<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4011" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/4011?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-25T15:47:46+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2465" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/ec96cceae2339841ffa03eae95c5a405.jpg</src>
      <authentication>b36777396af17333b2781ec6fec3b122</authentication>
    </file>
    <file fileId="139086" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/3c6d5e0800737514f90d47dd2eabcc0d.pdf</src>
      <authentication>fe148ed4b8b51f55ad357b901be0f559</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631103">
                  <text>PROUMIERO ANNADO, N° 2.

DISSATE, 17 DE JANVIÉ 2891.

lv('rutri, li bon Prouvençau,
Au suf°age uriversafl,
Voularen pèr l'bli
E faren 1'aiôli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vide
Lou journau.
(Prouvèrbi di nressounié!

F. MISTRAL.

PRES DE L'ABOUNAMEN
BURÈU DE RECACIOUN E D'ABOUNAGE :

Vers M. Folcô DE BARONCELLI,

QLTE %JA

CREMAXT TIGES FES I'ÈR

ME S

au palais dciu Roure, en Avignoun.

Veguen, es que vous fai peno, boni gènt

U-1-

d'Avignoun, quand voulès respira leu fresquei-

run dôu Rose, de paga quauque pau mai li
fricassueio dôu Chaine-Verd o li .ôfi à la sar-

Vuei, noste proumié devé es de dire gramaci
à touti li bràvi gènt que, sus nosto fe e fianço,
an bèn vougu tasta l'Aiôli :
I noumbrous abonna que soun deja vengu,e

tan de vosto verdo Bartalasso ?
Veguen, es que regretas, vous-àutri, Cadet
d'Ais, de môuse ion boursoun pèr empassa
quauco chouio o quauco fiolo de vin cué, souto li souloumbrado de voste Toulounet ?
Veguen, mis Arleten, es que marcandejan,
quand fan garni la biasso pèr ana vèire la fer-

que soue la foundamento dôu trissadou de
lnabre ounte se vai foundre l'aiet ;
Is afouga courrespoundènt que de pertout
nous mandore li tèsto de si rèst e la flour de

rado i plano de Meiran, au Mas d'lcard o à

soun oli ;
I groumand de Prouvènço que, ni quant van

l'Eissel Io ?

E vàutri, Toulounen, quand fan parti pèr la
fôucado, e vàutri, o Grassen, quand fan adouba

e ni quant costo, an croutupa tout-d'un-tèms
poste journau tout flame ;

loti façun, es qu'anas regarda quatre sôu à la

Or fr.

Sièis rues ................

'ires mes ..............t ..

5 fr.
2 fr. &amp;O.

Lon nurnerô .............. 20 centime.

Baile dôu journau : Folcô DE BARONCELLI.

Quieho Berna
Il t if

Un an ...................

Lou courculage de L' .IÔLI
Lou jour de l'espelido dôu bèn-astru journau l'Aiôti,
avié, noste jouine baile, counvida la Redacioun à veni à
sa taulo n'en festa ion batejat.
Dins Ion palais dôu Roure, basti pèr leu pape Jùli Il
(Julian dôu Roure), quand éro archevesque d'Avignoun,
dins li salo ounte règno e resplendis encaro l'art de la

Reneissènco, Madamo la Marqueso e Moussu Ion Marqués
de Barouncélli-Javoun, maire e paire d'En Folcb, envirouna de si nbu enfant, veritable Cor d'ange, an fa princieramen, e à la prouvençalo, lis ounour dôu fihoulage.
La gènto coumtessino Mario-Terèso de Barouncèlli,bloundinello e graciouso couine uno segnouresso dôu tèms di
Troubadou, couifado e assiéunado à la modo arlatenco,
loti mourtié de l'aibli bravamen sus Ion bras, a servi elomemo i 27 counvivo la naciounalo ambrousio.
La brunello Terèso, rèino dôu Felibrige, Roumaniho

I devona depousitàri qu'à bèl èime l'an chabi
clins lôuti li cantoun e cafre dôu païs;
A tôuti li counfraire de la prèsso dôu Miejour
qu'an fa la crido pèr l'Aiôli ;
A tôuti li cardacho, à tôuli li bon gouapo
que nous an ajuda, à belle visto e facho, pèr
tout faire valé!

countèn mai de mesoulo, de sabourun, de

soun paire, soun ouncle Fèlis Gras, Mistral e sa mouié,
Don Savié de Fourviero, Borel fou musicaire, e àutris ami
de la Causo, èron d'aquelo regalado. Entre tôuti li brinde
menciounen aquéu de l'autour de Tolozza ern'aquéu de

voio, e de sue de sèn, que tôuti li mangiho que
venèn de dire aqui.

A MADAMO DE BAROUNCÈLLI-JAVOUN

Aro, - n'en fasèn pas pichoto bouco, n'i'a, e n'an pas tout loti tort, qu'an trouva

Ah ! pardinche, se l'Aiôli èro servi tôuti li
jour, dise pas qu'à la longo noun escaufèsse

veto ?

Eh ! bèn, cresès-vous-lou : un aiôli bèn fa,
sauret coume ]ou nosire, sènso trop ion vanta,

Ion sang e refrejèsse pas l'espouricho
Mai un cop tôufi li dès jour, leu 7, loti '17
emé leu 27 dôu mes : qu'es ace quatre sou?

noue Aioli un brisoun carivènd... Quatre sou
un journalet que se vôu faire poupulàri! Quatre sou un papié, pas plus grand qu'un tassèu
de peso rousso de Bourgougno
El i! mis ami de Diéu, es dins li pichet bouito
que i'a li bons enguènt !
Cresès qu'aurian de peno, se voulian, pèr

!

n' i' a pas pèr cinq anchoio...
E' ru' ace besuquejarian, nous-àutri Prou-

!

vençau, pèr manteni ion biais, li tradicioun, la

lengo, Ion respèt e Pourtour de nosto raço

ilustro ?
Regretarian d'acouraja aquéli jôuini patrioto
que, pèr faire reviéure la sabo prouvençalo,
van counsacra soun tèms e sa bello afecioun
à vira ion moulèire de noste aioli naciounau !
Quicho, Bernat !

un s1u, vous anouncia ion tèms qu'a fa, la

vueio, à Pamparigousto ? Se voulian, coume
tant d'autre, vous rabaia pèr carriero tôuti li
tirassoun, tôuti lis ibrougnasso que fan acampa
li gènt, tôuti li chin gasta, tôuti li gàrri nega,
tôuti li passo-res, tôuti li pudentarié que se
bugadon is Assiso, tôuti li repepiage de la
poulitico morno, tôuti li papafard, messorgo e
asenado que pou pourta leu papié?
Nàni, parlen que vague.
Vous-àutri, Marsihés, es qu'ace vous es grèu,
quand voulès vous regala de quàuqui paquet
de tripeto vers l'oste de La Poumo, o de quauque chaupin vers aquéu de la Madrago, d'espounga quàuqui sou de mai ?

Tôuti aquéli qu'an teta de bon la, se faran

1

pas tira la manclio... e pièi, au bout dôu
comte, se n' i' a que fan la Lèbo, hou! ma fisto,
de l'Ail li, diren couine dôu boui-abaisso:
Quau leu vdu pas, Ion laisso.
F. MISTRAL.

Quand sant Vincèns esclairo,
l'a mai de vin que d'aigo.

Mistral :

BRINDE A SI NÔU ENFANT

Amer que fau que moun got dinde,
Ma segnouresso, porte un brinde
A ço qu'es pur, à co qu'es Inde
I gauto rose, i front d'enfant
Que de peutoun nous dounon fam,
E vertuous e fort nous fan.
A veste raço bèn granado,
A vosto ufanouso itisado,

A voste einat, à veste einado.
Cadet, cadeto e soubro-nis ;
Bello esfourniado, m'es avis,
Qu'es an tresor de paradis...
Fràngci jitello floiurentino,
A vôsti trenello bloundino .'
A ta moustache foutetino,
Valènt Folcô ! tu toit cepoun,
Qu'as l'espaso que taio e pou,,
Pèr apara noum e renoumn !...
O bèus enfant ! O fres rasin !
Iéu, ion félibre sarrasin,
Iéu l'Albigés, leu cremesi-n,

- Bessai rn'envau coumetre un ehisrne -

Au eouln dôu Béu e de l'Autisme,
Di nôu Muse dôu paganisme,

- Tant-pis se guinche de travèr

Lou Paire blanc de sont 11'ourhert
Vous benesisse à bras dubert !..

h-i t,l

c;IC aS.

BMVR - Alcazar - Marseille

�I
L'AIOLI
BRINDE DE MISTRAL
Marqués de Barouncèlli, iéu

,En aquest anniversàri dôu
brinde à la famiho de noste ami Folcb : à la Marqueso,
santo maire d'aquéli nbu enfant, qu'emplisson de sa vido
; au Mare de soun alegresso fou vièi palais dôu Roure
bandi
de Flouqués, digne eiretié d'aquéli Barouncèlli que,
fuguèron
di
lucho
de
l'aspro
Liberta,
rènco, en seguido
reçaupu couine d'oste princié pèr nbstipapo avignounen!
faire uno remarco : que se Ion
E agùi permetès-me de
Barouncèlli
de Javoun, luchè ardidamen
foundadou di
de
Cosme
Medici, un autre Barouncèlli
contro la tiranio
avié faparlad'éu en relevant diusRoumo la causo de Rienzi.
Nous estounen donne pas que Ion gènt sagatoûn d'aquelo fièro raço, fiéu d'uno prouvençalo ardènto pèr loti
Bèu, se fugue mes en tèsto de noste ;journau l'Aièli, simbèu d'independènço e de revendicacioun, bateja au-jourd'uei dins fou palais déu Roure.

CROUNICO POULITICO
De generacioun nouvelle souri vengudo erré d'aspiracioun e de besoun nouvèu. E, es pèr-ço-que l'on se n'es

pas proue lèu avisa que l'on s'èi subran turta contro

un sentimen que, quàuqui mes de tèms, a pareigu generau e a bouta 'n dangié la Republico. »
Es pas un journau de nouvèu vengu, que reclamon sa
part dôu soulèu e dôu bajan, que s'espremis ansin, niai
aquéu vièi escambarla qu'apellon Journal des Débats. Sian
urous de vèire la fueio di moussu que souri toujour countènt dôu gouvernamen qu'an, demanda peréu de reformo,
e pensan courue elo que leu moumen es ternpouriéu
couine jamai l'es esta, e que fau l'aprouficha.
Après lis eleicioun municipalo de Paris de l'an passa,
que luguèron l'aclapamen definitiéu dôu Boulangisme,
après li darriéris eleicioun senatourialo que poudien rèn
chanja, mai que n'an pas mens afourti la grand vitôri
dôu gouvèr, es clar is i ie (le tôuti qu'uno nouvello pountannado de pas interiouro vèn d'acoumença pèr la Franco.
Li republican dison que la restauracioun de la Mounarchio
o de l'Empèri es desenant impoussiblo e que la Republico
es establido pèr toujour clins noste païs, couine is EstatUni d'Americo. Li counservatour, errai pèr aro pauson lis
armo, creson qu'à tèms o tard un reviramen d'ôupinioun se fara pèr sis idèio. L'averti nous moustrara quai
n'en siegue, leu gouvèr
a resoun ; ruai coume, que que
de la Republico noun a plus, d'aquesto ouro, à lucha pèr
la vido, es tèms que coumpligue enfin li reforme que se
ié reclamo de-longo, car se leissan escapa aquelo éucasioun, n'atrouvaren pas sa pariero de long-tèms.
E li mondera dôu Journal des Débats, que loir trevan
416u Boulangisme ié tavanejo encaro is iue e ié fai pou,
loir coumprenon, e dernandon que l'on mete à l'estùdi
tôuti li proujèt de reformo que soun jasènt e ôublida dins
Chambro. Dins non noumbre citon
li cartabèu de la
la reformo amenistrativo qu'avèn estudiado dins non
S'agis de saupre couine
proumié numerb de l'Aiôli.Quàuqui
jour avans lis eleil'entèndon, aquelo reformo.
loir
Journal
des
Débats
courubatié
cioun senatourialo,
aquéli que volon la separacioun dôu Counsèu Municipau
de Paris e dôu Courisèu Generau de la Sèino, e avié pbu
qu'aquelo campagno dis autounournisto aguèsse pèr resulPrefèt de la
tat de demeni l'enfluènci e fi poudé dôu
Sèino, que soun, dis, pas tant grand. Nous-àutri, que
voulèn tout simplamen la supressioun di prouconse, o dôu
mens T'enleva l'amenistracioun dis afaire dôu despartamen, sian à nous demanda quénti soun li reformo
qu'agradaran au Journal des Débats. Lou Prefèt n'a pas
proue de poudé ? Alor fau n'i'en mai donna! Es Ion mèstre; fasès n'en un tiran ! N'avès qu'à reclama la supres
sioun di Counsèu Generau, e que, pèr amenistra Ion despartamen, rèste qu'un soulet orne : Moussu Ion Prefèt !
S'es acb leu prougrès que pantaias, Ion couinprenès à
la maniero di chambre... Anas voste camin; arriscan pas
de nous rescountra.

ABRÉUJ AT

1

DE
%

L'ISTORI DE LÀ REVOIULUCIOUN

dôu Coumtat Veneissin

Un autre grand journau, loir XIXO Siècle, qu'es dins
nostis idèio, publico de tèms en tèms d'estùdi sus la descentralisacioun. Noun poudèn miés acaba aquesto charradisso qu'en citant quàuqui tros de soun darrier article
(10 de janvié) : « .....MM. IIovelacque e Beauquier an, à
l'acoumençanço de la legislaturo, entamena l'obro pèr un
bout. Pèr si proujèt financié e loti renounciamen que demando à l'Estat de l'impost dirèit, que sa libre dispousicioun sarié leissado i coumuno, M. Leon Say n'a ataca
un autre las. La Drecho tambèn s'es boulegado, e pèr li
proupousicioun de MM. Thelier de Poncherville e Freppel,
a vougu faire vèire qu'ère pas l'aversàri sistematico de
touto ennouvaeionni....

« ....Certo, un mouvemen d'ôupinioun pbu pas èstre ni

miéus ni mai coumpletamen alesti, e se pbu dire qu'aquest arribo à soun ouro....
« ....Nous es vejaire que li pousicioun soun presse e
que loti regime de l'an VIII es gravamen menaça pèr
une armado d'assalidou en quai defauto ni l'audàci, ni
la perseveranço dins l'esfors. Mai se l'on vùu qu'aquel
esfors retissigue, fini alesti l'acioun sènso mai de relàmbi,
car li legislaturo passon vite, e s'aquesto s'acabavo sènso

que li béni voulounta coualisado siegon arribalo à sa
toco, s'atroubarié belèu pas de tant leu leu vbu de circounstànci urouso que noutavian plus aut.»
ESTÈVE JAUFRET.

Souto aigo faut,
Souto nèu pan.

LOU GAU
- Iéu, disié Ion Bourdelés, sabe imita leu crid, sabe
engaugna loir carat de tôuti lis aucèu.

- Emai iéu, loti Marsihés diguè.
- Tè, leu gau, countuniè l'autre, te n'en poudrai
donna la provo... Mai talamen bèn l'imite que, quand
fau cacaraca, lis àutri gau tôuti respondon
- Hbu ! diguè loti Marsihés, acb, leu mendre nèrvi va
farié autant bèn que tu... Mai iéu, moue bèu, escouto :
quand fau loti gau, ti diéu, tant finamen l'engàugni, que
fau leva loir soulèu !

LA GERERCUSITA DI POURCELET
(1588)

PAU MARIETON.

Veniso, fin desèmbre 1890.

Jour creissènt,
Jour cousènt.

rJ-

LA CRÈCHO MARSl6iES0
M. Louis Foucard, toc, ereatour e direitour d'aquelo Crècho
prouvençalo, parlanto e bouleganto, que J'ai faire bouqueto a
tôuti aquéli que la veson, vai au jour-d'uei nous esclargi, dins
soun gai parla marsihés, l'istôri e li seer t de si Santoun tant
poupulàri, tant galoi, tant ounèste, tant 1-, ancanien prouvençau.

Quand mi repàssi loti souveni de moi jouéineis an e dei

Entre li gràndi famiho de l'istbri de Prouvènço, aquelo
di Pourcelet, à l'ouro d'iuei despareigudo, se pbu coumta
di majouralo. Soue trelus se mesclo de-longe à la glbri
arlatenco de l'Age-Mejan. Es un Pourcelet qu'en Palestino
sauvé la vide à Richard-Cor-de-Lioun, en se donnant pèr
éu. Un autre Pourcelet fugué soulet espargna dins l'erre
chapladis di Vèspro Siciliano. amor que si bèlli vertu
fasien grand lusour à Palerme.

grand, crési bèn que lei joio lei pu bello èron aquélei de
Nouvè. Un gros mes d'avanço, guinetiàvi l'arinana penja
dins la cousine prbchi fou fourneiroun : countàvi sus lei
det quant de jour nous separavon enca don gros soupa,
de la messe de miejo-nué e de la dinde roustido : e quand,

Tôuti li prouvençau patriote se remèmbron peréu li

qu'amoulavon moun apetis de groumandoun. Mai ço que
mi fasié subre-tout desira Nouvè, ère l'asseguranço que
ma boueno maire mi menarié vèire la Crècho parlante.
Ai ': d'aquelo Crècho, quand fi pènsi !

legèndo qu'enraiounon leu noum di Pourcelet, en vesènt,
is Aliscamp, sa capelle augivalo, simbèu plen de malancounié d'un tènis ouate loti Lioun d'Arle bramavo l'ounour de Saut Trefume, i quatre caire de la mar latine.

Quand la Prouvènço fuguè pièi terre de Franco, li
Pourcelet - tant ufanous sèmpre e valènt, que leu bon
rèi Reinié avié di d'éli Grandour di Pourcelet, quand
escrivié li chichibèlli de la noublesso prouvençalo, - 1i
Pourcelet devenguèron segnour, pièi marqués de Maiano.
Ai retrouva sus un vièi pergamin Ion raconte d'un ate
d'erouïsme pertoucant aquelo famiho, que vole à moun
tour vous counta.
Lou rèi de Franço Enri III avié pèr un de si camar:

en m'enanant à l'escolo, passàvi davans lei boutigo,
m'arrestàvi tout espanta davans lois estalàgi garni de
nougat negre, blanc o rouge, d'aràngi e de pachiehoio,

Mai que foueço d'autre, m'es esta bessai donna de
vèire d'espetacle meravihous, d'ausi de cantaire vo de
jugaire de grand talènt : eh bèn ! rèn esfaçara la membri
dôu bouenur que ressentiéu, pichoun enfant, davans lei
bèu Santoun que boulegavon e charravon tant bèn !
D'aquéu tèms, la Crècho si jugavo à la carriero SantSepucre vo à la carriero Pavaioun, dins de salo arrenjado
emé foueço simplicita. Quàuquei cadiero pèr lei proumiérei plaço ; quàuquei banc pèr leis autro ; miejo-dougeno de lampe clavelado ci murait ; em'acb, anavo tou-

Jan di Pourcelet. Quouro voulié se desfaire, au noum

jour bèn. L'avié pas une famiho marsiheso, riche vo
pauro, que noun venguèsse s'asseta dins leu pichoun

d'une marrido resoun d'Estat, di deus prince de Lourreno,

tiatre.

len (gentilshommes de la Chambre! loir segnour de Maiano,

une ôupulènci tant terrible quun pople, nascu pèr

CHAPITRE SEGOUNI)

èstre libre, falié que soufriguèsse tôuti lis ignouminio.

Es à-n-aquéu moumen, que la lumiero pounchejavo
- que s'es vist loti despoutisme de l'infernale Bastiho
metre en jo tôuti fi ressort de la poulitico pèr faire
achoua aquéu grand pros-fa - qu'ère esta decreta pèr
la divine Prouvidènci.
Mai courre, entre li Grand dôu reiaume, tant de la plus
auto Noublesso couine de l'ait Clergié, s'es trouva proun

P'èire BO V UR, de Castèu-iNôu-de-.Papo.

l'Orne e dôu Citoyen, la pousterita la mai reculade apren-

CHAPITRE PROUMIÉ

d'aquélis orne veritablamen noble, qu'an renouncia à tout
privilège, tant-lèu que durbiguèron lis Estat-Generau, e
se soun declara lis ami de la Nacioun. Li veici : Messiés

moustra leu camin. Acb s'es fa pèr la fermeta d'aquélis
agùsti representant, d'aquéli patriote chausi sus la Franço
entiero, - qu'après agué vist la misèri dôu pople, an
bèn vougu, au peril de si vido, embardassa Ion jeu de
l'afrous despoutisme que nous tenié encadena.
E 's à-n-aquéu moumen que l'Aristoucracio de Jùli
Cesar acoumencè de boulega, elo que, desempièi doits
mile an emai mai, ère estado estodfado dins leu Senat
rouman pèr la fermeta de Brutus emé de Cassius, senatour de Roumo. Mai leu pople ignourènt, pèr la longe
don tèms, ère tourna esclau ; e la tiranio avié représ

l'èr despiehous qu'avié dempièi leu crime: « Maiano,
quouro te siés fa counfessour? » Eur'aco Maiano ié repliquè ardidamen : « Sire, cresiéu que Veste Majesta
n'en voulié au cors, mai noun à l'aine ! » E se cresènt
d'èstre toumba diris fi màli gràci dôu rèi, partiguè de la
court, subran.
Enri III, revengu dis emoucioun de l'afrouso semano,
mandè querre Jan Pourcelet, leu coumplimentè de cor
de i'avé parla tant generousamen, e dôurnaci sa vertadiero franquesso, n'en faguè soun ami, loti pregant d'acepta dos terre que li Marqués de Maiano gardavon encart au tèros de la Revoulucioun couine une provo, di

fèsto prouvençalo que si fasien dins l'oustau de mei

auto generouso que, dins un sentimen de pur patrioutisme, se soun empreissado de recounèisse leu Dre de

e que nous a dubert la route e qu'à tout l'univers a

Dôu tèms qu'agounisavo leu Balafra, leu segnour
de Maiano, passant proche d'éu, i'avié cri, piatousamen:
« Prince, agués souvenènço de Diéu ! &gt; Lis enemi de Jan
Pourcelet rapourtèron sa cliche au rèi, leu mecne jour.
Enri III, rescountrant donne sortir caniarlen, ié diguè'mé

mai glouriouso, de la grandour di Pourcelet.

escri en prouvençau (de 1791 à 1799) pèr leu teisserand

La Franço, es en l'annado 1789 que s'esparpelè lis iue,

Enri de Guiso, leu Badafra, e soun fraire leu Cardinaa,
ôufriguè au segnour de Maiano de ié presta la mari. Jan
di Pourcelet respoundeguè au rèi : s Sire, se me falié
espausa ma vido au service de Veste illajesta, ea tirant
l'espaso pèr Elo, sariéu urous de ié pourgi la provo de
ma fidelita. Mai sara pas ui que faguc rân i'in,Iigne de
ma raço, e V. M. voudrié pas ôuteni de forço la counsentido de soun serviteur. »
Lou Rèi s'adreissè pièi à Crihoun, d'Avignoun, que ié
moustrè pariero grandeur d'amo.
Enri III, pantens, trouvé mens de vergougno encb d'àutris ôuficié de sa court. Touti sabon couine fuguè tua
non Du de Guiso, quouro intravo dins la-salo don Counsèu Reiau. E l'endeman, veriguè leu tour don Caruinau.

dra 'mé plesi e articulara 'rué recouneissènço li noum

leu Du d'Ourléans, leu Du d'Aguïoun, leu Comte de

Crihoun, Moussu; d'Aguessèu, Moussu de Mau-Bourg,
Moussu de Menou, Moussu de Traci, Moussu d'Avrai,
Moussu de la Boulèio, Moussu de Barvilo, Moussu de
Beauharnés, Moussu Charle de Lameth, Moussu d'Ortan,
Moussu de Puisai, Moussu de Castelano, Moussu de
Pardieu, leu Du de Levis, leu Du de Liancourt, fou Marqués de la Fayeto, Moussu de Freteau, Moussu de MountMourenci, Moussu de Malat, leu Marqués de Crihoun,
Moussu de Santo-Aldegoundo, leu Viscomte de Nouaio,
Moussu de Bouvilo, Moussu de Marnesia, Moussu de
Biancourt, Moussu de Toulounjoun, Moussu Aleissandre
de Lameth, Moussu de la Touche, Moussu de Fournés,
Moussu d'Aguïero, Moussu de Margaride...

