<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22161" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22161?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:54:16+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143189">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/01798fc4cbdb9b5333e0586bd3e3c0b2.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143190">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b592ed99c5ee776b9382af2adc029cfb.pdf</src>
      <authentication>a5ed7f3acc817b9f88eceadb6e82b181</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="713196">
                  <text>El

BI61111.

S

O ptes :iO «?ts

Le inssai.

:

O

iranc 50 ets

1

SETMANARI DE L.ITERATURA
ARTS
CIENCIAS
ES PO RTS
HEBDOMADAIRE DE LITTÉRATURE
ARTS -s- SCIESCES -s-

OKf. 4NE

SHit.S

0

F-ASZES

i7/*" AnnestBai.

D'tiC

:

G I.VtO.VH I,

LEJVC/IDOÇ,

Toioza,

Encara

Bo

1

fie

mot,

un

-

SPORTS

AXTVERIVHA,

'jV° 129

-

-

Í.E.HOZ/A',

/'KOl /i.VAVI

Mars

19 30

de

Cal

«S

CVI

«S-

H.S/./vJK.t'

W /limiV.

;V"

129

comptar per segles

per

per

iKinael

Que vos prègui de me desencusar

torni

se

encara

aci

parlar de causas admenistrativas e se trenqui lo rolle dels
éditorials nostres. Vos ei dit lo darrer cop que la Galeria d'Oc
alandava
las soas portas. Vos ei dit la
vos

de la Societat d'Etudis Occi¬
tans, de la quai se parlará leu longadament aci. Vos ei dit quin cra
Jo servici qu'atendem de la venda
del Timbre Mistral. Vos ei dit 1?
nécessitât de claure sens trop atendre la soscripcion de l'Editorial Oc¬

«IRAK»

cara

son

JoKep
que

très

volums, la

con-

tinuacion de la soa publicacion sera
l'una de las primeras tascas de

YE.O.S.A.R.L. Los « Amies del
Libre Occitan » receveran una circulari sus aquel punt.

De l'emergència
vegades, parlant a aigu de
unitat

no

iasca

Per acabar

vos direi que las très
comandas del
Timbre

méridional, l'auditor
possible d'una

pot estar-se de

confessar el

seu

escripticisme. Ho creieu?, reprèn,
en

dir-li

d

que

primeras

CARRR1VELI,

de res més
de mitjans.

que no es tracta
un

problema

Mai,
aquesta
ruina
d'escàs vivoteig àdhuc

idiomàtica,
en la gleva.

s'alçarà de la condició

no

misera-

no

semblants, què té d'estrany
el quasi cornu de ciutadans en
dubti? El nostre gran Milà i Fontanals, deia del català, que mai no

causes

que

serviria per a les manifestacions
cabdals de l'esperit. Ell, poeta dels
bons i animador sapientissim de la
restauració

mai

no fóra una llengua
l'especulació filosòfica.
En les primeries del segle Ville,
la moreria nordafricana s'esparramá

Cartago — per tôt l'occi¬
d'Europa. Més pròxima. Andalusia esdevingué de primer sot-

associacion

i en ella visqué i perdura fins
les darreres anyades del
segleXVè. tota la ciència, tôt el faste
d'una cultura refinadissima, a traa

vés de la

quai l'Occident reaprengué la vella filosofia de l'Escola i
la vella i la nova malemàtica de
Grècia i de l'Orient.

Set centuries llargues (per no dir
vuit) de dominació, cap altra terra

será la carga de las entieditiorials d'Occitania a las
quais la S.E.O. acordará lo son pa¬
aquesta

d'Europa

tats

nat ;

sofert

Pensam poder assabentar-

d'aquestes, a-n'aquel
prepaus, de la publicacion
d'una
Miscellania Occitana, jos lo sinne
de la S.E.O.

Autra question : las Georgicas?
Aviem anonçat la publicacion de
la Traduccion occitana de las Geor¬

gicas per Juli Cubainas pel temps
de Nadal. Ens a calut descantar.
Auriem podut publicar la traduc¬
cion sola, presta dempei fa temps.
Mes la redaccion de! vocabulari

panoccitan anonçat,

que sera

d'aquesta

pensât.

Aqui

retard!

en

perque

las Georgicas

LADY
«bra

de

maire

es

fort

Provença

avan¬

Homps. En Joan Bozet e F.n Loïs
Alibert ens preparan un obra maja,
que.
al costat del texte occitan
d'En Cubainas. del texte latin e
damb la prefacia d'En Joan Borciez. fará d'aquel primer volum de
la colleccion del « Libre Occitan »
tura

nari

publicacion vertadèra de cul¬
occitana. en aqueste bi-millede Vergèli.

IV.-B.
7.

L'a«flressa d'OC es ara
c. «le las Leis T«»l«»sa.

Pregam los satustres cor¬
respondent»
de
tenir
compte &lt;ra«|iiel canabiamenf.

L'adresse

i

a

Pereneu

la Colleccion
»

que

se

«

Dis

n'es tirât

Aup
en¬

d'OC

est

maintenant 79 rue des
Lais, Taulouse. Nous

prions
Quant

batut l'aubada

cal.

çai. Los savis redactors que ne son
En Pompeu Fabra. En Serra i

una

a

MACBETH

re^ealpraice lengadocran

Mistral son vengudas de Gasconba,
de Catalonha e de Lemosin : la
coma

Ara lo vocabulari

o

una

pe-

ha

super-

en el pla
de set segles, els
colors del mapa de l'Europa sep¬
tentrional, mai segurs, sempre mu¬

mera

son

camuflatge

un

mateixa cultura

politic. Al

la pri¬

manifestacion concreta de
l'union occitana renaissenta. a demandat mes de temps que no s'era

encara no els
ha
esperit col'lectiu no

cap

ppsició semblant. I, ja ho veieu
tôt
aquell mon de ciència, de
volor i de galania, no pogué resistir. primer, la voluntat decidida
d'una rusticitat montanyesa,
la
seva
cultura incipient i el barboteig post i novo-llati en què
s'expressava; després, l'allau cul¬
tural que ella mateixa havia contribuït a fecundar i la performança

dia

un

nova

mesa

de cultura. preparará obras de cultura, mès n'assegurará pas ela matecha l'admenistracion comerciala;

vos

a

dent

regida per la lei de 1901. Los sos
mitjans financiers, las cotisas, los
dons, las subvencions e lo benefici
de las publicacions soas los faran
mens o
mès poderoses :
es una
question d'accion, es una question
de volontat de tots. La S.E.O., obra

tron atge.

que

a

l'alemany

apta per

—

una

pensava

la resureccó de la quai contribuïa, mai
no eixiria del cercle «
felibrenc ».
I Leibniz, augurava,
doctissim, que

sais.

será

catalana.

aquella ' mateixa llengua

citan S.A.R.L. Encara un mot
pc
respondre a questions que-m son
estadas pausadas aquestes dias pas¬

La S.E.O.

sinó per segles. Si ho¬
molt savis erraren en
judicar

per anys,

mes

nos correspon¬
dants de tenir
compte
de ce changement.

ble

B*.

Dardé

que tantes de centuries de
jou la postraren. Mai, àdhuc si la
germandat cultural del Migdia arribava a dominai- el seu impuis psicològic vers la dispersió, i es donava
submisa, a un sanedri escient
i autoritari, no es deseixiria per
això de les velles idees i perfor¬
en

cap

tables com els de totes les altres
régions del planeta, responien a
una evolució de la nostra humanitat.
S'afermava el période dels
grans Estats cesaris, la cultura de
la Rçnaixença es preparava a ba-'
tre

el

seu

pie,

retornava,

cisament el món antic,

fecunditat de la

plasmada

seva

no

pre-

però si la

maduresa

re-

edat que també
assolia, en l'espai i en el temps, un
moment zenital per a l'esperit.
Tôt, però, en aquest mon, porta
la mort en la pròpia, vital entraper una

politiques, estatuïdes i fer¬
"que ja conqueriren la seva
mentalitat i es postviurien. malmenades i tôt, llargament, per simple

nya,

inèreia.

rantis d'altra vida més alta i fecun-

mances

mes,

Comprenem que no és massa fàa malgrat de tants d'exemples

cil,

historiés,

recordar-se

de

mirar,

podriem dir-ne, en¬
cara, aspectes còsmics de la Història, a la distància d'un estel. Ni,
tampoc, saber comptar el pas d'aaquests,

quests

que

esdeveniments,

no per

dies,

i només

aquesta mort

és

ga¬

da. La partició europea de la Renaixença, la coloració moderna de
la carta d'Europa, ha fet ja el seu
temps. I per damunt de les linies
divisòries, arbitràries, dels Estats
en crisi,
amples taques ja han d:
buixat i d'altres tôt just insinuen.
les imitais culturals autèntiques.

U

1

�sobre la

vida lliure,

pacífica i la

Mistral

regulada convivència de les
quais, s'asseurà, demà, la gran Unitat Europea que les generacions novelles de toi el Continent cobegen.
ben

par

J.

cal

que

fecundem la nostra existència.

Exis-

cal

provem,

que

tir, existir, aquest és
a

Une nouvelle manifestation, qui
fut

Florence,

Riba, una
cultura, maldament el
sigui sobrer, intégral,... i la
vindrà d'afegitó. Que som
cosa, que es tracta d'un fet

resta

poca

una

aguanten, sense descrèdit, comparacions homériques.

Esser, ésser alguna poca cosa
real, categòricament eterna i voler

del mi¬

racle. Quantes coses grans en la
Història
començaren
altrament ?
no

recordeu la parà-

evangèlica? Les nebuloses en
els espais sidérais i en la nostra
atmosfera els núvols només es con-

bola

densen

A la séance académique te¬
nue
en l'honneur des félibres,
le
18 mai, Paul Mariéton « exposa le
rôle émancipateur des félibres ten¬
oeuvre.

infims
des¬

nuclis

de

entorn

d'atracció inicial. I allà

son,

i aci les pluges
quelcom de
que som familia en l'apelc de families roma¬
nes de l'Occident, ja ho sabem de!
cert. Només ens cal subsistir, viure,
prosperar. I poder subsistir, poder
viure i prosperar, no és res més,
per a qui de veres és aigu, que un
problema de mitjans. Deu-nos,
prés, els

mons nous

les traditions poéti¬
à maintenir la diversité qui
'hissera quelque charme à l'union
probable des nations dans une fé¬
dération pacifique" ».
Cette même année 1890, à la
suite d'incidents au sein de la main¬
tenance de Languedoc, A. Roque-

fecundes. Que som
véritablement divers,

dant à

sauver

et

ques

Ferrier fondait à

doncs, mitjans, i us mostrarem les
lluissors d'una alba nova. L alba

amis,

ses

une

les

publicarà :

dor de la
sas

dins lo

—

A

la

subre l'esdevenl-

lenga;
numéro

sEccion

primeras respon-

del 15 de Mars
«

Arts

»

:

;

l'Art

francesa a Vexposició internacional
de Barcelona, per M. A. Cassanyes;
Lo sculptor lengadocian }. Cos¬
—

ta',

per

gascon
—

Paul Mesplé; — Lo sculptor
Despiau, per Paul Mesplé;

A. Mallol

e

la sculptura occitana

contemp'orana, per

P. Mesplé;

A la seccion (( Letras )') : A
l'Ajlat dou gregau, comentari de
E. Deleuze ; — L'Escola auoernhata, per L. Deïhostal, etc., etc.
—

notez

bien

notre nouvelle
adresse

association

féli-

était 1 organe)
Par là,
il indiquait une tendance très nette.
Roque-Ferrier avait écrit L'Evolu¬

qu'à la

revue

mots

qui

î

7, rue des Cois
TOULOUSE

en

de Félibrige latin.

latine

et

pellier; il avait

L enquesta

avec

bientôt dissidente, à la¬
quelle il donnait comme titre (ainsi

tion

—

Montpellier,

bréenne,

d'uns temps, la plenitud dels quais,
però, cal resignar-se a situar, sense
recances
impacients, enllà d'uns
segles.

OC

impor¬

le Félibrige et toutes
littéraires du Midi de

giigible; però, àdhuc si fos menor,
abans d'ésser quelcom més ja nasqué « Mireia », i ella i el seu poeta

ventura

un groupe

les sociétés
la France.
Berluc-Pérussis obtint un grand
nombre d adhésions. Dans la « Tribuna Béatrice », au Politeama, figu¬
raient des albums envoyés par Forcalquier, Avignon, Aix, Gap, Mar¬
seille, Cannes, Béziers, Foix, des
poésies de Roumanille et de Mis¬
tral. Astruc, Maurice Raimbault, le
baron Guillibert, François Vidal, le
marquis Ch. de Gantelmi d 111e, le
chancelier du Félibrige, Paul Mariéton, assistèrent, au milieu des
ovations, à la première audition de
l'Hymne de la paix, d'Augusta Holmès, qui dirigea l'exécution de son

considérables? No tant; una àrea
de 236.630 quilòmetres quadrats,
amb
una
massa
humana
de
i6.000.000 d'ànimes, no ho és de ne-

Per

1890,

panlatiniste et francophile, invita
aux fêtes qu'il organisait dans une
période de tension internationale

menyspreable al costat d'altres fets

esdevenir més, vet aci la rel

en

des études supérieures de cette
ville, avait conçu le projet de réunir
en une exposition1 toutes les pro¬
ductions dues au genie de la
femme, à l'occasion du sixième
centenaire de Béatrix. Gubernatis,

treballar

fons la nostra unitat, crear, com

mot

la réplique du cen¬
attirait à

tant de félibres provençaux. A. de
Gu'oernatis, professeur à l'Institut

deia Enric Prat de la

cultura,

comme

tenaire de Pétrarque,

el problema;

polir la nostra rusticitat,

CHARLES-BRIW ★

civilisation latine,

la

Ukraine'

Hnlande.

ou

imprudences vaines » (le mot
Boissière) qui
eussent risqué de compromettre les
résultats acquis. Le directeur d'un

11

de quitter cette énu-

est temps

de

sies,

tine, depuis que nous la suivons, a
connu
au moins une ébauche
de
réalisation dans le domaine de la

diplomatie et des traités. Avant
1914, il semblait bien que non. Les
circonstances
politiques ne lui
avaient guère été favorables. L'Ita¬
lie, en 1870, avait gardé la neutra¬

plus tard, dans la
de protection¬
nisme de 1887 et la politique gallophobe de Crispi avaient amené la
rupture des relations avec la France
et le traité de commerce italo-allelité,

entrer,

pour

Triplice

:

la

vague

mand de 1891. Nous avons vu un

Alphonse XII colonel d'un régi¬
ment de uhlans et sifflé par le peu¬
ple de Paris; et, depuis, le Maroc
a

déterminé de douloureuses

à la

Rome, Charlemagne, CharlesQuint, Louis XIV, le pacte de fa¬
mille, préparaient un Latium plus
libre et plus populeux que l'ancien,
une
trêve de Dieu entre les fils
d'une même race. Ce qui caractéri¬
sait son latinisme, c'est que, je
crois bien, il lui assignait comme
capitale non Marseille, mais bien
Montpellier, redevenue ville mari¬
time, siège d'une Université du
monde latin. Et c'est ainsi qu'il fai¬
ves,

(*) Voir les numéros 113 (14 avril), 116
(15 août), i 19 (lor octobre), 122 (15 no¬
vembre), 126 (15 janvier 1930), d'OC.

fric¬

l'Espagne. Quant
Roumanie, en partie par notre

tions entre

et

nous

faute, en partie sous l'influence du
Hohenzollern son roi, elle semblait
s'être laissé germaniser. On sait le

magnifique réveil de l'idée, le ro¬
cher du Quarto, l'élan du Portugal,
du Brésil, de presque toute l'Améri¬
que latine, les sympathies roumai¬
nes empêchant d'abord le roi Carol
de se joindre à l'Allemagne et dé¬
cidant de l'entrée

en guerre.

Mais il est vrai de dire que, après

mouvement est tenu

à des réserves.

entre le consis¬
toire de 1882 et celui de 1885, la
maintenance de Catalogne « tomba
en sommeil », disent les documents
officiels du Félibrige. Les Catalans
venaient difficilement aux réunions
annuelles; le terme de majorai,

Toujours est-il

que,

apprend Berlue, avait été

« as¬

Catalogne où
cette
désignation s'applique aux
conducteurs de diligences ». Ce fut.
au
moins, un échec administratif.
Félix Gras, capoulier en 1891, pro¬
fita de son voyage à Barcelone, où
mal accepté

en

il allait assister

au

centenaire des

jeux floraux (1893), pour régler dé¬
finitivement la question. Il fut dé¬
cidé que " les majoraux catalans se
démettaient de leur titre et gar¬

daient à l'avenir celui de socis du
Félibrige, » (Armana prouoençau
de 1894). Le commentaire de Gas¬
ton Jourdanne0,
qui félicite Félix
Gras « de l'habileté avec laquelle il
a.

conduit

bruit cette campagne

sans

diplomatique », est à retenir : « Les
préjugés, écrit-il, existant, à 'l'heure
actuelle, au sujet des associations
rendent

internationales

suspecte

agglomération de ce genre. »
Et, plus haut
Cet état de choses
pouvait prêter à équivoque, étant
données les déclarations fédéralis¬
tes qui éclataient de jour en jour
plus nombreuses dans les réunions
félibréennes10. » Ce même Félix
Gras (Roque-Ferrier le lui reprocha
violemment) omettait les Roumains
et
les autres groupes latins de
toute

l'Orient

en

énumérant les nations

latines dans

Catéchisme d'un

son

félibreu. Plus encore : ces
mêmes jeunes félibres fédéralistes,
qui effrayaient tant, ne semblaient
pas le moins du monde disposés à
bon

étendre leurs efforts
la France.

en

dehors de

le

commandeur

1890, les félibres et les méridionadans cette voie un

listes marquent

rien,

en 1887,
Occitania. Dans ses rê¬

sèche,

demander si l'idée panla-

pour nous

d'arrêt,

qu'il avait donné,

un peu

de fêtes, de poé¬
publications littéraires',

mais instructive,

relève

félibrées

«

sez

mération, forcément

devons

et

dans la lettre à J.

est

nous

temps

placé en tête du livre de BonaparteWyse'h dans sa préface des poésies
de Bringuier. 11 estimait que le Fé¬
librige négligeait la conception la¬
tine; du reste, adversaire de ce qu'il
appelait l'hégémonie avignonnaise,
il revendiquait pour Montpellier la
paternité du panlatinisme, en sou¬
venir de Lallemand et des fêtes de
1878. En tête du premier numéro
de sa revue, il reprenait le pro¬
revue

«

développé le plan

de Forcalquier et de Cournonterral,
dans
l'avant-propos qu'il
avait

gramme

de la confédération latine

les Jêtes de Mont¬

du fédéralisme latin aux

à la

le
centre et la protectrice des petits
peuples qui défendent leur langue
et
que l'histoire, les sympathies
ou les nécessités de la politique ont
associés ou peuvent associer plus
tard à la destinée des peuples latins
comme à leur avenir », Bretagne et
pays de Galles, pays basque, Alba¬
nie ou Grèce moderne, peut-être
sait

nous

dévouement filial, car
c'est elle qui soutient, comme elle
a toujours soutenu, la bataille. »
Peut-être aussi Mistral craignait-il
fidélité

des

Aquesta és la Reneixença nova
que es prépara. I si en la carta
d'aquest aspecte nou del nosfcfe
Continent, volem quo no hi manqui,
diversa, la gran demarcació méri¬
dional,

latine

l'idée

et

travers

ou

de recul. Je

ne

depuis cette date, à
l'œuvre de Mistral, qui évo¬

le panlatinisme, sauf l'allusion
passé dans la Chanson du cin¬
quantenaire. Il paraît borner son

que
au

travail

au

Midi de la France, peut-

besogne litté¬
raire et linguistique. Du reste, cette
sorte de repliement ne doit être en¬
visagé que comme une Lactique :
Mistral « série les questions ». Rien
de plus conforme à la philosophie
régionaliste. Dès 1885", il écrivait à
Jules Boissière : « Ma conviction,
déjà partagée par quelques hom¬
mes de pensée, est que le Félibrige
porte en lui la solution des grandes
questions politiques et sociales qui
agitent l'humanité. Comme politi¬
que générale, nous devons porter
être même à la seule

nos

visées

le sys¬
fédération des peu¬

et nos

tème fédéral

:

désirs

vers

ples, confédération latine et renais¬
sance des provinces dans une libre
naturelle fraternité7.
«
Mais avant de se vouer ouver¬
tement à cette tâche suprême, il
faut attendre le dénouement de la
formidable guerre qui, latente ou
déclarée, accumule toujours davan¬

et

tage ses nuées entre le pangerma¬
nisme et la latinité. A la France

meurtrie, à la France, chevalier de

1. Il y
Caratti.

fut

aidé

par

de Gantelmi d'Ille, Les Proven¬

2. Ch.

à Florence. Le délégué de l'Univer¬

çaux

Rome.

sité de

Pierantcni, assista, cette
lors des fêtes du 6e cen¬

même année 1890,

de I Université de Montpellier,
banquet de lq Sainte-Estelle, Drésidé
tenaire

au
par

Mistral.
3. Li Piado de la Princesso.
4. Ln

1903, le comité du

monument

Joan Petrovitch Kotlarewski,
invitait Fr.

nien,

Mistral à la cérémonie

de l'inauguration. Mistral répondit
tant

son

ode

de

poète ukrai¬
en

ci¬

poètes catalans.

aux

5. Citons encore M.-A. Grcmier, L'Union
méditerranéenne, Paris, Lefebvre, 1888.
6. Lettre du

14

Charles-Roux

j.

