Explorar los documents (84 total)

vignette_55982.jpg
Memòrias de Robèrt Ruffi
Ruffi, Robert (1542-1634)

Manuscrit MQ 112 appartenant au Musée-Bibliothèque Paul Arbaud d'Aix-en-Provence

Description physique

Reliure parchemin rigide avec lien en état. Numéro inventaire ms. « 6803 » au contreplat sup.
26,5 cm. 301 f. (soit 602 p.)
Composition du recueil :
- 180 f. (p. 6 à 19 découpées, manquantes)
- 92 f.
- 29 f.

vignette_55978.jpg
Obras poeticas (en provençal) de Robèrt Ruffi
Ruffi, Robert (1542-1634)

Manuscrit MQ 111 appartenant au Musée-Bibliothèque Paul Arbaud d'Aix-en-Provence

Description physique

Reliure maroquin rouge, décor fer doré sur les plats.
Dos, quatre nerfs apparents, fers dorés entre-nerfs.
Ex-libris Paul Arbaud « Mi fan gau » sur étiquette imprimée en noir et blanc.
25 cm. 84 f. parchemin (soit, 168 p., dont 7 p. vierges dans le texte).

vignette_55727.jpg
Meygra Entrepriza / Antòni Arena
Arène, Antoine (1500?-1544?)

Antoine d’Arena es un escrivan provençal del sègle XVI que mescla dins sos poèmas macarronics lo provençal, l’italian e lo latin. 
Aquel poèta, estudiant en drech a l’universitat d’Avinhon s’engatjèt dos còps dins las campahnas d’Itàlia. Conta las sias experiéncias de jovença, las sias malaventuras militàrias e la vida dels estudiants avinhonencs dins Ad sus compagnones. Escriu tanben obratges comics macarronics ont ensenha l’art de plan dançar (la “basse danse” per exemple, qu’es una dança europeana de bal aristocratica, en cortègi de coblets oberts) per sedusir las filhas, e dels libres de racontes maccaronics mai serioses sus diferentas guèrras coma aquela de Carles Quint en Provença dins Meygra entrepriza Catoliqui Imperatoris. 

Es dins aqueste obratge qu’apareis pel premièr còp lo provençal dins un tèxte latin. Conta en vèrses macarronics l’expedicion menada per Carles Quint en Provença en 1536. 
Semblaria qu’aquesta òbra foguèt editada a Avinhon, sus las premsas de Jean de Channey, en 1537. 
L’edicion de la bibliotèca del Musèu Paul Arbaud d’Ais sens cap de luòc nimai de data es tanben rara : a escapada als bibliografs, que ne descriguèron pas cap entre 1537 e la segonda mitat del sègle XVIII. 

vignette_55726.jpg
Le triomphe du Berlan / Jacques Perrache
Perrache, Jacques

Résumé

L'édition numérisée ci-dessous provient du Musée-Bibliothèque Paul Arbaud d'Aix-en-Provence.

Le livre est composé d’une série de stances qui évoquent l’univers des jeux de cartes et dénoncent la tricherie.

Pour ouvrir son livre, Jacques Perrache fait appel à de nombreuses plumes, notamment celle de Louis Bellaud et François de Malherbe qui, pour la première fois, accèdent à l’impression. 

Pour en savoir + : exposition sur Louis Bellaud

Description physique

Reliure maroquin bleu, double filet d'encadrement sur les plats, petits fers dans les coins, dos lisse titre et fers dorés, tranches dorées.
Ex-libris Paul Arbaud "Mi fan gau" au contreplat sup.
Tampon du relieur "Thompson" dans le coin gauche v. garde sup.
Estampille "Académie d'Aix en Provence Musée Paul Arbaud" sur la page de titre

Note de contenu

Contient une dédicace de l'auteur à Charles de Bourbon Cardinal de Vendôme.
Pièces liminaires de Louis de Gallaup, César de Nostredame, Louis de la Bellaudière, François du Périer, François de Malherbe

Editions

Nous avons pu repérer quatre autres éditions datant de 1585 dans les Bibliothèques françaises :

  • Paris, BnF, Département Littérature et Art, cote V-49202 (Microfiche MFICHE V-49202)
  • Paris, Arsenal, cote 8-T-5249
  • Paris, bibliothèque Sainte-Geneviève, cote 8 V 1023 INV 3392 FA (P.2) 
  • Rouen, cote Leberp-1710 dans le fonds du bibliophile Jean-Michel Constant-Leber

Jacques Perrache a également publié son oeuvre en 1587 sous un autre titre :

  • La vanité du jeu, la misérable condition et fin damnable de ceux qui le suyvent, et les moyens de s'en retirer. Poème ... Par le Cap. Perrache,...A Paris, pour Mathieu Guillemot. M. D. LXXXVII, [8]-34 f.in-8exemplaires conservés à Paris, BnF, V-22708 (2) et à l'Arsenal, 8-BL-11021
vignette_55725.jpg
Memòrias en forma de cronica per l'historia de Provença / Joan de Nòstradama ; anotat per Cesar de Nòstradama e Galaup Chasteuil
Nostredame, Jean de (1507?-1577)

Description physique 

Reliure cartonnée. Ex-bibliotheca sur étiquette imprimée collée au contreplat supérieur «Bibliothèque de Mle V. L. F. de Villeneuve Bargemont ». Numéro d’inventaire ms. « 7482 » et mention ms. « M. Arbaud » au contreplat sup. 102 f. parchemin (soit, 204 p.).

vignette_55667.jpg
La puòrta esconduda
Cultura Viva Televisioun
« L'avètz jamai fach aquèu pantais? Lo sabètz, aquèu di viatjar a travès lo temps. D'anar, tornar, en lo passat, lo futur... en toti li temporadas. A Niça es possible, perque sota lu pens de l'estatua de Giuseppe - Pepin - Galibardi li es l'otís da remontar lo relòri : la puòrta esconduda.
Documentari promier de la cadena Cultura Viva Televisioun, « La puòrta esconduda » es una passejada en lo patrimòni e l'istòria nissarda, dau sècolo XVI especialament.
Un format lònc de 45 minutas. »

(resumit : Cultura Viva Televisioun)
vignette_22343.jpg
Vidèoguida : Lo canal de la Robina (lenga e sostítols en occitan)

Coma mantuna vila, l’istòria de Narbona es ligada a la d’un riu. Autres còps la ciutat antica èra plaçada sul traçat d’Aude, flume que la religava a la Mediterranèa. Vila portuària, son istòria economica dependèt fòrça de sa posicion rapòrt a las principalas vias navigablas e carrossablas.
Aital, la causida de Seta a son prejudici coma desembocadura del Canal de Miègjornal al sègle XVII constituiguèt un revèrs economic per la vila, d’autant mens aisit de comprendre per sos estajants que Narbona beneficiava d’una longa tradicion fluviala e de canals.
L’enjòc tot de las annadas venentas foguèron alara de religar lo Canal de la Robina al Canal de Miègjorn, per fins de rejonher la ret de trafics comercials màger de la region.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan


vignette_22341.jpg
Videoguida : Florac, tèrra de revòltas (lenga e sostítols en occitan)

Lo sègle XVI es temps de Renaissença, artistica e culturala. Pasmens, aquel quite sègle de Francés Ièr es marcat en França per una guèrra civila murtrièra qu’opausarà, per mantun decenni, catolics e protestants.

A comptar de la primièra mitat del sègle XVI se desvolopa, dins çò que demòra una provincia del Sant Empèri roman germanic, un corrent religiós novèl que ganharà pauc a cha pauc los paises limitròfs e tresvirar la situacion religiosa e politica del temps, lo protestantisme.

Aquel corrent religiós emergís dins un contèxte economic, politic e plan segur religiós que facilita son desvolopament. Troba dins las tèrras d’òc, e notadament en Lengadòc, una terranha mai que favorabla. Del sègle XVI fins a la Revolucion francesa, uganauds e camisards escrivon l’istòria de Gavaudan.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22339.jpg
Videoguida : Gargantua (lenga e sostítols en occitan)

En 1534, Rabelais redigís Gargantua, en anant quèrre la figura d’aqueste gigant arpentaire dins la tradicion orala. Al còr de Losèra, lo viatge d’aquel eròi impausant es lo subjècte de mantuna legenda. Langonha, dins lo nòrd-èst del departament, a fach d’aqueste manjador joial lo patron de sas fèstas votivas.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22335.jpg
Videoguida : Un enclavament occitan (lenga e sostítols en occitan)

Tradicionalament tèrra occitana, estacat a aquela cultura e a aquela lenga, lo Fenolhedés, pels azards de l’istòria e per sa posicion geografica, es tanben una zòna de marcha, transicion entre doas lengas e doas culturas.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

sus 9