1
10
4
-
https://occitanica.eu/files/original/ab76381b08e110a5a1e2108ca3f7a471.jpg
30e5aee893931c85ca1a1424748a0668
https://occitanica.eu/files/original/876badfcf6c8ee4201e4da812e7c420a.xml
50cd5dab02fa680acdf2a6d3c1ae4b46
https://occitanica.eu/files/original/65d9b60d2d4b87dfcf54455fd0261408.pdf
0b38489d8b3995f87a0faeb2c5b914ad
PDF Text
Text
L
o diari
de l’IEO MP
DOSSIÈR ESPECIAU :
Los hestaus
PORTRÈIT :
Sylvain Carrère
Numèro 23 - Autona de 2014
�L
Avossièm pas que un
trimèstre de retard ?
’Estiu qu’ei la sason deths hestaus. Enguan e coma cada annada a l’estiu, l’ensemble deus mediàs, las televisions, eths jornaus, las radiòs e
internet, qu’an hèt ua plaça hèra importanta a l’actualitat culturau de
l’estiu, e, mes que mes, aus famós hestaus.
De tot dia, de « La Dépêche du Midi » a France Inter e de France Television a
« Telerama », qu’avem podut seguir l’actualitat deus hestaus de totas sòrtas :
d’Avinhon dinc a Marciac e de La Rochelle dinc a Lorient.
Per segur, e a maugrat de quauquas linhas de « La Dépêche » o « Midi-Libre »
sus l’Estivada de Rodez, la part de la nosta lenca qu’èra hèra magra.
Totun, dab la rentrada de seteme e coma de costuma, la sason deus nostas
hestaus qu’arriba, l’occitan que será present de pertot ena Region dab un
pialòt de datas e d’espectacles. Encòra en 2014, las associacions de l’Institut d’Estudis Occitan qu’auràn un ròtle motor en matièra de difusion de la
cultura en occitan.
Gràcias ad aquestes hestaus que vam aver la chança d’assistir un sarròt
d’eveniments, e, sustot a espectacles de totas menas. Per’mor çò qui caracterisa eths nostes hestaus qu’ei l’eclectisme. Eths nostes hestaus, « Occitània »
coma « Vendemias d’Òc » en Tarn e Garona, eth « Festenal Occitan » de Pàmias coma « Aqueras Montanhas » en Bigòrra, que hèn de la diversitat deus
suports culturaus un eish de basa de la loa programacion.
Que poderàm gaudir de ua bèra part de çò qui’s pòt hèr en occitan : pèças de
teatres, cinemà, concèrts, conferenças, expausicions, lecturas publicas, visitas en occitan, presentacions de libes, collòquis, etc. L’ocasion, atau, d’anar
de cap a un public navèth ?
Alavetz, n’avetz pas mes qu’a consultar l’Agenda de « Lo Diari » e eth noste
dossièr especiau hestaus (paja 8 a 13) entà guerdar drin e causir las vòstas
futuras sortidas en foncion deus vòstes gosts e de la vòsta localisacion.
Que vegeratz, que’s hè plan mes de causas que çò qui pensavatz. Que i a tantas causas que quasi e poderatz aver l’impression de lesguir eths guidas deus
hestaus de l’Estiu. Aprofitetz-ne, que i poderatz sentir drin ua impression de
normalitat. Alavetz, estóssie pas que un còp, pensatz-v’at drin… avóssiem
pas que un trimèstre d’arretard ?
Sébastien PUGIN
Nòvas
Sites, radio, dintrada - p.4
Edicions
Libres, CD, filmes - p.5
Ne parlam
Lo musèu Soulages - p.6
Dorsièr especiau
Dossièr Festenals - p.8
Lenga
Avèm perdut un poèta - p.14
Vida de las associacions
La mica, doas recèptas - p.15
Retrait
Sylvain Carrère - p. 16
Article scientific
Color - p.18
Rendut-compte
Sociologia e occitanisme - p.20
Agenda
p.22
Lo Diari et LoDiari.com
11 rue Malcousinat, 31000 Toulouse
Rédacteur en chef &
Directeur de la publication : Sébastien Pugin
Journaliste, Photographe & Maquettiste :
Aldric Hagège
Conception de la maquette :
Ivanna Jeune
Remerciements à tous nos contributeurs,
partenaires et relecteurs
�Fusion Meidia-Pireneas,
Lengadòc–Rosselhon :
vist de bigòrra enlà
E
th govèrn que vié de presentar
la sua navèra carta deras arregions. Meidia Pireneas que’s vei
associada a Lengadòc Rosselhon.
Permeras arreaccions…
Aquera carta deth govern qu’ei
sortida deth capèth shense nat desbat ciutadan ni institucionau interregionau (CESERs, per ex.). Nada
arrason tad argumentar aquera fusion n’ei estada avançada…
Configuracions autas e
serén possiblas ?
Desempush 1998, eth despartament deras Hautas Pireneas, en
per’mor dera sua pausicion ath
cap-hens Sud-Oèst der’arregion
qu’arressentiva dificultats. Ath
aqueth moment, dejà, eths moviments, eths escambis quotidians de salariats e tanben eths
flux economics entre 65 e 64 èran
hèra importants.Desempush duas
decenias, monde coma jo que militan tad ua apressada, e lhèu ua
fusion entre Meidia-Pireneas e
Aquitània.
Qu’an de comun eras arregions MP e Aquitània ?
Aqueth « Sud-Oèst » qu’a ua unitat geografica énter Mar grana,
Massís centrau occitan e Pireneas,
drenat per duas concas fluviaus, e
dab ua arreparticion neta de 6 milions de poblants.
Eth climat d’aqueras arregions
qu’ei oceanic, çò qui desboca sus
similituds deras granas enas produccions agricòlas. Aquerò que
permetó era creacion dera marca
« Sud-Ouest France », portaira de
un imatge de qualitat.
Ath nivèu industriau, eths pausicionaments en domeni der’areonautica, per exemple, que son tot autant
vegeders, dab un pòle de competicion qui capèra Bordèus, Tolosa e
tanben… eth pemont pirenenc.
Sus eth capítou comsum e produccion d’energia electrica, aque-
Cronica
ra unitat un centre de formacion deths Païs
qu’ei tant der’Ador, metut a Tarba).
ev identa
E ath nivèu deth ensenqu’ERDF e
l’a metuda en òbra en arregropar hament superior ?
Eth Pòle Universitari de Taraqueras regions.
E no pòt denegar’s tanpòc er’uni- ba qu’arrecruta autan plan en
tat culturau e lingüistica qui Aquitània coma en Meidia-Pireuneish eras populacions dera neas. Era Universitat de Pau e
deths Païs der’Ador que hesó era
conca aquitana.
causida d’eshamiar tanlèu 1999
E taras infraestructuras ? a Tarba dab era creacion deth
Un espiar sus era cartografia eSTAPPS. Era formacion deths
qu’ahorteish aquera analisi. Que mèstes bilingües Òc gascon que’s
s’agésquia de, arrotas, camins de hè a Tarba entaras duas arregions.
hèrr o autorotas, un gran triangle Quau avier entath despartament
Bordèus Tolosa-Baiona que’s en arregion Meidia-Pireneas-Lendessenha e que correspon ara gadòc-Rosselhon ?
configuracion qui assohètan eras Per e tà nosauts, aquera fusion
« fòrças vivas » sociò-economicas que va en contra deths interés
deth despartament e der’arregion
deras H.P.
Meidia-Pireneas si madeisha. Eth
Quau ei era particulari- tropisme occitanò-catalan n’artat deth 65 en aqueth Sud-Oèst ? rèsta pas de neurir fantasmas.
Desempush longtemps, eth IN- Be’s sembla que nada leiçon no
SEE qu’ensenha eras interrelacions estóssie estada tirada dera capitaras migracions jornalèras -do- hona patenta der’Eurò-Region
micili-tribalh. Tarba e Pau ne son MP+LR+Catalunya+Balearas,
pas que a 37 km . Era DATAR, en (Aragon, estant-ne sortit dab fraanalisis suas, ne bota pas eth 65 en catge) ; Eurò-Region qui, quan la
pòle metropolitan tolosan ; e enas creèn, avèva tanben volentàriaprojeccions, que prevei un aumen- ment estremat Aquitània. Mès
tament deras arrelacions de tot sustot, eras politicas publicas,
òrdi énter 64, 65 e sud deras Lanas. en futur, que deuràn tractar tots
Mantuas entitats qu’an integrat eths problèmas segon eras dadas
aqueras realitats. Pôle Emploi, deth cambiament (desreglament)
qu’a ua estructura qui assemblea climatic. Òra, eths problèmas clieths dus despartaments. Eth Cre- matics dera conca aquitana n’an
dit Agricole qu’a englobat 64, 65, pas arren a véier dab aqueths
32 e 40. La Poste, qu’ei en camin deth Arc mediterranèu. En ua
d’arregropar 64 & 65… Entath ju- arregion de qui aneré deth Ròse
diciari, Tarba qu’ei deth arressòrt enthò eth platèu de Ièrr, que’s pòt
pensar aras dificultats (enòrmas)
dera Cort d’Apèl de Pau.
En agricultura, que s’agésquia de qui deuràn amiar solucions
deth milhòc o deras producccions luscas, divergentas e doncas a
animaus, era similitud deras pro- causidas budgetàrias contradicduccions que s’arretròba ena or- tòrias entà nosauts.
ganisacion deths grans gropes
Alavetz, her qué ?
agro-alimentaris : Euralís, Maïsadour e Lur-Berri. Pertocant era Díder e provocar era gent tà desproduccion industriau, n’ei pas bàter’n !
per peguèr si era UIMM (patronat dera metalurgia) deth 65 arGèli Verdier & Peir Loubere
refusa d’integrar eth pòle tolsan
entà tribalhar dab eth 64 e eth sud
deras Lanas (per ex : creacion de
N°23 – Autona 2014
3
�Nòvas
Dab ua pensada entà
Gui Chauffour.
Gui Chauffour que se’n anè. Apassionat per la sua lenga, Gui qu’avè
un ròtle primordiau per l’occitan a
Foish e en Arièja.
A l’encòp professor, cap redactor
de l’Alman’òc, metedor en scèna
deu navèth talhièr de teatre, benevòl arremarcable e òme discret.
Gui qu’èra tostemps prèst tà her
servici e tribalhar per l’occitan.
Que mancarà hèra a la nosta lenga.
Aqueth numerò deu Diari
que li ei dedicat.
D’occitan sus las ondas
Tota l’actualitat occitana del
Diari es tanben a la ràdio ! Retrobatz Conta Monde, l’emission
occitana de France Bleu Toulouse. Cada dimenge, a partir de
12h00, sus las ondas : 90.5, o sus
internet, (www. francebleu.fr/
player/station/france-bleu-toulouse), Giraud
Delbés
vos
apòrta tot çò
que desiratz
conéisser de la
vòstra actualitat occitana !
Recòrd de visitas au site
deu servici de l’emplec
Au mes d’Aost passat, eth
nombre de pajas lesguidas sus
eth site www.emplec.com qu’estè plan superior a 3000. Aquesta
chifra, important vist eth public
ciblat, qu’arrepresenta un recòrd
despuish la mesa en plaça deu
servici per l’I.E.O. Federau en
noveme de 2010. S.P.
4
Novèl site per Lo Diari !
Los mai fidèls de nòstres lectors o sabon ja : l’IEO
Mieidia Pirenèas dispausa d’un novèl site internet.
Explicacions.
Aprofechant de problèmas tecnics que provoquèron
la barradura de l’ancian site, avèm creat un tot novèl
espaci en linha ! Rendètz-vos d’ara enlà sus www.
lodiari.com per tota l’actualitat del Diari e de l’IEO
M.-P. L’actualitat occitana del malhum e d’alhors :
es l’objècte central d’aqueste utís de comunicacion,
complementari de la revista.
LoDiari.com es d’abòrd la possibilitat de legir e
telecargar, gratuitament e numericament, lo darrièr numèro de la revista ; çò qu’es perfièit per lo
botar sus tablette ! Sens oblidar qu’i podètz trobar las revistas anterioras. Mas, es pas question
de far solament una repeticion d’aquesta revista,
non : de contenguts exclusius, que son pas dins la
revista, vos i esperaràn. En mai de l’actualitat de
las associacions entre doas parucions, d’articles
mai detalhats, de documents annèxes que podèm
pas imprimir dins aquestas paginas, i trobaretz de
complements als articles de la revista. I mantenèm a
jorn un agenda complet, gràcias al qual ne mancaretz jamai pus vòstres eveniments preferits. Volèm
que lo site siá un espaci mai dinamic, que seguisca los moviments de l’actualitat e que vos dubrisca
la possibilitat de comentar, de reagir al contenguts
que metèm en linha.
A lèu donc, sus LoDiari.com !
Pagament en linha
La novèla version del
site del Centre Cultural
Occitan de Roergue a
pres un pauc de retard.
A causa de pichòtas
difficultats tecnicas, lo
cambiament de configuracion e lo pagament
en linha arribaràn tre la fin d’octobre.
D’aquí enlà, la botiga es encara sul site, amb la possibilitat de consultar coma de preparar una comanda. Un còp lo chèc recebut, los libres, CD, accessòris
e quitament K7 vos seràn enviats.
N°23 – Autona 2014
Un navèth talhèr
L’ a s s o c i a c i o n
Alavetz IEO Val
d’Ador qu’organisarà un cors a
Preshac d’Ador
(32). Enguan, la
nautat qu’ei l’aubertura de un talhèr de discussion.
Aquera activitat
que
permeterà
aus ancians escolans deus dus cors
e a locutors de
s’encontrar entà
practicar la lenca
e passar un moment de convivialitat.
Per segur los talhèrs de dança
tradicionau e de
cants tradicionaus
de gasconha que
se’n tornan.
Contacte :
05 62 09 35 08,
asso.a lavetz@
gmail.com
Es la dintrada !
Pels joves, pels mai
grands tanben e
per l’occitan !
Los corses e talhièrs recomençan
dins las vòstras
associacions. Son
nombroses e divèrses, e pr’aquò,
son pas totes dins
l’agenda, mas sul
site, dins una seria
d’articles consacrats a la dintrada. Los trobaretz
sus la pagina L’Actualitat, rubrica
Événements.
Bona dintrada a
totis !
�Edicions
Dins una balma
del Sidòbre
Lo Quasèrn
de Francés Calquièr
Cristina, jove Colombiana, assistenta d’espanhòl
a la Bòrda Bassa, a Castras, escriu un memòri sul
Sidòbre. Sas recèrcas, sa cultura latino-americana
la menan a fargar una tèsi que ne susprendrà mai
d’un, a viure tot un fum d’aventuras a Castras, un
pauc pertot dins lo Sidòbre, e mai que mai prèp
del Lac del Mèrle. Qué diable i pòt aver al fons del
lac ? Sèrgi Gairal, Braçagués nascut a Castras en
1948, ensenhaire d’espanhòl retirat, es l’autor de
dètz obratges.
Après La nena
del pont, son
desen roman,
que se debana
a Braçac, nos
prepausa uèi
una escorreguda origina
la pel Sidòbre.
Francés Calquièr es lo filh d’un
afachaire. La familha es catolica, lo
paire subretot es rigorós sul sicut
de la religion. Mas nòstre Francés
es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas
al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament
Castras ? Es çò qu’aquel Francés
Calquièr nos conta : « Ieu, èri lo
Calquieron. Urosa enfança ! Dempuèi, plan d’aiga a rajolat jol Pont
Vièlh e anam cambiar de sègle.
E quin vertitge quand agachi en
rèire ! Quantas causas vegèri e pas polidas ! Que los
òmes son bèstias ! Sèm de bèstias pus marridas que
las autras bèstias. »
Gui Vialà, ensenhaire retirat que viu a Castras, a publicat cinc romans istorics, totjorn dins l’encastre de
la vila o del país castrés : La Castelana de Burlats,
Lo Quasèrn de Francés Calquièr, Lo Cambiament,
Atal va la vida, Jiròni lo salvatge. Cobèrta : « Castras,
ostals vièlhs sus Agot », gravadura de P. Noslier Colleccion « Lo Banquet » n°9, edicion de 1998,
Edicion
bi
lingüa occi tan
/francés I.E.O.
Tarn editor
Format 15x21
– 208 paginas
Prètz : 16 €
Re-impression de julhet de 2014. I.E.O. Tarn, editor,
I.S.B.N. : 978-2-85910-240-1, Edicion bilingüa occitan-francés, Format 15x21 – 160 paginas. Prètz : 12 €
Atlàs sonòr borian
A la seguida dels atlas sonòres de las ribièras d’Òlt,
cants d’ausèls degaunhats, istòrias de fèstas e vòtas
e musicas cantarèlas o de la Dordonha e del Causse,
L’Atlas sonore bourian vos convida a viatjar dins un
ranvèrs tipic d’Òlt : la Boriana. País mesclat de castanhals, de garrics, e d’albuga,
a cabalons entre los departaments de Dordonha e
d’Òlt al sud de Sarlat, es la
memòria musicala e contada, a partir de collèctas de
Xavier Vidal e de l’IEO
d’Òlt, que vos es prepausada d’escotar dins aquel disc
de mai d’una ora.
Se devòlzan cadun son
torn dels contes pels mainatges, racontes de paurs,
dançarèlas jogadas pels musicians de la Granja.
Aquel libròt es estat aparelhat per publicar unas
memòrias occitanas promptas a noirir l’imaginari de
las generacions d’avuèi e a venir. Lo libròt es en occitan
e en francés, amb las règlas de lecturas de l’occitan a la
fin. S’es fach amb la participacion dels dròlles de las
escòlas borianòlas.
N°23 – Autona 2014
Libre-disque format A5 ;
60 patjas ; gratis.
La distribucion es facha
pel Pais Borian :
Moulin Delsol - Le bourg
46300 Le Vigan
Tel : 05 65 41 70 30
paysbourian@orange.fr
5
�Ne parlam
Lo musèu Soulages
a Rodés :
simplament agachar...
Lo musèu Soulages a Rodés, lo negre de Soulages : tot lo
mond n’an parlat, fòrça l’an vist.
S’èri critic artistic, fariái una analisi saberuda que benlèu
totes comprendrián pas, mas aquò rai, soi pas critic artistic !
M’acontenti de causas simplas e amb Soulages las causas
son talament simplas (enfin, me sembla qu’o semblan).
E
n primièr, lo bastit dels arquitèctes catalans. En acièr
corten, d’una rovilhadura especiala, que sembla viure e cambiar
d’aspècte. Per un toral, un talús
cap al nòrd que semblava esperar
lo musèu dempuèi totjorn. Dedins se diriá una cauna, aquí ont
los òmes preïstorics se rescondián
per pintrar las parets... Lo tot austèr mas pas rigid, sevèr mas pas
regde... Dintratz, agachatz sens
manièras...
I a pas de color ! ditz qualqu’un. E lo
blau (un blau prigond), la color del
rascal, lo blanc ? E puèi, explica lo
pintre, lo negre es una color, lo negre es lutz, lo negre a una gratuitat,
una evidéncia, una autonomia...
6
« Òm agacha la pintura amb los
uèlhs ». Aquela frasa qualqu’un
d’autre se’n trufèt : esperar d’aver
nonanta quatre ans, pecaire, per
se mainar d’aquò ! Me calèri, aviái
enveja de dire que los trobadors
disián que l’amor, la fin’amor, començava e passava pels uèlhs...
Autra vertat plan simpla : lo
triangle de la pintura. L’òbra pintrada es un encontre a tres : la
« causa » (l’òbra), lo que la pintrèt, lo que l’agacha... Aquí l’importància del
regardaire, del
regardador... e
aquí la multiplicitat de sens
que pòt prene
una òbra... I a
pas besonh, fa
pas mestièr de
coneissenças
(lo
contèxt,
la tecnica e
causas autras,
utils çaquelà)
per far sens...
Totes a prene de fotòs...
se mesfisar de
las fòtos de
las òbras de l’artista. Son del còp
immobilizadas, fixas... Alara que
las pinturas de Soulages son cambiantas. Cal se desplaçar, caminar
davant elas, s’apropriar aquel espaci que separa de las pinturas... e
N°23 – Autona 2014
alara naisson de blaus, d’argents,
de relèus, de regas de lutz, segon
las raias, las espessors, los rasclatges e las raspaduras... mas
cossí far ? cossí es possible ? demanda de longa qualqu’un mai...
Encara quicòm de simple : descrivi pas, representi pas , ditz Soulages, pintri... aquí l’art dich abstrach... e del còp l’òbra remanda
lo qu’agacha a se meteis. E aquò li
fa coma un tust.
S’èri critic artistic, vendriái
saique d’una vila granda e me
diriái (o escriuriái, o donariái a
entendre ?) que francament i a
quicòm que truca : un musèu aital deuriá èsser dins una vilassa.
