<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22159" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22159?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:54:14+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143185">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/13350e2522659bfe37f259c28e763fac.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143186">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/0deaa053f236eb1261051fb772487325.pdf</src>
      <authentication>6531d5b40e7f963619a0622e89f77b9a</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="713184">
                  <text>El

nu m.

O

:

ptes :tO els

Le

O franc 511 et»

num. ;

iU
SET MA JVA RI

HEBDOMADAIRE
okgaxe

bels

VI* Annada.

eaexes ,» oc

-

HE ElTERA TURA

auveecxema,

-

EITTÉRATITRE

DE

gisconeea,

A" 127

eeauadoc,

ARTS
-s-

-

CIEN CIAS

ARTS

/.k.moz/a',

-

ES TORTS

SCIENCES

/-kor/;,v.s/i

.ï

llengua

Mistral

L'ENQUESTA que el nostre
mateixa

gaseta,

el

ment,

a

ella

l'idée

et

marcarà,

llançats

per

grames

massa

vastos

expo-

CHARLES-BRUN

IL ne saurait entrer dans notre pro¬

d'énumérer ici, non plus que
les fêtes, toutes les pu¬
blications, pour la plupart éphémè¬
res,
qui dénotent l'expansion de
pos

toutes

l'idée

Que l'esforç de coordinació,
d'unificació, iniciat per OC esdevingui cada dia més dens. Que les

ha excel'lit. I el marcarà just
en el moment que, gracies també a
l'obra del periòdic benemèrit, ja
han estât superats la lamentació
vella, la dèria del prec prematur

salvar,

que

ris.

méro,

pro-

obra literària i cultural

dels nostres drets davant tots
els médis savis d'ambdós hemisfe-

pro

les institucions publiques i dels

llur unitat idiomàtica i amb

una

nent

segura-

assenyalarà el h
llengua méridional
OC, des del seu primer nu¬

que

.1.

ja és l'admiració i el més ait

punt,

d'una etapa
en

ques

car

latine

autour

de

1880.

En

1882,. paraissait à

Marseille, une
latina, rédigée en italien,
dont Roque-Ferrier dit qu'elle ne

Lega

amb
treball llarg
i profund d'organització i d'unificació dels propis rengles, és que OC
ha començat en el seu si l'empresa
mes
vasta i mes disciplinada que
mai, fins ara, no s'havia acomplevt
mesurar-se

en

les terres occitanes de

cara

verb, fet bàsic de tota
podia trobar una corona mes adient per a honorar l'esforç a què abans d'ara i en épo¬
ques successives es donaren els ho¬
mes de l'Escola Occitana, amb Perbosc i Estieu, del Felibradge, amb

brer

es

ciutat nacional

o

,1a

cata¬

annéeci, les Latins du Danube, représen¬
tés par Alecsandri, leur grand poète
national, venir « félibréger » avec
les Latins du Rhône aux jeux flo¬

talunya no ho ha pas encara obtingut de Madrid. La quai cosa, perô.
no fou obstacle
perquè la nostra tenacitat i el nostre seny, en bella
aliança, tornessin a la desordenada
diversitat lexicogràfica de les ré¬
gions de llengua d'oc, subpirenen-

bien

Forcalquier... Et souvenezque si cette grande idée,

ce

sera

le nœud.

réalise

un

le Félibrige qui

en

se

Il terminait

pré¬
sidant à Marseille le rôle de capi¬
tale de cette fédération. « Tout cela
lltlHIltlC

|pe-22H enr'y

tir als quatre vents meridionals,
versions bones dels clàssics de totes

les

llengues, obres didactiques,

de*«poux

reveureu

com,

sense

cap

ajuda

ex¬

àdhuc contra els mais vents
forans, el miracle de Catalunya
terna,

tan
bellament descrita per
Enric Prat de la Riba, l'obra culta
dels escollits envairà les capes socials inferiors; i la llengua, adès

trics

mutilada, desusada, reflorirà
purissima en l'ampla promiscuïtat
del poble.
i

ara

guère l'honneur d'être nom¬
mée. Au mois de février de cette
même année, Giuseppe Colombo et
Bruno Amante, auxquels se joignit
plus tard Cesare Rossi, fondèrent à
Rome la Confederazione latina, qui
vaut

qu'un an. Mais il faut faire
place à part à la Revue du
monde latin, créée en 1883 par
Charles de Tourtoulon1. Il s'y pro¬
posait « de faire connaître les peu¬
ples et les pays latins dans leur préseńt aussi bien que dans leur passé;
de rechercher, de concilier et de
défendre leurs intérêts divers; de
préparer leur union permanente
dans un dessein de paix générale,
s'il est possible ; de préservation
ne

»

en

dans les astres! et les astres sont
beaux dans l'azur de Provence,
dans le ciel de Marseille... Et quelle
est

MISTRAL

ville,
obres literàries i culturals d'autors
occitans passades pel seu sedàs siguin cada dia més importants i nombroses. Que de 1 olosa puguin par¬

s'eixampla. Poe a poc i per virtut
d'aquella acció dels cercles concèn-

França al poder central, Ca-

de

sera

les régions occita¬

de

raux
vous

jour,

gramàtiques i diccionaris gràficounificats de totes les terres d'oc.
Que la mateixa gaseta prosperi... i

portantveus de

vous avez vu, cette

la fédération latine,

pulta més formidable que hom pot
parar davant la muralla de tots els
prejudicis constituas.
Com a català, pue parlar d'aquestes coses recolzat en l'experiència.
El que fins ara venien demanant els
nes

le centenaire de Pé¬

avec nous

trarque;

Mistral

nova

un

mouvement

Catalans, quand ils eurent entendu
nos chansons de renaissance, venir
avec leurs poètes, avec leurs ora¬
teurs et leurs hommes d'Etat, boire
avec nous à la coupe félibréenne;
vous avez vu les Italiens, avec leur
ambassadeur, M. le commandeur
Nigra, avec les représentants de
l'Académie de Florence, venir célé¬

rització del

la

du

l'avenir de la race latine. Si vous
le rappelez, vous avez vu les

França,
l'auto-redreçament, a la
renaixença, a la modernització total
i formai de la llengua, a la revalo-

en cap, dels romanistes corn
Chabaneau, i tots els que abans
d'ells lligaren amb un fil d'or ténue
els nostres dies, plens de promeses,
i els temps de les grans realitats
meridionals, de la poesia dels trobadors, de la cultura dels grans cenobis, de la gerarquia reial naixent, de l'arquitectura i de la pintura romàniques.
Aquesta i no altra és la feina,
aquest i no altre l'afany d'avui.
Treball intern, amor d'una disci¬
plina, d'una unitat i una direcciô
gràcies a la quai la dispersió mortal i antiga sera vençuda. 1 aquest,
encara, el gran carreu angular de

1882, appelé à
conférence au Cercle
artistique de Marseille, il y expo¬
sait le rêve latin. 11 avait pris
pour
titre : « Le Félibrige et l'Empire du
Soleil. » (La même expression se
retrouve dans sa chanson du Cin¬
une

vous

a

cultura. No

Le 25 novembre

donner

rapide histori¬
félibréen, « de
cette révolution littéraire et
pacifi¬
que », répondait à des objections
sans cesse reprises, puis,
élargissant
l'horizon, s'écriait : « Le Félibrige
n'a pas tout dit. Sorti des flancs du
peuple, d'une façon inespérée, le
Félibrige porte en lui peut-être

operar un

de

*

idées, déjà exprimées d'ailleurs, de
« paix » et de «
préservation com¬
mune ». Mais il nous faut revenir à
Mistral.

que

el verb mairal i el verb oficial.
Per que ho ha entés aixi, per que

abans de

latine

Mistral retraçait

entre

que

\» 12 7

—

virtut externa, allô que
només ho pot ésser, inicialment almenys, per prôpia, intima voluntat
i coordinació i disciplina, darrera
les quais si que hi haurà lloc a pregar, a demanar, a exigir en les escol es i en l'administració la paritat

sap

baeeabs

quantenaire du Félibrige (1904) :
« Au grand flambeau — allumant
nos audaces
nous fondions dans
1 espace — l'empire du soleil.2 »)

per

l'enemic cal

m

par

•losep CARBOIVELL

Albert Pestor ha
les pagines d'aquesta

vaeencea

VI* Année.

per

obert

amb

Toloxa, #o 1 de Febrier de tf»30

La batalla de la

col'lega

SPORTS

-s-

cataeoxeia

dura

une

s'il est nécessaire, et sur¬
de progrès matériel, intellec¬
tuel et moral. » On notera, dans ce

mieux

que

Marseille,

avoir l'ambition de devenir le
tre

de

cette

peut
cen¬

fédération?... Marseille

appelée à devenir le lien, le
foyer, la capitale de la latinité. Pa¬
ris, le grand Paris, sera toujours la
capitale de la France indivisible;
Rome la capitale de l'Italie et de la
chrétienté ; Madrid la capitale de
toutes les Espagnes/ Mais Marseille,
si elle songe à grandir de plus en
plus sa personnalité, non seulement
par le commerce, mais par les arts
et par les lettres, mais par le culte
de sa langue, de sa langue ro¬
mane,
qui porte dans son nom
comme le pronostic de nos desti¬
nées; oui, Marseille, si elle songe
à garder à toujours sa couleur proest

commune,

tout

programme

clair et complet, les

(*) Voir les numéros 113 (14 avril), 116
(15 août), 119 (lor octobre), 122 (15
vembre), 126 (15 janvier 1930), d'OC

no¬

�vençale

Infor ma dons...

de Provence, Marseille de¬
viendra, c'est moi qui vous le dis,

reine

la capitale resplendissante de cet
empire de lumière, de paix, de poé¬
sie,
que
les félibres appellent
« l'Empire du Soleil ! »3.
De paix

disait Mistral. Le
28 mars 1887, à la Sainte-Estelle de
Cannes, il reprenait la même idée,
en l'étendant encore : il parlait de
la fraternité des peuples ». Si,
un jour, l'âge d'or revient,
ou si,
comme le croient les félibres, l'em¬
pire du soleil parvient à se consti¬
tuer, la Provence pourrait devenir
«
le trait d'union naturel, le gai
« souleiadou » des peuples frères! »
«

Les hivernants de la Riviera lui pa¬

les « heureux avant-cou¬
reurs
des fédérations futures ».
Mais, « le jour où les peuples célé¬
breront ensemble la grande félibrée
de l'union dans la paix et dans la li¬
berté », seuls auront leur place à
table et boiront le vin d'honneur
raissent

qui auront, comme les Pro¬
sauvé et fait valoir leurs
de noblesse. » 11 est inutile de

ceux

vençaux,

titres

souligner l'importancé de ce texte.
Dans l'esprit de Mistral, la fédéra¬
tion, au lieu d'effacer les person¬
nalités,

ne

...

sera

fondée

sur

que

elles. C'est la vraie doctrine fédé¬

oc ci tan as

AWERNHA
A

Faculté des Lettres
Clermont-Ferrand

la

de

décembre, dans la salle
du Conseil de la Faculté des Lettres, un
jeune 'tudiant d'histoire, déjà licencié,
M. Thouvenin, a obtenu, avec la mention
très honorable, le diplôme d'études supé¬
rieures d'histoire, sur présentation et dis¬
cussion d un mémoire relatif au s'yle go¬
thique méridional dans la région de ClerLe vendredi 20

mont.

M. Desdevizes du Dezert.
dans l'Auvergnat de Paris :

A

sujet,

ce

écrit

Un

mémoire

«

de

»

ce

genre,

est

une

véritable thèse, très supérieure à la plupart
de celles que soutenaient les candidats au
doctorat ès lettres avant 1850. Le mémoire
de M. Thouvenin, appuyé sur une riche

des études person¬
nelles, représente
volume de 96 pages
in-quarto, accompagné de cartes, de plans
et de dessins. C'est un
travail déjà très
sérieux, que l'auteur se propose de re¬
prendre, de compléter, de publier et qui
comptera parmi les bonnes publications
archéologiques inspirées par l'art d'Auver¬
bibliographie

et

sur
un

gne.

En

qui

pays

ce

connut

si magni¬

une

fique floraison de l'art romain, l'art go¬
thique n'a été qu'un art d'emprunt, venu
du dehors ; il se présente en Auvergne sous
deux formes très différentes l'une de l'au¬
tre, si différentes même qu'elles constituent
pour ainsi dire deux arts distincts.
Le
gotlhique septentrional, venu de
France, nous a donné la cathédrale de
Clermont, dans laquelle nous admirons
une
église inspirée dee grandes basiliques
de Reims et d'Amiens, avec nef majeure
de 28 mètres de hauteur, collatéraux, cha¬
pelles rayonnantes, arcs-boutants, fenêtres
immenses.,

raliste4.

de 10 mètres de diamètre.

roses

méridional venu de Langue¬
doc, a inspiré les maîtres d'oeuvre qui ont
bâti à Clermont la grande église des Jaco¬
bins, des Cordeliers et des Carmes, à
Montferrand la grande église paroissiale,
à Riom les églises de Marthuret et des
Cordeliers. Là, plus de voûtes sublimes,
plus d'arcs-boutants aériens : une nef uni¬
que,
solidement épaulée de contreforts,
bien assise sur le sol, un gothique raison¬
nable et assagi, un gothique craintif un
gothique au rabais, dirions-nous volontiers,
mais plus Dopulaire et plus pratique.
Où est né ce gothique nouveau « réduit
aux règles du devoir »
par quelque maître
Le gothique

Les Languedociens, les Montpelliérains notamment, ne restaient

inactifs. En 1886, le grand
poète catalan Jacinto Verdaguer
était venu à Montpellier'. L'année
suivante, une délégation composée
pas

de Frédéric Donnadieu, Camille La¬

forgue, A. Roque-Ferrier, auxquels
s'étaient joints deux Roussillonnaisc, Justin Pépratx et l'abbé Fran¬
çois Roux et M. Louis André, de
Paris, rendit aux Catalans la visite
reçue. Le 1er mai 1887, elle assistait
aux jeux floraux
de Barcelone et
allait ensuite visiter Majorque. Don¬
nadieu, Laforgue et Pépratx, en
1888, recommençaient le voyage et
ils étaient aimablement reçus, à
Barcelone, par la reine-régente
d'Espagne, Marie-Christine, qui
avait présidé, la veille, la séance
des jeux floraux.

d'ceuvre resté fidèle
?...

nes

aux

traditions romai¬

»

ll^faut suivre M. Thouvenin
cette ouestion.

pour

être

éclairé"Jpâr

Barcelone terminus occiden¬
tal des lignes à voies euro¬

péennes.
On sait

que

largeur internationale, c'est-à-dire l'incor¬
poration au trafic ferroviaire du reste de
l'Europe, a été décrétée par le Gouverne¬
ment espagnol, le
17 juillet 1929.
Parmi les motifs qui militèrent en faveur
du choix de la ligne Ripoll-Puigcerda-LaTour-de-Carol pour cette réalisation, il y a
le tait que jusqu'à ce jour cette ligne n'a
qu'un petit trafic. Un fascicule que vient
de publier la Cie du Nord nous renseigne
sur une œuvre importante et qui peut méri¬
l'attention de

nos

lecteurs.

L'adoption de la voie internationale
ligne nécessite :

■

—

sur

:
Il nous faut l'Italie,
Nous allons réunir à Rome

disait
...

—
—

grand concile œcuménique —
qui mettra toutes les conscien¬

un

Père, sous votre obé¬
dience! »
« Que Dieu vous aide,
noble fils!
dit le Pape, et fasse
Dieu
que vos sublimes espéran¬
ces,

—

—

—

—

ces

—

arrivent

Avec les droits
vient

1° Une 3° voie entre Barcelone et Mont-

cade-Bifurcation ;
2° La réduction de la largeur de la voie
de Montcade-bifur. à Sant-Joan de les Abadesses.
3° La réduclion de la largeur de la voie
de Ripoll à Puigcerdà.
La réduction de la largeur des voies de
1 m. 674 à 1m. 445 sera réalisée par l'ins¬

tallation provisoire d'un troisième rail.
La réduction sur les voies secondaires
se fera avant la réduction sur les voies prin¬

cipales.
Il

toutes
sur

à maturité!

F Aragon

d'apporter à Louis II

—

—

que

Done
Yolande, la Provence — pourrait
monter, le cas échéant,
à l'apo¬
gée de sa fortune : — la tête des
pays latins. — Les trois nations les
plus catholiques — de la république
chrétienne
en Provence, de fait,
viennent mêler leurs éléments;
—

—

—

et

des trois forces concentrées

votre contrée peut,

tôt

ou

tard,

—

nécessaire de changer les plaques

3° Changement

réalisé en 24 heures.
La station de Sant-Andreu

importance

une

Art.

sera

et une gaje mes¬

(0,35)

Une visite du Directeur de

la

Le tarif est fixé à trente-cinq centimes

publiés

Paul, directeur de la Cie des Che¬

sée

Toulouse, le 13 décembre

nous
rue

Armand GuiLLON.

Le théâtre en
sait, obtient le

langue d'oc, comme on le
plus grand succès dans la
région biterroise, grâce aux efforts du ma¬
jorai Emile Barthe.
Le samedi 4 janvier, au théâtre munici¬

le Port-Franc.

de la nouvelle station

et

pal de Béziers,

Terminus de la rue Vilanova, ainsi que
les schémas des nouvelles stations de SaintAndrèu et Montcade-bifurcation et du ré¬
seau
ferré de la Bordeta au Port-Franc.
Ensuite eut lieu la visite des sous-terrains
en construction à la Place de Catalogne et
à la station du Nord.
La direction de la Cie du Midi accueillit
enthousiasme le programme

temps,

de la Cie

attribuera à améliorer l'interchange
et spécialement de Barcelone
occident et l'Europe centrale. Elle
félicita M. 1 lansó pour le rôle actif qu'il a
joué dans 1 mise au point d'un tel plan
dont l'exécution comoiète ne demandera
pas plus, croît-on, de 3 ou 4 ans.: ?ne

.

phe.
La marche

reur

Constantin

—

à l'empe¬
cette idée sou¬
:

—

lorsque, au plus beau de
conquêtes, — il fut sur le point
d'établir
en
Arles l'empire ro¬
main. » Italie, Aragon, Provence...
et toujours la Provence trait d'union
(jougadou) : le rêve du passé con¬
riait,

—

ses

Entre

Midi

Paul

MM.

rations

vues

Llanso il

réaliser

un

amélio¬
le Nord, le

avec
entre autre

et,

eut

y

aux

de concert

que,

va

et

relativement

prolongation de l'óìectrification

chose, la

entre

Tou¬

louse et La Tour-de-Carol. Le Midi prêtera
immédiatement du matériel, conforme à
la réduction de la largeur des voies, au

Nord,

tant

dernier n'en

ue ce

»ifa

—

corde

avec

celui de l'avenir.

1. Le baron Ch. de Tourtoulon, historien
de Jacme 1er, l'un des fondateurs de la
Société pour l'étude des

de

et

les

sa

revue,

est

langues

romanes

l'une des physionomies

plus attachantes du Félibrige. Tour¬

toulon s'adjoignit, dans la suite, Louis de

Le Préfet de la
lier de la Légion

Haute-Garonńe, Cheva¬
d'Honneur,

1 7

fé¬

1852;

vrier

Vu

le décret du

28 décembre 1870;
Vu les lois des 29 juillet 1881
(art.

13),

23 octobre 1884
1917 (art. I I) ;

et

mars

(art. 5),

et

Vu

les circulaires ministérielles des
avril
1900, 30 novembre 1917 et

9
30 janvier 1919;
Arrête :

Article premier. — Les annonces ju¬
diciaires et légales seront insérées au
choix des parties, dans l'un des jour¬

publiés en langue française dans
département. Néanmoins, toutes les
judiciaires relatives à une
même procédure de vente seront insé¬
rées dans le même journal.
Art. 2.
Le tarif du prix d'insertion
des annonces judiciaires et légales est
fixé, pour l'année 1930, à un franc cin¬
quante centimes par ligne de trente à
trente-cinq lettres, caractère Gaillarde,
l'N pris comme type de justification, les
naux

le

annonces

Sarran d'Allard.

de Mistral dans

tif,

l'éminent

'septembre 1918), disait
n'affaiblira

national

:

pas

La Société des Nations,

de sociétés,

sortes
somme

faut

ne

comme

toutes

valoir

peut

valeurs de

des

« L'esprit inter¬
l'esprit national.

ses

les

que

la

membres.

11

chaque nation garde sa pleine
vigueur personnelle. » Mistral, comme tous
les fédéralistes français, applique cette
que

même

théorie à chacune des composantes
et à chaque nation dans la

de la nation

fédération future.
Il avait béni, à Celleneuve, la pierre
de l'abbé Favre dont on célé¬
cette

mas

6.

aux

année, le centenaire, et avait
félibrées de Celleneuve et du

doc à la France. Il

nance

de

Ue

Nouveau

«

L'an

dernier

3. F. Donnadieu

commenta

la conférence

sa

à Montpellier,
d'étudiants régionalistes : Le
nouveau Languedoc.
Il convient de nom¬
mer ici les ouvriers de la
première heure :
Lesaffre, Boulet, Grégoire, Granal, Campredon, de Madron, etc..,
un

créé,

groupe

année, l'activité du « Nouveau
Languedoc » vient de se manifester, le
jeudi 9 janvier, par une conférence à la¬
quelle ont assisté — outre M. Boulet, pré¬
sident d'honneur, et M. Dezeuze (L'Escoutaire) — de nombreux étudiants et étu¬
diantes.
Il s'agissait

d'une conférence de Jean

Lesaffre, étudiant en droit, sur Aubanel,
poète de l'amour. Dans un style agréable
et châtié, notre ami fit porter surtout ses
sur
«
la Mióugrano entreExposant la genèse de l'œuvre,
beaucoup de charme, la dé¬
histoire de Jenny Manivet, de

commentaires

duberto

».

il conta,

avec

licieuse
Zani. Il

lut

ensuite,

provençal et

en

en

français, les fragments les plus connus de
la Micugrano. Enfin, faisant une petite in¬
cursion dans Li Filho d'Avignoun, il mon¬
tra le mélange, dans un poème tel que « la
Vénus d'Arles », du christianisme latin et
du paganisme grec. Les applaudissements
enthousiastes qui saluèrent la belle conclu¬
sion de J. Lesaffre prouvèrent au sympa¬
thique conférencier qu'il avait été compris
de

camarades.

ses

Aussitôt, un concert s'improvisa, chacun
prêtant spontanément son concours.
Notre ami R. Barthe déclama

la Vénus d'Arles
phes de Mirèio.

L'Escoutaire » dit
son
Aubada

avec

fou¬

les premières stro¬

et

gue

avec

sa

verve

cou-

las

femnas de
plaça, ses Emplegats à la Coumuna, et
chanta son populaire Mouissau.
Un jeune étudiant en médecine, Hoarau,
de l'Ile-Bourbon, déclama plusieurs poèmes
provençaux dont il est l'auteur. La Retirado, À Bourboun, Roundèu, dénotent un
vrai et pur poète. Et puis, quelle leçon
pour les Occitans oublieux de leur langue !
On

jours

entendit

encore

la brèche

a

:

Lesaffre

—

tou¬

Granal, de Madron,
dans des thansons du terroir : Lou Bouiè,
La Yoyeite, 1res talhucs de lard. Et tout
sur

le monde entonna

—,

Aquelos

Enfin,

mountagnos.

pour
terminer,
Roger Barthe
les strophes de la Coupo Santo,
dont le refrain fut repris par les voix ju¬
véniles des étudiants et des étudiantes...
En somme, cette soirée, — qui fut très

scanda

agréable

et parfaitement réussie, — démon¬
l'existence d'un jeune régionalisme à
Montpellier. Il est probable qu'il ne fera
que se développer, grâce à l'activité inlas¬
sable de notre excellent ami Jean Lesaffre,
qu'il convient de féliciter et de louer sans
réserves.

