http://occitanica.eu/files/original/27f60a47bfa3a391e1f0bf70fe1ebbdb.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b http://occitanica.eu/files/original/9dd56e653539cc14569b3863c7336e01.pdf 45ab9c08951c9ad2b9b513bc0e0cf8db PDF Text Text �oc > REVIS TA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC AUFEPNHA, GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC PPOFENÇA, CATALONHA, FALENCIA, BALEA^AS PUBLICADA BIMES T%ALAMENT PEI( LA SOCIETAT J'ESTUDIS OCCITANS le TOLOSA « Mais lo reis m'a convengut « Que'l cobraria « Audiartz Belcaire : Pois poiran dompnas et drut Cobrar lo joi qu'an perdut. » « « Et anz de gaire, mos (Raimons de Miraoal) « De cels de Catalonba i amenet la flor. » (Cansos de la Crozada) AN FII" Setembre-Octobre 1931 NUM 2 �ENSENHADOR MAClÀ Fr. Praclica Endreça del 'Président Macih. : leiçôn Caialonha. de econômiques de les illes Balears Religion en estudis seus gaoaudàn. a la Marca LOS PERIOD1CS. Hispànica. - réal (Aude). ADMINISTRACION. sona L. ALIBERT Antologia. actioitats Las guerras : Gerberl de els i Gramatica Occi- : LOS LIBRES. — LLETRES CATALANES. - CRONICA. E — A DMINI S TRA CION ço que concernis la Redaccion e lo serolci dels M. L. Jllibert, secretari de la S. E. O., à Mont¬ a abonaments escriure '■ Per toi — s'adreçar escanois — Peilta : REDACCION REDACCION. Les M. BALMELA — J. MILLAS l VALLICROSA — V. GASSOL tana. C. CAMPROS '■ — J. ALZINA — à — M. (Aude). Per tôt ço l'adminislraclon que pretoca Rouquelte, librari, 29 Plaça Carnot à e los Carcas- ABONAMENTS França : Fascicle : 25 fr, per an ; 5 2 pesseies 50. fr. o Catalonha, Valéncia Diposit i Centre de subscripcions Libreria Catalònia 3, T^onda de Sant 'Pere & ESTUDIS : Barcelona - SOCIETA 7 Balearas 12 pesseies. e OCCITANS (SETI SOCIAL A TOLOSA) SECCION DE FILOLOGIA MEMBRES D'ONOR : MM. O. Bernard, président P. Esiieu ; G. Guillaumie ; G. Millardet ; A. Perbosc. MEMBRES J1CTIUS ciez ; J. (F)ozet ; Grenier ; J. Mozat SOCIS Adreçar '■ : MM. L. Allbert, C. Campros L. Delhosial ; Iota la correspondéncia a a en E. Borciez ; secretari ; R. Bartha. la S. E. O. admet de socis ; général ; J. Bor¬ Pompeu Fabra P.-L. nombre indefinit. M. L. J1LIBERT, Montreal-de-l'Aude (Aude) secretari général �oc Revis ta Bimestrala de la Renaissença dels Taises Seiembre-Octohre AN VII" d'Oc NUM. 1951 2 GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRES1DÈNCIA ENDREÇA DEL PRESIDENT En l'esclat els sojorns d'exili, on pels anys de la Dicespanyola vaig haver de romandre i on fou préparât de la llibertat catalana présent, em costa d'aplegar-hi rememorar tadura MACIÀ Tolosa i totes les altres terres occitanes d'enllà del Rosselló, meva activitat patriòtica. Voltat d'amies \ col'laboradors entusiastes — gascons o llenguadocians — teatre repetit de la que en català m'entenien i que en llur parla natural m'eren divinament entenedors, com m'hauria pogut creure expa¬ triât del tôt ? Tolosa m'enriolà sempre amb la sensaciô venpie triomf ja de Catalunya ; aquest primer triomf de la nostra llibertat national, avui tangible, que ténia per segur d'aconseguir. A tots els bons amies tolosencs, a tots els bons germans turosa de trobar-me a casa, en d'aquelles jornades i als qui com ells se sentin pels mateixos ideals nacionals, europeus i humanitaris dels catalans, els trameto, a través d'« OC », la meva salutació afectuosa i agraïda. meridionals adalerats Francesc Macia, de Catalumja. Président de la Generalitat Barcelona, 28 d'agost de 1931. �72 PRACTICA LEIÇON Los esdeveniments d'Espanha e de Catalonha son ven- guts atraire un pauc del centre ble occitàn. Cal s'esperava DE CATALONHA d'Europa l'atención del reconéisser que la majoritat en un d'aqueste ponon quicom atal. legeires, es inutil remenbrar lo reboliment d'Espanha e de Catalonha, sobretot aprop de la Dictatura ; es inutil remenbrar la jornada electorala del dimenge 12 d'abriu que donet al partit d'Esquerra Catalana d'En Macià una majoritat non negahla amb 25 elegits per un total de 50 a Barcelona ; es inutil tanbén remembrar la proclamación de l'Estat Catalan al Palau de la Generalitat, lo 15 d'abriu ; es inutil remembrar la ereación de l'organisme naeional catalàn « Govern de la Generalitat de Catalunya » ; inutil enfin, remembrar los nombroses manifests d'En Macià al poble, los mai que nombroses manifests d'aderiment rccebuts pel président, lo décret de reconeissement del drech d'usar del catalàn a i'escola, e totas las autras maniPels nostres festacions que mostreron la realitat d'una nova e viva Catalonha. Ço que volem, es tirar, pauc e clar, doas leiçons de tôt aquó, per naltres occitans de França : una que ten dels esdeveniments e'is meteisses ; l'altra que ten de la moda foguet recebuda en França la nova que de la Revolución iberica. Nos cal de reconéisser que dins lo qualques- minoritats, los païs occitàn, a despart esdeveniments vitals que son venguts a Catalonha non son estats entenduts estât necite. Non tant isoletament la prensa, mas poble non comprenguet plan la bolegadissa occitans de Catalonha. Per de qué ? com seriá tanbén lo dels fraires En primier, per qué sem pastats de centralizaciôn, tarisme, dins ço que la centralizaciôn, l'unitarisme mai vergonhôs per un d'uni- an de poble, l'abitud de tôt esperar d'un �PRACTICA 73 LEIÇON DE CATALONHA govern d'Estat, e partent d'una revolución facha al cap de l'Estat. Naltres Occitans, per ara, non sem capaces de comprene una bolegadissà d'idea de lucha Marselha Paris. Atal, una la Revolución de o e de libertat qu'auriá Tolosa. Per segre, nos cal per cap l'exemple de màger part dels occitans non comprenguet Barcelona, bord qu'agachava dors la soleta Madrid. Non comprenguet plan aquesta bolegadissa catalana l'opinion nostra, en segond, per ço qué, a la vergonha de l'elei del poble nostre, los occitans de França non coneisson pron los occitans d'Espanha, seguent aqui la inoda parisenca que non concedis als pobles latins, quant serián pobles d'Oc coin son los catalans, altra causa que mesconeissença e mespretz. D'aquestas doas constatacions, nos cal tirar una primiera leiçon. Tant de temps que naltres, occitans, non aurem for¬ mat un elei occitàn deliurat de tôt prejutjat ganhat per de segles de parisianisme, la causa occitana bolegarà sus plaça. Tôt a l'aiga : prejutjat anti-latin que nos desvira lo regard de Catalonha ; prejutjat anti-mieg'jornai que nos desvira de la lenga e de l'acción per la lenga ; prejutjat anti-federaiista que nos desvira de l'eime del poble, en nos fasent comptai- sus un govern parisenc per aduire una reformaeión que non se pot far que per la volontat del poble, tant com l'an belament mostrat, en Catalonha, las segondas eleccions del 28 de junh de 1931. Primiera leiçon adoncas : formación psicologica d'un elei vertadierament e francament occitàn, radicalament occitan. Segonda leiçon : per tornar a la Respelida, los Catalans comptât sobre eles, e pas mai. Per tornar a la respelida, avem de comptai- sobre naltres, e pas mai. Sobre naltres, es a dire sobre las forças vivas de tots los païses occitans ; for¬ ças psicologicas e moralas e forças economicas. Practicament aquò vol dire qu'avem de non pas agachar dors Paris, per demandar quicom al Govern : lo solet exemple del centean Aqui tôt es inutil. A luoga de degalhar las nostras forças e lo nostre temps al nari mistralenc es pron per o provar. �74 CARLES seti inutil d'un govern CAMPROS enemic, melhor será d'emplegar tota vigoriá nostra a ganhar a l'arma occitana tots los occi¬ tans. Amb exemple, aquò vol dire qu'a luoga de trabalhar prep d'un ministeri, es melhor trabalhar prep dels regidors de las nostras cambras de comerci, prep dels membres dels nostres conselhs générais, prep dels conses de las nos¬ tras ciutats, prep de la socieiats popularas de tota mena de la la nostra Occitania. Fin finala las doas catalàn, ne leiçons que nos cal tirar de l'exemple fan pas qu'una de practica. Nos formar psicolo- gicament e luchar per Occitania, non se o pot faire que s'avem organizat un eiei franc per l'acción franca. La melhora conclusion qu'avem de tirar dels esdeveniinents de Catalonha, non es la que nos cal organizar aquò d'aqui ? En consequéncia, tôt occitan que vol francament la Respelida sencera d'Occitania, tôt occitàn que se sentis francament federalista, tôt occitàn que se sentis capaç de menar una acción, pichota que siá, dins un mitàn occitàn non assabentat de las causas d'Oc, tôt occitàn que se sen¬ tis capaç, per d'articles, sobretot per de conferéncias conéisser Occitania als occitans, que o diga. Aurià volgut, en de faire d'aquel occitàn, a perpaus dels esdeveintellectualament la se- niments de Catalonha, analizar mai Catalans ont son ; besonha practica a l'exemple ca¬ talàn. Ame mielhs prepausar en tots los ornes de bon voler la fondaciôn d'un organisme capaç teoricament, volontés practicament de realizar lo complexum politic del nou cos viu del poble occitàn : la Secciôn politica de la Sdpietat guida d'encadenaments qu'à menât las aine mielhs li prepausar d'Estudis Occitans. Aquesta secciôn podrà aver doas tocas principalas. Una, l'exemple de 1 'Unió catalano d'Estudis politics e economico-socials, serà de recampar d'elements occitans que se a prepausaràn de reculhir tota peça, tôt estudi, tôt trabalh congreadors de la doctrina politica d'Occitania sobre tots los plans, dempuei lo régional fins a l'internacional, apujats sobre lo social e l'économie. D'aqui podràn sortir los estudis e los libres de la doctrina occitana. �PRACT1CA LEIÇON DE CATALONHA 75 serà quasi dobla. En primier, recampar parlavem totara — que se' voldràn iigar amistadosament ensem per formai' los quadres actius de l'occitanisme politic de propaganda, en trabalhant a L'altra d'omes toca — l'elei que ne occitanizar se mateis. deurà, cadun segón sas preferéncias, lupartit politic per l'occitanizar. Aquò d'aqui serà pas lo mendre ! A l'exemple catalàn, nos cal assajar de far de tota la politica de la vida vidanta del nostre, una occitanitat viva. Puei, aquel elei char al dedins d'un avantatges d'una acción atal. En primier, lo jorn ont l'unitat de pensada occitana aurà pogut èsser realizada al dintre de tots los partits politics, aquest jorn, com a Catalonha, lo poble occitàn serà lo poble occitàn a luoga d'èsser los estâtjans d'unes departaments franceses. Son clars los segond en espérant aquel jorn qu'amb lo melhor dels optimismes, non vesem encara si non que lunchenc, en es¬ pérant aquel jorn, los amies Occitans intrats dins los diver¬ ses partits politics per assajar de se li botar en testa, auràn pogut estudiar los principis de la doctrina de son partit, sas metodas, sos besonhs e los.., del poble. Aqueles occitans podràn, assabentats que ne seràn directament e immediatament, donar al conselh d'Estudis politics de la Societat d'Estudis Occitans, d'entresinhes e de relacions seriosas. En qu'aqueles entresinhes e relacions vendràn d'un partit socialista, radical, democrat, union racionala, etc., la Sección d'Estudis politics podrà trabalhar dins un biais practic. Estant occitàn de Vengan los amies que pensan atal ! La Seccion d'Estu¬ politics a d'èsser formada tre ara, que nostre temps a besonh de quicom de nou dins Testament dels pobles. Essia per tant que membre de la Seccion per l'estudi central crivetz, amies, à Oc, per estudiar ensem aquesta formación, (lra toca), sia com Soci de la Seccion per la propaganda personala (2" toca) o al dintre d'un partit (3a toca). dis persuadit per l'exemple de Catalonha, qu'Occitania non pot far ren si non que per Occitania, l'elei Es atal que, �76 carles occitan qu'a de llar un sang nou, se al campros formai- se meteis, en primier podrà do¬ cos viu de l'occitanitat, en fasent intrar dius rOccitanisme la politica, l'economia e, si m'es aquest barbarisme, la Socialitat occitana. conce- dit garles campros. �77 LES ACTIVITATS DE A les LES ECONOMIQUES ILLES BALEARS pàgines d'aquesta publicació que veu la Hum en Migdia gàl'lic, considerem intéres¬ les terres fraternes del sant esbossar-hi, de minera concisa, les activitats éco¬ nomiques de les Illes Balears, anomenad'es també, per historiques i idiomatiques, la Catalunya insular i, més recentment, la regió insular occitana. Altrament, aquesta sera, en l'OC renascut, la primera aportació d'una série que ens plauria veure bon tost publicada i a la quai raons voldriem servir d'incitant, en què, col' laboradors diversos régions dels Països d'Oc, fessin el recomp¬ de l'activitat econòmica de llurs régions respectives i la de les diverses te relació de l'economia de cadascuna amb les altres terres occitanes gàl'liques o ibériques, amb la resta de França i amb el móń. Mentre esperem, peró, semblants aportacions considérables, acceptin els lectors d'OC aquesta desta i inicial d'un col'laborador baleàric. * * més mo- * Tinc per segur que tots haveu llegit quelcom sobre les aptituds i activitats coionitzadores de Catalunya. La seva expansió médiéval per la Mediterrània, la seva vitalitat i puixança d'aquells temps, adquirida amb el canvi de mercaderies i la conversió en centres de comerç, de bona part de les costes de la mar interior, també son coses sabudes catalans foren els colonitzadors llur activitat econòmica fou de seguida la nostra i que es manté a través del temps en l'ambient i la psicologia dels naturals de les Balears. Una estadistica d'originaris i fills de les Illes, que trafìquen en el comerç d'arreu del mon, comprovaria en un grau altissim fins a quin punt els insulars portem a dins l'esperit viatger i mercantivol dels nostres avantpassats colonitzadors. i ho és, encara, puix que de les Illes Balears, que �78 JAUME Sense ALZINA més lluny, aici teniu per a confirmar-nos França i Argèlia. En les càlides terres argelines hi han aplicat llurs activitats économiques un nombre molt crescut de balears. Són legió els mercaders fills de fills o naturals de les Illes, gent amb cognoms que delàten llur balearitat, que exploten les terres del vast protectorat francès. I a Europa, a França, sobretot en les terres gàl'liques de la vasta Occitània renaixent, no hi ha població en la quai no es puguin citar raons socials i comerços importantissims de mallorquins, de menorquins o d'eivicencs en mans dels quais està el comerç de les fruités. Als ports franco-occitans de anar la Mediterrània, a bada de vaixells i Marsella, naus a Seta, a Port Vendres, l'arri- balears amb carregaments de pro- ductes insulars excellents, és freqiientissima; i d'allà s'expandeixen a d'altres places franceses i a d'altres països d'Europa, moites vegades menats i rebuts i escampats definitivament sempre per mans nacionals. De llurs avantpassats catalans, els insulars no n'heretaren només les activitats que havem dit. Perquè llur caràcter seguis essent digne dels colonitzadors, per a procurar-se en llur propi pais un estât économie avantatjós, perqué llur tràfec amb l'exterior arribés a assolir el grau d'importància que avui té, els calgué desplegar molta activitat, molts esforços, explotant, cultivant, fent productives llurs terres. Les Balears son de clima càlid i humit, de terra seca, man- cada de rius, aillada al mig de la mar, i aquest cùmul de podia ésser superat afrontant-lo amb un esforç d'un ritme équivalent al que marcava la puixança de la germana gran, la Catalunya peninsular. No per altres motius sinó pel fet de posseir el caràcter català de què parlàvem al començament, les Balears assoleixen, cada dia més, el grau de desenvolupament économie indispensable pel progrés moral i material d'un pais. circumstàncies adverses només * Les Illes * * Balears, que només tenen quilòmetres quadrats, son una extensió de 5.014 habitades per 351.000 ànimes. �ACTIVITATS ECONOMIQUES DE LES ILLES BALEARS 79 una densitat de 70 habitants per quilòmetre quasigui una proporció raolt superior al promig général d'Espanya, que és de 46 animes per quilòmetre quadrat. L'illa més gran i principal del grup baleàric, és Mallorca, la capital de la quai : Palma de Mallorca, despassa els És a dir, drat, o cent-mil habitants. esforços nombrosos aplicats per l'home per a suplir la manca d'elements naturals favorables, el soi de les illes ha esdevingut ben productiu. Els cereals i les 11egums, atenyeren en la collita de 1927-28 un import superior a cent milions de pessetes, contra a l'entorn de vuitantacinc milions la de 1928-29. Els principals productes agri¬ coles de les Balears son, el blat, l'ametlla, la patata, l'ordi, Amb els la civada i els fasols. dit, la proimportantíssima d'ametlles, tan gran quasi com la bladera; en l'exercici de 1928-29, l'ametlla produï dinou milions de pessetes, contra trenta-dos milions l'any Cal remarcar sobretot entre les que havem ducoió 1927-28. Els càlculs més récents asseguren que a ca sol hi ha més de dos milions d'ametllers- Mallor¬ Es, doncs, la primera regió peninsular productora d'aquest fruit. A Eivissa en canvi, és notable la producció garrofera que no figura en les xifres donades més amunt. L'any 1929, se n'exporta un milió tres-cents mil quilos. També mereix esment la producció de sal de la mateixa illa. En idèntic exercici, se n'exportaren cap a l'estranger seixanta-dues mil tones, a més a més dels milers de tones trameses a la peninsula. I els tècnics calculen que en 1931, l'explotació de la sal d'Eivissa despassarà un rendiment de vuitanta-mil tones. A Menorca, com a producció distingida s'esmenta el formatge, que té la fama reconeguda i del quai se n'ex¬ porta a la peninsula i a l'estranger una xifra tan impor¬ tant, que permet creure l'illa com el primer centre productor de formatge de la Repûblica. La producció ramadera de les Balears se la dérai' important, si es té en compte la manca pot consi¬ d'elements �80 JAUME ALZINA propicis al desenvolupament normal d'aquesta l'agricultura. Hi ha poc regadiu i, per tant, poques terres apropiades per a la producció de ferratges. L'any 1929, s'exportaren uns trentamil caps de bestiar. I hi ha, encara, l'aviram, que représenta per a l'economia balear una bona font d'ingressos. La seva exportació aplegada a la dels ous, ateny xifres interessantissimes. Basti dir només per a demostrar-ho, que durant l'any que havem repetit tantes vegades se n'embarcaren unes tres- naturals activitat econòmica derivada de mil cent tones. En canvi, la producció del subsol és pobre a les Balears. géologiques en la reduïda extensió de les illes, fa que no sigui, en resum, suficient per a atendre les pròpies fretures. Heus aci les xifres de la producció, també de l'any 1929. Son : La manca de variacions Lignit Superfosfats 37.000 tones. 