<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="5147" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/5147?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T19:27:40+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="94522" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/608ade9372db0a08dc7b322c32795312.JPG</src>
      <authentication>9b0996c45b0fd5342b9ccbff3aacd648</authentication>
    </file>
    <file fileId="94521" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/ece2bd0f34c648f43db5f317a1d2b6f7.JPG</src>
      <authentication>d7449a6f92a761268349bcee5b3294f1</authentication>
    </file>
    <file fileId="94523">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/3ab6ba8dd0cdf9da24b9a1049044830c.JPG</src>
      <authentication>6f5a4b04ad7652b704628554572ab726</authentication>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="8">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="260489">
                <text>RPCO : Repertòri del patrimòni cultural occitan</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="42">
    <name>Repertòri : Fichas PCI</name>
    <description/>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="309015">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="166">
        <name>Domaines Unesco</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="519629">
            <text>Pratiques sociales, rituels et événements festifs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="308997">
              <text>Le Poulain de Pézenas</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="308998">
              <text>Lo Polin de Pesenàs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309000">
              <text>Le Poulain de Pézenas</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="309001">
              <text>Lo Polin de Pesenàs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309003">
              <text>Animaux -- Folklore -- Languedoc (France)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="309004">
              <text>Carnavals -- Languedoc (France)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="309005">
              <text>Géants processionnels -- Languedoc (France)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="312592">
              <text>Légendes -- Languedoc (France)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309006">
              <text>&lt;div class="desc"&gt;&#13;
&lt;p class="intro" style="font-style: italic; text-align: justify;"&gt;C'est conjointement aux g&amp;eacute;ants du Nord, que le Poulain de P&amp;eacute;zenas fut class&amp;eacute; &amp;agrave; l'UNESCO en 2005. Toutefois, force est de constater la fr&amp;eacute;quence et l'abondance de ces animaux tot&amp;eacute;miques dans le Midi de la France en g&amp;eacute;n&amp;eacute;ral et dans le Bas-Languedoc en particulier.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;1/&amp;nbsp;&lt;strong&gt;Le Poulain, cheval de bois et de toile&lt;/strong&gt;&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;h3&gt;Le Poulain de P&amp;eacute;zenas, cheval de bois et de toile&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;La structure du poulain de P&amp;eacute;zenas est similaire &amp;agrave; bien d'autres exemples de chevaux de bois. Elle &amp;eacute;tait &amp;agrave; l'origine faite de bois, probablement de ch&amp;acirc;taignier, couverte d'une vaste toile bleue portant des embl&amp;egrave;mes dont la nature changea au gr&amp;eacute; des &amp;eacute;volutions politiques.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;La toile bleue du Poulain affiche ainsi en alternance les couleurs de la royaut&amp;eacute;, de la R&amp;eacute;publique ou les abeilles imp&amp;eacute;riales. Le Poulain rassemblant derri&amp;egrave;re lui la communaut&amp;eacute; pisc&amp;eacute;noise (les pisc&amp;eacute;nois sont les habitants de P&amp;eacute;zenas), suscitant tout &amp;agrave; la fois peur et attraction sur la population, fut d'ailleurs victime de sa fonction symbolique lors de la R&amp;eacute;volution fran&amp;ccedil;aise. Alors assimil&amp;eacute; &amp;agrave; la royaut&amp;eacute; (sa l&amp;eacute;gende le rattache en effet &amp;agrave; ce r&amp;eacute;gime) le poulain fut ainsi br&amp;ucirc;l&amp;eacute; en 1789.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;La structure elle-m&amp;ecirc;me a &amp;eacute;galement &amp;eacute;volu&amp;eacute; avec le temps. &amp;Agrave; compter de 1989, l'aluminium plus l&amp;eacute;ger, remplace la lourde armature de bois. Le poulain prend alors le chemin de l'Inde aux c&amp;ocirc;t&amp;eacute;s d'autres figures tot&amp;eacute;miques dont la Tarasque de Tarascon, afin de repr&amp;eacute;senter les traditions fran&amp;ccedil;aises &amp;agrave; Bombay et New Delhi dans le cadre de l'ann&amp;eacute;e de la France en Inde.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;h3&gt;Une figure embl&amp;eacute;matique&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;Le Poulain figure depuis 2005 au classement du patrimoine oral et immat&amp;eacute;riel de l'humanit&amp;eacute; de l'UNESCO, dans le cadre d'une reconnaissance commune &amp;agrave; la France et &amp;agrave; la Belgique, de leurs g&amp;eacute;ants et figures tot&amp;eacute;miques.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;&lt;em&gt;Chivalets,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;&lt;em&gt;chivaus-frus&lt;/em&gt;, chaval dragon,&amp;nbsp;&lt;em&gt;treva-chaval&lt;/em&gt;... sont en effet autant de manifestations de bois et de toile qui accompagnent les manifestations et rituels de leur cit&amp;eacute;, rassemblant autour d'eux la communaut&amp;eacute;, et&amp;nbsp;constituant &amp;agrave; ce titre un &amp;eacute;l&amp;egrave;ment du patrimoine culturel immat&amp;eacute;riel.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;Li&amp;eacute;s &amp;agrave; une l&amp;eacute;gende ou &amp;agrave; un fait d'histoire locale, l'attachement des habitants &amp;agrave; ces animaux de toile remonte parfois loin dans le temps, et survit au temps qui passe. Ces b&amp;ecirc;tes de toile sont ainsi peu &amp;agrave; peu&amp;nbsp;devenues embl&amp;eacute;matiques d'une ville. Ils demeurent le symbole des liens &amp;eacute;troits et souvent complexes que l'homme entretient avec l'esprit des Lieux et sa propre Nature.&amp;nbsp;Sans &amp;ecirc;tre uniquement cantonn&amp;eacute; aux f&amp;ecirc;tes carnavalesques, ces animaux-jupons s'int&amp;egrave;grent fr&amp;eacute;quemment dans ces festivit&amp;eacute;s.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;Dans la longue liste d'animaux tot&amp;eacute;miques de l'H&amp;eacute;rault, le Poulain de P&amp;eacute;zenas conna&amp;icirc;t comme&amp;nbsp;&lt;em&gt;Lo Camel&lt;/em&gt;&amp;nbsp;de Besi&amp;egrave;rs ou le&amp;nbsp;&lt;em&gt;Drac&lt;/em&gt;&amp;nbsp;de Beaucaire, une place particuli&amp;egrave;re. "Los Polins" connaissent en pays pisc&amp;eacute;nois un r&amp;eacute;el succ&amp;egrave;s. A l'a&amp;icirc;n&amp;eacute; de la cit&amp;eacute; royale, s'ajout&amp;egrave;rent progressivement ceux d'Adissan, d'Alignan-du-Vent, Florensac, Montblanc, Saint-Thib&amp;eacute;ry, Vias... Celui de P&amp;eacute;zenas, poss&amp;egrave;de toutefois une place &amp;agrave; part. Il constitue a priori l'une des formes les plus anciennes connues dans la r&amp;eacute;gion, dont la l&amp;eacute;gende, le ferait remonter aux temps &amp;eacute;piques de la Croisade des Albigeois.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;h2&gt;2/&amp;nbsp;&lt;strong&gt;Les origines mythiques du Poulain&lt;/strong&gt;&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;Le poulain de P&amp;eacute;zenas aurait pour mythe originel, la venue en 1226 du roi de France Louis VIII &amp;agrave; l'occasion de la Croisade contre les Albigeois La jument pr&amp;eacute;f&amp;eacute;r&amp;eacute;e du monarque serait alors tomb&amp;eacute;e malade. Confi&amp;eacute;e &amp;agrave; des consuls de la ville, loin de d&amp;eacute;c&amp;eacute;der d'une quelconque maladie, la jument met finalement bas. D&amp;eacute;couvrant le jeune poulain &amp;agrave; son retour &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas, le roi demande la construction d'un &amp;eacute;quivalent de bois, afin de comm&amp;eacute;morer l'&amp;eacute;v&amp;eacute;nement. Ce mod&amp;egrave;le de toile et de bois accompagnent depuis les f&amp;ecirc;tes de la cit&amp;eacute;, f&amp;ecirc;tes religieuses et f&amp;ecirc;tes calendaires, tel le Carnaval.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;La l&amp;eacute;gende conna&amp;icirc;t une seconde &amp;eacute;tape "royale" en 1622, lors du passage du roi Louis XIII. Le mar&amp;eacute;chal de Bassompierre devant traverser la Peyne sur son cheval, et croisant une paysanne en difficult&amp;eacute;, la fait monter en selle avec lui, tous deux franchissant ensemble la rivi&amp;egrave;re. L'anecdote conduisit &amp;agrave; la construction de deux mannequins de bois,&amp;nbsp;&lt;em&gt;Estieinon&lt;/em&gt;&amp;nbsp;et&amp;nbsp;&lt;em&gt;Estieineta,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;toujours visibles sur le dos de l'animal.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;C'est &amp;eacute;galement &amp;agrave; cette date et en d&amp;eacute;pit d'une l&amp;eacute;gende qui le voudrait plus ancien, que le&amp;nbsp;&lt;em&gt;Polin&lt;/em&gt;&amp;nbsp;est pour la premi&amp;egrave;re fois mentionn&amp;eacute; dans les archives de la ville faisant de lui l'un des plus anciens animaux de toile du d&amp;eacute;partement (si ce n'est le plus vieux). Quant &amp;agrave; sa l&amp;eacute;gende elle-m&amp;ecirc;me, elle fut rapport&amp;eacute;e une premi&amp;egrave;re fois en 1702 par L&lt;em&gt;e Mercure Galant&lt;/em&gt;&amp;nbsp;et par la suite enrichie par le chroniqueur pisc&amp;eacute;nois Pierre Poncet. Celle de Bassompierre aurait &amp;eacute;t&amp;eacute; forg&amp;eacute;e tardivement, aux alentours du XIX&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, par Albert-Paul Alli&amp;egrave;s sur la base de la venue dans la ville du monarque Louis XIII tandis que d'autres commentateurs, tel Claude Achard, voient en ce couple un rappel de Grandgousier et Gargamelle, les parents de Gargantua qui selon la l&amp;eacute;gende, firent &amp;eacute;galement un passage par la cit&amp;eacute; pisc&amp;eacute;noise.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;La mention de ce couple rappelle quoi qu'il advienne la proximit&amp;eacute; entre l'animal tot&amp;eacute;mique et la f&amp;ecirc;te de Carnaval, &amp;agrave; l'occasion de laquelle le Poulain parade dans les rues, au son des hautbois et du fifre, et invite la population &amp;agrave; danser.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;h2&gt;3/&amp;nbsp;&lt;strong&gt;Carnaval de P&amp;eacute;zenas, quand le Poulain s'en va danser...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;h3&gt;Le charivari de la&amp;nbsp;&lt;em&gt;Sant Blasi&lt;/em&gt;&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%; text-indent: 25px;"&gt;Saint Blaise, ou&lt;em&gt;&amp;nbsp;Sant Blasi&amp;nbsp;&lt;/em&gt;de son nom occitan, protecteur des cardeurs (artisans textile) devint &amp;eacute;galement saint patron de la ville, qui fut d&amp;egrave;s le Moyen &amp;Acirc;ge un important centre drapier. Son culte est c&amp;eacute;l&amp;eacute;br&amp;eacute; &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas au moins depuis 1299, suite &amp;agrave; la mobilisation des corporations drapi&amp;egrave;res de la ville. F&amp;ecirc;te patronale la&amp;nbsp;&lt;em&gt;Sant Blasi&lt;/em&gt;&amp;nbsp;ouvre &amp;eacute;galement &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas les festivit&amp;eacute;s de Carnaval, durant lesquelles appara&amp;icirc;t guid&amp;eacute; par lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;menaire&amp;nbsp;&lt;/em&gt;(le guide en occitan), le Poulain embl&amp;eacute;matique.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h3&gt;La danse du poulain&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;La sortie du Poulain &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas correspond &amp;agrave; un rituel bien pr&amp;eacute;cis m&amp;ecirc;lant danse et musique.Au son des hautbois et des tambourins, instruments traditionnels en Languedoc, lo menaire v&amp;ecirc;tu de rouge et de blanc effectue sa danse fr&amp;eacute;n&amp;eacute;tique, lan&amp;ccedil;ant le charivari survolt&amp;eacute; de l'animal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;Dissimul&amp;eacute;s sous la lourde toile bleue, les neufs porteurs animent le squelette de bois, lui faisant parcourir les rues &amp;agrave; la rencontre de la population. Ruades et pirouettes attisent la curiorit&amp;eacute;, mais aussi l'affolement de la population. Ces mouvements saccad&amp;eacute;s alternent avec les claquements de la m&amp;acirc;choire articul&amp;eacute;e, la&amp;nbsp;&lt;em&gt;nhaca,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;qui s'ouvre ponctuellement pour avaler l'obole des passants.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;Le cheminement du poulain le m&amp;egrave;ne successivement, et selon un parcours immuable, dans le centre ancien de la ville : Cours Jean-Jaur&amp;egrave;s, place de la R&amp;eacute;publique, rue Anatole-France, boulevard Sarrazin, route de B&amp;eacute;ziers, place du Quatorze-Juillet, rue Fran&amp;ccedil;ois-Oustrin, place Gambetta, rue Alfred-Sabatier, rue Emile-Zola.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&#13;
&lt;h3&gt;La danse des treilles&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;Parall&amp;egrave;lement au Poulain, figure au patrimoine culturel immat&amp;eacute;riel de la ville la danse des treilles. Celle-ci est men&amp;eacute;e par le&amp;nbsp;&lt;em&gt;cap de joven&lt;/em&gt;&amp;nbsp;("chef de la jeunesse"). Traditionnellement, les jeunes, filles et gar&amp;ccedil;ons, se regroupent et tiennent deux par deux un arceau de bois orn&amp;eacute; de pampres et de feuillages :&amp;nbsp;&lt;em&gt;la trelha&lt;/em&gt;&amp;nbsp;(la treille). La danse s'articule en une dizaine de figures et un final. Si la musique est commune pour l'ensemble des villes et villages du d&amp;eacute;partement qui pratiquent cette danse, il arrive que les paroles de la chanson diff&amp;egrave;rent. Tel est le cas &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas. Le meneur y porte le nom de&amp;nbsp;&lt;em&gt;Ortola&lt;/em&gt;, et voici la chanson entonn&amp;eacute;e pour inciter les couples &amp;agrave; passer sous les treilles :&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;"E Ortola, passo se bos passa &amp;ndash; E passo jhoust les treios. E Ortola &amp;ndash; passo se bos passa &amp;ndash; E passo de dela;" (version donn&amp;eacute;e par A.-P. Alli&amp;egrave;s&lt;span lang="fr-FR"&gt;.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&lt;em&gt;Une ville d'&amp;eacute;tats :&amp;nbsp;P&amp;eacute;zenas&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&lt;em&gt;aux XVIe et XVIIe si&amp;egrave;cles, Moli&amp;egrave;re &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&lt;em&gt;.&amp;nbsp;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;Montpellier, &amp;Eacute;d. des Arceaux, 1951)&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="JUSTIFY"&gt;Les treilles semblent avoir &amp;eacute;t&amp;eacute; dans&amp;eacute;es pour la premi&amp;egrave;re fois &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas en 1564, &amp;agrave; l'occasion du s&amp;eacute;jour du roi Charles IX dans la ville. Elles furent par la suite associ&amp;eacute;es &amp;agrave; la f&amp;ecirc;te des&amp;nbsp;&lt;em&gt;Caritats&lt;/em&gt;, qui perdura dans la ville jusqu'&amp;agrave; la fin du XIX&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;/div&gt;&#13;
&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="521492">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&#13;
&lt;p class="intro"&gt;&lt;em&gt;Es amb los gigants del n&amp;ograve;rd que lo Polin de Pesen&amp;agrave;s fogu&amp;egrave;t classat a l'UN&amp;Egrave;SCO en 2005. Pasmens, es de constatar la frequ&amp;eacute;ncia e l'abond&amp;agrave;ncia d'aquestes animals totemics dins lo sud de Fran&amp;ccedil;a en general e dins lo Bas-Lengad&amp;ograve;c en particuli&amp;egrave;r.&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;1/&amp;nbsp;Lo Polin, caval de fusta e de tela&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;h3&gt;Lo Polin de Pesen&amp;agrave;s, caval de fusta e de tela&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;p&gt;L'estructura del polin de Pesen&amp;agrave;s es similara a tantes autres exemples de cavals de fusta. Era a l'origina faita de fusta, probablament de castanhi&amp;egrave;r, cob&amp;egrave;rta d'una ampla tela blava que portava d'embl&amp;egrave;mas que cambi&amp;egrave;ron en foncion de las evolucions politicas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La tela blava del Polin afica aital en altern&amp;agrave;ncia las colors de la reialtat, de la Republica o las abelhas imperialas. Lo Polin recampant darri&amp;egrave;r el la comunautat picenesa (los piceneses son los estatjants de Pesen&amp;agrave;s), suscitant a l'enc&amp;ograve;p paur e atraccion sus la populacion, fogu&amp;egrave;t d'alhors victima de sa foncion simbolica al moment de la Revolucion Francesa. Alara assimilat a la reialtat (sa legenda lo restacava en ef&amp;egrave;cte a aqueste regim) lo polin fogu&amp;egrave;t aital cremat en 1789.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'estructura ela-meteissa a tanben evoluit dins lo temps. A comptar de 1989, l'alumini mai leugi&amp;egrave;r, rempla&amp;ccedil;a l'armadura de fusta pesuga. Lo polin pren alara lo camin d'&amp;Iacute;ndia al costat d'autras figuras totemicas entre las qualas la Tarasca de Tarascon, per tal de representar las tradicions francesas a Bombay e New Delhi dins l'encastre de l'annada de Fran&amp;ccedil;a en &amp;Iacute;ndia.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h3&gt;Una figura emblematica&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;p&gt;Lo Polin figura dempu&amp;egrave;i 2005 al classament del patrim&amp;ograve;ni oral e immaterial de l'umanitat de l'UN&amp;Egrave;SCO, dins l'encastre d'una reconeissen&amp;ccedil;a comuna a la Fran&amp;ccedil;a e a la Belgica, de lors gigants e figuras totemicas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Chivalets, chivaus-frus, caval dragon, tr&amp;egrave;va-caval... son de fait tantas manifestacions de fusta e de tela qu'acompanhan las manifestacions e rituals de lor ciutat, recampant a l'entorn d'eles la comunautat, e que constituisson a aqueste t&amp;iacute;tol un element del patrim&amp;ograve;ni cultural immaterial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ligats a una legenda o a un fach istoric local, l'estacament dels estatjants a aqueles animals de tela remonta de c&amp;ograve;ps la lu&amp;egrave;nh dins lo temps, e subreviu al temps que passa. Aquelas b&amp;egrave;stias de tela son aital pauc a cha pauc vengudas emblematicas d'una vila. Dem&amp;ograve;ran lo simb&amp;ograve;l dels ligams estreches e sovent compl&amp;egrave;xes que l'&amp;ograve;me entreten amb l'esperit dels Lu&amp;ograve;cs e sa pr&amp;ograve;pria Natura. Sens &amp;egrave;sser unicament cantonats a las f&amp;egrave;stas carnavalescas, aqueles animals-jupons s'int&amp;egrave;gran frequentament dins aquestas festivitats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dins la longa ti&amp;egrave;ra dels animals totemics d'Erau, lo Polin de Pesen&amp;agrave;s coneis coma lo Cam&amp;egrave;l de Besi&amp;egrave;rs o lo Drac de B&amp;egrave;ucaire, una pla&amp;ccedil;a particulara. &amp;laquo;&amp;nbsp;Los Polins&amp;nbsp;&amp;raquo; coneisson en pa&amp;iacute;s picen&amp;eacute;s un succ&amp;egrave;s real. A l'ainat de la ciutat reala, s'apond&amp;egrave;ron progressivament aqueles d'Adi&amp;ccedil;an, d'Alinhan del Vent, Floren&amp;ccedil;ac, Montblanc, Sant Tib&amp;egrave;ri, Vi&amp;agrave;s... Pasmens, aquel de Pesen&amp;agrave;s, possed&amp;iacute;s una pla&amp;ccedil;a particulara. Constitu&amp;iacute;s a pri&amp;ograve;ri una de las f&amp;ograve;rmas mai ancianas conegudas dins la region, que sa legenda lo fari&amp;aacute; remontar als temps epics de la Crosada contra los Albigeses.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;2/&amp;nbsp;Las originas miticas del Polin&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p&gt;Lo Polin de Pesen&amp;agrave;s auri&amp;aacute; per mite original, la venguda en 1226 del rei de Fran&amp;ccedil;a Lo&amp;iacute;s VIII a l'escasen&amp;ccedil;a de la Crosada contra los Albigeses. La cavala mai aimada del monarca seri&amp;aacute; alara tombada malauta. Confiada a d'unes c&amp;ograve;nsols de la vila, lu&amp;egrave;nh de defuntar d'una malauti&amp;aacute; quina que si&amp;aacute;, la cavala polina. En descobrir lo jove polin a son retorn a Pesen&amp;agrave;s, lo rei demanda la construccion d'un equivalent de fusta per tal de commemorar l'eveniment. Aqueste mod&amp;egrave;l de tela e de fusta acompanha dempu&amp;egrave;i las f&amp;egrave;stas de la ciutat, f&amp;egrave;stas religiosas e f&amp;egrave;stas calend&amp;agrave;rias, coma lo Carnaval.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La legenda coneis una segonda etapa &amp;laquo;&amp;nbsp;reala&amp;nbsp;&amp;raquo; en 1622, al passatge del rei Lo&amp;iacute;s XIII. Lo marescal de Bassompierre que devi&amp;aacute; traversar la Peyne sus son caval, e que cros&amp;egrave;t una pa&amp;iuml;sana en dificultat, al fagu&amp;egrave;t montar amb el, totes dos pass&amp;egrave;ron ensem lo riu. L'anecd&amp;ograve;ta men&amp;egrave;t a la fabricacion de dos manequins de fusta, Estieinon e Estieineta, que se p&amp;ograve;don totjorn veire sus l'esquina de l'animal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es tanben a aquesta data e malgrat una legenda que lo voldri&amp;aacute; mai ancian, que lo Polin es pel primi&amp;egrave;r c&amp;ograve;p men&amp;ccedil;onat dins los archius de la vila &amp;ccedil;&amp;ograve; que fa d'el un dels mai ancians animals de tela del departament (s'es pas lo mai vi&amp;egrave;lh). Per &amp;ccedil;&amp;ograve; de sa legenda ela-meteissa, fogu&amp;egrave;t raportada un primi&amp;egrave;r c&amp;ograve;p en 1702 per Le Mercure Galant e apr&amp;egrave;p enriquesida pel cronicaire picen&amp;eacute;s Pierre Poncet. Aquela de Bassompierre seri&amp;aacute; estada fargada tardivament, mai o mens al s&amp;egrave;gle XIX, per Albert-Paul Alli&amp;egrave;s sus la basa de la venguda dins vila del monarca Lo&amp;iacute;s XIII mentre que d'autres comentators, coma Claude Achard, veson dins aqueste parelh un ramp&amp;egrave;l de Grandgousier e Gargamelle, los parents de Gargantua que segon la legenda, fagu&amp;egrave;ron tanben un passatge per la ciutat picenesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La mencion d'aqueste parelh ramp&amp;egrave;la que que n'advenga la proximitat entre l'animal totemic e la f&amp;egrave;sta de Carnaval, a l'escasen&amp;ccedil;a de la que lo Polin se passeja per carri&amp;egrave;ras, al son dels autb&amp;ograve;is e del pifre, e convida la populacion a dan&amp;ccedil;ar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;3/&amp;nbsp;Carnaval de Pesen&amp;agrave;s, quand lo Polin se'n va dan&amp;ccedil;ar...&amp;nbsp;&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;h3&gt;Lo calivari de la Sant Blasi&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;p&gt;Sant Blasi, protector dels cardaires (artesans del teissut) devengu&amp;egrave;t tanben sant patron de la vila que fogu&amp;egrave;t tre l'Edat Mejana un centre drapi&amp;egrave;r important. Son culte es celebrat a Pesen&amp;agrave;s al mens dempu&amp;egrave;i 1299, apr&amp;egrave;p la mobilizacion de las corporacions drapi&amp;egrave;ras de la vila. F&amp;egrave;sta patronala la Sant Blasi dobr&amp;iacute;s tanben a Pesen&amp;agrave;s las festivitats de Carnaval, pendent las que apareis guidat pel menaire, lo Polin emblematic.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h3&gt;La dan&amp;ccedil;a del polin&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;p&gt;La sortida del Polin a Pesen&amp;agrave;s correspond a un ritual plan prec&amp;iacute;s que mescla dan&amp;ccedil;a e musica. Al son dels autb&amp;ograve;is e dels tamborins, instruments tradicionals en Lengad&amp;ograve;c, lo menaire vestit de roge e de blanc fa sa dan&amp;ccedil;a frenetica, lan&amp;ccedil;ant lo calivari subrexcitat de l'animal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dissimulats jos al pesuga tela blava, los n&amp;ograve;u portaires animan l'esqueleta de fusta, li fasent perc&amp;oacute;rrer las carri&amp;egrave;ras al rencontre de la populacion. Reguitnadas e virolets atisan la curiositat, mas tanben l'afolament de la populacion. Aquestes moviments brusques alt&amp;egrave;rnan amb los clacaments de la maissa articulada, la nhaca, que se dobr&amp;iacute;s pontualament per engolir l'ob&amp;ograve;l dels passants. Lo caminar del polin lo mena successivament, e segon un percors immudable, dins lo centre ancian de la vila : Cors Jean-Jaur&amp;egrave;s, pla&amp;ccedil;a de la Republica, carri&amp;egrave;ra Anatole-France, baloard Sarrazin, rota de Besi&amp;egrave;rs, pla&amp;ccedil;a del Quatorze-Juillet, carri&amp;egrave;ra Fran&amp;ccedil;ois Oustrin, pla&amp;ccedil;a Gambetta, carri&amp;egrave;ra Alfred-Sabatier, carri&amp;egrave;ra Emile-Zola.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h3&gt;La dan&amp;ccedil;a de las trelhas&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;p&gt;Parall&amp;egrave;lament al Polin, figura al patrim&amp;ograve;ni cultural immaterial de la vila la dan&amp;ccedil;a de las trelhas. Aquesta es menada pel cap de jovent. Tradicionalament, los joves, filhas e dr&amp;ograve;lles, se recampan e tenon dos per dos un arc de fusta ornat de pampa e de fu&amp;egrave;lhs : la trelha. La dan&amp;ccedil;a s'articula en un desenat de figuras e un final. Si la musica es comuna a l'ensem de las vilas e dels vilatges del departament que practican aquesta dan&amp;ccedil;a, se p&amp;ograve;t que las paraulas de can&amp;ccedil;on cambi&amp;egrave;sson. Es lo cas de Pesen&amp;agrave;s. Lo menaire i p&amp;ograve;rta lo nom d'Ortolan, e aqu&amp;iacute; la can&amp;ccedil;on entonada per incitar los parelhs a passar jos als trelhas :&lt;br /&gt;"E Ortola, passo se bos passa &amp;ndash; E passo jhoust les treios. E Ortola &amp;ndash; passo se bos passa &amp;ndash; E passo de dela;" (version donada per A.-P. Alli&amp;egrave;s. Une ville d'&amp;eacute;tats : P&amp;eacute;zenas aux XVIe et XVIIe si&amp;egrave;cles, Moli&amp;egrave;re &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas . Montpellier, &amp;Eacute;d. des Arceaux, 1951).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las trelhas semblan d'&amp;egrave;sser estadas dan&amp;ccedil;adas pel primi&amp;egrave;r c&amp;ograve;p a Pesen&amp;agrave;s en 1564, a l'escasen&amp;ccedil;a del sejorn del rei Carles IX dins la vila. Fogu&amp;egrave;ron apr&amp;egrave;p associadas a la f&amp;egrave;sta de las Caritats, que perdur&amp;egrave;t dins la vila fins a la fin del s&amp;egrave;gle XIX.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309007">
              <text>Centre inter-régional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309008">
              <text>Centre inter-régional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309009">
              <text>2014-09-25</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309010">
              <text>Domaine public / Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309011">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309012">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="38">
          <name>Coverage</name>
          <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309013">
              <text>Pézenas, France</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="115">
          <name>Spatial Coverage</name>
          <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309014">
              <text>point(43.461531,3.423193)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309900">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="309901">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/5147</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="114">
          <name>Bibliographic Citation</name>
          <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="521263">
              <text>&lt;div align="JUSTIFY"&gt;ACHARD, Claude.&amp;nbsp;&lt;em&gt;Carnavaladas dins lo r&amp;ograve;dol de Pezenas.&lt;/em&gt;&amp;nbsp;P&amp;eacute;zenas, C.Achard, [S.D.]&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div lang="fr-FR" align="LEFT"&gt;ACHARD, Claude.&amp;nbsp;&lt;em&gt;Poulains&lt;/em&gt;&amp;nbsp;&lt;em&gt;&amp;amp; bestiaires magiques. Maraussan, l'Atelier Tintamarre, 2011.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div lang="fr-FR" align="LEFT"&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div align="LEFT"&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;ALLI&amp;Egrave;S, Albert-Paul.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&lt;em&gt;Une ville d'&amp;eacute;tats :&amp;nbsp;P&amp;eacute;zenas&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&lt;em&gt;aux XVIe et XVIIe si&amp;egrave;cles, Moli&amp;egrave;re &amp;agrave; P&amp;eacute;zenas&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;&lt;em&gt;.&amp;nbsp;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="fr-FR"&gt;Montpellier, &amp;Eacute;d. des Arceaux, 1951.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div lang="fr-FR" align="LEFT"&gt;ALRANQ, Claude.&amp;nbsp;&lt;em&gt;Les animaux de la f&amp;ecirc;te occitane : les totems Sud de Franc&lt;/em&gt;e. Cazouls-les-B&amp;eacute;ziers : Ed. du Mont, 2008.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div lang="fr-FR" align="LEFT"&gt;BAUMEL, Jean, Les Danses Populaires, les Farandoles, les Rondes, les Jeux Chor&amp;eacute;graphiques et les Ballets du Languedoc M&amp;eacute;diterran&amp;eacute;en, IEO, 1958.&lt;/div&gt;&#13;
&lt;div lang="fr-FR" align="LEFT"&gt;&amp;nbsp;&lt;em&gt;&amp;laquo;&amp;nbsp;Totems d'Oc ! l'extraordinaire transhumance&amp;nbsp;&amp;raquo;.&amp;nbsp;&lt;/em&gt;Catalogue de l'exposition du Mus&amp;eacute;e du Biterrois, B&amp;eacute;ziers, 23 novembre&amp;nbsp; 2010 au 13 f&amp;eacute;vrier 2011.&amp;nbsp;B&amp;eacute;ziers, Mus&amp;eacute;e du Biterrois, 2010.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="610759">
              <text>Pratique festive</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="610760">
              <text>Enciclopèdia</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="610761">
              <text>Immatériel</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="645843">
              <text>Encyclopédie</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718360">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="1786">
      <name>Animals totemics = Animaux totémiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="1594">
      <name>Estieineta</name>
    </tag>
    <tag tagId="1593">
      <name>Estienon</name>
    </tag>
    <tag tagId="1781">
      <name>Fèstas calendàrias = Fêtes calendaires</name>
    </tag>
    <tag tagId="1595">
      <name>menaire</name>
    </tag>
    <tag tagId="1787">
      <name>Polin de Pesenàs = Poulain de Pézenas</name>
    </tag>
    <tag tagId="110">
      <name>Sant Blasi = Saint Blaise</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
