<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4090" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/4090?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:05:40+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2645" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/3869d8cd71fcc599a64db1d29aa170f7.jpg</src>
      <authentication>8aac3e89dbad4321d45a2bbcdb9cce91</authentication>
    </file>
    <file fileId="139046" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/2d4d72fdd4096ac13a9cade4fd6eb1e7.pdf</src>
      <authentication>79756c6b4b80936b1b12ba1f23a05bfc</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631022">
                  <text>SEGOUNDO ANNADO, Nô 69.

DIMENCHE 27 DE NOUVÈMBRE 1892

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universciu,
Voutaren pèr l'bli
.E faren l'aiàl'i.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.
(Prouvèrbi di meissounié)

F. MISTRAL.

QUE V A;I CR!EI%IANT

IRES FES PÈR MES (7, 1'7, 27)

BURÈU DE REDACIOUN

PRES DE L'ABOUNAMEN

Un an .............

E D'ABOUNAGE

Sièis mes .........

1® fr.

à fr. 50.

Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.

Vers

FOLCÙ DE BARONCELLI,

Lou numerô....... 10 centime.

au palais d6u Roure,

Baile dôu journau :
EN AVIGNOUN

FOLCÙ DE BARONCELLI.

GA CAVALU
AU MARQUÉS DE LA TOUR DU VILLARD

RÉIRE-h*EBOUT D'AQUÉU I-1,A. PO
UANO lou papo Gregôri XI carguè la tiaro
1,4

avignounenco di tres courouno, la vilo

d'Arle, en lou fasènt coumplimenta pèr si conse

e pèr la flour de sa noublesso, i'ôufriguè

ôulivié de Jounqueireto, dins li nerto e li vigno
de Castèu-Nôu, e jamai à la. bravo cavaloto
n'avié Ares refoulèri ni testardige.
Acô duravo desempièi proun tèms, quouro un
matin ié venguèron bouta la sello mai d'ouro
qu'à l'ourdinàri. Ni mirau, aquéu jour, ni bèu
flo : l'arnés que ié cargavon èro un arnés de
viage. Dins la grand court dôu Palais, ounte
l'aduguèron, i'avié deja touto uno escorto qu'esperavo : page, clerc, mounge vesti de buro,
evesque e cardinau, en abihage de routo, anavon

li

e venien emé de taro trevirado. Passant lou

quatre plus blànquis ego de Camargo que jamai
cabassoun e seden an pouscu dounta e atrina au
founs di palunaio, quatre cavaloto meravihouso,
emé de co tirassarello, de creniero qu'aurias di

pont levadis e lou pourtau, envahissènt la court,
li gènt s'esquichavon pèr vèire, aubouravon li

de sedo, de peitrau large, de cambo primo e
bèn plantado : semblavon de cavalo de mabre.
Lou papo, qu'èro un santas, n'en vouguè soulamen garda uno pèr souri usanço. Chausiguè

dounc la mai alerto e la mai manso, la mai
gaiardo e la mai fino, e faguè douno di tres
autro à tres grand persounage : lou cardinau de
la Jugio, que l'avié courouna, n'aguè uno ; la
segoundo fugué pèr lou cancelié de la republico
Flourentino, Lucius Coluzzi, qu'èro vengu
i'adurre li vot de soun païs; e mandè la tresenco
au doge de Gèno, Domenico Campofregoso, en
ié fasènt demanda de secours e de galèro pèr

la crousado que voulié alesti contro lou turc
Amurat e li Tartare, aquésti pounchejant, despièi quàuquis annado, alin en Dalmacio e menaçant d'envahi touto la Crestianta.
Coume autre-tèms la miolo famouso de

bras en l'èr, cridavon e se desoulavon. Toutd'un-cop, descendènt li darriéri marcho dôu
grand escalié de mabre, lou papo pareiguè :
èro pale courre un Iinçôu ; se coumprenié que
souri pitre èro gounfle e que noun poudié parla.
A sa drecho, caminavo uno mourgo, jouino e
bello, Catarino de Sieno. Elo, trelusissié de
bonur, car soun obro italiano enfin se coumplissié : enrnenavo la papauta à Roumo. Pièi
venien quàuqui cardinau : acô èro li vièi que
soun age empachavo de s'enana o bèn aquéli
que, dessoutant l'engano e vesènt dins aquelo
partènço lou malur de la Glèiso, noun voulien
ié prendre ges de part ; en plourant, beisavon li
man dôu papo e se pendoulavon à soun aubo.
Coume Gregôri anavo pausa lou pèd dins la

court, sa maire, la noblo dono de Bèu-Fort,

qu'èro dins lou vieiounge, se precipitant à soun

endavans, despeitrinado e soun péu blanc en
desordre, ié cridè : « Moun fiéu ! es contro la

Jan XXII, la camarguenco aguè lèu tôuti li

voulounta de Diéu que partes ! Avans de sourti

bôni gràci dôu papo e de sa court e la veneracioun dôu pople avignounen. Falié la vèire

d'aqueste palais, faudra que passes sus moun
cors ! » E disènt acô s'estendeguè pèr sôu i pèd

camina au travès de la vilo quand pourtavo
Gregôri en groupo, arnescado d'or e d'argènt,
touto adournado de mirau e de flo de lano
roujo e jauno. Li gènt, dôu pu liuen que la
vesien blanqueja, s'entre-disien : « Vaqui lou

de Gregôri. Soun paire, en meure tèms, lou vièi
Guihaume de Bèu-Fort, se tirassavo à si geinoun

lou leissa passa. Éu, tout-de-long dôu camin,

e lou suplicavo, en fasènt restounti l'èr de si
crid de doulour, de pas leissa ansin la douco
terro de Prouvènço ; la plus grando partido di
cardinau jougnien si preguiero i siéuno e lou
pople, que coumprenié la grando e darriero

aubouravo la man pèr benesi, e la cavalo, brandant la tèsto à la façoun di camarguen e batènt
lentamen si flanc emé sa longo co, s'avançavo

lucho que se liéuravo, redoublavo, alin, si gème
e sis ourlamen de dôu : meure, dins la moulou-

nado, coumencavo de se destr'a quàuqui crid

plan-plan entre li tiero de front courba, ufanouso, coume s'avié agu couneissènço de sa

d'ahiranco contro la mourgo Catarino. I paraulo
de sa maire, lou papo avié respoundu pèr un
senglut, e leissavo desbounda si lagremo ; courue
quaucun que vai febli, se virè de-vers l'Italiano
e semblavo ié demanda : « Dève-ti passa sus

papo ! » e subran se boutavon d'à geinoun pèr

cargo sacrado. Dins sa creniero fineto e aboundouso, entre dos benedicioun, arribavo souvènt
que lou papo passèsse, pèr caresso, si det
anela ; alor, aubourant plus aut la bato, couchant à l'arrié sis auriho, l'aguessias entendudo
batre en cadènci li calado !

Tôuti li jour èro de long tour de vilo,

ou

mitan dis estrambord poupuiàri, de gràndi ner-

lou cors de ma maire r » - « Passas ! Diéu
lou vôu ! » faguè la mourgo, blavo, e sis iue
negre lancèron dous uiau de coulèro. « Se
sourtès pas d'eici, vo`repren uc,;n lou ves-

a

no !