38.000 » Ciment 54.000 Coc Caliça I exposada de i la minera de les manera » 9.000 » 108 » tan concisa la producció agrícola Balears, parlem ara de llur producció in¬ du striai. * Les industries * * caractéristiques de les Illes, son: el calçat, l'argenteria i els brobats. D'aquestes très, la primera i la darrera segueixen llur ritme progressiu. L'exportació de cal¬ çat s'intensifica cada any, vers la peninsula, la major part, i vers diversos països americans i europeus. Només pel port de Palma (i cal assenyalar que, proporcionalment, Menorca en produeix més) s'exportaren l'any 1929 més de mil tones de calçat, les quais, sumades a l'exportació de pells i de sola, fan a l'estadistica un conjunt de mil cinc-centes tones. L'argenteria, com que la seva producciô principal �ACTIVITATS ECONOMIQUES eren DE LES ILLES BALEARS 81 d'argent, ha minvat considérablement de l'evolució de la moda femenina. els moneders per mor fou principal per aquests darrers anys ha renascut considérablement, fins el punt que l'exportació de 1929 assoli la xifra de mil sis-centes tones. Una altra indtistria que temps enrera a l'economia balear, és la tèxtil, que en El moviment comercial intern de la palment blacions regió, radica princiMallorca i utilitza la ferrovia que uneix les poprincipals de l'illa. L'interinsular és dividit entre a Palma (Mallorca), Mahó i Ciutadella (Menorca) i Eivissa (Eivissa). I pel comerç amb l'exterior, els ports de més mo¬ viment son : Palma i Sòller (Mallorca), Mahó i Ciutadella (Menorca) i Eivissa. L'exportació sola pel port de Palma, en 1929 les cinquanta mil tones, de les quais, tren- rebassà ta-quatre mil corresponen al comerç de cabotatge i setze mil al d'altura. El moviment maritim del les xifres port de Palma, el demostren seguents de vaixells sortits Vaixells aquell mateix any : Desti a a Ports estrangcrs A vapor A vela ports nacionals A vapor A vela 754 435 253 Les activitats financières, no desmereixen 102 de les altres hem dit, sempre, és clar, en el pla modest a què poden aspirar totes les coses de les Illes, donada llur extensió reduïda i llur camp d'acció limitât per l'isolament de la mar. que Les Balears compten, a més a més de la sucursal del d'Espanya (el benefici liquid de la quai fou, l'any 1929, d'un milió cent-tretze mil pessetes) i altres, amb Banc d'Espanya (el benefici liquid de la quai fou, l'any la « Banca March », el « Crédit Balear », el « Foment Agricola de Mallorca », el « Crédit Mercantil de Menorca », el Banc de Sòller », el « Banc de Menorca », el « Foment Banc « Agricola Industrial i Comercial de Lluchmajor », el �82 JAUME Banc de la Pobla « representen pessetes. que de un i el ALZINA Banc del Progrés Agricola », capital social superior a setanta milions » « Les companyies de ferrocarrils i tramvies que radiquen exploten llurs serveis a Mallorca, l'any 1929 transportaren, en conjunt, més de nou milions de passatgers. i L'estalvi és, a les Balears, més ben ateses. Hi ha es dediquen a un es destaca la considerada », com « una Caixa de les d'Espanya. * Al de les funcions socials servir-lo, entre les quais d'Estalvis i Mont de Pietat millors una nombre notable de societats que * * començamcnt parlàrein de les relacions comercials que les Balears sostenen amb les terres occitanes de França, bé per I'acció directa d'insulars establerts en elles bé per la , relació de comerciants d'ambdues bandes. Del fet que al Migdia siguin tan apreciats diversos productes ba'lears, tais, per exemple, com la taronja, la llimona, la patata, l'ametlla, el formatge, etz., i que els naturals de les Illes s'hagin extès entre els occitans d'enllà dels Pireneus, n'és, si més no, una palesa, l'intercanvi maritim que en 1929 donà als ports de Palma i de Sòller una entrada de cent trenta-trcs vaixells de vapor i seixanta-cinc naus de vela procedents de ports franco-occitans, i una sortida de cent setanta-vuit vaixells i setanta-un velers amb desti als ports gàl'lics. prova *** Aquest treball una no de les industries fóra prou complet si no esmentavem baleàriques més récents i d'esdeveni- dor més franc. Volem dir el turisme. Les belleses naturals de les Balears, especialment de Mallorca, l'illa daurada, quai hem l'iegit tantes vegades rimades pels millors poetes i recreades pels millors pintors, han originat un gran corrent turistic que d'un any a l'altre aug- les excel'lències de la �ACTIVITATS ECONOMIQUES DE LES ILLES BALEARS 83 proporcions de les que donen idea les estadistiques seguents : menta en El turisme Any 1929 1930 1931 a Mallorca durant els darrers anys Turisles hostat- En vaixells jats als hôtels creuers 8.787 20.1f,8 8.000 16.000 15.991 7.000 Total 24.787 36.159 15.000 (4 mesos) A tenir desgrat de la importància de les xifres en compte que el nombre de turistes précédents, cal reals és major el que havem dit, perquè son molts els que s'hostatgen particulars i en cases llogades per a residència més llarga. Aquesta altra forma d'hostatge turistic augmenta també cada dia, com ho demostra el fet que, del nombre de turistes arribats durant els primers quatre mesos de 1931, cent trenta-un bagin romàs a Mallorca més de cent dies, cent quaranta més de seixanta, très cents setanta-nou més de trenta i mil sis-cents setanta més de deu dies. I no és que en cases pas que la com les excel'lències de Villa de la calma, per scu enamorat immortal En Santiago el anomenarRossinyol, siguin reconegudes exclusivament pels ciutadans de les altres régions peninsulars ; no, data curiosa, el contingent major de turistes el donen Anglaterra, França, Alemanya i els E. E. U. U. de Nordamèrica. En creuer de turisme arribal'any 1930, noranta-tres grans vaixells, i en els primers quatre mesos de l'any que som, Vint-i-set. Cal reconèixer que, fins avui, el turisme només és impor¬ tant a la balear més gran, a la quai, aquest moviment ha ren représentât una entrada de divuit milions anuals i enguany n'espera una de molt superior. Si es fa Ventesa amb les altres illes, que hom conceptua pròxima, aquestes, sobretot Menorca, en treuran un reforç importantissim per a llur economia. I diem sobretot Menorca, perquè té el port turistica �84 jaume alzina famós de Mahó, els monuments megalítìcs i les coves antiquissimes tan anomenats, i un nombre de curiositats in¬ téressants pel turisme, sobretot pel turisme anglès i francès que hi trobarà els records dels temps que els seus posseïren l'illa. I no deixem pas de banda Eivissa i les Pituses, en les quais els vestigis de la dominació dels alarbs son avui, encara, ben remarcables. Jaume Alzina. �85 LAS DE RELIGION GUERRAS EN GAVAUDAN i de religion ensagnosigueron la nostra prod'una perlonga pontannada que ten très segles, lo xvi", lo xvn" e lo xvmn. La començança n'es ligada a l'intrada del protestantisme en Gavaudàn. Los vicaris capitulars de Mende, tre 1533 fasiàn téner al clergat del diocesi un mandament per enibir la predicación de l'eresia. Un cordelier Jordi Sapientis (lo Savi) foguet me¬ nât en la preisôn dels Murs-Nalts de Tolosa, e'n .1537, per fin d'èsser jutjat pel Parlament que lo condamnet per tal qu'eretic. Los grands jorns del Puei (1548) prononciavan expressadament que Vidal Badoc, de Maruèjols, aviá d'èsser escanat e cremat. Dos colportaires de libres defenduts, arrestats dins Mende en 1551, fogueron cremats à Tolosa. En 1557, Monsenh de Malras, président del Parlament de Tolo¬ sa, acompanhat del procuraire général e de dos conselhiers, Las guerras vincia dins lo temps venguet a Mende per lo procès dels protestants del Gavau¬ dàn e mai del Vivarés, condamnet lo senlior de Fontanimai sen Mejanela e sen Antoni d'èsser cremats en d'Angiràn, dins la ciutat evescala. Dins las Cevenas, ont, sens cap de dobte, despuei la Crosada dels Albigeses, podiàn persistir isclons catars, la nova doctrina s'espandissià a la lesta. A creire Teodore de Bèze, la gieisa reformada de Sant-German-de-Calberta existissià a la començança de 1560. Las gleisas protestantas de Barra, Ihas e l'aira de la Val Francesca, eran creadas tre la fin de 1561. Un cinquantenat de parróquias s'aderigueron en d'aquesta bolegadissa ; dintre aquelas : Florac e mai Ispanhac, e, de las raras del diocesi, Vilafort e Meirueis. Lo baron de Peire, favorizaire del Calvinisme, entiret las parròquias de Maruèjols, Chirac, gier de Peire, Plaçadas dins lo Sant-Salvador e Sant-LeuNalt-Gavaudàn, que cons- �86 MARIUS BALMELA tituigueron un nogal de populacions reformadas dintre las comunitats catolicas. Los destorbis non isteron gaire de nàisser. En novembre 1561, la gleisa cevenola de Sant-Germàn de Calberta, enriquida pels dons del papa gavaudanés Urbàn V, era liurada al pilhatge. Catolics e mai Uganaus se los uns contra dreiçavan, ferotges, los altres. Esteve Veyrón, dins son interessanta cronica de Maruèjols, conta que fogueron rescontres entre reformats e ca¬ tolics, e que raubaments fogueron fachs al prejudici dels covents e de las gleisas- Las crotz arboradas sobre las ser¬ ras eran tombadas. D'estas, una, dreiçada a l'intrada de la porta del Sobeiràn, a Mende, foguet deroïda dins la de Nadal de 1561. Un acamp général dels caps protestants nuech tenguet luoc a Aqui se decidiguet qu'una expedición, contra la capitala del Gavaudàn, deviá èsser assajada. E mai Nicolau Dangu l'Avesque foguès comte e senhor de la Nimes. provincia, l'acamp proclamet governador del Gavaudàn, Francès Astorg Peire, futur conhat del comte de Crussol, e cap de l'expedición, lo barón de d'Anduza. Aquest teniá una armada d'unas unitats, quora passet de dos mila ornes, engrossada Genolhaç. Lo borg de Chambassacat (junh de 1562), los soldats d'An¬ duza, arribavan, après aver marchât dos jorns, al col de Montmirat. A luoga d'anar drech a Mende, tireron dors la collegiala de Quezac ont existissián grandas riquesas e que Urbàn V aviá dotada ufanosament. borigaud, près a e La tropa non aguet enganament dins lo pilhatge que li valguet una pilha de tria. Una estatua força venerada de la Verge Negra foguet liurada al fuoc. La pichota armada, farta ara de 4000 ornes, tornar prendre lo camin dors non istet gai¬ Mende. Venguet i botar julh de 1562. La vila resistiguet, unas jornadas, que los religionaris uscleron las bastissas los murs; los plaçadas fora convents dels Carmes e dels Cordeliers, las sas de glei¬ Sant-Gervasi e de Sant-Ilpid, l'ermitori de Sant-Prire a seti al mes de �GUERRAS DE vat, la a RELIGION EN GAVAUDAN capela del Pont-Nostra-Dona e 87 altres ostals bastits l'endefora dels barris. Mende foguet forçat de capitulai- e aguet de pagar una Mas lo 3 d'agost puei, lo capitani Tre- forta contribución. profichava l'abséncia de la grossa partida de la tropa protestants per deliurar la vila. De son caire, los Uganaus se botavan mestres de Chirac, dins lo temps d'aquest mateis mes d'agost. Assajeron tanbén una nova ataca contra Mende, mas sens cap de résulta. Lo baron d'Apcher, revestit de la dignitat de luoctenent del rei per la provincia de Gavaudàn, establiguet garnisons en luocs diverses e mandet 200 omes per far lo seti de Florac- L'encerclatge de la ciutat calvinista duret detz jorns. A la fin d'aquesta passada los catolics qu'avián après la venguda imminenta d'un capitani protestant força de crénher, Beaudiné, quiteron lo seti. Una passada de calama relativa seguissiá aquestes treboleris. Nicolau Dangu morissiá dins la sieu abadiá de Juilly lans dels en 1567 e era remplaçât per Renaud de Beaune, lo preclar recebre l'abjuración d'Enric IV. malamanha istavan en Gavaudàn. Adoncas per refortir l'autoritat centrala, los cònsols de Mende, lo baile del Capitol e lo despensier de l'evescat elegigueron un governador civil, Bertrand de Cenaret. Sos primiers actes fogueron augmentar la força de la garnison de la ciutat evescala e remendar los barris bravament endecats. Engivanet una tropa de 300 omes d'armas, partida en très companhiás comandadas per valents e egregis capitanis, Robert de Boisverdun, La Caza, d'Aussàn. Lo governador somet las plaças tengudas pels protes¬ tants de se rendre. Non seguigueron l'orde. Obligat a s'entraire de la força, los luoctenents de Bertrand de Cenaret prélat que deviá De levams de non capiteron davant Chanac, mas a Santa-Enimia fogue¬ Prop Vilafort, de Bois-Verdun liuret batalha a Bayard amb los reformats que lo for'ceron de se recaptar al castel de la Guarda-Guerin. La patz de Lonjumeau (23 de març de 1568) que restaron pus uroses. �88 MARI US BALMELA bliguet las disposicions de l'edicte d'Amboise, deviá far restituir pels protestants las plaças que tenián. Las somacions avent deguna résulta, Bertrand de Cenaret decidiguet d'anar sollicitai' lo socors del rei. Acompanhat d'unes senhors de la provincia, lo 11 de junh de 1568, era reteebut per Caries IX que botet a la sieu disposición, las tropas reialas que se trobavan, d'aquesta ora, dins lo Vivarés, lo Vêlai, dins l'Auvernha e lo Roergue. Aquest viatge a la Cort istet adoncas inutil. Tornat non en Gavaudàn, Bertrand de Cenaret aguet lo gaug d'encartar la reddición de Maruèe autras ciutats enrebelidas. greu perilh amenaçava Mende. Una armada de jals, de Florac Mas un 22.000 fantassins 1.500 cavaliers comandada per Jaume partida d'Alès, passava en Vilafort, seguissiâ l'antica via Regordana fins a Langonha que foguet presa e saquejada (21 de setembre de 1658). L'armada travessava puei lo Gavaudàn, agantant per la planura de Montbel, Bae de Crussol, nhols, l'orladura del Mont Lauzera, lo col de Montmirat, lo Causse de Salvaterra, Severac e Milhau. Aquela im- pausanta tropa que trobava Mende plan aparat, aviá quitat de caire aquesta ciutat per se traire dors lo Roergue, que d'aqui tornet jónher l'armada del prince de Condé. Aquest grand cap protestant foguet batut e tuat a Jarnac (15 de marc de 1569). Al mejàn de l'imposición de garnisons dins d'unas lo- calitats, al mejàn d'operacions d'orde, Bertrand de Cena¬ ret arribet apasimar la provincia. Al torn de la fin de sa carga e se pausava de son lassitge Vêlai. Morissià pauc temp puei e laisava eretier de a 1570, s'era demés de dins lo sos bens et de sos titols Antoni de la Torre de Sant-Vidal. II Lo chaple de la Sant-Bartomieu aguet sa ressentida dins gentilome protestant gavaudanés, Francés Astorg de Peire, periguet dins lo palais del rei en Paris, dins esta nuech tristament famosa (24 d'agost de las nostras montanhas. Un 1572). �GUERRAS DE RELIGION EN GAVÁUDAN 89 venjança de la mort del sieu mestre ,lo goverorta e s'encorreguet encontra los catolics. Per prene nador del castel de Peire, Matieu Merle, se botet per presentet en primier davant de Sant-Cheli que non poguet prene, Mai benastruc al Malzieu, se rendeguet mestre d'esta ciutat sens granda dificultat (novembre de 1573). Una altra bona escasença l'esperava en Issoire (octobre de 1575). Lo ferotge mainadier que semenava dins sas piadas las roïnas e la mort, après de s'aver gaudit unas passadas, de sas pilhas, e de s'èsser maridat amb Francesa d'Auzolas, venguet al Malzieu e prenguet Ambert (febrier de 1577). Sant-Flor qu'assaget de susprene (agost d 1578) resistiguet ; mas manquet de s'apoderar del fort de Chastel-Novel, prop Mende. La conquista de la capitala del Gavaudàn, a barbelón barbelada, non poguet èsser realizada Se traïment. Dins la nuech de Nadal de 1579, lo poble, ben aparat per sos nalts barris, s'eran encaminats, amb tota seguretat a la messa de mieja-nuech, un cònsol, Bonicel, obriguet una faussa porta a Merle e a sos soldats. Lo baile, Filip de Boisverdun, se portet amb sa tropa al davant de Merle que tombava de la plaça de l'Evescat. Per malastre, lo baile, en seguida d'un vira-pe, foguet tuat dins la carriera d'Aigas-Passas. si non que per del temps que partir d'aquest moment, los protestants eran los Se ronçant dins la catedrala, que las portas n'eran estadas forçadas, chapleron de bels eenteDe mestres de la ciutat. corsejant de preines fins dins la crota lo chapladis dureron uech jorn. Los objectes d'art, lo tresaur constituit de preciosas daurilhas, deguts per màger partida, 'ils dons magni¬ fies d'Urbàn V, lo fustatge, la cadieira, lo saumier d'orguena de la catedrala fogueron destruits o raubats. L'estatua de la Verge Negra non foguet servada si non que per nats de personas, de Sant-Privat. Lo pilhatge e escampa. puei, Merle faguet espeçar los famòs senh màger del cloquier, lo Non-Parier, estimât com la mai grossa campana de la Crestiantat. I aduguet tretze campanas Pauc temps �90 MARIUS BALMELA del pichot campanal, uech de a gleisa Sant-Gervasi e dos grand senhadors de métal raubats als convents dels Car¬ mes e dels Cordaliers. Amb lo bronze obtengut, faguet fabregar de peças d'artilhariá e mai una pro bela provision de bolets. Perseguint sos esplechs, lo capitani uganau se faguet mestre de la fortalesa de e Grezas, dels castels del Chaylar de Combretas, de Servereta, e intret a Mende cargat de pilhas. La noblesa gavaudanesa espaventada d'esplechs atal e acampada en Chanac, cridet al seu socors lo baron de SantVidal, governador del Gavaudàn e del Vêlai despuei 1577. Aquest d'aici mandet de Chanac un eraud d'armas que somet Merle de netejar 'la plaça de Mende. Lo cap dels calvinistas respondet a l'anonciaire : « Disetz als vostres mestres que vengan la prene, o s'aman mielhs qu'ane los cercar ? » De verai, dins lo temps de la nuech que seguet, l'audaciós capitani intrava dins Cnanac amb sos cavaliers e 200 arcabusiers. « Monsenhs de la noblesa, dis una carta del temps (1), aurián pogut èsser preses dins sos liechs, si los soldats de Merle, en s'atentenant a pilhar, non i avián quitat temps de s'escapar ». Los senhors s'eran acaptats dins la plaça la mai septenSaugas ; s'acamperon los Estats del diocesi, sota la presidéncia de Sant-Vidal. Deguna consequenta décision i foguet presa (octobre de 1580). L'exesque Renaud de Beaune era anat a co d'Enric de Navarra ; lo futur rei de França donet l'orde a Merle de ne¬ tejar la plaça de Mende. Lo cap protestant abandonat per lo Bearnés, faguet rampel al jove Condé, que de Nimes, aprovet son comportament. Orde foguet, de mai, balhat al ca¬ pitani d'aver de se botar mestre dels castels forts de Quczac e de Bedoes. Ço que foguet fach. En fébrier de 1581, Merle s'acarnassiguet contra la catedrala de Mende. Del magnifie monument d'Urbàn V e de trionala del comtat, a (1) De Burdin. Documents istories. T. II, p. 22. �guerras sos que de religion 91 en gavaudan successors, los demolidors non laisseron subsistir los cloquiers que, segón la tradición, non fogueron ser¬ vals que per ço que aurián pogut, per son avaliment, pro¬ duire l'arroïnament del palais evescal (la prefeetura d'ara) ont lot java lo terrible cap Uganau. S'aguet tambén de deplorar lo périment de nombroses documents, libres terriers, sacramentaris, cartularis, tresaurs de sapiénsa que, liurats al fuoc, an disparetítols e gut, emportant amb eles secrets precioses d'istòria gavaudanesa. letra de'l 20 d'abriu de 1581, datada de CouMerle de lo constrénher per força d'obesir : lo capitani protestant se resigne't a abandonar Mende. Mas fogueron obligats de li bailar, en eimenda, la baronia de la Gorça e Salavas en Vivarés e 6.500 escuts per lo pagament de sas tropas, soma de grand considérai* pel temps. Lo sieu fraire e sos majorais oi'iEn fin, per tras, Enric de Navaria menaçava ciers agueron benefici d'una de 640 escuts. Exigiguet encara, lo distribuoión, en mai, prest de 40 muols, desti¬ a emportai* dins lo Vivarés lo fruch de sas pilhas. L'alongada d'esta caravana indica com eran estats fruchoses los saquejaments del Gavaudàn. Lo 11 de julh de 1581, jorn de dimars, al torn de miegjorn, Matieu Merle laissava Mende per sempre, après de n'aver tornat las claus a Monsenh d'Apcher. En reconeissement d'aquest benastrat esdeveniment, una procession foguet instituida que recordet de temps aquel deliurament. nais i moriguet, très ans puei, en genier trenta-cinquena annada. Lo célébré mainadier de 1584, dins sa Seguirà) Marius Balmela. �92 LES GRANS FIGURES HISTORIQUES DELS PAÏSOS D'OC. GERBERT I ELS SEUS ESTUDIS A LA Molt dificils, si bé que MARCA HISPANICA bàsics, els problèmes que planteja l'estudi de les fonts i dels manuscrits relacionats amb l'activitat son cientifica de Gerbert, i la possibilitat de hi pogués liaver dérivât de la Marca Hispànica ; els historiadors de les ciències, en prodigar-hi tôt el seu afany de recerca, s'han dividit sovint en bàndols ben oposats, donant Hoc a la Gerbertsfrage entroncada amb la Bœtiusfrage ; defensors de la influència cienti¬ destriar-ne tôt el que fica oriental s'han batut amb els defensors de la tradició única greco-llatina, si bé aquests últims anys un imposât. Nosaltres no creiem pecar d'immodestos si, dintre del magne débat, creiem aportar-hi dade's ben noves i décisives. La bibliografia gerbertiana és fecundissima i, en géné¬ ral, apassionada, aixi és que ens cal des d'ara anotar com a autors que ens han semblât fonamentals i més encertats de judici i procediment : Picavet (1), per la part biogràfica i de conjunt ; Bubnov (2), per la part bibliogràfica i cientifica ; Weisenborn (3), per la critica d'influències, i Beer (4) per la influència ripollesa sobre Gerbert. Ens criteri de conciliació (1) Gerbert, un (2) Gerberti opéra (3) Gerbert Berlin, 1888. : pape que en s'és philosophe. Paris, 1897. mathematica. Berolini, 1899. Beitràge zur Kenntnis der Mathematik des Mittelalters. (4) Los manuscrits del monestir de Bta-Maria de Ripoll, trad. nils, Barcelona, 1910. per P. Bar- �93 GERBERT monografia de L. Nicolau d'Olwer : catalana del segle X (5). Molts altres autors hem tingut en compte, tots els que hem pogut, i d'algun d'ell l'opinió formada no pot ésser citar cal també la Gerbert (Silvestre II) i la cultura molt favorable. biografia de Gerbert es basa sobre la història del monjo Richer, descoberta per Pertz l'any 1833 i inserida en els Monumenta Germaniae Historica, Scriptores (6). La segui les lliçons de Gerbert, a Reims, i sembla que a.petició de Gerbert escrivi la història del seu temps, molts aconteixements del quai apendria del mateix Gerbert. Tota la seva història palesa que ha volgut ésser imparcial en la Richer narracio (7). de la familia de Gerbert ; sols per algu(epist. II i 217) (8) hom pot induir que la seva familia era humil i obscura « nec genere, nec diuitiis adjutus, multis locuplelibus et nobilitate parentum consplciiis prdelatus sit, etc. ». També som mal informats sobre la pàtria de Gerbert ; Richer ens diu que era « aquitanus genere » (III, 43), i hom ha volgut, per part dels historiadors d'Alvèrnia, que haguès nascut a Belliac, prop d'Aurillac ; però les proves adduïdes, segons Havet (9) i Picavet (10) no tenen cap valor ; tampoc té valor en contra l'expressió « vestra lingua » adressada des de Reims (ep. 17) a Giralt d'Aurillac, puix, com diu Picavet, és possible que oposi la llengua del seu pais d'adopció (Reims) a la del seu pais de naixença (11). De les dades de la joventut i Hom nes no sap res cartes de Gerbert (5) Estudis Universitaris Catalans, vol. (6) Vol. III (1839), (7) Picavet, op. cit., pp. p. 24. (8) Cf. l'edieiô de les cartes de Gerbert (983-997), publiées avec une (9) Op. cit., p. (10) Op. cit., « IV (1910), pp. 332 s. 561-657 : Historiarum libri quatuor. Gerbert per J. Havet : Lettres de introduction et des notes. Paris, 1889. V. p. 27. (11) Que Gerbert s'havia aficionat molt a Reims ho diu l'epistola 163 : Ego cum statuissem non discedere a clicntela et consilio patris mei (Adal- beronis) ». �94 J. educació de Gerber' M'.LLAS I VALLICROSA donades per Richer, desprèn Havet l'any de naixença de Gerbert oscil'laria entre el 941 i el 945. Podem ara seguir el relat de Richer, qui ens diu que in cœnobio sancti confessoris Geroldi a puero alitus et grammatica edoctus est » (III, 43) ; es tracta del monestir de S. Giralt a Aurillac, régit per l'abat Giralt, i on, segons Richer, Gerbert aprengué gramàtica sota la direcció del monjo Raimond, després abat- Amb el nom de gramàtica que « hom deu entendre el llati, i tôt el concernent (12). Gerbert tota a la retòri- vida servà agraïment al magisteri (ep. 194), atribuint a son favor, després de Déu, tôt el que ha pogut arribar a aprendre. Però el cert és que a Aurillac, on es guardaria la tradiçió de Remi d'Auxerre, Gerbert pendria el gust de l'estudi, ço que li obri el cami de ca sa de Raimond la seva ciència ulterior. El monestir de S. Pere i S. Giralt d'Aurillac era ben cone- gut i célébré entre els països veïns; diu Nicolau d'Ohver (13) « En rel ler. ens qualitat de : l'any 967, hi anà el nostre BorII, i també és probable que llavors hi prengués mulEn efecte, la primera escriptura en què el comte apareix casat amb Ledgarda, i amb fills de la mateiromeu, vers (12) Picavet, op. cit., p. 28 : A l'ensenyament professât un segle abans Alcui, a la Cort de Carlemany, l'escolàstic de l'Abadia d'Aurillac, Raimond de Lavaur, hi havia afegit alguns coneixements elementals de música i litúrgia. A la meitat del segle X no s'ensenyava a l'escola de St.-Giralt, més que el trivi o sia Sintaxi, Retôriea i Dialèctica. El grau superior o quadrivi no era professât a Aurillac. Duc de La Salle de Rochemaure Gerbert, Silvestre II, p. 36. Paris, 1914. (La qualitat crftica d'aquesta per obra no esta en (13) Op. cit., relaciô amb les seves proporcions.) 332. Per explicar-se el viatge de Borrell a Aurillac, Baluze: Marca Hispànica, p. 402, creu que l'esposa de Borrell, Ledgarda, p. fôra una filla del comte Raimond de Rouergue, puix el nom Ramon era rar la Marca Hispànica. Bùdinger : liber Gerberts wissenschafliche und politische Stellung, p. 17, Kassel, 1851, creu que el viatge es degué a que Borrell volia que Lotari l'investis reaiment del Comtat. F. Eichengrùn. en la seva recent obra : Gerbert (Silvester II) als Persônlichkeit, p. 3. a Leipzic, 1928 (Beitrdge zur Kulturgeschichte der Mittelalters und der Re¬ naissance, Bd. 35), s'inclina a relacionar el dit viatge i l'estada de Gerberc a Catalunya, amb els desigs del comte d'elevar a metropolitana la seu de Vicb. �95 GERBERT xa, tots és del dia 6 de juny de l'any 969, i segons indïcis que els historiadors recullen (un dels no menors és la introducció del nom de Ramon en la nostra dinastia) dita princesa era filla de Ramon Pons i d'Alvèrnia ». Vet aqui amb quin interès, tan especial per a la nostra investigació, ens nar¬ ra el monjo Richer aquest viatge de Borrell : « Gerbert havia pervingut a l'adolescència, quan Borrell, dulc de la Hispània citerior, vingué a pregar al monestir. L'Abat el rebé molt atentament, i, després d'algunes converses, li demanà si hi havia a Espanya homes hàbils en les arts (libérais). Havent-li respost tôt seguit afirmativament, l'abat li pregà aleshores de prendre algun dels seus, per tal de fer-lo instruir en les arts. El duc acceptà, i amb el consentiment dels demés monj os, s'emportà Gerbert, que confia a Attó, bisbe de Vich. Amb aquest, Gerbert estudià prinsembla que la de Garsinda, comtes cipalment i amb eficàcia les matemàtiques ». Aquest és el text de Richer, en el quai, com diu Beer (14) es palesa amb singular relleu l'alta importància que tingué l'estada de Gerbert a la Marca. Les circumstàncies internes del relat i àdhuc les externes — recordi's el contrast que oferien aleshores les dues cultures, eclesiàstica i la hispano-oriental — havien de comte Borrell II de Barcelona pogués afirmar la llatinofer que e'1 promptis- l'Abat d'Aurillac de si a Espanya perfectament versats en les arts (naturalment, les libérais) [15]. La vida ulterior de Gerbert, conta- fiime la pregunta feta par hi havia homes (14) Op. cit., p. 39. Respecte a la vinguda de Gerbert a la Marca Eispanica, Hue de Flavigny diu quasi el mateix que Richer, al que s>gui textualment. Vid. Chron Verdun, p. 205 en Bubnov, p. 386 o Espaiia Sagrada, XXVIII, p. 97. Vegeu el gran valor que Mabillon dóna al testi- moni d'HvG : Esp. Sagr., ibid. p. XVI. (15) Beer, op. cit., p. 39. Diu demés : « La sospita de què Richer s'hagués fet culpable d'una exageració a favor del seu mestre la desvaneix la importància real de Gerbert, del « Leibnitz del segle X ». Aixi el nostre cronista fiador pot també baver exposât exaetament les condicions dels estudis en els esmentats països, i delineat objectivament els mitjans i possibilitats per a dedicar-se a determinades branques del saber : puix aixù est també admès per la investigació moderna ». �96 da per J. MILLAS I VALLICROSA informarà del gran fruit dels estudis i de l'èxit que tingué després a Itàlia i a França, a les que meravellà amb sos coneixements científics. Això ens porta a escatir la quantitat i qualitat dels seus estudis fets a la Marca Hispànica, respec¬ te dels quais ens diu Richer repetidament, parlant de Gerbert, sortit de Catalunya : « Apud quem (Atto) etiam in mathesim plurimum et efficaciter studuit (16) » (III, 43) ; Juvenem qui mathesim optime nosset » (III, 44), « In mathesi se satis posse » (ib.), i, per tant, ens veiem obligats a estudiar la personalitat científica d'Attó i d'altres pos¬ sibles mestres o companys de GerbertBudinger (17), el quai segui molt bé el problema de l'educació de Gerbert i s'esforcà en assenyalar la influència cientifica junt a la político-eclesiàstica del bisbe Attó, as¬ sassinat a Roma en 971, té que dir, però : « Uber die Ausbildung und etwaige Schriften dieses fur GerbeTt's wissenscbaftliche Stellung so wichtigen Mannes habe ich aber leider keine Angabe gefunden. » I a això afegeix Beer (18) que, malgrat que en els liltims decenis s'ha aplegat molta nova cosa referent al particular, havem, no obstant, de subscriure encara avui aquella consequència negativa (19). La manca de noticies sobre les persones prop de les quais trobà pròpiament Gerbert l'impuls cientific, la senti Budin¬ ger, el quai assenyala entre els homes que podien haver donat tal impuis, a Bonfill, bisbe de Girona, a qui va adressada una lletra de Gerbert als primers mesos de 984 (ep. 25), en la quai aquest li prega que vulgui proporcionar a Adalberó, arquebisbe de Reims, l'obra De multiplicatione Richer, de Gerbert a ens la Marca « « (16) Es ben inexacta i vaga la referència de R. Menèndez Pidel : Gerberto) se educC en el eondado de Urgel ». La Esparia del Cid. Madrid, 1929, I 69. (17) Op. cit., p. (18) Op. cit., p. 19. 40. (19) Diu en nota, que Pérez Bayer, en Nicolâs Antonio, Bibl. Hisp. II, 379, col'loca Attó entre els matemàties, si bé es servi de fonts completament dubtoses. vet. �97 GERBERT pel savi Joseph, hispà. Biidinger (20) que Bonfil] no degué d'ésser les ciències. Karl Werner (21) creu que Bonfill divisione numerorum, publicada et D'aixó dedueix estrany «fou a dubte sense un dels mestres de Gerbert ». Però tots qui dilucidaren aquest punt (22) desconeixien, com el mateix Biidinger, la vertadera personalitat d'aquest bisbe Bonfill, posposant-lo al bisbe Miré (mort en 22 gener 984). Un passatge del Cartoral de Carlemany, de l'església de Girona (23) aclareix completament la qiiestió de Bonfill, i els Miró són una mateixa personna. L'ús en d'aquest sobrenom de Bonfill concorda perfectament amb l'estil de la lletra dirigada a un amie de confiança (24). Els documents que tenim per a la biografia de Miré o Bonfill ens parlen de la multiple obra religioso-politica de Miró, però, segons Beer, no ens diuen res de la seva personalitat científica o literària (25). Miró prova com Bonfill i la lletra de Gerbert fou el fill del tercer comte Miró de Cerdanya-Besalû fou levi'ta de l'esglé¬ sia de Girona i elegit bisbe de la mateixa en 970, a la mort d'Arnulf, quan ja era comte de Besalú, per mort (967), del seu germà Sunifred. En 983 anà a Roma a asistir al concili convocat per Benet VII; de pas visità Gerbert, qui aleshores era abat de Bòbbio. Miró — segueix Beer — posseïa llibres, com és natural suposar en un home de la seva posició, però en quina proporció, ho manifesta clarament el seu (f 928). En 941 era ja clergue (26), (20) Op. cit., p. 21. (21) Gerbert, Viena, 1879, p. 38. 19. Bubnov, op. cit., p. 102, not. 15. Weissenborn Zur Geschichte der Einfiihrung der jetzigen Ziffern in Europe durcli Gerbert, p. 78. Berlin, 1892. (22) Havet, op. cit., p. (23) Cf. Villanueva, Yiaje, XIII, pp. 73 i. s. ; (24) Beeb, op. cit., p. Beeb, op. cit., p. 41. 41. (25) Cf. Villanueva : de Barcelone vindicados, Viaje, XIII, pp. 64-78. I, 131 i. s. (26) Marca Eispànica, app. LXXVI, col. 853. i Bofabull : Los Condes �98 J. MILLAS I VALLICROSA testament (27) fet a 979, en el quai, en enumerar la llarga série de llegats, ho fa talment : « donare faciatis aurum meum.... anulos, sigillos, cintorium-.. vasis, palleis, libris id est missale et ornamentum S. Michaelis et S. Gelasii.. et quantum invenire potueris de jeneris librorum... » Aixi parla, diu Beer, no el vertader bibliòfil, sinó el bisbe comte, per qui son més importants l'or, les joies, els segells que els llibres. Quan Gerbert sol'licita adquirir un petit llibre, no es dirigeix al col'leccionista intéressât directament en l'assumpte, sinó que es dirigeix al poderós princep de l'Església. Aixi és que Beer exclou Miró, tant com Attó, entre els mestres de Gerbert. Hem de dir que en la hipòtesi de aquest punt no podem estar confor¬ Beer. La deficiència actual de noticies sobre tal o quai figura d'aquest temps no és prou per invalidar la probabilitat d'un altra notícia històrica com és la donada per Richer. Aquest és el cas d'Attó ; a més, també es pot admetre que el magisteri d'aquest sobre Gerbert no fos del tôt exclusiu ni directe, puix això no es desprèn forçosament del text de Richer. En quant a Miré, tenim dades éloquents de la seva formació literària i de la seva gran passió per les lletres. Ja Villanueva fa notar que Miré redactava sovint les escriptures en versos lleonins i que amb la seva afició hel'lenitzant complicava de mala manera les dates (28). L'estudi del grec és ben palesat pels glossaris ripollesos, i diu Pijoan (29) que els homes de la Marca havien intentât, per ûltima vegada, una restauració clàssica. El cert és que en tots els do¬ cuments redactats per Miró abunden els mots grecs, de mode que Nîcolau d'Olwer (30) sosté que l'acta de consames am (27) Bofarull, op. cit., p. 98 ria..., I, pp. 239 s. Olot, 1899. s. i. F. Montsalvatge : Besalú, su histà- (28) Op. cit., il)id. (29) OLrvA 1907. : Els educadors de la ç/ent catalana, a Emporium, p. 115, any (30) L'Escola poètica de Ripoll, a Anuari de l'Institut d'Estudis Cata¬ lans, Secció històrico-arqueològica, any 1915-20, pp. 8 i s. �99 GERBERT gracié de la basilica de Ripoll, de l'any 877, és redactada personalment per Miré, « del quai serva tôt l'enrevessament d'estil i petulància hel'lenitzant de lèxic ». Nicolau d'Ohver (31) creu que Miré aprendria, donc, els rudiments de grec que tant l'enorgullien, a Tescola de Ripoll. Tôt això ens présenta un caràcter ben amorés de l'estudi clàssic. i, per tant, no podia ésser estrany a la cultura cientifica. Tenint en compte això, que succei (970) a la Seu de Girona a Til'lustre Arnulf, tan benemèrit de les lletres, i l'edat que tindria en relacié ha d'excloure a la de Gerbert, podem deduir que hom priori a Miré de les possibles relacions mestratge amb Gerbert. Vegi's el respecte i afectuosital per a Miré amb què comença la lletra de Gerbert. Respecte a la relacié de Bonfill amb la cultura musulmana i mussaràbiga — el que no séria d'estranyar, puix que el seu predecessor a la Seu gironina, Gotmar, n'és un bell exemple, — no podem fer siné vagues suposicions. Es ja conegut el relat de l'ambaixada catalana (32) que a la fi de xaaban de l'any 360 de l'Hègira (juny 971) arribava a Còrdova presidida pel comte Bonfill, fill de Sindred (?) (Sunifred?), intendent de Borrell en els castells i places fortes, no a de Lai de consolidar la pau amb el califa Alhàquem. Hom, seguit, tendeix a preg'untar-se si aquest comte Bonfill séria el bisbe Bonfill, comte ja de Besalú, successor de Sunifred (f 967) i, per tant, représentant o intendent de Borrell. La grafia del segon nom és molt dubtosa, i tant pot llegir-se Sindred coin Sunifred. Dita lectura es basa en una copia que encarregà Codera, del manuscrit d'Abenhaian, de Constantina, i aquesta copia, feta per un musulmà mo¬ dem, no ofereix cap garantia en la transcripcié dels noms estrangers a l'àrab. Sabem que l'eminent arabista P. M. per tôt Antuna, d'El Escorial, prépara un estudi, a base de fotocò- pies, d'aquest volum d'Abenhaian, i aleshores hom tindrà (31) Introduction al estudio de la literatura catalana antigua, a Estudio, vol. IV (1914), p. 368. (32) Cf. el meu treball citât: Els textos d'hitoriadors musulmans... pp. 35. �100 3. MILLAS I VALLICROSA major garantia d'estudi- Per altra banda, no se'ns absel nom Bonfill no era infreqûent, i que hi hagueren altres persones que el portaren per aquesi temps (33). una condeix que Beer adverteix cert to de confiança i amistat en la Miró, així com en la 24 adreçada a un Lupito Barchinonemi, la quai, per ésser de la mateixa data, fou portada segurament pel mateix missatger. Això ens pot fer de guia sobre un altre conducte de l'aprenentatge de Gerbert o de les seves relacions d'estudi. Vet aquí el text, importantissim per al nostre estudi, en iraducció de Nicolau d'Olver (34) : « Per més que davant teu cap mèrit no tingui, no obstant la teva noblesa i afabilitat en tu em féu refiar i tenir esperança. Aixi, doncs, el llibre d'astronomia traduit per tu envia-me'l, puix te'l suplico, i si de mi alguna cosa en recompensa vols, sense dubtar demana-ho » (35). Aquesta lletra traspua afecte i bona relació personal. La paraula affabilitas — diu Picavet (36) un Uetra 25 de Gerbert, — adreçada a indica relacions anteriors, i la locució de te prœsumefe, apud te nulla mea sint mérita, sembla mostrar que Gerbert no ha tingut encara ocasió de fer algun favor a Llobet. Datarien ja d'abans, del temps de l'estada de Gerbert a Catalunya, les bones relacions del Llobet barceloni amb Gerbert aleshores abat de Bòbbio? Diu Nicolau d'Olwer (37) : bé « Tam- aquest destinatari apareix desconegut a tothom; excepte seguidors, que el fan bisbe de Barcelona els Maurins i llurs (33) Aixi a l'any 996 de l'Encamaeio apareix un Bonfill del llinatge de Sindered. Cf. Los Condes de Barcelona vindicados, v. I, p. 203. (34) Est. Univ. C'at., 1910, treball citât, (35) Licet apud te nulla p. 336. sint mérita, nobilitas tamen ac affabilitas tua me adducit in te confidere, de te praesumere. Itaque librum de astrologia translatum a te mihi petenti dirige, et si quid mei voles in recompensationem indubitate reposce. (36) Op. cit., p. 32, (37) Treball citât, n. p. mea 4. 337. �101 GERBERT (38); però no hi ha tal cosa, i faré el possible per identificar-io. En el testament atorgat per Borrell II en 24 setemapareixen nomenats sos marmessors per al comtat de Girona, entre altres, dos Llobets: Lobeto, Lobatone, archilevita (40); i en un document del 1004, que copio i al quai més avall em referiré, s'obra amb concell de Llobet, per altre nom Benet anomenat, omni scîencia literari pleniter instruccto, abat del monestir d'Arles ». Tingui's présent que l'any 994 encara regia Sintil'las aquell cenobi del Vallespir, i aixi es podrà admetre tal dignitat en qui Gerbert deu anys abans anomena barceloni; l'elogi que a aquell es tributa, com no es fa a cap de les altres autoritats en el document al'legades, fa creure'm que són una mateixa persona aquell Abbas Arulensi cœnobio i el traduc- bre del 992 (39), « tor del llibre d'astronomia demanat en la carta transcrita.» Més endavant, en estudiar la producció astronòmica d'aquest temps, procurarem escatir el caràcter i possible identificació de l'obra d'astronomia traduida per Llobet, i sol'licitada per Gerbert. Altra de les personalitats de la Marca Hispànica de les quais és ben provada la seva auréola i prestigi en els rams de les lletres, i que és probable que influïssin en Gerbert, directa o indirectament, arran de la seva estada a la Marca Hispànica, és l'abat Guari de Sant Miquel de Cuixà. A l'any 962 el veiem succeir en la cadira abacial de Cuixà (41) i acabar bellament la eonstrucció de l'església que amb tants 38. Hem de dir que aquest error es troba encara en la gran obra de M. Manitius : Geschichte der la.teinisc.hen Literatur des Mittelalters, vol. II, p. 730. Munich, 1911. (39) Marca Hispànica app. CXLI, Los Coudes de Barcelona vindicados, I, 175. (40) Nicolau d'Olwer també registra que l'any 975 apareix a Barce¬ lona l'ardiaca Lobeto (Esp. Sagr., XXIX, p. 103), al quai també el Vives de Barcelona nomenà marmessor en el seu testament {Esp. Bisbe Sagr. 207). En eorregir proves, hem pogut saludar un altre treball de Nicolau d'Olwer : Escriptors llatins de Catalunya a Est. Univ. Cat., vol. XIV (1929), 1er semestre, pp. 20 i s., on es prova l'educació literària del Llobet, abat d'Arles, ben adient amb la del seu temps a Catalunya. XXIX, p. (41) Riber : Els sants de Catalunya, III, p. 106. �102 J. MILLAS I VALLICROSA afanys havia començat el comte Sunifred, germà de Bonfi'll. Les seves relacions amb Gerbert és probable que comencessin de bona hora. Diu Nicolau d'Olwer (42), a pro- pòsit del viatge de Gerbert amb Borrell i Attó a Roma (970), de les primeres étapes del viatge fóra Cuixà : alli hi coneixeria, si no l'havia conegut ja abans, a un dels homes més eminents de la Gatalunya del segle X, Garí (Guarinus o Warinus), que ja n'era abat. Tots els historiadors es desfan en elogis sobre la figura que una de l'abat Guari: « l'home indubtablement de més ait relleu, 'la nostra terra » diu Nicolau d'Olwer (43), i Rifa ressò, amb gran entusiasme, del prestigi de Guari arreu, del seus múltiples viatges i de les nombroses abadies i esglésies que l'obeïen, del seu ascendent a Roma en relació als assumptes de Terra Santa. Nosaltres sols rec.ollim aqui, posant-ho en nota, alguns testimonis sobre el seu prestigi intel'lectual (45). llavors, ber (44) Les en es relacions de Guari amb Gerbert seguiren, en tôt cas, fins quan aquest fou abat de Bòbbio, i àdhuc més enllà. Retornat de Bòbbio a Reims (fi del 984 o principis del 985) escrivia llargament al seu antic mestre Raimond d'Aurillac (ep 45) : « I perquè el rastre de la filosofia mentre el seguim no l'assolim, no totes les impetuositats esva'lotades de l'ànima hem reprimit i ens entornem al que abans haviem deixat: ara als principals d'Hispània volem arribarnos, moguts per la invitació del nostre amie l'abat Guari...» i li deia (42) Gerbert..., p. 334. (43) Op. cit., p. 338. (44) Op. i vol. cits., (45) Garsiae pp. 102 i s. monachi epistola — de initiis monasterii Cuxanenais (Marca Hisp., p. 1.072 i s.) : Admodum ad doeendam ex tempore plebem aufficiena, in ornatisque studiis perfacile lucens Uuarinus ejusdem fundi religiosus abbas. — L'acta consecrationis ecclesiae monasterii Cuxanensis (Marca Hisp., pp. 910 i. s.) diu que : « Seniofredus locavit ibi abbatem egregium nomme Guarinum, qui seu ut sidus lucidum affatim vïbrare satagit costnum. » �103 GERBERT (46). Es més, Havet (47) degut a l'amistat i zel de les coses de Palestina en aquest temps, Gerbert composés l'epistola 28, un tros d'eloqiiència a petició i ús creu que, Guari per de Guari. Altre document mateix a de Gerbert que séria datat quasi del temps que els anteriors, és l'epistola 17, adreçada Giralt d'Aurillac (48), i ella ens donaria dades de les seves relacions amb Guari, si bé que en aquest punt els critics s'ban dividit. Diu : «... De multiplicatione et divisione numerorum libellum a Joseph ispano editum abbas Warnerius reliquit ; ejus exemplar in commune El llibre de multiplicació i divisió dels nom¬ bres, publicat per Joseph Hispà, l'abat Guarneri us deixà; us preguem per nosaltres dos (Adalberó i Gerbert) un exemplar » (49). Hom veu, doncs, que ja havia arribat a Aurillac el llibre pel quai tant s'interessava Gerbert, i boni no sap si l'exemplar deixat a Aurillac per l'abat Guarneri era l'exemplar que abans havia demanat Gerbert a Miré de Girona ; Nicolau d'Olwer (50) creu que no, puix que ni temps tindria Miré de rebre'n la lletra, havent-se mort el 22 de gener de 984 (51). Nicolau d'Olwer rebutja com inadmissible la identificació de l'abat de l'epistola 17 amb Guari, « en pri¬ mer lloc, perquè aquell en el manucrit no apareix d'altra manera que Guarnerius o son équivalent Wuarnerius, i, a més, no consta que el segon per aquell any es mogués de penes vos rogamus ». « (46) « Et quoniam uestigia philosophiae durn sequimur non eonsequimur, impetus tumultuantis animi non omnes repressimus. Modo recurrimus ad ea que reliquimus. Nunc Hispaniae principes adimus, familiaris nostri tis Guarini adhortatione connnoti. 47. (48) Op. cit., 22, n. 3. Séria de principis de l'any 984, segons Havet, ment és wer, p. posterior recolzant-se a en abba- » si bé que probable¬ l'epist. 25, segons avisadament apunta Nicolao el eontext. d'Ol¬ (49) Més enllà parlarem de qui pot ésser aquest Joseph. (50) Op. cit., p. 338. (51) Bubnov, op. cit., p. 102, n° 15, brer, 984. li dóna la data d'ôbit de 24 fe- �104 j. l'abadia ». millas i vallicrosa Es probable la tesi de Nicolau, però potser hom de'finitiva. Un xic més enllà, Ni¬ colau dedueix de' l'epistola 45, de fi del 984 o principis del 985, que Gerbert rebia noves de Guari, ja per veure's personalment, que aquest en els seus nombrosos no pot acceptar-la s'arribés com a viatges Reims, ja per lletres, etc. Picavet (52) creu que Guarnerius és una simple variant de Guarinus, i a la mateixa identificació s'inclina Manitius (53) pensant que els dos personatges coincidirien en ésser abats hispansHem vist, doncs, algunes personalitats culturals de la Marca Hispànica que poden fàcilment associar-se amb l'aprenentatge de Gerbert; peró la llum més diàfana la donarà el coteig dels manuscrits de' Ripoll amb les fonts de les obres de Gerbert, per tal de decidir sobre l'abast del seu a aprenentatge a (Séguirà) la Marca Hispànica. J. Millas i Professor d'hebreu Vallicrosa a la Universitat de Madrid. (52) Op. cit.. p. 34, n. (53) Op. cit., ii, p. 730 �105 GRAMATICA OCCITANA segòn los parlars letigadocians PRIMIERA Grafia c Fonetica dels PART parlars lengadocians modems (SeguiJa) 2) Diftongas tonicas. 9. AI tonic deu èsser tostemps représentât per ai : paire, fraisse, nàisser, lait, mai, enlai. Remarcas. — En Fois., Don. e dins lo parlar local d'Agen, ai pot s'afeblir en èi : fraisée, pàisser, fait, lait, mai (frèiclie, pèiche, fèit, lèit, mèi). Per la lra pers. del sing. del près, d'indicatiu del verb la meteissa pers. del. futur de tots los verbs, lo canviament de ai en èi s'espandis dins lo Narb., l'Alb., lo Carc. aver e l'Ag.; ai subsistis gaire qu'en Orlh., Gav., Rgt., Cev., Montp. e Bez. Dins lo Fois., Toi., Cent, e Don., èi se réduis r c dins : ai, sai, bensai, aurai (è, sè, bessê, aurè). L'evolución ai, èi, è aparenta lo lengadociàn al gascon e al catalàn e d'una faiçón mai generala a las lengas iberoromanas. e La lenga escrita deu admetre si non que las formas en ai. grossiers gallicismes del tipe : (trèt, retrèto, fèt, lèt) devon èsser remplaçais per trach o trait, retracha o retrai¬ ta, fach o fait, lag o laid. Cal notar encara la fréquenta reducción de ai en a dels parlars miegjornais : çai, lai, çai que lai, ençai, enlai, al costat de : ça, la, ça que la, ençà, enlà. Los 10. AU (fr. aou) es notât au : Remarcas. — Au s'assordis desinéneias verbalas en — au auja, autre, daura, saur. en per (pòu) e las de qualques par- òu dins paur — an �106 l. alibert lars (levât los miegjornais) driòu). Las formas en — en — aniran, vendrian (aniròu, ben- : devon èsser preferidas an a las es de- au. La reduccion de au en o dins aur, guda al francés, cal donc regetar 11. El que pot tât per ei : èsser obert dreit, creire (amb tampat es sempre représen¬ tampat) ; leit, as&eit (amb e o e obert). Remarcas. — Ei obert tonic gar en ié dins qualques mots profeit e profieit, etc. tresaur, Pau(l) (or, trésor, Pol). : es : susceptible de se diftone lieit, deleit e delieit, leit Ei tampat pot se réduire a e en Ag., Carc. e Toi. : dreit, estreit, creire, veire (dret, estret, crere, vere). Las formas en ei devon èsser mantengudas dins la lenga escrita. 12. EU obert meuca (amb e tampat o obert) ; es notât eu (eou fr.) : leu, meu, teu, beure, deure, seu, arreu (amb e tam¬ pat). Remarcas. duis sovent — a Eu obert pot se iu : meu, diftongar en mieu, (miu). Eu se ièu que se ré¬ rescontra en Cent., Toi., Ag., Alb., Rgt., etc. ; ieu subsistis en Gav., Rgt., Orlb., Carc., Montp., etc. ; iu es corrent en Cent., Toi., Fois., Alb., etc. Las diversas formas se mesclan forra-borra dins tôt lo Lengadoc ; la lenga literària deu admetre sinon que : eu, ieu : meu, mieu, dieu, Andrieu, Matieu, romieu. Eu tampat pot tanbén se diftongar en ieu amb reduccion possibla en iu : beure (bieure, biure), deure (dieure, diure), beu (bieu, biu). Aquela diftongación es fréquenta en Carc., Rgt., Gav., Orlh., e part del Bez., deu pas èsser admesa dins los textes literaris. 13. IE obert tonic es lo résultat de la obert latin al contacte de palatalizadas : mielh, cieja, mieu, siec, siegre. Remarcas. ragrafs 11 e — i, liech, : En fora de las mieg, diftongación de de las u, c, g, e ieis, remarcas 12, cal ajustar qu'en Ag. e e consonantas delieit, fieira, faitas jos los pa- en Carc., om a so- �gramatica occitana vent de formas non diftongadas : meg, 107 meja, sec, segre, pet- cireja, etc. ge, Lo sufixe latin ariu, — aria, jos d'influéncias mal definidas, benleu germanicas, se tremudet en — eriu, — eria per donar — er, — eira en vielh lengadocián. La lenga moderna (— è d'Agen — produit : èro) : (priinè, manèro) dins los parlars locals de] Mas d'Azil segurament jos l'influéncia del a — e gascon. ( îè, ièira, — ièiro) : (priiniè, manièira, — o) dins Montp., Gev., Bez., Narb., Alb., Rgt., Gav., Orlh. (— ìò, — ièiro) : (priiniò, manièiro) dins una part del Rgt., e del Gav. (Severac, Milhau, Mende, Maruejols). iè, — ièro) : (priiniè, manièro) dins lo Cent., Toi., Fois., — — lo — Don, Carc. Dins la ier, — — Ag. lenga escrita convén d'admetre exclusivament ieira, — iera : prunier, manièira o maniera. e 14. lU (fr. iou) es grafiat regularament iu quand provén long latin o d'un ii en iatus seguit de u (ou fr.) : riu, iiura, nadiu, piuse, tiure, siure. Quand proven de eu obert o tampat véser lo paragraf 12. Remarcas. IU se diftonga sovent en ieu en Gav. e Regt. Aquela diftongación s'espandissiá dins gairebén tôt lo Lengadoc fins a una epoca recenta ; las grafias : rieu, vieu, lieura, sieure, son fréquentas dins los documents. La lenga d'un i — literària deu servar Lo sufixe sabent las formas en iu. ion del latin equival a — prononciación, levât del Montp., ont val. — iun (fr. ioun). En Gav. e Regt., aquel — iu se diftonga en ièu. Om a donc: ipondiciôn (cundiciu, cundiciun, cundi— — ionem iu dins la — — cièu). 15. 01 obert o coire, goira (amb tampat). Remarcas. en re, Orlh., Gav. — tampat (oi e ui) es notât oi : coit, noire, o obert) ; poire, loira, oire, soira (amb o Oi Rgt. ueire, cueifo), e tampat se desvolopa en uei (fr. ouei) : joine, poire, oire, coifa (jueine, puei- �108 l. alibert 16. OU obert ploure, nou, (fr. oou) es représentât per dijous. ou : moure, Remarcas. Ou passa sovent a au en Cent., Toi., Fois., Don., Alb., Carc., Narb. : ploure, nou, dijous (plaure, nau, dijaus). Aquelas formas devon èsser regetadas de la — gra- fia literària. Ou se canvia en oi dins moure (moire), — simplifica en — os en Carc. : dijous, buous, bios, ios). La lenga escrita den servar ous. Ous final uous se (dijos, — 17. UE représenta lo produit de la diftongación de o obert latin al contacte de i, u, c. g e las consonantas palatalizadas : uelh, pueg, luenh, trueja, tremueja, pueis. Quel¬ ques parlars podon utilizar uo : uolh, puog, luonh. Remarcas. La valor de las grafias ue, uo de la lenga escrita varia amb los diferents — parlars : (biiou, iiou dins una part del Rgt., assaber lo ; (biou, iou en Gav., Rgt., Orlh., Cev., Montp., Bez., Narb., cent., Toi., Fois., Don., Alb., Carc.) ; (bèu, eu en Ag\, Carte., dins lo Fois, a l'Ospitalet e a Merens). 2) ploure, moure, plou, mou, nou se podon 1) buou, Segalar) uè réduit a uou è en Ag. diftongar en part del Carc., Rgt. e Gav. : plueure, mueure, pliieu, mueu, mien (pleure, meure, plèu, mèu, nèiï). 3) Foc, joc, loc non diftongats en Cent. Toi., Fois., Don., Rgt., Narb. ; fiioc, juoe, liioc dins lo Rgt. del 'Segalar; (fioc, jioc, Hoc en Gav., Rgt., Cev., Montp., Bez., Alb., Orlh, part del Carc.) ; fu.ee, ju.ee (fèc, jèc) en Ag. e part del Carc. 4) Uo -|- palatalizadas (prononciat io) régna dins lo Montp. e s'espandis e mesclant mai o mens amb las formas dins las régions avesinantas del Bez (Lamalo, Agde, Sant-Pons), del Alb. (Castras), del Rgt. (Sant en se autras Africa, Nant, Bel-mont) : truolh, vuog, truoja, uoeh, cuor, uoi, (triol, bioch, trioja, ioch, quior, ioi). 5) Ue -f- palatalizadas (prononciat mé o oué fr.) s'esconservat si non que sus qualques punts del Fois. (Saverdun). En Toi., Naut-Lauragués, Bas-Carc., Fois., on a : ueit, uei (wèit, wèi). Lo tipe ne es d'usatge gairebén général (pro- �gramatica nonciat iiè) en 100 occitana Gav., Orlh., Rgt. La forma iié existis en Cev. cl'Alès, Rgt., Gav., Orlh. En Cev., las formas (iiiè) e (ié) dominan. Oe es senhalat en Gav. a Sant Cheli d'Apcher. (prononciat è) es la forma generala en Cent., Toi., Fois., Don., Ag., Carc., Alb., Narb., Rez. Om a donc : puog (puog, piog), pueg (puèg, piïèg, puèg, pijûè, pyè, poeg, Enfin ue pèg)• Al nostre vament 18. UI : vejaire la lenga escrita deu admetre exclusi- puog, pueg. équivalent a iii (ui fr.) es notât ui : fruit, réduire, estuit. Remarcas. Ui susceptible de se réduire a réduire, aduire (frut, redure, adure). Las formas von èsser preferidas. — es u : en fruit, ui de- 3) Vocalas atonas. 19. A atón deu sempre èsser représentât per a quina que campcina, lanut, governament, belament, femna, femnas, portas, porta, portan. siá sa valor Remarcas. cabrit, : A protonic passa a o d'una faiçón gairegenerala dins los parlars septentrionals (Orlh., Rgt. de Rodés, de Milhau, Gav. de Langonha e de Meirueis, Carc. septentrional) : castanha, cabrit, castel, badar (costonho, cobrit, costèl, bodà). — bén A intertonic dins los adverbis — en — ament los noms en ament, los mots sentits coma compausats s'assordis en o levât del Bez., Cev., cadaleit Montp. e Gav.: belament, governament, (belomen, gubèrnomen, cadolèit). persistis inalterat dins lo parlar Montp. (SeMontpelhier), dins lo Fois, de Saurat : femna, femnas, bada, badas, gracia (fenna, fennas, bada, badas, grácia). Dins lo parlar Don. — a persistis, mentre que — as passa a — és : roda, rodas, bada, badas (roda, ròdès, bada, badés). Dins lo Montp., del ròdol de Lunel a s'afeblis en é : femna, femnas (fennè, fennés). Dins lo restant del domeni lengadocián l'assordiment en o es général : lana, rodeA final atón ta, Lodeva, �110 l. alibert las, grácìa, mostra, mostras, mostran (lano, rudèlo, gracio, mostro, mostros, mostroń). La lenga escrita deu restablir sempre a atón: rodament, frescament, cadaleit, badar, cantar, cluca, clucas, seda, estacas, cantan, donavan. 20. E atón tampat deu èsser notât uetz, maselier, ase, paire. Remarcas. e : segur, mesola, de- AI vesinatge de las consonantas labialas, e susceptible de passar a u : femela, desempuei, beviá, mesengue, vedel (fumèlo, desumpèi, bubiò, musengue, budèl). Al contacte de las palatalas, sibilantas o nasalas, e se canvia en i sobretot en Orlh. : legir, crenhar, lenhier, vesin, estiu, viatg'e, mar.'datge (ligi, crinhà, linhè, bisi, istiu, biat— es chi, maridatchi). En Don., e inicial se canvia sovent en estela, en (astanh, asperû, astela, an). En Orlh. a : estanh, esperón, Rgt., e protonic pot se tremudar en a, prononferrau, candelieira, mercé, fagilessiatz, terrenc (forrau, condolièiro, morcé, foguossias, torrenc). Los autres parlars presentan tanbén de formas en a per e : gelât, dé¬ licat, demorar, rata penada (jalat, dalicat, damurà, rato panado). Dins tots aquels cases, sobretot quand l'alteración de e es pas anciana e generala, convén de lo restablir : legir, se¬ gur, estela, estanh, mercé, terrenc, gelât, demorar. ciat o e : 21. O atón tampat equival a ou fr. eau esp., deu èsser grafiat o : portai, demorar, solaç, coar (purtal, demurá, sulaç, cuà). Remarcas. O tampat inicial se canvia sovent en au : odor, oliera, oelha, ofegar, ofensar (aunu, audu, aulièro, auelho, aufegà, aufensd). Cal regetar aquelas formas de la lenga escrita. Los parlars meridionals presentan sovent lo canviament — onor, de o atón en ii : alunhar, asolhar punhal. ofrir o ufrir, anojar o asulhar, cobrir o o anujar, alonhar cubrir, pon-hal o o �gramatica occitana 111 Dins lo parlai- Montp. del ròdol de Lansargues, o tonic l'atona dins los derivats persistis sovent: encordât ; rajòl, rajòlet ; font, fônteta ; tròn, obert que passa a còrda, trònada. 22 I atón es représentât per i : primier, milgrana, ciri, armari, tirassar. Remarcas. passa 1 pretonic, jos l'influéncia de las labialas, sovent a u : primier, crivel, ribiera, chimar, rimar, — cipressier (prumiè, crubèl, rubièro, chumà, rumà, supresservar i dins la lenga escrita. La diftongación en iè, ia, io de i long tonic l pot passai' a l'atona : filada, filata, filar, apilar (fialado, fialato, fialà, apialà). Cal évitai- per imitación del francés de canviar i final atón en e : (coletge, priviletge, ofice, Ovide, Orace) alloc de las dreitas formas : colegi, privilegi, ofici, Ovidi, Oraci. sié). Cal 23. U atón oe o eu fr. : u ; coma u tonic pot aver la valor de mudar, prudéncia. U atón pretonic dona aisidament i : tutor, notât es curar, Remarcas. — umor, umoros, uganau (titû, imû, imurûs, iganau). Convéu de restablir u. Uo (io) diftongación de u tonic + / pot passar a l'atona prononciación : reculai• (requiola). dins la (requiolà) coma recula 24. Alternancias vocalicas. — La vocala del radical es tractai a diferentament segón qu'es tonica o atona dins la conjugación e dins los mots derivats. Es atal qu'avem una alternàneia entre vocala oberta e vocala tampada dins : vòli, vólem, sègui, ségam ; rôda rôdai ; bèc, bécada. De la meteissa faiçón, podem aver alternàneia entre vo¬ cala diftongada e vocala tampada correspondenta dins : siegui, seguèm ; requieri, requerèm ; mieg, mejàn ; proficit, profeitàr o profiech, profechàr ; carriera, carreirôn o carrairôn ; truelhi, trulhàm o trothàm ; cuelhi, culhèm o colhèm ; anueg, anujós o anojôs ; cuer, cuiratier o coiratier ; luenh, alunhar o alonhar, etc. �112 l. alibert Los parlars populars modems an una tendéncia a unianalogicament quora sus la forma tonica, quora sus la forma atona, es atal que alloc de : cuelhi, culhèm, avem : cuelhi, cuelhèm (quèlhi, quelhèm) o culhi, culhèm ; alloic de : mieg, mejàn avèm : mieg, miejàn ; alloc de luenh, alunhar avem : lu&nh, aluenhar (lenh, ficar lo radical alenhàr). La lenga literària deu restablir l'alternància vocalica a Fimitación dels parlars e dels dialectes que l'an servada. Ça que la, quand los derivats son de formación romana recenta que las formas regularas an tota la lenga d'Oc, om o completament disparegut dins pot emplegar las formas tonicas a l'atona : vielh, vielhir, vielhum ; cadiera, encadierar ; fiera, fîerejar ; mieit, n.ueitada ; nieira, nieirós, desnieirar. 4) Diftongas atonas. 25. AU atón es représentât coma au tonic : lausar. Remarcas. ausir, auriol, Au atón s'assordis en òu dins los parlars septentrionals que canvián a pretonic en o : aurelha, daurat, saulós (òurelho, dòurat, sòulûs). La lenga escrita deu res¬ tablir — au. 26. AI atón Remarcas. es grafiat ai : laissar, mairal, cairel. Ai atón coma au pot s'assordir en oi dins septentrionals : laissar, pairin, vairar (loissà, poiri, boirà). En Orlh., gav. e la part nord del Rgt. ai s'afeblis en ei : hailar, vairar, baissar, maison, maissut (beilà, beirà, beissà, meisû, meissut). En Ag., Fois, e Don., ai tonic afeblit en ei pot passar a l'atona per analogia : daissar, graissam, nais¬ sent (deichà, greicham, îieichent). La grafia deu tostemps — los parlars servar ai. 27. El atón es regularament notât ei : eissam, peissonier, creissent. Remarcas. — Ei atón es susceptible de se réduire à i �GRAMATICA Carc., Rgt., Gav., Orlh., eissam, meissón en eissordar, missû). Om pot encara septentrionals) La : 113 OCCITANA Cev., Bez., Alb. : eime, eissart, (ime, issart, issurdà, issan, relevar de formas en ai o en oi (parlars meisson, meitat (maissû, moissû, maitai). lenga eserita deu servar ei. 28. Las diversas diftongacions que se produison dins las 17) passan ieu ; ou en diftongas tonicas (veser paragrafs 12, 14, 15, dins las diftongas atonas : eu en ieu, iu ; iu en ueu, eu ; oi en oei : 1) Eu 2) lu : : 3) Ou : 4) Oi : beurai (bieurai, biurai), liurar ilieurà), plourà {pleura), boisson (biieissu). —ià: abadiá, foliá, capelaniá, escudariá, vendiá, auriá, donariás, aimarián, que représenta l'anciana desinéncia — ia, dont l'accent s'es desplaçat e l'z' s'es consonificat. A donat diversas formas segón 29. M lo es una falsa diftonga notada parlars : yá en Don. e en Fois, de (bendyá, bebyá). 1) — 2) — Saurat : vendiá, beviá yò en Cent., Toi., Fois, Alb., Carc., Ag., Gav., del Cev., Don., Bez. : risiá, foliá (rizijò, Orlh., part Rgt., rijò, fuhjò, fulhò). 3) — ỳè en Bez., Narb., Montp., Cev., escudariá, capelaniá Las formas de la part, del Alb. : (escudarijè, capelamjè). conjugación en iá seran estudiadas en morfologia. La lenga literària deu servar iá. B. — Consonantas 1) Labialas. es représentât pròdol. 30. P capa, en principi per p : pal, palpar, tap, �114 l. alibert Quand lo c.orb, arab. final provén d'un b latin s'escriu b son p : orb, Remarcas. En Cent., Toi., Fois., Don., Narb., Alb., Gav., Carc., Montp., p final après vocala persistis ; seguit de s — canvia se t tap, cop, taps, cops (tap, cop, tats, cots). Ag. e Orlh., p se tremuda en t dins los dos cases : tap, taps (tat, tats). En parlar d'Alès e en Montp. oriental, p s'esfaça dins los dos cases : tap, taps (ta, tas). En Béz. e Rgt, p persistis e ps se canvia en tch : tap, taps (tap, tatch). P final, après diftonga, persistis en Cent., Toi., Fois., Don., Alb., Narb., ps abotis a s : paup, estriops (paup, estrios). En Ag., Carc., Orlh., Rgt., Gav., Montp., Cev., p s'esfaça dins los dos cases : saup (sau). P, après consonanta, persistis en Cent., Toi., Fois., Don., en : En Alb., Narb., montre que ps se réduis a s : camp, camps (camp, cans). En Ag., Carc., Orlh., Rgt., Gav., Montp., Cev., s'esfaça dins los dos cases : serp, serps (sèr, sèrs). Après diftonga o consonanta, l'esfaçaraent es de régla : camps, serps, paups (cans, sers, paus). Ps intervocalic dona ts : escapçar, capsula (escatsà, catsula). Pt se réduis a tt e t recaptar, acaptar (recatà, acatà). : Totas aquelas alteracions devon èsser regetadas de la lenga escrita. 31. B (b bilabial de l'esp.) es notât b : ribiera, sabôn, acabar, loba, balma, 'camba. Quand lo son b provén d'un v o d'un b intervocalic représentât per v segón l'usança de l'anciana lenga d'Oc, del provençal, d'una part del lengadocian oriental (Cev. e Montp. de Lunel) e d'una part del catalan : vida, malva, fava, caval, donava (bido, malbo, fabo, cabal, danabo). Los mots sabents, manlevats al grec e al latin, seguisson latins pas es aquela régla Remarcas. — : abitud, abil, mobil, saburral, abolie. Lo grop originari bd es prononciat tt o t : �115 gramatica occitana cabdel, encabdelar, cabdet (catèl, encatelà, catèt). En prov., om a : cabedeu, encabedelar. Lo grop bl intervocalic se pronóncia generalament pple : moble, poble, sablón, riblón, agradable (mopple, popple, sapplii, ripplii, agradapple). 32. F présenta pas de particularitat : fava, filosof, fotografia, autograf. Lo pb grec es sempre remplaçât per f. 33. V persistis sinon que dins la part orientala del Montp. ^Lansargues, Lunel) e Cev. ; pertot alhors s'es tremudat en b bilabial non explosiu (b del catalàn e del espanhol). Aquel /> correspond à un v latin o a un b latin intervocalic. La grafia literària deu restablir lo v romàn dins tots los mots de formación populara. grafic) se canvia g en Carc. : ni vol, granivol (nigul, granigiil). Dins la grafia d'Estieu-Perbosc, lo son b es notât d'après l'etimologia latina : vivu, viu, faba, faba. Aquel procediRemarcas. soveiit ment — Lo son b intervocalic (y en es contradicción amb l'evolución fonctica de la en lenga d'Oc e amb los divers lo parlars o dialectes qu'an servat son v. 2) Dentalas. 34. T es représentât regularament per t : taula, porta, batre, mata, donat, fenit. Lo son t final dérivant d'un d latin es grafiat d : nud, acid, rigid, mas al costat: pot, donat, mut, del latin : potest, donatu, mutu. verd, baud, vend, perd, similitad, Remarcas. — T final s'amudis dins los participis pas¬ del sing. del prétérit en Cev. d'Alès, Langonha, Orlh. e Montp. oriental : donat, ausit, aguet, aimet (dunà, ausi, aguè, aimé). Ts dels plural-s dona tch en Rgt. e Bez. : prestats, fenits (prestatch, fenitch). En Cev., Gav., de Langonho, Orlh. e sais e la terça pers. Gav. de Montp., ts se réduis a s : T donats, polits (dunàs, après diftonga s'esfaça en pulis). Ag., Gare., Montp. oriental, �116 l. alibert Cev., Rgt, Gav., Orlh. : caud, naut, empeut (eau, nau, empeu). Al plural, ts se réduis a s d'una faiçón generala : cauds, empeut s (caus, empeus). T après consonanta s'esfaça en Ag., Gare., Montp., Cev., Rgt., Gav., Orlh. :perd, vend, tort (pèr, ven, tor). Dins los parlars miegjornais, t de las finalas en nd, nt, pels mots que donan de dérivais d'us fréquent, persistis en ligasón davant vocala bel sant, n'es morent, o men(t), fon(t). Los plurals cons. -f- ts sant s, torts (sans, tors). 35. D es notât d quand lo mot es isolât : saut ome, al costat : san(t) Juliàn, pasi- mas se reduison sempre a cons. s. : donar, domdar, ruda, perdre. général, un d epentetic s'es desvolopat dins l(d)r, n(d)r. Lo Rgt. Gav. e Orlh. l'admeton pas : volrai voldrai, venrà — vendra, cenre — -cendre, moire — Remarcas. — : En — moldre. Un d prostetic es fréquent en Care. e Orlh. : entornar, untar, estremar, èsser, emportar (denturná, duntà, destremá, dèsse, dempurtà). Deu pas penetrar dins la lenga escrita. 36. 5 sorda iniciala, après o avant consonanta, finala es soudar, versana, pescar, pas, cors. S intervocalica es notada ss : messa, lassa, passai'. Lo son s sorda dérivant de ci, ti, chi, c-{-e, i latins es grafiat c davant e, i ; davant a, o, u cal emplegar ç : cel, cilha, placi, plaças, bracejar, nonciar, cançón, plasença, braç, glaç, eficaç, veloç. Dins los cases dobtoses, se referir al Diccionari ortográfic catalán. representada per Remarcas. s : S final equival (cat, crot, trot). Los mots en en Orlh. : cas, cros, tros st, après la casuda de t, an la meteissa prononciación : agost, prest (agut, prêt). En Cev. d,'Alès, om pot observai- l'amudiment de s del plural dins los substantius, adjectius e participis : los uelhs clugats (lus iièl clugà), sas patorletas sagnosas (sas paturleto sannuso). — a — í �117 gramatica occitana S dels préfixés des sistis davant c, p, es —, —, mes, tras —, très — per- s'esfaça davant las autras consonantas : trescolar, espantar, mespresar, estabornir, destermenar al costat de : tre(s)mudar, me{s)fisar, de(s)nisar. Dins qualques cases, es réduit a e es estât confondu t amb en, d'aqui venon : esbalausir t e ebalausir — — embalausir esglasiar — eglasiar — englasiar esglandar — eglandar — englandar esdevenir — edevenir — endevenir. Dins tots los cases, la mas amb s : lenga literària deu preferir las for¬ mesfisar, desnisar, esbalausir, esglandar. 37. Z intervocali'c es notât s : mesa, rosa, veser, presar, baisar, maison. Z inicial o après consonanta es représentât per z : zelat, zéro, olze, mólzer, onze, bronze. Dins los mots manlevats al grec e dins lo sufixe — izar de meteissa origina, cal servar z : trapezi, rizom, realizar. Remarcas. En Narb., z intervocalic tend de vegadas a se transformai- en r : glasi (glari), afusolar (afiirulà, afi— rulà). En Orlh., z intervocalic tend a se prononciar ji fr. : glei- camisa, estremesir (gleijio, camijio, estremiji). Lo grop iz se réduis a i (y) en Rgt. e Gare. : gleisa, sar, baisar, maison (gleyo, camayà, baya, mayu). sa, Dins la camai- grafia Estieu-Perbosc, s sorda es representada plasensa, bras, canson, mentre que z es notât z: meza, prezar, nozar, roza. sempre per s : mesa, pasar, casar, so, TZ, dins los verbs (2a pers. del plural) e dins los au¬ quand provén de d'e intervocalic o de ti, ce, ci latins finals, es représentât per tz : donatz, avetz, pensèretz, dejèssetz, patz, pretz, potz, dotz, dotze, treize, setze. Remarcas. Tz final se réduis a s en Alb., Bez., Montp., 38. tres mots, — donatz, crotz (dunàs, crus). Ag. e en Carc., la reducción atenh solament los verbs: donatz, vesetz {dunàs, besès). En Orlh. e Gav., la reducción se fa en s e en t : donatz (dunàs, dunat). Cev., Rgt. : En �118 l. alibert 3) Velaras. 39. C (K) e, i ont es es generalament représentât alquimia, pequi, sequen, levât davant entenerc, quista. Davant a, o, u, om utiliza qu exigis per c, notât qu : càbelh, conca, secar, foc, quand l'etimologia latina quatre, quai, qualitat. pot èsser notât g segón l'etimologia latina : larg, long, filolog, catalog, sang. En cas de dobte, se conformai- a l'usatge del catalan. o : A la finala, lo son k Remarcas. Lo parlai- Gav., levât la région meridionala palataliza ca latin en cha (tch fr.) : vaca — vacha, cabra — chabra, mascarar — mascharar. Dins lo meteis parlai-, qui se palataliza en chi o si : mes¬ quin, esquirol, esquina (meschi o mesci, eschirol o escirol, eschina o escino). En Fois., om pot notai- una palatalización d'aquela mena dins : qui, quin, quun (tchi, tchin, — de Florac, tchun). C final après vocala persistis en Cent. Toi., Fois, Don., ; al plural — es dona — ts : roc, rocs (roc, Narb., Alb., Gare. rots). En Ag., Orlh., Gav., al sing. coma al plural, c se canvia roc, rocs (rot, rots). En Bez., e Rgt., om a c al sing. e tch al plural : roc, rocs (roc, rotch). En Montp., c persistis al sing. e s'esfaça al plural : roc, rocs (roc, ros). En Cev. d'Alês e Montp. oriental, c s'esfaça al sing. coma al plural : roc, rocs (ro, ros). En général, c final après diftonga persistis al sing. per s'esfaçar al plural : trauc, traucs (trauc, traus). En Ag., Carc., Montp., Cev., Gav., Orlh., c s'esfaça dins tots los cases : trauc, traucs, (trau, traus). en t : C après consonanta seguis la meteissa régla : fore, fores (furc, fur s), e (fur, furs) en Ag., Carc., Montp., Cev., Gav., Orlh. Lo grop es o x es (ets'emple, ditsiunari). prononciat ts : exemple, diccionari �119 gramatica occitana et dels mots sabents factor, acte (fattu, atte). Lo tt : grop subis l'assimilaciôn en 40. G es notât generalament g, levât davant e, i ont es re¬ présentât per gu : gamar, engolir, greda, guerra, pagui, pargue. Remarcas. — En Gav., coma per ca, sud de Florac, ga se levât de la rcgión al — jal, pagar — palataliza en ja : gai pajar, foguier — fogier, diga — dija. Lo j intervocalic desvolopa un i e se tremuda en z : fogier (fuziè, fazìò), dija (dizie), faja (fazie). G intervocalic s'amudis sovent sobretot en Alb : figa, figniera, fogairón, clugar (fio, fièro, fuairu, claà). Lo grop gl, sobretot après l'accent, se pronóncia kkl : régla, agla, segle (reklda, akklo, sekkle). (Seguirà). L. Alibert. �120 PETITA ANTOLOGIA ELEGIA TARDORAL Homo Itomini Jrater tn patria I Amie de ciutat, beat el déu que et mena a la muntanya. No t'hi podia dur pas millor temps, ni cap altra hora fóra més sagrada. ja es sent el tomb de la tardor i estem al caure d'una dolça tarda. Sota el portai obert al vianant Al cel l'amistat t'hi farà l'estada amable i l'olor de les fruités del canyis ja comencen d'ésser arrugades. Ara és el temps quan abelleix el camp, que que una claror d'or vell tôt ho amara a l'esguard i les llums s'endolceixen i fins la mar té una blavó esblaimada. Al i i pla negreja el verd avellanar les vinyes ja hi son mig apagades pel damunt hi sura el polsim blanc dels olivers de testa aureolada. Ara és el temps que torna poc a poc aquell silenci greu de les muntanyes. El cant de les plegades ja hi ha mort i els vremadors ja son en terra estranya. Ara s'hi torna ja a sentir de nou dring llunyà de relies i d'aixades. Ara els ocells no temeran ja pus : el �SdCGlddCaotanrlecsueuntlyrr,zinapopvjienliets.èslrt Giactul Veansturaol, En El poeta �Formentor. — Badia de (Mallorca) Port de S''lier (Mallorca) Poliensa �λËTITA ANTOLOGIA parelles les merles endolades frec a frec de mans s'ajoquen refiades, la pota en l'aire, el cap esplomissat a et passaran a i veuràs coin ben acotxat dessota de les aies. aquesta ombra que envaeix el pla ? d'aquella carena mes llunyana ; suara era una flama de ponent, ara és fina com l'ombra que en devalla, Veus Es ara el capvespre l'ha cobert d'un vel de setí fi i de seda No sents amoratada. quina dolçor baixa del cel ? sagrada, aquell instant de la tristor cobejades enyorances. Som al tombai- de l'hora més s'atansa i de les II aquests cims i aquella Hum enllà, i aquella mar ara llunyana ? Em veus a mi ? Doncs ja sóc ton germa en Catalunya nostra mare pàtria. I aquesta pàtria que ara veus tan gran, ai dolô ! és una pàtria encara esclava. No veus aquell pagès darrera el bou ? L'amor li té la taula ja parada ; Veus i els camps però l'amor, la taula i ell i el bou tots son esclaus : ja ho foren els llurs pares. No sents sota el rafal del mas vei aquella mare jove com hi canta ? Ella i el fill que bressa son esclaus. Escolta, si no, el cant. Quina tonada ! Veus allà al lluny dévora de la maiun eternitzada ? el nostre rei monument de roca Es la Seu on reposa tan ait i dret i fi com una espasa. Però, o desperteu, nosaltres també sou esclaves. cendres del rei, no que com �VENTURA GASSOL Altres cendres de reis, i catalans, soi de Déu per aquest escampades aleni fort fiâmes arborades, son : esperen que una veu i es remouran en que sota de les cendres hi ha el caliu que ha O tu el d'abrandar la pàtria banda a banda. pagès que cantes résignât ! Deixa el manti i penja ja l'aixada ia a trence de jorn empunya bé la falç : segant, tôt tu t'has de sentir un altre. Desferma el bou i dues teies hi a cada cap de siguin abrandades. CANTIC NOU Floreixin els bordons sonin que ens com un a nostres dits ! flautat les nostres venes ! al fons dels nostres pits han nascut noranta i hem vist una Els núvols han els corn roserars i ei nostre llum nou nova a sentits les carénés. plogut gotes de sang, tots s'han desclòs alhora corser blanc, pér damunt de les flors, la pois i el fang perdut com un foll niivols enfora. s'ha Aquells camins que feia jo als cimals en companyia de la teva imatge, ara els vull fer reals amb tu que ets plena de sentits carnals i el fi del meu viatge. i ets el commenç I als nius ja piulen els moixons ja brotonen i tu em crides : què hi ha dintre les brotons ? — ara que i els arbres — �PETITA et diré : — El mateix que en hi ha mil fruits de No te les sents com — 123 ANTOLOGIA el teu fons passió, mil vides. dintre teu de a criden amb la veu pie enrogallada : Treieu-nos del no-re, mare que dels ulls volem tranquils i el front serè, el cel i l'estelada ? — veure Deslliura'ls de turment i de N'hi ha prou amb què en ès dels teus fills el crit, senten mancar neguit. diguis la paraula : l'escalf del nostre llit i la claror del volt de nostra taula. ja de dintre teu, s'assequin de tristesa, l'amor seu Amada, arrenca'ls no deixis que que sense qui és que ens muniria de la neu i de l'hivern gebrat de la vellesa ? TEMPTACIO à l'atzâ, Sarrià aquella hora que el cel traspua sang, allunya't de les ombres del barranc : els garrofers olents al seu dévora d'una fortor odoren aquella hora, que el vianant incaute que n'ha esment troba el pecat a dintre del torrent. Si mai, tu que camines et sobtés pel barranc de jove del convent vei, del crepuscle vesperti, de la cel'la, esguardava amb ulls pregons el sagnar de les vinyes i horitzons. Quan de sobte senti que el vent olia Un frare en la pau �124 VENTURA GASSOL de garrofi, el pit ja li percudia percudir tan foll i turbulent, com mai l'hagués sentit d'adolescent. d'un Tancà la cel'la i dins la fosqnedat imatge d'un pecat i a dintre seu ja havia reviscut la de tots els pecats de joventut. cada ombra hi fou la En la creu de peus i de Jesiis veié clavada, la seva antiga amada tenebror s'il'luininà, que era encesa de llum com el vinyà. mans, i la gran El frare, amb un panteix d'esclavitud, camina dins l'ombrosa solitud i, a cada pas que aferma, amb espavent sent trontollà els quatre angles del convent. Ni la mort el lliurà de la tortura : cercà el crani dins l'ombra amb mà i, insegura, sentir-ne de sobte la fredor, del fons del s cementiris muntà aqueixa clamor: en — No donessis — a oblit, germà de Déu, que ets pois i duus la mort a dintre teu. Les orelles li feren un brogit, amb el puny es — donà très cops al pit, que una altra veu amb gran bruel hi clama : Sóc pois que es mou al vent i al foc s'inflama, — sóc sóc pois que viu i sent, no sóc pois fang : pois carn, sóc pois ossos, sóc pois sang. I quan el aqueixa frare, o veu hagué callat, miracle del pecat, senti près d'horrenda visió : prengué llum en la foscô damunt la nuesa d'aquells ossos es el crani i hi havia retornàt la carn a trossos i sots la cabellera que hi brollà veié la cara encesa de llum com el vinyà. — �125 PETITA ANTOLOGIA I per vèncer la gran temptació, aquella hora d'espasme i de dolô, rebaté el crani — un a terra amb feredat, to de címbal fúnebre ha sonat i amunt la muntà la fosca, en pois del — espiral de fum, ossos feta llum. ANHEL En en pensament t'he dut dévora el llac, pensament només, Amada, esquinçâ el llençol d'aquest enyor tupit ensems i fi, per no afrodisiac, que als ulls estranys d'esperit oculta. nostres encontres Seu, doncs, Amor. L'hora és tranquil'la, escolta. Ni bri d'oreig al vern tremoladis, balanceig més fi al salze de seda un ni el de seda el llac de seda el bosc de seda el cel i tota tu, L'hora és meu pensament, de seda. tranquil'la, migdial, al els cignes, quiets, al lluny, diria's que somnien. Només l'aranya, aquesta fina aranya de llum que destrià el darrê espiral de boira, si, que no assossega. Ara teixeix la seva tela sense a ran parar, frisosa, mateix de l'aigua. �VENTURA De fina que és, ni GASSOL es veu, resta confosa amb el brunyit miratge. Però, deixa que el but d'aquest oreig que comença a muntar dels meus desigs bressi els raïms rosats de les acàcies i, a cada flor que vegis caure al llac, ja la hi veuràs també, la teranyina, si brilla i s'estremeix sobre el petit oneig que s'hi estén com ténue i fi esborronament de un l'aigua. Oh ! mira, Amada ! Mira-la ! La primera que hi eau ! Vol va de llum ! Gota de sang ! Lluneta errant entre dos cels encesa ! Ara ! No sents ? Quin dring més fi de campaneta d'aigua ! Una altra ! Dues... très... Triangle rosa ! O signe sidéral ! d'un cel diiirn aixi En caure a l'abast dels homes ! la setena, vull que em besis, minvés el somni. Quatre, cinc, sis... que no O bes, caricia suprema, mà de vellut que tanques les parpelles, m'has obert els ulls ànima endintre, anima endintre, endins del pensament, com on, al record de dòrm ses albors de cigne, amansit el llac de totes mes llangors i mos deliquis. Obre'm els ulls, Amor, que aquest desmai Sento que toca els limits de 'les Ombres. Oh, mira el llac ! Tôt ell és oneig de flors d'acàcia ! comptar par les flors que hi han plogut, Ilarg haurà estât el bes, A un �petita 127 antologia pregon i duradô el moment d'absència, fort i certê el sondroll del nostre espasme Mira, si Diria's de no una ! ! escuma plomissol de cignes i de roses plomissol : color de galta, Roses i blancô esborronadissa de nuesa, carn feta de llum en la verdor sedosa d'aquest llac de tendreses de carisma. la claror rosada A el nostre cos, d'aquest llac, Amor, sembla un pur miratge de miratge, pensament d'un altre pensament, em el la llum d'una altra llum, l'escuma efimera d'un altre llac immobil, perdurable, paorós de tan ample i de tan clar, sonor mar de tan pregon, sense fons, alhora mar i platj a. Ai, Amor, sols fets perdre'ns-hi junts, escumeig d'una mateixa onada. em resta un anhel Anhel suprem, angoixa No sents, Amor ? El gong : de ma vida ! de l'altra banda que ja ens crida. Ventura Gassol. �128 LOS LIBRES P. Eyssavel. — Lou lume subre la draio. — Edicions de li Galaria d'Oc, carriera de las Leis, Tolosa, 150 p., pretz: 15 frs. Dins aquela nova culida, lo grand poeta de « Au souleu dis avi » e de « A l'aflat dóu gregau » contunha de nos largar lo blos sorgent de son inspiración requista. Son libre es un testiraoni esbleugissent de la feconditat e galhardia de la poesia occitana, que qualques esprits ernioses e malvolents volian veire agotada amb Mistral. Cal ajustar qu'Eyssavel es encara un excelent prosador dont nostres legeires poiràn leu presar la valor. En pus pas Constantin-Weyer marcava, fa pas gaire, lo caracter grec, leu que latin, de la poesia d'Eyssavel. Degun i contradirà en legissent de trosses simples, despolhats, mas consi es- movents, coma 0 cor lo seguent: mieu, siam toti dos lieunch dau monde 1 e de la vida ! just que la regalida que giscla di gaveus ros. Lo silenci nos aclapa dins aqueu jaç de pacans. Auses ren ? Escota.... japa apereiçabas un can. a Aqueste cop, lo poeta, (laissant los espandis marins ont lo bressavan los prestigioses somis ellenies, canta lo viatge decebent de la vida, sos auvaris e sas macaduras, que ressontisson dolorosainent dins la solitud del Dins lo vuege fai cor: ostau pa'n caleu m'espera, ieulhs, sorn, lis estela' atuban sis sien las e, solet sur la terra, ai davans ieu la longa nieuch. Es alavetz que se vira vers las celestialas esperanças e descubris « lo lume subre la dralha ». Lo libre es clavat per aquesta meravilhosa peça: Ai e cresut mai mi qu'una cants ama requists de tria �LOS dins Ai mon cresut d'aqueu 129 LIBRES pitre aviù son nis. téner granilha trésor qu'es lo Tieu. Ailas ! quand lo pastoreu jorn-falit bofava dins son paure calameu, feda' arratge s'acampauan. E la glori i andaua is ieulhs. entre aut di celesti D'en diuina Ta pieugs, calamela enterin chasca nieuch sona l'aver di. sus blanquis estelas, grand ceu fonselut. lo E la votz musicû gonfla d'aqueu flatit blosa mon e sacrada, plus. mescladas ambedôs. cor a non La crenta e la gaug ieulhs mis negan lo vaqui'n tros. fai 'na frtísca anida, s'es rot' m'aqueu freule bos Lo rauquitge de ma vida. A Ti pes, mut desenant, Mon caneu Corne me cline, o Mestre di cants ! Fagam lo vot que la calamela d'Eyssavel amudisca embelinadoiras armonias, que renovelan, dins la forma coma dins lo ritmica fons, los naissents de la poesia occitana. Emili Baiîtha. — pas sas Edicion dels — La Gitano, pèsso en très actes e en verses. Cigalons Narboneses, Narbona. 133 p., pretz : 12 fr. En E. Bartha, dant l'abondosa producciôn teatrala a obten- popular, ven de publicar aquela novela representada pel primier cop al teatre de la natura de Narbona per la societat dels « Cigalons Narboneses », en julh gut lo mai leime succès peça, darrier. Es segurament una de las melhor endevengudas del repertori. L'acción se passa dins lo terrador bezierenc e a seu las �130 LOS LIBRES Santas Marias de la Mar. Lo personatge principal, Floriana, es jove gitana amiga de Ramondet, filh d'un pagés. Aquesta, per demorar fidela a sa raça e a son fiançat, renóncia a son amor e partis. Al pelegrinatge de las Santas Marias. Ramondet retroba Floriana sul punt d'esposar Minreu. Dins una batesta, aqueste s'enferra el meteis sul cotel de Ramondet que s'enfug, garit de son amor. Floriana lo siec per venjar Minreu, mas quand se présenta dins l'ostal pairal de Ramondet, aqueste va una èsser arrestat déclara rendre a murtrier. Alavetz la coma copabla e se anciana son Aquel draina, aisidament menât e una lenga populara, abondosa Eugeni Martin. — e se lo fiançada, Riqueta. dins prouvençau. — Las 93 p., pretz : 12 fr. gitana desesperada dona la mort per salvar Ramondet sovent e esmovent, es escrit plena de sabor. Blavet e Gau-galin, recuei de pouèmo Edicions Jacomet, Vila-Dieu-dau-Comtat. Eugeni Martin es un jove e arderos poeta de Montsegur dins Droma, fondador d'una escola felibrenca, escrivàn abondós e inspirât. Dins « Blavet e Gau-Galin » a ligat una polida e nolenta garba de poesias consagradas a cantar son terrador tricastin e las primieras tristesas de la vida. Dins un autre part del volum: « L'Epoupeio dis Alo » — e aissô es plan d'un jovent — célébra la valentiâ dels avxadors. Martin maneja son parlar provençal amb lo gaubi d'un mestre, ço que nos fa augurai' que conquistarà una plaça d'onor demest los poetas occitans de demàn. la Benëzet Vidal. — Un amor, jornau. — Estampariâ Mo- derna, Orlhac. 69 p. L'autor de « La Serva » e de « Jan Combralha », dos romans de la bona mena, contunha dins la meteissa rega amb sa novela obreta. Podem que l'encoratjar, car la prosa es estada trop negligida e, ça que la, es lo sol genre que posca èsser a l'agrat dels legeires mejans, en fora del teatre. Aquela novela estudia un cas particularament intéressant de l'aflat que pot aver un criminal sus un esprit de femna, febla e crentosa. La lenga de Vidal es sencera e la grafia restaurada la rend aisidament comprenedoira a tots los occitans. Peire Devoluy. la — La dóutrino Mistralenco. — Edicions de Pignato, Tolón, 36 p. discors del reire-capolier del Felibritge sus la doc- Flame �LOS LIBRES 131 irina mistralenca éditât jos la forma d'una brocadureta de propaganda. En qualques paginas, clau tôt ço qu'un felibre deu saber. P. Vezian. Fauno Miejournalo. — Enco de l'autor, GalharGard. 40 p., pretz : 2 fr. 75. En Pau Vezian, qu'a ja compausat una Flora Miegjornala, nos dona dins son novel trabalh lo nom occitàn de las bestias, aucels, peisses, moluscs, crustaceus, batracians, reptils e in¬ sectes. Es particularainent abondós e intéressant per ço que pretoca los animais marins o qu'abitan lo rôdol marin. Los — gues, felibres de las diversas zian e de nos régions fariân plan d'imitar en P. Ve¬ d'aquela mena ; Oc lor sera lar- donar d'estudis gament alandat. Carïabeu de Sanïo Esïello. N° 16, 1928-29-30, encô del Consistori, 160 p. Pretz : 10 fr., L'annuari oficial del Felibritge dona los actes del consistori, las listas dels membres del Felibritge : majorais, mestres en gai saber e d'obras, manteneires e socis, lo catalog de las — baile del mantenéncias e de las associacions felibrencas. I fa sofraita la lista de la premsa felibrenca. Vie hérétique de Bernard Délicieux. 1931, 212 p., pretz : 15 fr. Dins aquela vida romansada, Margarida Jouve torna atirar l'atención sus la famosa conspiración de Bernât Deliciós e d'Elias Patris, los dos patriotas miegjornals, qu'eusageron un darrier cop de sargotir lo jo del rei de Paris al proficit de l'infant de Malhorca, al segle xiv". L'autor a seguit lo sabent estudi istoric d'Haureau, mas es pas segur que, tant l'un coma l'autre, aja vertadierament comprés lo sens dels eveniments. Alavetz que la classa aristocratica s'era somesa als mestres extrangers, lo poble de las comunas gardava lo remembre de sos ancians princes nacionals. Cal pas donc s'estabosir que, al costat de la lucha contra los excesses de l'Inquisición, i aja agut lo désir de se donar a de mestres de sa raça. Degun pot pas negar que la farnilha barcelonesa rempliguès aquelas condicions. Sabarthès (Chanoine). — Les manuscrits consulaires de Limoux {Aude). Etude historique et philologique. Paris, Leroux, 1930 ; in-8", 353 p., pretz : 70 fr. Marguerite Jouve. — — Les Editions Rieder, Paris, �132 LOS LIBRES Lo canonge Sabarthès, un dels melhors trabalhadors de nosde tornar publiear los documents consulars de Limés. Lo primier ensag realizat par Buzairies era insufisent per poder servir utilament a l'ora d'ara. L'autor aurà rendut un grand servici a tots los que s'interessan a l'istôria e a la lenga del Miegjorn. L'Academia de las Inscripcions e bêlas Ira région, letras li a ven decernit una lra medalha Diccionari Enciclopèdic de la d'argent. Llengua catalana. — Fas- cicle IX. Salvat, editors, Barcelona. fascicle d'aquel magnifie obratge, dont parlàvem inferior als précédents tant per la documentacién coma per l'illustración. S'espandis de las letras ESO a FER; demest los fotogravats fo.a-text, clan de vistas de l'exposiciôn de Barcelona e de las ancianas fargas Lo noven dins nostra darriera cronica, es pas catalanas. Paul Froment. (1875-1898). bofant, amb — — Les poésies Un volume in-8" un complètes de P. Froment Corona, 200 p., sus papier retrat del poeta e un facsimil del manuscrit. Aprenem amb grand plaser, qu'un grop d'amies e d'admidel prestigiés poeta-pagés, trop leu disparegut, jos lo patronatge del senher J. Leygue, se prépara a publiear una edicién compléta de sas poesias, ara introbablas. L'obratge es adesara en sobscripcién al pretz modic de 10 fr., i aurà tambén radors d'exemplars de luxe a 30 fr. Adreçar las sobscripcions a M° Mesplé, 18, camin de Revel. Tolosa. Paul Evangelis, traduccién occitan a. — Occitans de Tolosa. Una remirabla edicién dels quatre evangelis, traduits per l'abat Cubaynes e enriquits de notas e de cartas geograficas, serà leu mesa en sobscripcién. Constituirà, sens cap de dobte, una de las majoras realizacions de la renaissença d'Oc. Juli Cubaynes. — Sants Publicacions de la Societat d'Estudis Pompeu Fabra. — Catalana. Père, 3, Barcelona. Diccionari général de la llengua Llibreria Catalonia: Ronda Sant — Aquel obratge es la publicacién capitala qu'esperavan tots los catalans, lo monument per exceléncia de la lenga renaissenta. compausarà de 20 à 25 fascicles d'unas 100 paginas, que pareisseràn cada quinze jorns. Lo pretz de sobscripsién es fixât a 2 pesetas 50 cadun. Se �133 LOS PERIODICS REVISTAS SABENTAS Annales Midi, du Revue de la France Méridionale. — E. Privât, Toulouse. J. Donat. Le mouvement protestant et l'édit de la Révoca¬ (Tarn-et-Garonne). (Article substancial e plan documentât). — R. Latouche. Comptes de la collégiale tion à Saint-Antonin de Montpezat-du-Quercy (1415-1554), (suite). — Comptes Ren¬ Critiques : A. Kingsley Porter. Spanish romanesque sculpture. — Walter W. S. Cook. The Earliest Painted Panels dus of Catalonia. H. Jacoubet. Jean de Boissoné et son temps. Marguerite d'Angoulême, Duchesse d'Alençon, Reine de Navarre (1492-1549). — Chronique du Perigord (1920-1930). (Cop d'uelh suis trabalhs d'arqueologia, istoria, linguistica, literatura, Folk-lore del Perigord dins los darriers — — Pierre Jourda. detz ans). Cahiers d'Histoire d'histoire et d'Archeologie, revue méridionale géographie humaine, d'archéologie, de préhistoire, d'ethnologie, de linguistique, de numismatique et de folklore. Nîmes, A. Larguier. Revista mensuala, abonament : 30 fr. per an. Dirección e administraciôn : M. Louis, 16, rue de locale, de l'Ecluse, Nîmes (Gard). Aquela novela revista es l'orgàn de « La Fédération Histo¬ rique du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon » dont la toca coïncidis, dins una larga mesura, amb aquela d'Oc e de la Societat d'Estudis Occitans. Nos fa gaug de la recomandar a tots a tots los que s'interessan a las causas miegbreu cop d'uelh suis sieis primiers fascicles : A. Fliche. Les buts et les méthodes de l'histoire los nostres amies jornalas. Aici Genier 1931. régionale. e un — L. Thomas. Lettres de cachet en Languedoc. — sur le sol et l'homme dans la garrigue de P. Marres. La route d'Auvergne. — Dr Morel. La céra¬ — P. Marcelin. Essai Nimes. — mique à décor champlevé dans les riens. Dr — tumulus des Causses Lozé- ossuaires des Causses. — Beaucaire. — Febrier 1931. — Fédérés Lodévois de 1792. — Capitaine Louis Jean Balsan. Deux nouveaux Julian. Les Fouilles E. Apollis. — Les de �134 LOS PERIODICS D. Peyrolles. Vestiges de la voie antique de Mormolacus à Cotianuin. E. Soubeyran. L'Ager Nemausensis. Mars 1931. ]VIaurice Parde. La crue catastrophique de Mars 1930. A. Gagnière et L. Vareilles. Le puits funéraire néolithique de Coustelet à Cabrières d'Avignon. — H. de Silex. Le Folklore méridional. Dr Coulouma. Une réforme judiciaire de Louis XIV, son application à Béziers. H. Beauquier. La Mai¬ son de Séguier. — Abril 1931. Gendronneau. La vie publi¬ que à Nîmes au temps des Antonins. Hébrard. La Crypte de la cathédrale de Lodève. Roux. L'hermitage d'Alès. — Mai 1931. Seguida de trabalhs anteriors. Junh 1931. L. Thomas. Quelques aspects peu connus de la croisade contre les Albigeois. — Dr. Régnault et Gagnière. Etude des crânes de la grotte de Saxe (Gard). et — — — — — — — — — — — — Revue des Provinces de France, organe de synthèse du Ré¬ gionalisme intellectuel dans l'unité nationale. Administra— ción abonaments: M. Balmelle, bd de Soubeyran, Mende (Lo¬ zère). 25 fr. per an. e Aquela revista, vielha ja de 4 ans, laura dins una rega plan vesina de la nostra, jos la dirección del nostre bon contraire M. Balmela. Genier-mars 1931: Giovoni. Mistral et la Corse. Roger Bouniol. Documents d'histoire : Recoules-de-Fumas (Lozère). — H. Touzet. Un poète de la lan¬ gue gasconne: E. Delbousquet. — Abril-Junh 1931: M. Bal¬ Barthe. Pater Patriae. — — J. Camille Jullian. Historien de la Gaule. Fr. Durand. Documents d'histoire: Villefort (Lozère). — R. Raynaud. Gé- melle. — vaudan. Revista del Centre de Lectura, de Aquela revista mensuala publica de bons nos qu'aven recebuts. Reus (Catalunya). — estudis segon los dos Setembre 1930: Santuaris marians de la diocesi de TarragoFr. Blasi i Vallespinosa (amb una excellenta illustración). Febrier 1931: Casa de la Moneda de Reus, per Eduard Toda. L'ait camp de Tarragona, per J. Santasusagna. na, per — — PUBLICACIONS Lo OCCITANAS Gai Saber, revista de l'Escola Occitana, Toloza. Setembre 1931: Jean d'Occitanie. Où en est la Renaissance occi¬ tane en l'an 77 du Félibrige. (Reflexions sul pauc d'eficacitat de — �LOS 135 PERIODICS propaganda felibrenca e nécessitât d'utilizar lo sindicalisSylvain Toulze. Mistral et le Peuple Occitan. — Al¬ bert Pestour. Lauvenja a Clemensa Izaura. — Abat Salvat. Prezic sul blat novel. Octobre 1931: Mistral et le Peuple occitan (suite). (Intéressant estudi que met en plena lutz lo fé¬ déralisme mistralenc, que d'esprits crentoses ensajan de badas de dissimular ; mostra tanbén que l'acción politica era l'abotiment natural del Felibritge per Mistral). — P. Estieu. La Santa de la Patria. Abat Salvat. Prezic subre lo blat novel. (Polit sermon prononciat a Laurac-la-Grand en Lauragués en julh dar- la ine). — — — rier). La Tramontane, revista mensuala del régionalisme rosselho- nès, bailejada per C. Bauby. Març-Abril 1931 : Visca Catalunya (article célébrant los eveCatalonha). — Mai-Junh 1931: Jeux-Floraux du niments de la Genêt d'Or. (Compte-rendut complet amb los raports suis con- coronadas). — Julh-Agort-Setembre 1931: G. Bauby. Les grandes Heures de la Catalogne: Le 2 août et le vote du Statut. El Segador. La Propagande pour le Statut. Joan-Maria Guash. Sonet del fer-se clar. — Hommage au poè¬ te Paul Bergue. — Les Fêtes du Gai Savoir à Toulouse. — Jochs Florals de Barcelona. — Nombrosas peças coronadas de Doette corses e las peças — — Angliviel, Bartomeu Barcelo, Joan Narach, Simona Gay, Joan Arus, Caries Grando. — Fr. Tresseze. Henry Aragon. — Ch. B. Santiago Rossinyol, etc... Butlleté de la Societat Andorrana de Residents a Barce¬ lona. Publicación mensuala. Aquel buletin nos porta los planhs del poble andorràn contra sos senhors sobeirans (Estât francés e avesque d'Urgel), que — semblan abusar aver lor ressón farem un dever mai que non caldriâ de lor situación. Devon la Cambra francesa. Pel nostre compte, nos a de los sostenir de tôt nostre poder dins aquesta revista. Catalunya, Agost 1931. publicació mensual catalana de Buenos-Aires. publicación abondosament illustrada, que mostra la vicatalanisme dins los païses d'otramar e l'interès que portan los catalans emigrats als eveniments actuals. Periodics recebuts. — Nos fa gaug de grandmercejar los nombroses periodics qu'an saludat favorablament nostra reaBela talitat del �136 LLETRES CATALANES parición e que nos an acordat l'escanvi amb Oc. Los pregam de continuar lors bons oficis e esperam que aquels, que o an pas encara fait, auràn a cor de se metre en relación amb nos autres. França : L'Eclair e L'Eclair d'Oc de Montpelher, Le Petit Méridional de la meteissa ciutat, Le Sud tanbèn de Montpe Ifaer, L'Echo du Vidourle de Lunel, La Vie Biterroise de Béziers, L'Auvergnat de Paris, Le Fédéraliste, France-Italie, et Lys, Buletin mesadié dei Felibre de la Mar de Marselha, La Terro d'Oc de Tolosa, etc. Pampres Catalonha: El Maté, La Publicitat e La Veu de Catalunya, quotidians de Barcelona, El diario de Tarragona de Tarragona, La Veu de l'Emporda de Figueras, L'Avi Muné de Saut Feliu de Guixols, Soller de Sóller (Balearas), Aires de la Conca de Montblanc, La Gralla de Granollers, Vida Tortosina de Tortosa, etc. los très Galicia: Logos, boletin católico mensual, publicat en galiciàn, Pontevedra. LLHTRES CATALANES ELS LLIBRES « « Laura Ed. la ciutat a Proa L'esdeveniment el premi dels Sants », novella de Miquel Llor, ». Joan « Llor per la seva « dels pocs casos de novel'listic niés important de l'any Crexells » —, fou atorgat a Miquel Laura a la ciutat dels Sants ». Llor és un novel'lista pur que tenim a casa nostra. En ha excel'lit en aquest gènere, i ha arribat amb el seu quart llibre a la més alta distinció. « Laura » descriu l'ambient resclosit, hipòcrita i baix de sostre d'una petita ciutat provinciana que rebutja, irada, la intromissió d'un esperit pur. Foscor d'ambient, foscor de les ànimes, en contrast amb la normalitat de Laura, és el mon en el quai ens introdueix Miquel Llor, amb la seva prosa nitida i el seu bon gust afinat. pocs anys « Estances Cal saludar » de Carles Riba. l'aparició d'aquest volum (llibres primer i segon) de Caries Riba, amb les vint-i-una canonades d'honor. �ĺletres catalanes Í37 Riba és, potser, el més ait valor intel'lectual de Catalunya. La labor hel'lenista, com a crîtic, com a contista, cul¬ poètica. Riba és el nostrd Valéry i el nostre Guillén; la seva poesia és sàvia i austera, i per dins flueix un fìló de vida joiosa que la fa més prenedora. seva mina en com e la seva obra Obres complétés », de Joan Maragall. Assenyalem l'edició defìnitiva de l'obra d'aquest grau liric, « de la quai, sota la direcció de J. Estelrich, van publicats nou El darrer és particularment intéressant; bi ba en aquest segon volum de l'epistolari del poeta les lletres adreçades a Caries Rahola (a través de les quais descobrim el procès de. gestació del seu famós poema « El Comte Arnau », i les idees estétiques del poeta), les que traxneté al bisbe Torres i Bages (plenes de respecte filial i il'luminades per la claror de l'ànima maragalliana), i a Pere Coromines (en les quais batega el somni de la gran Catalunya i l'idéal occîtà exposât amb lucidesa : « l'antiga llengua d'oc, avui moderna i variada en boca de gascons, tolosans, provençals, catalans, valencians, mallorquins, i amb vagues llunyanies llevantines mar enllà ; pero una en son fons, una i senc'era ». I bi son reflectides les lluites politiques del temps (1910), davant les quais Maragall se situa en un pla de serenitat « au dessus de la mêlée »). volums. ... « Aimais Bernât de Tacit, trad. Ferran Soldevila, ed « », Fundació Metge ». obres editades per la « Fundació Bernât el primer vol. dels « Annals » de Tàcit, traduits per Ferran Soldevila, mereix esment a part. Ens trobem, evidentment, davant el millor traductor català que bauria pogut desitjar l'historiador de Roma. Historiador també, ademés de humanista, escriptor fi i élégant, Soldevila ha pogut transcriure excel'lentment al català la meravellosa literatura i la gran hisEntre les últimes Metge », tôria de Tàcit. « Els clàssics del Paral'lela a la « mon », F. B. M. de », « l'Ed. Barcino ». aquesta éditorial ha començat a publicar la col'lecció « Els Clàssics del Mon ». Fins ara, tenim iniciada l'aparició de les obres de Shakespeare, de Molière i de Mistral. L'Editorial Barcino » présenta aquests volums es- plèndidament. Remarquem, especialment, els volums de Sha¬ kespeare. Deixem apart Mistral puix que és discutible la né¬ cessitât de traduir al català l'obra del poeta de Maillana. I Mo- �138 lletres catalanes lière, l'obra del quai és saborejada directament per gran nom¬ bre de lectors normals. La publicació compléta de l'obra shakesperiana té una gran importància, perquè ens ofereix una ocasió nova d'endinsar-nos en la fronda riquissima de l'obra del gran anglès, i perquè ens brinda una traducció tan fidel i brillant coin la de C. A. Jordana. Com a prôleg del primer volum, trobem una lúcida noticia sobre l'autor. I avans de cada drama, hom situa el lector respecte l'obra que va a llegir. En Shakespeare, especialment en les seves tragédies romanes, s'evidencia ço que fa meravellosament clàssic un autor : l'actualitat palpitant de molts passatges, talment fragments d'un article del diari d'avui ; la gràcia aplegada a la severitat de l'obra, que triomfa dels segles. Vet aci el pregon mestratge que donarà a la joventut, la seva lectura. « Picwick Proa », de Carles Dickens, trad. Josep. Carner, « Ed. ». Josep Carner ens vols, de la Biblioteca A tôt vent « ha donat una versiô » excel'lent — del « — très en Picwick » de Caries Dickens. També, ningú com Carner per anostrar Dic¬ kens. El gran novel'lista anglès, indiscutiblement un dels millors de tots els temps, parla mestrivolament en català. El senti¬ mentalisme frenat per un bon gust certer, l'amor per les petites coses inefables, sobreixen a través la versiô del nostre gran poeta. El quai ens promet noves traduccions del mateix autor. Literatura anglesa moderna. temps ençà, el nostre public mostra especial predilecciô pels autors anglesos. Per aixô, « Ed. Proa » acaba de D'un donar-nos très belles mostres de la moderna literatura britànica : « Mrs. Dalloway », de Virginia Woolf ; « Daphne Adea- ne », de Maurice Baring, i « La nimfa constant Kennedy, traduïdes respectivament per de Margaret C. A. Jordana, Carme » Montorial i R. Tasis-Marca. Es tracta de très obres que marquen très fites en la literatura anglesa d'última hora. La més important és, perô, la primera. Recomanem al lectors aquests llibres (impossibilitats de fer-ne una recensiô detallada, car l'espai ens manca) especialment, ja ho hem dit, el de Virgi¬ nia Woolf, la quai és considerada una de les escripiores angleses més importants d'aquest temps. Acâbem la recensiô de llibres britànics, amb els « Poemes » de Rupert Brooke que, en versiô de M. Manent, han publicat �LLETRES les « Ed. de CATALANES 189 La Revista ». Els cants del poeta que moria l'an y jau entre les oliveres d'un promontori d'Esciros, seràn gustats delitosament. Especialment bellîssims els poemes de 1914, i colpidora l'obsessió de la Mort, preocupació cabdal, també, d'un altre poeta mort en plena joventut : el català Joaquim Folguera. « 1915 als Dardanels i que « El Volga desemboca al d'Andreu Nin, Pilniak és Ed. Proa « mar Caspi », de Boris Pilniak, trad. ». dels més destacats un escriptors russos del grup de ruta. Es sabut que hom batejà aixi els escriptors que, sense militai- en l'ortodôxia comunista, miren amb simpatia l'obra de la revolució. Fins ara, aquests escriptors, perquè tenien un punt de vista personal i refusaven anomenat dels de al dictât oficial, eren combatuts pel govern. últim diseurs, perô Stalin ha iniciat un moviment companys sometre's En el seu d'atracció ells. El Volga » és un cant a l'obra consregeneració nacional, que porten a terme els comunistes a la URSS. Les fàbriques, els conseils d'obrers, els enginyers, son els protagonistes de la novel'la. I tota la vida d'aquests homes que, amb la seva tècnica son els puntals d'aquell poble. Pilniak posseeix innegables qualitats de narrador. La seva histôria arriba a voltes, a altures intensament dramatiques ; altres, a una tendresa i una sensibilitat magnifiques. L'únic retret que li farîem és que, degut, potser, a l'amplitud que ha volgut donar a la novella, résulta mancada tructora, envers « de de ritme. Literatura polîtica. politica s'ha intensificat notablement en aquests últims temps. En torn el moviment que ha culminât en la proclamaciô de la República, heus acî dos llibres intéressants : « Catalunya i la Revolució », del Dr. Jaume Aiguader, i « El pacte de Sant Sébastian » de Manuel Carrasco. En el primer, un dels principals herois de la revolucié, exposa brillantment tota la teoria de l'oposició d'ahir, i d'una polîtica nacional catalana, encaixada amb l'esquerrisme social. El segon, és una ressenya fidel del famés pacte. La literatura « El crim dels Reis Catôlics i la fi de la missié de Castella », de Diego Ruiz, és l'obra d'un idealista impressionat per l'esgotament idéologie dels dirigents actuals d'Europa, i per la injustîcia que la mina. �140 cronica La fi del comte d'Urgell » (Col'lecciô « Els nostres clàspamflet, d'autor anônim de l'època, a favor del dîssortat prétendent i contra la dinastia que ocupà el seu Hoc. No sense melangia es llegeixen aquestes pagines, on es viu el començament de la pèrdua de les llibertats catalanes. « sics ») és un Periodics i revistes. PER ACABAR, esmentem als lectors d'Oc el gran nombre de periôdics i revistes que s'editen a CatalunyaJ. Entre ells, « L'Hora », ôrgan del « Bloc Obrer i Camperol ». Aquest setmanari ha acusat el Président Macià d'haver retrocedit en la ideologia, retrocés cpxe, segon eR, és marcat per les étapes Prats de Molló, Pacte de S. Sébastian, Estatut i discus¬ sions a les Constituents. Deixant apart que la polîtica és l'art de saber-se situar en cada moment ; i tinguts en compte una série de factors, constatem que la lluita entre Catalunya i Casteïla és un afer permanent, independent de qui sigui el que dirigeixi la politîca catalana. Per tant, (oi més, sabuda la desmembració del comunisme a Espanya entre el partit català, el castellà, ii dos o très més encara) no és gens arriscat d'afirmar que, si s'implantés el socialisme a Espanya, Maurin (lider dels comùnistes catalans) que ara s'afirma separatista, hauria de signar un pacte de S. Sébastian o d'allà on fos, amb Bullejos (lider dels comùnistes castellans); que hauria de presentar-li seva Estatut, i que en la seva discussiô al Parlament, hauria una actitud molt semblant a la de l'actual minoria catalana. « Els fets son tossuts », ha dit Lenin, i la revolució comunista, com la revolució republicana, hauria d'enfrontar-se un d'adoptar amb el nostre fet nacional. Ramon Planes. CRONICA CATALONHA E ROSSELHON Tanleu que foguet conescuda la proclamaciôn de l'indepenaquela victôria coma una victôria prôpria. Sens esperar, los intellectuals rosselhoneses ciecidigueron d'anar traire lor omenatge al président Macià e lor amistat als intellectuals catalans. Lo 22 d'abrial, lo grop seguent foguet recebut al Palais de la Generalitat : Docta Angliviel, Francis-Ayrol, Caries Bauby, Jordi Artus, Miquel Figarola déncia catalana, lo Rosselhón saludet e Antoni Batlle. �141 CRONICA En Francis saludet braçada amistosa. Lo 24 d'abrial, una lo président Macià, cereinonia que Ji donet una foguet organizada dins la sala de testas de l'Ateneu Barcelonès. I avià : En Francese Matheu, président del Consistori dels Jocs Florals ; En Joaquira Cabot i Rovira, président de l'Orféo català ; los poetas Lopez-Picô, J.-M. Guasch, los escrúvans Alfons Maseras, Oller i Rabassa, Alex. Bulart i Rialp, Joan Santamaria, Lluis Bertran i Pijoan, Font, etc... Alex. En Ferran de Rosselhoneses e e Sagarra, président de l'Ateneu, benastruguet los liga Rosselhón remembret l'amistat frairala que Catalonha. En de Caries Bauby tenguet puei lo let. Aici quauques trosses discors, revirats en dialecte lengadociàn : son Donas, Senhers, « Frédéric Mistral, « concert un unanim a la glôria del quai s'enaurava, l'an passât, lausenjas, aviâ fach un raive espec- de laclós. Amb lo sentit prigond de la raça, lo respecte de las realiistoricas, la presciéncia del poeta, prevesiâ la respelida de las provincias occitanas, liberadas enfin de la ce.ntralización, reconquistant una personalitat que s'escafa dins lo nivelament universal, servant lor eime particular e reprenent una vida prôpria e fidela a lor passât, dins lo quadre de la nación francesa. « Sa pensada, tacita o velada, s'arrestava pas aqui, e, ja, entrevesiá, dins un avenidor imprécis, mas vestit de clartat, lo congreación d'una vasta confederación dels pobles latins, espandida, dusc' a sas frontieras las mai alunhadas, d'un meravilhôs Emperi del Solelh. « Aquel somi, Sénhers, amb las vertuts bastisseiras de la forta raça catalana, amb sa ponderación, sa luciditat, son pinhastritge pacient, amb un trabalh seguit, metodic e afogat al cop, amb d'estrambord e de prudéncia, amb de mesura e de vam, l'avetz trach del domeni idéologie per la condusir al sulhet lumi« tats iiós de la realización. « ... Minerva dels uelhs comols de claror, del lirisme, amb una blason Verb comol de del gest mesurât, la Victoria catalana s'es avançada blanca tunica, arborant solament subre la peitrina son mas gloriós, aur ramel d'oliu, Los amb quatre barras de porpa, e portaira d'un plecs de sa tunica armoniosa an pas rabalat �142 CRONICA clins la sorra, las dins lo sang e dins la rausa qu'an desonorat totas revolucions. Nostra toca a nautres, Rosselhoneses, salits de la meteissa gloriosa, es de servir de liam entre França e Catalonha. Aquela mission nos sembla, uei, mai imperiosa que jamai ; devem far largament conéisser a la França — que l'ignora trop vostra riquesa intellectuala, vostra nauta cultura, vostre tresaur d'umanisme, la renaissença capuda e meravilhosa espelida dins vostra terra, vostra producción magnifica e, dins tôt lo d.omeni espiritual, vostre engenh fach de clartat, de saviesa e « ... soca — d'euritmîa. « ... Picam de las mans amb tota nostra fervor frairala. A despart de tota consideración de partit, es l'Eime de Catalonha que vesem, es el que saludam amb una emoción prigonda, dins l'espelida de sos espers. « Saludam lo Président Macià, l'irréductible lo venerable « Acó's setz uei sempre a patriota, I'Avi gloriós que e noble faidit, los incarna uei. vautres, guidaires d'un grand poble, a vautres, que lo lum e l'aparament de la civilizaciôn miegterrana, amenaçada pels Barbars, que trasi lo messatge de vostres fraires del Rosselhôn. » Aprovam aquelas paraulas afogadas, e qu'afortisson al moment cal l'union estrecha de Catalonha e Rosselhôn, elements que essencials d'un meteis cos cultural. En Josep Xirau, secretari de l'Ateneu, charret fraternitat dels pobles. Aquela manifestaciôn aprep sus la daus lo front unie occitanista, qu'a la cola rosEn Josep-Sebastià Pons, En Caries Grandô, que son a l'ora d'ara, dins l'ordre literari, las valors mai seguras de la Catalonha francesa. es un pas tal que lo concebem a Oc. Nos auriâ agradat selhonesa se foguessen junts En Joan Amade, •** RESSON DEL Coma cada annada, CENTENARI MISTRALENC Los Grilhs del Lauragués » — afilhats a an organizat de polidas testas a Castelnoudari, lo 5 de julh. Un pauc tardiers, glorificavan la memôria de Mistral: es verai que nostre Poeta nacional escapa, « l'Escola Occitana « » — �143 CRONICA coma o l'espaci a dich En Andriu celebración ; sa d'« actualitat Las Chamson, es sempre, a la durada tant dirian al cinemà, coma un a fach ». testas comenceron per l'inauguración d'una avenguda Frederic-Mistral, ont tengueron lo let En Bonaventura-Manalt, delegat de la Municipalitat (que parlet en francés, puei en catalàn, sa lenga maire), e 'N Abelous, decan de la Facultat de Medecina de Tolosa. Aici quauques trosses de la bela dicha d'aquel sabent : « Com som urós de saludar aquela bela terra bladiera del Lauragués, ont an viscut e trabalhat tant de generacions, dempuei los Gais, los Romans, los Visigots, e d'autres encara, que l'an laurada, semenada, asagada de lor susor, e que, cada an que Dius faguet, an segat la meissón, devirginant, coma dis Mis¬ tral, « de son aur e de sa flor e la terra e l'estiu » ! Terra d'ornes valents e forts, e tanbén de poetas coma Arnaud Vidal, l'ancian trobador, coma del nostre temps l'illustre August Forés e son disciple aimat, nostre grand Prosper Estieu ; terra qu'a vist nâisser, e ont a viscut, e ont repausa lo musiciàn meravilhós, lo tant plangut Deodat de Severac, que, per son engenh, a saput far passar dins son obra l'arma del païs ; amb son obra nos a laissai sa filha, la reina d'aquesta festa, la musa graciosa del Lauragués ; a sos pes, meti mon omenatge respectuós. ... A-n-aquesta ora, podetz me creire, doas caras ombras de nos-aus, l'ombra de Mistral e l'ombra de nostre plangut Josep Anglada, que la mort crudela nos a près i « se ... tenon prep tant aura « que nos los leu un an. Oc, Mistral e Anglada son aici per nos sosténer dins l'obra perseguissem. Gloria a-n-aquels dos grands mantenéires que an mostrat lo trelusent camin de la victória! Onor a totis qu'an lutat per salvar lo tresaur de nostra aujols! lenga, onor a la memória de nostres « Onor a nostis avis !... » Aprep una corala recepciôn a la Comuna, d'eloquentas paraulas En Manalt e 'N de Gelis, l'Escola Occitana, una messa es dicha dins ont escanvian jos-capiscol de la gleisa Sant- Miquel: l'abbat Salvat presica en lenga d'oc; la corala Sant-Miquel canta d'aires religioses d'Estieu e Deodat de Severac. La taulejada que seguis es plaçada jos la presidéncia del �144 CRONICA decàn Abelous, màntenéire dels Jocs Florals, e de Na Magali de Severac. A l'ora dels brindes, lo capiscol dels Grilhs, nostre car mestre Prosper Estieu, fa tremolar l'auditôri amb la tronadissa de sa votz. Om ausis aprep: lo decàn Abelous, los sénhers Praviel, de Gelis, Bossieu (delegat pel Municipe), Domenech (président de la Colonia Catalana de Tolosa), Na Julieta Dissel, l'abat Barceló, Dona Germana Martin-Foissac, lo colonel Dr Henric, Na Mirelha Estieu, etc... L'abat Barceló celona legis la despacha seguenta venguda de Bar- : Resto agraidîssima invitació calurosa rebuda per a assistir patriôtics Jocs Florals que en honor inoblidable Mistral se celebraràn diumenge a Castellnoudari, i en sustituciô raeva assistència personal que m'ès absolutament impossible, endreço aquests mots que son missatge d'intens amor per la vostra terra i poesia personalitzada en la festa pel grand poeta occità « als Estieu. — Maria Macia » (Na Macià es la filha del Président de la Generalitat.) Aquela despacha es aculhida amb un estrambord espectaclós, Prosper Estieu dona « l'abraçada de germanor » al delegat de Catalonha. mentre que La taulejada essent acabada, los felibres van a l'antica escola Sant-Francés, ont se tenon los Jocs Florals Escolars. De centenats d'escolans de tota es i mandat d'esprovas de valor : dis l'abat Salvat dins son raport. E lo dccàn Abelous amb eloquéncia las leiçons que se podon traire d'aqueles mena an ço que mostra esforces. Las testas se terminan per la representación en plen aire de La Filha de la Mar, la peça en très actes del majorai bezierenc Emili Barthe. Nos gardarem de ne far lausenja, per tant pichota que sia: om comprendrà aisidament la rasôn. La Filha de la Mar director de la estada jogada a Castelnoudari pels « CiErnest Vieu, lo valent e incomparable cola, Na Danjou, comola de flamba, Blanc, Borrel, galous Narboneses es »: Bassal, etc... Bela jornada de propaganda mistralenca dins lo poble e de Longa-mai ! teatre occitàn. �CRONICA 145 LO CENTENARI DE CHABANEAU Los felibres del Lemosin e del Perigord an festejat a Nontron, dimenge 19 de julh, lo centenari de Chabaneau. Aquel sabent iniciet en França l'estudi de las lengas romanas a l'Universitat. Sos trabalhs filologics an espandit son nom dins tôt païs. Aici lo programa esquematic de las testas : a la gleisa, sermon en lenga d'oc de l'abat Salineau, curât de Sant-Pardós, e cantics traches de l'obra dels abats Casse e Chaminade ; recepción pel Dr Armand Lathière-Lavergne, conse de Nontron, e per son conselh ; omenatge a Chabaneau, pel majorai Caries-Brun, pré¬ sident de la Federaciôn Regionalista Francesa ; cortegi amb vestits regionals. A miegjorn, taulejada en plen aire, presidida per Mla Lucia Boisseau. Marcel Fournier legis las deseucusas d'En Joseph Vianey, decàn de la Facultat de Letras de Montpelhier; de Joan Lesaffre e Roger Barthe, al nom dels estudiants del Novel Lengadoc ; del comte d'Ussel ; d'En Branchât de Leobazel, etc... Aprep, brindes: la graciosa Reina, lo conse de Nontron, Robert Benoit, Caries-Brun, Peire Azemà, Renat Farnier — l'arderós animator del Lemosin —, Filhoud-Lavergne — dépu¬ lo Nontron, que charra en lenga d'oc —, Marcel Fournier — jove felibre del Perigord. Cort d'amor. La Reina agrada lo fervorôs omenatge del poeMarcel Fournier. Gabriel Cousinou canta d'obras seunas tât de lo ta — populars. — Los dansaires lemosins son aclamats. Una polida peça de Robert Benoit, Lo Contrat, es jogada pel « Chaleilh », e una farcejada galoia de Renat Farnier, Lo fíosc de las Surpresas, per « l'Escola del Barbichet ». Es un dever de glorificar los grands obriers de nostra Renaissença. Chabaneau n'es un. A trabalhat tota sa vida dins un biais occitanista, metent sa sciència al servici de nostra causa. sus d'aires — * GUIANA E GASCONHA felibrajada annadiera de la Liga felibrenca Guiana e GasBordeus) s'es tenguda, lo 26 de julh, dins la pichota ciutat de Sant-Andriu-de-Cubzac. La conha (de �146 CRONICA Los felibres fogueron recebuts a la comuna per En Pioceau, pels conselhers, e pel Dr. Favre, président del Comitat d'organización. A la gleisa, sermon en dialecte gascón de l'abat Giraudet. Dona Lajoinie cantet lo Pan del Cel, de l'abat Sarran. En sortent, los felibres son anats saludar los vielhs molins conse, de vent alas que senhorejan sul pueg. N'i a qu'an vist aqui felibres, au dich, son d'anticaris, e pas res pus. Volem plan créire qu'aquela critica sia faussa, mas los felibres fan tôt ço que podon per que parega justificada als uelhs de lors un sens simbel: los enemics. Se'n cal dôler. 150 convidats assistiguèron a la taulejada. De brindes en lenga d'oc fogueron diches per: la sénher conse de Sant-Andriu de Cubzac, Dona Lalanne, lo majorai Robert Benoit, Adrian Dupin, Na Julieta Dissel, lo doctor Favre, En Vital-Mareille (secretari de la Societat dels Escrivans de Provincia), Remy de Bergerac, Josep Allain. La président A. Lajoinie prononciet los remerciaments oficials, e la Copa Santa foguet cantada aitant leu. Als Jocs Florals d'Aquitanha, dins lo pargue de l'espital, En parlet en lenga d'oc davant 5.000 personas ; puei, proclamet los lauréats dels Jocs Florals. Lajoinie La Cort d'amor comencet adonc : Julieta Dissel, Josep Allain, Na Barthe — quai sap ? una meuna cosina... —, Robert Benoit, Harley-Saujon, enclausigueron d-'arreu l'auditori. De dansaires fagueron remirar las vielhas dansas del païs. La festa se finiguet pel cant d'Aquelas montanhas, aquel cant que liga los miegjornals « dis Aups is Pireneus » e qu'afortis la fraternitat, malgrat la serra giganta, dels pobles occitans. Tanbén nostres païsans, nostres obriers, far clantir Aquelas montanhas, acó's un solàs e una espera per aqueles que volon realizar la profecia de Joan Maragall. A LAS MANIFESTACIONS PROVENÇALO-CATALANAS DE BARCELONETA La pichota ciutat de Barceloneta, dins la Nauta-Ubaia, a célé¬ d'agost, lo 700e anniversari de sa fondaciôn. Foguet fondada, efectivament, en 1231, pel comte de Provença, Ramon brât la 23 �/ 147 CRONÍCA Berenguier IV, que voliâ atal piemontesas. Ramon Berenguier era de donet coma denta Barcelona, que, mairina domenis dels arts Mistral De a frontieras dalfinesas e catalana. Per aquela rasón, poderosa e resplendéjà, començava de senhorejar dins los raça la novela ciutat la del comerci. remembrât: « A travers de la mar, « Vers « Barciloneta tambèn, i a de moment, Barcilona tendrament bêlas testas vence, cola o e a aparar sas se revira... ». fogueron organizadas gràcias a Marcel Pro¬ al conse, Remi Reynaud, a Dona Massot-Devèze, capis- de L'Escola « dis Aup Cort d'amor presidida ». per la de Glermont-Tonnerre. comtessa Una auto, amb una bandiera de colors catalanas, traguet a delegaciôn barcelonesa : En Puig-Munné, alcalde tenent de la metropoli miegterrana, e'N Alemàn, secretari général, acompanhats per lor familha. Aquela delegaciôn foguet aclamada per de miliers de Provençals. En Marcel Pro¬ vence la benastruguet en lenga d'oc, e recepiet de Puig-Munné una braçada frairala al nom del Président Macià. Nostre amie Jordi Reboul diguet en seguida, amb afogament, l'Oda is Ca¬ talans, de F. Mistral. A la taulejada qu'acampet en seguida Catalans e Provençals, l'egregi Puig-Munné prononciet un discors ont afortiguet l'identitat lenguistica de las provincias occitanas e l'unitat etnica del poble occitàn. Manifestaciô de màger Lmportància, que provet l'estramBarceloneta bord del una poble per neblôs encara, mas ses d'Oc. nostras ideas, e son sentiment — un pauc vertadier — de la « germanor » dels paï- , A VIln AL CONGRÈS DE LAS MINORITATS NACIONALAS A la fin diversas d'agost, se son acampats a Ginebra los delegats de las d'Europa. Lo Congrès d'a- nacionalitats minoritàrias queste an foguet marcat par la preséneia dels Catalans. �148 CRONICÁ Dins lo discors de la sesilha fan, a solemna, lo président, Dr. Wil- fach notar l'intervención de Mr. Motta, membre del Con- selh fédéral Suis, a la sieisena Commission de la Soeietat de Na- cions, e a saludat la liberación de la Catalonha, exemple d'intelligéncia, de trabalh e de pinhastritge. En Maspons i Anglasell parlet en plaça del Président de la Generalitat. Planhem qu'una cronica trop abondosa nos empache de publicar aici sa bela dicha. En Estelrich, l'illustre umanista, députât a las Corts Constituentas espanholas, e'N Francesc Masferrer tengueron puei lo let en nom de Catalonha. consequéncias d'aquel Congrès poden estre fruchosas, qu'i foguet complit es vulgarizat dins totes los mitans politics. L'acampada de Ginebra auriâ poscut abrigar las discussions sens consequéncias de quauques pantaiaires e ideologs. La preséncia de Catalonha li a donat una valor de realitat politica innegabla. Es una novela victôria per nostres carissims amies Las se lo trabalh de l'autre costat dels Pireneus. JOVENTUTS UNIVERSITARIAS OCCITANISTAS Nos agrada de senhalar que l'acción occitanista devén cada jorn mai prigonda e fruchosa a l'Universitat. Caries Camprós acaba d'engimbar la Federación de la Joventut Occitana (Liga Frédéric Mistral, 55, carriera Clovis-Hugues, Marselha), dont los estudiants forman lo nosel e que publica un orgàn mesadier, l'Araire. Lo Novel Lengadoc, de Montpelhier, prépara per la dintrada de novembre un intens programa d'acción. Los très bailes de l'an passai — Lesaffre, Rouquette e Ieu — essent pel moment alunhats del Clapâs, Ramon Donnadieu, un jove que farâ parlar d'el, se cargarâ de lo complir. A Montpelhier tanbén, i a un grop d'estudiants rosselhoneses, YAlzina. Mas la bolegadissa d'aquela soeietat viventa se manifesta sustot en Rosselhón. Al mes de julh passât, l'AZzina a jogat Amor de Pardai, la deliciosa peça de J.-S. Pons, dins força rodols : Thuir, Elna, Ceret, Ilha, etc. L'afogat Andriu Paccianus bolega coma cal tota aquela joventut, ajudat per Mela Courty, Susplugas, Frère, Galibern, Ponsich. �CRONICA 149 En Ais de Provença e a Tolosa, om estudia la creación d'un universitari analog al Novel Lengadoc. grop Desiram, lo pus leu possible, un acamp dels Estudiants Occid'Espanha compreses). Aquel acamp podriâ se far a Montpelhier, se lo Novel Lengadoc e l'Alzina — que caupon, a quicom prep, 250 estudiants — voliàn n'assegurar l'organización. Serian saique ajudats pel Comitat de l'Associación Generala dels Estudiants de Montpelhier, dont quasi¬ ment totes los membres son partidaris de nostras ideas. Un congrès d'aquela mena seriâ necessari. Afortiriâ, davant nostres adversaris, l'afogament de la jovença universitària per un programa francament occitanista. tanistas (Catalans L'ESTATUT CATALAN Al mieg del mes de julh passât, l'Estatut, préparât per la generalitat, es estât publicat e votât per aclamación. Enseguida, es aprovat pels municipis catalans e una campanha d'intensa propaganda comença en vista del référendum popular. Lo 2 d'agost, amb una unanimitat inausida, l'Estatut es aprovat per 80 per cent dels electros inscrits. Lo 14 del meteis mes, al cors d'un viatge triomfal, la président Macià liura l'Estatut al sénher Alcala Zamora. De retorn a Bercelona, 1'« Avi » es l'objecte d'una tut es recepción estrambordanta. Enfin, lo 18 d'agost, l'Esta¬ présentât a las Gorts Constituentas pel président del conselh. segonda fasi de la lucha s'entemena dins un ambient sodesprovesit de cordialitat e de compréhension, malgrat la fidelitat dels principals dii'igents de la politica republicana al pacte de Sant Sebastiàn. Pels catalans, se tracta d'introduire la possibilitat de las autonomias regionalas dins la Constitución. Tambén, al cors de la discussion, se produison de débats acarnats entre los centralistas e los fédérais. Le 26 de setembre, los articles T e 4" de la Constitución son voLa vent regionals e reconeisson los lengas autras que lo castilhàn: 1. La República espanola constituye un Estado inté¬ hace possible la autonomia de municipios y regiones ». 4. El castellano es el idioma oficial de la Repùblica. tats; rendon possibles los estatuts dreits de las « Art. gral que « Art. �150 cronica Todo espanol tiene el deber de saberlo y el derecho de usarlo, perjuicio de los derechos que las leyes de l'Estado reconozcan a las lenguas de las provincias y regiones. Salvo lo que se disponga en las leyes especiales, a nadie se podrà exigir el conocimiento y uso de una lengua régional ». sin Le 25 de setembre, après una novela batalha parlamentària, 11" al 21" precisan las modalitats d'aprobación e las atribucions dels estatuts autonomies. Enfin, lo 22 d'octo¬ los articles bre, al mieg de débats afogats e de tractacions multiplas, lo punt màger de l'autonomia, l'ensenhament, es réglât per l'art 48": « sus Las regiones autonomas podràn organizar la ensenanza lenguas respectivas, de acuerdo con las facultades que conceden Es en us centros de se Estatudo. obligatorio el estudio de la lengua castellana, usarà también en coms instrumente de ensenanza en y esta se todos los instrucción, primaria y secundaria de las regiones autonomas. El Estado podrà mantener o crear en ellas instituciones dogrados en el idioma oficial de la República». A l'ora d'ara, los catalans an obtengut una bona part de ço que demandavan, malgrat que tôt aquô sia subordenat al vot definitiu de l'Estatut. Desiram de tôt cor, pel ben de la Catolonha e de l'Espanha en général, qu'aquela darriera estapa sià trampassada dins la concôrdia. De tota faiçón, l'establiment de l'Estatut catalan es una nécessitât ineluctabla per l'estabilitat de la Republica. centes de todos los Roger Bartha. N.-B. Nostre amie Roger Bartha, contunhant a Madrid sos aqueste an nostra Cronica. La rasón n'es que se troba trop alunhat de las diversas manifestacions dels païses d'Oc; nos mandarâ pracô quauques estudis literaris. Per ara, aquela cronica serà assegurada per L. Alibert, de Montréal (Aude). estudis — ispanics, pot pas assegurar per N.D.L.R. Lo Gerent Les V Imprimeries Gabelle - : L. ALIBERT. Carcaasonne �LAS EDICIONS DEL FERRE ÌI3, Lieutaud cors Marselha (Bocas-del-Rose) fr., las Edicions del Ferre meton Per 50 sobscripción seguents - dels mestres oolums cinc en prosadors V. BERNARD, De BARONCELLI- : LOUBET, ]. JAVON, BOURRILY, P. EYSSAVEL. Lo pretz de 50 fr. es pagador en un cop quora recebretz lo primier volum o en cinc recepciôn vegadas a de cada volum. Sobscrivetz leu-leu ! ALS VIELHS LIBRES J.-F. JEANJEAN, 33, rue de la cftCairie, Carcassonne {Aude) Libres ancians Obratges sus e modems. las provtncias meridionalas. Felibùtge, Folk'lore, Lengas romanas. Catalog periodic adreçat gratuitament sus demanda la �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 07, n° 2 [133], setembre-octobre 1931 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 07, n° 2 [133], setembre-octobre 1931 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1931-07 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-19 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/27f60a47bfa3a391e1f0bf70fe1ebbdb.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (pp. 72-150) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22168 CIRDOC_A1-1931-002 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Macia, Francesc Camproux, Charles (1908-1994) Alzina, Jaume Balmela, Marius Gassol, Ventura Barthe, Roger (1911-1981) Description An account of the resource <div style="text-align: justify;"><em>Oc</em> est l'organe officiel de la&nbsp;<em>Societat d'estudis occitans</em>&nbsp;nouvellement cr&eacute;&eacute;e.<br />Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.</em><br />La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.</div> Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane