<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22466" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22466?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:53:33+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="144013">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/1c464f9369958140476f91a41bb5d67e.jpg</src>
      <authentication>239ff3f5b69f4bc730af4d8e9955d1fe</authentication>
    </file>
    <file fileId="144014">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/531f991af4dc6c24ae38c451f16b8903.pdf</src>
      <authentication>892f88fc4952e3833ba13feeb26bbc47</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="734202">
                  <text>ARMANA
Pajos,
68
66

M
h
73
74

74

( Ancian Arrnagna Cevenòu )

76
77

PER

79
80

LOU

BEL

AN

DE

DIEU

82

83
84

8â
86

,ff
87
88
89

90

94
93

94
95

97
98

99
401
402

404
404
405
405
406
407
408

A T0UL0US0

A

:

&amp;1cò de Edouard Privât, libr.-edit.,
fflrièiro des Tourneurs, hôtel Sipière, e
«îïéuso

Bompard, libr.-edit, carrièiro

MOUNT-PELIÉ

:

Encò de F. Seguin, libr.-edit. carrièiro de l'Argentariè, 28, e de Goulet,
libr.-edit., Grand-Carrièiro.

teBalanços, 38.
EN

Al'entrepaus

ALÈS

:

central de Y Ârmana de Lengadò, eneò de A. BRUGUEIROLLE e Cè,
libraires-editous, Grand-Carrièiro (Carrièiro-Drecho), 102.

�ESCLUSSIS

Esclùssi toutal de luno, lou 27 de febriè 1877, de 5 o. 39 m. dau mati à 9
dau mati, en partido vesible en Lengadô.
Esclùssi parcial de sourel, lou 15 de mars, en vesible en Lengadô.
Esclùssi parcial de sourel, lou 9 d'avoust, envesible en Lengadô.
Esclùssi toutal de luno, lou 23-24 d'avoust, de 9 o. 23 m. dau vèspre à 1
dau mati.
Fsclùssi parcial de sourel, lou 7 de setembre, envesible en Lengadô.

FÈSTOS CHANJADISSOS

Ascensiéu, 10 de mai.
Pantecousto, 20 de mai.
Ternita, 27 de mai.
Fèsto-de-Diéu, 31 de mai.

Setuagesimo, 28 de janviè.
Cendres, 14 de febriè.
Pascos, 1 è d'abriéu.
Las

Rougasous, 7, 8 e 9 de mai.
1 è dimenche das

Avents, 2 de décembre.

TEMPOUROS

De Caremo, 21, 23 e 24

de febriè.

De Pantecousto, 23, 25 e 26 de mai.
De

setembre, 19, 21

e

22 de setembre.
de décembre.

Das Avents, 19, 21 e 22

Vint de mars, Printems vèrd revèn embé sas flous ;
Vinto-un de jun, Estiéu fruchiè dins sas calous;
Vinto-dous de setembre, Autouno e soun vin blous ;
E vinto-un de décembre, Ivèr frech e neblous.

Janviè, Juliet, Otobre, Avoust, Mars, Mai, Décembre
jour; Abrieu, Jun, Setembre e Nouvembre

An trento-un

N'an trento; Febriè soulet

Embé vinto-iuèch

es

pie.

�au

—

JANVIE
louojeuro ereio.ìvSS
.

h'ti'n.ctòe /âm.

ÍCU i'ùpre

Ô77

FEBR1E

MARS

hiuj.er. vt'k'fm. (ou m. e dcltSm.l.7'

louojuuro ìreÌMów òe/ou./Sm

oei-'An

dij.

S.Ijjflàa

t.

Ml.

Jour

din¬

S.Cla

dw.

don-

dû».

CANOELOUSO
S. Blaée

dix

D.

SáA)òAcii&gt;«û)

D.

SGA/a/r

Màó-

tous Rc»s

Ml.
dùn.

dil.

dto.

S7 Geaêoîcoo
S. Fer/Mm
S. Simertin

I)
Jìl,

!)lo çoo

Mm

X Scverùi
S. Julian
S. Fut, l'erintlo

dtj;

S. HichUTi).
S. ûiru'uj

Ml:

Mm.
Mm

1

S.

Giiopar?

Mm.

I).
dil.

dùn..
dm.

&gt;k;
Mo.
tUâi.

J).
Ml.
dm.
Mm.

dtj.

X. dlari
S.Bounei
S. OiidvitrM

dû'-

S. Jiuiie

-Afalâ

Mm.

S}* Eâca/iliulàe

dix.

Sfl'/daiS

dim.
dim.

(D'un.. Ç/ux6.
LAS CENDRES

dim

'f:

X.

dij-

dû».
S. Anlini
&amp;\d.i)e SMâ,%. \D.
ML
S- Canut
dim&lt;
X. Sehaolùindim.
SPAŷnìá

f

du».

Queaifi

S. Âmeutart
SlAlirlane
S.

S.

Valu

Oiiquèri

£&gt;eiapoivu&gt; SVIoalello
S.Muutd

M.

S.Mdtlilà
íl&amp;îìilaLoctfte

S.Mcdiku

dû».

S.Bàll

dOtil/n

PASCOS

M.
dm.
dm-

S. Francù de

S.Jaa ùeldlti

MlSùFranceâo
Lot AOAfartire) dim-.
Loin)

dùn.

XXoĺxcs

t.

S." Oufracto

S

Oliumiiâtuuéu- dùn..

G

S. Fùhirualtui
S. Gr egori ùejl

/0

ASCENSIÉU

S.Allorl.

S. Macàrl
S.leon (ou Or.

S.Jàll

D.

dil-

dùn.

Jûdoe'

dùn-.
Mm.

S.

dy.-

Jotuiifuiu

dùn-.

S.MaJófíiullafí'

dpdû».

X Aiuiù»

dim.

SV ûunourùio

Mm.

du»
M.
dil.
Mm--.

S. Aiâri
SekiuuuMiw
S- France') de S.
Sl'Jfartùio

dùn.

S. Gxàdafu-

dm.

dm.

S. Marcello-

dy.

SVJfaMb
S.Alarùmu'
S.Sùlè-

dû»
D.

dW.

XWenòw 'ScMvt dtl.

Mm.

o-.joayafiilO'

Mhu.6.

Apotdàni

J).

■

J/./M/S

V T.QMÎI. F-L.lm 77. pç.im'â. r.iMp

S.Marc, waria.
S.Clet
SyZelo
S. Vùlau
S. TìvtòerL
S.

Hôlj-ppi

S.A/eiarO

Sỳleiicilx

dil,

dùn.
dim.

II

/3

S. rêlù/ couaf
S. Bernai]ùi-

Ì0 PANTECOUSTÛ
dil. V S&gt;M'/lo
dùn. n St" Julù»
dùn ■r? bc\\\po\xii.c
u S. Vrlart
dp.
iô S.Dûttnaruin
dû».
dû». ■te S./'eùp &lt;)e 71n TERNITA
/)
ÌS S. Vùtcaià OeZ.
dU
dùn. V S. Mammin

SVeYût.p.

dùn.

30

dỳ'.

o/ FESTO DE DIEU

S-Aottrlsrl

M»J)

If S. Maiûtt
17 S. Bruricàd
/3 S. Toiià

f

dût).

S*mńc

-

SVCUiiido
*3e!&gt;k&gt; ỳ. Sixc.-Cor.

dû».

Si" Glicerû
/Ô S.Bou/ii&amp;i'l
dim. 16 X (renl
/7 S.ftuccuo

S.

ÛUùpùe'
Sf*Zem/A)o

dtj.

7

Mm

S.Anoèhno'

2).

RAMPANS

du.
dw.

S.Juôtùi

S.

uUli

S. (t'iàaii

dùn.

S. Slàle p- m.

PASSIÉU

M.

Mj

s.mr

Ml.

±,

S.Aiarceiin

G S.Jcm-r.-l.

d).

dite.

dû».

J)
dildim.
dùn.

G

dùn.

S. Vilourùt
S. (ralriil, art

S. JaaAaûi

/).
Ml

SV Âèino

t

•1

M».

1er

S Celtâh 'n

dû».

S.Jìeneóid

dm-

SVAlotuuw

S.

Mm-

S.Joj/ue'eSFdip dû».
£a S,*0 (3iou:&gt;

S. Tince/ià

SVdattre

/

/t

dil.

du».

-

dim.

•&gt;

S.Jlram

dû».
S! Ceoar le Muô. 1).

S1? Mtdildc

S.

m.

dû».

du».

dû.'.

3p. (m G. A'l.Lni U IOJûuS. M. bu /3

J).

P.fluoJenu'j crcùhou t)e 37/ft.J. ĹMLiJ.(r. tìf Gaii -L.m.e Ì&gt;t ÌSm.t.
veop.rtrnt.piei t)e 3//&gt;.(. m
e i)e 33 m lou- oròpre •

Si"Jfard F&lt;ficF-didoro

S. Ttlarce
S. Fruluruà
S.Anhce

Ml.

P.Q. bu ït. Ml. (m.

d.

S. Simplu'o
£cvAi

$uuu}uaqwtflu&gt; J).

Ml.

au»,

S■ Vi/iceto
S- HtWlOU/l

Jim.

1.

D.

SAeouûht

Jim-

SVAutounina

Sû Ùl/WýoVilùo
dỳ'.
S. Ctiedniir
du».
Sf* CoulM
S. Tournai) d''Ai]u dû».

JUN

MAI

ABRI E U
lotio j^uro creioiou Oe Sfi ttt.hu
ni. c/ de A3 m . leu eèòpre

dij-

i-ÀlagÎo
S.Ma/ìtAdi
SV Oulimpû
S. Antflni le T.
S.MruAlt fm G.

dû».

SÙyifeuiùle

dtôo.

S. Francù

I).

S. Verurne.

Ml,

S.Auuuà
S. Gervàoi

dùn.
dùn.

SV FioMmço

dùn.

S.léufré

Mv-

S.Allan

diàû
D.

dil

Kepù

SVAjreoo

S. 3aiv-5batiîto
Trcj.lcSAlûi

dùn.

S.Bàvi

dim.
Mo.

S.ADeUtt
S. Jnpeû
S.fyvie e XXuu

dû»

SÍ4,lucù»

dỳ\

3.0. bu-5. JF.L.bu /5 PL./m S 3.0. bu/6 V.Q.Iml.M.bu fi
FQ.hu fS- F.L.buiS.
P.O. hu iVPL. Im Î7 Eldiék F.Q. (ou 30.
.

vmk

�JUUET

AVOUST

louaJvurj vèr/nm Je 32ni. ívu falLijourù

matin

fa.

e

de. 3" m. loa

réôpre

S.Jlarcùtl

lou: m.

dùfL.

S. Folio e

dd.

S.Ai'u/iu/yt/e

Mm.

dùn.

S. faûiirliiaat

dite-

S. faMlfao.

fa.

dil.
dùn.

SỳAnpdo

St/iale/i
S.

fareu

dil-

S.Gaii'1-.ui-

dfa.

ci JuMùi

S. Tfaiinia/i

dite.
fa.

S.Ziuirt'/ij

dd.

91.0"). h Santa Ji4&gt;.

S.?Ù7
S. ûuncole

J. Afiaclet
dd.
S. faonavenlur. dm.

Mm.

dùn.

dy.

lifa.

dite.

Il

dd.
dùn.
JlLll.

t
t
Ml.

dùn.

S.Ànri

Mte.

SAfauâliclo

Mm.

A.

S/* Clara
S. Tortrau'î

dùn.

dùn.

yi.û.ku vw.c. dy.

J.Meòôi

dlV-

S. Toamau
dùô.
S. Vùicety De T. J).

SfaJtanuirfaa dd.
S. Vilou
dùn.
cS'/^ÌUv^afca? dùn
S.Catedan

t

Si* Cridtùw
S. Jaque lou M. dite.
S.Ano
A.
S faanlàli
S. jVaiœri
Sfa yjlarfa
S. loup
S.

Gertnmi

dỳ'.

Mai.

Mm.

dùv

?U0.&lt;W itevie" dùn

dùn■

alfa.

fa
dd.

S. faire eticoD-

de- 1

m. 0

SfaZiMo

dy.

S^Jalfarifv

fouJjourà

rèofirt

dy.

SAnaMli

fa.

SETEMBRE

iktôiàï,

dfa.

VISIT.OEN.D.

dùn.
.

M-nu'U

~ùc fiBnutcu

diteI).

dil.

Jù&gt;.
dite.

i?

dd.
dùn.
dùn.

t.

■

S.

L/iapoh

N.O.O'AVOUST
S./lû
S. Jtici'nle
SA F/eue
S.Louùi eçfaa.
S. faentai
S. far faal àt'Mau
S.
Sefvurùm
S. Sidoni
S. faourfaumiék
S.Lûluô rèe

S.Zefiriu
S.

Ceóàrà'

dy.
die.

dite.

fy.

Mm.
dùn-

f

dl-V-

dite.

fa:

dd.
dùn.
dùn.

venwu-

ou.

S- Cil, S. Mal
S. Mût
SA fautioul/o

S.Agrùol

S.lougii

■

G S. AùnalM

dû Sfafaeuwuru
11 S. Tarie/tl
12 SA faona

2û

S. Jen eui'û'-

Cb&lt;?-m.|o ou/ai

S.ûidldifiu

2/ S.Alatuu.
12 5. Jlauaù
23 SùTéclc
U

914 ion

35

S. fait-,'nt

%thú

26 S. Ouziud
27 SS.ûonu- eDain.
28 S. Ceran-

dite.

%

22

SAfaûjr

\fa

30. S. Jirtnm

S. Faxe

D.Ç. Lou 3. jVA Lou/0 D.O. lou ï. I.L Lou !)
m. uns
T'a lou /7. FI. Lou 7S r.eucay.
JJ.O iou L.
J

dfa.

dùn.

hyjo S.siat/. ûarù.

Mm.

S.

t

dùn.

TOUSSANT

dite-

£oiu&gt; JKotXo

fa.

dù&gt;3.

S.j%xrcet

dil-

SCluumià

dil.

SJmi

S.laearii

dùn.

dùndùn.

S. faamie

S. l'dève

dùn.

S.FrneA

Mé¬

%

dite.
fa.

a.
M.

5^ 'S.diaiï
S. Maturin.
S. Juól
S ÂUirtl
S. Tieinii

Jim.
di/n.

S.MUre
S. fau, eute-

t

Virgile-

dÙ3-

S. Venin
S. ierauù

S. Caliote
SA Tereoo
S'f Tùutieàno

S. î'ioiirenlùt

iT

4'
Mafa.

Caâlcu

%

S. lu.

Jia-

S. ScrarD-Tente

dite

S.

ûrapthi

t
ỳ.

dddùn.

S.
S.

(higèni

Oiuf uiM

S. Annan

dil.

SÙAuJo

Mm.
dim-

S.faal.ù' Omuj.

S-lc Ouriulo

olùn.

S.fafawunD
lu». De 91.(5).

SùAUùM Sal

jỳ'.

SACecM

dix.

.f. C/menL
S.u V(ore
SA Calnrùw

fa.

S.

AUiýlàrie

S. Creoin.ii
S. falorl
r Sàuvidir

i

dite-

.

fa.

S.

Simoun

S. Ùarcitec

dùlL.

S. Lucan

dùn.

S. C-fatiti

J.ÌJ,./fit

&lt;iu&gt;.

_

b.

dùn.
dùn.

S.

dy-

dut-

Ml-

di/u.

Si^ren

S.Souoline •
S. Savaur/un
S. Anlrii-u

..m).

\fa

dil.

IQ. lou /1

Pl./ouii. 1.(7. (ou 3o Pl. bu Pl. M bu

fdd

De 23 m. lou m.

enjtuyu'iw- G.

dd.
dùn.
Min.

dil-

S. TeDm

■

dỳ'.

fa.
dùn.
ilùn.

verm

Je Jm. lou. vopf

SJranc&amp;ó d'Ate

S.

S.Aiichiu, aie. dil-

Ál.l lirul. HO.ùm Ll

Ciprinn

vcjprc

DECEMBRE
L]un /ours
e

S. Tuli

S.f° Repoiado

Sis De fa Ôwm dite11 J.Aafmo
fa.
/3 S. Courneli
dd.
16 S. Tarn 1erfa
dùn
/7 SAF&amp;àvandé
13

/3
12

NOUVEMBRE
e

dite.
7 S. Autan
fa.
S 1i.-(D.t)e SvXmMv dît2 S. Verun
dùn.

S.Jandeocalfo.

S.Julìan-

OTOBRE

Je 43 m. fa/il louj vèrmou h 4S m. loin ni/ loua
jouid vermou De 43 m.
vèopre. e ùv d ou-, lou. vèspres.
Lou m.
De 34 ni. Loti

.3 m-Lotis

'J}

VI. bu 5. P.O.bu /f. II. bu l P.O. bu /I.
Pl./m 20. UÛ bu 27. Pl.ba 20. l.O.bu.

77

�CROUNICO

LENGADOUCIANO

Cade jour ausès dire que nosto lengo poupulàrio s'envai. S'en manco
p'aquelo resou siègue vertadièiro. Cèrto n'avèn pas de farfantellos sus
loomau; sèn pagats per saupre la guerro abouminablo que nous fan
tepièi tant de tems. Mès quand pensan que i'a mai de cinq cents ans
penous coundanoun à mort e que toujour vivèn; d'autro part, quaDd,
souto l'aflat das felibres, se vei espeli tant d'escrivans en lengo d'O;
quand se vei lou publi prene goust coumo fai à las causos dau felibrige,
!ous mens resounables soun-ti pas fourçats de counveni que i'a pamens
picon clins lou-d'acò que perseguissèn, piniastres e pies de fe!
ilès las longos paraulos l'an fous jours courts. E pièi es perdre soun
tas que de predica à de coûnvertits. Laissas-nous simplamen vous
dire, amis, leilous, que, gramecis à vautres toutes, YArmana de Lengadà
ifa pourrado en 1876 e que, gaiamen, entemenan aquel dau bèl an de
Dieu 1877. Ansin de counlùnio acô durel
*

*
*

déu lous journals e las
du Midi; le Moniteur de
laLozère; le Drapeau national, d'Alès; l'Extrême-Droite, de Nimes; la
Votilèn pas manca de remercia coumo se
revistos qu'an parla de noste libret : Le Journal

imite de Nimes; la République, de Mount-peliè ; le Publicateur de
Mers; le Midi, de Nimes; le Messager du Midi, de Mount-peliè; le
hsager de Toulouse; la Romania, de Paris; la Revue des langues
'omnes, de Mount-peliè.
Se n'en delembran, que nous

s'adresso publicamen
patico à nosto obro.

perdounou; noste gramecis courau

à toutes lous qu'an

douna 'n llode lusplumo sim-

grand noumbre de felibres, representents
mounte se parlo la lengo d'O, se soun
ttmpats, en vilo d'Avignoun, per arresta la Coustituciéu e lous Estatuts dau felibrige. Es Mistral el-meme que, au mitan de las aclamaciéus
«tousiastos, faguè leituro d'aqueles Estatuts fourmulats en prouvençau
«que van èstre liéurats à la counouissenço dau publi.

Lou 21 de Mai darriè, un
fc toulos las prouvinços

�Anan douna la listoclas felibres noumats, lou 2Í de
Mai, Majourausdau
felibrige. Au noumbre de 49 (per amor que 7 es la chfiro felibrèncoe
que 7 t'es 7 soun 49), qu'embé lou président, près en foro, fan 50, lous
Majouraus soun esta causits d'après l'amerite de cadun e en raport das
résultats oùtenguts dins la Causo per cado
prouvinço. La Prouvenço es
representado per J. Roumaniho, T. Aubanel, A. Matiéu, A. Tarai),
J. Brunet, A.-B. Crousihat, J.-B. Gaut, F.
Gras, l'abat Aubert, Milord
W. Bonaparte-Wyse, L. de Berluc-Perùssis, A. Michèu, M.
Bourrèlli,
V. Liéutaud e F. Vidau ; — lou Lengadô,
per G. Azaïs, lou baroun C.fc
Tourtouloun, L. Rouraiéu, J. Gaidan, P. Barbo, A. Arnavielio, A. Mir,
A. Langlado; — la Gascougno, per F. Bladé ; — lou
Roussihou, per
l'abat Courtais; — lou Limousin, per C. Chabaneau e l'abat J.
Rous;
lou Perigord, per A. Chastanet; — la
Catalougno e touto la terrod'O
espagnolo, per V. Balaguer, A. de Quintana, D. Calvet, Mila y Fontanals,
A. de Bofarull, Aguiloy
Fuster, Blanc y Cortade, Jaunie Collell, Geroni
Rossello, Fred. Soler, Querol, Cutchet, Pons y Gallarza, Pere Antonio
de Torres de (Tarragqne), Torres (de
Valenço), Camps y Fabrez, Forteza,
T. Llorente, José Maria Quadrada, Jacinto
Verdaguer e Montserrat.
—

L'acamp das Majouraus formo lou Counsistôri ou Acadèmio dauMièjour. Lou Counsistôri a lou gouvèr dau cors felibrenc e decido sus toutos
las questiéus de lengo. Soun burèu es ansin coustiluï : Président e
Capouliè dau felibrige : Frederi Mistral; assessous : J. Roumaniho, de
Prouvenço; V. Balaguer, de Catalougno; G. Azaïs, de Lengadô; canceliè dau felibrige : Louis Roumiéu.
Lou felibrige se diviso pièi en Mantenenços,
courrespoundentos as
grands dialèites de la lengo d'O. Per lou moumen i'a très Mantenenços que
founciounou : la de Prouvenço, que soun président ousindic es Teodor
Aubanel, e soun secretàri prouvisôri, lou comte Crestian de Vilo-novo
d'Esclapoun
; la de Catalougno, ernbé Don Albert de Quintana, députa
as
Cortès, per sindic; la de Lengadô, embé lou baroun C. de Tourtou¬
loun per sindic, e Albert Arnavielio per secretàri prouvisôri.
La Mantenenço de Lengadô n'es pas autro causo
que la soucieta das
felibres de Lengadô que noste Armanci n'en parlé l'an passa.
A mesuro qu'es elo que nous interèsso particulièiramen aici, anan
publica la listo das omes de la bono que se soun fach escriéure coumo

^

�-1

—

wbres-foundadous de la soucieta proumièiro, aro

la Mantenenço

:

Clar Glèizos, Junior Sans, A. Mounlel, C. Costo,
|Barthès, Camile Laforgue, C. Gros, David Mountel, Estève Glèizos,
Albert Glèizos, Antòni Rous, Gabriel Azaïs, Antounin Glaize, Frederi
Ihnadiéu, Benjamin Fabre, A. Langlado, L. Saviè de Ricard, Louis
Lambert, Anfos Roque-Ferrier, Louis Desjardins, J. Bouschetde Bernard,
Louis Lugagno, J. Vailhé, J. de Bernard, Fulcrand Delpond, E. Marsal,
Carie Cavallier, Fèlis Chavarnac, Pau Glaize, Louis Bounet, doutou
1, Espagno, Enri Delpech (Eraut); Bastidon, A. Arnavielle, lou
pastou Fesquet, Pau Gaussen, J. Mayer, Eisseto, Camile Cavaliè,
Louis Bard, Léon Alègre, l'abat E. Aberlenc, Placide Cappeau, Louis
Glèizo, Louis Roumiéu, Maurice Faure, lou curât E. Cabano, Jan
Gaidan (Gard); Pau Barbo, Louis-M.-C. Fôlie-Desjardins (Auto-Garouno); Jôusè Rous (Courrezo); Amat-Giron (Puèi-en-Velai); A. Villiè
(Aveirou); J. Castela, L.-J.-L. Piat (Tarn-e-Garouno); Achile Mir,
A. Fourès, A. Galtiè, G. Peyrounet, l'abat Francés, Frederi Tournas,
président de la soucieta das gents de letros de Paris, Adam Peyrusse
(Aude); Chaussinand, Firmin Boissin (Ardecho), E. Py (Tarn).
MM. C. deTourtouloun,

Cau pas delembra que la Mantenenço a 'n rois capital : reiini toutos
lis forços escampihados sus un grand terraire e las buta vers lou but
anenc, aqui soun rôle. La Mantenenço de Lengadô s'acampara au proumiè jour e noumara, per voutaciéu, sous vice-sindics, soun secretkri e
soun tresauriè. Lou sindic es nouma per lou Counsistôri. Embé sous
founs d'argent, nosto Mantenenço, qu', à despart las coutisaciéus das

manteneires, comto la prouprieta e l'espleitaciéu de YArmana de Lengadô,
pourra veni en ajudo à las Escolos publicairos.
Vejaici de-qu'es uno Escolo. Tout endré poussedant au mens sèt felite, fourmara 'no Escolo, destinado a créa de nouvèls felibres dins
soun mitan e à i'entretène la flamo dau Gai-Sabé. Soun Escolos publi¬
cairos, aquelos publicant un journal ou une revisto. Adeja Nimes comto
wo Escolo de marco, e sèn urous de saluda aici soun valent journal
Dominique, que rènd lous pu grands services à la Causo. Alès, la capitalo
raiolo, entrinco també soun Escolo.
Vesès que lou felibrige isto pas en soucianço e que lou Lengadô calo

Lou 17 dau

meme mes

de Mai, la

ciéutat de Nimes aubouravo poum-

í

y).

�—

pousamen

8

—

l'estatuio de soun ilustre efant, lou pouèto Jan Reboul. Coumo

juste, lou felibrige èro esta couvida 'nd'aquelo manifestaciéu, e lou
felibrige, se recourdant que lou cantaire de Y Ange et l'Enfant èro també
lou cantaire de Ma Capitello e de Mes te Matiéu, respoundeguè coumo se

de

déu à la couvidaciéu de la ciéutat nimausenco.
0 moun brave ami
dous pou lits jours que
—

Roumanibo,

o moun

mèstre ben-aima, lous

passèn à Nimes! Lou supèrbe triounile que
i'aguèn I Te remembres-ti l'antico catedralo, coumoulo de tout ço que.

la countrado comto de marcant dins lou sabé, las letros e lous arts,
dins la justiço e las armos? Te remembres-ti aquel bèu service religious
fa (eauso que se vei pas souvent) en pleno glèiso, à l'ounou d'un ome,
d'un pouèto? Lous dous evesques : Mouusegnou Besson e Mounsegnou
deCabrières? L'eloge de Reboul, prounouncia 'n cadièiro, de la bouco
de l'evesque de Nimes, dins uno lengo apariant aquelo de Bossuet?
Ah 1 las paraulos d'elèi que l'ouratou aguè per lous felibres! Sabes?

E jougnent l'ate à las paraulos, sabes també que lou digne prélat aquel
jourvouguè nous fa l'ounou de sa taulo, dins soun palais evescal.
Te remembres-ti, pièi, la fouloinmenso de la Font de Nimes, saludant
la noblo caro de Reboul, sourtido dau cisèl de l'estatuaire nimausenc
Bosc? Quante fourfoul! Quante trepil! Lous aubres dau mouut que
capello la Tourre-magno, crussissièu souto lus cargo oumenenco. Las
musicos, lous cors d'omes, souto la bagueto dau musicaire Pelet, celebravou lou pouèto glourious... Sianaqui autour de tu J. Gaidan, Bigol,
Roumiéu, Bard, Mayer, toutes de Nimes, e A, Matiéu, Arnaviello,
Charvet, Àlègre, Gaussen, de Berluc-Perùssis, Bonaparte-Wyse, de
Vilo-novo, Verdot, etc. Pièi lou maire de Nimes, moussu Blanchard,
faguè 'n eloge elouquent dau pouèto. Parlé també lou président de
l'Acadèmio dau Gard... Mes, ail lasl lou tems envejous bougé subran
un lavàssi de plèjo, e
tu, car mèstre, pousquères pas parla. Qu'enchaui!
lou vèspre, la foulo anèaplaudi, au grand tiatre, las paraulos tant fines,
tant esmôugudos, que diguères à l'ounou de toun ami, de toun frais
Reboul. E Martin, lou renouma coumiquc de Nimes, interprété, coumo
pas un, las obros prouvençalos dau felibre Jan Reboul.
Tout acô pot pas s'ôublida, pas vrai? Pot pas s'ôublida lou banquet
de 80 couberts, que, sus l'iniciativo inteligento de M. Simil, un pinlre
nimausenc, se dounè, encò de l'oste Manivet, as felibres e as parents de
Reboul 1 Quau pourriè n'en redire lous brindes elas cansous? E d'abord,
lou flame discours dau jouine e tant simpatic M. Jùli de Bernis, prési¬
dent dau banquet, pièi lou sounet esquist de Roumiéu, e las estrofos

�—

9

—

M. deBerlucde Prouvenço, e

calourentos de Bard, e Vilo-novo, e Gaussen, e Verdot, e
Peràssis, représentant à las fèstos l'Acadèmio d'Ais
M. G. Salvat, représentant la pouësio franceso, e Albert
blindant ansin à la jouvenço de Nimes :
Jouvenço, avenento au

Arnaviello,

felibre,

Iuèi boutes Nimes dins soun libre.
Oh ! lèu sara lou Mièjour libre,
Car per lou
E lou

felibrige el vôu èstre

abari ;

felibre acò 's lou prèire,
Qu'embé l'antique ounou dau rèire,
Per l'aveni gardo lou crèire
Que fai qu'un pople es fort e que pot pas

mouri !

tenguè lou let? Es tu, brave mèstre Roumaniho. Aqui
aplaudi ! Nous faguères rire amai ploura... Lou buste de
l'aulou de l'Ange et l'Enfant, esculta de la man divino de Pradier, douminavo la taulado, e, tè! nous èro avis que te sourrisiè de plasé.
Avèn pa 'ncaro tout di : Jan Gaidan, lou mèstre venera, couvidè frairalamen sous coulègos, e poulidamen se felibrigè, dins sa faroto villa,
bastido au pèd de la Tourre-magno,
Sus soun apend rouman, ount, coumo la rengloro,
Au sourel 'mai au bèu es de longo à bada.
Mès quau

saguères amira e

Nàni, mèstre

Roumaniho, visquessian-ti

tout acò !
*

milo ans, ôublidaren

jamai

*
*

felibrige. Après

Èro di qu'aquel bèu mes de Mai sariè crespina per lou
Avignoun, Nimes, après Nimes, Beziès.
Vejaici lou palmaèés de soun couneours de 1876 :
Rampan d'ouliviè en argent : Benjamin Fabre, de
per
iel vi. Medaio d'argent : M. de Gagnaud, d'Ais-de-Prouvenço,
\Aubo prouvençalo; M. lou mège Ch. Costo, de
gonis (Eraut), per Lou Counsel de moun paire. Medaios

Beziès, Loupais
per
Sant-Andriéu-de-Sande brounze :
M. Sabin Aressy, principal dau coulège d'Aurenjo, per A la Santo Vierge;
Victor Bourrèli, de Rousset (B.-d.-R.), per Lou Plan de Meiruèi; Louis
Astruc, de Marseio, per Lou nouvè dis Ourfanèu; Frai Teoubald, d'Avignoun, per La dindouleto dàu felibre. Menciéus ounourablos : Laurès,
(leVilo-novo (Eraut); Pau Fèlis, d'Alès; Pèirc Vidal, d'Alignan (Eraut);

�E.

Chalamel, de Diéu-lou-fet (Droumo); lou pastou Fesquet, de Coulou(Gard); Camile Cavaliè, de Bessejo (Gard); l'abat J. Rous, de Tulo

gna

(Courrezoj.
Lou

raport dau councours rouman saguè fa, coumo à l'acoustumado,
lou toujour valent secretàri de la soucieta bezièirenco.
remarquable raport dau councours francés, de M. A.
Buluffe, l'autou de plusiours obros pouëticos d'elèi. Lou simpatic pouëto
bezièirenc Pau Paget a gagna lou rampan de chaine en
argent d'aquel
per M. G. Azaïs,
Cilen també lou

darriè

councours.

Après lasesiho tengudo à l'Oustau de vilo, lous lauréats e lous membres
de la soucieta s'acampèrou, per
felibreja, encô de Poste de las Postos.
Aqui M. de Berluc-Perùssi, majourau dau felibrige, brindo, en prouvençau, à la soucieta arqueoulougico de Beziès, qu'a partriouticamen
releva lou drapèu abandouna per Toulouso. M. de Ricard, secretàri de
la soucieta arqueoulougico de Mount-peliè, en bono lengo d'O, remembro las ilustraciéus dau rodou lengadoucian e finis coumo acô :
Lou rèi d'Aragoun, En Jaume, èro de Mount-peliè, e dins nosto vilo
noun i'a 'no
pèiro que porte soun noum. E pamens, counquistaire,
«
escrivan, legislalou, a doumina de sa glòrio tout l'Age-Mejan! Demande
dounc qu'uno estatuio ie siègue aubourado en 1878, à l'òucasiéu delà
«

»

«
«

fèsto de la Cansou dau Lati.

»

Aplaudissèn end'aquelo mouciéu en l'ounou dau grand ome mes en
lustre per noste sindic de Lengadò, M. C. de Tourtouloun, que repré¬
senté tant dignamen iouMièjour au centenàri d'En Jaume lou counquis¬
taire, célébra à Valenço d'Espagno, lou mes de juliet passa.
*

*
*

De grandos fèstos artisticos, lileràrios e musicalos se faran à Beziès, lous
11, 12e 13 d'avoust 1877. Dins lou prougrame,figuro un councours per
las paraulosd'uno cantato en lengo d'O, que serviran per lou councours
de musico que seguira. Au moumen qu'escrivèn, lou councours vai èstre
clausi. L'an venent dounaren lous détals
*

d'aquelos fèstos.

+
*

Laissen pas Beziès sens parla de l'obro nouvello de soun valent felibre
Junior Sans : Bèit telados del felibre de la Naveto, un libre
poulidamen
estampa per D. Jouaust, de Paris. Junior Sans es trop couneigu per
avedre besoun de nosto lausengo. Junior Sans es un ainat dau felibrige,
e, dre sus lou barri, a toujour lucha senso relàmbi per la bono Causo. Sas

�Bèit telados, soun bèit pouësios mounte on retrobo toujour la scienço
de la lengo, la coulou vertadièiro, la pouncho amai la noto esmòugudo.
Anouncien lambé la souscripciéu duberto à la soucieta das lengos
roumanos, per lou Dictionnaire des idiomes romans du midi de la
France, per Gabriel Azaïs. Aquel oubrage, gramecis à soun titre e au
noum de soun autou se recoumando de cobre d'esperel.
+

*
*

Acò 's pas tout. Davans-antan, saludavian aici l'estatuaire Antounin
Injalbert, grand près de Roumo, un efant de Beziès. Dounen, aqueste
an, la capelado à soun autre efant, lou pintre Jòusè Sylvestre, proumiè
près dau Saloun de Paris, per soun tablèu de Locuste. Andriéu Rixens,
un jouine pintre moundi, i'es esta també courouna.
E tourna, un nouvèl triounfle de noste gravaire nimausenc, lou jouventLeon Boisson, qu'a gagna, el, lou proumiè grand près de Roumo,
per la gravaduro en taio douço.
*

*
*

Passen à Castelnaudàri, per sara la man d'Auguste Fourès, lou felibre
de l'argent-viéu, coumo ie dis Mil*. Embé la jouinesso e la fogo, noste
fraire de Castelnaudàri a la trobo felibrenco, e quauque jour, pla segu,
fara parla d'el. Nous a douna, 'n darriè, la Crous de l'Inoundaciu,

obro

touto inspirado. Sus l'orle de las pajos dau libre, en gros
soun estampados las letros de l'alfabet, e caduno d'aquelos letros es
l'acoumençanço d'un quatrin. Dins YAvans-prepaus de soun obro, lou
felibre dis : « Que lei mainaches que saoun mai que fa à pouchichic
lugisquen lei berses que ban segui en braves nourigats del Miètjoun,
per que debrumben pas nòstres pessomens e nôstris dois! »
Lou meme sôci a publica 'n pichot estùdie intitoula : Achile Mir e la
Cansou de la Lauseto. A també douna, en francés, de Nouvelles méridio¬
nales, que lou fan valé sus aquel terraire vesi.
Un autre ardent dau Mièjour, un patrioto à eat-evès, se pot dire,
lou felibre Louis-Saviè de Ricard, de Castelnau-dau-Les, alestis, encô
dau libraire-editou Marchessou, au Puèi-en-Velai, uno Histoire populaire
du Languedoc, anounciado en souscripciéu e que pareissera partidos per
partidos. Saviè de Ricard, que, cade jour, escriéu, de sa plumo auroujo e
dins noun sai quant de journals, tant d'ardits articles sus la Causo, pot
feçaupre aici lou testimòni de nosto simpatio couralo.
ouriginalo

«

«

e

�—

D'abord que toucan

12

—

Mount-peliè, arresten-nous ie. La Revisto das

.engos roumanos nous dounariè prou d'obro, se voulian espesi tout ço
que publico. Diguen toujour qu', à l'òucasiéu dau Coungrès de las soucietals saventos das deparlamens, à la Sorbono, lou 21 d'abriéu 1876,
près de milo francs es esta decerni à la soucieta das lengos roumanos
per sous bèus travals de filolougio. Tant mihou !
Dins aquel acamp de la Sorbono, M. lou mège Adelfe Espagno, mandadou de la soucieta que disèn, legiguè un traval foço intéressant : Des
un

influences provençales dans la langue de Molières, traval qu'a despièi
pareigu dins la Revisto e qu'es esta estampa à despart.
Au mitan das autres esorichs de la Revisto de 1876, fau cita : Histoire
littéraire des patois du Midi de la France au XVIIIe siècle, per M. lou
mège Noulet; la seguido das Chants populaires du Languedoc, per
MM. A. Montel e L. Lambert; Lettres à Grégoire (lou counvenciounal)
sur les patois de France, per Gazier, e de pouëslos signados A. Mir,
A. Fourès, T. Aubanel, G. Azaïs, A. Chastanet, L. Roumiéu, Bonaparte-

Wyse e M. Faure.
*

*
*

Noste brave ami A. Roque-Ferrier, l'infatigable seerelàri de la soucieta
das lengos roumanos, a fach estampa' à despart, en l'aumentant de
nouvèls doucumens : Énigmes populaires en langue d'Oc, traval publica
dins la Revisto de l'an passa.
+

*
*

L'autou de Très cansos en plana lengua romana, que n'a parla nosto
crounico de 1876, valent-à-dire M. R. Ferrier, vèn d'entemena la publicaciéu d'uno obro siéuno qu'apello l'atenciéu : Les âges de l'humanité,

poëme épique. Aquelo obro es escricho dins la mémo lengo das Très
cansos e, coumo dis l'autou dins sa prefaço, en rims estramp de cals
Auzias Marc

tèste

e

las Leis d'Amor. La traduciéu franceso acoumpagno

lou

rouman.

Lou pouèmo se publicara perioudicamen, per partidos de très ou
quatre cants. Nous reservan de n'en reparla.
*

*
*■

pintre de Mount-peliè a entreprés la publicaciéu ilustrado de las
coumplètos de l'abat Favre, lou poupulàri autou dau Siège de
Cadarousso. M. E. Marsal, Teditou d'aquelo grando obro, a dessina per

Un
obros

�—

13

—

rampèu,

l'ardi-

elo uno tiro-longo cl'ilustraciéus que tènou fieramen
per
desso e la vervo dan craioun, à la muso coumico en diàussi
cantaire de moussu Sistre. Recoumandan de tout noste poudé à nostes
amis e leitous que las aurièi pas deja, de vitamen se procura
Serios pareigudos d'aquel oubrage.

dau

las iuè

*

*
*

lou fidèl escoulan dau marqués de
publica, aqueste an, encò de A. Brugueirollo e Ciè,

L'autou de las Fados en Cevenos,
La Faro-Alès, a

emprimaires, en Alès, uno fino

galejado d'un centena de pajos, qu'a per

—0 brave moussu Fèlis, omèstreraiôu, la Muso
sourris encaro à vostes sètantos-cinq ans coumo se n'ayias pas que
vint I Crespina que sès! .
titre

:

Las Mouninetos.

*

*

*

Lou majourau Jòusè Rous (dau Limousin), que
\Armana de 1876, sa trobo pouëtico (Las Mouschos
la présenta souto un nouvèl titre : Cinq
lemousis. Tournan dire embé forço ço qu'avèn deja

proumetian, dins

d'or), s'es décida de
pougnados de fablos, en vers
dich, en aquesto
plaço, dau courajous felibre de Tulo, e coumtan que la simpatio de
toutes mancara pas à soun obro, qu'es en souscripciéu.
N'en disèn autant per VEstanc de Lort, pouèmo lengadoucian en
uatrecants, de A. Langlado, majourau dau felibrige, obro courounado
'un proumiè près au councours de la soucieta das lengos roumanos
de 1875.

*

*
*

L'espandido d'aquesto crounico, que se fai cade an pu cargado, amor
pourrado felibrenco, nous forço de coupa court e meme de res
quinca sus proun autros obros. Faren pas que cita :
Les villes mortes du golfe du Lion. Illibris, Ruscino, Narbonne, Agde,
Maguelonne, Aigues-Mortes, Arles, Les Sainles-Maries, per Ch. Lenthéric,
ingeniaire das Ponts-e-Caussados, 1 voul. embé quinze cartos e plans,
encô de Pion e Ciè, à Paris, 1876 (2° ediciéu), 5 fr.
Flore de Montpellier, comprenant l'analyse descriptive des plantes du
département de l'Hérault, l'indication des noms languedociens, etc., per

delà

C. Coulet, à Mount-peliè. 2 voulûmes
departamen de l'Eraut, 1876, 12 fr.
sobriquets populaires du Vivarais, per Enri Yaschalde,
de l'establissamen termal de Vais (Ardecho). Marseio,

E. Loret e Barandon. Encô de
1000 pajos, emb'uno carto dau
Dictons et

aministratou

�Marius

Olive, 1874. Dau meme : Proverbes et maximes populaires du
Vivarais; e Anthologie patoise du Vivarais. Mount-peliè, C. Coulet, 1875.
Bulletin du bibliophile Lodevois, publié par Saturnin Léotard,
publicaciéu perioudico, countenent de
pèços raros ou inedichos, etc., e un
catalogue de libres de rescontre. Ons'abouno encô de M. S. Léotard,
libraire, à Paulhan (Eraut).
Cantico à Nosto-Damo de Primo-Coumbo,
que canto lou pople
de la Vaunage, per Marius Dumas, de
Sant-Jan-de-Serro, 1876.
Brinde pourtat dins la granda Assemblada dau
felibrige, lou 2/ de
mai Ì876, per Ch. de Tourtouloun.
emprimariè centralo
Mount-peliè,
dau Mièjour, Ricateau, Hamelin e Ciè, 1876.
*

*
H-

Ai! ail aurian vougu nous alarga sus la
soucieta la Cigalo, de Paris,
flôri acamp de sabents, pouètos, literatous,
pintres, eseultous, musicaires, toutes efants dau Mièjour, que, dins lus dinados mesadièiros,
van se recaufa 'nsen au souveni dau sourel
nourriciè, e félicita coumo
se déu lous sôcis
qu'aqui mantènou l'ounou felibrenc : Maurice Faure,
courous secretàri de la
Cigalo, Louis Glèizo, L. Saviè de Ricard,

Roussy, etc.

*

*
*

Voudrian fa valé l'ounou que revèn au Lengadô de la
à l'Àcadèmio franceso de dous de sous omes : J.-B.
Dumas,
miste

d'Alès,

e

Gaston Boissier, lou letrut nimausenc;
*

nouminaciéu
l'ilustre chi¬

*
*

Voudrian redire dau fiéu à l'aguìiio la poulido
felibrejado, que, lou
28 d'avoust 1876, se faguè tout proche
d'Alès, au vièl castèl d'Arenos,
que soun castelan, moussu de Courtois, courtés coumo dis soun noum,
n'aviè fa mèstre, aquel jour, lou

felibrige qu'aimo ; — dirian coussi ie
venguèrou,embé lous felibres de l'endré : Pau Fèlis, Capitello, Charvet,
Arnaviello, Lisbonne, Gaussen, coussi ie venguèrou e lous nimausencs

Barde

Mayer, e lous dous mèstres Aubanel e Roumiéu; —dirian las
pouësios e las cansous, e (lou pu bèu) la batejado de la gento felibresso
d'Arenos, que countùnio, dins nostepaïs raiòu, Claro d'Anduzo e Azalaïs
de Pourqueirargue; dirian lou drame terrible d'Aubanel : lou
pan dau
pecat, legi sus la ribo clau lincle Auzou; dirian... mès tout acò fariè

�d'alònguis e la pajo nous es marcado, e acaban sus lou grand evenimen
del'annado felibrenco : lou mariage de noste Capouliè Mistral.
Vejaici las letros de fa part :
Madono Adelaïs, véuso d'En Francés Mistral, maianenco,
e lou plesi de vous faire assaupre que marido soun
Madamisello Mario-Louiso-Amado Riviero, dijounenco.
« Li nòvi vous saludon.
»
«

«
«

Maiano,

en

Prouvènço, lou 27 de setèmbre dòu bel an

•
«
«
«

«

l'ounour

de Diéu 1876.

Monsieur et Madame Maurice Rivière-Bertrand, de Dijon,
rieur de vous faire part du mariage de Mademoiselle
Aimée Rivière, leur fille, avec Monsieur Frédéric
du Félibrige, chevalier de la Légion-d'Honneur, et de
«

«

a

fiéu Frederi emé

ont l'hon-

Marie-LouiseMistral, président
l'ordre distingué de Charles III d'Espagne, officier de la couronne d'Italie, eommandeur de l'ordre royal d'Isabelle la Catholique, de Maillane
(Bouches-du-Rhône).
Dijon, le 27 septembre 1876.

benastrugue lous dous nòvisl lausado
Capoulièiro ! e vivo sempre lou Felibrige 1
Diéu

siè la jouino e bello

Lou Felibre de l'Aubo.
En

Alès, lou 16 d'otobre 1876.

�—

FELIBRE

AU

En

16

—

TEODOR

AUBANÈU

gramaci de la roso que me dounè pèr la

Felibrejado

dòu Si de mai 4 87 6

La

roso

Lou

que

m'avès baiado

jour cle la felibrejado,

Gardo enca la suavo òudour
Que n'en fai la rèino di flour.
L'ai juncho dins un pichot libre,
En souveni de vous, felibre,
De vous,

cantaire amistadous,

De quau ame

li plang tant dous.

Aqui 'mé d'àutri souvenènço
D'amigueto de ma jouvènço,
Sèmpre, sèmpre la gardarai
La flour d'aquéu bèu jour de Mai !
Pièi quand si fueio galantouno
Se faran d'à-founs passidouno,
Lèu soun prefum s'esvalira,
Mai lou dôu souveni viéura.
Dous felibre de la

Miôugrano,

Vous qu'àutri tèms li castelano
Aurien courouna, de segur,
Oh ! permetès qu'emé bonur,

ma pauro voues meigrinello,
Iéu qu'ame autant que lis estello
Voste parla de paradis,
Iuèi vous fague aquest mandadis

De

!

Leountino Gouirand,

felibresso d'Areno.
En

AU», lou 6 de jun

1816.

�—

RESPONSO A IiA

17

—

FELIBRESSO

(,KflV\ ri\0 GOEIRAND

gènt e fres bouquet,
Leountino, siéu resta quet.
Pèr la roso que t'ai culido,
Davans toun

Tu

me

mandes

une

De bèu vers que me

espelido

fan mouquet.

Sies felibresso pèr-co-que
Toun amo lindo rèn n'ôublido.

Oh 1 que
A la

ta cansoun es poulido 1

gràci de toun printèm,

Quicon de pur e de countènt
Qu'enauro !... Dau ! canto, chatouno 1

bouquet l'ai mes sus moun cor :
Mignoto, tis estanço d'or
Soun tèndro coume de poutouno.
Toun

Teodor Aubanel.
En

Avignoun, lou 15 de jun 1876.
Ramel court,

loungo bendémio

L'AURIO MANJADO

mon mariage, idoulàbi ma fenno,
amie. L'albo as dets de roso me suspreniô à
sous ginouls, tout lou sante-manne dal jour èri à sous ginouls, e quand
lanèit beniò me troubabo encaro à sous ginouls! Èro un deliri sens fi,
on bounur
paradisenc! L'entouràbi de caressos, la mousilhàbi de pou-

léu,

(lisiò

as

premièris jours de

moussu

Roubi à

soun

lous; l'auriô manjadol...
—

—

E

aro

?

Regrèti de b'abé

pas

fait.

Lou Bourgalet.
2

�—

18

—

GÀRDEN NOSTES NOUMS

V(

fr

Avès pas belèu remarca coussi iou parla franchimand cerco d'agi sus
lous noums batismals en lengo d'O. En espesiguent e 'n coumparant sus
lou calendiè qu'es à l'acoumençanço de noste armana, prou n'aurian à
dire. Mès cilaren soulamen lous noums lous mai ourdinàris.

fai malurousamen
creire à foço mounde nèsci de nostes païs que, d'abord que lou francés
es à la lengo das moussus, es mai coumo se déu de l'embaugna dins
soun lengage, pulèu que de parla la lengo naturalo e bello que Dieu
nous a bouta sus las labros. Vejaqui coumo de paire, maire, fraire,
sorre, an fa pèro, mêro, frèro, sur, e, per intra vitamen dins noste
cadre, coumo de Julian an fa Julien, ansin de toutes lous noums aguent
la desinenço an; coumo de Pau an fa Pol; d'Alàri, Ilèro; d'Anlòni,
Anlouèno; de Francés, Françouès-, de Benesel, Benouè; de Firmin,
Firmèn, ansin de toutes lous noums en in; de- Gervais ou Gervàsi,
Gervês; d'Alèssis, Alessis; de Pèire, Picre; d'Estève, Eslièine; d'Andriéu,
André; d'Ipoulite, Ipolito; de Maurice, Moriço; d'Enri, Anri, etc.
La

vanita, qu'a tant de preso sus la pauro umanita,

Aro,

es

intéressant d'arremarca qu', entramen que lous noums que

disèn se soun ansin courroumputs, aqueles de liocs, de vilages e de
vilos ie courrespoundent se soun counservats francs de déco.
Celtes d'ourigine que sèn, lou founs de nosto lengo es lou celtic;
nostes

noums

d'omes, d'oustaus, coumo se dis, soun quasimen toules
nostes noums

celtics. Devèn au crestianisme la majo partido de
batismals. Es dau siècle V au siècle X que lou crestianisme
dins lou Mièjour, sas foundaciéus, messos souto lous

s'espandiguent
voucables das
apoustouls e das martires, à lus tour dounèrou lus noums as liocs que
tenièu ; d'aqui vèn que tant d'endrechs soun apelats, coumo lous ornes,
de

noums

cle sants.

tèn au sòu es mens espausa à perdre soun
tèn à l'ome, car, après tant de siècles de
mescladisso franchimando, atrouban dins lous noums de vilos e de
vilages la vertadièro formo que vesèn eslrassado dins lous memes noums
d'omes. Tau que dis soun noum Eslièine, ou Julien, André, Pol, etc.,
veira dins sa countrado, dins lou Gard, l'Ardeclio, l'Audo, pertout,
prou d'endrechs que s'apellou Sant-Estève, Sant-Julian, Sant-Andriéu,
Sant-Pau. Atroubarian ansin toutes lous autres : SankAlàri, SantIpoulite, Sant-Gervàsi, Sant-Cesàri, Sant-Guilben ou Guilhaume, SantEs de creire que

ço que

caratère propre que ço que

Sauvadou, etc.

A
ti

i d:
c&lt;

Si
le

�—

La bono formo s'es també

19

—

gardado quand lous

batismals

noums

soun

venguts noums de famiho; n'i 'en manco pas que se signou, meme en
francés, Alary, qu'es Alàri, Julian, Peyre, qu'es Pèire, Andrieux, qu'es
Andriéu, Estève, noum tourna d'uno meno de coco que fan lous pastissiès e représentant un oumenet embé lous bras alandats, figuro tradiciounalo de Sant Estève, proumiè martire, — d'autant mai qu'aquelo
coco se dono as étants per
estreno dau jour de l'an e que la fèsto de
Sant Estève toco
Garden nostes
lou

aquel jour.

noums

1 E de pou

de lous perdre, counsulten souvent
e patriau.

coumpés de noste sôu tenanciè

L.

Iì'ASE E ffiOE

F.

D.

L'A.

.IAKMI.MK

FABLO

L'ase-d'un

jardiniè,

negre

de

soun

pelage,

Qu'èro (toutes ou sou) e testut e marrit,
Se boutèt dins lou cap d'estre un sabent, un sage,
E subretout d'avèire fosso esprit.
ou crèiriô d'un parel persounage?
léu, lou prumiè, que vési cado jour
Que lou que mai s'en crèi sempre es lou pus balourd.
N'en sàbi un que souvent trèvo acô del libraire,
Toutes lous lilares nòus i passou per las mas;
Siagou sinnats Hugo, Coppée, Àutran, Dumas,
Acô li fa pas mai, car lous legis pas gaire;

Quai

Mais a d'escuts e lous croumpo pâmons.
Dins sa biblioutèco a cadun dono plasso,
E coumo vièu, tout l'an, en mitant des sabents,
Lou pâlot se crèi de la rasso,
E subretout ou vol faire crèire à las gens.

Mais laissen-lou ; que se fasen pauseto
Per cado ase que troubaren,
Parle de lous que manjou pas de bren,

�—

20

—

Dirés que ma fablo es loungueto.
Tòrni à l'ase ciel jardiniè
.

parlât d'en prumiè.
pretencièu à la sabenso

Que vous n'ai
La

Acò de l'ome va pas senso
Un grand planpoung de vanitat;

L'ase, de nostro umanitat
Teniò, coume cadun ou penso;
Èro tant fier qu'un pervengut.
Quand d'autres ases, en coumpagno,
Bramabou 'nsen dins la campagno,
Nostre sabent restabo mut
Coumo s'èro pas de la meno.

fasiô pas pus mal.
Iéu que crénti aquel baccanal
Disi que per acò meritabo uno estreno.
Mès ajet tort quand un mati
De segu,

Reguinnet à mestre Marti
Lou jardiniè que l'arnescabo
E d'ourtalessio lou cargabo
Per l'ana pourta sul mercat,
E qu'i diguet, tout enfioucat,
Qu'un sabent que, dins las estellos
Coumo el legissiò, 'ro pas fach
Coumo lou bardot d'un gavach,
Per carreja de canastellos.
—

Eh! quane,

màrrit animal,

Vejanl sara dounc toun traval?
Dis lou mestre.
Lou d'un pensaire,
I respond nostre rasounaire
—

En aussant

sous

uels dèu lou ciel.

Marti lou pren per lou bridel ;
Mès branlo pas mai qu'uno burlo.
Vési qu'as virât la canturlo,
Lou jardiniè dis à l'asot;
Te creses sabent, sos qu'un sot.
Mais te punirai per la panso,
N'auras que d'abes per pitanso;
—

avant, vos manja,
preste à tout carreja. —

E se, coumo

Ten-te

—

�—

21

—

E sens crenta sa reguinnado,
Dins un cantou soul l'estaquet
De l'estable, ountd'uno mesado
Tastet pas ni bren ni civado.
Joust lou magrisi s'escranquet
Talamenl qu'ai rnestre diguet

Que n'aviò prou

d'aquelo vido....

Aqueste li metet la brido
E li carguet lous banastous.
Lou sabent marchet voulountous;
Car couprenguet, tout ase qu'èro,
Que cadun dèu fa soun mesliè,
Coumo se dis del sabaliè,
Per que tout ane sus la terro.

Gabriel âzais.
Beziès (Eraut.)

Coumo lou vent boufo drapo toun
Coumo lou ritou canto lou clèrgue

mantèl.
respond.

PINTAIRE-LA-PINTO

Pintaire-la-Pinto, un ibrougno de Sant-Ipoulite, n'en diguè l'autre
jour uno que reverto aquelo de Turgan, lou tuiaire, que n'en parlavian
dins l'Armagna Cevenôu de 1874. Legissièu davans el, dins la gazeto,
qu'avièu decoura moussu... ai! me recorde plus lou noum... enfin, que
l'avièu decoura coumo artisto en pinturo.
L'an decoura?.... Disès que fai desoun mestiè.... demandé Pintaire—

la-Pinto.
Hou as pas entendu, sa de vi! sou-ie faguèrou. Es un ome que
pinto de poulits tablèus, es un famous pin taire.
Avalisco! badè Pintaire-la-Pinto. L'an decoura arnor qu'es un pintaire; e iéu, aici, cado fes que m'arrapou 'mbriai, m'embarrou au
viòuloun! Digas-me lou noum de soun endré que i'ane vite!
—

—

Lou Bourgal.

�PANTAI
A la

pichoto Isèu de Mountvalhent

Vène aici, bloundo manideto,
"Vène un pauquet sus moun ginoul.
Te countarai une sourneto
Ou jougaren à pijoun voul.
Countan la de la fournigueto
Qu'es tant lasseto e que se plan
Que gèii i'a coupa la cambeto?
Ou be aquelo de l'agnèl blanc

Que lou loup manjo, pecaireto?
Coumo acô finirjè jamai,
Vau mai que

E que

laissen la sourneto
te conte moun pantai.

A la baumo de

Sant-Juliè,

Mau-grat rounzas e barragnado,
Dins un moumen de grand fouliè,
Tout soul

faguère l'escalado.

Voulièi d'aqui veire Labôu,
Souto soun mantèl de verduro,
Mounte canto lou roussignôu
A la primo de la naturo.
Mès quauque gripet rafala
Sourtis plan-planet de sa souiro
E dins soun got ensourcela
Me fai béure d'endourmidouiro.
Tant-lèu lou fin
Lou

degout chourla,

pren, me cabucello,
Mous iuèls podou pus veire cla
E lus regard fai farfantello.
som me

Penequejave i'aviè 'n briéu
E pantaisave per passado,

�—

23

—

Quand veguère à cousta de iéu
Uno vièio fenno assetado

:

Bagueto en man, couifet pounchu,
Palo, frounzido e miè courbado.
Me dreveiave, diguè : — ChutI
De Sant-Juliè veses la fado.

Save que tu siès enrabia
Per nosto bello felibrenco.
Es iéu, sou-fai, qu'ai engaubia
La pauro Claro, l'Anduzenco.
Dins lous bras d'un ome jalous
Soun paire la mes, tremoulido.

Mès per

i'adouci sas doulous
d'aquesto vido,

E l'amarun
le dounère

un cor amistous...
Dins sa tourre, soulo em sa muso,
Aviè pas souveni pu dous

Qu'aquel dau terraire d'Anduzo.
A la Côruio, dessouto un pi,
Veses be aquelo manideto,

regard dous, sourrire fi?
ma bagueto.
A peno quito lou begui,
N'es qu'un pichot efant encaro :
Quand mous counsels aura segui,
Aura pu bèl gàubi que Claro.
Cantara coumo un roussignòu
Dins nosto lengo mespresado,
E tout lou pople cevenôu
Vendra li baisa la pesado, —

A

L'ai toucado de

Quand aguè di, d'escambarlou
Subre sa bagueto encantado,
S'envolo ailai de-tras Gardou,
Vers Pèiro-malo e la Mountado.

Saguère soul, atremouli;

�_

24

—

Quand drouviguère mas paupèrlos,

L'aubo, dau cèi aviè pali
pèrlos.

L'escandihado de las

Isèu, aqui lou pantai
faguère dins la baumeto;
Pren moun récit coumo verai,
Te conte pas uno sourneto.
Caro

Que

Mandadis à Moussu

Alfred de Mountvalhent,

d'Anduzo
A tu,

valent cantaire

De Gardou qu'es musaire
E per moumen renous,

Per ta fiho amistouso
Ma ni uso vergougnouso
Mando soun cant crentous.

simplo e desanado.
Mès se l'aviès aimado
Dins soun vèsti groussiè,
Embé toun saupre-faire,
Sariès esta troubaire,

Es

Troubaire cabessiè.
Capitello.
8 de Mai 1873.

Acô 's

Francés,

Que manjo per très ;
Quand plôu,
Manjo per nòu;

Quand nèbo,

Manjo

que

crèbo

;

Quan fa bèls tems,

Regagno las dents.

�—

m

—

LOUS CAPELANS

—

—

Catarineto?
Maclamo?

Iuèi es divendre; davans que siègue pu tard, tèl vai-t'en querre,
aqui à la plaço, dous capelans per lou dina. Entancho-te.
Sabès qu'apellou capelan un peissou de mar. Mès Catarineto, uno
jouino Gavoto escassamen davalado de sa mountagno, s'en doutavo pas.
Elo fai res de mièl que d'ana dire à la euro (justainen toco la plaço dôu
mercat) que madamo Lanfresco i'aviè coumanda de veni vitamen querre
—

(Ions

capelans.
Ah! sou-faguèrou lous vicàris de la paròquio, end'aquel moumen
présents à la clastro, i'a quaucus de malaut à l'oustau? Mès dous! perqué dous ?
Per dina, m'a di madamo.
Per dina!... Vejan ! anen-ie toujour; veiren pièi de-que vòu aquelo
—

—

—

bravo madamo Lanfresco.
Fau vous dire que madamo

Lanfresco es uno devoto dau grosgrun.

èrou à l'oustau de

Dos minutos après, Catarineto e lous dous vicàris
madamo Lanfresco. La cousino es au ras-de-çaussado, e
tén d'abitudo au proumiè. En entendeguent
tridè :
Es tu, Catarineto? As adu lous dous capelans?

madamo se

marcha de-bas, aquesto

—

—

—

Oi, madamo, soun aqui.
Soun poulits, soun fres?
Eh ! bel madamo, sou-faguè

la servicialo en espinchant, l'un
l'autre, lous dous prèslres estabousits, n'i'a un qu'es bravamen
l'autre un pau passi.
Enfin, zou I que siègou lèu curatsl
—

après

fres e

—

—

disièu entre eles lous abats.

Curatsl vòu que saguen curats! se
es tout aiçô ?
De-que me disès, madamo?
Te dise, tônio, de cura tous capelans!

De-que diàussi
—

—

coumo se

demandé Catarineto.

Pren un coutèl, curo-lous
davalo-lous à la cavo per que se tèngou fres.
anen ! se cridèrou lous capelans despacientats, aquesto fes

déu,

e

— Anen !
madamo Lanfresco a vira canturlo !...
Sus aquelo dicho, madamo Lanfresco
laisse acaba lou restant.
.

davalè sous escaliès, e... vous
Lou Boubgal.

�—

A

26

—

FRANCÉS

liA MEMORIO DE

President-foundadou de la Soucieta das lengos
Roussihou, loti

9

CAMBOIJIJIIJ

roumanos,

nascw

à Palalda,

d'avoust 1820, mort à Mount-peliè low 29 d'otobre iSM

Dins noste triste tems de

Briho

glôrios rambaiousos,
fanfarluchos, de latou,
Mounte vertus, mérité, e tout
faus, sono fans, — passados esfraiousos

E

tout estrambord

De

Neblant las
sus

Au tems nostre

amos

soureiousos

esquichant lou boundou

se vese uno amo

;

eresarello,

Moudèsto autant qu'a l'esprit bèl,
Ma man ie lèvo lou capèl,
E de moun cor ravi brounzis la cantarello,
Ë de ma bouco vantarello
Lous
—

lausenjaires mots s'escapou per troupèl.

0

Cambouliii,
Las!
A tu

tu que la daiairo negro,
dins toun plen crei,
moun cant, que me parei
a

o

sega

amai siègue pelegro,
alegro,
revengudo à la vido se crei !

Qu'en ausiguent ma voués,
Dins

Fresis

e

Car l'aimères,

soun

bou sabe,

Quau de

—

clot founs ta cendre

sa

e coumo aimo sa
es nascu,

maire

fruchaio

Es

Nosto lengo tant qu'as viscu,
perqué vole iéu, iéu també soun aimaire,

En

lengo d'O te dire acò

Te célébra dins lou

que

meme aire,
t'es déugu. —

Au dardai estivenc que ren noun

apasimo

Avès vist bada lous luserls?
Avès vist l'aiglo dins lous èrs?

—

en

�—

Dau serre ennevouli soun

27

—

alo bat la cimo

;

L'iuèl alanda, se chalo e chimo
L'èr libre e lou trelus das luminous deserts.

Èro acô Cambouliu. Au sourel espelido,

n'aguè set.
de mouisset,
afrés azurencs se coumplai e s'òublido,
E sa destinado es emplido
Soun

amo sempre
Fiho d'un ro, nis

Às

De cops

Ah !

d'alo,

e

de saupre a fèbre amai pruset.

qu'es marrit de viéure, à de talos
mounde coume
Elos la lucho es lus prefa ;
viol, pas lou lus, sentou las
Dins noste

Sus

un

es

naturos,

fa 1

couseduros

Das codes que fan macaduros ;
Pamens van, dins lou cor lus coudous

estoufa.

Van, quedisou : —'Ncami quau noun avanço es verre!
E mai d'un, en despiè dau sort,
De la lucho vencidou sort.

D'aqueles Cambouliu èro : à l'obro ardent,
Vouguè de soun voulé de ferre,
E, 'mai que desavia, counquistè lou trésor,

fère,

Aquel lucre per quau la meno umano entièiro
Se mou, e qu'es renourn, aut reng.
Parti dau pople senso ren,
Se dins la Facultat

gagné prou sa Cadièiro,

N'aviè pas l'amo mercadièiro
E la basso favou gimblè jamai soun ren.

Vesès-lou tout d'esprit as devés de sa cargo.
Mès coumo vers un autre lio
Soun amo porto tout soun. fiol
Es aqui soun milan, se ie trai, se i'alargo,
Que nado cledo noun lou pargo....
Ah ! s'alor èro urous coumprenès, odi-o,
Vautres que

voste cor la mémo flamo rumo :

L'amour per lou sôu patriau,
Per noste cèl d'un blu reiau

�Que rèn qu'en ie pensant n'en vèn à l'iuèl la grumo,
Per lou païs que, tout en
grumo,
Tenès, per l'apara, la floundo e lou caiau I

Coumprenès

soun

bonur quand, de la founso istôrip,

Ardit, remountant lous draiòus,
Vei lous Catalans, sous avions,
Sus tout pople d'alor avedre la vitôrio,
Mès per
E

sa

Noun per la guerro e sa ventòrio,
la pouësio espandido à raiôus.

plumo, emb'

amour, sa

Fai l'istôrio dau

plumo, emb'

fin gàubi,

un

Gai-Sabé;
N'en l'ai resplendi tout lou be
Que destruguè 'n catau, un jalous au cor gàubi....
E

Pièi crido

plouro

se

:

—

coumo un renàubi,
Siès pas morto, o ma lengo !..

Toun flame enauramen aura moun çop
Isso ! se Mistral a rounfla,
Se lous felibres an l'aflat,

també,

d'espalo.

Tu, Seienço, perqué dounc resta 'qui mudo e palo?
T'éspèrou l'aissado e la palo :
l'a prou d'obro, es lou tout, aro, d'èstre
pas fia. —
N'a pas

di, vènou lèu, l'iuèl lusent, l'amo
Cridant

comme un :

—

en

fèsto,

Pensan ansin!

—

De

jouines prous : soun unes cinq,
Qu'an pas pòu ; lus idèio es forto e manifèsto,
An la taiolo joust la vèsto ;
Letruts soun, qu'an après : bon maiôu, bon rasin.
Aqui i'a Tourtouloun, cercaire coumo un mounge,
Aqui Mountel, un que sap tout,
Pau Glaize, lou grand ôuratou,
E soun traire Antounin que Prouvenço es soun sounge,
Bringuiè que irobo mièl que vounge,
Boucherie, un Santoungés, mès Prouvençau atout.
Das bruns étants roumans la parladuro
En viéu trelus vai qu'acampa,

Qu'à Mount-peliè s'es acampa

bello

�—

29

—

Lou cénacle

asciença que toutes nous apello,
e forts, dins la capello
simbèl jamai s'abousounara pa.

Fidèls

Que soun

Carie sert de pieloun
Car la lengo

noste cor patrioto,
n'en fai la clau
(Quaù la renègo, vil esclau,
L'amerito soun pan vispre courao agrioto 1 )
Perqué la mort escarioto,
0 Cambouliu, tant lèu t'ajassè dins soun clau?...
De l'aubre qu'as planta n'as pas
N'as pas couneigu lou

vist l'espandido ;
soulas
Qu'endor lou lauraire que, las,
Dau sèti pairoulau, la jouncho au sèr gandido,
Vei sa famiho degourdido
Egai'o, qu'es l'oustau prouspère.... Noun, ai I lasl
D'ouro t'a près la mort. Mès n'a près qu'un
Elo dau cor nous a pas près
Toun souveni : sempre i'es fres.

cadabre;

Dau tems escrafarèl

pot courre lou grand vabre,
Sempre toun noum, o mèstre fabre,
Lusira sus toun obro, à soun frountau de gres.
E nautres que

luchan per la sublimo Causo,
Que la vièio patrio aiman,
Eirets dau traval de ta man,
Toun noum, o Cambouliu, es la poulido causo
Que passaren au jouvent. qu'auso
Avé la fe de ièr qu'es l'espèr de deman 1
Albert Arnavielle.

Alès, 1870.
Foço legi e res aprene, es cassa per pas tuia.
Alo de perdigal, quèisso de capoul, cougo de pèis,

Ne milhou.

cap

de

saumou, es

Cal te mesfia dal dabans d'uno baco, dal darriè d'uno miolo
pistats d'uno fënno moustachudo.

e

das

�—

30

—

RIQUET

Aqueste an, n'en cliren pas qu'uno de Riquet, mès sara pas mousido.
jour à l'autre Riquet se fai bèl; aro vai à l'escolo dau mèstre; a
bono tèsto, e n'en saupra tout-aro autant
que lou mèstre e belèu mai,
car aproufîcho ben de las
liçous : anas veire.
Fau vous dire que lou mèstre de Riquet es un mèstre d'escolo à la
modo, un mèstre coumo se déu, un d'aqueles que defendoun à lus
escoulans de parla la lengo que savou, la lengo d'O, noum de sorti Ah! segu qu'es un mèstre coumo se
déu, lou mèstre de Riquet 1
L'autre jour fasiè 'nsin soun escolo as pichots mechous
qu'assavento:
Messieurs les-z-élèves, c'est-t-incliibitablement-t-un des plus granit
bienfaits-z-accordès-z-aux-z-liommes que celui de l'inslrucquetion. Vous,
fils d'agriculteurs, qui êtes-z-appelés-z-à devenir, comme vos-z-auleun,
des-z-agriculteurs, il est-t-important que vous receviez-z-en partage lit
notions propres-z-à faire de vous des-z-agriculteurs-z-émérites.
Lous efants badavou la dragèio e, coumo de juste,
coumprenièu pas
res à ço
que disiè lou mèstre que, countuniant :
Abordons donc, disiè, le sujét-t-atlachant de
l'agriculture. El
d'abord d'où vient ce
mot-t-agricuhure? Du latin agricultura. Parmi
les diverses branches de
l'agriculture, nous citerons : l'horticulture, de
hortus, jardin, et culture, culture des jardins ; l'arboriculture, arbor,
arbre, culture des-z-arbres; la viticulture, vitis, vigne, culture des vignes.
En poursuivant-t-encore, nous-z-avons :
l'apiculture, apis, abeille, cul¬
ture ou, mieux-z-encore, l'art d'élever les-z-abeilles. Vous
comprenez,
D'un

—■

—

messieurs les-z-élcves?

Amai i'aguèssou comprés que- de
mens en
faguèrou signe de la tèsto que si. léu aurièi fa

Mès tourna lou mèstre :
Assurons-nous de la chose.

mens, toutes
coumo

lous efants

eles.

Voyons-z-un peu, monsieur-r-Henri
(monsieur-r-Hcnri èro noste Riquet, que se capitavo juste èstre lou
questiouna), qu'est-ce que, par eguesemple, que l'apiculture? Je dis l'api,
l'apiculture.
E Riquet de respondre : —
L'apiculturo, moussu, c'est la manière
dé faire vénir les àpis.
—

Lou Bourgal.

�ai

—

A BERNARD

AIMÉ

Se las escolos das Fraires de la doutrino crestiano
Dich à la distribuciéu des près

d'aquelos escolos

1

Remembro-te

sèmpre,

o

jouvènt,

Que la vido n'es qu'un passage,
Mais que la refleciéu rènd sage
E que l'estùdi fa savent.
II

Remembro-te

mai, moun efant,

Qu'amai siegue courto la

vido,
Aquel fa pla tristo finido
Que la passo en gourrinejant.
III
Del traval dounc
E

noun

quand lu legiras

âges pou ;
moun libre (I),

Diras : Lous cants d'aquel felibre
Sou lous d'un efant del Capnôu.

Junior Sans.

Beziès, l'endema de Sant Roc, 1876.
Al camp

de l'alauso

Fagues pas ta pauso.
Las

mas

negros

fou lou

pa

blanc.

(1) L'autou de Las Bèit Telados del felibre de la Naveto

a

douoa

per

près

aqùel libre galant as très escoulans de las Escolos coumunalos das Fraires de
Beziès, signalats coumo lous mai savents. Cadun lou felecitara de sa generouso e
inteligento idèio.
L. F. D. l'a.

�—

32

IiOU BAKRAliET

—

DE

MÈSTHE

MIR

Qu'un amie séu i'a mandat de Paris

REFRIN

Mèstre Mir

'n barralet

a

Qu'i ben de la capitalo,
Qu'es poulit 1 on s'arregalo
De lou teta '

plen galet.

Es fait d'un bouès que perlejo
E qu'embaumo de sentou ;

Al punt que bous ben l'enbejo
Sul cop d'i faire un poutou.

Mèstre Mir

'n barralet...

a

A sièis anèls per paruro
Que lou cintoun just al cor;

I miralhats la

:

Soun pas

soun

figuro
de latou...

Mèstre Mir

d'or!

'n barralet...

a

La boundeto porto, fîèro,
Soun dousilhou capsounat,
E lou trauc de la gatièro

A 'n roubinet
Mèstre Mir

a

argentat.

'n barralet...

Sa formo

loungarudeto
plasé fa sauta l'èl ;
Lou prendriots à la brasseto,
Coumo un anget al poupèl.
De

Mèstre Mir

a

'n barralet...

�—

33

-

Aro es besoun que bous
digue,
Brabos gents qu'abèts de go'ust,
De-que cal que se rempligue?
Perdi ! direts, de boun moust !
—

Mèstre Mir
Sion

a

—

'n barralet,..

parfetomen d'acôrdi,

Embuten-Iou dal milhou

:

De Bourgougno, de Sant-Jòrdi
Bal mai de bièl Roussilhou.
Mèstre Mir

a

..

'n barralet...

Per

feni, paren en rodo
un
goubeletat,
trinquen, perqu'es la modo,

Cadun
E

Tòutis à nostro santat.
Mèstre Mir

a

'n barralet

Qu'i ben de la capitalo.
Qu'es poulit ! on s'arregalo

De lou teta '

plen galet.
Acliile Mir.

Fount de

l'Oum, 47 de setembro 4876.

Qui trabalho pas pouli
Trabalbara roussi.

UN OME QUE BOL MOURI COUMO LOU CRIST
On

bourgés de sàbi

d'imou farcejairo, disiò sus soun lèit
de sous amies qu'èroun benguts lou beire :
Plaçats-bous, se bous plai, l'un à ma dreito, l'autre à ma gaucho,
Per fi que posque abé la counsoulaciu de traire moun darrié badal
(oumo Nostre-Segne : entre mièch de dous boulurs.

m

pas ount,

mort à dous proucurous

-

Lou Bourgalet
B

�preiêro

í;etekxo
A

moun

ami de

cor

lou

felibre de TAubo

A l'òurisoun lou cèu

blanquejo,
risènt
clarour; tout ravassejo,

L'aqbo

Trai

sa

en

E l'on entènd

L'aubre, la flour, l'erbo, la plailto,
Lis auceloun

Manda

vers

Diéu, bresin qu'encanto,

Si ôuresoun.

Cor
Anen ! moun cor, anen
A la

Dins

! moun amo,

Jougnissès-vous
voues santo que prouclamo,
sou

La flamo

etèrno e puro gamo,
Diéu pouderous I
au

front, mounto

e

dardaio

Lou soureias ;

miejour, rèn plus cascaio,
Tout es à jas.
Coume au matin, part de l'oumbrino

Pico

Un dous murmur,

Qu'espand si noto mistoulino
Dins lou cèu pur.

.

Anen!

moun

cor,

anen! moun amo....

Pièi, quand s'acabo la vesprado,
Lou calabrun
li colo ensoureiado
Soun mantèu brun;
E l'on ausis de l'auceliho
Lou gai piéu-piéu ;
Trai

sus

�-

De si

35

—

benfa, dins la ramiho,
Remèrcio Diéu.

Anen!

moun

cor, anen

! moun amo....

Quand la naturo apasimado
Se taiso e dor,
Dins la niue lindo e clavelado
D'estello d'or
Mounto la luno palinouso,

E, dins l'èr viéu,
Se mesclo i voues misteriouso
L'alen de Diéu.
Anen !

Moun

cor, anen ! moun amo....

moun

Diéu,

à touto
d'amour;
E l'amarun tambèn s'aubouro,
T'òufris si plour.
De-longo ansin dins la naturo,
Segnour, sara,
E niuech e jour la creaturo
vers tu mounto

ouro

De cant

Te lausara.
Anen !
A la

Dins

moun

cor, anen

! moun amo,

Jougnissès-vous
voues santo que prouclamo,

j

etèrno e puro gamo,
Diéu pouderons !

soun

Louis Bard.
à

Nimes, lou 4 de jun ÌS76.

Soupo d'al

e d'aigo
Salbo la bido,
Gasto lau cantel,
Labo lou budel.

boulido '

�—

36

—

COUMO DISIO L'AUTRE

Dins nostes endrechs

es toujour coumo disiò l'autre.
Quane es aquel autre?... Es l'autre.
Ansindo vous atroubas en journado, e, vès las iocli ouros de mati,
tuas lou verme, paure de vous! amb'un croustet de pan e de rabesper ïî
pitanço. Quaucus passo que de soun èr de dous èrs vous demando :
Eh! be! soun bos lous rabes?
Hel sou-fasès alor vous, coumo disiô l'autre, lou missou es be I ;
—

—

lant bo !

Après acô, vous arribo un jour de mounde en
l'autre : Las vesitos fan dos fes plasé : quand
s'envan. E coumo disiô l'autre:

vesito. Coumo
vènou e quand piéi

|

Après très jours l'on s'enuojo
De fennos. d'ostes e de plojo.

Après ioch jours, e qu'amai parloun pa 'nearo de parti, cs_ bo quicon
vèjaqui que s'endevèn que toumbo un pauc de plojo.
Tè! plôu, sou-fai aloruno de vostos vesitos.
Obacò 1 li respoundès; coumo disiô l'autre :

mai!... E
—

—

Ploù amai plôurô:
S'ère encô de vous m'enanariô.

qu'aviô brouncat en mountant e que barullavo per
Lou que li fasiô lum d'amount li demandavo:
Boudiéu! te sios belèu fa de mau?
E lou qu'èro en trin de barulla :
E l'autre

liés?

lous esca-j

—

—

Touts'atroubaraaul
à faire en quicon j

Espèro un pauc!... coumo disiô l'autre:
N'en fenirian jamai. Mès ioi ai iéu prou d'obro
mai, e coumo disiô l'autre :
Las longos paraulos fan lous jours courts.
—

Lou Bourgalet.

Ami de bouco,
semello.

chabal d'erbo, oustal de terro, baloun pas

�—

A MA

37

—

GEÏMTO COUSIKO MARIA

I

Novieto, s'acò 's vrai que, quand on se marido,
Es lou jour lou pu bel qu'aven dins nostro vido,
Trefouli'guès pas mai : lou téune es arribat ;
En vejènl sus toun front blanqueja ta courouno,
Coumo la vierge, ta patrouno,
0, nôvio, aquel tant désirât,
Lou que Diéus a fach bèi es toun jour benurat.
II

Que l'astre qu'es amount empéutat à la capo
Àclare aquel cami de ta nouvello estapo
Ount nais pla mai soúvènt d'espignos que de flous;
Que li camines drech sèmpre ambé ta coumpagno
A l'abrie de touto magagno ;

la Parco, à toutes dous,
pensament vous fiale un sort urous.

Mai que

Lènl de tout

III

Que Diéus
De

vous

moun cor

Nôvis,
Vous

done dounc

amistous talo

e

es

e benuranso
la desiranso ;

joio

!

sul cami de la prosperitat
lou traval, la forso e lou courage;
E que dins vostre maridage
Siegue la pas e l'amistat !
vostre bounur dure uno eternitatl...

que

mene

Ab ! que

Junior Sans.

Beziès, Mai 1876.

besoun de ram.
gendre, soulel de décembre

Boun bi n'a pas

Amistat de

�AS

Lou

mes

CIGAïaÈS

EN

VACANÇO

d'Avoust drièbo la porto,

Lou

vilajas devèn desert,
E lou cami de ferre emporto
Lous que podou se douna d'èr !
Aiçò s'i couneis per carrièiro,
Quand

on a

lou

cor

malautis

E que
La

d'aquesto fourniguièiro
pensado volo au pais.

Pintres, pouètos, musicaires
S'envan souto noste bèu cèl,
Coumta, l'iuèl nega dins lous aires,
Las lusetos de

soun

mantèl.

Ànas sus la terro natalo,
A l'oumbro das blancs ouliviès,
Ausi lou cant de la Cigalo...
Pièi cantas per lous Cigaliès,

Que l'obro retèn à la peno,
Qu'an dins las mans plumo ou pincèls,
Estacats per grèvo cadeno
Dins lus gàbio, paures aucèls 1

Anas, galois, urous e libres,
As bords dau Rose ou de Gardou
Pourtas as amis lous felibres
Noste pu

;

frairenal poutou.

Mes à l'ouro de la Cigalo,
Oublidés pas qu'avès proumés,

Cigaliès, de faire regalo
Cade proumiè dijôu dau mes.
Louis Glèizo, felibre-Cigaliè.
Paris, 8 d'Avousl 1876.

�—

Si AS
Sonnet

39

—

CAMEIiliOS

fachen sourtiguent dau Saloun sus loti tablèu lengadoucian
dau Cigaliè Baudouin.

la

s'encour,
alandado,
Long das mounts, bluiejant dins la claro vapour,
Qu'escampo dau sourel l'ardento escandihado.
La planuro s'alargo e vers
mai'
Vers la mar, long das mounts, eilaval,

bèu mitan dau jour,
lindo, argentado,
Semblou, per se venja dau cèl, embé furour,
Amount manda contro el l'irèjo soureiado.
Au ràbi de

Lous

l'estiéu,.

au

estancs, blancs .mirais de sau

Tout lusis,
Foro vous,

tout trémolo e tout es secarous,

fourniguiè de drolos à l'iuèl dous,

Que, drujos, varaias, de camello en camello.
l'obro, en vous voguent, paurotos, tressusant,
Aurièi, segu, plagni voste sort enmascant,
Se l'encountrado ount sès fuguèsse esta mens bello !
A

Maurice Faure.
Paris, abriéu 1876.

Ce que

Diéus bagno, Diéus ba seco.

LOU RESTANT DAL FOUGASSET
La maire de Tercseto

—

uno

drouleto de cinq ans,

—

liçou, i beniô :
Mignoto, remetes

en i

i'aguenl la

pas jamai à dema ço que podes faire bèi.
La filheto bloundinello bol proufita sul cop dal counsel e dits :
Alabets, marna, balbo-ine lou restant dal fougasset que m'as recouroandat de garda per dema, que l'acabarèi.
—

—

Lou Bourgalet.

�40

—

IÌOCJ MUSCAT

A moussu

Èr

—

DE

«UAKANTO

Laforgo, que me n'a manda 'no boutèrlo.

:

Lou Maset de Mèste Roumiéu.

REFRIN
*

Santafiéu! lou

crano

muscat

Qu'es aquel muscat de Quaranlo!
Es un vin que n'en vau quaranto

:

Longamai pousquen n'en chuca!
I
Es soun bouquet, liquou
Uno alenado de printem,

reialo,

sa Iusido vermeialo
Rend noste triste ivèr countent.

E

Santafiéu 1 lou

crano

muscat....
II

0 bello oundado, abouco, abouco,
Se nous vèn un marrit moumcn,

Qu'entre qu'arribes à la bouco
Dau cor s'enfuj lou pensamen.
Santafiéu! lou

crano

muscat....
III

Lou secrèt per

èstre felibre,

Secrèt que tenian per divin,
L'anen plus cerca clins lou libre,

D'abord qu'isto en aqueste vin !
Santafiéu! lou crano muscat....

�—

41

—

IV
L'avèn lasta, iéu e Teldeto,
Jaque e Mirèio l'an tasta,
Jusqu'au manit Pèire que teto...
E lou gusot vòu plus teta.

Santafléu ! lou

crano

muscat....
V

Mèstre

Laforgo, per pla dire
tèn voste vin d'or,
qu'un soul mot, e me n'en tire

Tout ço que

N'ai
Es bon

coumo

Santafléu! lou

voste bon
crano

:

cor.

muscat....
VI

Per el, belio òucasiéu se mostro :
N'arrousaren lou calendau,
En brindant à la santa vostro,
A

Madamo, à tout voste oustau !

Santafléu! lou

crano

muscat....

VII
La faren

dura, la boutèrlo,

Que lou vin gagno à se
Se

mou il

Dins vint

fa vièl;

es pas estèrlo,
vous dirai que miél :

espèro
ans

Santafléu ! lou

crano

muscat,...
Albert Arnavieille.

20 décembre 1875.

Quand canto lou coucut,
bagnat, lèu essut.

Lêu

Trop d'aigo, fam ;
Jouis la nèu, pan.

�—

42

—

PSIEPACS POUPUEiARIS

En

Eouërgue

Eh ! digas, fenneto de mas,
Tantoulhado dabans, de-tras,
—

Quant bendès lou froumage gras?
—

E

tu, fenneto de bilo,

Mourre d'enguilo,
Mirai de fenèstro e foungal
Ni pagaras cinq sòus e
En
—

—

—

—

—

—

—

—

de liech,
miech.

païs Eaiòu

Avès pas

set, digas, Rouberto?
hou dises, noun pas certo.
Mès béurés ben un pichot cop?
Un pichot cop... ah ! noun p'acô.
Tenès, avès aqui lou veire.
Pode pas manca de lou veire.
Zou! zou! bevès, se me eresès.
Hou vole be, qu'aro hou disès.
Ha 1

coumo

POUffiSiOMOUST

Quand Pourgomoust se iaguèt bièl,
L'escarlato bourdèt soun èl.
Lou medeci lou benguèt beire.
Moun amie, i diguèt, bous cal renounça '1 beire,
Ou garo das bistous : ei pas d'autre counsel. —

—

L'ibrougno sasits la boutelho,
tendromen, e plegant la perpelho :
Adiu, sa-dits, adiu, soulel !

L'embrasso

—

Lou Felibre Escalin

Carcassouno, julhetA87Í.

�_

43

—

i/enfawt
Car
Es

un

un

enl'ant dins la familha

aueeloun que

bresilha.

A. R.

Quand l'enfantoun paras, eouma dins la familha
joia s'espandis ! Soun iol jouvènt que brilha
Àluma dau bonur la flama dins cliasca iol;

La

E lous fronts

ailaquits de dòu e de tristessa
Vesou lèu s'esclairi lou nivou d'amaressa...
Un enfant de joia rend fol.
Car que brilhe l'estiéu ou qu'un fre de décembre
Nous retèngue amagats au fougau, dins lou membre,
En escoutant brama lou vènt-terrau jalà,
Oubliclan lou sourel e lou ventàs bramaire
En vesènt 4'enfantoun au tetin de sa maire

Suça las perlas-de soun la.
Souvèntas fes

l'ivèr, dins la longa velhada,
Repassan lous coumbats de nosta vièlha armada,

Ou bèn cantan lous vers das ancians troubadours ;
Mès que l'enfantounet que dor dins sa bressola
Se drevelhe en plourant, lèu lou récit s'envola,
Toutes anan secà sous plours.
La nioch

quand tout es siau, que tout pantaisa, à l'oura
Ounte s'entend souscà, cou ma una voués que ploura,
Lou vènt dins lous brancàs ou la mar en courrons,

Que l'auba d'un sourrire esclaira la natura,
Lèu, amoundaut, vers Dieu de dejout la verdura
Monta lou cant das aucelous.

Ànsin, enfantounet, siès l'auba de la vida,
Siès l'auba que renais, sèmpre bella e flourida,
Que de l'ome madu vèn esclaira lou cor.
Car l'ome es lou bouscàs, l'escuresina soumbra ;
E me fai gau de vèire arriva dins moun oumbra
Toun regard que trai de rais d'or.

�44

_

—

Toun

regard anaansis l'ama c la purefia;
bouqueta sort una douça armounia ;
Tas manetas n'an pas encara faeh lou mau ;
Encara as pas landà sus un sou de rouïna,
De ta

E lou bon Diéu

Lou

a mes sus

ta tèsta bloundina

courounamen

celestiau.

Qu'es bèu l'en l'an tou net, embé soun gai sourrire,
E

soun gazoulhadis que sembla voudre dire :
Sièi un anjou de Diéu que davale d'amount,
Sièi lou prefum divin qu'embauma vosta vida,
Sièi lou rarnèu tlouri que vosta ama ravida

Respira

e

couvris d'un poutoun !

Oh ! grand Diéu, garda-nous de tout mau sus
Manda un rai caritable au sen de la misèra,
E de mous angelous garda-me lous poutouns;

la terra !

Fai que

sèmpre veguen la floureta embaumada,
L'avelha dins l'issam, l'aucèl jout la ramada, *
E que veguen jamai l'oustau sèns enfantouns !
•

Lunèl-Viel (Eraut),

La luno es fort

Al

Autòni Rous.

lou 3 de juliet &lt;1876.
michanto al cinq,

quatre, sieis, beit e bint.
SOUVÈT D'UNO FENNO

porto, e en ensatjant de passa
Moun Dius, counserbats-me l'ausido coumo la

La Gi)utou courdurabo sul sulhet de la
soun

agulho, disiô

bisto !

:

—

La^pauro creaturo trepabo despèi 'sbint minutos
punto.

à l'engulha per la

Lou Bourgalet.

Trabal mal

l'ait, pagat d'abanço.

�—

AU

45

FEliIBBE

—

OU

li AliBO

Aviès escaiiirapa la eolo escalabrouso
E trasiès à la niuè lou plagnun de toun cor.
Lous

roucas respoundièu à ta voués amourouso
Embé de fernimens que dounavou mau-cor.
E lou vent engouissous dins lous sa uses plouravo;

Las estellos, ainount, èrou senso clarta ;
Dins la'vau, tristainen lou roussignòu eantavo;
La palo languisou marehavo à toun cousta.
De

lagremos de flo sus toun pitre toumbavou,
0 jouventl Mès subran lou cèl s'espòuliguò,
E 'mbé de rais d'argent, de rais qu'esbarlugavou,
L'aubo em soun mantôl blu lèu-lèu s'espandiguè.
Salut, bèus rais dau jour, salut, aubo nouvello!
Diguères, regardant lou cèl emb' estranabord.
Es puro coumo tu la que m'a près moun cor.
0 divino clarta, per canta la crudèlo,01)1 boujo dins'moun sang lous cants que, cade jour,
Dones as aucelous, à las abeios bloundos,
E mous vers pies de fio travessaran las oundos,
Fins que tout l'univers counegue moun amour! —
L'amo pleno d'espèr, dau serre davalères,
En répétant de mots tendres, armounious;
Teldeto t'ausiguè, felibi'e benurous,
Diguè : T'aime!... e d'amour dins l'Aubo l'empourtères.
—

Pau Gaussen.
Setembre 1876.

Ànnado d'aglan,
Mi chant an.
Annado de l'e,
Annado de re.

N'es pas

pourquié qui sous porcs gardo

�—

46

—

LA CONFESSIU PERFUMADO

Uno bièlho fenno, sourclo coumo une becasso, se coufessabo à l'intrado
dal carême. En se tustant l'estoumac al mea culpa, deguèt destourba,

ressort, tant-i'a que n'en daissèt faronisa de la
de madur que flairabo pas lou baseli.
Lou ritou, per touto respounso, dourbiguèt sa tabatièro e reniflèt
uno preso.
L'acusaciu coumenco. Al segound pecat, la bièlho tourno parti dal
repaus, e n'en .repico un autre à desplancha lou coufessiounal.
Lou curât espautat e estabousit tout al cop, quesso sas narros e crido
à la penitento :
Mès, pauro fenno, quouro pensats de feni?
La sourdo comprenguèt beni, e respoundeguèt :
Per Pascos, moun paire.
Eh! be! ajoutèt lou sant ome, se countuniats sus aquel toun, pôdi
croumpa de tabat !

sens

manco, quauque

bouco

un

—

—

Lou Bourgalet.

S'aprenes, sauras;
sabes, auras ;
S'as, pouiras;
Se podes, baldras ;
Se baies, bes auras;
S'as be, be faras ;
Se be fas, Dius beiras;

Se

Se beses Dius, sant seras;
Cranomen tusto à la

porto

Qui bouno noubëllo porto.

Reloge d'entreteni,
Joube fenno à grat serbi,
Bièl oustal à repara,
Cal toujour recoumença.

�—

IiA MUSÍCO

47

BOU

A Teodor

—

COUVÈWíT

Aubanèu

De mounte vèn ta languitudo,
0 moun cor? Sian à lin d'abi'iéu,
E noun vas coume d'abitudo
Ausi lis aucèu dòu bon Diéu ?
A Parmounio pouëtieo
Di musicaire dòu printèm,

Âro, préférés la musieo
Qu'as entendu dins lou couvènt.
Tremolon toujour dins ma
En l'èr 11 sènte tresana,

Coume

un

tèsto,

balin-balans de fèsto

Que l'amo escouto brounzina,
Li cant que dos man angelico,
Degajado coume lou vènt,
Fan i'aire end'aquelo m'usico

Qu'ai entendu dins lou couvènt.
Oh ! me faudrié pèr la redire
Vôsti voues, roussignôu di bos,
Génti chato, voste sourrire,

—

Quand, pèr champ, cantas à cha dos.
Refrin di liro serafico,
Que bèlo moun cor languissènt,
Es vàutri que sias la musieo
Qu'ai entendu dins lou couvènt.
Noun, la mar emé sis oundado
Que s'enausson jusqu'au cèu blu,
Aubouro pas

mai mi pensado

Que lis acord qu'ai entendu !

Descadenado, l'erso pico
Sus l'areno que la retèn,
Coume dins

moun cor

la musico

Qu'ai entendu dins lou couvènt.
Mas de Vert

E. Eisseto, de Manduel (Gard),
(Arle), 1876.

�-

A

48

—

M0UNT-PE1R0UNENC, ARLÂTENC.

Amies Retours, avès ligit clins l'Armanà de Lengadà de l'an passâtc
clins la Revista das Lengas roumanas (segounda séria, t. I, p. 240) ço

s'es dieh dau regretable abat Léon Vinàs, de Mount-peirous, curât
menciéu d'aqueste libret n'era natusaventa estùdia publicada dins la
Revista, obra de soun arderous e infatigable secretàri de la redaefn
Anfos Ebca-Ferrié. Mès dins lou pichot mot e clins la necroulogia
que

de Jounquièinfs, clins l'Erau. Nostra
ralamen pas tant longa que la

i

n

coumpleta i'avié
plours.

per

lou paure mort lous memes respèts

e

lous

memes

Veici pamens un

trait de sa vida que n'es pa 'ncara estât countate
requist arciueoulogue trouvât, couma se dis, soun mèstre.
N'en riguèt e se pensèt à la fin qu'ei, qu'avié tant d'esprit sui bords
de l'Erau, pouclié be pati que n'en venguèsse un pauc, mema à soun
incontra e en facia de sa propra clastra, das bords dau Rose.
Sauprés que la carrièira de Jounquièiras, ounte lou curât a soun
oustau, n'es pas dai pus larjas. Sai-que, en espandiguent loui brasses de
touta sa loungou, on n'en touearié las clos muraias. Aeò s'atrapa ansin
clins fossa vilages. Or, vis-à-vis la clastra, i'avié e belèu i'a 'ncara un
café ounte cautavou e bibien lou vèspre un pauc tardet. Aquel teras
l'argent mancava pas las journadas èrou pichotas e pla pagadas, lou
filoxera n'avié pas arrapat lou canton de Ginhac. De fait, dourmissié quau poudié. Lous cafetaires fasien de brueh, parlavou pas toujour
belèu dai bon Dieu e de la Santa Vierge, jougavou tamben à las cartas
o au bilhard soun
présent e soun future rintravoun à toutas las ouras,
enterin que las pauras fennas esperavoun, en cliguent sous chapelets o
bressent lous mainages au près d'un Ium que mourissié e d'un fioc
que se damoussava.
Moussu l'abat Léon
ie clisien gaire que l'abat Léon, per amor de
lou distingà de soun cousi, moussu J. F. Vinàs, curât de la paroquia
famousa de Mount-pelié, Nostra-Dona-de-Taulas — moussu l'abat Léon
trounava en cadièira, couma tout bon curât hou déu faire, contra
aquela marrida moda de se coucha tard e de pas se leva mati, qu'arrouina dau mema cop e la boursa e la santat dau paisan, e cada dimenmounte nostre

M

—

che recoumençava.
Mau-grat que la bièra, e lou café, e lou riquiqui ragèssou toujour à
grand gourg, lou cafetista agèt pou que sas praticas lou quitèssou, car
on ausissié
pas sens se pensa res moussu l'abat Léon. le repoutegà,

�—

49

—

arrivava mai d'un cop; mès n'en faire
pas cas, n'èra pas
Moussu Léon avié 'n prêcha couma n'i'a pas gaire. Parlava
(lins sa lenga, quand calié, de ço que

poussible.
paisans,
l'interessava; ie présenta va, dins
de tablèus que coumprenié, apelava un cat
as

sermous, d'images e
e n'avié
pas pou.
S'atrapava que lou cafetista èra d'en Arles, o, n'hou saýe pas pla au
just, qu'arrendava d'un prouprietàri de la ciéutat de sant Trefume. Ço
qu'es segu, es que i'avié quicon o quaucun d'Arlatenc dins
aquel coumerce. Que fai nostre orne?
Manda, un bon mati, un escultaire de la
bona e fai estampa magnificamen sus la
porta de soun oustal lou retrach
(las armariés d'en Arles, que devou se dire:
sous
un

cat

d'argent9 ai lioun d'ciur
acmipity la pata dêstra de davans levada, la coua entre cambas.
(1)
Mès n'ôublidèt pas res. En tour dau lioun ufanous delembrèt
pas la
banderola que porta la nobla devisa, e ie

poudien liji à cinq mèstres de
evignat :

(lue se

faguèt grava en grossas letras,
soun café, ço qu'avès adeja

AB IRA LEON1S

Ço

que voulié dire

1, moun Diéul
Quand vegèt acò

riguet,

en

en

regretent

vice dau bon Diéu.

:

De la coulèra dau

curât

Léon deliéuras

moun

sourtiguent de sa clastra, moussu lou curât Léon
d'esprit sieguèsse pas emplegat au ser¬

que tant

Faguèt pas mens soun devé jusqu'à la fin, vous hou assegure.
Lou que vous parla a vist l'escussoun à
Jounquièiras, au mes de
vié 1873. Moussu l'abat Léon Vinàs ie
diguèt el-meme en
—

Espìas-m'acòl

riguent

jan-

:

—

Save pas se i'es encara.
Jaume de Lavernau.

Aspiran fErau), lou bèu jour de Sant Luc, 4 8 d'òutobre

Dis
Mès

(1) N'i'a

mai que

d'un

4876.

l'Ebangèli : Aimo pla toun besi.
fagues pas de toun rande un cami.
distinga lais armariés d'en Arles de

las
la ciéutat de Lioun. Las
que dounan aici sou vertadieiramen las istouricas armariés
•h lí\ ciéutat Arlatenco.
Moussu Fassin, directou de la revista &lt;e Le Musée d'Arles » e
ajoun

au

que savou pas

de

maire, n'hou n'a mandat n'i'a pas quatre jours la descripciéu.

4

�Ali FEIiIBRE

DE Ii'AUBO

Troubadour, troubadour, lèvo-te mai, de

gracio!

Lèvo-te coumo antan per trouba, per canta!
Fai giscla lous rais d'or que sus ta noblo facio
Diéus a volgut bouta.

tas parjos

Sès fier e dous, sès grand ! Remarque dins
Noun soulamen dels vers ount l'aurëlho se
Lei remarque tapla motos pensados larjos,

plais;

Motes chastes esmais.

breja tous braves « Cants de l'Àubo, »
Quand, l'alo sus lou cial e l'uel vas l'infinit,
Montos, montos toujour, parié coumod'alaubo,

Fai bou t'auvi

L'ausel tant emanit!

Quand souspiros lou noum, lou

divin noum de Lauro,
bel,

Nous scmblo qu'En Petrarco es tournât jouine e
E que sougno en estàsi, e que puro la pauro
Davalado al toumbel.
Amos lou tems

passât, sas doulours e sas glòrios,

Sous chants que bresson l'amo e fan rire e
Sous juechs reviscoulants, sas luchos, sas
Fachos per enspira !

ploura,

vitòrios

de-que... Mas, crese, noun mens amos
tems, mabe siajo un pau trop ôublidous :
Autres-cops, mantenent semblon, mesclant lours flamos,

Acot rai, i'a
Nostre

Un

parelh de biandous.

M'as degnat destria dins l'inmensocloucado
Dels troubaires nouvels, que naisson chascun
E lèu, sens barguigna, m'as bailat la becado
E m'as cridat bounjour.
e grand mercés! Àquel baisa
Ta coulado es per iéu uno causo de

Salut,

jour;

m'ounoro;
près ;

�—

As bufat

sus ma

violo,

Sus

es

moun

51

—

vengudo

fougier,

sounoro,
es près !

Toun acuelh, de segur,

despasso moun mérité;
Perqué saluda iéu, chantaire incouneigut?
Quantes eschuflon miel ! Lou lauvange qu'erite
Ad els soûls es
degut !
Noun qu'èste de boun eime, e
que pel sol me carre;
Be me plairió pulèu
d'espia l'ouro del vent,
E de planar amount dins
qualque sio lou carre
De l'espàci jouvent.
—

E
—

Mostro, per cops me dise, an I mostro so que tenes 1
m'afane, e m'apeque; e paupe... l'ai toucat?
Davalos, sauto-boul De-que sier que t'apenes? —
E davale, moucat.

—

Aro que m'as parlât,
espère mai de chanso;
Del pan de l'Ourient vau* m'enleva
pus fort.
Adounc, qu sab? belèu... La mendro benuranso
Pagara moun esforc.

Praire, remembran-nous nostro vertut passado;
So qu'eran pouden-z-estre, en nous acourdant
tous;
Aven meme lengage, ajan mémo
pensado ;
E pas als voulountous!
José

Rous, de Tulo.

Sant-Sauva (Courrezo), juli 4875.
Pa d'un

joun, bi d'un

an e

farino d'un

mes.

LOU QUE MANJO PAS GAI RE

Agachas

pau! sou-fasiè Lou Boufre, ai manja per dous sous de
près trento sòus de vin. Eh ! be! acò
spas trop manja, se voulès dire!
un

fin, dous sùus de froumage, pièi ai

Lou Bourgal.

�liOU

PROEMIÈ RESCONTRE DE LA MIISO

A-n-Albert Arnavielle, moun

pairi dau felibrige

M'enanave trislas sus la routo d'Anduzo;
M'acaminave prou, tout en felibrejant,

Quand, d'ausido, as Avès, vese espeli la muso,
Que me dis : — De-que fasl Oh! parlo, moun efantl

—

E iéu en tremoulant, davans la bello damo
Tombe à ginoul e ie dise : — 0 muso, perdou

S'assaje de canta ! Regardo, acò 's la ílamo
Qu'escapo de moun cor e retoumbo en cansou.
0 divesso d'amour,

sourris à toun mainage,

front,

De toun poutou flouri vène inspira moun
E lèu dirai de eants pu forts que moun jouine

E lou manit de ièi deman sera

âge,

quiçon !

Cantarai moun païs, laFranço qu'enca plouro,
Noste fier Lengadò, soun parla subre-bèu;
Se trono lou dangiè, iéu trairai la malouro,
Pièi cantarai l'amour, se l'amour m'es fidéu.
Cantarai ço qu'agrado, e sus acô m'arrèste,
Urous se pode un jour adusa jusqu'au but;
Mès se l'au per acô cessa d'èstre moudèste,
0 muso, digo-z-hou, restarièi pulèu mut. —
E per lou proumiè cop, sens boulega de plàço,
Embé dous ièls crentous la regardère en faço.
Oh ! me diguét, efant, coumo toun cant me
—

plai !

Canto dounc, moun felibre, e cauto senso muso,
Iéu te proutejarai !... E partiguèt la muso,
En me disent : — Vai! lèu vers tu tourna vendrai.
Marius Dumas.
A Sant-Jan-de-Serro

(Gard), lou 20 de setembre 4876.

Après la plèjo, lou cagarau sourtis, e lou caquet

après lou bi.

�—

53

—

L'AROUNZE
l'a d'abestits

qu'atrovou à dire au bon Diéu d'avedre coungria lous
Aquelo planto, sou-fan, vau pas res de res; fai que devouri
bonos plantos que semenan dins nostos terros e sert
qu'à nous faire

rounzes.

—

las
escarnaisse per l'estirpa.
Matrassasses 1 Savès pas

dounc

de-longo, sès

en lucho embé la
farias de la terro un desert
qu'estroupian embé lou pou(let, e d'autros erbos que las que manjan ou que nous donou de gras.
Euno fes qu'aqueles aubres e qu'aquelos plantos aurièu chima lou
jus
de la terro que las fai poussa, mouririen de fam e nautres
après.
Eh! bel dins lous càmpèstres
que l'orne abandouno quand la tousello
ie grelho pas pus,
au mitan de la planuro deserto, Diéu vòu qu'un
aucèl, en voulant, laisse toumba de soun bec uno grano de rounze.
Vengue las douços matinados d'abriéu, la grano naissera e devendra
rounzas. Pièi un
gàrri pu voulur que l'agasso vendra escoundre dins
aquel roumegas las noses, las castagnos ou lous aglands qu'aura rauba ,se
s'endevèn, à dès lègos d'aqui. A soun retour, la nichoulo ou lou duganèl
n'en fan lus revelhou, — e las fruchos escoundudos
grelhoun, au printems, au mitan de l'arounze qu', embé sas espignos ou roumec, ten
liuèn lous animaus que las pourrien
manja.
L'agland se fai rouve, la nose nouguiè, la castagno castagniè.
L'arounze s'alargo e amago las granos de l'aubre
que devèn bousquet,
lou bousquet s'espandis e devèn afourèst.
Lous que m'auran legi saupran de-que devèn, embé
l'agrat de Diéu,
«no grano d'arounze.

que,

naturo e que, s'avias long-temps lou dessus,
mounte laissarias ges d'aubres qu'aqueles

Ceset

Ki'AliBO A

AZIIrilANET

Troubàbi bas lou Peeh-Ronmiéu,
Escaréri lou Plo-de-Dàbi,
Bes lou

mari, leng, agachàbi,
Èro neit, pas un riéu-chiéu-chiéu.

de

Peirofico.

�._

Èren

54

—

plen cor de l'estiéu,

en

L'aire èro fresc me regalàbi,
L'el e l'aureiho tendilhàbi,
Mès res al tour parissiô biéu.
La matinado ben pus frejo,
E cop sus cop l'albo puntejo,
Lou cel sens brumos

s'esclairis.

Pei s'apallissoun las estellos,
Sul cap boloun las iroundellos,
Tout se rebelho, e canto, e ris.

Albert Gléizos.
Azilanhet

(Eraut), lou 15 d'Agoust 1876.

Ali FEIilBRE FREDERIC

D

Flour de dol

Sus lou clot de ma santo

maire,

Tancat i'a 'peno quàuquis jours,
Cullssi per tu, grand troubaire,
Uno flour caudo de mous plours.

amie, as perdut toun paire !
Quebos, la Mort marcho soun cours,

Paure

Sens s'enjauta de nous èl-traire,
En nous raubant nostros amours.

Abiô biscut setanto annados
De bounos atcius courounados :
Lou frount naut s'en pot enana.

L'ouro

a

sounat, e Dius lou crido

Per recoulta, dins l'autro bido,
Lou be qu'a sapiut semena.

Achile Mir.

%] de décembre 1875.

�—

UN

55

—

ENCËKD1

La niue èro tranquilo e bello;
Tout repausavo, pèr tout brut,

D'uno font la voues cascarello
S'entendié soulo, e lis estello
D'amount nous trasien si belu.
Es l'ouro que la som couvido
La vilo mudo;.mai alin,

Quanto clarta s'es
Dirian que

espandido?

la niue s'es vestido,
Jalouso, di fio dòu matin.
noun, lou cèl dins l'oumbro siavo,
Sèmpre atendié lou jour en pas;

Noun,

Mai de la terro d'ount mountavo
L'inmènso lus se balançavo
Entre lis estela campas."
Zòu ! caminan, qu'en aquesto ouro,
Dins quauque rambal esfraiant,
Belèu uno famiho plouro...

E, dau ! chascun proumte s'aubouro,
E

vers

lou

sourne

fio marchan.

Coume à la mar, de liuen l'auriho
Ausis un terrible ourlamen :
On creirié qu'un orre genio
Fai mugi la mémo furio
Dins li dous rivau elemen.
Tout d'un cop l'encèndi
E uôstis iuèl espaventa

s'estalo,

Veson, dins soun iro fatalo,
La flamo que-danso e qu'escalo
Jougne la ràbio à la bèuta !

�Lou

cor

espanta trefoulejo...

Lou fio destrùssi dins l'oustau

Lipo, e se tors, e s'acoussejo,
Tout crucis, flambo, beluguejo,
Oh ! que sies bello, obro dòu mau !
Coume ta muso se crispavo,
Neroun! De-que vouliés canta,

Quand toun iuèl

sourne

s'atubavo,

Davans l'encèndi que landavo
I flanc de la grando ciéuta I

Oi, sèmblo d'uno inferno bando,
E la fèsto e lis afrous jo!
Mai, de tout caire l'on s'esbrando,
Dau ! que la lucho sara grando,
E que l'aigo doumte lou fio !
Tôutis alor, ome, enfant, femo,
A l'obro redoubloun d'ardour;
Mai i'a 'n paure vièl en lagremo

Que dis

:

Pèr iéu la vido

Embé lou frut de

ma

cremo

susour!

E si triste regard anavoun
Di flamo i moble escampiha;
E dous enfantet ie sousclavoun,
Pièi ie risien, pièi ie beisavoun
Sis iuèl de plour tôuti bagnal
Dôu tèms que lou lio s'amaisavo,
La niue fugissié pau à pau ;
Sus lou mounde que pantaisavo,
0 sourel 1 deja s'escapavo
Lou

proumié rai de toun fougau.

Vejes l'òublit, naturo, o maire,
Vejes ta superbo esplendour...
Sus nôsti segren rousigaire,

�57

—

—

Douço naturo, saves traire,
L'eterne

espèr, l'eterne amour !

L'aubo i rai d'or nous destourbavo
Dau fio venci; — douçamcnet,
La tèndro flour se dreveiavo,
Embé lou riéu que cascaiavo
Cantavoun li passerounet!
Jòusé Mayer.

Nimes, Jun 1876.

Per

se

grata

l'a pas que

e per

de

manja,

coumença.

UN LIBRE A FA COUNEISSE
Un mèstre d'escolo dau

Mièjour, autant moudèste (vòu pas deciala
noum) que soun obro es marcanto, vèn de publica un libre
qu'apello seriousamen l'atenciéu das ornes que s'òucupou de l'ensegnamen public. Recueil de versions pour l'enseignement du français en Prownee, par un professeur, tal es l'entitoula d'aquel libre.
Se sap de soubro de quinte secous soun las versiéus grècos e latinos
peraprene, dins lous coulèges, la lengo franceso ; se sap també que i'a
ren que develope l'inteligenço coumo lou jo de coumpara uno lengo
emb'uno autro. Partent d'aqui e estent que lous Mièjournaus poussèdou
'no lengo que parlou d'usanço, prene aquelo lengo per baso e la fa
servi à la coumprenello dau francés, èro uno idèio qu'auriè degu, i'a
long-tems, faire lusido d'esperelo. Tant es vertadiè de dire que las
causos las mai souto lous iuèls istou lou pu long-tems dins l'ineouneigu,
acaugu veńi jusquos à iuèi per qu'un ome prédestina ague agu vesiéu
d'aquelo idèio e i'ague douna vanc dins lou mounde embé la fe e lou
courage d'un apoustoul.
Lou reculh de las versiéus que disèn se coumpauso d'uno causido de
ffloucèls, vers e proso, facho dins las obros das felibres de Prouvenço,
deLengadò e de Gascougno. Parlo tout soul qu'uno talo causido dévié
se l'aire embé
discernamen, amor que lou libre se boutura dins de
soun

�—

58

—

•

jouinos mans : acò-d'aqui èro traval facile, dau moumen que l'on pousavo
encò das feíibres, e es ço que l'autou a l'a d'aeò mièl.
Develouparen pas la raanièro de se servi de la metodo : mandan lous
que voudran la segui au libre meme, mounte l'atroubaran esplicado.
Noste soul prefa d'aici es de prouclama lous amerites de l'obro de noste
proufessou. Sa metodo, adeja ensajado dins mai d'uno escolo primàrio,
a douna de résultats estraourdinàris ; es naturalo e pratico; la quesli'éu
es dounc resôugudo per lous que i'adusou pas lou prejujat, la mauvoulenço e, diguen lou mot, l'ignourenço. Despièi lou grand mèstre de
FUniversita jusqu'au simple mèstre d'escolo dau vilage, en nous tenguent, ben entendu, as pais de lengo d'O, toutes lous que desirou siuceramen lou prougrès scientific s'afeciounaran à l'aplicaciéu dau sistème que signalan. E nautres felibres, bu tan de toutos nostos forçosà
la réussit-o dau libre Recueils de versions pour l'enseignement du français,
amor que sabèn qu'un cop que lous escrichs felibrencs penetraran dins
las escolos, nosto Causo sara d'à-l'ouns gagnado, e acô dins l'interès de la
patrio franceso, Lou bon voulé de cadun pot pas manca 'nd'aquelo
obro.

Lou libre

s'atrobo encò de toutes lous libraires
L'Armana

En besent lou

dau Mièjour.

de

Lengadô.

cadel,

Pas besoun de bese lou cantel.

caxt
Per

espousiéu

Frederi Mistral

e

Mario Mviero

Bello chatouno,
Courouno pèr plesi
De ti poutouno
Lou front de toun ami
Di plus tèndre pantai
En fado emé ti bais

Aquéu front aut e fièr
Souto lou lausié

vèrd.

;

�59

—

La
E

—

glòri es

noun

vano
i'a que l'amour,

Quand tout debano,
Qu'escape à la brumour.
Es rneiour d'èstre

Qua d'èstre
L'amour

ama

renouma

es un

:

lausié

Que n'a pas soun

parié.

Dins toun abounde,
Felibre sènso egau,
Plus rèn au mounde
PoudLé te faire gau ;
Plus rèn que l'amour fres
D'uno enfant couine res
N'a jamai atrouva
L'ideau tant reva,
'

Douço Mirèio,
Pren lou bras de Vincèn ;

Dins li sadrèio
Esmarras-vous ensèn.
En vous vesènt passa
L'un à l'autro enliassa,
Li pastre de la Crau

Diran

:

—

D'aquéu Mistraul

Noblo Esterello,
Emé toun Calendau,
Vers lis estello
Mountas peramoundaut ;
Au dessus dis avèn
E de la niue que vèn,
Mountas dins lou
D'ounte se torno plus.

trgfus

Tout blanc, en maubre,
Ai vist de bas-relèu
Souto lis aubre,
Caressa dôu soulèu :

L'Engèni

e

la Bèuta,

�—

60

—

Sus un tfone assela,
Coume un couble d'amant
Se tènon pèr la man.
E l'auro vènto ! "
Pòu faire de laid jour,
E la jouvènto
Bello sourris toujour.
L'eros eternamen
Gardo soun sarramen ;
Ni sero, ni malin
Fenisson lou festin.
Teodor Aubanel.

Dijoun, 27 de setèmbre 1876.
Bal mai laura soun camp amé sas bacos qu'amé
Bal mai mantene que fa de nôu.
Bal mai lou mariage d'un jour que lou d'un an.

Se la bessarolo ero

de bi,

Tout lou mounde sauriè

LOU D1NA1RE DINS

loui biôus das àutris.

legi.

L'EMBARRAS

aqueste Santboula
trempado,
quand lous varlets venguèrou,

Janot-de-la-Clapo, un pastras que vèn de se louga per
Michèu à la bòrio das Avelas, l'autre jour que gardavo pas s'èro
à taulo devons l'arrivado das varlets. S'atalè à la soupo qu'èro
e

mangé, mangé, tant mangé, que
bramavo coumo un vedèl.
E qu'as, sou-ie faguèrou lous varlets, que te

l'atroubèrou que
—

—

M'an servi la soupo,

ploures coumo acô?respoundeguè Janot-de-la-Clapo, en bramant

que pu rede, e pode pas l'acabal...
Fau vous dire que i'aviè de soupo per

sèt.
Lou Bourgal.

�I/ESCANDAMAIRE

(Tablèu d'Enric Bouchet-Doameng)

Las

Franjados d'or coumo uno cinto,
brumos, alabets, venoun de foc,
estoc,

E tal qu'un fer rousent limai sus un
Lou cèl blu de rouge se tinto.
Estève Glèizos

(Lou Bouiè).

Lou soulel brando

e va frega la mat- priouudo,
Miej veiat per de niéus roussos coumo un broucard;

Lou barcot molhoment deciso al fiai de l'oundo,
Refoulant de bergels, de vims e de boutard.
Lou viel,
La passo.

pausant la remo, amb' uno cano soundo

Tout es siaud, la luno mounto.... es
Viéutado sus la boso, uno mainado bloundo,
Moureto e faito al tour miro dins soun regard

tard.

Blous, azurenc, lou brel ramutque d'or s'embrumo,
L'aigo que douçoment as bilhots revoulumo,
E bluejo as charrals, e perlejo as risents.
Sous nasics pincelats chumoun l'elgo d'ambrôsi
E d'albos que l'embas porto vers mèste Ambrôsi
E sa fi 1 ho, la sorre aimado de Vincensl...
Clar Glèizos.
en

Arles, lou 10 d'agoust 1876.

A NOSTRE

Recoumbolit de
nostro

Se l'an

sa

RITOE

malautiè, pel jour délia Sant Louis,

fèsto patrounalo amai la siéano.

passât, venerable Pastour,
Venguère un pau, en rimo festenalo,
Vous retraça l'amistat sens egalo
Del troupelet eounfiat à vostre amour,

�—

Pla

62

—

pel segur qu'alaro à-n-aquel jour

Nostres souèts liéussabou dessus l'alo
Dei grands désirs que mountou sens escalo,

Amount, amount, en la celesto Court.
Al ped dei rei délia Franco, pecaire !
Nàutris boulian plaço per nostre Paire,
Al premié reng e tourna lou premié.
Mès

desempièi qu'aquelo orro liebrasso
a fach pòu, li souetan mémo plaço,
Ain' acô soul qu'i dintre lou darnié.
Nous

A. VlLLlÉ.

St-Genièis-de-Rivo-d'Olt (Abeirou), lou 24-d'Avoust, beselho
délia Sant-Louis, 1876.
Lach
Fa
Bi

sur

bi

mou ri ;

sus lach
Fa saritat.

Lou milhou medeci

es

lou

loupi.

LOU GARRI

—

Batisto!... Batisto!...

as

be demoura per

rempli la bouteio à la

cavo? Eh... elil...
Es que vous

dirai, mèstre, ai vist, aval, quicon que ma fa bada
'qui d'estabousimen : un gàrri...
Vos dire qu'as begu 'n gàrri...
Oh ! mèstre, me galejés pa 'nsinl savès que sièi un brave varlet.
Bon ! boni Batisto. Disiès dounc qu'aviès vist un rat.
0, un rat gros, mès gros, gros coumo la bouto.
Coumo la bouto! vejan, Batisto, garro-n'en un pau.
Oh ! tenès, mèstre, s'èro pas coumo la bouto, èro be coumo l'encol
—

—

—

—

—

—

—

Lou Boukgal.

�—

UN
Au

63

—

PANTAI

felibre Pau Gaussen

Dins l'ivèr e la niue, alor que la nature
Acato si bèuta, que la pauro verdure,
Qu'a soufri tout lou jour, sèns un rai de

soulèu,
S'espandis sus lou sòu, se mesclant à la nèu,
alor, raoun anjoun, que ma sourno pensado
Sus lis alo dùu vènt vers moun Diéu s'es pourtado;
Es

Ai prega, pièi ploura, sus
S'estrassavo moun cor, de

toun cros m'estendièi....
doulour mourissièi.

enfant, moun segren, ma misèro,
tresport, mi regrètl... gratassave la terre;
Dins lou sôu tout Tangous s'enfounçavoun mi man,
En pensant qu'aquel jour a ges de lcndeman.
S'aviés vist, pauro

Mi

E pamens

amoundaut trelusis uno estello

Que rènd mon cor galoi, ma peno mens crudèlo;
A travès li ci prés soun bèu rai s'es moustra
E mis iue lagremous Souvent se ie soun tra.
Caminant tout soulet, pensadis, countemplave
Aquel astre de Diéu ; ère bèn, pantaisave.

Ausiguère bèn lèu la voues d'un enfantoun,
Qu'embé si dous brasset me trasié de poutoun.
Éro tu, moun anjoun, o ma drouleto caro,
Aviés ausi tamben mi crid, o bello caro!
E

veniés, tout planet, à mi pèd t'ajassa,
mau de moun cor matrassa.

Pèr amaisa lou

paire,
maire.

A logo de gemi, counsole-te, moun
Me fai mau toun segren e n'en plouro la
—

Au bèu mitan

clou Cèu trefoulisse d'amour

Pèr lou Diéu que

m'a facho ! Àmaiso ta doulour.

—

�64

—

—

M'as rendu !ou boiiur, vole sus ti bouqueto
Prene dous poutounet. — S'avancè la drouleto,

Durbiguère mi bras, s'avancè tournamai :
Un suraut m'aprenguê que n'èro qu'un pantai!...
A. Andrèu.

Alès, lou 24 d'otobre 1868, iué jour après la mort de ma fihp.
Al letrut, sièis ; al
nôu ouros de som.

bjuiajou, sèt; al trabalhadou, bèit; al peresous,

IiA
A

moun

noble

CROUS
e

ilustre

OE

I/AMISTA

mèstre, à Frederi Mistral,

Capouliè dàu felibrige
I

Fai

qu'à toun maridage, o moun ilustre mèstre,
Un de tis escoulan, en un jour tant urous,
Dins soun santestrambord berqueun pau soun bèn-èstre
Pèr te faire presènt d'uno pichoto crous!
II

O crous, fai, crous d'ounour que moun bon cor
Feblo marco pèr éu de moun amiracioun,

Que la nòvio de vuei qu'aura
Davans éu

siegue sèmpre

en

ie dono,

deman pèr dono,
grando adouracioun!

III

Qu'emé

soun

Calendau la brunelo Esterello,

Fueiejant cap-à-cap lou libre de l'amour,
Coume fan dins soun nis tourtour e tourtourello,
Trovou 'n bèu Mistralet dins si tèndri mamourl

Junior Sans.

Beziès, lou bèu jour de soun maridage, 27 de setèmbre 1876.

Qui n'a qu'un gai n'a pas

de gai

�—

65

—

CUÏiïDQ ïiEMOUSIKO

D'à-b-ouro à la messo,
Mauvaso erbo

es

tard

batalha.

en

abourivo, emais vè touto soulo.

Fai Jan de Nivello

:

Quand pluéu, afournelo;
Quand fai brave feras,
S'estend.
S'ere devinaire,
Gagnario mais que percuraire.
Fai lou pestre Marti :
Siert la messo, e la dis.

Qu dino à l'asart,
Dino souvent tard.
Se trouno lou mes d'abriau,
Ciclo barrico e barriau.
Touts bourrous
Lou reidebelet n'a

Ourgulhous
En

ne

porton frucho.

jamais minjat la buso.

coumo uno

abelho dins

uno

peto.

davalaut, touts lous santés ajudon.
Arcano de ser,

pluejo de mati.

En Lemousi, tout fasent sauta 'n efant subre lous
ginouSj se canto :

Àrril àrri! pou toutou!
Vai-t'en querre del sablou.
Arril àrri! moun chaval !
Vai-t'en querre de la sal.
5

�E lou bèu jour de Pascos,
ias carrièiros de Tulo :

voici ço que se cantp per

Alléluias! alléluias!
Lous cheixibots valon mai que las

PL.AWH
Au

Nàni,
Ni di
Ni di
Ni di

mouluias.

D'AMOUR

felibre Teodor Aubanèu

me parlés plus d'abriéu o si floureto,
pèrlo d'argènt que brihoun sus l'erbeto,
Au matin d'un bèu jour,
linde.rajôu cantant au pèd dis aubo,
gais auceloun piéutant à la primo-aubo
Sus l'aubrespin en flour!

Li poutoun dôu printèms
Lou cèu blu, li prat verd,

Uno

à la terro amourouso,
tout ço que rènd urouso

de vint ans,
pèr moun amo
Uno margarideto entre mi rnan plaçado
E que baise en plourant.

Noun, tout acô

amo

vau pas,

Floureto qu'en un jour
Au bèu coursage blanc

estrassado,

de joio entrefoulido,
de ma touto poulido

Tremoulè.suS

soun cor,

Siegues aro per iéu la douço souvenènço
De l'angeto envoulado au bèu de sa jouvènço,
Angeto is alo d'or.
Sus terro sens l'amour, ail lasl de-qu'es la vido?
Uno niue sêns. estello e sens èntrelusido,
L'orro niue dôu toumbèu ;
L'amour es lou rai pur qu'enlusis la sournuro,
Es lou soulèu que tai reverdi la naturo
E bresiha l'aucèu.

�A si cánt pouderous lou
E clou negre segren
pòu
El toujour

felibre s'eriàuro,

boufa druge l'auro,
cantara.

ïéu vole te canta, floureto bèn-amado,
De mou il bonur fali remembranço embaimado
Que toujour reviéura.
Mai l'espère la
Un iue nega de

fe reviscouloun moun amo,
plour à la celèsto ilamo

Fai un mirau pu bèu.
Lis ami que perdèn dessus aquesto
terro,
Li jougniren amount, ange de la
preièro,
I ealanco dòu cèu!

C. Focion.
Ni nies, avonst 4 876.

L'EST ATUIO DAU MANESCAU NIEL
Lou 15 d'otobre 1876 la vilo de Muret

plaços, l'estatuio cParam dàu
aviè douna lou

manescau

a auboura, sus unos de sas
Niel, l'ilustre souldat à quau

jour.

Vinceire de Bomarsund, dins la darriciro .guerro de Russio, — ansin
uie n'en dono testimòni la erous
d'aquelo plaço forto aro depausaclo
tins la glèiso de Muret; eròs cle Solferino, mounte
gagne soun baslou
manescau, Niel, de quau lou prouvençau Thiers a di qu' « en el
i'aviè las qualitats las mai estrèmos : lou
sang-fla dau matematician,
limaginaciéu miejoucnalo, lou carcul e lou fio sacra, » Niel es encaro
mens célébré
per ço qu'a fa que per ço que lou destin a pas vougu que

je

iaguèsse.

Quand lous desastres cle la guerro de 1870 aclapèrou la
patrio, lou
de noste coumpatriole, mort à la
peno de sous travals afatigants

noum

per

dins

Fourganisaciéu cle l'armaclo, sourtiguè subran cle toutos las boucos
un clesbouncle cle
regrèts e cle despoutenço.

En aubourant aquel mounumen à soun efant
de marco, au serviciau
spassiouna de la Franco, la pichoto vilo de Muret, deja tant celèbro dins
'istòrio miejournalo, a mounta d'uno osco cle mai dins soun antic

renoum.

L. F. D. L'A.

�68
IiOU

Dal

MKJÏiATIË

mulatíè, quand arribabo,
fouit, manche court, reclacabo.

Lout

E butant lous miols de

daban,

Lou besien sul de darniè

grand.

Ah! las bestios, ja las aimabol
Planissiò res quand b'arnascabo :
En puntos d'or lou noum de Bran
Sul

pitral èro amb 'un aglan.

Tout èro

Ilots, poilo, courpièro,

rennos, bri'del, ulhèro,
De la cougo junqu'al frountal.

Bardou,

Sas reboumbos entantinaboun,
E sas très lunos d'or brilhaboun
Coumo al soulel brilho un mirai.

Estève Glèizos.
Azílhanet (Eraut), lou 10 d'agoust 1876.

ïiOU FÏSSOU DE

IiAS PEA.AOS

Qu'uno fenno parle sens lengo
E

fague très discours

en rengo,

Ba crési prou.
Mès qu'uno fenno, lengo en bouco,
Reste mudo coumo uno souco,

Crési que nou.
Lou Bourgalet.

Lou

bi, lou milhou lait das biels.

�SLPliP

FIitMIMA BABVI.UMK

(SAUME 137)

Babel, al bord de sas ribieiros,
Tristes, endoulentits, nous erian assetats;
Nous disian de Sioun las misèros darrieiros,
Al milan de

Sous

jours brilhants

Nostos liros

per

trop vite escoulats!

pendiéu as sauses del ribage :
veni lous brutaus vencidous

Àdounc veguen

Que

nous

Per

teniéu courbats dins un orre esclavage
dire :
Cantas, gausissòs-vous ! —

nous

Eles voulhiéu

—

sa

part de nos très cants de festo

E, léris, trelepa quand nautres lous dirian.
Mes embé nostre dôu, de cendres sus la testo,
Coussi eanta dins

un

païs estran ?

Coussi canta, moun Diéu, quand la patrie aimado
Pareissié touto en plous dins nostres souvenis?
Se ti mete en òublit, Soulimo rclaissado,

Despouderat vole iéu estre vist !
Sens poudre ti vanta, que ma lengo estequido
Si taise, se toun noum es pas, embé tresport,
Per toun efant lausat des aro c de seguido
Coumo ce qu'aimo, afrit, de tout soun cor!
Oh l souven-ti, Segnou, des filhs de l'Idumado
Embé freso aquissant des enemics l'ardou
E cridant : — Qu'à la fi la veguen deroucado,
La que nous a

menais à perdesou !

—

tu, fièro Babel, que nous en fas tant veire,
Que toun jour de tourment arrive tost ou tard!
Qu'un rei fort, pouderous, siegue de tu vinceire,
Que tous maufats ti fague paga larg !
E

�-

70

-

Que l'enemic crusel sens messi ti tabase,
Qu'inuman metie à mort tous poples inumans,
Qu'enfurounat d'à-founs, contro la peiro escrase
L'efant manit derrabat de tas mans !
P. F.
EPITAFO D'UN FENIANT
^

Aici
L'orne Iou pu

jais moussu Pamperro,
feniant qu'aje pourtat la terro ;
Enquerò qu'el es mort d'uno doulou de rens
Atrapado l'autro semano,
Quand, en se passejent, oh ! maichàntis moumens !
El boulguèt s'acouala per amassa sa cano.
se

J.
Mouli de
nais.

Castela, mouliniè.

Loubejac, prèp de Mount-alba. (Tirât de Mous Fari¬

Mount-âiba,

1873.)
LOU CROCO-MORT

Quicho-estervèl,
levado

en masso.

un

Cigau de Sant-Ipoulite, èro esta près perla

L'avièu fa croco-mort dins l'armado.

Après uno bataio mounte i'aviè 'gu 'n, terrible mourtalage, mancavo
d'obro per gara d'aqui las pauros vitimos. Avièu cava 'n cros espctaclous, e dedins ie trasièu lous paures morts. Quicho-estervèl, que
i'anavo pas de brodo, toumbè sus lou cors d'un souldat qu'avièu laissa
per mort; e vejaqui que lou cargo sus soun esquino e lou carrejo vers
pas

lou

cros.

Lou sentimen de ço que se passavo recalivè lou matrassa, que se
bouté à crida :
Ail ai! laisso-m'ista, que sièi pas mort!...
Vos te taisa! ie faguè Quicho-estervèl. Siès pas qu'un reclamaire,
Se t'escoutavou, n'i'auriè pas ges de mort!
Urousamen que lou crid dau paure blessa saguè 'ntendu d'un autre
•—

—

croco-mort, qu'autramen ie passavo.

Lou Bouucal.

�JCA

COUMTUICIÉU

D'CJX

CSC1UÈ

Un usuriè agounisabo;
E coumo à soun trésor

pensabo
salut (èro un viel mescresent
Qu'aviô raubat, touto sa vido ),
Per i remembra so qu'ôublido,
1 pauso dessu '1 lèit un crucifis d'argent.
Subran de sa ma tremoulanto,
Que brullo la fiëbre, l'aganto.
Lou soumpeso très cops, e dis : « Àqui dessus
Pôdi presta que trento escuts. »
Pulèu

qu'à

LOI]

soun

BOUÏiHOUN »ELi

SEMlXAltl

À-n-un abadot rasounaire

Soun avesque, un pau galejaire,
Demando s'ambé de boulhoun,

Quan^J

manco

«

I

l'aigo de la fount,

bâtejament se pot faire.'
Ah! Mounsegnour, acô 's seloun.
respond lou jouine crgoutaire.

Lou

»

«
Am lou boulhoun de l'avescat
L'efant seriô mal batejat ;
Mais ou seriô fort pla '1 countràri
Am lou boulhoun del seminàri. »

liS

La

IVCAO JACËNT

MOT

jouino femno d'Arbelous,

Al mouillent d'estre deslivrado,
Senlissiô doulous sus doulous;
Cridabo coumo uno dannado.
Soun ome que n'aviô pietat
A soun coustat èro assetat,
E plourabo sens ges
Elo li dis de se cala.
«

T'inquietes

pas ;

de

pauso.

sàbi fort pla

Qu'es pas tu que ne sios l'encauso.

»

Gabriel Azais.
(Tirât de Las Vesprados de Clairac.)

�—

72

—

LOU MISSOU

—

Es

Artiguet
parlant
vous

e sa fenno Artigueto soun un couble pauras que lou pore
en respèt — garnis bravamen mai lus toupi que lou biòu.
dire que la coudeno pago. Lou lard, se voulès, es pasmichant,

mès, coumo disiè l'autre, lou missou es be tant bo.
Jujas un pau quante bonur afric pouguè prene noste couble, un jour
que lou cougnat Sautèl lus aduguè 'n gros missou, en bono manièro de
proumiè de l'an!
Lou cougnat Sautèl aviè pas vira l'esquino qu'adeja Artigueto (uno
lipeto e uno degalhairo, se n'aviè!) s'alestissiè per entemena lou saucissot. Soulamen, vou dirai, Artiguet-, el, entendiè pas d'aquelo aurelho.
Artiguet es de naturo espargnarello; saupre aqui 'n gros missou dins
l'armàri, acò li semblavo avedre uno fourtuno.
Mès quouro vos dounc que lou taslèn? sou-li fasiè sa fenno. E
lou secute-en-ôdi èro pas preste de s'amaisa.
Artiguet, per paga sa fenno de petofios e la tène en respèt : — Te lou
laissarai tasta per Toussant. Oi, quouro que Toussant vèngue, lou
manjaras. Pas davans, que te couparièi lous ossesl...
A parti d'aqui, Artigueto n'en quinquè plus uno ; mès, cade jour que
Dieu faguè, quantos envejos de moussiga sus lou fru défendu!
Un bèu mati, vejaqui qu'un vièl paure, bastou 'n man, biasso au
cousta, s'arrestè davans la porto de ï'oustau. Artigueto èro souleto.
Lou paure remiéutejavo doulentamen sas pregalhos sansougnairos.
Pode pas vous douna, brave ome, ie faguè la fenno; sièi pus
pauro que vous 1
Lou vièl mandroun countuniavo toujour :
Dounas-me quicon, per l'amour de Dieu! sièi lou paure Toussant,
qu'ai pas res per manja....
Tè! acô 's vous Toussant! sou-cridè d'ausido Artigueto au paure
estabourdi, que i'a de tems que vous espère! Intras, assetas-vous à
taulo; lou manjaren toutes dous....
E tout en diguent, nosto fenno sourtiguè lou saucissot, e, zou! aici sèif
Vai s'atrouva qu'Artiguet v.enguè 'nd'aquel moumen. Davans aque!
tablèu, sa coulèro desboundo; vous pren lou ploumas dau paure, e,
pin ! pan ! sus toutes dous.
Mès de-que fas? bado Artigueto à soun ome. Siès fol ? veses pas
qu'acô 's Toussant qu'es vengu !...
Artiguet picavo que pu rede. Empacho pas que lou missou, passo,
que t'ai vist!
Lou B0URGAL,
,

—

—

—

—

—

�—

A MADAMO

73

—

FREDERI MISTKAL

Capoulièiro dau Felibrige

Quand sabien, nostes rèis, que, dins lou vesinage,
Uno princesso de jouine âge
Per belesso e vertu sus toutos lusissiè,
Taut-lèu un mandadou vers lou mourre célébré
Partie sus soun chival rapide coumo lébre :
Mo un inèstre vous vôu, ie disiè. —
—

Quau auriè refusa d'èstre rèino de Franco?
E sens chaple, sens
Dous p 9,pies séparais n'èrou

ahiranço,

qu'un, aquel jour;
Car la nòvio a proumés sa prouvinço en berquièiro,
E soun paire vai jougne au blasoun de l'arquièiro
Las flous de Franco per toujour.
Ai'o

an

vira Ious tems clins l'aflat de Prouvenço.

Madamo, 0 bèuta de jouvenço,
prince Mistral, rèi d'engèni, à sa Court
Iuèi vous adus, 0 perlo, 0 flou de la Bourgougno,
E tout Bourguignoun pot dire senso vergougno :
A tal ounou sarai pas court!

Noslo

—

lou Felibrige, adeja tant ilustre,
Espandigue enca mai soun lustre,
Acò nous es grand gau ; e, de.fes, nous revèn
Que lou destin urous, que toutes dous vous fianço,
N'a pas agi d'asard, tant dins vosto alianço
E que

Poulidamen tout s'endevèn.

•

Madamo, nous revèn qu'uno niuè de Calendo,
Dau Saboly de sa legendo
Voste nôvi cresent segui lou dous acord,
Coumo en raive ausiguè lou nouvè poupulàri
Que canto La Monnoye encô de vous, — oh ! gîjiri
Que pousquè clestourba soun cor!
E

soun

raive

veguè, souto uno autro liéurèio,

La douco caro de

Mirèio

:

�—

74

-

Em

sa béuta, Mario,
avias déjà soun 11 ou m ;
Avias també lou noum de la chato Ribièro,
Ai! morto! e que venguè i'engarlanda sa bièro
Tout lou Flourege

d'Avignoun.

E

nous

revèn tourna
Que coumo

:

d'amoundaut voste Sono,

un mot prouvençau
sono,
Davalo perdre noum dins lou Rose aboundous;
Pièi lou Mistral feroun bat soun
aigo vassalo.
Mes El, quand vous fasès sa franco
Prouvençalo,
N'aura per vous que de poutous !

E dins lou

meme

got, couble de pouësio,

Ensen chimarés l'ambrousio

D'un amour soubeiran de-longo flame-nôu :
Oh! pantai d'isclos d'or! oh ! siavo mescladisso!
Oh ! douço, e perfumado, e blouso
De

Enfin,

nous

embriaigadisso
Roumanèu, de Castèu-nou !...
vejaqui, Madamo, nosto rèino.

Pourtas pus

blanco

que

la brèino

La courouno, qu'a di voste supèrbe
espous :
Mous très poulits diamants, efant, te lous

semounde
Mifèio, Calendau, Lis Isclo d'Or, — au mounde,
De ges d'autre cregnou
l'espousc. —

*—

E vosto reiauta n'aura pas sa

parièiro

:

Ausès adeja per carrièiro
Lous felibres canta l'urous avenimen !
Cadun en voste ounou sa rimo d'or asengo...
Ah ! dins aquel counccrt de respèt, de
lausengo,
Laissas que me inèscle umblamen !
Mes tout umble que sièi, tant lou sujet
m'agrado,
Tant aut iéu vous vese aubourado,

Que, Madamo,

moun cor

de noblo glôrio

es près...

Urous s'en vous cantant, lou qu'a canta Teldeto,
En pleno Court d'amour, de vosto man fadeto
Sus toutes reçaviè lou près!...

À. Arnavielle.
En Alès, lou 27 de setembre 1876,
jour dau mariage de Ere
deri Mistral embé Mario Riviero.

�—

75"—

BKINDE A MARAMO FREDERI NIISTRAIi

Teodor Aubanèu, au noum de Pau Gaussen,
lou jour de las noços capoulièiros

Pour ta per

Gento Damo,
A vous,
A vous,

Près lou

bevèn à vous !
retra de la jouvenço !
qu'avès de la Prouvenço
cor

lou mai amourous!

Rendès-nous lou vite, Madamo;
Venès, toutes, vous aimaren !
Sens el las cansous n'an plus d'amo
E nostes fronts plus de sourgent!...
Pau Gaussen.
37 de selembre 1876.

DESPACHO

Mandado

au

TEliEGRAFICO

Capouliè Mistral, à Dijoun, lou jour que se maridè

«
Diéu garde à tout jamai Mistral e sa coumpagno
Es antau qu'au jour d'iuèi brindon vòstis ami :

!

»

Gleiso, Antôni Gleiso, Enri Delpech, Espagno,
e Boucharié, Anfos Roco, Ameli,
Cantagrel, président, e touto la coumpagno.

Pau

Lambert

Mounl-pcliè, lou 27 de setembre 1876, à 2 ouros do vèspre.
LOU

TARABASTÈRI

quante tarabastèri i'aviè, de mati, encò de Cargo-peiôu !
L'ibrougno — hou es de-countùnio — batiè sa fenno; la fenno, per
se
revenja, batiè l'efant; l'efant batiè lou chi ; lou cbi batiè lou cat; lou
AhI

eat batiè l'aucèl....

Ah!

quante tarabastèri i'aviè, de mati, encòde

Cargo-peiòu!

Lou Bourgal,

�IÌAS OUKOS

0

—

mas

Perqué

besiados

fugièros,

d'un bol tant proumt,
Quand de sas coulous las pus lièros
La jouinesso embelis moun frount?
passa

Cal qu'un courront se
percepite
Cats à la mar as flots moubents,
Bous anas perdre bite, bite
Dins-le negre abime dau tems.

Roudas
Au

Bejas

que per

Que las
Lou

dessus de ma testo;
retardas bostre bol ;

au

mens

iéu tout

rosos ramon

es

festo,

lou sol.

jouu tout canto, tout bresilho,

Mous èls an qu'un poulit lablèu;
E lou sèr, quand l'estello
brilho,
Moun sounge es encara pu bèu.
L'amistouso et cando manido

M'agaito
E
dins

Un

pas

soun

qu'en sourrisent,

el mounte s'anido

amour encaro

ignourent,

léu laisse moun amo rabido
Amé delice s'abima,

Qu'en aquel estàsi ma bido
Es touto dins lou berbe aima?
Se nou pouden, charmantos ouros,
Béure las puros bouluptals,
Que del cel dins bostros damouros

Siosquen per bautros empourtats!
Lèu, pecaire! douma, pot-esse,

La blanco flou del caste amour,

Qu'un joun fa naisse
Se

déspanara

e

disparesse,

sens retour,

�-

E
Al

moun

cor

77

batut per

—

l'aurage,

grat cle sas reboulucius,

Fara naufrage sus naufrage,
As milo rocs de las passius. —
Antau parlabo la jouinesso.
Ai ! las ! las courrièros del tems
Entre elos
Les jouns

Mès les

jougant de bitesso,
èron que de moumens.

d'âge madur à peno,

Qu'abion bujat de la foulié
La coupo per

élis soûls pleno
Toujoun abans la fantasié;
d'àutris, des bins de la terro
e per l'espleen
Laiats, coumo les d'Ànglo-terro,
Oupressous de la berdo Erin;
E

Assadoulats

E lou bielh

perdut d'esperanço,

Que camino tout tremoulant,
Richo proio de la sou franco,
Dount

poutounejan lou pèl blanc,

Bous parlon un autre lengage :
0 crudèlos ouros, passas!
Dins la doulou coumo dins l'âge
Sen que trop, pecaire! abançats !
—

nous dison qu'abès d'alos,
ranquejas per nàutris, bous?
Ah! boulas dounc, ouros fatalos!
Ajas pietat des malurous!

Tòutis
E

Iéu bous disi

:
Seguissès toutos,
Messagièros de l'Eternel,
Seguissès la magajos routos
Que bous traço à travès lou cel.
—

�—

Urous, saquela,
Quand

uno

sus

—

la terro,

de bautros dira

Anen amount,
Moun amo en pas
—

78

:

sièi la darnièro...
s'enboulara !

—

Louis Desjardins.
A

Mount-pelié, 27 d'Ouiobre 1875.

A vièl
A viéls

A

de

biôu, bon fe, cascavèl nòu.
comtes, nouvellos disputos.

counseienço

coumo un

grapaud de plumos.

Lebat, coulcat quand l'angèlus souno,
Acò 's la règlo la milhouno.
LOU PICHOT BOUSIGO-LÀ-FATO
l'a Bousigo-la-Fato, un fataire de moun
quartiè, qu'a
avedre dès ans, — mès un drôle... coumo vous dirai?
ciéu de drôle: espeiandra, sale, mechous,

'n drôle
uno

—

pot

aboumina-

Iagagnous, pesouious... Ali!
pesouious, que vous digue un pau!
Dempièi que counouisse lou pichot Bousigo-la-Fato, passo pas jour
qu'aquel laidun s'arrèste davans la boutigo de ma vesino La Susarello.
Aqui, planta e espinchant dins la boutigo — per-de-qu' espincho, quau
diàussi hou sap! es safmanièro d'el, — soun bras dins sa
camiso, zou,
aici sèn!
—

se grato, se grato, e se
grato.
Qu'avalisco! ie bado La Susarello, quand lou vei, orre moustre,

t'ana grata pu liuèn!...
Mès, l'autre jour, lou drôle se planto au meme endré, lous bras penjadis long dau cors e se remenant las espalos de tau biais e forço qu'on
entendiè lou brut que fasièu sas peios ie rasclant sas
esquinos; e, l'èr
abesti, de sa voués renouso, rabalairo e flaugnardo :
Digo, La Susarello, sabes pas? Aro me grate pas pus : me grauvos

—

mihe!

Lou Bourgal.

�—

79

—

SOUIiAS

Mandai and'

un

amie

Per tant

granda que i'age au mounde malastrada,
Aquel qu'es drue jamai se daissa assabranlà.
Lou tron d'en Diéu qu'es preste à lou cura,
Lou bourlis tempestous de la mar courrouciada,
Ou lou serre que branda en orra trantalhàda,
D'un cor siau loui sap agacbà.
Cerca pas

lou sourris d'un poble varalhaire

Que vira cada jour couma un mouli de vent,

Aquel de lai courts, encan mens,
Ce que sus tout i'agrada e lou fai ben-estaire,
Es lou counlentament que lou rie counoui gaire,
Mais qu'el a counougut souvent.
Es de

poude trepà soui blats, sais oulivedas,
mati, per l'aire afresquit e rispous;
Es veire, en lou bos sauvertous,
Paisse souis agnelets, souis arets e sai fedas,
Es permenà, lou ser, l'oumbra de sai pinedas,
Tre que cantou loui passerous.

Lou bon

printems en flou, d'una nèu mistoulina,
Tapa louis amelliès que roudejou soui camps,
Es de partir entre soui cans
Ed'anàdau Mount-mort, (1) Mancilhou, ("2) laPeissina(3),
Coussegre lou lebraut, l'auriôu, la bccassina,
Ou lai foulcas, devès Sècans (4).
Quand lou

Au miech'dau mes d'abriéu, tems que lai vignas
Travessa à beles uns, souis ourdres alaurats.
Dais espirans per lou frech rabinats,

se la man dai varlets que desbourrou
Tria pas verd e sec; se noun loui dessanflourou
Lou margal e lou gramenàs.

Agacba

1.

2, 3, 4. Rodous à l'entour de

Mount-peliè.

plourou,

�Per la sant Jan de jun,
En quau l'aspre sourel

dau la cola segaira,
te l'ai sonna, Labech,
Enrega lou draiòu estrech
E se vai avisa
que la bruna ligaira
Quite la partdeDiéu, l'espiga vanegaira,
Per loui paures de soun endrech.

Quand, autour dau fougau, coumença la velhada,
la vielha, en travalhant dau fus,
Charra plan-plan dais encians us,
De l'Ourguena e dau Drac e tabé de la Fada,
Prend plasé de marcà soui dichs, à la voulada,
Amor que se perdou pas pus.
Alara que

Aquel

lesertous, l'aviès. Qu' oun lou gardaves
e de lai
jalousies
D'aqueleis omes reboussiès
Que t'an ièr renegat loui douns que n'esperaves?
Per que restaves pas, tus, brave entre loui braves,
ur

A l'abric dau sourris

En fora de sai trahidiès ?

Jout l'oumbrun de toun mas, ount l'aucelilha canta
Sensa pausa ni fin, dau tems fasiès
partiè :
A touis enfants, à ta rnouliè,
Era lou
E

permiè lot ; à l'estudia qu'es santa

qu'eme

sa vertu tranquilla e miraelanta
Garda tant ben de l'envidiè,

Fisaves lou segound. Dau mati l'esclargida
T'auriè trapat, l'iver, legigueut emb'amour
Petrarca au vers roumplit des plour,
Aumera ai grands coumbats, Vergelis, Eurepida,
E Danta qu'en soui cants t'auriè doubert la vida
Qu' aleva de mort à toujour?
Un troubaire de Rouma, autre-age, coumparava
La roda d'aquest mounde and' una nauta mar
Mai que mai treboula c}au larg
E mo.unte cada jour que Diéus a fach gaitava
Jouines e viels, cercant, cadun dedins sa nava,
Un sort

parieirament

amar.

�—

81

—

D'uneis, entre-mitan clai lamps, de la trounada,
le largou vêla e passou lis.
Louis autres, fossa mens ardits,
Tenou l'aura d'à-ment, fourviou la garbinada,
E pamens, es antau, la mema sourelhada
Vei s'englouti louis emperits.
Daissa-me 'quela mar michanta soubeirana
Dau poble dessenat que la vai navegà,
Iéu sabe ounte pos t'assoulà :
Loui fruchs de l'aubralhè qu'a crescut en Malhana
E qu'espandis soui rams sus la terra roumana

Ensegnou à la delembrà.

A. Roque-Ferrier.

Mount-peliè.
Grando cousino,
Misèro besino.

Lou pa

dur
sigur.

Fa l'oustal

LAS BESTIOS
En l'an 1848, à Tulo, al poste de la Mairarb, lous tambours de la
gardo naeiounalo, coiimo se disputavon, quaucun lour disset : — Vous
autres, sets tquts mas de las bèslios! — Provo-z-hou ! — E lous uels

ablandon,
—

e

las dents rinson.

Que-z-liou prove? E be,

sio! Coumo t'apellos, tu? —Lou Renard.

-Ses be uno bèstiol E tu? — Lou Plounjou. — Uno bèstio! E tu? —
Lou Raie. — Uno bèstio! E tu? — Lou Dragou. — Uno bèstio! E tu?
Lou Canard. — Uno bèstio!... Vous disiò be que sets mas de las
—

bèstios

touls !

Clacados de

—

mas.

J. R.

(Istouric.)
6

�Veici l'ívèr que vèn; sus lous suquets grisastres
Das serres auturous lou vent boufo jalat.
Das

pastres lous troupèls soun venguts em lus pastres,

E las fièios clas bos an toutos

Es lou

davalat.

fai bo souto la cbaminièiro
fio cla fourni per un serai ;
sartan, que porto la chambrièiro,
S'apresto lou fricot de trufos : au cremal,
vèspre

Mounte brulo
Dins la negro

:

un

Penjo, tout à cousta, l'oulo de métal roundo
Mounte coi douçamen la soupo de caulet,
La bono soupo au lard que remonto, qu'aboundo,
E qu'escaufo lou cors per aqueste tems fret.
Lou

paisan e sas gents, qu'aro la nueeh acampo,
près dau fioc e parlou dau traval ;
En deforo raufello e siéulo la cisampo,
Atal que lous demouns que s'envan au trimai.
Se

sarrou

D'aquel tems, sus la taulo, ailai, fumo la soupo...
E la maire lus dis :
Aprouchas-vous, anen !
Lous raiôus soun pas sourds, e, lèu, touto la troupo
Acoumenço l'assaut, lou mèstre au proumiè reng.
•—

Quand manjo, lou raiòu, coumo uno cagaraulo
: à soun entour ausissês que lou cat,
Que demando sa part en miaulant jout la taulo;

Es mut

Aitambé

soun

repas es

Lou pastrou dau
E lou fioc avivât

vite recatat.

legniè davalo uno autro broundo,
dau lougis lou sourel —
Enmando, en petejant, uno flamado bloundo
Que rejouïs lou cor e qu'atiro vers el.
—

�—

83

—

Van s'assela lous vièls au grand sèti cle
paio,
Jouto la chaminièiro, au mihou cantounet.
Lous jouines sus lou banc de rouve, e la marmaio

Sus lous

landiès,

au

sôu

;

pièi, dins

un

moumcnet,

La raio tournamai recoumenço;

tout-aro
picbot mot ;

L'afachado vendra dire soun
Mountaran de la eavo un got d'aigado elaro :
L'uno vai pas sens l'autro o sariè pas de bo.
E tout chourlant la

trempo e manjant l'afachado,
e jouto soun couvert,
Lou paisan cevenôu e touto sa mainado
Bandissou de lus cor lous languis de l'ivèr.
À l'entour de soun fioc

Lou lendeman, tant-lèu qu'espelira l'aubeto,
Davans que de soun joue ague sauta lou gai,
A l'ouro mounte as
champs s'aigrejo l'alausèto,
Saran toutes quihats, prestes per lou traval.

Cade

jour n'es ansin. Entramen l'ivèr filo;
quand vendran lous jours dau printems amistous,
Saupran també se faire uno vido facilo;
Car eles an un pau lou secrèt d'èstre urous.

E

Camile Cavaliê.

Bessejo, Ì87G.
LOU RÉI DAS JOUGAIRES DE BRIARD

Sandi! cadedi! que vèngou se ie fréta!... Lou mes d'abriéu passa,
Grand Hôtel de Paris, aguè lioc uno
ffltre lou moundi Vignaux, représentant
ie Newton,
»

grand bataio sus lou bihard,
la Franco, e William Sexton,
représentant l'Àmerico, Lous dous empegneires èrou deja
touneiguts coumo lous dous proumiès dins l'art dau caramboulage.
5 o 600 amatous,
venguts de toutes lous caires dau mounde, assistayoun à la lucho.

La partido anavo en 600 pounts. L'Àmerican William Sexton se
hissé batre à 468 pounts, e, dempièi, Vignaux, Pefant de Toulouso,
pot se dire lou rèi clas caramboulaires de tout L'univers.
L. F. D, L'A.

�IiOtJ COUNSËli DE MOUN PAIRE

Peçaqu'a^gnal

una

medaihâ d'argent ai

councours

de Ëéziès, Ì87Q

à Paris
ran ôublida s'oun vièi pais
îe que-se. sènton dous pan
f. Mistral.

Sarrabe lous vint ans, ere couma lou grel
Qu'à l'auba se doubris per biéure lou sourel ;
Lou bounur que moun cor impacient desiraba,
L'esperabe segu dai jour que se lavaba,
E l'iol toujour virât daus mous vinta-cinq ans,
Mesclabe moun trabal de sounges e de cants.
Couma escapat dai nis i'aucelou que bresilha,
En me dounant lou vanc fasiô de pouësia;
E sentissiô dins iéu, sens pourre m'assoulà,

Toujour un pau pus naut lou désir de voulà.
Moun cel era poulit, mès d'una autra countrada
Vesiô per dessus tout lusi la renoumada :
Pichot e sens ecô de-qu'era moun endrech?
Per iéu, tirât Paris, tout semblaba destrecli ;
E mal-grat moun amour per la terra natala,
A moun cor enclausit caliò la capitala.
Moun paire à moun bounur se vouliò counsenti,
Per Paris cop sus cop ere preste à parti.
Mès couma soun efant que lou désir counselha,
Un paire n'ausis pas toujour de mema aurelha,
Quand vouliô faire ai miéu part de ma fantasié,
Moun discours cada cop s'arrestaba au gousié.
E pertant era bou, mai qu'oun se pourriò dire,
Lou paire cada jour que regrete e qu'amire!

Couma el dins lou païs ioi n'i'a pas un sus cent;
Saviè pas lou lati, mès avíò de boun sen ;
Sens fourtuna pertant counouissiô pas l'enveja,

toujour ai trabal teniô l'esteba drecha ;
ce viel era bou croumpaba pas de nòu ;
Aimaba sous efants e n'aviò pas que nôu.
De la rega un moument se quaucun s'escartaba,
E

Quand

d'alo.

�-

85

—

òueupal, souii iol lou devistaba.
vejent sens rës faire à lou randoulejà,
Me faguèt : « Moun efant, de-qu'as tant àsounjà?
Sai-que lou croc pudis amai belèu l'araire? »
Iéu tout engraumelit respoundere : « Moun paire,
N'es pas que vostre efant refuse de trimà,
Mes quicon maNgrat tout me forsa de rima ;
Siague per fa plourà, siague per faire rire,
Fau de verses poulits, mès iéu soul lous amire.
Fer la sciença e l'art aici tout dépéris;
Moun paire, se vouliàs partiriò per Paris;
«Auriò lèu, cresès-ou, lou renoum, la fourtuna. »
D'eles tout
Me
«

«

«

«

«

«

«

« Ou
crese, moun efant, mountariòs dins la luna.
Amb'un sacat d'escuts que voudriôs empourlà
L'èr de Paris, segu, te fariò pla cantà.
Per malur a jalat dessus nostre terraire;
Contes pas aqueste an sus l'argent
toun
Se te vese tourna quauque rouman nouvel,
Un luquet, dejoust
emprendrò lou gavèl.

—

«

«
«

de

«

«
«

paire;

eî,

Paris soul pot dounà la becada ;
«Davant soun miralhet tout fo la cauquilhada;
Veiren lèu dins la Fransa, ambé Paris trop grand,
Lou terraire pertout debourit per lou gran.
Mai d'un que, dins Paris, cresiò de fa marmanda,
«Davant l'armàsi dansa ambé touta una banda,
E brama tant que pot, sens paga cap d'efet,
Contro un gouvernament que lou fo pas prefet.
Daissa Paris ounte es : as aici ta demora ;
Paris es bel, es grand, mès i'a quicon defora;
De la Fransa e dai mounde es lou prumiè clapàs;
Iéu l'amire, segu, mès per tu l'aime pas.
N'aime pas gaire mai que lous bords de la Sena,
Aquel art de rima qu'as dedins ta pantena :
Per lous verses meten que siaguas pas coustiè;
Sembla que

«

«

«
«

«

«

«
«

«

«

«
«

«

«

Acòs

«

D'un

«

«
«
«

es un

talent que vau pas un

mestiè.

poulit vers pamens deteste pas l'ausida :
Cal, après lou trimai, quauca flou dins la vida;
E crese que l'efant que pourtan batejà
N'es pas fach soulament per biéure e per manjà.
Mès se Diéu, qu'à soun gr.at fo fruchà lou terraire,

�—

86

—

T'a marcat sus la cilha, efant, siagos troubaire :
Escouta Roumanilha, e gardaràs antal,

«
«

À-mbéTamour de l'art, l'amour de toun oustal.
sus-tout quand Diéu Iou tria,

«

PersòìTrtì^daimoulou,

«

«

Lou devé

d'unTiïani-ijd'aimà

sa

patria.

Que la Fransa, ta mairèpTtvaibtout e toujour,
Se brilha dins lou Nord, bri 1 htTcfrns-lou Mièjour.
Tout soul dins lou païs lou Nord ten la troumpcla :
« Dai Nord venou
pertout lou libre e la gazeta;
Lou Nord, toujour lou Nord, tout arriva per el,
E sens lou Nord, segu, n'aurian pas de sourel.
« Diriò
que nostre vi n'es pas que de piqueta,
« Ce
que lou Nord a dicli tout lou mounde ou répéta ;
« E
per lous drechs, pamens, que nous forsa à servi,
« Nous
engruna d'à-founs quand vendèn nostre vi.
« Acôs es un
pau fort : aquel es un sauvage
«
Que prend pas de Paris la moda e lou lengage ;
«
Sembla, per qu'un councert ane poulidament,
Que cal toutes bufà dins lou meme estrument,
E la baila, pamens, qu'ai Mièjour nous l'arrenga,
«
Degalha per lou Nord lou fiéu de nostra lenga.
« Voulèn be
regaugnà, mès dai parla natal
« l'a dins nostre francés
toujour quauque retal,
« E dins un mescladis ounte verèn de flambas
Coupan lou bras de l'un e de l'autre las cambas.
« Antal l'ome dai
Nord, que s'amusa un bricou,
Ris de nostre parla 'mai dai paure gascou.

«
«

«

«
«

«

«

«

«

«Eh! be! nautres, aici, mespresan pas lous autres.
Mès que nostres efants au mens cantou per nautres ;
« l'a
deja cinq cents ans ou bel lou ferullà,

«

«

«
«
«

«
«

«
«

«
«

pople dai Mièjour s'encapa à soun parla.
terra se soulelha,
printems regrelha.
Que toujour dins soun crei siague pas arrestat
Per un autre poulit, mès aici tresplantat!
Daissen poussa lou gro que lou boun Diéu semena ;
Lou

Ounte près de dos mars la
L'aubre que derrabàs cada

D'estelas e de flous ni'a de mai d'una mena :
L'una brilha ai mari, l'autra daus lou tarral ;
Lou Nord a Lamartina e lou Mièjour Mistral.
Mès tu mountaras pas sus la pus nauta branca ;

�—

«
«

«
«
«

«

87

—

Car pla segu lou saupre amai l'alé te manca;
Pourras d'un poulit art, sens agantà la flou,
Ambé lou tems belèu, mountà quauque escalou.

Enfin, per tu se l'art a toujour quauca cota,
Se per estre escoutat as la voués trop pichota,
Quand siagues pas pla fort, rima n'es pa 'n pecat,

en rimant qu'apiales sui fourcat.
Après la juncha, en round, quand faren la buveta,
Nous sai regalaràs de quauca cansouneta;
E quand maridaren Tounieta ou Madeloun,
Eh! bel s'acôs te plai, rasclaràs sui viéuloun. »
Quand m'achèt clich acôs, couma à l'acoustumada,
Moun paire anèt fini sa juncha entemenada ;
Me daissèt tout soulet, mes iéu, de moun sicat,
Sens mot dire près d'el arrapère un fourcat.
La fabla das pijous n'es pas un badinage :
Despioi, dins moun païs, sens quità soun lengage,
E dai vespre ai mati toujour à moun prefach,
Countent joust moun tiéulatdai sort queDiéu m'a fach,
En cantant quauques cops, mès sens quità l'araire,
Remercie lou boun Diéu e benisse moun paire.
«

Amai tout

«

«

»
«

Charle Costa.

Sant-Andriéu-de-Sangonis (Erau), 1876.
LA SAUSSO

dins lou Nord, à l'epoco
divenclre, de metre
mèstres — uno
peissous.
S'aprestavo d'ana souna soun mounde, quand vei intra, sens pica,
un lancimand de Prussian que s'ataulo tant.-lèu, tiro lou plat de-vers
el e, dins un vira-d'iuèl, manjo toutes lous peissous. Àcò fa, se lipo, se
freto sas babinos à la touaio, e s'aprestavo à sourti, quand lajouino
servicialo, preso d'uno lusido, aganto lou plat e, courrent sus lou

Uno fiho de Lengadô, lougado per servicialo
de l'abouminablo guerro alemando, èro en tri n, un
sa taulo mounte aviè deja servi, per lou soupa de sous
famiho de sièis persounos — un gros plat de

Prussian, ie fai :
As ôublida la sausso, galavard! Tè! aqui-la!... —
E ie trai dins sa camiso la sausso das peissous.
—

Lou Bouugal.

�—

88

—

CASTÀGNADO
La

castagno ~cr~iiíavamoii sa plaço aici-dedins. Àboundouso dins
païs mountagnouSpes-^lo la grand mangilho dau païsan, subretout dau Raiòu e dau Gavot7^-qjj_au es souventos fes souleto la
pitanço e lou pan.
Generalamen dins lous endrechs das castagniès se dis castagno; —
dins d'unes lou mot ehanjo un pau : ansindo dins lou Vêlai, ansindo
lous Rouërgats, lous Auzerots, lous Vivarés, disou
castogno, costogno
e choslogno,
qu'emb'acô eau escriéure castagno e chastagno, l'a se
prounounciant dau biais propre à cade parla; — lou parla de Mountpeliè dis castagna, e lou catalan castanya.
Lou rode planta de castagniès ou castans, que
lus eau uno terro lèugièiro, s'apello castagnal, castanet, castanedo e castagnaredo.
L'envelopo de la castagno ie disou pelous, peloufo, peloufre. A mesura
que s'amaduro, lou pelous badalho, fins que lou fru toumbe d'esperel.
Lou castagniè figaret a sous
pelous lous pu proumieirencs à badalha.
Se dis meniè, brouquièiro, tassiè e taniè, à la sagato d'un
castagniè
franc, qu'on n'en cepo cado annado lous gislèls que servou per issarta
au siblet lous
castagniès sauvages.
Nosto lengo tant richo de mots a bateja de quau
sap quant de noums
la castagno, segound sas menos e qualitats. Per
pas parla que dau
terraire dépendent de la Mantenenço de Lengadô, citen d'abord la rèino
de toutos las castagnos : la dôufinenco ou sardouno. Lous
proumiès
empèuts dau castagniè dôufinenc saguèrou aduts aici dau Dòufinat.
L'autre noum sardouno, qu'on atrobo dins lous escrichs d'Ouliviè de
Serres, lou grand agricultou Vivarés, vèn de ço que sort foço castagnos
d'aquelo meno das païs sardos.
Après la dôufinenco, i'a, dins las bonos qualitats, la pelegrino ou
peregrino; la corno-biôu; la finaudello ou fineto.
Dins las menos de Cevenos, noumaren : la meno
d'algo, la baumello,
bono-branco, bourjolo, bouscasso, cabrido, clapespino, clapisso, clastreto, coutinello, ferièiro, figareto, fourcado, gaujoso, meno de las genos,
jalenco, jano-longo,floungueto, malespino, mejano, negreto, oulivouno,
paradono, peiro-jano, peiroubeso, peirouleto, pialono, plato, plausso,
rabeireso, rassisso, rougeto, rousello, sàbio ou sabiasso, saleso,
secailouso, soulage,|triadouno, touscano.
Dins lou Quèrci atrouban : la marrouno, la peirièiro,
la dicho cevenolo, la canourguello, la magnaneto, la groussalo, la cap-grasso, la tarnostes

�—

89

—

tarado, la caisago, e la rousounello, noum qu'embrasso
bastardos.
En Limousin, i'a la Sant-Clau, la groussau, la lusento,

foço menos
la rousseto,

pourtalouno, la coumbalouno, l'eisalado, l'espino-rcvirado.
Après acô, cade endrech a sa castagno dicho coumuno ou groussièiro.
Coumo niángillio, las castagnos s'aprestou de diferentos manièros.
Frescos e boulidos, acô 's las tetos e las pelados. — Las castagnos rouslidos, que soun las afacbados, s'aprestou à la llamado, dïns uno padèlo
cruvelado que se ie dis padèlo de las alachados ou sartan castagnièiro.
l'a pas fèsto, régal au mounde qu'aparie uno rabanello!
La bajano ou castagnou es la castagno secado. Se manjo coumo soupo
dins lou tems d'ivernage. Lou boulhoun se dis bajanado. Acô's lou
bajanat, cousinat, e meme toupinat.
la

bordo de Cevenos a, de-contro, sa cledo, qu'es uno bastisseto
au secage de las castagnos. En dedins, fi
lou nivèl dau sou lis e la téulado, i'a la cledo proupramen dicho, qu'es
011 poustat ou, s'es pas un poustat, ço que nomou
e
Touto

mièjo aussado entre

especialo

panel qu'es l'a de
de cledo, cledis,
Lous clediès espandissou sus lou panèl las castagnos que las castagnieirises, las fennos qu'on logo per castagnados, lus adusou; erab'acô
fan picbot fio dessouto. La bastisso estent claqso, la boubourado dau
fum
pau à pau las castagnos au pount que counvèn. Esnecite, per
passados, de las vira subre lou panèl.
Nous vejaici per pisados, qu'es lou tems de pica las castagnos secados
perlas despoulha de lus pèl. Per acô l'aire, lou pisaire las bouto dins
sa, lou sa pisadou, e, pin I pan ! de pisa sus la souco de pisaire!
En bacelant las castagnos, se n'en copo toujour d'unos, ço que fai las

jors ou be de gistèls de
d'aqui lou noum.

castagniè asengats en modo

seco

un

brisos se vendou estrasso de mercat.
Diren-ti, en acabant, que lou castagnou eslamilhouno nourrituro —

brisos de bajanos. Las

engraissa lous ivernaires,
francs Cevenôus que

milhouno que peirados e abéurages — per
lous vestitsde sedo? Perqué pasnàni, d'abord que,
sèn, se nous regalan embé ûertacle la castagno,
per acô sus la saucisso!

escupissèn pas noun plus

Lou FELIBRE DE LA

Raumas

d'iber, santal d'esliéu.

CASTAGNO.

�—

IiA CIGALO

90

—

£ S/A FOCRK1GO

I
Au sourel

Sus

un

que^dartlaiavo,

éuse

ramelïï,

Uno cigalo caniavo.
Au pèd de l'aubre, sens

brut,

Uno fournigo acampavo
De granous de blad madu,

Qu'em prou peno tirassavo
Vers

soun

croutou rescoundu.

L'ivèr

vèn, e la cigalo,
Qu'aviè pas res per manja,

S'envai,

en

rebalant l'alo,

Vers elo.per man-leva.
Mès la i'ournigo i dis : —

Qu'as canlat, aanso.

—

Ài'o

E s'embarro.

II

Quand lou bèu tems revenguèt,

La

fournigo sourtiguèt

De sa baumo jouto terro.
Mès juajs de sa misêro 1
Deforo à peno

saguèt,
gourguet toumbèt.
Adounc faguèt pas la fièro :
Sono la cigalo. — Espèro,

Que dins

un

Respond l'autro, en arrestant
Soun sègo-sègo ensourdaire,
Vène te douna la

man.

Pamens lou mérités gaire;
Car déurièi be, santafiéu 1

Aro, te vira lou quiéu.—

,

Bessejo, 1876.

À-

•

-

í-C

i '

■

Camile Cavauè

�ai; feVìIbke

boaaparte-w yse

Que m'ami douna depèusses dau rèi EnJaume lou Counquistaire

L'efant de uostre sôu, lou rèi que, dins sa toumba,
Dot' ailaval l'eterne som,
El qu'èro per lous siéus e lioun e paloumba,
Pensaire ardit, cor simple e bon ;

Counquistaire valent que mar e plana e coumba
Fasiè trementi

Implacable

El

cou ma un

tron

;

catiéus, à ren de ce que toumba
que jamai traguè l'afront,

as

L'an òubiidà també lous

poples de Prouvensa,

Franc quaucaama d'elèi qu'a
De tout ce qu'au Miejour fai

garda souvenensa

lustre esbarlugant.

Mès de soun front quand m'as pourgi 'n pau de poussièira,
Lous viéus m'an ren sembla : vesièi douminà, altièira,
Au mitan das nanets la cendre dau gigant!
Carie

Avignoun, lou bèu jour de

de

Tourtouloun.

Santa-Estella de &lt;1876.

li'ange de c'haeieado

Lou
Lou

giau crèbo la neiro.

pastre en sa courseiro
Dormiot-sei, soun troupè 'mai sous tins
Ma lou ciau, que varalhô,

labridous;

L'ot levât de sa palho.
Deis néulos fasient amount de joucadous,

L'ange chanto

Chalendo ôus ornes pecadous.

L'ange tusto à l'onstau :
—

Yiéu! Dedins vostros clcdos,

Ivilhas-vous, las fedos;

�M

—

Vesès l'esiialo d'or que

92

—

s'atiubo amoundaut !

A Betelem es l'ouro :
Lou Messio ot freid,

plouro,
BeiseigiïeTBeUas-ei de vostro lano un

pau.

L'ange ot cougnat lou bièu :
Nier? Nier?
Dingius boulejo?
Un pigavou t'apejo?
Vene aseima Jousè 'mai lou petit buon
Diéu,
E la maire jouineto.
Boufo-ei sa maneto;
L'auro plouro defuors e, dedins, plaut
de nièu.
—

—

L'ange à l'ouort vait tout dreit
Acouitas-vous, las poulos;

:

—

Restarés toutos soulos!

Aquesto nuèi davalo
Per

un

un gente trot de rei ;
Troubès-mei d'iôus per faire
Uno soupo à la maire ;
que beilarés, n'en farés un parei !

L'ange tambourlo, ei miur,
Lou fencslrou :
Yacheto,
'Cô 's pas per la charreto !
Leisso mouse ta pousso; e Jousè, de-segiur,
Aurot
que toujour reno —
De toumo per sa fenno
E Pelant de laitou que — bolèu — sarot
piur.
—

—

L'ange pico eis ciuberts :
Pan! pan! Dins la feneiro !
Oucèus? La jacineiro !

—

Quau

mando? Eseiusas; lou rei de l'univers!
De vous veire ot proumesso;
Lei chantarés la messo :
L'ase sarot lou chantre e, vous, lous
petits clercs.
—

nous

L'ange trèvo ei mouli :
Ase, fas lou canounge?

—

Acô 's pas un mesounge,
Toutes vont eila-lin! Vas, darriès Lou

cliali,

�—•

Per
Lou

Maire, efant

93

-

pourta la besougno

:

mantè, la coulougno,

—

e,

cliavô, n'en farâs ttb pouli !

charreiros,
Pastres, soubre las peiros,
Fant peta liours esclops en jouent des fiéulous.
Las béstios mai — tout creido,
Ase, poulo, biéu, fedo 1
Las filhounos lai sount, lai sount lous agnelous,
Per toutos las

Car dins la santo nuèi n'i-ot pas

gis de loups.
Amat Girou.

Lou Puèi-en-Velai,

1870.

L'Ami dei buon Dieu, d'Amat Girou,
Lengadò 1876, pajo 81 : Après lou vers Me fan ama
fan reire! ligno 30, legi :

Êrmtunl de la pèço
Arraana de

'mai

me

Que sei ben aise de vous veiret &gt;&lt;
E lèi faguèt un gros potitou.

RÈ1RO-CROUN1CO
Au darriè moumen,

nousarribo de l'emprimariè D.

Jouaust, carrièiro

SainLHonoré, 338, à Paris, dous voulûmes estampais embé l'art
la marco particulièiro d'aquel Oustau, e déuguts à la plumo de

qu'es
noste
(Gard), l'autou de las

Cappeau, de Roco-mauro
paraulos dau célébré Noè'l d'Adam.
Lou voulume proumiè a per titre : Le Château de Roqueinaure,
poème historique en vingt chaiils; lou segound : Le siège de Caderousse,
poème languedocien, de l'abbé Fabre, traduit en français, vers pour vers
e Poésies languedociennes-françaises, textes et traductions.
La plaço que nous manco e la reservo que nous es coumandado,
dins l'Armana de Lengadò, à prepaus dau proumiè d'aqueles dous libres,
que toco à de questiéus de religioun e de poulitico, nous empachou, à
noste grand regrèt, de nous espandi sus l'obro dau felibre deRoco-mauro.
Veire, d'autro part, lou prouspeitus qu'es joun aqui-contro.
coufraire M. Placide

l'Escolo nimausenco a tengu
das Arts. Estent qu'unes Cigaliès

Lou dimenche 5 de nouvembre passa,
no

galanto félibrejado encò de l'oste

�—

94

—

de Paris se capitavoun alor dins lou
Mièjour,
lous avièu frairalamen couvidats à lus fèsto.

lous felibres de Nimes

La

grando Escole d'Avignoun aviè vougu també s'assoucia à-n-aquelo
manifestacièu sfmpatico per la
Ciyalo, en ie mandant dous de sous
sòcis lous mai marcanìs; Teodor Aubanel eFèlis Gras.
Presidado per lou majourau
JàmGaidan, eabiscùu de l'Escolo de Nimes,
la felibrejado saguè ço que
soun toutoslas felihrejados : brindes calou-

rents, belugos d'esprit, galejados

d'estrambord

e

cansôus, desBounde de pouësioe

A prepaus de la Cigalo, nous es
gau de rendre ço que se déu à soun
jouine e arderous secretàri Maurice Faure, d'Alès, qu'es esta lou prou-

miè bouto-fio de l'idèio

cigalièiro e qu'embé Louis Saviè. de Ricard e
Ougèni Baudouin, lou pintre engaubia de Mount-peliè, autre secretàri
de la Cigalo, an ourganisa dins la
capitalo franceso la flamo Soucieta
quemantèn tant pouderousamen amount l'ounou dau Mièjour.
Sèn

urous

de clava noste Armana

sus uno

bono nouvello.

Moussu

Waddington, ministre de l'estruciéu publico vai demanda à l'Assemblado naciounalo de décida la creaciéu d'uno Cadièiro de
lengo d'O
dins un
das grands centres universitàris dau Mièjour.

L. F. D. L'A.

MORTUORUM
Dàvi

Mountel, de Cournoun-sec (Eraut), qu'aviè coulaboura à
à Y Armana de Lèngadò, es mort lou 6 de janviè 1876,
dins sous 45 ans. Aquel troubaire èro
foço poupulàri dins soun endré;
se ie passavo
pas un evenimen que noun i'apoundeguèsse sa cansou.
Saviè se faire aima de toutes lous que lou
praticavou.
Dins sas darrièiros annados, s'èro afeciouna
per lou felibrige, que
ie dono, en aquesto plaço,
un testimòni de regret.
Dàvi Mountel a laissa d'efants que gardou
'mb' ounou l'eiritage de
soun noum e de soun
Y Armagna cevenôu e

amour

Lou

baroun

de la terro natalo.

Seguier, membre de l'Istitut, onficiè de la Legioun
à Mount-peliè en 1803, es mort à Paris, lou 15 de febriè
1876. Aviè débuta dins la
magistrature ; pu tard se viré d'à-founs à de
travals de mecanico. Passavo
per un ome das mai capables clins lou
d'acô de las machinos e das mejans mecanics de l'industrlo.
d'ounou,

nascu

�—

95

—

députa Guibal, dau Tarn, es mort lou 6 de nouvembre 1875, à l'âge
Èro un agricultou de marco, e aviè 'nventa plusiours machiper lous travals agricoles.

Lou

de 64
nos

ans.

Un autre députa, Marc Dufraisse, ouriginàri dau Perigord, es mort
Paris, lou 22 de janviè 1876, à l'âge de 65 ans. Foro-bandi de Franco
en 1851, passé 'n Belgico e pièi en Suisso. Aviè tengu la cadièiro de
junsprudenço à l'escolo poulitenico de Zurich. A escrich un grand
oubrage qu'a per titre : Histoire du droit de la paix et de la guerre,
à

île 1789 à 1815.

Pèire-Sebastian Laurentie, nascu à Honja (Gers), lou 21 de janviè
1793, es mort à Paris, lou 7 de febriè 1876. Redatou-capouliè de
l'Union, journal légitimiste, èro lou decan de la prèsso franceso. Aviè
proufessa l'istòrio à l'escolo poulitenico.

1876, es mort, à Viviès, Mounsegnou Delcusy,
dau Vivarés. Nascu à Santo-Anastasio, en Auvergne, l'an 1792,
aquel savent prélat aviè donne 84 ans. Per sas vertus, sa bounta de cor
esous benfachs, èro aima e venera de tout lou mounde, e soun avé
vivarés lou plourara long-tems.
Lou 18 de mai

evesque

lou lè
apouticàri,
proufessou de
coumandaire de la
scienço ie déu la descuberto dau brome. Èro

L'ilustre chimiste Balard, de Mount-peliè, es mort à Paris
d'abriéu 1876. Sourti dau simple pople, devenguè d'abord
(lins la carrièiro de l'Argentariè, à Mount-peliè, pièi
chimlo au coulège de Franco, membre de l'Istitut,

Legioun d'ounou. La
nascu en

1802.

Lou 20 de jun 1876, es mort, d'uno ataco, Teoufile Sylvestre, célébré
critique d'art. Soun libre « Les artistes vivants » es cita coumo un capd'obro literàri. Èro nascut à Foussat (Ariège), en 1823.
Lou

général Pouget, coumandaire

de la Legioun d'ounou, nascu à

dins

Sant-Tibèri (Eraut), es mort lou 28 de setembre 1876,
sous
Aviè parti coumo souldat voulountàri à Page
18 ans.
L. F. D. L'A.

de

62 ans.

�TAULO
Pajos:

Pajos
Esclùssis, fèstos chanjadissos, etc
Crounico

lengadouciano

-

Teodor Aubanèu (L. Gouirand)
Responso à la felibresso L. Gouirand
(T. Aubanèu)
L'auriò manjado (Lou Bourgalet)
Garden nostes noums (l. f. d. l'a.)
L'ase e lou jardiniè (G. Azaïs)
Pintaire-la-Pinto (Lou Bourgal)
Pantai (Capitello).. ;
Lous capelans (Lou Bourgal)
..
Au felibre

la memòrio

A

de Francés

Cambouliu

1

Un

%

Un libre a fa couneisse

5
1o

*7
17
18
19
21
22

25

(A. Arnavielle)
Riquet (Lou Bourgal)
A Bernard Aimé (J. Sans)

26
30
31

Lou barralet de mèstre Mir
Un ome que bol mouri coumo

32

lou Crist

(Lou Bourgalet)
L'eterno preièro (L.
Coumo disiò l'autre

33
34

Bard)

(Lou Bourgalet)...
gento cousino Maria (J. Sans)
Cigalîès en vacanço (L. Glèizo)
Las Camellos (Maurice Faure)
Lou restant dal fougasset (Lou Bourgalet)
Lou muscat de Quaranto (A. Arnavielle)
Prepaus poupulàris
Pourgomoust (Lou felibre Escalin)
L'enfant (A. Rous)
Souvet d'uno fenno (Lou Bourgalet)
Au felibre de l'Aubo (Pau Gaussen)
La counfessiu perfumado (Lou Bourgalet)
La musico dòu couvènt (E. Eisseto)
A Mount-pelieirenc, Arlatenc (Jaunie de
Lavernau)
Al felibre de l'Aubo (J. Rous)
Lou que manjo pas gaire (Lou Bourgal).
Lou proumiè rescontre de la Muso
(M. Dumas)
L'arounze (Ceset de Peiroíìco)
L'albo à Azilhanet (A. Glèizos)
A

ma

As

...

Al felibre Frederi D...

(A. Mir)

36
37
38

39
39
40
42
42

43
44
45

46
47
48
50
51
52
53

53

54

encèndi (J. Mayer)

57

(L'Armana (le

Lengadò)
espousiéu (ï. Aubanèu)
(Lou Bourg.)
L'escandalhaire (C. Glèizos)
A nostre Ritou (A. Yillié)
Lou gàrri (Lou Bourgal)
Un pantai (A. Andrèu)
La crous de l'amista (J. Sans)
Cant

57
58

Lou dinaire (lins l'embarras

60

61
61
62
61
64

Culido lemousino
65
Planh d'amour (C. Focion)
66
L'Estatuio dau manescauNiel (l. f. d.l'a) 67
Lou mulatiè (E. Glèizos)
68
Lou fissou de las fennos (Lou Bourgalet) 68

Super flumina Babylonis (P. F.)

Epitafo d'un feniant (J. Castela)
Lou croco-mort (Lou Bourgal)
La countriciéu d'un usuriè (G. Azaïs)..
Lou boulhoun del seminàri (G. Azaïs)..
Un mot d'uno jacent (G. Azaïs)
Lou missou (Lou Bourgal)
A madamo Frederi Mistral (A. Arnavielle)
A madamo Frederi Mistral
(P. Gaussen).
Despaclio telegrafico
Lou tarabastèri (Lou Bourgal)
Las ouros (L. Desjardins)
Lou pichot Bousigo-la-Fato (Lou Bourgal)
Soûlas (A. Roque-Ferrier)
Las Bèstios (J. R.)
La veiado (C.
Cavaliè)
Lourèidasjougairesdebiliard(l. f.d.l'a)
Lou counsel de moun
paire (C. Costa)..
La sausso (Lou Bourgal)
Castagnado (Lou felibre de la Castagno).
La cigalo e la fournigo (C. Cavaliè)—
Au felibre Bonaparte-Wyse (C. de Tourtouloun)
L'ange de Clialendo (A. Girou)
Rèiro-crounico (l. f. d. l'a)
Mortuorum (l. f. d. l'a.)

Alès, ïmprimariè A. Brugueirolle

C.I.D.O.

beziebsI

e

C.

69
70 j
70
71
"1

j

Calendiè

711
72
731
75
75.
75 j
76!
78
79
81
82 j
83 j
:

84. A
8/
88
90
91

9J

95
9i

j

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733905">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733916">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733917">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733889">
              <text>Armana de Lengadò. - 1877</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733890">
              <text>Armana de Lengadò. - 1877</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733892">
              <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733924">
              <text>E. Privat (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733925">
              <text>F. Seguin (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733893">
              <text>1877</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733894">
              <text>2020-04-17 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733895">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733896">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/1c464f9369958140476f91a41bb5d67e.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733897">
              <text>http://www.sudoc.fr/038602458</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733898">
              <text>&lt;em&gt;Armana de Lengad&amp;ograve;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13329" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733899">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733900">
              <text>1 vol. (95 p.) ;  21 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733901">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733902">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733903">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733904">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733906">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22466</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733907">
              <text>FRB340325101_AI-9-cev_1877</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733912">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733913">
              <text>Languedoc (France)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733914">
              <text>Littérature occitane -- Languedoc (France)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733915">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733918">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes du Languedoc. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733919">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas del Lengad&amp;ograve;c. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="38">
          <name>Coverage</name>
          <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733921">
              <text>Languedoc (France)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733922">
              <text>Goirand, Léontine (1853-1933)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733927">
              <text>Bastidon, Edmond</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733928">
              <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733930">
              <text>Gleize, Louis (1830-1886) </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733931">
              <text>Villié, A.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733932">
              <text>Gaussen, Pau (1845-1893) </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733933">
              <text>Mir, Achille (1822-1901) </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733934">
              <text>Bard, Louis (1826-1910) </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733935">
              <text>Roux, Antoine (1842-1915) </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733936">
              <text>Aubanel, Théodore (1829-1886) </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733937">
              <text>Roque-Ferrier, Alphonse (1844-1907)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733938">
              <text>Desjardins, Louis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733939">
              <text>Tourtoulon, Charles de (1836-1913)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733940">
              <text>Faure, Maurice (1850-1919) </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733941">
              <text>Azaïs, Gabriel (1805-1888) </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733942">
              <text>Castela, Jean (1828-1907) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733923">
              <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="115">
          <name>Spatial Coverage</name>
          <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733926">
              <text>point(49.9165612,2.2555468)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823984">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733908">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733909">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733910">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733911">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733920">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2049">
      <name>Fièras = Foires</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