:

septembre, publiée par
Des Troubadours à

Mistral.
i.

On

cette
avons

ordre

inverse,

fois, la méthode progressive

que nous

remarquera,

en

déjà indiquée.

8. Les soci, ou membres associés, ne
font pas partie des cadres du Félibrige.
9. Histoire du

Félibrige.

10. La déclaration des jeunes félibres
fédéralistes est du 22 février 1892. Elle
avait soulevé de vives protestations parmi
ceux des félibres
qui voulaient conserver

leur association un caractère strictement
littéraire. On consultera avec fruit sur ces

à

débats et. en générai, sur l'Aiòli et sur
la doctrine mistralienne, La vie harmo¬
nieuse de Mistral, par Marius André.
11. Signé
du
F. de Bcuscarlo.

pseudonyme

transparent

�...occitanas

Informacions.

G VIEX/1

1)

ftlontauhan

floraux
de
l'Enrôla
(iarKinola.
L'Escola Carcinola a ouvert ses
Jeux Flo¬
raux de
1930. Seule, la langue d'Oc
y est
admise.

Mas tôt d'un còp,
Kos saluda ambe

devront

!V
Se lo volètz prendre al sedon,

Faguetz
Per

exem¬

celle-ci devra être reproduite dans devise;
une en¬
veloppe cachetée contenant le nom et
l'adresse de l'auteur.
Pour tous renseignements, s'adresser
au
sous-Capistol E. Pefourque, 34, avenue
porter

une

le

toise,

février,

que

Cercle

au

tana

une

élu

section

une

deuxième section (Elèves de
1°
Version occitane. —

corporative.

Ils

assez

les

revues

quelques

siège.

numéros

ont

occitanes à
specimens

pellier

—

les étudiants

camarades des

La

notre

Mas totas

le

2" Thème occitan.

un

bal très réussi. Les

18

une

part active

naire mistralien.

«

»

ans

vous

les années

française la chanson

Traduire

en

prose
:

LO RFIATON
I

Qu'es polit aquel auzelet

Volastrejant dins la randurai
Es autant viu qu'un embelel 1

vous

justifiez

dus'c à nèii fosca:

E de lènh retipa 2 una

mosca.

es

I

:

I

(Entresol)

pas

signés;

il

mais

devront

indication du lieu d'origine, un porter
nom¬
chiffres. Ce nombre se a repro¬
duit sur une
enveloppe cachetée
quelle on aura mis : 1° un billet dans la¬
portant
le nom et l'adresse du
2° un
timbre-poste de 0 fr. 50 concurrent;
pour réponse.
2"
avëc '

bre de cinq

Chaque devoir devra être écrit très
lisiblement sur une feuille
séparée et sur
le recto seulement de la
feuille.

I

3°. Les envois où il n aura
pas été tenu
compte des prescriptions ci-dessus ne
pour¬
ront pas

oarticiper au Concours.
4° Les envois seront
reçus au

Grilhs del

(Communique.)

Lauragués, 45,
Castelnaudarv, jusqu'au 15

rue

V.

S.

Un

un

Contresty,

JPEG VEXSA
Les
L
par

annonce

le Comité

Fêtes
des Jeux

d'Arles

Floraux,

Av.gnon),

admis
mais

en

en

ce

qui

concerne

cette

graphie Mistralienne.

Les sujets à traiter

sont

derniere,

les suivants

:

En langue Française : Poésie, le Rhône
;
Prose, Arles.
En langue d'Oc : Poésie, la Reine d'Ar¬
les; Prose, iMstral et son œuvre.
Les

œuvres

manuscrites

ou

dication extérieure d'expédition, à M.
Jean
avenue

Il

ne

de

Montmajour,

sera

envoyé

l'Escolo Mistralenco,
à Arles

aucun

(B.-du-Rh.).

accusé de récep-

récemment
Three white
Chats blancs

un

fance

américaine.
d

à

faire

connaître

et

pittoresque coin de France à
l'en¬

L'éducation

prétexte

Avignon.

a

De

assaisonnés

de trois mi¬
visite et à l'his¬

la

naïfs
d

touchants

ou

humoristiques ré¬
mêlent au récit.
Il serait désira¬
que les plus beaux
co.ns de
se

présentés

France

d'aussi

cet

entrefilet

:

par

livre n'est pas le but
c'est l'exemple d'idéa¬

son

auteur

d'été, je vis
Anna Bird-Stewart.
soir

f rance,

en

fus¬

agréa¬

et

je

que

veux

arriver chez
«

Je

moi

suis venue

expliqua-t-elle, un pèle¬
naissance ou de
troubadours, ces pionniers poéti¬
ques de 1
Europe. Je descends de
Ventadour et je vais à
Hautefort. J'ai tenu à vous
voir au
rinage

a

m

tous les lieux de

séjour des

passage.

J.e. doljnai à
elle

»

ma visiteuse les indications
désirait, quelques billets d'introduc¬
tion auprès de
certains félibres, une
étude
sur m
musique des troubadours et
un re¬
cueil de
qu

quittée, je
çais,

ooèmes d'oc.
me

combien

tel

gfrav.

Lou CaLEN

«

d'E. Martin.

sus

(Marselha).

»

Pèire Puget tocant
de Tolon

muna

Pèire
tras

Puget

puras

besai.

es

conferènci

una

obra à la

son

co¬

à-n-aquela de Marselha.

e

marselhés. Es

glòrias localas, la

una

mai

de

nos-

granda,

Volan que siegue nascut (octobre
de 1620) al risènt vilage de Seon, vezinant
l'Estaca, al quartier dich de Castei-Fallet,
ont
sobran las parets trantalhantas d'una
fabrica qu'a servat lo nom d ostal de

Puget.
Mas, al dire de Felip Mabilly, l'ancian

e

sabènt archiviste de la vila, qu'era,

tam-

etc.,

pèr

nos

marcar

las estapas di-

Lo 16 del febrier de 1665, los Conses de
l olon volan cambiar los adobaments de
la comuna. iPèire
eue
Puget n'es, se je pod
dire, l'ajudicatàri del pres-fach. Farà lo
.

—

,

—

travailh e porgirà la pèira pèr la
1.500 liuras. Qunta mizèri ! Una

tambèn,

al

bel

Puget,

projet
cipe tolonenc...

Qu'enchau
son

vila

!

projet qu'avié

soma

de

escorna,

pre/.ental

qu'estrambordè lo Muni-

s'escrida Valèri Bernard,

se

él. dona à

sa

obra n'es pas pagada,

d'adopeion un obrage inmortal.
Las Cariatidas de Tolon son célébras
dins lo monde entier. Qunta suzarenta e
doloroza umanitat treluzis dins aquelas
does consolas de car freja, mas eternament
viventas, dins aquel esfors embesonat sostenent

un

bescaume,

coronant

una

porta.

I a una legenda sus las does testas de las
Cariatidas. Se dis qu'aquelas pretocantas ca-

besas

las de dos Conses tolonencs que
empeirè aqui. pèr sécréta venjansa...

sont

Puget
M'iquel-Ange metè bèn
enemics dins

sa

un

cardinal de

fresca ufanoza del

sos

Juja-

damier.
Lo verai, pèr las Cariatidas, es que las
does testas retipan las de dos porta-fais dels
ment

Lorsqu'elle

m'eut

demandai combien de Fran-

d'Occitans

avaient

fait

un
pèlerinage, combien seraient capables
faire? Certes, les
félibrées
commemorent 'es

le

ne

Jorgi Reb«»ul

decorator.

.

aesnné

aimer

taire

ferentas del grand marselhés que fuguè,
tôt à la fes, pintre, architecte, escultor
e

méritent,

«l'i«léalisnie

gentil volume illustré : «
A Vignon » &lt; (Trois

miss

Major,

organisés

permanent des Fêtes
l'année 1930, a été accueillie d'Arles,
très fa¬
vorablement dans les milieux
littéraires de
la France entière.
pour

Afin de lui donner toute
l'ampleur qu'ils
au regard de
l'objet qu'ils
sentent, en cette année exceptionnelle repré¬
de la
glorieuse célébration du Centenaire de l'im¬
mortel poète de
Maillane, le Comité est
heureux de pouvoir faire connaître
aujour¬
d'hui aux intéressés, les
conditions défini¬
tives du concours. Elles sont
les suivantes :
Le concours aura lieu en
langue Fran¬
çaise et en langue d'Oc, (tous les dialectes

exemple

américain
New-York m'est parvenu

De

Un

un fegond poëte provensai,
disciple
del poderos Victor Gelu. Pèire
Puget sarié nascut carriera del Pichon-Pos, ont son
pai Simon Puget, mason, era proprietàri
d'un ostal.
Acô dich, Valèri Bernard nos fai mostra de
polits retipes d'obras de Pèire Pu¬
get : sos retrats pintrats de sa man, lo Salvator Mondi de nòstra antica
gleiza de la

Mai prochain,

Chapitre

fraternité.

et

générales
zl.

...

donné
consigner.

bèn,

Siège des

Salut

,

,

lisme

—

seront

Brasseric du

(/~

de

le

dessus qui auront obtenu le l°r
Ion d'argent) seront publiés dansprix (grilSaber, revue de l'Escòla Occitana. Lo Gai
/luis importants.
1° Les envois ne

i

e

ingénieuse
ble façon a nos
propres écoliers.
Mais 1 éloge de ce

Les deux devoirs
indiqués ci-

—

la

a

granats

Reneisensa occitana rèn
Poëzia...
Jorgl Reb«»nl.
Zola et la
Provence
Jôrgi Reboul vous prie
d'assister à la
conterence
publique et contradictoire sur
Emile Zola et la
Provence, qu'il fera di7-cÎj marSi a l7r&gt;heures 3U' au Croupe
Art

qu en

sent

Oc-

N. B.

e

dels

un

socialas, etc., contrariment à
so
profetiznn los malerozes e
funes
pivelats d une

flexions

a

blazon.

la

e

nen

épisodes,

votre

Bessat, Cabiscol

»

Es l'auzèl lo mai petiton

anuliza

nets ser. de

Parmi les
langue d'Oc que
et

los

lenga d'Oc. que.
lengas, pod s'emplegar
critica d'arts,
sciencis,

totas las

questions
que

a

de

Que fa

escura.

I

parlar marselhés,

Cats of

en

Relrin :
/lcò's l'agradiu reiaton

chiu-chiul

Hteràri

—

citez ce'ui qui

équilibra
embleme.

lot

de la granda

de

parier

ble

imprimées
Ices dernières n'étant pas antérieures au
Ier janvier 1929) peuvent être
envoyées dès
maintenant, sous pli recommandé, sans in¬

«

î

filet.

citana.)

»

14 ans)

un

e

de nèstre mascle

cantant
sagatuns

fach, lo

—

comme

occitane suivante

Regant de fòc nibol

Marselha.

pintre, escultor o... filològue,
26 de janvier, al grop artistic

I

de vuei, aicest

remua 1

en

e

L'artiste occitan Valèri Bernard qu'es,
segond l'ora, poëte, prozator, gravaire

Dissertation occitane.
Quels senti¬
ments éprouvez-vous
chaque fois que vous
revenez dans votre
pays natal, après une
longue absence? (1 raiter cette question
langue d'Oc avec graphie de ÏEscòla en

cente¬

précédentes, des focs Florals
Escolaris où seront distribués des Grillons
d'Argent, des Grillons de bronze, des ou¬
vrages littéraires,
des livrets de Caisse
d'épargne, des diplômes d'honneur et des
mentions honorables.
Pourront y participer tous les élèves des
deux sexes fréquentant les écoles publiques
ou libres des
départements formés par les
anciennes provinces suivantes
:
Langue¬
doc. Auvergne, Rouergue, Limousin, Périgord, Agenais, Quercy, Comté de Foix et
Roussillon.

—

de

trespàs.

au-dessus

limite

dernier délai.

Lauragués organisent,

1° Version occitane.

aquela

2°

prendra

Lauragais

En voici le programme :
première section (Elèves de 10 à

lus.

avez

A l'occasion de leur VIe Fête
annuelle,

les Grilhs del

(Elèves

section
sans

plus vivement intéressé

Floraux

Grillas &lt;IeE

Puget c son obra à
comuna de Tolon e à-n-

la

n en

franc de

toire

1 raduire

préférence.

-

à la célébration du

Jeux

«les

Languedoc

—

d'âge)
1°. Dissertation
française.
recueils de poésies en.

morceaux

La prochaine conférence.
La prochaine conférence du « Nouveau
Languedoc » aura lieu au Bar Ya Bon
(place de la Comédie), le jeudi 20
8 h. 45. Le jeune poète Roger mars, à
Barthe,
étudiant en lettres, parlera de Calendal.

le Nouveau

Peire

|

corona

».

avec

troisième

fait de l'ac¬

beaucoup moins. Naturellement...

«

Rhodanien

«

:

joués au piano par Gévaudan, les chants
entonnés par Lesaffre et de
Madron, fu¬
rent très régionalistes. Les
danses le furent

Ainsi,

mention-

pacha

fatura.
brèu sè que nos
mestre e am.c
Valen Bernard, diguè nèstre
rèire-cap del
elibrige, fazent mestier

conditions du concours restent les
mêmes, mais l'envoi devra comporter la

|

escarfava la

jorn

se

Aisi,

Les

prose
graphie de l'Escòla Occdana
la fable de La
Fontaine intitulée
Chauve-Souris et les deux Belettes. (Liv. La
II,
Fable IV.)

de

vœu

Belette; 2 .Tomba dans

occitane

tion par tous les moyens. 11
organisa, le
18 février, dans les salons de l'hôtel
d'An¬

gleterre,

prose) à caractère rhodanien.

aguè.

bonet

es

l'Union Gé-

par

ordres reiais. I

■

Grand

nouveau

Rhodaniens, qui sera décerné à
œuvre de langue française
(poésie ou

du roi
environnées

que

com¬

(Lo Fablièr Occitan.)

I.

après avoir clamé

»

un

Prix de Mille Francs offert

ma,me

;

en plasa. lo
nivel e
frigian... La
Restauracion. à son
O0'"'AC,e
emblemes pèr de
Hors
d ans. Al

di¬

la mostèla

Al païs d'ont se torna
pas.
Tene trop à la vida es cercar
lo

quelques
nobles strophes de Simon de
Montfort (de
Jean Suberville), entonna la Coupo Santo,
que tout le monde reprit en chœur.
La soirée «lu \ 8 Février
Le Nouveau Languedoc

comprend

concours

complir la be-

deux

o

(bi¬

las causons me

RouaneS

tour

:

francs

et

armes

aura

gran-

de ses
avec la couronne
au-dessus,
deux figures angéliques.
«
Kevolucion .respetava las «
figures angenques » mas

Prix Littéraires du

:

dich que i

es

à

des 1.500 liuras. Lo
1.396 liuras. Dins la

costa

Les

—

—

«

Mille

plan descatelat ;
fendon la cerbèla.
As debrembat, dins tos
coplets,
De dire que, sens far ■de
bruch e sens canB-scanariàs los mius polets!
[dèla,
E l'orne mandèt

au

réentendre prochainement Rouanet de La¬
vit. Ensuite, « l'Escoutaire »
cet ami des
jeunes — dit, avec l'esprit que l'on
connaît,
lou sermou de moussu Sistre et une chroni¬
que sur lou recensement. Jean Lesaffre
die avec
beaucoup de talent la calou del
passât, du félibre Adolphe Lajoinie. Et

Roger Barthe,

de

Prix

P. Estieu.

de
Lavit.

faisons à

appelés

une

—

en¬

Beaucoup d'étudians, au Bar Ya Bon. le
13 février, pour entendre Rouanet de La¬
Le jeune et br.liant conférencier nous
parla du duc de Montmorency, une des
figures les plus attachantes de l'histoire du
Languedoc. Inutile de dire qu'il obtint un
succès largement mérité.
Rabayrolles se fit
éloquemment l'interprète de tous les audi¬
:

:

déjà con[damnada ;

moment

(1.000 fr.(

doté des prix suivants

nrale des

—

vit.

teurs

un

Grands

Puget pantalhava

que

ordres,
supportée
par
La

adresser

pourra

vejaire pèr l'arborament d'un

son

près

i

«

dront, à la manière des anciens trouba¬
dours, dire leur pièce au public.
Indépendamment des Deux Grands Prix
Littéraires de Mille Francs offerts par le
Comité Permanent des Fîtes d'A rhs, le

en

Sera pas ambe acò
que cromparas de
Dins ton intrès, laisa=me en vida biòus.
:
Farai la guèrra als rats
que rozègan ton
blat!
L'orne diguèt :
Ta litania es
pas finida?
Tôt acò 's plan polit e

en

Conférence
«le

escota

concours sera

1° Deux

[sous...

—

de Mistral?

