<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="3042" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/3042?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:40:03+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1618">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/2e4682e2b4eedd313c58fe867f64ddf3.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="214628">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="214629">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="214632">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="214633">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139197">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/9e7c198b28f995367e32bd5aec7799e2.pdf</src>
      <authentication>1dbb0a7eb03108500ecbfd5f6046a837</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631359">
                  <text>C.l.0.0.
Cinquièma Annada. - N" 101.

BEZIEP.S

Aqueste Numerot: QUATRE SOUS

Nouvembre 1919

Sourtis tard,
mès sourtis...
Noun pas |is n'i a qa'an
restat en pl
REDACIOUN-AMINISTRACIOUM :

Lou

NUMEROT

: Quatre Sôus

Fulhets de Routa

La darnimra PÌ
Quand revoiray-je, hélas, de mon petit village
Fumer la cheminée, et en quelle saison
Revoiray-je le clos de ma pauvre maison
Qui m'est une province et beaucoup d'avantage.
Joachim

DU BELLAY.

Lei Regreti.

Ai tout revist : moun mas que blanqueja au cagnard e son floc de garriga;
la porta verda dau jardi e ma vigna. Ai
tout revist ; ma masca de vesina e las
brancas d'argent das sauses ounte autrafés acoutissièi Liseta.
Ai tout revist: chaca causa es encara
aqui couma autrafés à la plaça qu'abiè :
e ièu couma autrafés rirai e plourarai à
l'entour d'elas. Lou mestiè de « héros » es
couma lou mestiè de fenna poulida : pot
pas durà touta la vida. N'en soui au
darniè de mous fulhets de routa.
Es ioi lou Jour das Morts. Qu'es
frech lou veat que bufa! tant frech
qu'una tramountana, e lou cièl es gris
couma lous pèusses grises d'una vèusa.
Lapineda es gimblada e negracouma un
bos de l'Infèr. Aime aquel cantou de la
chiminièira ounte moun grand aimava de
devisà. Farà lèu nioch aqueste souèr.
Regarde e escoute brullà lou gabèl e la
branca de pin. Lou fioc se damoussa un
pauc.
Es ioi lou Jour das Morts. Aval dins
una vigna lous dous brasses d'un araire
dessoublidat, negres, redes, se quilhoun
au mitan dau bauchun de las fiolhas
roujas. Vese pas qu'eles pèr lou carrat
de la vitra linda : me fan pòu. Duvoun
èstre frechs couma un malbre, s'escampoun vers lou cièl, sembloun que lou
toconn, e las fiolhas de sang,jout lous
nibous que se ravaloun, dansoun au vent
que canta sa cansou das morts. Cansou
de Toussaní que ploura dins la plana,
cansou que mescla ioi e lous morts e lous
viéus.
Fèsta das Morts, fèsta de la Toussant.
Redevène, un moument lou pialut que
seguère : « Diéu de las Armadas, gardalous dins tous Aliscamps... »
Ai alumat moun lum e bailat dous
tours de clau à la porta. Ai empusat

ABOUNAMENT :

9, Bd Joc-de-Pauma,

—

MOUNT-PELIÈ

lou fioc e ara lusis oìa e gimbla sec lous
gabèls rouvilhats. Aime, lou souèr, de
legi lou journal. Lou legisse à vouès
nauta : L'ECLAIR, 2 novembre. LA
FOIRE. —Elle a commencé U y a huit jours
pourle ptuâ grand plaiair de noi conciloyeiu.
Marcel RICOSE.

liït
SSSSSSSSSSSSSSJ

Aqueste bèu jour de
Pentacousta (2Z de mai
igi5.)

Encara quaucas ouras e serai pas pus
aici. «Aici » es moun poste de coumandament. La relèva vai arribà e nous anan
adralhà un pauquetou à l'arriès, au
repaus. Lou repaus es un biais de parlà,
car fourçan pas gaire ; lou traval marcha
pas trop.
Après las terriblas atacas e lou chaple
dau mes passat, l'èr es devengut tournamai siau. Avèn représ l'esistença
agradiva dau bos de la Jurada, emé
lou Maiet, emé la vida en plen èr, en
amirant la natura, en s'embraigant de
pouè'sia.
Moun peloufoun es quasiment en prumièira ligna ; lous Bòchous soun pamens
liont de nautres : 800 mèstres à quicon
proche. Tenèn lou bord dau bos e jouïssèntoutlou jour dau panouramà maniflc
qu'en frasas mau vengudas te pintrère
un jour : la vista immensa sus la valada
de la Meusa que ziga-zaga au pèd de las
colas das Nauts-de-Meusa.
Fai un tems manific, tout es siau, on
se diriè pas trop à la guerra se, la nioch,
couma ara, un moulou de balas perdudas
venièn pas petà dins lous aubres dau
bos. Souls aqueles pichots bruchs secs e
petants trebouloun la pas d'una nioch
estelada e esclairada pèr una mièja-luna
roussella.
Un silença de mort segnoureja: on
diriè que pas un de mous pialuts, tant
gais, tant galois, que cantavoun à se
desgargantà toutara, vòu pas pèr lou
mendre mot traire una nota faussa. Soun
aqui que travalhoun dins la plana : fasèn
una trencada de segounda ligna : lous
cops de pic souls s'entendoun emé la
regularitat dau tica-taca d'una mostra.
Las caladas tomboun e fan clapàs en
avans, escampadas emé força sus lou
sòu pèr mous pialuts terrassiès.

