http://occitanica.eu/files/original/3ec8251390d1e12d7dede1af9d265bab.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b http://occitanica.eu/files/original/edba6fee6dc0a4959db44ceb83abf36f.pdf d21371aacfbe7f87458596f04451974b PDF Text Text �oc REVISTA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES AUVEPNHA, D'OC GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC PBOVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEARAS PUBLICADA SOCIETAT BIMEST1(ALAMENT d'ÉSTUDIS LA OCCITANS de TOLOSA « Mais lo reis m'a convengut « Que'I cobraria « Et mos Audiartz Belcaîre : Pois poiran dompnas et drut Cobrar lo joi qu'an perdut. » (Raimons de Miraeal) « « « PEI( anz De ccls de Catalonba i de gaire, amenet la flor- » (Cansoa de la Crozada) AN IXn Setembre-Decembre 1933 NUM- 14-15 �ENSENHADOR de Francesc Macib. La mort mocement bretôn. bisbe Lois d'Amboise. — M. L. DUMESTE : CAMPROS perpaus LETR AS OCCITANAS. Gramatica Ooccilana. deu " Libe de Rut" V. — Breiz. Notas sul : Récolta del albigeses contra lo : L. ALIBERT Jl deus Ltbes Sants. gascona C. — BOUSSAC A.-J. — BERNRD FRAI Lugar (seguida). : POLI! ICA OCCITANA. REDACÇION E — de la traducciôn e — CRONICA. - ADMINIS TRA CION REDACCION. — Per tôt ço que concernis la Redaccion e lo seroici dels eacanois s'adreçar a M. L. JUtbert, secretari de la S. E. O. a Mont¬ réal (Aude) ADMINISTRACION. — Per tôt ço que pretoca Vadministracion e los abonaments escriure à M. Rouquette, librari, 29, Plaça Carnot h Carcassona [Aude). ABONAMENTS França '. 25 fr. Catalonha, Valéncia per an; e Balearas 12 pessetes. Fascicle : 5 fr. e 2 pessetes 50. Diposit i Centre de subscripciońs : Llibreria Catalônia 3, Ronda de Sanl Pere Barcelona - SOCIEl AT D'ESIUDIS OCCITANS (SETI SOCIAL A TOLOSA) SE C Cl ON DE MEMBRES D'ONOR ■p. Estieu ; : G. Guillaumie FJLOLOGJA MM. V. Bernard, président ; G■ Millardet ; ; E. Bordez MEMBRES J1CTIUS : MM. L. _/?liberI, secretari général tha ; J. (Bordez ; J. (Bozel ; C. Fabra ; F.-L. Grenier ; J. Mozat. SOCIS : Campros la S. E.- O. admet de socis Jldreçar tota la correspondéncia a a en ; Jî. Pcrbosc. ; L. Delhostal ; R. Bar ; Pompeu nombre indefinit. JXT. L. JILIBERT, secretari général Jfâontreal-de-l'Aude (Aude) �oc Revis ta Bimestrala de la R enaissença dels Pais es d* Oc AN IX" Setembre-Decembre Nu m. 14-15 La mort de Francesc Macià primier Président de la Generalitat de Catalonha Lo 25 de décembre ail oras de la matinada, l'illustre cap de la Nacíón Catalana faguet son darrier badàlh al mieg de la dolor unanima de sos conciutadans asunats dins un meteis amor pel restaurador de las libertats patríalas. D'aqueste costat dels Pireneus, l'estrementiment foguel mendre demest los occitans despertats que luchan pei renaissença. Francesc Macià l'or apareis coma un d'aquels ornes predestinats que cànvian los destins d'una raça e d'una civilizaeión, coma un eròs nacional, dont l'exemple demorarà sempre viu e obrant al cor dels patriotas d'un cap a l'autre de las terras de lenga d'Oc. Dins aquelas dolorosas entremiejas, la inàger part de pas la las Soci.etats e Periodics occitans manifesteron lors senti¬ ments a nostres fraires de delà los Pireneus. Nostre director trametet a la familha Macià lo testimoni de condol de la Societat d'Estudis Occitans nostra revista. Cresem e suis inutil de nos prigond e dels amies de expandir suis darriers obsequis de l'egregi Patrici, moments nostres legeires coneisson per la premsa quotidiana, tant mai que nostre fascicle venent, abondosament illustrât, serà consagrat a celebrar lo sieu remembre. que �BRKIZ Notas sul movement breton La bomba de Rennes, puei, l'atemptat, contra lo trin bolegueron l'opinion francesa. Naturalament, n'es l'us dins nostra republica, tota la premsa tant d'Herriot, com firancimanda occitana, fins la bretona mateissa, cridet sacrilegi : « Vergonha als autors d'aqueles actes ! en presón los descaladaires ! » Puei, altra cançón : « Lo poble com e al breton es pas jovents amb aqueles fols, amb aquel quarteirón de faire parlai- d'eles. Lo quart la França es lo testimoni de que cercan pas que de de milión de bretons morts per sa fidelitat ! » Se saup, talament segur n'era d'aquela fidelitat e del nom¬ bre mespresable d'aqueles jovents, que lo govern del quei d'Orsay jutget bon de botar en camin tota la policia de Bretanha. Aquesta arribet en ren, sinon en d'aquela conclusión que ne tiret un cap de policia de Rennes : « Mas, autonomistas, automistas, o son totes, aqueles bretons. Tôt un breton es un autonomista que se coneis pas ! » De tôt aquò, la résulta ne foguet que la policia trobet pas ren, mas que qualques joves de War Zao fogueron forabandits, contra tota equitat, de lor situación. E per orde del govern, lo silenci se faguet aqui dessubre. Los franceses, e los occitans amb eles, en màger part, se creson que tôt aquò foguet un fuoc de palha e qu'en Bretanha, ara, tôt breton que se es acabat. Seriá mesconéisser lo caracter Lrufa de tôt estrambord, mas qu'es capable de menai- fins a las darrieras consequèncias una idea escarrida. Ne donarai una pichota prova. Lo 6 d'agost, lo redactor de 1'Araire, Jo valent orgàn de las joventuts occitanistas, recebiá aquela nota picada a maquina dins una envolopa picada a maquina tanbén : « Aquest 7 d'agost, en commemoración del 1er aniversari del descaladatge del monument de la ver¬ gonha nacionala, de fuocs seràn atubats subre los màgers serres de Bretanha, en Rennes e mai en Nantes. Aquel gest �notas sul movement breton 265 que sos autors s'escondràn pas serà exécutât a una ora del matin sobre tota l'expandida del territori breton. De bas l'impérialisme ! Visca Breitanha ! »; Aquela pichota ffiota plan fixada de contunhar. D'efiech, dins la nuech del 6 a 7 d'agost, los fuocs fugueron atubats a SantMalò, Dol, La Guerche, Sant Miquel de Brasparts per los federalistas bretons, en los autres locs per Breiz Atao e dins lo Tregor per los ancians membres de War Zao. A Nantes, en plen mitàn, davans la Borsa, foguet tôt un fuoc d'artifici. Naltres volem pas saupre se los bretons an agut rasón o tort de faire aquò. N'es pas lo luoc aici, ni mai lo moment. Nos basta de nos rendre compte de tôt aquò per que nostres legeires comprenigan î'interès actual que pot i aver a estudiar, un brisón, la bolegadissa bretona. Aquò dich, naturalament, en defora de la simpatia que los occitans avem per los bretons, malgrat aquestes nos rendàn aquela simpatia per una antipatia prononciada e, de cops, ferotja. Ne veimostra la volontat rem mai luenh la causa. Farem d'en primier un breu istoric del movement bretôaquò tornar luencli en arrier dins l'istòria de un cadun saup l'influència de l'esperit breton dels poemas del cieucle d'Artur sobre la literatura mondiala de l'Edat-mejana. Aquò es la primiera manifestación de l'eime celtic en França : aqui dessubre los Bretons d'ara aman de cercar la força ideala bolegairis de la Respelida nista. Cal per Bretanha. Tôt moderna. Aquel desrevilhament del segle XX se pot explicar tanbén ten compte de la formacíón sul territori francès actual de la populación bretona. Los bretons son pas, com se crei sovent, los sobre-vivents dels antics Galès que César venciguet. Ni mai la lenga bretona d'ara n'es pas la filhola de l'anciàn galès. Los estudis dels sabents modéras sus las lengas celticas l'a provat. César sometet los galès d'Armorica com aviá somès los de las altras parts de la « Gallia » e las armas romanas mestregeron aquel païs cinc segles. Cinc segles de temps la lenga de Roma foguet la lenga oficiala de l'ATmorica. Segur n'avem ges de testimonis clars, mas se jutjam segón ço que s'es passât dins las altras encontradas de la « Gallia » al segle VI, en Armorica tant com dins las se om �266 CARLES CAMPRÓS altras parts s'aviá degut formar un parlai- latino-galès Mas en d'aquel moment, d'envahidors neo-romàn. guts de l'iscla de Bretanha l'Armorica o ven- e son eles d'aqueles errvahidors que tôt un cadun pot rendegueron mestres de qui'empauseron sa lenga. Lo sovenir se se contunha eneara per la diferència de la mar, en faire entre los bretons général grandes e blonds, représentants de la raça envahidora, e los bretons del dedins, pichots e bruns, représentants de l'antica raça. Adonc aquela raça, aquel poble que solet de totes los pobles qu'envahigueron la « Gallia » escariguet a forabandir lo latin, a impausar sa lenga, quora totas las altras pobladas adopteron la lenga dels estatjants ; aquel poble a se/rvat en el, una força que se manifesta al cors dels segles passais e que s'atuba torna-mai amb los autonoinistas d'ara. Après Carles-manhe que capitet a dondar un moment pobles d'Europa, l'emperi s'esbrenet e los bretons totes los torneron a sas libertats. En la batalha de Ballon en l'an 845, los luchaires de Nomenoé conheron fora Carles-lo-Calv. Podián cantar com lo poeta : « N'hon beuz Roue nemed Doue ! » Avem pas pus de mestre fora Dieu ! Pas-mens la Jucha contunhet amb lo rei de Paris fins 1532. La pacha que consagret l'Union de França amb Bretanha e non pas la Réunion de Bretanha en amb auriá pogut arrestar França garrolhas entre los dos pobles. Aquò foguet lo temps d'un segle. Mas vaqui que nais, o pus leu que renais, l'imperialisme francimand. Lo segle XVI per Frància marca, se om li fai atención un vement pauc, la fin del mo- d'expansion de l'imperialisme dels reis de Paris. Lo territori de França s'es alargat de gairebén totas las « províncias » francesas, segón la paraula dels istoriadors oficials,, de quasi totes los pobles liures abans segôn la vertat de l'istòria. Lo govern del rei sentis lo besonh d'assegurar totas aquelas conquistas degudas siá a la força, siá a l'astúcía. Cerca a se ganhar dins totes aquels païses lo mai de par¬ tisans. Balha las favors als nobles que se volon metre a sa seguida. Los altres, sostén icontra eles los borgeses jalós. Aicí s'ajuda de qualqués nobles lepaires per matrassar las populations de las ciutats liuras ; eilà s'ajuda dels ciutadans envejós per escagassar d'unes nobles trop indepen- �NOTAS SUL MOVEMENT BRETON 267 dents. D'en pertot lo rei fai dintrar sa lenga, las mors de sa literatura, la soleta qu'es sostenguda de l'argent del tresaur public. Un segle d'aquela politica e la terra es lesta a l'espelida dels Mazarin, Richelieu, Lois XIV, de la reialtat absoluda, de la centralizacíón parisenca. Es l'ora d'una nova ofensiva imperialista. Vesetz al nostre, las luchas contra los protestants, las révoltas de nostras ciutats, tala capitala, sa Marselha. Vesetz la politica de l'extrange de Lois XIV. Bretanha de sentir las consequéncias d'aquela nova gisclada de l'imperialisme francimand. Tôt lo regne de Lois XIV se passa, en Bretanha, en assajar de destruire las libertats servadas e garantidas per la Pacha de 1532. Aquò perduret fins a la Revolución. En 90, Bretanha foguet incorporada, com los païses occitans, al territori francès e devesida en departaments. Era la fin de totas las libertats bretonas. Es de remarcar que Bretanha foguet jamai representada als Estât Générais de 1789. Los représen¬ tants de Bretanha, segón la pacha de 1532, als Estats Géné¬ rais de França devián estre elegits pels Estats de Bretanha. Demandant al poble d'elegir directament de deputats en 1789, l'Estat Francès violava la Constitución que n'aviá balhat garantida. Es per aquò que nimai noblesa, nimai clergat manderon ges de deputats als Estats de 1789. Davant totas aquelas escornas a la volontat del poble breton, tre 1718, lo sentiment particularista rebequet. En d'aquela data, i aguet un larg movement de révolta apiejat sobre Espanha amb la quala Bretanha era plan ligada (oblidem pas que lo negoci espanhol amb França sobre l'Oceàn se fasiá per la flota bretona). Aquel movement foguet nomenat « la Conspiración de Pont-Kalec ». En segu'da fogueron tota una tiera de solevaments armats d'à partir de 1720. Del temps de la grand Revolución, la bolegadissa de La Rouerie non foguet d'eime reialista, mas plan segur d'eime breton los archius publicats per Le Notre o manquet pas mostran clar. Totes, sabetz com Bretanha foguet matrassada pels Ja¬ cobins. Sota l'Emperi, es afatigada e s'acontenta de soscar del passât. La Ville-marqué, amb lo sieu Barzaz-Breiz fai renáisser las ideas nacionalistas. Puei, arfibau Luzel e A. de la Barderie. En 1898, es fondada l'Union Régionalista Bre- �268 CARLES CAMPRÓS tona qu'acampa tant Jeu 10.000 membres. Ten a sa testa Le Goffic, Le Braz, de d'Estourbellon. Pauc a pauc aquela union bolega los sentiments nacionals. Consequéncia primiera : tôt bel just davans la guerra un movement frarfc separatista espelis amb « Breiz Dishuel » (Bretanha liura). aquela publicación, Roman de Kerminé assaget lo fons d'un partit nacionalista breton. Puei, la guerra acabada, tant leu vaqui « Breiz Atao ». Es una revista audaciosa fondada per Job de Raincé e Morvan Marchai. « Breiz Atao » vei venir a ela totes los qu'an d'aspiracions nacionalistas, e son mai que d'un. D'aquel temps, l'Union Regionalista demora sens evolución e contunha sa propaganda simplament regionalista. En 1922, tenguet luoc sota la presidéncia del Cardenal Dubourg lo Congrès de las Dins Societats Bretonas. I aviá totas las Cambras de Comerci, los Sindicats agricolas. Lo Congrès faguet la constatación que Bretanha formant una unitat naturala, geografica, amb especiala de produches, amb de mejans propris, amb de desbocats économies desparieirs de los de França, non pot se desenvolopar e viure se non que dins la sieu unitat. Lo Congrès eligiguet una delegación permanenta de set delegats qu'era cargada de persegre la realización d'aquel vot. Aquesta prenguet lo nom de « Comitat d'aparament dels Interès bretons ». Existis sempre a l'ora d'ara. Aviá una autoritat e los elements necites per li permetre d'obrar eficaçament. Per malastre, doas personalitats fagueron pe-de-porc e quiteron tombar la Delegación. Aquel comitat d'aqui era simpletament économie. Los elements politics s'agroperon a l'entorn de «Breiz Atao». Aqui se parlava pas d'opinion politica nimai religiosa. Breiz Atas » d'aquel biais venguet lo centre actiu d'un partit nacionalista breton, d'en primier, puei autonomista. Dins la pontannada que va de 1927 a 1930, totes los élé¬ una mena « ments « francament Breiz Atas ». bretons balheron Atal l'unión de totas las son aderiment a forças bretonas fo- guet un fach. Malastrosament per los autonomistas, de garrolhas de personas fagueron disparéisser aquela unión. A l'ora d'ara lo movement nacional breton se partis en très tros principals : 1°) lo Partit nacional breton, qu'es l'anciàn partit autonomista. El ista agropat a l'entorn de Breiz Atao », sens ges de regard dors los sentiments poli« �NOTAS SUL MOVEMENT BRETON 269 religiós. 2°) La Liga Federalista de Bretanha « Breiz » que n'es l'union dels bretonistas republicans e pacifistas, de tendéneia esquerrana. 3°) « War-Zao », partit agrari, prep de las ideas comunistas. lies o Keoredel actual lo « Partit Nacional Breton » es Sembla que va contunhar d'agropar a son totes los elements separatistas autonomistas. Es la Dins lo moment lo mai fort. entorn liga de totes los nacionals bretons. Es lo partit tradicional, perseguis los bolegadisses dels segles xvn e xvin. Sa posición : se reclama dels engatjaments près al corrent de l'istòria, e tanbén de Testament natural e économie de Bre¬ tanha. Del pont de vista idéal, s'inspira de la vielha idea de las nacionalitats com era del temps del Risorgimento o de la formación de l'unitat alemanda. Es ferotjament nacionalista. Vol pas s'entrevar dels problemas que pausa, al monde modem, la question de l'union dels estats d'Europa. Es, d'essèneia, egoïsta. Es verai qu'amb tôt ço qu'a patit Bretanha, a benleu rasón. Ço qu'es mai verai encara : es en plen dins l'esperit breton, orgulhós d'eu e de son inde- lo que pendèneia. questions d'intranacionalisme e d'internacionapas entrevar, es la « Liga las a cargadas. Aquela liga s'es, benleu, un pauc alunchada de la toca nacionala que cerca d'ajónher, d'una via indirecta, al mejàn d'una constitución federalista dels Estats Europencs. La doctrina de la Liga Federalista es aquela que se n'es expausada de tros dins aquela revista mateissa. Es la doctrina qu'En Ventura Gassol tant ben definiguet a Pascas de 1933, a l'ocasión de la remesa a En Macià del libre d'Aur que los Occitans vengueron li porgir per lo centenari de la Renaissença. Es la doctrina dels jovents de l'Araire, al nostre, e de nostra re¬ vista mateissa. Pas-mens la Liga Federalista de Bretanha vai un pauc luenh quora dis per la pluma de Goulven MaTotas las lisme que Breiz Atao se'n vol Federalista » de Bretanha que Se barre l'istôria ! d'aquela se podon fondar se non que drechs fictius ». Aquelas paraulas mostran que la liga vol un pauc blandir los ornes d'esquerra francimands. D'efecte, a agropat de zeon Sus « Davans èsser bretons, sem ornes. �270 CARLES CAMPRÓS radicals, de socialistas son « e de coiministas. acción es sobretot bretona. War Zao » es ]o partit Mas praticament agrari dirigit per de pacans vertadiers. Los membres son sobretot dins lo Trecor, lo Penthièvre. Es pus leu un movement d'ideas qu'un movement nacional. War Zao es tengut per comunista per mai d'un breton. Cal remarcar, en d'aquel prepaus, que dins força païs bretons, dins força vilatges lo comunisme es un fach. Lo Soviet es quasi de natura. D'efecte, la proprietat es tant aparcelada que los pageses son dins l'obligación de metre força causas de comun. A costat d'aqueles très partits, se son format d'altras associacions. Avem « Breiz da Zont » (La Bretanlia de demàn). A quel grop es constituit per de jovents. Son catolics e francament separatistas. Lo fondador n'es Th. Jeusset que foguet tarabustat tant de la bomba de Rennes. e tant per la policia a perpaus Lo « Bleun Brug » (flor de brusc) es una societat catolica que fai tôt son esforç per la desenvolopament de la cultura bretona : lenga, literatura, tradicions. « Bleun Brug » aviá acampat de milantas d'aderents e lo Congrès de Mortriomfe. Mas, se dis que la man de Tardieu qu'era alora président del conselh empachet « Bleun Brug » d'anar trop luenh. laix foguet un Lo « Gorsedd » dels bardes es sobretot una societat de cultura celtica que religa los bretons amb los fraires sieus de detras la Manche. Los Bardes es una mena d'academia mia que nomena sos membres per adopción après d'un examèn. Podon èsser candidats que d'ornes qu'an fach mai que mai d'estudis segondaris. Los Bardes son en realitat d'esperit nacionalista, mas praticament s'acontentan publicament d'un régionalisme de festas un pauc crentós. Totes aquels grops bretons dispausan d'una premsa bre¬ que n'es encara qu'en formación tant corne nosfcra premsa occitana. « Breiz Atao » es lo jornal de l'associación del mateis nom, del partit nacionalista bretón. N'es a la tretzena annada de vida. Pareis totes los quinze jorns, 8, carriera Edith tona �NOTAS Cawel, a SUL MOVEMENT BRETON 271 Rennes. Per publicar aquel jornai, los nacionalisan format una societat. Cadun a portât sa part. tas bretons Amb l'argent recampat, s'es comprat lo material d'una estamparià. Un militant breton sens situación es estât cargat de faire anar l'entrepresa. Estampa tôt ço que vol. Ganha sa vida d'aquel biais. Es solament tengut de faire paréisser totes los quinze jorns « Breiz Atao ». Vaqui un bel exemple. « La Bretagne lista. Pareis un Fédérale » es l'orgàn de la Liga Federacop lo mes despuei doas annadas a las Galarias del Teatre », a Rennes. « War Zao » es l'orgàn del « Partit Nacional Revolucionari ». A per director Yves Kerroak qu'es agricultor a Pleudaniel (C. del N.). Pareis un cop lo mes. « Feiz ha Breiz » (Fe e Bretanha) es una « inensuala Es una en breton. publicada per l'abat Perrot a polida revista Saignac, Finisterra. revista d'acción bretona catolica. Es del tôt escricha « Feiz ha Breiz » es la revista bretona mai legida en Bretanha, lo poble breton estant, plan catolic. en majoritat, encara « Dihunamb » es una altra revista redegida del tôt en breton de Vannes. Lo Director n'es Mellac, 10, carriera del Gaz, a Lorient. « Breiz » es un altre exclusivament breton, lo jornal catolic d'acción nacionala regidor n'es Le Moal a Coadaut Guincamp. per « Adsao », revista mesadiera, tracta d'economia e d'ac- ción bretona. Lo regidor n'es Corre, président de la Cambra de Comerci de Brest, 149, carriera de la Verge, a Brest. Una altra revista, de biais économie, es la « Bretagne Inté¬ grale ». Mas aquesta es francament séparatista. Pareis des¬ puei dotze ans. Ara espelis d'una faiçón irregulara, a Ren¬ 17, carriera de Chateaudun. Enfin la revista « An Oaled » es nes, un cop lo mes. Es lo bilingua e literària, sortis porta-paraula dels Bardes e es regida per En Jaffrenou, lo barde Taldiu, a Carhaix. Del punt de vista sobretot cultural la revista que sembla, ara, aver lo mai e d'influéneia sobre la formación de la lenga de la literatura bretona es « Gwalarn », publicación lite¬ rària a qu'espelis Brest. De mai, un cop « lo Gwalarn mes, es » édita bailejada Kornog « R. Hemon revista illus- per », �272 CARLES CAMPRÓS trada de las arts bretonas que totes los articles ne son en breton e francès e qu'es bailejada per R. Y. Creston e P. Ladmirault. « Gwalarn » édita tanbén totes los meses Kannadig Gwalarn », revista d'educación populara. Kannadig Gwalarn se prepausa d'ensenbar lo poble breton dins sa lenga. Sos articles parlan de tota causa : actualitat, cièncias, viatges, literatura, musica, istòria, curiositats, etc. Una partida de cada numéro es consagrcida als enfants. Despuei 1933, pareis un cop lo mes « Ar Falz », butletin dels institutors laïcs partisans de l'ensenhament ciel breton. Dins aquel butletin, Yan Sohier (a Plourivo, C. del N.) mena la lucha prep dels institutors e n'es arribat qu'a acampar ara mai d'un gros centenat de sos collegas. Aquel butletin de tendéncia fortament dirigida dors l'esquerra, réserva, cada cop, una pagina per la leiçón de bretón, compressa d'un biais pédagogie tras que ben présentât. En defora de totas aquelas publicacions es de senhalar que força jornals publican d'articles en breton. Dins los jornals d'aquel biais, lo mai important es « Le Courrier du Finistère » qu'es redegit mitât per mitât en francès et en breton, es verai qu'aquel breton es considérât per totes los bretonistas corne de marrit breton ; es en lengatge abastardit dins lo biais d'aquel que, al nostre, es emplegat per unes felibres que dison que volon demorar prep del poble en parlant lo patès vulgar. Atal avem pogut nos rendre compte que se las associacions bretonas eran força, força tanbén eran las publica¬ cions bretonas e totas força entrevantas. En général, i a una « diferéneia entre las revistas bretonas e las revistas feli- primieras an una idea que las dirigls, la màger part de las segondas se son trop de temps acontentadas de vers e de galejadas. Mas, basta, tornem a « Breiz ». brencas. Las Avem vist la posición de las diversas entitats bretonistas punt de vista politic. S'es necita 1'acción politica dins tota bolegadissa de renaissença nacionala d'un poble, aquela acción pot pas èsser soleta : a de marchar d'acordi amb una del acción culturala tant granda e apeón économie, l'importància de l'économie. Brevament cal que se pause sus un es ara �NOTAS SUL expausarem Testament lectual de l'ora de uei, MOVEMENT BRETON 273 actual del movement nacional intelBretanha, e lo probleina économie a breton. fasent mención dels jornais e revistas » e de las revistas editadas per ela. Lo movement, pus leu, los movements ideals e politics bretonistas son ancians, Tavem dit. Se podriá dire per Bre¬ tanha, al contra de ço que s'es passât en Oecitania, que l'idea bretona es nascuda en defora de la lenga bretona. A luoga que lo movement de renaissença occitana a trobat son sorgent dins la lenga d'Oc e dins lo sentiment d'un jove provençal d'engeni que patiguet dins son enfança de se veire extrangiér al sieu e d'èsser ridiculizat per ço que parlava provençal, la movement breton, el, naisseguet d'un senti¬ ment prêtons de libertat e de circonstàncias istoricas. La lenga i semblet un dels elements del problema de la patria, a luoga qu'en Oecitania sens partits de la lenga per arribar a l'ideari politic, al sentit économie d'Occitania. Aquò se pot explicar clar, se l'om pensa que la mitât de Bretanha parla francès, e se l'om se rend compte qu'es dins aquela mitât que l'idea bretona es estada fins ara la mai poderosa. Tôt aquò faguet que la question de la lenga se pauset tard. Fins en d'aquestas darrieras annadas, lo breton qu'escrivíán dins los j ornais era un breton patesejaire. De mai los dia¬ lectes eran una empacha de mai. La lenga bretona es partida en doas grandas brancas : lo vanetés, dialecte del Sud LeAvem ja parlât, de Bretanha, de vantés, tés. e « en Gwalarn lo dialecte del Nord, del Ponentés e del Sud Ponen- Aquest darrier dialecte lo de se partis en très jos-dialectes : Léon, lo de Trecorrés, lo de Cornoalhas. Dins cadun d'aquels parlars las divisions se van multiplicant tant e puei mai que dins los dialectes occitans. Altra empacha : lo breton aguet jamai, com la nostra lenga d'oc, una literatura de cívilizacíón. Jamai la lenga bretona parlet filosofia, gramatica, coma la nostra lenga d'Oc al temps de sa glòria. Jamai los texts de las ciutats fogueron escrichs en lenga bretona. Tre que lo latin fenis d'èsser emplegat per las comunas e los notaris, la lenga n'es lo francés. Atal, los bretons se trobavan davant una lenga qu'era pas soletament casuda en descasença, mai qu'aviá jamai coneigut l'emplec literari o filosofic. Majoras eran donc las dificultats. �274 CARLES CAMPRÓS Lo trabalh cíentific comencet al segle XIX e a la comendel XX. Sota l'infhiéracia del linguista Francés Vallée, lo breton purificat e enriquit présenta alona la semblança d'una vertadiera lenga literària. Despuei 1925, « Gwalarn » impauset l'ortogràfía unificada creada per Vallée, per ço qu'es del breton del Nord, del Ponentés e del Sud Ponentés. Lo breton de Vannes aguet una ortogràfia especiala per ço qu'es un pauc alunchat dels très altres grands dialectes. Ara, lo bretón escrich per « Gwalarn » ten una ortogràfia cança tant certana e absoluda com la del francés. Lo vocabulari, tôt vocabulari d'una lenga que jamai es estada emplegada se non que dins lo pichot poble, era paure, pauràs. Perseguissent l'exemple de La Villemarquée e de l'abat Henry, Vallée e Renat de Roux avián enriquit lo breton d'una quantitat de termes cientifics, filosofics e tecnics. Gwalarn » seguiguet aqueles exemples en fabregant pel breton força neologismes, simples, comprenables per los pichots escolans : aquò en se servissent tant soletament de las vielhas racinas celticas. « Gwalarn » de tôt aquò, ne publiquet un diccionari per fascicles. A costat del diccionari bretón-francés « Gwalarn » publica « Ar Skol Vrezonek » O'EscoIa Bretona) colle'ccíón que ten « Précis de gram¬ maire bretonne », « Traité de prononciation », « Traité d'orthographe », « Introduction à l'étude du breton parlé », Manuel de breton parlé ». Gwalarn » a entrepres altra causa tras que entrevanta : la publicación de libres per los pichotets. Aqueles libres son de libres de contes, abondosament illustrais, que sota lo biais del plaser, fan aprendre als nistonets ço que la lenga francesa lor pot pas balhar. En setembre 1927, Gwalarn » publicava « Prinserig an Dour » (La princesota de las aigas), obra d'un grand mestre del dessenh olandés. Puei seguiguet « Per ar C'honikl (Peire Conilh). Gwalarn » a créât un servici « Brezoneg ar vugale » (Lo breton dels pichots) cargat de reeampar d'argent e de se'n servir per estampar los libres d'images e los distribuir als enfants pel mejàn dels institutors, preires, etc cargats de com « « « « « l'enfantuenha. Per tota d'un de la aquela obra, « Gwalarn » s'era apercebut que, poble breton cercava que d'èsser enstruch lenga francesa e non pas del breton ; que, d'altre caire, caire, lo �NOTAS SUL MOVEMENT BRETON 275 la borgesia bretona es despuei segles e segles, francimandejada, e que lo breton, lenga del prolétariat, se'n trufava de tôt son cor e lo mespresava sens vergonha. Alora, « Gwalarn » decidiguet 1°) de pas se trachar, d'en primier, del poble, mas de constituir, amb de joves intellectuels un eleit que tombés d'acordi amb las sieus ideas e que foguès lesta a sostenir son accíón ; 2°) d'anar, amb l'ajuda d'aquel eleit, drech al poble, sens mai s'entrevar de la borgesia abastardida. En uech ans, « Gwalarn » arribet a formar l'accíón d'aquel eleit, ne donarem per prova que la tiera de traduccions publicadas d'obras forestieras. Reviret de l'Irlandés las legendas anticas del monde celtic : Diarmuid e Grainne e cinc altras legendas ; de l'escrivàn G. M. Synge: païs de Galles : las quatre Mabanogi, legendas celticas ; de l'escrivàn Prima. Reviret dels escrivans del brancas Twm del or'nent : Memòrias ; de A. O. Roberts fugisson ; de Kate Roberts l'anglès de Chaucer : Lo conte que : : Las nivas La Veusa. Traduiguet de del Franklin ; de Shakes¬ Lo mercadier de Venisa, La Sirpa mansa ; de W. Poemas ; de Shelley : Prometeu desencadenat (Tros) ; de l'escrivàn americàn N. Hawtorne : Lo grand carbonde. Donet la version de l'ongrès de F. Karenthy : Vent del Nord ; del grec d'Esquil : Prometen encadenat, peare : Blake : Los Persas ; de l'escrivàn indó Kebir tiena d'ornes que se son balhats la toca, : « Poemas ». La d'enriquir la litera- tura bretona de las traduccions de la literatura universala es encara pichota. Mas lo J. E., Hemon R., es vanc dels Abeozen, Drezen, Ernily l'assegurança que conséquents. La prova n'es l'espelída i las novas neiguda » l'escrivàn Novi » A la traduccions que seguisson de l'escrivàn A. Blok rus ; los progrès seràn de temps de « La femna inco- a pauc : las Notas del Cabés de japonès de l'Atge-mejàn Sei Chonagon ; lo Glari de l'alemand Hoffmann. question de la creación de la cultura son ligadas com consequència las possibilitats d'expandiment d'aquela cul¬ tura. Las cultunas qualas que siàn se son sempre expandidas al mejàn de l'Esicola. Es l'escola qu'en Occitania a descaçat la lenga e ennivolit la consciéncia occitanas. Es l'escola �CARLES 276 CAMPRÓS qu'en Bretanha a fach tôt ço que podiá per matar la civilizacíón e la lenga bretonas. Avem vist ço que l'eleit bretonista faí per los pichots. Mas l'escola, ara, de que fai ? En Occitania la responsa en contra publica Fins pariera question seriá simpla : fai tôt dístínjguir l'escola oficialament. En Bretanha cal e l'escola catolica. après la guerra, l'escola catolica era, com Occitania encara uei, anti-bretona, non pas benleu l'es en a bel expressi, mas tôt naturalament. Los clergues bretons d'alora coma los nostres de uei, non podíán comprendre lo patrio¬ tisme francés qu'a la moda imperialista. Ara, aquò es plan canviat. En primier, l'an 1923, lo Cardinal Charost, arquebisbe de Rennes, prescriviá que d'à partir del primier de genier de 1924, l'ensinhament de l'istòria e de la geografia de Bretanha seriá obligatori dins las escolas primàrias e segondàrias liuras. Los autres avesques de Bretanha, al sieu exemple, prescrigueron aquô parier. Mas l'istòria de Bretanha que fotguet ensinhada non foguet una jst'òria leca-quieu de Paris com malastrosament, o son unes librilhons d'ístòría locala que son estats fachs al nostre. La « Petite histoire de Bretagne pour les enfants « publicada en 1930 per l'abat Poisson aguet un suocès espectaolós : très edicions ne fogueron fachas, una en lenga bretona. Perço qu'es de la geografia, l'egregi economista H. Quilgars qu'a ben volgut me balhar plan entresenhes es en via de n'adobar e un manual. Ara, dins tota Bretanha, los clergues fan de cors de lenga literatura bretona dins totes las escolas catolicas. Per malastre, me disià l'abat Perrot, l'egregi regidor de « Feiz ha Breiz », los professors son pas preparats a l'ensinhament del breton. La majora part son pas en estât d'escriure doas linhas en breton. Es dins los grands seminaris que cal, d'en primier, organizar l'ensinhament. Aquela crisi sera resolta quora los nous elements qu'auràn après lo breton a l'escola vendràn professors al sieu torn. Se l'escola catolica es bretona ara, n'es pas lo parier per l'escola publica. Lo regim breton es lo meteis qu'en Occita¬ nia, estant que la Constitución francesa vol que tôt siá réglât comunament. Fins ara, a despart unes professors, lo mitàn de l'ensinhament era enemic del bretón força mai qu'en Occitania, ont la majoritat dels professors e dels institutors �NOTAS SUL MOVEMENT BRETON 277 simpatics. Mas de simpatias, pas mens, n'aviá trobadas, lenga bretona, dins los regents bretons. Es atal qu'un jove mestre d'escola, Yan Sohier, poguet publicar : « Ar Falz » que trofoet tant leu d'amies. En junh, al seisén n° de son buletin, Yan Sohier podiá m'escriure : « Comme vous avez pu le voir notre bulletin est très modeste, mais l'accueil fa¬ son la vorable qui lui a été fait dans breton fait milieu farouchement antipourra avoir une efficace, surtout sur les jeunes », Ara, lo un présager qu'il s'améliorera et action continue et nombre dels institutors enscrichs a « Ar Falz » a trépassai lo centenat. Ai pogut me rendre compte personalament que força altres mestres d'escola donarián son aderiment a « Ar Falz » sobretot dins los regents qu'an ja un pauc d'afcge, s'avián pas paor. Mas l'ardidesa dels joves lor servirà d'exemple : tant que fan pas petar de bombas, tant que fan amb consciencia lo sieu trabalh, degun lor pot pas ren dire. La libertat es ben laissada als institutors socialistas o altres ! En resumit, la posícíón de l'expandiment de la cultura a l'escola es en força melhor estament que la de l'expandiment de la cultura Occitana al meteis punt de bretona vista : A la Ne laissi tirar las conclusions a eu lo regarda. questión de la cultuna, succedis per l'importància la question de l'economia,. S'es dich e tornat dire que lo politic non podiá se desseparar de l'économie. Personalament o cresem pas. Lo politic es l'expremida de la pensada ; l'éco¬ nomie l'expremida de la matèria. Los marxistas an la pretención de faire passar mestre la matèria e de faire esclava la pensada. D'esdeveniments com lo d'Hitler prova que se son enganats. Amb un pauc de sen, om lo comprend mai facilament. Mas se l'économie comanda pas lo politic, es pas negable que l'économie pot força faire per, o força faire contra lo politic. Generalament i a accíón de l'économie sobre lo politic e reaccíón del politic sobre l'économie ; seriá aitant verai de dire que i a accíón del politic sobre l'économie e reaccíón de l'économie sobre lo politic. Aquò dich per la valor de l'économie, nos cal veire 7a força de l'economia en Bretanha. Ara, dins lo sistema cen- �278 CARLES CAMPRÓS tralista imperialista francimand, Bretanha es zerò al punt o s'es quioom es quicom de sacrificat. podiriá dire lo meteis per tôt ço qu'es pas en França de vista économie Se'n l'industria del Centre Parisenc, del Creusot, del Levant de Loorrena, del Nord. Se podriá benleu faire remarcar que, Marselha, lo quasi solet endrech d'Occitania que semble urós, l'es qu'en tant qu'es d'acordi amb los altres encara centres industrials : aquò podriá alora donar la clau d'un qu'an l'argent. anti-occitanisme marselhés de las classas Bretanha, per ne tornar a ela, es un tôt économie e un tôt saorificat. Bretanha ten de minas de ferre, las mai ricas del monde segón l'economista especializat dins las questions bretonas, H. Quilgars. Es tras que facil de las esplechar. La mena ten 70 % de ferre. L'esplechament se pot faire en menieras. Aquelas concurréncîa a menas son inesplechadas per pas las minas del Levant de França. faire Aquò es la primiera nota de l'economia bretona ; la segonda n'es formada per aquò d'èsser una produseira de grans trespassant los sieus besonhs ; e la tresena n'es que possedis un barcarés que sobra las sieus necessitats. Del temps de la libertat bretona, totas las sieus parròquias tenián un arnescament économie sens deca que li permetiá die viuire de sos solets enfruehs. Ço qu'era d'en mai partiá en Espanha, al Marroc, en Grand Bretanha e dins los païs del Nord d'Europa. Aquò fasiá trabalhar son barcarés. Al contra de ço que l'om pot s'ïmaginar, Bretanha fasiá gaire de negoci amb França. Se comprend amb lo regim de libertat, se l'om pensa que davans la guerra la majora partida de l'ortolalha e dels cavals bretons partiá en Alemanha e non pas en França. Mai encara, las fragas de Plougastel, los cauls e los carchofles del Léon van, per la màger part, en Anglaterra. N'era parier dels tartifles! Mas despuei la casuda de la liura, en 1931, e la guerra economica de las tarifas començada per lo govern francés sota la butada dels industrials francimands, e contunhada péri lo govern contra los produches agricolas de França, totas exportacions son tombadas e avem anglés aquelas pogut veire, aquest an, sobre lo mercat de Morlaix, de carchofles venduts dos sous, très sous la peça ! Aquel exemple mostra com un sou, l'imperialisme économie fran- �NOTAS SUL MOVEMENT BRETON 279 cimand sacrifica l'economia bretona (com sacrífíca, d'altre latz, l'economia occitana). Despuei que lo regim francimand foguet instaurai a Bretanha, l'índustria e io negoci bretons estats quasi tots sagatats. Se Bretanha fasíá gaire de França, avíá 45 pachas comercialas amb las altras nacions. Lo barcarés breton fasíá tant flori que los vins occitans de Bordeus fogueron fins a l'acabament del segle XV exportais sota bandiera bretona. Lo principi éco¬ son comerci amb nomie de Bretanha tant la era lo liure-escanvi. L'industria bretona d'obra se pleg'ueron a las necessitats dels temps. Quora besonb n'era, se servián de la taxacíón per empachar que se formessen de raras doganieras. Atal foguet la toca de l'ordenança de 1425 que botet taxa sobre la mand'obra e los mejans de transbordament per los montaral nivel de las nacions comercejant amb Bretanha. Per faire comprendre al s lectors d'Oc tota la valor de l'eco¬ nomia per Bretanha e per la propaganda prep dels bretons, me serà permis de citar, talas come son, las paraulas que m'escriviá H. Quilgars, l'autoritat n'es reconeguda per totes los bretons del pont de vista économie : « Lo nostre principi actual demora lo liure-escanvi : ,ges d'economio bainrada, asatameni de sempre a las necessitats dels temps. De remarcar que las mesuras de protegiment de França pican totas sobre l'economia bretona : l'aparament de las minas del Nord destrus la flota carboniera e nos fai pagar lo carbón francés mai carivend que lo del païs Galés ; la defensa dels vinhiers del Miegjorn contra la viticultura d'Argier arroïna lo nostre cabotage e lo port de Brest grand importador de vins (mostrarai un jorn que se n'es atal dins una França centralizada e imperialista, non o seriá dins una França federalizada e respectuosa dels pobles francés ; mostrarai que, al contra, los interés dels vinhiers d'Occitania serián força d'acordi amb los del cabotatge breton), las pachas francesas amb Portugal e Espanha arroïnan la nostra industria de las conservas e mai l'armament per la pesca de la merlussa ; las meteissas pachas amb Grand Bre¬ tanha barran aquel desbocat de tradición per l'ortolalha dels Bretons : tartifles, cauls-floris, etc. De mejans de transport son refusais als produseires bretons del temps que de trins especials jornadiers son organizats per acordi de las très companhias del Miegjorn, de l'Estat e del P. O. com man �280 CARLES CAMPRÓS per adure directament l'ortolalha del Miegjorn dins totas las régions de Bretanha (aici, cresi que nostre amie vai un pauc luenh : per ço qu'es de ieu, ai vist sobre lo mercat de Morlaix que d'ortolalha que veniá del Léon e dels alentoims ; jamai ai ausit dire que l'ortolalha venga del Miegjorn. Ço que i a que ven del Sud son los produchs primaics, fruchas sobretoPd'Espanha). Es, en resumit, la sabotatge organizat de Bretanha economica. Perço qu'es de las subventions ren per Bretanha. Or, demandam pas ren a França. Avem ges de besonh d'ela. Aquò que nos fai cercar l'experiment, es que França s'ocupès pas mai de naltres. Bonadi la domination francesa, lo port de Brest, la mai prop, en Europa, d'America, non a lo desenvolopament al quai a drech, e Sant-Nazari es, ara, vergonhosament sagatat. Tôt aquò per non faire concurréncia de crénher al Havre », De tôt ço que veni d'expausar, i a, per naltres, Occitans, d'una leiçón a tirar. O farai pas uei. Tant solament m'acontentarai de dire que se Bretanha, dins sa desirança d'èsser liura, de cops que i a deven anti-francesa, es sobretot anti-miegjornala. Anti-miegjornala, d'en primier, en causa dels prejutjats encontra los miegjornals, prejutjats qu'an après, los bre¬ tons, de Paris. Naltres, miegjornals, sem de bargaires risimai que bles. Anti-miegjornais per ço pas que de miegjornals la Cambra dels deputats, i parlan, per ço que la majora part dels fonccionaris son del Miegjorn e que son eles que comandan als bretons. Anti-miegjornais dins la question del vin, l'avem vist mai d'alt ; anti-miegjornals per la question de las subven¬ cions que los bretons n'an ges e los miegjornals las an es que a que totas. Anti-miegjornals parierament dins la questíón de las lenjgas regionalas a l'escola, per ço que los bretons creson que lo provençal es sostengut oficialament dins las Universitats nostras e dins los Liceus nostres. Anti-miegjornals per ço que troban, los bretons, que los �notas sul movement breton 281 departaments del Miegjorn pagan mens d'imposts que los departaments bretons e que quora i a d'argent a chaspar de ['Estât aquestes n'an mens que los primiers. Anti-miegjornala, Bretanha l'es sobretot per ço que los governs centrais francés son quasi sempre formats per de Miegjornals. Occitans, nos cal pas enganar Malgrat tota l'amistat que portam als bretons, sem forçats de reconéisser qu'eles nos aman pas per ço que 1°) nos coneisson pas, 2°) jutjan tôt del pont de vista practic de l'interés. E pas-mens lo caracter d'un Breton es tant convenent al caracter d'un Procençal ! Com es facil en d'un Marselhés, per exemple, de ligar amistat amb un Breton ! Totes las recriminacions que nos fan alà serà aisit de las faire tombar. Assajarai de faire veire que totes aquels reproches amars tenon plus drechs se l'om fai dlsparéisser tôt ço qu'es de la fauta del Centralisme e de l'Imperialisme franicimands. Assajarai de mostrar que dins una França fédéralizada totas aquelas rasons de rivalitat tombaràn e qu'amb l'ajuda de l'esperit federalista, Bretanha e Occitania devendriàn doas sorres unidas per l'amistat e l'interés, dins la Federación francesa. Sens comptai- qu'aquò seriá per lo màger ben dels païs francés, adoncas, de França sencera. S'ai volgut, tre ara, enumerar los pricipals greuges dels Bretons contra los occitans es dins la soleta idea de dire als patriotas d'Occitania : « Mesfisem-nos ! » Per unas festas a agut unas manifestations d'amistat occitano-bretona, cresem pas que Bretanha e Occitania sián ligadas per un liigam sagrat ! Avisem-nos qu'aqui s'es pas parlât d'interès, qu'es qu'una pichota partida de Bretanha qu'es venguda. Dormessiam pas aqui dessobre ! Al contra, ensenhats de ço que nos reprochan los bretons, trabalhem a cochar fora aquelas nivas. Mesclem-nos de las questions que se n'entreont i van los Bretons, de las resolvre. Occitana e la man dins la man amb eles, assagem Aquò fasent, e aurem aurem trabalhat per la Patria trabalhat tanbén per l'Union Francesa, en empachant que Bretanha se laisse, pauc a devers un séparatisme intégral e definitiu. pauc, resquilhar Carles Camprós. �REVOLTA DELS ALBIGESES CONTRA LO BISBE LOIS D'AMBOISE Lo dijóus que seguis lo climenge ont se canta a la gleisa : quasi modo gentes », era, dins aquela annada 1491, lo 3 d'abril. Aquel jorn, lo Prebost de Reial-mont, Joan de Pasquet, fasiá son intrada dins la vila d'Albi. Per una letra del «- 26 de febrièr 1490, escrita al Senescal de Carcassona e al Viguier d'Albi, lo Rei Caries VIII l'aviá mandat en Albi per procedir à la reformación del covent dels Fraires-Menors. Qualquas annadas aperavant, i aviá agut dins l'ordre de sant Francés un despartiment. Los uns, los fraires-menors de l'Observància, avián aceptat la reformación ; los autres, que portavan lo nom de Conventuals, avián pas volgut tornar à la régla primitiva. Aquela scission s'era producha en vila d'Albi, e Fraires de l'Observància e Fraires Conventuals s'agaitavan en fraires enemics. Los Estats de Lengadoc, alertats pel Fraire Joan Rossinhòl (un Albigés), gardiàn del covent de l'Observància de Rodés, que coneissià par sa familha la vida de desordres e de libertinatge menada pels Conventuals d'Albi, avián demandat ajuda al Rei. Es atal que lo Prebost de Reial-mont era vengut en vila d'Albi. A la porta de Verdussa, do Viguier lo recebet e s'enangueron cap a la Bisbia. Los Albigeses agaitavan sens plaser aquela cavalcada. Coneissiàn la rasón d'un tal viatge e aquò era pas per lor agradar. Aimavan los Con¬ ventuals, bensai per que lo bisbe manteniá los Observantins e que, tôt jorn, mai e mens, eran contra lo bisbe, lor senhor temporal, dempuei los temps d'aprep la Crosada. Joan de Pasquet, tambén, avià menât amb el una chorma d'òmes armats qu'agradava a digus. Aquela seguritat dins un temps suau pareissià aver quicom de pas trop clar. Los Albigeses eran esmouguts. De porta a porta, las parladuras anavan, disiá la seuna, e (o benleu per vertadieras e rabentas coma dets de tricotaires. Cadun malgrat que i aguès pas, alara, de jornals aquò) las novelas que corriàn jol mantèl eran posadas als bons endreits. Es atal que se sapiet �REVOLTA DELS ALBIGESES 283 que los Fraires de l'Observància eran geloses dels bens dels Conventuals e que la lucha entemenada devià s'acabar per d'aquela darrièra e non per la reformación. Lo popular, en s'espandissent, fasiá tremolar d'indignación los òmes qu'aimavan la justicia e qu'eran geloses de lors libertats comunalas. Quand, dins las carrieras, vesián d'observantins, lor cridavan : « Bigards ! Bigards ! » Aquò era, disián las ,gents d'alara unia grossièra injûria. Foguèt tant cridat que lo 10 d'abril 1491, lo Viguièr e lo Prebost degueron prene une ordonància per fomabamdir aquelas apelacions injuriosas. Cal dire tambén qu'entre lo 3 e lo 10, las autoritats s'eran pas pausadas. Lo Prebost, acompanhat dels còssols, del Vi¬ guièr del Baile reial, era anat al covent dels Conventuals. Aviá trobat porta tancada. Per un fenestrón, lor sendic, lo Fraire Guilhèm, li aviá demandât son ordre, n'aviá volgut prene una copia e, enfin, aviá respondut qu'una reformación era obra seriosa que se podià pas improvisar. Aviá demandat qu'un jorn foguès fixât per la tenguda del conselh cargat d'aquela operación. Aprèp plan de paraulas, era estât decidit qu'aquò se fariá lo meteus jorn a la vesprada. Ço que se decidiguet, los vielhs papiers o dison pas, mas un instrument, recebut pel notari Bernard Egidi, constata que lo 14 d'abril, lo Fraire Matieu de Vilardi, vicari del Fraire Amancios de Valle qu'era professor en santa teologia e ministre del général del ordre dels fraires-menors de la roïna bruch l'Observància, cedir era anat al covent dels Conventuals per pro- la reformación los religioses l'avián aculhit a l'acompanhavan era estât Vilardi se n'era tornat e aviá demandât l'ajuda del braç seglar. Lo ser meteus d'aquel jorn, lo Prebost aviá menât sos ornes armats alprèp de la porta del covent ont amontaireron de palha e d'eissirments. Lo poble s'enganet pas sus las entendons de Joan de Pasquet. Comprenguet que voliá far cremar la bastissa e los qu'i demoravan. L'orbari era grand. Los Conventuals agueron paur davant aquelas menaças de fuocs e parlamenteron. Lor sendic foguèt mandat al bisbe, Lois d'Amboise. Se de¬ cidiguet que sols, lo bisbe, lo Prebost, lo Viguier del Rei, lo Fraire Joan Rossinhol, Amancios de Valle e son vicari intrarián dins lo covent per tractar de là reformación. a e que cops de peiras. Un dels fraires que nafrat al cap e als braces. Alara, �284 ANDRIU-J. BOUSSAC Lo bisbe sapièt lor parlar. Talament qu'un instrument pels notaris Joan Arnaut e Bernard de Picard, constata qu'onze religioses Conventuals dont Peire Drulhe, in sacra pagina prof essor, acepteron d'estre refor¬ mats. Amanciós de Valle exigiguet que los que volián pas se sometre a la reformación (eran pas que nou) s'enanguesrecebut lo 15 d'abril sen dins d'autres covents de l'ordre Tôt aquò plan, non reformats. mas mentre que los représentants lo bisbe obteniá l'assentiment dels onze religioses, copsec, un grand bruch s'ausiguèt. Eran de ribauds condusits per un Antoni de Fonte, recebeire dels deniers reials, qu'envasissián lo covent. Foguèt alara una orra caça als Conventuals amb totis los torns d'una lucha ont un partit es armat e l'autre pas. Los Conventuals fugiguèron e los Observantins prengueron lor plaça. L'operación era estada tant rabentament menada que se pot pen¬ sai- qu'era estada premeditada. L'endemàn, lo bisbe tornet al covent e faguet venir, los Conventuals que s'eran retirats dins un ostal vesin. Lor diguet qu'aguessen a se reformai- sens condicions. Accepteron. Mas los Observantins volgueron pas laissar la plaça, e los Conventuals degueron s'enanar. Demanderon justicia, mas la cancelarià de Tolosa volguet pas entendre lors ra¬ sons. Espereron un bricón de temps, e lo 8 de mai, qu'era dins aquela annada un dimecres, vèlha de la fèsta de sant Joan a la porta de Latràn, proficheron del temps que los monges de l'Observàmcia eran en procession amb los borsièrs (1) d'Albi, acampats en confrairia, per tornar al co¬ vent. Totis los monges eran defòra, a part los fraires Amanciós de Valle e Joan Rossinhol qu'espertinavan cap e cap. Aquel cop, los Conventuals eran pas sols. Avián amb élis prep de 400 omes armats e « embastonats ». Intreron los uns per las portas, los autres per las fenestras, coperon tôt e prengueron los dos religioses manjaires. Ligueron Joan Rossinhol amb de cordas pels braces, pel pitre e per las del Rei anava arasonavan e que (1) La significación del mot « borsier » era la meteissa al segle xv° qu'uei. I aviá en vila d'Albi una « bursa » ont los Albigeses despausavan lors obolas. Lo produch d'aquel tronc servissiá per pagar los fraisses d'estudi als escolans paures. �REVOLTA cambas DELS ALBIGESES 285 ainsin qu'on a acoustumé ambaler et lier une (2). Apuei, lo giteron en un endreit plan negre ont lo doblideron gairebén en li donant solament un bocinèl de pan per quatre o cinc jorns (3). Rossinhol se plangiá pas de son sort malastrós e disiá tostemps : « Laudatur Deus ; per multas tribulationes nos oportet ingredi regnum Dei ». De Valle foguet pas mallractat e aquò laissa a pensar, coma l'afirmet plus tard l'avocat del Procuraire al Parlament de Tolosa, qu'aquel monge era d'acord amb « balle de safran » los Conventuals. Lo cas era seriós, tant mai que los Albigeses avián près partit pels Conventuals alara que lo bisbe era del costat de rObservància. Monsenhor aviá comandat d'anar querre cinc cents gents d'armas. Tambén, venián cap à-z Albi très mila la volontat del bisbe, la lucha qu'era solament d'abord entre Observantins e Conventuals se trobava engatjada entre el e lo poble. Deviá estre sanguivailets armats. Atal, per nosa. Los Albigeses escriveron al Rei una suplica per li deman¬ justicia de las provocacions del bisbe. Aquela letra, cap d'obra de clartat, es un raconte plan curiós de la lucha seguida. Arribet pas pron leu, mas portet sas fruchas al temps del procès dont parlarem plus luenh. Los ribauds pagats pel bisbe, abans d'intrar dins la vila, pilhavan los campestres. Los cossols angueron trobar los jutges de la Temporalitat per lor dire que davant las me¬ naças del bisbe e per gardar plan la vila segón l'ordre formal del rei, i auriá un velhador de nuech e de jorn. Lo jutge temporal, qu'aparteniá al bisbe, metet oposición a aquel projecte. Los cossols fagueron apel d'aquela décision al Viguièr, jutge reial. Mas lo paure orne Peire Arpin, s'era laissât ganihar pel bisbe. Lo vegeron un jorn del costat de Lombers que menava d'artilhariá cap a-z-Albi ! E com era d'Albigeses que l'avián vist... se'n tornet ! Per la porta del Pont, dintrea-on los vailets dels senhors dai- (2) Plaidejat de Mèstre Morilhon, avocat del bisbe al Parla¬ ment de Tolosa. (3) Joan Rossinhôl demoret pas mai de temps dins sa Foguet desliurat per sa familha. presón. �286 ANDRIU-J. de l'Escura (4). Se n'angueron demorar dins d'albergas, era comola de très cents soldats amb e d'armas de totas sortas.. A la nuech, la Bisbia polvera, de canons pramor que de BOUSSAC arriberon d'autres ribauds la a porta de Verdussa. Los Al- bigeses volgueron pas lor dobrir. Foguet un grand orbari. Es alara que la Paulin, campana de la torre de Sant-Salvi, se faguet entendre. Sonava l'alarma. E se junteron leu a sos bronzinaments sorns, de la vila ont bufava los crits esquissants de la « ornhe » Massip, lo cridaire. Plan d'Albigeses ja colcats. Se leveron, davaleron dins las carrièras per de quin perilh eran menaçats. I aviá longtemps qu'un tal bruch s'era pas fach ausir, e se los vièlhs se remembravan dels temps ont los Ingleses tenián l'en/contrada, digun aviá remembre dels jorns ont los atucaires del orre Montfort corrián lo païs. eran veser Los cossols dévots al bisbe n'i aviá s'eran acampats del ostal comunal, co d'un d'elis, Guilhem Dumas, e legissián la defensa del jutge temporal de s'acampar e de gaitar. Lo poble anribava, condusit pels còssols demorats fidels. Las causas se gastavan. Los cossols arasonavan e los Albigeses cridavan : « Tiratz fort ! tiratz dins Tina botiga — fort ! A mort ! Alarma ! alarma ! jorn la — prep ornhe » La Paulin sonava tot- tirava de longs gemecs. Las gents s'escampavan pertot. Quand un dels cossols amies del bisbe, lo sénher de Manso, sortiguet de l'ostal de son contraire, los e « » Albigeses crideron Al traidor ! al traidor ! Lo qu'es de e per Monsenhor d'Albi » (5). Era arrest de mort. E, d'efieit, l'enroderon. Foguet gitat pel la Bisbia un es : « contra la vila sol, trepejat, tustat. Pregava, suplicava, mas, leu, foguet podiá atudar la furor embriaiganta del sang. anavain cap a l'ostal del còs- pas mai qu'un tros sanguinós e res del poble qu'aviá tastat la sentor La révolta creissiá. Los (4) Nom anciàn e uns vertadier de Lescura, prep d'Albi. Se dis parlar de los qu'i demoran. Es d'aqui que sortis la familha de Lescura dont un, lo général mar¬ quis de Lescura, foguet nafrat prep del castel de la Tremblaïa, lo 15 d'octobre 1793 e moriguet a Fogèras lo 3 de novembre de encara « los escuriens » per la meteussa annada. (5) Ai respectât la grafia anciana d'aquela frasi. �REVOLTA DELS ALBIGESES 287 Clergue, qu'era causa de tôt, per i botar fuoc. Los autres querre los claus de la vila co del còssol Pèire Ferret, que, blanc de paur, las gitava per la fenèstra per escapar a la mort. Segur d'èstre pas près darrier per los ribauds qu'eran sempre a la porta de Verdussa, los Albigeses camineron cap a la Bisbia. Per dos cops doneron l'assaut, en van. Las parets n'eran trop fortas. Atuqueron gaireben un vailet del bisbe d'un cop de gibelina, e se vireron contra l'ostal del jutge-baile ont boteron fuoc. Apuei, se'n prengueron al Viguier qu'anet cercar refugi darrier las nautas parets de la sol anavan Bisbia. Lo bisbe aviá fugit a son castelàs de Combafà, luenh qualquas legas. Los Albigeses tanqueron la porta per ont aviá costuma d'entrar dins la Bisbia, amb de grossas barras de ferre e de peirassas. A la punta de l'alba, l'endemàn, lo capitani de la Bisbia faguet bracar los canons contra la vila. Solament aviá pas d'artilher e demandet ajuda a un Albigés, Gabriel Delpuech, que coneissià aquel mestier. Venguet per cinquanta sous torneses. Lo canón comencet a tronar... mas i aguet pas de cadavres pramor que Delpuech, que voliá pas atucar cap de sos amies, doblidava volontosament de metre de bolets. Tirava solament a polvera. E apuei tôt s'apasimet. Praquò, los cossols qu'avián dirigit la révolta agueron paur de lor responsabilitat. Ensageron de la faire mens pesuga en la despartint amb d'autres e se plangeron al Parlament de Tolosa coma que lo Bisbe avia violât las immunitats, los privilegis e los estatuts de la vila. De son costat, lo bisbe portet la causa al Parlament e foguet un bel e long procès. Lo 22 de décembre 1492 la senténeia foguet renduda. La trompeta de la vila, apelada « ornhe », foguet condamnada a estre clavelada a un pal al mieg de la plaça comunala. Mas coma caliá als cossols quicom per la rempla¬ çai lo Parlament laisset bisbe e cossols se desbrolhar coma pogueron. E foguet long... La campana Paulin foguet condamnada al silenci perpé¬ d'Albi de tuai. Massip, lo cridaire, e Derrieys, lo campanier, cargats de drolles, fogueron condamnats a faire esmenda d'onor, a �288 ANDRIU-J. BOUSSAC genolhs e cap nud, una candela de très liuras a la man. Veniá, apuei, tota une tiera d'esmendas que la vila, los còssols (fora los amies del bisbe) e los abitants, a part los preires, las femnas, las veusas, los enfants e los paures, degueron pagar. La vila era vencida, mas lo bisbe era pas vinceire per que l'arrest del Parlament de Tolosa confirmava tambén las transaccions entre la Bisbia e la vila de las annadas 1264, 1347 e 1490 e las rendiá obJigatòrias pel bisbe que las voliá pas seguir. La lucha de la vila e de Loïs d'Amboise finiguet pas per aquò. Continuet encara daquia a la fin de epis- son copat (6). ANDRIU-J. BOUSSAC. (6) Bibliografia : Archius de la vila d'Albi (Séria FF 74 e 75). �GRAMATICA OCCITANA segón los parlars lcngadocians (Seguida) B. PARADIGMAS - à) 1» CcDjugasón : parlar MODES IMPERSONALS 98. Infinitiu : parlar. Participi-gerondiu Participi passât : Adjectiu verbal : parlant. parlât, parlada. parlador, parladoira. : Remarcas. Diverses parlars emplegan un participigerondiu en — en.t analogie d'aquel de las 2a e 3a conjugasons : (parlent) que convén de regetar de la lenga escrita. — en L'adjectiu verbal en — dor pot aver un femenin analogie (— duro) : (parladuro). Es una forma a defugir. MODE INDICATIU 99. present : parti, — parlas parla Remarcas. — Aici las parlars lengadocians Cent. parlam parlât z parlan e en principalas variantas dels divers grafia fonetica : (— i, — os, — o, — an, — atz, — un). (— i, — es, — o, — àn, — atz, — un). Toi. : (— i, — os, — o, — àn, — atz, — on). Fois. : (— i, — os, — o, — àn, — atz, — on). Narb. : : �290 l. alibert Don. : (— i, — es, — a, — àn, — atz, — u). Alb. : (— i, — os, — o, — àn, — às, — u). Carc. : (— i, — os, — o, — àn, — às, — un). Ag. (— i, — es, — o, — àn, — às, on). (— i, — es o — os, — o, — àn, — às, — u). Montp. : (— e, — es o as, — a, — àn, — às, — u). Ce"v. : (— e, — es, — o, — àn, — às, — u). Rgt. : (— e o — i, — os, — o, — àn o on, — às, — u). Gav. : (—e, — es, — o, — èn, — àt, — u). Orlh. : (— e, — es, — o, — ons, — às, — u). : Bez. — : — — 100. Imperfait : a b parlavi, — ave parlaves parlava parlàvem, — aviam parlàvetz, — aviatz parlavan Lo tis parlava parlavas parlava parlàvam parlàvatz parlavan tipe a es d'usatge général mentre que lo tipe b subsisqualques punis. sus Remarcas. Aici las variantas sos-dialectalas : (— abi, — abes, — abo, — àben, — àbetz, Narb. : (— abi, — abes, — abo, — àben, — àbetz, Toi. : (— abi, — abos, — abo, — àben, — àbetz, Fois. : (— abo o aboi, — abos, — abo, — : Cent. — — abun). abun). — — àbotz, — abon). (— abi, — abes, Alb. : (— abi, — abos, Carc. : (— abi, — abes, — — Don. : abon). àbon, aba, — àben, — àbetz, — abu). abo, — àben, — abès, — abu). — abo, — àben, — àbes, — abun). abes, — abo, — àben o abian, — abès o — — Ag. : (— abi, — abiàs, — abon). Bez. : (— abe, — abos, — abo, — àben, — àbes, Montp. : (— ave, — aves, — ava, — àven, — àves, — — — Cev. : Rgt. : — abu). avu). avu). (— ave, — aves, — avo, — avian, — aviàs, —(— abe o — abi, — abes o — abos, — abo, — àben, àbes, abu). Gav. : (— abe, — abes, — abo, — abion, — abiat, — abu). Orlh. : (— abe, — abes o — abos, — abo, — osions, osiàs, — abu). — — — �gramatica 101. Prétérit occitana 291 : a b parleri, — ere parleres parlet parler em, — eriam parlèretz — eriatz parleron parlegui parle gues parlée parlèguem parlèguetz parleguen. Lo tipe a es d'usatge général, mentre ristic del Fois., del Don. e del vielh Toi. Remarcas. Cent. — lo tipe b Aici las variantas dels divers es caracte- parlars : (— èri, — ères, — èc, — èren, — èretz, — èrun). Narb. : (— èri, — ères, — èt, — èren, — èretz, — èrun). Toi. : (— èbi, — èbes, — èc, — èben, — èbetz, — èbon). Fois. : (— ègui, — ègues, — èc, — èguen, — èguetz, : èguen). — Alb. Ag. (— èri, : Carc. : Bez. èros, — èt, èren, — èron). (— èri, — èros, : Cev. : Rgt. : ères, Gav. ères, — èru). ères, — èrun). — eriàn, — — ères o — — et, — èren, Montp. — — èri, — ères, — èt, — èren, (— èri, — ères, — et, — èren o eriàs, — — (— : èru). èru). eriàs, — èru). ères, — èt, — èren, — : (— ère, — ères, — èt, — èren, (— ère, — ères, — è, — ericin, — (— ère eru). o — èri, — èros o — ères, — ères, — — — : Orlh. : (— ère, — ères, (— ère, — ères, 102. Futur èt, èt, — — — essiôn, orions, — — essiat, — èru). oriàs, — èru). : parlarem parlaretz parlaràn pariarai parlaràs parlarà Remarcas. — — Aici las variantas sos-dialectalas : (— arè, — aras, — arà, — arén, — arétz, — aràn). (— arèi, — aràs, — arà, — arén, — arétz, — aràn). Toi. : (— arèi, — aràs, — arà, — arén, — arétz, — aràn). Fois. : (— arè o — arèi o — arai, — aràs, — arà, — arén, Cent. : Narb. — arétz, Don. o : — — aràn). (— arè, aràu). : — aràs, — arà, — arén, — arétz, — aràn �292 l. Alb. (— arèi, : Gare. — aràs, arà — o arà, — — arén, — arés, aròu). — — — alibert (— arèi, — aràs, — arà o — arà, — arén, — arés, aràn). Ag. : (— arèi, — aràs, — arà, — arén, — arés, — aràn). Bez. : (— arai, — aras, — arà, — arén, — arés, — ardu). Montp. : (— arai, — aràs, — arà, — arén, — arés, aràn). Cev. : (— arai, — aràs, — arà o — arà, — arén, — arés, ardu). Rgt. : (— arai, — aras, — arà, — arén, — arés, — ardu orai, — oràs, — orò, — orèn, — orés, — oròu). Gav. : (— arai, — aràs, — arà, — arén, — aret, — ardu). Orlh. : (— orai, — oràs, — orò, — orens, — orés, — oròu). : — o — 103. Condicional (futur del passai) parlarià parlariàs parlarià Remarcas. seguentas Cent. — : parlariàm parlariàtz parlariàn Los divers parlais presentan las variantas : (— ariò, : — ariòs, — ariòs, ariò, — — ariòn, — arìòtz, ariòn). — Narb. Toi. — (— ariò, : ariòtz — o (— : ariètz, — ariòi, — — — ariò, ariòn — ariòs, — ai'iò, — ariòn). Fois. o — arièn, ariòn). ariòn, — ariàtz, (— ariò, — ariòs, — ariò, — ariòn, — ariòtz, ariòń). Don. : (— aría, — aris, — aría, — arin, — arítz, — arín aríu). Alb. : (— ariò o ariòi, — ariòs, — ariò, — ariàn, : — o — — — — ariàs, ariès, Carc. — o — arièi, — ariès, — ariè, — arièn, (— ariòi o — ariòu, — ariòs, — ariò, — ariàn, ariàn, — ariàs, — ariàs, — : ariàs, —• ariun o arin). Ag. : (— ariòi, — ariòs, — ariò, — ariòn). — Bez. — — ariòu arièu). — : ariòu arièn). (— o ariò, — ariè, — ariòs, — ariò, ariès, — ariè, — — — ariàn, arièn, — ariès, �gramatica occitana Montp. — ariès Cev. arièu). o (— arièi, — ariès, ariàs, — arièn). (— arièi, — ariès, : o : — ciriè, — ariè, 293 arièn — o — ariàn, — — ariàn, — ariàs, Rgt. : (— ariò, — ariàs, — arià, — ariàn, — ariàs, — ariàu oriò, — oriòs, — oriò, — oriàn, — oriàs, — oriàu). Gav. : (— ariài, — arià, — arià, — ariàn, — ariàt, — — ariàu). Orlh. — (— orià, : — oriàs, — orià, — oriàns, — oriou). oriàs, MODE SUBJONCTIU 104. present : parle parles parle Remarcas. las : — parlera parletz parlen Aici las Cent., Narb., Toi. o — : — principalas variantas jos-dialectae, es, — — e, — un). Fois. : Don. : Alb. : Carc. : ên, (— e o — ei, — es, — e, — én, — étz, (— e, — es, — e, — én, — étz, — u). (— e, — es, — e, — én, — es, — u). (— i, étz, — — en en). — én, — és, — un). én, — és, — on). Bez., Montp., Cev. : (— e, — es, — e, — én, — és, — u). Rgt. : (— e, — es, — e, — én, — és, — u). Gav. : (— e, — es, — e, — en o — ién, — ét o — iat, — u Ag. o : (— i, es, — — es, — — e, e, — — iu). Orlh. '■ : (— e, 105. Imperfait parlesse. — es, — — e, — . ons, — és, — . u). : essi parlesses. parlesse, — ès parlèssem, parlèssetz, — essiam essiatz parlessen, — esson — Remarcas. Las variantas jos-dialectalas pro nombrosas s'entremesclan dins lo meteis parlai-. — Cent., Narb., Toi. : (— èsse o-èssi, — èsses, — èsse o èsso, — èssen, — èssetz, — èssen o essun). Fois. : (— èsse o èssei o èssi, — èsses, — èsse, — — — — — �294 l. èssen, èssetz, — èsso, — Don. : èssen, o ( — èsso èssotz, — èsson). — èsson, (— èssi, — alibert o — èssoi, èssos, — — — èsses, — èsse, — èssen, èssetz, — — èssu). Alb. — : (èssi, èssos, — — èsso essu). Carc. : (— èssi, èssen, — èssos o èsses, — èssen). (èssi, — èsses, — èsse o — — ès, èsses, — — èssen, èsse èsses, — o ès, — èsses, — — — Ag. : o ès, — — èssen, — èssen.) Bez. : (— èsse, Montp. : — èssos, — èsso, — èssen-, — èsses, — essu). (— èsse, — èsses, — èsse, — èssen, — èsses, — èssu). Cev. : (— èsse, — esses, — ès, — essiàn, — essiàs, — èssu). Rgt. ès o — Gav. ( — èssi o — èsse, — èssos o — èsses, èsso, — èssen, — èsses, — èssu). : (— essie, — essies, — essie, — ession, : essiu). Orlh. : (— èsse, essu). — èsses, — èsso, — ossions, — èsse o — — essiat, — — ossiàs, — MODE IMPERATIU 106. PRESENT : Sg. 2 parla, Pl. 2 parlatz. Remarcas. — Las autras personas son manlevadas al subjonctiu présent : Sg. 3 parle, pl. 1 parlem, 3 parlen. Aici las variantas dins los divers parlars : Cent., Narb., Toi., Fois. : (parlo, parlatz). Don. : (parla, parlatz). Alb., Carc., Ag., Rgt., Orlh., Bez., Cev. : (parlo, parlàs). Montp. : (parla, parlàs). Gav. : (parlo, parlai). b) 2* Conjugasón 1) Tipe incoatiu : Florir MODES IMPERSONALS 107. Infinitiu : florir. Participi present : florissent. �295 gramatica occitana Gerondiu f lorissent, florint. florit, floridaAdjectiu verbal ; floridor, floridoira. Remarcas. Gonvén de reservar florint pel gerondiu, car es una forma mai moderna que florissent. Avem ja fait cemarcar que lo participi présent deu èsser considérât coma un arcaïsme o un gallicisme ; la lenga parîada coneis gaire que lo gerondiu precedit de en. Al costat de florint, los parlars modems an format tôt una tiera de gerondius que convén de regetar de la lenga escrita : (floriguent, florisquent, florirent). La darriera forma es caracteristica del Fois, e de l'Ag. Per floridor, floridoira, remandam a la remarca del § 98. Participi : passât : — MODE INDICATIU 108. present .- b a florissi, Lo — isse florisses f loris florissem florissetz florisson tipe a es d'usatge général, mentre utilizat en Don, Remarcas. e en — floreissi floreisses floreis floreissem floreissetz floreisson que b es solament Fois. Los parlars presentan las variantas se- guentas : Cent. ( : — issi, — isses, — is, — issèn, — issètz, — itz, — issèn, — issètz, — issun). Narb. : (— issi, — isses, — issun). Toi. : Fois. o — (— issi, — isses, — is, — issèn, — issètz, — issen). (— issi, — isses, — is, — issén, —issètz, — issen, : èichi, Don. : — èiches, — èich, — eichèn, (— èichi. — èiches, — èich, — — eichètz, eichèn, — — èichen). eichètz, èichen). Alb. Carc. : (—issi, : — (— issi, isses, — is, — issèn, — issès, — issu). isses, — is,-issèn, — issès, — issun). — Ag. : (—issi, — isses, — is, — issèn, — issès, — isson). Bez. : issi, — isses, — is, — issèn, — issès, — issu). Montp. : (— isse, — isses, — is, — issèn, — issès, — issu). — �296 l. Cev. : (—isse, Rgt. : (— isse, Gav. : isses, — (— isse, Orlh. : (— isse, — 109. Imperfait — isses, — — alibert is, isses, isses, — — — is, — issèn, — — issèn, florià floriàs florià floriàm floriàtz florian — issu). issu). es propri a l'Orlh. Ai ci las variantas dels divers (— issiò, : — issu). floreissià floreissiàs floreissià floreissiàm floreissiàtz floreissiàn. tipe a es d'usatge général, lo tipe b tipe c se troba en Fois, e en Don. Cent. — c Lo Remarcas. issu). — is, — issùn, — issèt, is, — issons, — issès, b florissià florissiàs florissià florissiàm florissiàtz florissiàn lo — issès, : a e issès, — issiòs, — — issiò, — parlars : issiòn, — issiotz, — issiònì). Narb. issiótz o Toi. : (— issiò, — issiòs, — issíò, issiètz, — issión). (— issiòi, — issiòs, — issiò, : — issiòn — issiòn, o issièn, — issiàtz, — — — — issiòn). Fois. eichiò, : (— issiò, issiòs, — etc, o — eichiò, — eichiòs, — eichiotz, — eichiòń). — eichis, — eichía, — eichín, — eichítz, — eichiòn, eichía, — — Don. : — eichin o — eichiu). A'lb. : (— issiò o — issioi, — issiàs, issiès, — — Carc. — issiòu, o — issièn). (— issiòi issièi, issiòs, issiès, — — — — issiò, issiè, — — issiàn, issièn, — — : o issiòu, — issiòs, — issiò, — issiàn, issiàs, — issiun, — issiu). Ag. : (— issiòi, — issiòs, — issiò, — issiàn, — issiàs, — — issiòn). Bez. issiòu, : — (— issiò, o — — issiè, issiòs, — issiò, — issiès, — — issiè, — issiàn, issièn, — — issiàs, issiès, — — issièn). Montp. : (— issièi, issièn). Cev. : (— issièi, issièu). — issiès, — issiè, — issièn, — issiès, — — issiès, — issiè, — issiàn, — issiàs, — �gramatica Rgt. : (— issiò, issiòu o Gav. — — issiò, — issiàn, — issiàs, — issiòn, — issiat, — issiu). — (— issìòi, : issiòs, 297 occitana — issiòs, — issiò, — issiòu). Orlh. issìòu, o ( : issìò, — issiòs, — issiò, — issiòns, — issiàs, iò, — iòs, — iò, — iòns, — iàs, — iòu). — — 110. Futur : florirai florirem floriràs florirà floriretz floriràn Remarcas. — — futur de la l'a Per las variantas jos-dialectalas, veire lo conj. § 102. 111. Prétérit ; b a florigui florigues floric floriguem flortguetz floriguen Lo tipe a es lo mai espandit del dialecte, mentre lo tipe subsistis gaire qu'en Don., Fois, e Toi. florigueri, — e florigueres floriguet floriguèrem, — iam floriguèretz, — iatz florigueron b Remarcas. — Per las variantas de las desinéncias perso- nalas, consultai' las remarcas del § 101. (— iguèri, etc., o — isquèri, etc.). (— iguèri, etc!). Toi. : (— iguèbi, etc., o — isquèbi). Fois. : (— igui, etc., o — iguègui, o — isquègui, etc.). Don. : (— igui, etc.). Bez., Montp., Cev., Gav., Orlh. : (— iguèri o — iguère, etc.). Alb., Carc., Ag. : (— iguèri o — isquèri, etc.). Cent. Narb. : : tipe b era fréquent en Toi. anciàn e se retroba dins los segle XIV" al segle XVIR L'Ag. dels darriers segles coneissiá : floriri, florires, florit, florirem, floriretz, floriron. Lo textes del �298 l. 112. Condicional floririá floririás floririá Remarcas. alibert (futur del passai) : floririàm floririàtz floririán jos-dialectalas consultar Per las variantas — lo § 103. MODE SUBJONCTIU 113. PRESENT : abc florisca floriscas florisca floriscam floriscatz florissa floreissa floris sas floreissas florissa floreissa florissam floreissam florissatz floreissatz floriscan florissan floreissan Lo tipe a représenta la forma de l'anciana lenga e a aquel titol mérita d'èsser considérât tipe b tipe c coma la forma classica. Lo conegut dins lo grop septentrional, mentre que lo es propri al Don. es Las desinéncias en a caracteristicas de l'anciàn occitàn sovent canviadas per de desinéncias en e dins los parlars modems. Convén de servar las primieras. Remarcas. Aici las formas diversas d'aquel temps : Cent. : (— isco, — iscos, — isco, — iscàn, — iscatz, iscun, o — isque, — isques, — isque, — isquên, — isquètz, — isquen). Niarb. : (— igue, — igues, — igue, — iguèn, — iguétz, igun, o — igo, — igos, — igo, — igan, — igatz, — igun). Toi. : (— igue o — iguei, etc., o — isque o — isquei, etc., o igo o — igoi, etc., o — isco o — iscoi, etc.). Fois. : (— igo o — igoi, etc., o — isco o — iscoi, etc.). Don. : (— èiche, — èiches, — èiche, — eichén, — eiphétz, son — — — — èichen). Alb., Carc., Ag. : (— igo o — — igoi, o — igue, o — isque, — issiat, etc.). Bez., Cev. : (— igo o — igue, etc.). Montp. : (— iga o — igue, etc.). Rgt. : (— igo o — igue, etc., o — isse, etc.). Gav. — (— issie, : — issies, — isse, — issiòn, issiu). Orlh. : (— igo o — igue, etc., o — isso, etc.). �gramatica 114. Imperfait 299 occitana : floriguesse, — i floriguesses floriguesse, — ès floriguèssem, — essiam floriguèssetz, — essiatz floriguessen, — on Remarcas. Per las desinéncias personalas, veire l'imperfait del subj. de la Ira conjugasón § 105. Cent. : (— iguesse o — isquesse, etc.). Narb. : (— iguesse, etc.). Toi. : (— iguesse o — isquesse, etc.). Fois. : (— iguesso o — isquesso, etc.). Don. : (— iguesse, etc.). Alb., Carc., Ag. : (— iguessi o — isquessi, etc.). Bez., Montp., Cev., Rgt., Orlh. : — iguesse, etc.). Gav. : (— iguessie, etc.). — Lo vielh lengadociàn dels darriers segles, sobretot en Toi. Ag., servava de formas en florissa, florissas, florissa, florissam, florissatz, florissan. e MODE IMPERATIU 115. present Sg. 2 floris Remarcas. : florissi, pl. 2 florissetz. o Las autras personas — son manlevadas al présent del subjonctiu : sg. 3 florisca, pl. 1 floriscam, 3 floriscan. 2) Tipe non incoatiu : sentir 116. Aquela tiera de verbs se conjugan sens particula inaquestis senbalarem : assalhir, ausir, bolhir, brusir, cobrir, colhir, dormir, eissir, escopir, falhir, fugir, legir, lusir, mentir, morir, obrir, ofrir, quérir, partir, prusir, pudir, repentir, salir, sentir, servir, sofrir, sortir, venir, etc. e lors compausats. La màger part presentan de particularitats qu'estudiarem pus luenh. coativa. Demest Cal notar qu'aquels verbs podon tanbén se conjugar sus florir, sobretot dins los parlars orientais e en Narb. Al nostre vejaire, la lenga literària deu pas abandonar las formas non incoativas. �300 l. alibert MODES IMPERSONALS 117. Infinitiu : sentir. Participi présent Gerondiu : sentent. : sentent, sentint. Participi passât Adjectiu verbal : : sentit, sentida. sentidor, sentidoira. MODE INDICATIU 118. Présent Imperfait senti, sentes, sent, sentem, sentetz, senton. : sentiá, sentiás, sentiá, sentiàm, sentiàtz, : sen- tián. sentigueri, sentigueres, sentiguet, sentiguèsentiguèretz, sentigueron. Futur : sentirai, sentiras, sentira, sentirem, sentiretz, Prétérit : rem, sentiràn. Condicional sentiriá, seritiriás, sentiriá, sentiriàm, sen- : tiriàtz, sentirián. MODE SUBJONCTIU 119. Présent senta, sentas, senta, sentam, sentats, sen- : tan. sentiguesse, sentiguesses, sentiguesse, sentiguèssem, sentiguèssetz, sentiguessen. Imperfait : MODE IMPERATIU 120. Présent manlevadas al sg. 2 sent o senti, pl. 2 sentetz. Personas présent del subjonctiu : sg. 3 senta, pl. 1 sen¬ : tam, 3 sentan. c) 3a Conjugasòn : batre MODES IMPERSONALS 121. Infinitiu : batre. Participi-gerondiu Participi Adjectiu passât verbal Remarcas. : : : bâtent„ batut, batuda. batedor, batedoira. L'Ag. e lo Fois, an un gerondiu en batrent, parlars orientais e septentrionals n'an un autre en bateguent. Aquelas formas son a defugir. Per l'adjectiu verbal, veire § 98. los — �301 gramatica occitana MODE INDICATIU 112. present : bati, batem e — bâtes batetz bat bâton Remarcas. principalas variantas dels divers Aici las — parlars : Cent. (— i, — es, — «, — èn, — ètz, — un). (— i, — es, — «, — èn, — ètz, — un). (— i, — es, — «, — èn, — ètz, — en). : Narb. Toi. : : èn, — etz, — en). èn, — ètz, — u). Alb. : (— i, — es, — «, — èn, — ès, — u). Carc. : (— i, — es, — «, — èn, — ès, — un). Ag. : (— i, — es, — «, — èn, — ès, — on). Bez. : (— i, — es, — «, — èn, — ès, — u). Montp. : (— e, — es, — «, — èn, — ès, — un). Cev. : (— e, — es, — «, — èn, — ès, — u). Rgt. : C— (0 — e, — es, — «, — èn, — ès, — u). Gav. : (— e, — es, — «, — en, — et, — u). Fois. : Don. : Orlh. (— i, (— i, : es, — — (— e, es, — 123. Imperfait es, — «, — ons, — ès, — u). : batiàm batiàtz batián batiás batiá — «, — batiá Remarcas. «, — — — Per las desinéncias personalas dels divers parlars, veire § 103 e 109. 124. Prétérit b a bateri, — e bâteres ixijtet batèrem, — batèretz, — iam iatz bateron Lo Fois, c bategui bategues bateguere bategueres batec bateguet batèguem batèguetz bateguen bateguèrem bateguèretz bategueron tipe a es la forma comuna, lo tipe b apertén al Don., e Toi., enfin lo tipe c es fréquent dins los parlars sep- tentrionals e orientais. Per las variantas jos-dialectadas, consultar los § 101, 111. �302 alibert l. 125. Futur : batrai bat rem batràs batretz batrà batràn Remarcas. Per las variantas de las desinéncias perso- — nales, veire § 102. Los futurs dels verbs en — er, — erai s'alteran en — arai orai en Orlh. e en — irai dins mantun par¬ conoisserai, (cunuissarai, cunuissorai, cuneissirèi). Gav. en lai- : en , — Aquels verbs seràn estudiats pus luenh. (futur del passai) : 126. Condicional batriá batriàm batrids batriàtz batrid batridn Remarc'as. Per las variantas de las desinéncias perso- — nalas, veire § 103. Pels verbs en — er, eriá, meteissas remarcas qu'ai § — precedent. MODE SUBJONCTIU 127. present : bata batam batas batatz bata batan Remarcas. Los — formas ancianas en parlars lengadocians oscillan entre las — las formas modernas a e en — e ana- logicas de la Ira conjugasón. Ça que la, est-imam que la lenga literària deu demorar fidela a las primieras. Aici las principalas variantas jos-dialectalas : Cent. — e, én, — Narb. Toi. — e o (— : — — o, — an, — atz, — un o : ei, (— — es, oo — — e, oi, — — én, os, én, — — o, étz, — — an, en). atz, — étz, — en). Don. : (— e, — es, — e, — én>, — étz, — u). Alb. : (— oo — oi, — os, — o, — an, — às, ei, — es, — e, — én, — és, — en). o — o — — e, — es, en). (— e, — es, — e, — én, — étz, — en o — un). (— o o — oi, — os, — o, — an, — atz, — on o — ei, os, — étz, : : Fois. o, — — es, — e, — — on o — e u o — e — — �303 gramatica occitana : (— e o — Ag. (— i, — es, : Bez. (— : Montp. — Cev. : Rgt. : o, e, e, (— : : — es, — én, — às, — én, e, — — én, e, — es, — e, — e, — — és, — én, — — — — és, ês, — — és, en o — un). u). én, — és, — en). — es, — u). u). u o — o, — os, u). ies, — e, — ién, — iat, — iu). io, — es o — ios, — e o — o, — o — én, es, — e, — e, es, — e o — a, — — — (— ie, (— e — — es, — (— e, (— Orlh. às, : an, — Gav. — i, Carc. — — ons, u). 128. Imperfait : b a batesse, bateguesse, — i batequesses i — batesses batesse, — batèssem, batèssetz, batessen, Remarcas. bateguesse, ès — — — on Per las variantas — — ès bateguèssem, — iam bateguèssetz, — iatz bateguessen, — on iam iatz jos-dialectalas, veire § 105. MODE IMPERATIU 129. Présent : sg. 2 bat o bati, pl. 2 batetz. manlevadas al présent del sub3 bata, pl. 1 batam, 3 batan. Las autras personas son jonctiu : sg. C. ~ VERBS IRREGULARS aquesta part, donam los verbs irregulars e tanaquels que presentan qualque particularitat de conjugasón. Per mai de clartat, las formas que jutjam dignas d'ésser emplegadas dins la lenga literària son en caracters grasses. Quant a las formas jos-dialectalas son escritas en grafia fonetica e en caracters italics ; son plaçadas entre parentesis. 130. Dins bén Tôt cop que o pensam formas son en util indicam lo parlar ont aquelas usatge. Aduire Inf. : aduire (adiise, adiirre Part.-ger. : adusent Gav.). (aduguén). �304 l. Part. Ind. pas. aduit, aduita : pres. alibert o aduch, aducha (adiit). 1 adusi, 2 aduses, 3 adutz (adiis), 4 adusem, : 5 adusetz, 6 aduson. Ind. imp. Futur 1 aduguèri, etc. : 1 aduirai : Cond. 1 adusiâ, etc. : Prétérit 1 aduiriá : (adiirai, adurrai), etc. (adiiriá, adiirriá), etc. 1 aduga (adusie Gav., adusco), etc. Subj. près.. : Subj. imp. 1 aduguesse, etc. Imp. 2 adutz, 5 adusetz. : Rem. : Lo verb simple duire es gairebén inusitat en lenga compausats son al contrari força nombroses : conduire, déduire, enduire, introduire, produire, réduire, seduire, traduire. Tots aquels verbs donan de formas que d'Oc. — Sos conjugan sus florir : condusir o conduir dcundusi, cundusi, cundesi). Om troba de prétérits en — duri, — dures, — dut, etc. dins l'Ag. del segle XVII". se Anar Inf. : anar. Part.-ger. (anen, anguen). anant : Part.-pas. anat, anada. : Ind. 3 6 près. : 1 vau (bou, base Gav.), 2 vas (bases Gav.), (ba, bai), 4 anam (bons Orlh.), 5 anatz (bas Orlh.), van (bou, bau Don., basu Orlh.). va Ind. imp. Futur Cond. : 1 aneri : 1 anarai 1 anaríá : Subj. 1 anavi, etc. : Prétérit près. o o (anguèri), etc. anirai, etc. aniriá, etc. : 1 1 anesse ane (angue o ango, basie Gav., vague Montp.), etc. Subj. imp. Imper. Rem. : — : (anguèsse), etc. 2 vai (be Fois.), 5 anatz. Desanar, malanar, tresanar se conjugan regula- rament. Ardre Inf. ardre. : Part. près. : Part^pas. : Ind. : près. 6 ardon. ardent. ars, arsa. 1 ardi, 2 ardes, 3 ard, 4 ardem, 5 ardetz, �305 gramatica occitana Ind. imp. Futur Cond. 1 ardria, etc. : Subj. 1 ardiâ, etc. : 1 ardrai, etc. : près. 1 arda, etc. : Aquel verb es gairebén del tôt arcaïc. Es estât emplegat per A. Galhard e per A. Arnavielha. Rem. Astrénher Inf. astrénher : Part.GER. o astrénger. astrenhent : o astrengent (astrenguén, as- irenheguén). Part. pas. astrench, astrencha ; astrent, astrenta ; as- : trengut, astrenguda Ind. près. (astrenhiit, astrenjiit, astrenhegùt). o astrengi, 2 astrenhes o astrenetc. 1 astrenhiâ o astrengiâ, etc. 1 astrengueri (astrenhèri, astrengèri, astrenhe- 1 astrenhi : ges, 3 astrenh o astreng, Ind. imp. : Prétérit : guère Gav.), etc. Futur 1 astrenherai : o astrengerai (astrenhirai, astren- girai, astrendrai Gai.), etc. Cond. : 1 astrenheriá o astrengerià (astrenhirió, astren- giriô, astrendrió Gai.), etc. Subj. Subj. : 1 astrenga o astrenha, astrenja, etc. 1 astrenguesse (aslrenhèsse, astrengèsse, as- près. imp. : trenlieguèssie gav.). Imper. 2 : astrenh o astreng, 5 astrenhetz o as- trengetz. Rem. — conjugan de la mateissa faiçón : costrénher, Se destrénher, estrénher, restrénher. Quelques parlars fan aquels verbs en — ir sus florir, an una tendéncia a los far de la 1" conjugasón ; d'autres atal queom a : estrenhir, estrengir, estrenhar. Son de formas pauc recomandablas. Cal notar los part. pas. : costrech, destrecli, estrech, res- es tr&ch utilizats mai que mai coma adjectius. Aucir Inf. aucir : o Part. ger. Part. Ind. PAS. : : PRES.. : aucire (auciser). aucisent {aucigueń). aucis, aucisa o auclt, aucida. 1 aucisi, 2 aucises, 3 aucîs, 4 aucisem, 5 aucisetz, 6 aucison. �306 l. Ind. imp. 1 aucisia, etc. : Prétérit Futur Cond. alibert 1 aucigueri. : 1 aucirai, etc. : 1 : auciriá,, etc. Subj. près. : Subj. imp. : 1 aueiguesse. Imp. o aucisa, etc. 2 aucis, 5 aucisetz. : Rem. 1 auciga Aquel verb es encara utilizat en Fois. Ausir Inf. ausir. : Part. près. Ger. Part. Ind. 6 : ausent. ausent, ausint : près. (ausiguen, ausisquen). ausit, ausida. pas.. : 1 ausi, 2 auses, 3 aug : o aus, 4ausem, 5 ausetz, auson. Ind. imp. Futur Cond. aujan, 1 ausiriâ, etc. : 1 auja, 2 aujas, 3 auia, 4 auiam, 5 aujatz, 6 1 ausa, 2 auia : Rem. 1 ausigueri, etc. près. o Imp. : 1 ausirai, etc. : : Subj. 1 ausiá, etc. : Prétérit o Ausir etc. aug, 5 aujatz. conjuga leumens sus florir. Cal senhalar segles ; prétérit : ausigui Toi., ausiri Ag. ; imp. del subj. : ausisse o ausissa. — se las formas arcaïcas dels darriers Fois, et Aver Inf. (abeire, aberre, abiire, avedre, agué, aguedre). Part. ger. : avent (aguén, ajèń). Part. pas. : agut (abut, ajut). Ind. près. : 1 al (éz, è), 2 as, 3 a (o), 4 avem, 5 avetz, 6 an : aver (au Don., ou). Ind. imp. Futur Cond. : : 1 avià, etc. : Prétérit (agèri, abèri, asquèri Orlh.), etc. 1 aurai, etc. 1 auriâ, etc. Subj. près. Subj. imp. Imp. 1 agueri : : : 1 aja (ago), etc. 1 aguesse (agèsse, abèsse, asquesse), etc. 2 aia, 5 ajatz. Rem. — A Galhard emplega encara lo cond. pas. en aguera. : — ra : �gramatica 307 occitana Beure Inf. beure : Part..-ger. Part. (béve, beire, bere, Meure, biure). bevent (beguén, beurén, bubén, biuguén.). : begut beguda (bebiit, beugiit, bieugiit, : pas. biugùt). Ind. 1 bevi (bubi gav.), 2 beves (biibes), 3 beu (bieu, biu), 4 bevem (biibèn), 5 bevetz (biibès), bevon près. : (biibu). Ind. imp. 1 beviâ (biibiòi gav., beugiò Orlh.), etc. 1 begueri (bebèri, bieuguère Orlh., : Prétérit : buguère gav.), etc. Futur 1 beurai (bieurai), etc. 1 beuriá (bieuriói), etc. : Cond. : Subj. près., : Subj. imp. 1 bega (bebo, biibie gav., bieugo Orlh.), etc. (bebèsse, bieuguèsse, bieuguèssie 1 beguesse : gav.), etc. Imper. Hem. 2 beu : bevi o Compausat — : (bieu gav.), bevetz (biibès gav.). embeure. Bolir Inf. bolir : Part.-ger. Part. pas. : Ind. près. bules, 3 bol Ind. imp. o Futur Cond. : (búlhe, bulhí, bùlhi). o bulent (bulhén, biïlhén). bolit, bolida o bulit bulida. : 1 boli o buli (bulhi, bùlhi), 2 bul (bulh, bulh), etc. bolent 1 boliá : Prétérit bulir o : buliâ, etc. o buligueri, etc. buiirai, etc. o 1 bolirai o o buliriá, etc. Subj. près. : Subj. imp. : 1 boliguesse Imper. Rem. : — 1 bola 2 bol Se o o bula (bulho, bulho), etc. o buliguesse, etc. bul, 2 boletz conjuga tanbén o buletz. sus florir. Compausats bolir, rebolir. Brusir Inf. brusir : (bruse). Part.-ger. : brusent. Part. : brusit. Rem. pas. — Se o 1 boligueri : 1 boliriá : boles conjuga leumens sus florir. : per- �308 l. alibert Caire Inf. caire : caser. o Partager. : casent Part. : casut, casegut Ind. pas. près. (cairén, caiguén, cagéii). (ccijiit). 1 casi, 2 cases, 3 cai : o catz, 4 casem, 5 ca- setz, 6 cason. Ind. imp. : 1 casià, etc. Prétérit : 1 caigueri o cageri, etc. Futur : 1 cairai, etc. Cond. 1 cairiâ, etc. : Subj. près. : Subj. imp. 1 caiguesse o cagesse, etc. Imp. 2 cai : Rem. : o Se — 1 caiga o caja (caso), etc. catz, 5 casetz. conjugan atal los compausats caire, recaire. Escaire passa tanbén sus flotir. a escasir : descaire, esconjuga e se Caler Inf. dre, : caler (caré Gare., calre, carre Bez., caldre Rgt., caucharre Gav.). caure, Part.-ger. Part. : pas. : Ind. près. : Ind. imp. calent calgut 3 cal o (caiguén, cauguén, chaguén Gav.). caugut (chagiït Gav.). o eau (chau Gav.). 3 caliii (chabiò Gav.). Prétérit : 3 calguet o cauguet Futur : 3 caldrá : o caudrâ (cliaguet Gav.). (calrà Rgt., caurà, caudrà, car¬ Bez., charrà Gav.). Cond. : 3 caldriá o caudriâ (calrió Rg't., caurió, caudrió, carrió Bez., charrió Gav.). Subj. près. : 3 calga o cauga (callio, chalie, chaguie Gav.). Subj. imp. : 3 caiguesse o cauguesse (chaguessie Gav.). ra Caupre Inf. : caupre o caber (caure, chaupre Gav.). Part.-ger. : cabent (caupén, chaupén, capién, guén). Part., pas. : cabut o cauput chaupegiit, chaupiit Gav.). Ind. pes près. : caupe- (capùt, capiiït, caupegiit, 1 cabi o caupi (ch.au.pe Gav.), 2 cabes o caucap o caup (chaup, eau), etc. 1 cabiâ o caupiâ (chaupiôi Gav.), etc. cauperi (cabèri, capièri, caupeguère, chaupe- (chaupes), 3 Ind. imp. : Prétérit : guère Gev.). Futur : 1 cabrai o cauprai (caurài, chauprai Gav.), etc. �gramatica Cond. 1 cabrià occitana 309 caupriá (caurió, chaupriò Gav.), etc. (coupió, cabo, chaupie Gav.), etc. Subj. imp. : 1 caupesse (cabèsse, capièsse, caupeguèsse, ehaupeguessie Gev.), tec. Subj. Imp. près. 2 : Rem. que se o 1 càpia : cap o caup, Caber — conjuga se sus 5 cabetz o canvia dins caupetz. qualques parlars en cabir florir. Cénher Inf. cénher : Part.-ger. Part. cenh cengent. o cench, cencha : près. 1 cenhi : o o cint, cinta. 2 cenhes cengi, o cenges, 3 ceng, etc. o Ind. cénger. cenhent : pas. Ind. o imp. 1 cenhiâ : Prétérit 1 : cengiâ, etc. o cengueri, cenheri o cengeri (cenheguere), etc., etc. Futur : 1 cenherai o cengerai, etc. Cond. : 1 cenheria o cengeriá, etc. Subj. près. : Subj. imp. : 1 cenga, cenha o cenja, etc. 1 cenguesse, cenhesse o cengesse (cenhe- guèsse), etc. Imp. en 2 cenh : Rem. o Los — ceng, 5 cenhetz o cengetz. parlars orientais tendon a tremudar cénher cenhir. Cèrner Inf. : cèrner. Part.-ger. Ind. imp. Futur Cond. Subj. Subj. : : cernut. : 1 cerni, 2 cernes, 3 cern, etc. : 1 cerniá, etc. : Prétérit cernent. : Part. pas. Ind. près. 1 cerneri, etc. 1 cernerai, etc. : 1 cerneriâ, etc. près. 1 cerna, etc. : 1 cernesse, etc. Imper. : 2 cern, 5 cernetz. Rem. — La forma cernir se conjuga sus imp. : Claure Inf. : claure. Part.-ger. : clausent (cîauguén, claurèń). florir. �310 alibert l. Part. pas. claus, clausa : o claugut, clauguda. ÌND. près. : 1 clausi, 2 clauses, 3 clau (claus), etc. Ind.imp. : 1 clausiâ, etc. Prétérit : 1 claugueri (clausèri, clauseguère), etc. Futur : 1 claurai, etc. Cond. : 1 clauriá, etc. Subj. près. : Subj. IMP. Imper. Rem. clauga (clauso, clausie clauguesse (clausèsse, : gav.). clauseguèsse). 2 clau, 5 clausetz. : conjugan sus claure : desclaure, desenclaure, Se — enclaure, reclaure. Existis de formas en clausir, enclausir que se conjugan sus florir. clausir, desen- Cobrir Inf. cobrir : Part. Ger. cobrent : Part.-pas. Ind. o o cubrent (corbént, ciirbéii). cubrent, cobrint o cubrint. o cobert, coberta : près. 1 : 4 cobrem cuerp, Ind. imp. cubert cuberta. (cuèrbes), 3 cobretz ciirbetz), 6 cuebron (ciirbun o ciirbun). cubrem (curbèn o ciirbèn), 5 o 1 cobriâ : o cuebri (cuèrbi), 2 cuebres cubretz (curbetz o Prétérit (curbi, curbi). cubrir o cobrent : o cubriâ, etc. o cubrigueri 1 cobrigueri : (curbigueri o ciir- bigueri). Futur Cond. Subj. 1 cobrirai : 1 cobriria : près. : Rem. : 2 cubrirai (curbirei, ciirbirèi), etc. cubririâ (curbirió o o curbiriô), etc. cubratz, 6 cuebran. 1 cobriguesse imp. : Imper. o 1 cuebra, 2 cuebras, 3 cuebra, 4 cobram o cubram, 5 cobratz Subj. o cuerp, 5 cobretz o o cubriguesse, etc. cubretz. Aquel verb pot tanbén se conjugar sus florir. Compausatz : descobrir, encobrir, recobrir. — Coire Inf. coire, cueire (còse, : quèse, quèje, cuèire, cuòire Bgt. Orlh). Part.-ger. : cosent Part. : coit Ind. cuei, 4 Ind. pas. près. cosem imp. : : (quesèn,, quején, cuseguén, cuguén). coch, cueit o cuech, cuoch (cusegiit). 1 cosi o cuesi, 2 coses o cueses, 3 coi o o (quesèn), 5 cosetz (quesètz), 6 coson o cueson. (quesió o quejió), etc. 1 cosiá �gramatica occitana Prétérit 1 cogueri : 311 (cuiguèri, cuseguèri, cusèri, cugèri, quejerï), etc. Futur Cond. Subj. : 1 coirai 1 coiria : près. 1 : cosie Gav.). Imp. : 2 coi Rem. (queirèi, cuirèi), etc. (queiriá, cuiriói), etc. coga (ciiso, ciièso, ciïèjo, quèjo, quèso, o cuei, 5 cosetz. Sus coire se conjugan : — bescoire, descoire, escoire, recoire. Côler INF. côler : colre o Part.-ger. Ind. près. Rgt. colent. : 1 coli, 2 coles, 3 col, 4 colem, 5 coletz, 6 : colon. Rem. Las autras formas — occitan coma son inusitadas tant en vielh lenga moderna. en Colhir Inf. colhir : Part. Ger. : Part. o culhir o colhent pas. : (quèlhe, quelhí, tulí o culhent, colhint o culhint. colhit, colhida o culhit, culhida. o 1 colhiriâ : Subj. près. 1 : culham, 5 colhatz Subj. imp. : Imper. : ciili, culhe). colhent o culhent. : Près. ind. : 1 cueihi, 2 cuelhes, 3 cuelh, culhem, 5 colhetz o culhetz, 6 cuelhon, Ind. imp. : 1 colhia o culhiá, etc. Prétérit : 1 colhigueri o culhigueri, etc. Futur : 1 colhirai o culhirai, etc. Cond. o près. o 4 culhiriâ, etc. cuelha, 2 cuelhas, 3 cuelha, 4 o colhem colham culhatz, 6 cuelhan. 1 colhiguesse o culhiguesse, etc. 2 cuelh, 5 colhetz o culhetz. Rem.. Se conjuga tanbén trecolhir, recolhir. — sus florir. Compausats : en- Conclure Inf.. : conclure Part.-ger. Part. pas. Ind. pres. : conclusent (concliiguén). conclus, conclusa (ciinclùt, cunclùdo Gav.). : 1 conclus!, 2 concluses, 3 conclutz, 4 concIusem,5 conclusetz, 6 concluson. : �312 L. înd. 1 conclusiá, etc. imp. : Prétérit Futur près. Subj. IMP. Imper. Rem. : conclurià, etc. : 1 concluga, (cunclussie Gav.) etc. : Subj. 1 concluguerî, etc. 1 conclurai, ec. : Cond. ALIBERT 1 : concluguesse, etc. 2 conclutz, 5 conclusetz. : Sus conclure — se conjugau : enclure, exclure, re¬ clure. Conéisser Inf. conéisser : Part.-ger. : o conôisser coneissent o (cunégue Fois.). (cunéguen, conoissent cunes- quén). Part. pas. : conegut o conogut (cunescut, cuneissïit, cu- nuissiit, cuneissegiit, cunuissegiït). Ind. près. 3 coneis 1 coneissi : Prétérit queri conoissi, 2 coneisses o conois, etc. Ind. imp. : 1 coneissiâ o conoisses, o o 1 conegueri : o conoissiá, etc. conoguèri, conesqueri o conos- (cuneiguèri, cunuiguèri, cuneisseguère Gav.), etc. Futur 1 conoisserai : conoisserai o (cuneirèi, cunestrèi Gai., cuneissirèi), etc. Cond. : 1 coneisseriii o conoisseriá (cuneirió, cunestriòi Gai., cuneissirió), etc. Subj. près. : 1 neisso, cunuisso, Subj. conesca o cunesse conosca 1 coneguesse imp. : (cuneiguèsse, conosquesse (cunego, cunusco, cu- Rgt.), etc. Gav.), etc. o conoguesse, conesquesse conuiguèsse, o cuneisseguèssie Imper. : 2 coneis o conois, 5 coneissetz o conoissetz. Rem.. — Se conjugan atal : desconéisser, mesconéisser, reconéisser. Construire Inf. : construire Part.-ger. : triiiguéń). Part. pas. : Ind. près. Ind. imper. : : (custrure custruse). construsent (custriiguén, custriiisquén, cus- construit, construits o construch, construcha. 1 construsi, 2 construses, 3 construs, etc. 1 construsiâ, etc. �gramatica prétérit 1 construguerî : 313 occitana (custrùseguère, custriiiguèrc), etc. Futur Cnd. 1 : construirai, etc. 1 construiriáj etc. : Subj. près. Subj. IMP. 1 construga : 1 : (custrûso), etc. construguesse (custriiseguèsse, custrui- guèsse), etc. Imper. Rem. 1 construs, 5 construsetz. : Jos la forma construir — se conjuga sus florir. Com- pausats : destruire, enstruire. Côrrer Inf. côrrer. : Part.-ger. Part. corrent : (carreguén, curguên). o corregut (curgiit). corrut, corruda pas. : Ind. près. : Ind. imp. 1 corriâ, etc. : Prétérit 1 corri, 2 corres, 3 cor (curre Gav.), etc. 1 corregueri (currèri, curguèri), etc. (cnrrirèi, currarai Gav.), etc. Con. : 1 correriâ (curririô, currariòi Gav.). Subj. près. : 1 corra {cargo, currie Gav.), etc. Subj. imp. : 1 correguesse (curreguèssie Gav., curguèsse, Futur : 1 correrai : curèsse). Imp. : Rem. 2 cor, 5 corretz. Se conjugan de la meteissa faiçon : encórrer, escórrer, percórrer, recórrer, socórrer. Côrrer se conjuga tanbén sus florir jos la forma corrir. — Côser Inf. : côser. Part.-ger. : cosent. Part. : cosut pas. Ind. près. Ind. imp. Cond. : cosegut. o 1 cosl, 2 coses, cos, etc. : 1 coseri cosegueri, etc. o 1 coserai, etc. 1 coseriâ, etc. : Subj. près. : 1 Subj. imp. 1 cosesse o Imper. 3 1 cosiâ, etc. : Prétérit Futur : : : cosa, etc. coseguesse. 2 cos, 5 cosotz. �314 l. Rem. sats conjugan de la meteissa faiçón los compau- Se — alibert descóser, recóser. : Cóser pren encara la forma cosir e se conjuga sus florir. Creire Inf. (crése, creire : Part.-ger. Ag., crege Fois.). (creguén, creirén Fois., creseguén, crere cresent : cre.geguéń). Part. pas. (cresiit, cregut : crejiït, cresegiit, crege- giit). 1 cresi, 2 Ind. près. : Ind. imp. : 1 cresiá, etc. Prétérit creses, 1 cregueri : 3 crei, (cretz), etc. (cresèri, cregèri, creseguère, crege- giièri), etc. Futur 1 creirai, etc. : Cond. 1 creiriá, etc. Subj. près. : 1 crega Subj. : imp. Imper. Rem. : (creso, cresie Gav.), etc. (cresèsse, creseguèssie Gav.), etc. 1 creguesse : 2 crei, 5 cresetz. o 2 crega, 5 cregatz. Se conjugan atal los compausats creire, recreire. — : descreire, mes- Créisser Inf. créisser (cresse). : Part.-ger. Part. creissent : pas. : crescut Ind. près. Ind. imp. (cresquén, creguén, creisseguên). (cregiit a^c., creissiit, creissegiit). 1 creissi, 2 creisses, 3 creis, etc. 1 creissiá, etc. Prétérit : 1 cresqueri (creissèri, creisseguère, : : creguèri arc.), etc. Futur : 1 creisserai (creissirei, creissarai, gav., crestrei gai.), etc. Cond. 1 creisseriâ (creissiriô, creissariòi gav., : crestrió gai.), etc. Subj. près. Subs. imp. : : 1 cresca (crego, creisso), etc. 1 cresquesse (creguèsse, creissèsse, creisse- guèsse). Imper. Rem. — : 2 creis, 5 creissetz. Compausats : acréisser, descréisser, recréisser. �315 gramatica occitana Crénher Inf. crénher : o crénger. crengent (crenguén, crenheguén). Part.-ger. : crehent Part. : crengut crenguda o crench pas. o crencha ; crent, (crenhùt, crenjiit, crenhegut). Ind. près. : 1 crenhi o crengi, 2 crenhes crenta 3 crenh Ind. o crenges, creng, etc. o 1 crenhiá imp. : Prétérit o crengiá, etc. 1 crengueri (crenhèri, : crengèri, crenheguèri), etc. Futur 1 crenherai : crengerai o (crenhirai, crengirai, crendrai Gai.), etc. Cond. 1 crenheriá, crengeriá : (crenhirió, crengirió, cren- drió Gai.), etc. Subj. près. : Subj. imp. 1 crenga o crenha, crenja, etc. crengèsse, crenhe- 1 crenguesse (crenhèsse, : guèssie Gav.). Rem. Inf. 2 crenh o creng, Formas en Dar dar. : Part.-ger. Part. Ind. 5 crenhetz o crengetz. crenhir, crenir, crenhar a defugir. : — Imper. : pas. près. : : dant. dat, dada. 1 dau (dou), 2 das, 3 da, 4 dam, 5 datz 6 dan (dou). Ind. imp. : 1 davi, 2 daves, 3 daya, etc. 1 deri, 2 deres, 3 det (dèc), 4 dèrem, 5 dèretz, 6 deron, Futur : 1 darai, etc. Cond. : 1 darià, etc. Subj. près. : 1 dei, 2 des, 3 de, 4 dem, 5 detz, 6 den. Subj. imp. : 1 desse, 2 desses, 3 desse. etc. Imper. : 2 dau o da, 5 datz. Rem., — Aquel verb, leumens arcaïc, subsistis gaire qu'en Prétérit Alb., Fois XVI e e : Orlh. Es fréquent dins los textes dels segles XVII. Deroire Inf. : deroire. : deroit, deroita. Verb inusitat aïs autres tèmps Pot se conjugar sus Part.-pas. Rem. — florir jos la forma deroïr. �316 l. alibert Destruire Veire construire. Oeure Inf. deure : Part.-ger. Part. Ind. (dièure, diure). (deguén, dubérì). devent : pas. degut : (dièugut, diugùt). 1 devi (diibe Gav.), 2 deves (diibes), 3 deu (dièu, diu), 4 devem (dubèn), 5 devetz (diibètz), 6 deyon près. : (diibu). Ind. imp. 1 deviá (diibiài Gav., deugió Orlh.), 1 degueri (diiguère Gav., dieuguère : Prétérit : etc. Rgt. Orlh., debèri), etc. Futur Gond. : 1 deurai (dieurai, diurai), etc. (dieuriói, diuriòi), etc. dega (dieuguià Orlh., dubie Gav., debo). deguesse (dieuguèsse, degnèssie Gav., de- 1 deuria : Subj. près. Subj. imp. : 1 1 : bèsse). Imp. : 2 deu {dieu), 5 devetz (dubet). Inf. : dire Dire (dise). Part.-ger. : Part. dit, dita o dich, dicha. 1 disi, 2 dises, 3 ditz (dis), 4 disem, 5 disetz, Ind. pas. : près. : disent (diguén, dirén Fois.). 6 dison. Ind. imp. Futur Cond! : : 1 disiá : Prétérit (dijó Cent,), etc. (diseri, disseri, dissegui Arc.). 1 digueri : 1 dirai, etc. 1 diriá, etc. Subj. près. : Subj. 1 diguesse 1 diga (diso, disie Gav.), etc. (diguessie Gav., disèsse, dissa arc.). 2 diga (dijo Gav.), 5 dïgatz. Compausats : con.tradire, dedire, redire, interdire, imp. : Imp. : Rem. — sobredire. Dobrir Inf. : dobrir o dubrir (durbí, drubi, diirbi, driibi, duebre, duerbe, dierbe, dierbre). Prat.-ger. Part. pas. : dobrent dobert o dubrent, dobrint dubert (dubrit o dubrint. dubrit). Ind. près. : 1 duebri (diierbi, dièbri, drièbi, dièrbi), 2 duebres, 3 duerp (duebre, diebre, drièbo, dièrp), 4 dobrem, 5 : o o �gramatica dobretz 317 occitana dubretz, 6 duebron (diierbun, driièbun, dièrbun, o drièbun, diebruń). Ind. imp. 1 dobria : Prétérit Futur Cond. 3 1 dobririá : Subj. 1 dobrirai : dubriá, etc. o 1 dobriguèri : duebra, o dubrigueri, etc. dubrîrià, etc. : 1 duebra 4 dobram pres. o dubrirai, etc. o (diièrbo, dièrbo, drièbo), 2 duebras, o dubram, dobratz o dubratz, 6 duebran. Sub. imp. 1 dobriguesse : o dubriguèsse. (dierp), 5 dobretz o dubretz. Aquel verb dona de formas força canviadissas a causa de r que pot prendre diversas posicions e de la diftongason de o del radical. Pot se conjugar sur florir. Dins la lenga moderna, s'es substituït gairebén completament al verb simple obrir, ubrir que se conjuga coma el : obrent ; obert ; obri o uebri, obres o uebres, dbre o uebre, obrem, obretz, obron o uebron ; obrià ; obrigueri ; obrirai ; obririá ; obra o uebra ; obriguèsse. Imper. Rem. 2 duerp : — Dôler Inf. re dôler dolre, doldre, doure, doudre (dorre Bez., duol : Rgt.). Part.-ger. : dolent Part. : dolgut Ind. pas. prf.s. (dulguên). o dougut. 1 doli, 2 doles, 3 dol o dou, : 4 dolem, 5 doletz, 6 dolon. Ind. imp. Futur : 1 doliâ, etc. : Prétérit ldolgueri : o douguere, etc. 1 dolrai, doldrai, dourai, doudrai (durrai Bez.), etc. Cond. 1 dolriá, : doldriâ, douriá, doudriâ (durrió Bez.), etc. Subj. près. Subj. imp. Imper. : 1 dolga, douga : 1 dolguesse, : 2 dol o o dolha, etc. douguesse. dou, 5 doletz. Dormir Inf. : dormir (drumí diirmí Part.-ger. : Part. : pas. drumi, dermi, dremi, drome dormiguén). dormit (diirmit). dorment o dormint (diirment, �318 l. Ind. près. 1 dormi alibert duermi (dromi, diirmi, dermi, etc), 2 duermes, 3 dorm o duerm (dor, diièr, dièrm), etc. Ind. imp. : ldormià, etc. Prétérit : 1 dormigueri, etc. : o dormes o Futur Cond. 1 : dormirai,, etc. 1 dormiriâ, etc. : Subj. près. Subj. imp. Imper. — Inf. : dorma o duerma, etc. 1 dormiguesse, etc. 2 dorm : Rem. : : Dormir duerm, 5 dormetz. o conjuga tanbén endormir, entredormir. se sus florir. Compausats : Eissir eissir. Part.-ger. : Part.-pas. : Ind. près. : Ind. imp. 1 Futur Cond. Rem. eissent. eissit. 1 eissi, 2 eisses, 3 eis, etc. eissië, etc. 1 eissirai, etc. : : 1 eissiriá, etc. : Aquel verb gairebén completament inusitat se conjugal- sur florir. — es sobretot arcaïc. Pot Empénher Inf. empénher : Part..Part. Ind. ger. pas. : : près. : imp. Futur Cond. : : o o empengent. o empengiá. 1 empenherai o 1 empenheria o empengerai, etc. empengeriá, etc. près. : Subj. imp. 1 empenguesse, etc. Imp. : em- 1 empengueri, etc. : Subj. Rem. o empeng, etc. 1 empenhiá : Prétérit empénger. empench, empencha, (empenhiit). 1 empenhi. empengi, 2 empenhes penges, 3 empenh Ind. o empenhent : 1 empenga 2 empenh o o empenha, etc. empeng, 5 empenhetz o empengetz. Sus empénher se conjuga espénher o espénger. Aquels verbs an de formas en empenliir o empengir, espenhir o espengir conjugadas sus florir e mai de formas en nr : empenhar. — — Emprénher Aquel verb se conjuga coma empénher. Es pauc usitat. �gramatica 319 occitana Enfrânher Verb arcaïc enregistrât per Mistral jos la forma enfrénher; conjuga coma plànher. Existis una forma sabenta en vielh lengadociàn : enfringir. se Escriure Inf. : escriure (escrieure). Part.-ger. Part. pas. escrivent : (escriguén, escriurén). escrit, escrita : o escrich, escricha (escriut, es- cribut). Ind. près. Ind. imp., : 1 escrivi, 2 escrives, 3 escriu (escrieu), etc. : 1 escriviâ, etc. Prétérit : 1 escrigueri (escriugèri, Futur escrîbèri), etc. 1 escriurai (escrieurai, escrirai), etc. Cond. : 1 escriuriâ (escrieurià, escririà), etc. Subj. près. : 1 escriga (escriugo, escribo, escribie : Gav.), etc. Subj. imp. : 1 escriguesse (escribèsse, Imp. : 2 escriu, ' 5 escrivetz. Rem: — Compausats escriuguèssej, etc. descriure, inscriure, rescriure, : trascriure. Escondre e rescondre son regulars. Ça que la, lo Gav. pré¬ part, pas escost e rçscost (escòs, rescòs) al costat Escondre senta los de las formas normalas cost lo mel dins una : escondut, rescondut : aviàn res- ola (Almanac de Lausera de 1904). Escupir Aquel verb présenta qualques formas non incoativas : part.-ger. : escupent ; ind. près. : 1 escupi, 2 escupes, 3 escup, etc. ; ind. imp. : 1 escupiá, etc. Esser Inf. : èsser Part.-ger. o estre. (cstàn, estên, fuguén, fùguén, fusquèn, fiisquén, siaguèn, sioguén, siuguén, siguén, suguèn, seguén, siosquén,). Part. Ind. pas. essent : : estât, estada. 1 soi (soi, sèi, siii, sou, siòi, sièi), 2 es (ès, siás, siòs, sos), 3 es (es), 4 sem o em (sèn, èn, siàn, siòn, sièn), 5 setz o etz (sès, sèt, siàs, siòs, siès), 6 son (sun, su). près. : som, �320 l. Ind. 1 eoi imp. : 5 èretz eratz, 6 o 2 era, alibert eres o eras, 3 era, 4 èrem o eram, (èron, èrun, èrii). Prétérit : 1 fogueri o foreri (fusquèri, fiisqueri, fiïguère, fugui, fègui, fiiri, siaguèri, sioguèri, siuguèri, siguèri, seguèri, sugnèri, siosquèri), etc. Futur : 1 serai (sarcti, sarèi), etc. o Cond. Subj. eran 1 séria (sariòi), etc. : 1 siá (siague, siogue, : près. sigue, segue ; sièje, sa; siosco Toi. ; essie Gav.), 2 siás, 3 siá, 4 siám (sión, sièn), 5 siátz (siàs, siòs, siès), 6 sián (siòn, siòu). Subj. imp. : lfoguesse o foresse (fiiguèsse, fusquèsse, siaguèsse, siuguèsse, suguèsse, siguèsse, seguèSse, sìusquèsse), jie, sialhe Gav. ; fogo, fugue, fosco, fosque etc. Imp. 2 siá, 5 siàtz. : Rem. blas — Las formas d'aquel verb son mai que mai variaparlar a l'autre. Avem mes en formas de l'anciana lenga que subsistisson s'entremalhan d'un e evidéncia las encara. Estar Inf. estar (estaire, estase, istà). Part.-ger. : estant (estén, estasén, estciguén). : Part. Ind. pas. : estât. 1 estau (estou), 2 estas, 3 esta, (estai), 4 estant, 5 estatz, 6 estân (estòn, èstu), autra forma : (estasi, près. : estases, estai, estasem, estasetz, estason). Ind. imp. : 1 estavi, 2 estaves, 3 estava, etc., autra forma : (estasiòi, estasiòs, estasiò, estasiàn, estasiàs, estasiòu). Prétérit : 1 esteri, estèretz, 6 esteron 2 esteres, autra forma 3 estet, 4 estèrent, 5 (estaguèri, estaguères, estaguèt, estaguèren, estaguèretz, estaguèrun). Futur ; : 1 estarai (estairèi), etc. 1 estariâ (estairiòi), etc. près. : 1 este, 2 estes, 3 este, 4 estent, tetz, 6 esten ; autra forma : (estague o estago). Subj. imp. : 1 estesse (estaguèsse), etc. : Cond. Subj. : Imp. 2 esta 5 estatz. Rem. : — Compausats : 5 es- belestar, benestar. Estreméisser Verb del ^Seguirà. parlar Rgt. Ne coneissem pas d'autra forma. L. Alibert. �A PERPAUS DEU e de la traduccion " LIBE DE RUT gascona deus Libes Sants Aquet librot, sens auer l'aire de'i tocar que comença de gran ! Quan començaui d'estudiar la Bíblia i a d'aquò vint-e-cinc ans, au seminari d'Auch, quaucomet me diseua déjà en jo que la lengoa francesa podeua pas rende tôt ço que i a devat la letra d'aquet gran libe. E en tôt legir las paginas d'euanyeli viradas en gascon dens lo noste « Armanac » que comprengori perqué. Lo libe deu bon Dieu qu'es tanbén un libe de pagés. Ende saber rende tôt ço que i a de hort e de gostós dens aqueras paginas, que eau ua len¬ goa de pagés ! E deinpiis lavetz, en tôt her mon aprendissatye de presicador au covent de sent Maximin, quand entenei per las carreras o las olivetas cantar la lengoa deu Mis¬ tral acompanhada peu violon de las cigalas e quand per me repausar lo praube cap tôt entonerrat per la « Sonia » de Sent Tomàs, tornaui respirar lo vent de Gasconha que boha quaucom dens los berois condes e dins las babiolas deu Cascarot e deus amies de 1'« Armanac de Gasconha » la madeisha idea trotaua dens lo cap e que me'n podei pas deher ! quand anoi a Jérusalem, i a d'aquò dus ans, un ser en tôt her coneissença damb la biblioteca deu covent que te vau veser ben alinhat ser una laisha sieis grans libes de bera cobertura blava enqoadrada d'un hiu d'or e au miei ua que me E beroia crotz e de beras letras dauradas lusentas a tirar los oelhs. Entrigat, lou prengui, l'aubri e legeshi : La Biblia, originals i commentari pels monjos de Montserrat ! Nom d'un doble ! se disoi, los catalans qu'an heit per la soa lengoa ço que pensaui per la nosta ! E enta versiô dels textos * Aquestas paginas escritas per servir de prefaci al « Libre de traduit en gascon pel canonge Laffargue e paregut dins nostre darrier fascicle, arriberon trop tard. Las donam, ça que la, persuadits qu'em qu'agradaràn als nostres legeires. Rut », �322 FRAI M.L. DUMESTE nosauts, n'i aurà donc pas nat qu'augi botar !... Lo Cascarot bielle es es lo coratye de s'i mort ! lo Tallez es mort ! lo Dam- mort ! Moriràn donc tots, sens l'idea de her madurar devat lo sorelh que nat augi augut aquet de Gasconha gran saunei de Frédéric Mistral ! E justament un d'aquestes jorns que'n parlaui damb un d'aquets sabents monges de Montserrat que venguen tra- balhar e de a la nosta escola e que comencaui a bronir de colera gelosia quan tôt d'un cop au començament de la setm'arriba, coma casuda deu ceu, ua letra deu Laffargue de Montlazun, que'm disè : « aqueste cop, m'i vau botar. Comenci per virar lo libe de Rut : mes me eau santa mana auant-dit de l'Escola biblica de Jérusalem. E que condi ende me l'escriue... ! » Ah quin brave omi ! s'eri estât prep l'auri sautat au cot ! De segur, lo Laffargue n'a un ser vos besonh d'este présentât e per présentai* qu'auré sabut tirar deu lions de son escritori pas beroias causas que non n'i son ben librot mes de dens lo men ! Mes m'a volut botar lo men nom au costat deu a her plaser, en m'envitar a son ser la cobertura. Per aquest gest d'amie sia gran-mer- cejat ! D'auer causit lo libe de Rut, prova qu'a lo cop d'oelh just. Es precisament per aquet que calé començar. E perqué donc ? Pramor que lo libe de Rut es lo mes gascon de tota la Biblia. La Gasconha qu'es un païs ont saben e ont aimen condar. Condar, aimar los condes qu'es un signe de vita joena e fresca, d'ua amna brava e urosa. Benguetz un ser d'iuer dens las Lanas o dens l'Armanhac escotar las joenas mamàs o las vielhas istòiias deu memès diser e condar mainatyes las vielhas temps passât e digatz-me se vos sembla pas entene la cançôn de l'aigoa ser las peiras de l'arriu a trauès las floretas deu prat : lo libe de Rut qu'es lo mei beroi conde deus omis de la Biblia, un d'aquets condes que vos hen arriser, que vos hen plorar, que vos hen botar a genolhs ! Per ben condar que eau saber diser just ço que eau, at com eau botà'c d'ont ans eau. E tanbén que se eau ar- rentyar ende her pas badalliar lo qui escota, e ende que ac trobi tostemps trop cort. E per tôt aquò, l'omi qui a escriut aquet librot qu'es un meste obrier. Que comença per dire �A PERPAUS DEU « LIBE DE RUT 323 » qoate mots ço que se passée auant que la polida Rut a Betleem (1). Un gran malastre s'es abatut ser la familha ; mes lo devisaire s'i arresta pas. En gran artista se contenta de vos balhar un petit patac ser lo cor ; totara que vos harà plorar. Seguetz-lo ser lo bord de l'arriu qui sépara lo païs de Moab de la terra de Judà (2). Espiatz aqueras très hemnas que, pe-nusas e la pelha trossada, se preparan a trauersar l'aigoa, e que devisan e que ploran e que se minjan de potons ! Aei se calerà estancar un pauc mei long¬ temps ! O-ben ! mei longtemps ! mes son tant beroias e amistosas e qu'an un devis tant doç que vos anugeratz pas a las escotar. E que vatz veser com aquet Bladé de bet temps a sap présentai- sos personatyes, los he reculai-, auançar, disparésher a mesura que n'a besonh. La prumera, la en bengoc Noemi mai ! : « Tornatz-vos-en, mainadas, cadua enta la soa ditz la brava liemna que sap ço qu'es d'este veusa e sens protección a l'estranyer e que vol evitar a aqueras praubetas ço qu'era a patit. Ah la beroia bela-mai ! S'eran totas com aquò, se diràn los gendres e las noras ! E que'us balhe un potón d'adieu ! mes eras que ploran e que se'n von pas anar. Aquò, lo devisaire qu'ac ditz exprès pramor que troba la scena polida e que s'i vol estancar. E vatz veser com sap her ende l'alongar sens que la trobetz longa. Aci que'm vatz permete de vos balhar ua explicación que vos calera ben botar darrer l'aurelha, se voletz comprénguer ço que i a de mei beroi dens lo cor de Rut : la pietat ende'us praubes morts ! Que era la costuma, ua cos¬ tuma sagrada en aquet temps e en aquet païs que quand un omi deshaua ua veusa sens mainatyes, l'un de sos parents a començar per lo mei prep, la deuè prénguer per hemna end' empachar la nom deu mort de disparésher ; e » ço 1. C. I, 1-5. — Auant d'anar mei lonh, eau que vos digui que la diferèneia deus noms deus petits « mossurots » d'adara que significan pas arré, los noms de tots los personatj'es aci nomentats que von diser quaucomet e que convenén aus qui los pora tan com un gant ser un a maneta plan heita. Rut que vol diser l'Amiga », la bela-sor, Onfà, « la qui se revira », la Noemi, « la grdciósa », e los omis pariu ; Elimelec « Lo men Dieu es rei », lo Mahalón, « l'Amalausat », e lo Ghelión « l'enfebrat », lo Booz « l'ome fort ». Quan aujatz legit l'istòria me diretz se tôt aquô plaça plan ! « 2. Ru, I. 6-1(1 �324 FRAI M.L. DUMESTE los mainatyes atau vasuts qu'apartenguèn au défunt e qu'auèn dret a son eretatye. Es en aquò que pensa la Noemi quan ditz : Ei donc jo encoera mainatyes dens lo vente que posquin devengue vostes marits ? (3). Prauba mai ! son cor s'esperreca en pensar que i aura pas digun ende lier tornar viue lo nom deus praubes défunts ! E que debremba lo son propi malastre ende pensar pas mei qu'an d'aqueras mainadas que vengueràn benleu vielhas sens auer sentit la vita florir dens lo cor. E alavetz, totas ensem¬ ble, que ploran, que ploran, talament que los oelhs deu devisaire començan a se gohar. E que nosauts tanbén déjà tirem lo mocader ! Morir sens estar mai es lo màger ma¬ lastre per ua hemna : l'Orfa pot pas ne suportar l'idea, he un potón a la bela-mai e... s'entorna ! Demoran pas que totas duas, la Noemi e la Rut (4). Rut l'amiga fidela que, a partir d'aquet moment s'auança ser la scena e va devénguer lo personatye principau. E vesetz com l'a ben plaçada ende la her ressortir au costat de l'Orfa, la que se'n torna. E adara l'emoción que monta encoera com las aigoas d'ua ribera quan desborda ,a entene sortir de la fina boca de Rut, las màgers paraulas que posquin sortir deu cor de l'omi : paraulas que nos hen montar ser las « montanhas D'ont ont boha lo vent deu bon Dieu : anguis qu'anguerei !... ont moriràs que morirei e damb tu que volh este enterrada. Que lo bon Dieu hasqui de jo ço que volhi, la quitia mort me separarà pas de tu ! » A partir d'adara, la Rut qu'es mei grana que la Noemi. Aci (5), end'ens repausar lo cor e eishugar los oelhs, ua beroia scena de vilatye. Las batalairas de Betleem setudas dauant las portas, qu'espian passar la Noemi, trista vielha corbada peu malastre e peus ans... Qu'es aquera ? La Noemi ! Pas possible, bondieu ! qu'a canviat ! Digatz-me se passa pas com aquò enta nosauts Atención ! Adara que comença la ? segonda pausa ! (6) Adara que van her coneishença damb lo tresau personatye 3. Ru, I. 11-14. 4. Ru, I. 15-17. 5. Ru, I. 18. 6. Ru, II. 1-17. �A PERPAUS DEU « LIBE DE RUT » 325 principal!, lo Booz, un omi entre quaranta e cinquanta pagés de raça, ben musclât e ben plantât, un omi de grans dequés, e ço qui vau melhor un omi dret e lo cor pihat au bon endret, un brave omi. Qu'aie eau diser a plenha boca, escotatz lo devisaire vos condar com se renans, un contran damb la Rut. Adara que en son au devat de Betleem, dens lo camp deus pastres ont, mila ans après, los angels cantèn lo « Gloria in excelsis » ! Au mes de mai ! Los segaires de Booz an començat la sega deus arcs. Per darrer, un pauc a distància ua hemna joeneta e ben polida dens sos perracs de prauba qu'espiga. Tôt d'un cop, qu'arriba lo meste : lo Booz qu'arriba e a pena a parescut que la lutz qu'esclaira tota aquera istòria cànvia e luseish mei clar. E tanbén que remarca la beroia espigaira. Legitz lo libe ende saber lo resta. Mes que vos volh her ben notar la responsa deu meste-vailet. Un parisenc qu'auré espiat se la drolla auè lo molet ben heit. Ço qu'espia lo noste omi es qu'aquera hemneta era ben retenguda e corrè pas après los goiats ende se her condar floretas e que dempuei lo matin auè trabalhat sens pausa. Digatz-me s'es pas ua remarca de pagés qu'a vist de seguit dens la Rut ua d'aque- ras seriosas e valentas que portan l'orde, la fortuna e lo ben astre dens ua maisón ! Ah s'eran totas com aquò, se diràn las belas-mais... ! E qu'atz tots l'oelh pro ben aubert ende veser com aquet brave omi de Rooz comença a prénguer hoec... Se he de mei en mei amistôs, l'envit a a tornar espigar tostemps dens lo son camp, e que calera pas que los segaires que Panguin dire quauque mala paraula. « Ben m'as tu comolada d'augir parlar damb tant de cor a la praube esclava Ço ditz la Rut, qui venc de veser lusir lo pru¬ nier rai de sorelh après la noeit deu malastre ! Qu'es l'ora deu dejunar (7). Los segaires minyan e beuen, arrisen e cantan devat l'oliveta. E la prauba Rut va morir de hami e de set ? Non, non, lo Booz qu'a pensât a tôt. Après miegjorn, tornan au trabalh. Lo Booz qu'espia tostemps la Rut espigar. Et n'a pas l'aire d'este preissat de s'entornar... ! que soi ! » 7. Ru, II. 14. �326 FRAI Tôt d'un cop com au un tirar a trobi inei a DUMESTE qu'apera lo meste-vailet tutet de hutas douar botan M.L. l'aurelha, ordre aus e que 'u ditz quauatant-leu aqueste que cor a segaires. E que vesi ? Que se e espigas de las garbas ende amassar. E era que tota contenta que la Rut ne s'i he tala- ment que lo ser augoc 36 litres de blat. Quand un pagés se decideish a vos balhar atau, a plens qoartons aquet blat qui l'a costat tant de susor e tant de pena que podetz diser que porta dens lo cor. Figuratz-vos se la prauba. Noemi, que minyaua dumpuei tant longtemps lo pan de la misèria, estoc contenta quand la Rut, lo ser, ' condec tôt aquò ! En hemna avisada que coneis la vita e los omis, que vesoc d'un cop d'oelh qu'era vengut lo moment de trucar un gran cop. Aquera fina mosca n'auè pas perdut de vista que lo Booz era un parent deu son praube défunt de marit e un deliuraire » (9), e tanbén que pensec que las segadas s'acabauan e que la mainada tornerè pas auer l'aucasión de rencontrai- cada jorn lo Booz. E ende'u decidir de prénguer la veusa que'u balhec lo conselh que sabetz a la Rut que segueish lo conselh de la bela-mai, non pas com poiren créser los qui compreneni pas arré au libe, end'anar a l'auant de l'amor e deu plaser, mes end'acomplir ço qu'ua veusa d'aqûet temps espiaua com un deuer de cap aus morts. Lo darrer jorn de segueras... lo jorn de l'escoba-sol, après auer batut e ventât lo blat que hen un dinar a tôt copar e que voeitan força pichers d'aquet bon pica-pot dont l'Escritura ditz que « regaugeish lo cor de l'omi » « e qu'atrista pas lo cor de la hemna... ! » se continua lo glosa ! E sabetz milhor que jo qu'un omi, atan content, a lo cor trende e amistós e que dirà a totas las hemnas que rencontra qu'es dispausat a las esposar e a las aimar tostemps, a l'exclusión de totas las autras... ! Qu'ac sabè plan aquera fina vielha de vos « — Noemi ! Lo ser, donc, après auer beuut e cantat, e dansat, lo Booz s'estén ser ua flaçada e a penas era endromit que, tôt doçament arriba la Rut, non pas aqueste cop damb lo deu- que 8. Ru. II. 15-17. Í). Atau sar la qu'aperauan en aquet temps los qui auèn dret d'esposens mainatyes d'un parent défunt com vos ac ei veusa explicat mei naut. �A antau uera de cada com un PERPAUS DEU « LIBE DE RUT » jorn, mes damb la soa bera rauba sorelh e 327 noviala, perfuinada com un jardin de flors. E que se bota... aus pes deu revelhar. Cresi que lo cor Booz, en her atención de lo pas que'u pataquejaua hort. E adara que vos vesi tots l'oelh lusent e maliciós, e l'alena arrestada, vos demandai- com va fenir tôt aquô e com se'n va tirar lo devisaire ! E que se'n tira rede plan. A mieja-noeit, lo Booz se revelha e qu'es tôt susprés e eishentat de veser ua hemna jatuda au costat d'et. « Qui es tu ? » ço ditz. E era : « Que soi la toa esclava, la Rut. Pusqu'es un parent, estén lo ton màntol ser jo (10) ». Lo Booz n'aurè pas qu'un mot à diser e lo eonde serè acabat. Mes aquet mot, un omi onest com et, lo vol pas diser. Lo boni vinj tôt en lo rende content l'a pas heit perde lo cap. Que va donc her ? Mespresar la Rut e la gità-la dehora com ua hemna mau-onesta ? Non, non ! sap plan que s'a passât per dessus sa retenguda de hemna seriosa n'es pas que dens la pensada de sauvar lo nom e l'eretatye deu praube mort en l'envitar a usar de son dret e benleu a her son deuer, e d'aquò que la complimenta. Mes lo Booz sap que i a un parent mei prep e qu'a lo dret de li passar dauant. Se aquet omi renóncia a ço qui'u revenc, alavetz, et que harà ço que deu. E après auer florit d'aquet esper lo cor de la mainada que la renvia au dauant-jorn ende que las malas lengoas devisen pas. Enfin aqui la scena finala a la porta de la vila (11). L'aute parent es mandat ende reg'lar aquet ahar d'eretatye. Lo Booz en omi que s'i entén comença, parla de'u crompar las proprletats. En d'aquò, ma fe, qu'a l'aire tôt dispausat ! Mes atendetz, brave ome, se prenetz lo camp que eau prénguer tanbén la hemna e da'u mainatyes, e tornar lo camp aus mainatyes que son los ereters deu mort. Quan sap tôt aquô l'omi que perd son contentament prumer e que cedeish la Ço que vol diser « esposa-me ». Que he allusion a ua cos¬ d'aquet temps. Quan un ome se maridaua, gitaua lo son mantel suu cap de la soa promesa en signe de presa de posses¬ 10. tuma protección. aqueste païs d'Orient ont las vilas n'a que de petitas carreras estretas e nada plaça, totas las assembladas se hen a la porta de la vila au delà deus murs, Aqui se hen e se dehèn las reputacions, aqui se tenc lo mercat, aqui tanbén los tribunals. sion e de 11. En �328 FRAI M.L. DUMESTE plaça au perdas, Booz e en que plan mei brave ac auant la noça ! Quan accepta lot, profeits e disei qu'aquet omi vos sabè condar ! Gascon qu'es encoera lo libe de Rut, pramor qu'es lo poema de la terra. Aquet condaire que l'aimaua la terra mairana com l'aima lo noste Pesquidoux. Qu'a sentit com era trist de la deshar end'anar viue a l'estranyer, darrigat, protección ! Qu'a près part a la tristessa e a la decepcíón deu pagés quand la terra paga pas la pena, quand la ploja ven pas, que lo sorelh ac crema tôt e que las sens dret, sens bèstias braman e que las gents badan de la hami e de la set! Mes tanbén per las narics eslargadas per l'aire de la prima lo herum deus camps que lo bon Dieu a benad'aquets pagés qu'aiman plan las hemnas sertot quan son beroias e valentas e que tenguen plan l'ostau ; mes qu'aiman encoera mai la terra que balha lo blat d'aur e lo pan blanc e lo bon vin que vos reviscola ! Qu'a coneishut la misèria deus praubes e lo bon cor deu meste de la terra qui sap her la caritat. Aus jorns de segueras, a vist los oelhs deu pagés lusir de plaser en carrejar las garbas qui pesan, a seguit los segaires que tôt en copar los ores e los blats trobauan lo temps de diser quauque bahiola e lo ser de l'escoba-sol qu'a deuut beue e cantar damb ets e dromir lo ser devat un higuèr o un oliver. E se sap tant plan tôt ço que se passa dens lo vilatye, vos podetz plan figurar que s'i es arrestat mei d'un cop a escotar la batalera de las hemnas dauant las portas e a s'es galaminat damb los omis a la porta de la vila ! Gascon enfin lo libe de Rut que n'es pramor qu'es lo poema de la familha pagesa. Ah ben sap plan aquet orne com lo cor se sagna e pesa quand la marrana s'abat ser l'ostau, quand la terribla banda negra : exil, mort e misè¬ ria venguen desmolir lo larer e gità'n las peiras aus quates vents ! Qu'a plorat en veser lo vel negre de la veusas remplaçar trop leu su'u front de las goiatas lo vel blanc de las promesas ! Que poirem diser qu'aquet librot es lo poema de las veusas, de las que saben goardar com un tresaur lo sovenir deu mort, lo poema de las hemnas que comprenen que la soa missión es de florir en mai, que i a un ideau mei naut que lo plaser d'un moment, que volh diser la familha a her durar, los mainatyes a eleuar, l'aunor deu nom a cona respirât sits ! » « A viscut la vita �a perpaus deu « libe de rut » 329 que dens lo maridatyé tôt aquò conda mei qu'un caprici deus oelhs. Pais e mais, gendres, noras e beláis-mais, goiats e goiatas, legitz aquet librot. Tots que vos i reconeisheratz e que'i troberatz mei d'una leçon per la vita. E quan augits legit, que remarqueratz com jo que tôt aquet monde son de bravas gents. Non ne i a pas un de marrit ! L'Orfà es febla, mes n'es pas marrida. Los uns e los auts hen pas que se benasir, qu'an pas dens lo cor e sel¬ la boca sonque de beroias paraulas, e quand las causas se passan atau, mos amies, es un signe que lo bon Dieu n'es pas lonh. E qu'es et darrer la cortina qui tira lo cordilh, qu'ac pague tôt e que, après la ploja, he tornar lo bet temps. Mon Dieu ! ben ei jo devisât ! soi mei bataler que totas las hemnas d'aquet coride ! Vos en demandi plan excusa e me cari ! serà pas praquò sens auer promés succès a aquet librot qu'es la prumera peira d'un gran monument : la version gasicona de la Biblia. Que tots los qui saben ténguer la pluma se diguen plan qu'es lo sol mode de sauvar la lengoa, d'amassar auant que se perdin los vielhs mots gostós que son esparpalhats dens la polvera deus parlars, e de los conservar, non pas morts e passits com flors copadas servar e dens l'erber d'un diccimari, perfum e mes tots comols de color, de de vita dens lo gran jardin de la Biblia ! Frai M. L. Dumeste de l'ordre deus Biblica Presicadors, professor a l'Escola Arqueologica francesa. e Jérusalem, Pascas de 1933. �LUGAR M AGIO CONTE IV L'AMA Trelusissent coma RETROBADA la dardalhada d'un solelhàs caigut sobre la terra, grand palais fins a los niols dreiçava sos ponchons d'aur, sas torres, sas torrilhas. Era aquel jorn granda festa orgiaca. Lugar, lo prince, al mitàn de palhardas, lo de cortesans, d'escolhats e de servas, en bevent dins de copas d'ònix e d'aur un vin color de porpra sobre las flors e dins las fumadieras se solaçava dels encensiers. Davans eles de filhas vergenitat vodada a la luxúria d'aquela cort — dansavan totas nudas. — De grands ventalhs blancs de plomas de cignes espandissent la frescor escampavan de jaussemins e de petals de rosa. Aprivadats de colibris volavan, trasent dins l'aire un fogós arc-de-seda. Flors e perfums, girofladas, ginestas a gros molón apalhavan de colgas per lo solaç e lo repaus dels cobles. Negres venguts del fons de la Nubia, blancs e faurels de las terras glaçadas, jaunes venguts de la China lonhdana, d'autres encar, salvatges e pels roges, totes esclaus, long las taulas anavan vessant lo beure e portant la mangilha, mentre qu'amont, de las nautas terrassas �331 LUGAR d'ont de veluts, de tapisses penjavan plens de joiels e teissuts amb de perlas, musica emesclavan una amb los e sas and a s perfums ondejants de la mirra de l'encens e del santal de l'India. Arlequinant, de braguetians mostravan de lops-cerviers, de leupards, de licornas encadenats, d'orses blancs que balavan. D'autres, d'Indós, jogant de la flahuta fasián sortir de sos gorbins de sanha de grandis serpents, e se n'agolopavan com de cordels de colors miralhantas. Pois de joglars en vomitant de flamas, glavis, traucant los braces amb de en se sens se cremar dintre lo foc passavan. e trastomban De sautadors bondisson sobre las mans, s'engaunhan, fan la roda, piatables mostran d'enfants desossats- e los convidats crudelament Pois d'istrions venon cantar en rison. ricas vestiduras, en amb colaris d'aur ne e coronats de verses rosas ufanoses del grand Lugar la lausenja e la glòria. Entrefolits los cortesans l'aclaman amb estrambord, car es l'erôs, l'idola. Impressionats de la sciència prigonda, espavordits d'un poder sens restanca los mestrejant, li avián dreiçat de temples com a un dieu. De sobre las teulissas, populàs qu'amirava l'orgia aplaudissiá tanbén, roigat d'enveja. Atal de lops a l'entorn d'una bòria. un — E cada se e jorn degalhava lo reiaume En en de parieras roias una fortuna immensa, anava a la desbranda. plen solelh s'estalavan los vicis ; plus ni pudor, ni juisticia, que la bèstia e sos instints ferotges. i aviá ren Just al moment onte l'om coronava ; �332 VALERI BERNARD lo mai gorrin, la mai aputanida l'orgia, just era l'ora onte la força astrala, dins lo desordre, al comol de fusant dins los cabels de Docelina, enfrominava lo laberint del e lo globe e la torre, l'espantabla selva e Magiciàn. Lugar sobdàn se dreiça esglariat, los uelhs plens de lagremas. A son entorn los cortesans, las femnas estobesits, se quesan, s'arregardan. El, amb un gest de desesper, estrassa gonel d'aur e gita sa corona. Una clamor, vesent aquò s'aubora, son un tarabast, un masàn los viveires, ; los convidats, las bagassas tremolan, de gents sadols per se levar trastomban, lo veire om se buta, om s'escracha. es pale e blanc coin un cadavre ; silencios plora. D'un cop l'orgia es com un prat batalhier ont gingolan de bevedors, de gorrins e de femnas dejós los pes d'una torba atrasida que, pauc a pauc, fernissenta s'amuda d'atupiment. E se tapant la fàcia, Lugar contunha a plorar ; sas lagremas banhau sas mans. Entretemps, la musica e per Lugar d'eilamont-naut mesclava a las gabors lordas e sas ondadas perfumadas dels encensiers. Profechant de l'auvari, lo popular, amb de tempesta, portegues, L'om bramava : Lugar ! Lugar vai prendre la paraula ! un vanc envasissiá lo pargue, los los corredors del palais. — « « hou ! teisatz-vos ! » faguet pois. E dins Lugar s'exclama : se « « un » silenci long espaime, O vergonha ! vergonha ! qu'un dement me.vesi dins la crapula e la bordelaria en plen viutat : n'ai enfecit mon poble ! — « Un greu e morn — mas eri fol ! Tal « �333 LUGAR « O misérable ! « crudel, nefand, sensa cor « es ieu ! e quai ieu ! es es es un ieu ! tal ome, e sensa ama — los cortesans s'escridan, « deven fol ! que a « li « Ah ! causa Coma voldriá !... » « Vene ! braman las putas Vene, Lugar ! amb de novas manhagas t'assolarem » Anem ! t'afolesisses, — n'i « Pois a Lugar ! ploras coma que nos cal ! » pron, Se remeton torna-mai Mas, se intra e l'orgia una a femna... beure recomença. mesclant als convidats, lo poble e revessa las taulas, desborda esclapa tôt, cocha la tropelada dels bordeliers e de las bordelieras. Los cortesans lascs franc e cautes alques uns d'entre al fons del cor lo langui fugisson, que gardavan sens o dire — eles — de la drechura antica del reiaume : s'eran d'un cop gropats davans lo prince lests a li far un barri de sos pitres dins lo desbord de l'ira populara fangôs, sobrondament de lava menaçant tôt d'atruisement — Lo prince — volcàn istava drech, testa nuda, en malorde, son ! Auçanem ! » d'autres dison, trop begut, aqui tôt, mai que nautres ! » passarà ! ». Luigar gitant son sceptre : Indigne ! indigne ! Ah ! coma me vomiti ! « e quina prince « — « « « — « nostre » — « « ? » pel crespat com un anhin tombava son col, e sa gona reiala sobre estràs, e teniá sa lucada absorbida en vesions dedinsanas. D'una dolor prigonda, sa tenguda los esmou tots. era en com — « Es temps, prince, regarda » » �334 VALERI BERNARD un cortesàn li dis, parla ! « la doneri « e « far « « una Ja ! .< « cresent, com un laire, engana : e perqué ? peu la Sciència, perdición de las passions bestialas. quant n'ai fach sofrir d'enfre vosautres ai cossalhat la pudor, la familha ; ai semenat asirs e cobesenças ; e sensa Fe, sensa gens d'Esperança es devenguda un infern vostra vida. Jutjatz-me donc segón mon infamia ! » de « « en per lo Poder, fumada e causas vanas : e la résulta ? un cabus dins l'abissi « « Lugar sortent coma d'un somnhe : perdut mon ama, la retrobi, siá lausat ! neci la renegavi Dieu « tôt aquel poble... Aviá « — « » Lo pobolar immense qu'escotava, restava mut d'estonament. Tant simple, grandor sublima, era Lugar, que los uelhs se banhavan, los cors batián... Un long mormor s'enaira coma l'estiu quand la meissón ondeja. E l'om n'ausis que los senglots del prince, e lo brugit rabent de las dindolas. umil e franc, dins sa A l'orizónt lo solelh trescolava ensanguenat en de negras nivolas. Tot-en-un cop, Lugar, la testa drecha, amb un gest larg, braç tesat, man doberta, e d'una votz tronejanta s'escrida solemnament : — « davans lo « me < « Juri davans l'Autisme, poble e davans ma consciència, expiarai, redemerai ma vida, mudarai. Dins lo m au eri mestre, serai senhor dins lo ben. Vos o juri ! Just lo solelh, traucant la nivolada, giscla, e encorona dins l'aur fulgurós de sa glòria Lugar. La chorma immensa clantis alors com una tronadissa. » �335 LUGAR E dins las de mans sos fidels s'afaissa Lugar, disent amb una angoissa amara : « O Docelina ! onte siás, Docelina ! « O malasech ! << ma t'ai matada ! siás morta Docelina amada, E lo soledre en planh dolent lo o Docelina ! » bofant escampava : « O dolça Docelina ! » Lugar, lo rei son paire tengut reclaus en d'estasons lonhdanas com presonier. L'a mes sobre lo trône a dos genolhs li a demandât sa gràcia A fach venir davant la cort. S'es vestit de borrassa, cenchat de cuer, e, la testa rasada atal qu'un monge, a volgut anar veire e se dinar sobre las caitivesas, resanir las plagas grelhs e las raïces de l'impudor, de ço qu'envilis, solha e desonoda. A volgut que la sciència del magiciàn, al mau indiferenta fugue una font de ben e de saviesa dins la justicia e dins la conoissença las ameisar, e ne derrabar los de la Vertat e de las leis de l'Esser. El, lo senhor qu'autra-vetz asiravan, ara es l'amie, lo companhón del poble. Mas un pensier lo gibla, lo borela, e son cor sauna. lutz de Ven sa vida e Ont es sa solelh de Docelina, son ama ? d'expedir sobre tôt lo reiaume, mai luench encara, als confins de la terra, de messatjans, d'omes segurs de sa en cerca faidida amada, Docelina, Dardalh paradisenc, son estela d'amor. V LO TRIOMFE DE L'AMOR Jamai matin tant clar sobre la terra expandiguet sas flors e sos somrires, �336 VALERI BERNARD jamai solelh tant gaujós, al campestre, trescamps, las lonas, las canieras, endiamantet los degots de l'eiganha ; e jamai l'aura aguet cançons tant dolças, tant bressarela e tant d'amor emplida per Docelina esvelhada. — « Es un somnhe ! se dis, « ai-las ! seriá la ben-venguda dins los la mort aicit, al mitàn de las sanhas e dels canels ». E l'aura bressarela « « — sembla Lo redire : « — Oc, la vida es un somnhe ». desesper al a se cor, ben decidida laissar morir, tornar se colga regardant lo cel color d'opale en e » de safir ont de niolas rosencas dins los dardalhs de l'astre d'aur s'esbevon. Ausis ailai la cançón dels lauraires, de crits d'enfants, lo rire de las femnas del vilatjón davalant, las carretas, los cops de foet, la vida que s'afana en bronzinant... Al lonhdàn, de campanas clocan len, len... Las ombras s'acorchisson, 10 solelh monta de din-din d'esquerlas, trepiments de fedas de costa ; un chin japa e tabosca ; ; e de belaments, de passan es en arrest davans ela. « un 11 dis, « « Hou ! la femna ! » pastrilhón intrat dins la caniera « alors ? es ben vos, i a très vespres qu'ai vist intrar dins aicesta caniera ? Dormetz totjorn ?... Setz benleu fachilhada, « car, o « dels sabetz, la caniera apendritz artadors es l'escola ». Espaurida pastrilhón passa en apondent : « Seriàtz pas Docelina ? de fes, digatz ?» — « Oh ! non ! oh ! non ! » s'exclama en fugissent la paura abandonada. E zo ! de córrer a l'asard. Sos pes broncan contra un clapier, en un fangas resquilha, dins una muelha es caiguda. Ont s'escondre ? s'es relevada, « e lo �337 LUGAR Ailai, ailai un bartàs... Se li agrova, color de terra amb d'un la aur sonan Li venon faurel. De : « — sa cabeladura caçadors l'an vista, Hou ! la bela Docelina ! contra ; » — ela s'esquilha e fusa respondre, e los ausis que dison : es pus leu quauqua paura boimiana, sensa Non, — laissem-la « correr ! » « Ara las gents me sonan alors qu'avans me fuigissián » se pensa, de que vol dire ? » E dins sa correguda boscant pertot un gavarrier, un aubre, un trauc qualquom per se metre a la sosta, « « vei un clot d'eurre embartassant los teules d'un anciàn jaç ; leu se li bota dintre, que ne pot plus. L'ombrina li es frescosa, lo sol mofós, de moissalas vonvonan, dins un trauc d'ombra una serp s'enrodela, de limberts, immobils vos l'agachan. enfin abrigada, sospira pensant al prince, a son amor, al somnhe : A tant dormit ?... Lo pastrilhón gabava, pas-mens... quai cop... es benleu fachilhada ? Mentre qu'atal resta apensamentida, e La paura, lo solelh caufa, es corn una fornassa, e len un s'aprocha un trin-tran de carreta, brut de votz. Ela escota e regarda per l'entreval de l'eurre e de las peiras. « Oc ! d'en pertot d'emissairis la cercan ». lo carretier dis a una joventa dins la carreta assetada, « es resta badanta a se mas « lo « la paura E passan. Docelina neca. Un moment pensa benleu morta. e » après la carreta ; bandeja... E li ven una idea sauprai » se dis. E tota en aia, mostrar, corre non, Ansin cor bâtent, amb sa cabeladura tapant sa fàcia, atal qu'una mesquina passa davans la porta d'un masatge. Japan de chins, de galinas cascalhan ; al prat, ailai, ornes, femnas s'afanan ; �338 VALERI BERNARD de l'estra un ela Hoi « — vei vielha qu'escoba reire-grand al lumdar se solelha ; vers el s'avança, mendicanta : om » una dis lo vielh, « li a depois lo jorn qu'a retrobat nostre Lugar ? » « « donc ; encar de paures son ama Docelina s'afaissa gita crit. La vielha alors sortida e l'agachant, li fai d'una votz lena : « Ma bela enfant, es que siás Docelina ? diga, siás tu la promessa del prince ? del bon Lugar ?... languis d'amor... te cercan. Ah ! quin onor e tanbén quina glòria per nostre mas ! » Disent aquò, li escarta los cabels d'aur que li tapan la fàcia. e un —• « « « « E la beutat de la verge alugora coin lo solelh davans aquel masatge... A grand balanç las campanas clantisson, pertot, pertot d'arcs-de-triomfe ; pertot de poble entrefolit davalan, drech al palais aclamant sas idolas : Lugar lo prince e Docelina bela. de flors Totes los cors a ambe lo cel e la l'unisson cantavan mar e la terra. Non, jamai plus noças tant ufanosas resclantiràn, jamai plus tala joia paupitarà dins l'esperit d'un poble. Tots bens de Dieu li venián d'aura Per los cantar, musicians e poetas amb estrambord Los creavan de en aura. caps-d'obra. esculptors, los pintors, dins lo marme, amb la color los immortalizavan. D'aeroplans dins las niolas montavan escrivent amb de letras de flama lors noms amats long la volta azurenca. De grandas naus sobre las mars pojavan en per expandir als confins de la terra La bona nova. E dins Lugar, Docelina, l'esplendor, dins la magnifkència �339 LUGAR d'aqueles jorns benesits, vesiàn qu'eles, eles tots sols amb lor disiá immense ! mon ama ! » Lugar. mon « del « enfre Alors « — « « amor Perdona-me, siás l'ama de « — non era un somnhe ? benamat, l'estranha poderança Magiciàn ? Que seriá devenguda, sas mans sensa aquel terra-trémol ? O Docelina ! o dolça ! nostra vida es un long somnhe, una part en deforas als uelhs del monde, e l'autra resconduda dins los replecs los mai sotils de l'èsser. Lo Magiciàn sensa ta consentida auriá jamai pogut te raubar l'ama. Mentre que ieu, bricón ! dins ma fadesa l'ai ben volgut ! » » — « « « « « « « — mon « dolç amie ! Laissa es e se « a « Drech « nostre turtarà sempre a l'Eternal. « « « L'Amor vei l'Inefable. lutz, caminant, los uelhs fixes, passât s'esvalis com una ombra. » a sa Cor de com : l'Infinidesa, » — — podi. La Sciència es que vana joguina ; l'ilusión com la mort se ris d'ela « « o qu'ilusión, « — Non « — « aqueles consires, » en Oh ! mon un cor, dins ton Amor laus onte lo cel nos amar Ansins raubits en foras se me mira. miri » d'aqueste monde ! » pantaiatges castes sobre las flors davans els expandidas, dejós los arcs-de-triomfe e las palmas, dins l'estrambord, dins las e vesent a tota coma ren clamors del poble, qu'eles dos, insensibles pensadas, autra que sas de Dieus anavan. causa Mas lo prince gardava al cor una escreta vergonha : �340 VALERI « — Oh ! « en un « de « ma « « « « « — « « « non » disiá, BERNARD « non podi viure eneara palais d'orretat, testimoni folitge, e rogissi de veire mon Docelina assetada a la taula l'impudor e l'orgia an solhada. Ara qu'entiera ai retrobat mon ama, voli que, tala una aiga donmilhosa, a ton aflat laissant aici sa fanga, s'escole en patz, o dolça Docelina ! » AI foc d'Amor son plus que fum e cendre los jorns passais. Al cim d'una montanha, dins lo palais del vent e de las niolas, amb de britans, d'aglas e de chamoses que « servidors trans las blancas nevieras, « corn « tocant lo « dolç Amor meu, viscam, laissem lo monde « fais e cel, al lumdar de l'Astrada, malvatz, vodat a l'escurina. Avent dictât de leis drechas » justas, d'esperel al reinatge, assegurat la succession al trône, Lugar un jorn amb la sieu Docelina, com un pantai d'estiu s'esvaligueron. e, e renonciant Mas de cançons e de legendas dison a l'agusim d'un serre, auborat per los Genis qu'eilamont-naut, en un castel de la montanha, an viscut solitaris. E los matins e los vespres, las fadas dins lo neblum devers eles montavan. Mai que d'un cop volgueron, de caçaires, escarlimpar, mai leu ne davaleron amb espravant, en disent que d'arcàngels fent ulhaussar d'espasas, a grand destre li lonh del castel los aviàn fach s'encórrer. Sobre aquel pueg las gents arremarcavan qu'eternament lo cel pausava un nimbe de pur safir ; lo solelh, la lugana, de jorn, de nuech, sempre l'alugoravan. E, ben sovent, lo camin de Sant-Jacme �341 lugar passant al pe del castel, los vegueron de blanc vestits s'espaçar d'astre en astre. Pois, ambedós, sas amas confondudas en una lutz unenca, ancois encara pastres, pacans de la terra occitana vos mostaran, cada matin l'estela del Lugar o a l'alba, l'estela d'Amor. Valeri Bernard. �LETRAS OCCITANAS LIBRES Desiraiiço, pouemo. L'Aubanelenco. Li — Estampariá Mari- Lavit, Mon-tpelhier, 1933. — 245 paginas. La felibressa, que s'amaga jos lo pseudonim significatiu de mai marcants d'aquesta passada. La sieu poesia d'inspiración unencament amorosa, plena de foga e de movement, s'aparenta sens cap d'exageración amb la d'Aubanel. N'a lo caire al encop sensual e L'Aubanelenca, ven d'escriure un dels libres de verses pastoral e idilic — felibre. Ço que tormentat, que nos mena plan luenh de l'amor cal ajustar tanbén un pauc estantis — de mantun compléta la semblança entre los dos poetas, es que lenca, après los estrementiments ausards de la carn e lo meteis desencantament e conduison al pe dels autars : esprova « Demcui te Cresènço E tu dels sens, lo meteis tristum, que la cantaraì, o Crestiaiio au Cresènço. Dièu poutent que nous a dogme Judièu dòu L'Aubane¬ redima, primitièu pecat, Simbole de la descasènço. Deman dirai La Fe E li tambèn lis enavans misti, douço que prego e que vièu li mon jouncho, flour de bonur qu'en glèiso soun I tabernacle atremouli. rejouncho la pou de la vido trop brèvo, pòu tout, mai que servo pas rèn, vido que falis, debanant d'un alen, Quouro la grando daio trèvo ! » Mai vuei n'ai que La vido que La aqui, nos mostra las doas fàcias opausadas del tempéra¬ provençal, légat del doble aflat civilizador que l'a faiçonat al cors dels segles : paganisme greco-romàn e eristianisme josieu. La lenga de L'Aubanelenca, dins son vestiment mistralenc, es tant abondosa e expressiva coma blosa. Al nostre punt de vista rigorosament purista, i relevam un nombre mai que mai réduit de decas. Força felibres, e dels melhors, perdrián pas res a seguir lo sieu exemple. Per ment �LETRAS OCCITANAS Peire Azema. Mistral Montpelhier, 1933 ; pouèto epi. 25 paginas. — 343 Edicions «Calendau», En Peire Azema ven d'editar aquel estudi paregut a la revista «Calendau», dins lo quai ensaja de precisar los caracters de l'engenh epic de Mistral a travers « Mireio », « Calendau », « Lou Pouèmo dòu Rose sa conclusion » e sas autras obras. Aici la part essenciala de : Adonc, vaqui redis chasque resón de l'obra epica de passion de la libertat. Emé, coma se deu, l'enaurament de la lenga dau terraire qu'es, ela, la patria e mai la libertat d'abord qu'es la votz viveiita de la terra e la clau fada que desferrolha li libertats encadenadas di pobles esclaus : « E pas-mens, dire aquô n'es pas pron dire encara... Miels qu'un ressón, tant clar e tant beu que siegue, l'obra mistralenca « Mistral : ço que l'amor de la Terra, lo laus de la Patria, la — es un principi de vida e d'acion, car es eu, Mistral, que, noveu. Anfión, a rebastit emé son cant, di fondamentas a la teulissa, lo monument blos e deliure escret de la pura la Patria0; es eu qu'a fargat, dins l'aur flama de la divina Poesia, la clau magica dau ». Peire Azema. Rabelais en Terro d'Oc. — Edicions « Calendau », Montpelhier, 1933 ; 23 paginas. Aprofechant diel quatrén centenari de l'espelida de Pantagruel, en P. Azema a escrit qualques estrasentas paginas suis sojorns de Francés Rabelais membres en diverses Terra d'Oc. Entram las allusions del e los re¬ sieu romàn, lo podem seguir dins sos aventuroses pelegrinatges a Bordeus, Agen, Tolosa, Castras, Mont¬ pelhier, Narbona. A Montpelhier sobretot, ont poset lo melhor de sa reala sciémcia de metge. Azema conclus en mostrant que lo « pantàgruelisme » de Rabelais, congreat dins los terradors vinhiers de lenga d'Oil, poguet, que se desvolopar al cors de sos sojorns dins lo vinós Lengadoc. Es pas un pichón meriti per Occitania d'aver constribuit a la formación del pus clar geni francés del segle setzén. Joseph Verges. Histoire résumée de la Catalogne Française. — Xatard, Amélie-les-Bains, 1933 ; 95 paginas. Nostre contraire e amie, en Josep Vergés, ven de publicar aqui un libre util e d'un prepaus plan novel en Rossilhón, e �344 mai letras occitanas força régions d'Occitania ; una obra escrita en fora del nacionalista tfrancés, una vertadiera istòria del en conformisme Rossilhón catalàn, orientada cap a Barcelona. Aquò li valdrà segurament mai d'una acusaci n de séparatisme e d'nntipatriotisme de la part dels Rossilhoneses que renegan lor catalisme per s'agenolhar nèciament davant tôt ço que ven de Paris. En dotze capitols, l'autor estudia lo desvolopament istoric de présenta qualques insufisenças e qualques decas, esperam que poirà las rectificar dins una edicion venenta. Tal coma es aquel compendi istoric contribuirà poderosament a redreçar las ideas falsas de trop de rossilhoneses e poirà servir utilament dins l'ensenhament elementari. Ne desirariàm tant mai per cada provincia occitana. la Catalonha francesa. Si son trabalh Louis Rouquier. La bouneto de Bepou, coumedio en dous actes, amb un gloussari. — H.— G. Peyre, 25 Bd Montparnasse, Paris, 1933. Noslre incansable contraire ven de produire aquela novela obra que deditz pas de las que l'an precedida : una gaujosa comedia sus un maridatge forçat, escrita dins una lenga belament granada.A aquel darrier punt de vista, en Rouquier es en progrès, malgrat qualques pecas e qualques arcaïsmes excessius e inutils, coma : pascor, cazins, emperò, frévol, anc, al costat de correccions dignas d'èsser lausadas talas coma : sogre, rie, aur, fins a, preferir, médis, bouquiè, C. Laffargue. Debiset Gascoun doun, lou 24 de setenre de 1933. heyt — a la Catedrale de Coun- 21 paginas. Aquel bel e esperitós presic foguet prononciat a l'ocasión de las festas del rasim e de la vinha. Lo canonge Laffargue, qu'es un e mestre de la cadiera gascona, lo vin anujat e ne sos traire la sabet al encop celebrar la vinha signifìcación religiosa. Cresem pas qu'aja ausidors. Armana Marsihés per 2 fr. 50, co 1934. — Brocadura de 80 paginas, pretz: de Lois Charbonnel, estampaire, car. Bela-de-mai, Marselha. Aquel almanac es mai que mai intéressant : jos la signatura «La Cigala dòu Trelus», un bel raconte dels viatge dels occitans a Barcelona quora lo centenari de la Renaissença ; un de �letras tros del poema « » dòu en Lugar régime jacoubin », 345 occitanas de Valeri Bernard ; dins « Un simbeu Caries Camproux tracta de l'afar de Cassis amb son biais acostumat ; poesias de L'Aubanelenca, Jorgi Reboul, Marcelin, Bibal, Drutel, Han Ryner, Barthélémy, Contencin, Cane ; prosas de Risoulet, Malan, Arnulf, Conio, Dor, Cairety, Lou Nebla, Romezin, Víc-Daumas e Valentijn, Michel, Servan, Guerriera ; bois gravats de Norat Valentin, VicDaumas, Susano Rigoir. Almanacii Chantant de l'Auvergue, Armana e Felibren. Clermont-Ferrand, Librariá Delauoiay, 1934. Pic-hona brocadura de 48 paginas de las qualas una dotzena en lenga d'Oc : Cronica Felibrenca de la Bassa-Auverhna pel grelet ; Notas agricolas de nostre amie Loïs Daujais ; Lo Tractor, peça de verses de B. Vidal ; La Gleiza de ves la Valeta, legenda en prosa de dona Abraham ; Lo Bilhet de Loïs Daujais ; Ma Siola de B. Vidal ; Pipeta de dona Abraham ; Lo Driilhón del Carou e Escota-me garson de Loïs Delhostal ; lo tôt seguit d'un glossari dels mots mai dificultoses. Armanac dera Mountanho per 1934, publicat Piréneos-Sentein, Tolosa. Aquel almanac es sempre claufit de verses e de per l'Escolo deras bona part de la Gasconha e des Païs de Fois : prosas d'una Raconte de la 24"" festo de l'Escolo deras Pirencos a Salias-del-Salat e a Sant Martori ; verses e prosas de R. Lizop, M. Amiel, Cuxac, A. Moulis, S. Sartre, A. Cator, E. Dulhom, J. Deingerma, J.-M. Serval, F. Dougnac, P. Perés, B. Sarrieu ; Prougramo dels Jocs-Flourals de l'Escolo deras Pireneos per 1934, que seran clauses lo 31 de mai que ven ; illustracions fotograficas de la festa de l'Escola. Libres pareguts. Armana Prouuençau, per l'an de gràci 1934 (Librarià del rei Renat, Ais-en-Provença, 4 fr.) — Jan Bessat. Li conte de Mestre Jan. (Ed. J. Romanilha, Avinhón). — Josep Tellier. Agriotas e Pometas (J. Lombard, 41, car. dreita, Narbona). — Albert Trouciiet. Prouvènço luen de tu (Ed. de la Pignato, Tolón). M.-A. Boyer. Lou secret de Casau (Ed. del Porta-aiga, Ais). A. Benazet. gue). Ais). — — Taritatous — — (Imp. Salingardes, Vila-franca-de-Roer- A. Gourdin. Raconte d'un cassaire (Ed. del Porta-aiga, M. Jouveau. Lou secret di Sabran (Ed. del Porta-aiga, �346 Ais). letras Miquel — de Marimpouey, Pau). Hossegor, Landas). Libres occitanas Camelat. Garbe de proses (1775-1930). (Est. — C. Daugé. Fables Gascounes (Chabas ed. anonciats. Les Editions Méridionales. Jos aquel titol pareisseràn dos per M. Victor Poucel, Félix Gras-Boissière per Félix Bertrand e un libre de contes provençals, amb traducciôn francesa, per Frédéric Mistral, nebot : Li Conte dôu Mas. Lo pretz de sobscripcion als très volums d'aquela primiera séria es de 25 fr. franco. S'adreçar a las «Editions du Feu», 13, carriera Frédéric Mistral, Ais-deProvença. volums de critica literària : Mistral �LETRAS OCCITANAS 347 PÉRIODICS Les Annales du Midi, revue de la France méridionale. — Tou¬ louse, Privât. Julh ces 1933, n° 179 catalanes et les Delaruelle (Et.). Le problème des influen¬ bas-reliefs de Saint Sernin de Toulouse (La : màger part d'aquel estudi es consagrat a las relacions ancianas de Catalonha amb Lengadoc). — Donat (J.). Une abbaye cister¬ cienne et son budget au XVIII0 siècle. Astre (G.). Sur Forigine de sculptures gallo-romaines de la villa Chiragan à Mar— tres-Tolosane. — Limouzin-Lamothe. La chronologie du cartu- laire du consulat de Toulouse (1120-1279). Octobre 1933, n° 180 : Galabert (Fr.). Notice sur deux manus¬ crits des bibliothèques de Toulouse et d'Albi (VII' et IX0 siè¬ cles). — Donat (J.). Une abbaye cistercienne et son budget au XVIII' siècle. Faucher (F.). Campagne française et campa¬ gnes méridionales à propos d'un livre récent. Guilhem (P.). Correspondance de Mazade avec la Société populaire de Castel— — sarrasin (1792-1794). Revue des Langues Romanes. — Tome LXVI. Genier-decem- bre de 1932. Aquel fascicle, coma lo precedent, es del tôt consagrat comptes-renduts critics ; demest aquelis senhalarem los pretocan Occitania : C. Appel. Bertran (Hoepffner). von Born. — Die lieder Bertrans von a de que Boni J. Boutière. Les poésies du Troubadour Peire Bremon Bicas Novas (Hoepffner). — Ch. Grim. Etude sur le roman de Flamenca (Hoepffner). — A. Griera. Gramàtica histórica del català antic (Dauzat). K. Ringenson. La palatalisation de K dans les parlers provençaux (Dauzat). — F. de Murât. Voca¬ bulaire du parler de la région de Sainte-Eulalie (Dauzat. — M. Grasso. Les études félibrénnes en Italie. — J. Ronjat. Grammaire historique des parlers provençaux modernes (Fauché). — E. Gris. La question du proparoxyton nissard (Fauché). — M. Grammont. Traité de phonétique (Fauché). — Dauzat. Andare, aller (M. G.). — — Cahiers d'histoire et d'archéoloGìIE. — 16, rue de l'Ecluse, Nîmes. 17* cahier, année 1933 : F. Mazauric. Histoire du château des �348 letras Arènes. occitanas G. Charvet. Les voies vicinales gallo-romaines chez Volkes-Arécomiques. — R. Jullian. Les procédés de compo¬ sition des sculpteurs provençaux de l'époque romane. — S. Gagnière. Appareil employé en 1637 pour la désinfection des caveaux d'église. — Coulouma et Miquel. Le bassin de la Cesse. J. Moulard. Les petroglgphes de la grotte de Baldouin. — Mandement. L'épopée cathare. — Les deux Montsêgur (intéres¬ sant estudi que tracta de la priiniera destrucción d'aquel castel, non senhalada pels istorians). 18° cahier, année 1933 : P. de Brun. Les lampes antiques en argile du Musée des Alpilles à St-Rémg-de-Provence. — P. Despetis. La Cathédrale St Pierre de Montpellier. — A.-L. Brun. Sur le sens lunaire de certaines figurations préhistoriques. — F. — les — Mazauric. Histoire du château des Arènes. J. Miquel. Le bassin de la Cesse. Notes sur — — Cap. Louis Dr Coulouma et et M. Lapierre. quelques gisements préhistoriques inédits du Gard. — De Soubeyran. L'Ager Nemausensis (suite). — L.-J. Thomas. Le Conventionnel Cambon et sa famille (Bibliographie). Les Archives 15, avenue de Trans en Provence. — J. Barles, Directeur, de la Gare, Trans. Aquela revista n'es seisena annada de publicación regionala d'un real interès ; d'autre biais, servis d'orgàn al Centre d'estudis liguro-provençals. dona que a sa d'estudis d'istòria locala e Aquel gropament, jos la dirección de J. Barles, se propausa originas liguras dels parlars occitans. Dins aquela estigança, entinda un congrès a Gênas, en plen païs ligur, qu'acamparià los erudits que consagran lor activitat a l'estudi dels parlars eissits de la lenga dels ancians ligurs. Los promotors d'aquela réunion scientifica internacionala son M. Carlo Costamagua, via Dandolo, 74, Roma, MoU Artemisia Zimet, piazza Vittorio Emanuele, 70, Roma, e M. J. Barles, a Trans-deProvença. Segón M. J. Barles, tots los dialectes occitans, catalàn comprés, e los dialectes piemonteses vendriàn pas del latin, coma es universalament admés, mas pus-leu de la lenga dels ligurs. Aquela audaciosa teoria, al nostre vejaire, s'amerita mai d'un correctiu. Caldrià admetre que, si lors parlars occitans derivan del ligur, totas las lengas latin as an la meteissa sorga, car presentan una tala parentat de vocabulari, de morfologia, de sind'estudiar las �LETRAS taxi e de fonetica 349 OCCITANAS qu'es malaisit d'imaginar una origina dife- renta. D'autre biais, malgrat las magras coneissenças qu'avem del ligur, sabem qu'aquela lenga era mai que mai vesina dels parlars celtics e dels parlars latins. Aquò explica consi galleses e ligurs abandoneron lor parlar nadiu per adoptai- la lenga latina. Eran en preséncia d'un idioma de nauta cultura, vehicul d'una civilización plan superiora a la sieu, al quai podiàn s'adaptar sens trop de dificultat. Ço que coneissem del gallés e del ligur pot pas explicar las formas de nostres parlars, mentre que lo latin basta a nos donar màger part. Crenhem fort que M. J.' Barles siá la victima d'una grossa illusion. Ço que cal reténer d'aquelas teorias un pauquet aventurosas, es que la mescla de raças que poblan l'Occitania actuala an pas un fons gairebén unicament celtic, como o ensenha despuei tant de temps l'istòria oficiala. D'en primier, cal reconéisser la part deguda al poblament prehistoric del nostre païs e particularament a la civilización pirenenca, que s'espandissiá sus las terras occitanas del Miegjorn de França. Los massisses montanhoses dels Alps, dels Pireneus e del Planol Central son estais los baloards qu'an permés a las raças e a las civilizacions prehistoricas de resistir a las invasions vengudas d'Asia o d'Africa. En segon loc, las ondadas liguras e iberas, qu'an recobert sens las suprimir las populacions prehistoricas, an pas disparegut jos la dominación dels celtas, los darriers venguts. L'arqueologia e l'istôria concordan per nos far admetre que ligurs e ibers formavan lo fons dels pobles subre losquals los galleses espandigueron lor egemonia politica e probablament linguistica. En fin de compte, lo poble occitàn résulta d'una mescla : pobles prehistorics, ligurs, ibers, celtas, germanics, subre la quala las civi¬ lizacions mediterranencas an agut una influéncia preponderenta. De tôt aquò cal conclure que, si lo Centre d'estudis liguroprovençals vol pas faire menca, deu partir d'un punt de vis ta diferent. De la meteissa faiçón que podem reconéisser dins nos¬ tres parlars los aports celtics, iberics e germanics, un estudi plan orientât poirià nos permetre de descobrir ço que i a de ligur. Per aquô far, davant nostra ignorància de la lenga ligura, podem sonque usar de metodes indirectes. Establir los faits fonetics, morfologics, sintaxics e lexicografics que pareisson dominar dins las régions de Provença e de Liguria. Recercar la clau de la �350 letras occitanas los mots que podon pas s'explicar pel celtic, per l'iberic, pel pel germanic e estudiar lor repartición dins las ancianas terras liguras. Reculhir los restas de l'anciàn ligur dins los autors antics, dins las inscripcions e dins la toponimia. Atal fasent, amb plan de paciéncia, d'erudición e d'esperit critic, om poirià arribar a precisar l'aport ligur dins la lenga occitana. Serià un bel resuatat que completariá los trabalhs saberuts dels romanistas ; mens ambiciós, mas pus segur. latin o Bulletin archéologique, historique et artistique Société archéologique du Tarn-et-Garonne. — de la Tome LX. — Année 1932. Le Comte Renaud de Vesins Souleil. — F. Galabert. (1882-1932) par M" Sémézies et Disciplines monastiques au Moyen-Age dans le diocèse de Montauban. — Ch. Boudon. La race de Bm- niquel (Tarn-et-Garonne), Cro-Magnon (Dordogne), et les PeauxRouges. — Guerret. Contribution à l'étude du néolithique dans le Bas-Quercy (Station du Verdier). Tables Bulletin alphabétique et méthodique archéologique, historique des et Tomes 38 artistique a 53 du (1910- 1930). Revue de Comminges. Tome XLVI. — Saint-Gaudens. Année 1932, 4* trimestre : J. Décap. Bibliogra¬ phie Commingeoise (suite et fin). — Fr. Marsan. Note sur les Comanies (L'autor mostra que lo gascon comania respond al occitan condamina, amb lo sens de padoenc, pascatge comunal). S. Auguste. Document du 21 janvier 1494 (Text gascon pro— — bén afrancesat). — J. Picot. Extrait de la délibération de l'as¬ semblée municipale de Valcabrère (document). mètéoroliques de 1932. Tome XLVII. — Année 1933, 1er trimestre — : Observations P. Barrau de Lorde. Nécrologie. Monseigneur Carsalade du Pont. — A. Abadie. Augustus Saint-Gaudens. — G. Astre. La colonne trajane ne provient pas des marbres de Saint-Beat. — P. Barrau de Lorde. Les registres paroissiaux de Montbernard. Nice Historique, organe de l'Academia Nissarda. — Nice. N° 3. Mai-Juin 1933 : L. Imbert. Les Alpes-Maritimes en l'an VIII. — E. Beri. Inféodation de Puget-Théniers à un Grimaldi séjours de Berlioz à Nice. Juillet-Août 1933 : Le banquet de l'Academia à L'Esca- de Busca. N° 4. — G. Borea. Les �LETRAS rêne et Tra nos excursion à Lucéram (18 son autres. — 351 OCCITANAS juin). Gusta dôu Pouart. — Albert Blanchi. Vers nissard. — Jousé Giordan. Li festa poupulari dôu pais niçart. — G. Doublet. Les fondateurs niçois du régiment français Nice-infanterie (suite). N° 5. Septembre-Octobre 1933 : L. Imbert. Les Alpes-Mariti¬ mes en l'an VIII. G. Borea. Les séjours de Berlioz à Nice. — J. Giordan. Li festa poupulari dôu païs niçart. — Un lecteur. Masséna comparé à Brennus. — M. Barucchi. Les fièvres du Var. G. Doublet. Les fondateurs niçois du régiment français de Nie e-Infan te rie. — — N° 6. Novembre-Décembre 1933 de Grimaldi L. Imbert. Lettre de Louis : sgndics de Nice (13 novembre 1397) (Docu¬ parlar local purament provençal). — G. Doublet. Deux lettres inédites d'Emmanuel-Philibert aux Niçois (1557-58). — ment M. aux en Barucchi. Les fièvres du Var. X. Emanuel. Correspon¬ — dance de l'Intendant du Comté de Nice J.-B. Mattone di Bene- vello un en 1793. — G. Doublet. Nice et la récent ouvrage). — famille de Grasse (d'après G. Borea. Incident de 2 chèvres proven¬ çales et de 20 bœufs niçois. — Rance-Bourey. La ville de Nice glorifiée par ses monuments sacrés. Bulletin Arts et de la de Société Ariegeoise Société la Etudes des des du Sciences, Lettres Couserans. — et Foix, Gadrat. ÎS*" volume, n° 4 : L. Blazy. Essai historique sur l'enseigne¬ public à Foix avant la Révolution (suite et fin). — A. Sirgant. Contribution à l'étude du commerce dans l'Ariège sous le premier Empire. Les Foires. — A. Sirgant. Note sur la culture ment du lin et du chanvre dans l'arrondissement de Pamiers sous le premier Empire. La Revue Pays d'Oc. Avignon. Juillet-Septembre 1933 : Félix Bertrand. Julien de Sanarg. — Simin Palay. Carte. Bogomir Dalma. Orange, l'antique cité. — F. Mistral, neveu. Le centenaire d'A. Tavan. E. Lucquin. L'œuvre de Jules Gièra et la théologie. — P. Fr. Sarri. TJne page des — — inédite de la vie de Mistral. din. — Pèr uno J. Cordey. Po Mistra. — A. Gour¬ Chroniques. — definitivo di pouesio lirico de F. Mistral. Notes et documents. Octobre-Décembre 1933 la-Fontaine — edicioun en 1933. — : F. Bertrand. Tableau de Vaucluse- Sully-André Peyre. Pouèmo. — P. Fon- �352 LETRAS tan. Lou tableu. — OCCITANAS P. Romain Vedel. P. X. de Fourvières. — X. de « Moun journau Fourviêres. Extraits de du R. » « Moun journau ». — H. Dibon. Cregnes pas. — Léon Teissier. La cité de Montpellier au temps de Raymond Lulle. — .T. Loubet. Aubo maienco. silenci. — — L. Girard. La Ribièro. — Simone Gay. Platges de! P. Hubac. Lou vent Estra di teste Estieu. Ilinka boufo de Catalougno. — L. Girard. sacra. P. Vézian. En terro mièjournalo. P. Manoylovitch. — Chroniques. ■— Notes et docu¬ — — ments. Dins aqueste darrier fascicle, la « Revue des Pays d'Oc » anóncia que cessa sa publicación per s'asunar a « revista fondada per Emili Sicard e dirigida per L. « La Revue Occitane D'aici « en », fondada davant la revista Editions Méridionales « e Le Feu Le Feu », Giniès, e a dirigida per Josep Adami. » es tanbén cargada de las ». Dins lo meteis fascicle, nostre contraire Fr. Mistral, nebot, d'amarum nostras apreciacions sus las coneissenças istoricas e filologicas de son illustre oncle. Per las primieras, l'afar es entendut despuei pno de temps ; quant a releva amb las un pauc segondas, jutjam nos-autris meteisses sens nos pejar sus insufisenças del « Trésor dôu Felibrige » son pro vesedoiras per que calga insistir. Mis¬ tral a fait una tala sega de glòria qu'es pas necessari de se tampar los uelhs per tal d'ignorar ço que li fasiá sofraita. per l'autoritat dels autres. Las Calendau. errors e las 1, carriero Vallat, Mountpelié. possible de rendre compte en detalh dels dotze fascicles pareguts dins aquesta primiera annada. Son sempre abondoses e variais. Senhalarem subretot los articles esperitoses e qualque cop punhents de P. Azema ; aquelis d'Antôs Arnaud, Marius Jouveau, Josep Loubet, Léon Teissier ; los poemas de Clardeluno, H. Didon, Escriveto, Nouno Judlin, Max Rouquette, P. Vezian, etc. ; las cronicas mai que mai interessantas. « Calendau » ten lo cap de la premsa felibrenca en Provença e en Lengadoc. Lo cal benastruga d'aver volgut e sabut s'afranquir d'una certa vision restrenguda e mesquina de las causas occitanas. Es pas qualques cops d'espilla de L. Teissier pretocant nostras doctrinas linguisticas que nos empacharàn d'èsser justes. Tôt aquò passarà e los uelhs se dubriràn a de concepNos es — pas cions mai avancivas. �letras 353 occitanas Lo Gai Saber, revista de l'Escola Occitana. — Tolosa. Despuei lo mes d'abril, aquela revista a publicat mantun ar¬ ticle qu'ameritariá d'èsser senhalat ; demest aquestis : A. Lauzet, Juliette Dissel ; XIVe Fête de l'Escola Occitana ; Palmarès dels Jocs Florals de l'Academia dels Jocs Florals de Tolosa ; La glo¬ rification de Joseph Anglade. — Joan Lado'ux. Subre la grafia occitana. F. Gaulhet. Le Félibrige à Albi. — Marie Baraillé. Los Sants Evangelis par l'abbé Cubagnes. — F. Gaulhet. La grand pietat de l'Institut d'estudis miechjornals. — A. Praviel. Les débuts du théâtre Occitan. F. Gaulhet. Meisons, de Paul Prouho. B. Barceló. Notules sobre el bisbe del Canigó ; verses de P. Estieu, G. de Nauroza, B. Barceló, Filadelfa de Yerda, Valeri Bernard ; prosas de J.-Andrieu Boussac e Enric Mouly ; — — — cronicas de l'abat Salvat. L'Araire Aquel jornal canviat en « Occitania » pareissarà abans sià gaire pels suenhs d'un gropament de la joventut occitana dels dos penjals dels Pireneus, que caubrà los ancians « Amies de l'Araire», los « Estudiants Lengadocians » e los Estudiants Catalans, Valencians nombre dels « e Malhorquins Amies d'Occitana » diversas parts Om pot s'inscriure al pagant analament una o l'Administración «l' « Occi¬ ». en de 10 fr. S'adreçar a tania», 9 plaça Chabaneau, Montpelhier. Cartas La icarta postalas Occitanas. postala illustrada icomandar. Lo « Calen » es un mejàn de propaganda de Marselha n'a éditât una a re- tiera que senhalam a nostres legeires. Demest aquestas : la carta de Proacompanhada de qualques verses de la Copa e de la Comtessa de Mistral, la carta dels Païses d'Oc, de la Societat vença d'Estudis Occitans, amb la citación mistralenca : Que nos fan li frontieras enemigas e li noms diferents de Françès, d'Espanhou ? O i encara la de Francesc Macià « pare de la Nació Catalana (Valeri Bernard). Ramon Llull à Montpelhier, nostre anunciador dels temps nous » A l'ocasión de las testas de contraire en L. Denis-Valverane a éditât una carta en onor de Jacme, lo conquistaire, rei d'Aragón, dont donam la reproduccion. Es la primiera d'una séria que se recomandarà per sa reala valor artistica. Nostres amies la trobaran en depaus a l'administración de nostra revista al pretz de 0 fr. 40. �354 occitanas letras tiaiific 10 conçu isralioR. 10*MÎ-VAW£HAN» tjft.umo' I «t. £owj Jaimc- I L CoM-fltiôiUov JftB<yudflnct;r Naacuf á lonUi F\ti inw^otx Ce m. h- h ÎWfWU i'WÌ à IlOB Nwcut n- v- i nAHJIQ>iaa/ 1129 ^ Autres WLoiujti+fht Va-fçrt2»33 SoWtos SoM^inS periodics recebuts : V JUXAVMÍÌ& VkÛ»tf«P 113.8 Sa&u elfe SwmMh. ^ Lo Cobreto, d'Orlhac ; Era Bouts de l'Escolo deras Pirénèos ; La Tramon¬ tane, de Perpinhàn ; La Terro d'Oc, de Tolosa ; La Cigalo Lengar douciano de Beziès ; Cacalaca, d'Alès ; Les Amis de la Langue d'Oc, de Paris ; Marseille-Matin ; Le Feu, d'Ais-de-Provença ; dera Mountanho, organ Pampres et Lys, de Paris ; Lou Calen, de Marselha ; Aquitania, de Bordeus ; L'Echo du Vidourle, de Lunel ; L'Auta, de Tolosa ; Sisteron-Journal ; La Pignato, de Tolón ; L'Echo des Etudiants de Toulouse, organ dels Estudiants Ramondencs ; U. Lariciu, de Marselha ; La Bretagne Fédéraliste, de Rennes ; Le Fédéraliste, de Paris ; L'Action Règionaliste, de Paris ; Breiz Dishuai, de Guingamp ; etc., etc... Ne parlarem dins lo fascicle venent. �POLITICA OCCITANA CONSI LOTUNEL DE GIBRALTAR E NON PAS LO CANAL D'OCCITANIA ? Atiram l'atención dels nostres legeires, e mai que mai l'atenpassion patriotica de las joventuts nacionalas occitanas, subre los articles qu'an començat de paréisser dins la premsa francesa, al torn del projecte de tunel Espanha-Marroc per dejós lo destreit de Gibraltar, que sembla de realización imminenta. A los legir, om diriá que nos trobain al començament d'una vasta propaganda flnanciera en favor d'una obra dont lo pes deurà recaire subretot e impudentament subre l'estalvi, subre la riquesa dels païses de França. Coma dins los bonis temps de l'entrepresa de Suez, coma dins los bonis temps de ción e la l'iniciativa de Panama. Vejatz, tant solament, aquestas regas traitas d'un article un rapid, gaire exacte dins los detalhs e politicament gaire assenat, paregut dins la pagina « La Vie Economique et Finan¬ cière » de « L'Express du Midi » de Tolosa del 3 de novembre, jos la signadura de mr Guy de Montgailhard. L'autor d'aquel article présenta l'obra, ne lausa lo rotle ciyilizador, los promopauc tors e, abans de tegicas e se foraviar amb candor dins las ombras estra- bellicosas que lo projecte pot comporter, mas que son contrarias a la patz e a la prosperitat d'Espanha, escriu : « Mais avec quel argent sera-t-il construit ? Il est difficile de « le savoir exactement, et l'on ne veut pas le dire encore. Des « renseignements confidentiels tendent à affirmer que la France « soldera une grande partie des dépenses, et qu'elle couvrira « même le déficit probable des premières années d'exploitation. « D'autres voix autorisées assurent que l'Espagne — qui se « serait engagée à changer l'écartement de ses voies ferrées, plus « étroites que celles du reste de l'Europe, en particulier de la « France partagerait avec nous et l'Angleterre les frais né« cessités, mais dans des proportions différentes ». (Una remarca. Los camins de fer d'Espanha son pas mai estreits que los del resta d'Europa, especialament los de França; sinon al contrari : son mai largs que los de largor normala — europencs—- França, Alemanha, Belgiica, tanbén son diferents per excès de largor Italia, etc..— atal los de Russia). coma �356 POLÌTICA OCCITANA Gontunham. Se pot pas dire d'una maniera pus clara, pus redonda, iruit segurament, de la certanetat confidenciala que del tunel de Gibraltar se n'a fait ja una obra essenvos ven, de pic, l'enveja de demandar consi dépend del tunel lo milhorament rapid, segur del nivel de vida e de la prosperitat dels ciutadans franceses ? 0 benleu, mai que non pas per un primier plan concret de rasons economicas, per motius politics : per assegurar, d'una maniera persistenta (subretot en cas de perilh o dins de moments de conilicte armat entre França e d'autras pòténcias d'Europa) la mai rapida e la mai segura cohésion del poder metropolitàn de França e del sieu poder africàn ? Atal o sembla comprendre l'autor alludit, lo quai, a la fin del sieu trabalh, acara l'obra del tunel de Gibraltar amb las possibilitats navalas d'Italia. Auriá melhor fait, al nostre vejaire, de pensar a un autre adversari possible, mai tradicional, mai fatal e mai de crénher dels païses de França e de pus febla acción morala, politica e materiala subre las terras d'Espanha que non pas Italia. Vejatz tant se n'a, que cialament francesa. E solament « : Une antre « soulevée par « braltar. non engagée dans les débours de entreprise, qui intéresse au plus huut point l'essor mondial, voit d'un très mauvais œil sa réalisation. « Car elle redoute qu'il fasse perdre à sa flotte et à son aviation leur importance dans la maîtrise de la Méditerranée. En effet, si, grâce à cette voie sous-marine, un accord, ainsi qu'on le prétend, a été signé entre la France et l'Espagne, nos tronpes coloniales pourront parvenir d'Afrique, en cas de guerre, rapidement, sans danger et presque incognito, au secours de la Métropole, en dépit des croiseurs et des avions italiens, ce qui augmenterait notre force armée dans des proportions considérables, vis-à-vis de nos voisins, hélas ! plus belliqueux « « •s « « « « « « « « « question, qui a trait à la politique étrangère, est la création, pourtant si utile, de ce tunel de Gi- L'Italie, naturellement cette considérable que nous ». Daissem de costat la petita polemica qu'aqueste autre para- graf (candid, ja o avem dit, e mai ingénu) de mr de Montgailhard, poiriá suggerir. Per exemple, quand escriu : l'Italie naturellement non engagée dans les débours de cette considéra¬ ble entreprise, etc., om poiriá objectar qu'aquesta exclusion naturala seriá solament comprehensibla de la part de l'Espanha, �POLITICA ço es, formulada OCCITANA 357 aquelis qu'an la sobeiranetat sus las ter¬ grandosa del grand tunel ; de la part d'un extranger, non. Comprehensibla, praquò, e facibla, si se tractava d'una iniciativa privada d'Estat ; per ço que bastarià de remembrar a l'atfogada imaginación del reporter économie de « L'Express du Midi », que, los Estats-Units-d'America, non engagés nacionalament dins la primiera entrepresa de Panamà, fenigueron mestres del canal, malgrat que l'afar aja degut comportar, non solament una falhida financiera solemniala, mai enras ont cara per realizarà l'obra se la secessión de terras colombianas e la creación de la Re- publica de Panamà. E que Angleterra, non engagée tampauc dins l'iniciativa de Lesseps, acabet tanbén per demorar mestra de la majoritat d'accions e de la valor estrategica de Suez, mal¬ grat l'engatjament dels primiers capitals e de las illusions poliFrança subre l'Egipte del segle xix. Daissem, praquò, aquelas questions marginalas, e escometam ticas de lo motiu central que nos a conduits tari. Consi a escriure aqueste comen- possible qu'en i avent dins los païses de França tantas iniciativas e de tant granda importància a realizar, las qualas, als uelhs vesents, milhorariàn lo nostre nivel économie e es influiriàn la civilización del mon, aquestas sián desdenhadas, negligidas e oblidadas, e, al contrari, sens consideracions e malgrat los mila risques assegurant d'i perdre e de non pas i trobar los rendements volguts, s'ensage d'acaminar la nostra riquesa, lo nostre estalvi cap a la realizaciôn d'una obra rilhosa sus pe- extrangera coma o panha al Marroc ? Consi lo e canal de las doas Mars es lo passatge sosterraneu tunel de Gibraltar e non d'Es- pas lo d'Occitania ? De l'Atlantic a la Mar medels Monts d'Auvernhe als Pireneus, dotze milions diterranea, o d'occitans, ciutadans de França, esperan per élis, per lors ciutats e per lors païses, los beneficis directes e indirectes del canal. E séria pas dificil d'apondre al nostre interès tant viu, l'interès économie dels sieis milions d'occitans transpirenencs de Catalonha, de València e de las Balearas, e, encara, l'interès comercial dels païses basco-peninsulars. Ço es, lo bon e lo melhor, economicament parlant, de las terras d'Espanha. A la dobtosa possibilitat de veire arribar en cas de perilh e per la via terrestra de la peninsula iberica, los ueit cents mila negres de l'armada franco-africana, vos sembla pas un melhor gasanh l'espectacle contunh del comerci maritim de l'AmeNord, d'Anglaterra, d'Euzkadi, dels païses del Nord d'i oposar rica del �POLITICA 358 OCCITANA de Turquia... crosar ? E als avantatges l.o tunel, fargat e sostengut d'Europa, d'Italia, de Catalonha, de Grècia, las terras e las aigas patrialas e de degun mai notoris amb e a l'aport la riquesa evidenta que preponderent de capitals franeeses, aportarà e des- la pertarà en Espanha, vos sembla pas assenat d'i comparaipossibla naissença e lo desvolopament d'entrepresas e industrialas de tota mena que la construcción del canal poiriá animar o melhorar dins los païses d'Oc. agricolas Mancariá pas, tampauc, al canal d'Occitania., la valor estrate- l'elucidar. gica o militara. Que nos perdonen si tentam pas de Soldats de la Patz, los Occitans s'estimarián mai lo veire servir d'instrument de pacificación europenca, a basa, per exemple, de condicionar lo sieu usatge a de pactes bilaterals de desarmament. aqui los nostres arguments. Ja havem dit que los ofrismai a l'entosiasme patriotic de las joventuts occitanas que, demest nosautres, començan a s'afogar en favor d'una vasta acción politica occitana. Mentre que lo projecte, per nos¬ autres nacional, del canal de las Doas Mars dorm, en despieit de totas las comissions parlamentàrias, una som injusta dins los archius del Palais Bourbon ; mentre que nos objectan que la sofraita fînaneiera del temps que vivem permet pas de se lançar dins una entrepresa d'una tala envergadura, la diplomacia e las finanças de França ligan un enorme contingent de riquesa a la realización immediata (se prevetz l'inauguración del tunel de Gibraltar per 1943-44) d'una obra extrangera. Los païses occitans poirán, s'aquesta entre¬ presa se realiza, ajustai- un prejudici de mai a las mostras de predilección que l'Estat nos a donadas dins tots los caires Garatz sián mai que del collectiu. Per exemple, a la protección, que favoris concurréncia dins la França meteissa, dels vins africans nostre viure la d'Algeria al détriment dels produits del vinharés miegjornal. la, aquels greuges, si servisson a nos traire de la marrana nacionala ont nos trobam ! Fargaràn lo miracle las nostras joventuts ? Elas, pus leu que degun mai, an la paBenvenguts, ça que raula î �CRONICA LO MOVEMENT OCCITAN A MARSELHA Del 22 al 24 de e las Testas del setembre, agueron loc, Rose. a Marselha, lo congrès Coraprengueron mantuna manifestación de biais regionalista. Demest aquestas, farem una plaça espeAiguader, baile de Barcelona, qu'era estât invitât amb los sénhers Ribé e Miguel a aquelas festas, pel Centre Català. I prengueron la paraula : J. Homs, président del Centre, Jorgi Reboul, président del Calen, Antoni Conio, Joan Bessat, Francés Jouve, E. Ripert, Me Gouirand e Marcel Provença qu'ofriguet la bandiera de la vila de Barceloneta. Lo Dr Aiguader respondet per un bel parlament e foguet gasardonat d'una polida edición de Mireia al nom del Calen. Los sénhers Ribé e Miguel receberon tanbén de medalhas mistraciala la recepción del Dr Joan a lencas. La sesilha s'acabet amb lo cant de « Els segadors». # * Lo 8 d'octobre, Lou Calen « » tenguet son assemblada generala. Lo govern de la societat foguet constituit de la faiçón seguenta : E. Signoret, Secretari général : E. Biancheri ; Secretari : P. Melquiond, Clavari : F. Soulier, Clavairitz : Dona Signoret, Conselhiers : Dona Sicre, Cabiscol : Jorgi Reboul, Sota-Cabissol M*"" Bonnet Sinibardy : MM. G. Perrieras, N. Valentin, A Sarrafoguet entindada atal : Baile : G. Perrieras (d'Albi) inspector de l'ensenhament, Membres : J. Romezin (Vêlai), E. Garaud (Lengadoc), Soum (Rossilhòn, E. Gayrard (Roergue). e zin. Una Sección ; occitana N. Valentin donet compte de l'activitat de la tropa teatrala del pendent la sasón 1932h1>933. Del 18 de setembre 1932 al 15 d'agost de 1933, an agut loc detz-e-ueit representacions en diverses endreits. Lo repertori comprenia ueit peças : Nesimo de J. Reboul, Leis intrigo d'un amatour de Fr. Arnaud, Lou Douctour Purgamini de Fr. Dezeuze, Lou bon rescontre de J. Bernard, La bastidano de G. Perrieras, Magau e Canoro de L. Pelabon, Misé Barbo d'A. Chaude, Ren qu'un pantai de J. Calen Reboul. �s 360 CRONICA L'activitat del Calen s'es encara manifestada per una tiera de qu'an obtengut un viu succès. Lo 29 d'octobre, jos la presidéncia del majorai A. Conio, en G. Perrieras, baile de la Sección occitana del Calen, parlet del conferéncias occitanas Felibritge Lengadociàn. La serada s'acabet per la representacion de La Bastidano, peça d'un acte del meteis Perrieras. Lo 29 de novembre, a la sala de las Dominicanas, nostre esti¬ mât contraire en Caries Camprós, entretenguet sos auditors de L'exemple de Catalonha. Una bona leiçôn de politica federalista basada sus l'evolución de nostres fraires de delà los Pireneus. Homs, président del Centre Català de Marselha, presentet conférencier, mentre que M* Gouirand, avocat, lo grandmer- En J. lo ceget. Un polit concert provençal seguiguet al cors del quai se fagueron ausir los artistas del Calen dins Ren qu'un pantai, de J. Reboul, e Brancaci co del dentisto, del doctor Jaubert. Lo 31 de décembre, foguet Juli Besson, de Trets, que tractet de la Propaganda populara, jos la presidéncia de M. Redelsperger. * ** Lo 10 de décembre, la tropa del Calen anet donar una bela representacion a Lascors davant una nombrosa e esculhida assisténcia. Après una afogada allocucíón d'en Jorgi Reboul, lo mestre de la galejada Victor Bonifay presentet los artistas : Molas Toni Signoret, G. Bernard, A. Sinibardy, MM. Riri Signoret, A. Sarrazin, P. Melquiond, E. Biancheri, que jogueron doas agradivas peças : Lou plaidejaire e l'avoucat de V. Thouron, La Bastidano de G. Perrierás. Canteron, danseron e digueron de bonas galejadas coma : La creacièn de la Fremo e Sieu d'Auruou m'en fouti. Lo 27 de décembre, una manifestàción de remembrança e d'omenatge al Président Francesc Macià, organizada pel Calen e sos amies, aguet loc davant lo monument de Mistral cravatat de dol. Lo Dr Ribot, maire de Marselha, remembret qualques sovenirs personals sul président, que l'aculiguet a Barcelona en quand las testas de la Renaissença. M. Dubois demandet als assistents de se reculir e de meditar sul grand exemple de la �CRONICA vida e de l'obra de 361 Macià, tota consagrada a la Catalonha. E. « La mort de Francesc Macià nos apareis Jorgi Reboul declaret : coma una greva perda nostres païses de lenga d'Oc e de màger dol que lo Felibritge, dont Macià partida, aja patit despuei la mort de Mistral. » per civilización latina. Es lo fasià EN LENGADOC Lo 10 de setembre, La Clocada dels Clastres de Moissac celevint-e-cinquén aniversari de sa fondación al mieg d'un grand concors de felibres. Las festas comenceron per l'inauguración de 1' « Uvarium » de Moissac, contunheron per aquela d'una plaça commemorativa sus l'ostal ont demoret qualques bret lo annadas l'eminent escrivan rosselhonés, inonsén Esteve GaseM. Gardas, capiscol de la Clocada dels Clastres, prenguet paraula per dire los merltis diverses e la vida del traductor ponça. la de las faulas de La Fontaine ; li succedigueron, M. Ceret e en A. Perbosc. A miegjorn, un banquet Brazés, de acampet los felibres, jos la presidència d'A. Perbosc. A l'ora dels brindes, parleron d'arreu : Mcla Margarida Navarra, reina dels felibres, M. Montiès, lo dr Vilanova, adjont al maire de Moissac, lo Dr Roanet, M. Doarcha, director de l'Ofici internacional del vin, en Peire Gardas, en E. Peforca, de l'Escola Carcinola, en A. Bossac, secretari de l'Escola Rochegude d'Albi. Mias, del Rosselhón e per finir Antonin Perbosc. A la vrespada, una cort d'amor se tenguet, jos la presidència de Margarida Navarra, dins las aléas del vielh molin. Nos cal la ajustai- qu'una messa felibreuca foguet celebrada dins gleisa abadiala amb un presic occitan de monsen l'abat Cubay- nes. Lo l°r d'octobre, los felibres de Sant-Somplesi (Tarn) s'acamfondai- l'escola de « La Campana d'Agot ». I aguet una sesilha a la Comuna, una messa amb presic de l'abat Salvat e cantics occitans, una taulejada ont se brindet son que en lenga d'Oc. A la nueit, una vesprada occitana aguet loc ont se joguet Lo Capital de mestre F. Albert, capiscol de la novela escola, e Lo metge de Cucunhùn de Joan de la Roca. Na Julieta Dissel i foguet tanbén força aplaudida. peron per �362 CRONICA de Lengadoc tenguet una assemblada, lo 22 Sant Sadurnin (Erau), jos los auspicis de l'Escola Peirotas de Clarmont-d'Erau e amb la preséncia del Capolier. S'i La Mantenensa d'octobre, a questions, demest las qualas, del Bosc del felibres morts a la Guerra, idea que patrona nostre contraire, lo majorai en Clovis Rocas, e tambén de la publicaciôn d'un Cançonier del Lengadoc. tractet de diversas sovenir dels * ❖ * jorn, en ciutat d'Agen, se tenguet la sesilha del d'Argent, jos la presidéncia del sénher en Loïs Barthou de Marcel Prévôt. En Armand Praviel, faguet lo report Lo meteis Jansemin assistit sul lenga d'Oc. Demest los laurejats d'ongan, senhad'argent), Aurélia Boisson e Sartre (medalhas d'aram), Gérard Negre, Maria Fremat e en concors larem Silvàn : Armand Chanuc (medalha Juli Rivalland. Lo 12 de novembre, en ración del monument Azema, delegat pel en ciutat de Narbona, aguet loc l'inauguremembre del Doctor Ferrol. En Peire Capolier, portet la paraula al nom del Feli- britge. Al banquet de la Confederacion generala dels Vinhairons, lo meteis Azema brindet a l'union de totas las lida forças — econo- esperitualas — de nostre terrador pel la respeintegrala dels païses d'Oc. Lo sénher Mouret clavet amb lo micas tant cant de la coma Copa. meteissa vila de Narbona, se celefondación de la Comission Arqueologica, Lo 19 de novembre, dins la bret lo centenari de la de la Biblioteca e del Museu. Un monument a Pau Tornal (1805- 1871), geolog, prehistoriàn e farmaciàn, que contribuiguet poderosament a la creación del Museu e de la Biblioteca, e que s'illustret en mostrant l'existéncia de l'orne a l'estat fossil, foguet inau¬ gurât dins l'ort del Museu. A la cerimonia, M. Pago, président de Arqueologica, e lo Comte Begoën, professor a l'Universitat de Tolosa, prengueron lo paraula en presencia d'una nombrosa assisténcia, ont om podia remarcar : Esperandieu, membre de l'Institut e delegat de l'Escola Antiea de Nîmes, la Comission �363 CRONICA Pericot, professor a l'Universitat e delegat de las Societats Sabentas de Barcelona, Fliche, professor a l'Universitat de Montpelhier, Thomas, professor a la meteissa Universitat, etc. EN GASCONHA Lo 10 de setembre, l'Escola dels Pireneus faguet sa festa anala après una parlicada d'en Armrnd Praviel, se donet la representación de L'ome blanc, peça gascona de l'abat Sarran, amb lo concors de na Julieta Dissel e de Romuald Joube, davant un public afogat e atentiu. L'endemàn, i guet una lenga tiera manifestacions : recepción de la reina Rivoire, e dels felibres a la comuna, messa felibrenca amb prea Salias-del-Salat. Lo 9 al ser, sic de l'abat Peyrouselle, cort d'amor ont parlet R. Lizop, capiscol de l'Escola, raport de B. Sarrieu, taulejada ont s'ausiguede nombroses brindes. ron * La 8 del d'octobre, païs base a Pau, l'Associación regionalista del Bearn, de las encontradas de l'Ador e l'Academia de las e letras Pirenencas tengueron lor acampada annadiera. EN AUVERNHA Lo 10 de a setembre, a Orlhac, monsénher Geraud e son pauset una lausa en omenatge major Geraud jos la presi- se fraire lo déneia de Caries Brun. Monsén l'abat Mathieu prononciet un bel discors. Lo grop sos cants artistic de l'Escola Auvernhata e sas se faguet remarca per dansas localas. La festa s'acabet al castel de Con- M. Delavenue recebet belament los felibres. ros, ont * * * Del 25 de junh al 21 d'octobre, la Nauta-Auvernha artistica representacions dins diverses endreits d'Auvernha e de Roergue. Lo 18 e lo 20 d'octobre, entindet doas seradas a Orlhac donet de amb lo clavet concors de L. Delhostal e Debrons. Lo 21 un banquet aquela bela passada d'activitat. * Lo dimenge, 20 de novembre, l'Escola de la Limanha tenguet sa Clarmont-Ferrand, jos la sesilha annal a dins l'ostal comunal de �364 CRONICA presidéncia del rector, M. Sorre, rodejat de M. Audollent, degàn de la Facultat de las letras, dels majorais Delhostal e B. Vidal, de Debrons de l'EscoIa Auvernhata, Balme, director de Y Auvergne littéraire, Enric Gilbei-t, director de YAlauza d'Auvernha, etc. M. Sorre prononciet un intéressant parlament dins lo quai mostret la valor auvernhats dels amb lo dialectes occitans iberic. B. Vidal e las relacions dels faguet lo raport sul concors de lenga d'Oc. Demest los laurejats, relevam los noms de : Mel" Marcela Drutel, Edmond Azam, Alfred Duverger, Caries Arnulf. Lo concors escolar avia gropat unis cinquanta concur¬ rents. La sesilha s'acabet per una felibrejada ont prengueron part Delhostal, Vidal, Gilbert e Blanchet. mon EN LEMOSIN La Festa de l'Eiglantina es estada celebrada, ongàn, a Blond (Nauta-Vinhana). La Mantenensa del Lemosin aprofichet aquela jornada per téner sa sesilha annadiera. La tropa teatrala de una representación de Lo bosc de YEscola de la Montanha donet las supresas. JOCS FLORALS ESCOLARS DEL COLEG1 D'OCITANIA Pel cop uitén, lo Colegi d'Occitania organiza de Jocs Florals Lenga d'Oc, comprenent très seccions e s'adreiçant mai que mai als mainatges de las terras de Lengadoc, Païs de Fois, Carcin, Roergue, Lemosin. Aquel concors annal agrumela de centenats de concurrents e Escolars es en provesit de nombroses premis. Sera claus lo 15 de mai. Demandar lo programa, qu'es enviât de badas, al Secretari del Colegi d'Occitania, 2 plaça Montmorency, Castelnoudari (Aude). COMMEMORACIO DEL SETÈ CENTENAR1 DE LA NAIXENÇA DE RAMON LLULL, A LA CLUTAT DE MONPELLER La « Fedieració Nacion.al d'Estudianls de Gatalunya » pot patriotisme i la cultura catalans, en l'any que ara s'acaba. Deixades de banda altres activitats meritissimes que no és del cas retreure, el sol fet d'haver iniciat i menât a bon terme aquestta commemoració de Ramon Llull, l'acrediten i l'acreditaran encara mes als ulls estar satisfeta dels mèrits contrats davant el �365 CRONICA dels patriotes de l'esdevenidor, d'insititució conscient, volunta- riosa, bàsica del gran moment cle gestació nacional que vivim els .'catalans. Perquè també és un fet (fet dolorós, pal d.ir-ho) que, sense aquesta iniciativa de la « F. N. E. C. » l'efemèride llidliana hauria passât entre nosaltres totalment inadvertida, a desgrat enoraie del persoo.aitge a recordar i dels anil motius que lia cultura i el patriotisme catalans podien haver de la transcendència trobat per a alçar-lo ben ait, ben amunt dels nostres caps, com die glôria antiga, com a idéal d'una nova universalitat catalana i, més concret, com a motiu circumstancial de relligament, de comunió de totes les parts avui disperses de a formidable exponent l'ésser nacionial, que en Llull tenen, per igual, ejl| primer plasllengua comuna i llur valoir literària i humana més considérable. 0n qualsevol altbe pais del mon que visqués mador de la renaixentistes moments semblants esdeveniment llullià hauria de la als de Catalunya, desvetllat l'ànsia oficial. I aquest entorn commemoració, s'hi hauria vist sorgir, a més a més de lot el que en tura (actes bona lògica era obligat de fer ©1 mon de l'alta cul¬ universitaris, edicions critiques i divulgadores entre els escolars i la joventut, de Llull home d'acció, de l'humanisme Lull, de Llull escriptor, del pcnsament de Llull, etc.), tôt el di.namismc d'una propagandia anant deis de la bella série de de segells poiilals a les iniciatives de turislme. Iniciatives a les quais, en el cas que ens ocupa, se'ls oferia un camp d'acció vastissim. Imagineu : terra de Llull : Mallorca ; teatre de la vida de Llull : la Mediterrània ! Quan hom pensia en tôt allô que, per a commemorar Joan Hus, féu, poc temps ha, la Txecoslovàquia rediváva, i Itàlia per Sant Francesc d'Assis, i ara mateix, per no citai* altnes exemplel:\ Portugal pel setè centenari de Sant Antoni de Lisboa, es dóna compte perfet de l'oblit lamen¬ table amb què s'ha dieixat passar aquesta gran avinentesa de prescnitar Catalunya al mon, assiociadia al nom d'una gran figura uni versai. Com formidable exponent de glôria antiga, com a idéal per catalana, com a motiu circumstancial de relligament de totes les joventutsi universitàries n acionals, alçà la « F. N. E. C. », i amb ella l'«Agrupaciô Valencianista Escolar », i 1'« Associacáó per la Cultura de Mallorca », la figura de Llull per damunt les testes de tots els catalans, pri¬ mer, des de la Universitat de Barcelona, amb les conferències a un a a nova universalitat �366 CRONICA de mossèn Salvador Galmés, que ja reportàrem. I ara ha fet augmentada la companyia amb 1'« Associació General d'Estudiants de Moritpeller » i amb « Lo Novel Lengadoc » de mes : I ILA F IV. E C ES L AK. VMIM . . DE LA JOMMri ESCOLA1L Cartel de propaganda de la « Federaciô Nacional d'Etudiants de Catalunya la mateixa ciutat, a les quais han fet costat «1& « Estudiants Ramondlencs », de Tolosa, ha alçat Llull, des de la Universitat montpeUerima, per damunt la testa de tots els occitans. �367 CRONICA Gesit die reconeixença magnifica envers el gran beat, gegant de miacional, el quai llegà a la posteritat una obra formidable i igualmient rica de lèxic, de bell dir i de bell escriure per a tota la bumanitat de les dues grans variants de la llengua d'oc, que diria En Milà i Fomtanals. Gonvinguda entre els elements anomenats aquesta celebració de Montpeller, boni la fixa pels dies 8, 9 i 10 de desembre. 1 en efecte : el primer d'aquests très dies, partiren de la Universitat de Barcelona versi la ciutat llenguadociana, una setantena d'estudiants del Principat, de València i de Mallorca (arab el Rosselló, la Catalunya Magma), al cap del® quais, amaven els pré¬ sidents de les associacions universitàries que hem dit : senyors Granados, Choqués i Sanxo, acompanyats del senyor Ramon d'Alós Moner, membre de 1'« Institut d'Estudis Catalans » i delegat de la Generalitat de Catalunya als actes que anaven a celebrar-se ; el senyor Josep Carbonell, director de 1'« Oficina de Relacions Meridionals » ; el secretari général de « Palestra », senyor J. M. Batista i Roca i dliversos periodistes la vella literatura barcelonins. Arribats primeres hores. de la tarda, els expeparada a 1'« Hôtel de França », on dimaren. Després, visitaren el Castellet dels antics reis de Mallorca, la catedral de Sant Joan i encara ells sobrà temps per a doldre's de la tristia sort esoaiguda a un monument gòtic tan bell, com és l'antiga Llotja perpinyanesa, avui convertidia en un tri.sit café provincià. Quin monument per a instal'lar-hi una societat sàvia rossellonesa, una delegació — aquest fos el cas de 1'« Institut d'Estudis Catalanls » barceloni, o un museu ! I reprengueren cami vers Montpeller, en els mateixos autocars dels « Viatges Catalòmia » que els/ havien portât a Perpinyà. Dia brûfol i tarda ourta, la segona part del vi/atge tingué poc alicient fins arribar, entre set i vuit, a Beziers, ciutat bellissima, a Perpinyà a aicionaris catalans feren — resplendent on els excursionistes pararen uns moments... I de seguida la capital del Baix Llenguadoc, sota la pluja, i la salulació efusiva i els victors entusiastes dels estudiants del « No- Lengadoc » i de F« Associació General », presidiits per Lesaifre, Donadiu i Bartha. Instal'lats als hôtels Anglaterra i Royal, la vesprada acabà amb la puntuació de] programa per als dies segiients. El primer acte d'aquest programa fou, l'endemà, la visita a la Universitat i a la Faoultat de Medicina, vers, on anaren catavel �368 CRONICA îans i llenguadocians amb llurs senyals universitaris del Princ.ipat, de València, de Mallorca i del Llenguadoo. A la Universitat, l'expedició fou presentada al rector, senyor Taillard, el quai tingué per als catalans paraulals afectuosissimes. A la Facultat de Medicima, l'encarregat die rebre'l,s fou el degà, doctor Delmàs. I ho féu amb ateinciô tan délie ad a, que els festejadors de Llull a Montpeller servaran sêmpre un bon record del savi ginecôleg qui, a més a mes, exerci per cils d'espiritual Res « no centre idieero-ne ». resta per veure de ni per explicar del fairiós i vellissim mèdica. Sales i biblioteques;, galeries de cultura retrats, donacions i museus, tôt desfilà davant la curiosa observaciô dels visitants. vestir, i vesti, nados en (doctor una ments, I al senyor Ramon d'Alós se'l convidà a roba gloriosa de Rabelais, i a Joaquim GraFarmàcia i futur doetor en Dret) l'enfuindaren una en altra pomposa un « honoris En sortint de la roba doctoral, causa » de la que el féu, per uns mo¬ casa. Facultat, elsi estudiants catalans i llenguado¬ llur inclit rei En Jaume I, el Cnnqueridor, al peu de la Torre dels Pins on nasqué. El doctor Delmàs vfoilgué també acompanyarJlos i ofrenar ai gran montpellereinc la toia de flors que els estudiants de València li havien lliUrat a la Facultat. El gest del degà fou rebut a la Torre dels Pins amb vivissims aplaudiments ; i aixi mateix foren apjaudits els disicursos occManissims que hi pronuniciaren els senyioirs Granados, Choqués-, Donadiu, d'Alôs Moner i el final de « La Copa Santa », l'himne de la unió occitana cantat per tots els aplegats allà amb véritable un-ció. patriôtica. cians anaren a retre homenatge a Una altra cerimonia semblant a l'Ait Rei En Jaum'ej, tingué ltoa l'homenatge tributat el mati a primeres horesl Idle la tarda Mistral, arran mateix de l'Arc de Triomf, dtel Peiró. Hoan hi exalçà el record del gran provençal, mestre immortal dbccitanitat, que veuria avui en Catalunya la filla gran de la resurrecció nacional que somniava. A remarcar els parlaments de Roger Bartha, en nom del « Novel Leingadoc », de Choqués, pels estudiants valencians, els quais, també deixaren aci flors abundoses de llurs vergers, de Sanxo, pels mallorquins, de Granados-, pels del Principat, i del senyor Ramon d'Alôs, corn a delegat de la Gene-ralitat de Catalunya i membre de 1'« Institut ». La bella arquitectura i el panorama, molt miinvat, però, pel davan-t la làpida que a commémora �TlPdoaeirnasqué. lieJEnIdgaecusartuutddpoilmcneinssl dL'hoemenlastg ��CRONICA 369 dia gris que feia, del Peiró, delectarem acte seguit els excursionistes, els quais passaren després a la Ciutat Universitària en consftraicció, al ptiint niés ait de la quial, dalt de tôt de la bastida de la que sera alta torre de l'Institut Colonial, flamejava al vent, sola, una gran bandera del Llenguadoc. Damunt la porta d'entrada d'un edifici que ja és llest, dues bandieres més : la franeelsia i lia qatalana. I al gran hall, on 1'« A. G. E. M. » havia préparât la recepció dels seus col'legues transpirenencs, s'hi troben, a més a més dels directius de l'associació susdite, el rector de la Universitat, senyor Taillard, el diegà i président del Conseil d'Adminilstració de la Ciutat, senyor Valé¬ ry, el director, senyor de Chazelles, el degà Godechot, el senyor .ioan Valéry, administra dor de la Ciutat, i els senyorS' Català, director de l'Esocia de Coinerç, Vidal, director de l'Eseola d'Agricultura, Bernard, arxiver, Camprós, professor del Coillegi de Narbona i Perrier, director del «Quart d'hora de Rabelais». Fetes totes les presentacions del cala, el président de 1'« A. G. E. M. », senyor Lesafîre, donà en bell catalanesc la benvinguda als catalans en nom de la jeventut universitària del Llen¬ guadoc i regracià el rector i professors que havien tingut la gentilesa de correspondre amb llur valuosa presèneia a la brilben dreta i ben lantor de l'acte. El senyor Raraon d'Alós, agrai les paraules del senyor Joan perquè les relacions cordials inicia- Lesaffre i acabà fent volts des, fa algun temps, entre leisi joventuts catalanes i llenguadoentre les Universitats de Montpeller i de Barcelona, cianes i s'intensifîquin, d'ara endavant, encara més, fins a crear vincles de la més estreta germanor i lia més viva unitat die pensaments i de sentiments culturals i patriòtics. El rector, senyor Taillard, associa, seguidament, la Univer¬ sitat de Montpeller als actes organitzats amb motiu del setè centenari de la naixença de Llull. Coneixedor, perquè hi ha viscut trenta anys, de l'Argèlia, rendi un tribut d'admiració a la vitalitat catalana, dient, que aquella magnifica terra, capdavantera avui de civiilització aifricana, no hauria esdievingut el que ja ès, sense la ool'laboració majoritària dieis valencians i mallorquins que hi expandiren l'agricultura de llur pàtria. Aquesta és la realitat, digué, i acabà fent vots també per la pau i prosperitat de Cataluuya i per les relations fraternals de la Universitat die Barcelona amb totes les universitats meridionals. Donadiu parlà en fi en nom del « Novel Lengadoc ». Remer- �370 cià CRONICA la Universitat la a diseurs advertint adhesió a la festa i clogué el seu al fonament mes sòlid per als vinboini cerca d'establir entre catalans i llenseva que cles de germanor que guadocians, serà sempre l'emprament comú de la llengua pròpia. « Si haguessiu vingut aci a parlar espanyol i nosaltres us haguéssim respost en francès, hauriem restât els uns per als altres estrangers, i incomprensibles. Heu parlai, perô, en icatalà, us hem respost en la mateixa llenguadocià, ço és, en una altra variant de llengua d'oc, llengua d'Arnau de Vilanova, de Jaume I, de Ramon Llull, i, escoltant-nos, ningú no creuria que poguem tenir idealsi ni destins nacionals diferents, menys encara oposats. Amies, brindo perquè aviiat pugui ésser un fet la unificació d'aquest desti ». Les darreres paraules del senyor Donadiu foren molt aplaudides ; i amb xampany i pastes, i amb una visita molt detallada a la Ciutat dels Estudis, aoabà la festa preparada per 1'« A. G. E. M. A la veilla del mateix dia 9, ». tingué lloc a 1'« Hôtel Anglarecepció drganitzada pel « Novel Lengadbic ». Fou, en havent sopat, una nova ocaisliô d'expressar els sentiments renaixentistes que alenten en l'ànima dels catalans i dels llenguadocians. A la taula d'honor d'un saló atapeït de gent jove i a l'entorn del senyor Ramon d'Alós, hi veiérem els professons Amadia, Faucon, que pioirtava la representació del senyor Conseller en Cap die Montpeller, Pecli, Tomàs, Coll de Carrera, i els senyors Peire Azema, sindic de la Mantenèneia del Llenguadoc, Gaulhet, président dels « Estudiants Ramondencs », de Tolosa, Domadiu, Lesaffre, Bartha, Granado's!, Campros, Descossy, senyor i senyora d'Ives Blanc, senyora Baumel, etc. Oberta la recepció pel président Donadiu, el profes'sior Joan terra » la Amada féu en de Ramon Llull, català del Rosselló en un just lelogi de la personalitat honor del quai ténia lloc la festa que se celebrava. Fou tant bell i tant ben dit, que se l'aplaudi llargament dempeus. Despréla d'ell, el batlle adjunt, senyor Faucon, avançà als catalans la salutació que l'endemà els faria a l'Ajuntament el mateix batlle de Montpeller, impediit avui d'assistir a la recepció del « N. L. » per un dol recent. Peire Azema digue el goig de veure represies les càlides relacions que sem¬ pre hi havia hagut entre renaixentistes catalans i renaixentis¬ tes provençals i llenguadocians, i enumerà tots llurs grans con¬ tactes que tingueren per escenari la ciutat de Montpeller. Els seus darrers mots referits a l'Occitània futura, també foren �371 CRONICA aplaudits dempeus. Els senyors Gaulhet, pels estudiants llenguadocians de Tolosa, Granados, Ponç i Modòver, pels del Principat, Mallorca 1 Valèneia, digueren després mots d'afecte i d'esperança patriòtiics. I la senyoreta Carme Picard, i els senyors Josep Albert i Félix Ponç, llegiren respectivament la « Glossa », de Maragall, « La Barraca », de Llorente i « Pagesa », d'Alcover. I altra vegad/a dempeus^ pfe,r a emtonar « La Copa Santa » que els catalans han> après ben bé de cor. La visita cepció i ment de havia ler, re- l'AjuntaMontpel- a estât mig fixada per a mati del dia Vers onze 10. hores, doncs, els diants del estu¬ setè centenari de Llull i llurs caps, anaren a munal la Casa Coon els es- peraven el Con- seller Cap, se- nyor en Benjami Mil- haud, els adjunts, senyors Faucon, llluilraciò i.U Lift™ d. Lisbona i molts d.altres conseIIerS municipals i el secretari général de la Ciutat, senyor Martin. Aplegats els coucorrents al Saló del Conseil Municipal, el senyor Milhaud adireçà a tots trâia benvinguda de tan bon gust i sincera, que en restaren proifundjament corpresos i agraits. « Mai, digué el senyor batlle de Montpeller, després d'enumerar le's glòries i l'empremta catalanes antigues de la ciutat, els catalans no podran ésser tinguts aci per estrangers, ni com a tais podrem mai ésser considérais nosaltres a Catalunya. Hi ha un vinole de raça més vell que la mateixa història ben sabuda, i hi ha aquesta mateixa història que cap vicissitud po:sterior no podrà borrar, baix pena, si es pretenia, de reanimar-lo més i més ». I acabà amb mots gentilissims per a Barcelona i el seu �372 CRONICA alcalde, el Dr. Aiguader, el quai tantes atencions tingué pel y or Milhaud la prim avéra passada, quan aquesit fou hoste de la capital de Catalunya. Com portocava, el correspongué el senyor Ramon d'Alós amb se il salutació uua en nom de la Generalitat catalana i de la ciutat de Barcelona, la representacié die la quai tarnbé ostentava. I com a final, foren servits vins dlolcissims del pais. A primeres hores de la tarda l'expedicié Ilullianu visita seus monuments antics : les Arenes, el Temple de Diana i la Torre Magna, tan ben situada en un puig des d'on s'albiren paisa'tges occitans d'una finor extremada. Nîmes i els En tornant Facultat de a Montpeller, tingué lloc al Saló d'Actes de la Medicina, la sessió commemorativa de Ramon Llull. Davant el gran públic que l'omplia, el professer senyor Seba;> Ponç presentà el membre de 1'« Institut », delegat de la Generalitat i llullista einiment tantes de vegades anomenat, a càrrec del quai aniria de se guida la dissertació amb què restarien closos els actes llullians, d'aquests diesi. lià Fou un bonic compendi de l'home que ha fet de la investi- gació i ondenació dois textos del gran malliorqui poc menys que un sacerdoci. La joventut i altres concorrents a la sessió l'escoltaren molt atentament i, en acabar, el senyor Ramon Donadiu regracià a tothom la col'laboració aportada per al bon èxit de les festes llulianes de Montpeller. L'endemà de bon mati, valencians, mallorquins i catalans del Principat emprenien el viatge de retorn. LA DIPUTACIO ROSSELLONESA A LA GENERALITAT El 21 de setembre darrer, els catalans que fréquent en el Catalunya pogueren fruir un espectacle agradós! des d'un punt de vista patriòtic. Per primera vegada d'ençà que Catalunya ha recobrat bona part de les seves llibertats, la representació oficial del Ros'selló, la Diputació rossellonesa, creuava el famós pati gétic, en pujava l'escalinata i per la bellissima galeria del primer pis, entrava als salons presidencials on era rebuda pel Président Macià i el Govern de Catalunya. Quin motiu portava el Conseil General dels Pireneus Orien¬ Palau de '.a Generalitat de tais a la Generalitat ? — lloable. Els ros'sellonesos Un motiu anaven a catalajnament, occitanament demanar al Govern català, �373 cronica l'allargament de dues carreteres empordaneses amb vistes a llur enllaç amb altres carreteres del Rosseló, construïdes o en construcció. En concret : el perllongament tins al Coll d'Arres de la carretera de Gampredon a Molló, pel seu enllac amb una carretera que s'està fent i l'allargament tins el riu Major de la carretera de Massanet, pel seu enllaç amb la carretera de Custoges. I els catalans, i per ells llur Govern, acolliren com es mereixia aquesta proposta, amb la realització de la quai s'inlensificaran més la inclinació natural que ja senten els pel gran centre comercial i metropolità que és encara rosselloneiios Barcelona i les relacions i bescanvis de tota mena entre les terres catalanes immédiates d'ençà i enllà de les Alberes. Les eomunicacions interpirenenques, cada dia esdevenen més nombrases i perfectes. No- fa pa!si massa temps, era un perllon¬ gament i un enllaç ferroviari nou (el de Puigcerdà-Torre de Carol) cridiat a un desenvolupamen-t que encara no ha assolit, perquè és per posar el terç rail que ha de permetre l'arribada i el retorn directes dels trens Midi fins a Barcelona i fins a Valèn|cia, si s'acordava la petició que en aquest sentit té feta la capital del Pais Valemcià. Desprési han vingut les magnifiques carreteres andorranes (vegeu el numéro anterior d' «OC»), quais ha estât obert un pas franc, bell i còmode del Llenguadoc pirenenc a les terres catalanes occidentals, per la Seu d'Urgell, que és un gran centre d'irradiiació vers Lleida, i d'allà, d'una part cap a Tarragona, cap a Tortosa, cap a amb les Castelló, vers la mateixa ciutat de València i els extrems ala- cantins de l'an,tic regne valenti ; i de l'altra, cap a les terres Saragossa, i vers l'interior d'Espanya. I ara son aquests enllaços que demanen els rossellonesos, enilaços importantissims també per a la penetració i intercanvi amb la Catalunya central i costera o mediterrània. Aplaudim i aplaudirem sempre amb entusiasme, vingui d'on vingui, tôt el que es faci per a lligar, per a unificar materialment i espiritualment la vida dels països occitans» de l'una i de l'altra banda dels Pireneus, desassociats aVa politicament i econòmicament entre dos grans Estats. I, convençuts que som, primer, de la sôlida voluntat nacional dels catalans, de llur favorable esdeveniidor politic a la peninsiula i després, del fatal predomini en el segle futur de les concepcions politiques que ells i nosaltres compartim en l'occitanisme, no sabriem adherir-nos a l'opinió d'alguns catalans i de molts espanyols, catalano-aragoneses fins a �374 CRONICA tôt aquest millorament de comunicacions i en altres s'acompleixen i es projecten en terres d'Espanya, no hi veuen sinó l'activisme perillós de l'impérialisme ftrancès, el quai, segons élis, només cerca a través la peninsula i sense miraments ni consideració de cap mena, els contactes, la bifurcació segura d continua entre la seva potència continental i la seva potència africana. I menys eucara, a l'aprensió mes extremosia d'un altre sector de catalans (entre els quais hi ha, algun gran amie, fins ahir, de França) els quais, de tôt plegat en dedueixen la preparació, pel cas d'una nova guerra d'Europa, d'una invasió francesia ràpida de Catalunya i de València, com¬ plément de l'ocupació de les Balears, per a assegurar la possessió necessària, estratègica del llargissim litoral català. Ocupaciió que menaria, en cas d'una nova Victoria gal'la, a l'anexiô, que en que diem-ne ciefinitiva, a França, de le!s< régions occitanes transpirenenques. Que ens perdonin els nositres amies catalans que aixi pensen, si els diem que pequen d'un excès d'imaginaciô. Cert, que el Conseil General celona, mogut dels Pireneus Orientais, no ha anat a Bar- per cap iniciativa pròpia, i menys per cap hi ha anat d'encàrrec, d'intèrpret, per atraure mes, amb l'ús exclusiu de la llengua pròpia, la simpatia dels catalans peninsulars. Cert, també, que existeix una preocupació francesia per la unió, a través terra ferma, de França i el seu imperi africà. Però, que diantre !, suposant, àdhuc, fonamentats, certs aquasts plans impérialistes de què alguns germans nostres en occitanitat son recelosois, el joc de l'ocupació i anexió d'un s/ector tan impor¬ idéal tant catalanòfil com dental, o occitanista. No ; el litoral i les! illes catalanes de la Mediterrània occi¬ és icosa presumible ni realitzable d'una manera tan simplista com semblen creure-ho els alarmats de què parlem. Ni que el nostre Estât comptés amb totes les aliances de l'altra guenva : ino han pensât els nostres amies en el formidable interès estratègic que tota la peninsula té, per exemple, per Anglaterra, interès que ja féu, anys ha, la independèneia de Portugal i de poc anà que no fes també la de Catalunya ? I Itàlia, aliada o neutral, que els sembla que callaria ? Si mai idees politiques com les que hem apuntat acudien seriosament a la ment dels directors del Quai d'Orsay, posats a meditar-les acabarien per reciordar moites pàgines, llunyanes i pròximes, de La història particular de les relacions i conflictes no �375 CRONICA franco-espanyols i de la història général de les nacions del conti¬ nent. I s'adonarien que, d'Espanya, només n'han tret el que han volgut, pacificament, cordialment, ceremondosament. Per les armes i amb cops de mà militars, per mési que estratègicament ÎJ. convingués ocupar-la, posseir-la, tôt el pcider, tota la força de Napoleô va estrellar-,s'hi. I si d'Espanya en général passaven a considerar Catalunya en particular, quin exemple us sembla que a l'aitura del segle XXè els fraparia més : el dels irlandesos, polonesos, txecoslovacs, etc., conspiradors i rebentadors dels Esltats que els port aven adherits violentment, o el d'una Bèlgica indépendant, lliure, valerosa i heràica, que mai no tiolerà cap ingerència estranya en el seu clos nacional, però que sap, quan el cas arriba, (i de quima manera caballeresca i superba !) complir els seus deures envers la justicia i la llibertat générais de lots els pobles del mon ? Potser si que les carreteresl del Rosselló ens han menât una mica lluny. Puix que bo hem escirit, però, que resti. « Quod scripsi, scripsi». «El que he escrit, he escrit», que deia Ponç Pilât. Que resti i que aquest estât d'esperit quasi franeòtób, tan diferent del de fa vint anys, que es dibuixa a Catalunya, serveixi d'alerta, d'advertiment a qui pertoqui. I als catalans!, de senyal de pau de tota l'occitanitat de la Gàl'lia, la quai, en tant que ciutadana de l'Estat francèsi, s'oposarà sempre (tôt maldant per la transformació confédéral de França) als procediments reprobables amb què ningú tractés de vulnerar el lliure desenvolupament nacional de Catalunya. La delegació rossellonesa la formaven el senyor Joan Payrà, président del Conseil General dels Pireneus Orientais', el diputat senyor Parayre, el Prefet del departament esmentat, els consellers senyors Horaci Chauvet, Baptista Pams, Jiordi Pezières, Brunet, Terris, Ribó, Bragulat i els senyors Lledôs, Comte, M. Parayre i altres, acompanyats del senyor cònsol de França a Barcelona. BARCELONETA DELS ALPS, FERMALL DE GERMANOR ENTRE CATALUNYA I PROVENÇA Quan la vila de Barceloneta dels Alps celebrà, l'any 1931, el fundació, convidà la Ciutat de Barce¬ setè centenari de la seva lona a les festes. La capital catalana, representada comiasió que presidi el conseller per una municipal senyor Puig Monner, �CRONICA 376 presència, honora la vila omònima amb una gran banrada, que és, alhora, senyal de Catalunya i de Provença, i convidà a slon torn els edils barcelonetins a una visita a Barcelona, bressol pairal del sobirà funidador die la vila alpina. Refermât aquest convit suara, eo ocasió de trobar-se el Conseller en Cap de la ciutat comtal a Marsella per la Fira de Montres i les Festes del Ròdan, la visita ha tingut lloc aquests dies d';octubre i ha estât revestida de la solemnitat cordialissima que els catalans saben donar a tots els seus actes de germanor occitana. El dimecres, dia 11, arribaren a la metròpoli méridional el cònsol adju.nt de Barceloneta, senyor Emili Signioret, en representació del municipi i del seu Conseller en Cap senyor Remy Reynauit, el quai, a darrera hora i per motius de salut s'havia vist privât d'emprendre el viatge. I, acoimpanyant el senyor cònsol adjunt, dos consellers municipals més, senyors Gilly i Bompardv, Cl que fou président de les Festes del Centenari, senyor Lluis Signoret, l'escriptor provençalista i président de la Federació d'A:t Alpi, senyor Marcel Provença, i els: parlamentaris senyors Jaume Stern, antic ministre de França, i el senador i président del Conseil General dels Baixos Alps, senyor Pere de hi féu acte de senyera Courtois. El migdia de la mateixa data, després d'una salutació a l'Ho¬ Senyor Président de la Generalitat, tingué lloc al Saló de Cent del Palau Comunal, l'acte de lliurar al Municipi barceloni l'ait relleu de bronze amb l'efigie de Ramon Bcrenguer IV, ofrena de la vila de Barceloneta. Pie d'un públic nombrôs aplegat per a retre homenatge als emissaris provençals, el vell salô gôtic dels consellers de Barcelona, tôt endomassat amb els colors nacionals i esplèndidavemt il'luminat, prieseintawa un aspeste magnifie. I fou en aquest ambient historié, artistic i, alhora, vivent d'una nova realitat politica, que el senyor con¬ seller adjunt de Barceloneta pronuucià el diseur® que ens plau de reproduir integrament. « Permeteu, digué, dirigint-se al Consieller en Cap i als altres consellers de Barcelona, que regracii d'antuvi cordialment el Dr. Aiguader pel convit amabilissim que adreçà a l'Ajuntament de Barceloneta el dia 1 d'agost d'engiuany, en record de la visita que ens féu una delegació distingida de la vostra ciutat, presididia pel senyor Puig Monner, el 30 d'agost de 1931, llavors del norable setè centenari de la fundació de la nostra vila. * Els meus regraciaments us arriben, però, barrejats amb certa �CRONICA 377 perquè el senyor Remy Reynaud, el nostre Cònsol complaent, a darrera liora s'ha vist privât pel mal estât de la seva salut, d'afrontar les fadigues d'un llarg, perô tan bell, viatge. I ens ha pregat de trametre-us el greu que li sap de no poder-vos agrair la vostra gentilesa amb la seva prôpia veu ; assisteix, tôt amb tôt, a aquestes testes amb el pensament i ens segueix d|e lluny. Us presento, dones, jo per ell, la nostra delegació : senyor Martin, adjunt industrial del nostre Municipi, senyor Antoni Gilly, conseiller municipal industrial a Mèxic; el senyor Bompard conseller municipal industrial, membre de la Cambra de Comerç dels Baixos Alps; el Dr. Lluis Signoret, pré¬ sident del Comité de les Festes del setè centenari; Marcel Provença, felibre, director de 1' «Escola dels Alps» i président de la «Federació de les Estacions d'Art Alpina» ; el senyor de Courtois, oenadbr, président del Conseil General dels Baixos Alps i feli¬ bre ; l'aminent diputat i antic ministre die' França, senyor Jaume Stern i el que us parla, conseller adjunt i farmacèutic. En n om, don es, del nostre Conseller en Cap i de tots nosaltres, gràcies, moites gràcies, eixides del cor. « Gràcies en primer terme, per haver anat, fa dos anys, a realçar amb la vostra presèneia l'eisiclat de les festes a les quais héreu lligats intimament pels mateixos origens de la nostra vila, puix que fou un dels vostres avantpassats niés il'lujstres, Ramon Berenguer IV, del casai de Barcelona, qui la creà. Deixem de banda ulteriors noticies sobre els origens de la nostra petita ciutat, centre comarcal de la vall alpiua on és situada. Recordem, nounés, a aquells dels vostres compatriotes que no la tinguin présent, l'acta de la seva fund'ació. « En nom de Nostre Senyor Jesucrist, diu, i de la seva Encairnació, l'any 1231, al novè dia de les calendes de març (21 de febrer) sàpiguen tots els présents i els venidors, que Ramon Berenguer, per la gràcia de Déu comte îl'lustre, marqués de Provença i comte de Forcalquier, d'una part, i Esieve Grain, Rostany de Falcó, Ricard Eyssautier i Pere Chauvet, constituits sindics especialment per aquest acte pels municipis de Falcó i de Drola, en llur nom i en nom de lluns comunitats respectives convenen entre ells ço que segueix : és a saber, que construiran una vila nova, la quai haurà nom de Barcelona». Aquesta carta fou signada a Ponç Mercer (el Sant Ponç actual) i assenyalava d'una manera molt précisa els drets i deures de cadíascú. Si permeteu que m'inspiri en l'article ben documentât que publicà el flenyor Alexandre Bulart i Rialp a amarguesa, veuerable i �378 CRONICA «La Veu de Catalunya», l'any 1931, us tornaré a dir amb ell de Ramon Berenguer, les conquestes provençals eneara no anaven tan adreçades vers la mar Mediterrània, com vers l'interior de la terra ferma continental. Ramon Berenguer considerà segurament el lloc on emplaçava la nova Barcelona, com la porta d'accès dels Alps, d'on la clau que figura a l'escut de la vila al costat dels pals catalans de les armes personals que en temps del comte. Durant cinc segles, Barceloneta, cabalment per la seva fortunes diverses. Fins l'any 1715, que el tractat d'Utrecht la relldgà deilnitivament a Provença i a l'Estat francès, Descomptats, però, els périodes de révolta, la seva població laborioisa, forjada en el clima dur de les altes muntanyes, cobertes de neu una bona part de l'any, es dedicà a una agricultura poc remuneradora ; i per a subve¬ nir a les fretures de la familia, els caps de casa eren obligats d'expatriar-se, els hiverns, a la Camarga, on esdevien pastors, a Flandes i a les grans ciutats, d'on portaven a la llar llurs jornals guanyats honradament. Més tard, en el segle XIX, empesos com sempre per fretures idèntiques i pel gust de l'aventura, els nostres compatriotes, valeints desbrossadiors de l'expansió fran« situaciô en el cami de lesi invasions, passà per cesa, anaren a fundar faic'tories floreixentsl a Mèxic. El senyor Gilly, aci présent, és un diigne représentant dels barcelonetins que seguiren el cami obert per Cristòfor Colom, a qui amb tanta esplendidesa haveu honorât en la vostra bélla metròpoli. Aquest gust per l'expatriació, soc segur, senyors, que ens ve de vosaltres, poble mariner i comerciant que omplireu la Mediterrània, l'Orient i haurieu omplert l'Atlàntic i l'Amèrica de gent vostra diinàmica, si trabes iniques no s'hi haguessin oposat. « Aquesta llarga inacció de l'hivern, afavoreix avui entre nosaltres la reflexió i el gust per a l'estudi, del quai, el nostre Col'legi, semblant a una petita Facultat, porta lluny l'anomenada. I tal com l'esperil de l'aventura, servem de vosaltres el gran amor a la llibertat ; car la nostra vall s'ha govemat sempre icom una petita República, amb institucions molt avançades en comparació amb les dels pobles veïns (de cinc cònsols, quatre son viHegis tai « elegits com per sufragi universal) i gelosa dels seus prisou atents a la vostra independència. vosaltres Quin contrast el de Barceloneta encisador d'aci i i el la vostra bella ciutat ! platges d'or les darreres onades seu medi, i el clima Moren d'escuma que a les vostres davaSlen, pel �379 CRONICA Rose, dels nostres cims nevats. Pel Rose, del a les festes brillants Alcalde, la vostra presència conflrmà l'afecha sentit Catalunya envers Provença. aquest l'afecte que cantà Miistral : « A través de la mar, quai, senyor tuosa sol'licitud que sempre Es també, hi lia moments, — vers Barcelona ten)drament — Barcese revira... » Aquesta sol'licitud ens la tornàveu a demos- loneta l'any 1931, llavorsi de la vostra visita, ami) l'ofrena de la gloriosa icenyera que conservem gelosament i que flamejarà, l'any 1934. quan inaugurarem la Casa de la Vila nova, al costat del medalló del nostre fundador. Al coisîtat d'aquest mateix med'alló que us iqferim ara en bronze, obra die l'artista parisenc Arrosson, executada per 1' « Escola Naciiomali drArtsi i Oficis», d'Azaiz, de reputació mondial. Es un treball del quai ha tingut cura constantment el nostre Marcel Provença. I a mes a més d'aquest ait relleu que ens uneix tant i tant, us oferirn aquesta senyera amb les armes de Barceloneta ; és obra de les formoses filles del niostre Gonseller en Cap, les quais us foren presentades a Marsella- Quan la fareu tremolar en el vostre ceill, aquesta ban¬ dera us dira que, en un replec dels Alps, mil cent trenta-dos métrés enlaire, un cor hi bat a l'unisson del vostre : el cor de la vostra fil loi a provençal, pie d'amor pel de la gran padrina trar catalana. « Res més, senyors, si >no és pregar a l'il'lustre Consieller en Cap de Barcelona, de part del seu col'lega de Barceloneta, que es digni rebre la seva abraçada fraternal. Visquen Catalurnya i Provença ! Visquen Barcelona i Barceloneta ! » El public que, tal com havem dit, omplia el Saló de Cent, aplaudi diverses vegades al Batlle adjunt de Barceloneta, i a l'acabar el diseurs l'aclamà homenatjosament. Després, el Dr. altre bell parlament les parauïies i les représentants de Barceloneta dels Alps i de Provença, i els asisegurà que llur amor envers Barcelona i envers Catalunya de què eren missatgers, el trobarien sempre correspost amb l'impuls entusi'asta i vital que Catalunya sap posar en els seus moviments cordials. Convidà els barcelonetinis) a ésser fidels al passât, slobretot al gran patrimoni de l'anima la llengua mairal, la llengua nacional — conservada a Catalunya i alçada ja, a hores d'ara, als grans homors de la depuració literària i de l'oflcialitat. I acabà expressant el goig immens que els catalans experimenten en veure la munior de banderes barrades que aquests darrers temps s'han alçat de Aiguader agrai en un ofrenes afectuoses dels — �380 CRONICA Provença a Mallorca i a València, per a saludar la gloriosa seoiyera catalans hissada araunt del .cet català on flameja joiosa de la mova llibertat. Aquests darrers mots de l'Alcalde de Barce- lona, foren ofegats per una salva d'aplaudiments de tota la concorrència dempeus. Durant la diada tingueren lloc altres actes! obsequiosos pels delegats provençals. L'endemà vi sitar en la ciutat, ofrenaren flors a Mistral, en el seu monument de Montjuïc, dinaren a Sitges, la belíîa platja eatalana, on admiraren el « Cau Ferrât», museu de Santiago Rossinyol, i, a la vetlla, eil senyor Marcel Provença donà conferència l'Ateneu Barcelonès, de la quai parlem apartat d'aquesta Crònica. Entre alguns catalans amies de Provença i de les seves tradicions, ha germinat la idjea de perpetuar d'un a manera eficient i perdurable el relligament espiritual que s'ha efectuat entre la vila de Barcoloneta i la ciutat de Barcelona, amb motiu del setè centenari de la fundaciô de la primera. A veure si elLs lloables propòsits a què ens referim arriben a fet. en uns un MARCEL en a altre PROVENÇA A L' " ATENEU BARCELONES " Acabem de dir que, el triobar-se el senyior Marcel Provença el nombre de comissionats barcelonetins anats a Barcelona, donà lloc a què 1' « Ateneu Barcelonès » cjO'Haborés a la commepatriòtica que se celebrava, oferint al prestigiósi provençalista l'ocasió d'il'lustrar-la amb una conferència. moració Presentà el dissertant el senyor Joan Estelrich, conegut ja corn a director de la « Fundació Bernât dels nostres le et ors Metge » (editora dels clàssics grecs i llatins en català) i corn a politic rellevant (és diputat de Catalunya a les Corts d'Espanya) entre els pjqlliti.es de les! joves promocions catalanes. Fou una presentació cordialissima, en la quai, els mèrits de Marcel Provença, la seva obra dins l'estela de Mistral i els records d'una antiga amistat, anaren justament ponderats. L'auditori congregat a 1' « Ateneu » aplaudi aquesta presentació i el senyor Marcel Provença prjonuncià seguidament la conferència el text de la quai enisi plau molt de poder-lo donar intégré als lectors d'« OC « ». Què millor, començà dient, que iniciar la recordança cata¬ provençal que celebrcm, re/d/ient amb cor unànim els lana i versos de Mistral : �381 CRONICA « Del comte Quan de la Catalonha Emé si adú la De la « per un vela blanquinella, Intré dins nostre Rose, e E siivènt, bon vent, Berenguiè, fraire, ben nos corona e reçaupé la mon li diamant princesa Dolcinella. » el Gran, comte de Gilbert de Gavaldà i de Aquest Ramon Berenguer, és Berenguer Barcelona, amuillerat amb Dolça, Alla de Gerberga, i hereva d'un d(els comtatsi provençal s. Germanes té per marit Guillem Tallaferro i Alix, Ermengol, comte d'Urgell. « No és aquest, però, el moment de transcriure la històrio de'ls Ramon Berenguer, tan ben escrita per historiadors autèntics. En morir, l'any 1131, Berenguer el Gran, que era templer, deixà dos fills : l'hereu, Ramon Berenguer com ell, que el succei en el ciofmtat de Barcelona, i Berenguer Ramon al quai seve'â, Emma el comtat de Provença. I des d'aquell moment, les terres tingueren per llargue'si anyades una casa comtal de prestigi altissim, a la quai succeirà mes tard) el casai d'Anjou. « De la linia dels Berenguer, ell pfolitic més rellevant fou, sens dubte, Ramon Berenguer IV, fumdador de la Barcelona de Pro¬ vença, nomenada més tard Barceloneta. « Orfe aïs nou anys, Ramon Berenguer IV havia passai la infantesa voltat de la tendra procura dels seus. S'havia fet gran entre cançons de trobadors. El seu pare, gran protector d'aquells poetes, fou, ell també, trobador. Els protegi com la seva muller, GarsencRa de Sabran, aimiga prepotent de tota la poesia pro¬ vençal. « Havent perdut el seu pare als nou anys, Ramioo Berenguer fou posât sota la tutela de Pere, rei de Catalunya-Aragô, que se l'emporta als seus Estats per a educar-lo. Durant aquest temps, s'inisital'laren a Arlés, a Marsella, a Avinyó i a Niça, sengles passa provençais républiques locals. L'exemple de les repúbliques de Pisa i de Gènova, havia esdevingut uua forta inducció. I de retorn als seus Estais, el comte jovenissim tnobà aquestes républiques i un enemic : Guillem dels Baus, princep d'Aurenga, alçat amb pré¬ tendons folles que el menaven a dir-se rei d'Arlés, titol que li havia cedlit l'emperador Frédéric II. « El comte cercà aliats. S'amullerà amb Beatriu, Alla de Tomàs, comte de Savoia, l'any 1219, de la quai tingué un AU mcrt en la jovenesa i quatre Ailes célébrés. La primera, Mar- �382 CRONICA guerida, es maridà amb Lluís IX de França, Sant Lluis ; la Lion or, amb Eniric! III, rei d'Anglaterra ; la tercera, Sanxa, amb Ricard de Cornualls i tingué durant cert temps el titol fabulôs d'emperatriu de Constantinople ; i la darrera que es casà amb el germà del rei d)e França, el comte d'Anjou, comte de Provença abans d'esdevenir rei de Sicilia. Recordeu segcna, el tercet dantesc « : Quatro figlie ebbe Raimondo e ciasquna regina, Berlinghìeri.E ció gli feci Romeo, persona umile « e peregrina. » El Rom eu que cantà el Dant, fou el provençal Romeu de Vilanova, ministre de Ramon Berenguer i diplomatie hàbil. La vida de Ramon Berenguer ja ha estât escrita. No tinc, doncs, la pretensió de descobrir-la. Deixeu-me recordar, però, que el seu régnât fou tôt creuat 'die lluites politiques i religioses rnolt aspres. Fou un gran régnât, durant el quai, Pro¬ vença s'enriqui i augmenta les seves llibertats constantment, fins esidevenir un dels Estais mé,si lliures d'Occident. Ja ho digué Mistral en els seus versos sagrats, sintesi véritable de l'esperit del temps, en el quai les viles lliures eren felices i benestants. Cent vila liura « e Vivien contenta Sota forta e e fiera de son sang, de bon comte l'aflat di nosti Comte. Berenguié vo Ramon tolosan. Li Ramon « Mistral evoca s> aci els Ramon de Tolosa, que no foren feliços. arruinà. En canvi, Ramon Berenguer visqué un governament véritablement feliç. Un historiadior méri¬ La croa'da albigeisia els dional e min eut : el senyor Clauidi Peyras, ha escrit que, « Ramon Berenguer tingué millor fortuna, potsjer perquè fou més Sol, entre els prineeps meridionals oontemppranis aportar als seus dominis la pau i l'ordre amb seus, una savi. sabé bona administració recolzada en el,si conseils assenyats i el talent provat del bon provençal Rjomeu de Vilamova. Mentre el seu cosi de Catalunya, Jaume I, el Conqueridor, afegia al seu reialme Mallorca i Valèmcia, ell, recollit l'heretatge de Forcalquier, fun- dava la cent Barcelone. « una vila provençal, lliure i forta, i l'anomenava » Amies de cent una vila Catalunya, parem-nos un moment devant aquesta provençal, lliure i forta, la Barceloneta de Pro¬ vença. « Per què aquest nom ? — Ah ! amies, en record de la �383 CRONICA Barcelona al casai de la quai pertanyia Ramon Berenguer. Aiiyorança, record, oostum de l'època. Al segle XIV, era corrent douar el nom d'una ciutat célébré a una vila (nova. Era una moda que ha durât molt de temps. Als Estats Units hi ha petites ciutats que han nom die Paris, Roma, Monitpeller, Ací, però, la intenció é,s molt clara. Ramon Berenguer expressa la fidelitat del seu record al pais del seu casai. Aquest comte provençal és català. La Provença moderna ha adoptât, corn a colors nacionals pròpis, els seus, or i sang, que son colors nacionals de Catalunya. Els retrobareu a la senyera de Barceloneta, ella també i sang. or I aquest mateix eslcut hi veureu una clau. Una clau que parlant. Vol dir que Barcelaneta sera la clau de Provença. Per mes que s'hagi amullerat amb la Savoiana, el comte de Pro¬ vença sap prou bé que el perill ési a les muntanyes, a l'est dels « en és seus Estats. L'any 1231, Barceloneta és una vila nova, nascuda, corn tantes dfaltres viles moves, a la niarca d'un Estât, per atraure una població flotant ; en aquest cas, una vila plantada contra el Piémont, per tal d'atraure una emigració lombarda. Si el comte ha fixât uns nomades, ho ha fet amb un fi politic. Barce¬ loneta sera una avançada de guardia sobre els passos que menen vers el Delfinès pel coll de Vars, i vers el Piémont i l'Astisan pel coll de l'Arca. « « Un esferiptor català di&tingit, el senyor Alexandre Bulart i Riaip, ho ha ben dit : « Per què fundà Ramon Berenguer Barce¬ loneta ? Amb quina iimalitat li donà el mateix nom de la capital del seu comtat ? Potser la clau de l'escut de la nova Barcelona berengueriana, esdevinguda més endavant Barceloneta, ens ser¬ vira per a explicar-ho. Cal no oblidar, que en temps de Ramon Berenguer IV les conquestes provençals encara no anaven adreçades vers la Mediterrània, sinó vers l'interior de les terres continentals. La Barcelona que créa Ramon Berenguer IV, és enclavada al,3 primers oontraforts del massiis dels Alps, i llavors aqueslt massis era d'una gran importància estratègica contra les invasions. D'an tic1 ja havia jugat un paper estratègic extraordinari, llavors de les guerres pùniques entre Cartago i Roma, i és lògic creure que els experts militarsi s'hagin captingut, en époques immédiates i posteriors a la caiguda de l'Imperi d'Oc¬ cident, d'establir una linia de fortificacions en els punts que hom consideràva amb condicions a l'atac i la defensa, segons els inigualables de seguretat per Ramon Berenguer IV, casois. �384 CRONICA degué creure l'indret on emplaçava la nova Barcelona, oom la porta d'accès als Alps, d'on la clau simbòlica que figura a l'escut de la vila. » El pensament del comte de Provença el trobem en l'acta mateixa de la ifundació de Barcelona, establerta a l'era de « Ponç Meréer, pròxima a cintura de muralles que sera « presa Son la vila nova que calia edificar amb la fes irrebassable. Ai las, perô, una que sovint... nombrosos atorga als habitants els que privilegis que el comte constructor s'instal'laran a la vila pròxima i en els altres indrets de la vall (car també cal poblar la vall) i hom atraure-hi piemontesos i potser catalans i tôt. El princep vol que ni en temps de guerra ni en les cavalcades, els pobladors no l'hagin d'acompanyar més enllà dels confins del seu comtat, pel costat d,el Delfinès i del Piémont, ni niés lluny de les valls d'Alp i de Colmars, per la banda de Provença. Hom veu bé el fi perseguit. Els habitants de la vila nova eren descar' regats del servei militar i de les cavalcades fora el pais, perquè fixos en Pur lloc ja constituïen corn una mena de destacament fronterer dels Estats de Provença. Restant-hi, formaven a les marques quelcom com una divisió de defensa, la quai, fins llavors no havia existit. Se segueix aixi molt clarament el designi del sobirà i tan gran potitic. Cap hisloriador no s'hi ha espera errât. La fundaeió de Barceloneta desig dels autòctons. Fou, si, no fou acte un d'atzar o el fet piolitic, un acte de princep. Heus aci el text d)e la carta que he dit : « QUANDO NECESSE ERIT USQUE AD BELLUM ET JOCUM ET USQUE AD VALLEM DE THURIIS TURRIERS ET USQUE AD BREZES BRESIERS un ET ALIUNDE SUPERIUS CITRA DRUENTIAM USQUE AD CA- PUT COx\HTATUS. ET A PARTIBUS SANCTI PAULI DE MAYROiSTE PARTE QUAMTUM PROTENDITUR COMITATUS. ET AD ALIA USQUE AD VALLEM SANCTI STEPHANI ET IN VALLE DE GUILHERMO GUILLAUME ET IN VALLE DE COLLIS MAR- TIO COLMARS ET DE ALLOZ. ET INFRA DICTOS TERMINOS PER TOTUM ULTERIUS NON TENEANTUR. Es text ben » précis. Els habitants no han gaire cosa a fer a Provença, perô esdevenen sentinelles dels Alps ; han de vetllar a les portes de Proveinça. En guarden la clau. El comte els la posa en llur escut. Seran els porters de l'Estat provençal. « I aquests porters seran els pobladors poc nombrosos de la vall, de les villes de Sant Pau i de Drolla, els piemontesos i els savoians que el princep atraurà. Hi haguè catalans en la « un �CRONICA fundació de Barceloneta ? 385 El senyor Bulart i Rialp sembla Catalans havien d'ésser els que insufladels muntanyenctSi de la Provença més alta, el gust per l'aventura, la set de descoberta de continents que sempre animarà els compatriotes de Cristòfor Colom. Els navegants i els meroaders de la Barcelona de llavors, eren senyors de la meitat del comerç de la Mediterrània. El « Llibre — dir que si. I per què no ? ren a les animes plàcides del Consolât de Mar » fou l'obra llur. Aquest esperit català, fecundà Barceloneta. A primeries segle XIX, els barcelonetins partiran, ells també, a la conquesta d'un mon. Aniran a la descoberta d'una Amèrica i a la recerca del toisó d'or a Mèxic, on establiran taules cle comerç i es trobaran còmodament entremig dels pobles hispànics, fins « del arribar-hi a ordenar la colònia francesa econômicament més bella. En aquest gust per a l'aventura, en aquest èxode a les americanes, qui no hi veuria com un retorn, com una germinació nova, sis segles més tard, de la sang catalana portada pels bareelonesos, l'any 1231, a la Barcelona nova dels provençals ? Vet aci un benifet tarda de la politica de Ramon terres Berenguer. « Quan hom anys, sap que el nostre comte traspassà a quaranta resta confus clje veure l'obra immensa que aquest princep acompli. Scgurament fou la més important de tots els regnats provençals. De l'evasió del princep jovenissim, fugitiu, l'any 1217, del castell de Montçó, quan de camí seguit ! Però també, quin llealisme el del,si provençals envers el casai de Barcelona ! Evadit, Ramon Berenguer se'n pogué donar ben bé compte. El senyor Ferran Benoit, d'Arlés, ho ha dit justicierament en una tesi inèdita. I fou, p:otser, a exemple i per reconeixença, que volgué que hi hagués una Barcelona a Provença... Allô que, en els limits d'aquest estudi, considerem encara un deure de dir, és l'organizació curosissima de l'ait pais que « reglamentà el comte. A l'Alta Provença, només la baronia de Castellana hi formava llavors un enclavament lliure. Poe a poc, el sobirà, amb l'ajuda d'un ministre prudentissim, havia organitzat el pais. La batllia de Senez — estatuts de 1238 — esdevindrà aplegad'a a la clavaria de Dinha, abans 1249. Dinha és la seu s'exten pelis bisbats de Dinha i de Riez — d'una batllia que estatuts de 1238. El princep organitza les valls de Barce¬ Seyne^. Assenyala d'una manera précisa la frontera septentrional de Provença amb la vall de l'Ubaya. Signa una convenció amb el consolât d'Embrun, al nord dels Estats proloneta i de — �386 CRONICA vençals. Organitza els consolais muntanyencs : Seyne, Sélonmet, Mariaudi, Verclaches, Allôs, Cohnars, la Breole, Barceloneta, tots al nord. Un dels cònsols serà el baille del comte. L'administració municipal funcionarà bé. « El braç dret del princep serà aquell ministre Romeu de Vilanova, del quai, el Dant, en el seu «Paradis» (VI, 127, 129) digué en versos inoblidables : « E dentro alla présente Margherita Luce la luce li Romeo, di cui Fu l'opéra grande e bella. » Per gran que vagi oblidar el princep mes « ésser el conseiller, no ha, perô, de fer eminent que hagi conegut Provença. L'arxiver en cap, senyor Raiil Busquet, ha pogut escriure del seu régnât que « fou, sense el dubte més lieu, el mes gran de Provença». Fem nostre aquest sufragi i celebrem el princep català, cap irmmortal de la vella Provença. « Ai las ! Mistral ja ho digué : « li tempesta e lis esglari » canvien les fronteres, « escafon li confin». Provença perdra aquestes terres nioves. L'obra de Ram on Berenguer a les mar¬ ques provençals semblarà per molt de temps djestruïda. « Morta la reina Joana, Barceloneta es décanta per Caries de Duras. El comte de Savoia, Amadeu VII, s'ullpren d'aquesta vall fronterera. L'any 1388, el comte Amadeu, al cap de 300 llances i de 1.000 infants, l'oeupa, va fins Potntis, que és una balconadia alta damunt la Durança delfinesa i provençal. El bon apôstol jura respectar les llibe-rtatsi de la vall. Es per d'emés que la reina Maria die Blois i el seu fill Lluis II, pirotestin per la provençalitat de Barceloneta. L'any 1389, un tractat anexiona la vila « a la Savoia. I Els successors en 1419 l'abandó és consentit. de Lluis, no ho entengueren, perô, aixi. El René, al quai recolza Lluis XI, rei de França, insta el duc de Savoia, Amadeu IX, perquè restitueixi la vila i la vall. El duc rei refusa. El comte provençal se la fa seva per la força, i el sobirà ordinàriament vençut, résulta, per una vegada vencedor. Dissortadjament, perô, per poc de temps. Per bé que la vall sigui comptada l'afogament général de Provença de 1471, aviat caldrà assajarà tôt per a recobrar la vall que cobreix els seus Estais. Sabent, l'any 1464, que Lluis II, de Savoia, era a Paris, mira de trobar-lo. En va, perô. El rei René el vol fer enealçar per l'advocat fiscal Joan Laloup, amb ordre de presentar-li un requeriment en régla. El siavoià évita el missatger, perô aquest el troba, al fi, prop d'Auxerres, a l'hostal en renunciar-hi. El rei René ho �387 CRONICA 1464. El duc respon altivol îeté pas aquests països injustament. Fa vuitanta anys que els seus i ell els posseeixen. » Per un moment, la vall passa, amb Francesc I, a la França de 1556. Unió breu. Les tropes combatents la travessen i la devasde Gravant, el 29 de novembre de « que no ten. El tractat de Castell Camblessis la torna a Savoia. La vegue- vicariat del comtat de Niça. és aquell pel quai la vila sera ria de Barceloneta formarà el segon El nom de vicariat de Barceloneta conegudia un llarg temps. Lliga, noves estiirassades. El duc d/e Savoia, Caries Albert sosté els lliguers provençals. Lesdiguières entra a la vall pel coll de Vars i la sotmet a la dominació francesa fins a la pau de Vervins, l'any 1598. I en pau resta Barceloneta fins a 1628. En aquest temps, el duc de Savoia s'ha aliat amb l'emperador d'Alemanya contra França. El marqués d'Uxelle ocupa la vall amb tropes franceses. Fracassa. L'any seguent, els tfrancesos la reprenen. Lluís XIII déclara Barceloneta anexada a França. I hi resta fins a la pau de Ratisbona, — 1630 — que la torna, altra vegada, a Savoia. « L'any 1690, hom es torna a batre. El marqués de Bachevillers, al cap de tropes francesesi, ocupa un moment la vall, en surt, hi retorna, l'any 1691, amb el marqués de Vins, n'ha de tornar a eixir l'any seguent i s'hi pot restalfiir en 1693 per a sostenir-s'hi très anys. El Delfi s'amullera amb la intanta filla del duc de Savoia. La vall va, altra vegada, a inans del princep savoià. I a l'acabar-se la campanya de 1710, la pau d'Utrech « — Amb la 11 d'abril de 1715 — en fixa definitivament la sort. Per dledaració del 23 de d'esembre de 1714, la vall de Barceloneta aplegada a Provença « de la quai havia estât desmemla força o altrament. » De llavors ençà, la vall no s'ha separat més de la sort de Provença. En va el Delfinès l'ha reivindicada. Totes les asisie>mblees comunals de la vall, declaren que son provençals i que no teneo res a veure amb els delfinerestava brada per sos. La memòria del fundador die Barceloneta, domina el pen- sament i la voluntat dels notables de la vall. Reoorden el fun¬ dador de la vila i organitzador de les seves terres. Es volen provençals. I ho seran per isempre. Per venitura ho havien deixat d'ésser mai ? — No. La clau de les armes d(e la vila, és aquella clau mistralenca que deslliura de cadenes. Aquesta clau, senyors, fou, sempre, la, llengua provençal, que a través de tantes dominacions, de tantes vicissituds delatà la unió, la també germandat dels barcelonetins i els altres provençals. Si de �388 CRONICA la Provença adimindstrativa és mort a, la Provença segueix existint. I la vila de Barceloneta, fundada pel comte Ramon Berenguer, continua essent una de les ciutats més ben amades dels cors provençals. I ês, com sempre, la petita capital de l'ait pais, la clau posada per Ranxon Berenguer a les marques dels sieus Estais. » moment, moral 0ÈLADEHELACI0N5 Ì BE5CAMVISimNACIONALS ( BPANCA FILIAL DE "PALESTRA") CATALANSiESTRANGER5 PEL ANVTV ACOSTAMENT ENTRE INFORAACIONS: CORTS CATALANES 592 PRAL �389 CRONICA En el moment què Catalunya, amb l'Estatut, comença una histôria, caminant vers la seva llibertat afermant la seva personalitat, obre espontàniament els braços tots els altres pobles. època de la nova i a en seva D'aci, especialment, l'anhel de convivència i compenetraciô països rési¬ intellectual dels catalans amb els ciutadans d'altres dents a la nostra terra. Així, PALESTRA, organitzaciô de joventut catalana, que té per objecte la formació patriòtica, cultural i fisica de les noves promocions, sense distinció d'idees politiques i religioses, ha créât, a acostament, una branca filial seva, perô autonomia, anomenada Obra de Relacions i Bes- fi de facilitar aquest amb absoluta canvis Internacionals (0. R. B. I. S.). La dita filial facilitarà als ciutadans d'altres països, residents Catalunya, l'avinentesa de cooperar a aquesta tasca i d'aportar-hi la seva contribució especial en benefici cornu. a Poden ésser-ne socis els catalans i els membres de totes les nacionalitats, residents a Catalunya, sense distinció de sexes, llengua o religió. Aixi, d'una banda, els catalans compliran amb el deure d'hos- pitalitat de fer agradosa l'estada a Catalunya als homes d'altres països, i 0. R. B. I. S. organitzarà conferències, concerts, visites, excursions, etc., per fer-los conèixer aquesta terra. D'altra banda, O. R. B. I. S. oferirà als hostes de Catalunya poder fer conèixer als catalans llurs països, his¬ tôria, cultura, problèmes actuals, etc., mitjançant tota classe de bescanvis culturals, artistics, etc. l'avinentesa de solament intellectual, si.no esportiva, i aixi tots els seús membres podran participar conjuntament en excursions, campaments, pràctiques d'aviació sense motor, etc. La tasca d'O. R. B. I. S. no sera pas tarnbé aixi 0. R. B. I. S. establirà un millor coneixejoves de diverses nacionalitats, i que en fer-ho servirem l'idéal superior d'aoostar els homes, sense que perdin cap de llurs peculiars caractéristiques nacionals. Esperem ment mutu que entre els l'obra que emprenem us plaurà i que ens veuacceptació a la petició que us adred'inscriure-us soci d'O. R. B. I. S. No dubtem que rem ccm honorais amb la vostra �390 CRONICA LA MED1CINA CATALANA El dia 15 d'octubre darrer aparegué a Barcelona la publicació mèdica «La Medicina Catalana». El fet, en ell mateix, no tin- dria res de particular, posât naixença de publicacions. Una La Medicina Catalana « segueix mèdica més El » en els seus très que Barcelona és pròdiga en la niés, doncs? — No; i es pot dir que ja ho acon- revista mèdica aspira — primers numéros important de ésser la revista a — totes les terres de llengua occilana. Conseil Consultiu és intégrât per eminents doctors de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Castelló de la Plana, Palma de Mallorca, València, Tolosa, Clarmond Ferrant, Montpeller, Bordeus, Marsella ; l'abast, diguem-ne geogràfîc d'aquest Conseil Consultiu, révéla, en primer lloc, que el subtitol de la publicació « portantveu de l'Occitània mèdica » té un palpable sentit de realitat, sentit de realitat que es concreta en una tasca positiva en vistes a la renaixença total dels Països d'Oc, i, encara, révéla un no-centralisme barceloni que fa més estimable la nova publicació. seu — — El programa del portantveu de l'Occitània cina Catalana», per concretar-lo en mèdica, « La Medi¬ mots, és difondre amb uns la màxima solvència la cultura mèdica dels d'Oc ; però dinari, un programa coin el présent té països de llengua un abast tan extraor- baldament la concreció, és preferible de desenrotllar-la amplament en un proper article. EL que " CONCURS-HOMENATGE DE LA SOCIETAT DE CIRURGIA CASAL DEL METGE - VIA LAI ET AN A, A DE 31 - GIMBERNAT CATALUNYA " BARCELONA La Societat de Cirurgia de Catalunya prengué l'acord de célé¬ brai- pel juny de 1934, un homenatge al famés cirurgia català Antoni de Gimbernat, amb ocasié de fer 200 anys del seu naixe- ment. Per tal que sigui ciència catalana, el acordat convocar un « homenatge profités Comité de el présent per al l'homenatge CONCURS a prestigi de la Gimbernat » ha l'objecte recollir el màxim possible de dades referents als la cirurgia de les terres de llengua catalana o del quai és cirurgians i a germana, Cata¬ lunya, València, Mallorca, Rossellé, Llenguadoc, Alguer. Provença i �391 CRONICA PREMIS 1. 1500 2. 1500 València ptes. a la millor biografia de Gimbernat. ptes. a la millor biografia d'un cirurgià de Catalunya, o Mallorca. 3. 1500 ptes. a la millor biografia d'un cirurgià de Rosselló, Llenguadoc, Provença o Alguer. 4. 1500 ptes. al millor resum d'història général de la cirurgià a Catalunya, València i Mallorca. 5. -1)500 ptes. al millor resum d'història général de la cirurgia a Llenguadoc, Rosselló i Provença. 6. Premi Ajuntament de Barcelona : 2000 ptes. al millor treball referent a la creació i història del « Real Colegio de Cirugia de Barcelona », fundat l'any 1760. BASES 1. En parlai- dels cirurgians, ens referim sempre a cirurgians en terres de llengua catalana o germana (Cata¬ lunya, València, Mallorca, Rosselló, Llenguadoc, Provença o Alguer) liagin exercit o no en terres catalanes. 2. Pot prendre part en aquest concurs, tothom, sense limitació de professió ni nacionalitat. 3. Els treballs poden presentar-se en qualsevol idioma neollati, anglès o alemany, escrits a màquina, Seran publicats en morts, nascuts català. 4. Pot optar-se 5. Dels treballs un o es més premis. primordial la part documentai. considéra 6. Els treballs hauran de lliurar-se cietat de a la secretaria de la So- Cirurgià de Catalunya, a nom del Jurât Qualificador Concurs-Homenatge Gimbernat, per tôt el dia 15 de maig de 1934, en sobre clos, amb un lema qualsevol damunt del sobre, junt amb un altre sobre amb el mateix lema al damunt contenint a l'interior els noms i domicili de l'autor. Qualsevol indicació externa que permeti conèixer el nom de l'autor, impedirà que el treball sigui premiat. 7. Oportunament es donaran els noms del Jurât Qualificador. 8. El fall es farà public abans del dia 15 de juny de 1934. 9. La Societat de Cirurgià de Catalunya restarà proprietària dels treballs premiats, i en publicar-los sempre haurà de fer constar, en la forma habituai, el nom de l'autor. 10. La Societat de Cirurgià de Catalunya podrà publicar una del �392 cronica edició de qualsevol dels treballs présentais, encara que no siguin premiats, fent constar el nom de l'autor i lliurant-li, en com- pensació, 50 exemplars. 11. La tramesa de material per al concurs, suposa l'acceptació de totes aquestes condicions pel concursant. 12. El Jurât Qualificadoj es réserva el dret de declarar deserts els premis que a judici seu ho mereixin. 13. Els dubtes que puguin suscitar-se per d'aquest reglament, la interpretació resolts lliurement pel Jurât Qualifica- seran dor. ELS "CONCURSOS PATXOT I FERRER D'ESTUDIS HISTORICS, POLITICS I SOCIALS " En, Rafaël Patxot i Ferrer fou un ciutadà de vigorosa actuació Sant Feliu de Guixols el 28 de gener de 1810 i hi mori el 26 de gener de 1886. pública, El seu que nasqué a nét R. Patxot i Jubert, volent honorar aqueixa exemplar 1920 institui la présent Fundació, que convoca Concursos cada any, el 28 de gener, i prèmia estudis monogràfics adients amb les afìcions o la manera d'ésser figura civica, en d'aquell patrici. De bell començament, aquests Concursos foren encomanats l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, però, ren a 1930, restaestructurats dintre la Institució Patxot, de la quai son una en de les modalitats. Tractant-se d'un tribut que els concursants a a la mémo ri a d'un home d'acció, cal prescindeixin d'abstraccions, consumais de les coses viscudes, en ternes socials i prenent els fets concrels i facin l'análisi sobre la taula expérimental, treient-ne les clusions positives amb con¬ plena llibertat d'intel'ligència. CONDICIONS GENERALS 1." Els treballs ran han d'ésser originals i inédits. Es presenta- mecanografiats, duent sobre tancat, l'autor. on una divisa que correspongui a un hi haurà el nom, l'adreça i la signatura, de 2." Mentre ultra el anglesa. no s'especifiqui cap limitació s'admetran a concurs, català, totes les llengiies romàniques i també la llengua 3." Es constitueix Jurât de très d'atorgar el premi si no membres, que podrá deixar troba prou meritoris els treballs con- �393 cronica cursants. Semblantment, si ho judica convenient, tindrà la fa¬ partir el premi, però no pas en quantitats inferiors a dues mil pessetes. 4." L'obra premiada esdevindrà la propietat d'En R. Patxot i Jubert qui tindrà exclusivament el dret de publicar-la i de cilitai de fer-ne traduccions. 5." Si la Institucìó Patxot no editava l'obra dintre dels dos comptar del veredicte, l'autor podrà fer una edició seu treball pel seu propi compte i en una sola llengua, en quai cas deurà constar en lloc ben visible de la portada, que l'obra ha estât premiada en els Concursos Patxot i Ferrer, detallant el concurs, amb l'any correspoment. Tôt això sense perjudici que la Institució Patxot la publiqui també i la tradueixi, anys a única del sempre que vulgui. Quïnzè Concurs 1934 Convocat el 28 de gener Premï : 5.000 pessetes Els treballs han d'ésser El en català desplaçament de població en cerca de millor viure és un fet humà estimulat actualment per la facilitât de comunicacions. Si el desplaçament s'eneamina a suplir necessitats d'altres contrades, la immigració serva un equilibri reciprocament profitós. Però, si massa s'intensifica i esdevé moviment instintiu de multituds incontrolades, la immigració congria perill, moral i material, en el poble que li dòna acolliment. No seftapre es tant natural i aparent la immigraciô. De vegades, encobreix la pretença de dominar o suplantar el medi on végéta, cometent una deslleialtat que es vesteix sovint amb els eufemismes de penetració, assimilació, colònia, Estât, impéria¬ lisme. Quan s'acoblen aqueixes menes d'immigracions, fan un greuge no solament a la personalitat, sinò a la mateixa existència, de la col'lectivitat que la sofreix. Son classicisme historié, els fenòmens de reacció i defensa temible, aixô provoca en la gent, les families, i el sentiment popular, de la terra l'ensenyament, les invadida ; les relacions internacionals n'han nodrit llur legislació preventiva. A Catalunya, ve de lluny l'experiència d'aquests enunciats i pot precisar-se amb documents i estadistiques. Ara, la immi- que creences �394 cronica gració manifesta revolçors que torben la nostra vida nacional. Com homes de cor, havent esment del Dret naturaj i assenyats en la Llei moral, Lenim el deure patriòtic d'estudiar el problema d'urgència que formula « LA IMMIGRACIO A CATALUNYA Els concursants » han de presentar llurs treballs en català, seguint les Condicions générais, a Barcelona, Carrer de la Cucurulla, núms. 1 i 3, abans de les set del vespre del dia 25 de gener de 1935. El veredicte es farà públic en el mes d'abril segiient. Després de publicat el veredicte, els autors no premiats dran recollir llurs treballs mesos, s'entendra que i po- els que no ho facin dintre els 1res hi renuncien. MORTALRAS Loïs Delhostal. Loïs Delhostal, majorai del Felibritge e membre de la SocieOccitans, es mort gairebén subtament dins sa cincanta-seisena annada, lo 19 de décembre. Sos obsequis agueron loc a Thiezac (Cantal) e foguet rebondut a Prunet, son vilatge tat d'Estudis nadiu. Tre sa prima jovença, s'adonet al cultiu del sieu parlar maiVermenoza, de l'abat For, de Dommergue e ral als costats de dels autres collaboradors de la primiera « Cabreta ». Foguet vice-president de 1'« Escola Auvernhata », mestre en gai saber e, per fin, a la santa Estela de Narbona en 1924,-devenguet titulari de la Cigala de la Mar. Institutor public e en contacte directe amb lo poble, cesset pas jamai d'estudiar son parlar e de ne recercar totas las riquesas lexicograficas o gramaticalas. D'aqui, l'abondància e la puretat de sa lenga, tant luenh del girgón abastardit de trop de felibres. D'ora comprenguet la nécessitât d'una reforma linguistica mai prigonda que la de Mistral ; tanbén aderiguet al sistema restaurador de Perbosc-Estieu e trasteget pas a dintrar a la Societat d'Estudis Occitans. Delhostal enriquit d'arreu la terra auvernhata de très poesias : « Rescouoto » en 1921, « Las Piados » en Beluguetas » en 1927. Enfin en 1933, donet a la nostra a reculhs de 1923, e « revista « Oc » son darrier estudi : « Ensag de glossari botanic �395 CRONICA auvernhat », obra que sera presada a sa justa valor pels botaplan coma pels romanizants. L'inspiración de Loïs Delhostal era essencialament populara, se complasiá a cantar las joiás del fogal e los agradaments de la vida campestra, dins una lenga posada a las melhoras doses. Malgrat l'abséncia de tota pretención, sas obras devon téner lo primier reng al costat de las de Vermenoza, que remembran per nistas tant mai d'un caire. Despuei qualques meses, nostre amie, avià près sa retirada consagrava tota son activitat a la propoganda occitana en Auvernhe. Dins sa darriera letra, datada de paucs de jorns e abans sa gasón en mort, nos mandet d'interessantas notas parlar cantalés, destinadas a sus la congu- nostra Gramatica occi¬ tana. Sa disparición constituis una perda de las mai grevas per l'Auvernhe, l'Occitania e la nostra Societat d'Estudis Occitans. Es amb aici lo un malcor prigond que pregam sa familha d'acceptar testimoniatge de nostras condoléncias. Andrieu Sorrelh. En Andrieu tor de la « Sorrelh, capiscol de 1'« Escola Mondina Terra d'Oc » Verdun-sus-Garona, après Era nascut a es lesers amb de 25 e de la lenga afogament e ans es sa en una e a la propaganda felibrenca, combativitat pauc comuns. Durant mai « La Terra d'Oc ment de las ideas felibrencas ble tant Agenés lo 23 d'abril de 1868. l'Enregistrament, consagret sos estât l'animador de 1'« Escola Mondina revista direc- d'Oc a un e corta maïautiá. una Montflanquin Dintrat dins radministración de f » mort dins sos seissanta-tres ans, a Lengadoc e ». Son rotle dins lo federalistas es » de Tolosa desvolopa- estât considéra¬ Guiana. Disciple leime d'August Forés e de Xavier de Ricard, a pas jamai separat la defensa de la lenga de la politica federalista. En desacordi amb los provençals a causa de sas concepcions politicas e amb los novels trobadors en rasôn de sa fidelitat al mistralisme linguistic, Sor¬ relh a pas gausit dins lo Felibritge de la plaça que li reveniá de dreit. Mistral, que jutjava melhor que certans majorais, pauset sa candidatura al Consistori. Malgrat aquel illustre patronatge obtenguet un nombre de vots insignificant. Despopat de tota ambición personala, mas decidit a defendre sas ideas, sosquet a pausar ma pròpria candidatura e, dins aquela estigança, en coma en �396 cronica prenguet sus el d'escriure a diverses majorais demest losquals : Anglada, Albarel e Sarrieu, que pensava dispausats a la favorir. Aquel detalh bastarà a mostrar sa bravetat e son desinteressament. Ouros d'amour », « Per un riban », En Andrieu Sorrelh daissa diversas obras : « Quand l'amour vol... », de teatre d'un acte ; li coneissem encara inédit un « Trencavel » en très actes. Cal ajustar qualques cançons e un fum d'articles dins « La Terra d'Oc ». Es amb un a prigonda tristesa que saludam la disparición del nostre ainic e del nostre iniciador a l'occitanisme, que foguet, qué que n'ajan dit, un dels melhors obriers de nostra renaissença en Lengadoc. reculh de « verses Caprice ; « », peças Camil Julian. aquesta revista, cresern convenent de senhalar la mort grand istoriàn dels galleses. Malgrat que son obra aja que de luenhs raports amb l'occitanisme, Camil Juliàn es una illustración de la terra provençala a la quala demoret sempre fidel. Baste de remembrar son discors de recepción a l'Academia Dins del Francesa, ont defendet bel amen t la lenga d'oc al grand escalus- trament de nombroses entenercs. Edmond Lefèvre. majorai E. Lefèvre es mort lo 28 de novembre a Brusselas. as Ais de Provença en 1855, aviá passât gairebén tota sa vida a Marselha. Li devem d'estudis bibliografics dels mai conséquents : Catalogue félibréen, Les majoraux du Félibrige, L'année félibréenne (1903-1905), Bibliographie mistralienne, Album de documents mistraliens, Les correspondants de Frédé¬ Lo Nascut ric Mistral. Lo Gerent : L. Alibert. Carcassonne. Les Imprimeries Gabelle. �TRESÉN TAULA DEL TOM N° S.E.O. Primier >0-11 concors — Genier-Abril de 1933 annal de literatura, ístòria e lin- 1 guistîca dels Païses d'Oc J. Carbonell. Rectificación del concepte de frontiera delp Pireneus J. Bouzet. Les J. Massó particules énonciatives Lovrents. Aribau i el i L. Alibert. seu Renaissença Occitana e en 6 Béarnais 21 39 temps Renaissença Cata44 lana R. Nellî. Un cartulari Narbonés inédit dau R. Bartha. Notas sus segle tretzén.. 53 59 Joan Esteve C. Laffargue. Lo libe de Rut 65 B.-C. Aribau. A 78 ma patria J. Maragall. Glossa. Els 79 focs d'aquest Sont Joan Letras Occitanas 84 Lletres Catalanes 92 100 Cronica Fotogravats : Manuel Milà i Fontanals ;Joan Maragall ; Lo centenari de la renaissença catalana : a l'Universitat ; la sesilha a la Generalitat ; davant lo monument Montjuic ; de Mistral al parc de Mestre Pompeu Fabra e Lois Alibert. fK" 12-13 — Mai-Agost de 1933 J. Carbonell. Cinc dies d'observador à Euzkadi 133 C. Camprós. Lo desarmament d'una amira occitana 156 L'electrificaciô d'Andorra 172 Ll. Creus. C. Morel. La ceramica de decoracíón excavada dins los « Clapasses vielhs » dels causses gavaudaneses.... 180 �Generalitat V. Bernard. Lletres Catalunya. Estatut interior de de Catalunya. 201 Lugar 219 catalanes 229 Arts Occitanas iiy Cronica Fotogravats seva vall excavat ; ; 186 ; Andorra : L'estang de Pessons ; 234 Encamp i la Els estaiiys de Madriu. Ceramica de décor excisât e Ceramica de décor excavat ; Vases de la colleccíón C. Morel. £A£° 14-15 La mort de — Setembre-Décembre de Ie*33 263 Francesc Macia Carles Camprós. Breiz. Notas sul movement breton A.-J. Boussac. Révolta dels albigeses contra lo bisbe Lois d'Amboise 282 L. Alibert. Gramatica Occitana M.-L. Dumeste. A perpaus V. Bernard. Letras Politica deu 289 « Libe de Rut Lugar » 321 330 Occitanas 342 Occitana 3*5 Cronica Fotogravats 35^ : L'homenatge dels estudiants catalans i llenguade la Torre dels Pins on docians al rei. En Jaume I al peu nasqué. 264 �ROGEH BARTHA FONT PERDUDA LA 'Poemas occitans amb un glossari lengadociàn-francés- catalan de L. Jlliberi. Bareelona, Las Edicions « La Revista». ALS VIELHS LIBRES J.~F. JEAMEAN; 33, rue de la cMairie, Carcassonne [Aude) Libres ancians Obratges sus e modems. las provincias meridionalas. Felibritge, Folk'lore, Lengas romanas. Catalog periodic adreçat gratuitament sus demanda �PUBLiCAClONS de la Societat d'Estudis Occitans de Tolosa COLLECCION : OCCITANIA CRESTIANA 7 SANTS EVÀNGELIS, traduction occitana de abat Juli G ubaynes, introduction, itineraris de Jésus amb 4 cartas geograficas, notas e ditìersas foulas! en Un volum de 478 paginas, sus papier velin especial, tela amb camisa iitustrada de fotogravaduras. Pretz : 30 frs; c 32 1rs. per COLLECCION PEDAGOGICA : religat la Posta. RAMON VIDAL GRAMA1 l^A /. lengadocians, per OCCIf ANA, Segôn los parlars L. Alibert. Per paréisser teu- QUASERNS D'ESTUDIS /. 1RES VIELHS PROCES provençaus ancians, gics), Pretz : per MARSILHÉS, textes A- Conio- (Section d'Estudis Fiiolo- 4 fr. II. ENSAG DE GLOSSARI BOTAMC AUVERNHAT, per L. Delhostal. (Section d'Estudis Filologics), Pretz. '• 3 III- fr. LES PARTICULES BE JÎRN.flIS, par Jean Bouzet Pretz : 5 fr. ENONCIATIVES EN (Section d'Estudis Filologics), IV. CATJLUNYA I ITÂLJjl Jl YJILBA DE LA RENAIXENÇA, per Ezio Letii, professor de la Unioersital de Nàpols. (Section d'Estudis Istorics), Pretz : 4 fr. V. IDEA E POLITÌCJÌ CULIURJLJS DE CATALONHA, per J. Carbonell. (Section d'Estudis Politics), Pretz : 3 fr. Aquels = co obratges son en venda Rouquette, librari, = de M. 29, Plaça Carnot, Carcassona (Aude) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 09, n° 14-15 [145-146], setembre-decembre 1933 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 09, n° 14-15 [145-146], setembre-decembre 1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1933-09 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-20 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/3ec8251390d1e12d7dede1af9d265bab.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (pp. 265-396) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22175 CIRDOC_A1-1933-014-015 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Camproux, Charles (1908-1994) Boussac, André-Jacques (1889-1964) Dumestre, M.L. Bernard, Valère (1860-1936) Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Description An account of the resource <div style="text-align: justify;"><em>Oc</em> est l'organe officiel de la <em>Societat d'estudis occitans</em> nouvellement cr&eacute;&eacute;e. <br />Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians</em>. <br />La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.</div> Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane