<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="3097" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/3097?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-08T02:19:03+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2461" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/ce52c67a14b195f1c150cc8dbbb22d34.jpg</src>
      <authentication>39ad1a3f03d074cee5a413a82b868498</authentication>
    </file>
    <file fileId="139577" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/4860fe6191504ff7596191d3704127ca.pdf</src>
      <authentication>c0937884414755c46b0cb5f5a173f08e</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="635080">
                  <text>Escolo deras Pirencos

jmiïL

1916

1917
BfZIER

1918

*

ARMANAC
DERÂ

pay^TJififio
mo

|

mo

(9 , 10

ra0

et ll

Annados)

IV.'ls : Os3S c.

í
K

t
EMPRIMARIO E LIBRARIÓ SARTHE
BANHÈRES-DE-LUCHOUI}

�MCMXVl
HÈSTES

CAAI BI/iDÉRES

Settûagesimo, 20 de Hereuè.
Cendres, 8 de Mars.
Pasco, 23 d'Abriéu.
Arrougacious, 29 de Mai.
Acencioun, lè de Junh.

Pentocousto, 11 de Junh.
Trinitat, 18 de Junh.
Cor de Diéu, 22 de Junh.
Arrousari, lè de Ottobre.
Auénts, 3 de Decéme.

N.-D. d'Aoust que ca un dimars, Toussants un dimècres, è
Nadau un dilus.

Clûtsis
Desouléi : 3|de;Hereuè (t.), 30 de Julhét (en anètch), 24 de
Decéme (p.).
De liô : 20deJè(p.), 15 de Julhét (p.).

MCMXVII
HÈS¥ES

GAMBIADÉRES

Settûagesimo, 11 de Hereuè.
Céndres, 21 de Hereuè.
Pasco, 8 d'Abriéu.
Arrougacious, 14 deMai.
Acencioun, 17 de Mai.

Pentocousto, 27 de Mai.
Trinitat, 3 de Junh.
Cor de Diéu, 7 de Junh.
Arrousari, 7 de Ottobre.
Auénts, 2 de Decéme.

N.-D. d'Aoust que ca un dimècres, Toussants ur; dijaus, è
Nadau un dimars.

Clûtsis
De souléi : 23 de Jè (p.), 19 de Junh (p.), 19 de Julhét (p.|,
14 de Decéme (en anètch).
De liô : 8 de Jê (t.), 4 de Julhét (t.), 28 de Decéme (t.).
@» U5

Primo, et 21 de Mars.
Estiéu, et 22 de Junh.

Autouno, et 23 de Setéme.
Iuèrn, et 22 de Decéme.

�IBÊZIE'RSI

ESCOLO DERAS PIRENÊOS

Armanac dera Mountanho ta 1916-1917-1918
PRUMÈRO

PARTIDO : 1916

ABERTIMENT
CARI COUNFRAIS, AMICS È COUMPATRIÒTES,

En pas dera pòrto d'aquéste Armanacòt. — (doubble engùan:
d'èste estat arretardat que l'a balut de créche.. .) — que bous pouiriém
tourna dide, en nou trouba s acabado 'ra guèrro, çí&gt; que poudéret
lége ena prumèro pajo dedj Armanac de 1915... Cap de Felibrejado
encaro : tròp de malurs de tout coustat, è manco de lesé. Cap tapòc
d'amassado dera 'Scòlo ne d'arrenoubèlomént det Burèu : ad aquéste,
que boulerat plan hè crèdit dinquio mouménts mès erousi.... Mès
que coundam parcró que mous mantenguerat era bòsto ajudo è'ra
bòsto bouno coulabouracioun, dera plumo è dera bousséto, en
countinúa d'arrepeta dap nous auti: « Bibo 't Couménges è 't Couserans, bibo 't nòste pòbble è 'ra nòsto léngo! Toustém Francési, è
toustém Gascous ! »
Era &lt;Scòl0 deras pmENÉ0S.

EDìJ

2 DERA GUÈRRO

(Det 15 de Setéme 1915 at 18 d'Aoust 1916)
Era segoundo annado dera guèrro que couménce
per quauqui prougrèssi des Aliats. Es Arrusses nou
'rreculen gùaire mès ; at countrári, que hèn as Alemants mès de 40.000 predùès. Es Italièns que ténguen
boui; toustèm. Es Francédi, ajudats pes Anglédi,
| qu'enfouncen es Alemants fip Setéme, en Chanipanho,
■ è que les prénen mès de 23.000 òmes è de 144 canous.
Mès tout d'uij séc era Bulgarió, traidouroméns, qu'es
lance de cap ara Serbió, d'acòrt dabb Alemants, Austriacs è Turcs.
Es Sèrbis erouïcs qu'es tròben lèu negats pet noumbre. Es pousícious prenudes pes Aliats à Salounico è lèu tabèn en Albanió que

�— 2 —
nou les pòden tournaganh, ne as Mountenegrís tapòc (è mèmo era
'spediciour; des Dardanèles qu'ei abandounado) ; mès que pòden
assegura 'ra 'rretrèto dera lou armado è permeté-u d'arrehè-s (Ottòbre
1915 Hereuè 1916).
Pes auti frounts, en Euròpo, campanho d'iuèrn (era 2°), sense
grani cambioménts. En Africo. es Alemants que acaben de pòrde et
Camerouv- En Auriént, es Anglédi que soun batuts, è bèri-us prenudi
à Iioutel-Amara, mès que ganhen en Egitto. Es Arrusses qu'auancen
en Pèrso è 'n Asió Minouro, è que prénen as Turcs, et 17 de Ilereuè,
era fòrto plaço d'Erzeroum, dap 223 canous ; è pòc à pòc, touto 'r'
Armenió, ta crúèloméns martirisado pes Turcs.que les ei enlheuado,
è s' à Diéu plàts per toustém !
Entretant, à partí det 22 de Hereuè, qu'arraujen es Alemants de
cap ara nòsto plaço de Berduv- En de-bades ! Après era Marno è 'dj
ísèr, qu'ei tadaéri iaute ecchèc sanglant. Còntro 's fòrts è còntro 'ra
bilo que pèrden plan 300.000 òrnes è que s'echchèguen es dénts.
Et Pourtugal que s'ei unit dap nous-auti, è qu'ajude Bèlges è
Anglédi à préne as Alemantsera lou Africo aurientalo. En Irlando,
qu'esclate iou 'rrebòlto, lèu arreprimado ; qu'ei d'espera qu'aquet
penibble soubenir sera enfin effaçat pet doun generous der' autounoumió despus lounténs proumetudo ass hils d'Erin.
Entre Junh è Aoust, nauèro seriò de succèssi tas Aliats : —• grano
ataco anglo-francéso det coustat dera Soumo, que hè curba mès de
26000 predùès è de 140 canous, méntre que Berdun tén toustém; —
Arresisténço energico des Italièns det coustat det Trentin è préso per
éri de Gorizia (9 d'Aoust) dap 15.000 predùòs ; —-ganh counsiderabble
des Arrusses en Galicío : qu'ei prénen Tchernooits, dap mès de
350.000 òmes è de 365 canous, det 4 de Julhét at 13 d'Aoust; atau
madéch en Armenió, aoun prénen Trebizoundo, Erzindjan. etc , è
coupen toustém mès as enemics et camin des Indes.
De mès, es Arabes que s'arrebòlten còntro's Turcs ; es Anglédi
que les ajuden. Iou grano batalho nabalo entre 'ra lou flòto è 'ra flòto
alemando det coustat det Jutland que lèche es Aliats mèstres dera
mar. È aquiéu qu'en èm at miéi d'Aoust 1916. Mès era guèrro nou
tòque pas encaro ara fii?... [Béipajo 15 ci nnrès).
. B. S
(Í5 de Mars 1917). Parla luclionnés.