Traduire

tre que m'auras
[tuada?
Ma pèl? Un pelharòt te n'
donar à vingt

raient pas célébrer, à leur
naire

18 ans)

Parla! qu'auras de mai,

Facultés
ne pour¬
façon, le Cente¬

autres

suc¬

occitane suivante

Lo miu plaidejament!

ne

comunal

pasada

des quatre divisions

une

de

Peire Puget
s'engajava
zonha al

seront dis¬
tribués solennellement au cours d'une
Grande Cour d'Amour, le samedi 28 Juin,
au Théâtre
Antique, où les lauréats vien¬

&gt;

Mas

1

pétentes, attribuera les prix, qui

diguèt
Sabi plan qu'a la mort m'as:

—

lettres de Mont¬
collaborations de leurs

la

avec

;

Una mostèla maitinièra
Costa un bartàs s'empantenèt -.
Un orne aqui l'ajcnt
trobada,
Nòsti'a mostèla U

OC félicite ces jeunes gens de leur zèle
corporatif. Et il leur suggère une idée :
est-ce que

14 à

à

plômes) aux lauréats.
Un Jury, composé de personnalités

L'OME E LA MOSTELA 1
En anant faire un torn
à-n-una galinièra,

un

engager

voyer

française la fable

prose

dernièrement un Comité qui
président : Guillot ; deux
vice-présidents : Jacques Sauzède et Lacassagne; deux secrétaires : M11" Salvat et
Foucault; un trésorier : Maurice Rozière
;
un bibliothécaire
:
Bonnaud ; et les délé¬
gués des différentes licences : Mn° Mazier
(philosophie); M110 Triol (anglais et alle¬
mand) ; R. Barthe (espagnol) ; Gourdon
(italien) ; Ml,es Cailhé et Billon (lettres
pures) ; Mlle,i Laprugne et Pradalié (histoire
et géographie).
Le siège de la corporation est :
15, rue
de l'Université,
Montpellier. Un salon de
lecture y a été installé. Nous ne saurions
tout

leurs chances de

augmenteront

cès.)

concurrent

envoi

Municipe

estât

ostal

solet

de

comuna

l'escultura d'un mce de capitels e pi¬
marselhés n'estènt
pas

a

meravelha)

das.

concurrent.

joux, objets d'art, livres, médailles

pa-

tolérée à la première Section

est

très

Comité Permanent des Fêtes de ta Ville
d'Arles, seront décernes aux œuvres de
langue Française et de langue d'Oc (poé¬
sie ou prose) reconnues
comme les plus
méritantes, dans leur catégorie resDective.
2° Il sera, en outre, décerné trois
prix et
deuX mentions, par chaque division

les concurrents qui adopteront autant
possible la graphie de l'Escòla Occi-

mais

donné

Les étudiants en lettres &lt;Je
Montpellier
viennent enfin de constituer, au sein de

comprend

Le

cargo.

(La graphie phonétique, c'est-à-dire

magni¬
fique conférence sur le Sentiment religieux
dans l'œuvre de Mistral.
(Chez les Étudiants
l'A. G.,

la

pas

respondant français.

a

10

larga!
pichon

tant

es

P. Estieu.

Montpellier

Montalembert,

la badaga

Eclair; 2. Ressemble à; 3. Ardeur.
2° Lexicologie. — Faire en occitan une
liste alphabétique de quarante noms au
moins d'arbustes ou arbres de votre
région,
en faisant suivre
chaque nom de son cor¬

EEXGADOC
M. Jean Lesaffre

Chaque

qu'un

I.

Saint-Michel, Montauban.

A

pas

casaire

un

Que jrancament val

une devise reproduite
cachetée contenant à
lisiblement, le nom et

prévues

|

qui

deux

lastres, lo

tête

en

le droit de faire imprimer dans telle ou
telle publication tout ou paTtie des
ouviages
primés.

;

plaires

Puget à la

î

Aucun manuscrit ne sera rendu. Le Co¬
mité Directeur des Jeux Floraux se reserve

de mil h
moja.

—

*iLSe
se
dalhon
(una

enveloppe

l'adresse du

Fa d'iòus menais corn grans
E los escond demest la

Poésie : sujet libre (ne
pas dépasser cent
vers).
2e Section.
Prose : sujet libre (ne pas
dépasser cent cinquante
lignes).
Le concours sera
définitivement clos le
15 avril prochain.

une

l'intérieur,

aleta.

son

Tant lèu qu'arriba l'mes d'abrilh,
Dins lo siu còr i'o gauch rejoja;

:

enverront

sur

1930.

mars

(en double exemplaire)

œuvre,

devra porter

111

—

concurrents

Chaque

plen d'abeluc

clos le 31

concours sera

1

sections

lro section.

tion. Le

Abansatzvos ! Es pas pòuruc :
Suis rameis ja sobent pauzeta ;

Jeux

Les

repuladas...
- °fira de Pèire
.

A

Deux

quèis de Tolon, com las carcasas
seriem
aqueies de dos galerians d'un
ont las
chormas e las caga-manjas detemps
Tolon eran

poètes d'oc

et

tiennent de
preference en un lieu
illustré par ceux-ci.
Mais I acte de
piété solitaire d'une
Anglobaxonne me semble révéler
une
se

intellectualité plus liantes encore foi, une
que la
simple présence d'un Méridional
à

îehbrée.

une

L action de cette

New-Yorkaise avertie et
sympathisante, s'oppose, avec un relief
saisissant, à l'attitude, à la fois
e'
comique
déplorable, des littérateurs
langue
officielle, aussi bien ceux de de
Paris
que
ceux de
province. (Dans un prand
organe
parisien, un critique, traitant de
l'influence
française en Europe a diverses
époques, ne
souille mot
et pour cause
de la plus
ancienne, celle des
—

—

troubadours

au

moyen
'e reporter d'un
grand
bordelais, n,'ayant aucune idée du quotidien
domaine
de la langue
aSe

■

—

d'oc, s'étonne

que

son

gas-

soit compris aux
Des écrivains occitans Baléares, etc., etc.)
qui valent les classiques latins restent
inconnus de la géné¬
ralité du public et de ses
informateurs. Une
phrase prononcée
par un de ces intellec¬
tuels casaniers et
myopes caractérise leur
état d
son

aine

:

«

composé dans
mes
qui sont

L'abbé Roux

a,

dit-on,

me

parler limousin des pcèdes chefs-d'œuvre. J'aime
mieux le croire
que d'y aller Voir, ne sa¬
chant que le
français qui me suffit en
France ». Mais les
son

traductions même

res¬

tent inaccessibles à
ces messieurs.
La lit¬
térature d'oc, si désintéressée
chez les au¬
teurs, ne trouverait-elle pas un
égal désin¬
téressement chez nombre de
critiques? Ou
ceux-ci en sont-ils restés à
cette conception
périmée
que

Pourtant
gnés

la langue d'oc est un
quelques périodiques

patois?

rensei¬

découvert et suivent le mouve¬
ment occitan.
Puis, si vous êtes allée de
Ventadour à Vaucluse, ce n'est pas. Miss
Bird-Stewart, pour entendre proclamer le
fait par les
haut-parleurs du journalisme ;
ce n est pas
pour cela, non plus,
qije nous
cultivons nos dialectes; mais nous
aime¬
ont

rions trouver plus souvent
chez

nos

com¬

patriotes cette compréhension, cette
sym¬
sous émeuvent chez une amie

pathie qui
américaine.

Margu«'ritc Genês.
1. Edité par
Doubleday. Doran
Garden City, New-York.

et

C'

�letras

CÌ O €J a S
estatge

quieu

molon de borra creissiá come una
cola enteiin que lo suc pelât dau
borralier, plus lusent que un mirau,
rebatiá tota aquela verdor e semblava cubert de mofa. Lo tantost,

tombadas

3 .*)

DAVANS la font
dau Mòro, la
pè-de-pola. A
de

rota

Pertus

se

desple-

man

gava en

drecha, escalava la carriera dis SetPontins. A man senestra, plonjava
sobda aquela de la Planca-plusbassa que davalava après un recoide precepitos, enjusqu'a la ribiera. Au rescontre d'aquelis très
camins, una platana força vielha
auborava son apeon enorme. Lo
municipe, a l'entorn de l'aujola,
avià estalat un larg bancau de bos
onte lis desobrats — e n'en man-

tenián sis sesilhas. Era
l'endrech lo mai animat
e lo mai brusissent dau vilatge.
La patacna dau Parpalhon, qua¬
tre cops per jorn, dins un clic-clac
de guinbarda, un estampeu de crits,
de cacalas, ie preniá vo ie vujava
lis viatjors. Lo justier Calhou ie
fasiá ronflar son torn, d'onte sortián lis tros de fau vo de frais en
forma de bartavela per lis cavalets
dis olivarelas. Quora era dins sis
bonas, tant, tornejava is gandons
de grossis baudifas bosarudas que
i enmanchava em un claveu a testa
caviada, Reynaud, la manescau.
Pelos corne un bochi, sa facia espelofida de barbare sempre trem¬
pât de susor, cenchat dau faudau

cava

pas

—

la Placeta,

de

disciple de sant
pestrissiá lo ferre sus la bi¬

cuer

Aloi

ereditari, lo

gorna vo

rimassava la bata

tias dins

la carriera dis

que
nat.

ennegava
A drech

d'un fum empoisoanar,

medecina veterinària
lo fasiá portar sus

Car,

dis bès-

SetdPontins

mespresant

praticava una
grossiera que

la bot dau det.
lis mortialis re-

guinhadas possiblas, donava is chivaus que
avián de colicas e que
una
simplacaussana estacava a la
muralha de son atalhier, de lavamans audacios. La Passida era sa
vesina. Plus bas, lo bretonejant Talavela em un mitron tenián la bolenjariá cooperativa de « La Formiga », dos que trabalhavan pas a
la lutz dau soleu de Dieu, just se,
temps, l'om lis vesiá,
blancs de farina enjusqua dins lis

temps

en

gaubejar la patarassa sus son
lindau, dins la pichot barquiu de
l'aiga cendrosa, vo chauchar sis ferrats dins la conca de la font. Mai.
au moment dis fornadas, l'odor dis
pans que mordiá la caud cremanta
dau brasàs de brancas de pin
s'enaurava dau forn en alenadas
toscas que garçavan lo ruscle en tôt
lo quartier.
De la man d'eilà de la font dau
Mòrd, se dubiá la botiga crassosa
e
empegada dau Luseta. Chasque
matin, bericles remontats sus lo
front, cardava, de l'anar-venir sensa

peus,

(*) Veze los numéros 123 (1er de
bre), d'OC, e 125 (1er de gener).

Décem¬

son

sus

nas

d'opéra passais de moda, de
raganelas de café-concert que avián
mai de vint ans. Per abituda, un
ers

tanben

per

amor

de l'esto-

velocitat de sis m®dulacions,
l'om l'escotava e l'envesible flabutet era lo liame musicau que ligava
nanta

Ja

jornadie-

garba dis mila rumors

an

:

Auziàs.

pès. Es que desempuei que la Passida, dins un garri jalos, F avià desavuglat, sentiá cade jorn, a chasca
ora, eme delice lo désir de la Sives¬

Aqueu d'aqui, armat de la maça
d'acier poderosa, la fasiá quantequant virar dis doas mans, l'aplombava em un han! rabin sus la testa
escalhada de l otis, e lo cieucle,
obéissent, descendiá. Continuavan
la manobra, long, dispost, mau-se
guràs, mandant ariier, partent mai
tu!

lis han!

e

testiers

non

besonh,

son

segon

avans

non

e

Adrech de la bolenjariá, lo

lava-

la font, sostava sota sis
teules la chorma redobtabla dis bu-

dor, tocant

gadieras. D'à geinons dins

la palha

dis caissas, bras escussats,

descras-

linge

de la

prachamatan dis batareus. Sa

savan son
au

vo aqueu

lenga fera esparniava degun. Lis
reputacions lis miès fondadas viravan
l'arri. Quora tôt lo vilatge i
avià passât, s'agantavan entre élis,
racant l'injuria, se tirant lis peus,
bi amant come de demonis, enjusqu'au banh de la fin dins l'aiga de
sabon, la cabussada dis tineus embluiats, enterin que risián e aplaudissián lis

Es

sus

ornes.

la Placeta, dins

l'ombra

de la platana centenària,
que Sivestre acabava e finolava sis
veisseus davans que de lis metre
entre mans. La caufa fimda, Au¬
ziàs em eu butavan jusqu'aqui lo
lord ovale que coa-levava en subresaut magnifie. Lis flanaires, lis braçmorts come se "ie disiá, segurs de
se
distraire a gratis, se cotavan a
son eisàs sus lo bancau, borravan
amiga

sis

pipas

au

e,

mieg de son far¬

niente, regardavan obrar lis toneliers. Elis carrejavan l'enclume, iis
marteus riblareus, lis longs fais de
que gandissián au sou d'un
d'espala, dins un tronament.
Lo fodre, arrasat an autor requista,
Sivestre, quitant lo bos, s'afecionava
is cieucles. N'en faliá detz,
estatjats simetricament de cade
caire dau botge, cinc en aut, cinc

fulhard
cop

en

bas, dis

se

tocavan,

dos en testa que
puei, très autres an un

quaus

Riblar lis largis bandas barera pas ren. Lo patron e
ie leissavan de trossets
de peu de carn e s'aganissian a
conhar sus la bigorna, alongada
dins la grava, lo ferre dis riblets
que s'escrachava e veniá brûlant

pam.

badas,
í'óbrier

sota

lis tuerts. L'adobavan

a

pon-

argent.

immensis

metiá

coliers

en

de

plaça aquelis
metau

que

d'estranglar dogas e fons
braçada estrecha. Per aquo,
lis toneliers se quilhavan sus un

prochi d elà enjusqu'ara
devinar, sensa veire
la beutat d'aquela fema

meme

lis A

fresca

calavan que lo

joina,

e

plaça libra.
lo diable e son trin

e

drech dis

apariada eme
un nas minse

mau

Avià

lo vie'lh patron.

narras

rosencas come

nacrada;
la peu
ambrenca corriá tôt un riàs

lo dedins d'una clauvissa

pesadas
parlavan

marchant poce
L'incertituda de la toca

bel expressi,

que

a

per

poce.

engoissava pron lis dos ornes que
n'en froncissián lis. ussas e sarravan
lis bocas. Es que, maugrat sis esforç, lo metau gravotge d'escus se
s'alongava, cercant, semblava, que
lo moment d'escapar au poder dis
umans.
E, subran. sota un acip
tombât a faus, lo cieucle endemoniat sautava en Fer, barrulava. turla

tant

restontidosa, re
lits pots e lis botas, e

carcassa

bombava sus
s'arrestava que

au sou onte s'amufaire de ronds davant que
de s'estramassar dins la poussa.
Sivestre e n Auziàs, secrejant e
bofant, davalavan de l'estatge. Dé¬
cidais de ganhar quand meme, tor-

sava

a

nar-mai agantavan

lo riban regui-

nhet, l'engulant come un estre

viu

auriá poscút lis comprene. Lo
gandissián mai sus lo veisseu, escalavan mai a sis plaças, fasent lo
sarrament de finocheiar eme la matèria, testarda, e de l aver. Lis ges¬
tes calculats, s'aplantant per ben
prene sis amiras, per picar dau
biais lo melhor, donant de joc d'un
caire, pesant de l'autre, martelant
a pichots cops, avián a la perfin la
joia de veire lo testier intrar sus toc
l'entorn de l'ovale.
Alor, forajitant lis gafas, cassavan
a braç virât,
em un enavans
que

desenat

per

l'orguelh dau triomlie,

cieucle dontat, enjusqua que
afloresse la testa arrasada. E lo poble dis braç-morts, picant dis mans,

lo

otis rabalhat, un ahi! cridat
quichar de la clau, se gonflavan
taus de dindards, come se s'apre-

per un

élis la reussida.
L'Om tocava is darriers jorns
de setembre. Botant l'escampa sus
an

...

la

fatiga,

Auziàs

aluenchat sis vesitas

avián

petiera. Puei,

d'una

Longventre
moment

e

que

avià
enco

d'abord
de la

aguer

ren

sensa

la niuech.

niá

se

d

viscut tant

favan, l'estiravan sota lis
lentas; lis marteus avisats

tistament, fenissián per faire una
chincha que, sus la color bluia e
vinassosa dau fulhard, esbrilhaucome

careça que

estonava

de tempes planas, onte, sota

au

Après,

S

l'intrar. L'avián riblat un pauc
de cort, comptant que lo fulhard
vendriá en ie tirant subre eme lis
gafas, e que ansin lis fons brandarián pas d'un peu dins son gargalh.
Era d'alhors una condición requista
de bona obra. E lis crochets, assegurats is endrechs chausits, l'aga-

cha de diamant, la tapotejavan ar-

dava

come una

lo fasiá trefolir.

aguesse sa

Mai aqueu, era

lo frustar

tre

per

ras.

tica

bot de bras

a

A tu! cridava

—

matin au ser, ivern estiu, sis bocas
cantadissas rechaplavan de-longa

pauc

e

la tenent

bosselut, jogava de la lesena .e tirava lo linhou dins un mescladis de
vielhs colars possos e d'arnés gauvits.
Parlava jamai, siblava. Dau

d

novella

9

fach a la lesta de botas sus
de posts brandantas, bastit a l'entorn dau fodre. D'amontd'aut, guindavan d'abord lo sotatesta e eme l'ajuda dis gafas ie fasián mordre "lo chaîne. Per lo biais
dis marteus volontaris, que lo picavan
sensa
pietat,
s'enfonsavan
d'aise mai de-contunia, e leissava
finalament despassar una minsa corona de bos. Alor, Sivestre esquilhava sus l'espessor dau ferre lo biseu de la grand chassa manche e,

pipnches, lis cordas de borra
torça e verdassa. Escambarlat sus
lo banc de sa machina d'una man
butava lis pivas de ferre, de l'autra fasiá venir a flor e mesura lo
bot dau eau glena a sis pès come
una serp. E, pauc a cha pauc, lo
fin dis

sis vitretas

dis

cantar

au

re-

a l'espantament dau
dau Feli, venguet lo
ie meteguet plus lis

doça

e

de venatas bluias,

a

mitât

escon-

boca aluminada, quora s'entre-durbiá, d'un
uiau lachos; e subretot, dos iuelhs
que son regard pivelaire gisclava
fora d'espessis cilhas negras come
dudas

per

Portava

lis facias;

una

la polida coifa de
e dau comtat de

que

la Nauta-Provença

Venissia, tant genta

e

que

lis fe

d'abondonar —
laugiera en picura blanc de

acomençavan

mas

la coifa

nosada sota lo menton, que

neu,

quasi tota sa cabeladura.
franc de la riba e de dos bendeus

tapava

crespats que
au

ie

passavan

chascun
fichu

mitàn d'una aurilha. Un

de seda

bariolat, crompat

caraca,

qua

crosava

se

en quau-

sus

son

jonhe gonflât destapant un trian¬
gle de carn velotada onte montava
e s'abeissava au grat dau respir, la
crotz d'or penjada au cou libre. Sa
ta'lha linja e sopla se pausava sus
d'ancas un pauc larjas, finiment arredonidas, onte s'estacava un pi¬
chot faudau fach d'un mocador
d'autre atge, un lussi de reire-grand
que encantava lis joinas.
Era dins tôt l'espandiment de sis
formas e se n'eisalava una fleiror
de saba cauda tala que n'en sort,
venguda la prima, dis ruscas treboladas. Segur era bela, la patrona:
segur lo cercava e, pas mens, lioga
de n'en profichar, lanternejava. Eu,
lo beu mascle que totis 'lis filhas
dau vilatge ie fasián d'uelhs de sùpia, eue comptava plus sis victòrias amorosas, restava aqui chancelaire, e mai un sang bolhent devaeu. Sarà mieuna quand
vodrai, sonjava. Mai non semblava

lesse dintre

de força d'abord
quinzenada,
sis afaires n'eran quasiment encar
au meme pont.
Au moment d'assajar, de se gandir, vai te far fotre!
sis cambas sempre ie fasián chi.
Es pas la vergonha de se mau
comportar que l'entrepachava. Se
mau fasiá, après tôt, s'aprendriá an
ela que f'auriá cercat. E puei, se
garçava de Sivestre que escrachariá em un gautàs. Mai un sorcelatge
vertadier emanava d'aquela fema.
A costat d'ela, ara, alenava plus

lo voler
que,

a

eme

pron

desempuei

son

aise

e

se

una

sentiá

come

una

�que ie clinava lo cotet. Quora
sorisiá, desclapava dins son sorire quicom de safranos que ie balhava la peu de pola. le semblava
de barrular dins un aven que lo piman

L'Anòni

ie

ie posquer faire empache. N aviá la colera, de fes que i
a, una colera d'orne fort que a la
presentida de 1 ora que son mestre
vendra. E vaqui que aquest matin,

àcida alegria aquella solució

pava sensa

dins 1 ombra fresca

propicia de la
viseta, doas labras enfiocadas, doas
labras feras
lis sieunas
i eran
tombadas sus lo cou e, temps en
e

—

—

se ie passava la man per
assajar de n'escafar la bruladura.

temps,

Aqueu

l'acabava.

poton

Disiá

ceba. Corne un nive agarrit per 'is
levantadas, i espelhava son vague
esfrai. Vesiá plus que aquela causa
tras
que
flatiera : estre l'amant
d una fema superba, de sa patrona.
Arribariá ço que arribariá. M
!
Un poton ansin, era la plus clara
dis convidación e, coquin de Dieuri!
sariá que lo rei dis colhons se non
ie respondiá corne l'om voliá que
ie respondesse. An aqueu pensament,
son
pitre s'enarcava, sis
mans
quichavan lo margue de
baissa eme força, mandava una
longa escupida que petava. Esperava plus que
lo moment requist.
Lo patron, intrat de tôt lo buste
dins l'alandada dau fodre cochat.
durbiá lo

dau gargalh.

canau

gargalhador réglât

corne

un

Lo
trus-

quin, de la drecha fasiá esquilhar
la

dis

dogas la plaça
per lo fretar,
enterin que sa senestra esquichava
lis dents de l'otis. La gorga, a chicas e micas, cavava lo rore,
trencant lis fibras longas d'escaire e iis
chapladuras claras s'escapavan long
la penda dau dedins dau veisseu.
E Sivestre, son ama simpla de trabalhador rasclada per una joia
subta, cantava un er dau terraire
que aviá fach miranda dins son
contra

testa

de sorbiera

joine temps

gauvida

:

Es pas

l'ora de se far manjar is moscas,
Companhon, veici lis tavans.
Lis

Preparem

tavans !

una

bala d'estopa,

Una barrica de quitran.

De quitran !
Oh !

lo

paure

ome,

pou

plus

cagar

!

Corne farà?

S'esquicharà.
E lis braç-morts,

gargassón, i

anavan

fasent petar lo
totis

ensem au

còrus.
cantava pas. Pebreregardava lo patron d un
uelh marrit. Aquela gaug franca
que, a l'ordinari, l'amusava, l'emmaliciava vuei. Mespresant, alucava lis peus grisonejants dau mes¬
tre, son nas costut, sa mostacha
rufa corne un fretón e jaunida per
lo fum dau tabac, sis esquinas gibladas, sis gautas dau quieu maigras e ponchudas. L'enveja 1 arrapava de ie cercar ronha, de la començar, de ie largar un cop de
ponh sota l'aurilha, aqui monte la
ganacha se grafa, e de l'alongar
per sou, racant sis dents gastadas.
L'aborissiá dau bon dau cor. Plegat en dos dobles dins la carcassa
dau toneu, n'en plamava lo dedins,
metent lis dogas de niveu, fasent

Solet Auziàs

java

e

sautar

lo bos rimât, destacant eme

gaubi d'esclapas minsas. Mai, encanhat, manejet leu l'otis corne un
massacan, levant de tros espectaclos e remiutant corne se picava
sus l'autre : Te! Te! Aganta aqueu!
Subran, lachet l'aisseta. Sa cara
se desfronciguet. Se botet,
en pereu, a rire eme lis desobrats. Puei,
gisclant fora dau fodre :
Hou! patron, faguet ensin,
—

vau

querre ma

blaga

que

1 ai obli-

donà que fascinat per aquest
joc
d escena que es descabdellava da¬
vant dels seus ulls com una cinta

m
;

cinematogràfica sense acompanyament de música, l'anava envaint un
Uanguiment dolç i que havia de fer
un
esforç cada vegada mès decidit

ara,

però, hi havia

EN sortir al carrer es deturà a
l'ombra del platan

que

hi ha-

via davant de la porta. A tradel sol, li arribava el brogit

vés
confus

de

l'interior,

del quai, de
tant en tant es destacaven distints
els crits dels cambrers i el dring de

les culleretes.

Respira amb satis-

facció; es sentia talment refet,
comprenia que tôt ell funcionava
tan bé, que pel goig animal que
•experimentava en aquell moment
dedui el grau de depressió ffsica en
què es trobava en asseure's a la
tauleta del bar i per la tranquilitat
présent calculava l'enorme trasbals
que durant unes quantes hores havia agitat el seu esperit habitualment apàtic. Per sentir-se totalment
feliç hauria volgut poder-se fer la
il'lusió que tôt el que li havia esdevingut del vespre abans ençà era
simplement un somni. El seu benestar présent rebutjava amb enuig
l'existència de la infidelitat d'Hortènsia, l'engany de Florenci i la
realitat de la seva ruina irréparable
entenebrida pel delicte de falsificació

la feia

que

mes

vergonyosa.

Mentre l'havia dominât la sorpresa,
havia tingut l'energia suficient per

embriagar-se amb un programa cique ara que s'havia asserenat li

nic

començava
ment

de semblar extremada-

délicat d'execució.

Veiem, reflexionem, p-ensava.
Qui soc jo? Què vull? Què em proposo? I en reconstruir el seu pla,
trobava el paper que s'havia adjudicat tan complex, tan pie de pe¬
rdis, que sentia una fadiga immensa i gairebé decidi renunciar-hi.
El seu impuis era fugir, evadir-se
—

d'ell mateix

havia fet altres

com

vegades. Fugir, cap on? es preguntava. Per respondre's satisfactòriament, girà el cap en direcció a la
plaça d'Urquinaona i dubtà d'anarse a perdre entre el tràfec tranquil
del diumenge ciutadà. Què n hau¬
ria tret aquesta vegada? A la nit
s hauria sorprès en algun pedris solitari i fatalment hauria

tornat

al

seu

pis inhospitalari on l'hauria rebut
l'esglai silenciós, hipòcritament silenciós, és clar, de la seva dona i
nomes de pensar en això sentia materialment basqueig. No séria la
primera vegada que acceptaria amb

una novetat imprevista, una realitat inexcusable que
li feia terriblement incòmoda la re-

i continuava clavat sota d'a: els rails del

tramvia li

marcaven l'unie cami que
el desti li senyalava. Girà el cap
lentament a Paîtra banda i veié el
cobrador que acabava de girar el

es

disposava

cruel, hauria volgut mantenir en
activitat terrible la seva ira, i
com aleshores,
també, s'indignava
contra aquella beatitud
que li disolia el veri venjatiu i li distendia els
una

fre de la plataforma posterior per a
marxar. Es dirigi al tram cap cot,

nervis.

arrossegant els peus i hi pujà amb
la rialleta escèptica i encuriosida
del que malgrat de totes les apa-

Sabia el cami de memòria, però
trobava materialment tan lluny
de tôt que no hauria pogut precisar
es

d'elegir lliurement, pren la
el prestigitador vol que
prengui, la carta précisa perquè el
joc de mans tingui l'èxit previst.
En aquella hora no hi havia aglomeració i pogué instal'lar-se còmodament en un angle. Al moment
d'arrencar consulta el rellotge i cal¬
cula que arribaria a casa pels volts
rièneies

carta

esqueia. Canvià de posició
aixiribir-se, però fou inútil; els
ulls se li aclucaven com si tingués
un plom a les
parpelles. Disposât a

on

que

de les

resistir fins l'últim moment,

el bust,
donà el

Per

en

costums

d'or vell;

d'una
nenes

fingida

l'excitava
estranya. Besaria les
amb efusió, estrenyeria la ma
manera

de l'amie amb abandó estudiat tôt
fent-li sentir un lleuger tremolor

provocaria oportunament, i
amb deliberada insistèneia esquitseva

dona. Tôt això li
intima

tan

produïa una joia
especial que aviat s'a-

•

el soroll malcarat del

tram topava
amb els xiscles i les rialles agudes

pujaven d'abaix la salzareda.
Sorolls, colors i formes penetraven
en els seus sentits balbs com disque

fresses
rava a

per mes que feia per dispersar
aquelles visions vaporoses i rialleres que
li camuflaven el paisatge
desert, espectral de la seva exis-

tèneia futura, el

silenci

ceta.

trepeg estofat s'ausissiá a travers
de votins, que ie donet lo batecor.
Gueitant la rota a l'escapada, fa¬

Dins
crota

l'atalhier,

Apielat

una

sus
lis espalas.
l'estoc, s'aplantet un
A son entorn, lis causas

familhieras dormián
a

de

sus

momenet.

teu

frescor

tombet

ie

de fina

sota

poussa e,

un

man-

d'una preissa

l'autra, de tarainas metián

sa

den¬

tela. De la porta entreduberta dau
vielh placard, destriava la fiola

d'estorniga per lis macaduras, la
rovilhosa, onte se mesclava
lo cendre e lo sang de moton per
sartan

bochonar lis nos e lis escartas dau
bos. Lis doas colombas lusissián,

immobilas, e lo volant de la peira
d'amolar semblava mort eme sa

correja aflaquida

que

penjava. Lo

regnava.

guet avans.
la viseta.

En

Mai,

adant,

très sauts,

un

escalet

Au lindau de la porta vitrada,

tapada

en

dedins

em un

rideu

plegava de seca-mans. Lo
veguet venir dins la glaça de l'arpatrona

tempestuós

que

Caries Capdcvila.

Gerçures
Crevasses

Engelures

pes coma se mar-

sus d'uèus... Un sorrire de
triomfle enlusiguet la cara de la
Sivestre. Se reviret, plus temptarela

chesse

que un

trans¬

a ocupar

roge,

s'arreslet,
trevirat.
Pas
mens,
d'aise, auçet la eadaula. La cosina
era
solebra. Plus lieunch, dins la
chambra, clinada sus lo liech, la

mari. Levava lis

i el blau

rosa

s'entossudien

l'hoell anhelava.
Al cap d'una estona, tôt se li havia
fos en una boira prima i tôt just
tingué esma per comprovar que el
pensament se li abandonava al curs
d'unes imatges idíl'liques que mai
no li havien visitât el cçrvell.
ritzó

sus lo banc, dins ma vesta.
E, sensa esperar la responsa de
Sivestre, s'encorreguet de la Pla-

enjogassades. Tôt conspiadulterar-li la realitat amarga

i

parent

dada

per sota

grups

.

vis

d'indiferèneia

els arbres de la
familiars interrompien
1 alegria del dinar per saludar sorollosament el pas del tramvia. Da¬
munt de 1 herba, s'alçaven fumaroles blavisses i per entre el brancátge
es veien voleiar faldilles
que descobrien les cames fines i els peus calçats amb espardenyes de les noies
que es gronxaven. De tant en tant
riba,

quotidians

enigmàtica de les evasives ben calculades i la projecció d'aquest pa¬
norama
d'inquietud dissimulada i

al ritme del vehicle.
l'escletxa de les parpelles

cos

entre

tendra. Tôt el paisatge l'acollia amical i rialler; a baix, la sorra
del riu aixut refulgia com un teixit

del marit confiât. Instantàniament
els ulls se li animaren, la boca se
li arquejà, amb els recons dels liaamunt.
La falsa sol'licitud
d'Hortènsia, la seva curiositat interessada fracassaria contra la llisor

redreçà
plegà de braços i aban-

rosa

petita irregularitat im-

els

es

conegué el pont del Besós i observà
que s'havia tornat d'un color de

Els trobaria neguitosos
pel seu retard d'una hora i opina
que aquesta neguitosa impaciència
prepararia magnificament la situació. Sabia que res no pertorba tan
el goig de les intimitats clandesti¬

prevista

s

per

très.

nes com una

benigne, iritl'irritava iguaî

i

afluixar el

a

esborradis i

Tosat

posât

conciliador que
de petit l'irritava el son que el
vencia després d'un
d'aquells sopars rancuniosos. La complicació
de la llarga comèdia que anava a
jugar, feia una estona que l'havia
enutjat només de pensar-hi; ara,
però, l'indignava molt mes la nyonya que li arruinava el daler i li neu-'
tralitzava les reserves de cinisms
que se li havien començat d'enrebenxinar tôt just feia un moment.
Com en la seva infància capritxosa

quell platan indiferent

troley i

un

un

zat,

la seva conshagués dictât en
moment de lucidesa fugaç. Ara
havia tingut esma de donar una

passa

adquiria

que

ciència timida li
no

d

tornava

tôt

sentit contrari del que

llaria les mirades furtives de la
(*) Vegeu els numéros 112 (7 d'abril),
'21 d'abril),
116 (15 d'agost) i 120
(15 d'oclubre) d'OC.

es

l'hauria deixat anar dissimuladament al famer del seu oblit egoista,
i una hora ha que caminaria en

un

els ulls oberts. Les

figures dels passatgers se li feien
estramyament llunyanes, el paisatge

Una
resistència
desconeguda,
inexplicable, li deturava les cames
i li impedia de realitzar els seus impulsos tradicionals. En altres ocasions ja s'hauria tret del damunt
aquell feix invisible que l'atuïa ;

que es

114

per a mantenir

signació.

fruch madur.

Barbelant, Auziàs barret la porta.
Paul

Eyssave'.

disparaissent par

l'emploi quotidien
de la

CRÈME SIMON

�La

vil a

ritable idéal de son temps et s'y tenir.
Celui de demain différera de nous comme
en
diffère celui d'hier. Nous ne pensons
pas comme nos ancêtres.
Nos
succes¬

literaria
per

J.-P.

seurs

REGIS

Oh! li béu page
Li vieu jougla!

libres

Los

enchan¬

Et le poète évoque pour notre

la venue des Sarrazins, des Maures
audacieux, les barbaresques et leurs pri¬

JPacsia

tement

(Eyssavel

se souvient du folklore
Jano » qui tomba mort,
quand il revint de captivité, en apprenant
la mort de sa fiancée), les galères du Roy,
les pirates dont « le ^ avi lion » est composé
en stroplhes de fière allure :
Quand la jèro bramàdisso
s'apasimo, e la trounado,
quand di tèume à la rambado
calo l'orre chapladis,
quand pou-.chejo sus la mar,
pèr l'estrasso dôu vènt-larg
qu'a 'speia l'es'.ubadisso,
tout un pople negadis,....
Les gens de mer ne sont pas oubliés. Et
cela nous vaut un vocabulaire marin re¬
marquable et des poèmes délicieux comme
celui de Dido aux vers pleins de caresses :
L'as ôublidado, Dido,
l'auro requisto e douço,

sonniers

en

APaiíFFLAT
POU .^GAU. par Paui
|?fr
LdltoriaI occitan. Toulouse

Trop de

gens

alors

vers

pour ne

pas

publient des volumes de
ce qu'il faut
faire. Aussi est-on heu-

ils ont tout

qu

en

recu*i]

AUrnlb,TjA
Paraît J2P
a)lot dôu gregati
(Au

comme
souffle du
vent

l

^

grec;.

grand poète. Son pre¬
mier volume Au bèu souléu dis avi (Au
bon soleil des aïeux) n'avait pas eu le re¬
tentissement qu'il méritait. Et cependant
es vers étaient faits de main d'ouvrier. Et
Eyssavel

est un

ouvrier était inspiré.

1

technique du vers. Eysravel la con¬
merveilleusement. Il a voulu intro¬
duire dans la métrique occitane des ryth¬
mes nouveaux.
Y a-t-il quelque chose de
nouveau en fait de rythme? Il semble que
La

naît

les
de

troubadours,

ces

la

en

métrique,

prodigieux orfèvres
avaient fait la plus

son

que,

e*L
ffminines
sontles disposées
en un art
subtil.
Il a utilisé
vers rimés et les vers
les strophes où ne riment par
exemple que les syllables masculines :
Coumpan^ siéu pas de la terro,
clar.
Voues forto me pivèio,
me vòu, acò's clar.
me

sa

roi

reparaît encore dans l'aven¬
fille enlevée par le fils du
d'Angleterre qui, sept ans, courut la

•mer

de la jeune

libre.
sera

en cet

citane. Mais cette
serait qu un labeur

du

science

stérile

vers

sans un

devancé leur éclosion.
Plus éternellle que l'amandier est

qui s'y mêle n'est guère qu'un léger
tant.

n'ait

dire

ne

I

L'auteur me permettra de douter qu'il
pas plus d'ambition qu'il veut le

si

remo que s

qu au
long

la

pourpro roujo sauno,
alongon argentalo

Ionienne apaisée,

des îles,

vers

cependant

O

qu'aduses, vtfanouso,
glôri d'uno raisso luminouso,

dfïs la

barquet!
caravelles. Elles mè¬

..nt,,ze e 1' Mario su'n
Voici 1

w

époque des

Terre Sainte. Jaufre Rude]
qui mourut avant de voir la Princesse loinlame entreprend son beau voyage. Et si
doucement chantait la tendre viole qu'elle
nent

o'-Louis

apaisait

en

conférences

sont

présen¬

cette

une

romantisme

qu'il

Redécouvrir, n'est-ce pas inventer?
Quoi qu'il en soit, le poème dramatique
de Segarra honore le théâtre catalan.

maine est

venue.

le scepticisme

Le progrès

ne

PERE M1ALET PRESENTA...

Llibreria

Verdaguer, rambla del Mig, 6, Barce¬
lona.

4 ptes.

—

4 ptes.

J'aime

moyen.

Estudis franciscans (oct.-déc.), publi¬
cation dont nous reparlerons.
Le Feu (fév.), Henry de G roux, son
—

—

p. L. Giniès.
(24 fév.), Souvenir de Mistral,
p. H. Bordeaux.
La France de Nice (8 fév.), Naissance
de F. Mistral, p. A. Négis.
La Gaceta literaria (15 fév.), Alfonsina Storni, poetesa argentina, p. Diez-

Provence,

âme et la

FlGARO

—

Canedo.

(10 fév.), Les Pro¬

Gazette du Centre

—

fiteurs du Mistralisme, p. R. Ramier.
L'Hôtellerie (20 fév.). Une visite
d'Escoffier à Mistral, p. A. Èscoffier.
Le Languedoc en Algérie (fév.), chro¬
nique vivante de la colonie languedocienne
d'Algérie.
—0 LarICIU (4° trimestre), annonce une
anthologie du plus haut intérêt.
marsyas (fév.), toujours de très beaux
poèmes de Peyre.
Le Matin (23 fév.), Le Père de Miicille, p. P.-G. Veber.
El M ati (28 fév.), M. Riber, acadé¬
mie, p. L. Jorda.
Le MietJOURN : Re-joyeux Noël! Le
—

—

—

—

—

lis

revoici,

sont

ne

et

Il

ne

faut

pas

l'ironie. La foi

redouter
au

pro¬

des religions.

La lutte est une joie. Elle a évolué de¬
puis l'origine de l'homme. La culture est
devenue une arme. A bien regarder, la
passion sereine du savant ne diffère guère
de l'ardeur homir:de de l'habitant des
La joie de lutter est plus forte
qu'elle ne l'a jamais été. Elle est indis¬
pensable. Qui ne fait pas un effort cons¬
tant se diminue. L'homme ne lutte plus

La tendro violo

contre

éloigné de croire qu'il considère

pas

—

numo,

p.

(20 fév.), Miguel de Una=
F. Miidiid.

Monde (22 fév.), Réflexions sur la
des Masses, p. Jean Guehermo.
La Mujer y 1a casa (16 fév.), La

—

ture
—

Qu' apasimavo
Snbran L mar.
Oh! li bèu viagef

tive.

se

sent

lié

par

la conscience collec¬

Elle le rend solidaire du passé et de
l'avenir. Il faut savoir comprendre le vé¬

cul¬

vida

Margarita Nelken.
(21 fév.), El comerç i l'idioma,
p. D. Guansé.
Nouveaux temps (7 fév.), Le Cente¬
naire de Mistral, p. R. Barthe; (10 fév.),
Pour l'enseignement de la langue d'oc,
p. R. B.
Il nuovo cittadino (16 janv.), L'Attuale
successore de Mistral, p. Artemizia Zimei.
L'Opinion vallone (fév.), Le Fédéra.lisme et la France, p. R. Colleye.
L'Ordre (17 fév.). Le Centenaire de
Mistral et l'Union latine, p. H.-A. Julesi

nosotros, p.

La Nau

—

amusé. Il reste sur le terrain objec¬
se mêle point à ses personnages.

et

ne

fantaisie. Certaines nouvelles en sont une
preuve. La vie n'exclut nullement le ca
price. Elle serait trop triste.
La joie et la douleur animent ces per¬

Bien

sonnages.

prédilection

Mialet semble avoir une
ce dernier moteur, il ne

que

pour

excès. 11 reste toujours maî¬
vitesse. Ou je me trompe fort,

commet aucun

de

tre

sa

Mialet prendra

ou

une

lettres catalanes.

Mais

belle place dans les

nouvelles, dira un grincheux,
quels en sont les sujets? Je me garderai
bien de les dévoiler, puisque Pere Mialet
les présente. Je me bornerai à conseiller
graf

«

enamorats

i

un

dise de fono-

la noia lletja », a la
et... les neuf autres.

»,

guda

dos

«

»

—

Bois.
La

Fiança,

segona

cai-

Paraula

Le Progrés d'Antibes (15
Le Centenaire de Mistral, p.

Petit provençal (6 fév.), Une félibrée
jardin des Papes, p. J. Carrère.
La Pignato (21 fév.), La Fablo, p. M.
Jouveau.
Le Progrés d'Atibes (15 fév.), L'An¬
née mistralienne, par J. Bertrand.
Reclams de Biarn e Gascougne (fév.),
Permou de la Lengue mayrane, p. M. Ca¬
—

au

—

—

—

mé! at.
RessoRGIMENT (janv.),
de Llorenç.

—

B

L'Ansia,

Revue des Deux-Mondes
provinces de Mistral, p.
Nolhac.

:

Castanet-Tolosan.

G.-

Peyrou,

p.

de

P.

Jourda.

Le Sud-Ouest républicain (11 fév.), Le
Centenaire de Mistral, p. R.
Tablettes d'Avignon et de Provence
—

—

(16 fév.), A

propos

de Mistral, « homme
(23 fév.), suite

du Nord », p. A. Chabaud ;
du même sujet.
Veu de Catalunya (19
Vida Llejdatana (15

fév.), Ramon

fév.), Ço

que

cal

CAS-

TANET-TOLOSAN, par D. Cazelles.
Imprimerie Berthoumieu, 39, rue Riquet, Toulouse.
M. D. Cazelles a publié une intéres¬
sante brochure sur un canton languedo¬
:

Pierre

Aux

SEPTIMANIE (n° 71), La

p.

(15 fév.).

—

fer (Editorial).

UN CANTON LANGUEDOCIEN

cien

fév.), L'AnRémy Des¬

planches.

—

Istoria

De

(janv.),

cistiana

F. Veuillot.

p.

—

—

ces

de lire

—

—

son

Il veil'.e à ce qu'ils se conduisent logique¬
ment selon leur psychologie. Il ne se home
pas toujours à la stricte observation de la
vie, au seul document humain. Il aime 'a

On

y

Noticias
La

meravelloaa
hisloria
Pere Scfrlcmil

de

trouve

une bonne étude historique due à M.
Barthe, de nombreux renseignements
la géographie, le tourisme, l'agricul¬
ture
de ce coin du Languedoc où se
trouve le village de Vieille-Toulouse
qui
fut peut-être l'origine de la grande cité
avec

E.

sur

occitane.

El volum XVII de la Collecció Popular
de « Les Aies Esteses », corresponent a
aquesta quinzena, publica la traducció catalana de la novella de Adalbert de Chamisso : La meravellosa història de Pere

Schlémil.
Amb aquesta

justinien

—

A.

BaUDASSÉ,

Melancholia,

de

—

—

Armanac Rouergas per 1930.
dlccionari encici.opédic de la llengua

—

catalana

(Fasc. III).

a França a
segle divuitè i que essent
Prússia, on es naturalitzá i

les darreries del
noi

emigrà

la

on

Cl-iamisso, La Meravellosa història de Pere Schlémil, roman.
JOAN MlNGUEZ, Dies Verges, roman.
Raymond Groc, Cynisme.
—

obra és incorporât per pri¬
la nostra literatura el célé¬

a

bré poeta i naturalista nascut

poèmes.
—

vegada

mera

3Iementv

seva

a

personalitat cientifica i literària

encalçà, amb el temps, una tan alta consideració, que l'anv Î888, en complir-se el
cinquantenari de la seva mort, li fou aixecat un monument en una plaça de Berlin.
Els biègrafs de Chamisso suposen que
«

Pere Schlémil

»

(l'única

obra

literària

3ue
escrigué on
en esprosa)
és una mena
'autobiografia
reflexen,
que
encara

sota

Los

periodics

a

la

en

Auvergne

G. Desdevises du Dezert.

d'abans,
—

p.

p.

p.

J. Bonafé.

Boletin de? la S.C. de C. (C.I.), La
dels lleonets de la caiedral de Tortosa,

J. Gudiol.
—

1929,

El Baix Penedès (22 fév.), Som els

(—

creu

en

.

CANADA (de

et nous, p.
—

liene,

Caras
p.

Montréal) (6 fév.), Mistral

J. Bruchesi.
y

caretas

(13 fév.), Bajorre-

Alberto.

CoMŒDIA (14 fév.), Le génie civilisa=
teur de Frédéric Mistral, p. G. Boissy.
—

que

ha

venut

essent

militar

produir-se

en

la

guerra entre Prússia i França, se separà
de l'exèrcit, puix no Volia guerrejar contra
la seva pàtria d'origen a favor de
l'adoptiva, ni contra aquesta, on tantes arrels

doncs, l'home

L'Auvergne littéraire (janvier),

—

vie intellectuelle

bon home

un

dels critics de

—

a

ombra al diable, la intranqui'.litat
indecisió angunioses de l'autor, el

La

—

través d'una
inquiétants esdei

seva

fév.). Un discours d'Unamuno, p. C. Cardé.
L'auta (fév.), Le musée de Toulouse
jugé par un Anglais, p. J. Comyns Car.
L'Auvergnat de Paris (15 fév.), Chro¬
nique de Gandilhon.
—

fantàstic

tramat

vingudes

la

quai,

Accio (22

un

multitud de peripècies
i

Metnento

cavernes.

l'homme mais contre la nature
hostile. L'homme vraiment digne de ce

morts au

tous

pas

Maroc !
Mirador

—

titre. 11 est bien de notre temps.
Vous ne serez nullement surpris si j'ajoute
que Miaîet est un jeune. Il n'en est pas
à sa première œuvre. Je ne serais pourtant
ce

peut

grès doit remplacer la morale coercitive

nom

—

Cagnois

p.

—

Wovelias

à

L'homme ne doit attendre un
avenir meilleur que de son intelligence.
Il faut savoir s= débarrasser des idées
démodées. L'époque de la solidarité hu¬

'

Mistral,

—

pièce,

drames romantiques. Ce n'est
critique. On doit beaucoup plus

n'est de mode à
l'avouer actuellement. Le Cyrano de Ros¬
tand existait déjà dans ce prodigieux don
César de Basan de Victor Hugo. Y a-t-il
quelque chose de vraiment nouveau en art?

un

mer
Tan&gt;! dous cantavo

soudain la

lisant

en

Les

certains

être arrêté.

nostro.ço

mar

Ces

toujours davantage.

les Maries

tral

attention soutenue.

une

l'idéal de son pays et de son
temps. La pensée domine le monde. Il
faut travailler de plus en plus, se cultiver

encantârello

esquif

un

envisager nettement

sportif de la culture ; les pro¬
que
soulève le machi¬
le rythme du travail ; la morale de

en

fidèle

La barco siavo.
surviennent les temps nouveaux. La mer
apporte triomphante dans la gloire d'une
sur

osent

prologue précis et clair.
Une constante préoccupation morale se
dégage de ce livre. L'homme doit être
tées

.

lumineuse S'-Lazàre et

per

moraux

la culture.

l'Italie enchanteresse, la

averse

qui

mérite

nisme ;

Iounenco, apasimado e bressarello,
Au cascai de toun estòbi oelejavo,

l'Itàli

ceux

blèmes

barque silencieuse :

Long dis isclo, vers

L'EPOCA,

sentiment

bord!

crépuscule du monde anti-

mer

A

gant volume de la collection « La Sageta » quatre conférences sur les thèmes
suivants qui ont un lien commun
: Le

bruissement de la Ihoule voguait le

_

J'ai songé, parfois,

Le docteur Aiguader est l'apôtre de la
culture du peuple. 11 a réuni en un élé¬

gue
: le consul
Pollionunsonge
la parole
de Virgile
annonçant
dieu àenfant,
Tibere inquiet se penche sur les vagues
éblouissantes de iCapri, la mort de Pan un
soir sur

LLEIALTAT

pense

galèro touto d'or,
,me, s' velo mount' la
Et c'est le

que

16 ans. Elle est danseuse et belle.
désirs des hommes la poursuivent.

i els petons

versos

les problèmes de l'heure présente. Le
docteur Aiguader n'esquive aucune diffi¬
culté. Il dit ce qu'il pense. Et ce qu'il

bello,

—

d'A badal.

J. Aiguader i Miré. Col'lecciô « La Sageta », Barcelona, 2,50 ptes.
J'aime ce livre. Il dénote une intelli¬
gence subtile et un grand cœur. Rares
sont

fév.). Le Cente¬
Mireille (?).
L'Echo de l'Hérault (25 janv.), Mis¬
et nous, les jeunes, p. R. Barthe.
L'Essor (15 fév.), Chronique du
L'Echo d'Anvers (4

—

naire de

—

jeix de

LA

rapporté les
répand sur la

la

me

scrupuleux. Sa fille n'a

peu

:

Sociologia

d'or aux voiles pourprées

toumbarello long dôu

exci¬

d'un fill
S il est sincere, ;e m incline devant sa
sagesse. Mais la sagesse d'un poète..

a

bressado la galero de la Rèino,

as

et

reux

Jo moriré content, si per ma glória
et deixo per record i per memoria

don de

Vanelouso, redoulènto, ô mar tant

la poé¬

semble que les poètes n'aient jamais
autant abondé qu'à notre époque.
Les Rimes noves d'Enric Bosch i Viola
ne manquent ni
de charme ni de senti¬
ment. Elles traitent des thèmes éternels
:
la nature et l'amour. Le brin d'inquiétude

consacré tout
entier à cette mer,
la mar nòstra, qui
créa Aphrodite et vit le miracle d'Hellas.
C est une promenade exquise à travers
I espace mouvant et le temps. On y renc,on~f,
Palère
de Cléopatre

œuvres remarqua

donné le drame en trois actes
La jilla del Carmesi, du grand

poète J. Ma de Segarra.
Le Carmesi est un saltimbanque misé¬

tif. 11

sie. 11

représenter, ne se laisse pas che¬
vaucher par quiconque. Rares sont ceux
qu il emporte dans son vol azuré. Eys¬
le dompter. Il
joyaux que le vent grec
Méditerranée.
Le livre d'Eyssavel est

3 ptes.

—

aimait

su

:

que

un

a

a

celona.

auront

d'expression des recueils
diffèrent, un lien doré les
:
la poésie divine qui ne descend
des cimes. Et Pégase que Bourdelle

savel

collection, des

bles. Elle

p. Enric Bosch i Viola. —
Empremta Clarasó, Villarroel, 17, Bar-

floreix cada gener,...
chante un poème d'Enric Bosch i Viola.
Cette année, les amandiers toulousains ont
ouvert imprudemment leurs premières fleurs
en janvier. Ils ont voulu imiter leurs frères
de Barcelone. Il est probable que ces der¬
niers ne se seront pas laissé rattraper. Ils

Si les moyens

guere

dans cette

et en vers

recueil comme ses vrais débuts.
Ces douze nouvelles 'ne manquent pas
d'humour. Mialet est un observateur ironi¬

Sota la blava volta
I'ametller sembla etern.
Es etern i immutable :

Eyssavel

unit

Les Aies esteses » est le titre d'une
collection populaire qui publie un volume
tous les
quinze jours. La souscription an¬
nuelle en est de vingt pesetes. Il paraît,
«

nouveau

poète.
d

CARMES1, per Joseph M»
Les Aies esteses », Corts

Catalanes, 423, Barcelona.

compagne ces

esprit tou¬

jours^
insatisfait, que, s'il doit un. jour
s'arrêter à une forme qui le captive da¬
vantage, ce ne sera qu'après avoir utilisé
bien d autres rythmes qui en feront le
plus curieux technicien de la poésie oc¬

LA FILLA DEL
de Segarra. «

couvrir...

remarquable traduction française ac¬
poènes provençaux. M. Ca¬
mille lullian lés présente en une belle pré¬
face. M. J. Anglade a dit justement dans la
lettre qui ouvre ce livre : Soldat de. la
Grande Guerre, d'où il est revenu avec le
grade de capitaine et blessé grièvement.
M. Paul ^Eyssavel partage sa vie d'ancien
combattant entre la poésie et l'hôpital ».

pleine de

sel.

—

Mais je n'en finirais point d'énumérer
les richesses de ce livre de la mer.
Ses lecteurs auront le plaisir de les dé¬
Une

de philoso¬

revue

—

Tcatrc

toutes

l'évolution d'Eyssavel? On

telle curiosité

une

elle.

pour

RIMES NOVES,

^

Que

d'anco,

tìòu, acò's

saphique, la terza rima n'ont pas
lui.
Eyssavel n est pas le premier dans l'Occitanie moderne, qui ait recherché des
.rares; Je s°nge à ce merveilleux
Gor Occitan de Perbosc où chaque poème
est
écrit en un rythme différent. Mais
après avoir prouvé sa virtuosité dans cette
enivrante
coupe
occitane, après avoir
montré dans Guilhem de Toloza comment
Je vers de dix syllabes, le vers des an¬
ciennes chansons de geste,
peut donner
des effets extraordinaires, et à quel degré
s'élargit le sonnet dégagé de toute orfè¬
vrerie, dans l'Arada, Perbosc en est venu
sent

se pousavo

19),

reparlerons.

nous

DlEM, nouvelle publication

—

La

l'humanité.
livre, petit de format, mais grand
par les idées qu'il contient, est un bel
exemple de « loyauté à son temps ».

au

l'areno blanco,

nous.

comme

Ce

Das

Et le folklore
ture

L'ode

vers

baudcur

pas

à

à

lume de l'errour...

i

de secrets pour

au

sur

jus&gt;!

volume

blancs,

'me

urouso

de-vers la barco làvi

italiens.

Eyssavel ne
formes
régulières, il prodigue les rytlhmes nou¬
veaux
dans son second recueil. Il s'en
explique par une curieuse préface où il
analyse les divers mètres qu'il emploie.
Il a banni l'alexandrin. Il ne l'utilise que
dans un sonnet. II a donné à l'accent
tonique plus d'importance que ne lui en
ont accordé ses
prédécesseurs de Pro¬
vence.
Il a trouvé de savantes combinai¬
sons
de rythmes où les rimes masculines

trepado

ti

anavon

possible. Dante
leur école. Il n'est
donc que juste qu'Eyssavel scit allé à son
tour a 1 école de Dante et d'autres poètes
dans son précédent
s'écartait ^uère des

de

nuand

extraordinaire moiscon
lui-même s'était mis à

Alors que

Jan

a

penseront

ne

culture fait comprendre et pardonner. La
science renouvelle le monde. Elle mon¬
tre la relativité de toute chose. La souf¬
france est la pierre de touche de l'huma¬
nité. Elle crée la bonté. Celui qui l'a
sentie profondément sait donner son cœur

CritERION (n°

—

phie dont

ténia posades, a favor de la
que l'havia
vist nèixer. L'home sense ombra, a iudici

a

Pere

enginyosa

Chamisso, vol simbolitzar,

sense

pàtria.

Schlémil » és
i
intéressant,

plenes de sentiment,

que

es

una

narració

amb

escenes

llegeix d'una

tirada. Es un dels llibres clàssics de la
literatura contistica d'Alemanya, on se
n'han fet centenars d'edicions, i ha estât
traduïda a tots els idiomes
europeus.
Mancava només donar-la en
català
i
L A. E. vénen a suplir aquesta néces¬
sitât amb una traducció acurada feta
per
Gustau Llobet i publicada en un dels

magnifies petits

líssima Coilecció

volums d'aquella notabiPopular.

�Panorama
lletres

de

les

espanyoles
per

*Ioan

es

un

Pedro Garfias,
El

«

pańuelo de cinco picos.
définira la mar :

GHABAS

»

d
»

La patrulla aguerrida d'aquests poetes
deixa Sevilla i « Grecia » i forma, a Ma¬
drid, un front unie; lier campament és
una altra revista:
«
Ultra ». El moviment

els poetes joves espanyols

nom;

se-

ultraïstes ; l!ur estètica serà batejada
ultraïsme. És un moviment de poetes re-

ran

bels;

feines si hi ha, en tota la
revista, un prosista. 1 aquest prosista segueix essent Ramon, que aplega al seu
en

prou

combat ai liât
Rnffacl

sS'F,. Martin.

reserves

ES dificil de precisar la data en la
sergi

primera vegada a
amb una intenció estètica

Espanya,

clara

un

obra

una

concreti

que

compacte

considerar

com

Abans

nova.

la

que

l'ev.'denciés,
al qur.1 se'l

nostra

aquest

genera-

es

grup

diversos senyals que
dispersos, la seva existèneia.

apareixen

anuncien,

Impossible, però,
ramiques

aquestes notes pano¬

en

breus,

essenyalar-lcs tots ;
poc'rem apvntar-ne alguns, els més
els que amb major claredat s'ofe-

només
certs,
reixen

En

per

jovenivol

grup

pugui

ció

i

tan

al reccrd.

època inquiéta i vacil'lant, de

una

Madrid (1910) el pri¬
révolta jovenivola. El dóna

'transició,

sorgeix

batallar de

tots

aquests

més de vint
anys.
També hi ha, vehement i cons¬
tant, un
definidor del grup : Guillermn
de Torre. (Us serà util consultar — amb

Alberto

tjrav.

quai

el

jevenots d'encara

a

—

el

no

sen

o

poc

llibre

«

Literaturas de

vanguardia »).

el

té

no

to

de

lluita vehement,

de

discol i enjogasat entusiacme que feia
d'« Ultra » una fulla de combat. Prêté,
per

contra,

Espanya

aprofitar aquella ofensiva, de-

turant-la a la ccnquesta d'una avantguarda
ferma. De certa guisa és el mateix pro-

d'una altra revista, Indice, que
amb la cura i l'elegància de la seva vida
de poeta pulcre publica Juan Ramón Jimenez am'o
el lema : « definició i congrama

de

tòria

de l'estranger lliç&amp;ns d his-

o

1 idioma

de

i

les

lletres

espa¬

nyoles : Gerardo Diego, Salinas, Guillen,
catedràtics. Claudio de la Torre i Dâ-

son

Alonso han explicat

a Berlin, OxCambridge. Alonso,. Guillen, Sa¬
tinas, Gerardo Diego, compten en Uur bibliografia estudis d'investigació erudita im¬
maso

fert

i

Aquesta' preparació sòlida, aques¬
ce cultura han fet que
1 ebra dels escriptors nous no fos copiosa.
Prefereixen a l'abundància la pulcritud.
portants.

especialització

ta

En ells 1 enrojolament no ha estât por sinó
virtut. Pudicia honesta de competència,
de respecte a si mateixos i a la poesia.

E. Giménez

També explica aquesta preparaciô cultural
la

el

criticisme

d'aquest

orientaciô:

seva

amplament

a.

les

grup

examen

eu¬

—

Rilke, Paul Valéry, Ungaretti, però també
Góngora, Fray Luis, Gil Vicente; Picasso,
però
també
els
primilius
espa.ny:ls.
Proust i Joyce, pero també Gracia» ; Kai¬
O'Nel, Crcmmcnlyk, però també Ve-

ser,

lez de Guevara, Tirso, Lope. i algunes
iniluèneies contemporànies
de la gran
generació immediata. Difusa en tots, la
de

Juan Ramon Jimenez, de la

sia i de

la

seva poe¬

ètica-estètica. La generanova ha polit i urbanitzat

seva

ciô

espanycla

els

costums

literaris

i caracteritzant à

d'Espanya. Després,
alguns escriptors d'aques-

jain.n Jarnés, i, menys madurs, Rosa Chacel, Francisco Ayala...
Amb aquestes

go:

»

publica

una

talladora en la que tradueix i
comiàsticament, assenyalant-lo

Mancaria, només, destacar l'andalucisme

com

», on s'han començat a fer conèixer
Altolaguirre, Prados, Villalcn, Cernuda,
Laffcn, Collantes de Teran, etc. D'aquest
andalucisme, però, quasi général, preferim parlar-ne en comentar els llibres d'Alberti i de Lorca, la quai cosa farem en

l'article pròxim.

filologicas

en-

Mots

exem¬

faça; çaquelà, dins qualques cases,
a la vocala tonica precedenta
per donar un diftong descreissent.
Ex. : meum &gt; mèu, pium &gt; piu, se(b)um
&gt; seu, fa(g)um &gt; fau, ni(d)um
miu.

diftongar en iè e lo trifrésultant ièu se réduire a iu. Ex. :
ièu, iu ; mièu, miu ; jusièu, jusiu. Per influencia analogica, les derivats podon èsseï
en ièv, io. Ex.
: Andrivet, jusiva, Mativa,
E grèu pot se

tong

romieua.

mièch
aquel tipe : dieu, reu,
piu, Nicolau, Menelau, Orjèu, Macabèu,
licèu, musèu, Colisèu, etc. Les corresponUna longa tièra de mots sabents o

sabents apertenon a

temps assoleix un moment
prestigi. Escriu en el quotidià
madrileny, avui desaparegut, que llavors
gran

guir lo

revista

&lt;t

Crecia

»

que

kom publica

a

destructor dels

motlles de tota perspectiva,

amb les sagetes lliures dels
seus versos, aquest ocell nou, dificil de fé¬
rir, que omple amb el vol de les seves
aies, el cel liric de blau imprevist. Ocell
el quai, ferit, volarà encara més ait. No
renaixerà de les seves cendres, com el
fènix ; cal que naixi, a cada instant, d un
no res absolut, de la pura creaciô poètica.
La caça de la metàfera lliure, vetaci la
gran tasca dels poetes novells.
Gerardo de Diego, un d'aquests poetes,
per

dira

a

caçar,

:
«

El zorcico

ital.

adoptât

Lo catalan literari

aton.

neo

-

-

s imultaneu,

aquel patron, farem
momentanèu, instantanèu,

graminèu,

genèu, amb femenins

simultanèa, gra-

Sus

en

:

omo-

minèa, etc.

Arriba a Madrid el poeta xilè
Huidobro. Porta a la maleta les

Se villa i recull les signatures noves, més
ben dit, inédites, d'un aplec de pcetes

e

ni aton ; l'occitan poiria l'imitai
e introduire las formas
: simultani, simultània; idoni, idònia; eterogeni, eterogénia.
Çaquelà, nos sembla plus logic de se conformar als exemples donats per la vièlha
lenga d'Oc e confermats pel Trésor dòu
Felibrige : idonèu, erronèu, espontanèu.
a

rinetti.

inquiede la

ramat

esp,

la nit, aquesta joven¬
s'aplega al Pombo i crida, disputa,
nega i afirma. Es publiquen diversos ma¬
nifestes i proclames. Hom parla de Re¬
verdy, d'Apollinaire, de Picasso, de Ma-

alerta.
En 1917, totes aquestes primeres
tud's es concreten en la fundació

catalan qu'a servat las formas con-

de la mostra possedisson
d'adjectius sabents estampats sus
U desinencia latina = neus : fr. - né tonic,
un

Cada dissapte, a

i

-

dieitas.
Las lengas sors

tut

^

é,

coma

Pireneus.

Vicente
pla¬
quettes » dels seus darrers poemes i una
mena
de bandera revolucionària que desplega amb la mateixa actitud que desplegaria, en l'assafata del seu bagul, una camisa de seda : la paraula creacionisme.
En torn al mot neix, l'any 1915, el pri¬
mer
rebombori revolucionari dels poetes
joves. Cansinos Assens, expert, cposa al
nom
d'Huidobro els de Reverdy, Apol¬
linaire, Cocteau, Canedo, encara més pru¬
dent, mes perspicaç, recorda Rimbaud i
té per a la poesia nova et gest comprensiu

son en : - ieu, - ieux, - as,
ée. Cal donc defugir los gallicismes
:
Nicolas, licè, Orjè, musè, per se-

dents franceses
-

tiratge. « La Correspondencia de Espańa », en una prosa
abaritonada, pastosa, lenta ; però posa en
la crítica fervor i convenciment polèmics
i apostòlics que atrauen i inciten discus¬
sions
i prosselitismes.
En esclatar la
guerra,
la joventut intel'lectual de Ma¬
drid té ben obertes les finestres a l'aire
d'inquietuds europees que travessa el Guadarrama amb un alé ràpid, sense perdre
la frescor confusa que li féu pujar els
més

-anèu

acèu

s'unis

aquells

un

-au, -en, -iu,

EN principi, u final aton del latin s'es-

gran

posseïa

en

■

la Serna en les tertúlies del café Pombo,
lloa el pceta. Entre aquesta jovenesa crítica n'hi 'ha un, Rafaël Cansincs Assens,
de

seves

Medio-

Conversas

ple, el manifest de Marinetti. En la ma¬
teixa època,
Moreno Villa, el fi poeta
andaluç, édita els seus primers llibres.
Ortega i Gasset en prologa un i escriu
en
les pagines liminars un elogi de la
metàfora que té l'ard'cr i l'alegria d'un
manifest
literari. Quan
Mauricio Bacaga en un volum de poésies jovenívoles, « El Esfuerzo », els seus primers pcemes,
la crítica conservadora 1 acusa
d'haver menât a la lírica, ternes
sense valor poètica
; però ima falanx de
joves reunits en torn Ramon Gomez de

que per

les
«

dia

revista ba-

prefacia

podem considerar

de la poesia nova d'Espanya, i
revistes, sobretot « Litoral » i

Poe temps després, ei mateix Go¬

de la Serna

mez

notes

enllestit el prefaci a les informacions de
la literatura nova espanyola que anirem
denant als lectors d'« OC ».

de
Ramon Gomez de la Serna, noi encara,
en
una conferència
pronunciada a l'Ateneu
de Madrid i titolada, bèl'licament,
amb aquest epigraf : « Entrando en juecrit

mer

d'E. Martin.

esteses

Europa, aplegaren el

cap

Caballcrw

grau.

literari. 1

mirades

valoració nova, estudiosa —
de la literatura clàssica del pais. Cocteau,
ros

La revista « Ultra » mer l'any 1919.
En la seva agonia han aparegut altres
butlletins de poesia nova: « Tableros »,
« Hcrizontes ».
Aquesta darrera publicaciô

ja

Han cursat i profe;sat malèliteràries. Han dictât en Universltats

ries

mar,

la estrella de mil puntas.

ja té

cialitzada.

faiçon lo latin

De la meteissa
FREDERirX»

LORCA

GARCIA

esp.

e

ital.

-

aceo,

catalan

-

».

El lector

que

fullegi les col-lec-

« Horizontes
»
i d'« In¬
observarà que entre els anys 1919
i 1921, s'ha format, à Espanya, al marge
del moviment revolucionari d'à Ultra »,

breus de

cions

dice

un

»,

extens d'escriptors joves cons¬
de llur obra i de llurs propòsits.

promociô, altres iniluèneies ; la d'An¬
tonio
Machado (Alonso, Diego, Lorca)
■d'Unamuno (Bergamin). Ortega i Gasset
ha influït principalment els prosistes i, en
général, la preocupaciô cultural de tots.
ta

grup

cients

Immediata

a

aquesta

pedriem anomenar grup de « La

el que

No trobareu en aquest grup gai res noms
dels que podrieu llegir en els sumaris de

gaceta

« Gracia »
i « Ultra » ; topareu, en canvi,
amb altres de nous. Recordeu-los, perquè

escriptors esmentats

ells seran, reaiment, els exponents de la
literatura nova a Espanya. Aquests noms

convé recordar, son els de Gerardo
Pedro Salinas, Dámaso Alonso,
Jorge Guillen, Antonio Espina, Melchor
Fernández Almagro, Antonio Maridhalar,
Claudio de la Torre, Rafaël Alberti, José
Bergamin, Federico Garcia Lorca... Nom¬
bre d'ells figuren en un numéro especial
de la revista « Intentions », dedicat, a
Espanya, gracies a l'atenció de Valéry
Larbaud per les lletres espanyoles.
Mirem ara quines son les caractéristi¬
ques d'aquesta nova generació d'escrip¬
tors espanyols que compten en els nostres
dies de vint-i-vuit a trenta-cinc anys. Caldrà déstacar, entre totes, la seva prepa¬
raciô tècnica. Aquests jovenots son, quasi
tots, homes de cultura universitària espe-

que

de Diego,

generaciô sorgeix

literaria ». El seu capità, Giménez
Caballero, arribat a les lletres quan els

ja havien près posiuniversitarisme, ésser aple-

pel seu
ells. Però les seves hosts marquen
reacciô contra aquella pudicia i
aquell criticisme que he al'ludit, per bé
que els escriptors que composen la redacciô jovenivola de « La gaceta... » encara no
s'han définit prou perquè es pugui parlar
d'ells per a precisar llurs caractéristiques

ciô, pot,
gat a

certa

de

grup.

Amb « La gaceta
oisia de Occidente »
essent

valors

literaria
ha estât

Re-

»,

la

—

i ^egueix

«

l'òrgan consuetudinari d'aquests
joves, dels quais acabem de fer

—

global. En les pa¬
dirigeix Ortega i Gasset es
donaren a conèixer noms novells que cal
aplegar als ja citais i que fins que no és
publica la revista no foren sabuts d'un
public nombrôs, tais, per exemple, Benuna

referènc'ia ràpida i

gines

que

aceus,

per - acèu, - acèa :
galinacèu, cetacèu, jurjuracèu.
Pels mots sabents las formas en * eu, que
son d'úsatge mai espandit, pareisson preferiblas a aquelas en - ièu.
sentât

còrdia

-

aci sera repré¬
cretaceu, lilia-

cèu,

M*ièg e Pejor.
La lenga d'Oc moderna a gaireben completament demembrat las vièlhas formas

de mal. Usa dels gallicis¬
pis) e piri (fr. pire).
Lo gascon e lo Lemosin an pracô servat
lo correspondent del adverbi latin pejus :
pièi, pièg. En antic provençal : peitz,
pietz, piegz. Un texte lengadocian de la
segonda mitât del sècle XV" nos fornis un
exemple tardiu : i ou vo li jar al piegz que
del comparatiu
mes

ieu

:

pis (fr.

poyriey.

Lo

provençal possedis encara pieger e

pejor, mentre que lo
sivament pitjor coma

catalan utilisa excluadjectiu, adverbi o

nom.

Estimam

que

nostres

escrivans devon

expulsar definitivament aquels
per los remplaçar per pièg (fr.
pejor o piéger (fr. pire).
Aurem donc

parallelament

bon, melhor, mielh;

gallicismes
pis) e per

:

mal, pejor, pièg

Loïs

Alibert.

�religion :
Dîtjinitat

7

Vèrbe

del

ÌA1 comensament éra la Verbe e lo

Dius e lo Verbe éra
Dius. 2El èra, al comensament,
en Dius. 3 Tôt per el es estât fach
e sans el res n'es estât fach que .-jò
Vèrbt èra

èra per
balhar testimòni al lum. ' Lo lum
vertadier, lo qu'enlumina tôt orne,
El èra

pas

l'esclaire

venià dins aiseste
10

monde

lo

Dins

el èra

lo

e

monde per el es estât fach e lo
monde l'a pas conegut. " Dins so
seu el es vengut e los seunes l'an

33

coma una

sus

colomba

pas;

mas

12

m'a mandat batejar dins l'aiga,
aquel m'a dich : « Lo que sus cl
veiràs davalar l'Esprit e sus el de
morar,
es aquel que bateja dins
l'Esprit Sant. » 31 Ieu ai vist e ai
portât testimòni qu el es lo Fil de

totes los que l'an resa¬
donat poder de venir en¬
fants de Dius, a-n aqueles que crezon dins son nom 13 e que non pas

Mas

chut el

a

a

nimai del voler de la car,
nimai del voler del òme, mas de
sang,

Dius
14

son

nascuts.

E lò Vèrbe s'es fach

demorat

enta nos-aus

e

car

e

es

abèm vist

glòria, sa glòria de fil unie del
Paire, plen de gracia e de vertat.

sa

crida,
« Aquel èra lo dont ai
Lo qu'aprèp ieu vendra

lJD'el Joan fa testimòni

diguent
dich

:

:
«

e

es
estât botat, per sò
qu'el èra dabans ieu. » 16 E de sa
plenituda nos-aus totes abèm resa¬
chut e gracia sus gracia. 17 Car la
lèi per Moïzi es estada donada; la
gracia e la vertat per Jèzus Crist son
vengudas. lsDius, degun l'a vist jamai; lo Fil unie qu'es dins lo sen
del Paire, es el que l'a fach co-

dabans ieu

neise.

de

30

E agachant Jèzus que pasaba, el
diguèt : « Aisi l'Anhèl de Dius. »
Los dos discipols auziguèron
aquela paraula e sejèron Jèzus.
Jèzus se regardèt e los vejent que
lo seguian, lor diguèt : « Que cercatz? » Eles i respondèron : « Rabbi
(sò que vol dire Mèstre), ont demoratz? » 39 Lor diguèt : « Venètz e
veiretz. » Venguèron e vejèron ont
38

de Joan
Prèires

aïs

10

E aisi lo testimòni de Joan,
quand los Jozius i mandèron de Jerusalèm de prèires e de levits per i
demandar : « Quai sètz, vos? » 211 El
afortiguèt e deneguèt pas, el afortiguèt : « Ieu soi pas lo Crist. ;&gt;
21
Eles i demandèron : « Que donc ?
SètzElia?» El diguèt : « Lo soi pas. r.
« Sètz lo Profèta? » El respondèt:
«
Non. » 221 diguèron, alavets :
« Quai sètz, pertal
que doném res-

aqueles que nos an man¬
dats? Que dizètz de vos? » 23 El di¬
guèt : « Ieu soi la vots d'aquel que
crida dins lo dezèrt : aplanatz lo
camin del Senhor, tal que l'a dich
Izaïa lo profèta. » 21 E los qu'abian

del Vèrbe, la Divinitat del Vèrbe.

cion

14. Lo Vèrbe

cèpt del esprit,

47

veiràs.

e

Jèzus

drech el

e

dièrament

»

Natanaèl

vejèt
ne

un

diguèt
Israelit

venir

:

dèt

e

i

diguèt

: «

o
es

1-2.
la glòria
Adcptiu
de Dius, mas la glòria de Fil Unie de Dius.
16-17. Suis reports entre la Lèi e la
Gracia, cf. St Paul : Rom. 111, 20-V1I e
VIII; Gai. III, 19; IV. 1-19; II Cor. III, 6:
Sa glòria. Non pas sclament
d'un Amie de Dius, o d'un Fil

grècas an pas
dòna la Vulgata : qui

que

jactus est.

me

Planas copias grècas pòrtan

28.

Betha-

hara.
39.

L'ora dèchenca. 4

oras

del

ser.

La

maja part dels commentaires
que Natanaèl es l'apòstol Bortomiu.

45.
crezon

Natanaèl
Bortomiu

Don de Dius

=

;

Fil de Tholmaï.

=

Dins la lèi. Cf. Genèzi XLIX, 10; Deut.
XVIII, 15-18.
51. Veiretz lo cèl alandat. Cf. Genèzi,
XXVIII, 12.

Aisi vertaque dins el a

»

Per sò

e

: «

18 Natanaèl i di¬
guèt : « D'ont me coneisètz? » Jèzus
i respondèt e diguèt : « Dabans que
Filip te cridès, quand èras jol fi¬
guier, t'ai vist, » 49 Natanaèl diguèt:
« Rabbi, vos sètz lo Fil de Dius; vos
sètz lo rèi d'Israèl. » 50 Jèzus respon¬
de falseza.

pas

un con

lo Logos de Platon

aquela enclava

Vèni

idea,

pas una

es

coma

l'abèm vist; l'abèm auzit
demorat còsia nos-aus. Cf. 1 J:an. L
de Philon

que

t'ai dich:

T'ai vist jol figuier » tu crezes.
Veiràs cauzas mai bêlas qu aisestas. » 51 E i diguèt : « En vertat, en

Achetez

livres

vos

à la Galerie d'OG
7,

Rue

des

Lois,

â

TOULOUSE

Crompatz

«

vostres

libres
G

1

a

e r

i

a

la

d'OG

a

7, e. tfle lsis Leis,
T O

Colleccion " Dis Aup i

Pireneu

Notez

méro

VOLUMES PARESCUTS

rant

una

d ambe

L O S A

bien
du

:

1)

le

compte

postal

124.55

OC

d'oc

nu¬

cou¬

est

:

(Toulouse) ;

2) le numéro du compte

préfaça de jMLiquèu Camelat.

courant

postal

GALERIE

Romivatge, poemes de Caries D,
Capbat la lana, poemes de Ei
nuel Delbosquet.

'erennes.

d'OC

de
est

la
î

252.61
H.

MARTIN

(Toulouse).

✓mma~
Vient

Les

VOLUMES £2v PREPARACION

Lo LA re del
poèmes

d Antonin Perbosc.

Eeima,

poerne

tSe

paras.9re

paysages

Catalans

—

ponsa a-n

v.

:

Vocacion de Natanaèl

oi, ras de y atiarroL

Testimoni

1, St Joan nos descata un triple
l'Eternitat del Vèrbe, la Genera-

Dins lo
mistèri

1.

Deura. Mai literalament :

En Dius. Apud
devers Dius ».

Hebr. IX, 26-28.
27. L.as melhoras copias

«

"

veiretz lo cèl

AI comensament. Cf. Genèzi I,

I.

«

:

e

Pèire.

Filip trobèt Natanaèl e i di¬
guèt : «. Lo dont Moïzi a escrich
dins la lèi, e los profètas tant-ben,
l'abèm trobat. Acò s Jèzus de Nazarèt, lo fil de Jozèp. » lb Natanaèl i
respondèt : « De Nazarèt, que pòd
espelir de bon? » Filip i diguèt :

Joan9 de Simon e
de Filip

L endeman, Joan èra encara
aqui ambe dos de sos discipols.

e

dizi

vos

los anges de Dius montant
davalant sul Fil del orne. »

alandat

ante

d'Andriu,

ieu

vertat

segut

e

45

»

Vocacion

Joan

lo

que

Dius.

l'ora

13

el.

