Explorar los documents (58 total)

vignette_22282.jpg
Videoguida : Quand dansan acordeon e cabreta (lenga e sostítols en occitan)

Lo duo cabreta/acordeon sembla uèi una evidéncia. En fach, lo rencontre entre la cornamusa tradicionala e lo novèl vengut dins lo Massís Central s’es pas facha sens dificultats. De fach, l’acordeon viu dins lo primièr mitan del sègle XX son ora de glòria e s’impausa pauc a cha pauc dins los bals e las manifestacions al detriment d’instruments mai tradicionals dins la region, coma la cabreta.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22281.jpg
Vidèoguida : Borrèia montanhòla (lenga e sostítols en occitan)

Dançada tant dins las coretas coma a la Cort, a dos, a quatre, a sieis, de dos tempses o tres tempses, instrumentala o cantada, festiva e espontanèa, coneissètz la borrèia ?

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22280.jpg
Videoguida : La Fèira de Bèucaire (lenga e sostítols en occitan)

La fèira de Bèucaire figura pendent de sègles al rang de las grandas fèrias annalas francesas, als costats de las de Champanha o de Borgonha. Lo privilègi acordat a la ciutat gardonenca per la tenguda d’aquel eveniment comercial de primièr òrdre relèva tant d’una situacion geografica ideala, al caireforc de las grandas rotas de comèrci de l’epòca, coma de realitats politicas e istoricas. Dos obratges en occitan nos descrivan lo borbolh d’aquela fèira : La Canso, tèxte anonim delsègle XIII, e  L'Enbarras de la fieiro de Beaucaire de Jean Michel de Nîmes (1657).


Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22278.jpg
Videoguida : Lo Polin de Pesenàs (lenga e sostítols en occitan)

Animal «totemic» de Pesenàs, lo Polin figura dempuèi 2005 al classament del patrimòni oral e immaterial de l’umanitat de l’UNESCO. Aqueste caval de tela e de fusta acompanha lo monde de Pesenàs dins totas lors festivitats.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_P4c.jpg
Videoguida : Seta : l'istòria d'un tipe (lenga e sostítols en occitan)
Toussaint Roussy patís uèi d’una cèrta desconeissença, quitament a Sèta. Pasmens influencièt la scèna artistica locala a la virada del sègle XIX e sas caricaturas demòran una sorsa de coneissença de tria sus la societat setòria de son temps : sa vida, sos estatjants e sa lenga, lo parlar setòri.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan
vignette_22260.jpg
Vidèoguida : Seta : las Ajustas setòrias (lenga e sostítols en occitan)

Se Seta n’es pas lo brèç original, las ajustas nauticas constituisson un element fòrt de l’identitat d’aquela vila relativament jove, nascuda amb son pòrt en 1666.
Los ajustaires, que lors afrontaments culminan per la fèsta de la Sant Loís, rivalisan d’audàcia per venir los campions dels Setòris.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22193.jpg
Vidèoguida : Bigòt, memòrias daus quartièrs (lenga e sostítols en occitan)

Hippolyte-Antoine (dich Antoine) Bigot nais a Nimes lo 27 de febrièr de 1825 al 18 de la carrièra de Generac dins una familha de paisans. Tota sa vida, son òbra se noirirà de la cultura, de la lenga e de las costumas de sos contemporanèus.
Videoguida realizada en 2014.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22192.jpg
Vidèoguida : Capitèlas (lenga e sostítols en occitan)

Al còr de la garriga, prèp dels garrics que li an balhat son nom, demòran los vestigis de las capitèlas e de masets mai tardius. Son la marca daissada per l’òme sus aquestes paisatges dificils, que las tèrras son somesas a mantuna constrencha : solelh, manca d’aiga, terren escarpat. Aquelas fòrmas d’abitat d’aparéncia rudimentària,  sovent constituits d’una sola peça, s’apèvan en fach sus una granda mestresa tecnica de las leis de resisténcia dels materials.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22191.jpg
Vidèoguida : Lo Pont du Gard (lenga e sostítols en occitan)

Vestigi de l’epòca romana, inscricha dempuèi 1985 al patrimòni mondial de l’UNESCO, lo Pont de Gard es l’impausant testimòni del passat antic de Nimes e de sa region. Domdant de sa massa lo cors tempestós de Gardon, es par la talha (gaireben 50m de naut per 275m de long) la pròva de l’engenh arquitectural roman, e demòra l’aquaducte mai bèl d’aquel periòde encara drech. Quilhat, segon las darrièras estimacions, pel mitan del sègle primièr de l’èra cristiana, lo Pont de Gard constituís ja en se un desfís als elements.

Mas lo pont fòrma tanben part de l’imaginari popular, coma ne testimònia la legenda de la lèbra del Pont de Gard explicada dins aquesta videoguida realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22189.jpg
Videoguida : Para lo lop ! Istòria de la Bèstia (lenga e sostítols en occitan)

Pendent tres annadas, del 11 d'abrial de 1764 al 19 de junh de 1767, Gevaudan subís los assauts d'una bèstia fèra que terrorisa la populacion e semena la mòrt e lo dòl sus son camin. Los melhors caçaires son mandats sul terrenh sens succès, fins a aquesta jornada de junh de 1767 qu'un òme de la region arrèsta la cavalcada macabra.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

sus 6