Explorar los documents (32 total)

Mireille_estampe6.jpg
Estampe représentant le décor de l'Acte II de Mireille
Lami, Eugène (1800-1890). Dessinateur du modèle
Estampe représentant les Arènes d'Arles, décor de l'Acte II de Mireille, opéra de Charles Gounod

>> Accéder au documensur Gallica
estampe_mireille7.jpg
Photographie du décor de l'Acte II de Mireille
Mairet, Henri (18..-19..). Photographe de l'oeuvre reproduite
Photographie (carte postale) du décor de l'Acte II de Mireille (Arènes d'Arles), opéra de Charles Gounod.

>> Accéder au documensur Gallica
mireille_estampe4.jpg
Estampe représentant une scène Mireille, opéra de Charles Gounod
Burnand, Eugène (1850-1921). Graveur. Dessinateur du modèle
Estampe représentant vraisemblablement le premier tableau de l'Acte IV (Choeur des Moissonneurs) de Mireille, opéra de Charles Gounod

>> Accéder au documensur Gallica
mireille_estampe5.jpg
Décor de Mireille, d'après l'esquisse de M. Carpezat
Carpezat, Eugène (1833-1912). Dessinateur de l'oeuvre reproduite
Estampe représentant un décor de Mireille, opéra de Charles Gounod

>> Accéder au documensur Gallica
mireille_estampe2.jpg
Décor de l'Acte IV de Mireille
Estampe représentant le décor de l'Acte IV de Mireille, opéra de Charles Gounod. Dans la version de l'opéra de Busser, ce décor des Saintes-Maries est présent à l'Acte V.

>> Accéder au documensur Gallica
Mireille_estampe3.jpg
Estampe représentant le décor du tableau 2 de l'Acte III de Mireille, opéra de Charles Gounod
Chaperon, Philippe (1823-1906). Dessinateur
Estampe représentant le décor du tableau 2 de l'Acte III de Mireille, opéra de Charles Gounod

>> Accéder au documensur Gallica
mireille_estampe1.jpg
Estampe représentant le 1er tableau de l'Acte III de Mireille, opéra de Charles Gounod
Estampe représentant le 1er tableau de l'Acte III de Mireille, opéra de Charles Gounod.

>> Accéder au documensur Gallica
mireille_epinettes.jpg
Affiche pour la représentation de Mireille le 09/07/1932 au Square des Epinettes à Paris
Affiche pour la représentation de l'opéra Mireille (Charles Gounod) le 9 juillet 1932 au Théâtre de Verdure du Square des Epinettes à Paris.

>> Accéder au documensur Gallica
Jeanne_mireille.jpg
Jeanne Vaultier de l'Opéra-Comique dans "Mireille" de Gounod
Photographie de Jeanne Vaultier de l'Opéra-Comique, interprète de Mireille entre 1919 et 1923.

>> Accéder au documensur Gallica
carnav-22.jpg
Corso o cavalcada del Carnaval de Besièrs (cap a 1900)
Aquesta seria de 21 fotografias de la cavalcada o « corso » carnavalenc a Besièrs proven d’una colleccion privada aquesida per lo CIRDÒC en 2011. Se coneis pas la data exacta, ni lo contèxte, nimai l’autor d’aqueste reportatge fotografic, que se pòt datar de la tota fin del sègle XIX o del començament del sègle XX. Pasmens, es probable que s’agisca del grand « corso » organizat pel Comitat de las fèstas de Besièrs « jol patronatge de las autoritats civilas e militaras » en febrièr de 1900 tal coma se tròba descrich dins la premsa regionala de l’epòca.

Del carnaval fèsta populara al carnaval-espectacle oficial : transformacions de la fèsta besierenca dins las annadas 1880-1900

Aqueste reportatge fotografic constituís un document sus la transformacion de las practicas festivas carnavalencas dins las vilas occitanas dins lo corrent del darrièr tèrç del sègle XIX, Besièrs adoptant, coma Montpelhièr, Ais de Provença, Marselha, e fòrça vilas mai, dins lo periòde, lo modèl del carnaval-espectacle, fruch d’una organizacion e d’un enquadrament oficials, tal coma se constituís a Niça a partir de 1873 e que demòra lo modèl del genre.
Besièrs aviá sos rituals carnavalencs mai o mens immemorials que reprenián, dins un cicle calendari a l'entorn del Dimars gras e del dimècres de las Cendres, totes los grands canons dels carnavals populars lengadocians : espontaneïtat e dimension polemica de la fèsta organizada a l'entorn de rituals, travestiments e mascas, inversion dels sèxes, dels ròtles, dels poders, non separacion dels participants entre espectators e actors, usatge de la lenga populara, etc.
La premsa locala fa estat del declin de las practicas de carnaval, fèsta populara de carrièra, dins la societat besierenca coma dins las autras vilas de la region dins lo corrent del darrièr tèrç del sègle XIX. Lo 22 de febrièr de 1887, lo Messager du Midi rend compte atal del carnaval a Besièrs : « Aquesta annada, lo carnaval es a Besièrs mens brilhant que jamai. Pas gaire d’animacion sus nòstras permenadas e per nòstras carrièras, es a pena se òm vei d'aquí d'ailà qualques pichonas mascas. En revenge, i a agut dins nòstra vila de brilhantas seradas particularas, e una granda animacion dins los bals mascarats » e, mas luènh, en parlant del dimenge gras, autrescòps jorn fòrt del carnaval besierenc : « Sus las alèas Pau Riquet, cap a uèch oras, profitant d’una serada clementa, qualques mascas an ensajat de tornar alucar la gaietat besierenca ; mas l'aluqueta a pas pres. Lo carnaval es mòrt. Avèm plan mai d’autres tracasses a l’esperit. »
Lo meteis cronicaire fa estat d’un autre costat, de mesuras de polícia presas dins la region contra las tradicions de « gets de favòls, d’iranges o autres projectils », en particular lo dimècres de las Cendres ont condemna un « usatge que qualificam pas, que consistís a getar suls passants de matèrias mai o mens netas. » Aquesta cronica resumís a son biais las doas fòrças que menan las practicas festivas carnavalencas al declin dins aqueste darrièr tèrç del sègle XIX : una evolucion cap a una societat de lésers borgeses (sols los grands bals privats e publics subsistisson coma marcador de la fèsta e atiran la favor de la premsa locala) e una presa en man del temps e de practicas carnavalencas per las autoritats publicas (aicí per de mesuras de polícia mas tanben pel contraròtle de la quita organizacion de las festivitats via los comitats de las fèstas).

Lo reportatge del carnaval de Besièrs cap a 1900 tal coma lo podèm discernir sus aquelas fòtos contrasta atal radicalament amb las practicas carnavalencas coma fèsta populara ritualizada e polemica. Òm apercep sus las fòtos la neta separacion entre un public vengut espectator passiu d’un espectacle ordenat que celèbra d'ara enlà lo progrès tecnic, industrial e comercial (carris de la bicicleta, del progrès agricòla, de l’espeçariá, de l’eoliana), l’armada (cinc carris o gropes militars dins lo passacarrièra). La quita musica es d'ara enlà organizada a l'entorn de las societats de musica que desfilan amb lor bandièra.
Son dins las zònas ruralas que las practicas carnavalencas popularas se van manténer e se reactualizar a partir de las annadas 1970, en retrobant lor fòrça creativa e lor sens politic pel desvolopament de movements contestataris que retròban tot l’interès d’un temps de libertat, d’inversion dels ròtles e dels poders, sovent indissociable d’una volontat de redignificacion de la lenga e de las practicas culturalas popularas.
A Besièrs, un sègle aprèp la mòrt del carnaval popular, es a l'entorn del movement occitan e de las escòlas associativas Calandretas que renais al tot començament dels ans 1980 un carnaval d'ara enlà dich « occitan » que cèrca a reactualizar los ròtles e foncions del carnaval original, dont lo temps fòrt es lo jutjament - en occitan e per la joventut - del rei Carnaval, concebut coma una mesa en procès de l’istòria e de l’actualitat per sollicitar un avenidor melhor.

Detalh de las fotografias :

Sus las 21 fotografias de la seria (segon la numerotacion, sembla qu’un clichat aja desparegut), 20 son presas dempuèi l’estatge d’un immòble de l’actual baloard Frederic Mistral. Una sola fotografia, non numerotada, es presa dempuèi un autre emplaçament, aval de la « Passejada », es a dire las alèas Pau Riquet.

Identificant dels documents originals : CIRDÒC - Iconotèca : IC-PA/2-1.34_Bez

Liste des fotografias :
1 - carri de la bicicleta
2 - « carri de l’espeçariá »
3 - carreta florida
4 - Sa Majestat Carnaval
5 - carri florit
6 - mancanta
7 - scèna militara
8 - cavalcada militara
9 - « carri de l’industria agricòla » 
10 - « carri dels mirlitons » 
11 - societat musicala
12 - societat musicala : la Corala besierenca
13 - scèna militara
14 - carri florit
15 - societat musicala : fanfara e « lo pofre de Bojan » 16 - scèna militara
17 - eoliana « Caritat »
18 - carri
19 - societat musicala
20 - scèna militara « Onor e Patria »
21 - Bacchus sens numèro - societat musicala 
sus 4