E ieu lo coneisiai

sus

Jèzus. "Aiseste
trobèt en primier son fraire Simon
e i diguèt : « Abèm trobat lo Mesia
(sò que vòl dire Crist). » 12 E lo menèt a Jèzus. Jèzus l'agachèt e di¬
guèt : « Tu ès Simon, Fil de Joan •
t'apelaràs Cefàs (sò que vòl dire
Pèire). »
L'endeman, Jèzus reglèt d'anar
en
Galilea. Aqui trobèt Filip e i
diguèt : « Sèg-me. » E Filip èra de
Bètzaïda, ciutat d'Andriu e de

resachut.

pas

del

demorat

es

amb el eles acabè-

e

aquela jornada. Era

auzit

que

davalar del cèl

mas

monde.

Joan vejèt Jèzus

dabans ieu es estât botat,
per sò qu'el èra dabans ieu. 31 E
ieu lo coneisiai pas. Mas pertal que
siaguès mostrat dins Israël, de merces acò ieu soi vengut batejar dins
l'aiga. » 32 E Joan faguèt testimòni,
en diguent
: « Ieu ai vist l'Esprit
e

segond Joan.

dèchenca. 40 E Andriu, fraire de Si¬
mon Pèire èra un dels dos qu'abian

que venià drech el e diguèt : « Aisi
l'Anhèl de Dius. Aisi lo que demenis lo pecat del monde. 3(1 Aisi io
dont ai dich : « Aprèp ieu ven un

òme

crist

ron

discipols

L'endeman,

en

qu'es estât fach. 'En el èra la vida
e la vida èra l'esclaire dels òmes
e l'esclaire dins las tenèbràs luzis e
las tenèbras l'an pas compres. 6 Foguèt un òme mandat per Dius, dont
lo nom èra Joan. 7 El venguèt en
testimòni, pertal de balhar testimòni
al lum, pertal que de merces el totes crejeguèsen.
8

29

evaiicfèli de jezus

el demoraba

estimant de Joan
aïs

sant

Campestre,

de M-iquèu Camelat.

mandats èran de Farizians. 2o Eles
e i diguèron : « Cobatejatz, alavets, se vos non sètz
lo Crist, nimai Elia, nimai lo Pro¬
fèta? » 20 Joan lor respondèt, di¬
guent : « Ieu bateji dins l'aiga; mas

i demandèron
sin

al mèch de

vos-aus

se

ten

lo

que

27 Es aquel qu'aprèp
ieu vendra, que dabans ieu es estât
fach e ieu soi pas dinne de deligar
la correcha de sa causadura. »
coneisètz

faguèt à Betania, deJordan, alont Joan batejaba.

28Aisò
lai lo

pas.

se

ot ras deP au1A rètie7
una

préfaça de Josep Lobet.

ot ras de B. Bonnet,
una

d amLe

préfaça.

Jamle

Marcel
un

Ltbreria J'OC

volume

CHEVALIER
IO

pts. 50

Galerie d'OC

�polltlca
gouche i la

Per a final dels articles en què hadelineat

l'esperit

dels
iranco-canadencs, parlarem de l'engrandiment de la provincia de
Quebec.
triomfant

creua

el ferrocarril

s

:

Nacional

».

més

La colonització progressa

gran
tura.

Les altres poblacions

dignes d'esment del
Dalmas, Dufferin, Girard,
Delislc, Garnier, Taillor, Lebreque, Bagin i Dalbeau.
Temiscouata, centre vei del de Matape¬

intensiva, noresta, per tant, una
réserva de poss'ibilitats. La temperaa malgrat de trobar-se entre els graus

una

massa

no

districte

quarta part;

dia i

els quais, no podien
indiferència que els fo-

alguns inaltres provincies del Canada, havia esdeles fronteres de la provincia i s'establiren,
primer a la mes pròxima d'Ontario, des¬
prés a la de Manitoba, en la que predoen

resta

aclietez ce 11 m 1) re /2 francs les 20)
aíin d aider dans
son
entreprise de re¬
naissance la "Société d Ktudes Occitanes ;
vous

bé de les companyies ferroviàries
si elles eren les propietàries, la superficie
suficient per al poblat en perspectiva ; no
cal pas dir que es triaven terres sanitoses
i de la qualitat
millor, prop del ferrocarril o bé d'algun riu navegable.

de clarejar, de départir
les terres i bastir les cases. Sovint, es servien del foc per a netejar boscos ; d'altres
vegades aquesta tasca la canfiaven a llurs
del trais ; el treball més fadigós, però, era
el d'arrencar les rels. ajudats, bé de cales tasques

valls, bé de la

on

L'energia dels
clarianes en
hom sembrava,

primera

vegada, llavors,

dinamita.

les boscúries denses

twreau d OC,

Grand,

Lac

quais

nous

no

i93o

nord de

Jolliette.

Heus aci

M-- Henri Aiartin
des Lois, TOULOL'SR.
par

les resolucions

com

acompanyats

de clergues,

temien ni les privacions
d'aquelles latituds.

buiran,

encara,

no

cal dir-ho,

a

au

Albertville

Saumon,

i

48 i 49 de latitud i

l'Atlàntic,
réal

;

una

aquestes

no

massa

pel

i contri-

l'engran-

diment de la provincia i a la perpetuaciô
del caràcter, la llengua i la puresa racial
dels franco-canadencs.
Sala.

lluny de

és més rigorosa que a Mont¬
cadena de muntanyes preserven
no

dels

terres

castiguen severament

vents

glacials

Petites

que

les régions baixes del

La

ligne, 3 /r. ;

annonces
les abonnés, I fr.

pour

droit à trois

a

lignes

Uarbarà,

t fi Ois

Hi i

LEXIQUES LIMOUSINS à céder. Gê¬
nés, Avenue Docteur-Verlhac, Brive, Corrèze. (15 fr. plus port.)

Telèfon Ì27S1

-

Barcelone*

ON DEMANDE le Trésor du Félibrige.
de Frédéric Mistral. Faire offres C. D..
OC.
ON

distribuidora d9 66 OC 99

86,
l'ttra al» n«»»trc» quiosca»

DEMANDE

Jasmin.

Los

papillottos,

de

Faire offres à MUo Ortalo,

rue

d'Assas, Paris

i a le» principal» llibreric»

(6°).

ON DEMANDE l'édition Paul Meyer,
de la Chanson de la Croisade. Faire of¬
fre T. L.. OC.

Barcelona, trobareu a«gue»ta gasvta meritlional als
periodic» d'Açgramunt, Amposfa,
Artesa de Segre, Kerga, Falella, Canet «le Mai', Ca»tell«»
de la Plana, Ccrvcra, Figuere», tìíronella, Igualada, JLa
BSisbal, Mciria, Malgrat, Manlleu, Manresa, Martorell,
Masnou, Molin» de Rei, M«»lleru»a, Olesa «le M«&gt;nt»errat,
Olot, Tarragona, Palafrugell, Palamô», Palautordera,
P«»rt-B«&gt;u, Puigcer«là, Reus, Vie, Ripoll, Rnbi, Sabadell,
dallent, Sant F.eloni, Sant Sadnrni «l'Anoia, Sant tiine»
de Vilasar, Sant Quirze de Bes«»ra, Sen d'Frgell, Snria,
Terrasa, Cassà de la Selva, Tùrrega, T«»rell«», Tortosa,
Trcmp, Valls, Vendrell. Sant Feliu de Guixol», Sant
Félin de L.lobregat, Vilafranca del Penedès, Vilanova
i tieltru, Paret», Sitge», Palma de Mallorca, Gir«»na,
Arenys de Mar, T«»rregro»»a, Sant B«»i de Flobregat,
Santa C«»I«»ma de Qucralt, Solsona, Arenys «le Munt,
&lt;le

centre» «le venda «le

ON DEMANDE le
nais
«

de

OC

V.

Dictionnaire béar¬

Lespy.

Faire offre C.-K.,

».

Animaux
A

VENDRE,

prix

avantageux,

chien policier, jeune, cause

double
ploi. Ecrire Jean-Paul, bureau a OC

beau
em¬
».

Tradtec lions

TRADUCTIONS

françaises de textes
castillans. Prix spéciaux, à
forfait. Ecrire Henri, a OC ».

catalans

València.

et

Divers
St.

riu

de la

i

Jean, amb 8.000 animes, és la capital
comarca. La vall del llac St. Jean és
una extensiô d'un milió i
mig d'hectàries
de terreny excel lent, de les quais se n'ex-

St. Llorenç.

les nevades

Quebec i
forestals

La pluja

son

menys

no

és excessiva

importants que

a

Montréal. Hi ha explotacions
importants i fabriques de paper.
a

ni les

de la nova colonització, reeiplenament : Abitibi compta avui amb
uns 20.000 habitants i no hi manquen poblacions rurals d'un^ certa importància,
entre les quais destaquen, com a més afa-

preses

provincial, han contribuït

gcvern

Livres

1 aixi fou com

inclemències

rue

posta per a la cria de bestiar de llet. La
colonitzaciô s'extén, també, per la regiô de
Gatineau, i el districte de Mattawinie, al

"Soeietal General de Uibreria" s. A.

lonització.

els

y,

de

Tout nouvel abonné
gratuites.

quais, en fructificar, recompensaven
l'esforç enorme d'aquells lluitadors.
Les cases, totes fetes de la fusta obtinguda en clarejar, sorgien una darrera
l'altra. El poble naixia com per encis. En
arribar la primavera, partien vers la pro¬
vincia vella els que anaven a emmullerarse.
Pocs anys després, l'escola era plena
d'infants
que
aprenien, les
primeres
lletres, del reverend que havia ajudat a
bastir les cases de tots els feligresos.
La creixença ràpida d'aquelles provin¬
cies, feia difici 1 als nuclis de població franco-canadenca conservar llur personalitat
autòctona ; calgué, doncs, estudiar la manera d'encarrilar aquest moviment emigratori a indrets de la mateixa provincia que
estessin en bones condicions per a la co-

habitadors

reçues

Sainte-Florence de Beaurivage.
El districte més important, però, és el
del Lac Saint-Jean, els habitants del quai
han ascendit a uns 90.000; la ciutat de

les

el govern de Quebec,
emprengué pel seu compte els treballs de
clarejar i départir propietats, d'obrir a la
colonització aulòctona les comarques noves
d'Albitibi, Timiskaming, Gatineau, Labelle, Mattawinie, Lac Saint-Jean, Temiscouata, Matapedia i Chaleur Bay.
En aquests districtes desbrossats per
compte propi, el govern provincial oferi
als nous pobladors lots de terra a punt
d'ésser solcats per la relia, al preu d'un
dòlar i mig l'hectària. 1 s'hi formaren ràpidament viles i ciutats vers on anaven

no

districte de Label le,
Montréal, terra a

el

encara,

Fnric

colonitzadors, obria de pressa
segurament per

sont

île

centenaire

MISTRAL

Les commandes
au

le

dignement

ainsi

Resta,

situât al nord-oest

de cavalers, s'emportaven

el que calia per a resistir els temps
durs del començament.
Realitzaven en
cornu

ccléLrere:

i83o

adquirit, bé del

gcvern,

Aquets grups

MISTRAL

TIMBRE

taria

tôt

on

agricola. L'àrea avui cultivada és una petita faixa al llarg de la costa; el pregrés hi
és notable i tots els cultivadors que s'hi han
establert prosperen. Les viles de Paspebiac, Bonaventure, Nova Ridhmond. Caplan, Hamilton, Richmond, Cox, Hcpe.
Port Daniel, Malbaie, Douglas, Gaspé, Pabos i Percé, es desenvolupen cada dia.

encara

la parròquia nova.
D'antuvi, hom lhavia

la colonització,

a

ço és, una
extensiô d'uns dos milions
d'hectàries. Durant molts d'anys es cregué que aquesta part del pais era ûnicament utilitzable pels pescadors de bacallà
i
salmô que hi establiren importants i
prospères pesqueries;
suara, però,
s'ha
comprovat les possibilitats de l'explotació

,

nombre

en

ce

O CCI ta B S
obra viva de la renaiss ença
nostra, ajudâtz-la en crompant (2 francs los 20), lo

algun temps, i on
l'arquebisbat de Saint Boniface, que és el centre dels catòlics de
1 Oest, o s endinsaren fins a la provincia
de Saskatchewan, on arribaren en grups
compactes ; és en aq-uesta provincia,
que
els catòiics irlandesos, els quais pretenen
•ésser més
nombrosos, disputen ara als
franco-canadencs el bisbat de Regina.
En altres temps, els colonitzadors partien generalment en grups, d'un poble o de
diversos pobles veïns, al front dels quais
anava el
sacerdot que, més tard, regenminaren

un

colles de pobUdors
novells; sobressurten per la seva lccalització esplèndida, els poblats d'Estcort, Botsford, Rakington, Raudot, Robitaille, Cabano, Robinson i Ste. Dominique.
El districte de Chaleur Bay o Gaspesià,
inclou els comtats de Bonaventure i Gaspé ;

U rar digiiament lo
ceiitenaj i de Frédéric jMListr al,
ajudatz la Societatd E s t u d i s

P er

habitants de Quebec,

hj prosperessin.
importants, que

linies ferroviàries,
dels llocs més

très

per

moltissim ; és

temptadors oberts

vingut important. Les terres riques ofertes

Nuclis

:

és estrany veure acudir

gratuïtament als que volien conrear-les.
eren
una temptació massa propera per als

rasters

són

travessat

promet

L èxode de franco-canadencs devers les
altres provincies del Canada, havia esde-

contemplar amb

franco-

canadencs*
ploten, de guisa

molt
en torn les
viles de Sayabec, Saint-Zenon
d'Amqui. Saint-Viennay, Saint-Leon le

Canadenc

dels

I'esperit

DUPLICATEUR d'occasion demandé.
Faire offres A. F., OC.
A VENDRE, Tableau de maître. Sujet
antique. Ecrire Jack, OC.
A VENDRE, vieux journaux, le kilo
0 fr. 50. Ecrire Estel, OC..

El résultat

xi

Makamik, Privât, La Sarre,
Villemontel, La Motte, Landrienne,

vorides, Amós.
Dupuy,

Authier, Barraute,
Figuery, Goulet i Harricanaw.
El districte de Timiskaming, a les ribes
del llac del mateix nom, és un pais de colonitzaciô molt recent, malgrat de la quai
cosa, però, compta avui amb una població
d'uns 12.000 habitants. La vila més im¬
portant és Ville Marie; Guerin i La Tu¬
lipe son, també, en pie desenvolupament.
El districte és rie en minerais, molts prop
de Ville Marie on hi ha explotacions im¬

Senneterre,

Matapedia és a la part méridional de la
provincia ; voreja Nova Brunsvig i compta
unes

25.000 animes; aquesta comarca
els rius Saint-Moise i Resti-

s'extèn entre

(*) Vegeu els núms 121 (I de
de 1929); 124 (15 décembre de
(1 de gener de 1930); i 126 &gt; 15
d'OC.

novembre
1929); 125
de gener)

del

Déclarations

Club »

Conferentia

cc

de

Décès

Convoi» funèbre»
Le

Ville de Toulouse

Maire de la

a

rappeler à ses administrés
que les déclarations de décès ne peuvent
être reçues que dans les bureaux de
l'état civil, à la Mairie, conformément
l'honneur de

La Reine,

portants.

ja

sesîons

Las

Me
Lerces
entitat

carà

a

un

acortl

cultural Larcelonina

integralment

totas

los directors dcLaquesta împortantisnna
la elireccxon d'OC, la nostra gaseta puLli-

entre
e

las conferensa's

que

los

mestres

convidats pel

Club, daran.
Dms los

articles 77 et 78 du Code civil et
du décret du I 5 avril 1919.
aux

11

rappelle,

numéros

venents :

règle
sonnes

Romanelli, Mario Meunier
L

en

outre,

qu'aux termes

de l'article 97. chapitre IV, de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité municipale

succesivament

las de Gabriel WTlter, Pelliot, 5. iStepanow, Jean

.M.alye, Luc Hurtain, André Billy, H. Grégoire, Comte Keyseriing,
J. Ortega Qasset, André .Maurois, Atanuel de Falla, Bernai- d 51 taw,
Tristan

Bernard, André Gide,

etc.

«

le mode de transport des per¬
décédées, les inhumations et les

exhumations » et qu'en conséquence
elle a seule le droit de fixer les heures
des convois funèbres.

renseignements
funèbres, au Ser¬
vice municipal des Pompes Funèbres.
34,
rue
Pargaminières
(Téléphone
1 1.40), qui se charge de toutes les dé¬
marches auprès des ministres des divers
S'adresser,

concernant

cultes.

pour

tous

les convois

�el

jurlsta eut a là pere de cardona,
cardenal de l'església romana

Istorla
menció de Pere de

Cardona, feta
Joan Bassianus, en la seva Lectura institutionum (« De successione
libertorum ») : « Sciendum est pa-

EN "un dels seus treballs impor¬
sobre les butlles pontificals anteriors al
segle
tants

XlIIè, el professor
ha publicat dues

per

Kehr'

senyOr

succedere libertis non habentibus liberos ab intestaio e constitutione lustiniani in grceco posita,
immo in C. de bonis libert. de novo

actes que ens re-

tronos

velen, de guisa més segura que no
pa^ la que sabíem, l'existència
d'un cardenal català al segle Xllè.
Florez2 havia publicat un necro-

posui et quia Petrus de Cando(!) ipsam desperando tulit'. Al-

logi de Vie, en el quai, la mort de
Pere de Cardona, canonge de
Vie i cardenal de l'Església Ro¬
mana, hi era anotada. Aquest esment, no gens menys, no havia
estât,

professor senyor Kehr
negligit i és a ell que

la traducció de la constitució
III,

1855, d'acord amb très manuscrits
de la Biblioteca de Munie ; es trac¬

10,

Es

tome de la constitució
grega VI,

d'Alexandre

4,

ara,

«

4,

Savigny ja el coneixia;

descoberta

qiiestió, cardenal-sacer-

en

del

perso-

Però les dues

mes.

professor

Kehr,

l'examen

tal

com

subscripcions

de

les

actes

les
butlles

Placentin. És allà

on cal creure
que
relació personal amb
Alexandre III (del quai fóra un par¬
tidari zelós), llavors que aquest Pa¬

entrà

giques aproximades per a establir
les dates, més o menys précisés,
d'alguns cardenals d'aquella època
(entre els quais el cardenal de

veis fets

de
de

so

la

no

seu

D'antuvi, però,
qui era? Per

a

dignitat

una

Vet aci el

—

aquest personat-

i com arribà
encimbellada ?

que

tan

que em

proposo ex-

plicar, recolzat en algunes dades
sabudes, que poden, jo ho crec
aixi, ésser-li reportades de guisa
probabilissima ; no sens exposar,
també, les hipòtesis molt versemblants sobre la seva significació, en
la politica eclesiàstica del seu
temps i la

seva

ciència i activitat

juridiques.
Segons

una

d'Ablaing,

reportada per Pierre de Tourtoulon'1, el glossador Bassianus esprofessor de Dret, anomenat Pere de Cardona, el
quai,
en la segona meitat del
segle Xllè,
és probable que ensenyés al Migdia gàl'lic o en alguna encontrada
del Nord hispànic. Es tractaria, se¬
gurament, del mateix Pere de Car¬
dona al quai devem un epitome
llati de la constitució grega inscrimenta

ta

en

su ara

lògic,

nomenat

que

director de " l'Arxiu de ia Corona

Pere de Cardona,

autor de l'epi¬
acabem d'esmentar. Ês

nà

una mala
transcripció del nom
de Pere de Cardona, el quai surt
transformat en un P. de Cardona,
totalment desconegut. Encara, pot-

ser,

es

podria atribuir

un

epitome de Pere de
Cardona, el titol del quai, segons
un manuscrit de Gòttingen és : V eteri

un

«

obra

d'un

quai,

segons

Ordo Iudiciarius

canonista

aquest

iuris altercaiioncs.

Vet aci la

anònim,

Pere de

Obras de l'Editorial Occitan
BSéraae, poème dramatique français
Robert Cantabre
^ 2 ÍF.
CapÌMfciit la
poèmes occitans
de Emmanuel Delbousquet
'I® If.
BR.OSirasvatffe9 poèmes occitans
par

de Caries Derennes

"ï© ÍF.

A l'affHat «I&lt;»ii ffregjaii,
de Paul Eyssavel

de Maria-Carlota Girard

5 If.

©bras «le Xavier Rlavarrot
un volume
'I© fr»

A.
Las

«

l'estampa

Georgicas
e

»,

texte occitan de

honestatis prec-

».

Ferran "VaBIs f Taberner.
»,

el

1. Papsturkunden in Spanien. I. Kata'anien, pp. 518, 520.
2. Espana Sagrada, v. 28, p. 313.

3.

Regesta Pontificum Romanorum,

145.

p.

4. Placentin,

la

vie,

ris. 1896).
5. D'Ablaing, Zur
satoren

f tir

»

les

œuvres.

v.

2.

(Pa¬

Bibliothek der Glos(Zeitschrift der Savigny Stiftung
«

Rechtsgeschichte, 1888,
Abtheilung », v. 9, p. 40).

«

Rornanistiche

6. Storia del Diritto italiano VI. 5.
7. Kritische Ueberschau der Deutschen

Gesetzgebung
und
v. 2,
pp. 17-29.

Recbtswissenschaft,

n'oubliez pas
que la publi¬
cité

«i'OC

est

la

meilleure
«les publicités.

poèmes occitans

"15 If.
SefïMidl» laearmeza, poèmes occitans

el Codi de Justinià, VI, 4, 4.

Krueger, en la seva edid'aquest Codi, ha publicat en

nota

a

larus

d'Arag» " (Barcelona)

a

legum magnificus, conti-

nentice morumque

Pertile6 és probable
que pertanyia a l'escola bolonesa;
aquest, d'acord amb l'exemple dels
légistes de l'època, escrivi, sota el
pontificat d'Alexandre 111, proba¬
blement devers 1161, 1 excel lent
tractat sobre el procediment civil i
pénal que Kunstmann' édita 1 any

Pere de Cardona

El senyor
ció

Cardona

tra-

ductor de la constitució IIÍ, 10, 2,
del Codi, ha d'ésser identificat amb
tome que

I TA BERNER

«le

indicació

a

Vie, que
data del
traspàs, diu expressament d'ell:

doctor

«

FERKAN VALLS

que en

ge,

subscripcions de
a Latran,
Veroli, a Ana-

honest. El necrologi de
dóna el Ier de juliol com

vescomtal de Car¬
dubto gens, per bé

les meves recerques sobre
la genealogia d'aquesta familia,
encara
no
hagi pogut trobar la
situació exacta que ha de corres¬
pondre al cardenal.

les

entre

Tusculum,

a

casa

en

vint

gni, etc. Pere de Cardona fou un
jurista remarcable i uVi home molt

Aquest cardenal- català, canonge
Vie, cal relligar-Io, evident-

ment, 'a

aquella vila. Els serPere de Cardona a

butlles pontificals datades

lat de Petrus presbiter cardinalis
iituli Sancti-Laurentii in Damaso,
les de I 167-1 174.

dona;

en

per

Alexandre III, degueren ésser tan
importants, que aquest l'elevà al
cardenalat. Des d'aquell moment
segui al Papa i el seu nom apareix

me-

185.

de

en

sojornà

pa

Jaffé3 ha donat com a dates
extremes conegudes del cardenai

el tractat.

en

Kehr). Probablement, professé el
al Migdia gàl'lic, potser a
Montpeller, abans del mestratge de

de

nen a comprendre
que
Pere
Cardona havia mort abans

contra

Victor IVè,

Dret

senyor

Damaso),

lluita

tervenció
d aquests
arbitres les
aprovà, l'any 1185, el Papa Lucius III, mitjançant dues butlles,
publicades pel professor senyor

d'Alexandre III, d'on segurament
Jaffé havia tret les dades cronolò-

Sancti Laurentii in

(en

contra

Considero molt admisible aquesta reconstitució, en
part, conjectu¬
ral, de la vida de Pere de Cardona:
canonge de Vie, abans d'ésser promogut a la dignitat cardenalicia, intervingué amb l'arquebisbe de Tarragona en una qiiestió que hi havia
entre el prior de Santa Maria de
1 Estany i el bisbe de Barcelona
(les
transaccions establertes per la in-

El necrologi de Vie no ens dóna,
però, la data précisa de l'any del
traspàs de Pere de Cardona;
anota, només, com de costum, el

publicades pel

111

data la formula d'un libellus

que

dre III.

dia del

per

pura.

évident que l'autor d aquest
Ordo Iudiciarius » era partidari

inscrit

l'època d'Alexan¬

en

que

d'hipòtesi

passa

criatura seva); és segons les
anyades del pontificat del Papa legitim,

el titol de Sant Llorenç

sota

Damaso,

no

l'Emperador i

però
aquest, en la seva « Histoire du
droit romain au Moyen Age », do-

: el
l'ha pas
en realitat

devem la

però, d'una atribució,

ta,

2, feta per Pere de Cardona, el
quai, doncs, sabia grec. El manus¬
crit de Gôttingen que conté
l'epi¬

no

natge

dot,

na

el manuscrit Harleien, 5117, fol. 47,
de Londres, que ens ha conservât

fins al présent, recollit

'

in

sota alexandre III.

de Vergèli, texte latin
Juli Cubainas

Joail «le l'Ors, poèmes de Valèri Bernard
Edicion monumentala

Avetï

erompat
timbre

lo

MISTRAL
Vous avez, acheté
le timbre

MISTRAL

??????

�\\

«fiiselcom sobre el cinéma

*

POTSER semblarà que aquests
breus

cinéma

ben

un

xic

sonor

i

el

sobre

comentaris

parlât, arri-

», veurem que el ci¬
parlât recorre uns viaranys
insegurs i s'allunya cada vegada

i del

silenci

c.eat

néma

els américains

a

parlât. El

la

informació del

seva

«

l

del

entoin

Daily Mail

cinéma

» en

cmema ame-

Nosaltres,
ho creiem pas aixi, perrerassagats.

però, no
què aquesta modalitat del cinéma,
que ha produit arreu un trasbalsament tan extraordinari,
no
passa

thers i la First National 35 cadascuna, la Metro-Goldwyn 20, la Columbia 2o, la Pathé 2 1 i la tiffany
30. Els « Artistes Units » faran una
edició muda de tots els seus films
sonors

parlats

i

».

Salvador

almenys per les mostres
ha estât factible de veure
en els nostres locals,
d'un période
embrionari i de tanteig.

Marwal.

encara,

que ens

Signifiquen
nosaltres

del cinéma

paraules

aquestes

creiem

en

i

sonor

devallada del

Les Estrenes
"Els pccats

que

l'esdevenidor

preconitzem

cinéma

Emil Jannings no ha estât gaire sor-

durant la seva estada al pais del
dôlar. Llevat d'« El patriota », una
obra formidable, d'una audàcia i
tós

una

silent? Res

Considerem el cinéma mut

com

formula del cinéma. El
cinéma sonor i parlât és una art
completament diversa de l'anterior
élaborât

éléments genuïns

amb

especialment per aquest Cai¬
de la cinematografia. No preten-

creats
re

drem tampoc cercar analogies amb
el teatre que reposa sobre bases

Cercar

distintes.

essencialment

de contacte del cinéma parlât
amb el teatre, és anar per camins
divergents. Els sépara la formidable
barrera d una cultura intrinseca i
punts

pròpia.
destacada personalitat del
artistic ens deia, no fa

Una

nostre món

gaire;

«

em

bastaria de viure cinc

més per assistir al fracas del
cinéma parlât ».
No subscriurem una afirmació tan
categòrica i rotunda però si que ens
anys

semblar, per les raons que ens
donar després, que no anava del
tôt desencaminat. Convé, però, fer

va
va

aqui una petita aclaració. I és, que
nosaltres ens referim solament al

parlât, perquè som dels que
no admeten el diàleg en el cinéma.
El verb sols pot donar una impressió de verisme i sols té un poder
subjugador quan dimana de la presència real de l'actor, com en el
teatre. Tôt lo altre és una absurda
mixtificació. Altrament, en el ciné¬
ma parlât la situació esdevé, gairebé
sempre, una résultant del c.iàieg i
aquest fenomen esta renyit amb les
norme: més essencials de la plas-

patriota

a

ducció muda i la
fos

cas

seva

qualitat,

no

s'iniciés el desinflament
«
bluff » que han

que

del formidable

pel'licules silents, totes elles de pri¬
mera categoria; la « Paramount » en
té anunciades 50, la Warner Bro-

l»ea*
tota

vosiras jMiiilieaeioBis de
BBiena,
periadieas o non
peiiodica»

las

adrcssatz-vos al ser¬
vies

«8'edieioms «Se la

&lt;Waleria d'Oc
e e

M.

la teoria del cinéma,

service «S ' é «S i-

«fie ternes,

un

assurera

vous

au

prix
et
dans le minimum
«les puitalica&amp;cnns «fie fi&amp;un goût.

Internaciow&amp;al
A. IV
S ITIV Y F Hi

Trartzit

per

F JE R H

BH&amp;RT-B©aJ~OERRERA
JPreis-fac/tspertatas las pracedencias

Agent «fie «Bnanas

Especialitat

dari.
en

dirigé par

Martin

Rem»!

meilleur

suggerir situacions i ambients, sense
nécessitât, no solament del verb,
sinó moites vegades de la presència
humana, no ha de subjectar la seva
valor essencial a un element secunposar,

rapit

film, ei

de

—

per

la

sufostancias

desdoanament
alimentaréas

diàleg en primer terme, és condemnar a l'ostracisme tota la valor cine-

matogràfica del film. D aqui 1 escassa
qualitat de molts dels films
sonors i parlais
que hem presenhavem ja indicat en un
altre article i ho repetim avui per
corroborar amb el tema traçat, « la
finalitat més pura del cmema és.
Si

com

potser,

l'expressió de la

immobilitat

directors

que

sàpiguen administnu

exiuna

intel'ligent.

L'afany comercial, que no irepara en mitcontribuït, també, en gran ma¬

jans, ha

davallada circumstancial
alemany. Creiem, però, que
el seu pròxim film, éditât per la U.F.A.
i dirigit per Joseph von Sternberg, ens
rescabalarà abastaiment de la seva dissortaca producció nordamericana.
El pecats dels pares » és, com el titol
ho feia preveure, un drama intens. i atapeït, en el quai, mitjançant una acciô
farcida de situacions de la indole més diver a,
funcicnen tots els ressorts imagi¬
nables per tal de donar ocasió a Emil Jan¬
nings de demostrar-nos la potencialitat i
l'eclecticisme del seu art. Tots els tòpics
d'efecle segur entre la m-ssa^del public,
hi son emprats. Jannings hi és présentât
en très o quatre
périodes de la seva vida
i sota la condiciô social més diversa. La
sens i'bleria i la falsedat de les situacions,
sembla cohibir Jannings i, en benefici seu
i nostre, no es lliura a cap excès d'interpretació. Cal agrair-li. S'observa ja en ell.
però, un cert amanenment i una reoetició
de tics, que fa pensar en el seu film anterior « El destî de la carn ».
Ruth Chatterton, destaca encertadament
la seva personalitat, en un roi antipàtic.
Molt bé, com sempre, Zasu Pitts. Quin
contrast més original i
mes punyent et
d'aquesta actriu i Emil Jannings!
El film esta ben construit i l'amblent hi
és tothora excel'lentment cuidat. A remarcar
la série de composicions fotogràfiques
,-i.rnh que és plasmada l'ordre de orojhibició
de begudes alcohòliques. La fotografia gé¬
néral es digna de la « Paramount ».
En concret : uin film éditât directament
oer
a
les masses, que obtindra un exit
nera,

a

aquesta

del gran actor
er.

s

ben

falaguer.
S. M.

ENVOYEZ
en

VOS

LETTRES ET COLIS

ALGÉRIE,

en

ESPAGNE,

MAROC, en A. O. F. et en
AMÉRIQUE DU SUD, par
au

ciat últimament.

Altrament, Emil

«

la logique du théâtre n'admet
pas 'les sentiments que la situation
n'impose pas. Et si la situation les
impose, il n'est pas besoin de les •
exprimer ». Aquesta definició recalca i s'avé perfectament amb la
nostra opinió. El cinéma, infinita-

Voler

de valors.
Jannings no ha trobat

lamentable postposició

sobrietat

Bernard ha dit,

el teatre

gran inspirador del mo¬
dem cinéma americà, i King Vidor, compten els que més han laborat contra aquesta

sempre

tians

més poderós que

fora de régla.

una

les seves énormes facultats, les quais
geixen, per evitar un desbordament,

que «

ment

un cas

excepció pel film a La
última ordre », el quai per motius d'ordre
superior no lia superat a America el eeu
treball de •« Faust » i de « Variété ». A
qui cal carregar la cuLpa? En primer lloc
al concepte que els americans i tots els
représentants del cinéma capitalista tenen
de l'actor. Aquest culte desmesurat al divisme personal, que empeny a la supeditació de tota la valor çinematografica d'un
film, ha près en la figura d'Emil Jannings
unes
proporcions énormes. En comptes
d'ésser ell un element del film, esdevé.
per contra, el motiu del film. Els persoRicard Dix cm nna csccna de "El gpell roja
de la "Paramount' natges que el secunden no tenen vida pròpia; només viuen segons la importàne'a
amb que repercuteixen en l'ànim de la
ricà fa notar, també, aquest feno¬
més d'allò que l'art setena té ré¬
figura central, nexe i origen de l'obra com¬
men i diu
:
«
Durant la pròxima
servât per al cinéma mut.
pléta.
Per fortuna, aquest période perillós del
temporada, les cases productores
Per això les editores americanes
divisme sembla que ja ha passât. El ci¬
envairan
el
mercat
amb
nombre
de
s'han volgut assegurar també la pronéma
soviètic,

mació artística.

acostant-se

constitueix

»

Cal, però, fer

cinéma

Jean-jacques

abassegadores, dignificades

pel geni de Lubistch, Jannings no ens ha
ofert les productions que inosaltres esperàvem
d'ell. 1, encara, si esguardem des
d'un piint de vista estrictament artistic,
la seva labor, en o El patriota », reclamava
una
quantilat d'elements fisics i externs
tan importants en la descripciô del perso
natge, com la plasmaciô de les seves reaccions interiors. La morbositat de la figura
despassava, a voltes, lot control artistic. Er.
certa manera, doncs, podïiem dir que ttEl

mes pura

i

empenta

una

d'això.

la

dels pares"

COMPAGNIE

AVION

des Champs-Elysées, PARIS

d'OC

AÉROPOSTALE

GÉNÉRALE

&lt;r

: Elysées 52.03
Renseignements dans tous les bureaux de poste
92, Avenue

Corresponsals forans,
adreceu les vostres

-

Teléph.

Societat

a

comandes

la

General de Llibreria

�oc
setmanari

de

uteratuiia,

arts,
e

DIRECTION

:

an :

France,

20

hebdomadaire de litterature,
arts,
et

(Capitole).

(Haute-Garonne).

fr.; Le N°,

d informacions

esports,

cr1tica.

Rue des Lois

7,

Toulouse
Un

ciencias.

de

fr.

o

00 ;

-

A

Etranger, 5o 1t. ; Le N°, 1 fr.

Un

KObstcriptorM de Catalunya : Agrairem a tots aquélls que encara
(juliol-desembrc 1929) o trimeslral (juliol-seteinbrei octubre-desembre 1929). que tinguin
Les réclamations,

cas

algun

que

assoleixi el

numéro no

Avis pour les abonnés

t

Prière de

seu

Societat General de Llibreria

«

le

1

étrangers non eatalans : Prière de

verser

le

Espanha,

Le Numéro,

14 pessetas :

la direccio de L olosa (Llibrena d

a

de 1 abonnement

montant

:

»,

S. A.

Telèlon 12781.

-

o

p.

5o.

hagin liquidât llur subscripció anval (juliol 1929-juiiy 19.Ï0), semestral
amabilitat de tràmetre l'import per
gir postal o en segells de correu a:

desti, cal 1er-les directament

verser

an

sports, d informations

no

Laietena, 28, Barcelona.
Avis pour les abonnés de Franee

:

sciences et

critique.

Barbara, 16 i 16 bis.

Prcc îlls»

Via

BARCELONA

France

de

au

montant

bancaire.

compte courant d

«

de 1 abonnement
par

OC

7, c. de las Ieis, 7.
2^-55, Toulouse.
mandat poste international ou par chèque

OC

»,

n"

«

»,

1

GALERIE D'«OC»
HENRI
MARTIN, Directeur

Rue le. Loi,, TOULOUSE

7,

là

est

c

centralisés les

sont

que

LIBRAIRIE
librairie

générale

EDITORIAL
d

e

i

et

1

t

i

o n s

/'

1

t

i

o n,

et

•

a c

s

/

tt
-

m
S

m

;

ceux

éditions
^

/éT

0

I| M

administration,

publicité)

là

a

'1

direction, ( r é d
.

soi

ancienne

de 1

OCCITAN

occitanes,

de

ceux

:

D'„OC,

et occitane,

moderne, "le livre cbez

et

la

de

services

d

art

littéraire

gazette

artistique

W

scientifique,

d

formations

et

et

d i n-

de critiques

;

fonctionnent un service de
PAPETERIE
GENERALE
que

assurant

là

la

que

iournitu-re

1

on

de

les

tous

trouve,

en

articles

bureaux

permanence,

EXPOSITIONS

sculpture,

de

des

D'ART

peinture, gravure

livres de luxe7

arts

appliqués. La

GALERIE D' OC
«

est

»

loyer de culture

un

ouvert

;

à

toutes

les

occitane
manifestations de

la pensée, mais
discipliné par la volonté
de servir la renaissance née de JM. t r 1.
i s

Toulouse, Imprimerie Régionale.

a

Le Gérant, Girard

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712876">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712885">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716292">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712858">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 129, 1er mars 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712859">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 129, 1er mars 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712860">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712862">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712863">
              <text>1930-03</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712864">
              <text>2020-03-19 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712865">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712866">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/01798fc4cbdb9b5333e0586bd3e3c0b2.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712867">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712868">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712869">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712870">
              <text>1 fasc. (non paginé [12 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712871">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712872">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712873">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712874">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712877">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22161</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712878">
              <text>CIRDOC_A1-1930-129</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712884">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712888">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712889">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712886">
              <text>Carbonell, Josep</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712887">
              <text>Charles-Brun, Jean (1870-1946)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713190">
              <text>Eyssavel, Paul (1886-1957)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713191">
              <text>Capdevila, C.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713192">
              <text>Régis, Jean-Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713193">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713194">
              <text>Valls i Taberner, Ferran</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712890">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717237">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714060">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823871">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712879">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712880">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712881">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712883">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723474">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