Tè, per exemple... París...
Ieu, simplament, aimariái dire
qu’aquela pintura abstracha es
concrèta. Qu’es tanben una pintura d’aicí, de Concas e d’Aubrac,
de païsan del Causse. Ligada a las
pèiras levadas e als menirs, a las
glèisas romanas. Una pintura terriana, terrenala, e, se gausavi, occitana (mas aquò o cal pas dire)...
E, de tot biais, soi pas critic. Puslèu
regardaire, aquò me sufís.
J.B.
Photos article & sommaire : Cédric
Méravailles, Musée Soulages,
phototèque du Grand Rodez.
��Los
festenals,
sens trigar !
�Es la dintrada, es lo temps de tornar a
l’escòla o al trabalh, mai es tanben lo
temps dels festenals !
Pensar festenals, es sovent pensar estiu. Es vertadièr
que d’unes grands noms de la manifestacion ocupan la
sason estivala. Mai auriam tòrt de pensar que setembre
e la davalada ne sián que sinonime de represa de ritmes
de trabalh e de grisalha : coma las pomas e lo rasim, los
festenals occitans arriban tanben amb la davalada.
Alavetz, per téner còp fins a las fèstas de fin d’annada,
Lo Diari vos prepausa una seleccion de quatre festenals
dins Mieidia Pirenèas.
�Dorsièr festenals
Lo Festenal Occitània :
Umanitat Plurala
Dins lo monde dels festenals occitans, Occitània es resolgudament un festenal de pes.
Repartit sus un vintenat de comunas de Tolosa e la sua region, sus sièis setmanas, prepausa una programacion fòrça divèrsa, tocant totes los domenis, genres e periòdes de
la creacion culturala. Prepausat al public desempuèi 2000, lo Festenal Occitània bufa
aquesta annada, las candèlas de la sua quinzena edicion e celebra l’Umanitat Plurala.
Lo Diari : Lo Festenal
Occitània es dins la siá quinzena edicion. Quinas noveltats
per aquesta annada ?
Joan-Pau Becvort, Director de l’IEO 31 e Director
artistic del Festenal : 85 noveltats ! Es lo nombre d’eveniments que son estats concebuts
cotria ambe’ls nòstres partenaris
que n’avèm 66 ongan. 85 eveniments que permeton a un milièr
d’intervenents totas disciplinas
consideradas, de difusar la creacion occitana d’uèi. Lo Festenal
Occitània s’es bastit 15 ans i a,
sus qualques conceptes dels màgers que li balhan sa fòrça, e son
originalitat.
L’Universalisme, que la cultura d’òc pòt interessar tot cadun
d’ont que siá, lo Mutualisme, que
lo festenal se bastís a partir d’una
molonada de partenariats variats
ont lo partenari participa a la
programacion, lo PoSus LoDiari.com
licentrisme,
que lo festetrobaretz, pendent
nal se debatota la durada
na sus un
del festenal, de
vintenat de
criticas artisticas
comunas
d’un biais
del
eveniments
e qu i l ibr at
vists per nostre
entre mitan
jornalista !
urban e rural, lo Plural, que totas las disciplinas son
presentas emai amb de duberturas sus d’autras culturas. Cal
senhalar qu’Occitània prepausa
10
coma cada an una programacion
de teatre e de conte importanta :
TIO la Rampa, Comèdia Occitana Tolzana, Teatre del Platanièr,
Florant Mercadier, Cie Le Poisson Soluble. Es una originalitat
del Festenal dempuèi tostemps,
que sèm pas tantes a balhar una
plaça al vèrbi d’òc dins la programacion.
L.D. : Emest aquestas
85 noveltats, de qué vos sembla
particularament significatiu,
especific de la 15ena edicion
d’Occitània ?
J.-P. B. : Evocam Catalunya amb 4 eveniments, conferéncia, debat, concèrt ; la programacion musicala es extremament
variada, musica trad o trad
evolutiva de Branka-Bodegaires a Guillaume Lopez e
Cia en passar pel trio Romero o Remy Geffroy, las
Musicas Actualas amb
la creacion Crozada
d’uèi III, Pythéas, lo
Massilia Sound System, Alidé Sans, La
Mal Coiffée, Djé Balèti, Cançons a textes
amb Marilis Orionaa,
lo grop Naviòl e Maurice Moncozet, Musica
Classica amb los Cants
d’Auvernha de Cantaloba, Cants Polifonics amb
lo Cuncordu de Orosei de
Sardenha, Daunas de Còr,
Musica Contemporanèa amb
un concèrt d’acordeon dels sègles
N°23 – Autona 2014
XX e XXI, una creacion Cèu e
Tèrra de Jean-Pierre Seyvos una
composicion polifonica d’uèi sus
de tèxtes occitans qu’intègra lo
Cant Polifonic dels Pirenèus e de
la Renaissença… Una seria d’eveniments, lecturas, conferéncias,
teatre sus Frederic Mistral e son
òbra que celebram lo centenari
de la disparicion d’aqueste Prèmi
Nobel de literatura ; Joan Jaurés
e la lenga occitana, la Guèrra
europenca de 1914 i son tractats tanben ; l’organizacion d’un
Collòqui dedicat a una « Politica
sociolinguistica per l’occitan »
que dèu
ajudar a
�las realitats, filosofia, etica, estrategia e pragmatisme per tocar una granda aglomeracion e
sa region davant o cal recordar,
una abséncia iniciala de volontat
politica çò qu’es a cambiar aürosament dempuèi l’an 2000, creacion d’Occitània. La coesion los
concèptes inicials la garantisson
majament, lo Festenal ditz clarament son intencion prigonda
ambe’l sieu nom « Occitània »,
volèm difusar la creacion d’òc !
L.D. : Aquesta edicion
Sos jos-títols per ara Umanitat
es marcada tanben per lo lanPlurala comunican clarament
çament del Tremplin d’Òc, de
que la cultura d’òc es per totis,
qu’es aqueste eveniment ? Quins
qu’es un ben de l’umanitat tota
son los sèus motius e objectius ?
sancèra. La programacion pren
J.-P.B. : Coma l’ai preen compte tanplan l’actualitat e
cisat per vòstra primièra quesmòstra que la creacion d’òc
tion, Occitània vòl parlar a
l’ensemble de la societat, di- « Occitània vòl parlar a i respond totjorn a son biais
original e irremplaçable e susfusar la cultura d’òc al delà
del mond ja convençut amb l’ensemble de la societat, tot se bastís en relacion estrèita amb cada partenari que dequi comptam solide. Atal difusar la cultura d’òc »
cidís fin finala çò que se passa
prenèm sovent d’iniciativas
per far milhor conéisser aques- ca, instruments… L’idèia es de dins son canton. Avèm renversat
ta cultura. Es dins aquela amira crear una dinamica per la cultu- la « piramida », a Occitània i a
que participam a de produccions ra occitana cap a una joventut pas un staff que decidís per tot lo
de creacions coma Cèu e Tèrra que, pel moment, ausís pas pro a mond d’una faiçon unilaterala de
en collaboracion amb S-Compo- parlar de la cultura d’òc… Crear la programacion. Cada annada la
siteon e Sciences Po Paris, que de vocacions…un interés cap programacion es la fruta minitrabalham en lig a m a una cultura qu’es una font de mosa d’una volontat collectiva,
partejada e aquò dona una grancreacion per uèi…
amb l’Insda coesion. Es qu’es tròp ? Non,
L.D. : Mai de 80 eveni- es pas pro ! Per una metropòli
ment, 20 ciutats, 6 setma- coma Tolosa e sa region, es pas 20
nas... Es pas « tròp » ? Cossí vilas que caldriá tocar mas una
mantenètz la coësion, cinquantenat que donarà un puls
d’ample nacional e internacional.
l’unitat del Festenal ?
J.-P.B. : Cada Es un enjòc dels ans a venir. A
festenal a sa dina- nosautres de trobar, d’inventar
mica, son istòria los mejans per i arribar e d’ofrir
pròpria deguda a un al public lo pus larg e als artiscontèxte, d’endeve- tas d’òc una temporada de rennenças particularas. contres fòrts, intenses, agradius,
La forma del Festenal convivials e que sòrtan la creaOccitània tal coma se cion d’oc qu’es sovent magnifidebana s’impausèt a ca e fabulosa pel plaser de totis,
nosautres de l’IEO 31 d’un anonimat inacceptable !
que l’avèm creat per
mai d’una rason. VoLos contactes del Festenal :
lontat
universalista,
05 61 11 24 87
mutualista, decentralisaieo31@ieo31.com
da, pluralista, tot aquò es
www.festivaloccitania.com
estat opcionat per analisi de
pensar l’avenir per l’occitan… un
fum de moments festius amb las
fèstas de Senta Gabèla, Sent Lís,
e Murèth que festeja los 30 ans
de sa Calandreta ; sens doblidar
los eveniments per carrièra amb
lo Mercat d’Occitània e lo Grand
Passa-Carrièra dels Gigants,
Animals Totemics e Animals de
Fòc de l’Inauguracion del Festenal del 20 de setembre…
titut Canadian de Recèrca sus las
Minoritats Linguisticas per l’organizacion del Collòqui d’Albi
sus una « Politica sociolinguistica per l’occitan ». Pel « Tremplin
D’Òc » l’idèia es de prepausar a
de formacions de musicas actualas de joves de presentar lor candidatura al « Tremplin » e los que
la jurada considerarà coma mai
qualitadoses recebràn de Prèmis duscas a far la 1èra part del
concèrt de Pythéas a Vilafranca
e ganhar una residéncia a l’Ostal
de la Musica de Cap’Découverte
se lo grop a sabut far un ligam
qual que siá dins de creacions
amb la lenga e/o la cultura d’òc,
textes, espressions, tèmas, musi-
N°23 – Autona 2014
11
�Dossièr festenals
Vendémias
d’Òc
Lo rasim se festeja pas unicament dins las
vinhas ! La vila de Montalban tanben, marca
la sason de las vendémias, amb un festenal
que ne’n pren lo nom.
Se lo vin es de beure amb moderacion, pas
lo festenal !
N
on : aqueste festenal es pas un pretèxt per beure !
Vendémias d’Òc, son cinc eveniments del 4 al
31 d’octobre, a Montalban e dins los alentorns amb,
per punt comun, la lenga e cultura occitana. L’ocasion de se divertir coma de pensar o de dançar.
Dissabte 4 d’octobre
Ancian Collègi - Sala de projeccion
15h, Conferéncia donada per Claudi Sicre « La litteratura e la cultura occitanas coma d’utils incontornaples pels pionièrs d’una França plurala, republicana, mai democratica e mai aürosa. »
Gratuit
Aquelas montanhas de las Pireneas son
fòrça vièlhas. Aquel festenal es tot joven.
Pòt semblar una contradiccion, mai es
sobretot una complementaritat pro logica :
la montanha, luòc un pauc secret, consèrva la memòria, lo sovenir dels òmes que i
vivon. Una sorga de la cultura occitana exprimida aicí, pels imatges del cinèma e las
nòtas de la musica.
12
Dissabte 11 d’octobre
Sala de las fèstas de Verlhac-Tescou
13h, Bal per Emmanuel Isopet
8€
A
vèm pas totjorn l’ocasion de far l’experiéncia de las salas obscuras en « lenga nostra ».
De vertat, sèm ja fortunats quora podèm veire de
filmes en version originala anglesa o japonesa...
Pr’aquò, i a de temps en temps, d’ocasions que se
cal pas mancar. Totas las projeccions prepausadas
pel festenal Aqueras Montanhas ne’n fan definitivament partida.
N°23 – Autona 2014
�Festenal Occitan
de Pàmias
Dimècres 15 d’octobre
Sala dels Augustins
20h30 : Trio Erms en concèrt
« Une illustration parfaite de la poésie de Marcelle Delpastre, qui voyait dans sa terre limousine la Terre toute entière… »
10 €
Dissabte 25 d’octobre
20h30 : Sala de las festas de St Martial
Talièr teatre del centre occitan de Rocheguda
- La farça del bogadon (Abat G. Farenc)
- La femna muda (AJ. Boussac)
- L’ase de la tuta (de l’escoutaire)
5€
Divendres 31 d’octobre
Ancian Collègi - Sala de projeccion
Cinèma, 15h : Devocions a Sent Eutròpi e
Aran ath limit
20h : Frédéric Mistral
Gratuit
Dijòus 16 d’octobre
Projeccion
Tarbes, Le Parvis
Projeccion de Ibos en Bigorre, entre mutations et mythes, film de Fabrice Bernissan.
05 62 90 08 55
Divendres 7 noveme
20h30
ECLA, Aureilham
Concèrt amb E. Duplan & Papa Gahùs
a gratis
Cinema a La Lana Tria (65)
• Azun, de cantas e de
• Un Rugby de País
Los 13, 14 e 15 de no- tèrra
vembre a 15h e 20h45 Lo 20 de novembre a
Lo 21 de novembre a 15h e lo 21, 20h45
20h45.
• Gèdre
Lo 20 de novembre a 20h45 e lo 21 a 15h
Organisacion Nosauts de Bigòrra e Cinéma Le
Lalano
Contacte del cinèma : 09 63 45 26 25
Pendent quatre jorns, lo còr de Pàmias bat en occitan !
Lo temps d’una granda dimenjada, un festenal occitan s’instala a Pàmiers per vos prepausar de musica, de cinema o encara, un concors de fòto.
De descubrir del 20 al 23 de novembre.
S
erà un fin de setmana rica que la del Festenal Occitan de
Pàmias, ambe pas mens d’una quinzena d’eveniments pro
divèrses.
Punt central d’aquesta edicion, lo concors fòto, organizat pel
Cercle Occitan-IEO de Pàmias en partenariat amb La Lauseta.
Lo tèma es « Fèstas occitanas ». Seràn acceptats, los subjèctes
que tractan de moments festius, de part e d’autra d’Occitània :
bal tradicional, recampaments divèrses a l’entorn de la cultura e animacions festivas. L’idèa de reténer pel subjècte es que
las fòtos sián representativas de las divèrsas tradicions festivas
« que son un tresaur per Occitània tota ». Se pòt inscriure fins
al 31 d’octobre, participacion gratuita.
Règlament sus LoDiari.com o, amb las incripcions alprès de
l’Espaci Occitan, 11 car. Enric Fabre, 09100 Pàmias o
ostaloc09@club-internet.fr
Dijòus 20 : Sant Amador
• 21h : teatre en òc : La gata
de la barona per la tropa Les
Galejaires. P. liure.
Divendres 21 : Jòc del Malh
(Pàmias)
• 21h : « Frederic Mistral »
(filme d’Alain Glasberg), a
l’escasença del centenari de la
mòrt del grand poèta. Gratuit
Dissabte 22 :
- Mediatèca (Pàmias)
• 10h30 : lecturas multilengas,
tèma : las fèstas popularas.
• 14 - 18h : jòcs de lengas.
• 16h 30 : remesa dels prèmis
del concors-fòto.
• 17h : « Contes de la folie
amoureuse », espectacle musical per la Companhia La
Chamalpa.
- Jòc del Malh
• 18h30 : inauguracion del
Festenal.
• 19h30 : repais del país (sopa,
asinat, formatge, dessèrt, vin,
cafè).
N°23 – Autona 2014
• 21h30 : bal occitan animat
pel grop « Zinga-Zanga 09 »
8€, 5€, -12ans gratuit.
Repais + Concèrt : 20€, 15€,
-12ans 5€.
Dimenge 23 : Jòc del Malh
(Pàmias)
• 15h : projeccion del filme
« Bodega, buf de vida » en
preséncia de l’autor.
• 17h : concèrt pel grop de
bodega de Sòfia de Dixmuda.
8€, 5€, -12ans gratuit.
Mediatèca de Pàmias, del 4
al 29 de novembre, mòstra de
las òbras del concors-fòto.
Bibliotèca de Sant Joan del
Falgar, del 4 al 29 de novembre, mòstra sus « Danças
d’Occitània ».
Divendres 7 de novembre,
presentacion de la mòstra seguit d’una animacion musicala dançada
13
�Lenga
Avèm perdut
un poèta
A
la fin del sègle
XIX, se publicava a Tolosa un setmanari en occitan intitulat : « Lé
Gril - Gazetto senmanalo de
la lenguo patouèso ». Lo primièr numèro sortiguèt
lo primièr de febrièr de 1891. Aquel setmanari se
vendiá non solament a Tolosa mas tanben a Montalban (Tarn e Garona), a Florença (Gerç), a Sant Ibarç
(Arièja), a Castèlnòu d’Arri (Aude), e quitament a
París (50 Baloard Montmartre).
I collaboràvan lo tolosan Gaston Sirven (qu’aviá pres
coma escais « Gabriel Visner »), lo lomanhòl Basili
Cassanhau, del Causse (canton de Bèumont de Lomanha, Tarn e Garona), lo montalbanés August
Quercy, lo carcinòl Antonin Perbòsc (qu’a l’epòca
èra regent a La Guépia, Tarn e Garona), lo lauragués
August Forés.
Quand Forés moriguèt, dins los primièrs jorns de
setembre de 1891, de segur parlèron longament de la
mòrt d’aquel felibre :
« La mort nous a rabit lé félibré Fourés. » (13 de setembre de 1891, p.1)
« Aben perdut, é perdut per toutjoun, dins touto la
forço dé soun talant, un pouéto. » (13 de setembre de
1891, p.1)
« Paouré Mietjoun, coumo es en dol désempey calqué
tens ! Planis d’aquélis qué countribuabon à sa rénoumado sé soun escantits cop sur cop. » (J.-Félicien
Court, 1 d’octobre de 1891, p.1)
« Bésen amé bounur qué les amics é counfraires del
regrettat Auguste Fourès an retraçat dins les ourganos miedjournals, la bido del pouèto. » (11 d’octobre de 1891, p.2)
« Se sap aboueï que lé mestré lengodoucian A. Fourès, lé pouèto de raço, nous a laïssat uno obro magnificomen finido en parla d’oc. » (15 de novembre de
1891, p.1)
La grafia es detestabla. Mas, l’emplec dels tempses del passat es corrècte ; e no’n podèm inspirar.
D’aquel temps, las massas popularas parlàvan la lenga nacionala del país occitan e, espontanèament,
tot lo mond emplegava lo passat compausat per
parlar d’una accion — de segur « passada » — mas
que se situava dins la « pontannada presenta », es
a dire dins l’actualitat. La frasa « Avèm perdut un
14
poèta » illustra plan aquela realitat gramaticala :
quand parlatz de quicòm qu’es passat mas que se situa dins l’actualitat (e, plan sovent, sense cap d’indicacion de data) es lo passat compausat que s’emplega
dins un occitan blos e natural.
Exemples actuals :
« An fòrabandida Aurore Martin a Madrid. »
« Se son recampats per escambiar sus lors lengas. »
« Son los bretons qu’an agut l’idèa d’aqueles rencontres. » (« La Setmana », 7 de decembre de 2012,
p. 8, colona c.)
Jacme Taupiac,
La Piboleta,
dimars 11 de decembre de 2012
Imatge aquí-dejos : BNF YE-22681 via gallica.bnf.fr
N°23 – Autona 2014
�Vida de las associacions
Ingredients
Per 12 a 15 personas :
• de pan dur de campanha (quicòm coma
350 gr.) ;
• 1 quilò de farina de
mil ;
• 8 uòus ;
• 200 gr. de sucre ;
• 1 culherat de graissa (de pòrc o de rita),
o d’oliva (òli) ;
• 100 gr. de lard gras ;
La Mica de Milh
de la Menina
• 50 gr. de burre ;
• 1 flòc (amanèl) de
jolverd ;
• 4 a 5 grans (golças)
d’alh ;
• de lach ;
• sal, e pebre.
Preparacion:
> Copar lo pan per pichons tròces, ajustar
lo farç : lard,alh, jolverd, la farina, puèi los
uòus, la sal e lo pebre lo sucre lo burre.
> Diluir (destrempar) ambe lo lach bolhant
per obténer una pasta mòla.
> Plegar una fuèlha de papièr sulfurisat, o
còire dins una carcassa (glèisa) de rit, dins
lo bolhon.
Se pòt far ambe de ventresca.
> Daissar còire la mica
45 minutas a 1 ora.
Bon
apetís !
Fotò : Nelly Blaya
Preparacion:
La Mica
de Pan
> Copar lo pan per tròces pro gròsses.
> Batre los uòus ambe la matèira grassa.
> Botar los tròces de pan e mesclar.
