http://occitanica.eu/files/original/3da44d647371d756399c652fb856cf97.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b http://occitanica.eu/files/original/10365a2f156206dd9a68cd9e70803ea9.pdf 934684f35cfa7b58634e47c449e28547 PDF Text Text �oc KJEVISTA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC (AUVERNHA, GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC PROVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEARAS) PUBLICADA BIMESTRALAMENT PER LA SOCIETAT J'ESTUDIS OCCITANS Je TOLOSA « Maïs lo rcis m'a convengut « Que'l cobraria « Et mos Audiartz Belcaire : Pois poiran dompnas et drut Cobrar lo joi qu'an perdut. » « « anz de gairc, (Raimons de Miraval) « De cels de Catalonha i amenet la flor. •» (Cansos de la Çrozada) AN VII" NOVEMBRE-DECEMBRE 1931 NUM. 3 �ENSENHADOR Jottp CARBONELL MELA VALL1CROSA L■ La Constitucio - Las Guerras de : Gerberi i els : JOSSERAND religion : Gramalica Occilana. nova seus d'Espanya. Çaoaudàn. en estudis REDACCION REDACCION. s'adreçar eacanois réal — a — Limos, capitala del pals del Razés.— L. ALIBERT: — Juli CUBAYNES, Roger BARTHA, Max LLETRES CATALANES. - la Marca hispùnlca. a ROQUETA, Renat NELLI: Petita Antologia. NAS. Marius BALJ. MILLAS l — — E - — LETRAS QCCITA- PERIODICS. - CRONICA. ADMIN1STRACI0N Per tôt ço que concernis la Redaccion e la seroici dels M. L. JJlibert, secretari de la S. E. O. a Mont¬ (Aude) ADMINISTRACION. — Per tôt ço que preioca l'administracion e los abonaments escriure à M. Rouquette, librari, 29, Plaça Carnot à Carcassona (Aude), ABONAMENTS Fronça 25 fr: '■ Fascicle ■ Catalonha, Valéncia per an ; 5 fr. e 2 pessetes e Balcaras 12 pessetes. 50. Diposit i Centre de subscripcions - Libreria Catalônia 17, Plaça de Catalunya Barcelona ~ S0CIE1 AT B*ESTUDIS OCCITANS (SETI SOClAL A TOLOSA) SECCION DE FILOLOGIA MEMBRES D'ONOR : MM. V. Bernard, président "P. Estleu ; G. Guillaumie ; G■ Millardet ; A- ; E. Bordez ; Perbosc. MEMBRES J1CTIUS : MM. L. jUiberl, secretari généralJ. for¬ ciez ; 7. (Qozet ; C. Campros ; L. Delhostal ; J. Mozat ; R. Bartha. ; Pompeu Fabra ; *P.-L. Grenier SOCIS : la S. E. O. admet de socis Adreçar tota la correspondéncia a a en nombre indefinil. îM.. L. JILIBERT, secretari général 3í(ontrcal-de-l'Aude (Aude) �oc Revista Bimestrala de la Renais s ença dels Taises d'Oc AN VII" Novembre-Deceutbre 1931 NUM. 3 LA CONSTITUCIO NOVA D'ESPANYA El dia 9 de desembre, les Corts Constituents escoltaren espanyoles lectura definitiva i aprovaren la Constitució republicana que, d'ençà que es congregaren — 14 de juliol havien élaborât i aprovat per parts. El dia 10, el Parlaen — ment elegi Cap de l'Estat naixent, per la primera « sisena » Repùblica, el senyor Nicet Alcalà Zamora. I el dia 11, el président electe, prometé, davant les Corts, fidelitat a la Llei fonamental, que per a la convivència personal i col'lectiva de tots els ciutadans, régions i nacions aplegades en un Estât intégral, saneionaren abans els diputats de les terres geogràficament conegudes — amb el nom de peninsula ibèrica o, més correntment, — Portugal excl s — Espade la nya. No fóra ben bé d'aquest lloc, estendre's en un estudi a els problèmes íntims o publics, patriôticament vitals, que la nova Constituciô ha posât a la disputa dels fons de tots espanyols. Aquest comentari no pretén sinó fer seguida al que aparegué amb la nostra pròpia signatura a les mateixes pàgines d' « OC » (núm 1, de juliol-agost d'enguany), per corroborar, amb una relació breu de la discussió constitucional, les suposicions que fèrem en aquell treball, entorn de com fóra, potser, rebut per les Constituents d'Espanya l'esperit nacional de Catalunya, i dir, de manera concisa, ha restât servit aquest esperit i l'esperit correlatiu de com �Í52 CARBONELL JOSEP altres nacionalitats espanyoles — Euzkadi, Galicia (Galícia, penyora espanyola d una entrada futura de Portu¬ les la mancomunitat ibèrica) que, com Catalunya, maldamalden per la cristal'lització d'una organització político-peninsular fédéral. Es l'unie aspecte que, en opinio nostra, els lectors habituais d' « OC » podan voler veure tractat detalladament a les pàgines de llur revista (revista d'alliçonaments esperançadors i de pràctiques renaixentistes). Els altres aspactes, els aspectes morals, gal ren a i int.ms i col'lectius, vitals i descurar ni contradir mai Estât amb imprescindibles, els constructors que no poden de qualsevol ideals, de qualsevol Estât que sigui una vivent encarnació nacional adalerada de reeiximents politics nobilissims, quan en tôt cas caldrà comentar-los serà en debatre's, vagada sancionat per les Constituents l'Esespanyol i la Nació catalana, la Constitució interna de Catalunya. Llavors haurà arribat i'hora d'escatir si les nacionalitats ibériques han de veure llur vitalitat creixent franada, minvada, esterilitzada pel conjunt d'idees exotiques, mortals encarnades en el pes mort de l'Espanya mentalment i materialment primària, que a través de la Constitució espanyola es podria imposar com un « tabû » a les constitucions particulars de les nacions ibériques renaixents, o si, al rêvés, és d'aquestes, com és lògic, de llur creixent fervor patriòtlc i de llur idaològia intima i col'lectiva san.tosa, que cal esperar l'eclosió del gran Estât, de l'Estat modernissim, llibèrrim i fort que la República espanyola, par boca de représentants tan autèntics dels desigs de l'Espanya nova, com els senyors Ferran de los Rios i Josep Ortega i Gasset, ha dit, més d'una vegada, que volia ésser. una tatut de relac.ons entre l'Estat * Si haviem de nacionalista craure * * les lamentacions odioses d'un vell espanyol de l'Espanya unitària i borbònica, catedràtic de la Universitat de Valladolld i diputat «agrari» pel quai, com per tots els grans buròcrates castellans, Catalunya és un idea fixa, l'èxit de l'esperit nacional de Catalunya a les Constituents hauria estât tan rotund, que, més que dir de la Constitució que s'ha donat a les Constituents, �LA la CONSTÍTUCIO NOVA DESPANYA 153 República, que és una Constitució espanyola, caldria és la Constitució catalana que Catalunya imposât a tota Espanya. Sentim de veres, que la realitat no ens permeti compartir, per ara, les extremoses opinions del senyor Antoni Royo Villanova. Es évident que la realitat del fet català, del fet nacional de Catalunya, ha condicionat la nova Constitutió d'Espanya. tal com des de les Corts de Cadiç, després del màxim alcanç de la guerra de Napoleó (1812), venia condicionant la vida espanyola la nostra realitat ecònomica, el nostre esperit jurídic i el nostre amor a la llibertat. Es notori, també, que, sense aquest fet català, en el quai han recolzat llur posici i la recolzaran cada dia més els représentants de les altres nacionalitats renaixents d'Espanya, la Constitució de la Repiiblica espa¬ nyola hauria estât tota una altra : una Constitució perfec- escriure que triomfant ha tament unitària i centralista, arbitrària i irreal com la que més ho sigui. Però d'això a dir que Catalunya ha imposât la « seva distància » Llei fonamental, hi ha, si no un abisme, una molt respectable. Si l'Espanya nova s'hagués tingut d'estructurar segons el bon voler de Catalunya, avui la peninsula fóra una Unió de Repùbliques Ibériques. Afegim, però, de seguida, que tenim per segur que ha estât un encert parar-se a desbrossar i a llegitimar amb la Constitució que s'ha fet, els camins per on Catalunya i Euzkadi i Galicia, al cap de tots els pobles espanyols, podran arribar a plasmar aquella desiderata politica, que no pas haver-la volgut imposar (arriscant el fracàs) de cop i volta, amb tôt el capgirament politico-administratiu i idéologie que hauria suposat i que hauria pogut acabar en un caotisme propici només per a la demagògia bolxevitzant o per a les revenges monàrquiques, d'altra manera inofensives del tôt. A condició, és clar, que Catalunya no s'adormi en les posicions conqueridos, que sàpiga ben organitzar-se autonòmicament, prosperar nacionalment i alentar en ella i en les altres nacionalitats ibériques la realització cabdal de llur idea perquè és de totes — politica. — (Adverteixi el lector, que la nova Constitució espanyola conté articles que la deixen oberta a reformes ulteriors, sentides en el seu dia per les majories dels nuclis peninsulars.) �154 josep carbonell * ft * Aquest triomf relatiu de l'esperit nacional de Catalunya, oposició que li féu la vella concepció espanyola de l'Estat, clarament visible en les honorables deixalles parlamentàries del règim caigut, però oculta, també, o francament gallarda en molt diverses i avalorables personalitats de la jove intel'ligència castellana, tingué moments àlgids i remarcables. Començà aquesta oposició a manifestar-se al Parlament entorn la primera paraula de la Constitució: « Espanya, — diu el text constitucional en ús de la seva sobirania, etc. ». Doncs bé : la vella politica castellana vol:a veure canviat « Espanya » per « La Naciô espanyola ». (« La Nació espanyola, en us de la seva sobirania, etc. »). El senyor Royo Villanova, el senyor Miquel d'Unamuno, que es tôt un cas, el senyor Josep Sanchez-Guerra, l'home que ho pogué ésser tôt i no ha estât res dins la República, el senyor Josep Ortega i Gasset, l'admirable Narcis hegel'lià de la Cambra, i altres senyors diputats, proposaren a les Corts l'esmena. I la premsa madrilenya mogué forrolla contra aquella denominació que es conceptuà imposada pels parlamentaris de Catalunya, a base, nogensmenys, que d'articles del fìlòleg i président de l'Acadèmia Espanyola, senyor Ramon Menendez Pidal. Amb una disciplina parlamentària que es pot considerar magnifica, la majoria de les Corts ventà amb una votació contrària aquest primer baf que, avalat amb tantes signatures de prestigi, volia envair el Parlament i condicionar, a partir d'aquesta rectificació, molt més del que ho ha fet, tota la resta de la Constitució. Prevalgué, doncs, la redacció original del projecte. Original i raonable, perquè, en veritat, i tal com ha estât escrit, dit i repetit adés i ara, en temps de la Monarquia i en República per eminentissimes personalitats espanyoles (recordem ara, només, Angel Ganivet i el senyor Gonçal de Reparaz) la tal naciô espanyola no passa d'ésser un mite. Hi ha, si, una realitat geogràfica que Roma anomenà Espanya, en la quai viuen i conviuen diverses nacionalitats, espanyoles per no res més que pel nom général de la terra que petgen, però catalanes, èuskares, galaico-portugueses o castellanes per d'Euzkadi i de Galícia i la viva — �LA llur naturalesa CONSTITUCIO NOVA D'ESPANYA 155 intima, col'lectiva, nacional. Aixi fou d'antic, en els temps medievals, en què conti- aixi continuà essent nuament es parla de les Espanyes, aixi ho reconsgueren els mateixos clàssics castellans del segle d'or que dlstingiren entre nacìó castellana i naciô catalana (entre altres. Tirso Cigarrales de Toledo ») i aixi és avui de manera reconegut davant la premsa República, senyor Amèrico Castro, en dir als periodistes que l'interrogaven sobre el problema de l'organització política d'Espanya, que « a la peninsula existeixen très pobles diversos ben caracteritzats : de Molina : « més viva que mai, com ho ha de Berlin l'ambaixador de la galaico-portugués, el castellà i el català (hauria estât quatre i afegir el base) i que calia pensar en el lliure aplec i convivència de tots ells ». Per què, doncs, voler evitar que la Llei que ha d'ésser per antonomàsia un cale fidelissim de la realitat espanyola, estrafés ja, des de! començament, aquesta veritat ? Fallat aquest primer intent del vell esperit unitari, que el millor dir cercava en la correcció de denominacions les bases per i expressions que contra la « unitat altre entorn la qualifìcació futures, possibles repressions d'idees hauria pogut considerar atemptatòries nacional », se'n formà encara un intégral » amb què s'ha adjectivat î'Estat nou : « La República constitueix un Estât intégral compatible amb Vautonomia de Municipis i Régions ». (Article pr'mer, terc paràgraf). A darrera hora, en anar-se a votar el text definitiu i total de la Constitució, encara volia el senyor Royo Villanova que el mot « intégral » fos substituit pel mot total ». I això, és clar, no pas (cal saber entendre) per allô que la paraula « intégral » pot representar de definitiu per la caracterització catalana de la Constitució, sinó, sim¬ plement, per questió de lèxic, de gramàtica, de puresa idiomàtica. També aquesta vegada la Cambra es pronuncià contra el vell esperit centralista i confirmé l'adjectivació intégral », fìlosòficament i matemàticament adequada i etimològicament perfecta. En el primer concepte, «intégral» nega, per exclusió, l'existèneia d'un « tôt » espanyol i afirma l'existèneia de les parts diverses que entrem en el « compost politic » Espanya. En el segon, defineix I'Estat tal com en realitat s'ha volgut que fos I'Estat espanyol nou : « una integració d'expressions — de fets — diferencials ». Que « « « �156 JOSEP CARBONELL consultin els honorables puristes de la idea borbònica llurs propis diccionaris i s'adonaran de seguida, si és que per ventura els cal, de la « raó » definitiva del mot « intégral » aplicat a la defìnició de l'Estat peninsular nou-nat. * * * Aquestes foren, però, questions de détail, no menyscurables, certament, per ben comprendre les forces politico- ideològiques en en presència a Espanya, però accidentais al fi relació amb els grans débats entorn les questions capitals que el problema de Constituents : qùestió les autonomies ha plantejat a les de les llengûes, qiiestió de l'ensenyament, partició de sobiranies, subsidiàriament, de facultats législatives i policíaques i separació d'hisendes i de ren- diments tributaris. En général, sobre totes aquestes grans facetes dels problèmes autonômics, les Constituents no han legislat res definitiu. La Constitució fet sinó establir el — i ens sembla molt bé — no ha principi i deixar un marge de possibilitats que la importància (i l'habilitât) de cada cas fixarà. En definitiva i vist en gran, les Corts Constituents espanyoles no han fet mes que situar les dues tendències politiques que véritablement existeixen a Espanya : la unitarista i assimilista de Castella i la fédéral i plus-cultural de Catalunya, en un pla d'igualtat politica, de perfecta legalitat constitucional, perquè de llur pugna n'isca un dia el triomf de la que més valgui, d'aquella que més s'hagi sabut moure, que hagi tingut més iniciativa, que més i més sàviameni s'hagi sabut enginyar per triomfar : que la vida dels pobles, com la dels homes, no és, humanament parlant, concessiô graciosa, sinó fruit continuât de l'esforç, de la tenacitat, del dinamisme entusiasta personal o col'lectiu. Preneu, per exemple, la primera de les questions que havem esmentat : la qíiestió de les llengûes. Segons l'article 4 de la Constitució, l'idioma oficial de la República és el castellà (no 1' « espamjol » inexistent, com també volien que s'anomenés el castellà els mateixos que s'oposaven a la denominaciô « Espanya » i a l'adjectivació « intégral »). Tots el espanyols tenen obligctciô de saber-lo i el dret d'emprar-lo, sense perjudiçi, afegeix l'article, dels drets que « �LA CONSTITUCIO NOVA D'ESPANYA 157 reconeguin a les Ilengûes de les provinrégions. » A Catalunya, des de la proclamació de la Repùblica, tots els organismes de govern intern tenen per llengua ofìcial el català i empren per la relació amb el poder central el castellà. El català és la llengua oficial de Cata¬ lunya i s'admet la co-oficialitat de la llengua castellana. I és de creure que les lleis de l'Estat définitives (Estatut de Catalunya), confirmaran aquest estât de fet. Idèntica posició en la questió de l'ensenyament : « Arti¬ cle 50. Les régions autònomes podran organitzar l'ense¬ nyament en llurs Iengiies respectives, d'acord omb les facultats que es concedexin en llurs Estatuts. L'ensenyament de la llengua castellana és obligatori i aquesta llengua s'emprarà també com instrument d'ensengança als centres d'instrucció primària i secundària de les régions autònomes. » Evidentment, es tracta d'un article confús, que es presta a molt diverses interpretacions. Però en definitiva, només hi ha clar que, l'ensenyament, les régions autono¬ mes el podran organitzar d'acord amb les facultats que els concedeixin llurs Estatuts. Catalunya aspira a la plena delegació, de part de l'Estat, de l'ensenyament i a l'ensenyança ûnica en tôt el territori autonome, sense perjudici de l'ensenyament del castellà com assignatura obligatòria a partir de l'escola secundària i del respecte de la llengua mairal amb totes les consequències que se'n derivin, dels infants, adults i joves de la minoria castellana establerta a Catalunya. Altrament, aquest és el règim que a Catalunya es practica d'ençà de l'adveniment de la Repùblica, régim con¬ firmât per diversos décrets del ministre d'Instrucció Pùbliles Ileis de l'Estat cies o — ca del Govern Central. l'ensenyament, la Constitució ha deixat la porta estatuir el que calgui en cada cas autonomie, en un punt tan i tan neuràlgic per l'entesa de l'Estat cen¬ tral i la Nació catalana com és el descompartiment de les hisendes estatal i autonòma. Les Corts acabaren, després d'una viva discussió, per retirar un article del titol octau en què hom volia prejutjar aquest descompartiment. I com per oberta per �158 JOSEP CARBONELL * * * No fóra prou cortès cloure aquest comentari nova Constitució espanyola, sense retreure catalanesc les figures principals que es distingiren en la defensa de Fempremta catalana en la Constitució i a les quais es deurà, en gran part, el triomf autonomie que, en definitiva, obtingui Catalunya. Esmentem en primer lloc, el senyor Nicet Alcalà a la Zamora. Un home que en l'antic règim fou unitarista acèrrim, cantor castelarià de l'Espanya « una i indivisible » de la monarquia, en el quai la Dictadura, l'amistat amb els catalans amb qui es confabulà per la instauració a Espanya règim de llibertat i la seva voluntat enorme d'estudi i -de comprensió, han obrat el miracle de canviar-lo politicament de dalt a baix. Convençut de la realitat politica peninsular, es féu a les Constituents el véritable « leader » de la tendèneia « federable » que a fi de comptes s'imposa. I amb el del senyor Alcalà Zamora, cal retreure el nom del Prof. Sanchez Albornoz, catedràtic d'Història que intervingué diverses vegades en la disputa constitucional, amb d'un discursos tots historié amb en consonància admirable amb el sentit què Catalunya veu el passât i Pesdevenidor d'Espanya. I encara, una altra figura principal de la politica espanyola nova : el ministre de la Guerra i actual président del Conseil de Ministres, senyor Manuel Azafia, les idees del quai sobre l'organització político-peninsular són prou conegudes : admet els radicalismes més crus; és un conven¬ çut de l'obra nefasta que el cesarisme dels Austries i la superstició dels Borbons d'Espanya per l'unitarisme i el centralisme francesos feren a la peninsula, diu ben clar, que tôt el que cal cercar aci és una unió d'interessos dels pobles d'Ibèria espiritualment diversos i la voluntat i Pamor per aquesta unió en llibertat. El senyor Azafia, que ha fet a l'exèrcit la revolució més pregona que mai no s'hagués intentât a Espanya, és, després del senyor Alcalà Zamora, una de les personalitats en les quais Catalunya té posades, pel seu plet politic, més esperances. I si de les persones passem als partits, caldrà anomenar, primer, com a votant en majoria a favor de la tendèneia de Catalunya, el partit radical — uns noranta diputats — �LA acabdillat cana — CONSTITUCIO NOVA D'ESPANYA 169 pel senyor Lerroux; el partit d'Acció Republi- uns vint-i-cinc Manuel Azafia; bona diputats — capitanejats pel senyor part del partit radical-socialista uns trenta-cinc diputats — acabdillat pel senyor Domingo; la gallega — uns trenta diputats — tota autonomista, que la República ha portât al Parlament, amb figures tan radicalment galleguistes com Gastelao i el Prof. OteroPedrayo; la minoria basca — uns trenta diputats — amb el seu « leader » senyor Josep M'. d'Aguirre, batlle popular de Guetxo, en el quai el nacionalisme base te posades serioses esperances, i, no caldria dir-ho, la minoria catalana — uns quaranta-cinc diputats — que a les Corts, a les confis¬ sions parlamentàries i entre bastidors ha acomplert una minoria bona tasca. El partit socialista, canvi, — més de cent diputats — algunes excepcions honorables, a tôt Panti-catalanisme estantis de l'Espanya rònega. I en certa manera es comprèn : estatòlatra i burocratltzant per ideologia, el socialisme espanyol no té a Catalunya cap arrel respectable- La massa catalana és sindicalista : anarcosindicalista a l'extrema esquerra, sindicalista per idiosinen ha fet costat, salvades cràcia al centre, sindicalista-cristiana, encara, a la manera belga, a l'entorn de l'organització catòlica que comença a emergir de la nova situació religiosa creada a la peninsula per la República. Aquesta dualitat de tendèneies socials, que mina el socialisme espanyol en el seu terrer propi — Andalusia, Castella —, el fet de comptar el partit socialista espanyol, entre els seus caps exclusivament castellans, amb algun capdavanter base (per exemple, el ministre d'Hisenda senyor Tnda Prieto) que, com el senyor Unamuno en un altre terreny, sent pels patriotes del seu pais un véritable rencor, i, sobretot, l'haver de descomptar del festí burôcrata socialista la magnifica presa que fóra Catalunya, (no oblidem allô del sentit materialista de la Histôria) menen els socialistes espanyols a pensar sobre el nostre problema, tal com el borbônic senyor Royo Villanova i el senyor Una¬ muno pensen, de cara a tota mena d'escribes i professors. �160 JOSEP * Fins que es CARBONELL * * debali, doncs, a les Corts, l'Estatut de Cata- lunya, no sabrem exactament la mesura en què la República concep la « tendència federable » que el Parlament ha volgut encarrilar. Sembla que aquesta discussió no es farà esperar gaire : l'Estatut je ès a mans d'una comissió parlamentària especial i ell i la llei agrària, elaborada en vistes al problema castellano-andalús de la terra, seran, diu, les primeres lleis orgàniques les Constituents. Si s'esdevé aixi, pel es amb què s'acararan febrer prôxim ja po- promulgat l'Estatut i Catalunya es trobaria pie période de constitució autònoma. Com a « any de Catalunya » esperen els occitans del Principat l'any 1932. dria haver-se en Josep CARBONELL. �161 LAS DE GUERRAS EN RELIGION GAVAUDAN ( Seguida) III roïnas, despoblat per las guerras besonh de patz. Adoncas, una entenduda aguet luoc entre los dos camps dins l'idea d'aduire l'apasiament dins la provincia. Per malastre, a causa de sas entrepresas, lo conhat de Merle, Peire d'Auzola, dich la Peira, venguet tornar atubar las malamanhas. Ajudat d'unes altres caps de bandas, assaget una operación encontra Mende que non capitet (Julh de 1585). Se bandissent, alara, sobre Servereta, deguet encara se retraire davant de I'energica defensa d'Esteve de Moré que reçaupeguet del rei, per aquest grand fach, privilegis especials. Non destalentat lo senhor de la Peira se portet dors la Garda-guerin, puei dors Naussac. Aqueste darrier cop de man aduguet una revirada e lo licenciament de la tropa. Ça que la de novas bandas armadas resseguissián pauc temps puei la provincia i carrejant encara de degalhs. De las 184 parrôquias del diocesi, non n'i aviá que 89 ont lo culte catolic podiá se celebrar. Los Estats decidigueron, adoncas, de sollicitar, un cop mai, lo socors del rei per botar fin a aquest estament. Per aquò una expedición encontra Maruejols, plaça majorala protestanta devià èsser organizada. Renaud de Beaune e lo sieu vicari général, Adam de Heurtelou que veniá de li succedir sobre lo seti evescal de Mende (1586) tenián una granda influéncia dins la Cort Se 'n servigueron per decidir lo rei a mandar tropas en Lo Gavaudàn cubert de civilas, aviá grandament Gavaudàn. Lo duc Anne de Joyeuse, conhat d'Enric III se botet cap de l'expedición. Dins lo mateis temps, foguet tanbén aubo- rada la senescauciá de Mende, independenta e distincta �162 MARIUS BÁLMELÁ d'aquela de Beucaire. Lo barón de Sant-Vidal, foguet nomenat senescal. governador del Gavaudàn A la començança se trobava a d'agost de 1586, l'armada de Joyeuse Briude. Lo 6 del meteis mes, se faguet mestra d'artilhariá turtavan de L'endemàn, los còssols porgissián a Joyeuse las claus de la Vila. Malgrat las promessas fachas pels vinceires, la garnisón protestanta foguet escotelada. La soldatalha faguet un orre carnalatge de la populación, que sas demoras fogueron uscladas, après aver del Malzieu. Lo 21, totas las peças sos fuocs los barris de Maruejols- estât del tôt bassacadas. Lo crudel baron de Sant-Vidal fo¬ guet lo principal responsable d'aquesta aissa demasiadura. Maruejols foguet de mai desbarriada, las torres e los bar¬ ris que tenián encara, rasats. Aquest derroc total de la ciutat subsistiguet fins al jorn qu'Enric IV porgiguet subsidis pron sufisents per la « far renàisser de sas cendres », com ne fai encara testimoni la peira escricha d'una de las portas fortificadas. La reddición de Maruejols entiret la del famós castel de Peire. 2500 cops de canón fogueron de necite per abatre la vigoriá dels aparaires d'aquela fortalesa, comandats pel conhat de Matieu Merle. La lucha foguet ispra, mas la victòria istet à las tropas reialas que raseron pereu sas parets. Lo castel de Grezas près acabet lo succès dels catolics que, per altras pichotas batestas istavan quasi en plen mestres del Gavaudàn. Enric III escotelat lo l'r d'agost de 1589, la Liga que despartissiá la Lengadoc entre dos partits, lo d'Enric IV amb lo duc de Montmorency per cap, lo de la Liga, amb a sa testa lo duc de Joyeuse, aguet sa ressentida dins la nostra pichota província. Lo barón d'Apchier era, dins las nostras montanhas, la sosteneire dels ligaires que li conferigueron la nalta carga de senescal. Esta era devoluda pels reialistas a Montmorency-Fosseuse que triomfet del sieu rival. Enric Iv qu'aviâ abrenonciat lo protestantisme dins las mans de Re¬ naud de Beaune, anciàn avesque de Mende, dintret dins Pa¬ ris, lo 22 de Març de 1594. Per son édicté de Folembray (genier de 1596), la derroïment dels forts era prescrich. Lo senescal de Fosseuse avià construch una ciutadela a Mende, prop la porta d'Angiràn (emplaçament d'ara de las carrieras del Blat e de la gleisa dels Penitents) e i avià botat �GUERRAS una DE RELIGION EN 163 GAVAUDAN garnison de 100 soldats. Lo rei, assabentat d'aqueles fachs que desagradavan força a l'avesque e mai als Es¬ tais del diocesi, donet ordre de licenciar la garnison e de derrocar la fortalesa. De Montmorency-Fosseuse non net davant la volontat reiala. se cli- Adoncas, lo duc de Ventador, luoctenent-general del rei en Lengadoc, venguet envestir la plaça de Mende en 1597. De Fosseuse avent cridat al sieu socors lo duc de Bouillon, marescal de França que li aduguet 200 cavaliers e 200 arcabusiers que tenián campatge en Badarós, una parlada aguet luoc en Chanac, qu'i foguet decidit que la ciutadela de Mende serià rasada e que de Fos¬ seuse se recaptariá mejançant la soma de 100.000 liuras. La senescauciá de Mende foguet avalida (1597). En seguida de l'Edicté de Nantas, unes comissaris catolics del Gavaudàn fagueron toca amb lo sindic de las gleisas protestantas a Maruejols en 1601. Las plaças de las Cevenas fogueron laissadas als reformats e mai las de Maruejols e de Sant-Leugier-de-Peire. Los protestants reclamavan tanbén al subjecte de Chirac, Servereta e lo Blumard, que se sobreron los ca¬ tolics. Un temps d'apasiament semblava ça que la deure a la longa istar régnant. L'avesque e los Estats n'aproficheron per remendar las roïnas acomoladas. L'obra la mai de cocha era, amb la relevación de Maruejols, lo rebastiment de la catedrala. Los radobatges encaminats en fin de 1599 tengueron fins à 1605. Lo 16 de genier de 1605, Monsenh Adam de Heurtelou, inaugurava la nova catedrala. Era de l'avesque Caries de Rousseau, nebot de Monsenh de Heurtelou, que succediguet en 1608 a son oncle, de consacrar en 1620 la catedrala remontada. Non era benleu pas tant ufanosa com la d'Urbàn V, mas la sieuna beltat nos foguet fins a la nostra pontannada. L'assassinat d'Enric IV (1610) faguet tornar rasejar lo bolegadis. Las ancianas garnisons fogueron tornar establidas e Un la marescauciá refortida. gentilome protestant, d'Andredieu, en testa de 1200 se rendet mestre d'Ispanhac, Molinas, Esclanedas e Grezas que s'i encastelet (1617)- Lo marqués de Portas, man¬ dat per lo duc de Montmorency, lo forcet de s'enfugir d'esta fortalesa. En paga d'aquesta campanha biaissosa, Loïs XIII ornes �BALMÈĹÁ MÀRIUS 164 marqués luoctenent del rei, govefrnador e del naît e bas païs de Gavaudàn. nomenet lo de la édi¬ tât de Mende tanbén man voliàn entrepachar la Aguet de botar tants i dins lo Vivarés que los protes¬ Dona de Chambaud, sa corre- ligionària d'esposar lo viscomte de Cheilana, gentilome catolic. Lo marqués de Portas forcet las tropas dels Uganaus de capitular (1622). Bona-di sos precaucionaments, las gleisas reformadas de las Cevenas tengueron part nimai dins la primiera expedición del duc de Rohan que s'acabet atal per una mala escasença. de l'avescat de Monsenh de la Mothe Duplessis deviá morir en 1628 al seti de la Rochelle, que Richelieu li aviá cargat de ne bastir la granda levada, la plaça calvinista de Florac foguet presa pels catolics e abandonada per eles, unes jorns puei. Lo duc de Rohan perseguissiá dins sas escorregudas. Botet seti davant Meirueis que se rendeguet. Lo sieu luoctenent, Sant-Andrieu Montbrun non capitava davant Vilafort. La patz d'Alès aduguet la fin de la guerra. Del temps Houdancourt, que IV L'avesque de Pieucort que tenguet l'avescat de Mende de a 1707 veguet la passada la mai dura de las guerras 1677 religion, la guerra que li dison guerra dels Camisards. seguida a la revocación de l'Edicté de Nantas (1685), los destorbes torneron nàisser dins las Cevenas. Se Maruejols aviá, d'un caire, solemnament abrenonciat al protestantisme, de En lo 7 d'octobre de 1685, d'altre caire, las reformats del BasGavaudàn servavan sas c.onviccions que las dragonadas non esbrandavan. L'abat del Chailar, anciàn missionari al Siam, era estât archipreire de las Cevenas per assajar de far tornar los_pobles. Son assassinat, arribat lo 24 de julh de 1702, al Pont de Montverd, foguet lo preludi de la guerra terribla entre partisans qu'anava far de las Cevenas un nomenat en la fe erm. D'altres assassinats segueron Lo duc de Broglie, que aquel de l'abat del Chailar. comandava las tropas del rei en �GUERRAS DÉ RELIGION ÈN GAVAUDAN 165 Lengadoc, arribava leu-leu, mas tornava leu partir en quitant al pais un dels sieus oficiers, lo capitani Pau. Aquest rescontret, aquò primier, los protestants al col de Fontmort e aqui t'aguet presoniers très caps camisards e amb eles Esprit Seguier. D'estes, l'execución facha amb crudeltat, comenceron de revenges sagnoses. Las gleisas e las eaminadas eran cremadas, los preires chaplats. La configuración de las Cevenas, força taraveladas amb sos serres ponchuts e sos valats trefons, amb sos ostals semenats clar dins las montanhas regolosas, cotadas de castanharedas, era plan facha per la guerra dels cops de man, de las emboscadas, de las g'uerrilhas. Lo soldat pro¬ testant, que non era altre que l'orne del pais, coneissiá lo mendre carreirón e lo mai segur rescondal. Totjorn inagantable e totjorn vinceire, portava de cops durs a las tropas del rei. Tanbén, quora de marescals de França, los oficiers los preclars del reialme, de Broglie, de Montrevel, non pogueron venir a fin d'aquel plan-ponh de pageses armats, de paures mainatgiers, l'Intendent del Lengadoc, Basville, preconizet un biais terrible e segur : l'afrabament sistematic de las Cevenas. De catolics, preses de pietat par aquel pauràs de pais, demanderon qu'aquel orre mejàn non foguès emplegat. O fagueron ça que la. Pel sieu comandament, lo mai marescal de Montrevel ordenava la concentración dels estâtjants dins d'unas plaças que lor eran designadas. Très jorns lor eran accordais per far son mudadis e se tresportar en la plaça indicada. Lo jorn puei deviá començar la devastación inumana. Dins l'espaci de dos meses, del 29 de setembre al 4 de décembre de 1703, 199 vilatges o vilatjos de 32 parròquias de las Cevenas fogueron reduchs en cendres. Los malastrucs camisards qu'anavan trevar l'emplaçament de lor ostal, las tropas del rei, eran sens pietat escotelats. Aquela repressión aduguet consequéncias presentidas. Lo cap majorai dels protestants, Joan Cavalier, batut a Nages (abril de 1704) faguet son aclinament al marescal de preses per Villars, successor Amb Ravaned de 1704) que de Montrevel. Rolland contunhet la lucha. Joanni prenguet lo Pont de Montverd (julh deguet abandonar. Un pauc puei era tuat prop e �166 màrius balmela protestants rendegueron sas armas. Al nom del rei, l'amnistia foguet publicada que disiá que cadun podiá dUzès. Ai que se mes batián de setembre de 1704 los darriers encara tornar al sieu e tornar La bastir son ostal. pontannada de las guerras religiosas, de las lucbas entre fius d'una mateissa terra, era acabada. Mas de 1560 chaples, quant d'aclapadisses ! Lo nostre passada, la mai sieuna vitalitat en contunhant de subsistir e en se botant amb coratge al trabalh- La pesta de 1721 deviá aduire encara una granda mortaldat e los esplechs dels lops en 1765 congrear la terror de la Bèstia legendària. Nostres paires malgrat tôt non desesperavan de l'avenidor e amb lo testarditge qu'es un dels caracters de la nostra raça, oblidavan los marrits jorns e tornavan prene, testards, son labor. a 1704, quant de vielh Gavaudàn, dins lo temps d'esta longa trebolada de la sieuna istòria, mostrava la Marius Balmela �167 LKS GRAN® FIGURES H1STÓRIQUES DELS PAÏSOS D'0C GERBERT I ELS SEUS ESTUD1S A LA M A RCA HISPÀNICA ( Segulda) Però abans toca, per via d'exclusió, decidir un altre problema. L'historiador Ademar Cabanensis, que escrivi a la primera meitat del segle xi (54), parlant de Gerbert, diu: Gerbertus, causa sopbiœ primum Franciam, deinde Cordubam lustrans. » Aquesta asserció d'Ademar ha estât diferentment acollida pels autors. Durant l'Edat Mitjana i bona part de la Moderna servi potser de base a la llegenda màgica que entorn de la figura de Gerbert es formà. Avui dia s'ha fet justicia a aquesta llegenda, que no té els més petit ressò en la realitat com no sia en la gran originalitat ens « cientifica de Gerbert. Amador de los Rios (55) fa la história de la calûmnia llançada sobre Gerbert : « L'enveja d'un monjo, no del tôt obscur, llançà sobre Gerbert la singular calûmnia de què havia estât gran cultivador de les arts màgiques, amb l'auxili de les quais pogué escalar la cadira pontificia. » La calûmnia anà progressant amb el temps, i hom parlà de magnifies salons il'luminats per infinités llànties i amb estàtues de marbre i or. « Dos segles desprès s'afirmava i repetia, amb to històric i afectant gran escàndol, que Silvestre, impulsât per ambició diabòlica i cobdícia de comanament, s'havia elevat al pontificat amb ajuda de (54) Historiarum libri III en (55) Revitta de Eapańa, 1869, Mon. Qerm. Hiet. VI. 130. pp. 212 i a. �168 Satanàs J. MILLAS I VALUGROSA (56). Es buscà explicar la dita calúmnia i hora afegi noves invencions. Gerbert vingué a Espanya, visqué entre els musulmans quatre anys i tornà després a Fran» pie d'aquella vituperable doctrina. Aquesta faula es propagà durant el segle xvi entre els erudits de tots els pobles meridionals. Segons els uns, estudià a Cordova (57), segons els altres anà a Toledo, i altres el portaren a Sevilla (58). D'aquí sorgi una disputa entre cordovesos i sevillans, tots els quais pretenien per a llur respectiva ciutat la glória del magisteri de Gerbert (59). D'aquesta manera la llegenda arribà al segle xix i fou acceptada no res menys que per Villemain (60), qui digué: « Gerbert, volent estendre sos coneixements i abismar-se en les arts profundes de ça, l'Orient, les es traslldà a Toledo. Allà estudià durant très anys matemàtiques, l'astrologia judiciària i la màgia sota la direcció dels autors àrabs. » Però, deixant apart la llegenda màgica de Gerbert, és que hom pot acceptar sense més ni més la cita confusionària (61) de l'únic escriptor que escrivi amb ànim veridic, entre els partidaris de l'estada de Gerbert à Cordova ? Es més això que el silenci de Richer, que la versemblança dels fets ? Hem de dir que actualment és quasi unanime el parer dels historiadors, de què Gerbert no passà de la Marca Hispànica durant els très anys que hi estudià. Malgrat això, hi han autors de tanta vàlua com Nicolau d'Olwer, que s'inclinen a creure que Gerbert estigué entre els musulmans. Vet aqui com raona (62) : « Que Gerbert anés a Cordova és el més racional. Catalunya, novament restaurada, no podia tenir encara una cultura pròpia : flucque pot pesar (56) B. Platina': Eist. Pontif., Vit a Silvestris II. (57) Illescas : Eist. Pontif., v, (58) Cf. Labbé, Bibliotheca (59) Cf. Bravo nova, cap. II, p. I. 151. Catâlogo de los obispos de Córdoba, p. 214 ; Morgado. Eistoria de Sevilla, L. I, cap. XIII ; Caro : Antigiiedades de Sevilla I. cap. XIV. : (60) Tableau de la Littérature (61) Cf. Picavet, (62) Op. cit., p. op. 333. cit.. p. 35. au Moyen Age, I. p. 122. �GERBERT tuava ens entre acostava eJ renaixement als demés iniciat pobles 169 per de Carlemany que l'imperi franco- germànic, introduint fins autors romans en les nostres biblioteques, i el corrent de la ciència oriental que floria Uavors tan esplendorosa com mai tornà a florir, i que donà al nostre poble segell de germanor amb els altres de la Peninsula ; devent-se afegir a això els restes, més esfumats cada vegada, de la tradició isidoriano-visigòtica, per a tenir cabal concepte de la nostra civilització intel'lectual. Quina d'aquestes très cultures havia d'atreure a Gerbert i fer-lo sortir de la França per a posseir-la ? Evidentment que no la primera, més tampoc la isidoriana, que tanta influència exercia encara en els pensadors estrangers i les obres dels quais en totes les biblioteques més afamades d'Europa s'hi trobaven; a més, que si per això havia de venir a la Peninsula, no s'haguera dirigit a la nostra terra, sinó als reialmes d'occident que la guardaven com sagrat trésor i titol de noblesa de llur ascendència gòtica, de la quai unies re¬ présentants i descendents se'n creien. Gerbert aprendria, doncs, d'Attó tôt el que aquest en les noves ciències coneixia, tôt el que de cultura oriental en la nostra terra hagués pénétrât, puix és això el que ell M cercava, com veurem amb les demandes de llibres que féu a sos amies d'aqui ; mes tal volta, per conseil del mateix Attó, passa a Còrdova, al sol de la cultura quais raigs més llunyans, ja que no els més febles, a Vich havia conegut. No se'm digui que tôt això és una mera suposició meva, car té tanta prova documentai com l'ensenyança d'Attó ; Adhemar de Chabannais, l'historiador aquità contemporani de Gerbert, diu d'aquest : causa sophiœ, primo Franciam, deinde CorduOam lustrans, i la Crònica d'Aurillac bi afegeix que viatjù per instruir-se en. diversos reialmes ; no aportaré com a autoritat, perquè reaiment no en té, la Grònica d'en Malmesbury (escrita vers el 1150), ni menys encara la Història d'En Bartomeu Platina, qui assegurà que anà a Sevilla ». A això voldríem de la Marca argumentar : 1/, que el llevat cultural un dels elements que influi en Hispànica fou �170 J. MILLAS I VALLICROSA el petit renaixement carolingi — una sintesi poc reeixida fou aquest — ; 2.", que el fracàs de l'assaig cultural carolingi, amb les lluites de fi de la dinastia, no es senti tant a Catalunya com a França ; 3.r, que les restes de la cultura isidoriana sembla que eren tan vives a l'Est com a l'Oest de la Peninsula (63) ; 4.", que l'adolescent Gerbert (64), quan eixi d'Aurillac per anar a estudiar a la Marca Hispànica, no podia eixir amb la idea preconcebuda d'aprendre amb Attó « tôt el que aquest en les noves ciències (orientais) coneixia, tôt el que de cultura oriental en la nostra terra hagués pénétrât, puix és això el que ell hi cercava ». No es desprèn ni molt menys, tôt aquest méditât pla d'estudis del relat, ben detallat, de Richer ; i 5e, que no creiem just equiparar la base històrica del mestratge d'Attó sobre Ger¬ bert, amb la de la confusa dada referida per Ademar. Com conciliar, ja que no equiparar, el relat de Richer — amb tôt el prestigi d'una biografia contada per un deixeble afectuós amb la vaga nova d'una estada à Côrdova ? No es voldrà acudir a l'argument tan inversemblant com còmode de dir que Richer callà la dada del viatge per tal de vetllar per la com — bona fama del Si seu mestre Gerbert ? passéssim a escatir les possibilitats d'ambient per fer aleshores un viatge d'estudis a Côrdova, les dificultats sobrepuj arien encara, i la nostra actual visió del problema ara aquest ens priva d'adherir-nos d'Olwer. Potser les jectives, tió un — com són les estudiant raons a la suposició de Nicolau més fermes — distingit, confiât que sub¬ per un abat a un comte i per aquest a un bisbe, hauria anat à Côrdova que malgrat totes les que s'han de donar en aquesta qiiesde Picavet (65). Vet-les aqui en estracte: « Com aixó obligués, (63) Cf. Amador en de los tôt cas, a aquells a a estudiar, sense les més grans pre- Rios, loc. cit. i Mehéndez t Pelayo : Hist. on diu : Catalunya era el principal seient Heterod. esp., (I ed.) I, p. 363, del saber isidorià. (64) Aixi l'anomena Richer, loc. cit., caps. 43 i 44, l'acompanyaren à Roma. tard el comte Borrell i Attó (65). Op. cit., p. 33 i d. quan très anys més �171 GERBERT caucions ?» « El que coneixem de l'ambaixada de Joan de d'Abderrahman III, ens obliga a afirmar que un monjo benedicti séria considérât com un traïdor, si hagués fet ço que hom ha atribuït a Gerbert. I la seva epistola 28 sobre el Sant Sepulcre, ens mostra que Gerbert no pensava diferentment que els monjos del seu orde. » Gorz prop I no se'ns digui amb mossàrabs o que Gerbert a Còrdova podia aprendre amb clergues destres en la ciència aràbi- ga — l'epfstola 24 dirigida a Gerbert no coneixia l'àrab —, LIobet sembla mostrar que puix que en aquest cas no li calia moure's de la Marca Hispànica, on, segons Richer, trobà « mestres perfectes en les arts » ; demés, abans hem vist la presència de manuscrits mossaràbics a Ripoll, i I'estudi d'altres manuscrits ripollesos ens mostrarà ben promp¬ te com havia l'obra de traducció de la ciència oriental al llati començat ja aleshores. No cal fer anar Gerbert a Côrdova per a explicar el matis oriental de certa part de la seva producció. Demostrada la gran florîda de la cultura cientifica a l'Espanya musulmana, la pruïja de saber que hi havia a Ripoll i les relacions d'amistat hagudes en¬ tre els comtes de Barcelona i els califes Abderrahman III i Alhàquem II (recordi's les fréquents ambaixades, la depel bisbe Gotmar de la seva Història dels Francs al príncep Alhàquem II), el més natural era que alguna cosa de la cultura d'aquells havia de passar a la Marca Hispànica. No podia ésser sinó una realitat el dis¬ cret parer d'Havet (66) sobre això : « Peut-être, grâce au dicatoria feta (66) Op. cit., p. VII. Es resisteixen a creure en un viatge d'estudis de a Cordova, a més dels ja citats, els segiients dest.acats autors : K. F. Hock : Gerbert oder Papst Sylvester II u. sein Jahrhundert, p 159. Wien, 1837. L. Leclerc: Hist. de la médec. arabe, vol. I, p. 334. vol. II, pp. 350 is. ; Bùdinger, op. cit. p. 15, qui empra arguments molt anàlegs als de Picavet, i acaba dient que « das Studium Gerbert's bei den Arabern rein erdichtet its ». Tampoe accepta la probabilitat d'un curt viatge de recreació. F. Wustenfeld : Die Vbers. arab. TVerke, etc. p. 9. Cantor: V orlesungen ûber Gesch. d. Math., 3" ed. vol. I, pp. 848 i s., qui segueix les raons de Bùdinger. Bubnov, op. cit, p. 383, n. 32. p. 387. n. 50. M. MaNitiuS: Gesch. d. latein. Liter. d. Mittélalters, vol. I, p. 704. L. Thorndike : Eist. of Magic and expérimental science, vol. I, p. 704. C. H. HasGerbert kin9 : Studies in the History of Mediaeval Science, p. 8. Tampoe parla �172 J. MILLAS I VALLICROSÁ voisinage des musulmans qui occupaient le reste de la Péninsule, quelque chose de l'enseignement des mathéma¬ ticiens arabes avait-il passé dans les écoles de la Marche » (67). La formació de Gerbert a la Marca chrétiennes Hispànica durà très Richer (68) ens informa del viatge del comte Borrell i d'Attó, acompanyats de Gerbert, vers Roma, per a pregar a la tomba dels sants Apòstols, si bé la intenció era no reconquistada encara Tarragona — d'elevar a metropolitaanys. — la na seu de Vich. Hom no ha de considerar l'acompanya- ment que els féu Gerbert, com si aquest deixés la Marca His¬ pànica per baver finit ja els seus estudis (69) ; res del relat de Richer ens ho deixa entreveure ; ans al contrari, segons veurem. Es probable que el Comte i el Bisbe catalans s'enduguessin al jove i ja prometedor estudiant, per aixi captar-se més fàcilment les simpaties del Pontifex. Richer ens diu que « no passaren desapercebuts al Papa ni el talent desig d'aprendre de Gerbert. 7 com que la música i l'astronomia eren profundament ign-orades a Itàlia, el Papa féu innovar a Otó, emperador d'Alemànga i Itàlia, que havia arribat un joúe que coneixia perfectament la matemàtica i podia ensemjar-la molt bé als seus. Otó suggeri aï Papa que retingués el dit jove, i no el deixés entornar-se'n de cap de les maneres. El Papa exposà, amb tacte, al Comte i al Bisbe que Otó volia guardar Gerbert durant algun temps, que ni el de la seva canta a estada a Còrdova G. Sarton, op. cit. I, p. 670. En canvi, es dé¬ en la seva obra: la bona possibilitat del viatge, E. Male Art et Artistes du moyen âge, p. 36, Paris, 1927. creure en (67) Es la mateixa opiniô de I'abat Andrés : Origen, progrcsos y estado de toda la Literatura, trad. east. 1784-1806, i* part, cap. IX. Els mes distingits historiadors espanyols no guardaren en aquest punt una tan assenyada i discreta posició. Amador de los Rios, op. cit., p. 225, refusa decididament a Gerbert tota formació en la cultura aràbiga per a adseriure'l exclussfvament a la cultura isidoriana, i el mateix digué Menéndez actual Pelayo : Hist. de los heter. esp. I." éd., p. 395. (que el fons cultural llati) Gerbert, ble dels àrabs 376-77. (69). Com « No conegué altra eosa qui malament s'ha suposat deixe- ». (68) Op. cit. lii. III, pp. a pensa caps. 43 i 44. Vegi's el text Nicolau djOlwer, op. cit., p. 334. en Btjbnov, op. cit., �173 GERBERT prest el retornaria amb molta d'honor, i el recompensaria. Aixi el Comte i el Bisbe convençuts, i amb aquest pacte, deixaren Gerbert a Roma i retornaren a Espanya. El Papa presentà el jove al rei Otó, i Gerbert, interrogat sobre les seves coneixences, respongué que coneixia suficientment la matemàtica, però que volia estudiar la lògica. » Aixi veiem a Gerbert, tôt just sortit de la Marca Hispànica, com un alumne aprofitadissim que es converteix en el mestre de matemàtiques de la cort impérial. Hom sap que Otó, creient-se el continuador de l'obra de Carlemany, fomentava els estudis en els seus estats. No sabem d'aquest possible res ensenyament de Gerbert, i si Otó II, aleshores d'uns quinze nnys, escoltà lliçons de matemàtiques de Gerbert. Fidel Gerbert a sa vocació d'aprendre encara, aprofità la vinguda. en destre ambaixada en la a Otó, de l'ardiaca de Reims, Garannus, lògica, i demanà a Otó I permis per anar a Reims, ço que li fou concedit (972). Gerbert ensenyava matemàtiques i música a Garannus — el quai renuncià prompte a la mûsica, per dificil —, mentre que ell aprenia la lògica, en la quai féu grans progressos. Ço que havia passât amb el papa Joan XIII i l'emperador Otó I, passà tôt seguit amb l'arquebisbe de Reims Adalberó, qui volia restablir l'ordre de sa diòcesi, i seguir la bona tradició cultural d'Hincmar. En efecte, frapat dels coneixements de Gerbert, el nomenà scolasticus d'arts. Es en el mètode i el rastre del en les obres del scolasticus que veu- aprenentatge a la Marca Hispànica, sense, però, desconèixer que la formació científica de Ger¬ bert, emportât per la serva passió d'estudi, anà tothora en avant, fins que la politica li ho privà del tôt. rem seu A. Millâs i Professor dChebreu. Vallichosa a la Universitat de Madrid �174 LIMÓS Capitala del pals de Razés * I.— LAS ORIGINAS Las originas de Limós son pas clarament e^tablidas. ancians, l'obscuritat frequenta d'aquels que possedissem fan que podem pas precisar amb una certitud absoluda las estapas successivas del desvolopament de la ciutat. L'embulh creis del fait de l'existéncia de doas denominacions : Flaçàn e Limós ; d'unis i veson la prova de dos locs diferents, d'autres al contrari fan de Flaçàn l'aujol de Limós. D'autre biais, un segond problema se pausa : n'i a qu'afortisson que Limós a d'en primier existit jos la forma d'una fortalesa sus un dels puegs vesins del jaç actual, qu'es davalat dins la plana per tornar montaie s'establir per fin definitivament dins la val ; d'autres istorians negan aquel desplaçament. No'n tendrem dins aquel domeni a l'essencial. Doas condicions, al nostre vejaire, an presidit a la crea- L'abséncia de documents ción d'una vila dins aquel loc. Quand om descend l'Aude après la comba estreita del cors superior, om troba qual- ques bacins, aquel de Quilhàn demest aicestis, mas son escanats en aval : es tant solament a l'eissida de la gorja o clusa d'Alet qu'om intra definitivament dins la plana. d'aquelas vilas, tant fréquentas, nascudas confins de la plana e de la montanha mejana. En segond Limós suis es donc una loc, lo seti de Limós es l'endreit ont l'Aude se fa lo mai ençà de l'Arieja per l'intermediari de l'Ambrona e de l'Ers Viu ; despuei força temps un camin (doblat ara, mai al Nord, per una via ferrada) siec la val del Coganh per aténher l'Ambrona, puei Eissalabra e Fois, o Mirapeis e Pàmias. * Reproduisem lo text e l'illustraciôn d'aqueste estudi, ja paregut dins la « Revue géographique des Pyrénées et du SudOuest », amb l'autorizaciôn de l'autor e del director de la revista. M. Faucher, professor de la Facultat de las Letras de Tolosa, Que volgan acceptar aici nostras grand mercés>. �LIMOS 176 L'emplaçament d'una vila sembla donc èsser estât indicat per aquel caireforc de vias naturalas. Enfin lo jonhent de l'Aude e del Coganh a déterminât l'alargament de la val principala en una petita plana triangulara ont la vila a pogut s'estaloirar. Per aquelas rasons, l'origina de Limós es segurament anciana ; an volgut ne far una localitat gallesa en vesent dins lo mot de tanbén « sostengut Limós » un dérivât de limos (olm) (1), an lo sieu emplaçament s'enlairava l'antica « Atax », capitala de la tribu dels atacins. Si tôt aquò es discutit, lo nom de Flaçàn (Flacianum) marca qu'existissiá dins aquel airal a mens una villa romana, mas los textes e vestigis fan sofraita. Mostravan, fa pauc d'annadas encara, un vielh pont de peira que la tradición atribuissiá a l'epoca romana, mas dont l'origina es pas esclarida. Lo text lo pus anciàn concernent Limós data de 844 envirón e mençona « dos molins dins una villa dita Limosus », apertenent a l'abadiá de Sant-Ilari. Aquel primier establiment, M. Sabarthès lo situa sus la riba esquerra, al cap del « Pont vielh », ço es dins lo quartier actual de la gleisa, ont se troban encara las carrieras mai estreitas. Pauc a pauc, aquel nogalh s'agrandis e un novel quartier se constituis en aval del primier ; es nomenat lo Barri en 1280 e lo Borg-nou en 1390. Al meteis temps, la vila s'escampa sus la riba dreita, ont los cavaliers del Temple son establits despuei força temps e fan flori ; l'aglomeración i pareis entindada tre 1218. Los eretges albigeses de Limós venon s'i fixar, quora an fait lor sosmissión, après una longa resisténcia sus un pueg vesin. Es per aquò qu'aquela part de la vila es encara apelada 1'« Aragón », los faidits avent agut pendent lor rebellión, de relacions amb las gents del rei d'Aragón, comte de Barcelona, aliat del viscomte Trencavel (2). Al segle XIV°, lo trabalh de las pels al quai se liura li val un nom especial : « La Blancariá » ; en 1327, es asunat a la riba dreita per un segond pont, le Pont-nou ; uei, l'apelan mai correntament « t. Dauzat. Les 2. que sus la Petita vila ». noms de lieux, Paris, Delagrave, 1926. Sabarthès, L'Albigéisme ô Limoux. �176 L. JOSSERAND A l'alta del segle XIV", la vila de Liinós a donc atench desvolopament amb sos sieis quartiers, sos poses publics, sas carrieras caladadas, estreitas e tortas dins los vielhs quartiers, mai largas e plan alinhadas dins los quartiers récents : Trinitat, Tolzana, Fiera. Possedis, d'aqui'ndavant, sos dos elements : Vila e Petita-Vila ; se n'es pas créât d'autres despuei e la val alluviala a bastat al sieu desvolopament, sens qu'aja agut mestier d'escalabrar los penjal.i vesins. cert un II. — L'ASPECTE AGTUAL La vila de la riba esquerra e& traversada, en dispausa de mai d'espandi : efieit, tôt just al pe de las costas, despuei lo segle XVIII", pel camin apelat uei camin nacional l'Espanha as Albi (3); es en relacions aisidas amb de planas granivolas : Razés, Val bassa de l'Arieja, Tolosàn. S'alarga long de l'Aude sus una longor d'un quilometre e mieg envirón e sus una amplor maxima de 400 métrés. Las doas ^arriéras principalas son parallelas a l'Aude e a' camin nacional que, amb sos bels plataniers, constituis la passejadt mai frequentada ; son religadas per de carrieras traverseras e aquela disposición présenta un caracter gairebén modem ; mas, per endreits l'aspecte anciàn es demorat, amb d'andronas estreitas, posternas voutadas, vielhs ostals d'estatjas tresplombantas que s'alandan sus d'escaliers grandasses o dins de patis rodejats d'arcs-vouts. Los pilars de las ancianas portas de la vila subsistisson encara : porta de l'Agotina e sobretot porta de la Trinitat a l'arribada de Carcassona, e porta Tolzana en l'àcia del cî min de Mirapeis. Las plaças publicas an variât al cors dels segles ; la sola actualament digna d'aquel nom es la pichoi.a plaça de la Republica amb sos arcs-vouts e sa l'ont del segle. XVIP, situada al bel mieg, ran la gleisa de Sant-Martin e l'Ostal de Vila. Al Nord, la vila a atench, crescudas successivas, lo jonhent del Coganh e ven acipar al pe del Pueg de la Canal ; tanbén, ara, es vers lo Sud, long del camin d'Alet que s'espandis. Aqui se per sas 3. Coraençada en 1732, arriba a Esperazàn en 1790. �LIMOS 177 bastisson, al mieg dels orts e de las vinhas, las villas modernas que donan a aquel barri l'aire acostumat dels foravilas. i- Bjuitìl 5- lirvi. vÛi,* 5- TovU nui; (WM U tyiU* i|Jf (mouwM Plan de Limós al començar io segle XIX" e extensión de la vila Ans als nostres Sus la riba dreita, la val jorns. es mens ainpla e, d'autre biais, de grand camin i desboca pas perço que lo reire-païs es escalabrós (4) ; tanbén, la Petita-Vila, en despieit de la gleisa de l'Assompción, de l'Asil departamental dels fats, que se palaisa sus son territori, de l'Espital, de l'Usina del gas, a pas seguit l'aviada e mostra pas l'abelugament de sa vesina. La gara, ela mete'issa, al luscre del segle darrier, a pas gaire amodat de canviaments sensibles, en fora de la cap 4. Las Corbieras. �178 L. JOSSERÀND construcción d'un tresén pont (5) en aval dels dos autres. Una sola carriera majorala, mens polida qu'aquelas de la riba esquerra ressiec la Petita-Vila de l'Aigal al Miegjorn, e « lo camin de ronda » entre l'asil e lo camin de fer lo rodeja mieg-cercle. Qué qué siá, la Petita-Vila demora estatjants servan un esperit particularista (6), darrier remembre de lor passât trebolat ; es sinon que al vesinat del Pont-nou qu'un o dos cafés e qualques botigas meton un pauc de bolegadis dins aquel quartier dormilhós. Tal es l'aspecte actual de la vila de Limôs, de qui lo desvolopament s'explica per son doble rôtie politic e économie. Tre 1318 ; en efieit, ven la capitala del Razés e seti d'un avescat, mas es mai que mai una pichona capitala una en ne de barri dont los mena economica. III. Es — L'EVOLUCTON ECONOMICA gairebén al segle XIV" una qu'es vila frontiera, del fait raseja l'Aude Limós a lo sieu port pas luenh del Rossilhón e de l'Aragon. De mai, los terradors fruchoses del Tolosàn e del Lengadoc; es encara una via naturala (7) e de la capelaniá actuala. Tanbén, los escanvis son actius e las fieras corregudas, mai que mai aquela que dura set jorns abans e après Sant-Jordi. Exporta lo vin presat que leva e sos grans. Per alimentar son negoci amb l'Espanha, Limós se fa lo mercat dels païses vesins, e sos ran nombroses molins Encara autre un molon element lo blat abans de comerci l'exportación. constituit pels draps. L'industria drapiera, mençonada dins los actes mai ancians, atenh una granda prosperitat ; es veraiament, coma es estât dit, « la noirissa del païs » ; emplega tant solament las lanas del terrador, car los motons paisson en es 5. La linha Carcassonna Limós foguet oberta lo 17 de julh de 1876 ; aquela de Limôs a Quilhàn, lo 1er de julh de 1878. Lo « Pont de fer » de Limôs foguet acabat en 1881. 6. A, per exemple, sa festa annala distincta, sas ceremonias religiosas particularas. 7. Es mas es encara pas considerada uei mai utilizat. coma riu carrassier de fusta �Fol. L. -losserand LIMGS. - Plaça de la Republica. Las Arcadas Fol. L. Josserand LIMOS. — lLAude e lo Pont-nou �AS1L .loserand L. Fol. PONT-OU PONT-VIELH Panormic Vista LIMO—S. mieg. AlCdanovgaern!lht dlr'Aeisbuqudarea. dela Puegs �ĹÍMOS 179 tropels nombroses dins las montanhas e las planas vesinas; plantas tinturieras (gauda, garança o roja, pastel) creisson als meteisses endreits, e teisson de draps de tota mena : draps ordinaris, fustanis de colors variadas, estaminas, venduts sià en França, sià mai que mai en Espanha. Ajustem a tôt aquò la pelissariá, l'industria de la blancariá, que tana mantuna pel (esquirol, conilh, lebre, martre, loira, faïna, gat pudre, mandra), e aurem aqui lo retrait de las l'activitat d'una de las vilas mai ricas de l'encontrada. Malastrosament, aquela prosperitat es seguida de longas malparats. Al cors meteis del segle XIV", Limós es afrabat per la pesta e gairebén del tôt destruit per las bandas del Prince Negre ; deu soscar a se defendre. De annadas de 1355 amb a 1371, sas d'amplas muralhas de forma redonda s'arboran cavas, aparadas per de palencadas e set portas merletadas protegidas per un rastel o cledat e un larg massacap. La situâciôn es espantabla pendent la segonda mitât del segle XIVn ; de 817 focs, la vila baissa a 504 en 1381 ; e non pot se relevai' que plan de nonent de sas roïnas per ço que d'aqui'ntr'aqui, de flagels venon s'abatre sus ela : trebolaments e bassacatges, pestas, aigats, focs (126 ostals en peira destruits son en 1685 ; ordenan la construcción tàpia ni estâtjas tresplombantas) D'autre sens biais, los eveniments istorics an lor ressón dins la vida limosenca : l'anexión del Rossilhón e lo cavament del canal del Miegjorn, que reculan la frontiera e deviran lo trafec sus d'autras vias, portan seriosament cop al comerci de Limós. Lo mercat perd de son importància : tre 1489, la liera de Sant-Jordi dura pas mai que set jorns, l'autra reportada a la Pentacosta (8). Lo trabalh dels molins dispareis pauc per pauc ; ne demora lo remem¬ bre dins la festa dels moliniers que fan encara lo dimars gras : vestits blancs e dansa acompanbada d'un aire trasetmana essent dicional. Al contrari, la drapariá torna prendre de jorn en jorn son segle XVIn, se fabrica 8.000 a 9.000 peças troban compraires sobretot en Espanha ; en 1627, se ancián esclat que : al 8. Caduna de las cinc fieras annalas dura genier, 23 d'abril, 23 de junh, 9 de setembre qu'un jorn e : 25 de 12 de novembre. �180 L. JOSSERANl) compta mai de 20 teisseires la fiera de Belcaire e las relacions son activas amb amb Lión. Lo principal article dels obradors limosencs, es constituit per de « vint-e-dosens » d'una amplor de 3/4 d'auna, dits « draps de montanha », mas produison encara de « vint-e-quatrens » de la meteissa amplor (893 peças contra 4.500 de vint-e-dosens en 1786) (9) e un petit nombre de setzens, largs d'una auna. En 1759, e los teisseires de Limós obtenon l'autorización de comerçar amb lo Levant, e per aquò apondon a lor producción de londrins segonds » e de « londrins largs » ; mas lo profieit comerci levantin respond pas a lors esperanças, i renóncian leu e tornan a l'anciana maniera. En 1778, estiman a 220.000 aunas la quantitat de « del draps fabricats. En 1786, comença la fabricación de reialas », draps estreits de très pams d'ample. La producción baissa un pauc dins las annadas seguentas, mas torna créisser leu e lo prefecte Barante senhala, dins un raport de l'an IX, que las manu¬ facturas de Limós, coma aquelas d'Eissalabra, « an près una activitat recebon e e « importància fins alavetz desconegudas una progressión noveïa », lor una d'aqui'ntr'aqui producción D'autras destinada era industrias a la consomación inteTiora. consequentas derivan de la 14 filatges de lana, 7 tints, 3 capelariás, 4 sabonariás (10); de tala faiçon qu'en 1811, la lana es trabalhada drapariá mens : directament qu'ocupan, o a indirectament dins mai de 60 establiments Limós o dins los locs circ.umvesins, 2.300 obriers. D'autre biais, lo trabalh del cuer, coiratariá, blancariá, correjariá, selariá, respelit amb quinzena d'establipot senhalar encara qualques olariás, tenlieras e molins d'oli (11)- Mas aquò es la darriera florida de l'industria limosenca. Tre 1814, i a sinon que 26 fabricas de drap, 11 en 1858 ; vers 1879ments e una cinquantena d'obriers 9. Dutil. L'Etat Régime. a una e om économique du Languedoc à la fin de l'Ancien 10. Chifras de 1811 (Archius de l'Aude, 131 M2). Lo nombre de capelariàs a ja plan diminuit en 1811; ne mençonan detz o dotze « autrescops », segurament abans la Revoluciôn. 11. Doas olariàs, quatre teulieras, un molin d'oli en 1811-1812 (Archius de l'Aude, 131 M4 M6). las �LIMOS 181 1880, se son del tôt avalidas (12) e l'industria laniera a pas pogut jamai èsser reviscolada a Limós, malgrat tots los esf'orces. Del sieu coslat, las autras industrias, quin que siá lor genre, se son atudadas o an vivotejat migroî^ament pendent lo segle XIX". IV. — COMERCI E INDUSTRIA ACTUALS (13) Sembla ça que la que lo eomençament del segle XX" sobretot l'après-guerra sián marcats reviudament. Averam d'en primier limosenca creis sens per una mena e de que la populación relambi (atenb 7639 estatjants) e, a l'envers de plan de sos-prefecturas, la vida adminislrativa la priiniera plaça ; sus 1670 electors en 1929 mens de 300 son foncionaris o vivon de professions libéral is ; al contrari, 360 contrîbuidors son sosmeses a l'impost sus la chifra d'afars, ço que représenta un nombre conséquent d'emplegats de comerci e d'obriers. Al segur, lo filatge e la drapariá son plan morts ; los dos molins son pas mai qu'una modesta sobrevivença de la molinariá célébra d'antan e se tana pas mai los cuers e las pels finas. Mas qualques respeliments o creacions an tornat afiscar l'activitat ; anam i ten pas los earacterizar d'arreu. De tôt temps, a Limés, an emplegat lo mel de las Gorbieras e las ametlas del vesinat per adobar, quora co dels eonfiseires, quora dins las familhas, una mena de nogat apelat lorrén. Vers 1890, un confiseire abelugat a meLiorat aquela fabricacién, e una reclama biaissuda e mai mantun premi a las exposiciéns an assegurat la dita de la sieu especialitat. A l'ora d'ara, sos successors fabrican cada an 120.000 quilos de produits de divers tipes : lo nogat lin amb d'ametlas blancas o de pistachas verdas de lentîscle, mai tendre qu'aquel de Montelimar, lo torrén amb d'ametlas rostidas e la mena ordinària ont meton solament d'arachidas 12. En 1879, lo maire de Limôs observa que très filatges an de trabalhar e ajusta que ne sap pas la rasôn (Aichius cessât de l'Aude, 131 M'8). 13. Una part de las entressenhas que donam nos an estadas fornidas al cors d'una inquesta conduita, pendent l'Esliu de 1829, co de divers foncionaris e industrials qu'em gaujoses de grand mercejar. �182 L. JOSSERAND de China (14) ; lo tôt présentât jos diversas formas, s'exporta dins lo de la Miegjorn Marga. e un pauc pertot en França fins a las plajas Si las ancianas coiratariás existisson pas mai, praquò lo représentât per doas fabricas de cauçaduras ; la una que trabalbava despuei 1882 a la man, es venguda mecanica en 1928, l'autra, creada en 1919, es una cooperativa obriera d'un caracter original. Donan d'obra, entre clas doas, a una quarantena d'obriers e produison cada an 17.000 parelhs de cauçaduras de trabalh, que ttfoban compraires dins l'Aude e los départements trabalh del cuer e-s encara circumvesins. En 1905, un représentant de cafés de la région aguet l'idea d'espandir son comerci e installet a Limós una brullariá ; l'establiment a fait flori e manda per an dins l'encontrada 150.000 quilos de café de tota provenéncia, dont 100.000 son estais tostats per sos propris mejans. I a fins una succursala a Narbonna e de botigas de venda a Carcassona, Alet e Arcas. Enfin, en 1919, per reviudar una anciana firma defalhenta, una societat per accións entindet una teuliera dins l'estigança d'expleitar lo remarcable jaç de terrargila de Magria ; a l'ora d'ara la societat ocupa 90 obriers o emplegats e a expédiât, pendent la darriera annada, dins tota la région unis 5 milhons de peças, terules, rajolas e ornaments de tet. Talas son a Limós, las industrias tant sia pauc dignas nom. Arraca d'apondre a la lista las inevitablas usinas de gas e electrica, una usina que trabalha la cauç del fora de Rocatalhada, una fabrica de cervesa e una d'aquel autra de confiments. Mas que 14. la vila deu sa es a la vinha mai granda activitat Aquela varietat e e sa la blanqueta reputación. a es utilizada perço que a lo gran pus gros. primier de genier de 1930, la superflcia de l'usina es estada portada de 3000 métrés carrats environ a 4500 per l'installación d'una segonda linha de forns. 15. Al �183 LIMOS V. LA — BLANQUETA En 1928, 567 proprietaris déclarants, que se devesisson las 994 ectareas de vinlias de la comuna, an culit 51.500 ectolitres de vin (16). Son mai que mai de vins rogs força finesa de gost, sa color linda, son velosat » (17). De mai, Limós joga le rotle important de centre régional. D'un costat recampa una bona part de las racas recercats per del « sa ròdol, dont a extrait, en 1928, unis 4 000 ectolitres d'aigardent pura ; de lo vin famés conegut l'autre, es dins sos murs que s'aisina jos lo nom de Blanqueta de Limés ; los proprietaris, en efieit, fabrican de vin de blanqueta que per lor usatge e per una venda tota locala e sens consequéncia. Gairebèn la totalitat dels rasins de blanqueta es venduda, a las vendémias, a qualques industrials limosencs. Aquel creis que pot èsser comparai a la clareta de Dia e al Mossés de Galhac, es presat despuei força temps. Tre 1349, los cénsols de Limés obtengueron de Guilhem de Flavecourt, loctenent del rei en Lengadoc, un édicté défen¬ dent l'intrada dins la vila d'autre vin que la blanqueta, per fin qu'aquesta « siá pas aflaquida dins sas qualitats per la mescla de vins estrangers » (18). D'aqui'ntr'aqui, dins l'istòria, retrobam la blanqueta : al segle XVI" los monges de Sant-Ilari ne plantan los penjals de Magria e de Cornanel a qualques quilometres al miegjorn de Limés. Una nota dels alentorns de 1744 senhala « que vendon aquela liquor dins totas las bonas vilas del reialme » (19). En 1805, lo sos-prefecte de Limés, dins un estât de las 46 qualitats de plants que constituisson alavetz lo vinhier de la val, mençona, al primier reng, la blanqueta que dona un « vin de primeria qualitat, força recercat, pariu al vin mossés d'Arbois, tant petilhant coma lo « Champagne ». mas mens verd, mai perfumat, d'un gost mai agradiu » (20). 16. Chifras oficialas 17. Barbut. 18. Sémichon.. 19. Notas de Délimitation sur La las declaracions. des régions viticoles. Blanquette de Limoux. Limôs (Archius de l'Erau, O6), (cf. Dutil. citât. 20. Archius de l'Aude, 121 M'. obratge �184 L. JOSSÈRANt) Segón lo raport de M. Barbut, vengut oficial despuei l'adopcián pel Conselh General, lo 27 d'agost de 1909, la blanqueta es un vin blanc mossós, avent una doçor, una umoretat, una olga especialas, e dont las qualitats venon del plant, del terrador e del mode de vinifìcación. Es prépa¬ rât unicament amb lo rasim de blanc, que culhisson la région de Limós, clausent, entre autres : Limós, Piussa, Pomàs e sobretot Magria, Rocatalhada, Torrelhas ; la région de Sant-Ilari amb los croisses principals de Sant-Ilari, Gardia, Vilar-Sant-Ancelm, etc. ; la région de Coïzàn amb Coïzàn, Montazels, Esperazàn, Fan, Campanha. L'interrupción entre Limós e Coïzàn es deguda a la gorja d'Alet e a sos terrens teulassencs, ont lo mauzac s'agrada pas. Aqueste vol, en efieit, de terras leugieras, gredosas o gravilhosas, e, d'autre biais, plan assolelhadas ; lo plantan suis penjals e, mai a Magria, i a pas gaire de camps plantats tôt en mauzacs, i reservan simplament, en général, los dins très airals principals mcinzac ; endreits mai nauts de cada vinha ont lo sòtol es mai sec lo melhor expausat. Culhit dins aquelas condicions, lo gran de mauzac es petit, redond e pren, al moment de sa plena maduretat (s'exigis una maduretat plan avançada) e una bela color rossenca. La preparacián del vin demanda de pro-bén nombrosas manipulacions que contribuisson a li conservar son perfum natural e a li procurai' una lindetat perfieita ; la mossa que contén provén d'una fermentación operada en botelha pel mejàn de levaduras alcoolicas portadas naturalament pel most (metoda especiala) o ajustadas artificialament (metoda champanesa) ; dins la segonda, daissan lo most acabar sa fermentación ; dins la primiera lo filtran e la refrejan per arrestar la fermentación, que torna reprendre sinon qu'a la prima, al moment de la mesa en botelhas, après mantan trescolament, per assegurar la lindetat ; d'ostals qu'i a, per un sistema de cavas frejas e de cavas caudas, podon far la mesa en botelhas en tota sasón. Amb las doas metodas, se fa la mesa progressiva sus punta e lo desengorgament per eliminar la pautra. Totas las condicions requistas e los trabalhs minimoses exigits s'opausan a un mai grand espandiment del creis e limitan l'exportación ; ça que la, en 1928, 180.000 botelhas �Ià5 umos son sortidas de JLimòs, a las qualas cal ajustai' 40.000 bo- lelhas de vin mossòs corrent. Aquelas expedicions se fan França, car la blanqueta, en général, susporta mal los viatges. Praquò, un ostal es arribat a exportar regularament e amb succès, non solament en França e en Angleterra, mas en Africa occidentala e equatoriala (costa d'Ivori, Liberia, Camerón, Congo) e en Indochina (Siam, Cocliinchina). D'autras expedicions, mai o mens regularas son faitas un pauc pertot per diverses ostals, en particular dins tota l'Europa occidentala e meridionala, dins l'Africa del Nord, e mai en America (Canadà, Antilhas, Republica Argentina) e en Novela-Caledonia. Si Limós à perdut la plaça que teniá autre temps dins la vida regionala, es pas donc una vila descasuda. Anciana capitala politica e vielha ciutat industriala, es pas mai qu'una petita sosprefectura qu'abeluga pas mai lo bruch dels teliers e lo bolegadis de las fieras (21). Ça que la, a l'activitat d'antàn, ensaja de substituir d'industrias a las qualas un pauc d'energia e qualques capitals poirián donar un grand enantiment. Mas es la blanqueta que fa coneisser plan luenh dins sobretot lo mon, en lo nom de la petita ciutat de Limós. L. Josserand 21. Devem senhalar mental dels fats que a Limôs la preséncia de l'Asil Departa- compta 1500 malauts. �186 GRAMATICA OCCITANA segón los parlars lengadocians PRIMIERA Grafia e Fonetica dels PART parlars lengadocians modcrns (SeguiJa) 4) Palatalas 41. Y semiconsonanta es pro fréquent en lengadociàn ; es glória, vendémia, escudariá, sàlvia, aviá, viatge, pàrii, estàlviì, (glòryo, bendémyo, esciidaryó, sàlbyo, abyó, byatge, pàryi, estàlbyi). Om lo retroba encara dins las combinasons del adverbi amb lo verb aver : i a, i aviá, i au¬ ra, i aguet (y-a, y-abyô, y-aurà, y-aguet). Amb lo pronom ne, om a : n'i a, n 'i aviá (ny-a, ny-abyò o nha, nhabyô). sempre notât i : 42. 1 S correspond al francés is dins caisse e al catalàn ix dins caixa. Equival quora a iss, quora a ich 0 ch del francés. Aquel son es représentât per iss dins l'interior dels mots e is a la finala : caissa, foissar, creisser, cais, trois, peis (caisso, fuissà, creisse, cais, truis, peis o caicho, fuichà, creiche, caich, t'ruich, peich). I pot demorar sensible o s'amudir del tôt : peis (peich 0 pecli) Lo meteis son pot èsser notât île o ic dins : aici, aideste, aiçô aicital. per Remarcas — IS equival a ich del francés e a ix del catalàn en Cent., Fois., Toi., Don., parlai- d'Agen. Serva lo Ag., Carc., Alb., Rgt., Gav., Orlh., Narb., Bez., Montp., e CevAquel caracter aparenta lo grop méridional amb lo gas¬ son de con e mai s sorda en la catalàn. L'airal de la espandit 43. J a prononciación palatalizada l'edat mejana. era grafiat en principi g, davant e, i e j davant a, o, u : gel, germàn, gibós, mangi, pugi, porge, mongeta, jaula, pujar, penjar. Ça que la, dins los mots ont l'étimologia latina o es �GRAMATICA OCCITANA 187 justifica e dins los mots sabents, j pot èsser mantengut davant e, i : Jésus, Jérusalem, majestat, injectar, objectiu, projección. Dins los cases dobtoses, se referir al Dicc. ortografic catalàn. Remarcas. — La valor de j varia segón, los parlars. En e parlar d'Agen j inicial o Cent., Toi., Fois., Narb., Don., après consonanta a un son leugierament dental : jamai, pengi (djamai, pendgi), mentrc que quand es intervocalic equival al j francés o catalàn : patfelar, flagel (pagelà, flagèl). En Bez- e sobretot en Monp., j tend a s'identificar amb tch fr. o tx cat. : jaùla, pagelar (tchaulo, patchelà). En Cev., j se pronóncia sempre dj : jària, magenc (djario„ madgenc). En Orlh., Gav. e part del Rgt., j, en mai de I'element den¬ tal tend a desvolopar un i : jamai, penjar (dgiamai, pendgià). En Ag., Carc., Alb., part del Rgt. (Segalar), j s'es despaen dz : gelairol, gergil, fenejar (dzelairol, dzerdzil, fenedzà). En Orlh. e Gav., j intervocalic se canvia sovent en zi : legir, cujar, làja, trafejar (lezi, ciizià, làzio, trafezià). La lenga literària deu regetar totas aquelas alteracions e servar las grafias classicas per g e j. latalizat 44- CH (fr, tch, cat tx) inicial, medial o final, provenent latin et, del c palatalizat o dels grops romans yt o yd, es représentât en principi per ch : fach, facha, pacha, vacha, charjar, chaupir, mach, machegar, hruch, liech, despichôs. Lo meteis son final correspondent a un j medial (del latin g-\-e, i, di, hi, vi) es notât g segón l'usança de l'ańciana lenga: gaug-gaujós, fug-fugis, mieg - miieja, pueg - puget, rog - roja, bateg - batejar, carreg - carrejar, estug - estujar, fi*eg - freja. Remarcas. CH equival a tch fr. e tx catalàn en Cent., Narb., Toi., Fois, Don., Bez., Montp-, Cev., Orlh., Rgt., parlar d'Agen. En Ag., Carcf, Alb-, part del Rgt. (Segalar), ch s'es despalatalizat en ts : fach, facha (fats, fatso). En Orlh. e Gav-, ch prononciat tch tend a desvolopar un i : facha (fatchio). del grop — �188 l. ALIBERT Dins los parlars occidentals e septentrionals, lo ch final mach (fat, mat). occidentals, orientais e septen¬ trionals canvian lo grop et latin en ch : factum, faïçh; tructam, trocha; junctam, joncha. Mentre que los parlars meridionals donan it o t fait, troita, junta. Aqueste caracter se retroba encara en gascón : feit, e en catalan : fet. Ça que la, las formas en ch penetran de vegadas dins Tairai dels parlars meridionals : sanctum fructuosum »Sant Frise réduis sovent a t : fach, En principi, los parlars ■ chôs (comuna de l'Aude). Convén d'evitar las confusions entre las grafias ch, j o g : (faj) alloc de fach, (fagelier) alloc de fachelier, (puech) alloc de pueg, (pachelar) alloc de pagelar, etc... 45. TG (fr. vant a, o, u : tj, cat. tg) est grafiat tg davant e, i, e tj dacoratge, vilatge, eretge, coflitge, arratja, estât- jant, vilatjot. Remarcas. La valor de tg varia En Cent., Fois., Don., Toi., Narb-, Bez., segón los parlars. Montp., Cev., Rgt., Gav, Orlh, parlar d'Agen, tg oscilla entre ddj e tch, mai vesin del darier que del primier son. En Orlh-, Gav. e Rgt., tend a desvolopar un i : vitatge (bilatchie). Los parlars occidentals an despalatalizat tg en ddz : ma¬ ndat ge, vilatjot (maridaddze, biladdzot). Cal defugir las confusions entre — tg —, del latin — ticum, e — g —, del latin — gium, — ginem, — j : vilatge e vertige, privilegi, màger ; entre — tg — e — ch —, del latin ct : estâtjar e cachar ; entre — tg — o — g — e — tz —, del latin d'c : vilatge, vertige, e tretzie, dotze, seize. Las grafias : vertitge, priviletge, estachar, catjar, vilatche. vertitze, trege, doge son donc condamnablas. — — — — 46- LH (fr. //? : — ill, cat. Il) deu èsser sempre représentât per pelha, despolhar, solelh, trabalh, uelh, embolli. Remarcas. — Lh intervocalic tend Bez., Montp., Cev., Gav. a se réduire a y en dralha, pelha (drayo, peyo). Aquel fenomèn es tant mai net que l'om se fa ençà de la Provença. Lh final persistis gaire qu'en Fois, er Don., dins lo resta del domeni lengadociàn se réduis a l : solelh, filh, ventalh. ferrolh (sulel, fil bental, ferrul). Conven ça que la de lo : �GRAMATICA manténer dins la 189 OCCITANA grafia quand l'etimologia latina (formas del latin en — nent de Ih final resistis cl a —, — li — , — tôt los accidents d'autra origina (amudiment, vocalización ment r). en le o justifica —). L prove- qu'afectan 1 final en u, tremada- 47. NH (fi\ gn, cat. ny) es représentât per nh segón l'ude l'anciana lenga : castanha, vinha, ronha, castanh, luenh, tyesonh, cunh. sança Remarcas. Nh final réduis generalament a n dins prononciación en fora dels parlars Foiss. e Don. : luenh, cunh (Fois, lènh, cunh, autres parlars lèn, cun). Dins qualques parlars, nh final se tremuda en ne : liienh, estanh, banh (lènc, estanc, banc). Dins lo tractament de NG e NDI latins, los parlars lenga— se la docians se devesisson en dos grops : 1) En Cent., Toi., Fois-, Don., Alb., Narb., Bez., Montp., Cev,, parlar d'Agen, om a regularament : plangere, plànher, verecundiam, vergonha. 2) en plangere, 5) que mai : Nasalas 48. M rem, Ag., Carc-, Rgt., Orlh., Gav., om a mai plànger; verecundiam, vergonja. es notât m : mamar, lamp, comba,mermar, fum, postam, donam, vendem. Remarcas. — M final persistis abitualament Fois., Don., Toi., Narb. dins los sufixes en — en am, — Cent., um : postam, p\elam) ventum, femnum, dins los mots coma : fam, vam, ram, rem, fum, alum, lum; mentre que se canvia en n dins las desinéneias verbalas : donam, vendem, auriam, aguèssem, e dins de mots coma : eissam, rasim# En Ag., Carc., Alb., Bez., Montp., Cev-, Rgt., Gav., Orlh., m se réduis regularament a n : lum, ram (liin, ran). Ms fi¬ nal se canvia pertot en ns : lums, rams, donams (liins, rans, dunons). LM final se réduis quora a l, quora a m ; olm (ul, um), salm (sam), calm (cam), palm (pam), Ancelm (Ancèl). RM final pot persistir : ferm, erm, o se resuire a r : verm, dorm (vèr, dor) �190 L. ALIBERT 49. N cantar, es représentât par n : nadar, cana, perna, serén, cotôn, comun. sempre can, Remarcas. N nasaliza pas jainai la vocala precedenfrancés, ni parcialament coma en provençal ; tend solament a la tampar : passatge de a a o, de è a é, de ò a u (veire los paragrafs 2, 4, 6). L'amudiment de n final es de régla dins tôt lo domeni lengaddciàn : can, pan, serén, vesin, comun (ca, pa, seré, besi, cumii). Las formas del plural presentan lo meteis tractament : cans, vesins, (cas, besis). Cal notar, ça que la, la persisténcia o lo restabliment de n final jos d'influéncias diversas ; mots proelitics : un, mon, ton, son, bon, plen ; mots analogies : ten, ven, contén, retén., revèn, cadun ; mots sabents o manlevats : romàn, anciàn, istoriàn. Lo manteniment de n■ final, caracteristic del dialecte pro¬ vençal, existis en concurréncia amb l'amudiment dins Tai¬ rai lengadociàn del Cev., Montp., Bez, oriental, Rgt. de Nant e Gav. : pan, alén, molin, carbôn, comun, al costat de : pa, alé, moli, carbó, cornu. Lo fenomen es tant mai intens que — ta, ni totalament Tom se sarra coma en del Rose ; lo maximum de resisténeia a l'amu¬ diment pareis revenir a la finala — án. Lo Bez., lo Rgt. e lo Gav. coneisson gaire qu'aquesta damera. Rn final se réduis generalament a r : vern, sorn, corn, torn, forn (bèr, sur, cor, tur fur) ; ça que la la reducción a n existis dins : carnsalada. jorn (cansalado, jun o jur). 6) Vibrtintas 50. L agia, s al, es notât per / tum, liri, pala, salsa, berla, clar, : cadel. Remarcas. las vocalas en Quercorbés : Ihac, Ihuna). L inicial palataliza en Ih davant totas parlars dels païs de Saut e del lana, lenga, liri, loc, luna (Ihuna, Ibenga, Ihiri, — Don e se dins los L-\- consonanta subis un tractament variable : 1) Lo grop : Cent., Toi., Fois., Don., Carc-, Alb. vocaliza I en u davant t, d, g, z e lo serva davant las autras consonantas sautar, cauda, fauç, cauçar, sause, seuse, al costat de talpa, alba, calfar. malva, calcar, falgniera, balma, salsa. : : �GÏIAMÀTICA 191 OCCITÀNA Montp., Cev., Ag. vocaliza l en u faiçón gairebén generala : sautar, cauda, bauç, sause, tanbén : taupa, auba, caufa, mauva, caucar, fauguîeira, 2) Lo grop : Narb., Bez., d'una e bauma, saussa. 3) Lo grop : Rgt., Gav., Orlh., se junh al segond grop levât sovent l davant t, d, ç, z : saltar, calda, balç, alseize. Las finalas en — lt, — Id se reduison a l : sait, (sal, cal), mentre que Id intervocalic dona II : calda, fai¬ (callo, falló). que serva çar, cald da Aquels divers tractaments se produison pas amb una regularitat absoluda ; dins lo primier grop, om a : mólzer, fólzer ; dins lo segond : falguiera, molre, valga, valre, dolga, molrà ; dins lo terç : sautar, bauç, seuze. En général, lo grop lr résultant de l'esfaçament d'una vocala latina inseris un d : caldrà, voldrà, moldre. En Ag., Gav., Rgt., Orlh-, e Bez. ,lo grop lr persistis o se tremuda en ar : moire, calrà, volrem o moure, caurà, vourem. L-f- consonanta, al loc de se vocalizar, pot se canviar en lo cas dins una part del Rgt., Bez. etc. : Volgut, bolcar, moire, volrà, valrem (burgiit, burcà, morre, burrà, barrén). r ; es La lenga literària pot admetre las formas : calfar, caufar, sautar, saltar, moire, moldre, moudre, moure; mas deu re- getar totas las autras. Dins los grops consonantics, dont l forma lo segond élé¬ ment, i pot aver palatalizaciòn dins los parlars del païs de Saut e del Quercorbés (Aude) : clar, glària, estable, noble (clhar, glhàryo, estapplhe, nopplhe). Aquó es una prononciación que deu pas penetran dins la lenga escrita. L intervocalic provenent de 1 latin pot s'alterar en un imprécis e variable segón los endreits : w, v, g, dins los parlars septentrionals : pala (pauo, pavo, pago), solelh (suguel), pairolada (pairugado), idolar (idugà), teulaire (tiugaire), polalh (pugal), trescolar (trescugà). Dins qualques locs del Rgt. e Gav., I intervocalic se tremuda en r : pala (paro), alén (aré), volam (buran), cassola (cassoro). Aquelas son alteracions devon pas èsser admesas dins la lenga L intervocalic provenent de II latin demora literària. generalamentt inalterat : bela, aissela, daualar, aucelàs, vedelar. Ça que la dins lo Fois., Il latin dona regularament Ih : cavala, �192 L. ALIBERT mesola, galina, aquela, auselet, bela, apelar, cola (cabalho, mesulho, galhino, aquelho, auselhet, bèlho, apelhà, colho). Qualques unas d'aquelas formas penetran dins lo Cent, : mesola, cola, davalar, valat (mesulho, colho, dabalhà, baIhat). L final ment provenant de l latin es sosmés a mantun tracta- : 1) En régla generala, l final persistis : mortal, fenil, cel, len- çol, pibol. 2) En Montp., Cev., Orlh, Rgt de Laguiola, l final dona u mortau, feniu, ceu, lençou, g eu, ostau). 3) En Gav., I final s'amudis: mortal, fenil, cel, lençvl, ostal (murtà, feni, ce, lencò, ge, ustà). gel, 4) Sus qualques punts dels parlars septentrionals (Rgt. e Gav.), I final se cànvia en r : mal, fusol, pel, (mar, fiisor, per). 5) Dins tôt lo domeni lengadociàn, / final, dins las desinacias en — aul, — eul, — ol dels paroxitons, tend a s'amudir : Paul, aul, eul, nivol, pibol, apòstol, còssol (Pau, níbu, pibu, apòstu, còssu)• au, eu, L final provenent de II latin o de Ih romàn demora inaltebel, aqńel, aucel, pel, sadol, val, gai, miralh, embonilh, calelh, truelh, embolh (bèl, aquel, aucèl, pèl, sadul, bal, gai, mirai, embunil, calel, trèl, embul). Dins la regiôn orientala, jos l'influéncia del provençal, om pot trobar qualque ex¬ ceptions : au per al, dau per del, aqueu per aquel, soleu per rat : solelh. En Fois, e Don., Il final dona Ih coma a I'intervocali- bel, sadol, aquel, flagel, (bèlh, sadulh, aquelh, flagelh), e Ih persistis : trabalh, solelh, embonilh. Enfin, en Gav de Langonha, om pot observar lo passatge a r : aval, aquel, musel, el, solelh (abar, aquer, muser, er, suler). La lenga literaria deu manténer l e lh finals segón Fétimologia, ça que la la vocalización en u es admissibla : nadal, nadau. Ll lengadiciàn deu èsser grafiat tl, parallelament a ?a grafia catalana tll, dins de mots coma : motle, rotle, ametla, catla (molle, rolle, amèllo, callo). Dins los autres cases, om deu emplegar ll: tranquilla, sollicitar, palle■ Dins mantun parlar, ll es dissimilat en nJ : palle, catla (panle, canlo). ca �GRAMATICA OCCITANA 193 51. R lengadociàn correspond pas a r fr. mas a r catalàn espanhol. R simple es représentât per r : pera, perla, agrada, presta, vendre, clar, madur. R prolongat es notât r a l'iniciala o a la finala, rr a Tintervocalîca : rama, recebre, rispa, terra, ferrât, amorrar, fer, mor. o Remarcas. — R intervocalic tend a se prononciar d en Montp. : maire, paire, vengueron, nieira (maide, paide, benguèdu, nièida). R intervocalic passa eruga, temporas, sovent a / sobretot en Rgt : araire, toradoira (alaire, elugo, tempulos, tula- duiro). R palatalizat dels condicionals (rg) tend a se réduire a dins diverses parlars (Toi., Cent., Fois., Ag., Carc., Montp.) : auriá, diriá, donariá, farián, creiriatz (auyó, diyó, dunaijó, fayón, creiyótz). R final, correspondent a r latin intervocalic, tend a s'esfaçar en lengadociàn tre l'epoca classica. Aquel esfaçament a atench dins la màger part dels parlars los infinitius en ar, — er, — ir, las desinéncias en — ar, — er, — ier, — dor, — or, — aur : miralhar, nôser, ausir, auserdar, màger, parier, pecador, lusor, tresaur (miralhà, nose, ausi, auserdà, mage, parié, pecadù, liisù, tresau). R persistis dins los monosillabs e dins qualques mots isolats : car, clar, mar, mur, dur, per, pur, madur, segur, dever. Om lo troba encara dins los mots sabents "• lucifer, carnivor, regular. En Ag., Carc., Montp., Tamudiment s'espandis a gairebén tots los mots : clar, mar, dur, madur, segur, dever (cla, ma. du, madii, segii, debé)• Dins los parlars septentrionals e orientais, r final resistis melhor, om a : colar, singlar. favar, senhor, color, sabor, aver, poder, susor, etc, R final provenent de rr latin intervocalic non solament persistis, mas encara apond sovent un e (Narb., Bez., Montp.) : ferrie, torre, morre, carre per fer, tor, mor, car. y — C. Ara — FONETICA SINTACTICA qu'avem estudiat los mots a Testât isolât, anam modificacions que pâtisson al contacte los examinar las uns dels autres dins Tinterior de las frasas. �194 i L. ALIBERT ) Addiciôtt supressiôn de fonemas. e 52. Om pot destriar diverses cases a) Inserción. pot èsser sobretot Aude), a (a — z — — : Per defugir un iatus, una consonanta inserida entre doas vocalas. Z es utilizat dins los parlars septentrionals : a Aude (a — z — — Albi (a — z — Albi), a Oit (a — z — Oit), a el el), a aquel (a — z — aquel), díga — i (digo •— i), mostra — o (mostro — z — o). N es d'us corrent z dins los parlars miegjornals : a el (a — n — el), a un! (a — n — un), a aquel (a — n — aquel), a aquó (a — n — aquô). Om troba encara b e g : fai — o (fai — b — o, fai — g — o) ; dins qualques cases, la consonanta s'es agglutinada definitivament, es atal que l'om a: bo, go, zo plaça de o (latin HOC). lenga literària deu observar l'usatge classic modem en regetant aquelas letras eufonicas. en La e catalàn b) Aferesi. — L'aferesi o supressiôn de la vocala iniciala après la finala vocalica del mot précèdent es fréquenta dins tots los parlars ; se produis dins : aiçó, aquô, aqui, aici, aiceste, aqueste, aquel, un, al, als, es, ençà, enlà, etc., precedits per un mot acabat per vôcala : gaita aquô (gaito 'quô), gaita aquel (gaito'quel), a un gos (a'n gus), porta al capel (porto'l capel), d'aqui enlà (d'aqui 'nia), aquô es bel {aquô's bèl). Dins los parlars septentrionals mai que mai l'aferesi es venguda definitiva dins : alauseta, aguda, aquel, aquô, aqui (laudeto, guda, quel, quo, qui). La lenga literària deu pas admettre l'aferesi. c) Proclisi• — Lo mots proclitics que se ligan estreitaal mot seguent podon perdre lor vocala finala per elisiôn davant la vocala iniciala d'aquel mot, Aquel feno- ment mèn es abitual per l'article, los pronoms, los demonstra- tius, los adjectius, etc. : l'ome, l'arma, m'aclapa, t'ausis, l'avià, n'aurai, aqueste ome (aquest'ome), aquela stela (aquel'esteld), bona occasion (bun'ucasiu). L'elisiôn deu èsser solament notada pels articles e los pronoms. d) Enclisi. se Los monosillabs (articles, pronoms) podon pejar sul mot precedent fenit per vocala en perdent lor vocala finala — : cassa lo gos (casso'l gus), cassa los gosses �GRAMATICA OCCITANA 195 (caso's gusses), me lo donarà (me'l dunarà), me los porta (me's porto), li'n dona, vai — te'ri, me'n presta. L'enclisi pot èsser admesa en poesia dins tots los cases, prosa val mai se limitar al pronom rie : te'n dona, i'n. porti, vai — te'n. mas en 2) Modifications consonanticas. 53. Las modificacions consonanticas podon se produire al contacte de las consonantas amb las consonantas o amb las vocalas. a) Consonanta -f- consonanta. — Las consonantas sordas c, p, t, ch, tz e cànvian en t : los grops es, ps, ts, chs plaçats avant s, j se joc sabent (jot sabent), avetz jogat (abei jugat), rocs sombres (rotsumbres), naps gelats (nat jelats). Las meteissas sordas plaçadas davant las autras conso¬ nantas s'assimilan : roc mol (rom mol), clesc mol (clem mol), trop vielh (trob bièl), mieg nud (mien niit), taps longs (tal lunes), rats griules (rag griules). Las vibrantas l, r persistisson e los grops rc, rp, rt, rs, Is, tes, rts se reduison a r, l : cort moment (car mumen), bels mirais {bel mirais), porcs negres {por negres). Davant palatala, l se palataliza : bel chin {belh tchi), cal chaupir {calh tchaupi). R pot s'assimilar : per la fèsta {pel la fèsto), per nadal (pen. nadal). Las nasalas m, n e los grops ms, ns, ne, mp, nt, ncs, nts, mps se cànvian en n davant consonanta : camp semenat (can semenat), tancs de garric {tan. de garric). Davant b, p, om a m : Sant Vincens {Sam Bincens), Sant Bernât {Sam Bernât). Davant palatala, om a nh : Sant Joan {Sanh Jan). S final persistis davant c, p, t : las iclaus {las clans), las portas {las portos), bonas taulas {bunos taulos)- Se vocaliza en i davant las autras consonantas : las filhas (lai filhos), bonis vins (bungi bis), bonas Segas (bunoi segos), cos nud coi niit), es mort (ei mort), is final se réduis a i davant consonanta : peis de mar (pei de mar), nais pas (nai pas). b) Consonanta -f vocala. — Las consonantas sordas s, ch, is, tz seguidas de vocalas se sonorizan en donant respectivament : z, dj, j, dz : las oras (laz uros), pueg agut �m t. ALIBERT (pedj agiit), creis a vista d'uelh (creij a bisto d'èl). Los» grops consonantics acabats per s subisson lo meteis tractament: fais escaire (falz escaire), corts c bons (curz e bus). }) Contraccions. 54. La contracción sillabica amb esfaçament de vocalas e présenta sobretot dins las combinasons de las preposicíons e dels articles, dels pronoms entre els, de consonantas se etc. a) Article. Per lo, per los = pel, pels ; sus lo, sus sul, suis ; jos lo, jos los = jol, jols ; aquelas formas apertenon a la lenga escrita. Las seguentas ne devon èsser regetadas : dins lo, dins los = (dil, dis) ; tras lo, tras los = los = — (tral, tras) b) Pronoms. lo, vers tos ; vers — Nos lo, nos los = lo, vos los = vol, vols (bul, bus) von (nun, bun) ; per ne — (pen). vos c) Mots diverses. — De vers — = — D. 55. D'una — (bèl, bès). nol, nols (nul, nus) ; ; nos ne, vos ne = non, don, sinon = son ; que non (pesquè) ; per aquô = praquô. non = deus, daus, dor de ; = quon ; per ço qué ACCENT TONIC faiçón generala, la lenga d'Oc moderna plaça l'accent tonic sus l'avantdarriera sillaba dels mots de desi- néncia vocalica (paroxitons ) : pera, Veire, armari ; mentre que los mots de desinéncia consonantica o diftongala l'an sus la darriera (oxitons) : posai, colar, parent, vesin, liceu, Nicolau, cadais, Pireneus. Aquela ordenància es trebolada de mantuna maniera 1) per desplaçament relativament modéra de los mots en — ia tremudats en — iá (— yò, — : l'accent dins yè) : cavala- riá, abadíá, vendíá, donariá. 2) — pel fait que las terças an, — en, — on an donan, port en, vendon. personas del l'accent sus plural dels verbs en l'avantdarriera sillaba �gramatica 197 occitana 3) per la persisténcia d'una tiera de paroxitons de desinéncía consonantica dérivant de proparoxitons latins : sòtol, còssol, pàrrec, pèrsec, vòmit, créisser, capitol, granivol. Remarcas- Jos l'influéncia d'aquela lei generala, proparoxitons (mots accentuais sus l'antepenultima sillaba) de l'anciana lenga coma : glàndola, pèrtega, tèbesa, an desplaçat l'accent per se canviar en paroxitons : glandôla, pertéga, tebésa. Dins las meteíssas condícíons, los paroxitons del tipe : pibol, capitol, granivol tendon a se tremudar en oxitons. Los diverses parlars esitan entre las doas accentuacions : granivol, granivôl.. — los ancians Accentuación grafica. 56. Las reglas d'accentuación grafica podon èsser resu- midas dins las doas I. — prescripcions seguentas Los mots acabats en : — i, — l'accent sus l'avantdarriera sillaba (paroxitons). Aquel accent se marca pas : porta, portas, ome, omes, carri, carris, Jésus, perro, perros, donan, canten, vendon. Los mots que fan excepcíón devon portar un accent greu o agut segón la valor de la vocala: vendrà, portaràs, dirìá, diriàs, insolérìpia, gràcia, mercé, angles, levadis, velôs, assidu, irantûs, autàn, is, — o, — os, — u, — us, — — a. an, — as, — — en, e, — — es, on, an serén, potón. II. — Los mots acabats autrament an l'accent sus la dar¬ dera sillaba (oxitons). Aquel accent se marca pas : ostal, cadel, pairol, dertat, colar, lusir, camin, comun, parent, Lau- rens, uchau, liceu, cadais, Pireneus. Los mots que fan excepcíón devon portar un accent : còssol, apòstol, pèrsec, Dàvid, crédit plànher, conéisser, donàvem, aguèrem, deguèssetz. L. Alibert- �198 PETITA ANTOL.OGIA VELHADA LORRENCA Lo vent que tira anuech de clucis sus Manonviller pels camins bufa la fuelha morta. « Matilda, clava-lo defora ambe l'ivern ; tampa los paravents e giscleta la porta, que ton paire es tornat del viatge de Mondón a l'estable, amb Borgés, l'as alà qu'apastura e — e ; totes los soldats ara, sus la tardura, gamela e'l bidón !» Coma reverta, aquela maire de Lorrana, una autra que coneissi, aval, dins mon Carcin : parla occitàn la meuna e francés la d'aici ; mas an pariuna votz, e dolça, e païsana ! — Mestres d'ostal, soldats espatluts e drollum que se fan la butada e se trastigolejan, totes nos enrengam a taula, al ras del lum e contra la paret nostras ombras trastejan. Gamelas, quarts, bidons ventruts e blaus, grasals totes rases de ris e de negras mongetas, bulit pescat a l'ola a poncha de forquetas, cotels, cantels de pan, formatjons e rascals, tôt aquô sus la taula en bardis s'escampilha s'arremosan arabe la — al davant dels soldats mal rasats, mal contents, entre que la cisampa estufla als paravents, de s'arrucar al meg d'una amiga familha. Lo catón suis ginolhs de Matilda a trobat lo seti qu'i caliá per botar nas a taula : De gaire, aquel bestial, diriátz qu'an la paraula ! E la drolla es aqui que potona son cat e qu'oblida sa sopa ! — Oc-ben, mas l'arpa blanca e'1 rosa mofidor del golut amistós sabon ben qu'es pas de potets que lor manca : es aquel talhonet, alà, noient e ros ! —• — �199 ÊETîTA ANTOLOGÌA de « pinard » trebol a roja rausa formigueja dins los gots soldats e païsans an refrescat lors pots e las paraulas que, dusca aqui, fasián pausa se delargan, aqueste cop, coma d'ausels, quand lor an alandat la porta de la gàbia : tôt aquô s'enramolha e se mescla e los uelhs cigalejan de veta e de rinsada sabia. La pichoneta, apueis, per baisar son catón oblidava sa sopa : aici qu'oblidan, ara, la quita guerra, al prep de la flambada clara Ara, als quarts la biera que a del rire dins los uelhs sos e e del foc al cantóa. ? Amb lo vent freg l'avem aqui defora La guerra rauques canons, sus Relhón e Vehô, de lor gornhal fan sopacar nostra demora ; guerra, aqui, l'avem per vesina : e praquò, la sai pas se o creiriatz a veire la de bona voia e coma se coma es a taulada gausis, veire lo rambal de tota l'ostalada : nquò's coma lo ser de la Vota, al Païs ! Que voletz ? Los cinc caps de França, la Bretanha, la Torana e l'Artés, la Lorrana e'1 Carcin e'1 Rose ambe Valéncia e Lión son aici : tanbén, aquô n'es pas la migra que nos ganha... Lo Mestre a carrejat, tôt aduei, per Mondón, e lo fau e lo bes e la lenha menuda, al botón l'escala longuda. dins las brumas, ambe la losa usca de son carri lorrenc a parlât ambe lo Cosinier général de division, a Lunevila : Lo Ciclista del a s'aparelha un grand cop, — lo darrier ! los Americans arriban per cent mila 1 » — Ambe lo Comandant aqui Deustch qu'a pialhat : l'an acusat a fais de trop pudir la « nhola » ! « Prova : coma un clapet aviâ la gargalhola ! Soi cofit e, lo prest, l'ai, d'un brieu, engolat ! Tant plan qu'ai lo vinàs de l'Ordinari ! Fraire, « — Pareis que que — a la santat del Vielh, aut ! voja-me'n un quart ; pueis vendrà mofidar lo nostre mofidaire, se noli lo basèli o pudi lo « pinard ! » — —Pausa a pausa, la set de l'idolàs s'estanca. — — �200 abat Borgés, estant que sa mençona A ! de juli cubaynès los mainats apelan Paire-Grand « », bona gracia e sa barbeta blanca, amb lo Patron lo bestial e lo gran.. bolegan, de cavalas polinieras, vacas, de vedels, de braus e de borrets, ne de vendas a l'estable, e de compras en fieras... D'aquel temps, los soldats, devers los cabarets, esclopejan defora amb los pes dins la brola, e sus lors pots lo rire o qualque « Madelón » ; d'aquel temps, al sopac dels canons, sus Relhón, de totes sos veirials lo fenestra tremola,. Dins lo platón de la Matilda, aiceste cop, finit, lo cat, de sa lengueta rufa, neteja sens polsar e sens rebocar trop Carie, aquel arpalhand, que dins l'aurelha i bufa. Mas leiçons e devers, lo libre e lo casern aqui son : alayetz nostres gariats s'ennairan ; prenon per eles sols lo calelh e s'afrairan al punt d'anar posar 1'« encra » al meteus « encrier Aquò va pas, segur, sens qualque capinhada, sopar pessic entre mas o codoissada aquela sorreta o tirada de e son pel, frairón menel la maire assuaudis tôt d'una » : reganhada. Tant plan que lo dever n'abantis : e ne cal ! qu'ara-meteus, lo som dins lor uelh parpelheja e la ploma languis dins lor maneta drecha e lor capet flagis sul folhet del trabalh. E mentre que Borgés ambe lo Mestre, encara, mençona lo cabal de las bòrias, alà, la gauta de la sorre e del fraire s'apara, adormida, al audós potet de la Mamà. Abat Juli CUBAYNES. Novembre de 1917 �bETITA A UN AMIC Per Max A m ANTOLOGÍA ROQUETA. l'entorn del Peirón, dins las aléas bordejadas de flors de tota mena, avem passejat nostra arma serena e fach gisclar quauquas novas ideas. Avem charrat d'aiçò, d'aquò, de tôt dol o nos fa bela gaug, en teissent tot-cop quauque somi baug que la vida fera a pa'ncara rot. ço que nos Una drolla passava. — Anca polida, daus tu viravem leu nostra mirada : A ! se nos podiás, dins ta seda motlada, demorar aqui tota la vida, Aqui, redonda atal coma un arjol... Mas fugisses, o cos encantarel, e tot-escàs demora dins nostre uelh la puretat Te'n d'un maubre de Malhol. — amie ? Encantadoras, risolieiras, e, dins la patz de las fuelhas leugieras, sentissiam tremolar las doças oras. sovenes, artelhavan las drollas Roger Bartha. PARAULAS PER Sécréta L'ERBA patz, ombra dau carrairón, forniga, tant doça jos lo pas en la foscor, m'as aculit coma una amiga; monde escondut de la �MAX ROQUETA-RENAT NELLl E beviás drecha a las ionts de la nuoch, drecha l'escura muda, en despuoi que dau front lis l'ombra t'era venguda ; E de saupre dau puog l'envou dau perdigal lo siave pausar de la palomba mires lo fons dau cel, linde miralh, tant desert que ta comba ; e E pura antau la flor dau trentanel mai umila que la raauva, amb las estelas dins lo palle e tressalisses au cel vent de l'auba. Max Roqubta. I LA LICORNA Sus lo long camin di monstres la licorna a l'orne e nus fins que Ai ! es {Legenâa albigesa) rescontrat lo cossegue caigue dins lo gorg. tombât, mas s'arrapa tors, qu'à cba pauc à l'aubre se desnosa e que li ratas aurân leu tôt rosegat. Li nieuchs — e li jorns rosegan blancas ratas negras, ratas li racinas de son èsser — : Leu se fague l'ama leuva ! Derrocat, son cos de boudre va s'espotir per li rocs. Ragusa, 28-7-31. �203 ÀNTOLOGIA PETIT A II LA SERENA Quora tornarai mai ausir son e ama musica qu'es cançón de carn nusa di tomples ? Non sabe ont, invesibla, cantes, travers dau remembre, Serena, ra'enfades encara. pas mens, a m A LA LUNA A Joan SIFFRE. Luna, lume femeu lo silenci treva, quand vers tu s'esvaporan lis amas desbastadas, que E quand, tala una nau comolada de passes sus e glaris, lo campestre si casteus roïnats, Is orladas di cans encadenats, que veson, de sis uelhs infernaus, la montada infenida, leu te mande ma prega, luna, lume di morts, Eterne Femenin que nos atrais au ceu Renat Nelli. �204 LETRAS OCCITANAS Antoulougio escoulario de Lengadoc, alestida ambe l'ajudo Abric, P. Albarel, P. Azema, J, Brabo, Clardeluno, C. Cuxac J. Loubet, H. Mouly, J. Salvat. — Roudés, 1931. Ediciu de la Nan- de L. tenencio de Lengadoc. d'aquel libre,l'ardorosa Clardeluna a ensajat de respondre a las criticas venidoiras amb un bel coratge. Ne caliá segurament per entemenar un pretzfait d'aquela envergadura e d'aquela mena. Sabem ço qu'a costat d'esforces e de trabalh de propagande per lo menar a cap. Tanbén regatejarem pas nostras lausenjas als autors e sobretot a Clardeluna qu'i a agut la màger part. An plan méritât de la terra lengadociana. Dins 252 paginas, an fait caure d'extraits de 96 escrivans; las peças de natura força variada, rengadas per región, son acompanhadas de notes lexicologicas. La causida, malgrat la preséncia de qualques trosses que despassan, als uelhs vesents, l'eime dels mainats, es generalement acertanada, malgrat que siá pas totjorn aisit de triar ço que convén a las escolas. Nos dol ça que la de notar l'abséncia de l'Albigés e del Gavaudàn, de veire lo Carcassés représentât per A. Mir, qu'apertén al Narbonés, e de constatar que lo Tolosàn e l'Agenés son estais trop negligits. D'autre biais una corta introducción literària e de noticias biobibliograficas auriàn rendut un famós servie! als mestrès. Al punt de vista linguistic, séria estât bon d'unificar riAl lindar gorosament la grafia la basa mistralenca sus e de senbalar los gallicismes, puei que se podon pas suprimir. Desiram que lo suc¬ cès d'aquel obratge permeta leu una segonda edición, ont aquelas sofraitas e aquelas decas poscam disparéisser. Bertrand Larade. XVIIe siècle. de — La Traduction Margalide Gascoue, texte gascon du et notes Comminges, année 1931, 1er et par 2* B. Sarrieu. — Revue trimestres, Saint Gau- dens, Librairie Abadie. Aquela interessanta e proflehosa publicncíón, entrepresa jos auspicis de la Sociétat dels Estudis de Comenge e de « L'Es- los cola deras Pireneas va nos Montrejau, nascut en amb l'ajuda del barón Marc de Lassus, gairebén ineditas d'un poeta gascón de 1581 e mort après 1610. Lo primier fasci- » donar las obras �206 LETHAS OCCITANAS cle clau bon tros de « La Margalide gascoue » segón l'edi1604, estampada pel tolosàn Ramón Colomiez. L'erudit en Bernât Sarrieu, editor del text, s'es saviament contentât de reproduire exactaraent l'original en i jonhent una traducción literala, destinada unencament a ne far comprene un ción unica de lo De la, auriâ pogut se mostrar mai disposición dels mots ; la coinprehensión ne seriâ estada grandament facilitada ; es atal que de for¬ mas coma : i'om, det', benguem', subeous, pregaus, noou, ioou, entrocim' l'aiïn, cert'eu, auriân pogut èsser substituidas per : io'm, de't, bengue'm, sube'us, pregâ'us, no'u, io'u, entro'ci'm, la un, certe'u, segón lo procediment dels provençalistas. Dins lo sonet LUI, traduis dubitativament la leit ordonade per la loi ordonnée. Nos pareis mai logic de comprene la lait molzuda, en identiflcant lo verb ordonar amb l'espanhol ordefiar (ordiniare). Larade emplega la leit (fr. le lait) al sonet LIX. R. Lizop, qu'a prefaciat l'edición, jutja atal lo poeta : « Larada a pas l'engenh d'un Godolin. Trop sovent cai dins la prolixitat banala e defugis pas la faissuguesa. Mas sas odas s'enlairan de vegadas al lirisme, e dins d'estanças de « La Marga¬ lide » endevén sovent lo vertadier ton elegiac ». sens. audaciós e quins Juli Palmadai. — cops, ça que modificar la — Gardians dounezans e La mort de l'astanh. Tolosa, Estampària regionala, 1931, 35 p. Amb aquela brocadura plena de verses agradius, en Juli Palun novel parlar dins lo cor de la literatura occitana. Es segurament lo primier cop que lo Donezàn, vielh païs pirenenc de l'Arieja, seit ran l'Aude e los Pireneus Orien¬ tais, troba un poeta per cantar la vida pastorala de sos abitants al mieg de las pradas e dels bosques montanhencs. Lo parlar lengadociàn del Donezàn présenta la particularitat mada introduis d'èsser lo mai vesin del catalàn. N'avem indicat los caracters distinctius dins nostra gramatica occitana » en cors de publiLos verses de Palmada permetràn riquesa lexicala e de sa prigonda originalitat. Fasem lo vot que lo jove trobaire contunhe d'illustrar son terrador tôt clafit encara dels remembres del passât. « cación dins aquesta revista. de se rendre compte de sa Josep Dengerma. Moun Fiutarol, punhat de cansous en Estamparià Subra, Fois, 1931, 49 p. encara un filh de la nauta Arieja, de Suc dins la val de Sos, que nos manda una genta garbeta de cançons ins- lengo mairalo. Aici Vie de — — �206 letras occitanas piradas per l'amor de la terra-maire. Dins aquelas peças sens pretención, Dengermà a sovent endevengut la nota justa ; tanbén dobtam pas qu'agraden als seus compatriotas. — La lenga de Suc nos pareis representar, dins tota sa puretat fonetica e son abondància en paraulas proprias, lo parlar foissenc. Armana Marsihés per 1932, founda per Aguste Marin e counAntoni Conio. — Au Calen Prouvençau, 68, Bd de la Madaleno, Marsiho, 2 fr. 50. tunia per Aquel almanac nos arriba cada an claflt de prosas e de verses mai saboroses en pur parlar marselhès. I trobam ongàn la signatura de nostres confraires : Arnulph, Bernard, Bertàs, Bibal, Carrety, Camproux, Cane, Conio, Contencin, Deleuil, Drutel, Fallen, Fantón, Giovoni, Reboul, Redelsperger, Rome- mai que zin, Roquebrun, Ryner e Savon. Présenta una mescla de requistas poesias, d'agradivas galejadas e d'excelentas paginas de doctrina felibrenca e federalisfa. Es amb de publicacións d'aquela mena qu'om pot desvo- lopar dins lo poble lo gost per la lenga mairala de propagande per las nostras ideas. Pompeu Fabra. — — e far una mica Dicçionari général de la llengua catalane. Llibreria Cafalonia, Barcelone. Preu 2,50 pessetas per fas- cicle. Aquel obratge tant impacientament atendut pels aimadors lenga catalana es en plena parución. Amb el, l'illustre filolog e restaurador del parladis pairal corona son obra de reconstrucción, perseguida incansablament despuei tant d'ande la nadas. Se fa remarcar per sas qualitats de clartat e de precisión fan la consultación al encop profichosa e agradiva. Se compausarà de 20 a 25 fascicles d'un centenat de paginas dont ja quatre an paregufc. Lo pretz de sobscripción 2 fr. 50 serè augmentât après l'acabament. que ne Diccionari enciclopèdic cle X. — de la llengua catalana. — Fasci- Salvat, editors, Barcelona. Avem recebut lo fascicle desén d'aquela esplendida publicación. Comprén la fin de la letra f e lo començament de la letra g. Demest las illustracions, cal senhalar la reproducción en colors de la decoración murala de l'abside de la gleisa de Santa Maria de Tahull (Lerida), un dels melhors la exemples de pintura medievala catalana, A perpaus d'aquel fascicle po- �207 LETHAS OCCITANA5 dera que repetir ço qu'avem dit ja : aquel diccionari es un obratge susceptible de satisfar tant los omes d'estudì coma los amators de bels libres. Libres pareguts Filadelfa de Gerda. : vât, editor, Tolosa. Pretz Clardeluno. nats per — Lous Peire Pascal. : — Eds Crids. — Pri¬ 20 fr. e lous sowiges, adourEd. Clardeluno, Cazadarnos (Erau), emmascoments — 12 fr. 50. Albert Pestour. L'Autura enviblada. Clarmont d'Auvernha, 176 p., 20 fr. — Antonin Perbosc. — Lo — Ed. Joan Vissouze, segond libre dels auzels. Prosper Estieu. — Las oras cantairas. Privât, editor, To¬ losa. XVI-276 p., 20 fr. Vocabulari Anglès-Català del curs de conversa Linguaphone Anglès i 30 lliçons de gramàtica anglesa. — The Linguaphone — Institute, 245, Libres de Valéncia, Barcelona. carrer anonciats : Casimir Clotos. — A la clarou del calelh. Estampariàs Gabelle, Carcassona. (Aquò es una edición posdespuei trop de temps esperada pels amies del plangut felibre. Alestida per l'autor abans sa mort, va paréisser pels suenhs de sa familha. Claurà sas principalas obras en verses e en prosa, un glossari e un retrat). — tuma Obras d'Achil Mir, Salvat publicadas jos la dirección de l'abat J. de l'estampaire Bonnafous de Carcassona. (Aquela edición interrompuda après lo primier volum va reprendre co leu-leu). Enric Gilbert. Contes de la luneira. Estampariá « La 23, Bd Carnot, Le Puy. (Aquel obratge illustrât per G. Moiselet es en sobscripción al pretz de 25 fr. e 40 fr. pel tiratge de luxe). Haute-Loire », — — �908 LLETRES CATALANES Carles Soldevila. Eva, novel'la. — Ed. Llibreria Catalo- nia, Barcelona. Quan sorti la festé una obra de una I en en seva darrera novel'la, Caries Soldevila mani¬ interviu que, amb « Eva llarg alè i d'argument vast. efecte : « Eva » », havia volgut lliurar és la novel'la més extensa de Soldevila (té més de très centes pàgines), esté dotada d'un argument in¬ trigant, un argument de veure què passarà, al llarg del quai desfllen tura és una « Eva série de fets i de personatgeis. Ara bé ; per Ven¬ » la novel'la més intensa de Soldevila? Provem de veure-ho. Els personatges de la histôria que aquesta novel'la reporta, són sotragats pel vent de la tragèdia. No en passa, perô, una de més lieu, el lector, al quai la lectura d'« Eva » no commou, perquè la seva sensibilitat no s'interessa pel conflicte dels pro¬ tagonistes. I aixô, per què ? Senzillament, perquè a desgrat de les très centes pàgines, no ha pogut arribat a conèixer-los. A la protagonista, que dóna el seu nom a l'obra, se la veu pas¬ ser en un segon terme esfumat i discret. L'autor no la desentranya ben bé, i heus aci que no sabem com s'ho ha fet per descobrir aquell món, per ella planta, ni la sospitem capaç inconegut, en el quai es trasde l'acció heròica que realitza al final. I és una Ilàstima! Es clar que se'ns pot objectar que l'autor ha al llegir-la, nosaltres hauriem volgut. No contrastant, perô deixeu-nos dir com hauria crescut l'interés novel'listic, si Caries Soldevila ens hagués descrit els estais d'ànim, totes les sensacions d'una noia que, d'un asil, passa a ocupar, en una llar barcelonina benestant, el lloc que deixava buit, amb la mort, la Alla de la casa. La descoberta del món, d'aquell món ignorât i insospitat, sobretot, la descoberta de la passió amorosa que la lliga a l'home que l'adoptava com a filla, de quantes belles pàgines no haurien pogut esser objecte ! I en canvi, l'autor, segurament per allargar la narració, aproflta extensament les seves impressions d'un viatge a.Portugal, i descriu la proclamació de la República catalana. Episodis infet la seva obra i no la que, �LLETRE8 CATALANES tercalats per força, completament aliens a l'obra, la superfluitat dels quais ès més palesa si pensem que, més que aquests paisatges exteriors, el que calia eren els paisatges interiors d'Eva i de Maurici. Hi ha pàgines, però, en les quais s'hi troben bells encerts psioolôgics. Per exemple, els curts fragments del diari d'Eva, especialment la nota final, que comença, ardidament, amb el nom Es : Maurici. Caries Soldevila amb els novel'listes posseeix, en efecte, elegància d'estil, gràcia alada per lliscar damunt els ternes més arriscats sense perdre l'auto-control. Però en « Eva » és a cent llegues de la tendència de la literatura nova, que procura aprofondir en el fons de les ànimes, en els conflictes interns, i esgratinar en el cons¬ cient i en el subconscient. En la novel'la de què parlem, que en som de lluny de quan ens acaravem amb l'ànima sensible i turmentada de Salavin, o de quan assistiem a la virada decisiva de la protagonista de 1' « Ecole des femmes » ! Declarem per fi que, per nosaltres, la millor novel'la de Solde¬ vila segueix essent «El senyoret Lluis », i subratllem l'encert amb què és vist, en « Eva », un personatge secundari, un metge conco, descrit amb molta expressivitat i encert. I, encara, que tota la novel'la és escrita en una prosa modèlica, que situa l'autor al punt dolç de la maduresa d'estil. ja un tòpic, comparar francesos modems. Soldevila Ramon PLANES. Prudènci Bertrana. Ed. — L'Hereu. Premi Creixells d'enguany. Llibreria Catalonia, Barcelona. Feia temps que no haviem vist publicada una novel'la nova Bertrana; d'ençà d'aquell « Jo » tan discutit, no n'havia aparegut d'altra que « Tieta Claudina», obra de joventut, la quai, encara que és plena d'interés, no représenta la manera actual de l'autor. Ara, en canvi, amb la publicació de « L'He¬ reu », tenim una mostra directa del seu talent novel'listic que d'En ha sabut donar-nos perô, de la una seva manera ha estât atorgat, no obra plena de novetat clàssica. El ha fet més que « sense apartar-se, Premi Creixells » que li subratllar l'expectació i l'èxit de l'obra. En la conferència que donà a la « Llibreria Catalonia » per a presentar çl seu llibre, Bertrana féu una afirmació critica que té �210 LLETBES CATALANES molt d'interès i és essencial per a situar aquesta obra. Parlant ruralisme, deia que ne és possible que a Catalunya ens n'haguessim cansat, perquè encara haviem, com aquell que diu, d'endel cetar-lo. I aixô és més cert del que sembla. En la novel'la catalana, la de ternes rurals és, potser, la més important. S'inicià amb una novel'listica autènticament rural, té La Punyalada », de Marian Vayreda, ha estât, potser, considerada cont es mereix, i com a principals représentants alguns altres novel'listes de fora : Berga, Marti Genis i Bosch de la Trinxerie. Però després, l'exageració d'escenes violents d'algunes d'aquestes obres i, sobretot, el nou ambient literari produit pel modernisme noucentista, la influència de certes literatures nordiques, la reacció violent contra l'atribució als camperols de virtuts idil'liques, produïren una generació de novel'les de tema rural, que tenien com a base adjudicar als homes del camp les passions més baixes i tèrboles, els instints més desbridats, allô que s'ha convingut d'anomenar instints primitius, tal com si reai¬ ment creguessim que corresponen als homes primitius i no als homes dégénérais. D'aquesta literatura, que arribà per excès, tan lluny com l'altra, la idil'lica, havia arribat per defecte, en foren els principals représentants En Ramon Caselles, amb «Els sots ferèstecs », Victor Català, amb «Drames ru¬ que rals capo-lavoro com a « obra mestra que no una i Caires vius (més que no pas amb la poemàtica « Soli« Josafat», obres totes que tingueren un moment de triomf, gairebé diriem de moda. Darrera d'elles, han seguit més modernament, en divcrsos tons més o menys accentuais, més. o menys a prop de la realitat estricta, Roig i Raventós en diverses novel'les i en moites proses curtes, » « » tut», i el mateix Bertrana amb entre les quais n'hi ha d'admirables ; algunes obres d'En Puig i Ferrater; contes d'En Roig i Llop; una novel'la d'En MillàsRaurell i algunes obres més modernes dels mateixos Victor Cata¬ là i Bertrana. Tota aquesta literatura ha tingut, en diverses for¬ mes, i amb marrades considérables, una tendència a anar fugint de la truculència, de l'exageració pessimista, sense voler cercar, perô, tampoc, el to d'Arcàdia ni el mer aspecte pintoresc ni una direcció vers la realitat. Més marcat ha estât aquest canvi en les les novel'les llargues i, indubtablement, n'ha estât el principal représentant Prudenci Bertrana, els contes del quai són l'antitesi absoluta de la manera violent i proses curtes que no pas en recercada que estigué en voga fa vint anys. �LLETRES Ara, amb curtes a « L'Hereu la novel'la », 211 CATALANES ha portât la manera de les llarga i pot dir que ha clos seves proses période en la història de la novel'la rural catalan a, période que, salvad.es algunes glorioses i honorables excepcions, es caracteritzava pel