Explorar los documents (28 total)

Vignette-agreg-Tolosa.JPG
Que reste-t-il du Mistral classique ? Le Poème du Rhône, latin et grec / Christophe Imbert
Imbert, Christophe
Comunicacion de Christophe Imbert dins l'encastre de la jornada d'estudi Agregacion Occitan, Tolosa, 10 de fevrièr de 2018.
vignette-carnaval-carcassonne.jpg
Fêtes et carnaval à Carcassonne 1790-1961 / Jacques Marrot
Marrot, Jacques
Aqueste numèro especial de la revista Folklore : revue d'ethnographie méridionale (t. XL, 206-208, 1987) publica lo trabalh de Jacques Marrot, realizat dins lo quadre d'un memòri de mestresa (La Jeunesse et les fêtes à Carcassonne, memòri de mestresa, Universitat de Tolosa-2, jos la direccion de Jean-Louis Fossat e Daniel Fabre, 1976) sus los rites festius a Carcassona, en particular a l'entorn del cicle de carnaval, e lors evolucions dempuèi la Revolucion fins a las annadas 1960.

Consultar la publicacion en linha sul site del GARAE (Groupement audois de recherche et d'animation ethnographique) : http://garae.fr/Folklore/R52_206_208_ETE_1987.pdf
Escarpit.jpg
L'écrit politique en occitan en Gironde (1860-1914) / David Escarpit
Escarpit, David
Tèsi de doctorat en literatura francesa, francofòna e comparada (Universitat de Bordèu Montaigne) presentada e sostenguda publicament lo 4 de febrièr de 2016 per David Escarpit jos la direccion de Guy Latry.

L'escriut politic en occitan en Gironda (1860-1914) prepausa una analisi daus usatges non-literaris de l'occitan en Gironda entre 1868 e 1914, mei que mei dens e alentorn de la premsa. Lo projèct es servit per l'existéncia d'un còrps abondós d'artigles, bilhets, cançons mei poèmas en lenga d'òc, pareishuts dens lo temps d'aquera periòda au sen de mantuns organes de premsa girondins. S'agís d'un occitan dishut "de connivéncia" utilizat dens un una vista politica : s'agís de tocar las massas d'electors salhits daus mitans ruraus, que ne mestrejan pas encara, per lo grand nombre, lo francés. 
A permés aqueste estudi de botar en lutz un panèu quasi inexplorat dau monde de l'edicion bordalesa dau siègle XIX: l'escriut politic d'expression occitana. S'integrant a de las practicas lengatgèiras occitanas anterioras pròpias a Bordèu, s'a sabut renovelar dinc a çò que jonhèsse las marcas dau moviment reneishentista occitan, per alhors quasi-inexistent en Bordalés d'aqueth temps. Desvelant l'interèst pr'aus mitans politics d'utilizar l'idiòma minoritari dincas au dedens de l'aglomeracion bordalesa, aqueth escriut nos permet de tocar dau dit una realitat sociolingüistica encara mau coneishuda, dens laquau la conscientizacion de las massas dens un projècte republican (o perqué de s'i oposar) passa per l'usatge de l'occitan.
Enfin, l'autor compara aqueth corpús aus estudisats pr'aus autes espacis occitans, e se propausa se cercar elements de convergéncia dens l'usatge de la lenga, veire mei largament de las lengas minoritàrias, dens lo camp de la premsa politica aus siègles XIX e XX. 

 

UOE-archius-sonors_vignette.jpg
De Roergasses en Argentina / Sèrgi Gairal
Gairal, Sèrgi (1948-....). Conférencier
Conferéncia de Sèrgi Gairal registrada lo 09/07/2006 a l'escasença de la 30ena Universitat Occitana d'Estiu al Centre Universitari Vauban de Nimes que lo tèma èra : Occitània, tèrra d'acuèlh e de partença.

Sèrgi Gairal, professor, presenta l'emigracion avaironesa en Argentina al sègle XIX, fenomèn qu'es a l'origina de son roman en occitan Delà la mar (Sèrgi Gairal, Delà la mar, [Tolosa] : Institut d'Estudis Occitans, 2004.).
jaures-occitan-an.jpg
Jaurès l'Occitan / Rémy Pech
Pech, Rémy
Dins aquela conferéncia donada lo 27 de març de 2014 als Archius nacionals de França dins l'encastre de la mòstra del Centenari Jaurés (Archius nacionals, 5 de març-7 de julh de 2014), Rémy Pech, professor emerit a l'Universitat de Tolosa Joan-Jaurés, torna sus los rapòrts que l'òme politic, intellectual e jornalista tarnés noirissiá amb la lenga occitana.

Jaurés, que tota sa vida se mostrèt perfèitament occitanofòn, s'es regularament exprimit en occitan dins sos discorses politics, pendent las campanhas electoralas, dins Tarn mas tanben en Lengadòc, coma a Maraussan davant los « vinhairons liures » en 1905. Al contrari, s'es pas gaire interessat al movement cultural renaissentista felibrenc, alara a sa plenor dins las annadas 1890-1900, e que descobrís per la fèsta annuala del movement, la Santa Estela, que se debana a Albi en 1882. Considèra alara lo movement coma un cenacle de notables que parla pas a las classas popularas.

Legís pasmens la literatura d'expression occitana de son temps, que ne rend compte dins sas cronicas literàrias de La Depêche. La contribucion màger de la pensada politica de Joan Jaurés de cap a l'occitan concernís la question de l'ensenhament. En 1911, dins una seria d'articles, buta per l'ensenhament de l'occitan dins l'encastre del « metòde comparat » que, a costat del francés, permetriá a las novèlas generacions de mestrejar l'intercompreneson de las lengas latinas. Al delà de l'apòrt al nivèl de las competéncias linguisticas, la valorizacion de l'intercompreneson dels pòbles de lenga latina participariá per el d'un progrès cap a la revolucion sociala e l'internacionalisme.
f-martel-lire-mistral.jpg
Conclusions du colloque Lire Mistral en 2014 / Felip Martel
Martel, Philippe. Conférencier
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Altaïr-prod. Metteur en scène ou réalisateur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
vignette.jpg
Del parlar local a la lenga : lo Doctor Honnorat a la descobèrta de l'unitat de la lenga d'òc / Felip Martel
Martel, Philippe
Dins aqueste article que pareguèt primièr dins la revista Chroniques de Haute-Provence (Societat Scientifica e Literària dels Alps de Nauta Provença, 365, 2010, p. 34-66), Felip Martel traça en detalh lo percors de Simon-Jude Honnorat, medecin de Dinha, autor del primièr diccionari grand de « la lenga d'òc ».
La seconda part de l'article s'interessa a la posteritat de l'òbra e de las concepcions lingüisticas iniciadas per Honnorat dins lo contèxt general de la renaissença felibrenca puèi de l'occitanisme lingüistic del sègle XX.

Publicat amb l'autorizacion amistosa de l'autor e de la Societat Scientifica e Literària dels Alps de Nauta Provença.

Ne saber + sul Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'oc ancienne et moderne de S.-J. Honnorat :

Consultar la ficha « Òbra » dins lo Repertòri del patrimòni cultural occitan.
courtray.jpg
La dualitat grafica en Provença : originas, consequéncias sus l'ensenhament de l'occitan provençal e temptativa de remediacion per l'edicion bigrafica / Francés Courtray
Courtray, Francés
Lieutard, Hervé. Directeur de thèse
La question de la grafia es centrala tre qu’òm comença de s’interessar a l’estudi de l’occitan provençal. Las doas ortografias en preséncia, classica e mistralenca, son ancianas, plan inscrichas dins la tradicion literària d’aquel dialècte e an totas doas una legitimitat istorica certana. Se lo conflicte entre lors utilizaires respectius s’es plan apasimat, la question grafica demòra un ponch evident de dificultat tecnica dins la transmission e l'ensenhament de la lenga. Un mejan interessant per despassar lo problèma pòt consistir en la transcripcion grafica.

Memòri de màster I LLCER Especialitat occitan (Universitat Paul-Valéry Montpelhièr-III), jos la direccion d'Arvèi Lieutard.
d-serena-allier-lire-mistral.jpg
Frédéric Mistral au Museon Arlaten : une autre écriture ? / Dominique Serena Allier
Altaïr-prod. Metteur en scène ou réalisateur
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sofia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
e-maignan-lire-mistral.jpg
Les contes du Chemin de Paradis se passent-ils en Grèce ou en Provence ? Paysages littéraires entre Anatole France et Frédéric Mistral / Étienne Maignan
Altaïr-prod. Metteur en scène ou réalisateur
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Maignan, Étienne.
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sofia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
sus 3