<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22458" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22458?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:37:08+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143988">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/80d3200ae06fb718ed0932c5d70d14f3.jpg</src>
      <authentication>b12f3bdfbbe36db0bc4a4ed3d0b4ef29</authentication>
    </file>
    <file fileId="144004">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/cf013f9ef69ea7d3c364de03ac4bbdd4.pdf</src>
      <authentication>8f795062274e1cf60fe44904b9954dd9</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="733814">
                  <text>ARMANA

(Ancian Armagna Cevenòu)
PER

LOU

BEL

AN

DE

DIEU

IH 7
E

EAU

BISSEST

jC.I.D.O.

í 81Z ! E R S

A TOULQUSO

A

:

Encà de Edouard
Pbivat,

libr.-edit.,
earrièiro des Tourneurs, hôlel
Sipière, e
de véuso
Bompard, libr.-edit., earrièiro
das Balanços, 38.
EN

l'entrepaus

MOUNT-PELIÈ

:

Encô de F. Seguin, libr.-edit., ear¬
rièiro de l'Argentariè, 25, e de Coulet,

libr.-edit., Grand-Carrièiro.
ALÈS

:

central de l'Armana de Lengàdô, encô de A. BRUGUEIROLLE
libraires-editous, Grand-Carrièiro (Carrièiro-Drecho), 102.

e

C«,

�ESCLUSSIS

Esclùssi parcial de luno, lou 40 de mars 4876, de 4 o. 6 m. dau mati à 8 o.
dau mati.
Esclùssi anelàri de sourel, lou 25 de mars 4 876, envesible en Lengadô.
Esclùssi parcial de luno, lou 3 de setembre 4 876, de 6 o. 56 m. de sero à
6 m. dau mati.
Esclùssi toutal de sourel, lou 17 de setembre 4876, envesible en Lengadô.

FÈSTOS

CHANJADISSOS

Ascensiéu, 25 de mai.

Setuagesimo, 13 de febriè.

Pantecousto, 4 dejun.

Cendres, 1û de mars.
Pascos, 4 6 d'abriéu.

Las

Ternita, 41 de jun.

Fèsto-de-Diéu, 15 dejun.

Rougasous, 22, 23 e 24 de mai.
1è dimenche das

Avents, 3 de décembre.

TEMPOUROS

De Caremo, 8, 10 e 11 de mars.
De Pantecousto, 7, 9 e 10 de jun.
De setembre, 20, 22 e 23 de setembre.

Das Avents, 20, 22 e 23

de décembre.

Vint de mars, Printems
Vinto-un de jun, Estiéu

vèrd revèn embé sas flous;
fruchiè dins sas calous;
Vinto-dous de setembre, Autouno e soun vin blous;
E vinto-un de décembre, Ivèr frech e neblous.

Janviè, Juliet, Otobre, Avoust, Mars, Mai, Décembre
An trento-un

jour; Abriéu, Jun, Setembre
N'an trento; Febriè soulet
Embé vinto-nôu es pie.

e

Nouvembre

55
12

�JANVIE

m

touaioura creiMou-./*.7/.,,,

L.

m/n

dite.

/

1)

? S.Clar
J S3 Guuvtwc.

JU.
Mm.

JQUR DE L'AN

FEBRIE

Mm.
Mm.

U:

/

Z

CANDELOUSE

SSimeûu/i.

6

Ma.

LOUE RCIS

dû-

7 S TUcSard

LUM.

g
3

Vivçw

S.
Ml.

6 Sfjforo

1

M/n.

S SZinouâ

í

S

&lt;%■

R

S.Ferrwa.

■

uù&gt;.

S.Jcdùuiy

Mm-. 3 S.JajidtcAiaià.'
M'. ■13 Si? SàcouIeUoce
cUm-. 11
Mv. ' -H Sladres
tlûlL. n J. Gaópar3
Mài. 13 Sf° Oulaio
15
aot.ii5UM.-e M.
13 '•SiUuxaeouùo
clỳ'.
iúv
U S.A/Mt'
Ml- 16 S.Voierdûi?
dùì. 15. S.'fíoaiut
Mm-, 1$ S.Quenùi^
R.
16 J.Ouiwurat?
Mm- 16 S.AfìWitaro
Mi.
17 S.4)Jmu
M. 77 Sỳdlfarlûoo
Uùn.. 1S Gxi.it S!15%. Ml. 76 S.Tavranv
Ma. 13 S.Canut
dût. 19 SPalLU
io SeioìcMiòiviO
M/\ %0 LISebaMaiu
S.
CUV.
31 SFAynéfi
Ml. 31 S.TÌtU. ev.
MM. 33. S.Vï/rctnx
Mm. 33 S0lòaodlo
V.
33 S.KatiwuJv
Mm- 35 SAÍerauP
ML 31 S.ZÒU
' M 31 S.Matiaô
Mm. 35 CïïW-Ot S-îau, CUV. 35 S.AteitenuuĹnd
M-n. 36 S.AiiMla
Ma 36 SA/eótou?
M
37 S.Maru
2).
37
div36 S.ÙMTÌO
Ml. 36 S.Caóídiuu
Mû). 33 S.Franci'J M S.
Mm- 33 (Ou xuxru&gt;-(%taó
I).
30 S'-Alartùto
Ml. 31 S.Atarce/6

Jii.

10

S.PaU'I'orjiito.
S.Teoudaùy'

.

P.Q. loiLJt--ri.hu/ 11
D. Q.

PQ.1ou?3-P.Z. loutS.

ABRIEU

MAI

lúuójàumawMw defm.iS /aùu
ea's cendres
S.Sunpiice?

S.lffnaci-

S SJHavc
6 53 Jajw
Í Sfdaab

Uàn.

MARS

i/'ûurj Creùtou/i do loiùifom.

dy
dÌOdùkt.

Mm.
D.
Ml.
Mòi.
.

S.Cu/teyounAo
S.Caóùuir

u.
diA

dùnS.*L
S.Tolujuu

dùn.

diou

d/Aq-

"&amp;WVpOWu5

Mai.

S.h Pranceoo

P.

dite.

S.GreySiZ

diitu

%m\v(ùt&gt;ceruS

dîf/L.

dit.

S*0 Ou/ratio

dim.

SPAtâùù?.
S.Ceâar do?Puà.

%

S.Abra/n/
SUBìifio

D..

Mn-

dỳ'
div-

dite
V.

Ml

dû».

dioi

dinu

rfÌfíU

S. Jottayuins

SPeneieZ

dỳ[
div.

dwi.

S.ZitiyenŷiM

dite.
P.

S.Vilourùis

S.GabrMcu-U

t
mr.

Mm.

dùn&lt;

1
P.

Q. Low3

H:D. DE MARS

'

SJMoJIA.
SPJVaùiIio
SllarCouiiy
S.Siôte■&gt;.

S.Anuidiùi?

■

.

PL- Loti-10.

dou?7S- AtZ.toii20. s.Q.Uuyig.jr.i.toiuìs' I).Q- lotvïâ-iïZ.bw2S

du».
P.
dU..
dùn.

t.
dU».

SBouitiBui/
SGláuaô

b&amp;avfHJwiA}
S.Meaard-

SFTelayio.

P.

TERNITA

dU»
P.

13

SFGlicèro

dil.

SFOuli/npo

1Z

Mi.

S.Bounifdci?

dùn.
dùn..
dù\

16 S.Pouo
10 S. Geut
17 S.Taàmu?
1S S.I'Stià. coud

dw.

10 S.CeledUn-

S.Anoeinie?.

dite.

SOuôpicv

2ù S.Bernadùi
21 SPÎMllo

P.
don.
22 SíouAXáòouv
ditdinu 23 SPùâi'
dùn. 24 S.Pounada/u,
dih.
dy. 26 ASCE.MS1EU P.

Sduâtùi?.

CvH?Mi&lt;)rpSjdú

S.FruUiûuà

.

S.Anlïce?^

S.Apouidhi
SOufiw
SPleouiiidff
ûuaoivxodù.

dùn.

dy.

S.Brancady

dùn.
dinu

S.AjitÒnideZ.

S.LaULelcusff.
FESTD DE

dite-

P..

M.
dim.

SCtet*.

duo.

20

SïZeù&gt;
S.Vùùu{/
S.Kûttlerl'
SP ûdiLruiû dej.

dip.
p.

27 S.Oulivîè?
2d S.VùicenJ diL.
22 SAioAH/nUi?
30 S.Feliô
31 STBeirotmeUo

du
dùn

s^rumu

DlÉli

S.Fra/icéo TÎmU

t

oU/n.

P.Q.buf-

Apaj'. S:Mìchùo
S. Greŷirù di ?V.

S.A'hu-alùi

Sh ciou&amp;tdo
PANTECQUSTQ

12

SAUwc?eeaJiy.

P.

Sùlaui'o
die.

10
11 S.ÀÍaiSn

SFVitorio

do#.

S.Ahmdáiy

die.

Moi
dà/u

S.JaotiezS.Zélip.

3 Sa- SmxIo iSnotii. dû».
A
P.
S SPSereno
dU.
S.Ja/iP.lat.
dùn.
7 S.Lâtaniùlau?
dùn.

die.

S.Alùert-

SMaedri
S.Leoji lou ûr.
S.Juiio-

/
2

Ly¬

S.Siôte?, p. nu

.dil.

AZùỳamùu
-

dit
dÙ7U
dioi.

Slddoro
S.Vùiceoà Per.
S.Cclèôiùiy.

PASCO

dU.

S^Cerilo.
Ócvdil

S.Uyues

PASSléu
SPMarib Laù?.

LQUS RAMPANS

Zoua AoMartireà ML

P.

JUN

louijóusô creióûûu/L'de lou. I7mùu.

S.FelipM'AT.

util,

■

dim.

S. IGrume-

S.Auïian

.

SdervoM?

SFFiourenpo
S.ZduPl
S.Aiùan^
SPJorew

S.3&lt;x\\.í&amp;ûXitXa'

TreA.MS.MoiS.Pdvi?
S.Adeti/L
S.Ire/ièk?

"»

S. 5eWe:5.Sau.

Sl'Lucio

PL. louAO.

D. 0\ ton' 16'l- J(Z. lou-ILS PL- tous S

P(È lou? 30

~

P.Q. lou? 16. PL. lousì)-Z.Q. lous dA&gt;

M.Z.bu?23-B0lou 30. MZ. ton 10-P.Q. tous Zô.

�AVOUST

JULIET

OTOBRE

SETEMBRE

chu.

d

VIS1T. DE N:D.

dùn..

X

SAuubiù.

°ï

SMarciaL
STourhuiaV
S.?,

délite.

SPAuLùrgû
S'.toIáál&gt;àis

S.Teii'e. enauL.

S.Eàtëves'
3 S^Lidb

dùô.

a

0.

6 %iv&gt;î
y

S.Galetaiu

chu.

X
,?

S.Juótùi
S.Rowna/i.

S£reo

ï&gt;e

±
n.

SP ÈLeno.
16 S.LOUIÔ. eveáo.
io S.Bej-nat

S.Vìbu/

dit

'11 S.TrcvatcUMen.

Sf* TUXÒOXIWQ

dÎCTL. 12

S.Vùicem ch.T.

SPMargwido

SB Crídbiv

S. Jaoût buM.

Liv-

S.Muj

Sjcurfalù

f.ffiàjidri

SpMwb

SjLoug

S.Gernuui'

di/n.

1

2n3 LouoS.Aug.gard.

,tij.

S^Rcucalw

S.ldtiŷíl

dû:

í S.Trcutm
5 S.Tulu

dût.
I/

2 Siûwô DToi'tb
3 S.Marcdi S. CfuuuaO

S.Cuprîa/u.

S^Bépoj'adc

S

V S.Lawib

S.Virýìle

SPLono

M

11 S.Cadotc
12 S. Vu-an.

ÎfJeuvpoivz/O

ad'

13

divt

S.Anfbuò

S.íouruèíb
SLamUi-b
SPPòbvando
S. Jenûoçíi

S.ûuddgui
S.Maháís
SMcui/i'ce.

d'Atc.

6 SJwï
7 S. Bague

dljti.. 10

SPácíenP

S.Sefbtu'iaiv

chu. 23 S.Sìdò/td
dû'. M SBowtiHUìlUlly

S.CaïHa/i'

1

dd.
dùn.
iû'm.

S.Áimalie/
div.
dw.
S.ÀUÙZ/Ĺ91:0. òisSdtni6ra M.
dd.

0.- &amp;.

1o SZaurèhà
91.-C0.-ùe 5cwtta tûf.
eue11 SVÂuotuU
ifiW
S. OuneUiCUM. 12 S* Clan_
13 S. Tow'ca/'û
0.
S.Anackfr
ht 1i S.Chapcti.
SPotùwenàir
chu. 15 NrD.D' AVOIPST
S.E/wis
dùiu 16 S.7b
17 S.Jaajvh.
S.Albóh
S. Tournai

V.

S.AýríoolS.Jiàus

SJ)0UflWJ}lUy
Ûí'.íD.ÒiXll'TCMÍÌ

S.Geraud.
S.Cahdo

dùi.
S
dd.

13
15
16
dim.. 17
dutt- 1S
dd. 10
div. 20

SPTeredo
SP/buccehw
SPburaUZ/L
S.Zu.
S.GerarcLTuico

M.

dd.
91:6). È)au/9lZírcí dim.

S. C&amp;'CUL

dùi.

S.Micâius,arù.
S. Jù-omc.

J&gt;.
dd So S\Zucaiu
dim.. 3/ S-h-htous

dhu 22 S.Jan- deàcabtô
olùii- 30 iîPboúO
31 S.Lcbi

ad'.

SPLcu'òo-

S S.Salao
c S.Adàoáhùis
7 S.AniLròoù
0

chfd.

3

iù.

dm.
jO
dd.

11

S.Maib^

12 S.PtùUè&gt;

13 J.Abù-e

dùn. 13 S.Thisjeoeo.
dim. 13
dij. 16 S.OucfuLL

dù&gt;.

17

dùi.

1S SPAudo
10 S.lâaò.d-'âufig.
20 S.EímoaJid-

dim.

dỳ:

dii
JT.

10 S.Juoù

S.Agncuis

25 S*"Catàrùio
26 SPLoufìuo
27 S.Sà-ui
2! S.Souoteue/
23 S.Saoeuizu/L.
3o S.Àndriúi/

dh.

LQUS AVENTS

3

CUAJ-

div.

26 S.Tbiù
27 S.Sauçùuu
2d S. Simouns
20 S.'-Vctrcme.

3

dim.

diù
M.
dil.
dùn.

S.Maghrio.

dd

2

7 S.Priieotr
S
%Sxcoo
0 S.MaturUc

'U

dùn. 25

S.Oimaà
S.S. Coiuwelkuiv.

1

diai

C S.Eóteòe

dỳ:

S.Ahû

div.
).?.
dil:
dim.

dùn.
dim..

23 SfPbro

S.Tírniì/

S-JuliofL-

5 S.Zacwii--

vernis'', de/ Ur- tnùi.

hudjoui'i

dil.

22. SPjfarh Sal.
23 S.Tederiy

S.Grapdoù'

h'#- 26 S. Zefirùis
27 S. Ccôiicù
/)
25

die.

M.
dii.
dim. 11 í?re&amp;.3eSfl76).
dim. 22 SPCedlo
dd... 23 S. ClemenV

dîh. '21 SPÔurùulu

SB Téch.

25 S.Ltwiôrèù

TOUSSANT

S.Gih.'rS.ÀlaZ

S./tournée

DECEMBRE

NOUVEMBRE

Iûuó\féWô veanwtui &lt;h.Sà/ú/u- louàjourô vec.m- cb/ou.Sû'tmn&lt; louijcun irerm. .de. fou./£mitu buajourû ver/ti. de. 4 ou. M mùi. buójourò ver/nu. cb1ou-Hm.

dit.
dûiu
chiu
Là:
aiv.
dùSà.

P.

licl.

0

_

GQUNCEPCIÉU

SPLoticaìo
SPfGLdeho.

1o
11 S.Laniàát/
12 SPJkui/uoo
13 SVLiuh
U GMcaoL

15 SAuoèpiLbvm.
16 SPJzalaù
17

&amp;0ttâ\wo

1S •S.Gràch

cli/n. 10 S.Tùìiouàotuu
chu. 2o

H

Cuv.

S.FìloupoiVi/

21 S. Toumcu)j ap.
99

S. OuaottscU?

di». 23 SPTïbrìo
23 S.Iveá
dii. 25 CALENDQS
dim. 26 S.Póbve^ iPfíu.
dùn 27 S. Jà/i^ap.
dù\ 25 Loue í/moucenà

D.

dsv.

di»

23 S. Trepuoies
3o Sh&amp;ubuc/LÓo

S.

31 S.Sìlvèâfres

PLMus 1.~L.Q.Lcu/ S.
P.I.Low 3.-P.Q.

Lotis // PL.

lou. 3.-D.Q Pou, dû

PL. Loti

6-V.Q. lotis iif. PL.bwS-B.Q. bwZ2

t

2/-ZQ.hu.28. JF.L.bus/3- PQ. bu.26. JV.l. hw Ì7-P.Q. iou. 2^. LV.L. Iou. /7.- P.Qku. ZT

IZ.hu.

9

2 2

^g£°Ë:3ls°_5^.

^

S

ê

S:.

Bl.bu/L-D.Q. LouL &lt;$.
LV.Z.Loiv /6.—P.0. htc-LL.

&amp;S E 3"

=1

jV.L. bwj&amp;LPQ. hus 23
PL. bu.'30.

�CROUNICO

LENQADOUCIANO

Aqueste Armana de Lengadò es la countuniaciéu de YArmagna cevenòu
publica en 1874 e 1875. La resou d'aquel chanjamen de titre ten à
l'impourtanço de mai en maiseriouso que pren lou Felibrige en Lengadò.
L'an passa, à-n-aquesto
plaço de Y Armagna cevenòu, couvidavian lous
fraires que
felibrejou dins lou terraire miejournal dau cousta oucidental dau Rose, lous couvidavian-à
l'asempre felibrenc; e vèjaqui que de

pertout nostes cantaires soun venguts : anas lous ausi aici-dedins.
disian, es lou riéu-chiéu-chièu de la patrio e de l'amour
que restoundis dins la ramo. Lou Lengadò (e coumprenèn també las
pichotos prouvinços que ie tènou) es digne de la Prouvenço; lou Feli¬
brige pot coumla sus el, que coumplira bravamen soun devé.
Auto causo
que l'eisemple! La Gascougno nous fara rampèu; elo,
aitambé, espelira soun Armana. La grando idèio s'espandira coumo taco
(l'ôli, mestrejara lèu tout lou Mièjour, e saludaren en fin l'ouro dau
darriè triounfle. Ansin siègue !
Coumo hou

Uno poulido provo que
lou Lengadô a rintra 'n plen dins la vido
renadivo, l'avèn embé la manifestaciéu felibrenco qu', à la fin de mars
1875, se prouduguè à Mount-peliè, la capitalo scientifico dau Mièjour.
Aurian trop d'obro per espesi. e redire tout ço
que se faguè e se
(ligué'n aquel jour memourable. Mes es de saupre qu'à la valento Soucieta das lengos roumanos revèn
l'ounou d'acô.
Gramecis à-n-elo, un Councours literàri èro esta dubert. Lous Jocs
flourals se tenguèrou soulènnamen au tiatre de
Mount-peliè, dins la
grand salo dicbo das Councerts. Lou pu bèu
mounde mount-pelieirenc
assistavo à la sesiho, rendudo encaro mai soulènno
per la presenço d'ilustraciéus scientificos e literarios. Entre
qu'on
vesiè sus l'escaaqueles
dafal d'ounou, noumaren M.
Egger, membre de l'Istitut; MM. Michel
créai e Gaston
Paris, proufessous au Coulège de Franço; M. Mila y

Fontanals,

président de l'Acadèmio reialo das Bellos-Letros de Barcelouno ; Mistral,
capouliè dau Felibrige; epièi lous Jurats dau Councours
e lous
membres residents de la Soucieta das lengos roumanos. Un grand
aoumbre de felibres, venguts de tout caire dau
Mièjour, se recounouissièu aqui à la Hou felibrenco,

boutounièiro.

la prouvençalo,

que

pourtavou à la

�Lou cabiscòu felibre de

Catalougno, don Albert de Quintana, qu'èro
mandé, empacha de veni, à l'ouro mémo de la sesiho, uno despacho telegrafico que ie saguè legido au mitan das aplaudimèns e
espera,

mounte disiè qu'èro de cor embé nautres.
Dins uno faroto e lusento charradisso,.M.

Egger, lou célébré elenisto,
parlé loungamen de la Grèço, en prouvant Ious pounts retipaires
d'aquelo naciéu antico embé l'engèni de noste toujour vivent e flôri
Mièjour prouvençau.
Lou parla courous dau venerable M. Egger agradè poulidamen à l'anditòri e saguè aplaudi à rounfle. Pièi Mi-stral se levé. Toutes lous cors
bacelavou la peitrino. On sentiè qu'èro l'amo de la patrio que, dins sa
bèuta e sa forço, anavo parla. E Mistral parlé; glourifiquè nosto lengo,
la vengé dau menesprés nescias mounte d'unes la tènou, e faguè severamen la liçou'n toutes, riches e paures, subre-tout à lous que soun
cargats d'ensegna lou pople. Quau a jamai ausi Mistral, noun pot
avé 'no idèio de l'efèt que vous fai. A Mount-peliè, l'efèt dau discours
dau mèstre saguè inmense : touto l'assemblado trefoulissiô. Aquel jour,
quant de prejujats cabussèrou souto la parâulo dau grand felibre!
Lou vèspre, un banquet de cent cpuberts aguè lioc encô de l'oste Biscarrat. le prenguèrou part lou Maire e las autouritats municipalos de
Mount-peliè, las soumitats de lasFacultats, etc, etc. Long-tems se taulejè,
au mitan das
brindes das savents, das brindes e das cansous das
felibres.
0 bèu
—

jour mount-pelieirencl siès esta qu'un pas dins la caminado

felibrenco; mès aquel pas marcara founs dins nosto istorio patrialo.
Lou segouncl Councours literàri de la Soucieta das lengos roumanos
es

anouncia per

1878

e

proumés meraviho. Veire

a

la fi d'aqueste

Armana.
*

*

Disèn be Mount-peliè. EBeziès?... D'aqueste eau parla cade an, que
cacle an sa Soucieta arqueoulougico fai larganço au Gai-Sabé. Quau sap
pas que l'amo das Councours bezieirencs acò's noste verturious decan
Gabriel Azaïs? Diéu vous mantèngue, felibre mèstre!
La sesiho das Jocs flou rais de 1875, tenguclo, coumo d'abitudo, lou
jour de la fèsto de l'Ascensiéu, que toumbavo, aqueste an, lou 6 de mai,
a
agu flame lustre.

grand salo de la Coumuno èro coumoulo de mounde, de quinte
Beziès, — gentos e poulidos, — èrou lou mai en noumbre,
Presidavo lou Burèu, M. Carou, président de la Soucieta; a sous cousLa

las damos de

�—

7

—

tats, on remarcavo Mounsegnou de Cabrièiros, evesque de Mount-peliè,
M. Prax, maire deBeziès, embé sous dous ajouns, e M.
Viennet, députa
del'Eraut. À l'entour, i 'aviè de membres dau clerja, de representents
delà magistraturo e de l'armado, lous membres de la Soucieta e lous

;!i

lauréats dau Councours.

Après lou discours dau président, parlé M. lou députa Viennet. Lou

felibre Azaïs faguè lou raport dau Councours de la partido de
lengo d'O.
Pareis que la segado es estado bono. Avèn vist subre-tout embé
plesi

l'espelido d'un nouvel felibre deBeziès,

— vilo benastrado, — que soun
à lamar » nous fai espera forço de
soun
autou, M. Binjamin Fabre. — Parlé també Mounsegnou de
Cabrièiros, lou prélat tant ben emparaula. Dins la mémo sesiho se
faguè lou d'acò dau Councours francés, de quinte M. Eimound Duffour

obro courounado

«

La

partido de

casso

11

èro lou rapourtaire.

Entre-mièjos, la renoumado Soucieta Couralo

charmavo l'ausido de
E zou! mai lou

felibrige! On viéu,

soun

«

la Liro de Beziès

»

armounious canta.

vèspre felibrejado!... Oh! la poulido causo que lou
au mens, aquil

i
Oubliden pas

de rendre guierdoun à la Soucieta das Estudies literàriSj scientifics e artistics dau Lot, istent à Caours, que dono, elo també,
sas joios à la
lengo d'O. Bravo per aquelo inteligento Soucieta I
Aro, pople de Lengadò, escouto pla, que vas aprene uno nouvello
Mir, de Carcassouno, aura deja
publica, à l'ouro qu'aiçò-d'aici se legira, sa trobo pouëtico, qu'a per
que n'en vau dos. Lou felibre Achile
titre

:

La Cansou de la Lauselo.

L'espelido d'aquel libre

es d'uno grando pourtado per nosto causo,
de l'endré de mounte part. — Mès davans de vous dire lou pouèto
de raço e terrenau, voulèn vous fa lou retrach de l'oubriè.
Mistral,
dins la prefaço qu'a vougu escriéure
per la Cansou de la Lauseto, fai
amor

segu valé mièl que noun fasèn aici e l'oubriè e l'obro. Es egau 1
mots

gastaran

dous

res.

N'i'a que pagou de pauro mino. Noun pas Mir. Imaginas-vous un
dins la forço santarouso de l'âge estivenc. La caro flourado
a'n aire
bravas, countent, e tout simpatic. Garo d'aquelo bouco fino
que la trufariè plego! Mès la franco galejado passo lèu aqui-dessus,
o vesès alor
uno mèsclo trufandièiro e galejarello, adoubado d'uno
ome

■

�pouncho d'esprit dau terraire, un esprit de la terro de l'aule. L'iuèl es
viéu, lou front aut e large mareo l'inteligenço e lou pensamen.
Aquelo bono figuro vau un libre dubert, e, en l'arregardant, sauprian
de soubro eo que tèn la Cansou de la Lauseto se sian pas euriouses de ;
counouisse encaro toutes lous secrèts de l'autou, se voulian pas veire
lou biais de l'artisto. Ai! lasl perqué la plaço nous mancol... — La
e flèr de Carcassouno, debano sa Cansou en quatre
coublets que pas un semblo l'autre e que se counouis pas lou pu poulit. Lou proumier es uno Bresilhado, lou segound un Riu-chiu-chiu de
charmants sounets, lou tresenc un Cascal de fablos ouriginalos, e lou
darrier un Cazoulhadis d'auto e bello pouësio.
Au Councours de la Soucieta das lengos roumanos, la Jurado saguè

Lauseto, l'aucèl vièu

apelado à juja l'obro dau felibre de Carcassouno,
rapourtaire, Antounin Glaize :

e

vèjaici ço

que

n'a

di l'abile

Vn natural esquist, un estudie aprefoundi de la lengo, un art délicat à n'en
desplega touto la richesso, à n'en fa cflima touto la sano e picanto sabour, juntats à las preciousos qualitats d'un mouraliste ingénions : aqui lous mérités tant
divers e tant rares que signalou la Cansou de la Lauseto à l'atenciéu dm
publi. M. Mir manejo la lengo en véritable mèstre. Aviè drech à-n-uno de nostos
«.principalos recoumpensos; aitambé sèn esta unencs per ie decerni nosto PROUM1ÈIRO MEDAIO D'OR, òuferto per la vilo de Mount-peliè. «
«

«
«
«
«

«

Acò parlo prou-n-aut e n'en disèn pas mai, sounque aqueste ajustiè :
0 brave fraire Mir, o valent felibre Carcassés, de grand cor te saludel
Toun noum, adeja poupulàri dins toun endré, la Cansou de la Lauseto
vai lou fa célébré per tout lou Mièjour. Osco ! que siès tu un das forts.
Mès acò's pas tout. Sabes quante^es l'obro qu'avèn entrepreso. Coumtaii
sus tu. Isso! Pousta coumo siès, en visto de Toulouso, trop delembrairo de soun passât, à dous pas de l'Albigés e acouraja per Biterro la
—

valento, vas, tu, gagna de terraire à la causo. Zoul La glorio un jour
te pagara.

*
*

Lou

*

Limousin, aquelo terro proumièiro dau Gai-Sabé, après un som
cinq cents ans, vèn de se reveia à la voués de la Prouvenço e dau
Lengadò. Aperamount, coumo per un miracle, un pouèto a giscla, que
s'es adeja fa remarca dins toutes lous darriès Councours. Avèn noum»
lou felibre Jòusè Rous, curât de Sant-Silvan (Courrezo). Apassiouna
per sa lengo, ferme dins soun voulé e aguent à cor lou relevamen jle
sa raço per
lou mantenamen de la tradiciéu, noste ardit counfraire
fara parla d'el. Sabèn qu'a deja de preste un libre pouëtic « Las Mous■

de

�chos d'or »,

qu'atend la publicaciéu. Engajan noste ami à buta soun

obro; pot coumta sus l'ajudo de toutes nautres.
Dn felibre dau

sa

Puèi-en-Velai

alestis

un

reculh de

Nouvés dins

lengo mairalo. Es lou pouèto Amat Giron, lou triounflaire das Jocs

flourals dau Centenàri de Sabôli.

Courage! courage! que n'en vèngue de libres!
*
*

Aici

*

obro patrioutico per eicelenço e que eau fa counouisse de
S'agis d'un classique prouvençau à l'usage das escoulans das
escolos primarios dau Mièjour. — Lou classique es fourma d'uno causido de moucèls près dins lous escrivans moudernes de la lengo d'O. Lou
mèstre ensegnaire fai legi as efants un d'aqueles moucèls, e pièi lou lus
fai traduire en francés. L'escoulan, qu'a deja uno counouissenço proumièiro de la lëngo de soun sòu, afourtis encaro mai aquelo counouis¬
senço per la leituro das mèstres, leituro que i' inspiro l'amour de la
terro que la fa naisse embé lou respèt de sa lengo; dau même cop, en
.traduisent, apren, per la coumparesou, la prouprieta das mots de la
lengo franceso, ço que d'iuèi pot pas aprene embé la noumenclaturo de
mots que coumprend pas, que ie fan répéta coumo à-n-un perrouquet
e que finalamen
'ôublido, un cop qu'a quita l'escolo per lou traval de
uno

tout biais.

la terro e de l'ateliè e que repren soun parla natural.
Vesès lou double avantage de la causo. Acò demando un quartd'oureto de liçou per jour. — Eh! bel creirias-ti que quand l'ome inge-

nious, qu'a

agu l'idèio dau classique prouvençau e que n'a vist lous
efèts amirables per la pratieo que n'a fa, a vougu présenta sa metodo
au Retou d'uno Acadèmio universitario dau
Mièjour, creirias-ti que l'a
visto rebutado embé l'avertimen que ie sariè fa 'no guerro mourtalo?

Aqui ço qu'es esta dich à l'autou dau classique, lou fraire Savinian
(ordre das ignourentins), un ami que nous sèn fa quand proufessavo en
Alès. E parlou de releva la Franco 1 emb'acô esquichou d'uno man bèstiosus toutes sous ressorts inteligents! E la Prusso es toujour aqui! La
Prusso, qu'ensegno dins sas escolos la lengo d'O qu', en plen Mièjour,
coussejou de las nostros!... Acò nous vèn en òdi, à la fin! l'a'no lèi
proutetriço das animaus, e, per nosto lengo, sara permés à tout ase
basta de ie reguinna soun
cop de bato !...
Ah! l'apararen coumo cat-evès, aquelo lengo qu'es belèu la soulo
glorio que nous resto. Sèn dès miliouns de Francés que la parlan. E
pagan nosto part d'argent e de sang. Voulès la guerro, l'aurés, e, per

�—

tant forts que vous

10

—

cresegués, sachés, bèus

moussus, que gagnarés

pas!
Noste

escriguent clins VArmana de Lengadà la dato de
jun 1875. Paure Lengadô! pauro Gascougno! Uno
aigado espetaclouso a rabasteja nostos ciéutats e nostos meissouns; lou
flèu destrùci a permena pertout l'espavento e la mort e n'a laissa que
rouinos e dòus. E coumo s'èro pas prou d'uno fes, vèjaqui que ièr
encaro la catastrofo se renouvelavo dins lou
despartamen de l'Eraut,
Ço que nous mantèn dins l'esprovo divino mounte avèn passa,es
d'avedre vist à l'aussado dau desastre lou courage de nostes coumpatriotos, per sauva lous negadous, e pièi la carita, que de pertout, sus lous
liocs de maluranço, en Franco e dins l'estrange, s'es engincado per pourta secous à nostes fraires inoundats. Au noum dau païs, merci 'n toutesl
Dins lou mouvamen caritadous, lous felibres poudièu pas resta esarriès. A despart das apèls de Mir e d'Arnaviello, que noste Armam
publico, Camile Cavaliè, à Bessejo, Villiè à St-Genièis dau Quèrci, se
fasièu predicaires e quistaires; Charle Gros, de Mount-peliè, vendiè.
soun Inoundacioun de Toulouse e soun Inoundacioun de l'Eraut, que prouduisièu mai de milo francs. Dins l'Inoundacioun de Toulouso, l'auto»
cor sanno

en

la niuè dau 23 de

—

dis à

sa muso :
0 musa! soui triste e jouions,
Car partajan nostras douions

prenèn à cor las das autres!
pecaire! de-mie sèn nautrest
Tus, tramblant, plagnisses soun sort,
Iéu, plourant, voudrièi n'èstre mort.

E

Ah!

La Revue des langues romanes, publieado per la Société pour l'étui;
des langues romanes, a douna, au mes de juliet darriè, soun tome

VII;

davans la fin de l'annado 1875 aura douna lou tome VIII. Aquelo
çublicaeiéu vèn de jour en jour mai fournido. Mau-grat l'aumentaciéu de

matèri, lou près de l'abounamen rèsto fissa à 10 fr. per an. Tout abouna
a lou titre de membre libre de la Soucieta. Manda las demandos d'abounamen à M. Louis
Lambert, tresouriè de la Soucieta, carrièiro Montcalm, 3, à Mount-peliè. — La Revue des langues romanes es indispensablo à quau s'ôucupo de la literaturo nostro.
La dicho Soucieta alestis

uno

superbo ediciéu de las obros de

l'abat

�-

11

—

Favre, lou cantaire dau Siège de Ccidarousso. 2 voulûmes, 15 fr. Lou
proumiè voulume pareissara lèu ; après l'avé reçaupu, on mandára
7 fr. 50. Se souscris encô de M. Lambert.

Toulouso, l'editou Edouard Privât countunio la publicaciéu de
Languedoc, das beneditins Don Vie e Don Vaissete, ediciéu
nouvello, revisto, anoutado e acoumpagnado de travals istourics per de
savents de marco. L'editou moundi elèvo
aqui 'n mounumen à l'istorio
denosto prouvinço. L'oubrage fourmara 14
gros voulûmes. Cade vou¬
lume, 20 fr.
Les Chroniques de Languedoc
(Mount-peliè, Ricard fraires, plaço dau
Pichot-Sagèl, 12 fr. per an). Aquelo revisto publico de doucumens rares
e inediehs
pertoucant l'istorio e la bibiiougrafio dau Mièjour.
Encô de A. Catelan, libraire, carrièiro
Thoumayne, à Nimes, an
pareigu (1874) : Chansons hébraïco-provençales des Juifs comtadins,
réunies et transcrites, par E. Sabalier, un libret forço curious.
Tourna 'ncò dau libraire Catelan, s'atrobou Les Voies romaines chez
les Volkes Arécoiniques, — uno obro
counsiderablo, fru de pacientos
e
asciençados recercos fachos dins lou païs coumprés entre lou Rose e
la ligno de la ribièiro l'Eraut; la
Mediterrauéu, lou Vivarés et lou
Gibaudan, e déugudo à noste eicelent ami, lou felibre Gracian Charvet.
Les voies romaines demandarièu un estudie
especial que noun pot intra
A

l'Histoire de

dins lou cadre de VArrnana.
M. Charvet a també
fapareisse, tout-escas (J. Martin, impr. en Alès),
uno Notice
biographique sur Maximin d'Hombres, l'eminent escrivan
raiòu mort en 1873.
Lou Dictionnaire Languedocien de M. Maximin
—

d'Houmbros,

countunia per M. Charvet, sara acaba en 1876.
En parlant de noste
felibre, quieon que nous a fa plesi es aiçò :
Per decisiéu dau 21 de mai
1875, M. Iou menistre de l'Estruciéu
publico a nouma Courrespoundent dau menistère de l'Estruciéu publico,
per lous travals istourics, M. Gracian Charvet, membre de
l'Acadèmio
dau Gard

Sên

e

de la Soucieta scientifïco

e

literario d'Alès.

retard per cita La vérité sur la langue d'O (Toulouso, Doula1873. 2 voul. 20 fr.), un libre savent et valent de
noste ami Pau
Barbo, dau felibrige. Boutant au sôu la cresenço generalo que vôu
que nosto lengo d'O siègue uno sagato de la lengo latino,
Mai fièr e
patrioto qu'acô, Barbo afourtis que nosto lengo es
davanciôiro de la de Roumo, e qu'es ni mai ni mens lou celte ou galés.
Loi) felibre de Buzet n'a
pas feni sus aquel tèmo : dounara de provos
en

doure, lib.-edit.

�12

—

nouvellos dins de travals

qu'alestis

—

en

d'esprit

aqueste moumen. Sèn emb'el

e de cor.
Dau même (encô

de Douladoure) : Ensaj sus las lengos en général e
principalos atribucius, mai un libre d'auto scienço.
Quau creiriè que lou grèu autou de La vérité sur la langue d'O e de
YEnsaj es lou galoi cantaire de Picambril, pouèmo moundi, en quatre
cants? Pamens acô-z-es, e n'en sèn pas fachats. Picambril s'atrobo à
Toulouso, librariè Bompard, au près de 2 fr.
lus

■*
*

*

A Mount-auban : Mous farinais, pouësios de J. Castela, mouliniè,
in-12, 4 fr.
A Lunèl (Eraut) : Souveni de moun amie Refoussat, oubreto de 15 pajos,
de noste arderous felibre A. Langlado.
A Perigus : Lous Bouqueis de la Jano, pouèmo
perigourdin de A,

Chastanet.

Très cansos en plana lengua romana, com dizia Jaufre Rudel. Montpe¬
llier, imprenta central det Miejorn, Ricateau, Hamelin et C°, 1875. Tal
es l'en-tèsto d'un libre de
vers, eseri dins la lengo das ancians trouba¬

dours. Es

sens noum

d'autou

filoulogue

;

mès, à la faturo, avèn devigna lou savent

que reviéu dignamen em lou fil siéu que comto coumo un
das membres lous mai ardents e saberuts de la Soucieta das lengos roumanos.
*
*

*

Xano

d'Oymé (Caours, 1873) es uno legendo quercino escricho en
M. Léon Valéry, de l'Albenco (Lot). Dedins i'a la cansou
poupulario « Al bos d'Anglars Ta 'no claro fountaino, » que dis lou resfrancés per
contre dau

bello Xano

jouine Enri de Navarro, lou futur rèi de Franco, embé la
d'Oymé.
Enri
Xano

d'Oymé, ta matis t'es lebado!
Xano

Lou

fil del rei, la luno m'a troumpado... etc.
+

*

»

Recoumandan lou Dictionnaire analogique et étymologique des idiomes
méridionaux qui sont parlés depuis Nice jusqu'à Bayonne et depuis les

Pyrénées jusqu'au centre de la France,

par

M. Louis Boucoiran. 2

voul.

�13

—

—

grand in-8°, 20 fr.

per lous souscriptous. Souscriéure à l'adresso de
l'autou, carrièiro das Bans, 5, à Nimes. L'oubrage pareis també
per
fascicules : n'a pareigu sèt.
*

En

souscripciéu

*

Dictionnaire patois-français, de l'abbé
Vayssier,
publié par la Société des lettres, sciences et arts de
VAveyron. Un fort
voulume grand in-8, 7 fr. per lous
souscriptous. Manda au Secretàri
de la dicho soucieta, à Roudés.
(Jougne 2 fr. per reçaupre lou libre
franc de port).
:

*
*

*

Entramen la Prouvenço nous
largo d'obros nouvelles :
Lis Isclo d'or,
poësios diversos de Frederi Mistral. Dos ediciéus :
uno de 6 fr.
per lous souscriptous soularnen, l'autro de 3 fr. 50 c.
Amour eplour, d'Anfos Tavan, lou
pouèto esmouvent dau sentimen
esquist. Un voulume : 3 fr. 50 c.
Li Carbounié,
pouèmo erouïque de Fèlis Gras, lou fort entre lous
jouines.
Lei Mouro, drame en 3
ates, en vers,
à Four-cauquiè, lou 13 de seterabre représenta per lou proumiè cop
1875, per J.-B. Gaut. i vou¬

lume

: 2 fr.
En preparaciéu,
per pareisse lèu :
Lou rèst d'aiet, de
MariusBourelly. 1 voulume : 3 fr. 50 c.
Dau même :
Li Fablo de Lafontaine, revirado en
prouvencau. Segound voulume
3 fr. 50 c.

E
bre

:

perqué sèn en Prouvenço, diguen, en acabant, que lou 8 de setem1875, 800 Cevenòus, partits en pelerinage per Nosto-Damo de la

Gardo,

intrèrou dins Marseio en cantant lou cantico
qu'Arnaviello lus
aviè fa.
Es bon que noste
pople manifèste sa lengo dins las ôucasiéus diversos
e
soulènnos que pot avé. Afourtis ansin
que viéu e que vòu pas mouri.
Lou

En

FELIBRE DE

l'ÂUBO.

Alès, lou 1 d'otobre 1875.

L'Armana

Mièjour,

de

Lengadò anounciara tout oubrage pertoucant lou

que n'i'en sara manda 'n

eisemplàri.

�_

14

—

CEffilÈmO

IiA

Vole canîa lou fru maienc,
Das aucelous la nourrituro,

Vaira, madu lou proumieirenc
Das clous

Laisse à

présents de la naturo.

l'ibrougno lou pindoul
De rasinas, frucho darrièire,
Quand lou printems dono à sadoul
L'amour, la roso e la cerièiro.
l'a Luculus rèi das groumands
Se i'a Bacus diéu de la tino,
Es el lou proumiè qu'as Roumans

Aduguè la frucho divino.
Se chautavo

mens das lauriès
Que li deviè Roumo guerrièiro
Que das quauques pèds de ceriès
Que li dounavou la cerièiro.

Lou prouvèrbi dis que cade an,
Lou dimenche de Pantecousto,
Lou pastre emb'un croustet de pan

Dessouto lou ceriôire gousto.
Remplis de frucho lou faudau
De la pu belio das bergièiros,
Que, per li plaire, li fa gau,
Se fai de pendents de eerièiros.

Quand lou
Vèn

voun-voun

dau gros taban

coutiga vostos aureios,

Quand vesès desmaira l'issam
abeios;
Quand lou jouvent s'envai cantant
De dous regrets, e qu'à l'arquièiro
La drolo ris en l'escoutant,
Dau revoulu m de las

Lai s'amaduro la cerièiro.
—

Bèu

de mai, tems das amours,
blound, de la nisado,

mes

De sourel

�—

N'es pas

15

—

embé tas milo ôudours

Que 1 aucèl trovo

sa beeado.
Mès Diéu, prevenent tout besoun,
Se dono blad per la pastièiro, —
Trove qu'a 'gu foço resoun
De fa 'madura la cerièiro.
—

Lous secourles me fan ferni,
Vesent lus pèl negro e frounzido;
Es ansin dounc que eau veni
Dedins l'ivèr d'aquesto vido !
Vès ailamount, triste e penti,
Laissant lou cor à la poussièiro,
Cadun implouro avans parti
Lou que pecouio la cerièiro.
Capitello.
29

de mai 487B.

IÌOU PASTRE

—

—

—

BOUQUET E LOU BOURGAL

Ehl bonjour, moussu Bourgal.
D'abord sièi pas moussu Bourgal.
Ah I escusas. Bonjour, mèstre Bourgal.

fougnaire, renaire
qu'acò

e

Mès sès dounc

encaro

rancuraire? Vous faudra pissa sus l'escoubo, per

vous passe.
As be d'alé, Rouquet I
Anen ! anen 1 se recounouissès voste vièl camarado, trase
pas
tant mau. Adounc devès saupre
que lou pastre Rouquet s'amerito pas
vostos remouchinados.
Dise pas! dise pas! Mès també, vautres lous
pastres de Cevenos,
lou Bourgal n'a
pas de coumplimens à vous fa ! Coussi? S'en atrobo au
miè de vosto rneno d'unes
qu'an parla mau de YArmcigna cevenòu, e
toutes lous laissas ansin barutela lus
vilaniès, sens lus tança lou cot
dins la maisso?Lou vendrai! mai
çroumpa, YArmagna^ lous pastres I
Es pas lou
Bourgal que lus fara l'acul, si be moussu de PÉuse.
Ah I voulièi pas hou creire-, mès vese
que n'es que
—

—

—

—

trop vertadiè.

�—

16

—

Eh! be! mèstre

Bourgal, vous an fa de manèflos, e iéu lou pastre Rou¬
quet, que dempièi quaranto-dous ans garde per lou mas dau Cros e que
jamai de ma vido n'ai di messorgo, iéu vène proutesta à vous. Lous
pastres, parla mau de YArmayna cèvenòu, lus soulet passo-tems, lus
coumpagno e soulas! Que jamai boulegue d'aqui, s'acò-z-es! Hou jure
«verd-verd, la man sus l'infèr tout dubert! » Se n'i'a qu'an mau parla
d'el amai dau Bourgal (de de-que parlarièu pas mau lou moundel)
aqueles soun pas de pastres, pas même de goujards... mens qu'acò,
Moun brave Rouquet, sariè poussible...
—

Aitambé pode pas vous dire coumo nous a saupegu mau acô.„
Pas ges de Pantecousto !...
Ha! ha! pareis que la besougno s'es dicho, que vous sès avisa...
Pense, mèstre Bourgal, que fasias pas l'escorno as pastres cevenôus de lous creire tant baus que de ie coumprene pas res ! Quand drubiguèn YArmagna, que ie cerquèn las fèstos de l'annado 1875, atroubèn
be Pasco, au 28 de mars, l'Ascenciéu, au 6 de mai, e Toussant, amai
Calendos. Mès de Pantecousto, quau n'en fialo? E cerco que cercaras. A
la fi nous diguèn : Aqueste an déu pas n'i'avé ges, de Pantecousto; acô
's cla, pièi-que YArmagna cevenòu n'en porto ges. Adiéu lou prouvèrbi
—

—■

—

«

Per

«

Souto lou cerièire lou pastre gousto

Pantecousto,

adiéu lou galoi recate d'aquel jour coulent. Saguèn prou pentits;
mès coumo se dis : Vau mai plega que roumpre. Pu lard, que se parlé
de vosto fachariè, pastres que pastres, devignèn lèu mounte lou bas!
cachavo. Que que n'en siè, mèstre Bourgal, per Pantecousto n'avèn pas
pougu
—

gousta.

Moun brave Rouquet, me maucouresl
E coumo vous hou dise e pièi tourna vous

redise, qu'en estent
i'a pas mancamen de noste cousta, e que...
N'i'a prou de dich, Rouquet; es iéu qu'ai agu tort d'escouta las
michantos lengos. Diras as pastres, pastrous, ragas, à toutes, que lus
fau mas escusos. Toco aqui, l'ami, sens rancuro. Aro, anen faire d'à—

que

—

found l'acôrdi
—

en

béure fouieto.

Voulountiè, mèstre Bourgal; grand ounou me fasès. Vous asse-

Bourgal!

gure que vau parti countent. Lous pastres avèn l'estimo dau
que vous l'esquiche, mèstre! Tenès-vous, au mens, toujour gaiard, e
mai que mai countas-nous-en quaucuno de bono.
Farai ço que pourrai, e sarai toujour iéu urous d'agrada à mous
—

�—

17

—

9

camarades !ous pastres. Tèl Bouquet,
per adouba la besougno de l'an
passa, boutarai dos Pantecoustos dins V Armagna de l'an que vèn.
Gramecis. Mès nàni, que tourna quaucus se
pourrie plagne d'acô.
Dounas-nous pu lèu dous
Armagnas cevènòus
—

per an.

Pastres de

Cevenos, amai pas pastres, faren aeò quand, coumo disiè
l'evesque d'Avejan, lou bon Dieu fara lous ans de vinto-quatre meses.
E véjaqui. Emb'aeô pas mai.
Lou Bouugal.
VlIiANElc&amp;O IMÏTABO DE PASSERAT

Ai

perdut

tourtoureBo ;

ma

Mi semblo

Vole

ana

l'ausi, rnoun Diéu !
ves la
paurello.

Languisses

sens

Ai 1 las! tu fas

Ai

perdut

ma

ta fumello

coumo

:

iéu !

tourtourello.

Toun amistanço es fidèlo ;
Iéu l'aime d'un cor nadiéu
Vole ana ves la paurello.

:

Si toun

Mi
Ai

planb si renouvello,
plagne del sort catiéu :
perdut ma tourtourello.

Quand si vei pas la tant bello,

Si vei pas res

Vole

ana ves

d'agradiéu

:

la paurello.

Vènì

dounc, o mort crudèlo,
Regardo-mi coumo tiéu :
Ai perdut ma tourtourello;
Vole ana ves la paurello.
P. F.

Plèjo de Mai
Rend lou tems

gai.
2

�18

—

PER

—

TOL'liOUSO, Ali KOBIB DE

.4 Moussu e

DIÉU ?

à Madame AJON, de Toulouso

proufessous demusico en Alès, à

■

l'òuçasiéude lus Concert donna au

bénéfice das Inoundats de la Garouno, lou fi de juliet 187s

De-qu'es aquel païs qu'es gau de regarda?
Pimpa, flouri de-longo, es superbe, alanda
Souto un eèl lou pu bèu dau raounde;
Se refresco à l'èr pur de sous mounts; soun sourel
Fai bada, qu'es tout d'or; — aquel païs per e!
A bens

e

bèutats

en

abounde.

De-qu'es aquel païs que dono langui au cor?
Mounte l'obro e l'esprit frutificou d'acord?

.

Àcò 's toun

terraire,

o

Toulouso !

— vièl noum, princesso dau Mièjour,
Que de tous souvenis, de toun trelus majour
Rendes eado ciéutat jalouso.

0 Toulouso!

Toulouso, que d'amour t'embriaigues à lesi ;
Que cantes e toun cant àl'amo fai plesi,
Car es ta leńgo armouniouso,
Car ta divo Moundino inspiro toun

canta;

Toulouso, que te trai lustre e prousperita
Toun industrio rambaiouso!

E Toulouso

Souto

soun

s'endor, bressado en sa eansou,
— Azur, dins ta founsou

cèl d'azur.

Se coungreio la catastrofo!
E tout dor. Mès, d'un cop, la plèjo

à gros revès

Tombo, tombo. Un deluge arrivo das avès :
Tout

es

perdu!... Dins inoun estrofo,

tout es perdu! Mès quau
caud?
Quau pintrara tablèu tant negre?

Acô-d'aqui 's lèu di

:

Dira tout lou malur embé lou. mot prou

�La

lengo

rnudo e de la nian tombo l'outis...
soul pot dire e soul iou cor sentis.
Vautres, ausès ce que vai segre :

Mès lou

es

cor

Imaginas que sès dins voste oustau, après
La soupado dau vèspre; — aqui,
dedins soun brès,
Dourmis
voste efant blound

Que i'a clausi
Sa

sa

mairo emb'un

e

rose,

signe de crous
pauperlo. Entramen, toutes dous, couble urous,
Sens ges de pensamen
que crose

Voste bonur, istas, en raivant d'aveni.
Sourtès d'aquel pantai! Ausès-ti
pas
D'aval la brarnado que plouro?
Au mitan de la niuèch es terrible
aquel
—

—

veni

crid.
L'aigo! l'aigo! Secous! moun Diéu, qu'anan
Lou campaniè trai la malouro.

per

Tant lèu vous aubouras,
l'esglàsi dins lou cor;
E'n defo.ro espinchas : aqui
l'aigo de mort!
Vous prenès dins uno brassado;
Gerças à voste entour, pales e réquiéulant :
Ges de refuge! Ai ! ai ! vers lou brès tremoulant

Deja la maire

es

acoussado !

Escalas toutes très lou

lougis, au pus aut;
aut ie vèn dau 11 a l'assaut
Plus uno espèro que vous rèste !
E sentès voste pèd
que toco plus lou sòu,
E sès lèu enmena per l'idoulant
rajôu...
Ah! dins aquel moumen
funèste,
E

l'aigado

au pus

Tu, l'orne, qu'as de sang, as fa ce qu'as pougu
Per sauva toun efant, ta fenno
qu'an begu,
Negats dins l'esperfors suprême!
Mes coussi que s'es fa? siès
sauve, negadou !
Aro, long dau ribas, courres à l'abandou ;
Pièi t'assètes, fangous e blême,

T'assètes, en toumbant toun front dedins ta man ;
Sousques, que veses, tu, l'espous, lou paire aimant,
Toun malur dins

soun

espandido.

�—

20

—

Que t'encbau que fous bens siègou

perduts d'à-fouhd,
prefound !

Se toun trésor de l'amo es dins lou gourg
E ta doulou s'es mai bandido.
—

es pas vrai? en pensant end'aeô,
lou bon Diéu qu'un tau moustre de cop

Fernissès,

E pregas

S'aliuènche de vosto famiho

:

Qu'es, Diéu, mèstre de tout; quand vòu, pren tout en grand,
Embé la mémo mar que trai lou pichot gran
A l'auceiet de la ramiho.

Fernissès, fernissès 1 jamai fernirés prou.
Sout lou flot boundissent, era fracas tout s'es rout.
Tout, de B'ourdèus à Carcassouno,
De Tarbos à Roudés, vilos, e bourgs, e rnas,
E lous champs espigats, e lous que soun ramats,

L'aigo bourrello tout meissouno 1
Es l'ouro per

cadun de fa lou soumbre adieu.
renadiéu!

Quant n'i'a que veiran pas lou printerus

Fa milo morts e milo roui nos.
Vèl passo un mescladis de parets e de posts,
E, — lou pu triste, acô, — l'escumo entre las
De caros vièios amai jouinosl

pots,

Urous

aquel que dor dins soun lié de limoun !
Mès lou qu'es ourfanèl e la qu'es véuso, amount,
Embé lus plous e lus misèro,
que fau plagne! Endurou fèbre e fam ;
Soun nus; la maire a plus de la per soun efaot,
Couchant à l'estello, la sèro !

Aqui lous

De lus

pnurta serons es aro que s'agis.
Malurà l'orne que soun cor se refregis
Davans acô, senso vergougno!

Nou, jamai s'èro vist un desastre tant bel.
Dounen, dounen l'argent e l'or à plen capèl
Per nostes fraires de Gascougno!
Dounen

0

e

dounen mai. A l'amaro doulou

rich.as, penso, tu, que coustara 'n gros plou
Cadun das plesis de ta fèsto ;

�21

—

0 damo, tu, per quau. vèn le para la man,
De toun det blanc e prim derrabo iou diamant
Amai la plnmo de ta tèsto!
Ah ! toutes dounaren. Fau que brèque soun be
Lou que n'a; vei-en prou que lou mandroun també
De soun pan brecara 'no corno.
La carita 's acô lou grand signe
francés,
Nosto Alsaço, tenès! touto pauro que-z-es,
A vougu

Mès dounan

faire

soun aumorno?

dounan

; e 'n vëguent tant douna,
dis l'univers estouna :
Oh! de-qu'es donne aquelo Franco?
Dau mai es matrassado e dau mai tombo
bas,
Dau mai s'alèvo forto; e res
copo soun pas.
Qu'es pouderouso sa sòúfranço!

Èmbalausi,

e

se

—

E

deja lou Prussian, lou brutal ennemi,
(Nosto iro es atupido e fai pas que dourmi,
E qu'aquelo iro un
jour lou penje 1)
Lou Prussian, envejous, reno en sarranl la dent;
Car vei, l'espaso en man, sus soun chival
ardent,
Vers el s'avança lou revenge!...
Albert Arnavielle.
En

Alès, lou 6 de juliet Ì815,

LOU NEBOUT BOURGÀLET
Ai! ai! moun paure Bourgnl!
Quante prefach as près tu! Quand, i'a
te ans, se faguè
YArmagna cevenòu, quau s'imaginavo qu'aque! pichot

libre acampariè tant
grand renoum? E vèjaqui que d'iuèi tout n'en
yòu, tout n'en vôu èslre, en Cevenos e foro Cevenos. Talamen que lou

(tenditdevèn Armana de Lcngadô. —Es lous felibres qu'entre eles an
fach aquelo
besougno; iéu me n'en sièi pas mescla. — Mès pièi-qu'es
Ions felibres qu'hou an fa ; déu ben ana
per tout lou mounde, sounque
per lou

Bourgal. M'esplique.

�—

22

—

De-segu m'agrado d'èstre rnusaire e amusaire dins moun endré raiòu,
mounte sièi couneigu e aima, mounte, à mesuro que me fau un pau
dins Page, se quauco fes barranque, eh! bel soun bravas, passou aquidessus : uno fai passa l'autro.
Mès aro fa rire tout lou Lengadô!... Me rien desfise.
Emb'acò l'ounou bourgalenc sara sauve, e la bono inaou, la naturalo
e franco gaieta de nosto raço aura de bourgalados
amai de bourgalados.
Se capilo pas qu'ai aval, de-vers Toulouso, Carcassouno (m'a jamai
di soulide l'endré juste), un nebout Boùrgalet! N'i'a 'qui 'no larno,
embé Boùrgalet! Es un Bourgal, acô 's tout dire. Raço racejo. Soulamen es un Bourgal dins soun bo, noun pas que iéu coumence de
rabusa.

Adounc, prenguen pas jaôu. Iéu, pechaire! bourgalejarai en CeveBoùrgalet bourgaletejara sas bougaletejados dins soun ternaire
miè-gascoun.
Tenès! senso anas pu liuèn, anas veire, permoio! eoussi lou nebout
Boùrgalet travaio.
nos, e

Lou Bourgal.

LOUS DEBINAIRES DE LEZIGNA
—

Tou-rou-tou-tou-rou-tou-rou...

E

lèu, lèu, tout lou mounde de sali de l'oustal, edes'acatnpa, boucos,
aurelhos, èls duberts, al tour de Bufarol, lou troumpetaire de la bourgado. E Bufarol de crida :
Amé la permissiéu das quatre coussouls de Lezigna, de moussu
Canarot fasèn assaupre que bèi, à dos ouros de labrespado, passejaran
pèrcarrieros uno bouterlo ount lai i'aura dedins un certan animau;?
tout un cadun que debinara loù'noum d'aquel animau, ba bengo dire
acô de moussu Canarot, qu'ai debinaire dounara dèts escuts, pagode
bourrel. Quau se troumpara, pagara dèts sòus. Siego dit e entendut.
E l'a crido acabado, cadun de sa-fa. — Diéus ;me dannel quane pot
esse aquel afa? Ba beiren pla.
E alabets que las dos ouros lindounèroun sul.elouquiè de Lezigna,de
la demoro.... nàni, d'un estable juntat à la demoro de moussu Canarot,
espeliguèt, menât pèr un goujat, un ase gentiomen arnescat e pourtant
—

randuros d'un mounde
coubesent lou gazan das dèts escuts aproumés, s'abanço
mèstre Bourriseot. Toutes lous èls fissou la misteriouso bouto, toutes
sul rastèl la bouterlo announciado. Entre dos

curious

e

�—

23

-

las bouts sa-disoun :
De-que diables pot i'abé aqui dedins? Uno bèstio, s'adit toularo Bufarol! Uno bèstio, ba pla ; mes roussi s'apello?
Lous Lrzignanencs fasquèroun pas loungo cerco; que s'abisèroun d'uno
cougo peludo que, passant de la boundo o bardoc de la bouto, penjour—

labo

en

deforo.

