http://occitanica.eu/files/original/5dde1ae92e77cdac8b6444abf1b1d4b7.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b http://occitanica.eu/files/original/3de9a56380a76598c954b49452247d20.pdf bd79af747d8c359881e3f24d68760353 PDF Text Text �oc REVIS TA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC AUVERNHA, GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC TRjOVENÇAy CATALONHA, VALENCIA, BALEARAS PUBL1CADA BIMEST^ALAMENT PEU LA SOCIETAT d'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA « Mais lo reis m'a convengut « Que'l cobraria « Et mos Audiartz Belcaire : Pois poiran dompnas et drut Cobrar lo joi qu'an perdut. » « « anz de gaire, (Raimors de Miracal) « De cels de Catalonba i amenet la flor. » (Cansos de la Çrozada) AN VIII" GENIER-FEBRIER 1932 NUM. 4 �ENSENHADOR L. ALIBERT PROS Crida aïs isiorians : Aspectes : D'ENTRAIGUES CARBONELL nciatioes en : Hue Salel. — — CARLES CAMJOAN DUCH : — JOSEP Les particules éno- Quand i aoià di mascles : LLETRES CATALA¬ — CRONICA. REDACCION. réal JEAN BOUZET OCÇITANAS. REDACCION — s'adreçar eacanois — Francesc Cambo i la renaixença catalana. PAU EYSSAVEL — terra latina.— LETRAS NES. — Aparament de l'Escola aoinhonenca. : Béarnais. en El senyor : LOIS GIRAUD — miegjornals. la crisi mondiala. occitans de a Per tôt E ço que A DMIMS TRA CION concernis la Redaccion e lo seroici dels M. L. Jllibert, secrelari de la S. E. O. a Mont¬ (Aude) A DMINIS TRA CION. — Per tôt ço que pretoca l'administracion e los abonaments escriure à M. Rouquette, librari, 29, Plaça Carnot à Carcassona (Aude). ABONAMENTS França 25 fr: '■ Fascicle '■ Catalonha, Valéncia per an ; e Balearas 12 pessetes. 5 fr. e 2 pessetes 50. Diposlt i Centre de subscripcions : Llibreria Catalônia 3, Ronda de Sant Pere - S0CIE1 AT D'ESTUDIS Barcelona OCCITANS [SETI SOCIAL A TOLOSA) SECCION DE FILOLOGIA MEMBRES D'ONOR "P. Esiieu ; : G. Guillaumie MM. V. Bernard, président Ç. Millardet ; ; E. Borciez ; Jl. Perbosc. MEMBRES jdCTIUS : MM. L. yllibert, secretari général ; R. Bartha ; J. forciez ; J. (Bozet ; C. Campros ; L. Delhostal ; Pompeu Fabra ; SOCIS P.-L. Grenier : ; J. Mozat. la S. E. O. admet de socis yldreçar tota la correspondéncia a a en nombre indefinit. L. JILIBERT, secretari général î7ïContreal-dc-l'Aude {Aude) �oc REVIS TA DE LA RENAISSENÇA PAISES D'OC GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC CATALONHA, VALENCIA, BALEARAS DELS AUVERNHA, PPOVENÇA, PUBLICADA BIMESTRALAMENT PER LA SOCIETAT J'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA 1932 ANNADA TOM II REDACCIÔN L. ALIBERT, Secretari de la S. E. O. MONTREAL (Aude) ��oc Revis ta Bimestrala de la Renaissença dels Pais es d* Oc AN VIII" Genier-Febrier MISCELLANEA CRIDA ALS ISTORICA ISTORIANS Pregam tots los cercaires tura e e NUM. 1932 4 OGGITANA MIEGJORNALS tots los aimadors de la cul- de l'istòria dels Païses d'Oc de se trafchar del titol que precedis e de l'explicación que n'anam donar. Es question, purament e simplament, d'un generós por- giment qu'es estât fait a la mérités miegjornai Societat d'Estudis Occitans » qui los nostres prepauses, las nostras obras e las nostras desiranças de realizacions mai consequentas an inspirât una viva simpatia ; porgiment al quai la S. E. 0. reconeissenta a acceptât de respondre amb lo melhor aport que la collaboracién des nostres istorians li permeta de liurar. L'ofra es la que siec : es estât promés a la S. E. O. d'e pagar e d'entindar l'edicién d'una « Miscellanea lstorica Oc\citana » dins un volum in-foli de cinc o sieis cents pa¬ ginas, que claurà un nombre convenent d'estudis, illustrats si es mestier, e perfieitament documentais, que donen una idea tan compléta coma se poirà de- las originas, del desvolopament, de las caracteristicas', de las encarnacions, dels moments d'esplendor de la civilizacién iniegjornala e de las causas moralas e materialas que ne causeron l'esclipsi. Afogat dels estudis istorics e apassionat de la cultura occitana, lo générés porgeire de la « Miscellanea » que disem, es convencut que l'istéria de la cultura e de la civilizacién per un « a �4 loïs alibert del Miegjorn, l'istòria medievala viventa dels Païses d'Oc, qu'arriberon pas a aténher una cohésion nacionala, es a far e voldriá contribuir amb la sien amistosa proposición a induire mantun de nos autres a l'entreprendre. Coma ja se pot supausar, los trabalhs de la « Miscellanea istorica oqcitana » deuràn èsser escrits e seràn publicats dins una de las variantas dialectalas de la lenga d'Oc ; ço es, en auvernhat, catalàn, gascon, lemosin, lengadociàn o provençal, condreitament depurats de lexic e d'ortografia segón las normas preconizadas per la S. E. O. Davant un pariu ofriment, avem cregut del nostre dever de lo comunicar pel mejàn de la revista a tots los erudits, especialament adonats als estudis istorics, a qui pot interessar de collaborar a la « Miscellanea », e de los pregar de nos assabentar, tan leu que poscan, de lor prepaus e de la matèria sobre la quai portarà l'ensag que son susceptibles de nos fornír. Aquela comunicacíón es destïnada a permetre a la S. E. O. d'ordenar l'ensemble de la « Miscellanea » e d'ar- monlzar los divers projectes. La valor del porgiment s'amerita que fagam tôt lo possi¬ ble per i respondre dignament e que res non síá oblidat per qu'aquela primiera presentación de la S. E. O. al lum de la nauta cultura sïá al meteis temps una manifestacíón resplendenta de la nostra renaissença que s'adralha. Segurs de la bona escasença, esperam la responsa dels aimadors de la cultura e de l'istòria mieg'jornalas. Loïs Alibert Secretari çfeneral de la S. E. O. à Montréal {Aude). �5 ASPECTES OCCITANS DE LA CRISI MONDIALA Totes los periodics d'Europa, e de retardamerit, la crisi essent naltres, parlan amb mai o mens los franceses amb venguda darriera un pauc de de tremolament de la crisi a co economica d'ara. Cal pas qu'aquela pontannada ane non apercebuda del punt de mira nostre, car porgis als esperits, que las causas de l'economia e de la politica tocan, un exem¬ ple de tria per justificar las directivas de la politica e de l'economia occitanas. Los jornais cercan d'explicar las causas d'aquel destorb vivem. Seriá d'interès per naltres de far la virada de tôt aiçô per véser la valor de las solucions presentadas pels divers partits. Seriá d'interès de mostrar que benleu mai que tôt una novela organízación d'Europa segón los conceptes del fédéralisme non solament politic, mas tanbén e sobretot économie e social, conceptes que forman lo fons de la filosofìa sociala occitana, seriá benleu sola dins la possibilitat de resolvre tôt aiço. Podrà far l'objecte d'un estudi parque ticular. De tôt segur, las causas prefondas de la crisi son d'orde principalament social. Non fasem aici de demagogia : sem adoncas que mai liures per declarar que l'organización capitalista d'uei, regida quasi d'en pertot per los principis d'imperialisme social e d'unitarisme économie, non son sem¬ bla ço que pot i aver de melhor. Nom cresem nimai que los remedis que la doctrina marxista se pensa de poder porgir a la societat moderna malauta constituiscan ço que i a de mai brave. Sola nos sembla qu'una organízación apesonada so¬ bre los principis de respecte degut a la personalitat tant individuala com sociala, principis que son d'aplicar tant en economia com en politica podràn arribar a de résultas prac- ticas dins l'avenidor neralizadas ser la La com causas la e trencar camin vesem ara. Aquò en de en ne novas crisis ge- fasent disparéis- socialas. trasproducción, la non-venda, lo chaumatge légats, com efecte a causa, a l'organizacion sociala d'ara son de na- �6 CARLES CAMPROS tura economica. Es aquò propriament la crisi economica d'Europa. Mas d'aquel sol amirador purament économie non se pot jutjar lo treboleri modem. Aquela crisi generala n'a entrainada de per tôt una altra d'orde politic. Davant de la non-venda o de la marrida venda, davant del chaumatge que tirassavan sas finanças dors l'arroïnament, los Estats an volgut emplegar de remedis del moment. La màger part Inoga de tornar montai- a las sorgas del mal se son acontentats de medicinar per trosses. An picat sobre los drechs de dogana e sota rasón de salvar l'economia de sos païses, an barrat sas portas la malautiá del a quai que siá, los jorn, los altres En tocant aquel aspecte zacïón com doganier unes per non agantar revenjança. pausat sobre politica d'Europa l'organi- que nos anam apesar unas regas. Los diverses Estats que se prengueron aquelas mesuras doganieras, se penseron aital diminuir la crisi al sieu en se di¬ sent : « que los altres solets tiren camin ». La França creguet de bon far com totes. E pas mens non es resolta la crisi. Al contra, l'embolh augmenta. Fins ara, en França non trop sentit del trebolament europenc. Ara que las s'eriam de nostras tarifas com doganieras tôt d'un cadun. son aplicadas començan d'èsser Ren mai que las chifras mostraràn que França, tant com las altras nacions, se son enganadas en se cresent de trobar la solucíón a la non-venda, a la tras-produccíón e al chau¬ matge en dreiçant de tarifas doganieras de mai en mai fortas. Vesetz aici, segon l'ensenhador de pas força temps de M. G. Dessirier, las somas percebudas per las doganas dels païses majors (mejana per mes en milions de francs) : 1913 1927 1929 1930 1931 672 França 330 347 505 489 Estats-Units 675 1280 1280 1030 830 Anglaterra 370 1160 1240 1260 1380 Alemanha 365 630 555 549 570 Una se podriá creire e en signifìcación d'aquelas que son aici-sobre, se que lo proteccionisme demenïs als Estats-Units fai son que progrediments pichots en Anglaterra e Alemanha. Mas non es d'oblidar que lo negoci amb que non mai per que justa siá la fisant qu'a elas, talas remarca chifras. En �7 ASPECTES OCCITANS DE LA CRISI MONDIALA l'endefora es en demenida dins totes los païses. Vesetz, en efecte, aici las chifras dels exportaments d'aqueles meteis- païses (mejana ses cionala) per mes ; milions en moneda d'aur na- : 1913 1927 1929 1930 1931 França 573 928 848 725 490 Estats-Units 204 397 430 315 183 44 59 61 47 841 883 1124 1003 Anglaterra Alemanha 27816 A parangonar aquelas doas tieras de chifras, om pot se pensar que los profiechs de doganas en raport a la valorança de las importacions son en progredïment segur e rapid. Ara si om pausa al caire d'aquelas mesuras doganieras, las résultas que vesem, om es forçat de reconéisser que los Estais qu'an cregut se salvagardar aital, an capitat que d'augmentar d'en per tôt la crisi economica. Las mesuras de doganas an fach créisser l'intensitat d'aquela crisi e, coma consequéncia, fach náisser lo risc d'una crisi politica que poiriá aduire la guerra. De tôt aquô, naltres occitans, avem dos ensenhaments a ne tirar, un d'orde général, un d'orde particularament occitan. Lo primier es que, maugrat totes los esperforçs d'aqueles que luchan per una federacíón internacionala economica, quora l'ora mala dinda dins lo mon, la solidaritat economica internacionala non es pus qu'un nom, en causa de l'organizacíón unitarista dels Estats d'ara. Cadun s'embarra al sieu crei que la tronadissa lo quitarà de caire. Mas en contra plou sobre el tant com sobre los altres. D'ont ven? e se ne 1° De l'esperit imperialista, consequéncia de l'unitarisme esperit imperialista qu'en economia se traduis, en temps marrit, per un isolament qu'es pas lo « splendide isolement ». L'Estat unificat non vei son que per l'Un : aquel Un es El. Si ço qu'es d'aquest El-Un sembla e de la trascentralizacion, que va prene quicom de marrit, anem, tôt rit! Que non se regarda qu'aquò d'el, abans tôt, tat la de contra aiçò mar¬ de tôt e maugrat veire si far atal non vai èsser causa de mort. L'Es¬ unitarista, en moment de crisi, fai de l'orne que per fugir sens pesta anariá se morir dins lo desert pus leu que d'assajar se salvar en salvant sos vesins. En contra aquô, lo remedi �8 CARLES CAMPROS seriá lo fédéralisme intranacional que com com una en fariá desparéisser, ja dích, aqueles imperialismes tant économies politics. Un païs de Galas e une Bretanha federadas dins avem union Britanica causa de sas e una union francesa non s'escarnarián relacïons economicas naturalas e de pobles celtios, lo jorn out i auriá crisi. 2° Ven, la mala ora, puei, de ço que, quora dins un grand Estât unifiçat e imperialista, lo govern se bota a crear tarifas de dogana de mai en mai fortas, las résultas de l'aplicación d'aquelas tarifas venent de part de las nacions extraugeras aduson dins aquest Estât d'embolhs que destorban tota l'e«onomia del païs. Un exemple : lo govern anglès, en seguida de la caseguda de la liura, avent vist sos carbons cargats d'un drech novel a son intrada en França, bota a son torn de drechs de dogana sobre l'ortolalha francesa. Consequéncia : la França qu'aviá botat de drechs sul carbôn anglés per salvagardar l'interès de las minas met malamanha a co de sos agricultors. E atal de seguida, volent salvagardar l'un, perd l'altre. Lo remedi en d'aquò lo vesem encara dins la Federación intranacionala. A luoga de veire los interès de païses diver¬ ses com podon l'èsser la França e l'Anglaterra, dirigits per un sol govern que non sap com faire per far plaser als inte¬ rès, de cops oposats, lo Fédéralisme intranacional permetriá als poders regionals de normalizar las relacions econo¬ micas segon los interès de la Región, naturalament pus simples e mens contradictoris que los d'un grand Estât uni¬ fiçat. Lo joc de región a région permetriá de reglar mai aisidament, sense marrit tuert, las relacions de grand Estât a grand Estât. Atal, non solament la crisi podriá èsser resolta en partida, mas tôt ço que ven de las causas politicas non podriá pas istar. Aquò tocant tôt lo mon. Tocant Occitania, l'ensenhament qu'avem a tirar de las endevenenças d'uei, es força intéres¬ sant. D'en primier, es sens dire, que ço que toca lo Fédéra¬ lisme intranacional per tôt lo mon, pertoca naturalament Occitania. Mas del pont de mira Occitàn estrech, se pot far doas constatacions d'unes unitaristas, 1°) que Occitania encontra los dires economicament parlant, 2°) que los interès économies occitans cridan lo Fédéralisme francés. Occitania una economicament. Es clar que los païses : es una �ASPECTES OCCITANS DE LA CRISI MONDIALA 9 occitans son en majora part agricolas a regard de la França del Nord. L'orticultura de Provença e de Rosselhón, la viticultura de Lengadoc e del Bordalés, l'abariment dels motons dels Causses, dels buous d'Alvernha e de Lemosin, lo campestre de Gasconba forman un tôt agricola ont solas las industrias dels ports (Marselha, Bordeus), de las minas (Alès, Decasavila) venon portar al nostre un pauc de la vida del Nord-Centre parisenc, Nord-Est indus-trials. 'La sola industria que nais e qu'es plan occitana, la de l'electricitat, es tot-bel-just la que non ten la França d'oil. Es pas ora, uei, de mostrar com unida es l'economia del nostre païs e mai particularament com l'industria odcitana es estacada al païs d'Oc per l'interès a regard de l'industria del Nord qu'es sa rivala sobre son propri territori. Sariá de bon de mos¬ trar com nostra industria pot viure amb lo reire-païs occitàn. Mas uei indicarem simplament, per unes exemples clars précisés, com los interès de l'Occitania aurián de ganhar en d'una organización federala que permetriá a l'economia nostra d'èsser mens ligada e sobredonada a l'economia de la França d'oil en màger partida industriala. La crisi a tocat sobretot l'Anglaterra per començar. La liura es tombada. La consequéncia n'es estada una prima a l'exportacion. Los produches de las minas e de las industrias anglesas an agut bela per intrar dins los païses extrangers. Mas, alara, en França, lo govern per defendre los interesses industrials franceses a botat dreches de dogana nous sobre aquels produches. Aquestes son estais cargats de 15 %. Dos jorns apuei, lo govern Britanic usava d'un drech de 90 % sobre las Hors, las fruchas e los leums de França. Atal per protegir los produchs industrials de França que son quasi totes del Nord, los produchs agricolas que son, per lo cas d'aici, gaire-bén tots d'Occitania, son estats sacrificats. Altre exemple : lo « Times » decidissiá pas, davant dels nous drechs doganiers franceses sobre los produchs indus¬ trials franceses d'obrir una rubrica dels marrits angleses qu'anarián passar l'ivern en França ? Aladonc, ont se passa l'ivern en França, en Occitania, en païs d'Oil ? Es encara Oecitania qu'es picada dins son regou per aparar las in¬ e dustrias francimandas. La mala passada de la floricultura occitana es una altra �10 carles campros prova que los interès occitans son quitats de Icaire dins l'ensem de l'economia francesa (veire lo periodic dels sindicats agricolas de Provença : « Alpes et Provence » de dé¬ cembre 1931). I a encara la viticultura que n'es pas la pena d'insistir : tôt lo mon sap en França ço que patís e la crisi amb sas consequéncias sur l'exportation non fai sonque augmentar. De tôt aiçò, podem conclure qu'una organización écono¬ França non podriá qu'èsser bona per Occitanià. La melhora résulta ne seriá de non pas subordenar l'agricultura occitana a l'industria francimanda que totes sabem que sos « trusts » industrials son los mai poderoses. Dins una crisi coma \a d'uei, per exemple, l'Anglaterra non auriá fach tort a nostras expor¬ tations occitanas, s'aquelas exportacions non eran estadas ligadas a l'intrada en França dels produchs industrials angleses, intrada subordenada, ela, a l'interès de l'industria misa intranacionalament federalizada de francimanda. de Occitania deu prene consciéncia de sa realitat economica, sos interés vertadiers, que volon, a l'ora d'ara mai que jamai, la Fédération intranacionala obriers se boten a en França. Que los l'obra. Carles CAMPROS. �11 UN ALT EXEMPLE DE PROTECCIO PATRIOTICA A LA CULTURA NACIONAL EL SENYOR FRANCESC CAMBO I LA RENAIXENÇA CATALANA Sovint les revistes i els periòdics literaris de França, quotidians générais més coneguts del Nord i del Migdia, han retret els noms dels senyors Francesc Cambó i del senyor Joan Estelrich en parlar de les empreses culturals més importants de Catalunya. Han dit de l'un — del senyor Cambó — la protecció magnànima i de l'altre — del senyor Estelrich — tota la fogosa joventut, tôt el brill in¬ telligent, tôt el dinamisme, tota la capacitat meridionals, dels: quais, ell, mallorquí, és una encarnació típica. Bé estan aquestes referències com a simples anotacions de premsa entorn ambdues personalitats, i justa, si voleu, la que correspon al senyor Estelrich, el quai, jove encara, no ha fet sinó plantar les monjoies d'una possible, remarcable personalitat futura. No és, però, prou clara o suficient la del senyor Cambó, puix que pot donar a molts la idea d'una protecció externa, snob, de rie novell o d'hàbil politic festejador d'adulacions. I res més lluny de la veritat que aquest concepte del capitost catalanista ; es tracta de quelcom de molt més pregon, molt més ait i molt més personal, que a hores d'ara ja hauria pogut ésser motiu d'una semblança de l'il'lustre gironi, exemplar per a molts catalans afortunats i emuladora, formadora per a les joventuts a les quais pertoqui prendre en llurs mans l'àrdua tasca de portar encara avant la realització de la vida nacional, segles ha soterrada, de la pàtria. No fóra, però, menys alliçonadora aquesta semblança en les altres terres occitanes, a les ter¬ res occitanes de França, més endarrerides que Catalunya en el cami del seu propi destí, però on no escassegen els h;omes que, tal com el senyor Cambó a Catalunya, a Espanya i al mon, han reeixit en la politica, en la indùstria o les finances de 1-lur pais d'origen, de França i en el camp internacional. El senyor Francesc Cambó nasqué a la vida pùblica en àdhuc els �12 JOAN DUCH D'ENTRAIGUES el moment més intéressant fins ara de la història moderna del Principat. Un moment apassionat de veres, creador, al quai la distància augmentarà cada dia més l'esplendor de la seva real grandesa. Fou aquell moment el d'En Gaudí i les seves ardidesi creácions acquitectòniques (Sagrada Familia) ; d'En Puig i Cadafalch i la seva « Història de l'arquitectura romànica a Catalunya » ; de mossèn Verdaguer i els seus « Canigó » i « L'Atlàntida » dels mestres Moera « i Millet i 1'« Orfeó Català Pastorals » i « » ; del bisbe Torres i les La tradició catalana » ; seves de Guimerà i el seu teatre ; de Maragall i la seva poesia ; d'En Prat de la Riba i la consagració i ordenament inicial de la nostra nacionalitat ; de Verdaguer i Callis i la fundació del primer diari català : « La Veu de Catalunya ». Fou el moment, el mateix moment del senyor Cambó, que el senyor Cambó i el senyor Puig i Cadafalch, desapareguts Verdaguer i Callis i Prat de la Riba, allarguen, amb altres capitostos benemèrits, fins els nostres dies. Tôt el primer temps del catalanisme politic intervencionista, — catalanisme iniciat i seguit per Prat de la Riba i l'home del quai paiiem a darreries del segle XIX i els tretze primers anys del segle XX — els passà el senyor Cambó en el treball dur d'afermar, cara a Madrid i dins la politica espanyola, una politica nacional catalana. Foren la primera tongada d'una vida eminentment politica, d'un politic de gran estil, de gran to. I al compás d'aquella acció, Cata¬ lunya començà a fer nacionalment de si i l'any 1914 Espanya atorgava a les quatre « provincies » catalanes de la peninsula el dret a mancomunar-se. Fou cabalment sota aquesta mateixa denominació — Mancomunitat de Cata¬ lunya — que per primera vegada, després de 1714, es refeu la unitat politico-administrativa dels catalans. Mentre la Mancomunitat resta peu i Enric Prat de la la presidia visqué, el redreçament cultural de Catalunya fou obra oficial predilecta d'aquella mitja crisRiba que tal'lització « en estatal. Biblioteca de L'« Institut d'Estudis Catalans Catalunya », la la « Universitat Industrial » i cent iniciatives adjacents, acoblaren i multiplicaren tôt l'esforç cultural anterior de Catalunya. Però aquell primer pas vers la més compléta autonomia i estatificació dels cata¬ lans, s'estroncà aviat. L'any 1923, el cop d'Estat espanyol », �EL SENYOR FRANCESC CAMBÓ �DV'IALVAINNOHO DPIEETA LA BARcMatElJOn Atriabudla �FRANCESC CAMBO I LA RENAIXENÇA CATALANA 13 terrassava tôt el que el catalanisme havia començat a construir. I no hauria restât res, o quasi res d'alló que havia estât fet, si, a part de l'obra oficial catalana, tan jovençana i quasi anihilada per la Dictadura, haguessin existit alen possibilitats économiques formidables, principalment les del senyor Francesc Cambó, el quai, en l'anarquia social i la desesma politica de l'Espanya anterior a Primo de Rivera, comprengué la fatalitat del cop de força i sabé preveure i pogué preparar la resistència intel'lectual necessària perquè l'ànima de Catalunya i els quadros de cultura que s'havien començat a formar no fossin, en l'interval inévitable, ofegats del tôt. Aixi, almenys, havia déclarât ell mateix que procediria si el cas arribava, en un diseurs pronunciat l'any 1922 a Bartres iniciatives d'alta cultura no recolzades celona. Hem dit que aquesta resistència, el senyor Cambó la sabé Posats a donar als lectors d'« OC » personalitat del famós catalanista i de la seva obra per la cultura catalana, bé caldrà explicar aquesta potèneia seva de finançament, gràcies a la quai semblants propòsits culturals pogueren ésser realitzats. Heus-en, doncs, aci l'explicació. Just en aquell mateix temps que l'ànim del « leader » català s'afadigava del pé¬ riode social tèrbol que la post-guerra havia obert a Cata¬ lunya i de l'espectacle gens temptador de la politica général espanyola, la seva activitat assolia un triomf d'ordre pri¬ vât importantissim que li valia, a ell, una fortuna personal i la pogué préparai- i sostenir. un esbós sumari de la extraordinària i a l'economia catalana una de les més as- senyalades — per no dir la ùnica — Victoria moderna. Tal l'adquisició feta pel capital català, de les grans explotacions elèctriques que els alemanys posseïen a Sudamèrica, o més ben dit, a la Repúblia Argentina i a l'Uruguai, adquisició a la quai el menà el senyor Cambó. Algú ha prêtés, que aquest gran esdeveniment de la seva activitat privada i la gran fortuna conséquent, havien foraviat el senyor Cambó politic, que en 1917 promovia l'Assemblea de Parlamentaris i es llançava la primer acte d'una revolució que ha tardât catorze anys a triomfar, i que en qualsevol dels anys que anaren entre el de la mort d'Enric Prat de la Riba i la Dictadura li hauria pogut posar el govern d'Espanya a les mans. Potser si, però, per què debatre ara fou �14 JOAN DUCH D'ENTRAIGUES sobre possibilitats mortes, si el présent ja s'ha tornat rie de posibilitats venturoses? El fet és que la fortuna portà al senyor Cambó la possibilitat de satisfer plenament una aitra apetèneia de la seva vida; l'apetèneia, si voleu, mes pura, més desinteressada, però que s'havia de traduir, com les altres dues activitats en què havia excel'lit — l'activitat politica i l'activitat econòmica — i com l'activitat de tots els ca¬ talans cabdals d'aquest temps, en la realització pràctica d'apatriòtics, ço és, en un esforç per crear, pels segles, una cultura i una sobirania nacionals, capaces d'encendre a l'occident d'Europa un esdeveniment tan ait, tan considéra¬ ble com el que hi pogueren promoure isobre civilitzacions anteriors Grècia, Roma, la Itàlia del cinc-icents i la França del XVII * i XVIII0 segles. No es pot pas negar que el propòsit és ambiciós, noblement ambiciós i algú potser dirà desmesurat. Però... què diantre; per ventura foren gran cosa més que el catalanisme de fins ara, tots els origens dels grans moviments culturals i politics del passât més remot o més recent del planeta? I, gosaria dir ningú que ja no hi ha a Europa reserves nacionals?... nhels Vet aci, doncs, el fet gràcies al quai el senyor Cambó, qui com doctor en lleis és doctor en lletres, pogué donar-se tant el plaer d'acomplir les empreses culturals que, a judici seu emprendre, per a obrir camí als altíssims propòsits catalanescos. Fou la primera en ordre cronològic la « Fundáció Bernât Metge », de la quai parlarem seguidament. calia La " Què és la FUNDACIÓ BERNAT METGE" Fundació Bernât Metge » ? L'explicació més n'ha donat a França ha estât aquella, segons la quai, es tracta d'una institució paralel'la a la parisenca « Guillaume Budé ». Però, una vegada escrita aquesta definició rotunda hauria calgut tenir cura d'afegir què és, què preten la francesa « Guillaume Budé »... i quelcom més. E« corrent que se videntment, escola es tracta en ambdós d'humanistes i de donar a casos de formar una sengles cultures un fonament, una base sòlida de pensament i d'exemplaritat clàssiques, amb tôt allô que cogitaren i actuaren aquells dos grans pobles que poden ésser consi¬ dérais com a primers progenitors del mon occidental �FRANCESC CAMBO I LA RENAIXENÇA CATALANA 15 hodiern : Grècia i Roma. Però això ho acompleixen l'una i l'altra empresa en dos moments ben diversos de la història dels pobles respectius que tracten de virilitzar. Pel que fa a la nació francesa, la gran virilització (lingiiistiracional), humanística ja és cosa del passât. No aixi, en canvi, per Catalunya — i per extensió per Occitània tota — ca i l'apoteosi amb què l'esperit politic i culsegles XV i XVI coronà a les altres nacions « lea¬ que encara espera tural dels ders d'Europa. Ningú millor, però, » dir-nos què és i què représenta la història de la cultura catalana, que el mateix director d'ella, el senyor Joan Estelrich, que havem anomenat abans. Heus aci un fragment de la seva « Crida inicial », publicada l'any 1922, en llançar al pùblic, la iniciativa de l'anostrament dels clàssies grecs i la « Fundació Bernât per a Metge » en llatins.. El nostre Ressorgiment nacional — escrivi el senyor Espalesa les seves virtuts fecundes suscitant en el nostre poble, especialment en les seleccions intel'lectuals, un àvid afany de saber positiu i humà, d'educació de l'anima. Les nostres lletres própies, tôt just renascudes, no poden satisfer, però, per causa de llur insuficiència, les nécessitais de lectura d'un poble modem i complex. No tenim, nosaltres, autors clàssies pròpriament dits, o els tenim en quan« telricb — titat escassissima. « Intervinguérem, seguint els italians i superant potser els francesos, en el période heroic de la Renaixença. A l'entorn del rei Joan, amador de gentilesa i de ciència, es formà un petit nombre d'esperits, l'obra dels quais inicia el primer période renaixentista entre nosaltres. Foren tanmateix dis¬ crets i timids, pédants i candorosos ensems, com ho eren aleshores tots els humanistes del mon. Llur esforç ha estât justament reconegut i assenyaladament admirat per l'investigador perspicaç de la nostra història literària, mestre de tots nosaltres, Antoni Rubió i Lluch. La tasca, però, d'aquells abundosos traductors dels escriptors antics en els segles XIV i XV, no arribà generalment a tenir ait valor humanistic. Cent anys després, a darreries del XV i començos del XVIe segle, quan la Renaixença triomfa gloriosa, la decadèneia de Catalunya és ja un fet fatal. Aquella victoriosa transformació, absoluta i profunda, de les literatures mo- �16 JOAN DUCH D'ENTRAIGUES dernes, les quais inspiren en les antigues llurs millors creacions, coincideix amb l'afebliment de la nostra nacionalitat política. Haviem coopérât, els primers dins la Peninsula, a produir l'elevació humanista ; en l'hora de rebre'n els fruits i beneficis, perdiem, però, la consciència havia d'empènyer rem a la barbàrie a en nacional que ens abastar-los i recollir-los. Així descendila cultura i en el llenguatge. Aquell ma¬ gnifie intent de fer reviure l'antiguitat tota sencera arts, lletres, ciències, filosofia i àdhuc institucions ja no pogué interessar-nos intimament. Mentrestant, de llavors ençà, les — — literatures i les millors creacions dels antics, esdevingueren els elements de cultura général, els mitjans de formai- els esperits, utilitzats fecundament pels altres pobles de la tra raça com a fons comú de tota educació véritable. nos¬ I ara, després de quatre segles gairebé estèrils, sentim, d'aquell pie romanticisme, resten en gran part mancades de l'ingrédient clàs« més fortament que qualsevol altre poble, la fretura sòlid nodriment. Reviscudes les nostres lletres en sic que les faci perdurables. Ens cal l'estudi fervorós de l'an¬ ens cal, no com un luxe d'arrivistes, tiguitat greco-llatina. I sinó com la nécessitât de fruir noble herèneia que ens una pertany i de la quai no haviem pogut gaudir encara. Eus diran que les modernes literatures germanes, les quais ja reberen aquella influència, son prou suficients per a la nos¬ tra formació. No; impossible. Les literatures modernes, en el nostre cas, no poden substituir les antigues. Sense beure en les nostres fonts naturals, Grècia i Roma, s'alteraria mi- serament el nostre sentit cultural. Aixi, si volem fortificar la nostra mentalitat, hem d'amostrar integrament aquell heretatge, enriquit encara amb les aportacions dels humanis¬ tes de tots els temps i de tots els països. « Com aconseguir-ho? L'escassa cultura clàssica que tots generalment tenim a Catalunya, ens l'hem feta, més o menys, per mitjà d'edicions i traduccions estrangeres. I aquestes, més que acostar-nos als antics, potser ens en allunyaven, pels obstacles naturals de tantes interpretacions mitjanceres. Perquè els autors antics es trobin situats a l'abast nostre, convé eliminar aquells obstacles. I l'única forma d'obtenir-ho és oferint al nostre poble els autors clàssics, en edicions catalanes, en traduccions en català. Per això ha « Fundació Bernât Metge ». nascut la �FRANCESC CAMBO I LA RENAIXENÇA CATALANA 17 Treballs isolats, orientais a tal objecte, no han mancat Ressorgiment. Quan Catalunya s'alça de bell nou, tornen també els catalans a l'amor de les lle'ngiies i les 11etres antigues. Els noms de Bergnes de les Cases, Balari i Rubió i Lluch il'lustren el nostre Ressorgiment humanista. Sobretot, de principis de segle ençà, comencen els grans autors d'ésser divulgats honestament entre nosaltres, ja « al nostre sense intermediaris. Es un deure recordar excel'lents ver¬ sions i pacients estudis d'Artur Masriera, Lluis Segalà, Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Llorenç Riber, Caries Riba i alguns altres. Ara es tracta de fer obra de conjunt, metòdica, triada, critica, exigent. « Per això la « Fundació Bernât Metge » comença per a a l'empresa unes normes, un mètode, una disciplina, sentit estructural de totalitat, perquè sols aixi el nostre donar un esforç resultarà ben compensât i podrà influir per que el Ressorgiment nacional esdevingui verament clàssic. Aquest Ressorgiment nacional fora poqueta cosa si no ens hagués de posai- culturalment al nivell dels pobles capdavanters, si no ens hagués d'integrar del tôt dins la civilitat, dins l'Europa essencial. Per virtut de la nostra revifalla ja tornem a conèixer dies millors. Tornem a gustar la gaia ciència i a parlar el llenguatge de la poesia. L'edifici serà més complet i acabat, però, quan tindrem, dins aquest retorn, els autors eternalment exemplars, en viva llengua nostre « nostra. Es bora també que participem en els descobriments i estudis per mitjà dels quais s'és constituïda la ciència filo« lògica, restauradora dels clàssics. Si en altres camps cientifics, l'activitat catalana, àdhuc en els segles de la decadència, ha pogut ésser fecunda, a la ciència de l'antiguitat només li hem donat un nom principal : el de Lluis Vives, i encara un nom gairebé desnacionalitzat. Perquè el nostre ressorgir sigui complet, cal que ens apliquem també a aquesta ciència. La « Fundació Bernât Metge » no oblidarà tampoc aquesta finalitat. Comencem per editar i traduir els grans autors ; aqui ja se'ns presentarà ocasió d'exercir les qualitats pròpies del geni català, el seny, la claredat, la contundència i la ironia. Qui sap si el nostre sentit de la realitat i la vida contribuirà a donar una interpretació més intima dels clàssics, més veridica, potser insospitada. Anant al fons �18 JOAN DUCH de l'obra, desbrossant D'ENTRAIGUES l'espessa erudició que la volta, sense carregar-nos de ciència feixuga, podrem copsar, tal volta, la més profunda i autèntica humanitat de cada autor ». A les darrieres de 1931, la « Fundació Bernât Metge » célébra, coin fa cada any, arab un banquet al Ritz, de Barcelona, la clausura de la novena anyada de les seves tasques. Com cada any, també, en haver sopat, el director de la « Ber¬ nât Metge » llegí als seus col'laboradors i als de les altres iniciatives culturals del senyor Gambó, una lletra d'aquest, en la quai propugna, com sempre ha fet, la unió de tots els catalans entorn, diu ell, « la causa santa de la cultura catalana ». Perquè, segueix, « és précis que la cultura pròpia triomfi de totes les crisis, de totes les distrac- cions i de totes les indiferències : el dia que s'apagués la llàntia de l'esperit, Catalunya podria ésser rica i podria però no trigaria a deixar d'ésser ella mateixa ». de la « Fundació Bernât Metge » al cap de nou anys de vida afanyosa, és, véritablement, remarcable : ha publicat 57 volums i en té 10 en premsa, sense comptai- les reedicions que ha calgut fer de Xenofont, d'Ausoni i de Plató. Aquesta nova desena actualment en premsa, constituirà l'entrada, reiteradament demandada pels lectors cata¬ lans, del teatre grec i llati a la col'lecció. Segons les explicacions del senyor Estelrich i dels senyors Caries Riba i Joaquim Balcells, professons, revisors i traductors, el segon de grec i l'altre de llati, a la « Fundació », la col'laboradora senyoreta Anna M. de Saavedra ha anostrat les dues primeres tragédies d'Euripides ; el propi senyor Riba ha enllestit les set tragédies d'Esquil ; els professons Marçal ésser lliure, El balanç Olivar i Joan Petit treballen en l'examen i versió de Plaute ; el senyor nistre del en Lluis Nicolau d'Olwer, que ha estât fins ara mi¬ primer govern central de la República Espanyola, la de Menandre i el senyor Pere Coromines en la de Terenci. No caldria pas afegir res més, per fer comprendre als lectors d'« OC », que, culturalment, el temps no es perd Catalunya. Hi ha més, però, encara, i això sense eixir de l'esfera activa que mou, com un gran monarca d'altres a temps, el senyor (Seguirà). Francesc Cambó. Joan Duch d'Entraigues. �19 LA PINTURA OOOITANA APARAMENT DE L'ESCOLA AVIRHONENCA Lis occitans que trevan Paris e que furnan au « astrucs de veire, ara, una sala avodada per la Louvre », màger part son a l'Escola Avinhonenca e a sa filhola Sextiana (1). Siam pas enganats per d'escriure sota li aquest semblant de justicia ; de que sierv pinturas « Escola Avinhonenca » si dins lis esperits, aquela escola existis pas ? Vesetz pus leu. En 1901, l'elei francimanda s'aviset de la pauretat di primitius francés en regard dis autri pais. En aquesta ora li critics sosqueron a la creación d'una escola francesa que pogués luchar onorablament amb li di pais estranges. Per trobar dis obras, rampeu fuguet batut i quatre cantons de França e, en 1904, se durbiguet a Paris una exposición dicha di « primitius francés ». De toti lis escolas, la d'Avinhón, per la beutat forta e la varietat de sa producción, lusiguet mai que mai. Li critics comprengueron, aladonc, lo profiech que se'n podiá tirar per la formación de l'Escola Francesa de l'Edat-mejana. Tant fa, tant va, li rasons li mai estabornissentas fugueron largadas e, rejoncha aisada per eli, li critics se mostreron unencs per afortir que nostra Escola Avinhonenca quasi-pantais. Per coronar si trabalhs saberuts, fagueron paréisser un libre « La peinture fran¬ era un çaise des Primitifs » per Jean Guiffrey et Pierre Marcel. Dins aquest obratge que s'apiela sus un libre anterior de l'abat Requin, velaici ço qu'atrobam : « Le triomphe de la Vierge est considéré généralement comme appartenant à l'Ecole d'Avignon, mais son auteur, ne l'oublions pas, était originaire du diocèse de Laon. De même un des peintres les plus célèbres du Comtat, Pierre Velatte était venu du Li¬ mousin. Nous savons que Nicolas Froment est né à Uzès, mais nous ignorons l'origine de tous les autres peintres 1. Dins l'Art occitán avem en mai d'aqueli doas Escolas, li Lemosina, Catalana, Tolosana e subretot Niçarda. �20 LOIS GIRAUD d'Avignon de la même époque. La question d'existence de d'Avignon est donc posée, elle a été étudiée par l'abbé Requin, il nous semble qu'il faut se rallier à l'opinion de ce savant, elle est extrêmement sage. Au xvii0 et xvme siè¬ cle, il y a eu à n'en pas douter, une école d'Avignon, mais plus tôt ? » l'Ecole « Quauqui paginas pus lieunch atrobam aqueli remarcas : Mais le caractère flamand mis à part, quelle ressemblance y a-t-il entre la Pieta de Villeneuve, par exemple, rection de Lazare de N. Froment et le Triomphe de la Résur¬ la Vierge d'Enguerrand Charonton ? Aucune. Ces œuvres ont été des artistes de tempérament et d'origine dif¬ férents. Il n'est même pas sur que la plupart d'entre eux aient reçu à Avignon leur éducation artistique. Il faut re¬ prendre ici les termes de l'abbé Requin : « Il est fort proba¬ ble qu'Avignon n'a pas eu, comme les Flandres, par exem¬ ple, une véritable école de peinture. Mais on peut dire qu'elle a eu grâce à l'influence du séjour antérieur des Papes, à la munificence de ses légats, au bon goût de ses habitants, une suite d'artistes de grand talent, de génie même, qui venus des divers points de la France y ont laissé des œuvres qui font l'admiration du monde entier ». exécutées par Aquela acabada sembla trencar la question, pas mens, levar a la sapiéncia de l'abat Requin, podem afortir tanbén nostre vejaire. Es pas nautres, joves d'Oc, que signarem sens discutir l'abandon di tresaurs de nostra raça ; adonc apararem piosament lo pau'c que sobra de l'eiretatge sens ren nacionau, dis anticas fondamentas ont volem rebastir l'ostau Pairau. Ara cola picturala dent a assajarem de provar l'existéncia d'una esProvença de l'Edat-mejana, en respon- en la cada chameta Au qu'i son fachas. segle quinzén, dison lis istorians, trabalhavan en parisencs, picards, lengadocians, lemosins, provençaus, catalans, en fora di flamencs o italians atrivats per li Papas. Li critics tanleu de quilar : aquelis ornes, originaris de luocs diferents an ges de ligames entre élis ; e ço de la lenga, de la raça que fa s'afrairar lengado¬ cians, lemosins, provençaus e 'catalans, que ne fan ? Puei lo picard qu'es Enguerrand Charonton podem pas dire que fuguet un estrangier bord qu'abitet detz-e-set ans AvinAvinhón dis artistas �APARAMENT DE L'ESCOLA 21 AVINHONENCA hón (2). Eu traguet en sa pintura amb una bela sinceritat li païsatges secarós de la Provença, adonc son engeni ne fuguet pas estrangier ; e quu saup si lo Parisenc a pas fach ansin. Puei que nos enchau si non nasqueron en co nostre estant qu'an pintat amb un esperit occitàn de causas occitanas. Ara qu'avem trobat per quasi toti aquelis artistas, un ligame de raça, recercarem, sinon una idealitat dau mens un biais semblable de veire, pensar e pintar. « Mais le caractère flamand mis à part, quelle ressem¬ blance y a-t-il entre la Pieta de Villeneuve, par exemple, la Résurrelction de Lazare de N. Froment et le Triomphe de la D'en premier, sens força aluPaïsatge, dins li très quadres, es pintat amb una sinceritat esmoguda ; dins lo Triomfe de la Verge reconeissem fins dis endrechs famées de nostra costiera. Poiriam faire aquelis remarcas per força obras avinhonencas. Si non podem dire que la Ciutat Papala possedissiá son escola de paisagistas, afortissem l'afrairament de sis artistas davant lo terrador Provençau. Nostri très obras ben coneigudas, leu vesem d'autri ponts comuns, la composición, lo réalisme e, de fes que i a, la tecnica. Lis obras avinhonencas an toti una simpletat remarcabla dins la composición. Espinchatz lo grop centrau dau Triomfe de la Verge o aqueu de la Pietà. Quin compés, quina largor, quina semblança dins l'efiech poderós ! En fora d'aquò, e es pas ren, lo réalisme ven nos ofrir un ligame de mai. Verament, la veritat dau Crist de Vilanova, de la Verge de Charonton, dau Lazar de Froment son la manifestación d'un eime realista que senhoreja dins la Provença d'aquesta epoca. Si consideram que non solament li très obras subre-citadas, mai quasiment toti li pinturas avinho¬ nencas portan l'estampa d'aquel eime (3), afortissem un cop de mai, que sens tocar a l'engeni propri de cada artista, di reglas seguras e seguidas doneron a l'Escola Avinhonenca pron d'unitat per creire a son existéncia. car 2. Vierge de Charonton ? un caracter comun » s'avéra. Lo Enguervrand Charontón loguet., lo 19 d'aost Avinhón, plaça St-Peire, 5 ans 1447, un ostau en après l'alrobam, carriera delà en 1461. Testimoni lo Crist de Bolbón, cadavres e li nombrosi Picetàs. Sagnariá d'ont parle 3. lis autri Lazars de Froment, li �22 LOIS GIRAUD Mai non s'arrestarem aquí. Come auriá fach Barmejo (4) Holbein per pintar aqueus cadavràs dolents amb sis ieulhs abodenflits, si bregas violetas e si membres regits, e darrier eu come aurián fach li penheires trenta ans abans Durer e avinhonencs per douar tant de veritat a si Crists e si Lazars? di nocions seguras d'anatomia. Li cadavres s'estudiavan, lo model de Barmejo n'era un, fau pas conóisser força anatomia per lo veire, quu saup s'aquela sciéncia non s'ensenhava en Avinhón ? Per lo mens aquò es una prova que lis atalhers eran organizats e lis artistas saberuts. Podem dire que si non reçauperon li promieri nocions de mestier dins la Ciutat papala, lis artistas acaberon sabentament sis estudis dins aquesta vila ont un lusent fogau d'art brilhava ja. Nos vaqui alunchats de la rejoncba di critics e pas mens se siam apielats que sur la rasón e li fachs. Nos fau tre uei, occitans, conéisser nostris artistas miegjornaus ; li fau sens aquelis escurs mantenedors de nostre eime, eli tanli trobadors an drech au 'culte pios de nostra reconedssença. Si sis obras an pas coneigut l'espandiment que s'ameritan, si per fes si noms son malastrosament chabits, sobra maugrat tôt lo tresaur verai de sis obras. Tre ara, fau lis aparar e per aquò saupre que fugueron grands e que non sariá estada armoniósa, sens eli, l'Edat-mejana enaurar bén taus que miegjornala. Loïs GIRAUD. 4. Barmejo es Catalan e autor probable sinon segur de la Piceta. �23 Les grans figures historiques dels Països d'Oc HUC SALEL'*1 I L'any 1828, Sainte-Beuve publicà el « Panorama de la poesia francesa del segle XVI », davant un aplec nou de versos de Ronsard. D'aquell esdeveniment literari parti la reivindicació i la voga de la « Pléiade » i el seguit meritissim d'estudis erudits i critics que es dedicaren a la pri¬ mera centúria humanista francesa, als seus poetes grequitzants, llatinitzants i, com a tais, renovelladors del verb médiéval de França i creadors del seu classicisme. Després de cent anvs, sembla que, almenys en l'ordre de la investigació històrica, res d'aquell temps no hauria de restar encara a l'ombra. No és, però, així, i el senyor L. A. Bergounioux ha trobat en Hue Salel pasta per cent trenta pàgines grans d'erudició i obra original per un centenar de pàgines més, documentais. Total, un volum de très centes quaranta—dues pàgines, llançat per les « Editions Occitània », de Tolosa (E. G. Guitard, rue Ozenne, 7), a 40 frs. exemplar. Qui és Salel? No pas un desconegut, però si, com afirma el senyor Bergounioux, un oblidat. Deixeble de Clement de Mares (Marot), mestre d'Oliver de Magny, poeta de cort de Francesc I i primer traductor, per encàrrec reial, d'Homer, tots els davanters i membres de la « Pléiade », Ronsard, Paschal, el mateix Mares, du Bellay, Jodelle, Tahureau, Charbonnier, el vescomte d'Arqués, Pardeilhan i Binet, reconegueren, mentre visqué, el seu valer i, un cop mort, s'inclinaren davant la seva tomba plena de llurs epitafis, no per grandiloquents menys afectuosos i sentits. Ni el (*) L. A. Bergounioux. — « Un précurseur de la Pléiade. » — SALEL, de Cazals-en-Quercy (1504-1553). — Editions E.-H. Guitard, éditeur, Toulouse. HUGUES Occitania — �24 JOSEP CARBONELL mèrit, però, ni l'apreci dels contemporanis entre els quais cal esmentar, també, Rabelais, no li valgueren, i els segles successius i el nostre temps, en anomenar-los i revaloritzarlos a tots, oblidà a ell. Es un descuit que, coneguda la vida i l'obra de Salel, no s'explica sinó com a tal i per ignorància : és a dir, com a descuit i ignorància purs i simples. Les preeminències a què Salel fou alçat, atorgaren a molts en s'aliaren tants de mérits personal,s com en el seu cas, una posteritat mantinguda. Què, doncs, sinó un ben involuntari oblit perpétuât de generació en generació, podria haver separat aquest llenguadocià, glòria de l'huma¬ nisme de França, dels grans honors concedits als pares i poetes de la Renaixença francesa ? Del segle XVI als nostres dies, a Huic Salel només se'I troba esmentat entre els autors més pròxims al seu temps. La Croix du Maine (segle XVII) per exemple, l'inclou en la seva biblioteca d'autors francesos. « Hue Salel, diu, natiu de Casais, prop de Tolosa ». I, com ell, el P. Niceron, Gouget i du Verdier que li afegeix el titol d'abat de Saint-Cheron i no cap més détail apreciable. Heu's aci, en efecte, l'alfa i l'oméga d'aquesta vida fecunda ; perquè segons relata el senyor Bergounioux amb les màximes garanties de veritat, Salel veié la Ilum a Casais de Quercy, un poblet de vuit centes ànimes a les vores del Masse, rierol fresc i brillant que davalla de Marminiac cap a les Arques i descriu pels contorns de Casais un llarg tirabuixó. Pins, castanyers i alzines corpulents i sumptuosos, pollancs que s'enfìlen i salzes que es desmaien per les cornes i prades veines, tal fou, al dir del senyor Bergounioux, el paisatge de la infantesa de Salel. I el del seu foscant, l'abadia opulenta de Saint-Cheron, prop de Chartres. Salel, que no arribà a tenir estât eclesiàstic, la degué merèixer per gràcia reial després d'haver estât, un cop mort Francesc I (1547), conseller i capellà de la Reina. Els primers estudis del nostre humanista tingueren un altre décor : el de Cahors, llavors vila universitària notabilissima. Sembla que Salel fou inscrit al Col'legi Pelegri, fundat l'any 1365 per un prélat il'lustre, Bernât de Rutena, arquebisbe de Nàpols, i a una de les facultats de la Universitat instituïda en 1331 pel papa Joan XXII. Bergou¬ nioux creu que fou en ella, al costat dels savis doctors que els quais no �25 HUC SALEL honoraven els sens en no, aquella Universitat ja décadent, on Salel adquiri coneixements cabdals de les humanitats llatines ; canvi, coin afirmà Cathalà-Couture, la familiaritat tôt just naixents i recloses, segons l'opinió els cercles erudits amparats per Francesc I i de les gregues, voga, en en mantinguts per Joan Lascaris i Guillem Budé. Data, també, el senyor Bergonnioux, a Cahors (15161526) la primera amistat de Salel i els Magny, un fill dels quais, Oliver, esdevindrà protegit i secretari del savi hellenista quercinès abans d'ésser-ho de Joan d'Avanson, conseller del Parlament de Grenoble, ambaixador del Rei a la Santa Seu, i d'Enric II. Fonamenta el nostre autor la seva suposició en una descoberta anterior de l'abat Foissac, segons la quai, els Magny eren secretaris hereus del célébré col'legi cadurcià.I afegeix : « Tal com és bell d'imaginar el potent abat de Saint-Cheron emparant després de 1547 els inicis del jove Oliver, també ho és veure'l abans de 1520 protegit pels Magny, afables amb el col'legial ». A la Cahors d'aquell temps, diu Bergounioux, la vida agradosa i com a feta a posta per a modelar la sensipoeta i d'un lletrat. Vida fàcil, bons mestres i, rompent la monotonia dels estudis, dels exercicis religiosos i el moviment quotidià de la ciutat gòtica, les entrades solemnials de bisbes i princeps amb tôt el cerimonial pompés de l'Edat Mitjana : la de Ganay, l'any 151.1 ; la del cardenal Carret, l'any 1514 ; les de Lluis II, d'Aloys de Carrest, de era bilitat d'un Jaume de Genollac... impressions jovenivoles del que més tard reial, i celebrar en llargues rimes, l'entrada de l'emperador Caries V à Baiona, a Blaye i a Paris, i els anys 1550 i 1551 a la d'Enric II i Tais foren les (1539) havia d'assistir, per encàrrec Catarina en llurs bones viles d'Orléans i de Chartres. n périodes més foscos de la vida de Salel, era, abans investigacions récents, el que va de la seva eixida dels estudis de Cahors a la presència i estima en la cort de Francesc I. A seguida d'historiadors i cronistes indocumentats dels segles XVII, XVIII i àdhuc XIX, es forjà una llegenda, segons la quai, sabedor el jovenissim poeta Un dels de les �26 JOSEP CARBONELL que el Rei de França abatia l'amor de l'antiguitat grega i els vells prejudicis i realçava llatina a un grau fins llavors desusat, resolgué anarse'n Paris, on, amb no res més que la seva vàlua poètica i la seva erudició, escalà l'estima i el favor reials. Per altres, i aquesta fou la creença mantinguda encara l'any 1885 per Favre, un cop a Paris, demanà i obtingué la protecció de Joan Bertran, el maleix que des¬ prés esdevingué Guarda-segells ; i présentât a Guillem Budé par Joan du Bellay, bisbe de Paris, al quai l'hauria recomanat el bisbe de Cahors, voldrien els que tal cosa creuen, que fos un dels deixebles més fréquents i apreciats del preclar hel'lenista. Per arrodonir encara la història. Budé hauria parlât d'ell a Francesc I, i el Rei l'hauria fet un dels seus ajudes de cambra. No obstant, algunes rimes de Magny i del mateix Salel haurien hastat a obrir els ulls d'una critica més sagoç, so¬ bre el sojorn que Hue féu, en eixir de Cahors, a Tolosa. però, no sobrevingué fins pels1 anys de 1894 a 1895, dates en les quais el senyor Josep Bûche publicà a la « Revista de llengiies romanes », de Montpeller, les primeres cartes inédites del célébré jurisconsult i poeta neo-llati La claror, Joan de Boissonné a Guillem Sceve, i una altra lletra, també inèdita, del primer a Salel. Després seguiren més docu¬ ments i précisions, especialment les del senyor Dorez, l'any 1903, a la « Revista de Biblioteques », sobre la personalitat del milanès Jaume Minuti, président dels Parlaments de Bordeus i de Tolosa, i primer protector, en definitiva, de Salel a la capital del Llenguadoc, on, en deixar Cahors, s'establi. Per ventura en morir l'esmentat Président, l'any 1536, no havia escrit aquell epitafi que comença : Jadiz vertu me voyant en jeune âge effort à elle m'attirer, suivie l'ag depuis de tel couraige qu'on n'a peu onq d'elle me retirer ». « fist son Als traballs de Bûche seguiren d'altres de descoberta i fixarió, entre els quais cal esmentar la tesi d'Enric Jacoubet, presentada, l'any 1923, a la Facultat de Lletres de Paris, sobre « Les très Centuries de Mestres Joan de Boyssonné » ; per ella se saberen nombrosos détails de la vida de Salel en aquest période tolosenc i de la dels présidents en �27 HUC SALEL Minuti i Bertran que nostre humanista. el succei en el càrrec i en l'estima del Sota ambdós dida. de la magistrats, Tolosa tingué una vida esplènEntremig dels disturbis que produïren els corrents Reforma, Minuti s'esforçà a protegir amb la seva més delicada humanitat els amies compromesos, i a la prestigiosa Universitat els hostes més il'lustres atraure a de l'época. Fou llavors que hi passaren Guillem Budé, Alciati (compatriota de Minuti I Antoni de Govea, Miquel de l'Hospital. Esteve Dolet, el mateix que més tard morirà cremat, i Clé¬ ment Marot. Sembla que, per la seva situació especial, Joan de Boyssonné servi d'enllaç entre aquest mon de primera fila universitària, poc accessible, i el jove Salel. El senyor Bergounioux fixa en aquesta data les primeres notables produccions poétiques del mestre Hue, tais com 1'« Ègloga marina sobre el traspàs del difunt Monsenyor el Delfi » i el « Diàleg tan util com delectable en el quai ban estât introduits Jupiter i Cupidó », i l'arrelament, en ell, de la fe catòlica, en oposició a l'ambient d'audàcia revoltosa del luteranisme que delmava, amb execucions i exilis, la falanx dels seus amies. Si—tal com suposa l'esmentat autor—aquelles obres de Salel son anteriors al seu establiment a Paris, no serà aven¬ l'altra persuasió segons la quai, en arriallà el 1538, primera data en la quai se sap cert que prengué plaça entre els afavorits pel monarca, portava ja els mèrits d'una llarga carrera provincial, de la quai correspon a Tolosa una bona part. turât seguir-lo bar la cort per a en III temps que Paix par la France et l'Espaigne pourm'enoit avecques sa compaigne Dame Justice, et par concorde unye Chassoyent dehors la guerre et tyrannye » «Au Se la gran màquina, la gran tapisseria poègòtico-clàssica-renaixentista de la « Cacera reial, que conté la presa del gran senglar Discord pels Molt Alts i Molt Potents Princeps, l'Emperador Caries Vè i el Rei Francesc, primer d'aquest nom », composta per Hue Salel, l'any 1539, Aixi comença tica �28 JOSEP CARBONELL amb motiu del pas per França que féu interval pacifie promogut pel pontifex l'Habsburg en aquell Pau III. Entremig de la gran tongada bèl'lica que fou la vida d'aquests dos monar¬ ques i en la quai, el de Valois porta sempre la part pitjor, aquest période i, dintre seu, aquesta visita i l'cxcitació a la concordia dels bells esperits que la cantaren, son un véri¬ table oasi. Ara bé; de la importància de l'esdeveniment i del personatge que es tractava d'honorar, serà fàcil al lector deduir el mèrit que hom — el Rei — havia de reconèixer en Hue Salel, per encomanar-li d'acompanyar els seus dos fills i el conestable Anna de Montmorency, en la recepció que havia de menar-lo de Baiona a Paris. En tôt aquest trajecte, Salel fou l'ambaixador del bon to, del bon gust i de l'ait mecenatge classicitzant de la casa de França, davant aquell pel quai, la represa del bon to romà i la cultura conteanporània d'Italia no tenien secrets. A Baiona, primera estació oficial de l'itinerari, Salel donà la benvinguda a Caries V. en una coinposició en la quai les grans victòries imperials, els lligams familiars de l'emperador i Francesc I (marit, 11avors, d'Eleonora d'Austria, germana del César) i els grans benifets que de la pau s'esperaven, hi son rimats magnificament. Altrament, és ell mateix qui, en els primers versos d'aquesta salutació, deixà escrita la seva situació extraordinària. Puis que bon heur des haultz cieuh descendu faict jouijr du grand bien attendu. Et qu'aujourdhug l'on me tient si prospère, Que le plus grand du terrestre Hémgsphère Daigne me voir, fault il que je m'oblye « Me De saluer vertu tant anoblie? Per ». aquell temps, el parisi Guillem Budé era al cimal seva glòria; i, com ell, però, agobiat per les tribulacions a què el seu esperit inquiet el menà, el compatrici, mestre i amie de Salel, Clement de Mares (a Paris Marot, mort el 1544). El lemotgès Dinemandy (de sobrenom Daurat o Dorât) ténia trenta—un anys o sia, quatre menys que Salel. Per què, doncs, si per similitud de mèrits tots meresqueren sengles comeses d'alta cultura reials, refusariem d'incorporar a llur glòria comuna el nom d'aquell en qui semblants comeses no s'aminoraren? Per què mantin(mort el 1540) de la �29 HUC SALEL drien més temps allunyat de llur companya el primer traductor,per encàrrec reial, d'Homer, a la llengua francesa? Pels anys de 1541 la magnanimitat de Francesc I s'exerci altra vegada prop de Salel. Sembla que fou aquell any que el nomenà abat comanditari de Saint-Cheron et Saint-Samson, vora Chartres. L. A. Bergounioux, li a I l'any 1546, « per assolir, diu el senyor el summum de tants d'honors i favors », atorgà el deganat electiu de l'església col'legial de Burlats, la diòcesi de Castres, que vacava des de la mort de Falcó Aurenc. Un altre esdeveniment reial ocorregut el 19 de gener de palatina del nostre humanista l'avidemostrar-se novament. En tal dia, Catarina de 1543, brindà nentesa de a la musa Mèdicis, muller del Delfi Enric, deslliurà Francesc, Duc de Bretanya, que més tard, a seguida del seu pare, havia de regnar amb el nom de Francesc II. I fou a llaor d'aquest venturós parteratge que Salel compongué aquella « De la nativitat de Monsenyor el Duc, hereu de Monsenyor el Delfi », a la quai s'atorgaren de seguida els honors de l'edició i el privilegi, i que comença; En la forest de Bière, renommée boys, pour se qu'elle est aymêe Du Dieu Sylvan, qu'on y veoit en plein jour Se promenèr et y faire séjour, Je veis l'autre hyer, près de la claire source D'une fontaine acourir à grande course Dieux, demy-dieux, déesses nymphes belles, Pour escouter les joyeuses nouvelles Que récitoit à voix doulce et hautaine Callirhoé, nymphe de la fontaine... » « Sur tous les i acaba : « 0 si les dieux De vivre Bien me voulloient faire grâce tant, le poète de Trace. qu'il soit fils de la première Muse, Ne le dieu Pan, avec sa cornemuse, Ne me vaincront : toute leur gloire anticque J'effacerois en veyne poétique subject : car ce que mil années. Le temps roulant le fil des destinées, Ont peu monstrer d'excellent et de beau Sur Est ce aujourd'hui dans Fontènebleau ». �JOSEP 30 Sembla, en CARBONELL efecte, que el fast i la joia que motivaren aquella reial naixença, Jeu anys ha esperada, esdevinguda en plena decadència fisica de Francesc. I, però també en un moment optimista per a les armes de França, foren quelcom d'inusitat. El mateix Clement de Mares (Marot) exiliat i errant per la Savoia, cregué en el deure de Iloar-la amb versos inspirats en la famosa « Eglog'a IV » de Virgili. (« Mu¬ ses de Sicile, élevons un peu le sujet de nos chants... ». Trad. (Jérôme Garcopino, 1930). Confortez moy, muses savoisiennes, adversitez miennes, Faictes cesser, jusque à tant que j'aye Chanté l'enfant dont la Gaule est si gaye... » « Le souvenir des I Ronsard mateix assajà, probablement très anys motiu, la seva musa després, sobre el adolescent. IV publicació, l'any 1545, dels deu primers llibres o cants « lliada » d'Homer, traduits per Hue Salel, han donat lloc a opinions molt controvertides de la critica (i el senyor Bergounioux les reporta i comenta) dubtosa, encara avui, de si la versió fou feta amb coneixença del grec o seguint una traducció francesa anterior, treta per Joan Samson de la vulgar llatina de Llorenç Valla, i publicada a Paris l'any 1530. Es évident que aci hi ha un véritable nus de la importància de Salel entre els seus contemporanis i antecessors que no s'arriscaren, o no capiren, la importància d'una empresa semblant. A primera vista, la mantenença d'un tal dubte no sembla de raó. Perquè, quin motiu podria haver induit Francesc I a posar en mans d'un ignorant de la llengua grega la versió d'aucuns livres de 1'« Iliade » d'Homère, prince des poètes grecs, que nous lui avons par cy devant commandé traduire et mettre en vers françois ? » Per ventura Budé, o Lascaris, o Amiot, que cronològicament segui Salel en l'art d'anostrar autors grecs al francès, no haurien pogut complaure el Rei, La de la « llur aixi, protector, en vers o en prosa més encertats? es pot creure que els contemporanis i més I si no fos encara els �31 HUC SALEL sense pietat, ahir con avui, per llur generació precedent, s'haurien mostrat, com es mostraren, diligents en l'elogi de Salel? Qui creurà que en cas contrari Joaquim du Bellay, pel quai el corrent classicista i l'amor a l'antiguitat ho eren tôt, i no res l'anquilosi pretèrita de les lletres de França el cités entre els véritables reviscoladors de l'antiguitat, entre Rabelais, Bouju, Sceve i Peletier? I Oli¬ ver de Magny, s'hauria atrevit a respondre en l'edició pòstuma de l'onzè, dotzè i començaments del tretzè cants de la lliada » i contra els malvolents cobejosos del mèrit de Salel, en sentit afirmatiu? L'abat Goujet, diu L.A. Bergounioux, que no fou gens tendre pel nostre humanista, afirmà que Salel havia ben estudiat la llengua grega ». « Tots els que en el seu temps —afegeix—compongueren epitafis a llaor seva, 0 que en vida tingueren avinentesa de parlar del seu saber, li tributaren aquest homenatge. » successors, literària « « El problema de si Salel sabé altre d'interessantissim gué. Si fos cert, com tre els deixebles de : o no sabé grec, en posa un el de descobrir com i quan l'apren- volen alguns autors, que es comptà en¬ Budé, també ho fóra que aquest mestrat- hauria estât molt curt (1438-1440). L'inicià, potser, Budé, prossegui després els estudis a soles o entre els deixebles de Daurat o altres mestres de grec a la capital de França? O bé, el cultiu de la llengua grega fou anterior a l'anada a Paris ? Per ventura el pas per la Universitat de Tolosa, i en temps de Minuti dels doctes hel'lenistes que anomenàrem en l'apartat segon, no podria haver-lo servit de res? I Cahors? No estigué allà en contacte amb mestres italians o compatriotes, els quais, tal com, per exemple, Cuiàs, pogueren ésser doctes i « de cultura tan extensa com profunda en les ciències historiques i filològiques » (Clement de Diego)? Per ventura els temps de l'estada de Salel a Cahors i a Tolo¬ sa no foren els mateixos en què Joan Maurus, elegit director del col'legi de Lectoure i regent de les escoles municipals de Montalbà, (1518-1530), ensenyava grec en terres del Llenguadoc ? (Forestié, « Història de l'impremta montalbanesa », Rec. Acad. Tarn i Garona, 1897, v. 10, pàg. 107 i segùents). L'afirmació de Cathalà-Couture, no fora, doncs, del tôt falge 1 sa? Bergounioux, que, fos o no fos directa Salel féu de la « lliada », sempre restaria Constata el senyor la traducció que �32 JOSEP CARBONELL sentit humanistic que mestre Hue donà l'epistola famosa de què la precedi. Sentit que contrasta, per exemple, amb el de Ronsard, sabedor de grec com el millor deixeble de Daurat. Mentre aquest no veu en la « lliada » res més que una pura faula i creu que la guerévident l'exacte d'Homer ra en de Troia el gran « a été feinte par Homère... », Salel afirma que aeda grec, ...fut le premier, par qui Dame Nature feist aux humains libérale ouverture de ses secrets... » « una concepció tota distinta i, com més exmira, niés moderna. Perquè per Salel, i a se- Evidentment és tensament es complément dels antics Herodot i Plató, Homer l'antiguitat la deu de tôt pensament i resta encara, en pie segle XVI, el fonament de tota instrucció, àdhuc sigui la d'un gran capità o la d'un monarca. » Segons Salel, a la fontana d'Homer tots els filòsofs grecs hi begueren « a grands traietz » ; totes les escoles bi pouaren « llurs sistemes i llurs proves ». I després de demostrar el mèrit militar homèric i les grans lliçons d'estratègia de la « lliada », tan¬ ça la lletra defensant-se ell mateix d'aquells corrents envejosos (qui sap si promoguts abans pel mateix Budé o eixits del medi de la Sorbona) que ja començaven d'assetjar-lo. Con¬ tra aquesta « pública querella dels transplantadors », Salel guida i « fou en en afirma que, « Je vouldrois bien que ces beaulx repreneurs Fussent ung jour si bons entrepreneurs, Car on verroit de leurs traietz, la plus part Prise d'ailleurs : et qui mettroit à part (laissant leur Muse franche). On trouveroit la charte toute blanche. Le larrecin quant a ceulx qui font petite estime De translater, ou faire vers en rhytme S?il leur plaisoit un petit seprouver Et exercice, ils pourroijent lors trouver çonfuz du désordre, Qu'on les verroit souvent les ongles mordre, Recognoissans qu'il y a différence Entre penser et mettre en apparence ». Cest Leurs bons cerveaultz si �33 HUC SALEL Ténia, doncs, affirma lletra i, mes Bergounioux reportant-se a tota la concretament, a aquests altres versos : Vitupérer le labeur, lequel faict ...s'est ung inique faict Que plusieurs arts qui n'estoient en lumière sont jà renduz 'en leur clarté première.... » « conseiència la plena de l'obra ruda i util que realitzava i lligava seva causa a la de tota la Renaixença. de la glòria humanistica lé¬ gitima a què Salel té dret i de la quai, per l'honor del Quercy i de tôt el Llenguadoc, el senyor Bergounioux s'ha fet advocat diligentissim? Per ventura calen més proves V de 1547, Francesc I lliurà l'ànima a Déu ; després de rondar-lo llargament, la Mort se l'endúia en una hora no massa bella per a qui havia cobejat glòries cesàries i imperis prodigiosos. Salel, que anys enrera (1538), en trobar-se el Rei malalt, a Gompiègne, d'una malaltia estranya, ja havia rimât, El 31 de març « L'aigre douleur qui peult ung cueur loyal subject empescher de bien dire... » D'humble submergir-se en el més ma- en aquesta avinentesa, lencònic silenci i meditació del no-res degué, de les glòries huma- tard, Margarida de Valois, maridada l'any 1527 en segones noces amb Enric d'Albret, Rei de Navarra, moria també al castell d'Odos, en terres de Tarbes.. Tal com diu L. A. Bergounioux, amb aquesta segona mort s'esvaïa la darrera gràcia d'aquella cort florida, magnifica que Salel acabava de viure en la seva millor jovenesa. I començava un altre régnât els caps del quai no li cren pas hostils, ben al rêvés, però en el que la seva obra mateixa, aquella obra de la Renaixença de què havia estât un col'laborador principal, donaria els seus fruits. Una generació nova, ben amada d'Enric II, conqueria l'estima redal i el domini de l'època. Degué ésser per aquell temps que Salel, retirât ja voluntàriament a l'abadia de Saint-Cheron per a menar-hi una nés. Dos anys més �34 JOSEP CARBONELL vida de savi i acabar la traducció de la també l'alabatec de la Mort, escrivi amies i admiradors seus, a « Iliada Ronsard i aquell sonet que fa a », sentint du Bellay, : Du plus beau feu qui échaufe et eclère francs espritz savants énamouréz, Si vous avez telz plaisirs savouréz, Je vous suplie, acordéz vostre lire, « O Et de vos vers Vostre Salel à Chantant pour Perô perquè dignes d'estre adoréz présent secourez, lui ce qu'il ne pourroit dire ». retirés, els honors deixaren d'encalla sòlida reputació i el mèrit de Salel coin aquesta afectuosa continuïtat amistosa dels seus collègues de lletres i dels prohoms del reialme. El mateix Ronsard, s'adreça en un sonet al senyor du Thier, « secretari d'Estat », i li diu que, no çar-Io i « ...tu es hereux, qui as faire heureux autrui de a Salel... i Oliver de futur es res no prova tant le pouvoir, tu le fis bien sçavoir eu ; » Magny, el poeta dels secretari boursier « Amours et Soupirs », d'Enric II (1559-1561), perô quina data) es complagué de constatar en una lletra escrita a l'abat comanditari i « conseller i almoiner de la Reina », que el seu renom i honorança, lluny d'haver minvat, es mantenien i s'aureolaven del prestigi d'aquests titols nous. A propòsit d'Oliver de Magny, el quai, corn recordareu, era vàsteg' d'aquella familia de secretaris-hereus de la Universitat de Cahors, sembla, segons conta Colleet i reporta Bergounioux, que en aquests temps, Salel, ultra ésser el -seu mestre, fou el seu primer i mes afectuós Mecenas. Per les poésies de mestre Hue qiie, mort Salel, aplegà Magny a una edició dels seus primers « Amors » (1553) — abans ja havia éditât la continuació inèdita de la « Iliada » s'ha pogut confegir quelcom de la vida del preclar quer« » abans secretari del savi hel'lenista (no se sap en — cinès vers les darreries de la seva vida. En efecte : una part d'aquests poemes revelen que, més que no pas un retir i un anihilament absolut de tôt comerç humà, aquell tras- �HUC SALEL 35 Saint-Cheron fou com un gran dol afectuosament mantingut per la mort de Francesc I i de Margarida. Perquè amb data 15 de gener de 1549, hi ha encara un « Cant poètic » « Quant Jupiter au celeste pourpris... » présentât a Enric II el dia de Cap d'Any, i dues endreces reials niés : pas a la de l'entrada d'Enric i d'Enric i Catarina a Chartres (18 de novembre de 1550) Orléans (4 d'agost de 1551) que ja recensió crítica. El senyor Bergounioux acaba la primera part del seu prefaci a l'obra poètica de Sale], preguntant si la publicació pòstuma de Magny no hauria descobert, amb el propi, el se¬ cret amorós de! seu mestre. Per ventura, diu, aquella Mar¬ garida tan i tan cantada per Salel, i que després, amb el nom de Corina plorarà en la seva tomba, no fou la muteixa Margarida que amà, més tard, Magny ? I afegeix : Courbet, en el seu estudi sobre el poeta dels « Amors » (Paris, Garnier, 1885) ho afirma i ho agreuja recolzat en aquells ver¬ sos dedicats a « Monseigneur de Saint-Cheron » (ben entés, Monsenyor « comanditari », perquè Salel no fou mai clergue) que fan : esmentàrem en a començar aquesta « Celui veux chanter, si je puis, qui devant moy vous a chantée, non enflammée comme je suis, d'une aspre ardeur inusitée*.. » En escrit aquest nom de dona, potser haureu pen¬ alguna vel'leïtat amorosa reial, en algun enamorament d'aquella reina dels poetes que fou Margarida de Va¬ lois, germana del Rei de França. No ; si enamorament hi hagué, l'encis sembla que vingué d'una altra Margarida, vescomtessa de Cardellac i dama d'honor de la primera. Per què no ? Idéal o humà, l'amor sempre trobà uns ulls on emmirallar-se. Espill del Dant fou la Portinari, de Petrarca, Laura, de Marot, Diana de Poitiers, i de Ronsard, Casandra Salviati i Hèl'lena de Surgères. Per què el foc intel'lectual de Salel, no s'hauria pogut retrobar comprès en l'esguard d'aquella Margarida coneguda al voltant de la « Margarida sât veure en de les Princeses » ? fut ta face alors peinte et décrite mon cueur, de si parfaite sorte, Qu'autre désir que de toy n'y hérite. « Et Dedans �36 JOSEP CARBONELL 0 fort Amour, o divin jugement. Bande ton arc, et décoche sur elle Pour me donner un peu d'allégement ». Salel mori entre maig i agost de 1553 ; no més vell, doncs, quaranta-nou anys. I les llàgrimes dels grans poetes de França, floriren a la seva tomba en ramells meravellosos d'epitafis, als quais més d'una vegada ens havem referit. de VI A l'esclariment historié de la vida de Salel, al quai, repetim, el senyor L. A. Bergounioux ha dedicat tota la pri¬ mera part del seu llibre, en segueix un altre de les fonts literàries del poeta. No ens hi pararem, per no allargar desmesuradament aquesta contribució a la rehabilitació d'un gran nom llenguadocià oblidat injustament en els annals de la cultura francesa. Altrament, aquestes fonts, aquestes influències, son les générais de l'època, exercides, però, de vegades, en Salel, amb antelacions documentades o intuiti¬ ves, o temperamentals. que l'honoren. Hi ha les influències que se'n pot dir nacionals i les franceses, a començar ja per la d'Ausoni, el bordelès de l'època romana, de la quai Ber¬ gounioux es complau de destacar la importància. Hi ha la immediata de Glement de Mares i les altres de romans tais Llucià, Virgili i Ovidi, pare de tôt el recocò poètic que pogué evitar i en què degenerà el neo-classicisme, i les gàl'liques de Lemaire, Dupré, Saint-Gelais... Hi ha, també, els corrents modernitzants d'Itàlia (per exemple, Sannazzaro, imitât en la composició de « l'Egloga marina » : « Es¬ com no tant assis soubz trarca i Bocacci mers ces vers tamarins... ») amb el Dant, Pe- cap, ço és, la influència directa dels pritransformadors del gust, de la vida medievals i grans en introductors de l'humanisme antic a les literatures de l'Eu- quatre i cinc centista. De tots aquests corrents i llur repercussió en el cas particular i en cada peça poètica de l'humanista quercinès, e'1 senyor Bergounioux n'ha fet un estudi minuciós i aciençadissim que el lector intéressât pels estudis literaris. no consultarà sense profit. Apartem-nos-en, però, nosaltres, una mica, i ara que la figura de mestre Hue, d'ignorada o poc menys, se'ns ha tornat, al cap de cinc asropa �HUC SALEL 37 pectes, un si és no és familiar, après,sem-nos a acomiadar-la amb les no menys justificades dolences que en nosaltres mou sempre la trista glòria de tôt® els que promogueren o mantingueren els segles odiosos de la nostra desfeta cul tural. En electe la reposició històrica, justíssima, d'Huc Salel (1504-1553=49) prenunci, gran mestre de la Renaixença, en l'altura immortal que li pertoca en la història literària de França, s'acompanya per a nosaltres de la mateixa recança, de la mateixa amargor que acompanya la lloa, altrament merescuda, de Boscà (1493-1542=49) el noble humanista barceloni, poeta palati de l'Emperador Caries V i pare de la : Renaixença literària espanyola. El dia que els llenguadocians i tots els altres mantenedors de la Renaixença occitana que despunta, emprenguin, més que no ho feren fins ara, la revisió critica de llur decadència cultural, de llur anihilament nacional, s'adonaran, com en® adonàrem pel que pertoca a la convergèn- els catalans cia a Espanya del fast victoriòs dels Habsburg i els corrents clàssico-renaixentistes, de la importància que per ells. tingué restar iniciativa cultural en front la coordinació poliprimer a França i segon a Europa en voluntat i capacitat cesària. Els patriotes occitans acostumen a parlar, en referir-se a aquell monarca, del sense tico-cultural de Francesc I, décret de Villers-Cotterets (exclusió, en la vida oficial, de tota llengua que no fos la francesa) que fou com el dispar de gràcia tirât a la cultura méridional inconnexa i òrfena ja, en tota la seva àrea o poc menys, d'una ombra estatal que li garantitzés; la continuïtat i la prosperitat. Sense un consentiment, però, de les aristocràcies, intel'lectuals i dels pobles contra els quais es dicta, està demostrat que un décret resta un décret i res més, o, almenys, que s'atenuen énormément els seus efectes. Si l'any 1539 hi hagués hagut en sengles Universitats del Migdia, diversos nuclis doctes de producció cultural autòctona ; si en signar-se el concordat de Bolonya, pel quai l'Església delegà al poder reial la facultat dels nomenaments episcopals;, hi hagués hagut en les esglésies occitanes un sediment profund de religiositat nacional ; si els Parlaments del Migjorn haguessin tingut la gallardia d'exigir un respecte minim a llur sobirania, reservant-se el dret de l'elecció presidencial, dels quadros hurocràtios i de �38 JOSEP CARBONELL l'ús del propi idioma si en aparèixer, l'any 1549, la « Dellengua francesa », de du Bellay (el Saint-Just d'aquella revolució literària) hagués: topat amb una altra « Defensa il'Iustració de la llengua occitana » i, voluntat contra voluntat, sentiment de pàtria contra sen¬ timent de pàtria, una reforma clàssica hagués alimentât, a Tolosa com a Paris, el sentit d'unitat i d'expansió de què aquell manifest és: gala, el décret de Villers hauria restât ; fensa i il'lustració de la lletra morta, com tantes d'altres ordinacions i décrets reials, per als quais els francesos d'aquells temps invcntaren el proverbi « après trois jours, non valables ». ~Res anà, però, per aquests viaranys ; els qui com Salel, per llur alta qualitat humana, haurien hagut d'ésser les perennals antenes captadores del sentiment historié i de la consciència de llurs deures nacionals, besaren els peus a la pompa cesària de llur temps, als imperialismes potenciadors de les cultures contra les quais anaven tots els nostres greuges. I la mica de sentiment de llibertat, de dignitat humana que restava en aquests dissortats Països d'Oc, només servi a alimentar, desviats, el moviment de la Reforma luterano-calvinista, la quai hauria pogut prendre tôt un altre caire si hagués recolzat en un ample moviment nacional. Tal, però, com es produi, no servi de res més que de mòbil per acabar o seguir esporgant, amb el beneplàcit del poble ignorant de si mateix i el gran goig de la monarquia, els darrers vestigis d'allò que fins a la Revolució fran¬ cesa se'n digué, perquè no sabé ésser altra cosa, les obstinacions i obstaculitzacions feudals contra el progrès. Res tan al rêvés de la medalla d'aquesta decadència i tan alliçonador, com la Jbistòria dels suïssos. Pels temps de Mu¬ ret i de Corbeil (segle XIII), ja es debaten i mantenen a ratlla les primeres coordinacions' habsburguianes ; les guer¬ res de la Reforma no els anihilen ; com que no els podria véncer, Francesc I els fa els seus aliats; ; i Lluís XIV i els seus no somnis moren, mentre Suïssa resta lliure i unida al mig d'Europa, penyora d'una unió i una llibertat continentals més grans. L'oblit de Salel! Bé hi havia una manera de cimejar de cent colzes l'alçária que ha merescut en definitiva! Bandejada, la llengua autòctona, ja abans del décret de Villiers, de vida docta i oficial el seu ùs, però, no havia caducat. �39 huc salel El nostre mateix humanista, els sens amies i profes,sors, ni en la llar ni en els usos corrents no se1 sefvien pas d'altra (consulteu, si us plau, A. Brun, « Rech. hist. », 1923, Cham¬ pion, Paris) ; cert que el francès s'introduïa i progressava a passos de gegant, però de moment, com el llati per Petrarca i el mateix llati pels « magistri » contemporanis del nostre humanista, de Cahors, de Tolosa o de Montpeller, només s'emprava per la sàvia versificació i per l'alliçonament. Qui, doncs, més que un poeta com Salel, no hauria pogut reaccionar del misérable ambient de decadència en què se submergia la cultura mairal, revifant amb la novacié clàssica, el passât poètic de dos segles enrera ? Qui, més que Saleï i els seus contemporanis, no hauria pogut redonar a aquelles Universitats del Migjorn, la glòria de la ciència pròpia que en els seus inicis ja havia omplert el mon amb la fama de llurs aules ? Per ventura el fundador de la Uni- versitat de Cahors (1331) no havia estât aquell Jacme Deuza (en la història del Papat, Joan XXII), el quai, segons pròpia declaració escrita al Rei de França, no parlava ni entenia cap més llengua que la llatina i l'occitana ? Puix que de tal a tan ait senyor ho deia, no se'n sentis gens aminorat. Doncs bé : és pas de creure que bastava haver sentit aquestes pròpies essèneies ; bastava haver posât els fonaments d'una altra Renaixença clàssica (la nostra feina d'ara), amb el mateix amor, amb el mateix fervor amb què hom es donava a vigoritzar la cultura aliéna, per a guanyarse un renom que no defallis en cap moment. Ara, en canvi, qui asseguraria que el descuit involuntari d'ahir no es toralçada i narà un oblit voluntari de demà ? O un record indiferent, és igual, com el de Boscà — predecessor de Garcilaso (que bé val Ronsard) educador del famés duc d'Alba i poeta palati de Caries V — entre els catalans. que Josep CARBONELL. �40 ÉNONCIATIVES DU BÉARNAIS* LES PARTICULES Tous ceux qui ont conversé avec des Gascons et plus par¬ ticulièrement avec des Béarnais, ont forcément été frappés de la fréquence avec laquelle se présentent devant le verbe les particules que et e. L'emploi de ces particules — que l'on appelle généralement énonciatives — est assurément des traits les plus caractéristiques de ce dialecte, mais connus. On peut consulter à ce sujet la Grammaire béarnaise de Lespy, les Eléments de linguis¬ tique romane de M. E. Bourciez, la Syntaxe des parlers pro¬ vençaux de? J. Roujat, la grammaire Gasconne (dialecte d'Aire) de l'abbé C. Daugé, celle du parler de l'Armagnac un aussi l'un des moins de l'abbé Sarran. Tous sant et en donnent on additionne et si ces auteurs les mentionnent en pas¬ une explication rapide. Mais si confronte tout ce qui en a été dit, on parfois on rend compte que la question a été à peine effleurée et la plupart du temps interprétée à contre-sens. On ignore en¬ core la véritable nature morphologique de ces particules et les conditions de leur emploi. Il faut reconnaître tout d'abord que l'étude en est assez délicate, car elles sont quelque chose d'unique dans les lan¬ gues romanes; elles n'ont d'équivalent exact dans aucun des idiomes environnants et quelqu'un d'étranger à la région risque fort de se fourvoyer par suite d'une identification prématurée. Ce qui rend d'autre part les recherches difficiles, c'est que ces particules ne se révèlent pleinement que dans le lan¬ gage parlé. Une documentation basée uniquement sur des textes littéraires ou sur des traductions provoquées à cette se fin, doit être considérée comme insuffisante ou, tout au moins, comme sujette à caution, car les écrivains gascons et béarnais, même les plus puristes, ont de tout temps pris de très grandes libertés en ce qui concerne l'emploi des 0 Nostra revista essent exclusivament redigida en Ienga d'Oc, titol absoludament excepcional e sens consequéncio per l'avenidor que donam aqueste estudi en francés per de rasons d'opores a tunitat. �LES PARTICULES ÉNONCIATIVES DU BÉARNAIS 41 énonciatifs que et e, considérés éléments lourds et inutiles de la généralement comme des phrase1. Le grammairien Lespy qui a fait autorité auprès de tous les écrivains béarnais depuis plus de 60 ans, traite le que d'explétif (grammaire B § 501) et d'inutile (§ 503) ; il répète plus loin la même opinion à propos de l'e non interrogatif (§ 632). La tradition littéraire, d'ailleurs, semblait autori¬ ser l'élimination de ces particules, car on ne les trouve pas dans les anciens textes béarnais; il en apparaît des traces de plus en plus nombreuses à partir du 17e siècle, mais on ne les découvre pleinement que dans Navarrot, c'est-à-dire dans la première moitié du 19* siècle. Enfin l'emploi systématique et complet des énonciatifs ne se pratique à l'heure actuelle que sur un domaine assez res¬ treint et qui comprend le Béarn, la Chalosse et la Bigorre, c'est-à-dire, le bassin supérieur et la rive gauche de l'Adour. Le Comminges les ignore. Dans le Nord des Landes et dans l'Armagnac on n'en trouve que des traces, de plus en plus rares à mesure qu'on avance des rives de l'Adour vers le Nord et l'Est; traces qui apparaissent comme les débris d'un système depuis longtemps désorganisé. Mais dans le domaine indiqué plus haut, les particules énonciatives restent aujourd'hui très vivantes encore et ne présentent dans le parler populaire aucun signe de désuétu¬ de. Elles peuvent donner l'impression d'inutiles et d'explétives à une personne dont le tour de pensée et les habitudes syntaxiques sont françaises, — ce qui est assez fréquent chez les félibres poètes. Mais pour un paysan de la vallée d'Ossau ou des coteaux de Montaner, elles constituent quelque sorte en outil grammatical indispensable, répon¬ précision. L'omission des énoncia¬ tifs paraîtra d'un effet aussi étrange à un béarnais que pour¬ rait l'être à un français l'omission des articles. Comme on le voit, il s'agit là d'un mode d'expression en même temps qu'original, profondément implanté dans les habitudes du parler populaire, et qui à ce double titre mérite d'être étu¬ dant à un dié et si un réel besoin de possible, tiré au clair. * Nous ne * d'épuiser la question et de la façon définitive, car elle soulève plus d'un proposons pas trancher d'une * �42 JEAN BOUZET problème difficile à résoudre pour l'instant. Mais nous al¬ lons l'exposer aussi complètement que peut le faire un béar¬ nais qui depuis le berceau n'a jamais cessé de cultiver sa langue maternelle et qui, par conséquent, n'a pas de mérite a posséder la psychologie de cette langue. Pour orienter le lecteur dès le début et lui permettre de mieux saisir les par¬ ticularités et les détails qui seront développés par la suite, nous allons essayer de replacer d'abord la question sous son véritable jour et de montrer dans un coup d'œil d'en¬ semble la nature grammaticale des énonciatifs. Pour cela, il nous faut avant tout élucider un premier point. Quelles sont les particules qu'il faut considérer com¬ me énonciatives et par conséquent étudier conjointement? Jusqu'ici nous nous sommes contenté de mentionner que et e parce que ce sont les seules dont on se soit occupé à ce ti¬ tre. Mais il y en a d'autres et la liste, pour être complète doit comprendre : que, e, nou, be, ye (1), c'est-à-dire un groupe de cinq particules. On pourra s'étonner d'y voir introduire nou, que les grammairiens n'ont pas l'habitude de classer ainsi. C'est cependant cette particule qui est le plus susceptible d'éclairer l'ensemble, au point de vue mor¬ phologique ne serait-ce que parce qu'il convient toujours de procéder du connu vers l'inconnu et que de celle-là, au moins, nous connaissons la place et le rôle dans la phrase. Si nous prenons comme base une proposition indépen¬ dante négative : nou-m entenes, nous nous apercevons que nous pouvons substituer à la négation chacune des autres particules : m'entends pas nou-m enten.es tu que-m entenes tu m'entends e-m entenes ? be-m entenes y e-m entenes ne m'entends-tu ? tu m'entends (n'est-ce pas?) tu m'entends (en effet). Laissons de côté pour l'instant la nuance apportée au phrase par chacune de ces particules. Le seul fait qu'elles alternent, exactement à la même place, nous révêle déjà qu'il existe certainement entre elles un lien gramma¬ sens de la tical. Tâchons de resserrer ce lien. (1) Forme préverbale de ya (1. jam), produite analogique des autres particules que, e, be. sous l'influence �LES PARTICULES ÉNONCIATIVES DU BÉARNAIS 43 On serait tenté d'ajouter à ce tableau et par conséquent énonciatifs possibles, d'autres particules, com¬ les conjonctions si, oun, coan, que : à la liste des me si-m entenes si tu m'entends m'entenes oun coan où tu m'entends m'entenes quand tu m'entends m'entendes. Mais elles n'occupent cette place qu'occasionnellement et si par exemple, nous ajoutons à la phrase un sujet exprimé tou paij, nous constatons 1° que ces conjonctions perdent le contact avec le verbe, 2° que malgré leur présence, il m'entenies que demeure que tu énonciatif devant le verbe. un si tou pay e disè disè disè e disè si ton père disait où ton père disait quand ton père disait que ton père disait. tou pay e coan tou pay e oun tou pay que Avec la négation nous aurions disè, que tou pay tou pay nou coan En revanche, les énonciatifs jours contact avec le verbe en en tou disè disè paye disè... ? pay be-m disè -ce tou pay ye-m nou : tou pay que tou pay nou tou si tou paij nou disè, disè, etc. pareil cas restent tou¬ : disè ton père disait ton père ne disait pas ton père disait-il... ? ton père me disait (n'est pas) ton père me disait (en effet). Cette double constatation montre qu'on ne peut conjonctions; en ce qui concerne leur position dans la phrase ; leur rôle par consé¬ quent ne saurait être le même. Les équivalences françaises que nous avons fournies pour chacun des exemples cités, bien que faisant abstraction des nuances, nous permettent néanmoins de préciser ce rôle : car toutes ces particules affectent le sens de la