—

4 Francs l'an

Telefona: 11-31

Souvent à parièiras ouras quite mas
letras pèr lous anà veire. Las balas
sibloun naut de nautres. M'arrèste tout
d'abord à la limita dau bos, e de darriès
un bertàs lous arregarde, lous amire
avans de i anà parlà. Pèr parels, que
de fes que i a poudrièn èstre paire e fil
à quauques"passes, moun issam travalha...
Plourarièi perfes en pensant que
d'unes d'aqueles omes soun paires de
familha, paire necessitouses, e aqui sans
relàmbi dempioi dèch meses travalhoun. An tout endurat, e la fam e la
fatiga dau prumiè mes, e la calou assadoulanta de las atacas, e la ploja e lou
frech de Belgica, se soun trempats lous
pèses dins la fanga e de fes dins lou sang.
An plourat sous milhous camaradas, an
coumtat sus una guerra courta e ioi pauc
noumbrouses soun encara aqui. Saboun
pas couma la guerra finirà e se la finiran, subissoun soun sort, an un bon mot
pèrlous jouines arribats de la classa i5,
prenoun 4 ouras de garda de mai quelous
autres, es eles lous veritables jouines.
M'aimoun fossa, soui fièr de te lou
dire. An troubat en ièu un amic e pas
un chèf, un aparaire e pas un coumandaire. Se metoun en quatre pèr me faire
plesì, car saboun que lous anarai veire
à quanta oura que siègue e quante tems
que fague, e saboun sustout que ié parlarai en lenga d'oc. —■ Acò's bèu, moun
ome, de pourre parlà la lenga de la terra
nostra. N'i a pas un que me parle en
francimand.
Quand ai prou pensat à tout ce que
la guerra a d'ourrible e de sublime (la
vida e la tenacitat de nautres toutes
preseinple) me sarre d'eles :
— Ebé, pichot, es dura, la terra ? Ah !
voudriè mai descaucellà ou fouchà, dequé n'en penses ?
— Hé, l'ouncle, dequé fasèn ? Anen,
una minuta de pausa ; tè, bèu un degout
d'aiga-ardent.
— E tus, dequé foutes aqui ? Couparàs pas lou manche ! Aqui as una cigarreta e me foutes pas pus un caire!
E countinue ma virada ; acò dura un
bon moument. Baile un counsel pèr la
marcha dau traval, distribue un paquet
de cigarretas, fournisse lou tabat pèr
una vintena de pipas, pioi dintre ou me
passeje pus liont.
Es d'ouras que cau viéure pèr n'en

saupre la bèutat e la grandou. E dins
ges de diciounàris troubaràs pas lous
mots pèr las escrièure e sabe pas se se
capitarà quaucun que pogue alignà de
frasas pèr las pintrà.
Es soulament la descricioun de pichots
tablèus dins aquel biais que seran la
vida vidanta, l'istòria justa de la guerra
atuala, es soulament ce que s'en pourrà
escriéure... Car las journadas de chaple
s'escriéuran pas ou lous que las escriéuran las auran pas viscudas e faran de
frasas faussas, fantasièirousas e belèu
messourguièiras.
FILHOU.

vvvvvv-vvvvvvvvvwAavvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvv^

Pregan lous amics dau Gal de desencusà la parucioun tardièira d'aqueste numerot; es pas nosta fauta.
La perioda eletourala, emé soun
bourlis e sous papafards, n'es l'encausa.
Urousament qu'acô arriba pas sou~
uent! Lou prouoèrbe dis: «Se i av&gt;iè
dos oendemias e dos Pascas pèr an,
crebarièn ases e capelans.» e pourriè
ajustà que trop d'eleciouns crebarièn lous emprimatres.
ei"í*WW

W WV V^*r

•*"*

V *--V W T ***** V * '"~"' ?

NOSTES MORTS
En memòria de nostes morts, en aqueste mes
d'anniversàri, publican dos pajas inedichas de
nostes cars e toujour regretats amics Louvis
Bonfils e Jòrdi Mailiet : una letra de guerra de
l'un, una fiolha dau « Librilhou » de l'autre.
Nostes legiguèires ie retroubaran, em'una emoucioun e de regrèts renouvelats las qualitats das
qu'èroun nostes milhous coulabouraires.
— A la memòria de Fiihou, Midi-GazciLe
publica, dins soun numei ot coumemouraire dau
2 de nouvembre, una bella paja, coufïa d'ourguiol amar e de noble tristun, de noste mèstre e
amic F. Dezeuze (l'Escoutaire).
— Pèr lous souèns piouses de noste amic
Jan Fournel, cabiscòu dau Parage, vèn d'èstre
editat &lt;c Le Laurier de Montpellier 9 que fei
caupre lous noums das Clapassiès morts à la
guerra, un raconte de la rececioundas regiments
de Mount-Peliè, em'una evoucacioun dau retour,
escricha pèr Fiìhou en igi5, e que pareguèt
alors dins la Gazelo Loubeíenco, bulétin das felibres dau front alestit pèr Jousé Loubet.

�'Noías de criíiea,

JPiîîGelaiíes e j?ií&gt;Gèls
Espavsiciovn J.-D. Bascovlès.— Pantais
Iaugiès pintrals em' de grises e de mauves
sabanís, interpretacioun naïva d'un Miejour à
Ia Iumièira afeblida; bèus retrachs de coulous
sutilas, simplas fìous : en chaca genre, en
chaca tablèu se retroba un pauc de l'ama
toujour esmouguda d'aquel artista, mai
pouèta que pintre e pamens pintre couma
lous grands, couma Ious pus grands.
Espavsiciovn1 Boisson. — 'Marinas sans
ama e sans veritat, pintradas embé Iou soucit
de pintrà à Ia moda, causas vistas e revistas,
aigas verdas, oustaus blancs, oumbras mauvas. Miejournau de couvencioun à l'usage
das «snobs », dás nèscis e das enraumassats,
Moussu Boisson, pèr sa predilecioun de Ias
douçous tèn dau pastissiè que vend de bastounets de sucre verds, blancs ou mauves.
Lovvis Rigal.— D'aquel grand pintre que
pauc de mounde aici counouissoun parlarai
pauc. Vèn d'avudre Iou Grand Pres de Rouma.
Recoumpensa d'escola... Mes Rigal que counouisse dempioLquinze ans es d'aqueles que
soun pas de ges d'escolas. Es de Ia siéuna :
Rigal es Rigal, una nauta persounalitat, una
sensibilitat etraourdinàra una councepcioun
genialaau serviced'una arderousa voulountat.
Marcel RICOSE.
.