Te!

te! uno co de gat! se repetèroun lous us lous autres. Es
adounc un gat que i'a dedins. Apèi, ausès, ausès-lou que miaulo!
De-fètde la bouterlo s'escapabo uno miauladisso.
Plus de doutanço, repreniôu las bouts, es un gat. Moun paure
—

—

Canarot, te sios

pas mal enganat ! Tant

pis! li caldra paga lous dèts
parti.
Lou lourde bilo acabal, l'ase rebenguèt
à l'ouslal de moussu.... nàni,
àsoun estable d'el, seguitdal pople, saquela toulo la bourgado. Dabans
la porto de l'estable, lou goujat
aplantèt la bourrisco. Alor moussu
Canarot se mouslrèt, acoumpagnat de dous bailets
pourtant de saquets
coumouls d'argèut e d'or. A la bisto de la
pieallio, un bram afric s'escapèt de la foulo. — Chut! sa-fasquèt moussu Canarot, qu'anan
àcoumença la besougno. Que lous debinaires se sarroun; tiraran lous
dèts escuts. Anen! bous but'és pas tant. Abèn lésé, e, boutas! i'aura
lou pagamen de toutes. Soulamen, sabès!
quau debinara pas, dounara
escuts à cadun. Toun oustal i ba

dois

sous.

Un

prumiè s'abancèt e reçaupét la demando : — Quane es l'animau
qu'es dins la bouterlo?
Es un gat, respoundèt aqueste.
Pla te troumpos, diguèt moussu Canarot. Bailo dèts sòus.
Un segound benguèt, que
respoundèt mai : un gat, e que bailè mai sous
dèts sôus. Ansindo d'un autre amai d'un autre. Ah! n'en
passèt de
mounde,e n'en toumbèt de dèts sôus dins lou capèl de moussu Canarot !
E la foulo adeja se boutabo en
marmul : — Saquela se trufo, moussu
Canarot? Ba saupren quand saren à la Cabaredo. E s'ac.ò 's bertat, te
lou peltiran
per la poulso dal camil...
A la ii, que degus benguèt
plus pèr débina, moussu Canarot fasquèt
creba la bouto ; apèi diguèt
:
Mous amies, agachas un pau coussi boussès toutes
pla troumpats.
Tout s'accoussèt sus l'animau. Lou
gat n'èro pas un gat, èro uno gato.
Cal ajusta que moussu
Canarot, amé i'argènt acampat dins lou capèl,
paguèt à biéurc as Lezignauencs, que riguèroun lous prumiès de l'atrapadisso. Dempèi, lous de Lesigna soun luen d'abé lou renoum debinarèl
—

—

—

de

lous de Mountelimart dal Dalfinat.

Lou Bourgalet.

�—

24

FILOU

UNO
A

*na

—

IAIESCO

gento vesino

I

Fai-me

quicon, feli'ore? E que vos que te fague?
miralhado, ama'i souventos fes?
Âdoun.c, que tu vos mai? que faire que te plague?
Toun mirai t'a pas dieh que noun te manco res?
Te

sos

be

II
À la

primo de l'âge, o ma bello poutounol
Tu, remplido de biais, de gracio e de boun grat,
Frësco

eoumo un

rousiè toui-escas que

Toun mirai t'a pas

boutouno,
dich qu'as tout à toun agrat?
III

Tu, pleno d'avenènso, e galoio, e risènto,
Degourdido, amistouso e d'un boun natural,
E que tant te rousigo e tant te despoutènto?
Toun mirai t'a pas dich qu'as tout so que te cal?
IV

Tu, jouve coumo d'aigo e d'uno bello caro,
coumo un sôu, senado e de dets
d'or,
Que noun posques avèire e que vos mai encaro?
Toun mirai t'a pas dich que tu sos un trésor?

Braveto

V

tant te desfauto; o ma gènto Eloïso?
sai-que voudriôs l'estang amai la rnar?
E que tant te carcagno? e que tant te desfriso?
Toun mirai t'a pas dich qu'aviôs mai que ta part?
E que
Belèu

VI
Fai-me

quicon, felibre? — Ah ! soi pas devignaire
te fague? —■ E so que tu voudras !...
Migo, vos que te cerque un poulit calignaire ?...
Toun mirai t'a pas dich qu'à moulous tu n'auras?
—

E que vos que

�VII

mirai iéu restèssi penjado,
So que me destermeno el jamai mou dira;
Lou trauquèssi des èls mai que mai aflijado,
Lus amours qu'ai perdut noua me las moustraral...
—

Nou !

quand à

moun

VIII
—

Ah!

so

que

te desfauto

Qu'as tant poutounejat, e
As bel te miralha mai

Acò 's finit per tu per

e que

tu tant aimavosl...
e de jour!

de uèit,

qu'oun te miralhavos,
li faire un mamour!...
IX

la veiras mai ta pauro e brave maire!...
Coumo l'astre del jour elo a l'ach soun tremount !...
As bèl dire, as bèl fa... te dernesi, pecaire!

Nou!

noun

La pauro

! jais en terro e soun atno es amount !...
Junior Sans.

Beziès.

»

A la Sant-Barnabé lou

prat

Atend la dalho dal bourat.
LA FIÈIRO FORTO
—

—

—

—

Sabes pas

quante es la pu forlo fièiro que i'ague?

Taiso-te, badau! Es la fièiro de Bèu-caire, perdi!
Pas mai !...
Anen !

galejes. Es pas la de Bèu-caire? Parles belèfi d'uno fièiro
forço mounde. Àlor te dirai Mount-peliè,...

mounle se vei
—

—

—

—

—

Nàni.
Toulouso....

Nàni, nàni!... As prou manja de i'avos?
0.
Eh! be! la fièiro la pu

forto de tout es la fièiro d'Uzès de la Sant-

Jan.
—

—

La fièiro d'Uzès!... Mès

perqué dounc?

Per-ço-qu'es la fièiro das aiets.

Lou. BocacAL.

�—

26

—

D'aquel be celestiau, d'aquel mau de dana
Quau pot aprigoundi l'encauso?
Oli ! per atrouba l'ardit qu'auso
Lucha 'mb 'un tau martire e lou vincre, ounle ana?
A

tu, Petrarco, aimaire ilustre.

Qu'es bello la que t'a ravi !
De la fenno tèn

mens que dau blound serai!
Raiva d'aut sus un blanc baluslre;
E de la veire en tant bèu lustre,
L'amires en estasio e n'as lou cors rafî.

L'aimes, la
L'aimes,

Per

E

dono Sado,

Mes sempre l'as dins ta pensado,
toun astre d'or siès lèu mai adraia.

vers

cremant de l'avedre,
d'amount, d'aval,
demandes au riéu, à l'ecò de la val,
Au levantes coumo au souledre,
L'aimes,

■

La

sauro

n'en siès esfraia;
la fuge, en païs estrange as varaia,
Que de ta flamo es òufensado,
e

e

La demandes

La naturo entièiro vos redre
De Tinmense désir de toun cor en traval.

Ah ! paure de tu ! vai ! tresano,
Ah ! prègo e plouro longo-mai!
La bloundo das iuèls blus à tu sara jamai !
Per tu pamens soun cor ie sano,
T'aimariè... mès sa vertu sano
La riblo à soun devé : qu'es elo espouso e mai.

Oh 1 fraso que pode pas dire,
Car m'ard la lengo e lou parla!
Estrema sa doulou sens voulé l'assoula,
Béni soun mau e lou maudire,
Se desbounda dins lou martire,
E vèrs l'amour esters e divin s'envoula !...

Aqui toun trinfle, aqui l'eisemple
A segre, e, Petrarco inspira,

�27

—

Ço qu'abro toun engènio

—

lou fai souspira
iéu countemple,
Aqui ço que t'a i'acli un temple
Mounte lou delembriè vendra sempre espira.
e

En estrambord que

D'avé

De-qu'es, farot e bèu de croio,
D'avé fa pourrado pertout,
vist papo e rei, t'ounourant mai que tout,
Te l'a largo aeulicnço e roio,
E d'un lausiè de

Lou

pople

Per tout

Per

au

belaroio

Capitoli estela ta grandou 1

De-qu'es l'ingrato poulitico
Mounte s'alargo toun esprit !
ço qu'as raiva, per tout ço qu'as eseri
Sus l'Italio c Roumo antico
Te vèn glorio patrioûtico,

t'aima, t'amira, te lausa i'a qu'un crid !...

Tout aeô mor, tout acô passo,
Aco 's la pousso dau cami
Que s'escabai'to un cop que vous ses endourmi
Dins lou clot de la. terro basso.
Mès de tu ço que soul trespasso
Lous âges e lous tems, o moun Petrarco ami !
Es toun

amour

per ta Laureto

E de Lauro viéu lou

Dins

;

renoum

l'inmourtalita, Petrarco, de toun noum
E tant qu'alenara l'aureto,
Dau felibre la voués pas breto
Celebrara Petrarco e Lauro d'Avignoun.
E

Au

;

ma
cantagno aqui s'abouco,
Qu'espinche, iéu d'amour urous,printems renadiéu e liuèn dau mounde aurous,
Lauro e Petrarco sus lus bouco,

�28

-

estima

-

aima de soun
troupel. Fisable e bon amie, acampet lèu de
creseguet adounc lou moumen vengut d'escriéure as ornes que
l'avièu ensegnat sens, à soun
ime, prou reeounouisse sous ameriles,
aquelos liguos que íòu souveni del siaume 118, v. 22.

crèdi,

e

e

La pèiro qu'avès mespresado,
Vous lous mèstres del.baslimen,
Al eantou del temple es plaçado!
Hou vous fau saupre vitameii.
Acò demandavo
entre

el (v.

man e

23J

uno

replico,

e moussus

margue. Disieu al nouvel

de la Facultat la faguèrou

inenistre,

en

siaumejant

coumo

:

Ce que nous dises, hou eau
creire,
Es uno obro que ven del ciel.

Mès, vrai, coumtavian
Jamai

un

pas

de veire

miracle tant bel!
P. F.

JLA

PROUMESSO

Crebàssi lou vièl ranee se sentent
quero encaro jouvo e li diguè :

forço malaute, faguè veni

Ma

sa

fenno

migo, veses que me eau te quita e que moun ouro es vengudo.
mourrigue countenl, eau que me fagues un plasé. — Dous,
se pode,
sou-faguè l'espouso de Crebàssi.
Siès encaro
freseo, e, quand sarai plus, belèu te remaridaras,
reprenguè lou vièl rance. Me doutant d'acô, voudrièi te prega, se
mail;
grat ta doulou, te resignaves un jour à prene un autre
orne, de causi
pas aquel pudecino de Gaspard, de
qnau, t'hou vole dire, soui esla toujour jalous e hou soui encaro. Per
acô-d'aqui, me dounarièi au diable
se me
proumetiès pas ce que te demande.
Moun bo,
respoundeguè la fenno, qu'acô vous empache pas de
mouri siau,
per-ço-que vous assegure qu'amai vouguesse me marida
'mbé Gaspard, hou
pourrièi pas : ai adeja proumés à-n-un autre.
—

Se

vos

que

—

—

Lou Bouhgau.

�29

—

—

VAUCSiUSO
Pèeo menciounaclo i Jo
A

flourau dau Cenlenàrì. de Petrarco

MOtTN. A MX CLAR

GLÈIZOS

Coume un eissarne urous d'escapa
Pèr mai poutouneja de broundo à

cle si bresco,
la calour,
E que, vounvounejant en cerco d'aigo fresco,
Vendrié se pendoula, Vaucluso, sus toun gour;
Pèr culi broundo e flour, chascun pourtant sa desco,
Nòsti felibre ansin venon à toun en tour :
Es eici que toun boul, de Petrarco refresco,
Dins soun mirau mouvènt, Pestrambord de l'amour.

Sourgènt d'abelimen d aqueste bèu terraire,
Vaucluso, fai greia dins lou cor di troubaire
L'armounìo e l'amour (qu'éli n'an jamai proun),
E pèr mies remenda lis ounour à Petrarco,
Dôu felibrige eici pèr que tout porte mareo,

Vàutri Lauro de vuei venès faire
E.
Mas de Vert

espinchoun !
Eisseto, de Manduel (Gard).

(Arles), jun 187â.

L'ASE

Pigafet lou noun pacient, escarlainba sus soun ase, passavo davans
l'escolo de medecino de Mount-peliè, à l'ouro que lous escoulans n'en
sourtissièu. Coumo adounc t'ase
diguèrou à soun menaire :

se

meteguè à brama, lous escoulans

Mes, beligas! per-de-que laisses ta bèstio faire ansin? Déuriès-ti
i'aprene à se coumpourta coumo se déu, subre-tout à 1 endré mounte

—

pas

s'atrobo !
—

Moussus, faguè lou

pages, de-qu'avès à redire à Blanquet? Au
qu'es talamen countent de trouba tant de caman'en canto de joiol

countràri, vesès

•'ados,

que

pas

Lou Bourgal.

�30

—

IÌA.

KICÈ

DAtl

—

9IES ©E MAI

1868

Dins un bos espés, clafi d'oumbro,
Menave moun pensamen cla.
Tout èro siau e la niuè soumbro
Trasiè soun mantèl estela.
Milanto vouès arrnouniousos

M'embriaigavou d'un dous acord,
Vouès suavos, misteriousos,
Que fasièu tresana

moun eor.

E sempre, sempre

eaminave
draiòus; — das verds íieias,
ginèsts, qu'en passant tustave,

Per lous
Das

Sourtiè d'aucelous esfraiats.
Dau mai lou sourne m'acatavo,
Dau mai quicon me disiè : — Zou I
Mareho!
e moun amo
qu'escoutavo
Sentiè 'no santo fernisou.
Mès tout d'un cop, au pèd d'un rouve.
Au miè d'uno blanco clarta,
—

Veguère uno poulido jouve...
Mau-grat iéu restère aplanta.
Uno raubo de sedo fino
Laissavo soun se mita nus ;
Sa caro semblavo divino,
Cresièi de regarda Venus.
Caminè vers iéu, miraclanto,
Soun pas à peno l'entendièi;

En

prenguent ma man tremoulanto,
diguè : — Fraire, t'atendièi!
Embalausi, la seguiguère 1
Me

Près d'uno elarinello font :
0 poulido drolo, diguère,
—

En

passant la man sus moun front,
Siès-ti de la raço infernalo?
Fadeto? ou be l'ange gardian?
Elo de sa vouès vierginalo
Me

faguè

:

—

Franc Lengadoucian,

�Sièi la Maso de las Cevenos !

Efant,*amaiso toun crida;
vai bouli dins tas venos,

Lou sang

Embé iéu vau te marida.
E sas manetos escartèrou
Un matas de bouis caloussu,
E très oumbros n'en sourtiguèrou,
Emb'uno flamo sus lou su.
Cado oumbro entre sous bras pourtavo
Un libre que trelusiss'iê.
Moun cor, que se despoutentavo,
Souletdins lou siau s'ausissiè.
Pièi uno d'elos diguè : — Fraire,
Tu qu'adores tant toun païs,

Vai, prècho, dins tout lou terraire,
lengo que, paurol languis.

Ta

Reviéudo-la dins las masados,

Riblo la vilo à sou a amour :
Iéu te done las Castagnados
Per t'esclaira dins l'escabour.
D'uno voués primo e pietadouso,
L'autro oumbro me venguê : — Jouvent,
ma Grand coumbo poussieirouso
Gardo remembranço souvent.
Ère paure coumo vermino;
Mès à la lengo de soun brès
Matiéu dounè « Pauro Marlino! »

De

Qu'aqui te baile per toun prèst,
L'oumbro tresenco, à longo raubo,
Vers iéu espandiguè sa man,
En me diguent : — Ço que te raubo
Dempièi long-tcms lou l'ranchirnând
T'hou vau rendre, car dins moun libre
Atroubaras ço que t'a près;
Toun vers devendra pur e libre,
E sourtira dau menesprés.
Ëstudio dins lou bos sauvage,
aqui que l'ome s'apren.

Es

M'apelle l'abat de Sauvage,
Vaqui moun Diciounàri, pren !

�—

32

—

: la bello Muso raiolo
Sus moun front pau.sè soun poutou;
Ben mai rouge que l'argeirolo,
Me senlissièi de fio pertout.
Mes las oumbros s'avaliguèrou,
Dins lou bouis la Muso rintrè,
Lous rouves gigants fresiguèrou,
La luno palo se moustrè.
Pie de ma lengo mairenalo,

Dis

Sourtiguère d'aquel grand bos;
Quicon me pourtè sus soun alo
Au lio d'uno

amo

:

n'avièi dos!

Pau Gaussen.
m

Alès, 187S.
Cal pas cerca
LOU

cinq patos à

un

gat.

RASTEL

Es egau

! saguè poulido la Felibrejado d'aqueste an à Mount-peliè!
belèu, vautres? Si be iéu. Lou Bourgal poudiè-ti manca aqui!
E lou discours prouvençau
que digue Mistral, lou grand capouliè (las
felibres! Vous n'en dise pas mai! Riguèn prou quand, dins sa charradisso, Mistral faguè tant be valé lou passage dau libre d'un nouma
Rabelais, uno forto cabesso dau vièl tems : curât, rnège, saventas,
tout, même un pau masc, disou d'unes. N'avièi jamai entendu parla,
d'aquel Rabelais. Embé lous que n'en sabou on s'estruis toujour.
Dins lou passage que disèn, mèstre Rabelais nous mostro un
Pantagruel, emb'un certan escoulan limousin. Lou Limousin fasiè
lou Paris en, franchimandejavo, e
hou estroupiavo à grand dèstre. Mes
pareis qu'acô venguè^n ôdi à Pantagruel, car arrapè l'escoulan per lou
gargatet e ie faguè lèu retrouba sa lengo naturalo limousino.
Acò-d'aqui retipo que se pot pas mièl à l'afaire de Riset, que vau vous
le sias pas

counta.

Riset fasiè pas que d'arriva dau service, mounte avjèfat sèt ans, e s'en
tournavocapourau dins soun vilagecevenôu. Vesèsqu'èro pasquauque
siègue. També se n'en cresièl Parlavo pas qu'en francés ; e quante francés! i'anas entendre. Soun paire, sous
fraires, lous vesis, cadun Ii
demandavo perqué parlavo pas courno tout lou mounde.

�Qué voulés-vous? res'poundiè, zé pux pas. En escoutant foce, z'arcoumprendre un tant si pu vostre baragouèn, mes zè pux
■pasensazer dé n'articuler un sul mot; çà il est plus fort qué moi, car
—

rive bien à

zé l'ait oublidé. Çà il sé coumprend, dépouis lé temps qué zé souis été
dans lé Nord : dux ans à Mest en Lorréne, trois à Lille-t-en Flandre, et
lé restant en guernison danc Amiéns et Paris.

Hou crese be, çai veniè
estouna qu'agues atrouba lou
—

lou paire, dempièi lou tèmsl sièi même
cami de l'oustau tout soul.

Ah 1 l'ousteau zé mé lé souis bien

arappéîé ; més pas dé vostre lan¬
gage groussièr d'ici. Et pouis qué surséquemment zé mé l'arappélerais,
qué zé lé parlerais pas, qué nornostant il est plus adistingué clé parlés
en
francés, qué moi zé connais lé fourbi, et qué zé vux que parlés en
—

francés.
Tout ce que

disiè Riset èro coumo acò de la mémo boutigo. Dins lou
vilage, de l'entendre, n'i'aviè que lou prenièu per un ome estruch e
d'esprit : un nèsci n'atrobo toujour de pu nèscis qu'el; més lou pu
grand noumbre, pamens, se trufavou malamen daucapourau ; soun paire
subre-tout, qu'un jour li diguè :
Riset, laisso-m'ista per un moumen toun franchimand de ma grand
la borgno, e vène embé iéu au
prat. Ai pou que deman plogue; viraren
l'esparcet.
Qu'as-cé qué c'est qué çà l'esparcet? Ali! c'est pas dé chainfoin?
— Zoul zou ! bajanèl. Pren lou rastèl, que iéu ai la fourco, e anen au
—

,

prat.

—

—

Vous avés la forque, papa? més lé rasteau ous-cé qu'il est?
Siès be prou rasteau coumo acô! Lou veses pas, lou rastèl, aqui au

sòu!... darriès-tu, tarnagasl

En se virant, Riset meteguè soun pèd sus las puios
dau rastèl ; lou
rastèl faguè co-lèvo, e lou margue, flan! vous
piqué lou nas de noste
opourau, que lou sang n'en pissè.
— Ai ! cavaliscol cridè Riset susprés per lou cop. Au diable toun ras¬
tèl amai toun rastèl! 0 moustre de rastèl!...
Ha! tè! tè! sou-faguè alor lou paire, cresièi qu'aviès ôublida de
parla cevenôu?
,

—

Ah! que
de rastèl!
,

n'en counouisse

que soun coumo

Riset,

e que se

Lou Boubgal.

perd decops

�EjA ROSO E

Las bestiotos
Tout le joun

cles camps,

IiE

BCIISSISNOL

eternàlis cantaires

amagats jouts l'erbeto des prats,
Coumençabon deja de cantourla lours aires
Per guida lours galants dins la nèit desaviats.
Èro l'ouro ount fenis la rousento

journado,

la rousado,

L'ouro ount, bèlo lôugié, s'espandis
Ount la flou se ranimo e sourris à sa sor,

de soun se la finèstro alandaclo,
Perqué de souns perfums dins la nèit d'esirado
En daissant

Se renoubelle le trésor.

auselous, sasits e de cant e de mano,
Mièjis encounsoumits tournabon à lours nius.
Tout brut s'èro escantit pauc à pauc dins la piano,

Les

Part le chapoutadis armounious des rius.
Soul un roussignoulet que le bosc amagabo,
Timide troubadou, d'à la roso countabo
Soun amour inmourtal autant que malurous....
Perl'escouta milhou l'aureto s'arrestabo
E le bent de soun alo à peno boulegabo,
En las poutounejant, las flous.

Roso, que te disiô dins soun poulit lengage?...
Belèu que t'adourabo e t'aiinariò toujoun?
—

Per-ço-que tu fasiòs tramboula toun

felhage

fas dins le joun.
Per un amour ta priound beniòs doune pietadouso?
Ai! que nou!... Mèspresant sa bouts meloudiouso,
Te tampabos l'aurelho e ruflssiòs le pot :
Ta bèutat, toun perfum, toun amour, les dounabos...
Mès pas à-n-el : perqué sus toun se tu bressabos
Un negre e pudent babarot..
Pus amourousomen que nou

0 rosos! que

serbis qu'un pouèto bous adore?

Qu'en traçant bostre noum d'uno amourouso ma
L'inmourtalise, à fi qu'en tout siècle oun l'ounore,
Se l'amour qu'a per bous a pas de lendouma?...

�35

—

-

Aquel amour perlant que bostre cordesdegno,
L'oubrié d'aquital-n-aut le pestrisquèc d'ingenio,
Per i l'a célébra soun cap-d'obro final !
Sens bous-aus ouiit sarion aques douces cantaires?

E

bous,

debendrias, s'abias pas les troubaires
Quesaquela tratas ta mal"?...

que

Pau Barbo.
Buzel

(Auto-Garono), Ì875.

îiOU
Fablo

B50U

imitado

E

de

ïiA CIGAEO

l'Espagnùu Yrtarte

D'un brave

e riche campagnard
Un biòu lauravo, un jour, la terro.
Fasiè grand caud, èro de tard.
Sens se plagne de sa misèro,
Lou druge servitou sounjavo à soun repaus,
Quand entend tout d'un cop, d'uno voués doutouralo,
Sus la cimo d'un éuse uno grosso cigalo
le tène aquel prepaus :
Oh ! l'ami, de qu'as-fa? De-qu'es aquel oubrage?
Tas regos, per ma fe! soun fachos de travès.
Se toun mèstre es countent, fau qu'ague de courage;
Sous bericles soun à l'envès.
Mas regos de travès !... Taiso-te, farinello !
—

—

Fadasso,

saves prou que de drechos iéu n'ai ;
mèstre es countent. Plego ta cantarello.
Talo que-z-es moun obro plai.
Apren, s'hou saviès pas, de-que disiè ma maire :
Que soul se troumpo pas, embé justo resou,
Lou qu'a jamai vougu res faire
Que de canta quauco cansou.

E

moun

Eimound Chalmetoun,
Marseio

de Sant-Àmbrièi (Gard).

(Boucos-dau-Rose), lou 1 s de mai 4874.

�—

LOD

CANT

D'UN

ma

—

GRIHET

Pèço menciounado

Alès,

36

as Jocs

SA

A

MATO

D'ERBO

/lotirais de Beziès, 1875

poulido patrio,

Siès moun amour e moun bonur,
Siès per iéu l'estello que briho,
E siès ma muso as iuèls d'azur.
Un

jour ma maire travaiavo

A cousta de

moun

escruncèl

;

Veguè

moun brès que trantaiavo
E iéu que sourrisièi au cèl.
Mès vesiè pas, la bravo fenno,
Ço que me fasié trefouli,
É saviè pas de quanto meno

Èro

moun

paillai tant poulit.

Soulet poudièi veire uno damo,
Que couneissièi pas per alor :
Sus soun front brulavo uno flamo,
Sa man teniè 'no corno d'or.
Dins

sa

poulido raubo blanco,

Sèmblavo pas touca lou sòu,

E

parlavo d'uno voués franco
parauli qu'èro tout nòu :

Un
—

Agues pas

Te vole pas

N'ai ges
E

pòu,

pichot drôle,

moun

faire de mau ;
d'alos, mès tarnbé vole,

çai vène dins toùn oustau.

Vène te pourta l'ambrousio...
E l'amarun de la doulou ;
Sièi l'ange de la pouësio,
Sièi la muso, sièi la cansou.
Mès

noun es en

vido de bouito

Que lou pouèto es abari

;

�-

37

—

eanta se noun lou fouito
fai aima 'mai soufri.

Noun sap

Ço

que

Tu cantaras

Las! toun

quand, per l'absenço,
de plous abéura,

cor

se das liocs de la naissenço
Voudra reyeni s'amoura.

Au

Me trouvaras sus la mountagno,
Dins lou bos, e long dau valal,
Dins lou jardi, per la campagno,
Amai dins lou cèl estela.

Vendrai
Per

sus

l'aureto embaimado

chanja tous cipriès en flous,

Sarai ta l'ado ben-aimado
E secarai toutes tous plous.

—

Entre mas mans pause 'no liro,
Pièi faguè'n signe sus moun front...

D'aquel pantai moun cor souspiro,
Ai clins

Alès,

mous

ma

iuèls

coumo uno

font.

poulido patrio,

Siès moun amour e moun bonur,
Siès per iéu l'estello que briho,
E siès ma muso as iuèls d'azur.
Vers tu s'envolo

ma

pensado

Sus las alos das souvenis,
Amai revolo pu preissado...
Pauro iroundo, vai dins soun

Oh 1 de

moun

nisi

got la ligo amaro

M'a souvent douna lou soullèu,
E moun riéu-chiéu-chiéu n'es pa

Aquel d'un aucelet belèu.
Per

pintra la grumo veirado

Ount s'amaduro lou vin blous,
Das blads la courouno daurado,
La beula das aubres en flous;

'nca.ro

�—

poudre canta

Per

38
ma

—

pensado

E dire moun inno d'amour,
Me faudriè la plumo dayrado
E lou gàubi dau troubadour.

S'avièi la liro armouniouso

( Es pas d'or tout ço que lusis ),
La farièi tresana, jouiouso,
Dins la lengo de moun païs.

Alès,
Siès

ma

poulido patrio,

moun amour e moun

bonur,

Siès per iéu l'estello que briho,
E siès ma muso as iuèls d'azur.
Louis
Paris, lou 25 de

Al

Glèizo,

mars 4 875.

jour de Santo-Catarino,

Qun boues que siogue pren racino.

Se semenes sus peirals
Recoultaras de carrais,
Se semenes dins bon founs
Recoultaras d'escuts rounds.

LA PUS FORTO PUNICIU DE JOB

Satan enratja countro lou boun orne
Job, faguèt péri iôutis sous
mainatges, i raflèt sa grando fourtuno e arroubinèt sa santat al puni
qu'abiò pas pus qu'à bada-mouri.
Mès sabèts pas que faguèt lou IHable
per esprouba l'amo dal paure
orne
jusquos al biu?
—

I daissèt

sa

fenno tracassièro.
Lou Bouugalet.

�39

—

—

Aï VIST IiOU I'KISTEMS REVENI

Pèço menciounado

as Jocs

flourals de Beziès, 187s

Ai vist la

proumièiro viòuleto
Rirejout l'eschirpe bouissou,
E la blanco margarideto
Estela dau pra.t lou velout.
Ai vist passa, rasant l'erbeto,
L'aboio e lou blu parpaiou
En cerco d'aquelo floureto

Que

se

trahis per sa sentou.

Ai entendu brusi la vido
As jours de la sesou poulido ;
Ai vist lou sourel agradiéu
Recaliva de calou franco
Lou

grel de la sinouso branco
l'ivèr catiéu.

Tourrado per

II

L'amelliè de

sas

flous s'abiho

;

printems espandis sa nèu :
Dins lous champs mounte l'escampiho

Lou

Las abeios
Dins lous

auran

de mèu.

bos, souto la ramilio,

On entend lou parla d'Ourfèu ;
Cade aucèl, près de sa famiho,
Canto lou printems fres e bèu.
Lou ventoulet passo

dins l'aire,

Embaimant, embriaigant lou flaire...
l'a de nivous blancs
Es lou

cèl blu 5

printems que recoumenço,
l'amour trai semenço :
Salut, bello sesou, salut!

Sesou que
—

au

�III

Ài vist reveni l'irounclello
De-vers lou mountagnôu païs ;

Aimo, la bestiolo fidèlo,
Noste terraire que

fleuris.

Ai vist la tendro tourtourello,
l'aubespi que reverdis,

Tras

Acarapa la mousso nouvello,
Sai-que per faire un nouvèl nis.
Ai vist passa jout lous grands rouves
Bellos drouletos em lus jouves,
Coubles urous... à lus printems :
À l'amour Mai que lous
Lus dono, un moumen

couvido
dins la vido,
Espèr, bonur, e passo-tems.
IV

L'estajan de nostos Cevenos,
Lou eastagniè vieias e fort
Sentis la sabo dins sas venos,
La sabo que couflo soun jor.

paisan au miè de sas penos
Lucho, valent, contro lou sort;
Ai vist de feu sas ouros plenos,
Mès iuèi la joio es dins soun cor.
Lou

Es que quicon li dis : Espèro !
Lou verd qqe-s'estend sus ta terro
Sara lou pi"es de ta su sou.
Lou magna per

tu fai sa sedo,
agnello ta fedo;
poulido sesou I

A l'estable

Bénis la

Camile Cavaliè
Bessejo (Gard), lou /9 de

mars 187s.

�—

41

—

LOUIS VESTREPAIN

l'Armanci de Lengadò pren poussessiéu de soun
juste de cita lou noura d'un ome que, se la mort nous l'aviè

Au moumen ounte

terraire,

es

embé

Disèn lou pouèto
de
das
la

pas près davans ouro, marchariè d'uièi
nautres.
moundi Louis Vestrepain, l'autou de Las espigos de la lengo moundino.
Jout lou cèl d'or que capello noste païs benesi, mai qu'en lioc mai,
la lerro fegoundo sortou de trésors paradisencs e ie gisclo
cors
flarno de l'art; mai qu'en lioc mai, dau sinne inspirarèl Djéu ie marco
de fronts astrats. E, parlant de l'ingèni pouëtic, es subre-tout, entremiè de ço que s'apello vertadieiramen pople que la m an divino
cauPot pas n'èstre autramen aici. Car l'art de trouba i'es
sido.

fai
founciei-

—

demoucratic; la lengo, aquel estrumen que dis lou d'acò subreboulego l'amo, e qu'hou dis d'une manièro mai fenido que
l'estrumen de musico, la lengo, lou parla es aici, à la pu forto espressiéu, noste pople el-mème, nosto raço elo-mèmo. Se lou Felibrige es
tant bèu, s'a tant de vido e d'aveni, es que tèn la lengo de nosto patrio.
Aitambé, arregardas coussi lou Felibrige es pople! — E coumo s'endevèn que nosto lengo d'O es uno lengo superiouramen richo e armouniouso, metès-la sus la bouco de l'ome qu'es bounamen dau simple
pople, mes qu'es touea de l'auto flamo, e avès lou tipe vrai dau trouramen

naturo que

bai re poupulàri,
Sariè longo la

avès, per eisemple, Louis Vestrepain.
listo d'aqueles que, per lou soul doun de la riaturo, se
soun signalais dins la pouësio. Se d'iuèi n'en sèn venguts à parla particulieiramen dau courdouniè-pouèto de Toulouso, es que, durant sa vido
e même encaro dès ans après sa mort, n'es pas esta presa à sa valou per
sous counciéutadins e n'a pas jouï de touto la vogo qu'auriè déugu avé.
Es vrai que lou pouèto moundi aviè 'n rede vesinage embé lou pouèto
gascoun Jasmin. Emb'acô, i'a divers passages de Las espigos qu'apariou
quasi lous mihous endreclis de Las papihotos; e même, se eau djre touto
nosto pensado, à noste avis, quand s'agis de la lengo mairalo e dau païs
nourriciè, la cordo lirico de Vestrepain vibro mai justo e embé mai de
leede sincerita que la dau farfantaire barbiè d'Agen. Escoutas-lou, à
prepaus de nostos flous d'Isauro, que nous raubou cade an aqueles
quincanelaires, vergougno dau Capitòli sant, escoutas-lou diguent :
0

Clamenço! Clamenço! o tu

qu'ès la patrouno

Gai-Sabé* là joio t'abandouno

Des jocs del
Quand beses que tas
Nou courounon, ai!

flous, palmos des troubadours,
las! qu'uno lengo enemigo

�—

42

—

Que coundanno la tibo à mouri, — tant li tri go
De bese s'escanti l'esclaire de sous jours I
E pu

liuen

:

l'astre del jour lugrejara dins l'aire,
parlara coumo a parlât sa maire;
0, tant que l'on beira lusi les Tres-Bourdous
E la luno argenta sa courso luminouso,
Le cèl tara briha la lengo de Toulouso
Tant que
Le pople

Per entrumi le frount de

sous

acusatous !

Acô 's parla d'or. Es pas vrai que, coumo hou disian
devian regarda Yestrepain per nostre? Mai qu'acô :

à l'acoumençanço,
saludan en el un
davanciè; d'aitant mai dins sa vido es esta moudèste de soun sabé,
d'aitant mai voulèn aro l'enaussa, e, pie de fisanço que sèu dins nosto
Causo, esperan l'ouro de glorio que sounara lèu per el.
Etant de courdouniè, Louis Vestrepain resté touto sa vido courdouniè.
Èro nascu en 1809, e mouriguè en décembre 1865.
Lou Felibre

IjOUS

TRÈS

de

BÉEISES

fabi.0

Jan, Janet, Janetou, très amies, très cassaires,
Amai saguèssou prou, même trop riboutaires,
Èrou toutes pla maridats.
Abiòu très femnos qu'aimabou,
Que coumplasiôu, qu'adourabou,
N'èrou, se pot dire, embaurats.
Coussi las auriôu pas aimados,
Coumplasegudos, adourados?
Las très moulhès abiòu dets d'or,
E talho fmo e pla boun cor.
Lous très amies lèu s'abéusèrou

:

l'Aubo.

�—

43

—

saguèt de plous que nou fmissiòu pus;
Êro juste, se desoulèrou,
Bramèrou de côuntun sens boulé 'usi digus.
Iéu vous respoùni que bramèrou;
Jamai cap d'ase n'a bramat
Coumo aquel trio desaimat.
La plouregouso Madeleno
Al séu respèt èro uno neno.
Dal sèr jusqu'al mati, dal mati jusqu'à! sèr
Sempre saguèt lou même desespèr.
Jamai tant de doulou pintrado sus un mourrel
N'en perdèrou lou som, lou talen e lou courre.
Lou tems ba garis tout : la doulou caminèt,
E lou som, lou talen, la joio, tout tournèt.
Acô 's aital : d'abord on se desolo,
Acò

Pièi roundamen on se counsolo.
Lèu un retrùssi de chagrin
Amai fasiô pas lou mutin, —
Dins uno partido de casso,
Vous reçapèt lou cop de graço.
—

Lou que

mai s'èro desoulat
Saguèt lou prumiè counsoulat.
A taulo toutes très, à l'en tour d'uno lèbre,
Drolles de medecis, ie palpabou la fèbre.
A-n-aquel sujèt moun pairi
Nous disiô toutaréu

:

Garden-nous de monri!

Melchior Barthés.

\

Sant-Pous

(Eraut), iSli.

Chanjamen de plat, bèl coumpanage.
LA

fournigo que demourè sèt ans per escala 'n
quicon gandido à la rimo, quand barullè de-bas; e
diguè, la i'ournigo : — Au diàussi la vivacita, que m'a fa camba-

l'aviè 'no

ribas. Èro
alor

louta

FOURNIGO

fes

uno

coumo

!

Lou Bourgal.

�_

44

—

ÌVEINAT OE I/ESPRST

Ii'ESPRIT E E/ARGENT, E

I

Quano idèio tant droulouno,
De creire

qu'uno persouno

poussedo prou d'argent
d'esprit amai de sen !

Que
A

Aquelo idèio fòubello
Vei n'es pas de res noubello,
Mès regreiho de tout tems
Dins lou cap de forço gents.
Etes, que l'or essigalo,
Dins lus pau

de jujamen
part egalo
l'esprit amé l'argent.

Estimou la
De

Talamen que
Un

sulla terro
païsan acabat,

Quand n'aura que sa misèro
Serò nèsci, raespresat,
Pla

grando

es la diferenço
que s'agrandis;
Forço li cresou de scienço,
Cadun crei tout ço que dis.
D'un

ome

Perqué l'òupiniéu coumuno
Mesuro nostre talent

l'amplou délia fourtuno,
L'esprit dieu segre l'argent?
A

Iéu

aqui-dessus

me

taise

Per bous dire soulamen

Que i'a degus à soun aise
S'a pas d'esprit ou d'argent,

�—

45

—

II

Mès per défini la teso
Sente que ie cal tourna,
Pramo que mai d'un se preso
D'abé d'esprit à douna.

Forço m'òu dich en-finesso

:

Tal ou tal a prou richesso,
Bouno proubesiéu d'esprit,
Parnens

a

toujour patit?

Tancas-bous, lous rasounaires
Un moumen. Beirés'coussi
Per be juja lous afaires

Cal dabans lous

espesi.

Après un pau d'espesido,
Coumo soubent ai fach iéu,
Beirés qu'en touto la bido
Cap' d'esprit n'es pas pariéu.
Car

se

Per

se

n'i'a de plegadisses
leissa gouberna,

D'autres, remplits de caprices,
Se leissou

jamai

mena.

Pièi

pel cami délia bido
S'abançou luèn à l'escart,
Isalou, coupon la guido,
Per faire cap à despart.
Per darriès, lous routinaires
Fou proucessiéu tras-en-tras;
Sul mitan, lous roundinaires

Creticou de-n-aut

en

bas.

Fasès-n'en la bistalhado,
Lou comte coumo se

Beirés quano

diéu;

coutrilhado
D'esprits à countradiciéu.

�—

46

—

S'en troubo de

pla bijarres,
trabessiés,
E per quatre ou cinq abares
Mai de quinze despensiés.
N'en beirés de

Bouleguessés

pas de plaço ;
Veirés prou, cresès-me iéu,
Qu'un escampo e l'autre amasso,

Qu'un

a

set

e

l'autre biéu.

Besès-me que de renouses
Per un que serô jouial !
l'a de faseires de crouses
Soubent dous al meme oustal.

Estudias aquelo biato,
Remarcas aquel ounclet,
E besès coussi se trato

Quauque espritou besuquet.
Pièi per prene couneissenço
Del pau qu'abèn espesit,
Boutas en
Lou boun

Car

quand

desapartenço
sen amé l'esprit.

siagou fraires,
dous,
Ou, coumo de coumençaires,
Lous cresegués pas bessous.
meme

Counfoundessés pas lous

Pas mai! sou pas del meme âge;
L'einat es l'ou biel boun sen,
E lou cadet pus boulagë

Es

l'esprit d'aqueste tem.

S'abès

aro
prou pacienço,
sès pas abenat,
Poudès fa la diferenço
Del cadet amé l'einat.

Se

ne

Mès leissen, cadun sa guiso,
.Vira l'aigo de soun riéu.

�47

—

—

ITal caresso sa bestiso,
Tal autre

ambiciéu.

soun

•

Sacjuela, de sa. naturo
Degus jamai cambiarò ;
Que nais fat, toujour li cluro;
Es estât amai serò.

Villié, fatou de posto.

A.
Sant-Genièis

(Abeirou), Í873

Quand lou merle vai per lou prat,
Ausso la cougo e baisso lou cap.
De chaval de mouliniè,
De porc de boulangiè,
E de filhos

Jamai

g i?

d'ostes,

noun

t'acostes.

.

RIQUET

Evèjaicimai Riquet. Sabès! Riquet.— E quante Riquet? Eh! be!
Riquet. Que lous que lou counouissou pas, anou coumença sa counouissenço dins l'Armagna cevenòu de l'an passa. Entramen aici quicon de
nouvèl.

Riquet èro à la doutrino per sa proumièiro coumuniéu. Lou curât
estent malaut, èro un jouine abat de la vesinanço qu'à sa plaço fasiè
lou catechime. Noste capelanot quesliounavo lous efants en franchimand. N'i'a prou d'aqueles capelans qu'an aquelo michanto abitudol
Voyons,

—

de Dieujc ?
—

A

mon

enfant, demandé lou prèstre à Riquet, combien y a-t-il

Ma maire n'a 'n pie paiassou souto soun lié, respoundeguè Riquet.
logo de Dieux, aviè eoumprés œufs.

Quauques jours davans la proumièiro coumuniéu, moussu lou curât,
qulèro gari de sa malautiè, eiserçavo sous pichots catecumènes per
lou grand jour : vehi 'n bon ordre à la santo taulo, e ie reçaupre
coumo se déu la santo oustlo.

É;

^

'

•

/

' :

•

■;.

...

'

.

■

&gt;

.

.

.

-

�—

Per

48

—

aquesto darrièiro causo, lou curât dounavo as efants d'oustios

pas counsacrados, se coumpren.
Mès quaud disès das efants! Un gandoun d'aqueles aviè mescla à las
oustios un flo de vièl pergami, coupa 'n roundet de mesuro. Sens se
n'avisa, lou curât lou prenguè e la dounè... juste à Riquet. Noste drôle

ensajè d'envala lou pergami, que moussu lou curât recoumandavo que
faliè se garda de mastega l'oustio ; mès, pamens, coussi fa resquiha dins
lou gousiè acô tant rance, tant rede e tant pau foundedis? E Riquet, per
ma fe! mastegué, masteguè à belles queissaus. Grand gau encaro de
pourre, noun sens grimaços e esquichaduros, endavala l'oustio de
pergami.
L'endeman, lou euratjfasiè recoumença lou même eisercice à sous
catecumènes. Soulamen, quand saguè davans Riquet, aqueste li faguè:
Fasès plan, moussu lou curât, de pas me douna un bon Dieu tant
vièl coumo lou de ièr, que poudièi pas lou tosse !
—

E

aquesto?

La maire de
—

—

—

dins
—

Riquet li veniè

:

Pichot, iéu crese qu'as manca las vèspros amai lou sermou.
Nàni, ma maire, n'ai pas manca las vèspros nimai lou sermou.
Eh! be! vejan s'es vrai! sus de-qu'a parla moussu lou curai,
soun

A

sermou?

parla sus la cadièiro, ma maire.

Oh! n'i'en dono de carnifés à sa maire, Riquet, embé sas bufecnrièsl
L'autre cop, moussu La Cagnaredo passé à l'oustau. — Adiéu, munit,

diguè au drôle. Siès sage, aprenes ben, à l'escolo?
Riquet resté aplanta, tirant la niflo, e n'en quincant pas uno.
Anen ! mal-ounèste, li charpè sa maire, on respond, quand quaucus
vous parlo. On
dis: Bonjour moussu. Coumo vai madamo, amai moussus
lous pichots. — le manques pas, une autro casso.
Quauques jours après, i'evesque venguè 'n tournado dins l'endré.
Recouneiguè Riquet, que sa maire ie menavo, per lou pifraire que...
VArmagna cevenòu de l'an passa... vous recourdas be!
L'evesque sourriguè à l'efant, e i'anavo parla, quand Riquet li faguè
—

coumo
—

amai

acô

:

Bonjour, moussu l'evesque. Coumo vai madamo l'evesquesso,
moussus lous pichots evesquihous?
Lou Boukgal.

�A

MA

MUSA

Anenl

patraca, anén! siegaes pas pus renousa;
Diga-nous quicoumét, garda-me de langui.
Me soubene d'un tems que, mai boulountadousa,
Ta jourguino à la man, predisiès l'abeni.
Diéus! quantes bèlses jours! e quante èr de noublessa
Abiès, pleno de flous! S'un làgui me preniê,
Beniès m'eniachinà; me disiès : — Ta mestressa
Espéra uno cansou; dis que me l'as proumessa...
Anen! d'aut! pe.resous; — siegues pas
messourguiè.
E, paure efantounet, intrabe dins la bida,
N'abièi pas bist lou jour, cregnissièi lou sourel ;
Couma tu n'abièi pas una cara poulida,
Tu jouveneta alor : es brai, ères un
grel !
E també que de fes trufabes ma
vergougna!

Siès

pouèta, disiès; quante mestiè poulit!
labagnant ansin, me l'asiès pas la trougna...
Ara que d'aquel mau m'as mandat la...
besougna,
Me laisses gratà soul, me quites dins l'òublit.
—

Me

Quante iioc

d'aquel tems embrandaba toun

ama!

De tout lou mounde fin sabiès te faire aima,
loi dises pas pus res ; se ma voués te reclama,
Soul l'ecù li respond, — me laisses desrenà.

De-que diàussi t'ai facli? M'as l'èr desabusada;
A ta mina ai prou
pou de te veire mouri.
Escampa lion de tu la michanta pensada,
Que, ma musa, s'hou vos, iéu te pode gari.

Coumprene

couma tu que, dins aqueste mounde,
On se fai d'enemis tout en fasquent lou ben;
E i'a long-tetns qu'ai bist qu' amai
que l'on se founde,

L'ignourent e l'ingrat recounouissoun pas ren.
pople es fach ansin. Mès mau-grat la grimaça
Ou l'èr d'un estafiè que se crei un sultan,
D'un brout de coumpassioun lou regarde quand passa,
E soùbent entre iéu me pense
: la bestiassa!
Pioi li pense pas pus; au jour de ioi n'i'a tant!
Lou

4

�Anen! béni, Margot, que nous tendren coumpagna.
Au mens, se benèn bièls, eau pas èstre broulhats.
Te menarai soubent passejà la campagna,

E, s'aimes de pescà, te farai de filas.
Quand l'Abena (*) bendrà, dins l'aigaberdelousa
Culiren lou graissou qu'es tant bon e tant fres;
Pioi nous assetaren, aqui, sus la pelousa,
Cantaren la cansou la mai amistadousa...
Bos que faguen ansin?... Me respondes pas res!
Bai! ninfa de cartou, musa de contra-banda,
Pode pas te tenta, cèrques à me fugi ;

Apouloun couma tu n'es sourd à ma demanda :
M'abès abandounat, pode pas vous fléchi.
Moun arpa, taisa-te! tas cordas soun trop retais;
Quicon se i'es passât, rendoun pas pus un soun.
Sounge touta la nioch de tambours, de troumpetas,
Que sautoun davans iéu e me fan quatre aupetas...
De raja de-qu'ai fach? ai brisât moun biòuloun !
—

Davioud Mountel.
Cournou-sec

Diéus

(Eraut), lou 15 de mars 1875.

nous

garde del cant de la sereno

E del bram de la baleno.

La flairo de las flous nou secounserbo pas
Quand perse fa senti passon de nas en lias.

LA COUGOURLO E LA

LÈBRE

Sabès se se n'es dich e se n'en .dis encaro sus lous vièls Segnousl
Quau n'en dis be, quau n'en dis mau. Mès à mesuro que sèn pas
per nous fa de marrit sang, riguen un pau embé ço que se passé
lou Du d'Uzès, Tartifèl e Janot-lou-Tendil, — tout de mounde que,

aici
entre

d'aquestos

ouros,

las dents lus fan pas mau.

(*) Sourça que nais dins noste terraire.

�—

51

-

Un jour d'estiéu,
lous champs, — car

de bon mati, Janot-lou-Tendil, que cassavo per
èro acò 'n boumian de fulobre que poudiè prene sa
part dau prouvèrbi vièl :
Pescaire de
Cassaire de

ligno,
cardounio,
Faguè toujour pauro cousino. —
Janot-lou-Tendil, disèn dounc. veguè passa, d'escambarlou sus soun
ase, mèstre Tartifèl, un païsan de l'endré; Entre sous bras aquested'aqui manteniè 'nibé prou peno uno cougourlo einormo ; e, souto sa
doublo cargo, lou paure bourriscou eaminavo escranea.
Hollio! badè Janot;lou-TendiI à mèstre Tartifèl, e mounte vas
tant mati, embé toun ase e ta cougourlo?
Tè! respoundeguè Tartifèl, m'en vau en Uzès. Moussu lou Du m'a
rendu 'n service, e, per lou remercia, li porte aquelo cougourlo.
Lou Du te reçaupra pas mau tu e ta cougourlo, tarnagas! Iéu,
ajusté Janot, sièi pas moussu lou Du. Mès per èstre pas Du, on a també
la bouco fino, e t'assegure que se me pourtaves un parié moucèl...
De-que vos? sou-venguè Tartifèl, on pot pas douna que ço que
l'on a. Il i! jal...
E, plan-plan, mèstre Tartifèl s'agandiguè au Ducat d'Uzès.
Bonjour, moussu lou Du, digue lou païsan, en se présentant
davans lou Segnou, me rendeguês service ; iéu, per ma recounouissenço
vous ai adu, aval sus moun ase, uno cougourlo, mès uno cougourlo que
n'i'a pas belèu sa parièiro dins lou terraire.
Merci, moun ami, ie faguè lou Du. Fai mounta toun présent à la
cousino. —Pièi, se virant vers quaucus d'aqui, soun trésouriè, sai-que :
Segu que lou brave orne déu pas manja cade jour de perdigals.
Dounas-ie quatre escuts; que se n'en regalara à ma santa.
De-qu'es l'asart pamens! Coumo mèstre Tartifèl s'entournavo à soun
mas, en cantant sus soun ase, countent qu'èro de sous quatre poulits
escuts, rescountrè tourna-mai Janot-lou-Tendil, que li badè :
Siès tant en fèsto! Lou Du t'a belèu la béure un cop?
Nàni, m'a pas fa béure, mès m'a donna per béure. Quand tu disiès,
de mati!... Agacho.
E Tartifèl faguè dinda sous quatre escuts souto lou nas de Janot.
— Es pas délicat, moussu lou Du... venguè alor Janot-lou-Tenclil. Iéu
aime mièl aquelo lèbre que vène de tua.
Mès mèstre Tartifèl escoutavo pas, e, i ! i 1 ja ! s'aliuenchè, reprenguent
—

—

—

—

—

—

—

■—

—

,

sacansou.

�-

52

—

Quand saguè soulet, noste Janot-lou-Tenclil entre el se diguè, en se
picant lou front :
Uno idèio! Tron de sort!... se lou Du a douna quatre escuts à
Tartifèl per uno cougourlo, quau sap quant me dounara per uno lèbre!
Acô di, lou cassaire pren soun vanc e vai encô dau Du.
Moussu lou Du, venguèrou las gents de service au Segnou, aqui
'no lèbre que vous porto en présent un ome qu'es de-bas à la porto.
Uno lèbre! s'escridè lou Du. Pièi en se riguent : — Acô 's pa 'no
cougourlo! Aqueste déu èstre acoustuma à manja bo. Per que change
un pau, dounas-ie 'n flo de cougourlo.
E lous serviciaus pourtèrou h Janot-lou-Tendil, uno grosso trancho
de la cougourlo qu'aviè aducho mèstre Tartifèl.
—

—

Vesès d'aici lou

mourre

de Janot-lou-Tendil.

Lou Bourgal.

ïi'SPBOSJNDACIU!
Cant de dol
Bounos amos,

Pes paures

dounats

inoundats !

Réndi gracios à Dius de m'abé fait felibre.
Sul cop fau restounti moun cant pious e libre
A boslre apèl, Fabrezanencs.
Brabes cors, grand merci! Merci, bello Assemblado!
Oh ! siogats benesits per la santo pensado

Que bous junto aici pes soufrents !
Dins bèit departomens de nostro noblo Franco
Lou dol s'es espandil. Lou Nord atjèt la lanço,

Mièchjour a Pinoundaciu !
flagèl, siogue aigat, siogue guerro,
Garbejoun, sens piètat, lous ornes sus la terro,
Sens triatge, sens coundeciu.
Lou

L'un

e

l'autre

Escoutats lous
«

regrèts de la tristo Toulouso :
Amies, fa'n sangloutant, ièr risiò, rèino urouso,
Al mitan de mas ségos d'or,
De mas ortos en flour, cle mas bignos ramadosj
«

«

�—

Moun flube
«

as

53

—

ateliès

E la pax

prestabo sas oundados,
èro dins tout cor.

Mès, tout d'un cop, dal cèl las enclusos s'alandoun
Ribièros, rècs-mairals se coufloun, se debandoun.
Garouno, tremudado efi mar,
Mounto, mounto toujour; en menaçant la brumo,
Repoutègo, en furou ; tramblën ! sa gulo escumo :
Coumo un ogre bramo de car!

;

«

«

0 moustre descarat I

es

E, bèi, de mous enfants
«

tu que m'as nouirrido,
me reclames la bicto?

Mès sourdo à

mous plagnuns mourtals,
boumbits, rousègo, trauco, trisso
pounts ; apèi truco, desparrabisso
Qui pot dire quàntis d'oustals! »

La Garouno

Barcos

e
«

qui dira jamai, d'aquelo nèit afrouso,
L'englàsi, las douions de la pauro Toulouso 1
Entendèts pas d'aici lous crids
Das mourants dount la toumbo es prioundo, badanto!
De cadabres deja n'a passàdis milanto,
Miètjis nuds e miètjis bestits.
E

0 desoulant tablèu! De familhos entièros,
Sus téulats tremoulants, à ginouls, en prièros,
Lèboun lous brasses bès lou cèl.
A
«

l'obro, saubadous I de secours ! d'assistenço !
Ou salba ou péri! » talo es bostro sentenço :
Que cadun i siogue fidèi.

E sul negre

esquinal de l'aigo tempèstouso,

Cent batèus soun lançats d'uno ma couratjouso,
Bès lous qnartiès Sant-Oiprian.
L'un fièr e triounflant, à fin-à-forço arribo,
Benesit das bibents que pauso sus la ribo,

Proutetjats de l'ange gardiaq.
Un autre, triste sort! amé lou gourg ourrible
Luto coumo un gigant : lou duèl es tarrible :
Prèst à benci, toumbo espuisat.

'

�—

54

—

Lou courrait infernal lou trigosso, l'eraportol...
E la Mort, l'orro Mort sul cos tanco la porto ;
L'amo al Paradis a boulât.

'

Nobles, souldats, oubriès, se soun couberts de glorio.
Marquis d'lIautpoul,*toun noura biura dins la raemorio
De bissanto generacius!
Noublesso oublijo ! » As fait toun grand debert de noble ;
Sios bèl as èls das téus, sios bèl as èls dal pople,
E pus bèl as èls dal boun Dius!
«

Que de martirs, grand cèl ! que de noblos bitimos
Dal saut debouomen ! 0 ma Muso, tas rimos
An bèl ratja d'un cor sannous;
Pintroun que

paliomen de la Ciutat moundino
morts e la rouïno,
doulous!

Lous trésors engloutits, lous
E la tristesso, e las

Amé toun cant de dol, l'obro que poudèn faire,
quista d'argent per l'enfantou sens paire,
Per las béusos, lous bièls perduts,
Sens pa, sens oustaiet, que cridoun : « De ressourço
Brabos gens qu'escoutats, descourdelats la bourso :
Cal de louidors e fosso escuts!

Es de

Riches, ganclits dal flèu, dounats d'or à pougnadosl
Las souquetos, oungan, cricoun, dal frut cargados;
Segur, nadarets dins lou bi !
E tu, trabalhadou, qu'as l'escut per journado,
Podes douna tabé, sens priba ta mainado,
Aquel bèl escut à rabi !

bite, dounats ! lou malurous espèro.
car es tant dous M'eichuga sus la terro
Lous plours brullants de l'aflitciul
Zo.upl que lou doun reial se mèscle, se counfounde
Amé lou sôu dal paure ; e lou Paire dal mounde

Dounats

Dounats !

Noutara bostro bouno atciu.

Àchile

Mir, d'Escalos,

lou Felibre de la Lauseto.

fabreza (Aude), louj-l de julhet 187s.

!

»

�DOU E IiAGREMO
A

moun

ami

Martin, coumique de Aime, après la mort
de soun enfant, que se neguè

Ami Martin, pennés que mescle mi lagremo
A l'amaro doulou qu'au found de toun cor cremo.
Coumo tu de la mort ai senti li pougnun ;
Pendent quatre o cinq fes, ai vist la dessecado

Engouli moun oustau, e sa daio afamado
Sega i'aubre e li flour qu'espandien si prefum.
Ai vist, coumo perdu, de floureto espelido
Souto un regard d'amour, —joio, espèr de mavido,
Se passi tout d'un cop souto un alen brutau ;

Triste, soumbre, isoula, vanamen li cercave,
E pièi mesouvenièi, — eilamount regàrdave,
Li vesièi proche Diéu à sout-plo de tout mau.
Es ansindo ! la vido, ami, n'es qu'amaresso;
Per un pessu de joio, un quintau de tristesso;
Se lou matin es bèu, de vèspre un nivo escur
Rebalo dins si flanc lou dôu e la tempèsto ;
L'uiau briho e lou tron nous fai courba la tèsto,
E restait tout plourous en faço dôu malur.
1

Paure ami, te coumprene e partage toun lagne.
Es juste de ploura, — que la fe te deslagne.
A l'ouro dôu malur es dous d'èstre crestian ;
Nosto tristesso alor se doublo d'esperanço,
Nosto doulou se calmo, avèn la counfianço
D'ana reveire un jour tôuti li qu'aimavian.
Te dirai pas : Courage ! Ah 1 n'es pas necessàri 1
Counèisse toun grand cor, — certo es pas ourdinàri.
As la fe, sies cresènt, sies fort, aqui n'i'a proun.
A toun dôu quand i'auras fa sa part legitimo,

De la fe 'scalaras sus li pus auto cirno,
E davans Diéu, clina, veiras ti bèus anjoun !

Louis Babd.
à

Aime, lou &lt;1 de jun Í874-.

—

�—

56

—

PALMARES FELIRRENC

CouriGours
das

filoulougic e literàri de la Souoieta per l'estudie
lengos roumanos, de Mount-peliè, 31 de mars 1875

Filoulougio
d'or

M.

Ascoli, à Milan (Italio), per la proumièiro partido de l'oubrage
Schizzi franco-provênzaïi: — medaio de vermei : M. A.-L. Sardou,
l'oubrage (emprima) : La vida de Sant Honorât, —medaio d'argent:
M. Fesquet, pasloti proutestant à Coulougnac (Gard), per l'oubrage : Élude A
sous-dialecte languedocien du canton de la Salle-Saint-Pierre (Gard). — medaio
de brounze :
M. Pèire Courtais, p'er lou traval : Currandas rossellonèsas; e
M. Jan Brupet, per lou traval : Bachiquello e Prouvèrbi sus la luno.
medaio

(emprima)

:

:

à Rico, per

Proso

d'or

Soucieta l'Aubo

prouvençalo, de Marseio, per Vlmitacien de
Noueste-Segne, virado pèr lou proumiè còup dòu latin en lengo prouvençalo;
e Anfos Michèu,
per la proumièiro partido d'uno Istòri de la vilo d'Eiguieh
{en ProuvèncoJ. ■—medaio de vermei : M. F. Blanchin, per Xi Carbounagedi
tìouco-dòu-lìose; M. lou comte Crestian de Vilo-novo d'Esclapoun, per unroumim
istouric : Lou Boumiéu; e Albert Arnaviello, per uno istourieto : L'amourons de.
Simounelo.
medaio d'argent : Achile Mir, per un rouman : La tnesso de
Ladern.
medaio de broitnze, per divers
sujèts : M l'abat J. Rous, à S'-Silvan
(Courrezo); V. Bourrelly, à Rousset; e M. Maurel, à Marseio. — menciéds
ounourablos, per divers sujèts : "Anfos Ta van; M. L. Vaur, à Campagnan
(Eraut); e M. Mazieros, à Marseio.
MEDAios

:

—

—

Pouësio
d'arles

Fèlis Gras, per mi pouèmo en douge canls :
counsacra à Bacus) : Anfos Tavan, per un
reculh de pouësios : Amour e plour. — la polymnie (brounze) ; A. Langlado, à
Lansargues (Eraut), per un pouèmo en quatre cants ; L'Estanc de Lort. —
medaio d'or : Achile Mir, per un reculh de pouësios : La Cansou de la Lauseto;
e M. Marti Folguera, à, Barcelouno (Espagno),
per uno pouësio : La F esta major.
MEDAios d'argent : M, Felip Pirozzini
y Marti, à Barcelouno (Espâgno), per un
raconte istouric, en vers : Pero Ahones;M. Enrione, à Marseio, per uno odo :
l'Aubo; Malaquio Friset, per un sounet : Lou proumiè pouioun; M. lou pastou
Fesquet, per uno traduciéu en vers dau Cantico das canticos ; e M. l'abat Aberlenc
d'Alès, per uno odo : L'Eraut.
medaio de brounze, per divers sujèts : M.
Chastanet, à la Baohelerio
la

Li

venus

Carbounié.

—

(brounze)

uno

coupo

;

(vas

,

�—

57

-

(Doui'dougno), M. Placide Cappeau, à Roco-Maulo (Gard); Marius Bonrrelly,
M. Martinet, à Reus (Espagno); M. Mathèu y Fornels, àBarcelouno
(Espagno); M. Coural, juge-de-pas, à Sant-Chèli-d'Aubrac (Aveirou); A. Verdot;
51. l'abat Rous; lou frai Théobald, das Escolos Crestianos, en Avignoun; M. de
Gagnaud, à-z-Ais-de-Prouvenço ; M. J. Tarongi, à Palraa (islos Balearos) ; e M. L.
deCabanyes, à Barcelouno (Espagno).
menciéu ounourabi.o, per divers sujèts ; M. de Berluc-Perùssis, à-z-Ais-de-Prouvenço; M. lou doutou Rous, à Lunèl-Vièl; M. Pau das Hebridos, à Carpentras;
31. Estève de Miquèl-Carnot, en Azilhanet (Eraut) ; M. Melchior Bartliés, à
Sant-Pous (Eraut); M. lou doutou Costo, à Sant-Andriéu-de-Sangonis (Eraut); e
31. Charles Gros, à Mount-peliè.
foho councours, emb'acò menciouna au raport ; Picambril, pouèmo inoundi
en quatre cants, per Pau Barbo, de Buzet (Auto-Garouno).
Estève Glèizos;

Councours de la Soucieta
bampan

d'ouliviè

en

arqueoulougico de Beziès, 6 de mai 1875
M. l'abat Ernest Aberlenc, per Las arenos de

argent :

Nîmes.

d'argent ; M. Binjamin Fabre, de Beziès, per La partido de casso à
Marius Bourrelly, per La Damo de Pocofuei; e M. Sabin Aressy.

medaio

mar;

medaio de brodnze,

J.

Rous';

e

per

divers sujèts

;

la

Frai Teobald; V. Bourrelly; M. l'abat

M. Louis Mounet, à Seloun (B.-dau-R.).

divers sujèts ; M. Chalamel, à Diéu-lou-fèt (Droumo) ;
(d'Alès), à Paris; Camile Cavaliè, à Bessejo (Gard); Estève
Glèizos; M. Mazièro, à Marseio; Caries de Carbounièros, à Lavaur (Tarn); M. Pau
das Hebridos, à Carpentras; e un anounime.x
menciêu ounourabi.o, per

31. Louis Glèizo

Councours de la Soucieta das estudies literàris, scientifics e

artistics

dau Lot. Mai 1875.
medaio d'argent, à M.
Andriéu Leiris, d'Alès. — segoundo
d'argent, à M. Castela, de Mount-auban. —'medaio de brounze, à
Ilerctié, curât à la Madaleno, près Caours. — menciéu ounourablo, à
Lairal, curât au Bourg (Lot).

pboumiéiro
medaio

31. l'abat
31- l'abat

Councours de la Soucieta literario d'At,
per
Pouësio

en

lou Centenàri de Sabòli, 25 de juliet 1875

l'ounou

de Sabòli

Tavan. —medaio d'argent,
fflouNZE, à Marius Bourrelly.

au

:

bouquet de vioui.etos d'argent, à Anfos
frai Teobald; eà Jan Monné. — medaio de

Sounei en l'ounou de Sabòli : medaio d'argent, à Malaquio Frizet. — medaio
debrounze, à l'abat Bressoun, curât de Blauvac (Vau-cluso).
Nouvè : medaio- de vermei, à A. Giron, dau Puei-en-Vêlai. — medaio d'argent,
1

�—

à J.-B.

Gaut;

58

-

à l'abat J. Rous, curât de Sant-Silvan.

e

à Don J.-B. Garniè, mouine-beneditin ; à Jan Monné;
Dal Firauzenc, de-z-Ais. — menciéiï ounourablo, à P.

—

medaio de

brounze,

à l'abat Bressoun;

e a

Mazièro, de Marseio,
menciéu, à Pèire Riquèu, campaniè de Maiano (B.-dau-R.).

-

Councours de Four-cauquiè, per l'inauguraciéu de N.-D. de
Prouvenço
13 de setembre 1875

Escripciéu
anounime.

per

—

lou

medaio

mounumen
de

de N.-D. de Prouvenço : medaio d'or

vermei,

à l'abat Alègre, de Caroumb.

d'argent, à l'abat Bressoun. —medaio de
à l'abat Durand, de Sant-Savournin-d'At ;

M. Margailhan,
à M. Dal Firausenc.

brounze, à

e

—

: m

medaio

de Marseio;

Canlico

en l'ounou de N.-D. de
Prouvenço : flou d'or, à Malaqulo Frizet. d'argent, à Matèu y Fornells, de Barcelouno (Catalougno). — medaio
de brounze, à l'abat Bressoun; à Mmo Lazarino
Daniel, de Four-cauquiè ; à Anfos
Tavan; e à Don J.-B. Garniè.
menciéu ounourablo, à M. Sabin Aressy; ea

viouleto

—

l'abat Gounet.

Vers en l'ounou de N.-D. : flou d'or, à Albert Arnaviello. — medaio
d'argent,
à l'abat J. Rous. — medaio de brounze, au frai Teobald. —menciéu
ounourablo,
à Y. Bourrelly; à L. Astruc, de Marseio; à Louis das

das

Aupihos;

Aupihos.

e à

la felibresso

Esludie

en proso sus lou
culte de N.-D. en Prouvenço : — Per divers travals,
d'or, à la Soucietadel'Auboprouvençalo. —medaio de vermei, à M. Grinda,
de Marseio ; à M. l'abat Terris; eà M. Dal Firausenc.
medaio d'argent,à
M, Blanchin; à Jan Monné; à M. G. de Rey, de Marseio; e à M. Maurèu, de
Marseio.
medaio de brounze, à M.
Ripert, de Marseio ; à, M. Mazièro ; e à
V. Bourrelly. — menciéu ounourablo, à Louis Bres ; e un anounime.

medaio

—

—

Estudie

sus

la

Ventre, de Marseio.
Près

Cour^tat de Four-cauquiè : menciéu

foro

medaio, à

ounourablo,

councours : medaio, à J.-B. Gaut, per soun drame
M. D. Granié, per la musico dau cantico courouna.

L'an passa, en

:

à M. L

Lei Mouro.

citant lous lauréats dau Centenàri de Petrarco, apartenent au
coumo aguent gagna cadun uno
menciéu ounourablo, per un sounet en l'ounou de Petrarco, lous felibres Eissetô,
de Manduel (Gard), e Estève Glèizos, d'Azilhanet (Eraut). Acò 's fa.

Lengadò, l'Armagna cevenòu delembrède pourta,

�-

COP DE

Pèço

courounado

per
de

59

—

TROEMPETO

la soucielat das lengos roumanos

Mounl-peliè (Mlsj

Lemousis, ma terro natalo,
0!

parle ta lengo inmourtalo,

Que lous reires amavon tant.
Lous reires nous valien pertant;

fe, l'ounou, la gracio,
gardavon de soufri ;
Sabien viéure, sabien mouri,
Urous e fiers en pau d'espacio.

Avien la
E

se

pople abauro a bèn chanjat
(S'aviò del mins gagnat al change!)
N'amo mas lou brutal, i'estrange;

Lou

Sap mas se revoulta, se plange,
Viéure e mouri descourajatl..
Per iéu, Diéu
Fau de moun

mercés, sei tranquile.
mièl per esse

utile ;

Prège, pense, escrive dèus vers ;

en revisto l'univers;
Cousidère, interroge, engage
Las bèstios dèus bos e dèus champs;
Cerque de coupia dins mous chants
Lour caratare, Iour lengage.
Toque pus loung que n'en parei ;
l'a d'autros causos mai qu'aquesto,

Passe

E vire moun

arcabalesto

Vers l'orne, lour segnour e rei.
Sus l'eschino del ches, de l'ase
Fai boun tabasta tal ou tal;

Courrege lou mounde emai plase ;
Degun i perd.... Vau mai aital!
0 vous, legiets que las troubalhos,
Legiets sens ounto e sens mesprets...

�—

60

La «lemousino (1)»
A mai de valou que

—

à grossos raios
n'an cres.

Qu'autre tems nostre

noum

brilhavo!

O

segle, segle evanousits!...
Àdounc lou «Sounet»
esgaiavo;

Adounc lou «Sirvente» esvelhavo
Las

mouutagnos del Lemousis;
chajun drubiô l'aurelho,
Que-mai litalian, l'Espagnol;
Ansi lou cardit, la sinzelho
Adounc

Laisson chanta lou

roussignol!

Anet, la muso prouvençalo
(Fuguet loung-tems nostro vassalo)

Reviscoulo de soun toumbèl,
Couifado d'un esclat pus bèl.
Lous Mistral e lous Roumanilho
Chantan d'acort, ensems, al cop...
Etants de la mémo familho,

Perqué

ne

farian

coumo

acô?

Perqué la muso lemousino
Ne revendriò, coumo la flour
Meitat morto, ai! las! de chalour,
Que repren talèu que rousino?
«

La sasou,

semblo,

Qu pot j'afourti? Qu
Oh!

tempassat...
jou sáp?...

a

se tournavo, se tournavo
L'âge dèus Born, dèus Ventadour,

Quand lou Lemousis

ressounavo

De la Leiro

trusque l'Adour;
Quand, à la vous d'un troubadour,
En Palestino s'en

anavo

Lou Chivaliô bourlant d'ardour!...
La lemousino es une sorto de mantèl de cliambe, à grossos
brurios, que s'estacho autour del col, sus las espalos, embé
ello, e que lous Lemousis porton pel meschant tems.

�—

61

—

Anen! Lemousis, à l'oubrage!
Aven tout, Famo, lou geni,
E l'eisemple e lou souveni;

Estan de res, mas

de

courage

!

Venets, lou terren es coumun ;
Yesets, lou sujet es intègre...
Coumence, à vous-autres de sègre .
N'i'a per touts coumo n'i'a per un !
José Rocs, de Tulo.
Sant-Silvan

(Courrezo), 4878:

Abril fa la flou
E Mai n'a l'ounou.

Abril rigourous :
Pan e vin aboundous.

DOUS

LURRATS

Hei! aeò 's tu, Pèire?
Tè! acò 's tu Jan?

—

—

0,

—

coumo veses.

E coussi

léu vai pla.... E tu?
léu tabé ; merci.

—

—

vas

despei

que

t'aviô pas vist?

Mès, à perpaus, es tu ou toun fraire que me paraisses aqui davans
uno bello berigoulo
?
Mès es iéu, coumo veses.
Acò va pla.
E ount vas, tu, atal, amé toun paniè?
M'en vau al mercat de Sant-Pous vendre de froumages.
E quand n'en portes ?
Se va devignes te lous dòuni tòutis nòu.
Alaro, deves n'en pourta nôu.
Per ma fige! endevignes ou siès sourciè !... Passo-me lengd'aqui !...
lou Jan s'enanèt vite en se signant, léugiè das froumages.

—

toumo
—

—

—

—

—

—

—

—

E

Lou Bourgalet.

�COUMSEL

TENGGT

PEU

OE

RATS

(imitât de Lafontaine)

En venènt dau café de moustejà 'na chopa,
l'a d'acô quauques jours, intrère acò de Ropa,
Savès be
lou barbiè que demora au cantoun
De la carrièira granda e dau joc de baloun.
Éra un dissate au sèr; la sala èra fournida,
Lou rasadou, frt! frtl anava à l'escourrida.

Mèste

Chiòu,

bon vièl qu'a vist petà lou loup,
bout;
A travès de la vitra espinchava la luna,
E, couma s'èra mut, n'en quincava pas una.
Éra dins

un

un

cantoun assetà vers lou

Intrèt mèste Caroun, de Chiòu vièl camarada ;
Un vièl souldat couma el, nascut la mèma annada,

Qu'èra pas mai countènt
Que quand poudièt countà las guerras de soun tèm.

Adiéu-sias, dis Caroun, à touta laeoumpagna!
Digo, coullèga, hòu! hòul sembla qu'as la magagna.
Auriês pas proun dourmi la nio passada? As som!
Vejan, lèva la tèsta, e diga-nous quicon.
E mèste Chiôu sens poudre s'en desdire
Nous countèt ce que vau vous dire.
—

Un cat (escusas-me s'ai ôublidà soun noum)
Fasièt la cassa as rats d'una granda nacioun ;
Talamen lou capoun ie livrava batèsta
Que fasièt mai de mau que n'aurièt fa la pesta ;
També quand un bèu jour vouguèroun se counitii,
N'en mancava à l'apèl una grossa mita.
Toutes estabourdits, ausavoun pas hou creire!
E de veire
Qu'un cat dins lou pais faguèsse tant de mau
Restavoun tout lou jour embarrats dins soun trau.

De la

pòu de toumbà dins lous crocs de la mina,
Fossa au found de soun trau mourissièn de famina.
Tant-i-a que la fam e lou gus de catas
Fasièn que cade jour s'esclarcissièn lous rats.

�—

63

—

Una fura d'esprit, ardida e matinièira,
Faguèt rendre lou pople au found d'una paièira,
Pèr que sens mai tardà se trouvèsse un mejan
De se débarrassa dau catas. — Lou decan,
Un rat à longa barba
Mountè sus una garba,
É de veire lou pople en desoulacioun,
Aqui ce que diguèt tout parlant dau capoun :
Pèr saupre lou moumen que vèn livra bataia
Nous fau penjà à soun col una grossa sounaia ;
Alor pèr l'enemi prevenguts dau foutrau,
Poudren sens res cregni regagna noste trau. »
«

«

«
«

Bravo! très fes bravo! cridava

l'assemblada.

coumplimens au vièl de sa charrada,
E trouvavoun tant bon lou counsèl d'aquel rat,
Que déjà se cresièn desbarassats dau cat.
Fasièn de

L'istà-siau

revengut, un poulitpichot gàrri

Que fasièt pèr-aqui founcioun de

coumissàri,

Diguèt : « Quau es aquel
Que farà ce'qu'a dich lou maje dau counsel?

»

Esfraiats de la mina,

gratant. ie virèroun l'esquina,
pèr acò se trouvèt pas degus,
Regagnèroun soun trau couma n'èroun venguts.
Mèste Chiòu se taisè. Caroun que l'escoutava
S'aussè couma un lioun; soun regard flamejava...
Eh ! bèn ! de-que dirés d'aquel pople de rats ?
Sou-dis. Pèr iéu n'èroun que de rascas,
Un pople agroumeli dedins la pourritura
Que davans lou dangiè fasièt trista figura.
Un pople que, pèr pas faire un pichot esfor,
Toutes

Ë

en se

couma

—

Preferava la mort.

Au-jour-d'ioi, mous amis (qu'acò 's pénible
Fasèn couma lous rats, e mèma fasèn pire!
Avèn vist l'estragiè landà sus noste sôu,
E toutes avian pòu !
Pople sadoul d'argènt, de plesi, de richessa I
Enfangats jusqu'au col déclins nosta peressa,

à dire! )

�Avèn fa veire,

ai ! las! qu'avian pou de mouri
qu'èren devenguts un vièl pople pourri;
Car jusqu'au majourau, lou chèfe de familha,
Tenguèt tant à sa pèl que vendèt la patria !
E

Antòni Rous,
Lunèl-vièl

(Eraut), lou 18ld'avoust Ì875.
Abril brumous
Mai umidous,
Jun flouretous.

:

LOU DROLE SAVENT
l'a Flo-de-cuer lou pegot, qu'el amai sa fenno dempièi vint ans trimou,
s'afanou, se privou de tout per acampa quicon. Ah ! n'an pa 'ncaro feni
de s'esquicha, lous paures! car an un drôle de sege ans,,que ie disou
Raoul, e que tènou au coulège, per n'en faire un savent e un moussu.
D'unes diran qu'es noblo e fièro l'ambiciéu dau pegot Flo-de-cuer de
voulé pas faire de soun drôle un pegot. Mès iéu, de-que voulès! m'es
avis que pourriè mièl emplega lou pau d'argent que suso, e belèu dires
coumo lou
Bourgal, quand aurés legi aiçò-d'aici. E pièi, acò nous
arregardo pas. Se Flo-de-cuer n'es countent, d'acô, sai pas perqué
nautres hou sarian pas. Se n'es countent! anas veire.
A i'òucasiéu de las fèstos de Pasco, moussu lou fil dau pegot Flo-decuer èro à l'oustau
pairoulau. A soun ounou avièu couvida de dinado
un ami de la
famiho, un ome d'ime e de counsideraciéu davans quau

voulièu fa valé l'escoulan.
Érou dounc en trin de

tauleja : lou couvida, Flo-de-cuer, sa fenno,
pièi moussu lou fil. Anavou manja 'n poulit peissou, uno soflo de
Gardou, que res que de la veire on se lipavo d'avanço. Flo-de-cuer jugé»
lou moumen vengu de faire amira lou saupre de soun drôle.
Venjanl Raoul, ie venguè, 'n prenguent, per la soulennita, soun
franchimand de sabarnau, mostro un pau à moussu Carrin ço qu'as
après au coulège. Tè ! digo-nous quicon de lati sus aquelo rabanenco. ;
Noste pichot sarrè d'el lou peissou, e de soun coutèl lou coupé
'n très flocs. Emb'acò diguè :
Rabanencolum bonum. Tèsto à padre, couetoà madré, mita à mi.
e

—

—

�65

—

—

diguent faguent, dounè la tèsto dau pèis à soun paire, la
maire, e per el gardé lou rnitan, lou bon moucèl. Alor lou
pegot Flo-de-cuèr, sa figuro espandido en un gros sourrire de fierta e
E tout

cougo

à

sa

de bonur
—

:

Agachas,

moussu

Carrin! E dire qu'a pas que sege ansl Coumo se

sert ben dau lati !...
—

Amai dau

peissou, sou-faguè moussu Carrin.
Lou Bourgal.

LOU

RÈI

DE PERSO

Un rèi de Perso emé sa court
Dins la piano cassavo un jour;
Coumo la set lou secutavo

qu'en lue li avié gès de fouènt,
veguè de frucho, e se licavo...
D'aràngi, de rasin, dei bèus emé dei bouèn.
Dins éu, regardant leis aràngi
Que li fasien ligueto, em'aquélei rasin,
Lou rèi se digué : Se n'en màngi,
Leis orne de ma court manjaran lou jardin.
E

Dins

uno

orto

Marius Boukrelly

Marsiho, 1874.

REPROCHIS A BACUS

Un

pintou faguèt un faus pas,

Am' un flascou dejoust lou bras
Pie de douço liquou rousado.
En

bejent

soun

uncho escampado,

flascou brisats,
Dits, furious, en rufant la cilho :
Soun
«
«

nas e soun

0 Bacus,
Dius das

paire de la trillio!
bisages boutounats,

«

Es pas per moun nas que

«

Mès auriots

t'en bôli,

degut salba l'òli !

»

Lou Bourgalet.

�DISCOURS DE TEODOR AUBANEL
Président di Jo flourau tengu clins la vilo coumtalo de Fourcauquiè, per
de Nosto-Oamo de Prouvènço, n, 12, is, u de setèmbre 1873.

li fèsto

Misseqne, *
Midàmo, Messies,
Lou

roussignòu parlo dòu printèms, la cigalo.dôu soulèu, lou grihet delà luno;
voulès que vous parle un felibre, senoun de la lengo prouvençalo? E m'es
vejaire que noun se pòu chausi un plus bèu sujèt de parladuro en aquésti fèsto
naciounalo e 'n aquesto antico, noblo e avenènto ciéuta de Fourcauquiè, ounte ii
felibre vènon pèr la proumiero t'es, e soun reçaupu emé tant de larguesso, de gràci
e de bon cor,
que toun ouspitalita, o brave Fourcauquiè, retrais ii plus bèu tèms
di siècle mejan.
0 pople dis Aup, pople valènt
e fier e libre, dins vôsti coumbo souleiado, dins
vôsti fourèst souloumbrouso, sus vôsti cirno que trèvon li chamous, amount vers
de que

la nèu

dire

e

vers

lou cèu ; vàutri tôuti que

lengo, qu'es la glôri de vôsti rèire

vosto

parlas
e

sabès-ti la glôri de
?...' — Eh bèn, vous la vau

prouvençau,

vôsto istôri

:

Aquéu lengage fougous

coume vôsto Durènço, raajestous coume la mountagno
de Luro, dous cùurae lis aigo de Largue, acoulouri coume lou vin de vôsti plan,
caud coume vôste soulèu ; aquéu lengage que vous a bressa sus la faudo de vôsti
maire, aquéu lengage que parlon encaro vôsti lauraire e vôsti pastre, l'an parla li
rèi, lis emperaire, li pouèto e li plus bèlli datno di tèms passa.
Enterin que li plus ôrri malastre, pèsto, famino e guerro, barrulavon pèr lou
mounde, li troubaire, coume l'auceliho dins li fueio voulant de branco en branco,
cantavon de castèu en castèu l'espèr e l'amour. Revihavon li
pople, cour'sejavon

li tiran, e doumtavon

pèr la gràci e la valour de si cant li nacioun fèro que
s'entre-chaplavon. Alor, dins touto l'Europo, après lou grand silènci dôuBasEmpèri, i'avié plus qu'uno pouësio : la pouësio di troubadour. E Richard Cor-deLioun, rèi d'Anglo-terro, e Don Jaunie lou Mount-pelieren, rèi d'Aragoun'e de
Maiorco, cantavon la mémo cansoun. Mau-grat lis àrsi e li terro-tremo, mau-grat
la tempèsto, èro un bèu tèms, A travès lou chaplachôu dis armo, li grand cop
d'espaso, sènso fin la cantadisso prouvençalo, coume uno vivo couquihado,
mountavo

vers

l'azur. Alor cresien

en

Diéu,

"cresien

i damo !

E Refourciat de

Fourcauquiè, aguènt perdu soun amigo Mabilo de Riez, se fasié
mounge is Isclo d'Or, e — se fau n'en crèire Jan Nostradàmus — ie passé touto
sa vido sèns plus durbi la bouco. E Albertet de Sisteroun toumbavo mort à la
nouvello dôu trespas de la marqueso de Malespino. E tant èro bèn-disènt Elias de
Barjôu que la princesso Garcenuo, fibo de Guihèn de Fourcauquiè, lou prenié pèr
*

Noati Segnour Forcade, archevesque d'Ais; Meirieu,
nt-Miehèu-de-Ferigoulet.

evesquc

tic Digne; lou R. P. Eirnouncl, abat

de

�-

troubaire

e

l'adusié dins

soun

67

—

palais.de Marsiho. E Parasol de Sisteroun, fiéu d'un
l'istòri de la rèino Jano,
lou papo faguè Parasol

médecin de Jano de Naple, coumpausavo cinq tragèdi sur
e li semoundié à Clemènt VII; e tant i' agradèron que
canounge

de Sisteroun.
peraqui dous centenau d'annado.

Acô duré

Bertrand d'Alamanoun e Ramoun de Miravau, luchant un jour davans la Court
d'Amour de Pèiro-fue, sus li mérité de la lengo prouvençalo, la sentènci rendudo
fuguè que « jamai tant de segnour, de valènt chivalié e capitàni èron sourti di
costo dòu chivau de ïroio que ço que la Prouvènço a coungreia de pouèto soubeiràn. »
Arribo pièi Simoun de Mount-fort qu'aclapo tout ; e très cènts an la Prouvènço
rèsto uiuto.
Belaud de la Belaudiero, un pouèto vertadié, un troubaire de bono souco, es

louproumié qu'ausso la

voues .e anòuncio la reneissènço. Pièi, tourna, se fai un
silènci de mai de dous siècle, ounte pamens li coumècli de Brueys e li Nouvè de
Saboly nous engardon de langui e de desespera.
En fin Pèire Bellot repren la cansoun entamenado; nous veici i tèms mouderne.
A l'entour de Pèire Bellot, couine après l'aurige la bouscarlo e lou quinsoun auèouron la tèsto e fan soun piéu-piéu, d'aro-en-la un pouèto prouvençau, bon o

marrit, jito soun coublet au mitait de la foulo que de-fes s'arrèsto un moumenet

pèr escouta e pièi passo.
Certo, i' avié quàuquis ome de bon dins li sôci de Bellot, quand noumarian que
Desanat trop aboundous, e Gelu trop vioulènt; mai aquest darrié subre-tout
pouèto de raço seguramen.
E pamens a manca quaucarèn à-n-aquélis ome pèr faire l'obro coume se dèu,
pèr auboura la lengo toumbado dins la queitivié, pèr counquista lou pople de mai
eu mai
enfanga dins un francés bastard. Ço que i' a manca, es la fe dins la
patrio prouvençalo; coque i' a manca, es l'art e lou bon goust.
Quand un tèmple es au sôu, pèr lou rebasti sufis pas d'acampa tùuti li rouino,
mai es necite de tria dins lis escoumbre lou mabré pur e leissa dins la pòusso
li pastouiro e lou gipas.
Pèr bonur arribo pièi lou Felibrige.
Lou 21 de mai de l'an 1854, sèt

jouvènt èron acampa au castelet de Fontla mountagno de Castèu-nôu-de-Gadagno. Couneissès pas lou Castelet de Font-segugno? Un nis de roussignòu perdu dins la
ramiho, Segur un nis de roussignôu, car de-longo li felibre ie venien canta, au
brut di font cascaiarello, en fàci d'aquelo autro font pouëtico, la grand roco
Koundo de Vau-cluso. « Es aqui, coume dis uno prel'âci dèu Liame de Rasin,
lue fuguèron aplaudi li proumié cant de Mirèio, qu'Aubanèu a yist sa Miougrano
en
flotir, que Crousillat fasié gousta sa Bresco, que Mathiéu a coumença sa Faranioulo e que ïavan a fa brusi lou dindin de soun eissado. »
Li sèt jouvènt : Brunei e Pauloun Giera d'Avignoun, Ansèume Mathiéu de
Caslèu-nòu-de-Papo, Mistrau de Maiano, Roumaniho de Sant-Roumié, Tavan de
Gadagno, emé lou felibre qu'a l'ounour de vous parla, tòutis afouga pèr lou bèu,
segugno, alin dins la Coumtat,

sus

�—

tòutis enebria de l'amour de la

68

Prouvènço,

—

en uno

sesiho memourabloe soulènno,

foundèron lou Felibrige e tirèron lou plan dòu proumier Armana.
Avèn fa de camin, despièi, un glourious camin !
Adeja, vers 1847, Roumaniho avié publica Li Margaridelo, e lou marqués de
La Faro-Alès Las Caslagnados. Mai veici lou
plus grand evenimen literàii de
nosto reneissènço : Mistrau nous baio Mirèio, e duerb dòu meme
cop au prouvençau li porto de Paris e de l'Acadèmi. Ah! fugue 'n bèu jour aquéu triounfle, e
tout ço qu'avié 'n
degout de sang prouvençau dins li veno n'aguè la fèbre au cor!
Li franchimand nous regarda von espanta,
e li mai testard, trespourta de la gràci
e dôu trelus de
Mirèio, fuguèron ièu si plus ardent lausaire !
Pièi venguè La Miougrano entre-duberto
d'Aubanèu, la Farandoulo d'Ansèume
Mathiéu, la Bresco de Crousillat, la Rampelado de Roumiéux, li Parpaioun blu
d'un Irlandés, Carle-Guihèn Bonaparte-Wyse; noun se
pou parla de tòuti. E tournamai Mistrau nous douno une
epoupèio ounte î'amo de la Prouvènço tresano e
canto, nous douno Calendau, aquéu fraire de la e d'engèni de Mirèio.
Parai, que la letanio fai gau? e, respoundôs, ounte atroubarés uno literaturo que
dins tant pau d'annado
ague larga tant d'obrd vivènto, enauranto, acoumplido,
diguen-lou, dôumaci es vertadié — tant de cap-d'obro ! E pamens i'a'ncaro
—

l'aveni!

Aquelo dfudo terro de Prouvènço coungreio sèns fin la bèutaela pouësio;

i'a'ncaro la meissoun de l'an que vèn. Arregardas
s'es magnifico :
Veici d'abord Lis Isclo d'or de Mistrau, un libre
paradisen ounte fara
barra sa pensado en pantaiant emé lou Capoulié. Pièi lou
pouèmo di

bon d'emCarbounié,
majouralo dôu valènt Fèlis Gras, adeja 'n mèstre ! Pièi li pouësio
d'Ani'os Ta van, Amour e plouf, de diamant enserti dins l'or fin.
Entre-tèms se fai uno bouiegadisso arnirablo. Lou Coungrès d'Arle ('1851), lou
Goungrès d'Ais (1852) comton li forço vivo de la nacioun: tòuti s'aubouron; li
pople prouvençau soun esmougu coume uno mar que boui, souto l'ardènt soulèu
felibren. E de î'estrangié boufavo un aflat freirenau. Li savènt finlandés, escandinau e american vènon, de la part de si
gouvèr, estudia la lengo prouvençalo;
l'Itàli e l'Alemagno mandon si
pouèto recerca lis obro felibrënco. E Mistrau part,
e counquisto
l'Espagno; e la Soucieta di Lengo Roumano que trelusis en Lengadò fai ladescuberto dôu pople Engadin,
Brave pople Engadin ! Soun uno
pougnado, alin, perdu dins lis Aup Grisoun, au
mitan dôu dur parla tudesc ; mai, coume uno roso entre li
bouissoun, coume un
ile entre lis
ourtigo, sa lengo flouris, sa lengo sorre de la prouvençalo, que gardon
em'un amour, em'un ourguei que dèu nous
servi d'eisèmple! An tôuti si libre,
despièi aquéli de l'enfant enjusqu'à-n-aqûéli di mai letru, despièi lou B-A-BA fin
qu'i grand diciounàri, fin qu'i libre de glèiso, is obro de sciènci e de pouësio. Een
Franço, dins noste Miejour, se voulèn à nôsti drôle remembra 'n pau lou prouven¬
çau, sèmpre lou franchimand vèn se bouta 'n travès !
Escoutas, o gouvernaire, mèstred'escolo e mèstre dis orne!... (Messiés, parle
pas pèr vàutri, qu'emétant de gràci e de bon voulé prenès part à nosto fèsto de
famiho, e ie dounas un rebat que nous clafis de recouneissènço. Es pas pèr vàutri
que vau parla. Ah! s'èron tôuti coume vous !...) Escoutas, o gouvernaire, esacbés
bèn que pèr tant aut e pouderous que
fugués, la lengo prouvençalo es bèn auobro

proumiero

e

�—

69

—

grand pople, equ'es plus lou tèms de nous
nosto lengo ; d'uno mar à l'autro mar, di
i campas dôu Limousin lou meme amour
fai batre noste pitre, l'amour de la terro natalo e dôu parla peirau. Sachés
qu'arrestarés pulèu lou mistrau quand boufo e la Durènço quand escampo que la
lengo prouvençalo dins soun triounfle, e que sarés cabussa i'aura long-tèms, que
lou prouvençau sèmpre jouine parlara de vautre emé pieta !
Avès pòu,° belèu, o menaire dòu gouvèr, avès pou d'aquéu glàri que li badau o
li marrias fan passa de tèms en tèms davans vòsti parpello esbarlugado. Avès pou,
parai, que fuguen separatìstol.... Nàutri separatisto ? Tenès, l'acusacioun me
Sachés que sian un
mespresa ! Trento despartamen parlon
Pirenèu is Aup, di planuro de la Crau
dessus de vautre!

farié rire se noun me fasié ferni !
Nàni ! Li Prouvençau — es-ti

mai besoun de l'afourti — soun de la gi'ando
n'en saran'toujour ! £ dôumaci l'aman, l'adouran, aquelo Franco benesido, talo que li siècle e Diéu l'an facho, voulèn que, se soùvenèntde si rèireede
soun passât de glôri, lou Bretoun parle libramen la lengo bretounenco, lou Basco
la lengo basco e lou Prouvençau la prouvençalo. E que mau i'a, vejan? e quete
dangié. ?
Souto lou soulèu e l'eigagno, souto la nèblo e lou nivo, souto lou gèu e la nèu,
Diéu sameno la grano e fai espandi la flour que counvèn à touto terro.
Ansin n'es dôu lengage. Es pèr acô que touto nacioun tèn à sa lengo maire; es
pèr acô que contro tôuti e contro tout voulèn manteni la nostro vertadieramen
facho pèr nosto mar tant bluio, noste cèu tant linde e azuren, nôsti pinedo brounzido e nèstis ouliveto argentalo. La mantendren, la soulo lengo que digue coume
voulèn, coume nous poun au cor, nôslis amour e nôstis ahiranço, nôsti tendresso
e nôsti coulèro, la bèuta de nôsti fiho e la fîerta de nôsti jouvènt !
Vaqui l'idèio felibrenco; vaqui l'obro dôu Felibrige. Es-ti pas superbo, grandasso ?
Ajudas-nous à l'acoumpli!
Me dirés bessai qu'es pas douna 'n tôuti d'èstre felibre. Se voulès dire felibre
felibrejant, lou que faidepouèmo e decansoun? vous respoundrai:noun,desegur!
E d'abord que siéu sus aquéu tèmo, leissas-me douna 'n counsèu en quàuquisun
que creson faire de vers prouvençau, e 'n liogo dôu vin pur de la pouësio
qu'enauro e qu'embriago divinamen, nous dounon uno abouminablo trempo que
fai eseor ! O fabricant de marrit vers pautaia 'n francés, que n'an de prouvençau
pas meme lou vièsti, tant la lengo es descarado e ignouraclo, anas pulèu pourta
de massacan à Ganagôbi ! Car ço que vous manco subre-tout es l'amour de la
patrio. S'amavias vosto lengo, n'aurias lourespèt e n'en farias voste estùdi.
Mai vàutri que, tant soulamen ço que vous defauto, es lou gàubi pouëti ;
vàutri que, se noun avès l'engèni, avès l'amour e la voulounta, vous maucourés
pas e noun restés aplanta sus uno draio qu'es pas la vostro. Se li porto d'or de la
pouësio vous demoron barrado, li porto d'argènt de la proso vous soun badanto.
Aqui mai i'a'n bèu prefa, i'a 'no noblo entre-presso. Lou pouèto, acô 's la flour;
espelis que quand Diéu vôu! Mai tôuti podon escriéure en proso. Après Oumèro
vèn ïucidido ; e cresès qu'es pas encaro poulit d'èstre Tucidido? E pièi uno- lengo,
tino literaturo,
pèr èstre coumplèto, noun pou avé soulamen lou lengage di
Franço,

e

—

�-

vers.

Sarié

coume se,

70

-

pèr viéure, l'ome n'avié

l'enòdi e lou desgoust; faude mai lou pan.
A l'obro dounc, vàutri tòuti qu'avès la plumo

que

perdigau rousti : vendriélèu

bèn taiado e lou pitre prouven! Racountas nosto istôri, encaro à faire dins nosto lengo ; parlas de la patrlo,
parlas dôu fougau; pintas nôsti païsage tant varia; descrivès lis us e li mourdi
rèire, li fèsto e li joio de voste endré, li tourre de voste vilage e la glèiso ounte
vous an bateja. L'obro es larjo, e
pèr dire tout acô la lengo es belio. Arregardas
lou sucés dôu jour d'uei : aquéli remarcàbli memòri e noutiço sus
li capello e lou
culte de la santo Vierge en Prouvènço. Se pou rèn vèire de "mies adouba, de mai
estacant, de plus delicadamen escri. Aquéli travai en proso, que magnifico proumesso pèr l'aveni ! Anas, sian
pa 'ncaro mort ! e la lengo prouvençalo nimai, maugrat que li saventas e li bedigas la tuion, dins li libre e li journâu, dès o douge
cop pèr an !
Anen! lis orne de bon, venès emê nautre! Es douna 'n tòuti d'ama sa maire, es
donna 'n tout Prouvençau d'èstre felibre !
Aquéu que soun sang ie boui à la remembranço de noste passât clafi de maint
e de glòri, aquéu
quesaup lou noum de nôsti sant e de nôsli rèi, aquéu que sattp
la vido de nôsti grands ome, aquéu que
fernis davans l'obro dôu Puget, que
plouro em' Arnaud Daniel, que tresano i bataio de Fourbin e de Sufrèn, aquéu
que la flamo prouvençalo brulo e que l'amour naciounau devouris, aquéu —
quau que fugue — lou prouclame bèn aut ' felibre, vertadieramen felibre!
Felibre sus la pèiro o sus lou mabre, felibre sus la liro o sus
l'arquet, felibre
dins li founsour de la sciènci o dins lou
gouvèr di pople, felibre de tout biais!
espandissènt dins lou desbord de soun amo, is iue pivela de tôuti, la bèuta,
l'amour, la grandour de la nacioun !
E sabès uno de nôsti forço
e lou mistèri de la jouinesso e de la voio de la lengo?
Es qu'avèn la fe ! La fe en la
patrio d'eiçavau coume en aquelo d'eilamouut!
Encô di prouvençau, uno fllousofio desoulanto e
repepiarello a pas tout desseca,
uno sciènci ourgueisouso e descabestrado a
pas tout espôiiii; nàutri, fidèu à la fe
di paire, cresèn i, Sànti Mario, à sant Brancai, cresèn à sant Gèns, il sant Dounat,
à la Santo Vierge, cresèn à Diéu, e nosto literaturoes enauranto e counsoularello.
1' a rèn de grand sènso la religioun ; sènso elo rèn de durable !
O Fourcauquié, nous porges vuei un
eisèmple digne de remembranço ! Après de
long travai, après d'esfors toujour mai valènt, après de sacrifice sèmprc mai meçau

ritôri,

fin acaba

toun obro e auboura 'n mounumen
que sara de-longo
alegresso. Amount, sus la roco, sus li vièii paret cabussanto
de Guihèn e de Roubaud, as basti uno
capello à.Nosto-Damo de Prouvènço. Se ta
vilo a perdu lacourouno de
perlo de si Comte, a iuei la courouno estelado de la
Vierge. E, pèr célébra 'n tant grand e festivau evenimen, as counvida li prousatour e li pouèto. Is un as demanda 'n cant de
joio e d'estrambog'd, is autre une
gravaduro peirounenco que diguèsse i generacioun ço que s'es fa pèr la glôri de la
Prouvènço e de la Vierge.
E sian vengu tôutis en
grand fogo, sian vengu, li felibre, ami dôu bon e dôu
bèu, pausa piousamen sus lou frountau de voste tèmple uno
iscripciotm
prouvençalo.
as en

toun ounour

e

toun

�—

71

—

Prouvènço de
escrieho dins li libre escriven-la
lou

Imiteu tòuti Fourcauquié ! Pèr l'amour, pèr lou trelus de la
e soun
dons parla, es pas proun de la lengo
;
sus
brounze e lou mabre. Que pertout, dins noste païs ama, en memòri dis evenimen
reraareable, uno man fihalo, pause uno pèiro en lengo prouvençalo, que sar'a lou
testimòni, à travès lis an que debanon tant vite, dòu fier amour que rèn

derra-

krajamai de nòstis amo!
Ede mai gardaren ansin toujour vivènto e fortonosto lengo; e
o'pople de Prouvènço, de ço qu'a di lou grand felibre :
Quau ièn sa lengo, tèn la claû
Que di cadeno lou delicuro !

souvèn-te bèn,

Teodor Aubanel.

PIiAIVH

Ah ! quand lou cors soufris ou que l'amo es
Adièu la pouësio e soun lum triounfant,
La Muso se vestis de dol, e, mal countento,
Plouro e quito soun paure efant.

doulento,

De fes la negro neit atudo las estellos,
E coumo per lous uels ennivoulits

de plours,

Alor

vei pas pus que visièus sounjarellos
E loung-tems i a ges de lusours;
se

Mes ven l'aubo, e plan
Escarto lou neblun, e
Foro

plan lou sourel que dardaio

lou rai prisouniè

jitat lusis, e sai met tout en aio

L'aucelilho

e

lou cansouniè.

e dcl planh de la vido
Quand lou marrit cadabre a prou loung-tems
De fes on vei veni la dousso entrelusido
E tant lèu lou cor n'es doubert.

Aital de l'amarun

soufert,

Aspèri la clartat de l'aubo renaissento,
Aspèri la calou del grand soulel de Dièu :
Ài'o moun cors soufris e moun amo es doulento
0 divo Pouësio... adièu!

Frédéric Donnadieu.

x

..i.

ma

�72

—

MENUT
de

la

felibrejada dounada

—

IiENGADOECIAN

la Soucietà das lengas roumanas,

per

de Mount-p

Soupa prouvençala

Apetissadisses
Ravetas de Latas,
Pastissous de Beziês,
Saussissot d'Arle,
Burre de Sant-Sauvaire,

Artichauts de las Aubas,
Lucas de Gignac,
Anchoia de Seta,
Arcèlis de l'estanc de Tau.

Intradas grassas
Entre-costa à la

Guinda facida à la trufa

Bourdelesa,
Perdigals à la Catalana,
Terrina de

Peis
Roumb à

Cambajou dau Larzac
Perigord.

Marèia

e

Vaioli,

Bastioun de

Anguiala d'Eraut,
Troucha de

d'Aubais,
pichots peses,

as

nourmans au burre

de Mount-

peliè.

Sank-Guilhem,

Crouquetas de civadas.
Cop

dau

mitan.

Roustits
Pavouns dau bos de Fount-Magna,
Pintardas grassas de Pezenàs,

Gibiè d'aiga de
Courriolas dau

Magalouna,

Maupàs.

Entre-plats
Ensalada
La tourre das

bigarrada.

Pins,

Un gabèl de vigna,
Una pèça mountada en ciéunes.

Froumage jalat à l'ananas,

Dessert aparelhat
Café à

l'aiga-ardent de Sant-Andriéu,

Liquous douças

e

liquous for tas.

VIS
— Sant-Jordi. — Castèl-nou-dau-Papa. — Grand Medoc. —
Ermitage. —
d'Aspiran. — Muscats de Frountignan e de Lunel. — Paulhan. — Sant-Perai

Langlada.

Clareta

seca

grumous.

Monflt-peliè, 37 de

mars i87s.

Cousina de Biscarrat.

Ahl lou brave orne que iéu ai !... Pot pas raanja 'no pruno sens me
dire ; — Margarido... vos l'os?...
Lou Bourgal.

�73

-

—

EXCEliSIOR
Traduch de

l'anglés

'

•

De la neit vitomen toumbo lou velo soumbre.
Un jouvent a tenta de l'Aup gigant l'abord :
El trais, permei lous glas, permei dangiés sens
Un estrange drapèu, qu' a 'n mot : Excelsior!

Triste, apensamenti, soun èl viêu

noumbre,

ulhaussavo.

Tal lou ferre trucaire a brilhat e pièi mor....
E coumo d'un clarou d'argent ie ressounavo,
L'aut acent. d'aquel cant nouvèl : Excelsior!
Dins l'oustalet urous

lou fioc fai soun esclaire,

jouiousomen peto la branco; — au nord
Lou grand glacié lusis, — e qun fantaume en l'aire
Èseampo de sous pots jitats : Excelsior?
En lou vesent, un vièl : — Gardo-te de la passo!
La tempèsto davalo, orro e balhant la mort...
Sa-dis à-n-el, lou gaudre es prefound e menaço...
Pouderouso, la voues clantis : Excelsior!
L'amourouso.diguèt : — Isto, que moun cor t'amo,
E repauso toun cap fatigat sus moun cor!
Amb la grumo à l'èl blu, 'mb un sarromen dins l'amo
El saquela, plan-plan, souspiro : Excelsior!
La branco del grand pi joust lou vent d'ivèr plego ;
L'avalanco t'atend, garo-te.... fuguèt lor
Del paisan amistous l'adièu. — Lèn de sas regos,
Mai auto respliquèt la voues : Excelsior!
Lou lgndouma matin, un chi, dedins la glaço,
Atroubè 'n viajou mort, aqui, davans lou port,
Salhat dins un drapèu.... Es à-n-aquelo plaço
Lou bèu jouvent que tèn lou mot : Excelsior!
Oi, es el! Que la nèu brilho autour e vèn bello!
Sens vido, mès beroi, jais encaro mai fort.
E del cèl benastru 'no voues claro, uno estello,
Uno estello en mountant a dich : Excelsior!
Amai

L.-J.-L. PlAT.
Dlount-auba, juliel

1875.

�AOESSIAS
Retracli dau Lancelot

Quand per lou premiè cop, dama, vous me panières

E l'amour

qu'es en iéu l'agères agradat,
amie, adessias, » en sourriguent faguères.
Desempioi, aquel mot, l'ai jamai delembrat!
«

Bèl

Es el que

m'a bailal

engen

amai valensia,

El que, per mar e mount, m'a rendut fisançous;
Es el que m'a garit de touta mau-doutensia,
El que m'a eounsoulat de tout dich envejous.

Viviei caitiéu
A

e

ilac

:

a

'sclairat

ma

sournieira,

repaissut

ma fam 'mai abéurat ma set;
M'a i'ach mai que mai rie en l'estrema paurieira,

Ardelous

e

galoi, iéu qu'ère triste

e

quet.

0

daqna, gramecis; quand passe en ma memôri
Lou renôuvi qu'adounc moun ama
sentiguet,
Dise : « Siague à tous-tems un jour urous e flòri
Aquel que vosta bouca un tau mot prounouncet!

»

A. Roco-Ferriè.

Mounl-peliè.
LOU MAIRE DE SERVAS
Vous recourdas de Rasclo-porc, lou barbiè d'Alès, que n'en parlén
l'an passa, quand fasian YArmagna cevenòu. Ah 1. se countâvian tout e»
que se dis e se passo dins la boutigo de Rasclo-porc, n'en coumoularian
un libre ras.
Pas qu'uno pichoto per aro.
Lou mati d'un dimeriche de i'a per aqui nôu ou dès ans, èro, coumo
à l'acoustumado, plq cle mounde encô de Rasclo-porc, pér se fa rasa ou
■estrounclia lou pèu. De mounde, que n'i'ague! Es pas acò qu'entrapacho
—

jamai noste Figaro cevenôu. Zou ! d'aici, d'ailai. Zou ! un cop de rasadou;
zèu ! un cop de cisèu ; e, enlre-mièjos, quau sap quant de cops de lengoi
Vous aproumete qu'on se languis pas encô de
Rasclo-porc, en espérant
soun

tour.

�—

75

—

saviè pas se se languissiè ou noun, aquel dimenche
èro un persounage qu'on reruarcavo clins la rengo
de Rasclo-porc. Èro-acò un ome entre clous âges,
qu'à son 11 èr e à sa tengudo on tlisiè èstre ço que s'apello un bon
païsan. Serious e mut sus sa cadièro, aviè espera soun tour; e quand,
soun tour venguè, sus lou signe sacramental de Raselo-porc, noste ome
se levé, e pièi, loujour mut e mai que mai serious, s'assetè, ou pulèu,
s'esvedelè, se couilant e se pargant, clins lou grand sèti de l'art barMès quaucus que se

que vous dise,
de las praticos

tojaire.

cl'aqui

Davans l'atitudo d'aquel persounage incouneigu, toutes Ious
lou gUignèrou de l'iuèl ; e même, de l'afaire, Rasclo-porc tançant

total, regnè alor un silenço entiè dins la
brut dau rasadou de

Rasclo-porc, que

soun

boutigo. Soulet s'entendiè lou
rasclavo... la gaugno de l'ome

serious.

Mès vèjaqui qu'aqueste darriè, aussant un pau
venguè coumo acò :
—

—

Escusas... arrestas !
Oh 1 i'aguè cl'ausido

la man, à Rasclo-porc

lou rasaire, vous aurièi-ti taia?

Nàni, mès arrestas !
Rasclo-porc s'aplantô, e l'autre, emb'uno cresenço
—

Savès pas quau rasas?
Ai pas l'ounou d'hou saupre.
Savès pas quau rasas? reprenguè
Maire de Servasl... Countunias.

de noun sai :

—

—

—

I'aguè

pas

qu'un cacalas dins la boutigo, sounque

qu'alor prenguè, el també, un
Maire

lou barbeja.. Rasas moussu

lou

Rasclo-porc,

grand serious e diguè à moussu lou

:

lou Maire de Scrvas! Oh! moussu lou Maire, Rasclos'amerito de fa la barbo à quaucus de grand coumo vous
sès. Anas cerca 'n barbiè pu digne.
E Rasclo-porc pleguè soun rasadou e planté 'qui moussu lou Maire de
Serves à mita rasa.
—

Sès

moussu

porc noun

se coumpren : Lou Maire de Servasl... Servas es uno
proche d'Alès, que de mounde ie soun encaro belles 253 !
n'en feni, moussu lou Maire de Servas aguè res de pu pressa que

Talo moudestio
toamuno

Per

d'ana

se

faire ac-aba de rasa à... Servas.

Lou Bouugal.
Boues de bout

e fenno en travers
Pourtarion l'univers,

�CANT

DE

PRINTÈMS

Sourel, la journado es finido,
E pèr ti rai tout fegounda,
Dins la naturo benesido,
Tout plen de joio e plen de vido,
Sèmblo

encaro

te saluda !

Lou cèl dins sa bèuta sublimo
Trelusis de ti darrié fio.
E coumo la terro s'animo
A l'ouro que

La caresses

di coumbo i cimo,

encaro un

cop!

E quanti voues puro e toucanto
Fan un councert misterious!

L'aubre, l'aucèl, lou riéu, tout canlo,
L'univers el-meme s'encanto,
Efourmidable e gracious.
0 'spetacle, o siave cantico,
Trésor davans iéu estala,
Ouro esmouvènto, ouro mistico,

Èr embaima, lus magnjfico,
l'a que

iéu pèr

vous

countempla!

Vàutri

qu'escranco la misèro,
Escampas voste pes trop grèu ;
Venès tambèn, grand de la terro :
Venèsl... plen d'amour e d'espèro,
Pèr tôuti lou printèms es bèu!
Mai, soulo,

ma voues pau seguro,

Cant

printanié, s'unis à vous!...
Noun! per acaba ta paruro,
Te fau toujour, douço naturo,
Li pouèto e lis amourous !
Rescoundu dins un vèrd bouscage,
Devistère un couble charmant;

�77

-

-

en cercant lou mai d'oumbrage
Car l'amour es un pau sauvage, —
Risien en se sarrant la man.

Tout
—

I bèu tablèu que me

Dounavoun pas ges

cbarmavoun,

d'atencioun

;

Li

gai zefire li bressavoun :
Soulet tòuti dous s'espinehavoun :
Perqué s'aimavoun, n'avien proun!
Faguèroun bè'n lèu uno pauso,
Çouvida per lou verd gazoun;
Êro l'ouro di tendro

causo,

Di bèu moumen que
E lou jouvènt raubè

fan qu'on auso,
'n poutoun !

Deja, la niuè silenciouso
Douçamenet s'espandissié ;
Tout, respirant l'oumbro amourouso,
De soun alo misteriouso
Discretarnen se couvrissié.
E m'enanère l'amo

emplido

D'espèro

e de tendre pensa!...
E sus la campagno endourmido
Toumbavo la clarta timido,

Que trasié lou cèl estela.
Jòusé Mayeu.
Nime, avoust '1875.

fai-m'un poutosjï
Balso cantado

Fai-m'un

La tiu

poutou,
Madoumaisello,
Fai-m'un poutou !
bouqueto 's un bouton,

Un boutou de

roso

noubello ;

�Fai-m'un

poutou,

Madoumaisello,
Fai-m'un poiUou !
Su ta

gauto uno macacluro
Besiados rits,

Quand ta bouco s'entredubrits
Courno

uno

milgrano maduro.

Fai-m'un poutou!
Tai dents

soun

de finos

E tous elbous

perletos

Lusissoun mai que fougairous;
Dins ta caro tout fa 'mbegetos.
Fai-m'un poutou !
La danso biro

jamai lasso,
pla dous ;
poutet, t'en randrè dous,
cap fuch, passo, repasso...

Balsa 's

Balho un
Mès toun
Fai-m'un
Rises

touchoun,

poutou !
me

fas lenguelo,

La balso cour!

Pèrdi l'alé, mûri d'amour;
Per

me

rebiscoula, trufeto,
Fai-m'un-

poutou !
Madoumaisello,
La liu

Fai-m'un poutou!

bouqueto 's

boulon.
noubello;
Fai-m'un poutou,
Madoumaisello,
Fai-m'un poutou!

Un boutou de

un

roso

Auguste Fourès.
'

Castelnaudàri

(Aude), 4 d'Âgousl 1873.

Brumo roujo,
Vento ou ploujo.

�—

AND

UN

SOCI

DE

79

—

IiASIdENGAS

KOUMANAS

(*)

memes Biscarrat venguet ièr à l'oustau ;
pas mounte atrapà d'anguialas de l'Eraut.
N'en a dins sa cabessa un martèl sens egau.
Sembla que desoun four ie brusis lou fougau.
l'ai dich que per acô noun ealiè veni bau,

D'el

Sap

pourrian belèu pourtà remédi au mau :
d'Aspiran, qu'ai Rec a soun casau,
Ras das moulis tiéuliès, counouis dau Hume un trau
Que lai nada à moulous aquel groumand bestiau,
Siadous que pot istà, cabussaire reiau,
Cinq minutas jout l'aiga e n'en remountà siau 1
L'anguiala mesa à l'aste es un quicon frjeau.

E que

Car Siadous

De

nou

'n manda 'n lialat Siadous

se

farà

gau.

papier ounchat d'òli, amb' als, jôubert e sau,
pessuguet de pebre, un autre de courau,
Aqui davans lou fioc la rauba que ie eau.
Ansin à pount roustida e servida pla caud
Es tant douça al palais l'anguiala de l'Eraut
Qu'après l'ou prim bouci l'on dis : « enca.ro un pau ! »
Car val per lou tout mens un rèble de lebraut.
N'en voulèn regalà tout lou gens felibrau.
Aquestes vers sou lïacs, vese qu'aeô 's pas fau;

Un
Un

N'en fai d'un autre biais l'autou de Calendau....
Escrich lou vint de mars, vigila de Rampàu.
E sinnat de moun noum :
Jaunie de Lavernau.

Mounl-peliè, 1875.

poumelado

Brumo
Soun pas

e

filho farfado

de longo durado.

(*) Aquesta pèça fouguet escriclia à l'òucasioun dau banquet
e M. Egger per lous Sòcis de las Lengas roumanas
de Mount-peliè. La carta lengadouciana, apreparada long-tems
avans lou 31 de mars, marcava un plat d'anguialas d'Eraut. Cadun
ie countava au segu. Un jour pamens l'oste venguet dire que
n'atroubava pa '11 lioc e que caliè fourçadamen vira las causas
d'un autre biais. Es adounc que lou felibre d'aquestes verses
i'ensegnet un pescaire d'Aspiran que mandet à Mount-peliè d'an¬
guialas nevos aqui n'i'a.
douna à Mistral

�—

80

—

L'AMI BEI BIDON
Premiè Près

au

Centenàri de

OSÉE

Saboly,

en

Aie fVau clusoj

Hou, mouniè mbasto tous dous ases;
Per Betelèn

nous chaut parti.
Acouito-ti, foulas ; que fases?
Pourren pas veire aqui petit. —
Sen arribats :
Bonjour, la maire 1
Moussu Sant-Jôusè, lou bonjour!
Leissas-nous bouta dins un caire,
Per aseima Jésus, pecaire!
E tout aqui mounde à l'entour.
—

•f

jj

Venguèt déclins la cabaneto
Un marchand soubre
Beilét de sous plen la
À l'efant que n'es pas

chava nier;
maneto
trop fier.
Sèi, prenguèt toutos las mounedos,
Lou petit Diéu de paureta ;
Apueis, eila-Iin, vès las fedos,
Las bèstios de lard e de sedos,
En plourant, las at lèu jeta.
un

Qu'aquello damo s'ivarajo
Dins sa piafo e sous coutilhous!
Sous carcans 'mai soun esclavajo,
Sas chadenos l'an carilhous.
Destachèt l'or de sas aurilhos
Per diverti lou gente efarit :
«

—

Noun, f'aguèt lou rèi dous paurilhos,

«

L'or

«

E

perd

mous

Entro
De la

un

que trop las buonos filhos,
paures crebon de fam. »

soudard.

—

Tout s'en

troumpeto e di tambour;
Uno lego après, soun espaso
Sautavo
que fasiot pavour.
—

V

escraso

�—

81

—

Ei Dieu que n'at pas l'abitudo
L'at presentado : mas sèi dit :
Vendrés quand l'aurés escondiudo ;
Àquello espaso es trop pountiudo ;
« Ei Ciau lou
sang ès interdit. »
«

—

«

Un evesque

de soun earrosso
Davalo ernbé soun grand veilet;
Pourtavo la mitro e la crosso,
Tout abilhat de fiau viou.let;
Cridèt : « — Jésus, vous sès moun mèstre!
Iéu? N'ei ma qu'un paure moutou 1
« Veses bèn
qu'acô pot pas èstre?
« As uno charreto à fenèstre
«

«

—

E

beicop d'or à toun bastou !

»

Lou rèi? Buon Diéu, qu'at forto mino!
Es dedins; soun mantè, defuors,
Traino eila-lin sa lonjo couino.
Vous sès loujats coumo de p.uorcs,
«

«
«
«
«
«

—

Mario, fustié, la eoumpagnol
Ount ès.lou drôle qu'ès neissut?
Per lou tiubert la pluèio bagno! »
Lou Diéu, di Ciau cran pas l'aigagno !
Anas louja ves vous, moussu ! »
—

Veso

aqui mouroè de

canonge

Que porto un libre sout soun bras ;
Qu'ès vergougnous ! « — léu vous dirange?
«
«
«

Moussu Saboly! Vous? Entras,
Diguèt Jésus. Poudès me creire,
Vostros chalendos soun pertout;
—

« Me fan ama 'mai
me fan reire!
E lèi faguèt un gros poutou.

»

Rèi, soudard, evesque,, la fenno
Badavan liours ièus estounnats :
N'amo ma la petito meno! »
E sortian en fasiant de nas.
«

—

—

Anen, mounié, tarden piu gaire :

»

�De Betelèn chaut tourna lèu.
Jésus fai la gaugno ei vantaire ;

Coumo at
At

rasou

poutounat lou chantaire?
pera — lou Bu on Diéu !

—

Amat Giron.
Lou Puèi

en

Vêlai, 1875-

Chabal
Chabal
Chabal
Chabal
Chabal
Chabal

de cibado,
de courbado ;
de fe,
de re;
de palho,
de batalho.

LA

TOUIÀUDO

l'a de mounde à la

begudo dau cantou, e mèstre Pichero, darriès
coumtadou, pot pas se para au proufi. — Mès vèjaici lou tour de
la Touiaudo, la fenno de Galis, uno que, se se
porto b'e, ie pren peno,
e que lou legi ie garo pas l'escriéure.
De-que vos, la Touiaudo? demando Pichero. De dous ou de fort?
Dono un pau de fort; un cop n'es pas coustumo.

soun

—

•—

Mèstre Pichero servis à la Touiaudo un veire de grun embé d'aigoardent que, osco !
Nosto fenno l'envalo d'uno lampado.
Alor sa figuro, qu'es segu deja pas trop poulido, grimacejo à faire

pou, e elo sou-vèn :
Brou!... coussi
—

aqueles òumenasses podou béure acô tant fort?...

Mès, cop sus cop, dis ansin douçamen
—

Tè! mèstre

Pichero, dono-me-n'en

:

per

dous

sous

de niai.

Lou Bourgal.
Très chis per la vido d'un chaval,
Très chavals per la vido d'un ome,
Très ornes per la vido d'un courbatus,
Très courbatas per la vido d'un rouve.

j

�—

IiE

Paure

83

—

RASIS

rasin, qu'un ílèu te truco la grunado !

Aro que ma Leris amount s'en esanado
E que lein de sa dent, joux le ros del maiti,

Pensabes de baira, sans pòu de mai pati,
Tout fier d'oundra le ram ount ès à la pendilho;

Aqui que n'es bengut pe 1'
Del l'ounze d'un bartas, un

degast de la trilho,
bol de fourselous,
Que sus tu s'agrumello, adalit e furious,
E que per t'eissuga del be dount nous regalos,
T'esperlinsso la pèl en brounzin de las alos.
Ah ! te baliô pla mai, rasin deifourtunat,
Abé périt su 1' pot, escardenc e flourat,
De la joube mainado à qui fasiôs embejo,
Que d'èstre p'r un bestial, que d'arréu te mourrejo,
Picassat sans relais e chucat tant e prou
Que pourriôs pas mata la set d'un mouscalhou ;
Tantols, ères ergnous de bese ma droulleto
T'estrema d'un furlup al clot de sa bouqueto,
Abant que le soulelh de sous càudis fissous

T'ajèsse baudufïlat d'un mèl claret e dous ;
de mouscos brounzinairos
T'ourrejo, te chaupits e d'apeno tu bairos,
E te cal sans re dire à tout à-n-aquel bol
De toun jus tant presat daissa prene un rigol.
Al mens t'en prègui, iéu, amago joux la ramo
Quasques grus tant flourats, tant plasents à moun amo
Qu'en les bezent mai d'un se sente saliba;
E quand la miu Leris per qui 's bòli serba,
Per fa soun espertit, d'un cop de sa poudeto,
S'en bendra t'abéusa de la maire souqueto,
Mès aro, un eissamat

Daisso-te sans eifort lisa de l'eisserment
E toumbo pla sencer dins la ma que t'atend;

Alaro, tout glourious d'escamussa ta bido,
Azoundo d'un boun goust la bouco tant poulido
Qu'uno abelho prendriô p'r un broutou qu'espelits,
Ount de manda quicon le cor me trefousits,

�—

E fa dire à cadnn
De poudé debeni

:

84

—

Ali ! s'èri iéu le mèstre

tout

ço

Bouldriò naisse rasin p'r
Autàntis de poutous que

qu'embéji d'èstre,
abé d'elo su 1' nas
pourtariô de gras!
Auguste Galtiè.

Caslannau

(Aude), sètembre 1838.
Santo Barbo la barbudo,
Très senmanos abans Nadal.

ESTEC PER ATRAPA DE PASSERATS
Semenats dins

aucelous
bendran
retard,

cantou d'ort

un
pugnat de miquetos de pa. Se lous
destourbats per digus, siots pla segurs que las
picoutcja jusquos à la darnièro, e que las fournigos saran en

soun

un

pas

Lou lendema mémo ôuperaciu.
Lous passerais, toujour engroumandits,

tournoun, sautin-sautan, e
netejadisso.
Repicats lou trin-tran en tresen lou rièrendema, en quatren, emai, se
la fantasiè bou 'n dits, e siots toujour segurs que las besliolos esperlucados faran pas de rousegous.
En fin,'un jour sus tôutis lous àutris, metets pas pus l'oumbro
d'uno miqueto. Lous aucèls toujour africs arriboun à l'oirro acouslumado, ebous prouméti que soun tôutis pla atrapats.
mémo

Lou Bourgalet.
Lous gavots de l'Auzero, que vènou travaia dins las mejanos
Cevenos, sou-disou :
Al davala i'a de panards,

e

bassos

Mès al mounta n'i'a pas cap.
Dicho das Cevenôus, que, vers la fi dal printems, montou lous troupèls dal bas Lengadô, per lous faire estiva sus lous causses das autos
Cevenos

:

Las

esquillos fôu veni lou nivou.

�—

LAS

Pèço qu'a

gagna

85

—

AREAOS DE AIMES

lou Rampan d'àuliviè,
Bexiès, 1875

au

.Councours de

T R OS

Fai pou
Rèn que

l'oumbrage dis Areno.
(Mistral, Calendau, vin.)

I
Las ai vistos

souvent, o Nimes, tas Arenos,
E, segu, chaco fes ai senti clins mas venos
Tout moun sang s'enfiouca d'un long
Ai res vist d'autant bèu qu'aquelo

trefoulirnen.

rnerâviho,

Qu'aquelo majesta mesclaclo à l'armounio
Subre lou

cors

dau

mounumen.

bastiguè. Disou qu'un emperaire,
pious Antounin, fil de noste terraire,
Vouguè faire auboura lou mounumen glourious.
Vint milo esclaus aqui de-longo travaièrou
E de jour e de niuè lus brasses ie trimèrou
Roumo las
Lou

Subre

sous

barris auturous.

Per countenta César lous esclaus

de Barutèl

empourtavou

pièi lous empielavou.
L'édifice, amoundaut, mountavo à visto d'iuèl :
Aurias di qu'au traval lus chourmo enfurounado
A grands esforts de bras vouliè, coumo Encelado,

Lous rocs

e

Escala l'aussado dau cèl.

e fa de man de mèstre,
Espaventous, soulide autant que se pot èstre;
A cent pans dins la terro aviè soun pèd'planta,
Sas pielos de roucas, terriblos, inbrandablos,
E, subre un double reng, d'arcados fourmidablos

Lou colosse èro bèu

Lou

courounavou

de bèuta.

l'a clous milo ans cl'acò : la Babèl vasto e mudo
Mostro encaro à noste iuèl sa masso sournarudo,

�—

86

—

Sas crotos, sas parets serapre plenos d'oumbrun ;
De bas subre soun front mounte lou vent jingoulo,
Scmblou s'escambarla per uno farandoulo.
Cent pourtalas iiegres de fum.
En veire acô d'en bas la pensado s'esfraio ;
Dous càrris atalats sus sa larjo muraio
le pourrièu à la fes s'espàssa sens dangiè;
Lou cièries tant proufound que, quand la poupulasso
Au mitan de l'areno en gros moulou s'amasso,
Dirias d'amount un fourniguiè.

Ai vist forço estrangiès, aval, de í'esplanado
Aluca dau gigant la caro soureiado,
Tresana tout d'un tems, toutes pica de mans
E dire : « Noun, jamai obro tant acouçnplido,
Mai pleno de grandou, mai durablo esoulido

Qu'aquelo obro das vièls Roumans!»
Relieo dau passât, es vrai, siès
Souto lou grand sourel que de

noblo e bello
rais tecapello,
T'enarques coumo un rèi dins la melancouniè;
Mès que nous fas fasti quand l'oumbro te mascaro,
E vesèn à cha pau s'espandi sus ta caro
Lou mantèl negre de la niuè.
E.
En

Uzès

Abeulenc, d'Alès.

(Gard), 1-875.

Escri sus lou pertra-carto de la pichotoMirèio
elo à sa mairino Mirèio de Roumiéu.
À mairineto caro,

Mirèio de

Roumiéu,
Aqui la miéuno caro,
Lou pertrachou de iéu,
Que sièi

sa

fihouleto

Mirèio raiouleto.
En Aies, lou 46 d'otobre 487i.

d'Arnaviello,dounaper

�—

IiOU

87

-

BONUR

bos, au tems siau de la margarideto,
Quand la niuè l'ai fugi lou calabrun pôurous,

Dins lou

léu vese, cado sero, uno gento
Emb'un galant jouvent, couble

drouleto,
misterious.

Souto un oumc ramu, rescoundu per l'oumbreto,
Espinche, pensadis, aqueles amourous,
L'iuèl dins l'iuèl, cor sus cor e sarrats à brasseto;
Ausisse das poutous lou murmur amistous.

m'avièu di : — Bonur es farfantello
Mès lou bonur l'ai vist lusent counao l'estello.

E pamens
Lou que

I—

parlavo ansin m'enganavo segur.

S'aqueles longs poutous, ardents mai que la flamo,
S'aqueles rendès-vous, embriaigariè de l'amo,
N'en soun pas uno provo, ounte es dounc lou bonur?
Maurice Faure.
à Paris, lou

6 de selembre 1875.

Douge mestiès, trege misèros.
ME POT PAS BEIRE

Arribo de causos terriblos dins la bido, disiò 'n ome de setanto
à quaucos persounos que lou courieission pas
Imaginats-bous, brabos gents, que soui enroullat joust la bandièro clal
mariage despèi mièch siècle; que ma fenno — unopastodebountat—eiéu
bibion doucetomen d'acôrdi coumo dous tourtourèls; e bei, sens abé res
—

particulièromen.

ans

fait per countraria ma coumpagno, es
punt que me pot pas beire.
—

Acô's

doua.
—

ma

Brico!

bengudo, tout d'un cop, à-n-un

pla estraourdinàri, sa-fan lous escoutaires d'un aire pietaajousto l'autre, serious coumo un ase
de perdre la bisto.

pauro moulhè ben

quand on l'estrilho,
Lou Bourgalet.

�NOUÏËL

I.ot MEDÊCI

De pau de saupre èra countent
Lou medeci'de l'ancian tems.
.

Àmbé d'aigueta, una relica,
Cresi'è de gari la coulica.
Mès lou nouvèl es pus lurrat :
Ris de souri paire e dau curât.
Dins sa pocha porta un outis
L'amaga, pertant ie sourtis,

:

Àmai per una
Vous lou
E se biràs

bagatella
planta dedins l'aissella,
un

pauc

íenvès,

Lou

planta just ounte savès.
Àntau creirias de l'enmandà;
N'a pas finit, vous eau badà.
Amb' un mirai que desmaissella
Vous espia la gargamella.
Que

ses urous sens vou

Venias mut

e

'n douta!

pourrés cantà.

A très remèdis dins

soun sac :

Lou vi, lou rum e lou cougnac.
Viva Bacus e sa panoulha!
Lou vi rend gai se nous embroulh

L'aiga

per béure es au rebut;
Gàrirà tout ambé l'embut.
Nous caudrà toutes entarrà

Quand vendra lou filoxerà.

Aquel voulur, causa soulida,
Nous prendra la boursa e la vida
Mès rousigaren jusqu'à l'os
La vianda crusa per kilos.
Per-la vianda crusa e l'alcol
Iéu me farièi coupa lou col.
Dau termomèstre dins l'aissella

N'ataque
Se

eau

pas que

la ficella

dire la veritat,

Deteste pas

la Facultat.

:

;

�—

89

-

s'en crei trop ;
jouine partis au galop.
En lioc, mêmes clins la rebarba,
Degus respèta pas la barba.
Lou que dau nis vèn d'escapà
Vòu saupre mai que soun papa.
Mès nostra epoca
Lou

Moussus, quand lou mau pica du,
un medeci madu.
Vous counselbe ambé la sciença
Prenès

D'anà cercà

l'esperiença,
pioi, mai que d'un gramecis
De pagà vostres medecis.
E

Jan dau Verdansou.

Mounl-peliè, lou 25 de setembre 1875.
EiA CAVAEiIERO

rèino, uno rèino' e soun trin,
■

N'èro pas uno

Teodor

Àl

Aubanel.

galaup, sus soun blanc chaval,

Quand passo la jouvo superbo,
Al soulelhan que,

Fa fuma

l'aigo

e

dins la val,
brausis l'erbo,

toumbo aval,
roujo coumo uno serbo,
Semblo la qu'aimèt Miraval,
Dono Alaïdo de Menerbo,

Pèl

rous

Fresco

desfait qu'i

■

e

Quand, sul causse amé sous lebriés,
Cassavo cèrvis e singliés
Sus l'andalous — fièr joust sa cargo

—

— e n'es que l'Annil,
granjeiro dal Coumbaril,
Que porto la relho à la fargo.
Clar Glèizos, d'Azilhanet (Eraut).

Dal rèi Fonse;
La

en

Aria

(Prouvenço), 187i,

�—

90

—

MOUN COUSI MELETO

tien, s
Vous dirai-ti ço qu'avenguè à moun cousi Meleto, à noun sabe
quinto noço mounte s'atroubavo envita noun sabe coussi?
Nàni, vous hou dirai pas, qu'aquelo causo n'es pas trop aisido per
counta. Pamens es quicon de bravamen galoi.
•—

—

—

Aladounc, vitamen, vitamen, mèstre Bourgal, digas-nous aeô!
Oh! lous curiouses! En fin, aici l'afaire en paraulos dau miel

propros.

Moun cousi Meleto, envita de

noço, coumo vous ai dicli, arrivé dins
mariage. L'oustau èro adeja pledecouvidats, e per reeaupre tout aquel mounde i'aviè proud'obro. Avièu bouta
de liechs, de simples matalasses, de
paiassos dins toutes lous membres.
A l'ouro de la couchado,
escoufîgnèrou moun cousi Meleto en un cambrihou qu'èro nus coumo la man, foro uno bressolo que ie dourmiè
deja dedins un droulet, un manit de dous ans, e pièi un lié per et
Meleto.
Un lié! De-que mai demanda per dourmi? subre-tout quand,
coumo moun cousi
Meleto, lou pensamen vous empacho pas... de
dourmi, e qu', au countràri, la fatigo dau viage vous aono un
besoun de som que vous destren de
cap à pèd. — Mes un
besoun pu grand es toujour pu fort qu'un besoun pu mendre. E vèjaqui qu', au.mîtan de la niuè, moun paure cousi Meleto saguè tout d'un
cop destrassouna per uno revoulumado, uno prenso de ventresco que
ie tancavo l'alé.
Tant lèu à soun entour cerquè (fuauco aisino de
soulas. Vous ai di que lou membre èro nus coumo la man; res que la
bressolo mounte dourmiè toujour, se riguent embé lous anges, l'efant
de dous ans.
Sariè be sourti deforo, moun cousi Meleto 1 Soulamen
caliè travessa la cambro d'un moussu e d'uno damo, d'autros vesitos
que counouissiè pas, e, pechaire! noun ausavo.
E acò pressavo, acò pressavo!
Mès aquelo bressolo — oh ! idèio qu'on auriè jamai cresegu pourra
giscla dau cervèl de moun cousi Meleto ! — chut ! aquelo bressolo es la
t

l'oustau dau nôvi? la vèio dau

—

—

—

—

sauvasou !

Ansin el dis ; e, d'ausido, pren plan-plan de sa bressolo lou droulet,
pauso, que dourmiè encaro, dins soun lié siéu ; pièi el se
bouto sus lou brès, e.... oh! lou pourcas!
Emb'acô sou-faguè : — Moun paure droulet, te plagne be, quedeman
creiran qu'es tu que te siès péri dins toun brès, e per acò tiraras belèn
uno bono ancado. Mès
de-que vos?...
Tout remenant acô, moun cousi Meleto torno à soun lié per reprene

plan-plan lou

tarœ
D'aq

�—

91

—'

e lou remetre clins sa bressolo. Espetacle!.. Juste aquel mousai-que un pau tarabateja dau cambiamen de jassino, l'efant, miè
taraient, miè renant, l'efant veniè de se péri dins lou lié deMeleto!...
D'aquel afaire moun cousi Meleto sourtiguè pas blanc.

loupichot
men,

Lou Bourgal.

QUAUQUES MOTS DE PEÏROT
PRIOU DE PRADINAS

priou de Pradinas,
Peyrot, felibre rouergas,
Loti boun

Aviô, touto la matinado
D'un jour de pesuc calinas,
Coufessat

uno

troupelado

De devotos de la countrado.

Mort de fam, rajent de susou,
Escapabo de sa prisou,
(Mièjour sounabo à la campano)
Quand la femno de Bourtoumiéu,
Per qu' ausigue sa coufessiéu,
Vous l'aganto per la soutano.

Peyrot i dis qu'es tard e que n'a pas lou tems,
Qu'es deju, que l'estoumac miaulo,
Qu'es l'ouro de

se

metre à taulo.

Mais elo li respond, en regagnant las dents:
Cal que me coufessés, vous plase ou vous desplase!
Per ase déu servi que s'es lougat per ase! —
Es vrai, dis lou priou ; mais l'ase, saquela!
Quand a fach soun traval, cal que manje ta-pla!
—

—

A

Peyrot dis Moussu Loupia :
Diéu ! per l'aurelho d'un crestia

—

Que vostro aurelho es Ioungarudo?
—

Ne

—

counvèni, respond Peyrot;

Mais per l'aurelho d'un bardot
Counven que la téuno es menudo. —

�—

92

—

Peyrot debiò, lou jour des Rams,
(Festo qu'aimou pla lou efants)
Predica dins la vesperado...
Un mounge que fasiò 'n sermou
Dins sa glèiso, la matinado,
Diguet, en parlant de I'intrado
Facho à Sioun per lou Segnou,
Que sabiô pas s'uno saumeto
L'i pourtet sus soun esquineto,
Ou s'èro sus un
Acô déu saupre

ase

intrat.

lou curât, —
Apound, — demandas-i de vespre,
So que penso que ne pot estre:

Sus talos causos es farrat ;
Sou de tant pauc de counsequenso

Qu'i

despénsi

pas ma scienso. —
portou tout caud.
Peyrot que n'es pas pla nigaud,
Lou vespre, escalo la cadièiro,
E quand a finit la prièiro,
Se levo drech, e parlo atal :
Lou sabent mounge me demando
Al curât

ou

—

S'èro ase ou saumo l'animal
Que pourtet dins la vilo grando

Jésus-Crist, nostre saubadou.
Sa questiéu m'es un grand ounou.
Tabé, sens faire lou viedase,.
Iéu li respôni qu'es un ase.
Beziès.

Gabriel àzais.

(Tira de las Vesprados de Clairac).
Se

mars nou

marsejo
embejo.

Tout l'an n'en pren

Pascos marsescos,

Forço nèu

e

forço toumbos frescos.

�CAUSSADO
Aire de : LA

TOULOUSÈNO, de De/fez, lou musieaire moundi

COR

qu'on se plai, o Caussado 1
Poulido bilo ount tout es gai, risent,
Sus un truquet, coumo un poul enjoucado,
Al eau soulel d'aise s'esparpalhent...
À te canta

qu'on se plai, o Caussado !
Poulido bilo ount tout es gai, risent.
A te canta

I.

clouquié que fièromen se quilho,
pourtent soun cap frisât,
Agachas-lou, coussi se requinquilho :
Semblo un gardian toujoun derebelhat...
Oh 1 respecten aquel tant bèl oubrage :

Toun naut

Dins lou cèl blu

Mai d'un aurage
L'a respectât.
II.

jardis e de tas permenados
Urous qu ba respira la gabou!
L'aire erabauraat de douços alenados
De tous

Del que

soufris amaiso la doulou...

Aimi surtout tas bellos arribados
Tant rechercados
Per lour frescou.
III.

Oh !
Dins

parlas-me d'aquelos douos ribièros,
un poutet se mesclent à tous pèds;
D'aques mercats, coumo d'aquelos fièros
Ount sès susprés de tout ço que besès :
Trufos, guits, piots, poulos belcop bantados,
Lèbres, becados
Tant qu'en boulès.

�—

94

—

IV
De tous capèls las fabricos beziados
Fan biure un fum de gais trabalhadous;
De tous depaus las pèiros renoumados
Ban ount se fa de poulidos maisous...
E tous bèls blats e lour blanco farino?

Quno flou fino
E qun pa

doux !

V
Un mot tabé per aquelos filhetos,
Al pièl suegnat, al sourrire amistous,

Al

pinçât, à las gautos fresquetos,
coumo de luquetous...
Âgachas-los, coussi s'en ban laugèros :
cos

As èls

flambents

De lours manièros

Sès

amourous.

VI
A toun

entour, la campagno floucado
Dabans bous-aus richoraen s'espandis...
De blat, de mil, la terro n'es catado;
Lous auzelous cantoun pe l'talhadis ;
Lous prats, las flous, jusqu'à la pimparello,
Tout i rapello
Lou Paradis.

J. Castela.
Moult de

Loubejae (Mount-auba), lou 30 de setembre 187i.
(Tira de Mous farinais, pouësios diversos.)
ESCRI
«

Moun

brabe

COURT E

BOU

paire,

escribi, bèi dilus, per l'esprès que partira dimars e qu'arribara dimècres. Aurets ma letro dijaux, e me mandarets d'argent
dibendres. Sinou partissi dissate per èstre à l'oustal dimenge.
Sinnat : Couscourro,
«

Bous

«

Per

coupio :

Lou Bourgalet.

«

dins

soun tour...

de Franco. »

�—

IiA

CIGAKjA

95

—

E IÌA FOURNIRA

Un jour, au pús fort de l'estiéu,
Sus una aubeta, au bord dau riéu,
Una cigala cascalhava
Embé tant de redou,

Que de l'animaudou
cors ressautava.

Tout lou
Dins

aquel tems,
Úna fourniga
Fasiè l'araire, courriguent
De la garriga
Ounte es cavat soun fourniguiè,
A la pus procha bladariè,
E chaca fes, à la passada,
L'animau alucrit,
Sens quità lou courri,
Escampava quauca lengada
(Tant que teniè res d'enmaissat).
La fourniga es pas tant bestiassa
D'anà desclavà la mourdassa
Quand ten sa proia, acô se sap.

Quoura cridava:

«

Eh be! pecaire!

Prendren pas peca à champouirà? »
D'autres cops : « Se dis que l'araire
&lt;

«

Enrega drech quand lou bouirat
«

Pioi:
«
i
«

«

«

Canta la cansouneta.
Zou! zoul canta, ma

»

migueta;

Cantà tout l'estiéu à l'oumbreta,
Es un traval ben agradiéu !
Per

ma

fe, s'era tant gagniéu

Couma es plasent, end'aquela
Iéu te fariei manobra ;

obra

«

«

«
«

«
«

Mès, couma lou que vai cantant
Tard ou à tems bramarà fam,
Aime mai eneavà, per viéure,
Pulèu qu'aiçai avé lou piéure
E manlevà 'ncô dau vesin. »

�—

96

—

N'escoupiguèt tant, à la fin,
Que la cigala ansin brandida,
Pas trop que s'endeven mousida
(Aven chacun nostesanet),
Cala soun cant un moumenet,
E iè ven : « Perdequé m'agaires?
»
Te deve-ti quicon ?
»
«
«

«
«

«
«

De-que t'ai facb, respond?

Belèu t'en dôu que lous cantaires
De viéure amount aguen poudé,
Couma tus à l'ime dau det.
E crese ben qu'es toun espera :

Voudriès que mourrejesse terra,
En rebalant gran egranoun;
»
Mès iéu n'ai de besoun
Que de sourel e d'aire,
»

«
«
«
«
«

«
«

«

E la natura, en bona maire,
Sens esperas m'aprouvesis :

N'ai à flac, n'ai à gramecis.
D'aqui qu'afrechoulida e muda,
Dau tems fugissent las cosous,
M'ane rescondre à la sournuda,
Vestida d'un cruvèj terrous.
«
Mès se dins ma baumeta
La fam fai sentre soun pessuc,
«

«

Saupràs,

Qu'au

mens

o

fournigueta,

la cigala a viscut! »

Dis, e de sa cantada
Fai mai ressounti la clausada
Que daurejou lous

blats madus.

E lous segairesque segavou,
E las ligairos que ligavou,

De lassige e de set
En ausissent soun

renduts,
sèga-sèga,
A l'obra mai tout se boulèga,
Cansoun en vêla, espantouihats,
E de-longa escarrabilhats.
A. Langlada.

Lansarcjues (Eraut), !87i.

�KEBOEEi

E «5A8R5I

Coumo tout achi-bas s'uso, fugits'. La bido,
Neit e jour, en poulsant, galaupo bès sa fi ;
Le lems debouris tout clins sa courso rapido;
Besèn passi laspours, las felhos se rafi,
L'albre se'desfelha.... La perlo cl'albairado,

Que la neit

a

plourat clins le se d'uno flour,
trop bite eibapourado,
brilbo 1' mati d'un jour.

Joux raiouns dal soulel,
Diamant d'un moumen,

dos estellos
toujours pur,
rabitsfper de clartals tant bellos

Joux le cèl dal Miejour brilhaboun
Dount le belugomen., toujours biu,

A nostres èls

Fasiô dos flourdelis sus un mantèl d'azur.
Las estellos en aut s'allamboun, se desplaçoun,

carrairôus de foc

Nou daichoun, en fusant, que
Les troubadours, tabès, quand an

Bous daichoun en

:

brilhat, trespassoun.
grand dol, Proubenço e Lengodoc!

Nimes, pas tant de pleurs! Agen, seco tas larmosl
Esperl Reboul, Jasmin abion toujours per armos,
Countro tbutis les iléus, de crids sourtits.dal cor.
Lour liro fremissiô quand, la pietat dins l'amo,
Moustraboun les paurots que la talen afamo....
Lours cants èroun de

piours cambiats en pleijo d'or.

Dabans tous cants, Reboul, pallix touto lausengo,
Dabans toun Crisl, toun Ange on demouro sens lengo.
Toun mérité moudèste a F pus brilhant esclat;
Te sios' pas desmentit à toun moumen suprême :
As

proubat que ta muso èro pa 'n anatème,
un litre segur à l'inmourtalitat.

Mès

Bous aìmi toutis clous

,

bostro bertut m'atiro.

Dins toun cor, boun Jasmi, quicon dal cèl respira;
Dins tous cants benesits restoudissoun cl'acords
Dount digus nou poudriè carcula la pouissenço :
eau e ciment, or, argent e scienço,
Tout tressauto à tous cants, sasit per tous

Pèiro,

tresports.

�—

98

—

Adessiats, troubadours!... A las amos penados,
As paurots sens panot, à las glèisos toumbados,
A la mendro infourtuno abèts prestat secours;
Dius bous a benesits à bostro ouro darrièro;
Repausarets en pax dins le loc de lumièro,
Dins la glorio dal cèl, eirouses per toujours!...
Lou Felibre Pastourèl.

Belpech (Aude), 1865.
Grando sartan per fricassa,
Embourdo fino per tamisa,
Uno fenno despensièiro,
An lèu bouida la panièiro.

MADAMO MADALENO BRES

Uno jouino fenno qu'apartèn au Lengadò, Madamo Bres, nascudo
Madaleno Gibelin, de Bouiargues (Gard), vèn d'òutène,de la Faculta de
medecino de Paris, lou diplôme de doutou en medecino.
Acô's la proumièiro fenno de Franco qu'un parié titre ie siègue esta
decerni.
La tèso de Mmo Bres èro intitoulado : De la mamello e de l'atessamai
M. Wurtz, président de la Faculta de medecino, en pleno sesiho à
Mmo Bres a di :
«
Vosto tèso restara dins nostes archiéus coumooubragescientific,
—

permetès-me de vous felecita de la delicadesso qu'avès messo dins la
causido de voste sujèt; voste rôle déura s'en tène au garimen de la
malautiè das fennos e das efants, e vous felecite d'hou avé tant te
coumprés. — »
La savento fenno déu de n'èstre arribado aqui tant à soun inteligenço qu'à soun traval afric, à soun voulé e à sa fermeta de caratère
dins las esprovos qu'a travessa sa vido.
Adeja, au sèti de Paris, veguèrou nosto coumpatrioto, souto la
granaio enemigo, pourta courajousamen lous secous de la carita e delà
scienço as paures matrassats de la patrio.
0 Mièjour, acô 's uno de tas fennos!
«

e

«

«

«

—

L. F. D. L'A.

�99

—

I/OURMO

DE

—

BICiOilIAGNO

Ramos

(1)

annosa

que

branchia pandens

ovide

Se

jamai caminats clins la Negro-Mountagno,
Ount on es bentalhat p'r un aire touchoun biu,
Bejats per raretat VOurmo de Bilomagno,
Dount les brancs annadits joux le ros que les bagno
Bailoun cado. -printerns un fresc e gai oumbriu !
Plantado su l'clabant de la gleiso campèstro,
Le cèl semblo serba soun brancage tant bielli,
E 'trabèts les bitrals de l'estreito finèstro,
La Bierjo del sant loc dount es la reino-mèstro
Su l'albre merbelhous fa trelusi

soun

f

j

11
il j
I

i

elh.

Dejoux soun tet ramat le pople slatroupello,
Parlufejo d'afas... i bendoun d'iòus, de fruts
Junquos le marguilhè que s'i degargamello
A i'encanta P rausèl, proufich de la eapello,
Que serbits à prega pes paures rebouncluts.
Al mitan de

soun trounc brounzinoun las abelbos
Curât tapla qu'un bue, le trobouu autant bel!
E 's efants de l'endreit, tôulis cuberts de pelhos,

:

En

laugièis esquirols, al bout de las cabelhos,
d'un cop, las pastellos del mèl.
L'estiu, quand la calou s'espandits su la prado,
Serbis de dous abric al janti roussignol ;
Aquital l'auzelet nou cren pas la becado
Del falquet adalit, à l'urpo replégado,
E, jouious dins le nix, uflo soun gargalhol.

Ban tasta, mai

Í

I

-

(i) La conversion (l'Henri IV

amena la conciliation des esprits.
le bon roi ordonna qu'on plantât,
dans toutes les paroisses de France, des ormes commémoratifs.
Sully, son ministre favori, fut chargé de l'exécution du présent
arrêt. Un de ces arbres fut planté près de l'église de Villemagne :
il devint superbe, ne se nourrissant que de sou écorce, et nul arbre
de la contrée ne le surpassait en beauté. De là vient qu'on donne le
nom de Sully à tous ces vieux ormes qu'on peut remarquer encore,
mais bien rares, devant le porche de nos églises de village.
Guilhe. Histoire du Lauraguais.

Pour

en

conserver

la mémoire,

!

Il

:

j :
Y
--411

�—

100

—

an surtout pla d'estac p'r aquel albre;
Joubes, i'.an fadejat, que de cots, à 's entourst...
Abei, que soun aguts, fréijis coumo le malbre,
Disoun al siu pecoulh : « Qu'à sas brancos s'azalbre
Cado an noubel printems engarlandat de flonrsl... »
E quand le repassou Irabèxo le bilage,
En quirdant : « Amoula coutèls, cisèus, faucets, »
Dejoux l'aibre gigant desplego soun oubrage
E pei, cansounejant à l'oumbro del felhage,
De la raolo en renoum fa resquita 's laucets.
Le trouneire enmalit ent escouichant la brumo,
N'a pas jamai trueat l'ourmo del grand Enric;
D'aqui ben qu'à Sant-Marc, segound bielho coustumo,
Le brabe capela sus soun felhat agrumo
Foxo benedecius, al noum del crucifix.
Mès qu'es bello en agoust, quand la trilho-lambrusco
S'escalabro à sous rams per la poutouneja,
E que le ledre-amic, s'abrassant à sa rusco,
Oundrejo de berdou, des pèds junquos la clusco,
Soun cos abielhunit qu'abril fa grilheja !
La cal bese l'ibèr de nèu touto coumoulo,
Les glassous pindoulant à sous biélhis ramèls :
Joc d'orgues en cristal ount la Naturosoulo,
En musicaires sous, à mieijo-nèit, mourmoulo
De bouxes debignant aquelos des auzèls.
E quand ben al cammas la baloclio esperado,
Aquel joun le Sully pes paisans es cantat;
Car le pifre e 1' tambour, en fasent la tournado,

Les ancians

«

an la serenado,
qu'aqui fouguèt plantât.
Se jamai caminals dins la Negro-Mountagno,
Ount on es bentalhat p'r un aire touchoun biu,
Bejats per raretat XOurmo de Bilomagno,
Dount les brancs annadits, joux le ros que les bagno,
Bailoun cado printems un fresc e gai oumbriu I
Pècoun pas d'i baila
En soubeni del tems

cado

Gabriel Peirounet.
Castannau

(Aude), &lt;1875.

�-

101

—

LOU CANT DAU LATIN.
PROUGRAMO

Lou dimars de Pasco de l'an 1878, que s'endevèn embé lou bimilenàri de la foundacioun d'Ais en Prouvenço, la Soucieta das lengos
roumanos

de

decernira, à Mount-peliè, dins la sesiho soulènno dau segound

sous councours

trienals

:

grand Coupo simboubico en argent à l'autou de la meiour'o
pouësio sus lou tèmo seguent : Lou Canl dau Latin ou autramen di
k la raço latino.
Uno

Per aquel près, qu'es ôufert per M. Albert de Quintana y Combis,
président das Jocs flourals de la lengo catalano, à Barcelouno, en 1874,
lous dialèites de la lengo d'O, lou catalan, lou francés e toutos las
lengos latinos sens essepcioun soun admesos à councourri.
La Soucieta das lengos roumanos desiro que l'on counsidère aquelo
pèçodount la loungou noun déu èstre ben counsiderablo, courno uno
sorto de Canl de raço poudent, per lou biais de traducioun sus lou
mèmeritme, veni coumun à toutes lous poples qu'aro parlou un idiome
venent de l'anciano lengo de Roumo. Lous councurrents déuran indica,
d'uno manièro preciso, la lengo ou lou dialèite dount se saran servits.
Lous manuscrits dau Canl dau Latin pourran èstre acoumpagnats
de la noutacioun musiealo das paraulos. Déuran èstre adressats, franc
île port, avans lou proumiè
de mars 1877, tèrme de rigou, au Secretàri
de la Soucieta das lengos roumanos, à Mount-peliè (Eraut). Cado côpi
pourtara uno epigrafo que sara repetado sus l'envelopo dou bihet
sagela fasent caupre lou noum e l'indicacioun de la demouranço de

l'autou.

Las pèços mandados déuran
La Soucieta se reservo cela

èstre inedichos.
traduire, dins toutos las lengos rouma¬
nos, lou Cant dau Latin que sara esta courouna e de modifica ou même
de cambia la noutacioun musiealo das paraulos. En cas de councours
per lous dous òujèts, un prougramo especial sariè anouncia avans lou
proumiè de jun 1877.
Lous manuscrits mandats saran pas renduts ; saran depausats as
archiéus de la Soucieta, qu'aura lou dre de publica, en même tems que
h pèço
qu'aura gagna lou près, las autros pèços que ie pareisseran
'mérita d'èstre

emprimados.

�IiA.

CADIÈIRA.

de la peticioun que la vila de Mount-peliè mandèl à
après la felibrejada dau31 de mars
\ 878, per réclama la creacioun d'una cadièira de lenga prouvençala à la Facultal mount-pelieirenca.

A prepaus

VAssemblada naciounala,

En fin de-qu'es aquel ramage
Lengadoucian ou probençal?
Lou Mièjour ambé soun lengage
Es segu toucat de l'aigage
Ou fissat de quauque mouissal.
—

«

Abignoun coumença la dansa :
Dins lou Mièjour touti'ôubeïs
E quitou toutes en cadança
Lou parla dai Nord de la França
Per lou parla de soun pais.
Per lou

cant, per la poulitica
Quand lou Mièjour fa lou ténor,

N'es pas autal que se pratiea!
De drecb lou mèstre de musica

Diéu

toujour arribà dai Nord.

D'una rebolta

sens

égala

Que Paris sounge à s'aparà :
Lou

Mièjour bat la generala;

Bol per el una capitula,
Per Paris lou filoxerà.
A fabricat per sa defensa
Un fusil double e chaca an nòu.
N'i'a per trambla quand on ie pensa!
Acò's VArnianat de Proubença
Ambé VArmanat Cevenòu. »

Moussus, aquel discours iéu l'ai pas fach esprès;
L'ai soubent entendut ou quicon d'à pau près.
L'ai birat soulamen dins ma lenga natala.

�—

103

—

Mes

couma aime pertout una balança égala,
Crese, s'hou permetès, que eounben à soun tour,
Quand lou Nord a parlât, d'entendre lou Mièjour.
sorres sus una countrada
Abiôudrech per égala part:
L'una ai mièjour èra l'ainada,
Mès l'autra d'un rèi preferada
Acbèt la mjèeha amai lou quart.

Dos

Quand seguèt rieha seguet fièra.
A la lenga d'Oc, sens remord,
La lengo d'Oil fasiô la guerra,
L'abiô messa dins la misèra,
Mès ie bouliô dounà la mort.
Pertant tout

un pople l'aimaba,
gais troubadous.
Quand la ferulla la picaba,
Dins Abignoun que n'en plouraba,
le nasquèt un fier amourous.

La filha das

Un felibre, l'ama intrepida,
A la barba das Francimands,

Benguèt per ie saubà la bida,
El èra fort, ela poulida,
Lou pople piquèt de las mans.
Despioi lou Mièjour ie fa fèsta,
Dirias qu'a finit soun tourment...
Mès la sorre, que la detèsta,
Dis qu'aquela michanta tèsta
Bol chanjàde goubernamen.
Mès n'es pas qu'una messourguièira,
Car sa bitima de toujour,

Quand ela a près la França entièira,
Demanda pas qu'una Cadièira
Dins las escolas dai Mièjour.
En rebutent ce que nous tria,
Lou felibre aima soun oustal

�—

E

soun cor

104

—

toujour assoucia
granda patria
païs natal.

L'amour de la
E l'amour dai
Lou dous

parla de soun enfança,
quand finis

Lou bol entendre

Dins la

paurièira ou l'aboundança;
toutes aimen la França
que chacun aime soun nis!

Per que

Bol

Charle Costa.

Sant-Andriêu-d e - S ang on i s

(Eraut), i815.

À la fièiro senso argent,
Biro toun ase, tourno-t'en.

LOU BOUIOUN

—

Digo, Batisto? laisso-me prene un pau d'aquel bouioun qu'es a»
d'iuèi, e moun estouma s'en vai.
Tè! moun orne, aqui lou culiè ; pouso dins lou toupi.
Hou!... mès boulis, aquel bouioun; coumo barbato!... mevau

fio. Ai pas res près
—

—

brûla.
—

Nèsci, de-qu'as pou! pren dau cousta que boulis pas.
Lou Bourgal.

La Soucieta per l'acourajamen au ben a decerni, au mes de mai
1875, à Paris, en sesiho sôulènno, uno courouno civico au .douloa
Roussel, députa de I'Auzero, per lous inmenses services qu'a rendu à
l'umanita e au païs. Lou doutou Roussel a dévoua sa vido à la deienso

das interès das

pichots efants.

Lou

rapport de la Soucieta fenissiè coumo acò:
Qu'aquesto courouno siègue per M. Roussel uno
la pecouneissenço publico. »
«

counsecraciéu w

L. F. D. L'A

�—

105

—

UNO LICOU

Saloumou nous avertis que « l'ome gourant lien de soun
Paucel que s'escarto de soun nis », e nostres paires
cevenòus érou 'n pau de soun avis quand disiéu :
Que va de-tras lou serre
Sap pas de-que va querre.
Aurié be fach de si souveni d'acò lou dévot de quau voulen parla. Èro
anat dins un païs loundan per i gagna sa vido ; aqui faguet lou rescontre
d'un pagan e Ii diguet : — Que ses néscis aici d'asoura d'idolos!
Quau asoures-ti dounc, tu? demandet l'autre.
Asoure lou creaire del mounde, que, tout pouderous, nourris
pertout sas creaturos.
Siès en countradisamen embé tu-mesme.
Lou sage

eodrech

es coumo

—

—

—

Ecoussi?
Se n'èro coumo dises, toun Diéu
auriés pa 'gut besoun de lou quita.
—

—

t'aurié nourrit dins toun païs e

Atupit, lou dévot revenguet sus sous passes, s'estaquet à soun
e aguet pas pus l'idèio de laissa sa baito per ana gandalha.

vialaret

P.

VArmagna cevenòu aviè dubert uno

souscripciéu à l'efèt de publica

ediciéu nouvello de Pauuo Martino!

uno

de Matiéu-Lacroix,

mort à la Grand'Coumbo (Gard), en
L'Armanci de Lengadó countunio la dicbo

maçou,

F.

troubaire-

1864.

souscripciéu.
ome qu'à peno sabiè
poupulàri en Cevenos,
proumièiro ediciéu de
Quant n'i'a pas que
planh esmouvent ! quant n'i'aura pas1 que

Pauro Martino! es lou cap-d'obro inspira d'un
escriéure e legi, d'un ome que soun noum, tout
nguèsoun ouro de celebrita en Prouvenço. La
Pauro Martino ! es abenado; s'atrobo plus en lio.
soun

en

cerco

d'aquel

voudran lou counouisse ! — La souscripciéu à
cmb'uno prefaco-biougrafico per Albert
e lou
prouû sara counsacra à enaussa au troubaire
pourtant uno escripciéu que rapelle ço qu'es esta. -—

Pauro Martino,

Arnavielle, es de douge sòus,

Matiéu uno toùmbo
Fasèn apèl caloul'ent à toutes lous felibres e també à toutes lous amis de las letros miejournalos. Lous noums souscriveires embé lou noumbre de souscripciéus
(le cadun figuraran dins lou libre. Manda au felrbre Albert Arnavielle,
en

Alès

(Gard ).

�—

106

—

VIAÏiAS

Vialas, que siès poulit, quand vèn lou mes d'agoust!
Quand dins la piano, aval, tout mouor de secaresso,

Fai bo se souloumbra dins toun valoun
oumbrous,
Souto lou castagniè, souto sa ramo
espesso.
Atires cade estiéu vers lous rocs de toun sôu
Sens coumta lou malaut, lou savent e l'artisto —
L'abitant dau vièl Nime e d'Alès lou raiôu
Que se countentou pas soulamen de ta visto.
—

End'aqueles moussus, siègue encô de Durand
Ou de Platou, lus fau tas trouchos
bricanados,
Arrousados de jouine e de vièl Frountignan.
Obi s'ère l'oste, iéu, las lus couirièi... salados!
Per moio ! s'en es tant manja que gaire plus
N'avèn... Quaranto sous pagan uno liéureto!
A peno, també, se per Pasco lou dilus,
On n'en vei un platet coustejant l'ôumeleto.
Vialas,

que

Quand

sus

siès poulit! Aime toun sourel blound
ro de Trenze, antico meraviho,
Esterpo sous rais d'or, quand furgo lou valoun
E gisclo dins lou prat sus
l'aigagno qu'esbriho.
Aime toun castagniè, vétéran cevenôu,
Qu'espandis emb' ourguièl sa tèsto verturiouso,
E sa frucho qu'on vei s'estela
per lou sôu,
lou

Avans d'ana

seca

dins la cledo fumouso.

Aime l'aigo que rajo à pies
Abéuro tous jardis que fan

bords de tas fonts,
bada de veire,

Canto, cascaio, ris à l'en tour de tous roncs,
S'escampo en blanco escumo e lindo coumo un veire.
De toun aigo, Vialas, as resou d'èstre fièr.
Es d'elo que te vèn ta premièiro richesso.
Quinto sesou que siègue : estièu, autouno, ivèr,
Toun terraire jamai patis de secaresso.
Vialas, quand

on a

Tas drolos que

fan

vist, un dimenche mati,
talamen soun poulidos,

gau

�Rosos mai que la flou d'aquel noum, sens menti,
E blancos dos ou très coumo las margaridos ;

Quand on a respira toun aire santarous
Que rend lou sang pu fort, en passant dins las venos;
S'on a 'scalat jamai toun serre sauvertous;
S'ort

a

jamai raiva dins tas coumbos serenos

;

Se l'on a quauque pau viscut em tous efants,
Gents sobres, praticous, ouspitaliès, ounèstes,
Coumo l'argent que sort de toun sòu viéus e francs,
On

(1)

pot pas t'ôublida, dins lou cor fau que rèstes!
Camile Cavaliè.

A

Violas

(Auzero), Ì874.

SOUCIETA DAS FELIBRES DE LENGADO
Lou 4 de nouvembre 1875, lous felibres de Lengadò, acampats o
representats à l'Oustau-de-vilo de Mount-peliè, an arresta la fourmaciéu
(le la Soucieta das felibres de Lengadò.
La nouvello Soucieta intro dins lou plan général qu'a per but lou
relevamen rnoural dau Mièjour. Luchara de tout biais, au mejan de la
paraulo, dau libre, dan journal, dau tiatre, etc., per lou triounfle
cl'aquelo idèio. A la darrièiro ouro, l'espaço nous manco perdouna lous
setanto noums qu', en aquete moumen, an souscrich à la Soucieta das
felibres de Lengadô ; mès l'an que vèn l'Armoria publicara toutes lous
noums das membres, lous estatuts de la Soucieta, etc. Fasèn apèl à tout
onie qu'a l'amour dau Mièjour
e de sa lengo, amour inséparable de lou
delà maire Franco, apèl a tout partisan de la decentralisaciéu.
Per fa partido de la Soucieta das felibres de Lengadô n'en fau adreissa
lademando au Secretàri, Carrièiro-Drecho, 169, en Alès (Gard). On es
reçaupegu sus la presentaciéu de dous membres. Lou près de la coutisaciéu

es

de 10 francs.

Vejaici la fourmaciéu dau Burèu de la Soucieta das felibres de

Lenfaclô.

Président d'ounou ; Frederi Mistral,
Président : Gabriel Azaïs, à Beziès.
Vire-nresiriwu
^

'

■

capouliè dau felibrige.

} Baroun Charles de Tourtoulon, à Mount-peliè.
/ Camile Laforgue, à Quaranto (Eraut).
: Albert Arnavielle, en Alès (Gard).

Secretàri-tresouriê

(1)

A Vialas, i'a

d'argentièiros remai-cablos.

�—

108

—

MORTUORUM

Tout lou mounde

se souvèn
qu', aqueste mes d'abriéu passa, très
de Paris, MM. Gaston Tissandier, Crocé-Spinelli e Sivel,
faguèroun un viage dins lous nivous, sus lou baloun Le Zénith, per fa
d'estudies scientifies, e mountèroun tant aut que l'alé lus manqué. 'Sus

sabents

très, n'i'aguè dous, Crocé-Spinelli e Sivel, que n'en mouriguèroun.
Eh ! bel un d'aqueles dous martires de la scienço apartèn au Lengadô,
à las Cevenos.
Sivel èro nascutà Pignés, proche Sauve, despartamen
dau Gard. Aviè quaranto ans à peno. Dire soun âge es dire la perde
—

que

l'art de mounta 'n baloun

Avans d'aveni à

se

faire

un

e

la scienço fan

noum

en

el.

d'entre lous

omes

sabents, Sivel

aviè prou barulla sus terro e sus aigo. — Capitàni de bastimen au long
cours, aviè fas dos ou très fes lou tour dau mounde. Èro un d'aqueles
caratères francs e galois que s'atirou vite l'amistanço de las persounos

trèvoun, e que fan aima e respeta la Franço à l'estrange pais.
end'aquelos qualitats qu'aviè déugu d'èstre, un moumen, un das
favourits de Radama II, rèi de l'islo de Madagascar. L'asartous capitàni
sariè avengu à se faire uno grand fourtuno e auriè doubri l'islo de
Madagascar au coumerce francés, s'uno revolto dau partit Orvaaviè pas
'no niuèch, estrangla lou rèi e mes sa fenno Ranavolo à sa plaço.
Dins aquelo revouluciéu, Sivel perdeguè tout soun avé, qu'èro engaja
'n d'entre-presos de coumerce dins l'islo; sauvé pas que sa pèl.
Revenguèt en Franço, coumo se dis, nus e crus. — Es adoucque
quitè de viaja sus l'aigo per viaja dins lous nivous, mounte à trouba
en

quau

Es

la mort, à dès milo mèstres d'aussado.
Sivel fasiè partido de la Société aéronautique

de France, èro tenguten
grando counsideraciéu per forço membres de Y Académie des Sciences.
Aparteniè à la religiéu proutestanto.
Ceset

de

Pèirofico.

Amat-Mario-Matiéu-Pèire Atger, nascu lou 3 de febriè 1813, mort
Mount-peliè lou 6 de febriè 1874. Èro, dempièi 1870, secretàri de la
Soucieta per l'estudie das lengos roumanos. Afeciouna per la lengo d'O,
s'èro vira seriousamen à la recerco de las pouësios e das vièls cants
poupulàris. D'acò aviè fa 'n coumençamen d'acamp que pièi abandonné,
à

�—

109

—

quand saupeguè lou vaste plan traça per sous coulègos Achile Mountel
c

Louis Lambert.

Tresoun establimen, en 1873, la Souciela das biblioufiles de Mountpeliè lou noumè soun président.
Àmat Alger a publiça 'no reediciéu de Le Harlan ou Pillage e desmlissemenl des églises de Montpellier, faicts par quelques rebelles,
piehot pouèmo francés atrouba sus la cuberto d'un vièl libre e de
quinte l'autou es incouneigu.

L'abat Yinas, curât de Jounquièiros, proche Loudevo (Eraut), es mort
(lins lou courrent dau mes d'Abriéu 1875. Èro un ome das mai Jremarcables de tout lou Mièjour dins la scienço de l'arqueoulougio e das
archièus. Fasiè partido de la Soucieta per l'estudie das lcngos roumanos;

laRevisto das lengos roumanos a pulica de sous travals.

Lou 31 de mars,

l'abat Vinas assistavoas Jocs llourals de Mount-peliè,
mort proumto enlevavo, pas vièl encaro,
bon curât à l'amour de sous parrouquians.

equauques jours après, uno
lou savent à la scienço e lou

Auguste Numa Lozeran, de Sant-Jean-dau-Gard, que signavo Jan
YArmagna ceoenòu, es mort lou 18 d'abriéu 1875, en
Avignoun. Èro ana dins aquelo vilo per se fa gari de la malautiè que,l'a
deBrion dins
aies au cros.

Jouinequ'èro — à penp trentonejavo — sa mort dòu que mai lou cor de
coumpagnous de YArmagna cevenòu, e per sa flamo felibrenco, aro
escantido, ai! lasl tout lou Gai-Sabé lou regretara.

sous

Mounsegne Claude-Enri-Àugustin Plantier, evesque de Nimes, nascu
1813 à Ceyzerieux (Ain), à Nimes es mort lou 25 de mai 1875.
Jaque Plantier, soun paire, èro un jardiniè de renoum, e lou fil aviè
d'eiritage l'amour de las llous, de quintos poussedavo uno couneissenço
on

meravihouso.

Deja

en

1837, lou jouine abat Plantier proufessavo l'ebriéu à la

faculta de teoulougio de Lioun ; en même tems, dins sas missiéus evangelicos, acoumençavo de se fa, coumo predicaire, uno reputaciéu que,
pu tard, deviè reçaupre la counsecraciéu la mai auto. De fèt, en 1847,
•'abat Plantier escalavo la cadièiro de Nosto-Damo de Paris.

�Yicàri-general dau cardinal-archevesque de Bonald, à Lioun,es d'aqui

que passé au sèii evescal de Nimes, qu'a tengu jusqu'à sa mort.
Es pas la plaço aici de parla de la part preso
per l'evesque Plantier
dins las questiéus religiousos sôulevados en aquestes
quingeou vint ans
darriès. Mès se pot dire que, coumo savent e escrivan, èro uno ilustraciéu de la Franco.

Mounsegne Plantier aimavo e soustavo lou felibrige. Nous renierabran embé plesi qu', en mars 1859, à i'ôucasiéu d'uno fèsto dounado
per
la ciéutat de Nimes as felibres
Roumaniho, Mistral e Aubanel, lou

prélat vouguè trata à sa taulo nostes cabiscôus e lus faire ounou dins
soun palais.
Quand, i'aiuèchou nòu ans, saguè traducho; dins toutos las lengosde
la terro, la bulo papalo dau dogme de la
Councepciéu inmaculado
(d'aquelos traduciéus rejounchos se n'es fach un libre mounumental e
meravihous d'enlumenaduros que se vei au
Vatican), Mounsegne
Plantier, per douna la saneiéu ortoudoussalo à la traduciéu fachodinsla
lengo d'O, ie bouté dessus lou sinnet de sa man.
Lou

felibrige vèn de fa 'no grando perdo embé Otavian Bringuiè,

mort à Lunel (Eraut, lou 10 de setembre darriè.
N'en costo d'autant mai à VArmcina de Lengadò

perdo, qu'à despart l'amistanço

de l'enregistra, aquelo

que lou paure mort aviè saupegus'atira
de nautres, coumo de toutes lous que lou counouissièu, Bringuiè, un
troubaire de la bono, auriè rendu de grands services à noste Armana,

que coumtavo sus el. Ai! las! devian acoumença en lou plourant.
Otavian Bringuiè es esta enmena per lou mau que lousecutavo

dem-

pièi quaucos annados, à l'âge de 45 ans, dins la forço de soun talent e
quand soun renoum intravo en plen trelus. Lou proumiè, aviè bouta
dins lou mouvamen felibrenc lou parla de Mount-peliè. L'obro laissado
per lou felibre mount-pelieirenc es pas fournido, mès per soun mérité
restara efara epoco. A fa Prouvença, un pouèmo d'enviroun 500 vers,
lusido meravihouso à travès l'istorio de nosto palrio; lou Roumiéu,
autre pouèmo istouric de la mémo estendudo de lou de davans; piei
autros coumpousiciéus pu courtos, que i'a 'ntre-miè : Un michant rêve
e A
prepaus de Pelrarca.
Bringuiè èro esta l'un das proumiès sôcis de la Soucieta das lengos
roumanos, que l'aviè agu uno passado, per président. Fasiè partido, en
1874, de la Jurado prouvençalo dau Councours dau centenàri de
En 1873, lou menistre de l'Estruciéu publico ie fisè la
Petrarco.
—

�—

111

—

missiéu, embé la couloubouraciéu de M. Charle de Tourtoulon — un
noura car au felibrige, — de reeounouisse, sus lous liocs mêmes, la raro
que sapartis la lengo d'O de la-lengo d'Oil. Aquel traval vai èstre
publica.
La nouvello de la mort de Bringuiè venguè doulourousamen susprene
lous felibres, au mitan de las fèstos religiousos e literarios de Fourcauquiè Acò-d'aqui traguè 'no grand sournuro sus lou lablèul Au
moumen das brindes patriaus, lou
felibre Roumiéu, dins de paraulos
esmòugudos e elouquentos, se faguent l'interprète de la doulou de toutes,
pourtè la mouciéu que cadun das felibres aqui présents (e lou capouliè
e lous cabiscôus aqui èrouj derrabèsse la
prouvençalo qu'èro sus sa
peitrino, que d'aquelos flous fourmèssou 'no courouno que lou repré¬
sentent à la felibrejado de la Soucieta das lengos roumanos, Moussu
Cavaliè, de Mount-peliè, anariè pausa sus la toumbo dau fraireregreta.
Aquel òumage rendu à Otavian Bringuiè n'en dis prou, e la courouno
trenado per lous felibres sempre engarlandara sa memorio.
.

A la fi de setembre 1875, es mort à Toulouso, mounte coumandavo
34° divisiéu d'enfantariè dau 17n cors, lou général Lapasset, nascut

la
à
Salos-sus-l'Ers (Aude),en 1817. Noste coumpatrioto coumencè de fa parla
(l'el quand èro courounèl d'estat-majour en Àfrico e que, parti proumiè,
vengé sus lous Arabos de Mostaganem lou massacre dau courounèl
Beauprêtre. — General dins l'armado de Metz, Lapasset saguèt, au
mens, un d'aqueles qu, 'àladarrièiro guerro, mantenguèrou dre l'antique
ounou francés. Es ambé respèt que repetan aici las paraulos que prounounciè davans Bazaine même, quand se manigançavo la fatalo capitulaciéu que sabèn.
—

«

Sèn, diguè, la darrièiro armado de laFranço. Se toumban, faguen

que la pousterita se descapelle davans nautres!

»

La

traitige, ai! las! deviè derraba l'espaso de la man fernissento de
sagata lou Prussian! Mès quand venguè l'ordre abouminable de rendre
lousdrapèus à l'enemi, noste général respoundeguè fieramen ;
La bregado Lapasset rend sous drapèus à degun. » — Emb'acò
faguè brûla las aiglos trancesos.
Aqui de mots e d'ates que lou païs de l'Aude, fièr de soun efant,
fera grava, de-segu, dins lou maubre e lou brounze, per que lous felens
agou davans lus iuèls lou noble eisemple d'aquel orne dau Mièjour.
—

«

Lou Felibre

de

l'Aubo.

�TAULO
Pajos

Pajos.

2
3

Esolùssis, fèstos, tempouros, etc...
Calendiè

5

Crounico lengadouciano
La cerièiro

44

Discours de Teodor Aubanel

Planh

;..,

—

M'en ut lengadoucian

71
74

Excelsior

73
74

84

Adessias
Lou Maire de Servas
Cant de printems
Fai-m'un poutou
And un sòci de las lengas rouma-

Lou moussegne
Lou menistre

26

L'ami dei buon Diéu

La proumesso

28

Rouquet e lou Bourgal.

Lou pastre

Vilanello
Per Toulouso, an noutn

de Diéu..

Lou nebout Bourgalet..
Lous debinaires de Lezigna

27
29
29
30
32

Vau-cluso
L'ase
La niuè dan mes de mai 4868
Lou rastèi
La roso e le roussignol
Lou biòu e la cigalo
Lou cant

d'un grihet à sa mato

d'erbo

..7

forto puniciu de Job
printems reveni
Vestrepain

Ai vist lou

La

fournigo..'

L'esprit e l'argent, e

l'esprit
Riquet
A
La

l'einat de

ma musa

cougourlo

L'inoundaciu

e

la lèbre

Cop de troumpeto

.

Counsel tengu per
Lou drôle savent
Lou rèi de Perso

de rais

de la pichotò

pot pas beire

Lou medeci nouvèl

—

Moun cousi Meleto

39
41

Quauques mots de Peyrot

43

La

Caussado
Escri court

e

bou

cigala e la fourniga

Beboul e Jasmi
Madamo Madaleno Rous
L'ourmo de Bilomagno

49

Lou cant dau Latin

30

La

35

Lou

56

Dous lurrats

Sus lou pertra-carto
Mirèio
Lou bonur

La cavaliero

32

Dòu e lagremo
Palmarès ielibrenc

Le rasin

Estec per atrapa de passerais
Las Arenos de Nimes

36

44
47

59
64

62

64
65

76
77

La Touiaudo

Me

42

Lous très béuses

74

nas

34
33

38

La pus

Louis

1o

17
'18
22
24
23

Uno flou maienco
La fièiro forto

.

•Repróchis à Bacus

101
02

Cadièira
Lou bouioun

Roussel,

doutou
l'Auzero
Uno licou

députa de

Souscripciéu Pauro Marlino ■'■■■■
Vialas
Soucieta das felibres de
Mortuorurn

Alès, emprimarié A. Brugueirolle e

C.i.D.i
efziEfiS

C.

Lengadà..

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733408">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733419">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733420">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733392">
              <text>Armana de Lengadò. - 1876</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733393">
              <text>Armana de Lengadò. - 1876</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733395">
              <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733515">
              <text>E. Privat (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733516">
              <text>F. Seguin (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733396">
              <text>1876</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733397">
              <text>2020-04-17 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733398">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733399">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/80d3200ae06fb718ed0932c5d70d14f3.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733400">
              <text>http://www.sudoc.fr/038602458</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733401">
              <text>&lt;em&gt;Armana de Lengad&amp;ograve;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13329" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733402">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733403">
              <text>1 vol. (111 p.) ;  21 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733404">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733405">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733406">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733407">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733409">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22458</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733410">
              <text>FRB340325101_AI-9-cev_1876</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733415">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733416">
              <text>Languedoc (France)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733417">
              <text>Littérature occitane -- Languedoc (France)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733739">
              <text>Menus</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733418">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733421">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes du Languedoc. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733422">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas del Lengad&amp;ograve;c. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="38">
          <name>Coverage</name>
          <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733424">
              <text>Languedoc (France)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733425">
              <text>Bastidon, Edmond (1834-1895)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733518">
              <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733519">
              <text>Gaussen, Pau (1845-1893)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733740">
              <text>Gleize, Louis (1830-1886)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733741">
              <text>Chalmeton, Edmond</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733742">
              <text>Cavalier, Camille (1876-1878)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733743">
              <text>Barthès, Melchior (1818-1886)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733744">
              <text>Montel, David</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733745">
              <text>Mir, Achille (1822-1901)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733746">
              <text>Bard, Louis (1826-1910)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733747">
              <text>Roux, Antoine (1842-1915)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733748">
              <text>Bourrelly, Marius (1820-1896)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733749">
              <text>Aubanel, Théodore (1829-1886)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733750">
              <text>Donnadieu, Frédéric (1843-1899)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733815">
              <text>Roque-Ferrier, Alphonse (1844-1907)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733816">
              <text>Fourès, Auguste (1848-1891)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733817">
              <text>Galtié, Auguste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733818">
              <text>Aberlenc, Ernest (1847-1930)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733819">
              <text>Faure, Maurice (1850-1919)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733820">
              <text>Azaïs, Gabriel (1805-1888)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733821">
              <text>Castela, Jean (1828-1907)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733822">
              <text>Langlade, Alexandre (1820-1900)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733444">
              <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="115">
          <name>Spatial Coverage</name>
          <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733517">
              <text>point(49.9165612,2.2555468)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823983">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733411">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733412">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733413">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733414">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733423">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2049">
      <name>Fièras = Foires</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