phrase dans le même ordre d'idées que la négation non, ou dans un ordre d'idées assez voisin. Elles indiquent ou soulignent avec des nuances diverses l'affirmation, la négation et l'interrogation. Elles forment donc avec nou un groupe grammatical bien déterminé, tant par son rôle que par son comportement dans la phrase. identifier les énonciatifs à nous des �44 JEAN BOUZET Or, les mots qui expriment la négation : franç. ne, non, ital. no, angl. not, etc., sont ordinairement catalo¬ gués par les grammairiens parmi les adverbes d'affirma¬ tion, de négation et de doute. Cette classification est évi¬ demment un peu sommaire et laisse subsister côte à côte des mots forts différents les uns des autres, au point de vue grammatical. Faut-il considérer comme des adverbes les mots : oui, si, ijes, ija, etc. qui à eux seuls expriment toute une proposition et qui dans la phrase ne sauraient espagn. alterner avec de véritables adverbes d'affirmation comme : certainement, évidemment, sûrement, etc. ? A la même ca¬ se rattache non, forme tonique de la néga¬ sent bien que la forme atone nie est quelque chose de très distinct à la fois de la catégorie oui, non et des adverbes en —ment que nous venons de citer. Ceux-ci tégorie que tion, mais oui on n'ont pas de modifier des place fixe dans la phrase ; ils peuvent même participes et des adjectifs : aucunement af¬ fligé, sûrement mauvais, certainement malade, etc. En reu vanche, la forme ne, de même que les énonciatifs béarnais, n'a pas d'existence en dehors du verbe et ne peut se ren¬ contrer que devant celui-ci. Par conséquent la classifica¬ tion qui englobe tous ces mots sous le titre d'adverbes d'af¬ firmation, de négation et de doute, ne s'autorise que d'une analogie de sens et n'est soutenable qu'au point de vue lexicologique. La morphologie et la syntaxe réclament que l'on fasse une place à part, en français, à la particule ne qui est isolée, et en béarnais à toute la série des particules énonciatives. * Si, maintenant, * ♦ envisageons la question en prenant point de départ, les particules énonciati¬ ves vont se révéler à nous sous un jour encore plus clair. Que nous lisions de la prose béarnaise ou que nous écou¬ tions parler un Béarnais, nous remarquons que tous les verbes à un mode personnel sont toujours précédés d'un énonciatif, ou d'un mot — pronom relatif ou conjonction — qui le remplace occasionnellement. Dans les propositions indépendantes, à l'indicatif ou au conditionnel, il y a tou¬ jours l'une ou l'autre des cinq particules. Dans les relatives nous le verbe comme et les subordonnées, et aussi dans certains cas d'interro- �les particules énonciatives du béarnais 45 gation, le pronom ou la conjonction qui les introduisent n'excluent l'énonciatif que s'ils se trouvent en contact avec le verbe : ...l'oustau oun badous, la maison où tu naquis ; ...qule creij que-t plazerás, je crois que tu te plairas ; ...qué hès ? que fais-tu ? Mais, comme nous l'avons déjà mon¬ tré plus haut, s'il s'interpose un terme quelconque devant le verbe, un énonciatif reparaît : l'oustau oun tou pay e badou... ; que crey que toustem e-t plazéras... ; que lou\ diable e hès ?... Seul, l'impératif affirmatif, se présente d'une façon absolue sans particule énonciative tribalha, cauha-t, bè-te-n, etc., travaille, chauffe-toi, va-t'en, etc. Mais nous savons que dans une série grammaticale l'absence d'indice ou indice zéro a la valeur correspondante à celle d'un indice particulier (1). Nous pouvons donc conclure que d'une façon générale le verbe béarnais ne peut se concevoir sans la présence d'une particule énonciative réelle ou occasionnelle. C'est surtout dans les propositions indépendantes, — c'est-à-dire dans l'expression directe de la pensée, — que le rôle des énonciatifs apparaît de la façon la plus absolue. Ils font, dans ce cas, partie intégrante du verbe, au même titre que les flexions. Aussi pourrait-on les assimiler plutôt à des flexions préverbales qu'à des adverbes, et s'il s'agit de les définir au point de vue morphologique, j'estime que le ter¬ me de préverbes est celui qui leur convient le mieux, parce qu'il n'implique pas de confusion avec d'autres catégories existantes et parce qu'il désigne en même temps leur com¬ portement vis-à-vis du verbe qui est leur trait le plus ca¬ ractéristique. A Les particules énonciatives assument rôle, qui est de servir d'appui encore un autre personnels proclitiques. Ceux-ci apparaissent la plupart du temps, en béarnais, réduits à de simples consonnes : —m (me), —t (te) —s (se), —w (le), —ns (nous), —b ou —p (vous), —ws (les) ; seule la 3 p. fém. possède une forme syllabique la, las. Cette réduction, aux modalités de laquelle nous ne pouvons nous arrêter ici plus longuement, provient du fait (1) Cl. Vendryès, Le langage, phème zéro ». pag. aux pronoms 91, 92 à propos du « mor¬ �46 JEAN BOUZET que ces pronoms n'apparaissent guère qu'appuyés sur une conjonction, relatif, précédente : préposition, particule des groupes primitifs que-m\e, qui-te} de-me, a-se, si-nos, no-vos1, etc., en position atone devant le verbe aient été réduits à : que-m, qui-t, de-m, a-s, si-ns, no-b (s), etc. Que les énonciatifs servent d'appui à un pronom ou deux conjoints, ils ne cessent pas pour cela d'être rattachés au verbe ; des expressions comme : e-t-y tournas ? y revienstu ?... ; que-te-n arrides, tu en ris... ; be-se-n trufa ! qu'il s'en moque, sont appréciées chacune comme un mot de 4 ou 5 syllabes, dont l'accent tonique qui en fait l'unité est tou¬ jours placé sur le verbe. Il se trouve néanmoins un accent secondaire d'intensité sur la syllabe initiale, et c'est ce qui fait que dans les groupements préverbaux que-nos, no-me, e-vos, si-te, la voyelle du mot d'appui se soit conservée, et énonciatif : il est tout naturel que comme e-b, si-t. graphies qu'em, qu'en, qu'ens au lieu de que-m que-n, que-ns, souvent employées par les félibres, en con¬ tradiction d'ailleurs avec si-m, si-ns, nou-n, proviennent évidemment d'une fausse coupure, car les pronoms em, et, en, ens n'ont jamais existé en béarnais, quoi qu'en dise Lespy (cl. Gramm. § 363, 367 et seq). Ces formes ne sont autre chose que le groupement énonciatif + pronom : e-m, non celle des pronoms : que-ns, nou-m, Les e-t, e-ns, e-n. Quoi qu'il en soit, les énonciatifs malgré leur fréquence été les uniques facteurs de l'asyllabisation des pronoms proclitiques, puisque d'autres mots, conjonctions, propositions, etc. peuvent leur servir d'appui. Ce rôle qu'il convenait de signaler n'est donc, malgré tout, que secon¬ daire. Il reste évident que la première et la seule raison d'être des particules énonciatives est leur rôle vis-à-vis n'ont pas du verbe. A Si l'on veut délimiter exactement l'emploi particulier de énonciatifs, il faut partir de ce principe qu'ils s'opposent deux par deux : que à e, be a ye et que tous les chacun des éléments de cette série s'éliminent absolument l'un l'autre. La particule nou reste légèrement en dehors de ce clas¬ qu'elle n'est pas forcément ex¬ sement, car clue par les autres énonciatifs et que le genre d'opposition nous verrons �les particules énonciatives du béarnais 47 qu'elle marque ne coïncide pas avec celui qui est propre autres particules. La négation est en effet bien souvent question de pure forme et chose de style ; elle n'atteint pas le domaine des idées. On peut dire, en effet, indiffé¬ remment et sans que cela implique aucune nuance : que-s aux desmoumbraba, il oubliait, ou que nou-s soubieba, il ne se bouij carâ, je veux me taire, ou que nou bouij parlá, je ne veux pas parler, etc. L'opposition marquée par que et e, joue sur un plan différent, indépendant même de l'idée exprimée, mais où in¬ tervient le sujet parlant. Il s'agit donc d'un aspect subjec¬ tif, tandis que la négation est quelque chose d'objectif et souvent de purement formel. Au lieu d'opposer la forme affirmative à la forme négative de la phrase, nous oppo¬ souvenait pas ; que-m - sons le fait affirmé fait affirmé par le sujet parlant. l'énonciatif que ce qu'il énonce direc¬ tement et positivement (même sous forme négative) et par l'énonciatif e ce qu'il se contente de rapporter ou qu'il con¬ Celui-ci sidère désigne comme au non par seulement éventuel. En termes grammaticaux que est l'énonciatif de l'affir¬ mation positive dans les principales. On propositions indépendantes ou qu'aux le rencontre par conséquent temps de l'Indicatif et du Conditionnel : Que sèy ço ne qui bos dire... Je sais ce que tu veux dire. Touts que-n parlaban... Lou maynat que nou bôu triba- Tous Bous que-u Vous, vous lui direz... Les voisins croiraient. J'aime mieux mon béret tout lhà. diserat... Lous besis que crederén... « Qu'aymi mey espelat... » moun berret tout en L'enfant parlaient... ne veut pas travailler. pelé... (Despourrins). Que est remplacé par e chaque fois que le sujet parlant s'affirme pas directement, c'est-à-dire dans les propo¬ sitions relatives, les subordonnées et les corrélatives (sauf bien entendu le cas signalé plus haut, où le verbe est im¬ médiatement précédé d'une conjonction ou d'un relatif. ne Touts lous reys qui gausènha la guerre. labets e-ns (Navarrot). Tau coum lous pouriquets e seguin la garie. (Navarrot). Tous les rois qui alors osèrent, nous faire la guerre. De même que les poussins suivent la poule. ! �48 JEAN BOUZET hagracie. (Simin Palay). Quen lou curé e pousgne la clau Si lou Boun-Diu e-m boulé ta u (Darclanne). hourat... pou Quan u ridèu e-s Nousbe toucam tout aro e-ns Tant mey e suslhèbe... (Abbé Gassiat). a la journado qui Si le bon Dieu me voulait pour lui taire grâce... Quand le curé introduit la ciel dans la serrure. Quand un rideau se soulève. Nous voici donc à la journée qui tout à l'heure doit nous sépa- deu separá. (Bitaubé). tribalhi, mey praube que soy. lèu coum las aulhas tournadas, etc. Ta e rer. Plus je travaille, plus pauvre je suis. Aussitôt que les brebis seront re» sian venues, etc. persistance de que énonciatif dans les subordonnées contraire à l'usage populaire et ne se rencontre guère La est que chez les poètes à qui cette forme permet d'éviter un ou d'ajouter une syllabe à la mesure du vers : hiatus 11 crut que la mort frappait au portail. Avec l'espoir que quelqu'un peutêtre l'inviterait Que credou que la mourt que tustabe au pourtau. (Yan Palay). dab l'abide que que l'embitère. ... Ihèn cauqu'u (Yan Palay). Ces exemples sont vu ...que e cités par Ronjat (1), qui n'y a pas plutôt : d'exception. Le langage courant dira la mourt e tustabe au pourtau, ... que Ihèu des cas cauqu'u l'embitère. *** cependant autre chose qu'une simple particule de remplacement. Sa vraie fonction apparaît dans les propositions principales, chaque fois qu'elles revêtent un caractère éventuel, c'est-à-dire dans l'interrogation, le L'énonciatif e est doute et le souhait. l'interrogation la particule e correspond en quel¬ que sorte à la formule française est-ce que. Elle n'apparaît Dans qu'en l'absence de toute autre particule interrogative (qui ? qué ? oun ? quin ? etc.), c'est-à-dire lorsque l'interrogation porte directement sur le verbe. (1) Ronjat. Essai de Syntaxe des parlers provençaux § 50, page 81. (Que) peut s'employer dans une proposition subordonnée, même premier que à sens proposition est introduite par un conjonctif. si cette modernes, �les particules E credes énonciatives aqueré ? du béarnais 49 Est-ce que tu crois cela ? E bierás doumá ? Viendras-tu demain ? Aquet gouyat, tribalha plá ? Ce jeune homme travaille-t-il E-m boulerés Voudrais-tu bien ? ras prestá bínt liu- ? me prêter vingt francs ? L'emploi de que dans une interrogation : que credes aquerò, tu ? répond à la même nuance que la tournure af¬ firmative du français dans : tu crois delà, toi ? Un même parallélisme de construction se retrouve dans l'expression du doute ou de l'atténuation, en béarnais par l'énonciatif e et en français par la tournure interrogative : Lhèu Auta e-m plá a bist... Peut-être m'a-t-il esbarrit... poudè segui... Aussi bien s'est-il égaré... A peine pouvait-il suivre... e-s ey A penas e vu... ...Lhèu darrè la paret Cauque gran franciman e-ns escoute tout dret. (Navarrot) Peut-être derrière le mur qque grand franciman « » nous écoute-t-il debout. Dans l'expression d'un vœu, d'un souhait, d'une impré¬ joue le même rôle que l'espagnol ojalá. Le verbe qui suit est ordinairement au subjonctif présent ; l'emploi du subjonctif passé répond plutôt à l'ex¬ pression d'un regret. cation, la particule e E pouscas droumi ! E bienca lèu tou pay Puisses-tu dormir ! (Dieu veuille) que ton père ! ar¬ rive vite ! E crèbe, aqnet animalàs ! E bedoussi E nou-m aco ! estessi demourat aci ! E l'aboussi bist ! En viente Qu'il crève, ce vilain animal ! Si je pouvais voir cela ! Ah ! si je n'étais pas resté ici !... L'eussé-je vu !... espagnol : ojalá venga luego tu padre ! aquel animalazo ! etc. Les tournures e-nou-m comme meure : e bedoussi aco !... e ; ojalà re- l'aboussi bist !... estessi demourat a,ci !... peuvent être interprétées des clauses conditionnelles, dont la conclusion de¬ tacite. Aussi l'énonciatif e se substitue parfois à la conjonction si dans l'énoncé d'une condition. �50 JEAN BOUZET E t'aboussi bist, que seri deraourat bist, id. Si t'abi E m'estessi Si je t'avais carat, que m'aberés laissé... Si m'èri carat, Dans de id. aucun de je serais resté. Si je m'étais tu, tu m'aurais dechat... sence vu, e ne des cas revêt que nous venons de signaler, la pré¬ caractère facultatif, son emploi est un rigueur et le parler populaire s'y conforme toujours. Il existe un cas néanmoins où l'énon'ciatif doit être omis ; en rien la règle syntaxique, mais cette omission n'infirme car un elle est d'ordre purement phonétique. C'est que e étant élément atone, doit s'élider devant un mot commen¬ çant par une voyelle ; or, l'élision correspond ici à la dis¬ parition. On ne dira pas : e arribats ? arrivez-vous ? e ai bedoussem ! puissions-nous le voir ! si cauqu'u e ctbè troubat..., si quelqu'un avait trouvé... etc., mais : arribats ?... at bedoussem !... si cauqu'u abè troubat..., etc. En revan¬ che, l'e persiste devant les semi-consonnes y, w : e-y arri¬ bats ? y arrivez-vous ? e-u bedoussi ! puissé-je le voir ! Les énonciatifs ya et be sont d'un emploi moins fréquent que les précédents et se rencontrent surtout dans le dialo¬ gue. Ils continuent quelque sorte, mais d'une façon plus expressive encore dans le domaine subjectif, l'opposition marquée par que et e, car le sujet parlant y affirme davan¬ tage son attitude à l'égard de l'idée représentée. L'emploi de ye au lieu de que, révêle chez celui qui parle une affirmation plus catégorique, écartant le doute ou la réplique, comme s'il se portait garant du fait avancé. Il n'est traduisible en français que par des expressions per¬ sonnelles : je t'assure, tu peux me croire, par ma foi etc. ye s'arrestara, ye calou que coan en n'aye prou partissi. y-at bedederas ! y-es de la pèth deu diable. Croyez bien qu'il s'arrêtera, quand il en aura assez, Il fallut évidemment que je partisse. Tu le verras, je t'assure, Tu es ma foi, de la peau du dia¬ ble. On serait tenté de traduire : tu le verras bien! ou l'esp.; ya y-at bederàs! par le franç. lo veràs! Mais ces exprès- �LES PARTICULES ÉNONCIATIVES DU BÉARNAIS 51 sions recouvrent aussi le béarn. b-at bederas! et laissent par nuance rendue par be. L'énonciatif be tout en donnant à l'expression le même relief que ije dénote chez celui qui parle une sorte de réti¬ conséquent échapper la d'étonnement qui sollicite une approbation de? l'in¬ qui prend celui-ci à témoin du fait énoncé. Il correspond assez exactement au français : n'est-ce pas? et è l'espagnol verdad? cence ou terlocuteur ou B'at bederas Be s'arranyèn toutu. Be s'arrestarà, coan Tu le verras, n'est-ce pas ? Ils s'arrangèrent tout de même, n'aye prou. n'est-ce pas ? Il s'arrêtera bien (n'est-ce pas) Quand il Conformément en aura assez. la définition que nous venons d'en donner, l'énonciatif be est l'introduction normale de toute avec proposition exclamative absolue. Be soun pècs! Be-n bas biste! Be se-m tarda de parti! B'ey gran lou mounde! Qu'ils sont sots! Que tu vas vite! Qu'il me tarde de partir! Que le monde est grand! La particule non peut accompagner l'énonciatif que : que tribalhas; parfois aussi l'énonciatif e, dans les expres¬ sions de doute, de souhait ou de regret : Lhéu e nou m'a nou bist; abousses dit arré! e nou bencousse! Mais dans que et e ne sont nécessaires; dans les pro¬ positions indépendantes ou relatives, et dans les interrogae nou aucun tives de ces cas exclut nou En revanche e d'une façon absolue. est souvent suivi, le le pas; on dira soit: nou tourné pas, il que nou tourné. Dans l'anc. gascon la comme en français verbe. Néanmoins on renforcement négatif ne revient pas:, soit négation se construi¬ sait d'ordinaire Ostatz tôt asso, que nou d'un second terme pas, placé après évite de cumuler l'énonciatif que et aixi no-m sous renforcement poderi né soberi combate, : car no-n so usât. (Récis d'histoire Sainte). No los volo thier en foos n.i en costumes... En Bearn no ave Senhor... (Fors du Béarn). Bien qu'on en trouve des exemples antérieurement, l'ex¬ pression no... pas ne semble être devenue courante qu'assez �62 JEAN BOUZET tard, sans doute dans le courant du 17° siècle et sous l'in¬ fluence probable du français. Cependant dans la langue ac¬ un certain nombre de cas où la particule nou peut être encore employée seule sans qu'on sente le besoin tuelle, il reste du renforcement 1 ° Dans les ordres Nou te-n nou nou ou prières : anes ne puyes aquiu courriat tu biste. 2° Dans les ne t'en va pas. monte pas là ne courez proportions subordonnées en adverbe de doute. un Que caleré que nou la bedous- nou pas. at qoudès ha, qu'at cale Si tu dise... Auta-plà nou la troubat. pouvais pas le faire, il Peut-être Lorsqu'il se trouve dans à sens négatif. Nou l'abem bist en-loc Arres nou m'an dit aco. la plus, ne l'a-t-il pas trouvé. proposition un autre ter¬ Nous ne l'avons vu nulle part Personne ne m'a dit cela. On entend dire indifféremment reviendra ne fallait le dire. 3° me général et après Il faudrait que tu ne les visses ses. Se pas si vite. : nou tournarà mey, il ne ou : nous tournarà pas mey. En dehors de leur emploi purement préverbal que nous d'examiner, tous les énonciatifs sauf que en admet¬ tant un autre presque exclusif au langage parlé : c'est leur répétition à la fin de la phrase, pour marquer une insistan¬ venons ce. Cet emploi n'est qu'un corollaire des précédents, car il sujet parlant la répétition mentale du verbe après l'énonciatif ainsi placé. Celui-ci joue alors à peu près le même rôle que l'auxiliaire anglais répété en fin de phrase dans un but analogue : ijou will write me soon, will you ? Vous m'écrirez bientôt n'est-ce pas? suppose chez le En ye pareille position les énonciatifs reprend sa forme primitive ya. cessent d'être atones et �LES PARTICULES Ya et à la correspondent nou phrase ÉNONCIATIVES en verdad, franç. oui et aux je non 53 préposés Oui tu le verras. Oui, il courait vite, mais Non, tu n'y arriveras pas espagnol : Quten os lo dijo seńora, no vos dijo (Romance de Rosa-fresca). no. E et be ou BÉARNAIS : Qu'at bederàs, ya. Que courré biste, ya, més Que nou-y arribaràs, nou Cf. DU peuvent être traduits suppose, en Tu Que te-n arrides é ? Bé te-n tiraràs touttu, bé ? français par n'est-ce pas? fin de phrase. en placés également plaisantes, n'est-ce je suppose C'est bien Bé-yé atau, bé ? pas Pour résumer : vention des ? même, ! comme cela, n'est-ce ? affirmation, négation, interrogation, dou¬ te, souhait, regret, telles sont les pas Tu t'en tireras tout de réticence, insistance, étonnement etc, de la pensée qui nécessitent l'inter¬ nuances énonciatifs; ces divers sentiments sont étran¬ à l'idée exprimée par le verbe seul, mais ils sont un rapport entre cette idée et le sujet parlant, ils précisent la réaction de ce dernier vis-à-vis du fait qu'il énonce. Les énonciatifs ne sauraient évidemment à eux seuls, exprimer gers toute cette variété de sentiments et d'attitudes; l'intonation y entre pour une bonne part; leur rôle est de les dans des domaines distincts et d'ajouter ainsi un ment de clarté à la phrase. De cette façon, l'idée classer supplé¬ verbale seulement présentée objectivement, avec les cir¬ constances de personnes; de temps et de modes, mais aussi subjectivement, dans son rapport avec celui qui l'énonce. Nous pouvons donc terminer ainsi la définition de ces parti¬ n'est pas cules : Les énonciatifs sont des préverbes (ou particules préver¬ bales) qui servent à marquer l'aspect subjectif du verbe. Jean BOUZET. �54 PETITA ANTOLOGIA QUAND I A VIA D1 MASCLES EN TFRRA LATIN A MEGOLLO-LERCARO Dau temps que Joan II Comnen regnava sus Trebizonda, di mai noblis omes de guerra genovés, Domergue Lercaro, subrenomat Megollo, mandador de sa patria trevava la cort de l'emperaire. Sa valéncia dins li batalhas e son avisament dins Ii conseils i ameritavan aquel onor. E tant fuguet remarcat per lo sobeiràn que li cortisans ne torcegueron leu la gaunha e l'agueron a la dent mai que mai. Amor d'aquò, esperavan lo moment requist de lo faire donar dintre de moda que son mestre i levesse lo un parlar. Fau saupre que la cort de Joan II acampava alor que de soudards passats sus la raca, d'esbrofaires e de gorrins, e que li grecs de Trebizonda aborrissiàn dau bon dau cor li Genovés, aquela nación tant ardida e tant brava que venià fondar de colonias enjusqu'i portas de Constantinople e que si bastiments rasclavan quasiment tôt lo comerci de la Negra. Adonc, vos trobaretz qu'un jorn Lercaro fasiá una partida d'escacs emb un joine bartaveu que l'emperaire amava un pauc trop tendrament. Lo jovent perdiá e s'emmaliciava ; mar l'un vai gaire sensa l'autre. Prenià d'aucet de repassar lo cubert au capitani genovés se de vin de e non aviá crenta que, e mai begues- destrech, en vinceire abelàn mutava pas. Nostre Ganimed, trompât benleu per lo sangfreg dau latin, lo metiá encar pus bas que terra mai clavat lojoc; tant e tant qu'aguent tractat li genovés de coards, lo guerrier se posquet pus tenir e i rebequet que n'aviá mentit. Quantequant, lo jovent siegue qu'aguesse un coq de gaveu, siegue que comptesse en plen sus l'aparament de son mestre, deviret un gautàs espectaclós au brave Megollo. Lo sang d'aqueu d'aqui faguet qu'un torn e si mans crochetadas subràn a son d'estenalhas, estranglavan adejà lo temerari, cou, coma quora un vou �PETITA ANTOLOGIA 55 de cortisans atirat per lo brut de la batesta vos i derraberon viu. Vesent i defautar son revenge, Lercaro correguet encò de l'emperaire per aver justícia. Joan II, a l'ordinari de trop de princes, envisquet lo malurós emb lo meu di vani promessas e, finalament, lo remandet come era vengut. Alor, lo fier capitani, que se sentiá bolir come una ola de favas davans aqueu monarca qu'aviá la fetge de sostar son favorit sota la porpra imperiala, espousset si sabatas sus lo lindau dau palais impur e parteguet per Gênas. Mai faguet lo sarrament que sis enemics vos1 i pagarián e que plorarián d'amari lagremas. E lo tenguet. Entre arribar dins sa patria, acampet si gents e sis amies e, per i ben mostrar come l'avián escarnit a l'estrange païs, pareiguet davans eli vestit de roge e emb una barba de qua¬ tre dets, qu'aquò era, despuei lo segle dotzenc, lo signe de l'aviliment is iuelhs di gentilomes genovés qu'anavan sempre rasats e abilhats de negre. Puei, i cridet son vinagre. La nobla assemblada ferniguet de ràbia e de dolor e lo govern eu- meteis non posquet restar a despart d'un eveniment que desvergonhava tanbén la republica come l'illustra meisón di Lercari. Basta, tomberon d'acord que faliá a tots costi ren¬ dre pan per fogassa, e picar dur. Malament, Gênas era, just a aqueu moment, en guerra emb Venisa e la flota genovesa se veniá de faire espoutir. dis arpias pus mort que desbraieron per ajudar Megollo e, en deescadra, tant i porgigueron doas galeras ben Toti, pas-mens, se faliment d'una armadas De e ben aprovesidas. brivada, Lercaro larguet vêlas, botet la pro sus la mar e venguet ribejar li costas dau Nord de l'Asia-Minora, desbarcant de beus cops e raubant li sujets de l'emperaire. Negra Maugrat si trenta veisseus, aqueu posquet jamai i metre la dessus. Tre sa captura facha, Megollo fugissiá come un lamp, e, quora li galeras grecas se cresián ja de lo tenir, i avia ja esquichat despuei una bela passada. De fes que i a, pas-mens, se leissava corsejar per eli de moda que s'estiresson en capelet subre l'eirau marin. Ansin devesidas, subràn se revirava e, lis agarrissent adereng, li metiá en fisca. Mai tôt aquò semblava que de jocs d'enfant e ne fuguet leu sadol. Ço que i faliá, era de veire la raça maudicha se tòrcer dins li dolors, de l'ausir bramar de sofrença, d'empegar de man �56 pau eyssavel sang lo palhou de si naus. Gome fasia mai de presoniers que ço que ne podiá gardar, aguet d'abord l'idea de Li tuar. Puei, s'anet avisar que la mort era causa encar son trop doça trop facha a la lesta. Adonc, lis embandiguet. Solament, avans de li largar, i faguet copar lo nas e lis aurilhas. Aqueli sanglents trofeus de si victòrias, li conservava dins de gerlas plenas de sau : Quali poi faceva sallare e conservare in uno certo vaso a cio deputato (1). Per quant i bateus, li brulava o lis aprefondissiá. S'anet capitar qu'un jorn sis ornes i adugueron un vielh e dos drôles. Dins un ai, li joines malastrats fugueron ligats a l'aubre-mestre e lo crudeu sagnador ja lis entamenava, quand lo marrit grand se tirassant i pes de Pescumaire fer, lo supliquet d'estre pietadós per si pauri felens e de se contentar de i levar la vida, a eu, vielh escrancat qu'era madur per la tomba e que sa mort fariá pas una grossa descuberta. Li plors dau mesquin, si peus blancs escabelats, si bras e arborais tremolants pertoqueron Megollo. igràcia, i diguet, a tu emb a ti felens. Mai e Te fau L'emperaire, ton mestre, m'à leissat escarnir dins escota. palais justicia. Escapi dau coteu, ten, porta-i aqueu vas e diga-i que de longa ne serà ansin que non ague en mon poder l'escauma que m'a emplastrat. Quora veguet li provas espaventosas dau codonh qu'estomagava lo genovés, l'emperaire manquet d'avanir. Lo poble, de son costat, rovilhava e menaçava de s'enrebelir. Fauguet ben dire ceba. Joan II faguet assaupre a Lercaro que lo volià rescontrar, fuguesse sus sa gai era meteissa. Lo Ligur auturós venguet adonc costa en terra dins lo port de Trebizonda e l'emperaire, faguent flectamus, i aduguet lo bel efeb en quau s'apreniá tota aquela catastrofa. Aquest aviá la corda au cou. Se trasent d'ageinons sus li peiras dau quei, quistet lo perdòn de l'inexorable extrangier que lo regardava, quilhat sus lo sensa me — faire son aver casteu de popa. Vai ansin? demandet Joan II. Nani, respondeguet lo genovés, ai dit que me l'adumon bastiment. Alor, fagueron escalar la malurós long de la murada e lo — guessen aici, sus (1) Giustiniano, Annali di genova alVanna 1380. �PETITA ANTOLOGIA 57 tirasseron davans son terrible adversari. Dau ribatge, si gents e sis amies alucavan, palaficats, aquel espectacle esglariant e n'esperavan la fin emb angoissa. Megollo espinchet un momenet, sensa mutar ni bolegar, lo jovent amolonat a si pes qu'aviá tôt just la força de cridar misericôrdia. Puei, tot-d'un-temps, i garcet un cop de sabata dins li ganachas que l'alonguet sus la cuberta, cara sagnosa e ma- trassada. Aubora-te, i faguet, fiu d'escapocha. Saubràs que li non se revenjan sus li femas. Vai au tron de Dieu que te cure ! Urós que-non-sai de posquer entornar son amie car, macat mai plen de vida, l'emperaire aclapet Megollo de présents subrebeus. L'autre vos i remandet. Era pagat. Pas-mens, diguet pas de non quand Joan II i ofriguet de donar de privilegis marcants a si conciutadans e di sauvar tôt un quartier de Trebizonda onte aurián son tribunau ren — genovés que per eli. M'an vougut afortir qu'aquel eveniment mémorable, gra¬ vât sus una taula d'argent per Benvenuto Cellini, se pou veire encar uei dins un palais de Gênas. Se un cop i anatz, fasetz-vos l'ensinhar. LO SÉNHER DE CABRIÁN Un comte de Provença, orne de ben, bessai un Bosón — la qu'espeluque es muta aqui dessus — ponhegut de l'enveja maja de ganhar lo Paradis, acampet força gents d'armas, lis arnesquet polidament, e emb aquò puei menet son ost guerrejar au sant païs de tras la mar Mediterranha. Mai lo Senhor se complais soventi-fes a esprovar sis amies li melhors. D'aqui ven qu'au promier rescontre emb lis Infideus, nosti pauri Provençaus fugueron chaplats corne vielha cronica bledaraba e lo comte tombet dins li mans dau sultan Sala- din. Lo sultan assabentat de tôt ço que valiá son catiu, lo tracforça consideración e prenguet talament l'abitud de lo consultar que fasiá plus ren sensa son avejaire. Lo com¬ te era presonier que de nom e tant lo servissián e l'onoravan corne dins son païs verai. tet emb �58 PAU EYSSAVEL Pas mens, aquela catívetat, e mai doça, duret tant de temps, qu'una drolona laissada ichata per lo comte venguet filha. La comtessa, sa fema, e mai son parentatge, i manderon adonc un messatgier per í dire qu'era l'ora de la casar. E í fagueron conéisser li fius de rei e autri grands personatges que demandavan sa man. Tôt entrepachat, lo comte anet veire lo sultàn e i venguet ansin : la pron temps qu'en tota ocasión vos ai balhat mon avejaire. S'atroba enfin qu'ai besonh dau vostre. Tenetz, — conselhatz-me a vostre torn. E í aprenguet de que vira va. Beu comte, Saladin respondeguet, te lo farai cort. M'as nomat une mura de pretendents emb de titols e de grands bens. A aquò non m'arreste. Te dise solament que marides ta filha emb aqueu qu'es lo mai ome de toti. Lo comte comprenguet. Remandet — quantequant lo mes¬ satgier a sa molher emb comandament que í recerquesson toti li gentilomes de l'encontrada sensu s'entrevar de son poder o de si bens, mai de son mérité solet. Puei, de n'i'en rendre compte sus doas listas, una per li fius de rei, l'autra per li simpli1 gentilomes. La nova, en nament. Provença, fuguet reçaupuda emb força estoEmpacha pas que la oomtessa faguet tenir a son marit li doas listas onte i ensinhava li bonas ridi corne li mar- qualitats di pretendents. Tre lis aguer, lo comte li portet au palais. Lo sultàn veguet leu que, dintre li fius de rei o de sénher poderós, pas un nom que non siguesse acompanhat de quauque dé¬ faut : un noble damiseu amava la taula, un autre la marrida companha, aqueu d'aqui era cascarelet, aqueu d'eiçà era descortés, tal autre ase a pagar patenta ; fin finala, era qu'un mescladis de toti li decas de l'umana espècia. Mai, dau gost de Saladin, lo mai net e lo melhor ome de toti, era lo fiu d'un senhor de grand noblessa e de pichot estament, que s'atrobava sus la lista di simpli cavaliers, lo sénher de Cabriàn. Sensa desse la varar, lo comte faguet dire a la comtessa qu'acorcavalier que Saladin aviá dési¬ gnât. Encar mai sospressa, la dona sonet lo sénher de man de sa filha au �59 PETITA ANTOLOGIA Cabriàn deguet e i anonciet la décision de son espós. Eu respom : Sabe pron que lo comte de Provença es pus aut e pus que ieu. Mais s'avieu son poder, mantene que tota fema sariá dignament maridada quora m'auriá près. E se ço que venetz de me dire es qu'engana o galejada, me fasetz a tort grossa vilaniá. — grand sénher La comtessa i afortiguet que charrava franc parlar e i Saladin, sultan de Babilonia, aviá conselhat au comte de lo preferir amor que l'aviá estimât mai ome que si rivaus. ensinhet come S'aquò es ansin, se penset lo sénher de Cabriàn, fau fague veire au Sultàn que sieu ben vertadierament un ome de la bona, e que non s'es trompât. E, quantequant, declaret a la comtessa que, per fin d'aver fisança en plen dins sa paraula, faliá que i balhesse sus l'ora la comtat emb toti si revenguts. Sus si plans, n'en — que bofet pas una. I acorderon volontier ço que demandava. Tre que fuguet mestre de la gnand fortuna e dau grand poder dau comte, arineget una galera a la sécréta, l'aprovesiguet de força argent. Puei, se faguet lo maridatge tant pomposament que jamai s'era vist quicom de pus beu. Vengut lo moment de se retirai' emb sa fema, lo novi acampet a despart la com¬ tessa e son parentatge, e i diguet : Ben sabetz come e perqué lo comte, mon senhor, me chausiguet per son gendre. Adonc, se non mostrave qu'orne sieu, eu e lo sultàn Saladin se podrián pas empachar de creire qu'an picat fora lo rond. M'es d'obligación, promierament, d'obrar come fau. Vos recomande aquela que vene d'esposar e mai la comtat que laisse. Quora ,aurai fach ço que deve, ieu tornarai. Cavauca subràn devers la costiera, s'embarca dins sa nau, e velaqui partit a la gràcia de dieu. — Passet d'abord dau reiaume d'Armenia e i demoret lo temps necite per aprene la lenga e lis us d'aqueli terras estranias. Puei, estent que sabiá Saladin caçaire apassionat, crompet li chins li mai corós e li faucons li melhors que posquet trobar. Aquò fach, remontet sus sa galera e botet la pro sus lo païs dau sultàn. Ormeget dins une calanca solebra, ordonet a la taifa de �60 PAU EYSSAVEL non s'escavartar e sultàn l'aculiguet ben de non s'avielet devers la ciutat de Saladin. Lo come se pot pas miels, mai en s'aviset i beisar la man o de i rendre qu'omenatge que fuguesse. Saladin comandet que i donesson tôt per son besonh, mai lo prudent estrangier acceptet pas un pied. Sieu pas vengut, i diguet, dins aquest païs per i cercar de présents mai secutat per vostre grand renom. Vos ai volgut veire e, se vos fai ren, viure una pontannada a vosta cort per fin de me formar a l'escola de vosti servents. Vos sabe caçaire de natura, d'aqui ven qu'ai aduch força chins e faucons de tria. Onor me fariatz de chausir aqueli que lo mai vos fan gaug. Emb lis autres, sarieu voste soci a la caça e me perforçarieu de vos servir dau miels que podrieu dins aquò come dins tota causa. Encantat Saladin lo volguet tornamai aclapar de sa reconeissença. L'autre refuset tôt e, sus ço que lo concernissiá, aguet sempre lo bec cordurat. Basta, s'arrenget de tala sorta que ren i faguesse un dever de gardar o d'apa— la persona dau sultàn. rar Vos trobaretz qu'un jorn que Saladin caçava, li faucons rescontreron doas gruias e n'en corsegeron una dau caire de la calanca onte era esconduda la galera. Lo sultàn montava un robin landier que-non-sai, lo cavau de l'estrangier fusava pereu come un lamp, de moda que, dins un ai, agueron semenat son escorta. A l'endrech que li faucons eran tombats emb la gruia, Saladin sautet au sou per i ajudar. Tant-leu, lo gentilome fai signe i gents de son veisseu, dîna d'er a son espasa e se ten lest per lo combat. Lo sultàn, tôt a sis lauceus, restet palaficat, quora, auçant la testa, anet veire l'equipatge e mai l'estrangier lis armas a la man. Es odiós trahiment, eu s'escridet emb esfrai. rebequet lo gendre dau comte de Provenço, Dieu me'n garde. Ai jamai ren volgut de vos, lo sabetz pron, e ni mai faguere jamai sarrament de vos défen¬ dre. A tota resta, vos planhessiatz pas de tôt aquò que s'apren a vos. E, copant cort, lo tirasset dins sa nau e sorgiguet lo — — un Un trahiment ? ferre. Quora fugueron en de Provença se mar deliura, lo gendre dau comte faguet conéisser : �61 PETITA ANTOLOGIA Amor que me chausigueriatz tavou lo molón di preorne de toti, aladonc vesetz ben qu'era mon dever de faire ço qu'ai fach. Ai plus qu'una gràcia a vos demandar, es de me rendre mon beu-paire. Vole que sache que voste conseu era just e mai savi e qu'aguet resón de lo seguir. Aqueli paraulas rassegureron Saladin. Gramaciet l'estrangier de son borgalitge e, dintre eu, s'aplaudiguet d'aver — tendents corne lo mai tant ben devinât. Vos promete, respondeguet, que lo comte vos sarà d'aqueli que se desparaulan. Lo gentilome faguet quantequant vogar devers la riba, sortiguet de la gaJera emb Saladin, e comandet a si gents — rendut, de tirar e non sieu larg que non li veguesson. Puei, torneron i fau¬ s'era ren passât, de moda que l'escorta, quora s'aduguet, atroberon tala facha risenta au sultan que degun se sariá imaginât que veniá d'estre pessugat. Uno fes a la vila, Saladin, luoga de rintrar au palais, anet en drechiera a l'ostau onte lotjava son presonier. —Comte, dau lindau i diguet, lausat siá Dieu ! vos ai encar miels conselhat que ço que ne cresieu per lo maridatge de vosta filha. Tenetz, vaqui voste gendre que ven au cons come se eu-meteis vos querre d'abord que vos a deliurat. Ara, clava lo vielh cronicaire, vautres qu'avetz de chatas a casar, ensovenetz-vos de mon raconte e que, onte lo fetge manca, fan pas lo mascle titols ni mai sous. PAU EYSSAVEL. �62 LETRAS 0CC1TANAS LIBRES Eugène Martin-Chabot. La Chanson de la Croisade Albi¬ geoise, éditée et traduite du provençal. Tome Ier : La Chanson de Guillaume de Tudèle. Les classiques de l'histoire de Fran¬ — — Moyen-Age, publiés sous la direction de Louis Alphen. — Paris, Champion, 1931. — Pretz : 27 fr. La primiera edición d'aquel célébré poema, aquela de Fauriel, publicada en 1837, es pas res de mai qu'una curiositat bibliografìca en rasón de sas imperfeccions, la segonda, deguda a Pau Meyer, gáirebén definitiva, es devenguda rara. La novela, procurada per l'éditor Champion, comprén lo text, la traducce ción au francesa, una introducción trada amb la reproducción e de notas nombrosas. Es illus- fotografìca de las miniaturas al trait, d'una carta geografica. L'existéncia d'una sola copia permet pas de donar un text notablament diferent d'aquel de Meyer. M. Martin-Chabot s'es donc contentât de coreccions de detalb, destinadas a redreçar las erradas del copista, e de donar una traducción al encop exacta e eleganta. Esperarem amb impaciència lo segond volum que claurà la part de la Cançón que nos intéressa lo mai. Aquela obra constituis, a bon dreit anar, nostre poema nacional ; tots los patrio- qu'ondran lo manuscrit, tas occitans sas se e devon de li far una plaça d'onor sus las lais¬ de lor biblioteca. Jean Audiau et René Lavaud. Nouvelle anthologie des Paris, Delagrave. — Pretz : 12 fr. Dins aquela nova culida d'obras trobadoricas, lo plangut en Troubadours. — — Joan Audiau avià soscat a riés als erudits, estudiants fornir e un libre de felibres, que vulgarización volon s'iniciar coneissença de nostra vielba literaturo cortesa. Lo volum rejunb 80 peças, ordenadas per genre cortesas, cançons umoristicas de : a sé¬ la cançons crosada, sirventeses, tençons e jocs-partits, planhs, albas, romanças e pastorelas, bala¬ das e dansas, amb una traduccién. Es complétât per una introduccién suis diferents genres lirics, un glossari analitic que e �LETRAS OCCITANAS dona un abondes comentari del text per cada peça, divers enbibliografia abreujada. Amb la gramatica de J. Anglada e lo Petit diccionari d'E. Levy, aquela antologia permet de se liurar, amb profieit, a l'estudi senhadors e una de la poesia trobadorenca. publicación d'aquel libre postum es estada assegurada pels suenhs de Renat Lavaud; aquò explica, dins una larga me¬ La sura, de las feblesas de certas notas e de certas traduccions coma nombrosas negligéncias, escapadas a l'atención del novel editor. Cal desirar de véser disparéisser aquelas decas dins una prodana edición d'aquel libre endispensable als novelaris. Marcel Provence. — La Pastorale de Fours. — Aix, éditions du Feu, 1931. Dins aquela brocadureta de 39 paginas, Marcel Provença escomuna alpestra de Forns, dins l'arrondiment de Barceloneta. Descriu los usatges observats a l'ocasión de la naissença, del maridatge, de la mort e de las principalas testas de l'annada. Acaba son trabalh en descrivent la représentaciôn d'una pastorala de Nadal, de laquala dona lo text mixt franco-provençal. Intéressant estudi pels tudia las vielbas costumas de la folkloristas. Casemir Clotos. A la Clarou del Calelh, pouesios lengogloussari de las paraulos las pus esquerrièros per L. Alibert. — 82 paginas amb un retrat. — Gabelle, Carcassona, 1932. — En venda co de M. Rouquette, administrador d'Oc, al pretz de 7 f. 50 e 7 f. 75 per la posta. Avem aqui rejuntas una causida de las melhoras produccions del plangut felibre, Casemir Clotos. Totis los que l'an conegut auràn gaug de relegir las peças que li ausigueron dire amb tant de succès, a Tolosa, als Jocs florals de l'Escola Mondina, a Pa¬ ris, a la Societat dels enfants de l'Aude dont foguet de temps doucianos, amb l'actiu secretari, — un e dins l'Aude, en cent locs diferents. Malastro- sament, i retrobaràn plan afeblidas la « vis comica » e lo ton esmougut que lor sabià comunicar. Sens grandas pretencions, a la bona franqueta, en Casemir Clotas era un requist observador de las causas del terraire ; dins très cops de pincel, nos retrasiâ amb una vertat pretocanta los personatges (la pastora, lo vielh pepi, Luquet) e las scenas de la vida campestra (mon vilatge, la pus bela festa de l'an, la cabra). �64 LETRAS OCCITANAS Es quel prigondameut de dòler, pel felibritge lengadociàn, qu'ae franc, afogat e serviciable, sià mort al mo¬ ome amistós ment meteis ont anava tornar dins nostras régions amb la volontat de trabalhar per la lenga mairala. Debrembarein pas jamai nostra darriera entrevista, ont nos jectes per d'Oc. Mas l'avenidor « : soscava faguet part de sos proen prosa pel teatre escriure a la granda Dalhaira », evocada per trop leu per deverdiar los Aquel petit volum, degut Forés, arribet fondavem sus el. molher e a son bel-fraire, serà espers que a sa per nos autres un remembre e una mena de solaç. Libres pareguts : Pau Ruat. Avreńdissage de la vido. — Librariâ Tacussel, 54, carriera Paradis, Marselha93 paginas, 5 fr. Reedición. J. Bernard. En douant pouncho, reculh de contes. 60 paginas, 6 fr. (J. Bernard, orticultor a Oiiolas (Var). F. Jouve. Au four di bloundin. Edicions del — — — — — — Ais, 1931. Porta-Aiga, — Pretz 3,50 (19, baloard Nostra Dama, Ais). Marius Jouveau. Toucant lou Vihadou. 30 paginas. Pretz, 3 f. 50. Edicions del Porta-Aiga. — : — — — Marceu Mitan. cions del — Dóu Vignarés a la Colo. — 40 p. — Las edi¬ Porta-Aiga. Louvis Bechet. — Tout en beilejant. — Edicions del Porta- Aiga. Enric Mouly. — Rajols d'autan, roman del Roergue, 200 p. Rodez, estampariâ Carrère, 1931. R. Busquet. — Etudes sur l'ancienne Provence. Paris, Champion, 1930. — — A. Perbosc et S. cle. Canal. — Leudaire de Montauban, xiv8 siè¬ Paris, librairie Occitania, 1930. G. de Tournadre. Histoire du comté de Forcalquier. — Pa¬ ris, Picard, 1930. Joseph Poux. — La Cité de Carcassonne. L'Epanouissement (1067-1466). Dos volums de xxiv-381 e 622 p. amb 127 figuras, 50 gravaduras e un plan. — Tolosa, Privât. — Pretz : 200 fr. — — Libres anonciats Romiè de : Danis Poullinet. — Pichoto istòri de Sant- Prouvènço. — En sobscripción co de l'autor a Malhana (Bocas-del-Rose). Jorgi Reboul. Lo cor sur la man, reculh de poesias. — En sobscripción, al pretz de 25 fr., 15 fr. e 8 fr., co de l'autor, 4 ba¬ loard de la Damas, Marselha. — �65 letras occitanas Juli Eynaudi e Loïs Cappatti. — Dicciounàri de la lengo Niçarido (Niçard-francès e francès-niçard). Pareisserà en 35 fasci cles que formaràn un volum de 1600 paginas, grand in-8. — Pretz de! fascicle : 10 fr. — Escriure a J. Eynaudi, 95, Baloard de Cessole, NiçaP. Deffontaines, professeur à l'Institut de géographie de Lil¬ le,,. Estudi de geografia umana del païs de Garona mejana — (Agenès, Bas-Carcin). — Voluni d'unas cinc cents paginas amb 63 fototipias e 32 cartas o dessenhs. — En sobscripcion al pretz de 60 fr., co de l'autor (Institut de Géographie de Lille, 60, boulevard Vauban). Paraulas dins la neit. Sermons occi¬ 1932, amb un retrat. — Los sobscriveires abans del 10 d'abril recebràn lo libre al pretz de 8 fr. 50 en edición ordinària e de 20 fr. en edición de luxe. — Escriure a Mossén l'abat Salvat, a Gastelnoudari (Aude). Abat tans a Josep Salvat. — Radio-Tolosa pel carema de PERIODICS Annales du Midi, Revue de la France méridionale. N° 172, Toulouse, Privât. A. Lambert. Jean Parix, imprimeur en Espagne octobre 1931. — (1472-1478), J. Donat. Le mouvement protestant et l'édit de révocation à Saint-Antonin (Tarn-et-Garonne). — G. Astre. Les pierres des constructions anciennes de Saint-Sernin- — J. Calmette. Un procès féodal aux Baléares en 1303. — Etc... puis à Toulouse. — Cahiers d'histoire et d'archeologie. Année 1932, 11' cahier. Nîmes, A. Larguier. A. Fliche. Les origines de la Première Croisade (Començaqu'intéressa mai que mai lo Miegjorn, la Catalonha e l'Espanha). — P. Marres. L'armée des PyrénéesOrientales (an II). — X. Salomon. Les Roger-Beaufort-CanilhacTurenne en Provence au xiv' siècle. — P. Temple. Un cimetière inent d'un estudi (Saint-André-de-Sangonis, Hérault). — R. village de Fours. — Al¬ lies- Le ghetto à Pezenas. — G. Charvet. Les voies vicinales chez les Volkes Arécomiques. — A. Yrondelle. L'arc de triom¬ phe d'Orange. — H. de Silex. Les Fumades gallo-romains. — E. Bonnet. L'oppidum de la Roque. — Gendronneau. La vie publique à Nîmes au temps des Antonins. — Soubeiran- L'Ager Nemausensis. — E. Balsan. La grotte de Bramabiau. barbare à Cambous Mistral. Les anciennes coutumes du �66 letras occitanas Revue N° 10. Provinces des — de France. Octobre-décembre Mende (Lozère), boulevard du Jean Regne. Une Venise méditerranéenne seppe Pacotto. Mistral et le Piémont. ments d'histoire Villefort (Lozère). : service du Folklore. — — — 1931. Soubeyran. Gruissan. : — Gui- Fr. Durand. Docu¬ Touzet. Le musée Marius Balmelle. Au pays au des Causses : Clair de lune, etc. La Revue des Pays d'Oc. Janvier 1932. N° 1. — Villa Zani, Boul. Sixte-Isnard. P. Roussel- La situation linguistique en Avignon, Provence et en Grè¬ (cal far lo vot que la R. des P. 0. publique pas sovent d'arti¬ cles d'aquela mena). — J. Roumanille. Lettres inédites au ba¬ ron de Flotte. J. d'Arbaud. Espelisoun de l'autounado. — M.ce — A. Boyer. Soir de Toussaint à Caderousse. vrier. N" 2 : F. Gras. La vihado Saint Mars à Sainte Marguerite. — Chroniques. Fé¬ — Peire-Avoun. a — B. Barbery. F. Chauffard. Des coteaux à la plaine ou l'heureuse fortune des jardinier provençaux. — Simin Palay. DoulencesM. Camelat. Margalides. — Chro¬ — niques. La Revue occitane. Oct.