<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22173" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22173?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:46:15+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143249">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/399526376a42e5ae9c272550ddd83fa5.jpg</src>
      <authentication>388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b</authentication>
    </file>
    <file fileId="143250">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/862135cbdce79d77d97e0a95020bd930.pdf</src>
      <authentication>011a5221862ea3ba1d13eafe72d87a5b</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="714474">
                  <text>�oc
REVISTA DE LA RENAISSENÇA
DELS
AUVERNHA,

PAISES D'OC

GASCONHA,

LEMOSIN, LENGADOC

TROVENÇA, CATALONHA, VALENCIA,

PUBLICADA

BALEAI{AS

BIMEST^ALAMENT

SOCIETAT J'ESTUDIS OCCITANS de

PEL(

TOLOSA

«

Mais lo reis m'a convengut

«

Que'l cobraria

«
«
«

anz

LA

de gaire,

Et mos Audiartz Belcaire :
Pois poiran dompnas et drut
Cobrar lo joi qu'an perdut. »
(Raimons de Miraoal)

«

De cels de Catalonba i amenet la flor. »
(Cansos de la Crozada)

AN IX1

GENIER-ABRIL 1933

NUM. 10-11

�ENSENHADOR
S. E. O.

Primier Concors annal de liieratura, istôria e

linguistica geneJ. CARBONELL : Rectification del concepte
frontiera dels Plreneat. — J. BOUZET '■ Les Particulea énonciatioes
Béarnais. — J. \MASSO I TORRENTS : Aribau i el s eu temps, —
ALIBERT : Renaisaença Occitana i Renaisscnça Catalana. —
:

ralas delà Païsea d'Oc.
de
en

L.

R. NELLl

THA

:

—

Un carlulari narbonés inédit dau

:

Notas

Joan Esteve.

sus

LLETRES CATALANES.

REDACCION
—

s'adreçar
(Aude).

eacanois

réal

segle tretzén. — R. BARC. LAFFARGUE, (B-C- ARIBAU,

|.- 'Petite Antologia.

J. MARAGALL

REDACCION.

—

a

—

LETRAS OCCITANAS.

—

CRONICA.

—

E

ADMINISTRAÇION

Per tôt ço que concernis la Redaccion e lo seroici dels
M. L. Jl liber t, secretari de la S. E. O. a Mont¬

ADMINISTRAÇION. — Per tôt ço que pretoca l'administracion e los
abonaments escriure h M. Rouquelle, librari, 29, Plaça Carnot à Carcassona

iAude).
ABONAMENTS

França

25 fr.

'■

Fascicle

■

5

fr.

per an ;
e

Catalonha, Valéncia

e

Balearas

12 pessetes.

2 pessetes 50.
Diposit i Centre de subscripcions

:

Llibreria Catalônia

3, Ronda de Sant Pere

Barcelona

-

S0CIE7AT D'ESTUDIS

OCCITANS

(SETI SOCIAL A TOLOSA)

SECCION DE FILOLOGIA
MEMBRES D'ONOR : MM. V. Bernard, président ;
P. Estieu ; G. Guillaumie j Ç. Millardel ; Jl. Perbosc.
MEMBRES JICTIUS : MM. L. Jl liber t, secretari
tha

;

Fabra

J. ([forciez
;

SOCIS

J. (Ifozct : C.
P.-L. Grenier ; J. Mozat.

:

;

la S. E.

Campros

O. admet de socis

Jldreçar iota la correspondéncia
a

a

en

;

E. Borciez

général

L. Delhostal

nombre

;
;

;

R. BarPompeu

indefinit.

&amp;&amp;. L. JlLIBERT, secretari général

^íContreal-de-l'Aude

Aude)

�oc
REVISEA DE LA RENAISSENÇA
DELS PAISES D'OC
AUVERNHA,

GASCONHA,

LEMOSIN,

LENGADOC

PPOVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEA^AS

PUBLICADA

BIMESTRALAMENT

PEI(

LA

SOCIETAT J'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA

ANNADA
TOM

1938

III

REDACCIÓN

:

L- ALIBERT, Secretari General de la S. E. O.
MONTREAL

(Aude)

��oc
Revista Bimestrala

de la Renais sença

dels Pais es d'Oc
Num. 10-11

Genier-Abril

AN IX"

SOCIETAT D'ESTUDIS
Primier Concors

OCCITANS

annal de literatura, istoria e

linguistica

generalas dèls Paises d'Oc
d'empusament de la Renaisentemenat très ans a amb
fond'ación e contunhat fins uei amb la publicación periodica de sa remarcabla revista « Oc » e amb l'edición dels « Sants Evangelis » traduits en lengado.ciàn per
l'abat Juli Cubaynes, la « Societat d'Estudis Occitans »
decidit d'expandir la sieu activitat amb d'autras iniciativas, una de las qualas es l'establiment de premis annal s
la melhora obra literària, a la melhora obra istorica e a
la melhora obra linguistica que seràn presentadas als concorses oberts jos las denominacions e las basas seguentas.
Persejguissent son trabalh

sença generala
la sieu pròpria

dels Païses d'Oc,

a

a

Titols dels Premis

de « Premi Peire Vidal », « Premi Dom
Premi Josep Anglada », la « S. E. O. » instituis aitantas recompensas de 2.000 frs. caduna e
Jos los noms

Vaisseta.

»

e «

d'una

viatge e d'estudi als païses occitans de delà los Pireneus (Catalonha, Valéncia e Balearas) estimada a 1.000 frs.
de mai per las très melhoras obras que seràn
cada an, a cadun dels concorses indicats.

borsa de

mandadas,

Conditions
1° Los

ginals e

generalas dels Concorses

presentats, caldrà que sián oriinédits. Se'n mandarà un exemplar unie, curosatrabalhs que seràn

�4

so ci etat

ment escrit

e

d'estuihs

occitans

provesit d'una devisa correspondent
e sagelada que claurà lo nom

envolopa tampada

a

la d'una

e

l'adreça

de l'autor.
2" Las obras liuradas al

poiràn èsser redigidas
quina que siá de las variantas dialectalas occitanas,
siá dins una lenga latína (Francés, Espanhol, Italiàn o Portugués) segón los cases e coma sera especificat pus luenh.
conçois

siá dins

3° Dins lo

cas

ont los trabalhs tramesis sián

jutjats insu-

lisents, los premis poiràn èsser reservats o devesits entre los
dos concurrents que se o meritaràn mai.
4° Los trabalhs coronats vendràn la

E. O

proprietat de la

«

S.

la quala los publicarà al moment que creirà temporiu. Los textes occitans de deçà los Pireneus seràn ré¬
»,

visais

mesis d'acordi amb las

e

ficas de la
eran

S. E. O.

normas

».

traduits

en

». Los
originals en lenga extrangera seràn
occitàn. L'autor d'un trabalh coronat poirà pas

far cap

d'edición dins cap de lenga
expressia de la « S. E. O. ».
5°

e gra-

Catalans

tudis

ne

linguisticas

Los textes de delà los

Pireneus, si o
pas, s'acordaràn amb las normas de 1'« Institut d'Es«

sens

l'autorización

Tots los trabalhs seràn somesis al

jutjament d'una
designats per la « S. E. O. » ; e los
premis seràn adjudicats a la majoritat de vots.

Jurada de einc membres

6° Los
an,a

concorses

la fin del

mes

tots los très premis s'obriràn, cada
de julh. Los trabalhs caldrà que sián

per

tramesis recomandats al Secretari General de la

(M" Lois Alibert,
de

a

«

S. E. O.

Montreal-de-l'Aude), abans la fin del

»

mes

genier de l'annada seguenta. E lo résultat serà publicat al

mes

de mai venent.
convocación

dels

concorses

per

1933-34

Lo trabalh coronat dins caduna de las très seccions serà

récompensât amb 2000 frs efectius e una borsa de viatge e
d'estudi als païses occitans de delà los Pireneus (Catalonha,
Valéncia e Balearas) evaluada a 1000 frs.
« Premi Peire Vidal » (obra literària en prosa).
Aqueste premi serà atribuït al melhor estudi critic d'una
obra literària occitana, al melhor roman o a. la melhora obra
teatrala que serà presentada. L'estudi critic poirà èsser liu-

I.

—

�primier

concors

redigit en oecitàn o dins
I'obra teatrala caldrà que

rat
e

II.

tôt autra lenga latina, lo roman
sián redigits exclusivament en

occitana.

prosa
fica

5

annal

—

o

«

Premi Dom Vaisseta

»

(obra istorica, monogra-

generala).

S'autrejarà al melhor estudi monografic o général, relatiu
passât nacional dels Païses d'Oc. Se poirà présentairedigit en occitàn o dins quina que siá de las autras lengas
al

latinas.

III.

—

«

Premi Josep Anglada (Estudi

linguistic)

S'autrejarà al melhor estudi linguistic sobre los parlars
: lexicografia, fonetica, morfologia, sintaxi, etc. que serà présentât. Coma los estudis anteriors,
aqueste tanbén poirà èsser escrit en Occitàn o dins quina
que sià de las autras lengas latinas.
occitans modems

Tolosa, 15 de
Per la

«

julh de 1933

Societat d'EsTUDis Occitans »
Lo Secretari General
Lois ALIBERT.

�RECTIFICACIÓN

DEL CONCEPTE

DE FRONTIERA DELS PIRENEUS *

Amies

Fa

gairebén un an, convidat per 1'« Unió DemoCatalunya » a collaborai' amb ma contribución
personala al primier cicle de conferéncias de cultura politica que lo partit organizava, parleri aicí, probablament
davant plan de vosautres, de l'idea e de la politica culturalas de la Catalonha contemporanea. Ço es de tota la portada, de tôt l'airal per lo quai lo redreçament espiritual de
Catalonha era estât pensât al temps modem pels mai gran¬
dis promotors de la nostra Renaissença, idea que nos obligava a l'ora benastrada d'ara fa un an e nos obliga e nos
obligarà de mai en mai a aquesta ora e dins l'avenidor, si
volem pas desdire dels nostres predecessors, a aver una
poli¬
tica culturala d'orientación e d'envergadura adequadas.
Ensageri, donc, dins aquela conferéncia e cresi d'aver
abastat completament al meu prepaus, de far que foguesse
pas ieu que parlesse, mas, pus leu, de paréisser en tota evidéncia coma l'armonizaire e lo ressón de qualques ombras,
segurament las mai grandas demest las ombras dels entindaires del catalanisme, dont la pensada constituis, sens
dobte, la legitimación mai nauta que poscan trobar los dessenhs expansius, totalitaris, qu'om ensage d'inspirar a l'idea
culturala e a l'idea politica catalanas. Dins las rimas, chopas d'ànsia patriotica, d'Aribau ; dins los verses profetics,
plens de destin catalàn, de Maragall ; dins las constatacions
scientificas, naturalas, filologicas, istoricas — de Milà i
Fontanals e dins la granda volontat politica de Prat de la
Riba, contemplèrem aquela velhada, amb los uelhs de
l'arma, tôt lo cos espiritual, tôt lo cos astral que Cata¬
lonha podiá animar e amb lo quai Catalonha
podiá res¬
plendir, si se o propausava, dins un avenidor prodàn de
:

cratica de

—

l'Occident europenc.
Eh

ben, amies, ara que son ja claras aquela pensada e
aquela orientación culturala dels grands cap-mestres qu'animeron lo movement
politico-cultural catalàn ; ara que ja

�RECTIFICACIÒN DEL CONCEPTE DE FRONTIERA DELS

PIRENEUS

7

quinis camins deuràn trapejar los que volgan los
dignament, m'a semblât que serià temporiu d'estendre lo tema, de l'amplifìcar, en cercant a l'idea culturala
e a la politica de Catalonha que n'es la consequéncia de fondaments e de motius mai ancians, que nos faràn, a loi' torn,
ben o veirem, mai vesedor, mai intelligible, mai aisit a com¬
prendre lo grand problema del nostre avenidor nacional.
Aurem, amies, amb ço qu'acabi d'anonciar, de matèria per
mai d'una conferéncia ; probablament n'i aurà per très o
sabem

contunhar

quatre, dont l'ensemble amb lo text de la conferéncia anteplairiá de daissar alestida coma una mena de

riora, nos

propedeutica, força somària al segur, mai dins sas linhas
generalas compléta e irrefutabla, de la pensada — de l'idea
del désir
de la volontat — patrioticas qu'alenan, non
solament dins vosautres, joves amies de 1'« Unió », mas encara dins nombre
d'autras joventuts nacionalas de Ca¬
talonha e, de mai, dins aquelas que, dins la mai vasta espandida del s Païses d'Oc, començan ja de s'alegrar, com a de
faits propris, de las bêlas victòrias obtengudas a aquesta
ora per Catalonha, e fan de las qu'esperan, de la nostra
idea e de la nostra volontat nacionalas, lor idea e lor volon¬
—

—

tat

nacionalas sincronicas.

dins aquel prepaus e dins los prequ'ai dits abans, dins la conferéncia d'uei ensajarai
de vos ofrir una garba plan ligada d'elements per una rectificación absoluda de l'idea correnta qu'om a de la frontiera pirenenca, en demonstrant non solament qu'es una
idea falsa per ço que sus l'autre penjal d'aquesta, arrapats
a la dépression septentrionala i a lo Conflemt e lo RosseIhón, tant catalans coma quina que siâ de las terras catalanas que son carn de l'ossa sud-pirenenca, mas encara per
ço que tôt aqueste sistema de montanhas pirenencas, es pas
son que una part, lo centre, l'espina dorsala si voletz, d'una
unitat naturala, umana e istorica mai vasta — l'unitat occitana
viva ja dins la preistoria, efectiva dins la partida
mai longa de l'istòria e desmarmalhada, sens pr'aquò èsser
morta, pel pes d'adversitats politicas eongreadas per de
vielhas monàrquias autre temps triomfantas, mas uei ja
benastrosament casudas, separadas dels cosses estatals
qu'obreron contra lo Miegjorn.
Dins la sesilha seguenta, lo mieu esforç serà tôt portât a
Afortit, donc, amies,

pauses

—

�8

JOSEP

CARBONELL

demònstrar que, quand aquesta unitat umano-politica naturala nostra comencet, per amor d'aquelas causas arbitrà-

rias, a se rompre, — desfaita de Muret
Corbeil (1258) — se trenquet, se rompet
d'una unitat économies meridionala e se

(1213), tractat de
tanbén l'integritat
produiguet la pri-

miera formidabla retirada, lo primier formidable
esperabissament de la Catalonha, contra la quala será de badas

s'arborarà lo bel esforç nacional dels bonis segles cata¬
seguents. Per aquelis desastroses eveniments — des¬
faita e tractat
l'Europa e l'Orient, una granda politica
europenca, una granda politica mediterranenca, una granda
politica orientala nos escaperon. Recantonats, confinais dins
un angle de la
peninsula ispanica, despuei quora, perduda
la nostra integritat politico-economica naturala, l'ostal de
que
lans

—

Barcelona

s'erigir

e

Ios siens ministres

o

conselhiers

de l'Espanba, tal

en mestres

non

saberon

exemple,
l'ostal de Paris, indécis sul destin dels sieus
mejans vitals de
l'Est o del Rin, avia sabut cercar dins l'egemònía sus los
coma,

per

nostres
e

païses meridionals, orizons e remedis a la sieu asfixia
mutilación, recantonats, confinais, réduits, disi, quasi a la

miserabla condición

politico-geografíica dels temps présents,
segles e mieg après d'aquels temps la politica castelhana,
la politica espanhola nos tancava l'expansion vers l'Atlantic
e vers l'America,
ço que serià pas advengut segurament,
s'aguessem contunhat d'èsser la granda poténcia mediterra¬
nenca que puntejava al
segle XIe" e una bona part del segle
XIIe", d'aver perdurât atal, es plan possible que l'istòria de
Colon
Coullon
o Colom,
foguesse estada mai clara e
mai nostra que non pas ara. Mas perdureron
pas e als dos
caps de la perioda que senhalan aquels dos malastres nacionals s'enlairàn las doas grandas femnas castelhanas
que i
presidigueron, las doas grandas reinas qu'obrigueron e
claiigueron aquela pontannada d'asfixia inica e d'ofegament
per incapacitat de la nostra personalitat nacionala : Blanca
de Castelha, maire de Loïs IX de
França, — lo sant rei Loïs
del sieu fraire, lo comte d'Anjo, e regenta
força temps ela
meteissa, de qui foguet una granda partida de la politica
menada en Provença e dins los autres Estais meridionals
contra Catalonha abans e après Corbeil ; e Isabel la
Catolica,
dos

—

—

—

tant catolica

politicas

e

tant

l'autre, mai senceras, mai
doas, mai genialas e intelligentas

sencera coma

e omenencas totas

�RECTIFICACIÒN

DEL CONCEPTE DE FRONTIERA DELS PIRENEUS

9

los nostres reis, bonis guerriers, valeroses, aquò si, mas
qualitats moralas inferioras, la majoritat, e politicament,
lusques.
E las autras conferéncias (ja vos ai dit que sabiá pas exactament per quantas de mai í auriá de matèria, si seriá per
una o per doas) tendràn a rendre actual nostre passât, a lo
retrobar vivent, jos lo sieu doble aspecte politico-cultural
e économie, dins lo màger problema d'uei
: cristallización
naeionala occitana que comença. Dins l'Europa, dins lo mon
actual, los clams e las luebas per la liura manifestación, per
la liura expansion de las culturas naturalas e per l'unificacíón, per la solidarización economica dels pobles, son los
corrents aoaparaires (e salvaires) de cada jorn. Jos l'empenta d'aquestis corrents, de 1914 a 1918 qualques anacronismes fogueron ja despalhats, fogueron ja escafats de la
carta a l'Est de l'Europa, ont élis eron estats i clareget la
vida novela e i auriá darejat mai, si la transformación politica del vielh imperi austriàn, de la part d'Alémanha e de
Russia aguès pogut venir mai général e l'union de l'Europa
e del mond que la « Societat de las Nacions » représenta, una
reforma collectiva mai solida e profonda. No foguet pas,
pr'aquò, atal ; malgrat tôt, l'Alemanha e lo restant d'Europa
contunheron e demoran encara, coma dins l'avant-guerra,
de sobrevivenças politico-economicas desturbairas, ni tocadas per la força, ni modificadas per l'esprit novel. Cal,
amies, si voletz que lo continent se libéré de las vielhariás
que l'aucison, si voletz qu'una Europa transfigurada pros¬
péré e domenique, tal coma aviá fins ara domenicat, sus la
planeta, melhor que non pas l'actual ; e que, dins aquesta
Europa e dins aqueste mond, una Catalonha granda e pros¬
péra, de Païses d'Oc culturalament lilires e economicament
solidaris de las autras régions e unitats politico-naturalas
del continent e del mond i ajan un bel rotle, cal, disi, que
tanbén los anacronismes encara de-pes cediscan, que tanbén
élis se transformen, per la sola força de las ideas, si pot
èsser, lançadas contra lo formidable obstacle, mai que res,
de lor inercia. A l'estudi d'aqueste aveniment màger e mai
que mai modem de Catalonha, d'aqueste acompliment
méridional total e del ben efectiu, considérable que lo sieu
esperit valdriá a la nostra patria e al continent vielh, consaque
de

�10

JOSEP

grarem

CARBONELL

la darriera o las darrieras conferéncias de la
vosautres, joves amies, uei comença.

séria

que, per

Lo somi

ccirolingenc de l'ostal capeciàn de França
e

la Patz dels Pireneus.

parlem-ne per lor traire 16
impropri de tela de fons que lor autregeron gratuitament en l'an 1659 a l'illa dels Faisans, sul riu de BidasParlem donc dels Pireneus ;

caracter

quora s'i signet la nomensada patz dels Pireneus entre
l'Espanha e la França, entre l'Espanha de l'austriàn Felip IV
e la França de Lois XIV que s'emportava, amb una novela
eiretiera reiiala, un autre orgàn vital de la nación catalana.
Ja o vesetz, amies : darriera mutilación de Catalonha,
signada en plena Euzkadi, en plen Piaïs Base, alavetz indiferent a sa pròpria destinada e a la fortuna nacionala de
soa,

patria amb qui lauriá degut sempre compartir la
possession totala, lo sobeiranetat absoluda de las vais e dels
acrins pirenenes, véritables bresses de las raças respectivas
e de lors territoris respectius e de degun mai. D'aqui ença,
amies, quicom deu aver canviat dins aquel mitàn, puei que
ara se signan dins la ciutat de — Donòstia — e demest las
aclamacions nacionalistas bas-cas, los primiers retorns de
las nostras libertats naciomalas. Daissem, pr'aquò, aquesta
digression, barreja d'omenatge a la nación basca que se
redreça, per qui vos autres e ieu avem de sentiments de simpatia profonda e dins l'amistat de la quala metem de grandas esperanças, e to'rnem al tema.
La patz dels Pireneus que vos acabi de dire, foguet mai lo
produit d'una transacción diplomatica que non pas la realización plena d'una cobesença politica longament meditada e
obtenguda per la força o per la diplomacia. Conclusa, mai
que non pas coma fin, coma un de tantis amaisaments en
qué foguet prodiga la lucha per Pimperi a la quala los austrians e la monarquia francesa tengueron longament someses l'Europa e lo mond, convenguda, amens de la part
de França, jos los reis e los governants, e, en général, a
travers de circonstàncias politicas diferentas d'aquelas en
qué la guerra nomensada de Catalonha aviá començat,
l'autra

l'intención, la vielha inteneión reiala francesa de donar

a

la

França los frontieras e los avantatges carolingencs de l'Ebre,
pel sud-oest, e del Rin pel nors-est, vejatz, tôt al mens, dins

�rectificaciòn

del concepte de

frontierá

dels pireneus

11

L'Expansion Française », de Louis Madelin, Pion, Paris,
« Le rêve des capétiens », encarnat darrierament dins
lo ministre-preire Richelieu, e, a travers el, dins Lois XIII
e Mazarin, demoret, d'aquesta part, en l'aire e s'acceptet,
sinón l'incorporación de tota Catalonha, a mens la d'una
bona part d'aquesta que l'Estat espanhol, vencut dins gairebén tots los domenis europencs e minât dins la peninsula
meteissa per la separación triomfanta del Portugal, s'acomodava generosament a transferir.
Que los prepauses carolingencs franceses eran los véri¬
tables e la patz pachejada una simpla transacción, o prova
de sobras l'istòria
istòria dirigida, istòria sàvia, istòria
plan faita amb una politica al servici d'una granda idea nacionala, — franco-catalana anteriora e posteriora al eveniment que relatam e a l'activitat diplomatica que precediguet e acompanhet l'intervención francesa dins aquela
guerra. Anteriorament, baste de remembrar que, tôt just
acomplida, jos pretext d'una crosada injusta e après una
guerra e un tractat adverses, l'ocupación de totas las terras
gallo-meridionalas ont Catalonha exercissiá e expandissiâ
ia sieu sobeiranetat e a las qualas l'asunavaii de ligams
umans e culturals plan anteriors a l'apogeu que los francs
atengueron jos Carlemanhe, lo rei de França Felip III,
VArdit, en qui lo somi d'imperi c.arolingenc e de monarquia
universala, eiritat de Sant Lois, alimentât per Vaucel de
presa (Madelin) que foguet lo sieu oncle Caries d'Anjo e per
l'intelectualitat francesa de l'epoca, s'eran exacerbats, armava ja una autra crosada e un cos de dos cent mila ornes
per complétai*, sobre lo nostre Pere III, lo grand, e malgrat
totas las renonciacions que lo sieu paire, coma eiretier de
Carlemanhe, aviâ signât dins lo tractat de Corbeil, l'obra de
conquista e de religament dels païses catalans cispirenencs
païses de l'antica « Marca Hispanica » augmentais amb
las conquistas de Jacme 1 — que, de Montpelbier a las planuras valencianas, encara demoravan liuras. L'entrepresa
faguet meuca ; lo meteis rei de França trobet la mort dins
aquela aventura, e diversas victòrias sus mar e sur terra e
I'anequeliment final de Panissars nos pagueron largament
davant l'istòria la desfortuna de nostras armas a Muret. Ça
que la, lo somi carolingenc del Rin e de l'Ebre, obsession
tradicionala de l'ostal de Paris, perduret durant e après la
«

1918,

—

—

�12

JOSEP

CARBONELL

monarquia.... encara se podriá dire que perdura pels cases
quais, lo major acompliment de la somissión poli¬
tica totala d'Espanha obtengut per Lois XIV, foguesse desturbat de faicón o d'autra. Atal, per exemple, après la Revolución francesa, que canviet pas en res la politica imperialista tradicionala de Fiança, quand faguet meuca aquela
i ca espanhola del mai grand segle francés, Robespierre, el
meteis, e abans el Dugomier e après el Couthon (vejatz
Catalunya en temps de la Revolución francesa » de Miquel

dins los

«

dels Sants Oliver, edíció de « La Il-lustració Catalana
Barcelona, 1917), s'ocuperon a encoratjar e determinar

»,

la
separación dels catalans de l'Espanha e lor incorporación
carolingenca a la França revolucionària... E Talleyrand
(vejatz dins los seus « Memoris », Calmann-Lévy, editor,
Paris, 1891), la partida referenta als afars d'Espanha, recomandava pus tard a Napoléon, ço es, a l'orne que pel fait
que se sentiá mai dins la pura tradición de l'imperialisme
francés s'era fait
meteis

diadema

coronar

a

Notre-Dame de

Paris, amb lo

de

Calesmanhe, l'incorporación de Cataespanhola1 de totas las provińcias d'Espanha
a l'imperi del nou
Carlemanhe. Incorporación a la quala
l'Espanha arribet a sobscriure, dins un tractat escapolat a
Paris, lo 20 de març de 1807, dins lo quai l'Ebre demoret
fixât coma la frontiera novela entre l'Estat espanhol e
l'Estat francés (Talleyrand, obra citada, vol. I, pagina 369).
Aquestas son, amies, las provas, plan somàrias, per ço
que los limits d'una conferéncia qu'es pas exclusivament
consacrada e aqueste tema, non permet se s'espandir mai,
anterioras o posterioras a la Patz dels Pireneus que corroboran, coma adesara vos disíá, la veritabla, la constanta
intención politica francesa sobre Catalonha. Ara, puei que
vos
n'ai promés d'autras que demostren que l'intención
carolingenca foguet tanbén la guidaira de la politica fran¬
îonha, la

cesa

en

mens

1640, bastarà, cresi, de remembrar tota la trama

diplomatica de Richelieu, servida per el meteis a Paris e a
Barcelona, pels d'Epernon, pels d'Aubigny e per d'autres
que precediguet e acompanhet las primieras ajudas francesas portadas en Catalonha als setges de Tortosa e de Lerida, trama dont lo résultat foguet la proclamación de la
primiera republica catalana, vassala de la protección de Loïs
XIII, après la quala desfilet pel comandament militar e per

�RECTIFICACIÒN

DEL CONCEPTE DE FRONTIERA DELS PIRENEUS

13

l'administración catalans, la flor guerriera e cívila de la
granda França contemporanea, (vejatz, per una pus granda
illus tración vostra, la partida correspondenta — vol. VII e
VIII
de 1'« història de Catalunya » de Bofarull e los interesants articles sus lo trafec diplomatie catalano-francés
de 1640, publícats pel Rev. Josep Palomer dins « La Veu
de Catalunya ». E entre tots aquestis faits, amies, aquela
mission tant especiala del famés Peire de Marca, anciàn
membre del Conselh Sobeiràn del Bearn, anciàn président
del Parliament de Nabarra, archevesque, pus tard, de Tolosa,
ministre de l'Estat de França e archevesque de Paris en
l'an
1658
visitaire
e
despolhaire de 1644 à 1651
d'archius catalans, sonque per fixar los limits de l'anciana « Marca hispanica », es a dire, los fondaments istorics
de l'anexién de tota la Catalonha, que serviguet pas, ça que
la,de res mai qu'a donar fondament a l'acquisicién, del cos—

tat de la

Cerdanha, del Confient

e

del Rossilhon, las terras

de Catalonha ont las armadas francesas

fogueron mai fortas,
jos lo pretext de tornar los reialmes d'Espanha e de França
a l'anciana
frondera naturala de 1'« Hispania » e de las « Gal¬
bas ». Atal foguet escrit dins lo tractat : « A vent, — ditz —
convengut, que los Monts Pireneus, sempre tenguts per divi¬
sion d'Espanha e de las Gallias, síán tanbén d'ara enlà la
particíón dels meteisses reialmes... » E la Patz des Pireneus,
una
patz, un amaisament plan efemers dins la lucha austrofrancesa per l'imperi de l'Europa, una patz transaccionala
a
mieg camin d'un somi politic mai vast, foguet faita.
La

granda messorga istorica

del

Sabi pas,
axioma

neo-classicisme politic

amies, s'avetz fait pro atencién, mas escotatz
un axioma politic — del
néoclassicisme, tipic
de la mentalitat, del gost del segle detz-e-setén francés :
Avent convengut que los Monts Pireneus, sempre tenguts
per division d'Espanha e de las Gàllias, sián tanbén d'ara
endavant la partisén dels meteisses reialmes... » Axioma
istorico-politic qu'a ieu, tôt cop que me torna a la memòria
m'i ven associai a una idea d'emfasi, de sufisença e de falssetat que flota entre perrucas fastuosas, entre crinolinas
impossiblas, entre espompadas formulas de retorica e un
amor
per la natura farlabicada. Sofraita de coneissenças
un

«

—

�14

JOSEP

CARBONELt

istoricas, pròpriia de l'epoca ? En partida, si. Mas, malgrat
tôt, tendència, tendéncia a l'arbitrari, a la messorga intetessada Tendéncia a se far un mond, a interpretar l'istòria
ad usum delphini », que subsistis encara uei, e la causa es
ja doblament escandalosa, per caravirar la vertat, per caravirar la coneissença del passât, sobretot a la joventut, sobretot aïs mai joves que vosautres, amies que m'escotatz,
e los sostraire, al despertament de lor intelligéncia, a la
«

forinación d'un criteri

patriotic rectificaire, es clar, de ço
s'i inspira de res-sabuda. Entre nosautres, amies cata¬
lans, aquesta ignominia es ja passada e la nostra istòría
veritabla reviu exacta e pénétra cadia jorn mai e melhor
dins tots los gras d'ensenhament. Es pas ço meteis, ça que
la, encara, demest la joventiit transpirenenca, d'anciana
cultura, d'anciana nacionalitat sor de la vostra, joventut de
Perpinhàn e de Tolosa, de Pau et de Narbona, de Marselha
o d'Arles,
per laquala i a pas de paternitat ni mai de gloria
ancianas que la paternitat e la gloria unícas dels celtas o
gais e dels francs, ço es, de tots los barbars aigats germanonordics, e lo passai cultural e politic méridional — passât
de Provença, de Lengadoc e de Catalonha — non compta
e los bons reis catalans, quand se los mençona, lor donan
de noms espanhols absurds — don Pedro, don Jayme e
parlan espanhol coma dins la voluminosa « istòria de
Montpelhier » de Caries d'Aigrefeuille, (segle XVIII" documentada, levât de las cronicas localas de la ciutat, non pas
en autras fonts catalanas directas, sinon, — restas generalas
d'un mal temps — dins lo sol Zurita.
Tanbén, amies, de ço d'Espanha e de las Gàllias o de la
que

Gàllia,

coma

amb

un

criteri neo-classic mai afinat s'a cercat

singularizar encara las anticas diversitats nacionalas de
França, e los Pireneus pel mieg, n'i a plan pauc de causa
per dire pas que i a pas res, si s'examinia lo passât amb un

a

criteri fidel

durant, ni

a

la natura

e a

la meteissa istòria. Ni abans, ni

après la dominación romana, los Pireneus agueron
pas jamai lo rotle de granda massa separatritz de naturas,
derivatritz de corrents emigratoris, de cada costat de la
quala cristallizesson diferentas umanitats, economias e
culturas diversas. Plan al contrari, si remontam als temps
preïstorics dels quais possedissem d'elements probatoris sufisents, nos caldrà convenir que, dins aqueste massis pi-

�RECTIFICACIÒN

DEL CONCEPTE DE FRONTIERA DELS PIRENEUS

15

s'enrasiga un fogal umàn del tôt primitiu, que cresquet e s'expandiguet pels camins de las grandas e segon-

renenc

dàrias vias íluvialas de tôt lo sistema montanhenc, per l'Ebre
e los sieus afluents fins a las planuras valencianas, per

l'Ador, per la Garona e los sieus tributaris, pels rius catalans

lengadocians segondaris, vers la roar interiora de part
e vers l'Atlantica de l'autra costat,
fogal umàn actiu
qu'arribet a crear una cultura e a la far triomfar, coma
veiretz, en mai d'una onzada expansiva mai enlà dels sieus
limits abruptes. De tala maniera, qu'en traçant aquesta
mena de diagrama de nostra istòria reala, serà pas ges aven¬
turât de lo començar en parlant d'una « etnos pirenenca »,
e

d'aici

anteriora

a

1'

«

Etnos iberica

»

d'Avienus (« Ora maritima »)

remembrada per Enric Prat de la Riba coma primiera donada (vejats lo capitol setén de « La Nacionalitat Catalana »
al

moment d'establir lo fait de la

nostra nacionalitat.

E

seràn

aquestis Pireneus, fogal primitiu de la raça, monts
axiials de la granda patria futura, los baloards ont se recaptarà sempre la nostra umanitat, la nostra raça basica, quand
las "avalancas del Nord
retirar

sus

sas

e

auturas.

del Nord-Est, del Sud-Oest, la faràn
E d'elas emergiràn las restaura-

cións, las expansions de l'arma nacionala, per una de las
qualas, l'integrala, la definitiva, encara jamai atenguda al
cors dels
segles, ara fa un centenat d'ans que comencet a
se congrear dins tots los Païses d'Oc una profonda
aspiración.

Hispania e Gallia, dos noms racics, doas culturas e los
pel mieg ? — Ah, non ! Anteriora a la conquista
de tota la peninsula pels Scipions (218 a. J. C.) motivada,
principalament, per la defensa,contra los punies, de l'invioPireneus

labilitat d'una ciutat al Sud de l'antica Iberia d'Avienus
anteriora

la

;

conquesta de las Gàllias cabelhudas per César
(58 a. J. C.) causada tanbén d'en primier per la recerca d'una
garantia definitiva contra los celtas o gais e los mai prigonds
germanics sus l'anciana frontiera Nord e dins las régions
transpirenencas de la meteissa etnos, régions a las qualas,
coma a las de l'Italiia
transapenina, las incursions e los establiments de la Celtica fenigueron per impausar, abans los
romans, un nom
Gàllia Narbonesa, Gàllia cisalpina —
i a une istòria longa de
segles e densa d'ellenización, de formación d'una Grècia coloniala, d'una Grècia mediterranenca
a

—

�16

JOSEP

CARBONELL

per dessus lo cos iberic, dins son ensemble plan mai
civilizat e prosper que los païses celtas del Nord, e de

divers,

protección, de patronatge roman sus elîa, protección e patronatge
que, si s'era pas produita l'invasion dels cartagineses e dels
celtas o gais, se seriá pogut traduire tanbén per una romanización benleu mai pacifica, benleu mai exclusiva, dels
antics territoris de la nación ibera, contrafort

politic de la
Aquela decidida defensa romana de la linha
militara de l'Ebre, tant leu qu'una ciutat amiga de la plana
valenciana
Sagunt — foguet conquistada per las armadas
punicas, dilz melhor que totas las presicacions neo-classicas
nación it'aliana

—

sobre lo fait de l'inexisténcia coma frontiera dels Pireneus,

frontiera naturala dels Pireneus,
los meteisses romans lor assignesson, per pura
mesura de conquista, accidentala e canviadissa, coma tantas
d'autras, lo rotle de limit administratiu que, en gros, lor
doneron. Es plan clar que aquò qu'era tengut per frontiera
de certs territoris, d'una etnos amiga, era la rasa oscillanta
d'aquela Iberia de lia quala avia parlât très segles abans la
geograf del periple greco-feniciàn. Per las aigas ibero-grecas
de l'Iberia transpirenenca, Roma arribet a Empúrias, es assaber, al delà dels Pireneus, decidida a davalar contra Annibal. Desembarquet pas dins un autre port anterior quin
que foguesse, amb l'intención de se fortificar suis cimals,
dins los passes e dins l'obertura pirenenca mai alandada de
la costa. E durant tota la segonda guerra punica serà pariu :
res s'opausarà pas al passatge dels Barcas pels Pireneus,
massis central d'Iberia, e punies e Celtas o gais asuneron
lors esforces contra Italia e d'aquesta aliança, coma de l'acción separada e successiva dels invasidors del Sud e dels invasidors del Nord, ne serà, atant plan que l'Italia, castigada
dins aquelis temps la mai que mai anciana patria pirenenca,
l'anciana Iberia, protoplasma etnic réservât per d'acompliments nacionals dins de temps mai avançais que los de
l'inexisténcia de la

de

abans que

Roma.

Puei que,

amies,

me

cal tornar sul cop

a

l'examen

geo-

e istoric dels Pireneus e a lor importància exacta al
de l'unitat nacionala dels païses meridionals dins las di-

grafic
sen

epocas que se succedigueron fins a la data de la patz
famose (1659), e que pensi i tornar per daissar plan asseita,
amb de detalhs mai menimoses e amb qualque documentaversas

�RECTIFICACIÒN

DEL CONCEPTE DE FRONTIERA DELS PIRENEUS

17

de frontiera que sul mitàn
segle XVII" lor foguet assignat, passarem sus la révision
de l'epoca romana, aquela sus la quala, ça que la, caldrà mai
insistir per segar al pe tota l'argumentación sus la quala lo
neo-classicisine istoric poguet fondar la sieu trop simpla
teoria politico-diplomatiça de l'Hispània i de la Gàllia, teoria encara trop respectada a belis uelhs clucs pels nostres
istorians d'esperit mai nacional. E perseguissent, coma ai
dit abans, aquesta mena de diagrama de ço que vos veni de
prometre mai complet, voli son que insistir sul fait del
prigond e cultivât romanisme (atal coma ai remarcat aquel
de l'ellenización anteriora) d'aquesta etnos meridionala
nostra, cispirenenca e transpirenenca, la quala mantenguet, dels confins provençals al s coniins tarraconeses, fins
al darrier moment e perpetuet encara mai longament, l'esperit, la cultura e la civilización de la latinitat, plan assimilada per la sieu arma. Foguet dins aquestis domenis
tarraco-narboneses, propris a l'independéncia dels barbars
triomfants que Paulus, lo général romàn, pretendet s'emancipar del poder visigòtic de Vamba, en se coronant a Girona.
Pr'aquò, a la fin, tôt l'imperi en decadencia ven un moment
que mor, definitivament, jos la passatge de las avalancas
germanicas Vengudas del Nord. E garatz aqui que, quand
aquesta casuda dins la barbaria del nostre mond occidental
comença a nos donar de formas politicas mai o mens concretas, aquels Pireneus, que, segùn lo neo-classicisme, separavan netament e de tôt temps dos monds racics, doas
culturas, etc..., ara tornan séparai- pas res, an pas ni aquel
rotle romàn de dívísíón administrativa, que tanpauc es pas
assegurat, coma veiretz, que l'ajan agut sempre durant la
bona perioda de la dominación latina. E surgis, a la fin, jos
Valia (418) un reialme visigotic amb Tolosa per capitala e
dominación compléta, jos Euric, cap a l'acabament del segle
V", dels territoris (augmentais) dels ancians Ibers, — Gàllia
Narbonesa, Aquitània e expandida tarraconesa — sens
comptar qualques autras terras del sud de la peninsula.
Valia e Euric repartigueron lor vida oficiala entre Barcelona,
Bord eus e Tolosa, ciutats que fogueron capitalas dels païses
d'Oc visigotics caduna son torn.. E ven, amies, dos segles
eión, lia rectificación del coiicepte
del

pus

tard, una novela onzada umana preponderanta del Sud;

una

novela onzada africana, coma africanas eran estadas

�18

JOSEP CARBONELL

abans las onzadas

d'emigración, d'expansión e de guerra,
capsiana, dels temps preïstorics, e cartaginesa dels temps istorics anteriors. E quina importància agueron e
aquerigueron alavetz los Pireneus (importàncio geografica, de
muralha naturala) dins aquelas
entremiejas que l'istòria
tornava ofrir per que, vertadierament,
s'establiguessen
coma la linha divisòria de dos monds
prigondament disparius : lo mond europenc, blanc, crestiàn, e lo mond africàn,
arab e islamic ?
Cap ; non cap. L'avalanca sarrasina cor
lins als Alps, fins a las Cevenas,
cap Leira e tôt cap a
França autentica. E comença una perioda moresca de l'istòria dels Païses d'Oc, perioda d'una durada relativament
breva dins la majoritat dels nostres
territoris, puei que, de
—

fintrada dels sarrasins dins las terras catalanas
(712) a la

reconquista de Barcelona (801-2)

passant per la de Nargaire qu'un cort segle
de temps. Los Pireneus
agueron pas cap d'importància dins
lo sens qu'ai dit, dins lo sens del neo-classicisme
istoric,
pr'aquò si ben qu'agueron una importància capitala, quant
a la foncción totalament
opausada a la pretenduda foncción
neo-classica, quant a la foncción que lor es caracteristica al
bel mieg dels territoris occitano-nacionals, foncción a la
quala tanbén me son referit abans, en parlant de las primieras manifestacions culturalas
preïstoricas de la nostra etnos.
L'agueron coma région de refugi, de resisténcia, de perpetuación racica d'ont dévia davalar,
aparada pel braç de Carlesmanhe, lo Caries Maynes de las nostras vielhas cronicas,
que, al dire de René Johannet, vejatz lo seu libre « Le princi¬
pe des nationalités » N. L. N., Paris, 1918, pag. 28, seriá pas
estât franc, mas méridional, sortit d'una familha
aquitana,
e
per la força e l'organización del sieu poderós imperi, la reconquesta franca (benleu seriá mai just de dire lo redreçament gasco-lengadociàn) dels territoris
cispirenencs de la
vielha raça, de la vielha etnos unica.
Atal nasquet, amies, Catalonha e, amb ela, mort Carlesbona (759)

manhe

sieu

e a

e

la de Girona (785) i

a

en

pas

travès las luchias de la dislocación del mosaïc del

imperi, la dinastia pirenenca de Postal de Barcelona,
(an 873, feniment del segle IX") la dinastia de Guifré lo
pelut, fondatritz de la nostra nacionalitat, de la nacionalitat
catalana, de la nacionalitat meridionala, un
segle abans que
Uc Capet, lo comte de Paris, comencesse tanbén
l'a fondación

�RECTIFICACIÒN

DEL CONCEPTE DE FRONTIERA DELS PIRENEUS

(an 987) al Nord, sus la caducitat carolingenca, de
nalitat francesa. Atal nasquet Catalonha, e sabetz

19

la nacio-

ja

coma,

segles e mieg s'erigiguet en construseira e regeira
d'una patria meridionala unica, d'un Estât natural, total,
resplendent. Aquelis segles fogueron los dels Berenguer,
dels Anfós e dels Peire, los de l'union d'Aragon e Provença
en

dos

Catalonha, de la predomináncia de

la maison reiala cataLengadoc e en Gasconha... fins a Muret (1213), los
temps, encara, de Jacme, lo conquistaire de Malhorca, de
Valéncia e de Murcia, l'arredondeire, del costat del Sud, de
l'unitat occitana, lo restaurador, del costat del Sud, de l'ana

lana

en

a Corbeil (1258), los dos eveniments
ai ja dit l'importància nacionala dins

ciana unitat ibera... fins

funestes, dont

vos

l'abans-prepaus d'aquesta conferéncia e de las conferéncias
que segràn.
Remarcatz, pr'aquò, amies, que tanpauc dins aquela primiera

e

formidabla reducción dels territoris

que comen-

çavan a èsser terras nacionalas catalanas o terras nacionalas occitanas, los Pireneus jogavan pas cap de rotle en
tant que

frontiera. Al contrari : a part la sobeiranetat, a
part la possession catalana de Montpelhier, es assaber, del
grand centre économie, terrestre e maritim, qu'encara era
la ciutat lengadociana d'alavetz, Catalonha demoret sobeirana
reconeguda sobre tots los territoris transpirerenc
vesins de la región mai montanhenca : lo Rosilhón, lo Con¬
fient, la Cerdanha, etc. E atal las causas contunheron malgrat, tanbén, las novelas perdas nacionalas escasudas durant
lo regne dels successors de Jacme I.
vendut en 1349 al rei de França per

Se Perdrà Montpelhier,
Jacme III de Malhorca,
mancant d'argent, qu'aviá eiretat la ciutat e lo Rosselhón
ensemble amb lo regne de las Illas. Catalonha passarà cada
vegada pel grand perilh d'èsser conquerida e assimilada
totalament carolingencament, per la granda monarquia
francesa. Tanbén vos n'ai parlât abans. Jamai, pr'aquò, lo
somi carolingenc, la nostalgia de l'anciàn imperi franc, que
tanbén se poguet alimentar d'un mai vielh racacor del
poder e de l'expansion dels gais e celtas al pe dels Pireneus
e dels Alps, (vejatz encara o jamai non René Johannet, obra-

considerar la région pirenenca
frontiera naturala ni coma una frontiera estrategica d'aquelas Gàllias ni d'aquel Sagrat Imperi Romàn de

citada), s&gt;?arrestet pas a
coma una

�20

JOSEP

CARBONELL

Garlesmanhe, que l'avián ignorada. Per la consacración
d'aquela granda messorga del neo-classicisme istorico-politic, caliá arribar a la Patz dels Pireneus de l'an 1659. Del
tractat de Corbeil — 1258 —a aqueste autre acordi, de l'en-

l'Anjou en Provença a la velha de l'entronil'Anjou en Catalonha e en Espanha, passeron
exactament quatre segles. Quatre segles durant losquials,
tronización de

zación de

Catalonha, la nación catalana

se

debatet ben, sabet

se moure

emplenar grandosament de noblas paginas d'istòrìa. Comparada, ça que la, amb ço qu'aquesta istòria auriá pogut
èsser, a ieu, la bela istòria catalana dels segles d'aur m'a
aparegut sempre, amies, coma una d'aquelas incomparablas
victòrias de l'antiquitat greca, que son arribadas mutiladas
fins als nostres jorns. Una figura bela, un polit cos jove que
se projecta en noble, franc, impetuós dinamisme, mas qu'a
las alas copadas, la cara desprofechada, los braces romputs...
E jamai serem pas res, si non arribam a respelir, — miracle
de Fenix, — plan entiers, las alas obertas e los braces decidits a fendre, a obrir lo cercle de fer dins lo quai, de Corbeil
a l'illa dels Faisans, d'Anjou a Anjou, la « mala
planta »,
qu'escriguet lo Dant, (Purgatori, cant XX", vers 43), una
monarquia, adesara del tôt atudada, arribet a nos tampar.
Amies : lo diagrama es prest. Pensem ara a la sieu illuse

tración mai detalhada.

Josep Caabonelu

(*) Aquesta conferéncia foguet donada, dins la velhada del 18

la Joventut de l'«Unió Democratica de
Catalunya», de Barcelona.
de décembre de 1932, a

�/

LES

PARTICULES
EN

ËNONCIATIVES

BÉARNAIS

(suite) *
L'absence d'énonciatifs dans un

idiome n'implique pas

lui soient mé¬
l'interrogation
l'affirmation, l'exclamation, le doute etc., il n'y a que les
moyens d'expression qui varient. Le français, pour inter¬
roger emploie soit l'inversion : viens-tu ? soit la formule :
est-ce que tu viens ? Pour l'exclamation, il se sert de que :
que c'est beau ! Dans l'espagnol et l'italien c'est l'intonation
seule de la phrase qui indique l'interrogation. L'anglais a
recours à un auxiliaire spécial to do pour interroger, nier

forcément que les aspects subjectifs du verbe
connus. Dans toutes les langues on distingue

renforcer l'affirmation.

ou

part, le degré d'assurance, la réticence, le doute,
partout rendus à la fois par l'intonation de
la phrase et par des adverbes particuliers ou des incises
(franç. : certes, ma foi, pour sûr, je l'assure etc). de telle
façon que cette nuance n'échappe généralement pas à l'au¬
diteur. Seul le langage écrit peut prêter à équivoque, car il
ne. possède de signes spéciaux que pour l'interrogation,
l'exclamation et la réticence, ce qui est un système bien
D'autre

l'insistance sont

de l'intonation.

pauvre en regard de toutes les ressources
Les énonciatifs du béarnais sont en quelque

sorte des

signes de ponctuation à l'usage de l'auditeur et destinés seu¬
lement à l'orienter, car ils sont vides — ou se sont vidés —
de toute signification sémantique et ils n'ont pas dispensé
le langage de créer, comme partout ailleurs, des adverbes
ou
des formules qui précisent les diverses nuances de
l'aspect subjectif verbal : o bé, évidemment, be-sè, je sais
bien,

sans

doute, ça-m-pa, ce me semble, pàri, je gage etc.
réduits au seul rôle d'outils grammati-

A côté de be et ya

*

La

primiera part d'aqn*nte estudi a paregut

revista

(genier-febrier de 1932).

dins lo n° 4 d'aquesta

�22

JEAN

BOUZET

trouvons dans le béarnais les adverbes

plá, bien
deyá, déjà, qui assument dans le parler actuel le sens
qu'avaient primitivement et étymologiquement ces parti¬
cules. Ce doublement est très significatif et va nous aider à
mesurer la distance qui sépare les particules béarnaises des
particules analogues bé, bén, bien, ya, ja que nous retrou¬

eaux, nous

et

vons

Bé

ailleurs.

rencontre très souvent chez les Troubadours et dans

se

l'ancien catalan. Citons
soven....

saber...

hazard

d'après la Chrestomathie
be val peis avol carn.... be mangi
(pag 209, Izarn) ; be lo fairan. il cais gelar... be podes
(321, 323, Flamenca) ; Be m'an perdut lai envers

de Bartsch

:

au

be volh que...

Ventador tut mei amie... (61,Ventadour) ; be-m par que-m
vensa vostre amors... (80, Cabestaing) ; be-m
platz lo gai
tems de Pascor !.. (St Gregori) etc, etc... Pareillement dans
R. Luill : be-n son certa,.. be-us es vengut... (El Consili).

chez le narbonnais

Bergoing, au 18e siècle nous trouvons
pla vertat e n'es pas cap de sounge, etc...
(Eneide. Imprécations de Didon). Pour ce qui est de la place
du be, il n'y a pas de règle fixe, et nous le rencontrons aussi
bien en position post-verbale : veirem be... (Chanson de la
encore

:

Certes b'es

Croisade, 262)

;

volh be... (208 Izarn). C'est cette dernière

construction

qui a prévalu dans le parler moderne du Lan¬
guedoc et de la Provence : vole ben... on vei bé.... me dirès
bé...

bien,

saves

on

bé... m'as bé dit etc, comme en

voit bien, tu

me

français : je veux
diras bien, tu sais bien, tu m'as

bien dit etc.
En revanche le catalan, plus fidèle à la tradition, place au¬
jourd'hui encore la particule be devant le verbe ; cf. dans
Ignaci Iglesias, La Reina del Cor : El be-n té ganes... Be m'ho
deus aver dit.... Be s'ha de casar, tard o d'hora' ! etc. Néan¬
moins de tels exemples sont relativement rares et on a l'im¬
pression que, peut -être sous l'influence du castillan, la par¬
ticule ja se substitue de plus en plus a be ;cf dans Maria
Rosa de A. Guimerà : Ja ho veurias... ja-us costa.. ja te-n
pots anar... ja-ns estarem drets... ja ho sé etc. etc. Remar¬
quons enfin que nous trouvons aussi dans les castillan et le
portugais les équivalents de be, en position préverbale : cast.

�LES

PARTICULES

bien lo sabes... bien

ÉNONCIATIVES EN BÉARNAIS

se me

23

figurabci... post. bem mereces

bem sabes etc..
ce qui est de ya ou ja, il est dans le Sud-Ouest bien
répandu que be, tout au moins en tant qu'expression
de renforcement affirmatif. Au Nord, la Guyenne et le Li¬
mousin l'ignorent, et vers l'Est, il ne semble pas dépasser
le Couserans et la région toulousaine (cf. exemples cités par
Ronjat, Syntaxe : obé... ja benguerê,.. ja-m tengui etc). On
le trouve aussi dans Goudoulin : Ja vous attraparé douman... Ja te revelharás... (A la mort). En revanche cette par¬
ticule est extrêmement répandue dans tous les parlers ibé¬
riques, y compris le catalan et le portugais.
Chez les anciens troubadours, elle n'apparaît guère avec
un sens purement affirmatif. Dans un exemple comme
:
Boita domna, ja-us am eu finament... (A. de Pegulhan),
ja conserve toujours un sens temporel : Déjà je vous aime,
ou voici que je vous aime... La plupart du temps d'ailleurs,

Pour

moins

nous ne

le trouvons

dire dans

un

qu'accompagné de no et de mais, c'est-àle sens de ne...

rôle nettement adverbial et avec

plus et ne... jamais.

rapide examen des particules be et ya, en dehors du
nous permet d'abord de faire ressortir qu'elles sont
et qu'elles ont été employées un peu partout pour nuancer
l'affirmation, c'est à dire dans le domaine subjectif. Au pre¬
mier abord les analogies sont frappantes entre leur emploi
et celui des énonciatifs. Il est de toute évidence que ces par¬
ticules remontent à une origine commune, les adverbes la¬
tins jam et bene. Or, si nous n'avions pas trouvé tout autour
de la Gascogne et dans un emploi analogue les particules
be, ben ou bien, on était en droit de se demander si l'énonciatif be ne provenait pas plutôt de l'adverbe latin vere, qu'
dans notre région devait aboutir phonétiquement au même
résultat, et dont le sens était davantage en accord avec l'ac¬
ception actuelle de be.
Mais dès qu'on étudie d'un peu plus près le rôle de ces
particules en dehors du Béarn, des différences apparaissent
qui interdisent de les faire entrer dans le cadre des énon¬
ciatifs, tels que nous les avons définis plus haut. C'est tout
Ce

Béarn,

�24

JEAN

BOTJZET

d'abord leur

comportement dans la phrase qui les en écarte,
les trouba¬
le langue¬
docien moderne préfère vole ben, comme le français je veux
bien. L'emploi préverbal de be semble constant en Catalogne.
En Espagne ya a un sens différent selon qu'il est préverbal
ou postverbal : ya sabes, tu sais bien, sabes ya, tu sais déjà ;
mais avec le premier sens, qui est celui qui nous intéresse,
il peut être séparé du verbe : ya tu padre lo sabe, ton père le
ils

sont pas forcément des préverbes :
dours disaient aussi bien be volh que volh be ;
car

ne

sait bien.
Une seconde

différence, très importante aussi, provient du

fait que les équivalents de be et ya dans les idiomes voisins
ne coexistent pas en juste équilibre comme dans le Béarn, et

peuvent par conséquent s'opposer l'un à l'autre,

ce qui,
l'avons dit, est chez nous, un des traits essen¬
tiels de leur rôle. C'est tantôt be, tantôt ya qui prédomine,

ne

comme nous

même exclut l'autre. Mais

quelle que soit la particule en
c'est partout dans les mêmes circonstances qu'elle est
employée et pour rendre les mêmes nuances ; à tel point
même que dans les régions — comme l'Espagne — où les
deux coexistent plus ou moins, elles peuvent fort bien se
ou

usage

substituer l'une à l'autre

inconvénient pour le
; on ne fera aucune différence entre ya sabes et bien
sabes. Le sens qu'elles comportent est d'ailleurs assez im¬
sans

aucun

sens

précis

;

il peut être question aussi bien d'assurance, d'affir¬

mation, de suggestion, que de concession. Remarquez que
les conjonctions concessives sont en français : bien que et
en espagnol : ya que ; ce qui montre une équivalence primi¬
tive entre bien et ya. Etant donné cet état de choses, il est
fort

ment
cas

ya d'un idiome
l'autre à recouvrir assez extacte-

possible qu'une particule be, ben, bien,
une

fois

ou un

ya

voisin arrive
un

be

ou

du béarnais. Mais

ce ne sera

là qu'un

accidentel.

fandiamental

tient pas

seulement
qu'il y a d'un côté répartition de nuances entre
ya et be, et qu'ailleurs ces mêmes nuances peuvent être as¬
sumées par l'une seule de ces deux particules. C'est qu'en
réalité aucune de ces nuances ne peut être rendue par les
béarnais ya ou be employés seuls. Ces particules, telles qu'on
les emploie dans les idiomes voisins, ont en effet un carac¬
tère modificatif qui n'est pas contenu dans les énonciatifs
Or

le

désaccord

dans le fait

ne

�I

LES

PARTICULES

ÉNONCIATIVES EN BÉARNAIS

25

équivalent chez nous, n'est pas be ou ya,
pla. C'est tellement vrai que si nous voulons
traduire dans notre dialecte les exemples que nous avons
cités plus haut en ancien provençal, en languedocien, en ca¬
talan et en espagnol, nos énonciatifs par eux seuls s'avére¬
ront insuffisants et il faudra les renforcer par plá : que
bouy plà,... be podes plà sabé,... bou pech be hau pla mâ¬
chante carn,... que m'an pla pergut touts lous amies,... quem semble plà ;... be s'an plà a maridá... etc. S'il s'agit de
rendre la nuance concessive des expressions : cat. be m'ho
deus aver dit..."; lan,g. podes be far semblant ; franc, tu dois
bien m'avoir dit ;
tu peux bien faire semblant... etc. c'est
encore plà précédé de ya que nous devrons employer: ye
m'at debcs plà abé dit... ; ye podes plà i ha semblant ou bien
plà que podes ha semblant... etc.
Enfin, je n'ai pas trouvé en dehors du domaine gascon,
un seul exemple où la particule be soit employée avec la
valeur purement exclamative qu'elle a dans : be hè calou !
qu'il fait chaud ! b'ès tu pèc ! que tu es sot ! nuances fort
différentes de : que hè plà calou, qu'es plà pès, franc, il fait

béarnais

:

leur

mais l'adverbe

...

bien chaud, tu es bien sot.
Comme on le voit, les analogies que

semblent présenter au
premier abord les énonciatifs be et ya avec leurs équivalents
morphologiques des autres parlers romans, analogies expli¬
cables par leur commune origine, ne sauraient nulle part
être poussées bien loin. Ceci se comprend aisément si l'on
songe que l'opposition particulière qui dans le domaine
subjectif a délimité en gascon le rôles de ya et de be, n'a pu
se

manifester et se constituer que

parallèlement à l'oppo¬

dont ailleurs non plus, nous
l'équivalence.

sition de même nature que, e,
ne

retrouverons pas

La

particule que, par suite de la méconnaissance de son
préverbal, a été parfois confondue

caractère exclusivement

l'on rencontre assez souvent chez les
plus souvent encore dans l'espagnol
introduire une proposition explicative ou

que spécial que
anciens troubadours et
avec un

classique,

pour
consécutive. (1).
En voici

quelques exemples- pris

dans la Chrestomathie

�26

JEAN

BOUZET

de Bartsch pour ce qui concerne l'ancien provençal : que
mas val mortz ondrada
que vius mendigueiar. ...que Deus
nos pot aidar... (Cansò de la Crozada, p. 202-207) Don no vos

esmaguetz, qu'en ai la flor del cosselh de la cort l'empera51). E no vos cal desesperar —
que cel que fai lo bosc folhar — vos pot donar de joi assatz
dor... (Girart de Rosilhó p.

(Marcabru) etc.
Pour

l'espagnol : Calla y ten- paciencia, que dia vendra en
(D. Quijote, Cervantes). No mires los ejemplos de los
que van y tornan — que a muchos ha perdido la dicha de
los otros. (la Barquilla, Lope de Veya). Lo hacia mi madré
por ocupar sus hijos que no anduviesen en otras cosas perdidos (Santa Teresa de Jésus). On dit encore aujourd'hui :
Quitate de ahi que te vas a manchar,... no sigas, que ya no
te atiendo etc. (cf. Bello, gramática § 992 et seq..) L'anc.
béarnais connaissait également cet emploi : Ostatz tôt asso,
que aixi no-m poderi ni saberi combate ;... Joseph, castigue
to filh que no fasa tantes causes. (Récits d'Histoire Sainte).
Dans tous ces exemples — que l'on pourrait d'ailleurs
multiplier à l'infini — le que est tantôt causal, tantôt consé¬
cutif, et traduisible en français soit par car, soit par pour
que, afin que : car une mort honorable vaut mieux quecar Dieu peut nous aider (chanson de la Croisade) ; ne vous
troublez pas, car j'ai la fleur du conseil... (Girart de Roussillon) ; et il ne faut pas désespérer, car celui qui fait reverdir
le bois... (Marcabru) ; tais-toi et prends patience, car le jour
viendra où.... (Cervantès). Ne prends pas pour exemple ceux
qui s'en vont et s'en reviennent car beaucoup doivent leur
perte au bonheur des autres. (Lope de Vega). Ma mère le
faisait pour occuper ses enfants, afin qu'ils ne se fourvoyas¬
sent pas dans d'autres occupations. (Ste Thérèse). Otez tout
cela, car ainsi je ne pourrais ni ne saurais combattre ;...
Joseph punis ton fils pour qu'il ne fasse pas de pareilles
que...

choses (Récits d'Histoire Sainte).
A la vérité, on ne saurait voir d'autre rapport entre notre
que énonciatif et la conjonction que de tous ces exemples

qu'une simple identité phonétique. Le comportement dans
la phrase est d'abord nettement différent : le que conjonctif
par suite de son rôle est toujours placé en tête de la propo¬
sition : que mas val mortz... que Deus nos pot..„ que dia
vendrà etc ; l'énonciatif est placé immédiatement devant le

�LES

PARTICULES

ÉNONCIATIVES

EN

BÉARNAIS

27

verbe et

après le sujet si celui-ci est exprimé :més que ban
pod... u die que bierá etc. Par ailleurs
nous savons que le rôle de l'énonciatif que est purement
subjectif et non conjonctif ; il est d'autant plus étranger au
rapport qui unit deux propositions, que comme nous l'avons
vu,il est le signe caractéristique des propositions principales
et indépendantes.
mourt... Diu que-nse

Vouloir identifier l'énonciatif
même chercher
tomber dans

un

une

et la

conjonction et, ou
rapport entre ces deux particules, c'est
encore. Nous avons
le rôle de l'é énonciatif pour qu'on

plus grossière

erreur

suffisamment insisté

e

sur

soit rendu

compte qu'il répond à un objet tout différent
conjonction. Il y a même davantage : tandis que la
conjonction et l'énonciatif que sont deux mots phonétique¬
ment identiques, nous avons affaire ici a deux mots diffé¬
rents qui ne s'identifient dans la bouche de personne, en
aucun point du territoire où régnent les particules énonse

de la

ciatives.
La

conjonction et est

en gascon

è

avec un e

ouvert, quelle

que soit sa position dans la phrase ; l'énonciatif e est au
contraire toujours fermé et peut même par élision s'effacer
devant

commençant par une voyelle, ainsi que nous
d'Aspe et de Baretous (Oloron
et région S. et S.-O.) où la conjonction a connu comme en
Espagne la diphtongaison ije (1), puis sa réduction a y (tu
y jou, bebe y min.jà), l'énonciatif est resté e. D'autre part,
à Bayonne et dans la Gascogne maritime «voisinante, où tous
les e se sont fermés, le décalage phonétique s'est maintenu
entre ces deux mots, la conjonction s'arrêtant à l'e fermé,
l'énonciatif aboutissant à l'e sourd français (comme dans
nœud, feu, etc.). Ces remarques nous prouvent, non seule¬
ment que la conjonction et l'énonciatif remontent à une ori¬
gine différente, mais aussi que le parler populaire les a
toujours nettement distingués.
un

l'avons

mot

vu.

Dans les

Dans les vallées

exemples tirés de textes provençaux par Appel :

Schultzoblit ?...
Ronjat cite à son tour à pro-

que avetz auut (Chrestomathie 5, 169) ou par
Gora § 202 : Et yeu lo pren... ; et as me mesa en
e

Dona,

e per que o

dizetz ?

que

�28

JEAN

(§ 202) il est de toute évidence que nous
conjonction et : Et qu'avez-vous eu ?...
Et moi je le prends.... Et m'avez-vous mise en oubli ?...
Madame, et pourquoi le dites-vous ? On traduirait en gas¬
con avec un è ouvert : è qu'abetz abut ?...
è you que-u
preni ; ...è m'abet boutade en. desbroum ? etc. De telles ci¬
tations sont par conséquent oiseuses ; rappelons que l'énon¬
ciatif e est essentiellement préverbal et qu'il n'apparaît
qu'en l'absence de tout autre énonciatif et de toute autre
formule interrogative. Ces deux caractères se présentent
fortuitement dans l'exemple : et as me mesa en obtit ? pré¬
pos

de l'énonciatif

BOUZET

avons

e

affaire à la

cisément dans

un

cas

où Ve énonciatif, mais non la con¬

jonction aurait disparu par suite de sa position prévocalique. J. Ronjat donne encore d'autres preuves de la confu¬
sion dont il

a

été victime,

en

citant dans le même paragra¬

phe les expressions françaises et alors ? et zut ! ainsi que
l'expression provençale : E quand lou diable ie sarié !
(Nerto, ch. II, p. 90) que le gascon traduit : è labets ? è zut !
è coan lou diable y serè !
Sans doute, l'énonciatif et la conjonction peuvent occa¬
sionnellement se rencontrer à la même place dans des inter¬
rogations établies en conclusion d'un débat précédent :
et me direz-vous enfin ?... et pourrons-nous y arriver ? Mais
le gascon établira une différence : il emploiera dans ce cas
la conjonction è : è-m diserat a la fi ?... è pouderam arribà-y ? tandis qu'il mettra l'énonciatif, si ces interroga¬
tions se présentent isolées : e-m diserat ?... e pouderam ?

A l'autre extrémité du domaine roman, les

parlers rou¬
question des particules énonciatives
quelques rapports intéressants avec le gascon. C'est tout
d'abord, comme l'a signalé M. Bourciez (Eléments de Ling.
Rom. § 505) l'emploi en Moldavie de la particule câ devant
le verbe de la proposition principale : una masa câ-i punea
mains offrent

sur

la

l'une lui mettait la table...; acolo câ sint trei cai, là sont trois
chevaux ; en gasc. Vua que-u boutaba la taula ; ...aquiu que
soun

au

très chibaus. Cet

point de

que gascon ;

emploi, malgré sa fréquence, n'a pas
syntaxique le caractère de régularité du
il ne semble d'ailleurs pas représenter le même
vue

�LES

PARTICULES

ÉNONCIATIVES

EN

BÉARNAIS

29

rapport subjectif, mais

une simple opposition entre deux
phrase ou deux termes d'une énumération (cf.
Meyer-Lubke, Gramm. des Lang. Rom. III § 564).
Pour l'interrogation absolue, le roumain commun se sert
de la particule oare : oare auzi ce zic acestea ? Entends-tu
ce que disent celles-ci ? oare va veni ? est-ce
qu'il vien¬
dra ? Cette particule correspond exactement au franç. est-ce
que, mais elle ne remplit qu'une partie du rôle de notre
énonciatif e, qui, comme nous l'avons vu, se retrouve en
outre comme caractéristique des subordonnées.
Signalons aussi le préverbe sâ qui précède tous les sub¬
jonctifs : sâ iubesc, que j'aime ; sâ merg, que je marche.
Tout en n'étant qu'un simple indice modal, ce préverbe cor¬
respond dans une certaine mesure à l'e énonciatif des su¬
bordonnées et des expressions de souhait. On peut enfin
citer, bien que son rôle soit plutôt celui d'une conjonction,
la particule de, qui caractérise en quelque sorte l'éventua¬
lité et qui par là se rapproche aussi de notre e énonciatif
(cf. Mario Roques. Recherches sur les conjonctions condi¬
tionnelles en anc. roumain, dans Mélanges Chabaneau,

membres de

1910).
De

particules, seule cà (lat. quod) donne lieu à un rap¬
prochement morphologique avec que ; les autres ne nous
intéressent que par leur rôle syntaxique, qui présente en
effet quelques analogies avec celui de nos énonciatifs. Mais
elles sont loin de former, comme en Béarn, un système
cohérent homogène et indispensable à l'énonciation du
verbe. S'il y a des coïncidences, elles sont fortuites ; on ne
saurait voir à leur base une communauté d'origine quel¬
conque. Le roumain a été, on le sait, très fortement in¬
fluencé par les parlers slaves ; et comme ces parlera font
grand usage des préverbes, c'est vraisemblablement à cette
influence qu'est dû l'emploi des particules roumaines.
ces

La

question de l'origine des particules gasconnes consti¬
un problème indépendant de ce dernier et d'une
difficulté peut-être plus grande encore ; on ne saurait pour
l'instant y répondre que par des suggestions, mais non par
une solution définitive. Les données géographiques et histue donc

�30

JEAN

BOUZET

toriques que nous possédons là-dessus ne
elles-mêmes rien de bien concluant.

présentent par

Hommage à Menendez Pidal
essayé de délimiter l'aire de l'énonciatif que, en se
basant sur des textes écrits. L'aire ainsi délimitée englobe
en totalité, la partie béarnaise des Basses-Pyrénées, tout le
département des Hautes-Pyrénées, les Landes et une gran¬
de partie du Gers (le Lectourais et la Lomagne s'en trouvent
exclus), ainsi que les vallées pyrénéennes de la Haute-Ga¬
ronne et du Salat. Elle n'embrasse donc pas la totalité du
domaine gascon, mais elle déborde largement celle qui
correspond à l'emploi simultané et systématique des quatre
énonciatifs que, e, be, ya. Celle-ci, nous l'avons dit, ne dé¬
passe pas au Nord le cours de l'Adour, mais le déborde à
M. Edouard Bourciez (cf.

1925)

l'Est,

a

englobant toute la Bigorre.

qui s'étend entre les limites de ces deux
(Landes, Armagnac, Comminges), le système énonciatif se désorganise progressivement à mesure qu'on avance
vers la périphérie du domaine gascon. La particule e est la
Dans l'intervalle

aires

première à disparaître. Elle persiste dans les Landes, uni¬
quement comme appui des pronoms asyllabiques m, t, s, etc.
dans les interrogations : e-b soubien ?... e-m entens ?... e-t
aprèstes ? etc. Dans le Tursan, elle remplace souvent le
que des propositions principales : Lou cassedou e-s boute la
lèbe ou l'arrenart darrè-u cot... (Daugé. Ue Camade).
L'énonciatif que, très souvent écarté par les écrivains de
cette région, est encore assez fréquent dans la bouche du
peuple. Mais je n'ai pu saisir aucune règle qui préside à sa
persistance ou à son rejet ; il apparaît au sujet parlant
comme un terme purement facultatif et ne semble répondre
qu'à un souci d'équilibre ou d'harmonie de la phrase. En
tout cas il ne traduit plus aucune discrimination dans le
domaine subjectif.
Nous avons vu que be et ya débordent le domaine gascon ;
mais ici ils cessent déjà de s'opposer, sauf à l'extrême SudEst où ils coexistent. Dans le Comminges et l'Armagnac ya
(prononcé ja) est à peu près exclu au profit de be, qui par
ailleurs se retrouve jusqu'à Bordeaux.
Dans une aire intermédiaire qui se présente de cette fa¬
çon, on peut tout aussi bien voir les étapes d'une progres¬
sion que d'une régression linguistique. Nous disposons heu-

�LES

PARTICULES

ÉNONCIATIVES

EN

BÉARNAIS

31

reusement d'un autre élément

d'appréciation qui peut je¬
quelque clarté sur ces faits : c'est l'asyllabisation des
pronoms personnels conjoints au verbe (-m, -t, -ns, etc. au
lieu de me, te, nos). Nous avons déjà signalé qu'il existait
un lien étroit entre la production des formes
asyllabiques
de ces pronoms et la présence constante d'un énonciatif de¬
vant le verbe ou d'un terme d'appui qui le remplace. Les
formes des pronoms compléments des 1" et 2° pers. du plu¬
riel sont particulièrement éloquentes sur ce point : les ré¬
factions syllabiques nse, pe ou be(Béarn, Bigorre), tse (Lan¬
des) par addition d'un e de soutien à ns, b, p, ts montrent
bien que la fréquence de ces dernières formes avait, à un
moment donné, fini par faire oublier les formes primitives
nos, vos (= nous, bous) qui, sans cela, auraient été reprises.
Or, la répartition de ces formes dans le territoire gascon
donne lieu à la délimitation de deux aires qui coïncident cu¬
rieusement avec celles que nous avons envisagées pour les
énonciatif s. Tout d'abord dans la région où l'on emploie
régulièrement les 4 particules que, e, be, ye, on ne connaît
que la série de pronoms m, t, s, ns, p ou me, te, se, nse, pe,
et on ignore nous, bous comme enclitiques verbaux. Dans
la zone intermédiaire caractérisée par la désorganisation
des énonciatifs, les formes nse, tse alternent avec nous, bous.
ter

Enfin

au

delà de cette seconde limite, c'est-à-dire dès que

les énonciatifs

disparaissent complètement, on ne trouve
et bous. Je crois qu'on peut conclure de là,
avec assez de vraisemblance,
qu'autrefois les particules
énonciatives ont été plus employées qu'aujourd'hui dans la

plus

zone

que nous

intermédiaire où

nous

assistons actuellement à leur

désorganisation ; qu'elles l'ont été avec une fréquence suf¬
fisante pour permettre la fixation au moins temporaire des
formes ns, ts ou p, et cela à une époque assez éloignée de
nous
pour que les processus phonétiques que-nos, e-nos
que-ns, e-ns fussent encore possibles. Rappelons-nous que
dans les Landes e est encore employé uniquement comme
soutien des pronoms asyllabiques.

Cette hypothèse qui, sur la base d'une corrélation entre
l'asyllabisation des pronoms et l'emploi des énonciatifs,

�32

JEAN

nous

BOUZET

t'ait admettre l'existence de

derniers

origines
paraît plus acceptable en¬
le Béarn et les régions limitro¬
ces

aux

mêmes de notre dialecte, nous
core

pour ce

qui

concerne

phes où

ces deux faits sont constants. 11 est malheureuse¬
ment difficile de l'étayer par une documentation historique

qui entraîne la conviction absolue, et nous devrons nous
présomptions.
Lorsque, au début de cet article, nous avons annoncé que
les particules énonciatives ne commençaient à paraître qu'à
partir du xvii' siècle, nous nous référions uniquement à
que et e qui sont en effet les plus caractéristiques de ce sys¬
tème. Si be et ija sont accusés dans les plus anciens docu¬
ments de notre dialecte, il n'en reste pas moins vrai que
jusqu'à Fondeville, c'est-à-dire jusqu'à la seconde moitié
contenter de

du xvii0 siècle, aucun écrit béarnais ne nous autorise à
affirmer que les particules fussent déjà un système orga¬
nisé. Ya et be apparaissent en effet assez couramment dans
les Récits d'Histoire Sainte (xive siècle, d'après Lespy) et
avec

l'acception qu'ils ont dans le parler actuel

:

Ja audits

que vos dixu... Vous avez bien entendu ce que je vous ai
dit... Ya sabets que prumer a eneorrotit me,.. Vous savez
bien qu'il m'a d'abord fâché... Be deus tu conexer... Tu dois

connaître, n'est-ce pas ?... Mes bee ag saberats... Mais vous
le

saurez

bien... Be

se

que...

Je sais bien que = sans doute
be en position post verbale :

que... etc. Mais on trouve aussi
sabetz bee, jo coneg bee, etc.

