Explorar los documents (1130 total)

v_armanac-cetori.JPG
Armanac cetòri
Soulet, Joseph (1851-1919) Directeur de la publication
[imatge id=20325] Cada an, en genièr, de 1894 a 1913, l'Escolo de Ceto ( creada en 1894, cabiscòu Josèp Enric Castelnau), puòi l'Escòla Felibrenca de Sant Clar (fondada en 1902, president Josèp Solet), fan paréisser l' Armanac cetòri.
Dins aqueste periòde i aurà sonque tres pausas. L'Armanac espelirà pas en 1896 (garrolhas entre Castelnau e Solet sus la rega editoriala de seguir), en 1900 e en 1901 (mòrt dau pichòt Vinçent de Solet, en 1899).
Pendent vint annadas, Josèp Solet (1851-1919), autodidacte, afogat de l'òbra de Frederic Mistral, negociant en vin e alcoòl, ten l'orjau per agradar as setòris : « es per vautres, braves setòris qu'avèm congrelhat aquela òbra ». Bota la proa sus « de galejadas, de contes, de poësias, tirats dau pòble e escriches dins nòstra armoniosa lenga miègjornala : la lenga dau breç lengadocian ».
Lo meriti de J. Solet es d'aver fach de l'Armanac cetòri pas solament un luòc dau languiment, das reires, dau remembre, mas puslèu un luòc de l'imaginacion e de la creacion.
(Presentacion redigida per Alan Cameliò, escrivan, especialista de l'Istòria sociala, culturala e linguistica de Seta, president del Ceucle occitan Setòri). 

Contengut

Cada almanac conten la tièra dels « ajustaires qu'an ganhat la lança e lo pavés » dempuèi 1846, la ròsa dels vents amb lor nom en occitan, un calendièr amb expressions occitanas nombrosas ligadas a las datas, fèstas, sasons, e tanben tèxtes, cronicas de vida locala, cançons, provèrbis, contes, etc. En occitan per d'autors setòris. Aquesta pichòta publicacion annadièra es una mina d'informacions e de trabalhas sus l'Istòria, la cultura e la lenga a Seta e a l'entorn del bacin del Taur.
vignette_arm-lg.jpg
Armanac de Lengodoc e de Gascounho
Sourreil, André (1868-1933). Directeur de publication
Almanac felibrenc publicat de 1904 a 1914 jos la direccion d'Andrieu del Sourelh (André Sourreil), president de l'escola felibrenca de Tolosa, l'Escolo moundino.
vignette_armanac-biarnes.jpg
Armanac déu bou biarnés
Camelat, Miquèu (1871-1962)
Palay, Simin (1874-1965)
Armanac déu bou biarnés e déu franc gascou
vignette_acev-1874.jpg
Armagna cevenòu
Arnavielle, Albert (1844-1927)
L'Armagna cevenòu pareis de 1874 a 1875 jos la direccion del felibre Albert Arnavielle (1844-1927).
En 1876 deven l'Armana de Lengadò en rason de l'importància que pren pauc a pauc lo Felibrige en Lengadòc.
vignette_arm-lg-1976.jpg
Armana de Lengadò
Arnavielle, Albert (1844-1927)
En 1876 l'Armagna cevenòu deven l'Armana de Lengadò.

Dempuèi 1875 lo Felibrige prenguèt de l'importància en Lengadòc. Lo 4 de novembre 1875 la Societat dels felibres de Lengadòc espelís, presidida pel felibre besierenc Gabriel Azaïs, Albert Arnavielle, redactor de l'Almanac, en es lo secretari-clavaire. Lo movement de respelida de la lenga d'oc s'acompanha de concors literaris, aquel de la Societat de las lengas romanicas a Montpelhièr e aquel de la Societat arqueologica de Besièrs. Los tèxtes presentats als concors van alimentar l'Armana de Lengadò.
almanach-chantant-auvergne.jpg
Almanach chantant de l'Auvergne
Publié pour la première fois en 1854 sous le titre Almanach chantant de l'Auvergne, le titre évolue au fil du temps. Il devient Almanach chantant de l'Auvergne et de l'Allier puis Almanach chantant de l'Auvergne du Bourbonnais et du Velay.
A partir de 1920 le félibrige se structure en Auvergne avec la création de l'Escolo de Limagno (Clermont-Ferrand) et de l'Escolo oubernhato (Aurillac). En 1923 l'almanach devient Almanach chantant de l'Auvergne e Armana felibren.
vignette-grel.jpg
Armanac rouergas
Grelh roergàs. Collectivité éditrice
En 1922 l'association félibréenne Lou Grel rouërgat (Lo Grelh roergàs) reprend l'édition de l'Ormonac rouergàs qui avait été interrompue en 1917 à cause de la guerre et de la disparition de son fondateur, Léopold Constans (1845-1916). La graphie du titre change et devient Armanac rouergas.

En 1939 et en 1940, suite à de violentes polémiques idéologiques, l'Armanac rouergas se scinde en deux éditions, l'une publiée à Rodez par H. Mouly et  E. Séguret, l'autre publiée à Villefranche-de-Rouergue par P. Miremont et J. Vaylet.


vignette_ventour.jpg
Armana dóu Ventour
Charrasse, Louis (1868-1927). Directeur de publication
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
L'Armana dóu Ventour es estat fondat en 1899 pel felibre Louis Charrasse que n'a assegurat la direccion fins en 1907, data a la quala Léopold Vidau li a succedit al cap de la publicacion.

A comptar de 1909 ven L'Armana dóu Ventour e dis Aupiho, pareisserà fins en 1914.
vignette-cigalo-lg.jpg
La Cigalo lengadouciano
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La Cigalo lengadouciano a été publiée à Béziers de 1907 à 1933, soit 216 numéros, par l'école felibréenne du même nom, créée en 1906.
Autour de Léopold Vabre, le directeur de la publication, et de Pierre Joseph Bédard, le rédacteur en chef, on retrouve notamment Paul Cassan, Albert Arnaud, Emile Barthe, Paul Albarel, Jean-Marie Vinas ainsi que le peintre et dessinateur Gaston Cugnenc, illustrateur de la couverture de La Cigalo.
La revue paraît tous les mois de façon régulière avec toutefois une interruption pendant la période de la guerre (de septembre 1914 à avril 1919). Son contenu est essentiellement littéraire.
vignette-Bouts-terre.jpg
La Bouts de la terre
Palay, Simin (1874-1965). Directeur de publication
Camélat Miquèu (1871-1962). Directeur de publication
Fondé par Simin Palay et Miquèu Camelat, le journal La Bouts de la terre d’Armagnac, Biarn, Bigorre e Lanes (La Voix de la terre d’Armagnac, du Béarn, de la Bigorre et des Landes) paraîtra deux fois par mois de 1909 à 1914. Sa publication sera interrompue par la guerre au numéro 112 de septembre 1914.

C'est un journal populaire entièrement en gascon. Ses objectifs sont donnés dans son premier numéro :

« Que bouleré esta la Bouts de toute la brabe yent de Biarn e de Gascougne. Tribalhadours de la boutique, dous camps, dous boscs e de las aygues, qu’ey enta bous que l’abém desbelhade. Mestieraus, paysas, bouscassès, bignès, aulhès, pescadous, aci que serats a boste ! De boste bouts que sera heyte la Bouts de la terre e que b’y recounecherat coum en û miralh. »

Il voudrait être la Voix de tous les braves gens du Béarn et de la Gascogne. Travailleurs des boutiques, des champs, des bois et des eaux, c’est pour vous que nous l’avons créée. Artisans, paysans, bucherons, vignerons, bergers, pécheurs, ici vous serez chez vous ! De votre voix sera faite la Bouts de la terre et vous vous y reconnaitrez comme dans un miroir.
sus 113