,&gt;

en lou vesènt s'aliuncha, moun fiéu, d'abord
que persistes, iéu te veirai plus jamai ! » * Mai,
terrifica pèr li proufecio de Catarino, éu s'avançavo de sa cavalo pèr parti.
Coume metié lou pèd dins l'estriéu qu'un page
ié tenié, la camarguenco, subran, niflant l'èr,
boumbiguè de coustat, chaurihouso e tremoulanto courre se quauco formo estranjo venié de
ié fusa davans e se boutè à-n-endiha en mandant
li dènt e reguignant couine unoendemouniado.
Fauguè, pèr faire mounta lou papo, que dous
orne di fort l'agantèsson pèr la brido e la man-

tenguèsson en ié sarrant lou mors à ié faire
sauna li barjo. Silencious, lou courtege quitè
la grand court. Catarino, encavalado, marchavo
au coustat d6u papo ; darrié seguissien li cardi-

nau, li clerc e tout l'oustau pountificau. Respoundènt i plang de la campano d'argènt, tôuti
li campano d'Avignoun, à brand, fasien ausi si
balans doulènt, e Gregôri, long di carriero, benesissié encaro un cop aquéu bon pople que
devié plus revèire. Èron arriba ansin à la
placeto d6u Limbert : deja lou papo s'engajavo
souto lou pourtau pèr sourti de la vilo, quand,
davans lou pont levadis abeissa, la cavalo, arrestado net, niflant tourna-mai l'auro à pléni narro, reculè tout-à-n-un cop sus la plaço em'un
escart tant viôulènt que Gregôri fuguè debaussa;
remountè en sello à grand peno e un clerc, pre-

nènt la bèsti pèr la brido, assajè de la faire
passa, mai, tre que fuguè ras d6u pont, s'encabrant mai coume un gimèrri, recoumencè de
recula : si flanc fernissien, sis auriho pounchudo se dreissavon, e sis iue semblavon regarda quicon alin davans . e Sant Paire, Diéu
vous fai vèire sa voulounta : partigués pas 1 »

ourlavo la foulo qu'avié segui la cavaucado.
Alor un vièi à barbo blanco, s'aprouchant, di-

guè : «Segnour Papo, sus la tèsto de mi felen,
iéu vous jure que vous enganon ! Abatès dins
la pôusso la noblo vilo que, voulountouso, vous
assoustavo : elo, sènso avé trahi la fe dounado,
perd l'espous de soun afecioun ; n'a pas cessa
d'èstre vertuouso e la leissas coume uno baudrèio pèr ana dins uno encountrado ounte vous

van trahi, ounte la Glèiso sara abandounado
à-n-un pople de fenat, ounte noun trouvarés
lis avantage qu'uno bouco enganarello vous a
prournés, mai tant d'escaufèstre e de malur que,

regretous d'Avignoun, n'en mourirés de chagrin ! Car n'es pas pèr la glôri de la glèiso dôu
Crist que vous enmenon en Itàli, mai pèr
coumpli obro de poulitico. Segnour Papo, es la
man de Diéu qu'aplanto volte destrié! »
omnia suueravit, ade1' ut rzat rr
andb recessit, nudo gectore. eurz

e

BMVR - Alcazar - Marseille

�eW..

L'AIOLI
- « Diéu vous oui: douno de parti, Sant Paire,
faguè Catarino, o vosto amo sari danado ! »

LA LIG\TO

Gregôri esperounè rudamen sa cavalo que
boumbiguè sus placo coume uno liouno, mai
que noun avancé d'un pas. Quatre clerc, en la
tirant e la butant, vouguèron la leva de plaço ;
mai elo, mourdènt e reguignant, lis aguè lèu

Moussu Pandebren, un vièi capitàni retira déu ser
vice après fi campagno d'Africo, d'Itàli emai de Prusso, poussavo l'esprit de cors enjusqu'à dire que i'avié
qu'un sôudard en Franco : fou fantassin, e qu'uno armado : la ligno. A leva d'acb, moussu Pandebren èro un

jita au sôu e ni menaço ni flatarié pousquèron ié

faire enrega leu pourtau. Courre leu mounde
ourlavon en prejitant de crid de mort contro la
mourgo, Gregôri esfraia noun vouguè demoura
plus long-tèms, e, chanjant de destrié, partiguè,
leissant sa blanco camarguenco **. Ero leu trege
de setèmbre de 1376.
Vaqui, talo que l'ai legido dins li libre, l'istôri
de la cavaloto de Gregôri XI. Courre sian à la
fèsto de Catarino de Sieno, ai vougu counta 'cô
i legèire de l'Aibli e rèndre humage, ansin, à la
bèsti franco e braveto qu'assajè de faire co qu'aurié degu coumpli, se noun èro esta un nèsci, leu
rèi de Franco d'aquelo epoco : empacha li papo
de quita Avignoun.

orne de talènt, bon patrioto e subre-tout bon prouvençau.
Si trento an de service i'avien pas fa ôublida, coume en
tant d'autre, la lengo de sa maire. Dre courre uno quiho,

l'iue viéu, fou jarret soulide, moussu Pandebren n'avié
qu'uno pichoto deco : èro dur d'auriho.
Un jour, noste capitàni aguènt besoun d'un parèu de
caussuro, anè'ncb de Zizouzèno, un courdounié que,
mau-grat que fuguèsse nascu en ribo de Durènço, parlavo que franchimand, e ié faguè :
- Bon-jour, Zizouzèno, faudrié que me faguèsses un
bon parèu de soulié ; quaucarèn de fort e de soulide.
- Nous vous ferons ça, capitaine, respoundeguè ton
courdounié ; nous avons un cuir inusable : le cuir acier.

- Lou cuirassié ! cridè moussu Pandebren, emé sa
voues de tounerro, inc parles pas d'acô qu'es bon que
pèr la parado ; pèr faire quaucarèn de bon, i'a que la
ligno ! laligno ! la ligno !!!
E, boutre de coulèro, Ion capitàni s'enanè sènso prenLOU CASCAVÈU.
dre mesure.
(Cacho-fib de 118Q3;.

Bàcus en Prouuèrço

FOLC6 DE BARONCELLI.

(Seguidai.

Quand la corgno es veirado,
Dono, fai ta fusado.

X

ES LI DEPUTA QU'AN TORT
Dins La Dépêche de Toulouso, ounte Eu Savié de Ricard

meno un tant fièr barnage pèr defèndre nèsti grèuge,
atrouvan aquésti jour, de la part d'aquéu brave, la noto
que veici :

Plusieurs instituteurs de la région m'ont écrit pour me
demander que je traite ici la question de l'enseignement de la
langue d'Oc et de l'histoire locale et régionale dans les écoles
du Midi. Ils se plaignent que, systématiquement, l'Université
s'évertue (peut-être plus même encore dans la pratique que
dans les programmes) à « dépayser » l'enfant du Midi, à en

faire un véritable étranger parmi les siens, ne sachant rien
du passé ni des oeuvres de sa race ; n'ayant acquis, - si c'est
acquérir que de savoir mal - que des notions historiques
fausses et, en toute autre chose, des conceptions tronquées ou
confuses. Nous sommes d'accord ; j'attends les documents
promis, et je tâcherai de faire l'étude demandée.

Tant que nbsti deputa, pèr lacheta o pèr desden, faran

li mut sus la questioun, Ion Menistèri - se disènt s de
l'Estrucioun Publico» - acourdara, pèr l'aparènço, depres

i Jo Flourau di Felibre de Paris, pièi de galapachoun
dounara, souto man, l'ordre i mèstre d'escolo de derraba
au Miejour sa lengo naturalo emé si tradicioun de raço.
E de qu'avancon ? A forço de vougué leva au pople li
racino que l'amarron à la terro, an fini pèr trouva, - es

verai o 's pas verai ? - de couscri que ié bramon en
francihot : A bas la patrie !
MÈSTE FRANC.

** Et dûm in palatio vellet ascendere equum. equus vix permisit ipsum ascendere, et quandô luit in vilid juxta macellum,
ex toto recusavit ipsum portare, et oportuit ascendere alium
equum, et, propter hoc, et mulla alia pericula qua posteà evenerunt in mari, co;itatnm et dictum fuit a multis quôd contra
voluntatem Dei ibat Romam. (Secunda vita Greg. XI in Balus.)

FUIETOUN DE L'AIÔLI

30

LI MEM0R1 D'UN GNARRO
La taud essacïo d ô n Rose (seguidof

.

A POULITE OULIVIÉ.

Tout passo sus la terro; fi desrèi e li maluranço soun
couine loti cabourne, duron pas toujour. Se, dins l'ôucean
ounte vivèn, un cop d'auro fai d'asard vira la barco, un
autre cop d'auro la remet lèu mai en plaço, e tau se vèi
un gréa plen de sabo faire pouncho entre dons code pèr
escala au souléu, tau souvènti-fes se vèi ton jouvènt que
trachis dins la vido emé si batedis de cor e si proumiéris
esperanço espôutido, ana, veni, en plourant, en cercant
l'anjounello qu'amavo ; e, quand espèro plus Ion bonur,
quand, tout matrassa, crèi d'avé tout perdu, za ! toutd'un-tèms, fou vènt de la destinado fou buto, ton buto
vers un rode encanta ounte, souto un noum diferènt de la
proumiero, uno autro femo casto e pure i'aparèis emé fi
mémi sourrire e la memo gràci ! Alor soun cor amaire,

courre tout Brame arrapo dins la terro en tempouro,
tourna-mai s'arrapo à l'amour; soun amo regreio de

Siéu Bàcus, iéu, aquéu qu'esvarto la tristesse,
Na de la cueisso de Jupitèr, aquéu que largo l'alegresso,
Lou parlaire melicous, fou flatejaire de l'imaginacioun,
Que de la niue fai leu jour fou mai esbléugissènt ;
Plen de cansoun pendènt la pas, siéu invesible dins fi bataio;
E me vaqui, eici, pèr destribuï fou doun divin
Is estajan di valounado e dis auturo,
Pèr palafica emé ma vigne, vôsti colo e vôsti coumbo,
E pèr faire giscla de vôsti font fou vin tant dons.

Fiéu de Crounido! Nous apelles pas anemi,
Tu, ]ou counquista ire dis Inde, nous cresegues pas d'aquéli
Que s'abrivavon emé d'espaso, e de lanço, e de crid de guerro,
Pèr resista de-bado à toun glourious avenimen
T'aman, e te voulèn caligna à pléni brassado,
Tu, errai toun armado galoio, o Rèi di delice soubeiran!
XV

0, libramen fai toun arrambage ! » - Alor fou diéu
Que pausavo sa man sus fou côu lisquet
De Pegase, à soun constat, dounè fou coumand
Aquest, coume un arc-de-sedo desplegavo sis alo di mile coulour;

Èro un espetacle di plus bèu. Un moumenet après
Li marin alegramen e douçamen,
Coume s'anavon à-n-un festenau soulenne,
Tiravon si galèro sus l'areno argentalo,
E, lôugié coume un aucèu, fou Rèi Bàcus santé sus la ribo.

Cant II.
Aquéu jour, aquelo niue, long de la ribo dentelado,
E eilamount dins fi coumbo, e avau pèr fi planuro,
Jusque bèn liuen, s'entendeguè fou chafaret magi
D'eisultacioun que ressounavo :
Lou Rèi Bàcus avié coumença soun règne galoi,
E mounte la Durènço abrivo sis aigo furiboundo
Pèr rescountra fou Rose s'encourrènt à la mar glouto,
La terrado n'èro qu'un seul estrambord, clar e for,
Un deluge de dons resson, uno flouresoun môutounanto de
[cansoun.
II

La Naturo fasié courre l'orne ; la mar,
Emé sis erso, semblavo un pitre mouvedis ;
Lis estello, eilamoundaut, emé de fernisoun argentalo,
Coume s'èron estado ébrio dôu jus genious,
Trantaiavon dins sis ourbito ; piue e cresten
Di rancaredo esbarlugavon coume de renguiero de diamant;
De sorgo alègro plouravon si perle ; uno vesioun benesido,
La pleno fàci de la lune se miraiavo dins lis aigo amourouso ;
D'auceloun cantavon soue sadou ; de floureto aubouravon soun
[calice de sentour.
(Countuniara.J

W. C. BONAPARTE-WYSE.

A sant Andriéu
Lou porc au riéu (pèr ié lava li ti ipo).

XI

Vès : ai cerca e counquista d'àutri terre ;
L'Asio a liéura si milanto mourre a moun poudé;
La Batrio, ounte mountagno escalon sus mountagno,
E forço iscleto d'encèns de la mar Indiano
An trefouli e ris en se vesènt dins ma coumpagno.
Vuei vène sujuga l'Oucidènt
E fou tremuda emé ma rode de liesse.
Beçaupès, o reçaupès la benedicioun la mai sacrado !
Enchusclas-vous de moun jus, fou neitar di benurous !
XII

Vaqui menu armado, noumbrouso autant que fi grun de la sable :

Noun arribo eici emé d'espaso, emé d'espiéu, emé de lanço;
Arribo emé de lumiero, emé de rampau de nerto dins fi man,
Emé de cansouneto, d'estrambord e de danso folo.
Mi servitour soun de faune, - fou vièi Selen De femo blanquinello, à cambo souple, qu'an lis lue estela,
Li teté round divinamen, - e de satire galejaire,
E de Pan que flahutejon, e de ninfo que fan resclanti l'or di
[timbale.
XIII

0 que sarié la Terro sènso fou Soulèu d'or?
0 que sarié la vide sènso fou vin rose ?
Iéu em'Apouloun, emé Ion Soulèu, fasèn qu'un,
E aquesto coupe pleno de vin es leu simbèu misti
De nosto tres-unico majesta divine.
Lou Sournun, leu Pegin, l'Ourrour soun la destinado
Di pàuris uman, jita eiçabas pèr se coumbouri e s'entrista.
Mai veici fou coutèu que tranco fou nous negras de la vide,
L'anoudin esbarlugant que dauro la mascaraduro vilo de la
[terre

Pescanà l'asarddins leu Cacho-fié aquesto balade, qu'es
d'un drole de quatorge an, escoulan au Pichet Semenàri
d'Avignoun. Acb fai vèire que i'a d'espèro dins fi jouinet
e qu'en Prouvènço se trovo urousamen d'escolo ounte
fou prouvençau es en ounour.
LOU PICHOT SAVOUIARD
(BALAD O)

Dins uno masuro coume se n'atrovo encaro forço en

Savoio, dins aquéli païs que la nèu tèn enseveli au

mens vue mes de l'an, uno pauro femo, ageinouiado i
pèd d'uno crous de bos, prègo e plouro.

A constat d'elo, un enfant de sèt an, bèu courre un
angeloun, la regarde, amudi e d'un èr esmougu. De grossi
lagremo perfejjon sus si gauto rose, courre fai, leu matin,
l'eigagno sus li flour. La maire plouro e l'enfant tambèn.
Lou paire es mort i'aquàuqui jour, e la pauro véuso es
are sèns ressourso, sènso argènt e sènso pan. Coume vai
faire pèr nourri soun bèl enfantoun ? Aquéu soucit l'acipo

e la bourello. Vaqui perqué, ageinouiado i pèd d'uno
crous de bos, la pauro femo prègo e plouro.
La bono maire a proun uno idèio : aquelo de manda

soun drole en Franço, toujour espitaliero, enjusqu 'au
printèms revengu ! Mai, se d'àutri an Ion courage d'embandi sis enfant sènso n'en ressenti grand douleur, elo,
pecaire, saup que prega e ploura.
Pamens, après aguéprega e ploura, la pauro femoatrovo
la forço de dire à soun fiéu : « Parte, moun enfant ; vai,
vers la grando vilo. Vai faire dansa la marmoto en van-

XIV

tant à la porto dôu riche. Belèu qu'en te vesènt aura

Aguènt parla ansindo, s'arrestè. Mai, eilabas sus fou ribage
E eilamount sus li colo, uno cridadisso tumultouso s'enaurè,
Disènt la bèn-vengudo : « Bèn-vengu siés milo e mile cep,

pieta de tu. Se leu làngui te pren e que pènses à iéu, te
recoumande uno cause, moun enfant : Prègo ! »
L'enfant pren sa marmoto e s'envai. Sa maire leu se-

es urous e fièr e, sèns leu saupre, d'esperéu arribo à
faire un brasage d'amo e de vide que ié grandira soun
nouvèl amour, car dins la segoundo calignairis es-que

- Coume! alor voulès que vous quite, que vous laisse
aqui tout soulet ! Paire Boutignan, ié pensas pas, vous
que m'avès sauva la vido !

l'aura pas de-longo un pan de la proumiero ?
A quàuqui jour d'aqui, alor qu'ère encaro tout pachicous de ma negado, gardavian li fedo long de la grand
draio dis Amourié ; Ion baile Boutignan èro soucitous,
devinave que se penavo sus ma sauta ; me vesié triste,
magagna, sènso voio, emé d'iue toujour esmara, toujour
englouti dins fou vuide.
- Sabes pas, Brisquimi, ço qu'avèn pensa'me Estièine?

- Que siés badau, moun drole, res nous empachara
de nous vèire ! es que vendrai pas au païs? E tu, ]ou

me faguè fou pastre en se sarrant de iéu, avèn pensa,
moun drole, que beléu t'agradarié d'ana passa quàuqui
tèms à Bello-Gardo; enté de soun bèu-paire Dupui, emé
Piset, sariés pas man, sabes ? poudriés aprene à lavoura,
veiriés un pan plus souvènt fou vièi Salumè, ta sorre, ti
fraire, jougariés emé fi jéuini cambarado ; pièi li vendémi vendrien, manjariés de rasin, te refariés un pau la
santa, coumprenes? N'as de besoun, moun enfant. E ton baile Boutignan pèr miés me decida :
- Ve, me fasié, se vos faire li vendémi à Bello-Gardo,

en liogo d'èstre tèune coume siés, t'aproumete que la
trempe sara pas dins li boute que nous revendras emé de

gante coume acb ! E Ion brave orne, pèr miés me faire vèire coume sariéu,

barravo si labro em' acb 'mé soun alen s'enflavo li

dimenche, en te permenant, poudras pas t'agandi enjusquo eici? Alor, alor, mancarié plus qu'aquelo... Anen,
vai, decido-te, Brisquimi, vai à Bello-Garde. -

E leu lendeman, après i'aguedre fa mis à-diéu-sïas,
mountère sus la carriolo, au constat d'Estièine e reprenguère Ion camin de Bello-Gardo.

Quant de les rvirère pas la tèsto dôu coustat de la
Jasso de Brounzét, dôu constat di Caisso e dôu coustat
de la Reiranglado ! Quant de cep, avans d'agué franqui
fou tenemen dôu mas, mis iue lagremous me retraguèron,
dins fi rai dôu soulèu que mountavo, l'image de Mirano
qu'eilalin à travès prat, dins lis aubo, lis hume e li tamarisso, patusclavo en me soupant : Brisquimi ! Brisquimi !

E alor, oh ! ço qu'es l'imaginacioun ! me revenguèron
en troupo tôuti si paraulo, e alor la sentiguère, coume
s'erian esta 'ncaro dins leu mouloun de fen, touto vivo
sus moun cor. Si gauto brulavon li miéuno, ma man
sarravo sa pousseto e mi labro cercavon, folo d'enchuscle, li bouco abrado de ma Miraneto qu'ai ! las ! de longtèms, long-tèms encaro, deviéu plus revèire...

gauto.

- Arien, vai, reprenié, seguis mi counsèu, e me diras

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔL I
guis dis iue tant liuen que pbu. Quand soun fiéu a despareigu e que pbu plus lou segui que pèr la pensado, intro dins la masuro e, s'ageinouiant i pèd d'uno crous de
bos, la pauro femo prègo e plouro.

........... ...................................

Un mes après, dison dins Paris qu'un enfant de sèt à

vuech an es esta trouva mort souto leu porge d'uno
glèiso, sa marmoto agroumelido à constat d'éu. Lou drou-

loun tèn sus si labro uno pichoto trous d'argènt. Coume
es vengu de liuen, de-un lou recounèis.
E dôu tèms que, segui d'un simple coumessàri, leu pichot savouiard vai, liuen de soun païs, dourmi soun darrié soin, dinsuno masuro de la Savoio, ageinouiado i pèd
d'une crous de bos, sa pauro maire prègo e plouro.
MARIUS JOUVEAU,
escoulan au Pichot Semenàri d'Avignoun.

(Cacho- fiè de 1893.)

Lou mes de l'Avènt,
De plueio o de vènt.
A LA MISTERIOUSO.

En un vèspre d'ardour e de malancounié,
'Mé la coumpliceta dôu segren de l'autouno
Nous sian espaceja, grèu e superbe, au mié
D'un pop le en dassarié que ta noublesso estouno.
Avèn pas vist sa fèsto à nos te entour cantant
Passavian desdegnous di gau estalouirado,
Groussiero ; - e tôuti dous sentian au meine istant
Greia dins nôsti cor de soulènni pensado

2

Après Muret, après Toulouso,
Après li guerro doulourouso
Vejeici leu Revenge sont !
Après Muret, après Toulouso,
Vèngon li lucho sènso sana !
Avèn ploura proun tèms la mort dôu rèi En Pèire
E flouai la toumbo di rèire ;
Quau parlo encaro de Mount-Fort ?
Lou cèu es blu, leu soulèu briho,
La batèsto sara leialo, o nza patrio,
Car tôuti li traite soun mort !

As proun viscu, etc...
E zôu ! aluminen li czmo,
Que picon lis ouro subffino
Au clouchié de la Liberia,
E zéu ! aluminen li cimo,
Que l'alauveto vai canter !
Lou trigos di cadeno au brande di campano
Se inesclo dins la tremountano,
Lou Mistrau passo, senglutant...
Aubouro-te, raço latino,
Avèn cauca proun tèms leu rasin dins la Lino

Pèr béure leu vin en cantant !
As proun viscu de dôu e de tristesso,
Las ! as prouva plega leu coutet :
Coumtesso, coumtesso, couintesso,
Lèvo-te !
FÈLIS LESCURE.

En fraso tremoulanto à nôsti labro. Afri,
Me chalave au resson de ta voues en musico

MARIUS ANDRÉ.

AVIGNOUN. - Es au-jour-d'uei dimenche que Don Sa-

vié de Fourviero douno à la glèiso di Carme, à l'ôucasioun de l'inaguracioun di nouvèllis ourgueno, lou Panegiri prouvençau de Santo Cecilo. Li carto reservado

soun, parèis, estado enlevado e s'espèron à vèire la glèiso
envahido dos o tres ouro avans la ceremounié. L'infatigable paire blanc dounavo la semano passado à Cavaioun lou panegiri de sant Veran ; dijbu èro à-z-Ais,

ouate, dins l'oustau di' Pichôti Sorre di paure, davans
A Fr LIS GRAS.

Auto ! pèr l'amour de la Cause !
l'a de souspir souto la lauso,
E lis aut ciprès an Houri;
Auto ! pèr l'amour de la Causo
l'a de souspir emé de crid.
Li traite avien di que la Coumtesso èro anorto;
La Liberta passo pèr orto
E la Justiço la seguis.
Arrèsto-te, Liberta santo,
La coupe de l'esclau es pleno errai versanto,
E vos plus béure, o moun païs !
As proun viscu de dôu e de tristesso,
Las ! as proun plega leu coutet :
Coumtesso, couintesso, coumtesso,
Lèvo-te !

Lèvo-le dins la pas dis aubre
Toumbant sus la glôri di maubre
Pins la resplendour dôu soulèu,
Lèvo-te dins la pas dis aubre
E dins la cansoun dis aucèu
Avèn-ti pas des fa li ple de toun susàri
E boufa la vido, o Lazàri,
Boufa la vido dins toun cor
Aubouro-te, ferouge, alabre...
Li traite avien di que n'ères plus qu'un cadabre,
Fai ié vèire que siés pas mort!

I bràvi gènt d'4uvergno.
S'en ivèr leu bon Diéu jito un mantèu de nèu
Sus leu grau que l'orne sevneno,

Entre tduti acaten li pàuris Ourfanèu,

Qu'acd 's toit grau de nosto nieno !
F. MISTRAL.

MARSIRO. - Lou banquet autounau de 1'Escolo de la
Mar aura lib, aquest an, à l'Hotel de Marsiho, vuei 27 de
nouvèmbre, à miejour, soute la presidènci de Na Marie
Girard, rèino dôu Felibrige.
La vèio, En Marius Girard emé sa fiho Na Marie avien
presida, à-z-Ais,uno felibrejado de l'Escolo de Lar.

- M. L. Constans reprendra soun cours de literaturo

prouvençalo à la Faculta di Sciènci de Marsiho, leu 6 de

desèmbre que vèn, à 4 ouro de tantost. Tratara aquest
an De l'enfluènci de la literaturo prouvençalo au mejanaga, en Itàli, en Espagno, en Alemagno e en Franço. E
counsacrara uno jouncho à la revisto dis armana prouvençau que soun en trin de pouncheja.
BARCILOUNO. - Aquest mes de Mai que vèn (1893),
leu Counsistbri di Jo Mourait de Catalougno vai celebra
leu cinquen centenàri de la foundacioun d'aquéli Jo, que
fuguèron establi i'a cinq cènts an à Barcilouno sus lou
retipe d'aquéli de Dono Clemènço à Toulouso. E pèr sou-

l'archevesque e Mounsegne Ricard, au mitan d'un clergié
noumbrous, a fa flbri eiué soun sermoun sus li Soufrènço
dbu Crist à prepaus de l'inaguracioun d'un camin de Crous.
L'obro prouvençalo dôn Paire Savié es mai que grando :
a deja reiissi à founda, pèr tôuti lis an, à l'aveni, tres ser-

moun prouvençau dins tres vile impourtanto de Prouvènço : un à Sant-Jaque de Tarascoun, leu panegiri de
saut Sifrèn à Carpentras, aquéu de sant Veran à Cavaioun. Acb fai vèire leu camin qu'a fa dins leu clergié
parrouquian l'idèio prouvençalo.
Eici, en Avignoun, remercianMounsen l'abat de Ter-

ris de nous proucura de tèms en tèms fou plesi d'en-

tèndre leu celèbre paire blanc. Esperen que soun eisèmple Sara segui pèr lis àutri curat de la vile.
Nous fan assaupre tambèn que li jouvènt de l'Obro de
la Jouinesso jougaran, dins la sallo dôu Grand-Paradis, la
pastouralo de Don Savié.
PARIS. -Li quatre soucieta prouvençalo que veici: La
Cigalo, Lou Peirôu, La Sartan e La Baudufo, se soun
rejouncho à taulo e regalado l'autre jour pèr faire fèsto à
Pau Maurou, leu béa gravaire avignounen, qu'a counquist aquest an la Medaio d'Or don Saloun e aganta la
Crous de la Legioun d'Ounour. Au dessèr, leu dôutour
A. Pellissier, de Sant-Roumié, a fa clanti aquest quatrin
que i'arribavo de Maiano :
Maurou, se leu Peirôu mascaro la Sartan,
Toun glourious burin la fai lusi d'autant !
Cigalo, dau ! triounflo !
E tu, Baudufo, rounflo.

Dins uno matinado cantanto, au tiatre de la Gaité,
leu bearnés Saleza a fa ausi i Parisen aquésti dos can-

soun poupulàri de soun pas, Lou roussignoulet e Lou cèu
de Pau.

AURIIIA. - Se vèn d'estampa eici, soute l'aflat di
founciounàri di Countribucioun Dirèito, e au benefice
dis Ourfanèu dôu Cantal, un album*ilustra mounte trou-

creacioun de quatre vice-presidènci - que soun atribuïdo
à las regions de Provensa, Mallorca, Rossellô y Valencia,
germanas de la Catalana. Veici li quatre titulàri que soun
esta nouma pèr aquel ounour d'aqui : En Marian Aguilô
pèr Maiorco, En Teodor Llorente pèr Valènço, En Justin
Pepratx pèr leu Roussihoun, e En Frederi Mistral pèr la
Prouvènço.
Roumo. - L'Album Coulousnben, adouba pèr leu comte
Ange de Gubernàtis à la glbri dôu descurbèire de l'Americo, vèn, courre avèn deja di, de parèisse eici à Roumo
encô de l'editour Vallardi. Tôuti li lengo dôu mounde,
captant en Cor Cristbu Couloumb, aquito soun represen-

tado pèr la propro escrituro de si proumiés escrivan.

Rèn que pèr la Prouvènço o, s'amas miés, la lengo d'O,
i'a ùni setanto autougrafe. Se pbu rèn vèire de plus riche
ni de miés reiissi qu'aquéu grand voulume in-4°, de mai
de 400 pajo, clafido d'ilustracioun - e que se pou avé
pèr une pèço de 10 franc. M. de Gubernàtis nous prègo
d'anouncia que, noun poudènt semoundre soun Albuin
Couloumben i milo coulabouradou qu'an pres part à sa
redacioun, éu a vougu dôu-mens l'ôufri i biblioutèco di
ciéuta qu'an lou miés e leu mai countribuï à soun obro,
courre Avignoun, Ais, Arle, Fourcauquié, Marsiho, Mount-

Pelié, etc. Se pbu pas èstre mai gracions, e n'en mandan
bèn gramaci au tant ilustre proufessour de l'Universita
de Roumo.

Pèr lis Avènt
Li gau canton en tout tèms.
OULEGADISSO `ROUVENÇALO
Lou CAcno-Fiô, armana prouvençau pèr fou bèl an 1893,
flouai, grana e lipet niai que ,lamai, atrenca pèr uno tiero felibrenco, 112 pajo in-12 (Carpentras, libr. Brun). Tau es lou titre
de l'armana coumtadin publica pèr li siuen e souto leu gouvèr

de l'abat [mbert, de Vaurias, e que, pèr la tregenco les, vèn
de renouvela sa plego. Li leitour de l'Aiôli counèisson lou
bon biais e la vivènto proso dôu felibre E. Imbert, e aqui,

dins leu Cacho-fid, souto de noum e d'escais-noum, cresèn, de
touto menu, aquest an se retrovon la voio e l'aboundànci que
toujour se remarco en éu.

-oPèr guierdouna la Rèino, « triptique que leu laureat di grand
Jo Flourau setenàri dediquè à la glôri de la Rèino di Pouèto
de Pro'.rvènço e de Lengadô ». Acô 's tres pouësio de Marius
André, tirado soulamen à 50 eisemplàri, mai qu'en éli tènon
proun d'ispiracioun troubadourenco pèr justifica souto la Joio

dôu Gai Sabé qu'à soun autour s'es decernido. En court de
Roumanin s'es jamai di cansoun plus douça.

-o-

Deux illustrations bas-alpines, Paul Arène et Et. Martin pèr
l'abat Amat Richaud (in-8,, Digno).

van li signature de Coppée, de Sully Prudhomrne, de

As proun viscu, etc...

Li vendémi.
A LEOUN A. DAUDET.

- Ounte arias ? ounte anas? que, esperas un pan !
- Ah ! pas mai, avèn pas leu tèms... Anan en cerco
de vendemiaire, acoumençan deman, sabès, se voulès
èstre di nostre? Nous manco un carrejo-banastoun e, se
poudias veni - e o, moun bon, - acb sarié coucagno,
boudiéu ! Avèn Cachimboi, Matiéu de Saumano, Peiret

de Gargamèu, Ginèu de Brulo-sang, quatre bèu farcejaire
que counouissès. Coume femo auren Malen de Bibeto,
Feliso dôu Ploumet, Angelico de Blanchoun, Menoureto,
Louviso, Margarido, rèn que de poulit mourre que vous
farien rire uno broco !... Arien, sarés-ti di nostre ? Se parlavo di vendémi couine d'uno fèsto ! Lou travai,
dequ'èro acô ? Res ié pensavo.
Touto l'annado li baile e li beilesso s'inchaientavon à

saupre aquéli que sarien o sarien pas de si bando. Li
femo, vièio o jouino, tout courdurant dins li vesprado
d'ivèr, n'en parlavon en fasènt bouqueto e li jouvènt,
tant urous de ié pensa, se butassavon coume de cigalas
pèr carriero.

Se parlavo mai di vendémi que de la Fiero de Beu-Caire :
- I vendémi acb ! I vendémi aqui ! Quand saren i vendémi ! Quand vendran li vendémi ! Quouro sian i ven-

démi ? -

Silvestre, de Leconte de Lisle, de Saint-Saëns e autre. lé
destouscan peréu aqueste quatrin prouvençau :

lennisa encaro mai la fèsto, que sara naciounalo pèr
touto la lengo d'O, leu Counsistbri Catalan a decida la

As proun viscu, etc...

Qu'uno santo emoucioun faguè sourge e Houri

E te disiéu de ra ive estrange, - quand, subran,
Ensèn levant lis iue au cèu, nous teiserian
Pèr ausi leu councert dis estello magico.

Jules Simon, d'Aleissandre Dumas, de Legouvé, d'Armand

Ah! ah ! èro pas trop lèu, li vendémi soun aqui, li
vendémi soun arribado! E li cournudo des_lesido soun
arrenguierado long dôu riéu ; li trouiadouiiro s'embugor. ;

li pastiero, li tèndo se layon ; li tinau, li tinoun s'estiragnon, s'escoubon, se netejon ; li panié se corton, s'espbusson ; li coutèu croubu s'amolon, e que sabe ién
encaro !
Es lou Bicho que cour d'amount, leu Camard que trepo

d'avau. Tè tu, tè iéu, Ginèsto brassejo, Babiho crido :
« Avès proun de semau? Manco pas de cournudo? Oublidés pas la pale de bos !

»

E zôu d'aqui, e zôu d'eilai, li gènt soun à noun plus,
boufon, van e vènon dins un estanche d'abiho. Eh! que
couio ! Fai bèu tèms, ion soulèu donne sus li blanquiero,
dau ! dau ! nous despachen, double diéune ! que li clareto moustejarien trop !
- A tu, Massapan ! à tu, Jacas de Menouret ! E pin !
pan ! patapin ! patapan ! - Es leu vièi Biesso que des-

greso ii foudre e li boute. E, pin pan, poun ! patapin,
!

patapan ! boum ! Es Mount-Brun crue li fai vira, lis assèto

o li ciéuclo... Boudiéu, quete rebaladis quete sagan !
quete bourlisse de que? de tout ! Brut de cournudo, brut
de pastiero, brut de mastro, d'escaleto, de cournudoun,
de panié. Oh ! santo bono Maire dis Ange ! n'en voulès
mai de brut? Li ganche di carreto fan : « Brin ! grau ! »
li rodo bacellon, li destré mau ensahina cracinon sus li
calado ; es de gènt que se sonon, es de jouvènt, de jouvènto que canton ! Es leu brama d'un chivau, d'un
mibu, es leu sibla d'un ase, es li top de fouit que peton,
li cascavèu, li sounaio, h soubarbo que jogon, que brun!

zinon ! E tout acb vous plais e vous agrado tant-e-pièi-mai

que d'un pan, en vesènt balança la tèsto di coulas di
miolo i bacelainen di rode, alegramen vous metrias à

-o-

sauta, à dansa, fuguèsse que pèr tène tèsto i galant carretié que, tônti moustafa, gravato e capèu à la gandaro,
s'envan en siblant de bèus èr, asseta sus li faudo !
Oh ! li bèu vendemiage d'antan ! leu bèu tèms ! la
bello vidasse !

Que fasié gau de vèire passa li trouiaire, bras e cambo
reboustiha, la pale de bos, lis esclop tenchura de moust,
li boutëu empega de grig.ioun e de pèu de rasin ! que
fasié gau vèire li mousco e li guèspo agarri li trouiaire
au soulèu !
E qu'èron bèu li destregnèire ! Vese encaro Trouchau
planta sènso camiso au founs d'un tinau; cargo li cournudoun, li braio reboundado enjusquo au geinoul ; ié
vai tant que pbu n'en faire ; boufo, suso, e quand, dins

un esfors, bandis amount sus li post lou cournudoun
carga : fli flou ! leu moust regisclo en l'èr dins li rai
d'or, qu'engoulisson la fenèstro dôu tinau. Lou grand
Macaco, emé soun grand capéa de tuer e sa telo-cirado
que ié pare la camiso davans-darrié, va! e vèn en cour!

rènt, carrejo li cournudoun au baile Salumè que mounto
la prènso ! Couquin de sort ! la poulido prènso ! Anen !
à la barre ! à la barre ! E zôu ! que li viseto viron ! e zôu
que leu vin raque dôu destré dins li cournudo !
D'enterin dins li vigne d'alin, d'amount, d'aqui, d'eilai,

de pertout ounte que lis iue se viron, au Plagnbu, en
Costo-Roujo, au Trepo-Loup, en Costo-Canet, se vèi que
chourmo galoio e bando fouligaudo.
(A seguil.

BATISTO BONNET.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI

4

Biarnés e Gascoun, Henri IV e Bincens de Paule (1608), un

dialogue esquist, viéu e rapide, entre leu grand rèi e fou
grand sant, pèr Isidor Salles, 19 pajo in-8' (Lapny, empr.
Colin), tira de la Revue félibréenne. Acô, i'a pas de dire, es
dôu pessu e dôu dessus.
Leu jujamen, la coundanacien e la mouert de Caramentran,

meloudramo bourlesc en 1 ate e en vers, per A. Carnaud,

paraulo e musico d'éu. Vèn de parèisse à Marsiho, en carriero
de la Crous d'Or, n' 5.
Dins LA CIGALO D'OR : La question n felibrenco, Counten-

nous pèr A. Arnavielle ; Jano pèr L. Rournieux ; A la rèino
ddu Felibrige, ôurnage pouëti d'E. Portal ; L'Atlantido, un tros
dôu pouèmo de Verdaguer tradu pèr Arnavielle ; L'espandimen
felibre°n pèr P. Mariéton ; Guilhoume e Jan, dos sourneto
culido pèr P. Redonnel ; Batèsto de taures pèr P. L'Estiéu,
etc. Uno bono resoun que trouvait dins fou journau d'Arnavielle : a La poulitico après nautre leu deluge es pas la nostro,
car se leissavian faire fi centralisaire, vôsti bèu vers, o pantaiaire, quan fi legirié deman ? s
- Dins LE CoualuEit DU MIDI, d'Avignoun : Les artistes
avignonais : M. Auguste Palun, charradisso sus l'eicelènt
aquarelisto avignounen à prepaus (le soue libre Conseils aux
jeunes aquarellistes pèr E. Niel ; uno crounico sus loti Cache-fici.
- Dins LA CHRONIQUE DE VAUCLUSE, de Carpentras
Chronique félibréenne pèr L. E.
- Dins LES TABLETTES D'ALAIS: Le Duché d'Uuès pèr L. de
Sarrau d'Allard.
Dins LA SARTAN : Mëste J. J. Suchet leu flapie pintre pèr
L. routard; Lou, tèms de la Santo pèr Rimo-Sausso ; Menehi
d'un pasto-mourtié per Mèste Alessi ; Charrarié sus la lune pèr
B. Artou ; Au palais de justici pèr La Sinso ; Lei gusasso, cansoun de J. Gasquet.
- Dins LE SOLEIL DU MIDI : La partènço di couscri pèr L.

- Dins L'ÉCLAIR de Mount-Pelié : Colomb et la ville de

- Dins LE PETIT VAR : Uno letro de P. Coffinières, esplicativo dôu Felibrige.
- Dins Lou FELIBBRIGE de J. Monné : L'assemblado generalo
de la Manten?nço de Prouyènro (seguido e fin).
- Dins LA GAZETTE DE FRANCE : La traducioun franceso de
Lou Paure, Pèr vendémio, Ma trous
Li sounjarello, La
folo de J. Rouinanille.
- Dins LA HAUTE LOIRE : Roumanille e lis Oubreto pèr F.
Fertiault ; Lou Bon-Diéu e saut Pèire, tèste e,traducioun franceso.
- Dins LES ÉCHOS DE TAMARIS : Les échos de Tamaris et le
Félibrige pèr P. Coffinières ; La cansoun de la Counitesso pèr

riage de Mirabèu (1772. M. Al. Mouttet que publico aquéu
doucumen, ié cite à souri sujèt aquest dire d'antan : Les pères

de Provence ne donnent rien à leurs enfants en les mariant; les
pères d'Aix se font donner quelque chose.
- Dins L'ÉCHO DE LA CoRRf zs, : La renaissance félibréenne,

counferènci de M. R. Laborde, facho à Paris, davans la'a soucieta de la « Ruche Corrézienne u ; La libre et chabesal pèr F.
Bonnélye ; Lou rou.ssignoulet e leu bargzer, cansoun poupulàri.
- Dins LA GAZETTE DU MIDI: Mistral à l'Académie.

- Dins LE CONCILIATEUR DE LA CORRÈZE de Brive: Félibres

et abeilles.
- Dins L'HoMMF DE BRONZE d'Arle : Li vanèu de M. leu

carat de Lansa pèr L.-J. Gantier; Repentirnen pèr I. C. ; Gramacii pèr Mèste Eisseto.
- Dins LE MÉMORIAL D'Arx : Couloumh e Prouvènço pèr A.
de Gagnaud (reproudu de l'Aiôlil.

coumprene que l'agon chanja de placo, i'a li grand travai, i'a leu celèbre K-Cius, i'a la Bartalasso, la Font de
Vau-Cluso, e enfin l'apoutebsi dôu Centenàri. Mai leu

- Dins LA REVUE BRITANNIQUE : article sus Lis Oubreto de
Roumanille e l'Arnrana,T rouven,çau de 1893.
Dins LA VEU DE CATALUNYA : Un diseurs regionalista,

plus galant, segur, es quand represènton l'ilustre Calamèu;
aquéu d'aqui l'an pas passa à constat ! Sa course de bibu
vous fai mouri de rire ; lou plus galant es la sceno prouvencalo e la cansoun Messe au lié di dons sarjant de vile

traducioun dôu discours prouvençau fa pèr Charle Maurras à
l'acamp de Manosco ; Un felibre suis, tradu de l' Airili.

enlevado de plan de mèstre per Messiés Chevalier e

- Pins LA RENAIXENSA de Barcilouno : Lis Oubreto de Rou-

Niquet, es la vièio avignounenco en couifo de piquro, es

manille, estùdi pèr C. Bosch de la Trinxeria.
- Dins LA NuovA SICILIA de Palermo: Bibliografia sus
l'Arniana prouvençau, leu Troues de prose de Martin, L'n onze
qu'a de principi de Raimbault, emé ]ou soumàri de quàuqui
journau prouvençau pareigu dins la quingenado. tout acô pèr

enfin la sceno di journau, poulidamen representa pèr

aquéli danlo. Noste Aiôli i'es retra coume se pbu pas miés
per une toute pènto e poulido chatouno, Madamisello Julia:

la beurias dins un vèire d'aigo quand, s'avançant vers
l'estrangié que i'a demanda quau èro, ié respond : «Iéu,

E. Portal; Noutiço sus fou felibre L. de Sarran d'Allard pèr
E. Carli.

Moussu, siéu leu journau l'Aièli que vai cremant tres fes
pèr mes ».
L'Aidli i'a pourgi'n bèu bouquet de rose e de viéuleto. Es
gracieuse tambèn mai-que-mai MadamiselloLagrèzequand
esplico à l'estrangié, que n'es proubablamen pas prouvençau : « C'est l'Air li, journal provençal, direction et
administration au Palais du Roure à Avignon. » L'Aiôli
remercie aquéli dos poulidi fado e ié baise li man.

LOU .SABOUN DI «ALIGNAIRE
Dôu Mikadè se Ineno proun rumeur,
E n'an pas tort : vos faire jo que dure ?
Pèr toua galant, mignoto, fai t'adurre
Un massapan d'aquéu saboun d'amour.

- Dins LE FORUM RLPUBLICAIN : Gramari, au nou;n di

i'a la Vigne , qu'es Madamisello Barelly, e qu'ôufris au
publi vin de Castèu-Nbu e Moussous dôu Coumtat, i'a li
pàuri boulengié que se vènon doulenta contre la Boulenjarié-Moudèle, i'a degalejado sus li pèço de tiatre d'aquest
an, i'a 'no batèsto entre leu Gaz e l'Eleitricita, qu'es mai
que gènto ciné Madamisello Lafaille, aquelo que canto
tant deliciousamen la Cansoun di Cigalo, e que se trovo
tout-à-n-un cep courounado de lumiero, i'a pièi leu Rose e
la Sourgueto, boulegueto e cascaiarello, qu'es Rèino Sainti,
i'a Crihoun que descènd de soun pedestau e que pbu pas

F.Lescure.

routard.

Picluiti Sorre di paure, à Moussu J. A. pèr Mèste Eisseto ; Marino pèr R. Seyssaud.
- Dins LE DIMANCHE : Félix Gras, le romancero provençal,
estùdi pèr H. Ner.
- Dins LE LENGODOUCIAN punis soue ndstris aujols' pèr
Nap. Peyrat A-n-Tnric Ner peu P. T Estiéu ; Bouno cloute
pèr P. Vie ; Pour la Cause pèr L. Vergne; Mouvement fédéraliste pèr X. de R. ; Mirabeau fédéraliste, etc.
- Dins LA REVUE SEXTIENNE: Lou coantrat e l'ate de ma-

l

Montpellier.

Fabricant: Fèlis EYDOUx. - MARSIRO.

Se l'autour de l'opera de Galatèio canto ansin: « Lou
vin, leu vin es un tresor divin! » es que, de-tout-segur, a

Se vènd dins t6uti li bons oustau.

tasta leu vin de

TIA R1 DI VARIIC+ TA
Ah ! moun paure Grand Tiatre posmanja de regardello !

L'OUSTAII VÀL. URECT

vii i Varieta, quau voulès, diàussi, que se vague faire es-

à BOURDÈUS, Carriero Casemajor, 46.

(Aigo-ardènt de la Jamaïco, Rum, etc.)

Enté de tant galànti cause coume s'entènd e couine se

trassa lis auriho à tant pèr ouro de l'autre man de la

Es force de créire, peréu, que se l'Oustau Malaurent
aguèsse eisista, es en soun bon vin de vigno, qu'esbrihaudo dins leu pot couine leu rubis, que vous caufo
leu cor e vous fai peteja l'esperit, que leu Bon Diéu
aurié chanja l'aigo di nbvi de Cana.
Moussu Malaurent acepto de representant dins tôuti li
vile mounte n'a encaro ges, e se pbu dire qu'es un plesi

Grand Place ?

Tôuti li jour quaucarèn de nbu : divèndre ère la fameuse recisto de fin de l'an que coumencavo, e i'avié
tant de mounde qu'aurias pas pouscu plaça 'ne espinglo.
Li Varieta, deliciousamen encarnado dins la mi nonne e
ravissènto Madamisello Lagrèze, fan desfiela davans un
estrangié, force hèn representa pèr Moussu Provost,
touti lis evenimen marcant de l'annado emé li principàli
figure avignounenco. La sceno se passe sus leu . Pont
d'Avignoun retra au viéu pèr leu decor e rèn manco à la
coumèdi : i'a fi panturlo, que Midamisello Guerrard e
Lafaille se cargon de lis engaugna de la belle facoun, i'a

de faire d'afaire em'éu.

S'adreissa, pèr rensignamen, au burèu de l'Aiôli.
Lou gerènt : FoLCô I)E BARONCELLI.

li moussurot, l'a leu roundèu di carriero dôu vièi Avignoun,

En Avignoun, empremarié di fraire BÉGUIN.

LA REVUE FÈLIBRÊENNE

INS MOUSSEUX

SETENCO ANNADO. - Publicacioun lilerctri, franco prouvencalo, soute la direicioun
de Pau Mariéton, cancelié dôu Felibrige, pare issènt ton 15 de chasque mes.

Un an : 10 fr. ; 6 mes : 6 fr. - Burèu e amenistracioun, à Paris, 9, rue Richepanse.

M. G.-A.
Marco depausado.

li

ATA

L

Chi

RÂ-ÊI

PROPRIÉTAIRES

DE L' 3AD1
DI TR
Per O TJGNEY (Jura).

AU MÈU DE SAP N, AU BAUME DE TOLU, EM' I PLANTO DE MOUNTAGNO,
Lou mai eficàci e leu mai agradiéu di remèdi pèr vous leva leu toussi, li raumas,
Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu li mai/
de gorjo, li catàrri e, pèr tout dire, lis afecioun di brouncho e di pôumoun.
amaduro e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dîo, d'Eirago e de CastèuSe vèndon. : en Avignoun à la farmacio BOUYAC, carriero de Sant-Agricô,

Reinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baume, - i'aguèsse pas dins ,em' à la farmacio CARBONNEL, 14, carriero Saunarié ; - à Nlarsiho à la farleu negbci un champagno-prouvençau. Esperavian....
macie CENTRALO, carriero de Sant-Doatmenge; - à Cano à la farmacio TAJASQUE,
Gràci à l'ounourable oustau de Ni. G.-A. L A1i.U\T, poudèn dire qu'esperan 21, cas'riero Centralo.
COS'FO 1 liane Z ;O.
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'are, un vin ounèste, linde, amistous,
regale de noço e de festin, vin capitàni, viéu couine la poudre : fai parti leu tap
coume un canoun li boulet, finalamen vin digne d'axé pèr lusènto marco l'Estello de

Mai... es pas besonn de lou faire moussa :

PERS3

V

T

-- 2fr.50
Nôstis espedicioun soun facho franco de

Grand Mousseux du Comtat, Extra dry (goût anglais)..

la fiole,

3 fr.
3 fr.

mi-sec (goût français)....

S'ESPEDIS :
En miejo-caisse
o mié-panié

de 6 fiolo, o 12 miéji-fiolo,
o 24 quart de fiole.

de 12 fiolo, o 24 miéji-fiolo,
En caisse
o 24 quart de fiolo.
o panié
En double caisso de 25 fiolo,o 50 miéji-fiolo,
En double panié 5 o 50 quart de fiole.

port, gare d'Avignoun, embalage perdu. Se
page en tracho à 90 jour, sènso escomte, o

bèu 15 jour 2 /o. Li dre d'intrado e de
regio arregardon leu croumpaire.

el-

sage :
A toun apetis se vos donna d'ale
E se vos donna de joie à toun cor,

Quand vas au cafè, laisse la verdalo

E pren leu Vin d'or, e béu leu Vin d'or.

Encô de Louis FER.BER e fiée,

à l.ioun, plaq o st Pothin, 1.4

A l'arribado, li fiolo dèvon èstre sougnousamen couchado clins un endré fresqueirous.

"'

POUTT]DAL DO EN 1876

T In

SOURCES MIREILLE

1 , à la carriero Grando-Saunarié, 1, en A JIG11 0IuX

Demandas

Par excellence

La Caisse (le

boureines,25 ïr. prise à Vals

Ânfls;sTRATI3 é, î ii,vf,SiliS : 8, rue S`-Augustin, Paris

Espedicioun franco de port et d'embalage.

Veule dans Ions las les,&gt; .,'.,;. xx 'f'11 i abPS et Pharm.

Vs0

MADAMO

glou 4achir bau tar ihés

sollYER:1INE

pour l'Estomac

Basin e bevèndo. -- Sucre pèr vendéini.

'l

Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es asst:-oura
Dins li son èu estràni,
Pèr bé i e risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.
Se vènd Zi fer. la boutiho, à Paris
balouard Haussmann, 41, farmaclo Mariani

0j EAU DE TABLE

Grando va7'iela de counservo de viando ciné de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

(MOpô e Pr,yn

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr donna de toun, pèr faire
dige i, per adouba la voues, superiour en tout
au vin de Quinquina e agradiéu en bouco
coume leu vin de Castèu-Nbu.

Tonique, Digestive, Reconstituante

OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈR VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

bougio.

VIN MARIANT

un aperitiéu plus fin que t6uti li A LA COCA D®U PEROU
Madèro - e qu'a fa dire à-n-un vièi

MOUSSO TOUT SOULET.

Grand 1®IIousseux, Muscat de Provence, carte or............

'R

LU VI

la bello co.

la mai amourouso di Pipo, en racino de
bruse.
S'atror'o en Avignoun, au magasin Desayes.

IMBERT

DIAN0

1_1iODO

A IGNOUN -- 4, carriero de Sant-Agrico'3 4 - AVIGNOUN
Aqui se trovo li plus poulit CAPÈU DE DONO que janiai ma,i
.1n frln n nnaaonlr rrcrri pin

;

Il

Loucacioun de piano. -- Piano nôu e d'ôucasioun. -- Musico
sus coumando dins Ii 24 ouzo.
_

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="278299">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="278300">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="278301">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="445135">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278272">
              <text>L'Aiòli. - Annado 02, n°069 (Nouvèmbre 1892)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278273">
              <text>L'Aiòli. - Annado 02, n°069 (Nouvèmbre 1892) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278274">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278275">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278276">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278278">
              <text>Soixante-neuvi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278279">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278283">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278284">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278285">
              <text>1892-11-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278286">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278287">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278288">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/3869d8cd71fcc599a64db1d29aa170f7.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278289">
              <text>&lt;a href="http://www.sudoc.fr/039062376" target="_blank" rel="noopener"&gt;http://www.sudoc.fr/039062376&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278290">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278291">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278292">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278293">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278294">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278295">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278297">
              <text>FOL13136_1892_069</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816546">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/4090</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278298">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="445129">
              <text>2016-06-21</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="445130">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445131">
              <text>André, Marius (1868-1927)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445132">
              <text>Mèste Franc</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445133">
              <text>Bonaparte-Wyse, William-Charles (1826-1892)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445134">
              <text>Lescure, Félix (1867-1894)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596764">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596765">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596766">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641723">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878304">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