Par contre, les exemples que l'on a pu tirer de nos an¬
ciens textes du que énonciatif sont extrêmement rares et la

plupart du temps sujets à caution. Ceux que cite Lespy
(Gramm. 498) que s'en debin fidar en lor, on doit se fier en
eux, que deu reder lo tort au clamant, il doit réparer le
tort au plaignant (Fors du Béarn) ; que-t conexi per nom,
je te connais par ton nom ; que no vulh que morie, je ne
veux pas qu'il meure (Récits d'Histoire Sainte) n'ont rien
de concluant car ce que peut aussi bien être la conjonction
explicative ou consécutive que nous avons signalée dans
l'ancien provençal et dans l'espagnol classique.
On ne peut guère tenir compte que des cas où le que n'est
pas au début de la proposition ; c'est le cas de : Per Arnaut
que s'en es exit de l'ostau... Pierre Arnaut est sorti de chez
lui (Enquête sur les serfs du Béarn, 1387), exemple
repro-

�LES

PARTICULES

duit par Bourciez
nostre Senhor que

après Lespy. En

33

BÉARNAIS

ÉNONCIATIVES EN

voici deux autres : Et

abe ordenat que... Et Notre Seigneur
avait ordonné que... Asso que pode far e no aute... il pouvait
faire ceci et non autre chose (Récits d'Histoire Sainte). Dans
Un Baron Béarnais, je relève seulement : que pot aber près

où le cas est
Salettes, je

il peut y avoir près de deux ans,
enfin, dans les Psaumes d'Arnaut de
n'ai pu trouver aucun exemple de que
La particule e est encore plus rare
pour
inexistante. Nous pouvons considérer qu'elle est

de dus ans,
douteux ;

énonciatif.
et
ainsi dire
impliquée
les formes pronominales ens (= e-ns) que nous ren¬
controns dans les Récits d'Histoire Sainte : ens abiere... il
adviendrait ; ens bolin mau per tu, nous veulent du

dans

nous

de toi ; mais on la chercherait en vain sous
isolée, sauf peut-être dans l'exemple
:
Et dixs Judas : Et so jo, senher ? Et Judas dit : Est-ce
Seigneur, en béarn. moderne : e soy you

mal à cause

suivant
moi,

forme

une

? M. Millardet, de

son

relevé un exemple dans son Recueil de textes
anciens dialectes landais (1) : Guilhem A. de Baleye,

côté, en a

des

testimoni iurad e

arrequerid sober los

médis articles, e dis

interrogé sur les
Signalons qu'en
dis est bien con¬

etc... G. A. de Baleye, témoin juré et
articles, dit que... (Villeneuve 1316).
pareil cas la tournure e dis au lieu de que

que,

mêmes

forme aux

habitudes

landaises, comme nous

qué plus haut.
Dans Fondeville, les

l'avons indi¬

particules que et e cessent

d'être des

abé volut. Ainsi par sa

raretés : Atau per sa bontat Diu qu'ai
bonté Dieu l'avait voulu. Et canta que-us

hasèn tant vespre

Ere

matii... et on les faisait chanter soir et matin... ;
que
parti donc dab son hilh e sa hilhe, elle partit donc avec son
fils et sa fille. (Eglogues) Dequets qui sens gran pene e-s
gagnen pla la bite, de ceux-là qui sans grand peine
bien leur vie. (Pastorale du Paysan) ; losquans touts adarque

gagnent

ron

e

calé massacra...,

lesquels l'un après

l'autre il fallait

Fondeville

(Eglogue V). On sent néanmoins que
est gêné en face des énonciatifs : que
lourd ; il ne sait trop à quoi identifier e qu'il n'isole

massacrer

pronoms ou

doit lui apparaître
pas des

qu'il écrit et, ed ;

aussi les évite-t-il la plupart
qu'ils peuvent lui
arrive assez

et il ne les accueille qu'autant
servir à compléter la mesure du vers ; il lui
souvent de remplacer que par be qui doit lui sembler

du temps

moins

�34

JEAN

lourd

BOUZET

lous

huganauts be poaden pla sabé... lou peu be se-m
co be se-m Ihèbe a bets sauts etc. les huguenots
pouvaient bien savoir,... mes cheveux se hérissent..., mon
cœur se soulève à
grands sauts etc. Nous retrouverons cette
même appréhension à l'égard des énonciatifs chez tous les
écrivains béarnais qui suivent et qui sont uniquement des
poètes ou chansonniers : Andichon, Despourrins, de Mesplès, Hourcastremé etc. Quoi qu'il en soit, dès Fondeville, et
malgré les réserves que nous avons faites, nous trouvons les
particules employées dans les mêmes conditions et avec les
mêmes nuances qu'aujourd'hui, c'est à dire déjà organisées
en système
grammatical.
:

arisse... lou

Celui qui pour l'historique de ces particules ne voudrait
s'en remettre qu'au témoignage des textes écrits, après
avoir constaté l'insignifiance des exemples si rares et isolés
antérieurs

au
17e siècle, serait donc obligé d'admettre
qu'elles ont été sinon créées, du moins organisées dans l'in¬
tervalle qui sépare Arnaut de Salettes de Fondeville, c'est à
dire dans l'espace d'à peu près un siècle.
Ce serait-là, me semble-t-il un fait unique dans l'histoire
du langage et qu'une foule de circonstances rendent invrai¬
semblable. Pourquoi ce besoin de déterminer l'aspect sub¬
jectif du verbe par un ensemble de particules se serait-il
manifesté uniquement dans un coin de Gascogne et nulle
part ailleurs, dans un parler sans prestige littéraire ou poli¬
tique, et juste au moment où par suite du rattachement
du Béarn à la France, ce parler allait de plus en plus subir
l'influence du français ?
On peut imaginer, il est vrai, qu'avant de devenir un
besoin, cette sorte de détermination s'est fait jour peu à peu
dans l'esprit et tire son origine d'une première discrimina¬
tion qui aurait opposé entre eux les adverbes ya, be et no.
Le conjonction explicative que, aurait par la suite alterné

avec

ces

derniers devant le verbe et assumé

moins forte de ya

une

nuance

dans l'affirmation. Dans les complexes
pronominaux quem, quet• quens etc, on aurait dégagé em,
et, ens, formes dans lesquelles on aurait perçu les pronoms
m, t, ns précédés d'un élément e qui serait devenu à son tour

�LÈS

une

PARTICULES

ÉNONCIATIVES

particule alternant avec

e

EN

BÉARNAIS

35

et exprimant une nuance af¬

faiblie de be.
Une

pareille hypothèse ne serait pas absurde et s'harmoni¬
bien avec la documentation dont nous disposons
pour l'histoire de notre dialecte ; mais elle n'est pas convain¬
cante non plus. Considérer l'opposition yOrbe, non seulement
comme antérieure, mais comme servant de base à l'opposi¬
tion que-e qui est d'un ordre plus général, c'est me semble-t-il, risquer de mettre la charrue devant les bœufs. On
peut nous rétorquer avec raison que le catalan lui aussi
disposait des mêmes éléments adverbiaux be, ya, no et
de la conjonction explicative que, qu'il a connu les formes
pronominales em, et, es, ens encore vivantes d'ailleurs, et
que cependant il n'a tiré de tout cela rien d'analogue à nos
énonciatifs. Cette hypothèse repousse le problèble dans le
passé mais laisse dans l'ombre ce qui en constitue le fond.
Car comment expliquer que dans les termes ya, be, no, on ait
perçu en Bëarn un rapport qui n'a pas été perçu ailleurs,
sans admettre que ce rapport correspondait déjà à « quel¬
que chose » dans l'esprit des béarnais ou qu'il était con¬
forme à leurs habitudes de langage. En d'autres termes quel
que soit le nombre des particules admises à l'origine, et
quel que soit l'ordre dans lequel elles ait paru, le besoin
d'énonciation du verbe serait un substratum aquitanique et
antérieur au latin puisque le latin n'offre rien de semblable.
Rien ne s'oppose à concevoir ainsi l'origine des particules
serait

assez

énonciatives.

Rien,

s'oppose bien sérieusement à estimer
existé dans le parler popu¬
aussi bien que ya et be. Car
essayer de concilier la rareté de ces particules dans les do¬
cuments antérieurs du 17e siècle avec leur fréquence dans
le parler moderne, ce n'est pas présenter le problème sous
son véritable jour, mais c'est plutôt le fausser. En effet
aucun de ces anciens textes, pas plus les Fors du Béarn, que
les Récits d'Histoire Sainte ou que les Psaumes d'A. de Salettes, ne peut être considéré comme représentant le parler
populaire de notre région à cette époque. S'ils en reflètent
assez bien la morphologie, leur syntaxe calquée sur la fran¬
çaise et où fourmillent d'ailleurs les latinismes et les provençalismes, doit nous mettre en méfiance ; nous n'y retrounon

plus,

ne

que les particules que et e ont
laire du Béarn dès les origines,

�36

JEAN

rien de

BOUZET

qui est particulièrement béarnais, — si ce
d'exceptions, comme les énonciatifs ; ni la
tournure ua pouma de las rouyas, ni la distinction entre les
conjonctions que et qui, ni l'emploi du subjonctif présent
pour les futurs hypothétiques coan. vengas etc. On n'y trouve
aucun exemple des articles et, era, si vivaces dans la moitié
sud du Béarn, et qui ne sont pourtant pas des créations
vous

ce

n'est à titre

modernes. L'absence d'énonciatifs dans tous
textes

signifie donc
que les scribes

ne

lement
naient
la

sans

doute

pas
en

comme

ces

anciens

qu'ils étaient ignorés, mais seu¬
étaient embarrassés et les élimi¬

des éléments lourds et inutiles de

phrase. Faisons remarquer

que

les particules que et

e

sont aussi rares dans les documents notariés de la fin du

18e siècle,

qu'elles l'étaient dans

ceux

du moyen-âge. Nous

donc autorisés à croire que les particules énonciatives ont de tout temps existé dans le
parler populaire,
sommes

aussi bien que

les articles et, erai.
D'après cette hypothèse, il n'y aurait

pas eu de
continuité entre l'énonciation du verbe dans le

solution de
parler préroman de notre
région et l'usage des énonciatifs tel qu'il est
parvenu jusqu'à nous. Seul le matériel phonétique se serait
renouvelé en empruntant des termes latins. Il est possible
aussi que tout en restant dans le même ordre d'idées, les
rapports établis par ces particules aient quelque peu évolué.
L'essentiel pour nous est de savoir si ce parler pré-roman
possédait en effet quelque chose qui put servir de base ou
de point de départ à notre système d'énonciatifs.
Il est admis qu'avant la conquête de la Gaule par J. César,
notre région était occupée par des Ibères, vraisemblablement
des Vascons ou apparentés aux Vascons, ancêtres des Bas¬
ques, étant donné qu'il subsiste d'une part en Béarn et Gas¬
cogne, d'autre part en Navarre, Haut-Aragon et Pays basque
une foule de noms de lieux
identiques, remontant à une
origine pré-romane. La langue qui y était parlée devait être
aussi un de ces idiomes vascons qui ont survécu dans le
basque. Or il est curieux de constater que le basque actuel
fait aussi usage d'énonciatifs, et ceux-ci sans être aussi
caractérisés que les nôtres, offrent avec eux des analogies
évidentes (1).

C'est d'abord la

gaison forte,

aux

particule ba, employée dans la conju¬
temps simples de l'indicatif et du condi-

�LES

tionnel,

PARTICULES

comme

ÉNONCIATIVES

EN

BÉARNAIS

le que gascon : ba-dakit, je sais ;

37

ba-dakigu,

ba-zen han etche bat, il y avait une maison.
Dans l'interrogation, ba est complété par un élément a
placé après le verbe : ba-dakia, sait-il ? ba dakizua, savezvous Iba deia,
y a-t-il ? L'élément post verbal a peut être
remplacé par l'interposition de othe entre ba et le verbe :
nous savons

;

ba othe da

jende hainitz, y a-t-il beaucoup de monde ?
qu'en gascon, la particule affirmative ba est ex¬
clue par la négative e, ez ou et.
Enfin le souletin connaît une particule phii, qui cor¬
respond assez bien à l'énonciatif be, car elle s'emploie dans
les interrogations où l'on prévoit une réponse affirmative:
Lana phii egin diizii ? Vous avez fait le travail, n'est-ce pas ?
en béarn. b'abets
hèyt lou tribalh ?
En présence de ces analogies, qu'il serait difficile d'ex¬
pliquer par une influence réciproque du basque et du
gascon, car deux idiomes voisins ne s'empruntent guère
que le vocabulaire, on ne peut s'empêcher de songer à une
origine commune qui serait une habitude de langage pro¬
pre aux anciens Vascons. Malheureusement nous savons
trop peu de choses sur les anciennes langues ibériques,
pour pouvoir en tirer un autre argument quelconque en
De même

notre faveur.

Si d'autre

part, étant donné que les Ibères avaient été
les Celtes sur notre territoire, il fallait envi¬
sager que notre système d'énonciation du verbe pourrait
bien remonter également à une origine celtique, nous res¬

précédés

terions

par

dans le cadre des possibilités. Les idiomes
effet, connaissaient des préverbes ; or nous
savons que nos particules morphologiquement ne sont pas
autre chose. Ces particules étaient dans le vieil irlandais
no, ro, do, (cf Vendryès, Grammaire du viel irlandais. Paris
1908). No et do semblent plutôt répondre à une détermi¬
nation temporelle ou modale ; mais ro dans les subjonctifs
ajoute un caractère d'éventualité que nous retrouvons
dans notre énonciatif e des propositions subordonnées..
N'importe laquelle de ces deux conjonctures nous four¬
nit donc la base que nous envisagions tout à l'heure. Il est
certain d'autre part que les anciens aquitains, en se romanisant, adaptèrent la morphologie et le vocabulaire latins
à leurs habitudes de langage. Aussi ne devons-nous pas
encore

celtiques

en

�38

jean

bouzet

étonner si l'on peut trouver

à toutes nos particules
étymologie latine : il n'y a aucun doute
pour ya (jam et be (bene); que s'explique tout, aussi bien par
quod ou quid que par eccu(m) forme populaire de ecce :
eccu-te dico) que-t die. Quant a e, c'est vraisemblablement
la particule interrogative en..
Quoi qu'il en soit, cette question-là n'est que secondaire.
Le fait à retenir c'est qu'au moment de la romanisation,
il existait dans l'esprit de ces aquitains un souci de
pré¬
cision qui leur a fait détourner ces termes épars de leur
acception et de leur rôle latins pour en former un système
cohérent. Car si en biologie, il est vrai que la fonction crée
ou transforme
l'organe, il n'est pas moins vrai, en linguis¬
tique que toute création ou toute transformation existe
d'abord dans l'esprit avant de se matérialiser dans les sons.
nous

énonciatives

une

Jean Bouzet.

�ARIBAU I EL SEU TEMPS
Si Bonaventura Caries Aribau

(mori

a

s'hauria
va

Barcelona

en

hagués viscut

sorprés de l'èxit extraordinari

obtenir la

seva

«

mes

temps

1862, als 64 anys d'edat), és segur que
Oda

a

la Pàtria

».

que mes end avant
El seu company de

jovenesa Ramon Lòpez Soler, en reproduir-la el 24 d'agost
de 1833 en el seu periòdic « El Vapor », que dirigia, va titular-la solament « La Pàtria », tôt acompanyant-la d'una
nota intéressant. Com i perquè l'Aribau va ésser induit a escriure la seva « Oda », és l'objecte d'aquest treball.
Es cert que, des de jove i per influència d'En Torres Amat,
Aribau havia anat a Madrid a ocupar un lloc a la casa de
Banoa que el català Gaspar de Remisa ténia establerta a la
capital del regne. Va passar-hi molts anys i desempenyà paralel'lament diversos càrrecs publics importants, fins que,
al fi, tornà a Barcelona d'on no es mogué mai més, en la seva
vida atrafegada. Hem de considerar que, en l'època de l'A¬
ribau, aixi

com en

la dels

seus successors

immédiats, l'ùs

del castellà per

la prosa i pel vers era, no sols général, sinó
gairebé imperant. El català estava relegat a alguns sainets,
més aviat bilingues, a versos imitats del rector de Vallfogona o servia per impresos dévots, tôt plegat en un llenguatge estrafolari. No se'l creia apte sinó per fer riure o per
la trôna corrent. Semblava impossible que la nostra llengua
fos bona per a expressar els efluvis de l'alta poesia o idees
nobles. I en aquest estât de coses, ens podem imaginar quina
degué ésser la sorpresa en publicar-se l'única. obra catalana
que l'Aribau va
del natalici del

escriure i,

encara,

amb motiu de l'aniversari

principal. No va escriure mai més una
sola ratlla que no fos en castellà. En morir, però, l'any 1862
a Barcelona, ja s'havien publicat aci les dues col'leccions de
poésies dels « Trobadors nous » (1858) i dels « Trobadors
modems » (1859) i en feia très que s'havien instaurât els
Jocs Florals » i que En Clavé havia divulgat els seus corals : en la primera d'aquelles antologies, figuraven en lloc
d'honor els « Cants a la Pàtria » de l'il'lustre mùsic-poeta,
No s'hauria arribat, però, a un résultat tan falaguer, sense
la constància del « Gaiter del Llobregat ». Amagat sota
aquest seudònim, perquè d'altra manera no hauria estât
«

seu

�40

JAUME

MASSO

I

TORRENTS

possible, i valent-se d'un amie, En Rubió i Ors anava puen el
« Diario de Barcelona »
un seguit de
poésies
que començà el febrer de 1839. Aquella persistèneia, més
que el cas esporàdic de l'Aribau, ajudada pel romanticisme
que l'època es portava, va tenir el do de desvetllar les millors

blicant

iniciatives.

Quan en 1823 aparegué la revista « El Europeo », Aribau
potser era el més gran dels seus fundadors : ténia 25 anys.
Però En Lòpez Soler era el més actiu ;
posseia qualitats
de propagandista i una rara facilitât
d'expressar les seves
idees d'una manera transparent. Aribau i
Lòpez Soler formaven amb un anglès i dos italians la « Sociedad Filoséficoliteraria », i aquest mateix epigraf fou el subtitol de la revista. Un dels italians, En Galli, parla en les seves memòries
amb

amor

peo ».

de Barcelona i de l'escullit cénacle de

Aribau ja ténia llavors

lents els

«

El Euro¬

formació forta i eren excel'
si deguéssim, el Seny Orde-

una

seus articles : era, com
nador de la colla literària. Tots,
però, es
les idees del romanticisme
que abrandava

deixaven dur per

Europa. En Lòpez

Soler va constituir-se en propagador de les obres de Walter
Scott, quan tôt just el poeta escocès les anava produint. Les
noves cases éditorials de
Barcelona, d'En Bergues i de l'Oliveres, en publicaven les primeres edicions.
Però en caure el règim constitucional
que governava lla¬
vors
Espanya amb relativa llibertat, es constitui un Govern
despòtic que dura deu anys, de 1824 à 1834, durant els quais
fou perseguida fortament la
gent de lletres : no cal dir que la
colla de « El Europeo » va
dispersar-se. La Universitat de
Cervera, en la quai tots els literats havien cursat, era el
focus dels absolutistes catalans i

es
dirigia al Govern espaalejara de nosotros la peligrosa noun famés document
que es publicà
demaig de 1824.
generoses, però, escampades pels de « El Eu¬

nyol demanant

que « se
vedad de discurrir », en
a la « Gaceta » del 3

Les idees

ropeo » varen fructific-ar i

com més passaven els
anys més
conquestes, més adeptes feia el romanticisme a Barcelona.
El mateix Lòpez Soler, fundava, en 1833, la revista « El
Viapor », en la quai entraven valors noves, entre elles En

Milà i

Fontanals, En Camprodén, En Piferrer, En Rubié i
Ors, els quais havien d'ésser els grans educadors de la Catalunya renaixent I fou a « El Vapor » que toeà la glòria d'in-

�ARIBAU

serir ï'« Oda

»

I

EL

SEU

41

TEMPS

de l'Aribau, sota el títol modest,

però

gran

la seva transcendència, de « La Pàtria ». En Lòpez Soler
va capçar-la amb
aquesta nota : « La presentamos a nuestros lectores con el fin. patriótico con que presentaria un
per

escocés las
su

pais.

versos

de Sir Walter Scott

a

los habitantes de

»

Aribau, absent de Catalunya feia alguns anys,

ocasió
les anyorances del transplantât no
poden expressar-se en millors i
més punyents accents. L'altura en la quai el poeta se situa,
té un caient i una cadència suaus que corprenen a tôt català.
Adhuc deixats de banda els quatre versos finals adreçats al
protector, 1'« Oda » té un aire de magestat al quai contribueix el metre alexandri triât. Tots els testimonis anyoradissos
passen a través de les comptades estrofes : els pares, les
muntanyes, els records d'infantesa, la llengua, els avantpassats que glorifica, la maledicció al que no es commou sentint
la seva pròpia llengua. La sola cosa que sorprèn és que anomeni llemosina la llengua catalana. Per què ? Va conquistarlo algun amie seu valencià pel quai l'estranya denominació
havia de significar aplegades les diverses variants de la nostra llengua? O va seguir els précédents castellans que encara
d'un motiu banal havia escrit

una

obra

en

en

la que

continuen dénommant lemosinos tots els textos catalans ?
La sorpresa

de la seva pròpia mare hauria estât gran, si l'hagués sentit dir que el seu primer vagit havia sonat en 11emosi !
Aribau posseïa una vasta cultura i en anar-se'n a viure a
Madrid estava molt enterat del moviment literari europeu :
fou ell qui induï l'Alcalà Galiano a traduir « I promesi sposi

»,

de Manzoni. En Quintana, que tan dur va ésser per la

prosa d'En Campmany,
millor prosista castellà

trobà, en canvi, que l'Aribau era el
de l'època. Durant la seva llarga estada a Madrid va escriure i publicar poésies en castellà que
no es distingeixen pas per cap altre qualitat que la fluidesa.
I va ésser l'autor dels entenímentats pròlegs i estudis dels
quatre primers volums de la famosa « Biblioteca de Autores
Espanoles », que l'editor Rivadenevra, un altre català, havia
publicat. De manera que mentre va viure a Madrid, si bé
complia els càrrecs importants que li concedia el Govern
espanyol, no abandonava un sol moment les aficions literàries que barvia iniciat a « El Europeo » ; i els seus articles

�42

JAUME

en

diaris i revistes

titat i

MASSO

I

TORRENTS

representen un esforç enorme, en quan-

quasi sempre

en

qualitat.

Mentrestant, a Barcelona es publicaven plegades, l'any
1836, très obres que havien estât preparades molts anys
abans

Ens referim al

«

Diccionario de Autores Catalanes

del bisbe Torres Amat ; la

reproduïda

Crónica

»,

d'En Geroni Pujades,
Los Condes de Barcelona vindica«

»,

en castellà i «
d'En Pròsper de Bofarull, obres les quais, encara
no han estât substituïdes i
que fan avui en dia assenyalats
serveis. Aribau, des de Madrid, ell que era tan curiós de
natural, degué enterar-se d'aquesta data sobressortint i recordar-Ia. A Catalunya, tothom començava a treballar a
la seva manera en un igran fogar literari obert, entre com¬
bats, guerres i lluites de tota mena.
Provem ara de situar 1'« Oda » entre el temps de la seva
producció i el seu efecte immédiat, i, si és possible, de fer
un esbós dels cent anys
passais des d'aquella mémorable
data. Hem ivist corn En Lòpez Soler presentava amb certa
unció l'obra poètica que el seu antic company li havia tra¬
més. Retreuré ara unes paraules d'un diseurs Ilegit per En
dos »,

Milà

en

l'Aribau,

una

en

vetllada de l'Ateneu Barcelonès dedicada a
ocasió de l'aniversari de la seva mort. El savi

vilafranqui desgrana
es

un enfilall de records personals que no
troben enlloc inés. Heus-en aci alguns : « Abans que l'Ari¬

bau

hagués escrit 1'« Oda » que l'immortalitzà, diu, era conegut com a poeta castellà. Però ni aquestes poésies ni les
que composà en iniciar-se la guerra l'Afrioa, son les que li
donaren anomenada, sinó aquella amb què aixecà la llengua
catalana i inaugurà una època : 1' « Oda a la Pàtria ». Creu
Milà que Aribau havia fullejat les nostres « Cròniques » i
les « Constitucions de Catalunya », i que havia Ilegit les
Memòries sobre el comerç de Barcelona », d'En Campmany, obra aquesta que tant contribui a fer conèixer el
nostre passât gloriós. Mes allô que reaiment va inspirar-lo,
que va dictar-li accents màgics, va ésser l'amor al pais con¬
vertit en anyorament. Aribau era molt català, s'havia vist
obligat a viure fora de Catalunya. I donav'a l'empenta. Es
despertava en molts el sentiment que portaven com adormit
al pit, i entre la gent de lletres ja ningú
després d'ell no va
atrevir-se a menysprear la llengua materna. Més endavant,
l'exemple d'un altre poeta : En Rubió i Ors, escampà per tôt
«

�ARIBAU

arreu

l'ús de la

catalana, el

seu

I

EL

SEU

43

TEMPS

llengua i començà l'esplendor de la poesia
expandiment i la seva creixença per tôt Ca-

talunya.
Détail

particular de la cultura de l'Aribau és que també
llatinista ; composava iàmbics amb gran faci¬
litât i produïa poesia italiana. La seva erudiciô era sòlida i
profunda. I encara escrivia sobre matèria économies i altres
disciplines.
En mig dels seus multiples estudis i diverses ocupacions,
Aribau fou sempre el mateix : un enamorat del seu pais i
dels records que hi havia deixat. Per ell era una festa enraonar amb catalans i es plavia de recordar els modismes i
certes articulacions caractéristiques de la nostra llengua. En
Milà reporta haver assistit a l'Ateneu a una conversa molt
agradable a l'Aribau, i que aquest va deixar-la sobtadament
per abraçar un amie de jovenesa. I afegeix que en aquell
temps deia que li mancava fer dues coses : « estar bé amb
fou

un

gran

El de dalt i deixar els òssos

a

Barcelona

».

I ho deia amb

una

senzillesa que semblava
He retret el gran Milà

primitiva.
i séria, la millor manera de coronar
aquest escrit deixar-lo clos amb les seves paraules. Son una
pintura vi-va, justa de com era l'Aribau, el quai, afegeix, en¬
cara Milà
que pensava escriure altres poemes catalans, projecte que malauradament no passà de tal.
Després de mort, Barcelona alçà a Aribau un panteó ;
més tard li erigi un monument al Parc de la Ciutadella. I en
tots els cors catalans flameja, d'una manera perpétuai, la
bona memòria d'aquell que, ara fa cent anys, va tenir la
bella idea d'escriure 1'« Oda a la Pàtria », en la quai el greu
de no poder-Ia contemplar de prop, com hauria volgut el seu
anyorament, el menà a expressar-se amb major excel'lència.
Totes les obres poétiques que s'han escrit en aquesta centúria podrien oferir-se com una immensa toia a qui primer,
va tornar a escriure en català, de manera alta i noble, des¬
prés de tants anys de postergació de la nostra llengua.
I em pïau escriure d'Aribau i de la Renaixença Catalana,
en una revista que propugna la Renaixença total dels Països
d'Oc. Pugui l'exemple de Catalunya contribuir a l'escampament d'un propòsit tan noble per tots els àmbits de la Pà¬
tria cultural més gran.
Jaume MASSO I

TORRENTS

de /'« Institut d'Estudis Catans

»

�RENAISSENÇA CATALANA E RENAISSENÇA
OCCITANA
Parlament del sénlier En Loïs Alibert
commemorativa de la

a

la sesilha

Renaissença Catalana a LUniversitat
lo 18 d'abfil de 1933

de Barcelona,

Fa pas gaire mai d'un an, agueri l'insigne onor de
parlaioccitàn, segurament pel primier cop, dins aquesta Universitat escassa-penas oberta a la cultura catalana.
en

Uei, en commemoración de '1'« Oda a la Pàtria » de Caries
Bonaventura Aribau, que senhalet la punta d'alba de la
vostra resplendenta Renaissença, escai a ma

trop modesta

persona lo suenh de portai- la paraula al nom de las terras
occitanas de delà los Pireneus, per las associar a la remem-

brança frairenala d'aquela gloriosa data. Après los egregis
oradors que venetz d'ausir, me contentarai d'evocar los caracters de nostras doas
renaissenças, l'obra de nostra reconstrucción nacionala, l'unitat prigonda de nostra
e

lenga
somiam.
Renaissença occitana e la

ço que deu èsser la comunitat occitana que
D'en primier, vos dirai que la

Renaissença catalana, luenh d'èsser
a

efieit,

dins la relación de

causa

pretenderon un moment los felibres provençals, son dos movements parallels nascuts del meteis estât
de causas e aviats, sus la fin del
segle XVIIF, per de fonsas
modificacions dels esperits : afebliment de las ideas classicas e
racionalistas, naissença de las sciéncias de la natura
fondadas sus l'observación,
desvolopament dels estudis istorics, despertament de la sensibilitat romantica e de l'indivi¬
coma o

dualisme, Revolución francesa

e aveniment de la democracia.
Es inutil que m'espandisca sus
aquels punts plan coneguts.
Dins los segles précédents, las classas aristocraticas e bor-

gesas acceptavan docilament las dominacions
canviavan de costumas e de lengas sens

estrangeras.
trop de dificultat al
sen dels
grands edifîcis estatals qu'agrumelavan los pobles
sens se trachar ni
pauc ni pro de lors afinitats e de lors dissemblanças. Amb l'aveniment de la democracia, las classas
inferioras, pageses e menestrals, qu'avián serivat las costu¬
mas e las
lengas dels aujols, prenon consciéncia de lor perso-

�MANUEL MI LÀ I FONTANALS

(1818-1884)

�JOAN MARAGALL
(i860-1911)

�RENAISSENÇA CATALANA E RENAISSENÇA OCCITANA
nalitat racica endormida

45

rendon compte de

la valor de
parlars per traduire exactament lors pensadas e lors
somnis. Es aqui tôt lo secret de las renaissenças nacionalas
del segle XIX". Tots pensan amb nostre Mistral :
...de morre-bordon qu'un poble tombe esclau,
se ten sa lenga, ten la clau
que di cadenas lo deliura. »
e se

lors

«

«

«

Als escrivans isolats que

s'asardavan encara a emplegar
reduita al rotle vergonhós de « pa¬
tois », sens acción reala sul poble, ne suocedis d'autres, dont
los cants, per tant modestes e crentoses que sián, troban
un terrèn préparât e, sens o aver volgut, despertan de reslor

lenga desondrada

sons

e

indefinits.

En

Catalonha,

es

troba lo camin dels

Aribau
cors

qu'amb son « Oda » l'amosa
debrembaires de las glòrias an-

cianas

e provoca lo movement inicial. A aquel oant solitari e
ansiós, respondon las voses ja mai conscientas e volontàrias
de Rubió i Ors, de Bofarull, de Milà i Fontanals, de Marian

Aguiló. La Renaissença

es en

marcha

e

s'arrestarà pas mai.

Cal notar aici lo caracter seriós, trabalhador, orientât vers
los estudis erudits, que prenguet lo movement naissent, ca¬
racter que
una
nar

obra

Mistral criticava plan a tort. Foguet al encop tant
populara coma una obra sabenta. Basta de menço-

los trabalhs d'istòria literària remirables de Milà i Fon¬

tanals, los estudis istorics de Bofarull

e Balaguer, las edilexicografica de Marián Aguiló,
las recercas folkloricas de Pelai Briz, per senhalar que los
principals.
^
D'autre biais, cal remarcar que vostres primadiers, amb
lor sens realista e practic, tarderon pas a regardai- al delà del
simple movement literari, comprengueron qu'aqueste serià
pas res si s'acompanhava pas d'una aspiración netament definida vers una reconstitución integrala de Catalonha. Una
literatura pot pas viure sens lo pietge d'un poder nacional
propri. E coma disià lo sénher En Ferran Agulló als darriers
Jocs Florals : « El primer català que va aspirar a honorar
la nostra llengua, conscientment o insconscientment, aspirà
a lliurar Catalunya ».

cions de textes antics

Cal pas donc
virai* d'ora vers

e

l'obra

s'estabosir de veire la Renaissença literària
Renaissença politica. Lo fédéralisme re-

una

�46

LOIS

ALIBERT

publicàn de Balaguer e de sos amies traduis las primieras
aspiracions politicas del Catalanisme. Aquestas s'espremigueron clarament pus tard amb Valentin Almirall. Enfin,
amb Enric Prat de la Riba, lo catalanisme floralesc abolis

rapidament a l'Unió Catalanista en 1891,
ral de la Solidaritat Catalana en 1907, a la

al triomfe électo¬
Mancomunitat

en

1914.

Apres l'eclipsi temporari de la Dictadura, arribam
amb l'illustre patrici, en Francesc Macià, a l'autonomia
actuala.
En

segle, Catalonha a realizat lo miracle gairebén del
passât nos assegura l'avenidor e dobtam pas que los
catalans sàpian utilizar lo terrèn conquistat per aténher
leu, al sen de l'Estat Espanhol, la plena autonomia de la
un

tôt. Lo

Nación Catalana.

Nostra
sos

Renaissença, tota parciala e imperfieita quant a
résultats, présenta de caracters diferents. Vau von es-

capolar lo desvolopament a la galaupada.
Lo primier grilh, cal lo cercar dins los trabalhs d'istòria
literària suis trobadors, dins los libres de l'abat Millot compausats amb los materials amassats per Lacurne de SaintePalaye (1774), de Raynouard (1816 a 1844), de Rochegude
d'Albi (1819), sens oblidar los corses en Sorbona de Fauriel.
Tre 1804, Fabre d'Olivet, de Ganges prep de Montpelhier,

divers obratges en lenga d'oc, inspirats direcpels cants dels trobadors, dins los quais om pot descobrir lo primier ensag de restauración linguistica. Es sens
cap de dobte la prefìguración de la restauración mistracompausava
tament

lenca.

A Tolosa,

l'esperit méridional sempre en activitat foguet
entretengut e abelugat per una tiera de publicacions : Istòria de Lengadoc dels Bénédictins (1758) reeditada
per Dumège en 1840, edición de « Las leys d'amors » per GatienArnoult, en 1841 (trabalh préparât a la fin del segle précé¬
dent per d'Aguilar e d'Escouloubre), publicación de « Las
Joias del Gay Saber » pel célébré doctor Noulet, qu'a tant
obrat per las letras occitanas, en 1849.
A Beziers, la Societat Arqueologica
organiza, tre 1838, los
primiers ooncorses literaris en Lenga d'oc. Jos l'influéncia
dels dos Azaïs, paire e filh, se consagra a de trabalhs eru-

�RENAISSENÇA CATALAN A E RENAISSENÇA OCCITANA

47

dits

coma la publicación de las Pastoralas bezierencas del
segle XVIIn (1844), del Breviari d'Amor de Matfre Ermengaud (1862), dels Trobadors de Beziers (1869).

Es dins
Jansemin

cançón

:

aquelas entremiejas, mai que mai temporivas, que
d'Agen comencet sa carriera poetica. Sa primiera
« Me cal mouri » es de 1822, sos primiers reculhs

datats de 1825

e 1835. Es atal
que pendent una quarand'ans, lo poeta-perruquier emplenet lo Miegjorn de sa
popularitat e conquistet, abans Mistral, los sufragis de la
critica parisenca amb Nodier, Sainte-Beuve e Villemain.
son

tena

Sens

concebut

una defensa formata de la
lenga d'Oc,
ensajat de la restaurai- dins son anciana esplendor,
es indenegable
que Jansemin es un dels principals obriers
de la sieu renaissença. Lo
primier a comprés la vertadiera
valor de l'espleit e l'a fait plenament
apreciar del poble
miegjornai d'un cap a l'autre de la Terra d'Oc. Gai apondre
qu'aiviá fisa dins la força de resisténcia de sa lenga quand

ni

aver

aver

n'escriviá
«

:

...De sabents

francimands
mort, desumpuei très cents ans.
Tant plan viu, ça que la, tant
plan sos mots bronzinan,
Chez ela, las sasons passan, sonan, tindinan ;
E cent mila milers
enquera i passaràn,
la condamnaii

Sonaràn

e

a

tindinaràn

».

Son exemple fa levai- un fum d'imitadors dins totas las
régions d'Occitania d'Agen a Marselha e naturalament a
servit directament

a

Mistral

Lo meriti de l'obra de

de 1850

e a sos

amies.

Renaissença entrepres

en

Provença,

ençà,

es tôt entier dins lo fait que Mistral e Romanilha conceberon un plan plenament conscient de restauración e de defensa de la lenga d'Oc. Ço
qu'era estât, fins

alavetz, instintiu

espontaneu devén un prepaus clarament
aici lo loc de refar l'istòria del
Felibritge, nos acontentarem de ne marcar los caracters.
Cal, d'en primier, notar la natura essencialament popudéfinit

e

e

articulât. Es pas

lara de la restauración

mistralenca, ço que la diferéneia del
catalanisme naissent. Los trabalhs d'erudición
escapolats
a Tolosa amb Noulet, a Beziers amb los
Azaïses, a Montpelhier amb lo baron de Tourtoulon, Rocaferier e Chabaneau dins la « Revista de las
lengas Romanas » demoran

�48

LOIS

ALIBERT

Felibritge e son tenguts un pauc en suspicion.
coneissenças istoricas de Mistral an quicom de legendari e de tabulés, e sa cultura linguistica demora
superficiala ; per astre, es estât gandit de las errors
trop grossieras per son intuicién de poeta e la finesa de son sen. Es dire
que las fondamentas sabentas an fait generalament sofraita
als promotors del movement. D'autre biais, los estudis universitaris que pretocan lo Miegjorn demoran
trop sovent
indiferents sinon ostils a las preocupacions nacionalas occitanas. Nostres professors son de fonccionaris al servici de
l'Estat Francés e son mai
que mai ocupats a cremar d'encés
en

marge del

Las

sus

l'autar del centralisme

e

de l'unitat.

Lo Felibrige en definitiva es una associacién de
gais
companhons que se trachan mai de cançons, de galejadas
e de banquets que de trabalhar
pacientament a la reconstruccién nacionala d'Occitania ; la defìnición n'es estada
donada trop exaetament per Mistral dins sa famosa can-

çén

:
«

Siam

Al punt

tôt

d'amies, Siam tôt de fraires

».

de vista politic, l'evolucién felibrenca es encara
e 1870, Mistral en contacte di¬

mai deficienta. Entre 1861
recte amb los

catalans,

soscava

a

revendicar

las libertats

provincialas del Miegjorn pel mejàn de l'instauracién del
fédéralisme, e aquelas ideas s'espremigueron magnificament
dins lo poema de Calendau
que constituis lo breviari doctri¬
nal de l'occitanisme
politic. Malastrosament, après la desfaita, las atacas e mai las injurias dels centralistas
parisencs
agueron rasén d'aquelas ivelleitats. Despuei aquela epoca,
sens renonciar a sas doctrinas
federalistas, Mistral dissi¬
mula sas ideas, e quand, en 1892, F.
Amouretti, M. André,
C. Mauras, J. Boissiera e lors amies lanceron lor famosa
« Declaracién
dels felibres federalistas », lo Mestre
aprova
discretament, mas se garda de prendre netament partit.

D'aquel temps ençà, lo Felibritge oficial demora francament
opausat a l'accién politica.
Cal venir en Lengadoc, a Tolosa e
Montpelhier, per véser
se
desvelopar un ensag d'accién politica amb August Forés
e

Loïs-Xavier de Ricard que, de 1876

a

1885,

meneron ener-

�RENAISSENÇA CATALANA E RENAISSENÇA

OCCITANA

49

i'ederalista dins lor « Almanac de
oposición als provençals presican un fédé¬

gicament la campanha
la Lauseta

ralisme

».

Per

d'esquerra, anticlérical, inspirât en

granda partida

1'« Istòria dels Albigeses » de N. Peyrat qu'es, pus leu,
un romàn
qu'una istòria. Aquel movement sens grandas
rasics se perlonga fins uei amb 1'« Escola Mondina » de
Tolosa que se proclama sempre federalista. Cal ajustar que
lo fédéralisme marselhés actual se religa, quant a sas originas, al bolegadis iniciat en Lengadoc.
Uei, las joves generacions occitanas, cansadas del trapejament del Felibritge oficial, cobesas d'acción e de realizacions immediatas, s'aluenhan de mai en mai dels vielhs
estais d'esperit felibrencs. Los joves estudiants de Montpelhier, gropats dins l'associación del « Novel Lengadoc »
e sostenguts per la simpatia d'una part del cos professoral,

per

resolgudament vers l'acción federalista. A To¬
Estudiants Ramondencs » seguisson aquel exem¬
ple. Tôt darrierament, es los estudiants del Lemosin que
se son engatjats dins un camin analog. Enfin, una « Federación de la Joventut Occitana », en acordi amb las formas'adralhan

losa, los

«

precedentas, cerca a enrotlar, d'un cap a l'autre de
las joves energias per las menar cap a una
acción concreta e practica.
Dins un autre orde d'activitat, la « Societat d'Estudis
occitans », de Tolosa, s'es constituida per fin d'estudiar e
de precisar las doctrinas politicas occitanas, e per reconstituir la lenga literària de l'avenidor. S'inspira dins aquela
obra, en tôt e per tôt, de l'exemple de Catalonha.
Pel mejàn de sa revista « OC », cerca a assabentar lo
poble occitàn sus la renaissença catalana que deu li èsser
un exemple e una excitación a l'acción. Dins lo meteis sens,
Montpelhier a vist nàisser una novela revista occitana del
tôt redigida en lenga d'Oc : « Calendau » dont lo nom es
cions

la nostra terra,

tôt

un

Em

programa.

segurament a la velha d'un rejoveniment

de l'occi-

politica e nacionalista. Lo reglament
catalana e la bona armonia que dobtam que s'establisca entre la Nación catalana e l'Estat espanhol nos ajudaràn a combatre las prevencions dels centralistas franceses e dels felibres temerucs que veson dins
la federalización de la França un afebliment davant l'ene-

tanisme cap a l'acción
ïamistôs de la questión

�50

LOIS

ALIBERT

mic exterior. Cessaràn de nos
opausar aquel sofisme risible, tant mai que los melhors esperits veson dins lo fédéra¬
lisme un remedi contra las malafaitas del centralisme e un

mejàn de donar
païs.

una

novela vida

e una

novela vigor al nostre

*
**

Cal

deplorar que lo religament de l'Occitanisme al Cataaja trobat tant del vostre costat coma del nostre
de malvolents e d'opausants. En Occitania, lo
vulgar, per
sofraita d'información e jos l'infLuéncia de l'ensenhament
lanisme

unitarista de l'Estat, a una tendéncia marcada
los catalans, los valencians

e

los

a

confondre

malhorquins amb los

es-

panhols, mentre que d'aqueste penjal dels Pireneus, embeguts d'una mena d'amor propri nacional, de quinis que i a esprovan una vertadiera satisfación a s'isolar e a mesconéisser la frairetat de tots los
occitans, fondada sur la raça e
sus la
lenga. Voli pas dire res dels centralistas franceses o
castelhans que volon veire que doas nacions, doas
raças e
doas lengas : espanhola e francesa.
Per nosautres l'unitat catalano-occitana

es

pas una sim-

pla amplifìcación literària, es un fait indiscutible que s'impausa a primiera vista als observadors imparcials. Aquela
unitat es determinada, en
primier loc, per un fons racic
identic constituit pels pobladors
preïstorics del nostre païs,
mai o mens modifiêats
per d'aports variables : ligurs, ibers,
celtas e germanics. En segond loc, cal metre en linha de
compte una longa vida istorica comuna : eivilización del
tipe galloromàn dins la Narbonesa e la Tarraconesa, immigracions en Lengadoc dels « Hispani » fugitius davant l'in¬
vasion islamica, reconquista
lengadociana de la Catalonha
suis arabs, acción de la civilización

e

de Testât social

caro-

lingencs, comunitat politica e espirituala als segles d'aur
dels trobadors, quand los reis catalans dominavan en Provença, dins lo comtat de Carcassona, a Montpelhier e a
Milhau, enfin dels temps preïstorics. fins al jorn d'uei rela¬
cions economicas constantas. En
terç loc, l'unitat occitana
es una unitat
linguistica. Prengam un text catalàn anciàn,
un
passatge de la cronica de Muntaner per exemple, traduigam-lo en lengadociàn de la meteissa epoca ; eonstatarem
una identitat de
vocabulari, de morfologia, de sintaxi e de

�51

RENAISSENÇA CATALANA E RENAISSENÇA OCCITANA
fonetica

gairebén compléta. Las divergéncias van pas al
qu'om troba entre dos dialectes o parlars d'un
meteis idioma. Si los parlars modems presentan mai de diferéncias, son degudas tant solament a l'influéncia corrompeira del francés e del castelhàn. Si netejam e porgam nostras lengas, tornam leu trobar l'unitat primitiva. Cal ajustar que la màger part de las evolucions e canviaments naturals e indigenas qu'an patit aquels parlars, despuei l'edat
mejana, se son produits parallelament e dins lo meteis sens.
Los idiotismes, las faiçons de colorar las ideas, las metaforas, los dits o reproverbis son gairebén del tôt comuns
delà de las

e

mostran l'identitat de mentalitat de tots los occitans dels

dos

penjals pirenencs.
aquó, asseit sus un estudi linguistic minuciós, nos
permet d'afortir que los parlars catalans e occitans que
designarem jos lo nom de parlars occitano-romans son netament distints dels parlars ibero-romans e dels parlars galloromans. Constituïsson un
grop intermediari e son l'instru¬
ment d'una raça e d'una cultura independentas e originalas.
Tôt

Es per las rasons precedentas qu'estimam que lo trabalh
de reconstrucción nacíonala e linguistica, qu'avetz menât

gairebén
tres.

a son

Avem

tôt

acabament, deu èsser perlongat

co

de

nosau-

interès, per tornar nosautres meteisses

a

al fons comun : mai nos sarrarem mai nos retrobarem.
Quand vos seretz del tôt desempetegats déls castelhanismes
e nos autres dels gallicismes, nostra frairetat serà manifesta
posar

als mai orbs.

Aiçò vol pas dire que
indesirabla unitat. Los

somiem a una impossibla e benleu
grands dialectes occitans, que se
sián elevats, coma lo vostre, a la dignitat de lenga de cultura
o
que sián encara, coma los nostres, d'idiomas en via de reconstitución, son nascuts trop disparius e an viscut trop
isolats per se fondre dins una meteissa lenga. Las generacions présentas podon unicament los depurar e los reconstituir en pensant de contunh a salvagardar una relativa
unitat que facilite l'intercomprehensión mutuala e las rela¬
cions entre totas las fraccions de la raça, d'Alacant a Orlhac
e de Bordeus a
Niça.,

�52

loïs

alibert

Si daissam la

question linguistica per examinar lo costat
politic de nostras relacions, estimi que devem déclarai- netament, per defugir d'interpretacions tendenciosas e malvolentas, que nostra concepción de l'unitat nacionala occitana s'acoinoda sens restrioción de cap mena del sistema fé¬
déral : vos autres, si vos agrada, dins l'Estat Espanhol, nos
autres dins l'Estat Francés. Non podem esfaçar de segles
d'istòria e rompre de ligams d'interès e de sentiment. Nostra
-

soluciôn

es

tota d'armonia

e

de concòrdia.

L'unitat occitana deu s'afirmar per
estatalas per una comunitat de lenga,

dessus las frontieras
de cultura e de civilizacíón. Aquí lo terrèn espiritual que serà lo melhor ligam
e la melhora
garanti a de patz entre las doas republicas sors
d'Espanha e de França.
En parlant atal cresem pas decebre lo somi d'En Prat de
la Riba, expremit a la fin de « La Nació Catalana », ni aquel
de Maragall quand cantava dins sa famosa « glosa » :
«
«

Alceu els ulls al mur que ara eus sépara :
s'acosta el dia que serem tôt uns.

«

A quelles

«

i les

muntamjes-que s'abaixaran
amoretes-que pareixeran.
Loïs Alibert.

�NOTAS E DOCUMENTS

UN

CARTULARI

NARBONÉS

INEDIT

DAU SEGLE TRETZÉN
Lo manuscrit qu'avem descubert, en abril 1929, dins la
botiga d'un antiquari narbonés e de quau porgem eici un
breu estrach is legeires d'« Oc », contén 157 fulhs de pergamin in-folio, recaptosament caligrafiats per un escrivàn
public, Arnaud Rosset, que l'acomencet al mes de junh de
1268. Li letrinas son, totas-fes, somàriament ondradas.

An

ajustât, a-de-reng, una seguència de documents municipaus
d'una epoca plan posteriora. La religadura, mieg-chagrin,
es

moderna.

L'interès istoric e filologic d'aqueu manuscrit encara
dit non pot èsser discutit. Acomençat, com l'ensenha la

iné¬
primiera pagina que podretz legir eici-dessot, per orde dis
conses de Narbona, es un registre « oficiau » qu'acampa lo
totum dis actes pertocants a l'espitau comunau de la Caritat de Narbona, e dis privilegis que i estavan estacats. Mancarà pas, a ço que cresem, d'interessar a mai d'un titoi li
que l'amor de nostra lenga lis aflama. Lo linguista subretot
porriá establir d'utilas compara sons entre la lenga d'aqueu
text e aquela de Guiraut Riquier que viviá a Narbona au
temps precisament qu'après deliberación dis Conses la creación dau registre especiau foguet ordenada. Guiraut Riquier,
pas-mens, es pas nomenat enluoc. Mai força personatges
notoris que fugueron sis amies o sis protegeires i son citats
en testimoni quasi a cada rega, dintre li quau
Guilhem
Fabre, lo trobador, e son fraire Sicard.
Veici très paginas d'aqueu vielh cartulari narbonés. Lo
legeire s'estabosirà benleu de li veire publicadas soletas,
sens lo text latin dis actes que lis acompanhan. La rasón
n'es qu'avem volgut simplament tornar rendre is narbonés
un escapolón noveu e encara enconeigut de la lenga parIada a Narbona au segle tretzén. A temps o tard, quand
n'aurem leser publicarem en edición compléta, text provençau e text latin, totis lis actes consignais dins lo registre.
Dobte pas que lo legeire non prenga, a legir li corts textes

�54

BENAT NELLI

que començam a publicar uei, e a retrobar dins aquelas bê¬
las paginas juridicas cora un acorchit de l'activitat anciana
dis borgès de Narbona, lo meteis auster

plaser qu'ai agut

a

lis

recopiar

El

nom

per

el.

de nostre senhor el

cant hom contava

Ix

an

de la nativitat del meteis

el

mes de junh so es assaBaptista fon oomensatz aquest
registre el cossolat dels senhors en P. Ramon de tìaias,
cavaier1, P. d'Empurias, borges, P. Esteve Despueg2, Bernât
Esteve, en Aymeric Paul, cossols de la Caritat de Narbona,
e de lur mandament
especial per mm. Arnaut Rosset, escrivan
public de Narbona al cal los davanditz senhors cossols
manderon que totas las cartas sotz escrichas8 pertanhens a
la Caritat comunal de la ciutat de Narbona de ma propria
man4 publica en aquest présent registre traslates8 fizelment
et apauses per so que las cartas ni'ls dreitz o'is establimentz
d'aquela meteissa Caritat d'aici enant no's puescan alienar
ni perdre per alcuna necligencia ni trasmutar en frau8 o en
amermarnent de la Caritat sobredicha. E per aisso los da¬
vanditz senhors cossols avuda diligent délibération e tractament volgron e manderon que aquest registre fos especials e faitz especialament per la davandicha Caritat. El
m

cc

vin

ber l'endeman de sant Johan

1. Cavaier

2.

cavalier, fr. chevalier.

:

Despueg

:

de

ipsum). Era

de

familha,

des

es una

encara

di formas de l'article arcaïc

d'us corrent dins li

noms

de loc

e

so

(latin

li

noms

devengut rar a l'epoca moderna : Deseuse, Despla ;
au féminin : Safont, Saporta, Salausa. Noste text fornis encara :
Descors, Desplan, Despotz.
3. Escrichas : Trobarem mai : sobredicha, sobredig au costat
de faita, fait, malgrat que lo lengadociàn méridional aja en principi —it per —ct latin. La lenga moderna a : pacha, restrencha,
uncha, Sant Frichós (Sanctum Fructuosum).
4. Man e plus lieunch : ven, conten, Desplan, Bausscui. La persistència de

es

n

flnala

es una

di

caracteristicas de l'anciàn narbo-

nès, contrariament a ço que se passa dins la màger part dau Lengadoc : ma, ve, conte, Despla, Baussa (Veire « La Chanson de
Sainte-Foi d'Agen » par A. Thomas, Champion, Paris, 1925,
pagina XXXVII).
5.

Traslates, imperfait dau Subj. de traslatar

criure.

6. Frau

:

fr. fraude.

:

copiar, trans-

�NOTAS

E

55

DOCUMENTS

quai registre totz los negocis e'ls privilegis e'is establiments
las cartas d'aquela meteissa Caritat que son faitz e faitas en
temps trespassatz e que d'aci enant se faran sian appausatz
e translatatz a fermetat et a memoria perdurabla de la davandicha Caritat. Et aquest registre fon comensatz e faitz ha
requeriment7 d'en Arnaut Descors, procuraire de la Caritat

e

e

dels cossols.

pertanhens a la honor de fora esta vila
d'usatges8 e de senhorias que son de la Caritat
comunal de la cieutat le Narbona en quai que maneira ho
aja la Caritat de fora la vila son aprop aquest adordenament
registradas en forma publica.
Totas las cartas

de camps,

Primeirament ha la

davandicha Caritat al

termini de la

fonc d'en
de la Ca¬
gasanhar11

la Roqueta0 un camp en franc alo10 que
Johan de Blumat, salinier, lo quai camp per man
ritat e dels procuradors d'aquela es donatz .a
cieutat

a

sotz cert usatge

del quai usatge la

quantitat es escricha ab

usatges vais la fin d'aquest registre, del cal camp
doas cartas et es la una quo12 en Ramon Revul, en

los autres
hi

a

Despotz, gasier18 et execudors del testament d'en
ab cossel et ab volontat d'en Ramon Petre
doneron a la Caritat lo davandij camp per amor de Dieu e

Ramon

Johan de Blumat

per

l'anima d'aquel

Johan de Blumat, e l'autra

Guiraut de Narbona ab cossel et ab volontat
ritat d'en Sica\rt Fabre, son curador, vendet

en

carta es quo

et ab auctoa

la Cari-

Requeriment, dins lo manuscrit reqriment.
li terras enfeodadas eran somesas quora au cens
(drech fixe pagat en. argent o en natura), quora a l'agrier o tasca
(drech que representava una quotitat de la culhida) e, per subrepés, is usatges qu'eran destinais a retribuir divers servicis
renduts per lo senhor au ben-tenent : gardia, mesuratge, etc.
Aici, ça que la, usatge equivau a cens o renda.
9. Roqueta (a la) : loc dit is ancians barris de Narbona (Dict.
topographique de l'Aude de l'abat Sabarthès).
10. Alo (franc) : fr. franc alleu, terra liura de dreits senho7.

8. Usatqes :

riaus.
11. Gasanhar, donar a
una

gasanhar : donar a

cultivai- mejançant

part dis enfruchs.

12.

Quo,

co : come

13. Gasier

:

(latin quomodo).
testamentari, de gasi

executor

:

testament.

�56

BENAT

tat

davandicha

capi18

NELLI

tota la senhoria

et

lauzime11

e

'1 foras-

avia al davandig camp enaixi18 que '1 davandij
camp fos tostemps en franc alo de la Caritat ; las quais
cartas abdoas son registradas aprop aquest adordenament.
que

Aquesta carta sobredicha pertanhg a la trila que laixet
n'Esteve Rainaut, notari dels testamens a la Caritat comunal
de la cieutat de Narbona. La quai trila es el termini de la
cieutat de Narbona

la Saladai7

franc alo et

aquesta trila
gasanhar a cert usage ; et a 'i mais
cartas que pertanhon ad aquesta trila so es assaber lo testa¬
ment d'en Steve Rainaut lo quai testament no es aici registratz aprop aquest adordenament per aisso car no '1 podian
aver los cossols que maistre Bernât Augier, sacristan de
mossenher sant Paul, ha aquel testament et el era a Roma
per que no '1 pogron aver. Item a 'i autra carta que la Ca¬
ritat ha la davandicha trila en franc alo, de la quai trilla a
cascun an la Caritat per usatge 1 x sol. de tornes et aquela
carta ven aprop aquest adordenament.

ha dada la Caritat

a

en

a

Item ha la Caritat i camp ab la mitât de
en franc alo ; lo quai camp

de Narbona

la launa18 els plas
ten a ssa man la

: drech de mutación degut au senhor feodau per
compraire d'una terra somesa au cens. Consistissiá en una
fracción dau pretz de venda. Fr. lods.
15. Forascapi : drech de mutación degut a cada canviament
de senhor feodau per li ben-tenents sosmesis au cens. Arriba
sovent que forascapi o foriscapi désigna
forra-borra tots li
drechs de mutación e equivau a lauzime.
16. Enaixi, aixi, laixet : la grafia x per ch fr., qu'es de regtfa
en catalàn, se troba sovent en vielh lengadocian : Xatbert per
Chatbert, o encara dins la roman de Filoména las grafias aisxi,

14. Lauzime

lo

laisxet.
17. Salada (a la) : terme situât au Nord
Felitz de Narbona (Sabarthès).

de la

18. Launa : Laguna, nom de terme fréquent
: la licuna, la lecuna (Sabarthès),

Narbona

^leisa Sant-

dins la région de

�NOTAS

E

57

DOCUMENTS

Caritat et aquest camp fon d'en Sicart Fabre10 et la
de la compra d'aquest camp es en la forma publica
trada aici aprop aquest asordenament.

carta
regis-

Item ha la Caritat lo

quint de la vendemia tota del malhol
als A s près20 el
quint laixet en
G. Pons de las Buadas a la Caritat sobredicha per totz temps
el sieu testament senes autre senhorieu ni foras capi que
no 'i deu aver la Caritat el davandig malol estiers21 lo quint
que fon d'en G. Pons de las Buadas que es
termini de la Cieutat de Narbona ; lo quai

tan solament aixi

co

's conten el testament sobredig ; lo

quai testament es aprop aisso registratz.
*
**

Item ha la Caritat

a

las Naus32 de sotz lo mas d'en

Ramon

dins e deforas, la quai
fon d'en Bernât Desplan ; la quai cortada ab las maisos
affronta d'autan e de sertz en carreiras publicas, de mieg dia

Morge tota la cortada23 ab las maisos

ela Grava

o en

carreira del flum d'Aude la ont

arriban

e

prenon port magerment24 los leinhz28 e las barcas. E la carta
co fonc comprat aquo d'en Ramon Desplan fil que fonc d'en

Desplan se conten desotz aquest adordenament e
totas las cartas vielhas pertanhens a la davandicha cortada

Bernât

son

al cossolat, las

quais

no

calon

a

rejistrar.

19. Fabre (Sicart) : fraire dau trobador Guilhem Fabre. Sus
aquest, veire : J. Anglade. Deux troubadours narbonnais, Nar-

bonne, 1905.

20. Aspres (aïs) : loc dit non senhalat per l'abat Sabarthès,
s'aplica a de terrens secs.
21. Estiers : en fora de, fr. en outre de.
22. Naus (a las) : li Barcas, anciàn port de Narbona sus la Ro¬
bin a (Sabarthès).
23. Cortada : bastiment agricola, jaça.
24. Magerment : principalament.
25. Leinh : bateu, nau (del latin ïignum).

�58

benat

nelli

*
##

Item ha la davandicha Caritat
tôt Io

mas

ab las maisos dis

e

en

Vite

nova

deforas ab totz

de Narbona
sos

dreitz, lo

quai fon d'en Ramon Baussan et a 'i cartas pertanhens ad
aquel meteis mas e la primeira es co n' Uc Desplan vendet
tôt lo senhorieu e' 1 lausime e' 1 forescapi d'aquel mas a la
Caritat, la segonda es una sentencia sagellada ab lo sagel de
la cort de mosenhor n'Amalric co fos pajada primieirament
dels bes d'en Ramon Baussan sa moller anz que' ls autres
deutors27 d'aquel meteis Ramon Baussan, la tersa es la cura
co en P. Bernât
Egusier fon datz curadors a vendre los bes
d'en Ramon Baussan, la carta quarta es de la compra del
davandij mas, la quinta es carta de deffiniment28 del dig
mas lo
quai fe la dona moler que fon d'en Ramon Baussan
a la davandicha Caritat. E totas aquestas cartas son aici
aprop aquest adordenament en publica forma rejistradas.
Benat Nelli.

26. Vilanova : barri de Narbona situât long la Robina, prep
dau port di Barcas e que contorneja Cieutat de l'Est au NoraEst (Sabarthès).
27. Deutors

28.

: creditors, fr. créanciers.
Deffiniment : decisión, reglament.

�SUS JOAN ESTEVE

NOTAS

Los trobadors de Beziers nasejan solament cap a la fin del
segle XIII, a l'epoca ont la Crosada dels Albigeses, aprep
força reaccions individualas, atudava definitivament lo sen¬
timent nacional dels pobles d'Oc. A ta.l punt qu'un Bezierenc, Bernât d'Auriac, portant peira, el tanbén, als atempla civilización nostra, aconselha al

tats successius contra
rei de

França d'esparnhar pas los Catalans :
Catala, no'us desplassa ges
Si'I reys frances
Vos vai

ab bels arnes,

vezer

Qu'apenre vol de vostra cciptenensa
E absolver ab lansa

E fa lo vot
«

oil

e

nenil

e

ab bordo...

qu'om diga, de l'autre costat dels Pireneus,
luec d'oc

en

e

de

no »...

Soleta, l'epoca de la deoadéncia nos ofris d'obras dels tro¬
badors bezierencs. Séria malaisit, pas mens, d'afortir que la

vist espelir ; e l'ipotesi de
perda possibla dels manus¬
crits, nos sembla digna de consideración, encara que la matèria poetica abondosa que fornissiá lo chaple de 1209, era
pas necessari que foguesse utilizada pels Bezierencs, valent
a dire pels combatents (1).
perioda classica n'aguesse
Gabriel Azaïs, establida

pas
la

sus

A

«

Al subjecte de l'obra d'aqueles trobadors, G. Azaïs escriu :
Los trobadors de Beziers devon estre classificats demest

los

poetas populars, pel fach qu'an rarament cantat l'amor

cavalieresc...

»

Cal s'entendre

bona, cresi pas

l'amor cavalieresc
tes
sem

mens

los

la

sus

brica
e

de

aristocraties.

verses

de Joan

poesia populara ». Per ne far de
n'i aja pro de rarament cantar
consagrar son inspiración a d'objecPer escullar la vertat, quand legisEsteve
lo mai justament conescut
«

que

—

(i) Gabriel Azaïs. Les Troubadours de Bésiers (2* éd., Béziers, 1869).

�60

ROGER

BARTHA

demest los trobadors bezierencs
tôt cop

—,

trobam de sentiments

originals (tôt cop, pas sovent), malastrosament estro-

pats dins lo vestit impersonal de

la poesia lemosina.

Esteve empleguet lo rufe e tindaire parlar
aquel que, aladonc coma ara, deviá se charrar dins las carrieretas a l'entorn de Sant Nazari ? Non pas.
Seguissent l'exemple de sos contraires, escriguet un idioma
artificialament format, ont l'idea se cristallizava, se demesissiá dins los motles consagrats. S'es pro dich que la poesia
trobadoresca carrejava amb ela, dins ela, sa pròpria mort :
om pensa sustot a l'identitat dels subjectes, dels temas. Mas
los mej.ans d'expression s'opausavan a un renoivelament
necessari. La lenga literària servava una febla part de
l'abondosa florisón populara.
Es que Joan
dels Bezierencs,

a seguit aquela tradición. Per exemple, dins
pastorella que tes J. Esteve, en l'an 1275 », legissem
descripción d'una pastora :

Joan Esteve
una

la

«

Encontrei

pastora ses par,

Cuend'e

plazen,

Mot covinen...

Aqueles termes caupon, d'après ieu, cap de potència
despuei Guilhem de Peitieus ença, om los
emplegava de contunh, om ne fasiá una artificiala marquetaria. Aqueles termes, e quauques autres, dintravan dins de
ritmes qu'eran mai que mai originals. Ço que i a de nou
dins la poesia provençala de l'atge mejàn — e ço sol,
cresi —, .es lo ritme, la musica del vers : aqui nostres avis
se mostravan d'incomparables obriers.
Per ço qu'es de
l'idea, la finesa., tôt cop aguda, i remplaçava trop sovent la
força prigonda.
Consi Azaïs posquet qualificar la poesia de J. Esteve de
populara ? Per ço que s'i tracta pas d'amor cavalieresc ?
Mas i a sempre, in- fine, un omenatge a son Bel-Rai. Ornenatge estereotipat, aquò se comprén :
Monbelh raia,
d'evocación ; e,

Ta veraia

Beutatz, qu'om no cre,

�notas sus joan

Sol que

estève

61

l'aia

Vista, n'aia
Tan lunh' autra

re.

Ço qu'enganava polidament Azaïs,
del manuscrit

Aissi

:

comensa

es

la mención iniciala

d'en Johan Est eue de Bezers

que om appellaua Olier de Bezers. Un olier — uei, disem :
un terralhier
podiá far sonque de poesla populara ! Es
—

podriam donar la prova d'aprep mantun espoetas autodidactes cantan plan pauc las causas
de la terra : aquò's solament lo cas de força felibres païsans,
que s'ameritan d'estre lausats. Mas vejatz un Joan Rebol, de
Nimes : aquel fornier sens cap de cultura, volguet s'enlairaacap a las régions poeticas de Lamartine. Résulta : de frejas
imitacions, ont manca lo vam sagrat. Jos l'estratifìcación
formala, vesi pas brica nasejar la frescor del sentiment.
una

error, e ne

crivàn. Los

Atal dins Esteve. L'ironía i ten la

plaça del sentiment
lo record d'un poema de Pons me
l'ofris), — o, pus leu, l'autoironia, qu'es una forma, mai
miegjornala qu'om o crei, de l'humour :
(aquela transición,

Saludiei-los, mas ver sapchatz
Que saludatz
Per elhs non fui.
(Esteve
Cresi

ven

de destorbar dos calinhaires).

qu'aquela ironía podiá pas se barrejar amb lo sen¬
ven aquò : de l'esperit e del cor del trobaire,
0 de la forma que la tradición li impausava ? Lo fach es
que, generalament, los omenatges de nostres avis a lors
donas fan pas gaire bronzinar nostra sensibilitat. S'es dich
que los classics de l'Antiquitat coneissián pas l'amor. Una
identica remarca, ausarai la far al subjecte dels poetas medievals nostres ? Es mon sentiment vertadier, encara qu'om
1 posca veire l'ombra del paradoxa. Se l'amor es quicom mai
o, pus leu, es pas solament la satisfacción d'un plaser fisiologic, l'an pas conescut los trobadors, o, per estre just, l'an
pas traduit e espremit. A despart, benleu, Bernât de Ventadorn... Avem agut lo ferotge Racine despuei, e Baude¬
laire, e Aubanel, e tanbén Paul Valéry, que nos dona, dins
timent. D'ont

�62

BARTHA

ROGER

la

carn

d'evori del

seu

vers, un nou

concepte amorós

—-

quasi demoniac.
Son famós Bel-Rai a pas res

inspirât

-a

Joan Esteve. Si :
trobador per

quanquas pauras banalitats... L'amistat del
Guilhem de Lodeva nos sembla mai sincera :

...Quel jorn que nol uey m'es un an.
Qu'on crega pas que l'interès aja bolegat Esteve, que,
aprep la mort de Guilhem, prega lo rei de castigar los que
l'avián tuat

:

que's cove...
podiá costar car a un simple olier...

Senher, faitz d'els so

Ço que convén, e que

Quana es la qualitat del sentiment religiós d'Esteve ? Era
moda, al segle XIII, de celebrar lo culte mariai, lo culte
de la Verge. Lo nom que lusis d'aquel temps, es lo de l'esla

panhol Gonzalo de Berceo, l'autor de Loores de Nuestra
Seńora, Milagros de Nuestra Senora, e del Duelo de la Virgen. el dia de la Pasión de su hijo. Berceo nasquet aperaqui
dins las darrieras annadas del segle XII, e son influéncia
governa mai d'una idea encò, per exemple, d'un poeta tant
modem coma Rubén Dario. Om pot concebre aisidament,
donc, que son influéncia, a l'epoca, se siá espandida fins a
Beziers : los intercanvis dins lo Miegjorn d'Europa eran

fréquents. E lo Bezierenc Joan Esteve, quand célébra lo
Verge, seguís, segón ieu — e mas provas se trobarián dins la similitud de nombrosas expressions —, la
rega del preire de la Rioja. Nos estonem pas que son sen¬
timent religiós nos parega purament tradicional e formai.
Gresi pas que la fe l'aja cremat. Qu'on legisca sas responsas
a la vaquiera, trobada prep d'un bosc e que
culte de la

...orava

Mout devotamens
E baissava
E levava

Co

I

a

vertadierament

fai cotenens.

quicom de popular dins nostre tro-

�notas sus jóan

bador

estève

63

al

punt de vista formai —, mas soi pas segur
qu'Azaïs i aja pensât quand li donava aquel caracter. Es
l'emplec dels proverbis :
—

Paupre jov'

es manens...

Toza, qui s'en, gacha,
De ben
fai atrag
Qu'a tos temps fag... etc.
E de las maximas

:

Quar de vers es, qui son jornal gazanha
Que om l'on pac segon que'l jorn servi..
Per ço qu'es del réalisme de Joan
Esteve, non
tament de provenéncia classica : E m'estai miels

es

eviden-

qu'ai gras
peis en l'estanh... Aquel de la bona epoca cercava pas a
pintar d'imatges del mon animal, mas pus leu de visions
escabrosas (Esteve dis, el tanbén : Vos
farai lo dous joc sen¬
tir). Las descripcions realistas son
pas ges caracteristicas
d'una literatura populara. E, d'autre
biais, la préciosité o lo
gongorismo es jamai absent co del Bezierenc :
Ma pensa
No's gensa,
Senher, al vostre pro...

Nimai, tôt cop, una curiosa unión de l'abstrach e del con¬
cret, qu'om ten per una novetat del romantisme :
(lo rei)
ab drechura banha.
Los poetas de l'Atge
Mejàn recercavan los vocables abstraches, mas sabián, pro sovent, i far
gisclar un pauc de

vida.

.*•
Avem

cap

—

ja notât que los trobadors — e J. Esteve mai que
imitavan lors dabansiers. Escotatz aquel ressón de

Marcabru

:

...que vesti gonella
D'un drap vetat belh...
I

a

de novetats

preciosas dins l'art del

pas mespresat aquesta fantasiá
—

Senher,

:

car a

Vostra cara
Semblan de mûrir...

vers.

Rostand auriá

�64

ROGER

Ausissetz

encara

BARTHA

aquesta originala litania :

La Senher

qu'es guitz

Del morts, que

totz bes

Fes,
Us

vers

dieus

Humil, de

complitz,

merces

Pies,
Qui fo pels maldits
Juzieus

crotz près

en

Mes,
Mortz

d'espieut feritz

Ses

tort, coma fes
Es,
Prec, si cum es clars
Bars,
Reis dels reis senhors

Flors,
Qu'ab

sos

perdonars

Cars

M'autreiai s'amors

Qu'ab

mos

;

fais parlars

Vars

Suy avutz pejors
Cors,
Et ab

Sitz

mos

pessars
Fars

d'ira, d'errors,

Ab bauzia

Quem galia
Fui mal obran

L'an.«.

(Remarcatz

Joan Esteve
d'aver evocat a

:

fars

—

sitz d'ira... Encara Rostand !)

rimejaire, un bon rimejaire : basta
subjecte lo nom d'E. Rostand. Mas cresi
pas que s'amerite lo titol de poeta. Qu'om siá assegurat
que l'&amp;utor d'aquestas regas, Bezierenc, asarda pas aquel
jutjament sens que li'n coste.
Roger Bartha.
es

un

son

�ANTOLOGIA

PETITA

LO LIBE DE RUT

Aqueste libe qu'es un deus mei berois de la Biblia, esen ebraïc ne saben per qui. Qu'a ua grana importància pr'amor que'ns lie conéguer quauques-uns deus auj ois
deu David, e donc deus au j ois deu Crist.
Per et medish, lo libe qu'es beroi, pas solament pr'amor
que reconda ua porción de vita d'un brave omi, lo Booz,
e d'ua heinna coin eau, la Rut ; mes sertot pr'amor que
vesem com viuen las gents en aqueras contradas
de la
Palestina que i a quauques milers d'annadas. Tanbén com
adara que hasèn vénguer blat, que'u segauan e que'u batèn ; e que'u respectauan benleu mei qu'adara pr'amor los
espigaires ne deshauan pas nat cabelh a l'esperrec.
Força cops, los artistas e los poetas qu'an tirât d'aquet
librot de que har de beras telas o vers deus mei esplendids.
criut

poeta francés, Victor Hugo, que'n a heit un bocin
poesia qui a dat lo torn deu mond. Quin es lo qui non
sap per cor lo saunei qui devara deu ceu ser Booz adromit ?
« Et ce
songe était tel que Booz vit un chêne
Qui sorti de son ventre allait jusqu'au ciel bleu ;
Une race y montait comme une longue chaîne ;
Lo gran
de

Un roi chantait

Aquò
Booz

que

vesoc

en

vol diser :

un casse

bas,

en

haut mourait

un

Dieu.

»

aquet saunei qu'era tau que lo
sortiua deu son vente e qu'anaua

« e

que

dinqu'au ceu blau. Tota ua raça de gents que i montaua
com ua longa cadena ; au hons, un rei que cantaua ; en
aut, un Dieu que moriua ».
Victor Hugo qu'a comprés e muchat com David e Jésus
son religats l'un a l'aut peu Booz e per la Rut.
E se jo ei volut botar aquet librot en gascon, qu'es
pr'amor qu'en lo legir, que'm semblaua entene los segaires de pr'aci, las hemnas quand batalen e los amis quand
s'assemblan un jorn de hera o de marcat ende parlar deus
ahars, de la familha

e

de la terra.

Posqui ben donc har aimar la terra, la familha e lo
bon Dieu.

�66

c.

laffargue

CAPITOL PRUMER
La Rut que se'n
1. La Rut

que's marida

va

establi's

a

Betleem

peu prunier cop e que

s'aueusa

1.

Qu'era deu temps que los Jutyes eran los mestes deu
governament ; entertant que l'un d'enter ets governaua,
que i agoc ua gran liamiassa dens tota la contrada. Un omi
que partie de Betleem de Judà, e que se'n anoc damorar
com un
estranyer dens la contrada deus Moabitas dab la
liemna

soa

e

los

sons

dus

mainatyes.

2.

Que's nomentaua Elimelec e la soa i'emna Noemi. Los
dus hilhs que's iiomentauan, l'un
Mahalón, e l'aut Clielión; qu'erau de la contrada, d'Efratà, en Betleem de Juda

Quand eston entrats dens lo païs deus Moabitas, que s'i
damorèn.
3.
era

L'Elimelec que moric ; qu'era l'omi de la Noemi
que s'i establic dab los sons hilhs,

4.

e

;

aquestes qu'esposèn hemnas moabitas ; l'ua que's
l'auta Rut : que's damorèn aquiu detz

nomentaua Orfà,
ans

5.

;
e

lavetz, tots dus que morin, lo Mahalón e lo Chelión ;
que's damorec veusa deu son omi, e privada

la Noemi

e

deus

sons

dus hilhs.

II. La Noemi
que
6. E la Noemi

se'n torna

a

Betleem dab la Rut

que's leuec ende se'n
son païs dab las

trada de Moab entau

tornar de la
soas

duas

con¬

noras

;

pr'amor qu'auè entenut a diser que lo Senhor qu'auè augut pietat deu son poble, e que l'auè dat de qué minyar.
7. Pr'amor d'aquò que sortie
d'aquera terra estranyera
1. Lo Jutyes
trada de Moab
se'n

2.
4.
5.

7.
Rut

qu'eran los capdaus deu poble israëlita. La con¬
que's troba a l'Est deu Jordàn. L'Elimelec que
i va pr'amor que la terra
qu'era abondosa.
Betleem que s'era nomentada d'autes
cops Efratà.
Lo Mahalón qu'esposec la Rut ; lo Chelión
qu'esposec Orfà.
Très veusas en un patac : la Noemi e las soas
noras.
L'Orfà e la Rut ne's vou
pas deseparar de la bela-mai ; la
qu'auè encoera son pai e la Noemi n'auè pas nada maisón.

�PETITA

dab las

soas

duas

noras

;

e

entertant qui eran en camin

ende se'n tornar enta la contrada de Judà,
8.

«

67

ANTOLOGIA

que'us disoc :

Anatz-se'n enta la maison de la vosta mai

;

e

que

lo Senhor

qu'augi pietat de vos autas, coin atz augut pietat
deus vostes morts e de jo tanbén.
9. Que'bs hessi trobar lo repaus dens la maison deus
omis qui vatz tornar prene ». E que las embracec. Eras
que's botèn a plorar e que leuèn la votz ende diser :
10. « Qu'angueram dab vos entau voste vilatye ».
11. La Noeini que'us responoc : « Tornatz-se'n, las mias
mainadas. Perqué voletz vénguer dab jo ? N'ei pas mei nat
hilh a poder har vàser ende qué posquitz esperar auer omis
sortits de jo.
12.

Tornatz-vos-en,

mainadas

mienhas

;

anatz-se'n,

pr'amor que soi adejà truehada peu vielber e ne'm podi pas
mei maridà'm ; e tan plan se's podè que aquesta noeit que
podossi concebe e har vàser hilhs,
13. se voletz atende qu'estossin venguts grans e qu'agossin l'atye de's maridà's que seretz vielhotas auant de'bs
poder maridar dab ets. Non, bs'en pregui, mainadas, ne
liessitz pas aquò ; que'm he pro mau de cor de'bs vése'bs
a sofrir ; e la man deu Senhor que m'ei casuda dessus.
14. Eras que leuèn la votz, e que's tornèn bota's a plo¬
rar. L'Orfà
qu'embracet la bela-mai e que se'n anoc ; la
Rut que damorec dab la soa bela-mai.
15. La Noemi que'u disoc : « Goera la toa sor que se'n
es tornada entau son
païs, e rejonhe los sons dieus : vete'n dab

era ».

« Ne'm hessitz pas contra
que'bs deshi e que me'n angui ;
pertot ont anguits qu'anguerei jo tanbén ; pertot ont da-

16. La Rut

a

que'u

responoc :

la mia volentat ende

11. La lei deu « levirat » que portaua que lo frai o lo parent
lo meit prep d'un israëlita mo'rt sens mainatyes que deuè esposar la veusa deu défunt.
13. Aquò que
las noras que's

vol dire que la Noemi qu'es la mei de plànher ;
poiràn tornar maridar.
14-17. L'Orfà que se'n va, eshentada per ço qui veng de diser
la Noemi. La Rut, mei generosa, que damora ; e que jura, per un
Dieu que ne coneis pas encoera, de viue tostemps dab la belamai, arribi ço qu'arribi !

�68

C.

LAFFARGUË

moritz, que damorarei jo tanbén ; lo voste pais que
men
pais, e lo voste Dieu que serà lo men Dieu.
17.

sera

lo

La terra

que'bs aurà arcoelhuda quand siitz morta,
que'i voi morir jo tanbén, e que m'i harei enterrar. Que
lo Senlior que'm hessi càser dessus tots los
malastres, e
que n'i bote mei encoera, se'm deshi deseparar de vos son
que per la mort ».
«

III. La Noemi

18.
a

e

Quand la Noemi

damorà's dab

la Rut

qu'arriban

que la
voloc pas

vesoc

era non

diser de se'n tornà-se'n enta

a

Betleem

Rut que s'era entestada
ha'u contra, ne tornà'u

son.

19.

leu
roc

Que partin ensemble e que vengón a Betleem. Tan
qu'estón entradas dens la vila, leu-leu lo brut que corqu'eran aquiu, e las hemnas que disèn : « Ten, goera

la Noemi

».

20. La Noemi que'us disoc : « Ne
m'aperitz
Noemi (aquò que vol diser beroia). mes

pas iinei
aperatz-me Marà
(aquò que vol diser auarcha), pr'amor que lo Senhor
que m'a caperada d'auarchumi.
21. Qu'eri
partida las mans plenhas arraseras, e lo

Senhor que m'a tornada menhar las

mans voeitas.
Perqué
m'aperatz Noemi, pujà que lo Senhor que s'es esmalit
contra jo, e lo qui
pot tôt m'a contristada ? »

donc

22. La

Noemi, lavetz donc, dab la Rut de Moab, la soa
se'n anoc de la terra estranyera ont auè damoque se'n tornec a Betleem, quand
començauan de

nora, que

rat,

e

segar los ores.

18. La Noemi que va deshar la Rut har a son
cap.
se s'i hason a batalar las hemnas de
Betleem 1
22. En Palestina, que
començan de segar los ores entà la fin

19. Pensatz

d'abriu.

�petita

69

antologia

CAPITOL SEGON
La Rut que's marida dab lo Booz
I. La Rut que

se'n

va

espigar entaus

camps

deu Booz

1. L'Elimelec qu'auè un parent de gran poder, e hera
rie ; que's nomentaua Booz.
2. E la Rut de Moab que disoc a la soa bela-mai : « S'ac

voletz, que me'n anguerei au camp, qu'amassarei las espi-

los segaires auran deshat escapar de las soas mans,
pertot ont trobi un pai de familha qui'm volhi ha deu
ben ». La Noemi que responoc : « Ve-te'n-i, mainada ».
3. Que s'en i anoc donc, e qu'amassaua las espigas per
darrer los segaires. E que's trobec per bonur que lo meste
d'aquet camp que's nomentaua Booz.
4. Qu'era vengut de Betleem e que disoc aus segaires :
Que lo Senhor sii dab vos ! » Ets que responon : « Que
gas que

«

lo Senhor

que'bs benaseshi !

»

5. Lavetz, lo Booz que disoc au joén omi qui era en testa
deus segaires : « De qui es aquera goiata ? »
6. Que'u responoc : Qu'es aquera Moabita qui es ven-

guda deu païs de Moab dab la Noemi ».
7. « Que'ns a pregats de'u deshà'u amassar las espigas
qui damoran suu camp, en tôt seguir las tralhas deus se¬
gaires ; desempus aqueste matin dinqu'adara, qu'a damorat peu camp, e ne se'n es pas tornada brica enta son ».
8. E lo Booz que disoc a la Rut : « Escota, mainada, ne
te'n anquis pas enta unh'aut camp end'espigar ; ne t'esloenhis pas

d'aci

; mes

ve-te'n dab las menhas gojas.

vol diser qu'era un valent soldat e qu'auè diners.
har un torn peu camp ende's rende conde
deu trabalh deus segaires. Espiatz coin se saben saludar beroi !
Los obrers que son encoera mei polits de-cap au meste : « que
lo senhor que'bs benaseshi ! »
5. Lo Booz ne coneguec pas la Rut, mes que n'auè entenut a
1.

Aquò

que

4. Lo Booz que veng

parîar.

7. Lo meste-manobra que
e valenta.

vol muchar com la Rut es estada

onesta

8. Lo Booz que
eau.

comprén leu que la Rut qu'es una goiata com

�70

G.

9.

LAFFARGUE

Que las seguiràs, pertot ont seguin ; qu'ei balhat
men monde,
ende que digun ne t'ahurbeshi ;
quand augis set, qu'angueràs beue a las banas, e que beuràs de la medisha aigoa que la qui beuin los vailetz. »
«

orde

au

II. Lo Booz que

parla dab plaser dab la Rut

10. La Rut que's deshec càser lo
cap contra terra, e que's
prosternic en tôt diser : « Com se pot que jo qu'augi
trobat gràcia deuant los vostes oelhs, e
que'bs volhitz interessar a jo qui ne soi pas qu'ua prauba
estranyera ? »
11. Et

que'u responoc : « Que m'an tornat diser ço qui
auès heit ende la toa bela-mai
après qui lo ton omi estoc
mort,

e

com

vasuda ende

auès desliat los tons parents e la terra ont es

vénguer

contrada que ne coneguès pas

en ua

auant.

' n

12. Que lo bon Dieu que't torni lo ben
qui as heit, e que
ua
bera recompença deu Senhor, Dieu d'Israël,

recebis

pujà qu'es venguda auprès d'et, ende't botar devat las
al as

soas

».

13. Era que'u responoc : « Qu'ei trobat
gràcia deuant
los vostes oelhs, lo men meste,
que m'atz consolida, qu'atz
parlât au cor de la vosta goja, e tostemps ne soi pas com
l'ua de las vostas gojas ».
14. E lo Booz

que'u disoc : « Quand sii l'ora de minyar,
nrinye pan, chauche lo ton bocin dens lo vinagre : « Era que s'assetoc au costat deu s segaires ; lo Booz
que'u balhec blat grilhat ; era que'n minyec, que se'n ressasiec, e que se'n portée ço qui restaua.
15. E que's leuec d'aquiu ende s'amassar
espi.gas, com a
l'acostumat. Mes lo Booz
que disoc au son monde : e mei
volosse segar dab vosauts, deshatz-la har.
ve

leu aci,

9.
12.

Que mesçlauan
«

Débat las

un

soas

chic de

vinagre dab l'aiga.

alas

que

»

goeita plan los sons amies.
13. « Qu'atz parlât au cor »

:

vol diiser

que

amistat.
14.

païs.

«

Blat

grilhat

»

:

:

que

qu'es atau

vol

que

lo bon Dieu

diser dab

encoera la moda

ua

en

grana

dabuns

�PETITA

16.

71

ANTOLOGIA

E tanbén,

gitatz esprès quauquas espigas deus vosdeshatz-ne quauqua d'ua ser pe ende que
n'augi pas vergonha de se las amassai* ; e que digun ne
la repreni pr'amor de ço qui s'amassi ».
17. Qu'espiguec donc dens lo camp dinqua lo ser ; e dab
ua lata, que batoc lo
gron, e que i trobec environ ua sestera d'orcs, que voi diser très punheras.

tes

«

gauerers,

III. La Rut que

se'n torna lo

ser

entà la Noemi

18. Que

se'n los portée e que se'n tornet entà la soa vila,
que'us muchec a la soa bela-mai ; e que'u portée tanbén
e que'u ço qui l'auè damorat deu son
dinar, de ço qui
l'auè ressasiada.

19. E la

bela-mai

que'u disoc :
espigat ? Benesit que sii
lo qui a auigut pietat de tu ».
La Rut que'u hasoc conéguer lo meste deu camp ont auè
trabalhat ; que'u disoc lo nom d'aquet omi qui's nomen«

Ont

as

soa

trabalhat oei, e ont as

taua Booz.
20. La Noemi
«

que'u

responoc :

Que sii benasit peu Senhor, pr'amor qu'a augut tant

de

pietat deus vius eom deus morts ».
disoc encoera :
Aquet omi qu'ei lo men parent de prep ».
21. La Rut que'u disoc :
Que m'a balhat orde, tanbén, de rejónher los segaires
dinqua qu'augin fenit de segar ».
22. La bela-mai que'u disoc :
Que vau mei, mainada, que te'n anguis segar dab las
gojas d'aquet omi, per paur que quauqu'un que't hessi
E que
«

«

«

deu

mau

dens unh aut camp ».

16. Lo Booz que vol
l'agrada de mei en mei.
17. Lo mot ebraïc «
litres.

19. La Noemi

muchar atau que aquera goiata que
ephi

»

volé diser ua quarantena de

qu'es tota estabosida de veser qu'a podut espi-

gar tant de grons en un jorn.
20. Lo Booz qu'es estât bon
gar
los

que

ende'us vius en tôt deshar espila Rut ; e tanbén qu'a augut pietat deus morts l'Elimelec e
sons hius.

�72

g.

laffargue

23. E

pr'amor d'aquò, era que se'n anoc rejónher las gojas deu Booz, e que seguec dab eras dinqua qu'augon apielat los

ores e

lo blat dens los graers.

CAPITOL TRESAU
La Noemi que's

bota

lo

I. La Noemi que

perrossa

Booz

dab

he conéguer

la

a

ende

har

maridar

rut

la Rut ço que deu har

1. Quand la Rut estoc tornada
auprès de la soa bela-mai,
aquesta que'u disoc : « Mainada, que't voi cercà't un endreit ont te posquis repausar e
jo que velharei suu ton

bonur.
2.

Aquet Booz qui t'a botada dáb las

soas

gojas dens lo
deu passar

camp, qu'es lo noste parent de prep, e que
au criet anoeit los sons ores suu noste sol.
3. Pr'amor d'aquò, laua't, unta't dab oli,
son

pren-te ço qui
Que lo Booz
qu'augi afenit de beue e de minyar.
4. Mes quand se'n
angui dromir, espia l'endret ont s'adromirà ; que te'n augueràs ;
que descobriràs la coberta
qui s'augi botat ende's caperar deu cap aus pes, que t'i giteràs, que t'i esteneràs ; et que't dirà ço qui deues har ».
de mei bet ende't vestir ; e devara
ne't vesi pas dinqua

as

suu

sol.

5. La Rut
«

6.

que'u responoc :
qui'm comanditz, qu'ac harei ».
Que se'n anoc donc suu sol, e que hasoc tôt

Tôt ço

bela-mai l'auè coanandat.

ço

qui la

TI. Lo Booz que consent a esposar la Rut
7. E quan

lo Booz agoc minyat e beugut, e qu'estoc devengut mei gaujós, e que se'n estoc anat dromir contra un pia23.

Apielat » : que vol diser après que agón segat e batut.
1. Lo bonur de la Rut, se's pensa la Noemi
qu'es de tornà's
maridar.
2.

«

«

Anoeit...

» : Que
porgan lo blat de tard, en aquet païs,
lo vent ne boha pas goaire son que la noeit.
4. Que dromirà tanbén
aquiu lo Booz ende goeitar lo blat,
pr'amor deus leirons.

pr'amor

que

�PETITA

73

ANTOLOGIA

lot de igarbas era que vengoc a plaser, que
coberta deu costat deus pes e que s'i jatoc.

descaperec la

8. E goera
paur, que
sons

que de-cap enta mieja-noeit, l'omi qu'agoc
s'eschentec en tôt véser ua hemna jatuda aus

pes.

9. Et
Era
«

que'u disoc :
que'u responoc

«

Qui etz,

vos

?

»

:

Que soi la Rut, la vosta goja, estenetz un coilhot de la
ser la vosta
goja, pr'amor qu'etz lo men pa¬

vosta coberta

rent de prep.
10. Lo Booz

que'u disoc :
lo Senhor que't benaseshi ; ço qui
hes adara, que vau mei encoera que ço qui as heit auant,
pr'amor que ne t'es pas hotada e seguir los joens-omis, ries
o praubes.
11. « N'as pas besoi de erànher ; tôt ço qui'm disis de
har, qu'ac harei ende tu ; pr'amor que tôt lo monde que
sap, en aquesta vila, qu'es ua hemna com eau.
12. « Jo ne denegui pas que soi lo ton parent, .mes unh
aut qu'es mei parent de prep que jo
13. « Repausa't anoeit, e tan-Ieu que hessi matin, se
se't vol goeitar peu dret qui a com parent de prep, aquò
que sera plan heit ; mes se et ne't vol pas, jo que't preirei,
que t'ac juri peu Senhor tostemps viu ! Drom dinqua do«

Mainada mia, que

màn matin

».

14. Era que dromic donc aus sons pes dinqua que s'acabet la noeit ; e que's leuec lo matin auant que los omis podossin

recounégue's l'un a l'aute.
que'u disoc tanbén : « He plan atención que
digun ne sàpia qu'es venguda aci ».
15. E que disoc tanbén : « Esten lo mante qui't capera,
e tengue'u plan dab las duas mans ». La Rut que l'estenoc
e que'u tengoc ; e lo Booz que'u mesurée sheis sesteras
Lo Booz

11. Lo Booz que

vol diser qu'es disposât a har tôt ço qui calhi,
parent de prep.
14. Que ditz atau lo Booz pr'amor que ne volerè pas que di¬
gun podossi har deu tort a la reputación d'aquera onesta mai¬
nada.
15. La hemnas d'aquet païs que portan de grans mantes, e
que'i podè har càber hera de gron.
com

�74

C.

d'orcs,

e

vila

tôt los

en

que

las i botec
portai*.

III. La Rut

que

LÀFFARGUE

suu cap.

Era

tornec enta la

que

se'n torna trobar la Noemi

16. La Rut que

se'n anec trobar la soa bela-mai e aquesta
que'u disoc : « Que ço qui as heit, mainada ? »
Era qu'eu recondec tôt ço qui lo Booz auè heit end'era.
17. E que'u disoc : « Goera las cheis sesteras d'orcs qui
m'a balhat

en

tôt

me

Ne voi pas que
mans voeitas ».
«

18. La Noemi
«

diser

:

te'n tornis enta la toa bela-mai las

que'u responoc :

Aten, mainada, dinqua que vesim com se va fenir tôt

aquò

; pr'amor que lo Booz qu'es un omi a non pas
cà's enloc dinquà qu'augi heit tôt ço qu'a dit ».

estan-

CAPITOL QOATAU
Lo

I. Lo

Booz

que's

marida

parent mei prep de la Rut

dab

ne

la

Rut

la vol

pas esposar

1. Lo Booz que

devarec a la porta de la vila e que s'i
quand agoc vist a passar lo parent de prep de
qui vengui de parlai*, que'u disoc, en tôt l'aperar peu son
nom
:
« Ve leu, un chic e
sieta't aquiu ». E aquet parent
que se'n i vengoc e que's sietoc.
2. E lo Booz que prenoc detz omis deus mei vielhs de la
vila e que'us disoc : « Sietatz-vos aquiu ».
3. Quand eston assetuts, que parlée com açò au son pa¬
assetoc. E

rent
«

:

La Noemi

18. La Noemi
se

va

venir.

qu'es tornada de la contrada de Moab

que'u ditz d'atende, pr'amor

que ve

e que

plan

com

1. « A la porta de la vila » : qu'era aquiu ont se hasèn los
màgers ahars.
2. Que calé detz testimonis e que'us eau encoera en aquet païs
ende har un acte que vali.
3. « Ua partida deu camp » : lo text ebraïc que ditz : « la
porción de camp « qu'era de l'Elimelec ».

�PETITA

va

vene

rent

4.

ua

75

ANTOLOGIA

partida deu camp de l'Elimelec, lo noste pa¬

:

Que t'ac ei volut har saber, e diser-t'oc deuant
qui son assetuts aci, e deuant los mei vielhs deu
men vilatye. Se'u vols auer
peu dret qui as com parent
de prep, crompa-te'u e sauva-te'u ; mes sinon, se't
desplatz,
disa-m'oc ende que sabi ço que deui har ; pr'amor ne i a
pas nat aut parent son que tu, qui es lo prumer, e jo qui soi
«

tots los

Io segon ».
Et que'u responoc :

Que cromperei lo camp ».
que'u disoc :
Quand augis crompat lo camp de la Noemi, que't ca¬
lera tanbén esposar la Rut de Moab, la hemna deu défunt,
ende que tornis har viue lo nom deu ton parent dens lo son
eretatye ».
«

5. Lo Booz
«

6. Et

que'u

responoc :

Que't cedeshi lo men dret de parentat, pr'amor ne deui
pas har deu tort a la mia familha ende l'eretatye. Tu que't
podes servir deu men dret : jo que'i renonci de ma grata
«

vol entât

».

II Lo Booz que

ditz deuant tots que vol esposar
e
crompar lo camp.

la Rut
7. Dens la contrada

d'Israël, qu'eran acostumats de har
açò enter parents : se l'un cediua los sons drets a l'aut,
ende que l'acte que valossi, lo qui renonciaua aus sons
drets, que's tiraua la sabata e la balhaua au son parent :
atau que hasèn en Israël quand volen muchar que hasèn
com

abandon deus

sons

drets.

8. Lo Booz que disoc
« Tira't la
sabata ».
E que se

donc

au son

parent

:

la desliguec atanleu deu pe.

4. Ne i auè pas solament los detz testimonis ; i auè tanbén
força curiós que s'eran avançats.
5. Lo parent que volé plan comprar lo camp, mes ne volé pas
la Rut, e que l'ac calerè tôt prene segón la lei. Ne volé pas la
Rut, pr'amor que cresen qu'era maridat.
7. « Tirà's lo sabatón » que volé diser que renonciauan au
dret d'anar har tralhas ser ua proprietat venuda.

�76

C.

9. E lo Booz que
deuant tôt lo mond :

Vosauts

«

LAFFARGUE

disoc deuant tots los mei annadits

qu'etz testimonis

com

qué

e

partida de oei, que
deu Chelión e

a

ço de men, tôt ço qui era de l'Elimelec,
deu Mahalón ; la Noemi que m'ac ven,
sera

10. E

que'm preni per hemna lu Rut de Moab, la hemna
deu Mahalón, ende tornar har viue lo nom deu praube
défunt dens lo son eretatye, e ende que lo son nom ne s'es-

veusa

tupi pas enter los sons frais e enter lo son poble. Que'bs
preni a vosauts, que'bs ac disi, com testimonis de tôt
aquò. »
11. Tôt lo

poble qui's trobaua a la porta e los mei anna¬
Nosauts, que som testimonis ; que
lo Senhor que boti aquera hemna qui entra dens la vosta
maison com la Raquel e la Lia, qui an establit la maison
d'Israël, ende que sii dens Efratà un exemple ende las hemnas qui viuen com eau, e que lo son nom
que sii conegut de
dits

que'u

responon : «

tots dens Betleem ;

12. Que la vosta maison que devengui com la maison deu
Farès, que la Tamar hasoc vàsér a Juda, peus hilhs qui lo
Senhor ebs darà
III. Lo Booz

d'aquera mainada
la Rut

e

que

».

que's maridan
l'aperan Obed.

e

qu'an

un

hilh

;

13. Lavetz donc lo Booz
sec

; e

que's prenoc la Rut e que l'espoquand estoc maridada, la Senhor que'u hasoc la gra¬

cia de concebe

e

de har vàser

un

hilh.

14. E las hemnas que dison a la Noemi :
« Benasit
que sii lo Senhor qui n'a pas

permés que la
damoressi sens ereter, e qui a volut que
que's conservessi dens la contrada d'Israël,

vosta familha que

lo

son nom

15. ende

11. Tôt lo
la But.
14.
tor ».
«

«

qu'agossitz

poble

que ve

Sens ereter

15. « Set
heras ».

hius

un

»

».

:

mainatye qui'bs consolessi lo

cor

dab plaser lo maridatye deu Booz dab

Lo text ebraïc que

Que he aci

un

ditz

« sens

redemp-

conde redón ende diser

�petit a

antologia

77

qui'bs neurissi dens lo voste vielher, pr'amor que'bs es
nora
qui aimetz, e qui vau ende vos bet cop
mei que s'auetz augut set hius ».
e

vasut de la vosta

16. La Noemi

l'estomac,

e

qué

qui
u

prenoc

neuriua,

lo mainatye ; que se'u botec ser
e que'u portaua com aurè heit

neurisha.

ua

17. E las vesias

disèn

qu'eran atant gaujosas

com era e que

:

Que veng de vàser un hilh a la Noemi. »
que'u nomentèn Obed. Qu'es et qu'estoc lo pai d'Isaïas,
pai deu David.
«

E

IV.
18. E

Genealogia deu David

goaratz quinas son las générations qui sortin deu
qu'estoc lo pai de l'Esrón.

Farès. Lo Farès
19. L'Esrón

qu'estoc lo pai de l'Aram
pai de l'Aminadab.

lo

;

l'Aram qu'estoc

20. L'Aminadab

qu'estoc lo pai deu Nahassón ; lo Naqu'estoc lo pai deu Nahassón ; lo Nahassón qu'estoc
lo pai deu Salmón.
hassón

21. Lo Salmón
lo

qu'estoc lo pai deu Booz

;

lo Booz qu'estoc

pai de l'Obed.
22. L'obed

lo

qu'estoc lo pai de I'Isaïas, l'Isaïas qu'estoc
pai deu David.
C. Laffargue,
Superior deu Petit Seminari d'Auch

17. « Obed » : qui vol diser « servidor ». Qu'era lo dret deu
pai de nomentar lo son hiu com volè. Lo Booz qué'us ac desha
har

com

bou.

18. Aquera lista deus aujols deu Crist que's troba très cops
dens la Biblia : au prumer libe deus « Paralipomens » (II,
10-12) ; dens Sent Matieu (I, 3-6), dens Sent Luc (III, 32-33).

�B.

ARIBAU

C.

A MA

PATRIA

déu-siau, tuions, per sempre adéu-siau,
desiguals que alli en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny us distingia,
per lo repòs etern, per lo color rués blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton ait palau,
coin guarda vigilant cobert de boira e neu,
A
o

serres

guaites per un forât la tomba del jueu,
al mig del mar immens la mallorquina

e

Jo ton
coin

nau.

superbe front coneixia llavors,
pogués lo front de mos parents;

conèixer

coneixia també lo

so

de tos torrents,
de mon fill los

plors.
fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades ;
aixi d'arbre migrât a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les Hors.
coin

la

veu

de

Mes, arrencat

ma mare o

després

per

Què val que m'haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record ?
En va a mon dolç pais en aies jo em transport,
e velg del Llobregat la platj a serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, 110 tinc altre conhort.
Plau-me encara

parlai* la llengua d'aquells savis,

lleis,
reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, 'al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensai* en ses llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis !

que ompliren l'univers de Uurs costums e
la llengua d'aquells forts que acataren los

En llemosi sonà lo meu

primer vagit,

quan del mugró matern la dolça llet bevia
en llemosi al Senyor pregava cada dia,
e

càntics llemosins somi'ava cada nit.

;

�a

ma

patria

Si, quan me trobo sol, pari amb mon
esperit,
llemosi li pari, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no
sap mentir ni ment,
en

puix surten

mes raons

del centre de

mon

pit.

Ix, doncs, per expressar l'afecte niés sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
o
llengua a mos sentits niés dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel mon que m'ai mon cor ingrat
cessarà de cantar de

mon

pàssia per ta veu son
als propis, als estranys,
e

patró la glòria

nom e sa
a

;

memòria

la posteritat.

Bonaventura Carles ARIBAU

GLOSSA
En la gran serenor del cel d'hivern
he mirât les muntanyes com brillaven
i se m'ha aparegut el trobador

que,

enllà del temps, cantava

:

Aquelles muntanyes que tan -altes son,
priven de veure mos amors on son. »

«

me

,i

Aixi feia

sonar

.

.

j

els vents d'Oloró

el trobador de

cara a les muntanyesla ilor del Pireneu
que enllà dels monts llançava sa fragància.
Ella se dei-a Agnès i era princesa
de la cort i el reialme de Navarra,

enyorant

i

era

a

tan de

mena

graciosa

que entorn tothom li feia mitja rialla ;
alta i serena com un gran infant,
i ténia la cara acolorada.
Aixi la veié un dia el trobador
en

la cort del

i aixi

plena

se

seu

pare, que

li acostava per

dansava,

parlar,

encara del ritme de la dansa :
M'han dit que éreu trobador —
feia amb veu acaricianta,

—

•_

�JOAN

i

—

a

mi

em

MARAGALL

plauen les cançons.

—

I amb els ulls n'hi demanava.

Ell, sens esma de dir un mot,
mirava, la mirava...

la

fins que

ella no pogué més
somrigué a la cara.
Ara ell veia aquell somris
i li

brillar

a

dalt de les muntanyes,

i

perxò cantava aixis,
com si tornés la paraula
«

:

Aquestes muntanyes que tan altes son,
priven de veure mos amors on son. »

me

Quanta terra de tu a mi !
Quanta neu entre nosaltres !
Mes la veu jo llenço als cims :

—.

trameteu-li

«

neus

més altes !

—

Si sabia de veure-la i de l'encontrar,

passaria l'aigueta
—

d'em negar.

sens por

Si tots dos fóssim infants,

jugariem a esposalles
jo séria el rei d'aqui,

;

reina tu de l'altra banda.
Jo t'aniria
tindriem

a

cercar,

reialme,
pirenenc
coronat de neus molt blanques,
planes verdes a l'entorn
un

gran

el reialme

i

un mar

blau

a

cada banda.

Els vassalls foren

pastors,
gent de plana,
vei i poble i cort tôt u
al volt de les teves gràcies.

mariners i

Hi anirien acudint
cadascû amb la
els

seva

tasca

:

pastors amb els ramats
muntanyes

davallant de les

els mariners amb els

rems

;

»

�GLOSSA

i l'olor

d'aigua salada ;
els pagesos amb els bous
de la relia ressonanta ;
tots

assedegats d'amor :
l'aigua.
Aquella art noble del cant
en paraules ben trobades,
jo ensenyaria als fadrins,
nosaltres seriem

tu

les donzelles la dansa,

a

i s'entornarien tots

amb la
la

a

els

cara

mar

enriallada

:

els mariners,

pastors a les muntanyes,

els pagesos

als

i tu i

l'altre.
pirenenc

jo l'un

I el reialme

conreus...

ane

fóra la flor dels reialmes...

fossis lluny!
Agnès, bé ets enyorada!

Ai, visió,
Ai

no

Ai, neus, que blanques que sou !
Ai, muntanyes, que sou altes ! —
«

Aquelles muntanyes que s'abaixaran
pareixeran. »

i les amoretes que

corre

no sé com,
prô un vent de profecia
sobre eixos monts d'aci i d'allà ;

jo

sé

—

Jo

no

quan,

prô vindrà

un

dia

que el Pireneu regnarà.
Vosaltres els de mar cap a Baiona,
vosaltres els de Pau i d'Argelès,

vosaltres de Tolosa i de Narbona
i los del bell

parlar provençalès ;
ait, i tu, Navarra,
l'altre mar sou junts,

i tu, Aragó més
0 catalans
que a

alceu els ulis al mur que ara ens sépara
s'acosta el dia que serem tots uns...
«

Aquelles muntanyes que s'abaixaran
pareixeran. »

1 les amoretes que

�JOAN

MARAGALL

Pareixerà l'amor damunt la cordillera,

raigs resplendiran en la blavor,

sos

i la que fou barrera
serà el tron reial de la unió.

Nostra

parla suau, que s'acolora
als mil reflexs de nostres valls semblants,

d'uns amb altres és prou entenedora :
ens obrim els braços
quan ens diem germans.
Tots davallem de la mateixa alçada,
tots bevem l'aigua de les mateixes neus,
tots

nostres cançons
i nostres crits

Ûe

mar a mar

tenen igual tonada,
desperten idèntics tornaveus.
només hi ha

uns

Pireneus.

Jo hi tinc l'amor i és ell el
que m'inspira...
Donzelles i fadrins ja m'entendran :
un

i si

jorn cremà el Pirene
ara un cor

d'un

«

nou

en

aimant és la

fabulosa pira,
nova

guspira,

incendi els cims s'abrandaran !

Aquelles muntanyes que tan altes són,
priven de veure mos amors on son. »

me

Joan MARAGALLC1904).

ELS FOCS

D'AQLIEST SANT JOAN

Ja les
les
cal

els

poden fer ben altes,
fogueres aquest any :
que brillin lluny i es vegin
focs d'aquest Sant Joan.

Cal que es
de Ponent
i

en

vegin de València,
e

de Llevant...

farem també

en

la Serra

perquè els vegin més enllà.
Que la terra està révolta
sota el peu

dels occitans,
se'n recordin,
l'antiga germandat.

i convé que

de

�ELS

FOCS

D'AQUEST SANT JOAN

83

Des que fou esquarterada
no s'havia vist pas mai

redreçar-se alhora els trossos
cadascu pel seu costat.
Miracle ! gent

d'Occitànâa
l'esprit d'Oc s'ha desperfcat !
Tots la passarem en vetlla,
eixa nit de Sant Joan.
Tots la passarem en vetlla
al voltant dels focs més alts,

perquè es parlin uns amb altres
llengues de l'Esperit Sant.

com

Parlaran de

serra en serra,

i de la més alta

als plans...

Pirineu, si resplandisses
tôt encès de mar a m'ar,
remembrant als fills en vetlla
les memòries del
les fiances del
i els misteris

passât,

pervindre

d'eix atzar

fa els fills d'una mare,
que els homes d'un sol parlar
tinguen els braços en l'aire
tots alhora bracejant ;
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat !
que

Joan

MARAGALL.

�LETRAS OCCITANAS
LIBRES
J.-J.-A. Bertrand.

1833-1933.

—

—

La littérature catalane

Belles-Lettres, Paris, 1933. 190

contemporaine,
15 fr.

p., pretz :

L'egregi director de l'Institut Francés de Barcelona contunha
obra de divulgación de las causas de Catalonha. Plaçât en
plen fogal de la Renaissença catalana, En Bertrand, contràriament a ço que fan trop de nostres compatriotas, s'i es inté¬
son

ressât
en

non

pas

solamenl

en

testimoni simpatic,

mas

encara

fraire de raça. Son novel libre nos fa profechar de la sieu

prigonda coneissença del movement literari contemporaneu.
En qualques breus capitols, nos dona un retrach assenciat
de las letras catalanas e de lor desvolopament : La Renaissença,
J. Verdaguer, Caireforcs, J. Maragall, L'autra Catalonha, Suis
passes de Mctragall, Teatre e romàn, Sciéncia e critica, De fimpressionisme al simbolisme, Expressi&amp;nisme, Copclusiôn.
L'autor, non content d'estudiar los escrivans, nos dona en
d'agradivas traduccions francesas, d'escapolons de lors melhoras
produccions. Son libre es al encop un estudi critic e una antologia. Cada capitol es complétât per un index bibliografic des¬
tinât als que voldràn expandir lors coneissenças.
Tots los occitans un pauc alustrits se devon de s'assabentar
sus

la literatura de nostres fraires de delà los Pireneus

una

branca majora de la nostra, trobaràn pas de melhor esplech

d'iniciación

que

Jean Régné.
de l'Ardèche.

—

—

qu'es

l'excelent trabalh d'En Bertrand.

Répertoire des plans cadastraux parcellaires
Annonay, 1933, Decombe. — 72 p., Pretz :

20 fr.

Aquel novel trabalh de l'incansable archiviste de l'Ardecha se
del professor Marc Bloch e per una intesus las novelas acquisieions dels archius e
de la biblioteca del departament. Aquela brocadura constituis
un bon instrument de trabalh e una istòria del cadastre.
S'adreça
tant als istorians locals coma als especialistas d'istòria ecodobris per una letra
ressanta introducción

nomica.
dr

séverin Icard.

Venaissin,

de

la

—

Armoriai de la Provence, du comtat

principauté

d'Orange,

des

Baronnies

du

�85

LETRAS OCCITANAS

Gapençais, de l'Embrunois, du Briançonnais et du comté die
Institut Historique de Provence, rue Sylvabelle, 2, Mar¬
seille.
In-4° de 640 p., Pretz : 250 fr.
Avem recebut lo fascicle cabent l'introducción d'aquel magni¬
fie obratge que fornis las entresenhas mai detalhadas e mai
recentas sus l'armarial de la noblesa, de la borgesia, dels establiments religioses e collectivitats de la región provençala.
M. Icard a créât un sistema de formulas que permeton l'identiflcación rapida de las armàrias desconegudas. Los meritis
d'aquel trabalh son estats distinguits per l'Institut Istoric de
Provença e per l'Academia de las Inscripcions e Belas-letras que
li a decernit lo premi Ulis Chevalier.
Dins aquela introduceión, nota las relacions del vocabulari
provençal amb lo blason e cita de curiosas exemples d'utilización per explicar diverses armas parlantas que signiflcarián
pas res en francés.

Nice.

—

—

C. Laffargue.

—

Dus Debisets Gascouns

:

Auch, 5 de jun 1932;

Nougaro, 4 de seteme 1932. — Auch, Cocharaux, 1932. 20 p.
Lo primier d'aquels presics es estât prononciat dins la gleisa
catedrala d'Auch en l'onor de Guiraud d'Astros, lo poeta gascôn

contemporaneu de Godolin, a l'occasion de l'inauguración
sieu estatua. Lo segond célébra lo remembre dels très

de la

Leonci Couture, Paul Tallez e Fernand
Foguet dit dins la gleisa de Nogaro quora la felibrejada

abats felibres gascons :

Sarran.

del 4 de setembre darrier.
son escrits dins una lenga plena de
petejan d'esperit e de bona umor. Lo
canonge Laffargue se révéla coma un dels nostres melhors presicadors occitans. Non content d'aquò, se prépara a nos donar
una remirabla traducción dels evangelis.

Tant la

un

coma

sabor terradorenca

Paulin Vaissade.

l'autre
e

—

A l'entourn del brès. Pouesias lengadou-

cianas.

Montpelhier, 20 p.
Qualques peças agradivament rimadas en parlar montpelhierenc que célébran las joias de la familha a l'entorn del brès.
Libres

pareguts :

Mario Antounieto

Boyer. Lou Secret de Car

roumàn. Ais, edicions dau Porta-Aiga, 1933. 120 p., 10 fr. —
Marius Jouveau. Teodor Aubanel, counferenci. Ais, Ed. dau
sau,

Porta-Aiga, 1933, 3 fr.

—

J.-B. Chèze. Una Princessa

dins la

tour, Pouesais limouzinas. Limoges, Imp. Guillemot, 1932, 10 fr.,
encô de l'autor à St-Priest-de-Gimel (Correza). — Lou Caireu,

�86

LETRAS

OCCITANAS

volum consagrat al Teatre de « Barba Martin ».
Niça, Irap.
Roux, 1931-32. — Simin Palay. Autour de la table béarnaise :
tradicions, costumas, terminologia, proverbis e dits. E. Privât,
un

Toloza, 120 p. — Robert Benoit et René Lavaud. Abrégé de
grammaire périgorldine. Co de M. Pasquet, 5, plaça de la Comuna, Peirigus. 172 p., 15 fr.

LIBRES ANONCIATS
Roger Bartha.

La Font

perdi^da. — Las edicions La Revista
Barcelona, dirigidas per l'illustre poeta Lòpez-Picó, publicaràn
leu un reculh poetic del jove poeta lengadociàn Roger Bartha.
Prosper Estieu escriviâ quand nostre amie, a setze ans, publiva la Fe latina (Beziers, 1927) : Es clar
qu'un novel Trobaire, un
trobaire per tôt de bon, ven d'espelir en Occitania. La no'vela
—

de

O'bra de R. Bartha
Cal

sera

un

eveniment dins las letras occitanas.

lo primier cop qu'un poeta miegjornal es
éditât a Barcel-ona. La font perduda sera acompanhada d'un
glossari Icngadociàn-francés-catalàn de Lois Alibert, secretari
générai de la « S. E. O. ». Trametem las sobsoripeions
(sieis francs l'exemplar).
remarcar

que es

PERIOD1CS
Les Annales

du

Midi,

revue

de la

France

méridionale.

—

Toulouse, Privât.
Aici lo somari del

fascicle de genier 1933 : Graillot (H.).
François Guichardin dans le Midi de la France et en Espagne
(1572-1573). (Notas de viatge que mancon pas d'originalitat sus
lo Miegjorn e Catalonha).
Sol (E.). l&lt;a vie chère dans le Lot
durant la période révolutionnaire;
Adher (L.-J.). Le repré¬
sentant Porte (1759-1835). — Barada (J.). Toulouse et la vie tou¬
lousaine de 1786 à 1822 (suite). Comptes rendus
critiques : Le
Comminges et le Couserans avant la domination romaine, His¬
toire de deux cités gallo-romaines : les Convenac et les Consoj
ranni, de R. Lisop per Lavedan ; La Catalogne à l'époque roma¬
ne, de l'Institut d'art et d'archeologie catalanes de la Sorbonne
per Calmette ; etc.
—

—

Cahier d'histoire

et

d'archéologie,

revue

méridionale.

—

Nimes.
17° cahier

:

Mazauric. Histoire du château des Arènes.

Charvet. Les voies

vicinales gallo-romaines

—

G.

chez les Volaues-

�87

LETRAS OCCITANAS

Arécomiques. — R. Jullian. Les procédés de composition des
sculpteurs provençaux à l'époque romane. — S. Gagnières.

Appareil employé en 1657 pour la désinfection des caveaux d'é¬
glise. — Coulouma et Miquel. Le bassin de la Cesse — J. Moulard Les pétroglyphes de la grotte de Baldouin. — Mandement.
L'épopée Cathare. Les deux Montsègur.
18* cahier : P. de Brun. Les lampes antiques en argile du Mu¬
sée des Alpilles à Saint-Rémy-de-Provence. — P. Despetis. La
Cathédrale Saint-Pierre de Montpellier. — Dr Coulouma et
J. Miquel. Le bassin de la Cesse. — Cap. Louis et M. Lapierre. Note sur quelques gisements préhistoriques
inédits du
Gard.
De Soubeyran. L'Ager Némausensis. — L.-J. Tho¬
mas. Le conventionnel Cambor et sa famille (bibliographie).
—

19* cahier

:

M. Louis. Le Lac

de Nèmie et les galères de Cali-

gula. — A. Brun. Sur le sens lunaire Ide certaines figurations
préhistoriques. — F. Mouret. Quelle a été la place d'Ensèrune
dans la Gallia Grecae. La ville de Pyrène et la colonie des Longostalètes. — M. Yrondelle. Les croyances, opinions et idées

l'étymologie. — C. Charvet. Les voies
gallo-romaines chez les Volques-Arécomiques.

des romains révélées par

vicinales
Revue

de

Commingjes, bulletin de la

Société des Etudes du

Comminges et de la Société Julien Sacaze,

Saint-Gaudens. 2e tri¬

mestre 1932.

Lichens et hépatiques des Montagnes de Luchon
Documents : Epidémie de peste au xviii0 siècle à SaintGaudens.
P. de Gorsse. Autour du séjour à Luchon de S. A.
M. Gourdon.

{fin).

—

—

P. Romieu. Prière sur les pics.
archéologique en Couserans (sept. 1931). — F. Marsan.
Ordonnance de M. Gilbert de
Choiseul pour l'église de Hautaget (1652). — F. Marsan. Acte
de résignation du Prieuré [de Peyrissas (1737). — Etat des villes
le Prince

Maugeis

et

Impérial

de

1867.

—

villages du Nébousan.
Bulletin

et

en

Bourguesdon. Promenade

Arts

de

la

et de la

Sciences, Lettres
Etudes du Couserans. 18° vojl.

Société Ariegeoise des
Société

des

N° 3.

épisodes de la Guerre d'Espagne, sous Napo¬
ariégeois : le général et le lieutenant
Laffite de Saurai. — Liste des monuments historiques de l'Ariège. — Comptes rendus des séanices des deux Sociétés. — ExcurE. Buly. Deux

léon IBT, concernant deux

�88

LBTRAS

OCCITANAS

sion de la Société Ariégeoise dans le
Essai

historique

Cornerons.

—

L.

Blary.

l'enseignement à Foix avant la Révolution
(L'autor dona qualques brevas citacions en Lenga d'Oc e nota
que Ios registres de deliberación de Fois son dins nostra lenga
fins al mitàn del segle xvi).
Nice

sur

Hsitohique,

organe

Janvier-Février 1933

de l'Academia Nissarda.

G. Borea. A

Saint-François de Nice. —
Trophée d'Auguste à la Turbie, fut-il un phare ?
G. Doublet. Les Fondateurs niçois du
régiment français de
Nice-Infanterie. — X. Emanuel. Correspondance de l'intendant
du comté de Nice, J.-B. Mattone.
G. Doublet. Bibliographie
Niçoise. — Range Bourrey. La ville de Nice glorifiée par ses
:

Ph. Casimir. Le

—

—

monuments sacrés (traduit de Gioffredo).

Mars-Avril 1933
cher.

—

: Louis Gennari. Une
poésie inédite de RanB. Barbery. Visite d'un Chartrain en 1835 à la tdmbe.

Emina

Sergent-Marceau. — G. Doublet. Lettre de la reine Jean¬
d'Anjou aux Niçois en 1368.
P. Canestrier. Après le
refoulement, en 1707, de l'invasion fie la Provence par les trou¬
pes Sabaudo-impériales. — X. Emanuel. Correspondance de l'In¬
I™

ne

—

tendant du comté de Nice J.-B. Mattone di Benevello

en

1793,

(suite).
La Revue

des

Pays d'Oc,

Avignon. Janvier-Mars 1933.

A. Maseras. Discours de Mistral

aux Catalans (Se tracta del
discors prononciat per Mistral dins lo banquet ofert als felibres
provençals, al Prado Catalan de Barcelona, lo 11 de mai de
1863). — Bogomir Dalma. L'initiation cerdane.
A. Perbosc.
La Gaspa. — M. Jouveau. Li lume.
M. Jouveau. Lou tratour.
—

—

—

G. Bernard. Un

manca.

—

village comtadin. — M.-A. Boyer. La SalaAngs. — F. Delzangles. Jean

C. Grando. La Neu dels

de Roquetaillade. — J. de Joanne. Mémoires d'Et. Fr. de Lautier.
Chroniques : Les Livres d'oïl par F. Mistral. Les Revues
—

d'Oc, par M. Jouveau.
Notes et documents : Une œuvre fran¬
çaise au service de l'idée méridionale. Les Lettres de mon mou¬
lin, par M. Drutel. — Chronique du Portugal.
—

Le

Feu, organe du régionalisme méditerranéen. Aix-en-Pro-

vence.

Janvier 1933
zel.

:

L. Malbos. Pouèmo

Poèmes (en francés).

Macedonski.

—

:

Per

ma

migo.

—

G. Tre-

L. Giniès. Un peintre latin ; Alexis
P. Gary. Mistral est-il aussi un écrivain
fran—

�89

LETRAS OCCITANAS

çais.

Comte

—

France.
Bonfils.

Gobineau. Les Provinces et le salut de la
enquête sur l'Italie. — Juliette
Arène, conteur. — P. de Laget. La Marche des
de

Octave Chenay. Une

—

Paul

rois à Saint-Sauveur.
Février

Chroniques.

—

Leouno Raynaud. Pouemo. Cassis.

:

—

J. Gausseron.

Poèmes

français. — E. V. L'Italianisme en Provence. — M. C.
L'église Sainte-Madeleine. — J. Bonfils. Paul Arène,
conteur.
P. Maquis. Journalistes d'autrefois et Historiens
d'aujourd'hui. — R. Gay. Nocturne. — Chroniques.
Chaili.an.

—

Mars

A. Pestour. Pouèmas.

:

—

R. Tagore. Poèmes traduits

Laura Vulda. — L. Giniès. Be problème des chemins de fer.
P. Maquis. Gallophobie. — Comte de Mougins-Roquefort. Au
berceau des amours de Goethe et de Fréderique Brion. — R. Gay.
par

Ma mort
Avril

pieds

:

vous

parle.

Marie

nus,

—

Chroniques.
L'Offrande

Sormiou.

de

aux

Dieux et La joie

aux

poèmes.

Calendau, revisto felibrenco mesadièro, 1, carrièro de Vallat,
Abouament : 15 fr. per an e 25 fr. foro-Franço.

Mount-Pelié.

—

Aquela novela revista, dont lo nom es tôt un programa, es
espelida a Montpelhier jos lo govern dels nostres amies P. Azema, L. Abric, A. Arnaud, F. de Baroncelli, Clardeluno, Dibon,

Fargues, R. Farnier, P. Fontan, L. Fourmaud, M. Jouveau, N.
Judlin, P. Reynier, E. Rul d'Elly, L. Teissier.
Per

marcar

la

toca

del

novel

orgàn,

nos

bastarà de citar

aquestas regas de la Rampelada del primier n" : « L'obra mistralenca, a noste vejaire, es lo breviari d'una respelida qu'a de
s'afortir dins tota la vida dau
sa

consciència nacionala

e sa

poble nostre, qu'en derevilhant
lo deu adralhar vers

fiertat de raça

conquista d'una libertat politica, d'una prosperitat economica, d'una armonia sociala que van ben liuench en defora e
ben aut en subre di pensaments ordinaris de la politicariá parisenca o aparisenquida ».
« Convincuts que siain de la solidaritat di Terras d'Oc e de
l'unitat prefonda de sa lenga, respectés di glôrias de la Patria e
mai di leimi libertats terradorencas, practicarem aquela aculida, sensa vana tria, emé l'onor degut au « vulgari illustre »
mistralenc, emé l'amor que s'ameritan li dialectes naturaus de
la

nosti terraires
Podern que
tôt

cor

que se

».

benastrugar nostre novel contraire en désirant de
defenda de l'esperit felibrenc per trabalhar fran-

�90

LETRAS

OCCITANAS

segón los principis mistralencs alargats e rejovenits.
question de la lenga, ont em en divergéncia, l'empencha
de sos propris principis l'encaminarà cap a de concepcions
mai avancivas e mai vesinas de las nostras. Qui vol la
respelida
nacionala d'Oc pot pas se contentar del dialectalisme mistralenc. Las generacions joves realizaran ço que las ancianas podon pas solament concebre.
cament

Per la

N°

1, Febrié 1933

L. Teissier. Lou Capoulié. — H. Dibon.
Bretagno. — A. Arnaud.
Felibrige \de bouvino e Nacioun gardiano. — Clardeluno. Pouèmos de Chino revirats en
lenga d'oc. — P. A. Per li jouine. —
X. Mistral, poueto épi. — Crounica Federalista. — Bevisto e
Journau.
Boulegadisso e Nouvelun, etc...
Pouèmo.

:

M. Jouveau. En tournant de

—

—

Lo Gai Saber, revista de l'Es cola Occitan a.

Genier 1933

:

G. Sarraute. P.

Forge. Le midi de la France.
senhor.

L. Goier. Ibern.

—

Febrier

G. Sarraute.

Sibjra, peintre occitan.

—

—

P. Estieu.

Lo

E.

—

jardinier

de

e son

Cronicas.

P.

Sibra, peintre occitan. — A. Perbosc. A. P. Estieu, en li mandan Lo Got Occitan.
P. Estieu.
Cantem las baladas d'Aram.
Cronicas.
:

—

—

Març : C. Peyras. L'évêque
Pont. Allocution prononcée à

des catalans.

—

Carsalade

du

Saint-Martin-du-Canigou.
M.
André. Les désinences féminines muettes en occitan.
J. de
Montsegur. Los centenaris occitans.
P. Estieu. Lenga que
Mistral salvet.
Calelhon. Lo darrier fioc. — Cronica. (Mossèn
Salvat i escriu a prepaus de la cronica de las letras occitanas
—

—

—

—

d'« Oc

»

dins

Lo Got Occitan

«

:

«

lo cronicaire troba de decas dezondrairas
»

de Perbosc ;

tôt

so

d'autre

res

es

que
subre-

bel ! ! !

» Los
punts d'exclamación son plan de nostre confraire
s'escalustra de nostra irreveréncia. Li respondrem que las
pecas dels mestres son autrament seriosas que las dels disci¬
ples. De mai, coneissem pas de dogmas, ni de mestres intangi¬
bles : autona, autant, même, redimaira, utisses son de
gallicis¬

que

congrelhar es un barbarisme e Izolda una forma extranl'indignación de l'abat Salvat i canvia pas res, malgrat
que cerque a se consolai- en notant « las nombrosas cauquilhas,
per parlar que d'aquò » de nostra revista. Nos en dolem, mas
aquò nos empacharà pas de dormir. Ajusta « a perpaus dels cor¬
ses de vacansas de
Ripoll, lo cronicaire dis : « Nostres compttiriotas an tôt a ganhar a se meire en tôt e per tôt (acò nos semmes,

gera ;

�letras occitanas

91

plan francimand !) a l'escola catalano, mai si lor amor prone deu patir quoique pauc ». Direm al cronicaire que las
litsons de gramatica, \de lenga, de litepatura occitanas emprun-

bla

pri

teron

; son élis — e i abià de mestres — que se
l'escota occitana, sabèm pas se foguèt « en tôt e per
Nostre confraire fa lo bon apòstol e fa semblant de com¬

tôt

».

als catalans

res

meteron

a

prendre pas ço que volem dire ; li tornarem afortir que, tant
en vista de l'acción
nacionajlista coma per la reconstituciôn
de nostra lenga, avem tôt a ganhar a seguir las metodas catalanas. Quant a las leiçons de lenga d'Oc que nostre « modest »
contradictor prétend aver donadas als catalans, dins nostre pré¬
cédent fascicle mostrèrem ço que

valián, seriá despietadós d'in-

sistir. Per finir farera remarcar a l'abat Salvat que « en tôt e
per

tôt » format de dos expressions e de cinc mots perfieitaoccitans, enregistrât per Mistral, utilizat pels felibres e

ment
en

tôt

usatge en italiàn a pas res d'especificament francimand. De
biais, l'abat Salvat e « Lo Gai Saber » o escason força mal

tôt cop que

volon corregir « Oc ».

La Croix (del 24 d'abril

ses

de 1933).

\de la Catalogne, bon article de l'abat Salvat suis cor¬
de vacanças de Ripoll. Cal, ça que la, i senhalar un passatge

Au

cœur

que sembla trop a una ataca contra la reforma linguistica de
Pompeu Fabra et de 1'« Institut d'Estudis Catalans » : « La
Catalogne, qui échappe maintenant à l'emprise de Madrid, ne
voit peut-être pas assez le danger qu'elle court de substituer à
l'emprise de Madrid celle \de Barcelone. La réforme linguistique,
opérée par
Institut d'Estudis Catalans » s'est trop faite sous
le signe de Barcelone, et c'est le dialecte barcelonais, le moins
pur, le moins bien conservé des quatre dialectes catalans, qui a
été adopté et imposé comme norme ; cette réforme trop catégo¬
rique rend plus difficile l'entente linguistique qui pourrait s'éta¬
blir entre le catalan et l'occitan moderne, et qui serait aisément

réalisable si l'on prenait pour
Nord

base les dtal&amp;çtes catalans du

plus proches du languedocien ».

Barcelona a fait lô catalanisclau mai del quart de la populación totala de la CataIonha prôpria. Era inévitable que la novela lenga literària adoptesse las formas del parlar barcelonés. Deuriá tanbén remarcar
que l'aport dels escrivans de las diversas terras catalanas l'enriquis e la compléta de contunh ; las obras de V. Català e de
Nostre confraire demembra que

me e

que

�92

lletres

catalanes

ne son un bon testimoni. Vesem clararaent ço que
perdriá a tornar tocar a la reforma linguistica, mas
ignoram los mirifics avantatges dont parla. Cal daissar obrar lo
temps e l'usatge literari. Conselham a l'abat Salvat, que dobta
pas de res, de defugir sabem pas quinis escurs manipolis encaminats a segar l'erba jos los pes d'En Pompeu Fabra. Aquô seriá escupir en l'aire e se far trufar d'el.

Pr. Bertrana
io catalan

Autras Publicacions recebudas

:

L'Araire

;

L'Auta

;

Caca-

L'Alauza d'Auvernha de Clermont d'Auvernha ;
L'Echo des Etudiants de Toulouse ; Marsyas ; Pampres et Lys ;
laca

d'Alès

;

Pignato de Tolôn ; L'Echo du Vidourle de Lunel ; U Lariciu
Calendal de Cassis ; Lo Cobreto d'Orlhac ; La
Tramontane de Perpinhàn ; La Cigalo Lengadouciano de Beziers ; La Revue Occitane de Paris ; Les Amis de la Langue
d'Oc de Paris ; VAuvergnat de Paris ; Le Capitale ; Lou Feli-

La

de Marselha ;

brige

Le Fédéraliste ; France-Italie ; Era bouts dera MounAquitania ; Le Coq Catalan ; etc.
N° que ven parlarein de qualques unas d'aquelas publica¬

;
tanho ;
Al

cions.

LLETRES CATALANES
LIBRES
A. Griera.
a

—

Publicació
Barcelona, 1931, 157 pàg.,

Gramàtica històrica del Català antic.

despeses de la Institució Patxot.

8 pes.

Mossèn Griera és
lans. Els
sabents.

seus

un

estudis

dels més coneguts entre els filòlegs cata¬
es

troben esparpallats en moites

Es el animador i redacior

revistes

principal del«Butlleti de

Dialectologia Catalana » que pareix des de

l'any 1913 i en el

quai va publicar darrerament intéressants investigacions sobre
la liturgia popular ; però la seva obra magna és l'Atlas lin guistic de Calalunya.
La Gramàtica historié a del Català antic es una ressenya com-

pletissima de la Ilengua catalana antiga : fonètica, morfologia,
sintaxi i formació dels mots. En una intéressant introducció,
Mossèn Griera examina els diversos problèmes pertocant els
origens i els caràcters del català ; bo i reconeixent l'emparenta-

�lletres

catalanes

93

ment del català amb el

provençal, es nega a classificar-lo entre
provençals : « El català de caràcter gallo-romànic
per raó del seus origens no pot classificar-se entre els dialectes
provençals ». Aquesta opinió no ens sembla gaire justiflcada
després de la lectura del seu llibre. Hom pot comprovar-hi la
quasi identitat de fonètica, morfologia, sintaxi, i formació dels
mots. L'argument tret de la « quantitat ide lèxic
respectable
que sépara el català del provençal » no présenta cap valor. Es
molt facil de mostrar que una traducció del català antic al
pro¬
vençal antic és únicament una transposició fonètica ; els élé¬
els dialectes

ments del vocabulari diferents
riors

als que es

son

molt réduits i

no

són supe-

troben normalment entre dos dialectes veins

d'una mateixa

llengua. Amb un tal criteri el gascó o el llemosi
llengua distinta del llenguadocià o del provençal
modem. Ningú no dubta que aixô constituiria una absurditat,
car els dialectes de les diverses
llengiies neollatines presenten
divergències fonétiques i lexicogràflques équivalents.
La veritat és que la unitat dels parlars
que anomenarem occiformarien

une

tano-romànics,

rau en un

substratum ètnic comú sotrnès des dels

origens a les mateixes influències civilitzadores i a les
mateixes barreges ràciques. Del période de formació ençà. el
català i el gascó palesen caràcters propis ben marcats, mentre
que el restant del domini es fragmenta solament durant l'Edai
Mitjana i els temps modems.
seus

El català deu la

regatejar-li, al

seva

seu

influïr sobre la

categoria de llengua, que ningú no pensa
literari i polític, però això no pot

paper

seva

classiflcació cientifica entre els dialectes

occitano-romànics.

L'opinió de Mossèn Griera no recolza sobre cap argument
objectiu, és únícament sentimental. Afegirem que no és just
comparar sense precaucions prèvies el català castellanitzat i
l'occità afrancesat d'avui. Cal també tenir en compte el llarg
période de vida aïllada i independent dels nostres parlars, malgrat que,
mostri

sobre aquest darrer punt, l'estudi del català modem
la seva evolució pròpia ha seguit els mateixes cala dels altres parlars occitans.

que

mins que

Carles Salvador. Mistral i Llorente.
N.

Salmeron, 14. 4
El

conegut publicista

escrit recentment

a

—

Valencia, «L'Estel».

p.

«

valencià senyor
La Publicitat », de

Caries Salvador, ha
Barcelona :

�94

CATALANES

LLETRES

El volum vuitè de l'éditorial

«

L'Estel

»

ve une

mica tard.

—

Ve tard perquè els
data del centenari
mistralià. Sembla, perô, que aleshores la politica desplaçà altres
tasques i els que s'havien de preocupar del llibre dedicaren els
seus millors esforços ail Valencianisme doctrinal i a la Repûblica. La revista Taula prou que preparava l'aparició d'aquest

Es que som tocatardans els valencians ? —
de « L'Estel » volien publicar-lo en 1930,

a final dels assaigs que publicava mensualment.
plegava també les ventajles en espera d'una altra
ocasió propicia que ja no deuria tardar més.
I és a darreries del 1932 que podem llegir les pàgines del
« Mistral i Llorente », pàgines on son mostrades les relacions
ideológiques. literàries i personals entre el poeta Mistral i el
poeta Llorente.
Es sabut que Frédéric Mistral féu amistat amb força escriptors de totes les variants de la llengua d'Oc i que ell sentia poc,
o no gens, la politica i que els escriptors catalans, que tant o
més que literats eren patriotes, arribaren a perdre el contacte
directe amb l'autor de Mireia. De tôt aquell estol de felibres
catalans i valencians, solament Llorente va mantenir-hi una

volum

corn

Perô Taula

correspondència assidua. En tombar el segle xx, els felibres
d'enillà els Pireneus pregunten sovint al poeta valencià détails,
notes i normes que prou millor que Llorente podien respondre
els companys de Barcelona.
Això té una clara explicació. Llorente no senti altra poli¬
tica que l'espanyola (fou diputat a les Corts del partit conservador) ; és a dir, no advertia l'aspecte politic de la renaixença
literària, de la quai aleshores ell era el caporal. I si l'advertia,
o bé la rebutjava o bé s'hi entusiasmava.
Mistral afirmava que

el moviment dels. escriptors del migdia
literari, i de cap manera politic. En
aquest aspecte — el fonamental per a nosaltres — Mistral havia
de confraternitzar amb Llorente i havia d'elogiar, com ho féu,
les « idees templades » del felibre valencià.
francès

era

exclusivament

Collocats els dos

caporals en aquest terreny no és estrany
fer literatura s'oblidessin de la llengua vernacla. Mis¬
tral escriu a Llorente en francès. En 18 de gener de 1904 li diu:
« Mon cher et excellent ami, nous avons reçu les deux « cajitas » de délicieuses mandarines... ». I un any més tard : « Re¬
merciement affectueux au che\r et glorieux félibre de Valence
pour son « buen ańo ».
que en no

�\

LLETRES

CATALANES

95

En aquestes dues targes es veu que Llorente
tarapoc no escria Mistral en
valencià, puix que no li enviava unes « caixes

via

de mandarines »,

sinó unes « cajitas », i fins usava de l'espanyoi per a les diades sentimentals del Gap d'any. Com s'ho
arranjaven aquests dos capdavanters d'un mateix moviment

renaixentista

emprant
seus

uns

literari per poder-se comunicar
amistosament
idiomes que, a part la politica, no eren els dels

véritables

amors

?

Per altra part

cal considerar el que aquests homes han fet,
inconscientment si voleu, en favor del desvetllament
politic tôt
font literatura. Llorente ha fet possible els Duran i
Tortajada i els
Martinez Ferrando, aixi com aquests han fet
possible l'Almela i
Vives i Thous

Llorens, els politics valencianistes d'ara i els
independentistes que van creixent. De més a més, sense el Llo¬
rente de La barraca no ens

explicariem el 75

per

100 de l'actual

poesia valenciana.
Les

relacions entre Mistral i Llorente

ens han estât
plenaaportava unes preocupacions filodôgiques
que Llorente no defugia. Erem xiquets i ja ens interessava la
polèmica que Llorente mantenia amb els escriptors populatxers,
per dignificar la morfologia i les grafies. Recordem que aques¬
tes
preocupacions gramaticals culminaren en Nebot, qui

ment utils.

escrivi
na

Mistral

original Gramàtica valenciana. Més tard el P. FullaMira, bon amie de Llorente, més estudiós i més cientiflc que

Nebot,

una

ens

donava

unes

normes

ortogràfiques i

una

Gramàtica

més viables.

Llorente sentia la nécessitât
que

aigu redrecés el verb del
aquells versos vibrants sobre
«
menyspreada en ma boca ja fa anys la
tinc, per pdrlar-la, més llei, régla ni exem¬

poble. Anteriorment havia
la nostra

llengua :
contemple, — i no
ple, — que els bâtées de

escrit

...

». Aquesta fervor
per l'idiopoetes i escriptors, ha fet néixer tôt
un moviment
politic que avui culmina a les pàgines de El Cami.
Siguin quins siguin els motius de l'amistat entre el poeta pro¬
vençal i el poeta valencià ; siguin quines siguin les constata-

mon cor

ma, encomanada als altres

cions del sentiment
bre
Es

que
un

patriòtic d'aquests dos grans homes, el lliacabem de llegir l'hem de guardar respectuosament.

index del moviment ascencional del valencianisme. Si

dels très

escriptors valencians que formaren part de l'organització dels felibres solament Llorente fou constant
collaborador,

felicitem-nos^en, puix

que

ell és l'única via

per on es mantin-

�96

LLETRES

CATALANES

gueren relacions amb els moviments polític i literari de Cata¬
lunya fins constituir el nexe que encara perdura potser ampliat
i millorat.

T. Llorente i Falcó, fill del poeta Teodor

Llorente, ha
angle de la renaixença valenciana, dia vindrà en
què es podrà fer la història de les actuals relacions dels escriptors-politics valencians amb els seus bons germans de Catalunya estricta ».
1 si

ara

historiat

un

Diccionari Enciclopédic

de la

llengua

catalana.

—

Salvat,

Fascicle XIII.
d'aquesta obra tan notable comença el
tom III ; comprén els mots corresponents a les lielres J, K i
LLOR. Tant en la part llingiiistica que és del tôt conforme a les
normes de l'Institut d'Estudis Catalans, com en la pari artistica
editors, Barcelona.
Amb el

—

fascicle

nou

és immillorable.

Les dues làmines

:

Sant Jordi i Llibre, d'un

iconogràfic, la primera, i arqueològic, la segona, resulten molt escaients. Cal afegir altres il.lustracions corresponent
a Jardi, Liceu, Lleida i Pla de Lleida que compléta un mapa en
colors. Aquest diccionari constitueix un vertader album artistico-arqueològic de Catalunya imprescindible en la biblioteca
caràcter

de tôt català illustrât.
Jaume Alzina.

—

L'economia de la Catalunya autònoma, prò-

leg de Joseph M" Tallada. — Barcelona, 1933, 187 pag., 4 pes.
En alguns breus capitols, En Jaume Alzina exposa amb molta
claredat i senzillesa la situació econòmica de la Catalunya
actual. Posa

en

evidència les dificències de l'Estatut

en

el que

pertoca les finances i mostra que Catalunya no reb de l'Estat
espanyol la part que li pertany.
En la segona part, l'autor examina en détail els diferents
punts de l'economia catalana : l'economia

catalana en relació

général d'Espanya, Catalanitat i capacitat, activitats
comercials, agricoles, industrials i bancàries, mitjans de cornunicació, decentralització, estalvi, turisme, problèmes socials,
immigració.
En Jaume Alzina ha volgut atreure l'atenció dels catalans so¬
bre aqueixes questions i dibuixar tôt un programa de reformes
que la consecució de l'autonomia fa molt actuals.
amb

la

Enric Sala.

—

Entorn de la reforma agrària.

aquest tiratge a part de « La Paraula Cristiana », Enric
Sala estudia les condicions de la reforma agrària perseguida
En

�LLETRES

per

CATALANES

97

les Cort espanyoles. Es pronúncia contra tôt assaig d'explo-

tació de caràcter col.lectivista.
Llibres

Joan Amades. Les diades

populars catala¬
Pagines escullides (R. d'AlosMoner). Col. Pop. Barcino. — Xaxier Llorenç i Barba. La Iniciació a la filosofia. Ed. Barcino. — M. Chevalier. Geologia de Catalunya, segon volum. Ed. Barcino. — J. Sanchis Sivera. Ser¬
mons de Sont Vicenç Ferrer. Els nostres clàssics. — F. Eiximenis. Terç del Crestià. Els nostres clàssîcs. — Salvador Galmés.
pareguts :

Ed. Barcino.

nes.

-—

amon

Lull.

Llibre de Meravelles de R.
sics.

Llull

(Vol. II). Els Nostres clàs¬

Marçal Olivar. Panegiric de Plini el Jove. Fundació
Metge. — Josep Carner. El veire encantat. Llibreria Catalònia.
Prudenci Bertram. El Vagabund. Llibreria Catalònia.
Tomàs Garcès. Notes sobre poesia. Llibreria Catalônia.
—

Bernât

—

—

PERIODICS
Monografies

médiques, Corts catalanes, 462, Barcelona.
D'aquesta notable publicació que dirigeix En Jaume Aiguader i Miró, hem rebut els très fascicles seguents :
N° 64 : Interpretació de les imatges radiologiques de l'intestî, pel Doctor Marius Cortès i Lladó. — El llibre cientifiç
catalù (conclusió), per J. Aiguader i Miré. — Apologia de Ramon
de Sibiuda (continuació) de Montaigne : Essais.
N°
tor

65

:

La insufisència cardîaca

Cristiàn

Cortès.

—

Vuit

pel Dr J. Aiguader i Miró.

—

anys

(primer volum), pel doc¬
de Monografies Médiques,

Apologia de Ramon de Sibiuda de

Montaigne. Essais.
N° 66

:

La insuficència

(segón volum), pel Dr Cris¬
J. Aiguader i
Apologia de Ramon de Sibuida de Montaigne. Essais.

tiàn Cortès.
Miró.

—

—

cardîaca

El sentit rdcial de la Ciència per

iîevista del Centre de Lectura, Reus. Nos 231, 232, 233 ;
juliol, agost i setembre 1932 : Converses sobre ternes d'interès
local, « Ensenyament mercantil», per A. Batlle i Rosich. —
Santuaris marians de la Diàcesi de Tarragona, Vilallonga, Vilaseca, Vilaverd i Vimbodi, per F. Blanc i Vallespinosa. — Talis¬
mans i amulets, p'er Joan Amades. — Vator social dels escacs,
conferència, per R. Rey Ardid. — L'encis de la naturalesa, conferència, per Prudenci Bertrana. — Catalunya i l'Estatut,
conferència, per N'Antoni Rovira i Virgili. — Etc.

�98

LLETRES

N°'

234, 235, 236

CATALANES

octubre, novembre i desembre 1932 : Les
Catalunya i la futura dìvisió territo¬
rial, per J. Iglèsies Fort. — L'excursionisme, per J. Santasusagna.
;

comarques meridionals de

—

Etc.

Aquestos dos fascicles
gravats i mapes.

son

abundosament il-lustrats de foto-

Catalunya, revista d'informació
nos

i

d'expansió catalana de Bue¬

Aires.

Hem rebut els fascicles
corresponents

als mesos de febrer,
i abril d'aquesta formosa revista dels catalans d'Amèrica.
No en podem donar el sumari per manca
d'espai, que ens basti
març

de dir que

és sempre perfecta al punt de vista tant literari com
artistic. Només notarem un intéressant article il-lustrat sobre el
nostre célébré castell de Montsegur.
Ressorgiment, revista catalana de Buenos Aires. Maig de 1933.
Es el primer fascicle
que rebem i comptem establir el canvi
permanent amb «Oc». Sumari : Bon senyal. — Vot de l'agrupació Catalans d'Amèrica al projecte de Constitució de Catalunya.
J. Roig i Raventós. La marquesa de la
platja negra. — H. Na—

dal i

Mallol. Una Comarca oblidadao.

comentari.

—

F.

de

Montseny. Els Jocs florals
L'Estatui
Palacios

es
a

això.

—

J.-B.

de

Llorenç. Petit

P. Marqués. De Barcelona estant.

—

Barcelona.

d'enguany.

—

C. Sola

Lluís Castelló. La Paraula.

i

—

..

Núria

Vilanova.
El doctor

J. V. Foix. Una

politica cultural (Dins
aquest article reproduit de la Publicitat, pertocant la vinguda
dels occitans a Barcelona,
llegim : « és que hi ha intervingut un
d'aquests treballadors anònims que no es « \desencisen » i que
treballen per l'idéal màxim de Catalunya, per damunt de la barreja de combatents menors que juguen a partits per heure un
ridicul boti d'escalafons biirocràtics. El nom d'un d'etjls,
per
exemple, que sacrifica el millor del seu temps i de la seva
joventut per la causa de a nostra expansió cultural : Josep Carbonell. Cap desengany no el torç i de 1920
ençà quje} el conec
treballant anònimament per la realització tf'una
politica de cultura molt mès eficaç que totes les altres «
politiques » de tristos
aspirants a conseller municipal o a oradors baladrers de miting
o de micròfon».) J. M" de Segarra. Pel cami dels
horts.
Una
gran festa. — Noticies. Abundosa il-lustraclô.
—

—

Universitat Catalana,
6 de gener

de 1933.

publicació quinzenal. Barcelona. N° 9,

�LLETRES

Aquesta publicació

es

99

CATALANES

l'òrgan dels estudiants catalans de Bar-

celona.
Suraari
de

:

Dr Jaume Serra

Montoliu. Oci i trebalh.

estudiants.

—

dor català del

i

Hunter. La violència.

—

—

Manuel

Joan Amades. Vells costums dels

Joaquim Carreres

segle XIII".

—

i Artau. Ramon Marti, pensaA. Serrallach Julia. La reuniô

extraordinària de la Cambra de la Federaciô Nacional d'Estudiants de

Catalunya.

—

Dr Jaume Mans. L'escola Social.

—

Dr

/?amon Roquer. Moral cartesiana.
Altres Periodics rebuts : La Yen de Catalunya, La Publicitat, El Mati, els très grans diaris de Barcelona ; El diari de
Tarrayona ; La Veu de l'Ampurdà de Figuères, Sòller, de Sòller
(Mallorca) ; Mirador, setmanari de Barcelona ; Petrùria, de Ribes
del Freser ; La Gralla, de Granollers ; Butlleti dels amies de l'art
i de les Lletres, de Sant Feliu de Llobregat ; Flama, de Barcelona;

L'avi Muné, de Sant Feliu de Guixols ;

frugell

;

mensual

Aires de la Conca, de Monblanc
gallego, de Pontevedra.

Baix-Ampurdà, de Pala; Logos, boletin catôlico

�CRONICA
LO CENTENARI
DE LA
Los

RENA1SSENÇA CATALANA

jornals dels païses d'Oc

en

donat de comptes renduts pro

espesses de las magniilcas testas organizadas a Barcelona ami)
motiu del centenari de la
Renaissença catalana (Oda a la Pàtria

d'Aribau, 1833). Festas occitanas del tôt, e non pas solament
defugis tôt particularisme al profieit d'una
nobla ambición d'expansion culturala. Los Occitans an
respondut a l'apel trairai. Donarem aici un a relation
pro longa e rigocatalanas: Barcelona

rosament

aquò far,

iidela
en

de

las diversas manifestacions, utilizant
per
mai de nostres remembres, los articles de la prensa

barcelonesa.

Digam,
tot als

en primier, que lo succès de las festas es
degut subrepatriotas de Palestra, l'activa associación de las joventuts

catalanistas.
Es aquela associación que
prenguet l'iniciativa de la « Crida
del Foc », que, suis puegs mai nauts de
Catalonha, acampet un
fum de poble per un meteis acte simbolic. Es
ela, encara, que

publiquet e distribuiguet 20.000 exemplars d'una brocadura ont
se
desplega, al lum de nostres illustres poetas e politics, l'evolución de l'ideologia occitanista.
Arribada dels Occitans

Lo divendres 14 d'abril, arriberon per l'Estación de
França
estimât director, En Loïs Alibert, e los
delegats del

nostre

Novel

Lengadoc de Montpelher : sénhers Roger Bartha, mem¬
d'onor, Ramón Donnadieu, président ; E. Vila, secretari, Francès, Barrines, Calmette, etc. Lo dissate, mai de
très
cents
Occitans, subretot de Nimesencs e de Marselheses, fogueron benastrugats per En Ventura Gassol, conselher de cultura de la Generalitat, e
pel doctor Ribot, conse
de Marselha, qu'era
ja a Barcelona despuei qualques jorns. Om
bre

remarcava

demest eles

:

los sénhers Jordi

Triadou, conselher
municipal de Marselha; J. Reboul, président del Calen ; Antoni
Mouren, président onorari dels Comerçants, Magazinistas e Industrials de Marselha ; Marius
Dubois, conselher del comerç
exterior de França e président del Vieux MarseillePau
Barlalier, director del Sémaphore ; Bernard, Maisonneuve,
adjunts

�uo»nfrais

CARLTENLI.SANÇ CNEFldl'BuUcdanôir«vnryceerisóotan,Mdl'UoLnNdetipv»negor«ahsevstau.cialn
DCENTARI
LO

Lddreetas enagldosc
salon

Al

dbandeiera

�MRarsieblthoc.,

dRCENAITSLÇN MCldCoGlanoMusdaecolthsiiàreir,,Centalri.

dCEDLNTAARI 'lofcebaeresmrtotunia
la

LO

Président

Lo

a

�101

CRONICA

al

conse

de Niraes ; Jordi

Martin, capiscol de l'escola felibrenca

La Tor Manha de Nimes ; Guilhera Laforêt ;
Edgar Tailhades,
B. de Montaut-Manse, Reboul, avocats a Nimes ; M"as Drutel,

Lautié ; Caries
oficial

Camprós, director de l'Araire, etc. Lo felibritge

représentât pels majorais Blavet, d'Alès, e Conio, de
Marselha ; Azéma, sindic de la Mantenéncia de Lengadoc ; Reynier, anciàn sindic de Provença. Lo vespre del meteis jorn,
era

arriberon los delegats de València, demest los quais los afogats
occitanistas Joaquim Reig e Adolf Pizcueta.

Recepción
A

miegjorn,

agueron

a

l'Ajuntament.

loc la visita
Ribot,

ment de Barcelona. En Jordi
la

Ciutat Comtala. Venir

e

la recepción a l'Ajunta¬
de Marselha, saludet

conse
Barcelona pels

Marselheses equival
qu'a través l'istòria an ligat
sempre Marselha e la Catalonha. Al nom de la ciutat que repré¬
senta e de tôt lo seu Conselh Municipal, tramet a Barcelona lo
salut coral de la Provença e del Lengadoc. Puei, En Marius
Dubois, président del Vieux Marseille, grasis 'la cortesia barcelonesa, qualitat seculara, e recorda de citacions de Frédéric
Mistral e Milà i Fontanals. Proclama la fraternitat d-e-ls pobles
d'Oc e ofris la bandiera de Marselha, pregant lo conse de Bar¬
celona de l'auborar al balcon de la Casa de la Ciutat, per tal
qu'ondege, barrejant sos plecs amb las quatre barras catalanas.
Lo Conse de Barcelona, Dr. Aiguader i Miró, recorda qu'ara fa
dos ans que la Republica catalana foguet proclamada al son de
Els Sec/adors e de la Marselhesa. Dis que la flor mai nauta de
la Renaissença de la CataJonha es estada lo triomf de nostras
libertats politicas e acaba en afortissent que l'espandiment de
nostre esperit común esfaçarà los Pireneus. Los dos conses se
donan une corala braçada e se dirigisson al balcon central de la
casa de la Ciutat, ont, al mieg dels aplaudiments, son auboradas
a

a

contunhar las tradicions d'amistat

las bandieras de Marselha

e

de Barcelona.

permeta simplament de plànher que lo conse de
ajan cregut necessari de parlar
francés. Ço que se reproduiguet pas dins la seguida de las fesfas, ont la sola lenga emplegada foguet naturalament l'occitàn

Qu'om

Marsèlha

dins

sos

nos
e

lo sénher Dubois

diverses dialectes.
.

Estudiants catalans

plen d'estudiants

e

lengadocians

dins lo salón de Retrats de l'Universid'estudiantas, la F.N.E.C. (Federació Na-

A sieis oras del vespre,
tat

e

�102

CRONICA

cional d'Estudiants de Catajhinya)
ofriguet al Novel Lengadoc
una bandiera occitana
roja a crotz d'aur.
Lo président de la F.N.E.C., En
Joaquim Granados i Borrell,
espremiguet sa joia de recebre sos companhs lengadocians a
Barcelona. Lo fach
dis
que cadun parlant nostre
—

—

lengatge,
plan, es una constatación de mai de l'unitat de nostres pobles dins d'Occitania.
Recomanda als montpelherencs d'aimar lor lenga pròpria e de la far aimar al
poble ;
atal, retrobaràn lor eime racic. Acaba sa dicha amb
nos

comprenem tant

mots corals de

qualques

benvenguda.

En Pizcueta, de Vadència, afortis
que los Valencians se sentisson, eles tanbén, dins l'unitat oecitana e que son
venguts per

lor prôpria Renaissença. La
lenga es ço que liga
pobles dins una sola nación. València podiá pas èsser

commémorai'

nostres

absenta d'un acte de tant

d'importància.

En Ramon Donnadieu, président del Novel
Lengadoc, grandmerceja los Catalans de lor magnifie présent. Los joves
Lenga¬
docians ne saupràn èsser
dignes ; an consciéncia del seu contengut espiritual. Parla del movement occitan dins son Univer-

sitat, e convida la F.N.E.C. al Congrès
que preparan a Montpelher. Trabalharàn per tal de crear dins las Universitats
miegjornadas una bolegadissa identica a aquela de la Federaciô Nacional d'Estudiants de
Catalunya e, aladonc, de poder constiLuir una confederación d'estudiants
d'Occitania. Après qualques
mots afeccionats
per Catalonha, afortis que Barcelona es

eles lor vertadiera

ple

a

En

per

metropoli culturala

e

da Catalonha

un

exem¬

seguir.

Roger Bartha

constata l'identitat de sentiments
que ligan
la familiaritat que troban demest los
Cata¬
lans particularament. Amb de mots
éloquents, proclama l'uni¬
tat dels pobles d'oc, e recorda de
paraulas de Mistrail e de Maragall. Recomanda als Catalaans de s'estonar
pas que
tots los

Occitans

e

força

Miegjornals sdan assimilais
generaciôn que

sos

diferents. Trabalha
Lo jove professor

amies
a

per
e

la cultura francesa

el representan,

;

la novela

farga d'ideals plan
maragalliàn.

la realización del somni

Camprôs, de Marselha, dis

que

lo movement

occitanista pren cada jorn una
espandida pus granda. Quand
nos
dirigissem cap al poble, i trobam un aculh simpatic. Trabalham al dessus deils partidismes
politics e
per que

tots sian

units per l'idéal d'Occitania. L'orator
demanda als Catalans una
unitat de movement e un intercanvi constant
de collaboración.

Dis que

passarà pas gaire de temps abans d'èsser tots

uns.

�LO
Vestits

CENTENARI DE LA

provençals

a

RENAISSENÇA CATALANA

l'acte d'omenatge a Mistral
al parc de Montjuïc.

davant lo seu monument

�LO
Mestre

CENTENARI

Pompeu Fabra

DE

LA

RENAISSENÇA

CATALANA

Mestre Lois Alibert subtats
per un reporter davant
lo monument de Mistral al
parc de Montjuïc.
e

�CRONICA

103

Las

dichas acabadas, los estudiants, drechs al mieg d'una
granda ovaciôn, canteron la Copa Santa, imne de l'union occitana.

L'acamp solemne de la Generalitat.
Foguet encara lo dissabte, a set oras del vespre, qu'aguet loc
l'acamp solemne de la Generalitat. Lo Salón de sessions del
Palais era plen a vessar dels représentais de Provença e Lengadoc. Gairebén totas las donas avián cargat los vestits tipics
d'Arles. Los elements occitans

barrejats amb los BarceloAquel agermanament de tots los Catalans era presidit per
grand retrat de Bonaventura-Carles Aribau.
eran

neses.
un

A set oras,

formet

dintreron al salón las autoritats. La Presidéncia

se

seguis: Président de la Generalitat, Sr. Francesc Macià ; Conselhier de Cultura, Sr. Ventura Gassol ; governador ci¬
vil, Sr. Ametlla ; alcalde de Barcelona, Sr. Jaume Aiguader ;
président de l'Audiéncia, Sr. Oriol Anguera de Sojo ; conse de
Marselha, Dr. Ribot ; e lo conselher municipal Triadou, de la
com

meteissa ciutat.
En

Ventura

Gassol se drecet per donar la paraula al Sr.
Bastardes, vice-president de la Commission commemorativa del Centenari de la Renaissença e président de l'AssoAlbert

ciació Protectora de

l'Ensenyança Catalana, que prononciet un
magnifie discors al subjecte dels diferents aspectes, literaris,
politics e patriotics, de YOda a la Pàtria. Remarquet la valor
patriotica al dessus de la valor literària. Saludet amb de caudas paraulas los Occitans. Vius aplaudiments.
Puei, MeU Montserrat Bogudà, de l'Escola d'Art Dramatic
de la Generalitat, déclama magnificament YOda a la Pàtria
d'Aribau. Foguet guerdonada amb una granda ovaciôn.
Lo professor Jaume Massó i Torrents, membre de l'Institut
d'Estudis Catalans, legiguet de fulhs que son una documentada
biografia d'Aribau e que nostra revista a lo privilegi de publicar dins aqueste numéro.
Lo doctor Ribot faguet coma una mena de parallélisme entre
las doas graudas ciutats miegterranas, Marselha e Barcelona.
Malastrosament, creguet util de parlar de « l'Espanha de Carles-Quint e de Santa Teresa». Aquò prova l'ignorància d'omes
qu'ocupan de plaças eminentas e qu'au podriá creire mai
documentais.
Parleron encara los sénhers Josep Oms, que portet lo salut
respectuôs al président Macià del Centre Català de Marselha ;

�104

CRONICA

Jordi Reboul
la Tor

e

Manha,

Jordi

Martin, que, l'un pel Calen e l'antre per
ofrigueron al venerable président dos libres

d'omenatges.
En

Ventura

Gassol diguet qualquas paraulas
plenas de
passion e de patriotisme en respondent als anteriors
parlaments, dins una vision poetica de. la Renaissença.
Faguet una

camparasón entre Mistral

e Aribau, e puei diguet
que Macià li
politica. Lo discors de Gassol foguet
un
« encis »
incomparable pels Occitans. Avem entendut
plan pauc d'orators d'aquela mena, que reunigan la força de
l'idea e l'elegància del verb. Ventura Gassol
foguet ovacionat.
Le Président Macià diguet
qualquas paraulas de conclusion.
Avetz aqui las darrieras : «
...Catalunya, pàtria nostra, ha ressus¬

semblava l'Aribau de la

citât. I ha ressuscitât amb tôt el

prestigi i amb totes les virtuts
pàtria antiga, i d'acord amb el mateix sentit que
en
aquell temps ténia la nostra terra. Ha ressuscitât amb un viu
sentit de modernitat, amb
aquest batec generós que palpita a
l'entranya dels temps actuals. La nostra pàtria rediviva aspira
amb vehemència, seguint la seva
antiga tradició, a afermar el
seu sentit de llibertat i de
justícia... » (Granda ovación).

d'aquella

gran

La commemoración

naissença foguet

a

la Generalitat del Centenari de la Re¬

omenatge al primadier Aribau, una afirmación d'unitat occitana e una
glorifìcación de l'orne qu'encarna
los ideals patriotics de Catalonha :
Francesc Macià.
un

L'aplec pàtriotic de Ripoll.
Palestva decidiguet d'organizar un
grand aplec pàtriotic a
Ripoll, brès de la nacionalitat catalane. Lo dimenge 16, un fum
de poble arribava dins la
pichota ciutat de Guifré I.
A miegjorn se formet la
cortegi que devià marchar capa l'Adjuntament, ont om devià celebrar, sus la plaça, l'acte pàtriotic.
Davant la manifestación, marchavan, marcant lo
pas e precedits per lors bandieras, los
jovents de la diferentas seccions
de Palestva. La sección
femenina, nombrosa e compacta, seguis-

sià immediatament.

Caminavan tanbén darrier de
representaNacionalista Català, Unió Catalanista, Futbol
Club Barcelona, etc..., etc...
Om remarcava demest las
personalitats del cortegi : los sénhers Castells, conse de
Ripoll ; Joan Estelrich, Rovira i Virgili,
Rossel;] i Vilar, deputats ; professer Pompeu Fabra ; Dr. Soler
i Pla ; Vila
Abadal, per Unió Democràtica de
cions

del

Partit

Catalunya

;

Josep

�\

105

CRONICA

M. Sagués, pel Centre Autonomista de Dependents del Comerç
i de la Indústria ; Batista i Roca, secretari de Palestra ;
Josep

Carbonell, director de l'oficina de Relacions Meridionals

;

Peire

Azéma, Joaquim Reig, Roger Barthe, Pan Pons, R. Donnadieu,
professor Camprós, Pizcueta, Suquer, secretari de la F. N. E. C.,
etc..., etc...
Lo cortegi arribet a l'immensa Plaça de la Republica. Los
membres de Palestra i demoreron, mentre que las autoritats,
orators e représentants montavan al bailcón de l'ajuntament,
d'ont devián

se far los
discorses.
Los estudiants lengadocians portavan lor bandiera

amb

—

fons

daurada — e la pengeron demest las bandieras catalanas. Un petit nombre d'éléments forastiers, qu'eran
dispausats a destorbar l'acte, digueron que se tractava d'un a
roge

una crotz

manifestación
ron

religiosa. Aprofichant d'aquel equivoc, comencecastelhàn : « ; Fuera ! ; Abajo las nacionalidaComenceron tanbén a siblar quand parlava lo provençal

cridar

a

des !

»

en

Pau Pons.
Del balcon de

l'Ajuntament, om vesiá un pauc pertot de grops
e qualques uns a cops de
ponh. Los protestataris eran menais per un uruguaiàn qu'era pas gaire qualificat
per aquô far. I aviá tanbén un cirabotas que perorava en cas¬
en

trin de discutir

telhàn contra los catalanistas.
Los discorses posqueron pas-mens èsser ausits. Parleron suc: Peire
Azema, de Montpelher ; Rovira i Virgili, per

cessivament

la Catalonha estricta ;

Joaquim Reig,

per

València,

e

Joan Estel-

rich, per Malhorca.
Tots los orators

fogueron ovacionats. Vint protestataris siblamila partidaris picavan de las mans e eridavan :
Visca Catalunya ! Visca Occitania !
D'acamps coma aquel de Ripoll presentan per nautres un interès major. Si avem jutjat util de nos espandir suis incidents,
es per mostrar a
quin punt la poble catalan es fidel a son idéal
patriotic e a son sériés movement de libertat.
van, mentre que très
—

Escorreguda
Lo
se

dilus, foguet organizada

una

troba lo tomba de Jaume lo
Lo

nistas

viatge
e

nostres

a

Tarragona
escorreguda

a

Tarragona, ont

Conquistador.

faguet en autocar per una partida dels excursiocamin de ferre pels autres. Eran acompanhats pels
amies, En Josep Carbonell e lo Dr Girona.
per

se

�106

CRONICA

Lo matin

foguet consagrat a la visita de la Catedrala e del
magnifie clastre roman jos la sabenta conduita del Vicari
général, delegat per son Eminéncia lo cardinal-arquevesque de
Tarragona. Une absouta foguet dita davant lo monument funerari del rei en Jaume, lo conquistaire. En sortint de la cate¬
drala, se poguet admirai- los monuments romans e sobretot las
seu

anticas muralhas de la ciutat.
La

vesprada foguet emplegada a veire lo cementeri antic de
e lo
porta-aiga rornàn qu'alimentava la vila.
Sul tard, los excursionistas prengueron lo camin del retorn
en se dolent de
poder pas prolongar lor sojorn. Pogueron, abans
nuech clausa, admirar en passant l'agradiva plaja de Sitges.
la Fabrica de tabac

Lq concert de /'« Orféo Català »
La serada del dilus, al Palais de la Musica Catalana l'Orfeó Ca¬
talà, jos la dirección del mestre Lluis Millet, donet un concert en
onor els Occitans. Interpretet successivament d'una
faiçón incomparabla: Cant de la Sengera, de Millet; Muntanges regalades,
de Sancho Marraco; El caç.ador i la pastoreta, de Botey; La dama

d'Aragó, de Millet; El Maridet e La nina i el moliner, de Pérez
Moya; La Mare de Déu, de Nicolau, e Empordà i Rossellò, de Mo2" part:

El paradis en festa, de Canteloube; Roseta, de
d'Indy; La gent\de fora, de Canteloube (cançons popularas auvernhatas);
Les flors de maig, de Clavé; Processió a la
muntanya, de Vives; Amor, amor, atorgdm pau o treva, de Ber¬
trand e Credo de la Missa idel Papa Marcel, de Palestrina.
Totas las composicions, magnificament interpretadas, foguei'on ovacionadas, e
qualquas unas bissadas, davant los insistents
aplaudiments de la nombrosa assisténeia, que comolava lo Palais
rera.

—

Vincent

de la Musica.

Lo concert s'acabet

pel cant d'Els Segadars, escotat
e drechs.

per tots

los assistents esmoguts

Omenatge

a

Mistral

Lo dimars, un omenatge foguet ofert a la memòria de Frédéric
Mistral, davant lo seu monument de Montjuic. Parleron Peire
Azéma ; Reboul, capiscol del Calen ; Peire Reynier, al nom dels
Provençals ; lo Dr. Soler i Pla, al nom del Parlament ; Bastardes,
per la Comissión organizaira de las festas ; lo conse de Barcelona,
Dr. Aiguader ; en fin lo conselher de cultura, En Ventura Gassol.
Lo felibre Laforêt, de Sant-Geli, legiguet un poema de circons-

�CRONICA

107

tància. La Banda Municipal interpretet l'irane de la
Copa Santa,
que, orquestrada pel mestre Lamote, a tôt l'aire dels
grands
imnes nacionals, Els

Los discorses
de

e

Segadors

lo concert

e de bocins de l'Artésienne.
fogueron radiats a tôt lo miegjorn

França.
Lo dinnar de Miramar

Aquel dinar foguet ofert als Occitans per l'Ajuntament. A l'ora
brindes, la Dr. Aiguader, conse, ofriguet lo dinar al nom de
la Catalonha. Alfons Maseres
parlet pels manteneires catalans
del felibritge. J. Reig, conselher
municipal de València, beguet
dels

a

las relacions entre Catalonha

e

València

e

a

la federación de

tots los

païses occitans. Parlet tanbén al nom de Malhorca e son
discors foguet interromput per las ovacions. Om
ausiguet encara :
l'adjunt al conse de Marselha Triadou, Azema e finalament En
Ventura Gassol. Lo jove conselher foguet un a
magnifica dicha
dins la quala saludet Francesc Matheu e
consagret un record
emocionat a Maragall, e a Bofdl i Mates, que,
diguet, s'era viu se
trobariá a l'acamp, mas que s'i troba en esperit. Glorifiquet l'obra
bessona de Pompeu Fabra e Alibert dels dos costats del Pireneii
e
acabet, com tots, en auborant la Copa Santa per l'union futura
déls pobles d'Occitania, dins la
patz e la fraternitat de tots los
pobles.
Sem

uroses

de

publicar aici lo parlament de nostre egregi amie

En Alfons Maseres

:

Amies dels Països d'Oc ;
No fa très anys encara, una
«

delegació de Felibres, amb el seu
capulié al cap, el meu amie Marius Jouveau, venia a Barcelona a
la inauguració del monument a Mistral, amb motiu del centenari
de la naixença del patriarca de Mallana. Pocs inesos mes tard,
pel setembre de 1930, presidits pel venerable Francesc Matheu
uns
quants catalans anàrem a Provença, a commémorai' la
mateixa data, i fòrem els hostes d'Avinyô, de Carpentras, de
Ma&gt;lana, d'Arlés i de les Santés Maries, alla al fons d'aquella
Camarga estepària, terra de sol i de tempestes, de llegendes, de
passions, de poesia i de. llibertat.
El centenari de Mistral fou

una bella avinentesa per a referllaços de l'amistat i de la germanor occitana. Les paraules que els felibres digueren al peu del monument que Barce¬
lona ha aixecat, al parc de Montjuich, a Mistral, i les
que els
catalans pronunciàrem a Avinyó, a Arlès i a Mallana, renovaren
aquella vella amistat dels poetes de Catalunya i València amb
«

mar

els

�108

CRONICA

Mistral, amistat que va cristallitzar eu l'ofrena de la Copa,
aquesta Copa que és el simbdl d'una comunió i que inspirà
al gran mallanès aquest himnede la Gopa Santa que ja és avui
per vosaltres una mena de cant sagrat.
« Els
que tinguérem la sort d'anar a Provença en 1930, com
també a Pau, en 1931, en ocasió de la Santa Estella, sabem
prou bé que aquesta amistat no es fìctícia, que no és protocolària, sinó que arrenca del fons del cor, car, a niés de respondre
a tempéraments racials molt semblants té les seves arrels en el
fons de la història i s'enforteix amb les

aspiracions de l'esdeveal Bearn, la sola preséncia dels
catalans era salutada amb gran entusiasme, i no solament perquè
la Copa que presidia la « taulejado » d'Avinyó o la « felibrejado » de Pau fos un présent dels catalans, sinó perquè els cata¬
lans representàvem, précisaient, el grup d'occitans que més
enllà havia dut les conseqûències de la doctrina mistraliana,
el poble occità que més coses havia realitzat d'ençà de la seva
renaixença i el que més havia caminat pel cami de les seves
nidor. Tant

a

Provença

com

reivindicacions.

aci perqué no és estrany que siguin tan nombrosos
importants efls occitans no catalans que ara han vingut
a
preludiar, amb llur preséncia, les testes del centenari de
1' « Oda » d'Aribau, això és, el centenari de la nostra
renaixença
literària. Mistral, que commemorâvem fa très anys i que ens
plau de recordar, sernpre fou un profeta conscient que assenyalà
el cami de l'esdevenidor, això és, el cami del fédéralisme, no
solament a la seva .nativa Provença i a tots els Països d'Oc, sinô
a tots els poblles llatins ; el nostre Aribau no fou una cosa tan
alta, fou gairebé una força obscura de la natura, fou el clam
d'una raça que volia recobrar-se, i que s'ha recobrat.
« Tots dos centenaris, doncs, han
tingut una mateixa significació; han significat una renaixença, no pas un retorn a un
passât gloriós, que no pot tornar, sinô el començament d'una
«

Heus

i tan

vida

nova. Avui, com ahir, celebrem el retorn a la vida collecespiritualment lliure i conscient. Els pobles d'Occitània es
retroben, en recobrar la llengua i la personalitat. Si sols hem
pogut fer molt de cami, tots plegats arribarem més aviat a la fita.
A la nostra sardana, a la nostra farandola tots els pobles llatins
hi cabran, no solament aquells de banda i banda del Pireneu
que
va cantar Maragall dient : « S'acosta efl dia
que serem tots uns !»,
sinô aquells altres pobles que invocava Mistral en el seu cant a
la raça llatina.

tiva

�f

CRONICA

109

« Per això, en aixecar la meva
copa per
de més enllà dels Pireneus i per tots els

tots vosaltres, occitans
pobles que parlem la
llengua d'or, des de Niça a les rioleres planures d'Elx, allà als
confins de la gemada València, l'aixeco també per tots els
pobles
llatins, tôt recordant aquells versos mistralians :
«

Aubouìfò'-te,

raço

latino, souto la

capo

dou souléu !

»

A l'Universitat
A la sesilha solemna de

l'Universitat, ocupava la presidéncia
Dr. Serra Hunter, qu'aviá a sa drecha en Lois Alibert,
secretari de la Societat d'Estudis Occitans, Mr. Bertrand, director
de l'Institut francés, e l'ex-deputat En Bastardes, e a son
esquerra
En Pompeu Fabra, président de l'Institut d'Estudis Catalans, e los
lo Rector,

sénhers Azéma
Lo Rector

e

Reynier.

diguet qu'era

pas el que deviá parlar per represenl'Universitat, mas lo decàn onorari de Filosofia e Letras, Dr.
Rubió i Lluch, ajustant que parlava, donc, al seu nom, ja que son
tar

estât de santat l'aviá

empachat d'assistir a la sesilha. Après aver
representacions, evoquet las estapas e vicissituds qu'avià travessat l'Universitat despuei 1840 e diguet que
nombroses fogueron los rectors que trabalheron per la Renaissença catalana. Faguet lo vot enfin que s'intensifiquès l'intercanvi ja
començat entre las Universitats del Miegjorn de França e las de
Catalonha, e preguet los Occitans de portar dins lors terras una
saludat las diversas

afectuosa

a

e

frairala salutación.

Après lo Rector, En Pompeu Fabra expauset lo trabalh, portât
cap, que demandet la purificación de la lenga catalana reco-

brada

quand piquet l'ora de la Renaissença, lo catalàn era casL'illustre fìlolog' se felicitet de la preséncia dels
Occitans. Tots aplegats — ajustet —, podem obténer sens grand
esforç una lenga dins laquala nos podem parlar e legir perfectament. Acabet per un vot : que dins las Universitats francesas
s'establiscan de cadieras de catalàn com a Barcelona s'es implantada una cadiera de provençal.
:

telhanizat.

En fin, nostre director, Loïs

Alibert, prononciet un discors que
legeires tendràn segurament per l'expression exacta de
idea ; ne trobaràn lo text intégral dins aqueste fascicle.

nostres

lor

�110

CRONÏCA

Al

Cazal de las Joventuts

d'Esquerra

«

Estai Català

».

La darriera manifestación

importanta de las festas occitanas
recepción co de las joventuts d'esquerra « Estât
Català ». En Josep Dencàs, conseiller de Santat, ocupava la presidéncia. Lo primier, parlet Peire Azema, preconizant l'union dels
Catalans amb los Occitans per arroinar l'imperialisme qu'oprirais
los pobles. Lo doctor Soler i Pla faguet un estudi documentât de
l'istôria del Lengadoc, espfremissent de vots fervoroses
per
l'union de tots los pobles liures. Pere Mira, al nom dels Valencians d'Esquerra, evoquet lo record de Llorente, Blasco Ibáfiez e
Ausias Marcb e manifestet sa iisança dins l'espertament valenciàn. Lo secretari del Casai, Sr Terres, legiguet una letra del dé¬
putât Sbert aprovant la manifestación. En Donadieu, président del
Novel Lengadoc, diguet que l'onor lo pus grand de sa vida, es de
parlar dins aquel Casai, santuari del nationalisme catalàn ; afortiguet que las joventuts occitanas, elas tanbén, luchan per retrobar Lor libertat, e se diguet segur de veire un jorn instaurats la
Generalitat e lo Parlament occitans. Lo députât Rossell i Vilar,
fasent l'istôria dels dos pobles catalàn e occitàn, mostret l afinitat
d'ideals que liga aqueles pobles fraires dels dos penjals pirenencs. Finalament, s'auboret lo conselher de
Santat, En Josep
Dencàs, que, dins una magnifica dicha, remembret los màgers
fets de l'istôria de Catalonha, quand, amb los fraires del Lenga¬
doc, aqueles pobles se troberon comols de glôria ; encara que
siaguèssen pas units politicament, o eran per amor e per afinitat : si calià tornamai nos unir e luchar
junts per la libertat de
nostres pobles, los Occitans —
afortiguet lo ministre — podon
foguet

una

comptar subre

nos

autres.

Quand los discorses fogueron acabats, l'a'uditori entonet l'imne
catalàn e puei la Copa Santa. Cal remarcar que la
presidéncia era ondrada per la bandiera del Lengadoc e per la
nacional

bandiera estelada de las Joventuts d'Estat Català.

Nos pareis inutil de comentar

aquel long compte-rendut. Nos¬
vist amb quina fraternitat
sem estats recebuts a Barcelona. Nostres
orators i fogueron ovacionats e nostres dialectes meravilhosament
compreses. Durant

tres

compatriotas miegjornals i

auran

�CRONICA

111

las festas, om vesiá pertot de grops que charravan amistosament:
lo

a

catalàn, lo lengadociàn, lo provençal s' i barrejavan.
Las festas occitanas de Barcelona son una
estapa marcanta cap
la realización del somni clar de
Maragall e d'En Prat.
LO NOVEL LENGADOC
A

l'acamp de genier, presidit
Drech, om ausiguet

Facultat de

En Genoun, professor a la
V. Bédrines, subre la vida e

per
:

l'obra regionalista de Monsenhor de Carsalade del Pont, bisbe
de

Perpinhàn

dissa suis

;

Edmond Villa, dins
del fellibritge

precursors

una

substanciosa charra-

principalament Fabre
d'Olivet e Jansemin
; Dulac, mostrant, per d'exemples saboroses, la riquesa de la lenga d'oc. Discorses e poemas de Bédri¬
nes, Rouquette, ITlaire e Burgues. Cançons rosselhonesas
per
Susplagas. Enfin Joan Bonafôs despleguet sus projectes per la
—

—

lenga d'oc
diants

a

l'escola

e

desiret la creación d'una corala d'estu-

lengadocians.
**

Lo

dijous 16 de febrier, lo Navel Lengadoc donet son bal
Montpelhier. Un
fum de joves estudiants e estudiantas s'i
divertigueron.
Al vin d'onor, on remarcava : lo
degàn Euzière, de la Facul¬
tat de Medecina, que presidissià la
vesprada ; Dona J. Yves
Blanc ; lo degàn Vianey, lo professor Millardet, de la Facultat
de Letras ; lo professor Faucon, d,e la Facultat de Farmacia ;
lo professor L. Gay, de la Facultat de Sciéncias, etc.
R. Donnadieu saludet los convidats en lenga d'oc, e lo degàn
Euzière li respondet dins la meteissa lenga. Lo professor Fau¬
con, conselher municipal, traguet lo salut amistós del Conse de
annadier dins los Salons dél Palais d'ivern de

Montpelhier.
Cal notar qu'ai vin d'onor, lo muscat de Frontinhàn e la blanqueta de Limós prengueron avantatjosament la plaça del tradicional Champagne.
*
**

Los

de lenga, istòria, literàtura et arts occitans se son
doberts la primiera setmana de genier. Un molón

corses

tornamai

d'estudiants i aprenon
dins

las sesilhas

emplegat.

subretot l'usatge practic del lengadociàn:
d'aquela mena, es, en efecte, lo sol parlar

�112

CRONICA

divendres, 3 de febrier, io Novel Lengadoc recebet nostre
Carbonell, direct-or de 1' « Oficina
relacions meridionals » de Barcelona.

Lo

eminent oonfraire, En Josep
de

En Ramon
tors

Donnadieu, président, expauset los principis direcoccitana tala que la practican los estudiants

de l'acción

montpelbierencs : régionalisme e fédéralisme, solidament asseits
sus la raça, la lenga e la tradición. Diguet l'estacament del
N. L. pel verb pairal e saludet Catalonha en la persona del
seu egregi représentant.
Alavetz, En Roger Bartha, membre d'onor del N. L., presentet J. Carbonell. Mostret lo trabalh afogat d'aqueste per instaurar una cultura occitana integrala ; preconizet una cultura occitano-catalana sul terrèn de las realizacions

practicas, seguida

logica de las anticipacions de Maragall e de Mistral. Concluguet
en disent que si volem que la profecia de Maragall devenga
un fach, al mens al punt de vista cultural, nos caldrà seguir
i'exemple de Carbonell.
En Josep Carbonell respondet en catalan per grandmercejar
lo N. L. de sa frairenala aculhença e constatet qu'un catalàn
anant en Lengadoc o en Provença veniá pas en païs estranh, mas
dins las provincias d'una meteissa terra e d'una meteissa raça.
Examinet la

renaissença catalana e la renaissença occitana
los catalans qu'an pas agut amb Maragall
e Verdaguer de poetas
égals a Mistral an, ça que la, capitat,
mentre que los occitans ne son encara al primier estadi. Es que
los catalans an agut lo privilegi d'aver un engenh ordenador,
Enric Prat de la Riba, qu'es estât lo teoriciàn de la politica
catalana e l'anonciador d'una politica occitana integrala. Ço
en

fasent remarcar que

qu'assiguret lo triomf es la volontat de trabalh dels obriers del
catalanisme e sobretot dels estudiants de la fin del segle passât e

d'aqueste. Aquela volontat de trabalh, diguet
de signes que mostran qu'existis tanbén
d'aqueste penjal dels Pireneus, co d'una « Societat d'Estudis
Occitans», co del «Novel Lengadoc» e co dels «Estudiants
Ramondencs». Lo dever dels occitans es de crear una cultura
de la començanca

Carbonell, i

en

occitana,
del

es una

a

granda aventura a córrer, malgrat las dificultats

redraçament en fàcia de

la cultura francesa. En Cafbonell

parlament per la paraula « trabalhem ».
Aquell expausat îoguet talament clar e mestrament ordenat

clavet

son

ardent

�CRONICA

113

tots los assistents pogueron lo comprendre, tanbén saludelas darrieras paraulas per una ovacion estrementissenta.
M. lo prof. Joan Amade, de la Facultat de las Letras, saludet
J. Carbonell en catalan e afortiguet Pidentitat de raça, de
lenga
e de cultura del Rossilhón francés e de la Catalonha
espanbola.
que

ron

M. lo

prof. Durand, de la Facultat de Sciencias, diguet amb emoprimieras estrofas de Mireia. En J.-S. Pons, lo requist
poeta del Rossilhón, engatget sos auditors a se virar vers lo
poble qu'es lo grand conservador de la lenga.
Se fag'ieron encara ausir lo prof. Descossy, de l'Escola de
Belas-Arts, lo prof. Bonnafous, del Colegi de Seta, los estudiants
Andrieu Hilaire, Surplugas e Bedrines. Aquesta clavet la velhada
pel cant de « La Copa ».
La màger part dels assistents, bandiera del
Lengadoc desplegada, acompanheron nostre amie à la gara, ont se cantet
encara un cop «La Copa» e lo tren s'aviet als crits de « Visca
ción las

Catalunya

».

NIMES

:

ENSENHAMENT OCCITAN

Un pauc pertot om comprén la nécessitât, davant la
negligéneia del poder central, d'organizar de corses liures de lenga
e

literatura d'oc. Las

tadierament

«

eseolas felibrencas

d'eseolas, ont

»

deuriàn èsser

ver-

ba/lhe als joves que la desiren una
cultura occitana moderna e compléta. L'exemple del Colegi
d'Occitania de Castelnoudari, de la Pervenca de Marselha, del
Novel Lengadoc, dels Estudiants Ramondencs (Oc serià urôs
qu'om li senhalès las autras iniciativas d'ensenhament occitan)
comenca d'èsser seguit.
L'escola felibrenca la Tor Manha, de Nimes, convidava, lo
dimecres 22 de febrier, a l'inauguración de son « Cors d'en¬
senhament regionalista ». Dins l'auditori, ont i avià mai que
mai de jovents e joventas, om remarcava : los sénhers HubertRouger, conse-deputat de Nimes ; Bieau, conselher général ;
Coulon, Malige, Illaire, del comitat de la Tor Manha ; Roger
Bartha, de la secciôn filologica de la S.E.O. ; lo poeta-gardiàn
Bessedes, etc...
Après quauquas paraulas de Jordi Martin, capiscol de la Tor
Manha, lo felibre Guilhem Laforêt tenguet lo let. Quail coneis
om

pas Laforêt. Joguet son rotle dins l'istôria felibrenca, e la parlida anecdotica d'aquela istòria demembrarà pas son nom. Nimai la

partida literària

:

Laforêt

es un

bel poeta. Amai siague

�114

CRONICA

magistre — ipse dixit —, a fach una polida leiçon, dins.
provençal granat e franc. Expauset la question dels dialec¬
tes e prononciet la faillite definitiva de l'imperialisme rodanenc.
Cada provincia deu, diguet Laforêt, conservar son dialecte natural, e los escrivans devon s'asimar a l'espurgar. Es nostra doctrina, mas sem pas segurs que Laforêt volga destriar totas las
consequéncias de sos principis. Lo poeta-carretier acabet sa
primiera charradissa en legissent lo famés poema mistralenc :
Esposcada.
Dins las leiçons seguentas, que seràn fachas pel meteis Lafo¬
rêt e seguidas d'una discussion, seràm tractats diverses subjectes linguistics o literaris.
Aqueles acamps se fan cada dimecres al seti de la Tor Manha,
anciàn Liceu de filhas, Grand Carriera.
pas un
un

LOS

«ESTUDIANTS

RAMONDENCS

»

Aquela associacién contunha de trabalhar afogadament ; lo
d'estudis J. Anglada » consagra la primiera partida
de cada sesilha a una parlicada sus un subjecte occitàn e la
segonda a d'explicacions de textes e a d'exercicis practics de
lenga jos lo govern de Joan Seguy ; i a un acamp per setmana.
Dins lo primier trimestre d'ongàn s'i tractet de las questions
seguentas : Consi escriure la lenga d'Oc (Seguy), L'autonomia
del Lengadoc jos l'anciàn Regim (Cammas), Lo cas psicologic
de Mistral (De Bastard), Lo poeta Jansemin (Clavé), Un contaire bearnés : Jean Palay (Begé). La vida e l'obra de X. Navarrot (Porte-Laborde), Lo poeta Paul Prouho (Gaulhet), Morfologia de l'anciana lenga d'Oc (Gaulhet), Mireia (Seguy), Calendal (Seguy).
En mai d'aquò, los E. B. organizan de conferéncias men«

Cercle

sualas

:

Tomasi.
J. Salvat.
de mars : Los estudiants lengadocians de l'Edat-Mejana
Renat Gandilhon.
d'abril : Mon enfància prep de Mistral per M. Gasquet.

24 de

genier

7 de febrier

7
per
6

LO

«

:

:

Lo Sidobre e sas legendas per J.
La cultura occitana integrala per

GROP BERTRAND DE BORN

DE L1MOTGE

Limotge venon de constituir una associa¬
regionalista jos lo nom de « Grop Bertrand de Born».
causit Renat Farnier e Joan ReBier per présidents d'onor e-

Los estudiants de
cién
an

»

�115

CRONICA

se

raesis

son

relación

en

amb los estudiants

de Tolosa

e

de

Montpelhier. An ja entindat doas conferéncias ; Renat Farnier
lor parlet dels trobadors e C. Demartial dels monuments istorics del Lemosin.

Desiram de tôt
la

cor

joventut estudiosa

estudiants de Tolosa

LO

«

qu'aquel primier ensag d'organizaciòn de
seguisca l'exemple donat pels
e de Montpelhier.

prenga oos e

TEATRE D'OC

»

DE PARIS

Aprenem amb plaser que l'ardenta occitana, Na Julieta Dissel,
de crear, lo 6 de febrier darrier, un comitat plaçât jos la

ven

presidéncia d'Armand Praviel amb l'ajuda de R. Escholier,
L. Douarche, M. Didier, en vista d'organizar una tropa teatrala
occitana qu'aniriá jogar dins los divers caires d'Occitania.
Aquela iniciativa del tôt lausabla es estada frescament aculhida per qualques felibres qu'aiman pas gaire, non sens qualque rasón, ço que nos arriba de Paris. Pel nostre compte, jutjarem

l'arbre

a

sos

fruits

:

si Julieta Dissel arriba

a

realizar

son

lo sens vertadierament nacional e al profieit
lenga nostra li regatejarem pas nostra aprobación
e nostres encoratjaments. Ne sera tôt autrament si lo « Teatre
d'Oc » servis gaire qu'als escrivans franceses de provincia.
Lo comitat fa una crida a tots los occitans que voldràn ajudar
a aquesta obra : i a d'aderents à 20 frs., de donadors a 50 frs.
e de benfaitors à 100 frs, Podon s'adreçar al seti dels «Amies
del teatre d'Oc», librariá Didier-Privat, 4-6, carriera de la Sorbonne, a Paris.
L'AFAR DE CASSIS
prepaus dins
exclusiu de la

La lucha acarnassida que se

liura entre los abitanfs de
sostenguda per un escabot de
cians demest los quais cal mençonar en primiéva linba lo
dent de la cambra de deputats, F. Bouisson, sembla pas
e

a

una

Societat cimentiera

Cassis
poliCprési¬
presta

fenir.

professional de Cassis a publicat una forta brocapaginas, abondosament illusirada : «Mon¬
Ferdinand Bouisson contre les lois de la RépuDlique », que

Lo Sindicat

dura d'un centenat de
sieur

d'aquel afar escandalós. D'autre biais,
jornal bimensual cassidenc « Calendal » mena una cainpanha
abelugada jos la dirección de nostre confraire Bodin. Darrierament lo murtre del prefecte de Marselha, J. Causeret, ven de
descatar dins quinas condicions sospichosos l'autorizacion de
resumls las

lo

diversas fasis

�CRONICA

116

construire l'usina incriminado era estada

acordada. Cal desirar

qu'aquel projecte que roïnariá al encop lo vinhier e
ritat toristica de Cassis siá definitivament escartat.

la prospe-

Ajustarem que l'afar de Cassis, coma un fum d'autres de medeuriá far comprendre als occitans qu'es perilhós

teissa mena,

d'abandonar

a un

govern

irresponsable e alunhat, manobrat pels

politicians cobeses e las poissanças financieras, la gestion de
nostres interesses mai vidais. Amb una Provença autonoma dins
una França federalizada un pariu
bagassas auriá pas pogut capitar.

manipoli de bandoliers e de

L'AFAR DEL PROFESSOR
M.

Courtin, professer d'economia

COURTIN

politica

a

la Facultat de

Montpelhier, publiquet dins un n" especial del jornal
Oran-Matin » un article verinós contra los viticultors mieg-

dreit de
«

jornals. Non content de sostenir los interesses dels productors
algerians, M. Courtiu se liurava a la calomnia e a las trufàrias
mai inconvenentas. Lo 10 de març deviá far una conferéncia
a la Cambra de
comerci. Los membres del Novel Lengadoc
resolguts a castigar la conduita d'aquel professor s'i renderon
en nombre, l'empacheron de parlar e claveron la sesilha en cantant la « Copa santa ».
A l'endemàn d'aquels incidents, lo Novel Lengadoc esparpalhava dins tôt Montpelhier un apel redegit en lenga d'Oc a
assistir a un miting de protestación. Aqueste se tenguet jos la
presidéncia d'Alfons Arnaud còssol de Sant-Just al pabalhón
popular I parleron A. Arnaud, R. Donnadien, président del
N. L. e diverses autres oradors. L'acamp s'acabet pel vot d'una
moción de
dels

protestación

conselhs

que

reclamava l'extension dels poders

d'Universitat.

dirigents del N. L. e los estumontpelhierencs qu'an sabut religar l'accion culturala e
l'acción economica occitanas e mostrar al poble miegjornal lo
Cal felicitar sens réservas los

diants

deu segre. Es plan temps qu'aqueste se trache que lo
es pas un somi d'artistas e de poetas, mas
renaissença totala d'una nacionalitat.

camin que

movement occitàn
la

ENCARA LO SEPARATISME
A l'endemàn de las festas

Catalana,

un

del Centenari de la Renaissença

dels expedicionaris provençals, nostre contraire
director de «Le Sémaphore de Marseille»,

En Pau Barlatier,

�117

CRONICA

picat sabem

pas per

quina

mosca,

escriviá dins

un

article de

del sieu jornal : « D'ici là aussi certaines exaltations exté¬
rieures, je me hâte de le dire au gouvernement de la Catalogne,
se seront rendu compte qu'il y a des rêves à ne point caresser,

cap

qui concerne la France, et qu'il n'y a pas
dans tous nos pays de Langue d'Oc pour pou¬
voir accepter, sur le plan politique, d'envisager, même au cas
des pires catastrophes, la création d'une union fédérative de la
Catalogne, du Roussillon, de la Gerdagne, du Languedoc et de la
du

moins

en

ce

cent personnes

Provence...
«

Je n'aurais même pas

effleuré

ce

sujet si notre trop bouillant

ami, Georges Reboul, n'avait pas prononcé quelques paroles im¬

prudentes justifiant ainsi l'absence remarquée de M. le Consul
de France à Barcelone aux cérémonies essentielles de ces jour¬
nées de confraternité latine.
Lo sénher Barlatier

es

»

perfieitament liure de compartir pas

nostras ideas federalistas e de se far lo

turiferari de la

sacro-

unitat, li permetrem de creire, s'aquò li agrada, que lo

santa

mistralisme

de fin politica, mas podem pas lo daissar
principis clarament expremits.
D'en primier, las paraulas afogadas prononciadas per nostre
amie en Jordi Reboul avián pas res per escalustrar los escotaires e que semblessen, mai foguesse de luenh, a ço qu'a cregut
caravirar

a

pas cap

nostres

ausir.

director, En Lois Alibert, a la sesilha de
Barcelona, dins de termes aprovats d'avança per
nostres amies, preciset, tant al punt de vista linguistic

D'autre biais, nostre
l'Universitat de
tots

al

punt de vista politic, quina deviá èsser nostra posiciòn.
Aquel parlament, que nostres legeires trobaràn in extenso dins
aqueste fascicle, bastarà, ne sem sigurs, a amaisar las crentas de
P. Barlatier. Ajustarem que lo còssol de França assistiguet al
banquet de Miramar e si, en tant que représentant del govern,
nostre fédéralisme poguet li desagradar, pensam pas qu'aja concebut cap de temença pretocant l'integritat de l'Estat Francés.
Cal somiar, mas pas trop.
coma

LE

MOVEMENT NACIONALISTA BASC

genier darrier, s'es constituit, a Baiona, un Partit
revendicacions del païs
base francés. A près per devisa « Dieu e leis vielhas » qu'es tanbén aquela dels basques d'Espanha. Lo novel partit se propausa
Lo 14 de

autonomista base destinât a sosténer las

�118

CRONICA

de manténer d'estreitas relacions amb las autras

associacions

federalistas de França. Se déclara catoloc, reclama l'autonomia
politica e administrativa e la cooficialitat del base e del francés.
Vol

basquizar las vilas

e

encoratjar -l'art

fortifîcar l'institución de la familha

e

la cultura euskaldunas,

acordar los dreits

politics
punt de vista social, se déclara ildel a las
tradicions corporativas bascas e prest a collaborar amb lo sina

e

las femnas. Al

dicalisme.
Lo

tuals,

partit recruta sos membres dins tots los mitans
artistas, estudiant^, obriers.