:

«Mfr-»-

Pèr lov Librilhou de ía Masellièira

\/èSprc cTK/èr
Sèn as jours de la Vièlha. Lous amelliès —
aubres de Ia fouliê — jout Iou poutou d'un
sourel nôu, se soun cargats de parpalhous
blanquets. Lou printems es aqui que vèn
mès Ia vièlha que vòu pas mouri fai encara
l'aissabla, Lou frech es rude e fai ben bon
dedins.
Dins la granda cousina, à I'entour de Ia
taula de pèira, Iou soupà s'acaba. Las charra-,
dissas prenoun fîn e Ious carretiès se Ièvoun
pèr anâ faire bèure Ias bèstias. Mèste Bounàs
Iou baile bourra sa plpa e I'atuba plan-plan(
em' un fîoc de gabèl tirat dau fioc au bout de
I as mouchetas/GIaudineta, soun ainada, frèta
Ia taula e'recata Ias siètas. Mamela'es assetada proche dau fioc, acatada'dins sa pouncha
de Iana; tèn Iou cat sus sa fauda, fsembla
apensamentida. Dona Bounassa bressa soun
pus jouine en ié 'cantant une vièlha sansònia.
E Jousepet e Marinou. bèu manidel e bella
manida, jogoun à l'entour dau paire, en iê
demandant de ié countà 'na istòria.
— N'ai pas Iou tems, mous poullts, fai
Bournàs ; me cau anà faire un tour à I'estable Demandàs à vosta grand qu'ela n'en sap
tout ple.
E Ious pichots reclamoun :
— Mameta, una istòria !
— Una, soudis Jousepet, ounte i a 'n oumenâs que manja una fllheta.'
— Nàni! fai Marinou, countàs-nous la
Fada e Ia cabreta blanca.
E Mameta, sourrisenta e bravassa, pèr sous
cars manidets coumença soun istòria : c&lt; I aviè
'na fes, ava!, ben liont..:. » E lous pichots, sus
soun banquel, sarrabs I'un contra I'autre,
doubrissoun de grands iols poulits, soun
ausidou n'en perd pas una...
Tout es siau dins Ia granda cousina.
Lou jouine a pres soun som, amount, Ia
maire a arrestat sa cansou bressarellaj e
ravida davans Iou brès, regárda l'anjounèl
que repausa.

Lou cat es toujour sus Ia fauda de Txlameta
que vai avudre fînit soun istòria. Lou pichot
ome vendrà Ièu escampà de sabla; dejà
Jousepet clina sa tèsta sus Iou ginoul de sa
grand. La sourneta s'acaba : « ... e Ia cabreta
blanca seguèt sauvada pèr Ia Fada ».
— E vautres, mous pichots, soudis Iou
paire en doubriguent, vous cau sauvà au
lièch.
Chacun pren Iou cami de Ia palhassa; mès
Mameta demora darriès. La prumièira Ievada
es Ia darnièira couchada, e soun iol que
nisteja s'assegura que tout es en plaça, que
res resca pas res, Alors, Iou candeliè à Ia
man, sans faire de bruch, se vai couchà.
Ara toutes siau dins Iou mas.
Defora Iou frech piéuta. Una Iuna blanca
couma Iou Iach brilha e Ias estellas escandilhoun dins Iou blu founsut dau cièl. LlSus
aubres desnusats toussissoun sous brasses, e
sas oumbras, au rebat de Ia Iuna, prenoun de
flguras que fan pòu.
La cisampa ^bufa, enrabiada, tusta â Ias
fenèstras que trambloun, s'ausis soun Iong
siblament qu'espauruga Ious pichoutets.
Mameta a damoussat Iou lum, e fai, au
founs de soun alcobre : « La Vièlha canta... a
Jòrdi

MAILLET.

Zou I sus la bugado
Li leiçoun d'ôu passat,. decidamen,
servon pas de grand'causo e !i mèini
fauto se renouvellon em'uno inchaiènço
desavianto.
Après lou gòste mal adré dòu menis
tre Dupuy, enebissènt, i'a25 an. li « corridas de muertc » en terraìre [miejournau, pèr un decrèt que fa'uguè lèu retira davans la cridèsto unanimo dc tout
un pople dreissa pèr l'aparamcn de si
liberta, veici que M. Parns, menistre de
lìnteriour, see nalour dau Miejour —
s'acò vous fai pas mai, — en seguido di
encidènt de Baiouno, sort à soun tour
de l'arsena ai fòudre amenistratiéu lou
merxe papafard pòussous e delènd de
inata. au clar soulóu de nòstis areno, li
brau di manado dela nacioun sorre.
Ero, d'abòrd, louti li courso, miejournalo e cspagncnco, que M. lou menistre
meliè dins îou memo sa. M'ai davans
l'escaufèstre qu'autant-lèu de tout caire
semanifesté, vitamèn .declaréron soulcto autourisado li courso libro, ností
bèllicourso de coucardo.'e ansin, tiutbèu just bandi, lou famous papafard
reïntegré enparddo l'arscna di fòudrc
amenistratièu.
Saupren prou ié l'encafourna'n pìen
pêr sauva lis autro.
Car veramen aquelo tubo de vouló
faire supourta en toutó ì'encounti ado
dis Aup i Pirenèu, la respounsabieta
d'un ate de vandalisrne coumés pèr
quàuqui marrias baiou:ieii. Nòsti poupulacioun soun trop fièro per acepta
d'èstre tratado d'aquelo façoun, e trop
inteligènio pèr ametre courne suflsènto
la resoun qu'a mouliva la decisioun
menisleriulô. Deja, au founs d'aquelo
qucstioun, supauson de manigançoque
nuuneisiston, vole crèire, que dins soun
imaginacioun mai-que-mai vivo.
F'ru amarde lacentralisatioun nefasto
que nous estoufo, après nousagué, à la
lengo di sièclc, tout rauba de nòsti
franqúéssp e dic de poulc, aqucu decrèt
d'uno pnrcialeta fiagranto, amor que
coUnttmion de toulera 'n pau pcrtout
d'aúlris cspetacle á sceno de fes cscandaibuso — s'apound i caloumnio e i trufarié dessabourado d'cime bèn parisen,
quc nous soun jamai estado espargnado
mome dòu tems dc la grando guerro.
S'es pas lóu rapourta, revendren i lucho

arJerouso qu'avèn sous?engu, i'a 'n
quart de siècle, lucho que sian lèst à
mena tournamai, pèr la paraulo e per
la plumo, amé la memo fe e lou meme
enavans, segur de la justiço de nosto
causo,
Es-ti iiouro d'empura lou gavèu, de
coumplica encaro uno si uacioun dejà
proun entrepraclrouso? Sara pas nautre
que l'auren vougu.
Enterin, l'oupinioun publico s'esmôu,
li soucieta « taurino » s'aboulegon, Ii
proutestacioun s'enauron, nourrido- e
apassiounadu. La Nacioun gardiano
segoundara de iôuti sis csfors la resistènci que s'ourganiso - e que flnira
bèn pèr avé lou darniè mot.

Jan

GRAND,

Cabiscòu de e la Nacioun Gardiano »
■

,i.

. —, —

^flt

'^li'

——~

GUIJ1N6LAU k EVOULUAT
Crese que vèn revouluciounàri
— Tè, Guijinglau al Clapàs ! E dequé
çai fas ?
— Çai soui pèr afaires, al Palais de
Justicia : moun patroun m'a pas vourgut
reprene al refcour de campagna...
« Al retour de campagna quand çai tournaren
De brunas e de bloundas çai retroubaren
Emai coudouns nautres seren ».

— Aqui'n poulifc refrin, mès dequé
n'es esfcafc ambé toun patroun ?
— S'es pas rendut à la,counvoucacioun, se fica de las léis, se fica de la
justicia e ièu ié soui d'un viage al Clapàs.
— Guijínglau, pos l'afcacà.
— Couma, ambé dequé, à cops de
brocas, pèr me faire coufrà couma malfatour ?
— E l'assistença judiciària ?
—• L'assistença... ? te cau proubà que
siès un redavalafc de la souciefcat pèr
l'avudre ;
d'èsfcre estat coumbatant
conìta pas pèr acò d'aqui.
—■ Pamens toun patroun te dèu
reprene.
.— Se vol ? Urousament que soui pas
endemesit, que travalhe enticon mai,
autramenfc cagarian d'un pichot cuèu à
l'oustal. Fan de lèis que te donoun de
drechs, soulament te donoùn pas lous
mouïèns de te fà fà toun drech; coumprenes, cal èstre riche pèr psgà d'avoucats, mès, se siès riche as pas afaire as
patrouns. Las lèis... miladiéus ! soun
bellas...! crese que soun fachas à l'avantage de las canalhas !... s'aviès vist, oú
pulèu entendut alTribunal! Oh! una
banda de coucuts. de coucuts ! ! !... dal
FRONT S. v. p. ? Ebé, lous rasounaments
sus sous comtes èroun à l'avaiitage de
las madouns de ioi, sas coumpagnas
d'avant-guerra.
— As toucafc tas meiiMalitala ?
— De brocas, ai toucat, dempioi
cinq meses ! que quauque jour me serviran aquelas brocas pèr fcabasà ounte
sabe... à força de fà i arribaren.
— E ta familha couma vai ?
— Tout acò vai ben, pèr fcrissà lou
legum diga-li que vengoun, graça al
goubernament
te monte tres efants
que pèr las guerras futuras (las que se
farà dins dèch ans de ioi) seran tres
souldafcs garruts e soulides, e quc lucharan amb'ounour e fidelifcat e recounouissença pafcriala.
— Faran soun debé couma tus.
.— Oh ! oc, e toujour pcr lou Drech !
Pèr t'encità à las guerras fce prenoun
toujour lous grands mots das grands
pouètas : La Patria, la Libartat, la
Justiça. Moun paire en setanta, moun
grand en Crimèia, mous rèire-rèiregrands en ìjgS e ièu en 1914, toufces
partiguèn pèr la Patria, la Libertat, la
Justiça mès, sens maliça, de paire en fil
creban de fam de generacioun en generacioun, e pamens sèn pas fegnanís.
— Me fagues pas de filousoufia,
Guijinglau, parla-me das coucuts dal
Tribunal, se vos, qu'acò nous farà rire.

— Oh ! íe seriès amusafc : ère à coustat d'una que countava que soun ome la
vouliè pas pus ; el èra dins la sala, aqui,
à coustat: un poulit garçoun, decourat
de la Crous de guerra, que n'aviè lou
ribanet à sa boutounièira. Ela escoupissiè... al sol, rasclava sous pèses sus
lou pavat en sinne de mourgariè pèr lou
faire bis&lt; à, lou mespresà, pioi tout d'un
cop s'es courbada en tenguent soun
ventre.
« Ai! ai dich à-m'un-vesin, dèu avudre
lous mals, aquela ».
« Es que, m'a respoundut aiceste,
acò soun d'afaires que fan pena; soui
dins un cas de divcrce couma ela, es
ben triste quand on torna de la guerra
e que vosta femna fica Lou camp ambé
d'autres.
Aquela duviè avudre la coulica de
veire soun ome tournà, noun pas qu'el
m'a dich que l'aviè, lacoulica, depensà
qu'après cinq ans de guerra, apres
avudre fach soun debé, (que m'a fach
veire soun ribanet verd e rouge) se véire
arrouïnat, lous mobles venduts, la femna
partida amb'un cousin. « Ah! soudis lou
jour qu'aquelcousin la me faguèfc dintràà
la prefetura, ma femna seguèt perduda
e hou ai pas aprés qu'aici ». Aquelveniè
plaidejà pèr que li acourdèssoun toufc
escàs ! la jouïssença das enfanfcs, dous
que n'aviè.
Un autre d'à coustat se sarra e nous
dis : « Noun pas la miéuna es pas partida, vol se sarrà, es apegousa couma
un rese, ara qu'a prou batut l'antifla,
vol tournà, mès pofc petà bralhada la
garça ! la vesès : es aquela encapelada
a plumets blancs, ah ! lou plumet! la
vesès aquesta enfarinada, aquel èr tralalà! es la mièuna aquela !
Ai lou carnaval! la garça ! A menat
una vida se sabias ! una vida de gouja
aquela couquina! e dous efantsque n'ai!
es pèr lous efants que çai vène, autrament t'aurièi escourchat acò couma un
lapin ; de davans èra tout ço qu'on pot
desirà de sage, d'ounèste, amistadous,
aimable. Ai-las! las femnas dins aquela
guerra (soudis) soun'pas sfcadas à la
nautou das omes ; an trop facillament,
(mai d'una) oublidafc soun debé. Naufcres que pensavian qu'à l'espousa, as
efanfcs, quand anavian al coumbafc. Pèr
ma fe ! lous pus urouses soun lous qu'i
soun demourats ». Aqui couma m'a finit
soun rasounament aquel d'aqui. E, n'i
a'gut dous tabé, pos creire que se soun
diches quicon, mès te conte pas tout
d'aqueles divorces pialutàris, encioiudeguerraU, talamai encrouadeguerrató que
pèr ma fe, ai dich : « I a que lous decourats que sounfc coucuís ara ».
•— As tort de generalisà e pioi, menjan, pensa qu'èra la guerra ; a ta guerra
couma à ta guerra, dis iou vièl prouvèrbe,
cadun mai ou mens e caduna an cercat
un adoucissament à sas privaciouns,
avièn desseparat l'ome de la femna!
— Pardiéu, vouè, la femna dal que
fc'ai dich toufcara, partida ambé soun
cousin emplegat à la Prefetura de
Mount-Peliè, se fasiè tirà las cartas
pèr saupre se lou... pialut mourririè ou
tournariè, es, tournat lou paure ome,
es acò qu'aviè defendut aquel ?
— Agà, l'on pot pas tout avedre : la
glòria e l'amour... e l'ounou pioi ; aimarièi de saupre de qu'auriès fach,
s'ères estat fenna, ou simplament mièchmascle de l'arriès.
— Me serièi belèu courroumpufc, emputrefiat, empudissinat couma fossa
d'autres, mès i a fossa chanças qu'aguèsse fach à l'arriès coúma à l'avant;
aurièi refiechit que prou n'i aviè de
malurouses que soun tugats, e sous ourfanelets, sens ne fà d'autres ambé lous
pichots das que se batièn, car dins toufc
acò lous pus malurouses soun aqueles
inoucenfets. E s'ère lou goubèr, toutas
las maires que soun pas estadas couma
cal parièiramentas omes que fusilhavoun
e fusilhoun encara, pèr pas gaire de
cops qu'i a, las te mefcrièi al poutèu :
abandoun de l'oustal, abandoun de poste! sabes pas alors que se laissoun
deperi la familha, i a pas pus de Patria,

�cadun dèu aparà se siéu e lou goubèr
dèu fà lou rèsta.
— Guijinglau te recounouisse pas
pus, ounte es lou bauch Guijinglau dal
^e coulounial? as evouluat Guijinglau.
.— Oc, manit, ai evouluat, n'ai trop
vist, pèr avudre pas aprés. La guerra
m'a dreissat pode pas pus supourtà
l'injustiça, al jour d'ioi e n'ia pertout!
Tout me porta à veni revouluciounàri.^
Soui ara l'ome de la zénéralion qui
monte e noun pas de la que davala, soui
tout lou rebous de tus, grand bourdagàs qu'as un rasounament immoural e
prou de vice pèr èstre à la moda, mès
gara ! quand la vertut trioumflarà lous
omes de cor sourtiran e tugarà la cassibralha !...
... Al cop de « bourdagàs » faguère
semblant de m'en anà, embrouncat:
Guijinglau me laissèt parti sens mème
s'avisà que m'en anave de tant qu'èra
enfurounat. Mès nous retroubèn après à
la gara pèr tournà à Gange.

La bassa es prou naota mès pas dins Ia
vouès, pas que das pèses à Ia tèsta. En agent
Ia garganta plaçada tant naut sa vouès pot
pas gaire davalà...

Lou tenor d'oupereta... heu! heu! Es pla,
pla juste.
Lou trial ? Ebé, oi, pas trop mau se voulès.
Lou coumica. el, ié manca pas qu'una
causa : èstre coumica e saupre galejà.
Anen pus Iiont, dau t\Côíé des Dames » :
La prumièira cantusa a de pes (entendês-hou
couma'voudrês). Crida à faire japà Ious chis
dins Ia carrièira quand vôu mountâ trop naut
(veire Lahmé, Mignon) e spurtis pas pus res
de soun gargaiol quand davala trop bas
(veire Mignon). Lou resta pot anà.
La [GaIIi-"Marié poudiè encara s'entendre
I'an passat, mès aqueste an sourtis pas'res de
bon ; joga ben e a de'poulits couslumes.
La segounda cantusa~"es poulidetta; maluDELPON-D EL ASC ABRAS.
rousament, ou urousament, à vosta idèia, es
mai poulida quecanlaira. Devouès, n'a, oi...
un fîal. Sèn pamens de soun avis, quand dis
QÌI
dins
Ia carrièira : e Cela m'est égal; n'importe
x
où qve j'ailleje gagnerai davaníage qv'ici».
— Oi, mès quitàs que Ia guerra flnigue,
Hcô, hou cresèn. Aquela artisla dèu passà
laissàs veni Ious que se batoun e veirés un
soun tems à petassà perdequé es toujour en
pauc se I'escouba farà de traval !..,
trín sur Ia scèna de moussigà embê sous dets
Antau parlava un vièl abounat dau Teatre.
Ia rauba ou Iou mantau que porta.
abounat roundinaire me dirés, mès que n'abiè
Enfln, Iou gros moucèl de Ia troupa, vole
un bòmi d'anà escoutà quatre cops pèr sendire Ia que ressap lou mai de bravos e de
mana ço qu'un diretou bramaire vouliè ben
fîous (Movsqvetaires av Covvení, segounda
ié faire ausi contra tout I'argent que vendeedicioun) es Ia cantusa d'oupereta. Bella
miava. Aimarièi ben ara de saupre ço que dis
fenna, oi; poulida, no. Poussèda Ia scèna
lou mème abounat,.. La guerra es fînida (ou
(acô's quicon). — Poussèda tamben Iou putoujour se dis), fossa das qu'èroun partits
blic (el es trop bon, e de trop bon on devèn...
soun tournats, e... es toujours ço mème.
acabàs-hou vautres), Mès i a quicon que
D'un coustat, Iou public, que sembla diflpoussèda pas, es lou cant. De vouès n'a
cille, courris au Teatre apourtà soun argent
agul... Partis toujours à faus, mès se tèn
pèr enlendre toujour Ia mèma causa, e aderê
talament reta e sans rougi, es talamení galoïa
saboutat. De I'autre, un diretou qu'a fach
e crana, que Iou bon, Iou trop bon public Ia
fourtuna, mès sarra-piastras e pignastre, voutrapa ben (a rasou) e crei qu'es juste (a tort).
guent pas entemenà Ious sòus messes de
En sourtiguent das Salíimbanqves l'autre
coustats nous baila pas qne de rafatun couvèspre, un amic me disiè : « Vesès, de tout
ma espetacles, e de restôris couma cantaiaco qu'avèn entendut e vist, s'aviès enlevat
res. N'es una vergougna pèr lou Clapâs!
Ias trop poulidas cambas de Ia cantusa e Iou
Es'hou disèn es pas pèr amour de criticà,
baritoun que mancava, démourava pas pus
no ; vesès pulèu :
res... »
Dins Ious quinze prumiês jours, nous an
Maugrat tout ço que vène de dire e tout ço
bailat Gopêras-coumicas, e das pas counousque saute d'encara pus michant Ia foula vai
cuts, e 4 ouperelas que digus a pas jamai
au teatre, e noste diretou acampa de sòus
entendudas. Ben coumprés qu'aqueles chisans n'en fossa emmessà.
fres porloun lou torna-ié que counoui pla
E Iou public es countent, fai fèsta à tout
mèslre Alicot, Tout acô pamens sariè pas
aqueles artistes, Ious fai bissà Ious moucèls
res e iê perdounarièn aqueles debuts desemque tout Iou mounde canta pèr Ious aprene
pioi que i an enlevat Ia suvencioun de Ia Coumilhou e pèr Ious entendre un cop de mai,
muna, mès ço que ié perdounan pas es d'agumès pus mau Iou segound cop que Iou
dre countat trop sous sôus pêr nous bailà
prumiè.
d'artistes dinnes de nosle Teatre. D'efèt, veLous journals memes se metoun dau cousjaqui Ia troupa,
tat das Iançaires de ftous. e pèr esemple
|; Lou prumiè tenor qu'a passat es estat
nautres qu'èren abituats à Iegi embé plesi,
escoubat numeroí un Iou jour que Iou Teatre
davans Ia guerra, Ias escaraugnadas rasounadoubriguèt. Pecaire !
blas e pla sentidas de la Vie Monípelliéraine.
Lou segound que passèt arrapèt mai una
trasèn ara un iol pietadous sus las pautudas
vêsta que semblava ben un perdessus (es vrai
patadas de velous de sa crounica teatrala.
que dintran dins I'ivèr). Pechère l
TOès Iou pus bèu seguèt VEclair. Pèr
Lou troisièma, e aquel nous demora, a
pourre esplicà sans trop macà Iou diretou
quicon, mês pas gaire. Sèn oublijats de reI'acul que Iou Clapàs aviè fach au prumiè
counouisse à soun ounou, que Ia guerra i a
tenor dins Lakmé, diguèt: « L'hvmidiié (ou :
fossa pourtat tort, e qu'à un grand merite, ié
Ie brovillard, m'en souvène pas pus) Moile la
vegent pas gaire, d'atacà soun moucèl sans
voix » ! Oi nous foutèt aquela; a belèu
esperà Iou sinnet de Iou que brandis Ia barasou, perdequé pareis que digus a pas jamai
gueta, sinnet que tout lou mounde vei. A
ben cantat à Londres en causa de I'umiditaí.
una vouès dins lou e medium » que plai fossa
E nautres que cresièn de dessoublidà Ious
e qu'agrada d'escoutà. Pèr Iou restant n'en
ressouns e siblaments de Ias darnièiras baparlen pas, car d'efèt es Iou tambour de I'ourtalhas en escoutant de poulida musica, pla
quèstre que buta Ias notas Ias pus nautas
jougada e de bèu cant, sèn oublijats de faire
(veire Mignon),
Ia manilha e de tems en tems anà à Ceta
Lou baritoun sauta ben mês canta pas tant
entendre Iou Tealre.
pla ; pioi crese ben que ié manca un pauc de
E acò durarà tant que Moussu lou Direbufet: semblava una machina à vapou dins
íou desnousarà pas Ious courdilsde Ia boursa.
Lov Barbiè. Sariè milhou pêr l'oupereta e
Perdequé dequé que n'en digoun d'articles
aqui sariè à sa plaça.

-»-»-«&gt;

Parlen

paoe úau Teaíre

sus coumanda, Iou grand remèdi es aqui, pas
qu'aqui...
Lou CLÈM.
P.-S. — A Ia darnièira dau Barbiè avèn
entendut à ï'EcoIe de diction qu'es Iou Teatre
aquestas perlas, dau tenor: « Je n'ai qv'vn
moí-Z-à vovs dire », dau baritoun: « Je svis
pIvs-T-hevrevx]». Amen !

•*-•-«&gt;

Un briéu de charrada
— Pourriès pas me dire, Nourina. ço que
van faire aquel moulou de Vilamandencs,
chaca jour, à Mount-Peliè ?
— Tsla miga, n'i a fossa que ié van pèr
sous afaires: croumpà d'abilhages, de souIiès; lous prouprietàris, censadament pèr soun
vi, e sustout pèr faire un bon repas au IVIiejour ou à Ia Meíropola. N'i a tamben que ié
van pèr Iou plesi de dire : « Sioi anat â MountPeliè ».
— Podes creire que iê dèu faire une bella
camba!
— E i a mai d'una femna que dîs couma
acò: « En anant à Mount-Peliè croumpà ço
que nous cau pèr manjà, gagnan mai que Iou
vouiage ». Soulamentj-eftechissoun pas qu'un
cop Iou vouiage^ pagat, eço que manjoun e
buvoun, maugrat que siègue encô de Fabre
ou à las Cauas de I'Eraut, iê revèn pus car
que s'hou avièn croumpat aici.
— Pamens, Norina, disièn que Ia guerra
nôus aviè doubrit Ious iols,
— Oi! a fossâ, i a doubril quicon mai! Las
que rasounoun anlau sounpasquede pachouquièiras. Lou vi se vendtaní'e mai'e saboun
pas dequé faire de I'argent. Alors crompa
que croumparàs, se'counoui pas Iou qu'emmessa Iou mai...
— Diga qu'es una vergougna ! Quand pense
qu'avans la guerra anavoun à Mèza am'un Jîoc
d'ase de quaranta sôus ou am'un miòu que
teniè pas drech!
— Ebé, ara, Glaudina, dequé vos. Lou plec
es pres. Croumpà poulit e'pas cher tala sariè
Ia divisa dau Vilamandenc. Mès au jour de
ioi podes toujour courri pèr 'avudre aquel
article. S'hou vos poulit, t'hou cau pagà
salat. As bèu à dire: « Lou vi se vend. Poudèn pla faire aquel sacrifîce », empacha pas
que I'argent s'en vai quand mèma.
— Acò me fa pensà à ço que disiè Cristina, Iou surledeman de Ia noça de soun
efant : « Ai un agacis dans Ia tèsta».
Aquel agacis èra I'argent emmessat pèr Ia
noça.
— E encara se i aviè pleside vouiajà, sariè
pas res. Mès vai te faire flca! Quand Iou trin
arriba à Vilamanda es dejà caflt. Se Ious
Vilamandencs voloun Iou prendre soun oublijats de mountà dins Iousvagouns à bestiaus.
— A perpaus d'acô Ia Coumpaniè a be
afîchaí que dounariè pas mai de cartas que
sibant Iou noumbre de plaças dins Iou trin.
— I a tabé una autra'afîcha ounte dis qu'es
pas respounsabla se [lous vouiajurs.troboun
pas de plaça e se Ias merchandisas arriboun
pas à destinacioun. Quands'agis d encaissà Ia
Coumpaniê respèta pas res.|E pioi s'en fout
pasjnau das Vilamandencs. Tanl que se bouIegaran pas mai que çoj'que fan, auran toujour Ia gara à dous Iciloumèstres dau vilage
e de vagouns à bestiaus pèr vouiajà.
— Es â vous degoustà d'anà à MountPeliè!
— Ièu, Glaudina, ié sioi pas jamai eslada,
ei anarai pas jamai.
— E creses que se fasièn una peticioun!
ou tant pla una revoulucioun ..
— Ah! parla ne, d'acò. La farà quau voudrà Ia revoulucioun. Sèn pas capables d'empouisounà un chi mort e vos que faguen
parlà de nautres. Es pas poussible ço que
dises aqui, Tout Iou mounde es be prou
afairat andé soun^ argent. Dins toutes Ious
cases, s'acò arribava, alors, belèu, aquel
jour anarièi... à Mount-Peliè!!!
CATAGNA DE VILAMANDA.

Crounica Felibrenca
Aro poudèn dire nosto entiero, coumpleto, couralo amiracioun pèr l'obro
bello de Valèri Bernard, lou grand
artisto e lou bèu felibre.
Lou Felibrige s'es douna'n nouvèu
Capoulié, emé lou mege Fallen. Lou
Felibrige un pau anequeli avié besoun
de medecino, veirèn se Fallen ié dounara de pilulo Pinlc. L'eleicioun fuguè
pas uno vitòri dòu felibrige d'acioun,
marco pamens uno pichoto avanço vèrs
uno boulegadisso mai o mens fruchiero.
Lou capoulié Fallen a chausi pèr baile
Marius Jouveau, de 1' «Escolo dòu
Boumbardamen » ; s'es decida que lou
proumié pas di Jò flourau setenàri
sarié pèr la proso (que dempièi la mort
de Mistral dèu èstre lou porto paraulo
unen di recoubranço patrialo); an crea
«Ti Fuiet Poupulàri». Pican di dos man
à tout acò, es la provo que maugrat un
estatut dessena lou Capoulié pòu reourganisa la proupagando. Emé lou Counsistòri e li Mantenènço, senso elo o
contro elo lou Capoulié pòu destressouna lou Felibrige d'acioun. Se lou fau
rapelaren à Fallen si discours de la
Freirié, mai pèr aro, si proumiés ate
nous plason e ié fasen grando fisanço,
senso parla de soun baile que nous es
un ami e qn'es de mai un flamepouèto.
Vuei li pouèto soun d'ome d'acioun e
Jouveau que faguè'no part de la guerro
en Italio coumprendra miès qu'un autre
lou cop d'estat d'Annunzio pèr Fiume
irredenta... vole dire pèr lou miejournalisme avenidou.
Venen de parla di Jò Flourau Setenàri. Counseiaren i Felibre de pas trop
se mastrouia lou sicap pèr ié manda
d'obro ; se i'a 'no justiço lou Laureaf
dèu èstre..... Tenen en man un gros
paquet de fuieio que M." Jouveaucoume
nautri s'en es coungousta dins li tran- ,
chado. Acò farié mai de dous cop un
libre à 3 fr. 5o d'avans guerro e vaqui
l'obro que faudra courouna.

En abriéu ig i5, mouriguè en Avaloun (Yonne), Lucian Duc, que fuguè
lou cepoun dòu Felibrige de Paris e lou
peirin felibren de Jòusé Loubet. La
guerro es pa' n'escuso pèr que pas un
journau, pas un armana nous ague encaro signala la grosso perto que fuguè
talo mort. Li feiibre soun oublidous de
naturo ; au mens fau lou creire car Lucian Duc fuguè l'empremèire de touti
li publicacioun felibrenco de la grando
vilasso, l'adoubaire (emé soun amic
Monné) d'un buletin mesadié « Lou Felibrige » qu'es un verbau precious de
vintan de literaturo miejournalo. Lucian
Duc èro perèu un pouèto moudesto e
brave (Marinelo, Medaioun felibnn, Li
j-et rai de moun eâlello, etc, en tout uno
dougeno de bèus libre tant prouvencau
que francés) e per dessus toutunbrave
ome e couneissent coume gaire d'au'ra sa
lengo roudanenco, que Mistral piesivo,
l'a di mai d'un cop coume uno di mai
courreito e di mai asciençado.
Tiran aquéu retra de Duc d'unoletro
de J, Loubet; dempièi avèn fa'n roumavage au cementèri d'Avaloun sus la
toumbo dòu pouèto, e aguerian ìa
chanço de vèire M. Grabièl Duc, soun
fraire, un ome requist que vèn de nous
pourfca l'obro « posthume » dòu felibre :
Dan.j temonde félibréen. Es un libre prou
precious e n'en reparlaren mai un autre
cop. Lis idèio de Duc pas mai que la
dòutrino dòu Felibrige de Paris, soun
liuen de noste ideau e cresen que i'a
miès.a faire que la pesco di cigalo e de
longo la casso di riban, mai acò'scounta
emé tant de bounoumio que finissès pèr
ama de touto vosto amo lou meiour di
felibre à la modo de Moussu Lassagno.
Leoun

TEISSIER.

c

�Francs par mois,

POUP 5

LE

centimes pjir jour

17

LAROUSSE

POUR

TOUS

DEUX IVIíicg-iaifìqiies Volumes
de près de 1 000 pages ehacun (format 21 x 30,5 centimètres)

En uenta as burèus dau «GAL»

17.325 pmm -213 mm en noir ei eu couleurs - 11 sraes plaaches en couleurs
©btas
d'AuGUSTE

Veuillez m'adresser un exemplaire du Larousse pour tous. au prix tìe 65 francs
en deux volumes brochés — 95 francs en deux volumes reliés (vert fonoé, rougei que je
paierai à raison de 5 francs par mois, la première traite le 5 du mois prochain — au comptant (contre remboursement llioins 5 0/0). Bifler les mots dont il ne doit pas être teau compte
L'ouvrage devra me parvenir franco dans le délai de un mois.
Je m'engage à ne pas me dessaisir des volumes qui, jusqu'à parfait payemeut, resteront
le gage des vendeurs

Goamplètas
E

ClRILLA

RlGAUD

pouètas mount-pelièirencs

Nom (bien tiéible)
Qualite

Edicioun de 1845

;

_

,

Adreôóe de l'emploi
Domic'de per.ronnet

Costa : 3 francs

_

ì

Gare la plua procbe

Le

ìgi

SIGNATURE :

Remplir le bulletin ci-dessus et l'adresser à
LOU Qal 9, Bd du Jeu-de-P aume. Montpellier

################4i
XXXXXXXXXXXXXXXXX^XXXXXCXXXX %
x
X
X
5C

SC

Se \JOS un coustume à la moda
E que te molle couma un gant

IPARIS-MONTPELLIERS

Es una causa ben coumoda :

X
X

X
%
^

Pren un abilhaire elegant.

ê

Les Grands Magasins de Nouueautés - j§

Á

sonl sans conlredit les mieux assortis
ei vendent meilleur marché que les
plus grandes Maisons de Paris.

S'atroba Plan de las Coulounas :

ux

X
5S

|§
X
X
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXCXXXX X

Lou qu'a las façouns las milhounas

Orougariè

f

:A

"Tl
'TÏ3

58, prFièiFe it-j]iiiì))e!ïí, §1
MOUNT-PELIÈ

raye

J9*JW*J*J9*J9*J9*J9*J9&gt;JfrJ&amp;J9*J9*J9*Ji
ftfi

5, Anciana Piaça de las Coulounas

1

13,

Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las uitras las pus
claras e las pus soulidas, las milbou"
nas coulous e touta mena de drougariè de prumièira qualitat.

STENO-DACTYLOGRAPHIE
Dirigée par Mademoiselle MAGIAO

MOUNT-PELIE

Leçons, Courrier, Travaux de Machine

^

| 8, Bd Victor-Hugo, 8 — MONTPELLIER &lt;§

îl

[£#########vjf#&lt;^&lt;î

#

: XXXX3XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
X
X

X
— Digàs Marioun,
D'ounte v&gt;èn lou renoum
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
— Es qu'abilha embé goust
Soulide e d'un pris dous...

X

POlîlâlf S

X

RIEN DE'PLUS.BEAU

i

áe

2.7,

rue1 Aiguillerie,

27

Portraits'au pastel « pleino páte í peinture à l'huile, dessin et agrandissement, toutes dimensions.
Garantis ressemblants et inaltérables, même d'après photographies détériorées ou blanchies.

X

Cartis-postales et cartis de hixe cléfiant touti concurremr. Jfieliir de pose au rez-de-ebaussee.

X
X
X
X
X

g

; xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Les
d'art sont franco.
signés par l'artiste.
Prix portraits
et renseignements

C^f~»L íïï?
I lu et ZDétaâl
EMILE VILLARET
ì

C.LD.O.
BÈZiERS

Touiours
Chlc...
....car

21,

RUE

DES

BALANCES,

Chapellerie

21

MONTPELLIER

\ìvà% |alsse k

PFÎI

Kll. &lt;ki éîieval Vcrt...... la d&lt; .uz 13.50
FíL sui' fiirte
ia hoiíc
3,80
FIL pour Co:ìf"ftion..... lcs 'i 1 I-Ì . Q.6S

GRAND ASSORTIMRNT Dîi BAS ET CILAIJSSETTES
à partir de 2 fr 95

GRAMD

HALVAYRAC
hausse
hic

CHOIX

DE

a des prix déíiant toate concurrence

Gí-and cìioix de PANTOiJFLLS \nm
ASSORTÍMENT de
Bandes brodées, Denïejles, Parfumene,
Peignes. Corseís, Ganls, eti. eti.

iédiieiiof} §0j0 aiix Qémobillses

mmmm&amp;

MONTPELLIER

Imp. de l'«Économiste Méridional » 9, Bd du Jeu-de-Paume, Montpellier

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262807">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262808">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262809">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436083">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215792">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°101 (nouvembre 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215793">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°101 (novembre 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215797">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°101 - novembre 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215799">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="215800">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215805">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215806">
              <text>Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215807">
              <text>1919-11</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215808">
              <text>&lt;p&gt;Vignette :&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/files/fullsize/d9e23b25c57b68473a8e24f2c4aded14.jpg"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/files/fullsize/d9e23b25c57b68473a8e24f2c4aded14.jpg&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262805">
              <text>&lt;span class="ibw_diagnostic"&gt;&lt;span class="ibw_format_i"&gt;&lt;span class="ibw_isbd"&gt;http://www.sudoc.fr/039102890&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215810">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215811">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="215812">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215813">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215814">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="215815">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215816">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3042"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3042&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262803">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262804">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262806">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436072">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436074">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436075">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631556">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436076">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436077">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436078">
              <text>Filhou</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436079">
              <text>Maillet, Jordi</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436080">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436081">
              <text>Castagna de Vilamanda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436082">
              <text>Teissier, Léon (1883-1981)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596455">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596456">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596457">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641202">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718171">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