-Nov.-Déc. 1931. — Paris, 7, rue de Valois. V. Porcier. Les Alpes-Maritimes (estudi substancial). Ivan Grégoire et la lutte contre les patois. — E. Gaussen. L'Abbé Martel. Le château du roi René à la veille de Lo Gai F. La de Saber, de Tolosa. Genier Gelis. Lettre ouverte à langue occitane (bon sica). vels. — — article sa restauration. de 1932. Prosper Estieu. — H. Mouly. defensa de la grafia clasP. Estieu. Lo triomfe d'Icare. J. Salvat. Libres noen — Cri-Cri. La Revue Bolegadissa occitana. Plateau Central. Février 1932. du Navarre. Paris, 9, Vincent d'/ndy. Le caractère H. Pourrat. Au M. d'ABiADOs. cœur Parmi rue de régionaliste de la musique. l'Auvergne : L'éleveur maquignon. les cités Limousines. — Jordi de — — Albigez. S'il tient sa langue, il tient la clef. (Nostre confraire Jordi Al¬ bigez, cargat de la cronica dels libres occitans, prega los autors e editors de li mandar lor nique, Paris, VII0). obratges, 54, carriera Saint-Domi¬ �LETRAS OCCITANAS 67 Septimanie, revista d'art publicada, a Narbona, jos la direcDuplessis de Pouzilhac. Nos 86-87-88 : Pour le vin (Magnificas illustracions e bons ar¬ ticles a la gloria del vin, demest aquestis, un sonet de nostre amie R. Bartha : Per un amie lauraire). cion del Dr. P. N° 89-90 han. — : Colonel Godchot. Le mystère de la tour de Bale- De Saint-Hillier. Vieilles N° 91 : pierres, vieux poèmes. Catalogue encyclopédique de la revue, du fascicule 1 à 46 (aquel fascicle es adornat de 44 ex-libris, de 3 bois originals e 2 dessenhs, constituis una vertadiera joia artistica). Autras suel publicacions recebudas : France-Italie, bulletin d'information et d'action latine. Janvier 1932. breto de l'Escolo Oubernhato e del Naut-Miejour. — organe de la ligue félibréenne Guyenne et Gascogne. ciu, revista trimestriale di litteraturo e arti Corsi. — men¬ Lo Co- Aquitania, U Lari- — — La Ci- galo lengadouciano de Beziès. — La Tramontane, revue men¬ suelle de régionalisme roussillonnais. L'Auvergnat de Paris. L'Eclair de Montpelhier. — L'Eclair tf'Oc. — Le Sud de Montpelhier. — L'Echo du Vidourle de Lunel. L'Avenir Agathois d'Agde. — L'Alauza d'Auvernha de Paris. Le Petit Mé¬ — — — — ridional de Montpellier- voutz d'era Mountanho. Pampres et Lys Etc., etc... — — de Paris. — La lletr.es catalanes LLIBRES Mossen Higini Angles. gas ». — — El codex musical de « Las Huel- (Publicacions de 1'« Institut d'Estudis Catalans », Bar- celona). Dintre la série de les « Publicacions de Música de la Biblioteca de Catalunya » (« Institut d'Estudis Catalans »), mossèn Hi¬ gini Anglès, cap d'aquest departament, ha publicat, en magnifica edició, el text, transcripció i facsimil d'un codex musical de gran vàlua, de començaments del segle XIV, copiât per al monestir de « Las Huelgas », de Burgos, on avui és encara con¬ servât. L'obra, la quai porta el titol d' « El codex musical de « Las Huelgas», ès d'importància excepcional per a la històrio de la Música polifònica hispànica. La qùestiô de la música a veus dels �68 lletres catalanes segles XII, XIII i començaments del XIV, fins al présent quasi oblidada. caràcter conservais a Espanya, havia estât d'aquest Els pocs manuscrits la Peninsula, que eren coneguts, eren ting'uts com d'importació francesa. El conreu del tropus i seqùencies amb mélodies autòctones i lins l'existència d'altres cants lirics no a liturgies de l'Espanya médiéval, havien passât inadver- tits als erudits. Molts d'aquests punis ban pogut ésser esclarits per mossèn Anglès amb la troballa i ediciò del manuscrit de « Las Huelgas ». Conté rie repertori d'organa, tropus i sequèneies a una, dues procedents els uns de la gran escola de Nostra Dona, de Paris, però altres escrits a Espanya. Hi trobem tota la gama i très un veus de la música a veus practicada a la Peninsula durant els segles XIII-XIV. El fet que les mélodies les porti transcrites en notació mensural modal, fa que el codex de « Las Huelgas » sigui el ma¬ nuscrit més intéressant dels del seu gènere coneguts a Espanya. assenyalar que el copista, i alguns dels cantors del repertori de «Las Huelgas», havien d'ésser uns revolucionaris en rnúsica, i amb tôt intent volien desfer-se de vegades de Cal encara l'encarcarament nats a d'aquella ritmica de motets i « conductus » l'escola francesa de Perotinus. Per tal de fugir del marc de ritme tradicional, de vegades afegien als motets un ténor diferent, i per primera vegada se'ns hi dóna l'únic exemple conegut d'un doble lletra diferent per a cada una de les « conductus » amb veus. Per tal de situar bé cada manuscrit de «Las una de les peces contingudes en el Huelgas», mossèn Anglès les col'lecciona, d'ésser conegudes, amb les versions d'altres manuscrits d'Europa i en reprodueix les versions més autèntiques. Aquesta cir- cas cumstància augmenta molt el valor de l'edició. L'edició, en très volums en gran format, bellament estam¬ pais, ès feta amb totes les garanties de la critica moderna. El facsimil en fototipia ha estât exécutât als tallers dels germans Missé, de Barcelona. La part musical ha estât exec.utada per la casa « Boileau », tanibé de la nostra ciulat i la part tipogràfica a la impremta de la «Casa de Caritat». M. P. Generalitat de Catalunya. — L'Obro de Cultura. — Barce¬ lona, 1932. En aqueix volum de 268 pagines, illustrât amb mapes, es troba ressenyada l'obra de cultura que me la Generalitat i l'esbós del que pensa fotogravats i ha dut a ter¬ acomplir en el futur, �LLETRES CATALANES 69 Corapren al projecte d'Estatut de la Universitat de Barcelona, pel conseil de cultura amb l'ajuda de diverses entitats culturals, que serà aplicat aixi que slgui aprovat l'Estatut de Catalunya. Doua desprès el détail de les mesures preses per redactat la a catalanització de l'ensenyament en aplicació del décret bilinguisme : décret sobre la llengua, décret sobre el català a les escoles normals, actuació del Comité de la llengua. Segueixen els documents sobre la creació del Conseil de Cul¬ tura, dirigit per l'il'lustre poeta i patriota en Ventura Gassol. Continua amb ì'organització dels divers ensenyaments : ensenyament primari, escola normal, inspecció, ensenyament secundari, ensenyament tècnic, arxius, biblioteques i belles arts. Aquest primer esforç dona una alta idea de la tasca acomplerta en el période de transició, tasca que prendra tota la seva valor després de l'aplicació de l'Estatut. Es un exemple alli- sobre el çonador per nidor niés a o nosaltres, occitans, que haurem en un esdevelluny, de ocupar-nos de questions sem¬ menys blants. Joan Estelrich. — De la dictadura a la República. — Barce¬ lona, Llibreria Catalònia, 1931. L'eminent director de la Fundació Bernât Metge ha aplegat escrits i discursos que constitucixen la critica dels esde- els veniments d'ençà de la caiguda de Primo de Rivera fins a Repûblica. A niés a niés, exposa el programa i'adveniment de la de la reforma moral, intellectual i politica que necessiten els països hispànics, programa inspirât, ens diu l'autor, en un criteri catalanista, libéral, tendenciós, anticatastrófìc. En la nostra qualitat d'extrangers, no ens convé examinai1 questions d'ordre politic. També ens limitarem al capitol que ens pretoca directament : Catalunya i Occitania. Remembrarem aquest tros del diseurs pronunciat al sopar dels Jocs florals del Rosselló, a Perpinyà, el 25 de maig de 1930, que els les felibres haurien de meditar « ...Jo no : sé estar-me de recordar aquell retret que seixanta anys enrera feia Mistral a la renaixença catalana encara en els seus inicis. Segons el mestre, la nostra renaixença pirava no massa vivia prou tenia massa en idees velles i en segons ell — dins el enfora de la natura escaient — s'ins- l'arqueologia nacional ; segle i es manun poble modéra ? seu a Qué ha passât després perqué aquella renaixença, tant timida �70 LLETRES CATALANES i arqueológica, esdevingués l'arabiciós i exigent moviment què ha passai perquè del costat de la Provença vegem niés tost sense consequéncies socials, l'embranzida gé¬ nial que inicià el gran poeta ? Nosaltres i el nostre ressorgiment, som, si voleu, extraordinàriament imperfectes ; no podem presentar-nos en res coin a models, però som un exemple viu i pròxim, per al Migjorn francés, de com la restauració d'una llengua amb l'eclosió d'obres genials, pot generar la resurrecció d'un poble, amb el sorgiment d'una cultura, un art, una ambició collectiva, una politica, una economia, un pensament nacionals. » d'avui dia ? I I nosaltres no volguèrem recloure la nostra llengua domèstiques ; si ella era reina volguèrem portar-la al seu tron amb tots els atributs de la seva majestat, sense que fos el simbol d'una enyorança arcàica, sinó l'expressió culta, viva i moderna, d'una ànima també viva, moderna i culta ; i l'aplicarem a tots els générés, no sols els populars i els lirics, sinô també els erudits, els cientifics, els abstractes. « a es que les feines rurals i Aixi la llenguo arribà a ésser verament senyora i majora. Tampoc diguèrem, com molts felibres, que la llengua ho era tôt, en el sentit que reconquerida la llengua ja no aspiràvem a res més ; sinô que la llengua fou la realitat que havia de sostenir les altres realitats. Anàrem congriant aixi una consciència col'lectiva amb totes les aspiracions d'un pople renascut que vol desplegar-se. » Citarem encara un passatge del diseurs que clouguè les tes¬ tes mistralenques de Barcelona, del 23 de juny de 1930, que es refereix a l'abast del moviment pan-occitanista que propu« gnem : El que hi ha és que, de molts segles ençà, occitans i cata¬ compartim destins historiés molt diferents, divergents gairebé. No és un plany, això, sinô la constataciô d'un fet inapel'lable que ens imposa activitats, programes i deures distints. No passen endebades els segles de convivència, que creen interessos humans, de vegades molts alts i molt nobles, entre pobles de diferent nissaga. Vosaltres, els occitans de França, sou ciutadans d'un gran Estât, teniu amb altres ciutadans unes glòries que us acosten i heu passât amb ells unes desgràcies i misèries que potser uns acosten més que les glòries. I nosaltres, dins el clos peninsular, també tenirn amb altres uns deures « lans civics comuns a cumplir. De fet hi ha un desnivell entre �71 LLETRES CATALANES la nostra situació civica Es únicament i la vostra. en el de la nostra tradició comuna, de la nostra comuna espiritualitat, que podem establir collaboracions i contactes. La distinció convé que sigui ben clarament delimitada ». Sobre aquest punt, no es pas inútil, per alguns dels nostres compatriotes, precisar que som en acord complet amb Estelrich. No som pas d'aquells que somnien d'una gran Occitania, separada de França i Espanya ; creiem al contrari que la solució federalista és el mitjà de satisfer els anhels de légitima llibertat camp nostra de la més dues de nécessitât sense la situació estatal d'afirmarse exclusivament en d'ara. La el terreny llengua, la llteratura, l'art i la civilització occitanes. A més, ha d'ésser una garantia de pau i d'amistat entre les repúbliques germanes de França i Espanya. a Pompeu Fabra. — trasbalsar comunitat ha — Diccionari général de la llengua Catalana. Llibreria Catalonia, Barcelona. El seté fascicle acaba obra imprescindible 2.50 pessetes. es de paréixer. Recordem que aquella publicada quinzenalment al preu de Diccionari Enciclopèdic de la llengua Catalana. — Salvat, Editors, Barcelona. El fascicle XI résulta molt intéressant, compren g a b a g u a. Profusament de les îletres illustrât, conté les mapes de les co- catalanas de Gandesa, les Garrigues, la Garrotxa i el Cal afegir diversos fotogravats corresponents a les paraules : Girona, Gòtic, Granollers, i una reproducció molt bella en color de l'arbre dels antics gremis de Barcelona de Joan Vila, que va figurar en la Exposició internacional de marques Gironès. 1929-30. Llibres J.-M. pareguts : Capdevila. — llengua Catalana. Alfons — Maseres i Les cent millors poésies liriques de la Col'lecció popular Barcino. Marius Jouveau- — Resum de literatura Col'lecció popular Barcino. Pau Vila. Resum de geografia de Catalunya. popular Barcino. provençal. — — Ramon Llull. — Llibre de meravelles. — — Col'lecció Els nostre clàssics. Editorial Barcino. Curial i Guelfa. — Els nostres clàssics. Editorial Barcino. �72 LLETRES CATALANES A. « Esclasans. La Revista Francesc Trabali. vent ». Quart llibre de ritmes. — — Edicions de ». — Era una doua corn les altres. — « A tôt Edicions Proa. Jaume Aiguader. — Elogi dels metges. — Servet. Joaquim Ventallo. Fluid-Terrassa. — Pau Canyelles Col'lecció Miquel ex-difunt. Edicions PÉRIODICS Monografies mèdiques, publicació mensual. Director : Jau¬ Aiguader i Miró. Redacció i administració : Corts Cata¬ lanes, 462, 1er. Es un goig per a nosaltres de scnyalar als nostres lectors occi¬ tans l'obra realitzada pel Dr Aiguader amb les seves « Mono¬ grafies mèdiques », velles ja de sis anj^s i que porten éditais prop de cinquanta volums. En encetar la seva publicació, el Dr Aiguader, com nosaltres amb la nostra revista «Oc», sorme prengué els seus lectors, habituais exclusivament llegir reha pogut escriure : « L'intent de catalanitzacio sorprengué gairebé tôt el pople i bona part dels altres estaments completament ineducats per a considerar la nostra llengua mitjà apte per a la cultura. No sabien avenir-se que la seva parla intima servis per a grans afers de l'esperit. I no solament no sabien avenir-s'hi, sinó que no l'entenien ; la grafia catalana desentonava de la que havien après a legir i a la que havien acostumat els ulls. Adhuc les paraules no comprenien, no sols les despullades de tôt barbarisme, depurades par la cura de l'escriptor, sinó també aquelles habituais i d'ùs corrent. » vistes mèdiques castellanes o extrangeres ; a també « I aixi hem vençut nosaltres. Plenament, honestament hem vençut perquè hem restât fidels no solament al poble de Catalunya, sinó a la seva espiritualitat. » Aqueixes ratlles porten amies i lectors no un han d'oblidar ensenyament : la fidelitat deure els que a la primordial de tôt bon occitan i per assolir el definitiu, cal servir-se'n per tôt arreu i sempre. Hem rebut très fascicles. N° 49 i 50 anémies pel dr Jordi Guasch ; N° 51-52 : nostres llengua seu es el triomf El tractament de les Semiologia Rôntgenolôgica de l'aparell respiratori intratoràcic pels drS R. Torres: �LLETRES CATALANES 73 Carreras i P. Bosch-Solà. Aquells estudis clarament redigits i perfecta probitat cientifica constitueixen utils ressenyes pels metges i honoren la ciència mèdica de Catalunya. d'una La Nostra Terra, Malllorca, Décembre de 1931. Aqueixa artfística publicació conté els articles seguents : Teatre mallorqui. — Idilli per Maria-Antonia Salvà. — Conseils a un jove pintor desconegut per Bartomeu Bauzà i Castanyer. Tardor per Maria Mayol. — La lluita contra la follia, la higiene mental per Joan V. Valenti. — Associació per la cultura — ide Mallorca fora. Crònica. : — Els llibres. — Les arts. — Recull de Noticiari. — Febrer de 1932 (el n° de gener no ha vingut a les nostres préhistoriques. — El moix que feia la vifla de Rudyard Kipling traduit per Joaquim Verdagcer. mans) seva Les : valors L'abandó de la cultura d'Ernst Robert Curtius traduit per Sonet per Miquel Forteza. — La utilitat de — Lluis Amorós. — les col'lccciôns locals de càs. Associó — llibres. — fossiles per Bartomeu Darder i Perila cultura de Mallorca : cronica. — Els Recull de fora. — Noticiari. per Les Arts. — Catalunya, revista d'inforinació i d'expansió catalana de Buenos-Aires. Décembre renta estudi illustrât sobre la : « Masia Catalana », qua- biografies amb retrats de personalitats de la renaixença catalana, etc... Gener : La restauració del castell de Geltru. — L'escultor En- ric Casanovas, etc... Periodics rebuts : La Veu de Catalunya, La Publicitat i Diari de Vich, de Figueresi El Mati, els très grans diaris de Barcelona ; El El Diario de Tarragona, La veu i de l'Ampordà Sólltìr de Sóller (Mallorca), Petrària de Ribes del Frezer, La Gralla de Granollers, La Vida Tortosina de Tortosa, Endavant de Rubi, Revista del Centre de lectura de Reus, Butlleti de la residents a Barcelona, Butlleti dels Societat Andorrana de Amies de l'Art i de les lletres de Sant Félin de Llobregat, Logos, boletín católico mensual gallego, de Pontevedra, etc..., etc.,. �74 CR0N1CA LOS ARTISTAS OCCITANS Nostras terras d'Oc an, de tôt temps, fach de tria. Nombroses son espelir d'artistas aqueles que, fora nostras raras, an con- quistat bela renomenada. Adonc es amb plaser que viam en païs nostre las manifestacions d'art prendre un anar occitàn qu'aurián degut totjorn aver. Sabi qu'es pas encara la perfección ; ço que deu nos encitar a trabalhar encara mai dins aquel sens. En Orlhac, l'estiu darrier, s'es tengut le XVn Salón dels artistas Cantalencs. Una cinquantena d'exposants avián mandat mai de 300 obras. Mençonem a l'asard sus la lista : Lois Capitaine, fiu Marcel Capitaine, Victor Fonfreide, Maurici Busset, lo pintor pagés Millauge-Guignebourg, M. Penat, Maria Reol, Car¬ ies Maurech, etc... son Lo 20 de setembre, Lescors, pichón vilatge a unes 30 quibela exposición que foguet inaugurada amb una festa provençala. Comportava una retrospectiva de dos grands pintors provençals : Joseph Cabassón (18411920) e Loïs-Matiu Verdilhàn (1877-1929). I avià tanbén una sección pels artistas modéras : Rafaël Arnal, Léon Benoît, Lois Blanc, Irena e Edoard Costa-Cabassôn, Vie Daumàs, E. Gilles, Enric Héraut, Adriàn Hermes, Baptistin Jacquet, Jourdan, Salignac, Simiàn, Valentin, l'escalpraire Joan Baumel. Tôt aquò se faguet dins un biais ben occitàn e dins un païsatge francament provençal. Lo matin, a la gleisa, lo capelàn qu'es pintor era a lometres de Marselha, una ( a fach sos estudis a l'escola nacionala de las Bêlas Arts) e felibre, faguet un bel sermon en lenga d'Oc. Puei, l'exposiciôn foguet oberta amb una dicha del poeta Lois Roux. Dinada e, lo vespre, sesilha teatrala. Per clavar farandola amb tota la jo- vença. Avem de notar, tambén, una iniciativa de las mai astrugas ; parlar de l'Exposición Calendala de Marselha, que se tenguet a l'entorn de las festas de Nadal, agropant dins sas seccions tôt ço que las pretoca. I flguravan los belems de tota mena, ancians e modems, los santons de tôt genre, quadres, dessenhs, bos-gravats se raportant a Calenda. Dins una autra sala, per ramentar los us calendals, podiân admiran, dins una voli �CRONICÁ 75 cosina marselhesa atrencada per d'autre temps, la granda taula de familha lo gros sopar amb las très candelas e los tretze desserts. La darriera quinzenada de genier, totjorn a Marselha, era lo pintor Léo Lelée que nos faguet admirar, a las Galerias Jovenes, sas novelas obras. Ben que gairebén totas sas pinturas retraguessen d'arlatencas, ges d'uniformitat, ges de repeticiòn. Era un poema a la lausenja del vestit de Mireia. Léo Lelée es ja conegut coma illustrador de força libres occitans. LO TEATRE OCCITAN D'EMILI BARTHA Un dels melhors obriers del teatre occitàn (força critics l'an lo mestre del teatre d'Oc») es lo majorai Emili Bartha, de Beziers. Aquel escrivàn a publicat, dempuei sa joventut, mai de trenta peças : farcëjadas, comedias, dramas, dins una lenga saborosa, populara e remarcablament blosa, ça que la. apelat « Gràcias a son activitat, en Bartha es arribat a provocar la creación, dins lo ròdol de Beziers, de nombroses gropaments dramatics. Se pot dire qu'ara i a pas un sol vilatge del Bezic- aja son grop artistic, que, laissant de caire Ja": co¬ parisencas o aparisenquidas, joga unicament las obras lengadocianas d'en Bartha. Un fait deu èsser senhalat : la* joventas, mai que mai, tenon de rôties en lenga d'oc ; es un fait de màger importància que presaràn aqueles que sabon consi nostra lenga, fins a uei, era mespresada sobretot pel filhum. renc que non medias La novela dramatica d'Emili Bartha, la Gitana (véser Oc, se1931, p. 129), es estada creada a Narbona lo dimars 16 de fébrier, en preséncia del conse e de l'eleit intellectual e politic de la ciutat. La Gitana foguet jogada per la companhia dels Cigalons Narbonesses, que bailejan dos ornes de valor : en Pradinas, président, e n'Ernest Vieu, director ar¬ tembre-octobre tistic. Davant fum de poble estrambordat, qu'estalviava pas sos fagueron mostra d'un art meravilhós. Cal : M01" Roviera (Floriana) que foguet una bela caraca, plena de vam ; Mela Dardier (Riqueta) e Mela Alquier (la pastressa) ; Ernest Vieu (mestre Arnaud), artista vertadier, Astruc (Ramondet), Martró (Minreu), etc... La Gitana foguet jogada tornamai a Narbona la setmana d'après. Los Cigalons van organizar una « tournée » d'aquel un picaments de mans, los Cigalons felicitar de tôt cor �76 CRONICA draina (e tambén l'Aude e Devem dins dels Vieiïhs e de la Filha de la mar) dins l'Erau. lausenjar los valents Cigalons Narboneses (e sobretot la fe que los bolega. lor director, Ernest Vieu) per Desiram que l'obra d'Emili Bartha e se sos valents artistas fait extraordinari. Sabem d'alhors que l'Escotaire de Montpelhier, Simin Palay en Bearn, J.-S. Pons en Rosselhón, B. Farnier en Lemosin, Benoit en Perigord, an donat de demore pas un peças que son occitàn poderôs de caps : es una d'obra del genre. Cal nécessitât. crear un teatre Legissetz ço qu'escriviá nostre amie Joan Bozet, professor agrégat al Liceu Bollin de Paris, en 1928 : « Léyer que Costa tostemps u esforç, sustot quand s'ayeis de léyer gascon o nh'aute dialecte d'Oc, necessariament escriúts en ua grafia diferenta deu francés. Yo que crei qu'avans de demandar au poble de'ns léyer que'u caleré demandar son que de'ns escotar, per mor qu'aquerò « costa nada pena. non Si los libes e son heits enta léyer, los teatres que son heits Que calerà Iheu annadas enta escolar ua edición de cinc cents exemplaris e aténher cinc cents lectors. Au teatre en ua serada qu'atenheratz u miler d'espectators. Aquera comparasón n'a pas besonh de longs comentaris. « Comencem donc per amassar lo noste monde au teatre, hem-lo arrider o plorar dab peças ont se reconega ; contem-lo contes sabrés dab sau bearnesa o gascona, cantem-lo cançons a la moda vielha qui'u hen mes de gai. Si reussim a'u plàser que s'i tornarà tant qui volhem ; e cregatz qu'u cop intéressât, lheu e volera léyer aquera peça, aquet conte, aqueras cançons qui a deyà escotat, permor d'ac tornà's saboreyar a solas au corn deu « enta escotar. larer. « N'ei pas d'enlà'us libes, mes dessus l'empost qui'ns devem adreçar au poble. Si volem que'ns seguesca, gahem-lo las aurelhas ont i a presa, e pas per los oelhs. d'abord per Aquiu qu'avetz en dus mots la solucién deu problema, e programa d'accién. « E n'ei pas solament la logica deu bon sens qui'ns aconselha aquerò, mes que'n avem au ras de nos la garantia de vertat e de succès. Qu'avem l'exemple de la Catalonha qui, au dia de oei, maugrat que partida après nos, e'ns devanteya de loenh enlà dens l'obra de Renaissenç^. Aciu que podem em« tôt u — �77 CRONICA primar catalan libres de tota lei, revistas e jornals ; qu'an qui'n volem en totas las classas de la societat. « E donc que eau diser que lo principau estruraent de la Renaissença catalana, qu'ei estât lo teatre. Qu'ei per aquò qui en lectors tant començat, e, au dia de oei, lo repertori catalan que pot acoraparà's dab lo repertori espanhol. Anyel Guimerà mort dus ans a, e Santiago Russinyol, que son com Mistral la glori deu inonde latin, e las loras obras que las an pertot imitadas e tradusidas... Lo gascon Joan Bozet a cent cops rasón. Lo teatre es los mejàn que devem emplegar en priraier per conquistar lo poble. an CONFERENCIAS OCCITANAS D'un cap a l'autre de la terra d'Oc, los conférenciers trabalespandir nostras ideas e a far conéisser nostres escrivans. Demest las principalas manifestacions de lor activitat, senhalarem las seguentas : Lo 29 de décembre, l'abat Salvat parlava a Figueras, l'endemàn a l'Ateneu de Barcelona, dels poetas Estieu e Perbosc. La nueit del 31, expausava als catolics de 1'« Acció popular » l'organización del catolics de França. Nostre ardorós contraire o faguet en lengadociàn a la satisfacción de l'auditori que li regateget pas los aplaudiments. Lo meteis, al début de febrier, faguet han a una autra conferéncia sul nostre excelent collaborador Cubaynes en Juli l'Institut Catolic de Tolosa. A la serada del Calén de Marselha, nostre contraire en Jordi Reboul parlet d'Emili Zola en Provença e de l'influéneia de la terra provencala sus la sieu obra. Foguet calorosament aplaudit per una assisténeia d'eleit. La vesprada contunhet per un a concert occitan amatour» de F. e per la representación de « Leis intrigo d'un Arnaud, membre de l'Ateneu Obrier (1847). Dona-rem leu l'essencial de la conferéncia de Jordi Reboul. Lo 29 de febrier, los estudiants lengadocians del « Novel Lengadoc » e los estudiants roselhoneses de 1' «Alzina», unint un cop de mai lors esforçs, organizavan, jos la presidéneia del professor Joan Amade, una sesilha ont lo poeta rosselhonés de lenga francesa Peire Camo charret sur l'obra lirica del poeta de lenga occitana Josep-Sebastiàn Pons. Un auditori nombrós venguet escotar en Camo que pendent mai d'una ora, li faguet remirar la frucha gostosa acampada pel màger poeta del Rosselhón. Legiguet quauques trobas de Roses i Xiprers, El bon pedriç, L'Estel de l'escamot, Canta-Per• �78 CRONICA diu, L'aire i la Fulla. Mas de son en Camo afortiguet, coma conclusion estudi, que J.-S. Pons era lo fruch de la cultura francesa. Delembret de situar Pons demest los escrivans de lenga cataplaideget, d'aquela faiçón, pro domo (pro Ca¬ mo !) : lo poeta francimand pot pas concebre que i aja una cultura occitana que caup los catalans — diferenta d'à fons de la cultura francesa o, amb mai d'exactitud, parisenca. Aiçò es un eissorbament talament corrent demest los poetas francicimands provincials que val pas la pena d'i far moment : an causit, contra lor raça e contra lors tradicions, en vista dels successes facils e de las onors desmonetizadas ; plangam-Fos. Après la charradissa, un vin d'onor — Banyuls de Rosselhôn e Frontinhàn de Lengadoc — foguet ofert pels estudiants occilana. E Camo — tanistas, a la Rich'Tavern, a en Camo e a en Pons. Tengueron lo let los sénhers Andrieu Paccianus, président de l'Alzina, Peire Camo, Joan Amade, l'egregi professor de la Facultat de las letras, que cantet lo laus de la lenga d'Oc ; Joan Lesaffre, président del Novel Lengadoc qu'afortiguet lo fait de la cultura occitana ; Roger Bartha, que recitet uu sirventés mistralenc ; los fraires Susplugas, dins de cançons rosselhonesas, Ramón Donnadieu, dins un conte saborós ; etc. A aquel acamp assistiguet l'illustre poeta Josep-Sebastiàn Pons, prononciet una dicha meravilhosa, plena de sabor e de fina saviesa. Afortiguet l'unitat prigonda de la lenga d'Oc, e o provet sul cop en disent la mitât de son discors en dialecte lengadociàn. L'ovación que saludet las paraulas d'en Pons mostret l'estacament de la joventut universitària rosselhonesa e lengadociana pel grand poeta d'oc e tanbén per la lenga e la cultura occitan as. Per clavar, Roger Bartha faguet tindar la Copa Santa dont lo foguet cantat per tots. De vespradas atal, ont la lenga d'Oc tenguet la màger plaça dins la boca dels jovents, son los signes segurs — es l'idea espremida pel senher Amade — de la renaissença occitana de refren demàn. LO NOVEL LENGADOC Al Novel Lengadoc, la conferéncia del mes de genier es esta- da facha per Ramon Donnadieu sus Lois Roumieux ; la de febrier per Joan Burgues suis Trobadors. Cada dilus, a son seti (Bar Y a bon), lo Novel Lengadoc orga- �ÌQ CRONICA niza de corses d'istòria, arts e letras d'Oc, e sobretot de leipraticas de lenga occitana. Pendent una ora, R. Donnadieu baileja una conversa en dialecte lengadociàn, explicant mai que mai las paraulas granadas del vocabulari. Aquel cors de lenga es ara purament practic. L'an que ven, seràn donadas, jos la direccion de Roger Bartha, membre titulari de la Sección filologica de la S- E. O., d'explicacions literàrias e linguisticas d'autors occitans de tots dialectes. Las leiçons practicas seràn naturalament conservadas pels novels venguts. çons Lo bal annadier del N. L. a conegut un vertadier triomfe. personalitats, d'estudiantas e d'estudiants. Lo prési¬ dent, J. Lesaffre, saludet los convidats en lengadociàn, lo sénher professor Millardet, président del bal, respondet ddns una lenga saborosa ; e Josep Riu afortiguet, al nom de l'Alzina, la « germanor » del Rosselhón e del Lengadoc. Lo N. L. a organizat una novela tiera de charradissas a Radio-Beziers : Vilas e uilatges Lengado dans. 21 de genier : Pezenàs e Emili Beaume, per en M. Biscaye, président de la Societat de las bêlas arts de Beziers25 de genier : Beziers e sa Catedrala Sant-Nazari, pel sénher archipreire Blaquiera. 28 de genier : Bedarius e Bascoulès, per en Biscaye. 30 de genier : Rocabrim e Argeliers d'Erau, per Lesaffre. Ie de febrier : Lo teatre de las Arenas de Beziers, per en Pom¬ Un fum de mier. G de febvrier 16 de febrier 20 de febrier : Sant-Guilhem del Desert, per Jordi Jumel. Biscaye. Cazols-de-Beziers, per R. Donnadieu. Agte : : e Azema, per en La darriera charradissa foguet l'ocasión d'un acamp magnifie, carrejat sos aparelbs. A aquela vesprada, la musica de Cazols, que baileja un bon musiciàn, en Imbert, faguet mostra d'une bela tenguda. Lo conse, en Rodrigues, presentet sa vila e son jove compatriota, Donnadieu. Aqueste, dins una parlada en lengadociàn, debanet l'istòria de Cazols e cantet lo laus de sa lenga d'Oc. En Bartha, orador de raça, expliquet ço qu'era lo fédéralisme e expauset la questió catalana que nos deu servir d'exemple. ont Radio-Beziers avià Om pot d'una vertat Cal veire que lo Novel Lengadoc, aqueste activitat extraordinària. Joan an, fa prova Lesaffre n'es l'obrier ; es qu'es ajudat per de bons collaborators. encoratjar aquels jovents qu'an la fe e la volontat de la �80 CRONICA faire triomfar. Oc es astruc de senhalar lors esforces e de lor donar ajuda. son LOS ESTUDIANTS RAMONDENCS Aprenem amb gaug que DE TOLOSA los estudiants de l'Universitat de To¬ losa, seguissent lo bel exemple d'aquels del Nouel Lengadoc de Montpelhier, constituit an associación regionalista una : Los Estudiants Rainondencs. La societat s'es entindada de la d'onor faiçón seguenta, présidents MM. Gavel, professor de lenga e de literatura meridionalas de l'Universitat de Tolosa, abat J. Salvat ; président : : Fernand Gaulhet ; secretari : secciôn vice-presidents Joan Lobet, Joan Seguy ; L. Cammas ; delegat a la Josep Porta-Laborda. Lois Jean de letras : ; tresaurier : : Lo programa per 1832 prevei d'acamps mensuals. Es atal que Vedel parlet de Teodor Aubanel, lo 15 de març, de Lestang del Régionalisme économie ; le 12 d'abril, Gaulhet tractarà de la Vida romançada de Peire Vidal. Ajustem que, cada dimars al ser, i a una réunion del Cercle d'Estudis Josep lo 23 febrier, a la lenga e a la literatura occitanas. « L'E¬ cho des Etudiants de Toulouse », jos la rubirica : En lenga nos- Anglada dedicada tra, inseris las comunicacions del novel grop. Oc seguirà amb una atención prigondament simpatica l'ace lo desvolopament dels Estudiants Ramondencs e se farà un plaser de lor alandar sas paginas. tivitat Adreçar la correspondéncia dels Estudiants Ramondencs, a M. Fernand Gaulhet, capiscol 2, carriera dels Potz-crosatz, Tolosa. A L'UNIVERSITAT DE CLARMONT-D'AUVERNHA Aqueste estiu, l'Universitat de Clarmont avià organizat tiera de conferéncias destinadas als estudiants foraniers una que Auvernha. Doas d'aquelas fachas per M. Germouty, inspector onorari de l'ensenhament primari, fogueron reservadas a l'estudi dels sos-dialectes del Massis Cen¬ passavan sas vacanças en tral. Lo 31 de julh, M. Germouty se'n tenguet a las generalitats : lengas d'Oc e d'Oïl, diferents dialectes de la lenga d'Oc, libres de filologia occitana de A. Thomas, Albert Dauzat, abat Rousselot, Atlas linguistic de Gillieron, las redelimitación de las �81 CRONICA vistas auvernhatas « La Cobreto » e « L'Aulauza d'Auvernha », Brayat, Veyre. Lo 4 d'agost, s'estudiet la fonetica del dialecte Auvernhat e a i legiguet quauques autors modems : Delhostal, Vermenoza, Aqui de bon trabalh, car, sens cap de dobte, la majoritat d'aquela jovença ignorava aquelas questions. NOVELAS ESCOLAS FELIBRENCAS Quauques ag'atencs venon de crear l'Escola del Sarret dins l'estigança de manténer nostra lenga e nostras libertats. Demest los fondators, cal citar en Joan Félix, conse d'Agde, anciàn députât de l'Erau. L'Escola del Sarret (lo sarret es lo nom de la cofa de las fenimas d'Agde) serà segurainent cargada d'engimbar la Santa-Estela d'Ongàn. Una autra escola s'es fondada a Rocavaira (Bocas-de-Rose) jos lo titol de 1'« Escolo |de l'Uveuno », lo 20 de décembre 1931. Son govern es constituit de la faiçón seguenda : capiscol : P. Servan, sota-capiscols : Ed. Costa, A. Fontanarava, M. Roubaud ; secretari : febrier RiBaudo ; clavaire : R. Simiàn. Lo 7 de darrier, la novela societat donet una serada a Roca¬ vaira amb l'ajuda del Calen de Marselha. las Saludan novelas de lor vida amb lo mai escolas ; seguirem las grand interès. manifestacions L'ENSENHAMENT DE LAS LENGAS MERIDIONALAS Al començament de l'annada universitària, un projecte del Superior de l'Instrucción Publica volià réduire enlo rotle de las lengas romanas ensenbadas dins los esta- Conselh cara bliments segondaris. Era question de suprimir l'espanhol escrichas del baccalauréat. e l'italiàn de las esprovas Gràcias a l'afogament dels professors Amade e Camugli, pré¬ e président de la Société des professeurs de lan¬ sident d'onor gues méridionles, lo ministre Mario Roustan arrestet lo projec¬ te. Mas los enemics de las cuts. lengas romanas son pas encara Caldrà sostener de nôvelas luchas. Oc es vin- al costat dels professors d'italiàn e d'espanhol per ajudar lor acción. Lo ble d'Oc a trop d'interès a perdre pas lo contacte amb fraires de raça e de civilización del Miegjorn. posos �82 CRONICA LO COMITAT JANSEMIN D'AGEN L'Agenès, ont l'activiat occitana era demorada tant mingra aquestis darriers temps, sembla se despertar. Un Comitat Jansemin ven de se fondar jos lo govern de Joan Dayma. La toca d'aquel novel gropament es de defendre la lenga d'Oc e de n'espandir la coneissença literària. Dins aquela estigança, es en tren de crear un fons occitan a la Biblioteca Municipala d'Agen pel mejàn de dons e de compras. Espéra atal permetre als aimadors de nostra lenga de se deleitar amb la lectura dels autors contemporaneus qu'an pas pogut se procurar, e de donar als simpatizants o indiferents lo désir, lo gost e la comeditat de parivas lecturas. fins Conselham libres als escrivans e editors nostres de mandar los los periodics à M. Joan Dayma, 75, ba'.oard de la Libertat, Agen. D'aici en davant, la S. E. O. se farà un dever de respondre a la crida del Comitat Jansemin. e LO MONUMENT DE JULI BOISSIERA Sa ciutat nadiva, Olarmont d'Erau, mastar va ment al requist poeta, Juli Boissiera, autor de gendre del bon Romanilha. Un comitat s'es constituit amb lo concors « un monu¬ Li Gabian de la vila e » e de l'Escola Claudi rai Peyrotas, bailejada per nostre amie, lo majo¬ jos la patronatge de nombrosas notabilitats literàrias e del Novel Lengadoc, per realizar aquel Clovis Rocas, politicas e prepaus. Las sobscripciòns se podon adreçar à M. Enric Lugagne, banquier à Clarmont d'Eran, compte de checs postais N° 408, Montpelhier. JOCS FLORALS DEL COLEG1 D'OCCITANIA A l'occasion de lor XIII" festa annala, los « Grilhs del Laura- guès » enlindan de Jocs florals escolars, jos lo patronatge del <c Colegi d'Occitania ». Poiràn i concórrer tots lòs jovents de las escolas publicas o privadas, dels colegis e liceus del Miegjorn. ira sección. — Discipols de 10 à 13 ans : Version occitana e Versión occitana e glossari occitàn. 3a secciôn. — Discipols de 14 redacción occitana. a 17 ans : �CRONICA 3B sección. francesa e — Discipols de 18 ans e 83 al dessus : Dissertación tema occitàn. Los mandadisses seràn recebuts al seti dels « Grilhs del Lau- raguès», 45, carriera Contrasty, Castelnoudari (Aude), finsal 15 de mai de senhas e 1932, darrier relambi. Demandar totas las los textes a la meteissa entres- adreça. LA POLITICA CULTURALA DE CATALONHA Lo dissabte, 7 de febrier, nostre amie, en Josep Carbonell, faguet al seti de 1' «Unió democràtica de Catalunya», a Barcelona, una bela e intructiva conferéncia sobre la politica culturala del si eu Lo païs. conférencier mostret que las pus recentas generacions de cultura pròpria, ignoran gairebén completament l'espandida del fait cultural catalan e an près l'abitud de lo restrénher a la Catalonbo vielha, al reialme de Valéncia a a las Balearas, quand en realitat atenh tôt lo Miegjorn de França, ligat per de rasons de raça, de lenga e de cul¬ tura, despuei de millenaris, amb las terras catalanas. catalanas, per sofraita En Carbonell examinet aquela question dins la perioda d'oridels poetas d'Ariban a Maragall, co dels sabents coma Milà i Fontanals e co dels politics côma E. Prat de la Riba. Tots sentigueron mai o mens netament gina del catalanisme co l'existéneia d'una nacionalitat intermediària entre la França e l'Espanha, dont la Catalonha représenta la part la mai viva e conscienta. Tracet, apuei, lo plan d'una politica culturala catalana del triple punt de vista : intern, peninsular e occitàn : « Caldrà, diguet, associar part d'allà dels Pireneus, els nostres anhels intégristes, als anhels de renaixença, d'obra cultural paral'lela a la que be dit, que animen, per exemple, a una Societat d'Estudis Occitans, de Tolosa, cobejosa de créixer, de prosperar al cor de la vella capital del Llenguadoc i d'expandir-se, de multiplicar-se, a Bordeus, a Lemotges, a Clarmont, a Grenoble, à Marsella, a Montpeller e allà on calgui. » Esperam poder leu publicar integralament lo text lengadociàn d'aquel magnifie parlament, rie de substància e d'ensenhaments. LOS L'Estatut panholas e ESTATUTS Catalan serà los catalans ISPANICS prodanament sosmés a las Corts esplena fisança que serà aprovat, dins an �84 cronica punts essencials, sens trop de marcandejaraents, malgrat la campanha anticatalanista menada dins diversas vilas d'Espanha. Es pas necessari de marcar lo pauc de sen politic que decela un pariu estât d'esperit de la part de qualques sectors de l'opinion castelhana e centralista. L'afar raàger pels cata¬ lans es d'obtenir lor estatut, fins diminuit e qualque pauc espatlat. Amb una bona disciplina interna, un minimum de concòrdia patriotica e l'ajuda de las autras nacionalitats espanholas, non solament poiràn tirar lo melhor partit d'aquelas libertats, mas encara las desvolopar largament ; « lo temps es un bon moble, o adoba tôt » disiân nostres aujols. Dins las provincias bascas, après aver élaborât un primier estatut, malastrosament en desacordi amb la novela constituciôn e, pieis, obra d'un sol partit, se son decidits a redegir un novel projecte, obra de tots los sectors de l'opinion e unie per totas las terras bascas. Es aquel que serà présentât a las Corts e segurament adoptât. Las novelas de Valéncia, de las Balearas, de Galicia, d'Andalosia, e d'Aragon indican que se desvolopa un movement vers l'instauración d'un regim d'autonomia, mai o mens espandit, segôn l'estat de cada région. Qué que ne digan los Jacobins, la fédéralisme intranàcional sos s'avia. N. Valentin. Erradas. Dins l'article subre « Las guerras de religión Gavaudàn », paregut dins los nos 2 e 3, legir : pagina 86, linha 31, Verge alloc de Verge negra ; p. 87, 1. 12, 2000 omes alloc de 200 omes ; p. 88, 1. 5, 21 de junh alloc de 11 ; £. 88, — en 1. 16, 1568 alloc de 1658 ; p. 161, 1. 17, 8 o 9 parròquias alloc de 89. Lo Gerent 4 : L. Alibert. �LAS EDICI ONS DEL FERRE Amies de la lenga d'Oc, es per tiosautres qu'es V Ostal d'Edición del Ferre, quepublicarà libres de tota mena en lenga nostra. estât fondai de Ajudatz-lo a oiure en soscrivent primiers libres que pareisseràn. Per 50 reala de 60 V. fr. recebretz cinc volums d'una oalor fr. dels mestres prosadors seguents : BERNARD De à la tiera dels cinc La feruno. : BARONCELLI-JA VON : Souto la tiaro d'Avignon. J. LOUBET BOURRILY : Sarcido : P. EYSSAVEL Lo pretz de Sabarquinado e La reino Sabo : Un Romàn. 50 fr. es pagador recebrets lo primier volum, en un copn quora cinc vegadas à la o en recepción de cada volum. Escrivetz leu-leu a EDICIONS DEL 113, cors Lieutaud - las FERRE Marselha (Bocas-del-Rosc) Las Edicions del Ferre demandan de correspondents benevols dins totas las ciutats miegjornalas libres occitans estampats per elas per ajudar o per a la difusion dels tôt autre editor. �PUBLICACIONS de la Societat d'Estudis Occitans de Tolosa I. ABAT JUL1 CUBAYNES. - Los Sants evan- gelis de Nostre Senhor Jesus-Crist, traduits lengadocian. En en sobscripción. II. L. AL1BERT. - Gramatica Occitana, segón les parlars lengadocians. Primiera part : grafia e fonetica. Glossari ortografic en apendix. Per paréisser leu. III. J. BOUZET. - Les Enonciaiifs en Béarnais. Etude grammaticale. Per paréisser leu. Aquels obratges seràn = co de M. en venda Rouquette, Iibrari, = 29, Plaça Carnot, Carcassona (Aude) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 08, n° 4 [135], genier-febrier 1932 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 08, n° 4 [135], genier-febrier 1932 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1932-01 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-19 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/5dde1ae92e77cdac8b6444abf1b1d4b7.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (84 p.) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22169 CIRDOC_A1-1932-004 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Camproux, Charles (1908-1994) Duch d'Entraigues, Joan Giraud, Louis (1910-1975) Carbonell, Josep Bouzet, Jean (1892-1954) Eyssavel, Paul (1886-1957) Description An account of the resource <div style="text-align: justify;">Oc est l'organe officiel de la <em>Societat d'estudis occitans</em> nouvellement cr&eacute;&eacute;e.<br /> Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians</em>.<br /> La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.</div> Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane