<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22860" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/22860?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T17:47:16+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="144875">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/9cc744f0de6ab3a727eba2116b94c5da.jpg</src>
      <authentication>5425849e6aaa9318bb7e2960dd5a3f99</authentication>
    </file>
    <file fileId="144876">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/54c2e3e0e66669f81cf0abfb2d1c69ad.pdf</src>
      <authentication>8582b503f9a31a7089648133b63460f8</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="755113">
                  <text>OCCITANIA
nova

�A propos

Corrièr
Je

permets de

me

signaler à votre attention les agissements

Nouvel Occitan. Celui-oi est effectivement nouveau,ma¬

du

nifestement il est édité

en

Occitanie, mais si, abusé

comme

je l'ai été moi-même par ce titre, le lecteur l'achète, il voit
que c'est une agence de renseignement destinée au touris¬
me. Je regrette mes IF20. Puisse ma leçon servir à vos lec¬
teurs.

D.M.

Nous

-

avons

lecteurs, et

34-St-Georges d'Orques.

de semblables mises en garde d'autres
particulier du Comité Volèm Viure al Pais

reçu

en

de Béziers et du Cercle Occitan de cette même ville où est

édité

ce

Legissi totjorn O.N. d'un cap a l'autre amb lo meteis plaser.
I a pas cap d'encloscatge mas una varietat de bona lèi, de
direccions de recèrcas que donan de pensar. Me feliciti
tanben que i aja pas cap de linha politica tròp rigida : aquò
facilita lo dialòg e profeitam atal de la pensada de totis los
que son pas dins «la bona dralha».
R.C. 47-Sauvanhàs.
Qu'attendent les Occitans pour

former un parti socialiste
la respelida éclate partout, que notre
pays bouillonne, que la prise de conscience est chaque jour
plus profonde et que les bonnes volontés ne feraient sûre¬
ment pas défaut. Que manque-t-il pour donner un but, une
direction, une impulsion plus exactement à ce mouvement ?
Des organisateurs ?
Je

Alors que

croire qu'il ne s'en trouve pas et que tout ne
qu'à ça.
Je suis persuadé qu'un tel parti recueillerait rapidement un
grand nombre de militants, à condition :
qu'il puisse s'adresser à toutes les masses populaires occi¬
tanes : paysans, ouvriers, intellectuels et pas seulement à
quelques étudiants (et ceci n'a rien de péjoratif).
qu'il ait, par conséquent un programme occitan et socia¬
liste simple et précis mais qu'il ne coupe pas en 12 les poils
ne

la sauvegarde et le déve¬
la langue et de la culture occitane sont
d'abord l'affaire des occitans (je dirais même, essentielle¬
ment des occitans restés dans leur pays) et de la prise de
conscience de leur identité. Cependant, «littérature paterna¬
liste» me paraft une expression malheureuse, du moinsen ce
qui concerne Aragon. Si nous faisons des procès d'intention
à tous les non occitans qui s'interessent à notre culture,
nous risquons de nous priver d'appuis utiles et je crains que
cette formule ne traduise un certain complexe de colonisé.
Je pense, comme vous, que

loppement de

y a une erreur capi¬
d'ennemi. Un autre impé¬
ratif est de savoir trouver des alliés, pour faire pencher les
rapports de force en notre faveur, y compris parmi des
questions de vue différents des nôtres, mais avec lesquelson
peut se mettre d'accord sur certains objectifs immédiats
culturels, cociaux-économiques ou politiques).

Dans la définition d'une
tale à éviter

journal.

occitan.

de la «Résistance Occitane»
Cf. Oc.Nova. N° 17

peux

tienne

-

:

ne pas

stratégie, il

se tromper

Enfin, n'oublions pas qu'au temps de la Résistance
(1940-1945), les problèmes ne se présentaient pas de la
même façon, qu'aujourd'hui. Une tâche primordiale s'im¬
posait à tous les peuples d'Europe : se libérer de I oppression
fasciste et de la terrible menace que faisait peser sur toutes
les ethnies non allemandes, l'idéologie nazie de la race su¬
périeure. Cela faisait passer au second plan les autres contra¬
dictions qui ont évidemment ressurgi après l'écrasement de
l'Allemagne hitlérienne. (....)
Mon aspiration est que la civilisation occitane puisse
un jour s'épanouir au sein d'un état socialiste multinational.
Mais avant d'en arriver là, il y a bien des étapes à franchir et
des luttes à

mener.

Peut-être
de mieux

ma

mesurer

trop longue expérience me permet-elle
la distance entre le rêve et la réalité. Je

moins l'enthousiasme des jeunes et c'est
espoir d'une survie et d'un déve¬
loppement de notre culture.

n'en

admire pas

sur eux

que repose mon

-

Lucien Lescou.

de barbe de Karl Marx.

qu'il sache s'organiser,

avec des éléments
intégrant par exemple des
responsables syndicaux, des membres d'organisation pro¬
fessionnelles, même s'ils sont déjà «connus»
(
)
Mais je sais que la question que je vous pose, est sur beau¬
coup de lèvres. Je l'ai constaté dans les lettres de vos lec¬
-

teurs et

ailleurs.
R.S. 92

Je

ne

tan

pense pas

pour

faite

avec

GENNEVILLIERS.

qu'il soit suffisant de savoir écrire en occi¬
une idée occitane. Les mots sont là
l'esprit. Nous en avons une illustration par¬

exprimer

mais il manque
film

-

l'article de votre collaborateur A. Serones

de télévision «Le Pain Noir». On croirait

traduite d'un

journal parisien. Pas un mot sur ce
plus énorme contre vérité de ce film. En 1850 les
du

sur

le

analyse
qui est la

son

paysans

Limousin

s'expriment avec le langage de la Comédie
Française, alors que j'en suis persuadé la plupart d'entre
eux
voulaient ignorer le français. A titre de référence, je
n'ai jamais entendu prononcer un mot de français à mon
grand-père qui était né en 1858.
On se prend à rêver à ce qu'aurait pu être ce film
s'il avait été tourné

„

en

occitan !

R.V. 92600 ASNIERES'

parlar de PER NOSTE dnes lo N° 17
: ...» on peut regretter qu'il ne soit
fait plus de place aux formes centrales et orientales du
Qu'escrivetz

se structurer,

fermes et actifs, mais aussi en

en

d'OCCITANIA NOVA
pas

dialecte....»
Se PER NOSTE ei mei que mei ua revista biarnesa e
s'i veden
pas hèra los autes parlars gascons que'vs
pòdi diser, pr'amor de tribalhar dab los de PER NOSTE,
qu'aquò que'nse dòu autan corn a vosautes.
Qu'avem tostemps demandât e tornat demandar aus
autes Gascons de'ns mandar articles e tèxtes e qu'avem tos¬
temps hèit plaça a tôt çô qu'avem recebut pr'amor que vo¬
lent que la revista nosta sia tà tots e
shens que biarnesa.
Que ns'arriba, que mei, de passar tèxtes de lengadocian côps
que i a, quan, sus las vòstas arrècas, lo gascon n'a pas jameu
hèit empach, aquò sia dit en passant.
Çô qui ns'arriba de delà lo Biarn qu'ei magre. Quin
eau har?
E eau que los Biarnés escrivian en parlar coseranés
a la plaça deus Coseranés ?
E podossetz, los d'OCCITANIA
NOVA, Balhà'ns ua recèpta tà convéncer los autes occitanistas gascons de ns' escriver mei sovent ! S'at podetz har
que'us arcuelheram, que v'at troni diser, dab hèra de plaser.
se

non

Gilbert Narioo
Era pas una critica de la revista mas la constatacion
simpla del problema que pausa la respelida culturala en
—

Gasconha.

�c.uo.

11 bis.

rue de la Concorde
je
31000 TOULOUSE

ccp

StZIERS

3 202 13 Z Toulouse

OCCITANIA
nòva

:

Revista Bimestrala
CPPAP N°50 318
Imprimaria Mailles,rue Pasteur
Toulouse Dep.légal. Julh de 75
Director : Joan Penent.
-

La defaita dels Curdes, la

repression - o la guerra - en
Portugal, Espanha, Chile,
aquò ne parlarem pas. Dels

Euscadia, Eritréa etc, puèi
Italia

etc...

esveniment

Segur, de tôt
interiors, ne direm

pas trop

tanpauc.

De

fqrça autras causas importantas ne farem quitament
pas mencion. Perqué ? Perqué avem pas talament la
possibilitat d'abordar seriosament aquestes problemas
e sustot
qu'es pas aqui la nòstra tòca principala. A voler
parlar de tôt, òm ditz pas res d'essencial. Disèm quicòm
d'esscncial ? O sabèm pas. Mas afortissèm que l'occitanisme deu ara tornar soscar sos problemas de fons. Oc.
Nòva se pausa en mai de totes los organs d'information
non pas
per tornar dire çò que diguèron eles mas per
dire çò que degun dira pas a la sieu plaça. Pretendèm
pas çaquelà èstre la votz d'Occitania, puslèu una votz
demèst d'autras

:

la d'un

ccrt

occitanisme. Lo que se,

la descolonisacion del pais es al centre de sas
preocupacions. Aqui ara c tôt.
E atal, tanben, se parlam d'actualitat, nos sembla mai
util d'informar nòstres legeires sus çò que concisson
pas que non pas sus çò que fai los titolasscs dels jornals.
Vist autrament, nòstre «mestièr» séria pas complicat
pensa que

mas

nos

caldriá

solidaritats de

un

archivista. I

marcar

de vista pesen

a de celebracions e de
Cresèm pas que nòstres punts
internacional, nimai cresèm pas a

?

al nivel
conjuracion magica dels malastres del monde per
l'invocacion, la pregaria e los «ex voto» tipografics.
Dempuèi qu'avem dit aici que «parlar occitan es un acte
revolucionari»,degun,nos sembla,nosapas fait la contra.
Mas d'aquel temps pr'aquò aviam «d'ennemies» - Cama¬
la

rades

vous

A votre

dispo¬

sition

â
Occitania Nova
CCP.

3 202 I3Z

Toulouse.

-

-

L'écusson "OC" pour voiture 4 F.
L'écusson "OC" pour vélos
1 F.

(joindre

une

divisez le front des travailleurs!

-,

«nòstres

que ara son

amies» - Camarades vous faites du
culturel!-. Pel segur,
los qu'an pas comprés que lo
«cultural» aqui èra revolucionari o se son enganats de
pais o de revolucion... Los occitans atal coma lor lenga
an
après a mespresar lor art. Dels pintres occitans magers
qu'an pas trabalhat en França, segon lo temps, nos demòra per cadun entre 3 e 20 tablèls, de còps un sol, de
còps cap. Los monuments son estats descarats sens vergonha c de cùps venduts peira per peira. Per poder lançar
un
gros afar immobilièr a Tolosa, an començat per
descrocar al pus lèu dos edificis majors de l'arquitèctura
del segle 19. Mas a Paris, èra l'afar «des halles»...
Lo tèma del numéro, l'art en Occitania,
trop important
per un sol còp scrà devesit en doas parts. Ara tractarem
de l'istòria, dins lo numéro que ven, serà de la creacion.
venguts

Lo débat

es

dubèrt.

enveloppe timbrée à votre

(adresse pour l'envoi SVP.

OCCITANIA NOVA.

�Par Bertrand VERDIER.

pel

pais

QUI

A

Ainsi, les habitants de Port-la-Nouvcllc se sont
contre

l'implantation d'une

commune,

lors d'un référendum

prononcés

nettement

centrale dans leur

municipal organisé
Les

occitans

sur cette question.
de Port-la-Nouvcllc seraient-ils

plus avertis des dangers du nucléaire que les nor¬
mands de Flamanville qui, eux.se sont prononcés
aussi

nettement

mais dans le

sens

inverse?

Il

ne

la politique suivie jusqu'à présent
le gouvernement, l'EDF et le CEA a été d'es¬
sayer d'éviter et d'empêcher tout débat sur le choix
du nucléaire et ses conséquences. Ils y seraient
semble pas, car

par

arrivés

bien

locaux

qui

sans

l'action de nombreux comités

créés

se sont

pour

lancer justement

ce

débat.

l'élément décisif du choix
économiques de
l'implantation d'une centrale, surtout au niveau de
l'emploi, problème particulièrement crucial à l'heu¬
re actuelle.
La promesse de créations d'emplois a
toujours été l'un des arguments essentiels du pou¬
voir pour faire avaler ses décisions (voir par exemple
les promesses faites aux millavois pour leur faire
accepter le Larzac). Là-dessus les Nouvellois pou¬
vaient juger sur pièce, car ces promesses-là ils les
connaissent..Ilyeut d'abord l'aménagemnnt du Lan¬
guedoc-Roussillon, qui ne procura que quelques
emplois saisonniers très peu qualifiés, puisuneusinc
de moteurs hors-bords qui n'arriva jamais, puis une
cimenterie qui ne créa pratiquement aucun emploi
sur
place. Par contre, les pêcheurs de l'étang de
Bagc's-Sigcan purent apprécier les effets dévasta¬
teurs sur la faune et la flore de cet étang, pour¬
Il semble

plutôt

ait été dans les 2

cas

PROFITENT LES LUTTES DES

VITICULTEURS

REFEREMDUM A PORT LA NOUVELLE.-

que

les retombées

?

chaque année où la récolte a été bonne,
bonne, le marché du vin s'effondre, et dans
toute l'Occitanie,
les viticulteurs se mobilisent
Comme

trop

pour obtenir
Rien de bien
années.

satisfaction à leurs revendications.
nouveau, on

connaît cela depuis des
toujours les

Les raisons de la crise sont

quelques chiffres. En 1958,
production courante de 10° était payé
0,70F le litre au producteur, en 1975, il est payé
0,90F. En 1974, le prix moyen d'un litre de vin de
consommation courante était de 2,27F pour le
consommateur et de 0,81F pour le producteur, la
répartition se faisant ainsi : 35% pour lr produc¬
teur, 2,20% de vinification (coopérative), 19,8%
de taxes et 42,3% de distribution, dont 30,4% pour
le gros négoce (chiffres de l'Institut National pour
la recherche agronomique). Remplaçons les impor¬
tations de vin italien par celles de vin algérien, et

mêmes et tiennent

en

le vin de

nous

nous

a-t-on

retrouvons

pu en rester

10

ans en

arrière. Comment

là ?

Lorsque l'on se penche sur les

revendications

s'aperçoit que la seule revendition mise en avant, c'est l'augmentation du prix
d'achat au producteur, revendication qui, commetoujours en agriculture, profite le plus aux gros

des viticulteurs, on

exploitants,le négoce répercutant automatiquement
quand il n'en profite pas pour augmenter aussi ses
marges. Le seul mot d'ordre toléré est «halte aux
importations», pas un seul mot sur le négoce inter¬
national, les causes de surproduction, la remise en
cause de l'organisation du marché et de la produc¬
tion viticole... Cela n'a rien d'étonnant

La Nouvelle, et cju'ils aient le soutien
pêcheurs espagnols qui avaient fait l'expérience
de l'implantation d'une centrale.
Les Nouvellois qui furent soumis à une propa¬
gande intense de la part de l'EDF firent leur choix.

lorsque l'on
la mobilisation est orchestrée et
dirigée, directement ou en sous-main, par les repré¬
sentants des grandes exploitations et du négoce. Le
gouvernement, pris entre ses marchandages euro¬
péens et son soutien au négoce, semble jouer un
double jeu : à Béziers ou à Sète, il envoie ses CRS,
ailleurs,comme à Ste-Foy-la-Grande,il se débrouille
pour faire amener du vin italien, juste le jour
d'une manifestation menée par le suppléant du
député UDR de Libourne. Mais, on peut lui faire-

Celui-ci n'a rien d'étonnant. Le choix du nucléaire

confiance pour

tant

classé réserve naturelle, des fumées

de cette

usine

qui obtint naguère le prix de l'usine la moins
polluante de France. Il n'est pas étonnant qu'ils se
soient retrouvés nombreux dans le comité antinu¬
cléaire de
de

est, avant tout, au-delà des aspects techniques, un
choix politique de société. Il doit donc être soumis
à

un

large débat et

non

imposé.

constate

que

défendreles intérêts des capitalistes.
règlement des revendications des viticulteurs
par une réforme des structures de la produc¬

Le

passe
tion et

du marché viticole et

non

pas par une

�pseudo-augmentation des prix. Il est bien évident
que les intérêts des petits producteurs sont antago¬
des gros exploitants et des négociants.
donc urgent qu'une clarification se fasse
dans les rangs des manifestants et que les petits
nistes à
Il

ceux

est

exploitants comprennent où sont leurs véritables
alliés : chez les autres paysans et ouvriers occitans.
On a beaucoup parlé occitan, cette année,
les

chez

viticulteurs. Tant mieux

découverte pour

certains, la

presse

! Ce fut

RACISME

une

parisienne

en

particulier,pour qui l'occitan n'était qu' une langue
morte et l'Occitanic une création gauchiste.
Mais il semble que les dirigeants viticoles n'aient
exalté l'Occitanie que pour mieux s'en servir pour
renforcer la cohésion sorporatiste des viticulteurs.
amis occitans, même
s'ils ont 300 hectares, plutôt qu'aux parisiens et
autres européens! Le mouvement occitan,comme la
gauche française d'ailleurs, n'a pu intervenir que
Faites donc confiance à vos

Pica

racisme,

Occitania, aquesta malautiâ orra dau
mai que mai en Provènça. A de causas

sus

c

tanes vous

uèi voudriâu assajar de durbir una
d'aquò, qu'ai pas la cròia de m'imaginar
qu'un article solct ne pot far la virada.
Ausi d'en pertot que la civilizacion occitana
fogùet de lônga força tolcranta. E de te citar Ici cas
que de judius ò d'arabs foguèron cònsols ò prolessors a Montpclhicr ò autra part abans la Crosada
Es verai, mai non s'agiria pas, partent d'exemples
pariers de cabussar dins l'idèa qu'au nòstre, i aguèt
pasjamai de racisme...
Coneissèm l'inversion de destin de Tolosa, que

à

de ciutat modela de

ponctuellement. Sa tâche prioritaire est,à l'heure
actuelle d'aider à la clarification indispensable dans le
mouvement

viticole.

UNE SEMAINE EN

OCCITANIE.

de vacances de Pradelles et

La maison

l'Institut d'Études occi¬
proposent une semaine de vacances
Pradelles (Aude) du 25 au 38/8/1975.
Pradelles est situé à 800m au cœur de la

la section du Tarn de

Montagne Noire.
met la baignade.
Dans

ce

Un plan d'eau aménagé per¬

cadre

agréable, vous pourrez

prendre contact avec la vie
problèmes de l'Occitanie.

culturelle et les

prévus un apprentissage de la langue,
la littérature occitane, les
mouvements politiques, les problèmes écono¬
miques, l'histoire occitane et deux soirées
consacrées à la chanson occitane.
Sont

des discussions sur

250 francs, (réduc¬
enfants). Droits d'inscription : 10f

Prix tout
tion pour

compris

:

famille

ou par groupe.
Écrire pour renseignements à : LE
MILIAL
4 rue Borrel 81100 CASTRES.—
Prière de s'inscrire avant le 15 juin 75
le nombre de places étant limité.
Joindre un timbre pour la réponse.

par

LOGIS

objectivas,

e

contesta sus

la de

tolcrància venguèt una

l'Inquisicion après la Crosada, c

ciutadè-

aquô pèr de

d'annadas!

centenaus

Parier

pèrMarselha. Basta de legir Victor

Gelù.

pèr Ici Marselhès dau
sègle XIX, dins l'ordre descreissènt, e luenh darricr
leis ornes, te plaçavan Ici Gavòts, puèi Ici Francilhòts quasi a egalitat ambé lei Bachins (1), e un

Aquest d'aici nos ditz que

pauc

après, lei...

cans

!

Çô que nos conta Gelù me sembla pron im¬
portant. Es que dins Ici gènts que lei
aviân en ôdi, se trùban d'Occitans (lei Gavôts), que

Marselhcs

pèr subrepès son tanbèn de Provençaus, e d'Italians
e mai de mai de Francés (aqui dintre son plaçais
leis Occitans qu'assajan de parlar francés).

,

Pèr

mon

signifiLei Gavôts e
Marselha pèr

vejaire, aquest racisme a una

cacion mai que mai sociologica. Ata!
Ici Bachins èran d'ornes que veniân a

la misèria;

sa vida; assajavan d'cscapar a
nivèu matériau èra pron bas. E sabèm que dins
de nivèus sociaus despariers i a sovènt una mena de
reaccion contra lei paures : es sa fauta de son paures
estènt que son de fuglôbres! Apondèm
l'actitud dau ciutadin contra lo paisan. Es la me-

se

ganhar

son

3° FESTA OCCITANA de la
Saint-Amans-des-Cots

-

VIADENA

Nord-Aveyron.—

Samedi 19 juillet) à partir de
Amb — Les Perlinpinpin Folk
Rosina de Peira
Le Brise Pied

15 heures

—

—

—

—

—

Mandragore

La Cassaira (chants du Rouergue)
M. Vermerie (cabrette) et la participa¬

tion de musiciens de

la région.

Possibilités de camping

-

Bouffe.

tanbèn

teissa

causa

ambé Ici Franchimands

hôts), mai d'un biais inversât,

(lei Francil-

qu'clei, pèr lo pôple,

lo poder en plaça, la borgesia...
Adonc, me crèsi que devèm un pauc laissar
de caire aquesta mena de racisme e agachar lei
caractèrs originaus dau racisme d'ara. Çô que nos
empacharà pas, de côps, de nos avisar qu'aquest
d'aici es pron mesclat de caractèrs ancians.
^

representan

5

�Lxplica aquò

Ara, en Provença, lo racisme pica mai que mai
sus lei nòrds-africans. Trobam tanbèn un racisme
contra lei Prancès c mai largament lois Europcncs:
mai

es
sasonier, l'avèm subretot dau
l'estiu ,.es un racisme anti-torisme.

Lo racisme

temps de

Ici nòrds-africans

contra

s'alarga
devèm
la rosArgeriá, leis

fins dins de mitans de trabalhadors. Aqui
tenir compte de dos factors. Lo primier es
tassa

Ici Lrancés s'agantèron

que

idèas nacionalistas
racions

son

encara

en

fòrtas dins Ici genc-

faguèron la guèrra d'Argeriá, sensa
parlar d'aquestci d'abans; c l'ideologia sus tôt «lo
bçn que li fagueriam», una realitat. Lo segond, es
l'importància de la populacion de «pès nègres»,
qu'elci an servat una mentalitat coloniala.
L estent que lei nôrds-africans vènon sovènt
que

familha, e rèstan dins de bidonvilas, en fora
societat, tornam trobar aqui la diférencia dei

sensa sa

de la

mitans sociaus.
Me crèsi pas C|ue non devèm pas
nos exagerar
lei riscs de racisme.Vènon lo

plus sovènt d'éléments

drechicrs, ambé l'ajuda indirècta dau govèrn (la
question dau petrôli) qu'ainterèsque lei trabalhadors
siân divisais. La bêla prôva n'es que lo solet jornau
marselhés obertament racista es «Le MéridionalLa France», que ven de publicar, coma

pèr côp

d'azard

article anli-occitanista e que sosten lei
felibres! «Le Provençal», que contarôtla «Le Méri¬
un

dional»,

qu'es censament socialista, a un racisme
: imprimirà «Mohamed Labbi a été....
luega de «Monsieur Mohamed Larbi a été....»
Vesètz un pauc lo metòde ?
e

mai cscondut

Subretot, dins leis usinas, leis òmesse tròban
dins

de situacions parieras, e mòrflan
que siân
d'Occitans ò de nòrds-africans. Tanbèn lei problèmas raciaus se
rescôptran gaire dins lo trabalh. Ls
la
de

mema

causa

pèr leis Occitans, de

dau

:

se

pais.

De segur, caudriá destriar entre lo catau
qu'a
mai de sòus
qu'un chin de nieras, e lo trabalhador
de Renault que

vèn passar sei vaçanças au nòstre...
L'ideologia borgesa (lo mite dei «vacanças», dau
«solèu» ...) quicha fort. Mai, quicha tanbèn sus leis
Occitanistàs. Una analisi es de far,
aqui dessus.
Trc ara. pòdcm dire
que leis Occitans son près
entre lo martèu e
l'enclutgc, valènt-a-dire entre lo
racisme nèird-african (de
còps antí-portugués, antiespanhòu, anti-negre... mens important pasmens
dins la massa de la
populacion), que tèn son origina
màger dins l'istôria imperialista de França e es
confortât pèr lei diferéneias socialas, e
puèi lo ra¬
cisme contra lei cataus
d'Luròpa (Francès, Anglés,
Beuges, Alemands, Suedés, etc...), que i son assimi¬
lais lei trabalhadors
venguts de nè&gt;rd.
Adonc

avèm

l'occitanisme,
nacionalisme,
integrar dins
sus

es

far

mèfi.

Mai, verai que

èime va just contra lo
pèr esséneia anti-racista que vou.
lei trabalhors que vivon
batèsta

que
sa

de
son

nùstre terraire.

Ls dins la rega dau
progrès. Refusa lei dife¬
réneias de paga dins lo trabalh,
que qué siâ la raça
ò lo sèxe. L leis

estrangiers clafits de bilhetas de

banca que vènon aici nos raubar
nôstratèrra, elei
deuràn garçar lo camp, e sensa indemnitat! Fòra
lei laires ! Que l'occitanisme anti-racista, es tanben

pèr lo socialisme.
Glaudi

França

Vendredi 4 Juillet 1975 (Sans
7 7 heures

plus possible

banhar, de circular... E
tanbèn, quand d'Luropencs (Parisiens, Lionés,
Alemands, Beuges, Anglés...) te cròmpan de tèrras
c
mai de vilatges
pèr i far bastir sei residéneias
segondàrias c que descaçan leis abitants legitims

quora

de

MONTAUBAN 4,5, 6 JUILLET 1975
XVIIIe FESTIVAL D'OCCITANIE
POUR LA LIBERTÉ D'EXPRESSION
ET DE JUSTES RELATIONS ENTRE
LES MUNICIPALITÉS
ET L'ACTION CULTURELLE

:

Bachins

leis abitants deis Aups.

:

èran lei Genovés.

Samedi 5 Juillet 1975 (Sans

75heures

21h30

de la ville
19heures : Retraite aux flambeaux.
20 heures : Souper sous les arcades de la Place
Nationale (animation musicale).'
21h30
: Chanteurs occitans et bretons sur
la Place
24heures : 'Bal occitan jusqu'à l'aube.
rues

:

:

interruption)

Confrontation d'Écrivains

occitans/français
20heures : Souper-spectacle sous
Cortège nocturne....

Défilé muet

à travers les

BARSOTTI

1) Gavôts

Interruption)

16heures .Convoi exceptionnel de la Jeunesse

6

es

pèr Ici trabalhadors francés. Alevat

s'agis de quadres ò de patrons
que te vôlon impausar sei
concepcions; pasas mens qu'ambé d'Occitans, tant
poirits qu'elci, mai qu'an lo biais!
segur

venguts

que lo racisme contra lei Fran¬
rèn que sasonier. Se desvolopa l'estiu
quora
lei toristas envasisson lo
pais, que ven

cés

:

les arcades

Interventions para-impressionnistes
Interventions poétiques bilingues

Dimanche 6 Juillet 1975
15heures

:

Table Ronde
«La ville, l'Action Culturelle et les
Pouvoirs Municipaux».

20 heures

:

Souper sous les arcades (animation
sportive).—
Spectacle de clôture.

21h30

:

Théâtre / Ballets / Concert.

�GALICE

:

ou en est

la

patrie de Franco ?
La

Le mois

dernier, à Orense,une manifestation contre

l'installation d'industries
de

deux

mille

polluantes regroupait plus

Galiciens, d'horizons éthiques et

politiques différents. Lorsque l'on sait la répression
que peut susciter l'organisation d'une quelconque
manifestation collective dans l'Espagne franquiste,
on mesure
l'importance de cette levée de boucliers.
Au-delà de la lutte
c'est

toute

fasciste du

en

faveur de l'environnement,

politique - celle du gouvernement
général Franco, cela va sans dire, mais
une

aussi celle du gouvernement

central à l'égard d'une
qui était ainsi dénoncée. Mais
avant d'ausculter cette Galice explosive de 1975,
peut-être serait-il bon de brosser un rapide tableau
région marginale

-

du cadre et de l'histoire de cette troisième minorité

nationale de l'État

espagnol

que nous

connaissons

si mal.

UN BOUT DU MONDE...

Galice,grande de 29.500 km2 constitue, comme
une figure de proue pour la péninsule
Ibérique. C'est un «bout du monde». Au-delà
La

la

Bretagne,

commencent

la

mer

et

l'aventure. Celle de la Galice,

elle, est bien triste... La Galice est essentiellement
un
pays montagneux. Les alignements granitiques
y forment des voûtes au dos arrondi qui, bien quepeu élevées, ne sont pas pour favoriser les commu¬
nications.
La Galice, c'est aussi deux façades sur la mer : l'une
l'Océan Atlantique, l'autre sur la «Mer Canta-

sur

brique». On distingue de
Galice intérieure vouée à'

côtière
de la
de

Lugo et

fait deux Galices : la

une grande partie de ses ressources
première correspond aux provinces
Orense, les plus pauvres; la seconde aux

qui tire

mer.

ce

l'agriculture, et la Galice

La

coruna

:

le port

de pèche

�l'unification

Léon-Castillc

détriment du

au

pre¬

mier, puis l'unification Aragon-Castillc sous

provinces de la Coruna et Pontevedra : c'est la
Galice dynamique. C'est là que bat le cœur du
pays galicien. Un dicton prétend que La Coruna - la
capitale économique et politique - fait la fête tandis
que Santiago prie - c'est la capitale religieuse et
Pontevedra somnole, pendant que
universitaire
Vigo - la ville la plus industrialisée, mais aussi le
premier port de pêche espagnol - travaille.
La Galice est une contrée de tradition agricole,
sous-industrialisée et surpeuplée. La terre y est
extrêmement morcelée et depuis toujours les Gali¬
ciens doivent quitter le pays, soit pour Madrid,
Barcelone ou Bilbao, soit pour l'Amérique. Le sol
siliceux n'est pas des plus riches; le sous-sol n'est
pas si pauvre. «On» aurait pu trouver des solutions
pour sauver le pays de la misère. «On», c'est depuis
trop longtemps la Castille.

les Rois
Catholiques à la fin du XVc siècle. En 1700,
Philippe V, petit-fils du Roi Soleil monte sur le
trône d'Espagne, et en bon Bourbon, travaille sans
relâche à l'unification du pays. Ses fils poursuivront
son œuvre
jusqu'à la fin du siècle. Le XIXc voit se
développer en Galice comme partout ailleurs en
Europe une renaissance littéraire aux caractéristi¬
ques très félibréennes. C'est aussi au XIXc siècle
que la Galice apathique et provinciale voit sa bour¬
geoisie investir dans la propriété foncière, dédaigner
tout dans l'industrie sauf les conserveries de poisson
la seule vraie industrie que possède à ce jour la
-

Galice

et

-

fut sollicité

La forte

un

empreinte celte devait faire de la Galice

pays à part. Dès le Haut Moyen-Age se dessine
ensemble linguistique pertinent, l'ensemble ga-

lico-portugais. De nombreux poètes y chanteront
l'amour courtois
dans leurs cantigas - à l'instar
-

de

troubadours. Mais

XIIc

siècle, l'édifice
des raisons politiques. Le Portugal
l'impulsion dcAfonso Henriques dont les terres

nos

au

s'effondre pour
sous

Galice

La Galice traditionnelle

greniers

sur

pilotis.

:

les «horreos»,

fer-blanc

ou

non

il vit le jour

au
même où éclata l'insurrection fasciste. La
-

réduite

fut

par les troupes «nationales»
la réaction locale. Elle perdait
ainsi tout espoir d'autonomie, même dans le cadre
démocratico-parlcmentairc d'une République bour¬
geoise.
Franco saura faire payer à son pays, la Galice - il
est né à El Ferrol,
baptisé depuis El Ferrol del
Caudillo ses velléités démocratiques et autonomis¬
cela par

en

-

tes.

UNE SITUATION COLONIALE

de

Bragança ne sont guère éloignées de la Galice,
s'érige en royaume indépendant. Pendant ce temps
le royaume de Galice intègre le royaume.de Léon
et avec lui participe à la grande
épopée qu'est la
Reconquête contre les Maures. On connaît la suite :

au

mais volontairement différé

-

les autorités de Madrid

aidées

un

recours

République
Espagne fait naftre l'espoir des classes laborieuses
qui lui apportent leur adhésion. Un statut d'autono¬
mie identique à celui de la Catalogne et d'Euskadi

moment

REMORQUE DE LA CASTILLE

avait-on

en

par

A LA

encore

d'Euskadi. La création de la Ile

venu

C'est

un
lieu commun que de dire que durant
deuxième moitié de siècle, la Galice a été
bombardée d'un monde féodal dans le monde mo¬

cette

derne. Elle

n'y

Son économie

à vrai dire, gagné grand'chose.
présente tous les signes d'une éco¬

a pas,

nomie coloniale.

L'agriculture -qui occupe près de la moitié de la
population - présente bien des traits archaïques, et
bien que le régime général de propriété soit le
faire-valoir direct,les paysans ne vivent en moyenne
que sur 1,5 ha. D'où l'impossibilité d'investir et un
fort exode. La pêche constitue une activité de
premier ordre et d'importants investissements ont
été faits pour la pêche en haute mer. La Galice est
la première région espagnole dans ce domaine et
une
des toute premières sur tout le globe. Le
secteur industriel est quasi-inexistant. Il ne s'agit
guère que de conserveries - qui ont le mérite de
mobiliser une importante main-d'œuvre -, et de
chantiers navals
civils et militaires
d'une impor¬
-

-

tance

seulement moyenne.

Pour

endiguer une émigration qui saigne à blanc
Galiciens ont donc demandé à cors et

le pays, les
à cris que

l'on veuille bien industrialiser leur

région. La démission de la bourgeoisie locale a fait
que l'interlocuteur ait été le gouvernement espagnol.
Après avoir fait longtemps la sourde oreille, il
consent

maintenant à créér

des usines

presse-boutons, qui

quelques industries :
ne sont pas près de

�u p a
LES

POINTS

DIX

DU

PROGRAMME

Les dix

DES PERSPECTIVES OUVERTES

POLITIQUE

DE

L'UPG

immmimmmmmmîrûmmmmmmn
1.

est une nation, de ce fait elle a droit
son autodetermination.
galice

2,

le

3.

les moyens de

à

relle
production, de distribution et,
au peuple.

de

la collectivisat ion de l'agriculture commencera
par une étape coopérativiste, comme phase première
des structures plus développées de socialisation.

la petite

le seront

,

a

et aussi l'industrie artisana
dans des unités de production ,

supérieures.

6.

la grande entreprise capitaliste
par une décision inmédiate.

sera nationalisé

administrative de la campagne gali
cienne aura comme noyau, les groupements du genre
de
l actuelle paroisse, qui seront intégrés dans le can¬
ton. Le territoire urbain sera administré par des con
seils divisés en districts.
sera au service du

9. la langue officielle de galice
et son enseignement obligatoire,
10.

la

libération

nationale

peuple.
sera le galicien

galicienne

,

n'écarte

l adhésion fédérative de galice aux autres
la peninsule, d europe ou du monde.

pas,
peuples de

Ui!l!ili!H!II!H!!(i!I!!i!iilîI!liltlilii!H!!HI!i
résoudre le

problème de l'emploi, et surtout des
amplement polluantes. Des industries dignes
du Tiers-Monde, a-t-on pu dire : centrales thermi¬
ques ou thermo-nucléaires, et - luxe suprême - une
usine de fabrication d'aluminium qui doit être
implantée à Villagarcia de Arosa. dans une ria fort
belle et dans laquelle on élève des centaines de
usines

milliers de crustacés. Une belle histoire de boues
rouges

en

perspective ! Un

peu

plus liées

aux

locales, les usines de cellulose qui ex¬
ploiteraient la forêt galicienne sont tout aussi dange¬
reuses pour
l'environnement.
La Galice et son autonomie attendent que Madrid
veuille bien leur envoyer sa manne céleste. Mais on
voit de quelle nature elle est, lorsqu'elle arrive, et
Dieu sait si elle tarde à y parvenir ! On attend
toujours une réforme agraire rationnelle, adaptée
ressources

à des conditions locales fort différentes de

celles

espagnol. On attend
infrastructure routière conséquente ,
dont le premier maillon devrait être la fameuse
«Autopista de Galicia». On attend toujours une

des

autres

toujours

zones

de

l'État

une

industrialisation vraiment reccvable.

situation

se

font

actuelle, plusieurs types de
propres des milieux d'où

jour,

satisfaits d'eux-mêmes. Ils opposent

sont assez

emphase les maigres et parfois désastreuses
qu'ils récoltent aux énormes travaux qui

avec

restent

à faire. Dans les milieux d'affaires

responsables
Madrid qui
contre

un

-

à Vigo surtout

-

se «moque» de
Franco qui n'a pas

non-

on vitupère contre
la Galice, ou bien
l'air de se souvenir

qu'à un certain moment on l'a bien aidé, tout en
proposantunnéo-régionalisme que nous connaissons
bien.

7. l'organisation

8. l'éducation

la

miettes

industrie

concentrées

à

responsables de la politique économique et cultu¬

A.

e

face

réactions

elles émanent. Les milieux officiels de La Coruna

peuple assumera le pouvoir en galice.

crédit appartiennent

5.

points de l'U-P-G (en exil).

Mais les centres

de décision sont ailleurs...
La Galice est aussi une colonie culturelle. L'État
espagnol tue la langue dans son milieu naturel, la
campagne, à l'aide de moyens puissants. Il acculture
les Galiciens retardataires par le financement dans
les villages, de salles publiques de télévision où
s'affichent sur les écrans la bêtise et le castillan. Il
insuffle aux masses laborieuses la honte de leur
langues et de leurs coutumes par une savante folklorisation. Car la Galice est aussi fort touristique.

Mais à

la manifestation

travers

d'Orense,

on

peut

palper une conscience douloureuse d'une large
frange de l'opinion galicienne. Mais qui sont ces
manifestants ? Avant tout des intellectuels-profes¬
seurs, étudiants, membres de professions libérales fort soucieux de l'avenir de leur pays et que la
lutte anti-pollution a en quelque sorte rassemblés.
Mais il y a aussi des ouvriers, des marins-pêcheurs
et des paysans qui voient dans les projets insensés
d'industrialisation qu'on leur propose une atteinte
à leur outil de travail ou tout simplement une
dégradation de leur milieu de vie.
Jusqu'où iront-ils ? C'est là la grande inconnue.
L'on parle de rçgime socialiste, de coopératives de
production, on hésite entre nationalisme et fédéra¬
lisme. Bien sûr, un mouvement - clandestin, évidem¬
ment
l'Union do Pobo Galego semble avoir mis
-

le

doigt sur les
solutions plus
bles, dans

son

principaux problèmes et proposé des
satisfaisantes en théorie qu'applica¬
programme en dix points. Néanmoins

de revendication ne semble pas
absolument mûr. Mais le fait que sur le plan culturel,
on assiste
à une véritable renaissance - littéraire,
le

mouvement

-; le fait que sur le plan socio
économique, la situation soit des plus explosives les conflits ouvriers se multiplient et se durcissent, le
monde en a assez d'une pression fiscale particuliè¬
rement lourde et d'une réforme agraire qui ne vient
pas - ; le fait que la Galice continue .à se vider de
ses
éléments les plus jeunes et les plus instruits;
tout cet amalgame de plaies et de revendications
constitue une série de conditions objectives propres

chanson, théâtre

à entraîner
Et

la

un

processus

«Momie

du

révolutionnaire.

Pardo»

(c'est le

surnom

de

Franco) et son gouvernement le sentent bien, sur¬
tout à l'heure où le peuple portugais, «frère-ennemi»
peuple galicien se libère de ses chaînes, juste
au-delà du rio Mino. La manifestation d Orense
du

une étape importante, mais elle n'est qu'une
étape. La Galice bâillonnée, écrasée sous la botte
franquiste saura-t-clle la dépasser ? On a dit à
Orense : «O povo xa falou» (le peuple a parlé).

est

A-t-il dit

son

dernier mot ?
Cristian SOLARAC

.

9

�EN MENA

Emai d'unes

foguèsson estabosits, los occi¬
los autres. Coma totes los
autres. Son pas un jos-pòbleamb una
jos cultura,
parlant una lenga regionala o la parlant pas. Orn es
tans son

pas
pas.

un

pòblc

ne

coma

mai mitât poble
E se los occitans

que

mitât

son, an

Om

orne.

es o

òm

nccessariament utilisât

los

nricjans d'expression culturala que totes
dispausan. La question es pas de saber s'existis un
totes

art

occitan

exprimits
de las

c

mas

de

se

demandai"

cossi

se

son

arts.

Séria

de

de diferéneias

amb que ? losigne d'una
pas qu'un canton de la
Republica, es lo caireforc d'Euròpa e atal en
contacte amb las influèneias intcrnacionalas.
Cap
de corrent artistic europcnc li
foguet estrangier e
los marquèt totes de son sagèl.
Séria tan van de voler définir aquel art dins
son ensemble. Es
pas mai uniforme que lo pais. I a
Provcnça, Gasconha ctc (çò que vòl pas dire quelas provincias jògucn aquí quai ròtlc que sfa),amb
lo Provençal e lo Gascon, c i a
Ingres, Cézanne,
Redon etc... Dcmembrem pas
que sèm sus un territôri mai espandit
qu'Italia o la Brctanha-Granda
completamcnt...décentralisai.
Çaquelà, Occitania tota, compte tengut d'aqueles problèmas, deu èstre l'encastre de recèrcas
per la descolonisation de l'art occitan. L'art occitan, aquô's l'art produit per Occitania.
de

van

cercar

faire lo compte.
alienacion. Occitania es

e

^

s'exprimon los occitans dins lo domeni

ne

Séria

-

cncara

i-

10

Platon d'una

glcisa d'Arieja. (detalhs)

'&lt;?

�r

\ D'INTRODUCCION..
V

Pour le détruire (l'occitan), il
faudrait détruire le soleil, la frafcheur des nuits, le genre d'aliments,
la

qualité des

eaux,

l'homme tout

entier.

Responsa tolosana al questioGrégoire contra «les
patois». 1791.
nari de l'abat

pai'ses d'Euròpa an agut sos artistas
que mai los f'Iamencs e los occi¬
tans. Paris
n'aculhiguèt força. Pels occitans, aquel
moviment ven sistcmatic aprep la Rcvolucion Franccsa.
Rctrospèctivament, los artistas nòstres se pôdon classar dins doas categorias : tôt simplament
los que son demorats c los que son partits.
Los primièrs, los del dedins (intra-muros), an
viscut c trabalhat dins c per una societat occitana.
Lor òbra es lo rebat fisèl del gost, de la tradicion e
de las contradiccions e possibilitats localas. Son de
comparar, atal, los projèctes vertadièrs e las realisacions dels arquitèctes. Los pintres se disiân «pintres d'istòria», mas puslcu que caumar dins son lòc
fòra-istòria, sense poder politic per far de comandas, s'acontentavan -contra sos principis- de rctracturar
borgeses grosses c pichons lèu fait e bon
Totes los

fòranisaires, mai

s'espcrlonguèt a Tolosa, dempuci l'Edat-mejana, l'art del retrait simple, realista
c
despulhat. Las comandas bêlas qu'an fait viurc la
pintura occitana eque nos an donats de caps d'òbra,
venián dels ordres religioscs o cran per las Glèisas.
Aqui, Lragonard ni Gròs aviân sa plaça. Mai d'un
còp, amb la partença dels melhors, las cscòlas loca¬
las se fan mantcnciras d'un esperit anterior. Lculèu se trobarà pas pus d'inventors (de trobaires)
dins nòstrc pais. Aqucles d'aqui son partits inventar
jos de cèls mai favorables. L'csperit de resistcncia
pot, alavetz, venir asfixia.
Los segonds, los del defôra (extra-muros), se
trapan dins las capitales vesinas, Paris, pcl segur,
tanben
Roma e Madril. Son anats quèrre
cndacòm mai los mejans d'expression que trobapas dins las ciutats ont aviân fait lor aprendissatge. O, aquel aprendissatgc, l'acabèron a Paris per
mcrcat.

I

mas

van

Es atal que

de centralisacion francesa. Demcst

aqucles,
jùnher lo talher d'un compatriòta; d'au¬
tres, ja formats, s'endevenon pas amb lo mèstrc novèl : Ingres s'opausa a David tanlcu arribat, Gros,
escolan de son paire Tolosenc de Paris, vòl pas
trai'r lo mèstrc francés. Lo primicr lo tuarà, lo
segond se tuarà cl.
Aqucles pintres son gaire rcconeguts coma
«miègjornals» per la critica francesa. Los que o son,
causa
estranha, son plan sovent los provençaus
qu'an quitat son endreit dins l'enfança pichona c
qu'an après son mestièr a Paris : Lragonard, Daumièr, Cézanne... Aqucstes totes an trabalhat per
una societat e un
public francimands mas son al
mens lo
signe d'un fait de civilisacion.
De còps lo ligam, tan tèunc qu'es, se pot pas
copar. Avèm vist que los mèstres vertadièrs d'Ingres
èran a Tolosa, mas a seize ans aviá quitat aqucla
vila per i tornar pas pus. Çaquelà son influencia i se
farà sentir mai tard, maldespièit la scparacion, c
causa

COSSI SE PRESENTA

d'unesvan

Tolosa refusarà lo romantisme.

Mas, aquò entendut, séria pas de negar lo problèma de l'assimilacion vertadièra d'artistas occi¬
endacôm mai -n'avem perdut- e
tans a Paris o
d'artistas franccses o autres en Occitania - n'avèm

ganhat-. Los que vôlon capitar dins la societat o que
se fan al gost francés e los que s'arrèstan aqui per
asard o que causisson lo pais de son inspiracion. Lo
tolosan de Troy, contra sos fraircs c la tradicion
familhala, puja a Paris c ven Francés; lo Parisian
Frédeau fug lo classicisme, davala dins la Tolosa
barròca se faire Occitan ( * ).
*
(*) Se preni la mager part de mos exemples a Tolosa,
per balhar, dins una certana contunhetat, un
cadre de reflexion concrèt. Pas per réduire l'art
occitan a lo d'aquela vila.
11

es

�PER UNA LECTURA DE L'ART

plan piéger que coneisser pas que foguèt e
qu'es l'expression artistica de son milan e de son
pôble. Aquò' s de la pas compre'ne. E aquô val pcr
cadun de nosautrcs : quai poiriá prétendre ressentir
e viure
prigondament aquela crcacion, alavetz que
procedis el-metcis d'una éducation, d'una cultura,
que pren endacòm mai sos punts de rcfercncia,
d'un sistèma de pensada, enfin, diferent d'aquel
d'aquestes «martirs de la glôria locala» coma ja los
sonavan a la fin del scgle passai ?
I

a

qué ne demorarà dins vint ans, nos demandam.
Aquela causida se farà a partir d'un a priori de
classa, de mentalitat, de cultura. Çô qu'aimam ara
de Valenciennes (Valenciana) a pas res a veire amb
çô que faguèt son succès de l'epòca neò-classica. Una
exposicion recenta nos faguèt descubrir un certan
Debat-Ponsan (Dcvath-Ponsan) pro intéressant (çô
que vòl pas dire qu'o siá força!)...
La vision
modèrna, plan sovent, rejonh la nòstra, mas una
aprcciacion, una causida,. un apròchi occitans poiriàn èstre diferents.

LA LECTURA OFICIALA

Tal istorian, que trapava

l'originalitat artistica
«engeni barrôc» irréducti¬
ble a totas las rcstriccions de l'art oficial, planhissiâ lo caractèr «plan marrit» de las poësias de
Godolin. Aquel d'aqui qu'èra pas que lo pendent
literari d'aqueles d'alà que faguèron son retrait. Se
tracha aquf d'escritura, e ont comprend aisidamcnl
la força d'un gost desvolopat e serval al contacte
del franccs regularament emplegat.
d'Occitania

Per

a

travers un

força occitanistas, caldrià caravirar lo

blèma. E per

pro-

l'ensemble dels occitans ?

La lectura que

l'Occitania alienada faguèt designificativa dempuèi lo sègle XVIII
que tantas obras foguèron destrusidas. Qu'òm se
sovenga del lenhièr revolucionari de la plaça del
Capitôli a Tolosa; un lenhièr que cramèt très jorns.
De l'abadià de Grandsèlva, demèst las mai poderosas d'Occitania, que
n'avèm pas quitament un plan
o un
image per nos'n faire una idèia! Lèi, mercé mai
que mai una reestimacion générale, lo public occitan
porta un agait novèl sus qualques sectors de sa
cultura artistica (Edat-Mejana). Mas pels autres ?
los que concerniràn jamais Paris e s'adrciçan pas qu'a
son

art

scientific. Es

a

dire,

l'encastre «normal»

sense
e

prcjutjat fantasiôs, dins

costumièr, lo dels 95 despar

La rcfercncia vertadièra al mitan tendria
l'anccdôta. Mas de côps que i a, se cal limitar sul
terrèn (subjèctcs de diplômes), e ben avètz las di¬
visions administrativas. E perqué pas las circonstaments.

a

cripcions militaras ?

sembla

nosautres

?

L los que
sa

Séria pas la pena de dire la metôde emplegat
dins las universitats per l'estudi de las rcalisacions
artisticas en çô nôstre, quand se fa : lo metôde

Paris s'es arrogat

e que nos

impausa

vision ?
Vertat

es

que

avèm d'un artista

es

la coneissença tradicionala qu'
la résulta d'une causida :

sernpre

A

una

question pausada amb

una

umilitat

anxiosa, un professor d'universitat, amb tota son
autoritat, respondèt que se parlava sonque francés

sègles amai plan abans... Aqui èra

a

Tolosa fa dos

la

li faire la contra séria estât passar per pèc
trufandièr. Los estudiants faràn coma lo public

o

vertat :

cnsajaràn de legir las ôbras en
(pais revirat ditz E. Castan).Nos faràn
pensar a-n-aquelcs que s'aplican a legir lo jornal al
revèrs. S'es ja vist dissecar d'ômes vius, a Occitania
mandait d'arqueolôgues.
De côps, e per força, es estât reconcgut l'art
occitan dins sos moments de granda originalitat c
per de rcalisacions que s'impausavan als bèls uèlhs
vesents. Atal pcr l'arquitectura romanica, gotica e
francés de Mistral,

traduccion

�pr'aquò, qualificada de
èra
«micgjornala»
recupcrada dins lo meteis temps
que definida. Aquò pels corrcnts artistics sus la

de

Renaissença que,

la

«terra

nòstra». Pels individus rccampats a

Paris,

tracharà

de

Paris

o

pintorèses

per
se
pas que
traits
de mentalitat estacats a una rcalitat sonque geogra-

parla

fica. Se
mas

de Provença amb Cézanne,
dire mai...
òm se pausa pas trop de questions,

sempre

n'anètz pas
Autrament

l'etiqueta d'«cscôla francesa», étiqueta comôda,
innocenta (S scientifica, segur, pòt totjorn servir
a rcsôlvre lo mendre problèma. Coma
Niça foguet
annexada a França per rason de son occitariitat,
Peirc Subleiràs, nascut a Sant-Gèli e que passet
sa vida a Roma, o Joan Ranc, nascut a Montpelhièr
e
que trabalhet a Madril, subisson lo meteis sort
per las meteissas rasons. Per exemple.

e

L'INTERES OCCITANISTA

apiejan lor demagogia sus la desculturacion
d'estatuas de plaças o de cantons de
carrièras
a Tolosa un occitanista
pauc al corrent
es anat
pintrar l'estatua de Lucas (XVIIIe) repré¬
vent»

occitana

-

sentant...

Occitania

!

d'ostals, de bordas, de

Aquelas realisacions pôdon èstre
sentidas coma «pas polidas», coma la lenga, per la
majoritat dcls occitans. (Al sègle passai los Tolosans
an
pinturlejat sas façadas de bricas per faire creire
qu'èran de pèira. Pels visitors de la catedrala de
lolosa, i a una nau «pas polida» - la «ramondina» e una
«polida» - la francesa...). Tôt jutjament de
valor deu èstre rejetât dins aqueste domeni : en
çô nôstre, los neô-classics e pompièrs son forçà inté¬
ressants a l'analisi. Aqucles dos moments de la pinmonuments

trura

etc.

intcrnacionala-

trapèron

coma

los autres

e

mai benlèu

-

originalitat en Occitania al contrari
de çô que se pensa generalament.
L'art occitan, al contrari de la lenga e de la
literatura, es (encara) pertot présent dins l'environament nôstre. Los emigrats ne son pcrfectament
conscients e coneisson son poder d'identificacion e
son

de desalienacion culturalas.

mai

Arriba sovent que los occitanistas ajan plan
tendéneia a se pensar coma occitanistas (en

França) que non pas coma occitans (en Occitania).
Aquò's grèu car se perd atal lo sentit de la realitat
e
lo potencial de força necessari a la luta. La
literatura d'Oc, plan vertat, présenta l'interès mai
grand puci que conten la part bêla de la «revendi-

dins l'istòria. Mas ôm mascanha
ôm fa tort a Occitania se ôm privilégia
crcacion occitanofôna venguda marginala a

cacion occitana»
la realitat
una

e

cpôcas-estrangièra.en çô sieu-per rapôrt a una
expression reala en françés. Las letras tolosanas, al
sègle 19, son pas «força mejancièras», una vista
ccrtas

d'ensemble
de l'istorian
lo tremiih

a

indica que son francesas. Lo rôtie
de nos dire perqué, pas de manejar
la débuta.
nos
es

Aqucla fixacion de côps exclusiva sul document
fa que sovent ôm farà tôt - e tan
melhor per sauvar d'obretas alavetz que se daissarà
poirir de tablèus de glèisas - los curatôts «dins lo
occitan escrit,

Mai que tota autra forma d'art, la pintrura (amb
lo dessenh, l'cscalpradura, l'arquitèctura, l'art mo-

bilièr...) exprimfs vertadièrement una crcacion autonôma. Benlèu, paradoxalament, plan mens que la
literatura sera tocada pel gost francés. Cap de
besonh pel artista de se munir d'intencions conscicntas nimai de faire de «complexes d'inferioritat»
tan qu'i a de monde per sostenir sa manièra - l'acôrdi
del public- e li pagar sas telas. Fins a la iRcvolucion
Francesa, se pot dire que l'art existiguèt aqui en
libertat, es a dire dins sa contunhctat per una sooietat occitana de determinar. Aprèp se perdèt la
«libertat» e tanben d'artistas (quantes Mozard as¬
sassinats? )mas pas la creativitat.
Dins son ensemble, c d'un cap a l'autre de son
istôria, Occitania foguèt exprimida dins son art.
Encara

una

vertat

de La Palissa.

-

Joan PENENT,

�MILA ANS

D'ART OCCITAN
VISITA AL PAS DE CORSA DINS UN MUS EU
IMAGINA RI

La visita que cal pas laire. E ça
que la que cal
taire, per poder tornar d'aise als cantons qu'an
tirât l'uèlh, Quantes i a d'occitans
que se son pagats
aquel viatgc dins nòstre paisatge artistic a travers lo
temps? D'une serian plan estonats d'aprene que tal

artista èra occitan....
Mas quora, a

la

desfaut de faire

tornar

del Louvre

pietat de Vilanòvae lo Milon de Pugct,

sens parlai"
del claustre de Sant-Guilhèm al Cloister's de New-

York-,

aurcm una

Occitania

tota

-

expausicion itincranta a travers
originals e reproductions - de

amb

Mila Ans d'Art Occitan ?

OCCITANIA ROMANICA E GOTICA
NIA OCCITANA.
L'art occitan
cional

coma

:

OCCITA

l'oguèt pas jamai tant internade l'indcpendéncia occitania

al temps

.

la lirica dels Trobadors, mas se nôstres grands poêlas de I'Edat
Mcjana nos passejavan
dins los castèls ont an cantat, las
glèisas e los monastiles ont an
pregat, poirián apariar lo sovenir
dels zadjals amb
aqueles arcs polilobals que s'espandisson del Sompôrt fins al I'uèi, o mesclarvariacions subre la retorica ciceroniana e fuòlhas d'acant
culhidas als capitèls provençals. Vesi d'aici Marcabrun sonant son mond
per la crosada d'Espanha
jos las copòlas de Tolèda imitadas a Oloron; o

Front

o

Guiraut de Bornèlh retrobant

a

Sant

de

Perigus la glèisa bizantina dels Sants
Apòstols, amb sa succession de copôlas que défi¬
nis l'estil pciregôrd,
d'Agcn al Erontevrault deRobert d'Arbrissèl, lo
monge concurrent,

dins

sa

cortesia
comte

piosa, de Guilhcm d'Àquitània. Vesi lo
de Pciticus pincat davant las Arcadas e los

capils de la faciàda a torrèlas de Nòstra-Dòna-laGranda, nos menar fins al Vêlai sus las pesadas
14

nòstre, lo Musèu d'Art Catalan
talonha

a

a

Barcelona. De Ca-

Lombardia,ne finiriam pas de nos passe-

jar, guinhant del det totes aqueles adificis del primièr

art

romanic, amb

sas

arcaturas

òrbas.

Après

l'intura inurala. Catcdrala de] I'uèi.

O sabiam per

Oloron;

d'aquel estil peitavin. Aquí séria Pèirc Gardenal,
que nos 1 ariá visitar Sant-Miquèl d'Agulha, e nos
contarià consi la pintura brilhanta e defons sor¬
tie
venguda de Borgonha se turta dins lo Massis
Septentrional amb los tons sus fons clar d'una
pintrura miègjornala... e sai que nos conselhariá de
\ isitar, a fauta de tant de frcscas
disparegudas en çò

�Sant-Guilhèm,

daissàvem temptar

la
traucada del Rose, la granda absida de la Garda
Ademar séria plan capabla de nos enviar pàisscr
en
plen pais carolingian. Impossible, consi que siâ,
de remontar pas en Borgonha se volcm comprene
quicòm a Fontlreja o sas très sòrres cistercianas de
Provença, Silvacana, Senanca e lo Toronet ont l'are
romput aviá ja sul cap de Folquct de Marselha un
quicùm de gotic. Mas lo festenal séria estât un
récital de Bernât de Ventadorn jols arcs-volts de
Sant-Marçal, a Lcmòges. Vau c veni dins las naus
latcralas coma fan los pelegrins, me meravilhant
se

nos

dins las absidas raionantas del cabés

a

tant

per

d'esmauts

camplevats sus las capçasdels rcliquaris, o fulhetant
aqueles mancscriches enluminats ont dcscobrissi tôt
còp l'estil de l'Apocalipsi de Sant Sever, inspiradas
dels «Beatus» catalans, tôt còp sabi pas quanas influéncias

abolit,

irlandeses

mas nos

copias. Sant-Marçal ara es
demòra Concas, amb son angel a la
o

copòla, vengut tôt drech d'Armenia...
torneja d'espiar dins aquelas glèisas
dels volums perficches, Issoirc, Orcival,

trompa de la
Lo

cap

me

d'Auvernha

Nòstra-Dòna del Port, Sant-Ncctari, los cicles de

ca-

pitcls istoriats; me diretz qu'es mai assiut d'espepissar los
capitèls de Sant-Estcve c de la Daurada al
Musèu dels Augustins, a Tolosa : n'avètz de detzenats a la
portada de la man, coma aquel que repré¬
senta lo martiri de Sant
Joan Batista, cada movement essent
decompausat d'una scèna a l'autra
(non sens que los personatges se sián ça que la anats
cambiar de farda entre temps!) : Dins l'esquina,
Arnaut Daniel me parla
de l'entrevescament de
sos
poëmas, quand passi davant aqueles fuòlhums
ont aucèls, simias, e ornes scmblan
empresonats. F
Moissac! E Solhac! Los profetas que dançan, los
vielhards de l'Apocalipsi qu'acompanhan los Trobkdors,

e Sant-Gcli amb
quasi romanas que sortisson de la paret
jos l'architrau d'una colonada en fòra-òbra : D'aquí
partis lo drama dels Ramonds. Ai Tolosa c Proven¬
sas

e

Sant-Trefume d'Arles,

estatuas

! La ciutat mpndina, a costat del cap d'òbra dels
edificis de pelegrinatge(Sant-Sarnin), vei montar la
ça

nau

de

Ramond

IV

a

la

catedrala Sant-Estcve.

Rrlicuri de Santa l

e a

Santa Fé de Concas

:

Concas.

lo

timpan.

Le garçon au

gilet

New-York

Photo Mènes! rai.

rouge.

Paul (,'ézanne.

�AN DIT

:

Chennevières-Pointel (Mis de). Recherches sur la vie
et l'œuvre de
quelques peintres provinciaux. Paris 1862.

Apropos d'Hilaire Pader (1617-1677) et de son tableau,
triomphe de Joseph qualifié plus haut de triom¬
phe de la peinture gasconne.
I.e

Sant-Kstève définis l'éíme dcl

gotic occitan.
proporcions son las dcl Panteon - auçada cgala
a la
longor - c a travers una filiacion que passa per
las glèisas catalanas. Lo classicisme italian ne dé¬
pendra un jorn, amb la glèisa del Gesu (1568).
Una sola nau : son aire larga servis a las amassadas
municipalas coma a las liturgias, e quand i aura de
capelas lateralas,seràn a la perpendiculara de la nau,
amb un clausonament que servis d'ancola : Aci, ges
d'aqueles arcs-botants e d'aquclas nervuras de pèira
que van dins lo cèl nordic empresonar lo pauc de
de lum dins las parets de vcirc. Lo miègjorn eausis l'extension en largor puslèu qu'en auçada,
luenh de las foliás de grandor... que lo van cscrancar.
Del Taur a La Chaisa-Dieu, Carpentràs o Barcclona,
concurrenciat entre Bcsièrs c Catalonha per las
glèisas amb arcs-diafragma, aquel tip original se vai
espandir, e s'impausarà als arquitcctes franceses, un
còp nòstre pais conquistat e sotmés. Aital a Santa
Ceselha d'Albi, ont se marida lo gotic occitan amb
la tradicion de las glèisas romanicas fortificadas
(Agda, Magalona, Sant-Pons...) Aital encara als
Jacobins de Tolosa, autre cap d'òbra de brica rôsa,
amb sas doas naus parallèlas, desseparadas per de
nautras pilas (22m. Sant-Kstève n'a 30 ça que la!)
que se rejonhan a l'absida a l'entorn- d'una colona
retombant en bran cas de palmier.
Sas

L mai

se

la rôsa de Sant-Kstève

es ara

provat-

pas la de Nostra-Dôna de
tractat de
1229 que preparava

Paris, la devèm al
l'annexion de la
lenga d'ôc, operada en 1271. lin 1272 lo tccnocrata Joan
des Champs, qu'a ja reali/.at la catcdrala
de Clarmont,entreprcn al'encôp lo cor a la francesa
Sant-Kstève, lo

que
e

a

cor

de la catcdrala de Narbona,

quitarà sens acabar, corrigucnt ja
Rodes per d'autres grands trabalhs.

aLemôges

Aquel art
Baiona jos l'influcncia de
Thibaut de Champagne vengut rei de Navarra, dona
de reussidas bêlas
quand, luènh dels atalhièrs esco-lastics de sas originas, corna a Sant- Nazari de Carcassona, retrôba la libertat crearitz. Lo quite joan
des Champs ensaja amb un sègle
d'abança la
contracorba, las pilas onte las nervuras enpenetracolonial, que retrobam

a

cion dessenhan coma de côstas al dessus del
redusit a un anèl...tantes d'elements

capitèl

qu'anôncian

lo

savons

qu'il n'était pas homme de jugement très

ses épais cheveux crépus qu'il montre là couronnés de
fleurs; son enfant blond à cheveux plats et aux jambes
arquées à la manière des portraits de Beaubrun; la
fantaisie folle de tous ces amalgames de costumes d'un
Orient fabuleux et romanesque,
tous ces souvenirs de
de tous les maîtres à la mode de son temps, le tout
amalgamé dans une sorte de patois (sic) qui pourtant
n'est pas sans éclat, font en somme du Joseph de Pader,
une toile burlesque, pleine de
mouvement, de vie, de
passion d'art, bien supérieure par la conscience, la
volonté ferme, voire par la recherche ambitieuse à tous
les Despax (3) fades et farineux, à tous les Cammas (4)

inanimés.
Enfin pour nous

rassurer : J'aurais consacré presque
volume à un peintre de très mince génie, et je
le confesse à deux genoux au lecteur, je n'ai pas vu de
mes yeux une
seule de ses peintures. (...) Non, je n'ai
pas vu un seul des tableaux de Pader, et pourtant, le
ravage de deux siècles et le mépris de ses compatriotes
(sic) ne les ont pas tous détruits.
un

gros

Pader, qui fut aussi poète

- et son fils poète occitan - est
premier traité d'esthétique imprimé en
français.(1). Le peintre a prêté son visage au personna¬
ge de Joseph. (2) Son propre fils (3).. Jean-Baptiste
Despax (1710-1773). (4) Guillaume Cammas (19681777) auteur de la façade du Capitole).

l'auteur

du

Saint-Raymond. Les peintres toulousains des XVIIème
Siècles. Toulouse. 1892.

-

copia

de

Nous

solide; il en a tout a fait manque dans cette œuvre; il
est ici Gascon, tout Gascon. Sa tète camuse et vulgaire,

flamejant.

Apropos d'Antoine Rivais (1667-1735) et de
Il n'avait pas su
le Poussin, la suavité

Watteau

(

ses

comprendre l'harmonie
Le Sueur l'élégance

comme

élèves.

comme

comme

)

Comme lui, la plupart (de ses élèves) ont dédai¬
gné l'art parisien et lui ont préféré l'art italien. Ils ont
prêché par l'originalité, par la distinction, par le style.
Ils n'ont jamais connu la volupté de la couleur qui
enveloppe la ligne comme la pensée domine la nature
qui la contient (? ). Ils sont restés des Gallo-Romains
du Midi, des «patoisants» (sic) fidèles à la tradition
latine; mais ils ne se sont jamais abreuvés à la source
grecque et ils n'ont jamais parlé véritablement français.
La

question semble alors clairement posée

:

étaient-ils

véritablement des hommes ?

(Du même auteur, à propos de Jacques Gamelin (17381803) de Carcassonne) «il représente assez bien en
peinture l'esprit méridional dans tout l'abandon de ses
instincts».

L'annexion de las tèrras tolosencas

empacha
pendant mai d'un sègle Aquitània demorarà anglesa c Provença tèrra d'empèri. Montpclhièr
es
totjorn catalan. Occitania, malgrat la paralisia
que tôca sos organes centrais, es encara dubèrta a
pas que

totes

los

d'Italia

corrents

e

dels papas
16

artistics del temps, que vengan
o de Klandras. La
venguda

de Catalonha

(occitans d'origina) a-z-Avinhon dubris—

Emai lo sieu nom siá gaire
mencionat aqui, cal èstre
perfeitament conscient que l'òbra de Robèrt Mesuret es
présenta en transparencia dins nòstres textes pubhcats e
la quita idèia d'aqueste numéro. Remandam los
legeires
a
sos
trabalhs nombroses, libres,
catalogues, articles
(Oc. Nova n°6) e mai que mai a son estudi sus L'art

Occitan Annales de l'I.E.O. 4ème série. Tome il, n° 6

1972).

.

�una

passa

brilhanta

Simone Martini, puci Muteo

:

Giovanctii nuircan lo palais ciels papas de l'inlluéncia sienesa que se
fasiá ja sentir dins la pintrura
catalana dels Ferrer Bassa e Jaume Huguct. Benlèu

guidar nòstres passes dins las salas
scènas
pintradas de
de caça, de pesca o de vidas
de sants? Sa votz cncara... ja dins una autra lenga,
nos
parlariá dels Trobadors ara doblidats.
Petrarca

Fis

poiriá

pas

solament a-z-Avinhon

c escultura : Joan XXII
Tolosa Pèirc del Puèi, mèstre del

pintrura

que

florisspn

aviá fach venir de

«gotic lincari», e
aquô's pels Cordelicrs de Tolosa que l'avcsque de
Rieus faguet cscalprar aquelas estatuas a l'cnœp
rufas e rafinadas, dins son réalisme, qu'anùncian
Klaus Sluter c que s'aparentarián ça que la mai a
l'art catalan que non pas al flamenc.
La segonda escòla d'Avinhon (s.XV), malgrat
la présencia d'un Jaume Iverni, caplèva dins l'influéncia flamenca,
talans, los Borassa
hicrenc

l'escòla dels retaulcs ca¬
Dalmau seguits pel montpcl-

coma
c

Joan Miralhet

los Brea de Niça. Nicolàs
Engucrraud
Quarton e son Coronament de la Vèrge, tractat en
timpan que fai pensar deluènh del Jutjament Darrièr
Froment d'Uzès

e son

de Concas, c la Pietat
hon
ara al Louvre
-

-

e

Boisson ardent,

anonima de Vilanòva d'Avin¬
son dins totas las memòrias,

joicls de la fin de l'Édat Mejana

en

pais d'òc.

poïitic

ver-

agèt los mejans
desvolopament. Lo sègle XVI vei la formacion efemèra d'un Estât Gascon, e la
liga de las Pro-

de

son

vincias unidas de Montmorenci-Damvila. La lucha
d'usura que liura lo poder fi ancés

pel demantibèlapoders locals abotirà, amb la supression
de tota possibilitat de révolta a la supressionde tota
possibilitat d'expression artistica. Al scgle XVI, me
pòdi cncara pagar una visita de l'Ostal de Bernuy
aTolosa en companhiá
de Margalida de Navarra. Lo
ment

dels

Alari Pader. Lo trionfe de

Josèp.

que
son

gost. A son castèl de Nerac, la rcina viviá tan-

ben dins

décor a l'espanhòla. Mas un pauc de
duscas en Auvèrnha, s'impausan las
conccpcions italianas c lo gost per la superpausicion
dels ordres antics que triomfa en Provença,
totjorn
fidèla à l'èime roman, amb la Torre d'Aigas, Suza
e Grinhan. mas tanben a Tolosa
(Ostal d'Assczat,
porta del Consistòri - uèi al Louvre). Vos aconselhi
una
passejada en Guiana,particularament en Garcin,

pertot,

se

un

e

siatz

amoroses

de castèls. Mas

vos

caldrà

anar

a

Paris per vos faire una
de la Renaissença : las

idèia dels esmauts lemosins
familhas d'esmautaires -. los
Panicauds, los Lemosins- èran montadas ja en França al servici del rei.
Un

Tolosa s'impausa se vos voletz
çò que foguèt nostra pintrura als
sègles XVII-XVIII. Lo Musèu dels Aug'ustins consa¬
cra una
expausicion a l'escôla tolosana, que sostenguèron de sos soùscs los Capítols. Alari Padèr'
i voiliá aportar las lciçons de l'cstctica romana, mas
faire

una

retorn

a

idèia de

MAS TANBEN

René

Huyghe. Le XVIIe siècle et l'école de Toulouse.
au
catalogue « L'âge d'or de la peinture Tou¬

lousaine». Paris. 1947.

: LAS ESCOLAS OCCITANAS
DESTRUCCION

Tant que agèt un peçue de poder
tadièr en Occitania, un art autocton

passet autenticament en 1538, e un tolosan
l'acompanbava critiquèt les conccpcions de
l'arquitccte, Nicolas Bachelier, trop pauc classic a
se

Préface

DE POLITS
E LOR

lach

Autour

d'Antoine

Rivalz

s'assemblent

les éléments

marquants du baroque français méridional : il est l'ami
et quelque peu l'élève du dessinateur Raymond Lafage,

lyrique et ce bohème de notre art graphique du
dix-septième siècle, et de Marc Arcis, notre seul grand
sculpteur baroque après Puget (...). Mais, au fait, n'estce pas précisément à Puget, et à ses portraits, que fait
souvent penser Antoine Rivalz ? N'est-il pas comme
le pendant toulousain du grand baroque marseillais ?
J'aime à imaginer que Rivalz, lors de son voyage à
Rome, s'arrêta à Marseille et, comme le dit la tradition,
y reçut l'approbation de Puget. Rivalz, Puget, cet art
méridional alors en rupture de ban avec l'académisme
triomphant de Le Brun, ne va-t-il pas bientôt monter
à la conquête de Paris, avec Fragonard ?
ce

�de Van Loo... Sol lo

grand marselhes Puget resistfs.

Aviá comcnçat de trabalhar per
Fouquet quand la
dictatura artistica de Colbcrt lo remandèt en Pro¬

s!

Sos caps d'ôbras son ara escampilhats d'Italia
Versalhas, ont fïniguèt per s'irnpausar amb son
engèni tan pauc conforme al classicisme francés. A
desfaut dels originals, poiretz al musèu de Marselha
contemplai" dins la sala Puget las reproduccions de
sos
caps d'ôbras, coma l'estatua de Milon de Crotona
vença.
a

Capítols tempcron son cscòla, e los toloscncs
passèron dcl caravagismc de Joan Chalcta, de Nico¬
los

las Tornièr

del Mèstre

la Candèla

de J.

de Trov
Barroquismc d'Ambròsi Fradeau, J.P. c Antoni
Rival/., que son escòla de dessènh sera enfin subvcncionada per la ciutat abans de passar en 1750
Acadcmia Reiala, çù que son amie lo dessinator
Lafaja, lo darrier dels Florentins avia pas capitat
d'obtene. Lo Concèrt de N. Tornicr nos rapèla
qu'aquela edat d'aur de la pintrura toloscnca es
tanben la de la musica occitana, que sos dos fogals
a

e

al

dcmôran a-z-Ais de Provença e a Tolosa :
dèu a SantMaussemin, tant d'orguenas
nos

fan

Bruèis

e

veire
un

De Bor-

istoricas
aquela aligança de las arts ont un

Godolin mèsclan la vol/ de la literatura

occitana. Son pas solament las vilas, qu'embelisson
los Intendants (gracia a las arquitecturas d'Avilar
al Peiron de

Montpelhièr, de Maréchal a la Font de
Nimes,dc Cammàs al Capitôli de Tolosa e de Victor
Lois al Grand Teatre de Bordèu...) Ls tôt lo campèstre qu'es semenat d'aqueles castèls occitans plan
caracteristics amb lor bastiment en rectangle cubèrt
d'un teulat plat de tculas romanas amagat de côps
per un attic.
Mas los pintres provcnçals, corna los musicians Morret o Camprà, son pompats a Versalhas.
Colbèrt régna sus las arts coma Lulli sus la musica .
L'escôla provençala es domesticada : Parrocèl ven
pi litre oficial de las bataillas de Lois XIV, Van Loo
dels rctrachs de Lois XV, Vernet de las marinas. Es
a

Paris que

lo

grasscnc

Fragonard vendra eseolan

S.int-I.stl've de l'olosa. Al Ions, la

nau

Raniondina

o

los rellcus de Persèa

Andromèda.

e

se succedisson a la direccion
francesa de Roma : J.F. de Troy,
Xatoirc e Vieil, teoricien del neo-classicisme, qu'ensenharà a David. Mas discipol a son torn de Da¬
Très

lengadocians

de l'Acadèmia

vid, lo montalbanès Ingres, director de la Villa
Medicis, viurà la meteissa contradiccion que Vien classic en diable dins sas teorias, e dins òbras (Las

Odaliseas...) d'una tala libertat que l'an sonat un
chinés esmarrat dins Atcnas. E mai passais al servici
del poder politic e intellectual que los nega, es que
los occitans dcmoraràn

encara

per quant de temps?
Del montpelhcrenc

occitans?

Sébastian Bordon, estu-

sègle XVII la color de l'aire segon las aras,
duscas al tolosenc Valenciennes, qu'obliga sos escolans a trabalhar d'après la Natura, se dessenha un
corrent que vai espelir dins l'impressionisme. De
Valenciennes dériva l'escôla bordalesa (P. Lacor,
diant al

Brascassat, J.L. Brown, Princeteau) mentre qu'en
Provença - a costat de Daumièr, lo gigant de la cari¬
se
desgatja una escôla de paisatgistas :
(qu'un musèu li es consacrai a-z-Ais), Ffrnili
Lobon, Pau Guigou, Monticelli... Vos aconselhi
d'aiiar al Musèu Longchamp de Marselha per assistir
a
la naissença d'aquela «cscôla provençala». Son
força, demèst aquelcs pintres, que coma Granet
(conservator del Louvre), Guigou e Monticelli, an
fugit la capitala. Sera encara lo cas dcl montpelhierenc Ba/.ilha e de Cezana. E lo pretenciôs
Bonjour M. Courbet del Musèu Fabre a Montpelhièr anôncia la davalada dels quites parisencs. Sol
aquel «eliotropisme» dels pintres sauva del desèrt
artistic aquela provîneia provençala, banlèga ensolelha de Paris
e tèsta-de-pont del P.L.M., a l'ora
d'un colonialisme triomfant. Mas los autentics pin¬
tres occitans marcan
l'impressionisme de sa nota
prôpria, qu'es benlèu, a l'inverse de la decomposicion -de las formas pel lum,
aquela précision de la
clartatmiègterranencaprescnta a l'evidcncia dins la
Vista de vilatge de Bazilha. Lo quite Renoir - lo
lemosin-, que negava las carns coma las flors dins lo
meteis ferniment, tôrna trapar per Las banhairas
l'importància dels volums, e Cezana - lo provençal
abitat per l'asuèlh de Santa- Ventùria- dins son am-

catura

-

Granet

bicion
l'esfèra
e

mai

Lautrèc

de
e

de

bastir la Natura amb

tornar

lo còni
l'art

ven

lo

abstrach.

lo cilindre

paire de l'art modèrne
De

son

costat, Tolosa-

trigoça l'impressionisme dins las sensacions
de la vergonha e de l'humiliacion que Bodonli'n
renviarà l'image : De que ne fjensavas, TolosaLautrèc?, e a travèrs l'alicha, dona naissença al
modem' style e a las corbas moligassas de l'estampa

't

�japoncsa qu'anaràn lèu nisar dins las arquitecturas
de Gaudi,
me

Barcelona. Enfin lo fauvisme e 1« nabisdeuràn força, dins son culte de la color, al
a

d'un Gauguin, al sejorn mai

que mai de
agach fol veirà lo
Miègjorn al superlatiu de sos solclhs desvariats.
Los escalpraires occitans manifèstan a son
biais las meteissas tendéneias. Après lo neo-naturalisme de Falguièra, Injalbèrt, Abbal, Darde... ven lo

passatgc
Van

Gogh

en

Provcnça,

que son

de las linhas arquitccturadas qu'incarna un
Bordèla, mentre que lo pintre bordalés Andrieu
Lhotc, dins las pesadas de Braque c Picasso, que se
gost

retrôban
al

en

sistèma.

Provença, vai butar lo cubisme duscas
son costal, elegis
])er

Lo nabi-auc, de

temple l'atalhièr del lemosin Ranson, e Provença,
ven
cstatjar Matisse, dôna al fauvisme los
Camoin, Verdilhan, Seyssaud. Mas lo cubisme de
Dunoycr de Segonzac o de Desnoyers s'atemporis
coma
lo fauvisme de Chabaud o de
Marquct, e
ont

d'équilibré marca las esculturas dels gas¬
Despiau e Wlerick. Es d'aquel classicisme plen
d'aise que l'escultura occitana vai evolui'r
cap a
l'abstrach e a las experiéneias de Veisset, Richicr
César, que reutilisan tota mena de materials dins
lors amalgamas, c
parièr la pintrura, de Marchand
a
Sarthou, Soulages o Ambrogiani.
una

mena

cons

,

L'ART E LA VIDA.

La

pintrura occitana, l'escultura occitana...una
a
pas de lenga. Sa semiotica participa
d'un sistèma de significacion
sai que mai espandit
que lo de las etnias. Los traches especifics e ven on
pas qu'en sòbra, coma un accent. Saber s'aquel
òbra d

art

occitan, dins los quites tablèus que
nòstres pai'satges per subjètes? Ai idèia
qu'aiçò se poiriá descobir dins l'estudi de la comunicacion e de la
recepcion de l'òbra d'art - indirèctament, donc, dins çô que sc'n ditz. D'aqui, bcnlèu,
poiriam dintrar dins l'observacion de fenomèns intèrnes. Scràn pas forçadament de constantas. Vesi
pas perqué, per exemple, Occitania séria vodada al
barroquisme o a la clartat miègtcrranenca. Me maini
solament que la comunicacion de l'obra d'art scrà
marcada, del creator a son public e vice-vcrsa, de
l'idèia que se fan de l'espaci de la comunicacion.
Aquè&gt; revèn a dire que dempuèi de sègles, l'art, sens
parlai", ignora volontariamcnt o involontariament
lo pâtés, o s'i complai - quite a passar per exotic o
provincial. Plan raras son las escasenças ont reco¬
ncis un cspaci occitan. I a pas gaire que l'escrivan
per rcscontrar de longa aquel problèma de front,
accent es encara

prenon

dins la solitud de

son

art:

perque

las canalizacions

parallèlas

que van totas a Paris îvweton pas mai en
comunicacion los artistas que trabalhan dins de
brancas diferentas que lo camin de fèrre rcligaentre
elas las vilas occitanas.

Que las renaissenças literà-

rias del passât ajan pas capitat, se vei a son incapacitat d'informarun espaci artistic que, consf que siá,

existarà pas jamai aief que suscitât per elas :Qual
la lenga ten la clau. Son pas los contactes entreMistral e Chabaud, Pcrbôsc e Bordèla qu'an cam¬
ten

situacion, pas mai que l'albigcisme d'un
J.P. I.aurenç. An ça que la agut son rôtie.
bial

una

De tôt

aquò daissi

lòs istorians debatre,

se

n'i

Nôstra tôca es pas aqui. Dempuèi «Intervencion
A»
onte los artistas niçarts reprenon las declaracions del C.O.E.A. sus la cultura en julhet de 1968a.

-

aquel numéro d'Art vivant d'octobre 72, sabem
la presa de conscicncia occitana ganha - o pusfarga - tota una societat, artistas compreses. E
pel passai artistic, es a nosautres de i donar un sens,
e

que
lèu

dins nôstre biais

de lo reçaupre

nôstre.

Joan LARZAC.
Lo

cloquièr de la catedrala de Rius.

jg

�Gaston BAZACGl'CS,

l'Occitan lèu-lèu

e

plan, ed.

Omnivox (17, 90 F)

libres

Aquel novèl metôde per aprenc l'occitan es toi
pensât dins un vejaire de reeonquisla de la lcnga",
per una etmscienlisacion progressiva de l'utilisator
tpt'aii cap de las 2.7 leieons sera devengut un bon
occitan, coma los aimani ! Cs una mena de «petit
livre de l'Occitanic» en images (los dessenhs del
Raeocliùt gastan pas e vos fan contestai" la soeielat
de consommation ambe de polidas reussidas) e
practica.

en

mes

Au

de l'istòria del Guilbèni

travers

e

de la

Jaumeta poirel/. apréner la lenga, mes tanben que

prèp de Garòna es tan bona coma la de
los i'rancimands se bandan ambe lo vin

«la vida

Paris»; que

VA Y CCI. PROVERBES ET DICTONS
1er volunu* (70 I ).

Joseph

RABELAISIENS,
«Ce lalin dans
Monsur

ses

Bèulaiga,

respondre
proverbes

mots
-

«e

brave l'honnêteté» ça disia

l'occitan tanben»! podèni

I

aprep aver
e

Yertats»

traîne,

eamin

nos

del \ aselhas
sem

«la l'ccairilz» de ICI

o

aeeosutmals

a

trobar

sns

nosire

las

piadas d'tma tradieion literaria que \a
quelle sas rasigas dins Aristolanas, I'clrôni, los
lablèls calhols de Codât Majana (que la Fontaine
l'erbose ne laguèron l'adapiaeion eadun dins
sa
lengaI e per ai abat lo (|ititi Rabelais, (pie lo
\ Ail 1,1 causis per son mestre en lengalge pebral.
e

Dins aipteste

primier \olum son recampals 1200
expressions présentais dins l'ordre
allabctie e iiiimeroi al s; d'un cap a l'autre aqucla
présentai iott es lait.: sense rigor s( ieniilïca! I trobam
lorea répétitions : r tal a la lctre «C» es elassilicat
dos eops lo proverbe plan conclut «cal pas pelar
pus naut (pie son cuol» (009-0 1.")) e ne bailla uira
proverbes

o

version dialct lala
pus liant (pie son
*

a

la Iclra «1"

euol

«

:

.&lt;

«eoi'on»
21 I

i,

agradiu
n'ser

e

;
se

del «mal Iraneés»
causisca qualque
mot expressiu per revirar los neologismes : «petarèl» (iitolot yclette), «lira-bula» (trombone»,
«eopa-cap» (pu/./le), «lapa-pecat» (slip)!

nos

parle de!- «cagadors» (p.28)

(-biennoiriiagie, p.96), sia

o

cpte

D'aqucl libre se'n poiràn serv ir tanbenlos prol'essors
los lexies, vocabularis, lableus de
eonjugason i niancan pas, e lot es los qu'est udiaran
nostre
lenga amb aquel metôde se sentirait pas
vièllis e repapiaires! Cs plan eô cpte nos caliâ per
dollar un vam novèl a l'obra de la reconcptista de
nostie drèit a la paraula.
d'occitan, cpte

Jordi l'ASSCRA I

MENESTRAL
mes savent

a

la

a

,

—

i es presentada d'un biais modèrne e
cal diser que mai d'un còp l'autor nos la
t ru l'a
gaireben de lot lo monde : sia que

Xòstra lenga

T'an pas petar

l'istôria marscllicsa (772 - (i88...). Se
volet/ aver una idèia de la gral'ia, ensajatz de notai
per exemple, eossi l'autor eseriu lo mot eollton :
o

rexagòn,d'entresenlias suis catars e una idèia per
de vacanças Ittènh dels toristas cpte nos
panan la mai" e lo solelh I
de

( 1 049).

I.o nivel dels coiiimenlaris vira lo

galejada

oet

passai"

legit aquel primicr volum de
expressions amussadas pel sénher
YAII.ET. Sabiàm (pi'i'ii Occitania èrem pas b rie ai
pola-lms o cuols-cosuts : de las cantons de garda
eseritas per (.uilbèm IX. lo primier 1 robador, a las
«

l'asèm en Oeeitania; cptines son los cantaircs
itans;ont trobar dieeionaris e lexies per estudiar
l'occitan... Auretz tanben un cors sus las minoritats
cpie

((&gt;■"), 094, 872...), «coion» (019

-

(il .7,

«colhon» ( 47, 1 100...).

La

revue

de l'Art Occitan— Abonnement

6 numéros
Toulouse (
1

er

on

F

ccp

—

:

3 190 99 N

peut s'abonner à partir du

Numéro )

MENESTRAL.

A(|uelas collionadas empaciian pas (pie, lin linala,
presentada aqui una brava part del tresaur abon(lós de la literatura populara oeeitana, e séria do'niatge cpte l'autor nos ballicssc pas la seguida de
son
trabalh de rerèrea. Çacptelà nos sembla (pi'a
un
patte «forlolliat eonia un eura-estron« (-«ne pas
savoir s'organiser pour un trav ail (pteleoiupte - 1 1 09)
e
(pie diurà eerea'r d'estre un patte mai «eaf{aKitllias» (-pointilleux» - 994).

30

:

B.P. 79

-

31013 Toulouse-Cedex

sia

•

20

jordi l'ASSKRAT.

REVOLU M n° 27. mai 75.
l'andore aimait seulement les
plaisanteries
qu'il comprenait.On conçoit l'émoi deJ.M. Mariou:
«l n créateur (pti n'affirme
pas bien haut son enga¬
gement politique doit être dénoncé (sic) et combat¬
tu».
Quand j'entends le mot «culture», je tire mon
Rcvolum.

j.P.

�Louis
de

Bayle Le procès
l'Astrado).

A

bien

est

en

aux

Kelibrige, rendant à César

être

croit

à

César

attribue

aux

ce qu'elle
Provençaux

jusqu'aux «plegas» d'A lots,

en passant, par toutes
manilcstations occilanistes extra-provençales,
'l'ont d'un coup apparaissent Li letro de motin
moulin, une traduction qui n'arrive que quelques
années seulement après le centenaire, et qui semble
les

devoir

beaucoup à celle d'André Lagardc

en

langue

occitane.
cela

Tout

lorl divertissant! Mais la

palme
Bayle qui à
la lois désigne les proscrits occilanistes (Wantcd:
Iv es Hoqueta), et chasse lui-même la prime dans son
irrésistible Procès. Il montre bien qu'il est assez
intelligent pour comprendre la graphie normalisée
qu'il dit « f abriquée dans les officines toulousaines».
rev

11

ient

sans

montre

du

est

conteste au

aussi

une

sherili Louis

malhonnêteté intellectuelle hors

C'est le roi de ht citation

tronquée,
dégagée de tout contexte. Il montre enfin combien
est vivace et exclusive chez lui l'image du
père, car
toute attaque
à l'cncontre de Mistral provoque une
grosse colère.
Le Grand l élibre Louis Bayle a peut-être
raison de s'indigner des critiques ordurières, éma¬
nant
d'occitiiiiistes aussi nombreux que célèbres,
qui lui sont allées droit au cœur. Si elles sont
excessiv es, c'est qu'elles émanent de jeunes (Comp¬
tez-les,dans vos rangs,Monsieur Bayle!) excédés par
tant de passéisme.
Les disciples provençaux du
Maflrc de Maillane ne méritaient peut-être pas tant
commun.

d'honneur!
Allez

en

absolution! Il
tant

de

pens

!

paix. Monsieur Bayle, et
est

dommage

recevez mon

que vous ayez

dépensé

livre cpti n'est qu'un
chant de cygne, pour un liv re que l'on ne lira que si
l'on a du temps à perdre ou pour rigoler à vos dé¬
«pistolo»

pour

un

C.S.

SOUSCRIRE

D'URGENCE

A TOTS

Novela
-

-

-

-

-

plega :
Verd Paradis ! (reedicion) de Max
Verd Paradis II. de Max Roqueta.

Cantagrilh poparèl, Cantagrilh dròlle, Canta¬
grilh gojat e òme. L tanben Cantagrilh bramaire,
escarrabilhat, generôs, amador de la vida. Canta¬
grilh charrairc, chapaire, cailiu, raubaire de raubas
e trucacolhons.
Cantagrilh - o Filon - aimat de lotis,
levât de sas viclimas, los cocuts e los
pissa-freds.
Cantagrilh en!in, occitan de bona soca, incarnacion
de l'engèni d'aquela raça de malbiaissuts
que
coneisson eles, e antb pro de sufiscncia, sas
quali-

superioras.
Aquel orne, dins las annadas 20 d'aqûeste sègle, cossi l'imaginar aulrament que coma patron
del calé, espatarrat e la terrassa, jos la trelha de
glicina, chucant son pastis dins lo solelh e espiant,
tats

satisiait, la serviciala netejar las taulas.
A

Marius de Panhôl, sos conprejutjat moral, sap èslre
espôs e bon amant quand
ne vira.
Fs pas coma aquestcs,aquestes d'aquf,cn
«représentation» per un public de caga-prims condi-

l'encùp César

cionals,

antb

I.E.O.

Sector

4,

rue

34000 MONTPELLIER.

sentiments

rufes

sovents

mas

lemna

per

sa

mestressa

qu'a cargada de

droites.

populars, s'en poiriá trapar
qu'an inspirât o qu'an trobat sa forma
plena dins la literatura. La Cantagrilh de Mirapeis
es d'aquestes
d'aqui. Contât per Maria e Ramond
Lscolièr, obtenguèl lo Prèmi Femina en 1923.
De

.

70 F

Literari.

sos

normalisais fin finala. Près tôt viu sus la
plaça de Sant Cauderic, entre los sieus, la moralitat de Cantagrilh es un pauc equerra. Sa pietat
tanben : l'ai cremar de ciris tant a la Verge qu'ai
dcmôni représentai sul tablèu de la glèisa pr'amor
que se sap jamai. Prega per que lo bon Dieu re¬
capte dins son Paradis sa vielha maire que li serv is
pas pus a res al calé dels «très pijons». Bon e terri¬
ble, generôs e eretge, ami) sa moralitat particulara,
sa saviesa, son gost de la declamacion, Cantagrilh
es, l'avem dit;
un personatge popular occitan. Mas
encara, a tastar sal,
per adobar melhor la saussa,
caldrà cachar un chic sul nègre. Sera, nòstre crûs,
tanben maliciós e de cops paucval.
Aqui trobam
quicòm del Godolin mitic -qu'a pas res a veire antb
lo personatge isloric-, o autre, antb en mai un cos¬
tal erolic que se trôba
pas sovent dins los contes
de m en mas. L'episodi del dosilh *e trùba atal calcat
sus un tèma
conegut e illustrât per j. Besson («Bodolih e lo rei» in Contes de la talà Manon).
César èra toi blanc, lo pscudo-Godolin (Bodo1 in per Besson) plan negre. Cantagrilh sera un abarcjadis dels dos, mas liure, viu, carnal, sexuat e
jamai cinic nimai Iigat a las convencions de la mo¬
ral a borgesa. Aquela d'a(|tii desencusa l'ôrre Panissa
emai s'en l'ai complici; del costal de Cantagrilh, la
lei del còr li l'ai conselhar a un amie de quitar sa
sempre

personatges

Devem
a

e

lemporancus, mas sense
bon lilh, bon paire, bon

d'autres

Sonqueun arrider amistos de R.Lapassada
Dins de patetas rojas de Maria Roanet.
:

Raymond bscholicr. Cantagrilh. Version
Lagarde. C.R.E.O. Tolosa
30 Francs.-

brava

Roqueta.

Joc Orre de Manuel de Pedrolo.

Los 5 volums

et

pas

derniers soubresauts qui

précèdent le moment de sa disparition, bt l'on
s'agite, particulièrement en Provence, car on se sent
un
peu dépassé par les év énements !
Loti

Marie

occitane d'André

(|Uoi bon parler du Félibrigc? S'il n'est
il

mort,

de l'Occitanisme (cd.

Montels

encara

sa

traduction

chucosa,

son

repicatge dins lo milan d'origina, al talent d'Andrieu Lagarda c las illuslracions algredon engenhôs
dcjacme Fauché.
J.P.

�ERIC KRAJ ( Uiscòc )
Oui

pot vantar a

se

18

ans

de l'ai¬

de cançon occitana dempuèi quatre
ans
? Ls plan ça (pie la lo cas de
l'Eric Lraj que cantèt dins nòstar

lenga gaireben tre sos primièrs grade guitarra. Sas tnusicas e

paments

biais de cantar,

son

una

la del Marti

ciue

ger :

JACMELINA Te Causissi(Revoliim)

dise

l'n

a

prôva

Aviam saludat la

gairc un 4."&gt;
lo-rns de doascançons de Jacmelina
paregut ençù de Discôc. Lo 30 cm.
qu'arriba ara, sièis meses après, es a
l'eneop un prolongamcnt e una
conlïrmacion.
La

pocheta.nioclerna,

polida,

es

i'cnregistranicnt força bon,

e

que lo
consola d'una
\'en

cscotar,

trabalh

cjue

la la

paga, e que

Josiana Vicenzutto.
d'espelir una bona cantaira.

Bichons Cantaires del Comtat de
lois
Lantcm Xadal (Junquc-Oc)

Calia benlc

calculai,

al gras de réverbération.

o

E l'a la

prôva cl'una gratida scnsibi-

lital arlisiica.
la débuta,

A

i

lo

a

text.

La

jacmelina los a sabul prenc a de
poêlas que lan lo pcs. A de poêlas
(|uc sa sang ]o\c cnrasiga dins sa
terra

banha

e

elernals

dins los

tant

dins

coma

los

lenias

problemas
ict - dont

présents. 1-, se Bernai Manc
lo

Te

dise

causissi

balha

son

tiiol

al

lo Marccu

Esquicu costejan los Joan-Bau Blot, Maurici Andricu c Joan-Bèirc Bttidil, la dilcrcncia dcgcncracionarrestai a pas degun.
c

-

La vision

dcl mond

es

benlcu mai

inquiéta

enço dels novclaris. Entre
l'eslelisme rcmirablc d'un Manciet,
lo Calabrun

tradicionali/.ant
I"l-Lstjuicit, e ac|uel Retrach d'una
lemna del poble usada de tant trimai'
que pintra Baldit, la solitud nevvyorkesa cpic Blot evôca dins L'albancs e la vision
apocaiiplica d'unes
enlants monstruoses cpie I'Andrieu
vei dins l'avenidor, de segur, l'orien¬
un

pane

de

tation
de

càmbia. Mas lo surréalisme

Lançon nèeia

d'un Anton

son

o

lo classicisme

aqui per assegurar

ht transition.
K lo

poêma se la cançon, sens
jamais èsscr trait. La musica (las
notas,

lo ritmc,

plègan

a

l'orciueslracion)

se

cl, modulan los sentiments.

Cantaira c musicians sembhni com'nniar dins l'intimitat dels verses, amb

égala sensibilital, amb
qualitat.
una

22

una

égala

tor
e

u èsscr
preire, dircccollègi; musician, l'olklorista

de

occitanista;

en

benlcu nomençar

calia
Tcol'il laurôs per
un

mot,

se

larespelir ac|iteste 4.1 torns : Canlein
Nadal, interprétai pels Bichons Cantaires del Comtat de Lois.
Ls

nadal'abat Laurôs en
e en Coserans, e
preses demolonal qu'a pogut réper¬

lets, recul hits per
Sabartes
mest

un

toriai'.
Canteni
Nadal, Anem donc
pastors, Ont van tant de pastors amassaï

amb

sas

mclodias

a

se

totjorn
l'argar un

a

pròpi.
Aqueste 4") torns d'el
nos

porta

que ven

3 de

La tilha

qu'aimarai,
poêma de Joan Rigosla,

dit/, la
lutar

Força d'un
e

sus

(|ue

capable de
la mort de
pais, la seguida a La
amor

lo temps e

contra

l'orne

sas

d'un

pendilla, una cançon simpla mas
plena de Ireseor. Sur l'autre fàcia,
\ ièlh ònir-

es

d'emocion

e

l'evocacion

comola

de

retenguda d'un pé¬
pin mort, iniciator privilégiât («Me
so\ eni
\ ièlh
unie
de la lenga (pic
m'ensenhavas,

soveni vièlh ômc

me

de la tèrra (pie me contas

as»).

Atpteste pichon dise conslituts

Cattsida de quatre

una

l'Eric

arribat

es

(l'edilar Discôc

un

(laissa

bassa,

estil

cançons.

lot

l'impression d'èsscr estai plan
plan pesai dempuèi la eausida ciels pocmas dusc as al pus pic bon
pecigamcnt de guilarra o de contra-

badat. Mas

tèxtes benlèu
influèneia mà-

sos

tanben denòtan

l'eneop ht révélation de possibi(pie son grandas, mas sustot
una
etapaque podèm dire ja des passada. L'Eric a totjorn Fait de cançons
de luta que trobarem lèu dins un
33 torns que lo cantaire arieges i
a

tats

trabalha terme.

simplas

puras e sas paraulas un patte ninoias mas pertocantas, nos portail al

e

l'or era l'expression unenpasteur es
intéressant perque s'i establis una
ségrégation linguisi ica entre los pas¬
tors e
l'angèl anonciator C|ue parla

Bon

Eric,

vent,

ès

sul

bon

camin !

temps ont

&lt;ai

de ciidun. Réveille-toi

Enric

GOCFAl'D

Lo

de

pastre

paraulas (Cavalier)
Enric

édent lo cant itcapella es pas
trop urosa (l'orgucna en ions séria
mai agradiva), mas lo merili de

Gogaud Fa pensai' a un
Joan-Manuel Serrât qu'aurià seguit
un camin
opausat. Sa lenga audenca
qu'avia pas quilal d'aimar dins son
exili parisenc, la torna trobar dins
aqueste dise. Coma per Serrai, l'cs-

leolil

sencial

I tancés.

Benlcu l'introduction ni

aul-

boi préc

B'auros

es

d'aver armonizats

aquelcs nadalels,e sustot de los a\cr
laites interprétai' per oitanta de sos
escolans del Collegi joan XXlll de
Bàmias

sens

aver

es

vida dins

naîsser

dels

pas lan
(lavant

delinir... Ci)

Canteni

Madal, es una
entrepresa intcrcssanla (pi'ôm se deu
d'cncorat jar.

menais una

Boesia cantada? cançon
ca'.'

Amb

mai

es

lèu

de

poeti¬

Om séria

los (|ue cantan

temps a.

Faits

prigonda etnocion poetica.

lait de tria ,entre

plan e los c|uc cantan
plan. L'intcrès es (pie sèm
un as
peças
lolkloricas restituidas tiihis coma se deviân
poder
ausir dins las capelelas
d'Arièja bel

amor de l'òmc, de la
banalitat, que torna lar

un
sa

lo mot,

sa

Gogaud
paraulas.
D'acjui
:

Joana,

plan embestiat per o
(pt'importa en toi cas

Forma,

del inis

se
un

void,

son

volum ben¬
coma

poêma coma

mas

lalament

Veici L'òme (jue sap pas res

pépin

se soven

Pastre

de

son

La

plen.

ont un
pichon qu es

�partit «cnsemcnar de ciment», e ne
garda l'imatge d'un «cuol polit coma
un solclh». Gogaud ditz sa
cresença

trenhissent dins La pagèra, per l'évo¬
cation dels Bohémis qu'arriban dins

dins la fraternitat

amb Obrfs la

umana

dins Orne

de totas colors, mentre que vomis
la guèrra dins la persona del Capitani

(«enmèrdas las ribièras, salopejas lo
vent»). Lo pastre de paraulas es lo
poëma mai polit, mai acabat, lo mai
representatiu de l'ensemble.
Recuperacion ? ... Benlèu...
D'aquô ne volèm pas. Mas, çô que

lo

vilatjôt,

la cançon d'amor
porta o Arron d'aimar,
e
per la reconquisla d'una lenga
dins Monsur lo regent.
Los textes, per

produits

per

es

bona tanben. Los de Nadau

bon lirai"

trobar

vertatlièr ? Kn se faguent «pastre de
paraulas», en se vestissent de toi lo

sas

pès de nùstras misèrias passadas
porta Lo Boièr, es benlèu çô
l'a
Gogaud.

autres

sorgas,

son

cime

que
que

la màger part
l'escrivcire bearnes Gi-

labèrt Narioo, son força ries. Los de
Nadau sabon trobar la musica
que
lor conven a plec. L'interprétation

volèm,es pas que cada occitan tome
sas

per

canlar

solista

contra-cants de la

violon

NADAl'

DK

(Ventador-PerNoste ).—

Los de

Nadau, aquo's una équi¬
lojan,
pa.
a
lojaqueish, la Ninon,
emai de còps lo Maxim e lo Didier
qu'es tanben lo contrabassista del

1

Patrie.
De

Los

de Nadau, se'n

parla

Los cal véser, los cal ausir, cal

pas.

Los

de

o

Maxim

del

contrabassa del Didier que
las cançons lot son volunt.

LOS

l'an

mentre

fan lo còr. L

del

Atal

lo Joan pòt
que los
cal joslinhar lo

dialogadas,

en

rôtie dels
o

dilerentes.

voses

cançons

sa¬

partit de lor nombre, de

de Nadau

an

Ninon,

e

de la

balhan

embreishat; lo
e

se

cal.
An

torns
ma.

pas començal

d'ensag,

coma se
Présentait de levada

per un

fa de
un

33

45

costu¬
torns

grand, éditât

en collaboracion per
la Sect ion bearnesa de l'I.
dise que, malgrat un enregis-

Ventador
K.O.

un

trament

e

impcrl'èil,ôm pòt (lo mixat-

ge es tant marrit que en «mono»,

lo
el'acompanhamentqualque côp amagan la votz del solista)
escotar coma
qui s'afarla, sens jamai
contra-cant

se'n assadolar.

Cada cançon es una peça a des¬
part, un ensemble remirablamcnl
trabalhat c acabat, que te fa rire de
bon cor, te
pren a las tripas o te
daissa sontair; un rire, un crit, una
emocion... De l'inlerrogacion: Qui
m'a tuat mon

ma

bastit

arderosa dins

una

un

L'An 01

aquô l'important. Pro de batèstas.
fraticidas

:
«Sabi
al tons de nôstres

las dents mai
arribam pas

«aurân

nosautres

01

»,

se

susprèn

a

aire agra-

cantonejar

atal, pel plaser. Los responsables

d'aquela metamorfôsi ? An nom
(d'empront) Pepe, a la bassa, e Oc¬
tave, l'ôme-orquèstra, qu'a signais
tanben los adobaments.

omenatge al cantaire chilian Victor

comanda

Jara,

cion

Segonda
dra,

es

paure

a

lo

ton

suspresa, e pas nten-

del dise. Lo Marti

can-

que re-

(dins Portugal): «l'ai aten-

las

autôs,

a

longâs»,

e, se

al famés «An

01, aquô's l'abotiment

ans

d'esper,
qualque côp de desesper. Es lo melhor dise del pôrtavolz d'Occitania
vengut sirnbôl malgrat se.

\'ENTADORN
«E de

tant

prene

l'aiga, lo

batèu s'enl'onsèt». Mas D'Aquô's
èra pas a la barra. D'Aquô's i

puslèu dessus
un

a

bêles côps

dise, produit de

cl, e
l'an.
Cal pas daissar crebar Ventadorn
perque es gracias a aquela coo¬
pérât i\ a, gracias a la cançon mi¬
litanta que l'occitanisme a pogut
sortir liure del ghetto. Alavetz,
erompatz, soscrivelz, d'urgcncia,
prestatz d'argent* benlèu tanben
a Ventadorn
(34,Avenguda Gambelta, 34500 Besièrs)... o lo ba¬

un

qu'ôm

cadun

luxe, l'Estat pren 33% per
50% sus l'estòc del cap de

veslil-jazz a las cançons del
précédent album, veici Marti a l'ora
del fòlk. E veici que los tèxtes - quecoma ençô d'un Brassens èranl'essencial delacançon-se venon pèrdre dins
la musica, que se plègan a de ntelodias c a una orquestracion rngi eladiu

a

de cançon militanta, de
sèt annadas d'un movement

cassonés aquesta passa.
Primièra suspresa, la mai evidenta : la musica. Apuèi aver pau-

ven

:

eles ôc de segur.
L'An

(Ventadorn)

La cançon

la clau

es

caps! Vos saluda

generacions

Un novèl Marti ven d'espelir,
mancarà pas de susprene los
qu'aurián pas ausit lo cantaire car-

boradas.

ont

Marti. Cadun l'arà sa rota,
son camin». Las novèlas

que

sat

d'una

c

lassitge tintada d'arnarum, que revèrtan Adessiatz el'An
01 que balha lo Utol al dise. «Cal
pas mancar lo novèl monde», e es

trucava

MARTI

mond novèl

sensacion de

de barra. Sus

çonièr, plen de Iruculéncia,

passant per la vision trulandièra d'una Erança que va en res-

vila, lo coneissiam ja. Çô que
es
aquela ntèscla de fc

sembla novèl

a

partit del reprovèrbi bear¬
nes que ditz: «Lo s'avi sabut n'ei pas
a véner»: e es
pas un azard. Çô que
compta per eles es de viure ara e
aqui, de denôneiar las injusticias, de
lutar per las combatre, mas de viure
dins la jôia. Çô que nos môstran es
un art de viure,
que semblan plan
èsser prigondament occitan.

vilatge? o la cançon
d'esper dins la lut a (Kscota plan,
n'ei pas
(ròp tard) a l'eslogan :
Aspa von viver o a aquel ponhent
en

batèus,de Vaqui qu'un ser..
de ciutat de Carcassona dins
Ville,

de sèt

cançon a

Marti poëta
esmogut
del remirable Anirem

veirelos
0

èsser amb eles. Cada serada que l'an
es una fèsta.
Aprcp la parlida espectacle ont cantan sascançons, fan
dançar lo ntond amb l'acordcon
diatonic e la guitarra, tota la nuèit

esmovent

l'an que ven

tèu s'enfonsarà.

E

se

Ventadorn

crebava, toi tardarià pas. Oc ben !

Son pareguts o per
lèu los
-45

parcisser lèu-

de

Duponteix (Discôc),
(Ventadorn), N'ieôla
(Ventadorn)
33 torns de Dauntàs (Recaliu),
Beltrame (Ventadorn), Verdièr
(Philips), Maria Roancl (Venta¬
dorn), Mans de Brèish (Venta dorn) e Bal Eolk (Le Chant du
torns

Girossens

,

-

Monde)
que ne parlarem mai longament
dins los-numéros venents.

Franco», visionari d'un Pais
23

�télévision
Mon

Tanlèu tornal de mon viatge, me soi installât
la ntia T.V., amb l'idèa de me far una

Peirc,

c ar

devant

los mcscs son passais dcmpuei
darriera letra. T'aviái dit que déviai anar far un
Las sctmanas

ma

viatgc

cap

c

lo Canada quora
cartas ciels

al Qucbèc (cal pas dire

trôbas alà !) e l'ai mandat quauquas
endroits ont soi passai..
te

Te

contarai

un

jorn lot çò qu'ai vist. L

èi le

parlai' de la Télévision clins Montréal
Qucbèc. Pôdes prene un l'uni de cadenas e n'as
que son de lenga anglcsa, d'autres de lenga lrancesa.
Pas cap de barre jadis, pas cap de bpcinc'its de temps
per l'icar un pauc de fiancés dins un programa

vôli solament
o

o un pauc d'angles dins un programa
D'aquel costal toi es clar. Dins los progranias
s'ensaja de balhar films franceses, enregistramenlsde teatre de la Comedia Lrancesa, creacions
d'au lors ciel Qucbèc... Los presentaires an forabandil
son accent siá trop «palcscjat», sia cargal de ressons
■anglescs, per balhar un exemple del melhor biais
de dire las causas dins la ienga de releréncia qu'es-

angles...
lrancés.

lrancés

un

classic. Cadun clins sas

prcscnlacions

puni de \ ist a pédagogie : cmplcgar la
paraula que convcn e cxplicar, sovenl, lo perqué
un

pren

d'aquel emplec.
Quand

\an

prèp.sul

veire los ornes e las causas de

vida, fan passai' las conversas coma son
esladas menadas; lo comcntari, de còps, balha d'ex-

lòc

de

c|ue fan besonh als ausidors ( de eops
balha una re\iracla escrita en lrancés );

plicas

encara
T.s cpte
parlai' amb un orne de « 1 ' 11 e s aux Coudres» es

se

benlèu mai mahiisil per un
per

un orne

ciutadan de Qucbèc, que

d'Arles de sc'n anar charrar amb un
d'Arièja o de cllauqucs rôdols

opinion
parlai e

los

sus

programas

novèls

al cambiament ! Vôli pas

dire nosautres, los occitans :

(aqui, cal pas temps per s'avisar que i a pas res de
novèl), mas lo tele-spectator mejan d'Occitania c
d'endacom mai. Ln defora de quauquas caras novelas de presentaires e de las pintruras que se botan
darrèt per far polit c dels noms novèls de las
cadenas... res ! Totjorn charraires que nos parlan

caldriâ veire, totjorn comentaris a la

de ço que nos

plaça de la paraula d'aquel que se vetz

e te servissent la mclcissa sopa !
M'avián força parlât de la tresencacadena que
deviâ présentai" coma la cadena regionala e bal¬

bial...
se

har

a las valors de cada
émissions faitas ac|iii o

volz

lunas

région. Ai \ ist manalà per productors

cspecials» de

C|ue son pas sovenl que de «mandats
Paris o d'ômes a la fin d'una carrièra. Mas
lilat

l'originaregionala de las émissions? Ln defora dels

tal endreit pintorèse o conegut
servisson de sèti, i a pas res, lo
mai sovenl, C|u'una repcticion o una imilacion cle
çci que se fa a Paris. Mas la recèrca prigonda, bulôcs c|Lie son

tal

d'ençc) îiôstre

e que

o

tada fins al còr meteis de las
las ôbras, amb

son

identitat,

causas,
sa

qu'un moment que la volz

Aqucl biais de far, malgrat las dilicuhats
politicas inlèrnas al Canada entre las provincias
anglofònas e las francofônas, m'a lait soscar. Ah :
se
podiam ;t\ er, nosautres, d';ii|uehts dilicullats,
una

radio

e una

T.Y.

parlai' d'experiéneias

menadas
personali-

que son

las rcali/.aeions de programas gaireben
/.ats invités a de mejans ullra-modèrnes.
sus

especiali/.achts n'ait parlai
(cresi que quicôm s'ensaja del costal de Crenobla).
Ai ptis agut l'escasença de veire las reali/acions del
Qucbèc, e ic'n pôdi pas parlai' coma un assabentat.
Mas, creses ptis, Pèire, c|iie séria, que poiriá èsser
un bon
mejan cl'assegurar una creticion occilanasens
cap de barrejadis amb totas Lis cosinas mai o mens
pudentas dels organismes que nos mandait, uèi, los
programas ? Segur, nos mancarà benlèu lo mai
important, l'argent. Mas, me demòri listit que se la
causa se 1a possibla, serein plan capables de bolegar
quauquas montanhas.
Las revistas francesas

24

cimes... mas a

L.R.3 nacionala, dins
jorn, quauques

«Défense et promotion des langues
son faits ausir e an dit çci qu'an volgui dire. Mas se cal pujar a Paris per un quart d'ora
sus una cadena mal ausida Caldrà demandar aquela
Tribuna liura» sus las eslacions regionalas. Que
aparaires cle
cle France »

se

«

nostras'.

Ai ausil

a pas

de
èinte..

cimes,

demorada dins la

l'émission «Tribuna liura». L'autre

i

dels

vertat... son

pas la pena de la cercar. S'es
caisseta de las idèias perdudas.
es

Cresi que
sia balhada ;tls

qu'auriam lanben

bolegar los

l'imatgc; totjorn l'informacion de una ora
repetida a uèit oras e de côps a onze! li puèi, lo
jôc plan conegut del vocabulari : se torna prene
Cîuy Lux a M'ascolhonat; nom de l'émission cam¬

pots sus

gascon de Caslilhon
de la lamas.

benlèu

n'aviân tant

que

que n'aviái \ ist sonque quauquas émissions
abans de me'n anar. Sabi pas s'avèm ganhat quicôm

me'n dises ?

Anavi
biament

:

doblidar cle te parlar d'un autre cam¬
dins las émissions esportivas lo rclorn

es

aprèp 68.
Codèrc
los renduls-comples de las partidas intcrnacio-

quauques cimes avian lôrabandits
S'en èra parlât d'aquel rctorn de Rogièr
cle

per
nalas de rubi! Me remembri, abans de

me'n anar

Quebèc d'aver legit un molon d'articles....
M'agradarià de'n parlar amb tu, Pèire, pr'amor
C|ue mas dit anar a Postal d'un vesin lieu per scguir
las partidas intcrnacionalas.
() farem, se vc'iles, un jorn d'aqueste estiu amb
una botelha plan
fresca del vin de Cantaperditz.

cil

entre

nosautres.

T'embraci.

Albèrt SLRONLS.

rc

�LO

MANUSCRIT

DE

MONTALBAN

i84i

J.

F.speril csclairai, autodidacte c islorian de la rcspelida occidel rôdol de Mary-l.afon, Forestié etc . a Montalban,
Joan-Ursul Devais es un autor de redeseubrir. Tornarcm
parlar d'una faiçon tntti compléta de sos trabalhs suis mo¬
numents e l'istôria de Montalban, sus sas polemicas tanben.
Mas per ara començam la publient ion (en tròees eausits) de
sos
quaserns manuscrits e lolalamcnl dcsconcguts, servals
dins una collect ion privada. Fn 1841, Lois-l'clip régnant en
França, a 27 ans, Devais deciclis d'estriure lit cronica de sa
vila. Aqucste j ornai secret, escril dins la pensada de las
cronicas anc ianas [ter lasqualas s'es passionat,
que s'es
a
acostumat
legir e a estudiar, aprèp qualques regas en
Franccs puèi en ltalian a la débuta, .sera lot redigit en
Occitan. Quai occitan ? I.o Roman, l'Occitan vielh, consi¬
dérât per Devais e força cimes de son temps coma sola
lenga d'Oc vertadièra; la lcnga viva, dialectala e dcscarada
estent considerada coma un pâtés de decadencia dinsl'epòca
d'abans la
réation del Fclibritgc. E justament, en 1836,
Alfred Moc|uin-Tandon a publient son «Carya Magalonensis»
un
fais de vielha lenga - e es pas solct. Mas la lenga de
Devais, ela, sera en fais vielh occitan e om s'en maina
lèu. Aqueste d'aqui concis lo parlar viu de Montalban, un
parlar « mejan » que revcrla pro cncara la lenga dels papalards
e de las costumas,
l'el primièr cop, a Tolosa, se coin en ça
de publicar «Las leys d'amor». Amb la dignitat rctrobada,
se
veirà plan sovent la lenga moderna e sas expressions
puntejar dins un vestit grafic démembrât dempuèi long¬
temps. Un primièr ensag de normalisat ion de la gralia c de
la lenga ? Una volontat clara d'cscriurc dins una lenga riea
blosa, dins un estil natural e la libertat (en ideia)
rctrobada. Menimosamcnt, amb l'ajuda benlèu d'autras lengas latinas, Devais caça los gallicismes fins a refusar «dins»
per «en lo». Dins totes sos detalhs, avèm servat l'ortogrâlia
e la
ponctuacion del manuscrit.
Qualques indit acions per la lectura :
Pas de diftongason dins de mots coma Hoy, vengut / uci/
uòi; nog c nota (atiui lo tz del parlar moderne de Montal¬
ban) venguts, nucit, nuèch/ nuôch, etc... Pel demai, glèia,
maion ; gleisa, maison; basto : baston, etc...

U.

DEVALS

tana

6/11 (lissai) U'.

Hoy a lit iiol/, cl scnhot" Sanl-Amans, loctcncii
llicsaurici" tic la gendarmeria a irobatla darre ht
Cathcdralala soaservaque (se fazia) lornicava ab lo
senlior Talhada, avocat. Lo scnhot" avocat a
la esquina englandada de cops de basto.

Hoy

a

avuda

il ho rus un quart del mati la lima

s'es

esclipsi total.

escur/ida. A agul

c

-

e

V

entre parentesis, o un mot escafat dins
remplaçai per un autre, o un comentari nôstre a
d'un mot illcgiblc.

Avcrn
e

mes

lo texte
la plaça

&lt;V 111. Diluas.

AI

sermo

d'aquest

set"

los higanaus an mes de

negre de i'umada dins lo bénitier de la
St Jacme, e tota ht gen que se segnava, se
va lo front.

l'aroquia
camaya-

15/ dij'ous.
Hoy ht senhora Dardayrol t|ue la son marit
coyol ttb Monbrun lilli lo sastre, a xolgut anar a
la soa campagna, e ;t dich al marit que vengues lo
ser ;t la
c|iterrer,- e j)cr(|ii'cla pogues anar li a rendevan
quan cl vendria, li a donat un csliflel d'argen, li
diguen qu.e quan séria, loi",a

n'esIÍîïcs

de Ut barriera de la vila

qu'alora ela issiria. Mas la dona era
anada a ht campagna ab loscu amador,e quan lo coyol
de marit a estillat, i'amador es issit per darre del
casai c la dona averlida per l'cstillel, es anada ;t trocl

var

son

c

marit

c

son

tornalz essems a

la

\

ila.
25

�galinas truladas. Tabe lot/, los Sapiacjuencs ornan lors ostals de garlandas de cebas
cebas que

mas

per mostrar que se lican de las trularias de la vila.
Ls la costuma qu'en aquela vota y avia molt/. garra-

garnit/, de tendas e de Hors que navigan sobre
lo Hum de Tarn d'una riva a l'autra ves la punta
botz

qu'es la punta de la yla del moli de
Sapiac en facia los bans del Senbor Poux. Mas totas
aquelas anticas costumas comensan a se perdre a
ac|uest ser y avia may de gen en la promenada dels
Acacias que en lo barri de Sapiac, e los de VilaBorbo per estalbiar un sol, aman may passar sobre
lo pont que en una barca.
dicha de I'issac,

16. divendres.
Ho y

encarccrada al Castel

an

molt bêla que era en

rcal

una pula

lo bordel de la Moyssagueza,
a donal al eapilol
aquela
l'amilha e a molt/.

per ra/.o del mal que
pula
de Montalba, e a molt/. payres de

joves de la vila.
Hov ay

16/ VIII. diluns.

manjat

ce/es

noveis.

Aquel mati

sem

partit/, de Moyssac aX boras

en doas diligensas. Y
regimen e lo tambor major.
Son intratz en Castelsarrasi a Salla-Cavalet tro a la
plassa. Pey lot/, avem près nostres instruments e
avem l'agiotorn de la vila en musica al mcch de Iota
la populacio (ju'era issicht per nos au/.ir. Al mo¬
ment que terminaient e que montaient en vetura
per tornar a'Montalba son arriv ai/, de Tolosa 200
bontés del LXènte régiment d'artilheria ab VI canos
del calibre de 8. Aquel destacament v;i a Agcn ont
lo poble s'est révoltai per ra/.o del Cens e a facbas

XXX musicians de Montalba
avia XIV musicians del

29/17 dimars
Hoy à VIII boras del mati lo matrimoni de
a agui lot en la glcia de Caussada. Lo
Senbor abat Rabastens so l.rayrc reetor de Sani
I.aorens prop Monelar a bene/.it lo matrimoni. N a
agul un gran convil, bal et joyas tro a média notz
que los nobis sen son anal/, al lecb. Mentre que
lo marit virgava, cinq musiciens li sonavan una sercnáda jost la ienestra.
Rabastens

barricadas.
.

2/ ! III diluns

principalmcn los barris
gran agilacio per ra/.o del Cens que se
deu lai doma ab l'assistcncia del Capitol e del Cosselb municipal per la reparlicio de lasContribueios
directas. Lo Cosselb municipal s'es reunit extraorLa vila de Montalba

estait

en

e

dinarianten e sobre XW'II, XVI solamen 'que son
vencliilz al Podcr an eossenlit a acontpggnar los

Rcgist raclors

o

Censors del Govcrnamcnt. Se dis

c|ue molt/. citadins entre
Coin te de Preissac, par de
ex

son los Senbors
l ransa, haro de Malevila

losquals

Jost-Sccrctari d'Kslat Godollre Notari (illegiblc)

volon

6/ IX. diluns.

rc l'usai"

lor porta.

viait donar

Aqueste mali ail giladas clins las
las portas als Rcgislradors del
La garniso de la vila es
las

cascrnas

butinas

e

clins

eosselban als c itadins de barrar

per paor
a

estada consignada en
d'un moYÌment de la popitla-

.de Vila Borbo.

comcnçal per

la

v

ila

e per

lo barri

Los rcgislradors son acontpagnatz

municipals. l'.n la carricra de la
proprietaris no los an volgut receubre
e molta gen
qu'era atropada a cridat aho ! aho ! al
Senhor de Gironda realista revirat que seguia los
Rcgistradors. L'an tractai de revirat e de vendut e
de

Cosselhcrs

Comedia VI

l'an menassat de li far

un

toi/,

ser

carivari.

bal al théâtre. A

e un

los covidalz

e

las covidadas

en

los av ia tracsaquela, nias
las contissaris an mandat
IV granadiers per lo lar
issir. Lo senhor l.ades I Capitol no a volgut que
issis e l'a lag intra-" en sa loja d'oui Duc se trufava
de los c|ite cridav an. Alora un dels actors a dig c|ue
Duc
latz.

Lacapela perque aquel arislocrala
de canalhae de manantz. Ls inlrat

donaria nada

se

represenlacio

se no

issia. L'au¬

e alora lo I Capitol vezen que totz
en
la Sala cridavan de fora ! elefora ! lo porc I a
mandat la gendarnteria e a lag cvacuar la sala per
a

volgut

lor/.a. Totz alora

Cens.

cio.
Lo Cens

represenlacio

lo théâtre molt/ paratz. Los Contissaris
de la Sociclat avian denegada la porta a Benjamin
cran

tre no

los ostals, letras c|ue

una

boras del

VII

no

.3/ V111 dimars

borgesa dé¬

Hoy losSocielaris de la Contedia

una

n° 28 li

e

sem

anal/,

davan la

sonar un

en la Carricra dels Carmes
cariv ari que a durât tro a XI horas

gendarnteria

lot be que y agues la policia, la
X\' soldat/, de la garniso. Los que sonavan
ariv ari cridav an a bas lo Major de las putas ! a

e

meja

e

uns
c

issitz

del senhor l.ades

porta

lo

sent

putanier ! Ln li la gendarmeria e los comcslag las très sommacios e pey han arrestat
joves, e liait lag barrar lo cale de las M Colonas

bas lo

saris
très

an

ont se

ténia lo

rassemblement.

7/ IX dimars.

Aqueste mati lo senhor l.ades I Capitol a ren8/ VIII. dimenge.

Hoy

es

la vota del barri de Sapiac, dicha per
Sapiac se manjan

trularia de las cebas, perque en

26

duda lor libertat

a

los C|ue cran estât/,

ayer. A média ht contissio
a la Maio Comunal e aqui

engabiatz

de la Comedia es anada
lo 1 Capitol qu'avia paor

�d'un novd carivari pcr

cl

c pcr sa concoycra

la carricra de la Comedia,

trctcn en

tôt

cpi'cnsia

lor de donar lor representaeio
ai|ucsl ser en lo theatre,e ha fag plaeardar l'anoneia
per lo trompador publie de la eiotat.
La representaeio a agut loc a \ 11 horas dcl ser.
No v avia molta gen percute las mayres avian paw
C|ue y agites nosca. Los joies de la Comedia an
jogat les Saltimbanques e pey as agut un bal que a
durât tro a 2 horas del mati. Lo I capilol 110 v es
vengut ni may Due l'aristocrata ni sos amies ;i qui
havian tornat lors 2 lianes de lo soseripeio clins la
jornacla.
maridat,

a

22/ X. Disstthlc.

lie que

Hoy

permes ;t

es la reyre-l'iera proelanutcla per un arresCapitol de Montalba tt la plassa de ht liera
d'acpiesi mes cpte lo bagnada. Y avia molta

del I

lat

del 13
gen.

Dont a passai

es la lesta dels Sabatiers. Hoy
l'antica costuma aleuns obriers Sabatiers por-

segon
tant

eslrenas,
e

anavan

lor olirir

ajudar

bttein per pausar

las

las earrieras al

un

per

ramel

reeeubre lor

e

estrena

per

los

célébrai' ht lesta de lor Stinl.

a

1 1 XL

1

e un

son del lambor
de l'amboc/.a, enta lot/, los maestres Sabatiers per

4/ X. (liluiis
Lo Senhor Lades

Dcsca de ramels

uns

clij.

Hoy
Capitol

eada jorn ;t la
Maio Comunal ;t ea\ al ab esperos. La ra/o d'aeo
es
que a forsa de lorniear ab lotas las put as que los
Comissaris de la I'olicia sos aleavot/. li procurai!. lut
unas plenas eaussas de mal de Venus
quiTcmp|jjclia
\ a

de marchai'.

l

ias

per Marti Sanl lot/, los cantis lotas las
aeatadas de carrelas e de bovers cpte aguen

son

reeeubut lor eonget
vcla elemora

earrejan lors mobles

tt lor tiol'antica costuma cpte vol
brassiers 110 poscan esser congé¬

segon

cpte los bordiers e
diât/. cpte a Sanl Marti.
19X1. (1 il'.

!)/ A

dim tirs.

.

Hoy s'es maridat Duluc ab senhorela Rosalia
Mamand.Quand lo sagramcnl del matrimoni es estât
fag, tot;t lanossa son anal/, en vetura ;t la eampagna
Dchollain

de

al

L'an.

liran

en

lot

80 personas.

Quand htm lolgul tornar, lo ser, plovia, e lor ha cal Lemancr ('.' ) tt ht eampagna. Mcntrc que tôt/,
cran ajustai/, dins lo salon a manjar, lo nohi e la
nohia son anal/, al leeh en una cambra cpt'es separada del salon per una sola clauso c per una
porta
vit racla, de maniera cpte tôt/, ban au/.ida despiueelar
la nohia, amay (|tte li lutn cantal cansos de circos-

gui

lloy ha eomensat lo mereal de las aucas grasdura tro a N'achil. Lo mereal se len en ht
pItissu rcal josl ht cuberla del blal, ont los pageses
portail lors aucas mortas e plumadas e eslacttdas
pel col dos a clos e a cavalos sobre l'escptina de las
initias. Lits aucas se vendait al pes,
étalon 1.40
lo kilogrania
lis un prêt/, inoll car.
sas

cpte

26 XI div.
Lo

laissai

Senhor

l'ariot

acabar de

es

caillai"

Los

Senhors S0I011

la clôtura de ht rcprosentacios

Lajuine.

Duval lo I 'l'enor l'a/.ia
her tanlbe

ac|itel

son

3cn début

e sa

1110I-

ht li del 1 acte, lo
parlcrra lut talmen liulat cpte son estât/, obligal/.
de se retirai' ses acabar. Haï pojat tt lor lojtt, e ttcpti
Itt/.ia pietat e sarrava lo cor de veyre a(|ueles clos
paubres inlortuntit/. ab lors \" maynalges cpte plum¬
eau
lot mayre estabauida
per terra e reclcla coma
un
pal. riiibcaud lo direelor del Théâtre a rendul
l'argent o carias per donuin.
Hoy luivem colat lo vi novel a la eampagna de
Bel-Solelh. l.tt granissa cpte es ca/.uda en lo mes
d'itbr ici es causa cpte 110 y ha h agut en tôt cpte XXV
barrieas de vi negre e I de \i blanc. Sobre aisso
en

opéra nias a

e

11'lui cal gui balhar 3 al bordier Serras.
Ilaveni agut tanlbe 2 barrieas

son

tnial/. enta

municipal

Lorestié cpte

16 XII. dissuble.
agites a Montalba 1111a vera opposieio
d'esquerra, al loc de hi coloria Higonauda, e que
acpiela opposieio agites etiusil 1111 republietm coma
Michel de Bourges o toi autre coma eh los del parlit realista cpte 110 volon Janvier aurian portât Larochcjacquclcin e se losson estai/, inleriors de 110111hre, se serian ajustai/ tt los cpte aurian portai Michel
de Bourges. Mas coma la colcria higonauda porta
tostemps un higonaud e cpie losCatolics 110 10I011
elegir e;t])s d'aqucls herelges pcr cpte tôt &lt;&gt; voloti
per les e per gobernar; lot/, porlaran | ant ter cpte el
Se

es

de mcch-vi

lut

e autres l'on deti emprimar
lo noie! Jornal per li demandai' cptal séria sa col or
politica, e per oITrir un suhsidi del Coiernameni
se lo
Jornal l'olia parhir en su l'avor. '

eioiutris

Al théâtre, per

an

no

Cosselher de l'rclcctura.

Delmas Crossin, Cosselher

d'estiu

li

e

brica de vol/..

pas

tensa.

12/ X. .■limais.

liulat

rolle perepte 110

estât
son

v

Catolic, amay cpte 110 représente ])as

nuis

per no

cpt'es delieios.

haber

un

lor opinio

Députai higonaud.

2.1 XII div.

21/ X dijous.

Hoy
de

ma

mos

es

Dins l'cleccio

ma

nayssensa.
XXVIII tins.

lesta, so es assaber ranniversari
lloy linissi XXVII ans e entri en

d'ayer los ChelTes de partit ana¬
los olcelors en letura o en cacheras
portadoras. Los I Iigonauds ban molt hiseal cpiant
ban visl cpte lor candidat 110 passava.
van

cpterre

27

C.I.D.f).
BfZIERS

�Ensenhador
4

-

EEL PAIS

5

-

RACISIVE

7

-

GALICE

10

-

L'ART OCCITAN

14

-

MILA ANS D'ART OCCITAN

20

-

L3BFES

22

-

DISQUES

24

-

TEIEVTSICN

25

-

LO MANUSCRIT DE M3NTALBAN

P

Coberta
15F

:

ŒJ EN EST LA PATRIE

(album

Jacrres AIMERŒ

:

c'est pas cher!

format

EN M3NA

:

géant 45x35

vous
A

CE FRANCO

D'INTROEUCCICN

preparacicrt)

en

souscrire pour un

pouvez

à Mr

Almerge
32, Avenue A. Mir

adresser

Cité

les

Pins n°

26

11000 Carcassonne

• cs.crts

-

«■k

eufteAvj
DE

ACrC

íS
'

)

,i

Lń

L'ECoNorUlfl

imatz

MńRTl' A,'

flÍMÍTZ

(M ATZ-

p

ccp

abonatz.vos.
IMPORTANT

:

Joindre le chèque

au

Je

verse

un

abonnement à OCCITANIA NOVA

10, 20, 30, 50, 100/// Frs

Ci-joint
Nom

un

.

.

.

pour
.

(

:

—

24 F.,

changement d'adresse :
Joindre 2 timbres à 80 cts.S. V.P.
envoyer

à OCCITANIA NOVA

,

étranger 30 F

aider OCCITANIA NOVA.
ccp

3 202 13 Z Toulouse )

complète

:

Profession

fi NCTU HP\

Étranger 30 F.,
OCCITANIA NOVA 3 202 13 Z Toulouse
:

31000 TOULOUSE.

24 F

Adresse

:

Prénom

chèque de

Lf\

Pour tout

bulletin ci-dessous et

11 bis. Rue de la Concorde

Je souscris

AÍMATz

OCCITANIA NOVA

oooo

6 numéros

I"

flCCl'oW

Fait le

Signature

:

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="754935">
            <text>Buletin d’informacion d’associacions e partits politics = Bulletin d’information d’associations et de partis politiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="754936">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="754944">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="754945">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754918">
              <text>Occitania nòva. - Annada 06, n° 18, julh de 1975</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754919">
              <text>Occitania nòva. - Annada 06, n° 18, julh de 1975</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754920">
              <text>Penent, Jean. Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754922">
              <text>Occitania nòva (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754923">
              <text>1975-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754924">
              <text>2020-05-29 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754925">
              <text>Creative commons = BY - NC - ND</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754926">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/9cc744f0de6ab3a727eba2116b94c5da.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="754927">
              <text>http://www.sudoc.fr/036772542</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754928">
              <text>&lt;em&gt;Occitania n&amp;ograve;va&lt;/em&gt; (&lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/22836" target="_blank" rel="noopener"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754929">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="754930">
              <text>1 fasc. (27 p.) ; 31 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754931">
              <text>fre</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="754947">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754932">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="754933">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754934">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754937">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22860</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="754938">
              <text>CIRDOC_H5-1975-18</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754943">
              <text>Mouvement occitan</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754948">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Occitania n&amp;ograve;va&lt;/em&gt; s'int&amp;eacute;resse &amp;agrave; divers sujets : &amp;eacute;conomie, politique, p&amp;eacute;dagogie, culture. La publication contient aussi une revue de presse et une chronique de la cr&amp;eacute;ation occitane (litt&amp;eacute;rature, musique, spectacle, m&amp;eacute;dias...).&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="754949">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Occitania n&amp;ograve;va&lt;/em&gt; s'inter&amp;egrave;ssa a div&amp;egrave;rses subj&amp;egrave;ctes : economia, politica, pedagogia, cultura. La publicacion conten tanben una revista de premsa e una cronica de la creacion occitana (litteratura, musica, espectacle, m&amp;egrave;dias...).&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754950">
              <text>Seronès, Albert</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="755109">
              <text>Barsòtti, Claudi</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="755110">
              <text>Solarac, Christian</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="755111">
              <text>Larzac, Jean</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="755112">
              <text>Devals, Jean-Ursule (1814-1874)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="824151">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, H 5</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754939">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754940">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754941">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754942">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="754946">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
    <tag tagId="249">
      <name>Nòva cançon occitana = Nouvelle chanson occitane</name>
    </tag>
    <tag tagId="319">
      <name>Occitanisme = occitanisme</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