D'autres conférences suivront.
eux

Languedoc.

7. Nerto,

donné

Languedoc »

s'est

aussi,

de la mainte¬

Le bureau du
nous

«

Nouveau Languedoc

chant III.

»

communique la liste des conférences

mensuelles. La voici
—

a

la réunion du Langue¬
a obtenu
un grand et

légitime succès.

de Cotte.

Membres,

sur

tre

funéraire

brait,

signalée chez Bourrelly. M. A. Praviel a donné L'Empire
du Soleil pour titre à un volume de « scènes
et portraits félibréens ».

Le Féli¬

Ernest Lavisse, parlant, au Trodans une manifestation officielle

M.

cadéro,

conférencier

première leçon

tumière

:

brige et l'Idée latine à Marseille.

assisté

2. Nous l'avons déjà

brochure

une

Montpellier

Le mercredi 8 janvier, M. le professeur
Louis Thomas a commencé son cours pu¬
blic à la Faculté des Lettres de Montpel¬
lier. Devant un public nombreux et atten¬

La conférence du 9 janvier.

l'article 23 du décret du

Vu

5.

avant...

Cette

Préfecture
la Haute-Garonne

de

A

'

pas en

£JEIVG A DOC

4.

en

•

échange de

19

manifestation officielle.

Le lendemain, dimanche 5 janvier, Lous
Rasims de Luno, du même auteur, étaient
donnés à la Maison du Peuple de Béziers.
Cette représentation fut un véritable triom-

c ■

avec'

Il faut noter, comme un signe des
le choix d'un drame occitan pour

pagne.
cette

Nord et fit remarquer combien la
France et la Cie du Midi devaient s'inté¬
resse:
à !a réalisation de ce programme,

qui

été représentée Nino,

a

l'œuvre inédite du grand dramaturge.
Cette soirée était organisée par le Comité
du Timbre antituberculeux, sous l'impul¬
sion
de MM.
Guilhermet, sous-préfet;
Suchon, maire, et Fabre, vice-consul d'Es¬

du

d'Esp

occitan à Béziers

Théâtre

G,e

parlons plus haut; des projets
Meridià

1929.

Le Préfet,

Dans les bureaux du Nord furent présen¬
tés aux illustres visiteurs les plans du projet

dont

langue française.

en

Une ampliation sera, en outre, adres¬
à M. le Procureur général près la
Cour d'appel.

du Midi, était, ces
temps derniers, à Barcelone, venant de
Paris, avec M. Garou, ingénieur-directeur
de la construction des nouvelles lignes de
cette compagnie, pour s'entretenir avec l'in¬
génieur-directeur de la Compagnie Espa¬
gnole du Nord, M. Llansó, et connaître les
projets de cette compagnie en ce qui con¬
cerne
la diminution de la largeur de la
voie sur la ligne de Puigcerdà à Barce¬

de la

d'as¬

Art. 6.
Le présent arrêté sera in¬
séré au Recueil des actes administratifs
et notifié aux journaux du département

de Fer français

avec

annonces

—

celone.

avec

ligne pour les
judiciaire.

par

Art. 5.
Le coût d'un exemplaire
légalisé est fixé, non compris le droit
d'enregistrement, à un franc vingt-cinq
centimes (1,25).

Compagnie du Midi à Bar¬

liaison

la

judiciaire d'immeubles dont la
prix est inférieure à 2.000 francs
(art. 5 de la loi du 23 octobre 1884).

sistance

sa

Par exception aux
est

—

précèdent, le tarif

vente

beaucoup plus importante

de

et

en matière
d'utilité pu¬

cause

2"

Tel est, à grands traits, le programme
la /Cie du Nord.

lone

pour

délibérations de créanciers;
Pour les insertions concernant

et

prendre

va

sageries.

M.

et pu¬

annonces

disposi¬
réduit à
soixante-quinze centimes (0,7 5) par li¬
gne de trente à trente-cinq lettres :
1° Pour les publications relatives aux
jugements de faillite et aux convocations

que celle que l'on prévoyait dans les projets
antérieurs. On prévoit, maintenant, deux

mins

4.

tions qui

mise à

gares, une gare voyageurs

les

concerne

d'expropriation
blique.

«

devenir l'articulation

—

—

sera

...

suspendu quelques jours.) ;
total du service, qui

sera

qui

ce

administratives, spécialement

période.) ;
2" Modifications des lignes secondaires
et dans les gares. (Le trafic de petite vitesse

la construction d'une voie de

cette

dans ces dis¬
cours, Mistral donnait place à l'idée
latine dans Nerto, « nouvelle » en
vers
(1884), que l'on ne connaît
pas assez. Benoît XIII, déclaré anti¬
pape, a gardé la féauté des Proven¬
çaux, et « le vaillant roi de Forcalquier, — de Naples et de Jérusa¬
lem,
le jeune roi des Proven¬
çaux7 », le mène en Arles pour lui
faire bénir son mariage. « Le roi

en

et

blications dans les affaires domaniales et

appareils ; ainsi que piodifier
la construction des ponts.
11 y aura donc trois périodes :
I ° Construction de ponts ; établissement
du 3 rail. (Le trafic pourra continuer pen¬
et

tournantes

quantité suffisante ; aux horaires des trains
et aux facilités douanières.
M. L'ansó rendra visite à M. Paul, sous

CATAL.ONHA

ter

En même temps que

mots

dant cette

»,

«

nécessaires à la formation des
des alinéas entrant en compte.
Art. 3.
Le même tarif sera appliqué

blancs

allure originale de

et son

Jeudi 13 février

:

:

Le duc de Montmo-

�rency,

M. Rouanet de Lavil (étudiant

par

Fac.' de

Le bimillénaire de Virgile et le
centenaire de Mistral, par MUe Taillard
:

(professeur Fac. des Lettres) ; Calèndal, par
M. Roger Barthe (étudiant Fac. des Cettrès).
Avril : Historique de la Faculté de Médecine, par M. Grégoire (étudiant Fac.
de

Médecine).
: Le
Roussillon,

Mai

conférences
il"'

lieu dans la

auront

du

étage)

M. de Madron

par

(étudiant catalan).

Ces
salle
de la
En

I

Droit).

Mars

bar

Ya-Bon,

vaste

place

Comédie.
outre, a le Nouveau Languedoc »
organisera des réunions amicales et récréa¬
tives, entrelardées de danses et de chants.
La première de ces réunions aura lieu le
mardi 18 février.
Le Comité du
Voici, à titre

Comité

Nouveau Languedoc

«

\

déric Mistral,
fils
a

I

Le conrs de M. Charles Brun

\

Au

d'information, la liste du

Roubayrolles ; vice-pré¬
Jean Lesaffre ; secrétaire :
M. Rouanet de Lavit; trésorier : M. Ray¬
M.

:

mond Donnadieu.

borateur, M. J.

Le centenaire de Mistral
A

ties suivantes

«

Les

Appel
Langue d'Oc »
de la Langue d'Oc »,

les

par

:

san ;

Mistral

—

latine

l'idée de la

et

race

:

la

race

terre

les morts ; la tradition ;
L'Art et le peuple : le Museon arla-

et

—

ten ;

La

langue

et le

peuple

:

le Félibrige.

«
Souhaitons que cette initiative donne
enfin l'idée à la Sorbonne — à peu près
la seule des grandes universités qui
n'y
ait
jamais songé ! — d'instituer un
cours sur le grand
poète occitan », écri¬

naguère

quand

Comœdia

«

».

chaire mistralienne à la
Le titulaire est tout indiqué.
une

Sorbonne ?

Amis de la
Amis

«

réunis le vendredi 20 décembre

dernier,

tous .ceux

méridionales
leur

qui veulent contribuer à

et

renaissance

:

devoir

croit

s'affirmer

énergie renouvelée

et

leur

grandes

leurs

ont répandu
monde. »

etc.
sont

reçues

Cotisation annuelle : 1 0 francs.
Réunions tous les vendredis au Café
des Ministères, 221, boulevard SaintGermain, à Paris.
Causerie et grande
félibrée les troisièmes vendredis de cha¬
convocations

spéciales

la Gazette des Méridionaux

»,

pu¬

M. Adrien Frissant, 28,

par

Henri-Monnier

(9e)

rue

(abonnement 10 fr.

an), feront connaître le lieu et le
programme de ces dernières
réunions.

par

A la Chambre

22

janvier

Chambre,

en

groupe

s'est constitué, à la
de la célébration du

vue

de

centenaire

Frédéric

Mistral,
analogue à celui que préside,

au

puté-maire de Muret.

Vice-présidents : MM. Gros, maire
d'Avignon; Sixte-Quenin, député d'Ar¬
les
(circonscription qui comprend la
commune de Maillane) ;
Mistler, député
de l'Aude; Rameil, député des PyrénéesOrientales ;
Hubert
Rougé,
députémaire de Nîmes; de Rodez-Bénavent, déuté de l'Hérault; Vidal, député des
ouches-du-Rhône.
Secrétaires : MM.

Berthézenne, dé¬
Gard; Février, député du
Rhône; docteur Roumagnoux, député de

du

Té, je parie que Vincent-Auriol
comprendra pas ma question, lançait
enfant du Gard

«

:

Aganta

daut. »
Cet enfant du Gard
naîtres les limites de

Martin,

ne

aco

un

amon-

.doit pas

con-

langue

d'oc.

la

Muret !
Le Timbre Mistral
Le Comité Mistral a annoncé,

par

se

le

que

à

plu¬
toutes les démarches

faisaient

en

vue

gouvernement,

d

du lance¬

un

timbre

Mistral.

Cependant,

date

en

M. Germain Martin

n'y avait rien de

nous

prévu

du

9

janvier,

informait qu'il

dans cet ordre

d'idée.
Le Jeune Midi

Jeune Midi, fédération
amicale qui groupe, à Paris, les méridio¬
naux
du Sud-Est, organise, au cours de
l'année 1930, une série de conférences
L'Union

les

sur

que

chanter

rapportant

des

mistralisme

au

qui

Musée Masséna.

au

du

en
l'honneur du centenaire de Frédéric
Mistral.

La première de ces conférences a eu
lieu sous la présidence du neveu de Fré¬

par

le

littéraire la
fêtera

»

avec

en

1930,
Une

prévue. Le
l'ouverture du
de

retour

A Bar j ois

provençale

d'ouvrir

vient

la célébration,

par

Le Secret de Mistral

tenu

pu¬
an¬

Avignon
Centenaire de Mistral

Avignon, celui-ci

en

a

plusieurs séances d'études. Dans

la
des

dernière

réunion, tenue dans une
salles de l'Hôtel de Ville, sous la prési¬
dence de M. Vernet-Kléber, le Bureau et
le Comité ont été définitivement consti¬
tués

comme

suit

saire

général; M. Ode, secrétaire général
adjoint; M. Lyautey, trésorier général;
M. Boissin, trésorier général
adjoint;
M. le docteur Perrier et M. Fayn, dé¬
légués de la ville; M. Clapier, délégué

département.

est

d'amener le

peu¬

ple avignonnais et comtadin à rendre à
Mistral auquel Avignon et la région fu¬
chères

entre

toutes,

l'hommage à la

fois joyeux et recueilli qui lui est dû.

L'organisation

bonnes

consiste

volontés

chargées

en

à

les

grouper

plusieurs

respectivement

sections

d'élaborer

comporte, d'ores et déjà, l'érection d'un
buste du grand poète sur l'un des

empla¬
fréquentés de la cité, un
grand défilé historique, une fête du cos¬
tume,
des représentations populaires,
concerts,
divertissements
chorégraphi¬
ques,

les plus

curieuse

naît

l'honneur du centenaire de Mis¬
commencé par un office du soir pen¬

tral,

a

Montélimar

exécuté.

M. Anfos Martin, inspecteur primaire,
donné à l'Ecole supérieure de cette
ville, en décembre, la première de la
série des conférences qu'il consacfe à la
vie et l'œuvre de Frédéric Mistral.
son

tinental, l'Union des Coopérateurs de la
passer un film en l'honneur

Creuse a fait
de Mistral :

Portée
évolution
de toutes
les compréhensions,
à
de la renaissance
provençale

qui fut l'œuvre du grand poète et à la¬
quelle le chantre de Mireille consacra
toutes les aspirations de son
génie et
tous les instants de sa vie. Il termina sa
causerie par une peinture magistrale de
son
personnage en nous le représentant
à l'égal des grands hommes de l'anti¬
quité, comme un génie puissant et un
démocrate incontesté.
Cette manifestation fut donnée

auspices
Lettres

et

des

«

sous

les

Amis des Sciences, des

des Arts
A

».

M. D.

A lès

Un Comité du Centenaire, réuni sous
les auspices de la « Tabo ». école félibréenne d'Alès, a pris les décisions sui¬
vantes

:

Mireille

«

reproduisant

et

toutes

», en huit parties
les scènes de l'im¬

Au début de janvier, dans la salle des
fêtes de l'Association
philotechnique,
M. Roux-Parassac a parlé de Mistral et

d'Aubanel.

Mmc Roux-Parassac, de l'Opéra, a in¬
terprété plusieurs hymnes et chansons
de Mistral.
Dans l'auditoire fut remarqué la pré¬
sence de M. Anfos-Martin.
A

M.

En concours

La

exemplaires

100 pour

le Conseil général, 50

Centre de Culture

:

le

pour

et les autres pour
l'auteur.
7° Le « Centre de Culture valencienne »
devra présenter, avant le 30 juin, le
jury
qui aura à choisir.
8° Les auteurs dont les œuvres seront
choisies resteront propriétaires de leurs ou¬
«

»

vrages.

«jeneralas

...

accroître les effets de la

coopération
Le

président

intellectuelle

de

la

Commission

coopération intellectuelle

de

vient

de

nom¬

d'accord avec le secrétaire général
de la Société des Nations et le président
du Conseil d'administration de l'Institut
de coopération intellectuelle de Paris, un
mer,

Comité

chargé

gramme,

l'œuvre

Commission

son

au

rait

aux

»

devront être présentés au
Secrétariat du
«
Centre », Salon du Consulat de la
Llotja,
à Valence.
6° Au moyen d'une subvention de
2.000
pesetas, sera imprimée l'œuvre choisie.
On en fera un tirage de 500

Praviel,

le même sujet le 25 janvier,
lousains de Toulouse.

accueilli

«
Centre de
de .créer une « Biblio¬
thèque de Manueis » dans lesquels soient
recueillies toutes les manifestations de
l'activité valencienne dans le
temps passé,
afin que cette dernière puisse servir de sti¬
mulant aux générations actuelles et
futures,
le programme suivant a été
approuvé :
1° Sous le titre de a Manuals
valendans » est créée une
bibliothèque sous les
auspices de la Députation Provinciale.
2° Au moyen de la subvention accordée
annuellement, le « Centre de Culture Va¬
lencienne » organisera le concours et fixera
les sujets.
3° Le premier n Manuel »,
correspondant
à 1930, traitera de « l'Histoire
de la Litté¬
rature valencienne »
de§ temps les plus
reculés au XVe siècle inclus.
4° L'étendue des « Manuels »
pourra
être de 300 à 350 feuilles
dactylographiées
et contenant 20 à 25
lignes chacunes.
5° La date de clôture des concours est
fixée au 30 septembre 1930. Les
ouvrages

donnera,

sur

ayant

favorablement l'initiative du

Armand

cours

littéraire

Députation Provinciale

«

et

d'étudier le pro¬
l'organisation de la

internationale

intellectuelle,

sations

félibre maintede ce premier
trimestre, une série de conférences sur
Mistral, et M. Rozès de Brousse a parlé
neur,

dei

sous-

r4L£iVC/7l
|

tion

Toulou.se

en

Proud hon et Mistral : nous
applaudisle groupe de l'Escoba d'avoir
élu
pour étoiles ces deux Maîtres vénérés.

Pour

A Courbevoie

liame

a

qui porte

sons

mortel chef-d'œuvre du maître.

qui

de

ainsi que
et

dépendent,

en

coopéra¬
des organi¬
de donner

sur les améliorations
qu'il pour¬
avoir lieu d'y apporter, en vue
d'accroître les résultats positifs de leur

avis
y

activité

».

Ont été désignés à cet effet
M"0 Bonnevie, professeur à

Tou¬

:

l'Univer¬
d'Oslo; M. J. Casares, membre de
l'Académie royale d'Espagne; le docteur
S. Duggan, directeur de I' a Institute of
International Education » de New-York;
sité

A Castelnaudary
Coletge d'Occitania » étudiera,
année, d'une façon complète, la

«

l'œuvre de Mistral.

En Angleterre
Depuis le 1 8 janvier et jusqu'au 3 fé¬

vrier, M. F. Mistral

gleterre

une

donne

neveu

en

série de dix conférences

An¬
sur

Mistral.

au¬

méthode vulgarisatrice, à

sa

Guérct

Le 9 janvier, dans la salle du ciné Con¬

vie et

a

re¬

dant lequel l'assistance a chanté et dansé.
La bénédiction du bœuf a eu lieu le
matin, et l'après-midi le sacrifice a été

cette

ditoire par

commémoration, qui

en

Le

initia

taureau

Cette

etc.

L'éminent conférencier

le

le

que de ces premiers chrétiens triompha
de l'idolâtrie, et Barjols, converti, mani¬
festa sa joie en célébrant sa fête du
bœuf « au nom de la religion nouvelle ».

un

programme, qui pourra être vaste pour
peu que le permettent les moyens finan¬
ciers mis à la disposition du Comité. 11

cements

frappant

encore

Barjols des zélés néophy¬

par

A

Le but recherché

à

commencent

de Saint-Maximim. Le zèle évangéli-

tes

:

Vernet-Kléber, président;
MM.
Jean-Théodore Aubaneî, Jacques Roumanille, J.-Pierre Gras et Giéra, viceprésidents; M. Julian, secrétaire géné¬
ral; M. Chamsky-Mandajors, commis¬

rent

Mithra,

passèrent

M.

du

jours

dont le sang était considéré comme don¬
nant la prospérité de la terre.
On rapporte qu'en pleine fête païenne,

Gabriel Boissy, qui vient de
la « Louange du Cyprès »,
nonce le
«
Secret de Mistral ».

Un Comité du
s'étant constitué

de

geste

M.
blier

En

les

où

et

»

:

Culture Valencien

Jouvenço Ni-

«

éclat,

tâche d'être le

pour

dou miejorn

»

et

tien-

se

nom

.

hymnes mistraliens

le mistralisme,

concerne

que

régionalisme, fédéralisme, soçiadu6'
ses auspices, M. Georges
Reboul, qui, depuis
quelque temps, ne
nous^
dormait
plus signe de vie (et nous
le déplorions, car OC
appréciait sa colla¬
boration), a donné, le 19 janvier, au Cercle
d Etudes sociales, 10, cours
Joseph-Thierry,
rnre
conférence sur le Fédéralisme,
P.-].
Proud hon et F. Mistral...
Le communiqué est
accompagné de cette
phrase de Proud'hon : a Qui dit liberté
dit fédération, ou ne dit rien
; qui dit répu¬
blique dit fédération, ou ne dit rien;
qui
dit socialisme dit
fédération, ou ne dit
rien...

recherche du Comte Severan. On inau¬
une pierre qui commémorera la
visite de Mistral à Nice, en 1882, et un
médaillon du poète dans les jardins de

se

ce

a

roge
titre

le

gurera

feront

des dédicaces autogra-

portent

magnifique et plein d'es¬
paraît, à Marseille, un petit bulletin

prit
qui

le héros fit retentir son a bieu »
(conque marine), lorsqu'il courait à la

pièces

qui

L'Escoba

de

traces

effet,

en

souve¬

mistraliens et dans son numéro de
septembre rendra hommage au
poète de

Sous

excursion

croître, reproduit aujourd'hui

se.

J. Charles-Brun

A

plement la revanche de la bataille de

reprises,

a

sait,

numéros

des

etc.

que

ne

Vincent-Auriol président, c'est tout sim¬

nécessaires

On

».

consacrera

»

ses

et

thes
à des
poètes valenciens tels
lorente,
Labaila,

Une

œuvre.

une

des gloses

nirs

celles

d'Aiglun fut, d'après le poème
mistralien, le berceau d'Esterelle et que
c'est dans les Gorges de Saint-Auban

l'époque

b.

—

ment,

Calendal
Castellet

son

à Barjols, de l'antique fête du « bœur ».
Le bœuf de Barjols évoque le taureau de
Mithra. Le sacrificateur, chaque hiver, à

Vaucluse.

sieurs

roches d'Aiglun

aux

L'Académie

un

Sénat, M. Mario Roustan.
Le Bureau provisoire du groupe de la
Chambre est ainsi composé :
Président : M. Vincent Auriol, dé¬

puté

et

consacrée à

sera

l'année mistralienne

lan¬

chez :
Le secrétaire général, M. Ivan Gaussen, 7, rue Dorian, Paris ( 12") ; compte
chèque postal 12 56-13, Paris;
Le trésorier, M. Nicolas Lasserre, 72,
avenue d'Orléans, Paris;
compte chèque
postal 666-49, Paris.

Le

journée

Berlin.

œuvres

cette

Jules Véran, J. Naudy, André Chamson,
Jean Camp, Raoul Dupin, Jean Texier,

«

Mistral

sur

a fait appel,
pour
cycle, à M. André Chamson,

d'Armes; J. Nouaillac, Louis Rouquier,

Des

J. C.

déroulera dans la deuxième quinzaine
de févrer.
La Semaine s'ouvrira par des confé¬
rences

etudes,

On a formé 'le
projet d'organiser, en
septemur^ une manifestation au Jardin de
Monlort qui est le
plus beau jardin de
v alence, et une
exposition bibliographique
dans
laquelle figureraient divers exem¬
plaires d œuvres
mistraliennes, surtout

ville de
Devoluy
Mistral, qui

de la Semaine

Comité

-

mois.

mérite

le centenaire de Frédéric Mistral.
série de conférences a été

félibres de Paris resteront
amitié, aboutissement de
produisent de meilleur leur race,

Les adhésions

Cente¬

A Aimes

Charles Brun, René Lavaud, P.-L. Gre¬
nier, Marcel Callède, Gandillon
Gens

bliée

l'organisation

les

Couissinier,

j

po¬

au

que

des

a

A Nice
Nous avons annoncé que la
Nice avait confié à M. Pierre

Le groupe

gue à travers le
Le Comité : MM. Joseph Loubet, félibre
majorai, président; Henri Brun,

et

cet

mesenco-

langue et
exemplaires qui

que

Mistral la grandeur
événement.

avec

unis dans leur
que

donner

pour

naire de

nouvelle

une

cela, elle fait appel à tous ceux
qui veulent rester fidèles au génie des
races
latines, à cet enthousiasme qui
naît de la poésie et qui s'épanouit en
poésie.
«
En cette année du centenaire,
pieu¬
ce

des réjouissances cévénoles.
La Tabo » fait appel à toute la

«

pulation cévénole

Catalogne sera représentée
poète J.-M. de Sagarra.

four

sement

des séances populai¬

les mois

tous

et

La

ardeur.
«

4° De même que

dra

Mistral.
a
En cette année, qui doit être celle
du centenaire de la naissance du maître,

Société

l'étude;
res

de lletres Valencianes
une partie de

«

toute consa¬
crée à l'Œuvre mistralienne, est aussi a

ce

grande poésie qui anime l'œuvre de

la

dansante

soirée

une

éclectique.
3° Une vesprée littéraire,

fête,

forcée de maintenir vivant, à Paris,
l'amour des langues méridionales et de

une

point

au

Valence

Valence, aussi, célébrera le centenaire
de la naissance de
Mistral, quoiqu'il n'y ait
aU\iUn
constitué
à cette fin.
Nous comit®
pouvons annoncer que la revue
I aula

provençal.
Ajoutons que, pendant la durée de la
une
exposition inconographique,
autographique et ethnographique de tout

Amis de la

la

met

A

j
j

en

Jusqu'à maintenant, la Société des
Langue d'Oc », s'est ef¬

«
«

et

I

la place Mozart, qui deviendra
place Fré¬
déric-Mistral. 11 y aura encore banquet,
Cour d'amour, etc.
Enfin, tous les théâtres joueront des

décidé de lancer l'appel suivant à
qui s'intéressent aux langues

ont

1° Un Comité d'honneur, composé des
personnalités les plus marquantes de la
capitale cévénole, est en formation;
2° Une Commission compétente étudie

se

la

:

;

Nécessité d'une discipline

A

des

à l'occasion

Mistral poète de la Terre et du Pay¬

—

vait

Paris

(Ôharles-Brun,

du Centenaire de Mistral.
L'ensemble du cours comportera

—

JPJ20 VENSA

rue

h.
M. Pierre Benoit, président de la Société
des Gens de Lettres, a eu lieu l'ouverture
du cours donné par notre distingué colla¬
5

—

sident

Ser¬
(VIe). le samedi 25 janvier 1930, à
et demi,,
sous
la présidence de

pente

».

M.

:

Collège libre des Sciences sociales,

Hôtel des Sociétés Savantes, 2d,

:

Président

traita

y

connu,

L'Heure de Mistral ». A cette réunion
été lu le manifeste du Jeune Midi.

«

I

spécialement d'Avi¬
avocat à la Cour,

venu

M° Jean Blavet,
du majorai bien

gnon.

A

En

Sir Franck Heath, secrétaire du « Universities Bureau of the Empire », à Lon¬

dres; le docteur H. A. Kruss, directeur
Bibliothèque d'Etat à Berlin; M. de
Reynold, professeur à l'Université de
Berne; M. A. Rocco, professeur à l'Uni¬
versité de Rome; M. Roland-Marcel, ad¬

de la

Nationale de Paris.

mai, à Strasbourg, M. René Fardonnera cinq conférences sur Mis¬

nier

Ee Millénaire «le

tral.

Il
A Claremont

anglaise

du

Poème

«

du

Rhône », traduction autorisée du vivant
de Mistral et dont la guerre seule re¬
tarda la publication.
M. Maro Beath Jones prépare aussi
une

traduction de

Faisons

du

Poème du

a

«

remarquer

mière traduction

Mireille

Rhône

».

la traduction

que
»

sera

la

pre¬

anglaise.

En Catalogne
Editorial Barcino » prépare une
édition complète des œuvres de Mis¬
L'

tral.

«

y

Virgile
deux mille ans
naquit Virgile, à Man-

cette année,

a,

exactement

M. le professeur Maro Beath Jones, du
Pomona Collège, prépare l'édition d'une

traduction

général de la Bibliothèque

ministrateur

Strasbourg

que

toue.

Virgile et Mistral, la plus ancienne
et la plus récente gloire littéraire des
peuples latins, écrivait dernièrement
MM. de Waleffe, voilà deux aimables
«

franco-italiennes en pers¬
pective, et on s'y apprête avec raison
des deux côtés des Alpes. »
communions

des fêtes à Mantoue,
Bologne, à Naples. En France, le Co¬

L'Italie prépare
à

mité

France-Italie

25 mars,
France.
Et
ae

une

organise.

cérémonie

au

pour

le

Collège de

,

nous,

nous

préparons la publication

la traduction occitane des

ques », par

Jules Cubaynes.

«

Géorgi-

�oc —■

Julieta,

e

romeo

Shakespeare.
ROMEÒ

de biais ni d'encontre,
pertal de te mandar mas amors, Miga meuna.
Adisiatz! Pasarai cap

JULIETA

Crezes donc

nos poirem
ROMEÒ

belèu

que

retrobar ?

De segur ! E seran, totas aisestas penas,
de cara sovenensa, al temps que lèu vendrà.
JULIETA

O Dius! ieu ai mon ama en amar pensament :
m'es avist, de te veire, aqui debàs, toi ara,^

revèrtas

que

vista

ma

0

mòrt dms lo clot d un tombel :
o vènes triste e palme.

un

nèbla,

se

ROMEÒ

E, Miga, ès, tu tant-ben, trista e palma a mos
Lo gaus arsat nos beu lo sang! Adius! Adius!

èls...
(5e n' ua.l

JULIETA

cambianta :
el
que F sabi tant fidèl? Mas Fortuna, cambianta,
siàs-la, qu'atal, lènc d'ieu, lo gardaràs pas trop
Fortuna, dizon qu'ès viradisa e

s'ès cambianta, cosin t'escometes contra

1

e

me

tornaràs lèu.
LADY CAPULET

sètz levada?

Aut Filha,
JULIETA

Quai

crida? Acò s vos? Acò s Dòna ma Maire?
plan tard o vos levatz plan lèu?
de tant novèl, per venir d'aisesta ora?

me

Anatz al lèch

Qu i

a

CAPULET

LADY

Cosin

va

Julieta?
JULIETA

O,

III

Acte

vau

pas

plan, Madama.

LADY CAPULET

Scena V

Encara ploratz donc la mòrt
Crezètz de lo levar del cròs,

VÒLES partir? Lo jorn espelis pas encara :
èra lo rosinhòl

e non pas l'alauzeta
qu'a fisat lo crentos replec de ton aurelha
el canta, cada nèch, sus aquel milgranier;
fiza-t'a ieu, Amie, èra lo rosinhòl.

:

am de lagremas?
Quand posquèsetz, pracò, lo fariatz pas reviure...
Aqui pron : pichon dòl pròba de grand amor;
mas tròp bèl dòl pròba d'un reng de falordiza.

JULIETA

A! Laisatz-me plorar

ROMEÒ

Mas sentisètz atal la
que

:

que

pòdi plus

son que

LADY

es

donc aquel?
LADY

Lo guèrlhe

que

Pracò, degun mai
A!

deliga las

nos

:

tôt

es

JULIETA

tôt

tôt es

clar! Mas

negra e negra es

bras
venjar

non

mon

pòd l'atenge?
cozin.

pron, nòstre revenge! Crentes
quita de plorar. Mandarai a Mantoa
alont diub anar viure aqtiel aule faidit;

pas

i farai prene
:

un abeurage pauc comun
l'aura lèu botat bras-e-bras am Tibalt
crezi qu'alavets te veirëm satisfacha.

que
e

:

JULIETA

En vertat, serai

plec satisfacha :
vist Romeò, coma mòrt
sera mon paure còr de la
pèrda qu'endura.
Madama, se trobatz un orne per portar
la poizon, acò 's ieu que farai lo
mesclage
e quand l'aurà beugut Romeo,
de segur
qu'en patz s'adormirà... Jès! que mon còr azira
de 1' auzir mensonar, sans ieu poder
l'atenge,
e

clar.

ROMEÒ
Ai!

a

LADY CAPULET

mans

es

mon

Ieu voldriai èstre sola

lo jorn.

clar;

sab mal qu'aquel trahidor viugue encara?

Ai, Madama, cosin

mal s'endeven!

menant

te

fa dòlre aquel còr...

CAPULET

e

Dizon qu'alauzas fan moflas desompartidas
aisesta atal fa pas, que nos desompartis...
Dizon qu'am los grapals an descambiat lors èls
e baste ajèsen fach de lor vots tôt pariu,
bòta defòra en nos
O, vai-te n', qu'i se vei

me

Lo trairem

—

qu'aquesta aula vots

el

qu

LADY

JULIETA

te

Romeò.

(à part)

Mila lègas d'espandi entre el e la guerlheza!
Dius lo perdone, qu'ieu òc fau de tôt mon còr.

Es el, es el! Aut, triga-te; vai-te n' enlai!
Es l'alauza que canta e se degargalhòla!

e

CAPULET

JULIETA

m'atrapen e me manden a la mòrt :
se tal es lo teune voler...
Dirai qu'aquel èl gris es pas lo del matin
mas la palma luzor de sul front de Cintia;
es pas l'alauza dont la canta resontis
dins l'espandi del aire, amont, sus nòstra tèsta...
Aimi mai demorar que si vòli partir.
Vèni, Mòrt, vistament : atal vòl Julieta.
Ara, Meuna, parlém un pauc, qu'es pas lo jorn...

per

CAPULET

JULIETA

Quai guèrlhe

i soi consent,

e que

ma pèrda,
plorar l'amie perdut.

Veire, Dròlla, ploras pas tant la seuna pèrda
que la vida laisada al guèrlhe que l'a tuat?

ROMEÒ

piuta false

l'amie

e non

JULIETA

Aquel esclaire es pas lo del jorn : ieu z òc sabi;
acò s qualqua raior que lo solel delarga,
per èstre, aisesta nèch, ton portaire de tòrca
e per escandilhar ton camin de Mantoa
:
aisi pauza-t' encara; es trop lèu per partir.

coma

pèrda

ploratz.
Talament la sentisi,

JULIETA

O,

d'una pèrda sensibla!
LADY CAPULET

Miga, èra l'alauzeta anonciaira de l'alba,
non pas lo rosinhòl. Vei los gelozes raises
qu'òscan, al aurient, las nibols demezidas;
los calels de la nèch an falit e, gadal,
lo jorn fadeja al cap de las sèrras brumozas
me cal partir e viure — o morir se demòri.

Donc,

d'aquel cozin?

nòstra pena!

LA NOIRISA

Madama!
JULIETA

tant

qu'aurai

pas tôt a

pas

revenjar l'amor qu'abiai per mon cozin,
aqui, sul corps d'aquel que l'a tustat a mort.

per

Noirisa!t
LA NOIRISA

LADY CAPULET

Madama vòstra Maire arriba a vòstra cambra;
se fa jorn : prenètz garda e mefizatz-vos plan!

1
—

JULIETA

Fenèstra, aut! duèrb al jorn; dona 1'

vans

a

ma

vida!

ROMEÒ
Adisiatz! Adisiatz! Un potet e davali!
JULIETA

De que? Partes, mon Rèi, mon Amor, mon Amie?
Vòli saber de tu cada jorn de cada ora :
car, dins una minuta, i clau tantes de jorns!
A-n aquel compte, coma ieu n'aurai, d'annadas,
quand lo poirai tornar veire, mon Romeò!

ròba, tu, sò que cal e ieu trobarai l'orne.
Mas, Drolla, te dirai de joiozas novèlas.
JULIETA

Benezida la jòia en tant triste moment!
Qualas son? Aqui soi tota a vos escotar.
LADY CAPULET

A, de

n'as

paire qu'es coma cal :
de te virar tas penas,
a sachut te cauzir
per lèu un jorn de jòia
que n'esperabem pas, ni tu, ni ieu tant-pauc.

aisi qu

segur,

el,

un

per amor

JULIETA

O! Tant melhor, Madama! E quai

es

aquel jorn?

de

�LADY

Dijòs

Sèm a dijòs : furga ton còr e pren-te garda :
s'ès plan meuna, te donarai a mon amie;
si que non, penja-te, quista e mòr pels camins;

CAPULET

filha, e pron matin vendrà
1 escovenent, lo joine e noble cavalier
qu es lo Comte Paris, en la Glèia Sant Pèire.
far de tu, bèlament, sa joioza nobieta.
que ven, ma

per mon ama,

JULIETA

Per la Glèia Sant Pèire e pel quite Sant Pèire,
el non me farà pas sa joioza nobieta!
Cosin tanta de prèisa? E que? me caldrià prene
un

marit que

Me maridarai

a

mon

Senhor

e

Paire

O, i

a donc pas, délai las nibols, de pietat
vèje tôt al fons de la meuna dolor?
Bona Maire, al mens tu, non me révoqués pas.
Mon maridage, botatz-lo mai tard d'un mes,
d'una semana : si que non, mon lèch nobial,
clauzètz-lo jos la volta escura ont jai Tibalt.

que

pas encara e,

LADY

—

CAPULET

LADY CAPULET

V òstre paire aisi ven : donatz-i la responsa
e veiretz de
quai biais el pren vòstras paraulas.

Me parles pas, que dirai pas un mot de mai.
Pòs far coma voldràs; n'ai finit ambe tu.
(Se n' va.)

CAPULET

Quand lo solel

JULIETA

clau, l'aire dona \'~ seren :
Mas de mercés lo solel-colc de mon nebot,
abèm la plèja a plec de cèl.
Que, Dròlla, acò s un riu? Que? totjorn de lagremas?
un aigasi sans fin? En un tant
pichon corps
arremòzas la nau, la mar e l'auragan.
1 os èls, poirai los apelar « la mar » dont l aiga
es lo « rajòl
» de tas lagremas... lo teu corps,
acò 's

Mon Dius!
Noirisa, a que poirai ieu me rezòlve?
Mon espos es sus tèrra e ma fe dins lo cèl.
Pertal qu'aquela fe poguès tornar sus tèrra,
caldrià que mon espos la m'anguès quèrre al cèl,
en el quitant la tèrra! O, consola-me donc!
Ailàs! cosin lo cèl bòta en talas enganas

se

la nau » nadant sul « rajòl »... « l'auragan »,
clusidas sempre en lucha am tas lagremas...
E s acò, lèu, s'amaiza pas, ton paure corps
se capvirolarà, de
segur! — E ben, Femna,
es que i abètz
parlât de nòstra rezolguda?
son

—

quicòm de menèl e flac coma soi ieu?
Que dizes? N'as per ieu cap de bona paraula?
Consola-me, Noirisa!
un

«

tas

L.ADY

jamai plus t'agachi

(Se n' Va.)

:

quand caldrà,
serai per Romeò pel quai sabètz mon òdi,
plus lèu que per Paris » — A! joioza novèla!
«

que

res

JULIETA

jamai m'es vengut far vistalha?

Madama, aisò diretz

sauràs

de meu, jamai, non farà ton bonur : '
crei-z-òc; sosca-te plan; tornarai pas en rèire.
e

CAPULET

Oc. Mas ela vòl pas e nos dis son mercés!...
La calià maridar, la Nècia, am son tombèl.
—

CAPULET

x

per ma fiata :
Romeò es faidit e jògui tôt a res
que jamai n'auzarà tornar vos demandar;
0 se z'òc fa,
non z'òc farà que d'esconduda.
Alavets donc, lo cas estent tal qu'es, ieu crezi
que lo vòstre melhor es d espozar lo Comte :
es

Polidament, per veire e comprenguem-nos, Femna.
Que? Dis de non? e n'a qu'a nos far son mercés?
Que? Se n crei pas d'acò, se ten pás per uroza,
tant pauc dinna coma es, qu'i ajèsem trobat
per ne far son espos, tant dinne cavalier?
JULIETA

Ne n' crezi pas, segur — mas vos ne sabi grat.
Cosin ieu me creiriai d'un quicòm qu'ai en òdi?
mas vos ai grat d'acò qu'abètz fach
per amor.

NOIRISA

LA

Aisi donc,

un

senhor

tant

coma

cal;

Romeò, còsta el? Un plomal! — Non, Madama,
cap d acla n'a los èls vius e verts e polits
coma los a Paris!
E, lo diable me vole,
crezi qu'endevendretz plan melhor amb aiseste :

e

—

fa la vola al autre; o se la li fa pas,
l'autre es mort, o, pel mens, tant valdrià qu'òc siaguès,
car

per qu

el jamai

n'apariarà

am vos

sa

vida.

JULIETA

Parlas de

tôt

ton

còr?

CAPULET

LA NOIRISA

Quai sab? De qu'es aisò, fargaira de logica?
«
Me crezi sans me creire » e pèis, « tôt mon mercés,
que n'es pas mon mercés »... Madama la cabèca,
pron de « vos sabi grat » et de « me n' crezi pas »
e per dijòs, aparelhatz vòstras cambetas
per anar, am Paris, en la Glèia Sant Pèire,
o de mas mans i vos trigòsi sul cledart!...
A! la tèunha de gauta! a! lo morre de seu!
Carronhada! Furgasa!
—

LADY CAPULET

O pron! sètz fat

fol?

o

E de
autrament,

Dius

me

tota

Amèn!
LA

NOIRISA

Que volètz dire?
JULIETA

A! m'as donat un miraclos refortiment!
Vai al ostal dire a Madama que me n vau
veire 1' Fraire Laurent e far ma confesion,

de mercès la despièch qu'ai donat
LA

vos ne prègui aqui, de ginolhons;
paciensa auzètz-me : vòli dire qu'un mot.
"CAPULET
Non, non, joina insolenta e non, mal-razonaira!

ama;

JULIETA

JULIETA

Bon Paire,

mon

damne!

1 vau! Atal

ne

siague

tôt

e

a mon

Paire.

NOIRISA

virarà plan.

en

Escota-me

:

seras

a

(Se n' l'a.)
JULIETA

A! Vièlha dammacion! guèrlhe démon!

la Glèia dijòs,

pas en facia.
respondes pas res :
qu'ai la man que me prus! — Femna, diziam que Dius
èra dur per nos-aus que n'abiam qu'un mainat :
mas ara, vèzi qu'Un èra encara Un de trop
e siaguèt un malur per nos-aus quand l'ajèrem!

si que non,

Parles

jamai plus m'agaches

pas; mones pas e

Maladiccion

Me n'
se

es

vau

trobar lo Fraire e saurai son remèdi;
aurai la mort a mon servici.

tôt me manca,

(Se n'

ela!

sus

Quai

plus aule pecat? de far d ieu una falsa,
o de 1' me dezondrar, mon Senhor, de la boca
que lo m'abià prezat e portât sans pariable
mila e milanta còps? Vai, mala aconselhaira :
lo meune còr e tu, d'ara en sai, faran dos!
son

LA

E Dius del cèl la
'Sètz de blaimar, Senhor, de la pialhar

va )

(Finiment del Acte III.)

NOIRISA

Trad. de Juli Cubainas.

garde!
atal.

CAPULET

Oc-ben? Dama Sabiensa, emmorrialatz la lenga!
Santa Prudensa, anatz clapar per las carrièras.
LA NOIRISA

Ai pas

dich

res

de mal?
CAPULET

Anem, Dius
LA

asoste!

vos

NOIRISA

Que? Poirem plus parlar?
CAPULET

Pron, falorda relòpia

:

donatz vòstres consels en trincant entre vièlhas;
mas aisi
n'abèm pas bezon!
LADY CAPULET

Amaizats-vos!
CAPULET
ne vèni fat! — Que? Nèch é jorn,
cada ora, a tôt moment, al trabal, al repaus,
tôt sol, en compania, ai soscat a res plus

A! Pan de Dius!

qu'a la plan maridar

: e

uèi

qu

i ai trobat

cavalier cauzit, de nòble parentage,
y
am bèl domaine,
e joine, e plan complimentos,
e, — sò dizon, — ondrat d'onorables talents,
escovenent coma n i a pas en quites raibes,
uèi, l'abètz aquital, aquel très de roflaira,
la torlhasa, al moment qu'i fazèm sa cazida,
que respond : « Voli pas; lo pòdi pas aimar,
que soi trop joina! O, vos ne prègui, escuzatz-me! »&gt;
un

A?

se

sosca;

vos pas, ajes pas pòu, t'escuzarai
mefiza-te, qu'aisò n'es pas un conte.

:

(Dib. de Arlur Carbonell.)

�Caries Soldevila, Fanny, roman;
Enric Bosch i Viola, Rimes noves;
Louis Gastin. Tu réussiras;

—

literaria

vita

La

—

—

lans;

J.-M. Lòpez-Picò, Represa de la pri¬
ofrena;
Pierre Jalabert, La Cov.pe d Am

—

J.-P.

Virgili, Els politics cata¬

A. Rovira i

—

per

REGIS

mera
—

broisie;
Car

libres

Los

QUESTION BRETONNE DANS SON
par Maurice Duhamel.
André Deipeuch, éditeur,
51. rue de Babylone, Paris. Prix

LA

CADRE EUROPEEN,

L'effort

—

.

francs.

1 2

Tous

s'intéressent

qui

ceux

fédé¬

au

ralisme liront avec intérêt ce clair ex¬
posé. De nombreux points sont communs

revendications occitanes et aux re¬
vendications bretonnes. Notamment la
langue. Le passage suivant m a remé¬
aux

quand j'allais

les vexations subies

moré

à l'école

:

«
Défense aux instituteurs d'employer
le breton devant leurs élèves, fût-ce pour
donner le sens d'un terme français.

Qu'ils s'expliquent
sent

dessin

un

au

à demeurer
que pas une

résignent

se

l'essentiel

est

que ne sorte ae
ment, défense aux

incompris

:

syllabe celti¬

d'autres... Les
interdiction for¬
guère les écoliers
qu'à des stations « au piquet », à des
retenues », voire parfois à des talo¬
ches. Il y a peu d'années, les éducateurs
français appliquaient un châtiment plus
raffiné, qui n'a pas encore été abrogé
partout, et qu'on appelait le «symbole ».
la poitrine

tenu

par

voulait

de bois, re¬
du cou. S'il

morceau

un

autour

débarrasser...

s'en

qu'à surveiller

il

vers

Ces

ont

Il doit

bien

Bretagne,

en

été
supprimées
être de même

Maurice Duhamel

que

laisse supposer qu'on pourrait en
ver des exemples vivants...
On

affirmé

souvent

a

en
en

les

que

trou¬

autono¬

bretons
étaient
séparatistes.
M. Duhamel démontre l'absurdité de ce
mistes

grief. Il n'est que juste de reconnaître
que la déclaration adoptée à Chateaulin,
le
18 août
1929, par le Congrès du
« parti autonomiste breton », dit que les
autonomistes ne sont ni séparatistes, ni
rétrogrades, ni antifrançais : ils sont fé¬
déralistes.
Duhamel
ser

de lui adres¬

permettra

me

reproche amical. Il

un

ble de
mations

regretta¬

est

dans son livre des affir¬
celles-ci : « Les fils des

trouver
comme

de soleil

n'ont

le goût des
études patientes, des recherches métho¬
diques, des statistiques atides. Leur do¬
maine, ce sont les interpellations bril¬
lantes, les phrases sonores, les effets de
tribune, qui procurent à l'orateur des
succès personnels, au détriment du tra¬
vail pratique. Les meilleurs et les plus
cultivés d'entre eux n'échappent pas à
terres

atavique...

travers

ce

11

pas

»

faut jamais généraliser. J'ai
des bretons qui buvaient aussi

ne

connu

magnifiquement

feu Noé. Je me gar¬
derai bien de dire que tous les bretons
sont alcooliques. Le plus grand bavard
que

de la ville où j'habite est

mand.
clure

Je

Duhamel

que

mis

a

en

on

songe

que

l'Allemagne

:

qu'il

est téméraire

intermittences

et

de

au

poser

une

réveil des

loi

aux

races,

et

?ue
aite lapour
civilisation
moderne,
semblait
les absorber,
ne qui
serait
peutêtre que leur commun épanouissement.