Sus la bagarre d'rlvignotot.

Pas-pulèu nous aguè fa fume l'auroro de la Liberta,
pas-pulèu loti principe de la Coustitucioun, counsacra
dins li lié sublime qu'establisson leu Dre de l'Ome, dôu
Citoyen e di nacionn, aguè espanta l'univers e espavourdi
li tiran, fi bràvis Avignounen erré li Counntadin manifestèron à la tes leu dessert d'esclapa, éli tambèn, si cadeno,
e de viéure libre e urous soute li lèi que la nacioun fran-

ceso s'èro dounado. Aquelo epoco semblavo facho pèr
adurre la reiinioun di dois pople. La glbri e leu dangié,

tôuti lis avantage, tôuti fi peno peréu, que poudien
acoumpagna aquelo grando entre-presse, aevien nous
èstre coumun , e, devènt courre ensèmble li joio de la
Liberta, devian ôupausa, entre tôuti, une fourmidablo
masse i noumbrous enemi qu'en courir bravon la carriero.

Mai courre lis Ultramountan e lis Emigra francés se
cresien que leu toumbèu de la Coustitucioun s'atrouvarié
dins leu Coumtat, coumencèron à fourmenta e à divisa
leu pople pèr uno assemblado de Representant, deputa
de chasco comnuno, censa sus l'estiganço de courregi lis
abus. Mai, au countràri, èro pèr alassa Ion pople e ié veni
en bdi en causo de l'argènt que ié fasien donna de-longe
pèr l'entre-tièn d'aquelo assemblado.

Soulamen, en estènt qu'entre lis abitant di coumuno
en questioun se n'es trouva qu'arc dubert lis iue, e qu'an
couneigu l'injustiço, se souri reüni, aquésti, enté lis Avi-

BMVR - Alcazar - Marseille

�a

L'AIOLI
Vuei, malurousamen, acb's bèn chanja. Mai iéu que siéu
d'aquélei que, fin-qu'à la mouert, defendran leis usàgi de

soun païs, ai cresu faire obro de bouen prouvençau en
fènt reviéure la Crècho. Signés bèn segur que n'en tau
pa'n afaire de dardèno !
Ai! las ! coumo va diéu, Ion goust dei gènt s'es bèn
degaia, e I'aurié souvèntei-fes de que si descouraja, se
l'on si disié pas que, pichoun à pichoun, emé de boueno
voulounta finiren bèn pèr desmama fou publi marsihés
dei marridei tetado.
Parnens, es counsoulant que tôutei aquélei que vien la
Crècho, lei grand e lei pichounet, n'en soun niai-que-mai
countènt, e se mi perméti de dire acù, es pèr prouva que
nouésteiS usàgi e nouesto bello lengo resistaran de-longo
à tout, mau-grat lei franciliot qu'an Ion toupet de veni
nous cerca garrouio jusquo sus nouesto vièio Canebiero.
Aro, s'ach pou vous amusa, vau adreissa 'no brigo Ion
ridèu de caire, pèr vous faire espincha clins mei coulisso.
Sian sièis o sèt : pas un de mens. Avans de tira la telo,
fau asseta tout moun mounde souto la sceno, e cadun dèu
faire marcha sei persounàgi en jugant mai d'un role.
Asseta davans moun ourgueno e moun piano, la pèço
escricho souto leis uei, es iéu que méni tout en metènt
la pu grosso nian à la pasto. Es bouen de remare.a qu'es
hèn mai de peno de juga la coumèdi de talo maniero :
car se, pèr malur, un Santoun boulego, quand vèn pas
à-n-du de boulega ; s'uno rnecanico, s'un fiéu vènon à
s'arresta, fou publi lèu v'arremarco, e sachés bèn qu'un
espetacle coumo aquéu dèu ana d'uno souleto estirado,
sènso ges de guingangoi.
L'a tambèn lei chanjamen à visto, lei pichouns ome e
bestiàri que passon dins fou luen, coumo lei casso, lei
barco, la marcho dei Rèi, que tout acù n'es pas eisa de
manoubra.
Inutile de dire que moun pouèmo es escri lins noueste
prouvençau Sant-Janen, e que mi siéu fa uno lèi de metre

de taire lei marrit mot abastardi qu'an esquiha despuei
uno trenteno d'an dins nouesto bello parladuro. Pèr leis
èr, mi siéu acountenta dei poulit nouvè de Saboly que
ma grand m'a après en mi bressant, e ai leissa pèr lei
tiatre e lei brassarié leis èr d'oupereto e de cafè-cantant.
Ai pensa que falié rèn donna a ço qu'apellon leu goust
dôu jour. La Crècho es uno pastouralo : es à dire qu'es
pas uno pantoumimo. Fau fi garda soun founs de cresènci
e de tradicien loucalo, vo bèn fau pas la representa. Vaqui

ço que crési... E pèr fou gousl dôu jour, eh bèn ! se l'a
d'arlèri que lei granouio au bùrri l'agradon, à l'asard,
Bautezar ! àimi miés moun bouen boui-abaisso.
Bràvei gènt, que mi legissès, se voulès prouficha de la
Crècho, fès-mi vo saupre. Dins un paréo d'ouro fou tiatre
e lei jugaire si rèndon pertout e soun lèst à vous regala.
De-segur lei jugaire soun toujour de boueno ; e loti tiatre,
se sei daururo vous fan pas guincha deis uei, sus fou bèu
mitan de la telo, fi veirés pintado uno Estello à sièis
branco envirounado d'éstei mot que dieu tout ço que
pènsi au fin founs de moue couer : Prouvènço de-longo !
Anas! aras! mau-grat co que lei caramentrant pouedon
dire o vouegon faire : Marsihés sian, e Marsihés restaren.
Louis FOUCARD.

Entre Veniso e LrouTèneo
Noste ami P. Mariéton, que tafuro l'Itàli despièi un parèu de mes, fai coupia d'aquest moumen, dins I'Archiéu
rie Veniso (que tèn 350 calo, entre liqualo uno quingeno
de. 150 pas de long), tôuti li doucumen qu'aura pouscu

ici destousca, relatiéu is ancian raport de la Prouvènço
orné Veniso, dôu Lioun d'Arle em' aquéu (le saut Marc :
pèr eisèmple sus li counflit di negouciant de Marsiho e
d'aquéli d'Aigo-Morto emé fi marchand venician ; sus un
viage en 0ungrio de nosto rèino Jano, e sus fi relacioun
(fi doge emé fi papo d'Avignoun.
L'autour tant meritous de La Terre provençale nous a

,proumés dôu resto, pèr fou journau L'Aiôli, un coumpèndi de si trovo.

gnounen que jamai an vougu recounèisse uno assemblado

que ri'èro coumpansado rèn que d'aristoucrato. E alor,
quand s'es vist que decfins li coumuno se coungrelavo
dons partit, s'es coumença de faire courre de papafard
ilifamatùri au contre (lis Avignounen.
Mai, pèr abréuja moun istéri, vau dire tout-d'un-tèms
-couine venguè la bagarro.
- Li proumié treboulun dôu Coumtat de Venisso an
-coumença clins Avignoun, à l'afaire que se passé Ion
10 de jun 1700: titi di coumpèot fi mai infame que se
_posque trama, qu'acù fugué, coume se saup, de faire
massacra loti pople en sourtènt de la glèiso, fou dijùu
ide l'ôutavo de la Fèsto-de-Diéu, à la vesprado, en uno
aouro ounte loti mounde èro toutalamen tranquile.
Li patrioto, quand an vist que fou signau de l'assassin
+,ro donna, quatecant, unanimamen, an courregu tôuti
is armo, pèr defèndre, au peril de si vido, aquelo liberta
neissènto que de tiras ié voulien ravi. Un nouma
Peitavin, majour de la Gardo Naciounalo, aqui, en tèsto
.de sa troupo, faguè provo d'un zèle e courage intrepide
pèr estermina la dito, aquelo infernale dito que v-oulié
nous destruire.
Es alor que fou pople, clins la eousternacioun, se leissè
empourta à la fureur ; e, pensant plus qu'a la venjanco,

s'es courregu d'abord à l'oustau de Moussu de RochoGudo, coume estènt eu fou chèfe e fou proumié moutour d'aquelo perfrdfo. A paga loti proumié, a paga pèr
sa mort sa negro trahisoun, car l'an penja poupularimen davans la porto dôu Palais, de meme que l'abat
Auffrey - que souspetavon d'avé presta 'no culoto, pèr

%

SANT ANTÜ NI E SOUN P0? J
Aquésti jour, es la fêsto dbu grand saut Antbni. Quau
noun counèis aquel ilustre anacourèto, encaro tant poupulàri en Prouvènço? Quau noua a legi, estènt entant, la
vido de « Mounsegne saut Antôni », coume dis la naïvo
coumplancho de Mournas,
...leu f'atroun
De tant de sauts ermito,
Sourti d'uno meisoun
Di pu noblo d'Egito,
Qu'ero tant lien atires,
An teuis de sa jouinesso,
Que l'an jamai souspres
D'ave maiica la messe,.

Vène de parla de Mournas. Aqui, poudès dire, i'es

grande sa poupularita. Se ié lai' à l'ounour d'éu, fou jour

de sa fèsto, une, pïcuso ceremounié, pleno de gaieta,
pleno d'ôuriginaleta, revertant clins soun clar simboulisme aquelo dèu fiù de Saut-Jan... Mai que rie vènon
d'aprendre? Vaqui tres an, me dison, que fi Mournassié

abandounon sa ceremounié tradiciounalo, soun antico e
simboulico ceremounié. En quau s'apren? Noun vèn à
iéu de leu dire. Pamens, tau fou crèire, se volon, la celebraran tourna-niai, e Meunsen l'abat Juliard, en ome
inteligènt, noun leissara peri e s'avali aquelo vièio coustumo dôu pais. Que que n'en siegue, vès-eici loti raconte
d'aquelo ceremounié.
Lou 17 de janvié, se fai lis ôufice à l'anciano glèiso
parrouquialo. Uno fes fi Vèspro dicho, fou clergié, fi margaié, li gènt dôu pople n'en sorton en proucessioun, au

tant dis inne, em'un cierge à la man. S'envan couine
acù, en cantant, clins une terre dôu vesirage, ounte

an basti emé de balaus, emé de fais de ranio e de
bos de tout biais, la cahano de sant Antùni. Estènt

donne acaba lis inne, lis antifùni, lis orèmus, fou Curat
s'avanço de la cabane simboulico e'mé soun cierge ié
bouto fié. Quatecant de cridèsto, de gisclado, parton de
tout cafre, saludant leu petejamen di belugo e la proumiero pouncho de flamo. De Cor de voues entamenon
alor la coumplancho prouvençalo : Antbni, loti Patroun
- De tant de sauts ermito. E d'enterin que se brulo la cabane, aqui, tout à l'entour, la caro iluminado, lis cime, fi
femo, fi chato, toute une chaurniho d'enfant, respondon
au refrin :

3

Dins aquéu pais, i'avié'n couvènt de mounde nouma
lis Antounin. Fouuda vers la fin dôu siècle XI, devenguèron bèn lèu forço poupulàri clins toute la Prouvènço
e oins toute, l'itàli. Se counsacravon au soulajamen de
tôuti fi pàuri 111 iul'ous qu'èron agarri pèr l'ursuro, terrible, malandro mies couneigudo soute li nome dôu fié
d'infèr, fiù de saut Antbni, e mau dis ardènt. Mai nhsti
bràvi couventiau émeu pas soulamen beniasènt pèr fi
gènt dôu poplc;, l'èron encaro pèr lis anin,au. Veus capitares qu'un bée matin fi troupèu de porc di mountagno dôuiinei,co, e melne la toucado don couvènt, soun
aganta suai an pèr un man estrange, incouneigu, talamen
aespieteus que qu,,simen tôuti d'en-tant-liu n'en crebavon. Bèn vai que lis Antounin ié luguèronà tèms : trouvèron éli-meule un rernèai meravihous que, pèr aq iéli
pàuri bestiàri, ère, la man de Dieu. Lis autuurita eclesiastico e civile se n'esmouguèron ; mandiron tant-e-pièiniai de felicitacioun i caritadous e inteligènt couventiau,
e i'autrejèron lavour eprivilège à tè, n'en vos? ve-n'aqui.
Enjusquo si mai de porc, jouïssien d'une inmuni,a particuliero : quau que s'avisèsse de ié faire de countràri, de
fi batre e oc lis aqueira, ère castiga severamen, e de fes
que j'a - sèmblo pas de crèire - puni d'escoumunicacioun. Mai, tau fou dire, aquéli peso noun éron paire
aplicado, talamen crû grana leu respèt dôu pople pèr fi
porc ois Antounin. Anavo meure, agnéu respèt, jusqu'à
la supersticioun : ansin, qu'arribèsse un malur à quaucun,

un malur inesplicable, subran entendias fi gènt qu'en
l'alucant ne tratès, ié disien : As rauba belèu un porc
de saut Antbni !

Basin, pèr que se pousquèsson facilamen recounèisse
entre toute la pourcino dôumaci erravon libre clins fi
mountagno e tourne lis autre ié vivien d'aglanage - fi
porc dis Antounin pourtavon en guise d'entre-signe, un
coulas de tuer em'uno sounaio que ié pendoulavo. Es
d'aqui que venguè l'usage clins l'abalié-maire de l'ordre
dis Antounin - usage que s'espandiguè, pièi, clins lis
àutri countrado - cle retraire un porc i pèd de sant Antôni, un porc encoulassa, pourtant une sounaio.
D. SAVIÉ DE FOURVIERO.

Pèr sont Vincèns,
Li glaceiroun perdon li dènt
0 li reeoubion pèr long-tètes.

A tous ajudas-nous,
Mounsegne saut Antôni,
E deliéuras-nous tous
11ôu poude dôu demôni.

E zôu toujour! canto que cantaras ! Bèn lèu n'es plus
qu'un brounzimen de rame que se rabinon, qu'un cracinamen de branco que se desruscon e qu'esclaton ; es
uno flamado vivo, es uno imnènso regalido, es un veritable fié de joie que mounto vers fi nivo, empura pèr loti
vènt. Pamens calo la flamo, leu fié toumbo, la cabane es

acrasado, cremado en plen ; rèsto plus qu'un brasas,
ounte varaion encaro, coume de lame de sant Èume,

quàuqui flameto bluio qu'en tremoulant finisson pièi pèr
s'amoussa. Tout-d'un-tèms se ié precepiton fi paire e fi
maire de famiho, e la jouinesso e l'enfantueio : aganton fi
tisoun tôuti taud, fi carboun que rougejon encaro, em'acb
lis emporton. Davalon ansin à Mournas, en courrènt, en
risènt, en cantant; e, davans que de rintra clins sis eus-

tau, fan em'aquéli carboun uno trous sus si porto, pèr
s'engarda e se deliéura, couine dison, dôu poudé dôu

18 ASSISO DE DRAGUIGNAN
En sourtènt de la sale ounte jujavon, l'autro semano,
aquel afaire de Touloun - que vau mai n'en plus parla tres pèd-terrous se counfisavon :
Lou PROUMIÉ, en branlant la tèsto
Fremo grosso ni murtrié
Noun s'escoundon au celié.
Lou SEGOUND, en guinchant de l'iue
Mouié de marinié,
Ni maridado ni mié.

Lou TRESÈIME : Coumpaire, acô fai vèire que fi gros

tambèn se troumpon, éli
Au plus aut mounto mounino,
Au mies fui vèire... l'esquino.
!

dcrnôni.

Es que, mis ami de Diéu, aquéu laid Satanas a jouga,
parèis, un grand vole clins la vide de noste ermitan. La
tentacioun de sant Antôni es devengudo prouverbialo.

Quouro l'esperit dôu man ié boufavo à la chut-chut,
d'aise d'aise, mile pensado vouluptouso ; quouro subitamen pougnié sa car, ié pintant au viéu emé de couleur magico fou vice de l'impureta, aqui en pleno souleiado, clins fi sablas ardènt de lEgito, aqui davans éu,
soute la forme d'une adourablo creaturo, risènto, encan-

tarello, embriaganto à faire dire sebo au mai valènt.

Fèbre-countùnio ansin ère tenta, secuta, enfeta, despoutenta pèr l'eterne Mau-faras. Mai du, fort de la vertu de
Diéu, em'un signe de trous bèn-lèu leu coursejavo e fou.

LOU BA I LE-PAST
A-N-ALBERT TOURNIER.

.

Dins fi lôngui vesprado d'ivèr, quand leu vènt d'Aut
davalavo en roundinant clins la ehaminèio dôu mèmbre
atenènt à la jasso, quand la soupado ère finido e que leu
caban roumiavo, moue Diéu, qu'erian countènt d'ausi leu
Baile-Pastre nous dire d'un biais ravoi :

- Anen, pichet ! à co que vese, fou tèms couchara

môni, estènt l'esperit dôu brutice, estènt apela l'impur,
l'inmounde, se capito en efèt forço niés représenta pèr
un porc que pèr tout autre bestiàri. Mai, à moun avis,
aquelo esplicacioun mistico noun es satisfasènto nimai
coumplèto, dôumaci fou coumpagnoun de saut Anténi
es coumunamen depinta, subre-tout clins fi vièii gravadurci, em'uno sounaio au chu. Dequé véu dire acù ? N'en
vès-eici l'esplicacioun istourico, talo que la tène dôu
curat de St-Antôni en Dôufinat.

deforo ; deman, bandiren pas d'Ouro... S'anavias querre
uno bourrèio o'n fais de tamarisso, nous escarrabiharian
un pan ....
Ero bèn-lèu aducho, la bourrèio ! Ah! puure ! car sabian
tôuti, toucadou. pastrihoun qu'erian, qu'emé la regalido
dôu fiù aurian de-segur la regalado d'un conte o d'une
istéri ! Tambèn, falié vèire l'entanche que metian à faire
sauta fi redorto, à bèn garni leu fié, à-n-adouba li plot,
fi sèti, fi banc, la taule ouate la grande dame-jano de
trempe trounavo glouriousamen entre-mitan de nésti got
d'estam.
Avian cadun nosto plaço marcado d'avanço ; e cadun

faire un cime de pain en representacioun de Moussu
Darmand, Maire de la vile. De meme un tafataire, que
ié disien Sissourlo, pèr lavé pendoula, quàuqui jour
avans, à l'ensigne d'un burèu de taba, n'en a subi leu

tés an arboura lis arme de Franço e jura, sus l'autar de
la Patrio, à la fàci dôu cèu e de la terre, de sousteni la
Nacioun, la Lèi, fou Rèi, emé la Coustitucioun, e d'escampa soun sang enjusqu'au darrié degout pèr la de-

fasié fugi. Or, aquéu triounfle de noste saut sus leu

demôni a fa crèire en quàuquis-un qu'es la resoun perqué
fou retrason em'un porc à si pèd. Acô se pôu : fou de-

meure, sort.
Moussu loti Marqués d'Aulan que, pèr dire leu verai,

ère bèn un brave ome (i'avien susprés sa bono fe, en
ié disènt qu'anavon destruire la religioun), fugué coumprés clins leu coumplot. A sono oustau l'anèron querre;
fou counduguèron au Palais. Miechouro après èro penja,
aqui sus la meure, plaço, au grand regrèt di Destacamen

que se trouvavon en Avignoun. E se l'on avié leissa
faire, plusieurs autre tourna-mai aurien subi leu meure
sort. E quantita se soun sauva, clins la bourroulo que

i'aguè.
Moussu de Rocho-Gudo e Ion Marqués d'Aulan, lis an
enseveli, tôuti dous ensèmble, à la glèiso de Sant-Deidié,
dedins si vas ; Sissourlo, au cenmentèri de la memo par-

rôqui, tôuti tres emé la corde au cbu ; e l'abat Auffrey,
l'enseveliguèron à Nosto-Dame. Fuguèron escourta pèr
un destacamen de Castèu-Nùu-de-Pape - que n'ère iéu

Ion liù-tenènt.
La vilo d'Avignoun, clins un estat tant pietadous, noun

creseguè trouva soun sauvamen qu'en se trasènt lins fi

bras de la Franco, coume ié counseiè la municipalita

d'Aurenjo. L'endeman dounc d'acuelo fatale journado,
se coumencè d'assembla fou Destrit ; e s'estènt pièi deli
bera que noun se poudié èstre urous qu'en se reünissènt
à l'empèri francés e'n seguènt sa Coustitucioun, es aquéu
meme jour qu'en presènel de tôuti fi Destacamen frari-

sènso brut, sus la pouncho di pèd, quand leu baile au

fèndre.

Finido la ceremounié, la municipalita d'Avignoun a,
d'une voues, delibera que, pèr l'assegurance de la vilo,
ère à prepaus de garda, dis aussiliàri afreira, un destacamen de chasco coumuno, pèr teni en respèt quàuqui
treblo-repaus que poudrien encaro sôuleva d'àutris
auvàri.
E'm'ach la municipalita d'Aurenjo s'es cargado de coun-

durre vinto-tres presounié, qu'èron detengu au Palais, à
la vile d'Aurenjo, pèr evita de sedicioun ; e aguèron la
vile d'Aurenjo pèr presoun. Soun parti d'Avignoun, leu
13 de jun, escourta pèr un destacamen d'Aurenjo, dos
pèço de canoun e un destacamen de Courtezoun e de
Piôulenc.

CHAPITRE III

Sus la mort de Moussu Brèssi, dôu Tor.

Après tant de tragèdi, la vile d'Avignoun, aguènt, despièi une mesado, bandi lis Emigra e lis L'ltramountan,
coumençavo de jouï d'une brise de repaus. Mai aquelo
infernale raço se retiré clins Carpentras ; e aqui, pèr ensèmble, aguènt cabala tôuti, soun enfin pervengu à faire
sôuleva lis ignourènt dins fi cournuno.
(A segui).

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI

4

autre ! P qu'es ansin que leu cambaradige s'escrafo pèr
faire placo à l'ahiranco, o bCn à tout leu mens à
l'egouïsn-te, que fai que res vbu parteja sa lescado de
rasimat, de burre o de rnèu !
Oh ! moun Diéu, que soun tirons lis enfant ! Oh
perqué lis enfant soun pas d'orne !

mitan avié pros place, venian silencious nous assèire, d'un
cantoun à l'autre dôu fib. Fourmavian ansin leu ciéucle.

Lou Balle, uno passado, tenié li bras alounga erré li
man duberto de-vers loti bos que landavo en petejant -,
aqui, sènso rèn dire, de moumen en moumen remenavo
Ps estendié
si man l'uno dins l'autro, li fretavo, em'acb
mai. Plii tout-d'une ié vesian sourti, de la pôchi de sa
vèsto de cadis rouge, uno grand tabaquiero de bano de
biôu malin ; n'en tiravo uno preso, la mountavo, nous

!

Batiste BONNET.

(A segui).

espinchavo e, couine res quincavian :
- Eh bèn! mis enfant, dequé disèn? Sai-que voulès
que vous n'en conte uno ?

Pèrsant Anlôni,

Fai fre jusqu'au deynôni.

- Es acb qu'esperan, Baile.
- Dequéxdiausse pcudriéu vous dire? A forço de vous
tôuti!...

n'en counta, sèmblo pas, mai es ansin que s'envan

E perdine ! vous ai adeja di Jan-cle-l'Ourse, Jan-rte-laVaeo, Lou 3Marchand-drapié-de-Lioun, Jan-cerco-pèu, e

BOULEGADISSO `bf;ROUVENÇALO

que sabe iéu !

- Ah ! n'en sabès encaro bèn d'autro!
- Vous dise pas, mai esperas... fau qu'acb me vèngue...

Lou 44 déni mes passa, à Vônlonno (Bàssis-Aup), s'èro benesi

dos campano. En counmemonraciuun, se vèn de frapa'no medaio de brounze que porto d'un constat, en prouvençau gavot:

E ton pastre cercavo.
Que de fes, li couide sus li geinoui, toit mentoun dins li
man, me siée plasegu d'amira la bello caro dôu pastre,
que souto ton rebat di flamado dôu fié se destacavo, de

Vdurouno, gento persouno,

-O-

A-z-Ais,

la Marche di Rèi, De matin ai rescovntra leu

trin, s'es, coume tôuti lis an, eisecutado à grand ourquèstro,
i vèspro de Sant Sauvaire.

-o-

Ion saut de la gauto taia'n chafre s'afustavo un brisoun
sènso esvali pir acb leu lis plen de sa caro que ié dounavo un èr de fàci de rèi ! Avié la houco un brisoun sarrado ; mai rin qu'au remena de si labro doublo coumprenias qu'aquel orne i ro bon, brave, voulountous e d'un

empr. Chabrié), pres 40 ce. t.

-oS'enseguis ton relevai di prouducioun e libre, escri lins

EN CAUSI :

- Brinde al Carsi e à sous felibres pèr A. Perbose, emé traducioun franceso, 15 p. in-8o (Mount-Auban, empr. Forestié.)
Cent fables imitados de La Fountèno, anib un pessuc de
farinals. pèr J. Castela, moulinié, felibre majourau,
261 p.
in-18 (Mount-Auban, libr. Bousquet;.
EN FounÉS :
La Cigale, pouësio pèr Charte Boy, emé traducioun franceso, 8 p. in-8o (Sant-Estève, empr. Boy.
EN ALSAÇO :

!

loti pople dôu Miejour, an trento-seten dent Felibrige, 112 p. in-12
(Avignoun, Roumanille), pres : n0 cent.

Moun Diéu, moun Diéu. quart me rendra tout acô ! Oh!
mi btu 'cur ! Oh ! mi billi vesprado ! Oh ! ma bello jou-

Bernard fretra de Benedit e de Daumier), publica soute la
direicien d'Ageste Marin, 96 p. in-12 ;Marsiho, empremarié

- Arniana naarsihés pi-r l'annado 1891, recuei de conte, charradisso, cansoun e galejado, ilustracien de Il. Mariner e Valèri

vènço ! Entendès pas centre moun cor vous crido? Ai !
rire? fau-li pleura? Fau-ti courre en se tenènt la tèsto?
Fau-ti erida secous? se plagne en bramassant lis annado
dindoure}anto, que se soun escapade pleno d'eslùci pèr
ana s'encahbeurna dins lis eternàli prefoundour dôu
sourne?
Oh ! quand ié panse, leu bèu tèms! Qu'ère urous ! Demandave el-asque jour à Diéu que me faguèsse grand,
que me fa"uèsse sage, que me faguèsse orne, ai ! las ! Es
ma pasre hono maire, pecaire ! que m'avié après à dire
acb lins mi preguiero, perqué?
01 ! la canto femo ! adonne sabié pas qu'une les orne,
regretariéu toit tCms qu'ère un enfant !
E me dison que cade orne plouro sa jouvènço ; que,
tôuti tant que sian. dôu-mai caminan dins leu vieiounge,
déni-mai reor., tan Page ounte emé la braieto au quiéu,

Samat , pres 50 cent.
- Lou Cacho-fié arrnana calendau de Prouvènço e deLengadô,

las ! es fui, vous veinai plus? Es-ti poussible ! Fau-ti n'en

Lot1i 64eerèt de Cenenasoueto
0 Magali, se tu te fas la Cendrouleto
Que rèsto dins l'oustau e se languis souleto,
Saboun dôu Jlikadô finamen me farai
E toun cors tant perdit, iéu leu perfumarai.

Se vrèlld dies t6uti li bons ouslau.
Fabricant: Fèlis Evnoux. - MArsmo.
Encô de Ilounanille :

pèr leu bèl an de l'Enfant-Diéu 1891, gai, courons, agradiéu,

LA RÈINO JANTO

- Sont Sifrèn, evesque de Carpentras e de Venasco, predi-

en cinq ate errai en verss, emé la traducioun franceso,

- Pouésio e versioun prouvençalo, pèr E. Portal, un valènt

Uno edicioun courcuso in-8' (de la I`t'a-lé LEMERRE).
Pres : 6franc; pèr poste : 6fr.50.

s'atrenco pèr uno liera felibrenco, 112 p. in-12. (Carpentras, imp.
Tourrette , pres 50 cent.

canco facho, leu 30 de nouvènabre, lins la catedralo carpentrassenco, l er Don Savié de Fourviero, 24 p. in-8o (Avignoun, emp.
Aubanel.)
italian de Palermo, qu'escriéu leu prouvençau coume un felibre
qu'es, 35 p. in-32 (Avignoun, vers Roumanille), pres 1 fr.
- Mi biasso, recuei de pouësio prouvençalo pèr P. Cheilan,
64 p. in-8° (à-z-Ais, emp. Nicot.)
- Canlico prouvençau à Noslo-Danio ddu Ro, em'un Nor,vè,
pèr l'abat A. Bongarçon (Fourcauquié).
- Lei bras-ndu, pouèmo en 6 tant, pèr F. Mabilly (Marsiho,
libr. Doucet.)

En ounour de Beatris Portinèrri, ode de J. Monné, revirade en vers francés per M. Cognat (i Lilas de Paris:, empr.

enfant r`(, riche, enfant de paure, nous rnesclavian i mémi
jo clins li carriero e li plaço ensouleiado.

- Nerto, proe'encalisehe Er:ehlrtng ron Frederi Mistral,

deutsch von August Bertnch, poulido traducioun en vers alemand dôu pouèmo de Nerto, 184 p. in-1Y, (Estrasbourg, libr.
Trübner,.

nosto lange e pareigu despièi tres mes
EN PaeuvàNço:
- Pldu e souleio, recuei de pouësio emé la traducioun franceso, pèr Marius André, 300 pajo in-18 (en Avignoun, vers
Roumanille), pres 3 fr. 50.
- A l'ami Jouve, pichet pouèmo en 4 tant, pèr E. Imbert.
- Arniana prouvençau pèr leu bèl an de Diéu 1891, adouba
e publica de la man di felibr e, joie, coulas e passo-tènzs de tout

E Ii ben cop de trempe que tout acô nous fasié chima

TRAGÈDIPROUVENÇALO
ieèr Frederi i6C ®%*'li`Z3.@ 1,

LA. TERRA PROV I
Pèr PAU MARIÉTON,

un voulume in-18, de 575 pajo, 3 fr. 50,
tresenco ediciotrrt.

I librarié dôu camin de ferre e vers Roumanille.

L. Duc.

Me disco, que se lis orne senti tant aisse e capignous
entre éli, Iou mau ié vèn que cadun. à despart, pènso

Lou baile-gerènt : Folcb DE BARONCELLT.

EN LENGAnô:

- Li pèiro bavarde, pouèmo fanlasti, pèr P. Gaussen, 57 p.

qu'eslènt plus un enfant, dèu faire l'orne mai que lis

p. in-18 iVilo-Nove-sirs-Lot,

i

Aparicioun de dons journau franco-prouvençau : La Cornemuse, de Marsiho, redatoar J. Gautier; L'Eclio, de Paris, redatour L. Duc e J. Monné.

grand courage. Padave de ton vèire ! e quand nous disié :
« I'avié 'no tes ».., un potin à la bouco, asurnave que dôu
nas, l'amo eslacado à caduno de si paraulo!
Oh ! li hè lli vesprado ! Courre lis ouro se debanavon
vite ! 1a be11o vide ! Que fasié bon entèndre brounzina la
voues déu pastre au mitan dôu silènci de la niue que barrula' o i long brusimen que li rounflado d'auro leissavon
mourènt r?intre li téule mau jeun de la jasso!
E li bè11i castagno que pelavian ! E li bèu gran de brataira que petavon en sourtènt di cèndre de tamarisso pèr
veni s'escarcaia'n bèlli fleur blanco à l'en-bas daurado

EN GASCOUGNO:

- Arniana garounene pèr 1891, nranegat pis felibres de
l'Eseolo de lansenain d'Agen, 64
- Alnianac patoues de l'A'iejo pèr l'an `891, 48 p. in-18

Fès un jour, o moun Diéu, que toutes les canoun
Se foundon en campano e larrson voue te nouai !
Brave li Vôulounen ! Que leu bon Diéu lis escoutèsse !

Jôusè que li pintre nous dounon !
Quete orne qu'èro noste Baile ! Grand d'un mètre-cinquanto, vous avié de foutrau de bras e de cambo courre
d'eissiéu de carreto ! Souri front èro auturous e superbamen espandi ; lis iue grand e blu trasien de raisso de
belu que despèr-vàutri cercavias à retène ; souri nas èro
alounga, mai li frgo n'èron carnudo e un pau escartadeto;

- Lnus cants del seulelh, nouvèu recuei de pouësio lauraguese emé traducioun franceso pèr Aninste Fourès, en souscripcioun vers l'autour à Castén-Nôn-d'Arri (Aude), pres 6 fr.
- Verses diches al banquet. de la Soucietat Arqucoulougico
leu 18 desèmbre 1890, 8 p. in-8o, (Beziés, empr. Sapte).

(Fouis, empr. Gadrat), pres 15 cent.

qu'es ton moutet sus aquéu pais, e de l'autre

fàci o de cantèu, courre un d'aquéli bèu retra de sant

- Li eouquiho d'un rounnéar, recuei eoumplèt di pouësio-

prouvençalo de L. Roumiéux, de Nimes, ihasfrailo pèr Marsal,
2 ont. in-S°, pros 12 fr. toit tout.
enimpr.
cours de pdblicacioun à
10 cent. la liéuresoun 'Mount-Pelié,
Firmin.)
Taquet, can.-ourejouissento, tridopet d'une filho que se vol
man da, paraulo rl'A. 1Vtir, musico de C. Scheurer, ilustracioun
de N. Salières (Carcassouno, litoug. Beudière).
Lou Vie eentenrôri, oda à Mount-Pelii,, emé traducioun
franceso, pèr Pepi Parés, courounado à Toulouso,
15 p. in-8e
(Mount-Pelié, empr. Centralo%.
- Li bourgadièiro d'A. Bigot, dongenco edicioun (Nimes).
- Lou teslamen d'un sarra-piastras, coumèdi en vers, represgntado pèr ]ou prourié cop sus leu tiatre rouman
de
Mount-Pelié, pèr A. Roux, de Lunèu-Vièi, 80 p. in-8-' (Mounti elié, empr. Centralo).

in-81 (Alès, empr. Castagnier.)

En Avignoun, empremarié di fraire SEGUIN.

A LA COUNFISSARIÉ TAVEL

En vèndo, en Avignoun, ened de Roumanille:

en earriero di Marchand, 26

LOU ( OMAN CERO `t_ROUVENÇAU
Pèr Fèlis GRAS.

11`t7 1G00IUIN

Muscat de Irovcnee

LT SOU'RRET de la RÈiNGà JÀ 0

258 pajo in-8o ; pres : 4 franc.

bounhonniho lichouno, estreno damiselenco, ço
que Fa de plus fin e de mai agradiéu pèr ôufri à
em'aquesto deviso pèr lis agouloupa,
sa Li l!u,
pourtant lis armarié de la Rèino de Prouvènço

Marco

depausado

LI CONTE PROUV ENCAU
E LI CASCAREI,ETO

fil

Es en ehuehant acô sucra
(?ve nosto riino belugueto
I l'rmurerrçau enamoura
l'asié, dies Avignoun, lingueto.

C.-A. PALUN &amp; C°

1D1
Edicioun nouvello, courregido conme se dèu,
e bravamen Ann,entado.

3C0 pajo in-8o ; pres : 3 fi-. 50 ; per poste, 4 fr.

PROPRIÉTAIRES

Demandas

1i 4acî,-fi

enté la traducioun franceso e lis èr nouta,

LI NODUÈ DE BOUMANILLE

arsihés

Mes en musico, grand in-8 , 2 franc.
Erian estouna, despièi long-tèins, qu'en terre de Prouvènço, ouate noste soulèu
la mai amourouso di Pipo, en racino de amaduro e sucre tant de clareto, lins li claretieio de Dio, d'Eirago e de CastèuBeinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baume, - i'aguèsse pas dins
brusc.
ton negôci, un champagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G_-res. H'AH.UN, çoudèn dire qu'esperan LOU TRESOR DOU EELIORIGE
En vèrtdo en Avignoun, vers Roumanille :
GRAND DlcieuxARI PROUVENÇAU-FRANCÉS,
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, linde, attristons,
regale de noço e de festin, vin capilàni, viéu coume la poudro : fai parti leu tap embrassant téuti li parla de la lenga d'O mouderno.

Peu e

oulelo

coume un canoun li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estelle de

la bello co.

Mai... es pas besoun de ton faire moussa

GALANT RECUEI DE VERS NGUVÈU
encré la traducioun franceso,

P

en un voulume in-18 ; pres : 3 fr. 50.

R

emé traducioun franceso,

La miejo-fiolo, carte or.......... 1 fr. 75
Lou quart de fiole, carto or...... 1 fr.
S'ESPEDIS :
En miele-caisso) de 6 fiole, e 12 miéji-fiolo,
o mié-panié 1 o 24 quart de fiole.

pèr leu comte Folcô DE BAROUNC&gt; LLI-JAVOUN, 1 En caisse
il u strado p èr R. BLANCHARD ,

120 franc.

C ÉGW DUR R ÈNT

La fiole, carto or ................ 3 fr.

NOUVELLO PROUVENÇALO

:

MOUSSO TOUT SOULET.

Per luarius

BABALI

OUBRAOE COUROUNA PÈR L;ISTITUT DE FRANÇO

Dous gros voulure in-4o ; pres

o pané

i
y

de 12 fiole, e 24 miéji-fiolo,
o 24 quart de fiole

En doublo caisso y de 25 fiolo,e

miéj i-fiolo,
Poulido edicioun in-16 ; pres : 1 fr. 25. 1 En. double panse j o 50 quart de50fiolo.

Un franc de niai pèr chasco rniejo-caisso
o mié-panié.

Nôstis espedicioun soun facho franco de
port, gare d'Avignoun, embalage perdu. Se

page en trèto à 90 jour, sènso escomte, o

bèn 15 jour 2 /. Li dre d'intrado e de
regio arregardon leu croumpaire.

A l'arribado, li fiole dèvon èstre sougnousamen couchado dins un endré fresqueirous.

POUÈMO PROUVENÇAU DE FREDERI MISTRAL,

Erné la traducioun franceso de l'autour,
NOUVELLO EDICIOUN HACHETTE

1 superbe voulume in-8o, countenènt 25 ai,,o-fort
pèr Eugèni BURNAND,
reprouducho pèr l'estè de MM. LUMIÈRE.

e 35 dessin dôu meme artiste, reproudu pèr
estampaduro.
Brouca : 25 franc
richamen relia 'mé de ferre speciau : 3:3 franc.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="276018">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="276019">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="276020">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444685">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="275978">
              <text>L'Aiòli. - Annado 01, n°002 (Janvié 1891)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="275986">
              <text>L'Aiòli. - Annado 01, n°002 (Janvié 1891)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="275987">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="275988">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="275989">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="275991">
              <text>Second num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="275994">
              <text>Mistral, Frédéric (1860-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276004">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille. MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276005">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276006">
              <text>1891-01-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276007">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276008">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276009">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/original/ec96cceae2339841ffa03eae95c5a405.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280546">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276010">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3755" target="_blank" rel="noopener"&gt;Acc&amp;egrave;dez &amp;agrave; la fiche corpus de&amp;nbsp;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276011">
              <text>Application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="276012">
              <text>1 vol. (4p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276013">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276014">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="276015">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276016">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4011</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="276046">
              <text>FOL13136_1891_002</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276017">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="285235">
              <text>2014-05-13</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444676">
              <text>2016-06-20</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444677">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444678">
              <text>Bonnet, Batisto (1844-1925)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444679">
              <text>Mariéton, Pau (1862-1911)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444680">
              <text>Estève, Jaufret</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444681">
              <text>Foucard, Louis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444682">
              <text>Gras, Félix</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444683">
              <text>Xavier de Fourvières (1853-1912)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444684">
              <text>Albert Tournier, A-N</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596602">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596603">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596604">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641573">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878250">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