�GOOfÍFrç/US 0 AJVIIGS DERA 'SGOLO
Morti en Camp d'Aunou

debadj e; Drapèlu, o det fèt èm Gíièiro
Lieutenant L. BIZE, tué au Pont d'Aberchviller, le 21 Août 1916.
Louis DULHOM-NOGUÈS (et delicat pouèto d'Auentinhar}, arrepresentant dera 'Scôlo à Paris), tué à Marcilly, le 8 Septembre 1914.
Comte J. de TERSSAC. blessé mortellement à Lacroix-sur-Meuse
le 24 Septembre 1914, mort le lendemain.
J.-B. BÉGARIE, [bouv felibre biarnés) tué à Roclaincourt en
février 1915.
Victor LÌZOP, blessé mortellement dans l'Artois le 27 Septembre 1915, mort quatre jours après.
Colonel DENCAUSSE, commandant la place de Philippeville,
. colonel du 3e zouaves, mort en Algérie.
G. TEULIÉ, blessé, fait prisonnier en Lorraine en 1914, mort à
' Magdebourg des suites de ses blessures.
Joseph RIBET, député de la Haute-Garonne, mort à Aspet des
suites de sa campagne le 9 Mai 1916.
Sergent René DUFOR, professeur de \n Supérieure au Lycée de
Toulouse, blessé mortellement le 19 Mai 1915, mort le lendemain (Voir ci après p. 18)
Armand LAMOTHE, mort au service à Agen le 26 Février 1915 ;
et François de LARTIGUE, au front; touti dus bouni felibres
d'Armanhac. '
Valentin BARDOU, tué en septembre 1914.
Sergent G. CABARÉ, tué à la Harazée le 14 Janvier 1916.
Jean BATAILLE, tué le 9 Août 1915.
Emile CAZENEUVE, tué à Bertrix le 22 Août 1914.
B.FOURTIC, blessé,fait prisonnier, mort le 29 Aoûtiftlí àAvesnes.
Guillaume PRESTY, infìrmier militreàToulouse, mort à Astaffort.
Capitaine BORDES-PAGÈS, tué prés des Marais de St-Gond à la
Bataille de la Marne,le6 Septembrel914 (Voir ci-aprés p. 19).
Que mou-n bouleriétn de nou pas balha tabéîí acitau uiì soubenir at Général GALLIÉNI, ministre dera guèrro en 19151916 : mòrt et 27 de Mai 1916 ; iou placo quei estado pousado
ena parét de caso sió à Sen-Biat et lè de Ottòbre 1916.

�Era Guèrro de 1914-1917
Despuch es terribles rabáges des Mòrous e des Sarrazís,
desempuch era luto memourablò que durèc cent ans, poudém dise qu'era Guèrro que coumencèc at més d'Aoust
1914 e que n'é pas encaro finido, que sira pes noustis
descendéns era més sanglanto periòdo qu'ajo desoulatch
es pòples.
N'é cap soulomént era Franço è 'r' Alemánhou qu'es tròbon en
counflit: qu'é prèsque toutos eras nacious euroupeènous en defòro de
•quaucus petits reyaumes. De més, en coundan eras troupos lebados
pera Franço e tabé pes noustris aliats ets Anglésis, troubam qu'er'
Africo afournitch un large tribut en aquéro moubilisaciou fourmidablo.
Que besém mèmou es Pòbles d'Asio soulebats de tout coustatch, e
que s'én a mancatch de pòc qu'es Japounéses — es bencurs de
Port Arthur —- nou sion benguts gro.ussi es réncs des Francéses e
tabé des Russos. È 'r' Americo, que fara ?. .. È 's Italièns ?...
N'èm pas encaro ara fi dera.batalho !
Era endinhaciou generalo n'é pas soulomént prouboucado per' ambiciou sense bòrnous det pòble alemant:. que soun sttrtout eras terriblos crûoutats, ets actes de bandalisme, es fourfèts abouminables
dount s'é rendutch coupable.
Un praube troupiè francés grabomént blassatch, encapable de
rejùénhe sa coumpánhou, qu'èro trabessatch de part en part. Poudei'
òm cita et noum d'un major tûatch at miètch de sous malauts... Que
soun encaro aquéris trèts, à coustatch deras atroucitats coumésos
countro ès bielhars, countro eras fénous e mèmou — debémajusta —countro d'innoucéntis macipous? De petitis Beljos. après abé assistatch at martíridesous paréns, s'an bist eras masè 's brasses coupats !..
Juli Cesar, que fuc ta cruèl quan s'emparèc dera noustro Gaulo
antico, n'abio pas fèt pròbo d'uno barbario parèlho... E qu'é debant
aquéris aotes abouminables, debant aquéris crimes ourribles que s'e
manifestado era rebòlto dera counciénço unibersèlo.

�— 5 —

Eras bictímous dera Guèrro qu'es coundon aué per miliouns ; més
aquéros pèrtos soun erjcaro at dijous deras crûoutats tirannicos qu'an
semiatch, sus lous passages, eras hòrdos sanguinàrios det Eaiser!. ...
&lt;ts~ci&gt;r£)&lt;î&gt;&lt;t&gt;.

Dèchi de coustatch eracounduito desBòchos bis-à-bisderasfénous...
En Franço et surtout en Belgico qu'an prengutch nòto d'aquéris fèts ;
més nou pòdi que sinhala edj acharnoumént qu'es Prussièns an
metutch countro era Catedralode Reims.
Tout et moun sap — en quin partitch qu'aparténguan —qu'aquétch
mounumént coustitûabo io reliquo naciounalo, d'un interès e de io
balou istourico inapreciablo. Et réi de Franço Charles VII i fuc sacratch per Jánou d'Arc.
Era Catedralo de Reims queremountabonoun-souloméntàplusiurs
siècles d'existénço, més sa balou artistico qu'èro encoumparablo.
E pusqu'es Alemants se preténden ets enbouyats de Diu, l'on se
pòt demanda de quínou manièro enterprèton lour fé, à soun egart.
Es massacres dera Enquisiciu nou sounquepòc decauso atcoustatch
dera terrou prussiènou!...
Era pats qu'édesiradopes pòbles engeneral,surtoutenAlemánhou...
Que soun eras nacious aliados que l'an de dicta. Pòc de familhos
i-aura que nou sion estados frapados praquéro luto sanglaijto. Era
poupulaço de Berlin que s'é deja reboultado debant era famínou
qu'auménto cado dio !
Calera de noumbrousis boulumes enta rénde counde en detalh
d'aquéro Guèrro terriblo.
Attila, ef mès sanguinári des capitanis, qu'aurió desabouatch e
fletritch era coundiiito des Hussars dera Mourt
Era Guèrro de 1911-1917... que coustituara et princípi dera outounoumio des granis e petitis Estats d'Euròpo : qu'é era luto det drét
countro era enjustiço!
Malgrè Bismarlt e soun famous axiòmou (( era forço que prime et
drét)), sira et drét que trïounfara.
r
Valentin BARDOU.
Jambiè 1916.
Parla d'Ustou (Arièjo).

�0 mourts! jadétch1 tranquiis davatch náu pams de tèrra S
Arremerciatch à Diu de nou 'ué-vous hèt béy
Et més terrible flèu, era més grána guèrra
Qu'es sía jámes vista davatch et souléy.
Que-n y a ta hè trambla, à 'ra soula pensáda
D'arrecounda 'ço-tau ; que s'a 'hè2 'ntout ploura,
Et có tout alevatch^, er' áma 'mbricalháda ;
- Espauentable qu'ey! qu'òm nou s'en pòt cara.
Lucifèr, arraujous, qu'en a hèt peta 't cable ;
Ets Alemants maudits, demònis dets eyhèrs 4,
Qu'an sautatch en païs è que y-an hèt lou diable:
Deras plágas qu'an hèt qu'en freméch l'univèrs.
Cadaûn qu'é susprés, pertout qu'é 'ra panica;
De Loundras à Berlin, Paris è Petrougratch,
Tout qu'ey eu guerreja : denquía 'ra Belgica,
Pasible païsoun dejà martahalhatch 5.
Tout qu'écops de canous, tout qu'é camps de vatálha ;
Tout à hùéc è à sarje. Quinas ourrous, moun Diu !
De tout coustatch soullats hachats pera mitralha ;
Qué de mourtsè vlassats soun prací, è praquíu !
Dap era crùoutatch d'Antiocus Epifána
Et Bòcha criminèl qu'aucéch ets inoucénts :
Ets us soun fusilhats, ets autis les escána ;
* Força qu'an à soufri de vién cruèls turménts.
Quin bouleversamént, quin desástre, quin trouble !
Pas un árve de drét, es camps arravadjats ;
Ey viladges pilhats, birats de founts en couble ;
Catedrálas, castèts, glèysas, tout qu'é crematch !
Quéde plours è de crits! quinas cènas ourriblas !
Qué de dòs, de doulous açò 'n a suslheuatch !

�— 7 —
Quína desoulacioun! quínas cáusas terríblas:
Quin flèu sénse parioun6 ! Quína calamitatch!
« Míla maladiccious à 'ra ráça varvára ! »
Aquéste qu'ey etcritch lançatch de tout coustatch ;
Més en cént ans degùé que-u cridaran encára
Es hils de noustis hils è 'ra pousteritatch.
Autrichiás è Prussièns ! hujétch, salouparía !
Moustres arrepunhénts pej eyhèr escoupits ;
Tant qu'et moun sía moun, ourríbla hastiaría,
Seratch toustém trattats en senistres bandits!
J. SOULÉ-VENTURE.
Parla de Harréra, Cantoun de Maulioun (H-P).
NOTAS.

—

3. Meurtri.

1. Gisez, dormez. 2 Pour « qae s'a à hè», cela doit se faire.
4. Enfers. o. Ecrasé. 6. Sanségal.

£t Crabè
Cad' an, u crabè qu'arribaue tat bilatye de Paloumà e que cridaue couma touts ets crabès:
(( Qui-n bò, lèi de cràba? qui-n bò, lèi de cràba ? ))
— « Tè)), ce disèn ets maynats, « Batistou qu'ei
arribat, aném-mous hè dà lèi. » —
Eralèi, que la benè à bou marcat è sùén qu'en hasè béue per arré
ats dròles qu'arrecountraue. Soulaméns qu'aus demandaue quaucas
esplicacious ta pagamén : (( U atau ei arriche ? E u atau a plà de
bàcas ? Per aquét camí ei pòden passa ets toumbourèus e ets cars
cargats?.. » E ets maynats qu'arrespounèn ta plà que sabèn. N'ou
poudòn pas debina....
Ed an passat, arrés nou beiou Batistou ; era guèrra qu'arribè è nou
pensauen pas més à ét
'
Aquéstes dias passats que bencou ua létra de Janou, presouniè en
Prussa. Qu'ei troubèn escriuut dab u cap d'esplinga aquéstes dus
mouts : « Batistou crabè ».
Touts qu'an coumprés que Batistou n'èra que u 'spiou. S'ets

�— 8 —
Prussiéns auèn poudut debarca à Bourdèu ou à Baiouna, Batistou
qu'aus auré guidats en aquéste païs. Més couma n'an pas aût besoui
d'ét, que l'an boutat crabè dets presouniès....
Urousaméns que i-a en Gascounha d'auti crabès que Batistou.
Sylvain VERDIER.
Parlà d'Auezac-Prat (Cantou dera Barla-de-Nèsta)
Cap deras Lanas dera Laméza.

(Sirbentésc)
î. Qùan d'aué, coupabble, atirat
Sus étch è 't pòbble sòn era hiro celèsto
Dauid de causí houc fourçat
"Entre hamino, guèrro è pèsto,
ló per ió de sèt ans, ■— tres mèsi, —■ 'è tres diés,
Dounc, es nines de lhèrmes pliés,
Qu'es descidèc tara darrèro
En esclama-s :
« Mès bau cai entre es mas
D'ur; Diéu de coumpassioun, ùè, qu' éntrees des umas!...»
Paraulo plap tròp bertadèro...
2. Qu'ei 'ra guèrro surtout un flèu,
Pera hèno qu' amié, mès que cap detestabble,
È gùé mès encaro dilhèu,
Dabb aquet poudé 'spauentabble
Des esplousiéus, que hèn sus es praubi soullats
Edz us còntro 'dz auti lançats,
Coumo fòrces dera naturo
Brulha, grella,
Lits de hùéc arroulla,
Bucharrades de hèr de pertout periggla,
Mòrt en semia sénse mesuro.
3. È'ngùan, helas, mès que jamès,
Mercés as Alemants, s'ei afròço 'nchinhado;

�— 9 —
Des ourrous, crûèles esprès,
Per éri 'ra 'rramo ei ganhado :
Boumbes ta halama, benenouses bapous,
Jéts de flambejantes liquous,
Tout ço qu'es demous les espiren, —
Pet Diéu de pats
En didé-s encargats
Edz áuti d'ablada des castics meritats... :
A-pladé, ma hé, que s'en tiren !...
4. Ah ! 's ipoucrites è 's felous !
Det Cèu qu'es diden híls, toustém l'an ena bouco;
Mès nou hèn qu'abouminacious :
Des lous trèts Satan qu'ei 'ra souco.
A lejaus enemics, det qui-éi et soul pecat
Et païs d'aué les bedat,
Que les maquen è les tourturen ;
Es aufìciès
Que hèn mèmo 'n quartiès,
E qu'esbentréguen de sanc herét es predùès,
Qùan d'aué pietat les counjuren.
5. Es qui nù an armes en troupèts
Qu'amassen, è lounh-lounh enla les assourriaquen ;
A bedj-un, arriga 's budèts ;
A droullòts, es mas les abraquen ;
Que dan era hichùado as mainadjòts en brès ;
Qu'aluguen imménsi bradès
N'arrepoussa-i es qui-n bòn huge ;
Pas un pechic
Ess hénnes adj abric
Nou-s tròben det lou génh, ta bach è frenetic
Qu'at frount endinhacioun bou-n puje.
6. Ê de fusilh per un soul còp
(Qu'es lous mèmo an tirat!...) crema biles antières
Tout de petròl at gran gaòlp
Untá-gg'-i, hè-n hòles halhères ;

�— 10 —
De 'rrauj(o) halamara-n es mès santes beutats,
Espitaus, unibersitats,
En prouclama-s cibilisaires ;
È 'n nù-èste prou,
As témples det Senhou
Ataca-s, è dinquio 'dj auta counsecradou
Manda 's lous oubusi 'chchasclaires !
7. 'Nat, mat, encaro quauque téns
Senhalát-bous, per us hòrohèts abourrabbles;
Amassat es carbous ardénts
Sus et bòste cap, miserabbles !...
Et delíri sanglant, at qui, faço at souléi,
Bous abandounat, è-dounc qu'éi
Just ço que mous tourne 'speranço :
Serménts bioulats,
Ahùécs, assasinats
È d'Arréms cap at ceu es braci mancs lheuats,
Tout acró que cride : « Benjanço ! »
Parla lrichounès.
B. SARRIEU.
17 de Setéme — 5 de Ottòbre 1915.
COUNDE

DET

COUSERANS

Ets Dii)è5 det Diable
■^jTJ'

En siègle passat que biuyó, à Bórdos-de-Castilhóu, u òme
*7Vfcfiw noumat Bernatj et SaubatgevQu'èro talomént praubeque, u
anh, nou poudio cap souloméns paga èra talho, è et cùelhedou que
li héc dà io cedulo. Per hòrço que s'en anèc trouba et cùelhedou ;
mès, at lòc de li pourta de bèri dinès, que li pourtèc unh crùè de
rasous pla bounos de nou paga tout d'unh còp: era prumèro mèmo
qu'èro de nou aué unh sòu.
— « Se nou as dinès, cérco-nh ! », ça lididéc et cùelhedou.
— « E aounh?que nou-n pòdi maleua en lòc..»
— « Dam le Diable, se bòs !.. » —
E Bernatj et Saubatge que s'en tourno pla embahitj, talomént
embahitj que s'arrapo à crida at Demòni coumo 'u hòu.

�—11 —
At miétj det camí que troubèc subitomént u òme abilhat de routj,
barbutj, pelutj è cournutj coumo unh bouc, que li deinandèc era
rasou det siéuembahimént.
— « N'è cap dinès ! », ça li respounéc et Saubatge, « è coumo nou
pòdi paga era talho, et baile qu'em bòu préne era capòto, qu'é era
soulo pèço bouno qu'em soubro, à méns que nou ane cerca dinès en
Linfèr enda paga: »
— « Seguich-me; jou ja t'i bau acoumpanha. »—
— « E s'em proumetéts de tourna-m ací madéch, à Pèiromalo,
ounh sounh aro?... »
— « En mèmo endrét. »
— « E dounc aném. »
Qu'es hiquèrenh pet bòsc alla d'Aulenhac, enh trauc dera Hount,
è lèu ja-s troubèrenh at miétj det Linfèr.
— « Ayquí qu'as ets dinès qu'et hènh nacèro », ce li didéc et
moussu routj, pelutj è cournutj que nou èro cap arres més qu'et
Demòni; « més, abans de parti\ aùíto-t pla toutos aquéstos cadièros
bùédos; be bédes aquéros diòs : que sounh reserbados endat cùelhedou è endat baile det tiéu bilatge. »
Counfòrme ara proumésso, et Diable que héc sourtí et nouste
Bernatj det Linfèr è qu'eu tournèc à pousa à Pèiromalo aounh
l'auió troubatj.
Bernatj, countént, que s'en ba cap at ço det cùelhedou, è qu'eu
tiro ets dinès ensus era taulo : « Aiquí les auéts ! »
—- « E d'ounh les as tirats ? », li demando et cùelhedou tout
estounatj.
— « Det Linfèr, ounh m'auéts dit d'aná-les cerca; è at segur que
sounh pla countént d'èste-i anatj : qu'è aùutj, au-méns per unh còp, et
plasé de béde eras cadièros de houc è soufre que sounh reserbados
aiquí endat baile... ,e... enda bous!.. » —
Despuch aquéro hèto, james et cùelhedou li demandèc mes unh
sòu' ne u arditj; è james tabé et baile nou gousèc li pourta cap de
cedulo..
Nou i-a cappla bèt téns que Bernatj et Saubatge é mòrt à Bòrdos,
è nou-s genauo cap enda repeta, à toutis ets qu'aùiònh hame de
l'enténe, era istòrio que béngui de bous counda.
Parla de Couserans (Arièjo).
•
P. CASTET.

�La eanseu del Preseunhè
Aire de « La Paimpolaise ».