»

jPoesia
EDEA ET AUTRES POEMES, par Geor¬

Lafourcade. — Editions « Marsyas »,
Le Caylar (Gard).
Un livre qui nous vient de « Màrsyas »
est le bienvenu. Il semble qu'il ne peut
être qu'intéressant. Edéa ne déçoit pas. Ce
recueil de poèmes n'est pas banal. Son
inspiration hautaine l'éloigné du déjà vu.
La passion et l'art semblent les deux
seuls sujets qui intéressent le poète. Il les
dans

un

même

amour.

G. Lafourcade

le

lyrisme anglais. Il « veut introdùire, de la métrique anglaise accentuée,
ce qu'on en peut introduire dans la métri¬
que française comptée ». Cela nous vaut de
bien curieux styles et de grands poèmes
personnels. Je cite au hasard :
C'est pourquoi j'ai livré mes palais
Aux grands Vents de l'amour en délire,
Dans l'espoir que leurs souffles salés
Heurteraient le métal de ma lyre;
Et j'ai dit : « Saccagez, arrachez,
aime

O

vents

destructeurs de

Mais frappez

sur

mon

âme.

la corde cachée

La note de ;lamme.

moun

»

Marsyas, ô Marsyas, 6 divin satyre.
Pourquoi te taire auprès du dieu menteur.

du 21 décembre

—

Virgili,

J. Icart.
VidourLE (22 déc.), Pauvres
p. P. Azéma.
EcLAIREUR DU soir (10 janv.), Demie
et les Troubadours, p. G. Avril; Les fête»
niçoises en l'honneur de Mistral, p. R.
L'Echo

p.

du

poèmes ignorés...
—

Febvre.
L'Eveil Provençal (11 janv.), Le
Centenaire de Mistral, p. P. Ruat.
L'Express du Midi (7 janv.). Et nous
—

p. A. Praviel, félibre.
janv.), Jean Brunei (18221894), p. F. Mistral neveu.
Lo Gai Saber (janv.), Los Genibres,
p. P. Estieu.
Gazette du Centre (6 j.), L'Année
mistralienne, p. R. Farnier.
Gazette des Méridionaux (janv.), A
propos
des Mardis du Voltaire, p. J.

Berre..v

Figaro (4

—

tour

amar...

Il mérite d'être

davantage que d'autres, plus
plus célèbres.
que le produit de la vente de
plaquette sera versé intégralement

Henry de Groux depuis ;?a venue à
a fait encore les portraits de plu¬
sieurs Dersonnalités avignonnaises : le doc¬
«

Avignon,

Colombe,

teur

TROUBADOUR TOULOUSAIN :
Raimon ESCRIVAN, par Edmond de
Rivais. Toulouse, imprimerie Saint-

Papes,

le

encore

que

M. de Rivais publiera prochainement
dans OC une étude sur le troubadour cata¬
lan Pons Tartafar, et dps textes inédits de

rpn

cet auteur.

Poème

avec

succès

per

emploie

un

il

met

en

scène

ne

chaque

parler

Titchener,

étude sur
le Cantal:
—

Gandilhon.
L'Avi

Pujol i Algero, Excursionisme

Sully-André Peyre,

i

Choix de poè¬

Henri Quilgars, Ce qu'était l'Etat
breton ;
Albert Pons. Hommage à Henri de

Latouche;

—

Printemps, La Famille Gui

Claude Grander, Les Saisons diony¬

siaques

;

Antonio' Cursach,

balear;

—

—

—

—

—

PROVENCE

(19

janv.), Mireille

et

son

A. Moulin.
La PuBLICITAT (31 déc.), Avui fa set
sigles, p. J. Nicolau d'O'.lwer.
Réclams de Biarn e Gascougne (janv.),
Un conte de Jean Hustach.
RessoRGIMENT (nov.), Velleitats fédé¬
ralistes, p. H. Nadal i Mal'ol.
Revue de Gascogne (nov.-déc.), L'AL
manach de la Gascogne, p. L. Médan.
Revue Méditerranéenne (1929), Quel¬
ques gouttes de Provence, p. Marcel CouIon; La leçon de Maillane, p. Charles-Brun.
La RevISTA (juillet-déc.), La Normalització de la gramàtica, p. P. Fabra; Concepte de la poesia, p. A. Esclasans.
Revue de l'Amér'oue latine (janv.),
peintre,

p.

—

—

—

—

—

—

—

Le

vonage à pied, de Fernando Gonzalez.
Revuf df.s Provinces (n°
10)
La
Mort du Folklore d'Occident, par H.-P.
Touzet.
Le so'eii de Ouébec (27 déc.). A
l'ombre de Frédéric Mistral.
Le Salut National (12 janv.), S.-A.
—

—

—

Peyre. poète trilingue,
—

Le

soleil

née de
—

Taui.a

—

Les

A. Pestour.
L'an¬

O. Richement.
Li.etres (déc.), El premi
oar

de

Joan Crexells,

par

Midi (12 janv.),

du

Mistral,

par

A. Pizcueta.

Ta«'ettes

n'AviGNON

(21

déc.).

Le costume d'Arles; La querelle des San¬
tons, oar M. Provence.
La Tramontane (o-v.j.déc.). L'Expo¬
sition de Barcelone, p. Ch. Bauby.
—

Vam.ESPIR (nos 5

et 6), Une composi¬
Manolo.
DE CATALUNYA (?9 déc.), Les obres
d'Eiximenic. par F. Valls Tabernier ; (22
'"an".), J a lliçô de l'imperi Britànic, par
'. Pla; '73 janv.). Manuel de Montoliu, par

déc.).

auvergnat,

VEU

Farrao-Mayoral.
—

Vida

Lleidatana (20 dcc.), La Festa

de les modistes.
'

a V'e '.atine 'déc.). Les cent ans de
ans de
Virgile, par
Maurce de Waileffe.
La V'E LiMo'jcp'F (25 déc.). Les égli¬
ses
et châteaux en Limousin,
par L. die
Nussrc.
—

•

Mistral, les dr-ux mille
—

p.

€o!/(i6oracion

Marcel Provence.

BaiX-EmpoRDA (5 janv.), Un hommatge
J. Miquel i Auellé.
BreiZ AtAO (4 janv.), La douzième
année de Breiz Atao, p. F. Debauvais.
—

—

.

Bulleti del Sindicat de Metges de
catalunya (n° III), El Casai del Metge.
Lou CairEU, revue niçoise nouvelle :
—

—

Salut, aimable confrère.
CanD'DE '23 ianv.), Un quart d'heure
—

avec

—

Maurice

—

Mourras, poème provençal de J. L.
La Paraula Cristiana (déc.), La Catalunya franciscana, p. E.-P. Sanahuja.
Paris-Presse (4 janv.). Frédéric Mis¬
tral, poète universel, p. J. Cévenol.
Petit Ppovençal (20 janv.), Mistral et
Verlaine, p. J. Carrère.
La Pignato (7 janv.), La Satiro, p. M.
Jouveau.
Pl.A i MUNTANYA (ianv.), Ordinacions
de la Vail d'Aran, p. D. Carrove i Viola.

En el

a

—

—

Opinion du Sud-EesT (12 janv.). His¬
du Tambourin de Provence, p. M.
Sauvaire.
Pampres et Lys (janv.). A Caries
—

toire

—

mes;

chemin;

(28

MUNE

Centenaire Mistral,

auvergnate,
la renaissance méridionale dans

ciutadania;
—

Conca, Els homes i les

(4 janv.), La Vail deNûria, p. P.-M. Piera.
L'Avenir du Tonkin (13 déc.), Le
—

L'Ecole

J. Puig i Ferreter, El cercle màgic,
F.

la

Desaymaro's (11 janv.); Chants et
danses populaires du Massif Central, p.

de

romair
—

de

J.

p.

Reconnais¬

Camille Jullian
p. M. Bedel

p.

(25 janv.).

_

A. Talavera.

L'Auvergnat de Paris
Considérations sur le folklore

3tementa
H.

p.

—

personnages

manquent pas

Aires

—

lletres,

populaire

littéraires,

Daudet,

—
tion de

—

verve.

—

Mistral,

Sauvage.

comédie nouvelle.

qu|il connaît bien. Et les
qu

de

L'Action française (16 janv.). Louange
du Cyprès, p. Jean d'Aix.
Les Amitiés (déc.). Poème, de Cécile

René FarPerrette.

Lou Gru que lèva est une pièce en deux
actes. Elle a été
représentée à la SainteEstelle de Limoges le 27 mai 1928.

Farnier

Rhône,

Memento

imprimerie

une

du

—

Le majorai Farnier fait jouer

année

du Palais des

Baroncelli-Javon.

».

Teatre

4 francs.

de

telles que De Drac. L'Anrrlore, etc. Le
Drac appartient i M. Gaston Desprez,
sculnteur.
«
La Provence doit encore à Henry de
Groux le monument d'F-mmanuel S'gnoret
élevé à Lançon (B.-du-Rhd en 1913 et le
monument aux Morts de la Roque-d'Anthé-

!

A.

à

ianv.); Mistral couronné,

(II

de t:ès impressionnantes interpréta¬

du

tions

fragment de poème, d'ailleurs intéres¬
sant, du troubadour Raimon Escrivan est

Limoges,

conservateur

Marnuis

M. Maurice Barber, etc., etc.
« Comme
œuvres provençales
signalons

M. Edmond de Rivais avait donnée à la
Revue historique de Toulouse. Un seul

nier.

les dévotions d'Henry

eurent toutes

des Mariniers du Rhône, et enfin un très
beau portrait de Fanot le célèbre carillonneur de Saint-Didier.
« H. de Groux occupe au Roure les piè¬
ces mêmes où Mistral et nuelques disciples
fondèrent VAïoli, en 1892.

et

LOU CRU QUE LEVA,

lan¬

«

langue populaire pleine
pas un grand poète,

nous

une

Aujourd'hui.
l'œuvre
méridionale
d'Henry de Groux est réunie au Palais du
Roure où Mme de Flandrevsy avait déjà de
lui un Pétrarque très beau de sentiment,
un
Dante, un Mistral, plusieurs des Ma¬
dones des rues d'Avignon, celle entr'aut'es

la vie et l'œu¬
contient de curieuses

Ce n'était

jusqu'à

comme

l'arrière-petit-fiL d'un marquas Godefridi,

UN

venu

«

dhef d'une vieille maison lombarde.

sur

Cyprien. 3 francs.
Tirage à part de la bonne étude

»

tête à la main

de Groux. Et i' n'y a rien pour surpren¬
dre quand on évoque les hérédités latines
de notre peintre qui est, par sa grand'mère,

denier de Sainte-Estelle.

au

sa

terne

PEIRE

Nouvelles

—

sance

—

tant

Ajoutons
cette

que

fut. en effet, le disciple ». Folquet de Mar¬
seille, Folquet l'Abominable, Bertran de
Born que Ton rencontre dans l'Enfer por¬

vaut

récents

Henry de Groux

C'est ainsi qu'Henry de Groux aimant
Dante en arriva à honorer nos troubadours
dont l'Aligieri « quelque grand qu'il soit

Antòni Conio. (Edicien de
dei
joueine,
Marsiho.

conteur amusant.

un

courte et

«

vre
de Bellot. Elle
anecdotes
et
d'utiles renseignements.
Elle est suivie de quelaues poèmes de
Bellot. Venu avant le fél.ibrige, Bellot a
une

une

die.

succès. Plus de vingt écri¬
collaboré à ce numéro extraor¬

saveur.

M.

moire

Léon Bloy. dans
une boutade charmante, a appelé
« cet en¬
fant trouvé de Michel-Ange » (le mot fit
fortune et fit alors le tour de Paris),
Henry de Groux est un des .plus grands
interprètes de Dante, de sa Vita Nuova et
plus particulièrement de sa Divine Comé¬

son

écrit dans

seille.

«

dinaire.

de

—

F, Euvrard consacre à ce mé
substantielle étude dans
les Tablettes d'Avignon. En voici les prin¬
cipaux passages :

prend de jour en jour
plus d'importance. Nous nous réjouis¬

Intéressante étude

—

Henry de Groux vient de mourir à Mar

La Nostra terra

I'amistançe
3 francs.)

mon

—

la belle Majorque, la

MARSIHES,

proven¬

F. Mistral neveu.
Monde (11 janv.), Frédéric Mistral,
p. A. Chamson.
Le Monde nouveau (déc.). Le vrai
Clemenceau, p. P. Lombard.
Le Moniteur de la Lozère (15 janv.).
Langue d'Oc, p. R. d'Occitania.
La Muse française (déc.), Baudelaire
(n° spécial).
La Nau (3 janv.), Marginal, p. L. Cer¬
vera; La unitat de la llengua catalana, p.
Rovira-Virgili (23 janv).
p.

—

Henry «le Groux

dienne.

per

MeDITERRANEA, La Littérature

—

çale,
—

septième centenahe

TROUBAIRE

—

Centenaire de la Revue des Deux-Mondes.

còr, dins l'aire frech
soscar de l'amor trescolada,
e beure dusc'al darrier tech
lo tristun de la davalada !
veni,

Catalogne ardente et-ValenG© Uhespéri-

BELLOT,

—

s'atuda nòstre joventun !
Per que sem al mes del Remembre,

Desclot, Muntaner, Ausias March, Ramon Lull, Jaume Roig, Gazull, Fenollar,

UN

planh dins la comba

del solelh al cel de novembre,

triple fraternité de ces pays unis par
et par la langue qu'illustrèrent

vains ont

aluendat d'un clar
son

Coma s'atuda lo trelum

l'histoire

de

reson

l'autpne, misant joglar
fa dansar la fuelha que tomba.

de la conquête, la Nostra terra montre 'a

:

dignement le centenaire de Frédéric
o. F. Jean-Desthieux.
Journal de Fourmies (11 janv.), Ré¬
veille-toi, race latine, p. Paul Dessons.
El MaT! (27 déc.), Una correspondencia de Mossen Cinto, p. J.-M. CaptJevila; Manolo (18 janv.).
Mercure df France (15 déc.). Le
Mistral,

ont

».

Farrer, Martorell

—

morer

—

literaria

du

—

Sul glebas ros coma
la tuba del matin s'estora.

amo,

par

l'occasion

Gazette de Monaco (13 janv.), Fré¬
déric Mistral, p. A. Chamson.
L'Homme libre (2 janv.). Pour commé¬

plora !
del bren,

de là pàtria, en ell VIle centenari
de la sera gesta de conqueridor, gelosos
de la plena significança del seu nom
que entranya la fidelitat al verb pairal,
sota el pes i l'esclat d'une glòria oas-

sons

Loubet.
mon ama, qu anarem

al bòsc de faù ont lo vent

pare

A

Albert Pes-

:

Veni,

LA NOSTRA TERRA, Mallorca, décem¬
bre 1929. 3 pesetas.
Cette élégante revue de Majorque a
publié un important fascicule en décem¬
bre dernier. Elle le dédie « al primer
dels Jaumes, gran rei d'un poble gran.

sada

—

—

perlonga

C.,

ces

Calelhon, dédiés à notre ami

Lo

Critica

—

—

de

journal de l'AvEYVers délicieux de

Nous lisons dans le
ron

parlo-mi d'aquelo,
qu'eilamar,
en cantant de bachiquello,

ges

unit

Calelhon

a

y a moins d'un siècle, la ré¬
vélation de son génie, qu'une foule d'in¬
dividualités nationales qui semblaient ef¬
facées se sont relevées de nos iours
plus vivantes que jamais, on se persuade

trouvé, il

—

—

pcriodics

Los

livre.

lu. Il

exer¬

L. Cervera).

p.

—

Verrons

Robert Milliat. Aux édi¬
tions du Bibliophile angevin, Angers.
Aux bibliophiles, je signale cette élé¬
gante plaquette. Les poèmes de Milliat
ont de l'esprit, les bois de Henri Martin
sont splendides, et le tout est un beau

con¬

des

sont

(près.

sèmpre pleno d'estrambord,

P.

mais

»

—

:

rende mei jour
P.

nor¬

paroles prophétiques de Renan

Quand

«

les normands

tous

Ajoutons
gue ces

garderai bien d'en

me

que

haut-parleurs.

avocat

un

—

esclavitudo de moun cors,
de ma car sènso calamo

ses

vexations

Occitanie.

—

per

Amour

n'avait

camarades et dénon¬
cer
au
maître le premier d'entre eux
qui commettrait la même faute. 11 était
ainsi libéré du « symbole », qui passait
au cou du nouveau délinquant. »

—

—

—

pas

ficelle,

une

Joan Maragall. Elogios (vol. III);
Almanac de la Pignato;
Almanac Lou Bartaveu;
L'Abella d'or,; almanach catalan;
Almanac de la Gascougno.
Ramon Turró, La Disciplina mental

—

-

réussir

Jòrgi Reboul (Assistanço dei Joueine Marsiho).
Georges Reboul publie pour son plai¬
sir et celui de ses amis une mince pla¬
quette
tirée
à
quatre-vingt-dix-neuf
exemplaires, à la polycopie. Comme
vous
le devinez, Reboul chante l'aimée
dans ces trois poèmes aux rythmes di¬

«

sur

pour

de l'art.

sources

CALIGNAGI,

manquements à cette
melle n'exposent plus

Tout enfant convaincu d'avoir proféré
un
vocable breton se voyait accrocher

intéressant. Mais

—

tral et le Rhône.
Le Cri de Toulouse (12 janv.), Le
Centenaire de Mistral, p. J. de Montségur.
Dépêche Dauphinoise (29 déc.), Fré¬
déric Mistral, p. J. Auberives.
La Dépêche (21 janv.). Les Trouba¬
dours. p. Ch. Géniaux.
Diario de Tarragona (25 déc.), Nadal
i

Ferrand Soldevila, Recerques i comen

—

dans la métrique française un
rythme vraiment nouveau, il faut d'abord
être vraiment poète et posséder un métier
extraordinaire. Et Georges Lafourcade est
loin d'avoir épuisé encore toutes les res¬

leurs lèvres ! Pareille¬

connussent-ils

n'en

vie dans l'univers;

pas

est

Vita del Ltbro

Léonid Andrenko, L Uniformité de la

—

à incorporer

écoliers de prononcer
breton, fût-ce en récréation et

mot

un

gestes, qu'ils fas¬
tableau noir, ou qu'ils
par

—

Marsyas, te perdit?

voulu retourner ma lyre
Comme les faux dieux et les faux chanJe n'ai pas voulu retourner ma lyre : [fenrs
A ussi ma peau sèche et mon nom Verdit.
Je n'ai

—

JPolitica

La

Marino Parenti,
iialiano all'estero;

incompris, fait sourire,

silence,

le

Et le silence, ô

(17 janv.); Lettre de Barcelone, p. A. Maseras
(22 janv.); Virgile, étudiant... à
Rome, p. J. Bayet (25 janv.).
Le Courrier du Midi (19 janv.), Mis¬

Anuario catalano-

—

M. Gabriel Boissy, p. A. Rousseaux.
chantecler (4 janv.), Barrés et la

Provence,
—

p.

numéro

pitol del

«

lana del

senyor

vineni

publicarem

Cercle màgic

»

un

la noVella

Ca¬

cata¬

Joan Puig i Ferreter que
ha obtingut el primer Premi JoAN CREE
xeli.s. La manca d'espai ens ha
obligat
avui

a

retirar-lo.

El senyor

tombé,

J. Puig i Ferreter honorarà.

p-oximament

les

nostres

amb treballs literaris.

pagines

A. Joulin.

ClENCIAS (n° 33),

Textes de Bellido,

Pi-Sunver et Cervera.
ClGALO LeNGADOUCIANO (déc.), Un texte

Corresponsals forans,

—

de Perbósc.
CoMŒDIA : La visite de Frédéric Mis^
tral à la Sibylle de Cumes, p. F. Mistral
—

«

adreceu les vostres comandes
d'OC a la
Societat General de Llibreria

»

�text occitan «Ici XIVe"

Q
•

El publicat novelamentLXXI)
dins lo
1849

numéro

(f.

de

compétent
macian

diants

o

(cf.

calhaus blancs, me fa admetre que se
tracta de sable clar, ço es lavat o manlevat
A perpaus

de calhinas, M. Thomas seriá
dispausat a admetre que lo mot ven per
dissimilación de caninas, Hors o floretas,
coma

calh,

donat calhar, caular (calb,
gras, en parlant del vin : Levy, Pet. Dict.).
Compreni pas d'un autre biais ço que
ven

libre

a

non

neciament

que

La vie

TOUCKE.

Bas-Quercy

au

del terrador de Sarlat

previstas e
Es defendut de

:

qualques

a

cava...

que

sia

vin

fa

encara

om

pezat

es

fort

intrar

de

vin

p.

Lo

trolh
pas

truelh, prensa de vitz. Coneisl'encolatge dels vins e sembla

o

san,

sens

Vin

e

pren

es

fosc. Mistral dona

san,

vin

san,

a

vermelh,

a

d'alun de glas,

punh.

son

2.

A vin

prendetz VI-II. d'arguel, e moletz lo be, e sia destrempatz
ab del vin meteys, e fatz o bulhir, e me¬
—

tetz

el

tôt

o

gras,

tonel

;

tôt

e

tornara

que

s.

v.

raspet

:

Es reccmandàt
garir las femnas

lavar la boca e per
an besonh de se purgar.

Vin temprat, vin asagat, sermat e
leu vin d'aigas (trempa).

Vin

tersen,

vin

de

terça

plus

3.

colada? (text

trevol, virât.
(text d'Agen), vin

Vin torbat, vin tornat, vin

Vin tinch per colorar

tintât per donar color. Deu se tractar de
vin de plants negres, ccma n-stres alicane

son

A vin

—

que

pot

nom

afinar, quai

sia, prendetz los boiols de LX uòus

que

j. quartayro d'alun de glas e. j. de
pluma e mieja liura de terra cuecha e
una
junchada de sal e una II. d'arguél,
e que sia destrempat âb
lo pés de j. esterli de spicenardi e ab'del vi meteys, e
e.

molut,

sia tôt

e

rullatz lo be,

e

tau'.as

clar

metetz
e

de petits

e

que

netz

un

tôt lo gran sia crebat ; puei pre¬
barutel e metetz-lo dins lo tonel

pel trauc de

bonda en guisa de saquet
puei metetz lo blat dins lo barutel;
que lo vin descendrà lo barutel
descendra tanbén.

long,

e

a

e

mesura

8.

Pel

vin

tiratz
e tôt

r'
bolhir,
il

pot

que

acabar de

pas

Pa'r°lat de vin
caud

e fasetz-lo
metetz-lo dins lo tonel,

un

aquela calor doslarà l'autra.

e

9.
doas

Pel vin macat per la mar, prenetz
punhadas de cauç viva e metetz-la
dins lo tonel ; e bondetz
pas abans que la
cauç aja fait son efeit; puei rollatz lo tonel
—

pel chai

planiera,

terra

en

pausar;

tornarà

e

a

idaissatz-lo

pue

punt.

son

4.

