Explorar los documents (12 total)

vignette_60768.jpg
Bardou, Franc
Dans ce recueil de poèmes, Franc Bardòu explore, notion après notion, les grand thèmes récurrents à toutes les dissidences religieuses qui, à partir del paléo-christianisme, refusèrent toujours d’affubler le divin de la responsabilité de l’existence du mal, de la création du monde qui contient ce mal, de la création de chairs qui portent avec elles, con-substantiellement, les pulsions qui portent au mal. Cette exploration poétique se déroule en deux temps, celui du cheminement et de son questionnement, puis l’autre, mieux campé dans la résolution et la foi. À l’image des croyants portés par de tels points de vue métaphysiques et théologiques, l’auteur pose sur le monde un regard critique fortement ancré contre toute sorte de hiérarchie sociale, et, surtout, politique.

L’ensemble de l’ouvrage s’est construit dans un échange actif entre l’écriture poétique et un travail photographique en noir et blanc entièrement établi sur l’actuel département de l’Ariège, territoire en partie familial auquel l’auteur reste fermement attaché. Une postface de Pacôme Thiellement vient assurer le lecteur de l’attache thématique de l’œuvre avec le « catharisme » médiéval et tous les courants spirituels dissidents qui, avec mépris, furent qualifiés de « gnostiques » à travers l’histoire officielle du christianisme.
vignette_60554.jpg
Bardou, Franc
Poésie occitane tranduite en français par l'auteur

Partir cap a las fonts coma se’n ven lo jorn, dins lo fin dardalhar del lugarn evasiu que descompausa’l temps en lieuç de certitud, partir coma un solelh tornant subre las cimas après longtemps d’ivèrn e de desesperança, partir coma un cotèl de cèl al fons del còr, inondant de sa lutz las tenèbras ociosas que te sailavan tu de posca e de camin, partir sense tornar, sense se revirar. 
vignette_60553.jpg
Bardou, Franc
« En 1973, P.E. Sifneos a décrit, pour la première fois, une extraordinaire folie, qu’il a nommée alexithymie (a-lexi-thymie : pas de mot pour la souffrance). Il s’agit d’une perturbation de la conscience entraînant « une impossibilité de saisir ses propres émotions, de les différencier, de les nommer ». Ce sont littéralement des souffrances sans nom. […] D’autres cas, un peu plus nombreux, ont été observés dans des « minorités socioculturelles » persécutées, contraintes de parler la langue de leurs oppresseurs, de penser avec leurs mots. Le langage, pourtant acquis, parfois riche, demeure inapte à exprimer des émotions. Les conditions sociales qui conduisent des hommes à cette folie sont donc bien connues : c’est la nécessité vitale pour eux de participer à un appareil d’oppression qui les détruit. » Michel Bounan In L’impensable, l’indicible, l’innommable (Janvier 1999)
vignette_60190.jpg
Bardòu, Franc
Kamakine, Paulina
Poèmas occitans de las quatre mans amb fotografias de Franc Bardòu
vignette_57809.jpg
Bardou, Franc
Amb lo recuèlh Tu que l'as vista, l'autor assaja de marchar, umilament, dins los passes ara celestials del grand Bernat Manciet, en omenatge e testimoniatge de reconeissença. Totun, s'agis tanben d'un cant d'amor a una Dòmna a l'encòp omnipresenta e absenta al narrator, una Dòmna que se sembla venir incarnar fugidissament dins la tèrra, la mar, los cèls e las sèrras tan cars al còr de l'autor, en País d'Aude, una tèrra presenta a cada pagina, a cada respir, a cada esmai, e que lo narrator, perdut dins son immensitat, nos para coma un miralh fidèl a l'esplendor de l'absenta adorada.
vignette_56154.jpg
Bardòu, Franc
Dins aquesta òbra en tres moments fòrts, Franc Bardòu explòra lo sentiment de « jòi » enamorat fins a l'esbalausiment, caminant umilament dins los passes successius de Joë Bousquet, Gaucèlm Faidit e Renat Nelli, dins de fòrmas liuras, de còps fòrças liuras, mas tanben, qualques còps fòrça classicas (se lo classicisme occitan se fonda sul Trobar medieval), segon los esmais e las inspiracions de l'estona, a la descobèrta progressiva de l'Autra, assajant d eli donar a percebre çò espiritual dins las carns e çò mai carnal e sensual dins los respirs estrambordats de l'esperit. Aquesta garba de flors poëticas es dedicada a una Dòmna meravelhosa, tant amadoira coma amada.
vignette_55842.jpg
Bardòu, Franc
Memorial poetic de Térrafort - 2019-2020 (3 vol.)

Aquesta òbra en tres volumes se vòl èsser un ramèl de clavèls, roges de sang e negres de revòlta e de resolucion. Dins los faits, cada poèma i es despausat, animat d'un fòc sempre viu, en memorial a la grandor e a la dignitat eroïca dels milicians anarquistas de la 26ena colomna Durriti de l'armada Republicana dita « espanhòla » e de lors aligats.
vignette_55718.jpg
Sextant de Vers - Sextant de Vèrses
Bardòu, Franc
« Los tèxtes causits en aqueste libe que son tots estats establits enter 1990 e 2001, e que son demorats quasi tots inedits. Sextant de Vèrses qu’ei ua antologia constituida d’un trentenat de poèmas establits suu principi formau de la sextina d’Arnaut Danièl, dab l’ajuda classica, entà quasi cada òbra, de sheis mots-rimas. Mes a partir de la forma inventada a l’Edat Mejana lemosina, Franc Bardòu que s’ei aventurat a imaginar un equivalent a un, dus, tres, quate, cinc, sèt e nau mots-rimas, qui apèra “pòrtas”.
Los tèxtes que s’acompanhan tots d’ua arrevirada en francés, qui ajudarà a entrar de faiçon mei aisida tad aqueras realizacions hèra estetizantas, mes tanben ricas semanticament e simbolicament. L’inspiracion catara que i crotza l’analisi jungiana a la quau lo poèta se liurava dens la dusau mieitat d’aqueth periòde. Un abansdíser son que permet de situar la soa escritura e la soa posicion artistica davant un tau talhèr creatiu. » - Tròba Vox

Tà’n saber mei
divansobeirana.jpg
Bardòu, Franc
« Recueil de poèmes dans lesquels l'auteur célèbre sa bien-aimée. L’originalité du propos, traduit en français, est qu’il nous livre une belle anthologie où surgissent évidemment des sites liés à la croisade : Montségur, mais aussi le château de Bouisse avec lequel il est lié. »
Votz20_FB_RecoltarasR.jpg
Bardou, Franc
Poèmes du vent qui  souffle où il veut, partout sauf là où on voudrait le voir s'enfuir, voici une barricade levée de mots en fureur, un pavé de colère et de désespérance, jeté dans le crâne de l'argent-roi, seul Prince de ce monde maudit.

Collection Votz de Trobar
sus 2