http://occitanica.eu/files/original/344b1a6a49ceadd02fda5291974742a8.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b http://occitanica.eu/files/original/eaf6ef3d3b453b031ded5f97c721d931.pdf c5be44dfc5d1b05a4370faf727e65983 PDF Text Text �oc REVIS TA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC PEOFENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEARAS AUVEENHA, PUBLICADA BIMES TPjâLÁMENT PE% LA SOCIETAT d'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA « « « « « Mais lo reis m'a convengut Que'l cobraria anz de gaire, Et mos Audiartz Belcaire : Pois poiran dompnas et drut Cobrar lo joi qu'an perdut. » (Raimons de Miraoal) « De cels de Catalonba i amenet la flor. » (Cansos de la Çrozada) AN VHP MARÇ-ABRIL 1932 NUM. 5 �ENSENHADOR EZIO LEVl BERT Catalunya i Itàlia : Gramatica Occiiana. : a — l'alba de la Renaixenço. Francesc Cambo i la Renaixença Calalana. senyor — L. AL1- J. DUCH D'ENTRAIGUES — : El B. SALVATGE •' La Crotz de Petita Sant-Domenge. — A. ESÇLASANS, JORGI REBOUL Antologia. — LETRAS OCCITANAS. — CRONICA. REDACCION REDACCION. réal — s'adreçar eacanois a E ADMINISTRACION Per tôt ço que concernis la Redaccion e lo seroici delà M. L. Jllibert, secretari de la S. E. O. a Mont¬ (Aude) ADMINISTRACION. — Per tôt ço que pretoca l'administracion e los abonaments escriure à M. Rouquette, librari, 29, Plaça Carnot à Carcassona (Aude). ABONAMENTS França '■ 25 fr: Fascicle : per an ; Catalonha, Valéncia 5 fr. e 2 pessetes e Balearai 12 pessetes. 50. Diposlt i Centre de subscripcions !" Llibreria Catalônia 3, Ronda de Sant Pere Barcelona - S0CIE1 AT D'ESlUDIS OCCITANS (SETI SOCIAL A TOLOSA) SECCION DE FILOLOGIA MEMBRES D'ONOR : MM. V. Bernard, président ; *P. Estieu ; G. Guillaumte ; G• Millardet ; Jl. Perbosc. E. Bordez MEMBRES yiCTIUS : MM. L. Jl liber i, secretari général ; tha ; J. {forciez ; J. (Bozet ; C. Fabra ; *P.-L. Grenier ; J. Mozat. ; SOCIS : Campros la S. E. O. admet de socis Jldreçar tota la correspondéncia a a en ; L. Delhostal ; R. BarPompeu nombre indefinit. L. JlLIBERT, secretari général (Aude) JWontreal-de-l'Aude �oc Bimestrala de la Renaissença Revis ta dels Païses d'Oc MAUÇ-ABUIL AN VIII• NUM. s i9ii CATALUNYA I ITALIA A L'ALBA DE LA RENAIXENÇA i recorri els carrers de la Barcelona ells la imatge nitida d'una ciutat italiana a L'italià que copsarà en de la Renaixença. vella, l'alba enderroqués els quarters ani rectes d'avui dia, aixi Carrers estrets, que un passadis entre les cases. I a banda i banda, botigues, magatzems obscurs amb ensenyes exhaustes i les parets altes, negres de les rònegues, al bell mig de les quais es retallava una Abans que la vida moderna tics, per obrir les avingudes amples era Florència, així eren Gènova i Nàpols. semblaven badar-se només per deixar cases la llenca blava del cel. les ciutats italianes eren sola ratlla de llum : Els carrers de fets com els de fastuoses, pel tràfec ràpid i afanyós dels mercaders. Eren el que havem dit : passadissos d'un magatzem a l'altre, d'una a altra oficina. Es deien, a Barcelona com a Florència, el nom dels mercaders que hi havien establert llurs oficis i llur mercat : la via dels pellaires, la dels argenters, la dels teixidors, la dels seders, dels llaners... Carrers modestos, perô plens de poesia per qui sàpiga descobrir la veu dels records antics. De l'ombra del carrer se n'eixia per escales Barcelona, no pas per sinó servir de perspectives �86 EZIO LEVÍ encara niés obscures i sinuoses entre les cases de parets espècies i de l'olor draps apilats als magatzems. î)ins, perô, en la massisses, oloroses dels acre dels de les arômes intimitat de llurs cases, els obscurs mercaders celebraven el triomf de llur treball, amb l'ostentació, al llarg de les parets, de vella argenteria, de retaules estofats d'or i de cofres historiats i cisellats. Els rústecs comerciants, pels quais la paraula era difícil, coníìaven a aquelles imatges de bellesa la missió d'expressar la poesia de la vida, que ells havien comprimit en el tumulte de les fadigues quotidianes, perô que conservaven intacta i pura al fons del cor. Ningú més que no pas eils, podia comprendre el valor d'aquelles coses, aplegades amb provada paciència i amb guanys ben afanyats. Res no val res, si no costa. I els mer¬ caders florentins i barcelonesos sabien el valor d'aquelles excedències conquerides al preu de llargues i, potser, heròiques privacions, en el curs de les ànsies pel tràfec i la navegació de mars llunyanes. Cada pedra de llurs cases, si era esmolada i llisa, semblava que ho fos perquè hi havien passât per sobre les penes sofertes de tantes generacions endurides en la fadiga. La història de Barcelona és tal com la imatge dels seus Aci també, com a la vella Florència, la història ix del treball i de les suors dels seus ciutadans. No és cosa carrers. externa, fêta de combinacions ocasionals del destí, sinó creaciô expressa de restructura intima del compost social. una La Història ens présenta dues menes de creaciô estatal : d'una banda, els Estats complexos, emergits per un entrellaçament fatal de forces historiques, que creen la ciutat com a senyal de faste i instrument d'autoritat. De l'altra, tenim la ciutat autònoma, que neix i es desenrotlla per intima fretura de la seva vida i acaba en la creaciô de l'Estat. Allà, la ciutat creada per l'Estat ; aci, la ciutat creadora de les forces i del sentit de l'Estat. Tal fou la polis » grega, tais les ciutats artesanes de Flandes, d'Itàlia Catalunya, tais la vella Florència i l'antiga Barcelona. Bé es comprèn que, a través de tan diversos acfcidents, l'esperit de l'art flamenca i l'esperit de la societat floren« i de �CATALUNYA I ÏTALIA A tina i catalana cia i de L'ALBA DE LA RENAIXENÇA 87 s'haguessin trobat i conjugat amb frequèn- manera tan intima. algú de nosaltres hagués pogut arribar a la Barcecrepuscle del segle XlIIè, hauria vist aquells mateixos carrers que avui encara recorrem en recerca dels records de la història secular de la ciutat, plens de mercaders florentins, els quais, tenien llurs bancs entorn la Llotja i al port, i magatzems i fondes esparses per totes les barriades de la ciutat vella. Eren canvistes de diner, banquers, traficants, i eren tan nombrosos, que calgueren dos édictés dels reis Jaume I (1265) i Jaume II (1325) per intervenir i limitar llur emigració. Però aquells édictés restaren lletra morta (1). Els florentins esdevingueren cada vegada més nombrosos i potents, tant, que arribaren a suscitar révoltés populars quan començaren a sentir-se els primers cruixits d'aquell desastre bancari que menà a la ruina de l'any 1348. La República florentina intervingué diverses vegades per emparar la vida i els béns d'aquells mercaders del diner, entorn els quais s'insurreceionaven armades les ruralies i les viles. Perquè els florentins, mer¬ caders i banquers, no se'ls trobava aplegats només als ma¬ gatzems de la Baricelona vella ; s'havien difós per tôt Catalunya per acomplir l'acaparament de la llana- La indústria més important de la Florència antiga, era la indústria llanera ; Joan Villani calcula, que per lia mitjan segle XlVè, les companyies dedicades a la indústria de la llana dévien ésser 80, 300 els magatzems i 30.000 els operaris llaners. Però ni la Toscana, ni Itàlia, no produïen llana i els telers d'aquests tallers florentins haurien hagut de parar, si els hagués mancat la llana catalana que els tra¬ ficants acaparaven i trametien per mar a Toscana. L'escut de l'art de Calamita, és a dir, de les corporacions d'aquests mercaders llaners, amostrava una àliga que urpava dos torselli » (en francès : Trousseaux), o sigui, dos fardellets d'aquella llana. La llana que venia de Barcelona, es deia Sanpanzana », potser del nom del sant bisbe Pacià ; Si lona del « « « Cerviera », « Salsadella » o dels països de Cervera, de Sal¬ de Sant Mateu del Maestrat (València), centres altres lianes havien « Sanmattea sadella de la o », dels nom de noms pastoria catalana. �88 EZIO LEVI Nombroses families florentines, s'havien transplantât a Barcelona i molts florentins s'amulleraven amb dones barcelonines o d'altres ciutats catalanes. A Barcelona hi ténia comercial important, el pratenc Francesc Datini, quai, en morir deixà el seu patrimoni i el seu arxiu a la ciutat dq Prato. En l'arxiu d'aquest mercader, on son aplegades les correspondències dels seus corresponsals de quasi totes les ciutats i pobles de Catalunya, de València una casa el i de les Balears, s'hi conserven centenars i centenars de lletres, moites d'elles escrites en català, que aporten innom¬ brables noves curioses de la vida familiar i social de la Catalunya antiga. En una d'elles, per exemple, hom despreparatius d'una festa nupcial ; en una altra es parla de com es podrien rebre ràpidament lletres i noves ; i d'altres, encara, descriuen com es tractava l'asseguracrivi els ment d'una nau. En les lletres del Datini i dels seus cor¬ responsals, hi desfilen, també, tipus i figures de la vida catalana de les acaballes del segle XlVè : mercaders, notaris, patrons de navilis, pastors. I s'hi troben noves artis¬ tiques importants : encàrrecs d'argenteria i de majòlica de Manisses, o al'lusions a aquells Embriachi, talladors de cofres de vori, que havien fet escola a Barcelona. El comerciant de Prato no ténia sinó un fill, que mori a la capital catalana vers les darreries de la catorzena centûria. Una altra familia florentina important que s'havia trans¬ plantai a Barcelona, era la dels Mannelli. Els Mannelli amies i hostes de Boccaccio (Boccaccio habitava una llur prop del Ponte Vecchio) i l'unie exemplar antic eren casa del la « Decamerone d'un cura » que s'ha conservât, ho fou gràcies d'aquests mercaders florentino-barcelonins a : Francesc d'Amaretto Mannelli. Heus aci un détail no exempt, potser, de significança, per aquell que vulgui indagar la histôria de la voga del Boc¬ caccio a Catalunya. En tornar a Florència, aquests mer¬ caders conservaven sovint ben viu el record de llur vida catalana ; més, molt familia creada lans. El nom a de mes quan amb ells s'emportaven la Catalunya, llur muller i llurs fills cata¬ « Talano » és prou difós a Forència i �Fologralia Carbone Fragment de l'arc de triomf d'Altons el Magnànim. Portalada del Castell de Nàpols. nou e Danno �Fotog. Lembo-Napoli Ferran Bust en la d'Aragó, rei de Nàpols. façana dcl Palau Pianura de Nàpols. �CATALUNYA I ITALIA A àdhuc se'l troba en una Florència i en L'ALBA DE LA RENAIXENÇA novel'la del mateix Boecaccio. de la Toscana, hi havia totes les ciutats 89 A la Llotja dels catalans, on se reunien els mercaders de Catalunya, fornidors no solament de llana pels telers floren¬ tins, sinó de la sal amb què es coïa el pa de la ciutat. La sal la portaven de l'illa d'Eivissa. I era tal en l'antiga Flo¬ rència la difusió de la moda catalana, que el poeta Franco Sacchetti en una poesia seva que clama contra la corrupció dels vells costums ciutadans, diu que, a Florència, tothom, de qualsevulla edat que fos, semblava « vecchi, mezzani, giovani e català : fantini Caputxes a la catalana, vestits estrets a a la catalana, són recordats en les mises i la catalana, cacròniques anti- la Itàlia septen¬ gues. I avui encara, als camps toscans a trional, dels cobrellits de llana se'n diu no res « catalana » i « la Catalunya ». Els catalans nombrosos que ren, » més que « la habitaven Florència, induï- després del tumulte dels Ciompi (1378), el pintor Sfar- la nina, que s'havia compromés en aquell moti, a deixar ciutat i anar-se'n a Catalunya. Hi romangué fins l'any 1401, enfeinat en moites pintures al fresc i en taula ; i quan retornà a Florència, volgué reafigurar caràcters i imatges del mon català en els frescos de la capella Pugliesi, de l'es- glésia del Carminé, i ho féu, diu el Vasari, « amb inventiva molt prôpia i amb abundor de maneres i de pensaments en les actituds i en les expressions ». En cremar-se la ca¬ pella del Carminé, els frescos de Starnina restaren destruits ; i aixi perdèrem, amb ells, una de les més antigues i més precioses figuracions del mon català. Un dels episodis més importants d'aquesta imitació florentina d'usos catalans, fou el « Certame coronario », de 1441. Es notori, que una de les tradicions més arrelades, tramesa per la poesia trobadoresca a la poesia catalana, fou la dels certàmens poètics, que tenien per jutges homes eminents de la vida ciutadana i eclesiàstica i per premi un joiell en forma de flor. Tal era el « Consistori de la gaya ciència » fundada a Tolosa l'any 1323 i reproduit a Barcelona l'any 1390. El « Certame coronario » de Florència, el �90 EZIO LEVI promogué un home jove que eixia, cabalment, d'una d'aquelles families de mercaders que ara mateix trobàvem pels carrers de la Barcelona vella : Léon Battista Alberti. El Certamen florenti es celebrà, com els Jocs Florals cata¬ la catedral, davant l'arquebisbe i deu prélats de la cúria pontifícia ; però abandonà la forma del premi trobadoresc de la flor, per adoptar la clàssica de la corona, i lans, a tingué argument tret del pensament llati : l'amistat. però, que per afermar la virtut de la poesia vulgar, enmig del triomf de les lletres clàssiques, els flo¬ rentins recorressin a aquell certamen trobadoresc, al quai liavien assistit a Barcelona en els inicis del Quatreun Esdevé notable, cents (2). II A les darreries del segle XlIIè, la mar Mediterrània, que feixugues galeres catalanes carregades de la llana i la sal que els mercaders catalans industriosos adreçaven vers els ports d'Itàlia, veié les seves aiguës solcades d'altres i ben diversos estols. Les naus que obrien al vent llurs veles, portaven a bord, no ja els fardells de llana, sinó tota una allau de terribles guerrers. Eren els famosos almogàvers, ensinistrats a les emboscades i a les pugnes de les guerrilles durant la guerra de Jaume I amb els àrabs, que ara acudien a Sicilia, al só de les campanes de Palerm, que cridaven els sicilians a les armes contra les tropes franceses dels Angevins. Itàlia espectava amb admiració barrejada d'espant aquella empresa guerresca, en la quai l'impetu dels assalts imprevistos desbaratava tots els plans més mé¬ ditais d'esfratègia, i el Dant, en uns versos del seu « Infern », recorda un d'aquests assalts almogàvers. Quan la guerra de les Vespres acabà, o almenys s'acalmà amb la pau de Caltabellotta (1302), els almogàvers, que s'havien aquarterat a Palerm, se n'anaren amb llurs dones i en llargs convois vers Messina. I pels bancs del port messinenc hi romangué llarg temps un fum de soldats llatzerats i extenuats, envolcallats en els mantells negres i blancs dels ordes militars i circumdats d'una turba zingaresca de dones i d'infants. Però per entre aquests esparracats bufava s'havia obert a les �CATALUNYA I ITALIA A L'ALBA DE LA RENAIXENÇA 91 tractés jo d'evoBizanci i d'Andrinópolis, aquella epopeia que portà el ressó de la llengua catalana a les muntanyes i a les valls on encara bategava el record de la grandesa antiga. Bé tindreu présents a la memòria les pàgines épiques de Ramon Montaner, que celebren l'empresa almogàver i les pàgines de l'estuidiós il'lustre que s'ha afitat com a monjoia de tota la seva vida, la continuació d'aquell faste de la historiografia catalana : Antoni Rubió i Lluch. Perô no tots els almogàvers anaren a Orient sota la senyera de Roger de Flor. Molts, no se saberen substreure a l'encis de llur pàtria nova — Itàlia — i romangueren a la peninsula, a sou de les ciutats i dels « condottieri » italians (3). La guerra era encesa a Toscana ; els Angevins de Nàpols s'havien posât al cap dels exèrcits del partit giielf. I el rei un d'epopeia. Fóra per déniés que ara gesta almogàver sota els murs de vent car la Robert trameté, de sobte, vers l'Arno aquests inquiets almo¬ que havien restât a la llinda del seu reialme desfilar per les vies de Florència. Des d'allavors, els gàvers vers constituïren el verb de la milicia florentina i i els féu almogଠompliren neguits i amb llurs tumultes les pàgines de la hisprovingué, probablement, el nom de Negra a la nació giielfa, triomfant llavors a la ciutat; perquè negre era llur mantell, en contrast viu amb la capa blanca de què es revestien en les empreses guerresques els ciutadans cridats a les armes. De llavors, també, es recorda, el cap tur¬ bulent i sinistre: Corso Dinati, de qui fou dit que es volia vaier de la força d'aquells desesperats per a fer-se proclamar senyor de la ciutat. En comptes, perô, d'enlairar-lo, els almo¬ gàvers l'occiren l'any 1307. El Dant al'ludeix la fûria sanamb llurs tòria de Florència- D'ells guinària d'aquells assassins de Corso Donati amb l'al'legoria de la bestia de l'Apocalipsi. (Purg., XXIV, 82). A través les pàgines dels escriptors florentins, coneixem encara algunes de les figures d'aquells picabaralles, que passejaven els mantells negres pels carrerons tortuosos de la Florència vella. En un sonet adreçat al Dant, Cecco Angiolieri traçà el perfil d'un marescal fatxenda, que potser és aquell mateix Didac de la Ratt, de Barcelona, del quai es conta una altra anècdota en una novel'la del Boccaccio. I un altre marescal dels almo¬ gàvers fou el Duc d'Atenes, que a mitjan del tres-cents s'apoderà per un temps breu del govern de Florència, tal com si �92 EZIO LEVI la ciutat fos d'aquells ducats fràgils que es feien i es despenínsula balcànica. I era tan viva la impressió suscitada entre els florentins per la presència d'aquells sol¬ dats aventurers, que « magavero » esdevingué nom de persona, tal com ja ho era « Barcellona » i « Catalano ». Es digué Magavero un dels dotze gentilhomes de Siena, als quais un joglar adreçà una corona de sonets. Els ciutadans s'esforçaven a imitar el semblant dels almogàvers, vestien com ells, cavalcaven tal com ells feien i, com ells, es deixavén créixer les barbes espesses, al rêvés dels vells florentins que anaven curosament rasats, a la manera romana. Però feien a un la els costums tradicionals de les ciutats italianes, foren c.or- romputs per la presència dels almogàvers ben altrament i profundament que no ho diuen aquests hàbits externs. Els almogàvers que s'apoderaren de la força militar del cornu, constituïren Estât dins l'Estat i foren el primer comenprecipitaren la llibertat comunal antiga a l'abisme de la Senyoria. L'obra dels almogàvers catalans d'Itàlia, potser és menys teatral que la de llurs confrares d'Orient; però fou més decisiva i més rica de conseqiiències històriques. Encaminà vers des¬ un çament d'aquelles companyies de ventura que tins nous la història d'Itàlia. Tampoc, però, l'epopeia almogàver no acaba, com l'altra, on s'aturen les pàgines de Ramon Montaner i aquests re¬ cords de la vida florentina; desemboca, en la plena fulgència de la Renaixença, al riu de la gran poesia. Abans, peTÒ, de seguir-ne el curs, permeti el lector d'aquest estudi que evoqui la imatge d'una ciutat italiana, en la quai el desti, seguint el sole de l'epopeia almogàver, emmenà, més tard, les armes i el reialme catalans. Som a Nàpols, pocs anys des¬ prés d'haver entrât Anfós d'Aragó, el quai régna entre els esplendors de l'art i el brill d'una cort fastuosa. Les armes catalanes han célébrât llur triomf i amb elles i per elles célé¬ bra el triomf propi l'art catalana. Nàpols escriu en aquesta història artística les pàgines més significatives i més esplèndides. Anfós crida entorn seu pintors, escultors i arquitectes i a ells encomana finies sumàries o la les seva reproduir els feudataris dans, bé en residèneia : el Castell Nou, les particularitats del quai tractaran de menors, bé en llurs casais ciuta¬ els castells esparsos per les terres napolitanes. �CATALUNYA I ITALIA A L'ALBA DE LA RENAIXENÇA 93 D'aquesta influència catalana en la gran poesia de la Renaixença, com que és matèria abundosa per un estudi llarg, en parlarem en una segona col'laboració a « OC ». Ezio LEVI (*) de la Reial Universitat de (1). Cf. R. Davidsohn. « Torschungen zur ns. 829 i 834. Nàpols. Geschichte Florenz ». V. III. p. 59, (2). Cf. Ezio Levi. « Botteghe e canzoni délia Bologna, N. Zanichelli, Edit. 1928. vecchia Firenze ». Firenze- (3). Cf. Ezio Levi. Gif almogavari d'Italia en el llibre « Castelli di Spagna ». Milano, Casa Editrice Treves. 1930. (*). El Prof. Ezio Levi, catedràtic d'Histôria comparada de les IlengQes » a la Universitat de Nàpols, disserta, a les darreries de novembre de 1931, a la tribuna del « Conferentia Club », de Barcelona, sobre el mateix tema d'aquest treball i del que publicarem en el númei literatures novo-llatines ro prôxim d' « OC », que ha tingut la gentilesa de dedicar-nos. El Dr. Ezio ja té publicades diverses obres sobre l'empremta catalana en la Itàlia médiéval i renaixentista, anuncia per aviat un altre llibre on aplegarà les Levi, que seves, per la histôria de Catalunya venturosissimes, descobertes. A propôsit bavem dit, donada al « Conferentia Club », de Barcelona, escaurà més en aquesta revista que enlloc referir l'anèctota amb què el professor italià s'excusa de no poder parlar als catalans en altra llengua que la pròpia. Sembla que en certa avinentesa històrica, un ambaixador català, que ignorava l'italià i el llati, hagué de presentar-se al papa Joan XXII (el caurcenc Jacme Deuza). «Si vos voletz que en ma llengua re¬ compte — féu l'ambaixador — jo ho taré ». I el papa, que segons confessé prùpia prou sabuda, tampoc na sabia sinò llati i el sen bon occità, de ra pondre : «Digatz-ho; bé ens entendrem. » Bell batec, aquests mots tan francs i la conversa que degué seguir-los, d'una anima nacional errant, politicament desservida. Bell batec coral, bell moment anecdótic com tants d'altres moments (sermons de Sant Yicenç Ferrer en terres meridionals de França) histôrica de la pregona unitat nacional occitana, la cristal'lització política de la quai encara és per fer ! de la conferència que �94 GRAMATICÀ OCCITANA segòn los parlars lcngadocians SEGONDA PART Morfologia T. A. _ — NOM SUBSTANTIU 1) LO genre a) Determinación del genre 1. En principi, los substantius servan lo genre qu'avián germanic. Los masculins respondon a de mas¬ culins e los femenins a de femenins : juncum (m), jonc (m ) ; setam (f.), seda (f.). Los neutres sin^ulars latins donan de masculins, mentre que los plurals en — a se son en latin o en assimilais a de femenins : claustrum (n.), clastre (m.) ; (n.), vel (m.) ; granum (n.), gran (m.) ; claustra (n.), clastra (f.) ; vela (n.), vela (f.) ; grana (n.), grana (f De divergéncias de detalh se son produitas. Es atal que los masculins en or an donat de femenins : dolor, color, susor, etc Los noms d'arbres femenins son devenguts generalament masculins : pibol, olm, verni, euse, calpre, arbre, vélum — etc. Qualques noms de masculin al femenin la 3a declinasón latina an passât del dent, flor, font, lebre, penche, piuse, paret, cinze. De la meteissa faiçón, de neutres latins an donat de noms femenins : met, sal, mar, lait. Cal ajustar los neutres grecs en — ma d'anciana introducción coma : fantauma, fleuma, postema, reuma, sauma, tema (mania). 2. : Despuei l'epoca latina, d'autras oscillacions de genre manifestadas jos d'influéncias variablas, sovent ma- se son �95 gramatica occitana laisidas descobrir. Es atal a qu'en seguida d'una falsa co- padura : la gland, la taiïc, se son tremudats en Vagland, l'ataiic masculins. Dins d'autres cases, lo canviament se produis jos l'acción de l'analogia : la gaug a causa de la joia, la talent a causa de la fam, e inversament lo fam a causa de lo talent. Lo fam e lo talent an entraînât lo set. En fin, la desinéncia sentida masculina coma amena : aîgardent, aigafort, canal, cendres, al masculin. 3. De nombroses substantius presentan doas formas de genre diferent dérivant de formas correspondentas del latin classic o vulgar : tegulum, teule ; tegulam, teula ; vespe- ort ; horta, orta. las doblas formas son, als uelhs ve- rem, vespre ; vespera, vespra ; hortum, Dins d'autres cases, sents, d'origina grasal, grasala : topin, topina ; pairol, pairola ; cotel, cotela. Las formas femeninas an sovent un sens collectiu : rama, fuelha, lenha, ossa, ferramenta, o augmentatiu : cassola, pairola, cotela, orta, roca, en romana ; fàcia de las formas masculinas. 4 Los noms en a — son sentits coma femenins, mentre que los noms en — e, — i e de finala consonantica son sen¬ tits coma masculins. Aquò explîca consi los noms occitans servan fidelament pus que lo francés lo genre originari. Aqueste es expausat a de confusions degudas a l'identitat de desinéncia en — e dels masculins e dels femenins : musculum (m.), muscle (m.), moule armari (m.), armoire re (f.) (f.) ; armarium (n.), (f.,), edra (/.), lier¬ ; hederam (.m.). Remarca. Los mai lo Carc. qualques noms en e sens qu'aquô modifique lo genre : alausa, dalha, ironda, ortiga, bolzas, tenda, devenon : (alause, dalhe, irunde, urtigue, bulzes, tende). — canvian sovent a parlars septentrionals e de la finala femenina de — 5. Tôt una tiera de substantius femenins en francés cor- resipondon a de masculins en lengadociàn : ametist, armari, atac, aubespin, auriflam, aussent o aissent, Auvernhe o Auverni, borrage, calandre, calcedoni, carboncle, colobre, coparòs, crisolit, crisoprasi, culhier, datil, dessenteri, deume, deute, discordi, Egipte, elebor, enclutge, epitafi, escri- �96 L. ALIBERT tori, espargue o espargol, estable, estasi, estori, estudi, euforbi, eul o èvol, euse, frenesi, fólzer, fustani, glaç, graiis, idili, image, isop, ivori, jusquiam, lavassi, limac, lessiu, marge, martre, muscle, obsequis, oire, oli, olm, ordi, orange, pleuresi, pèrsec, prefaci, rem, rencontre, relotge, sincopi, taraire, teule, topasi, trempe, etc. 6. Una autra tiera son femenins en lengadocian e mas¬ agla, anchoia, chifra, diocesi, edat, edra, fantauma, fenil, fleuma, fornil, ginesta, grasa, guida, labor, lebre, limona, mercé, messorga, ongla, postema, ret, saula, serp o serpent, sigal, tarifa, val, etc. culins en francés : 7. En fin los seguents oscillan entre los dos genres segón lo sens : afar o afaire, aigafort, aigardent, alén, amor, art, canal, carbe, carema, carrai, caud, cendre, cimec, côlcer, comtat, corrent, desonor, eime, fam, freg, feuse, formic, fromental, gaug, gland, lait, lar, lende, leu o leus, lutz, malcor, mel, nivol, onor, penche, poison, pois, romec, sal, salut, sang, seguel, semen, sera, set, som, talent, taiicf los parlars o terme, tor, etc. Cal notar que amor, art e onor son pus leu masculins al femenins al plural, car l'article elidit daissa regnar una certa ambiguitat sul genre, mentre que l'article femenin plural permet pas cap de dobte : las amors, las arts, las onors. Som al sens d'enveja de dormir es femenin singular e al sens e de dormida es masculin. Las diverlgéncias que venem d'enumerar, devon mentre garda los qu'escrivon sià en lenga d'oc, sià en francés. en b) Distincciôn del genre La destriança del genre dins los substantius pot se fa de mantuna maniera. 8. Certs noms pas de genre, se cle o feme : un perditz mascle, serp feme. Los unenca canvian rossinhol mascle, una perditz feme un rossinhol feme ; una ; una serp mascle, una de persona dins lo meteis cas canvian de artista, una artista ; un omicida, una omicida ; levador, una levador. noms genre : un un d'animals d'una forma contentan d'apondre los qualificatius mas- �AlLGColiouabgsrseatmnrtrtbc,PCMRdOeaf»idiccenna, dlMCoonaseeclbiiàr \lFa«obcerap Président Pompeu Lo e GldTeanaroreanligt.s, dels �Lo senhor Alibert parlant a l'Universitat de Barcelona �gramatica occitana 9. D'autres ome, femna boc, cabra radical especial per cada genre : marit, molher ; paire, maire ; gendre, nora ; buou, uaca ; porc, trueja ; ase, sauma ; aret, noms an un ; ; oelha. 10. La màger part dels substantius ajustan un a al mas¬ formar lo féminin : novi, novia ; roc, roca ; cop, dopa ; rat, rata ; parent, parenta ; fîosc, closca ; dore, dorca ; gorg, gorga ; ort, orta ; os, ossa ; fais, faissa ; mut, muta ; filh, filha ; topin, topina ; besonh, besonha ; obrier, obriera ; pecador, pecadora ; cluech, cluecha. Lo doblament de s dins ossa, faisSa es simplament ortografic. culin per Remarcas. lica Qualques substantius a desinén'cia vocaprovenent de formas latinas amb d an un femenin en — sa : vadum, ga, vada, gasa ; gradum, gra, grada, grasa, etc. Los adjectius fornisson crudum, cru, crudam, crusa — que senhalarem pus luenh. 11. Quand lo substantiu s'acaba per una consonanta sorpot arribar qu'aquesta se sonorize al femenin : bruc, bruga ; top, loba ; descat, descada ; pagés, pagesa ; serf, serva ; brueg, brueja. Dins jxigesa, lo canviament es dins la prononciación e non dins l'ortografra. Per l'osicillación brueg, brueja, veire grafia e fonetica § 44. da 12. Los substantius acabats per una podon canviar u en l o en u segón los rol, pairola ; grasau o grasal, grasala josieu, josieua ; cotoliu, cotoliva. 13. Los substantius tre, mestra ; en — e canvian diftonjga en — u pairou o pairomieu, romieva ; cases : ; — e en — a : mes- pastre, pastra ; cardaire, cardaira ; vendeire, vendeira ; sogre, sogra. 14. Certs substantius en e dérivant de proparoxitons inum an lo femenin en — ena : ase, Est eue, Estevena ; orfe, orfena ; orgue, orguena. latins en asena ; — anum, — — 15. En fin d'autres substantius cada genre : an un sufixe especial per �l. alibert : mostador, mostadoira ; escrassador, cagador, cagadoira. dor, — ritz : pecador, pecairitz ; emperador, emperairitz ; vendedor, vendeiritz. Aquel sufixe es arcaïc e literari dins la lenga moderna. tor, — tritz : tutor, tutritz ; testator, testatritz. Sufixe arcaïc que deu remplacar lo gallicisme : — dor, — doira es.crassadoira ; — — tris sa. — — pastre, pastressa prince, princessa. essa dessa ; 16. Los : noms de familha ; faura, fauressa ; abat, aba- portais per de femnas prenon la form,a femenina : Bost, Bosca ; Durand, Duranda ; Sabatier, Sabatiera ; Alibert, Aliberta. 2) Lo Nombre a) Noms d'un sol nombre 17. Los emplegats amb lo sens netament collectiu partitiu an pas de plural : polalha, gossatalha, aujam, postam, femelam, arbram, felhum, aucelum, femnum, lenha, osisa, ffyita, fuelha, noms o 18. D'autres noms, désignant de causas o de mai de partidas, s'emplegan tant compausadas de solament al plu¬ ral : bragas, brillas, cauças, cercas, fèrrias, fonzilhas, for¬ ces, leus, mordassas, morenas, remasilhas, talhants, tenaIhas, tosoiras, etc. N'es atal meteis per de noms de testas, de ceremonias religiosas o de trabalhs campestres : cendres, complias, uta± vas, pascas, temporas, vespras, vigilhas, cubrisons, segas, semenilhas, vendemias, etc. doas 19. De nombroses de loc an près la forma del plu¬ s'emplegan, ça que la, coma de singulars ; noms en — argues del latin — anicum+s : Marsilhargues, Galhargues, Vendargues ; noms en — ens per —■ enes deL germanic — iNG-f-s : Escalquens, Mossolens, Sauzens, Merens ; noms diverses : Besiers, Colombiers, Rotiers, Bòsols, Conòsols, Posols. D'autres noms de loc al plural s'emplegan coma tais : las Sesquieras, los Martins, los Alauses, los Capmases. ral a una epoca noms anciana e �gramatíca óccìtana b) Noms de dos nombres 20. D'una faiçón generala lo plural dels substantius s'obajustant s al singular : orne, ornes ; novi, novis ; savia, savias ; femna, femnas ; posai, postils ; color, colors ; tap, taps ; rec, recs ; mainat, mainats ; lum, lums ; dent, dents ; camp, camps ; port, ports ; sord, sords, etc. Remarcas. En Bez. e Rgt., los grops finals, en — es, ps, — ts dels plurals se pronóncian — tch : recs, caps, rats (retch, catch, ratch). Dins divers parlars, les noms en — l, — n, — nt, diftonga -f- t, diftonga an un plural redoblat en — ses : ostal (ostalses) ; molin (molises), dent (denses), eul (eusses), malaut (malausses), calhau (calhauses), agadeu (agadeuses). Aquelas formas devon èsser forabandidas de la lenjga tén en — — escrita. Qualques substantius formas latinas amb d a desinéneia vocalica provenent de de plurals en — ses : gradum, gra, grases ; pedem, pe, peses ; vadum, ga, gasesK Demesit los adjectios : crudum, cru, cruses. Las formas en s existisson tambén : gras, pes, gas, crus. 21. Los lor noms en plural en — an s, — is, — ch, — g, — se, — st fan cdfcus, cabusses ; cas, cases ; nis, nises ; fus, fuses ; creis, creisses ; tais, taisses ; fach, fâches ; pueg, pueges ; bosc, bosquesi ; desc, desques ; trast, trastes ; fust, fustes. Los noms en tz fan lor plural en —• ses : patz, pases ; pretz, preses ; crotz, croses ; cantairitz, cantairises ; tutritz, es : pas, passes ; gos, gosses ; — — tutrises. L'Ag. fa aquels plurals puegs, boscs, Remarcas. en s : pas, gos, fus, creis, tais, trasts. En Orlh, les noms en — se, — st pronónplural en — sses : bosc, (bossesi) ; ginest, (ginesses). Aquelas formas son a exclure de la lenga escrita. En Don. e en Fois., los pluras en — es son sovent rem¬ plaçais per de plurals en — is o — i : astis, bosquis, pelsis, brassis, campis, brassi, bosqui. Los plurals en — es ordinaris podon tanbén se tremudar en — is : (cantairi, legeiris, mestris, frairis), alloc de cantaires, legeires, mestres, fraires. ciats — s — fan lor �100 Ĺ. Los pels ALIBERT parlars populars an de plurals irregulars en — tses — tz : (pretses, votses) que devon pas èsser noms en admeses dins los textes escrits. 22. Los de familha prenon regularament lo signe plural : los Andrieus, los Negres, los Ortolans, los Bosques, los Rosses. noms del 23. Los substantius compausats formais, per dos noms en apposición o per un nom seguit o precedit d'un adjectiu que lo qualifica fan variar los dos termes : gat-fain, gats-fains ; porta-finestra, portas-finestras ; nap-caulet, naps-caulets ; agulha-cosent, agulhas-cosents ; rat-pefón, rats-pefons ; rata-panada, ratas-panadas. Los substantius formats d'un adjectiu precedit d'un nom que li servis de 'complément, de dos noms dont la un es complément de l'autre o d'un verb e de son complément fan variar lo darrier terme : alablanc, alablancs ; cambaroja, cambarojas ; pèterrós, pèterroses ; cordolor, cordolors ; terratremol, terratremols ; rampalm, rampalms ; palfer, palfers ; pèpolin, pèpolins ; sarracap, sarracaps ; traucasac, traucasacs ; capleva, caplevas ; \cambentrave^ cambatravas. Dins los substantius formats d'un nom seguit d'un autre lo compléta amb l'ajuda d'una preposición, lo terme complément demora invariable : cap d'ostal, caps d'ostal ; peira de foc, peiras de foc ; molin de vent, molins nom que de vent. Ça que la, quand lo sentiment de la composición oblitérât, los tractats coma noms de compausats noms an una tendéneia a es èsser simples dins la lenga populara ; atal que l'om a : aigardent, aigardents ; carnsdfa{da, carnsaladas ; carnmajor, carnmajors ; f est anal, festanals ; es malaise, malaises ; vinagre, vinagres ; vidalba, vidalbas ; ratapena, ratapenas ; capmas, capmases ; kapmestre, capmestres ; capdeporc, capdeporcs ; capdelàn, capdelans ; maldecap, maldecaps ; vietdase, vietdases. Om pot trobar de substantius del genre de : paucvali, requevalga, malmagacha, que, malgrat lor natura verbala, prenon lo signe del plural : pauevalis, requevalgas, malmagachas. �101 gramatica occitana Convén de n'utilizar lo trait d'union que dins los subsnap-caulet, dent-ulhal, alablanc, rampalm, aìgaròs, traucacamin. tantius dont los dos termes varian mas B. — : ADJECTIU 1) Lo genre 24. En dent principi los adjectius fan lor femenin al masculin en apon- verdenc, verdenca ; fresc, frdsca ; larg, larga ; sup, sapa ; orb, orba ; net, neta ; fort, fort a ; sord, sorda ; espés, espessa ; mois, mois sa ; feroç, feroça ; fugaç, fugaça ; mortal, mortala ; clar, clara ; tardier, tardiera ; pieu, plena ; crestiàn, (crestiana ; vermelh, vermelha ; guech, guecha. un a : sec, seca ; 25. Coma los substantius (veire § 11), los adjectius podon sonorizar la consonanta sorda finala nin en formant lor feme¬ pesuc, pespiga ; amie, amiga ; polit, polida ; mut, muda ; cortés, cortesa ; abondôs, abondosa ; mieg, mieja ; : baug, bauja. 26. Certs adjectius en — u canvian u en Z o en v : mortau mortal, mortala ; corriou o corriol, corriola ; paria, pariva ; nou, noua ; esclau, esclava. o en e o en eu canvian e o u en a : noble, alegre, alegra ; rude, ruda ; campestre, campestra ; cretaceu, cretacea ; galinaceu, galinacea ; contemporaneu, contemporanea ; idoneu, idonea. 27. D'autres — — nobla ; 28. En fin n'i a d'autres qu'an un sufixe per cada genre : dor, — doira : penjador, penjadoira ; maridador, maridadoira, corredor, corredoira. tor, — tritz : motor, motritz ; conductor, conductritz. Aquel sufixe deu se substituir al gallicisme (— trissa) cor¬ — — respondent a ma : — trice. Existis qualques cru, crjisa ; suau, suava o Remarcas. — adjectius irregulars co¬ suauda ; tranquil, tranr quilla. Cal notar l'existéncia d'una tiera d'adjectius qu'avián qu'una forma dins l'anciana lenga e en latin. Lor femenin sens a a subsistit dins de nombrosas formas mai o mens �102 l. alibert fossilizadas compausats, noms de loc, adjectius qualques adjectius isolats : castanhal, car¬ rai, jasent, jove, levador, màger, mendre, piéger, prens, quoique, Combafort, Combamajor, la Parroquial, Rocafort, Vilafort, Vilanova-la-Comtal, aigardent, aigabolhent, aigacorrent, aigafort, agulha-cosent, batalha campai, Carmentrant, cabra bocal, dent ulhal, fiera carnal, figuiera blancal, figa porcal, figa secal, gatasuau, grand carriera, grand causa, grandmercé, luna tornal, peira frejal, pruna beral, terrafort, terra fromental, teula canal, tripa culal, etc. : noms substantivats e 2) Lo nombre 29. Lo mode de formación del pas plural dels adjectius es sensiblament diferent d'aquel dels substantius : 1) Addición d'un alegre, alegres ; leri, leris ; suau, grand, grands ; valent, valents ; mortal, mortals ; clar, clars ; alegras, sàvias, grandas, sordas. suaus s : ; 2) Addición de es : abondôs, abondoses ; las, lasses veloç, veloces ; voraç, voraces ; mois, moisses ; rog, roges luch, luches ; fosc, fosques ; trist, tristes ; just, justes. Remarca. ; ; Lo parlar Ag. emplega de formas sens l'alonabondôs, gras, foscs. En Cent., Toi., Fois., Don., Narb., part del Gare, e de l'Alb., los adjectius qualificatius, qualques pronoms e ad¬ jectius indefinits, los participis podon recebre un plural en is : belis, blanquis, fresquis, donadis, fenidis, agudis, élis, unis, totis, aquelis, aquestis, aicestis, quinis, quantis, gament en — — es : — tantis. Quand l'adjectiu formas en — is es precedis lo substantiu l'usatge de las mas i a pas de reglas plan defi- abitual, nidas. Los autres parlars lengadocians emplegan las formas beles, fresques, dreches, fâches, quantes, tantes, eles, totes, aqueles. Aquel plural en — es es pas en usatge dins los participis en — at, — it, — ut. Cal notar que lo Don. e lo Fois, coneissou las formas en is e en i : belhi, aquelhi, blanqui, floridi. en — —es' : — �gramàtïca òccìtana 3) Comparatiu 30. Las solas formas del son las seguentas bon ìòâ comparatiu sintetic conservadas : melhor mal piéger, pejor grand màger, major petit mendre, menor. Piéger, màger e mendre representan lo cas subjecte de l'anciana lenga ; lo primier manlevat al provençal deu servir a remplaçar lo gallicisme (piri) qu'es pas admissible dins la lenga literària, lo segón es un pauc vielhit. La lenga parlada coneis los femenins analogies : (maja, pieja, mendra), es preferible de se'n téner pels dos genres a las for¬ mas : màger, piéger, mendre que subsistisson encara. Pejor, major e menor son de formas arcaïcas pauc usitadas. Superior, inferior, anterior, posterior >son de formas purament sabentas. Los comparatius en — or an lor femenin en defugir la forma parlada en — ona : (milhona). — ora. Cal 31. Qualques comparatius neutres son emplegats coma : mielhs (miel, miès), del latin melius, représenta lo francés mieux, pieis (pièisf, pièch), del latin pejus, cor¬ respond al francés pis ; lo manlevam al lemosin per prendre la plaça del gallicisme. Quant a mielhs es corrent adverbis dins los lars parlars septentrionals e orientais. Los autres parde melhor (milhû) : tant mielhs, tant melhor. usan 32. Lo comparatiu analitic de superioritat s'expremis l'ajuda de plus o pus e mai... que : es mai polit que tu. Lo comparatiu d'inferioritat es rendut per mens... que : es mens polit que tu. Lo comparatiu d'egalitat utiliza tant... coma o tant... que : es tant bel coma vos, es tant bel que vos. La primiera forma deu èsser preferida. amb 4) Superlatiu 33. Lo lengadociàn coneis una sola forma sintetica de superlatiu, ja utilizat dins l'anciana lenga, que se forma amb sobre o subre : sobrebel, sobregrand, sobregai, sobrenaut. Es d'usatge literari. �104 L. ALIBERT Om pot encara mençonar las raras formas fossilizadas o sabentas del superlatiu latin : autisme, santisme, estrem, suprem, infim, minim. 34. Dins lo solut se lengatge popular, lo superlatiu analitic ab¬ plan, mai rarament amb rend abitualament amb força, fort, tôt plen : es plan amistós, força amistós, fort amistós, tôt plen amìstós. La lenga d'Oc utiliza diversas perifrasis per traduire lo superlatiu : que mai, que jamai pus, que quai sap, a mort, mai que mai, mai que plus, que non sai, etc. : es que mai sabent, es sabent que jamai pus, es valent que quai sap, es polit a mort, es mai que mai esperdigalhat, es mai que plus sord, es rie que non sai. La lenga parlada expremis encara lo superlatiu per redoblament : polit polit, dolent dolent. Lo superlatiu relatiu es rendut amb l'ajuda de l'article comparatiu : la pus valenta, lo mai fort, la mendre causa, lo rnàger lum. Quand lo superlatiu seguis lo substantiu es inutil de repetir l'article : la vaca mai magra. En francés : la vache la plus maigre. e del C. — NUMERALS Los numerals comprenon los cardinals, los ordinals, los collectius, los multiplicatius, los partitius e los distributius. 1) Cardinals 35. Los dos féminin primiers nombres cardinals an un masculin dos (dus), doas (dòs, duòs, diiòs, diòs). Cal senhalar l'arcaïc : ambedos, ambedoas, remés en e un : un una ; usatge per qualques escrivans, que significa : los dos, las doas. Aici la séria dels nombres cardinals un, una : ueit, uoeh, uech dos, doas nou très detz quatre onze cinc dotze sieis treize set quatorze �gramatica 105 occitana quinze seissanta un, setze setanta detz-e-set setanta un, detz-e-ueit detz-e-nou oitanta, quatre-vints oitanta un, etc. vint nonanta vint-e-un etc. nonanta un, trenta cent trenta etc. etc. etc. cent un, etc. cents, etc. mila, mil dos mila, etc. un quaranta quaranta un, etc. cinquanta cinquanta un. etc. dos seissanta miliard milión ... Remarcas. IJeit, uech, uoch se pronóncia de diversas faiçóns : (wèit, iiech, iech, ioch), non se pronóncia sovent (nau). Detz e vint seguits de las unitats per analogia amb trenta, quaranta, etc se tremudan en (doso, vinto) : (doso-set, vinto-dos) dins la lenga parlada. Seissanta, oitan¬ ta e nonanta son sovent remplaçats per : suassanto, quatrevint», quatre-vint-detz) que cal considerar coma de gallicis¬ mes a descaçar. Cal senhalar encara : milanta e bissanta que designan un grand nombre. — 2) Ordinals 36. Dès lo segle XVn, los ordinals comenceron de patir de l'influéncia del francés. La lenga moderna los a completament perduts e emplega los gallicismes correspondents en força felibres, a adoptât una qu'a cap d'época a pas agut la valor ordinala, mas simplament qualificativa dins un petit nombre d'adjectius derivats dels numerals : patanas quarantencas, mescla tercei\ca, pan de l'arao quartenca. A adoptai- una forma inusitada, nos pareis preferible de recomandar le sufixe ordinal de l'anciana lenga encara viu en catalàn : en ena. Aurem l'avantatge de nos téner dins le dreit corrent de la tradición e de servar lo contacte amb un dels principals dialectes de la lenga d'Oc. Aici la lis¬ ta d'aquels ordinals : — ième. Mistral, forma en — enc, — seguit — — per enca, �106 l. alibert primier detz-e-novén segond, dosén. terç, tre&én quart, quatrén quint, cinquén vintén uint-e-unén vint-e-dosén, etc trentén seisén trenta unén setén trenta dosén, etc quarantén cinquantèn oitén, ochén novén desén seissanten Onzén oitantén dotzén nonantén tretzén centén quatorzén cent-unen, etc dos centén, etc quinzén setzén milén detz-e-setén detz-e-oitén dos milén, etc milionén Remarcas. La lenga d'Oc pot emplegar los nombres cardinals coma ordinals : Enric quatre, pagina cent vint-edos, lo 24 de genier. — 3) Collectius 37. Los collectius en — son identics al femenin dels ordinals ena : cinquena quinzena seisena setzena setena vintena oitena trentena novena quarantena desena cinquantena onzena seissantena dotzena setantena tretzena oitantena quatorzena nonantena centena Lo colletin cara ada ; ada. correspdondent de collectius quinzenat, en — — ada at, ; dos es parelh. Existis enada : parelhat ; desenat, — centenat, — ada ; milierat, — — a �gramatica occitana Cal senhalar lo dérivât de bissanta 4) : 107 bissantena. Multiplicatius 38. Los multiplicatius son représentais per : doble, tri¬ ple., quadruple, quintuple, sextuple, septuble, octuple, dé¬ cuplé, centuple, que, tirât del primier, son de mots purament sabents manlevats al latin. Lo lengatge popular emplega mai que mai l'expression : mai, très cops mai, quatre cops mai, etc. dos cops 5) Partitius partitius, en fora de mitât, son rempla¬ çais dins la lenga moderna pels nombres ordinals franceses en ième. Couvèn de restablir los ordinals nostres : mitât, terc, quart, cinquén, seisén, setén, etc per expremir 1/2, 1/3. 1/4, 1/5, 1/6, 1/7, etc. Los parlars populars emplegan l'expression originala : de doas parts una, de très parts una, de quatre parts una, etc. per 1/2, 1/3, 1/4, etc. Om troba encara: dos cops mens très cops mens, quatre cops mens, etc. 39. Los ancians — 6) Distributius lenga d'Oc possedis pas de distributius, í supljs expressions : a un, a dos, a très, a quatre, a cinc, etc. Se ditz encara : a belis dos, a belis très, etc, o encara : un per un, dos per dos, très per très, etc.. 40. La amb las 7) Qualificatius 41. Existis de nombroses adjectius qualificatius o subsservisson sovent a de- tantivats formats suis numerals, que signar de mesuras o de causas en relación amb los nom¬ prim, terdécima. Aici-ne d'au¬ : ternal, quartal, quintal ; terçàn, quartàn ; unen-c, mitadenc, doblenc, tercenc, ternen\c, quartenc, seisenc, guarantenc; megier, t&rcier, quartier, sestier, setzenier ; quartôn, megeirola, terçairola, etc... bres : Los seguents derivan directament del latin : cm, quarta, sesta, uchau, tres de formacion romana Seguirà nona, L. Alibert �108 UN ALT EXEMPLE DE A EL I SENYOR LA PROTECCIÓ PATEIOTICA LA CULTURA NAGIONAL FRANCESC RENAIXENÇA CAMBO CATALANA (SeguiJu) La "FUNDACIÓ BIBLICA CATALANÁ " Al costat de la « Fundació Bernât Metge », volgué el seu fundador al cap de poc temps d'haver-la créât, que actués una altra instîtució tota donada a l'anostrament de la Biblia. Després de les cultures grega i llatina, performadores del sentit estètic i del sentit juridic d'Occident, la cultura judaico-cristiana, la revelació del Crist, informadora del nostre criteri religiós. Per plasmar aquesta segona iniciativa, el senyor Cambó estatuï la « Fundació Biblica Catalana » que dirigeix el Rev. Fra Miquel d'Esplugues, O. M. C., el quai, a més a més d'escriptor meritissim és una de les très o quatre « eminències grises » del catalanisme. Segons el propi director, « Tintent de la « Fundació Bi¬ blica Catalana » no és principalment exegètic, ni erudit. Dins les normes de la més estricta ortodòxia, es proposa, en primer terme, de donar al nostre poble una versió biblica en llenguatge literari, acordat amb l'estat de perfecció a què ha arribat el català a hores d'ara, talment que l'home de gust literari exigent hi trobi la paraula divina agençada amb totes les galanies del bell parlar actual, i rebi ensems la doble emociô religiosa i literària que s'exhala continuament d'aquestes pagines. Tota la critica literària està d'acord que aquest intent s'ha aconseguit plenament en els volums publicats. Responent a aquest criteri, hom ha estât « molt sobri en les introduccions i notes, reduïdes a l'indis¬ pensable, en la creença que una bona traducció literària és tasca prèvia a tôt treball de comentari i erudició ». �FRANCESC CAMBO En el la « (I. i « « RENAIXENÇA CATALANA 109 « Fundació Fra Miquel d'Esplugues escrivi també que, versió catalana dels textos biblics originals va fent-se dia amb més naturalitat. Duem publicats sis volums Bernât cada I LA recompte de la novena anyada de la Metge », Gènesi Exode » ; II. — « Levitic », « Nombres » ; XlIIè. — « Actes dels Apòstols » i Lletra als Romans » ; Vlè. — « Job », « Proverbis » i Eclesiasta » ; III. — « Josué », « Jutges », « Rut » i « I i II — « « i » Deuteronomi de Samuel Marc » « » i Xlè. — « Evangelis de Sant Mateu i de Sant »). L'esperit de selecció en cultura biblica, cada dia s'afina més i és major ïàmbé la destresa literària. A base d'aquestes qualitats, s'ha pogut atényer el tipus, dintre la seva modèstia singularment distingit, de les publications de la « F. B. C. ». Segons un darrer ajust, la col'lecció constarà d'uns quinze volums. A raó de très volums anyals, la Biblia sera pubhcada d'aci a très anys ». El recompte de Fra Miquel d'Esplugues contingué, però, quelcom encara més intéressant. Ja haveu llegit en la part corresponent als propòsits de la « Fundació Bernât Metge », que aquesta, no pretenia solament anostrar els clàssics grecs i llatins, sinó formar un humanisme català i participar a la investigació bistòrica i lingiiística de les dues civilitzacions mares de l'Occident. Semblant intent s'acompli ja amb la tramesa a Atenes, perquè treballés com a repré¬ sentant de la « Fundació » en diverses excavacions en curs, del senyor J. Gibert i, més recentment, amb les documentais i estudis sobre les excavacions de aportacions Tarragona, que ha fet la senyoreta Adela M. Trepat a l'Acadèmia de Berlin. Però ha tingut encara un acompliment més gran en la intervenció del senyor Cambó en les excavacions que es practîquen actualment a Palestina. Vegeu, sinó, el que ell mateix en diu a Fra Miquel, en una lletra recent : « sabedor (el senyor Cambó) que el govern alemany havia suprimit tota la consignació per a excavacions a Grècia i al pròxim Orient, valg oferir al Dr. Welter, que és qui les dirigia, suplir jo la consignació del seu govern a base que les excavacions tinguessin caràcter català i les fes En Gibert aixi fou fet i restà, a més més, estipulat, que la part d'objectes que corresponguin sota la direcció del Dr. Welter ; a a l'excavador vindran a Catalunya i que la publicació de les �110 D'ENTRAIGUES JOAN DUCH descobertes farà primerament en català. El résultat de després d'aquest pacte, ha superat les majors esperances ; s'ha identificat la gran ciutat forta de Siquem, la capital cananea que en els temps biblics enles es excavacions fa un gran paper i no sols s'ha descobert l'emplaçament de la ciutat sinó que s'ha posât al descobert gran part cara de la muralla ciclòpia que la protegia i que és, sense comarqueolôgica més important de Palestina. descoberta és sensacional en l'aspecte biblic, i ho tes- paració, la Però la tifica massa lletra del P. Vincent, l'il'îustre biblista, al Dr. Welter, perquè s'ha posât al descobert el temple de Baal Berith que permet situar la història d'Abimelech, que omple el una capitol novè del s « Jutgès » (1). Al lector el comentari. La "BIBLIOTECA HEBRAICO-CATALANA " Per si les dues iniciatives de què hem parlât i el que representen pel présent i, sobretot, pel futur cultural i nacional de Catalunya fossin poc, l'any passât llançà el senyor Cambó una altra col'lecció, de temps preparada amb el senyor Estelrich i el professor J. Millàs-Vallicrosa, conegut ja dels lectors d'« OC ». Es tracta d'un aplec de llibres que contindran la traducció catalana de les obres dels autors jueus medievals de Catalunya, els quais formaren un nucli de cultura notable i peculiar. desgrat de la llargada que ha estât forcés donar a les dues parts anteriors d'aquesta noticia cultural de Cata¬ lunya, és segur que no desplaurà als somniadors d'un ressorgiment de les altres terres d'oc, paral'lel al català, que els donem, amb paraules del Dr. Millàs, una referència d'a¬ A questa branca hebraica de la cultura catalana médiéval. Amb l'anostrament dels autors grecs i Hatins, també hi hauria molt a fer, al Llenguadoc i a Provença, en aquest altre terreny. No és cert, senyors i amies de la benemèrita « Societat d'Estudis Occitans », que sou, segons m'han dit, an'mats dels més bons propòsits ? L'activitat dels jueus de Catalunya — diu, doncs, el Dr. Millàs, — s'exerci en teologia, filosofia, « moral, jurisprudèneia talmiidica ; exègesi biblica, s'aplicaren també, prefe- �FRANCESC CAMBO I LA rentment, a mèdiques, en RENAIXENÇA CATALANA 111 les ciències matemàtiques, físiques, naturals i totes les quais produïren mestres eminents. En canvi, llur activitat purament literària fou ja més escassa, si bé no deixaren de produir obres de novel'listica, didàctica, història, gramàtica ; la poesia fou predominantraent sinagogal i ascètica. Amb tôt, de vegades les obres de referència no eren absolutament originals o creadores. Els diversos punts d'investigació podien expressar-se en formade comentari o bé d'addicions a una altra obra, generalment uiia obra célébré ; àdhuc revestien, de vegades, la forma epistolar, la polemistica, etc. L'epitet de catafana ha estât aplicat a la « Biblioteca Hebraica » amb el fi de donar-li unitat històrica. L'origen i progressió d'una cultura té les seves lleis biologiques, que l'entronquen amb un déterminât nucli o ambient historié ; i no cal dir que Catalunya en l'Edat Mitjana representava una personalitat ben tipica i envejable entre les llatines. Es clar que si hi ha una forma de l'esperit que pugui eludir més aquestes influències del medi, és l'esperit hebraic. Però aquest esperit forçosament havia d'elaborar-se a base de zones geogràfiques i sectors o médis amb els quais convi« « vien. L'interès que pugui oferir conèixer el panorama espien la nostra Edat Mitjana, creiem que es pot « ritual hebraic qualificar d'importantissim, tant pel seu contingut propi per les relacions que présenta amb la cultura cristiana. ...« En iniciar-se la reconquesta, en formar-se la que des¬ prés havia d'ésser la nacionalitat catalana, la nostra terra com fronterera espiritual entre dues cultures. De la banda era del Nord, la cultura carolingia, predominantment religiosa i literària. Per la banda oposada, la cultura hispano-mu- sulmana, fillola de la de Bagdad. Això passava a la fi de l'Emirat i principi del Califat cordovesos, o sigui en l'encavalcament dels segles IX i X. jueus desplegaren una acció utilíssima en aquest comerç d'idees entre les corts orientais i les peninsulars, Els « musulmanes i cristianes. « Subseguent a aquest primer période d'importació' a Eude les ciències naturals, elaborades en terres de mu- ropa �112 JOAN DUCH sulmans, D'ENTRAIGUES d quai Catalunya, tôt just esbossada, jugà un paper dedsiu, cal registrar un segon période : el de la formació de les escoles de traductors, constituïdes gefneralment entorn de jueus, iclergues o conversos, i a les en quais acudien de tôt Europa ds clergues més afanyosos de saber. Barcelona fou un dels primers centres d'aquests traductors, i la figura que sembla presidir tota aquesta tasca és la del rabi Abraam bar Hi:a, dit el Princep, de començos de segle XII. Aquestes escoles es nodriren, a la segona meitat del mateix segle (en temps de Maimònides) amb un nombre de savis, pertanyents a families jueves distingides que, fugint de la persecució dels almuadis, que els havien expulsât d'Andalusia, es refugiaren a les bandes d'ençà i enllà del Pireneu Oriental, i contribuïren a la labor gegantina de fer passar a I'hebreu, i d'aquest al llati i al romanç, les principals obres escrites en llengua aràbiga. Les obres del gran mestre Maimònides seguiren aquest procès, i no cal dir que el plet de l'aristotelisme, que era l'eix de l'especulació fìlosòfica de l'epoca, maleià els ànims dels jueus de Catalunya i del Llenguadoc. Aquest plet fou tant més agrament debatut quant, en els dits països, els corrents culturals que predominaven abans eren els d'una ortodòxia i d'un tradicionalisme (talmûdics) extrems. La part moral i ascètica, la tendència juridica, eren les que, predominantment, s'empor- aficions literàries dels nostres jueus. Sobretot, hi havia una petita comunitat, però gloriosa en noms il'lustres : la de Girona, que era el centre d'un fervent tradicionalisme i d'una exemplar fidelitat al Talmud. La polèmica taven les entre talans aquests dos bàndols en què es dividiren els jueus ca¬ aristotèlic o racionalista i tradicionalista o mistic, fou altament intéressant i provocà una literatura : copiosa donarà a conèixer la « Biblioteca Hebraico-Catalana », juntament amb totes les altres obres no polémiques que produïren els jueus catalans medievals ». De tota l'obra cultural que fins ara havem relatat, res, potser, no demostra de manera més eloqiient la magnitud de la Renaixença i la voluntat d'esdevenidor catalans, que aquesta valorització moderna del passai hebraic de Cata¬ lunya. En la formació général de les joventuts europees d'avui dîa, s'acostuma a passar dels contactes i alliçonaque �Í7HANCESC CAMBO I LA RENAIXENÇA CATALANA ments del mon i al de la plenitud de la Renaixença. I entre els antic, als del de les represes mon i romà i el de les i 113 romàniques mons grec cristal'litzaeions nacionals dels segles XII segtients, resta obert un esboranc, resta fosc i deshuma- nitzat un période que fou, cabalment, el de la reaparició del pensament i la ciència grecs en el mon occidental, por¬ tais per la cultura aràbiga, la quai no ficament ni literàriament, ignoraren, ni filosò- ben al rêvés, tots aquells que del segle XII ençà produïren la incorporació i el classicisme de l'Europa occidental. Heus ací, però, oberts a tots els Dant i els Pic de la Mirandola possibles que en l'esdevenidor pugui produir la Renaixença catalana, el ans portell de la d'una cultura, bellissima literàriament i importantíssima cientííìcament i filosòfìcament. En aquesta recerca d'un humanisme total pels cata¬ lans, cal remarcar també que el senyor Cambó ha renovellat la gran tradició cultural (per feblesa politica estroncada) de Catalunya : la tradició de Sant Ramon de Penyafort, de Ramon Llull, que bastien i somniaven col'legis orientais per avançades de llur acció, de llur expansió cultural i civicultura aràbiga, la vista al mon litzadora. En el poc temps que compta d'existència, la « Biblioteca Hebraico-Catalana » ha publicat dos volums : el « Llibre revelador », d'Abraam bar Hiia i el « Llibre d'ensenyaments délectables », de Josep ben Meir Ibn Sabara. I n'anuncia d'altres del mateix Abraam bar Hiia, de Mossè ben Nahman, d'Abraam ben Hasdai, de Josep Albó, de Ionà Girondi, de Salomó ben Abraam Adret, de Levi ben Abraam, etc., etc. " Monumenta Cataloniae " " - Fundaciò Cambó " " a Arqueologia ibérica " la Sorbona. Heus aci, finalment, aplegades per llur comú denominador artistic, très obres més que impulsa el senyor Cambó : la « Monumenta Cataloniae », és a dir, una col'lecció de llibres, de gran format i de presentació immillorable, on restarà historiada i reproduïda tota la producció artística de Catalunya ibèrica », en el transcurs dels segles ; 1' série de cinc volums on seran « Arqueologia estudiats al dia els origens humans i les primeres civilitzacions de cada una de �114 ÌOAN DUCH D'ENTRAIGUÈS les nacions d'Espanya ; la « Fundació Gambó » a la Sorl'expansió del coneixement, a l'estranger, de l'art català antic i modem. I encara caldria afegir, per arrodonir aquesta notícia, la magnífìca col'lecció d'obres que, d'arreu d'Europa, porta el senyor Cambó a Barcelona, per satisfer alhora la seva passió estètica i el mòbil patriòtic bona, per a catalanesc. De la B. M. « Monumenta Cataloniae », en el sopar de la « F. el senyor J. Puig i Cadafalch n'anuncià per aviat l'aparició del primer volum. De 1'« Arqueologia ibèrica », el professor J. Bosch i Gimpera, de la Universitat de Bar¬ », celona, en mostrà ja el primer llibre als que assistiren a aquest mateix banquet. I de la « Fundació Cambó » a la Sorbona, què en direm que ens permeti ésser complets i breus alhora ? Traslladem-nos inicia a a l'any 1923. La Dictadura espanyola, Catalunya la sembrada de sal amb què l'assimilisme castellà havia amenaçat tantes vegades. Dissolució de la ; ofegament de 1'« Institut d'Estudis Cata¬ lans » ; dispersió de l'obra estatista que havia esitat iniciada... Calia cercar a la cultura catalana eixides noves, at- Mancomunitat mosferes lliures i bons altaveus. I el senyor com havem vist, ja havia assegurat Cambó, que, l'emergència privada de l'anima catalana, pensà genialment de portar Catalunya al gran fogar tradicional i universal d'intel'ligència que és la Sorbona de Paris. No fou una cosa massa fàcil. A la Facultat de Lletres d'aquella Universitat, els obstacles aparegueren, de moment, insuperables. Existia la « crainte de froisser l'Espagne ». Espanya volia significar el Dictador i el Rei ; i amb aquesta significació, la temença era justificada. Sortosament, però, els amies, els bons amies de les nostres homes, coses i dels nostres Paris. Podia confiar-se que el mitjà de realitzar el senyor Cambó el seu propòsit no deixaria de trobar-se. I en efecte : després d'unes tramitacions llargues, abandonades i represes, 1'« Institut d'Art et d'Archéologie », fundat recentment, oferi un camp més obert i alhora més dissimulât, per encabir, entre les seves fundacions, la del nostre benemèrit patrici. I el mateix dia que s'inaugurava la famosa Exposició de Barcelona, dos dels homes que hi hano manquen a �FRANCÈSC CAMBO I LA RENAIXENÇA CATALANA 115 vien aportat les iniciatives i les activitats més eficaces i que ara se'n veien exclosos, — els senyors Cambó i Puig i Cadafalch trobaven a Paris la més noble de les venjances en la cerimònia simple i solemne de la signatura d'un Estatut, el — primer article del quai diu : « Es fundat a F« Institut d'Art et d'Archéologie de l'Université de Paris en el quadre de la « Fundació per a l'Estudi de la Mediterrània Occidental », » un « Centre d'Estudis de l'Art i de la Civilització Catalanes » que té per domini el territori déterminât per l'àrea de difusió de la llengua catalana i per l'expansió històrica (Itàlia, Orient). » De la part de França, signaren el vice-rector de la Sorbona, professor Focillon i els professors Ricard i Schneider. El rector essent malalt, el substituï un professor de la Facultat de Medicina. L'acte de la atzar, a la sala ri Marat. signatura tingué Hoc, per aquest d'aquesta Facultat, propera a aquella on mo- Aquest Centre o Institut d'Estudis, al quai va unit, com un sobrenom, el nom del seu fundador i sostenidor, és régit per un Conseil, compost de très delegats catalans (els senyors J. Puig i Cadafalch, Joan Estelrich i Lluis Nicolau d'Olwer), très administradors de l'Institut d'Art i d'Arqueologia » i el professor director del Centre, senyor Pierre Lavedan, encarregat d'un curs normal, amb treballs de Seminari, segons el tipus de la Universitat de Paris, i de la direcció permanent del Centre. L'any 1929 commençà la Fundació la seva oficial. La part d'ensenyament consisti en conferències tancades, un curs publie, la direcció dels treballs de Seminari a càrrec del pro¬ fessor permanent, i una série d'onze conferències obertes bre Catalunya so¬ l'època romànica », donades pels profes¬ sors seguents : senyor Puig i Cadafalch, « El primer art romànic » ; senyor Nicolau d'Olwer, « La literatura llatina a Catalunya en els segles X, XI i XII » ; Rev. Higini Anglès, La música a Catalunya en els segles X, i XI » ; senyor Ph. Lauer, « Les miniatures catalanes »; senyor J. Folch i Torres, « La pintura romànica a Catalunya ». I en els anys se¬ guents fins a la data, els cursos i les conferències han conti¬ nuât, cada dia més coneguts i més frequentats. « en « Si h a viem de relatar fins al darrer détail l'obra de cultura �116 JOAN DUCH D'ENTRAIGUES del senyor Francesc Cambó, els astres majors del seu mecenatge sistemàtic, que havem, gosariem dir, descobert als lectors d'« OC », tel'lacions àdhuc esdevindrien "voltats d'innombrables d'alguna nebulosa. Però la noticia es cons- faria inacabable ! Cloem, doncs, aquesta referència, no, però, sense fer vots- vois rossellonesos del vell enamorat de Barcelona i de — l'esforç català per refer la tradició nacional que és que signa aquest reportage — perquè la bona sement cultural del senyor Cambó, coin la d'altres honorables patricis dels quais caldrà parlai- un altre dia, i l'obra oficial de la Generalitat, trobin la terra grassa — un véritable esperit renaixentista entre la joventut — que els cal per a ben fruitar. Perpinyà, gener. Joan DUCH D'ENTRAIGUES. Ecole Biblique et Archéologique Française vl) Jérusalem, P.. 0. N., 7 (Palestine), le 24 novembre 1931. Cher M. le Dr En Welter, quittant hier soir, devant le sanctuaire ruiné Berith, après une après-midi dans votre beau chantier, nous nous reprochions, le P. Lagrange et moi, de vous avoir trop longuement dérangé, de vous avoir imposé surtout le fas¬ tidieux ennui de nos discussions. Si je pouvais, aujourd'hui, vous dire assez de quel intérêt cette visite a été pour nous, vous regretteriez certainement moins votre peine et le temps que nous vous avons pris. J'avais entendu plusieurs fois, ces temps derniers, sur vos fouilles à Balata, cette appréciation sommaire et banale : « quel¬ ques jolis tronçons de remparts ; aucune trouvaille sensation¬ nelle». C'est le jugement naïf et amusant que j'entends formu¬ ler si souvent depuis 40 ans ur les fouilles de Palestine, à moins que des communications tendancieuses et étourdissantes n'em¬ plissent les deux hémisphères de brimades glorieuses à propos des plus pitoyables trouvailles. Nous rapportons, le P. Lagrange et moi, de votre chantier la vision d'une fouille méthodique réalisant au mieux, et avec une très scrupuleuse économie de moyens, les plus strie! gences scientifiques de l'archéologie digne de ce nom. Le résul¬ tat tangible, je dirai volontiers éblouissant, n'est-ce pas la mise au jour de cet admirable série d'ouvrages fortifiés modifiant à peu près de fond en comble ce que nous estimions connaître de la fortification palestinienne antique, à Balata comme ailleurs ? vous du Baal �francesc cambo i la Les 117 renaixença catalana fouilles trop superficielles et sans méthode rigoureuse peine soupçonner les remparts étriqués et assez gauches, malgré d'importants matériaux. Grâce à votre inter¬ vention dans la fouille, voici se dessiner les lignes puissantes de remparts qui écrasent, en ce moment, ma pensée, comme ils écrasaient, hier, mes yeux et mon imagination, tandis que nous en suivions avec \ jus le tracé judicieux, contemplant avec émoi cette structure cyclopéenne qui a défié les millénaires et nous sentant si mesquins au pied de ce glacis gigantesque haut de plus de 10 mètres et découronné de sa muraille supérieure). Il n'est plus besoin de laborieuse exégése ni de plus ou moins artificielle adaptation pour comprendre la stupeur des explora¬ teurs israélites envoyés du Sinai devant ces villes murées, gran¬ des et fortes des Anaxim leur produisant l'impression qu'ils étaient, eux, de misérables sauterelles. Pour un bihliste tel que mon cher Maître, le P, Lagrange, il n'est aucune trouvaille de bibelots de musée qui puisse être mise en comparaison avec la lumière qui jaillit spontanément des ruines exhumées si habilement par vos recherches fonda¬ mentales et les données bibliques du livre des «Juges» en par¬ ticulier. Il est impressionné surtout par la brillante découverte qui paraît bien fixer le « Baal Berith», face à Sichem, sur la rampe basse du Garizin. Pour un vieil étudiant d'archéologie palestinienne et orien¬ tale comme je le suis, le plaisir est immense de voir enfin sor¬ tir du sol, grâce à votre patient, énergique et savant labeur, un trésor d'informations positives que les habitués de la « RadioArchéologie » ne semblent pas du tout soupçonner, mais qui laissaient à deviennent notre meilleure base de raisonnement pour essayer de reconstruire l'histoire de la civilisation, en Palestine. Laissez-moi vous en renouveler mes félicitations les leureuses et plus cha¬ mes bien sincères remerciements. Recevez aussi, cher Monsieur le Dr Welter, la bien de mes sentiments très distingués. cordiale assurance Fr. L. Hugues VINCENT, dominicain. �118 NOTAS LA CROTZ DE Gaire luenh de sona e E DOCUMENTS SANT-DOMENGE Montreal-de-l'Aude, dreit la bòria de Lator,existis sul camin de Carcas- un monument modem rodejat d'arbres que remembra l'emplaçament de l'anlica gleisa campestra de Sant-Joan-dé-Vilermenons o Vilamenós, ont Sant-Domenge, a l'alba del segle tretzén, aviá acoslumat de s'arrestar per pregar al cors de sas escorregudas evangelicas. De l'autre costat del camin, un pauc al recés, una font dita de Sant-Domenge, ondrada d'una estatua del sant, rivatel apelat lo rec del Terón. La tradición locala vol que lo sant s'i anès desassetegar e apausar. Om poiriá creire qu'aquelas tradicions foguesson relativament modernas, mas lo document qu'anam transcriure prova que, tôt al mens, la Grotz de Sant-Domenge remonta alimenta al un començament del segle setzén. Aquel text occitàn es ti¬ registre del notari montrealés, Joan Pijón, actuala- rât d'un ment servat a l'estudi notarial d'Alzona. Los legeires d'Oc mancaràn pas d'èsser interessats tant al punt de vista isto- ric coma linguistic. Crumpa de mestre Pe de Le segond deldict Insula. not. mes de mars an susdict (1538), dins loMontréal, estans (1) en personas so es honesta Guilhalma de Nupciis, mestres Johan Guilhermy (2), capelha, et autre Johan Guilhermy, notari, et Pierres Guilhermy, fds naturals et légitimés de ladicta Guilhelma habitans del¬ dict loc de Montréal, lesquals totz ensemble de lor bon grat et certa scientia an vendut purament et simplament so es al discret home mestre Peyre de Insula, notari deldict loc de Montréal habitant, présent, so es assaber une pessa de terra situada dins le termini deldict Montréal, del decimari de Sanct Estephe de Villa lusco (3) et al loc appelhat a las fays- dict loc de �la crotz de sant-domenge et sas en la Crox de Sanct Domenge, 119 contenent ensemble trenta sestarades de terra ho environ, confronta de auta an- heyreties de Bernad Doheyreties de Johan Marti de Carcassona, miechjorn an le camg de Carcassona e de aquilo an ledict rec del Theron, los heyreties deldict Marti et an los heyreties de le fée del Theron (4), de cers an les tra et an les (5), laquai vendition ly an fay'cta al le pretz de dos cens lieuras tornesas en quatre vingtz et nau scutz del solelh, pagat, réservât que les dietz vendedors, ly an tornadis cinq sols tornes. Delqual pretz se son tengutz per pagatz et contens, etc. Johan Gassanh, mage ces (6) acostumat et per etc. Testimonis : mestre Myquel GazalColombi, barbie, deldict loc de Johan Sabatie, mage, ha, notari, et mestre Loys Montréal habitans. B. Salvatge. dins l'anciana lenga los participis eran va¬ Ëx. : De ribieras e lacs portants vaissels e (A. Galhard). 1. Cal notar que riables en nombre. bar cas 2. Las persomas letraferidas (ornes de lei, preires, metges, cirurgians), al segle xv" exvi", avian costuma d'emplegar lo genitiu de lor nom de familha : Petrits Guilhermi, Ludovicus Co¬ lombi. D'aqui las formas : Duranti {Durand), Galeti {Galet), Boneti {Bonet), Régis {Rei), Vitalis {Vidal), etc. que retnobam dins de noms de familha modéras o dins de noms de bòrias que por¬ tant lo nom d'un anciàn possessor. de Sant-Esteve-de-Vilalusca clausiá los locs despoblats de Nostra-Dona-del-Bosquet (bòria de Garinhón), Sant-Joan-de-Vilamenós (Villa Ermenuntis en 949). Vilalusca correspond à la bòria de Filhol. Aquels diverses locs representan de domenis galloromans, barbars o feodals. 3. 4. tun Lo decimari Terón, Torón, Tolón, signifìca dotz, sorga o font dins manparlar occitàn. l'abreujament de màger 5. Màger (comparatiu latin major) es de dias al costat de meure de dias, uei expremits per cabdet. Cal notar que màger serva encara dins qualques ainat e parlars la \alor d'un comparatiu. Ex. : la màger festa (Vayssier). 6. Ces o Cens es lo dreit pagat annalament al senhor féodal de la terra quora en natura, quora en argent. �120 PETITA DEL ÀNTOLOGIA " PRIMER LLIBRE DE RITMES ' 18 On són els incendis d'antany ? Quina mar de tenebres, quin pèlag de vents ofegà la cançó de les fiâmes, choral que la joia dels cors assajava en silenci dessota la volta daurada del cel pie de signes que els nostresi zodiacs d'amor suscitaven amb fûria només pel daler d'enfonsar-los en pluja d'estàtues trencades quan queia el creixent de la lluna novella cridant el minvant de ruina i d'oblit ? Quina ratxa gelada arrasava els calius i escampava les cendres vestides amb vels de fumeres: i espurnes, flairoses esteles dels pàl'lids records ? Quin orgull temerari l'aplec rutilant dels llampecs que aclarien les cambres amb llengùes de foc i 'cenyien la casa d'un bosc d'espinals serpentins? Soledat de les hores de nit i d'albada, quan mor la cridòria i l'estrèpit dels jocs batallers que animaven les places guarnides desfeia i el dens entrellat de morat de les altes carrers enramats, dins el cercle muntanyes que feien corona d'anhels vetlladors al voltant de la vila adormida! Morien els cants i moria el trepig dels cantaires i el plor d'un ocell estrafeia la mûsica morta. Revetlles del gaudi innocent! Quin enyor us remembra, quin goig cerca el goig d'altre temps, festivals de ma vida? Passa la gentada en tumulte que omplia amb sa joia la pau de les viles d'amor i oblidava per sempre fogueres i cànties i jocs, com si el ritme dels dies trenqués l'harmonia fixada i alcés pedres noves al lloc de les velles ciutats. Quina pompa consagra l'altar i el fogar sota els sostres dels nous edificis? �121 PETITA ANTOLOGIA No hi ha per record, dintre d'ells, una mica de cendra dels fèrvids calius apagats? Dels incendis joiosos que el temps esventà, no hi haurà ni el record d'una flama? Tu crides, oh seny, i la pau s'estremeix en oir-te... Floreix amb ta llum vacil'lant la llanterna á la llántia i anima amb ta vida suau el repos d'altres vides. Seràs el record i la cendra, la brasa i l'espurna ! galopants que arrasaven les terres més que la fîna manyaga subtil de Toreig que s'apropa i s'allunya amb pudicia. I el bes que s'adorm tremolant en les mans que tremolen... Del feix d'hurhcans d'amor, ja no en resta res DEL " SEGON LLIBRE DE RITMES " 37 de salut i de força. les galtes brillants de rosada talment com la pluja dels astres per l'alba entreoberta. Qui pensa en la misera angoixa dels cors que s'esquincen fiblats d'odis negres ? Quins riures de foc s'acorruen, porucs, dins l'estreta clivella que l'ànima closa ...I el cos és la gerra vessant Rellisca la son dibuixa la nit en per com un ull que m'esguarda amb fixesa ? roja i el pit té la comba tnanquil'la del ferm respirar poderós. I del pit a la boca s'afuen oratges brunzents, torbellins de paraules que dringuen i canten i salten amb joies alertes La boca és ben com nois en furor de platxeri, gimnastes flexibles creuant l'infinit ciricular de la llum creadora. Flamalls de la força vital, voleiant dins les ratxes dels vents desfermats en corona cruel de tumultes ! Avui surt el sol pel damunt de mes branques florides madura décanta la pompa doblega damunt l'ampla terra que el besa i el rep amb amor maternai, embriaga de veure de nou, enriquida, l'ofrena d'un dia. i el pes de la fruita del cos trépidant i el Bellesa del cos radiant de salut i de joia dibuixa en ! altives, puixances eternes ! l'espai de les fîtes un rastre purpuri Salut, primaveres �122 A. ESCLÀSANS Tôt l'aire serpeja de cants com de musiques noves fossin fuets arborais al damunt de les nues espatlles dels déus abolits, gemegant de tant riure, que desfent el dolor sota un feix de gaubances ingénues... virtuts monstruoses roncant entre reixes, canilla cruel de quimeres que udola i bramula botent dins les gàvies de ferro ! Sentits : tropa roja, serventa dels odis extrems i les grogues disbauxes que fas jocs de mans amb l'acer dins el flam dels migdies i empaites el sol que redreça la testa i llampega ! Beutat de l'angoixa dels nervis tivants ! Redreçada grandesa brutal de la sang que ultrapassa mesures ! Pruïges : Si el és la gerra vessant de salut i de la cos joia li allarga les mans i força, recull les primicies. Oh germen d'aurores novelles, potser les més belles ! ...Dormir ? Cloure els ulls ? Dintre meu tôt trépida i exulta ! en (Tu sol, pensament, vell fidel, endevines el càndid somriure gentil de la mort coronada de somnis...) DEL "TERCER LLIBRE DE RITMES " 68 Estima el repòs de la llum, solitud tremolosa... La blava espiral de la serp que es revolca en la gespa governa el cami dels Adams que caminen en somnis fitant la mirada en la nit, amb la testa feixuga del pes de l'engany de les Eves lascives que riuen amb fina florida de llavis ardents, mentre branda damunt la cortina de l'ala dels àngels d'aurora la serp més temible del glavi de foc i en la fressa suau de les branques l'amor endevina el miracle de llum de la destra de Déu esquinçant la profunda buidor de silenci en tenebra, fanal de la pia révolta de l'ira paterna clavat en la volta de fulles i cel cobridor de la fuga en misèria... Reculen al marge del riu de les aiguës gelades, mirall tan hostil del pecat innocent, les columnes dels arbres vestits amb el vel de les eures benignes �123 PETIT A ANTOLOGIA i el pas de la nua parella de marbre i de bronze que crema i s'esborra en la molsa amb la llum d'un de carn feta foc, vacil'lant i fonent-se en ingénu contacte refus de maldat infantil, oh S'endinsa en damnada del vell suscita en primària malicia! parella paradis i el record dels seus l'exili del bosc terrenal la l'altura florida d'estels una passas doble càstigs alterns sota un sol veredicte : expulsa i allunya i la destra que anul'la i apaga la roja espiral amb el doll de bonança dels ors palpitants, sota el pur arc-de-cel de l'eterna bondat en oblit de la mà que rutila i recorda la joia sublim d'un instant que animava l'argila... Iluerna de l'espasa que Claror de la destra de Déu beneïnt les tenebres el fibló venjatiu de l'espasa de l'àngel ! solitud de les selves sonores, s'esmuny la parella damnada amb la testa girada i els ulls escrutant l'infinit, dolorosa en la via cruel del perdó, mentre al cor abissal del silenci sanglota la pau de la nit palpitant d'ombres mudes. on mor Consol ! Dins la gran DEL " QUART LLIBRE DE RITMES " 95 Somriu, castedat de la font, nuditat de la dona ! del silenci d'argent una fina rellisca pel marbre vestint el repos de l'estàtua amb la joia serena d'un prisma captiu en presó de icristall, rosa núa tan casta dormint a la falda d'una hora que plora dessota els dossers de xiprers de la nit coronada d'espines d'estels, oh festeig de la llum i les ombres... Voleien al grat de l'oreig en miracle de pètals les cendres del cor que es cousûm i el contacte suscita la fressa de 'cent espirals de clarors, cantadora garlanda de brolls en camins de miralls de les algues cerclant amb subtil cascadeig de cadolles la pura foguera de marbre polit de la dona que centra Perleja la pau rosada de sol trémolos que �124 A. ESCLASANS la calma del gràcil brandar d'unes aies cansades pleguen el vol vellutat sota el pes de les roses. Sanglot infantil de les aigiies al cor del silenci ! que Puresa del marbre daurat al faldar de la viva conversa dels liquids camins dringadors amb profonda tonada dispersa de passes que corren i es fonen baixant les escales de pàl'lid argent de les vagues suaus cicatrius del record ! Quines aigiies volubles, quin marbre d'estàtua, quin pàl'lid somriure, quin pètal d'estel o de rosa serà l'esperit de la tarda que servi la (clau dels enigmes i esborri l'incògnit subtil geroglific de l'or al damunt de les ombres? Sospira la font de cent brolls al voltant de l'estàtua i el cor, dins el gris i el morat del ponent de setembre demana a les hores que passen el rastre dels dies foren, i al temps el secret que em renova la força i ens torna més vells, com el tany d'ametller que la blanca florida icobreix de candor i es retorça i s'asseca que vetust l'esforç rénovât, sofridor sense tares... Somriu, nuditat de la font, castedat de la dona ! No sents, esperit del demà, quin torrent subterrani révolta les aigiies al peu de l'estàtua serena en centrant el menyspreu de la nit vanitósa de somnis ? A. ESCLASANS. DE " LO COR SUS LA MAN " Ara qu'es partida luench de ieu ma es paura aura, sens fenida, aquela d'un romieu. Aguent près bastón e biassa, del vespre al matin, dins la nuech bosca la traça de son destin. �PETITA ANTOLOGIA Jamai lassas, ni mai rotas, tant d'esperas menan son pas que veis espelir las espinas dels totas bartàs. Farfantelas, farfantelas, estelar mon sort, posquessi encar culir las dolças regardelas per sul camin de son cor. I pa'ncara un cabdet, de totes los ardits, vista, o Reina de faidits. a que t'ague d'un poble s'arborar, sempre sus la An bela tinteina, lo combat, jamai ta cara. per menar veson Ah îquora vendrà lo temps qu'aurem pron trepat la polsa que mascara l'envanc de nostre alan, Ah ! quora faràn plus, dins las dralhas marcadas, passir nostre Jovent, las parpelas macadas. * * * despoder ! Cantar, tostemps cantar puei, après lo rire, dins los plers se viutar. Oh ! quunte E Avetz, d'un Que o mon galbi vos !... sus las labras égal : fortuna !... amie, sens una un dire fasetz-vos leu bel, polit gai. ? fan bessai cornât ! Anem, anem, O Peirot de la luna ! te en risent, escota ta sies encadenat, E l'Ubac, car e ta cançón t'embarra. quitarra, �126 JORGI REBOUL Marselha, en cantant, ai debanat lo coral cabedel de ma vida, ai largat ta lenga acolorida, reviudada al sorjgent condanat. Ai volgut, remontant vers la sorga dels papiers servais al Comunal, far gisclar un signe frairenal sul terraire onte creis la messorga. Pauc me chai se me'n vau malcorar d'aqueles senhors d'una altra alena... que voldrián me riblar lor cadena dedins lor crota m'embarrar. e Grands sapients richonant dins sa barba, d'escondón, diràn que siu pas mai qu'un verd codonh, que val ren lo perfum de ma garba. o nanets criticant Que, segur, siu castrat de mos sens d'espandir davant eles tala obra. Paure enfant ! siu tôt just qu'un manobra ont caldrià cent mestres a-de-reng. Basta ! me cal tapar las aurelhas cap-sot, d'embrecar las rasons dels tenents que, bramant d'orasons, van cremar mon cors sus de graselhas ! e, Joia ! Joia encar ! lo cendre gris d'en pertot s'esparpalha vuei, son cent lests a levar la palha... en record del défunt apendris... de e mon cors Basta ! a ton antic e drud lengatge, Marselha, o ma maire, s'ai volgut a mon grat pagar l'umil degut, que ton 'cor sostengue mon coratge. 1928 JORGI REBOUL. �127 LETRAS OCCITANAS LIBRES Achille Mir. res. T. II. : — Œuvres complètes. Illustrations de N. Saliè¬ Lou lutrin de Ladern, La Vigno, Lou coufat de Santo Catarino, Un maridatge per escrit, Larrufat ou l'ome que bol biure sans enemics. — Carcassonne, Louis Bonnafous, impri¬ rue de la Mairie, 50. — 183 paginas, pretz : 20 fra. Aquela reedición de las obras de Mir es bailejada per nostre confràire l'abat Salvat, que l'a enriquida d'una vida detalhada de l'autor e de notas bibliograíìcas e istoricas. Lo primier volum paregut ja fa qualque temps clau La cansoa de la lauseto e lo terç de publicación prodana donarà lo célébré Sermou dat meur-éditeur, curât ide Cucugna. Mir, que foguet mai vesin dels « patoisants » que dels felibres, es sens cap de dobte l'escrivàn mai popular de l'Aude. Sas edicions son agotadas aviat e mosisson pas dins las reireboA. tigas dels libraris. Aquel succès prigond e duradis es largament méritât : Mir es una font de gaug e un tresaur d'expressions pintorrescas e granadas. Sos personatges son tirats, tots vius, del mitàn que nos rodeja. Si coma poeta liric val pas gaire, coma poeta comic e contaire es un mestre incontestat. Pariu a Jansemin, a l'abat Bessón, a Emili Bartha, Mir es conquistar un public afogat ; aquò deuriá convertir los puristas e unificadors demasiats a la nécessitât de daissar subsistir una literatura jos-dialectala accessibla al poble encara incult. La lenga unificada e depurada pot s'impausar que pel mejàn de l'estudi. Per ara, encara en gestación, pot èsser qu'un espleit pels letrats. Las criticas que li adreçan de gents de vista corta e d'esperit estreit, s'avaliràn d'elas meteissas lo jorn ont la lenga d'oc aura la plaça que li revén de dreit dins l'escola publica d'Occitania). " > arribat a Jean Lesaffre. Argelliers. — — Deux villages languedociens : Roquebrun et Montpellier, 1932. Nostre ardorós amie, un dels membres mai abelugats del No- asunat dins aquela brocadura de 16 paginas las doas conferéncias donadas a Radio-Besiers, lo 30 de genier de 1932. En Lesaffre nos descriu aquels dos vilatges amb la pluma vel Lengadoc, a �128 letras occitanas d'un poeta e lo pincel d'un penheire. Rocabrun es dins l'enconPons, Argeliers al contrari es dins lo canton d'Aniana, dins la garriga montpelhierenca, al mieg d'un trada escalabrosa de Sant païsatge palestinenc. Cal felicitar Radio-Besiers dona a las causas del terrador. per la plaça que Jead Régné. Lettre.s- vivaroises des deux Française, avec 30 paginas. une Vogué de l'Académie introduction et des notes. — Privas, 1931. — Es inutil d'insistir Vogiié. Aquela brocadura tocan lors la personalitat pro coneguda dels dos dona una tiera de letras que prerelacions dels dos escrivans arab lo païs nadiu de sus las nos aujols,. Nos agrada leu de parlar de M. Joan Régné, archivista de Vivarès, un narbonés d'Armissàn qu'ondra belament los estudis istorics miegjornals. Correspondent de l'Academia de Bonas Letras de Barcelona, M. Régné a d'en primier dirigit sas recercas eruditas suis jul'Ardecha e pus istoriàn del sieus de Catalonha e del Narbonés ; remenbrem : L'Inquisition Juifs catalans (1906), Ma mission à Barcelone : Juifs d'Aragon (1911-24), Les Juifs de Narbonne du v® au xiv® siècle (1912). Los trabalhs seguents interessan especialament lo païs narbonés : La frontière espagnole de la vicomtè de Narbonne (1906), Amauri II, vicomte de Narbonne (1910), Le livre de raison d'un bourgeois d'Armissàn au xvmc siècle (1913). Nomenat archivista del Vivarés, aquel païs a absorbit la màger part et les de son activitat : La sorcellerie en Vivarais du XVe au xvii0 siè¬ cle (1913), Histoire du Vivarais (1914-21), Situation du Vivarais à la veille de la Révolution (1914), Le Haut-Vivarais à la fin du xvii® siècle (1914), La révolte des masques armées en 178283 (1916), La Grande Peur en Vivarais en 1789 (1917), etc.*.. Enfin cal citar qualques estudis générais : Ce que doit être une monographie de commune ou de paroisse (1914), Les synthèses d'histoire provinciale à la veille de la guerre (1917), La civilisa¬ tion Cistercienne (1925), La vie économique au lendemain de la guerre de Cent ans (1926), etc... Apondam que M Régné es lo collaborador d'un fum de revistas : Revue des études juives, historique, Bulletin archéologique de Narbonne, Revue Vivarais, Annales du Midi, etc... Revue du Ezio Levi. — Commemorazione di Erasmo Percopo, tenuta �129 LETRAS OCCITANAS ail' Academia Pontaniana nella adunanza del 15 febbraio 1931. Napoli, 1931. plai de senhalar aie! aquel parlament del eminent professor, car Erasmo Percopo (1860-1928), de l'Universitat de — Nos Napols, consagret son activitat scientiiica a l'estudi de la perioda desvolopet dins lo reialme napolitàn jos lo govern dels reis catalans. Es a el que devem las très edicions criticas de « Le rime de Benedetto Careth, detto il Chariteo », « Sonetti faceti di Antonio Cammelli detto di Pistoia», « Canzoniere di Tanzillo » e d'autres trabalhs sul meteis movement literari. Lo prof essor Levi nos don a un a bibliografia detalbada de sas obras estampadas e de las que son demoradas manuscritas. literària que se Libres anonciats : Jorgi Reboul. Senso Relambi. Poèmes pro¬ vençaux avec traduction française. — En sobscripción co l'autor, 4, baloard de las Damas, Marselha, a 25 fr., 15 fr. e 8 Lo tiratge restrench deu paréisser a las « Edicions de fr. de Marsyas ». Raymond Lizop. Le Comminges et le Coti¬ — Les Convenae et les Tesis de doctorat. — Privât, Tolosa, 1931. — Libres pareguts: serons la domination romaine. avant Consoranni. — 2 vol. in-8°. Frédéric Mistral. Lou Trésor dou Felibrige, dictionnaire pro- vençal-français. — 2 vol. illustrés, brochés, 500 fr., reliés, 600 fr. Librairie Delagrave, Paris. Es la reproducción anastatica del diccionari mistralenc crescuda de qualques illustrations. PERIODICS Annales du janvier 1932. Midi, — de la France revue méridionale. N° 173, Toulouse, Privât. J. Donat. Le mouvement protestant et l'édit de révocation à (Seguida). — J. Barada. Tou¬ louse et la vie toulousaine de 1786 à 1822. — H. Jacoubet. Sur quelques inconnus de la correspondance de Boyssoné. — Etc... Saint-Antonin (Tarn-et-Garonne) Nice historique, organe de 1' « Academia Nissarda ». — N° 1, janvier-février 1932. Imprimerie de « L'Eclaireur de Nice », Nice. G. Doublet. Les fondateurs niçois du régiment français de Nice-Infanterie (Seguida). — X. Emanuel. Un témoignage offi¬ ciel sur la conquête du comté de Nice en 1792-93. — P. Giof- . �130 LÉTRAS fredo. OCCITANAS La ville de Nice G. Doublet. glorifiée par Bibliographie Niçoise. Cahiers d'histoire et monuments sacrés. ses d'archéologie. — 16, rue — de l'Ecluse, Nîmes (Gard). 12e cahier (1932): Morlet. Glozeb et tumuli — Verdeille. Les dolmens de la région de Bruniquel. — Bouzanguet. Le tau¬ reau Camargue. — Coulouma. La crue de l'Orb en 1931. — Fliche. Les origines de la première croisade. — Rolland. Numismatique de Glanum. — Yrondelle. L'arc de triomphe d'Orange. — H. de Silex. Les Fumades gallo-romaines. — Charvet. Les voies vidinales chez les Volkes Arécomiques (intéressant estudi rééditât). — Mathieu. Note étymologique Pont-Serme sur (L'autor voldriá Pons Hermes alloc de Pons aquò es en far derivar Pont-Serme Septimus, forma atestada en de 782 ; contradicción amb l'istòria, e amb la fonctica : perfieitament acceptable per Pontem Septimum, Pont-Serme es l'intermediari de Pont-Semme (septimana, semmana e minimum, mentre que Pons Hermes o melhor Pon¬ aurià donat Pont-erme). — Soubeyran. L'Ager Nemausen- men'me, merme), tem aquel estudi, l'autor dona Manduel, Marueil, Mardiueil gallesa en — oialos. Aiçò seriá exacte en fonctica francesa, mas en occitan los noms d'aquela mena donan regularment — òjol, — uèjol, — iojol segón los Jialectes : Lanuèjols, Maruèjols, Cassiniòjoh. Lo latin barbai représenta aquela desinéneia per — ôgilum. En realitat los noms en olh, — uelh respondon a de formas en — olium). sis (Dins coma venent de la desinéneia — La Revue des Pays d'Oc. — Villa Zani, Isnard, Avignon. N" 3 (mars) : Ch. Maurras. Préface à boulevard «Las Raiolos Sixte». — Clardeluno. Lou devignaire d'aigo. — Jean Lesaffre. Un vil¬ lage languedocien. — P. Azema. Sur l'internationalisme d'à Mistral. — F. Mistral, neveu. Mistral et Goethe. Le tombeau d'un mage. — Costis Pala- P. Estieu. Del centenari de la mort de Goethe (Sonets qu'an donat loc a qualques desagradivas, reflexions del «Mercure de France»). — Chroniques. N° 4 (avril) : P. Devoluy. — R. Busquet. Les surprises d'une généalogie. — B. Vidal. La chabra d'aur. — P. Deslandes. mas. Souffles du Midi. A M. — Eug. Lautier. — F. Matheu. En lo centenari d'En MistraJ. — P. Eyssavel. Orthographe phonétiqu ? �ĹETRAS Í31 OCCITANAS Orthographe traditionnelle ? (Dins aquel article, nostre amie e contraire se plaça sus un terrèn mai que mai sentimental e mistralenc pus leu que sus aquel de las nécessitais d'una lenga literària moderna). Chroniques, notes et documents. Lo Gai Saber, revista de l'Escola Occitana, Tolosa. — N° 88, 89, 90 (Febrier, març, abri! de 1932). J. Salvat. A. Perbosc, chantre des oiseaux. Le souvenir La Direction. — de. J. Anglade. — J. Cubaynes. L'adisiatz de la Vierge. — J. Ladoux. Syntaxe des propositions en Occitan (excellent e sériés trabalh). — J. Girou. Un grand sculpteur lézignanais, J. Costa. A oras G. — P. Estieu. La votz dels campanals. — Las campanas de la Victoria. — J. Salvat. Las cantairas de P. Estien. Calelhon. Davalada serena. — Perbosc. — Nauroza, Solelh colc. de La Cigalo lengadociano, de Beziers. — Genier-Febrier de 1932. P. Azema. La guerra — J. Ladoux. Lo mel. sou contunia. del rei. Lector, Lous libres. — — Calelhon. Novela Annada. E. Barthb. La routo. Lou Ra- A prepaus de grafio (Dins aquel dirigit contra nostra grafia catalanizanta, nostre con¬ traire don a la sentida qu'a pas legit .nostre estudi sus aquel subjecte per daissar ignorar a sos legeires que, dins nostra adaptacién de la gratta lengadociana a la catalana, la personalitat e las tradicions nostras son plqnament salvagardadas ; res d'especificament catalàn i es pas estât admés. D'autre biais a tort de dire que l'Institut d'Estudis Catalans tenguet pas compte de nos autres. En realitat, manlevet mai d'un detalh a la grafia mistralenca. Li auriá estât malaisit d'anar pus luenh davant nostra anarquia ortografica que dura encara. Li farem remarcar de mai que far dépendre nostra grafia d'una macadura d'amor propri ipotetica es una simpla manifestacién d'esperit « felibrenc ». Nos devem inspirar solament de principis scientifics, de nostras tradicions e costumas e de la néces¬ sitât primordiala de facilitar los intercanvis entre totas la£ — article occitanas. Al loc de discussions esterlas terras contraire nostre cisas, si adrece d'observacions dispausats a las discutir amb el justificadas). em son nos e bufecas, que concretais e a ne e pré¬ tenir compte �LETRAS OCCITANAS 132 La Tramontane, bailejada revista del régionalisme literari nostre confraire Ch. per rosselhonés, Bauby. trigat a paréisser, es parti cude verses catalans e franceses, de cronicas literàrias e artisticas, e d'un abondós compte-rendut de las revistas regionalistas. Aquela publicación es l'orgàn mai vivent de la vida intellectuala del Rosselhón. Lo n° de febrier-març, que a larament clafit de prosa e L'Auvergne de littéraire, artistique, historique et économique, Clermont-Ferrand. claiu : Des devises du Dezert. Les Auvergne en 1931. — Albert Ojardias. Sur la famille de Pascal : un aïeul, une nièce. — De MaisonLo n° lettres de genier-febrier et les Arts en Blanche. Opinions d'écrivains du xvm" gnats. Chroniques. — L'Araire, Occitana. 55, Jordi d'Oc. siècle sur les auver¬ orgàn mensual de la Federacion de carrieraj Clovis Hugues, Bela de Mai, Rieu. Sacrifice. — lenga Forma¬ R. Barthe. L'Unitat de la L'Espinchaire. Nous et la vie du — la Joventut Marselha. Monde. — Théâtre occitan. — Ligue la, mort. — (Aquel ensenhador dona una idea de l'activitat de la F. J. O. e nos permet de concebre los pus grands espers per quand aquela joventut aurà près l'empeuta del movement occitan). tion de la personnalité occitane. Frederic-Mistral. — — Ramon Camp. L'économique ou L'Eclair d'Oc, dins 1' « Eclair » de Monpelhier ; pajreiscada dimars. Nostre excellent son contraire P. Bouchard d'Esquieu obra d'introduccion de contunha la lenga d'oc dins la premsa mieg- jornala amb un vertadier succès. Dins lo biais popular, fa de bon trabalh. Le Petit rubrica : articles de Méridional, jornal quotidiàn de Montpelhier. Jos la publica d'intéressants doctrina occitana d'un de nostres amies que signa : «Le Nouveau Languedoc », del 21 de majrç, tracta de, la question lenga d'Oc. Davant la caréncia de l'Es- G. Fontenille. Dins lo n° de l'ensenhament de la escolas felibreincas de lo suplir e remarca semblan o aver compr s. tat, estima qu'es a las que paucas �LETRAS OCCITANAS Le Sud, quotidiàn de Montpelhier. Nostre confraire P. Azema i tracta las Dins 133 lo n° Devolut, un Periodics questions felibrepcas amb son gaubi plan conegut. del 13 de març, un remarcable article sus Peire desls mai justes e comprehensius que se, siá publicat. recebuts : Era bouts l'Escolo deras Pireneos, Lo dera Mountanha, orgàn de Cobreto, orgàn de l'Escolo Auvern- hato, Le Mietjoun de Rabat (Maroc), L'Alauza d'Auvernha, or¬ gàn de la Mantenéncia d'Auvernha, L'Auta, orgàn dels « Tou¬ lousains de Toulouse», La Terro d'Oc, orgàn de l'Escolo Mondino, L'Echo du Vidourle de Lunel, L'Echo des étudiants de Toulouse, Calendal, de Marselha, France-Italie, Pampres et Lys, orgàn dels miegjornals d' « Acción francesa», etc.., etc... �134 CRONICA CONGRÈS LO DE GUILHEM L'ASSOCIACION BUDÉ L'Associación Guilhem Budé fondada lo niante ni ment de la cultura classica en 1917 per assegurar França, devenguda desvertadier fogal d'umanisme, tenguet son prien puei alavetz un mier congrès del 30 de març al 2 d'abril de 1932, a Nimes, ren¬ dent atal omenatge a la mai romana de las ciutats françesas. Aquela espectaclosa manifestación qu'acampet mai de 500 congressistas tant franceses intellectual cons'irós del coma extrangers, manteniment de agrumelet l'eleit e nostra vielha cultura greco-latina e de nostras tradicions reiralas, manquet pas de despertar un viu interès dins la région provençala e lengadociana, e de metre a lum força questions cremantas per la vida meteissa del nostre Païs. Nos aviá semblât ça que la que tots los amies de la lenga d'Oc, aquela filha primier nascuda del latin, devián èsser vivament interessats per un congrès dont la toca es lo manteniment de la tradición latina. En « ço despieit d'un jornalista parisenc que poguet se demandar lo Felibritge aviá a far amb lo congrès Guilhem que Budé », d'autres miegjornals, e non dels mendres, cregueron bon de e prene una part activa a aquelas sesilhas de l'umanisme, de vista provençal, catalàn o lengadociàn. d'i traire lor punt La societat literària ha ofriguet, e felibrenca nimesenca « La Torre Man- efleit, als congressistas, lo 29 de març, la velha meteissa de l'obertura del congrès, Guilhem Budé, una conferéneia sus «la vida en Camarga». Foguet lo grand poeta provençal, Josep d'Arbaud, que volguet el meteis iniciar los invitais de «La Torre Manha », e jos la presidéneia efectiva de Mossen G. Domergue, a la vida ardorosa e poetica de la Camarga ; una tiera de projeccions remarcablas seguiguet aquela conferéncia que per planis foguet una revelación del païs e de l'arma bateganta d'aquel caire de terre Occitana. Las sesilhas de trabalh, elas meteissas, an pas mancat d'atraire » en l'atenciôn suis estudis dels erudits del Miegjorn. �Cronica 135 A la Coinissión d'arqueologia, M. P. de Brun parlet de Glano, de Marselha, que precediguet la romana Glanum sul planol dels antics de Sant Remesi. M. Lizop, capiscol de 1' « Escolo deras Pirenèos», professor al liceu de Tarbas, parlet de sos estudis récents sus la région de Comenges. l'antica ciutat filha A la Comissión d'umanisme, lo divendres lor d'abril, M. Emili Ripert, lo savi professor de lenga e literatura provençalas de la Facultat d'Ais-Marselha, tenguet a far ausir la votz de la Provença. Amb son gaubi costumier e una fe embelinadoira, entretenguet los auditors de l'umanisme mistralenc. Volguet de mai depausar davant aquela comissión dos vots als quais aderigueron tots los membres 1° M. présents. Ripert demandet que demest las colleccions «Les belles lettres», publicadas per l'Associación Guilhem Budé, una plaça foguès faita a una colleción d'autors provençals modems. Una pariva colleción existis ja per los obras catalanas. Una edición critica, una traducoión, de nostre Lucian provençal, Romanilha. una edición dels precursors del Felibritge, per exemple, podon qu'interessar los membres de l'Associación Guilhem Budé. 2° L'egregi mestre d'Ais pauset publicament un cop de mai necessari e bon dins un tal congrès — la question de l'ensenhament de la lenga d'Oc, dins tots los grases. Lo temps es passât ont, jos un enganaire pretext de séparatisme, era pennés de suprimir de nostre ensenhameut una lenga qu'es e demora lo latin |del poble, e que per força de nos autres foguet la mai bela introducciòn a l'esiudi de las lengas classicas. Mantun dels congressistas extrangers présents foguet estabosit e mai que mai intéressât peraquela comunicación tant temporiva, e cresem que M. Ripert a plan méritât de la terra d'O.'c, en gausant pausar tant francament aquelas questions davant lo Congrès Guilhem Budé e en fasent prenc en consideraciôn de — e talis era vots. miegjornalas, d'autre biais, s'era faita magniflcament ausir la velha de ser, al banquet oflcial de l'A. G. B., per la boca del delegat catalan, Sr Joan Estelrich, director de la « Fundació Bernât Metge » de Barcelona. S'inspirant del tema remirable de la Copa Santa, Joan Estel¬ rich remembret amb quina fe e quin afogament — sos auditors o demenbraràn pas — que la Copa deviá èsser e demorar lo simLa votz de las terras �136 bol CRONICA solament pels pobles del Miegjorn, lengadocians, provençals o Catalans, mas encara pels umanistas del mon entier que tots se reclaman de la civilización greco-latina, simbol d'unión e de força, simbol tanbén d'esperança dins la feconditat de l'obra entrepresa per la « Fundació Bernât Metge », l'Assooiación Guilhem Budé, e tots los gropaments inspirais pels meteisses principis. non Gausam dire que espiritualas que lo Felibritge es al nombre de las associacións trabalhan e luchan pel manteniment de nostra vielha cultura classica. Aquel salut de la Catalonha foguet iníìnidament preciôs al de tots los occitans présents, e segurament los Congressistas franceses e extrangers, qu'ignoran tant sovent lo sens, la valor e la portada de nostra obra miegjornala, auràn sentit alavetz cor qu'èrem una força, una força reala e poderosa al servici de l'umanisme. Las escorregudas previstas per las vespradas fogueron, elas tanbén, plan sovent un omenatge a nostras terras occitanas. Nimes, lo Pont del Gard, Avinhón, Arles, Aigas-mortas e las Santas-Marias fogueron visitats. La jornada meteissa del dimenge 3 d'abri*, foguet consagrada del tôt per una part dels congressistas a un pe,legrinatge « al païs de Mirelha». De Tarascón los membres de l'Associación s'adralheron vers Malhana, ont, après una corta visita a l'ostal de Mistral, un pretocant omenatge foguet rendut al cros del Mestre per M. Ramon Lizop, professor al Liceu de Tarbas e valent felibre, al nom de la Gasconha, del Bearn e de la Catalonha, M. Jordi Martin, président de « La Torre Manha » li respondet al nom del Lengadoc, de la Provença e de Nimes, e tots los assistents cumengeron un moment dins lo remembre del cantaire de Mirelha. Los mens estrementits fogueron pas los congressistas franceses del Nord o çxtrangers, e aguerem força gaug a ausir mai d'un d'entre élis, umanista convincut e militant, nos avoar qu'atendián la salvación de nostra civildzaciòn mediterranenca que dels pobles del Miegjorn, d'aquelis que se son arborats per siegre l'estela resplendenta al front del cros del Mestre. L'escorreguda se contunhet als Bauces, al Parador, ont salu- deron lo remembre de Carlón Rieu, a Fontvielha e sos molins, Arles, lo Vacarés, ont M. G. Martin rememoriet en excellents ter- �137 CRONICA mes tôt ço que ron e la literatura provençala deu a la Camarga, Ai-ba¬ Sant Geli . Aquela jornada d'escorreguda al païs de Mirelha, coma aquela païs dels Camisards » clauguet dignament lo 1er Congrès de l'A. G. B., al quai se son associats d'umanistas del mon entier, e que — esperem-o — portarà fruta abondosament per lo renaissença dels estudis classics grecs e latins, e tambén per la pus granda glôria de las lengas neo-latinas d'Europa, dins lo remem¬ bre d'inoblidablas jornadas de trabalh e de comunión espirituala sus nostra bela terra ocoitana. « Al (Comunicat per Mola Drutel). CONFERENCIA OCCITANA A L'UNIVERSITAT DE BARCELONA M. Loïs Alibert, tans secretari général de la Societat d'Estudis de Tolosa e director al cors d'un Occi¬ de nostra re,vista, foguet convidat, viatge en Catalonha, a far una conferéncia a l'Uni- versitat de Barcelona suis parlars occitans. Manlevam a la « Publicitat » lo grand quotidiàn catalanista, lo compte-rendut d'aquela importanta manifestación, qu'es la primiera marca de simpatia de l'Universitat en via de catalanización a l'adreça de la lenga nostra. « Lo dimecres, 2 de març, a 7 oras del vespre, intreron dins la classa de lenga catalana d'En Pompeu Fabra plena d'auditors, M. Loïs Alibert accompanhat dels S" Ventura Gassol, conselhier de Cultura de la Generalitat, Pompeu Fabra, président de la Secoión filologica de l'Institut id'Estudis Catalans, Jaume Bofill i Ma¬ tes, Alexandre Gali e Josep Carbonell. Lo senhor conselhier de Cultura avent près la presidéncia amb a sa dreita M. Alibert e a son esquerra lo Sr Pompeu Fabra, aqueste faguet la presentación en brevas paraulas, plenas de consideraciòn e de simpatia per l'obra que realiza M. Alibert demest los occitans de delà los Pireneus, trabalh que remembra aquel del meteis Fabra en Catalonha. Metet en evidéncia las dificultats de tota de M. Alibert deu lo prepaus tracta pas d'una mena que mas es segur que se lo succès del filolog lengadociàn obrirà un camp de possibilitats insospichadas. La deçadénoia de las variantas francesas de la lenga d'Oc causa a vencir, impossiibla e que l'avenidor de Catalonha �138 CRONICA comencet, diguet lo mestre Fabra, plan abans aquela de la nostra lenga, aqui perqué lo vostre trabalh sera plan mai dur que lo que nos a calgut realizar. Coma Catalans, apondet, nos devem interessar a aquela obra regardai- amb tota nostra simpatia. Si En Alibert capita, aurem obtengut un aparentament que farà una lenga miegjornala perfieitament comprenedoira per nos autres e al meteis temps contribuirà al espandiment del nostre idioma que se farà mai compréhensible pels nostres fraires del Miegjorn de França. E se virant vers M. Alibert, acabet : Si capitats non solament seretz digne de la reconeissença dels vostres compatriotas, mas encara de nos autres, los catalans. En clavant son breu parlament, lo Sr Pompeu Fabra foguet longament aplaudit, aplaudiments que oontunheron mai que mai amistoses quand M. Alibert se levet per parlar. Lo filolog lengadociàn grandmercejet lo seu eminent collega catalàn per las apreciacions elogiosas qu'aviá méritât la sieu la e modesta obra. E dintret dins la matèria de la sieu dissertación partidas. primiera, ensaget de définir l'unitat linguistica occitano-romana entre l'unitat 'ibero-romana e l'unitat gallo-romana. Nâ lo catalàn, ni lo lengadociàn, ni lo lemosin, ni lo prevençal, ni los gascon, formas dialectalas d'un meteis idioma, non son ni ibero-romanas, ni gallo-romanas, contituisson pus leu una nacionalitat linguistica : l'occitano-romana, intermediària entre las doas autras. M. Alibert remembret sus aquel punt las opinions contràrias dels filologs espanhols e extrangers, coma Amado Alonso, que dins lors estudis scientifics se son daissatz influenciar per las artificiosas realitats estatalas. que comprenguet doas Dins la Resseguiguet puei totas las vicissituds istoricas de la lerga despuei los temps mai alunhats e foguet vertadierament esmovent d'ausir en lengadociàn e dins una sala de l'Universitat de Barcelona, tôt just conquistada per la cultura catalana e ja consirosa de la nostra expansion culturala, la condamnación ôe la politica miegjornala de Jacme I, que ja avià méritât de l'opi¬ nion occitana contemporanea de blasmes e anatemas irritât-.. La segonda part foguet dedicada a l'estudi especial del lenga¬ dociàn, la varianta dialectala que parla lo mai grand nombre occitana d'occitans sas — similituds unas 4 000.000 d'armas e sas diferéncias amb los autres dialectes occitans, — e a metre en evidéncia �CRONICA 139 plan mai influenciats pel francés, en fora del catalan e del gas¬ con. Foguet la part sabenta de la conferéncia que séria malaisit de transcriure. M. Alibert faguet prova d'una prigonda coneissença d'aquelas matèrias e un sen segur per la reforma que deu complir. E acabet remarcant que la sieu obra e la de la Societat d'Estudis Occitans seguisson e volon sonque amplificar la qu'a rcaiizada en Pompeu Fabra e l'Institut d'Estudis catalans. Aquestis darriers mots del filolog lengadociàn provoqueron una après laquala lo Conselhier de Cultura de la Generalitat, Sr Ventura Gassol, regraciet, en nom cauda ovación de l'assisténcia, del Président Macià e en nom de la Generalitat, M. Alibert per l'obra d'un merit incalculable que realiza. Amb de paraulas elo- quentas e plenas de poesia, diguet l'emoción que li aviá produit de l'escotar en lengadociàn e a l'Universitat de Barcelona oberta ja venturosament als ideals culturals de Catalonha. dels faits, de las realitats, de las qualas poiràn jamai res las maquinacions e las obras dels ornes per tant que duren. E acabet prometent al fdolog lengadociàn l'atención de Catalonha envers l'obra culturala, envers l'obra de prolongación de la renaissença caSe mostret cresent afogat obras de dieu contra las talana que lo sieu trabalh représenta. Una salva Sr Gassol. d'aplaudiments saludet las darrieras paraulas del » président Macià recebet M. Alibert vengut lo partida; en remembre volguet èsser fotografiat dins lo Pati dels Orangiers de la Generalitat amb lo sieu visitador acompanhat dels senhors Ventura Gassol, En Pompeu Fabra e Xosep Carbonell. En sortint d,e la Generalitat, M. Alibert anet prene comiat del baile de Barcelona, Dr Jaume Aiguader, que li reiteret sas excusas d'aver pas pogut assistir a la conferéncia e s'entretenguet longament amb el sus l'avenidor de Catalonha L'endemàn lo saludar abans e sa d'Occitania. En clavant aqueste compte-rendut destinât a mostrar a quin punt los catalans s'interessan als nostres esforces de renaissença, permetrem una suggestion a l'adreça dels dirigents de la parcis logic que, dins la futura Universitat, un dels grands erudits sieus sià cargat de reprene l'obra del grand Milà i Fontanals per far de Barcelona un centre d'estudis occitans, que poga rivalizar amb ço que fan los extrangers. Tots nos Cultura Catalana. Nos �140 CRONICA los catalans de cultura superiora se devon de conéisser un passât qu'es tant estreitament ligat arab l'evoluciôn de los prôpria literatura. literari CONGRÈS DELS JOVES EN AVINHON LO Respondent a la convidaciôn de Mitan e Malbos, los joves région provençala se son acampats en Afvinhôn, lo 20 de març, dins aqueste meteis « Hôtel du Louvre » ont los primardiers elaboreron los estatuts del Felibritge. felibres de la Lo Capolier arab quauques degans : Bernard, Damiàn, Jove, avián tengut a venir portar sos encoratjaments e sas ajudas. mieja, la discussion s'obriguet per s'acabar sus los cops de cinc oras de vespre amb pas mens un arrest a miegjorn ont aneron dinar, arrest tôt superficiau, los escanvis d'ideas contunhant de pus bela. Totas aquelas paraulas mas o mens vivas A detz nos oras e fach sentir la volontat ben arrestada de cadun d'obrar, an d'obrar d'una faiçón metodica. Definissem las raras de nosla mieus conéisser en co dels pageses, dels obriers e dels universitaris Amb los pageses parlarem directament de las causas tecnicas del mestier, de las questions economicas que los podon interessar. Amb los obriers, segôn lo cas, discutirem politica, fasent ressortir al besonh los avantatges del fédéralisme e sos raports amb los fachs de l'actualitat. Los estudiants abans tôt aprendràn la lenga, la literatura, las arts nostras e s'engenmas tra acción per haràn a far de conferéncias portant las ideas nostras dins tots los mitans. Mas per ment, cal qu'aquò siá possible, se conéisser e per aver lo maximum de rende¬ saber los aptituds de cadun, cal s'orga- nizar. Es atal que s'entindet de la Joventut Occitana. la secciôn provençala de la Federaciôn Aquela Federaciôn que gropa totes los païses d'Oc aura son bureu format pels secretaris de las diversas provincias : Auvernha, Gasconha, Delfinat, Lengadoc, Provença. Lo bureu de cada provincia, el meteis, se compausarà dels secre¬ taris de las seccions departamentalas. Lo Congrès dels joves en Avinhôn a désignât per secretari de Provença : Pau Pons, colegi de Canas (Alps-Maritims). L' « Araire », fuelha d'espandiment distribuida gratuitament, servira de ligam als membres de la Federaciôn. Es duberta a la �141 CRONICA ajudar a son espelida. parla tanbén de las possibilitats de publicar de brocaduras de propaganda respondent als besonhs ben definits de las diversas menas de gents que cal tocar. totes, totes devon s'interessar a sa vida e Se LO OCCITAN CO DELS ESTUDIANTS BOLEGADIS A Montpelhier, lo « Novel Lengadoc » contunha son pretzfait propaganda cccitana. Lo 10 de març, Lesaffre parlet de « La cançón d'amor dins lo folklore occitan » amb acompanhament de cants catalans, gascons, lengadocians e provençals per la code rala de tiàn » « L'Alzina ». Lo meteis à la de Beziers avià fait un a « Societat de l'art autra conferéncia cres- qualques jorns abans. A Toloza, «Los estudiants ramondencs » s'acampan, lo 23 de febrier, per escotar en Jordi Vedel lor debanar « La vida e l'obra del poeta provençal Teodor Aubanel », la réunion s'aca« Gopa Santa ». Lo 13 de març, après ur, raport sus l'activitat de l'associación présentât pel président, F. Gaulhet, Roger de Lestang fa una conféréncia força documentada sus « Lo régionalisme économie». La question es examinada jos tots los aspectes e dona loc a un intéressant escanvi de vistas e l'accord es complet sus las solucions propausadas pel ba amb lo cant de la conferéncier. Lo 12 e d'abril, F. Gaulhet expausa « La vida de Peire Vidal » d'una prigonda coneissença de nostra vielha literatu- fa prova ra. Enfin, la Secció de las Letras de l'Associacón Generala dels estudiants de Tolosa, assemblada ge¬ lo vot seF. Gaulhet, président dels « Estudiants acampada lo 1er de març en nerala, jos la presidéneia de Renat Gandiilhón, a votât guent, présentât per ramondencs « » : La Sección oorporativa des estudiants de letras de Tolosa, initiativa favorissent la cultura regionala deu èsser encoratjada dins los divers ordres d'ensenhament e mai que mai dins l'ensenhament superior ; « 1° Considérant que tota 2° Considérant que l'administración Centrala, en créant de lenga miegjornala dins las Universitats del Miegjorn, admés lo principi de l'ensenhament oficial de la lenga d'Oc ; « cadieras de a �142 « CRONICA 3° Considérant padas mitans qu'aquelas cadieras de romanistas dont la valor filologics del mon entier, per « Emet lo vot generalament ocureconeguda dins los son es : Que dins las Facultats ont son ensenhats lo provençal e los lenga d'Oc (catalan comprés) poscan èsser causits coma segonda lenga a las esprovas oralas del certificat l'estudis practics de la licéncia d'ensenhament de lengas viventas, coma lenga complemntària del titol de licenciât d'istòria, filosofia e letras puras, e coma segonda lenga al bacalaureat ». « autres dialectes de Ajustem diants de que de vots analogs aviàn ja estât adoptais pels estuMontpelhier e pel Conselh de la Facultat de las Letras d'Ais-Marselha. A Paris, la activitat Lengadoc Novel Lengadoc » a constituit biais, lo grop « Frédéric Mistral « diants. D'autre trabalha e d'acordi amb los d'Estudesvolopa son un grop » estudiants del « Novel An ja donat una tiera de conféréncias amb lo concors de Lois Giraud, Peire, etc. Despueis lo 8 de març, jos la dirección de J. Lobet, fan un cors de lenga d'Oc cada setmana. ». XVIII" ANIVERSARI DE LA MORT DE FREDERIC MISTRAL Lo 29 de març, mieus de la teneires del s'adralhavan nombroses vers Malhana los roCapoucho blanquinello ». Eran recebuts pels man- « « Rodelet » : Danis Polinet, Maurin e sos amies. primier, los joves del « Recati de Sant-Romier » qu'acompanha un eissame de chatas, puei los avinhonencs del « Floretge » amb lo majorai Bruneau, Mistral nebot, Mitàn, Nerón de la « Mistralenca », Jaubert de la « Targa » ; Jordi Rebol, mestre en gai saber; Juliàn, Pinhol, Marti Gonzalez, re¬ présentant « Lo Rat Penat » de Valéncia ; Rudmose Brown, professor de l'Universitat de Dublin; L. Rossel, etc. Es, en Dona Mistral al bras de Maria del Poeta e los felibres prenon lo camin de la lo canonge « lo gleisa ont se celebrarà un servici religiòs. Mossén Imbert farà lo presic acostumat, entre temps lo Rodelet der Malhana cortegi amb gadoc en testa » s'es fach entendre dins sos cants. Puei La Nación Gardiana » e la bandiera del Len¬ se forma per anar al cementerx. « �143 CRONICA Davant la tomba sagrada, dins lo silenci e Pemoción de tots, capolier del Felibritge prend la paraula : « Detz-e-vuech ans adejà que lo Mestre es intrat dins l'eterne som. Mais, lis ans son ren per li cors fideus. Lo sovenir, quora banha dins una afeción prefonda, es corne la sempre-viva. lo Se comprendriá pas qu'un enfant oblidesse son paire. E s'aqueu paire, marcat dau det de dieu per d'obras grandarassas, a provocat l'amiración dau monde, es per li siècles que sa memòria es verdejanta. Ansin n'es de Mistral, e nautres, en¬ fants de son esperit e eiretiers de sa doutrina, come un flambeu inamossable, passarem nostra afeción e nostra amiración a nosta descendència. Certa, come eicí, i a e i aurà tostemps lieunch d'eici d'amaiavem e nosti reirenebots auràn d'amiraires de Mistral: mai res e eli sernpre sus un immense avantatge, se nosta raça. s'abastardis de posquer s'enorgulir de son sublime parentatge, e de n'en posquer faire la prova indiscutabla eme la lenga d'Oc, aquela lenga que vos meme, Mestre, avetz nomat lo signe de pas; es familha. d'aquela granda familha que s'estend de Niça a Limoge a Barcilona que vene vos dire noste amor per lo Païs qu'avetz glorificat, fier d'estre lo porta-paraula d'un poble que vou s'auborar e viure segón voste ideau. E, come lo torne dire cada anada, s'es davans vosta tomba que nos acamEs au Bordeus nom e de gramaciar dau miracle de vosta obra magnifica, qu'a rendut la força e la fe a una nación anequeabandonada, es eme mai de fisança que de tristessa. pan per vos dau miracle lida e Pasmens, si, siam entristesits, vuei, d'aguer vist partir i a quauqui jorns un de vosti mai valents apostols. Peire Devoluy vos a rejonch, Mestre, dins li sants Aliscamps. Era un di melhors fius de Provènça, e de segur l'avetz ben aculit. Dieu fague que posquem, a nostra ora, paréisser davans vos, come eu, digne de vos, o nostre Paire de Malhana ». Parlan ont se veau, puci : E. Ripert, Bodin, Mistral nebot, Mitan, etc. una festa populara amb un bel programa, representación del « Grafologue » de Jouclavet aquela jornada de remembrança e de fe. Dins la vesprada remarca la �144 CRONICA T. S. F. OCCITANA Radio-Tolosa. — L'abat Josep Salvat a presicat a aquel post, occitàn. Nos a força escotat de luench e de prop, un carema d'entendre, al mieg de las votz del monde, dins nosauts-parladors, una votz occitana plànher lo Crist dins sa passion. L'abat Salvat fa editar la tiera dels seus sermons. fach gaug tres Marselha-Provença. aviá donat una — Aquela estación, qu'en agost darrier « Lo doctor Purgamini » de comedia occitana, Dezeuze, jogada per la tropa del « Calen », a F. nat una serada de comedia en tornamai do¬ lenga d'oc. La meteissa tropa nos faguet entendre: « Ren qu'un pantai » de nostre amie Jordi Reboul; « Misé Barbo » del tolonenc Antoni Praude ; « Peire Puget » LA del majorai Antoni Conio. MANIFESTACION DE L'ESTATUT PER L'INTEGRITAT CATALAN de l'opinion publica castelhana revoluintéressais a agrir las relacions de Madrid, una granda manifestación foguet organizada, lo 24 d'abril passât, per ratificar lo plebiscit del 2 d'agost de 1931 e mostrar l'unanimitat dels cata¬ lans dins lor volontat d'obtenir l'aprobación de lor autonomia. L'acte foguet degut a l'activitat patriotica del « Centre autonomista de dependents del comerç i de l'industria » que ne prenguet la dirección. Tre la velha e tôt lo dimenge matin, un poble immens, vengut de tots los endreits de Catalonha, s'apilet dins la ciutat comtala en vista d'aquela espectaclosa demonstración. Totas las organizacions oficialas o privados, las municipalitats, las societats de tota mena eran representadas. Davant las menaças mada per qualques politicians entre los catalans e lo govern Lo cortegi partiguet de la passejada de Colom vers miegjorn dirigir cap a la plaça de la Republica. Lo président Macià rodejat dels députais catalans assistiguet al desfilat del bal¬ con de la Generalitat. Quand foguet acabat, lo président del Centre de dependents prenguet la paraula, li succediguet lo président Macià que prononciet una esmoventa allocuciôn e diguet sa fe dins lo succès de las revendicacions catalanas, per se �145 CRONICA mai de doas oras, mai de 200.000 personas desfie una dignitat remirablas. Aquela mobilizaciôn pretocanta de las forças del catalanisme e aquela mostra de la volontat del poble an produit una prigonda impression dins tota l'Espanha. En un pauc leron dins un orde LA FESTA DE L'UNITAT DE LAS TERRAS DE LENGA CATALANA dimenge 24 d'abril, jos lo patronatge de la Municipalitat l'iniciativa del « Centre de Lectura de Reus », amb l'ajuda de « Palestra » se tenguet la jornada de la lenga catalana e l'acte d'afirmación de l'unitat de las terras de lenga Lo de Reus, per catalana. La ceremonia aguet loc al teatre Bartrina, jos la presidéncia A. Marti Bages, Pompeu Fabra, président de del baile de Reus, Palestra », « Miquel Massuti, président de 1'« Associació per Carreres, président de 1'« Acciô Pau Font de Rubinat, président del « Centre de la cultura de Mallorca », Fr. Valenciana », Lectura ». seguida de l'abséncia del représentant del Rosselhón, lo s'i legiguet una letra del nostre contraire en Francis Ayrol que disiá : En poeta en Josep-Sebastiàn Pons, « Si, amie, sento molt no poder estar entrevosaltres, tots combregant en un mateix pensament en un mateix altar. Quin orgull séria per a la meva petita personalitat, poder representar una terra catalana, aquel Rosselló tan lluny dels vostres ulls i que penseu tan a prop dels vostres cors, aquel Rosselló d'ànima catalans un xic ensopida. aproximació espiritual — heu dit — que bonic és Tin¬ quin programa tan estés hi destaca ! quin idéalisme tan pregon enclou 1 Una tent ! de Palestra i de la Protectora, s'ha descansat, d'una manera pràctica, realista i De tôt això bons germans de parlar a cap constructiva. Han d'ésser discutits els mitjans a emprar per a despertar en jovent rossellonès el sentiment racial. S'ha de fer un treball d'infiltració espiritual. S'han d'establir centres favorables; Perpinyà, Ceret i algun poble de la costa; el �146 CROŃltíA el on parlar i els costums son encara vius. Es cosa d'un llarg alè pot desenvolupar en quatre ratlles. que no es Porteu els de Palestra i de la Protectora, la Salutació i l'encaixada de germanor d'un rosellonès, soldat de les trinxeres avançades d'aquesta banda, un d'aquells que obscurament se- gueix treballant per la gran Catalunya ». A torn de rotlle, prengueron la paraula Miquel Massuti per Mallorca, Francesc Carreres per Valéncia, Miquel Ferrà per l'Associació Protectora de l'ensenyanço catalana, Pau Font de Rubinat pel Centre de Lectura, Marti Bages per la vila de Reus. Lo mestre, En Pompeu Fabra, diguet l'unitat de la lenga cata¬ lana e mostret que son redreçament dépend dels malhorquins, dels valencians e dels rosselhoneses. Expauset los mejans que permetràn d'arribar a aquel résultat e acabet en disent qu'amb la lenga coma instrument auriàn la basa per establir l'unitat de las terras catalanas. En fin, lo governador de Tarragona, sr Noguer i Cornet, se carguet de trametre al govern un vot per obtenir que lo décret sul bilinguisme foguès estendat a totas las terras de lenga catalana. MORTALHAS Peire Devoluy. Lo 5 de març darrier, en Peire Dvoluy, de Gros-Long, moriguet à Niça. Sos obsequis fogueron célébrais dins aquela vila, mas deu èsser rebondut a Castilhon-en-Diés, son païs nadiu. son vertadier Nascut nom — Paul 1862, passa sa primiera jovença dins son terraire Devoluy. Devengut politecniciàn al moment ont lo simbolisme mestreja dins los mitans literaris parisencs, se mescla a aquel movement en companhia de Josep Lobet. Mas tre 1891, s'adona a la poesia provençala e conquista ana plaça marcanta demest los felibres. En 1899, publica una istòria de Provença e en del Miegjorn qu'atira l'atención de Mistral, tant plan que sus la designación del Mestre es elegit capolier de Felibrige en 1901. D'aquel moment, Peire Devoluy entreprend una activa propaganda per esparpalhar la doctrina mistralenca dins tôt lo Mieg¬ jorn. Segón lo mot de Mistral, es lo capolier de l'acción. Sentis las decas qu'empachan lo desvolopament del Felibritge e vol crear una vertadiera federación de las escolas susceptibla de del �CRONICA despertar los « canonges 147 dormilhoses » e de lor coraunicar l'enavans que lor fa sofraita. Malestrosament, las gelosias e l'incomprehensión d'aquelis qu'aurian degut lo seguir, l'aculan, en 1909, a la démission. Ça que la, Devoluy contunha de luchar per la causa amb son jornal: « Provença » e « Vivo Prouvenço », interromput solament per la guerra. Despuei, se fixa a Niça, ont assumis la carga d'adjont al maire d'aquelo vila. Collabora a diverses jornals e revistas, publica d'estudis e de romans e se fa l'editor lo e traductor dels très volums de « Proso d'Armana de » Mistral. Cal deplorar que Peire Devoluy, un dels rares felibres qu'aja plenamen comprés la portada de las ideas mistralencas, sia vengut trop leu dins un monde felibrenc que podiá pas lo comprene, ni lo seguir. Es als joves de reprendre l'obra deverdiada e maganhada d'aquel grand miegjornal. Jaume Collel. — Lo lor de març l'edat avancada de 85 1846 ans — era darrier, moriguet a Vich a nascut lo 18 de décembre de lo canonge Jaume Colell. L'enterrament de l'illustre pafoguet una espectaclosa manifestación de dol nacional al quai tots los catalans s'associeron. — trici Amb el dispareis un dels pus actius promotors del primier catalanisme, lo degàn dels escrivans catalans. Poeta, orador, publicista, propagandista incansable, Mossèn Colell o foguet tôt al en cop. ción del Vieil a e Descobriguet Jacint Verdaguer, li devon la monastier restaura- de milanta autras Poblet, la fondación dels museus de iniciativas, qu'an grandament contribuit despertar l'arma catalana. Nos autres, los occitans, podem pas oblidar que amie de Mistral foguet dels felibres. A las darrieras testas del tenari mistralenc de Barcelona, lo vegèrem, malgrat lo pes ans, assistir a l'inauguración del monument del Mestre. e Mosen Colell daissa una obra considerabla demest la un cen- dels quala pot senhalar : Failles i Simils (1879), La gent de l'any vuit (drama de 1881), Floràlia (reculh de verses de 1894), (Redall (poesias de 1915). om Ramon Cases. — L'illustre pintor catalan, Ramon Cases, mori¬ guet lo 29 de febrier darrier Era nascut a Barcelona en 1866 ; �148 CROtflCA de Santigo Rossinyol, que l'a precedit dins lo cros. Disciple del nostre Carolus Duran, Cases es estât amb Ros¬ sinyol, un dels artistas los mai representatius de la Catalonha inoderna. Demest una granda quantitat d'obras, daissa una tiera de retrats de las person'alitats mai marcantas de las darrieras pontannadas: Verdaguer, Prat de la Riba, Cambó, Rahola, Borràs, Guimerà, Mir, Puig i Cadafalch, etc. foguet lo conteiral e amie de pauc N. Valentin. �LAS EDICIONS 113, Lieutaud cors DEL FERRE Marselha - (Bocas-del-Rosc) Per 50 fr„ las Edicions del Ferre meton sobscripción seguents volums cinc dels en prosadors mestres V. BERNARD, De BARONCELLI- : JAVON, J. L0UBE7, BOURRILY, P. EYSSAVEL. « Lo pretz recebrets - de 50 fr. es pagador lo primier tìolum o en en un cop quora cinc vegadas à la recepción de cada volum. Sobscrivetz leu-leu ! ALS VIELHS LIBRES J.~F. JEANJEAN, 33, rue de la 5XCairie, Carcassonne [Aude) Libres ancians Obratges sus e modems. las prooincias meridionalas. Felibritge, Folk-lore, Lengas romanas. Catalog periodic adreçat gratuitament sus demanda �PUBLICACIONS de la Societat d'Estudis Occitans I. ABAT JUL1 CUBAYNES. - de Tolosa Los Cents evan- gelis de Nostre Senhor Jésus-Crist, traduits en lengadocian. Un volum de 476 paginas Pretz II. L. ALIBERT. - : 30 frs. Gramatica Occitana, segón les parlars lengadocians. Primiera part : grafia e fonetica. Glossari ortografic en apendix Per paréisser III. J. leu. BOUZET. - Les Enonciatifs Etude grammaticale. Per paréisser co Béarnais. leu. Aquels obratges seràn = en de M. Rouquette, en venda librari, = 29, Plaça Carnot, Carcassona (Aude) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 08, n° 5 [136], març-abril 1932 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 08, n° 5 [136], març-abril 1932 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1932-03 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-20 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/344b1a6a49ceadd02fda5291974742a8.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (pp. 86-148) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22170 CIRDOC_A1-1932-005 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Levi, Ezio Duch d'Entraigues, Joan Salvatge, B. Reboul, Jòrgi (1901-1993) Esclasans, Agustí (1895-1967) Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Description An account of the resource <div style="text-align: justify;">Oc est l'organe officiel de la <em>Societat d'estudis occitans</em> nouvellement cr&eacute;&eacute;e.</div> <div style="text-align: justify;">Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians</em>.</div> <div style="text-align: justify;">La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.</div> Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane