http://occitanica.eu/files/original/f82128427370e5706631d2ac2aa6c93a.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b http://occitanica.eu/files/original/93e1cfb7a94e07f5f94f48596673ab15.pdf bf0dfbc8d4b3fbcfa4bcee7a5c3ef213 PDF Text Text �m OC REVIS TA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC {AUVE^NHA, GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC <P%OVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEA^AS) PUBLICADA BIMESTRALAMENT PE% LA SOCIETAT J\ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA « Mais lo rcis m'a convcngut « Que'l cobraria « Et mo> Audiartz Belcaire : Pois poiran dompnas et drut Cobrar lo joi qu'an perdut. » « « anz de gaire, (Raimons de Miravat) « De ccls de Catalonha i amenet la flor. » (Cansoi de la Crozada) AN YIIP IULH-AGOST ,93i NUM. i �ENSENHADOR L. ALIBERT : Oc renaissent. — C. CAMPROS : Europa e CARBONELL : L'hora Nacional de Catalunya. — F. ALMELA I VIVES : Panorama actual del Valencianlsme. — L. ALIBERT : Gramalica Occitana. — L DELHOSTAL : Aniàn lo Occitenia. trobador. - LIBRES J. — - P. EYSSAVEL : Son LOS PERIODICS. - badantas toi li portai — CRONICA. LOS REDACCION E A DMINIS TRA CION REDACCION. — i'adreçar etcanvia a Per toi ço que concernis la Redaccìon e M. L. jîhbert, secretari de la S. E. lo seroici delà O., à Mont¬ réal (Aude). e los Carcai- ADMINISTRACION. - Per tôt ço que pretoca ïadministration abonaments escriure à M. Rouquette, librari, 29 Plaça Carnot à sona [Aude). ABONAMENTS França Fascicle 25 fr, per an ; : : 5 fr. o Catalonha, Valéncia e Balearas 12 pesseta. 2 pessetes 50. Diposit i Centre Libreria 17, Plaça de de suicripciona : Catalòma Catalunya - SOCIETA7 D'ESTUDIS (SETI SOCIAL A SECCION DE Barcelona OCCITANS TOLOSA) FILOLOGIA U. Bernard, président ; E. Bordez ; Millardet ; A. Perbosc. MEMBRES J1CTIUS : MM. L. Alibert, secretari général ; J. Bor¬ dez J. gozct ; C. Campros ; L. Delhoital ; Pompeu Fabra ; P.-L. Grenier ; J. Mozat R. Bartha. SOCIS : la S. E. O. admet de socis en nombre indefinit. MEMBRES D'ONOR : MM. P. Estieu ; G. Guillaumie ; G. ; Adreçar tota la correspondéncia a M. L. JILIBERT, a Montreal-de-ïAude (Aude) secretari général �oc REVIS TA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC (AUVERNHA, GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC PROVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEARAS) PUBLICAD A BIMESTRALAMENT PER LA SOCIETAT d'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA AN NADA t93i TOM I Rédaction L. : qALIBER T, Secreta ri de lu S. Montréal {Aude) E. O. ��oc Revista Bimestrala de la Renaissença dels Taises d'Oc JULH-AGOST 1931 AN Ylir OC NUM. I RENAISSENT Après de longs meses de silenci forçat, aici lo primier nu¬ d'Oc renaissent. Canviat de vestiment e tremudat en revista bimestrala, servarà los meteisses principis e lo meteméro esprit. Contunharà la rega oberta per Oc jornal jos lo godel l'afogat Isinaël Girard, que, malastrosament, absorbit per sas ocupacions professionalas, se vei obligat, a mens per un temps, a abandonar la dirección efectiva de la publicación. Desiram de tôt cor que nostre confraire e amie, is vern reprenga leu l'esteva. Oc revista es, d'aici en tudis davant, l'orgàn de la Societat d'Esà Tolosa, lo 16 de marc de 1930 Occitans, fondada jos la presidéneia del plangut professor Josep Anglada, al quai a succedit lo sénher Valeri Bernard. Podem pas melhor far, per assabentar nostres legeires sus la toca que comptam perseguir, que de citar ço qu'escriviam en guisa de preambul als estatuts de la S. E. O. Degun soscarà pas a negar que tota renaissença nacionala dega cercar sa justificacion e sos mejans de realización dins los estudis istorics e filologics, per mençonar que los mai « poirà pas metre en dobte que s'es fait dins aquela mena d'estudis, en Occita- importants. Degun tanpauc tôt ço que nia, fins aici, pertant que als besonhs del movement Las Universtats valga, responda imperfeitament miegjornal d'ara. occitanas an trabalhat seriosament a �2 l. alibert originas istoricas e linguisticas, las apilat un bel eomolum d'estudis variats ; raalastrosoment, a aquela obra de tots punts lausabla li a fait sofraita tant una dirección e una inspiración francament nacionalas, coma una utilización practica. desembolhar nostras societats sabentas an L'ora est arribada lo sens nostra d'interpretar los résultats aquerits dins aviat al reviudament de personalitat racica e linguistica. Las recercas cientioccitàn, per los far servir ficas devon davalar de las nautors de la blosa serenas e especulación per despertar poble. e desinteressados escandilhar la cons- ciéncia del nostre A l'ensenhament tendenciós del govern centralista, que, despuei tant de segles, prestis lo cervel de nostres mainatges e cerca badocament a los desnacionalizar, cal oposar un au_ tre ensenhament tôt consagrat a nos far conéisser las rasons d'èsser de la civilización occitana, sor, e non enemiga, de la civilización francesa. Lo moment es vengut tanbén de far comprendre al Felibritge, que se bastis pas res de ferm e de duradis sul gros¬ sier empirisme que l'a inspirât fins aquestes darriers temps. Es pas lo biscantar que de dire que los estudis serioses an gausit d'un feble prestigi demest so fidels. Es dins aquela estigança que un grop de bons esprits an pensât crear una Societat d'EsTUDis Occitans, dont las diversas seccions trabalharián a l'obra de redreçament sus-indicada. Per mantuna rason, es la Sección filologica qu'es estada projectada, la primiera, en atendent l'oportunitat d'organizar de seccions istoricas, literàrias, etc. Fins aquesta ora, las ambicions dels felibres s'eran gaire espandidas qu'ai cultiu de la poesia e de la prosa narrativa de caracter popular. Al francés, eran abandonats los subjectes de critica literària, d'istòria, de filosofia, de sciència, o d'industria. Degun soscava pas, ni en somi, de los tractar en lenga d'Oc. Çaquelà es pas malaisit de compren¬ dre qu'una lenga moderna, reduita a aquel rotle segondari de Cendroseta, pot que s'anequelir sens cap d'esper de soa �3 OC RENAISSENT brevida. Es una nécessitât ineluctabla que nostra lenga mais'apodere de tots los doraenis de la vida intellectuala. rala D'un autre biais, lo sentiment d'una vasta unitat occitaque agrumela, en despieit de las frontieras politicas, los Catalans d'Espanha o de França, los Auvernhats, los Gas¬ na, cons, los Lemosins, los Lengadocians e los Provençals, nos e'ncita donar nostra lenga un abast que despassa força qu'avián imaginât los primiers felibres. ço a Enfin una a literatura contemporanea a besonh d'un public espandit, e sa vida serà tant mai favorida qu'aiceste sera mai nombrós. Es solament dins l'union culturala de tots los occitans dels dos penjals dels Pireneus que cal cercar aquelas condicions de prosperitat. Tôt ensag d'edición o de jornalisme es a aquel pretz. Malastrosament, despuei leu quatre segles que nostra len_ ga est estada forabandida de las escolas e de l'usatge oficial, a perdut tôt son vocabulari escrit e s'es esmicada en un fum de tat. parlars grafiats sens cap de preocupación d'uni- Pieg encara, un contingent sempre creissent de paraulus francesas s'es substituit als mots del terrador. Per la tornar rendre apta a expremir totas las ideas e aténher lo vast pu¬ indispensable a sa vida, caldrà donc unificar la grafia e lo vocabulari dins la mesura de las possibilitats e far caire totas las barralhas que separan los parlars de Niça a Pau e de Limoges à Valéncia. blic L'obra a a) Crear complir una se présenta grafia que jos un triple aspecte: concilie lo sistema Mistralenc, lo sistema restaurât de Perbosc-Estîeu e lo sistema catalan per facilitai- las relacions entre tots los occitans e nos far profeitar de la meravilhosa florida literària de nostres fraires de delà los Pireneus. Es plan entendut que podem pas de¬ mandai- als catalans de modificar lo grafia recentament fîxada. b) Unificar teristicas dels ment coma depurar de lenga, tôt en servant las caracgrands dialectes, que considerarem pel mo¬ e irréductibles los uns als autres. Aquel trabalh �l. alibert 4 consistirà sobretot mas a admetre dins la lenga eurosament establidas e c) Dotar l'occitàn d'un rosament comun en literària de for¬ d'usatge mai espandit. vocabulari scientific e tecnic rigo- prenent per patron lo vocabulari sabent del catalàn. Aqui netament délimitât lo camp d'activitat de la SesFilologica. N'aurà qu'a obrar en s'inspirant dels exem¬ ples fornits per L'Institut d'EsTUDis Catalans, qu'a realizat, en pauc d'annadas, lo pretzfait que la demora. » Per començar aquela obra de reconstitución nacionala, fasem crida a tots los ornes de bona volontat, sens destriar cion partit ni condición, en fora de tota « petita capela » e de tôt amor propri personal. Parlarem clar e net tôt cop que sera mestier, jutjarem e criticarem las ideas e las obras de ca_ dun, mas defugirem mai que mai d'agarrir degun personalament. Dins aquelas condicions, avem fisança que tots los trabalhadors d'Occitania: literadors, linguistas, istoriams, arqueologs, jurisconsults, economistas, etc. auràn a cor de nos ajudar. Nostra revista sera largament alandada a tots los estudis d'interès miegjornal que ne valdràn la pena. L'ora de nostre respelida coïncidis amb la caseguda de la monarquia espanhola e la proclamación de l'Estat catalàn. Podiam pas renàisser dins de melhoras entremiejas, L'alba de l'afranquiment definitiu de nostres fraires de len¬ ga e de raça de delà los Pireneus nos afortis dins nostres espers, tanbén la saludam coma un grand eveniment de familha. L. ALIBERT Secretciri ASSABER. — Per tal de los indemnizar, los riats d'Oc, que nos o los 1res n"' général de la S.E.O. ancians abo- demandaràn, recebràn gratuitament un mieg abonament. d'ongàn, sid �EUROPA E OCC1TANIA qu'es, niés jo la crec viva! » Aquela paraupoeta catalan expremis perfeitament ço que cadun de naltres, patriotas miegjornals, sentem dins lo nostre cor. Despuei Mistral, pro de cors an bategat dins l'amor de la Patria Occitana, dins l'esper d'una renaissença. Aquela renaissença a començat, se contunha, mas es pas complida. Avem totes dins l'arma, Occitans, la temença de non veire espelir lo jorn ont la comtessa pareisserà reina amb lo diadema al front. De verai, tant d'esforç son estats fachs « Morta diuen la del despuei de temps. Las résultas son pas de trop consequentas! Pas mens lo nostre cor se regaudis de veire despuei qualques annadas, las generacions intellectualas d'Occitania, venir leu-leu dins lo dralhol de la Causa. D'en ait de la Tor Manha, lo Sant senhal es fach. » Oc es fach, mai l'armada occitana non es encara dins lo camin « que lo senhal del Mestre li avià mostrat. 1914 es passât! L'armada de la post-guerra pot caminar, es dins lo verai camin. Amies occitans, es l'ora de segre lo senhal. La respelida espera Cal pas los pretzfachiers. mai aver paur de s'adralhar cap a ço que cal. Voli pas uei expausar toi aquó pertocant lo pretzfach quenos espera. Voli tant solament indicar un biais politic de la nostra causa, lo biais europenc. De verai, se volem adurre Occitania al trelus de la Nova Vida, nos cal èsser europencs. l'alargament de la Respelida es estât entrepal'estra estrechona que nos laissava tôt bel just veire en defora de Postal, un pichot tros de la planura de dieu. Ara, es de davant Postal, es d'en ait dels Monts occitans del Ventor e dels Alps, de los d'Auvernha e de las serras dels Pireneus que nos cal alargar la nostra vista. Non es pus en una pichota bolegadissa de régionalisme o pus leu de pro¬ vincialisme que nos cal usar las forças nostras. Si volem que l'Occitania respelisca, nos cal èsser umans tant coma occi¬ tans. Aquò o podem. E es com aquò que lo poble nos se_ Fins ara, chat per guirà. �6 CARLES CAMPROS Totes sabem que la doctrina occitana es lo Fédéralisme, tant solament lo Fédéralisme ińtefnacionai, mas sobretot lo Fédéralisme que se pot li dire « Fédéralisme intranacional ». Abans tota causa, s'agis de se comprene. I a agut abans naltres de federalistas en França, mas eles eran federalistas per lo fédéralisme. Naltres, es ben comprés quenon pas si sem, federalistas, es pas per lo Fédéralisme en se, es subretot per ço que vesem, dins el, lo mejàn melhor d'arribar a la respelida. o Non parlarai uei dels principis que son a la fondamenta d'aquel fédéralisme. Me propausi de ne far lo subjecte d'un altrc estudi. Dins aquel quadern del novel « Oc », voli, tant leu, indicar a totes los amies un biais de prene la question occitana per laurar dins lo poble. Volem mostrar aici una mena d'ideas a venir, ideas-forças, ideas a l'entorn de las qualas s'agroparan las virtualitats del poble nostre, encara pas gaire assabentat de la realitat e de la potencialitat de se mateis. Voli partir del fédéralisme intranacional, lo d'Occitania, d'aquel fédéralisme que se pot resumir en qualques paraulas : Fédéralisme = libertat màger laissada a las régions d'un Estât per s'organizar d'esperelas, al miels de sus inte¬ resses culturals e économies, sota la contarole d'aquel Es¬ tât. Aquela definición es, cresi, un minimum en que totes podem soscriure. Las modalitats d'acjuel fédéralisme auràn d'èsser definidas puei. Es atal, de segur qu'aquela definición ten per corollari practic, una question d'organización politica. Partent d'aquela définiciòn, estrccha lo mai que se pot, alargar la vista e mostrar al poble nostre l'estenduda sens raras que s'ofris a sos uelhs. Occitania non es, coma d'unes an volgut encara lo far creire, sabi pas trop dins quuante interès, dins un numéro de la revista « Europe », una entitat d'altre temps. La question oc. citana non es una question de tamborinaires e de targaires de poesia, es una question viva e europenca. La doctrina occitana non es una doctrina d'altre temps e de regrediment los occitanistas devon �7 EUROPA E OCCITANIA dins lo passât, es una diment dins lo futur. doctrina de l'avenir e de progre- Àquela doctrina ten tant de força d'espandiment coma las ideas-forças de la revolución de 89 que fai pas que contunhar. Los principis d'aquela doctrina, si los sabein aparar, podon far lo torn d'Europa. Eh coma ? En mostrant als lo melhor biais de servar pobles que lo Fédéralisme es la Patz dins lo nostre monde del XX"' secle. Totes volon la patz, totes li cridan a l'après. Dondigam que la doctrina occitana del mateis temps que vol tornar a las populacions occitanas la sieuna personalilat, la sieuna libertat economica c politica dins l'Union francesa, es benleu, mai que deguna altra, en possibilitat de balhar la patz al monde d'uei. Aquò lo caldra anar predicar, amies occitans, dins totas las acampadas politicas que se van téner en 1932 per las eleccions dels députais. Aurem aqui un meján de començar l'espandiment de la nostra causa dins lo poble. Si podem pas présentai- de deputats federalistas nostres, farem de deputats federalistas sens mai, e sobretot que tombe dins lo poble lo gran de la doc¬ cas trina occitana. La Patz lo monde europenc d'uei sembla la cercar dins pican de las mans a Briand, d'altres cridan que fai lo tort de França. Si Briand trabalha, de cor verai, per la Patz, sem ainb el. Mas nos sembla que sa politica internacionala non podriá arribar a quicon que si i aviá, en primier, establit d'en per totas las nacions lo fédéralisme intranacional que volem en França. De verai, dins une federación internacionala, lo perilh séria que dins l'union dels Estats, los mai potents d'aqueles, se botessen en testa de la Federación e volguessen la mestrejar. La libertat dels pichons e mai lo respecte que li es dgut serián gaire luenh d'èsse mespresatz. Dins una Federación que tendriá, França, Alemanha, Granda-Bretanha, Itàlia, en que comptariá Elvecia, Grècia, etc? Voli creire qu'a la començança tôt lo monde acceptariân que cauna federación internacionaía. D'unes �8 CARLES CAMPROS grand o picliot a fa pas pus qu'una votz dins lo Con¬ grès Fédéral. Dins aquela suposición, la mai optimista, cresi pas que se passariá força temps abans que força monde se sián botats a repotegar e demandai- que las votz al congrès sián despartidas segón l'importància de la populación. E alavetz, de que devendriá la libertat dels pichots pobles e lo respecte que l'om li deu, respecte que la nostra legislación internacionala del secle XXe apara ,dison, amb força amor ? E si lo respecte dels pichots pobles es pas servat aquò sera dins l'interès de qualque grand Estât. Mas, ala¬ vetz, los altres grands Estats voldràn aparar lo pichot e la Federación se partirá en grops pus leu enemics que fraires. vesetz la patz aladoncas ! da estât Aquel perilh non sériá, si i aviá, en primier, la Federación intranacionala. En Fiança, en Itàlia, en Alemanha, etc., autonomia per Occitania, Alsàcia, a dire que i auriá una union Renania, francesa, italiana, una union germanica ont cada populasas libertats politicas. i aurà libertat e Piémont, etc... Es una union ción auria Or, populaciôns que tenon dins un pais, despartidas per la maire natura de mena que n'i aja pas una que sia força mai consequenta qu'una altra. Es un fach tanben que del mai lo relarg d'un Estât es grand, del mai aquel Estât ten de païs distints. Atal l'Estat françés ten los païs d'oïl, los païs d'oc, Alsàcia, Bretanha, etc. L'Estat Belga ten pas que lo païs flamenc e lo païs valón. Dins cada Estât las provincias, a pauc causa prop, son ço que son aquelas del estât vesin. Partent d'aqui auretz en França per exemple, 10 federats formant l'union francesa, en Belgica, n'auretz pas que dos. Cadun d'aqueles païs, près a despart, aura quasi meteissa consequéncia. D'a¬ qui, dins la Federación internacionala un cert équilibré, mai segur que dins aquela Federación sens las Federacións intrason es un fach, que las estadas nacionalas. D'acordi, França aurà 10 votz, bord qu'aurà 10 païs, a luoga que Belgica n'aurà que 2. Dins lo Congrès, França, diràn, podrà mestrejar Belgica, coma davant. Segur aquò �EUROPA E OCCITANIA 9 podriá èsser, mas dificilament. De verai, d'aquelas 10 votz de França sera dificil de ne far una soleta volontat, lesta a seguir las desiranças del poder central de l'Estat francés. Quand aquel poder central voldriá anar contra l'Estat cen¬ tral de Belgica, los païs francés vesins dels païs belgas fraires de raça amb eles, fraires de mai per l'interès (lo païs del Nord francés avent naturalament mai d'interès amb lo païs del Miegjorn Belga qu'amb los païs occitans, exemple), farián tirar contra lo govern central de França. E com aquò lo respecte del pichot païs seriá pas mai garantit ? Non seriá pas la mateissa causa per totes los altres païs de la Federación internacionala ? Aqui la patz n'aurià pas res a perdre, nos sembla. Mais qu'aquó. Las possibilitats de guerra amb lo Fédéra¬ lisme intracional i aurià pas tant solament encara lo fédéralisme internacional — ne seriàn pro diminuïdas. Pre netz Ilàlia e França, per exemple, totas doas federadas inIranacionalament. Un jorn lo govern de Paris o lo de Roma seriàn en micamaca per causa que siá. Amb la libertat laissada a Provença e mai a Piémont, aqueles dos païs aurián ligat amistat culturala e economica mai granda que ço que podon faire uei amb los barris de las raras. Adoncas si Paris voliâ far guerra amb Roma, de bon, Ais o Marselha e Turin, dreiçarián lo cap per dire : « Governs centrais de Paris e de Roma, naltres governs locals de Provença e de Piémont, sem amies ». Lo nostre monde sem ligats d'àmistat e d'interès. Volem pas de la guerra. Si valtres i tenetz, passatz sobre naltres dos. De segur, bolegarem pas. Si los govern politics regionals podián téner aquel parladis, disetzrne s'al govern central de Paris o de Roma, i séria pas pus per — dificil d'arrîbar à la batesta ! Se d'altre las, arribava que Provença e Piémont se botes- s'agantar de inarril biais, e que los governs regionals d'aqueles dos païs se volguessen téner en enemics, de plan segur, los governs centrais de Paris o de Roma dirián tanleu : « Pichots païs de Provença e de Piémont, per cop d'asard, voldriatz pas qu'en causa de valtres que setz qu'una sen a �10 CARLES CAMPROS pichota partida de l'Estat francés o italic, voldriatz pas que per encausa de valtres los païs totes de França e d'Itàlia se meteguessen en guerra. Istatz siaus dins l'interès de totes. Vos cal botar d'acordi en amies. e » Adoncas, amb lo Fédéralisme intranacional dins França dins Itàlia, la guerra seriá possibla força mai dificulto- sainent. En primier los ligams d'amistat que segón la napaïs vesins, dins dos estats distints, seriàn un primier nogal de patz entre aquestes dos Estats. En segond, a luoga que siá necessarî per encaininar guerra de la consentida tant solament dels dos poders centrais d'aqueles dos estats, caldriá per aquò faire, amb lo fédéralisme intra¬ nacional, en mai de la consentida dels poders centrais, la dels poders régionals acampats en congrès fédéral. Cresetz pas d'aquel biais, que las possibilitats de guerra seriàn pas alavetz demenidas de força ? Es pas qu'aquò que podetz anar dire, amies occitans, al poble nostre, per li far comprene que la doctrina occitana dins lo sentit europenc, pot mai que deguna altra doc¬ trina, arribar a servar claveladas las rasons de guerra. Es pas tant solament per ço que la nostra doctrina politica es la que pot lo melhor, aprene lo repecte del pobles als pobles ; es pas tant solament per ço que pot ligar d'amis¬ tat los estats al méjàn de l'amistat dels pichots païs tenguts per aquestes estats ; es pas tant solament per ço que la consentida per la guerra dins los estats federalizatz, seriá mai diticila, bord que s'auriá d'elements multiples a li far balhar aquela consentida ; es pas tant solament per aquè qu'Occitania pot mai que degun collaborai' a la creación de la Patz que fai tant de besonh als pobles d'ara. Dins lo tura tenon dos sentit europenc, son encara doas rasons d'actualitat. Un problema conséquent qu'a de se tractar a la Societat de las Nacions es aquel de las Minoritats. Las minoritats d'ara volon viure, e degun podriá li denegar aquel drech. D'altre caire, despuei la respelida de las nacionalitats, del secle XXeD~, despuei la reconeissença de totas las nacionalitats, los principis de respecte e de libertat nacionals an ganhat. �EUROPA E OCCITANIA 11 mai. La pacha d'en Versailles, los a reconeigut ofieiaSon d'aqueles principis, los nostres : respecte e libertat de la nacionalitat, que las minoritats d'ara, parton per cridar sas desiranças naturalas. Se pot distinguir quatre menas de minoritats dins l'Europa d'uei. En primier, las minoritats que son una bona part d'un Estât e qu'an pas a caire dins un Estât vésin una majoritat que podriá las revendicar. D'aquesta mena es Eslovaquia dins l'Estat Checo-Eslovac, Piémont dins Itàlia, Escossa dins l'Estat Britanic. En segond, las minoritats qu'an benleu a son caire una majoritat de mateissa raça, mas que son ligadas a l'Estat mestrejant despuei tant de temps o ainb tant de volontat que podon pas sentir l'aflat del poble vesin. D'aquesta mena son Alsàcia que ten a son caire Alemanha, o pus leu Renania ; Corsa que ten Italia; pais Flamenc, en Belgica, que a Olanda. En tresen luoc, las minoritats — e son la màger part — que tenon costa se, una Majoritat d'Estat que son aflat se fai sentir sobre elas. D'aquela mena son lo Tirol germanic qu'es a Itàlia, las minoritats ongresas d'Eslovaquia, de Transilvania, e del Barnat ; las minoritats polonesas e danesas de Prùssia, la minoritat romanesca en Iogo-Eslavia, la minoritat grega del Dodecanesi, la minoritat bulgara d'en Dobrodja, la minoritat albanesa en Iogo-Eslavia. En quatren loc, las minoritats que son despartidas en mai que d'un Estât mestre. D'aquesta darriera mena son la minoritat celtica d'Irlanda e Bretanha, la minoritat ucraniana partida entre Russia, Polonia, Romania, Checo-Eslovaquia, e la mi¬ noritat occitana : Occitania de França e Catalonha d'Espanha. sempre lament. Lo nombre solet tion es de d'aquelas minoritats mostra que la ques¬ consequéncia. A la Sociétat de las Nacions s'es format una Comissión de las Minoritats de l'Union Internacionala de las Aossociacions per la S. D. N. Se publica un bulletin titolat « Las Minoritats Nacionalas ». Soventas fes tits — quora la censura politics i bota pas dels governs e mai aquela dels par- d'empachs — se podon legir dins �CARLÉS CAMPROS 12 las dificultats que naisson la p rem sa d'aquelas minoritats. majament la Patz. Los un problema que pertoca Estats vivon sobre lo fuoc, e i viuràn I a aqui trobat La una fins qu'auràn pas sortida pro polida. solución del problema es dins la doctrina occitana la vesem, es dins lo Fédéralisme intranacional. Dins d'aquelas minoritats, los principis d'aquel Fédéralis¬ me son, ja, en partida, aplicats. Atal, en Checo-Eslovaquia, Eslovaquia a sas escolas ont l'ensenhament se balha en sa lenga. Dins la minoritats de la mena d'Eslovaquia — 1° mena lo fédéralisme intranacional, balhant égalitat entre la minoritat e la majoritat, lo problema es resolgut frairalament. Dins l'unida de l'Estat Checo-Eslovac, checs e Eslovacs an sa nacionalitat liura. La patz al dintre es troque certas — bada. segonda mena es tanben la patz que serà segura ,si l'intranacionala i es reconei- Dins las minoritats de la al dintre guda. Alsàcia, Corsa, dins l'acordança francesa, amb sa personalitat liura, non podon que se téner en tranquilitat dins l'union del s païs franceses. de la patz al dintre d'un estât e consequéncia de la non_reconeiguda del Fédéralisme In¬ tranacional non pot èsser que menora per la Patz: internaFins ara, se tracta que la cionala. Mas, ara, amb las minoritats de la tresena mena lo parier. Es aqui sobretot que los principis nosaplicats. Sobretot qu'aici i a d'altres prin¬ cipis que se venon turtar encontra los nostres. Al principi de respecte, de libertat s'opausaràn los principis de força, d'unificación, de mestrejament, a parlar en una paraula, d'imperialitat. Ajam un exemple : lo Tirol es de raça germanica, e es de l'Estat Itàlic. Avem aqui ensem très forças très personalitats : lo poble del Tirol, l'Estat alemand, l'Estat itàlian. Los principis de força, d'unificación, de mes¬ non es pus tres deuràn èsser trejament, d'inperialisme son tenguts per los Estats cen- tralizats d'ara. L'Estat itàlian n'es un, l'Estat alemand, mal- grat qualques semblanças, n'és un altre. Qu'arriba? L'Estat �EUROPA d'assimilar lo Tirol. d'ajuda ont ne pot ifaliàn, segón los sieus principis cerca L'o poble del Tirol fa de la cabra e cerca destraucar, en ço de l'Estat germanic d'imperialisme e d'unificaeiôn botar a quand pot. Vaqui entre Alemanha e guerra possibla. Aquò d'aqui lo totas las altras minoritats de la tresena de Si, al contra, i aviá en 13 OCCITANIA E Alemanha, principis n'agantar lo mai, que sos Itàlia, una causa podem alargar en mena. en Itàlia, lo Fédéra¬ lisme? intranacional, lo Tirol seriá dins l'Estat Italiàn una personalitat racica liura. A luoga d'èsser causa de guerra entre dos estats seriá un ligam natural de frairejament per la sieuna posición, tôt beljust com Alsàcia lo podrià èsser entre Alemanha e França, Corsa entre França e Itàlia, etc... Istan las minoritats de la 4° mena. Per arribar a li- balhar contentença, caldria, amb los principis d'unificación d'imperialisme, trevirar Europa. Prenetz Ucrània. Tornar en d'aquela minoritat sa personalitat liura es canviar l'es- e tament de Russia, de Polônia, de Romania lavia. Al contra, e de Checo-Es- amb los principis del Fédéralisme intrana¬ cional, aquó se fara d'esperel. La partida d'Ucrania russica, avent dins l'Estat rus sa personalitat liura, la de Polônia tanben dins l'Estat polonés, la de Romania dins lo roma_ nesc, la de Checo-Eslavia dins lo Checo-Eslovac, aquelas quatre partidas se podriàn non de trop dificultosament unir culturalament mens e tanben economicament, caduna dins l'Estat ont en estant pas es ara. Es aqui que nom pot veire coma seriá aladoncas facilitada, per lo mejàn d'aquel fédéralisme intranacional, creador d'un malhum de païs federats malgrat las raras, la Federacion Internacionala per la Patz. Ara non ista pas pus qu'a parlai-, dins lo sentit europenc, de la doctrina occitana del pont de vista de la question de las colonias. Parlarai de las francesas. De mai, i Totes avem vist que de conéisser s'acertanar de la realitat de la En a primier, degun venga colonias, soletament de las la bolegadissa Indo-Chinesa. los estudiants anamitas per questiôn. pas nos dire que la questiôn �14 CARLES CAMPROS es fora-europenca. França es d'Europa. Las quasi totas en de pobles d'Europa. Lo que se fai en Indo-China, per exemple, pot aver résultas dins las relacions de França e Emperi Britanic o Russia. Los principis d'unifìcación de l'Estat centralizaire son de las colonias colonias l'encausa son del colonial. malaise Prenem Tndo-China. Si volelz aplicar dins aquel païs ço que se fai en França, es natural que lo poble indo-chinés repotegue. Vol pas ésser menât en esclau. Vol pas qne sià Paris lo mestre de son pais. Résulta : révolta ! Tant que França aura la ponha forta, Indo-China istarà bles a ela. Mas Indo-China pot sonar po_ estranges : Vaqui la guerra. Al contra, si los principis d'unificación imperialista son quitats de caire, los principis del Fédéralisme laissant a Indo-China, dins l'Union francesa, sa personalitat e sa libertat, las causas de malamanha son atupidas e la patz torna istar. Es ço qu'a dich en ciutat de Meaux, l'an passât, a las festas de Mistral, un estudiant anamita, al nom de companhs e de son païs. Lo que se pot dire d'Indo-China, se pot naturalament dire de tota colonia qué que sià. Un altre aspecte de la question de las colonias e del Fé¬ sos déralisme intranacional es de colonias, d'un Estât amb lo de las un relacions, a perpaus altre. Preni l'exemple de la Tunisia. Un polit païs per l'espandida italiàna. Força italïans dins aquel païs al mitan dels francés, o pus leu qualques francés al mitan dels italians. Amb lo mateis principis d'unificación imperialista dels Estats modems, de que pot arribar ? L'Estat francés assaja de faire lo Tunisia mas Tôt una que se pot o lo que se pot pas, per far de terra, dirai pas francesa, nimaï parisenca, governamentenca » (si se pot dire aquel barbarisme!) aquò de Tunisia deu téner dins la mau d'un ministre « de Paris. Adoncas los italians veire, en Tunisia son de monde entrepachar de far ço que volon, a assimilai- si se pot. Aquò es logic. Mas ço qu'es logic tanben, es que l'Estat Italiàn, partent dels mateis principis d'unificación imperia¬ lista, cerca a trobar lo biais d'arribar a servar en Tunisia a a �europa e 15 occitania » per botar, si lo moment un cop Ii sem¬ sobre aquel païs. Résulta ? La desacordança entre França e Itàlia, e guerra benleu. Amb los principis del Fédéralisme intranacional a luoga de partir sempre de l'Estat mestre — franeés o italiàan — l'om part de la realitat « Tunisia », en d'aquel païs se li balha la personalitat dins l'Union francesa, e mai la liber, tat. Dins Tunisia son doncas, en d'aquel moment, pas pus « los sieus bla italians bon, l'arpa los interès de Paris que passan en primier : son los de dins lo païs, Franeés amb Italiàns viscan en patz. Adoncas Tunisia pot tornar ésser, entre França e Itàlia, o pus leu entre los païs franeés e italians, un ligam de mai, una malha de mai dins lo malhum dels pobles federats intranaciolament, malhum que de tôt naturalament nos adralha dors lo Fédéralisme internacional per la Patz europenca. Per la Patz, respecte de la libertat de totes los pobles, Tunisia. Or los interès de Tunisia son que de l'amistat dels pichots païs vesins d'aqueles estats, dificultat de far guerra per en¬ causa de la consentida mai dificultosa de totes los païs federats dins los Estats, solucion naturala del problema amistat entre Estais per encausa perilhós de las minoritats, solucion naturala de la question entrepachosa