http://occitanica.eu/files/original/decb0f90eb481753efec36d11acc828d.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b http://occitanica.eu/files/original/daed9c8e11acc2632d4fa14160022347.pdf aedd89d9045406b0dd3257b4a2a5ffe4 PDF Text Text �oc REVISTA DE LA RENAISSENÇA DELS AUVE^NHA, PAISES D'OC GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC VROVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEAJ{AS PUBLICADA BIMES T^ALAMENT FER LA SOCIETAT d'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA «" Mais lo rcîs m'a convengut « Que'i cobraria « « « <r anz de gaire, Et mos Audiartz Belcaire : Pois poiran dompnas et drut Cobrar lo joi qu'an perdut. » (Ralmons de Miraoal) De cels de Catalonba i amenet la flor. » (Canada de la Crozada) AN IX* MAJ-AGOST i933 NUM- Í2-Í3 �ENSENHADOR J. CARBONEL.L : Cinc dies d'obscroacid PROS : Lo désarmement d'una amlra L'electrificació d'Andorra. excaeada dins lo s CENERALITAT C- MOREL — clapasses oielhs « — REDACCION Per lot — M. L. a ADMINISTRACION. abonaments cscriure sona [Aude). CAM- ceramica de causses gavaudaneses■ — CRONICA. ADMINISTRACION ço que concernis jUibert, Per tôt — M. à E - la Redaccion e lo seroici delà de la S. E. O. a Mont¬ secreiari ço que preioca Vadmlnistracion Rouquette, librari, 29, Plaça Carnot à los e Carcas- ABONAMENTS França 25 : Fascicle fr. 5 fr. '■ per e 2 an ; Catalonha, Valéncia pessetes Diposit e Balearas 12 pessetes. 50, i Centre de subscrlpcions : Llibreria Catalônia 3, Ronda de Sani Pere Barcelona ~ S0CIE7AT D'ESTUDIS OCCITANS (,SETI SOCIAL SECC10N DE MEMBRES D'ONOR *P. Eslieu ; A TOLOSA) F1L0L0Ç1A MM. V. Bernard, président G. Guillaumie ; Ç. Millardet ; Jl. Perbosc : MEMBRES JÎCTIUS MM. L. JUiberi, iha ; J. forciez ; J. fRozet ; C. Campros Fabra ; *P.-L. Grenier ; ./. Mozat. SOCIS : la S. E. O. admet de socis Jldreçar tola la correspondéncia a ; decoraciôn CATALUNYA : Estaiut intcrior de Catalunya. T'enta Antolagia. Lugar. — LLETRES CATA¬ V■ REDACCION. eacanois s'adreçar réal (Aude) dels » La : C. — LLUJS ÇREUS — DE BERNARD : LANES. ARTS OCCITANAS. — Euzk.adl. h occitana. a en FKC. L. secretari ; ; E. Bordez général L. Delhostal nombre ; ; ; R. 3ar Pompeu indefinii„ JlLIBERT, (F&anireal-dc-l'Aude (Aude) secreiari général �oc Pevista Bimestrala de la R enaissença dels Païses d'Oc Mai-Agost AN IX" Cinc dies cTobservador à Num. 12-13 Euzkadi ANTECEDENTS El perquè de la Comissió d'Observadors Catalans Els motius pels quais una Comissió d'Observadors Cata¬ representatius de les tendències poli¬ tiques més diverses de Catalunya, ha anat darrerament a Euzkadi, son bilaterals. D'una part ha promogut l'anada de la Comissió el desig d'alguns catalans de veure actuada integralment i ràpidament l'obra politico-peninsular de Cata¬ lunya (concreció moderna apta de passades desesmes poli¬ tiques) començada a cristal'litzar amb la proclamació de la pròpia indepeirdència i l'estructuració « federable. » de la Repûblica Espanyola, per dir-ho amb el mot de la mateixa Constitució. Escanyada i tôt com és per múltiples obstacles posats, a manera de trinxeres dificilissimes, tôt al llarg dels seus articles, per la prevenció d'un unitarisme no gaire rési¬ gnât a morir de mort natural, és évident, perô, que aquesta tendència « federable », confirmada inicialment per la mitja autonomia de Catalunya, podria arribar a concrecions, a estats de fet politics molt més notables que els d'ara, si el nacionalisme català no desarmava, si Catalunya se sabia moure politicament i encarrilar a Espanya l'única politica peninsular en la quai fóra plenament lloable de veure-la barrejada : ço és, la politica de les nacionalitats, per a anomenar-les d'alguna manera, hispàniques, i l'única que podria aplegar entorn nostre una força suficient per a mi- lans, formada d'homes �134 j. CÀHBONÈLĹ llorar en un pur, en un pie sentit independentista els termes de la Constitució général, fins a fer-la tornar el Pacte d'entesa polítiea i econòmica en absoluta llibertat, que és, en defmitiva, la úiiica carta de solidaritat peninsular catalanament tolerable. Aquest motiu, doues, d'una banda. De l'altra, la Comissió ha respost al desig vehementissim dels bascos, de veure avalorat pels catalans en el seu just valor i rectament inter¬ prétât el moviment nacionalista d'Euzkadi. En el curs dels dos anys darrers, que han estât per al nacionalisme base d'un creixent formidable, aquesta valoració d'Euzkadi pel demà de la poiitica peninsular catalana i aquesta interpretació justa de la ideologia nacionalitària basca, ja liavien catalans isolats, alguns dels quàls, tôt i pro¬ fessai- conviccions divergents de les niés générais a Euzkadi, es movien dins una estera prou densa d'inteFiigència, de lògica equanimitat, de patriotisme, per a no deixar-se enterbolir ni arrossegar pels llocs comuns de dicteri més en voga contra els bascos, quan no per la més absoluta ignorància i indocumentació que son les grans caractéristiques del mo¬ ment. Coneixien, els tais, els antécédents nacionals dels bas¬ cos ; eren prou al corrent de llur història antiga i de llur doctrina nacional moderna, per a no creure, sense més explicacions, que el nacionalisme euzkeldú no venia a ésser sinô estât fetes per de tantes mistificacions del monarquisine espanyol vençut o aquell mateix carlisme o aquell mateix una político-teològics, es integrisme que condensaren entre foren els aspectes extremosos en què la majoria de bascos les tendèneies ultramontanes de les lluites politico-religioses del segle passât. Sabien tôt això alguns ; sabien que ï'esperit profundament religiós, cristià dels euzkadians i llur misticisme conseguent, havien començat a desertar, a partir d'AranaGoiri, aquelles corporitzacions collectives, en les quais, en època de desnacionalització, llur subconscient diferencial havia trobat eixida, i que les havien desertat per altres de més naturals, de més humanes, de més pròpies, com son : el redreçament de llur personalitat nacional en tota la seva integritat ràcica, cultural i poiitica... Però calia que aquest coneixement transcendis dels pocs catalans que el posseïen la majoria, a la totalitat de Catalynta, hostil en conjunt a a �CINC DIES D tota tendència exactement OBSÈRVÂDOR política absolutista i a A EUZKADÍ 135 tota desviació religiosa inhumana, anormal. D'aquestes conveniències catalana i basca mútues ha estât 1111a la Comissió d'Observadors Catalans, la quai, després d'altres visites parcials, ha recorregut bona part d'Euzkadi per a fer-se càrrec de la intensitat i de la intimitat del seu moviment patriòtic. A seguida de la setmana « Euzkadi- Europa », celebrada a mitjan mes d'abril, amb el fi de popularitzar el fet i les reivindicacions nacionals bascos entre els fets i les nacions que encara tenen llurs problèmes pendents de solució inicial al vell continent o que aspiren a una solució més franca, la Comissió de què parlem, representació plena de la totalitat politica de Catalunya, haurà estât Tin¬ tent més eficaç que s'haurà realitzat fins ara per a obrir una simpatia concreta i un primer pla de viabilitat a la politica nacionalista d'Euzkadi. Cuitem a dir, que tota la glòria d'aquesta simpatia général de Catalunya pels bascos i llur problema nacional, i el bé que se'n pugui derivar per a llur reeiximent i per al reeiximent de la politica peninsular de Catalunya, pertocaran al « Gipuzko Buru Batzar », als seus directors i als directors catalans de « Palestra ». Uns i al- tres, amb visites i conferències continues, amb explicacions i demostracions personals d'errors i veritats fefaents, han prédisposât els més i a l'experiment de la Comissió lloc, dels prejudicis i els què anteriorment haguessin pogut in- esquerps a la rectificació noble, si hi ha desconeixements en córrer. Ara que el viatge i les constatacions consegiients ja han cròniques i els comentaris — els reports — dels comissionats diran als catalans el què i el com d'Euz¬ kadi. Puguin ells, tal com s'ha prêtés, contribuir eficaçment al canvi d'admosfera i a la creació de Testât d'esperit català favorable que els bascos desitgen i a la determinació i accelerament de la politica peninsular que per Catalunya, nom- estât fets, les brosos catalans anhelem. I VERS EUZKADI Deures ineludibles em privaren el dia 24 de maig darrer, d'emprendre l'anada a Euzkadi amb els altres membres de �136 J. CARBONELL la Comissió. Els senyors M. Rossell i Vilar, diputat de al Parlament de Catalunya ; J. M. Batista i Roca, secretari général de « Palestra » ; Pau Vila, d'« Aceiô Catalana » i de « La Publicitat », i Tomàs « Roig i Llop, de la Lliga Catalana » i « La Veu de 1' « Esquerra » Catalunya partiren en el del mati ; jo, que havia estât requerit com a direictor de 1' « Oficina de Relacions Meridionals » de la Generalitat, que m'havia vist honorât, a més a més, anib la sentació d'« El Mati » i repreque portava a la Comissió el i'rane consentiment de la « Unió Democràtica de Catalunya », el partit que ha fet de la resurrecció de les ràpid d'Irun », na-cionalitats his¬ paniques un punt del seu programa i del problema nacional base i de ì'amistat catalano-basca una qiiestió primordial, vaig anar-me'n en el ràpid del vespre. No era, doncs, a l'arribada entusiasta que de Zumàrraga a Donòstia fou rendida a la Comissió. El que començà a esdevenir en la primera d'aquestes estacions i en les del trajecte entre elles : andanes atapeïdes de patriotes, salves de coets, enarborament de banderes basques i catalanes, músiques populars, visques Catalunya i gores a la d'Euzkadi, salutació (a Zumàrraga) de les autoritats gipuzkoanes dels partits nacionalistes, presentació d'alcaldes i consellers de diversos pobles a l'entorn, etc., ho vaig saber per les referèneies que hom me'n donà, i en vaig comprendre les pro¬ clamorosos a la llibertat de posions per les altres rebudes viscudes immediatament. De manera exacta, els successos que es produïren a Bilbao, a la sortida de la recepció i les conferències a 1'« Emakume Abertzale Batza », foren per a mi una reproducció del havia que esdevingut a Donòstia, en passai- per davant el Govern Civil la manifestació que anà a rebre els catalans. A desgrat, però, del retard, el meu viatge d'anada a Euzkadi no fou desproveït del tôt de sensacions basques. Quasi a la mateixa hora que els meus companys de Comissió començaven a constatar la popularitat del moviment nâcionalista euzkadià, jo rebia, al compartiment del vagó-restaurant on sopava, una primera impressió, de tôt un altre ordre, gratissima : la llengua basca, parlada ait per quatre dames i un baró, uominava les mitges veus catalanes i espanyoles de les altres taules. A intèrvals, la conversa d'elles era trencada per uns mots escàpols de castellà, pronunciats, peró, amb quina dolça entonació d'estrangeria ! Deducció ? �CINC DIES 137 D'OBSERVADOR A EUZKADI Pur i simple reportatge d'un fet fefaent però potser, també, només casual. Pensem que no ens mancaran avinenteses de fer altres constatacions més solides sobre el redreçament de la llengua i la creació i l'expansió d'una cultura intégral basques. De moment, no cap, Entre deu i onze passem per Lleida, on baixen del tren mateix compartiment. Resta amb Alsàsua. A la fi, però, el son s'imposa i em sumeixo en aquell mig endormiscament de què, en tren i amb set de paisatge i d'història, alguns viatgers del meu mi un matrimoni novell i conversador que va a hom és capaç. Terres de Lleida, nom evocador del castell enllà, un de la vila i constel'lat. paisatge désolât, llunàtic, de l'estepa aragoAmb tôt, de lluny en lluny, un gran oasi frescal i ben Vent fred nesa. en primeres terres aragoneses la nit : Montçó i la silueta alta claror de lluna i cel blanquinós en el en ciutat d'un fisté de cúpules, de torres i icloquers bellissim, que la mole del Pilar conreat : aixi l'horta de Saragossa, domina. Hem creuat l'Ebre. desolació aragonesa encara dura. però, hom s'adona del canvi que s'inicia en penetrar a les primeres terres basques de l'Erribera navarresa, terres de frontera tostemps les més castigades pel pren i deixa de les invasions militars i culturals, terres avui quasi del tôt castellanitzades, on l'empenta de la basquització Quan apunta l'alba, la A poc a poc, tindrà feina llarga. passât Muskària (Tudela). Rodern davant les restes (Olite), l'antiga residència reial de Nabarra que basti Caries III, d'Evreux, (l'avi del Princep de Biana) anomenat el Noble. El desert terrés s'ha tornat Hem considérables d'Erriberri definitivament verdor gemada, tendrai ; a la planura erma, l'horitzé, la succeeixen pujols, muntanyes i valls amables poblades d'arbrat compacte i d'aquella humanitat sana i també densissima i benestant que trobarem en tota le seva esplendidesa en les terres eminentment basques de Gipuzltoa i de Bizkaia. El paisatge esdevé, cada vegada més, la més utòpica boscúria del més gétic dels tapissos. Passem Iruńa (Pamplona). Arribem a Alsàsua i deixen el tren els nuvis, amb llurs dilatada fins a grans paquets i llur entusiasme barcelonòfìl. Mitja hora més �138 J. CÀRBONELL tard, Donòstia i la salutació afectuosissima del Rev. Ariztimuiïo, que era a rebre'm amb En Batista i Roca. II PER TERRES DE GIPUZKOA finestrelles del « Chrysler » que l'hôtel, on se'ns espera per a A través les ens porta de l'estació a començar els con¬ tactes amb els pobles bascos, Donòstia evoca en -nosaltres el record d'una altra ciutat, si no maritima, lacustre i fluvial : Ginebra. Quins factors poden contribuir a aquesta impressió inicial ? La sensació de ciutat ben estructuradia, polida, bellissima, és idèntica i immediata en l'una i en l'altra i exacte l'aire international... Heus ací, però, l'hôtel Arana i, esperant-nos, els altres membres de la Comissió, amb Ernandorena, Txiki i diverses directors dels partits nacionalistes que han d'acompanyardurant aquesta primera jornada, Benvingudes, presentacions... Els nostres primers mots son d'interès per la situació de Telesfor de Monzón, président del « Gipuzko Buru Batzar », arrestat la vetlla per cap més motiu que parlar euzkera amb altres compangs, mentre esperava saber, al Govern Civil, com quedaven els nacionalistes detinguts a l'arribada dels catalans. Els amies que l'han anat a veure a la presó d'Ondarreta, on ha estât reclós, es desfan en elogis del jove « leader » gipuzkoà i del seu gran tremp moral. Es forma una petita icaravana d'autos, precedida per la camioneta que porta els estris dels filmadors d'una documentai i eixim de Donòstia vers la costa i el camp cantàbrics de ponent. nos El primer contacte amb el patriotisme entusiasta del poble base, tingué Hoc a Osurbi. Desconeixedors de l'hora en què podriem sortir de la capital, els directors nacionalistes no havien donat als batzokis locals cap avis del nostre pas pels pobles gipuzkoans entre Donôstia i Azpeitin, on haviem d'ésser al migdia d'aquella diada. Però, a desgrat del silenciament, el programa publicat als diaris bastà perquè tots es mobilitzessin i fessin dues hores llargues de parada es¬ perant-nos. Per a correspondre als aplaudiments, a les salves de coets i visques a Catalunya amb què som saludats, donem gores a Euzkadi i a la seva llibertat i fem que parin un �cinc DrES 139 d'observador a euzkadi Els braços dels ossurbitans entren per i ens és dificil correspondre amb les nostres mans a totes les mans que se'ns allarguen afectuoses. A la fi demarrem i seguim per les vores de l'Oria, el riu de les anguiles tan vanades, que és bell de veure pescar de nit, amb llumets i per xalupes nombroses, vers Orio, des de la quai altura s'albira pintoresca la vall i la badia de Getària i la seva Penya Rata. A l'ait d'Orio, on parem un moment per admirar el panorama, un ciclista contempla en moment els cotxes. totes les finestretes repós la vileta marinera. En veure'l cenyit amb un cinturó dels colors nacionals d'Euzkadi, li fem algunes preguntes... en castellà, naturalment! Però no ens entén. Només sap base, com la majoria de minyons de l'interior del pais, i ens cal parlar-li per mitjà d'Ernandorena. No és afiliat a cap partit polític ; però, base a la fi, sent els ideals de la seva Pàtria i està disposât a manifestar-ho on sigui i davant de qui sigui. Ara, diu Ernandorena, imagineu la tragèdia d'aquests xicots en arribar el temps del servei militar i veure's traslladats, com generalment se'ls trasllada, a casernes lluny d'Euzkadi. Els que aci serien bons soldats, es tornen homes incompresos, temorencs, vexats, indòcils i protestataris. Ens comencem a familiaritzar amb el paisatge de Gipuzkoa, fet de valls molt reduides, de muntanyes o puigs de poca alçada, sempre verds, d'aiguës abundoses i dolç, sense arestes ni llums violentes sota les boires grises de l'evaporació >atlàntica. Torna a la nostra imaginació la semblança amb futura confederació de les valls basques dels Pireneus occidentals ; Suïssa, vella confederació de les valls alpines helvétiques. Batista i Roca, que coneix Anglaterra, cita també sovint la similitud amb certes contrades britàniques ; aci com allà, el pais és un parc natural El que no s'ocorre a ningû és comparar la contextura na¬ tural, fisica del Pais Base, amb la de les terres de l'Espanya autèntica. I d'aci, l'aflorament de mil conseqiiències. Amb aquestes cogitacions i l'atenció en els masos innom¬ brables, escampats com cases de pessebre a molt curtes distàncies l'una de l'altra, arribem a les envistes de Zarautz, Suïssa. Euzkadi, seguit. on ens espera multiplicada l'emoció patriòtica que ja hem començat a sentir a Osurbi. La caravana alenteix i es detura a l'entrada d'una dirieu contra la pressió del públic atapeït i clamorós, plaça, fins a �140 J. CARBONELL l'eixordament, de visques i encaixem les mans a Catalunya i a Euzkadi. Saludem de tothom — homes i dones — que podem. Presentacions d'autoritats de la vila i del Partit Nacionalista. Aigu ens observa que, fa dos anys, a Zarautz, no hi havia enrôlât ni un sol patriota. I avui el nacionalisme compta ja amb les majories. Ens cal pujar, de totes passades, al batzoki i acceptai- un vi d'honor que ens tenen préparât. Brindem pel mes feliç esdevenidor d'Euzkadi i per la bona amistat entre bascos i catalans. Som correspostos per un bertzolari que improvisa uns versos a llaor de les dues nacionalitats i de la nostra visita, i per noves aclamacions de dins i de fóra el local, aclamacions que encara s'intensifiquen en reprendre la marxa. Un unie mot ix de totes les goles : agur. I els txistularis entonen amb llurs dolces gralles Y Agur Jaunak, la més alta salutació i el més ait comiat dels bascos. A poc a poc, els autos desfilen entre les parets de la multitud que ens victoreja i al terme de la quai hi ha les boniques gorularis (filadores) i els makill-dantzaris (bail de basions) de la localitat. Més coets i aplaudiments llunyans... I davallem vers Getària ; passem, en entrai' al tipic poblet, per davant el monument a Elkano, el navegant base que fou d'allà, esculpit per Victorio Macho, i entre salutacions i aplaudiments en proporció menor que a Osurbi, eixim novament al camp, cami d'Azpeitia. Zumaia, Azpeitia i Loyola Els caps de un retard l'expedició comencen a preveure que portaconsidérable, però convenen que no podem pas passai' de llarg pels pobles on anem sabent que ens esperen nuclis més nombrosos encara que els que acabem de deixar. Per la mateixa carretera, grups de ciclistes i els vianants que, o es passegen o van dels masos als pobles, saluden el nostre pas amb vives demostracions de simpatia a Catalunya. Remarquem que les dones son singularment expressives en llurs manifestacions catalanòfiles i en llur rem anhel de llibertat basca. Prop ja de Zumaia, parem davant la casa-museu de Zuloaga. La visita d'aquest petit santuari d'art, voltat d'un jardi, almenys avui, sota la llum grisa i el ploviscó de la �CINC DIES D'OBSERVADOR A EUZKADI 141 diada, malincònic, evoca en mi ressonàncies profundes de primera joventut. El nom i l'obra de Zuloaga son tan lligats a la història del « Cau Ferrât », d'En Rossinyol, d'En Cases, de l'Utrillo i al gran moment de l'art i de les lletres catalanes, del quai, el « Cau » i Sitges foren sovint el pinyol ! la Si tôt el museu consisteix en la sala que veiérem, cal con¬ fessai*, però, que no és cap cosa extraordinària, i valgui per aquesta afirmació la comparança amb el mateix « Cau » de Santiago Rossinyol. Hi ha, si, peces de gran mèrit ; però ténia la impressió que, nou o vell, el que allà havia aplegat Zuloaga era molt més. Com a remarcable ho és tôt el que hi ha d'antic i de modem. Però en sobressurten dues grans teles : un « Crist Crucificat » i una altra pintura a Ferrât de la série de les més expressives del Greco, diverses talles, quais una Magdalena (de Pere de Mena ?) i un retaule gòtic de factura bàrbara. A la capella del costat, cal lloar la talla bellissima del Crist en creu,.obra del gallec Juli Benavides, i la Dolorosa, de Quintin de la Torre, policromada pel mateix Zuloaga. Però tenim per detestable el patetisme escenogràfic, fet de penombra i de projeccions elèctriques de llum groga a la faç de la Verge i del Crucificat, mera transposició estètico-literària de la pietat espanyola dels segles dels Austries. Si no passa de museu, bé ; però si efectivament és una capella... Zumaia ens rep com ens ha rebut Zarautz ; ens podem estalviar, doncs, de repetir-nos. Salves, gent, presentació de l'alcalde i de la majoria nacionalista de l'Ajuntament, dames i noies i nenes que ens acomiaden amb una pluja de fulles de rosa. I el mateix o quasi el mateix esdevé a Cestona, que també ha tret al carrer els seus txistidaris, les seves dances de gorularis, les seves banderes i els seus domassos de colors entre les euzkadians. Ja son les dues quan arribem a Azpeitia, i a desgrat de una rebuda triomfal. Esclata una salva l'hora se'ns fa d'aplaudiments que ofega les aclamacions i la música popular. Aci també, el batlle i alguns consellers nacionalistes de la majoria municipal. Uns minuts d'espera per a organitzar la comitiva i en marxa cap a l'Ajuntament. Pels bal¬ cons, en molts dels quais hi ha banderes i draps naciona¬ listes, i pels portais, la gent saluda el nostre pas i la manifestació amb grans mostres de simpatia. A la Plaça de la �J. Vila, a CARBONELL la destra de la Casa Comunal, els traditionalistes amb bandera desplegada, contemplen respectuosos l'èn.tusiasme del carrer. Des dels balcons de l'Ajuntament, presenciem la spatadantza dels makill-dantzaris i les évolutions de les gorularis amb què se'ns honora. L'enarborament conjunt de les banderes icatalana i basca en el bail final dels bastoners, electritza el poble, del quai parteixen les aclaconsegiients que són correspostes. I amb la mateixa cerimònia que hem entrât, les autoritats i el poble d'Azpeitia ens acompanyen i acomiaden a l'avinguda de Loyola, on és l'hôtel Izarra, on se'ns convida a dinar. macions Les impressions recollides descriure, son, en les rebudes que acabein de evidentment, excellents per al nacionalisme base. Tots ho diem aixi als que ens acompanyen, i serva que el que hem vist hauria estât molt més si se'ns ob¬ s'hagués préparât. I encara, que a Bizkaia la densitat i l'emportament nacionalista son superiors als de Gipuzkoa. Un altre record gratissim d'aquest primer « convivio » dels patriotes bascos : la coneixença de l'escriptor J. Aitzol, figura préémi¬ nent de l'activisme cultural base. La citació repetida del seu darrer llibre : « La mort de l'euzkera o els profetes del mal averany », ens valgué la revelació d'aquesta doble personalitat del Rev. Ariztimuno. Mentre dinem, la cobla de txistularis d'Azpeitia ens obsequia amb diverses tonades del pais ; i als postres, una preciosa goruîari, en oferir-nos els havans, ens diu, en bell catalanesc, l'afecte dels bascos per Cata- lunya i llur desig de veure Euzkadi en possessió de la pròpia llibertat. Agraim de veres la delicadesa de la salutació en llengia nostra i fem vots perquè l'anhel dels patriotes euzkadians s'acompleixi aviat i bé. Loyola ! Una gran avinguda oberta al mig d'una vall oblonga dominada pel pic d'Izarraitz, mena a la Basilica famosa i a la casa pairal de Sant Ig'nasi (d'lńciki Deuná). Singular aspecte el d'aquesta fondalada levitica, poblada per tots costats de grans residèneies i cases mares (algunes inacabades) d'institutions religioses d'ensenyament, de misericòrdia o de contemplació ! En aquest medi campestre, amb llur aspecte mig de mas, mig de balneari o de xalet estival, tenen un no sé què d'Església, de Vaticà primitiu, anterior a tota pompa, a tota marmorització neo-clàssica, a tota estatifìcació, a tota legiferació renaixentista ! �CINC DIES D'OBSERVADOR A EUZKADI L'anomenada Basilica de 148 Loyola és una construcciô de planta clàssica, projectada pel romà Caries Fontana en el darrer quart del segle XVII, ben planejada, de belles pro¬ posions i feta. de pedra fosca de la mateixa muntanya d'Izarraitz. Com a monument neo-clàssic, esta bé. No és tan plaent l'ornamentació, d'un barroc inferior, el quai dirieu que prenuncia el gust artistic pèssim en que excel'liren des¬ prés, universalment, la majoria de cases i esglésies de la Companyia de Jesûs. Per exemple, aquesta mateixa casa sagrada de Sant Ignasi, l'aspecte extern de la quai prédis¬ estroncada — ai Per què, havent espiritual enorme que fou i la posa a una profunda emoció espiritual, las ! — de seguida que es passa el llindar. Ignasi la figura Companyia una història dels cinc continents, no es pensà a fer de la seva casa un mémorial vivissim, pri¬ mer, del medi familiar, local i cultural del sant, després, de estât Sant història de la l'obra d'evangelització « urbi et orbi » dels grans pares de comptes d'això, que hauria escaigut tant al costat de la Basilica, hom preferi restaurar i convertir cada habitació (llevat d'alguna que conserva cert aspecte d'època) en un oratori, amb la major quantitat possible de marbre blanc, d'or llampant i de llum elèctrica. El ploviscó (en base, txirimiri) del mati, s'intensifica, i ja caldria partir per no arribar massa tard a Tolosa, on se'ns voldria rebre cap a les sis, però abans cal assistir al miting que la « Solidaritat d'Obrers Bascos » célébra al Mercat d'Azpeitia. Quan hi arribem, el darrer dels oradors, el Rev. Onaindia, que per la seva obra social i patriòtica çristianíssimes, ha estât titllat de tôt, exactament de tôt el que han estât titllats a Catalunya els nombrosos sacerdots i seglars, cristians exemplars i patriotes benemèrits, que fan una obra socialcatalana similar, és en l'ûs de la paraula. Té un public atala Societat ? En peit d'ambdós sexes que segueix amb fervor la seva veu càlida i el seu gest élégant, ben emprats a propagar la justicia social cristiana, contra la immoralitat anarquitzant del capitalisme, tal com l'ha vingut entenent el libéralisme éco¬ nomie, i contra les absurdes desviacions socials a què ha donat origen : la desviació socialista i la més radical del comunisme. En adonar-se de la nostra presèneia, adreça a Catalunya i als que alla, en aquell moment, la representem, �144 una J. CÀRBONELL salutació afectuosíssima que s'emporta i ens fa objecte llarga aclamació. Acabat el miting, la concurrència ens acompanya als cotxes i sortim d'Azpeitia novament aplaudits i victorejats, entre grans visques a Catalunya i gores (gora) a Euzkadi, d'una inacabables. Tolosa, la seva « Aberri Etxea » i un « beserri » d'Amasa Cami de Tolosa, ascendim per una de tantes pistes magni¬ fiques de què, de temps, es pot vanar Euzkadi, vers l'ait d'Erezil (Règil) des d'on, en dia clar, la vall del mateix nom i la de Vidania ofereixen un dels panorames més pintorescos del Pais Base. En parlar-nos d'un dia serè davant aquesta fondalada, ens ve al pensament el nom i el record d'algunes teles de Regoyos. Però avui el sol i el cel blau son ben amagats darrera una tofa densissima de boires que naveguen en bona marxa, cobreixen els cims, davallen i s'arrosseguen pel mateix fons de la vall i velen, àdhuc, els primers termes. I amb les boires, la pluja fina. Brilla davant nostre la cinta betumosa de la carretera, en corbes múltiples entre els verds de les prades i estesa faldades i els verds dels boscos densos, en tonalitat més sorda, més unida sota la llum ennuvolada i plujosa que ens avança el hom ens foscant. En un giravolt, quasi arran de la pista, assenyala el beserri on nasqué Pauli Uzkudun. Passem Bidani ; passem Albiztuia i arribem a Tolosa. Entrem a la vella capital gipuzkoana per un barriada d'urbanització moderna, polida i agradable com ho resulten totes les del Pais Base, a la quai succeeix la Tolosa industrial i vuiteentista bastida via ampla, prop Major de Tolosa, Etzea » o Passem a les ribes de l'Oria. I una deu ésser la Plaça ha 1'« Aberri casa fa estona. per ait la rebuda afectuosa, càlida, que se'ns triuna plaça gran en que parem davant un tancat on hi dels patriotes, on som esperats buta. Junta d'abertzales i Junta d'emakumes com s'han desfet les de tôt arreu, I mentre en es desfan aci, atencions per nosaltres. es prépara la vetllada amb què, de seguida, serem obsequiats, hom ens convida a veure tôt el batzoki, nou de planta i per inaugurar encara, que és una de les creacions modèliques de l'entusiasme nacionalista base. De batzokis tôt just acabats o en construcció, similars, �CINC DIES D'OBSERVADOR A 145 EUZKADI però més petits o més grans que aquest de Tolosa, n'hi ha ja avui un planter per tôt Euzkadi. D'ells, de l'esforç, de la unió patriòtica que representen, de l'esperit que els anima i de l'obra que realitzen, en parlarem en els comentaris que seguiran, si Déu vol, a la reíació présent. Pertoca ara només, descriure el que tenim davant i descriure-ho de manera ob¬ jectiva. L'« Aberri Etxea » de Tolosa és, doncs, un edifici de baixos i très pisos, nou, moblat i décorât amb gust senzill. La planta baixa és tota repartida entre una gran platea on caben ben bé unes vuit-centes persones nari, destinada propis per a a festes i a (sala d'espectacles amb esce- conferències) i els compartiments l'obra nacional dels infants o « Poxpolifia » : escoles, jocs, etc. El primer pis és per als abertzales, o sia, l'element masl'organització intégral del nacionalisme. Hi ha un bon compartiment amb taules, on es pot romandre en club amigable, on es poden organitzar àpats o prendre senzillament café o te ; hi ha biblioteca i sala de lectura i alguns departaments més per a escola. Al segon pis s'hi han instal'lat les emakumes amb llur obra cultural i patriòtico-social. Recordem haver vist allà un bon aplec de dames cosint, segurament per a l'ajut solidari a les famllies dels obrers bascos parats per força, una magnífìca instal'lació culinària per a ensenyaments domèstics, biblioteca i sala de lectura i més departaments escolars. I a dalt, al; tercer pis, hi ha, cobert, el frontò, on a tota hora i en tôt temps es pot jugar l'esport nacional d'Euzkadi. Es, altrament, des d'aquest tercer pis, que el batzoki de Tolosa ofereix una vista parcial tipica de la ciutat, respatllada pel cim i la serralada d'Uzturre i rubricada per les aigties de l'Oria, abundoses i manses avui. culi de En entrar la Comissió d'Observadors Catalans a la sala ovació de tôt el públic dempeus, quai no para fins que els catalans hem près seient a la fila davantera que teníem reservada. I quan aquesta primera manifestació de simpatia envers Catalunya s'ha acalmat, comença la vetllada. Apareix al prosceni, davant les cortines de vellut verd fosc que segueixen closes, una altra formosissima gorulari i tornem a escoltar én un català perfecte una ofrena no gens d'actes, esclata una gran la �Ì46 j. carbonelL curta de la testa. Per moment aquesta coneixença de la deixa perplexos i aixi lio diem als que ens acompanyen. ì l'observació ens val la coneixença d'un mestre català establert a Tolosa, al quai els bascos son agraits perquè sap i ensenya euzkera, i al quai devem agraiment els catalans perquè ell és l'autor de l'expansió del ca¬ talà en els nuclis escolars que per patriotisme li son propi- llengua nostra ens cis. Em dol de verès criure'l un no haver anotat el seu nom, per a es- forma d'homenatge pûblic. Llest l'oferiment, comença la representació de très escenificacions folkloriques, filles de l'obra patriòtica, elevada a gran manifestació d'art, de la « Saski-Naski », de Donôstia. No ens podem pas parar a descriure-les ; les nomenarem només. Son : « Sagardantza », o bail de les pomes ; « La ronda de Santa Agata », d'un profund sentiment romànic, i « La reina de les Mayes », coreografia campestre d'un tipisme molt délicat. Cada un d'aquests ballets escenificats amb decorats escaients, obté de part nostra i de part de tota la sala elogis i aplaudiments ben merescuts. I l'entusiasme torna a sobreeixir quan un grup d'spatadantzciris i gorularis clou la festa amb totes llurs dances de quadros, de bastons i espases, davant escuts i banderes d'Euzkadi i de Catalunya, i ara en entona finalment els himnes nacionals català i base. quan, acabada la conferència d'En Tomàs La lluita per la cultura catalana », partim de Tolosa vers el mas d'Arantzadi, prop d'Amasa (Villabona), on, intel'lectuals i patriotes tolosencs ens obsequien amb un sopar intim. El mas d'Arantzadi, és un de tants caserius tipics de la terra basca, habilitât, però, pel seu propietari, per al servei de restaurant a base de cuina peculiar del pais. Això vol dir que, mas i hostal, subsisteixen alhora amb tota realitat ; que l'un no és per a l'altre, senzill trucatge o ficció turistica. A una banda de l'entrada trobeu ja la llarga menjadora closa, on les bèsties abàsten llurs ferratges des de l'estable. Ve després un bon compartiment on son els carros i els estris agricoles, tal com han restât endreçats la vetlla. I d'aquest compartiment podeu passar a l'es¬ table susdit, on una bona bouada jeu i remuga. El sopar ha estât préparât en un menjador no gaire espaiós i de llar humil, près la meitat, de cap a cap. per una Ja son les Roig i Llop : nou « �CINC DIES D'OBSERVADOR A 141 EUZKADI taula i ocupada, encara, bona part de la taula menor, en la quai seuen entorn resta per una altra el senyor Joan A. Irazusta, advocat i publicista, cinc altres figures jovial? i solides de tolosencs. Exquisidament servit, destorbat només per les llargues telefòniques que, d'aquest primer dia d'observació fem, els comissionats, a diversos periòdics de Barcelona, el sopar transcorre en un ambient cordial inoblidable. I al final, el medi bon burgès, la llum, les cançons basques d'allà i de les terres basques de França, les tonades i les poésies cata¬ lanes del Pireneu o amb el Pireneu per « leit-motiv », i els petits parlaments augurais, menen al record altres ambients historiés, sanitosos i forts, jovials, intégrés i tenaços, l'ambient, per exemple, de tantes pintures de Flandes, contemporànies del deseixir-se flamenc de la Corona d'Espanya. En marxa altra vegada cap a Donòstia, travessem la ciutat, deserta del tôt en aquesta hora i blanca sota el gran relacions davassall de llum dels seus arcs voltàics. III GIPUZKOA ENCARA I UNA SORTIDA A TERRES DE Una visita a la LABURDI « Euzko-lkaskuntza » Quan ens despertem a la llum d'aquesta segona jornada plou copiosament. Aviat, però, para la pluja, el temps s'alça una mica i ens neix l'esperança d'un dia millor que no pas el d'ahir. S'obren al cel clarianes blaves i el Sol — Sol de mantega — fa ullades quasi incolores i insensibles. A distància, mal no sigui sinó d'unes hores de repòs, la basca, rememoració, poc o molt filtrada, posada, de la diada anterior, aferma en tots els que formem la Comissió el conven- esdevenir encara ciment que, el nacionalisme base ja és i pot molt més, no solament una gran realitat particular, pern més bo de Catalunya per a favor dels principis nacionalistes l'esdevenidor politic de la península. I, constatació, desfilen pel nostre pensaalguns moments historiés prééminents dels que en anhels nacionals, corolari d'aquesta ment sinó el bolcar definitivament a universals i dels nostres �148 J. CARBONÈLĹ podriem dir antécédents de les coinpenetracions nacionals cataiano-basques d'avui dia. Recordem, per exemple, que l'ait rei En Jaume, relata en belles pagines de la seva « Crònica » el requeriment que li i'ou l'et, devers 1281, per don Sanxo, qui fo meylor rey que cinch en Navarra, contra el rei de Castella, el quai, fahia li mal fer a don Lop Dieç, senyor de Viscaya, si que li havia toits dos o très castels dels setanta-vuit anys, seus. El base don Sanxo, vell de énormément obès i immobilitzat de feia quart de segle al castell de Muskària (Tudela), cridava en joventut de don Jaunie a aqueîl que amava més damunt la terra ; car no es hom al mon que a nos tant atany o de parentesch, levât lo fiyl de la comtessa de Campanya, qui es nostre nebot. Mas d'autant tenim que vos nos atenyets un la bella el, per ço quan vos amam mes, car en ell la amor li fem, alogam la molt mal, can nos faem a ell plaers e amors, se capte molt mal de nos, que parlava e tractava amb nostres homens de Navarra que-ns desapoderes e que ell fos rey. I el bon monarca navarrès i el gran rei català, en tractes personals i en conseils laboriosos amb llurs ries homes acabaren per convenir l'acció conjunta contra Cas¬ tella i, més que això, l'heretatge mutual de llurs corones amb la particularitat que, si per atzar la mort, que es en ma de Deu, car aytantost se moren los jovens com los veyls, s'enduia primer el nostre rei que el rei base, els drets a la Corona de Nabarra passarien encara a l'infant tingut per don Jaume de les seves noces amb dona Lionor. L'empresa, però, per indecisió i usura, conseqiïència potser de l'edat i la malaltia de don Sanxo, no arribà a fet. Mes, coneguda la politica autonomista del casai de Catalunya, no és dificil d'imaginar, si hi hagués arribat, una vegada vençut el castella de Bizkaia i a ratlla Castella, el regne de Nabarra entrât a la Confederació d'Estats Catalans del segle XIII, estesa aixi de Mûrcia, del Cap de Gata a l'extrem sud dels Monts Ibèrics, a mes que que nos , la mar Cantàbrica, a l'Atlàntic, terres del Bearn i de Bena- barra enllà. segles més tard, la possibilitat d'aquesta extensió con¬ sorgir entorn la figura, tràgica i atraient, del net de Caries III, de Nabarra, el desventurat Princep de Biana, Fort de la seva doble legitimitat, Caries (Sent Karles, primogemit Dharagó e de Sicilia, com l'aclaDos fédéral catalana, tornà a �149 CÍNC DIES D'OBSERVADOR A EUZKADI maren els catalans fins llarg temps després de mort), advoca per la unió de Nabarra a la Corona catalana bament de les lluites en aquell regne base, a i per l'acabase (entre si no a mans beauEl príncep, però, resultá massa intel'ligent, massa noble de caràcter, massa de bona fe (bonne foy porta escrit una divisa seva) i els ca¬ talans massa jurisprudents i parlamentaris, per a heure-seles com calia, sense gaires miraments, amb la infàmia familiar i politica de l'Antequera. d'altres claúsules) de donar-ne el govern, monteses, almenys a mans catalanes. Arriben a l'hôtel els amies del « Partit Nacionalista Base », quais anirem de seguida a visitar la « Euzko-Ikaskuntza » (« Societat d'Estudis Bascos »), i, en sortint del Palau de la Diputació gipuzkoana on és instal'lada, a constatar nous avenços del moviment patriòtic euzkeldú i a còrrer més terra basca, costes amunt del Cantàbric, per Donibane Loitzun (Sant Joan de Luz) i Miarritz (Biarritz) lins a Baiona, al cor de Laburdi. amb els El lector occità al quai plagui tenir una idea justa del cultural del naaplegats i l'esperit i restructura social de 1'« Institut « Euzko-Ikaskuntza » en l'aspecte cionalisme base, que s'imagini per un moment que és la dosiíìcats l'obra, d'Estudis Catalans » i de la « Protectora de l'Ensenyança Catalana », més, encara, la iniciativa i el dinamisme d'una •acció estatal de Cultura. Té de tôt això.com ho demostren els treballs i llurs fruits que ja se li deuen d'ençà de la seva fundaciô. Com L'« Institut », es capté de la produoció d'alta basquitzant i basca, completament basca, és a dir, pensada i escrita en euzkera ; els llibres dels seus Congressos i els seus Anuaris i Miscel'lànies, les seves monografies i revistes d'etnografìa, d'història, de filosofia i de folklore, formen ja un bon cos en la Biblioteca que « Euzko-Ikas¬ kuntza » té oberta a la mateixa Diputació. Ara bé : la « Societat d'Estudis Bascos » té de la « Pro¬ tectora » la base social i el mateix grau, primordial capteniment pel problema escolar, en vistes al desvetllament i creixença de les joventuts en la cultura nacional. En aquest aspecte i a part seriosissims estudis d'ordre pedagògic, purament tècnic, darrerament ha produit una série de manuals, de pressa exhaurits pel nombre cada dia creixent d'escoles basques o de les que, sense ésser-ho, introdueixen l'ensecultura �Ì50 •í. carbonélL nyament de l'euzkera entre les assignatures de llurs programes. Altrament, ki ha problema vital, économie o polític, eì quai la « Euzko-Ikaskuntza » no fixi la seva atenció, tracti de documentar-ne l'estudi i d'encarrilar-lo ben d'acord amb l'interès nacional. Així, per exemple, del Pais Base, no en han sorgit les compilations de treballs de les seves assem¬ d'Administració Municipal i de Pesca Maritima ; la « Memòria i bases per a la resolució del problema blées i congressos de la Universitat Euzkelduna » i tants i tants d'altres fullets i llibres de text i legislació bascos i la mateixa redacció de l'avantprojecte de l'Estatut d'autonomia, tôt plegat preparatori de l'obra legislativa de la Euzkadi de demà. I encara cal tenir en compte, quan es parla de la « Societat d'Estudis Bascos », els seus cursos d'estiu, els quais, cada any, obtenen un major èxit i en els que, entre altres diverses disciplines, la llengua i la història nacionals són ensenyades de manera atractivola i pràctica per un professorat, del pals i estranger, selectissim i ben conegut en els millors centres universitaris del mon. Darrerament, hom ha introduit en aquests cursos l'examen d'euzkera amb els lliuraments de titols de reeiximent corresponents. A la presidèneia honorària de la « Euzko-Ikaskuntza » hi figura un nom que és tôt un simbol : el nom de l'historiador i escriptor, i amb la història i la literatura gran desvetllador del patriotisme base : el nabarrès senyor Artur Kampion, que viu ara a Irufia (Pamplona) la glòria de la seva obra i dels seus anys nombrosos. Al pis ait de la Diputació, on la « Societat » és instal'lada, ens hi esperen els vocals de la Junta Permanent, senyors Faust Arocena i Serapi Muxika, el secretari, senyor Garmendia, i el cap de les oficines, senyor Bernât Estornés i Lasa. Amb ells i amb els amies del « Partit Nacionalista mica de pressa i exaSerapi Muxika, historiador prou conegut i benemèrit, i amb el jove historiador senyor Estornés, parlem breument dels avenços Base » que ens acompanyen, visitem, una sempre per raó de l'hora, les diverses dependèneies minem les publicacions més récents. Amb el senyor fets en la reconstrucció i fixació històrieo-nacional de Cata- lunya. Estornés és l'autor d'una novíssima « Història del Pais Base », la quai, en esperit nacional, va molt més lluny �r.iNc, DiEs d'observador a Euzkadi loi que tôt el que tins ara s'ha fet de simiLar entre els catalans. Personalment, la descoberta d'aquest compendi historié del senyor Estornés (vers el quai ja tendia l'altra « Història Basca », del P. Estella, O. M. C.), m'és especialment grata, perquè s'adiu del tôt, en linies générais, pels fonaments i pel desenvolupament, pel sentit d'unitat i per l'extensió que es reconeix al fet nacional que s'historia, al quadro histôrico-nacional que he tractat de donar a les joventuts occi¬ tanes en la « Rectifìcació del concepte fronterer dels Pireneus », en.curs de publicació a la revista « OC ». Quan sortim de la « Societat d'Estudis Bascos », a tots ens dol que la nostra visita i la conversa amb els seus membres présents hagin hagut d'ésser tan breus. Cal, però, que arribem al migdia al santuari de Guadalupe, on dinarem, per anar després a Ondarrabi, i, d'allà, com he dit abans, transpassant el Bidasoa, a Donibane Loitzun, a Miarritz, terres de Laburdi endins. Panorames del Bidasoa i eixida Som a a a Laburdi l'extrem nord de la badia bellissima de Donòstia, l'ombra del mont Urgull que respatlla, cobert de verdor fosca, el port de la pescateria construit als seus peus. Munior de petits vaixells enquitranats, d'enrevessada nomenalguns, amb el lauburu euzkeldû pintat clatura basca i, amb colors vius molls réduits a les xemeneies, son amarrats als molls, però de parets massisses per a defensarse tant com se pugui de les fûries repetànies i terribles del Cantàbric. Color, olor, pintoresc général dels ports nòrdics d'aquesta mena. Rotllanes de patrons, de marineria i aquest. complément nou de la pesca : els xòfers transpor¬ tâtes, amb llurs blaus, davant la linia d'immobles, pobres, abigarrats i tipics. Al fons, a l'altre extrem de la badia, sota el mont Igueldo, la presó d'Ondarreta on és Monzón i altres nationalistes, contents de què les autoritats espanyoles s'entestin a col'laborar d'una manera tan eficaç al redreçament nacional d'Euzkadi que ells propugnen. I per les noves que ja teniem, a les quais hom n'afegeix de més récents, sembla que el governador actual de Bizkaia encara guanya al de Gipuzkoa en aquesta singular capacitat col'laboracionista. Entre Ondarreta i el port de pescadors, tota uns �152 J. C'ARBONELĹ ia platj a famosa de Donòstia que abans d'un mes serà el formiguer international i élégant que hom sap. Visitem el « Museu Oceanogràfic », ben muntat en un gran edifici damunt els roquissers, davant la mar Uiure, bon index de la cultura naval basca, i 1'« Aquarium », in¬ téressant i captivador sempre sota tants i tan variats aspectes : plàstics, biològics, etc. I, acomplerts menuts requisits administratius pel pas de la frontera, emprenem, de moment, l'anada al santuari de Guadalupe. A curta distància de Donòstia, travessem Pasai (Passatges), el port natural tan important, on la capital gipuzkoatracta de portar tôt el seu tràfec maritim. La intenció aquesta : fer de Pasai el port industrial i comercial de Donòstia. Hi ha en curs grans instal'lacions, que ompliran les ribes de la badia. Carretera i giravolts amunt, per 011 ens creuem amb els carros seculars de bous, lents, d'una lentitud immutable, les aiguës manses de Pasai, els vaixells que hi reposen i els molls i carregaments de fusta, de carbó, de draps i de bidons se'ns amostren en una successió ràpida i totalitària de punts de vista. I allà és Alza, alla Sant Crist de Lezo i aci Renteria, amb les seves fàbriques de paper, d'alcohols i el seu bcitzoki amb domassos i bandera basca desplegada al bell mig del seu balcó princi¬ na és pal. S'obre davant nostre la vall d'Irun i comencem a albirar el panorama extraordinari de la conca del Bidasoa en què quasi tôt el dia. Hom ens assenyala a un dels al tons, de la nostra esquerra vers la mar, l'església de Guadalupe on pujem. Renunciem encara a una descripció massa detallada del paisatge, a desgrat d'ésser aquest extrem de terra gipuzkoana niés bell ens mourem cims de la serralada que va, a cada instant. Ascendim vers el santuari sota un cel blau solcat per grans nùvols blancs i amb el Sol d'avui té gaire empenta. I la vista s'allarga cap els diluidissims horitzons del panorama cada vegada més vast, on que no Sant Joan, Urogne, Irun, Ondarrabi (Fuenterrabia), pobles i poblets, i, després d'ells, vena d'un blavis dolç entre les terres dels masos, tan bascos a la seva destra coin a la seva esquerra, el Bidasoa, que es perd a la mar en diversos braços, per entre un areny rosat. Aquest espectacle panoràmic del Bidasoa, augmenta enson d'allres �CINC DIES D'OBSERVADOR A EUZKADI 153 en bellesa des del cimal (estratègic damunt la mar i damunt la terra) de Guadalupe, coronat per la pietat dels bascos amb una gran Creu de ferro. Des d'aci, els extensos horitzons terrais s'augmenten amb l'infinit de l'Atlàntic, cara endins i costes enllà de les terres laburdenques. I, polsims de vapors marines i d'or feble solar, apareixen Hendaya, Sant Joan de Llutz i Miarritz, albixeres de la terra basca continental. Algú ens diu : Allà, a dos passos de la frontera hispano-francesa d'avui mar ultra el riu i entre — dia, hi ha l'illa dels Faisans. I amb la vista remuntem el Bidasoa, Ondarrabi amunt, vers Behovia, en recerca d'un accident fluvial ínfim, però de representació capital en la nomenclatura de paratges fatidics de la història de Cata- lunya. Hem dinat l'hostal del santuari, gentilment obsequiats Municipal del « Partit Nacionai de Donòstia. Després, hem pregat que se'ns obris l'església per a coneixen l'interior, que résulta sense cap interès artistic, i resar a la Verge, sota l'advocació del lloc, pel lliure, pròsper i honorable esdevea per les Juntes Régional i lista Base », de Gipuzkoa nidor de les nacions catalana i basca. I hem davallat cap a Ondarrabi on, emakumes i abertzales de la ciutat ja ens esperaven al mati de Caries Vè. i on hom vol mostrar-nos l'antre castell La vila vella, antiquissima, amurallada d'Ondarrabi, és promontori de la planura. o delta del Bidasoa, per on, en els nostres temps, la ciutat s'ha ex¬ pandit riallera, joiosa d'urbanitzacions i construccions modernes. Els nostres cotxes ronquen per un carrer antic, però asfaltat, recte, de gran pendent, bany agradós de bon aire i de bona ombra, que puja de l'orna a l'altra Ondarrabi i parem davant el monument impérial, entre bon nombre de dames, de senyoretes i de cavaliers efusius amb nosaltres i amb la nostra representació. Es dolen, com a tôt bastida damunt un ha estât possible retenir tota migdia, inelós algunes representacions foranes que s'havien congregat aci per a donavnos la benvinguda. I acomplertes les presentacions de arreu, la del retard, perquè no gent aplegada abans de de seguida al del passât, un ruines. (Per les altes parets de pedra deixades a rûbrica, entrem al castell, el quai ofereix visitant la més pura interpretació romàntica passât en �154 J. CARBONELL l'intempérie per un incendi que destrui, en un gran espai central, la fusta dels artesonats, hi penjen avui eures abundoses, retallades a baix per un fistó d'arcades. Sota una d'elles, en primer terme, una peça d'artilleria d'època. Al fons, a mà dreta, restes d'una graderia que no mena enlloc. I departaments, departaments misérables, en tun abandó de fossa comii. El guia, sembla un avatar reumàtic del gran Hafsburg). Novament en marxa, tornem al camp d'espais lliures i d'urbanitzacions novissiines que quasi omplenen la plana fins Irún i d'Iriin Hendaya, sense interrupció. alguna part del mon una frontera és una cosa immaterial, naturalment i humanament imperceptible, ben segur que és aci, en aquesta ratlla hispano-francesa arquiarbitrària, establerta com una tangent damunt el cos na¬ tional d'Euzkadi. Perquè aixi fou fet ; perquè fa tants i tants anys que en certes circumstàncies fou convingut que aci era Espanya i aci era França, per persones que reai¬ ment eren d'Espanya i de França, ara encara cal que en aquesta parcel'la de terra basca, com en aquella altra de terra catalana, en conditions idèntiques, que sépara de Catalunya el Rosselló, us rendiu, anònims captius d'un setge perdut i centenari, al carabiner esquàlid, ictèric fins a l'impossible que s'apressa a escorcollar-vos i que us doneu després al gendarma obès i de mostatxos que us resistiu a creure propis. Es aixi, en pie carrer, de casa a casa del costat. I seguiu amunt i travesseu el Bidasoa pel pont de Behovia, i us trobeu, ara si, amb aquella illa dels Faisans imperceptible des de Guadalupe, illeta de llac, illeta de somni, on la imaginació -anima un moment la vida de Si a a en l'inoblidable Gobelins commemoratiu. I entreu Laburdi, en terra de potser més ubaga, més ombrejada, més un parc », que la terra gipuzkoana que acabeu de deixar, però amb masos idèntics, amb una humanitat i una llengua iguals, amb una amor, que ja no es recapta de l'ostentació, per una mateixa bandera, la bandera national basca, àdhuc per aquell lauburu, senyal d'euzkeldunitat, que avui, sobretot en aquestes terres, pot induir a error a més d'un ignorant i servir d'escàndol a més d'un malvolent. Bandera i lauburu els hem vist pintats en diverses constructions entre xalets batejats, en llur més gran majoria, en base. « encara �CINC DIES D'OBSERVADOR A 155 EUZKAD1 Hem arribat a Donibane Loitzun d'on, per l'hora que és, podrem passai*. Des de la terrassa espaiosa del balneari on fem parada, terrassa batuda en aquesta hora per un vent fort, contemplem la rada i l'estesa de mar ampla d î Sant Joan, gran tornassol frenètic de grisos i d'argents llisquents, sota un cel de nûvols i de llums apoteòsics. A la rada no hi ha sinó un petit guardacostes francès i l'esclat seguit de les aiguës allà, al trencaonades, illot de ciment construit per amortiguar el corrent i defensar la platja. 110 De retorn a Donòstia, J. M. Batista i Roca dóna al « ki-Naski Sas- Poxpoliiïa », instal'lat als baixos del « Gran Kursaal » i atapeit de pûblic, una conferència entorn el tema Cent a.nys de patriotisme català ». El secretari général de Palestra » és présentât per J. Aitzol, amb tota l'eloquència a què té habituais als seus oients i amb una nova demostració del seu coneixement profund de les més grans aspiracions nacionals de Catalunya. A remarcar, la lletra que retreu de Mistral a Kaiku Soroa, lletra en la quai el poeta de Provença apunta la idea, ara cada dia més versemblant i provada, de la unitat o familiaritat, del fons ràcic pirenenc comû a bascos i occitans, en les llunyanies de la prehistôria. Més tard, som obsequiats pels amies de la cultura basca, aplegats en la societat reneixentista « Euzko-Pizkunde », amb un banquet a l'hôtel Biarritz. Als postres, P. M. Rossell i Vilar agraeix aquesta nova demostració d'afecte de què ens han fet objecte els intel'lectuals i amies de la cultura euzkelduna i detalla, per a estimul dels que escolten, la manera entusiasta i patriòtica com nasqueren les institucions culturals catalanes. I jo explico a continuació, el que la cultura catalana hodierna deu a l'acció fecunda dels mecenatges. Aquest ha estât el darrer acte de la segona jornada d'ob« « servaciô i de compenetració basco-catalana. Josep CARBONELL. �LO DESARMAMENT D'UNA AMIRA OCCITANA Segur, la question del desarmament a fach parlar e desparlar, escriure e mal escriure. Pas-mens n'en parlarem encara. Quand sariá que per la soleta rason que lo desarma¬ ment toca a la guerra, e que la question de la guerra, totis los pobles an de se'n entrevar, lo poble occitan tant coin los altres, e mai non ague sa personalitat civica dins la societat dels pobles. Ne parlarem quand sariá que per la soleta rasón que las cargas dels armaments, per un armàtge fol, an trepassada despuei la guerra de 11 miliards d'aur à 21 milliards ! Ne parlarem quand sariá que per la rasón com es estât dich a Geneva, que las nacions an de desarmar o de se périr. Lo poble d'Oc e mai non siá una nacion, ten l'interès dels altres pobles civilizats à parar lo mond d'una guerra finimond. Sa respelida, l'aurà dins una organización milhora de las nacions d'ara. Per aquô las nacions an de començar d'èsser sàvias Pel e senadas. legidor occitan, anam assajar de porgir la ques¬ despuei la començança. En cade pas s'es fach, direm ço que nos sembla marrit o inutil. Puei, tion del desarmament que arribat en la fin-finala, donarem las ideas occitanas que podrian ajudar al solucionar d'aquela terribla question del desarmátge per arribar à la perfin al Desarmament seriós, just, causa pron, pron dificila. Lo que direm, degun lo prenga per unas criticas de mal-voler encontra la Societat de las Nacions ! Encontra la S. D. N. avem ren. En tant com occitans, li fasem ren per, ren contra. Se fai ben, osca ! Se fai mal, àrri ! Se fai ben, l'ajudarem de la nostra opi¬ nion ; se fai mal la cocharem de la mateissa moda. Lo que podrem dire, sarà dins l'esperit d'estas paraulas de sénher foguet membre del secrétariat de la S. D. N. : « Degun pretz-fach umàn n'es perfecte. Las criticas d'un quauqu'un assabentat de las 'causas de la S. D. N., li servirian miels que non pas las lausenjas que d'unes li porgisson en borra-borra ». Urós seriam se podiam atal ajudar en la causa de la Patz pels pobles ! Toledano que o �LO DESARMAIENT D'UNA AMIRA OCCITANA 157 * ** Lo primier cop que se parlet de desarmàtge foguet en la lera Conferència de la Patz, tenguda sesilha en la Haye, en Mai de 1899 sul convidament del Czar Nicolas II. Foguet Léon Bourgeois, delegat de França que faguet adoptar lo vot que « la Conferència se pensa que la limitación de las cargas militàras es majament de desirar». Era pauc causa, pas-niens era quicom. Lo segond cop foguet en 1907, en la segonda conferència de la Patz, tenguda sesilha en la Haye tambèn, sul convi¬ dament del président dels Estats-Units, Teodor Roosevelt. Subre propausat del delegat britanic sir Edward Fry, lo vot de 1899 foguet un cop de mai adoptât. D'aqueles dos assags la critica es facila : 1914-1918 ! Despuei la guerra, un grand esperforç s'es fach e se fai pel desarmament : d'en primier, la Pacha de la Societat de las Nacions que n'es qu'un tros del Tractat de Versailles (los 26 primiers articles del Tractat forman la Pacha). De l'amira desarmàtge que dis aquela pacha ? L'article 8 nos balha los entre-sinhes demandais. Parla de la seguretat, de l'armada internacionala, ment, del guerra, etc. de la Convención del desarma¬ fabregar privadament armas e besonhas de Aquest article 8 non puei 1919. Per naltres, Lo 1er alineà dis : « a donat contentament als pobles des¬ ço que nos i desagrada es ço seguent. ...lo manteniment de la Patz comanda lo reduiment dels armaments nacionals al minimum acep- tcidor amb la seguretat nacionala ». Aquel minimum acepperilhós. Quai es ? Com lo trobar ? Quan'una nacion lo fixarà segur ? Lo segond alineà assaja de fixar las normas que podràn servir a estimar aquel minimum. Sarà indicat aqueste mi¬ nimum en tenent compte de Testament geografic e dels condicionaments especials en cade estât. Aqui se tracta qu'un estât grand a d'aver un minimum mai d'a-lt qu'un estât pichot ; qu'un estât colonial a d'aver mai de tropas qu'un non colonial, etc. Vaqui tôt caud espelit un concebement francament imperialista de la question. Ont es la justicia aquita ? E mai aguès son minimum, un grand païs, à l'ora bona, non podrà-ti, com en un joc de ninoi, escagassar de tador nos sembla pron �158 C. CAMPROS pichota armada del pichot païs vesin ? Exemple de l'ora : una Itàlia non aurà-ti paor d'un mai o mens vertadier impérialisme francés, e mai França aguès son minimum d'armaments estant que l'armament de França, païs colonial sarà mai fort que lo d'Itàlia ? Non sarà donca, la pacha del Tractat de Versailles que podrà far náisser lo desarmament, lo vertadier, lo que leissarà en totes seguretat e justicia. D'efecte, tôt lo trabalh de desarmàtge fach per la Societat de las Nacions sobre l'apeón d'esta pacha del Tractat de Versailles, non foguet espetaclós. Soletament en 1923, après de la creacion de la C. P. C. (comessión perdurabla, consultativa de las questions militaras, navalas e aerencas), de la C. T. M. (comessiôn temporària mescla) e dels trabalhs sieus, foguet botat drech « lo Projecte de pacha d'ajudada mutuala ». Aqueste projecte perlongava la Pacha del Tractat de Versailles. Màs dins sas bonas causas, doas empachas per lo vertadier desarmament se li podian legir. D'en primier se li disià que cade estât « es cargat de faire crida en tôt lo mond dins qunta mesura pot désarmai- ». Com lo diguet Ramsay Mac Donald, com se creire d'arribar atal en son armada « al minimum » la d'un reduiment dels armaments ? La segonda empacha es « lo cas de prevista d'una menaça Se i a menaça de guerra, totes los pobles an de botar sas forças economicas, puei militaras, al servici de l'estat menaçât ». Aquo's la possibilitat en d'un poble potent de batre lo rampel, en se cridant qu'es amenaçat per un vesin, e de poder atal trobar profiech al castigament d'este vesin. E se sap pron que la veritat se vestis de tota moda segon lo que la clama. Tant com lo lop de la sorneta faguet negre Tanhel blanc e lo bafret, un estât lobatier farià negre de guerra ». un estât anhelenc blanc Pas-mens aqueste com la tafa de la nèu. projecte de pacha d'ajudada mutuala non capitet ben. Lo far-contra dels Inglés pels francés arrestet tôt, nec. E l'an puei foguet lo Protocol de 1924 que s'aprefondiguet dins los archius del secrétariat de la S. D. N. Lo protocol tornava dire ço que disià lo projecte de 1923 ; de mai normalizava l'obligament de botar en marcha los castigaments de tôt biais encontra l'estat atacaire, botava de caire lo cas ont cadun aurià poscut, de practica, ren faire encontra l'atacaïre. �LO DESARMAMENT D'UNA AMIRA OCCITANA 159 Aquo'rá bon. Màs pas mens una causa aqui tamben non agradadoira. D'en priinier lo fach « que los castigaments encontra l'atacaire son decidits de per se, automaticament ». Tre qu'un païs es atacaire totes los altres, d'espereles, botan en marcha castigàtge. Aquò's ben en teoria parlar. De practica, se per cop, unes estais an d'interès amb lo païs atacaire, se crei-ti que saran lests estes estats à prene las mesuras de castigaments previstas ? Non faran-ti pas lo semblant de creire que non i a ataca bord que deguna autoritat maja i aura pas marcat son dever ? Lo Protocol a trobat lo biais de respondre en d'aquò. eran L'ataca sarà ben definida e l'atacaire tambèn. Com ? Se deci- dirà per votación à la majoritat de dos parts sus très que i a, de veritat, ataca ! Ren de just aqui, bord que se tracta de majoritat. Se la majoritat s'entendon per tombai' sus d'una minoritat, podran votar blanc ço qu'es negre e negre ço qu'es blanc. En luoc tresen, cade estât dins lo Protocol, ista libre de ço que donarià per sostener lo castigament. Caldrià que las nacions sian d'angels per aquò, o per lo mens que non se tracta d'empèris gelós l'un de l'altre que par amor de jusmiels servar per els sos bens que non pas los degalhar per d'altres ! Lo Protocol de 1924 non capitet en ren doncas, sensa compte téner de las decas qu'aven levadas. Màs pas-mens aguet una résulta ben-leu : Locarno. Las acordanças de Locarno (16 d'Octobre de 1925) non son una pacha de desarmament màs simpletament, amb la pacha renana, un tractat d'ajudada mutuala demest França, Alemanha, Belgia, Grand Bretanha, Itàlia en quais se devon ajustar, grand mercès las quatre convencions d'arbitrament Polonha e Checoslovaquia. Adoncas, del pont de mira desarmament non nos pretoca Locarno. Sembla de trou un tractat d'aliança de davans guerra, aliança condicionada segur. Màs un cop la condición en realización, la guerra es aquita. Aquesta quita annada de 1925 se creet la Comessión preparatòria del Desarmament (C. P. D.) Son nom ensenha pron sa toca. Fondada en 1925, en ren arribet fin qu'en 1927. soletament, fogueron las disputas franco-bretanicas subre lo potencial de guerra sobre la dobla mobilización militara e industriala, sobre las ideas de « seguretat davans desarticia aman �160 C. marnent CAMPROS (França) e de « desarmament engendraire de se(Engleterra). Dos projectes fogueron discutits, lo francès, e l'inglès. Se ne faguet en Abriu de 1927 un primier projecte de convención, projecte goi ont ren de ben segur era adoptât per totes. La màger critica que se pot faire en la C. P. D. es que non era una eomessión pel desarmament màs soletament com guretat » » son nom en sa sinceritat lo disià « una comessión preparatòria de la Conferència del Desarmament, cargada de l'adobament de la conferència per la limitation e lo reduiment dels armaments D'altre caire, une consequència d'esta d'unes Estats noùs, non estant arribat al sieu minimum necessàri per la sieu seguretat, à luoga de desarmar avian idea justa d'armar : tais Checo-eslovaquia limitación, e ». es que Polonha. En d'aquò lo primier plan sovietic volguet portar remèdi sencer, pas mai, pas mens. Lo govern sovietic qu'avià dich de oc per assistir a las sesilhas de la C. P. D., non i venguet de realitat, pas qu'en 1927 en la en cridant la desarmament 4° sesilha del 3 de Novembre al 3 de Décembre. En Litvinoff, d'aquela sesilha faguet la critica del potencial de guerra, de la seguretat e diguet que solet lo desarmament intégral podià resolvre la question. Naturalament ! bord qu'es totbel-just d'aquò que se tracta! Màs per i arribar lo plan so¬ vietic disià que calià tôt destrurre de ço militai-, que sobre terra, d'armas ren posca istar. Aquel plan foguet discutit en la sesilha cinquena de la C. P. D. (15 al 24 de Marc de 1928) e foguet bandit. Lo delegat d'Italia faguet remarcar que dins un desar¬ mament sencer, los païs mendres o pauc ries aurian ges d'afermaduras contra los païs que, grand-merces sa populación, grand-merces sas riquesas, grand-merces sas forças industrialas podrian leuleu tornar montar son poder militar. en E avià rason e Itàlia canvia de aquel rasonament sarà sempre verai s'un cop parladura per rasón politica. Lo pichot poble désarmât intégral e lo grand poble désarmât intégral, aquò es sorga de guerra, tre lo grand Estât volgue raubar quicom o impausar quicom al pichot poble. Lo grand estât leu sarà tornat armat à luoga que lo pichot poble demorarà desprovesit. Non es-ti aquo una grand tentación per l'imperiaïisme de las grandas nacions ? �LO DÈSARMAMENT D'UNA AMIRA OCCITANA 161 En d'aquel plan de desarmament sencer, lo delegat sopuei, faguet seguida d'un plan de desarmament parcial qu'era, en essència « un reduiment proporcional, matematic de totas las forças d'armada e de totas las modas d'armaments. Aquel plan pas mai que dins lo plan de desar¬ mament sencer, non pot èsser pensât un plan del desarma¬ ment vertadier. De verai, en primier, es évident que se las nacions à luoga d'aver très milions de sodarts n'an pas que cent, las guerras saràn pas mortas qu'evidentament se pot vietic l'an se batre amb 100 milions de sodarts tant com amb 300 mi- lions, amb 1000 canons com amb 100. De mai, dins aquel plan, las nacions qu'an lo doble d'armaments l'auràn sempre, com las qu'auràn lo triple. E doncas sempre istarà la tentación en las nacions las mai armadas de far guerra à las mens armadas se la bona ora arriba. Per qu'un desarma¬ ment parcial del biais del plan sovietic siá bon en quicom caldriá que totas las nacions avent la meteissa importància e doncas que los sieus armarnents sián pariers per totas. En defora d'aiçò, un desarmement per tros tant com sencer non pot esser que causa indirecta d'armaments, de guerra e d'injusticia. Los plans sovietics fogueron nimai l'un nimai l'altre adop¬ tais. Amb aquò la G P. D. era arribada fin qu'en 1928 sens aver ren decidit de segur. Dins las doas annadas seguentas faguet pas que discutir. Lo principal de tôt aiçò era la desacordança franco-alemanda, França volguent per botar raras à l'armàtge lo sistema indirect de la limitación del buget ; Alemanha estimant milhor la limitación directa per mejàn de taulas balhant lo nombre de las armas diversas. A la en 1930, capitet à botar drech un projecte de convención del Desarmament, projecte qu'a servit d'apéón per perfin las iconferèncias qu'avem vistas l'an de gràcia (!) de 1932. Aqueste projecte l'anam pas analizar. Per se faire una idea es pron de dire que tracta de totes los armarnents qu'avián d'esser limitât per la Conferència del desarmament de 1932. A costat d'aquo d'unes principis générais qu'anam trobar per los criticar. Tocant lo desarmament, la primiera critica contra lo pro¬ jecte pot èsser que non vai aqui del desarmament màs soletament de reduiment d'armaments. Vesetz aqui ço que dis l'article 1° « Las A. P. C. (Altas partidas contractantas) se �162 C. CAMPROS prometon de redurre, tant e lo mai que se pot, sos arma^ ments en caduna, tant com es previst dins la convención d'aici ara. ». Segonda critica d'importància. L'article 45 dis « Totas las decididas de la comessión an d'èsser presas à la majoritat de las votz, dels membres présents en la sesilha ». Perilhôs decidir à la majoritat, perilhós per la justícia, perilhós per los febles, los pichots. Una majoritat pot decidir lo pieger, sobre-tot quand se tracta del sieu interes. E ara dins lo monde los imperialismes forts, la majoritat, se podon la faire! Lo desarmament condicionat atal L'article 50 es marrit estament! altre article perilhós pel desarmament derogacions à la convención del desar¬ mament. « Se un camviament d'estament se capitant, una de las A. P. C. es de l'avejaire qu'aquò's en capacitat d'èsser una amenaça per la sieu seguretat nacionala, esta partida contracta se podra derogar per un temps en las dispausicions de la convención ». E mai aquel derogàtge siá retengut per d'unas mesuras de prudència, es de clartat qu'aquelas derogacions non son lo desarmament ! Sobre-tot d'arriba que la A. P. C. que vol derogar es una sobre-potenta qu'ague pron d'ajudas. La derogación podrià ben venir la norma : aquò dins lo sieu interés e per lo malastre dels vesins mens es un Se li tracta de las forts. Enfin perilhós l'era l'article 53 e l'avem pron vist, aquel a menaçât de quitar Geneva, ont Herriot a signât un plan de desarma pron desparier del de Tardieu. Aqueste Article 53 dis « La Convención d'aici ara non toca en ren las dispausadas de las pachas de davans per qualas unas A. P. C. an aceptat de limitai- sos armaments de terra, de mar e d'aire » Aqui se tractava d'Alemanha e dels vincuts de la guerra 1914-1918, es clar. Tre 1930, en d'aqueste ar¬ an, ont Alemanha ticle 53, Alemanha avià déclarât « De luchas rabent,as saran 1932, al subjecte d'este article majorai « Las avem vistas e qu'an gaire servit al desarmament ! Atal, lo projecte de la Convención non era se non qu'un apeón per las discussions de la Conferència del desarma¬ ment de l'an de 1932 apeón pron gaire solid com avem vist. E nos vejaqui en l'annada ont se devià enfin recordar ço que s'era samenat despiei 1919 en la S. D. N. en �LO DESARMAMENT D'UNA 163 AMIRA OCCITANA La conferèmcia del desarmament que se deviá tener, s'es tenguda màs amb quinas résultas? Se pot veire lo camin que se li es fach d'à partre del projecte Tardieu per arribar al projecte Pau-Boncour. Lo que vendrà puei, Dieu o sab ! Lo plan Tardieu ? Dins son essència, las ideas màgers ne son lo manteniment del statu quo dins Testament politic dels estats européencs, lo manteniment sencer del tractat de Versailles. Aiço bèn entendut e volgut, calià puei davans tôt la seguretat. Adoncas pas de desarmament sensa seguretat premierenca. Per arribar en d'aquela seguretat, calià crear l'armada internacionala. Aiçô era lo principal del projecte Tardieu. Son sobre-tot aquels principis que fogueron discutits, los articles de detalh estant servais pels estimadors especializats. Lo plan Tardieu aguet contra. Alemanha e Itàlia, francament, Engleterra mens francament. Los soviets naturalament non avian canviat son plan de desarma sencera. Englaterra ama miels l'opinion publica com sorga de desarma que non pas de convencións de trop especialas. L'esperit anglo-saxon es crenhent de tôt ço qu'es de trop dogmatic e ama de leissar de plaça per la vida vidanta que non se pot encorsetar. Alemanha, ela, non volguet ausir parlai* del manteniment del statu quo que n'es parlai a l'article 53 del projecte. Itàlia non désira va lo manteniment del statu quo politic. De mai Itàlia e Alemanha aviàn paor que l'armada internacionala siá l'arma de l'imperialisme francés, França assajant d'agantar alta-man dins la Societat. Lo plan Tardieu non foguet donca adoptât. En mai de las impossibilitats de fach (statu non aceptador per d'unes païs que se pensan de non aver justicia) lo plan Tardieu era pron criticador en altres cantons. D'en primier totas las criticas qu'avem donadas en fasent l'istoric del desarmament sobre las diversas mesuras presas o devinadas, totas estas criticas se podon faire al plan Tardieu. Màs la mai forta de totas es que, e mai aceptada l'idea de l'armada internacio¬ nala, aquela solución non sarià bona. Que non siàn pas pus d'armadas en cada nación, las nacions saràn sempre aquita, eu amb sas riquesas, eu amb sa pauretat, eu amb son endustria, eu sens endustria, eu amb sa vastetat, eu amb son �C. 1H4 CAMPROS tros de terra. Amb internacionala : lo mai potent, lo mai audaciós pot arribar à faire la gendarma¬ rià internacionala dins lo sieu interès ; pot arribar à se faire lo mestre del mond, à tornar crear al sieu benefici un noù empèri. En que servirià 1'armad.a internacionala adoncas ? A escagassar, à opremir tala o tala altra région en révolta amb lo mestre per causa o,altra. Es-ti ço que se vol ? Alora, disián los Soviets, Itàlia, Alemanha, una soleta sensa jutjar del statu quo qu'es una question en colonias, eu sens perilhós una armada estrechesa, eu amb sas de nacions atal es « : causa desarmament, que totes los pobles desarprimier, puei vendrà la seguretat. E desarmar entant que se pot, fin qu'ai desarmament sencer ». Aqui defora de la del men en cara s'es dich tocant lo plan de desarma sencera dire ? Atal, à l'entorn del plan Tardieu se despartet las mateissas causas que s'erán desparladas al cors de las discutidas de la C. P. D. Lo projecte Tardieu foguet impossible de fach tengut noù tôt ço que sovieticade 1927 se pot tornar compte de l'opausada dels Soviets, dels Alemands, dels Ita- mieja-opausada bretanica. Aguès estât possible de fach que foguès aceptat, era impossible son aplicàtge material : com arribar al desarmament sencer de las nacions en créant la gendarmarià internacionala ? L'idea era polida ; màs lo biais de la realizar ? Lo projecte Tardieu ne lians e de la quincava ren. Dins aquel desarmament e dins aquela crea- internacionala, com mancar las ambicions nacionalas ? Com mancar l'apetis d'unes estats assajant de profichar la revolución dels armaments ? Com mancar lo sentit de « resquilhar » quicom d'unes pobles ? Com man¬ car la paor d'unes pobles paures e pichots dins aquel revolum ? Com arribar a tener, tais drolets ben braves, totas las cridas nèseias o interessadas de la tropelada alobatida dels estats nacionals modems ? Com ? En ren lo disiá lo pro¬ jecte Tardieu. ción l'armada Dos cops impossible lo plan Tardieu, un cop de fach, un dins son biais, l'era un tresenc cop, fuguès realizat, per ço qu'avem ja dich de la gendarmarià internacionala pron facilament al servici d'un impérialisme mestrejant e atal sorga directa de noùs armaments aprep d'aver exigit lo cop desarmament ! Lo plan Tardieu non capitet : non capitet tamben lo plan �ĹO DESARMAMENT D'UNA AMIRA OCCITANA 165 Hoower del desarmament. E sempre per las mateissas ra¬ Com faire que França volga d'una armada d'Itàlia tant forta com la sieu ? Dirà sempre França qu'a d'aparar sons. son empèri colonial, que son territòri n'es mai dificil l'apalo d'Itàlia, etc. De son làs, Itàlia rebecarà « Com voletz que naltres aguessem très cops mens d'armaments com França ? Naltres que sem al sieu caire, de França, avem tôt de témer d'aquela grand potència. Non, naltres, per esser en seguretat, volem aver forças parieras com França o que França non ague mai de força com nal¬ tres ». E atal per tôt lo mond. Se vei pron qu'aquo's una istòria de ma grand la borlha qu'auriá poscut començar despuei lo temps de la poma d'Eva per perdurar fin qu'ai darrier jorn de l'Antecrist ! Aprep lo plan Hoower foguet l'ajuda-memòria Alemand del 29 d'Agost e la responsa del gabinet Herriot. Alemanha voliá egalitat d'armament amb França (sem luench del de¬ sarmament !). De drech, non aviá tort Alemanha. Per que sempre esser désarmât al caire de vesins sobre-armats que podrián un jorn, se lo vejaire del sieu pob le lo volià ?... França, en d'aquo, respondeguet, e non aguet tort nimai, d'aparar los sieus interès. La responsa del gabinet Herriot foguet « França opausada al tornar s'armar d'Alemanha ». França a sempre paor que Germania volgue son empèri sobre Europa. De bona rasón, l'ajuda-memori alemand, la responsa francesa non podión esser d'altra mena. Dins tôt aquò lo desarmament pot badalhar e los pobles s'esperar rament que non pas la darriera de las darrieras ! en Quàsi en fin de l'an qu'auriá degut èsser siá en Geneva, en Lausana, l'an de la Conferència del desarmament e l'an del desarmament sens mai, la question n'era pas cap avançada. Tôt era plan resumit dins aquel jutjament de en Mussolini dins un discors revirat per « Il Corriere délia sera », discors clar prononciat dins totas las grands ciutats d'Itàlia « Los armaments an d'èsser demenits. D'aqui, né¬ cessitât d'una perequación per l'en-dabas del potencial e de l'organización de la guerra ». Polida résulta : afiermar un cop de mai ço que se dis en la societat de las nacions des¬ puei quàsi 1919 sens trobar un biais, una moda, un mejàn de realizàtge ! siá Pas-mens abans la fin de l'an era dich qu'un plan de mai, �166 t. CAMPRÓS encara un, sariá gitat sobre la testa dels paures pobles d'Eu- ropa que, de veritat, an grand paciència ! E foguet lo plan del bastiment del desarmament de Pau Boncour que tant mes d'Octobre, d'à partre sesilha de la Cambra dels Diputats lo faguet desparlar al sion en de sa discus¬ Divendres 21 d'Octobre. De qu'es lo plan Pau-Boncour ? Al fin fond, ren de noù. repepiàtge de mai. Osea segura, aquel plan pot esser mai agradiu als Inglès per ço que non se li parla de marina e per que se dis que lo servici militar del temps duradís e del terme perdurable, que dins este plan a d'èsser abandonat, non o sarà per ço qu'arregarda las armadas non de la metropòli. A despart d'aquò, lo plan vol, 1° lo contra-rotle dels armaments, 2° qu'aquel contra-rotle sià de sempre e regular, 3° que cal faire manobrar aquel contra-rotle sobre lo reduiment de las armadas en d'un tipe unenc, de simple aparàtge. Aquò donariá léser de redurre lo nombre dels sodarts e lo temps del servici. Aquelas très causas, avem-ti pas rasón de dire que son repepiàtges ? Quand de cops las avem vlstas, al fond, despuei 1919, despuei, se podriá dire Era un 1899 ! La soleta causa de mai es lo fach de reconéisser indi- rectament dins lo plan Pau-Boncour, a Alemanha lo drech com França, reconeissença que França non aviá volgut reconéisser fin qu'ara. Es una ben-leu bona résulta politica, màs lo paure desarmament, li sobra pas mai que de se jaire al liech o ai-làs... al cros ; à despart d'èsser tant armada que... Atal doncas mament n'es una realitat, una tristassa realitat : lo desar¬ l'armament ! Despuei l'espelida de la questión s'es força trabalhat e s'es arribat en pauc causa. Non volem dire que s'arribarà jamai en ren. Màs sarià miraclós vertadierament se s'arribava en quicom dins l'Estaencara que ment d'ara. Que vos conte un raconte. Se passava dins una de l'estelum que vesem ben luench adaut, adaut. Sus la planeta viviá un racetum d'omenets planeta d'aquepichotets, pichotets. Los trebolèris de l'istòria de la planeta s'eran trobats que sos omenets aviàn formats de pobles, de nacions e d'estats. Unes d'estes nanets s'eran servits dels altres, dins son am- �to DESARMAMEŃT d'UNA AMIRA OCCITANA 161 bición, per se ganhar de grands territòris que se batejavan empèris, reiaumes, republicas. S'era trobat qu'ajudats per las endevenenças, unes d'estes empèris, reiaumes, republi¬ cas, eran devenguts dos, très, detz cops mai grandaràs que d'altres. Pas-mens dins aquela planeta, la maire natura aviá ben fach las causas, bord que se podià divisir tota la planeta en tros d'à pauc prep pariera valor. Se trobet doncas que per lo nescitge dels nanets, soletament se trobavan soletas, liuras, paucas régions de la maire natura. Los altres empè¬ ris, reiaumes, republicas ne tenian, de régions naturalas, eu dins dos, eu dins très, eu dins cinq, etc. E, ai ! ai ! ai ! arribet que los pauretons de nanetons fogueron gelós los uns dels altres e se botegueron à se tustar d'empèris à em¬ pèris, de reiaumes à reiaumes, de republicas à republicas. Dins aquela planeta, los nanetons aviàn per moda de batesta, de peiretas o caladetas que se trobavan dins de clapàsses naturals. La gelosia dels empèris dels nans foguet un cop tant granda que totes se tusteron que semblavan se voler veire totes morts ! E cáladetas de ploùre ! L'escaufestre s'arrestet puei tant los nans n'en fogueron malauts. Despuei d'aquel, totes en mai de sa gelosia pels vesins, t'agueron una peta, una petocha del tron del diable. Sem¬ blavan que sempre s'anavan manjar tôt vius ! Cadun se botet à acampar de caladetas. Acampa qu'acamparàs ! De fornigas, mon brave, de vertadieras fornigas ! Tant que s'emblidava lo de viure ! A la perfin, d'unes nanets se digueron dins sa pichota cabessa, qu'aquo non se podià perdurar. Que fagueron los nanets ? S'acamperon e per bandir lo malparat de la paor de las batestas decidigueron de cavar un traucàs ont se jitarià totas las caladetas trachas fin qu'ara dels clapasses. Malur, non posqueron jamai s'entendre. Los grans empèris se disiàn : « Se naltres gitam tôt ço que fai nostra força per nos aparar, lo vesin gelós qu'aurà pas tôt gitat, nos tombarà sus lo suc e nos escagassarà ». Los pise disión : « Se naltres gitam la soleta causa sobra per aparar nostra pichota patria los grands empèris vesins vendràn nos prene las nostras terras e serem esclaus ». E zoù de se charpinar tant e puei mai. Tant mai que d'altres disiàn : « Se totes gitam las nostras cala¬ detas, tal empèri qu'a detz cops mai de clapasses que tal chots reiaumes que nos �168 C. CAMPROS altre, s'un cop vol tornar tombar sul suc d'aquesta, li sark facil de se tornar aprovesir en caladetas ! » Aquò vesent, se diguèron : « Se las caladetas, fasiam lo pron sarrament de las botar de comun entre totes naltres ? Atal per se n'en servir, caldrià que la comunitat o volguès. Sarià doncas ela, la mestra e podriam plus s'eseagassar entre naltres ». « Oi ! d'unes fagueron, mai s'un — pren lo govern de la comunitat, se empèri grand servirà per el de las caladetas e alara, ai ! ai ! paures dels altres ! » E atal de rebecàtge en rebecàtge, faguèron tant e puei mai que los dene legats de l'acampada s'escupiguèron subre tant que faguet d'escupinha ont los delegats se neguèron ! D'aqui, los empèris tornèron se caladetejar, ne vos n'as aqui ! Màs, d'una planeta vesina, un sàvi que viviá en ermitàn, assetat al mitàn del clar de sas pensadas, prenguet en pietat los paures nanets e d'un cop d'aire tombet sus la planeta dels nanets. Estes estabosits de veire un orne tant grand, se pensèron qu'era un dieu. Un jorn puei l'avián batejat l'Orne de las Nacions e avián botat en el tôt son esper pichot de nans, esper per la Patz e per lo Descaladetejament. Amb aquò vaqui ço que decidiguet lo sàvi : « Braves nanets, setz una mar fols ! setz calucs ! setz nèscis ! Setz nèscis de pas veire ço natura ! Setz calucs de voler bastir con¬ tra la maire natura ! Setz fols de vos ensucar contra na¬ tura ! Pobles nanets, vos o dise, seguissetz la maire na¬ tura ! La maire natura a fach de rodes naturals : las ré¬ gions. Totes los empèris laissen las régions se costituir autonomas. Cadun de valtres, nanets, torne prene consciència de la sieu région. La région sià l'unitat del bastiment de la Patz encò de valtres ». qu'a fach la maire Piquèron de las mans, los nanets ; servèron l'Orne de las Nacions. Dins la planeta dels nanets i aguet pas pus d'empèris, de riaumes, de republicas. I aguet pas pus que de régions. Caduna avià la valor, à pauc causa prep de la ve¬ sina. La gelosià e sa companha, la paor s'esvaniguèron. S'un cop una desarcordança arribava demest dos régions, l'Orne de las Nacions era aqui per far mestrejar lo drech. E o podiá per ço que non avià de faire en d'un empèri grandaqu'auriá poscut se trufar d'el amb sos milions de nanets e mai el foguès fort com très milions de nans, màs bord qu'avià de faire qu'en d'unas régions simpletas. ràs �LO DESARMAMENT D'UNA AMIRA OCCITANA 169 Qu'aquel conte de ma grand siá perdonat e mai siá simplàs. Pas-mens es clar. La nostra terra es com la planeta dels nans. L'imperialisme dels estats d'ara es la soleta empacha al desarmament, à la Patz. Soleta una organización internacionala d'Europa pot solucionar la question per ço que soleta pot permetre una organización forta de la societat internacionala de las Nacions. Fédéralisme al dintre de las nacions per arribar al Fédéralisme internacional es lo solet solucion de la Patz. D'ont ven que lo desarmament non es arribat en grand, pot tirar aquela conclusion d'aici : es la manca de seguretat. La manca de segureta, tôt natural, es causa dels armaments e dels rearmaments. Tal païs se sentis mens armat que l'es lo vesin. A paor : arma tant com el. Este, al sieu torn, aganta peta davans los noùs armaments del vesin : arma. E atal causa de fil fin en qu'ara ? De totas las discutadas se ne I'agulha. D'altre las, aqueste besonh de la seguretat se troba encara la dificultat del contra-rotle dels armaments. L'om a paor que lo vesin arme mai que non pas se : doncas armar per veire venir lo non-previst ! Aquela dificultat de contra-rotle d'ont ven, ela ? se non pas de l'espandida de las grandas nacions centralizadas. Del mai es espandida la nación, del mai es difícultós lo contrarotle. Atal lo besonh de seguretat aumenta amb l'espaudida de las nacions. Del mai es granda la nación centralizada, del mai es grand lo besonh le contra-rotle ; del mai es grand le aumentat per besonh de contra-rotle, del mai es fort le besonh de segu¬ retat ; del mai es fort le besonh de seguretat, del mai es potenta la desirança d'armar. D'aqui, logicament e naturalament, demenir l'espandida grandas nacions, demenir la potència de las grandas nacions. Com ? Per un mejàn natural, dins l'orde de las realitats moralas, intelectualas, economicas, es à dire al mejàn de las régions realas e vivas, en seccionant los estats centralizats : ço es propriament, lo Fédéralisme internacio¬ nal. Arremarcatz que los Estats contunhan d'istar, màs simpletament reduchs al sieu rotle normal de ligasón amenistrativa demest unas régions naturalas. Las résultas d'un tel estament son cLaras. D'en primier la région se troba sota lo contra-rotle mai directe del poble. de las �170 C. CAMPROS Lo référendum es possible. Las questions magers, com la del desarmament, de la guerra, sòn portadas à la votación de tôt lo poble e non d'una cambra dels diputats. Alora eu o dirà que lo poble vol guerra ? eu o dirà qu'un référendum votariá la guerra tant ben com unes diputats e un govern cen¬ tral que la mena, la guerra, sens la faire ? En segond luoc, cada région atal, non sentis lo parier besonh de seguretat encontra los vesins : sentis doncas mendre lo besonh d'armament. L'opinion d'una región, Prode la guerra en viure région Itàlia del Nord, e l'opinión de la ré¬ gion Itàlia del Nord, lo semblant e parier. Dins l'Estat federalizat intranacionalament, l'opinión generala, facha de las opinions regionalas tendrà doncas, mendra paor de la guer¬ ra vença, per exemple, ten mens de paor à costat d'una e consentirà mai facilament al desarmament. En tresen luoc, lo Poder de l'estat central, se sap espiat per los poders regionals e las opinions regionalas. Per son essèneia, las régions non son imperialistas : demandan que de viure en patz, sos drechs naturals servats. Atal lo Poder central es deliurat d'aquel mite de l'Estat-Sacrat » que deu esbrilhaudar dins lo mond sencer ! ». L'ambición dels estats es reducha à salvagardar la bona marcha de la federación intranacionala e non pas à bastir de grands empèris mondials. Totes los estats avent atal lo mateis rotle, la paor de l'ambición del vesin tomba, com lo besonh d'armar. En quatren luoc, la Societat de las Nacions de Geneva (o una altra Societat, o un super-Estat confédéral) sarà mai potenta amb l'organización federala en tôt e per tôt. Amb ela, non sariá simpletament una cort de parlaments e de discussions, màs un organ real de govern. Nàissa una desacordança demest dos estats federalizats intranacionalament, lo Super-Estat Confédéral per jutjar, pot s'apiejar non soletament sobre lo vejaire dels dos poders centrais, màs tamben sobre los poders regionals. Se tracta de las armas entre los dos Estats ? Per contra-rotlar, lo Super-Estat podrà trobar entre-sinhes acò dels poders regionals. A luoga d'aver, fàcia el, l'imperialisme dels estats d'ara, aurà la franquetat de la región pacifica. Atal, de tôt aiçò, n'en pot sortre que fisança naturala e mutuala, e partent desarmament. Fisança, qu'en totes los pobles, lo sentiment de la seguretat arriba tôt natural. De- �LO DESARMAMENT D'UNA AMIRA OCCITANA 171 sarmament, el, seguis tôt naturalament aquela fisança. De mai, lo rearmament arriba impossible, grand merces lo tri¬ ple contra-rotle de las régions, de l'estat fédéral e del super-estat confédéral. Doas régions se podon permetre d'armar soletas : fan partida d'un Estât. L'Estat non se pot permetre d'armar : es contra-rotlat per sas régions e per lo super-estat. Vaqui per que, naltres, Occitans, avem d'èsser amb la nova joventut qu'espelis ara (1) per tôt lo mond, avem d'èsser per tant e mantunas rasons, de regionalistas sencers e convincuts ? Servirem lo poble Occitan e mai los altres ! Caries CAMPROS. (1) Legir per exemple la Revista "Esprit", revista internacionala, 79 bis, Carriera dels Sants-Paires, Paris (VII). �L'ELECTRIFICACIO D'ANDORRA Entre totes les terres occitanes, diversament belles, però exactament amades pels catalans que sentim les rioses del passai cridar-nos a un demà veus impeesplendorós, n'hi ha una de privilegiada, simbol ancestral que quasi és dels nostres somnis : Andorra, les Valls d'Andorra, el Principat i, alhora, Hepública d'Andorra. Situada a redôs del Pireneu altivol, sota nivees piques que enfonsen llurs testes agudes l'atzur rutilant, o entre les boires i les nuvolades tempestuoses que sovint les cobreixen, la Vall d'Andorra és, segurament, sinó la mes formosa, una de les terres més formoses dels Pireneus. Sobretot per aquella vall d'Ordino i de la Massana que mereix d'ésser retreta. Senipre la trobareu blanca ; a l'hivern per la neu en que la cobreix com una benedicció de Déu ; a l'estiu i, més que mai, en primavera, per les grans catifes de miriades de flors Manques, esteses en la gran maragda dels prats gemadissims, per entre els quais turmentades, les aiguës abundoses dels corrents andorrans. Aiguës on s'emmirallen sovint les vernedes altives de la riba, que es tornen de joguina per sota els pontets minúscols de tants de camins estrets per on van, joioses, a moure les rodes d'antiquissims molins. Si no haveu estât mai a Andorra, escolliu, però, per anardiscorren, adés plàcides, ara hi, la tardor. Sota el cel emboirat sentireu més l'esperit de la selva muntanyenca en la beutat concirosa inherent a tôt ço que déclina, a tôt ço que passa, a tôt ço que mor. I escol- tareu la cançó, tan dolçament monòtona, del degotis de ruixims que fan els arbres, acolorits de groc i de vermeil d'una manera que en dirieu artificiel. Per a mi, aquest- és el millor marc per a aquest els seus pais, arxiu vivent de l'antigor, amb pobles i esglésies vetustos, de tots els quais és el millor exponent l'antiquissima i venerable Seu La joventut llenguadociana, d'Urgell. especialment la de Tolosa, comença, però, a conèixer Andorra d'una manera diferent. La coneix com a muntanya d'esport d'hivern, o sigui d'una la joventut catalana, especialment la de Barcelona. Els deserts de neu de l'alta muntanya, els anfi- manera igual que �l'electrificatio d'andorra 178 teatres de pics, neus caòtiques i glaciars, amb llur bellesa impondérable, amb llur grandiositat única, adés réverbé¬ rants al sol que s'hi llança amb un espetec de glòria, ara blaus de la lluna, que en la més silent de les nits callades sap treure del gran perterra altres tantes miriades d'estels, en joc i confusió dolcíssims amb els estels del cel... Potser perquè he estât i segueixo essent un enamoral d'Andorra en el doble aspecte de voler-la per si mateixa, per la seva bellesa natural i pel desig, que he pogut veure con¬ realitat, de beneficiar-la amb un vital dinamisme català, no sé comprendre que hi hagi qui, havent-la vist, havent viscut la seva vida i el seu paisatge, no compren'gui aquest petit pais, supervivència de l'Occitània gòtica, d'un gran moment pirenenc de la nostra història. Història de ges¬ vertit en tes i de reconstrucció nacional dels bisbes d'Urgell contra la moreria, història d'inclits barons que cap català darà mai sense no recor- emoció. Políticainent, Andorra és un cas, uria perduració estranya cas — Principat i República alhora, co-sobiranies, etc entra ara, per mor de l'atracciô que de molts anys ençà exerceix la formidable riquesa hidroelèctrica del pais, en un période especial i critic. República patriarcal més que no pas democràtica, però República subjecte a dos Co-princeps, és quasi segur que la complexitat de la seva Constitució no li hauria permés de treure partit de les pròpies riqueses naturals. Altrament, la i aquest — crisi del franc enfonsà les justes esperances que els andor¬ rans havien posât en la societat francesa « NICKEL », quai, ja concessionària, era a la punt de començar les seves obres. Eliminada la « NICKEL », se succeïren diverses iniciatives de les més diverses persones del mon, totes esperan- çades d'obtenir a desigs ben iniitils, nuava i en cert, Andorra les cobejades concessions. Amb no obstant, i la petita Repiiblica conti- mancada de les vies més elementals de comunicació aquell estât d'endarreriment que no corresponia, per a Fins la laboriositat dels l'any 1927, en esbossades i acabada seus nacionals. el quai, passades les gestions suara una llarga temporada d'estudis acom- �LLUIS CRÈUS plerts per mi, el conegut financier català, senyor Miquel Mateu i Pla, visita la Vall, es féu càrrec del projecte-resum que jo havia estructurat i començà tôt seguit una campanya molt activa de gestions encaminades a descapdellar la troca complicada de les concessions andorranes. De seguida restà format fi de 1928, es composava, a un grup promotor, el quai, vers el a més del senyor Mateu, dels més coneguts homes d'afers parisencs senyors Boussac i GomezQuintero i del barceloni senyor Marti. La finalitat primordial d'aquest primer compost financier foren les concessions que calia obtenir de part d'Andorra, de part de França i d'Espanya, donar-me a mi la seva confiança i acceptar els meus projectes, els quais passaren, pel seu desenrotllament, a la cura de l'enginyer senyor Alfred Wiirth, prou conegut com a a autor de la famosa linia d'Alta i de la Central de Cledes, la Vall d'Aran. Calgueren moites gestions, especialment a Andorra, on els projectes desvetllaren de seguida tota mena de passions a la Casa de la Vall, i més fou précis de encara a Paris, a Tolosa i a Perpinyà, comparèixer davant de comissions interministerials i altres alts organismes de la República, per tal de correspondre degudament a la inspecció i el control oficial de França. En fi, vers les acaballes de març de 1929 s'aprovaren les concessions a la Casa de la Vall i pel setembre del mateix any les signaren el Président de la República Francesa i riPlustrissim Senyor Bisbe d'Urgell, Co-princeps ambdós sobirans d'Andorra, no sense les negociacions oportunes i les avantcambres interminables, pròpies d'afers de l'envergadura del présent. L'entusiasme i la constància de l'anima del grup, En Miquel Mateu, havien vençut les dificultats que en nombre gens escàs amemaçaren a cada instant d'interrompre els nostres propòsits. I, finalment, el mes d'octubre de 1929, entre repicament de campanes i aclamacions de festa, el senyor Bisbe i Princep beneïa la vigorosa picotada donada pel Prefecte de Perpinyà, représentant del Co-princep francès, i aixi restaven començades les obres de la primera secció de carretera, preludi de la vitalització d'An¬ dorra, una Andorra mare de grans possibilitats industrials on catalanes i llenguadocianes o ariegeses. �l'electrificátio d'ańdqrrà Donem iára un d'ull 176 les concessions tantes de vedoble aspecte de comunieacions i de salts d'aigua. Andorra no ténia fins al présent sinó una bona carretera : la que va de la seva capital, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria a la Seu d'Urgell. No en ténia cap mes si s'exceptua el cami veïnal de Les Escaldes a Encamp. Totes les altres Parrôquies de la Vall quedaven aillades i, no cal dir que tampoc no hi havia cap bona comunicació amb França, llevat d'un altre cami veïnal de molt mal traçat, pel quai es va, a través del Port d'Envalira (2.407 métrés d'alçada), de Soldeu enllà de la frontera andorrana, a la carre¬ gades esmentades, tera d'Ax cop en el a seu Puigcerdà, per Pimorens. Sabut aquest estât de coses, quasi no caldria afegir que, una de les aspiracions més fervoroses d'Andorra era que aquesta, diem-ne xarxa, de carreteres, millorés ; que es pogués anar en bones condicions fins a Soldeu i que també es a perllongués la xarxa per la carretera a Ordino, ço és, a la vall més rica dorra les valls andorranes. Doncs bé en bona part satisfeta i és a cul de sac » d'Ani més bella de totes « : aquesta aspiració jia ha estât punt d'ésser-ho del tôt, puix que són acabades o en plena construcció les carreteres segiients : d'Andorra la Vella a les Escaldes (1'7 quilòmetres); de les Escaldes a Encamp, substituint el cami veïnal que ja existia, (5 quilòmetres) ; d'Encamp a Canillo (5'6 quilòmetres) ; de Canillo a Soldeu (7'2 quilòmetres) ; de Soldeu al Pas de la Casa (França), en comptes de la que existia (14 quilòmetres) ; d'Andorra la Vella a La Massana i a Ordino (1 quilòmetre). Els cinc primers trossos enllestits, son caracteristics per amplada inusitada (7 métrés constants), si es té en compte el terreny trencat i encinglerat (granític i esquilós) llur entre cotes de 1.029 métrés s. n. m. a Andorra i 2.407 métrés al Port d'Envalira, entre Soldeu i el Pas de la Casa, que ha calgut recórrer. D'aquesta carretera es pot dir que, en el seu généré, és la més important d'Europa i la més alta dels Pireneus. Per l'amplada ha batut el record entre les carreteres d'altitud d'Itàlia, de Suïssa i de França. La carretera de La Massana a Ordino serà d'una amplada de 5 métrés, amb una �176 LLUIS CREUB foradada intéressant al terç quilòmetre, en terreny calcari, damunt el barratge projectat de Sant Antoni. El turisme haurà trobat aquestes vies començades a Andorra, la comunicació franco-oatalana directa vers la Catalunya occidental. I la petita carretera d'Ordino, portarà els turistes a la més regalada i poètica de obrir en suara a les valls dels Pireneus. Però no haurà estât el turisme el benefici linic que les carreteres noves portaran a Andorra ; hi guauyaran tafnbé l'explotació racional de les seves forestes, riques d'espècies arhôries de pinabets i d'abets i la seva ramaderia important, la quai ara tindrà eixides més franques. La construoció de les carreteres d'Andorra va a càrrec de tècnics catalans, sota el control oficial, però, dels « Ponts et Chaussées » francesos. La posició pirenenca d'Andorra és prou coneguda : ocupa, a part alguna petita capçalera de conca, tais com les de l'Arieja i del Llosa, la totalitat de la conca alta i mitjana del Valira, tributari del Segre, i l'ocupa en forma tal, que Saint-Saëns equiparà la petita Repûblica a un ventall gegantesc. Els cims alts andorrans formen part de la linia de separació dels vessants atlàntic i mediterrani i oscil'len en altures de 2.700 a 2.950 métrés, entre els quais emer- geixen el Pic d'Envalira (2.812), que és el nus orogràfìc principal del pais, el Roc Mêlé (2.841 m.), el Pic d'Arcobes (2.778 m.), el Pic de Senève (2.911 m.), que és un altre nus orogràfic capital, el Pic de Siguer (2.903 m.) i La Coma Pedrosa (2.943 m.) que és el pic més ait d'Andorra. D'aquesta cadena se'n deriven d'altres d'importants : la de Bascaràn i el Pic de Torre Plana i Ensagents (2.824 m.) (2.898 m.) ; la de Pessons (2.865 m.) ; la d'Estanyó (Estanyó, 2.912 m. i Casamanya 2.702 m.) i, més cap a occident, la de Sanfons, Llussà i Salòria, vers el Pallars. Entre els contraforts de totes elles, discorre el Valira. Hidrogràficament, el Valira que en podriem dir més gran principal, té el seu origen entre Andorra i Les Esca-ldes, on s'efectua la unió de les seves dues branques originàries : la oriental i la occidental, producte d'aigiies pirenenques altissimes i de diverses afluències, que el lector troo �ANDORRA. ANDOBRA. — — L'estany de Pessons. Encamp i la seva vall. �/ I MdEaedsltarsinuly. ANUOR—A. �L ELECTIIIF1CATIO D'ANDORRA 177 barà amb tôt détail en la perfectissima carta geogràfica d'Andorra establerta, a la proporció de 1 : 50.000, per l'antic professor de la Sorbona, senyor Marcel Chevalier. Tots els projectes d'electrificació d'Andorra establerts amb anterioritat al meu, sait monstre de ho foren a base de construir un quasi 600 métrés d'alçada, el quai portaria damunt Les Escaldes l'aigua dels dos rius (el Valira orien¬ tal i el Valira occidental), presos respectivament prop de Ransol i del Serrât. Aquest propòsit ténia-, però, l'inconvedesaprofitar els afluents principals del Valira oc¬ cidental, i l'Ensagents i el Costals, de l'oriental. Altrament, qualsevol sait que es fes sobre el Valira inferior, liavia de te¬ nir la presa més avall de Santa Coloma, per la qûestió dels recs de la plana d'Andorra la Vella. No s'aprofitaven del tôt els desnivells andorrans ni s'estalviava tampoc cap