Explorar los documents (9688 total)

vignette_55920.jpg
Département des Hautes-Pyrénées
La vint e navau edicion deu Concors Bigordan d'Expression Gascona, organizat peu Departament deus Hauts Pirenèus, qu’ei ubèrta. Las participations que son possiblas entàt totas e tots dinc au dimenge 28 de heurèr 2021.

Cada an, lo Departament deus Hauts Pirenèus qu’organiza lo Concors Bigordan d’Expression Gascona, concors literari ubèrt a tots los publics, entà favorizar e promòver la creacion en occitan.
La tematica entà 2021, 29au edicion deu concors, qu’ei “Lo monde doman”.

Lo reglament sancèr ací


Informacions practicas

Que cau sosméter los tèxtes au mei tard lo dimenge 28 de heurèr 2021 a l’adreça qui segueish :
Département des Hautes-Pyrénées
Vint e navau Concors Bigordan d'Expression Gascona
6, rue Gaston Manent - CS 71324
65013 TARBES Cedex 9
O per corric : concours.bigourdan[a]ha-py.fr
vignette_55918.jpg
Actes du colloque d'Albi, octobre 2019

Les femmes ont longtemps été exclues du monde musical et de ses représentations. Et pourtant, dès lors que l’on s’efforce de lire entre les lignes de la portée, on se rend compte que, bien que trop souvent occultées, elles sont omniprésentes : muses ou égéries bien sûr, mais aussi souvent serenas (sirènes), pionnières ou fadetas liuras (fées libres), poétesses, chansonnières, chanteuses, musiciennes, sans oublier que depuis longtemps le chant et la musique constituent des armes de revendication féministe.

L’objectif du colloque consistait à mettre en lumière et à mieux faire connaître tous les espaces, les lieux, les moments ou les circonstances liés à la musique, où la présence féminine est primordiale, ainsi qu’à présenter certaines figures incontournables des musiques au féminin, en insistant sur tout le combat qu’elles ont dû ou doivent encore mener pour arriver à s’exprimer face à un milieu professionnel ou amateur encore relativement machiste.
vignette_bellaud.jpg
Loís Belaud
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers

Loís Belaud, dich Belaud de la Belaudiera (1543-1588), poèta provençal, es l’une dei vòtz lei mai singularas e lei mai importantas del periòde literari apelat « barròc occitan ».

Aquela exposicion virtuala foguèt concebuda per lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura en 2020/2021 a l’ocasion d'un collòqui sus las escrituras carceralas a travèrs los segles e las lengas organizat al Mediatèca occitana de Besièrs per l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III.


Lo Don-Don infernal de Loís Belaud es lo punt de partença d’aqueste collòqui. Sonque aquel obratge foguèt estat editat quand Belaud èra en vida, mai d’un còp, jos fòrma de libreton estampat a Ais en 1584 e en 1588, l’annada de sa mòrt, puèi en 1602.
Après serà compilat amb dos autres recuèlhs de sonets, las Obros e Rimos e Lous Passa-tens, dins un sol volum a Marselha en 1595 sul las premsas tot bèl just installadas pendent la Republica de Casaus.

Riquesa d’edicions originalas provenen de mai d’unas colleccions, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura, vos invita per aqueste camin illustrat e comentat  a torna sul òbra de Belaud e la periòde literari del « barròc occitan »

Ligam cap a l'exposicion : https://expo.occitanica.eu/bellaud_de_la_bellaudiere/

vignette_55916.jpg
Mara Aranda
Ua revision deu concèpte de l'amor peus sègles e deu ròtle de la hemna en la soa concepcion, la soa experiéncia e la soa transmission.

Mara Aranda que hestèja los sons 30 ans sus l’empont en 2020 dab un repertòri pleat de contiengut universau. Qu’ei acompanhada peu talent de quate musicairas qui interpreteràn tèxtes originaus deus sègles XIIau et XIIIau d’autoras-compositoras-interprètas miejancèras, aperadas trobairitz, e d’autes dont non coneishem pas l’autor, e dont la possibla man n’estrema pas hemnas qui vedón dens l’anonimat ua sortida tà liurar a l’istòria e a la societat deu futur ua cronica deus sentits e deus tribulòcis deu lor temps qui conda l'istòria repicada de l'Umanitat.

En aquera societat miejancèra, que i avè hemnas letradas, com las trobairitz, dab ua part activa de l’escaquèr de la vita culturau e literària deu sud de França, on l'occitan èra la lenga veiculària de la poesia.

Mara Aranda qu’ei ua de las interprètas valencianas qui arraja lo mei a l’estrangèr. Tres decennias de seguida, que demiè recèrcas sus las musicas valencianas, turca, grèca, occitana e anciana, miejancèra e sefarada, e que las cantè. Que podó crear un vintenat d’excellents albums premiats qui recebom la reconeishença deu public e deus mèdias especializats.

Tà'n saber mei
vignette_55915.jpg
Òbra creada en 1964, In C de Terry Riley, qu’ei un deus actes fondators de la musica minimau. Dab ua particion compausada de 53 tèmas, In C qu’ei precursora per çò de l’utilizacion radicau deu procediment de la repeticion. Pròva deu son potenciau illimitat, In C qu’estó perpausada en un sarròt d’interpretacions.

La version qui’n perpausa uei la Nòvia que s'estructura autorn deus instruments caracteristics deu son camp de recèrca, las musicas tradicionaus. Sonsainas, cabreta, chabreta, carlamusa Béchonnet, vriolons, tom-tom e banjo que pòrtan un aute esclairatge sus l’òbra de Terry Riley. Aquesta interpretacion que questiona las semblanças formaus e acosticas enter musicas tradicionaus e contemporanèas. Que hè vàler lo riquèr deus timbres e que provòca ua pèrta de las marcas en l’espaci e la durada.

Version electrica :
Perrine Bourel : vriolon
Basile Brémaud : vriolon
Matèu Baudoin : vriolon
Yvan Etienne : EMS Sinti + pedalas
Antoine Cognet : banjo
Jacques Puech : cabreta
Clément Gauthier : cant, tom-tom
Yann Gourdon : sonsaina
Alexis Degrenier : sonsaina
Guilhem Lacroux : guitarra 12 còrdas
Pierre-Vincent Fortunier : carlamusa Béchonnet 11 poças

Version acostica :
Perrine Bourel : vriolon
Basile Brémaud : vriolon
Matèu Baudoin : vriolon
Yvan Etienne : sonsaina
Antoine Cognet : banjo
Jacques Puech : cabreta
Clément Gauthier : cant, tom-tom
Yann Gourdon : sonsaina
Alexis Degrenier : sonsaina
Guilhem Lacroux : guitarra romantica
Pierre-Vincent Fortunier : carlamusa deu Centre 23 poças

Tà'n saber mei
vignette_55914.jpg
Mir, Achille (1822-1901)
Choisies parmi les nombreuses poésies publiées à la fin du 19ème siècle par le poète carcassonnais de la renaissance languedocienne, ces Fables sont accompagnées des dessins de Paul-Narcisse Salières, illustrateur préféré de Mir.
vignette_55913.jpg
Marcelle Delpastre
Jan dau Melhau
Bernat Combi
Dus poèmas de Marcela Delpastre hicats en votz. Aqueths dus tèxtes que son estats editats dens los Poèmes dramatiques I e II (au medish editor).

Le cri
Lo qui crida : Bernat Combi
Las votz, lo còr : Jean-Claude Bergon, Thérèse Canet, Brigitte Fleygnac, Jan dau Melhau

La parabole des loups
Lo qui recita : Jan dau Melhau
Las votz, lo còr : Jean-Claude Bergon, Thérèse Canet, Brigitte Fleygnac

Direccion artistica : Jan dau Melhau
vignette_55911.jpg
Grégory Jolivet
Grégory Jolivet que compausa tà la sonsaina alto despuish un vintenat d’annadas.
Inspirat per las colors e las lors tonalitats respectivas, los pastèls, los encontres musicaus, los viatges, l’immersion aquatica, la respiracion, la soa musica qu’ei ua alquimia enter las musicas deu monde e actuaus. Dens aqueth navèth concèrt, que cabussaratz dab lo musicaire en un univèrs relaxant, dançant, e que viatjaratz en Osmòsi en un banh electric e colorat per las sèt tonalitats deu roi au vriulet.

Tà'n saber mei
vignette_55910.jpg
En los sons desparièrs albums, Gofannon que hica en exèrgue lo son interès peus ritmes e las lengas. Inspirats per la musica miejancèra tradicionau de l'Euròpa sancèra, los sons tròçs que presentan tot naturaument ua grana diversitat lingüistica dab paraulas en occitan, en anglés, en francés e en suedés. Curtas de tot artifici, aquetas cançons fòlc contemplativas e calorosas que pòrtan en eras medishas ua grana autenticitat e un rapòrt a la Natura privilegiat.

Edouard Golfier : bateria, percussions, grunt
Rodolphe Johansson : violoncèla
Sarg Mercadier : còrs, cabreta
Miren Roux : còrs
Samuel Meric : cant, guitarra fòlc, guitarra 12 còrdas, bozoki irlandés, baisha, sonsaina, flabuta de bèc, clarineta, percussions, boha, còrna de soada, bòl tibetan, guitarra de hèr, ocarina

Tà'n saber mei
vignette_55909.jpg
Gari Grèu
Après 7 ans d’abséncia, Gari que torna en sòlo dab un disc solar, prestit de fraternitat e de solidaritat.
Un bòsc, ua jungla, ua mar ? Un cèrvi, un òmi, un còrps, 1000 còrps encalhats… A l’òra quan parar la man e pòt estar un delicte, que cau har cap au desfís.
En Barka, que i ei Marselha. Marselha de l’aulhors, Marselha de l’aute, aquera vila de Marselha on valsan las valisas, on s’escadem a un taulèr de Noailles tà brindar a la memòria de Fausto, on deisham los nostes pès a decidir tà nosautes. Aquera vila de Marselha on hèm çò qui’ns platz, ns’acampar, espartir, estar solidaris, estar vius !
En Barka, que i ei l’Africa. Tartar(a) (Papà !) qu’a invitat a Gari a Ouagadougou en 2014, qu’avè l’impression d’estar a casa, Plaça de la hemna, au país deus òmis hidècs.
En Barka, que i a un higuèr, que i a abelhas, ua leona, valisas, artistas qui hèn a las estòrças, amics qui’s retròban, ausèths, un ariçon, arrais de só, un cèrvi, un casalèr…

Tà'n saber mei
sus 969