de las colonias, vaqui ço que la doctrina nostra, la politica occitana, dins lo sentit d'Europa, pot adurre als pobles de uei, al poble nostre. Als amies occitans que volon la Respelida d'Occitania, non podem pas miels dire que d'anar cridar tôt aquò a las populacions occitanas per las eleccions de 1932. Lo poble benleu se podrà congrear al entorn d'aquelas ideas e tor¬ nar trobar per aquel mejàn, sa personalitat occitana. Es l'obra de naltres totes, amies occitans ! Caries Camprós. �l'hora nacional de catalunya El moment què OC, convertit en revista bimestral Societat d'Estudis Occitans », de Tolosa, en òrgan de la « reprèn la seva publicació i referma als polítics i als homes de lletres de Catalunya, — del Principat de Mallorca i de València el convit de col'laborar-hi, no podria ésser ni més extraordinari, ni més emocionant. — Dos cents disset anys als catalans (sotmissió de d'història declaradament adversa Catalunya, décret de « Nova Plan¬ ta », abolició de la Generalitat pel nét de Lluis XIV, de França, duc d'Anjou i Felip V, d'Espanya) son a terra esmicolats per un desplomament irremeiable ; i, dempeus, no més de cent anys de redreçament cultural (.Aribau, 1832) i quaranta (1892, Bases de Manresa) d'acció política, són tota la tradició moderna, rica perô de propòsits, d'ambicions nobles i d'alliçonaments més antics, tota la tradició de la història nova, de la història nacional de Catalunya a punt de cristal'litzar en una primera realitat politica, en un primer cos estatal. Aquest és entre tots els aspectes que la Revolució espanyola pugui tenir, el més pur, el més simple, el més veridic ; la monarquia borbònica d'Espanya, rémora, anacronisme de la politica del gran segle de Versalles. ha caigut, si, a l'embat de tota l'opinió de la península; perô qui l'havia minada> qui no tolerà mai que arrelés i li féu la vida i l'obra politica impossibles, fou Catalunya, mantene, dora secular ûnica contra l'Espanya ignorant dels seus propis destins naturals, assimilada per l'esperit de la dinastia, de la coordinació vital a què Espanya, coin Estât, com Estât compost, pot lògicament, orgànicament aspirar. I tant és aixi, que, àdhuc en els darrers moments, en les hores décisives del 14 d'abril, quan els esdeveniments de Madrid lacions nova no i que eren clars i els conciliàbuls reials tramaven di- assajaven ressorts de resistència extrema, la precipità l'entusiasme popular, l'hissament de �l'hora nàcîonál primera bandera republieana al Palan la 17 de catalunya de Comunicala Revod'Orient, llurs collè¬ cions, l'ocupació dels ministeris pels capitostos de lució i l'evacuació de pressa corrents, del Palau fou la tramesa gues pels telegrafistes de Barcelona a de Catalunya. A les dues de Madrid, del cop audaç tarda, quan a la capital catalana mais l'Estat i la Repùblica propis de la ja havien estât procla¬ i la ràdio escampava en català i en espanyol la proclama del Président novell déclarant lliure del jou borbònic Catalunya i prompte a córrer en auxili de les altres nacions ibériques que també volguessin alliberar-se'n, (1), a Madrid encara hi havia possibilitats quantioses i qualificades d'un cop militaii un intent de Dictadura nova. A canviat i, a son torn, Snformacions les sis les coses ja havien arribaven a Barcelona les primeres espanyola total. décisives de la Revolució La Repùblica, la segona Repùblica fédéral (?) era un fet, un fet unànime i consumât. * * * Qualsevulla que sigui, però, el valor, la importància, la d'aquests esdeveniments, (2), la prudència transcendència (1) Primera pi'oclama del Président (2) Es évident Macià. que en Barcelona. eom Macià, la tarda del dia 14 d'abril. tingueren. Sense la iniciativa audaç d'En Francesc qualsevulla altra einta provinciana d'Espanya, sabudes les noves i rebudes les de molt diversa manera de d'una Reptîblica Espanyola fédéral. Gracies a baver près la davantera, el Govern Central hagué de reeonèixer una forma — la Géneraîiïat — d'unitat politica catalana i l'ûs de la llengua a les escoles i a les corporacions ha estât decretada oficialment. Es à dir : Catalunya té ja allô perquè és segur que li bauria calgut discutir molt i rebre-ho, al fi, eom un gran do de les Corts Constituents. Altrament, l'exemple de Catalunya ha déterminât l'eclosió dels Estatuts de Galicia i d'Euzkadi, països dels quais Catalunya pot esperar una aliança hauria proclamât la Repùblica un cop ordres de Madrid, i a bores d'ara es parlaria l'Estatut de Catalunya i de la possibilitat fecunda. �JOSEP 18 CARBONELL més elemental aeonsella creure que l'ensorrada de la monar- quia borbónica d'Espanya no ha arrosegat, en el seu fracàs, tota aquella ideologia que fou la caracteristica dels seus bons temps, tota aquella coneepció geomètrica de l'Estat, que fou el novo-J.classicisme ideològic de la França de Lluís XIV, contra la que s'alçà l'esperit de finesa (per terminologia pascaliana) aquell esperit de sàvia comprensió de la unitat en la diversitat, de Catalunya, ûnica supervivencia de válua, ûnica mostra vital de la recta, de l'envejable història d'Espanya, en aquella hora que la cobejança de la casa de França veia caure en les seve's mans, aquella peninsula posseïda fins llavors pels emprar una i coral seus rivais formidables : els Austries. Aquest esperit géométrie, aquesta idea unitària, centraraó reial de França i, de retop, la d'Europa des del segle XVI, no s'ha mort pas pel fet d'ensulcir-se la monarquia, ni s'ha esvaït del regne de les possibilitats idéologiques espanyoles noves, tal com no s'esvai ni es perdé a la mateixa França en cau¬ re Lluis XVI. I per molt que avui es parli, a Espanya, per correlacionar-ho amb Pau Claris i la gesta heroica dels darrers defensors de la llibertat nacional de Catalunya, de Villalar (1521), és a dir, d'aquella topada cruenta on es perderen, sota Caries I, Emperador, les llibertats populars de Castella, i s'esmenti el martiri civie dels « comuneros » que per aquestes llibertats lluitaren i moriren, tota aquesta mítica històrica podria molt ben menar-nos, com a la França del 89, a una nova concepció centralista, assimiladora d'Espanya, amb una novella y perilosissima conversió en mistica democràtica de la que fou idea i raó estatal de la monarquia desapareguda. Concepció unitarista, centralista d'Espanya, dins la quai Catalunya podria, lista, assimiladora de l'Estat, que fou la àdhuc, trobar satisfacció moinentània bertat cultural a la seva set de lli¬ (problema de la llenga i de l'ensenyament i de però que fóra des del punt de vista nacional, una llibertat sense garanties, fàcil d'esborrar a cada moment amb no gaires requisits més que els que descentralització administrativa; �1dld9a2rcees3itén,capRilpcaaûteblgno. ldCarLesiAecténcRaISp, ldalprûeibm.ea MACI, [ldP'Erésseitdaent Frances Pacanuoge Pir1és6id4en0t El de �EldGldld'eatEnrvesrèprroatcasémiti,fRlésepadpaprúencboynriotizcld. LBarcelons. d'Aabril 14 El icatlns Repûblica la i �l'hora nacional de catalunya 19 del quadro de les realitats concedits a precari cal gueren, per exemple, par treure de l'Estat espanyol els inicis de llibertat amb la Mancomunitat (1914-1923). * * * àquesta possible concepció republicana nova, vivent, mal esperit de la monarquia extingida, sobretot en¬ tre la massa de politics del règim caducat, als quais Catalunya combaté acarnissadament i que s'enquadraran a les files dels partits republicans de dreta, podria trobar, tarnbé, terreny abonat per la seva prosperitat, entre les generacions novelles de dins i de fora Catalunya, nascudes a la com un politica sota la Dictadura, és a dir, sota un règim adsols als catalans i a llurs ideals nacionals, sinó a tôt l'esperit civic d'Espanya i alimentades de la literatura rebel sorgida d'aquest poriode i d'altres teorètiques socials i politiques que és fàcil, a cervells poc préparais, de creure més altes, mes generoses, més avançades que, les per ells misèrrimes questions nacionals. No és probable que en un medi tan treballat pel redreçament nacional com és Catalu¬ nya s'esdevingui així; però 110 és, tampoc, fora de les possibilitats logiques, creure que la mistica republicana i social poden arribar a proclamai- com un « credo » propi aquesta concepció rétrograda, antinatural de la monarquia. I és per obrir els ulls dels que ja en puguin ésser contaminats que la delatem i l'assenyalem com un escull perillosissim, com vida vers, no podria alçar sobtadament i amb la perduració de la ideologia cesarista de les dretes espanyoles, contra les grans esperances i el triomf incipient de Ca¬ talunya. Convé, més en aquesta hora que mai, parlar clar un obstacle quantiosissim amb concordància, en que es involuntària si voleu, però maligna, totes direccions, i no dir per exemple, ni deixar sense rèplica, que Catalunya es podria trobar bé, excel'lentment gaudint d'autonomia dins una Espanya unitària. No: politicament, a Catalunya li calen, ho havem insinuât abans, bé, garanties materials de la seva llibertat, garanties que el fet �20 JOSEP CARBONELL d'una Espanya d'esperit géométrie no podrà mai més refergaranties només ens les pot donar l'organitzaeió fédéral d'Espanya, es a dir, la divisió de la peninsula en cinc o més Estais nacionals amb vida i govern propis, federats per la salvaguarda i l'acció comunes, per l'acompliment de les iniciatives d'ordre col'lectiu que formulin i a les quais tôtes es puguin francament adherir. O almenys, si es demostra que no tots els països ibèrics son a punt de poder emprendre una vida sense tutela, que prevalgui la tesi mixta, declarada, cabahnent, pel Pré¬ sident del Govern Central, senyor Alcalà Zamora, en la con¬ versa radiogràfica celebrada amb el senyor ministre brasiler del Treball, que a les darreries de maig reportaren els diarfs. Es a dir, que l'Estat nou s'organitzi federalment en tots aquells sectors peninsulars en els quais la federaciô pùgui passai* a fet sense perjudicis (a Catalunya, a Galicia, a Euzkadi) i resti fixât un ajornament preparatori de l'organitzaeió fédéral d'Andalusia, de Castella i d'Aragó, posem per cas. Però així: a data fixa i com a compromis d'un enquadrainent déterminât i acceptât voluntàriament des d'ara. Més lluny, encara, Portugal. Aquesta i no altra caldria que fos, en aquesta hora transcendental, la politica de Catalunya, la pauta de la politica nacional a que conviendria que la diplomàcia naixent de l'Es tat català s'atengués, pura i simplement perquè és la racional, la politica la bona. se. I aquestes , * * * Tota politica nacional de Catalunya? No : evidentment aquesta nova estructura de l'Estat espanyol no hi caben totes les possibilitats nacionals a que Catalunya, una Catalunya triomfant, pot aspirar. En ella hi ha, més aviat, un instrument adéquat, importantissim per assolir-ne d'altres de més intimes, de niés pròpries. I és des d'aquest punt de vista que plau poder retreure les declaracions del ministre no. En d'Estat del Govern Central, senyor Lerroux, a la darrera reu- �21 l'hora nacional de catalunya nió de la S. de N. a Ginebra, refermades quasi simultané¬ pel ministre d'Instrucció Pùblica, senyor Domingo, en conferència-programa donada a Tarragona. ment una Segons ambdós, alliberada la Cancelleria espanyola (la que sigui Cancelleria fédéral espanyola) de compromisos cal que comprometedors, es promet politica internacional, a cap més norma dinàstics i de béns territorials no atenin-se, que en la la propugnació i defensa dels principis absoluts de lli- bertat, de justicia, d'ordre i de pau, i a l'aconseguiment d'una cada dia més estreta amistat i col'laboració econòmica i política amb les repûbliques ibériques de Sudamèrica. Catalunya! Perquè, en l'ordre intern d'Espanya, l'adhesiò aïs esmentats principis ha de portar implicit el reconeixeinent, en tota la seva extensió, de la bona causa de Catalunya i esdevenir, per damunt de la gaBell programa per rantia material de la divisió fédéral d'Espanya, una altra ga- garantia, una seguretat moral. Aquesta ben aviat i sempre, la pedra de toc de la sinceritat i de clarividència de propòsits dels nous directors de l'Estat rantia i, més que una sera, la espanyol. I en l'ordre extern, en l'ordre de la politica d'Europa, la quai, com veurem, és, entre les nacions peninsulars, tota de l'interès exclusiu de Catalunya, que no en podriem esperar d'aquesta assenyadissima, d'aquesta nobilissima actitud d'Espanya, d'una Espanya fédéral? Què d'aquesta rectificació de més de dos segles d'ignominiosa servitud inter¬ nacional? L'americanisrne no és, certamenl, avui, la nostra gran politica primordial, el nostre interès nacional immédiat. el nostre d'acció expansiva espiritual i material és pròxim, no llunyà; és europeu, no americà. L'americanisrne ést peró una politica netament, clarament espanyola, un interès cultural économie de la majoria peninsular, el quai, altrament, no destorba els fins més intims, més immédiats de Cata¬ Ho acabem de dir : el nostre interès suprem, gran camp lunya. Cap inconvénient, doncs, per adherir-s'hi i aportar-hi politico-econômiques en pro d'un américanisme pràtic servidor de la prosperitat peninsular général. inicatives �22 JOSEP CARBONELL Propòsits, objëctius, fins europeus de Catalunýá ! Arriaspiracions nacionals, de les nostres cobejances culturals i politiques; de les aspira¬ cions, de les cobejances logiques, naturals de la Nació catalana. A l'escalf d'una primera llibertat, tota una cultura mé¬ diéval, tôt un passât politic dissortadament estroncats, s'alcen potents i reclamen el trioinf de l'acompliment perfet, d'un acompliment actual, modernissim. Val a dir que la formulació d'aquestes aspiracions de la Gran Catalunya, que és bem al cim més ait de les nostres dir de la idea occitana, no son pas cosa nova d'ara. No : no hi hagué figura génial del nostre redreçament que nos l'évo¬ qués amb planys amargants o amb clams d'esperances profètiques. Maragall augura un reialme pirenenc, és a dir, un reialme amb els Pireneus per eix; Prat de la Riba es preguntà si Catalunya tindria prou pit per desentuinir toi a(juest cos nacional, del quai son paraules seves, ella és noniés, una part, la part més viva i reincorporadora. I abans d'ells Verdaguer i Milà i Fontanals, I després d'ells, imprecisa, tota flur sucessió política i literària, fins a les més joves generacions, en mans de les quai està concretar-lesi en carrilar-Ies (a la vista la prova palpable que ja és cosa començada) per les vies pràctiques d'una immediata realitat. En les circumtàncies idéologiques i materials de l'Eu- ropa actual, el somni de la Gran Catalunya pren un relleu extraordinari. I és gracies a aques circumstàncies d'esperit i économiques que el catalanisme, el catalanisme nou el catalanisme que haurà d'abrandar les generacions catala¬ nes d'avui i les venidores, podrà représentai*, a l'oest euro- tendència i una força continentalistes remarcables. Que no ho oblidin les joventuts nacionalistes catalanes i, sobretot, les que ja s'anomenen conscienciosament occitapeu una nistes ta a l'una i a l'altra banda dels Pireneus, perquè aques- és la condició de llur Victoria. En l'Europa de demà, Europa econòmicament brina, i sense caria que ficades i una, d'altres coloracions diversificadores gineen la les que determini la varietat de cultures estati- lligades politicament entre si per pactes fédérais, �l'hora nacional de 23 catalunya ljàrea dils Països d'Oc pot esdevenir l'òrgan d'una funció importantissima. Recordeu que, a través d'elïa'hi ha niés curt de la mar Atlàntica a la mar Mediterrània, de l'Amèrica a l'Orient-Oest, del Nord-Europa a l'Orient i de l'Asia i la Mediterrània al Nord-Europa i a l'Amèrica. Recordeu que, son d'aquest Països, on encara és per florir la meravella d'una cultura pròpia i per articular l'esperit de llibertat i de justicia en la pau i en l'ordre que els és profundament caracteristic, els très ports — Bordeus, Marvital el pas seilla i Barceïona — en el consorci i iniatives en comû dels quais esta tota la possible prosperitat materai de la Gran Ca¬ talunya en l'esvenidor. Recordeu que, en recursos naturals, aquestes terres, culturalmènt unes, es basten i sobren per esdevenir el niés bell pais lliure del mon, per convertir-se, en l'Europa nova, en model de pobles i glòria d'un rejoveni111 ent occidental insospitat. * * * No sé, si aquestes notes amb qué hem volgut correspondre qui les 11egeixi una idea, una perspectiva prou clara de les ambicions nobilissimes, de les esperances i les temences del nacionalisme català, en aquest moments extraordinaris de la vida politica espanyola. Enderrocat el régi m antic, els catalans hem començat a fer, dins de casa, taula rasa de l'Espanya vella i a instaurar l'Espanya nova, l'Espanya fédéral, preconitzada a la GeneraI i tiit a seguida de proclamai1 l'Estat i la Repùblica catalans. el convit amable de la direcció d'OC, donaran a prevaldrà aquest a concepció politica que Catalunya té de l'Espanya a punt d'articular? I si troba resistències extrêmes del concepte de l'Estat tipiques de la monarquia i difuses en la mentalitat espa¬ nyola, comptarà amb prou assistència peninsular, amb prou forces parlamentàries i extraparlamentàries per imposar-se? No tardarem gaire a saber-ho. El Govern Provisional de la Repùblica ha volgut que l'obertura del Parlament coincidis. Ara bé : a les Corts Constituents, �24 josep carboïs'ell alhora amb l'acompliment del primer trimestre de règim de la Bastilla parisenca; és a dir, amb la testa de la sobirania popular francesa. No treiem d'aquest sincronisme cap mal auguri ; però afirmem, si, que la Revolució espanyola només esdevindrà singular i adquirirà un valor universal, si cabalment en nom dels principis nou i amb la data de la presa immortals, té ma, cura de rectificar l'error antiliberal i antihu- aquell esperit geomètrico-cesarista de la monarquia de Versalles, sostingut i perpétuât per la Revolucó francesa. Si ho fa aixi, si inicia i continua després aquesta iniciativa, la Història s en-à de 1931, no forçada de retreure el 14 d'abril i el 14 de juliol solament com a dates famoses de la història d'Espanya, ans com a véritables albades de la justa llibertal a l'Europa occidental. Heus aci en què rau la condició de la moderna grandesa espanyola. Josep Carbonell. �PANORAMA ACTUAL DEL VALENCIANISME Un fenomen curiós. Quins son els partits autonomistes de València. Teòricament. tots els importants. Teòricament vol dir que tots aquests tcnen l'autonomia com una aspiració Concretant mes : no partits importants de llur programa, solament demanen autonomia, sinò fédéralisme. Reahnent no pot hom negar que el mot « fédéralisme » és dels mots sortosos que hi pugui haver als diccionaris. Esdevé simpàtic a tothom. A tothom li agrada professai- el un fédéralisme dir-se fédéral. Aixi és que el fenomen per bé que curiós, no té res d'extraordinari. L'extraordinari séria que l'autonomisme que figura al programa d'aquells partits fos una cosa viva. I séria extraordinari perquè València, amb tant de fédé¬ ralisme programàtic, no es gens autònoma en els seus moviments politics. ♦ * * Aquestes ratles son escrites a mitjan mes de abans de les eleccions de diputats per a les juny, es a dirf Corts Consti- tuents. Cal tenir-ho cròniques quan Havem de fer — ara com ara compte perquè no semblin massa anales vegi el lector. una allusió, per exemple, al més inmportant dels partits republicans. en — Sabeu la primera gestió d'aquest partit quan va començar capficar-se en la preparació de les candidatures ? Adreçar-se a Alexandre Lerroux demanant-li que es deixès presentar per València. I Alexandre Lerroux que mai no ha tingut cap contacte a — �26 F. ALMELA I VIVES estimable amb la politica valenciana — va contestar acce- dint. Ah ! El s'anomena I en altres que exorna de fédéralisme el seu programa, Union Republicana Autonomista ». partit « aquell : va ésser ni millor ni pitjor que els representatiu. cas no va ésser * Arribà l'hora * * qué començà a parlar-se del caràcter havia de tenir la futura Constitució de la Repùblica espanyola. en que Fédéral ? Unitària ? No cal — dir que tots contestaren : Fédéral ! ! A l'ensems rebien noticies de Catalunya, del Pais Base disposaven a redactar les Corts aprofitant el Pacte de Sant Sebastià que, no solament feia ponèneia del govern l'Estatut de Catalunya, sinó que obria un cami per als possibles estatuts dels altres pobles ibèrics. Aleshores, l'Ajuntament de la Ciutat de València acordà encarregar-se de l'Estatut diguem-ne régional. Hom pronuncià discursos eloqiients. Es va demanar, en principi, el sol, la lluna i les estrelles. Es va facultar al batlle perqué nomenès una ponèneia. Al cap d'algun temps, es va nomenar la ponèneia. I al cap de prou de temps, la ponèneia es de Galicia dien que aquells pobles es l'Estatuu que haurien de presentara encara no s'ha réunit. * * * Qué palesa això ? La superficialitat d'aquell valencianisme tan difós, tan extés que al-ludiem al principi. Es un valencianisme abstracte, que les circumstàncies externes el posen politica hi ha modes), que mai que no respon a cap contingut... passa només apareix quan de moda (també en d'ésser una étiqueta �VVALiÉ9pN—aCtrcIaAi.l �CEPamlatçeilr VALÉNCI. �ACTUAL PANORAMA DEL VALENCIANISME 27 La dissort del valencianisme és que només el professen partits que són aetualment la continuaeió del focus valencianista generalment petit — que hi ha hagut des de les primeries del segle. Aquests dos partits són : la Unió Valencianista que es diu centre, perô potser és destra i l'Agrupació Valencianista Republicana, francament d'esquerra. Cal reconéixer que aquestes dues forcés no son, ni de bon tros, dues forces populars. Serà prou de dir que no han aconseguit més que un regidor la primera i dos la segona a l'Ajuntament de la Ciutat de València. I aixó, encara mitjançant aliances. sincerament dos — — — * I bé * quina és la raó de la manca de popularitat d'aques- : tes dues En * forces véritablement valencianistes primer lloc ? la no existencia entre elles d'un cab- : dill, d'un home que arrossegui les masses, d'un predicador les mul- que amb la seua paraula s'endugui la voluntat de tituds. Això, més o mens, cal a tots els pobles a València més que a altres pobles. En segon lloc, la madrilenyització llatins ; de València. No espa- nyolizació ni castellanització. Es una cosa més petita, més pintoresca, més anecdòtica ; però, per això mateix, potser més dificil de veure i Vol dir això que ment — el valencianisme sigui una causa total- perduda ? No. Almens aixi ment ,no Fet i entenen els valencianistes que, no actuarien cianisme és el de combatre. una causa fet, ningû valeneiairisme majoria, la naturalpublic si consideressin que el valen¬ perduda. en gran —valencianista corn una Els — podrà considérai' majoria del poble, parli una llengua pròpia. * Això és molt o no qûestió ìiquidada mentre la * * important. valencianistes ho saben ; perô si hi ha algun �28 f. erro almela i vives llur actuació ha estât no en tenir-ho sempre présent. vegades, amb la major bona fe del mon, s'han despès esforços considérables a assolir coses — per exemple un acta de diputat a Corts — que mai podien tenir la imporDe tàneia que hauria tingut una escola de valencià. Una escola de valencià ment nécessita Durant : beus aci el que més urgent- Valencia. alguns mesos lia l'uncionat a l'Institut d'idiomes València una càtedra de valencià ex- de la Universitat de plicad del pare Lluís Fullana. Aquest, a donar conferencies l'idioma escola a on escriure però, es limitava sobre evolucióó de la llengua, sobre través del s escriptors, etc. El que urgeix és una el professor ensenyi, senzillament, a lffegir i en valencià. aquesta escola era una càtedra obligatòria de l'Escola normal, el valencianista conscient haurà de donar per ella tots els Estatuts del mon per magnànims que fossin. Si * * * I ja havem tornat a l'Estatut. pot ocórrer que, a darrera hora, se'n conjumini un. I segurament serà un Estatut prou ampli en matèria administrativa. A ningû no li sap greu d'haver d'administrar molt D'això ningû s'arruïna. En canvi, segurament serà un Estatut molt migrât en matèria cultural, és a dir, en esperit genuïnament valencià l'idioma no rebrà la fermança i la consagració que caldrien per a un deixondiment de l'ànima valenciana que vivifiqués Encara . l'Estatut. Els mena encarregats d'alaborar-lo, per jugaran amb très tòpics: a fer-lo lo d'aquesta a) Que gairebé ningû sap escriure en valencià. b) Que no hi ha unitat ortogràfica. c) Que el valencianisme literari, en el fons, té un perill de catalanisme. I passi el que, seguiran jugant amb els très tòpics. F. Almela i Vives. �LO ANTAN, TROBADOR Antàn, lo trobador Devolziá per sa dama Sus la viola d'amor Sos bordons ries de flama. Antàn, los amorós Disián lor flaiita sus Dins dels mots arderós Lo maucor Soi vengut trop tardiu, son qu'una cabreta secuta. que N'ai Per escampar pensiu La troba de ma Canta, caramel ! mon Se dels dets veta. t'esquineeron, sa pel m'agraderon. L'oire ten dins D'aires que Tôt lo sang dels belets Al cor monta e refofa, Coma al bosc los folets Espingan De sus la mofa. longa, tu dirâs Lo consir de ma vida, Pena del patidàs, Grumela mau tarida. Oc ben, la clossiràs La cançon de Lo sorn planh Musa, d'un pastràs ma Que de dolor rebusa. �delhostaï, lois 30 Laissa lo trufandier Se sotzrire, mocar e Mon amor vertadier Renega son aubire. Secret es lo record Regorgat a la pota, Amb la Se carn perdrà a de mon cors la clota. Coma la fuelha al vent Dins la revolimada S'enaussa d'espavent Abans d'estre terrada. Aitau pel darrier cop Ma dolenta pensada Pagarà son escot Piatós a mala astrada. Lois Delhostàl. �SON BADANTAS TOI LI Son badantas toi li PORTAS. portas bastida mai la lutz dins la belugar de vida. pa'n fremin. Li vespres o li matins blos Ton ama landa par orta, fai ges Dins l'estable degun tira d'aiga au potz.... ma bastida, e per camins! Lo tron de Dieu Ai la niuech nieuch una me sus prefonde1 ! mi parpelas, veusa d'estelas jala fin-qu'au cor. seguida, mon labrit, que me L'a ieu que N'i a de l'avieu abarit ! mau dins aquest monde d'aqui que vengue la mort. Font d'amor leu dins mi venas a agotada, fach l'emperi poison ardent e leri. un pegón n'ai cremat. Ara, paure cresereu! D'aqueu morre beisareu, per un autre son tastadas li bocas qu'as tant amat. ton Corne Quau me sona ? Res. Res muta. qu'un vonvón d'abilhas... Lioga d'ensucar la filha, Era �pau eyssavel de sagatar son galant, dempiei non sai quant de temps, jaise miech-lest, miech-vivent, dintre mis eissadas mutas, 'me sa coifa dins li mans. Pau Eyssavel. (Levât de Lo Balicot, per paréisser) �LOS LIBRES M. Rossell i Vilar. Barcelona, 1930, Preu : — La Raça. — Librarià Catalònia, 10 pessetes, 364 p. Dins aquel fort volum, clafit d'ideas novas e ausardas, volgut esclarir e precisar la noción de raça per ne per l'element constitutiu de las nacions. Son prepaus es de remplaçai- los principis caducs que fins ara, an servit als imperialismes per dissimulai- e justificar la conquista. Catalàn persuadit de la valor de l'idea occitana, Rossell i Vilar a abordat un fum de questions, que nos pretocan de tant pruep, que tots los miegjornals trobaràn plaser e profieit a legir lo seu estudi assenciat. Jos lo titol de « L'Imperialisme », opausa las collectivitats omogeneas, fondadas sus la comunitat de raça, a las col¬ lectivitats artificialas que son la màger part dels estats modéras. Mostra qu'aquestas darrieras, son lo résultat de la força e que podon subsistir qu'en mantenent las raças sosmesas jos lo govern d'una raça sobeirana. Ço qu'abotis l'autor a a la destrucción e a l'abordiment dels vencits. Fa la cri- tica dels divers principis invocats pels imperialistas per lé¬ gitimai' la conquista : limitas naturalas que despartisson arbitràriament los pobles, religion qu'es generalament comuna a de raças diferentas, lenga que pot èsser impausada pel sobeiràn, consentiment istoric o volontat que podon variar segón las epocas d'enconsomiment o de despertament racial, enfin falsa concepción de la raça, trop sovent identificada amb l'estat. Durant lo regne incontestat de las ideas racionalistas, coma identic dins l'espaci e dins lo temps, i aviá pas de plaça per la noción de raça, mesa al reng dels princips retrogads. Aiçò explica que la concepción cientifica de raça sià demorada tant de temps dins l'in¬ conscient e que sià a pena estada entrevista per Taine e Comte. L'ultim abotiment del racionalisme politic es estât lo jacobinisme centralista e internacionalista de la Revol'orne, essent considérât �34 LOS LIBRES lución francesa, tant ostila a lo triomfe de l'empirisme e lo moment es las ideas de raça. Cal aténher del romantisme per que los esprits, deliurats de la tirania dels principis uni ver sais e a priori, se viren vers l'observación de la natura.D'aquel canviament d'orientación nais lo desvolopament de las ciéncias de la natura e lo sentiment de la personalitat de las diversas raças umanas. Malgrat tôt, las novelas ideas combatudas pel vielh impérialisme, an pena a pren¬ dre pè. Lo racionalisme estreit mestreja encara trop las , ciéncias, mas cientifica de raça e arribat d'establir la noción de ne far la basa constitutiva de las nacions. Dins une segonda part, l'autor entreprend l'estudi de la raça jos lo nom novel de « Raciologia ». Las ancianas metodas de classificación de las raças umanas basadas exclusivament suis caracters somatics, an consagrat la falhiantropologs. Cal cercar d'autres principis. Rosell preconiza una classificación establida segón las diferéncias de l'intellecte, jos lo nom de « mentalitat ». La mentalitat essencialament qualitativa s'opausa a l'intelligència qu'es sobretot quantitativa. Los espectes multiples que pot revestir l'activitat d'una raça, la filosofia, la ciéncia, l'art, la literatura, l'economia, la vida sociala, totas e quina que siá de las manifestacions umanas, son presididas per una idea capitala, qu'es la mentalitat. Es una qualitat permanenta e immudabla que pot passar de periodas de som o de despertament sens èsser modificada dins sa natura. L'iinperialisme pot cambia la vida sociala, las leis, la lenga, la religión d'un poble, mas es impotent per l'empachar de reagir segón sa mentalitat especifica. L'Emperi roman a agut bel mestrejar sus pobles dits latins per los fondre dins un meteis crusol, lo résultat es estât la naissença de diversas lengas e de diversas civilizacions ; la mentalitat a trabalhat per destruire l'acción unificatritz del poble-rei. da dels Rossell contunha conservación, en estudiant detalhadament la l'adulteración, titución de las raças. l'amelioración e genesi, la la recons- Podem pas lo seguir dins tots sos �LOS LIBRES 35 desvolopaments, nos contentarem d'indicar brevament qualques unas de sas ideas de fons. Los caracters d'una raça podon èsser alterats pel mesl'acción del mitàn ambient e de l'ereditat tendon a restaurai* la puresa primitiva, e nfora de retorns deguts a l'atavisme. Al encontre d'aquels que negan la realitat de las raças, aiçô explica lor persisténcia malgrat tissatge, mas, fa remarcar, las inevitablas barrejas. pobles trop fortament mestissats desprovesits d'una mentalitat activa prôpria ; podon viure qu'en manlevant a.ls vesins sens manifestai* una originalitat reala. L'art e la literatura de Roma, modelats sus l'art e la literatura de la Grècia, ne son un exemple D'un autre biais, los son mémorable. L'imperialisme en abordissent las raças per mestissatge en las empachant de desplegar los mentalitat, las met en estât d'inferioritat en fàcia de la raça sobeirana. Los ornes de valor de las raças vencidas, obligats de s'assimilar una lenga e una mentalitat estrangeras son mai o mens parabzats e aniquilats. Aquela considesración explica la e sofraita d'illustracions de las raças sosmesas. Un poble pot donc plenament contribuïr a la cultura generala del l'umanitat qu'en obrant dins lo