A

—

prenetz

vin

una

aquestas

e

afustat

onssa

causas

penre.

poyrit o tornat
gengebre e una
aitant de sitoal, e
e destrempats o ab
o

de

de garengal e
moletz o tôt essems,
del vi meteys, e fatz

bulhir

o

metetz

e

o

el tonel, e vendra tôt à son punh.
5.
A vin afustat, mue o poyrit pren¬
detz dos pas levatz faytis totz cautz, aissi

tôt caut
•—

vendran del forn, e metetz los sus
lo tonel al bartcc, e aisso fatz dos jorns

coma

très,

torna

e

A vin

—

lo vin
que

punh.
la maire rompuda,

a

a

basto de

-,

vert

casser

ab

tota

e metetz

lo el tonel tôt caut e arden, e las calhinas
se levaran ab
lo basto e als carbos ; e lo
vin vendra a punh.
7.
A vin aue tira a agre o que sia
—

prendetz de glena bona los cabelhs

agre,

de fromen, e fatz bulhir en aiga tant entroy que sia lo gra quebrat, e pueys pren-

dets .1. balutet o barutel, e metetz lo el
tonel a maniera de saquet per lo bartoc,

lo blat dedins lo barutel ;
'.o vin dissendra, diasendra !o

metetz

e

pueys

e

segon que

8.

bochets modems. Ben-lèu lo vin

co-

de bulhir
fatz lo

A vin que nom pot estar

—

trazetz

.j. caudayron del

bulhir,

e

caut metetz

tôt

vin,

e

lo el tonel,

calor ostara l'autra.
9.
A vin debatut de la

mar,

-—

e

la

prendetz
metetz la

dos pies ponhs de caus viva e
el tonel, e no bartoquetz punh avans que
sia fah son punlh e son poder ; e pueys
arullatz lo per lo selier en terra plana,

laissatz lo
punh.

pueys

en

son

pauzar ;

10. Si tu vols affinar

vermelh,

tonel de vin

mieja .II.

doas

e

o

molras

essems,

vindra 'sic)

auras

a.

j.

tonel

per

de glassa

vermelho (ms.
VI.II. d'amido molt,
e

e

donar color

tu

onssas

e una

mermelho)

de

enssa

e
e

molt
aisso ajus-

tôt

destremparas

o

ab del vin meteys, e auras primer .LX.
uòus be batutz, e los uèus tu metras pri¬
mer

lo demoran après

tôt

e

;

aissi

e

aura

(édit. auras) lo vin color e s'afinara dedins
très jorns. E si es vin blanc, tu metras to.t
desus dih saub lo vermeLho, quar
metre ; e aissi affinara tost lo

tôt aisso

si

no

vin

a

pas a

vendra

e

a

una

ble

los

mier

tonel;

uous

partida del vin e metetz-o tôt dins lo
tonel; puei rollatz-lo plan e fort, e deseguii
—

tetz-o tôt

e

tôt tornarà

a son

clarijicar,
quin que sia, prenetz los mejols de seissanta uous e un quartairon d'alum de glaç
e
un
d'alum de pluma e mieja liura de
terra cueita e un juntat de sal e una liura
d'argil (?) ; destrempatz lo tôt amb un « es—

terlin

n

Pel vin

de

meteis ;

«

que

que

pot pas se

nard indian » e amb lo vin
tôt sia molgut ensemble e

getat dins lo tonel ; puei rollatz-lo plan e
metetz al dessus de las doelas o postes e
de petis calhaus blancs e de sable lavat
al torn del cercle; e e aquelas causas empacharàn vostre vin de prendre mal.
4.
Pel vin que sentis a boi o a poirit
o virât, prenetz una onça de
ginginbre e
—

una

onça

de galanga

e

pariu de \zedoari~\;

moletz-o tôt ensemble, e destrempatz-o
amb lo vin meteis e jasetz-o bolhir e me¬
tetz-o tôt caud dins lo tonel e tôt tornarà
a

punt.

son

3.
o

Pel Vin que sentis a boi o a poirit
prenetz dos pans levats tots
partent del jorn, e metetz-los sul

—

mosit,

a

cauds,

la bonda, e aquo jasetz-o dos
e lo vin torna a son puni.
que a la maire rompuda,
prenetz un broc de garric verd amb tota
la pel, e fasetz-lo plan cremar al forn, e
tonel,

a

très

sus

jorns,

—

Pel vin

metetz-lo dins lo tonel tôt caud e rosent
los calhibots se tiraran amb lo broc e
amb los carbons ; e lo vin tornarà a punt.
7.
Pel vin que tira sus l'agre o que
es agre, prenetz los espics d'un bon manat
de froment, e fasetz-los bolhir dins d'aiga
e

—

lo restant dins lo
prendrà color e se
de très jorns. Si es de
tots los ingrédients menvin

cal pas metre; atal lo
leu e tornarà a punt.

que n'i
clarificarà

perço

vin

se

«ìlossari
Los

numéros

remandan

als

para-

grafs (1 -10).
Alun de glasa, alun de pluma, alum de
glaç, alum de pluma, M. A. Thomas (I)
remanda a Cotgrave. Per alum de glaç,
Tobler-Lommatsch (Altfran. wb.) reman¬
dan al Bon Berger per Jehan de Brie
(réimpr. per M. Lacroix, Paris, 1879), 147.
Alum de pluma, alum natural que se troba
en filaments blanquinoses (Dict. géné.).
Arguel (3), droga desconeguda (À. Th.).
Om troba dins Tobler-Lommatch (op. laud.)
un exemple de argii
que poirià plan èsser
lo meteris mot : escarlat o argil (se tracta
d'una color) (Proph. de David, Zeit. rom.
phil.. X1K, 1890, V. 1202).
Balutet, barutel 7), barutel [omilhor tela
de

(Inv- d'une pharmacie de Carà la fin du XVI" siècle p. Sarcos
Mulot) L. A.j.
Bartcc (5). bonda. Segón E Lévy e
A. Thomas lo mot se torna trobâr dins
tamis

cassonne

et

des

bordeleses.
Pas
d'exemples
francés. Mistral : bardèu, bardoc. Uei dins lo Narbonés : bonda (en boi
textes

antic

en

en
fer, aicesta recenta
de doas partidfis en forma
o

compausada

e

d'escorba

:

se.

dobris amb una clau en fer cairada). La
bonda de fusta se destaca après aualques

de

cops

al

maça

de boi

tustats sus

la doela

ran de la bonda.
Bratocar (9), tampar amb la bonda

o

bai-

toc.

Boiol (2). mejol d'uou.
Casser Í6), garric.
Codra (3) cercle de fusta. Los cercles de
fer son relativament récents dins la tonelariá

(Mistral.

Codro, cercle de boi

gasconha. Nar¬

en

bonés : saucle, cercle.
Doela (3), Narbonés doga (fonetic dúgn).

Doga existis amb lo meteis sens en antic fr.
(Provençal cf. r. Lévy. Prov. Sup.. W b.)
Garengal (4), galanga.
Gengebre l4), gingimbre.
Glassa (10), goma arabica.
GJena (7), glena o manat d'espics.
[Sitoal (41. zedonri. espècia ; rizom d'una
olanta de l'lndia. E. Lévy (Pet. Dict. prov.fr.) dona : citoal, citoar, zédoaire. L. A.].
Josep Ançjlatla,
Professor de lenga e literatura
l'Universitat

à

(I) M. A. Thomas a cxplicat la màger
part dels mots dificils : resumissem en
général sus explicacions, en n'i ajustant
d'autras quand cal.

Con versas

sieis liuras

punt.

3.

ensem¬

puei

clarificarà al cap
vin blanc, metetz
sonats levât lo
vermilhon,

moletz-lo plan e banhatz-lo
meteis, jasetz-lo bolhir e me¬

dins lo tonel ;

goma ara¬
e sieis

mout

de Tolosa.

una

lo vin tornarà a son punt.
2.
Pel vin gras, prenetz

de

onças

meridionals

—

amb lo vin

e

atal lo

e

punh.

1.
Pel vin blanc que tira a Vermelh,
prenetz d'uous e una onça d'alum de glaç
e mesclatz o tôt ensemble e banhats-o amb

e

doas

de Vermilhon

barrejatz-o; puei destrempatz-o amb

e

Tradnccion

d'argil (?)

e

onça

lo vin meteis ; puei batretz plan d en prepremier seissanta uous, metretz d'en pre¬

una

e

e

dedins lo tonel,

o

;

onssa

o

nel, mieja liura

bica

liuras d amidon mout; metetz-o tôt

dejost doelas o
calharetz blancs e sablo

la ccdra

entorn

10.
Si vols clarificar o donar color a
tonel de vin Vermelh, prenetz, per to¬
—

un

metetz

gardaran vostre vin de mal

vos

6.

de la Reola).

tas

a

punh.

sencer.

per se

*

tira

que

nous e une onssa

XXXII,

fermenta, que s'es virât.
Vin de reirecol, vin de seconda colada?
Reirevin, rei vin, vin d'aigas.

vinificación

sián

franc

Romania,

Si vols far que un
plan clar, pren de

culits trop d'ora o pas trop madurs.
Vin rebulhit, vin rebolhit, que a tornat

orn

un

«

râpe, vin qu'on a passé sur du raisin
«.
Dins lo Narbonés, raspet dé¬
signa plus leu un vin fait amb de rasims

Dins lo Carcin,

désigna las principalas operacions de
pels très termes seguents :
afjolar, trepir (se mostava amb los pes),
colar, colar. o destinelar (e nen encolar,
coma es estât traduit de cops que i a per
error), irolhar, prensar o destrénher amb

recepta

a

a

pels ostes que fan

estranger.

sia

in
:

:

nouveau.

de la meteissa
222). La vila de Mont-

severa

una

tersen (terça colada?),
rey bin (seconda
colada?), vin tornat (vin virât), (Lévy, op.
laud., VIII. 305").
Vin poirit, vin que sentis a poiridura.
Vin raspel, vin raspeu (dins las Costu¬
mas
del Gers, Lévy, op. laùd., VII 40a).

de M. L. Latouche,

blanc

vin

moletz o tôt essems, e destrempatz o
ab del vi meteys, e metetz o tet el tonel,
e
rullatz lo be e fort; et en après vendra

taras

la vendémia. Las Costumas de la Reola
ordenaVan de vendre lo vin e sobretot de
lo declarar als compraires tal qu'era :

sofraita.

(loc. laud.,

prendetz

e.

sus

retroba de prescripcions

mena

vin

de sal. »
Seriá pas plus leu de vin mosit? Mudar
significa mosir en Delfinat 'Mistral).
Vin passât per la berenha, vin passât

de prohibicions

Dins l'obra citada

médicales,

virât

tome

que

nos

e

bon vinagre fort e met-ne quatre sestiers
dins lo mueg... perd pas sa sabor... Si
vols adobar un tonel de vin virât per que

excep-

Un

vin blanc

:

bevedor

tornar san e

299.) Traducción

moyen

meridionala, se fa allu¬
de meteissa mena.
estudi d'ensemble sus aquels punts
a

lo

cettes

de l'edat mejana
sion

es

Si vols
far de vin mudat que sia francs e ben
clars, pren del bo vinagre fort e mit ne
en
lo mueg IIII sestiers... Per aisso non
per sa sabor... Si vols vaissel de vin mudat
adobar que sia francs pren sal... » (Re¬
per

enumeradas estrictament.
« logar, prestar o donar

quin

per

Vin gras, vin gras, olios.
Vin mue, vin mosit.
Vin mudat, vin virât, aici

seriá pas
de la juridicción de Sarlat. Las contravencions son severament punidas : eimendas
e confiscación de lvin. Qualques unas d aquelas prohibicions se tornan trobar dins
los reglaments de las cooperativas vinicolas modernas, que admeton pas que los
produits de lors aderents reals — e non
fictius. coma aquo escai de vegadas — e
los rasims d'una circonscripción netament
dçlimitada. Dins d'autras costumas tanbén
sa

publicat

de castanha. Lo text
castanh a dagat beva.

(Toulouse, thèse de la Faculté des
Lettres), p. 224.
Lo premier d'aquels textes es dels mai
curioses. Defend « de portar dins la vila
de vin vendemiat fora de las pertenenças
cions

III

et

un precepte de dieP. Meyer, Romania
XXXII, 296, 8. P. Meyer et Lévy se demandan ço que pot èsser aquel vin, supausi que es lo vin palhat que a la color

&gt;

A

—

barutel.

Vin castahn, dins

âge

e

fr. bessière, fr. mod. baissière.

a.

Noulet, Deux mss. pror.,
115, cité par Lévy, op. laud., I,

tetica

raras.

en

Text
1.

fatz lo be ardre el forn,

presentavan

se

paraulas

vin).

e

B.

a
prepaus de
A indicat (p. 363,
n.
21 de receptas parivas en francés. Pa¬
reil pas que n'existrsca d'autras en antic
occitan, en despart de qualques unas que
son
mescladas a de receptas medicalas.
A) contrari i a de textes concernent lo
carreg o la venda dels vins e mai que mai
los dreits de leuda o d'intrada : Veser
particularament : GERAUD LaVERGNE. Statuts
des consuls de Sarlat sur l'entrée des Vins
(Périgueux, typ. Ronteix, 1921, 8 p.: ext.
du Bournat, janvier, février 1921) e R. Laque

certanas

apelat tanbén Vinada
(que designava tanbén una imposición sul
es

la pel,

I5K)

reproduisem plus luenh es
estât publicat per M. A. Thomas, dins la
Romania (t. XL. p. 363-367). L'editor a
resolgut, dins lo cort glossari que acompanha lo text, las dificultats d'interpreta-

Lo vin de truelh

fins

l

acompanlhan la paraula
vin a l'edat mejana, segón Emil Levy.
Provenzalisches Supplément-Woerterbuch,
s.
v.
oi (t. VIII, p. 731).
Vin ajustât, vin que sentis a fustalha
(antic francés ajusté, enfusté, Juste).
Vin bas, vin que es de longa tira, fonque

(Chabaneau

pairat.

benleu lo

un

Vin blos, vin pur. Aici un distic del
secle XiVon :
Si beves trop del vi blos, tan prion
No'l metras dins que no't tome sul front.

un

es

pas ço que es

tral, Trésor, vin de destré.

6.
aici

mens

loc. laud.).

Lo text que

ciôn

dins l'eno¬
una maire

;

Los taverniers de Moissac devián pas asolhar lors tonels amb de fonzalhas (Levy,

prohibicionista
repentit non faga un jorn, en escriVeni aquel libre, eimenda d'onor
per tots los gaugs dels quais se sera
sol? si

cazaus

:

Lévy (t. VIII,
aquel
nom de
vilatge

citât per

es

tersa). Sabi

v.

prendetz

zalhas,

: consi troasunats dins un

omes

vin

s.

raspel)

s.v.

mena.

abans las diferentas

res

qualificacions

beoeire de vin

bar los très

far la maire del vin aici

Non

escriure

de meteissa

Vin de cazaus,

194".

quimic.

lo « vin dins V edat mejana méri¬
dionale ». Mais qui escriurà aquel
libre? / caldriá un filolog, un enoe un

a

logia moderna tôt vin que a
pas mai de vin, mas de vinagre.
Mas sus aquel punt la paraula revén
al meu saberut collaborador, lo D1' Hubert
Andrieu, director de la granda societat
de produits enologics La Littorale, de Beziès,
que a
plan volgut s'interessar a
aqueste text e a l'estudiar al punt de vista

sus

log

que

es

reprendre plus tard. Coma o m'escrii iá Perbosc, orn trobariá dins las
Costumas, Cartas, Leudas, etc., de
paraulas interessantas e novelas. I
un

dis dins lo Narbonés. Aimi mai
lo mot un dérivât del radical

se

véser dins

dins lo Miegjorn occitan. Se deurà

auríá tanbén tôt

de grava calcària.

a

Lévy (t. VU, 40'',

per

vin

un

trad.

c

e

sus
qualques punts de l'indonada per M. Thomas al
parag. 3, M. Thomas traduis sablo per
sabon en remembrant que la forma sablo
(per sabo, amb / intercalari) se troba dins
de quins dialectes modems que ia : la
comparança amb calharets blancs, petits

del ûocabulari del vin

istòria

de la Romania.

M aluenhi

l'ensenhament superior,

es

356).

p.

terpretación

jora de qualques estuse destinavan al profes¬

lorut citât

text.

-

Cazaus dins la Gironda.
Vin de destrech, vin de truelh. Cf. Mis¬

%

Thomas, loc. sign.

citât

plangut Joan Audiau, Josep Salvat e Peire Fouché). Donc
Lois Alibert s'es cargat de metre
mon memori en occitan.
Ja tant de
bon
l'article posca, jos aquela
forma, interessar los legeires d'OC
que an pas agut la comeditat de legir la Revue de Viticulture. Lois
Alibert a trobat de mai qualques
explicacions personalas sus certans
punts; los legeires d'OC ne faràn
lor proficit.
Ei escapolat, dins mon memori,
una

Bordelais,

en

Las entresenhas suis termes d''enolcgia
los mai esquerriers se troban dins l'article

en

a

vinification

et

BaRENNES,

veser:

Nostre text es manlevat a un manuscrit
dels ardhius comunals d'Orlhac; es aproximativament de las premieras annadas del
secle XiVen.
N'existis tanbén de copias

lo

coma

e'reyvi. (Pel Bordelés

los cond'aigas, reyre-

* ♦

Diplomat. Superior de

que

sorat

Om fabrica de vin

vielhs

vins

pas

*

l'ínstitut d'Estudis Meridionals de
Toiosa (un titol qu'es sol a posse-

dir, cresi,

sabián

:

Bordeaux 1912.)

en

e

estimats

V iticulture

occitan, es doblament
la matèria, car es iar-

en

pas

col

l'enologia populara de l'Edat mejana. Ĺo D' Girard a cregut qu'agradariá als legeires d'OC. Lois
Alibert, que a plan volgut lo tra¬
duire

dins lo Bas-Carcin. los

eran

servar.

la Revue de Viticulture, un
del secle XIV'" que pretoca

text

que,

secle

filolog icas
A«I jectius en

OÇ

AÇ E

—

LOS adjectius latins en — ax, — acls,
—

ox,

—

ocis

sabents
obesit
Lo

o

a

las

vielh

forma

dins las

l estât de mots
mieg-sabents. Tanbén. an pas
reglas abitualas de la fonetica.
occitan

a

présenta

una

dobla

:

&gt; rapatz o

rapacem
que se

passais

son

lengas neolatinas

pot comparar

amb

calicem &gt; calitz

rapaci.

:
o

calici.

Mistral enregistra : corias, tenas al costat de : rapace, tenace,
veloce, netament

al francés.
aquela categoria de mots
sabents, lo modem lengadociàn se deu de
lor donar una forma en conformitat amb
nostras tradicions. En consequencia caldrà
rebufar los gallicismes en — ace, — oce.
Lo model lo mai acceptable sera sens contradit aquel en — as, analog al catalan
aç.
e
que grafiarem de la meteissa
faiçon : audaç, coriaç, eficaç, precoç, rapaç, tenaç, veloç, vivaç, voraç, etc. Auempruntais

En

anexant

—

rem

donc las formas

:

Masc. sing. : rapaç,

Fem. sing.

(Scg.p.9.)

:

rapaça,

pl.
pl.

rapaces.
rapaças.

Loïs Alibert.

�far

vos

una

confession

un

m'an

fait l'onor de

pauc

som

:

Esquil

ccnvidar

me

parlar davant vosautres. Es un onor,
plan, de que sentissi tôt lo pretz;
mas n'ei sentit tanbén lo perilh. Ei crengut que lo subjecte que aviá 1 intención

a

cresetz-o

de

tractar.

un

pauc

Esquil,

vielh

«

voldriá

coma

feréncia.

».

far

o

la fin d'aicesta

a

temporanea.

l'ei

con-

encara

,

.

d mquietud.
Consi? Perço

aquel sentiment

Eh ben.

tirar de la seu

mai an aquesta ora.
despuei vint-e-quatre ora» que som
ja a Barcelona. ei recebut mai d una marc?
de delicada simpatia. c'e que srm estât
fort tocat; apuei e subretot. perço que ci
pogut visitar ier e uei vostre rem_rable
Institut d'Estudis Catalans ». lo Palais
de
Archius de la Ciutat » e la « Fundapas

pot

contemporaneu

amb la literatura con-

raport

en

paregues

las liçons

e

l'art dramatie

que

benleu,
mai si.om lo met.

vos

9

Metge

e

».

que

mal

un

aici

sentem

fora

en

remarca

una

quand

poeta.

muns

los temas

e

E çaquelà.

contemporaneus.

c

tots

'Paul

Alazun. «isï per

disparegut : de trilogias. Sabetz. per
exemple, que lo « Prometeu encadenat »
era
que lo premier drama d'una trilogia;
podem

conséquent,

per

plenament

peça

una

pas

que

es.

comprendre
en realitat.

mena de
prolog e dont avem pas lo
denosament. N'es atal meteis per « Las
una

Suplicantas », que, e'.as tanbén, fan partida
d'una trilogia. Es encara sonque un pro¬
log. Es ço que explica que lo « Prometeu

sos

jyJjam plaa

encadenat
sia pauc

daisse

»

trevola

:

una

i

impression

un

tant

fan sofraita trop d'ele-

essencials.

ments

dificultat

pas. lanpauc, exagerar la
résulta d'aquel estât frag-

mentari,

que
car

los testimoniatges antics

ncs

de reconstituir aquelas
trilogias e d'agantar lo fil conductor que
religa aquels dramas la un a l'autre. Ensajarei de reconstituir endacem mai las
sovent

permeton

tragedias que avián per personatge
principal Aquiles.
Voli pas analizar aici los dramas res¬
tants e esparpalhar vostra atención sus de
subjectes plan alunhats los unis dels au¬
tres; voli al contrari, cercar a desembulhar ço qu'es comun a tots aquels dramas,
ço que n'es lo caracter constant; e ensajarei d'indicar en acabant las liçons que lo
teatre contemporaneu me pareis poder en¬
cara
demandar a l'art d'Esquil. Si i a
demest vos autres un dramaturg, li aprentrès

drei pas res sens dobte, mais li balharei
benleu una rasón de mai per creire a la
ve'rtat de certas reglas del seu art.
D'en premier, me cal escartar una idea

fin del secle XlX«n.

an

essencialament ellenic
pas

rés

de

comun

Ço
es

amb 1

&lt;t

ellenisme
que

quicom
art

»

e

paregut

a

que

a

classic, dont

lo caracter lo mas tocant. aquel que afosquis tots los autres, es aquel réalisme vigoros que es lo sagel de totas las grandas

que

a

fixats als Persas.

e
Orest? Es donc la
los fa obrar? Cap de bri : es
l'esperit de venjança. Per Clitemnestra, es
la maire que venja la filha; per Orest, es
lo filh que venja lo paire. Lo crim congrea
lo crim : es la lei. Apelaràm • donc aquo
fatalitat ? Seriá jogar singularament suis

E

Clitemnestra?

fatalitat

periodas de l'istòria literaria. mas que es
pas estât jamai mai liure e mai disciplinât
al en cop, mai amarvit per trobar tostemps

mots.

la forma literaria

litat

que li convén, que dins
del IX0D al lVon secle av. J. C.
Las obras grecas son las que donan lo
mai directament, lo mai netament, la sen¬
tida de la perpetuitat de l'orne.
Ei pas mestier de far d erudiciôn per
vos parlar d'Esquil. Son text es de vegadas alterat. mas n'es plan mens que non
creson sovent.
Ço que demora mai empachos per jutjar la seu obra, ço que risca
tant plan qualquecop de falsar nostre jut¬
jament. es qu'aquela obra. per nosautres
es
fragmentària. Esquil a compausat nonanta tragedias. Ne demora pas mai que
set, que nos an estât servadas pel caprici
d'un gramaticiàn de 1 epoca imperiala.
Ço que es mai empachos encara, es que
la tnàger part d'aquelas peças se religan

lo

a

mon grec

d'ensembles dont las

autras

peças

Siau.

Es

dever.

los

una

els

actcr.,

que quora.

que

un

venir

va

Orest

an

que

Es donc la fatalitat que, dins « Los set
Tebas » fa obrar Edip? Es en rea¬

contra

anteriora, dont lo castiament
la victima als dieus ; es
una
imprecación. E mai, dins aquel cas,
Esquil a velhat a daissar pas jogar sola
ia força misteriosa e irresistibla, als uelhs
d'un ancian, de la paraula imprecatòria ;
una

estât

es

peça

fisat per

daissa véser abans tôt la volontat umana.
Es donc la fatalitat que fa de Prometeu
lo benfaseire dels ornes? Cap de bri. La
sola enonciación d'aquela idea fariá riso-

lejar
ont
a

tots

los

que

coneisson lo

Prometeu s'escrida

passatge

;

Volontària, Oolontària

error.

es

estada

mon

»

m'opausaràn un ramat d'endreits ont, en efeit, los eros tragics, o
aquels que son testimonis de lor malastre,
s'escridan que sucombisson a la fatalitat,
e
las paraulas : e Es la fatalitat » tornan
Sai ben

que

d'Esquil.
Mas, si om regardava plan, om se trachariá que, dins aquel cas, _se tracta pas d una
vertadiera explicación assenciada, motivada, mas plan plus leu d'una mena de
crit de despoder del personatge que, dins
destermenament,

son

ción que

l'eime popular

a

l'explica-

réserva a ço que

inexplicable.

justament

es

recorris

legir lo

vos

un

cop

se-

Eros

«

»

—

£
Elf.ctra.
ton

sus

etc.

cros

angoissa

de

O8 " mOVeme»&lt;
contunh
que
tension de
la volontat

condu" Orest
conduis
'eu

los

faiçon

Cors

«

«

»,

comuna

»

dins les stasima,

que

son,

de qualque maniera, de pausas del drama,
de soscaments sus l'acción que va se pro¬
duire o que ven de se produire. Es aqui

Esquil expremis

que

netetat.

son

pensament

amb

célébré de
Luenh dels autres, sol,

Remembratz-vos lo

cor

l'/lgamemnon ; «
pensî atal.... »
Non, Esquil es pas lo poeta de la fata¬
litat. Es plan mai vertadier de dire que
es lo
poeta de la volontat, de la meteissa
faiçon que Corneille. La comparança amb
Corneille pot estabosir ; es pas peraquo
absurda. I a, entre los dos poetas, mai
d'un punt de semblança.
Ei

savent

matics
—

—

podon

e

pensât que tots los poetas dramai benleu tots los rcmansiers

sempre

se

devesir

en

dos

esca-

a

una

leu6 Ier"16'™
leu
eXeCUCi,ón
de
relambi
autre

que

preparar

l'emboscada.

sens

caldra

de s expremir ;
mas
es
pas lo pensament
d'Esquil. Lo
pensament d'Esquil es dins los Cors. Disi
pas dins la boca del Cor — lo Cor d'Esquil
s'expremis sovent al contrari coma lo vejaire popular que représenta — disi dins
la

es

per

décision,
lo

nue

cara'bjr
P1"* locant
benleu aUtrC
perçoCXemP,e
que se présenta
jos en¬
cara

una

forma plus ingenua. Lo manlevi

Ia mai

a

qUi-,: "LaS SufIicar^ ■

ÏÏ^DaV36/'

Ç° j" 38 Cinfluanta fi'has de

Dana,
anau. son acorsadas per lors cosins que voIon las prene per força per molhers. Ve„on
do

desembarcar. fugent davant los

cosins

reclamant I aparament de l'Estat Arguenc
représenta, pel rei Pelasgos. |G
se
treba près entremieg dos perilhs
s, las

e

qufl

ma
mas

Tlas

se

subretot
de

autars

gUe/raamb 'o» sosbiais,
malpara.
s•
alavetz
aginolhac'as davari les
dieus
après
depau'aí

rebufa. d

que
s

un autre

son

e

que an

aquels autars lors rams suplicants
s
expausar a la colera dels dieus, que
raduis per un d'aquels malastres mi

sus

dinseSìaqUe
las segas.
H"303"-10
S dÌns
sos Aquel
dinsPaj'los
tropels.
dob^ penlh apareis al rei. e om er.dev,^
Us a°F d m°.VeTnt d'aqueste- S'estrementanbén
tanben
8U!rra'
lo
0138 s e3tremen-la
venjan^
Un duo s trucan lors
lo d.venca.
lo rei.
"

vesent

en

ent

cor

e

ram.

on,

e

car

se

respectius. Puei.

crenta

entremelcla

sentiments

s'afrontan leialament en
se comprenent, de quins cops tanplan s'estimant mutualament. Lo teatre de Cor¬
neille 'e ajustarei lo teatre espanhol) es
clafit d'aquels personatges que obran en
plena claror, en plena consciéncia ; s'enganan
pas ni sus els meteisses ni sus
aquels que los rodejan. Los autres, al
contrari, veson dins l'umanitat qu'un molon de miegs-orbs, que son los fadejets
d'aflats escurs, que sabon pas ont van,
que jamai davalhan pas al fons d'els me¬
teisses e jamai s'emprigondisson pas dins
lo pensament dels autres, e que se fan

ZSr Z\ÌT
la fisança PretOCamS PCr lor
revelan.

conscientas, que

mai

de mal

en

se

trucant

atal dins l'es-

que los autres en s'afrontan en
plena lutz. Lo teatre de Shakespeare e
aquel de Racine apartenon an aquel darrier escabot. Esquil deu èsser plaçât al
contrari dins la premiera categoria. Los
seus personatges son tostemps de volontat
clara, e es la volontat sola que, co d'el,

curina,

anima

lo drama.

Mas aquel drama meteis, consi

es

bastit?

fa

lo

e

re.

met

se

».

a

per

soscar ;

ingenua

I imagena

aici

e

que

que

cabussaire...
de

relig'03

ai -

(2).
lo rei davaiba atal al fons

pensament.

son

lo,

etc.

»,

mentre que

cant

per

dins

reccssina

om

mt: dp:rcZ::ar363 pas
soif Pdgond qûe°obs6salv6e
E

se

dins

pescÌire

aquela del

qu evocan.

despongas

silène,

un

resumis lo problema que cal

qums termes

un

s'enlaira

cant

aquel de las

es

;

un

Danaidas.

meditación. Li

SOSta

rememb
V° darr.er
.
83 lor qualitat de
remembrai,
un
cop
suplicantas e lo castiament que lo demora.
e son poble, s. las
protegis pas.
Danaidas.

las

_

«

«jsi
bom

«

ia

despoderat.

baa,ra ±t;

ont

a

de

que

I.nsme

o

aquel

que
cases

es

tôt

dona lo
ont

i :.,r.c

som

,

n

pariu

,

an

I economia

scena.

del

M^i

drama fa

presa

al

s^men^del8
de! d °brar' "j"
dinsPUSla dins
febrada
sosc.

r

una

1 element dominant

ton a la

la resolucion deu èsser

samen,

.

T(.;efleXi°n8 SO" fai-'

Dison

generalament que es plan vesin del
lirisme, dont la tragedia greca es eissida.
Aquo es vertadier : mas cal pas ne con¬
clure que i aja pas d'acción. Plan s'en
manca.
Si tan plan, om se demandava
quina es de totas las peças que coneissi,
aquela ont i a lo mai d'acción, al sens
tecnic del mot « acción », designariá sens
trastejar una peça d'Esquil : « Las Coeforas
E çaquelà mai d'un quart de « Las

es

se

dins

segón lor concepción generala de
l'orne. Los unis se representan lo mon
coma
una
mesclada de volontats claras,
bots,

&lt;')

etc

».

SJCna SC PCrsieC a,al dl,rant qualque

Mas quin
Consi donc

Aquo, cresi que es plan mai dins I art
tragic una mena de pincelada de realitat :

un
joni
pot far

sj

un

gaujosas clamors...

ma,

vicciôn que a

»

Esccta donc tanbén. paire

«

d'Im
?OR' ~(Recitantidaqtela.
dieu « Mas
vol

Dison : « Es la fatalitat », exactament
amb lo meteis accent e la meteissa con-

fatalitat.

»,

planh,volas dolors. Pos dos mainatges

mas

naisser

l'ora d'ara de gents dison :
singular concors d'entremiejas.
aquo a pogut arribar? Es la

'°c de paila'

~

.

que

m°n Paire"
malastruc
etc.
(Cantant parivament).
&lt;i'"n P*ire » oui en.

~~ "

P
Per
quina mort...

n

de la
les —,

començament

remembratz-vos

mas

Diireí

suis pots dels personatges

sovent

«

Solament, cal

que régna, an

».

e

los rites,

paire.

escrivans.

confondut

lor

tots

a

que quora canta. coma

U

un

alexandrinisme

mort, que es dins
deuriá èsser un ape: a
se tresmuda en una mena de
el meteis. al quai s'unis lo
que

remembra

cena;

;

S'es sovent

real del

e ço

al
es,rei,ament religios del mo, _ Co
es
assaber un mieg-dieu don, lo poder es
=,rand. mas limitât al vesina, del cro&gt;

aquel subjecte. dms
lo public un prejudici, que es degut, se
pot plan,
al neo-ellenisme literan de s
secles XIXon e XXen. mas subretot de la

«

dem^t

sens

me sembla de las mai falsas e que,
çaquelà, es una de las que son lo mai
espandidas, en particular dins los libres
d'ensenhament : es que Esquil seriá lo
poeta de la fatalitat. Rqs es pas mens
exacte. La fatalitat, al sens précis e estricte de la paraula, joga pas gairebén cap
de rolle dins las peças d'Esquil. Quina
fatalitat », per exemple, fa obrar Xerxès,
dins « Los Persas »? sinon que apelem
fatalitat la cobesença que porta aquel rei
a eissir dels confins
naturals que los dieus

Cresi

tôt

encara

li arnica. Se

PueiPoue,0AAgamemnôn.
nSSegUmr ,a victò'iaplorat
d'Ores,.

e es sonque alavetz qu amcomprendre; es alavetz que
sentissem
que i a dins el un
element
irréductible a la cntica, un element que
fa scn agradament e son poder, que
i
dona sa vida pròpria. que nos fa veser
al fons d'el, una arma a qui podem nos
estacar; es sonque alavetz que coneissem
vertadierament un escrivan. que pagelam
la portada de la seu obra, que la jutjam
coma deu èsser jutjada. La cntica, al meu
albire. es l'art de destriar entre ço que
es convención e ço que es onginalitat e
vertat. L'essencial del jutjament esteUc es
aqui. Aquo es verai sempre. mas aquo es
verai subretot en co dels grands classics
grecs, mai encara que en co de tots los
autres

pas

paur.

socors

Pa.re

gon

lo

a

lo

cros.

puei

prigondament e sens precccupacions d'istoriàn ni de critic. Pue. per esser
pas la victima d'un enlusiment, cal 1 aver
acarat amb sos
predecessors e sos con¬
temporaneus ; cal aver analizat sos procediments e tornat trobar las doses de son
bam

A

sor.

sa

d'AganLm-

art

inspiraciôn

^ue

al contrari. récita
en
martelant las paraulas. Tota aqu-la
scena se )oga al torn del cros
non
; es al nom del mort que la venjança
deu esser complida e es l'ajuda del mort

grand escrivan. cal
d'en premier aver agut la sentida directa.
ingenua de sa grandesa. laver v.st una
passada en despart, isolât dm» son engenh al dessus de tôt ço que podem H
comparar. e mai que mai aver gausit del
seu

es

obrar.

meteisses

s'avem començat per lo jutjar ma..
Amb aquo. entendi pas aici sosten.r un
paradoxa : voli dire tant solament que
cal. per plan jutjar. aver passai pels dos
estadis que veni d'indicar Per aimar e

comprendre

cone.sser

votz

que

per

pas

ìtÌS Per Un tal crim :

,Per una «altación creissenta dels

lor

nos

per

°

La s Coeforas.
deu s'acai&gt;ar
per de ras^a-

peça

anh sus
plan h desconortat de sa sor. Mas al nutàn
d aquel planhum del fraire e de la scr
s en la ira
la votz imperiesa del Cor. que

que

recccats

parneidi. Es

un

Ton V'Ue °ni

p

lo jutjam plan
mai mal encara. quand lo confondem amb
lo seu temps e que nos imaginant que non
expremis absoludament que los lccs coCresi de mai

eternas.

per

exemple.

per

de parlar. La

ven.

s°n

jutjam

:

dont

aura

lo reprecoma una mena de profeta situât
de l'istòria e clamant de vertats
grand

al

PerS°na,ge pri"cipal P'en sa

Prengam

son

per

Permetelz-me

es

o

Es

part

décision"6

a

fonts, consi

format

una

rat

e

s inspira oel meteis
la cultura greco-latina .
meu
inquietud a fait plaça a dos
autres sentiments que saurián pas s avenu
amb ela : l'admiración e 1 amistat.
Lo poeta de qui vau vos parlar uei es
en
realitat plan mai célébré que non es
vertadierament conegut. Lo nom d Esquil
evoca de grandas jmagenas : Xerxes unOliat e idolant de desesper davant las portas
del palais de Susa ; Clitemnestra depes
davant lo cos del seu espos e se g-iificant
del seu crim; e. subretot. Prometeu. sus
son
roc. implorant la pietat del mcn inanimat e cridant son asir contra aquel que
es l'autor del seu suplici.
Esquil apareis atal coma lo poeta de
las grandas malparadas, coma lo penhetre
dels grands cjiminals o dels grands révol¬
tais.
Eh ben. la realitat es plan mens
simpla e tanbén plan mai mteressanta.

idéal
e
la

coma

successcrs.

J?
Ven deAquesta
to"«' «li
fait l0 C8S d'°ireSt'
de
maie
a ^
^
malgra. aquo.
delS°" paire'
p^es

prigonda d un trabalh
afogat e reculhit dins un encastre del gast
lo mai blos. Ei comprés alavetz a quin
puni
l'umanisme catalan es fraire de
l'umanisme francés. consi se religa a las
meteissas

sos

de l'acción. e mai la
part pnncipala de l'acción, puei que dé¬
termina aquela acción. Es dins aquela part
contrari.

ses
es

agut aqin

e.

de

co

impossible de s'en destornar.

Mazon

«

Bernât

en

r

«

la sentida directa

fora de l'acción.

en

pas

sovent

lo punt capital —
atura pas l'acción.

L' e3Esqui!
aqui
dins

sentiments,

per

Paul

t-s

de tresses lincs.

compausat

es

,,

ament
linsme

ont 1 imagena précisa del parcid. es pas evocada. mas ont lo dever
de la venjança - quina que ne dega èsser
a
victima
apareis tan, coi,os
es

obra

que.

ció

Coeforas
I
lo

quand

espaurit,

estât

sessions rfel *' Confèrentia Club

Lcr.v

D'EN premier, donas e mossens, me
cal

mas

m

de

�1 accion.

Mai

alavetz

lo

poeta

la forma lirica. Dins

pas a

Tebas

trobam

«

Los

renoncia

siá

set contra

Aici

bas.

ne

la situación

Ven

mandar

de

designar sieis caps
portas.
Demora

per

donc

va

cap

son

puei

per
per

Es

aici

cal

que

Esquil amb

tota

sicap, corris

son

lo

seguir

es

quint punt

a

existiriá

un

a

pensament

dins

la précision possibla.

son

çaquelà que Euripid dins aquels
pas donat la pena de precisar
ço que aviá volgut far. Dins Esquil, al
contrari, si om a un dobte sus l'intención
del poeta, si quicom pareis fosc, si om
compren pas
plan '.o sens de la peça,
que om se reporte a las parts liricas : om
1
trobarà sempre la responsa que om
cerca, la clau del drama. Força gents creson que « lirisme » significa « desordre » ;
res de mens vertadier,
tôt al mens co dels
grecs, e cal pas se daissar enganar aici
per
l'ignorància de qualques traductors
novelaris o négligents. Las ideas, dins lo
lirisme d'Esquil, se seguisson amb una
coinstanta rigor. Un stasimon d'Esquil es
bastit amb atretant de força logica que una

E

»

alavetz,

dever, s'afisca el

son

meteis

en se

remem¬

brant l'enblema que a vist ,sul bloquier
de Polinici : una imagena de la Justicia.
La Justicia! Alavetz que acaba de macar
la terra de sos aujols ! La Justicia non pot
èsser amb aquel que a traït son païs ; es
amb aquel que lo defend. E s'escrida ala¬
vetz

:

anirei
seriá

Aqui

«

me

ei fe,
amb el.

en que

mesurar

e es

ieu

que

Quin autre
contra rei, fraire

plus qualificat? Rei

fraire, enemic contra enemic,
gatjarei lo combat amb el. »

contra

*

en-

Donc ço que, a premiera vista, decidis
es lo sentiment de son dever en¬
vers
sa
ciutat. Mas lo Cor, que es compausat de femnas tebanas, cerca a lo reténer en li mostrant l'orror del fratricidi

Eteocle,

long dialog s'engatja entre el e las
femnas del Cor, que lo força a descubrir
los sentiments que I'animan. Lo fratricidi
es
un
malastre », mas aquel malastre
es demesit per la
a glòria » que li reven¬
dra per aver defendut son païs.
e

un

«

Una mena de frenesi, de variament sem¬
bla emportar Eteocle. Lo Cor crei que es

deliri d'odi

una

raça

dierà rasón de
Puei

«

las

de

Es plus leu
set
d'anequeliment ; pertanh a una
malasida, e aici aparéis la verta-

un

Lo

que

sang.

resolución

sa

que

causas,

vent...

e

(•').

»

d'Eteocle,

de

motiu

I

la

resolución

donc de satisfar los dieus

es

de salvar Tebas. Eteocle
ciutat.

:

lo cel el meteis précipita
anen donc a l'agrat del

vertadier

se

sacrifica

e
sa

a

sigurament dins el d'asir pel

a

d'afogament guerrejaire, mas
i a per dessus tôt la volontat de s'ofrir
en
victima per son païs. E vejatz consi
seriá estât malaisit d'expremir tôt aquo
dins un simple dialog e consi la forma
lirica a sola permés aquela exaltación progressiva de l'orne ont se descata tôt entier.
fraire,

seu

1 a per fin de cases ont la meditación
lirica sus l'acte a loc non pas abans ni

durant,
cas

mas

après l'acte el meteis. Es lo
son crim dins

de Clitemnestra. Alestis

donc lo justificar a l'a¬
vança. L'assassinat d'Agamemnón es pas
precedit de cap d'explicación de la murl'ombra.

triera

Pot pas

paguès

un

lo justificar

va

Atal

murtre

cop

complit,
lo Cor

se'n glorificar, e coma

va

s'indigna,
«

lo

mas

;

atanleu

sas

:

condamnas...

me

orresias

per

tal

que

e

a

venjat

de Cassandra
i,

Es

de

men

consciéncia

que

d'aquels que las cosseguisals uelhs del poeta, se justifica pas
per ço que es contrària a la lei de la natura; de faiçón que tota la peça seriá que
un .long crit d'asir e de degost, si era pas
copada per un episodi d'un ton diferent,
lo recors als Arguencs e los escrupuls de
Pelasgos, dels quais ei parlât totara. Non
la brutalitat

res

d'un

necessàriament

M'arraca

de dire

encara

comedia pot traire quicom

d'Esquil? Non,

sens

mot : la
de las liçons

un

dobte. E çaquelà

me

tanbén a la comedia. Sai ben
que i a entre los dos genre una diferéneia.
Lo personatge comic es, per definición,
inconscient; lo propri de las bijarretats, es
d'èsser mecanicas, e ço que fa rire, ès lor
sofraita d'adaptación a las entçemiejas, a
la realitat. Lo lirisme es al contrari un rag
de lum que es dirigit sus la consciéncia
prigonda del personatge, e lo comic dispareis, quand cessa l'inconscient. Mas
aquo es sonque verai pel comic de las
s'aplicar

tragics

n'avián

bijarretats,
que uin

per ço que

afosquiment,

la bijarretat supausa
passatgiera

Aquo es pas brica verai
pel comic de las passions, per ço que la
passion pénétra e déforma la consciéncia
ela meteissa. En li fasent lum, om destruis
pas donc la passion; al contrari, om li
dona una força novela. En realitat, la

I

non

e

la grandesa

"

Societat Général de Llibreria" s. a.

pas a

de

pagar

un

rescat

als dieus

per

aquel sièguit de crims, e la scena
començada dins la violéneia finis dins la
lassitud. La reina, an aquel moment, se
troba d'accordi amb los vielhs del Cor.
arrestar

Voldriá

aturar

l'encadenament

sangnos,

e

Justament, al moment ont expreaquel sentiment, Egist apareis, e Cli¬
temnestra es obligada de tornar prene lo
rolle dont es cansada. Egist insulta lo cor,
los vielhs insultan e escometon Egist. Al
sertir de la sorna meditación que precedis
pot pas.
rnis

los

Es

Von.

rasón per cercar

pas una

trobar

n'imaginar d'au¬
Certans mejans d'expressíón son pas
tornar

o a

abats. Benleu n'avem d'autres

a nostre

los valon e que los grecs an pas cotneguts. L art consistis solament a los fondre
dins un équilibré que lor permete de donar
lor plen efeit e d'arrajar l'arma dels per¬
sonatges al moment ont s'alestisson a
1 accién. Lo teatre, per ieu, a pas d'autre
objecte.
que

(1) Esquil. Tome II.

Pag.

92-93.

Coll.

pag.

27-28.

Coll.

Guill. Budé.

(2) Esquil. Tome I,
Guill. Budé.

(3) Esquil.

Tome

I,

Pag.

28.

Coll.

Tome

I,

Pag.

29.

Coll.

Tome

I.

134.

Coll.

Pag.

61-62.

Coll.

Pag-

62-63.

Coll.

pag.

67-68.

Coll.

Guill. Budé.

(4) Esquil.
Guill. Budé.

(5) Esquil.

pag.

Guill. Budé.

(6) Esquil. Tome II.
Guill. Budé.

(7) Esquil. Tome II.
Guill. Budé.

(8) Esquil. Tome II.
Guill. Budé.

Conversas

filologicas
iSctf. lia ta p..

7&gt;

Paraulas sabentas
gte

en

—

los qu'an

legit de textes catalans
remercat los mots del
tipe : objecte, directe, perfecie, delicte,
conflicte. Los felibres, quand an agut beson
Tots

son

pas

sens

aver

de tais vocables, los

an

manlevats al fran-

gallicismes : prefèt, projet,
efèt, sutjèt, direct, infect, correct, etc.
Gairebén digun se dobta pas que las for¬

cés, d'aqui los

mas

del catalan

eran

tanben aquelas de nos-

vielha lenga : directe, contracte, portan
los documents del secle setzen. Es donc :

tra

directe, projecte, corrects, infecte, objecte,
conflicte que cal escriure.

lengadocian l'evolucion fonetica popu:
ectum &gt; — eit, amb las
variacions : —ieit, —ech, —iech.
Ex. : profectum &gt; profeit, piofieit, profech, profiech. Es atal qu'avem : efeit, profeit, Ieit, deleit, despeit, e lo vielh proven¬
çal sospech, représentât dins los parlars mo¬
En

lara dona

dems

per

—

sospichós, sospichar, sospiclia.

Segon sas leis foneticas, lo catalan possedis : profit, llit, délit, despit, sospita.
L'us de : efèt, profit, despit es con¬
damnable del fait qu'aquels mots son deguts a l'infiuencia francesa.
U. A.

Petites
La

ligne, 3 fr.

;

annonces
les abonnés, I fr.

pour
a

droit à trois lignes

le Trésor du Félibrige.
Mistral. Faire offres C. D..

ON DEMANDE

de Frédéric
OC.

Btarbarû,

IO i 1G bis

-

'ralùfon 127SI
de la Chanson
fre T. L., OC.

distribuidora d9 " OC} "

Castell«&gt;
«le la Plana, Cervera, Figueres, &lt;iir«»iiella, Igualada, JLa
Bisbal, Lleida, Malgrat,' Manlleu, Manresa, Mart«»rell,
itlasnou, AI«»Iins «le Rei, Mollerusa, Olesa «le Montserrat,
Olot, Tarragona, Palafirugell, Palamôs, Palautordera,
Port-Bon, Puigcerdà, Keus, Vie, Rip«»II, Rubi, Sabadell,
Sallent, Sant Celoni, Sant Sadurni d'Anoia, Sant Bines
de Vilasar, Sant Quirze de Besora, Seu d'Urgell, Surôa,
Terrasa, Cassa «le la Selva, Tàrrega, T«»reli«&gt;, Tortosa,
Tremp, Valls, Vendrell. Sant Feliu «le Guàxols, Sant
Llobregat, Vïlafranea «Ici Penedès, Vilan«»va
i fteltru, Parets, Sitges, Palma «le Mallorca, Gir«&gt;na,
Arenys de Már, Torregrossa, Sant Boi de Ll«»bregat,
Santa Colonaa «le Queralt, Sols«»na, Arenys de Muni,
Feliu

DEMANDE le Dictionnaire béar¬
V. Lespy. Faire offre C.-K...
OC ». "

ON
nais
«

Ultra als nostres quioscs i a les príncipals llïtoreries
«le Bareelnna frobareu aquesta qaseta méridional als
centres «le ven a! a «le periodies «l'Agramunat, Amposla,
Artesa «le Segre, ISerga, Calella, Canct «le Mai',

l'édition Paul Meyer.
de la Croisade. Faire of¬

ON DEMANDE

Bareelona

per

ofris

fa véser los pensaments.

Livres

e quicom de nou apareis co de
Clitemnestra. Vol d'en premier se far pas-

l'espleit dels dieus, l'executriç del
persiec la raça d'Atreu. Puei
en aquel rolle e proclama que a
venjat sa filha. Mas alavetz, a la pensada
que es encara un crim que a provocat un
crim novel. Lo Cor es près d'englasi
:
aquela tiera de crims va donc se perlongar
indefinidament? E Clitemnestra s'espanta
al seu torn. « A mens, voli, ieu... de
mutuals omicidis. » (8). D un autre biais,

dins

pas

del secle

comença,

que

lo

que

que

gratuites.

al dialog, tôt aquo es

renoncia

es

toca

simplament los gestes de l'orne ;
d'Esquil, es al en cop d'aver
comprés quina larga plaça dins la tragedia
revenia al lirisme, que desamaga lo fons
de las armas, e d'aver dispausat per donar
una
forma d'art an aquel lirisme d'un
ensemble de mejans d'expressión, poetics
e musicals,
que cap de poble a pas sabut
armoniosament combinar despuei los grecs
e

Tout nouvel abonné

e

Destin

nos

una som

entrecopat solament per qualques
intervencions del Cor. Mas aici que lo duo

sar

comic,

o

mesura ont nos

de la consciéncia.

».

Aqui-lo donc al sol l'orne que... » (7).

parlât,

com¬

sembla que ço que ei dit del drama en
général, pot dins una certa mesura

pas

Aquo era la forma la mai ausarda
que foguès possible de riscar an aquel
moment d'aqui. Lo son d'aquelas estanças
es
fort pur, mas singularament graile,
quand om lo compara amb los amples
cants d'Esquil.
Quora Corneille emplega
ças

pauc

mas

meteis.

ço que

poetas

de sentiments

tanbén tant mai ardents que
son
mai simples, e aquels sentiments se
prestan mai que d'autres al desplegament
d'aquel lirisme, que me pareis non sola¬
ment la marca propria d'Esquil, mas en¬
cara un element essencial del drama en el

franceses del secle
perfeitament comprés la
ncessitat. Corneille, dins « lo Cid » o dins
« Polyeucte », li dona la forma de « estanLos

XVIIe"

que
devián
public atenenc. Eh

del
aqui una forma d'art que,
ritariá d'èsser tornar mesa en onor. Los
personatges collectius d'aquela mena an

que

sus

reténer
ben, i
cresi, s'ame-

femnas

l'atención

el meteis,

tragic

fort bel, d'una vigor

es

a

plexes,

la tragedia. La vertat.

a

teatre

la

totas

a

vam

cinquanta

li alanda al meteis temps de
lo despassa, aqui ço que
apeli lirisme, e ço que pot, naturalament.
engiussar las formas artisticas las mai variadas segón los temps e las epocas.
mas

vistas

lo drama

mens

meravilhos. E ço que i a de
mai curios, es que los dos autres dramas
de la tri'ogia avián tanbén lo meteis cor,
de maniera que durant très dramas d'arreu,
eran las ansias e las passions d'un cor de

vida du¬

concentra

collectiu. Lo piotagonista

son, e,

ço que

solament l'atención de l'orne sus

Grècia.
principal

en

de « Las Suplicantas » es lo cor, ço es
las cinquanta filhas de Danau. Un senti¬
ment las mestreja
: l'orror del maridatge,
l'orror de l'orne. Aquela orror es deguda

crei aver sasit
de la vida universela. Aquela mena d'exa¬
e acara

d'autre exemplar

personatge

un

a

coma

indicar tanbén

drama ont lo personatge

un

es

lirisme,

briu

a

seriá possible de far

que

sa

:

Tôt aquo apartein

bam pas cap

fa la beutat d'aquel teatre es
om
lo revertarà de la
maniera la mai exacta e la plus profeitosa
en restablint lo lirisme dins lo drama. Mas
cal pas aici jogar suis mots ; se tracta pas
d'imitar la tragedia greca dins sa forma materiala, ço es d'introduire la musica vocalaal
mieg d'una tragedia. Voli pas mai parlar
tanpauc de recors a una forma metrica
quina que sia : pensi a de dramas en prosa
atanplan coma a de dramas en verses. Ço
que apeli « lirisme », es plan dispariu :
es un
moment d'arrest dins l'accion, que
permet de mesurar lo sens e la portada
d'aquela accion. Pensar e obrar, aquo es
doas causas plan diferentas. Pel lirisme,
lo personatge dona relambi una estona a
ia seu activitat, per ne'justificar a sos pro¬
rant un

condusis

man'.eu

ajam d'un tipe de drama que s'es
avalit del tôt de pro bona ora e dont tro¬

Si ço que

sa

sovent

que

Quinas liçons lo drama contemporaneu
tirar del teatre d'Esquil?

uelhs la valor. Recossira

om

un

«

pausar

pot

pris

trobar

autre

e

del

consi

drama d'Esquil, « Las Suplicantas ».
Las Suplicantas » son lo sol exemplar

a

meditación de Descartes.

l'us

recerca

E aquo me
un

se tracha de las passións,
las leis del drama, e per
conséquent lo lirisme li es tant necessari

obesis

tres.

(G).

»

fil ha. Si Clitem¬
nestra a aucit Agamemnón, es en remem¬
bre d lfigenia. Mas aici ara una autra rasón : la molher traïda s'es venjada e ditz
en
remirant los des cosses d'Agamemnón
La maire

pas

s'es

cases

desenvelopat

seriá possible de
qualques unis dels
efeits que los tragics grecs trasiân de
l'emplec del cor, e benleu tan plan de
vegadas d'efeits mai poderoses encara.

Kvent
enlusiment
o d'una
içon d'un simple
de
lo problema,

al

pesugas

pas

tornar

reconeissi

s'afortir dins

per

pas

que

cresi fermament que

mas

teatre

erronea

ço

poiriá transportar dins lo drama modem qualques unis
d'aquels procediments del drama antic,

précision

nàisser

sia

que

comedia, quand

mai

Voli

d'aquelas enigmas
d'Euripid e que
daissan tant de libertat a l'exegesi dels
comentadors, e si cresi que lo misteri ven
a

lo

que

font d'emoción novela.

una

lo fons d els meteïsses escandilha tôt
del drama. Aqueste se joga en

ofris

al fait d'entendre

al contrari l'emplec del cor permet dins la tragedia greca.
L'estrementiment s'amplifica en se multiplicant, si tots los personatges an de senti¬
ments analogs; e, si n'an de diferents, lo
contrast
d'aquels sentiments contraris es

resta

coma

planh
Es

om

:

orquestrat.

e

e

plena claror. I

:

meu

siu

simples ; mas,
las tintas de

lo

es

coma

desenvolo-

una

ço

sola votz. Lo tema, dins « Lo Cid »
dins a Polyeucte », pot èsser expres-

una

pas,

Quand ausis que son frairë es a la se¬
porta, Eteocle a d en premier un crit
de dolor
«
Ah, raça d'Edip, digna de
totas las lagremas. » Puei se
repren : es
abans tôt lo cap d'una ciutat assetjada e
cal que la defenda : « Mas convén pas ni
de plorar ni de se plànlher, de paur de far
lámentacións trop

monologada,

la lutz atal projectada sus els
aquels ensembles lirics ont descubris-

extrema,

tena

de
front.

demora vertadier de mai fins co de Racine.
La deca ten al genre" elmeteis, a la forma

pament psicologic lo mai graduât. Voli
pas dire que digus jamais a pas créât de
personatges
mai
complexes qu'Esquil.

Non ; aquels personatges son
dins aquela simplesa, totas
sentiments son notadas amb

es

arrestada, trop dura ; se
presta mai al rasonament que a l'exposissíón d'una tiera de sentiments; e aquo

sonque

violenta amb

accion

una

obra, lo monolog

son

d'una forma trop

lo lirisme d'Eses ligat al drama,

el lo drama existiriá

sens

amens

nar

se

signa el meteis e, de
la mort e al fratricidi.

que

que

monolog ordi-

estanças recorris al

Mas, dins

nari.

jos la forma
d'una accion violenta e rapida. L'avantatge del lirisme, es, al contrari, de combi-

0

complir? Remarcatz que Eteo¬
poiria defugir 1 imprecación, bastariá
aquo que désignés un autre tebàn
defendre la setena porta. Non, se dé¬

cle

d

quil. Vesetz

per

que

ço

las

pas

violéneia

volguda d'ad'un efeit pretocant. Tots
s'eran trobats enlairats al

scena es

Aqui donc

a

comandar la setena
fraire es en facia
de la setena porta. Alavetz lo paire,
Edip,
a
lançat antàn una imprecación centra sos
filhs, déclarant que moririán per las mans
los unis dels autres. L imprecación pairala
un

Ausis

porta.

la

los personatges
dessus de la vida, e aici que tornan caire
subtament ; e lo lirisme de la scena precedenta fa milhor ressortir la rudesa brutala de la realitat.

co-

que

testimoniava d'una tala enveja

que

quela

Eteocle defend Te¬

sieis

a

designar

un

:

e

d amaisament,

exemple 'tocant.
Es la scena de la sortida d'Eteocle,
que
consideri coma una de las scenas las
plus
poderosas del teatre de tots los temps.
»,

de

Animaux
A VENDRE,
chien policier,

prix avantageux, beau
jeune, cause double em¬

Jean-Paul, bureau

ploi. Ecrire

«

OC

».

Tratiue lions

TRADUCTIONS françaises de textes
cataláns et castillans. Prix spéciaux,
forfait. Ecrire Henri, a OC ».

à

Hivers

de

València.

DUPLICATEUR d'occasion demandé. &gt;
A. I'.. OC.
A VENDRE, Tableau de maître. Sujet
antique. Ecrire Jack, OC.
A VENDRE, vieux journaux, le kilo
0 fr. 50. Ecrire Estel, OC.
Faire offres

�m#

a

4M ■
Wage Du

«

zu

irren und

zu

^
tràumen.

^

•

josep maria gol, el f amos vidrier,
es passa

al camp de la pintura.
tais visions

»

Schiller.

entes'.ades a fer
la pintura catalana cal
que sigui, per definiciô,
un art
carrincló i pobre, les quais no planyen
cap esforç per atènyer aquest fi que révéla,
si més no, una concepció no gens afalagadora pel nostre pais. Aquesta tesi, perô,
justificada d'una part per l'obra de tots
aquells artistes que les esmentades per¬
sones
tenen per més importants de l'art
català hodiern i els llcen amb ditirambes
grotescos, eau i s'esmicola, amb fortuna
pel nostre bon nom, de seguida que es
recorda que contra aquests propugnadors
podem arrenglerar una série de figures,
els Torres-Garcia, el malaguanyat Barradas, Joan Miré, Joan Junyer, Salvador
Dali, Joan Gausachs, els Costa, Sandalines,
Carbonell, Papiol, Planella i aquest Josep
Gol, les obres del quai no tarda.em gaire
de

persones
que

exlhibides

veure

a

desa
no

era

.l.-M. GOL.

—

" Ombres negres

"

simple utilitat,
tació

estètica

«

Els

que

drà

més

tan

poesia

i

pugui

fer-les

tan

tant

No

tothom

és

perfectes

com

altra

manera

;

que

l'un

en

no

més

i

finalitat,
revelen
tan

seva

adequada

tan

direm

en

a

rara

de fixar

o

de définir el

•I.-M. CiOL.

—

" Ombres roqes

"

Trtmw.it

Internaciotml

FEM.RA.JSÍ
Agent de donnas

—

S U JSf Y E M
POItT-BOD-CERBERA

I*rcts-fa.cfaspertotn
.

s las pracedencias
Especialitat per
la
desdaanament
rapiff
de substancias
a li ffss enlarétss

es
fonen, aquell Mon de l'Art Estètica del
quai les arts diverses son, només, compo-

parcials i limitats.

nents

gran

Déclarations

«le
Décès
Convois funèbres

Le Maire de la Ville de Toulouse a
l'honneur de rappeler à ses administrés
que les déclarations de décès ne peuvent
être reçues que dans les bureaux de
l'état civil, à la Mairie, conformément
aux
articles 77 et 78 du Code civil et
du décret du 15 avril 1919.
Il rappelle, en outre,
qu'aux termes
de l'article 97, chapitre IV. de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité
municipale

règle

le mode de transport des per¬
décédées, les inhumations et les
exhumations » et qu'en conséquence

elle
des

artista

«

seule le droit de fixer les heures

a

funèbres.

convois

S'adresser,

belga, i amb aquell pobre Gulacksi, el pintor hûngar malaguanyat al
quai la força de les seves visions allunyà de

concernant

vice

1

pour

tous

des Pompes Funèbres,
Pargaminières
(Téléphone
1.40), qui se charge de toutes les dé¬
rue

marches auprès des ministres des divers
cultes.

el lloc i grups
assenyalar, alhora,
les
caractéristiques que distingeixen les
seves pintures
: el demoniacament grotesc

artistica que comentem en

més afins

i

pictôric.

d'aquestes caractéristiques
l'assimila a Goya, a Ensor i,
àdhuc, pels ternes, a Alfred Kubin, per¬
què aquest rarissim artista emprà exclusivament els mitjans de la gràfica, és que
aquestes visions d'En Gol prenen sovint
un
aspecte
carnavalesc i désembarassat,
de vegades fins un to cômicament primiprimera

tant

obliga

a

creure que

les

renseignements
au Ser¬

les convois funèbres,

municipal

34,

la convivència humana, de'sti que compartiren el suec Josephson i el rus Wrubel.
L'esment dé tots aquests noms no té
altra finalitat que situar la personalitat

ens

Cassanyes.

sonnes

i precursor

que

ente-

que de vegades accehtuen allô que a
l'artista sembla extraordinari i ha vestit
d'un sentit secret i d'altres
amaguen el
més évident i palpable en la mar immensa
de les correspondències, en
aquest cas, és
clar, visuals i intuitives, és la d'aquell
organisme total on totes les arts particulars

Goya, de Re¬

amb les de l'esmentat Ensor,

tivista,

mitjans

la color plena d'analogies i de sobre

d'Ensor i de Kubin, de vegades
àdlhuc amb les de Noldé, Rouault, Kokoschka i André Masson, més sovint, perô,

que

seus

sos,

don,

La

els

que

sensibilitat visual d'una mena
com subtil.
La seva música de

M.-A.

coincidéixen amb l'obra de

i el

expressió tan pictòla visió que té per

capaç

que basant-se en el conegut,
perquè direm que les pintures
d En Gol, tôt i la seva originalitat, recorden, més ben dit, estan emparentades o

son

sobressortiren

una

pura?

vet-aci

li

grans

com en

D'En Gol i la

rica

hom

desconegut

que

exemple i

ha d'ésser presa la
norma. Els véritables mo-

mai

l'altre aspectes ; vegi's
Giotto, l'Angèlic, Rotticelli, Joan
Bellini, Rafaël i Tintoretto, o, encara, els
Van Eyck, Durer, Rembrandt o Delacroix.

d'assolir, ccm el
Dant, els dos pois oposats del mon espiritual. Si els uns es llancen a les alçades
de la claredat i la puresa cèliques, d'altres,
per contra, i aquest es el ca^ de Josep Gol,
es capbussen preferentment als
abims dé
les régions térboles, confuses i infernals.
Aquest és l'aspecte més albirador de se¬
guida que Ihom contempla les obres d'aquest artista ; i puix que el critic d'art,
tal com qualsevol altre investigador, no
té

hagi artistes incapaços

sinó el

la del mateix Dant,

com

més intensa i

o

hi
en

impotèneia per
dels, els artistes

davant el Cen¬

set

en

per

model

una

què s'han de fer « aixetes
semblin un vers del Dant » ? No val-

ries
mes¬

l'una bé en l'altra d'aquestes actituds, aixô ho vol pas dir que
hom els ' hagi de prendre

per

:

son

als

sempre,

pràctica. Que
de reeixir, bé

I per què, encara, no fergujsa més elevada i més pura,
no
pas
deixant via lliure a la més
infima de les activitats estètiqu'es : la recerca de l'agradable i el superficial, ço és,
allô que acostuma plaure a la gent de bon
gust? .Caldrà dir-ho amb els mots de Salva¬
»

que

per

la penetració de la Vida inter¬
és clar, que una i altra siguin
inexorablement netes de qualsevol intenció
na,

de

taure

rie i projund per als
profunds, pobre i ensopit.

quins, i

i de l'altra la manifesde les prôpies vivències

dor Dali el dia de

per

extern,

interiors ?

ho

els havem cregut

no

mancats d'alguna facultat
psiquica essencial, els quais afirmaran, sense proves, que
la pintura r.omés és
perceptiva; i aixi voldran negar-li el dret de tota invenciô. Entenem, perô, que l'esforç per a l'eoasié

i

amb adherèneies arbitràries i d'una qualitat espiritual inferior, d'una banda un ob¬
que

la quai mai
er.certats ;

una de les bases essencials
de l'impuls
estètic i que aquest es manifesta
per igual
en
la penetració comprensiva del Mon

i

mès raó d'esser

Els

és

per

cap

per aquesta

intimes.

que

luta

cal

sense

adéquat

vivències

a trobar-se davant la més absoconfirmació de les nostres paraules.
Es clar que no mancaran
alguns esguerrats espirituals, volem dir
alguns infeliços
sor,

exemple, en acabar de fer
omplir-lo, empastifar-lo d'ornaments sense
cap significaciô? Per què
s'ha d'encarir i tornar desagradable alhora,

jecte

prou

perquè, per ventura no és
apte a expressar el mes complex allô
que de si ja ho és de mena? Només caldrà esmentar Griinewald,
Tintoretto, el
Greco, Rembrandt i Delacroix, o, els més
prop de nosaltres, Redon i, sobretot, En-

gent aixi, és tothora indispensable
Elogi del mal gust » de la mena del
que escrivi Sebastià Gasch.
Gol, doncs, que sembla haver-ho reconegut, s'ha deixat per complet del gènere
equivoc i impur que és l'art sumptuari
(molt més impur, equivoc i confusionari
que no pas la a Pintura sonora » de Xavier
Giiell) per a donar-se plenament a l'expressió total i lliure de les seves visions.
En efecte : per què s'han de barrejar
inorgànicament dues activitats tan diverses

vas

és

nova,

mes

«

un

mes

un

s'hi donaven, prefeels mitjans dibuixistics, deci-

nostres

en

massa

assoli dintre i fora de

la pràctica

mitjà

rien emprar

certa notorietat.

com

perill

lloc ben propi
catalans d'identiques

companys

pas un

pintors

a

entre

contraries

esmentat ;

caracieriscica

li atorga

plasmació de les

no gens

Per què,

lhavem

que

si

dels pintors hún-

:
ens
referim al caràcter profund i essencialment pictòric de les seves
obres. En efecte : fins ara havia estât corrent, que el metier refinat, la
pintura, no

aquestes
expressions :
bon
gust, mal gust, per res més que sinônims
de la infinita bestiesa d'allô que encisa a
semblants classificadors. I per a creure que,

i

una

extraordinaris,

cas

tendències

seriosament

un

rus

que

els

entre

Nctorietat,
recomanable, segons sembla
reconèixer el mateix Gol llançant per la
borda l'obra passada que tant havia encisat als snobs idolâtres del bon gust. Con¬
fessent, de passada, que la nostra ingenuitat no és tanta que ens permeti prendre
perô,

i

suec

aquella

sió

que

auto-control

un

vol arribar al

Josep Gol, la

les teles sorprenents que
reproduïm, — qui áio diria? — és aquell
mateix Gol, unie entre els deixebles d'aquella Escola dels Bells Oficis (dels résul¬
tats artistics de la quai tantes i tantes coses
una

que

bruixot ».
L'altra caracteristica de les pintures de

nosaltres.
El pintor de

Catalunya

i

es

gar,

entre

podriem^ dir)

mes

un

el quai al'legoritzà Goethe, l'universal. coneixedor d'aquests costats ombrivols de la
Natura, en la balada de 1' « Aprenent

les Galeries Dalmau,
vegada més, de l'art modem

una

mares,

En Gol

per

mitjà de plaer
secret i dépurât del
quai gaudeix en pie
i perfecte domini de si mateix i sense mai
transpassar els limits. Actitud aquesta que
suposa i exigeix una perspicàcia, una
agu-

Hi ha entre nosaltres bon nombre
creure

son

obssessió esborronadora,

—

—

l*er aquest carrer es pot anar a l'altre barri ?

Passant pel «lret, si senyor.

CRÈME

�els films comercials i els

cinéma :
UNA de les formes més pures
del cinéma és, al nostre

en¬

tendre, la traducció en imatges visuals d'un esperit unie, d'una
sola ment creadora que plani per
damunt totes les fases del film, amb
una força i un poder d'atracció abvol dir d'altra manera,
la subjecció del contingut
d un film a un element superior i
dominant, eteri i invisible, del quai
d'imani tôt, àdhuc l'acció més lieu
i aparentment descurable. Aquesta
modalitat del cinéma és una de les
formes més essencialment anti-comercials de l'art setena.
Anti-comercials son, doncs, si
sorvents;

si

o,

es

partim d aquest criteri, els films de

Chariot, algun de King Vidor (« i
el mon camina »...) algun de Frank
Borzage (« 1 orrents humans »)... i
la darrera producció d'E. von Stroheim, « La marxa nupcial ». 1 partint d aquesta co^clusió se'n pot deduir que el cinéma subjectiu és,
intrinsecament, inapte per a- l'explotació comercial.
Primfilant, podriem fer una salvetat per als films de Chariot, els
quais, malgrat d'ésser, potser, els
més

intçnsament

profundament

i

subjectius, han aconseguit un èxit
falaguer de public; però aquest fenomen isolât, es deu al talent gé¬
nial del realitzador de « La quimera de l'or », que sense abdicar
en res de la seva pauta fixada, assoleix, en certs moments, fusionar
ingeniosament els dos caires esmentats del cinéma : l'objectivista
i el subjectivista.
Perquè entra de pie en aquest
de la comercialització del ci¬

tema

parlarem una mica d'un dels
films més originals i més intéres¬
sants que hem vist en aquests darrers temps.
Aquest film, una producció de von Stroheim, és « La
marxa nupcial
» que ja havem esnéma,

abans.

mentat

film

de

Stroheim, fruit
d'una concepció especial del ci¬
néma, reflex del seu esperit, ho és
Un

von

Hi ha pocs
directors de films que, malgrat de

trobar-se molt sovint davant
d'una consistència

ments

argu¬

escassa,

sàpiguen avalorar les seves obres
amb un segell personal, valuosissim,
que les torna inconfusibles. Hom
hi veu des de les primeres escenes
la mà d'un home sol. Entre aquestes i ultra les de von Stroheim, po¬
driem citar les de Paul Leni, suara
desaparegut, D. W. Griffith, Frank
Borzage, Harry Beaumont...
De films de von Stroheim se'n
pocs en

veuen

les nostres sales de

cases editores no teconfiança, econòmicament, en les produccions d'aquest
director alemany. Aixi veiem com
els seus films canvien sovint ia

Les

cinéma.

massa

nen

de

marca

procedència. Aquest darel segell de la « Para-

ostenta

rer

seu subcons¬
En plasmar-los, no menysprea cap formula ni cap idea per
més audaciosa que ella aparegui
Per això la seva obra es ressent

sits més recòndits del

cient.

d aquesta influèneia tan exclusiva-

personal i esdevé totalment
subjectiva.
Apressem-nos a dir, ja ho insinuàrem, que « La marxa nupcial »
no ha tingut a Barcelona l'acollida
que es mereixia ni F èxit économie
que
n'esperava la casa editora.
Aquest résultat és degut només a
les raons que hem indicat abans, a
que el film esmentat és anti-comercial per essèneia. En vista de la
quai cosa, la « Paramount », des¬
prés de la seva projecció al « Coliseum »,
ha près « La marxa nup¬
cial » i li ha llevat tots els aspectes
desagradables o no aptes per a la
delicadesa o la comprensió del pu¬
blic en général i en mires a una
major comercialització.
ment

La

mount ».

Von Stroheim és

també,

per

un

tant, un

creador. Es,

innovador. £1*1

cinéma no obeeix a cap régla
estandarditzada, ni està lligat al mes

Paramount

d

»

ha sofert

er.

aquest cas un error greu, una equivocació fonamental, bàsica, ultra
fer

irréparable a von Stro¬
que n'hem vist des¬
prés de la seva projecció a Barce¬
lona, està fortament mutilada. No
resta de l'original sinó un esquema
quantiosament réduit, la unitat del
quai és trencada violentament en
tort

un

heim. La versió

molts de passatges.
Ara bé : a malgrat

direcció inicial.
Del valor indubtable

la

de

«

tant.

La

Marsal.

Douglas Fairbanks i Chariot són,
tots

pocs

anys

en

aquesta

j
ma

part,

ens

p/oducció de Douglas fa que els seus
siguin esperats amb una véritable
expectació, però a l'ensems obliga Dou¬
glas a esmerçar una major quantitat
d'imaginaciô i'una major cura en la filfilims

i

l'elecció dels assumptes per
defraudar aquest interès. Altra-

en

per

jor exigèneia

—

Les

comporta una ima-

viva, punyent, per

seves

tològiques i

de l'expectador i de la cri¬

es

perden

en

amb ànims
abans con-

que

seves

el volta és portada en els
manera massa ostensible.
les seves accions fan per¬

films d'una
ve

que

néma

com

ritzar els

un

Ell considéra el ci¬
mitjà per a exterio-

sentiments mes inrebels i estranys que siseus

tims,

per

guin,

per evocar en

(*) Vegeu el núm.
d'

«

OC

».

imatges els pè126 (15 de gener)

ENVOYEZ
en

VOS

LETTRES

ALGÉRIE,

ET COLIS

ESPAGNE,
A. O. F. et en

en

MAROC, en
AMÉRIQUE DU SUD, par

au

COMPAGNIE
92, Avenue des

AVION
AÉROPOSTAI.E

GÉNÉRALE
Champs-Elysées,

Renseignements

dans

PARIS

tous

-

Teléph. : Elysêes 52.03

les bureaux

de po«te

Dou¬

»

«

Els

très

mosqueters

»

després n i « El VCscomte de
els episodis amb els quais ha

la

a

pantalla. Altrament, la veri-

històrica és interpretada al lliure albir
dels realitzadors. Doug'as no lha tingut la
un film hiistòric,
sinó
ha adaptat fragments més o menys

pretensió d'editar
que

veridics
seu

sota el control del
savoir faire ».

«

seu

estil i del

encara que pa'esament inDouglas, ha tingut cura de
la direcció de
La màscara de ferro » i
ha acomplert satisíactòriamcnt les fretures
de Douglas. La tasca excel'lent que Allan

Allan Dwan,
per

«

Dwan

ha

realitzat

en

«

La màscara

de

ferro », représenta per a Douglas una superàció, en qualitat, del seu film de la
temporada passada « El gaucho » que marcava un
senyalat retrocés en la seva car¬
artistica.

rera

Apart dels molts encerts parcials, la pintura
de l'ambient, el moviment de les
masses, i filtres de Hum d'un efecte fantas¬
magorie de que està atapeït « La màs¬
cara de ferro », una de les coses que més
ens
.sorprengueren fou el perfecte muntatge del film. El seu ritme fort, xarbotant,
dinàmic i l'encertada successió de
plànols, fa que el fil de la narració no
perci un àtom d'interès i que estiguem
sempre

gestes i

film,

tat

esdevenir un
de les lleis

seu

infim prejudici.

veure

perats.

la més enlairada
les

darrer

bastit el seu film.
Fóra una tasca puéril cercar analogies
entre l'autor d'
«
Els très mosqueters »
i el Dumas que Douglas ens deixa entre-

manera

l

pendents de fets violents i ines-

Les imatges es succeeixen d'una
vertiginosa. Sentiu una mena d'an-

fa aturar el respir i us encoprotagonistes.
La presentació del film, on es deixa
sentir la veu simpàtica de Douglas (haviem oblidat de dir que aquest film porta
aparellada una adaptació musical i una de
parlada) és d'un cert efectisme teatral que
no
deixa d'impressionar als espectadors.
Al final de la cinta, Douglas, després de
la seva mort, vist que ens hem posât una

goixa

l'ambient

D'aqui

anys

Bragelone

personificacions tenen rels mi-

La despropprció entre
séus

Vint

ce

fantasia.

Douglas, cada vegada que se'ns pré¬
senta en un film nou, posa en joc la seva
solvència cinematografica i cal dir que,
malgrat de petites falles i entrebancs,
sempre en surt airòs. I és que damunt de
tica.

obres,

seves

Quin formidable contrast amb el ciné¬
alemany, boiros, tèrbol, filtrat de sub-

cosa

caràcter.

en
seu

posât mà en

lervingut

fenomen extraordinari, fora
de les possibilitats humanes.

aquest

bem del tôt encertat

que

en aquest

el bagatge literari de
Dumas (pare) i ha arrencat de varies de les

Quina lliçó més clara i optimista de

una

mètode de treball adoptât
Douglas — que dit sigui de pas tro-

ment

veu

el

construir

glas ha

Douglas Fairbanks ens transporta per
hores al galop de la seva desenfrenada fantasia. Vivim en un mon idéal.
Si Douglas amb el seu indiscutible mestratge aconsegueix forjar-nos aquesta il'lusió, no creieu que hem de restar agraïts
i no Ihem de profud'itzar la seva obra en
cap més aspecte?
Pensém que Douglas posseeix la imaginació exaltada d'un infant i per tant no
ens el podem prendre massa seriosament.
Douglas té una marcada preferèneia per
les figures que déspassen el nivell humà.
Les seves « performances » deixen d ésser

de

no

Per

unes

banks ha estât

mació
tal de

es

esplairar-se. £s

marge per

| més complet i més

terrànies passions !

però,

ha tramés Douglas Fair¬
« La màscara de ferro »,
projectada al Tivoli durant un grapat de
dies.
Aquesta actual escassa quantitat
que

Douglas hom

conjuntava perfecta-

que

film on, per les proporcions existents, el
treball de Douglas ha estât més perfecte,

la vida!

aquests dos eminents cinéastes han ré¬
duit llur quota d'aportaciô i no passen
de filmar una producció a l'any. La última

a

j

|

indubtable.
De

ample

siderava costós i pie de perills. Els fets
i les accions defugen tota mena de possibilitats i incongruències i aparéixen da¬
vant els vostres ulls, clars i diàfans, abastables amb un senzill moviment de la mà.

Ferro

els ordres, ha
expérimentât el cinéma. I més encara que
sobreviure, han anat afermant llur con¬
tacte amb el púb'ic oferint-l'hi unes pro¬
duccions sempre intéressants i d'una valor

Ihem dit

es

d'assòlir repentinament el

els unies artistes que han
sobreviscut a la formidable evoen

com,

és el

»

la fabulosa fantasia dels decorats i
de l'ambient amb el seu joc peculiar en
menr

una
forta sensació, una nova
vibració de vida llarg temps inexperimentada, que us allibera de tots els pesombres i els encongi-ments i us fa aptes per a
les més ardues empreses. Després d'admi-

potser,

lució que,

que

Bagdad

encomana

rar

de

encert,

un

Douglas no
ho fes, que

prodigui massa.
que
no ho creiem, ens
cauria la vena que graciosament ens ha
penjat als ul's i el trobariem pob e, sense
gracia i mancat de recursos.
Hom surt després de veure un film de
Douglas amb una nova fortitud fisica i espiritual. L'autor de « Robin Hood » us

Les JEsfrenes
La Mascara

simpatia

seva

això considerem

abaos.
El dia

»

Salvador

dre el 'ímit del calcul, son incontrôlables.
Per això el seu millor film « El iladre de

seus

personal, la
quai,, com una aura lluminosa, ho embolcalla toTÏ lio" n s dêtsra més qtre el record
del seu somriure franc i optimista. Per

n'ha parlât tota la
critica conscient. Aquest film és
una
d'aquelles produccions origi¬
nals i singulars que, dissortadament, només es veuen de tant en
nupcial

prcducció, de la qualitat dels

seva

films, hi ha la

seva

marxa

KÉGKI

l'OLA

la 66 Dona de Noscù " estrena de la " Paramount "

en

de la seva acció, ha assolit la « Paramount » el
seu propòsit? Decididament cal con¬
venir que no, puix que el film segueix tan anti-comerciaLcom abans,
tan anti-comercial com a l'origen,
tan anti-comercial com el volgué la

d'intéressant.

sempre

lio son*

que no

que us

mana

mica

els neguits dels

seriosos,

fa

pirueta. Douglas
impressió que la
comença
un

ble
seva

-mon

espai

una

no
seva

darrera i graciosa
ens

pot

deixar la

vida s'acaba i

rç.-

de cara a
desconegut on tindrà inacabaper satisfer els capricis de la

les

seves

aventures

eixelebrada fantasia.
ÇBSPti

-

M-

�OC
SETMANARI

DE

I.ITERATURA,

ARTS,
E

DIRECTION

an :

o

el

Rue Victor-Hugo,

o

A

1.

LITTÉRATURE,

BÂRCELONA

ARTS,

«

DE

SCIENCES ET SPORTS,

Un

l'r. 5o ; Etranger, 5o lr. ; Le N°, 1 lr.

aquells

tots

a

an

Societat General de Llibreria

»,

S. A.

Telèlon 12781.

-

Espanha, 14 pessetas

:

I) INFORMATIONS

CRITIQUE.

Barbara, 16 i 16 bis.

Frarîçe

-

snbscriptors de Catalunya t Agrairem

(juliol-desembre 1929)

HEBDOMADAIRE DE

D INFORMACIONS

ET

(Haute-Garonne).

France, 26 fr.; Le N°,

Prec aïs

ESPORTS,

C1ENCIAS,
CRITICA.

Place Wilson," i5,

:

Toulouse
Un

DE

;

Le Numéro,

o p.

3o.

hagin liquidât Uur subscripció anyal (juliol 1 929-juny 1 9.^0), semestral
l'amabilitat de trametre l'import per gir postal o en segells de correu a:

que encara no

trimestral (juliol-setembrei octubre-deseinbre 1929), que tinguin

Via Laietena, 28, Barcelona.

Les reclamacions,

cas

que

algun

desti, cal l'er-les directamenl a la direcció de Tolosa (Llibreria d' « OC ». Plaça Wilson, i5).
de 1 abonnement au compte courant d « OC », n" 124-55, 1 oulouse.
catalans : Prière de verser le montant de 1 abonnement par mandat poste international ou par chèque

assoleixi el

numéro no

seu

Avi» pour

les abonnés de France S Prière de verser le montant

Avis pour

les abonnés étrangers non

bancaire.

Librairie
Editions d'Art

Librairie occitane

-

Henri

Librairie

-

O €
générale

-

Le livre chez soi

MARTIN, directeur

etg!5,HPlace Wilson, TOULOUSE (Haute-Garonne) —" C. C. Postal 124.55
bibliographique de la Librairie d'OO

|1, Rbbc Victor-Hugo

Bulletin

CABIE

(Ed.), Charte et Coutumes de la
Gascogne
CARSALADE DU PONT (J. de), Comptes

BEAUX-ARTS
LECOMTE
ill. T.F

(Maurice), La céramique,

LELEUX (Charles),
les âges, ill. T.F

15 fr.

Le poison à travers

(Henri), Lodève, Album de
gravés
RAFOLS (F-F.), Gaudi, T.C

MARTIN
bois

*
*

(Edmond), Les beaux métiers

ROCHER

du Livre,
*

*

*

T.F

CRITIQUE
(René), Paul Valéry, illus¬
tré de dessins. T.F
LANGE VIN (Eugène), Louis Le Cardonnel, ill. bois. T.C
MISTRAL (Frédéric Neveu), Et nous

consulaires de la Ville de Riscle.
T orne Ier
Tome 2

12 fr.
50 fr.
40 ptes

s

10 fr.

»

»

Verrons

Berre. T.F

*

MONTOLlU (M. de), Breviari critic, vol.

*

II. T.C
PLA (Josep),

Cambo, T.C

30 fr.

6 fr.
10 fr.

5

ptes

»

» •

*

*

12 fr.

T.F
DELEUZE
TUCAT

(F.), Brancas d'Euze
20 fr.
(J.), L'utilisation de la langue

d'Oc à l'école primaire élémentaire. .
5 fr.
ETUDES POLITIQUES ET ECONOMIQUES
*

*
*

CAMBO (F.), La valoracio de

»

(FT Les Dictatures. T.C
CARBONNÉLL (J.), D avant el nostre
humanisme naixent.

*

T.C

DUHAMEL (Maurice), La question

*

»

4 ptes

»

2 ptes

12 fr.

T.C

2 ptes

»

GRA VURES
*

Abbé SARRAN. L'exemplaire

BOURDELLE. L'exemplaire

5 fr.
5 fr.

»
»

HISTOIRE LITTERAIRE
*

*

*

*

(Jean), La Pastourelle dans la
poésie occitane du moyen âge...
AUDI AU (Jean), La Chanson de la croi¬
sade contre les Albigeois
AUDI AU (Jean), Huon de Bordeaux,
chansons de geste du XIIIe s
ANGLADE (Joseph), Les origines du gai
savoir

12 fr.
7 fr.
7 fr.
7 fr.

les

BOUZET (J.), Grammaire béarnaise, T.F.

et

COSTA

l'autura. T.O.
*

*

T.O.

et

et

T.F

Lous

rebats

25
25
25
25

fr.
fr.
fr.
fr.

,

»
»

»
»
»

sus

T.F

et

PESTOUR (Albert),

La Présence Dorée,

T.O. et T.F
LOPEZ PICO (J.-M.), Carnet de Ruta.

(J.-M. de), El

eomte

poème. T.C
18 fr.-

SALVADOR (C.), Vermeil

Arnau,
6 ptes

en

ta....

T.C.

TEXTES CLASSIQUES
(Abbé Jules). Vergeli; Las
Georgicas; Cant. IV. T.O. et T.F.

T.F

5 fr.

DERENNILS (Charles), Romivatge. T.O.

*

EYSSAVEL (Paul), A l'ajlat dou gregau.

T.F

6 fr.

»

12 fr.

»

THEATRE

10 fr.

*

3 ptes

CUBAYNES

12 fr.

DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel),
Le Jardin dans le soir
DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel),

5 fr.
5 fr.
10 fr.

T.F

»

»

T.C

(NT Brassabosc, poèmes pié-

Du soleil et des ombres

et

10 flr.
25 fr.
25 fx.

PIZE (Louis), Chansons du Pigeonnier,
ill. T.F
RICARD Lydie de), Aux bords du Lez.
T.O. et T.F

DELBOUSQUET (Germaine-Emmanuel)

T.O.

(Allbert),

...

DELBOUSQUET (Emmanuel), Capbat la

et

10 fr.

:

T.F

PES1OUR

...

Dans le silence et la solitude

5 fr. 50
12 fr.
&gt;

—

T.F

*

*

T.O. et T.F
MISTRAL (Frédéric), Les Olivades
Calendal
La Reine Jeanne....
Mireille
Nerte
Chants de Provence.
NAVARROT (Xavier), Œuvres, T.O. et

SAGARRA

*

»

HISTOIRE ET PHILOLOGIE

étudier

Rouergue. T.O.

*

(Louis), Les cinq Mystères
Joyeux, ill. T.C
(Frédéric), Choix de Poésies,

6 ptes 50
3 ptes »

*

CAMBOS (Arthur), Floc de Gasconha.

»

30 fr.
25 fr.
25 fr.

MISTRAL

—

POESIES

Lana. T.O.

(F.), Kersos de Vell, T.C

MERCIER

—

F. VALS I TABERNER, Estudis d'Historia Juridica Catalana. T.C

ANGLADE (Joseph), Anthologie des Trou¬
badours
BAUDELAIRE (Charles), Les Fleurs du
Mal. T.F
BAUS1L (AT Poèmes. T.F
*
BESSIE1RES (Gustave), Causons del

*

*

—

T.C

cents.

»

50

20 fr.

rin), Coutumes de Gourdon
PERBOSC (Antonin) et CANAL (Séverin), Coutumes de Verlhac-Tescou....
ROlG (E.), La marina catalana del Viut-

montais.

AUDI AU

ANGLADE (Joseph), Pour
patois méridionaux, T.F

""

»

MASSARYK, Estudis socials i politics.

partie

T.C

»

»

partie

20 fr.
15 fr.

PERBOSC (Antonin),
Les langues de
France à l'Ecole
*
PERBOSC (Antonin) et CANAL (Séve-

*

(Hubert), Sud-Ouest.

*

centista.

.

phées. T.F.
iNDY (Vincent d'), Chansons anciennes
du Vivarais, ill. T.F
JANICOT (A.), Anthologie des Poètes catalons du
àu Roussillon.
Rc
*
MARAGALL (J.), Poésies (obres
pletes). T.C
MA f'HEU

15 fr.

(J. de), Journal de Pierris de
Casalivetery
MALVEZIN (Pierre), Glossaire de la lan¬
gue d'Oc
*
MUNTANER (R.), La Barcelona Vuit-

*

5 ptes

12 fr.

LAGARDELLE
T.F

»

15 fr.

GOURGAIN

bre¬

tonne
*

2e
3e

»

»

20 fr.

Tome .2
DRUILHET (P.), Archives de la ville de
Lectoure
FORESTIÉ (Ed.), Le Livre de compte des
Frères Bonis.
lre partie

la Peseta.

T.C
CAMBO

1er

tome

COURTEAULT (H.), Le Livre des Syndics

»

4 ptes 50

L'Acropole biterroise.

Gascogne,

.

*

La Gabelle

des Etats de Béarn

ESSAIS ET DIVERS

DELEUZE (H.),

Etats de Béarn
COMMUNAY (A.), Audijos.

FOROT (Charles), Hyménée, ill. T.F.
FRANCE (Anatole), Poésies. T.F
GAUTHIER (Théophile), Poésies. T.F.
*
GIRARD (Marie-Charlotte), Seguida
Bearneza. T.O. et T.F
*
HEREDIA (José-Maria de), Les Tro¬
...

25 fr.
25 fr.

CADIER (L.), Le Livre des Syndicts des

en

FERNANDAT

15 fr.

15 fr.

CANTABRE

(Robert), Bos de Benac ; Lé¬
gende Pyrénéenne. T.F

Notes
distinguent des réimpressions et
des nouvelles éditions par l'astérisque
(*) qui précède
le nom de 1 auteur de l'ouvrage annoncé.
2. Les indications suivantes indiquent la
langue dans
laquelle est rédigé le volume : T.C. : texte catalan;
T.F. : texte français; T.O. : texte occitan.
3. Les indications Fr. et Ps. indiquent le prix des
volumes respectivement en francs (fr.) et en pessetes
(pte:).

Toulouse, Imprimerie Régionale

1. Les nouveautés

se

Le Gérant, GlRARn

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712750">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712759">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716290">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712732">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 127, 1er février 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712733">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 127, 1er février 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712734">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712736">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712737">
              <text>1930-02</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712738">
              <text>2020-03-19 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712739">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712740">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/13350e2522659bfe37f259c28e763fac.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712741">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712742">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712743">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712744">
              <text>1 fasc. (non paginé [12 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712745">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712746">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712747">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712748">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712751">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22159</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712752">
              <text>CIRDOC_A1-1930-127</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712758">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712762">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712763">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713178">
              <text>Shakespeare, William (1564-1616). Romeo and Juliet -- Traductions occitanes</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712760">
              <text>Carbonell, Josep</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712761">
              <text>Charles-Brun, Jean (1870-1946)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713179">
              <text>Shakespeare, William (1564-1616)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713180">
              <text>Cubaynes, Jules (1894-1975)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713181">
              <text>Anglade, Joseph (1868-1930)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713182">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713183">
              <text>Mazon, Paul (1874-1955)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712764">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717235">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714058">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823869">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712753">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712754">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712755">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712757">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723472">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
