Explorar los documents (101 total)

vignette_22414.jpg
Una jornada al Carnaval de Limós - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 08 d'abril de 2020

Una jornada al Carnaval de Limós

Lo Carnaval de Limós es lo mai long dau monde : tres mes, de genièr a març, lo dissabte e lo dimenche. Fecos e godils vos i encantan.Vos fasem descubrir una jornada dempuèi lo matin juscas a l'après dinnar, dos temps de sortida d'una banda e de sei musicaires. Lo Carnaval es pas un espectacle mas una fèsta partejada amb lei gens venguts veire e participar. E se volètz veire la sortida a la nuèch amb leis entòrchas, vos faudrà anar a Limós !

Un reportatge de Lisa Gròs

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_22350.jpg
Vidèoguida : La Blanqueta, tuc mitic (lenga e sostítols en occitan)

L’istòria volriá que la blanqueta, vin efervescent produch dins lo parçan de Limós, foguèsse nascuda un jorn dins las cavas de l’abadiá Sant Ilari, situada a qualques quilomètres de la communa.
L’aparicion de la blanqueta es alara plaçada jol signe del azard, que seriá per astre qu’en 1531 un monge de l’abadiá auriá descobèrt qu’al còr d’una botelha de la produccion locala, lo vin blanc « preniá mossa ». Aital naissiá lo primièr brut del monde.
L’istòria es polida mas sembla que seriá pas qu’una legenda...

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22291.jpg
Carnaval : Fecas et Godilhs (lenga e sostítols en occitan)

Al còr de l'ivèrn, carnaval constituís una parentèsi qu'anóncia la fin de las dificultats e l'entrada dins la prima. Eiretièr de la fèsta dels fòls medievala, sas festivitats son tradicionalament un temps de pausa que ròtles e estatuts s'i envèrsan, que la paraula s'i desliura, e ont los masques venon a portar un messatge critic cap a la societat e los poders en plaça.

Per prèp de dètz setmanas, las carrièras del vilatge audenc de Limós s'animan. A l'entorn del rei de la fèsta, sa majestat Carnaval, barrutlan de figuras contràrias especificas a la ciutat de la nauta valada d'Aude : Fecas e Godilhs.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22278.jpg
Videoguida : Lo Polin de Pesenàs (lenga e sostítols en occitan)

Animal «totemic» de Pesenàs, lo Polin figura dempuèi 2005 al classament del patrimòni oral e immaterial de l’umanitat de l’UNESCO. Aqueste caval de tela e de fusta acompanha lo monde de Pesenàs dins totas lors festivitats.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22254.JPG
Les Folies du sieur Le Sage de Montpellier (Isaac Despuech)
Despuech, Isaac (1583-1642)

Résumé 

[imatge id=22325]

Vous trouverez ici la version numérisée de l'exemplaire du Fonds Patrimoine de la Médiathèque Emile Zola de Montpellier, Cote C222

Description physique

Dédicace de l'auteur à Monsieur Valat, gouverneur du chasteau de Montferan ; Texte en occitan

Reliure veau XIXe siècle signée Lardière. 

Ex-libris : cachet du fonds Cavalier.

Autres éditions 

Il existerait 252 exemplaires numérotés


Les Folies du sieur Le Sage de Montpellier, A Amsterdam. Suivant la copie de Montpellier : chez Daniel Pain, 1700, 196 p ; in-8, Béziers : CIRDOC - Institut occitan de cultura, Cote CR-A 8081

Les Folies du sieur Le Sage de Montpellier, A Amsterdam. Suivant la copie de Montpellier : chez Daniel Pain, 1700, 196 p ; in-8, Lunel : Musée Médard, Cote LUG 13-2

La Baio de Sampeyre : carnaval dins las valadas occitanas d'Itàlia
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)

Aquesta fèsta se debana cada cinc ans a Sampeyre al còr de las Valadas occitanas d'Itàlia. Lo nom de « Baio » vendriá de l'occitan « abadiá » e remandariá als « abats de joinesa », joves qu'avián per foncion d'organizar las fèstas de la comunautat.

 

 

1/ La practica a l'ora d'ara

Aquesta fèsta carnavalesca se debana cada cinc ans dins la Val Varaita, dins la província de Cuneo, al còr de la Valadas occitanas d'Itàlia. La mai famosa es la de Sampeyre. Lo nom de la fèsta de la Baio vendriá de l'occitan abadiá e remandariá a las tradicions dels abats de joinesa, joves qu'avián tradicionalament per foncion d'organizar las fèstas de la comunautat.

Un ensemble de rites se debana pendent tres jorns al mes de febrièr : los dos dimenges abans lo carnaval e lo Dijòus gras.

Photogr. : Bernard Delort

La Baio es un grand cortègi d'òmes costumats, d'unes en « Maures », d'autres travestits en femnas, d'autres coifats de mitras espectacularas.

Los personatges istorics que compausan lo cortègi son los seguents : l'Abà, il Tesoriere, lo Cavalìe (cavalieri), lo Tambourn majour, l'Arlequin, los Sarazine, la Segnourine (signorine), lo Tambourin (tamburini), lo Sapeur, lo Grec (greci), l'Escarlinìe, l'Espous (sposi), los Segnouri (signori), lo Sounadour (suonatori), lo Uzuart, lo Granatìe, lo Morou (i neri) e lo Turc, lo Viéi e la Viéio (il vecchio e la vecchia), e lo Cantinìe (cantiniere).

Los « Sonadors » son l'element central de la fèsta, que fan dançar tota la jornada e tota la nuèch aprèp que de « sapeurs » aguèsson copat a la pigassa una barrièra de fusta simbolica.

Photogr. : Bernard Delort

Las jornadas començan a l'apèl dels « Tambourins » e contunhan amb de desfilats dins los diferents cantons. La Baio es particularament espectaculara per la qualitat e la diversitat dels costumes que son eiretats de diferentas epòcas de l'istòria de la valada. Se reconeis en particular la garda armada jols traches dels « Ussari », en costume de ussars de l'epòca napoleoniana. Coma tot carnaval en Occitània, lo procès representa lo punt d'òrgue del Dijòus gras.

Aquí, lo còp de teatre de las fèstas de la Baio es immancablament la fugida del tresaurièr amb la caissa plena d'argent. Lo public assistís a sa captura, son procès, sa condemna a mòrt e enfin sa gràcia.

Photogr. : Bernard Delort

2/ Aprendissatge e transmission

Aqueste carnaval permet a totes los estatjants de la valada d'èsser actors de la fèsta. En efècte, emai lo cortègi siaguèsse reservat als òmes que son los sols a se poder mascar jols traches dels personatges ligats a la tradicion istorica locala, la populacion tota participa a l'organizacion e a la preparacion notadament dels costumes.

3/ Istoric

Aqueste carnaval commemòra la victòria dels estatjants de las valadas contra las invasions sarrasinas en Provença e dins los Alps a la fin del sègle X, mai o mens en 975-980. Aquesta ipotèsi es pasmens remesa en question. D'elements de las diferentas epòcas marcantas de l'istòria de la valada son estadas incorporadas coma per exemple los ussars de l'epòca napoleoniana.

Photogr. : Bernard Delort

4/ Salvagarda

Aquesta practica que se renovèla pas qu'un còp cada cinc ans es pas l'objècte d'una proteccion particulara d'un punt de vista patrimonial. Sos rituals son fòrça codificats e pauc de plaça es daissada a l'improvisacion tant d'un punt de vista dels costumes coma dels ròtles dels personatges o del debanament de la fèsta. Aqueste carnaval es pasmens mes en valor per la region del Piemont.

5/ Actors de la practica

Totes los estatjants d'aquesta valada son actors de la Baio de Sampeyre.

vignette-ratapinhata.jpg
La Ratapinhata
Assas-Silveri, David
Ce court film didactique revient sur les origines de la Ratapinhata, figure emblématique de Nice depuis 1875. Comme les fêtes carnavalesques dont elle est issue, elle est une représentation de l'inversion, de la transgression, mais aussi d'une résistance, celle de la culture et de la langue nissarde.

Documentaire réalisé par David Assas-Silveri et produit par Cultura Viva Televisioun, avec le commentaire de Patrice Arnaudo.
vignette_16.jpg
Godolin portat en trionfe lo Dimars gras
Perrin, Olivier Stanislas ( 1761-1832). Dessinateur.
Aquela gravadura constituïs la palanca litografiada n°16 de l'edicion de las Òbras de Godolin parescuda a Tolosa en 1843. Representa lo poèta tolosan portat en trionfe pel pòble de Tolosa.
vignette_21045.jpg
Le bon soir des moundis : injúrias e invectivas dins lo divertiment popular occitan tolosenc del sègle XVIII
Escarpit, David

Le Bon soir des moundis es un tèxte de poesia borlesca en occitan, pro enigmatic, construch en vèrs irregular coma un inventari de las insultas e vòt de malastre. Es datat del mitan del sègle XVIII, estampat en fulhet e conegut per un sol exemplar conservat a la Bibliothèque universitaire de l’Arsenal (Tolosa-1).
Aquel tipe de document a difusion populara es pro rar dins las colleccions publicas. Aparten pasmens a un còrpus abondós de tèxtes borlesques e carnavalesques que compausan una granda part de la literatura occitana de l’epòca modèrna (sègle XVI-fin sègle XVIII) dont Tolosa es un dels principals fogals a l'entorn del fòrça famós poèta Pèire Godolin (1580-1649).
Pauc conegut, descrich per le sabent Jean-Baptiste Noulet dins son Essai sur l’histoire littéraire des patois du midi de la France au XVIIIe siècle (Paris : J. Techener, 1859, p.172) coma contenent un « tissu d’ordures et d’injures dégoûtantes, en usage, ce semble, parmi le bas peuple, à la fin du XVIIIe siècle » (teissut d'orduras e d'injúria desgostanta, en usatge, çò sembla, demest lo bas poble, a la fin del sègle XVIII) lo percebrem uèi al contrari coma un testimoniatge preciós de la lenga populara dels Tolosencs, de lors divertiments e de lor umor dins una cultura collectiva fòrtament emprenhada de carnavalesc.
Lo fulhet conten al revèrs un autre tèxte en francés titolat « Pour les femmes » (Per las femnas) (e non “Contra” coma o pretend Noulet) qu'es un argumentari de defensa de las femnas, argüissent lor natura egala veire superiora a l’òme.

Consultar lo document

Consultar lo document sur Occitanica

Descripcion del document

Le bon soir des moundis. Tust, Tust, quié-là ? [Toulouse] : [s.n.], [17..]

Aquel fulhet que conten dos tèxtes estampats al rècto e al versò es conegut per un sol exemplar religat amb d’autras brocaduras en occitan dins un recuèlh eissit de la colleccion de l’erudit e bibliofila occitanista Frix Taillade (1819-1901) que sa bibliotèca es estada aquesida en 1906 per la bibliotèca de l’Universitat de Tolosa. Es uèi conservat dins lo fons ancian de l’Universitat de Tolosa (Bibliotèque universitaire de l’Arsenal - SCD Toulouse-1 ; quòta : Resp 35341-3/26).
Aquel document occitan tolosenc es imprimit sus un fulhet rècto-verso de format mejan (390 × 185 mm) que se pòt aparentar a de produccion populara de còlportatge que propausava a la venda ambulanta d'obratges estampats a feble prètz. Aquela practica a grandament obrada a la bona difusion de nombrosas òbras entre l'Edat Mejan e lo sègle XX. Las òbras de Pèire Godolin, Jasmin, Mesté Verdié e d'unes almanacs felibrencs son per exemple estada largament difusats mercés al còlportatge.
Sens data ni nom d’autor o d’estampaire, es estat datat posterior a las annadas 1720-1730 del fach de la mencion del « pape de Hollande » (Papa de Olanda). Es possible de veire dins aquel tèrme una allusion al esquisma provocat a las Províncias-Unidas (actuals Païses-Basses) per lo prelat catolic Dominique-Marie Varlet (1678-1742), avesque in partibus de Babilònia, excomunicat en 1725 per aver administrat de sagraments a las Províncias-Unidas mentre qu'èra estat relevat de sas foncions, e en oposicion als òrdres del papa. Refusant de se sometre al Sans Ses, Varlet fonda alara una glèisa catolica esquismatica a Utrecht, que serà apuèi coneguda jos lo nom de Église vieille-catholique (Glèisa vièlha-catolica) o Union d’Utrecht.

Contengut

Lo rectò conten « Le bon soir des moundis », seguit del jos-títol « Tust, Tust, quié-là ? ». Lo verso content un autre tèxte, en francés aquel es titolat « Pour les femmes » (Per las femnas).

Le bon soir des moundis se compausa de doas partidas. La primièra es una lista d’injúrias popularas en occitan. Mantunas mancan pas de vèrbia, d'unas relèvan quasi de l’absurde : Capèl de ressegaire, que le mèstre non val gaire, Visatge de pautrada, fisionomia mancada, Frut d’espital, enfant de còr de Marselha, Visatge de cuèr bolhit, visatge de trenta-sièis faiçons ...

La segonda es titolada « Passen as souhaits » e enumèra de vòts absurdes e borlesques. Tornamai, los vòts en question sofrisson pas de la comparason amb las insultas que los precedisson, al nivèl de la riquesa imaginativa, folastre e fantasista : Te soèti las perpelhas coma una bòta de rafes, Te soèti las dents e la machoara rengadas coma las nòtas de musica. Nos saram de còps de l'ambient d'un tablèu de Jérôme Bosch : Te soèti que tas costèlas serviscan de cabana al diable per se metre a l’abric del solelh, Te soèti que quand te mocas, te mocas la cervèla, Te soèti que Lucifèr te trigosse per de vinhas podadas de frèsc, juscas que siás en brotons. La calcavièlha es pas luènh darrièr lo bofon e l’òbra s'enriquís d’una dimension quasi inquietanta de per la fantasiá absurda e desbridada de l'imaginacion que ne fa pròva. Emai lo decòr quasi familièr de Tolosa deven fantasmagoric : Te soèti que le dòma dels Carmes e des Recolets te serviscan de pendents d’aurelhas, Te soèti quatre caissals coma le Pilièr d’Orleans.

Al tèrme de trenta-sièis vòts se tròba una Respounso (responsa), que se limita, en un desenat de linhas, a d’autras insultas e una seria de bon soir dins lo meteis esperit. Lo tot se clava per la senténcia amix eron, amix sion.
Ne sabèm pas mai sus l’identitat dels dos interlocutors ni sus lor garolha..

Lo tèxte francés imprimit al verso del fulhet pòrta lo títol Sur les femmes, sens mai de precision. Se seriá un pauc exagerat e anacronic de lo qualificar de feminista, es pasmens un tèxte que plaideja - en aparéncia - l’egalitat entre òmes e femnas, emai la superioritat d'aquelas sus la gent masculina : “De plus l’origine et le nom de la femme, selon l’Écriture sainte, est plus noble que celui de l’homme” (Emai, l'origina e lo nom de la femna, segon l'Escritua Santa, es mai nòble qu'aquel de l'òme). Lo mens que se'n pòsca dire es qu'es en rompedura totala de ton e d'atmosfèra amb la partida occitana del rècto. I cal veire un elògi carnavalesc ? L’inversion de las valors es una de las basas de Carnaval, es possible que lo plaidejat en favor de la presa de poder de las femnas dins la societat relèva en realitat del meteis esperit subversiu e provocator que la partida occitana.

Un pichon tresaur de literatura borlesca occitana de l’epòca modèrna

S'aquel tipe de documents es rare uèi dins las colleccions publicas, aquò vòl pas dire qu'èran pas nombroses dins la produccion estampada de difusion populara, en particulièr a Tolosa, que foguèt dempuèi la fin del sègle XVI un fogal de literatura borlesca, satirica e popular d'expression occitana.
Es malurosament dificil de reconstituir lo ròtle e la « vida » que podiá aver un tal tèxte dins lo Tolosa del sègle XVIII. Son format, son supòrt e son contengut convidan a pensar que s'agís pas d’escriches per èsser legits mas probable diches o jogats. S’agiriá d’un tèxte carnavalesc ? Sabèm l’importància del carnaval dins l’anciana Tolosa, coneguda per de nombroses escriches, dempuèi Godolin al sègle XVII. Mantuns passatge semblan dirèctament inspirats del grand poèta popular tolosenc Godolin, de noms son tirats de sas òbras, coma Ramonet l’Asclaire al mens que s'agisca de folclòre tolosenc qu’aviá espleitat Godolin dins sas òbras. Sabèm que Godolin a représ mantuns personatges de l'imaginari local, coma Tòcasòm.
[imatge id=21065]
Mai d'un luòc emblematics de Tolosa son citats dins lo Bon soir des moundis, coma lo Convent des Carmes, aquel dels Recollets e aquel dels Cordeliers, o encare la glèisa de la Dalbade, le quartièr de la Naubernat, lo « pont » e sas « lunas », comprendre lo Pont-Neuf (las « lunes » son probable los sièis desgolidors que lo perçan), o encara lo Pilier d’Orléans, celèbre pilar de la catedrala Saint-Étienne al pe del qual es enterrat Pierre-Paul de Riquet.
D'unas d'aquelas insultas seràn represas per lo farsejaire bordalés Meste Verdié (1779-1820) dins sa farça Cadichoune e Mayan (1819) e indica una cèrta difusion d'aquel tèxte, per via escricha o orala.

souff050139.jpg
Souflaculs de Nontronh
Institut occitan (Pyrénées-Atlantiques)

La mascarada daus Soflaculs de Nontronh, qu’a generalament luòc en abriau, combina mantun element carnavalesc : de las viòrlas e una taulada carnavalesca segut d’un bal lo dissabde. Apuei, lo dieumenc apres-miegjorn, un defilat segut d’un jutjament mai de la cramacion de Carnavau. La passejada es tot-parier dominada per lo rituau daus Soflaculs.

1/ La practica a l'ora d'ara

Los soflaculs

‘Quela fòrma carnavalesca s’inscriu dins lo rituau de circulacion de las bufadas per faire venir la prima. Los Soflaculs son vestits e mascarats de blanc : bonet blanc, chamisas e caleçons, la chara blanchida per de la farina. De cent a tres-cent segon las annadas, dispausats sur doas cordadas, pòrtan chascun un bufareu. Despues lo començament dau sègle XX, un personatge en frac negre e chapeu naut-de-fòrma guida lo rituau e lo davança amb un sibleu. L’evolucion daus Soflaculs s’executa en uech movements : s’agroar, bufar au cuòu dau que davança, se relevar, se revirar en fasent virar lo bufareu au nivèu de la chara ; s’agroar, bufar au cuòu dau que seg, se relevar e, enfin, repréner la marcha. Tanleu que lo pòden, los Soflaculs s’eschapan de la cordada e van bufar sos los cotilhons de las femnas.

Lo defilat

Mai d’un personatge recurrent participa tanben au defilat : faus curat, faus maridats, de las vielhas dont « La Vielha Barreta » qu’es ‘na « vielha bochada » qu’evòca la Chançon daus Soflaculs ; daus travestits, daus banturlas, lo rei fenhant sur son char apelat Dagobert Ier, daus faus pompiers, un bufareu-char que bufa daus confetís, daus nenets e daus monges. Lo defilat se fa al son de bandas e fanfaras. Dos gendarmes, un avocat e un procuraire encadrant Bufador, lo guidant jusc au luòc de son jutjament. ‘Queu « bufador », que passa son temps a s’eschapar de las mans daus gendarmes per bisiar totas las femnas, personifica ‘quí lo Carnavau. S’es substituit despues las annadas 1990 a « Petaçon » figura coneguda dins tot Peirigòrd.  Sus la plaça de la mairia, los Soflaculs s’installan sur las marchas ent’a luòc l’intronizacion daus elegits coma membres de la Frairia de la Sardina Valorosa (de las sardinas sechadas e pudentas pendilhadas sur un cercle maiat).

Los banturlas

Lo dissabde en fin de jornada, los Banturlas, apareguts dins las annadas 2000, amb de las mascas rojas dau grand nas ponchut, vestits de blanc coma los Soflaculs ; una sur e daus monges se permenan dens la vila e fan de las viòrlas : s’introduisen chas los abitans e se fan servir a beure. Tenen ‘na granda eschala qu’utilizan per montar a las fenestras e utilizan un sistèma de montada e de davalada dau vin amb ‘na percha.

2/ Aprendissatge e transmission

L'aprendissatge e la transmission d'aqueste carnaval se fa per immersion e repeticion. En efièch, los mai joves aprenon sul pilòt per imitacion del ritual e per iniciacion dels mai ancians, de còps per aprendissatge dins las familhas.

3/ Istoric

La fòrma daus Soflaculs, deijà atestada en 1850 a Nontronh, es tanben presenta a Sent-Claudi dins lo Jurà, e sos ‘na fòrma residuala dins ‘na trentena de vilatges d’Eraut.
Deijà coneguda a l’Atge Mejan, aparten a un vaste ensemble de practicas espandudas jusc’a 1945 dins setze despartaments dau miegjorn de França, mai que mai en Lengadòc e en Provença.
Lo carnavau, tombat en chaitivier a Nontronh dins las annadas 1950, fuguet reactivat en 1979, metent l’accent sur los Soflaculs que, au començament dau segle, n’eran qu’un element au mitan d’autres dau carnaval e ne sortissiàn que lo darnier jorn, lo Dimècres de las Cendras.

4/ Salvagarda

Aqueste carnaval benefícia d'accions de valorizacion : publicitat sul plan cantonal e departamental, viatges dels Soflaculs dins d'autras vilas per representar Nontronh o participar a d'autres carnavals etc.
Es tanben mes en valor toristicament per l'inscripcion dels Soflaculs dins lo patrimòni cultural de Nontronh, l'invitacion de grops (musicians, cantaires) e d'estrangièrs al carnaval de Nontronh e per la produccion de filmes toristics e etnografics tant coma de reportatges nombroses de television o de premsa escrita.

5/ Actors de la practica

Al moment de la redaccion de la ficha d'inventari del PCI en 2008-2010 los actors de la practica que testimonièron èran de membres e d'ancians de la companhiá dels bufadors de Nontronh : un refondator dels Soflaculs de Nontronh e ancian president de l'associacion, lo clavaire de l'associacion « la compagnie nontronaise des soufflets », l'ancian animator del carnaval, lo president de l'epòca de l'associacion, un dels co-fondators dels Soflaculs de 1979, un Soflacul e un membre de la confrariá dels banturlas dels Soflaculs.

sus 11