Explorar los documents (10376 total)

v_armanac-cetori-1895.JPG
Armanac cetòri. - 1895
Soulet, Joseph (1851-1919). Directeur de publication
Cada almanac conten un calendièr, « La Rosa de toutes lous vents » seguit de los « Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pavés despiei l'an 1846 » e d'una « Crounica ». Lo recuèlh compren tanben poesias, fablas, cançons, contes, proverbis e devinalhas.
v_armanac-cetori-1893.JPG
Armanac cetòri. - 1894
Soulet, Joseph (1851-1919). Directeur de publication
Cada almanac conten un calendièr, « La Rosa de toutes lous vents » seguit de los « Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pavés despiei l'an 1846 » e d'una « Crounica ». Lo recuèlh compren tanben poesias, fablas, cançons, contes, proverbis e devinalhas.
v-lenga-d-oc_teveoc-11-octobre-2018.jpg
Lenga d'òc : Lei Trobadors cantan l'art romanic / Tè Vé Òc
Emission dau 11 de octobre de 2018

Entre la prima e l'automne, lo Festenau «Les Troubadours chantent l'art roman » se debana cada an despuèi 2006 en region Occitanie e mai en Catalonha. Lo principe es la ligason entre leis edificis religiós e leis artistas que meton a l'onor de musicas de Mediterranèa. E mai se, de còps que i a, coma a Banhòus de Cese dins nòstre reportatge, lei concèrts se pòdon debanar dins de salas modèrnas. D'entrevistas e d'imatges de la serada dau 28 de setembre vos donaràn un apercebut d'aqueu festenau particularament estacat a nòstra cultura.
Un reportatge d'Amada Cròs.
utiliser-learningapps-eleves_S-Daridon.pdf
Daridon, Sophie
Raymond, Stéphane

Les enseignants trouveront ici deux tutoriels d'utilisation de la plateforme collaborative en ligne Learning Apps qui ont été diffusés auprès des enseignants participant au projet en complément des actions de formation menées durant les séminaires :

Utiliser LearningApps avec des élèves, par Sophie Daridon (Délégation académique au numérique éducatif de Poitiers)

Créer des activités interactives avec LearningApps, de Stéphane Raymond (Site : tutotice)


Merci aux auteurs de ces tutoriels, Sophie Daridon et Stéphane Raymond, qui ont accepté qu'ils soient aussi mis à disposition des enseignants depuis cet espace.

Revenir à l'accueil du Talhièr

V_P-Barnadau.JPG
Pierre Bernadau : extraits des Tablettes
Bernadau, Pierre (1762-1852)
Site internet : Pierre Bernadau : extraits des Tablettes (mars 1787-avril 1852)
Les "Tablettes" constituent une sorte de journal intime de l'avocat et polygraphe bordelais Pierre Bernadau. Il y recense les principaux faits et événements de la vie bordelaise entre la fin du XVIIIe siècle et le milieu du XIX soit sur une période de soixante-cinq ans environ. Auteur occitan lui-même à ses heures perdues, Bernadau évoque beaucoup la langue d'oc dans ses tablettes. Lui qui fut le correspondant de l'abbé Grégoire dans son enquête sur les "patois", évoque des événements liés à la langue d'oc, et parle à plusieurs reprises de Jean Antoine Verdié dit Mèste Verdièr (1779-1820), auteur renommé de pièces gasconnes.
 Les tablettes manuscrites de Bernadau, rédigées de 1787 à 1852, sont consultables sous les références de microfilms MIC 1698/7 à MIC 1698/11  

Pierre Bernadau : 

Né à Bordeaux en 1762 dans une famille d’artisans, Pierre Bernadau a vécu jusqu'à l’âge de 90 ans. Lorsqu’il s’éteint en 1852, le monde a radicalement changé.  Pendant soixante-cinq ans, il note sur une sorte de journal intime - qu'il envisageait peut-être de publier - tout ce qui lui paraît important dans la vie bordelaise, et dans sa propre vie privée. Ce sont ses "Tablettes", toujours inédites dans leur version intégrale. Bernadau fut également un historien local et un polygraphe respecté - auteur du Viographe bordelais - traité toponymique et historique des rues de Bordeaux. Il fut aussi impliqué dans la vie politique et culturelle de sa ville. Il fut enfin un redoutable plaideur et un juriste de renom.

Les Tablettes de Bernadau : 

Ce site contient des transcriptions des "Tablettes" de Bernadau, réalisées par le Dr Michel Colle, passionné par le personnage à qui il a consacré un livre. C'est surtout un témoignage sociolinguistique très important sur l'occitan dans une grande ville de l'espace occitan à la fin du XVIIIe et au début du XIXe siècle.
Bernadau a par ailleurs légué en 1852 son important fonds personnel à la Bibliothèque municipale de Bordeaux, qui renferme aussi tous ses ouvrages mais aussi des documents inédits.

Consulter le fonds Pierre Bernadau de la Bibliothèque municipale de Bordeaux



V_H-636-04.JPG
Pichot diciounari lengadocien / Chs. Fabre
Fabre, Chs.
Diccionari en occitan de Montpelhièr, amb de dichas e de cançons occitanas, signat Chs Fabre sens mai de precisions. Poiriá èsser lo baron Charles Fabre de Roussac, pròche del felibre montpelhierenc Albèrt Arnavielle e membre tanben coma èl del comitat d'Accion francesa montpelhierenc.
V_Bl-1_1986-50.JPG
Carnaval de Limós de 1986 : jutjament de las popas
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 1986 es un parelh de popas qu'es acusat. A Limós, aqueste nom fa referéncia a un pont de la vila que s'apèla lo pont de las popas, jol qual las femnas avián la costuma d'anar lavar las fardas.
Dins aqueste jutjament se retròba doncas aqueste pont amb l'istòria que vòl que quand las femnas anavan faire la ruscada los òmes avián pas qu'a se metre sul pont per observar lors popas pendent que trabalhavan. Aquel argument es doncas virat contra las femnas que farián exprès de se mostrar aital. Los debates derivan per n'arribar al fait que las femnas fan popar de mens en mens e que per consequent las popas son pas aquí que per faire polit e mai èsser utilizadas dins la publicitat per que s'i prèsta mai d'atencion.
Un ensag de demonstracion scientifica tendriá a provar dins los arguments dels avocats que dins lo lait mairal se trobariá tot çò que fa lo caractèr dels futurs adultes. En butar l'argument fins al cap n'arriban a la conclusion qu'aqueles qu'auràn begut de lait de vaca se retrobaràn amb de banas. Allusion se pòt pas mai clara a l'adultèri e omenatge als cocuts.
N'arriban quitament a acusar aquelas popas del colatge del Rainbow Warrior, batèl de Greenpeace colat en Nòva-Zelanda pels servicis secrets franceses.
V_Bl-1_2004-123.JPG
Carnaval de Limós de 2004 : jutjament de « la Poupée »
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Dins las acusacions contra « la Poupée » en 2004 se vei aparéisser la gripa aviariá, la venda d'ostals a d'angleses a de preses exorbitants e lo Rector d'Acadèmia que demanda la supression del carnaval.
Justament sul tèma precís del carnaval de Limós dos punts cauds son soslevats : l'escandal del desfilats de strip-teaseuses per una sortida d'11h e lo fait que de mai en mai las sortidas de las bandas sián aplaudidas.
D'un autre costat las òbras de refonda dels trepadors de la vila per cambiar los tudèls de gas son subjèctes a de sos-entenduts escatologics.
Enfin, un omenatge es rendut al personal medical qu'obrèt pendent la calimàs de l'estiu de 2003.
V_BI-1_1987-55.JPG
Carnaval de Limós de 1987 : jutjament de la Gisèla
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 1987, la Gisèla serà acusada de totes los mals limosencs, e al-delà, e dins totes los domenis : los ministres que son pas bons, las manifestacions d'estudiants, la barradura de botigas, cinc professors en mens al collègi, la venda de l'usina Soubirous a l'encant, la crompa de Myrys per Bata (entrepresa anglesa), lo meteis problèma a la teulièra, mas tanben lo melhor petancaire limosenc que se fa metre Fanny e totas las malautiás de l'annada passada (a la vinha, a la frucha, als enfants, als òmes...).
L'annada 1987 correspond tanben a la primièra aparicion del SIDA dins lo jutjament de carnaval. Descobèrt qualques meses abans, fa partida del lòt de causas que se voldrián veire cremar amb la Gisèla. Amb lo SIDA ven lo tèma del preservatiu e aquesta question que fa de lagui al Tribunal : si las femnas prenon la pilula e los òmes se devon metre de preservatius, cossí se faràn los enfants a Limós ?
Pasmens, se de tot aquò la Gisèla pòrta la culpabilitat, dos punts essencials pesan dins la balança de la Defensa : sembla pas possible de brutlar una femna e d'autra part qual melhor qu'ela per faire de publicitat al carnaval, a la blanqueta etc.
V_BI-1_1988-59.JPG
Carnaval de Limós de 1988 : jutjament del coble de « C'est à boire »
Beluga de Limós
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Dins lo jutjament d'aqueste coble, « C'est à boire », en 1988, es puslèu l'ibronhariá e la beguda (alcoolizada) que son jutjadas que los dos personatges.
Es admés que l'ibronhariá es pas un pecat capital. Mas d'un autre costat se fa una tièra de las personas que respondon a las caracteristicas dels pecadors que permet de faire una guinhada als pastissièrs e als maselièrs de Limós.
Lo SIDA es encara present dins lo jutjament mas aqueste daissa entreveire d'espers per l'annada a venir.
sus 1038