès

a

films (s'observa,
llur producciô)
anti-comercials que ens han ofe:í

hores d'ara, l'existènrelació amb el public,

pero, un

cia, en
de dues menes de cinéma; no pretenem, doncs, haver-lo descobert.

Aquests dos aspectes del cinéma
no es defineixen per si sols,
sinó que prenen llur distintiu segons la capacitat receptiva de les
masses, son : el cinéma comercial,
que podria anomenar-se també objectiu, i el cinéma anti-comercial,
gairebé sempre subjectiu, que no-

pocs

creixent

en

els films comercials i els
que no lui son.
obra d avantguarda, potser arribi a
somoure 1
de: seu estancament.

comercial; dos conceptes que dificilment es fusionen.
Tractarem en el numéro pròxirn

Anglaterra, mitjançant la poderosa

de la projecció a
Catalunya d'un
film netament anti-comercial i de
1 acollida que li ha
dispensât el

!

pu¬

que

més pot copsar

en tota

lor intégral una
dels espectadors
rentment

«

élite

que

la
»

seva'

blic. Aquest film és.
nupcial ».

Salvador

B© dialecte
doeisi©

va-

cor-

les nostres sales d'espec-

han

estât creats
que

tenen

arreu

aquelles produccions
d'accès fàcil
les

en

empreses,

els

uns

fi

per

organis¬

semblan

presentar

que

no

programes

bàsicament

Accentuación.

comer¬
en

que

Per bé que la definició de cinéma
i cinéma anti-comercial

comercial

definició général i abstracta, no pot, però, aplicar-se com
una régla fixa i immutable,
perquè
depèn de les caractéristiques especials ètniques, psicològiques i culsigui

una

Iloh»res

«Bel Rio en " EvantjeEina
el poema «le L.on«yffcllow,
estrena imminent dels "Artistes Associais

■

darrerament les cases editores de
1 altra banda de l'Atlàntic, han es¬
tât realitzats gairebé tots sota la direcció d'elements europeus importats

Hollywood. Vegeu, sinó, els

a

de

Paul

Leni, Paul Fejos,
Ernst Lubitsch, F. W. Murnau, E.
von Stroheim...
noms

Fins

ara

hem

parlai de les dues

escoles de cinéma

que

presenten

organització de la
crear-se

una

British

»,

vol

escola de cinéma

au-

«

I.

Los

mots

acabats

an, en, on, an

l'accent

_

i, is,

es,

l'abans-darriera sillaba,

se

marca

pas.

fan excepción devon portar l'accent agut o greu segón los cases
Oeniá, fariás, capelaniá, ébauchas, ornenàs, mercè, angles, vernis, levadis, gracia,
prudéneia, autan, serén, motôn.
mots

2. Los

que

mots

que

-i, -is, -an,
la darriera sillaba,
-es,

-e.

tòctona. Ho aconseguirà? I de la

Los

producció, pel bon nom del
pais més val considerar-la nula.
Resta, només, parlar excepcional-

s'acaban

pas en -a, -as,

-en, =on, an
se

marca

l'accent

8U3

pas.

fan excepción devon por¬
màcho, pérro, sòtol, còssol,
David, vòmit, crédit, màger,

mots

que

l'accent

tât

nostra

prèssec,

:

conéisser, créisser, véser, aimàvem, digtxè-

jaguèssem.

retz,

del cinéma soviètic, que en
lustre d'existèneia ha conquisuna situació privilegiada.
El ci¬

ment
un

tat

néma

soviètic

és

una

N.
la

D. L. R.
de la

perpaus

a

—

Dins lo proxim

senhora

nota

n umero

Eufemia Llorente

de SÓNQÚF..

d'art,

obra

--turals de cada pais.
Aixi

as, e,

Los

selecta

hem dit.

o,

sus

bre darrer i al Castell de La Sarraz

representació dels ci¬
néastes de tots els països d'Europa
on
funcionen entitats de la mena

cor-

lor far desplaçar l'accent:

per

tebés, trevól, agradivôl.

de

cials. La creació d'aquestes entitats
culmina en la celebració el setem-

una

suis masculins

reagit

aver

respondents

son

(Suïssa) del Primer Congrès del Ci¬
néma
Independent, constituït per

leiiyue-

desplaçat 1 accent per se regularizar :
glàndola,
tébesa,
trévola,
agradivola,
glandóla, tebésu, trevôla, agradivôl.
Aquestas c'arrieras formas femeninas

satisfer les necessitats espirituals d'aquestes « élites » que
per

mes

Mai-Mal.

Los proparoxitons qu'an servat al
encop
la post-tonica e la finala demoravan
pro¬
paroxitons dins l'anciana lenga, coma uei
en
catalan. Dins la lenga mederna an

tacles.
És

marxa

(Acabament de la P. 7.)

reduïda

omplen

La

u

Déclaration»

que la major part de
produGció cinematogràfica alemanya (résultat de la psicologia germànica, filosofia, penombra, prefe¬
rèneies per la plasmació de la vida
interior) és, a malgrat de les qualitats i encerts
innegablès^de què esta
proveïda, essencialment ànti-comer-

de

Décès

Convois funèbres

veurem

la

cial

entre

nosaltres i

en

Le Maire de la Ville de Toulouse a
l'honneur de rappeler à ses administrés
que

être

l'état civil,

Il

totès- les

l'article
du 5 avril

règle

una

acollida

transport

des

décédées, les inhumations

et

per¬

les

pour tous renseignements
les convois funèbres, au Ser¬

municipal des Pompes Funèbres,
rue
Pargaminières
(Téléphone
I 1.40), qui se charge de toutes les dé¬
marches auprès des ministres des divers
vice

34,

cultes.

Petites
La
"

L,a

mascara

«le. Serro

Fairbîîitks

la

«Sarrcrn

essèneia.

D'aquesta manera s'explica 1 èxit
que assoleixen en els nostres cinemes, produccions completament insubstancials, però que traspuen una
aura
de simpatia i un optimisme
clar que ens fan somriure i desvetllen la nostra benvolença.

ligne, 3 fr.

;

annonces
pour

les abonnés, I /r.

producciô «le Douqlas

dels " Ai-listes Associais

L.ivres

ON DEMANDE le Trésor du
unes

d'art

caractéristiques ben definides:

l'american

i

l'alemana.

La

tota tendèneia, i
força abaesegadora que
convenç als més escèptics. El ci¬
néma soviètic per la seva perfecciô
és, ho repetim, una obra d art i,
alhora, una producció perfectament

fran-

ha trobat, encara, la seva
formula adient. Els esforços d'un

cesa

no

de joves i intel ligents cinéas¬
que ens oferiren poc ha alguna

grup
tes

que

conté

Félibrige,

de Frédéric Mistral. Faire offres C. D.,
OC.

supera

ON DEMANDE l'édition

una

Paul Meyer.

de la Chanson de la Croisade. Faire of¬
fre T. L.. OC.
ON
nais
«

OC

DEMANDE le Dictionnaire béar¬
de V. Lespy. Faire offre C.K.,
».

Animaux

VENDRE, prix avantageux, beau
policier, jeune, cause double em¬
ploi. Ecrire Jean-Paul, bureau « OC ».
A

El cinéma americà és, doncs, coper

termes

S'adresser,

véritablement

perfecció del cinéma soviètic, aconsegueix résultats magni¬
fies. No és estrany, que en irrompre
en plena voga del cinéma italia, pie
de xacres, fètid i reclosit, semblés
una explosió.
mercial

qu'aux

outre,

en

a

Els americans han créât un ci¬
néma dinàmic, fortament expressiu,
el quai, sense arribar en aquest
a

et

97, chapitre IV, de la loi
1884, l'autorité municipale

concernant

triomfal.

caire

78 du Code civil

exhumations » et qu'en conséquence
elle a seule le droit de fixer les heures
des convois funèbres.

delectar la
vista i no torturar-se davant problè¬
mes que
excitin en el més minim
llur pensament, obté en les nostressales

et

le mode de

«

sonnes

optimista, esportiu, audaç, amb
preferèneies pel colossalisme i per
un
sentimentalisme fugaç que impressiona les animes senzilles que
per

rappelle,

de

En canvi, és évident que la producció enorme del cinéma americà,

cinéma

la Mairie, conformément

77

du décret du 15 avril 1919.

llatines i occidentals, eriamorades del sol, de la llum, de l'aire
i dotades d'un clima béatifie.

al

à

articles

aux

terres

van

les déclarations de décès ne peuvent
reçues que dans les bureaux de

chien
ENVOYEZ

VOS

LETTRES

ALGÉRIE,

ET

COLIS

ESPAGNE,
au MAROC, en A. O. F. et en
AMÉRIQUE DU SUD, par

en

en

COMPAGNIE
92, Avenue des

Jk V/ ||k |%|

Tradtie tions

ZM W ■ 9 ■ I

/ 1 I ■

Champs-Elysées, PARIS
tous les

I

^

AÉROPOSTALE

GÉNÉRALE

Renseignements dans

I

.