:

intellec-

A
Lo 17 d'abril, à Donòstia (Sant-Sebastiàn), los nacionalistas
basques organizeron de grandas festas a lasqualas assistigueron
de delegats dels basques franceses, dels catalans, e dels galicians. Cal mençonnar tanbén la preséneia del Dr Ewald Ammende, secretari del Congrès de las minoritats nacionalas de

Geneva.
Una messa solemniala celebrada a la gleisa de Santa-Maria
dubriguet la jornada ; las autoritats nacionalistas bascas i eran
representadas al mieg d'un immens acomolum de poble.
A doas

del vespre, un

grand miting aguet loc jos la preMiguel de Urreta. Pogueron i prendre part unas
40.000 personas sus unas 70.000 que s'eran acampadas de tots los
punts de las terras bascas. Cal notar la preséneia d'una nombrosa representación de « abertzals » venguts de França, demest
los quais, Goyenetxe, président dels estudiants basques de Paris.
Debutet pel cant estrementissent « Itxarkundia » degut al iniciador del nacionalisme, Arana-Goiri. Diverses discorses fogueron
prononciats pel Dr Ernandorena. Antoni de Aguirre, Ramon Otero-Pedrayo, députât galiciàn, lo Dr Ewald Ammende, Fr. Maspons
i Anglasell, delegat catalàn. Telesfor de Monzon,
président del
Guipusko-Buru-Batzar. Après aquels discorses, lo « bertsolari »
labordés Matxin se liuret a diversas improvisacions poeticas.
oras

sidéneia de

La

jornada s'acabet pel desfilat dels batels que devián concampionat d'EusKadi, interdit pel governador civil,
e per un festival de
jocs basques. A la nueit, un grand banquet
reuniguet los organizadors, las notabilitats del movement naciocôrrer al

nalista

e

lors invitais.

�CRONICA

T. S. F.

119

OCCITAN

Lo dimenge 5 de febrier, l'émission federala de las estacions
d'Estat donet despuei lo teatre municipal de Tula en Lemosin
una serada
regionalista. Nos arrestarem pas gaire sus las charradissas de M. de

Jovenel, embaissador de França a Roma, del
Tula, M. de Chamard, del président del Sindicat d'Iniciativa, que fogueron totas d'un régionalisme pus leu fosc e
s'emplegueron sobretot a cridar los toristas en Corresa. Nostras
conse

de

aurelhasi occitanas

fagueron mai atentivas quora lo speaker
patoiserie » segón sa prôpria expression. C. M.
Plantadis nos debanet tota una tiera de monologs comics que
fasián cop sus cop petejar lo rire dins la sala. Après qualques
cants e solos de violon, la président de 1' « Escola Ventadorn »
prenguet la paraula per far l'elogi de la « lenga lemosina»,
remembret los trobadors que l'an empTegada e Dant e Petrarca
que l'an amada e practicada.
anonciet

se

« une

Aqui dirai l'impression qu'agueri d'ausir en ciutat de Maratribuïr aquestis titols de glôria,
que nos autres donam a la « lenga provençala », e vigueri l'inutilitat e lo mesquinitge de voler reservar a quauquis uns solament ço qu'es a nos autris totis occitans.
selha ont escotavi l'émission

Lo Dr

Delafarga diguet puei que 1' « Escola Ventadorn, que
président, s'era especializada dins los cants del folklore
limosin e dins las dansas localas. En seguida, entenderiam per
la corala dirigida per M. Demalet : Limosina, Imne au Limosin,
Turlututu, A l'entrada del temps clar, Lo cor de ma mia. Puei
foguet lo torn del mestre cabretaire, Bouisset, del sonaire de
viela, Duranton e de l'acordeonista, Varada. E per clavar las
dansas, que poguèrem qu'ausir, dirigidas per M. Lachaise :
L'aiga de roca, La chabra brun a, etc...
n'es lo

Al post

de Tolosa-Pireneus", l'abat Salvat dona regularament
sus la literatura occitana. Lo 12 de genier, par-

de charradissas

let

de

monsénher

Garsalade

du

Al post

Pont.

de Montpelhier-Lengadoc es en P. Bouchard-d'Esquieu,
cada dissabte alser dona de
petitas conferéncias sus la literatura d'Oc.
director de «L'Eclair d'Oc», que

�120

CRONICA

LO RODELET DE CAS TEL-GOMBERT
Aquela foressiá de Marselha

a son grop felibrenc e sos tamCigala Gombertesa». Lo diraenge 22 de genier, lo Rodelet convidava los felibres dins son seti qu'es un

borinaires de «La

museu

d'una reala valor

e

d'un eime ben provençau. Non con¬

tent d'amolonar los sovenirs dels reires
per

volon que
nos

lor plaser personau,
las gents de l'endrech aprofichen de las leiçons que

semondon

e

far tanbén obra sociala. Es atal que los vielhs

trobaràn

aculhença au seti e poiràn charrar davant lo bon fuec
granda chemineia provençala.
D'autra part, s'inaugurava, totjorn dins lo raeteis seti del
«Rodelet», lo quinzén dispensari de la « Societat Protectritz

de la

de

l'Enfança».
Nos fa gaug

de grandmercejar M. J. Pignol de son iniciativa
d'obras tant importantas coin l'assosta de las
joves maires de s'expandir dins un eime occitan.
A la taulejada als caires de M. e Mm° J.
Pignol, prengueron
plaça la capolier, M. Jouveau, MmB Pranot del grop femenin la
« Coqueta »
MM. R. Fabre, baile del « Societat Protectritz de
l'Enfança», lo poeta Emili Ripert, Colombon, l'abat Long, lo
majorai Conio, Cocoz, Levet, Aguillon, Joanon, etc.
Dins son discors lo capolier mostret lo bon de l'obra del Rode¬
let. Lo Felibritge deu relargar sas amiràs. Cal
que nostre poble
reste e redevenga fonsament occitàn. Totas las manifestacions
de
la vida devon servar quicom de
miegjornal e com o disiá Loïs
Bayle (La Pignato del 3-1-33) : « N'es pas traïr la causa felibrenca, n'es pas renegar la patria provençala, de parlar d'autra
causa que dau
Felibritge, d'autra causa que de Provença. Basta
que l'om garde la lenga, qu'enchau lo subjecte tractat ? E quitant la punt de vista literari, veiriám pas de societats
esportivas,
de sindicats agricolas, per exemple, grelhar dins de mitans
que

permet

a

demorats occitans

e

menar

sa

vida d'una manieira occitana ?

CONCORSES L1TTERAR1S
L'Escola de la Limanha

a

dobert de Jocs florals que

seràn clau¬
Comprenon una sección occitana e una
sección francesa. Cada sección
s'acompanha d'un concors escolar pels maintages. Tots los genres son admesis e
cap de subjecte
es pas
impausat. S'adreçar a M. B. Vidal, a Lezoux, (Puei-deDoma).
ses

lo 31

d'agost

que ven.

�121

CRONICA

Pel setén cop,

« Colegi d'Occitania » a organizat sos Jocs
lenga d'Oc. Nos dol d'aver pas pogut anonleu aquel concors que s'es claus lo 15 de mai darrier.

florals escolars
ciar pus

la

en

DE VACANCES DE

CORSES
Los

corses

de vacanças

de Ripoll

RIPOLL

Catalonha, inaugurais

en

passai, reprendràn ongàn del 1er al 24 d'agost que ven.
I aura de corses de lenga e de literatura catalanas, castilhanas
occitanas, d'istória et de geografia dels Pireneus, d'arqueo-

l'an

e

logia catalana e lengadociana. Del costat occitàn, MM. Loïs Saltet
e
Josep Salvat i tractaràn l'un d'arqueologia, l'autre de lenga e
de literatura occitanas.
Per las
corses

entressenhas, s'adreçar a Zenon Puig, secretari dels

de

vacanças,

Ripoll, (Catalonha).

EL Vllè CENTENARI DE LA NAIXENÇA
DE RAMON LLULL
A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Al Saló de Retrats de la Universitat de
vador

Barcelona, mossèn Sal¬

Galmés, de Mallorca, donà les seves conferències formant

part dels actes commemoratius del VII Centenari de la naixença
de Ramon Llull, organitzats per la « Federació Nacional d'Estudiants de

Catalunya

».

presidia l'acte, l'obri amb breus
paraules de presentació i d'elogi del conferenciant.
Començà mossèn Galmés amb paraules de modèstia, excusant-se d'haver acceptât de venir a parlai- a la Universitat de
Barcelona i a la joventut escolar, sempre arborada d'idéal i
sempre insatisfeta. I tanmateix — digue — vaig acceptai- la invitació de la « Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya», si
El doclor Serra i Hunter, que

licit el refus de la meva aportaciô
aquest homenatge a la primera figura de la nostra cultura
nacional. Al'ludi al tema de la conferència que, amb motiu del
mateix Centenari, ha donat Mr. Edgard Allison Peers, el seu
dilecte amie ; perô, ara i aci, m'ha semblât que no perdria res
de la seva universalitat circumscrivint-la dins un cercle nacional
més no, per creure que no era
a

aquesta hora de renaixença acomplerta gracies al
llengua, he triât el tema de J'idioma, del quai fou
Llull el primer « plaster » véritable.
i

en

de la

Per tal

de

fer

visible

miracle
Ramon

l'empremta personal i poderosa de

�122

CPONICA

Raraon Llull

en la seva plasmació
literària, mostrà en un estudi
comparatiu l'estat de desenrotllament de les llengues europees
i especialment de les
romàniques a mig segle XIII. Analitzà
les analogies de les primeres obres de la nostra literatura amb la
de Provença. Digué que en l'època del
gran poligraf el nostre
idioma estava en période de formació
literària, més endarrerit
que el castellà, el francés i el germànic, i més avançat que l'anglès, l'italià i el lusogalaic. De cop i volta, perô, aquest idioma,
gairebé en pura vida vegetativa, romp a parlar amb plenitud de
conceptes i amb gençor de formes, els nostres dialectes en un
cas únic en el mon
conegut, gairebé embassats, s'agiten i for-

men

l'idioma inflat i vessant que es desborda en l'art i la
ciència,
volta a tota la Mediterrània i entra triomfalment

dóna la
dins
és

la

civilització

Ramon

de

l'art

arriben

a

occidental.

Llull.

Diu

popular

a

la

que

les

l'erudit

ciència.

El

El

màgic

altres
i

solament

nostre

d'aquest

literatures
en

prodigi

evolucionen
la

maduresa

idioma

començà per la
Filosofia i la Teodicea amb 1' « Art
abreujada de trobar veritat »
i el « Llibre del
gentil ». Llull fou el primer que emprà el català
per expressar conceptes universalissims. El « Llibre de contemplació », la seva obra cabdal, és un véritable trésor filològic, on
l'idioma es révéla amb la màxirna
puixança i en vol magnifie no
superat encara. Tôles les ciències d'aleshores, excepte l'alquimia,
parlen en català per boca de Ramon Llull. Es tant
ingent
1' « opus » lullià, que dubto
que hi hagi cap literatura moderna
que pugui oferir un corpus literari tan voluminós en els
segles
XIII, XIV i XV plegats, com l'amostra en Ramon Llull tôt sol, i
malgrat d'aquesta gran producció és un model d'ordre i harmonia en conjunt i en cada
part. Per boca, doncs, de Ramon Llull,
en la
segona meitat del segle XIII parlen a Catalunya en vulgar
totes les ciències, quan a la resta
d'Europa només sabien parlar
en llati. Tenim
d'aquella època un idioma complet que per derivacions subterrànies

Tenim

una

i

misterioses conflueix

literatura Alla i

plasma d'ell,

en

Ramon

Llull.

arriba a un grau
de perfecciô que només assoli l'italiana
temps després amb el
Dant, l'anglesa amb Chaucer, la portuguesa amb Camoens, la
castellana amb Cervantes i Lope de
Vega i la francesa fins ben
entrât el segle XVII.
Estudià la formació
autor

lingiiistica i literària de Ramon Llull. Un
una biografia coetània i escrita en vida
Ramon cultivà l'art dels trobadors i en els

anònim diu, en

d'ell mateix, que

que

�123

CRONICA

dies.de la
una

sua

seva

conversió s'ocupava en una

« vana

cançó

per

enemorada».

Era —continua—

enamorat de la

paraula —escrita, oral,
àdhuc en féu un sentit corporal. Creia en una virtut misteriosa de les paraules, coneixia i
sentia la màgia del verb i el poder que té sobre l'àniraa individual i la collectiva del poble. El seu culte a la paraula era,
perô,
subordinat a un idéal religiós superior. Es proposava escriure
Uibres per tal de destruir l'error i fer conëixer l'Amat, i si calia
morir per l'Amat, expressiô suprema del pensai* i amar de l'amie,
paraula muda o, millor dit, dita i escrita amb sang.
Des del temps de la seva mundanitat degué tenir l'idioma
ben conegut, perô no es té cap indici de les obres de la seva
joventut, que ell mateix degué tenir cura de destruir. Aprengué
l'aràbic i hi escrivi algunes de les seves obres, que després posa
en vulgar.
un

muda i tôt—, un idolâtra

gairebé

;

L'idioma, en estât de jaciment, Ramon Llull el cava, l'esmica,
pasta fins a la màxima ductilitat i l'afaiçona d'una manera
definitiva. Ramon Llull, perô, ens insinua que en el seu
temps el
bell parlar era cosa corrent i de moda, i hem de creure
que
aquesta cura de ben dir li podia servir de precedent o de fonament constructiu ; « molts homens veg, Senyer — diu en el « Li¬
bre de Contemplació » —, qui son pitors de
paraules e d'exemplis, e qui fan bells parlées e bells sermons e belles compael

racions

».

Creu mossèn Galmés que

el principal motiu d'escriure en la
llengua del poble fou l'exemple de la llengua i literatura musuimanes. El llati, la llengua sàvia i universal de
l'Occident, era al
capdavall una llengua morta que no es podia avenir gens ni mica
amb el tempérament força dinàmic de Ramon Llull. La
producciô mai no tendia a l'enteniment especulatiu pur, sinô a l'especulatiu i amatiu ensems, és a dir, a la coneixença i a l'amor
de l'Amat unides en connubi fecund. La
ignorància del « Bé
sabut » en totes les esferes de la societat el constrenyia a
emprar
un
mitjà d'expressiô assequible a tothom, difusible fins a l'extrema perifèria social dels humils ; per aixô calia parlar la
llengua viva del poble i no vacilla un moment. Des de la seva
primera producció de 1270 fins a la darrera, adoptà el català
resoltament. Semblaria, tanmateix, una paradoxa que el seu idéal
d'universalitat es tanqués dins un cercle d'àrea tan limitada com
la del nostre idioma, si no fos que el català
despassava les

�124

CRONICA

geogràfìques i era prou conegut en els altres
pobles de germandat romànica.
Les peces cabdals de Raraon Llull sostenen tota comparació
amb els millors autors de les literatures europees. El « Llibre
de Contemplació », el de « Meravelles », el « Blanquerna » i
sobretot el « Libre d'amie e Amat » no valen pas menys que la
« Divina Comèdia »,
«Os Lusiadas», «Don Quixote de la Mancha » ; la diferèneia d'un major volum i de la precedència cronolôgica és encara a favor de Ramon Llull. D'aquestes obres cap
el despassa en força afectiva i en volada de pensament.
Acabà la seva brillant conferència planyent-se de l'oblit en
què es té Ramon Llull pejs propis catalans, Manca — digué —
l'edició de les obres què guarden el trésor lingiiistic més antic de
les literatures modernes d'Europa. Es el crit més aviàt d'encoratjament que de blasme del nostre gran rei Jaume I, davant la
fluctuació de la seva host : « Vergonya, cavaliers, vergonya » que
jo us dirigeixo a vosaltres. Feu una crida als joves de la « Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya » perquè ens redimeixin d'aquest tort a la nostra cultura nacional i afegi que potser
està reservada a aquesta generació la revalorització intégral de
Ramon Llull. Que no es pugui dir almenvs que la major desventura de Llull fou la d'ésser català, i que no siguin catalanes les
boires d'oblit i de desconeixença.
seves

fronteres

La segona
donà

a

la

conferència

Universitat

que

talents més universalistes amb

1'

«

el conegut humanista mallorqui

commémorant

el

Centenari

què compta Catalunya,

d'un
versa

dels

sobre

Activitat literària de Ramon Llull».

Començà dient que només reportaria les obres indiscutibleautèntiques, englobades en sis destacats périodes cronològics que son déterminais pels respectius llocs o centres de
producció.
Ramon Llull, en la seva joventut visqué a Mallorca époques
de molta inquietud eròtica. Sobtadament s'operà en ell una
conversió i es llançà a fer penitèneia. Féu un romiatge i disci¬
pliné el seu enteniment amb l'estudi durant una llarga série
d'anys. Es aleshores quan començà a escriure.
Esmenta les seves primeres obres — Art abreujada d'atrobar
veritat, Libre del gentil, Libre de contempldció — i fa notar la
dificultat de determinar l'ordre cronolôgic de producció, pel fet
ment

�125

CRONICA

de citar-se mútuament

aquestes très obres. Exposa la seva opila quai, Ramon Llull hauria escrit primer el Libre
ciel gentil en aràbic, segon, el Libre de contempldcìó també en
aràbic, tercer, l'Art abreujada en català, quart, el Libre de contemplació en català, i cinquè, el Libre del gentil també en català.
Aixi desapareix l'anomalia de les cites mútues.
Examina sumàriament el Libre de contemplació, l'obra inés
important de Ramon Llull, i cita els elogis que n'han fet l'autor
anònim de la Vida coetània, el Dr. Torres i Bages, bisbe de Vie,
i cl francès P. Longpré, qui diu que és un dels très o quatre
monuments de la literatura catòlica al XlIIè segle, i colloca l'au¬
tor al costat de sant Bonaventura, princep de la Teologia contemplativa.
Enumera les altres obres d'aquest période, entre elles el Libre
de demostracions, l'Art demostrativa, el Libre del Sant Esperit,
el Libre dels àngels, el Libre de chaos, la Doctrina pderil, el

nió,

segons

Libre de Orde de cavalleria, etc. Totes
1270 (?) a 1277 o

foren escrites des de

1278.

Segueix

un lapse de temps d'uns cinc anys sense escriure cap
sapiguem. Creu el conferenciant, amb el P. Pasqual,
que durant aquest temps va fer un viatge d'exploració entorn
la mar Mediterrània, i que després s'establi a Montpeller, durant
uns set anys, perô fent un viatge a Roma i un altre a Paris.
obra que

Esmenta

les

obres

interessantissimes,

escrites

corn

durant

aquest période, algunes
el Blanquerna, el Libre de plasent visió,

malauradament

perdut, el Libre de meradelles, l'Art inventiva,
amativa, el Libre de Santa Maria, i molts d'altres, amb un
lleuger comentari sobre les principails.
l'Art

Nota

la

dificultat

de

determinar

la

successió

cronològica
d'aquest période i de l'anterior, perquè només podem guiar-nos
per conjectures i per (les cites d'unes obres en altres. Més fàcil
és en el successiu, perquè l'autor consigna général ment la data
i el lloc de composició. Termina aquest période l'any 1289.
Segueixen très anys d'inacció literària. Durant aquest
Ramon Llull sofri una crisi religiosa a Gènova ; anà a

temps
Berberia, i a Tunis fou empresonat i condemnat a mort, de la quai
se'n féu escàpol gracies a la influèneia d' « un gran moro » ;
perô no pot evitar de rebre molts de cops, galtades i pedrades.
Réfugiât a una nau genovesa comença a escriure, dins el mateix
port de Tunis, la Taula général, i arribat a Nàpols, segueix la
seva

tasca

d'escriure

sense

aturall.

�126

CRONICA

Enumera

mossèn Galraés

més de vint-i-cinc obres d'aquest

période, 7 escrites a Nàpols, 5 a Roma, 11 a Paris, 2 a Barcelona, algunes ben voluminoses com l'Arbre de Sciencia i l'Art
de fer e sobre questions, i dóna notes bibliogràfiques de les més
intéressants : Flors d'intelligència e d'amor, Disputació dels v.
savis, Arbre de Sciencia, Desconort, Proverbis de Ramon, Arbre
de filosofia d'amor, Cant de Ramon, Dictât de Ramon, Libre
d'oracions.

Aquest période arriba fins a l'any 1300, que Ramon Llull torna
a

MaHorca.

El quart période només dura fins a l'any 1305. El primer any
(1300) escriu a Mallorca 7 obretes. L'any 1301 fa un viatge a

Xipre i

a

Armènia. Estigué malalt

a

Xipre i

intenten emmetzinar-lo. Convaleix

un

clergue i un

Tamagosea, i l'an-y
1302 va a Gènova. A pesar de la malaltia i dels viatges, escriu
5 obres. De Gènova a Montpeller, n'escriu d'altres, formant un
conjunt totes les d'aquest période d'una trentena d'obres, algu¬
nes molt intéressants, con el Libre d'home, Libre de Déu e de
Ihesu Christ, Libre de natura, Mil proverbis, Libre de xxx,
Ars magna praàdicationis, Liber de ascensu et descensu intellectus, Liber de fine.
mosso

a

L'any 1306 Ramon Llull torna ésser a Africa. A Bugia és perseguit i maltractat a bastonades i pedrades, a cops de puny i tira¬
des de barba, deixant-lo «quasi per mort». L'encarceren amb
una cadena al colil, i alla escriu en aràbic una Dispiitació entre
ell i un savi sarrai de nom Homar. Surt de la presó i s'embarca
cap a Pisa. La nau fa naufragi i Ramon se salva tôt nu, agafat
a

una

fusta.

A Pisa

(1308) renovella la

seva

activitat literària

;

hi escriu

7 obres. Va a

Montpeller i n'escriu quinze més ; es planta a
Paris (1309-1311) i en publica fins a 28, en général de caracter
antiaverroista. Va al concili général de Viena i n'escriu encara
très més. Esment de les principals d'aquest période : Art breu,
Disputatio Raymundi cum Hamar saraceno, Liber de natali
parvi pueri Iesu, potser la més intéressant del période, el Phantasticus, Lo conicili, Petitio Raymundi in concilio générait ad
acquirendam Terram sanctam.
Ramon Llull segueix escrivint amb una pressa frenètica i vertiginosa. Arriba a Mallorca l'any 1312, i en deu mesos escriu deu
obretes. Fa testament el dia 26 d'abril de 1313 i s'embarca cap
a Sicilia. A Messina, durant un
any rodó, fins a maig de 1314,

�127

CRONICA

n'escriu 35. D'allà transporta a

Africa per darrera vegada, i de
julioil a desembre de 1315 escriu encara quinze obretes a Tunis.
Aqui s'esborra definitivament la petja de Ramon Llull.
EU conferenciant ponderà la quantitat i qualitat de la producció lulliana i excita la joventut catalana a estudiar, a conèixer
i estimar Ramon Llull, gràcies al quai Catalunya
ocupà un lloc,
modest o no, dins la História de la Filosoiia, i un lloc prééminent
—

i tant !

Acabats

—

els

dins la història de la Literatura.
seus

documentadissims

el Reverend Salvador Galmés fou molt

CONFERÈNCIA

estudis

de Ramon

Llull

aplaudit i félicitât.

DE J. V. FOIX SOBRE LLULL

A LA BIBLIOTECA POPULAR DE CANET
A darreries
Canet de

d'abril, J. V. Foix donà, a la Biblioteca Popular de
Mar, organitzada pel Servei de Biblioteques Populars

de la Generalitat de Catailunya, la seva conferència sobre :
Naixença (Llull), Pre-Renaixença (Aribau) i Renaixença (Verdaguer) catalanes.
El conferenciant establi, en començar, un esquema de geo^
grafìa hístòrica de la nostra literatura des del segle IX per a
assenyalar-hi eils moments cabdals i els noms i les obres més
caractéristiques. Per ell Aribau i el grup dels novo-trobadors
pertanyen — tôt i acceptar la denominació corrent — a la PreRenaixença de la mateixa manera que els poetes catalano-provençals anteriors a LluKl representen la Pre-Naixença. J. V. Foix
exposà, en sintesi ràpida l'evolució de la literatura catalana a
partir de Llull fins a Bernât Metge i d'aquest al Rector de Valfogona, ascendència i descendència de les nostres Hetres — i a
partir d'Aribau — Verdaguer fins a Caries Riba-Sànchez-J-uan.
Un cop establert aquest esquema d'història literària, reculà a
Ramon Llull, a l'exposiciô de la vida i de l'obra del quai dedicà
gairebé la major part de la seva conferència. De Llull considerà
l'home, el politic i el poeta. Exposà punts de vista mollt personals sobre la posició de Llull en molts d'aspectes poc estudiats
pels catalans de la seva activitat poditica (de politica religiosa,
puix que per a J. V. Foix, Ramon Llull fou, ultra el primer
poeta català, el primer tempérament politic extra-guerrer de la
nostra aparició nacional : un poflitiic absorbit per la idea d'unitat en Déu que parangonà a la idea d'unitat territorial dels grans
conquistadors) i de la seva activitat literària.
Glossà alguns paràgrafs de la Doctrina Puéril que afecten cer-

�CRONICA

128

niolt actuals i llegi, tôt coraenel conferenciant considerà com a petits poemes en prosa molt sem¬
blants als d'alguns poetes d'avui anomenats d'avançada. Remarcà, sobretot, que contra el parer del major nombre, Llull fou, en
apreciacions socials avui

tes

tant-los, alguns fragments

la seva activitat

social,

del Libre d'Amie e d'Amat que

un

realista.

Establi, encara, com Llull s'avança, en
certes descobertes actuals.
Acabà per a exposar

diversos aspectes, a

la

particular segons
Llull pels catalans

el seu punt de vista

quai per l'estudi i per la coneixença de
nostra literatura s'alliberarà de moites

el

dependèneies exte-

i la seva obra és un punt de referènexcepcional, amb l'avantatge del seu universalisme que justifica, per dir-ho aixi, la primacia ideològica del catalanisme
per damunt la majoria dels moviments nacionalistes reaccionariors, puix que el seu nom
cia

ris i exclusivistes.

plena, aplaudi fervorosament en
original dissertació.

La sala,
la

seva

ELS PREMIS LITERARIS I

acabar J. V. Foix

MUSICALS
DE CATALUNYA

DE LA GENERALITAT
BASES

DE

CONCESS1Ó

pugui régir totalment el pla général d'estimiisica catalanes, que ja té formulât, el Govern de Catalunya es complau a rénovai' enguany la convocatòria dels seus pjremis literaris i a fer la printera crida als nostres
compositors per als très que acaba d'instituir per a la nostra
Mentre espera que

mul

a

les lletres i a la

música.
Creats amb el

mateix esperit de

valoració i estimul, aquests

posats sota el patronatge de très noms il.lustres
poden représentai una consagració viva de l'obra dels
nostres compositors i l'inici cl'uns festivals amb prou categoria
artistica i prou fervor popular per a arribar a ésser v&amp;ritables
festes nacionals ide les nostres arts, que alternaran amb la representaciô de les obres teatrals premiades.

premis

—

que serait

—

Es, donc, per a la bona continuïtat dels premis literaris i per
musicals que la Generalitat fa arribar engua¬

al millor inici dels
ny

les segiïents bases de

de

Catalunya.

concessió

a

tots els escriptors i músics

�129

CRONldA

PREM1S
Primera.

—

LITERARIS

Els très Premis

anuals

de

literatura

:

«

Joan

Crexells », «

Joaquim Folguera », i « Ignasi Iglésies » es concediran per decisió d'un Jurât per a cada un : el primer a una
novel.ia i el segon a un llibre de poésies, en jllengua catalana
tots dos, inédits o publicats després de la data de la darrera
adjudicació, que es presentin a concurs dintre el période eomprès entre (la data d'aquesta convocatòria i el divuit de novem¬
bre d'enguany inclusivament ; i el tercer a la millor obra dramàtica en català que s'hagi estrenat dins el période comprès
entre el primer d'octubre i el trenta de setembre de cada any,
i a (les obres teatrals inédites que es presentin a concurs fins al
dia divuit de novembre esmentat. Les obres inédites caldrà que

siguin mecanografiades.
Segona. — Els Jurats, elegits d'acord amb les Bases de consd'aquests Premis, emetran llur veredicte durant la setmana que va del divuit al vint-i-tres de desembre.
Per a l'emissió del veredicte serà seguit aquest procediment:
a) Per a fer la primera tria entre les obres presentades a con¬
curs, cada membre del Jurât, en votació sécréta, assenyalarà
les cinc obres que cregui millors. Les cino obres que tinguin
més vots es considerarà que han tingut un vot en la primera
titució

volt a de l'elecció.

b) Es faran altres quatre

vodtes d'elecció per a eliminar una
volta, de manera que la segona llista serà de quatre
noms, la tercera de très i la quarta de dos. En arribar a la cinquena volta, el premi sera concedit, de les dues obres, a la que
reuneixi majoria de vots. En cada vojlta d'elecció no podran
votar-se obres que no ho hagin estât en la volta precedent, i
cada llista de noms es farà per ordre de nombre de vots.
Emès el veredicte, els Jurats formularan una acta, en la quai
constarà el résultat de cada volta d'çJecció, i la remetran al
Président de la Comissió gestora.
obra

a

cada

Te\rcera.

—

Si les obres

premiades son inédites, la Generalipreferent a editar-les pel seu compte, reservant
15 per 100 del producte brut de la venda.

tat tindrà dret

als autors

Quarta.

un

Aquesta organització deÇs Premis « Joan Cre¬
Joaquim Folguera » i « Ignasi Iglésies » regirà,
provisionalment, mentre la Generalitat de Catalunya no hagi
xells »,

—

«

�130

CRONICA

realitzat la

projectada organització

seva

total do Patronatge a

les Liletres Catalanes.

PREMIS MUSICALS
I.

—

La Generalitat de

Catalunya institueix els Premis musi-

cals

seguents :
a) Cinc mil pessetes a un quartet de corda.
b) Cinc mil pessetes a una composició de caràcter simfònic,
en un temps, per a Cors i orquestra, d'una durada aproximada
de quinze minuts.
c) Cinc mil pessetes a una composició simfònica, en un
temps,

per a gran

orquestra, d'una durada

aproximada de

quinze minuts.
II.

Aquest concurs sera régit per les Bases seguents :

—

compositors que concorrin a aquests concursos caldrà
siguin de terres de Jllengua catalan a o bé que faci almenys
cinc anys que hi resideixin, condició que la Generalitat podrà
exigir que sigui provada amb documents.
2U. Les composicions presentades al concurs caldrà que siguin
rigorosament inédites (no publicades ni executades en sessions
públiques o privades) i cada manuscrit portarà un lema. Els
autors premiats acreditaran llur personalitat enviant els deu
primers compassos de la composició premiada i la nota de llurs
ir. Els

que

noms

i residència.

algun dels premis. anunciats
el Jurât que cap de les obres presentades no n'és
mereixedora, s'entendrà que és prorrogat per a il'any vinent, i
s'estendrà llavors a les obres publicades o simplement execu¬
tades ; en aquest darrer cas l'autor haurà d'enviar une côpia
3r. En el

cas

de no concedir-se

per creure

manuscrita de la

seva

obra.

podran presentar-se a concurs obres premiades en con¬
anteriors o premiades per la Generalitat o altres corpo-

4l. No
cursos

racions.
5e. La Generalitat tindrà el

dret de pub(licar les obres pre¬

l'adjudicació i continuarà tenint
el mateix dret mentre l'autor no les publiqui. Si les obres pre¬
miades son publicades, sigui per compte de Hurs autors o per
alguna empresa éditorial, caldrà fer constar en Hoc preferent
de la portada de cada exemplar que han estât premiades en els

miades durant

concursos

viar dos

i'any segiient

a

Catalunya. L'autor n'haurà d'en¬
Biblioteca de Catalunya ».

de la Generalitat de

exemplars

a

la

«

�131

CRONICA

6e.

La

Generalitat podrà fer executar tothora les composi¬
premiades, els manuscrits de les quais restaran de la seva
propietat i passaran a formar part de (La Secció de Música de la
« Biblioteca de
Catalunya », d'on no podran sortir per cap pretext. Els autors podran obtenir les copies que desitgin d'aquestes obres. En aquest cas, seran facilitades per la Generalitat i
la despesa anira a càrrec dels autors que les demanin.
7e. Els premis seran adjudicats pal Conseil de Govern,
segons
veredicte del Jurât que serà nomenat a proposta de la Subpotions

nèneia musical de la Generalitat.
8°. El termini de

presentació de les obres acaba el dia 18 de
d'enguany, i l'adjudicació dels premis serà feta du¬
setmana que va del 18 al 23 de desembre.

novembre
rant la

MORTALHAS
Avem

deplorar la mort de l'illustre poeta e ome politic
catalan, En Jaume Bofill i Mates. Era nascut a Olot en 1878.
Faguet
lista

»

a

sas

primieras

armas

politicas

a

la

als costats d'Enric Prat de la Riba dont

«

Lliga Regiona-

era

l'amie

e

l'ad-

mirador. En

1922, devenguet lo lider e lo président del partit
d' « Acció Catalana». Prenguet una part activa al movement
que provoquet l'aveniment de la Republica. Es estât successivament députât de la Mancomunitat e, en 1931, de la Generalitat
de Catalonha per Puigcerdà. Fasiá partida de 1' «Institut d'Estudis Catalans » e era vice-president de 1' « Associació protectoro de l'ensenyança Catalana».
En Bofill era un dels rnelhors poetas catalans d'ara. Jos lo
pseudonim de Guerau de Liost avià publicat los reculhs seguents : «La muntanya d'ametistes », « Sommi », «La Ciutat
d'ivori», « Selvatana Amor», « Ofrena rural», Satires. Daissa
diversas obras postumas. Amb el, Catalonha perd un de sos
rnelhors filhs

e

afogat. Mandam

nostra
a

sa

«

Societat d'Estudis Occitans

»

un

amie

familha nostres sentiments de prigonda

condoléncia.

Lo 30 de
celona

dins

genier darrier, la Dr Pere Barnils moriguet a Barsa cinquantena annada. Era lo mai conegut dels

�132

CRONICA

foneticians catalans
abat

Rousselot.

un

e

Daissa

disciple de predilección del nostre
obra considerabla universalament

una

apreciada.
A
Lo 4 de març. Lois Stehlé (Delpont-Delascabras) es mort a
Montpelhier. Era un requist contaire e collaboraire de « La
Campana de Magalouna».

A

defuntat en Ais, lo 26 de març,
: « Mountjoio », reculh de
proverbis provençals, « Cansoun Castelairo », Gaspard de Besso,
poema inédit ; li devem lo publicación del « Gai Sabé » que
Lo
67

a

majorai Paul Roman
Daissa

ans.

duret très

ans

e

es

una

obra de valor

una

«

Metodo de

Prouvençau».

Nostre bon contraire de la S. E. 0.

e

collaboraire d'Oc, En

de

(Cantal).
Margarida Navarra, l'afogada felibressa, tresauricra
l'Escolo Moundino de Tolosa, nos a fait part de la perda

de

sa

Lois Delhostal, a rebondut la sieu maire a Prunet
Dona

maire.

A l'un

a

l'autra, nostres

sencers

testimonis de complancha.

�EN

SOBSCRIPCION

Roger BARTHA

LA

FONT PERDUDA

'Poemas occitans amb
catalan de L.

un

glossari lengadociàn-francés-

Jltibert.
Barcelona, Las Edicions

Promettre las sobscriptions

Vexemplar

a

«

:

La Revista».

sieis

fr.

la Librarià Rouquette,

29, Plaça Carnot, Carcassona (Aude)

ALS

VIELHS LIBRES

J.-F. JEANJEAN,
33,

rue

de la tM.airie, Carcassonne (Aude)

Libres ancians

Obratges

sus

e

modems.

las provincias meridionalas.

Felibritge, Folk'lore, Lengas

romanas.

Catalog periodic adreçat gratuitament

sus

demanda

�PU BLICACION S

d'Estudis Occitans de Tolosa

de la Societat

OCCITANIA CRESTIANA
E VANGELIS, traduction occitana de

COLLECCION :
I. — SANTS
l'abat Juli Cubaynes,
cartas

en

amb 4

introduction, itineraris de Jésus

geograficas, notas e

ditìersas taulas-

Un volum de 478 paginas, sus papier Velin especial,
tela amb camisa illustrada de fotograoaduras.
Pretz

:

30

frs.

e 32

frs.

per

religat

la Posta.

RAMON VIDAL
I.
G RAMAT ICA OCCITANA, Segôn los parlars
lengadocians, per L. Alibert. Per paréisser leu
COLLECCION PEDAGOGICA :
—

QUASERNS D'ESTUDIS
I.

TRES VIELHS
ancians, per

proCençaus

gics), Pretz

:

PROCES MARSILHÉS, textes
A■ Conio■ (Section d'Estudis Filolo-

4 fr.

AUVERd'Estudis Filologics),

■

II. ENSAG DE GLOSSARI BOTANIC
NHA T, per L. Delhostal. (Section
Pre-z '■ 3 fr.

III. LES PARTICULES ENONCIATIVES
EN
BÉARNAIS, par Jean Bouzet. (Section d'Estudis Filologics),
Pretz

:

5 fr.

CATALUNYA I /7ALIJ1 Jl l'JILBA DE LA
RENAIXENÇA, per Ezio Levi, professor de la Unitìersitat
de Nàpols. (Section d'Estud s Istorics), Pretz : 4 fr.
IV.

V. IDEA POLITICJl E CULT URjJLJl DE
TALONHA, per J. Carbonell. ' Section d'Estudis
Pretz : 3 fr.

CA-

Politics),

obratges son en venda
librari, =
29, Plaça Carnot, Carcassona (Aude)
Aquels
: co

de M. Rouquette,

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="713688">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="713697">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716302">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713670">
              <text>Oc. - Annada 09, n° 10-11 [141-142], genier-abril 1933</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713671">
              <text>Oc. - Annada 09, n° 10-11 [141-142], genier-abril 1933</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713672">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713674">
              <text>Societat d'estudis occitans (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713675">
              <text>1933-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713676">
              <text>2020-03-20 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713677">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713678">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/399526376a42e5ae9c272550ddd83fa5.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713679">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713680">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713681">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713682">
              <text>1 vol. (132 p.) ;  25 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713683">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713684">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713685">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713686">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713689">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22173</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713690">
              <text>CIRDOC_A1-1933-010-011</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713696">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713700">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713701">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713698">
              <text>Carbonell, Josep</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713699">
              <text>Bouzet, Jean (1892-1954)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="714321">
              <text>Masso i Torrents, Jaume</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="714322">
              <text>Nelli, René (1906-1982)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="714323">
              <text>Barthe, Roger (1911-1981)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="714324">
              <text>Aribau, Bonaventura Carles (1798-1862)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="714325">
              <text>Laffargue, Célestin (1879-1946)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="714326">
              <text>Maragall, Joan (1860-1911)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714070">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714328">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Oc est l'organe officiel de la &lt;em&gt;Societat d'estudis occitans&lt;/em&gt; nouvellement cr&amp;eacute;&amp;eacute;e. &lt;br /&gt;Son champ d'action et ses buts sont la cr&amp;eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa &lt;em&gt;Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.&lt;br /&gt;&lt;/em&gt; La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717255">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;OC&lt;/em&gt; es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Son camp d'accion e sas t&amp;ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&amp;iacute;s Alib&amp;egrave;rt i publica sa &lt;em&gt;Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823881">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713691">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713692">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713693">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713695">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723485">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