central elèctrica, puix que una terça central era indispensable per a les aigiies del Madriu (un afluent del Valira- oriental ; una de les conques més altes dels Pireneus, originada pel sarrell lacustre dels Estanys Forçats) tan propenses a l'estiatge. Hi hagué encara algun altre projecte que prenia les ai¬ giies dels rius en llurs mateixos estanys, per tal d'aprofitar els desnivells énormes que existeixen. Aquests projectes demostraren, però, que llurs autors, per bé que bons tècnics, mancaven de sentit pràctic. En efecte : no és útil establir salts que no disposin, al lloc de presa, d'una conca bon xic extensa. L'augment de cabdal compensa bé la diferència nient de d'obtenció de sait, amb un avantatge notori de rendiment. El meu projecte es fixa en canvi, en l'existència curiosa del llac d'Angolasters. I die curiosa, per la. seva forinació entre sòlides assentades en basaments de granit, ni a-fluent visible de cap mena, sinó només a aigiies pluvials o procedents de la fosa de neus. Aquest llac és situât damunt una balconada gran i origi¬ nal de precipicis, tallats sobre Les Escaldes i el Valira, i hom s'admira de pensar que tants de tècnics que passaren per Andorra no l'haguessin près en consideració com a base indispensable, capital i magnifica per a l'electrificació del pais. L'Angolasters és una cambra extraordinària de càrrega natural, de disposició única al Pireneu i quasi única al món deguda morenes no a cap conca �178 ĹĹUIS CREÛS i cì'una tan recercada, que tots els esforços de tots els a artificialitzar el que la naturalesa dóna naturalment amb aquest llac d'Andorra. mena projectistes d'avui tendeiXen Aquescàrrega, quai tuberia ha de seguir les esmentades cingleres de damunt Les Escaldes, fa un embalsament de regulació immillorable, especialment per a formar l'energia dita « de puntes ». I per si això fos poc, permet d'establir una instal'lació valuosa de recuperació amb bom¬ bes, ço que és el darrer crit de la tècnica, després dels assaigs practicats amb èxit en alguns indrets muntanyencs de producció (Artouste, a França, Viverone, a Itàlia), per bé que la recuperació sigui més recomanable al costat dels llocs de consum. I això, per raó del règim « de puntes » i d'economia de les línies de transport, les quais, aconduint energia constant, poden ésser de secció menor. Aixi es fa, per exemple, a Zurich, i aixi s'acaba de practicar a Hentley, al Rurh, en la central acumuladora famosa de Herdecke. Res no mancava, doncs, al llac Angolasters, per a establir-hi el primer sait, a base de les aigiies del Valira i el ta cambra de Madriu. Però encara hi havia altra coincidència feliç per al la possibilitat d'habilitar l'estret de Sant Antoni per a barratge regulador del Valira oriental, amb la particularitat que, la cota (1.140 métrés) d'aquest llac, correspondria a l'eixida d'aigiies de la cen¬ tral de Les Escaldes, regulada per l'Angolasters. La mateixa naturalesa ens brindava un altre emplaçament extraordinari per al segon sait ! I en efecte : el canal corresponent ens portarà les aigiies fins a Arcabell, amb un respecte absolut per a la plana cultivada d'Andorra i sense que l'aigua perdi ni un milimetre de desnivell. meu una projecte. I és aquesta : El tercer sait, situât sobre el Valira occidental o nord, les aigiies més amunt de La Cortinada, les porta a Sispony i s'alimenta també del cabdal de l'Armisal. Res no hi ha a retreure d'aquest sait, bell, però de proporcions menors, sinó és el gran sifó que es preveu per a travessar la vall d'Armisal, damunt La Massana. pren ♦ *♦ En l'espai, poc vista, no pue encabir-hi les dades caractéristiques que em més o menys normal, d'un article de re- �l'electhificatio d'andorra 179 plauria donar de cada un dels salts de què he parlât : sait de Les Escaldes, sait d'Arcabell i sait de Sispony, la construcció dels quais es fa sota el control oficial francès de les « Grans Xarxes Elèctriques del Sudoest regular i mantenir dins l'Estat andorrà, », encarregades de mancat de legislació sobre la matèria, el bon acord entre la Tècnica i els Poders Publics. De totes maneres, crec haver dit l'essencial d'una iniciativa, la quai, tôt transformant Andorra, representarà una aportació formidable al desenrotllament industrial de les terres catalanes, d'una banda, i llenguadocianes (especialment ariegeses) de l'altre costat dels Pireneus. Desitjem vivament que s'acompleixin ambdues finalitats. Que Andorra resti el petit pais lliure que ja és, però rie, modem, honorablement transformat i modèlic, pas lliure i agradabilissim entre França i Catalunya, mena de petit exponent d'una més gran Occitània, gran potèneia de l'electricitat. Aixi el per Andorra — es meu doble amor — doble amor català veurà, plagui a Déu, satisfet. Lluís CREUS. Enginyer. �LA CERAMIGA DE DECOBACIÓN EXCAVADA D1NS LOS " CLAPASSES VIELHS " DELS CAUSSES &AVAUDANESES * La ceramica de decoración excavada (1) es gairebén totjorai confonduda amb de tipes analogs sota l'apelación gene- rala de ceramica de decoración excisada. Dins aqueste estudi, reservarem lo nom de ceramica de decoración excisada a las terralhas preïstoricas dins las qualas lo motiu ornamental, leumens format de tangles de triangles, apareis respectais. o en carats, de rec¬ clot sobre los plans vesins Dins la ceramica de decoración excavada, clots e plans contribuisson parrvament a Fornamentaçión. Los clots son plan mai marcats que dins lo tipe precedent e los motius majorais, a luoc d'èsser excavats, an una aparença de releu deguda al contrast de las que las rodejan. zonas prigondament entraucadas En Preïstòria francesa aquelas terralhas apareisson sus l'epoca del bronze. Es, a tôt lo mens, a aquela pontannada que fogueron atribuidas per Peroutet e per Schaeffer las trobas que ne fagueron dins lo Jurà e en Alsàcia. Dins lo Lengadoc Mediterranenc, aquela decoración es pus tardiera e apertén mai que mai a la començança de l'epoca del ferre, a l'epoca de Hallstatt, e mai a las epocas seguenla fin de tas. Aquela atribución pareis segura, estant que las descuberfogueron fachas dins nostras encontradas eran acompanhadas d'esplechs de ferre e de petits bronzes (rasadors e fivelas), caracteristics d'aquelas epocas. tas que ne * Aqueste estudi primitivament destinât a paréisser dins » ; lo donam dins « Oc » per retardar pas indefinidament sa parución. Es estât traduch al lengadociàn per nostre contraire en Caries Camprós. una « era Miscellania Occitana 1. Excavat traduis lo francés champlevé. �£> H F1G. I. Céramica de décor excisât '(crauc en negre) a) Tumulusde Montredon (collecciôn Prunieras) b) Jaç de Malapeira (collecciôn Ch. Morel) — F1G. II. - Céramica de décor excavat Tumulus del camin de Laval FIG. III. — (crauc en negre) (collecciôn Prunieras) Geramica de décor excavat Provenéncia (crauc en negre) desconeguda (collecciôn Prunieras) ��LA Los « CERAMICA DÍNS LOS clapasses vielhs « CLAPASSES (tumulus » en VIELHS » l8l lengatge popular) del Gard, especialament, estudiats per Cazalis de Fondoça, son als uelhs vesents posteriors al Bronze. Mai novelament, sempre dins lo Gard, Monsen Camil Hugues a furgat, dins l'encontrada de de Malgoirés, de de decoración vases croses que li doneron de trosses excavada, acompanhats, al clapàs de la Serra de las Fonts, d'una poncha de sageta de sección carada e de forma piramidala. L'escorcolh ferre de del cla¬ pàs de la Serra de las galeras li donet de résultats parius (2). *** preïstòria gavaudanesa, la decoración excavada la decoración excisada que, ela mateissa, pareis èsser, dins nostra encontrada, anteriora al primier pé¬ Dins la succedis a pas riode del ferre. Aquela ceramica excisada porta una ornamentaciôn força simpla : renguieras de triangles o carats dispausats en escaquier. Un tros ainb motiu en escaquier (fig. 1) apertenent a las colleccions del Dr Prunieras (2), provén del clapàs de Montredón. La sepultura era plan paura e malaisidament databla. Es estada, ça que la, classada a l'epoca de Hallstatt. Al jasement sobreric de Malapeira, al ran de la Canorga. Monsen Ernest Cord trobet de trosses analogs. Aquela estación preïstorica majorala nos a donat, a nos meteis, un plan polit fragment ondrat d'amples triangles associais a de linhas parallelas dessenhadas a l'escalpre (fig. 1). Aquela peça de ceramica negra e amb de decoracions força arcaïcas, jasià dins un liech netament Hallstattiàn, ran d'un vas ondrat de méandres, motiu ornatiu que naseja a l'alba del période del ferre (4). 2. Cf. n° Bulletin de la Société Préhistorique Française, 1929, 10. 3. Las colleccions del Dr Prunieras, de las qualas repro- dins aqueste estudi, son depausadas a las galarias de paleontologia del Muséum de Paris. 4. Cf. Bulletin de la Société des Lettres, Sciences et Arts de duisem mantuna peça la Lozère, 1928. �182 C. MOREĹ Sobre los Gausses Gavaudaneses, La ceramica de decoración excavada d'uei, dins de Los an es estada sempre croses atrobada, d'aqui al jorn tumularis. primament faiçonats, vertadieras peças de luxe, o sens pe. Son negres e lustroses La pasta mai que íìna es de copadura bruna o vases la forma de bols amb de defora. roginosa. Lo motiu ornatiu mai simple nos es fornit per doas peças clapàs de Laval, escorcolhat per Prunieras (fig. 2). Aquel motiu dériva als uelhs vesents del tipe precedent. Mas, mentre que, dins la ceramica excisada, triangles e rectangles eran estats produchs en gratant tota lor superficia, son for¬ mats aici per de bandas parallelas prigondament cavadas que daissan entre elas de bandas senceras. Aquel motiu mai que mai rudimentari, que foguet, benleu si, qu'un motiu de transición, foguet abandonat de seguida per una ornamentación mai complexa que subsistiguet, so¬ bre los Causses Gavaudaneses, d'aqui a l'epoca Galloromana, ço es pendent tôt lo période de la Tena. Aquela decoración es gairebén unicament compausada de bandas quora plenas, quora cavadas, que se crosan sota d'angles variables. Es coneguda per qualques trosses apertenent a las colleccions del Dr Prunieras, depausadas al Mu¬ séum ont son catalogats, a tort, al nostre vejaire, coma apertenent a l'epoca de Hallstatt. Basta de legir los comptesrenduts, malastrosament trop breus, de nostre egregi predecessor, per s'acertanar que los atribuissiá a una civilización força vesina de la conquista romana (5). Notem de passada qu'aquelas peças provenon quasi totas del del Causse de Sauvaterra. Mai afortunat que lo Dr Prunieras, avem agut la bona escasença de trobar, al cors de nostras excavacions de 1929, dos bols entiers de decoración excavada. Aquels dos vases remarcables fogueron descoberts en pla¬ sobre lo Causse de Sauvaterra, dins lo clapàs N° VI del Freissinel, entre lo vilatge d'aquel nom e lo masatge dels Pa- ça, 5. Cf. Prunieras, in Bulletin de l'Association française pour Sciences, 1883, p. 666, e seguentas e 1887, seguentas. l'Avancement des p. 698 e �La cëramica dins los « clapasses vielhs 183 » lissons. 1 m. amb Aquel monument qn'avià un diametre de 14 m. sus d'auçada, clausiá una sepuitura per incineración ossamenta fortament calcinada jasent sobre lo soi pri80 mitiu. Coma amoblament, en fora dels vases en question, se trobavan dos aneis en bronze, un braçalet en ferre un enbronze format d'una vergueta apiatida e enrotlada en forma d'escaragol de doble torn. Aquela mena de braçalet es sobretot fréquent a la Tena il e 111 e la sieu preséncia nos permet de datar a l'epoca Gailesa lo clapàs e son amoblament. L'examèn dels anels fa que renfortir aquela atribuciôn. La un d'aquestis, en particuiar, ondrat de finas escrinceiaduras decela una civilización plan avançada. Los dos vases, plaçats a l'est dins lo cros, eran destinats a eonténer l'ofrenda de quartiers de venasón. Tots dos son absoludament de meteissa meteissa talha, de meteissa forma e de es dispariva. Coma totas las terralhas de meteissa mena, son negrastras, de pasta pro ben fina alisada per dedins e per defora. Pas de pe, mas una larga cupula ten lo fons del vas e faiçón. La decoración sola n'assegura l'estabilitat. Tota la decoración es estada facha pel metode de l'excava- ment, d'aqui a las bandas clotudas que delimitan denaut e debàs lo motiu central que, a luoc d'èsser estadas fachas a l'escalpre, son degudas al levatge d'un liech de qualques millimétrés d'argila crusa. Lo vas I (fig. 5), coma motiu principal, mostra doas linhas parallelas de cabirons que se destacan en releu sobre un fons curosament excavat e partidas per una banda plena. Doas altras bandas plenas, orladas caduna per una banda clotuda, limitan denaut e debàs aquel dessenh mai que mai simple, mas d'un polit efiech ornatiu. Lo traçat es estât fach pel mejàn d'un esplech talhant que, en lisant sobre certans punts, a daissat de marcas sus las zonas non cavae das de la decoración. Lo vas N° 2 motius dona es un plan mai trabalhat, mas la sobrecarga dels efiech decoratiu mendre : l'olier a volgut trop plan far e a escasut qu'a rendre la sieu obra matruca (fig. VI). Aqui, lo motiu central format de carats, de teunhes rec¬ tangles e de bandas inclinadas, es limitât denaut e debàs per �184 c. mór.eĺ linha de cabirons una prims seguida d'una banda plena e apertenent a las collece particularament aquelas que venon de del tôt analogas coma decoración (fig. VII d'una banda clotuda. Mai d'una peça cions Prunieras Mazel Ronci e son VIII). La ceramica de decoración excavada succediguet, coma o desvolopet suis Causses Gavaudaneses pendant tota l'epoca del ferre per arribar a son plen espandiment al période gallés. Aladonc, a l'alba del prunier segle après j. c1., aquels tipes indigenas son sobtament remplaçais, mai dins las sepulturas tumulàrias, pels vases sigillats gallo-romans (6) dels quais las peças de luxe fogueron fargadas justament dins las nostras encontradas a la Graufesenca, ran de Milhau, e a Banassac, en Gavaudàn, al pe meteis del Causse de Sauvenem de veire, a la ceramica excisada, e se vaterra. Los Romans troberon man co dels Gabals e co dels Rutens d'obra biaissuda dont l'activitat roïnet célébrés d'Arezzo, dins la Peninsula, mistas del dins tôt e los una obradors las obras dels cera- Lengadoc Naut fogueron, d'aqui ençà, exportadas l'Emperi. vases sigillats essent, al nostre païs, una d'importación, consi explicar, se demanda Déchelette (7), que los primiers fabricants ajan pas, durant lo période inicial, reproduch o a mens assajat de reproduire los prototipes italics? » « L'industria dels industria Car los vases de Banassac o de la Graufesenca revertan gairebén totjorn la forma de bols decorats e son del tôt disparius dels tipes classics d'Arezzo. Per nos autres, l'explication es pas dobtosa. Si comparam preïstorics de decoración excavada amb las innomsigilladas Gallo-romanas, sem ferits per l'absoluda semblança dels contorns. L'antic bol de las tribus los vases brabras terralhas 6. Cf. Prunieras, in Bulletin de la l'Avancement des 7. Cf. Déchelette. T. I. Société Française pour Sciences, 1883 et 1887. Vases céramiques ornés de la Gaule romaine, �FIG. VII. et VIII. — Ceramica de décor excaval Tumulus del Mazel Ronci (collección Prunieras) �FIG. V. et VI. FIG. IX. — — Tumulus n° VI del Kreissinel. Ceramiea sigilada ción Ch. gallo-romana Morel). - — Vases 1 e 2 (collección Ch. Morel) Villa gallo-romana de Chai-pal (collec- �ceramica la dins los « clapasses vielhs » 185 contunha, amb una color, una pasta e una ornadisparivas, mas en conservant inmudabla la sieu forma primitiva (veire fig. V e IX). Encara melhor, si metem ras e ras un vas sigillat déco¬ rât e lo vas VI del Freissinel, per exemple, o la un dels trosses trobats per Prunieras al Mazel Ronci, podem que constatar una granda analogia dins l'entindament général e l'ornamentación. D'un costat coma de l'autre, lo motiu principal es orlat d'una linha decorativa que, co de la un es format d'un motiu canonat e so de l'altre d'una renguiera de cabigabalas se mentación rons. los oliers de Banassac e de la qu'adaptar al tipe preïstoric, mestrejant al moment de la conquista, los mejans tecnics dels ceNos sembla vesedor que Graufesenca ramistas an fach romans. Al segur, an après dels obradors italics,lo procediment del motlatge, que volonta un rendement industrial mai venguts biaissuts dins l'art d'ondrar lors obras de e de divinitats, aladonc qu'altre temps eran solament avesats a la decoración geometrica. Mas, daissant de lor plen voler las formas vengudas de Roma, an servat lo vielh bol preïstoric tant mai aisidament que lor clients mai vesins, los Gabals e los Rutens que se'n gausissián despuei força temps, devián los preferir als models que lor eran quasi desconeguts. E d'aqui ençà lo prototipe dels esplendids vases sigillats Gallo-romans sembla plan èsser estât, a mens per la forma e l'entindament général de l'ornamentación, lo bol de decoración, excavada dels clapasses del Lengadoc-Naut. fort, e son fulham, de bèstias Dr C. Morel Delegat pel Gavaudàn de la Societat Preïstorica Francesa. �ESTATUT INTERIOR DE CATALUNYA Text el « Bullleti Oficial de la Generalitat Catalunya » del dia 27 de maig de 1933 publicat de en El poble de Catalunya, en recobrar la seva personalitat política i constituir-se en poder autônom, estableix, per la potestat del s eu Parlament, la segiient Llei fonamental ; TITOL I Disposicions generals Art. lr El poder a Catalunya émana del poble, que l'exermitjà dels organismes de la Generalitat. Art. 2.n La capital de Catalunya és Barcelona. Art. 3.r La llengua pròpia de Catalunya és la catalana. Art. 4.1 La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc. ceix per Art. 5.è Les lleis no tindran efecte retroactiu, sinó en excepcionals si ho disposa el Parlament per la voluntat expressa de les dues terceres parts dels Diputats possessiocasos nats del càrrec. Art. 6.è Les lleis només podran ésser derogades per altres lleis. Art. 7.è Tindran la condició política de catalans : Aquells que ho siguin per naturalesa i no hagin adquirit veïnatge administratiu fora de Catalunya. Segon. — Tots aquells que, essent espanyols, hagin ad¬ quirit veïnatge administratiu a Catalunya. La condició politica de català no détermina l'aplicació del Dret civil vigent a Catalunya, per a la quai hom s'ajustarà al que disposin les lleis que regulin aquesta matèria. La dona, pel fet del matrimoni amb un català, pot adquirir immediatament la condició política del marit. Primer. — TITOL II Principis socials Art. 8.è La familia resta sota la ralitat. salvaguarda de la Gene¬ �ESTATUT El matrimoni es INTERIOR DE fonamenta en CATALUNYA la 187 igualtat de drets dels cònjugés. Les lleis civils determinaran els drets i els deures que corresponen als fills. a la investigació de Establiran, aixi mateix, les normes per la paternitat i la igualtat dels fills nascuts dintre i fora del matrimoni. Art. 9.è L'exercici del dret de propietat s'ha d'inspirar en l'interès social. . La Generalitat l'empara i aferma en allô que serveixi aquesta finalitat i amb aquesta orientació seran aplicades l'Estatut atorga a Catalunya. Tota la riquesa del pais està subordinada als interessos de l'economia général. El Parlament podrà intervenir, mitjançant lleis, en l'explotació i coordinació d'industries i empreses privades, sempre que ho exigeixi la racionalització de la producció i els les facultats que interessos col-lectius de l'economia catalana. béns, inobles i immobles i objectes de tinguin valor historié, artistic o cientific, podran ésser déclarais d'interès pûblic. La Generalitat ordenarà les normes per a llur conservació en coordinació amb les que regeixen el patrimoni cultural de l'Estat. Art. 11. L'ensenyament primari sera obligatori, gratuit i català per la llengua i pel seu esperit. S'inspirarà en els ideals de treball, llibertat, justicia social i solidaritat humana, i es desenrotllarà mitjançant institucions éducatives relacionades entre elles pel sistema de l'escola unificada. En tots els graus sera laie. La Generalitat facilitarà l'accès a tots els graus de l'ense¬ nyament als escolars més aptes mancats de mitjans écono¬ Art. 10. Tots els tota mena, que mies. La llibertat de càtedra queda reconeguda i garantida. salvaguardarà l'existència i l'obra de les institucions i fundacions privades de cultura que, atenint-se a les normes legals, contribueixin al progrès dels estudis i a la formació espiritual del poble català. La Generalitat Art. 12. El treball, en qualsevol de les seves formes, es un protegirà dintre els limits de deure social. La Generalitat el la seva competència. La Generalitat organitzarà la instrucció professional i �188 estatut interior de catalunya social, fomentarà l'estalvi popular i propulsarà el cooperauna atenció preferent a tôt el tivisme i mutualisme. Dedicarà que pugui contribuir treballadors. al millorament social i économie ciels Art. 13. Els treballadors i funcionaris del podran disposai- temps necessari per a complir els deures politics i exer- cir els càrrecs d'elecció popular, sense minva de llurs retribucions quan el càrrec obtingut no en tingui d'assignada. L'accès als càrrecs publics no tindrà altres limitacions que les que assenyalin les lleis. Art. 14. L'assistència social és un cleure de la Generalitat. La Generalitat ordenarà l'assistència a la maternitat, als infants, als vells, als malalts i als invàlids, tôt coopérant al règim social d'assegurances per tal que els treballadors tinguin previstes econòmicament les contingències adverses de la vida. Les institucions d'assistèneia de caràcter privât seran in- tervingudes per la Generalitat. Art. 15. Queda totalment prohibida la usura. Art. 16. El Govern de la Generalitat garantirà, en tôt el del compliment que sigui de la seva competència, l'efectivitat de les lleis laïques i socials de la Repûblica. La Generalitat no té religió ofìcial. TITOL III Art. 17. La Generalitat és mia de l'organisme juridic de l'autono- Catalunya. La componen el Parlament, el Président i el Conseil Exeo Govern. cutiu Capitol I Parlament al Art. 18. La potestat de fer les lleis i derogar-les correspon Parlament, constituït pels Diputats elegits pel poble per mitjà de sufragi universal, directe, igual i secret. L'elecció serà feta per llistes i per àmplies circumscripcions. Art. 19. Seran dans elegibles per al càrrec de Diputat els ciutamajors de vint-i-tres anys, sense distinció de sexe ni �ESTATUT INTERIOR DE CATALUNYA 189 d'estat civil, que, tenint la neixin les qualitats que la condició politica de catalans, reuLlei Electoral determinarà. Art. 20. La Llei regularà l'exercici del sufragi sobre la base de la igualtat entre els sexes i determinarà les incapacitats i incompatibilitats per a ésser Diputat. Art. 21. Els Diputats son inviolables per raó dels vots i de les opinions que emetin en l'exercici del càrrec. Art. 22. Els Diputats solament podran ésser detinguts en cas de delicte flagrant. sera notificada tôt seguit al Parlament o, si Diputació Permanent. Si algun Jutge o Tribunal estima que ha de processar un Diputat, ho posarà a coneixement del Parlament expressant els motius que justifiquin la dita resolució. Transcorreguts seixanta dies, comptats de la data en què el Parlament hagi acusat recepció del suplicatori corresponent, sense prendre acord respecte a ell, el dit suplicatori es considerarà denegat. La detenció o processament d'un Diputat restarà sense efecte quan ho acordi el Parlament, si es troba reunit, o la Diputació Permanent, si el Parlament està dissolt o suspeses La detenció s'escau, les a seves la sessions. El Parlament, o la acordar que el Jutge Diputació Permanent si s'escau, podrà suspengui el procediment fins a l'expiració del mandat parlamentari del Diputat objecte de l'acció judicial. Els acords de la Diputació Permanent es consideraran reunit el Parlament, aquest no els ratifica expressament en una de les seves vint primeres sessions. revocats si, un cop Art. 23. Els Diputats representen tôt el poble. Art. 24. El mandat parlamentari durarà cinc anys, comptar de la data de celebració de les eleccions. Art. 25. Els tribuas tal a Diputats seran reelegibles indefinidament i ré¬ fixi el Reglament de Règ'im ïnterior del Par¬ com lament. Art. 26. El Parlament català establirà el resoldre la validesa de les eleccions dels clarar llurs procediment per a Diputats i per de- incapacitats i incompatibilitats. Art. 27. El Parlament es reunirà en el seu Palau, sense ne- �Í90 ESTATUT INTERIOR DE CATALUNYA cessitat de convocatòria, el primer dia hàbil dels mesos de i octubre de cada any, i sempre que sigui convocat pel Président de la Generalitat o pel del Parlament. Aquest tindrà, a més, l'obligació de reunir-lo quan ho acordi la majoria de la Diputació Permanent o bé ho demani la tercera part dels Diputats possessionats del càrrec, si falten més de quinze dies per a celebrar sessió ordinària. Les reunions ordinàries del Parlament duraran, almenys, març dos mesos En cada una. excepcionals el Parlament, per iniciativa del seu Président, podrà reunir-se i actuar en altres indrets de Catalunya. casos Art. 28. Les resolucions del Parlament seran preses per majoria de vots, però per a votar les lleis serà necessari el quorum de la meitat més un dels Diputats que componguin el Parlament, llevat en els casos en què aquest Estatut Interior n'exigeixi un nombre més gran. Art. 29. El Président de la Generalitat i els Consellers tenen veu al Parlament encara que no siguin Diputats. Art. 30. El Parlament podrà significar, per mitjà de proposicions de desconfiança, Fa seva disconformitat amb l'actuació del Govern o de qualsevol dels Consellers. Aquestes proposicions no seran admeses a tràmit si no es presenten signades per-cinc Diputats, i no podran ésser discutides i votades fins després de passats très dies de la presentació al Président del Parlament. Les proposicions esmentades no tindran cap efecte si no son aprovades per la majoria dels Diputats possessionats del càrrec. Art. 31. La condició de cades de la Diputat fineix per les causes indid'aquest Estatut Interior, per la pèrdua capacitat per a ésser-ho i per renúncia. en l'art. 33 Art. 32. Tots els catalans, ja ho siguin per naturalesa o per haver adquirit veïnatge administratiu de conformitat amb l'art. 7è, podran exercir el dret de petició als Poders publics i tició no a les Autoritats de Catalunya. Aquest dret de pepodrà ésser exercit per cap classe de força armada, ni individualment ni col'lectivament. Art. 33. El Parlament finirà Primer. — Per : l'expiració del termini légal. �ESTATUT INTERIOR DE CATALUNYA 191 Segon. — Abans, si ho acorda el propi Parlament pel vot majoria absoluta dels Diputats en exercici del càrre-c i en sessió especialment convocada a aquest objecte. Tercer. Per referèndum popular d'acord amb l'article segiient. El Président de la Generalitat convocarà eleccions générais très mesos abans de l'expiració del termini légal de la — de duració del Parlament. En els dos liltims casos, el Président de la Generalitat con¬ législatives dintre dels vuit dies segiients què hagi estât déclarât dissolt el Parlament, per que no sigui més llunyana del seixantè dia se- vocarà eleccions a a aquell una en data guent. El Parlament dissolt la seva potestat com Generalitat fixa el no a reunirà amb pie dret i recobrarà Poder Legislatiu si el Président de la convoca es noves eleccions en el termini que présent Estatut Interior. Art. 34. Per a ésser sotmesa a referèndum la proposta de dissolució del Parlament català, haurà de fer-la el Prési¬ o el 20 per 100 dels electors inscrits, piiblica. Consultât el cos électoral, el referèndum serà ferm si la proposta és aprovada per la majoria dels electors que hagin près part en la votació i si aquesta ma¬ joria arriba al 40 per 100 del nombre d'electors- inscrits. No es podrà fer us d'aquest dret més d'una vegada durant dent de la Generalitat en votació la vida légal del Parlament. El Président de la Generalitat quedarà dimitit, si el refe¬ rèndum ha estât demanat per ell i la seva proposta és refusada. Si la proposta és aprovadai en la forma abans dita, el Parlament quedarà dissolt. En aquest cas el Président convocar noves eleccions que hauran de tenir efecte dintre els seixanta dies segiients. El Parlament no podrà presentar cap proposició de des- haurà de el Président o el Conseil Executiu des del sigui feta piiblica la iniciativa del Président o sigui tramitada la proposta d'anar al referèndum fins que s'hagi efectuat la votació. Una llei complementària de l'Estatut regularà el procediment per a formular la iniciativa i l'exercici dels drets de confiança envers moment que referèndum. En cas que la petició del 40 per 100 de vois del referèndum bagués obtingut més dels electors inscrits, s'entendrà que �192 estatut interior catalunya de aquesta petició equival ja a l'aprovació de l'acord de dissolució del Parlament, sense nécessitât de nova votació. Art. 35. Les lleis aprovades pel Parlament hauran d'ésser promulgades i publicades en el termini de trenta dies. préceptes reglamentaris de caràcter général a Catalunya obligaran dintre el seu territori al cap de vint dies de llur publicaciô, si no disposen el contrari. S'entendrà feta llur publicació el dia que acabi la inserArt. 36. Les lleis i els ció de la llei al Butlletî Oficial de la Generalitat. Art. 37. El Parlament nomenarà, immediatament de cons- tituït, Diputació de quinze Diputats i quinze suplents, représentants de les diverses fraccions que el formin, en proporció al nombre de cada una d'elles. El Pré¬ sident d'aquesta Diputació serà el del Parlament. Aquesta Diputació, quan el Parlament no estigui reunit o, quan estigui dissolt, tins a la constitució del nou Parlament entenuna integrada drà per : De tôt el que es refereix a la inviolabilitat i a la parlamentària. Segon. — De convocar el Parlament, per acord de la majoria absoluta dels qui integrin la Diputaciô Permanent. Tercer. De resoldre respecte a les atribucions que els Primer. — immunitat — arts. 45, 56, 71 i 74 li confereixen. Quart. — De les altres matèries que li atribueix el Regla- inent Interior del Parlament. Art. 38. Els acords de la Diputaciô Permanent es conside- rarań revocats si el Parlament expressa en una no els ratifica d'una manera de les vint sessions immédiates. Capitol II president de la generalitat Art. 39. El Président de la Generalitat és elegit pel Parla¬ primera votaciô no té majoria absoluta dels vots dels Diputats possessionats del càrrec, es procedirà a nova elecciô i serà elegit el que obtindrà la majoria de vots dels Diputats que prenguin part a la votaciô. Si cap candi¬ dat no reuneix aquesta majoria, es procedirà a nova elec¬ ciô, limitada als dos que n'hagin reunit més en l'anterior, i quedarà elegit el que obtingui major nombre de vots. El Président cessarà normalment quan quedarà constiment. Si en la �ÉSTATUT tuït un nou DÉ INTERIOR 193 CATALUNYA Parlament, davant del quai resignarà les seves funcions. Art. 40. El Président nomena i sépara lliurement els Consellers que constitueixen el Govern. Art. 41. El Président estableix les directives la politica del Govern i dirigeix la sable davant del Parlament, i en fiança haurà de dimitir. seva cas générais de actuació. Es respon¬ de mancar-li la con- Art. 42. La Llei determinarà els honors i la dotació del Président. Art. 43. No seran elegibles per al càrrec de Président eclesiàstics ni els ministres de cap confessió religiosa, ni religiosos professos, ni els militars en els els servei actiu. Art. 44. El Président dimissionari haurà de continuar en l'exercici del càrrec fins que el seu successor n'hagi près possessió. Si per qualsevol causa no pogués continuar, la Presidència de la Generalitat serà exercida interinament sident del Parlament, i el Vice-President tuirà en la Presidència pel Pré¬ primer el substi- d'aquest. El Président interi convocarà el Parlament dintre el termini màxim de vuit dies per a elecció del nou Président. Art. 45. El Président de la Generalitat Gonseller temporalment, perô cions executives La quan o no pot delagar en un parcialment, les seves fun¬ de govern. delegació haurà d'ésser comunicada al Parlament o, aquest estigui tancat, a la Diputació Permanent. Art. 46. Corresponen al Président fins en cas de delegació : Les funcions de representació i la facultat de reprendre en tôt moment la delegació feta. Segon. — El nomenament i la separació dels Consellers. Primer. També — podrà Tercer. — nomenar Consellers sense Departament. La designació dels Directors Générais i els no- als altres càrrecs politics de Govern, a pro¬ posta del Conseil Executiu. Quart. — L'autorització de la lectura dels Projectes de Llei que el Govern presentarà al Parlament. menaments per La promulgació de les Lleis. presidir el Conseil Executiu sense Cinquè. — Sisè. La facultat de — prendre part en les seves votacions. �194 ESTATUT INTERIOR DE CATALUNYA Art. 47. Delegades pel Président de la Generalitat les îudo de govern, el Conseller Primer tindrà directament la representació del Conseil Executiu davant del Parlament. Els vots de confìança o de censura no afectaran personalment el Président si no son formulats d'una manera cions executives expressa. Art. 48. En el delegui les funcions que els del Conseil Executiu pel que toca a la forma la responsabilitat i a la compareixença da¬ cas que el Président 110 executives, estarà subjecte al mateix procediment altres membres de fer efectiva vant del Parlament. Art. 49. El Conseller Primer, reservada la facultat que l'apartat 6.è de l'art. 46 concedeix al Président de la Gene¬ ralitat, presideix i reuneix el Conseil Executiu. En el cas previst en el paràgraf lr. de l'art. 44, exercirà la Presidència el Conseller Primer. Capitol III Consell Executiu Art. 50. El Consell Executiu o Govern es compon del Pré¬ sident de la Generalitat i dels Consellers. Art. 51. El Govern fixarà la denominació i les atribucions dels Departaments. Art. 52. Els Consellers tindran els honors i la dotaciô que el Parlament determinarà. Durant l'exercici de llurs funcions podran intervenir o gestió de cap empresa o associació privada de fins lucratius a Catalunya, que estigui en relacions amb la Generalitat. Una Llei especial determinarà els casos d'incompatibilitat compresos en aquest article. Art. 53. El Govern haurà de dimitir sempre que el Parla¬ ment li negui la seva confiança, en la forma que détermina l'art. 30 d'aquest Estatut Interior. Aquest precepte sera també aplicable als Consellers individualment. directament ni indirectament no la direcció Reglaments emanats del Consell signats pel Président i el Conseller o Consel¬ corresponents, i si aquell hagués delegat les seves Art. 54. Els Décrets i Executiu lers en seran �ÊSTATUT INTERIOR funcions executives, els DE 195 CATALUNYA signarà el Conseller Primer per de- legació. Art. 55. Els Consellers hauran de solmetre a la deliberació i decisió del Conseil tots els Projectes de Llei que hagin de presentar-se al Parlament, aixi coin també tots aquells disposicions que per excedir de les atribucions pri¬ vatives d'un Departament o per llur importància siguin per la Llei reservades al Conseil. Als Consellers correspon l'alta direcció i representació dels serveis publics assignats als diferents Departaments. décrets i Art. 56. El Président, quan no estigui reunit el Parlament, proposta i per acord unànime del Govern i amb l'aprovació de les dues terceres parts de la Diputació Permanent, podrà, en casos excepcionals que requereixin una decisió urgent, establir per décret sobre matèries la regulació de les quais correspongui al Parlament. Aquestes disposicions tindran caràcter provisional i llur vigència estarà limitada en la forma establerta a l'art. 38 d'aquest Estatut pels acords de la Diputació Permanent. a TITOL IV Régim local Art. 57. Els Municipis de Catalunya Art. 58. Per l'organitzaciô i funcionament dels diferents Generalitat, el territori de Catalunya podrà serveis de la ésser dividit seran autònoms. a en les demarcacions que la Llei determini. Art. 59. Els Ajuntaments, fora dels que es constitueixin en Conseil obert, seran elegits per sufragi universal, igual, directe i secret, en la forma que la Llei determinarà. La primera autoritat municipal serà nomenada per elecció directa del poble o per l'Ajuntament, d'acord amb el que determinarà la Llei Municipal. Art. 60. La Llei determinarà les normes per les quais regir-se els Municipis segons les respectives població, importància i situació, i regularà les condicions del règim de carta municipal. Art. 61. La Llei determinarà els mitjans econòmics dels Municipis, en quantia suficient per a atendre els serveis de llur competència, tôt procurant d'arribar a la supressió dels hauran de �í9é estatut de cat alunîtà intëiiior impostos indirectes que graven els articles alimentaris. Els Municipis tenen el dret de posseir i adquirir béns, de tenir explotacions econòmiques i industrials, i el nistrar llur el d'admi- Pressupost. T1TOL V Funció Judicial Art. 62. La Justícia és administrada a Catalunya pels Jutges i els Tribunals nomenats d'acord amb l'art. 11 de l'Estatut Exterior. Els Jutges i els Tribunals són independents en l'exercici la Justícia. Només estan de llur funció. No tenen altre íì que sotmesos a la Llei. Art. 63. Una Llei fixarà les Tribunals i demaroacions territoriais de Jutjats. Art. 64. La Generalitat, en allô que d'ella depengui, ga- ranteix, als econômicament necessitats la gratuitat total o parcial de la justicia. Art. 65. El Président del Tribunal de Cassació de Cata¬ lunya serà désignât per elecció. complementària regularà el procediment i les d'aquest Tribunal i la forma de procedir al nomenament dels seus Magistrats i dels altres funcionaris judicials. Una Llei condicions de l'elecció del Président Catalu¬ ultra les facultats que li atribueix la Llei, tindrà la de proposar al Conseil Executiu, d'acord amb la Sala de Govern, els ascensos i trasllats de Jutges i Magistrats, de conformitat amb les disposicions legals. Art. 66. El Président del Tribunal de Cassació de nya, establirà recursos contra la il-legalitat disposicions emanades de l'Administració en l'exercici de la seva potestat reglamentària i contra els seus actes discrecionals constitutius d'excès o desviació de poder. Art. 67. La Llei dels actes o Art. 68. Tothom té dret, en per els casos la Llei, a ésser indemnitzat dels que li siguin judicials o delictes comesos pels funcio¬ judicials nomenats lliurement per la Generalitat. causats per errors naris i formes déterminais perjudicis �estatut interior En aquest cas, la Generalitat sable de la indemnització. de catalunya 197 serà subsidiàriament respon¬ Art. 69. Els Jutges i Magistrats no podran ésser jubilats, separats ni sospesos en llurs funcions, ni traslladats del lloc que ocupin, sinó de conformitat amb les Lleis. TITOL VI Finances Art. 70. El Conseil Executiu de la Generalitat sotmetrà cada any al Parlament de Catalunya, abans del l.r de no¬ Pressupost on constarà l'enumeració conjunta i global de les despeses i dels ingressos necessaris per a cobrir- vembre, un Ies, durant l'exercici économie. El Pressupost haurà d'estar aprovat abans del dia 1/ de de cada any. Si el Parlament, per causa justificada, no pot aprovar-lo abans de l'esmentada data, continuarà regint el de l'any anterior, mitjançant pròrrogues triinestrals aprovades pel Parlament, que no podran excedir de quatre. gener Pressupost de la Generalitat, on despeses i tots els ingressos. No es podrà fer ús, llevat en els casos d'excepció esmentats en el paràgraf segiient, dels Pressupostos extraordinaris ni crear comptabilitats ni caixes especials, exceptuant les d'amortització, que podran ésser creades en les condicions que la Llei determinarà. Aquesta prohibició no serà obstacle a la constitució i funcionament d'organismes autònoms creats pel Par¬ lament en les condicions que aquest determini. Art. 71. Hi haurà, un sol caldrà incloure totes les Unicament podran ésser autoritzats els Pressupostos ex¬ els motivin raons de nécessitât justiïicada, per la majoria absoluta del Parlament, i, estant suspeses les sessions, en cas d'urgèneia, per un acord del Conseil Executiu aprovat per la majoria absoluta de la Diputació Permanent del Parlament, requerida a aquest objecte. De l'esmentat acord, caldrà donar-ne compte al Parlament, tant aviat com aquest es reuneixi. traordinaris, quan Art. 72. Les normes legals d'aplicació dels Pressupostos regiran solament mentre estigui en vigor el Pressupost al quai es refereixin, o una de les seves pròrrogues. El Pressupost serà executiu un cop votât pel Parlament, i entrarà en vigor sense altra formalitat. �198 ESTATUT INTERIOR DE CATALUNYA Art. 73. No podrà ésser autoritzada la lectura d'esmenes al Projecte de Pressupost présentât pel Conseil Executiu que representin augments en les despeses previstes, si no van signades per vint Diputats i no s'hi consigna la manera de cobrir l'augment proposât, previ dictamen favorable de la Comissió de Finances. Per a l'aprovació d'aquestes esmenes caldrà la majoria absoluta de vots de Diputats possessionats del càrrec. podran ésser esmerçats per als partida que assenyali el Pressupost dins el limit de la quantitat consignada ; no seran penneses transferències ni ampliacions sense autorització del Parlament. El Conseil Executiu podrà, tanmateix, estant tancat el Parlament i amb l'aprovació de la majoria absoluta de la Diputació Permanent fer ampliacions o transferències de crédit en cas d'exigir-ho la conservació de l'ordre, calamitats públiques o una nécessitât financiera urgent d'una altra naturalesa. Ten aviat com el Parlament es reuneixi, el Conseil Executiu haurà de donar-li compte dels acords presos. Art. 74. Els crédits sols fins de la Corporacions publiques de Catalunya estaran tenir aprovats els Pressupostos abans del dia 1/ de gener de cada any. Les pròrrogues d'aquests Pressu¬ postos no podran mai excedir, en conjunt, d'un any de duArt. 75. Les obligades a rada. La Llei regularà les normes i garanties necessàries per a aprovació de Pressupostos extraordinaris i la formulació i per a l'emissió d'emprèstits per part de les Corporacions Pûbliques. Art. 76. La Hisenda de la Generalitat es nodrirà de tots els privativament i dels altres que li indirectament segons les de l'Estat, a conseqiièncià aquests efectes, serà aplicat a cada ingressos que li pertanyin corresponen també directament o normes de relació amb la Hisenda del règim que, per exercici économie. podrà ésser recaptat cap impost ni contribució hagi estât aprovat pel Parlament o per les Corpora¬ cions legalment autoritzades per a votar-los, ni ésser exigida exacció no consignada prèviament en Pressupost. No podrà ésser concedida cap exempció ni reducció d'impostos Art. 77. No que no si una Llei no l'autoritza. �èstatut intèríor de cataluńya Art. 78. El Conseil Executiu no podrà aliénai- ni gravar els patrimonials de la Generalitat sense autorització atorgada per una Llei. Aquesta mateixa Liei establirà les condicions générais de la venda o cessió correspondit. Jjéns immobles Art. 79. L'emissió per una Llei, l'emissió. d'emprèstits liaurà d'ésser autoritzada la quai precisarà les condicions générais de Tota operació feta amb infracció de l'anterior precepte no obligarà la Hisenda de la Generalitat per cap concepte. serà nul-la i Art. 80. Els crédits necessaris per a d'interessos i satisfer el pagament capitals s'entendran sempre inclosos en Testât despeses del Pressupost i no podran ésser objecte de discussió mentre s'ajustin estrictament a les Lleis que autorit- de l'emissió. zaven Art. 81. L'ordenació formai de la Hisenda de la Gene¬ ralitat, tant en els ingressos com en les despeses, estarà una Llei d'Administració i Comptabilitat. La mateixa Llei regularà el funcionament d'un Tribunal regulada per Comptes constituït amb independència del Conseil Exe¬ i procediments per a assegurar la rendició dels comptes, la quai serà sotmesa a l'aprovació del Parlament. de cutiu, i estatuirà les garanties, normes TITOL VII Reforma Art. 82. El per iniciativa de l'Estatut Interior présent Estatut Interior podrà ésser reformat : a) Del Président de la Generalitat. b) De la cinquena part dels Diputats del Parlament. En tôt cas hom determinarà a les propostes l'article o articles que i hagin d'ésser suprimits, modificats i addicionats, Llei. seran tramitades com un Projecte de Per la declaració de la nécessitât de la reforma aquelles els i per la aprovació, caldrà el vot favorable de les dues terceres parts del nombre dels Diputats possessionats del càrrec. Les reformes d'aquest Estatut Interior determinades per altres reformes de l'Estatut o de la Constitució de la Repiiseva blica seran dinari. aprovades pels tràmits d'un Projecte de Llei or- �200 estatut intéríor Article de catalunya addicional Art. 83. Per el cas a a l'aprovació d'una proposta de reforma, en de l'article 18 de l'Estatut del 15 de setembre del 1932, caldrà el vot favorable de les dues terceres parts del.s que formen el Parlament català. Diputats Article transitori Durant l'any présent, com a cas excepcional, en atenció al traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat, podrà ajorna-se la presentació del Pressupost fins al l.r de dé¬ cembre. dlsposicló final Aquest Estatut Interior entrarà en vigor el dia de la seva publicasió al Butlletî Oficial de la Generalitat. FRANCESC MACIA El Primer Conseller Carles Pi i Sunyer �LUGAR Conte Magic I Lo Aviá durât mantuns dins la folor, lo vin e pesombre jorns la drilhança la luxûria sobre l'iror atupida del poble. Lugar, 1.0 prince, en leissant sas gorrinas s'era gitat, sadol, sobre sa colga. E l'om tremava en pensant a la força misteriosa, estranha malefica e semblant velhar sobre e li servar lo sobeiràn aquel jove prince reinatge. impotent e feble, Lo rei son paire, ome viviá reclaus al fons de sa demora : poble, antàn, caigut dins l'anarquia, encara un pauc li rompiá la corona ; mas vejaici que lo prince, tôt d'una s'era mostrat. Depois longas mesadas desparegut, degun podiá conóisser son ont era anat. Aici donc que lo prince pareis sobdàn, el autras vetz tant freule, sens e volontat, tôt tremudat coma en un s'era cop terrible, autre ome un possedissent los secrets d'una sciéncia que ne fasiá lo sobeiràn del monde. E non sembla de creire, adès encara palomba, ara bèstia ferotja pietat, crudel. Dins l'espaventa, jos son comand lo poble entier se plega. el la sensa �202 V. A BERNARD corromput sa cort ambe sos vicis, ambe son aur e sas vida enfin sa Aviá cochat infamas roias ; plus qu'un long folitge. es son esposa promessa Docelina, èli pur de la montanha, divin amor de sa prima, jovença s'assolar ambe d'orras bagassas sensa pudor enant los uelhs del monde. per E jais aqui sobre son lech de porpra D'ailai, lonhdàn, lo cant de la marina monta vers el. De las estras badieras l'aura ventola E reliscant al la luna ven agitant las cortinas long de las colonas, aluminar la fàcia del jove prince endormit que pantaia : una. expression d'orror li torç la boca, clucs e macats sos uelhs froncis lo front, e sa son sembla d'un corb l'ala negra A lo « — « « « « « pesombre, Orror ! sobre mon e de traucs d'ombra, cabeladura braceja orror ! la front en e estesada. cridassa : corona de ferre m'acrasant m'abranda ; aquelas serps d'acier que m'encenturan fan regolar al fons de mas medolas de plomb fondut ! la tortura me mata ! Ah ! sofrissi ! sofrissi ! » Docelina l'esconduda, paupitant, escolta, maugrat tôt la dolça verge l'ama e de segrén dépéris, relegada dins los fondais del palais amb la,s servas. Sap qu'un secret tormentós, un misteri treva lo prince e lo voudriá conóisser, saber perquè son benamat desobte es devengut mai feresós qu'un tigre, perqué sofris e perqué parla en somni, e tresananta, esconduda, l'escolta. a car en �203 JLUGAR Orla : « La mort seriá ma deliurança ! fai-me morir, borrel ! Quin long martiri «Te matarai cop segur, se ne sorti « ! Ah ! l'angónia ! l'angónia ! « d'aquela « Quicom de fer, quicom qu'es pas de dire! de frenetic ! l'esperit d'un demoni s'apodera de ieu... Vesi l'abisme, me pren, m'engola e cabussi, rodeli « « « « esprova... dins lo nonrèn... lo nonrèn ! » Se sobre la porpra, e revessa susarent, rangola. Sortent de l'ombra cha pauc , Docelina avançada e mai dapè regarda aquela cara onte l'esglai grimaça. La frapación la ten palaficada. Qu'es bela ansins, sa grand cabeladura fins a sos pes desnosada la cencha a s'es d'un nimbe d'aur dins la clartat lunara pantai d'amor, vesión celestiala ange o fada caiguts dins la demora de l'impudor. La votz apasimada sensa rasón, lo prince amb un gros rire : Ah ! magiciàn, magiciana, non sabi « quai es ton sexe. Era donc que fantaumas e pron crudels, mas me senti un autre orne... Poble ! çai sem ! Ah ! risiás de ton prince ! « « « de ton rei ! espera, me vas veire sentir pónher mon agulhada « e « e vas « Som sobeiran mèstre de la materia. « « « « Podi, se cal, far esclatar la terra, l'anientar, podi agotar la vida de l'univers e tant forta es ma ponha qu'un bloc d'acier jos ela es que polvera. aquò, magiciàn — ome o femna quai pot saber ! — es de tu que o teni e de tu risi... Ah ! quina estranha pacha venem de far ! quina pacha d'engana ! E que ? perqué ? per ço que dison l'ama, per aquel fum me fas don de ta sciència, « E tôt « — « « « « ! �204 V. de ton « poder ? BERNARD » Docelina se gibla, qu'una alena enfecida concha en passant. Mai dapè d'el encara en ternissent se dis « Amor ! mon prince ! ai ton secret, ta bela ama es perduda ! Ansins la flor O senhor Dieu ! S'agenolha, se baissa lo prince rauqueja com un borne] fangós. « Oh ! galejada ! de qu'es mon ama e quai pot l'aver vista ? quai la veirà jamai ? es la sansonha pels mainadets als braces de la baila, es l'espantalh per cochar l'aucelada. E vejaici ço que voliás ? que dises m'aver levât, magiciàn-magiciana ? Mas, diga-me, ton sexe es un misteri, tooant lo lech, car — « « « « « « « segur non siás de la raça omenenca ? » « Sensa pensar que riscava sa vida se sobre d'el en s'esvelhant lo prince la sospreniá. Docelina s'abaissa — E tal sobre vaguejanta com un « « « « un e gorg un mirament d'estela clarina son — ombra faisset de violas l'encapela. prince, vesi de simplas magenas. Aviás rasón, crida lo que ben e mal son L'instint es Dieu, lo mai fort es lo Mestre. M'as libérât ! Ara som lo Sobre-orne !... « Ton tenement dins la selva « lo castelar, « aquela torre, « s'endavalant al es sens boinas ? lo front dins los astres, e, e pois las espeloncas nogalh de la terra, « als laus bolhents de sulfur « e, « fai-me tôt veire. « dels torturais « Mas « esbleugissent... de femnas e de lava ; rescondut, ton grand laboratori, vec Aquel long laberinte es un loc de delicias !... ! ailai... roge de sang, se un flume li banhan, �LUGAR « son bêlas, ja ! s'alargan e s'ofrisson, Oh ! las baisar ! laissa que me desnudi, voli nadar... » « « Tant estrun que ven turtar lo braç de La paura verge espaurida e 205 se balaia Docelina. recula, despareis. Dins una nuech d'auratge atal fusa l'elhaus de l'estela d'Amor. II La selvaMagica Dins lo trescamp, pes nuses e dolenta, se'n vai, se'n vai la paura Docelina, degun l'assosta degun n'a piatança, Lugar fa conóisser totai gent sospresa amb Docelina car un e dictât de que seriá subràn a la mort condemnada. E vai perduda en d'asprosas solesas, garrabiers li graufinhan las cambas, es tota en sang, sa gonela estrassada mostra la carn, es morta de lassitge, los noirîs de raïsses, e d'acinelas feras. E sempre pensa al prince : aquel misteri del magiciàn, s'era vertat la pacha, s'era possible atal vendre son ama ! Ah ! quina causa ! e lo castel, la selva, lo laberinte... morta de fam se d'erbas, de grans En totes l'om se o demanda, ris d'ela, om la tracta de bauja ; arpalhans l'aqueiran, la chinalha orla a la mort de lonh sobre sas piadas, pertot cochada es coma una leprosa. los Mas dins son cor tenaça e redemptora, la volontat de la salvar permana e la sostén. �V. Dins sa BERNARD prima jovença sovén, li disiàn que las selvas d'encantaments dels fachilhier son plenas. se ne Mas davans ela ermasses, a palunalhas de las sanhas, gens de fin. Al ponchón l'orizón floteja lo miratge an que la sembela. Or, aici qu'un bel vespre, a jorn falit, coma s'encaminava drech bosc de canels d'onte l'aura a-n-un sortiá fasent la brudor monotona de mainadels sobre los bancs d'escola, pastrilhón que rintrava las fedas li crida : un al nias, ailai, — « Hou ! brava femna qu'es aquela caniera dels apendritz fachilhiers una escola ! » Non l'ausiguet, car lo vent li era en'contra. era d'alhors del pastret qu'una bafa. monte anatz ? e « « Dins lo canier Docelina es intrada, s'alonga, s'agolopa sa farda ; e las fuelhas ponchudas glavis parieras l'encenturan sobre lo sol ambe en de com una La nuech a morta amb de vetas vestida. se fai, leu4eu s'endorm bressada la brudor monotona de l'aura. Mas en l'endejorn ont s'esvelhant ! fai li pesa sus, a son es ? quina sospressa sorn, una entorn de feuses trempes d'eiganha, e lo sol es e pauc a pauc de molsa. traginas bla.ncas qu'un tradòs de teatre Lo neblarès amb s'esvarta atal neblassa sas s'esbevent laissa veire, prodigiosa, una selva ambé d'aubres mai enançats que la nau de la gleisa ont la mancipa adès s'agenolhava. E gens de brud, ni piu-piu d'aucelilha, de bestiola : soverta meg-ombra ni fresiment de fuelha o es dins la verda lo sépulcral silenci de la tomba. e �LUGAR Grei qu'es un somnhe e se dreiça, esglariada, virons, la fonsor negra, d'aubres gegants, e l'eterne silenci a sos l'atemoris. Una font davans ela brud sorgenta e jôs la tepa raja. quita rauba en trustant las romeses non pot brusir... sens Sa Sobdàn dins la lonhesa crit. Ne tressauta, immobila, 10 cor bâtent. E d'autres crits mai propis la fan fernir. Tot-d'una, enfre los roures clantis un vei desbocar corrent, en una mena de gents esquerps, envielhits abans l'atge, uelhs meitat-cecs, giblats, cridan : — « a « cavar mas fons, es un eterne estudi ! Fixant lo sol, sensa la veire, passan. Auriá volgut li. parlar Docelina, « istet mas La selva de fin ! n'a gens ! n'a gens ! cal sempre gens neca e » d'espantament muta. E torna mai Coma sensa s'emplana lo silenci rovit, lo fulhatge es de ferre fremin dins E vai, e que un alen de farga. va.i, Docelina, li sembla canvia pas de plaça. E de crits ben mai mai, tot-d'una, rabents, torna-mai, de correires vielhits, las esquinas gibladas, los uelhs mai 11 luscs e los marmotiant d'eseurosas en venon membres mai greules, paraulas contra. Ela adonc los arresta li parlar, mas eles sens violència, respondre o la veire, s'escartan menant rumor coma las saltar-reglas quora, l'estiu, rosigan las espigas. per sense Es de matin, de tantost o de sera ? la lutz foscarina es mateissa, freda, verdassa. E la nuech ? que deu èsser ? L'espant, la fam li donan lo vertige. sempre �208 V. Vai donc morir en BERNARD d'aqueste sepulcre ? Es la selva, quai sap ! de l'orra pacha s'era vertat ! A-n-aquel greu consire son cor falis. D'un agrei insensible l'agardament de las causas se muda : vei d'arbosiers, de periers amb de fruchas tant que ne vol. Lo lonhdàn s'alugora com los veirials d'una grand catedrala, majoraient beluguejan mentre que tôt a son entorn ven negre. Dejós sos pes de floretas se mostran e colors sas en bescontorns bizarres comia, dirián, de letras tôt sembla aver una dispausadas o de senhes significança. inconoguda. Es l'anochar, la Jos paura pomier s'es assetada, lassa, per s'endormir se pot malgrat son ànsia E vejaici sorgits de las fendilhas jos los rasits, entre los pes dels aubres un forniguier de nanets, lors cabessas an de grands fronts, totes portan bericles, un totes en man tenon de lumenetas ; sembla, n'i'a tant, que la terra ilameja. E sobre'l sol, totes fan la lectura e clins, a votz auta, deschifran los senhes qu'an desenhats las flors misteriosas. Enfre sos uelhs somnelhants, Docelina los vei vagar, ausis lors votz greisselas ansins adès, l'aura dins la caniera menan rumor E tornamai e a de fantins a l'escola. l'alba s'es levada, tornamai los veirials beluguejan ailai lonhdàn. N'es esrneravelhada, li vai tôt drech. Las flors se son pa.ssidas, plus qu'una crauca eisegada onte sos pes entendrits s'ensanguenan. Son vis divin se graufinha à las bredas qu'en s'acrocant a sa rauba de pelhas semblan voler empedir son enança. la terra es �LUGAR Mas tôt non 209 se'n cal, Docelina, braveja empachier, tenedoira, animosa triomfarà. N'es plus qu'una bordoira d'aubres bestorts, desfaiçonats, lors brancas son de braçes, e lors troncs son de cambas, amb de gros piechs, de maucas ambe d'ancas. Aicest ! orror ! s'espalanca de fruchas que son de caps umans ambe d'uelhs torses, d'uelhs sens parpelas, veirencs, la prefissan, lor boca es ren qu'una fenda bavosa. E de vampirs e de ratas-penadas de sacs pendolats jos la rama, gémissent, sinistres, s'espesolhan. Mas, de que vei ! Ensertats sobre d'aubres coma en d'ornes mesclant sas carns ambe las ruscas, caps revessats, lors cabels son de fuelhas. « O bela tosa ! onte vas ? » l'un li crida amb una votz eissordida, esmorenta — eississent d'una gorga ofegada. Torna-te leu ! las dralhas de la sciència coma « « non « de t'ensertar son per tu, filha... Es qu'auriás l'audàcia nosaus per conóisser coin « los anaments de la saba mesclada « a « vai, vai, retorna nostre sang. « Del « Leu, leu ! Quin estudi sublime ! a ton ostal ! » Mas, ela magiciàn setz benleu las victimas ? Amb un riset l'ome-aubre, sens respondre se teiseguet. Menaçador, un autre : — — « non « A sabi mens... en aquest luoc d'estudi, quai sap ! » Plus ren volgueron dire. L'embrandament de la lutz colorada mai que veirials atrais la verge. quand lo solelh li pica O la A desbocat dins una ont s'esbadarna un en e » ! que te siás esmarrada anem coma : meravelhança ! grand crosiera laberinte inmense plen bastit amb peiras de maragda de safir, de robin, d'ametiste �V. BÉRŃARt) miralh lissadas, com un de fils de coire en e lusentas dintre fasent lume. E d'autres fils onte sembla De oade latz qu'elhaussa s'entre-bescan en arca una claror d'opale sobre los bards de porfir e d'agata. espandissent dis Docelina encegada « Aicí, « dins la flambor se e los rebats dels lûmes, aicí segur l'intrant del quai Lugar en del laberinte pesombre parlava. Ah ! que mon cor, Senhor ! se fortifìque per afrontar l'esprova, e que deliuri l'ama del prince ». Alors, fuliginosas long las parets cristalencas s'auboran, tapant la lutz, de gabors onte gisclan de lanç de foc. E la verge aspirada « « « « « dins alén irrésistible enrega un lo laberinte. d'ornes tenon Engombrant la passiera, crispats, redits, la fàcia blava, en man d'eisinas de tortura ; mesfisents, celadament se parlan d'unes, folescs en silenci bracejan, e, d'autres giblats, coma d'orbs tastonejan. Totes li fan quora passa : que venes « a « foras d'aici ! vai-te'n ! nostres O joventa far aicí ? siás un destorbe longs trabalhs d'experiència, — « « » Lo pivelatge magiciàn s'era apoderat d'ela, non lo pot. Corfalida se laissa anar, d'espaventa glaçada. Un escrasat jos lo pes de très cieucles rencoronant d'aur, de plomb e de coire, amb de ponchons que l'intran dins la testa dis e redis : — « O vesi, la pensada es rèn de mai qu'un joc de la matèria « dins lo cervel », pois ris de contentesa. Un autre avent rèn que la pel e l'ossa, del e « s'entornar �Ì.tlGAR suça de mort dins una arca e se 21í crosant los braces de veire onte respalhan long de son corps de gludantas vermenas. En reganhant brama : « Ara n'ai la prova lai de La mort lo « E mila votz — « Li nonren com un a ren ! li sol se troba ! ressón redison a ren » : foras de la matèria ! » Als fils lusents de l'arconcel de Hamas, contrapesat un que portava d'alas com un ensert à l'ossa de l'espala ensanguenada, amb sos dets qu'eran d'àrpias li pren lo cap e li parla a l'aurelha : Escolta-me, li dis, bela, non sabi ço que de tu lo magiciàn vol faire ; en son poder siás oaiguda, vas èsser « la nova presa a sas fonsas recercas e siás perduda. Or, s'es dins la grand torre « de son castel, amont jos la copola « del foc astral mas cal pas que te vegon — amb un cabel, de ta testa, religa quicom, se pos, als rags de la copola, veiràs, veiràs, es una experiéncia ». Totes tanleu bracejan, totes volon que los escolte. — « O bela ! te ne pregui ! » dis un segond, los uelhs lusents e roges e secotit d'espaimes : — « Te ne pregui, se te condus al fons de l'espelonca, « als gorgs bolhents de sulfur e de lava, veiràs al sobre, entalhat dins lo sistre, de grans canals, una escala li monta, ne dobriràs eisadament la porta : contenon Ter del pôle qu'es liquide de tant qu'es fred ; caigut dins las frechalhas — « « « « — « « « « « « « « « « del foc central esventrarà la terra Un autre fai : — « ». S'es al laboratori dels morts-vivents prendràs... » D'autres encara l'interrompent cridan e la secutan. « Braces tesats totis li volon dire celadament quicom. Lo laberinte s'envirolant en bescontorns sens nombre �212 BERŃARl) V. de marine e de porfire roge peirard. Al mitàn de regolas plenas de sang, d'omes se vivissecan : pieches traucats, l'om li vei lo cor batre ara es de e trencada arnb los budels mauca meton a nus los deforas, los nervis, osses e recampant sas umors dins de gerlas, e, en — sorrisent se dison l'un a l'autre : Ah ! lo tenem lo secret de la vida ! « » E Docelina estavanida passa, al mitàn d'els dins com una l'aspir magnetic del fuelha morta sorne magiciàn. III Docelina e lo Magiciàn Una votz forta, una votz monotona e musicala a tirât Docelina de sa pesanta e Ionga letargia. Obris los uelhs, aitant-leu los recluda tant foguienc lo relambre dels lûmes. non lo pot, una força coma de liams la mantèn alongada sobre un tapis de gabors mai leugieras qu'una pradela al primver enflorada. E sempre ausis resclantir, monotona la votz meteisa atal qu'una campana. Lors, enfenhent d'estre encara endormida, Vol es se ambe a son levar, sos uelhs meitat-cluses, la paura entorn aluca. O sobre sa testa una l'esbleugida ! volta d'estelas un grand foc elhaussa e belugueja capelant una inmensa copola, sobre un grand membre enegrit de tubeia tôt engombrat de libres, de cornudas e de fornels. E front clin sobre un globe de pur cristal, una estranha figura, com en — �LUGAlt lo — era magiciàn o benleu absorbit, parlava dins l'univers « Tôt « « « « « « « « « « « « es tôt, e « li La matèria a ren autre. nombre e mesura. Aquò, pas-mens, aquò dins aquel globe es pesât, tôt femna una : — « 213 es natura m'escapa, qué ? la matèria primiera mai que I'eter sobtila ?... encara dobti que siague aqui dins lo cristal caupuda. Ne som segur, pas-mens, li ai ben raubada son a ma, al prince, e d'alhors sa demència n'es una prova, es plus qu'una machina, sens dirección e fola. Aquéla causa existis donc... Ah ! ma desesperança de non poder ne faire l'analisi, es e non es, sa seriá de car tôt, tôt es matèria... » Docelina trahissià, tant forta sa sospressa foguet. Ben verai, l'ama del benamat, de Lugar, era enclausa dins lo cristal d'aquel globe ? Ah ! lo rompre, la deliurar ! Mas paura ! es fachinada ! A grands balanç son cor bat dins son pitre, encara un pauc se ausis siblar sas aurelhas. — la votz « « « « Que faire ? » Aquela experiència... or, segur... malaisada... lauriá besonh... beleu aquela verge aqui davans porrià ser... » Maugrat ela reprèn l'assajarià... : « gitant un crit d'esglari, Docelina a tressautât. Lo magiciàn s'aubora, ela pereu, se sentent liberada del magnétisme agrevant. Se regardan : Es un gigant traspoderós, sa fàcia d'una beutat sobre-umana, glaçada e sa tenguda a quicom d'androgine ; sos grands uelhs clars, lusents, sensa parpelas intran dins ela e tant fons la prefissan que ne rogis e li sembla èsser nuda, �214 V. e resta BERNARD aqui, tremanta, espavordida Atal l'aucel, las alas paupitantas, pivelat de la serp. Amb votz dolça es Lo Màgiciàn li dis : — « As ren de crénher bela enfant. Aici per ta jausida t'apartèn, lo castel e son pargue, de tos plasers sias la reina. Regarda « las bêlas ilors, los fantins, la jovençà... Estranhament sensa que ren se mude dins l'expression de la fàcia inmobila del màgiciàn, li sembla qu'una femna li parla. E vei s'espessir una nebla « ma « tôt « entre eles » dos, l'escondre... E Docelina jardin de delicias se troba cargats de frucha, de grands bacins ont de cignes s'esbaton ; una jovença ardenta e fola dansa a son entorn ; de pavons d'aur s'envolan ; de rossinhols bresilban jos la rama ; De parpalhons ilors vidantas voutejan sobre sa testa e de perfums l'enchusclan. en un comol de Hors, d'aubres A tant sofrit la paura, 'an se trebolat laissa son tant de causas cap que, sens pensada anar. Un dins la fonsor del de marme e grand palais se mostra jardin. De portegues d'aur al solelhàs treluson. Ne vei sortir d'elefants blancs que portan de bels fadrins amb de femnas. Li cantan d'imnes fols d'alegresa. D'argent, de porpra e de diamants vestida tota una banda endrech ela s'avança portant un tron en peiras preciosas. Mants estendards flotejan ; de cimbalas en grand brudor triomfala clantisson. Bel com un dieu, en li mandant de baises, un enfant-rei assetat sobre un carri en son onor �ĹUGAR que de leons e la ven cercar. de tigres tirassan Detràs 10 de Magiciàn vel de nebla un es sempre aqui, la fixa grands uelhs li mandant los efluvis. vanament ; dins totes los delicis sos Mas d'aquel jardin encantat, las bobanças d'aquel palais plen d'ufàn e de testas, plen de joiels, d'esclaus e de joguinas, la casta enfant reprenent consciència : « Que fau aici ?... O mon Lugar ! mon prince mon benamat ! som perduda ! perduda ! lo Magiciàn me ten dejos sas arpas. E coma eissir d'aquela fachilhada ! O Senhor Dieu !... se pregavi... » « « « « Miracla ! tôt s'esvalis : se davans lo lech, la per troba cambra, alestida en una taula es far merenda, e de servicialas que totas son mutas, De que vol dire ? sordas, s'afanan. E tornamai la festa palais, e los jocs e los rires, jardins amb los cants e la dansa, dins lo e los amb los convits reials... Tornamai prega e tornamai la cambra solitària. dins aquela cambra presón estrechament tenguda. Desde que cessa laici mai las fantaumas. La verge adonc ista sempre en preguiera. Al Magiciàn aquò dona consire, sent que li escapa e non lo pot comprendre : de jorn, de nuech, sa forma feminina 11 ten companhia, artadora li parla, E tant que prega es com en l'entreva en van, la paura Docelina garda reclaus al prigond de son eime aquel secret. La força magnetica sobre ela, alors, mai cativa retomba, Una angoissesa. Un lorditge l'aclapan, �21(> V. es alassada Pènsa e BERNARD la testa li vira, la mort. Un desespèr immense pichot foc la consuma. Aquò dura longtemps, longtemps. Un jorn, a l'estrunada 10 Magiciàn la ven veire, li porta una corona adornada de ponchas que fan de lume e talas que d'agulhas a a ambé de fils d'aram. N'ai pron, ma bela ! votz monotona « — Sobrierament, de sa » 11 dis : « N'ai pron ! trop de temps aquò dura ! m'as aturat, de quai biais ? non o sabi, non o vos dire. Eh ben ! per mas recercas « « cal que « sobre ta tès... » La fàcia blava un ome intra cridant : — sorton abdos « Mestre ! la bèstia... e corron. Docelina morta d'esfrai resta aqui, trampelanta. gents que parlan. bonur ! es doberta, Pasmens ausis la votz de Vai se a la porta, pot salvar... o Sobdanament tôt trepa, mobles, parets, tôt tressauta, cabussa, chavira, cais e rodela e gansalha tôt s'entretuerta, es icom un terra-trémol. E graponada a la porta es eissida, qualqu'un l'entrembla, ela alors li demanda : « Sabets donc pas? la bèstia qu'es la terra. el li respond, « al prigond de l'abissi — s'es rebelada « « e lo Mestre la donda d'aquest moment » e passa. Docelina pensa a Lugar, a l'ama enclausa amont dins la la de son prince globe, lo rompre, deliurar, pois morir ! Despacienta vai, s'esmarrant en en de corredors d'obradors ont de roncan sornes, grandas fornassas trasènt de flamadas verdalas » » �217 LUGAR amb de gabors de solfre velenosas ponhent los uelhs e cremant la garganta ; passa cochosa en de laboratòris plens d'alambics lusents e d'esprovetas ; vei de bacins d'aiga horbolianta dins quais, orror ! maceran de cadavres, la pudentor la fai corre. En de cambras vei d'animals crocificats ; de bèstias un vermenier dins de gàbias de veire ; que non sap de causas mai estranhas ! amb de malons de pergamins, de libres e cabalistics, de papers, de cartables de panels cuberts de bescomptadas. aquò denfre de torbas d'ornes espelofits, trepant de gaug, qu'amb ela e E tôt corron, s'en van e cridassan : — « de tôt, ara « ço que e los semens de microbes... « Sem mestres podem destrurre volem : las gabors de toissegues, « » Un autre l'entrerompent : — « Ja ! farem de la terra un grand desert, e d'una vida nova l'emprenharem... avetz vist aquel mostre qu'avem créât de la matèria prima « « « dins l'athanor ?» « « « « — « autre apond, « alors veirem... » — « Laissatz faire lo Mestre cal d'abord que mestrege la bèstia-terra e qu'als fons dels espandis lonh dels solelhs e dels astres l'enregue, un « Totes se precipitan Despachem-se, li bota los enferris, Leu! davalem! » A la vitz de la torre, penosament es arribada amb eles, e d'entre-temps qu'en se butant davalan, com un auceî ela escala, leugiera. E monta, monta, a la perduda monta, ne finis plus — Enfin, aici de lume, n'es encegada, es dejós la copola. Leu! leu lo globe! E de sas mans minhardas que per la seda o per las flors son fachas, », �V. BERNARD pica febrosa, qué que siague per tabasar. Troba ren... De que faire ? E lo temps preissa. Es afolada, quora com un lampec li revèn en memória ço qu'un li a dit de-long del laberinte : Amb un cabel de ta testa, religa quicom, se pos, als rags de la copola, veiràs. » Quai sap ! se pensa. E se derraba unes cabels, n'envertola lo globe, pois bot a bot los nosa. A-n-una escala, un e repica en van, cerca, tros de ferre, un martel, « « « en los tenent monta al mai naut. Just toca los rags astrals... Amb brut de cataclisme tôt s'enfromina, lo laberinte e e lo globe e la torre, la selva salvatja, Artaments malasechs del sorne Magiciàn. (Seguirà,). Valerî Bernard. �LLETRES CATALANES LLIBRES «El compromîs cions « Griterion de », pel P. Miquel d'Esplugues (Edi- casp », Barcelona). llibre d'història ha mogut tant d'enrenou i ha fet com el que ha publicat el P. Miquel d'Es¬ plugues, amb l'epigraf «Pagines vives de la nostra història», sohie el problema interessantissim de la implantació de la dinastia castellana a la Confederació Catalana, no sóc pas jo qui ha de dir-hi una paraula de més. No ja per a tenir raó, sinó tan sols per a ficar cullerada en un débat aixi, s'ha de tenir una preparació especialitzada molt compléta : s'hi ha d'entendre, en un mot. Lluny de mi, per tant, la idea de resoldre aquest débat, ni Quan un discutir tant els entesos d'intentar-ho. Però això no em priva de saludar ainb entusiasme l'aparició d'aquest admirable fascicle encara que no fos més que per l'enrenou que ha dut. Entenem-nos : no és que jo cregui que moure enrenou sigui cap mèrit : perô si que ho és en aquest cas perquè l'enrenou ve, no d'una simple excentricitat d'un escriptor que vol fer-se notar, sinó de l'aparició d'una hipòtesi fonamentada, racional, i extraordinàriament intéressant, sobre un moment culminant de la nostra història, sostinguda per una personalitat plena de prestigi. L'enrenou és, doncs, molt justificat, i en aquest sentit utilissim, perquè fins si els contraopinants respectabilissims del P. Miquel d'Esplugues assolien demostrar la certesa de llurs punts de vista, sempre restaria al llibre de l'il'lustre caputxi el mèrit d'haver-los obligat a revisar la situació dels coneixements sobre el públic com per un moment historié, i el d'haver fet interessar aquesta discussió sobre la nostra història, cosa que, nécessitât urgent. el mateix autor afirma, és d'una G. K. Chesterton sembla que en el prôleg de « L'home percombatre la famosa « Silueta de la histôria universal », de H. G. Wells, li diu, si fa o no fa : « Jo us agraeixo que amb la vostra actitud davant la Histôria, m'hàgiu posât també a mi, que no soc historiador, — com vos no ho sou tampoc, — en situaciô de fer allô que els no especialistes poden fer amb la Histôria ; és a dir : aprofitar les descobertes dels altres per a treure'n conseqiiències. » durable », quan es em disposa a �220 LLETTRES CATALANES Doncs bé, totes les distàncies guardades, és en aquest sentit permeto manifestai- la meva simpatia per l'actitud que pren el P. Miquel d'Esplugues en el seu llibre. No li donaré amb això cap reforç, però no sé estar-me de dir que és aquesta la impressió que n'he trel. Se'm fa dificil de raonar-la, i sobretot jo que em de resumir-la nota. Però la seva mateixa complexitat és més viva, niés real. Es tan excepcional que la vida i més la dels pobles — es resolgui en solucions tan senzilles com la que tradicionalment sentim donar del famés Compromis. En canvi, veieu com és vivissima la justificacié de Sant Vicenç Ferrer, a qui no era possible d'exigir una actitud el que me en la fa una veure — politica que puguem anomenar calalcuiista, siné que lògicament, humanament, havia de veure el bé de tota la Confederacié des del seu punt de vista valencià. I veieu com résulta versemblant, viva i fins actual l'actitud de la nostra República de menespersonalitat i dels seus privilegis però mancada d'una orientacié politica, i indiferent a les coses que reaiment duien en una direccié determinada els seus destins. Per força ha d'impressionar- nos aquesta visié que ens déna el P. Miquel, als que hem vist la reaccié del nostre poble davant els fets de fa quatre dies : la dificultat extraordinària amb què ha reaccionat davant la realitzacié concreta dels ideals col'lectius, després de l'entusiasme amb què celebrà l'adveniment dels signes externs que presagiaven l'assoliment d'aquests — trals i — treballadors, zelosa de la seva ideals. Repeteixo que Però fins si elles no no ningú per a resoldre aquestes coses. fossin certes, la posició patriética del P. soc Miquel d'Esplugues seguiria essent la més sélida. Pcrquè el nostre patriotisme, amb tant de temps d'oposicié, ja ha partit massa de la base d'atribuir les dissorts de Catalunya a l'obra dels altres, de vegades, tan exageradament son carregats de culpa, que fan pensar en aquells Ils contra els quais somniava terribles repressions. Tartari de Tarascé, — deixant-nos a nodels enemics, saltres si hi com — uns que innocents en estât d'indefensié ; actitud que penséssim una mica ens obligaria a reconèixer la nostra incapacitat de servar una personalitat de poble lliure. Sols a la nostra feblesa son deguts els triomfs dels enemics, que moites vegades no han entrât en joc fins que nosaltres haviem abandonat la posicié. Els qui coneixen la histôria de la nostra cultura, per exemple, ho saben bé prou. I és en aquest sentit que jo recomano la lectura d'aquest admirable fascicle. Independentment de l'ac- �llettres 221 catalanes titud critica que pugui adoptar-se, ell ha de contribuir a eliminar concepte simplista de la Història i la divisió en bons i dolents, tan tipicament romàntica. Ha de contribuir a la vegada a fer-nos honorar els nostres homes iPlustres de tots els camps, de totes les tendències, fins els que entre si s'oposaven, i a fer-nos tenir de la nostra histôria un concepte de cosa viva i real, unie que ens pot permetre d'estimar-la. — Maurici SERRAHIMA. el Tomas Carreras i Artau. — Introducció a la histôria del pen- sament filosôfic à Catalunya i cinc assaigs sobre l'actitud filosòfica. — Llibreria Catalònia, Barcelona, 1931. 268 pagines. Per bé que aquest llibre paregué l'any 1931, ens sembla prou intéressant per assenyalar-lo als lectors de la nostra revista, desitjosos d'assabentar-se de les coses de Catalunya. L'autor, professor eminent de la Universitat de Barcelona, ha volgut evidenciar l'existèneia d'un pensament i d'una actitud sempre filosòfics peculiars à l'etnos catalana. Indica breument les influèneies de la eultura carolingia i hispano-musulmana que, del segle vu" fins al xiiic, han presidit al primer desenrotllament intellectual de Catalunya. Però, el centre del seu estudi es dedicat a mostrar el paper prééminent que tingué Ramon Llull en la plasmació d'una filosofia catalana. A la vegada racionalista, pragmatista i mistic, el filosof mallorqui cercava la veritat i d'altra banda de la eultura l'unitat en la fe. La seva vida i la seva obra constitueixen immens esforç apologètic i polémic en defensa de en front del mon jueu i musulmà. Amb Ramon Ramon Marti i Ramon Llull plaçats al confluent msme i del franciscanisme, la filosofia catalana ciaiment un la Cristiandat de Penyafort, del dominicaesdevé essen- instrument popular al servei de la fe catòhca ». La controvèrsia purament exegètico-critica sobre els textes sagrats es transforma en una demostració racional de les veritats de la fe que dona amb Llull un sistema filosôfic complet : el « un Lul.lisme. En el rador, cl période subseqiient, les lluites entre el papa i l'empefeudalisme i la monarquia, complicades encara pel naixement de les comunes, decanten la filosofia catalana cap a la literatura cesc filosòfico-politica amb fra Pere d'Aragó, fra Fran- Eximenis i el dominicà Nicolau Eimerich. El période del Prerenaixement i del Renaixement compta noms prestigiosos de literats com Bernât Metge i Anselm Turmeda i de filosofs com Ramon Sibiude (Sebonde) i amb els �222 LLETTRES CATALANES El Llibve de les criatures (del primer) condueix l'empirisme de Bacon i principalment vers el psicologisme cartesiá. Aixi, el lul.lisme, per obra de Sibiude, ha passât de la seva primera base ontolôgica à una franca direcció psicolôgico-empirista que el situa al llindar mateix de la Lluis Vives. « indistintament vers fllosofia moderna Amb Vives, ». la fllosofia catalana escapa al jou de l'Escolasti- es gira vers l'observació direeta de la naturadamunt tota autoritat consagrada. La doctrina del sen¬ tit comú o fllosofia del Seny.es concreta anunciant el seu futur desenrotllament al segle xix. cisme décadent i lesa per Notem aci fet que ens pertoca directament sobre les rela¬ Catalunya i les terres occitanes durant el llarg pé¬ riode que va dels origens al segle xvr : « El desenrotllament de la cultura intellectual a Catalunya durant l'Edat Mitjana sols és possible expliear-lo tenint en compte un estât permanent de relacions amb les Universitats de Paris i Bolonya, i sobretot amb la Universitat de Tolosa i altres de terres llenguadocianes. un cions entre Els estatuts de la Universitat de estaven calcats sobre els de Lleida, fundada en l'an 1300, la Universitat de Tolosa. Repas¬ d'aquesta Universitat i també els de les Univer¬ sitats d'Avinhó, Montpeller i Perpinyà, sorprèn l'abundància de nous d'estudiants procedents dels diversos llocs de les ter¬ res catalanes, circumstància aquesta que solien fer constar sant els rotuli expressainent ». Els segles xvn i xvm oorresponen a un période de decadència i d'ensopiment ; cal arribar al segle xix per a percebre els signes d'una renovaciô fìlosòfìca amb Balmes, Marti d'Eixalà i Llorens i Barba. Llavors, la doctrina escocesa del sentit comú pénétra a Catalunya on troba un terrer préparât de molt temps enllà. L'autor conclou el seu intéressant estudi cia d'una activitat filosôfica tradicional a afirmant l'existèn- Catalunya, condicio- nada per les necessitats espirituals i els ideals de cada epoca. Afegeix que l'actual renovaciô filosôfica exigeix la formaciô d'un lèxic fìlosòfic a base de la llengua tècnica lul.liana prèviament sotmesa à una renovaciô i selecciô. No podem parlar per manca d'espai dels cinc assaigs que oompleten el llibre : L'art de filosofar, L'actif ud personal i la història de la filosofia, Xavier Llorens i Barba, La càtedra de Salmeron, La filosofia com espectacle. �223 LLETTRES CATALANES Guillem Renat lencià. — 1933. 76 i Ferris. — La Conjugació dels verbs Castelló de la Plana, Societat en VaCastellonesa de Cultura, pagines. L'estudi gramatical del senyor Renat i Ferris, molt complet i preocupaciô nova dins del moviment valencianista. Abandonant les concepcions particularistes que pretenien aïllar la parla valenciana del català i fer-ne un dialecte independent, l'autor cerca a aproximar-los. En molt indrets del seu treball, recomana, preferentment a les formes locals, aquelles del català literari. D'altra banda, condemna els vulgarismes per a substituir-hi les formes del català antic encara vives. Nosaltres, occitans, podem només aprovar aquestes tendències. L'unitat de la llengua ha d'imposar-se necessàriament tant a les Baléares, coin a València o al Rosselló ; la fragmentació i l'esmicolament son massa prejudicials al desenrotllament d'una savi, obeeix à una literaturo moderna i als interessos del Renaixement de les ter¬ catalanes. res També, cal lloar els escriptors mallorquins, ros- sellonesos i valencians que Fabra i escriuen una llenga han seguit les lliçons d'En Pompeu unificada. Però, això no vol dir que calgui sacrificar totes les riqueses particulars, ben al contrari, moites formes morfolôgiques i lexicogràfiques desaparegudes del català de Catalunya es troben encara ben vives a les altres régions, l'aportació de les quais farà de la llengua renovada de Pompeu Fabra l'instrument cornu de totes les terres catalanes. F. Mateu i d'Orientació preu: 3,50 L'autor Llopis. — El Pais Valencià. Valencianista, Valencià, — 1933. L'Estel. — 133 Quaderns pàgines, p. ens indica aixi els caràcters i el propòsit del seu treball. Estes pàgines no son — ni volen ser-ho — una geografia potser tindran una mica d'ambdues coses, emperó no volem batejar-les de bell començament. Desitgen con¬ tribué a explicar el perquè del Pais Valencià, voldrien ser esmenades ben prompte per atres estudis més complets ; esperen esdevindre utils en alguna part ; no voldrien cedir en una sola cosa : en enlairats sentiments, perquè aixô solament i no res més ha presidit la seua redacció. Adreçades al jovent valen¬ cià i en particular al de les comarques, rebrien el goig' mès gran si pogueren trobar després les nostres joventuts lliurades al conreu espiritual del pais on viuen ». L'estudi del senyor Mateu i Llopis ens descobreix els llu« ni una histôria ; �224 LLETTRES CATALANES origens del Pais Valencià des dels temps ibèrics, romans, visigòtics, bizantins i aràbics, on la fesomia i personalitat d'aquest es dibuixa, fins a la reconquista definitiva pel rei en Jaume I que en constitueix el « regne de València ». Després ens en descriu l'apogeu i la decadència, la pèrdua dels furs, l'es quarterament en 1res provincies i la deformacíó de la persona¬ litat antiga sota noms topogràfics castellanitzats. La darrera part es dedicada a la descripció del pais actual en comarques naturals amb dades précisés sobre l'estat lingiiistic. El llibre es complétât per cinc mapes. nyams Memories Quimiques i de la Societat Catalana de Ciencies Fisiques, Matematiques. Hem rebut els très darrers fascicles del primer volum. Com precedent, fan honor a la ciència catalana ; contribuiran poderosament al desenrotllament de la llengua cientifica i acreixeran el seu prestigi exterior. el Fasc. 2 Les radiopertorbacions naturals (atmosfèrics) en meteorologia pel Dr. Josep Baltà Elias. Estudi de conjunt d'aquesta qiiestió que intéressa a la vegada la meteorologia i la : — radiofonia. Fasc. : El complexe vitaminic B pel Dr. César Pi-Sunyer Assaig" de compilació i classifícació dels nombrosos factors de la vitamina B tenint compte de les seves proprietats (fisiques i quimiques, de la seva constitució i de la seva acció farmacològica. Fasc. 4 : Assaigs modems per à la fonamentació de les mate¬ matiques, pel Dr. David Garcia. — Estudi filosòfic sobre la fonamentació de les matematiques i examen de les diverses explicacions proposades : logistica, intuicionista i formalistica. Bayó. 3 — Diccionari Enciclopedic de la llengua catalana. — Salvat editors. Barcelona. Fasc. XIV. Amb aquest fascicle termina la lletra L i arriba fins al mot Mascaró. Si és de gran la M que la seva part de l'Institut d'Estudis comença interés en literària, adaptada del tôt a les normes catalans, dictades pel savi fílòleg i professor de la Universitat de Barcelona, En Pompeu Fabra, amb el gran nombre de paraules corresponent a les de les lletres que conté el fascicle, aug¬ menta extraordinàriament aquest interés amb la esplèndida il.lustració que exorna el llibre. Ultra la profusió de gravats intercalais en el text, reprodueció de monuments catalans ; de �ĹLETTRliS CATALANES 225 quadres, retaules i estatues d'artistes il.lustres ; de retrats de notables personalitats en la ciència, les arts i lletres, aixi com d'insignes patriotes, acompanyen aquest fascicle diverses mapes en colors de les comarques de El Llussanès, El Moianès i La Maresma ; les formoses làmines en negre : Ramon Llull i Luminotècnia, i completen la seva il.lustració altres làmines corresponent a les paraules : Llussanès, Malloi\ca (Illa de), Manresa, Mao, La Maresma i El Moianès. El Diccionari Enciclopedic tueix com de la Llengua Catalana consti- llibre únic, digne de fìgurar en totes les bibliòteques el mes bell i esplèndid Album artìstic i arqueològic de un Catalunya. PERIODICS Boletin de la Sociedad Casxellonense tellon de la Plana. — Tome de Cultura. — Gas- XIV, Cuaderno V. La Societad CastelLomesa de Cultura treballa eficaçment en del catalanisme. Hem rebut amb molt plaer aquest fascicle que n'és un testimoniatge ben patent. A. Duran i Sampere. Dos pintors valencians deixebles de Lluis Borrassa (Actes d'aprenentatge de Pascal Garcia, de Torrent, i de Pere Çarreal, de Morella, dels anys 1393 i 1423). — B. Artopro la Tomas. Tardor (versos .catalans). — cabulario de la ceràmica de Manises dona un intéressant Fr. Almela (El nostre i Vives. Vo- col.laborador glossari dels termes tècnics catalans dels célébrés céramistes de Manisses). — Honorio Garcia. La goberforai « deçà lo riu d'Uxô ». — Carta-puebla de Ballester por Fr. Berenguer a 9 jde Marzo de 1278. — Carles Salvador. Poemes.. — C. Melia Tena. La diferenciación en los indiviiduos. J. M. Borras Jarque. Proverbis i Modismes (Recull de proverbis valencians amb un comentari). nació — Estudis Franciscans. Revista trimestral. Redacció de fra-menors caputxins. Barcelona-Sarrià. : convent Gener-Juny 1933. Fasc. doble n° 256-257. P. Miquel d'Esplugues. Pàgines vives de la nostra història : compromis de Casp. — P. B. M. Xiberta. El Sobrenatural. P. Pere Sanahuja. Els fra-menors a Cervera. — P. Nolasc de El Molar. Sermons de Sont Vicenç Ferrer. — P. Remigi de Papiol. A l'entorn del missatge espiritual de Santa Teresa de Jésus In¬ fant. — P. Ambròs de Saldes. Documentació franciscana. — El — �226 llettres catalanes Pere M. Bordoy Torrents. Utmm lis in protoparentibus nostris. — immortalitas fuerit natura- Revista de Revistes. — Bi- bliografia. Revista Centre del febrer i Marc 1933 serveis. — : de Lectura. — Reus. N. 237-8-9. Gener- Joan Loperena Rama. Municipalització de Fr. Blasi Vallespinosa. Santuaris marions de la diò- Tarragona ; Apèndix (Acabament d'aquest llarg estudi molt intéressant i ben il.lustrat). — A. Ollé Pinell. La xilogracesi de en el passai i el seu ressorgiment actual (Conferència sobre xilografia icatalana). — R. Benet. El futurisme. — Fr. Costes i Jover. Els castells. Joan Amades. Preocupacions numé¬ fia Ja — riques. (Treball intéressant sobre els nombres en el folklore català). 240-1-2, Abril, Maig i Juny : Maria Fontseré d'Iglésies. bibliotèques de la flota Nord-Americana. — A. Rovira i Virgili. La catalanització général (conferència). — J. M. Tallada. L'economia de Catalunya en el règim autonomie. — Ra¬ faël Campalans. Força i feblesa del Catalanisme. — J. Santasusagna. Al marge del llibre de la ponèneia de la Generalitat. N" Les Granollers. publicació granollerina ha donat, a l'ocasió de la festa major d'aquesta vila, un formosíssim vòlum especial, La Comarca, dedicat al Vallès, al seus homes, a les seves belleses, a les seves arts i industries. El text escullit és acompanyat La Gralla, setmanari de L'excel.lent d'una il.lustració molt abundosa. Catalunya, revista mensual catalana de Buenos Aires. Aquella revista catalana ha canviat la seva presentació, però ha perdut res de la seva valor artistica. El num. del mes de juny, dedicat à la Renaixença Catalana, conté l'Oda à la Pàtria d'Aribau, Una revolució a Andorra amb una belle serie de fotogravats, Catalunya de Fronça : Montpeller, Barcelona vista en no aviô, etc., etc. Ressorgiment, revista mensual de Buenos Aires. El catalanisme minva ? — — Llorenç. Fred ! — H. Nadal i Mallol. Un canard. J. Agelet i Garrigi. L'hora de — — neu. G. B. — — C. Sola Lluis Castello. El i de J. M. Guasch. Pirenenca. El Centenari del Renaixement Català. i Politicu. Juliol 1933. J. Tharrats. Castedat del Bes. — J. Torrendell. Art Vilanova. Els castellans a Catalunya. pensament. — Etc. — �llettres catalanes Butlleti de la Coi.onia Catalana de 227 Tolosa, 3, Bd de l'Ar¬ tillerie, Tolosa. Hem rebut el írancès i en de Gener amb profusió d'articles en Català ; Versos catalans, occitans i francesos i al- num. una il.lustracions. gunes L'Emigrant, butlleti del centre català-suis, bulletin des Ami¬ tiés catalanes de Suisse. Berna. Gener de 1933. Aquesta nova publicació, segons els articles liminaris dels Schmid i Josep Pagès, respectivament président i vicepresident del Centre, ha d'èsser un lligam entre els catalans ré¬ sidents a Suissa i un terreny de simpatització entre els suissos i els catalans. Aquest darrer propòsit no pot fallar, si es té en compte la identitat de tendències libérais dels dos pobles. El reverend domer d'Andest, el savi conreador de la llengua retoromana dels Grisons, Florin Camathias, hi saluda Catalunya en romonx, Daniel Girona, sota el titol : Deures dels catalans absents de Catalunya, traça el programa de conducta del català à l'exlranger. Helveticus, amb molta raó, censura l'actitud anticatalana de la premsa suissa i francesa desprès de la proclamació de la Republica. Intéressant article de R. Bovet-Grisel senyors sobre : La Renaissance de la Méditerranée, etc. Sol Ixent. Revista catalana mensual. Un grup de catalans de la pròxima publicació d'una revista mensual sota aquest titol. Serà l'òrgan dels catalans residents à França i, al mateix temps, un petit ressó de l'esperit de Catalunya en aquest altaveu de difusió mundial que és la capital francesa. El redactors de Sol Ixent, en fora de tota preocupació politica, social o religiosa, es proposen de proporcionar als seus lectors un compendi de l'actualitat catalana i francesa ; els noticiaris de les diverses entitats catalanes de França ; tota mena d'informacions économiques i législatives que puguin èsser útils als residents a França ; orientacions per a fomentar el turisme a Catalunya ; col.laboración literària dels escriptors més prestigiosos. El preu de subscripció serà de 15 fr. l'any à França i de 18 fr. 50 à l'extranger. Adreçar-se al « Service de Publicité de »■ Sol Ixent », 13, rue Riquet, Paris (19e). Paris prépara El Cami, setmanari valencianista, redacció Nicolau Salmerón, 18, València. �228 Llëttres catalanes Aquest periódic és el capdavanter de l'actual moviment de renaixença. Des de la seva fundació, ja fa dos anys, ha obrat molt encertadament per a l'enaltiment de la llengua i les llibertats del Pais valencià. Un estol de col.laboradors actius i adalerats assegura la seva vida, entre els quais esmentarem : Joaquim Reig, Caries Salvador, H. G. Nadal, E. Martinez Ferrando, Adolf Pizcueta, Joan Porcar, Daniel Tossal, F. Mateu i Llopis, ignasi Villalonga, M. Escolana, E. Soller Godes, Ll. Roca Gisbert, P. Assins, Ll. Sorli i Ballester, Baldomer Vendrell, P. Car¬ don a, etc. Afegirem que El Garni ha manifestât l'Oocitanisme i la nostra revista « Oc una » a calda simpatia per a la quai ha procurât pregón Valèn- la vegada subscriptors i col.laboradors. Seguim amb interès l'actuaciô de El Cami i dels nostres germans de a cia que treballen al Sud d'Occitania al triomf dels comuns ideals. Altres publicacions de Barcelona ; ca) rebudes : El El Diari de Tarragona Mali, La Publicitat, diaris ; Soller de Soller (Mallor- Mirador, setmanari de Barcelona ; ; Petrària, de Ribes del lletres, de Sant Feliu Freser ; Butlleti dels Amies de l'art i de les de Llobregat ; Flama, de Barcelona ; Baix-Empordà, de PalafruAires de la Conca, de Montblanc ; Logos, boletin catôlico mensual gallego, de Pontevedra ; etc.. gell ; �ARTS OCCiTANAS ESTETICA Als temps que sem, parlar Estetica es un paradòxa. Dins l'anarquía intelectuala qu'enduram, tota noción Beltat de la troba desfaiçonada. La fantasia sola, es a dire la libertat sens termena deds pensiers s'es apoderada de l'artista. Aquela auradura que l'om pot constatar dins totes los tenements de l'intelectualitat es adordenada per las nécessitais d'una vida enfoletida, intensa, ronsada a l'unenc assadolatge de las carnalitats, aguènt abafat totes los ideals per se viutar en un bas matéria¬ lisme, nomentant progrès ço qu'es, moralament, la simpla re¬ corsa se à l'estint animal. En aqueles estaments de vida afebrida ont sols los perfecionaan de valor, l'Art non pot existir. L'Art devèn una joguina, un ornáment, un engenh de lussi que l'om pot es-canviar, mercejar, l'endustria, l'agiotatge se n'apoderan, e doncas, l'Art endustrializat cais jos la lei de la quantitat superant la qualitat. Per aturar una tala descasença cal una volontat forta, un idéal apa&sionat, un esperit de raça e, dirai, de batalha. Car aquela constatación de descasuda que podem far en vesent quai que siá mostra d'Art ten a mantas causas : a l'esnobisme del public, al nescitge de la critica, als esforces dels artistas cobcitose® de tais esnobismes e de tais nescitges, a la mancança totala de cultura e d'idéal. Or, atal coma nos-aus, occitans avem un idéal, una toca, una ments materials volontat d'apoderament en pantaiant saber ont tista occitan dever a nos opausant al tropel umàn que vai sens una inmensa establa comuna ; atal l'ar¬ de s'afortir diferent dels autres artistas, a per d'exaltar l'ama occitana, sa glòria, son istòria fasta o nefasta, sos creires, sas legendas, son eime. se trobarà renosada. Amb nostra antica, bela lenga d'Oc es tôt un monde que respelis. O sabi ben : la cançón de la serena caluda : « L'Art a gens de patria » Oc, ja ! lo biais d'expremir sos sentiments amb las proporcions de las linhas, lo caracter de las formas e de la color es entendut del monde entier. Mas cada gropament etnic, cadaraça Atal, la tradiciôn e nobla expremirà aquelas causas amb son eime propi, e n'es atal qu'un �230 arts occitanas Art Espanhol amb son escola catalana, un Art italiàn amb sas veneciana, florentina, etc, an lor estampa eterna. Cal que se digue un jorn : L'Art Occitan, e que las ciutats nostras ancôi simplas albergas de passatge atornen d'ufanoses e glorioses fogals de cultura, orgolhoses de lors monuments e de escolas lor>s artistas. Adonc, artistas, siaguetz drechs ara Occitans e Latins de cor d'ama, e retrobaretz aquel équilibré, aquel sentiment de la Beltat, aquela autura de pensiers que, sols, inspiran los capsd'obra. e Valeri Bernard. SECCIÓN LA D'ARTS OCCITANAS DE LA S. E. O. Partent de las constatacions dent per l'egregi occitan marselheses crear la Occitans « a constituit en un expremidas dins l'article précé¬ Valeri Bernard, un escabot d'artistas « Comitat Sección d'arts Occitanas » d'organización de la « en vista de Societat d'Estudis ». Aquel gropament s'ocuparà dels artistas ancians o modems del nostre païs que cercarà a aparentar e a far melhor conéisser pel mejàn d'exposicions, de conferéncias, d'articles de prensa, de publicacions diversas, etc. Aquel comitat es format de la faiçón seguenta : Membres d'onor : Valeri Bernard, pintor ; L. Denis-Valverane, pintor ; Antoni Conio, felibre majorai ; Jorgi Reboul, literator. Membres actius : Lois Giraud, professor de dessenh, président ; Vic-Daumas, pintor, sota-president ; Norat Valentin, pintor, secretari ; Marceu Jordan, pintor, clavaire ; Andrieu Filippi, gravador de Tolón ; Joan-Maria Baumel, esculptor ; Enric Lepreux, dessenhador d'Ais. Aici lo projecte d'estatuts de la futura sección. 1. Dins lo una quadre de la Societat d'Estudis Occitans Sección artistica sonada Secciôn d'arts occitanas per toca l'estudi de las arts, dels artistas, passats e e l'espandiment de lor coneissença. es créât qu'aurà présents, d'Occitania 2. La S. A. O. compausarà, en principi, de dos, très o quatre région dialectala. Aquelis membres actius o lor région seràn en relación amb lo conselh de se membres actius per secretaris de �ARTS OCCITANAS 231 la S. A. 0. E es a élis que los socis de la région auràn de s'adreitôt ço que toca la Societat. çar per 3. La Sección sera dírigida e administrada, jos lo control dels actius, per un conselh (président, vice-president, secretari, clavaire) elegit per aquelis membres e causit entre élis. membres 4. La S. A. O. pot diversas nominar de socis nombre illimitat dins las en régions. 5. La S. A. 0. aura per orgàn la revista « Oc » e poirà publicar especial. De mai entindara la publicación de tots que jutjarà utils. buletin un trabalhs 6. Los revenguts o mejans de la S. A. 0. provendràn d'un escot membre e per soci, de las subvencions dels de detz francs per cosses verses e constituits e dels dons dels membres fondators. Los di¬ membres recebràn obtendràn un a gratuitament los buletins de la S. A. O. las obras que poirà reducción de pretz sus editar. 7. Los membres d'onor litats seran nominats demest las persona- qu'auràn grandament ajudat al desvolopament de la S. A. 0. 8. Los membres actius défunts çais per coopción a o démissionaris seràn rempla¬ la majoritat dels membres restants. 9. Los présents estatuts seràn complétais per de reglaments especials redegits en temps volgut. Assaber. — Per tots los entresinhes o communicacions adrei- la correspondéncia a No rat Valentin, secretari de la S. A. 0. Plaça Sacoman, La Valentine (Bocas-del-Rose). — La S. A. 0. demanda de correspondents dins tota Occitania per la Cronica Artistica que compta publicar dins aquesta revista. çar NOVELUM Marselha. — A l'ocasión del VII" Congrès e festas del Rose que ongàn a Marselha, serà organizada una exposición de pintura, d'esculptura, etc. Sols los artistas nascuts dins l'encontrada del conquest del Rose o i demorant despuei detz ans poiràn prendre part a aquel « Salón Rodanenc ». De prenais (medalhas, etc.) seràn atribuïts e de compras seràn faitas amb una part dels dreits d'intrada. se faràn La Comissión del « Salón Rodanenc » es constituida atal ; �232 ARTS OCCITANAS Président : José Silbert, Vice-presidents : (Sección de pintura d'esculptura) Cremieux, (Arts decorativas e graficas) De Lombardon, (Arts graficas) Détaillé ; SeCretari : Jouvène ; Mem¬ e bres Bremond, director de l'Escola de bêlas Arts, Gibert, didel Museu, Dr Audibert, Audrac, Garibaldi, Martin, De Lombardon, tots de Marselha, Ageron de Valença, Dintrat de Montelimar, Loys Prat de Paris, L. Renard de Lyon, Roche de Lyon, Maspoli de Lyon, Roux de Tain. Avem lo plaser de relevar lo nom del président de la S. E. 0., lo sénher Valeri Bernard, dins la lista dels membres de la Co: rector missiôn dels concorses del VIIe Congrès e Festas del Rose. * +* Nîmes. Aprenem la formación d'una « Société d'Histoire et d'Archéologie de Nîmes et du Gard ». Son seti se troba : 34, carriera Rangueil, a Nimes. Dins la mateissa ciutat, senhalan una exposición d'enlumina— duras de Ferdinand Pertuis, Niça. penheire provençal. L'Associación dels ancians discipols e amies de l'Est Niça, que ven d'èsser non fa gaire fondada, aura son seti social, 6, carriera de l'Escarena, a Niça. — cola de las Arts decorativas de * ** Canas. Un important raubatori de pinturas auriá agut loc Eugeni Geoffroy. Demest las seize telas qu'aurián estât decopadas pels lairons figuran d'obras de Corot, Renoir, Courbet, Fragonard, Degas. en co — de M. * ** Baiona loc a (païs base). — Del 15 d'agost al 15 de setembre, aurà una exposición d'artistas baioneses. Baiona Carpentràs. — M. Robert Caillet, conservador del Museu e de Biblioteca, organiza d'exposicións d'artistas miegjornals. La primiera d'aquelas es consagrada al penheire-gravador sestiàn la Jaume Guiràn. �233 ARTS OCCITANAS Avinhón. Lo 18 de julh es estât inaugurât lo novel Museu M. Munis, prefecte de Vauclusa, e M. Gi¬ rard, conservador dels Museus Calvet e Vaillandet, adjont al maire de la vila. Es dins l'anciana capela del Liceu d'Avinhón qu'es estât installât. D'aquela faiçon, aquela capela es definitivament salvada e las riquesas lapidàrias qu'eran vertadierament trop amontairadas al Museu Calvet son mesas en plena valor. — lapidari d'Avinhón, per Clarmont-d'Auvernhe. La Jornada de las Bêlas Arts, orgaregionala de las Bêlas Arts » a l'ocasión del Massis Central es estada mai que mai interessanta. M. Renat Bonnefoy, redactor en cap al Moni¬ teur, parlet dels « Penheires d'Auvernha ; M. lo Dr Balmes, director de <s L'Auvergne Littéraire et Artistique », de « Reflexions d'un profan sus l'arquitectura regionala » ; M. Maurici Vallet, — nizada per la « Societat de la Fiera-Exposición redactor de « L'Avenir du Plateau Central rés, critic d'art Aquí tosa al », de « Maurici Bar¬ ». una manifestación regionala qu'a pogut qu'èsser profeipaïs. (Joan Mas). �CHRONICA CONGRÈS DE LA FEDERACIÒN 1STORICA LO DEL LENGADOC E ROSSELHÒN Lo dimenge 7 de mai aguet loc, a Vilanova d'Avinhón, lo Congrès de la Federación Istorica del Lengadoc miegterranenc e del Rosselhón. Quauques congressistas arribats de bon matin gausigueron del privilegi de visitar los atalhers dels arlistas Thébaut e De Cardelus. Lo Congrès foguet obert per una dicha, plena de finesa e gaubi, de Dona de Flandreysy, presidenta de la Societat dels Amies del Vielh Vilanova. Lo professor Fliche la grandmercejet. A la taulejada, de discorses éloquents fogueron prononciats per diversas personalitats : lo capitaine Louis, de Nimes, vicepresident de la Federaciôn pel Gard ; los sénhers de Cardelus, de secretari de la Societat dels Amies del Vielh président de l'Escola Palatina d'Avinhón, la Federaciôn Istorica. Sul cop e Vilanova, Roux, Fliche, président de comencet la visita dels monuments de Vilanova : om remiret la famosa Verge d'ivori, museu, clastra, jos la direcciôn d'En Benoit, conservator dels Museus istoriàn de Vilanova. gleisa, ont abadiá — d'Arles, e Puei los congressistas s'acamperon a la Comuna, ont tengueron Après aver expremit un vot pel « classament » del potz e de la capela dels Penitents Grises, escoteron las comunicacions seguentas plenas de sciéncia : En Alliés, président dels Amies de Pezenàs : Una Sepultuva a una sesilha de trabalh. la Chartrosa de Vilanova d'Avinhón. En Lagarde de Cardelus : Raport subre las finalitats e l'acti- vitat de la Societat dels Amies del Vielh Vilanova. Lo comandant Baret, président de la Societat Arqueologica de vilatge bezierenc (Vendrés) al segle xiv. Bonnery : Una sediciôn municipala en Lengadoc al Beziers En : Un segle xix. En Thomas : La sojorn del rei Jean-le-Bon hôn (1362-1363). Demest los congressistas qu'an assistit a a Vilanova d'Avin- aquela jornada e an cal citar : Dona trabalhat activament dins los diverses acamps, �\ CRONICA 235 de Flandreysy ; lo professor Fliche, incomparable menaire dels lengadocians ; lo comandant Espérandieu, membre de l'Institut ; Bonnet, président de la Societat Arqueologica de Montpelher ; l'abat Sigal, de Narbona ; lo capitaine Louis, doclor en letras ; doctor Deshommes, conse e conselher général ; los professors Thomas e Palanque, mestres de conferéncias a la Facultat de Letras de Montpelher ; los arquivistas De Daumettre e Gouron ; Benoit, d'Arles ; Blanquier, conservator del Museu del Vielb Nimes ; los pintres Thibaud, De Cardelus, Roux-Benard ; doctor R. Roux ; Bonnery, Rouanet, Alliés, D Alméras, Meissonnier, Guiraud, Ct. Baret, Donart, vice-president dels Amies del Vielh Vilanova ; Geo Coste, de Montpelher ; Malas Brunei, Laprugne, Mégray, Iénlers Maffre, Mouraille, estudiantas e estudiants de Montpellher ; etc... Lo vespre, en Avinhón, lo professor Fliche e lo comandant Es¬ pérandieu prengueron la paraula davant un nombrós auditori. En Espéraudieu legiguet pel primier cop son estudi sus las esculpturas renanas de l'epoca latina. Establiguet, pels vestigis dels temples pagans trobats dins las substruccions de la catedrala de Bonn, mantuna relación e analogia amb las esculpturas galloromanas qu'om vei dius tots los païses d'oc de França. En Espé¬ randieu définis d'un mot nou : l'engenh greco-galés, l'influéncia artistica de la Gaula miegjornala. Emetem tornamai nostre vot de l'an passai : desiram que l'egregi progessor Fliche devengue lo cap d'una jove escola d'istorians lengadocians, amb, coma basa, un prigoud sentiment istorians d'occitanitat. BOLEGAD1SSA ALBIGESA Lo dimenge 2 de julh de 1933, a la Comuna de la vila de Sant Sompleci (Tarn), jos la presidéneia del sénher F. Albert, anciàn notari, lo felibre Andrieu-J. Bossac, secretari général de l'Escola Albigesa Rochegude, prononciet una charradissa sul movement felibrenc e sus l'utilitat d'abolir la grafia fonetica per l'ensenhança de la lenga d'Oc. Après la charradissa, i aguet de parconférencier e qualquas afogadas ausidoras. laduras entre lo podriá qu'abans plan de temps las joventas sant-somplicianas s'acampesson en escola. *** Se mai que nombroses jol cel clar de nostre païs Ara que sem �236 CRONICA per cantar nostre parladis totis uroses l'Albigés reconquistat ; Ara que sem dins de veser pas mai lo ramat d'orres traïdors de ara que la dolor dont ara nos Es atal sa vida ; s'es estavanida son cor sagnet, pel triomfe complet, podem regausir d'aisida. qu'en vila d'Albi Albigés, lo 9 de julh darrier, lo son Omenatge a Damaisela Magdalena Mathieu, reina de l'Escola Albigesa Rochegude, en la festa preparada pel primier aniversari de l'espelida de l'Escola. Es quicom de bel, praquô, que nostra bolegadissa ! Aprèp la Santa Estela d'Albi de 1882 ont Mistral brindet a en felibre Andriu-J. Bossac entemenava 1'« Estacament au Terraire », lo freg de la nueit era tombât sus aquel païs. Semblava que s'era destacat de l'arbre occitàn. Qualques vielhs felibres continuavan de ça de là la lucha, mas eran pas seguits. Calguet qu'en 1932, En Jordi Bosquet, farmaciàn en Albi, ajudat del felibre Perieras, alara inspector primari dins la vila-roja, acampet las forças escampilhadas. E la renaissença venguet. Ongàn, la novela escola faguet las causas mai grandament. de poesia occitanas, de musica e de dessenh fogueron doberts qu'acamperon nombre de concorrents, Una filha del campestre albigés, polida coma o son las albigesas, foguet causida pel reinatge de l'Escola, e tanbén de damaiselas d'onor, Adriana Sirgue e Lucia Severac, minhotas e agradivas coma cal. Un brave centenat de donas e de joventas prengueron las vestiduras d'autres-cops, e se veget caminar De concorses de prosa e dins las carrieras de la vielha vila las cofas canonadas o pa- lhadas, los topins, los chais d'indiana, los mocadors de seda o de lana. Lo solelh miegjornal, convidat a la festa, era vengut, e força palholas de ribans de velot negre cubrissián las cofas aujolencas. Lo cortegi format a la delegat pel conse, sident de la felibrejada, e en primier al monument selhier minuta de silenci Gomuna ont lo sénher Daures, conrecebet lo majorai Peire Azema, pré¬ totis los felibres acampats, se'n anet dels morts de la guerra. Aprep una per las carrieras de Ver- pietadós, se'n tornet �GRONICA dussa e de Santa-Ceselha cap a la Colegiada Sant Salvi ont fum de monde esperava. Lo majorai abat Salvat montet en diera e prononciet sus l'evangeli del un ra¬ jorn « lo perdôn a las injúrias » lo mai brave presic qu'aja jamai fach. Las orguenas tengudas pel jove mestre, En Enric Cabiè, bronzineron d'aires occi¬ tans. De cants tinderon suis del sénher Peire Galtiè. La Salvi se Messa pots de damaisela Ceselha Juery « Schola » e de las cantairas de Sant- faguet ausir tanbén. cantada, los felibres se'n aneron Grand Sant-Antoni ont los felibres-ostaliers a l'ostalarià del Rieus, paire e filh, avián dreçat una taula comola en bonas causas. A doas oras, dobriguet lo rajol dels brindes e legiguet una adreça del majorai Prosper Estieu. S'ausigueron apuei lo sénher Pau Brossa, capiscol de l'Escola, lo majorai Peire Azema, lo majorai abat Salvat que legiguet l'adreça del majorai Antonin Perbosc e brindet en nom del Golegi d'Occitania, lo sénher Rivenc, prési¬ dent del oomitat de las testas del Païs Albigés, lo mestre d'obra Peire Causse al nom de la Lauseta, lo sénher Parrot-Lagarenne al nom del sindicat dels Jornals, lo felibre Gaulhet, capiscol dels Estudiants Ramondencs, lo président e lo secretari de l'Associación dels Enfants de l'Eraut e lo jos-capiscol Chabbert, de l'Escola Albigesa. Al moment ont lo majorai Salvat se levava per cantar la Copa, las joventas de Caramàn, condusidas per Dona Margarido Dufaur, dintreron dins la sala de la taulejada e l'imne del Felibritge s'enairet, poderós e subrebel. lo secretari Que dire de la Cort d'Amor, tenguda al parc pauc lo Font-Segunha dels felibres albigeses polida. Julieta Dissel, la valenta fondadora Paris, i tenguet granda e bela plaça ; Peire un e a Rochegude qu'es ? Foguet simpla del Teatre d'Oc Azema, dins un ordinari un bel paraire de nostra istòria. Los felibres Roqueta e Grimai digueron e legigueron d'obras comolas d'interès. Caussou de l'Olivier faguet conéisser al public albigés l'umor risoliera del Clapàs. L'Union Corala Albigesa e las Joventas de Caramàn canteron d'aires occitans e la Copa. discors de bona E totis disián que ven En ! Albi tenguda, foguet en es en com a son partissent : al an que ven ! Oc-ben, al bon camin. Que camine. an seguida de la felibrejada, lo conselh dels manteneires de Rochegude a decernit lo titol de Mestre-felibre de l'Es¬ l'Escola cola al Jos-capiscol en Jordi Bosquet coma fondador de l'Escola �238 e CRONICA al secretari Andrieu-J. Bossac per l'organización de la felibre- jada d'ongàn. Se dis tanbén qu'una Escola espeliriá leu en vila de Castras. Osca, per l'Albigés ! ! LAS FESTAS OCC1TANAS DE Lo 2 de d'Antonin TOLOSA mai, l'Escola Occitana s'acampet jos la presidéncia Perbosc. Monsèn l'abat Salvat rendet compte de la Se situación de la societat que se troba en plena prosperitat. votet una soma de 1.000 fr. al profieit del Teatre d'Oc. Lo meteis jorn, a VAcademia dels Jocs Florals, en Armand legissiá lo raport d'en Rozès de Brossa sul concors en lenga d'Oc. Demest los laurejats d'ongan senhalarem : l'abat Barceló, Mela Maria Baraillé e en Fr. Cayrou qu'an recebut l'aiglentina d'argent ; l'abat Mouneix e Joan Narach an ganhat una primadela ; Edmond Brazès recep una giroflada d'argent ; Albert Pestour es premiat amb un gauget. De mencions força onorablas escason a Léon Cordas, Emili Freydier, Renat Escola, Marcial Dedrea, Clovis Rocas, Mma Watton de Ferry, et Mela Ceselha Cuxac. En Caries Grando recep 500 fr. pel sieu libre Fa sol i plou, quant al Premi Pujol es devesit entre Clovis Rocas (600 fr.), Praviel l'abat Silvàn Tolza (500 fr.) Lo e l'abat Barceló (400 fr.). taulejada asemprava los felibres a l'Ostalariá del Cloquier de Rodés. I prengueron la paraula lo capiscol de l'Escola Occitana, en Prosper Estieu, l'abat Salvat, M. Carbou, représentant del Municipi, Julieta Dissel, l'abat Barceló, l'abat Cubaynes, Albert Pestour, Gaulhet dels Estudiants Ramondencs, Bousquet de l'Escola Rochegude d'Albi, Guilhem de Naurosa, Saint-Raymond, De Bastard, Joan Seguy, Gandilhon Gens-d'ar¬ mes, enfin M. Abelous, degàn de la Facultat de Medecina. Lo 3 de mai, a la Sala dels illustres del Capitoli de Tolosa, nostre contraire l'abat Juli Cubaynes, qu'a obtengut lo titol de Mestre en Gai Saber, prononciava lo laus tradicional de Clamença Tsaura. T ser una L'INAUGURACION DEL MOUNUMENT A JOSEP ANGLADA Le dimenge 28 de mai, la vila de Lesinhàn-Corbieras (Aude) illustre filn, lo professor Josep Anglada, rendiá omenatge a son en li mastant un monument degut al cisel del lesinhanenc en �239 CRONICA Joaquin Costa. Un fum de personalitats apertenent al Felibritge, a l'Universitat, a las academias e a la politica eran présentas a aquelas testas que fogueron presididas pel capolier del Felibritge en Marius Jouveau, lo jos-secretari d'Estat a l'Educación Nacionala, M. Ducos, lo maire-deputat de Lesinhàn, M. Castel. I eran tanbén venguts los majorais Peire Azema, Prosper Estieu, Antonin Perbosc, Alcid Blavet, Emili Bartha, lo Dr Vabre, los felibres delegats de la Cigala Narbonesa, de l'Escola de las Pireneas, de l'Escola Mondina, de l'Escola Occitana, de la Cigala Lengadociana de Beziers, de l'Escola Carcinola de Montalbàn, del Paratge Montpelhier, dels Grilhs del Lauragués, dels Tolosans de Tolosa, de la Tabô d'Alès-, de l'Escola Gaston Febus, de l'Escola Rochegude d'Albi, dels Estudiants Ramondencs e del Novel Lengadoc de Montpellier, etc. Cal pas debrembar encara dona de Filadelfa La Gerda de e Julieta Dissel. jornada comencet per una messa amb presic de l'abat e cants occitans. Contunhet amb una recepción una visita al monument als morts de la guerra e Josep Salvat a la Comuna, lo cortegi s'acaminet apuei vers lo monument que foguet remés pel vice-president del Comitat, M. Azema, amb un breu parlament ont celebret de faiçón esmoguda lo sabent, lo compatriota e l'amie que foguet en Josep Anglada. Parleron d'arreu M. Castel, maire de la vila, en M. Jouveau, M. Ducos al nom a la vila del Govern. A mieg jorn e mieg, aguet loc un grand banquet dins la sala de l'Escola Maternala. Segón la costuma, foguet marcat per una longa tiera de parlaments e de brindes ; s'ausigueron lo prefecte de l'Aude, M. Bourgoin, M. Castel, l'abat Salvat, lo Capolier, M. Gheusi rector de l'Universitat de Tolosa, P. Estieu, F. de Gelis, A. Perbosc, A.-.T. Boussac, Gaulhet dels Estudiants Ramondencs, Donnadieu del Novel Lengadoc, lo felibre Ricalens, etc. organizeron en Los estudiants de Tolosa e de Montpelhier bel tarabasteri pendent los brindes prononciats francés. Tanbén, lo Sos-secretari d'Estat, M. Ducos, clavet la sesilha un parlant en gascon. La taulejada s'acabet pel cant de la Tolosana. Un concert seguiguet e puei una cort d'amor. Monsèn l'abat Salvat rendet compte del résultat del concors literari organizat especialament per far l'elogi de Josep Anglada. A la cort d'amor, un fum de poble aplaudiguet Julieta Dissel, Filadelfa de Gerda, Peire Azema, l'abat Salvat, los dansaires de la Bigorra, las cantairas del Lauragués, etc. A la nueit, las festas se perlongueron la Copa en e per �U40 CRONICÀ de gimnastica, un concert e un bal que per d'exercicis la serada. clavet fogueron aquelas testas que nos dol de poder pas detalsofraita d'espaci. Malgrat l'ingeréncia de la politica, agueron lo caracter que convenia per celebrar la memôria del professor Anglada qu'es estât lo vulgarizador de nostra anciana literatura e encara melhor, al sen de l'Universitat, un partisan Talas har per decidit de la renaissença occitana. LOS CORSES DE VACANÇAS DE RIPOLL Aquels' corses dureron del 1" al 24 d'agost. Lo D' Ramón Roquer i tractet dels filosofs espanhols contemporaneus, lo Dr Griera dels dialectes catalans, lo Dr Gros de la literatura Catalana. L'abat Salvat faguet cinc leiçons de gramatica e de set de literatura occitana anciana o moderna. Lo sénher Rascol, professor de Tolosa, faguet très conferéncias amb projeccions d'arqueologia lengadociana. La sesilha d'inauguración foguet faita jos la presidéncia del lenga occitana e président Macià e aquela de clausura pel D' Solé i Pla. FONDACION DE L' Aprenem de ven se que « ACADEMIE DU VIVARAIS l'associacion dels tremudar en « » Amis du Fonds Mazon » «Académie du Vivarais>. Comprén dos cent detz membres fondadors causits demest las notabilitats intellectualas del Vivarés. Las personas que voldrián esser agregadas a l'Academie du Vivarais son pregadas de versar 100 fr. al compte postal del tesaurier, M. L. Vernet, Lyon, 217-92. Lo « Premi Mazon » de l'academia, purament onorific, sera decernit cada an en partent de 1935 a l'autor de la melhora raonografia comunala o parroquiala del Vivarés. L'animador e lo secretari perpétuai de la novela academia es nostre amie e compatriota Joan Régné. FESTA DE LA MANTENENÇA D'AUVERNHE A BRASSAC-DE-LAS-MINAS Ongàn, la festa annadiera d'aquela Mantenença se tenguet l'agradiva vila de Brassac, lo 27 d'agost. A 9 oras e mieja, lo cortegi felibrenc, precedit per de cabretaires, foguet recebut a l'ostal comunal per M. Fabre, maire, dins �241 CRONICA rodejat de son Conselh municipal e del comitat de las festas. Nostre confraire, lo majorai Lois Delhostal, li respondet per un bel parlament en lenga d'Oc. D'aqui, los felibres aneron ausir una messa amb presic en parlar d'Ambert per l'abat Peire Chataing de' Sant-Germàn-Lembrón. La Corala de la Nauta-Auvernha cantet diverses cants en lenga nostra. Al sortir de la gleisa, s'anet davant lo Monument als morts de la guerra, ont se cantet un cor compausat e dirigit per L. Debrons. Una taulejada de mai de 150 coberts reuniguet los felibres. Era presidida per M. Fabre, maire e conselhier général, rodejat d'Enric Gilbert, director de 1' « Alauza d'Auverhna », Beneset Vidal, coronel Pessemesse, M. Lignerai, Dr Puech, L. Debronsy Blanchet, de delegats de l'Escola de la Limanha, de la Covîza de Pqris, de la Covîza de la Ribeira, etc. MM. Fabre, Delhostal e Vidal prengueron d'arreu la paraula. Après lo cant de la lo cortegi se tornet entindar per anar a la Felibrejada. Copa, Unas aplaudigueron los cants, los racontes e las dan¬ sas auvernhatas al son de la cabreta. I aguet apuei un concors de vieihs vestits regionals portais per de mainatges. Las festas contunheron per un concert e s'acaberon a la nueit per un bal. 1.500 personas LA SANTA-ESTELA DE TOLON Lo dissabte, 3 de junb, al fogal de l'Escola de la Targa, los assistigueron a una requista serada ont prengueron la paraula lo majorai Esclangon e lo barde breton Jaffrenou-Taldir qu'era venguit amb una delegación consequenta. Lo capolier clavet l'acamp en grandmercejant los représentants de las provincias francesas e particularament la Bretanha e l'Alsàcia. Lo dimenge 4, i aguet una messa a la Catedrala amb sermon provençal del canonge Escudier. Lo cortegi felibrenc ont se fasián remarcar de nombrosas donas en costuma local quitet lo fogal de la Targa per s'acaminar vers la Comuna ont aguet loc una recepción. A 3 oras del vespre, dins lo grand Teatre se tenguel una espectaclosa Cort d'Amor jos la presidéncia de la reina Romaneta. Après la distribución dels prenais dels Jocs-Florals, se fagueron ausir La Conqueto de Marselha, l'Escolo dou Barbicliet de Limotges, Lou Roudelet de Sant-Pau, e l'Escolo dis Isclo d'Or d'Ieras, e la tropa Barba-Martin de Niça que joguet « Lou sartre felibres Matofieu ». �242 (ÍRÒNICÁ Lo ser, torna al Grand concors Teatre, se joguet « Mireia » amb lo de Julieta Dissel amb un plen succès. 5, i aguet un parlament del Dr Raoulx davant lo del felibre toloiienc La Sinso e los majorais tengue- Lo diluus monument ron sesilha. A mieg jorn, la taulejada tradicionala acampet unis Rouvière. I prengueron la 300 felibres dins la cort de l'Escola paraula : la reina Romaneta, lo frensa, M. Rebstock al nom dels Fontan, Loubet, Farnier, Brabo, la Targa e d'autres felibres. A 6 oras, los majorais Fontan, cion Bretona fogueron recebuts conse de Tolón, lo barde JafAlsacians, los major als.Azema, Camelat, Jouve, Dr Raoulx de Azema, Teissier amb la Delegaper l'Amicala dels Bretons de Tolón. felibres fagueron una escorreguda dins las Mauras al retorn. del Consistori, fogueron nomenats socis : Lo dimars 6, unis setanta en riba de Dins la mar fins sesilha a Giens e Zimei, M. J. Weerenbeck, M. H. Iijelmann e Walgai saber foguet decernit a MM. Marcial Dedrea, Juli Contencin, Joan Oller i Rabassa e Francis Ayrol. M. l'abat Clet, Loïs Vernhes, Joseph Vaylet, Loïs Jogla, Marius Levet, Lois Azema, Juli Seuzaret, Josep Delestaing, Dr Solé i Pla, Bouchard d'Esquieu, Dona-B. Vidal, M*la Evelina M«'« Artemisia ter Franke-Ruta. Lo titol de mestre en Bertrand son nomenats mestre d'obra. questions pretocant los Jocs setenaris, lo Teatre d'Oc, l'ensenhament de la lenga Lo Consistori tracta de diversas Florals d'Oc, l'edición de la Bibliografia dels Majorais defuntats d'Ed¬ Lefèvre, dels costes de la propaganda felibrenca e del mond pagament dels viatges als delegats « Bosc del remembre » del Felibritge, enfin del dedicat als felibres morts per la patria pels suenhs del majorai Cl. Rocas e de l'Escola Peirotas de Clar- mont-d'Eraut. Aquò fait, lo Consistori examina la reforma de l'Estatut del Felibritge, estudiada pel majorai Fontàn. Après una longa deliberación es décidât de crear un « Conselh général » cargat de dirigir lo Felibritge. Sera constituit pels majorais, los sendics los delegats de las Mantenenças, nomenats proporcionalament al nombres dels sieus membres. La participación efectiva de las Escolas e de las Mantenenças a l'administración del Felibritge demora melhor assegurada. L'afiliación amistosa de las societats es mautenguda sens canviaments, mentre que l'afìliación de las escolas aderentas es e �243 ckonica somesa diversas condicions de control a e d'escot. Lo produit dels escots de las escolas revendrà de per mitât al Felibritge e a las Mantenenças. Quant a l'escot dels raanteneires fixât a 10 fr. serà devesit atal : 4 fr. a la Mantenença e 6 fr. al Felibritge. L'afiliación foguet acordada a VEscola Cola de l'Eclair de Rochegufie d'Albi e a la Montpelhier. JOCS FLORALS SEPTENARIS Lo concors es obert entre tots los escrivans de lenga d'Oc, admesis, mas la grafio deurà èsser aquela dels mestres de la lenga dins cada encontrada. Cada sección de prosa e de poesia recebrà un lor, 2" e 3" pi-etz e aitantas de mènerons que caldrà. lots los dialectes Prosa son obra escrita expressiament pel concors (subjecte liure) o publicadas despuei los darriers Jocs de 1927. I aurà un lor e un 2" pretz ej de menck»ns. Uin 2" pretz serà réservât a un metoda d'ensenhament \de la lenga o : ensemble d'obras ineditas un d'Oc l'escola a Poesia primària. obra escrita expressiament pel concors (subjecte publicadas despuei los darriers Jocs. I aurà un lor, 2" e 3" pretz e mencions. Las recompensas seràn constituidas per un pretz de 500 fr. per la poesia, ofert per Dona F. Mistral, de meldalhas, de libres liure) e un o : un ensemble d'obras ineditas encartament. Las obras ineditas seràn mandadas doble exeinplar, las otriple exemplar, abans lo primier de genier 1934, al baile del Felibritge a Vaison (Vauclusa). bras de o publicadas en LA REMEMBRE Lo 13 en DE PEIRE DEVOLUY d'agost, a Castilhon-en-Diés, son païs nadiu, s'inauguplaça en l'onor de Peire Dévoluy. I assistigueron una delegación de Niça conduita per M. L. Feraud, adjont d'aquela vila, en Emili Ripert, Farfantello, Dona F. Mistral, la reina del Felibritge, en Marius Jouveau, lo sindic de la Mantenença de Provença, los tamborinaires d'Avinlion, etc. I aguet una recepción a la Comuna, d'aqui lo cortegi s'acaminet vers Postal d'en Peire Devoluy ont se faguet l'inauguración de la plaça, représentant l'anciàn capolier, vist de profil, cofat ret una �CRONICA berret alpin, qu'es l'obra de son amie, Enric Longnod. Prengueron la paraula : M. Léger, maire de Castilhón, M. Josep Durand, secretari del Comitat, M. Jouveau, L. Archimbaud, dépu¬ tât de Dia, Farfantello e M. Font-Réaux, delegat del prefecte. d'un Apuei, lo cortegi se rendet a la cort d'amor ont se legiguet los coronats als Jocs Florals. A la taulejada, Dona F. Mistral prononciet un discors a la glôria de Peire Devoluy. poemas LA TROPA TEATRALA DEL « CALEN » La tropa teatrala del « Calen » de Marselha, a l'ocasión d'una granda testa provençala de l'escola comunala dels mainats de Bolhadissa, donet pel primier cop « La Bastidana s> de Gabriel Perrieras, inspector primari e felibre lengadociàn, amb lo concors de Toni Signoret, Neneta Bonnet, Antonieta Sinibardy, Eugeni Biancheri e Josep Romezin. Foguet un bel succès per l'autor e per la tropa abelugada del «Calèn». LO CENTENAR1 DE LA RENAISSENCA CATALANA A MARSELHA junh, lo Centre Català de Marselha celebret lo CenRenaissença. Una taulejada de mai de 150 personas acampet, a l'establiment de la Terrassa a las Quatre-Sasons, los catalans e los occitans que fagueron, fa pas gaire, lo viatge de Barcelona. Se prononciet de nombroess discorses. Lo majorai Antoni Gonio parlet pel Felibritge, Josep Homs, après aver legit una amistosa letra del président Macià, exaltet belament Provença e Catalonha Carulo Giovoni, al nom de la F. R. F. e dels Corses, diguet son mot. Jorgi Reboul, président del Calen, remembret las datas qu'unisson aquela societat al Centre Català. M. Soum portet lo salut dels Pirenencs d'aqueste penjal, MM. Ricard e Peire Melquiond parleron al nom del Rodelet de Santa-Marta e del Cercle d'Estudis Occitans. Enfin M. Buxó recitet VOda a la Lo 25 de tenari de la Patria d'Aribau. Un polit concert occitàn seguiguet al cors del quai ausigueron bailejada per F. Casas, Riri e Toni la Corala del Centre Català Signoret, mestre Bonifay, Artés, etc. De telegramas fogueron enviats al président Macià, al capolier del Felibritge, als sindics de las Mantenenças de Lengadoc e de Provença, a L. Alibert, director d'aquesta revista, e C. Camprós, director de l'Araire. �CRONICA 24ô UNA SECCION OCCITANA AL CALEN Retalhám dins hesa del jamai palhat meteis Lou « nom, Calen», lo buletin de la societat marsella novela seguenta que nos agrada que pus, car tend a rectificar Provença en coma un estât d'esperit trop espar- Marselha. a Lou Calen que recampa li gents de la buona es estât abrat, segón l'esperit de si fondadors, per estrassar un pauc de la sorniera dau Centralisme a Marsilha, aquela capitala pa'ncara acabada de l'Emperi dau Soleu ! Fins qu'ara la bolegadissa de noste Gr.op anant sempre croissent, es estada trancament marciala : ges de question de cloquier, de capela entrepachet pas l'ena« dau vans vers Calen, talament que mai d'un de sis atubaires si virant la pus obras granda Provença personalas o sis ideas e la pus umanas traucavan li barris que que « lis d'unis auboran si coneissiràn jamai pron. » Ensin, nautres Occitans emé li dau Calen Catalans. granda Occitania, per sis politica mie g jornala, de encara entre li Provincias s'afreirarian Sensa directament emé acabat tôt ço que volem mantenir e subretot créai' de marsilhés, si siàm dichs que de li veire mai larg dins lo Felibritge aquota séria ben dins noste eime. Unis entretenenças emé l'inspector primari occitan Gabrieu Perrieras, noveiament nomat dins lo cantón-sud de Marsilha, afortisson nostris entendons, coma l'afortisse tanbén l'espelida dins nosta Ciutat, d'un Cercle d'estudis Occitans, creación utila, recanpant d'ardit Jovent volent sortir d'un quadre estrech de convencions. aguer » Lo projet de Gabrieu Perrieras que fasem noste es de rampelar l'eleit di Societats lengadocianas de Marsilha (onte avem déjà felibrejat mai d'un cop) e de ne formai- un Rodelet qu'aurià de s'assabentar de la lenga e de la literatura Occitana, d'engimbrar d'un biais francament miegjornau lis acamps di grops d'originaris, etc... enfin de faire veni lo mai de cabessas « a nostis ideas « De mai, regionalistas. » autra Secciôn : la Catalana porriá si constiligasón freirenala déjà pron facha emé el Centre Català de Marsella e la ligasón estrecha emé el c/overn de la Generalitat de Catalnnya e li litdrators catalans, emé, per résulta de festas catalanas a Marsilha e de viatges d'estudi en Catalonha. Avem força a saupro di Catalans, di Cata¬ lans cantats dins la Copa per de miliers de bocas... » (Raport dau Cabiscou dau Calen adoptât per lo Govern dau tuir una puei emé Calen dins sa coma toca la sesilha dau 22 de mai de 1933.) �246 CRONICA UN MAL PAS A ANDORRA jutjar pel pèssim efecte que ha produit en l'opinió catalana conjunt, entre tots els patriotes meridionals, aixi pot êsser qualifxcada la intervenció armada de França en els afers interiors del petit Principat pirenenc. En général, d'extrem a extrem de les terres catalanes, totes al corrent de la veritat dels fets d'Andorra, l'acte de França ha semblât impremedîtat. I A i, en aquesta impremeditació, si hé és cert que, de moment, pot haver a interessos particulars d'alguns capitalistes francesos servit Andorra, en canvi, a la llarga, compromesimpatia que, les multituds cata¬ amb explotacions a t-erà seriosament l'arrelada lanes (de Catalunya, de València i de les a la vella i Balears) sentien per ja estereotipada campiona de la democràcia i de la •llibertat. Que la vida d'Andorra es transforma i cal proveir davant de noves ? Bé. Que hi ha en marxa la industrialització del pais i els problèmes socials conseguents truquen a la porta ? — Bé, encara. Res d'això, però, no justificarà mai cap intervenció (i menys armada) ni francesa ni espanyola a l'ano'menat Principat. Son els Coprinceps catalans, de l'Urgell i del Rosselló, els que poden i han de resoldre amb la democràtica col'laboració del poble d'Andorra, la nova organització que convingui donar al pais i muntar els mitjans de mantcnir-la. Si la població àndorrana augmenta i calen escoles, és el petit Estât qui les ha de crear i fer prevaler en elles els drets nacionals sobirans dels andorrans. I si els contingents estrangers de trefoalladors esporàdics imposen una policia, també és évident que ella ha d'ésser andorrana o, tôt el més, catalana (de l'Ur¬ gell i del Rosselló) i al servei exclusiu de î'Estat d'Andorra. situacions — sembla desprendre's dels documents que reproduim a continuació ; documents que concreten la protesta difosa per nombrosos articles i comentaris de premsa i de ràdio, llançats des de mitjan agost al Rossello, a la Cata¬ lunya estricta i a València. Per la nostra part nornés afegirem que convindria molt que el poble d'Andorra i les seves autoritats treguessin dels esdeveniments d'ara la lliçó de com fóra bo que arribessin a fer-se reconèixer llur situació juridica milenària per la « Societat de lacions », prop de la quai podrien tenir un représentant i, dlmenys un altre a Roma, per la condiciô de sobirania eclesiàstica especial d'un dels Coprinceps. Heus aci el criteri que �247 CRONICA Donem primer el m an ifest del « Comité Català d'Amies d'An¬ a Barcelona ; el segueix un éditorial de «El Cami», el portantveu de les joventuts nacionalistes valencianes. dorra», créât i una breu noticia del manifest dels rossellonesos. Diuen els catalans : L'ocupació d'Andorra per forces franceses ha causai a Catalunya una profunda i penosa impressió. La identitat de raça i de llengua, la comunitat geogràflca i el veïnatge uneixen els dos pobles de manera tan intima que compartim alhora els sentiments que inspiren les circumstàncies adverses o venturoses de les vides d'ambdós països. En aquest moment, doncs, que les forces franceses ocupen Andorra, ens cal fer présent la més càlida i fervent simpatia dels catalans a aquests altres homes pirenencs amb els quais ens sentim intimament i indestructiblement units pels lligams sagrats de la llengua i la sang. I més viva encara és la simpatia sentida per nosaltres que aspirem a l'alliberament nacional de Catalunya, pel fet que « Andorra és avui l'unie territori de la nacionalitat catalana que ha mantingut la de la Història. seva independèneia a través de les vicissituds No posseeix Catalunya cap titol juridic que li permeti inter¬ en la vida politica interior d'Andorra, ni sent cobejança de cap mena sobre el seu territori. Per contra, creiem que els destins andorrans han d'ésser regits pels mateixos nacionals i les institucions de govern que preveu llur consuetudinària venir constitució. I ens plauria mateixes un que bon aquestes institucions asseguressin per elles d'Andorra, just, honest i lliure d'in- govern estranyes, sense que mai les discôrdies internes poguessin constituir un pretext aprofitat per a intervencions forasteres, ni una desigualtat en l'exercici dels poders de cadascún dels dos Coprinceps esdevingués un portell a través fluèneies del quai poguessin ésser exercides tais intervencions damunt la sobirania andorrana No podem intervenir a Andorra, però els catalans podem fer l'exemple de Catalunya ; dividits cai- ofrena als andorrans de guérem sota la influèneia estrangera, — la més perillosa sempre per a tôt poble — i units avui per un comú idéal de recobrament nacional veiem com aquella va cedint als drets del nostre poble. A part de les questions d'ordre interior, als catalans ens cal expressar, en l'aspecte internacional del problema, un fermissim �248 CRONICA aquests moments dificils que travessen els an¬ Andorra mantingui la seva personalitat, les seves fronteres i la seva independència efectiva, lliure de tota ingerència estranya, francesa o espanyola. desig nostre dorrans Com : en que a catalans nacionalment identilicats amb els andorrans, hem de fer sentir pertot la nostra veu per expressar d'una ma- el profund disgust que ha causât a Catalul'ocupació d'Andorra per forces no estrictament prôpies dels Coprinceps, sinó pertanyents a la República Francesa. El respecte a la independència d'Andorra exigeix no tan sols la retirada d'aquestes forces, sinó que, si l'ocupació fou precedida de maniobres que la feren possible, vagi ara seguida llur retirada d'una esmena absoluta de tais procediments que comporti l'acabament de tôt maneig que tendeixi a crear o aprofitar pretextos clara i enèrgica nera nya per a fer sentir la influència d'una potència estrangera damunt el lliure determini de la voluntat d'Andorra. Aquest Comité demana la tramesa d'adhésions i testimonis simpatia a nom del « Comité Català d'Amies d'Andorra. » de Gorts Catalanes, Pel « 592, Barcelona. Comité Català d'Amies d'Andorra » Joan Soler Pla, Pau Romeva, Miquel Coll i Alentorn, Josep Carbonell. J. V. Foix, J. M. Batista i Roca. Pau Vila, J. Riera i Punti, Joan Estelrich.'» Diuen els valëncians : esdevinguts a este petit territori pirenenc, la setúltima, ens obliguen a escriure estes linies, que volen servir almenys com a protesta a l'agressió sofrida pels nostres germans « Els fets mana els andorrans. « la llengua, que han viscut la nostra histôria, és Andorra que havia conseguit una personalitat internacional, moperô reconeguda ; la sola que lliurava passaports, que ténia Entre tots els nostra l'unie desta, pobles que el nostre idioma com a única formen la nostra raça, que parlen llengua oficial. Sota el co-patronatge prefecte de Perpinyà i del bisbe de la Seu d'Urgell, una i atra, autoritats de terres germanes — Rosselló i Catalunya — , el del vida... repent este viure ha estât torbat per la intromissió violent d'un impérialisme absorbent que ha volgut imposar-se a un poble perquè el sap feble, i el creu fàcilment atropellable. poble andorrà vivia tranquilament la seua « Per és Tôt de una banda la F. H. A. S. A., societat d'electricitat de la que principal accionista el politic franeès de les realitats : �249 CRONICA Tardieu. Per atra, els obrers murcians de la C. N. T., dediquen que es pertorbar ia vida d'Andorra amb el comunismolibertario, llençant manifestas en espanyol, com si este idioma linguera res a fer alli. Uns i atres, respaidats per la penetració sinuosa dels seus Estats respectius, adés amb ia fundació d'escoles on es tracta de desvirtuar el patriotisme andorrà, ara amb la intrusiô violenta, ban tractat d'cfegar el nacionalisme creixent d'este petit pais que 110 vol ésser sinó andorrà, i que té estima intensa per la seua autonomia i la seua llengua. « Esta setmana darrera Andorrà ha presenciat el fet vergonyós de la invasió de la policia francesa, armada de carabines, metralladores i cases d'acer tal nom si es trobaren a Còrsega caçant bandits —, per tal de coaccionar la joventut andorrana, que no vol més tutel'les interessades i aspira a implantar a les seues costums politiques unes normes d'autèntica democràcia, superant aixi un paternalisme feudal propi de l'Edat Mitjana. « Passât el primer moment d'estupor, estem segurs de que els nostres germans d'Andorra sabran tornar per la pròpia dignitat de la seua terra. I que no es deixaran prendre per l'habilidosa tàctica de l'Estat francès, que ha enviât a Andorrà una cinquantena de gendarmes rossellonencs, als que 110 els avergonyix el fer de policia indigena entre els seus germans de raça. Els qui parlen la nostra llengua son els nostres germans, perô els relap¬ ses que neguen la pàtria no mereixen cap cordialitat. « Anim, patriotes andorrans! Els vostres compatriotes del Migdia estan al vostre costat, sense reserves! » a — Al Rosselló ha estât el diputat Josep Ros qui ha alçat la veu i promogut la creació d'un « Comité francès d'amies d'An¬ dorra », el quai ha llançat un manifest que no reproduïm perquè ens manca espai. ha " EL RESSORGIR DE VALÈNCIA " professor Emili G. Nadal, de València, ha donat a « Palesla seva conferència anunciada amb el tema « Ressorgiment de València ». Fou una conferència important sota el doble El Ira » aspecte de la illustre personalitat de 11 Nadal i de la politica nacio- des del punt de vista catalaconferència el contingut de la quai intéressa al catalana. No dubtem a dir que nista va ésser una patriotes que tenen fe en els destins de Catalunya. Van precedir la conferència uns mots, nobles, del senyor Batista i Roca posant de relleu les caractéristiques personals del tots els �250 CRONie.À patriota Nadal i la nalista de seva posició davant la nova generació nacio- València. Emili G. Nadal. aplaudit en aixecar-se, va assenhalar les dues pel poble valencià enfront de la seva histôria local i enfront de les seves relacions amb Catalunya, que, per al eonferenciant, és una obra de recreació. Es referi al paper del Pais Valencià davant la unitat nacional, i assenyalà coin a dues de les caractéristiques més eminents de la seva terra, en l'ordre político-patriòtic, la hipertròfìa local i la tendència a la disgregació. direccions empreses Com acciona i reacciona València davant la regió lider de la Catalunya? Nadal s'extengué en atinades consideracions sobre la íormació nacional de Catalunya, el nucli originari de la quai és pirenenc, i la seva diferenciació del nucli nacional espanyol a causa de l'absència musulmana. El contingut ràcic del nucli català original perd en intensitat en arribar a la regió sud de la nació catalana : València. Causes? Dues de molt paleses; el mestissatge i rallunyament Asie. Una altra:la sensació de poble « colonial » per part de València davant el nucli català genèric; aquesta reacció tipica dels nuclis colonials davant la metròpoli no és, pas, en el cas de València, una manifestació de vanitat provinciana. València obeeix una tendència fréquent. Per tal que es produeixi aquesta « distància » (o, millor, « sensació de distància») cal que, fisicament, geogràficament hi sigui entre colònia i poble matriu? Per a Nadal, no. «Hi ha très tipus de colonització nascuts a la mar Mediterrània i que, modernament, s'han repetit. Corresponen a très cicles de civilització prou coneguts : Comercial, amb el seu exponent la factoria. Per exemple: Fenicia. Modernament Holanda. Democràtic, espiritual i igualitari. Per exemple: Grècia. Moderna¬ ment: Anglaterra, Politica, social, plàstica, de vocaciô estatal. Per exemple: Roma. Modernament: Espanya i França. nació comuna : quin d'aquests grups pertany Catalunya? El poble català, seva expansió biològica, ha seguit l'exemple del poble fenici, del poble grec o del poble romà? » Per a Nadal no hi ha cap dubte a afirmar que Catalunya pertany al grup segon (Grè¬ cia, Anglaterra), segons creixença purament biològica i per innata democràcia. « La tradició constant de la colonització A en la catalana és igualitària agressiu del mot. » ; per tant, antiimperialisme en el sentit Nadal esmenta l'obra colonitzadora del gran rei En Jaume I, �CRONICA la 251 executòria democràtica, l'expansió politica libéral i la legislació antònoma establerta damunt el territori xngressat de nou al seu reialme. Consequències? Si d'un costat la influència de la metròpoli mare ha estât évident, de Paître la hipertròfia local ha permès que s'infiltrès per les terres catalanes de València la influència espanyola o castellanitzant. Des del segle XVII tota la cultura és, a València, espanyola. Trista davallada si hom té en compte que València havia donat a la cultura nacional comuna très de les seves més grans figures literàries: Jaume Roig, Auziàs March i Joanot Martorell! Una justa venjança ha estât que els escriptors que València ha donat a la cultura castellana han estât molt brillants, perô no essencials. Renegar de la llengua pròpia porta sempre aquest càstig. Catalans del Rosselló, de Balears, de València o de Barcelona, de les quatre régions de la Pàtria comuna, l'han conegut i l'han merescut. seva realitat d'una El conferenciant estableix la correlació entre el desenvolupaCatalunya i València. Gom a la Catalunya estricta, el conreu de l'idioma no s'ha perdut mai a València. No és just, com fan alguns, d'insistir en aquest error. S'ha esdevingut, perô, que entre els conreadors de l'idioma propi no hi ha hagut progressió, avenç com a Barcelona, sinó simple substitució, sense guany, de la una generaciô a Paîtra. ment La historié de Renaixença, també a tots els països catalans, creà promoció que mor en ella mateixa. Mistral a Provença, com Llorente a València, (el llenguadocià Alibert remarcà això mateix a la Universitat) fallà en no crear el problema politic. Diriem que es van espantar. Hi hagué, perô, un a València una comuna gran canvi radical a l'adveniment de la segona promoció en 1918 renaixença » o renaixença autèntica), amb l'apariciô revistes en català, fundaciô d'entitats francament nacionalisi primera entesa amb la Catalunya central. (segona de tes « L'adveniment de la Dictadura desorientà els darrers (com a vinguts la prôpia Catalunya) i anorreà tants de bells esforços. Eficaçment? No! Puix la generaciô de 1930, amb « Acciô Culincorporaciô dels elements universitaris, rénova l'esforç nacionalitzador. Hom proclama la Repûblica. Crisi de creixença en el valencianisme. La politica général republicana ofega per uns moments les veus de la Pàtria irredempta. Ve, perô, la generaciô de 1932, madura, francament valencianista, nacionalment integradora, tural Valenciana » que i la �252 CRONICA òrgan lider : « El Cami » i que ajunta les très promopatriotes tôt realitzant, amb la unitat sentimental i politica, la unitat ortogràfica. Mai com ara la idea de pàtria no havia estât tan viva en els cors de la jove València, mési forta, més conscient. 1 un guany : el valencianisme s'ha incorporât al moviment nacional català. Si cada nació ha de tenir un Estât, Catalunya (amb València i Balears) ha de pugnar per la seva realització estatal de tipus federatiu. Catalans, valencians i mallorquins tindrem amb un cions un a de sola Pàtria i un sol Estât. La concurrència, entre la quai figuraven noms assenyalats del catalanisme cultural, aplaudi llargament i a peu dret el conferenciant. LA «SEGONA SETMANA CULTURAL VALENCIANA Pocs esdeveniments » podrien, com el que anem a relatar, omplir de joia als redactors d'aquesta Crònica, ni servir d'una manera més justa, més adient, per a estimul de les joves promocions occitanistes d'aquesta banda dels Pireneus. Vet aci València, que desprès d'un moment renaixentista brillant, florit de patriotisme i de literatura entorn el gran nom i el gran prestigi de Llorente, s'havia endormiscat fins a esdevenir, en la més lamentable descura, un dels camps més abonats, inté¬ grais i llampants de la patrioteria espanyola. Com Mistral a Provença, Llorente fou entre els valencians un meteor bellissim, però, almenys de moment, infecund de consequències pràctiques. Al rêvés de les grans figures literàries de Catalunya, creadores de la fe i de la voluntat catalanistes que portaren de seguida el moviment politic que ja ha començat a donar fruits. Perô heus aci també que, a la llarga i per efecte de l'exemple i els contactes catalans, comencen a aparèixer a la palcstra valenciana joventuts noves, a les quais dol el temps perdut, delaten els errors de llurs antecessors i multipliquen esforços per a alçar València a la més alta grandesa nacional i totalitària. Aquest moment valencià és sincrònic del despertar renaixen¬ tista que constatem entre les joventuts universitàries llenguadocianes, alverneses, provençals, llemosines i gascones, ço és, entre totes les joventuts occitanes de part ençà dels Pireneus, despertar per a empènyer el quai va nàixer aquesta revista. I si la cosa és així, quina emulació, quin estimul vivent i més al dia, quin convit a un mateix ritme ascendent d'acció i al con- �253 CRONICA trastament constant d'idees més propis que els que ofereix als joves la joventut valencianista ? A propòsit d'idees convé remarcar la generosa altura a què el nationalisme valencià s'ha situât des del primer moment de la seva actuació. Es, si, valencianista amb passió profunda, però també, de seguida, i tan profundament com valencianista, na¬ tional i racial ; és a dir, que si bé és cert que té escrit a les primeres ratlles del seu programa : « València per als valencians », propugua immediatament la integració de tots els països catalans (Catalunya-Principat, València i Balears) en una unitat nacional més compléta i, successivament, l'extensió d'aquesta unitat a l'aplec racial més absolut que représenta la nostres idea occitana. Hi ha, doncs, com es veu, motius sobrers per a destacar bé aquestes pàgines tôt el que de patriòtic, de nacional i de ra¬ cial facin o diguin les joventuts nacionalistes de València. Una d'aquestes manifestacions ha estât la « Segona Setmana en Cultural Valenciana » celebrada a la mateixa València a dar- juliol. Cada dia del septenari fou dedicat a una activitat prôpia del redreçament nacional. Inaugurada en diumenge, aquest dia fou dedicat a la Pàtria i constituiren grans reries de èxits totes les reunions celebrades a la Casa de la Ciutat, sota cònsol, en la que pronunciaren parlaNicolau Primitiu Gòmez, prési¬ dent de « Lo Rat Penat » : Joaquim Reig, conseller i président del « Centre d'Actuació Valencianista » i les que tingueren lloc la presidència del ments remarcables a senyor els senyors altres entitats. El dilluns fou per als problèmes de la Llengua. La diada començà amb la visita a l'exposició de periòdics i revistes valencians inaugurada a les sales del « Centre d'Actuació », on el senyor Francesc Almela i Vives donà una conferència documentadissima. Més tard, tingueren lloc altres actes a Ca la Ciu¬ tat i al « Rat Penat », a càrrec dels senyors Nicolau P. Gòmez i Caries Salvador. assembleisvisitar les Dressanes on hi ha en construcciô dos magnifies vaixeils per a una empresa navilera de Barcelona. Desprès recorregueren el port i escoltaren una conferència del senyor Ignasi Vilallonga sobre econoEl dimarts fou el dia de l'Economia. Al mati, els tes, en nombre de vuit cents, amaren a mia valenciana. El dimecres anà tôt per l'ensenyament en valencià ; fou el �254 CRONICA dia del Mestre. D'aquesta jornada en sortiren unes Conclusions, quais cal esperar bons fruits des del punt de vista del redreçament de la llengua nacional entre els valencians. Son signades pels senyors Caries Salvador, Enric Soler Godes, Baldomer Vendrell, Lambert A. Castelló i Prudenci Alcon. El dijous tocà el torn al Llibre valencià, amb visites a una expode les sició molt intéressant instal'lada també al teca Universitària, un « Centre », a acte oficial mémorable a la Biblio- l'antic Palau de la Generalitat Valenciana i una altra visita a l'Arxiu Municipal. hagué encara un dia — el divendres per a la Mùsica del pais i un altre — el dissable pel Teatre, amb concerts i representacions a càrrec de la societat coral «El Micalet», expo- Hi — — sició a 1' Ateneu Valencià XX « » i diverses conferències. I arribà l'altre ciats amb diumenge amb actes solemnes de clausura, inirecepció a la benemèrita i degana societat de Lo Rat Penat», un àpat commemoratiu del segon la creació del «Centre d'Actuació», anima de tôt una valenciania « aniversari de aquest novell dinamisme de València i la sessió de clausura definitiva al Paraninf de la Universitat. No cal pas afegir tural Valenciana » res més sinó que, la « Segona Setmana Culcompta amb més de c.inc mil inscripcions i adhésions. I clamar davant! Per tots " : Endavant, compatriotes de València, plegats, endavant! GALEUZCA " O en L'ALIANÇA CATALANA-BASCO- GALLEGA PER A LA LLIBERTAT Amb aquest nom : «Galeuzca», format les primeres síl'hispaniques esmentades (Galicia, Euzkadi i Catalunya), fou convinguda el dia 25 de juliol, a Santiago de Compostela (Galicia), la creaciô d'un Se¬ labes dels noms per de cadascuna de les nacions crétariat permanent, la missió del quai serà coordinar l'acció política dels très pobles en vistes a llur llibertat nacional més àmplia i estudiar i préparai- el nou règim de relacions politiques i économiques que hi haurà de correspondre. Els nostres lectors son especialment enterats ració assidua del senyor Josep les nacionalitats hispaniques i per la col'labo- Carbonell, de la resurrecció de el moviinent politic consegiient, cridat, al nostre entendre, a fixar d'una manera definitiva, més definitiva que no pas el mateix adveniment de la República, l'estructuraciô i la vida politica de la peninsula ibèrica. Tothom �cnoNicA és mica al corrent dels esdeveniments d'Espanya s'adel canvi de règim, dia més clara, més segura i perfecta, linia que ix del cor mateix de Catalunya, de la gran Barcelona i apunta vers ponent, amb el propòsit decidit de que una dona que, entre l'enrenou i la polseguera una línia d'acció política es perfila cada convertir l'actual Repûblica federable en una véritable Confepobles lliures. 0 sigui : que es manté i s'actua el propòsit manifestât pel Président Macià en proclamar, el 14 d'abril de l'any 31, la Repûblica ('atalana. T. tothom que sap història constata, també, amb goig, que aquest afany s'adiu amb l'ait a tradició politica, nacional i expansiva de Catalunya. Després del viatge de la « Comissiô d'Observadors Catalans » a Euzkadi, viatge mitja part del quai la trobaran relatada els lectors d'«OC» en aquest mateix numéro pel col'laborador que acabem de dir, la cristal'lització de la politica confédéral de Catalunya, fins ara en certa manera i potser per raô de circumstànciesi especials una mica lenta, s'ha accélérai i ha vingut de seguida l'anomenat « Viatge Triangular », de catalans i bascos qualificats a Galicia, de gallecs i catalans a Euzkadi i de bascos i gallecs a Catalunya. amb el Pacte de Compostela per a la creació de « Galeuzca » i els actes de Barcelona que han demostrat la unió admirable que en tots moments son disposais a fer els partits catalans, quan es tracta d'obrar nacionalment per a llur deració [de Pátria. Ens mancaria durât l'estada espai per a ressenyar totes les jornades que ha dels bascos i gallecs a Barcelona. Però si que volem reproduir els discursos que es pronunciaren a la Generarecepció oficial que els atorgà l'Honorable Senyor Président de Catalunya, acompanyat del seu Govern, i la nota oficiosa amb què « Galeuzca » certificà la seva prôpia naixença, els seus motius i els seus fins. A França, on una mica per tôt s'agiten desigs de descentralitlitat el dia de la zació i de reconeixement de les pàtries véritables, la coordinació exemplar que, amb un gran esperit patriòtic i universalista alhora, acaben de pactar els catalans, els bascos i els gallecs, hauria d'ésser méditât. I l'exemple dels catalans, no mourà alles nostres joventuts llenguadocianes, fins a fer-les el llevat d'un ressorgiment més vast? Per a quan una auto'nomia i un Parlament del Llenguadoc, com hi ha una autonomia i un Parlament de Catalunya i com hi haurà una autonomia i un Parla¬ ment de Valéncia ? Per a quan una autonomia i un Parlament de menys a �CRONICA Provença, étapes successives cle la realització occitana mé& gran? Heus aci els discursos que havem dit i les circumstàncies en què es pronunciaren. Rebuts al Palau de la Generalitat per diverses personalitats catalanes entre les quais flguraven diversos diputats, entre ells el Sr. Romeva, i els senyors Josep Carbonell i J. M. Batista i Roca, els delegats bascos i gallecs recorregueren el Palau, escoltant les explicacions que hom els donava. Després foren rebuts al despatx presidencial pel Sr. Macià, al quai acompanyaven el Primer Conseller senyor Pi i Sunyer, i els Consellers Gassol, Selves i Dencàs. El Sr. J. M. Batista i Roca féu la presentació dels expedicionaris, arab el seguent parlament : « Honorable Sr. Président : En retornar a la Pàtria, després del viatge per Galicia i Euzkadi, és per a nosaltres la primera preocupació venir a saludar-vos com a la més alta representació de Catalunya. ella, a través de la vostra persona, voldriem fer arribar les cordialissimes demostracions de simpatia que a Galicia i a A Euzkadi hem rebut els catalans i les aclamacions que per a hem escoltat arreu, eixides de ella 11 avis dels pobles gallec i base. La causa d'aquesta simpatia que la nostra terra pertot desvetlla, creiem, Senyor Président, que radica en el fet que Catalunya simbolitza avui la llibertat, i en l'esperit generós i universal del nostre nacionalisme. El nom de Catalunya fa néixer avui l'amor i l'esperança d'un demà millor en l'ànim dels patriotes de Galicia i d'Euzkadi, que com en la dita clàssica esperen que de l'Orient els vin gui la llum. Expressió d'aquesta simpatia i comunitat d'ideals, és l'acte d'ara, en el quai em correspon l'honor de presentar-vos, Sr. Pré¬ sident de Catalunya, els représentants de Galicia i d'Euzkadi. Les relacions de compenetració espiritual entre les très nacionalitats han arribat ja a tal grau de maduresa, que mans més altes que les d'aquells que les han iniciades poden ja acollir-les amb amor, perquè amb majors coneixements puguin ésser endegades rectament per al millor reeiximent dels nostres comuns ideals. T no voldria acabar, Sr. Président, sense reiterar-vos l'expressió del meu lleial homenatge a tôt el que simbolitzeu per als catalans. la » Seguidament, el nacionalista gallec doctor Alvar das seva llengua nadiua, pronuncià aquest diseurs : Casas, en �257 CRONICA Honorabre Seor Présidente « : Meu pais tivo a honra de revisita dunha dinisima delegazón catalàn. cebir fai algúns dias De ali foi acollida, as verbas amabres e xentilisimas do Sr. como a Batista i Roca acreditano millor do que eu. Pra retribuir os comprimentos das vosos compatriotas a honra cativante de presentarmos no voso sentazón, a pais e, càbenos nesta repre- la ledicia inmcrecida de ser recebidos pol-o Hono¬ Catalunya. vountade do noso pobo, si neste intre non ele- rabre Seor Présidente de Desmintiria V. H. a vase a talas e nosa adhésion. as trasmitir Galiza nosas ao homenaxens mais rendidas. Difiese acei- nobre pobo catalàn as probas mais firmas da Catalunya, xuntas por tantos inquedos e tantas acelas, apértanse unha vegada mais no firme desexo de continuar os roteiros groriosos que a Historia nos asimalo e que en hora malfadada e se crebaron. Unha vegada este desexo noso de colaborazón patriótica con voso pobo, perfilóuse nun paito que todos lembiamos. Nosa representazón parlamentaria fixo honra à doitrifia que eutón se sustentan. Agora as novas xesacións de mina patria, sińando o pàito de Compostela disponense a por en pràita e tesis dontrora co-a rotunda firmeza à que nosa diôidade e conscencia civil nou obrigan. Diiïese recebir o Honorabre Sr. Présidente a vexa eispresión da mina afervoada simpatia personal. » Després, en nom dels nacionalistes bascos, parla El Sr, Jésus Doxandabaratz, el quai digué aquests mots en base : « Jaun agurgarria : Euzkadi, Catalunya'ra rator, eta sure aurrian jartzen dan une ontàn, agertu naidu, bera dan besela, bere jaskeraTdn. Orregaitik eskeiiïi nai disút, aurreneko agurra, gure izkuntzién, gure errien zigortuta dagoan izkuntzian, euzkera ederrian. Agur bada Jauna, agur, euzkadi'ko errian isenian. » Després, en espanyol, digué : « Honorable Sefíor Présidente de Cataluna saluda : Mi Pais os saluda toda la Nación catalana, y os muestra su gratitud sincera y afectiva por la visita que hace unos dias hicieron a nuestra Patria dignisimos représentantes de vuestro Pueblo, para intensificar los lazos de union entre nuestros Paises. Este afecto que por el Pueblo catalàn siente el Pueblo Vasco y que es reciproco del vuestro al nuestro, no se ha creado ahora, pues como V. H. bien sabe, nosotros en repetidas ocasiones y en vos a �258 hemos lista de CRONICA probado nuestra sincera adhésion al problema nacionaCataluna, a la cual el Pueblo catalán ha correspondido igualdad de sentimientos y vos mismo, en gesto que no podremos olvidar nunca, habéis estado con nosotros en los momentos de dolor, interviniendo a favor de nuestros presos y al con aceptar últimamente la Presidencia de Honor de la Junta de Socorros constituida en Cataluna, pro-damnificados; por las inunGuipuzcoa. Mas toda esta cordialidad y este afecto de verdad satisfacen mútuamente a nuestros Paises, vienen acompanados de las amarguras de la hora présente. Nosotros, que al advenimiento de la República, lo dimos todo ; nosotros que somos republicanos de antes, mucho antes del 14 de abril ; nosotros que llevamos en nuestra misma entrana un caudal inagotable de esencia democrática ; nosotros, en fin, que en el cambio de regimen sentimos nuestra aima henchida de esperanzas de redención, hemos visto con dolor que la situación de nuestro problema, parece afanarse en agravarlo. Honorable Présidente : No exponemos nuestros dolores y nuestras angustias espirituales como manifestaciôn de desaliento de nuestro Pais, hoy más que nunca enardecido en el amor a su Patria, sinó por tencr el convencimiento pleno de que los dolores de que nuestra Patria sufre han de hallar eco en el ánimo justo y generoso de V. H., que siempre se ha manifestado dispuesto a salir en defensa de toda causa de Libertad y de Justicia, y tened entendido que nuestro Pais en justa reciprocidad, estará siempre a vuestro lado, cuando de defender vuestra daciones en que soberania se trate. Euzkadi aspira, vanamente hasta ahora, como Catalunya con mayor fortuna, al reconocimiento de un derecho, disponiendo libremente del desenvolvimiento de su personalidad nacional. Al rendir hoy homenaje a la Catalunya rediviva," lo hacemos con la firme convicción de que estos actos de confraternidad entre nuestros Pueblos respectivos (frágiles separados e invencibles al aunar sus fuerzas), han de contribuir grandemente a crear un nuevo orden de relaciones entre los Pueblos Peninsu- futuro de Libertades y Justicia en la vida de Euzkadi Cataluna. Recibid, Honorable Présidente, los respetos y sinceros afectos del admirador de vuestros constantes sacrificios por la Liber¬ lares y un y tad de nuestro Pueblo. » Finalment, el Sr. Macià donà la benvinguda als représentants �CRONICA 259 de Galícia i d'Euzkadi. Digué que rebia amb satisfacció els re¬ présentants de les terres que, com Catalunya, senten ànsies de reivindicaciô nacional. Es referi després a l'aliança que abans pobles peninsulars, en defensa de la seva llibertat ; però ara — digué — aquesta aliança té caires diferents, perquè la República reconeix en part els nostres drets i ens situa en una posició que eus permet d'exigir majors llibertats. « Hem de demostrar, en aquestes circumstàncies, que som dignes d'aquesta llibertat i hem de treballar préparant el poble per a Passoliment d'aquelles llibertats que ens manquen. Cata¬ lunya — continua — ha de fer els possibles, i els farà sens dubte, perquè siguin reconeguts a Galicia i a Euzkadi els mateixos drets que ii han estât reconeguts. Unicament amb la creació d'un Estât confédéral, serà possible d'aconseguir la llibertat de tots els pobles i és partint d'aquesta base que Catalunya estarà al vostre costat quan tracteu d'aconseguir la llibertat e què teniu dret. Teniu la seguretat — finalitzà — que nosaltres lluitarem de la Dictadura feren els très a favor vostre amb el mateix entusiasme i amb la mateixa fe si lluitéssim per la llibertat de Catalunya. » paraules del Sr. Macià foren acollides amb vivissims aplaudiments. A continuació fou servit un aperitiu. i îa nota de « Galeiizca », diu : que Les darreres En arribar la fi dels actes de compenetració nacionalista què ha donat lloc l'anomenat Viatge Triangular, les Delegacions de Galicia, Euzkadi i Catalunya es complauen a manifestar en public llur profund agraïment per totes les atencions rebudes en els très països. Durant la darrera setmana els elements promotors de « Galeuzca s'han posât en contacte a Barcelona amb els sectors « a a catalan/stes de totes les tendències. Tots ells han coincidit unànimement a apreciar la importància dels problèmes nacionals de trobar-los una ràpida de Galicia i Euzkadi i en la nécessitât solució. Els patriotes bascos i gallecs tenen reconeixement i interès a fer constar llur esperit de comprensió tots els partits i organitzacions admiració per l'ample cooperació manifestât per patriotiques de Catalunya. D'una manera especial volen fer constar llur més sincer regraciament a l'ait esperit del Govern de la Generalitat i a les Corporacions Municipals de Barcelona i Lleida, les quais, fent honor i �260 dRONICA genuí esperit del 14 d'abril de l'any 1931, définit pel Président en proclamai- a Barcelona la República Catalana, amb tan noble cortesia ban acollit les ambaixades d'amistat de Galicia i Euzkadi renaixents a la Catalunya rediviva. al Macià republicans des de mdït abans que hom cregués possible la conversió de l'Estat espanyol en República, bascos, gallecs i catalans, veiérem en l'esperit d'aquella data la possibilitat de realització dels nostres ideals. Dissortadament l'actuació de certs politics sembla malmetre les nostres esperances i avui veiem amb pena com la República, segurament per inèrcia, apareix com si, mancada de força, no pogués apartar-se definitivament dels vells camins fatals d'incomprensiô de les realitats nacionals en els quais fracassa la Mon ar quia. Son de tots ooneguts els obstacles amb què topa Catalunya, en l'aplicació de l'autonomia, ja tan retallada, del seu Estatut. Homes responsables del Govern de la República no s'estan de negar encara la realitat i la transcendència del fet nacional de Galicia. I Nacionalistes quan ja es creien violència contra extingits amb la Monarquia els procediments de l'esperit nacional — els quais han donat résultats contraproduents a Catalunya i a tôt arreu on han estât aplicats hom constata dolorosament com aquests procediments tan — son emprats encara amb mà dura per servidors del Govern contra patriótics més entranyables del Poble Base. dóna una idea més viva de l'existèneia i gravetat els sentiments Res no dels problèmes nacionals; de Galicia, Euzkadi i Catalunya, com el fet que els greuges inferits a un d'ells repercuteixen com a atacs directes en l'esperit dels altres, fins al punt que aquestes dilacions, negacions i persecucions en lloc d'ofegar cada problema isoládament, els ha prédisposât a la solidaritat en hé de tots ells i en front la persistèneia dels intents assimilistes contraris al bé de la República i a l'esperit de llibertat i de democràcia que és l'essència d'aquest règim. La unió actual de bascos, gallecs i catalans représenta, doncs, un intent de fer reviure l'autèntic esperit originari de la República i d'enfortir-la amb el respecte als drets i a les personalitats nacionals de Galicia. Euzkadi i Catalunya, que han d'ésser les solides bases en què aquella fonamenti la seva permanèneia. l'obstacle més ferm a tota temptativa de subversió i l'origen d'un nou ordre de relacions entre els pobles peninsulars. » très �MORTALHAS Lo 25 de juih, moriguet a Barcèlona, dins sa cinquanteua annada, En Perc Màrtir Rossell i Vilar, députât al Parlament de Cataionha, director e professor a i'Escola Superior d'Agricultura de la Generalitat e director del Parc Zoologie. Era nascut e a Olot ont debutet dins la dins laclivitat profession de veterinari politica. Amb l'ajuda de quaiques amies, publi- quet un setmanari nistas « La Ciutat » ont defendiá las ideas catala- republicanas que fogueron las normas de tota sa vida. L'obra majora de Rossell i Vilar es estada, sens cap de dobte, son acción pel desvolopament e pels progresses de l'abaliment del bestial en Cataionha pel mejàn de leicons, de conferéncias, d'estudis e per l'organización de conoorses. Durant la Dictadura que lo cacet de sa cadiera d'ensenhament de I'Escola d'Agricultura, empleguet sos lesers forçats als sieus estudis favorits e los adralhet de mai cap a la sciéncias antropologicas. Lo résultat d'aquela novela orientación foguet son libre de « La Raça », tôt consagrat a la defensa de l'idea racica catalana-occitana que s'endeveniá del tôt amb la pensada de Prat de la Riba, de Maragall e de Milà i Fontanals. Malgrat quaiques teorias benleu excessivas e trop personalas, aquel estudi asonda en vistas novas e originalas dont lo panoccitanisme poirà tiraiun profieit efectiu. Fa pas gaire, amb En Paul Vila, Batista i Roca e Josep Carbonell, faguet un viatge dins lo païs Base coma observador del movement nacionalista, qu'a agut e aurà d'importantas consequéneias per l'establiment de relacions permanentas entre las diversas nacimalitats ispanicas qu'aspiran a la libertat. e En Rossell i Vilar demôret tota vida catalanista afogat, dins tots los sectors politics en rasón de sas qualitats de cor e d'esperit. Tanbén, sa disparición, alavetz qu'era dins la força de l'edat e que semblava gausir de la melhora santat, es estada unanimament planguda per tots los patriotas. Los Occitans que se renderon a Barcèlona, a l'ocasión de las festas del Centenari de la Renaissença, poiràn malaisidament demembrar la recepciôn amistosa e borgala que nos faguet a la serada del Casai de las Joventuts d'Esquerra € Estât Català». Nostra revista e la Societat d'Estudis Occitans dont foguet un amie de la primiera ora, mandan a sa familha lors sentiments de prigond condol. sa un universalament presat Lo Gerent ÇaRCassonne. Les Imprimeries Gabelle. : L. Alibert. ����EN SOBSCRIPCIÒN EGGEH BARTHA PERDUDA LA FONT *Poemas occitans amb un glossari lengadocihn-francés- catalàn de L. JÎLibert, Barcelona, Las Edicions « La Promettre las l'exemplar a sobscriptions : Revista ». sieis fr. la Librarià Rouquette, 29, Plaça Carnot, Carcassona ALS VIELHS (Aude) LIBRES J.-F. JEAMEAN, 33, rue de la Mairie, Libres ancians Obraiges sus e Carcassonne (Aude) modems, las provîncias méridionales. Felibritge, Folklore, Lengas romanas. Catalog periodic adreçat gratuitament sus demanda �PUBLICACIONS de la Societat d'Estudis Occitans de Tolosa COLLECCION : OCCITANIA CRESTIANA I. :— SANTS EVANGELIS, iraducción occitana de l'abat ]uli C'ubaynes, irtroducciôn, itineraris de Jésus amb 4 cartas en geograficas, notas e dioersas taulas- Un uolum de 478 paginas, sus papier veîin especial, tela amb camisa illustrada de fotograVaduras. Pretz : 30 frs. e 32 frs. per COLLECCION PEDAGOGICA : religat la Posta. RAMON VIDAL OCCITANA, Segôn los parlais lengadocians, per L, Alibert. Per paréisser leu— I. G RAM Al ICA QUASERNS D'ESTUDIS I. MARSILHÉS, textes (Seccion d'Estudis Filolo- TRES VIELHS PROCES anciens, per A■ Conio■ provençaus gics), Pretz : 4 fr. II. ENSAG DE GLOSSARI BOTANIC AUVER- NHAT, per L. Delhostal. (Seccion d'Estudis Filologics), Pretz •' 3 fr. _ LES PARTICULES ENONCIATIVES EN III. BÉJIRNjîiS, par Jean Bouzet (Seccion d'Estudis Filologics), Pretz : 5 fr. l'JlLBA DE LA RENAIXENÇA, per Ezio LeOi, professor de la UniVersitai de Nàpois. (Seccion d'Estudis Istorics), Pretz : 4 fr. V. IDEA E POLITICyl CULT URJlLjTS DE CATALONHA, per J. Carbonell. {Seccion d'Estudis Politics), Pretz : 3 fr. IV. CATJLUNYA IITALIJI J Àquels obratges son en venda = co de M. Rouquette, iibrarî, — 29. Plaça Carnot. Carcassona (Aude) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 09, n° 12-13 [143-144], mai-agost 1933 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 09, n° 12-13 [143-144], mai-agost 1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1933-05 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-20 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/decb0f90eb481753efec36d11acc828d.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (pp. 134-260) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22174 CIRDOC_A1-1933-012-013 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Carbonell, Josep Camproux, Charles (1908-1994) Creus, Lluis Morel, C. Bernard, Valère (1860-1936) Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Description An account of the resource <div style="text-align: justify;">Oc est l'organe officiel de la <em>Societat d'estudis occitans</em> nouvellement cr&eacute;&eacute;e. <br />Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.</em><br /> La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.</div> Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane