<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22413" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22413?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:40+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143863">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/bc4e0e3fa9c0016a8c68277565b6297c.jpg</src>
      <authentication>2e6e0939b386422d60a2ea7a02f943a5</authentication>
    </file>
    <file fileId="143864">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/7bcc0b3f9fb6da5cc52c59107052b590.pdf</src>
      <authentication>5f2f45abd975ec3697ac25767974060e</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="731975">
                  <text>ARMAGNA

'NOTJ
PER

LOU

BEL

AN

DE

DIEU

îC.I.D.O

Í3ÈZIERS:

EN

ALÈS

Encô de A. BRUGUEIROLLE

e

Giè, libraires-editous,

Grand'Carrièiro (Carrièiro Drecho), 102

��BREVIARI RE L'ISTORIO CEYENOLO

Las Cevenos
Avans la

vengudo de l'orne

sus

avans

l'istòrio

terro, l'elefant (meridionalis), lou cèrvi (megaceros), lou rinoceros

(ticchorrinus) abitou lou rodou de Durfort.

L'ome dau tems clau reno abito las baumos
dau tems de la pèiro liso ; e, pu lard, à Durfort

de-long Gardou. Vènou, pièi,
també, lous

omes

as mémos endrés, lous ornes
qu'acoumençou de travaialou brounze.

Las Cevenos fèros (1500-123 av. J.-C.)
Lous

Gab^os, lous Elvians, lous Arecoumiques.

Coulounisaciéu feniciano.

—

—

Lou temple das

Druidos, en Uzes. — Annibal passo lou Rose, en aut de Rocomaulo. — Jùli-Gesar soumés lous Arvèrnis. —
Establimen de la routo Regourdano e de la routo Doumiciano. — Chàbous
(Javols), capitalo dau Gibaudan ;
Alestum (Alès), capitalo de las Bassos-Cevenos.

Las Cevenos

roumanos

(123

av.

—

412 ap. J.-C.)

Lous Roumans s'establissou 'n

Alès, Uzès, ^nduzo, Arisitum (lou Vigan), à Vie-Ciéutat, Suzou,
Brieno, Brouzet, Sèino. — Alba-Augusta (Aps), capitalo das Elvians (Vivarés). — Lou Pont dau Gard, las
Arenos, la Maisoun-Càrrado, la Tourre-Magno. — La eroto souto terro d'Uzès.

Las Cevenos souto lous Franchimands (442-924)
Envasiéu das Barbares.

Privât, martire, à Mende.

Crocus

rabastejo las Cevenos. — Sant-Baudèli, martire, à Nime; sant
Apoulinàri e Tounançò Ferriou, à Bresis. — Evescat d'Arisitum,
— Foundaciéu de la
glèiso Sant-Jan-Batisto d'Alès. —
Sant-German-de-Mountaigu e Sant-Julian-aas-Gausses.

—

—

Sidoni

—

Guerro das Sarrasins. — Charle
Martèl, à Nime.
Las abadiès de Gendras, de

Las Cevenos souto

lopis Comtes de Toulouso (924-4 270)

Lous

Pelet, segnous d'Alès; lous Bermoun, segnous d'Uzès; lous Bernât, segnous d'Anduzo. — La
tourre Peletino establido en Alès e la tourre Bermoundo en Uzès. — La
proumièiro Crousado. — Ramoun
Pelet d'Alès pren la vilo de Tortoso. — Lou
papo Gelaso II e, pu tard, lou papo Aleissandro III en Alès. —
Lou troubaire Gaucelm Faidit se marido embé Guihelmeto
Montja d'Alès. — Lou troubaire Pèire de Barja.
Clara d'Anduzo. — Azalaïs de Pourcairargue. — Coustumos
d'Alès. — Guerro das
—

pren

Albigés.

la mita dau barnage d'Alès, en 1243, c li passo en 1254.

—

Sant-Louis

Las Cevenos francesos (1 271 )
Lous Templiès encarceras en Alès. — La
Guillaume Grimouard dau Roure, dau

segnouriè d'Uzès devèn vicoumtat ; aquelo d'Alès, coumtat.
Gibaudan, papo souto lou noum d'Urban V. — Lous Càmbis, lous
Mountalet, 4ous Sufren, sucessous das Pelet.
Charle IX erigis la vicoumtat d'Uzès en ducat. ~ Lous
Mountmourenci, lous Valés, lous Bourboun-Conti, lous Castries, sucessous das Bermoun d'Anduzo.
Ouliviè de Serres, lou paire de l'agriculturo. —
1604-1741-1768-1795-1815-1846, grandos Gardounados.
Sèti e
—

—

—

d'Alès per Louis XIII. — Vauban bastis lou Fort d'Alès.
Foundaciéu de l'Evescat
d'Alès.
Guerro das Camisards; Jan Gavaliè. —La pèsto en Alès;
l'evesque d'Avejan. — Coustruciéu de
l'Evescat; del'oustau Coumunau d'Alès. — Lou cbivaliè d'Assas.
Bridaine.
Flourian. — La Bèstio
dau Gibaudan.
Lous dous de Sauvages. — De Bausset, evesque. — Establimen de las
Forjos d'Alès;
de Bessejo ; de l'Usino de Salindro. — Lou
marquis de La Faro-Alès. — Matiéu-Lacroix. — J.-B. Dumas,
chimisto. — Lou baroun Saubert de Làrci. — Lou Felibrige en
Cevenos; reviéure de la lengo cevenolo.
preso

—

—

—

—

—

—

�ESCLUSSIS

Lou 45-46 d'Abriéu, esclùssi toutal de sourel, envesible en Alès.
Lou 4 de Mai, esclùssi parcial de luno, envesible en Alès.
Lou 9-4 0 d'Otobre, esclùssi parcial de sourel, vesible en Alès.
Lou 24 d'Otobre, esclùssi toutal de luno, un pau vesible en Alès.
Lou 8 de Décembre, passage de Venus sus lou disqùe dau sourel,

Alès.

envesible

en

FÈSTOS CHANJADISSOS

Cendres, 48 de Febriè.
Pasco, 5 d'Abriéu.

Pantecousto, 24 de Mai.
Ternita, 34 de Mai.

Rouguesous, 44, 42 e43 de Mai.
Ascensiéu, 4 4 de Mai.

Fèsto-de-Diéu, 4 de Jun.
4 è dimenche das Avents, 29 de

nouv.

TEMPOUROS

Febriè, 25, 27, 28.
Mai, 27, 29, 30.
Setembre, 4 6, 48, 49.
Décembre, 46, 48, 49.

Vint de Mars, printems vèrd vèn embé soun perfum ;
Estiéu caud espigant meissou, vint-un de Jun;
Vint-e-tres de Setembre, autouno èmbé soun grun ;
Ivèr embé sous glas, de Décembre vint-un.

Janviè, Juliet, Otobre, Avoust, Mars, Mai, Décembre
An trento-un jours ; Abriéu, Jun, Setembre, Nouvembre
N'an trento ; Febriè soulet
Embé vint-e-iuèch es pie.
✓

�JANVIE

187 +

FEB Kl E

4.

B.
dil.

2

dm.

3

dlM.

4

B.

/ JOUR DE L'AN
t S. C/a.
3 SR Genevuvv.
A 3. Sè/rious

dd.
dm.

5

f. Sù/ieoun.

dj

6

LOUS REIS.

die.

dùn

7

Tioçoï

dite

y

,t,j.

S S. Segerin
2 S. Jidia/i.

D.

if

dw

dûi.

■

urv a eiœo/o

S.

Sùnplice,

d/j.
div.

S
5

S.

div.

ô

Se Couleio

dite.
B.

7

S.

S
2

dd.

2

S. Blase

dim.

3

S2 Jàho

dim.

S7 Agate

6

SI* Doro
S. *Richard.

S'iiòicuỳteiviu)

/

dite.

2

QWeiiôi^-Saut
S. mido/v

B.

B.

PASCO

dùn.

dil.

S.

dùn.

Ocw.il

dim,.
di//s.

S. Alle/t'.

SBFranceóo

dij.

Tournas

d'A.

S. Ja/t-dc-Mala

dil.

S? Coulaeà'co.

dùn.

11

7/

S. Ladre,

dim

dii

12

S.

dj.

/2

S.b Oulaio

/6 Loue à\o Martirei
// S. ùrdfi/ri
cl' Matee/ni/i

div.

/3

S Boiuiùu

li5

72

div.

/•1

dite
B.

J'

seOuftaóù

U

dite.

71

Se JlaBldû.

/Ô

fyiwwj-iiaûMÙwt).

B

1ô

£&lt;Àaviqj

dd. /6 S Aoiencàri
dùn. /7 SB ACarLa/u?.

dil.

/6

S. Alra/m

du/i.

77

S.hRitno.

dm-

dùm. 78

Gaópacd-.

dim.

/3

ftajbe 91.S.3.0.

dùn

U

S Aiàrù.

dijdiv.
dw.

/5 5. Bo/mei
/6 S. Ounoural
/7 3. Anlinù

B.

18

a'à.
dim.

ft)

Cad.de S. 8 a. R.
S. Ca/uU

2o

S. Seixudim.

dm.

2/

dg.

M.
die.

S.BàJdy

dite. U
20
26

Comw. de S. Rua

dil.
dû/t.

27

S. Alà/ï

B.

J.

22
30

Sf° Martine

dite. 3/

SCMarcello

div.

dil.

23

„

N.L.

P.Q.

18

,

25 i 0,

„

7

Cillai) WU1«9M+U&gt;.
S Afera/it

div.

27

dite.

28

S.

ûrteia/i/.

»

//

33

*

m,

m

N.L.

.

.

P.Q.

„
,

70

dite

71

B.
72
dil. 73
dim- 77
dim. 75'

B.

P. L. lou, 3
il
D.Q.

à, S

7

dite.

B

7

dil

8

S

Bou/ii/àw

S.

Giàudù

S. Alourlerl
S. /liedarA-

dùm. /0

SeFélicita,

ROUGUESOUS

S. Ba/zuùi

jùn.

/2

S.

dj

/1

Q.iiaiwvu&gt;&lt;)o.

72.

S. Juôlin,
S. 7'iliuie/

dùn.

/3

SiÛulimpo

S. Frutuoim

dj
div.

17/ ASCENSIEU
15 S. Boiuu/acL

Lamleri

S.

S. A/itíce/

di».

S.

Oufege

76 S. Gent
17 S. Taocau/

dd.

18

Seieounido

dj.

OuVfJicc'

S:

div.

Jdrcfi

27,

Vidau.
dam. 22 S. Roulai
S.

4

Seïêlagite

S. Meratd/.

d.
dil.

PANTECOUSTO

S. AnH/ii de, F

/A

S.

15

Si Moud/Sole,

16

S. Froncés

17

SePe/'u/ne/

78

S. OwAÎao.
S CervàiM-

dùn. 27

-

If

S.

dil.

22

S.

Feiip de. F.
1A0.

28

S. Và/re/i de i.

div.
dite

22

S. Mateemi/u

3o

S. Fe/io

B.

3/

Scuilta/

Léiifred
Fotrdpi

S. DaiL-Satòto.
Treà. de n-Mo.

25
26

&lt;7.

Règ.

SeAgrevo

dim. 21

dj

Facile, lorn j.

SeFlûure/iço

B.

dùn. 23

25 cSeMario duc

.

73

div. /2
dû.y 20

dite. 25

*$;

SeCalar.de S.

Beo/ 'amid :

Ceieotin

Bernadùi
21 SeEóleilo
22 SeJidw

dùn. 26 S.

2-7 SeXelo

j

S.

2A

B.
dd.
dùm.
dùn.

Folio an/nj d/j.

S.
S.

dim. 12

di/tu 22

div.
dite

,

D.

dim. 20

3o

â

S. Fâiajiià-lau -

Brancàcù
S. Fond.

*-

FESTO-DE-DIÉU

div.

/1

S.

dj.

Ij

dd-.

dim. 28

S.

.

dù/L

S. Sûti.

dù/L. 31

SSAiounico

Marcelin

SeClouGldo.

S. Aniiuniùr

dil.

RAM PANS

A

75 SeCa-aw.
S. JanF.Lat.

Séjourv
S.

Apar.S. MirJiàiS Gregor/ de /V.

Se/Valaiù)

S. Quiri/i.

dim

70

cf Matemi/ia/r

23
3o

2

£a Se fôiovte.

dite.

dùn. 25
26

27

dùn

3

B.

Se Vilario
dû). 25 S. Alûrc/
B.
26 S. Ciel

£f:
div.

/

S. Afioèlme-

dw.

N-D. DE MARS

dil.

cùl. 2o
(ÍÙ/1: 2/

dy':

ûal/rud

.

S JagiueS.FilL
S. Aiauàei

S. RtaeSn
S. LeviL

7'7

23

J U N
louajoui» tre/Mou U//Îm-euiu/aJ. Je
vèrmou de. U m dau- 2/ au, 3c.

sesoufio.

76

72

dil.

dj;
div.

SeFerpelw

div.

J".

dil.

„

Sûie,;p.ni.

dim: 27

B.

«

à!

'

S. Vilourin.

demi. 28

Fra/iç.de S.

,

,

S.t Félùs

7

ligue
6)tjÒu,- 5 ouït

dite. 78 S. Apoulmi

Jouarjiuu

dite. 27
B.
22
dd.
23

S
■A

%

S. Jòuâc
S.
S. Bemoel '
PASSIÉU

2v

div.

s

.

Seûrilo

72

dij.

Ouquè/i

S. /Veóiouy.
S.b Ouâourùio.

?.l.lcu 2. à G'our. 5L m./3. P.L. lowl
/0
7
3
U-V
M, 0. D.Q
-

S.

26

dim. 28 Sb Ceaario.

ù

B.

21:
22

dim. 2.1 S. /Ualia.s..
dù/u 26 favAvpo'wco

Anóile/

S.

Valenlùu

18 LAS CENDRES.
/3 S Vnt/r
io

di&gt;i.

Se Agnès
22 S. Vùiceu
23 S. Ramoiui
■

dù&gt;.

3

d/i

S

1
2

dite.

Foucae

/0

10

MAI
creiteou■- de.- /our. 16m

dû&gt;.

dm.
dit//.

dite
B.

creiteou, de 7o///:lo.m. loueJours

S.

Faui l ermiio.
S. Tmtdòsi

diy.

ifà

Se Uuiegoundo
S. Caóimir

CAN 0EL0US0

3

Touàjoi
dim.

1

ÉU

ABRI

de /.our7/8m:

%JOteÀlVOteCJOiA/

B

Sck\VXOfb\AWi

7

■

MARS.

de 7 eue. Je /nia. iû/te

louJjourj crateou/ 8e 1our. //- uu/n leuàjeurocreiteou.

S. Bàvi-

S /inlèl/ne.

dite 27
B
28

S.

Irenèu,'

22 S. Féûee S. Faw
dim. 3o Sélàcio

dd

~

11

ou,.

7,

16/, 7
23 „ 10

u
&gt;

„

26
/3
6

m-,
„

,

36*

mi.

6.
J. N.L.

/ni. P.Q

«

18

,

ou.

2

*

7t

»

27/ „10/,

12 in. m. P.L .{ou 1 i

27
53

22

nu D.Q.
*

,

/11/.

N.L.

à.

P.Q.

,

2

16/,■
„

fl

ou..

10

„

/,
23, 11,

Uni. J. P.L. lou. 1 d- 7/.
11,
7
D.Q. , 2

ou-,

„

A3,
33,

,

J.

N.L

,,

///.

P.Q

.

15. ,10,,
23
3 ,,

P.L.

„

3/

,

0

„

am

3,

1„
J) »

37

■

S.
m

D.Q .lou /
11

N.L.

,

J.

P.Q.,

21

m.

P.L

22

ut '

,

a,
,

1

ou.

6
7
6

,,

,

2 m. à.

/t3
5t,

í

32

,

m..

J.
j.

�JULS ET
AVOUST
OTOBRE
SETEMBRE
NOUVEMBRE
de. 87 nu//. louoyouro oermou /Uloa.35 m. louojo/a'â vermi'/i de 1ou.45m . louépuM viro/o/i de. /ou-44 m-- lo/Ujo uv wmou de l.ou .l8mi.

l/uù /wrài'tr/iwu

dm.
&lt;y

dU.

/Inaâdl

dw.
f
dU,

/•bjudiMot.
/ dc' j/uj.

dim.
dû//.

2

mart uu
VISITACIÉU

.?

S.
s.

/

•

diM.
f.

■5

,y.

Jd,

6

S1"

.Anqeio.

Auùe/jo

i

S. Pe/M'.

2

t£)ttUe91:(D.i\v vUw.

3

dùn
dùn.

S"lido

d/J

/,

S.

JU.

5

X Jan

dm

e/u

ad:

Foumêrque

d/j.

1

S. Rounue

f

f

TOUSSANT

2

S. RaudUi
S.

dU.

2

louô s.

S. Aiòu-

3

s.

Upria/i-

3

Jtoiw
X Marcel

SFRo/tocUio

dw.
D.

dit
dim.

2

3

4

S.

Era/icU d'An.

dùn-

4

S.

X

Lou/fiè

dd

3

dim.

t*

5

AinuiMe.

SFT/ili
6 S. Pv-oòl

6

X iaat/iè
X PektUe

dm-

7

dm.

1

S. Er/ieàL

F

S

/

Ayricol

k«.D«3l:S:3.-C.

P.

6

d.

dm

7

S."

d/v.

7

S. ûatdaru

X Autan

8

S'* Isa/du

dm.

S

S

3l:6). De- Sdciuki.

cùj.

.7

d.

9

.)

X Vera/l

dw

10

Breo
3l.-Q.ìfe somxix5 Pie /.

s. Jtlùl/./l
X douma//

du.
dù/u
dau

7

dûu.

dij

S.

S. Pacie/il
S'° Boao

dil

12

s.

S. Pou/ cari

13

X

M.

14

S. Adito/aiàu
Eûn. de la Crouó-

dùn

14-

J.

31:6). D'tiXvou^t.

dùn.

16

S.

X Ko.
S. Jacuito.

dùn. 16
dy. 17.

di/n.

11

SF Emtùio

dim.

12

SFÙaro.

11
n

dd.

13

S. OuneoàX A-tiac/el

d/J

13

dim.
dm.

u

8. Bonaoe/duro

du.

14

15

.1' Enrù

16

dm.
F.

16

dd.

/7

dù/L.
dû//.

18
/9

S.

#

20

S. Bernai

dU

/1

dm.

is

s. 7'ou/naj

F.

/3

du.

•10

d Vu/cm de F.
SF.

Ma/yarido

15

■

dim

Ht

dij.

•13

S. CaOÔUL/L

die.
21
dw. 22
F
23

24
dw. 25
d.
26

SFCriUino

dil.

24

X

S.

dùn.

25

SFAno.

dùn. 26

S.
S.

a'd.

S. Panlali

dy.

dû&gt;

21

Jaque, Maj.

du/L- 22 S /Vaaàri

1 dùn. 29

d/j.

3o

dU

31

O.Q. Loir 6
N.L.

t

RO.

,

P.l.

*

/3
21

23

SFMario
S. Loup.

Germeuu.

3.
a

6.

ou-

5
,

/

„

5

&gt;
„

,

52

19
22.

53

nu-

,
,

Cftapolù

Loaidj eçej.

S. PrUat
S.
X Sidotu

Sajourum-

,

dw.

17

S.

Sh' i'Ueçaneto
S. GenouviJ
X

F

18

X. Lus

Flourentia-

dU.

19 S. Ge/-a/'d T.
dùn. 20 S. Grapaoi
dim. 21 SFOiu-áulo
dij 22 S. Mario Soi-.
dU 23 S. Tedorù
J.

S.

S.

dU. 26 s. mu
dùn. 27 S. Stuwia/ù
dim. 28 S. Sinwiue
d/j 29 S. ParaAie.
dU. 30 S. luea/v

Zeji'rùu

31

„

SF Rouoáelùio

S. Lan/lert

f.

d/l

,

JEJ'eréoo

16

dm, 24

3o

20

15

dU

31:6). Oau. tftunci.
S. EirmU

10

3
6
1

ou
„

f

24

26
dm. 26

d

%7

dp:

(ûewpcwco

Aufouo

dw.

.31 ni. o. D.Q.(ou

50
44
13 ,

„

..

m.

N.L.

m.

PQ.

J-

OuAÌao

F
27 S. Comte S. 77
dil. 28 .S. Ceraw
dim. 29 s. mlcjwû
dùn. 30 S. Gironie-

23

P.L.

4

3
10

,

,

,

,

a

25

,

4

6
10
9

ou
T

-,

»

45 m. m
/ „ à.
56
ô.
57 , à.
.

-,

.

X

31

,

p.g.,
P.L.

.

10

18
25

„

*

„

W
1
7

SUXixoû

9 X. Mah/rùû
dd.
dùn ío X Juot
olù///. 11 S. Marlù
dij 12 S. Relaie&gt;
du. /3 S. Milredm. /5 S- Ru eoes.
15 S.
F.
Ouŷè/u.
dit /6 S. Ouiquen

dim

X

17

dij.

19

SFJôal. d'Ou/uj.

dU

to

F22
dil- 23

Jiiniomd

31:6).

SFCeeilo.
S.

C/eopifL-

Clement

di/.

26

SFFoufmo

div.

27

S.
S. Soudèae-'

»
,

,

.

99

m

5'1

„

20

11

,
.

F.

6

dd.
dùn.

7
8

d/m.

9

5.

0.Q.&amp;™ / d

ni.

N.L.

J.

P.Q.

m-

Pl..

1

9
â
17
/
23.. 5
50 -,6
,

,

-,

,

,

-

iMMAC- CQUNCEP.

ST'Loucaio.
SFVal/wo.

/0

S.

Fa/iuwi

SF Fauaioo
S. Liuio

13

SF/Lzalaïá
s. Gràci

dm. /9

S. Eùnoudeoua-

F

S.
S.

17

2o

dd 21
dim. 22
dm. 23

Eiiûuyoiuu

'J'oumoâj ap.

S. Ouaourah.

SFli'idrio.

dùn. 29 S.

Trefumei

dim 30 SF CodoumlùU

Aadrìiu/

ou-

S. AicotUa/i
S. AndrÒte/

dw. /8

dp:
.

SFBarbo
S. Saùaá

dU. 28 iojiô S./nnouwiù

CUtSu'.
ou

5

.4

24 S. Içeo
dw. 25 CALENDO
d/A&gt;. 26 X. EôtU&amp;fînû
27 S. Jan, ap.
F.

10US AVENTS

X.

dw.

dd

Sijre/l-

dm. 23
29
Fdil. 30

SFBUdanio
S. Et: -Acwid

3

dy.

Ay tia/v

)e

2

dU 14 S. A/icaoù
dùn- 15 S. iluôèptdim /6 ÒíUWOWU)

,

SE Audo

\dw. 2-1

31

S. Aloi

f:
die.

F

au

/

dU. 11
dw. 12

di//L- /3

S.

dùn.
dim.

di/.

dùn 24 SfFloro.
dim. 25
Cataruw

Maylorio

O.Q. bu 2- à- /
N.L.

Cluwi aò

-

dw

22

,

Calùto

du.

S.

,

ve/'aa.
dim. 13 S. Gera/ul

LouiO, rèi

dw.

P.Q.

19

Càátoiû

Bourtoiunim

JltdÙûL
X Jo/û dogend
SFRojo de lieu
S. ladre.

à.

13

S

11

SFTùlo

23

nu P.L

/1

Pou/qiieriE

dùn. 23

dw.

a

JF

îo
F.
E/Uayuio
dU 21 s. Atatiiu/
S.
jdùn. ZI
Alaurice

S. Ceódri

Q.Q. ton 6
N.L. »
12

10

dw.
dm

27

J.

,

•/•y.

SFElino

S. Vdûu
SF i)Rvn)afeuo

dû//.. ZI

9 s. Fauaio
10 X Vùydo

a

s. l aurezm

dihl.

%-Sì.ò&lt;M&gt;%.-e.
S AleóóĹ

d/j

dw.
F

10

f.

€

S. Ba jue
f 51" Pop arado

dU
dwF

du.

onj jard.

DECEMBRE
louùjen irA virmo/wde- 9/m.dmlau

9oecreu l'cu-deUm.dau- 2/

S.

31

Silvèdre-,

50 m. m. -.
24 , nu.
44
nu.

N.L. l■&gt;u- 8 d 11 ou. 5'1 m-, à. :
16
o
P.Q.
15 r
01
P.L.
23 ,5, M
m

25

D.Q.

,

£o

,
11

&lt;♦.

à

.

,

.

30

-,

2

»

27,

J.

�FIÈIROS PRINCIPALOS DE CEVENOS
e

païs

que

boulejou.

GARD

Aies, 17 janviè, 27 abriéu, 24 avoust, lè dilus de mars, 24otobre.—Anduzo, 12 juliet,

setembre, lè dijòu de nouvembre, 2" dijòu de décembre, dijòu-sant. — Barja,
jun, 14 feb., 20 mars, 10 avoust, 2 otob., 1 nouv., 3 abr., 22 dec. — Benobre,
d'abr., lè dimars d'avoust, 10 set., 24 nouv.— Bessejo, 6 set., 23 janv.
Boucouiran, 2" dissate d'abr., 2" dissate de set., 5 mai.
Brouzet, 17 set.
Chambourigaud, 10 mars, 12 abr., 9 set., 3" dimars d'avoust, 8 mai, 10 set. •—
Ginouia, 12janv., divcndre-sant, 30 jun, 1 avoust, 25 nouv. — Grand-Goumbo,
10 dec., 30 otob. — Ledignan, 10 avoust. — Sers, 1 otob.
Porto, 1 mai,
1 jun, 30 nouv. — St-Ambrièi, 20 abr., 26 jun, 16 avoust, 15 otob., 8 dec. —
St-Flourent, 1« dilus après lou 4 set.. — St-Jan-dau-Gard, dimècre davans lous
iiampans, 24 jun, 16 nouv.— St-Jan-das-Anèls, 20 jun, 29 avoust, 5 nouv. —
St-Jfan-de-Ias-Cebos, 3 set.
Las-Salos-dau-Gardou, 8 nouv.
Rîbauto,
11 avoust.—Lou Vîgan, 12 mai, 9 set., 22 set., 15otob., 13dec.— Auzou, 10
mai,
25 nouv.
20
Aulas,
abr., 8 nouv. — Aumessas, 1 nouv.
Avezo, 25 avoust.
Blandas, 18 avoust.
Campèstre-e-Lu, 2 set. — Lanuejols, 19 set. — La Houvièiro, 25 otob. — La Sallo, 8 janv., 18 juliet, 13 nouv., 16 dec.. — Mandagout,
10 mars.
Mount-dardiè, 1 mai, 20 avoust.— Poumpignan, 1 mai. —Quissa
20 set., 4 otob. —
St-Andriéu-de-Majencoulo, 1 dec., t janv.. — St-Andriéude-Vauborgno, 2" dissate de mars, 15 mai, 2" dissate d'avoust, dissate davans
S'-Micbèu, dissate davans S'-Andriéu. —St-Ipoulito-dau-Fort, 6 mai, 13 avoust,
26 set, 3 nouv. — Saumano, 1 mai, 11 set., 17 nouv. — Sauve, 29
jun, 1 avoust,
1 set., div.
après S'-Michèu, 16 set. —'Sumeno, dijòu de miè-caremo, 18 otob.,
22 dec.
Trèvo, 24 abr., 2 nov. — Valaraugo, 10 janv., 10 mai., 3 set., 16 dec.,
25 janv. —Nime, 14 mai, 16 avoust, 29 set. — Moulezan, 22 set.,
24 jun, 14 mai.
Soumèire, dissate de la 1™ semano de caremo, la vèio das Rampans, la vèio dau
2" dimenche
après Pasco, 2" dissate après S'-Michèu. — Crespian, 18 set. — Mount.
pezat, 2° dimècre de mai ede set.
Uzès, 11 otob., 24 jun, 14 avoust, 6 set., 14 dec. —
Bagnou, le dimècre de jan., 0 mai, 12 juliet, 23 nov. — Goudargues, l feb. —
25
Laudun,
avoust.
Lussan, 1 avoust, 5 set., 10 janv., 10 mai.— Pont-St-Esprit,
25 nouv., 1 mars, 12 jun,
1 set. — Remoulins, 12 mai, 20 otob. — Roco-mauloj
16 avoust.
St-Chate, dimars-gras, 7 set. — St-Gmièis-de-Malgouirés, lè dilus
de mai, lè dilus de dec.
15

30
2"

dimars

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

,

—

—

—

—

—

ERAI1T

Anîano, 28 otob., 28 dec. — Bedariéu, dilus-gras (25 feb., se lou dilus tombo
24), 1 mai, lè dilus d'avoust, 22 set., 2 nouv., 22 dec. — Bessan, 10 avoust. — Beziès,
28 feb., 1
abr., 19 avoust. — Canet, 1 set. (31 avoust se lou 1 set. es un dimècre).
lou

�Caila, 26 abi'., 30 jun, 18 otol)., 12 nouv. — Ceios, 2 janv., 3 feb., 25 abr., 4 jun,
set., 25 nouv. — Cournounteral, 14 set., 14 nouv.— Fabrego, 25 otob,— Fraisse,
25 jun, 22 avoust. — Ferrals-das-Mounts, 29
jun, 5 nouv. — Gabian, 15 abr.,
12 set.
Galargues, lè dissate après S'-Michèu. — Ganges, 14 janv., 10 avoust.,
23 otob.
Gigna, 3" dissate de mai, 24 set., 30 nouv. —Eripian, 17 janv., dimars
de Pasco. |— Jouncèls, 29 avoust, 29 otob. — LaSalvetat, 28
feb., 3 mai, 13 juliet,
23 set., 10 dee.— Lou Poujol, 11 avoust, 19 set., dilus-sant.
Lou Souliè, 28 mai,
4 set.
Loudevo, 25 avoust, lou dilus lou pu proche dau 13 feb., lou dilus après
S'-Fulcran, dilus de la 3° semano de nouv.
Lunas, 25 mai, 14 sot., 29 déc. —
Lunèl, dilus de la Pentecousto, dissate après S'-Boutourmiéu, dissate après S'°-Catarino.
Mountagna, 29 avoust, dilus après lou dimenche de la Passiéu e dilus
après S'-Vincen. — Mount-peliè, 2 nouv., dilus de Quasimodo.
Mount-peirous,
28 abr., 24 avoust, 26 dec. — Murvièl, 16 nouv. —
Oulargues, 1 janv., 11 mai,
9 avoust, 12 set.— Pezenas, lè dilus
après lou 21 mai, dilus après l'Eis. de la Crous,
dilus après lou 14 set., dilus après lou 1 nouv. —
Paulhan, 9 set.
Poussan,
25 nouv.
Riols, 15 abr., 29 juliet, 6 dec. —St-Bauzèli, 16 avoust.
St-Chinian,
2 nouv., dilus après Quasimodo, dimars
après lou 10 janv. — St-Gervais, 24 feb.,
dimars de Quasimodo, 9 jun, dimars après
l'Assoumpciéu, 29 set., 30 nouv., 29 dec.
St Guilhem, 14 set. —
St-Gèli-dau-Fesc, 18 set.
St-Jan-de-Fos, 5 otob.
St-Maurice, 16 avoust. — St-Marti-de-Loundro, 3 mai, 25 jun, 28 set. —
St-Pons, 30 abr., 16 set., 13 dec. — Servian, lè dilus de set., 28 otob.
Soubés,
15 jun, 15 otob. —
Viols-lou-Fort, 27 jun, 1 otob. — Viloveira, 17 set.
—

1

—

—

—

—

—

—

—

—-

—

—

—

—

—

—

AVEIROG

Cass&amp;gno«JBegougnés, 29 janv., dilus de Pasco, 11 mai, 11 jun, 11 juliet, 6 avoust,

5 nouv., 9

dec.

Requista, 8 janv., 8 feb., 8 mars, 8 abr., 8 mai, 16 jun, 8 juliet,
set., 8 otob., 8 nouv., 8 dec. — Souciés, lè dilus après miè-caremo,
9 set., lê dec. Mercat dau cabgu, lè diss de cade mc3.
St-Chèl»,
10 janv., segound dimars de caremo, lè
dijôu après Pantecousto, 22 set., 14 nouv. —
Espaliou, 22 janv., dimars e dimècre davans lou dimenche das Rampans, dimècre
davansPantecousto, 31 avoust, 4otob., 11 nouv. —St-Ginièis-de-Ribodolt,20janv.,
lè diss. de caremo, 27 abr., 18 mal, 11 jun, 26
avoust, 5 nouv., lè diss. de dec.
Laguîolo, 19 janv., dimars gras, diss. davans lou dimenche de la Passiéu, 8 avoust,
23 set,, 25 otob.,-25 nouv., 29 dec.
St-Bauzèli, 21 janv., 15 mai, 26 avoust,
1 otob.
Campagnac, dilus de Pasco, lè dilus de juliet, 6 otob., 15 nouv.
Laissac, 15 feb., 23 abr., 8 jun, 25 set., 15 nouv., 13 dec.
Milhau, lè jour de
caremo, 6 mai, 6 avoust, 28 otob., 15 nouv. — Nant, dilus das Rampans,
25 ab.,
11 jun, 2 nouv. — Peirelau, 14 mai, 25
set., 6 nouv.
Salos-Curan, 13 janv.
dimècre après Quasim., 25 mai, 22 juliet, 2
set., 14 otob. —Severac-lou-Castèl,
15 janv., 6 mars, 25 abr., 18
jun, 27 juliet, 12 avoust, 18 set., 18 otob., 25 nouv.
St-Africo, 6 feb., 24 mars, 4 mai, 16jun, 14 set., 3 nouv., 9 dec. —
Beimount,
3 feb., 6 mai, 13
janv., 13 mars, 13 abr., 13 jun, 13 juliet, 13 avoust, 13 set.,
13 otob., 13 nouv., 13 dec. ■—
Camarés, lou 18 de toutes lou meses.
Cournus,
14 mai, 19 set., 12 otob., 24
nouv.
St-Roumo-dau-Tar, 17 janv., dilus de
Quasimodo, 13 mai, 11 avoust, 27 set., 25 nouv. — St-Serni, lou 11 de toutes lous
meses.
Vilo-Franco, 22 janv., 10 feb., miè-caremo ou 20 mars, Í8 abr., 22 mai,
16 jun, 17 juliet,
24 avoust, 21 set., 29 otob., 25 nouv., 22 dec.
8 avoust.
lè juliet,

—

8

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

�Aumount, 15 jan., 18 mars, 15 abr., 15 mai, 4 jun, 3 avoust, 11 e 25 nouv., 27 dec. —
Bagniéus, 9 j-uliet, 9 set. — Barja, 12 mai. — IBarro, 6 mai, 22 juliet, 12 avoust,
6 set., 6 Otob., 13 dec., lè dissate de caremo, dissate de miè-caremo, darriè dissate
de caremo, dissate après S'-Jan, après S'-Lu e après Toussant.— Blaimard, 18 otob.,
8 nouv., 2° dimars après Pantecousto.— Cassagnas, lè dimars d'abr., 30
set. —
Chambou, 30 jun, 30 set., dijòu après Pantecousto. — Chasseradés, 20 abr., 17 mai,
16 avoust.
Castèl-nou-Kandou, 13 janv., lè dilus de feb., mars, abr., 26 juliet,
20 avoust, 22 set., 9 e 29 otob. — Chira, 25 jun, 9 e 23 dec. — Coulet-de-Dezo,
10 e 26 janv., 6 feb., 18
mars, 1, 14 e 25 abr., 10mai, 4 juliet, 4 avoust, 6 e 21 nouv.,
28 dec.
IToura, 13 janv., 6 feb., dilus de Pasco, 11 jun, 6 avoust, 21 set.,
6 dec.
Fournels, 21 abr., 27 otob.
Gatusièiros, 20 mai. — Grandiéu, 3 mai,
14 set.
Ispagna, 14janv., 3 feb., 4 mai, 16 avoust, 8 set., 12 otob., 8 dec. —
La Ganourgo, 4 janv.,
19 mars, 2 mai, 30 jun, 14 set., 29 otob. — Lagardo, 27 jun,
16 avoust, 30 set., dimars après
Pantecousto. — Lengogno, 4 janv., lè feb. e set.,
dissate de la Passiéu, 3 mai, 14 nouv., 13 dec. — Laparado, 28 abr., 15 mai, 6 set.,
7 otob.
Malziéu, 9 e 24 mai, lè e 3" dissate de caremo, dissate davans lous Rèis
e davans la S'-Jan, 6
avoust, 22 set., 29 otob., 4 dec. — Marvejou, 17 janv., 23 abr.,
22 juliet, 31
avoust, 30 set., 11 nouv., 1 dec., lè dimars de caremo, dissate das
Rampans, dimècre-sant, dimars après la Ternita. —Mende, 7 janv., 2° dilus après
Pasco, 20 mai, 15 jun, 20 set., 2 nouv.— Meiriuèi, 2 janv., dijòu après Pasco, dimars
après Pantecousto, 1 e 25 avoust, 29 set., 23 nouv. — Moùîssa, 15 abr., 20 mai,
29 nouv.— HTasbinals,
dijòu davans Setuages., dimars davans laPassiéu, lèdivendre
après Pasco, div. davans lou 2" dim. de juliet, 9 set., 4 otob., 17 dec. — Poumpîdou,
10 feb., 25 mai, 25
juliet, 4 set., 22 dec. —Pont-de-Mount-vèrd, 14 janv., 5 feb.,
3° dilus de caremo, dilus davans lous
Rampans, 25 jun, 16 juliet, 21 avoust, 5 e
25 set.
Prevenchèiro, 29 set. — Siéu-tort, 2° dimars de caremo, dijòu après
Pasco, 14 mai, 7 jun, 17 juliet, 14 otob. — St-Alban, 17 janv., 4 feb., dimars-sant,
23 abr., 15 mai, 18
juliet, 14 set., otob., nouv., 9 dec. — St-Chèli, 2 e 17 mai,
11 jun, 26 juliet, 14
set., 18 otob., 13 dec., dijòu davans lou dijòu-gras, dimècresant.
Sto-Crous, 11 janv., 1 feb., 10 abr., mai, avoust, 15 nouv. — Sto-Enimio,
28 abr., 26 set., 3 otob. —
St-Estève-dau-Valdounés, 1 mars, 17 mai, 16 avoust.
St-Estève-de-Val.-Franc., 30 abr., 13 juliet, 29 set., 4 otob., 23 nouv., 15 dec.
St German-de-Calbèrto, 15 janv., 3 l'eb., 10 mars, dilus de Pasco, 3 e 13 mai,
15 juliet, 20
avoust, 14 set., 19 nouv. — St-German-dau-Tel, 1 jul., 22 otob.,
2 nouv.
—St-Maurice-de-Vantaloun, 10 abr., 12 set. —St-Privat-de-Vaîoungo,
8 abr.
Servereto, 25 abr., 26 jun., 29 dec. — Servièiros, 6 mai. — Vebrou,
8 e 22 mai, 15
otob., dimars-gras. —Vlalas, 20 mars, abr., mai, set., 5 nouv.,
18 dec.
Vîlofort, 18 janv., 20 feb., 26 mars, 3 mai, 29 juliet, 14 set., 11 nouv.,
1, 21 e 29 dec., vèio de l'Ascenciéu, dijòu après la Fèsto«de-Diéu.
—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

ABDECHO

Aubenas, 17 janv., 2" dissate de juliet, 15 set. — Aps, proumiè dimècre après
Pasco, proumiè dimars après la Pentecousto, 1 set., 1 dec. — Bourg-St-Andiou,

�10

—

—

proumiè dilus de feb., 7jun, 10 juliet, 23 set.,4nouv., 17 dec. — Bouciéu-lou-Rèi,
24 feb., 23 abr., 25 jun, 27 otob., 13 dec.— Burzet, 23
janv., 7 feb., 23 mars,
15 abr., 19 e 28 mai, 26
juliet, 10 avoust, 6 otob., 15 otob., 25 nouv., 1 dec.,
27 dec.
Bano, 21 nouv.
Berias, 25 jun, 12 set. — Choumeira, 20 mars,
15 juliet, 25 nouv. — Cheilard, 25
janv., dijòu-gras, dijòu de miè-caremo, dimècre
après l'otavo de Pasco, lendeman de l'Ascensiéu, 25 jun, 7 set., 20 otob.. 1 déc.,
dijòu davans Calendo. — Coucourou, 8 janv., 22 mars, 23 jun. — Entre-aigos,
8 e 15 janv., 26 mars, tresen dilus après Pasco, dimars
après Pantecousto, 2, 17 e
31 dec.
Freissenet, 18 abr., 25 set., 15 otob.,— Gras, 14 mai, 11 jun, 14 set. —
Jfouèso, 25 janv., dimèc. de las Cendres, 25 abr,, 20 jun, proumiè dimècre d'avoust,
18 otob., 25 nouv. —Jauja, 13 e 21 janv.,
dijòu davans loudimenc. de la Passiéu,
4 mai, 15 e 29 set., 9 dec. — Lavoulto, 8
feb., 10 avoust, 18 set., 6 nouv.,
13 dec.
Lussas, 15 janv., 21 abr
2" dilus de set. — Lamastro, 20 janv.,
5 feb., 6 mai, 29 set., 18 otob., 28 dec. —
Lablachèiro, 10 abr., 16 set.
Largentièiro, 22 janv., 15 mars, 18 juliet, proumiè dilus d'otob., 11 nouv., 17 dec.
Eoubaresso, 1, 10 e 28 mai, 25 jun, 24 set., 8 otob. — Meziiha 15 jours après
Pasco, un mes après Pasco, dilus davans la Pantecousto, dilus davans la S'-Jan,
22 juliet, 1 set. —
Mount-pezat, dilus de miè-caremo, 26 abr., 22 dec. •— Privas,
30 mars, 3 mai, 24 avoust, 29 set., 20otob., 25 nouv., 20 dec.—■ Pouzin, 23
janv.,
1 mars, 25 abr., 20 juliet, 1 set., 18 nouv. — St-Andiou-de-Bourlenc, 28
abr.,
9 mai, 19 nouv. —
St-Remèse, 12 mai, 1 otob., 18 nouv. — St-Fortunat,
23 mars, 29 abr., 23 jun, 3 otob., 17 dec. — St-Laurent-dau-Papo, 1
janv.,
2 feb., 25 mars, 1 mai, 24
jun, 6 avoust, 8 set., 29 otob., 8 dec. — St-Pèire-vilo,
13 janv., 1 mars, 1 abr., 10 mai, 10 jun, 15 juliet, 14 avoust, 18 otob., 10
nouv.,
9 e 16 dec.
Lou Tel, 12 janv., 20 avoust, 21 nouv., 9 dec. — Vais, 12
mars,
15 mai, 25 set., 10 otob. — Viviès, 2 janv., 23 abr., 5
jun, 9 nouv. — Vilonovode-Berg, 15 jours davans Pasco, 8 jours davans l.ou dilus-gras, lou divend.
davans lou divendre-sant, 20 mai, 26 jun, 14 juliet, 16 avoust, 21 set.,
28 otob.,
13 dec. —« St-Felician, 3 feb., lou dimars après
Quasimodo, lou dimars après la
Pantecousto, 26 avoust, 30 nouv., 31 dec.
St-Marti-de-Valamas, 18 janv.,
3 feb., 1 e 26 mars, 2 mai, proumiè dimècre de juliet, -9
set., 12 nouv., 9 e 27 dec,
St-Ferai, 20 mars, 21 jun, 22 set. — Touraou, 22 janv., lendeman dau dilus de
Pasco, 29 mai, 29 avoust, 3 nouv., 17 dec. — St-Oulaio, 10 mai, 10 avoust, 27 set.
Tueis, 2 e 25 janv., 1 mai, 24 jun, 4 otob., 0 nouv., 8 dec., 15 jours davans
lou dilus-gras, 15 jours davans lou dilus das
Rampans. — Vagnas, 3 mai, 19 set. —
Valou, 11 feb., 8 mai, 12 avoust, 26 nouv. — Lous Vans, 8 abr., 28 jun, 21 avoust,
9 otob., 21 dec.
—

—

—

—

,

—

—

■—

—

—

-r-

�CROUNICO

CEVENOLO

l'a vint ans, en terro de Prouvenço,
naissiè lou Felibrige, simbèl treJusent de la lengo e de la naciounali'ta de noste
Mièjour. Noun es necite
de dire la caminado e lou triounfle
d'aquelo renaissenço qu'acoumençan
embé las Oubretos de Roumaniho, passant lèu à Mirèio, la

Miòugrano
entre-duberto, la Farandoulo e tant d'autros obros mahjstralos que
Calendau courouno, tèn à l'ouro d'aro tout lou
païs de lengo d'O e
atiro vèrs nosto literaturo lou regard do l'univers
que sap.
Ço qu'aici devèn coustata, es la part preso per las Cevenos e subretout

lou

païs Raiòu end'aquel mouvamen remarcable.
Aitambé, quante sôu mièl prépara que lou nostre -per reçaupre la
nouvello semenço felibrenco? N'i'a
prou de nouraa Sauvages, la FaroAlès, Matiéu-Lacroix, senso coumta d'autres mens couneigus, qu'avans
nosto epoco an escrich embé gàubi dins la lengo
cevenolo.
0 ! poudèn n'èstre fièrs, nosto raço s'es toujour moustrado
per l'estaco
drujo et founso que ie llo au cor l'amour de soun parla, de soun terraire et de sas tradiciéus; e d'iuèi, las obros
que proudusou sous escrivans fan pas vergougno à la causo coumuno clau
Felibrige.
Mès à despart d'aquelos obros publicados, de
quintos diren un mot un
pau pu liuèn, que d'oubrelos que vesou pas lou jour e noun soun tastados que dins un pichot rodou d'amis?
Es acô d'aqui vertadièiramen
daumage. Vèjaqui perqu'avèn créa
YArmagna Cevenòu, un libre mounte i'aura plaço per toutes. E pièi, nosto
dbro, de-segu, fara'speli de nouvèls escrivans cévenôus, e, causo utilo,
se tara la
troumpeto de tout traval se rapourtant à nosto countrado.
Zou ! troubaires cevenôus !.. lous vièls amai lous
jouines, à l'obro !
lous jouines subretout, travai-as, estudias lous mèstres, âprenès la
lengo
e la manièro de
l'escriéure, e veirés qu'entre toutes, faren prou quicon ;
aqueste an, per acoumença, acô vai pas trop mau.
—

*

*
*

Senso ana pu liuèn,
diguen de-qu'es e de-que tèn noste Armagna
Cevenòu. Àcò 's be simple.
Quau counouis pas VArmana Prouvençau, aquelo publicaciéu foundado
per lous felibres, à la proumièiro ouro de lus entrepreso valcnto e que
eado annado acampa que mai
d'espandido e de

poupularita? Eli ! be !

�—

12

—

VArmana Prouvençau, cadelas druje e verturious
vint ans, vèn de douna vido e esquíèl end'un
biha. E aquel drôle, quau es? UArmagm Cevenòu.

sous

qu'es en trin d'arrapa
drôle gaiard e escara-

Tau paire, tau fil. Es dire que lou fil seguira las piados lusentos dau
paire, que luchara per la mèmocauso, e tout pichot qu'es, pourra 'ncaro
l'a grand ben à l'oustau.
Au proumiè lou vaste empèri dau Mièjour, au segound sas Cevenos
benesidos, mounte sara l'ami dau pople que travaio et que crei, per
amorque li parlara sa lengo, que pensara coumo el, que rira coumo el,
e qu'abéurara soun amo
à la pouësio que coumpren.
*

.*
*

Aro

faguen noste mestiè.

Moussu Maximin d'Hombres

a publica la proumièiro partido de soun
languedocien-français. La segoundo e darrièiro partido se
prépara. Aquelo obro ramplaçara'mbé foço avantage lou diciounàri tant
renouma de Sauvages, car en'mai dau found d'aquel vièl oubrage, i'a lou
gloussan laissa per lou marquis de La Faro, que moussu d'Hombres
a 'ncaro aumenta; senso coumta tout ço que noste savant coumpatrioto
i'a, de soun sicap, semena dedins de remarcosde linguistico e d'istôrio.
Moussu Maximin d'Hombres a també publica en 1871 : Alais, ses ori¬
gines, sa langue, ses chartes, sa commune et son consulat. On vei de deque trato lou libre que, remarcable per sa scienço et soun escri, fai ounour à la vièio capitalo cevenolo e n'en fai encaro mai à l'autou.
Sèn urous d'aproufita de l'òucasiéu per dire que la nouminaciéu de

Dictionnaire

d'Hombres au sèti de la présidenço dau tribunal civil d'Alès a fa
plesi à tout lou mounde d'aici. A quinte poun de visto que siègue, sô
poudiè pas faire pu bono causido.
moussu

*

*
+

Un autre vétéran dins lou culte dau sòu nourriciè, acò 's Pau Fèlis,
an nous a douna sas Fados en Cevenos, un gros voulume poulidamen estampa per l'emprimariè Brugueirolle et Cè, sucessous de
Veirun, embé lou pourtrouès de l'autou, foutougrafia per Girod. Dins
aquel pouèmô en sege partidos, lou troubaire Fèlis, emb'un biais e un
siuèn despiclious que noun sai, a fa lou tablèu vertadiè e parlant de la
terro e de la vido raiolos : se pot pas mièl faire dins lou genre. Dire
qu'après La Faro, lou cantaire do las Fados en Cevenos a pougu fourni
quicon de nôu, es pas, de segu, li faire un eloge de tiro-t'en-dai. Per

qu'aqueste

�—

13

—

moio ! poudriè
Fèlis se refariè

(Diéu l'engarde!) s'avali lou pa'is raiòu; embé lou libre de
pèlro per pèiro, e soun mounde també : car lou earatèro
particuliò de noste pople es aqui marca díns uno lengo que nM ges de

secrets per

aquel escrivan. Emb'acò, cresegués pas, au mens, que lou
pouèto se Countcnto de toujour resta sus lou sôu qu'aimo tant e canto
encaro mièl. Nànil quand s'endevèn, sap també douna soun
cop d'alo
vèrs l'aussado de l'espiraciéu e de la pensado. Voulès rire embé las galejados familièiros dau terradou? voulès èstre esmougus de las souvenenços dau tems passa, dau brave tems de nostes paires? Achatas las
Fados

en

Cevenos.

*

*
*

Lou felibre das Cants de l'Aubo, aquelo obro de jouinesso, d'amour e
d'entousiasme patriau, a vougu s'ensaja dins uno autro manièro.
Vèn de baila tout-escas Volo-Biòu, pichot pouèmo cevenôu en très
cants. Perdent

jamai de visto lou d'aeô quefai lou caratèro e la vido pro¬
dau païs, Albert Arnavielle a mes en lustre la legendo de SantAmbrièi, qu'es tant poupulàrio en Cevenos coumo en Vivarés. Soun
fraire Aristide a, per aquel pouèmo, dessina 'mbé prou de gàubi e de
verita, quauques images que fan pas mau valé lou libre.
Lous souscriveires aguent abena quasimen lous très quarts dau
tirage de Volo-Biòu, lous que desirou l'avedre podou s'entancha, se
volou pas arriva après l'acabado. Vitamen, que n'iaura pas per toutes!
pre

*

*
*

Rapelen Lous Vièls de la Vièio, galejado saupicado que lou troubaire
Anduzen Ipoulito Ouliviè a facho, i'a'n parel d'ans, per la scèno mounte
la jouinesso cevenolo la quaucos fes
jougado.
*

*
*

Moussu V. Aragon, président à la Court d'Apèl de Mount-peliè, a fa
uno Nouticio sus soun parent Laurent Cabanis, d'Avezo (Gard),
mort lou 15 de décembre 1862, à 78 ans. Cabanis èro un pouèto cevenôu
de la bono
meno, que lous letous de l'Armagna pourran jjuja, car dono
d'el quauques moueèls
qu'avèn près dins l'eicelento Nouticio que parlai).

pareisse

Lausengo e gramecis à Moussu Aragon de nous avé fa couneisse lou
pouèto de las Autos-Cevenos! D'abord qu'a tant be coumença, fariè causo
bono e utilo de publica las obros entièiros de Laurent Cabanis.
*

*
*

�14

—

—

La Soucieta
arqueoulougico de Beziès countùnio toujour sa noblo
missiéu d'encouraja la pouèsio dé lengo d'O. Es un eisemple que las
autros soueietas dau Mièjour déurièu segui. Chaco annado, per la fèsto
de l'Ascensiéu, la Soucieta de Beziès dono un rampan d'ouliviè en argent

pièi de medaios as au tous de las meiouros pèços de pouësio escrichos
das parlas dau Mièjour. Aqueste an, es un felibre cevenòu, l'abat
Ernest Aberlenc, vicàri à Sant-Teodorit d'Uzès, qu'a gagna la medaio
de brounze, per soun pouèmo : La roundo fantastico. Bravo! l'abat
Aberlenc, e bravo I las Cevenos, que sous pouètos soun souvent citas
as councours bezièirens. Lous
jocs soun mai dubert per 1874, e lous
que se sentou lou courage de courre devou manda lus pèços avans lou
1 d'abriéu, au Secretàri de la Soucieta, en seguissent ço" qu'es d'usage
e

en un

de faire

en

tal

cas.
*

*
*

S'es

fourrna, en 1869, à Mount-peliè, la Société pour l'étude des
romanes, de quinto pot fa partido, à titre de membre libre,
touto persouno, mès-que baile dès francs.per an. Aquelo soucieta, que
i'a 'n tèsto d'omes ascienças e afougas d'amour per lou reviéure de
nosto lengo, es de grand ajudo à l'obre das felibres. Publico la Revue
des langues romanes, que tout membre reçap. Dins la Revisto de 1873, i'a
dos quitanços en lengo
roumano, bailados per las abadessos dau mounastiè de S"&gt;-Claro d'Alès, au xiv® siècle, que soun acoumpagnados de
notos istouricos per M. Charvet; i'a tourna 'no pèço d'Arnavielle : Janeto,
emb'uno de A. Langlade : La Viradona.

langues

*

*
*

En parlant de soueietas, devèn pas ôublida la Société scientifique et
littéraire d'Alais, que publico, dins sous buletins, de travals de-requisto
arregardant la lengo e l'istòrio de noste païs. D'aqueles menciounaren:
La grotte des morts, à Durfort, per M. Cazalis de Fondouce; La

première Maison d'Uzès; Les Evêques d'Uzès; Les Fumades et leurs envi¬
rons, per M. 6. Charvet; Vécole de droit d'Alais, au XIIIe siècle, per
M. Dadre; Alais, ses origines, etc., que n'avèn deja parla
; Des établisse¬
ments métallurgiques des Phéniciens, per
M. L. Chamboredon ; Costumas {
de Sant-Gili, publiées par M. A. de Lamothe; Margarido e Ma meinado, pouësios d'Andriéu Leiris.
*

*
*

Acaban

aquelo crounlco

en

faguent

un

apèl frairenau à toutes lous

�—

15

—

pouètos de Cevenos, per que vengou creisse la bando de VArmagnci.
Encaro un cop, à l'obro, per la lengo e lou païs! Prouven que se i'a,
aici coumo pertout, uno jouinesso carcavielido, abourrido, apourridido,
n'i'a també 'no autro qu'es jouino e sano, forto de fe crestiano, amourouso de pouësio, de tout ço qu'es bèu e pie de vido, — jouinesso que
fai espera lou revei de la patrio ensannousido e inatrassado.
Emb'acô, à l'an qué vèn, se Diéu-z-hou vòu !
LOU

AS

FELIBRE DE

CEVENOES

Se voulès pas que

la rousello
Vèngue estoufa vosto tousello;
Que voste blad siègue agani.
Mès se voulès aquesto annado
Coumta mesuro couraoulado,
Avedre graniè be garni ;
Se voulès vendre vosto

lano,
lou pastre sens engano
Ague siuèn de voste troupèl :
E que

Que lou davale de mountagno
Sens la rougno ni la magagno,
E sens calus nimai sens pèl ;
Se voulès pas que la plouvino
Empache de rempli la tino,
Que lou rasin coule pa 'n flou.
Mès veire la vigno cargàdo,
A chaco soueo uno descado,
E que lou nioust fague glou-glou

Se voulès veire

gèrlo pleno,
cleno
Souto lou fru de l'ouliviè;
Se voulès la cledo coumoulo,
Veire varaia la bridoulo,
Amai pelous aucastagniè;
Amai la branco que se

;

L'AUBO.

�—

16

—

Se coumo la de ta vesino,
Vos veire aqueste an ta galino
Faire lous iôus à dous rousse ts,

Fugi dau trelu l'estoufado,
Abari touto la clucado,
Mou-grat lous arpiéus das mouissets;
Se voulès pas que la pebrino
Vèrjgue mai mascara l'esquino
E las arpetos dau magna.
Mes se voulès bello cambrado,

Avedre fourels à brassado...

Croumpas,

croumpas

noste Armagna!

Croumpas-lou, poulidos drouletos,
A gàubi fin, i'oujos gautetos,
Iuèl de jaiet e de diamant,
Se voulès que lou calignaire
Lou pu bèu de voste terraire
Vèngue vous prene per la man,
E vous enmene, embriai dejoio,
Vous la proumièiro blanco nôvio,
Davans ministre ou capelan;
De soun amour vous èstre urouso
De benuranço a fa jalouso
Fins la noro dau castelan !..

Pourtara, jouinesso galoio,
Embé l'amour que Diéu envoio,
La fèrmo fe dins l'aveni ;
Vous fara, vièls de la countrado,
La lengo d'O raviscoulado,
Dau tems passa ressoùveni.
Pourtara 'n toutes bono annado,
Amai l'ivèr, dins la veiado,
Vous servira de passo-tems.
Aimo la drolo vergougnouso,
Aimo la Franco malurouso...

Croumpas,

croumpas,

sarés countents !
Capitello.

En

Anduzo,1873.

�—

17

-

ADIÉU-SIÀS
Àdíéu-sias ! braves gents de Cevenos. Escusas, que'vouS cope... Àcô 's
iéu Ion Bourgal, que me eounouissès toutes. Galoi et galejaire, coumo
un franc Raiòu que sièi, ami de tout lou mounde, las bellos fes vous ai fa

rire, en vous n'en countant quaucuno, à las veiados d'ivèr, de cóntro
lou fio que beluguejavo ! La trempo e las afachados, qu'èrou toujour de
coumpagno, gaslavou pas res.
Se dis que meno menejo. Osco ! De paire en fil lous Bourgal sèn toutes
lous mémos. De nous veire, de nous ausi, cadun fai : — Es b'aqui lou
tipe cevenòu tout pasta! — Acô.'s talamen vrai que, dins nosto familro,
poudèn dire, senso menti, que tant que i'aura de Cevenos, i'aura de
Bourgal, ou be, tant que i'aura de Bourgal, i'aura de Cevenos; que

(Diéu garde d'un tau malur!) s'un jour n'i 'aviè plus, de Bourgal, adiéu
lou pais !
Coumprenès, entre saupre que se fasiè 'n Aniïagna cevenòu, s'ai lèu
di :
N'en sièi, iéu! — La causo parlo souleto. Sai pas se n'en diren
aici de boiirgalados? Sai pas se riren? Vè! es tant bravé e tant bo de
rire, quand on fai soun traval e soun devé! Mes parlan de rire sens
tnanèllo et sens fa tort en dingus. Ah ! d'aeò lou Bourgal n'es pas.
Acô di, se lai ie ses, amai iéu. Vejan ! acoumençan lou prefa 'mb' uno
picholo.
—

PACIENÇO
Gervaiso veniè de pèrdre somi ome, soun brave Gervais, e, assetado,
tèsto dins sas mans, à la testièiro dau lié dau paure mort, se descounsoulavo, en traguent de siéules que fendasclavou lou cor : — Ai ! ai ! ail
de moun paure ome! Retenès-mel... retenès-me, vous dise!...
Anen! anen !
li faguèrou las vesinos que l'assistavou — sabès
be... Quand lou bon Diéu nous vôu, sèn pas pus nostres! Vejan I acô
vous fara mau... Vous fau
prene pacienço!
sa

—

—

-&lt;

Pacienço!— respoundeguè la véuso incounsoulablo— Pacienço!...
es lou tout
que me vouguèsse!

noste vesi?...

lou

Bourgal,

2

�—

A

0

MAS

18

—

CEVENOS

sòu cevenôu, oma countrado fresco,
Moun païs nourriciè,
Toun noum m'es clous au cor coumo mèu de la
E l'amour qu'ai per tu, que brulo ma ventresco,
Cèrto es pas mejanciè !
moun

Iéu t'aime, noun amor qu'es moun amo
De ta fièro béùta ;

bresco,

ourguièiouso

Qu'as cèl blu, serres grands, naturo verturiouso,
Trésors que cavo
Aire pie

Nou, t'aime

founs la scienço vitouriouso,
de santa.

t'aime,—- es aqui tout... que t'aime
un efant;
Nou, t'aime per qu'aquel amour lou cor m'embaime,
E per qu'aquel amour de countùnio m'espairne,
Qu'es ma set, qu'es ma fam !
amor que

Tau

0 sòu

A

e

dins iéu te cabisse

toujour nôu ;
quand te sent moun pas, de joio te cbaupisse,
brassado t'arrapè, e trelepe, e boumbisse,
0

E

maire

beni, iéu t'aime
Un

E

sa

amour

moun

sòu cevenôu !

perqué

Sus ma
E moun

per t'aima iéu sièi nascu felibre,
Perqué sièi espira,
liro, per l'èr vole que toun noum vibre...
amour
per tu, grava dins mai d'un libre,
Dins l'aveni viéura.

E

vole,

célébrant l'amour de mas Cevenos,
Empura mémo amour
A lou que sent de sang cevenôu dins sas venos...
Car i'a quicon de grand que fegoundo las menos,
Senso pou de brumour;
en

Car i'a 'no

causo

Que lou

bello, inmourtalo
canou bramant,

e pu

forto

�/
—

19

—

Uno causo que fai d'uno naciéu iuèi torto,
Raufelant, à noun-plus, souto l'orro redorto,
Un grand pople deman ;

Uno

e que chabusclo l'amo
qu'esbahis,
Que vai vèrs lou prougrès, traucant coumo uno lamo...
Acjuelo causo : espèr, amai tron, amai'flamo,
Es l'amour dau païs.
cause»

fougouso

Das autres

0

sòu cevenòu, o ma countrado f'resco,
Moun païs nourriciè,
Toun noum m'es dous ou cor coumo mèu de la bresco,
E l'amour qu'ai per tu, que brulo ma ventresco,
Cèrto es pas mejanciè!
moun

Marius Vielar.
16

dejuliet 1873.

Sabatiè,
Fai toun mestiè.

liOUJ

—

—

—

—

FIO

Bon

vèspre, madamo Gama, amai touto la coumpagno.
Adiéu-sias, moussu Lamolo. Acabas d'intra... assetas-vous.
Merci, sièi pas las, qu'afatigue pas trop.
De-qu'^cô fai. Zou ! moun ouncle, sens vous coumanda, bailas

eadièiro à moussu Lamolo.
Moussu Lamolo s'assèto, e, après un
Moussu Gama çai i'es pas?
Nàni. le voudrias quicon ?
le voudrièi parla.

uno

sassi, dis

:

—

—

—

—

—

—

—

mas.

*

Es sourti ;

Prèsso

mès saique sara lèu aici. Acò prèsso?

sens

pressa.

poudian fa la besougno, nautres, sariè 'mbé plesi.
Eh 1 be ! venièi per dire à moussu Gama que s'èro mes fio à soun

Se

"

�—

20

—

Touto l'oustalado

Urousamen que
lou fio.

faguè qu'un cricl e qu'un saut.
lous vesis dau mas de moussu Gama amoussèrou
lou

AU
A.

FEIiïBRE

de

prepaus

Bourgal.

ARNAVIEIiliE

l'Armagna

Gevenuu

Parla de las Autos-Cevenos

Achas que

faire un Armagnac
'no besougno facillo :
Cal d'abouord une plumo abillo,
Après cal de scienço un plen sac.
Es pa

Saupre al juste quant nostro boulo
Dins

annado fa de tours,

uno

Quant las

sasous

E quouro

la luno cartoulo

durou de jours,
;

Predi la

plèjo, lou bèl tems,
Esclùssis, trounados, grands bents,
En un mot legi dins lous astres ;
Dire las
E

fièiros, lous mercats ;

fa

croumpa sous armagnacs,
Per tout acô cal pas de pastres.

Casso-rhios.
Valaraugo,

en

setembre 1873.

SiOU

—

—

KEMEBÍ

Escoutas, mèstre Guillaume, que vous liou redise
Parlas, moussu lou medeci, escoute.

�—

21

—

anas encô clo l'apouticàri, que vous bailara lou remèdi qu'ai
aquel papiè. Emb uno i'ato, n'en fretarés cinq minutos l'espalo de vosto pauro fenno, e veirés qu'acô la garira dau cop. Dins
toutes lous cas, tournarai deman ; adiéu-sias.
Lou lendeman, lou medeci revenguè. Trouvé Guihaumesso, qu'aviè
laissado, la vèio, endoulentido dins soun lié, la trouvé ataulado embé
—

Eh! be !

marca sus

soun

orne, é :

lou remèdi es esta bo.
respoundeguè Guillaume.
Coussi? pas trop bo! mès m'es avist que la malauto vai pas mau.
Es pas questiéu de la malauto... Vous vau-dire : anère querre
voste remèdi encô de l'apouticàri. Mès, entre que saguèrc revéngu, se
capitè que la fenno se sentiè plus do mau à l'espalo; acò i'avic passa
coumo un cop de fusil, dau teins qu'ère deforo : Saguè pas de-besoun
—

—

Anen ! anen ! sou-faguè, parei que
Pas trop bo, moussu lou medeci,

—

—

de li fréta lou remèdi.
Te!... e lou remèdi,
—

—

Lou

alor..."
remèdi, moussu lou medeci. Eli ! bel per l'aproufita, lou

beguère.
Lou malurous aviè

begu miè-foulieto d'ôli camfra.
lou

EjA
A

Bouugal.

RENAISSENÇO

Albert

Arnavielle

I'aviè be quauque tems que las autos Cevenos
Entendièu pus canta, sus lus cimos seronos,
Das felibres aimas la melicouso voués;

Matiéu, Lafaro-Àlès, memòrios inmourtalos,
À l'auro de la mort avièu plega lus alos;
Nosto lengo èro mudo, — adeja lou prougrès :
—

Aquel pople, disiè, sa lengo es esvalido,

Coumo un picliot efant à l'aubo de sa vido,
Sous bèus jours an passa, soun trelus a fini,
La mort l'a cliaupinado e soun eneiano glòrio,
Touto cntièiro enterrado as pajos de l'istôrio,
Sara dau tems passa qu'unTible souveni. —

-

�—

22

—

Coumo per fa taisa la voués de l'ourguièianço,
Sourtiè de la mountagno uno voués
d'esperanço,
Voués de joio, d'amour e voués de libèrta.
L'aire se faguè siau, la terro silenciouso...
Vèici ço que cantè la voués armouniouso

(Encaro
A tu

me

parei

glòrio

que

l'entende canta)

:

lausengo, o.raço cevenolo!
boufant emporto sus la colo
bos, las flous de tous jardis,
Empourtara jamai tous souvenis sublimes,
Pas mai que lous vièls rocs penjant sus tous
abimes,
Pas mai que lous chaînas sus tous mounts
espandis.
—

e

L'aurasso qu'en
La fièio de tous

Ta

lengo pouderouso

es pas mens estacado
de tous efants que la planto arrapaclo
A l'apend raspignous dau serre
ennevouli;
Se l'estiéu a seca sa frescou tant poulido,
Au

cor

Lous

printcms revendran,

e

la sabo nourrido

Dounara mai la vido à l'aubre afrescouli.
0

poples de la piano e de l'auto mountagno,
l'amouriè, que manjas la castagno,
Levas, levas lous iuèls vèrs lou cèl cla, seren;
Un gros rai de lumièiro a travessa
l'espaço,
Es l'oumbro ques'envai,
es la niuè que l'ai plaço
A-n-un mati pu dous, à-n-un jour pu lusent.
—

Que siuègnas

L'efant proudigue, amis, la douço
pouësio,
Coumo un ange envoula revèn dins la famiho
Anas veire soun vol, soun bèu vol
majestous;

E

quand resclantira

sa

Per escouta soun cant
Sourtès de voste som,

voués encantarello,
saluda la bello,

e

poples, reveias-vous !

Reveias-vous, Àlès, reveias-vous, Anduzo,

Vilos qu'aimavias tant de caressa la muso,
As cascaiaires bords dau ferouge Gardou 1

Anen !
E

reveias-vous,

que la muso inmourtalo
deman, espouscant cle soun alo
pouësio, e joio embé l'antique ounou.

Vai

se

leva

:

�0 braves

Cevenòus, ah ! quand, dins vostos vilos,
galois vendran toutes en filos,
Saludas lus vengudo, e n'òublidés alor
Qu'un païs sens felibre es un auta sens flamo,
Un mounde sens sourel, un cors d'orne sens amo...
La pouësio es l'amo, e lou païs lou cors. —

Lous cantaires

0 voués de rnoun païs, ta paraulo èro franco.
Coumo lou proumetiès, avèn vist sus la branco
De l'aubre patriau que sagatè lou tems,
Avèn vist regreia de verdalos jitellos
E la fièio espeli; milo flous blanquinellos

Anounçou de bèus jours... sèn lâches per long-tems.
Lous gais felibres, iuèi, mancou pas à la muso;
Eseoutas : Ouliviè tresano dins Anduzo,
Ause lou soun aima de sa douço cansou;
Ause d'un autre caire, au pèd de YErmitage,
Pau Fèlis e Leiris, roussignòus dau bouscage,

Que reveioun ailai lous ecôs de Gardou.
Ause també tous cants, o moun car Arnaviello,
Tous cants tout abrasas d'uno flamo nouvello
—

E que

fan trefouli l'amo dins l'estrambord ;
la boufado es mens puro,
plagnun de l'aigo que murmuro,
soupir de l'aucèl es mens dous à moun coi'.

Dau mati perfuma
Mens tendre es lou
Lou

Quand lou paure Matiéu, amount vers la Levado,
Amaguè dins la mort soun amo afaligado,
Tristo saguè nosto amo e noste cor en dòu.
Mès lou soulas toumbè

sus nosto peno amaro,
Quand ausiguèn brusi lous cants qu'à l'aubo claro
Enauraves tant ben vers lou cèl cevenôu.

Ali! perqué das bèus vèrs la trelusento flamo,
O felibre valent, a toumba dins toun amo,

Canto, canto toujour tous pantais glourious,
Canto toun bèu païs qu'un bèl azur capèlo,
Ounte l'aire es tant pur, la naturo tant bello,
L'iudustrlo tant richo, e l'orne tant noumbrous.

�—

24

—

Aqui i'a'n pople fièr, ardit, valent e libre,
Digne cl'èstre canta clins lou vèrs clau ielibre,
Pople de grands oubriès, travaiadous ardents,
Capables en un jour, de lus famouso trenco,
De foire très arpents de terro meissounenço,
Tant ben coumo fasièu lus paires d'autre-tems.
Souvent, quand vèn la fin cle las longos journados,

Pauresl sentou lus

mans de l'obro entemenadbs,
endoulentis, de la fatigo las;
alor, e ta voués divino, melicouso,

Lus bras

Canto
Liuén d'eles handira la tristesse amarouso,
Reveiara l'espèr, la joio e lou soulas.
Lou pau/e

qu'aimo tant las amos que, sus terro,
pieta de soun sort e plagnou sa misèro,
Aplaudira ta muso e bénira toun noum;
Tous poulits vèrs faran trefouli nostos vilos,
Au mendre mas perdu dins las coumbos
tranquilos
La glôrio, tout d'un teins, pourtara toun renoum.
An

Per
Mès

iéu, umblé escoulan de ma lengo natalo,
qu'ai sen ti passa l'aflat de ta grando alo,
Felibre, aurièi vougu te canfa pas tant m au ;
Mas rimos soun sens biais e.pas gaire mistounos...
Mès s'ai pas lou talent, ai au mens de courounos
Per jeta, dins la lucho, au felibre inmourtau.
Ernest Abeklenc.
En

Uzès, avoust 1873.

Fiho pau visto
Es de-requisto.

UlV

LA

GLEISO

Lou curât de Councoulo èro

-f
il
;

!

MI

■

ií

un

DE

COUNCOULO

brave

ome

de curât. Ero pas un savan-

tas, es vrai; mès saviè se faire aima de tout, soun pople, car èro amistous, bon, caritadous emb'el. E pièi ço qu'aprouchavo encaro mai lous

�25

—

—

parouquians e.lou capelan, es qù'aqueste èro simple e natural coumo
eles, lus parlant e lus ensegnant la santo Paraulo cle Diéu en franco
lengo cevenolo.
Aitambé i'aviè 'qui 'n troupèl foço urous, emb'un pastre qu'hou èro
pas mens? Soulamen, en tout soun bonur, lou brave curât aviè 'n pensamen : sa glèisetô, vièio que noun sai, toumbavo en rouino, s'esbouEn van aviè 'scrich encô de l'evesque de Mende per bouta
end'aquelo besougno, siègue que se faguèsse pas prou be coumprene en escrituro franchimando, siègue que Councoulo, qu'èro aliuenclia de l'Evescat, n'en saguèsse un pau trop òublida.
Acô n'èro resta 'qui, quand, un bèu vèspre, l'evesque à Councoulo
arrivé per ie counfirma lou lendeman. Anè tout dre à la clastro p.er se
rescounfourta, qu'aviè fa 'no longo escousso. En taulejant, lou- curât
trouvé bono l'òucasiéu de parla à soun evesque cle la glèiso esbousounaclo, e, dau mièl que pouguè, li faguè :
Mounsegnou, moun église s'emboulne, elle est démolie.
Lou. prélat coumprenguè be; mes per galeja e 'n manièro de trufariè :
sounavo.

remèdi

^

—

Si elle est. de morue, il y aura

de quoi manger en carême.
Nàni, Mounsegnou; je vus-dire qu'elle est détruite.
Des truites! Tant mieux... c'est bien préférable à la morue.
Fouche! Mounsegnou, sou fai à la fi lou curât, ma glèiso es ni
merlusso ni troucho... riiès voulès que vous hou digue mièl?.Eh! be!
Mounsegnou, s'es foutudo au sôu!
Es l'evesque que saguè arrapa! Pamens pouguè pas s'empacha de
cacalassa, e pau de tems après faguè restaura la glèiso dau curât de
—

—

—

—

Councoulo.

lou

A.S

das

40

Jocs

Bourgal.

MAWTEWEIKES
îlourals

Seg'ound

de

Toulouso

Serventés*

Davalantan

venguère, aval, dins voste lio,
Venguère iéu vous dire, embé moun vèrs cle fio
Oh! rendès-nous las flous d'Isauro!
E vous
*

autres, aval,

mens

L'Armana Prouvcnçau de 1873 a publica lou

fièrs que mau-après,

proumiè Serventés,

:

�!

—

Coumo

me

26

—

i'atendièi, n'avès respoundu

Acô

noun me

rcs :
don ni m'embauro.

Car sabe be que iéu, prou mesquin e pichot,
Iéu qu'en l'art de trouba counouisse mau moun
Quand ma inuso afrountairo gauso
A de tant grands Moussus cerca brego, d'avé
Un mot

d'eles,

un tal amour! oh, per ma
Noun m'amerite aquelo causo.

jo,

fe!

Mes sabe iéu

també, sabe iéu, per amor
terro-maire à la vido, à la mort,
D'un amour que vai à l'estrèmo,
Per amor que m'espiro aquel
aut sentimen,
Per amor que moun vers acô 's l'encarnamen
De la patrio que me crèmo,
Qu'aime

ma

Alor que, sens respèt per l'eiritage saut,
Vendès noste païs, noste noum, nosle sang,
De mas Cevenos d'ounte gaite,
Sabe iéu qu'ai lou dre, la floundo dins la man,
De vous traire à la facio, e iuèi âmai
deman,
Lous mots de voulur e de traite !

Oi, traite amai voulur! hou vole publica.
Aro, s'avès de sang, zou ! fasès-m'hou paga.
Lengadò, Prouvenço e Gascougno
Siègou juges; e pièi, davans lus tribunal,
Tout vist e tout pesa, saupren lou criminal
Sus quau déu toumba la vergougno !

Oh, tribunal d'Isauro, oh, bello court d'amour,
Mounle vcnièu la damo embé lou troubadour

Rendre l'arrèst dous

Que

ou sevère,
pot-ti dounc iuèi escoudre soun lençòu,
dau cresta que renègo l'aujôu
Marca lou front d'un rouge ferre!

noun

Per

ana

Mes
Per

sa

de-que parle aqui d'Isauro e de respèt
lengo e sás flous que caucigas dau pèd,
Manteneires, n'avès becuro!
Ignourant ço que tèn lou mot- de Gai-Sabé,

�—

E

n

—

faguent voste mau mémo sens hou sabé,
Ah ! vous fau lengo mens escuro.

Vous fau— coumprendrés mièl aquèl parla groussiè,
Vous fau que, quauque jour, aval manden l'ussiè
E soun rambal de patroucino;

Ornes desounourats, vous fau l'orre recors,
Evous fau que la lèi vous aprehende au cors,
Per que vosto man assassino
De forço raque enfin lou be que nous detèn
E reprengue cadun plaço que i'apartèn :

Vautres, cors deglesi, boudôli,
pa'is franchimand, mounte diàussi voudrés,
E tu, muso m'amour, carage noble e fres,
Dins toun oustau, au Capitôli.

En
—

0

ma

muso, o ma

rèino, oh, lusigue lou jour

Qu'escabartara liuèn lou nivou grèu e sour,
Quanto fèsto, o sorre bloundino!
Quante cant de triounfle e d'amour patriau,
Lou

jour que te metren sus toun sèti reiau,
Dins ta capitalo moundino! —

Cavalisco dau tems

nivela, coumpassa!
dau passa
D'un èr qu'estoufo aro rafido.
Flouretos de Clemenço, embaimas lous tourals !

Que traira grel nouvèl la branco
—

Lous felibres deman tendran lou Jocs flourals

Après la mort sara la vido.

:

—

Oh ! quanto fogo alor per lous troubaires
courre dins la Lisso e de brûla dau to,

d'O

De

Dau to
E nosto

qu'enebrio

renaissenço

aura

e

qu'acauro !

tant bèu trelus,

Que, Manteneires lourds, nous remembraren plus
Qu'avès councha las flous d'Isauro!

Albert Arnavielle
En

Alès, lou 10 de setembre 1873.
Bello fenno,
Mirai de nèseis.

�ACOERBAS-VOES

ÀCQ

me

FASSES

E

reniés clins lou

Lou fèt d'uno

pèço

ou

Qu'un savant, mèstre
Aviè trouvado.

Sou-disiè

:

—

I'MHHE

su

medaio,
en

anticaio,

Aquel

moussu
Tène ma fourtuno !...

Quau sap de quante pople vèn :
Grè? rouman?./. ah!

se

Belèu davalo de la luno!

mà

s'endevèn,
—

Dempièi acò 'ro pas pus el.
Faguè publica de tout caire
Qu'au pais lou rnounde anticaire
Se rendeguèsse, e qu'un Counsel
Establiguèsse de mounte èro.
Lèu lou Counsel es assembla,
E lou païs vite nebia
Das savants de touto la terro.

i
f.

k

Quand cadun aguè di la siéu,
Erou pas

Lou

d'acord sus l'epoco.
président alor s'enfîoco

E lus mantèn que

la naciéu

Que viviè quand saguè frapado

Veniè ben

avans

Jèsu-Crist.

L'assistanço lanço de crids,

Demandant

sus de-que 's foundado
L'ôupiniéu de soun président.
El respond : — Counouisse sa dato,
A ço que-z-es pas d'à-found plato ;

Pièi d'un cousta vese uno dent...
Un bè... nounsai ; causo seguro,

Es

qu'es quicon d'un animau,

Que vèrs lou mitan boumbo un pau ;
Que la courouno qu'hou centuro

Es be la qu'a vèn counegu
Tout lou tour finamen trenado...
Acô di tout d'uno alenado,
Lou Counsel se n'es esmougu ;

—

�29

—

E cadun

dis, à

sa

—

sesiho

:

Que pourriè... que déu... qu'a rosou.
Toutes liou votou 'nsembie, e, zou!
—

Lou

président lèvo Sesiho.

Poudès pensa se

de pertout]
pèço saguè demandado.
Mès l'ome que l'aviè trouvado
La

Disiè
Un

:

—

M'en oufrissès pas prou.

—

jour, i'arrivè 'no pratico

Que li dounè foço prusé :
Achatavo per un Musè; .
Deviè be paga

la relico.
Vèjaici quededins l'oustau
Tout lou païs se i'acampavo...
Quand un vièiet, que perraenavo,
Vèn, en se sarrant pau à pau,
Demanda de-qu'acò vòu dire.
Lou marchand, qu'èro tant eountont
D'ana tira 'n moulou d'argent,
Se sentissiè lou goust de rire;
E passant la medaio au vièl,
Li dis :
Regardas, camarado;
Trouvas pas que s'es counservado?
Vesès res d'aqui?... viras fièl. —
Lou vièl ris, l'autre se desarmo,
E sou-fai :
le trouvas quicon?
De-que dounc?... — Lou vièl li respond
Qu'es un vièl boutou de gendarmo 111
—

—

—

Aiçò lou

mes pu bas que cros.
croumpaire vòu que lavou
Aquelo pèço. E dempièi savou,
Lou mounde, e repetou lous mots :
Que Ras savants n'i'a foço sots.

Car lou

Ipoulito Ouliviè.
En

Anduzo, 1868.

�liOU

SOUMGE

Nouyè

Parla de

Prouvènço

Vèn de s'endourmi l'Enfantoun ;
Mario lou tintourlo eńcaro
E met sur sa divino caro
Tout soun amour dins un poutoun;

Pièi,*urouso, subre la paio
Plan-plan lou pauso sourrisènt...
Vesès qu'es poulit l'Inoucèntl...
Mai chut! isten

siau,

que

pantaio.

Ai! dins soun rêve de-qu'a vist?
Sourrisiè pièi, aro souspiro ;
Uno grumo à sis iue trespiro ;
Sousco... Ah! déu soufri, m'es avist.
Si dous brasset, blanc comme l'ile,
En s'estirant formon lacrousl...
Tiren-lou d'aquéu sounge afrous.
Paure aguèu, que dorme tranquile!...
«

—

L'anessias pas destrassouna!
S'escrido aqui la santo femo

—

Tant

qu'aura pas d'àutri lagremo,
Noun plagnigués lou nouvèu-na.
Ai! las! ço qu'en pantai vèi aro
Un triste jour se coumplira,

E moun bèl Enfant soufrira
De soufranço bèn mai amarol... »

Louis Roumiéu.
Bèu-caire, avoust 1873.

�—

L'A SE

31

DE

—

BENEZET

cousi Beneset, de Cendras, que, de segu, porto be soun
Emb'acô i'arrivo quauco fes d'hou èstre pas trop, beneset. N'en
save uno sus soun comte, qu'aurièi belèu òublida de vous dire, s'el me
n'aviè pas fa remembra, lou darriè cop que venguè me veire, per la
ficii'o das porcs.
A toujour aima d'avera de"nisados, moun cousi Beneset. Jouine, èro
un argian, un destrùci d'aucelino, e d'iuèi encaro acò li duro. — Acò
estent, tara sèt ans per segado qu'un bèu vèspre, Beneset embé soun ase
anavou toutes dous, l'un sus l'autre, à l'airo de lus vesi Granet per
cauca quaucos garbièiros. Aquel jour, estrenavo, l'ase, uno bardo touto
tlame-novo; e sesaviè pas quau n'èro lou mai fièr, de la poulido bardo,
l'a

moun

noura.

s'èi'o l'ome

l'ase.
caminant ansin, balin-balan, Beneset devisto, en aut, vèrs
lou mitan d'un grand ro, un trau de mounte de courpatas intravou e
sourtièu.
Tè! sou-fai Beneset, uno nisado de courpatas! Fau que l'agante,
E tout

ou

en

—

aquelo nisado.
Acò di, davalo de la bèstio,

e cèrco quauque biais per escala jusqu'à
la nisado. Mes la roco es drecho e lisso. Coussi faire per adusa 'nd'aquelo
nisado que li fai tant lego?
Tron de sort! l'aurai ou lou diable li sarièl... s'escrido Beneset.
Tout d'un cop, se pico lou front en diguent : — Ai trouva! — Pièi :
I! trri ! vène aici, Bourrut (Bourrut èro lou noum de l'ase.)
—

—

E de

tras, per un cami prou sauvèrtous, en bagnant camiso e bourro,
boufant, lou mèstre e l'ase arrivou à la cimo dau roueas. Aqui,
lou cousi Beneset desplego uno longo courdello qu'aviè preso per
adurre, à la fi de la jouncho, une cargo clo bos; estaco pièi aquelo cour¬
dello per lou bout au col de l'ase, e l'escampo dins lou bouide, long
dau roueas. Acô fa, Beneset :
Tèn-te soulide, Bourrut, que vau davala. Me tendras, au mens! —
E davalo, arrapa à la cordo, davalo, tout countent d'ana 'nsin avéra la
tout

—

nisado de courpatas.

Entramens, l'ase, qu'èro à quatre ou cinq pas de la paret roucassièiro,
escoutant pulèu sa pòu que ço que i'aviè di soun mèstre, butavo esarriès tant que poudiè. Mès à mesuro que l'orne davalavo, lou pes, que
fasiè qu'aumenta, enmenavo la bèstio vèrs lou bord, tant, que venguè 'n
moumen que soun mourre

sourtiguè 'n deforo.

�1

—

32

—

De-que nasejes amount? curious. Vos te t-cnc 1 li baclo Beneset
toujour davalavo.
Ero quasimen gandi, quand, ai! ai! pataflôu! vèjaqui Bourrut que
cabusso. Bonur peu Beneset que s'atrouvè 'qui de contro un cade-sourbin
mounte s'arrapè e se tenguè, pensas un pau ! E veguè soun ase, alounga
de-bas, que fasiè sas crèbos, pechaire! que regaugnavo e que moustravo
sas dents, e li
faguè :
—Pos be te rire, vai! duganèl, qu'as pas mau arrenja ta bardo! — Pièi,
badè lous omes qu'èrou pas luièn d'aqui, à l'airo; aqueles faguèrou
veni d'autre mounde, e d'un biais ou de l'autre tii-èrou noste Benezet,
que coumençavo de se langui, amount, sus soun cade-sourbin.
Quand veguè que soun ase.èro creba, Beneset se bouteguè à brama :
Ai! ail de moun paure Bourrut! Quau me Iou rendra?
Loq lendeman, noste ome varaiavo per tout Cendras, en cridant :
Save de que tarai !
Lou jour d'après, que pu fort :
Save de-que tarai ! save de-que tarai ! save de que tarai.!
A la fi, lou mounde de Cendras se diguèrou :
Quausap de.que tara aquelBeneset?... Belèu un malur, que la pérdo de soun ase la rendu nèsci. Mès-que boutie pas fio, la niuèch, à nostés
cavalets, à nostos garbièiros?... Croumpen-li 'n autre ase, acô li passara.
E 'ntre toutes; croumpèrou 'n autre ase à Beneset. Emb'acô li deman—

que

—

—

—

—

dèrou

:

Vejan! Beneset, aro que t'aven baila 'n autre ase, digo-nous de
qu'auriès fa ?
De qu'aurièi fa? respoundeguè Beneset, Eh ! be! perqu'avièi plus
d'ase, aurièi vendu la bardo.
—

—

Lod Bodrgal.

margakioo
Cansou.

Anave

au

Sounjave

—

Èr de

bos querre un
Triste e penti.
un pau as
Sens vous

Castibelza

fagot de broundo,

bèus iuèls de

menti,

ma

bloundo;

�—

Àurièi baila
un

—

vèsto de

bourreto,
blound,
cop d'iuèl do la bello drouleto,
Per un pou ton n.
ma

Moun

Per

33

Perqué sièi

pas

ase

lou marquis de Valamo ?

Noun sariè tard

Que n'en farièi uno ben grando damo,
Davans l'aular.
le bailarièi, per moun présent de noço,

Un aneloun,
Dous bèus chivals arnescats
Emb' un poutoun.

e carrosso...

Voudrièi avé d'un richas la fourtuno,
Ou d'amount-d'aut,
Embé moun det fa davala la lune
Dins soun fandau,
Desclavela la pu poulido estello
Dau

grand mouloun

:

T'en couronna, Margarido, o ma
Emb' un poutoun.

bello!,..

mous soueits e ma lagno,
revenguent,
Quand sourtiguè de tras uno barragno,

Jetave ansin

En

En me diguent :.
Bonjour!... E pièi gagno devèrs la draio
De Bargetoun...
Rèste quiha coumo un manche de daio
—

Sus

Batiè

moun

moun

cor,

Coumo

bastoun.

hou jure sus moun amo,
un

moulin.

cargo de ramo
camin,
E tout descaus, trepejant las caussidos
E lou glijou,
le lande après : l'aguère as Abouridos
De Piè-Majou.

Plante

moun ase em sa

Per lou

�—

As

—

34

—

entendu, ie diguère, ma lagno
E

moun

soucit;

chanja moun amour en magagno?
Digo-l'aici. —
—Nou, moun Ceset, toun amour m'encadeno...
Diguè Goutoun.
E iéu alor, per soulaja ma peno,
Prene un poutoun.

Vos-li

Mes d'entramens moun ase caminavo,
E iéu perqué,
En lou cercant, quicon me boumbounavo?...

Quauque draquet.
Ceset, ta peno l'ai garido;
Toun ase blound,
l'ai chanja contro ta Margarido,
Contro un poutoun. —

Paure

—

Te

l'aura très

ans

que

Goutoun es ma fenno,

Beni siè Diéu !

Quouro seguen à Santo-Madaleno,
Alai l'estiéu.
A

deja mes dedins nosto nisado

E cade

Dous bèus nistouns,
sèr, quand ai fini journado,
Que de pountouns!

Capitello.

Jouine

medeci,

Cementèri boussu.

LA MESSO DE

M1ÈJO-NIUÈ

Dous drôles — un pichot emb' un bèl — s'atrovou per
vèio de Calendo. Lou bèl vèn au pichot :

carrièiro,

�—

35

—

Digo! ta maire te menara-ti, cl'iuèi, à la messo de mièjo-niuè?
Oi, respond l'autre.
le siès belèu jamai esta ; veiras
qu'acò 's poulit !
le sièi jamai esta! ssst 1... aubé tant !... le sièi ana mai de
cent fes.
Poudiè ben avedre sèt ou iuèch
ans, lou pichot drôle.

—

—

—

—

lou

Bourgal.

SOUMETS

Parla de Beziès

i
A.

MISTRAL

Amors mi ten el
Dante

dars.
Maiano.

cor un
de

Qu'un pople toumbe esclau,
Se tèn sa
lengo, tèn la clau
Que di cadeno lou deliéuro.
...

Mistral. I troubaire catalan.

Dins lou siècle tregen, un Dante de Maiano
Cantavo d'amor lou tourment,

De noslre

tems, lou dieu de la lengo roumano
d'aquel tenemen (*).

Es tabé
Se vèn pas

d'amount-d'aut la pouëtico mano
Que rajo de toun pitre ardènt,

Es dounc lou terradou

E que

qu'enebrìo e qu'apano
fa toun front resplendènt.

0

Mistral, o rèi des felibres,
Canto, canto dins tous bèls libres
D'amour l'inmourtalo béutat;
(*) Dante de Maiano èro un Italian qu'a escrich fosso verses, e
des mai poulits, en lengo roumano.

�—

36

—

Canto ço que fa 'n pople libre,
As clins ta lengo, o grand felibre,
L'estrumèn de sa libertat.

II
à

ROUMANILHO, lou paire valhènt del Felibrige
En ic mandent ma responso

à JUNIOR SANS

del Gai-Sabé » la « muso revièudado »
batejat soiin paire, amo del vielh oustal
Ounte t'a íìnò voués l'a tant pla « rampelado; »
Tu que, tant amourous del parla maternai,
Tu que «
A

E sens pauso ni muso, à ta jouvo nisado
As cantat toun bèl cant, gai coumo un eant
E de ta lengo en dol, jasento e

nouvial,

mespresado,

As sachut reculi lou

gàubi natural,

Pòcli pas de « margaridetos »
Trelusèntos dins las « oubretos,

»

T'aproumetre las gentos flous ;
Mès ço que

de boun cor,se dono,

Quand valgues res, lou cor hou prono,

E t'hou màndi... tout vergougnous.

Frédéric Donkadiéu.
Beziès,

en

mai 1873.

AU

TRIBUNAL

Au tribunal d'Alès se jujavo un afaire entre dous Courriôus, que l'un
aviè rauba lou porc de l'autre e, sus lou mercat, i'aviè batu sa fenno.

Alèssi,

un

autre Courriôu, qu'aviè tout vis.t, venguè soun tour

de

temounia.

IIP*
'

�Còumo
Alèssi.

vous

apelas ? li fai lou Président.

Quant avès d'ans ?
Sèn

saique per aqui dins lous cinquanto-cinq.
l'usés?
bel moussu lou Juge, pas gaire.

De que

Eh!

lou

LOI)

L,V1'I.\

ET

LA

Bourgal.

SARCÈL.O

FÀBLO

toujour bien prisa moussu dé Flourïan,
Quâouque pâou Cévénôôu, mouralisto sapian;
Cur d'or, gracioùs countaïre,
Et qu'én nonante-trés, pécaïre !
Sans sâoupre pérdéqué fugué mes én prisoù.
Amaï qu'i réstèsse pas gaïre,
D'aquél émbaramén n'én l'aguè pas soun prou ;
N'én mouriguè! D'aquélo époquo laméntablo,
Déjà bièn iuèn, benissiadiou 1
Qué n'én siègue pas maï quéstiou ;
Parlén soulamén d'uno fablo,
A pâou près coumo nous l'a dis
Aï

.

■

L'amistoùs countaïre d'Estèlo.
Vous plaira miel, sou-m'és-avis.

Un lapin émb'uno sarcèlo,
Vivén bièn dé coutrïo et quâouque pâou vésis;
L'un âou pénjan d'un bos âou rodou dé Massano,

L'âoucèl, aïçaval din la piano,
Dé long bord dé Gardoù,
Rémisado énd'un canéïè,

n'aviè

Ansin, chacun sa counvénénço,
S'èro câousi
Sé

sa

démourénço.

vésita, s'aima, s'ou rédire souvén
Ero lus pu dous passo-tém,

�Pértout lou rèsto, éndiférénço.
Mais touto créaturo a sous jours dé
souci,
Quâou n'âoura pas lou souèr

n'éspère lou mati.
part dé trafis et dé pénos ;
D'éngouïssos, dé douloùs, gn'a dé toutos las ménos.
Voui, chacun
Noste

a sa

lapin un vèspre, èro ésta cou vida
Pér, léndéman, ana soupa

Encô dé sa sur la sarcèlo.
Entr'éles n'èro pas uno càouso nouvèlo;
Lus arivavo prou souvén
Dé s'énvita bourgalamén.

Adoun, lou léndéman, à l'ouro counvéngudo,
Ezate, dé

habitudo,
routo, lou lapin;
Gran-dé-galô filo soun trin.
Arivo, élo i-és pas. « Oh, d'aquélo counïo ! »
En él mémo sé dis,
énquiè, bièn éstouna.
Aquò tan fort lou dévarïo
Qué sé més à cèrqua. Cèrquo qué cèrquaras.
Aou canéïè faï fur,
arpantéjo lous pras;
Nistéjo lous valas, bouïssoùs et baragnados ;
N'èro tout trémpe dé suzoù.
Dé téns-én-téns
quâouquos sounados ;
Sé drisso, éspincbo iuèn, flou d'aïgo dé
Gardoù,
Ount'élo vaï dé fés faire sas pérménados.
Mais sus aïgo pas ré.s vésiè,
soun

Sé més én

Ni d'én iô rés li réspoundiè!
Aouriè-ti fugi la countrèïo?
«

»
»

Oh,

que nani, jamaï n'âouriè p'agu l'idèio
Sans m'én parla, » disiè lou lapin soucïoùs.
Lou cur navra, lous ièls plouroùs,

Véqui qué sé rémés à coure, coure, coure,
La quïo drécho, én l'air lou
moure,
Jusqu'à ce qué n'aguè la chanço d'ariva,
Après avédre prou courigu, prou trima,
En d'uno masariè, coussudo démourénço
D'un jouïne et fringan miè-ségnoù
Qué coumo foço, aviè l'himoù
Cassarèlo, sa pus hounèsto jouissénço,

�—

39

—

Siègue âou fusil, siègue âou fialas.
Din soun partèro, énlaï détras,
Uno vouïèïro s'atroubavo,
Ounté sé més, sé sa, touto mèno d'âoussèls
Pér l'aste ou faïre d'iôous; pér canta, pér cimbèls.
Lou cèrquaïre, qué i-éspinchavo,
véï, bounta dé Diou ! soun amigo én prisoù.
N'aguè joïo d'abor, mais lèou din la douloù
Dé cé qué poudiè pas rés faïre
I

Pér i-avédre

sa

linerta,

N'aguè mâou d'estouma, dé doulénço, pécaïre!
Un pichò brîou après s'èstre én él counsulta,
Coumprén qu'és pas lou jo d'émploura la cléménço
Dâou mèstre, pér la délivrénço,
Dé sa mïo; lou cas èro bièn hasartoùs.
«
»

Supâousén, sé disiè, qué siègue piètadoùs;
âou pérsounaje,

Lou mouïèn d'ariva jusquos
»
En afrountan soun

éntouraje?
et goujars ;
Lou gardo-casso, la chambrièïro,
Lou coutèl dé la cousignèïro?
Lous chis afamas et gulars? »
Et dé chis, sé savias! gn'aviè dé touto raço :
Chis pér la porto ou chis dé casso.
Un lapiné qu'afrountariè,
Sans* èstre bièn sousta, aquélo chinariè,
Afamado, lapinicido,
N'âouriè pas, bé ségu, dos minutos dé vido.
»

Variés et pastres

»

»
»

Gn'àouriè pas agu prou pér
Amaï fuguèsse pas

lou déjuna d'un,
à jun.

Coumo dé pèro én fil lous lapins én famïo
Soun cavaïres dé lus méstiè,
N'és pas én d'aquél cas qu'él s'abastardiriè :
Soun réïre gran avïè sérvi din lou génïo;
I-èro prémiè sapur, és vraï, én tén dé pès.
Intrè din lou sérvice, unes très més après

Qué, din tout lou eantoù, l'aguèrou publïado
Et bièn asségurado.
Sans aquò, n'âouriè pas bélèou vougu tasta

�—

40

—

Dâou mestiè clé

soulda,
pouliço
dé maliço.

Et couïfa de travès lou bouné dé

Emb'un cértèn èr
Lou

pichô fil, joui ne lapin,
sus cô s'èro més éntrin,
Din touto aquèlo gnuè suscavè dé rnagnèïro
A buta soun tunèl jusquo clin la vo.uïèïro.
Pas pu lèou i-èstre, sîoulo : « Aglaè!
aquò 's iéou.
Aquél sîoule, santopadiéou !
Escarniguè, pétisas, touto aquélo âoussélino :
Aouquo, dinclo, canard, pijoun, gai ou galino;
Din lus gabios, serin, vèrdun ou bichérino.
Tout aquô cascaïavo, un chacun soun patouès,
Qué

Embé lou timbre dé sa voués.
Suito qué lou lapin et sa sur sé véguèrou
Déforo én Iiberta, pérdéguèrou pas tém,
En

émbrassado, én coumplimén,
l'artél, sé sâouvèrou.

Lévèrou
Dé cé

qué n'èro ésta, quan lou moussu n'aguè,
Dé soun gardo, la prévéngudo,
Et qué pér él mémo ou véguè,
Dono l'ordre dé casso, et vite uno batudo,
Bièn ménado adéré, et faï lou séramén
Dé laissa pas én iô un soul
lapin vivén.
S'én tuïè mai qué mai jusqu'à la
gnuè véngudo.
La casso réprénguc léndéman bon mati
Embé pu mai d'ardoù ; âoussi
Lou cavaire, à la fin,
fouïè qué périguèsse.
Coussi voudrias qué s'éscapèsse
D'aquélo tuïariè? Aïtabé, crésès-ou,
Dé cobre i-aguè lèou foço
paréls dé patos,
Foço pèls pér la véuto as cridaïres clé fatos,
Dé fère vièl, dé vé'ire rou.
Nostes clous escapas, énquiès, én
séntinèlo,
Dintre dos matos clé
canèlos,

Escoutavou, lénièou counsél.
A sa co'umpagno sou faï él :
Aousis, àousis... la fusiado
«

»

�—

»

»

»

»
—

»

41

—

Dé mai én mai' paréï qué sé saro
cl'aïci ;
Sans rémission mé fôou mourì!..
Dé tantôs véïraï pas lou sourél dé couchado !
Mais tus, ma mïo, tus, éncaro as tout lou tén
Qué té fôou pér fugi, prén toun vol, oli ! vaï-t-én.

M'énana, té laissa, iéou préne la fugido?...
Mou, moun sâouvur, jamaï! n'âourièï touto la vido
»

La
Oh nou, pu

pougnédisso dâou rémor.
lèou soiifri la pu cruèlo mort!
Qu'émbé iéou pièsques pas travessa la ribièïro !
Dé daïlaï la vijèïro.
En pès, én libèrta,
Risquarian pas pu rés. Qué sapies pas îïàda!
»

»
»

»

»

»

»

Mais chu!

uno

idèïo... tout

aro...

Nous

déséspérén pas éncaro. »
Sé taïso, prén dé bâouquo et las tos én trïâou.
L'énrodo désoun mièl, crouséludo én nisâou.
Lou roun d'un vièl capèl éstripa, qu'un pêsquaïre
»

Aviè

saïqué déougu laissa long dâou gravas,
Coumo, pas pus nécite, on éscampo un fatras,
Ensaqua din lou nis, aquô faguè l'afaïre.
Tan lèou qué lou lapin
Sé séguè més dédin,
L'âoussèl, qu'aviè l'éstido un pâou dé la marino,
Lïo à sa barquo uno amarino ;
Ténén din soun bè l'âoutre bou,
A l'aïgo tiro, nado, et iravèssou Gardoù.
I-aguè bé quàquos trantaïdos
A01.1 niitan dâou rajôou, ou nié i-a mai d'oundados,
Mais

sans

cabus.

Sé dis qué visquérou lontén
Unis .dé mai én mai jusqu'âou darniè moumén,
D'aïtan qué sé déviéou, l'un à l'âoutre la vido,
Et sus

aquô, salu

; moun

histouèro és finido.
Paul Félix.

Nourituro,
Pouritnro,
Aquô 's tout un.

�42

—

darriès

davams,

|

—

I

•

\

Vous fau mous coumplimens,
Ièr maridès vosto Frosino.
Disou qu'a fa 'n tant bon parti!
—

L'ameritavo, vosto flho

\

vesino.

:

Car de la tèsto à la caviho

-

l'a
E

res

à

dire,

sajo, e...

Bonjour,

—

sens

menti.

Gramecis, Armando.

moun ome me

demando.

—

II
A quau parlavias tout-escas,
Armando? A Fino. Soun dourcas
—

drolo, aquel orre eseamandre,
Janet, qu'es pas qu'un mandre.
L'un l'autre se soun pas troumpas :
D'eles dingus n'en vouliè pas. —

De

A près

Lou Bourgal.

A la sounaio
La bèstio

ïjA

se

croïjs

Parla de

Ère dins la fourèst
Lou

Dôu
E li

\

Í

.

un

counouis.

Prouvènço

aubre souloumbrous ;

proumié, de l'eigagno aviéu li perlo blanco,
souléu matinau li poutoun arderous,
pichots aucèu cantavon sus mi branco.

�-

43

-

Dins ma ramo lou nis trouvavo uno calanco,
Lou lassige çlourmié souto moun oumbro
urous;
Mai, à cop de destrau, un bourrèu m'espalanco
E de iéu taio un bos de
suplice, uno crous.
Di brassado e di plour de Jan, di sànti
femo,
Siéu encaro brulanto; ai begu li
lagremo,
Lou sang de Diéu, rançoun de l'ome que
péris.
De l'infér siéu l'esfrai, l'espèr dòu
purgatôri;
La Mort gagné 'mé iéu sa darriero
vitòri,
Lou jour que dins mi bras
Jesus-Crist.

espirè

Teodor Aubanel.
Avignouu, 1873.

UN NEBOUT QU'AIMO LA CAR

L'ouncle de

Riquet-éro malaut,

e

prene de bon bouioun.
Adounc la maire de Riquet,
chaco mati un gros bouli que

lou medeci i'aviè ourdouna de

qu'èro la cougnado de l'ouncle, acbatavo
metiè dins lou toupi ; e acò fasiè 'n bon
bouioun per lou paure malaut. Pièi lous de l'oustau
manjavou la car.
Acò duravo dempièi quauques jours, e
vèjaqui que Riquet, estouna
d'avedre de countùnio un tau
régal de car, en dinant à sa maire
demandé

:

Maire, d'ounte vèn

que manjan tant de car, aquestes jours?
de toun paure ouncle, que tant que sara coumo acô
faudra foço car per li fa de bon bouioun.
Té! sou-fai alorlou drôle. Dins aquel cas,
faguèsse Diéu que moun
ouncle ni mouriguèsse ni gariguèsse jamai!
—

—

Eh 1 bel

vcn

—

Lou Bourgal.

SERENADO

Bloundo

drouleto,

Drouvis, drouvis
Ta

fenestreto,

Quito tous nis.

�—

La luno

44

—

do.uno,

L'èr embaima
Te
—

dis, mignouno
Vole t'aima !

:

—

Subre la branco,
Lou

roussignòu

De sa voués franco
Dis que te vòu.
La roso, o

drolo,

Briho à toun grat,
E lou riéu molo
Per t'amira.

Er, aucelino,
Roso amai riéu

T'aimou,

ma

Be

que

mens

Nino,
iéu !
Filemoun Aigoun.

Mme, avoust ''1873.

BERNAT DE LA JAUTO

Çounouissès Bernât de la Jauto,

que

rèsto

en

Bretolo?

Eh 1 beI Bernât de la Jauto' aviè dempièi long-tems quicon à
devèrs Auzou. La vèio dau jour qu'aviè tabla de parti, Bernât

Jauto

faire
de la

diguè :
mati, prene lou trin de iuèch ouros de la vilo, davalé à '
Sant-Julia; d'aqui m'en.vau à moun aise, à pato, devèrs Auzou, e, per
pas langui long dau cami, embé lou fusil qu'empourlarai, tuie quauques
aucelets, ce que pourrai.
Lou lendeman, Bernât de la Jauto se levé à sièis ouros, tuiè lou
vèrme, e vèrs set ouros, per pas manca lou trin, enrego lou cami de la
garo, lou fusil, un bon fusil à dous cops, en bandoulièiro.
Mès quand la malabouseno vous n'en vôu, pamens!
Vèjaquf. que Bernât s'assupo, sus la Plaeo d'Armos, embé Manjo-Lèbre, :
—

un

se

Deman

franc cassaire,

.

�45

—

—

Ero pas poussible que Bernât e Manjo-Lébre s'atrouvèssou sens ana
béure un grun ! I'anèrou; n'en beguèrou un amai un autre, pièi parlèrou
de casso —entre cassaires, de de-qu'aurièu pougu parla? — Jujas se
n'en debanèrou! Es dire, per fini, que Bernât s'atrouvavo à dès pas de
l'embarcadèro quand la machino siblè. La manqué pas de foço, non,

la

manqué pas de fosso...
E entre que Bernât do la

mès la manqué.
Jauto saguè revengu, tout mouquet, à soun
oustau, soun droulas Liset li faguè :
Ses adeja de retour!
Taiso-te, Liset, qu'ai manea lou trin!
Coussi, moun paire, emb' un fusil à dous cops avès manca lou
—

—

trin?.

Lou Bouugal.

liOUS

RAIOCS

I

Sèn lous Raiòus de las

grandos Cevenos ;
franco tiran dre.
Raço racejo : aitambé dins las venos
Aven de sang ni mousi ni mai fre.
Dau tems passa gardant íìèro memòrio,
Soun lous felens ço qu'èrou lous aiòus.
Lou vièl calos i'a pas de pou que mòrio ;
De raço

antico

e

Car lous Raiòus restaran lous Raiòus.

ìf
Aiman aici nosto frësco naturo,
Bello toujour, mau-despiè das ivèrs :
Coumbos e mounts-qu'an per calebaduro.

Boulegadisso à l'auro, lous bos vèrds.
Aiman Gardou que sus la gravo rulo,
Boulant, bramant, sous fourèges rajôus,
Nosle cèl blu, nostc sourel que brulo;
Aiman, aiman lou parla das Raiòus.

�III
Dau

jour glourious que, devèrs la Garouno
Contro l'Anglés luchant d'ounglo e de
pèd,
D'un Rèi de Franco aparèn la courouno,
Lou noble noum de Raiôus nous toumbè.

Aquel noum soul dis ço que devèn èstre,
De l'aveni nous mostro lous draiôus.
0 pauro Franco, auriès lèu de benèstre,
Se per efants n'aviès que de Raiôus ! —
—

IV
Per

soun

fougau lou qu'amour devario,

Soun proumiè sòu n'ôublidara jamai ;
Lou qu'aimo pas sa piclioto patrio,

Acô 's segu,

la grando aimo pas mai.
proumiè sôu aqui l'idèio soulo
Que pot tira d'omes forts das maiôus.
Nautres qu'avèn pas fre dins la mesoulo,
Sèn bons Francés, oi, car sèn bons Raiôus.
Lou

Albert Arnavielle.
En

Alès, 1873.

LOU PORTO -FEGNANT
Savès qu'apèlou porto-fegnant aquel
paias que lous carretiès estacou
per lous bouts à dos barros, sus lou davans de la carreto ; ço que fai un
sèti mounte s'assètou quand soun las.
Se

jujavo l'afaire d'un carretiè que sa carreto, en passant per carrièit'o,
aviè esvessa la carretouno de
Cambo-Faleto; e mémo, l'ase d'aquelo
carretouno n'aviè, pechaire! agu la cambo
coupado.
Cambo-Faleto aviè fa veni Chourlo-Pinto coumo temouin à cargo.

Après las demandos proumièros d'usage, lou Président fai à Chourlo-

Pinto
—

—

:

E mounte èro lou

Mounte èro?

sès vous, moussu

carretiè, quand sa carreto faguèlou michant cop?
respond Chourlo-Pinto, tenès! èro asseta coumo aro
lou Juge!,., sus un port-o-fegnant.
lou

Bourgal.

�47

—

-

L'ELEFÀNT FOUSSILE DE DURFORT

Aquestes darriès lems, s'es fach en Cevenos de descubèrtos remarcablos, au poun de visto de la paleontolougio, valent-à-dire la scienço
das os de las menos umanos
mounde.
Voulèn aici soulamen parla
mounte

et

animalos das

proumiès

âges

dan

de la darrièiro descubèrto de Durfort,

s'_es atrouba també 'n rodou d'os umáns de la fi de l'âge de

pèiro e de l'acoumençanço d'aquel de brounze.
S'agis de l'osso entièiro, coumplèto d'un elefant de davans lou
deluge, elefant que se n'es pa 'ncaro vist en lio de coumo acô, foro aquel
dau Muséum de Sant-Petersbourg.
La eounouissenço d'aquelo troubaio estraourdinàrio se déu à moussu
Cazàlis de Fondouço, un savant de la Soucieta scientifieo e literàrio
d'Alès, que, embé l'ajudo d'aquelo soucieta, a fa cava toutos las partidos
d'aquel cadabre gigantesc que, recoustru, figuro d'iuèi au Muséum de
Paris.

Un journal francés : Y Illustration, dins soun numéro dau 26 de
juliet 1873, a douna l'image de l'elefant de Durfort.
Per vous faire uno idèio de ço que deviè rèstre aquel animau espetaclous, vesès aici las mesuros presos sus sas rèstos :
Os de la bato (carpo, metacarpo, ounsos)
0m 50
Cubitus : dau pèd à la templego dau ginoul
0 95
Humérus : dau ginoul à l'espalo
1 25
Os plat de l'espalo
1 10
Os mountant sus l'espalo
0 30
Ço que fai en tout, d'en bas de la bato à l'acrin de
—
l'esquino, proche lou col, uno aussado de
4m 10
...

'0,

lelo

;

^

L'esquino, d'un

cimo de la closco

Malurousamen,

aro

os

d'aresto à l'autre,

au

bord das

l'espandido de la croupo.
Aro, imaginas-vous la tèsto

en

a

.

2m 05 de large, ço que mostro

raport d'un parié cors; i'a lm 65 de la

cros

ounte tènou las dents.

lou bout de las desfensos que coupèrou, sens
hou faire esprèssi,
lous oubriès que fasièu la routo quepasso ras l'endré
mounte an atrouba la carcasso de la bèstio. Talos
que soun, aquelos
desfensos mesurou lm 80 de long, e d'après lus diamèstre à l'acoumen¬
çanço, qu'es de 0m 23, pot se chifra quasi seguramen qu'avièu uno
loungou de 3m 65. '
manco

�es foço pu bèl que lous elefants e mastoudountes
sounfièrs de pousseda lous Muséums de Brussèlo e de Sant-Petersbourg. Apartèn à la meno la pus enciano, aquelo que lous savants li
disou Elephas mevidioncilis; es uno mostro soulo dins tout lou

Noste-elefant cevenòu

que

mounde.
Es pas un fach ôurdinàri, la descubèrto d'aquel aniraau que,
avedre resta enterra belèu de cents milo ans, vèn temounia de la
de la Biblo e counfoundre lous savantas que, renegant lou libre

après

verita
divin,

engincou de sistèmos que se sap pas lous pu nèscis.
Lou Felibre

BliAD

liOU

Parla de Prouvènço

Blad, poulit blad, ta charmanto verduro,
Au mes de Mai,
Es lou manlèl que la maire naturo
Aimo lou mai.
Ab ! que

de fes, lou sèr,

au

clar de luno,

rescoundoun,
bèu vèrd ai fa rougi ma bruno
Souto un poutoun!
De

Sus toun

Blad, poulit blad, quand lou sourel dardaio
Sus toun front d'or,
Pcnjes lou col, en pensant que la daio,
Outis de mort,
Souto li cop d'uno man vigourouso,

Quauque matin,
langourouso

Fara rula ta tèsto
Sus

soun

camin !

de

l'àubo.

�—

49

—

Blad, poulit blad, dedins la griso piano
Leissant toun lié,
Quand lou sourel

a

madura ta grano,

Fin de

Juliet,
T'en vas alor, dins la saco arroundido",
Au moulin vièl,
Fair.e espeli ta farino benido
Que vèn dau cièl !...

Blad, poulit blad, de tu

noun

rèn s'escampo

:

Dones chasco an,
Au gros ricbas coumo au paure que rampo,
Bren, paio e pan.
Se toun pan blanc déu pas per iéu, canaio,
Estre

Me n'en counsole

envala,
en

couchant

sus

ta

Blad, poulit blad.
Enri Couloumb,
oubriè

En

paio,
de Nime,

litougrafo.

Alês, 9 de selembre 4873.
Bon

mestiè,

Vau barouniè.

LOUS DOUS CHIS
Au tems que las bèstios
parlavou, uno fes un,chi d'Âlès rescountrè 'n
autre chi que tenié dins sa
gulo un oussas embé prou de car à Fentour.
L'arrèsto e li dis :
Salut! chi. Me semblo que
te couneisse; de mountesiès?
De Sant-Ambrièi, li respond
lou chi de l'os. E à mesuro que li dis
acò dins la manièro de
parla das Volo-Biôu, qu'es de
—

—

l'os tombo

sôu,

f'oço bada la bouco,

lou chi d'Alès l'aganto.
E tu, de mounte siès? demando alor lou Sant-Âmbrièiren.
Mès l'autre, en sarrant
que mai l'os, dis entre dents :
au

e

—

—

Iéu sièi

Manjo-Tripos.

E se dono d'èr.

Lou Bourgal

4

�—

AKTABAM

50

—

TIMATO

E

Parla de las Autos-Cevenos

i

Artaban es
Naseul per
El
De

coumpaire
la bouno umour,
jusqu'à que se ba jaire,
un

soun èr mitât trufaire
Ris tout lou manne del jour.

Tout l'an es de bouno buoio,
Jamai res li fa d'empach,
Sus sa bouco sièi la juoio,
D'un courçou plé d'amistuoio,
Per

soun

uèl tout

es

ben fach.

Soulamen en poulitico
Coumo puot pas esse mut,

Respound à eado cretico

Toujour la mémo replico :
Saique ou fach ce qu'ôu pougut.
—

Pièi

flourejo

—

soun sourrire,

Soun sourrire trufeiren

Qu'ai cretique semblo dire
«

:

Se sioi renous,

—

N'es pas

S'uno

iou, m'en bire!
gai qu'es mal pensent. »

lou soucirro,
Qu'ane pas coumo .desiro,
causo

Se
«

E

repeto la leiçou :
Prenguen lou tems coumo biro,
lai gents talos que sou. »

fenno
Coumo acô
Se sa

repoutego,
bei soubent,

se

—

�Per la
—

Li

calma,

se renego :

Saquelal degus te crenl...
dis. Calo ! sios pas bego.

Te fâches, ou
lou m'en rise,

fâches pas,
pièi me base

La

leiçou que te retrase :
Pas mai que del pet d'un ase
D'uno cridairo fau cas. » —
«

!

Es atal que

lou coumpaire,
la bouno uinour,
Jusqu'à tant que se ba jaire,
Nascut per

soun èr mitât trufaire
Ris tout lou manne del jour.

De

Entramens, ibèrno, estibo,
E pamens, res

pebignous,
s'abribo

A la Sant-Jan que

Talèu Artaban i'arribo

Que Timato lou renous.
II

Timato meno misèro
Tant l'ibèr coumo l'estiéu,
Troubo cado annado fèro,
Qu'uèi lou tems es plus coumo
Tout li fa countradiciéu. •

Quand acô 's pas la secado,
Lou

plujat lou l'a gemi,
luno, qu'es virado,
Menaço de frejoulado
Per hou faire tout péri.
Ou la

Toujour quicuon lou trabaslo,
Quito pas lou pessamen,
Tout s'estripo, tout se gasto,
Se lou four li cuoi la pasto,
Lou mouli fa trnop de bren.

èro

�52

—

—

De tout caire se rambalho,
Per jùumina pauc ou prou;
De l'ausi, tout se clegalho :

S'i'a de gra, manco
Lai

bignos

ou

Dins l'oustal
Per

de palho,
la pouisou.

toujour ròuniello

entepida

quaucun :
Jamai sa fenno beissello
Ges de sieto, d'escudello,
Soun poutage flairo au fum.
Se dis

qu'aquel persounage,

Hisèio ciel besinage,
Se ris pas

amé degus,

Que bendra dins

soun

meinage

La pas e soun
entourage
Quand el çai sera pas plus.

A. Villié.

Scmt-Ginièis

(Abeirou) i87?&gt;.

LOUS QUATRE .ELEMENS
Lou mèstre d'escolo dau Pi, moussu

Passerma, ensegnavo un jour à
pichots escoulans quand i'aviè d'elemens e tout ço que n'es de
chacun d'eles quatre : l'èr, la terro, lou fio e
l'aigo. Lus aviè di que :
l'èr es un mescladis de gas
que nosto boulo terrèstro ie danso dedins,
que se nommo també lou vent, qu'acò intro e sort dau boufet per
aviva
lou fio, etc.; la terro, l'endré
qu'abitan, etc.; lou flo, quicon que fai
sous

lum, caufo, brulo e fai la s'oupo, etc; enfin quand n'en saguè à l'aigo,
venguè coumo aiçô :
L'aigo, jouines escoulans que sès aqui per m'escoula e aprene,
l'aigo es encaro uno causo remarcablo e que sert per pas mau d'oufices;
Faigo es un liquide, l'aigo es lindo e resquiho de la man que la toco;
l'aigo, quand boul au fio, devèn vapou, e la vapou fai marcha las
—

machinos

sus

lou cami ferra

e

lous bastimens

sus mar.

Quau diable sap

�-

à

—

53

-

quant d'usages sert l'aigo?... m'es esta mémo di que i'aviè de moiiride
n'en bevièu.
Moussu Passerma, dc-segu, déu pas serma
soun vin.

que

Lou Bourgal.

Or, vi, ami
Lu pu

A

de la

vièl

o

es

servitou,
lou meiou.

MadoumaiseHo

Coumedio-Franceso, après

Pareisses,

e

toun front aut

une

e

fièr

AGAR

representaciéu de Fèdre
coumo un

cedrc,

E toun cors de Venus, e toun ardent regard,
Amiran tout de tu, sens jamai nous n'en redre,
De l'Art o grand prestresso ! o tant

supèrbo Agar !

T'escoutan, Ermiouno, ou Camilo, ou be Fedre,
passiéu fai ferai nosto car!...
E nautres, fils de Greço e de
Roumo, oh, t'avedre,
E toun crid de
Acô

nous

coumbouris

e nous

reviéudo ! Car

Avèn nautres dau sang

Que
A ta

d'aquèlos fortos fenos
mostres, Agar... e lèu dins nostos venos.
visto, à ta voués a boumbi noste sang :

nous

Ansin fariè lou que, cresent sa maire morto
De long-tems, tout d'un cop la veiriè vèrs sa porto
Plantado e li parlant, ardento, en lou fissant.
Albert Arnavielle.
En

Alès, {§ de nouvembre Í872

Las fautos dau medeci,
La terro las cuèbro.

�v

1'liAMl

Quand vendra lou tems de las rosos,
Quand lou sourel

greia lous lauriès-rosos, —
Urous parel !
Vendrés, fouligauds, sus l'erbeto
Dau prat tout vèrd :
Couparés la margarideto...
E pièi, dins l'èr,
Fara

Vosto cansouneto amourouso
Lèu s'entendra,
E la lignoto vèrgougnouso
Se taisara.

Ab 1 que

voste sort fai envejo,
Que sès

urous !
que me lancejo,
Lous iuèls en plous.

Iéu ai lou
La

cor

e que m'òublido
Vai liuèn d'aici ;
Sens soun amour sara ma vido
Dins lou soueit !

qu'aime tant

Pau Gaussen
En Álès.

Toutes lous marits que soun

riéu

sus

lou

countents dansa-

quiéu d'un veire.

LOUS GRANDS PRIS D'ESCULTURO

Aqueste
—

an

de 1873,

es

lous escultous dau Mièjour qu'an tengu lou le.

L'Academio das Bèus-Arts de Paris aviè

que

seguis

:

mes

au councours

lou

sujèt

�—

55

—

Filotelo blessa au pèd e reçaupeguént tous siuèns de Macaoun e de
Podaliro, fils d'Esculapo.
Proumiè Grand Pris : M. Idrac, nascu à Toulouso, en 1849, escoulan

de M. Cavelier.
Proumiè

segound Grand Pris

:

M. Hugues,

;

M. Enjalbert,

nascu

à Marseio,

en

1849,

à Beziès,

en

1845,

escoul.au de M. Dumont.

Segound segound Grand Pris

nascu

mai escoulan de M. Dumont.

SOUMET

La bèstio es atalado à l'araire que crido,
Lou sourel espandis sa courouno d'or viéu,
Lou bèu prat resclantis dau cant de Margarido,
Dins lou cèl blu se brèsso uno blanqueto niéu.
As fouseires la maire adus

l'aigo boulido,
la-manja s'asseta près dau riéu ;
En manjant, en chourlant la fatigp s'ôublido...
E toutes sou.n urous, souto l'iuèl dau bon Diéu.
Que

van per

Mès se vènes deman, se vènes, bèu sounjaire, '
Veiras que lou bonur a fugi d'aquel cair'e.
Lou paure ome acaba plus meno aqui soun biôu;
La maire

morto, ai! las ! e Margarido plouro;
partis e vendran quau sap quouro?...
jour urous, iuèi es un jour de dôu !

es

Lous étants

Ièr èro

un

soun

Camilo Cavaliè.

Bessejo, 1873.

Quau vòu de bono aigo, ane à la font.

MOUNSEGNOU D'AVEJAN
Se sap

(lous qu'hou savièu pas e que legissou acò hou saupran) que
embé d'evesques. Lou prélat

dins lou tems, en Àlès, i'a 'gu 'n evescat

�—

56'

-

qu'a lou mai ilustra lou sèti evescal de la capitalo raiolo, acô 's mouud'Àvejan, grand esprit, noble cor, que l'an de la terriblo pèsto,
en 1721, saguè lou Belzunce cl'ÀIès.
Tout grand evesque
qu'èro, mounsegnou d'Àvejan, coumpreniè prou
la galejado. Dins uno de sas vesitos
pastouralos anè à Sant-Marti. Lous
Sant-Martinëns, qu'èrou alor (parei qu'an chanja dempièi) tubaus e
aremoulis,- meteguèrou tout en aio per reçaupre coumo se cléu un tant
grand persounage, embé la pensado d'âvedre un biòu per un iòu.
També l'evesque, countent dau bèl acul que i'avièu fa, demandé au
Consou das Sant-Martinens s'avièu ges de
gracios à li demanda.
Si be! Mounsegnou, sou-faguè lou Consou, vous demandai! la
gracio d'avedre dos recoltos per an.
Vous l'acorde de grand cor, respoundeguè
l'evesque, mès-que
fagués l'annado de viut-e-quatre mes.
segnou

—

—

Lou Bourgal.

A

-

X

-

I.MI

Souvenenço à

MAIRE

ma

Cougnado

Que dor bièn la pauro pichoto !
La Faro-Alès.

Souto uno grando lauso
An basti toun efantl...

Maire, sousques pas tant,

Ta Janeto repauso.

Vai, essugo toun iuèl,

Soun ouro èro vengudo;
Mes 's pas d'à-found perdudo :
La reveiras au cèl.
La veguent
Per adouci

tant poulido,
soun

sort

Dieu li dounè la mort;
Vouguè pas que sa vido,

�—

57

-

De plous e de bourlis
Saguèsse ennevoulido,
E, flou mita 'spelido,
La prenguè 'n paradis.
Es d'amount que ta
drolo,
Maire, te gardara
E que te mandara,
Sus la nivo que volo,
Un anjou benfasent
Te pourta de nouvellos
Dau païs pie d'estellos
E 'n poutou sourrisent.

Se la malabouseno
T'aclato jous soun

fai,
Vendra, dins un pantai,
Alôugièiri ta peno.
E quand te sentiras
A la fi de ta cousso,

Que veiras que

Ta

vido,

e que

s'amousso,
diras

:

Ounte es ço qu'on
espèro,
Aquel ort benurous
—

Que m'an di
pie de flous?
Ounte es, Diéu de la
terro,
Toun paradis ami?...
Lor veiras ta Janeto,

Anjounenco fadeto,

T'en moustra lou cami!

Ipou-lito Oulivik
En

Quau

Anduzo, lou

semeno

Bouido

soun

mes

de Mai 1868.

trop espés,

graniè dos f'es.

�—

IiA

Pèço qu'a

ROUNDO

gagna

58

-

FAIMTASTICQ

la medaio de brounze à l'Academio
de Deziès (1813).

Fragments

Estève s'endourmiè ras de la chamignièiro,
Mès quante esfrai a près Ion jouvent? de qu'a vist?...
Se lèvo espavourdi de subre sa cadièiro,
E se virant d'un tems vers lou mounde, sou-dis :

;

Païsans

que tenès la veiado,
trempo e l'afaehado;
Dins l'aire avès pa 'usi passa 'n estrange brut?
l'a de tems que lous chis japou davans la porto,
Malur au vouiajou que s'atrovo per orto,
Car la nuiè porto esfrai, tant lou tems es escu.
—

ce

vendus,

Laissas toutes aici la

Ma grand me
l'a de marrits

disiè ièr que sempre sus la terro
esprits per nous faire la guerro,
Au cor dau pecadou jeta lou tremoulun,
Que lous negres demouns trèvou l'escuresino,
Que souvent a 'gu vist lus bando fouscarino
Espaventa la niuè d'un sourne revoulun.
Mès chut ! lou brut revèn. Moun Diéu ! quau d'aquesto ouro
Dins lou soun de l'éusièiro, ailai, gingoulo eplouro?
Belèu es das dannats lou terrible sagan?
Belèu van au sabat. que, la niuè, lous reclamo?
Moun Diéu! s'aeô 's ansin, prenès siuèn de nosto aino!
Sauvas-la das demouns, toutes vous n'en pregan ! —

Taiso-te, bau! ie fai quaucus. De-que passavo?
qu'endihavo, un agnèl que bialayo,
Ou l'auro que fernis dins lou plan d'amouriè. —
E coumo dis acò, sus lou rouge brasiè
•—

Un chival

A
}-

V

�—

59

—

Jèto un fagot de bos, e la flamo
La famiho à l'entour dau cremal

petejo,
ris, s'aigrejo,
L'afachado se coi, dins lous veire, aderé,
La trempo rajo à flot per
apara la set,
E cadun, bandissent tout soucit de sa tèsto,
Penso, pas qu'à joui das plesis de la fèsto.
E pamens

d'aquel tems

e

foro de l'oustau,

Dins la campagno, au bos, susjou negre coutau,
Uno forco envesiblo esbranco lous vièls éuses,

Lous

jouines castagnès plegou

Edecrids sournarus, crids de

Àigrejou de pertout lou

coumo

rajo

e
mounde que

lous fèuses,
de mort
s'endor. -

Païsans revendus, que tenès la veiado,
Laissas toutes aici la trempo e l'afachado ;
Ausissès pas dins l'aire aquel estrange brut?
Acô 's be das demouns la raço mascarado 1
L'infèr laisso esçapa lus chourmo enfurounado;
—

Malur

au

vouiajou

que

marcbo dins l'eseu !

Sus de formos de touto
De

ineno

—

:

serpatas, de talabreno,

Sus de cabros

e

de vièls bous

Lous dannats van d'escambarlous.
L'un coumo un agnèl guènlo, bialo,

E l'autre

Miaulo

piéuto, siblo, quialo,

en

boulant

coumo

lous cats

Lou

Gripet janglo embé lous Dracs.
Ailai pu liuèn, la Paparogno,
Embé

soun

mourre

de carogno,

Reno, sacrejo en babejant,
Negrasso coumo uno sarian.
Lou Grimau, qu'es en
Sus la mounino, ailai

cargossello

raufèlo,

Brandussa coumo un cascavèl.
Un vièl boudôli
maigroustèl,

;

�Espeiandra, laide, gámbìo,
Penejo dins la chinfounio
Que vai toujour en aumentant,
Coumo lou vol de Pauragan.
ELucifèr, lou pu grand diable,
En boulegant soun long redable,
Enfurouno l'orre trimai
E l'ensourdaire bourigal.

Dins la pignastro barandello,
Cridas e dansas, o sequello,
Troupo banudo de Satan !
Tout rebetis voste sagan ;
La machoto que s'en esfraio
Dins lou vièl trau de sa muraio,
—

Respond au crid dau courpatas;
Lou loup qu'idoulo dins l'èrmas,
Reveio la masco malino;
La cato graulo e la galino,
Destrassounado au joueadou, •
S'esfoulisso dins

soun

canton.

Ob, quante eliéu qu'estrasso!
sa flamo bluiasso
l'a'n ome, orro carasso,
A chival escassa.
Diéu retèngue aquel diable!
Es lou rèi indoumtable

Diiis

Dau

tripet redoutable,
vèn de passa.

Lou que

Es pas

soul

:

de l'espavento

Veici lou rèi mauvalent,
Que vai espousca sa crento
Dins lou cor dau mourtalen.
Las aurassos lou coussejou,
A soun vol desbardana,

Àmount, raus, lou trons petejou,
E lous

grands aubres sousquejou
desbranca.

Coumo per se

�—

61

—

Àici lous tambours
boumbounejou,
Aici lou caaou bramo
fort,
Aici lous omes trantaiejou,

Rulou, traucas d'un cop de mort
Ailai de juramens
sauvages,
Cansous de joio e sauts
febrous,
Bram de plesi, negres

;

visages

Qu'enguèfio

rire raufelous ;
Pertout, pertout grand tintamaro !...
Es-ti, bando sourno que sès,
un

—

La fin dau mounde
que se

sarro?...

Troupo banudo, respoundès !

—

La Bando.

Veici lou signal !
Satan nous reclamo !
Coumo un vol de flamo,
Coumo un vent que
bramo,
Anen au trimai 1
Que nosle vol grounde,
E que sus lou mounde
Nosto voués apounde
Un cant infernal!
Lou cant vèn de feni

:

dins l'orro escuresino

D'espaventous eliéus fendou la nivoulino,
E petou
cop sus cop de fourmidables trous;
La frejo tressusou vèn
bagna nostes fronts.

Coumo de courpatas, las bandos infernalos
Fan ressounti lou bos de lus batamens
d'alos.
An près lus vol,
vesès, amount-d'aut dins l'oumbrun,
Quante orre mescladis, quante
fol revoulun 1
Quau sap se lous demouns de lus
arpos negrassos
Van pas dins noste oustau
acoumpli lus menaços,
ma
embé
Empouisouna
vido
lus vent de mort,
Espaventa moun amo, assecarli moun cors?
Quau sap?...
Rassuras-vous, famiheto raiolo ;
Lou bon Diéu vai cassa la banarudo colo.

�voués de preièro e d'amour
la pas anounço lou retour.

Escoutas!

uno

De la

e

joio

l'angélus au vilage;
dau brounze cla, tout troupelas sauvage

La campano a souna
Au

soun

Fernis,

e coumo un vol de ebots
car dau jour sent veni

S'esvarto,
E veici

espaventas,
las clartas.

qu'au Pounent palissou las estellos,

Lou jour vai espeli : douços e clarinellos,
Las ilamos de l'aubeto an esclaira lou cèl ;
La terro se reveio e ris au jour nouvèl ;
Las auretos dau jour de lus douco alenado
Ranirnou de pertout la naturo embaimado.

Coumo elo, aigrejas-vous de voste afrous
Païsans cevenôus, bandissès tout esfrai !
—

EscoutasI per

pantai,

gari vosto longo soufranço,
mountagno uno voués d'esperanço :

Vous vèn de la

Cregnigués pas, sou-dis, ornes aimas de Dieu !
Perqué l'aflat dau cèl embé vous toujour viéu,
De longs jours de bonur van se leva toutaro
Sus vosto longo niuè, sus vosto peno amaro.
Lou mau descadena vai pertout triounflant;
Més Diéu saupra ben lèu l'arresta de sa man.
A l'auro de la mort la terro' s'es

secado ;

de Diéu l'aura lèu refrescado,
E, coumo quand créé lous moundes e lou cèl,
Sa parauio fara giscla l'ordre nouvèl.
Mès la graço

Un Diéu vous es nascu
Es vengu neteja de sas

:

roi de la santos amos,

divinos flamos

Lou cor dau mourtalen sali per lou pecat
E soun esprit toujour de la tango taca.
En atendent aquel sourel de vosto vido,

Semenas de bon gran,

derrabas la caussido,

Caminas dins lou be, mai tout dre davans vous,
Se voulès èstre fièrs, countents e benurous.
A tu glôrio, o moun Diéu, ob, glôrio à ta sagesso,
Que fai trouva l'espèr dins la sourno tristesso;
Amiran de toun cor la divino bounta :
Que se fague aiçaval ta santo voulountal
—

�-

63

—

De toun divin

amour

L'esperanço

la fe, Jrucho de la sagesso.

e

dono-me la richesso,

Que toun noum, o moun Diéu, siègue toujour beni
Glôrio

au

Paire, emb'au Fil, amai

Sant-Esprit!

au

Ernest Aberlenc.
En Uzcs,

1873.

Glèiso d'Albi,
Pourtal de Couneos,

Clouquiè de Roudés,
Campano de Mende.

I.Ol:

•

"COUCUT
CANSOU

Parla de las Autos-Cevenos

Lou

jour

que Jan si maridèt,
que si dis al bilage,
Dins las cou'mbos del besinage
Tout lou jour lou coucut cantèt.
Toutes disièu :
Michanto marco !
Nostre. Jan aura del malur.
E Jan l'isiè de la remarco,
)
Tratant lou coucut de mentur.
j
A

eo

—

—

''

Laissas-lou

l'a, que cante prou,
Respoundiè Jan d'un èr superbe,
Mau-grat la bertatdel proubèrbe,
De-que puot faire un aucelou ?
Qu'el lous.secrets del cor legigo...
Sariè poussible, lou voulur?
Nàni, counouisse moun amigo,
/
E lou coucut es un mentur.
(
—

Bi$

Bjs

-

�—

Nous eounouissèn

e nous

aiman

Dempièi

que sian à la tetino;
Jan a pas boulgut que Paulino
E Paulino bol pas que Jan.
De-que voulès que nous surbengue
Foro de joio e de bounur?
A toutes bautres bous soubengue

Que lou coucut

es un tnentur.

—

1
j

}

Soun tems de bonur

saguèt court.
de mariage,
Jan per asart anèt en biage
E lai demourèt pas qu'un jour.
Quand benguèt, en chanjant de bèsto,
Troubèt un capèl òublidat
Après sièis

meses

Que li couifabo mal la tèsto.
Lou coucut abiè di bertat.

j
(

t
»

Casso-Ruios

Valarciugo,

en

setembre '1873.

Calendos

jalados,
Espigos. granados.

Bontado

Lou beire
De lou bouida

Gascouno

plai

en tout tems,
cal pas qu'on m'ensegne;
Mès se n'es pie n'i pode pas ategne,
Tant courtos me tròbi las dents.
me

noun

Goudouli.

�—

65

—

LOU TUIAIRE DE PORCS QUE COUMPREN MAU
A

l'epoco que l'escultou Pradiè travaiavo au groupe amirable que se
l'Esplanado de Nimes, un jour, en mountant long de Gardou
qu'estudiavo e qu'a tant vertadièiramen représenta — l'iuèl en fio, man¬
dant un cop terrible de fourcas — dins lou mounumen, se gandiguè
jusqu'en Alès.
Lou brut de la vengudo dau grand artisto s'espandiguè lèu per la
vilo, e lous que lou couneissièu, en lou veguent passa lou moustravou
vei

as

sus

autres.

Be Iiuèn de lou couneisse èro

un que l'apelavou de soun escai-noum
luiaire de porcs ou, simplamen, tuiaire, que
restavo souto lous Arcs e qu'es mort davalantan.
De veire que tout lou mounde, per carrièiro, se reviravo dau cousta
d'aquel moussu, Turgan, que per asart passavo, à quaucus demandé :

Turgan,

—

—

—

un

lenguejaire

e

Quau

es acô?
Es Pradiè.

Quinte Pradiè? de que fai?

Es estatuiaire.
Es esta... tuiaire! sou-fai Turgan, iéu hou sièi be, amai fan pas
tant de cas de iéu!
E lou tuiaire de porcs caminè, en se diguent que dingus es pas proufèto dins soun endré.
Lou Bourgal.
—

—

Í
Se per

travaia l'on deveniè riche, lous ases pourtarièu lou bast d'or.

un

«aire:

Parla de las Autos-Cevenos

Un Maire es uno escharpo embé sas
E la Lèi, dous bassis de nibèl toutes

très coulous,
clous!..

5

�—

66

—

Acò 's un fièr rounzas Iou siuèn d'uno Coumuno 1
Tant baudriè lou rounzas de l'ome de la lu no :
Countenta tout lou mounde e faire soun debé,
Es al dessus d'un Maire e de l'ome tarnbé!

L'endrecli

es un troupèl e lou Maire lou pastre ;
S'emplego la bountat on dis : — Es un emplastre! —
E se, pichot sourel, a lou même raioun
Per Jaque, Peire, Pau, on dis : — Es un
coudoun 1 —
Benguèsse-ti del cèl e debalat per èstre
De noste grand baissèl lou piloto e lou mèstre ;
Arucat sus soun saupre, auriê-ti lou renoum,
Mai de tripos al cap quel grand Napouleoun ;
Sariè-ti senso égal, pu largo sa patasso
Que lou mourre blancas que nado dins l'espaço,
E pu grand que la mar sariè soun goubelet,
...

Jamai countentara l'unibersalo set !
Sèn toutes mirgaiats de désirs e d'envio;
S'abèn lou bi del crei, boulèn la Malvosio,
E lou bentre sadoul, sens soucit de la mort,
Nous calriè quand rouncan, rounca sus de liechs

d'or.

Aquel parfèt bonur, aquel be sens mélangé,
Es dins la ma de Diéu, dins las alos d'un ange;
Mès tant qu'auren un orne al suprême timoun,
Juraren, cridaren, l'apêlaren... coudoun!
Laurent Cabanis.
Avezo

(Gard).
LA GRANO DE MAGNAS

l'a 'n

prouvèrbi nouvèl

que

dis

:

Marchand de grano ou be de vi,
Trouvas n' un franc, sarés prou
Mès també de fes

quei'a, per tropmau sarcilus couquinariès, reçavou
aquelo que vôu vous dire :
Uno d'aquestos darrièiros annados que la grano de
magnas èro raro
carestivo, un marchand de... mounte que siègue (soun pertout lous

de
e

fi.

liçous

coumo

�—

67

—

mémos) fraudé la siéu embé de grano de pèissous. Es per acô que
n'avièu croumpa d'el se plagnèu que n'en restavo la mita
senso naisse. Un de sous vesis, que n'i'aviè près en coundiciéu, lavé
de biais aquelo que li resté ; pièi, un cop neto e seco, en l'espinchant de
proche, creseguè recouneisse qu'à liogo de grano de magnas aviè de
grano de pèissous. Per s'en assegura vèjaqui ço que faguè
Prenguè soun rasai e anè 'n Gardou arrapa 'no padelado de locos, ou
de barbèls, ou de sòíìos, acò fai pas res à la besougno. Coupé toutes las
eouètos d'aqueles pèis e las anè planta, mita de chaco couèto en terro
e mita deforo, dins un plantouliè de soun jardi, qu'aviè prépara per
toutes lous que

acô.

Quand lou marchand venguè per leva soun argent :
N'i'a foço, li faguè, que se plagnou que vosto grano nais pas touto.

—

Soun de baus 1 Es

qu'an pas lou biais de la fa naisse. Venès veire.
à soun jardi, davans lou plantun de mounte sourtièu quatre
bellos tièiros de eouètos de pèis e li dis :
Lou

—

De
—

meno

Espinchas

coumo greio !
caia, lou marchand fai alor au vesi lura :
Digues pas res, au mens!.. Tè! vèjaqui la quitaneo.
se

veire

Lou Bourgal.

IiOU

PASTRE

Zou!

pastrou, te fau aigreja,
au cèl vai pouncheja :
Veses pas s'escrafa l'estello?
L'èrbo es fresqueto bon mati ;
Lou troupèl bialo, vôu parti,
Vite au cledas e despestèlo. —
—

Que l'aubo

Part lou

pastre embé soun troupèl,
chi-loubet, soun sa de pèl
Que tèn la mangiho rejouncho,
Part en faguent peta soun fouit,
Embé soun long pifrede bouis
Per para l'enuè de la jouncho.
Soun

�—

68

—

A coucha soun pople banu,
A larga soun bestiau lanu
Per lous champs d'esparcet, d'auriolo ;
E 'ntramens que vèngue la caud,

Trepo l'agnelou fouligaud,

Ròumio la fedo

mens

courriolo.

qu'acô 's brave de dourmi,
Quand dourmès d'un bon som ami,

Ah !

A l'oumbro de la

grand pinedo,

Sus l'èrbo dau prat, bèu velout,
Procho lou riéu que fai glout-glout
Baisant- lou serpoul e l'anedo !
Es l'ouro ardento dau tantost

Qu'au sourel lou lètrou se tos...
Oh! la chaumasso

senso

egalo!

Mes, dau fres dau bos caressa,
Dourmès à l'aise

e

Dau canta cla de la

sès bressa

cigalo.

Vai, pastre, dor toun som urous!
vido, tu, n'a ges de crous,
Car n'es que de bonur clafîdo,
—

Ta

Ta vido coumoulo

de pau :

mèstre, toun bos, toun cabau,
Manja, dourmi, vaqui ta vido.
Toun

E l'on

se

dis, à toun aspèt,

respèt
lou soucit, trèvo,
Nautres qu'embé tout noste esquièl,
E nosto scienço, e noste ourguièl,
Menan uno vidasso grèvo!
Coumo tu siès sage en

De nautres que

Qu'anou trigos e patrifas',
E lous ambicious afas
Que fan que lous omes se sanou !
De tu lous désirs lous pus auts
Soun de toundre poulits lous aus
De tous moutous que n'en tresanou.

�—

69

—

Quand noun siès per lous savantas
Qu'un ignourent, qu'un efantas,

Se dins toun amo tu reçaves
Lou d!acô dau Diéu de l'etèr,
E se tu saves toun patèr,
Mai que lous savantas n'en saves.

E que t'enchau també de l'art,
Mès-que.manges toun flo de lard!
Pamens, dins la niuè dau campèstre,

Quand, t'adraiant devers lou

mas,

Ta cansou mor dins lous ramas,
De l'art alor siès un grand mèstre.

Vè! de-que que fague l'uman
Per pourre adusa de sa man

Enjusqu'à talo ou talo auturo,
Ço que toujour trespasso tout,
Ôo qu'es la suprèmo grandou
S'atrovo

enca

dins la naturo.

Pastre, ansin ta vido vai plan.
E, coumo au su lou mount es blanc
Dau jour que darriès el trebasto,
Un cop tous ans, à lus trescol,
Sus toun pèu qu'anèlo toun col
Qu'auran mes lus blanco barbasto,
T'endourmiras dau darriè som,
Partiras per aquel quicon
Mounte i'a de joio un abounde,
Simple coumo quand siès nascu,

Ignourant d'avé soul viscu
grand secrèt d'aquest mounde.

Dins lou

—

Albert Arnavielle.
Au Cros de Sl-Sauvaclou

(.Ardecho), 20 de juliet 1873.

Vin escaràpa,
Vau pas d'aigo,

�A

moun

amie

brave

BERNAT

GEÉISOS

Tu, moun paure Bernât, de bouno renoumado,
Brave efant del Capnòu, qu'as toujour pla viscut
Àmb'Annou ta mouillé, toun anjo bèn-aimado,
0 tu, que m'as vist naisse e toujour counescut!
Digos, digos-m' un pauc s'as counescut ma maire,
E s'amb' elo as trepat en sieguent efantous?

l'a braves ans d'aeò! t'ensouvenes, pecaire!...
Es vrai, l'as counescudo? ah! que tu sos urousl...

Digos-me, se te plai, Bernât, digos-m' encaro :
Es vrai que del Capnou ma maire êro la flou?
Qu'èro 'no bello planto e d'uno bello caro?...
Quano joio pèr tu !.. pèr iéu quano doulou !...
T'en souvenes, tabé, quand al bras me pourtavo?
me fasiò teta tout en me brandoulant?
La vesios! la vesios quand me poutounejavo!
Ero 'no bravo maire!... aimavo soun efant!..

Quand

M'aimavo

trop pèr viéure!... 0 Jano! o pauro Jano!...

Un jour, me cresènt mort, tout soun sang se virèt,
E la Mort sens pietat, qu'ount que siegue reclano,
Avans de la couneisse Elo me la raubèt!...

siegues, maire, o ma tant bravo maire!..
I tout escas m'acabèt de nourri ;
Iéu n'aviô que dous ans quand en terro anèt jaire !
Que t'aviò fach, grand Diéu ! pèr me la fa mourl?...
E tu, paure Bernât! ièr quand iéu te quitèri,
Tu, paire qu'avans ouro as lous pèls toutes blancs,
Ount auèros soulet?
M'ôu dich : « al cementèri,
T'aginoulba sul clol de tous paures efants!... (*). »
Davans Diéu
La pauro

—

»

Junior Sans.

1873.

Beziès, lou 25 de selèmbre

Tems

Jamai

perdu,
se

recobro.

(*) Dins mens d'un an moun paure amie Bernât perefet uno filho de vint ans e un

drôle de vint-e-dous. N'a pas pus cap

!

�—

71

—

UNO CARRIÈIRO A LA FARO-ALÈS
Es causo bono, justo e patrioutico de dire que lou célébré cantaire
Raiòu, l'autou de Las Castagnados n'a ges de carrièiro en Alès que
portesoun noum.
Apartèn à VArmagna Cevenôu d'atira l'atenciéu dau Counsel muni¬
cipal de la capitalo cevenolo sus aquel fèt. Acô 's poulit, cèrto, d'avedre
escri : Carrièiro Dépareieux, de Mandajors, Vayrasse, Dumas, e
mémo
d'avedre bouta dins uno androuno lou noum dau grand cardinal de
Richelieu. Mès, vous hou demande, quau es mai counegu, per soun
noum e
per sas obros, de tout lou pople cevenôu, que lou marquis de

la Faro?

S'agis pas de toujour fa las causos per mita, de las fa pas que
lous savants ; tout lou mounde pot pas èstre savant, que se pièi n'i
'aviè tant, lous ases sarièu de remarco. Acò 'stent,
tout lou mounde pot
pas aprecia coumo se déu aqueles esprits saberus qu'avèn noummas ;
mès tout lou pople de Cevenos sap
de per cor lous poulits vèrs de La
Faro, tout lou counouis, Faimo e l'amiro.
En veire lou noum de noste
pouèto raiòu sus uno de nostos carrièiros, acô nous fariè plesi, à nautres que sèn dau pople, acô nous fariè
ounou e ounou fariè à nosto
lengo, que, pas aganis ni tarnagas, aimaren
e parlaren
toujour.
D'iuèi se parlo que noun-sai de releva lou pople.
Eh ! be ! vautres
qu'avès lou gouvèr, per acô faire, fasès-vous un pau
pople; boutas! acô vous desounourara pas, et d'aquel biais sentirés ço
que fau li moustra.
Voudrian mai qu'acò. Pareis que i'a 'n quicon, rescoundu, lou buste
en marco de La Faro.
Aquel buste en marco e rescoundu, lou. voudrian
en marbre e dreissa sus uno de
nostos plaços. Mès savèn que la vilo
d'Àlès es pauro;
quand sara mièl dins sous afaires, belèu l'ara per la
memòrio de La Faro ço que s'amerito. E pièi s'bou fasiè pas, uno sousci'ipciéu facho dins las Cevenos pourriè aveni 'nd'acô. Per lou moumen,
uno
placo de founto pourtant lou noum de La Faro-Alès sariè pas 'n
per

hèl côsti.
Pensan be qu'Alès anara pas marcandeja quinze ou
paga la glòrio dau pouèto que l'a ilustra.
Moussus dau Counsel, coumtant, l'an que vèn, vous
d'avedre ounoura lou noum de noste mèstre La Faro.

vint sôus

per

remercia aici

L'Akmagna Cevenôu.

�—

CARIT

Èr

de

72

—

ESPOUSIÉU
Santa

Lucia

Parla de Prouvènço

i

Cargo ti prim soulié
De sedo blanco,
Mete un brout
Sus ta bello

d'arangié

L'Amour pren

pèr la rnan

anco.

—

Li Nôvi bèn amant,
E li pestello

Dins lis estello.
Dôu velet clarinèu
0

Ennivoulido,
roso dins la nèu,
Que sies poulidol
L'Amour...

Aubouro-te que vèn,
Nouvieto bello,
Lou tèndre e fièr jouvènt
Que tant te bèlo !
L'Amour...

Lèu,

sus

Mete

ti long péu d'or

courouno :

L'Amour es lou plus
A-n-éu te douno !

fort;

L'Amour...
II
De Paris à

Cassi,

D'Arle à Bèu-caire

�-

73

—

Noun poudié mies chausi,
Toun calignaire.
L'Amour...

Dòu

caligna lou fiéu

Noun se clebano
Sènso entramble, ai! moun
Ni sènso engano.
L'Amour...

Mai iuei lis Amourous
An la vitòri,
E i'es en tôuti dous
Uno grand glôri !
L'Amour...
0 drôle brun e bèu,
Divino sauro,

Sias

un

galant parèu

Qu'Amour enauro !
L'Amour...
111

L'Amour a 'n paradis
Sus li grand cimo :

Aqui tout canlo e ris,
Tout s'apasimo.
L'Amour..
soun castèu
Es, pèr l'oui'tuno,

S'anas dins

Sus un rai desoulèu,
Un lamp de luno.

L'Amour...
Dins de poulit pantai
Plen de jouinesso',
Ounte se viéu jamai

Que de

caresso.

L'Amour...

Diéu !

�74

—

—

Amour, embarro-lèi !
De il

ur

enchèino

Aquéu Nôvie, aquéu Rèi,
EmésaRèino!

.

Amour, pren pèr la man

Li Nôvi bèn amant,
E li pestello

Dins lis estello !
Teodor Aubanel.

Avignoun, i873.

RÈIA'O

LA

Parla de

MIÈJOUR

DAII

Mount-peliè. (*)

î
Dins noste

Ço
És

païs bèn aima

iéu lou mai m'agrado
poulido mainado

que per
uno

Que counouitrés

sens

la

nouma.

La jouino filho que vous parle
A tout lou biais e lou desard
De la chatouneto d'en Arle;

Porto lou

juste à pleil de car,
printanello
Acatant juste sous boutels,
A sas aurelhas
longs pendels
Fringant la pouncheto en dentello
Vantau court, raubo en

Que

crouso soun sen

(*) Dins lou parla dau rodou de Mount-peliè, l'ô mut
se dis rèina, m'agrado, m'agrada.

Ansin rèino

se

rebound'èl

chanjo

en a

;

mut, coumo dins lou vièl rouman.

�—

75

—

A l'oumbro d'un

large capèl
grands iols negres beluguejou,
E dins sous pièusses que bluejou
Coumo lou ploumage dau gas,
Dins sous bendèus revertegats
Autour de sas gautos mouretos
Coumo la figo de bourau,
De

le trelusissoun las flouretos

Qu'as felibres fan tant de gau.
II

Mai-que-mai se tèn au vilage,
Lion dau bruch, lion de las grandous,
Urouso d'avedre

en partage
blu, lou dèstre e las flous.
Pamens en vilo es pas mau visto !
Amai noun porte autour dau front
L'ensegno que l'ourguiol requisto
E que, de cops tiro lou tron,
Amai noun se tèngue acoutrado
A la modo nèscio dau jour,
N'es pas mens, la bello besiado,
La rèino de tout lou Mièjour.
E soun poudé de la.batèsto
N'a jamai senti lou ressoun;
Dau riclias que l'ourguiol enlèsto
Au pauras que tout fai besoun,
De la mar amount en Ceveno,
De l'Aup à l'Ebro e d'aut l'Adour,
.Tout sa gouvèrno tout se cleno,
Per forço noun. mès per amour.

Lou cèl

III

De la sereno eneantarello
Sa vos a lou doun ; mès bèn

mai,

Quand s'endevèn que descapèlo,

Devèn fou lasso ou branle-gai.
Bramo'sus la plaço publico

Quand lous canous tènou lou les
nosto valenço antico

E que

�—

76

—

A de besoun d'un bon refres.

D'autres cops, en

risènt flagèlo

faus, lou pigre, l'envejous,
L'ingrat que renouncio sa bello,
Lou

Lou mau-faras... Mès

coumo es

dous

De l'ausi jouto la ramilho !
A l'âge que tout vous sourris,
0 bèu droulas, o jouino filho,
—

Qu'es poulit ço que barboutis!
L'efantou dins sa bressouleto

—

Destrassouna, malaut, doulènt,
En ausissènt.

sa

cansouneto

S'acalo edor en sourrisènt.
Proche dau mort quand plouro e

prègo

De la

pieta trovo lou fiéu ;
Mès tabé quand cbarpo ou renègo
Tout trementis vèrs lou bon Diéu.
IV

que la fai bèn pouderouso,
que, sens trin ni pénsamen,
Dins sa terrado sourelhouso

Ço
Ès

Espandis soun gouvernamen
Pèr la paraulo e pèr lous libres.
A pèr ministres de savènts,
Sous capouliès soun lous l'elibres :
Brusènts, galois, mès bonos gènts,
Aimant ounou mai que richesso...
E pièi de gèntos felibressos
Que fan d'escrichs qu'arrestoun court.
Aqui lou Counsel e la Court
Que nosto rèino bèn aimado

Arrambo, entre derevelbado
som bèn long pèr sous amis.
De Font-Segugno (1) ansin partis,
D'un

D'un vanc fins as nivous escalo,
Passo Avignoun, ciéuta papalo,
Vei Sant-Roumiè que s'en souvèn,
(*) Es

au

castèl de Font-Segugno qu'en

nascu

lòu Felibrige,

en

1854.

�-

77

-

Azais l'estruch, Beziès l'ardènl,
Ate que dins l'Aup se rebalo,
E Barcelouno, capitalo
Dau iìèr e valènt Catalan.

De l'ouro-en-lai a près soun vanc;
Mai vai mai soun saupre s'alando.
En aut, au levant, au labé,
E mémo en terro franchimando

Das pouètos dau Gai-Sabé
S'en vai en cantant las Oubrelos;

Quouro de

soun

èr risoulet

Brandilho las gaios cliquetos
Dau fouligaud Cascarelct;
Sus lou galoubet, qu'elo soulo
Fai sali de souns que fan gau,

Jogo l'ardènto Farandoulo
Tant aimado dau mièjournau;
Quand vôu, l'alègro musiqueto
Retrai as gourgouis dau Flasquet,
Quand escampilho sa grumeto
Dins un got plen fins au berlet;
De cops, coumo un lauriòu dins l'aubo,
Bresilhant pas lion de soun nis,
Fui entendre lous Cants de l'Aubo
As ausissèires enclausits.

Pioi, l'èr enfloucat, tèsto lèrto,
Brandissènt brandes e cansous,
De la Miòugráno entre-dûberto

Desgruno lous douces granous.
S'amaiso quand de Viradono
Tout plan-planel pintro lou riéu
E sou aigueto lindo e bono;
Mès per repèu quand dau Roumiéu
Qu'un rèi flassado a fach escorno
Canto lou saupre e las vertus,
Adounc

sa vos coumo uno corno

Fai ressounti mounts

e

pèrtus.

Pioi, tout d'uuo chanjant d'idèio
E de toun, bèn besiadamen,
De la casto e douço Mirèio,

�—

78

—

Morto, pecaire! pauramen
Dins sa veleto d'inoueènço,
Debano la bello jouvènço,
Sas amours, sous làguis, sa mort...
E tout lou tems, lou pople en cor
Escouto, trementis, s'aubouro,
Maino, sourris, souspiro, piouro.
Mès pas pulèu qu'elo finis
Sa bello e noblo parladisso,
Uno clamado cridadisso
En grando fogo ressountis :
Coumo ta maire la Roumano,
—

S'escrido la foulo emb' amour,
un parla de soubeirano ;
Pouguen-ti t'entendre toujourl...
E iéu t'afourtisse, mainado,

As

—

Pèr nosto terro ensourelhado,
Pèr nosto mar au dous remòu,
Pèr noste sourel que raspilho,
Pèr

l'emplanat, pèr lou Raiôu,
tout ço que canto e bresilho,
nostos maires, nostos grands,
nostes brès, nostes efants,
lou savènt que te regrèto,
lou pensaire e lou pouèto,
l'estrangiè que te sourris,
Oi, tu que disièn abourrido,
Siès e toujour saras, manido,
Rèino de noste bèu païs !
Pèr
Pèr
Pèr
Pèr
Pèr
Pèr

A. Langlado.

Lansargues (Eraut'■), lou 23 d'otobre 1873.

�79

—

—

Escripciéu roumano trouvado sus la porto de l'enciano Malautièiro
ous'tau das ladres d'Alès (quartiè deBouzac, ribo drecho de
Grabiéu).
2tmto

imi

:

ou

millésime

:

:

tii

:

cieanta

:

t

:

k

abrial

lo

u

:

ire

sin

e

interne gar,
+

mestre

la

:

itreau
t
en

+

e

:

fie

aquet

:

i

:

sottn
:

:

an

estai

petra
uaillet :

be
an

basti
:

am

:

Ço que vùu dire, d'après M. Germer-Durand, lou savant arqueoulogue
Nimes, qu'a restabli ço que manco d'aquelo escripciéu :
Anno Dfomijni millesimo III
(c) cicanta e sint de abrial lo vimteme gor.
Mestre JfanJ de Peirabela, eson vailet Andreau Fie an
bastit aquet ostal.
de

Amen.

Averti men

Es necite de faire assaupre as amis e contraires que las pèços per
VAmagna Cevenàu devou se manda, avans setembre, encô dau felibre
)

Albert Arnavielle,

en

Alès.

�TAULO

Pajos.

Breviàri de l'istòrio cevenolo

Esclùssis, fèstos

e

tempouros

principalo s de Cevenos

Lous Raiôus

45

4

Lou

46

5
6

Arraagna
Fièiros

3

...

.

porto-fegnant

L'Elefant foussile de Durfort

41

Lou Blad

4S
4S
80

Crounieo cevenolo

11

As Ce vendus

15

Artaban

Adiéu-sias

17

Lous

17

A Madoumaisello

18

Planli

19

Lous Grands Pris

Au Felibre Arnavielle

20

Sounet

53

Lou Remèdi

20

Mounsegnòu d'Avejan

55

21

A-n-uno maire

86

24

La Roundo fantastico

58

25

Lou Coucut

6.3

Boutado gascouno

61

Sounge

28
30

L'Ase de Beneset

31

Margarido

32
34

Un Maire

65

La Grano de magnas

66

Sonnets à Mistral e à Roumanilho.

35

Lou Pastre

Au Trihunal

36

A

Pacienço
A

mas

•

Cevenos

Lou Fio

La

•

Renaissenço

La Glèiso de Councoulo

_...

As 40 Manteneires
Acourdas-vous
Lou

La Messo de

Lou

e

farés

plôure

... v

mièjo-niuè

lapin et la sarcèlo

Davans, Darriès

■

Lous dous chis
e

Timato

quatre elemens
Agar

prenmau....

moun

brave amie Bernât Glèisos

61

70

37

Uno carrièiro à la Faro-Alès

71

La Rèino dau

72
71
79
79 ;

43

Avertimen

Bernât de la Jauto

44

car

65

42

43

qu'aimo la

51

Lou tuiaire de porcs que coum-

Serenado

Un nebout

..

33
31

d'esculturo

espousiéu
Mièjour.
Escripciéu roumano

La Crous

8?

42

Cant

C.i.0.0.
ra\m

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="731930">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="731941">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="731942">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731914">
              <text>Armagna cevenòu. - 1874</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731915">
              <text>Armagna cevenòu. - 1874</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731917">
              <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731918">
              <text>1874</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731919">
              <text>2020-04-09 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731920">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731921">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/bc4e0e3fa9c0016a8c68277565b6297c.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731922">
              <text>http://www.sudoc.fr/03860244X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731923">
              <text>&lt;em&gt;Armagna ceven&amp;ograve;u&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13330" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731924">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731925">
              <text>1 vol. (79 p.) ;  21 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731926">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731927">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731928">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731929">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731931">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22413</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731932">
              <text>FRB340325101_AI-9-cev_1874</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731937">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731938">
              <text>Cévennes (France ; massif)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731939">
              <text>Littérature occitane -- Cévennes (France ; massif)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731940">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731943">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes des C&amp;eacute;vennes. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731944">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas de Cevenas. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="38">
          <name>Coverage</name>
          <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731947">
              <text>Cévennes (France ; massif)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731976">
              <text>Bastidon, Edmond (1834-1895)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731977">
              <text>Vielar, Marius </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731978">
              <text>Aberlenc, Ernest (1847-1930)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731979">
              <text>Ollivier, Hippolyte (1869-1894)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731980">
              <text>Roumieux, Louis (1829-1894)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731981">
              <text>Donnadieu, Frédéric (1843-1899)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731982">
              <text>Félix, Paul (1803-1879)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731983">
              <text>Aubanel, Théodore (1829-1886)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731984">
              <text>Villié, A.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731985">
              <text>Gaussen, Pau (1845-1893)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731986">
              <text>Cavalier, Camille (1854-1926)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731987">
              <text>Cabanis, Laurent (1785-1862)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731988">
              <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="731989">
              <text>Langlade, Alexandre (1820-1900)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="732887">
              <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823981">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731933">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731934">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731935">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731936">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731945">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2049">
      <name>Fièras = Foires</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
