Explorar los documents (136 total)

vignette_22338.jpg
Videoguida : Molièra e lo teatre d'òc (lenga e sostítols en occitan)

Molièra èra ja Molièra (pren aquel pseudonim tre 1644) quand lo fracàs de sa primièra companhiá parisenca lo mena sus las rotas de França als costats de la companhiá de Charles Dufresne. Sos passes lo menan lèu a Pesenàs en Lengadòc, que los Montmorency, granda familha de França e governors de Lengadòc, an eligida per capitala.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22280.jpg
Videoguida : La Fèira de Bèucaire (lenga e sostítols en occitan)

La fèira de Bèucaire figura pendent de sègles al rang de las grandas fèrias annalas francesas, als costats de las de Champanha o de Borgonha. Lo privilègi acordat a la ciutat gardonenca per la tenguda d’aquel eveniment comercial de primièr òrdre relèva tant d’una situacion geografica ideala, al caireforc de las grandas rotas de comèrci de l’epòca, coma de realitats politicas e istoricas. Dos obratges en occitan nos descrivan lo borbolh d’aquela fèira : La Canso, tèxte anonim delsègle XIII, e  L'Enbarras de la fieiro de Beaucaire de Jean Michel de Nîmes (1657).


Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22271.jpg
Videoguida : Fenolhedés : de Corbeil als Pirineus (lenga e sostítols en occitan)

L'istòria del Fenolhedés es estrechament ligada a la de las Corbièras, massís que l’engloba e que foguèt, tre l’Antiquitat, una sorsa d’interés politic e estrategic. Massís ancian, mens naut que Pirenèus, las Corbièras demòran pasmens una zòna de traversada malaisida, e constituisson atal un espaci d’importança dins tota estrategia de defensa. Tèrra de las Corbièras e de Lengadòc, Fenolhedés agacha çaquelà del costat de la plana de Rosselhon.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

vignette_22257.jpg
Ad suos compagnones / Antoine de Arena
Arène, Antoine (1500?-1544?)

résumé 

L’intérêt du traité réside d’abord dans le tableau que trace l’auteur de sa propre expérience militaire, d’une part, et, d’autre part, de la vie estudiantine provençale, apparemment marquée par une pratique régulière et assidue de la danse. En effet, le traité d’Arena constitue l’une des sources majeures de notre connaissance des danses du sud de la France à la Renaissance. C’est essentiellement la basse danse qui fait l’objet d’explications détaillées : 59 d’entre elles sont présentées avec 28 chorégraphies différentes, certaines mélodies étant dansées de façon identique. De plus, l’ouvrage propose une riche information sur les branles, et d’une manière plus générale, sur la mesure et les pas de danse. 

Editions

[imatge id=22324]

On suppose que la première édition remonte à 1528. Les différentes éditions présentes dans les collections témoignent du succès considérable de l'oeuvre d’Arène, régulièrement rééditée jusqu’au XVIIIe siècle. 

édition de 1533 : http://www.sudoc.fr/150810334

édition de 1574: http://www.sudoc.fr/099621177

Musée Médard de Lunel :
https://occitanica.eu/items/show/58562

édition de 1631 : http://www.sudoc.fr/167060686

édition de 1648 : http://www.sudoc.fr/167060201

édition de 1649 : http://www.sudoc.fr/167060422

édition de 1670 : http://www.sudoc.fr/155125699

Bibliothèque de Turin :
https://books.google.fr/books?id=z_wPB_yaAOAC&printsec=frontcover&hl=fr&source=gbs_ViewAPI&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false

CIRDOC-Mediatèca occitana :
Antonius de Arena, provençalis de Bragardissima villa de Soleriis [Texte imprimé] : Ad suos compagnones qui sunt de persona friantes, bassas dansas et branlos practicantes, nouvellos perquam plurimos mandat, [s.l.], 1670, 1 vol. 191 p. ; 15 cm,
Cote CR-A 8123

édition de 1758 :
http://www.sudoc.fr/159377269
http://www.sudoc.fr/121132803

vignette_22254.JPG
Les Folies du sieur Le Sage de Montpellier (Isaac Despuech)
Despuech, Isaac (1583-1642)

Résumé 

[imatge id=22325]

Vous trouverez ici la version numérisée de l'exemplaire du Fonds Patrimoine de la Médiathèque Emile Zola de Montpellier, Cote C222

Description physique

Dédicace de l'auteur à Monsieur Valat, gouverneur du chasteau de Montferan ; Texte en occitan

Reliure veau XIXe siècle signée Lardière. 

Ex-libris : cachet du fonds Cavalier.

Autres éditions 

Il existerait 252 exemplaires numérotés


Les Folies du sieur Le Sage de Montpellier, A Amsterdam. Suivant la copie de Montpellier : chez Daniel Pain, 1700, 196 p ; in-8, Béziers : CIRDOC - Institut occitan de cultura, Cote CR-A 8081

Les Folies du sieur Le Sage de Montpellier, A Amsterdam. Suivant la copie de Montpellier : chez Daniel Pain, 1700, 196 p ; in-8, Lunel : Musée Médard, Cote LUG 13-2

vignette_4688.jpg
Lo Ramelet moundi de Pèire Godolin
CIRDÒC - Mediatèca occitana

Biografia

[imatge id=22472]

Pèire Godolin (1580-1649) es un autor occitan tolosan demest los mai influents de l’istòria de la literatura occitana.

Es arribat a s’impausar coma un escrivan occitan en bastissent una vertadièra carrièra e un projècte literari que sovent faguèt miranda. Es sostengut per los personatges mai bèls de l’epòca coma Adrien de Monluc o Henri II de Montmorency.

Tre 1610, Godolin causís d’escriure en occitan e publica A l’hurouso memorio d’Henric le Gran, per l’assassinat del rei Enric IV per Ravaillac. La publicacion d’aquelas estanças es de verai ressondidosa. L’occitan apareis coma una lenga de la noblesa mai nauta, capabla d’abordar los subjèctes dels mai nauts e dels mai serioses.

Son òbra tota rencontra un succès populari. Escriu tot parièr de ficcions amorosas, de cançons de taula e de cançons peludas, de mentidas en pròsa recitadas al Carnaval tolosenc, de nadals plens de serenitat o de meditacions sus la mòrt e l’inanitat del mond.

Mas subretot es conegut per Lo Ramelet moundi que pareis en 1617.

Lo Ramelet Moundi : una entrepresa literària e linguistica de referéncia per de sègles 

Un gost pel lengatge : afirmacion de la dignitat linguïstica 

Coma Odde de Triors dins sas Joyeuses recherches de la langue toulousaine, s’interessa a las inegalitats linguïsticas.

Fa coabitar la paraula populara, la lenga plan locala, tinctada d’idiomatismes pintorescs e una lenga que ten a se raprochar del francès, un “francitan”. 

Soslinha aquela distància al dintre del quitte occitan dins las doas epigramas del “Plat d’epigramas” de la primièra Floreta : una intitulada “Tot Francès entendrà aqueste quatren triat de mots franceses que son tanben mondins”, ensenha coma lo francès fa pression, “pel naut” sus l’occitan ; l’autra epigrama “Aci caldrà le diccionari” insistís al revèrs sus l’escart qu’existís entre las doas lengas fal punt qu’un diccionari faguèsse mestièr. 

Son libre a longtemps servit de referéncia, de sintaxi e de diccionari per aqueles que desiravan perseguir son entrepresa. 

Un succès d’edicion 

Lo Ramelet moundi, es a dire “Lo Ramelet tolosenc”, foguèt publicat per liurasons successivas - que l’autor, filant la metafòra del títol, sonèt “floretas”- entre 1610 e 1648. Coneguèt en son temps coma long dels sègles un succès d’impression que la literatura d’òc ne coneis pas mai d’exemple. De la vida de Godolin, l’obratge foguèt publicat cinc còps puèi aprèp sa mòrt continuèt d’o ésser, fach rare que rare.

Posteritat de l’òbra

[imatge id=22473]

Mai d’un escrivan manlèva a Godolin sos tèmas e sa lenga. Aquela “escòla tolosenca”, uèi encara mal coneguda, produsís una literatura abondosa, sovent publicada dins los “Triomfes”, aquestes opusculs qu’amassan, cada anada, las composicions dels laureats del concors poetic dels Jòcs florals tolosencs.

De mai, la lenga e l’òbra de Godolin son devenguts çò que se pòt dire la “fòrma literària” de l’occitan, un lengatge autonòm, a la disposicion de totes los que volián faire intervenir l’occitan dins lors òbras. 

Aital, son òbra aguèt puèi de ressons en cò de Molière dins Monsieur de Pourceaugnac, dins l’opèra-balet de Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville Daphnis e Alcimadura e dins Lo Trobador d’Antoine Fabre d’Olivet. 

Ressorsas numericas

  • Las diferentas edicions del Ramelet Moundi conservats dins la Biblioteca de Tolosa :
  • Obros de Pierre Goudelin augmentados d'uno noubélo floureto. [Avec : Le Dicciounari moundi de Jean Doujat]

Las diferentas edicions del Ramelet Moundi conservats dins la Biblioteca de Tolosa :

Tèxt numerizat segon l'exemplar de 1774 Res 35331 de la Biblioteca de l'Arsenal (SCD de Toulouse 1)

Tèxt numerizat segon l'exemplar de 1811 de la Bibliothèque nationale de France, département Littérature et art, YE-12533

Goudelin, Pierre, LAS OBROS DE PIÉRRE GOUDELIN : AUGMENTADOS DE FORÇO PESSOS É LE DICCIOUNARI SUR LA LENGO MOUNDINO, Amsterdam, Daniel Pain, 1700, Musée Médard de Lunel, cote G013

Doas exemplars conservats al CIRDÒC - Mediatèca occitana :

Las Obros de Pierre Goudelin, augmentados noubelomen de forço péssos, ambé le Dictiounari sur la lengo moundino ; Ount és més per ajustié sa bido, Remarquos de l'antiquitat de la lengo de Toulouso, le Trinfle moundi, soun Oumbro, d'amb'un Manadet de bérses de Gautié é d'autres pouétos de Toulouso. A Toulouso : chez J.-A. Caunes..., 1811, CIRDÒC - Mediatèca occitana, cote CR XIX-127 et CR XIX-303

  • Litografias :

GODOLIN, Pierre. Oeuvres complettes de Pierre Godolin. Dir. J.M. Cayla et Cléobule Paul. Toulouse : Delboy, 1843. CXIX-604-XLVII p

    vignette_pigasse.jpg
    Fulheton radiofonic : Ieu, Joan Pigassa, obrièr del Canal. Episòdi 59
    Teysseyre, Michèle (1949-....)
    « S’apeliá Joan. Coma son paire, se destinèt al mestièr de boscassièr. Èra sens comptar amb l’extraordinària aventura qu’anava capvirar lo país : la cavada del Canal Reial de Lengadòc, tornat apelat mai tard Canal de Miègjorn. »
    Extrait de Michèle Teysseyre. Moi, Jean Pigasse, ouvrier du Canal. Ed. du Cabardès, 2017. 

    RESUMIT DE L’EPISÒDI

    Al ser de sa vida, per Joan Pigassa comença lo temps del bilanç e dels sovenirs. 

    CREDITS 

    Segon l’òbra de Michèle Teysseyre « Moi, Jean Pigasse, ouvrier du Canal » publicada a las Edicions del Cabardés. Traduccion occitana d’Alan Roch, disponibla a las Edicions IEO Aude. Dins lo ròtle de Jean Pigasse, Mathieu Vies. Amb la votz de Lila Fraysse. Registrament, Marc Dubézy, abilhatge/mesclatge, Thierry Ducos. Realizacion, Laurent Labadie de la Companhiá Lilo e LL Films. 
    Una produccion CIRDOC-Institut occitan de cultura, sostenguda per l’Union Europèa, dins lo quadre del programa Occitanica +. L’Europe s’engage avec le Fonds européen de développement régional. Retrobatz totes los episòdis sus www.occitanica.eu  
    vignette_pigasse.jpg
    Fulheton radiofonic : Ieu, Joan Pigassa, obrièr del Canal. Episòdi 58
    Teysseyre, Michèle (1949-....)
    « S’apeliá Joan. Coma son paire, se destinèt al mestièr de boscassièr. Èra sens comptar amb l’extraordinària aventura qu’anava capvirar lo país : la cavada del Canal Reial de Lengadòc, tornat apelat mai tard Canal de Miègjorn. »
    Extrait de Michèle Teysseyre. Moi, Jean Pigasse, ouvrier du Canal. Ed. du Cabardès, 2017. 

    RESUMIT DE L’EPISÒDI

    Pigassa acaba son viatge, a l’exemple del Canal, a Seta. 

    CREDITS 

    Segon l’òbra de Michèle Teysseyre « Moi, Jean Pigasse, ouvrier du Canal » publicada a las Edicions del Cabardés. Traduccion occitana d’Alan Roch, disponibla a las Edicions IEO Aude. Dins lo ròtle de Jean Pigasse, Mathieu Vies. Amb la votz de Lila Fraysse. Registrament, Marc Dubézy, abilhatge/mesclatge, Thierry Ducos. Realizacion, Laurent Labadie de la Companhiá Lilo e LL Films. 
    Una produccion CIRDOC-Institut occitan de cultura, sostenguda per l’Union Europèa, dins lo quadre del programa Occitanica +. L’Europe s’engage avec le Fonds européen de développement régional. Retrobatz totes los episòdis sus www.occitanica.eu  
    vignette_pigasse.jpg
    Fulheton radiofonic : Ieu, Joan Pigassa, obrièr del Canal. Episòdi 57
    Teysseyre, Michèle (1949-....)
    « S’apeliá Joan. Coma son paire, se destinèt al mestièr de boscassièr. Èra sens comptar amb l’extraordinària aventura qu’anava capvirar lo país : la cavada del Canal Reial de Lengadòc, tornat apelat mai tard Canal de Miègjorn. »
    Extrait de Michèle Teysseyre. Moi, Jean Pigasse, ouvrier du Canal. Ed. du Cabardès, 2017. 

    RESUMIT DE L’EPISÒDI

    A Seta, Joan Pigassa fa d’unes novèles rencontres. 

    CREDITS 

    Segon l’òbra de Michèle Teysseyre « Moi, Jean Pigasse, ouvrier du Canal » publicada a las Edicions del Cabardés. Traduccion occitana d’Alan Roch, disponibla a las Edicions IEO Aude. Dins lo ròtle de Jean Pigasse, Mathieu Vies. Amb la votz de Lila Fraysse. Registrament, Marc Dubézy, abilhatge/mesclatge, Thierry Ducos. Realizacion, Laurent Labadie de la Companhiá Lilo e LL Films. 
    Una produccion CIRDOC-Institut occitan de cultura, sostenguda per l’Union Europèa, dins lo quadre del programa Occitanica +. L’Europe s’engage avec le Fonds européen de développement régional. Retrobatz totes los episòdis sus www.occitanica.eu  
    vignette_pigasse.jpg
    Fulheton radiofonic : Ieu, Joan Pigassa, obrièr del Canal. Episòdi 56
    Teysseyre, Michèle (1949-....)
    « S’apeliá Joan. Coma son paire, se destinèt al mestièr de boscassièr. Èra sens comptar amb l’extraordinària aventura qu’anava capvirar lo país : la cavada del Canal Reial de Lengadòc, tornat apelat mai tard Canal de Miègjorn. »
    Extrait de Michèle Teysseyre. Moi, Jean Pigasse, ouvrier du Canal. Ed. du Cabardès, 2017. 

    RESUMIT DE L’EPISÒDI

    A la seguida de son episòde de fèbra, Pigassa fa lo rencontre del Paire Marolhas. 

    CREDITS 

    Segon l’òbra de Michèle Teysseyre « Moi, Jean Pigasse, ouvrier du Canal » publicada a las Edicions del Cabardés. Traduccion occitana d’Alan Roch, disponibla a las Edicions IEO Aude. Dins lo ròtle de Jean Pigasse, Mathieu Vies. Amb la votz de Lila Fraysse. Registrament, Marc Dubézy, abilhatge/mesclatge, Thierry Ducos. Realizacion, Laurent Labadie de la Companhiá Lilo e LL Films. 
    Una produccion CIRDOC-Institut occitan de cultura, sostenguda per l’Union Europèa, dins lo quadre del programa Occitanica +. L’Europe s’engage avec le Fonds européen de développement régional. Retrobatz totes los episòdis sus www.occitanica.eu  
    sus 14