_

-

Teléph.

:

Elysées 52.03

bureaux

de poste

TRADUCTIONS

|

catalans

et

françaises de

textes

castillans. Prix spéciaux, à

forfait. Ecrire Henri.

«

OC

».

Divers

DUPLICATEUR

d'occasion demandé.

Faire offres A. F., OC.

�oc

que lo Madrid
DíNS lo balafirmatiu,
ans quinsenal
que siOC.
nna E. Mentre
Giménez-Cabal
lero, La intellectual
Gaceta Lited'avuéi
raria, decerca
Madrided (ipolverisar
de gener tôt1930)çó,
impérial i noble, Barcelona forma lo son fech poderos, que, un dia, fulgirá subre los
publica la nota seguenta : «
qui es

—

intellectual de Catalonha dempei l'Ex-

pobres e atonits parasits de la carrera d'Alcalá. L'endeveniment
posicion del Libre Catalan a Madrid es, sense dobte, l'animacion
a
Madrid,
ambe saber trémolos, — que tots los occitans se son agropats en grop
fie setmanari totalisador d'una cultura renaissenta? Sense exclusion de cap digun?
OC, que nosautres tant sovent avem laudat, es, belèu, superiora
resta
d'America latina? Mentre que las nostras forças centralas s'atonisen, veici Auvernha,
mosin, Provença, Catalonha, Valencia e Balears en un fech unie.
dessa troba en jo l'amie exaltat, — de sempre e per sempre, — de la vostra «
cop mès forts, que la força vos donará la comprension peninsular,
cop mes

donada la revista OC, de Tolosa. Om sap a
diciplinat? Que i a un magni¬
Qu aquela estimada revista
al
dels periodics literaris d'Espanha e
Gasconha, Lengadoc, LeMagnifie, occitans ! Lo vostre geste de granRenaissença-Sud ». Siats cada
cada
perduda pels autres peninsu-

lars !

»

publie la
OC.
DANS le panorama
de quiquinzaisuivante
naffirmatif,
e que signeimpérial
E. GimPendant
énez-Cabalquelelero,Madrid
La Gacetintellectuel
a Literarid'aujourd'hui
a, de Madridcherche
(I" jan¬à
et noble, Barcelone forme son faisceau puissant qui, un

vier 1930),
note
: «
—
pulvériser tout ce
est
jour, lancera ses éclats sur les pauvres et atones parasites de
rue
de Catalogne, depuis l'Exposition du Livre catalan à Madrid, est, sans doute,
de Toulouse. Sait-on à Madrid, — d'un savoir tremblant, — que tous les occitans se sont
cipliné? Qu'il y a un magnifique hebdomadaire totalisant une culture
Que cette estimée revue OC, que nous avons si souvent louée est
au
littéraires de l'Hispano-Amérique? Tandis que nos forces centrales deviennent atones,
cogne, le Languedoc, le Limousin, la Provence, la Catalogne, Valence et
en
Magnifique, occitans ! Votre geste de grandeur trouve en moi l'ami
—
de votre « Renaissance-Sud ». Soyez chaque fois plus forts, que la force vous donne
sulaire, chaque fois perdue davantage par les autres péninsulaires ! »

d Alcalá. L événement intellectuel
la vitalité donnée à la revue OC,
groupés en grouDe dis¬
renaissante? Sans exclusion de personne?
peut-être supérieure reste des périodiques
voici l'Auvergne, la Gas¬
les Baléares
un faisceau unique.
exalté, de toujours et pour toujours, —
la compréhension pénin¬
la

d'OC

Librairie
IjEditions «l'Art

-

Librairie occitane
Henri

Bulletin

Wilson, TOULOUSE (Haute-Garonne) — €. C.
bibliographique de la Librairie d'OC
CABIE

BEAUX-ARTS

ill. T.F

les âges,

MARTIN ÍHenri), Lodève, Album
bois graves
RAFOLS (J.-F.). Gaudi, T.C

*

ROCHER (Edmond),
du Livre, T.F

*

15 fr.

T orne 1or
Tome 2

12 fr.

de

CADIER

30 fr.

*

LANGEVIN

*

MISTRAL

COURTEAULT (H.), Le Livre des
des Etats de Béarn
DRUILHET (P.),

30 fr.

(Eugène), Louis Le Car-

critic, vol.

Cambo, T.C

2e
3e

10 fr.
5 ptes

GOURGAIN (J. de),

4 ptes 50

MALVEZIN

12 fr.

»

*

*

*

*

*

*

*

d'Oc

MUNTANER (R.), La
centista. T.C

Barcelona Vuit-

L'exemplaire
BOURDELLE. L'exemplaire
HISTOIRE LITTERAIRE
AUDI AU (Jean), La Pastourelle dans la
sade contre les Albigeois
AUDI AU (Jean), Huon de Bordeaux,
chansons de geste du XIIIe s

ANGLADE

(Joseph), Les origines du gai

savoir

5 fr.
5 fr.

«
»

Pour étudier les
méridionaux, T.F
(J.), Grammaire béarnaise, T.F.

patois

BOUZET

(Joseph),

*

*

T.C
F. VALS I TABERNER, Estudis d'Historia Juridica Catalana. T.C
cents.

*

25 fr.
25 fr.

(Joseph), Anthologie des Trou¬

badours

BAUDELAIRE

(Charles), Les Fleurs du

Mal. T.F

GIRARD

*

HEREDIA

*

INDY (Vincent d'), Chansons anciennes

montais.
*

7 fr.

Lana. T.O.

*

»
*

7 fr.

»

7 fr.

50

*

*

*

et

T.F

et

T.F

DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel)
Du soleil et des ombres
DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel),
Le Jardin dans le soir
DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel),
Dans le silence et la solitude
DERENNES (Charles), Romivatge. T.O.
et

5 fr. 50
12 fr. »

T.O.

DELBOUSQUET (Emmanuel), Capbat la

T.F

EYSSAVEL (Paul),
T.O. et T.F

A l'ajlat dou

gregau.

25 fr.

25 fr.

(Marie-Charlotte), Seguida

5 fr.

Bearneza. T.O. et T.F.

»

»

15 fr.

»

20 fr.

»

15 fr.

»

(José-Maria de),

Les

phées. T.F

Tro¬

talans du Roussillon

*

12 fr.
12 fr.

T.F

du Vivarais, ill.

JAN1COT (A.), Anthologie des Poètes
MARAGALL (J.),

Poésies (obres

ca¬

5 fr.

com¬

6 ptes
3 ptes

plétés). T.C
(F.), Versos de Vell, T.C
MERCIER (Louis), Les cinq Mystères
Joyeux, ill. T.C
•
MISTRAL (Frédéric), Choix de Poésies,
MATHEU

15 fr.

20 fr.
15 fr.

»

»

T.O.

»
»

et

&gt;&gt;

—

»

10 fr.
fr.

Les Olivades

Calendal
La Reine Jeanne....
Mireille

—

40 fr.

10 fr.

T.F

MISTRAL (Frédéric),
—

10 fr.

Nerte
Chants de Provence.
NAVARROT (Xavier), Œuvres, T.O. et
T.F
*
PESTOUR (Albert), Lous rebats sus
—

—

2 ptes

»

6 fr.

»

3 fr.

»

3 fr.

»

l'autura, T.O.

8 ptes 50
4 ptes

18 fr.

»

»

*

*

*

T.C
PIZE

5 fr.

5 fr.
10 fr.
15 fr.

Aux bords du Lez.

SAGARRA (J.-M. de), El
poème. T.C
SALVADOR {C.),Vermeil

»

comte Amau,
en

to....

T.C.

25
25
25
25
25
25

fr.

fr.
fr.

»

»
»
»
»

»

fr.

»

fr.

»

10 fr.

»

10 fr.

»'

20 fr.

»

5 ptes

»

10 fr.

»

6 fr.

»

6 ptes
3 ptes

»
»

TEXTES CLASSIQUES
CUBAYNES

(Abbé Jules). Vergeli; Las
IV. T.O. et T.F. ...

Georgicas ; Cant.

6 fr.

THE A TRE

CANTABRE (Robert), Bos de Benac ; Lé¬

gende Pyrénéenne. T.F

10 fr.
5 fr.

T.F

(Louis), Chansons du Pigeonnier,

ill. T.F
RICARD Lydie de),
T.O. et T.F

10 fr.
16 fr.
12 fr.

et

PESTOUR (Albert), La Présence Dorée,
T.O. et T.F
LOPEZ PICO (J.-M.), Carnet de Ruta.

25 fr.
10 fr.

50

*

POESIES
ANGLADE

*
»

20 fr.

*

HISTOIRE ET PHILOLOGIE
ANGLADE

Gourdon
PERBOSC (Antonin) et CANAL (Séverin), Coutumes de Verlhac-Tescou. ...
ROIG (E.), La marina catalana del Viutrin), Coutumes de

30 fr.

FOROT (Charles), Hyménée, ill. T.F.
FRANCE (Anatole), Poésies. T.F
GAUTHIER (Théophile), Poésies. T.F. .

»

*

)IAUoccitane
Sésie
du Chanson
moyen âge........
»
(Jean), La
de la croi¬ 12 fr.

*

(Pierre), Glossaire de la lan¬

BAUSILJAJ, Poèmes. T.F
BESSIERES (Gustave), Causons del
Rouergue. T.O. et T.F
CAMBOS (Arthur), Floc de Gasconha....
COSTA (N.), Brassabosc, poèmes pié-

Abbé SARRAN.

*

Journal de Pierris de

GRA VURES

.

*

partie

Postal 124.55

*

15 fr.

20 fr.

PERBOSC (Antonin),
Les . langues de
France à l'Ecole
*
PERBOSC (Antonin) et CANAL (Séve-

TUCAT

*

partie

F.), Brancas d'Euze
20 fr. »
(T.), L'utilisation de la langue
d'Oc à l'école primaire élémentaire.
5 fr.
»
ETUDES POLITIQUES ET ECONOMIQUES
CAMBO (F.), La valoracio de la Peseta.
T.C
:
5 ptes »
CAMBO (Fd, Les Dictatures. T.C
4 ptes »
CARBONNÉLL (J.), Davant el nostre
humanisme naixent. T.C
2 ptes »
DUHAMEL (Maurice), La question bre¬
tonne
12 fr.
»
LAGARDELLE (Hubert), Sud-Ouest.
T.F
12 fr.
»
MASSARYK, Estudis socials i politics.
T.C.
2 ptes »

DELEUZE

*

gue

*

L'Acropole biterroise.

des

Casalivetery

ESSAIS ET DIVERS

*

Archives de la ville de

FOREST1É (Ed.), Le Livre de compte
Frères Bonis.
lr0 partie

6 fr.

Berre. T.F

DELEUZE (H.),
T.F

Syndics

Lectoure

(Frédéric Neveu), Et nous

II. T.C
PLA (Josep),

*

La Gabelle

Tome 2

Valéry, illus¬

MONTOLIU (M. de), Breviari

*

Béarn

COMMUNAY (A.), Audijos.
en Gascogne, tome Ior

10 fr.

donnel, ill. bois. T.C
verrons

(L.), Le Livre des Syndicts des

Etats de

40 ptes

Les beaux métiers

FERNANDAT (René), Paul
tré de dessins. T.F

la

CARSALADE DU PONT (J. de), Comptes
consulaires de la Ville de Riscle.

CRITIQUE
*

(Ed.), Charte et Coutumes de

Gascogne

LECOMTE (Maurice), La céramique,
ill. T.F
LELEUX (Charles), Le poison à travers

*

Librairie générale^- Le|livre chez soi

Victor-Hugo et 15, Place

I, Rue

*

-

MARTIN,[«lirecteur

12 fr.

»

Notes
1. Les nouveautés se distinguent des réimpressions et
des nouvelles éditions par l'astérisque (*) qui précède
nom de l'auteur de l'ouvrage annoncé.

le

2. Les indications suivantes indiquent la langue dans
laquelle est rédigé le volume : T.C. : texte catalan ;
T.F. : texte français; T.O. : texte occitan.
3. Les indications Fr. et Ps. indiquent le prix dos
volumes respectivement en francs (fr.) et en pessetes

(ptes).

Toulouse, Imprimerie Régionale.

Le Gérant, glraro

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712687">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712696">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716289">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712669">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 126, 15 janvier 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712670">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 126, 15 janvier 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712671">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712673">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712674">
              <text>1930-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712675">
              <text>2020-03-19 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712676">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712677">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/f206e4871cf2e1bead0feac2998cb150.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712678">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712679">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712680">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712681">
              <text>1 fasc. (non paginé [16 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712682">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712683">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712684">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712685">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712688">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22158</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712689">
              <text>CIRDOC_A1-1930-126</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712695">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712699">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712700">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712697">
              <text>Régis, Jean-Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712698">
              <text>Charles-Brun, Jean (1870-1946)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713173">
              <text>Bernard, Valère (1860-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713174">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713175">
              <text>Zielinski, T.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713176">
              <text>Perbosc, Antonin (1861-1944)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713177">
              <text>Cassanyes, M.A.</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712701">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717234">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714057">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823868">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712690">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712691">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712692">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712694">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723471">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
