À la croisée des chemins es un espectacle que recampa cinc artistas per un omenatge al patrimòni : arquitectural, musical e oral. Investissent un luòc patrimonial, la tropa met en valor aqueste per una enluminadura visuala, e l'anima de contes, de musica e cants occitans, per menar l'espectator dins un viatge dins temps.
Lo temps de la natura, al fial de las sasons, de la cultura del campèstre, dels cants de quèsta, de fèstas e dels pelegrinatges... Lo temps del sòmi, de l'estranh e del meravilhós.
Lo public circula dins una arquitectura viva, colorada, ciselada per la sombra e la lutz. Entonada de tot còr, la Granda surgís de la terra. La Cabreta engruna sas melodias ornamentadas. Los mots dançan, endelugals, en defòra dels camins abituals.
À la croisée des chemins. Entre la terra e lo cèl, lo profan e lo sacrat, l'òme e la natura. Al calabrun, quand lo jorn e la nuèit s'embrasan.
Enluminadura arquitecturala : Audrey Cogny et Alexandre Fournials, plasticians lum especializadas dins la realizacion de banhs de colors en directa, a las nuanças naturalas dins sites patrimonials. Son los autors de scenografias, imatges e colors per sites classats al patrimòni mondial de l'UNESCO e als Monuments istorics.
Cabreta : Jean-Claude Rocher. Cabretaire dempuèi 1978, lo musician explòra lo ric repertòri auvernhat, tanben coma collectaire de cants, de musicas e de contes. Jean-Claude Rocher voda en tota logica una passion granda a la cultura occitana d'Auvèrnhe.
Cant occitan e francés : Brigitte Bigotte. Propausa un repertòri ancorat en terra auvernhata. Es lo cant dels paisans e de lor vida quotidiana, cants de labor transmes per Joseph Canteloube, cants d segada, cants de fèsta, de quèsta o cants a dançar.
Contes occitans e francés : Didier Huguet. Dempuèi que reculhís cants, contes e legendas als quatre extremitats d'Auvèrnhe, Didier Huguet es vengut lo temps, un passaire d'istòrias. Sos racontes mesclan umor e gravitat, fantasia e emocion, istòria e legendas localas. Aquela ensalada de mots en francés e en occitan, es pebrada de cançons e d'un zèst d'acordeon.
Alexandre Fournials – 0781419934 – cognyaudrey@yahoo.fr
Bernard Verdié, païsan, editor e redactor en cap de la revista Patrimòni, retranscrich los moviments de protestacions, que pendent las annadas setantas, faguèron del platèl de Larzac un espaci de convergéncia de luchas. L'emission es co-animada per Pascal Pottier, jornalista e animator a Ràdio Lenga d'Òc.
En 1971, las primèras amassadas de païsans an luòc contra lo projècte del ministèri de la Defensa d'espandir un camp militar per d'expropriacions de païsans, quand refusavan de vendre al prètz gròs. Del fach de la situacion geogradica del platèl, aprèp lo periòde de las luchas socialas de 1968, e amb los moviments anticapitalistas, antimilitaristas, la presa de consciéncia ecologica, ..., la lucha dels païsans de Larzac s'internacionaliza, federant de revendicacions contra las opressions e per la democracia : antinuclear, hippy, feminista, occitanista, revolucionari de Grècia e de Chile, anticolonialistas palestinians, representants de l'IRA, maoïstas, paisans del tèrç mond, etc.
Aqela emission s'interessa particularament als 10 ans (1971-1981) de lucha contra lo projècte d'espandiment del camps militar de Larzac.
Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins las emissions podon pas èsser mes en linha, fogèron doncas talhats dels enregistraments.
Dins sas capsulas radiofonicas, Rose Blin-Mioch, Doctora en lengas Romanicas especialitat occitan, nos presenta una òbra literària de sa causida : paratexte, fons, forma e lenga, la literatura occitana contemporanèa recela encara plan de suspresas.
De lecturas per fin de balhar un abans-gost d'aquelas òbras.
Cronica radiofonica creada pel Setòri Felipe Carcasses per fin de conóisser melhor lo Lengadòc a travèrs son istòria, sos mites e legendas, aital que sa lenga amb lo dialecte lengadocian : vocabulari, gramatica, prononciacion, especificitats de la cultura lengadociana son tant de subjèctes abordats.
De lecturas d'extrachs de la poësia de Max Roqueta illustran notadament l'occitan oriental de la region.
Animada per Felipe Carcasses et registrada per Radio Lenga d'Òc (Montpellier) despuòi 2013.
Jules Couder (6 août 1845- 31 juillet 1931), né et mort à Uzès (Gard), est un poète local d'expression occitane. Il est l'auteur de centaines de petites pièces qu'il intitule « vers patois ».
Cette œuvre réalisée par divertissement personnel (selon Jules Couder lui-même) est disponible en ligne : poésies, chansons, fables et contes, parfois signés de son pseudonyme Jicé, mais aussi articles et chroniques d'histoire locale.
Jules Couder, érudit local, s'inscrivant dans le courant que partagèrent nombre d'érudits locaux, prit plaisir à écrire en langue occitane, suivant ainsi l'exemple des écrivains de la renaissance félibréenne.
Consulter la présentation du Fonds Jules Couder conservé à la médiathèque d'Uzès