partit près d'adjudicar, precisament als homes i a les dones del camp, una idiosincràcia, idíl'lica o bàrbara, però sempre unila¬ téral, i n'ha iniciat un altre en el quai es demana per la gent de fora el dret a una matisació, a una complexitat, a una individualitat, que no per ésser diferents de les dels habitants de les ciutats son menys variades, i que han sabut trobar-hi els millors escriptors rurals d'altres terres i també els de la nostra en algu¬ nes obres més afortunades que hame assenyalat com a excepció a la régla. Es en aquest sentit que Bertrana podia dir, que el ruralisme, a Catalunya, era poc menys que per fer. I en aquest sentit podem dir nosaltres, que aquesta obra inicia una nova tongada de la quai podem esperar molt, si hi ha escriptors de categoria que sàpiguen escriure amb l'absoluta honradesa de l'autor de « L'Hereu Les es un ». critiques hem llegit per ara d'aquesta obra — en mansemblen donar la sensació que l'argument és en ella una mena d'excusa, una simple espinada a la quai l'autor ar¬ ticula, amb més o menys traça, episodis i descripcions. I aixô no és gaire exacte. L'argument és simplicíssim, però és reaiment per una novel'la i el que no hi hagi extraordinaris no vol dir res : vol dir només que l'autor ha estât honrat i no ha volgut afegir arbitràriament episodis fantàstics a una vida que no ha de donar més de si. Adonem-nos de la quantitat extraquen moites que — ordinària de personatges vivissims, de vida individual, sense al pintóresc purament extern de l'evolució tan lógica del caràcter del protagonista, en el quai els pro¬ blèmes de la joventut son plantejats, no pas d'una manera genèrica, com a tipus, i voltats d'explicacions trascendentals, cosa própia d'un tractat o assaig, sinó completament individualitzats i sense cap més comentari que l'estrictament indispensable per a precisar-los, sense fer-los objecte ùnic de la narració, és a dir, d'una manera impecablement novel'listica. Que la part de descripcions résulta une mica carregada, una mica desproporcionada ? Potser si, però aixó és una altra cosa. Séria, si fos molt accentuât, un defecte de l'obra ; potser és un error ; però d'això a creure que la part descriptiva és la preocupació cabdal de l'anhaver de recòrrer per res �212 LLETRES CATALANES l'argument només una mena de formalitat a compllr perquè del llibre s'en pugui dir una novel'la, hi va un bon cami. La bellesa extraordinària de les descripcions i l'adeqùació a l'argument, justifiquen llur presència, però encara que es considerin excessives, no es pot dir que siguin ùniques. No caldria que l'autor ho hagués advertit ben explicitament ; la lectura de l'obra ens fa veure prou que la preocupació central és la pintura dels homes i, especialment, la dels que més directament tor i que intervenen Bertrana en l'acció. ens anuncia una segona part, en la quai l'hereu viu- — aixi acaba el volum ciutat petita i després a la ciutat gran, Barcelona, on quan li resti poca vida a viure es veurà voltat d'una certa consideració. Així ho explica ell. I amb tôt aixi, pren cos la impressió que aquesta vegada el fonament primer de l'o¬ bra és la própia vida de l'autor. No sols no fóra aixô un desmerit sinó més aviat un motiu de major interês i, alhora, una expli- rà, venuda la finca dels seus avantpassats suara publicat — en una cació de l'extraordinària realitat, de la vida intensissiraa que els senzills episodis de l'argument del llibre.Bertrana és escriptor véritable que sap transformar en art les coses viscudes, donant-ne no la reproducció, sinó la imatge que és — ho diu Joubert la manera com la imitació pot produir la bellesa. L'autor, amb la promesa d'aquesta segona part, ha contret un deute amb la nostra literatura que voldriem veure pagat aviat. prenen un — Maurici SERRAHIMA. Entre els llibres que L'inutil combat han sortit ùltimament, remarquem : » primera obra de S. Juan Arbó, que ha es¬ falaguerament (Proa). « Antologia lirica » recull dels vint-i-cinc anys magnifies de vida poètica de J. M. Lòpez-Picó, edició acompanyada d'un prôleg de Caries Riba, i un epileg d'A. Esclasans. « L'ombra » poemes de M. Manent, en bella edició de luxe. « tât acollida molt �213 PERIODICS REVISTAS Revue des SABENTAS Langues Romanes. Tom LXVI, genier-octobre Montpelhier. Aquò es lo darrier fascicle paregut. Es de dòler qu'aquela revista, antàn illustrada per C. Chabaneau, posca pas encara reprene sa periodicitat d'abans-guerra coma o an fait « Les An¬ nales du Midi ». J. Anglade. Esquisse morphologique du parler de Lézignan (Aude). (Nostre plangut mestre aviá donat fa mai 1929. Societat de las lengas romanas, de trenta ans a la meteissa revista la fonetica del parlar de Lesinhàn. A la velha de sa mort, fldel al terrador nadiu, sosquet a acabar son trabalh» La part publicada comprén la morfologia fins als adjectius numerals. Esperam qu'aquela publicación demorarà pas a mieja asta). A. Dauzat. Essais de linguistique. Nouvelle série. 1. judiciosament que — géographie Provençal aiga (Dauzat mostra las solas formas foneticas occitanas son agua, auga, aga e que aiga es un mot manlevat al franco-pro¬ vençal per l'intermediari del provençal e generalizat dins tots los païses de lenga d'Oc en fora de la Gasconha jos l'influéncia del besonh de diferenciar aga del sufiixe — aga. Aquò mostra lo rotle jogat per la val del Rose dins la propagación dels ter¬ mes franceses en territori occitan). 2. Provençal chin. (Aquel mot ven tanbén del franco-provençal de Lion. Los parlars del Miegjorn an esprovat la nécessitât de destriar netament lo coble ca(t), ca(n), dont la paronimia era susceptibla de trebolar la compréhension. Es atal que se son formats : can, te/df ; gos, gat ; canhot, gat ; cha (f), chi (n) Lo darrier grop régna sus quasi tota la Provença, en Lengadoc oriental, en Bassa-Auvernha e en Lemosin). 3. — Auvernhat jalh, coq (Dauzat explica la forma jai del bas-Auvernhat, non pas foneticament, mas per una evolución relativament moderna de jau en jalh, puei jai jos l'influéncia analogica de formas aparentadas coma jalhón, jalhar, jalhina). 4. — Cucc —, Tucc —, Zucc —, Suc, hauteur, montagne (Cuc séria un mot prélatin e preceltic significant montanha e alterat en crue jos l'acción d'un cruca celtic, en tue, truc, suc pel verb frequentatiu ger— ■ manic tukkôn). �214 PÈRIODÍCS Cahiers d'histoire d'archéologie, revue méridionale d'histoire, de géographie humaine, d'archéologie, etc... A. Larguier, Nîmes.Revista mensuala, abonament : 30 fr. Dirección administración e : et M. Louis, 16, rue de l'Ecluse, Nîmes. Capitaine Louis. La préhistoire dans le Gard (Estudi assenciat sus la preïstòria del Gard en dotze breus capitols amb una carta e una abondosa illustración. Aquel trabalh 7n fascicle : estât redigit en vista del Congrès Preïstoric de França qu'aguet loc a Nimes e Avinhón en setembre passât). 8* fasci¬ cle : Augustin Fliche. La Fédération historique du Languedoc es Méditerranéen et Roussillon. — Drs Boyer et Courrent. F. H. du L., compte-reńdu du Congrès de Carcassonne du 17 et 18 mai 1931. L.-J. Thomas. Note sur l'origine de Montpellier (Lo sabent professor resumis atal son estudi : « Montpelhier, vila d'estapa, vila de negoci, vila sabenta es l'obra de sos senhors, los Guilhems, qu'an sabut arrestar, atraire e reténer pelegrins, — mercadiers tuari de e sabents sul camin de Sant Jacme, costa lo Nostra-dona-de-las-Taulas »). formation topographique de Nîmes. du F. — — sanc- Marcel Gouron. La E. Thomas. Les villes Languedoc d'après les anciennes géographies en vers. — Bonnery. Les impressions d'un voyageur visitant Carcas¬ sous la Restauration. H. de Silex. Carcassonne et la Cité, la Cité féodale de Carcassonne. J. Astruc. L'église St- sonne — — Vincent. R. Esparseil. — thès. Alet. — Limoux. L'abbaye de St-Hilaire. — N.-D. — A. Sabar- de Marceille. Nice historique, organe de 1'« Academia Nissarda ». Impri¬ merie de l'Eclaireur de Nice, Nice. Rédaction : X. Emanuel, 5, rue du Lycée, Nice. Setembre-Octobre 1931 : x. x. x. Nice d'antan. Extrait de la correspondance d'un Niçois en l'an 1857. P. Gioffredo. La ville de Nice glorifiée par ses monuments sacrés. E. Beri. Deux rénégats niçois. — G. Doublet. Les fondateurs niçois du régiment français de Nice Infanterie (suite). — X. Emanuel. Un témoignage officiel sur la conquête du Comté de Nice en 1792 et 1793 (suite). — — Revue des Provinces de France, Mende (Lozère), Bd du Sou- beyran. Julh-Setembre 1931 lemagne. G. : R. Tisserand. L'œuvre de M. H.-R. d'Al¬ H. Saubeval, Celui de la Fouillouse, roman (suite). Verdal. En Bretagne. — J.-X. Bouniol. Documents d'His— �215 PERIODICS toire : Recoules-de-Fumas (Lozère). — M. Balmelle. Savorgnan de Brazza. Revista del centre de Lectura, de Reus (Catalunya), Març 1931. Dr Jaume Sabatier local. Escoles a Vallès. Converses sobre ternes d'interès i l'aire i al sol. — Josep Iglesies. Sant Pau de la Figuera. — Lluisa Odena. Notes d'arxiu : Molins drapers à Margalef (1431). — Aquel fascicle es belament illustrât). PUBLICACIONS OCCITANAS Gai Sarer, revista de l'Escola Occitana. Tolosa. Novembre Jean Lesaffre. L'exemple de la Catalogne faiçón dont la naissença de l'Estat catalàn foguet recebuda per la prensa francesa e sus las leiçons que los miegjornals podon tirai* de l'exemple catalàn). — Jean d'Occitanif. Quelques remarques sur la graphie d'« OC » (Joan d'Occitania pareis voler entemenar una polemica sus nostra grafia. D'en premier li respondrem qu'aicesta es solament una grafia provisória que serà ulteriorament sosmesa a la discussion e a l'aprobación de la Societat d'Estudis Occitans. De mai si ten verta(Justas : remarcas dierament sus la contribuir aquela obra de flxación, lo pregam d'esGrafia e fonetica dels parlars lengadocians, qu'acabam de publicar dins aqueste fascicle, e de nos far part de sas objeccions. Em tôt dispausats a li fornir directament los esclariments utils e a versar sas opinions al débat. Aquò dit, que nos permeta de li far observar que s'engana del tôt en consi¬ dérant profeitar coma un catalanisme e profitar coma una forma « classica ». Plan al contrari, profitar es conforme a la fonetica catalana e a la del francés, es un gallicisme indenegable que naseja despuei lo segle xv" en conpanhia de despitar. En dreit occitàn avem: profeit, proficit, profech, profiech, profeitar, profechar, profichar parallèlement a despeit, despieit, despiech ; deleit, delieit, deliech; leit, lieit, liech; perfeit, perfieit, perfiech; etc. Aquestas darrieras formas exlstisson dins los divers parlars. Per ço que toca après qu'incrimina mal a perpaus, es un mot corrent tant en vielh provençal coma en catalàn e enregistrât per Mistral. Pueg correspond a puy fr., mentre que pueî, puoi repré¬ senta puis fr. Sus las grafias V e S, avem donat nostras rasons, bel temps a, dins la « Terro d'OC », i remandam nostre confraîre a a tudiar minimosament nostra �216 que periodics sembla tieu. Jos de pas gaîre assabentat l'estelum. — Philadelphe de Gerde. thèse de doctorat en sus aquelas questions). Décembre 1931 J. Salvat. : « — P. EsEds Crîds » Fernand Gaulhet. A propos d'une « L'administration mu¬ — droit (Se tracta de nicipale de Bagnères-de-Bigorre sous l'ancien Régime Sicamois), Antonin Perbosec. Lo fin Vailet. ri La Tramontane, revista del jada per » per Hen¬ régionalisme rosselhonés, baile- Ch. Bauby. Octobre-Novembre de 1931 : Verses en francés de G. Ville- cèque, D. Angliviel, Ch. Bauby, M.-L. Dromart, G. Sazary, R. Vîolaînes, J. Catel, en catalàn de E. Brazès. Articles de Ch. Bau¬ by, D. Angliviel. Novelas de Catalonha. Omenatge a Mossen Esteve Caseponce qu'aguet loc a Ceret lo 22 de setembre per la Col¬ la del Rosselô. Artistas meridionals, etc. (Aquela revista es sempre variada e interessanta). Aquitania, organe de la Ligue félibréenne Guyenne et Gas¬ Bordeaux. Trimestriel. cogne, Abril-Junh 1931 sur le concours : de A Dupin. Jeux Floraux poésie L'Auta, organe de la Société Décembre 1931 Toulouse. de P. M. Les Toulousains de Toulouse ». Terrenq. La mission de J.-B. Clauzel à Une lettre d'Alexandre Dumège, défenseur Vie de la Société. — « R. monuments médiévaux. nos sée. — : d'Aquitaine, rapport langue d'Oc. en — — J.-R. de Brousse- Notre Mu¬ Visites et promenades. — Biblio¬ graphie. La Terro d'Oc, de Tolosa. Setembre-octobre de 1931 glade. sants sus ! — : Fr. de Gelis. Souvenirs d'AnE. Pefourque. Las Alpilhos. — M. Navarro. ToutD. Cazelos. Paul Froment (Remembres intéressants aquel poeta qu'aguet d'estreitas relacions P. Gardes. Une belle gerbe de vers Mossen Esteve Caseponce). dino). de — — amb l'Escolo Moun- catalans (à perpaus La Cigalo lengadociano, de Béziers. Julh-Agost de 1931 : P. Cassan. Lo que traïguet Ramón-Roger, viscomte de Beziers, al seti de Carcassona (1209). (L'autor establis amb pro de versemblança que lo parlamentari enviât per l'abat de Cistel al malastrat vicomte era Peire Bermond d'An- duza, senhor d'Alès, que foguet probablament lo paire del trpr �217 periodics bador, eneraic dels crosats, Guilhem d'Anduza (1254-1270). — j. Ladoux. Lo cassaire. L'Alauza d'Auvernha, jornal raesadier, orgàn de la Mante- néncia d'Auvernha bailejat per de e las Societats Auvernhatas de Paris, Enric Gilbert, Clarmont-Ferrand. Octobre 1931 : H. Gilbert. Une belle journée félibréenne à la Voulte-Chilhac. L. Levadoux. Felibrejado de l'Escola de — la Limanha la Cadiera-Dieu. a Novembre 1931 Au : H, Gilbert. Buvons du vin. C. Chacornac. — temps de la diligence (Conférence). L'Auvergnat Paris, jornal ebdomari, orgàn dels originaris 13, Bd Beaumarchais, Paris. Novembre-decembre 1931 : Aquel jornal publica d'excelentas de del Massiu central, cronicas literàrias de Gandilhon-Gens d'Armes. La darriera pagina jos lo tîtol « Le Massif central » es consagrada al régio¬ nalisme literari, économie e toristic amb nombrosas illustracions. Lo n° festa de la del 14 décembre dona lo raconte detalhat de la Liga dels originaris del Massiu Central qu'aguet loc lo dissabte 5 de décembre darrier. Pampres et Lys, orgàn dels miegjornals Novembre 1931 : Aquel fascicle es d'Acción Francesa. redigit en omenatge al poeta Albert Pestour a l'ocasión del pretz Fabien-Artigues que ven de li èsser decernit per l'Academia dels Jocs florals de Tolosa. L'Echo du Novembre Lunel. — e Vidourle, de Lunel, bailejat per L. Abric. décembre 1931 : La journée de la Maintenance à La Messe de Minuit dîner des felibres. — aux Le Midi à Baux. — Echos vidourlaîs du Paris\. L'Eclair d'Oc, publicat cada dimars dins 1'« Eclair Montpelhier per Pau Bouchard d'Esquieu. Aquel sección es abondosament provesida de poesias galejadas per una tiera de collaboradors. Devem senhalar tención dels felibres paganda occitana chard d'Esquieu. Le Petit Publica en » de e de a l'a- collección de « parpalhols » de profavor de la lenga d'Oc editada per Bou¬ una Méridional, jornal quotidiàn de Montpelhier. regularament d'articles sur las causas e la lenga del �PERIODICS Miegjorn jos la signatura de J. Burgues, R. Barthe, Fontenîïle. son n° del 31 décembre, compte-rendut trop flataire sus nostre segond fascicle e sus la S. E. O. dont grandmercejan Dins nostre contraire Fontenille. Catalunya, revista d'informació i expansió catalana de Buenos-Aires. Aquela revista esplendidament editada onor als luenha catalans d'America patria. Nos fascicles sofraita e illustrada fa grand mostra lor afogament per lor possible d'indicar lo contengut dels octobre que nos son pervenguts per e es pas de setembre e d'espaci. La Nostra Terra, Mallorca. Revista mensual de literatura, arts i ciéncies. Bela sença publicación que malhorquina. sembla èsser lo fogal de la renais- nos Novembre de 1931 : Estudis balèarics (aquel article anóncia la Deputación de Malhorca ven de fisar lo suenh de desvolopar la cultura de la lenga e de l'istòria de Malhorca a l'Asso- que ciacíón per la cultura de Malhorca). ment per fantó novembre. — — Josep Carnerì Casa- Guilhem Colom. Traducció de de Rudyard Kipling l'ortografia. ». — « L'Ele- Jaume Busquets. Entorn de sóller, semanario independiente de Sóller (Mallorca). Aquel jornal bilingue publica cada setmana una pagina literàrio catalana. A senhalar dos articles d'Alanis : Per què ens cal triar, ont mostra que la cultura malhorquina deu èsser cata¬ lana. Dins lo segond : Posem-ho clar, proclama l'unitat de L lenga catalana e la nécessitât d'emplegar la lenga literària alloc del parlar local. En Joan Pons i Marqués plaideja en favor de la libertat de l'escrivàn, quand se tracta d'utilizar los mots catalans rars de tota provenéncia luenh de se contentar d'aquels que fornis lo parlar local. (La llibertat de la llengua). Aquelas opinions deuriàn èsser meditadas per força felibres qu'an pas encara comprés ço qu'es una lenga literària. Petraria, portaveu de la Vall de Ribes, Ribes del Frezer. junh de 1931 es dedicat a Nùria a l'occasíón de l'inauguración del camin de fer de montanha e dels trabalhs d'agrandiment e d'embeliment del sanctuari de la maire de Lo n° del 21 de Dieu de Nùria. Bela tiera d'articles acompanhats d'illustracions. �PERIODICS 210 Logos, boletin católico mensual de Pontevedra. Jornal nacionalista galiciàn. Aquela revista saluda favorablament nostre primier n° e se demanda quora galicians, portugueses e bresilians faràn la meteissa causa. Pel nostre compte, desiram de tôt cor que, per dessus las frontieras politicas, los pobles identics de lenga, de raça e de cultura poscan frairejar liurament sens èsser injuriats. Autras publicacions recebudas : La Publicitat, la Veu de Catalunya e El Mati, de Barcelona, La Veu de l'Empordà de Figueras, La Gralla de Granollers, L'Avi Muné de Sant Feliu de Guixols, En Davant de Rubi, La Vida Tortosina de Tortosa, Diari de Vich de Vie, Diario de Tarragona de Tarragona, FranceItalie de Paris. �220 CRONICA FESTAS EN L'ONOR DE LEO LAPEYRE Lo 25 d'octobre l'Academia Gascona de Baiona anet a Pei- rahorada (Landas) Lapeyre en plaçai- una lausa sus l'ostal nadal de Léo remembrança d'aquel gent poeta lanusquet. Eran présents los mestres del calam baionés : Rectoran, Oyarzun, lo professor Gavel de Dacs e tanbén la musa lanusqueta, Mêla Castet. L'Escola Gastòn-Febús avià mandat lo seu capdal, la Societat de Borda Monsen de Puyau, lo seu prési¬ dent. Lo secretari de l'Academia Gascona ofriguet, en nom d'aquela companhia. la lausa a la vila en brembant ço qu'era estât lo poeta e la rasón de l'omenatge. En nom de la vila, lo maire, M. Barbe, grandmercejet l'Academia e diguet amb quina fervor los Peirahoradeses servaríán la memòria de Léo Lapeyre. Lo capdal de l'Escola Gastón-Febùs, en Simin Palay, en la Terra Gascona prononciet un magnifie parladis, dol de poder pas citar. nom que de nos Après aquela ceremonia, aguet loc una serada gascona ont s'ausigueron de poesias del poeta cantadas o ditas pels seus amies : Oyarzun, Rectoran, Palay, Mêla Castet e d'autres encara. L ACAMP DE LA L'assemblada MANTENÉNCIA DE LENGADOC annala de la Mantenéncia de Lengadoc s'es Lunel, lo 13 de décembre darrier. Un grand nombre de felibles i assistigueron, demest losquals convén de senhalar : Mariùs Jouveau, capolier del Felibritge, Joan Bessat, sîndic de la Mantenéncia de Provença, Peire Azéma, sindic, Lois Abric. vice-sindic, Edoard Fargues, secretari, Veziàn e Fourmaud de l'Escola dau Vidorle, Arnaud, Berard, d'Elly de la Nación Gardiana, Joan LesafFre del Novel Lengadoc, Martin e D"1" Drutel de la Jovença Nimesenca, Dr Vinàs de la Cigala Lengadociana, Causse e Brossa del Paratge de Montpelhier, Dussol de la Lau- tenguda a �221 CRONICA Godard de l'Escola de la Tabò d'Alès, lo professor L. seta, Thoraàs, Dezeuze. Tulet, Bochard d'Esquieu, etc. La sesilha de trabalh aguet loc lo matin. S'i parlet de man- question. D'en primier, de la lenga d'Oc a l'escola. Avem, digueron, un ensenhament superior de la lenga d'Oc, dins las facultats, malastrosament los estudiants non podon ne pro- tuna sofraita de bonas fondamentas. Aquelas escolas primàrias e segondàrias. Es vertat que de corses liures son autorizats dins aquels establiments, mas per que portessen frut caldrià que la lenga d'Oc aguès sa plaça dins los examens. Foguet parlai tanbén de l'Antologia escolara menada a cap per la felibressa Clardeluna. Puei foguet questíón de crear un bosc sagrat dels felibres morts a la guerra (projecte del majorai Cl. Rocas) e de l'inauguracíón del monument a J. Boissiera, lo gendre de Romanilha ; a aquela ocasión la futura Sânta Estela poirià se téner a Clermont d'Erau. S'i discutiguet encara de la grafia occitana que trobet de defensors si non que demest los joves del Novel Lengadoc.. Abans de levar la sesilha, los poders del sindic, Peire Azema, fogueron renovelats per un an. Una gaujosa taulejada seguiguet a l'Ostalarià del Palais. A l'ora dels brindes, lo capolier, P. Azema, P. Vezíàn, L. Abric, feitar plenainent per basas, las poiriàn aquesir dins las Arnaud, Dezeuze, Baissât, Lesaffre, Dr Vinàs, Martin, Domer- A. gue, Bessat prengueron la paraula. Lo tôt se perlonguet, pen¬ oras de relotge, amb de poemas e de cançons. dent doas LO TEATRE OCCITAN A MARSELHA Avem de notar lo bon trabalh sas complit per lo « Calén » amb representacions teatralas qu'es anat donar un pauc pertot dins Marselha e son entorn. Dins un an a montât mas de detz qu'a jogat en tôt mas de trenta cops. Aquô es una bona bolegadissa per lo poble que, si nos legis pas totjorn, nos comprén e nos escota amb gaug se sabem l'apeças musar e l'interessar. Los comedians barrulaires del « Calén » tanbén fach espelir una novela escola : L'Escola de l'Uveuna, qu'a dins son govern una banda de joves del pais en riba d'aquel riu naissut, dison, de las lagremas de Magdalena dins la Santa-Bauma. Marselha tanbén, amb Calenda, nos regala sempre tots los ans de sas pastoralas jogadas per força amadors dins la parròdins sas escorregudas an �222 CRONTCA quias, inas aqueste an, lo jorn de Calenda, la Pastorala n'aviàn la sus donat una avem vist amb gaug de l'Opéra Municipal. Dins la setmana representacíón davant los enfants de las scena escolas. MONUMENT A CLOV1S HUGUES UN Un comitat s'es constituit a Marselha per onorar la memoria poeta députât sota la presidéncia del poeta Lois Rox, se proposa sobretot de far estampar las obras provençalas de Ci. Hugues e d'elevar son bust sobre lo planesteu de Longchamp, ont nos an promés de metre aquel de Mistral. Lo municipi a del votât una subvencíón per ajudar aquel comitat dins LO FELIBRITGE L'Academia de Nimes, sas vistas. NIMESENC desempuei lo Centenari Mistrala lenga d'Oc, ven de recebre coma membre lo poeta de Sant Geli, Laforêt. Las doas societats : La Jovença Nimesenca e Nemausa atant ben que los comitats « Mistral 1930 », « Batista Bonnet 1931 » fan ara pus qu'un e an près coma nom : « La Tor Manha ». lenc s'es un que revirada pauc vers JOVENTUTS UN1VERSITARIAS OCCITANISTAS « Lo Novel conferéncias Lengadac 23 sètembre » Catalonha sus a fach a Radio-Beziers per T. S. F. tôt un cicle de : Roger Bartha. La cultura catalana dins lo : mon modem. 30 setembre : Romanet. Istòria de Catalonha. 0 novembre : Jordi Jumel. L'art catalàn. 13 novembre : Joan Lesaffre. La renaissença literària cata¬ lana. 20 novembre Poden que : Robert Pommier. La musica catalans. lo félicitai- d'aquela iniciativa. A Montpelhier, J.-S. Pons faguet una conferéncia, lo l"r de décembre, per la reunión d'intrada dels estudiants regionalistas rosilhoneses de « L'Alzina ». Dins la meteissa ciutat, lo 3 de décembre, gadoc » fasià sa reunión d'intrada en « Lo Novel Len- célébrant lo centenari �223 CRONICA de O. Chabaneau, l'illustre cadiera de vielh " provençal provençalista lemosln, qu'ocupet la la facultat de las letras. a LOS AM1CS DE LA LENGA D OC " DE PARIS Lo buletin dels « Amies de la lenga d'Oc », societat felipublica lo calendrier de sas acampadas pels genier e febrier de 1932 qu'an loc cada divendres al brenca de Paris, meses de café Voltaire. 8 genier. genier. Tradicions de nadal e fogassa dels reis. Lecturas e commentaris sus « L'Antoulougio escoulario del Lengadoc ». 22 genier. — Charrada de Juli Veràn sus un manuscrit del primier cant de Mirelha. 29 genier. — Revista dels libres e de la prensa. 5 febrier. Batista Bonet, peça en très actes de Nicolau Lasserra. Lectura per l'autor. 19 febrier. Charrada per A. Gourdin. L'armanà prouvençau e l'obro lirico de Mistral. 15 — — — — 26 febrier. — Revista dels libres e de la prensa. Aquel programa es un escapolón de la bona besonha faita pels nostres amies parisencs. Los occitans de passatge a Paris faràn plan de profeitar d'aquelas seradas. NOVEL CONFRAIRE " : LA REVUE DES PAYS DOC" Anóncian, pel mes de genier que ven, l'espeliment de « La des pays d'Oc » bailejada per nostre amie Frédéric Mis¬ Aquela publicación sera bilingua e los articles occi¬ tans seràn acompanhats d'una traducción. Pareisserà cada mes sus 64 paginas e l'abonament serà de 45 fr. per an. Desiram bona dita al nostre futur confraire que ven completar nostra obra sus un terrén un pauc diferent. revue tral nebot. JOCS FLORALS DE « " L'ESCOLA DERAS PIRENEAS " L'Escola deras Pireneas Los concurrents devon » organiza de jocs florals per 1932. mandar los manuscrits abans la 15 de junh venent al majorai Bernard Sarrieu, 121, carriera Lacapela, Montalbàn. �224 CRONIGA L ACAMP DE LA MANTENENCIA D'AUVERNHA la L'acamp de la Mantenéncia d'Auvernha se tenguet ongàn a Vouta-Chilhac, lo 13 de setembre passât. Las testas comen- per un cortegi que de la Voûta per anar al resseguiguet las principalas carrieras monument als morts de Sant Cirgue, puei a aquel de la Voûta e d'aqui a la gleisa. A la messa granda, l'abat Aurela, curât de Vielba-Briude, pronônciet un remarcable ceron sermon sos en lenga d'Oc. La Corala de l'Escola Auvernhata cantet Magdelena Viards executet « Pregària melhors bocins. M'1" d'enfant lo cor » de l'abat Mathieu d'Ytrac Parla-me de Dieu les cants s'acaberon amb e de l'abat Four. Un banquet d'una l'ostalarià Ferrand. Demest los felibres, cal senhalar Beneset Vidal, capiscol de l'Es¬ cola de la Limanha, Enric Gilbert, vice-sendic de la Mantenén¬ cia, L. Debrons, vice-capiscol de l'Escola Auvernhata, A. Blanchet, P. Mamet, A. Tranchessac de Mende, E. Fornier de Sant« » cinquantena de taulejaires aguet loc a Flor, etc., etc. Lo maire de la Voûta, M. d'Anthouard prononciet un bel succedigueron Beneset Vidal, Enric Gilbert e Lois Debrons. Una felibrejada se ten¬ guet en sortent de taula sus la plaça de la gleisa al mieg d'un fum de poble jos la presidéncia de Beneset Vidal. La Corala de l'Escola Auvernhata, jos la dirrección de L. Desbrons, faguet entendre son melhor repertori. Los cants, las poesias e las galejadas fagueron flori. De résultas d'aquelas festas, una societat felibrenca s'est formada a la Voûta. Podem pas acabar sens ajustar qu'un concors de vielhs costumes aguet loc amb un grand succès e que de preses fogueron distribuits a las personas discors a l'ora dels brindes. Puei se melhor vestidas. NOVELUM Nostre erudit contraire, Joan Bozet, professor agrégat de lenga espanhola, membre de la Societat d'Estudis Occitans, a quitat lo liceu de Bordeus en seguida de sa nominación al liceu Rollin de Paris. Benastrugam coralament nostre amie d'aquel avançament mai que méritât. Lo poeta-pagés, Julian Galery, de la masada de Cambiàn prep d'Ytrac (Cantal), dont los legeires d'Oc an pogut apreciar la valor, es mort victima dels patiments endurats pendent la �CRONICÀ 226 Cal desiran que sos compatriotas rejunhiscan sas obras esparpalhadas un pauc pertot e las estampen. Serà la melhora faiçón de servar lo remembre d'aquel requist cantaire del ter- guerra. rador. PALESTRA Palestra dont avem pas encara parlât dins aquesta reassociación de jovents catalans, constituida après casuda de la Dictadura, jos la presidéncia de l'illustre filolog « vista, la », es una Pompeu Fabra e patronada pels ornes mai egregis de Cataíonha. Espandis sos grops dins tots los endreits e son activitat pren totas las formas. « Palestra », oberta a tots los catalans quinas que siàn lors ideas politicas o religiosas dins un sentiment de larga solidaritat patriotica, s'adreça als jovents que sortisson de las escolas e qu'an pas encara atench lor majoritat. Es una organización essencialament nacionalista, un loc de lucha. Lucha per l'educación e lo melhorament personal, lucha per la difusión de las ideas catalanistas e per la catalanizacíón integrala de la joventut, lucha per la formación de las novelas promocions que deuràn perseguir l'obra de la compléta reconstrucción nacionala. « Palestra » persiec sa toca de formación intellectuala en constituint de cercles d'estudi coma aquel d'estudis économies de Barcelone, en donant de conferéncias com las anonciadas darrierament. Quant al melhorament fîsic, lo flsa a l'esport, a las excursions e als campaments en montanha. Es atal que los 25 e 26 de setembre, « Palestra » faguet sa primiera visita a la Val d'Aràn ont de conferéncias fogueron organizadas dins mantuna localitat. Un apel als araneses redegit en parlar gascón déclara que quand Catalonha gausirà de sa libertat, els que fan partida despuei ueit segles de l'estat catalàn obtendràn los meteisses dreits e lor parlar aranés ser- en virà a l'ensenhament dels mainats dins las escolas. Palestra » entindet una manifestación saquejament de Cambrils e de l'execuciôn dels patriotas catalans que defendiàn la vila pendent la guerra de Separación (1640-1653). Amb aquel exemple, remembrava a la joventut catalana d'uei qu'es per l'energia que Cata¬ lonha poirà reconquistar sa libertat. Un miting en plen aire acampet los membres de l'associación per escotar los parlaLo 27 de décembre, en commemoración del « �226 CRONICA disses de tota una tlera d'oradors. En seguida, foguet inaugu- rada la restauraciôn del portai de las muralhas de Cambrils ont fogueron penjats los erôs catalans e la peira escrita dedicada lor en onor. Quora veirem quicom de pariu dins la nostra paura Occi- tania ? LO REMEMBRE DE JOSEP ALADERN Fa dotze Vidal, es ans que Josep Aladern, de son vertadier nom Cosme mort. Aprenem que sos filhs e son fraire, Plàcid Vidal, rejunhon sas obras escampilhadas e que la Tipografia la « Nova Catalunya j> de Barcelona, carrer de Casanova, 157, las va estampar. Es pas inutil de remembrai* per l'instrucción dels felibres novelaris que Josep Aladern foguet un partisàn afogat e actiu de las ideas panoccitanas que defendem. En 1905, fondet en companhia de P. Estieu e d'A. Perbosc la revista « Occitania » ont ensajava de propagar la noción de l'identitat racica e linguistica dels catalans e dels occitans per arribar a los afrairar culturalament. Malastrosament, « Occitania » perissià après lo seten fascicle. En 1906, reprenià la lucha dins « Catalonia Enfin, en 1913, en acordi amb l'Escola Mondina de Tolosa, cercava a organizar una participación catalana al seten anniversari de la batalha de Muret, tentativa que faguet meuca a causa de la malvolença e del fais sentiment nacionalista francés de qualques elements tolosans, que mesclavan la França e l'Espanha ont aviàn res a veire. Poeta, prosador, filolog, estampaire, Aladern vivià sinon que trabalhar per la patria catalana. Abeurat de desillusions e per aclapat de malastres de tota aver mena, moriguet encara jove sens realizat la mitât de ço que soscava. Nos agrada de veire qu'a l'ora meteissa ont Catalonha va sa libertat, un de sos melhors filhs, que luchet per ela oras sornas, sia gloriflcat. obtenir a las L AN JUBILAR DEL MONASTIER Durant aquesta fondât lo a noven l'alba del DE MONTSERRAT annada, lo célébré monastier de Montserrat, segle XI" pels monges de Ripoll, a célébrât centenari de sa fondación e lo cinquantenari de la �227 CRONICA proclamación de la Maire de Dieu de Montserrat coma patrom de Catalonha. S'es organizat un concors entre los artistas : « Monserrat vist pels artistas catalans », mas una de las manifestacions mai interessantas es estada sens contradit la « Festa de la cultura monserratina », que foguet celebrada jos la presimitrat, P. Marcet, assistit de las autoritats eclesiasticas, civilas e militaras de Catalonha e de nombrosas déncia de l'abat notabilitats. Lo paire Albareda faguet conferéncia admiradespuei los manus¬ crits venguts de Ripoll fins als libres estampats dins lo monastier a partir de l'an 1499. Enseguida s'inauguret l'exposición del libre. Lo paire Tobella, bibliotecari de Montserrat, acompanhet los assistents per lor explicar las particularitats dels obratges expausats. Cal senhalar encara la bela collección de sagels postais emesa pel govern espanhol a l'occasion del jubileu. La séria comprén 19 sagels amb 7 subjectes diférents : vista de la montanha, l'abat Oliva fondador del monastier, la verge bruna de doas faiçons, blament documentada sul libre a una Montserrat l'abside de la basilica, etc. OMENATGE A FRANCESC MATHEU Francesc Matheu, lo venerable degàn de las letras catalanas, sa 80"° annada, es estât l'objecte de la part de sos amies e admiradors d'un solemnial omenatge. Acampats dins l'istoric monastier de Poblet li ofrigueron un volum de prosa e de poesia jos lo titol de « Mestre Matheu ». Edoard Toda prononciet son elogi e Joan Ruiz Porta li presentet l'obratge susmençonat. Un dinnar, dins lo refectori del convent, clavet aquela esmoventa ceremonia. a l'ocasiôn de LA SESILHA INAUGURALA DE L'ATENEU BARCELONÈS inaugurala del cors public de l'AteBarcelonés, lo 7 de décembre darrier, lo président Ferran A l'ocasiôn de la sesilha neu magniflea conferéncia istorica sus « La jornal « El Mati » a publicat lo text intégral. L'eminent conférencier estudiet aquela perioda trebolada de la lucha de Catalonha contra las pretencions centralisairas de la dinastia austriaca, incarnada alavetz per Fede Segarra faguet unitat catalana en una 1640» dont lo �228 caon1ca Olivares. Mostret amb uombroses exem¬ ples l'unanimitat dels catalans al torn de Pau Claris, président de la Generalitat, de quin estament que foguessen, contituissent atal una vertadiera u mitât catalana. Apondet que las femnas ce- lip IV e son ministre digueròn pas en res als omes en vertuts eroïcas. Citet l'exemple de las d'Illa-en-Rossilhòn assetjada per l'armada de Felip IV e aquel encara mai remarcable de las barcelonesas a la victôria de Montjuic. Acabet en adjurant las femnas de la Catalonha actuala de seguir aquels nauts exemples e de trabalhar, dins la patz, per l'unitat catalana e per la prosperitat de lor terra. L'ANTOLOGIA LIRICA DE LOPEZ-PICO l'aparicíòn del vint-e-cinquén reculh de poesias Lopez-Picó, I. « Epitalami x>, sos admiradors an fait éditai* una Antologia Lirica, traita de l'ensemble de la seu obra. Lo tiratge se compausa d'un exemplar sus Japon impérial ofert al poeta, de cent exemplars sus papier Plantin reservats als organizadors de l'omenatge. Cinc cents exemplars sus papier vergat al pretz modic de cinc pessetas constituisson una edíción populara destinada a espandir la coneissença d'aquel que los melhors critics consideran coma la pus nauta valor de la poesia cata¬ lana del nostre temps. L'obratge s'obris amb un prolog de Caries Riba e s'acaba amb un epilog d'A. Esclassans, comprén 323 paginas. Per célébrai- de N.VALENTIN. Pregam nostres amies de raandar totas las entrea aquesta cronica a Norat Valentin, Plaça Sacoman, La Valentina (Bocas-del-Rose). àssaber. senhas — destinadas �229 TAULA DEL PRIMIER TOM N* 1. — Julh-Agost de 1931 L. Alibert. Oc renaissent 1 O. 5 Camprox. Europa e Occitania J. Carbonell. UHora nacional de Catalunya 16 F. Almela i Vives. Panorama actual del Valencianisme L. Alibert. Gramatica occitana 25 L. Delhostal. Antàn lo irobador 29 P. 45 Eyssavel. Son badanlas toi li portas 31 Los Libres 33 Los Periodics 41 Oronica Fotogravats 54 : El canonge Paul Claris. El 14 d'abril à Barcelona. — — Francesc Macià. València : Vista — parcial. Plaça Emili Castelar. N" 2. — Setembre-Octodrk de 1931 Fr. Macià. 71 C. 72 Endreça del Presideut Macià Camprox. Pralica leiçón de Lalalonha J. Alzina. Les activitats económiques de les Illes Balears M. Balmela. Las guerras de religión en Gavaudàn J. Millàs i Vallicrosa. Gerbert i els seus estudit à la 77 85 marca hispànica 92 L. Alibert. Gramatica occitana 105 V. Gassol. Peiila 128 antologia Los Libres 125 Los Periodics 133 Lletres catalanes 136 Cronica 140 Fotogravats ; V. Gassol. Port de Sôller. — Formentor, badia de Pollensa. — �tAULA DEL 230 n® 3. — PREMIER TOM novembrk-decembre de 1931 J. Carbonell. La 151 M. Balmela. Lan guerras 161 constituciô nova d'Espanya de religiôn en Gavaudàn J. Millàs i Vallicrosa. Gerberl i els seus esludis a la marca hispànica L. Josserand. Limós, capilala del païs de Rases L. Alibert. Gramalica occitana J. 198 Cubaynes. Velhada Lorrenca amie 201 R. Bartha. .4 un Max Roqueta. Paraulas per l'erba La serena, A la luna R. Nelli. La licorna, Letras occitanas Lletres catalanes Periodics Cronioa Potogravats : Limôs, Visla panoramica, L'Aude e lo Pont- Vielh. 167 174 186 Plaça de la Republica, 201 202 204 208 213 220 �LAS EDICIONS DEL FERRE Amies de la lenga d'Oc, es per Vosautres qu'es l'Ostal d'Edición del Ferre, que publicarà de libres de tota mena en lenga nostra, estât fondai Ajudatz-lo a viure en soscrivent à la tiera dels primiers libres que pareisseràn. Per 50 fr. reala de 60 fr. V. recebretz cinc volums d'una valor dels mestres prosadors seguents : {BERNARD De cinc La feruno. : BARONCELLI-JA VON : Souto la tiaro d'A oignon. ]. LOUBET BOURRILY Sarcido : : e Sabarquinado La reino Sabo P. EYSSAVEL : Un Romàn. Lo pretz de 50 fr. es pagador en un copt quora volum, o en cinc vegadas à la recepción de cada volum. recebrets lo primier Escrivetz leu-leu a EDICIONS DEL 113, cors Lieutaud - las FERRE Marselha (Bocas-del-Rosc) Las Edicions del Ferre demandan de correspondents beneools dins totas las ciutats libres occitans miegjornalas estampais per elas per ajudar o per a la difusion dels toi autre editor. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 07, n° 3 [134], novembre-décembre 1931 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 07, n° 3 [134], novembre-décembre 1931 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1931-11 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-19 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/3da44d647371d756399c652fb856cf97.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (pp. 152-230) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22167 CIRDOC_A1-1931-003 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Carbonell, Josep Balmela, M. Josserand, L. Cubaynes, Jules (1894-1975) Barthe, Roger (1911-1981) Rouquette, Max (1908-2005) Nelli, René (1906-1982) Description An account of the resource <div style="text-align: justify;">Oc est l'organe officiel de la <em>Societat d'estudis occitans</em> nouvellement cr&eacute;&eacute;e.<br /> Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.</em><br />Ce num&eacute;ro contient l'un des premiers po&egrave;mes de Max Roqueta <em>Paraulas per l'erba.</em><br /> La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>Aqueste num&egrave;ro conten un dels primi&egrave;rs po&egrave;mas de Max Roqueta, <em>Paraulas per l'erba.</em><br />La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.</div> Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane