Explorar los documents (19 total)

h-terral.JPG
Delteil, fils (naturel) de Mistral ? / Hervé Terral, université de Toulouse Jean-Jaurès, laboratoire interdisciplinaire Solidarités, Sociétés, Territoires (LISST)
Terral, Hervé. Conférencier
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Altaïr-prod. Metteur en scène ou réalisateur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
d-aranjo.JPG
L'Hommage des confins ultimes à Mistral, Jean-Marc Bernard, Tristan Derème / Daniel Aranjo, université du Sud Toulon Var, laboratoire Babel
Altaïr-Prod. Metteur en scène ou réalisateur
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
t-offre.JPG
Nerto, un perfum mistic / Thierry Offre, PEN-Club de langue d'oc
Offre, Teiriç. Conférencier
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Altaïr-Prod. Metteur en scène ou réalisateur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
james-thomas.JPG
La première réception anglophone de Mistral, 1859-1878 / James Thomas
Thomas, James. Conférencier
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Altaïr-Prod. Metteur en scène ou réalisateur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.

Aquesta communicacion se concentra sus las vint primièras annadas de la recepcion anglofòna de Frederic Mistral (1830-1914), tant als Estats-Units coma en Anglatèrra e en Irlanda. Lo periòde de 1859-1878 vei circular al mens tres traduccions anglesas de Mirèio, mantun article critic dins las prèmsas dels dos costats de l'Atlantic, de traduccions d’extraches de Calendau e lo començament de la granda curiositat per Mistral mostrada per d'escrivans literaris de lenga anglesa (tal coma George Meredith), que culminarà pendent lo modernisma del sègle XX (Richard Aldington, Roy Campbell, Ford Madox Ford). Emai se siá parlat d'una traduccion immediata  de Mirèio facha per Suzanne Asselin a Avinhon en 1859, la figura mai importanta del temps es de pas dobtar William Charles Bonaparte-Wyse (1826-1892), lo felen anglo-irlandés de Lucien Bonaparte que ‘descobrís’ Mistral en 1859 e que s’inscriu al Felibritge. En examinant aquesta personnalitat clau per los rapòrts entre l’occitan, lo catalan e l’anglés, òm poirà mièlhs destriar se i aguèt una recepcion anglofòna dirècta de l'òbra de de Mistral en mai dels mejans comuns de la critica parisenca (Revue britannique etc).
gregory-bouak.JPG
Frédéric Mistral face aux écrivains nationalistes : un rendez-vous manqué ? / Grégory Bouak, Centre d'études et de recherche sur les littératures de l'imaginaire
Bouak, Grégory. Conférencier
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Producteur
Altaïr-Prod. Metteur en scène ou réalisateur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
b-santini.JPG
Frédéric Mistral et la Provence dans l'œuvre poétique et narrative de la Chilienne Gabriela Mistral / Benoît Santini
Santini, Benoît. Conférencier
Altaïr-Prod. Metteur en scène ou réalisateur
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
y-yasttrebova.JPG
L'Œuvre de Frédéric Mistral : critique et traduction en Russie / Youlia Iasttrebova.
Altaïr-Prod. Metteur en scène ou réalisateur
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sofia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
colloque-lire-mistral.jpg
Captation vidéo du colloque "Lire Frédéric Mistral en 2014"
Altaïr-prod. Metteur en scène ou réalisateur
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Pel centenari del trescolament de Frederic Mistral, las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC-Mediatèca occitana prepausèron los 20 e 21 de novembre de 2014 un grand rendètz-vos scientific dedicat a la relectura de l'òbra del grand escrivan d'òc dins sa dimension estetica e universala, luènh dels prejutjats d'una literatura regionalista. Occitanica vos permet de tornar veire aqueste collòqui, que se debanèt dins l'auditorium de la mediatèca d'aglomeracion de Béziers Méditerranée.

Argumentari del collòqui

Lo centenari de la mòrt de Frederic Mistral fai partida dei commemoracions nacionalas per l’annada 2014. Aquò podriá èstre l’escasença, en delai dei festivitats e manifestacions previstas, de tornar au lume l’òbra dau grand poèta provençau. D’efiech, siam quauqueis uns que pensam que se lo nom de Mistrau es encara mai o mens coneissut, de còps que i a citat mai o mens coma cau, son òbra n’i a gaire que la legisson, i a gaire de criticas per ne’n parlar, e se quauquei libres an pareigut aquestei darriereis annadas, bastan pas per faire reconéisser coma se l’ameritariá l’òbra mistralenca.  Nos prepausam d’organizar un collòqui sus l’òbra de Frederic Mistral. Aquela manifestacion la farem a Besiers, au CIRDOC, lei 20 e 21 de novembre de 2014. Tre ara, mai d’un establiment universitari (Pau, Bordeus, Tolosa, Montpelhier, Niça) e mai d’un cercaire an fach conéisser son interès.  Vos prepausam doncas de menar vòstra reflexion long de quatre ais diferents :     

  1. L’òbra mistralenca en se. Se tracharà de renovelar leis apròchis critics (textuaus, estilistics, generics, genetics, psicoanalitics…) e d’acarar lo tèxte mistralenc a una lectura critica, tant per lei grands poèmas (Mirèio, Calendau, Nerto e Lou Pouèmo dóu Ròse) coma per de pèças menoras o esparpalhadas (poèmas reculhits dins Lis Isclo d’Or o Lis Oulivado mai que mai) poësias o pròsas. La critica ja identifiquèt diversei tematicas mistralencas que seriá bon de lei cavar e estudiar tornarmai.    
  2. L’estrategia literària mistralenca es dobla, provençala e francesa. Caup dins l’istòria literària dei país d’òc, en Provença bèla promièra, mai s’espandís pron lèu, e largament, sus l’ensems dei territòris de la lenga d’òc. Amb aquò, la lectura francesa de Mirèio marquèt grandament aquela reconoissença, e Mistral es un dei promiers escriveires d’oc qu’aguèsse trobat un resson a París. Assajarem de veire d’un biais mai agut leis anterioritats e posteritats mistralencas, dins la produccion d’òc en ela meteissa, tant coma lei ressons qu’aquela òbra a pogut congrear dins leis letras francesas coma dins lei literaturas « perifericas », sens oblidar, segur, Catalonha.    
  3. La recepcion critica de l’òbra mistralenca es importanta. Ne caudriá far mai amplament l’istòria, ne mesurar l’ancoratge dins la critica dau sègle XIX fins a nòstre temps, n’evaluar la portada sociala sus l’imatge de l’òbra, e, en delai, sus aquela de Provènça. Dins una autra amira, seriá necite d’estudiar lei contenguts e lei formas deis assags critics consagrats a Mistral, sens oblidar la personalitat deis assagistas, coma la plaça que donan a aquela òbra dins son camp de recèrca.    
  4. La constitucion de l’òbra mistralenca tresvira lo païsatge literari d’òc, mai tanben la lenga e sei diversei representacions. L’espelison d’aquela òbra vai cotria, en aquò de Mistral e de seis amics felibres, de la construccion d’una expression a l’autor de la literatura que la vòlon instituir. Aquela lenga, que la posteritat reconeis coma mistralenca, trobèt en literatura una astrada particulara. Dins la construccion de l’òbra en se, coma dins son espandiment, nos pausarem de questions sus leis elements que constituisson aquela lenga, sus lei marcas literàrias que vòl dessenhar, sus son origina e sei fondamentas, sus son inscripcion fin finala dins una realitat e una representacion qu’apartenon au sègle XIX.


Comitat Scientific 

Joan-Ives Casanòva (Pau), Katy Bernard (Bordèu), Guiu Latry (Bordèu), Felip Gardy (Montpelhier), Joèla Ginestet (Tolosa), Joan-Francés Courouau (Tolosa), Patric Sauzet (Tolosa), Francés Pic (Tolosa), Felip Martel (Montpelhier), Maria-Joana Verny (Montpelhier), Romieg Gasiglia (Niça)
v-patrimoni-la-civilisation-en-heritage.jpg
Patrimòni occitan : la civilisation en héritage / Mathias Leclerc, CIRDÒC
Leclerc, Mathias. Metteur en scène ou réalisateur
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Altaïr-Prod. Metteur en scène ou réalisateur
Aquel filme de 26 minutas realizat a l'escasença del Xen Congrès de l'Associacion internacionala d'estudis occitanas (Besièrs, junh de 2011) propausa un percors al dintre de la civilizacion occitana de l'Edat Mejana : literatura, pensada, sciéncias, tres cents ans de « creacion en marcha » que l'eiretatge ne fonda lo patrimòni occitan e una part de la cultura europèa modèrna.
sus 2