sens de la mentalitat raciala. En Occitania, nos es aisit de verificar l'exactitud non d'aquel punt de vista : un catalàn o un lengadociàn pot far son que un espanhol o un francés de segonda zona, malgrat sos esforces per se desnacionalizar. Al contrari, podem véser los immigrais catalans s'assimilar sens cap de dificultat als lengadociens, mentre que los réfugiais del Nord, demorats dins la Miegjorn, pareisson sempre estrangers. part de l'obratge es consagrada a « L'Interpretación de la politica », assaber, l'acci n de la raça dins la vida politica de las nacions, tiera de reflexions e de reLa darriera pus naut interès. Rossell estudia l'influéncia desraçament dins l'Emperi Roman e dins las republicas marcas del del americanas. Puei, passa en revista l'acción depurativa de �36 los libres la raça dins l'evolución nacionala dels Estats-Units, del Mexic e de la Russia actuala. Senhalarem sobretot l'estudi de la Revolución un movement francesa, dins la quala vei d'en premier, d'eliminación de l'aristocracia d'origina germanica e d'intauración de l'idéal politic racionalista, seguit d'una lucha acarnassida de la raça egemonica pro¬ prement francesa contra las tendéncias federalistas de las raças eterogeneas, énsajant de conquistar la libertat. Aquela lucha s'acaba per una treva, marcada per l'intrada dels ornes del Migjorn dins lo govern central, en atendent l'afranquiment defìnitiu. Rossell considéra lo desvolopament de la consciéncia raciologica coma fatal e inévitable. Serà, seg n el, lo melhor mejan de'n fenir amb la guerra c amb l'explotación dels pobles los uns pels autres. Vergeli. Las Georgicas. — Text latin establit per Enric Goelzer, traducción occitana per Juli Cubaynes, prefaci de Joan Bourciez. Edicions de la Galaria d'Oc, carriera — de las Leis, 7, Toloso, 1931. L'abat Cubaynes qu'a ja tant belament obrat e qu'a un produccions sul taulier, nos dona dins aquel volum, lo text occitan de las Georgicas. Aquò sun coratjós ensag per naturalizar los clascics latins; ensag tant mai meritori que l'espleit linguistic es encara imperfait. Çaquelà lo ré¬ sultat decep pas los espers qu'aviá fait náisser l'anóncia d'aquel trabalh. L'abat Cubaynes a tirât lo melhor par¬ tit de las riquesas insospichadas de la lenga nostra. Li adreçarem amistosament doas criticas en esperant que ne farà son pro dins sas obras venentas. La primiera serà que la seu traducción aurià força ganhat a èsser redegida dins una lenga pus unificada e mens estreitament carcinola. De libres d'aquela mena devon emplegar una lenga porgada e clarificada, desprovesida de localismes excessius e de for¬ mas endecadas, produits de l'evolución descabestrada dels parlars populars. En segond loc, nos dol de véser los noms propris an tics .adaptais a la lenga d'Oc d'una faicón francament fantasista. La lenga anciana e, sobretot, lo catalan lite_ molón de �m* los 37 libres rari modem nos fornisson los patrons que cal imitar. ReleGlauci, Rezi, Eufrati, Borea alloc de las dreitas for¬ mas : Glaucus, Rezus, Eufrates, Boreas; Aqueloi, Tifea, Pangi alloc de : Aquelou, Tifeu, Pangeu; Neptuni, Menali, Falerni, esclavi alloc de : Neptun, Menai, Falern, esclau; Canovarem : Imeta, Epidaura alloc de : Canop, Imet, Epidaar; Tanagri, Ebri, fauni Egipta alloc de : Tanagre, Ebre, faune, Egipte, enfin : Geti, Medi alloc de : Geta, Mèda. Cal ajustaiqualques inconsequéncias de la grafia e qualques gallicis¬ mes anisits a defugir. Per fargar lo novela lenga d'Oc e per ne far un instrument vertadierament literari, es indispen¬ sable de velhar sus aquels detalhs. pa, Jean Routiere. mon Ricas Nouas, — Les Poésies du troubadour Peire Bre- publiées avec une introduction, une Edoard Privât, Tolosa. 1930. duction et des notes. La Biblioteca Meridionala vela edici n ven de s'enriquir d'aquela tra¬ no¬ -critica, de tots punts excellenta, del trobador provençal, Peire Bremon Ricas Novas. Malgrat qu'aqueste mejanciera valor, présenta un interès al encop istoric sià de e literari en rason de sas relacions amb Gui de Cavalhon, Sordel, Reforzat, Bertràn d'Alamanon, Ramòn Berenguier, comte de Provença, Barrai de Marselha e Ramón VII de Tolosa. Jules Ronjat. — Istorique des Parlers Pro¬ I, Introduction, Première par¬ Société des Langues Romanes, Grammaire vençaux Modernes. — Tome tie : Fonétique. Montpellier, 1930. Aquel trabalh, que comprendra très volums de bela talha, lo primier ensag d'estudi d'ensemble dels parlars occi¬ tans modems. Représenta ço pus clar de l'activitat incansabla del plangut Juli Ronjat, que los felibres tracteron un pauc trop mal a la famosa Santa Estela de Sant Geli. Qual¬ ques bordescadas del seu caracter deuriàn pas far demembrar lo sabent e lo patriota miegjornal. Cal grand mercejar los sénhers Maurici Grammont e es �38 LOS Walther von. LIBRES Wartburg qu'an nuscrit de 3621 près la carga d'editar un ma¬ paginas qu'aurià pogut descoratjar de pus pigres. Lo primier volum consagrat a l'introducción, a la fobibliograíìa dels autors e obratges citats. Per redegir la seu gramatica, Ronjat consulte't una immensa quantitat de textes escrits ancians o modems e resseguiguet personalament las diversas régions d'Occitania. Es dire lo sériés de sa documentacién e la fisança que netiea de las vocalas cal atribuïr a sas es e a una entresenhas. Las decas inevitablas d'una obra d'aquel abast seràn donc pauc de causa. La critaca la justificada serà probablement, als uelhs de força, lo partit près provençal del autor. Es en efeit lo dialecte que se presta lo mens a servir de basa a l'exposicién dels faits linguistics occitans, de tota faiçon, ça quelà cal se benastrugar de possedir un trabalh d'aquela importància, exécutât per un orne qu'a pas amagat sus espers de renaissença occL tana. L'obra de Ronjat es pas un omenatge a una lenga mai morta, mas un acte de fe dins lo seu avenidor. Ne parlarem detalhadament quand tota la fonetica aurà paregut. Chantaclar e C. Camproux. — Petite grammaire du Dia¬ lecte Lozérien (Version re, française). — Las Edicions del Fer¬ 113, Cors Lieutaud, Marselha, 1931 e Estamparià-Libra- rià H. Chaptal, Mende, 62 paginas. Dins aquela teunha brocadura, nostres amies Chantaclar Camprox an rejunt las reglas gramaticalas elementaras de parlar del païs de Gavaudan. Aqueste, pro original, es un dels melhors conservais del dialecte Iengadociàn e pos- e sedis es un abondés vocabulari demembrat alhors. Lo trabalh un biais popular per evitar d'escalustrar concebut dins de gents pauc avesadas a las novelas ideas linguisticas. Es seriosament fait; aici-ne lo somari : : Accent tonic, Prononciación, Genres, Nom¬ bres, Article, Demonstratius, Possessius, Numerals, Indefi- çaquelà, pro Morfologia complet e �los 39 libres personals, Verb Auxiliaris, Conjugacions regularas, verbs irregulars, adverbis, Preposicións, Interjections; Sintaxi : Noms e cidjectius, Determinatius, Pronoms personals, Verb, Verbs auxiliaris, Accord del Verb, Complément del Verb, Adverbis, Subordination; ortografia occitana. nits, Interrogatius, Pronoms Aquela obra atirarà l'atención sus un parlar pauc conegut ara e serà d'una reala utilitat per aquels qu'ensajan d'escapolar l'ensenhament de la lenga nostra. Fasem lo vot que desperte d'imtacions dins los diverses païses d'Oc. fins Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalan a. uai Editors, Sal¬ 41, Carrer de Mallorca, Barcelona, 1930-31. Aquela esplendida publicación n'es a son VIIIe fascicle, de polits fotogravats fora-text d'Eivissa, de l'Empordàn, de las installacions idro-electricas e de las escolas de Catalonha, de dos plancas en colors re¬ présentant un plancat décorât del monestier de Sant Cugat del Vallès e d'esmauts catalans, sens comptar una profusion letras EFE-ESM. Es illustrât de fotogravats e de dessenhs dins lo text. Constituirà lo melhor diccionari catalan actual e l'inci- clopedia la mai compléta de las causas de Catalonha. Com¬ prend tôt lo vocabulari, mots locals, reproverbis, idiotismes segón las normas linguisticas e ortograficas del sabent en Pompeu Fabra, totas las entresenhas sus la geografia, l'istòria, l'arqueologia, l'economica, la biografia dels païses oc¬ citans dels dos costats del Pireneu. L'obra se compausarà de sieis volums d'unas 900 paginas cadun. Se vend al pretz de 8 pessetes lo fascicle de 160 paginas. Nos arraca pas de lo recomandar a tots los fervents de la nostra terra e tanbèn al s amators de bels libres. Uniò Catalana d'Estudis Politics i Economico-Socials. l'Estudi de l'Estâtut de Catalumja. —Edito¬ Poliglota, Barcelona, 1931. Aiçô es un simple reculh de textes destinât a assabentar l'opinion catalana dins aquesta perioda d'establiment de l'Estatut, que sera présentât a las Corts constituentas d'Es- Eléments per a rial �40 los libres panha. Comprend lo projecte de constitution federala de la Republica Espanyola de 1873, las Basas de Manresa de 1892, lo Programa de Tivoli de 1907, la Lei sobre' las Mancomiinitats de 1912, lo Projecte d'autonomia aprovat per l'assemblada de parlamentaris de 1917, lo Projecte d'autonomia élaborai per la Comissión extraparlamentària de 1919 e en apendix: lo projecte de Constitución Republicana espanhola de 1872, lo projecte de Constitución federala de Pi i Margall de 1894, lo décret reial sobre l'autonomia de Cuba e Puert.o- Rico de' 1897, lo projecte d'Estatut de Catalonha élaborât pel Partit tradicionalista de 1930 e per fin lo projecte de Constitución provisòri de la Republica Catalana préparât per l'Estat Catalan. Un segond volum donarà las constitucions federalas e los exemples d'autonomia estrangers. Aquel reculh serà donc una mena d'entresenhas sul fédé¬ ralisme e l'autonomisme. ^ Jaume Aiguader lecció i Miro. — Catalunga i la Revolució. Col La Sageta », Barcelona, 1931. Aiguader, actual baile de Barcelona, nos expausa dins aquel libre, l'evolución politica del catalanisme de la dreita, representada per la « Lliga Regionalista » vers lesquerra, encarnada per 1' « Estât Català », e la catalànización dels partits obriers revolucionaris demo.rats indiferents « Lo Dr o ostils. Fa l'historié del Pacte de Sant-Sebastiàn e estudia las possibilitats présentas del catalanisme. Aici sa conclu¬ sion : Si la Revolució vol defensar-se, cal crear-Ii interessos hem dit abans, i Catalunya té d'èsser un de els màxims interessos revolucionaris. Una Revolució adversa à Catalu¬ « com perillaria. Que els dirigents de la Re¬ publica Espanyola ho recapacitin profundament i obrin en nya o poc generosa, harmonia amb les nécessitais revolucionàries.» ASSABER. Serà rendut compte de tots los libres occi¬ seràn mandats, tant coma se poirà en doble exemplari, a M. Lois Alibert, secretari géné¬ ral de la S.E.O., a Montreal-de-l'Aude (Aude). Serviràn a tans o — d'interès tíccitàn, que constituir la biblioteca d'aquela societat. �LOS PERIODICS REVISTAS SABENTAS Annales du Midi, Revue de la France Méridionale.— E. Privât, Toulouse. Las Annalas del Miegjorn tornan prendre sa periodicitat d'abans la guerra, ço es quatre fascicles per an. Formaràn un volum d'unas 500 paginas Aquel camviament es fait per regausir tots los aimadors de las causas occitanas. Genier 1931. — G. Loirette.. Arnaud Amanieu, sire d'Albret, ses rapports avec la monarchie française de 1364 à 1380. — H. Jacoubert. La correspondance de Jehan de Boissoné (fin). Abril 1931. A. Jeanroy. Les études provençales du — — XTII0 siècle au milieu du XIX0. — Aug. Vidal. La conversion des monnaies de l'ancien régime en monnaies du XIX0 siè¬ cle. R. Latouche. Comptes de la collégiale de Montpezatdu-Quercy (1415-1554). (Aquels comptes en lenga d'Oc interssan la linguistica tant coma l'istòria). — E. Lamouzèle. Contribution à l'histoire des origines de la Bibliothè¬ que municipale de Toulouse en l'an IV. — Butlleti de dialectologia Catalana : publicat a despeses de la Institució Patxot, Barcelona. Gener.Desembre de 1929. — A. Sallent. Els noms de les plantes. (Aquel glossari botanic permet de relevar de nombrosas correspondéncias amb lo glossari botanic occitan). — H. Kuen. Kat. nils. « Colze » (Article Més materials de contribució lacant. Joan Amades. El culte en a alemand). — P. Bar- l'estudi del català d'A- la pedra. — Paul Aebisde deux noms de rivière catalans « gavarra » et « gavarresa » (L'autor voldrià far derivar los noms de rius « Javroz », «Javrez », friborgueses, « Jabron », proven¬ çal, « gave » béarnés. « gavarra », « gavaresa », catalans les a A propos cher. d'un — gabros » celtic). — A. Griera. Triptic : la naixença, esposalles, la mort. (Aquel estudi considérable dona lo « �loè 42 periodics la naissença, lo maridatge e la mort dins la diversas régions de Catalonha. Permet de se rendre compte de las estreitas rela¬ cions qu'existisson entre las populacions occitanes e cata- vocabulari, los reproverbis e los usatges que pretocan lanas). Gener-Març de 1930. — A. Griera. Liturgia popular. (Esdel precedent sus las testas religiosas en Ca¬ talonha demest lo poble; la màger part d'aquels usatges e de la literatura pupulara que s'i raporta se retroban mai o mens conservais en Occitania. Caldrià comparar a aquel trabalh lo reculh de reproverbis publicat jos lo titol « Calendier Santorenc » pel plangut canonge Dambiela dins lo tudi del genre n° 32 de « La Revue Occitane »). REVISTAS Le Nouveau Languedoc. FELIBRENCAS Annales 1931. Groupement régionaliste, 3, place de la Comédie, Montpellier. Aquel fascicle es lo buletin annal publicat per aquela associación d'acción occitana dins los mitans de la joventât universitària lengadociana. Tableau de l'activité du « Nouveau Languedoc » de mai 1930, à mai 1931. — L'activité du Nouveau Languedoc », conférences mensuelles. — Aspects de Fourés per Roger Barthe. — Achille Mir et la philosophie des conteurs per R. Donadieu. — Jean Lebrau, poète Audois per Jean Lesaffre. — Joseph d'Arbaud per Max Rouquette. — Le Régionalisme littéraire par Max Rouquette. — — d'action « L'Aïoli, que vai cremant Roudanenco, Avignoun. Lo n° del uno tes per mes. d'abril darrier — Empremariè anoncia la represa de publicación d'aquel jornal jos lo govern del del sénher Folcó de Baroncelli. Li desiram de tôt cor una longa vida, car es ço que fa mai sofraita a las entrepresas felibrencas. Senhalarem d'assenciadas reflexions sul felibritge de Léon la mes nos �los periodícs Teissier, dins son malastrosament « Coumentàri trop vertadier e sus 43 Mirèio ». Tôt aquo es serià grand temps de can- viar d'anament. Lou Gavouot, journau de l'Auto Prouvenço. — DignoJouvenço per Gastoun Cauvin. (Aqueste cerca tanben un estec, per desen fangar lo carri felibrenc sens trobar grand cau¬ sa de nou. Es pas ça que là plan assenat de tractar de « coudoun » los que soscan a vira lo nostre movement vers la politica activa). Lou Bournat, buletin de l'Escola felibrenca Perigus. Genier^mars 1931. vènso. del mes de setembre », en coumedio Abril-mai 1931. Fi countro fi — Genier-Mars 1931 Frederi Mistrau. dóu en Prou- — Provença per Marcel Fornier). en Concours du Bournat pour 1931. Fi — — beileja pés Mmo M. F. Mistral, Maiano. : Des-e-seten anniversàri de la mort de La Predicacioun en Leng d'O dins l'an Grand Jo Flourau dóu Centenari. Felibrige. « dous ateis de Robert Benoît. (seguida). LOU FELIBRIGE, 1930. Lou Bournat è lou Chalei Perigord, (Compte-rendut de las testas del centenari Mistralenc countro fi « — del — Li libre. — — Gènt i causa Mortuorum. L'Araire, orgán mensual de la Federación de la Joventut Occitana, 55, carriera Clovis-Hugues, Marselha. Lo primier n° d'aquel j ornai, correspondent al mes nos anóncia la fondación de la Liga Fr. Mistral, fédé¬ ra ción de la joventut occitana, de la quala serà lo porta-paraula. Desiram longa vida al novel confraire e plena prosperitat a l'agropament d'aquels jovents, que seràn los rebastisseires de l'ostal pairal. Cal donc los assostar de la nostra simpatia... e del nostre argent. d'agost, �44 los periodies Demest los collaboraires, relevam la C. Sicart, J. Rien cles: Per la e signatura de R. Camp, de nostre amie, C. Campros amb dos arti¬ lenga nostra, reclamant 'introducción de la lenga d'oc dins los très ordes d'ensenhament e Notre politique : e dins los examens, l'Europe) la Paix et Nous. L'Eclair d'Oc, dins l'Eclair de Montpelhier. Jos aquel titol, lo jove e arderós felibre, Pau Bochard d'Esquieu, ven d'obrir una sección de lenga d'Oc dins l'Eclair, lo grand quotidiàn montpelhierenc, que « glaussa cada dimars per lo poble nostre ». Podem que benastrugar nostre contrai¬ re d'aquela iniciativa. Penetrar dins los jornals meridionals es lo problema lo ma preissant de l'ora d'ara. Es solament quand aurem avesat nostres compatriotas à véser lor lenga escrita qu'au rem ganhat la partida. Dobtam pas que lo n° del dimars aja de nombroses collaboradors e legeires. ASSABER. Sera rendut compte de tots los periodics oc¬ occitan, que seràn adreçats a Mr Lois Alibert, secretari général de la S.E.O., a Montreal-de-VAude citans o (Aude). — d'interès �GRAMATICA OCCITANA segón los parlars lengadocians INTRODUCCION Classiíìcaciòn e caracters dels parlars lengadocians Las classifications linguisticas an pas la précision de las o zoologicas. An unencament una valor relativa, sobretot quand se referisson a las lengas romanas, totas derivadas d'una meteissa soca latina. Se justifican en rasón de lor utilitat per facilitai- l'exposición dels fenomens linguistics. Om pot définir una lenga, un dialecte o un sosdialecte : un grop de parlars naturals que possedisson un cert nombre de caracters fonetics, morfologics e lexicologics comuns. La lenga, lo dialecte e lo sosdialecte diferisson solament pel nombre e la valor d'aquels caracters comuns. Dins tots los cases, las limitas son constituïdas per una zona d'espandida variabla dins laquala los traits caracteristics se troban classificacions botanicas entremalhats. Dins la formación de las unitats linguisticas cal tener compte de l'encastre geografic, del mitàn etnic e de l'istòria politica e economiea. En consequéncia, per estudiar una d'aquelas unitats, sobretot segondària, conven de partir d'una localitat qu'a obrat coma centre d'irradiación e d'unificaeión. Amb lo sabent filolog, Meyer-Liibke, trastejam pas a apondre lo catalàn al grop dels dialectes occitans. Ça que là, reconeissem que los caracters d'aquel grop permeton pas de la religar sens réserva à la familha galloromana, ni mai a la familha iberoromanat Inclinam pus leu a ne crear una terça, Yoccitanoromana, que consideram coma intermediària entre las doas autras. Si es verai que mantun caracter dels parlars occitans se retroba dins lo galloroman, es non mens �46 L. ALIBERT traits los aparentan netament l'iberoroman, sobretot dins lo catalan, lo gasc n e lo segur que tôt una tiera de amb sud-lengadocian. La familha occitanoromana, despuei las seus mai luendevesir en très genres dialectals : lo catalàn, lo gascon e lo provençal. Lo provençal se subdevesis en auvernhat, lemosin, delfinés, provençal propri e lengadociàn. Om pot définir lo lengadociàn per un ensemble de particularitats foneticas comunas a tots sos parlars e que perhas originas, pot se meton de lo destriar dels dialectes vesins. 1° Lo lengadociàn se sépara del catalàn : a) per la prononciation francesa de u : lang. madur (u madur (u esp). fr.), cat. b) per la persisténcia de z intervocalic davant l'accent : lang. posal, cat. poal. 2° Diferis del gascón : a) per la conservación de f (amb h aspirat). initial : lang. forn, gasc. horn b) per la reducción de II intervocalic latin en a l alloc de r gascon : lang. bela, gasc. bera. 3° Se destria del provençal. a) per la caseguda nasalizaci n parciala de n final alloc de sa persisténcia amb de la vocala en provençal : lang. pa; prov. pan. b) per la conservación de s final dels plurals alloc de sa caseguda generala en provençal : lang. portas; prov. porta. 4° S'aluenha del lemosin : a) per la non palatalización dece^ davant a : lang. carlem. charjar. gar; b) per la persisténcia de s lem. EicuT. consonanta : lang. escut; �gramatica 47 occitana desparenta de l'auvernhat : 5° Se la non palatalización de las consonantas davant e, lang. tison, vinha; auv. tyisôn, vyinha. a) per i, u : b) per la conservaeión de las diftongas : lang. taula, ai- ga, neula; auv. tola, ega, nula. lengadociàn atal délimitât, om pot lo devesir quatre grops de parlars o sosdialectes : miegjornals, acci¬ dentais, orientais e septentrionals. Lo dialecte en 1° Los sosdialectes miegjornals son los mai omogeneus e qu'an melhor servat la fonetica de l'anciana lenga. Se diferéncian per l'evolución del et latin en it : factu, fait, que lor es comuna amb lo gasc n e lo catalàn. Om pot disinguir cinc parlars miegjornals : los a) Lo central en usatge dins lo e lo Carcassés, lo bas-Razés Lauragués (Carcassona, Limos, Castelnou-d'ari, Vila- f ranca). región de Tolosa, caracla forma del prétérit. b) Lo tolosàn en usatge dins la terizat sobretot per c) Lo foissenc, lo mai iberic dels parlars usatge dins lo païs de en d) Lo Donezanenc del lengadocians, Fois. parlât dins una part del Fenolbedés, Donezàn. Es remarfinal atón e per la palataliza- païs de Saut, del canton d'Ax e lo cable per la conservación ción de / inicial. e) Lo narbonés en de a usatge dins la región de Narbona. 2° Los sosdialectes occidentals an per caracteristica co¬ prononciar las palatalas ch, g, is respectivement ts, dz, s. Cambian et latin en c/kfacta, facha(fatsa). Comprendon très parlars : muna de de l'Olt-e-Garona. Lo parlar d'Agen e de sos al'entorns, fortament influenciat pel gascón, présenta los caracters dels sosdialectus miegjor¬ a) L'agenès parlât nals. dins lo departament �48 l. b) Lo Carcinol sens en alibert usatge dins lo Tarn-e-Garona e l'Oit notablas variacions. c) L'Albigés parlât dins lo departament del Tarn . 3° Los sosdialectes orientais se destrian per la prononch, g, sovent confonduts dins lo son tch fr. o tx catalàn, e de is, que serva la valor de s sorda. Cambian et latin en ch : dictu, dich. Om pot i distinguir très parlars : ciación de a) Lo bezierenc parlât dins la part occidentala del depar¬ (Beziers, Agdet Pezenas, Bedarius e Sant- tament de l'Erau Pons). b) Lo Montpelhieren-c parlât dins lo restant del departa¬ (Seta, Lunel, Montpelhier e Lodeva). ment de l'Erau c) Lo Cévenol, en usatge dins lo nord del Gard (arrondisments d'Alès e del Vigàn), forma la transición amb lo pro¬ vençal. 4° Los sosdialectes septentrionals se desparentan dels tres per una tendéneia generala a assordir a aton en o: campana (compono), a altérai' / au¬ nasal tonic e a intervocalic en v o g: pala (pavo, pago) e a diftongar o obert tonic en uo (ouo fr.) Prononcian ch, g, is respectivament tch, dj. s. Lo grop latin et abotis a ch. Comptan très parl-ars : a) Lo roergat, en usatge dins lo departament de l'Avaiprésenta doas varietats : la de Rodés, e de Milhau e la de Sant-Africa, Vilafranca e Najac. Aquesta darriera pus veron, sina dels parlars de l'Albigés. b) Lo gavaudanés, pauc diferent del precedent, es devesit per la dins lo c) limita ca, cha que passa al sud de Florac. Se parla departament de la Lausera. L'Orlhagués, en usatge dins l'arondiment d'Orlhac, se de l'Auvernhat per se religar al Lengado- sépara netament ciàn. Daissam fora d'aquest estudi los parlars del Vêlai e despuei l'Edat Mejana, se son alunhats tanbén lo parlar de Nimes e d'Uzés, qu'a punt de s'identificar amb la provençal rodanenc. en del Vivarés, que, del lengadociàn, e evoluït al �PRIMIERA Grafia e fonetica dels PART parlars Lengadocians modems lenga d'Oc moderna présenta très sistemas de grafia : aquel de Mistral, codificat dins « Lou Trésor dóu Felibrige », aquel qu'an emplegat Perbosc e Estieu dins lors obras La e, per fin, aquel de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcedins lo Diccionari Ortogràfic de Pompeu Fa- lona, expausat bra. preconizar un conciliación. Prenem per basi lo Diccionari Orto¬ gràfic de P. Fabra en nos 'contentant de ne rebufar las grafias especificament catalanas, ço es assaber : II, mj, ix, tx, ig, que remplaçant per Ih, nh, is, ch, g, e en tenent naturalament compte de las diferéncias foneticas dels dos dialectes. La grafia oficiala del catalàn, atal modificada, nos pareis la mai vesina dels procediments als quais em avesats despuei l'escola, tôt en respectant nostras tradicions. D'autre biais, possedis l'avantatge de facilitar las relacions interoccitanas e la difusión de las obras literàrias. Pot donc èsser un dels pus poderoses factors d'unificación. Dins aquesta gramatica, nos permetem de ensag' de 1 1. Lo 23 letras - ALFABET E SIGNES DIVERSES lengadociàn représenta sos diverses sons amb seguentas : a a gai, nova b be budel c ce carn, d de deca e e test, ome f efa feda ceba las �50 Ĺ. ALIBERT ge gos, acha chot, vinha i i liri j gi juelh 1 ela vela m ema mamar n ena nevcir o o cor, p pe pera q cu quora r erra rama, per s essa set, t te tepa, /crp pol mesa u « m«/, v ue uitfa, /#ya x zcsa taxar z zzerfa o/ze, trapezi Las letras 11 gel g h precedentas podon digrafs seguents : gu qu is se guidar, guerra qui, quai combinar per donar los lh nh palha, uelh vinha, cunh cais, creisser tz dotze, dotz ch chol, fach rr amorrar tg tj fardalge arratja ss lassa Podon èsser modificadas amb l'accent greu, e la cedilha de la faiçon seguenta : l'accent agut, lo tréma à è ò á é ó gràcia, vendrà prèssec, crédit apòstol, sôlol auriá, capelamá créisser, serén sedós, potón í ú massi's, eslanlis alús, recabús ï u roïna, païs diiirn, alaiic ç eficaç, plasença �gramatica Remarcas 51 occitana Las grafias gregas : ch, k, ph, rh, th, y seràn remplaçadas per c o qu, f, r, t, i : quilogram, alquimistci, filosof, retor, tema, colliri. Lo grop latin ti en iatus sera représentât per ci : grócia, nación, diferéncia. En fora d'aquelas modificacions, los mots sabents, manlevats al grec o al latin, seràn escrits segón lor grafia originària : gallicisme, comptar, director, explicar, excedir, text, examen, ciéncia, analizar, rizom, trapezi. Al contrari, los mots populars auràn sobretot una grafia fonetica, sens letras parasitas, en despart de quelques con¬ cessions a la lenga anciana; escriurem donc : bela, pe, vint, dit, contar, e non bella, ped, vingt, digt, comptar. II. generalas. ESTUDI — — E A. GRAFICA DELS SONS — Vocalas 1) Vocalas tonicas. 2. A tonic es représentât per a : canta, gai, lana, setmana, can. Remarcas. lars — A tonic nasal assordis en o dins los par- septentrionals (Orlh., Gav. Rgt, nord de l'Ag. e del Carc) : lana, setmana, fam, tant, castanha (lono, semmanot fon, ton, costonho). Aquel assordiment atenh los monosillabs : man, plan, etc. las formas verbalas : a fa, va, la terça del sing. del futur: dira farci, (mo, po, co, plo, o, fo, bo, dirò, farò), non solament dins los parlars septentrionals, mas encara dins una part del Carc., Alb. e Cev. pan, can, persona La grafia literària deu sempne restablir a. 3. E obert tonic Remarcas. — es notât e : E obert tonic pe, lebre, creba, festa, secret. seguit de l pot se diftongar de Gav.), en ia (Carc., Rgt., Gav) : mel vegadas en iè (Orlh. e (mièl, miè, mial, miau). �52 l. La alibert lenga literària deu servar e. grafia restaurada d'Estieu-Perbosc e obert es mar- Dins la eat de l'accent greu. 4. E tampat o agut es grafìat e : seda, fe, vent, mena, se mena. Remarcas. — E seguit d'una nasala pot demorar obert dins la part orientala del Montpelhierenc e en Cévenol : ben, ten, cent, argent, jovença, penja. Aquel présenta de nombrosas irregularitats. E seguit d'una nasala o d'una palatala pot se treinudar en 7 en Orlhagués : mens, genre, argent, senha, lenha, aurelha, abelha, relha imins, ginre, orgint, sinho, linho, ourilho, obilho, rilho). Aquelas formas devon èsser bandidas de la lenga escrita. E tampat seguit de l se diftonga sovent en ie, ia, io, dins los parlars septentrionals: pel (piel, pial, piol, pieu, pidii). tela (tielo, tialo). Aquela diftongación s'espandis tanbén dins ren, sempre, fenomen l'Agenés, Io Carcinol e lo Cévenol. Los parlars lengadocians son pas en acordi per la valor de e, que pot èsser tampat o obert : vent, ben, esteta, tela (amb é o è). Es donc inutil de inarcar la valor d'aquela vocala. 5. O obert Remarcas. représentât per o : mola, tort, foc, roda. es Los parlars septentrionals tendon a diftongar o obert en uo (fr. ouo) : foc, tort, roda, mol, aquó (fuoe, tuort, ruoda, muol, oquiw). Lo Roergue es lo mai afectat per aquel fenomen. La grafia deu servar o. Dins la grafia de Perbosc-Estieu, o obert es marcat de l'accent greu per lo destriar de o tampat (u esp., ou fr). 6. O val a il — tampat es notât o : cot, mot, poma, pois, doua. Equi- esp., ou fr. e u dels foneticians. Remarcas. O tampat seguit d'una palatala o d'una pot se cambial- er. ii punh e ponh, ungla e ongla. Aquel trait fréquent dins los parlars miegjornais pot èsser — nasala admés dins la lenga escrita. �gramatica 53 occitana seguit de nasala demora obert dins mantun parlar alloc tampar en u (ou fr)| coma es de régla en Lengadociàn (Montp. Rgt. Gav. Orlh., Cev.) : font, pont, sona, dona (fòn, pòn sòno, dòno). En Carc, e en Ag. om a (fun, pun) al costat de (sòno, dòno). Dins los parlars septentrionals aquel o obert pot se diftongar en uo : (fuòn, puòn> suòn, suono). En rason de las variacions de valor de o : font (fun, fòn, fuòń). pareis inutil de marcar o obert d'un accent. 0 de se 7. / es représentât per i : vinlia, amie, roïna, pais, distri- buïr.. seguit de l pot se diftongar en iè, ia, iò : fil, abril, pila. En Toi, Fois, Ag., part del Cev. om a: (fiel, abrièl, pièlo), en Montp., Cev. d'Alès, Rez., Narb. Cent.,AIb... part del Rgt, Orlh., om a : (fiai, abrialf pialo), en Gav., Carc., e part del Rgt, om a : (fiol, abriol). La lenga literària deurià Remarcas. servar — / i. 8. U es notât u : madur, ruda, mulf turra. Equival a u fr. (u dels foneticians). Remarcas. — U pren sovent lo son oe (eu fr.) amb una obertura variabla. Es lo cas del Montp., Bez., Narb. Don. e qualques punis del Cent, embut, segur (emboet, segoer). U seguit de l pot se diftongar en iio que passa a iô o iu : cal (ciiol, kiol, cogul, (cogiiol, coguiol, cugul), mul (miiol, miol)t mula (miiola, miola), recula (reciiola rekiola). La lenga escrita deurià admetre que u o uo. U en ïatus passa sovent a i : tua, duas (tio, dios). Es lo cas de l'Ag. Son de formas a rebufar. (seguirà). L. Alibert. primiera version d'aquèste trabdlh es publicada dins « Oc » (l"r trimestre 1930). ASSABER. estada —- La �CRONICA Al sulhet de nostra primiera cronica, sem uroses de saprigond de la solidaritat occitana, la respelida de la Catalonha. Lo 14 d'abrilh, lo colonel Francesc Macià a proclamât a Barcelona la Republica Catalana, devenguda desempuei, per mai d'una rasón, la « Generalitat ludar, amb lo sentiment de Catalunya ». La consequéncia la pus urosa de la revolución espanhola sera la constitución d'una podérosa Republica Iberica : lo sistema fédéral ligarà entre eîes librament e frairalament, Basques, los Galicians, los Castilhans — e, beleu, los Portugueses. Cada estât servarà sos caracters es_ sencials : lenga, cultura, autonomla administrativa e econolos catalans, los mica, drech, etc... Los estais iberics estudian ara lors Estât ut s que seràn, aprep un plebiscit, someses a las Corts Constitueras. AqueIas Corts, compausadas pels deputats de totas las provincias, s'acamparàn unitari o per establir lo regim republicàn definitiu ; fédéral. Cresem que los federalistas triomfaràn, amb l'ajuda del poble, amai quauques politicaires de Madrid volguen balhar a l'Espanha una copia de la marrida eonsti- tución francesa. Ço que, subretot, assegura ongan la Victoria de la Cata¬ lonha, acós la politica del front unie que de contunh mantengueron los Occitans del autre costat dels Pireneus. Publican quatre quotidians : La Publicitat, Lu Veu de Catalunya, El Mali, La Nau, de tendéneias sociales diversas. Pamens, cada cop que calguet afortir davant los adversaris la solidaritat catalanista, aqueles diaris delembreron qu'eran rojes o blancs, per soscar solament al interès de la Patria Los partits politics emplegueron aquela tactica : la resplendenta acampada de Manresa, lo mes passât, n'es la milhora prova. Devem posar encó dels Catalans de prendrem a leiçons fruchosas. A- lor escola ço que pot realizar una volontat se- �\ 55 CRONICÀ vertut. Vesetz: la lenga catalana, i a setanta ans una vergonhosa descasença. Ara, es parlada per totas las classas de la societat; ara, l'ensenhament oficial li dorbis los batalhs de sas portas. Quora trobarem lo biais, nautres, per far dintrar nostra lenga d'oc dins las escolas del Miegjorn francés? gura de d'aco, sa tombada dins era L'UNIVERSITAT DE MONTPELHER A L'illustre filolog En Jordi Millardet, professor de lengas aqueste an, a son cors de provençal, La Filha de la Mar, comedia del poeta lengadocian En Emili Barthe. A-n-aquela Facultat, dos egregis professors butan los estudis istorics e geografics dins una direccion regionala. En Thomas engimba un cors d'Istoria del Lengadoc; En la Facultat de las Letras, a comentat romanas a Fliche fa escriure dins a sos estudiants de nombroses memoris. biais occitàn. Aqui los titols de quauques memoris superiors presentats i a quauques semmanas : Les églises romanes fortifiées du Languedoc, per M"1" Massé; Un prélat catalan au temps du grand Schisme d'Occident, per M"18 Soubielle; La région de Saint-Pons, per En Villa. un d'estudis LOS JOCS FLORALS DE TOLOSA L'Academia dels Jocs Florals a tengut sos acamps solemJosep Salvat i legiguet son estudi sul concors annadier de las Flors: aquestas sègueron atribuïdas als poetas Bartomeu Barfceló, catalan (A un Xiprer) ; Juli Cubaynes, carcinol (Los Vims) ; Simona Gay, catalana (Empuries) ;abat Mounaix, bearnés (A Nostra Da¬ ma do Bet Arram ; Jan Nara'.ch, catalan (La \Falda) ; Albert Pestour, lemosin ( Sirventes) ; Clovis Roques, lenga¬ nes los 2 e 3 de mai. L'abat docian (Un rosier subre's pots); Paul Sabathé, gascon (Au- cada do ser). Lo lemosin Albert Pestour Pretz trobas derrabet lo grand Fabian-Artigue de 10.000 francs amb son molôn de : VAutura cnviblada. Mai d'un bon poeta s'era sarrat �56 CRONICA galhardet : Francés Mas-Abril, Francés Dezeuze, EnJosep Fallen, Paul Eyssavel, Paul-Loïs Grenier. L'Academia a balhat al abat Gubaynes un pretz especial de 1.000 francs, per sa subrebela traduccion de las Georgicas vergelianas. del rieta Dibon, Docteur Al capitol, dins la Sala dels Illustres, En Josep-Sebastiàn en Jocs, diguet en francés lo laus tradicional de Cleraença Isaura. Auriam milhor aimat que se siaguesse espremit dins son parlar de Rosselhòn; mas, tant en francés coma en lenga d'oc, la prosa de Pons — sorre de sa poesia — es sempre melicosa e daurada. Pons, mestre A l'occasion una d'aquelas festas, YEscola Occitana tenguet sesilha ont En Prosper Estieu siaguet elegit capiscol — plaça del plangut Josep Anglade — e'N Francés de Gelis jos-capiscol. L'abat Salvat anonciet la publicación d'una gramatica e d'un diccionari occitans jol patronatge de l'escola. Esperam qu'aquela promessa se cambie en tindanta en realitat. JOVENTUTS UNIVERSITARIAS OCCITANISTAS Le Nouveau Languedoc, societat dels estudiants regionaMontpelher, ajet, pendent l'annada escolaria que s'acaba, una activitat que s'amerita lausenja. Conferencias al seti e per T.S.F., corses de lenga, literatura e istòria occitanas, exposiciòn artistica, publicación d'un Hommage à Mistral », collaboracion amb l'A.G. dels Es¬ tudiants, acamps de politica federalista dins de vilatges lengadocians : aqui ço qu'a fach aquela jovença — et tôt acó amb un sentiment modernista que nos agrada. Felicitem los bailes del « Nouveau Languedoc » : Jan Lesaffre, Max Rouquette, Ramon Donnadieu, Rouanet de Lavit, Jordi Dezeuze, Peire Hugounenq, Jourdan, C. de Serres, Ed. Vila, Roger Barthe, etc... listas e federalistas de « Seguiguent aquel exemple — que prepausam a totes los jovents d'Occitania, — los estudiants rosselhoneses de Mont- �CRONICÀ 57 an congreat YAlzima, jos la butada, subretot, d'Andriu Paccianus, Susplugas l'ainat e lo catet)( Galibern, Di- pelher etc.. Lor manfestacion majora es estada une polida vesprada, al Glapàs, ont se joguet Amor de Pardal, peça de J.-S. Pons, e ont s'ausiguet, la Cobla Cortie Mates de Perpinhan Ajustem que « Le Nouveau Languedoc » e « l'Aizina » ligan sovent lors esforces e son atal un exemple vi¬ vent de « germanor occitana ». mon, �LA SANTA ESTELA DE PAU Ongan, la festa annala del Felibritge se tenguet à Pau, lo 24 et 25 de mai, a l'ocasión del seisen contenari del comte Gaston Febus. Foguet marcada per un eveniment màger; pel primier cop despuei la fondación del Felibritge, i prenguet part una delegación de la novela « Mantenéncia de Catalunya. » Lo 24, dins la vesprada, los felibres aneron rendre orne- natge als bearneses morts a la guerra. Dona Fontan pronon¬ ciez un bel discors e ofriguet un magnifie ramelet de flors. De seguit, lo cortegi ganhet la plaça reiala ont agueron loc de dansas localas. A la nueit, i aguet un sopar intim e una sesilha al teatre de la vila. Lo capolier, Marius Jouveau, prenguet la paraula e saludet los représentants de Catalonha. Li respondet lo sénher Bulart i Rialp secretari de la Mantenéncia Catalana » al mieg de vius aplaudiments. Aici lo seu parlament : « « Germans de « Les Felibrige : paraules tôt amor del nostre estimât Capulié, no po'den passai- sense ésser degudament contestades per la representació de Catalunya, amb tôt l'afecte que mereixen. La constitució de la Mantenedoria Catalana fou anhels de Mistral. A nos-altres ens cap un dels grans la glôria d'haver-la estructurada naixent per la força de la voluntat humil, que és la niés gran de les forces, i escaient-se tan mémorable constitució quan el régnât de la pau comença a tir la seva beneficiosa influèneia arreu d'Europa. deixar sen¬ Nos-altres, els catalans, felibres volguts, som amies de la pau i la conservem sempre com el més august dels nostres principis. La institucic) tan catalanissima del Sometent la té per lema i àdhuc la nostra canço simbòlica « Els Segadors » és un vé¬ ritable càntic a la pau, puix que Catalunya es dol que el seu rei, Felip IV de Castella, li hagi déclarât la guerra. Ja veieu, doncs, si la volem, la pau, i si en som acèrrims partidaris, La transformació política que acaba de sofrir Espanya s'ha �LA SANTA ESTELA DE PAU 59 fet també sota aquesta pau simbòlica i és Catalunya on aquesta pau esdevé més ostensible, més gloriosament definitiva. Però la nostra pau, de la quai som tan gelosos, no exclou la fermesa de la convicció i l'exercici de les accions que els drets sagrats de ciutadania reclamen. La Catalunya civil és forta i viva perquè té consciència. Consciència dels seus actes, consciència perfecta de la vàlua de la seva tradició. Per aixó l'ànima catalana adora per damunt de tôt la seva llengua i vol el respecte a les seves institucions juridiques fo« pas nament de la familia i de la llar, base de la seva existència través dels atacs continuais que durant més de dos segles li han estât infligits. Aquesta consciència ètnica és la que permet en l'albada de la seva reconstitució manterobusta, a nir-se amb gest exemplar de dignitat i no perdre el seny deixant-se conduir per una joia excessiva. Catalunya té consciència i reflexió. Es amorosa perquè se sent jove i amb plenitud de forces. un exterioritzant « o Els catalans, precisament, a més, no oblidem la història. En la historia, aquesta persistent activitat que desvetlla energies i ens tramet una serenor benefactora. La història ens parla de tantes coses que fa que avui, dintre la familia felibrenca, ens considerem com a casa nostra i que sigui un vincle indestructible el que ens agermana. Fe en l'idéal és que tenim nosaltres. Fe absoluta i indiscutible. Jesucrist digué que amb fe s'aixecaven les pedres. Nosaltres amb la nostra fe ben arrelada, tirarem endavant l'obra cabdal del Felibrige, rau és l'obra del gran patriarca Mistral. germans, la collaboració de Catalunya, estigueu-ne ben segurs, no us mancarà pas. Es la nostra una croada de pau, perquè volem el ressorgiment d'aquella personalitat occitana que cada dia es perfila més i adquireix un relleu més acusat. L'esperit de raça no pot morir perquè esta a prova dels contratemps i de les malvestats. La civilització occitana, la força racial mediterrània, ha pesât damunt de la marxa global dels altres pobles i ha parlât la fìlosofìa i el dret en llengua d'Oc, com La nostra que collaboració, felibres �60 ROGER BARTHE llengua d'Oc la vibració de la nostra poesia espiritualitat exemplar. D'aci que encara siguem més indestructibles. No es digui mai, felibres germans, que el nostre amor per la tradició pugui ésser obstacle a l'avenç que les modernes exigències socials reclamen. L'amor a la terra i a la llengua, no exclou l'adaptar-se als progressos de la ciència i de la cultura universal, peró si rebutja totes aquelles tendencies uniformistes encaminades a destruir els conceptes de Pàtria i de própia personalitat per a confondre'ls amb la grisor de negacions efectistes. Nosaltres volem el respecte a to¬ s'ha aixecat en excelsa, mostra d'una « tes les nacionalitats, perquè volem que la nostra, com mereix, sigui respectada i honorada pels altres. Germans Felibrige! Que la Copa Santa que inspira els sigui fidel guardadora de nos¬ altres. Catalunya us renova la puresa del seu afecte i fa vots perquè aquesta « Santa Estella » segueixi illuminant amb clara refulgència els destins d'Occitània. « sublims en versos de Mistral L'endemàn 25, l'assemblada generala del Felibritge se tenguet dins Postal comunal de Pau. Lo capolier Marius Jouveau foguet reelegit per très ans sens cap d'oposición. Lo manteneire Juliàn Brabo, d'Alès, elo manteneire Francés Jove, de Carpentràs, recepieron la cigala d'aur, lo primier a la plaça del professor Anglada, lo segond a la plaça del poeta Alexis Mozin. Fogueron nomenats mestresen gai saber: Alfons Maseras, Pau Eyssavel, Pau Perés, Jordi Rebol ; Mestres d'obras : Lois Sant-Ramon, Audoard Gali, M1" Ju- lieta Dissel, Pau Dussol, Esteve Bodon; Socis del Felibritge: Arturo Farinelli, de l'Academia rei ala d'Italia, Walter Flus- professor de l'Universitat de Praga. messatge de compliment foguet mandat a la Naciôn Catalana e al seu président, lo venerable Francés Macià. Un segond messatge al govern francés demandet que lo forabandiment de França qu'atenh un cert nombre de catalans, uei sens rasón, foguès levât. Lo Consistori decidiguet de pausar de cartels, mençonant nostras revendicacions, a l'ocasión de las eleccions legislatiser, Un �LA SANTA ESTELA DE PAU 61 venentas. Sus la vas restat que proposición del Dr Clemeńt, foguet arfaràn de passes al pruep dels directors de las Es- colas Normalas d'institutors e del Ministre de Flnstrucción publica per fin d'obtenir que la lenga d'Oc sià ensenhada dins aquels establiments. En vista d'organizar un ofici de conferéncias felibrencas, los oradors eventuals son pregats de se metre en relacions amb lo baile. Lo majorai Fontan s'encarguet'de redegir un raport sus las modificacións de l'Estatut per fin de l'adaptar a las nécessitais modernas. A micgjorn, lo banquet de la Santa Estela foguet célébrât A l'ora dels brindes lo capolier, la copa en man, diguet las paraulas seguentas : « Mi car Felibre, A quau viéu d'espero, lou vèntre tiblo pas. M'escusarés, se davans la Coupo raiounanto de pouësio « « entamene Mai, « dicho, vuei, em'un brutau réalisme. lendeman d'aquelo grandarasso fèsto dóu Cente- ma au nari de Mistral ounte avèn vist s'auboura dins lou cèu latin de Barcilouno à Roumo bole arcs-de-triounfle espetaclous, ai lou Felibrige èro un pantai sènso plus me servi d'image e de sim- un talamen entendu dire que résultat pratique, qu'ause pèr n'en parla. Ai talamen entendu dire qu'avian pas sachu, dins lou d'aquelo amirablo manifestacioun moundialo prounouncia li mot crus que desnudon l'idèio e despiéucellon la dóutrino, qu'ause pas me crèire, eici, à-n-uno coumunioun d'esperit e de cor ensouleia, e que voudriéu, coume dins un dina de pachejaire, me servi d'une proso de coumtable.. o « courrènt de matematician. « Felibre de moun tèms, felibre dóu cap nus o dóu péu cen- drous, parèis que trento an e mai avèn travaia pèr la sujo, qu'avèn trento an e mai viscu d'aquélis esperanço que Mistral demandavo à la Coupo, e n'i'a que nous atrovon maigre! Volon de pan à la paniero, dison. Volon s'endrudi de tout lou blad qu'aven pas sachu meissonna, car parèis qu'avèn toujour abandouna lis iero pèr li bousquet flouri. O, tant nature que nòsti davancié, avèn trop pantaia, e pa- vole dire �62 ROGER RARTHE qu'adusèn pas, après setanto-sèt an de Felibrige, de ré¬ pratique à nòstis enfant. «Ah! leissas-me, mis ami, à l'acoumençanço de moun rèis sultat quatren e darrié capouleirat, douna à quau n'a de besoun l'ensignamen que ié defanto! Leissas-me dire à-n-aquèli que porton li man vers l'espigado felibrenco em'uno avideta que nous fai gau mangrat tout, coume s'es regueja, semena, erpia e restoubla enjusqu'eici! * * * l'a setanto-sèt an, sèt jouvèiit se diguèron de remetre la lengo prouvençalo à l'ounour, e sa reiissido fuguè talamen esclatanto que, deliéura subran coume la bello endourmido di conte de fado, tout lou Mie jour de Franço sourtiguè de « que clantiguèsse lou biéu de la Respelido, de touto terro ounte se parlo la lengo d'O d'orne soun. som. d'élèi se Avans virèron meme vers l'estello de Maiano. E se vuei n'es plus soulamen de Prouvènço, mai de Catalougno, de Lengado, d'Auvergno, de Limousin e de Perigord, que venèn caligna lou Biarn e la Gascougno, me sèmblo qu'avèn lou dre de planta uno pèiro ourgueiouso sus lou camin. D'elo partira la pountannado qu'a vist la Bretagne, l'Alsaço et la Corso nous emprunta pèr sis aparaire, coume un ensigne marcant, lou titre de felibre, e touti li prouvinço franceso faire siéuno nostis aspiracioun; la pountannado qu'a vist de nacioun estràni, maucourado de l'uniformisme e envejouso de refarga l'eime de si poble, eisalta lou mistralime e prendre pèr eisergue : D'uno raço que regreio-Sian « bessai li proumié griéul plantaren uno, encaro, d'aquéli pèiro que plus tard faran mountjoio, à la crousiero d'ounte lou regiounalisme mistralen que sabèn, quouro es mestié, tout coume d'autre nouma fédéralisme s'es espandi pèr milo draio dins touto nosto vido prouvincialo, emé lou goust di tradicioun e di liberta loucalo, emé lou respèt dóu patrimòni e di dre ancestrau, en desvelant lou près e la forço de l'èime particulié di nacioun: retour de la lengo d'O dins nostis Acadèmi « E n'en — — �LA SANTA ESTELA DE PAU 63 journalo d'an e d'an afranchimandido; foundacioun de lengo roumano dins lis Universita franceso e estràni; reneissènço dis art regionau e coustitucioun de museon dóu tipe arlaten; delimitacioun e estùdi di regioun naturalo dón Païs; creacioun di consèu federau e fourmacioun mie cadiero de di sendicat terrenau de touto sorto, etc. plantaren uno qu'enlusiren di sèt coulour de Parcpèr ensigna au mounde lou proumié pas fa, pèr nautre, vers l'Union Latino e vers l'aubo de veire l'Amour sonl uni li raço, lou pas que dou Peirou e de la Font de Vaucluso nous a mena au Capitoli e à la Generalitat. E n'en « de-sedo li résultat pratique que nous reclali sèt de Mais acò's belèu pas « mon. Es, en tout cas, un résultat magnifique que Font-Seguno i ausavon pas sounja, e que Mistral a persegui pèr estapo emé l'ajudo de centeno de vièi que soun mort, de quàuqui vièi que vivournejou encaro e de centeno de jouine que se fan vièi. Car, mis ami, n'es pas un blasfème de dire que noste Mèstre autisme aurié pas pourta la voues tant liuen, s'avié coume d'àutri proufèto clama sa fe dins lou desèrt. E vous dounarai quàuqui provo e vous dirai quàu¬ qui conséquènci d'aquelo constanto acioun couleitivo. Uno « largo plaço es facho vuei, e quàsi sèmpre simpatila capitalo e de la prouvinço, i dins tóuti li journau de co, questioun felibrenco. Téms passa, à Paris, èro li Chincholle e Souto-Chincholle Sarcey e souto-Sarcey que parlavon di felibre dins d'arti¬ cle trufarèu e souvènt mespresant ; e Moussu Thibaudet me counfessavo i'a très mes, à Genèvo, que lis errour de soun « libre venien de ço que s'éro doucumenta soulamen dins li journau d'aquelo epoco. que soun pas nascu dins l'autre siècle e subreaquéli qu'a peno caminavon soulet à là veio de la guerro, sabon pas que s'avian, alor, de grand predicaire en lengo d'O n'avian qu'ùni quatre o cinq, liogo dón centenau qu'ounouron vuei la cadiero crestiano en fasènt clanti nostre verbe; « Aquélli tout qu'avian qu'uno miejo dougeno d'orne bèn empapèr parla dou Felibrige au poble, liogo dou fube d'ar- sabon pas laura �64 ROGER BARTHË dènt cpunferencié que bâton de-longo lou païs aro, coumè se menavon crousado; sabon pas qu'èro un evenimen de vèire parèisso uno coumèdi en lengo nostro sus lou teatre, e lis estouno pas que de Niço à Bourdéus se siegue constituï ùni trento à quaranto troupo :li de Touloun e de Marsilho, li de Mount-Pelié li de no, badie de e de Mountblanc, li de Beziés e de Narbou- Limoge e de Perigus, e li que jogon eici li pèço d'ADaugé e de Palay; sabon pas lou crime qu'èro de parla patoues dins lis escolo, e trovon naturau qu'à l'ouro d'uei se cante en lengo d'O dins mant-uno e que « La Coupo » siegue devengudo l'inné ouficiaude proun destribucioun soulenno di près. O, « nous diran, mais avès pas sachu faire intra la lengo dins lou prougramo escoulàri! Es verai: avèn pas sachu fai¬ re passa un trihau dins lou trau d'un aguïo. Mais, sian quàu- quis-un que li plus viei soun Eyt, Tucat, Bruneau e Fallen, li plus jouine Mistral nebout, Bouzet, Farnier e Salvat que jougan dis estanaio pèr agrandi lou trau. D'aquéu tèms li crie ticaire fan coume dins la feniero! Jan-di-Guèto que disié: « Fau intra lou fen e regardavo la carreto cargado Es facile de crida « lou » o d'escriéure: Lou en Felibrige badaiant. a rèn fa! Felibrig fai rèn ! N'en « soun dounc pas, tóutis aquéli regènt; tóutis aquéli predicaire, tóutis aquéli pouèto, sabènt e pourtaire de flambéu que vène de dire? De-qu'es qu'apellon feli¬ brige? Sairé-ti lou capoulié, aquéu porto-drapèu qu'a li bras inmoubilisa sus l'aste de l'auriflour? Sarié-ti li majourau, aquélis ouficié sènso coumandamen que s'acampon, un cop pèr an, pèr saluda l'armado? Noun, lou Felibrige es res e charraire e tóuti ! « Lou cean Felibrige tenès la es vautre, li soudard que dis Aup ligno de combat; vautre que devés à l'Au- prougressa darrié vosti capitàni d'ativo ; vautre que, pèr acó, devès cerca lou couide à couide trop souvènt neglegi o meme metias, à pourta en avans la dóutrino lenco, autant d'aspresso e d'ardour que n'en metès critica d'un regimen à l'autre, aurias uno vitori mai mai procho e mai coumplèto ! vautre que, se refusa; mistraà vous seguro, �LA SANTA ESTELA DE 65 PAU Se voulès que lou Felibrige fague quaucarèn, fau renounlou capo sourti dis escolo mesprese lou capo sourti dóu rèng, qu'a belèu meiouro visto e meiouro ratello qu'éu, e fau pas subretout qu'un cors, pèr se grandi, jite l'escorno sus lou cors vesin! Lou mai que m'a coupa ma joio dins lou bel envan de l'an passa, es cia i marridi raetodo. Fau pas que d'agué entendu « un Lengodoucian dire : L'acioun felibrenco de la Prouvènce que ridiculo! uno obro es autant inutilo » Es emé de proucedimen parié que s'arruino desseparant lis oubrié, que s'arrèsto uno marcho en maucourant lis avans courrèire. Pièi, quand lou mau es fa, li qu'an d'escoundre sa laido acioun, cridon: lou Feli¬ brige fai rèn! e cercon un responsable. Eh ! bèn, mis ami, tène à vous dire que leissarai pas pourta sus iéu, e sus res que noun se l'amerite, aquelo respounsabilita. l'a nòu-v-an, vuei, que, dre de-mié vautre emé lou drapèu en man, vese coume se menon li manobro; e s'un jour li voues dis ignourènt o di despichous, s'aubourant trop aut, riscon de pourta préjudice à nosto Causo, iéu, pichot capoulié, farai coume li grand marescau... Publicarai mi meen mòri! * * * Lou veses, Coupo, Coupo Santo, au plus viéu de moun discours, m'a faugu galeja. Es que, pèr nautre, soun pas esfraious li tèms sourne. Sabèn que li cimo fan vira li nivoulou Felibrige es uno cimo — Poudèn agué que plueio. E vaqui, perqué, Coupo de nostri fraire de Catalougno, Coupo que nous vèn de l'urous païs ounte li liberta soun vuei desfourrelado per ço que sis enfant an sachu de milo esfors n'en faire qu'un à l'ouro vougudo, dóu bèu païs que li mémi glori e li mémi coulour ligon au Lengadò e à la Prouvènço, de l'ardènt païs que saludan d'un cor sensible dins la persouno de si représentant autorisa, vaqui perqué es lou cor seren que t'auboure sus la Terro de Jano de Labrit, sus las e que — de rebord de �66 ROGER la Terro de clar BARTHE Jaussemin, de Despourrins e de tant d'autre cantaire, segur qu'à ta visto, bèn miés que dins mi pa- raulo, ti felibre saupran coumprendre soun devé! Acabat aquel long discors, lo sénher Alfons Maseras prenguet la paraula dins aquels termes : « « : Les paraules que el vostre eminent dicar no Felibres a Capulié acaba de deCatalunya m'arriben al fons del cor. I hi responc sense emoció. Hi responc en nom del Govern autònom d'aquest pais, germa dels vostres, al quai ja ha saludat, turosament, l'alba del « seu somni més ven- car. Abans de respondre-hi, peró, m'és grat d'adreçar una saa tots els collaboradors d'aquesta bella lutació entusiasta obra felibrenca que es va prosseguint valentament i que, no dubtar-ne, acabarà amb una nova aurora per als vos¬ tres països. I en saludar-vos, vull adreçar també un esclatant homenatge a tota la França, a a aquesta França immortal que, tant en la seva unitat com en la seva varietat, això és, en la seva universalitat, és la deu de les idées mares que governen cada vegada més el món i que acaben de triomfar cal pas d'une manera nosaltres magnifica ens en a hem nodrit l'altra banda dels Pireneus, a on través de les obres mestres de l'esperit francès. Girats vers dos centres de gravetat diferents, peró encoratjats per un mateix esperit, tots plegats som uns germans que perseguim una idea semblant, fundat sobre les mateixes, « necessitats morals i intellectuals i sobre les mateixes lleis biològiques. Aquesta és la nostra solidaritat, molt més forta la del record de les mateixes glòries i que aques¬ ta identitat de colors de les nostres banderes, que el vostre Capulié ha volgut evocar. La nostra tasca, per als catalans és prop dels nostres germans d'Espanya, d'aquesta Espanya ja des d'ara Iliure i que, d'això en tenim la ferma esperanencara que ça, va a constituir-se en una federació de pobles voluntariament units; aixi mateix, la vostra tasca és al costat dels vostres germans de França, els quais, per fruir d'unes lli- �LA SANTA ESTELA DE PAU 67 ja seculars, podran copsar amb major comprensió justicia de les vostres aspiracions. Tôt això no priva, peró, que treballem plegats, car ens devem un encoratjament mutual i un ensenyament reciproc. Per altra banda, la nostra finalitat és la mateixa, això és, fortificar l'esperit del pais i elevar l'ànima multiple de la pàtria i obrir horitzons més amples, uns horitzons que tôt ultrapassant les fronteres condueixin a aquesta harmonia dels pobles que és l'ùnica penyora de llur félicitât i de la véritable pau. bertats la Catalunya, ja ho he dit és à l'alba de la seva llibertat. I hl és gràcies al seu esperit de concòrdia, al seu desig de con. ciliació i, cal dir-ho també, gràcies a la comprensió que ha « trobat entre els germans d'Espanya. Ara es troba a punt de realitzar, d'una manera més o menys compléta, l'essència de la doctrina felibrenca. Per tant, Catalunya, havia d'assistir a aquesta Santa Estella per a dir als felibres de França que només el cami de la concòrdia i de la conciliació, aixi com el de la comprensió, pot assegurar millor llur triomf. Tanmateix, cal que abans estigueu tots animats del sentiment de la solidaritat, car sense aquesta prèvia solidaritat aquests camins necessaris us seran tancats. Si nosaltres hem arribat a quelcom de positiu és perquè ens hem trobat units i ara persistim en aquesta unió puix que ha arribat l'hora, per a nosaltres, d'edificar definitivament els nostres seus somnis. En « nom de Catalunya, doncs, aixeco la vostra Copa Santa, aquesta copa que els nostres predecessors us van oferir per a com resa combregar-hi junts. Vosaltres hi beveu encara, el vi pur del vostre plany. la vostra canço, Aquesta Copa és potser encara per vosaltres un calze d'amargor, ja que hi libeu un vi amarg. Perd jo hi trobo « un vi novell, el vi de la llibertat naixent. Jo us mans, a invito, ger¬ beure-hi des d'ara el vi de l'esperança, el vi pur de la nostra esperança comuna, car si hi hagué un dia que tots plagats érem els companys d'un mateix infortuni, dia vindrà que gràcies als nostres esforços simultanis, gràcies a �68 ROGER BARTHE l'amor que escaraparem al nostre respectius, sos llibertat. serem entorn, en els nostres païtots junts els companys d'una meteixa » Lo sénher Maseras avent acabat bel poetic parlamieg d'unanimes aplaudiments, lo mestre en gai saber, en Joan-Maria Guasch, l'egregi pocta de Barcelona, obriguet la tiera dels brindes dins aicestis termes : son e ment al Els catalans de « de bracet tôt cor « a França i els catalans d'Espanya venim les testes de la Santa Estella « » i saludem de el noble Bearn. La nostra « mantenença » és la més jove. Tenim la sang fresca i la nostra els camp vigoria és un cant de Primavera damunt assolellats del « Felibrige ». «Per nosaltres. Aquelles muntanyes altes són, que tant no ens priven de nostres « Els nostres amors son amors al veure on son. Migdia de França la pàtria de Mistral. Les terres d'Oc, amples i generoses i amb un floret de llengiies que enamora, ens lliguen dolçament amb la seva harmonia plena d'encis. « « Si vosaltres teniu la tenim. una Copes bessones « Copa Santa », nosaltres també s'enlairen devotament per un que mateix idéal. « Jo, avui, en aquesta testa d'amor, bec pie d'emoció pels pobles germans ; bec per la glòria de Mistral i bella recordança de Gastó Febus. Salut, noble Bearn, oh terra franca, mare de cavaliers !» nostres a la « La taulejada s'acabet amb lo cant de la Copa. L'entonet lo Capolier e en arribant als verses finals : �LA SANTA ÈSTËLA DÉ 69 PAU Catalan di lieun, oh fraire, Coumunien toutis ensen vers los membres de la Mantenéncia Catalana « viret se cambiet La « di lieun « nos dona e présent.» particiapación dels éléments felibrencas tas en » », catalans a nostras tes¬ l'esper que lor exemple servira enfin a despertar l'arma occitana e condusirà lo Felibritge dins lo vertadier camin del redreçament nacional. Los projectes del darrier acamp consistorial, si demoran solament sul papier, podon aver de bonas consequéncias. pas LOS CAPITOLS DE TOLOSA A BARCELONA Lo 19 de junh passât, M. Billières, maire de Tolosa, acompanhat de M. Bedoucei, députât, dels adjunts, Rieux e Juliàn, de qualques capitols e de diversas personalitats de la ciutat mondina, anet visitar Barcelona. l'arribada pel baile, senhor Foguet aculhit a Aiguader i Miró, pel conselhier de la generalitat, senhor Casanovas, représentant lo prési¬ dent Macià, lo comandant Bosch, représentant lo capitanigeneral, pel consol de França e per mantun regidor e élé¬ recepción oficiala aguet loc a l'Ajuntament, puci al palais de la Generalitat. L'endemàn, M. Billières e sos companhs visiteron la vila ment barcelonés. Una institucions marcantas. Al vespre, dins lo salón de Cent, lo titol de ciutadàn onorari de Barcelona foguet deliurat al maire de Tolosa. Lo senhor e sas Aiguader prononciet un magnifie discors doneron la se en francés e en catalàn e los dos bailes braçada. M. Billières prenguet la paraula, a torn, per remerciar de l'honor que venià de recebre. Al cors de lor sojorn, los représentants de Tolosa, assis- son tigueron a diverses banquets oferts per la Generalitat, l'Ajuntament, la Cambra de comerç et de navigación e la Cambra d'industria. Al Teatre Català Novetats aguet loc un festival patriotic al mieg d'un grand concors de poble, que marcandejet pas sos aplaudiments e sas marcas de simpatia las autoritats de Barcelona e de Tolosa. Nos fa gauch de senhalar de talas manifestacions entre a �70 roger barthë las doas e capitalas occitanas. Demoraràn pas sen l'endermàn mejàn de dissipai' certs prejudicis e la lamentaignorància de trop de nostres compatriotas en tôt ço pretoca las causas de Catalonha. seràn bla que un MORT DE SANTIAGO RUSSINYOL Avem lo après amb dolor la mort de Santiago Russinyol, preclar pintre e autor dramatic catalan, dont nostres le- geires coneisson l'obra. La Catalonha, per provar son afección per un de sos mai « fizels amants » li a fach d'obsèquias espetaclosas. L'Occitania de França s'aclina davant lo corps del grand Santiago : sa mort es estada per ela un , dol nacional. Roger Barthe. ASSABER. Totas las entresenhas tocant a tacions las manifes- majoras dels païses d'Oc podon estre mandadas al titulari d'aquela Cronica : En Roger Barthe, 19 bis, carrieira Casimir-Peret, Beziers. —N. D. L. R. Les Imprimeries Gabelle - Carcassonne �LAS de la lenga d'Oc, es per vosauires qu'es fondai l'Ostal d'Edición del Ferre, que publicarà Amies estât EDICIONS DEL FERRE de libres de tota mena en lenga nostra, Ajudatz-lo a viure en soscrivent à la liera dels cinc primiers libres que pareisseràn. Per 50 fr. recebretz cinc oolums d'una valor reala de 60 fr. dels mestres prosadors seguents : V. (BERNARD : La feruno. De BARONCELLI- JA VON : Souto la tiaro d'Avignon. J. LOUBET BOURRILY Sarcido : : e Sabarquinado La reino Sabo P. EYSSAVEL : Un Romàn. Lo pretz de 50 fr. es pagador en un cop, quora recebretz lo primier volum, o en cinc vegadas à la recepciôn de cada volum Escrivetz leu-leu EDICIONS 113, cors Lieutaud - a DEL FERRE Marselha (Bocos-del-Rosc) corrcspondents benevoh miegjornalas per ajudar a la difusion dels estampais per elas o per tôt autre editor. Las Edicions del Ferre demandan de dins totas las ciutats libres occitans las �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 07, n° 1 [132], julh-agost 1931 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 07, n° 1 [132], julh-agost 1931 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1931-07 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-19 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/f82128427370e5706631d2ac2aa6c93a.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (70 p.) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22164 CIRDOC_A1-1931-001 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Camproux, Charles (1908-1994) Carbonell, Josep Delhostal, Louis (1877-1933) Eyssavel, Paul (1886-1957) Barthe, Roger (1911-1981) Description An account of the resource <div style="text-align: justify;">Apr&egrave;s un silence de pr&egrave;s d'un an <em>Oc</em>&nbsp;rena&icirc;t sous un format diff&eacute;rent et une p&eacute;riodicit&eacute; bimestrielle. La revue est l'organe officiel de la toute nouvelle <em>Societat d'estudis occitans.&nbsp;</em><br />Son champ d'action et ses buts sont d&eacute;sormais la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane.<br /><em>Oc</em>&nbsp;devient une revue savante et publie dor&eacute;navant des textes plus longs et plus scientifiques.</div> <div style="text-align: justify;">Apr&egrave;s un silenci de gaireben un an, <em>Oc </em>renais jos un format diferent e una periodicitat bimestrala. La revista es l'organ oficial de la tota n&ograve;va Societat d'estudis occitans.<br />Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son ara la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana.<br /><em>Oc </em>ven una revista sabenta e publica d'ara enl&agrave; de t&egrave;xtes mai longs e mai scientifics.</div> Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane