Explorar los documents (133 total)

vignette_22294.jpg
Videoguida : Dafnís e Alcimadura, opèra occitan (lenga e sostítols en occitan)

Demest lo ric repertòri de Mondonvila, mèstre de musica a la Capèla a partir de 1740, una òbra se distinguís en particular : Dafnis e Alcimadura. Aquesta revèla non solament lo talent del compositor mas l'audàcia de l’òme que propausa en 1754 a la cort del rei Loís Xvuna òbra enterament compausada en occitan.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22278.jpg
Videoguida : Lo Polin de Pesenàs (lenga e sostítols en occitan)

Animal «totemic» de Pesenàs, lo Polin figura dempuèi 2005 al classament del patrimòni oral e immaterial de l’umanitat de l’UNESCO. Aqueste caval de tela e de fusta acompanha lo monde de Pesenàs dins totas lors festivitats.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22271.jpg
Videoguida : Fenolhedés : de Corbeil als Pirineus (lenga e sostítols en occitan)

L'istòria del Fenolhedés es estrechament ligada a la de las Corbièras, massís que l’engloba e que foguèt, tre l’Antiquitat, una sorsa d’interés politic e estrategic. Massís ancian, mens naut que Pirenèus, las Corbièras demòran pasmens una zòna de traversada malaisida, e constituisson atal un espaci d’importança dins tota estrategia de defensa. Tèrra de las Corbièras e de Lengadòc, Fenolhedés agacha çaquelà del costat de la plana de Rosselhon.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

vignette_22260.jpg
Vidèoguida : Seta : las Ajustas setòrias (lenga e sostítols en occitan)

Se Seta n’es pas lo brèç original, las ajustas nauticas constituisson un element fòrt de l’identitat d’aquela vila relativament jove, nascuda amb son pòrt en 1666.
Los ajustaires, que lors afrontaments culminan per la fèsta de la Sant Loís, rivalisan d’audàcia per venir los campions dels Setòris.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22192.jpg
Vidèoguida : Capitèlas (lenga e sostítols en occitan)

Al còr de la garriga, prèp dels garrics que li an balhat son nom, demòran los vestigis de las capitèlas e de masets mai tardius. Son la marca daissada per l’òme sus aquestes paisatges dificils, que las tèrras son somesas a mantuna constrencha : solelh, manca d’aiga, terren escarpat. Aquelas fòrmas d’abitat d’aparéncia rudimentària,  sovent constituits d’una sola peça, s’apèvan en fach sus una granda mestresa tecnica de las leis de resisténcia dels materials.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22189.jpg
Videoguida : Para lo lop ! Istòria de la Bèstia (lenga e sostítols en occitan)

Pendent tres annadas, del 11 d'abrial de 1764 al 19 de junh de 1767, Gevaudan subís los assauts d'una bèstia fèra que terrorisa la populacion e semena la mòrt e lo dòl sus son camin. Los melhors caçaires son mandats sul terrenh sens succès, fins a aquesta jornada de junh de 1767 qu'un òme de la region arrèsta la cavalcada macabra.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

vignette_22188.jpg
Videoguida : Seta : a l'origina èra un pòrt (lenga e sostítols en occitan)

La naissença puèi la creissença de Seta es plenament ligada a la de son pòrt. Entre estanh e mar Mediterranèa, los Setòris son primièr gents de mar, mar noiriguièra qu’assegura lor subsisténcia pendent de sègles.

Aquela videoguida d’animacion foguèt realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc- Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

vignette_21135.jpg
Les Cantiques spirituels en occitan : XVII-XIXe siècles
Escarpit, David (1980-....)
Les cantiques spirituels sont des textes religieux qui ne font pas partie du rituel catholique romain. Ils sont d'ailleurs généralement en langue vernaculaire, et non pas en latin, et sont pensés pour être chantés. Il s'agit de poèmes ayant pour sujet la doctrine catholique, l'histoire sainte et le comportement d'un parfait chrétien. Ils sont caractéristiques de l'époque de la Contre-Réforme ou Réforme catholique. La Contre-Réforme est un ensemble de mesures prises au sein de l'Église catholique suite aux conclusions du concile de Trente (1545-1563). Ces réformes visent à contrer le développement de la Réforme protestante, en modifiant le rituel catholique, en introduisant de façon importante la musique dans les célébrations religieuses, et développant les écrits en langue vernaculaire, préférablement au latin, afin de toucher plus efficacement les populations. Le diocèse de Toulouse en particulier se montre actif dans cette reconquête catholique vers le milieu du XVIIe siècle.

Une édition importante en pays d’Oc

Plusieurs recueils de cantiques spirituels en occitan ont été imprimés en pays d'Oc, principalement entre le XVIIe et le début du XIXe siècle, de Bordeaux à la Provence en passant par le Rouergue. La plupart sont entièrement ou partiellement rédigés en occitan. On peut constater vers la fin du règne de Louis XIII et au début de celui de Louis XIV un essor des recueils de cantiques spirituels en langue d'oc. Cet essor est à relier avec celui des noëls en langue vernaculaire, déjà ancien, à cela près que les cantiques spirituels n'ont pas forcément pour propos la Nativité (qui est toutefois présente, ne serait-ce que dans l'Angélus), mais tout ce qui concerne la morale religieuse, les prières et l'histoire sainte.
Jean Eygun dans Au risque de Babel, synthèse sur le texte religieux en langue occitane de cette période, date cet essor des alentours de l’année 1673, malgré la présence d'oeuvres imprimées antérieurement, dans les années 1630, 1640 et 1650, relatives à des missions catholiques principalement dans la zone pyrénéenne, où elles furent particulièrement nombreuses. À l'instar des noëls, la Provence figure en bonne place de la production de cantiques spirituels en occitan, ainsi que la région toulousaine.

Occitanie, terre à convertir : les éditions de cantiques spirituels en domaine occitan du XVIIe au XIXe siècle

Parmi les nombreuses impressions de cantiques spirituels en occitan (plus ou moins mêlé avec le français) du XVIIe, XVIIIe et XIXe siècles, nous pouvons citer :

vignette_page-accueil-uoh-1000-ans-litterature-oc.jpg
À la découverte de Mille ans de littérature d'Oc en ligne
Fraïsse-Bétoulières, Anne. Directeur de publication
Verny, Marie-Jeanne. Directeur de publication

Comme les paysages, les langues sont stratifiées et nous donnent à lire leur histoire dans leurs oeuvres. Ce portail de l'université Montpellier 3 et de l'UOH (Université Ouverte des Humanités) propose une vue en coupe de mille ans d'écriture occitane : une géologie de notre mémoire, et un panorama du présent.


Pour consulter le portail 1000 de littérature d'Oc :

http://uoh.univ-montp3.fr/1000ans/

vignette_20679.jpg
Lou Mayrau medouquin
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Lou Mayrau medouquin, tèxte medoquin anonim per l'enròtlament dins las armadas de Loïs XIV

Lo document entitolat Vers composés par M..., sur le départ de François Baudouin et ses compagnons médoquins allant à l'Armée, sovent designat per Lou Mayrau medoquin, es una brocadura anonima, sens data nimai mencion d'estampaire, coneguda per un sol exemplari descobèrt tardivament dens las colleccions de la Bibliotèca municipala de Nantes.
Se lo tèxte poiriá èsser contemporanèu del contèxte istoric que descriu (darnièr tèrç del sègle XVII), , lo sieu estampatge e la siá difusion estampada son probable posterioras de pròche d'un sègle. Enlà la raretat de l'obratge – ne'n coneisson pas qu'un sol exemplari – son subjècte emai sa provenença, lo parçan de Bordèu, fan qu'es excepcional dins lo còrpus de l'escrich occitan d'Ancian regime.
Lo tèxte es correntament intitolat per son primièr vèrs, Lou Mayrau medouquin (Lo vaquièr medoquin), que designa lo sieu personatge principal, un cèrt François Baudouin, lauraire proprietari d'a l'entorn de L'Esparra, dins la partida landesa de Medòc (actuala Gironda). Las de la siá vida de pagès, Baudouin contra, dins aqueste recit en vèrs a la primièra persona, coma respond favorablament a la sollicitation d'un oficièr recrutaire, M. de Rouchon, vngut li prepausar de s'engatjar dens las armadas reialas. Aprèp ager mes los sieus afars en òrdi al prèp del notari de L'Esparra, Baudouin se ronça dins lo recrutament d'una tropa de companhs parats a lo sègre a la guèrra. Se plaça a lor cap, amb de vam mas non sens una cèrta gravitat, l'espèctre de la mòrt al combat planant en permanécia. Lo tèxte s'arrèsta al moment que s'avian per los Paises-Basses e Maastricht que s'agís de tornar prene a l'enemic.

Una òbra unenca e misteriosa dins lo còrpus de l'escrich literari occitan

Descobèrt per Pierre-Louis Berthaud en 1938 per la siá segonda edicion de 1851 – tanplan rara coma l'edicion originala – de còps que i a gaitada coma una engana literària del sègle XIX, cal esperar las annadas 1980 per que François Pic 'trape enfin l'edicion originala del tèxte dins las colleccions de la Bibliotèca de Nantes. Se François Pic confirma las conclusions de Pierre-Louis Berthaud sus l'autenticitat del tèxte – e non pas una fabricacion del sègle XIX - l'estudi de l'edicion originala, mai que mai los sieus caractèrs materials e iconografics, sembla orientar de cap ad una impression bordalesa de la segonda meitat del sègle XVIII. François Pic identifiquèt los motius utilizats per l’estampaire emai la gravadura plaçada en frontispici. Sas recercas an desmostrat que s’agissiá de motius d’usatge en cò de fòrça estampaires de Bordèu e de Tolosa al sègle XVII. Alan Viaut, especialista de l'occitan gascon, a publicat una edicion critica del tèxte en 1990 dins la revista Garona. Segond èl, los marcaires cronologics nombroses e precises que malhan lo tèxta semblon indicar que s'agís plan d'un tèxte compausat e difusat al moment de la guèrra de Olanda, emai se n'es estampat que fòrça mai tard.

Lo caractèr excepcional d'aquel tèxte ven tanben de la siá provenença. Lo parçan de Bordèu n'a pas conegut l'abonda de produccion estampada occitana que coneisson d'altres foguièrs, de la Renaissença a la Revolucion. Per Medòc, s'agís del sol tèxte literari conegut pel periòde.

Un tèxte de propaganda dins lo contèxte de la guèrra de Olanda ?

Lou Mayrau medouquin sembla fòrça èsser un tèxte de propaganda per l'enròtlament de pageses medoquins dins l'armada de Loïs XIV, alavetz en guèrra contra una brava partida d'Euròpa. Lo tèxte fa d'efièch fòrça referéncias dirèctas a la guèrra de Olanda que, de 1672 a 1678, opausèt o reialme de França e son aliat anglés a Espanha, al Sant-Empèri roman germanic emai a las Províncias-Unidas (actuals Paises-Basses).

Baudouin parla d'anar a la guèrra contra l’Amperure d’Allemagn , lou Flamand, qu'a mes sourdats en campagne per fin de tourna dens Mestriq (Maastricht) lo prince d’Orange. Un còp dens la plaça, lodich prince d'Orange se veirà encauga (empreisonar) dens la vila. Totas aquelas indicacions poirián far referéncia a un episòdi precís de la guèrra de Olanda : lo sèti de Maastricht per las armadas del prince d'Orange e dels Paisses-Basses espanhòls per fin de tornar prene la ciutat als Franceses en 1676. L'accion se passariá doncas en 1676 e non pas en 1672 coma l'indica una mencion sus la pagina de títol.

Guèrra costosa, la guèrra de Olanda fasquèt l'objècte d'una intensa propaganda ostila al reialme de França a travèrs Euròpa. De mai, de temptativas de sedicions contra Loïs XIV, encoratjadas per los Habsbourg dins lo reialme de França, espeliguèron, mai que mai en Normandia emai dins las províncias meridionalas (Guiana, Lengadòc, Provença, Dalfinat). Dins aquel contèxte politic e militari complicat pel rei de França, la creacion e la difusion de tèxtes de propaganda en lenga del pòble coma Lou Mayrau medouquin sembla d'a fons plausibla, emai se lo mai grand mistèri demòra sus l'autor e sas motivacions realas. Es de signalar qu’en 1672, la senhoria de L’Esparra aparteniá a la granda familha gascona de Gramont qu’un membre Antoine IV de Gramont (1641-1720), s’es illustrat justament coma general pendent la guèrra de Olanda. Autrament dich, n’es pas impossible que le tèxte emane directament del ròdol d’aquela poderosa familha gascona, una de las mai poderosas del reiaume emai d’Euròpa. Lo Mayrau medouquin, vist aital, far pensar a una levada d’òst senhorial (lo drech del senhor de levar de tropas) de la maison Gramont sus las sias tèrras medoquinas. Mas rès ne permet çaquelà d’aplejar aquela ipotèsi.
sus 14