3

1
Dejous la broumo d'Alemanho,
De /ame e de fréit rousegal f,
Tout recourdan-se 2 sa mountanho,
Le païsant que fuc souldat,
Aro presounhè,
Plouro d'eigúejé 3:
« Quan pouirè, de ma douço Franço,
« Tourna bése le soulélh clar,
« Le bilatjòt de moun enfanço,
« Le mèu tét e la mèbo lar 4 ! »

Decòps uo filho bloundasso
Le desbisatjo duromént
Amb' ùo countunho 8 de rasso,
Gharran un parla mal ausént 9 ;
E 1' praube goujat
Souspiro eigùejat )0 ;
« Quan pouirè bése 1' dous bisatje
« De l'amigo al rise mistous,
« Escouta soun bressant leiîgúatje
« End' amourtousín mastristous! s&gt;

4

2
Se patéich al camp de misèro,
De sous planhs degus n'a pietat;
L'aire de la terro 'strangèro
Qu'é mourtal enda l'exilat
Qu'é toustem soulét
E que dits siauét 5 :
« Quan pouirè bébe as rius brujéntis6,
« Quan beirè las géstos7 enflous,
« Mous balouns e mous prats riséntis
« Moun cèl pur tout pló de cansous ! »

Súenh ùo fénno descarado 12
L'ensulto, le punh remaït,l3
Coum' 14 a perdut à la tranchado
Le filh aimat que s'a nouirit.
E triste, 1' souldat
Respoun per pietat:
« Mamai tabé se desespèro
« En broucan lô al cantou del fòc ;
« Coumo tu malaséich 16 la guèrro
« En nou bésen l'efant enlòc. »

5
La nhét, souscan aichus la palbo,
■ Que pénso as rudis coumpanhous
Que soun eiìcaro a la batalho
Pel drét sonstratn de las nacious.
E la lèrmo al úélh
Ça dits emb' ergtìélh 18 :
« Lèu beiram luze le gran dïo
« Que]des férs mous dèu libera 19;
« Lèu aichu 1' sòl de ma patrìo
« Fiéromént le pou!20 cantara ! »
Parla de Massat (Ariéjo).

J.-M. SERVAT.

NOTOS. — 1. Rongè.
2. En se rappelant, en évoquant.
3. Ennui.
4. Foyer
5. Doucement, tout bas.
6. Bruissants.
7. Genets.
8. Haine.
9. Parlant
un langage peu intelligible.
10. Ennuvé
11. Adoucir.
lâ. A mine méchante.
13. Le poing menaçant.
Ù. De ce que.
lb En tricotant.
16. Ellemaudit. 17. Foulé aux pieds. 18. Orgueil. 19. Délivrer.
20. Le coq.

�— 13 —

ENA GROTO DE LOURDO'
« La Croix des Hauíes-Pyrénées » det 23 d'Abriéu 1916 que mous
aprén qu'et 30 de Mars abans ei estada poudada ena gròto de Lourdo
ùo inscripciou en gasoou, que balhe eres paraules dero St0 Bièrges à
Bernadéto Soubirous.
Aquéroìnscripciouqu'eiestada prouboucado pet felibre Arnavielle,
de Mount-Pelhè. Aquéste que la demanda at Cardinal de Cabrières.
Et bòt que hou trasmetut à MNHOU Schcepfer, abésque de Tarbo e de
Lourdo, per qui hou agradat aimabioméns.
Qu'ei u Aurés, temùèn e istorièn deres Aparicious, Estrado de
Cadiac, qu'a afìrmat coumo d'alhurs Bernadéto éro madécho) qu'ero
Sénto Bièrges qu'ayèue parlat en bigourdò à Bernadéto.
Ero inscripciou encrustada en malh, as pès dero statuo miraculoudo, qu'ei dispousàda en fòrmo d'ancro:
Que

,

soy
&gt;

era
*eûiada Cou^

Eres létres que soun en brounze daurat.
Nou ei pas u aunou sense precedént de counda 'ra Bièrges coumo
'ro prumèro deres felibrésses ? Quan ero Rèino det Cèu a parlat
gascou, pouderiém mespreda ero noustoléngo mairano?
Filadèifo de Yèrdo qu'aura tressalhit de bounur... È noudauti, en
aquéstes dures espròbes que passam en Franço, qu'ei troubaram u
sudyèt d'espera toustém.
Parla de Guchén, Bat d'Auro (H.-P.).
Fr. MARSAN.

�— 14 —

A Moussu Gervail, de

Carbouno

(Pèço bengudode la tranchado)

Dins nostro guitono fresqueto
Malgrat un foc a tot rostir
Fasèn pla sovent ressontir
« L'Escrilh de la Sauméto ».'
N'èn cado cop regalhardids
Como d'un lamp d'aigo de vido,
E dins nostro amo encalorido
Lo gauj atal florís.
Es un pauc de solelh, — Trobaire, —
Qu'adoncos nos avètz balhad,
E l'avèn autant mai prezad
Qu'aici lo cèl, sempre, es babaire...
Lieutenant
Bosc des Cavaliers, le 20 de Janvier de l'an 1915
ac de 1914, p. 42-43

DELGA.

AUNOU DET SANG GASCOU
(SOUNÉT)

'Ras arròcos è 'ts hais coubriuon 'ra mountanho.
U balént det païs, d^autis còps flèr soullat,
A dit: « I harèi prats, è camps quebalhen blat;
« Ara bèro susou uo prouprietat se ganho ! »
Nauèt Titan, tout soul que s'arrapo ad arròc.
Et hèr at trauco tout, 'ra poudro hè tounèrros,
Desarrigan calhaus e 'ts arbres deras tèrros
Oun nou crecheran més 'ras racinos de bròc.
Et biélh, pla cargat d'ans, planto toustém è gauso
Aumenta 'ncaro 't bé, souneyan ats maitís.
Ta que pousquen trouba,'"ras hilhos, bous partís...
« Ed Arrusso » qu'ei mourt! pet prumè còp se pauso..
Aunou det sang gascou, ett hilh de Hautayét
A trabalhat tout dió det maití ara nét.
« Yan dera NÉSTO.
Parlade Sén-Laurénsde Nésto(B.-P.) .
dtYiLl. 11.

»

�Armanac dera Mountanho ta 1916-1917-1918
SEGOUNDO

——\

EDÔ

1

AN 3

PARTIDO : 1917
D

—i

■ '

DERA GUÈRRO

(Despus et 15 d'Aoust 1916 diriquio Pasco 1917)
Après es ta bèri succèssi des Arrusses, iaute gòi que
mous ère 'rreserbat: et 27 dAoust 1916, iou nauèro
ajudo, era dera 'Rroumanió, que benguéc as Aliats.
En prumè, qu'entrèren es Arroumanédi ena Trassilbanió, abitado pes lous frais; mès nou durèc et lou
bounur. Méntre qu'es Arrusses soun arrestats per
Hindenbourg, Mackensen è iou armado bulgaro que
prèssen es Arroumanédi, les tournen pera Dobroudja è Roustchouc,
les fòrcen pes lous mountanhes è 's lous arribères è les prénen Bucarèst è 's tres quarts det lou païs. Era 'rrepréso, pet còs de Salounico,
de Monastir que nou pòt sauba 'ra 'Rroumanió, mès prèsque touto
'ra sio armado qu'es pòt arretira è 'ná-s'en jùénhe as Arrusses.
En Franço, parcró, que ban miélhou es causes. Es Alemants que
marquen toustém et pas deuant Berdurt, despus mès de 20semmanes,
è aquedj ahè que s'acabe pera 'rrepréso det fòrt de Douaumont, et
25 de ottòbre: en undió que pèrden esAlemants ço que les auié calut
240 diés ta counquista-c. Era Batalho dera Soumo qu'es prouloungue
tabén, è,sense miá-mous bien lounh, que mous balhe 78.000 predùès
è mèsde 200 canous. Es Italièns, éri, que hèn 25.000 predùès de mès.
Det malerous desòrde d'Atènes, at coumençomént de Decéme, arc
'rreparat, pòc se parlaram. E atau qu'es fenéch er' annado 1916, en
usa pertout toustém mès es fòrces des enemics.
OQO

È dounc es Alemants, en sentí que nou pòden daralla mès èste en
plén bictouriousi, que bòn aproufita et loU succès en Arroumaniò ta
Tprou.]iousa 'ra pats, mès sense endica-n es coundicious è 'n boulé
sauba-s tout ço que ténguen. Es Aliats nou-c pòden acceptaatau:

�. — 16 —

que demanden era liberacioun des païsi fourçats, dabb arreparacious
è garantiés (30 de Decéme 1916).
Furiousi, es Alemants (qu'es déuen toustém sarra mès era cinto...)
que declaren que haran coula daralla, dabb es lous sou-marís, touti 's
nabirís de coumèrço, néutres o nou, è sense abertimént. Touti 's
néutres que proutèsten contro 'quéro brutalitat, è 's Estats-Unis d'Americo (pus era Chino è d'auti lèu, dilhèu) qu'arroumpen dabb er'
Alemanho, que lèu les bo aué dessus...
Lntretant, es Anglédi, arrefourmats enAuriént, que baten es Turcs
à Kout-el-Amara mèmo, bouno 'rrebénjo, è que les cacen de cap at
nòrt, ta jetá-les còntro 's Arrusses, qu'arriben de Hamadan aoun an
éri tabén bençut es Turcs. Bagdad ja 'i prenut pes Anglédi (II de
Mars)...
D'alhurs, es sou-marís alemants nou hèn pas et mau qu'òm poudié
cranhe, méntre qu'es nòsti abious hèn merbélhoj Qu'ei mès fòrt que
jamès et frount franeo-anglés, è 'dj arrusso tabén. En Arrussió, era
''rrebouluciouii que bén d'esclata que sémble encaro mès animado de
cap as Alemants qu'et goubernomént det tsar.
En Franço, es Alemants qu'es tròben fourçats d' arrecula, sus mès
de cent kilomèstres de lounc, de dèts à trénto kilomètres en larjou,
deuant es nòstes troupes è 's des Anglédi. Taussí que nou bòn pas
ceda encaro. Diéu boulhe parcró que s'acabe lèu eraguèrro, è que iou
pats equitabblo è soulido sié 'stabblido enfln per lounténs !..
{l' d'Abriéu 1917). — Parla luchonnès.

Aro
er' Americo
qu'éi
i

dap nous-àuti :

B. S.

Lèu
de tout coustat
en plén
qu'auram ganh !

�Mémbres o Aderénts dera 'Scòlo deras Pirenéos
glouriolisorpép? eitats ar' aripado
Capitaine adjudant-major François de
BARDIES, 2me bataillon du 159e rég'
alpin : croix de guerre avec étoile
d'argent et étoile d'or ;
Lieutenant Raphaêl de BARDIES, commandant la ÌO compagnie du 7me régiment de Cahors : croix de guerre
avec palme ; (Qu'ei es duss hils det
nòste car Presidént).
Commandant P. DUFOR, (neveu de
notre Vice-Président) 4 fois blessé,
Offlcìer de la Légion d'honneur ;
f Lieutenant Léonce BIZE, tué au Pont
d'Abrechviller.
Max BÉGOUEN et Jacques BÉGOUEN, citations et croix de guerre ;
Duc de LÉVIS-MIREPOIX, s-lieutenant, deux fois cité à l'ordre du jour ;
Docteur Bertrand de GORSSE, Médecin Aide-Major, blessé, cité à
l'ordre du jour; chevalier de la Légion d'honneur.
Docteur G. SENTEIN-SIPIÈRE, Médecin-Major, cité à l'ordre du jour ;
Capitaine Edouard PRIVAT, du 2me génie, cité à l'ordre du jour;
Sergent F. FOURTIC, (neveu de M. l'abbé Marsan), cité à l'ordre
du jour; croix deguerre; deux fois blessé ;
"Caporal Alexandre ARTIGUE, (neveu de M. Fabien Artigue) blessé,
cité à I'ordre du jour ;
Paul BARRÈRE, (fìlsdeM. Barrère, bijoutier, àB.-de-Luchon), idem.
J. COMET, (flls de M. Comet, notaire à Bagnères-de-Luchon) blessé,
citéà l'ordre du jour, croix de guerre ;
Sergent Jean SARRIEU, (flls de M. Ed. Sarrieu), citation, croix de
guerre;
Firmin SARRIEU de St-Mamet-de-Luchon, (cousin de M. B. Sarrieu),
deux fois cité à l'ordre du jour ;
Abbé BONNIS Adrien, curé de Labastide (H.-P.), citation, croix dc
guerre.
(Béi René DUFOR è BORDES-PAGÈS, ci-après).
D'auti detals que seranbalhats sus aquéres citacious en «N0del916»
á'Era Routs dera Mountanho.

�— 18 —

Ur) des ^íòsíís
Rcné DUFOR, proufessou de 1èr0 Suprt&gt; en Licè de Toulouso
Que passèc eras prumèros anaados de sa bito tròp courto, mès bien
arramplido, à Boulounho-sus-Gèsso aoun èro nechutch et 19 Febriè
1877, à Sen-Biatch, à Mourrejeau, à Sen-Gaudéns, à Fouch, bîlos
aoun sa paí, licenciatch en drét, auió edzerçatch aunourablomens
eras founcious de jutge de pats.
Des licès de Fouch è de Toulouso aoun brilhèc toustém at prumè
'rrénc que houc aperatch dab iou bourso de meríti en licè Enric IV
de París. Ena capitalo coumo en proubinçoquehouccad'an laureatch
en es councours entre es Licès de Franço.
Arrecebutch ena secciour; deras létros dera grano Escòlo Nour
malo, qu'eD sourtic agrejatch, toustém ara tèsto de sous camarados.
Après un an de serbíchi militári, que houc noumatch proufessou de
prumèro à Sent-Estièni, ensîiito à Nimos, enfìn à Toulouso de prumèro superiouro, a oun ei tant arregretatch.
Proupousatch ta un licè de Paris, qu'arremercièc ta nou pas quita
sa familho tant aimado. Qu'aimauo tant tabén soun bilatge, caséto
nòsto, sas mountanhos, sous arriéus, sas flous, sous parlas gascous !
B' èro fìèr dera 'Scòlo deras Pirenéos è b' èro countént d'assista à
sas hèstos felibréncos ! A Barbazanque i-èro dab soun frai, glouriousoméns tournatch dera counquisto det Marròc capitani è decouratch..
Qui aurió dit alabéts que siés ans après et Coumandant Dufor serió
qùate còps blessatch en iou terribblo guèrro e que René deuió èste
atenhutch grèuoméns d'un esclatch d'oubus et 19 de Mai 1916 ta
mourí edj endeman, erousoméns dab es sacraménts dera Glèiso?...
Qu'auió hèt un pacte dab era mòrt crestiano.
At nòm dera familho, dera'Scòlo deras Pirenéos, de tous amics,
adiéu, brabe René. Uéi, siòsà Diéu après èste estatch martir de toun
deuée dera Franço ! Be mous arrebeiram, s' à Diéu plats, è que sera
per toustóm... Atau sió !
Y.-D. D.
Parla de Ciôr d'Arribèro (H.-G.).
&lt;—ra»s~»^_

�— 19 —

ET

CAPITANI

BORDOS-PAGÊS

Ch. Bòrdos-Pagés qu'èro et filh dej ancièn senatou der' Arièjo
è't frai dej entendant Bordos-Pagés, ouficiè dera legiou d'aunou, det
medací major de lro classo, chibaliè dera Iegiou d'aunou, e d'un aute
iutenant d'artilhario. Léon — un aute frai més ainat — èro mourt
tout jùés ouficiè d'artilhario tabé.
Neichut en 1870, que féc de brilhénts estúdis segoundáris, e fuc
recebut bacheliè es sciénços e es létros ara mèmo sessiou. Qu'entrèc
ara 'Scòlo de Sent-Cyr, dam et N° 62 eichus455 candidats ; qu'entrèc
e sourtic, dam et N° 1, ara 'Scòlo de Joinville, e oubtenguéc et prèts
unic de sourtido. Que fuc lutenant at chùès e capitáni at chùès e
proupousatch enta 't grado de coumandant dam et N° 1 det corps
d'armado e chibaliè dera legiou d'aunou. Et sieu doussiè de nòtos
qu'é des més brilhénts: sous coulounèls e sous generals que l'an
toustém sinhalatch coum' un ouficiè de grant abenir.
Qu'es troubabo en campánhou at Marròc, ara tèsto des Zouabos,
quan era guèrro esclatèc. Que tournèc en Franço, e que fuc tûatch
pròchi des Marais de St Gond, ara batalho dera Márnou, et 6 de
Setéme 1914. Blassatch à mourt, qu'es féc puja eichus et chebal enda
poudé saluda, un darrè còp, es sièbis soulats. Sous chèfes e sous
camarados qu'an atestatch era brabouro que moustrèc ara tèsto det
siéu batalhoun de zouabos.
Ch. Bòrdos-Pagés qu'èro mésque moudèste, e sous trabals militáris
.qu'èron estats remarcats : citatch aij òrde det dio dera dibisiou, abans
de partí at Marròc.
Sou mous e cap poussible, en ta pòc de línhous, d'espausa era
carrièro ta pla remplido d'aquétch ouficiè distengatch. Més que poudém anounça tabéque parechera lèu unestùdi mès coumplèt eichus
er;1 familho Bòrdos-Pagés : mous proupousam d'en dise un mout à
so' ii apariciu.
J. A.
arla d'Ustou (Arièjo).

Birat en gascou per V. BABDOII.

�— 20 —

A

nousti

baléns

(SODNÉT)

En palai ded Printéns, è blûénco è leuyèro
Pero pòrto d'aryént qu'éntre îio messatyèro:
« U messatye », ça dits : « Bache hòrt ed aigat;
« 1-a pas més qu'ed limou..., è tabé'ra clartat! »
Dab aquéro rançou qu'auròm îio financièro ;
B'en auròtn prou bessè pusqu'auròm 'ra lumièro...
O beròi film de Diéu, prencípi de bertat,
Qu'ei troubaròm u còp quan tout sié prou 'sclairat.
E puch, tau ded boutou sourtich era flouréto,
Esclataròn 'res pats è ho Bictório néto
E pes cournès oumpriéus 'res tèrres luziran;
Cottòrce-m 'ra Parco, moubilise-m 'ra Hado
Enta camuchera 'ra 'scauto 'stourberado;
Coumo goutétes d'òr es cabélhs deliran.
Sarrancoulí, et 21 de Mars 1917.
Sudòno

D'ASPÍ.

Sén-Laurens è 'ro guèrro
Qu'èro et dio dera moubilisaciou en aoust 1914. Ero. Franço, en
danyè, qu'aperauo, at siié secours, touts ets yùéns capables de pourta
éros armos. Ets pais, éros mais de familho qu'acoumpanhauon ets
lous maynots, dab couratye, è sensé ploura, enta 'ro garo de SénLauréns. Aquéro bèro yùenésso que partiéuo, fièro de hè soun deué,
at apèl dero patrio, sénse pòu, sénse defalhénço !
Uo hénno det nouste bilatye, Léocadie Pommier, que merito uo
menciou particulièro. Siés hilhs dets síiés qu'èron moubilisats et
madéchdío. Aquéro mai, à cap deuònt dets sdés maynots, tout puya
'ro còsto dera garo, qu'es bouto à canta « le Chant du Départ », è
touto 'ro familho qu'arrespoun at arrefrèn. Auét jamés bist arré de
més bèt, de més dinne d'admiraciou? U païs, coumo 'ro Franço, qui
da de parèlhs etsémples de patrioutisme nou pòt pas perí!
Parla de Sén-Lauréns de Nésto. (H.-P).
Fr. SOULÉ.

�\
- 21 -

\

Qu'auram era bittòTia
E dounc, Pierréta, quin ba 'rasantat? —Pas trop màu at atye de
qui èi (Pierréta qu'ei u biélh soullat de 70; que demourè nau mès
presouniè en Prussa). — Ei creiét toustém ara bittòria? — Toustém
de més en més. Dècha-m te counda ço qu'èi souneyat anét passáda.
Qu'èri pouyat tat cèu. Tout que m'estounaue: úa cáusa més bèra
qu'er' auta. At méi dera míasurprésa quebeyou 't ányou Sen Miquèu
ana pregà lou boun Diéu de hè acabá 'quésta guèrra.
En permé lòc, couma de yuste, que s'adrecè à Diéu et Paiè qu'au
digou: « Que bou-n prègui, moun Diéu, hèt acabá dauit aquésta
boucharia. »
— « Qu'ac blerí plá », ça respounou et PaiEternel, « més ets òmes
nou pénsen pas més à you. Adréça-t at Hilh. »
— &lt;( Nouste Sénhe », ç'au dits Sen Miquèu à Diéu et Hilh, « bous
qu'èt anat d'autes còps pourtà 'ra pats sus eratèrra, nou-i pouirét pas
tourna ùé t'aná-la-i boutá íiaute còp ? Ets òmes qu'en an plà besoui î »
— « B'at sabes, you nou èi à tourná sus era tèrra que t'ana yutyá
ets brabes è ets machans. Que i-aura prou de que hè. Bè troubàet
Sent-Esprit. »
—■ « Espriï de counsoulaciou, bous au-mén, qu'aurat pietat dera
prauba tèrra. Nou-i demoúra pas mes d'òmes. Bengád-i bouta 'ra
pats. »
— « Qu'ac boui plà. Que debararèi coumaausèt, en fòrma de paloúma. Er' Aggla Néra qu'em pouiré hè màu. Alabéts que m'en boui
anà en païs det Pout. Que mou-n enteném e qu'au pourtarèi at cap
detbèc et laurè dera bittòria. » —
Atau sié ! —■
Sylvain VERDIER.
Parlà d'Auezac-Prat, cantou dera Barla de Nésta
Gap (ieras Lanas dera Laméza.

�Au Maréòhal Joffre.

rt

1
V i

-{cndejitT-fffú fc ga,

us-tón., &lt;jt

■h

c

:

SZrH—13 ,3f**i

-Pf t-P

1

*

-t*-

îieti/5

PU-SC

:-t.

1 òfcíôunsòísa- rat c

3

nanbau.-

.1

TU.À

ittî—jf-w
0.

0

S)

■

Dt

à

ú..

0

f

1. Que pló, que pló toustém, qu'ei 'ra sazoun ploujouso ;
Qu'ess houlen de pertout garounes dabb arriéus,
Méntre qu'inounde encaro, o Franço generouso,
A bùls toun sòl sàeratdes Alemants auriéus
'R' aigùado desastrouso:
Mès que hèm plòi bales tabén,
È 'ra bittòrio enfin que bén.
2 . Que plòn at bucharras oubusi lourts è boumbes,
A tourps era mitralho è 's schrapnells en grellous,
È «taubes », pet traùès, qu'arrounquen coumo toumbes;
È 'ra barbaro Prusso ess hùécs des sòs furous
Mous escoupéch en troumbes ;
, Mès que hèm plòi bales tabén
È 'ra bittòrio enfin que bén.
3. Pes afrousi goutès en terrénh gris curadi
Que surmen à-pladé coumo hountaus de sanc,
È qu'en jalhéch pertout dess hèrs entrecroudzadi,
È tròp ja-n a plouût det balónt è det franc
Pes celhous empòurpradi;
Mès que hèm plòi bales tabén,
È 'ra bittòrio enfin que bén.

�— 23 —

Âbide è hòl Guilhèm, countémplo 't tòij oubradje ;
Coundo 's Ihèrmes qu'ass hèt despus aoust coula ;
'Uèito 's tourrénts de plours que pet lou brigandadje
Es tòs as inoucénts tiren, è hèn houla
Coum' ún ploujás d'auradje ;
Mès que hèm plòi bales tabén,
È 'ra bittòrio enfii? que bén.
Mès, coumo det prat mòtch òm bé iou broumo fîno,
Passat et gran laus, puja de cap at cèu,
* Atau, des camps negats per iou saubadjo guino
Pregáries qu'elheuam, ta que mous tourne lèu
Era fabou dibino....,
È que hèm plòi bales tabén,
È 'ra bittòrio, enfin, que bén !
B.

SARRIEU.

'21-18 de Hereuè 1915. Parla luçhounés.

La Canho è le Loup
La canho de Moutét s'en angouc à nòços au Bezeril. En tout s'en
tourna rancountrèc le loup sou pount de l'Esquinsoun. Se hasèuo
petito, petito, petauo de pòu.
— Oun bas ? Hòu ? ça le digouc le loup. Se me dises pas tres bertats, que te mínji.
— Sui anado à nòços, ça respounouc ia canho, e m'auèuon pas
embitado.
— Acó, ac crési.
— Se minjèn la car e me lichèn pas que les òsses.
— Ac crési taplan.
— S'auèui sabut de bous rancountra, serió pas passado parcí.
— Acó, ac crési encùèro. Per aquéste còp t'ac pássi. Adiu!
« PÈY DE SÉUBÛ ».

Parla de Sarriatarj (Gèrs).

�— 24 —

Lou me fusílh
Lou pourét que bad g'alh ; lou brau que hè courníe;
You qui pourtaben yé dens la haute estuyat,
Maynadin qui yeméch, nan que nat oélh éspíe,
E dounc qu'èy cabelhat, que soy u bèt gOuyat.
Bèt gouyat, que-m an ditlous mayouraus d'armade,
Qu'ey lou témps de decha case e lou sou pla-'sta:
La troumpéte aus counscrits qu'a yetat sa clamade,
E oey souldat, qu'èy lou fusilh à ha canta.
Ha-t canta, fusilh mé; e de bertat que cantes!
Dab tu, lous dits nou-m hèn que cambia de clarí:
Nou brame pas ta bouts la mourt e las espantes,
Qu'ugle la libertat qui nou bòu pas mourí.
Que d'autes, hilhs besiads, mau prestits de sanguéte,
Permou que sabes tiia, t'arcoélhen drin rebécs;
You que salúdi haut lou tou canou qui péte
E qu'arríbi 'nta tu clameyan tous ahoécs.
E que-t gàhi, fusilh, coum ma harpe de hide;
E quoan calhe, douma, boumbí 'ntau terradou,
Coum ére qu'aneras en ma brasse escahide
E coum ére, tabé, que-t harèy bencedou.
Parla biarnés.
f Yan-Baptiste

BÉGARIE.

Er Ase de San-Martín
Aquésto farço bertadèro que s'espassèc engùan passat, à Boulounho, enta 'ras famusos hèiros dé Sán-Martín..
E dounc, que s'en anauon toutes dus, et mèstre è 't soun ase, er un
en tout coundá 'ras pistòlos que tirerío der aute,.
Que mountáuon era Oosiío deras Binhos, còsto à píc, que tout le
mounde counéch bièn à bínt lègos ara 'rroundo.. Còsto loungo, còsto
larjo.. De mès, etsoulélh qu'arrajauo.
Et mèstre qu'ahalauo entout arroussegá es bères esclòps d'oumo

�— 25 —

biélho; er ase que pantechauo, entout secoudí 't cabéste nau...
Dempus un moumént, ajoucats detras era sègo de bíso, dus boulurs —Bòchos de nechénço è d'industrío (que seríon estáts, dounc?) —
que ùardauon à hè.
—Jou, ça díts er ún, que m'encargui de destacá 'r ase sense qu'aquét
bielhas s'en abise; tu que le t'en amieras ; en atretant, que-m bouterèi
at cap dera côrdo, ara suio plaço...
— Entenut, ça dits er aute !
Atau dit, atau hèt...
Qu'arribon at heríu. Et mounde d'arride. Et nòste païsant que
s'arrebiro.
— Yè, ce crído, arréde 'stounát — et noste païsant, ac coumprenguèts bien, — yè qu'ei debengut et praube Batistoun, et mèn asicòt?
— Crides pas tánt, brab' òme! ç'arrespoun et Bócho, que sòy jou..,
un malerous... Quaranto-ans-a que panèi uio hénno bèro, bèro, que
balèuo 5 miliars.. Le boun Díu que m'a punít, que m'a cambiát en
ase... Mes que seráts pagát : que bous balherèi, doumán, cent escúts
en ço det Dinerè...
L'endouman,— segountdío de hèiro, — et paisánt hisént que tusto
ara pòrto fítsado... Jutjáts, hèi! se l'arrecebouren bièn, aquéres
Moussus dera Finénço!...
Coumo qué parlá de tout acó ara hénno ! milhars de milharásso !
quinos canálhos at dío de ùé !
Hòl de coulèro, que ba hè un tour de heríu. E... que béts et soun
ase...
— A! qu'.ès aquíu, Batistoun? Seguis-me, prauboun! Díu que
damne et poulissoun que se t'en amièc, jé... Bíto de bandít que duro
pas... Tu, ar est able !
Sèi pas s'es Bochos sentissen pas, aro, caucarrén d'aquéro cousino :
Que bou-n sémblo?...
B. DAUBIAN.
Parla de Peguiliari, Couménges (H.-G.)

�— 26 -

Bè-n, ma ______
(At soullat qui part, sa may)

Nou ùèrdes pas, pusque t'en bas,
Se ta may plouro.
Que t'an besounh... Nou-t bires pas;
Bè-n: que-t demouro.

Parla

Nou ploures pas, se per lou cas
Toun có s'ahoulo.
Que t'an besounh... Nou ùèrdes pas
S'ey touto soulo...
d'Auéros (H.-P.).
J. DASQUE.

Et bour) cantouniè
Que i-a cantouniès e cantouniès. D'aùs que suson, d'autris que
nou suson.
Açó qu e pla bertadè :
Chus era routonaciounalo 117, que i-a un cantouniè balént, balént,
balént; petit e pròchi de tèrro, toustém qu'es tié à soun trebalh e qu'eu
hè ré de mes pla; brabòt e dous, qu'e aimatch de tout et pa'ís.
Un dio que curejabo un baratch, iograno calècho s'arrestèc debant
étch e trés gròssis moussus ne debarèren, un loung, un court, un
mince, pla bestits edam chènos d'or.
Et cantouniè countinûabo à trebalha sense Ieba et cap.
— « Eh bé! cantounieròt », ç'au diséc et moussu court, « nou saludat cap bòstis chèfes ?... »
Alabóts et cantouniè lebèc et cap e respounéc:
— « Nou-m destournéts! Se creséts que n'è cap re mès à hè que de
saluda? Es chèfes n'an cap besounh de jou; et cami qu'a besounh
de jou.)) —
Et couchè que s'estouhabo de risèro ; es tres moussus qu'en pensèren pèrdeetch apetit enda soupa. Pracó ja disió et loung:
« S'abiòm pla cantouniès coumo aquéste, n'auriòm cap besounh
de les ana tracassa. Ja hèn mes de bé aras routos que nous-aus. »
Parla de Seu-Girouns.

BARDIOS.

�- 27 -

Aunour al Soullat Francés dabans Berda
(TERCÈTS)

Nostrespieluts, plés de fizénço,
Faran toutjoun de redzisténço
Per esclafa lous Alemands:

« Copséc, besèn d'òmes en Taire,
Aboucinádis per nous plaire,
È d'autris pel tèrro blaçats ;

Berdu! Ta barrièro clabado,
Jamai, per aquélis brigands
Nou la beirén pas enfounçado!

« Tres còts de réng, tantos majoufos..
Ne daisso plánis aloungats
Que faran plus béirelours moufos.

« Siè nous-aus, n'an plus de passatge;
De lènc besèn lour arribatge
Pourtan de lous milhou touca ;

« Dabans lous fòrts, nòstre tïatre,
I tendrén còp lou téns boulgut:
Cado soullat, ne balguén quatre ;

« Bengúdis à nòstro pourtado,
J_.our embouian, pel lous mouca,
De prunétos uno soulado....

« Quandcoumpendrénun tansiput
Que soun fatigats de se batre,
Lour croumparén lou darniè Chut l»

Parla cie Caussado (Tarn-é-Garouno)
Lou 20 d'Abmèl 1916.

J.

BÉDÉ.

Bêna panauía d'ur) souliat iarboustés
Demèst ess hils det cantoun de Luchoun caùdi glourioudaméns
tara defénsa dera grana patriá, dém un souvení particuliè à JeanMarie Sacave, det 4° Zouaves, nechut à O, ena Vat de Larboust,
bleçat à mòrt per un esclat d'oubus ara batalha dera Èsna è mòrt trés
diés après en espitau de Langrune, en Nourmandiá.
Couma 't churgèn major, M. Maurice de Fleury, qu'au sùenhaue,
au didié, edj alendeman dera sùa arrivada en espitau, « que un bèt
sanc arrouje s'escapaue dera sùa plaga », que trouvèc aquéra fièra
'rrespounsa : C'est du sang français, Monsieur le Major!.. « Paraula
manhifìca », ce dits M. de Fleury, « qu'entenerè toustém ! Ove, sanc
« francés, generoudaméns merçat tara cauda 'ra mès sacrada, sanc
« de un eròs moudèste, qu'es mòr sénse un arregrèt, pramou que a
« hèt et sòn deué. ».
Béi et Luchoun- Thermal det 19 de decéme 1914.
« Lux ».
Parla dera Vat de Gúélh. c. de B.-de-Lucliour/.

�— 28 —

« W5L ta» m» WSÌ I i -»
— ou la Baiounéto —
Qu'é tristo, tristo, Marïéto :
Le sèu galant, Pèy, un balént,
Cranomént, à la baiounéto,
Arjargat le Bòcho pudént,
Après l'ataco glourïouso,
Le souldat, l'endema maití,
Escribèc à soun amourouso:
(( Qu'è fèt dansa ma " Rosalí ".))

Qu'é tristo, tristo, Marïéto:
« Rosalí », ça dit lé que sap,
« Qu e la mès galhardo couquéto
« Fino, lusénto mès que cap.
« Toutis la tròbon ta poulido,
« Ta balénto, nòstis souldats,
« Que, sénse pòu, riscon la bido
« En passejánTo pes coumbats..»

Qu'é tristo, tristo' Marïéto,
D'apréne l'infídelitat
Qu'ambé qualco fllhasso a fèto
Lé que li jurèc amistat.
E, simplo, la filho apenado
S'en ba counsulta l'endebí,
Demandan qualo é mes aimado
Ou d'élo, ou de Rosalí...

Qu'é tristo, tristo, Mar'ïéto,
Desperado, e fièro pertant:
En cargan à la ba'ïounéto,
Qu'é caijut, Pèy, le sèu galant.
Que plouroen sabén, la praubéto,
Que l'amic, abans d'amourra-s,
A cridatsoun nòm : « Marïéto ! »,
« Rosalí «'sarrado àsoun bras...
J.-M. SERVAT.

Parla de Massat (Arièjo).

PARTIDO III

MCMXVIII
Es circousténces qu'an taloméns arretardat aquéste Armanac que
mous descidam à hè-u serbi tabén ta 1918. Aci dounc ess HÈSTES
der' annado 1918 :
Settuagesimo, 27' de Jè.
Pentocousto, 19 de Mai.
Céndres, 13 de Hereuè.
Trinitat, 26 de Mai.
Pasco, 31 de Mars.
Cor de Diéu, 30 de Mai.
Arrougacious, 6, 7 è 8 de Mai.
Arrousári, 6 de Ottobre.
Acencioun, 9 de Mai,
Auénts, l' de Decéme.
N.-D. d'Aoustque ca un dijaus, Toussants un diùéndres è Nadau
un dimècres.
— En Armanac de 1919 qu'arrepreneram edj arrecit des oustilitats
despus Pasco 1917. Diéu boulhe que 1918 mous apòrte era fln dera
guèrro, en iou pats equitabblo è soulido.
Luchon, SARTHE, imp.

jC.I.0.0.
iBfZIERS

�GOMPOSITION

DU BUREAU GÉNÉRAL

de l'Escolo deras Pirenéos
Prèsident : M. L. DE BABDIES, Docteur en droit, .Maire de Soulan, président
de la Société des Etudes du Couserans, à SaintGeorges (Ariège).
Vice-Présidents : 1. Pour le HautComminges : M. l'abbè Y.-D. DUFOR&gt;
ancien professeur, ancien aumônier militaire, curé de Labarthede-Rivière (Haute-Garonne).
2. Pour le Bas-Comminges: M. I'abbé DAUBIAN, ancien professeur,
curé de Villefranche d'Astarac (Gers).
3. Pour le Couserans : M. A. TEULIÉ. Directeur de l'École communale de Lédar, à Saint-Girons (Ariège1.
4. Pour les Quatre-Vallées : M. Fr. SOULÉ, Directeur d'Institution,
à Saint-Laurent-de-Neste (Haules-Pyrénées).
Secrétaire-Trésorier : M. B. SARRIEU, ancien élève de l'école Normale Supé"
rieure, profeseur agrégé de philosophie au Lycée de Montauban
(Tarn-et-Garonne), 121, rue Lacapelle, ou à St-Mamet-de-Luchon
(Haute Garonne),
Secrètaire-Adjoint: M. J.-M. SERVAT, pharmacien lauréat, à Massat (Ariège).
„
/ M. Léon GASTEX, de Saint-Gaudens, employé àas Postes,
— Representants \
24, rue de tìelleyme. Paris.
à Paris :
) M. Louis DULHOM NOGUÈS [Louis Barbet], d'Aventignan,
(
mort au champ d'honneur.
L'Ecole compte près de 500 Membres ou Adhérents. Elle entend rester eu
dehors de toute discussion politique ou religieuse. Son but unique est de maintenir et de relever notre langue gasconne et nos usages locaux. — Pour
devenir Membre de l'Eoole — 6 fr. par an — ou du moins Abonné à ses
publications — 3 fr. par an, — s'adresser au Secrétaire-Trèsorier.

TA U LO
Héstes è Cìustìs ta 1916 è 1917. Couv. 2
Bureau de l'Escolo
id.
3
Felibridje gascoui)
id.
4

Abertïmént
Edj an 2 dera guèrro.
Moriï dera 'Scolo
Era guérro, V. BAHDOU
Et gran fléu, J. SOULÉ-VENTURE.
Et Crabè, S. VERDIEH

Ourrous

B. SARRIEU

Es dinés det Diable, P.CASTET...
Cansou del Présounhè, J. M. SERYÂT.
Ara gròto de Lourdo, Fr. MARSAN.
A ii issu Gervail, Ll DELGA
Aunou detsang gascou, Tao dcra HEsro.

1
1
3
4
6
7
8

10
12
13
14
14

Edj an 3 dera guèrro
CHacions
René Dufor, Y.-D.-D
Et Capitani Bordes-Pagês, v. BARDOD.
A noustis balents, SUDÒNO D'ASPI.
Sen-Laurens è 'ro guèrro, F. SOULÉ.
Qu'auram éra bittoria, S VERDIER.
Era ploujo (musico), B. SARRIEU..
La canho et le Ioup, PEY DE SÉUBO.
Lou mé fusilìi, J.-B. BÉGARIE
Er Ase de Sen-Marti. B. DAUBIAN. .
Bè-n, ma hilh, J. DASQUE
Et boun cantouniè, BARDIOS
Daban Berdu. J. BEDE
B'íra paraula d'ui) soullat larloustés, IDX.
Rosali, J.-M. SERVAT
Hèsles de Ì918

lb
17
18
19
20
20
21
22
23
24
24
26
26
27
27
28
28

�Tout et Middió dera Franço que parle era LÉNGO d'OC. Et
gascouy qu'ei io dibisioun d'aquéro léngo, è 's nósti parlas, à nous
áuti hils dera Nèsto, det Salat, dera Sauo, dera hauto Garouno è
de touti 's Pirenès, que soun parlas gascous.
, Coumo 'ra Franço bo demoura francéso de còr è de léngo en
faço dess hourastès, atau madéch, en Franço, era Gascounho que
bp demoura gascouno, ço que nou pouira èste que se duren era sio
léijgo è 's sòs coustumes.
Qu'ei premou d'acró que s'ei lheuado, en 1905, en nòste païs de
Couménges è Couserans (Loumbès, Lanomezan, Arreu, SenGaudéns, Murètch, Luchoun, Sen-Girouns, ètc),

« ERA 'SCOLO DERAS PIRENÉOS ». —
, Nou hè pas bric de poulitico, mès que bo puriflca, manténgue è
hè biéue glouriousomóns era léngo nòsto è 's nòsti usadjes pairaus.
Que hè dounc paréche, cado mès,

« ERA BOUTS DERA MOUNTANHO »,
que balhe, tout et lourjc der' annado, coundes, arreproubès, pouesiés, fabbles, cançous, ètc, en touti 's parlas des nòsti Mounts è
dera nòsto Plano. En 1915, Era Bouts qu'ei entrado ena sio llm0
annado.
Ta béngue Mémbre dera 'Scòlo (6 fr. peran) o au-méns Abounat
ara Bouts (3 fr. per an), adreçá-s à M. B. Sarrieu, 121, carrèro
Lacapelle, Mountauban (Tarn-è-Garouno). — Atau madéch, t' arrecébe francó UD Diplòmo de Mémbre (1 fr. 50) o d'Aderént (1 fr.),
UD ensinne (flou de perbéDco dabb estélo d'òr : 1 fr. 50), o quáuqui
'specimèns dera Bouts o dedj Armanac.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="275942">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="275943">
            <text>Gascon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="275944">
            <text>Comminges</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="275945">
            <text>Couserans</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436343">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218506">
              <text>Armanac dera Mountanho. - Annados 09-10-11, 1916, 1917, 1918</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218507">
              <text>Armanac dera Montanha. - Annadas 09-10-11, 1916, 1917, 1918 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218508">
              <text>Littérature occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="218509">
              <text>Félibrige</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218511">
              <text>Armanac dera Mountanho : 9ème, 10ème et 11ème Années - 1916, 1917 et 1918 [Texte imprimé]</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218512">
              <text>Escòlo deras Pirenéos</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218530">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana, A l5</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218531">
              <text>Escòlo deras Pirenéos</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="218532">
              <text>impr. Abadie (Sen-Gaudéns)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218533">
              <text>1916</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436322">
              <text>1917</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436323">
              <text>1918</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218534">
              <text>Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/original/ce52c67a14b195f1c150cc8dbbb22d34.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="218535">
              <text>http://www.sudoc.fr/038896079</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218536">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="218537">
              <text>1 vol. (32 p.) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218538">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="218539">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218540">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="218541">
              <text>Publication en série</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="218542">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3097</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="218543">
              <text>FRB340325101_Al5_1916-17-18</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="275939">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="275940">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="275941">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436324">
              <text>2016-05-30 &#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436325">
              <text>Sarrieu, Bernard (1875-1935)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436326">
              <text>Bardou, Valentin</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436327">
              <text>Venture, Janoun de (1861-1941)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436328">
              <text>Verdier, Sylvain</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436329">
              <text>Castet, P.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436330">
              <text>Servat, J.M.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436331">
              <text>Marsan, François (1861-1944)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436332">
              <text>Lieutenant Delga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436333">
              <text>"Yan dera Nésto"</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436334">
              <text>Dufor, Yves-Dominique (1834-1920)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436335">
              <text>Sudòno d'Aspi</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436336">
              <text>"Pey de Seubu"</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436337">
              <text>Bégarie, Jean-Baptiste (1892-1915)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436338">
              <text>Daubian, B.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436339">
              <text>Dasque, J.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436340">
              <text>Bardios</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436341">
              <text>Bédé, J.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436342">
              <text>"Lux"</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596512">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596513">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596514">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641242">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718189">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2049">
      <name>Fièras = Foires</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2051">
      <name>Movement occitan=Mouvement occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2050">
      <name>Particions=Partitions</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