Ingredients
Per 5 a 6 personas :
• de pan dur (eissuch) de campanha
(a-per-aquí 500 gr.) ;
• 350 gr. de farina
(a-per-aquí) ;
• 6 uòus ;
• 1 culherat de grais-
sa de pòrc o de rit
(guit), o d’òli ;
• 1 paquet de levadura ;
• 1 veire de bolhon
(a-per-aquí) ;
• sal, pebre.
> Ajustar la farina e la levadura.
> Faire de pichons molons (monts).
> Metre a còire dins lo bolhon 20 a 30 minutas
Se manja (minja) ambe la ventresca metuda a
còire dins lo bolhon.
N°23 – Autona 2014
15
�Lo Retrait
Sylvain Carrère
Dins aquestas colomnas, vos parlèm fòrça de cultura
occitana, d’actualitat culturala ; de las creacions, de las
activitats... Aicí, vos volèm parlar de los (e las, de segur)
que fan aquesta activitat culturala. De personalitats
de l’ombra, o mas en vistas, anèm encontrar de
personas divèrsas, coma la cultura la meteissa.
Uèi, començam ambe Sylvain Carrère, qu’es...
qu’es un... Qu’es pro complèx e pas aisit de definir !
Rencontre.
LD : Uèi realizas Azun, de canLo Diari : Fondator d’un collectas e de tèrra, un documentari de 52
tiu artistic (Arsèc), del festenal Lo
Gran Borrat de Tarbas, cantaire « (...) que volèvi minutas sus la vivacitat de la pradel grop Papà Gahùs, comedian de estar jogaire de tica del cant polifonic dins la val
doblatge occitan, enquestaire etno- rugbí a Lorda, jo! » d’Asun. Qu’es l’origina d’aqueste
projècte ?
grafic, òme de television e de ràdio,
S.C. : La colrealizator… Deu pas èstre aisit de
far de cartas de visita ! Per ont ven un c.v. tan di- lecta qu’ei la basa d’aqueste
vèrs : èra una volontat o se foguèsse mai « per ac- projècte. Que collectèi en Asun
en 2012, e qu’èra estat ua evidécident » ?
Sylvain Carrère : Tiò qu’ei ua volentat de’s hicar nçia de hèr un filme a l’entorn
au servici de la cultura, de’n estar un servidor, que d’aquera practica de qui tòca tosia d’ua faiçon professionau, mes tanben d’ua faiçon tas las generacions.
benevòla dab Arsèc, e lo Gran Borrat notadament.
LD : Quin es la tòca del film ?
Qu’ensagi de miar lo men percors com un petit païsan, en estar en capablor de poder tocar a tot. Qu’ei Daissar, dins la memòria, una
traça d’un temps passat ?
ua faiçon de’s ganhar la soa libertat tanben.
S.C. : Qu’ei lo present de qui
LD : Aquò dit, fas d’occitan e d’audiovisual de- m’intèressa : lo passat n’ei pas
sempuèi de longtemps, de l’escòla. Sabiás ja çò que qu’ua clau entà compréner las
causas. Aqueth filme qu’ei ua
voliás far ?
S.C. : Segur que non ! que volèvi estar jogaire de fotografia d’ua practica en 2014
rugbí a Lorda, jo ! Arren n’èra previst deguens lo hens ua vath de las Pireneas.
men cap, que son los encontres de qui’t mian a las Elements deu passat que i son
evocats, mes que son aquiu entà
experiénças.
compréner lo present, e tà neuLD : Trabalhas sus e en occitan, principala- rir l’avénguer.
ment dins l’audiovisual. Per tu, es important de
LD : Cossí los protagonistas
portar la lenga e la cultura dins aqueste domeni ?
S.C. : Ne cau pas pensar las causas atau. Que cau reagiguèron al projècte ?
S.C. : Que son fièrs, e que’s
portar ideas e energias: la creativitat que deu estar
la rason prumèra d’aquera enveja de hèr imatges. La hican a dispausicion dab gòi e
lenga qu’arriba en seguir de faiçon naturau. Que’m plaser. Lo hèit de hèr causas en
fatiga de véger quauques occitanistes a estampilhar lenga gascona que permet de
tot : musica occitana, cine occitan...on vam atau ? La hicar en plaça ua relacion de
creacion artistica n’a pas besonh de bandièras : qu’ei hidença dab las populacions.
un acte universau !
16
N°23 – Autona 2014
�LD : A qui s’adreça lo filme ?
S.C. : Lo filme que s’adreça au monde de qui aiman la montanha, la canta, e de qui pensan qu’un
aute monde ei possible. Que parli drin com un “hippie” aquiu, mes qu’avem tot en man entà bastir doman ua societat navèra, on cadun auré lo son ròtle.
Cadun que pòt miar quauqu’arren de positeu a la
societat : que sufeish de’s balhar los mejans d’at hèr.
La canta qu’ei la metafòra d’aquera societat saunejada segon jo : cadun qu’a un ròtle a jogar.
« Qu’ensagi de miar lo men percors
com un petit païsan, en estar en
capablor de poder tocar a tot. »
LD : Quora e cossí sortirà ?
S.C. : Que haram ua prumèra projeccion lo 20 de
seteme a Arrens-Marsos, e ua seria de projeccions
que son previstas dinc a Nadau. Lo filme que sortirà
en DVD a Nadau, e que serà en soscripcion a comptar d’octobre.
En qualques datas :
• 6 de mai de 1983 : Ont tot comença...
• 2009 : fondacion del collectiu artistic
Arsèc, del festenal Lo Gran Borrat e del
grop de rock gascon Papà Gahús.
• 2010 : primièr filme Soblacausa, mon
vilatge un road-trip etnografic sus la comuna de Soublecause.
• 2011 : publicacion del libre-CD Entre
vits e cèu, recuèlh etnografic dins lo canton de Castèlnau-Ribièra-Bassa.
Debuta de la sua participacion a l’associacion de doblatge Conta’m
N°23 – Autona 2014
17
�L’article scientific
La Color
La color fa part de la nòstra environa de cada jorn. Es tan naturala que n’avèm
pas pus consciéncia talament qu’oblidam cossí es faita, cossí la sentís nòstre
cervèl, son impacte sus la vision qu’avèm del monde a l’entorn de nosauts o sa
mediacion sul psiquisme e/o le parlar, son influéncia sus nòstra vida quotidiana.
La color qu’es aquò ?
Tre que nos pausam aquela question, val mai anar véser les diccionaris en tot començar pels mai aisits ; avèm un fum de definicions,
es la pròva d’un problèma complèxe e aquò s’afortís tre qu’obrèm
Le Pichon Robèrt, diccionari de
lenga francesa, maxi-pòcha, edicion de la coneissença.
Al sens pròpri coma al figurat,
de la color d’un vestit a n-aquela
d’un òme politic, le ventalh es larg
e mirgalhat. De nocions que nos
semblan elementàrias coma la color jauna d’una boita de la pòsta,
implican nòstra consciéncia mai
prigondament qu’ac cresèm. Sabèm plan qu’aquel jaune vòl dire
pòsta, letras, talhas, vacanças…
mas que vòl dire per un anglés
que las seunas boitas son rojas ?
Abans la vida
A la debuta èra le « big bang »,
abans la vida, le solelh ja irradiava la tèrra. Al mièg de las radiacions electromagneticas (figura 1) que nos enviava, i aviá
una zòna pichòta, le vesible (per
qual o qué a-n-aquel moment ?)
mès es mai que mai la zòna ont
le solelh emet essencialament e la
que gasta pas nòstris uèlhs e que
nos balha energia.
Quals èran les primièrs vius
qu’aprofitèron d’aquel dardalh
solar ? Foguèron las primièrs bacteris (cianobacteris o algas blavas-eubacteris) capables de fotosintèsi e de tornar lançar d’oxigèn
dins l’atmosfèra.
E la color aquí dedins?
La responsa es l’uèlh e la vision
colorada.
Ls bacteris mostrèron sa capacitat d’utilizacion de las radiacions,
a las bèstias, li faguèron mestièr
una aisina especifica, l’uèlh, transductor entre la lutz e le cervèl.Mès,
començèm per l’uèlh de l’òme, e la
seuna retina fotosensibla.
Còns e bastonets recebon la lutz
que passa pel cristallin. Les còns,
sols, estructura en òs d’oliva
percebon la color. Son especializats, reagisson al roge,
al verd, al blau (figura 2).
Question : es que totis les
uèlhs son parièrs? Es que
las bèstias veson coma nosaus ? Se pòt pas descriure
totas las menas d’uèlhs,
mès òm pòt notar unas diferéncias
fondamentalas
entre les insèctes e nosaus.
L’uèlh es simple pels òmes
coma le del gos o de la monina,
compausat per las abelhas e las
moscas, faiçonat d’omatidias, part
elementària dels uèlhs a facietas o
s’agís de tacas redondas, ocelles,
elements fòtoreceptors coma en
çò de las aranhas que coexistan
amb les uèlhs a facietas.
Les espèctres respectius (abelhas
òmes) mòstran una sensibilitat
particulara de las abelhas als UV
(figura 3).
Le mai extraordinari es que totas
aquelas menas d’uèlhs existission
ja fa 440 milions d’annadas. Dins
l’evolucion istorica, las aisinas...
son faitas per una foncion, aquí
l’usatge de la color.
Bon, ara qu’avèm l’aisina, anam
ensajar de comprene per que la
color existís.
Figura 2 : cònes e bastonets
Figura 3 : òme e abelhas
CC P.Ronan
18
Figura 1 : spectre luminós e visible
N°23 – Autona 2014
�CC : Spigget
CC : Brocken Inaglory
D’ont ven la color ?
Dempuèi Newton, en 1687 sabèm
que la lutz blanca es faita d’un ensemble de radiacions coloradas,
las colors de l’arcolan.
Atal coma ac sabèm plan ara,
dins la practica, per obténer totas las tenchas sufís de las tres
colors primàrias (que pòdon pas
èsser obtengudas amb una mescla - una color primària conten
pas brica de las autras doas colors
primàrias). La mescla de doas colors primàrias fa una secondària
e las terciàrias venon de la mescla
de doas colors adjacentas.
Mas cossí e qualas ?
Segon que s’agís de colors reflexivas o trasmetudas, le sistèma de
colors primàrias serà desparièr.
Pels pintors e estampariá, las
primàrias son le blau cyan, le
jaune primari e le roge porpre
magenta. Coma per las cartochas
de las estampadoiras color a giscle
de tinta.
La sintèsi sostractiva de las colors
que tira de radiacions al blanc,
permet d’aver de negre.
Per la vidèo e le lum, son le roge
iranjat, le verd e le blau violet.
Alara, la sintèsi es additiva e balha
de blanc. (sistèma RVB o RGB en
anglés per la vidèo).
D’en primièr, cal soscar als materials que pòdon èsser transparents, rebateires, opacs, translucids. Amb un veire transparent, la
lutz passa sens cambiament. Amb
un miralh, le faissèl es tot rebatut.
Amb un còs opac, unas radiacions son manjadas per la matèria
e la lutz rebatuda apareis colorada. La tomata madura, la vesèm
roge. Amb un còs translucid, la
lutz pèrd unas radiacions en tot
traversar (siròp de menta). Vesèm
que la natura de la color es pas aisida : radiacions, còs mai o mens
translucids...
Coma estiman plan de comprene
e classificar, anam nosaus tanben
descompausar la color, aqueste
còp, en color fisicas o en color
quimicas.
Las colors fisicas :
Venon de l’interaccion de la lutz
amb d’ambients incolòrs.
Es atal a l’interfàcia de dos ambients transparents, (aire e veire) :
la refraccion pel prisma, o d’un
ambient transparent e d’un opac :
la difraccion de la lutz per un CD
rom. La refraccion per las gotas
d’aiga en suspension dins l’aire,
balhan un arcolan. Del moment
que sèm al cèl, demorem-z-i !
La difusion permet de comprene
Perqué e cossí avèm de las colors del cèl amb l’experiment
de Tyndall (1820-1893) Difusion
color ?
La color ven de l’interaccion d’un de la lutz per una solucion fosca
faissèl luminós amb una matèria (colloïdala de sofre) dins un tudèl
transparent. La lutz difusada pel
quina que siá.
N°23 – Autona 2014
costat es blava, doncas le faissèl
luminós dirècte que pèrd de blau
se fa roge, ac vesèm al cap del tube.
La difusion Raleigh en lambda/4
explica que las longors d’onda
cortas (le blau), son las mai difusadas.
La difusion per las moleculas
d’aire explica le blau del cèl e le
roge del colcant. Un autre fenomèn fisic responsable de color :
l’interferéncia. Le faissèl de lum
es rebatut per de sisas multiplas
del filme de sabon, aquò fa las irisacions de las botiòlas de sabon.
Mès le matís difraccion/interferéncia es flac.
De seguir dins LoDiari que ven.
Gerard Wolf,
Cercaire al CNRS,
Universitat « Paul Sabatier »,
Tolosa.
Traduccion : Annie Wolf.
CC : Micah Sittig
19
�Rendut compte
Sociologia e occitanisme
Trista realitat :
La question màger per l’occitan es
la disparicion quasi totala de tot
usatge dins los escambis corrents
de la vida familiala o dins la societat en general.
Malgrat una percepcion mai positeva e valorizanta de sa realitat,
malgrat la conjugason d’un ensemble d’accions per dire d’ameliorar sa visibilitat, son environament, sa coneissença, son usatge
capita pas a se tornar dinamizar.
Es mai que temps de soscar a una
dobla estrategia ont l’amelioracion
de son environament (ensenhament, mèdias, creacion culturala...) se pòsque completar amb un
desvolopament de fogals d’usatge
pròches de las gents, ont cadun
poirà donar a la lenga una novèla
forma de vida, divèrsa, respectuosa de sas causidas, apasimada.
Cal trobar lo biais d’ajudar a la
reintroduccion, la reapropriacion
de la lenga e de la cultura de faiçon
concreta, dins la cultura de cadun.
Aquò se deu far dins un respècte
escrupulós de la libertat individuala, luènh de tot « formatatge »,
dins l’escota e l’acompanhament
de la reflexion del monde.
Lo prumièr respècte deu èsser de
daissar cadun practicar la lenga a
son ritme, coma o sentís, dins lo
quadre que trapa pertinent, sens
metre cap de pression maximalista.
Suscitar d’envejas, lo plaser de
descobrir, de se mòure dins un
novèl espaci de libertat, enriqui-
ment personal, convivialitat, em- nisson totes los domenis socials,
patia, sentiment d’un viscut com- culturals emai economics, e pas
solament lingüistics).
plit e prigond de reflexion...
Collòqui d’Albi 2013
Tot aquò me mena a tornar sul
collòqui d’Albi de l’an passat, presidit per Eric Forgues, Director
de l’Institut Canadian de Recèrca
sus las Minoritats lingüisticas. La
causida d’aquel intervenent foguèt faita en rason de la reputacion d’aquel organisme.
Ai agut personalament de mal a
comprene cossí s’apevava la pensada d’Eric Forgues (e cresi plan
qu’èri pas lo sol...)
Dins la segonda partida de son expausat, sentiguèri tres causas que
m’apareissián importantas : son
biais de veire la realitat occitana
deconectat de tot contèxte dramatizant, son utilizacion d’un vocabulari a far quilhar los pelses sul cap
de totes los jacobins (comunautat,
comunautari) e son insisténcia sus
lo ròtle de las associacions.
Me calguèt m’atalar a ne far un
rendut-compte per me mainar que
son discors s’apevava sus tota una
reflexion sociologica canadiana e
al delà anglo-saxona que ne coneissiái pas res de res.
Me mainèri tanben que çò qu’ensajam de far dempuèi una decennia al nivèl de l’IEO Miègjorn
Pirenèus li semblava fòrça :
tanplan avèm fach dins la sociologia sens no’n mainar, coma
l’autre de pròsa !
Ai retengut
mai que mai
tres concèptes
NB : ai pas cap de competéncia per parlar de sociologia ;
impor tants
imagini plan evidentament qu’ai degut dire de causas
que
correspas totjorn plan rigorosas, mos rasonaments son benlèu
pondon peraproximatius ; me’n desencusi e solliciti totes los qu’an
fèitament
a
mai de cultura sociologica que ieu de corregir e d’aprinòstra problegondir l’afar....podretz trapar sul site del diari un autre
matica (son
article en francés : « La Leçon canadienne » que balha una
tres concèptes
tièira d’estraches dels articles de J. Cloutier et G. Paquet
que concersus las criterisazions dels concèptes citats.
20
N°23 – Autona 2014
L’innovacion sociala
Traparetz, s’aquò vos interèssa
d’aprigondir aquel concèpt, sus
internet, un article de Julie Cloutier que balha una sintèsi de la
reflexion de tota la tièira dels sociològs qu’an soscat l’afaire. Reteni qu’es un processús novator,
que son perfach es l’amelioracion
de la situacion d’una partida del
monde, en estrecha associacion
amb eles, devon èsser los actors
màgers de lor desvolopament; reteni que l’innovacion sociala es
pas quicòm de « pre-formatat »,
mas un processús de recèrca e
d’aprendissatge permanent.
Ne tiri la consequéncia que l’accion culturala occitana es, ni mai
ni mens, un biais d’innovacion sociala e qu’i se pòd aplicar totas las
criterizacions en question amb
grand profièch.
La comunautat de practica
Dins lo processús d’innovacion
sociala, l’objectiu es de melhorar la situacion d’una partida de
la populacion : es important de
plan definir de quna amelioracion
s’agís e tanben quna populacion
es concernida : cal saber de que
e de qual se parla. La comunautat de practica es lo tèrme retengut per identificar la populacion
concernida per una innovacion
sociala donada. I cal pas veire cap
d’ideologia nacionalista, separatista o te sabi qué ! (Disi aquò pel
que son lèstes per veire de « comunautarisme » pertot.)
Estant que lo processús se deu far
dins una collaboracion estrecha
amb las personas concernidas,
tant val las identificar menimosament e ne determinar los legitims
representants.
�Dins nòstre cas, trapi qu’aquesta
nocion de comunautat de practica pòt fòrt plan se definir en
considerant l’ensemble del monde
qu’an la volontat de s’interessar a
lor cultura e a lor lenga, e partent
d’aquí de li tornar trobar, a títol
personal, un usatge novèl.
La comunautat de practica, son
los usatgièrs novèls de la lenga,
mai que mai ramosats dins los
luòcs d’usatge que se constituisson al torn de las associacions
culturalas que los bailejan.
Aquò m’afortís dins una vièlha
idèia qu’ai (e que trapi pas totjorn
partejada...) : son las associacions
culturalas que son lo pivòt de tota
accion occitanista.
gestion de la societat. Es aital que
los poders publics pòdon ajudar,
apevar las innovacions socialas e
las categorias de populacions que
son concernidas. Se pòt aisidament
comprene qu’aquesta filosofia es lo
contrari d’una filosofia dirigista,
tecnocratica e normativa.
Aquesta filosofia deuriá plan segur èsser l’inspiratriz de tota politica linguistica per l’occitan. Per
ara, es pas forçadament lo cas…
Per çò que tòca a la governança
comunautària e a la comunautat
de practica, se pòt consultar sus
internet lo rendut compte d’una
conferéncia que faguèt Gilles
Paquet en 2010, titolat « gouvernance communautaire ».
La governança comunautària
Aquí lo darrièr tablèu del triptic !
s’agís ni mai ni mens d’una novèla
filosofia politica, mai que mai per
nosautres talament formatats al
centralisme jacobin, un aprigondiment del foncionament de la democracia que s’apeva sus la reconeissença de la diversitat e per sa
presa en compte concrèta dins la
Una reflexion de natura sociologica per regenerar lo
debat occitanista
Se tornarà organizar a Albi un
novèl collòqui lo 25 d’octobre que
ven : serà mens improvisat que
lo de l’an passat ; ensajarem d’estructurar la reflexion en prolongament d’aqueles tres concèptes sociologics, çò que nos empacharà
Lo « Servici de l’Emplec »,
project de l’IEO, que s’ei
fixat l’objectiu de participar
a l’integracion de l’occitan
dens l’economia en tot favorizar l’encontre de l’aufèrta
e de la demanda d’emplec
en « occitan ».
Entà facilitar la visibilitat de
las aufèrtas d’emplec en occitan, lo
« Servici de l’Emplec » que
vos prepausa de centralisar e de difusar aqueras
aufèrtas.
Alavetz, se las vòstas estructuras desiran recrutar un
navèth emplegat, n’esitatz
S
pas, plan segur de soscar a d’autras dralhas, d’autras apròchas.
I a un axe de reflexion que me far
soscar en particular : se volèm
que la lenga trape un autre vam,
cal soscar a la motivacion que pòt
menar lo monde a la tornar investir. Los occitanistas (ieu comprés)
son motivats per un esperit militant que los pòrta a maximalizar
lor engatjament dins una dralha
que los isola de la pus granda part
de la populacion que s’interessariá a la lenga.
Lo public dels cercles locals
parteja pas forçadament aquel
militantisme ; lor motivacion es
d’una autra mena : simplament
una recèrca de bonäur. Es que
vos sètz trachats de l’existéncia
de tota una reflexion, al nivèl de
la planeta entièra, sus la recèrca
e lo dreit al bonäur, e sus l’integracion d’aquestas idèias dins las
governanças publicas ? (Dempuèi
dos ans, l’O.N.U. a fach del 20 de
març la jornada del bonäur…)
Miquèl Taiac
Servici de l’Emplec
ecretari(a)-Animator(a) en C.U.I. a Pàmias :
Mission : Qu’asseguratz a l’encòp ua mission de
secretariat e ua mission d’animacion de la gardaria.
Competéncias requesidas : Que sabetz utilisar l’informatica. Debutant acceptat.
Nivèu de lenga : Nocions de basa (compréner).
Descripcion complementària emplegaire : C.D.D.
URGENT, durada de 12 mes (posibilitat de 24),
20h/setmana.
Contacte : Calandreta de Pàmias chinille@gmail.com
pas a nos contactar entà hèr
passar las vòstas aufèrtas
peu noste site.
Que trobaratz çai-devath la
lista de las aufèrtas d’emplec en Meidia-Pireneas actuaument vegedera peu site
www.emplec.com.
P
ersona en servici civic (18-25 ans) a Tolosa :
Mission : Encargat de definir e botar en plaça un
estudi culturau a destinacion de l’ensemble de la populacion. L’objectiu qu’ei de definir los ligams entre
las generacions e las culturas qui forman lo patrimòni culturau en França, en basar-se suus escambis e
sus las collaboracions interculturaus en occitana a
l’entorn de la mediterranea.
Descripcion complementària emplegaire : 8 mes,
remuneracion de servici civic.
Contacte : Institut d’Estudis Occitans, direccion@
ieo-oc.org
N°23 – Autona 2014
21
�L’Agenda
Setembre
25 set.
Conferéncia
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
L’Alguer, una ciutat catalana de Sardenha, gratuit
Festenal Occitània,
realizacion Convergéncia
Occitana (contactes p.11)
26 set.
Talhièr de conversacion
Castras
17h30
Ostal Azalaís,
Parlar per plaser. Un moment de convivialitat per
parlar a tròces e a bocins
lo divendres, de 17h30 fins
18h30. Adesion obligatòria
e dubèrt a totes.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
26 set.
Talhièr de conversacion
Castras
18h30
Ostal Azalaís,
Escambis en lenga nòstra. Talhièr dubèrt a totes
un divendres per mes, de
18h30 fins a 20h.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
26 set.
Concèrt
Tolosa
20h30
Sant Pèire de las Cosinas,
Crozada d’Uei III, 12 € e 8 €.
Festenal Occitània,
en partenariat ambe
l’associacion Arnaud de
Montagut
(contactes p.11)
22
27 set.
Musica
Vilafranca
de Lauragués
20h
Fogal Rural,
Trempolin d’Òc, gratuit
Festenal Occitània,
en partenariat ambe la
Comuna e lo SMAD Cap
Descobèrta
(contactes p.11)
27 set.
Estagi de dança
Castras
14h
Centre de léser de Lambèrt,
Descobèrta de la dança tradicionala. Estagi, amb Maria-Claùdia Benazech, que
vos permetrà de descobrir
las diferentas danças tradicionalas lo dissabte 27
de setembre, de 14h fins a
17h. Tarifa : 5 € (escolaris,
estudiants, caumaires, sòcis IEO) e 8 € pels autres.
Brick a Drac (Reservacion
recomandada), dintrada
10 €, concèrt & repais 17 €
CCOR
05 65 68 18 75
contact@ccor.eu
29 set.
Represa de las Cantèras
Carbona
18h
Cada duas setmanas, sala
deu Centre Associatiu,
darrèr la bibliotèca.
Organisacion
Cercle
Occitan de Carbona
05 61 87 08 27
michel.peze0456@
orange.fr
29 set.
Cors
Murèth
18h
Calandreta de Murèth,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 1 Trobar,
1h30.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
27 set.
Jornada occitana
Tolosa
17h
Ostal d’Occitània,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 3 Jòi, 1h30.
Sebasac-Concorès
Omentage a Mistral.
• 9h : (La Doline) Conferéncia sus Frederic Mistral,
• 11h30 : Messa en occitan
a la Glèisa de Sebasac,
• 12h30 : (La Doline) Vin
d’onor, 22 €, sus inscripcions abans lo 15/09,
• 13h30 : Repais,
• 14h30 : Animacions e jòcs
(jòcs a l’anciana, passejadas ambe d’animals, fabricacion de chuc de poma...),
• 16h30 : (La Doline) Espectacle de L’Escloupeto,
• 19h : (sala d’espòrts)
Aperitiu,
• 20h : Repais (farcos,
aligòt-salsissa, formatge,
dessèrt), 10 €,
• 21h : (sala dels espòrts)
Concèrt amb Castanha e
Vinovèl, L’art à Tatouille,
29 set.
Cors
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
29 set.
Cors
Tonafuèlha
18h
Sala de l’Amicala Laïca,
Cors setmanièr de lenga,
Nivèl 1 Trobar, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
30 set.
Talhièr de danças
Castras
20h30
Centre de Léser de Lambèrt,
Talhièr de danças tradicio-
N°23 – Autona 2014
nalas d’Occitània e d’endacòm mai. Cada 1èr e 3en
dimars de mes, de 20h30
fins a 22h, e 2 estagis per
trimèstre, amb d’intervenants exteriors, lo dissabte
de 14h fins a 17h.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
30 set.
Corses
Rodez
Sala Mission de la Cultura
MDC,
18h30
Corses occitan : Amassada
d’entresenhas, rencontre e
inscripcion.
IEO 12
05 65 68 18 75
ieo12@ieo-oc.org
30 set.
Cors
Puègbonieu
18h
Sala del Relais dels Seniors,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 1 Trobar, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
30 set.
Cors
Tolosa
12h15
Ostal d’Occitània,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 2 Paratge, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
30 set.
Projeccion
Tolosa
20h30
Cinèma ABC,
Las Sasons, filme de Pamela Varela, en preséncia
de l’actritz Monica Burg,
5,5 €.
Festenal Occitània, en
partenariatambelocinèma
ABC, (contactes p.11)
�Octobre
1 oct.
Cors
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 1 Trobar, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
1 oct.
Conte
Tolosa
15h
Capèl Roge,
Jan de l’Ors, gratuit.
Festenal Occitània,
en partenariat ambe
d’Arts e d’Òc
(contactes p.11)
1 oct.
Conferéncia
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Similituds e diferéncias
entre Occitània e Catalonha, gratuit.
Festenal Occitània
(contactes p.11)
1 oct.
Talhièr de lenga
Tornafuèlha
18h
Sala de l’Amicala Laïca,
Talhièr de practica lingüistica Convivéncia, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
2 oct.
Cors
Tolosa
18h
Centre d’Animacion de la
Terrassa,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 3 Jòi, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
2 oct.
Cors
Tolosa
20h30
Espaci Bonafe,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 2 Paratge, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
2 oct.
Cant
Tolosa
20h
Sant Pèire de las Cosinas,
Cants d’Auvèrnha de Josèp Cantaloba. Prevendas
al conservatòri, 17 carrièra Larrey, Tolosa, 10 €,
8 € e 5 €.
Festenal Occitània,
en collaboracion ambe
lo CRR de Tolosa
(contactes p.11)
2 oct.
Exposicion
Vilafranca
De Lauragés
18h
Fogal Rural,
Vernissatge de l’exposicion
Mistral Ganhant, gratuit.
Festenal Occitània,
en collaboracion ambe la
Comuna (contactes p.11)
3 oct.
52en TRIOC
Albi
18h30
Lo Grifol (3 car. Perroty),
Alberte Sirgue : tecnicas
acrilicas pegatges, mixed
mèdias, impressions sus
papièr, monotipes, gelliplates.
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
3 oct.
Musica, cant, repais
Hogaron
20h
Albèrga,
Velhada : Musicas e contes
del Comenge. 10 € e 18 €.
en collaboracion amb
Ninaròlas (contactes p.11)
3 oct.
Musica e Cant
Sent Lis
20h30
Espaci Gravette,
20ena Fèsta de la Catinou
Festenal Occitània,
Realizacion País de
Catinou (contactes p.11)
3 oct.
Talhièr de lenga
Tolosa
15h15
Ostal d’Occitània,
Talhièr de pratica lingüistica Convivéncia, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
3 oct.
Cors
Tolosa
17h
Ostal d’Occitània,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 1 Trobar, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
3 oct.
Cant
Tolosa
20h30
Glèisa Sant Exupèri,
Cuncordu de Orosei,
grops de polifonias Sardas, 14 € e 10 €.
Festenal Occitània,
en collaboracion ambe
lo festenal Deodat de
Severac (contactes p.11)
3 oct.
Fotbòl
Tornafuèlha
16h - 18h
Terren municipal,
Partidas de Fotbòl, gratuit.
Festenal Occitània,
Realizacion AOF, en
collaboracion ambe la
Comuna (contactes p.11)
3 oct.
Balèti
Tornafuèlha
21h
Ostal de las Associacions,
Fòlc e Pic, 8 €.
Festenal Occitània,
Realizacion Club de
Danças
d’Occitània
e
d’Endacòm
mai
(contactes p.11)
3 oct.
Teatre
Vilafranca
de Lauraguès
20h30
Fogal Rural,
Serada de Teatre Occitan :
Lo sorcièr repentit de Frederic Cairon, per la Comèdia Occitana Tolzana e
Lo tambor de Bara d’Emili
Barta, pel Teatre del Platanièr, 8 € e 6 €.
Festenal Occitània,
en collaboracion ambe la
Comuna (contactes p.11)
4 oct.
Jornada Gascona
Herran
• 17h : Projeccion a la glèisa del filme que restituís
lo collectatge en gascon a
prepaus dels estatjants del
vilatge que realizèt Eth Ostau Comengés
• 18h : Concèrt de cants
pirenencs de Bigòrra e de
Coserans ambe Eths Bandolets e Varlonguèra. 5 €
• 20h30 : repais al maset de
Palomèra qu’animarà Eths
bandolets, Varlonguèra, Ja
pòdes creir e Matiu Barés.
18 € pels adultes e 10 €
pels mainatges
Reservacion repais :
05 61 98 51 95
Festenal Occitània,
en collaboracion amb
Ninaròlas (contactes p.11)
de seguir p. 24...
Reservacions repais :
05 61 97 50 06
Festenal
Occitània,
N°23 – Autona 2014
23
�L’Agenda
4 oct.
Balèti
Sent Lis
18h
Espaci Gravette,
20ena Fèsta de la Catinou
• 18h : Arribada de Catinou
e Jacouti amb las familhas
de las classas bilingüas.
• 18h30 : 70en aniversairi
de la Catinou.
• 20h : Grand bal animat
per Fòlc e Pic.
Festenal Occitània,
en partenariat amb la
Comuna, réalisation País
de Catinou
(contactes p.11)
4 oct.
Challenge de Quilhas
«Jean Guilhem»
Montesquieu-volvestre
14h
Davant la sala de las hèstas,
Sopar e serada bal a la sala
de las hèstas dab lo « Trio
Romero »
Organisacion
Cercle
Occitan de Carbona
05 61 87 08 27
michel.peze0456@
orange.fr
4 oct.
Jornada Cantèra
Tolosa
14h30
Ostal d’Occitània,
• 14h30-18h, estagi : Lo
laütièr, creator e formator
al prèp de l’Escòla Nacionala de Musica e de dança
d’Albigés, Danièl Frouvela
nos convida per lo seguir
pendent un estagi que nos
trasmetrà sa passion pels
cants tarneses, 10 €
Inscripcions abans lo
1èr d’octobre al 06 75 66
28 37. Plaças limitadas.
• 18h30-22h, cantèra : Venètz partejar una serada
cantèra qu’animarà Danièl
Frouvela e l’associacion
Imagin’òc. Visitarem Occitània mercés a sos cants
meravilhoses ! Possibilitat de manjar. Serada de
sosten a la Calandreta de
24
Còsta Pavada.
Festenal Occitània,
realizacion Imagin’òc
(contactes p.11)
4 oct.
Conferéncia
Montalban
15h
L’ancian collègi, sala de
projeccion,
Conferéncia donada per
Claudi Sicre, « La littérature et la culture occitanes
comme outils incontournables pour les pionniers
d’une France plurielle, républicaine, plus démocratique et plus heureuse. »
Gratuit
Festenal Vendémias d’Òc
05 63 03 48 70
4 oct.
Cant
Venerca
20h30
Glèisa,
Cuncordu de Orosei,
grops de polifonias Sardas, gratuit
Festenal Occitània,
en collaboracion ambe la
Comuna (contactes p.11)
5 oct.
Cant
5 oct.
Messa, Taulejada, Teatre
Sent Lis
20ena Fèsta de la Catinou
• 11h : Messa en òc par
l’abat Jòrdi Passerat et lo
paire jean-Claude Vasseur
amb la corala de Legavin
l’Ostau de la Sava al Toish e los musicaires Claude
Romero e Momo del grop
Lo Jaç.
• 13h : Taulejada / Banquet
Espaci Graveta.
• 15h : Teatre comic Jacouti attend la retraite, de
Charles Mouly per Lous
Comedians Minjocebols.
Repais e espectacle : 24 €
-16 ans : 15 €, espectacle :
10 €, -16 ans : gratuit
Festenal Occitània,
realisacion País de la
Catinou (contactes p.11)
5 oct.
Animacion
Vilafranca
de Lauragués
9h - 18h
Carrièra Pedona,
Fièra a l’anciana, animacions divèrsas.
Festenal Occitània,
Realizacion A.I.C.L.
(contactes p.11)
Boussens
17h30
Glèisa,
Cuncordu de Orosei,
grops de polifonias Sardas, gratuit
5 oct.
Taulièrs de libres
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna e Musica de Vals
(contactes p.11)
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
5 oct.
Passejada Gascona
6 oct.
Conferéncia e lectura
Herran
• 9h : passejada toponimica qu’animarà en occitan
Joan Pau Ferrer pel massiu
de Palomèra.
• 13h : A l’estiva o al maset
de Palomèra, repais partejat.
Festenal Occitània,
en collaboracion amb
Ninaròlas (contactes p.11)
Braçac
Taulièrs de libres per Patafolies.
Tolosa
20h30
Cava Poësia,
De Frederic a Gabriela
Mistral, gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe lo
CIAM e la Cava Poësia
(contactes p.11)
N°23 – Autona 2014
7 oct.
Cors
Carbona
18h
40 car. Lucian Cassanha,
Cors setmanièr de lengadocian, Nivèl 3 Jòi, cada
15 jorns, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
7 oct.
Talhièr de lenga
Castras
18h30
Ostal Azalaís,
Talhièr de lenga pels intermediaris cada dimars, de
18h30 fins a 20h.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
7 oct.
Conferéncia
Vilafranca
de Lauragués
20h30
Fogal Rural,
De Frederic a Gabriela
Mistral, palanquetas occitano-americanas, gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna de Vilafranca
(contactes p.11)
7 oct. al 11 oct.
Aper’oc
Tolosa
19h
Teatre del Grand Rond,
En Gaouach, participacion liure
Festenal Occitània, en
partenariat ambe lo
Teatre (contactes p.11)
8 oct.
Talhièr de lenga
Castras
18h
Ostal Azalaís,
Talhièr de lenga pels novelaris cada dimècres, de 18h
fins a 19h15.
Centre Occitan del País
�Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
8 oct.
Rencontre
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Rencontre de la Tuta d’Òc,
presentacion del libre de
Joan-Ives Casanòva : Frederic Mistral – L’enfant, la
mòrt, los sòmi, gratuit
Festenal Occitània
(contactes p.11)
8 oct.
Conte
Vilafranca
De Lauragués
14h30
Bibliotèca,
Alan Roch, gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna (contactes p.11)
9 oct.
Cinèma
Castanet Tolosan
20h15
Cinèma,
Lenga d’Amor, filme de Patric La Vau. La projeccion
serà seguida d’una discussion entre lo public e lo
realizator, 4 €
Festenal Occitània, en
collaboracion
ambe
Fèsta d’Òc, Calandreta,
e la MJC (contactes p.11)
9 oct.
Teatre
Tolosa
20h30
Universitat Joan Jaurès, La
Fabrica,
Mistral Tot o Res, 10 € e
8 €, 70 plaças estudiants
gratuitas.
Festenal Occitània, en
collaboracion
ambe
Lo Sector Culturas del
Mond / CIAM, U.T.M.
(contactes p.11)
9 oct.
Serada a la descobèrta
d’una òbra
Rodez
20h30
Ostal del Patrimòni,
Adelina Yzac, Un tren per
tu tota sola, Edicion Jorn
2002, amb una version
francesa de l’autor.
« Una pichòta gara de
campanha dins la nuèch e
la nèbla. Joana, una femna
envielhida, pren lo tren.
Ven de daissar per la jornada Bon-Abri, l’ostal ont
a passada sa vida, enrodada de qualques pròches
que li fan coma una familha. Va a la vila signar un
misteriós papafard que devinam que per el acceptarà
de recobrar sos bens o de
se’n desfar, sabèm pas tròp.
Mas dins aquel tren que
sembla rotlar per ela sola,
lo passat torna espelir… »
Originària del Peiregòrd,
Adelina Yzac es a l’encòp
autora e contairitz. Per
ela, la paraula occitana es
primièr de tot la que li foguèt donat d’entendre dins
lo vilatge de sa naissença.
Autora de mai d’un libre
pels enfants, Adelina Yzac
es tanben romancièra : a
publicat mai d’un libre a
las Éditions du Rouergue.
Un òbra de legir, tornar legir, o venir descobrir, dins
l’encastre d’aquela serada
organizada per l’IEO 12,
dubèrta a totes e gratuit.
05 65 68 18 75
ieo12@ieo-oc.org
10 oct.
Cors
Castras
18h30
Ostal Azalaís,
Cors d’occitan pels afortits, cada divendres, de
18h30 fins a 20h.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
10 oct.
Poësia
20h30
Senta Gabèla
Sala Gérard Philippe,
Aurèlia Lassaca e Jodël
Grasset-Saruwatari, 3 €
Festenal Occitània,
realizacion
Sindicat
d’Iniciativa e Musicas de
Vals (contactes p.11)
10 oct.
Projeccion, musica
Tolosa
18h
Ostal d’Occitània,
Dètz : Creacion audiovisuala e doblatge en occitan, participacion liura e
necessarià
22h : after a l’Estanquet.
Festenal Occitània
(contactes p.11)
10 oct
Rencontre musicaire dançaire
Montgazin (31)
Serada de dança tradicionau a la sala de las hèstas.
Organisacion
Cercle
Occitan de Carbona
Contacte : 05 61 87 08 27
michel.peze0456@
orange.fr
11 oct.
Cant
Espaliu
20h30
Sala de la Gara,
Recital Sul Camin. Un
viatge en cançons suls camins de la poësia occitana.
La còla inerprèta de cançons
tradicionalas e de creacions
sus de poësias de uèi. Arrengaments e composicions de
Jean-Louis Courtial portats per la votz de Roselyne
sostenguda pels musicaires
P. Courtial, B. Laurens, D.
Bros, M. Castanet.
En primièra partida las
escòlas del sector interpretaràn comptinas e cançons. La serada s’acabarà
per un balèti.
11 oct.
Dança
Sant Somplesi
14h30
Sala Renat Cassin,
Estagi d’iniciacion a las
danças occitanas, participacion liure
Festenal Occitània,
realizacion MJC
(contactes p.11)
11 oct.
Balèti
Sant Somplesi
21h
Sala Renat Cassin,
Lumbrets Dançar e cantar
dab plaser, participacion
liure
Festenal Occitània,
realizacion MJC
(contactes p.11)
11 oct.
Parladissa
Carbonna
Disnar partatjat en occitan
sala deu Centre Associatiu
(darrèr la bibliotèca).
Organisacion
Cercle
Occitan de Carbona
Contacte : 05 61 87 08 27
michel.peze0456@
orange.fr
11 oct.
Bal
Verlhac-Tescou
21h
Sala de las fèstas,
Animat per Emmanuel
Isopet, 8 €
Festenal Vendémias d’Òc
05 63 03 48 70
11 oct.
Bal trad
Senta Gabela
21h
Sala de las fèstas,
Triò Romerò, 10 €
Festenal Occitània,
realizacion
Sindicat
d’Iniciativa e Fogal Rural
(contactes p.11)
Cercle Occitan d’Espaliu
N°23 – Autona 2014
25
�L’Agenda
11 oct.
Musica Contemporanèa
Tolosa
20h30
Espaci Musical de la Diga,
L’acordeon del XXen e del
XXIen sègles, 7 € e 5 €
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe lo
collectiu Hapax e l’EMD
(contactes p.11)
11 oct.
Musica e tapas
Vilanfranca
De Lauragués
19h30
Fogal Rural,
Pythéas. Primièra partida
ambe lo grop venceire del
« Trempolin d’Òc », 8 €
Reservacion Comuna.
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna
11 oct.
Conferéncia
Castras
14h30
Bibliotèca Municipala,
Conferéncia « Les Vaudois :
Histoire et survivance, du
Midi aux Vallées Occitanes
d’Italie » Marisa Laborde
evocarà (en francés) lo movement valdés, nascut en
1170 a Lyon. Valdès, ric borgés, paga dos monges per li
revirar del latin d’extraches
bèls de la Bíblia en sa lenga mairala, lo francò-provençal. La lectura d’unes
tèxtes lo mena a cambiar de
vida. Deven paure, se met a
far de lecturas de tèxtes bibliques en lenga populara e
a ne far de comentaris. Lo
moviment grandís. Mas,
coma an bravejat l’interdit
de presicar dins las carrièras, foguèron embandits.
Dins l’encastre del partenariat amb l’Universitat. Per
Totes. Dintrada liure
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
26
12 oct.
One Man Show
Lavaur
17h
Mercat cobèrt d’Occitània,
Florent Mercadièr « conte
del placard », 5 €
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna, Calandreta e
Vaur e Òc (contactes p.11)
12 oct.
Festà Occitana
Senta Gabela
Plaça de la Comuna,
• 10h : L’inquet, exposicions,
mercat artesanal de País e
animacion per carrièras.
• 12h : Vin d’onor ambe la
fanfara Los Goulamas’k.
• 13h : Repais festiu, 15 €
Reservacions al prèp
de la Comuna de Senta
Gabèla.
• 15h30 : Animacion ambe
Los Goulamas’k.
• 16h30 : Plaça de la Comuna : Guilhèm Lopez en
companhiá.
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna, lo Sindicat
d’Iniciativa e Caminòc
(contactes p.11)
13 oct. al 25 oct.
Exposicion
Murèth
Oraris bibliotèca,
Bibliotèca,
Mistral Ganhant, gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna, la Rampa TIO,
l’OCTAN, Calandreta e lo
CIRDÒC (contactes p.11)
13 oct. al 25 oct.
Exposicion
Murèth
Oraris bibliotèca,
Bibliotèca,
Lenga de Cultura « 1 000
ans de cultura occitana »,
gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion
ambe
la Comuna, l’OCTAN,
Calandreta e lo CIRDÒC
(contactes p.11)
14 oct.
Cors
Fontsòrbas
18h
Sala d’activitats, Cap
Fontsòrbas,
Cors de gascon, Nivèl 1,
Trobar, cada 15 jorns, 1h30.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
14 oct.
Conferéncia
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
La guèrra europèa de 1914 :
sas originas, gratuit
Festenal Occitània
(contactes p.11)
15 oct.
Debat, projeccion
Tolosa
18h30
Plaça de las Tierceretas,
L’occitan a l’escòla : de
l’interdit a l’aprendissatge,
gratuit
Festenal Occitània, en
partenariat ambe lo
Cairefoc Cultural Naut
Bernat (contactes p.11)
15 oct.
Concèrt
Montalban
20h30
Espaci dels Augustins,
Trio Erms, 10 €
Festenal Vendémias d’Òc
05 63 03 48 70
16 oct.
Conferéncia
Nalhós
20h30
Sala Joan Jaurés,
Amb Jaurès : parlar e viure
la lenga d’òc, gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna (contactes p.11)
16 oct.
Musica e cant
Tolosa
N°23 – Autona 2014
12h30
Sala del Senescal,
Cants de trobadors : La
Ròsa Salvatja, Pas e camins, gratuit
Festenal Occitània,
realizacion La Pausa
Musicala (contactes p.11)
16 oct.
Musica
Tolosa
12h45
Universitat Joan Jaurés, La
Fabrica,
Rémi Geffroy, gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion amb Lo
Sector
Culturas
del
Monde / CIAM, U.T.M.
(contactes p.11)
16 oct.
Projeccion
Tarbes
Le Parvis,
Projeccion de Ibos en Bigorre, entre mutations et
mythes, filme de F. Bernissan.
Aqueras Montanhas
05 62 90 08 55
17 oct.
Teatre
Aigafonda
21h
Sala polivalenta de Fontalba,
Serada de Teatre Occitan :
Lo sorcièr repentit de Frederic Cairon, per la Comèdia
Occitana Tolzana e Lo tambor de Bara d’Emili Barta,
pel Teatre del Platanièr, 5 €
Festenal Occitània,
realizacion
Comuna
(contactes p.11)
17 oct.
Conferéncia
Murèth
20h30
Auditorium de l’escòla Nicolas Dalayrac,
Frederic Mistral, Prèmi
Nobèl de Littérature, gratuit
Festenal Occitània,
en collaboracion amb
�la Comuna, l’Octan, las
Calandretas, lo Musèu
Clamenç Adèr e la
Societat del Patrimòni del
Murèthin (contactes p.11)
17 oct.
Conferéncia
Rodez
18h
Sala Mission de la culture
MDC,
Conferéncia Mistral : « Lire
Mireille aujourd’hui » amb
Joëlle Ginestet.
IEO 12
05 65 68 18 75
ieo12@ieo-oc.org
17 oct.
Cant
Preservila
20h30
Sala de La Font,
La Mal Coiffée, 12 € e 8 €
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna e Còr Lauragués
(contactes p.11)
18 oct.
Projeccion
Carbona
20h30
Sala Laveran,
Eth vin de Casa & Tot un
Hormatge, 5 €, gratuit estudiants
Festenal Occitània,
realizacion
Cercle
Occitan de Carbona e de
Volvèstre (contactes p.11)
18 oct.
Passa-Carrièra
Murèth
10h
Centre-vila,
Passa-Carrièra, gratuit
Festenal Occitània
(contactes p.11)
18 oct.
Debat
Murèth
14h30
Teatre,
« Ès pas fadàs d’aprene
l’occitan al sègle XXI ? »,
gratuit
Festenal Occitània
(contactes p.11)
18 oct.
Mariòta
Murèth
17h
Teatre,
Crocodeon, 5 € (solament
pels acompanhants adultes).
Festenal Occitània,
en
collaboracion
ambe
la
Comuna,
l’Octan e Calandreta
(contactes p.11)
18 oct.
Repais
Murèth
19h30
Pargue Clamenç Adèr, jos
capitèl,
Repais per festejar los 30
ans de la Calandreta de
Murèth, 15 €
Festenal Occitània
Reservacion obligatòria
al 06 86 79 21 90
18 oct.
Musica
Murèth
21h
Sala Satge,
Sèm de Caors, 5 €
Festenal Occitània, en
collaboracion
ambe
la Comuna, l’Octan e
Calandreta (contactes
p.11)
18 oct.
Passa-Carrièra
Venerca
15h30
Centre-vila,
Passa-Carrièra, gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
Comuna e Lo Pescaire de
Venerca (contactes p.11)
21 oct.
Conferéncia
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Focus a prepaus de la civilizacion etiopiana : De la
Reina de Saba al darrèr Negus… gratuit
Festenal Occitània
(contactes p.11)
22 oct.
Rescontre
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Rencontre de la Tuta d’Òc,
presentacion del libre
d’Alem Surre-Garcia :
Man Trobar, gratuit
Festenal Occitània
(contactes p.11)
22 oct.
Cant
Tolosa
20h30
Sant Pèire de las Cosinas,
Voses de Femnas d’Occitània, 14 € e 10 €
Festenal Occitània
(contactes p.11)
23 oct.
Musica
Tornafuèlha
20h
Phare,
Massilia Sound System,
25 € e 23 € (gratuit -6 ans)
Festenal Occitània, en
collaboracion
ambe
Première Pression e
l’associacion Salabrul,
infos 05 34 25 71 70
24 oct.
Cant
Masamet
21h
MJC,
Marilis Orionaa, 8 € e 5 €
Festenal Occitània, en
collaboracion ambe la
MJC (contactes p.11)
24 oct.
Cant
Puègbonieu
20h30
Glèisa,
Daunas de Còr, gratuit
Festenal Occitània, en
collaboracion avec la
Comuna
(contactes p.11)
25 oct.
Collòqui
Albi
10h
N°23 – Autona 2014
Sala Athanor,
Collòqui « Una politica
sociolingüistica per l’occitan », gratuit.
Festenal Occitània, en
collaboracion
ambe
l’ICRML, lo CCOA, l’IEO
81, l’IEO regional, la
vila d’Albi, lo Conselh
General de Tarn e
lo Conselh Regional
Miègjorn-Pirenèus
(contactes p.11)
25 oct.
Talhièr teatre
Montalban
Sala de las fèstas de
St-Marcial,
• La farça del bogadon
(Abat G. Farenc) ;
• La femna muda (AJ.
Boussac) ;
• L’ase de la tuta (de l’escoutaire).
Dintrada 5 €
25 oct.
Cant
Albi
21h
Sala Athanor,
Naviòl, 12 € e 8 €
Festenal Occitània, en
collaboracion
ambe
la Comuna, lo Cercle
Cultural Occitan d’Albi,
IEO 81 (contactes p.11)
25 oct.
Visita
Castras
15h
Castras, en país occitan.
Dins l’encastre de « Histoires de l’histoire », l’Ofici
de Torisme de Castras, en
partenariat amb lo Centre
Occitan del País Castrés,
programa una visita comentada en francés, a pè, a
la descobèrta de Castras, a
l’entorn de la nòstra cultura e del nòstre patrimòni,
de 15h fins a 17h. Animacions amb los dançaires
del Centre Occitan del
País Castrés e los escolans
en musica tradicionala del
Conservatòri de Musica e
de Dança de Castras.
27
�L’Agenda
Centre
Occitan
del
País Castrés e Ofici de
Torisme de Castras
05 63 62 63 62
26 oct.
Cant
Tolosa
18h
Glèisa Sant Exupèri
Tèrra e Cèu, 8 € e 4 €
Festenal Occitània,
Produccion e realizacion
S-composicion e IEO
31, en partenariat ambe
Sciéncias
Po
París
(contactes p.11)
31 oct.
Cinèma
Montalban
Ancian collègi, sala de projeccion
• 15h : Devocions a Sant
Eutròpi e Aran ath limit,
• 20h :Frederic Mistral.
Gratuit
Festenal Vendémias d’Òc
05 63 03 48 70
Novembre
5 nov.
Rescontre Tuta d’Òc
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Programacion venenta, gratuit
La Tuta d’Oc - IEO 31
05 61 12 30 53
latutadoc@ieo31.com
7 nov.
53en TRIOC
Albi
18h30
Lo Grifol,
J.-L. Guillot : pintre.
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
7 nov.
Concèrt
Aurelhan
20h30
ECLA
28
Concèrt Edmond Duplan
« Passejada en gascon »,
a Aurelhan (65). A l’occasion del hestau « Aqueras
Montanhas », l’associacion
Nosauts de Bigòrra que
prepausa un concàrt gratuit tot en gascon. L’artista dab lo sués envitats que
balharàn un recitau de 25
de las suas compausicions.
Nosauts de Bigòrra
05 62 93 04 65
ieo65@ieo-oc.org
13, 14 e 15 nov.
Cinèma
La Lana Tria (65)
20h45
Cinèma Le Lalano,
Un rugby de país,
Aqueras Montanhas,
Organisazion Nosauts
de Bigòrra e Cinéma Le
Lalano, 09 63 45 26 25
14 nov.
Rencontre musicaire dançaire
Latrapa (31)
Serada de dança tradicionau a la sala de las hèstas.
Organisacion
Cercle
Occitan de Carbona
Contacte : 05 61 87 08 27
michel.peze0456@
orange.fr
15 nov.
Estagi de lenga
Tolosa
9h
Ostal d’Occitània,
Estagi intensiu d’aprendissatge e de mesa en practica
de l’occitan (lengadocian),
9h, 12h30 e 13h45, 16h15.
Un dissabte per mes de novembre a junh.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
19 nov.
Rescontre Tuta d’Òc
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Programacion
venenta,
gratuit
21 nov.
Cinèma
La Tuta d’Oc - IEO 31
05 61 12 30 53
latutadoc@ieo31.com
20 nov.
Teatre
Sant Amador
21h
Teatre en òc : La gata de
la barona per la tropa Les
Galejaires, P. liure
Festenal
Pàmias
Occitan
de
20 nov.
Cinèma
La Lana Tria (65)
20h45
Cinèma Le Lalano,
Gèdre
Aqueras Montanhas,
Organisazion Nosauts
de Bigòrra e Cinéma Le
Lalano, 09 63 45 26 25
20 nov.
Cinèma
La Lana Tria (65)
15h
Cinèma Le Lalano,
Asun, de cantas e de tèrra
Aqueras Montanhas,
Organisazion Nosauts
de Bigòrra e Cinéma Le
Lalano, 09 63 45 26 25
21 nov.
Cinèma
La Lana Tria (65)
20h45
Cinèma Le Lalano,
Gèdre
Aqueras Montanhas
Organisazion Nosauts
de Bigòrra e Cinéma Le
Lalano
09 63 45 26 25
21 nov.
Cinèma
La lana Tria (65)
20h45
Cinèma Le Lalano,
Asun, de cantas e de tèrra
Aqueras Montanhas
Organisazion Nosauts
de Bigòrra e Cinéma Le
Lalano, 09 63 45 26 25
N°23 – Autona 2014
La Lana Tria (65)
20h45
Cinèma Le Lalano,
Un rugby de país
Aqueras Montanhas
Organisazion Nosauts
de Bigòrra e Cinéma Le
Lalano, 09 63 45 26 25
21 nov.
Projeccion
Pàmias
Jòc de Malh,
21h : Frederic Mistral (filme
d’Alain Glasberg), pel centenari de la mòrt del grand
poèta, gratuit
Festenal
Pàmias
Occitan
de
22 nov
Concèrt
Carbona
21h
Sala de las hèstas,
Concèrt de Manu Isopet e
Brotto-Lopez, 9€
Organisacion
Cercle
Occitan de Carbona
05 61 87 08 27
michel.peze0456@
orange.fr
22 nov.
Jornada
Pàmias
- Mediatèca :
• 10h30 : lecturas multilengas, tèma : las fèstas popularas ;
• 14 - 18h : jòcs de lengas ;
• 16h30 : remesa dels prèmis del concors-fòto ;
• 17h : Contes de la folie
amoureuse, espectacle musical per la Companhia La
Chamalpa.
- Jòc del Malh :
• 18h30 : inauguracion del
Festenal.
• 19h30 : repais del país
(sopa, asinat, formatge,
dessèrt, vin, cafè).
• 21h30 : bal occitan animat pel grop Zinga-Zanga
09.
8€, 5€, -12ans gratuit. Repais + Concèrt : 20€, 15€,
�-12ans 5€.
Festenal
Pàmias
Occitan
de
22 nov.
Concèrt
Caors
20h30
Sala de las fèstas de Begós,
Mariage d’antan, P. Péguin,
D. Vergne e G. Rougeyrolles
de l’AMTPQ nos tornan far
viure l’ambient dels amors
d’avans gràcias als cants
collectats (sovent en occitan). Evòcan tot lo panèl
del sentiment amorós : de
la primièra esmavuda a las
decepcions amorosas ; lo
maridatge arrengat, las granas nòças, los desfilats per
carrèras, davant las amigas,
puèi las vicissitudas de la
nuèita de nòça o de la vida
maritala. Aquera passajada
musicala dins lo temps es
illustrada per la difusion de
fotòs de nòças e de la vida
vidanta...
Cercle occitan de Begós
joel.bley@club-internet.fr
22 nov.
Jornada
Pàmias
- Mediatèca :
• 10h30 : lecturas multilengas, tèma : las fèstas
popularas.
• 14 - 18h : jòcs de lengas.
• 16h30 : remesa dels prèmis del concors-fòto.
• 17h : Contes de la folie
amoureuse, espectacle musical per la Companhia La
Chamalpa.
- Jòc del Malh :
• 18h30 : inauguracion del
Festenal.
• 19h30 : repais del país
(sopa, asinat, formatge,
dessèrt, vin, cafè).
• 21h30 : bal occitan animat pel grop Zinga -Zanga
09.
8€, 5€, -12ans gratuit ; Repais + concèrt : 20€, 15€,
-12ans 5€.
Festenal
Pàmias.
Occitan
de
22 nov.
Jornada
Pàmias
Jòc del Malh,
• 15h : projeccion del filme
Bodega, buf de vida en preséncia del realizator.
• 17h : concèrt pel grop de
bodega de Sòfia de Dixmuda.
8€, 5€, -12ans gratuit.
Festenal
Pàmias.
Occitan
de
23 nov.
Taulièrs de libres
Sorese
Taulièr de libres per la Fèsta del libre a Sorese.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
28 nov.
Teatre
Deganhac
La légende Noire du soldat
O, pèça bilingua del centre
occitan de Tolon. Dins lo
cadre del programe de comemoracion de la primièra
guèrra mondiala per lacomunauté de la de comunas
de Cazals-Salviac a 21h a la
sala de las fèstas, 10 €
Coorganisacion
Los
Barjacaire et comunautat
de comuna, dab lo sostén
de l’IEO d’Òlt.
Contacte
:
maxime.
souriat@orange .fr
29 nov.
Estagi
Castras
14h
Centre de Léser de Lambèrt, Camin de Sailhenc,
Los grands classics del balèti. Estagi, amb Corina
Thévenon Giacomello, que
vos permetrà de descobrir
los grands classics del balèti lo dissabte 29 de novembre, de 14h fins a 17h.
Tarifa : 5 € (escolaris, estudiants, caumaires, sòcis
IEO) e 8 € pels autres.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
12 e 13 dec.
Cant
Solòme
Festenal del cant a respondre, a Solòme
Decembre
3 dec.
Rescontre Tuta d’Òc
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Programacion
venenta,
gratuit
La Tuta d’Oc - IEO 31
05 61 12 30 53
latutadoc@ieo31.com
6 dec.
Dança
Astafòrt
Danças del Carcin a Astafòrt (47) amb lo duo
Abela-Vidal
La Granja,
en collaboracion amb
l’IEO d’Òlt, 05 65 22 97 32
la-granja@orange.fr
6 dec.
Estagi de lenga
Tolosa
9h
Ostal d’Occitània,
Estagi intensiu d’aprendissatge e de mesa en practica
de l’occitan (lengadocian).
9h - 12h30 e 13h45 -16h15.
Un dissabte per mes de novembre a junh.
IEO 31
gdelbes@ieo31.com
05 61 11 24 87
La Granja
en collaboracion
amb l’IEO d’Òlt 05
65 22 97 32
la-granja@orange.
fr
12 dec.
Rencontre
dançaire
musicaire
Gensac (31)
Serada de dança tradicionau a la sala de las hèstas.
Organisacion
Cercle
Occitan de Carbona, 05
61 87 08 27
michel.peze0456@
orange.fr
17 dec.
Rescontre Tuta d’Òc
Tolosa
18h30
Ostal d’Occitània,
Programacion
venenta,
gratuit
La Tuta d’Oc - IEO 31
05 61 12 30 53
latutadoc@ieo31.com
31 dec.
Ressopet
Castras
19h30
Restaurant del Pargue de
las mòstras, avenguda del
Sidòbre
Repais-dançarèl a l’escasença de Sant-Silvèstre.
Centre Occitan del País
Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ieo-tarn.org
7 dec.
54en TRIOC
Albi
18h30
Lo Grifol (3 car. Perroty),
Simone Bru Malaviolle :
pintre. Pascal De Stephano presentarà son calendièr 2015.
L’agenda LoDiari, es tanben l’agenda en lihna :
www.lodiari.com/agenda
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
N°23 – Autona 2014
29
�Infos practicas
Contactes de las seccions de l’IEO MP
ARIÈJA
Seccion departamentala
& Cercle Occitan de Pàmias
Prospèr Estieu
Espaci occitan
11 carr. Henri Fabre
09100 Pàmias
Cercle occitan de Carbona
Hôtel de Ville,
Placa Jules Ferry,
05 61 87 08 27
michel.pezeo456@orange.fr
05 61 69 60 96
ieo09@ieo-oc.org
http://ieoarieja.wordpress.com
Cercle local de Legavin
Ostau de la Sava al Toish :
96 avenue de Gascogne,
31490 Leguevin
Cercle local de Foish
Foyer Léo Lagrange,
16 rue Noël-Pierre Vidal,
09000 Foix
Bolègatoish
(Tournefeuille)
05 61 86 70 20
ostausavatoch@orange.fr
cercleoccitanfoish@gmail.com
jm.leclercq3@wanadoo.fr
Cercle occitan deth Coserans
Bibliotèca municipala,
Castèl dels viscomtes del Coserans
09 200 Sent-Guironç
claudine.rivere-souilla@orange.fr
GÈRS
AVAIRON
06 18 34 36 52
asso.alavetz@gmail.com
biblio.jeune@ville-st.girons.fr
Seccion departamentala
e
Centre Cultural Occitan de
Roèrgue
Ostal del patrimòni
Place Foch
12000 Rodez
05 65 68 18 75
contact@ccor.eu
Cercle local d’Espalion
gerard.ferrand4@wanadoo.fr
Cercle occitan del vilafrancat
jaconet.oc@wanadoo.fr
GARONA-NAUTA
Seccion departamentala
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat,
31000 Toulouse
05 61 11 24 87
ieo31@ieo31.com
Seccion departamentala
09 54 10 11 41
ieodugers@gmail.com
Associacion Alavetz
(Preishac d’Ador)
Carnaval Gascon
(L’Isla de Baish)
carnavalgascon@orange.fr
ÒLT
Seccion departamentala
ieo46@ieo-oc.org
Los barjacaires
maxime.souriat@orange.fr
PIRENÈUS-NAUTS
Nosauts de Bigòrra
Mairie,
65350 Bouilh-Péreuilh
05 62 93 04 65
ieo65@ieo-oc.org
TARN
Seccion departamentala
3 rue de la Torque,
81120 Réalmont
05 63 79 06 67
ieo81@ieo-oc.org
30
N°23 – Autona 2014
Centre Cultural Occitan
d’Albigés
28, carrièra Rochegude,
81000 Albi
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
Centre Occitan del País Castrés
Azalais,
6 rue du Consulat,
81100 Castres
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ADOC Tarn
« Lo Grifol »
3, Carrièra Perròtin
81 000 ALBI
05 63 53 30 41
chaucos2@orange.fr
http://adoctarn.free.fr/
Cercle Occitan de Carmauç
Maison de la citoyenneté
26 avenue Bouloc Torcatis,
81400 Carmaux
cocsegala@gmail.com
TARN E GARONA
Seccion departamentala
307 avenguda de Montech,
82000 Montauban
05 63 03 48 70
ieo82@ieo-oc.org
IEO FEDERAU
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
05 34 44 97 11
direccion@ieo-oc.org
IEO MIEIDIA PIRENEAS
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
09 62 56 09 91
06 82 23 44 55
ieom-pireneus@ieo-oc.org
�Sites internet
LoDiari : www.lodiari.com
noscontactar@lodiari.com
IEO d’Òlt
www.ieo-olt.org
Tramontana
www.re-tramontana.org
IEO 09
ieoarieja.wordpress.com
IEO 81
www.ieo-tarn.org
IEO 12
www.ieo12.org
Centre Cultural Occitan
d’Albigés
www.centre-occitan-rochegude.
org
IEO 31
www.ieo31.com
Festenal Occitània
www.festivaloccitania.com
IEO
www.ieo-oc.org
Aprenem l’occitan
www.aprenemloccitan.free.fr
Los servici de l’emplec
www.emplec.com
Centre Cultural Occitan del
Roèrgue
www.ccor.eu
Alavetz, IEO Val d’Ador
IEO 32
radiogasconha.fr/arcueilh_alavetz.
institut-estudis-occitan32.jimdo.
htm
com
Labèl òc per l’occitan
www.occitan-oc.org
Las Paginas Occitanas
www.paginas-occitanas.com
Emissions de ràdio
IEO Arièja
sus « Radio Transparence Foix »,
« De còr e d’òc »,
cronicas quotidianas cortas,
difusadas tres còps per dia :
8h20, 18h50, lo dissabte a 14h e lo dimenge a 11h.
www.radio-transparence.org
Cercle occitan deth Coserans
Radio Couserans,
le dimars de 18 a 19 oras :
Erà votz dera montanha,
www.radiocouserans.com
IEO Avairon
RTR (Ràdio Temps Rodés),
107 FM cada dimars a 11h15 ;
15h15 ; 17h15 e 20h15
Lo dimars a 9h15 : « La sabor de la lenga » : presentacion d’òbras e d’autors.
www.radiotemps.com
Cercle local de Legavin
sus « radio de la Save »,
Occitània, emission mesadièra, difusada 4 còps per mes.
Centre Cultural Occitan de
Roergue
Participacion a las emissions occitanas de Radio Totem :
D’aicí d’ailà, cada dimenge a 8h.
www.radio-totem.net
Cercle occitan deu vilafrancat
Las passejadas occitanas de CFM, cada
dijaus e dimenge (lhevat a l’estiu).
Cercle local de Carbona
sus « Radio Galaxie »,
tota l’actualitat institucionala e tota
l’actualitat culturala cada dissabte a
10h00, e redifusion cada dimècres.
Centre Cultural
d’Albigés
Occitan
Participacion a las emissions seguentas de« Ràdio Albigés » :
- « Setman’òc »
a 8h30 e lo repic a 15h30;
- « Bal Occitan » :
dimars a 10h30, e represa a 17h, dijòus 19h30, dissabte 20h,
- « Tròç de Lenga » :
diluns, dimècres, divendres a 9h,
e dimars, dijòus, dissabte a 14h oras,
dimenge a 9 oras, 12h30, e 16 h30 ;
- « Un còp parlèron » :
Los dimècres 10h30 e divendres
19h30 ;
- « Dans l’air du Temps » :
Los dimars 11h, divendres 14h, e dimenge 7h30.
www.radiogalaxie31.com
www.radioalbiges@wanadoo.fr
Associacion Alavetz
IEO Tarn e Garona, Associacion Antonin Perbòsc
Ràdio Gasconha,
L’associacion Alavetz qu’assegura lo
foncionament de la web-ràdio.
www. radiogasconha.fr
N°23 – Autona 2014
Toponymie, P. Buraga, sus CFM Radio, lo diluns a 17h
http://cfmradio.fr
31
��
https://occitanica.eu/files/original/a3e35e61e519ff3dd717f3c4f747508d.jpg
338588ef2ddb1976ad596f3d6604c1b4
https://occitanica.eu/files/original/64295381a9ebc14f9892e9bc059ab5d6.jpg
b3ae40b9c3a557246d4ccb9e7d5436e1
https://occitanica.eu/files/original/793bbdb986ba05af50540f754959a88b.jpg
9bdc1c5d39054ad55fc7c1f3087076df
https://occitanica.eu/files/original/478b214fe95da9f95edade9f3234c092.jpg
09ef5301fb9d7d12c1caed608365f64e
https://occitanica.eu/files/original/fac39b31a41b76243f609eb9bf4c1e95.jpg
84790cb273ba5c95aa7f9c0080026a19
https://occitanica.eu/files/original/da89e93bd8c6a759d365d3cca017ad81.jpg
fa673c8a30bd27881c068d82214e09b8
https://occitanica.eu/files/original/7c88fc97547c52252d384ef5d8473bef.jpg
5fc40daf3f0bfbdd5c625d7644b35667
https://occitanica.eu/files/original/204ea27978476f2421f7cb983bb53dfb.jpg
4d4ad4081d90597e48722ef9cfd32406
https://occitanica.eu/files/original/0e4934c1943160844a4d2be8a77fd213.jpg
94c8ec3b9d059d273be78689884b8e5d
https://occitanica.eu/files/original/dc6fe1f7b7281c47b7956573c623cee3.jpg
05f3d2eaa4dad50d5a1d27ab15443607
https://occitanica.eu/files/original/a8eea3fcf0dae90e5b3f48dbc10cb4bb.jpg
7f88a219ea7a5c55d8bbc97bbdc19e93
https://occitanica.eu/files/original/c1669a7f385792fb60cdfd5b197e2e91.jpg
67941d97149f35b9c862b774ce56ad39
https://occitanica.eu/files/original/10bac3ccb9e5c19558c826cd244f4b69.jpg
f1ccbd553db47746563c321400ef18ec
https://occitanica.eu/files/original/d9a2442b73346234ac4f5f2e0ac2b53f.jpg
1a91a0c0633ec980be5d590d2979ba9f
https://occitanica.eu/files/original/9179f0442f76c90e1a3dab6fba3bb4e6.jpg
06c6012d0379f2f608ca8b5fce439245
https://occitanica.eu/files/original/e997bdbfb830fa3ff9cd5ba2d78096f2.jpg
a2784130ba922b13a9de7fab20f13b66
https://occitanica.eu/files/original/67f754fdb665701b5688dc1d1d66c3f5.jpg
17fa7f353b33f6c831a1970bfcc560da
https://occitanica.eu/files/original/0dc54a6a5ce7ab62a873a3efbe45aca2.jpg
c0ae105e4f718d90d8556e0f8898ce2d
https://occitanica.eu/files/original/2671c26e9e7243d0c7ebc2d29b923972.jpg
47faaf286893d848ee69d7362bb0a0fe
https://occitanica.eu/files/original/d3ecd62bbd882af8320ab645aa2496e4.jpg
0add2450aea889fb14195cfb8e2114ae
https://occitanica.eu/files/original/ed4a6aabee8d94e2c1aa9ef7c527aa4f.jpg
1a7afbe01e3a29905c58addaffafdee6
https://occitanica.eu/files/original/25219e7e5caeb2424c8bee66b43b2160.jpg
66c4fe235bd3b1d6090c7300453424b4
https://occitanica.eu/files/original/97ef2fb7a389a8663fb970f0771934c0.jpg
dd297b2e1da7d93c2ec2621a5a057db8
https://occitanica.eu/files/original/72e79d8471c1ec5564f45e0390526e3e.jpg
42d5e4b7a0225c6a9910b37f158d6ee4
https://occitanica.eu/files/original/95b359bbea65116c2e5c79d0e6ac63af.jpg
85c80586de5ced869cdec3fe342b2730
https://occitanica.eu/files/original/32399b53a5171ceae4ec0c7143203226.jpg
8c799d6b5778f88536e8080ee9a52fd5
https://occitanica.eu/files/original/0fd96a957e1d3fee33feeef248b23d9e.jpg
bffd13e048706a0e9cff1525dc482d0c
https://occitanica.eu/files/original/67a5135654f134bcd53fc991e0028869.jpg
f8825624bb43d795605dc2d111ff526b
https://occitanica.eu/files/original/810511af3a8bf9d53713788dd41f9f35.jpg
2f03a023c6ec58fffdfa64148a38b11c
https://occitanica.eu/files/original/02a59e130dfd08f58f94cf3c69ca7caa.jpg
1ce96079412093bd0f17fdff343f577a
https://occitanica.eu/files/original/5418b23b48904e18e24e135ff1bd98d6.jpg
9bd4bebb0a033cf72b2ba9e8e4e39dd9
https://occitanica.eu/files/original/637b1cc91beedbd957f0b9b12476228c.jpg
cb02ab0096e989656fbb51b1fc0f2886
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
IEO Midi-Pyrénées
Description
An account of the resource
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Midi-Pyrénées
Variante Idiomatique
Languedocien
Gascon
Graphie
Graphie classique / Grafia classica
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4323" target="_self">Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus</a>
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/12622
2014-09-n023_Lo-Diari
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
20..
Language
A language of the resource
oci
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 PDF (17 p.)
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/ab76381b08e110a5a1e2108ca3f7a471.jpg
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;"><em>Lo Diari</em> contient des articles sur les événements passés ou à venir, des comptes rendus scientifiques, l’annonce des prochaines parutions, des entretiens avec les acteurs majeurs du monde culturel occitan et un agenda culturel.</div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Institut d'estudis occitans (Miègjorn-Pirinèus)
Pugin, Sebastian
Taiac, Miquèl
Wolf, Gérard
Taupiac, Jacme (1939-....)
Lobèra, Pèir
Verdier, Gèli
Source
A related resource from which the described resource is derived
Institut d'estudis occitans (Miègjorn-Pirinèus), 2014-09-n023_Lo-Diari
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2014
Rights
Information about rights held in and over the resource
© Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Title
A name given to the resource
Lo diari de l'IEO MP. - 2014, N°023 (Autona)
Subject
The topic of the resource
Musée Soulages (Rodez)
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus. - 2014, N°023 (Autona)
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
Lo Diari IEO MP
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
fèstas en Occitània = fêtes en Occitanie
-
https://occitanica.eu/files/original/60673306a212ed1a69278f416be64c73.jpg
bfa0c7c876d2e2a4d54badd30af9b406
https://occitanica.eu/files/original/f60c47da48f6f9c5929b6a98ada7cbd9.xml
a853fcb55eb0550bc05e747ab10083a5
https://occitanica.eu/files/original/445bd7481a56d174f60838354551ca34.pdf
6319e31ce454a8c9292b25afd182604e
PDF Text
Text
L
o diari
N°28
Novembre
Decembre de 2015
L a cul tura, en occitan
Edicions :
Uèit libres per vos!
Pagina 6
Ne parlam :
Chronos
Pagina 20
« À la Une »
Lo Dorsièr : Nadalets & pastorala
Pagina 9
Lo Diari, La cultura, en occitan – Revista bimestriala de l’IEO Miègjorn-Pireneas – ISSN: 2427 - 5735
11 rue Malcousinat 31000 Tolosa – 4€ (sus abonament)
�Novèlas - p.4
Edicions - p.6
Edito
Cultura populara
e cultura en occitan.
C
oma ac sabem tots, qu’ei sovent plan complicat de véner o sonque de
presentar un espectacle en occitan.
Tota l’annada, que vegem espectacles shense eth public de qui
s’ameritan particularament per daubuns genres dificiles coma la conferéncia o la lectura de poesia. Quan serà que la comunicacion e sia importanta
e represa peras collectivitats, qu’ei complicat d’encontrar un public entà
assistir a ua manifestacion culturau en occitan. Totun qu’avem a continuar
aqueras accions sovent drin elitistas. Se ne las hèm pas, arrís ne las harà.
Urosament, a bèths còps, que costatam qu’eths espectacles en occitan e
tròban un public plan nombrós. Associacions, e pas tostemps occitanistas,
que s’i escagen entà perpausar eveniments vertadèrament populars.
Tiò qu’existeish tanben en occitan ua cultura populara : ua cultura qui parla au monde. L’occitan entà aver un impact sus lo monde que deu estar eth
supòrt d’un espectacle qui tòca au monde, a la sua tradicion, a l’istoèra de
l’endret e doncas a l’identitat collectiva locau. La lenga que sap e que pòt
federar quan ei ligada a ua practica territorialisada. Entà illustrar aquera
afirmacion, que poderem parlar de la canta (hestau de canta tradicionau e
practica de la canta) o dau succès locau de las tropas de teatre popular.
Mès vist eth calendari, que ns’estimaram mes de’vs presentar duas tradicions popularas ligadas a Nadau qui poderatz trobar en un dossièr especiau : las pastoralas de Nadau (en Comenge) e eths Nadalets qui entraràn
enguan en la programacion de la Scène Nationale d’Albi.
Sebastian Pugin
Tota la còla de Lo Diari vos desira de bonas fèstas !
Rendètz-vos en 2016 per totjorn mai d’actualitat
e de cultura, en occitan !
Lo Dorsièr
Nadalets & Pastorala - p.9
Le Retrait
Jacme Privat - p.12
Ne parlam
Estanquets - p.14
Chronos - p.20
A la facultat - p.22
TV - p.25
Carta blanca (exclu. abonats)
Lo Scopitone - p.16
Las Bèlas Letras - p.17
3 questions a Sirventès - p.18
« Midi espòrt » - p.19
Tresaurs en lum - p.23
Agenda - p.26
Lo Diari et lodiari.com,
une publication de l’IEO Midi-Pyrénées
11 rue Malcousinat, 31000 Toulouse
Revue bimestrielle sur abonnement,
ISSN : 2427–5735
Directeur de la publication : Pierre Loubère
Rédacteur en chef : Sébastien Pugin
Rédacteur & Maquettiste : Aldric Hagège
Stagiaire : Pierre Molin
Impression & Routage : Publi Routage Diffusion,
Millau
Remerciements
à
nos
partenaires,
relecteurs,
contributeurs et collaborateurs.
��Novèlas
Cercam actors amators
Après le succès de la Gata de la barona Alain Vidal torna amb Garistot e Labart Abèla.
« Cercam actors amators per la novèla
pèça : Garistot e Labart Abèla. Avèm volgut faire
participar mès de monde, mas ara les cal trobar ! Se
aquò vos conven o se coneguètz gents interessadas
mercé de me contactar. »
Alain Vidal
alanvidal09@gmail.com
Badic Badòc
IEO 12 : prèst de libres
L’IEO12 dispausa d’un servici de prèst que gerís
en ligam amb lo CCOR. Aquel fons es subretot
compausat de libres e de revistas que se pòdon
empruntar ; i trobam tanben d’obratges pedagogics consultables sus plaça. Un desvolopament
d’un fons joinesa es previst en foncion de las demandas. Cadun pòt venir empruntar o consultar
aqueles obratges a l’Ostal del Patrimòni, plaça
Foch a Rodés.
Per desvolopar aquel servici de prèst, l’IEO es a
lo prepausar a las mediatècas, a las escòlas, als
collègis e licèus ont s’ensenha l’occitan. Un partenariat s’es ja creat amb la mediatèca de Druèla,
un autre es a se preparar amb la de Rinhac. Los
contactes amb las escòlas, collègis e licèus se faràn
d’aicí la fin de l’annada. L’IEO 12 espèra, d’aquel
biais, poder enriquesir las ressorsas dels establiments e dels professors e dubrir la literatura occitana a un public mai bèl.
IEO 12 & C.C.O.R.
Ostal del patrimòni à Rodés
05 65 68 18 75
contact@ccor.eu
4
un estagi entà contar
Dessenh Tresià Pambrun
Aigaberdenc
Badic Badòc, un estagi entà contar en occitan e/o en
bilingue occitan-francés.
L’associacion Aigaberdenc que prepausa un estagi
de formacion de contaires en occitan e o bilingue
occitan-francés de cap a contaires començants.
Aqueth estagi que’s desbanarà en 3 jornadas diferentas (eth 7 de noveme de 2015, debut d’abriu e fin
de mai de 2016) en Arràs, en Lavedan, ena Abbadiala, de 9 òras tòc a 17 òras. Lo nombre d’inscripcions qu’ei limitat a 8.
Animatora : T. Pambrun, der’associacion Pescalua.
Prètz d’inscripcion : 35 € per diada, arrepàs : prés
sus plaça « ath tistalh de cadun ».
Estagi nivèu 1 :
- tribalh dera votz e diccion
- posturas de contaire : espiar, gestuau
- apropriar-se un conte : tribalhar sus era trama
deth conte
- d’un tèxte a un conte : apropriar-se un tèxte tà
estar en capablor de’u contar
- coneishença de las ressorças bibliograficas
- dralhas d’analisi de la simbolica deu conte
Aigaberdenc – arear lavedanés deth Institut d’Estudis Occitans
aigaberdenc.over-blog.com
N°28 – Ivèrn 2015
�Le Carnaval Gascon prepausa la difusion de sa basa musicala
Le Carnaval Gascon de l’Isla de Baish dumpèi, lèu,
20 ans trabalha a sa mesura a l’entorn de la cultura
occitana, tanben se junhèc a l’I.E.O. i a un pauc
mès de 5 ans.
Aquera associacion a pas esperat de dintrar au dihens de l’I.E.O. ende començar un trabalh deus
bèths : crompar o se hèr prestar C.D. de musica
occitana (tradicionala o pas), escotar aqueres C.D.,
hèr una seleccion deus tròçes les mès agradius e hèr
l’extraccion de las pistas musicalas de cap au fichièrs
en .waw que pòdan après èster compressats en mp3
de la qualitat voluda.
Aqueth son, un còp en .waw pòt servir a un hum de
causas, per exemple, pòt perméter la difusion d’una
grana varietat de musicas occitanas dins la radiòs
localas que se planhan sovent de pas aver pro d’artistas occitans de qualitat... aquò es benefic endeus
nòstes artistas pr’amor receben drets d’autors o d’interprètes sus la musicas difusidas dins las radiòs.
Le benevòle encargat d’aquera mission estèc Olivèr
Berard, titulari d’un D.E. de musica tradicionala.
L’Olivèr, pendent 8 ans, a rason d’un vintenat de
C.D. cada annada, a bastit una bibliotèca musicala
de las bèras : 1117 tròces de musica ende una capacitat totala de 40,5 Go classats en categorias : trad,
pop, hard, nadaus.
Aquera bibliotèca compreng un hum d’artistas diferents : Alide Sans, Bombe 2 bal, Coriandre, D’en
haut, Djoc, Du Bartàs, DBDB, Duo Brotto-Lopez,
Dupain, DBDB, Eric Fraj, Fabulous Trobadors, Faburden, Familha Artùs, Goulamas’k, La Mal Coiffée, Lhi Jarri, Lo Còr de la Plana, Lou Dalfin, Lou
Seriol... e n’i a dincas a la lettra X !
Coma tot projècte, se cau plan arrestar un jorn,
tanben, coma enguan son les 20 ans deu Carnaval
Gascon de l’Isla de Baish, l’associacion decidiscoc
de barrar la lista deus tròces de musica e de difusir
tot aquera musica occitana.
Vos convengueré d’aver aqueres 40,5 Go de musica
occitana ? Arren de mès simple !
Crompatz duas envolòpas e un supòrt numeric que
pòt recéber 40,5 Go. (un DVD o una clau USB)
Adreçatz una envolòpa a la vòsta adreça sufisament
afranquida e le supòrt numeric tà :
« Carnaval Gascon, chez M. Olivier Bérard, 8 rue
Frédéric Mistral, 32600 l’Isle Jourdain ».
Atau l’Olivèr, cargarà le vòste supòrt numeric
dambe la musica e le vos tornarà mandar mercés a
l’envolòpa dambe la vòsta adreça.
Le Carnaval Gascon espèra atau participar a difusir
la musica occitana actuala, a hèr conèisher gropes
còps pas tròp coneguts e a hèr ganhar a aqueres
gropes quauques sòuses.
Lo Diari : abonatz-vos !
Lo Diari pendent 1 an,
siá 6 numeròs ;
32 paginas e 4 rubricas exclusivas ;
un exemplar adreçat per corrièr
en çò vòstre
= 24 €
Podètz utilizar aquel bulletin, le copiar sus papièr
liure o le telecargar sus lodiari.com/le-magazine.
Nom – Association – Structure :
����������������������������������������������������������������������������
����������������������������������������������������������������������������
Prénom :�����������������������������������������������������������
Adresse :�����������������������������������������������������������
Completar lo mai legiblement possible. Tornatz-le, ����������������������������������������������������������������������������
amb le pagament per chèc a l’òrdre de « IEO MP » a :
IEO MP – Lo Diari
Abonnements
11 rue Malcousinat
31000 TOULOUSE
Code Postal :��������������������������������������������������
Ville :����������������������������������������������������������������
e-mail :��������������������������������������������������������������
N° de téléphone :�������������������������������������������
�Edicions
Le Felibre de Massat
Jan Maria Servat, Le Felibre de Massat
Poesias, cants, istoèras risolièras, comedias.
Poésies, chants, histoires drôles, comédies.
Edicion bilingua preparada per Claudine Rivère-Souilla.
Neishut en 1867 a Massat dins Arièja, le felibre Jan Maria
Servat -farmacièn del sèu mestièr- qu’escriguèc plan tèxtes
en lenga d’Òc (poèmas, condes, istoèras risolièras., comedias...) mès que’s tròben totis esparricadis en un flòc d’almanacs, jornals, revistas...
Le brave trebalh de Claudina Ribèra-Solhà endà cercar-ac e
recampar tot que mos permet uèi de publicar l’òbra d’aquel
òme.
Jan Maria Servat, Claudine Rivère-Souilla, IEO Arièja,
20 €
Escriches de femnas tarnesas
Femnas de letras encara, amb le recuèlh de Ramon Ginolhac.
Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran
o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes,
poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions…
« Diversitat dins los subjèctes, dins los biaisses e dins la vision
del monde. Un monde pastat d’una granda atencion als autres,
femnas, òmes e bèstias. Un monde amb totas sas colors.
Aquela diversitat empacha pas que las autoras son ligadas per un
comun amor de la lenga. Las davancièras la parlavan naturalament, aquelas dels nòstres tempses l’an reconquistada. Totas l’an
utilizada per nòstre mai grand plaser. Nos dison que se pòt tot
dire en occitan : lo temps passat coma lo de deman, la fantasiá
coma lo dòl, l’amor coma l’amarum. »
Sèrgi Labatut
Escriches de Femnas Tarnesas, Ramon Ginolhac, IEO Tarn ;
15 x 21cm ; 224 paginas ; 18 €.
6
N°28 – Ivèrn 2015
�Cambriolage chez M. de Rochegude
Nuèit del 13 al 14 de març de 1826, ostal de familha del contre-amiral Rochegude. Cambriolaires rauban loïs d’aur. Doblidat uèi, l’eveniment marquèt son temps e demorèt dins documents e archius, fondacion d’aquel libre.
Al moment que la cort d’assisas del Tarn jutja les brigands, Henri de
Rochegude decidís de legar una granda partida de son ben a la vila
d’Albi... Coïncidéncia ?
Cambriolage chez M. de Rochegude, Lucette Galvan e Gilbert Roumec,
Centre Occitan Rochegude,
12 € ; ISBN : 978-2-9542-481-3-4
Letras de Mirastelas
Eth noste amic Renat Capdevielle que vié d’editar, ençò de Nosauts de
Bigòrra, seccion bigordana de l’Institut d’Estudis Occitans, un recuèlh
de condes, poesias e textòts, en occitan e francés. Qu’airam eth parat
de hèr-ne era presentacion dissabte 16 d’octobre ena hèira « Tèrra de
montanha » d’Arrens, en taulèr d’Aigaberdenc.
Letras de Mirastelas, Contes, peguessas, poesias, Renat Capdevielle,
Nosauts de Bigòrra.
Se canta que cante
Lo recuèlh de cants occitans Se canta que cante de CORDAE/ La
Talvera fa sang de nòu !
Aquesta novèla version permet l’integracion de 30 cançons ineditas e un partiment interactiu mercé a l’accès als enregistraments
originals pel biais d’Internet e d’un QR còdi.
Pel qu’aima cantar, solet o en grop, per son plaser personal o
dins una tòca pedagogica, aqueste libre recampa 154 cançons
tradicionalas occitanas, reculhidas per l’associacion CORDAE/
La Talvera dins los departaments de Tarn, Avairon, Tarn e Garona, Òlt, Garona- Nauta, Auda, Erau, e Cantal.
Se canta que cante recueil de chants occitans, CORDAE/ La Talvera,
15 x 15cm, 245 paginas, 12 €
N°28 – Ivèrn 2015
7
�Ai legit, ne parli – Aldric Hagège
Daus vistons dins la nuech
Comença per aquela tampa de Muriel Selleron, un agach jaune e un
títol enigmatic.
Per çò qu’es del contengut, me sembla que pòdi pas començar d’un
autre biais que de dire qu’avèm pas sovent l’escasença de legir libres
de tala qualitat. Per la lenga pensi, encara que me vòli pas tròp avançar sus la question ; per la pluma, aquò ne som segur. Es la marca
d’un autor vertadièr que la capacitat de bastir, dins cada novèla (le
libre ne compta una dotzena) un monde petit e viu, una atmosfèra
pro fòrta per emportar le lector.
I a quicòm de gotic e de victorian dins l’ambient dels tèxtes, e d’un
autre biais, èm vertadièrament aicí, en Lemosin. Un viatge entre dos
tempses, entre le monde dels òmes, lo de las bèstias e lo dels esperits...
Daus vistons dins la nuech, Joan-Peire Lacomba, letras d’òc ;
15 x 21cm, 184 paginas, 20 €
ISBN : 978-2-916718-66-8
Dictionnaire des langues régionales
Una aisina vertadièra per far la conversacion dins totas las lengas regionalas
de França ? Onèstament, ne som totjorn pas convencut. Convencut, le som al
contrari pel projècte.
« 200 frasas clau tradusidas dins 55 lengas, dialèctes, patés de metropòli,
transfrontalièr, dels Otramars » : una proposicion ambiciosa, l’escasença pensi, d’un moment de curiositat e de dobertura. Es un libre que cal prene amb se
en viatge : per escambiar, interrogar sus la lenga, sus la varietat dels parlars...
Mai qu’una aisina per parlar, pensi que lo diccionari d’Henri Goursau es un
pont magnific entre las lengas, un biais de nos remembrar una leiçon fondamentala : podèm pas, devèm pas limitar la defensa de las lengas regionalas al
quinzenat de variantas presentadas de l’occitan. La diversitat linguistica es
(deurà èsser) un biais de viure dins le monde.
Dictionnaire des langues régionales, Henri Gourseau, Éditions Henri Goursau
11,5 x 17,5cm, 455 pages, 12 €
Una lenga qui s’esvaneish ?
Poirem probablament interrogar la qualitat literària de l’òbra, criticar le caractèr
un pauc leugièr de l’argumentacion... Mas, aquelas remarcas legitimas devon
pas ocultar l’atot primièr –e fondamental– de l’ensag.
En mai de seissanta paginas (le libre es bilingue), Jean Eygun prepausa una lista
quasi exaustiva de las questions que cal pausar per assegurar l’avenidor de l’occitan.
Sens prension capita a balhar una basa de trebalh pro complèta. Òc, pensi qu’es aquò
l’usatge vertadièr que ne cal far : le calriá legir, anotar, se reünir e trebalhar.
I a urgéncia, mas libres atal son la pròva qu’avèm les mejans de desvolopar la
reflexion que cal per avançar. Of !
Una lenga qui s’esvaneish, Une langue qui disparaît, Jean Eygun, Camins,
15 x 21 cm, 136 paginas, 12 €
8
N°28 – Ivèrn 2015
�Dorsièr
Fin de 2015 a Albi : encara de nadalets !
O
ngan a Albi, la Scèna Nacionala a pres l’iniciativa
de programar l’espectacle « Cantem Nadal » qu’associa los cantaires Equidad Barrès e Renat Jurié a de
musicians de musica tradicionala populara e de musica
barròca (Orquèstra de las Passions de Montalban)1.
De son costat, lo talhièr de cant del Centre Occitan
Ròcaguda va tornar metre sul talh sa restitucion dels
nadalets de Joan Calvèl, curat de Busca, natiu d’Albi2.
Aquesta restitucion, qu’aviá clavat l’Annada Ròcaguda » en 2013, foguèt cantada unicament a la glèisa de
Busca (un vilatge pròche de Graulhet) ; serà l’escasença
de la metre mai a portada del public albigés.
Pendent un parelh de sègles, rectors, mèstres de
capèla, escrivans se son atissats a escriure cada an un
nadalet novèl. Aquesta costuma a generat una acumulacion de cants sus tot l’espaci lingüistic ; se’n son
escriches de centenats : segur ; de milierats : probable.
La costuma de cantar de nadalets es fòrt anciana
mas tot lo monde s’acòrda per religar aquesta granda
mòda a la tenguda del Concili de Trenta, dins las annadas 1545-1563, concili màger per la glèisa catolica que
consacrèt lo movement dich « de la Contra Reforma ».
I se decidiguèt de melhorar l’ensenhament de la glèisa
de cap als rectors e a las populacions, a travèrs la difusion de catequismes, breviaris, missals e autras pregàrias o cantics, que seràn meses sovent a la portada
de la populacion dins sa lenga. Es aital que se pòdon
trapar d’aqueles obratges en occitan.
La prumièira tièira coneguda de nadalets de l’annada, dicha « de Nòstra Dama dels Doms »3, va de 1580
a 1610. Se’n tròban dejà dins la prumièira floreta del
Ramelet Mondi de Pèire Godolin4 en 1617. Las iniciativas se multiplican un pauc pertot dins lo sègle XVII
(Provença, Auvèrnha, Lengadòc). L’acumulacion es
lançada ! Lo rector Joan Calvel, nascut a Albi al torn
de 1678, mòrt en 1758, va contribuir a l’òbra comuna
amb un dotzenat de nadalets, urosament copiats per
l’Amiral de Ròcaguda dins son manuscrit de cançons,
si que non n’auriam pas servat traça ; per contra, nos
a daissat un manuscrit de sa man en occitan sus « las
quatre fins de l’òme » ont nos balha son vejaire sus la
question del salut, al centre de las preocupacions religiosas del temps.
Aquela associacion nadalets - barròc, n’ai relevat
dos exemples nascuts un pauc al meteis moment (i a
1 – Grand Teatre d’Albi, 18 de decembre.
2 – Auditorium, carrièira Lavazièra, 9 de decembre.
3 – Catedrala d’Avinhon.
4 – Poèta màger tolosan.
ara qualques annadas) : lo de Cantem Nadal (disque
jos titolat « Noël baroque occitan ») e un autre, « Noël
baroque en Pays d’Oc » que ramosa de cants de Micolau Sabòli, d’Avinhon e de Natalís Cordat, d’Auvèrnha, dos nadalistas del sègle XVII. Aquestes son
cantats per Bruno Bonhoure acompanhat de « La
Camera Delle Lacrime ».
L’utilizacion del mot de barròc es tardièira : utilizat
pejorativament dins lo sègle XVIII, traparà son sens
actual a comptar de la segonda mitat del sègle XIX.
La naissença del barròc se religa tanben al concili de
Trenta e a la Contra Reforma ; va tocar totas las formas
artisticas : arquitectura, escalpradura, pintura, musica, literatura, de domenis que pòdon aparéisser plan
luènh de las preocupacions culturalas popularas. La
marca del barròc es dins l’abondància descabestrada,
l’ostentacion, l’emocion, l’irracional, l’imaginari, la
contradiccion, una reaccion fàcia a las destabilizacions
del temps : guèrras de religion, vision de l’univèrs en
mutacion (la tèrra, donc l’òme, es pas mai lo centre),
questionaments scientifics. Es tanben volontat, de la
part de la glèisa catolica, de represa en man ; afirmar
la vertat fàcia a l’eresia, aquò empacharà pas la mòda
barròca de sautar dins lo camp d’en fàcia (Alemanha,
Païses Basses, Anglatèrra...)
Es que tot aquò a una correspondéncia dins los nadalets ? Me sembla que òc : los nadalistas an sabut faire
amb pauc de causas al despart : l’anonciacion d’una
naissença e un viatge iniciatic a Betelèm, una profusion d’imatges, de scènas de vida, de descripcions de
totas menas, de scènas d’emocions popularas fàcia al
subrenatural. I a tanben aquela volontat de convéncer
de causir lo bon camin, de se garantir de la temptacion del mal, lo tot dins un ensenhament religiós rigorós e dogmatic, una utilizacion dins la pus granda
profusion de totes los simbòls de nadal : l’estèla, los
pastres, l’encaminament de cap a Betelèm, la grépia, e ,
en contra-punt, l’infèrn, la sèrp diabolica, las cadenas...
Un nadalet, me sembla que correspond plan a
l’idèia d’una pèrla tòrta5, bastarda e mal fotuda, e que
lusís tanplan coma una autra. Es una esteleta, per metre en valor l’estèla centre del monde ; òc, los nadalets
son una profusion d’esteletas, caduna per marcar lo
camin de cadun.
Los qu’aiman los nadalets se pòdon sovenir de Bodon : « lo cèl tot s’engruna del ser al matin, ne perdrem
pas una, cercam lo camin ».
Un punt dins lo mirgalhadís del cèl, punt d’exclamacion, punt final.
Miquèl Taiac
5 – Barroco : en portugués, pèrla amb d’irregularitats.
N°28 – Ivèrn 2015
9
�Era Pastorala de Nadau en Comenge
En 2015, eth Comenge que tornè descobrir ua de las suas ancianas tradicions popularas : La Pastorala de Nadau. Aqueste eveniment qu’estè marcat per ua adesion dau
teishut associatiu e, sustot, dau public locau. Eth temps de quauquas arrepresentacions, las gleidas que’s pleèn entà profitar d’un eveniment tradicionau en occitan, dab
musicas, cantas, istoèras e pelhas tradicionaus.
L’an passat Joan de Nadau, un daus participants, que’ns definí la pastorala de nadau
coma : « eth parat, en aqueth moment de gràcia, de s’arretrobar ua arma de mainatge,
en tot pensar a toti’ths qu’an viscut sus aqueth petit tròç de povàs d’estela, e que cantavan, en lengua nòsta, era esperança d’un navèth món... »
Enguan, aquera pastorala, que se’n torna dab sheis arrepresentacions en Comenge e
en Coserans. Qu’avem entrevistat a Joan de Nadau entà’n saber mes sus aquera famosa pastorala.
Quin ei vajut
eth
projècte
de la pastorala
comengesa ?
Jan de Nadau : Ja que i avè avut pastoralas, notadament
en Biarn. Que soi tostemps estat estrambordat
per aqueras Pastoralas, per tot aqueth monde
qu’entran atau dens las glèisas en tot cantar.
Que soi d’origina comengesa e ara que m’estau en
Comenge a Luishon. Avant, que i avè Pastoralas en
Comenge. Alavetz l’idea qu’arribè atau. Totun no’s
hè pas tot sol. Que cau federar tot lo monde a l’entorn deu projècte.
Les
Chanteurs
de Comminges,
Les Chanteurs du
Mont Royal, Le
coeur du Conservatoire de Saint-Gaudens, Eths Corbilhoèrs Cantaires de Lès, e plan de cantaires venguts solets.
Que i avè tanben plan de musicaires : Pierre
Rouch, Wilfrid Abo,Mathieu Barés, Mathieu Emporte, Pierre Apiou, Sylvain Valette, Geoffrey Darmani, Cédric Privé, Françoise Maffrand, Michel
Maffrand, Nicolas Sabathé, Yann Espouy, Jean
Perez, Baptiste Perez, Jean-Claude Mur, Sandrine
Curt, Christian Tescher, Sophie Armagnac.
Quin se prepara un tau eveniment ?
J. N. : Qu’èm partit de tota la fòrça musicau comengesa, de las coralas (mes que las occitanas) e
deus grops de musicas tradicionaus. Qu’avem arcuelhut tot lo monde, e monde de tot atge ! Qu’avem
volut muishar qu’a tots, que podem hèr granas causas. Lo monde qu’ac an comprés. A cada còp que i
avè entre 100 e 130 participants en 2015.
Eric Fourcadet e Marcel Canal qu’an escrivut la
musica e l’armonisacion. Wilfrid Abo e Eric fourcadet qu’an dirigit los cantaires.
Plan de grops qu’èran presents : Les fils de Luchon,
Au nivèu dau repertòri, quin e’s son hèitas las
causidas ?
J. N. : Quauquas cançons qu’èran dejà coneishudas en Comenge (on avè avut Pastoralas). Après
no’ns pausam pas nada limita. Que prenem cançons de Nadau, que las tradusim o adaptam au
Gascon de Comenge. Qu’avem notadament adaptat « Doça Neit” e quauquas cantas de pastoralas de
Biarn. Aqueras adaptacions de tèxtes qu’estè l’òbra
de Bernard Arrós, lo noste mèste de gascon. Tanben que cantem cants a la Verge.
10
N°28 – Ivèrn 2015
�CARILLONS EN PAYS D’O
Association Régionale des Carillon
L’an passat que du
sentim
ua vertadèra
adesion
Sud
de la France
dau public. E vos, quin l’avetz arressentit aqueth
arcuelh ?
N° SIRET 492 441 431 00011
J. N. : Lo publiccontact@carillonsenpaysdoc.fr
que responó plan. Las glèisas
qu’èran tostemps pleas. Lo public qu’èra sovent esmavut. Qu’èran mes que cants de glèisas. Aquestes
cants que segotín lo public. Lo monde que s’i son
arreconeishuts. Que toquèm aus arrasics deu public.
Entà la futura edicion de 2015, e i a evolucions
previstas ?
J. N. : Tot permèr que i aurà tròçs navèths. Enguan qu’èi escrivut duas navèras creacions qui seràn
cantadas ad aqueras pastoralas de Nadau.
Tanben que i aurà lòcs navèths, notadament a
Sent Gaudens on haram duas arrepresentacions au
parc de las exposicions de Vilanava.
NADALET
et AUBETAS
Sebastian Pugin.
« Una
Eth Programe :
• Eth 5 de Deceme a Sent Guironç
• Eth 6 de Deceme a Carbona
• Eth 12 de Deceme en Val d’Aran
plan
polida tradicion d’en çò
• Eth 13 de Deceme a Luishon
• Eths 12 e 13 de Deceme a Sent Gaudens (au
Parque de las exposicions)
nòstre
(une bien belle tradition de che
Trelhons en país d’òc : nadalets e aubetas
Dins las tradicions de Nadal, i a totjorn una campana, una esquila, un cascavèl endacòm. O al
mens, i avià...
E òc : quiti a tombar dins le lòc comun, la mecanizacion dels cloquièrs foguèt terribla per la tradicion de las campanejadas de Nadal. Urosament,
l’associacion Carillons en Pays d’Òc ne torna far la
promocion !
Es a Castra, sembla, que la tradicion se mantenèt sens interrupcion, dempuèi 1847 e l’installacion del trelhon de la vila. Uèi, mercés a l’accion
de l’associacion, le Nadalet torna e vira dusca a la
Belgica !
Rendètz-vos sul site de Lo Diari e de l’associacion per trobar informacions sus la vilas e vilatges
concernits.
Carillons en Pays d’Òc,
Association Régionale des Carillons du Sud de la
France,
www.carillonsenpaysdoc.fr
contact@carillonsenpaysdoc.fr
www.carillonsenpaysdoc.fr
N°28 – Ivèrn 2015
11
�Le Retrait
Jacme Privat : inclassificable
Es malaisit de presentar Jaumes Privat qu’es un « tocassièr » : poèta, plastician, compositor de cançons ; a una apròcha artistica transdisciplinària ont pintura e poesia se
mesclan. L’avèm encontrat dos còps per parlar de son rapòrt al monde, a l’art o encara a
la lenga occitana. Aquí un extrait de çò que nos diguèt. – Pierre Molin
Ja çò que podèm faire es que vos presentetz !
Soi sortit d’Espaliu e d’ara demòri sul Segalar.
Faguèri d’estudis de letras e d’occitan a Montpelhièr
dins lo temps. Aprèp faguèri un pauc lo fotograf,
un pauc l’artista, un pauc lo poèta, un pauc de tot.
Coma fotograf fasiái de maridatges, puèi trabalhèri
pel « Centre de creacion industriala del centre Pompidou ». Fasiái de reportatges aquí ; sul monde, suls
enfants autistas sustot e aprèp faguèri portur. Èra
plan, dins la campanha. Aquò te permet de dintrar
dins los ostals, de parlar amb lo monde, de practicar
la lenga per de qué aquí, a la campanha, i a encara
qualques vièlhs que la parlan. Sinon a costat fasiái
totjorn de pintura e de poesia.
Dempuèi totjorn ?
Comencèri quand èri jove –a 15 o 16 ans– a escriure de causas en francés e a far de dessenhs. Ai
totjorn fait de dessenhs a costat de l’escritura. Puèi
aprèp passèri a l’occitan per de qué rescontrèri Rotland Pecot. Fasiá un cors d’occitan e bon me caliá
ganhar de punts per de qué en mats èri completament nul donc faguèri occitan [rire]. Bon, es una
question d’azard.
Donc avètz aprés l’occitan amb Rotland Pecot ?
Non, l’occitan lo coneissiái mas sabiái pas que lo
coneissiái. Lo parlavi amb la miá grand pendent las
vacanças, lo dimenge, mas pensavi que tot aquò èra
de patoès. Descobriguèri a l’escòla qu’aquò èra una
lenga e qu’i aviá de literatura en occitan. Coma me
preniái un pauc per Rimbaud a l’epòca e qu’èra un
pauc dificil de far melhor [rire], sustot en francés,
passèri un pauc per desfís a l’occitan. Per far quicòm
de nòu en occitan.
E cossí vos ven l’enveja de pintar quicòm, d’escriure quicòm ? Cossí se passa ?
Aquí sabi pas. Ai passat de temps sens far res
perque n’aviái pas ni l’enveja ni lo besonh d’o far. E
puèi i a un moment ont aquò deven un besonh ; un
besonh de vida mai o mens. Es un biais de subreviure. Perque es pas totjorn aisit de viure, de passar
lo temps, de se suportar tanben tal coma siás. Segur
que i a d’autras rasons que coneissi pas mas pensi que la mai pregonda es aquesta : de poder dire
lo monde, dire cossí lo vesi e d’i trobar una plaça
12
dedins. Per la creacion, a la debuta fasiái un poèma
puèi fasiái un dessenh e un jorn un amic venguèt a
l’ostal en me disent : « Mas per de qué metes pas los
mots dins la pintura ? ». O la pintura dins los mots.
Aprèp sosquèri un pauc e finalament soi arribat a
far aquò, es a dire una pintura qu’es a mitat escricha, una escritura qu’es a mitat pintada. Comenci
d’escriure un mot o de far un traç puèi aprèp tot ven
a flor e a mesura, l’un dins l’autre e un amb l’autre.
Avètz tanben fòrça viatjat, aquò vos a influenciat ?
M’es arribat de far de viatges longs, d’anar passar
qualques meses en Etiopia per exemple, qualques
annadas en Grècia tanben. E es vertat qu’i a quicòm que m’es dintrat dedins e que fa qu’ai cambiat
dempuèi. A un moment aviái un pauc de mal a me
sentir plan ont èri donc de trobar d’autres asuèlhs,
èra plan. Aquò ajuda a trobar d’autres biais de crear,
de dire d’autras causas. Ieu me’n mainèri pas tant
qu’aquò mas ai dos o tres amics que coneisson plan
çò que fau que me dison « Dempuèi que siás anat
en Grècia a cambiat ». Ieu o vesi dins la forma ; per
exemple es mai long, amb de frasas que son mai
completas, mai escrichas.
Lo darrièr còp, disiái que per escriure caliá èstre
triste. Donc ai soscat a aquò e après me soi dit « non
mas en fait es pas forçadament vertat aquò »…
« Triste » sabi pas. Non perque i a de poesias que
son pas tristas. M’arriba tanben de far de causas risolièras. En francés dison le mal de vivre. Benlèu i
a quicòm d’aquò. Per de qué i a una rason mai pregonda que lo fach de far partatjar una istòria. S’aquò
es pas de tristessa, aquò es de rapòrt al monde, de
rapòrt a la lenga, de rapòrt a cossí te situas fàcia a las
personas, fàcia a l’amor…
Benlèu qu’es una question d’intensitat…
Benlèu òc. Cal que i aja quicòm de pesuc per
escriure. Aqueste pes pòt èstre quicòm de comic
tanben. Mas cal qu’i aja quicòm que te pesa dessús
per te forçar a passar sul papièr, a ne far quicòm,
perque siquenon es pas la pena. Es una responsa, n’i
a d’autras. Aprèp, soi un pauc atipic quand mèma
dins lo monde occitan per de qué soi pas afogat per
la defensa de la lenga se vòls, soi pas mai militant
qu’aquò. L’èri mas bon amb lo temps me soi mainat
N°28 – Ivèrn 2015
�que lo mai important èra de far de creacion. Après,
la lenga, pensi qu’es arribada a un tal punt que se
i a quicòm de salvat, serà quicòm mai que ne sortirà ; passarem a una autra lenga. Ieu soi entre dos
mondes aquí.
E donc, rapòrt a la lenga, trobatz que la situacion de l’occitan èra melhora abans ?
I a de tot finalament. D’un costat quand aviái
25 ans, i aviá mai de monde que la parlava naturalament. Mas çò que i a de melhor ara es qu’es mai
viventa per de qué i a tot un fum de grops de musica
qu’existisson, de joves que van a l’escòla, que van a
l’universitat per l’aprendre. Quand ieu èri a l’universitat per far occitan, i aviá pas grand monde. Aquò
a cambiat. I a mai de causas que se fan segur, es mai
integrat dins la vida normala. Quand m’arriba de far
d’exposicions i a plan mens de questions sus la lenga
e sul fach qu’escriga de causas en occitan qu’abans.
Mas cresi qu’es en trin de venir quicòm mai. Mas es
normal, las lengas son fachas per morir donc i a una
evolucion que se fa, una evolucion normala e soi pas
forçadament afogat a defendre la lenga de ma grand
e tot aquò. Ieu pausi una pèira sus la miá dralha.
E per las exposicions –lo darrièr còp aviatz parlat de la Mòstra del Larzac…
La Mòstra aquò èra dins las annadas quatrevints a nonanta dos, quicòm atal. Èra menada per
Feliz Castan qu’aviá de teorias interessantas e an
aquel moment èra lo sol a donar la possibilitat a
de creators occitans pas coneguts d’expausar. Aviá
creat lo luòc per las arts plasticas occitanas, aquí
amb una reflexion de critica. Es pas pro conegut al
nivèl nacional mas per ieu es qualqu’un que faguèt
un trabalh d’una importància egala a de monde
coma Pierre Restany per exemple. Èra lo sol a aver
una reflexion generala sus la creacion dins lo sud
de França e a ne far una articulacion internacionala. Castan explicava que i aviá de causas que se
retrobavan pas que dins l’art del sud de França, de
caracteristicas comunas.
Es que quand escrivètz volètz passar un messatge, quin que siá, que siá politic, sentimental… ?
Un messatge ? Segur, siquenon escriuriái pas.
Mas dins lo biais qu’ai de far, lo biais qu’ai d’escriure,
lo messatge es pas formulat clarament, es pas clar, es
pas plan clar tanpauc per ieu…. Ensagi de me dire,
de me dire ieu, es totjorn quicòm de complicat. Escrivi pas de poesia dirèctament amb de messatges
dedins per de qué s’aquò’s tròp dirèct, te daissa pas
de pòrta de sortida finalament. Ieu espèri que dins
çò qu’escrivi i a mai d’una lectura possibla. Cadun i
pòt trobar çò que vòl e es pas una escritura politica
o alara es politica mas al sens dels grecs ancians es
a dire una escritura de la ciutat, del monde. Ensagi
de dire un pauc cossí vesi lo monde, cossí lo monde
m’arriba dessús, dins aquel sens es una escritura engatjada... S’aviái pas escrich en occitan, l’auriái fach
en una qualqu’autra lenga, benlèu pas coneguda. Per
de qué tròbi que las « grandas lengas » me permetrián pas de dire las causas coma las disi. La lenga es
tanben coma una pasta. I pòdes anar dedins e pastar, coma una pintura, la pòdes remesclar, la virar
d’un costat o de l’autre. Es un utís. E l’occitan me
sembla mai dubèrt –a causa de la siá situacion– per
la creacion. Es per aquò finalament que causiguèri
l’occitan per de qué i aviá quicòm de dubèrt. Mai
qu’en francés.
Los tèxtes de Jaumes Privat son publicats en revista (Oc notadament) e mai que mai dins de libres
d’artistas que fa el meteis dins son obrador de La
Talhada e que se dison Los faissets de la talhada.
Jaumes Privat, Talhs, Jorn, 1996.
Blòg de Jaumes Privat : totaquo.blog.free.fr
Illustracions pel libre de Matthieu Poitavin,
Esperit de sau (edicions de L’aucèu libre), 2015.
N°28 – Ivèrn 2015
13
�Ne parlam
Lo « Cafè Occitan » : un utís
al servici de la socializacion
de la lenga !
A
l’ora de la fusion de las regions Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon e de la batalha que
se mena a l’entorn del nom d’aquela novèla region,
a l’ora de l’anóncia oficiala de la creacion de l’Ofici
Public per la Lenga Occitana, nos podèm demandar de quina faiçon contunhar de faire viure la
nòstra lenga e cossí donar mai enveja al monde de
l’aprene e de la parlar.
L’ofèrta culturala occitana es mai que mai fòrta
auèi e permet una difusion mai granda de la lenga
dins d’esfèras diferentas de la societat. La musica, lo
teatre, lo cinèma, la literatura occitana pòdon donar
enveja al monde que descubrisson aquelas formas
artisticas de se lançar dins l’aprendissatge de l’occitan, de lo parlar e donc de lo faire viure.
Una autra causa importanta per que l’occitan sòrta justament de las salas d’espectacles o dels corses,
es la creacion de moments e de luòcs ont se pòdon
retrobar los que vòlon parlar la lenga, tot en tastant
un bon vin de Bordèu o del Lengadòc acompanhat,
segur, de bonas vitalhas.
Lo trabalh d’Emanuelle Adell, estudianta en occitan a
l’Universitat de Montpelhièr que faguèt un estagi amb
Philippe Vialard (Encargat de mission Lengas e Culturas Regionalas a la Region LR) nos apren qu’existisson
pas mens de 9 estanquets dins aquela region.
An una forma associativa e se tenon un còp per
mes dins de luòcs diferents per parlar amb d’intervenents divèrses a l’entorn d’un tèma per acabar en manjant e charrant occitan dins un ambient festiu e convivial.
Un exemple de Cafè Occitan (o Estanquet)
André Denat, president de l’associacion Fasètz la
lenga en Cabardés nos parla dels estanquets mensuals qu’organizan a Aragon dins Aude :
Nos podètz presentar l’associacion Fasètz la
lenga en Cabardés ?
André Denat : Dempuèi un vintenat d’annadas,
l’associacion lei 1901 « Fasètz la Lenga en Cabardés
es presenta dins 5 vilatges del Cabardés : Aragon,
Mossolens, Puègnautier, Ventenac e Vilagalhenc.
Unicament gerida per de benevòls mas ajudada sus plaça per las associacions culturalas localas,
l’associacion perseguís son engatjament per una
politica locala, departementala, regionala e nacionala per una reconeissença de l’occitan coma lenga
de cultura e lenga viva.
En demai de las ajudas del Conselh Regional e
del Conselh Departamental, lo supòrt logistic e financièr es fornit per las 5 comunas que los cònsols
an signat una Carta Culturala que los engatjan a
sosténer las accions de Fasètz la Lenga en Cabardés
(qualques centims d’èuros per estajant per la part
14
financièra). Aqueste acte politic « fòrt » fosquèt recondusit a cada eleccion.
Fasètz de seradas « Estanquet », qu’es aquò ?
A.D. : Dempuèi un desenat d’annadas los Estanquets, un per mes a l’Ostal del Cabardés d’Aragon,
son l’escasença de faire viure la lenga occitana. Una tematica es prepausada e de 20 a 30 participants pòdon
discutir en òc (o en francés si dificultat) una orada, escambiar de punts de vista, s’entresenhar sus de « causas culturalas », e clavar per un pichon repais convivial.
Avètz un o mantuns exemples d’estanquets
marcants ?
A.D. : Per exemple en abril passat faguèrem un estanquet a l’entorn de la cançon occitana. De segur que
de cançons sortiguèron de las memòrias, mas avèm
parlat de la cançon de circonstància (fèstas, trabalh,
religion…), reivindicativa (maridatge marrit, poder
pesuc) e subretot, avèm agut l’astre d’aver lo cantaire
Mans de Breish per escambiar sus la nòva cançon occitana dempuèi 1968.
N°28 – Ivèrn 2015
�La socializacion dins las tassas ? – Photo d’illustracion © Rae Allen.
Pel centenari de la guèrra de 14, faguèrem tanben un estanquet a l’entorn dels escriches del caporal
Bartàs. Los libronets del caporal Bartàs èran coneguts
(sus la guèrra de 14-18), mas es son pichon filh que
nos venguèt parlar de son pepin (notadament cossí
Marcel Amont faguèt la cançon) e aquò balhèt a l’encòp una vision emocionala e istorica qu’agradèt fòrça.
Las principalas activitats de FLLC son :
- la « QUINZENADA OCCITANA » (març)
- los Estanquets (1 per mes)
- los talhièrs de lenga (1 cada 15 jorns)
- la corala occitana « Cossí Que Siague »
- un viatge cultural per an per veire la cultura
occitana ont se trapa
- una fin de setmana Cinèma occitan
- qualques activitats pontualas (conferéncias,
seradas de sosten…)
Trobaretz mai d’informacions sus
fasetz-la-lenga-en-cabardes.over-blog.com/
Ont trobar aqueles cafès occitans ?
Aude
- Aragon amb l’associacion Fasètz La Lenga en
Cabardés ;
- Narbona amb l’associacion Convergéncia
Narbonesa ;
Un ret de « cafès occitans » de venir ?
A.D. : Coma l’aliança dona sovent mai de fòrça, e que florisson d’estanquets un pauc pertot sul
territòri lengadocian, una jornada de fèsta foguèt
consacrada als cafès occitans pendent lo Total
Festum passat (lo 3 de junh). Èra una invitacion
del cafè de Pompinhan (Gard) lançada a totes los
que fan d’estanquets en Lengadòc-Rosselhon a
fin de téisser un ret regional dels cafès occitans
e aquò, de segur, dins un ambient convivial e festiu. Aquela fèsta foguèt una vertadièra capitada
que venguèron mai de 300 personas per partejar
muscles e vins locals acabant la serada amb un
balèti menat pel grop Garric. Aquela capitada
mòstra l’enveja que lo monde an de s’amassar per
far viure d’un biais agradiu la lenga occitana. Nos
podèm demandar cossí aquel ret se va desvolopar amb la fusion de las nòstras doas regions e
esperar que d’iniciativas d’aquela mena se multiplicaràn tanben en Miègjorn-Pirenèus !
P.M.
- Sent Laurenç de Gosa amb l’associacion Cercle
Langue d’Oc du canton d’Aigues-Mortes
- Someire amb l’associacion Coriandre
Erau
- Clapièrs amb l’associacion O’C
- Ginhac amb l’associacion Cercle occitan
Max Roqueta
Gard
- Lo Cailar amb l’associacion Larzac Village
- Pompinhan
- Sent Privat dels Vièlhs amb l’associacion Lenga d’Europe
e Cacalas
N°28 – Ivèrn 2015
15
�Paginas reservadas
als abonats !
Lo diari, version Premium :
• 1 an
• 6 numeròs
• 32 paginas e rubricas exclusivas
• Un exemplar de la revista
adreçat per corrièr directament
en çò vòstre
• 24 € per an
�Vous abonner :
1 an
6 numéros
24 € (prix unique)
Nom – Association – Structure :���������������������������������������������������������������������������������������
������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
Prénom :�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
Adresse :�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
Code Postal :����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
Ville :������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
Pays (si autre que France) :�������������������������������������������������������������������������������������������������������
Adresse e-mail :�����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
Numéro de téléphone :����������������������������������������������������������������������������������������������������������
L’IEO Midi-Pyrénées – Lo Diari s’engage à ne pas diffuser ces informations.
L’abonnement est valable pour six numéros à compter du numéro suivant la réception du paiement. Tout nouvel
abonnement reçu immédiatement avant ou après le bouclage du numéro en cours est reporté en conséquence.
Abonnements hors France métropolitaine, nous contacter.
Podètz utilisar aquel bulletin, le copiar sus papièr liure o
le telecargar sus lodiari.com/le-magazine, lo completar lo mai legiblement possible.
Tornatz-le, amb le pagament per chèc a l’òrdre de « IEO MP» a :
IEO MP – Lo Diari
Abonnements
11 rue Malcousinat
31000 TOULOUSE
���Ne parlam
Chronos : temps espectacular
Vos agrada la musica ? Vos agrada lo cinèma ? Vos agrada la poesia ? Vos agradarà,
de segur, aquel projècte de cine-concèrt dit Chronos que nos mena a travèrs lo
Lengadòc de las annadas 1950-60 portant un agach e una reflexion modèrna sul temps
que passa, sus la vida en comunitat e l’emulacion que nais dels moments de fèsta. Ne
voliam saber mai sus la creacion d’aquel espectacle. Questions a Aimat Brees (cant e
clarineta) del grop Asuelh.
Asuelh fa partit de collectius d’artistas (Cie du
Griffe e Collectiu Còp Sec) que partatjan lo
meteis desir de crear en occitan. Es un biais
original de far que nos presenta Aimat Brees.
La Cie du Griffe trabalha sus de projèctes en
ligam amb la lenga d’òc. I son presents lo triò
vocal Aqueles e Hum ; còla de musica actuala
que bota en musica d’unes poètas contemporanèus occitans coma Joan Ives Roier, Rotland Pecot o Leon Còrdas. I son tanben Lo bal
du griffe, un balèti amb bodegas e autbòis, e
Asuelh que vos ai ja presentat. Tot plen de ligams de musica e de vidèos son en linha per
descubrir tot aquò ! !
Lo Collectiu Cop Sec s’es montat amb la Cie
du griffe e doas autras associacions activas
dins lo domeni de la creacion musicala d’òc,
Ox’event e Jet d’Ail. Representan las còlas
Graioli, Doctor de Trobar, Fai deli, los Barruts
e Urban Balèti.
Lo collectiu s’es montat primièr per partatjar
las competéncias professionalas en direccion
de la difusion dels espectacles dels artistas.
Assegurar lo bon foncionament de nòstras
estructuras amb escambis de servici e de saber, desenvelopar d’aisinas novèlas per ajudar a la creacion. Aquò passa tanben per una
reconeissença de las institucions, region,
departament... Lo collectiu es, d’una autra
man, un luòc de rescontre e de reflexion sus
nòstre acte creatiu en lenga occitana. Perqué,
per qual, consí... ? La creacion en lenga occitana fa remontar de questionament plan
divèrses, sul plan sociologic, lingüistic, estetic. Un acte creatiu en lenga d’òc al sègle
21 es pas jamai anecdotic, serà totjorn cargat
d’una istòria particulara.
Ligams :
www.compagniedugriffe.com
collectiu-copsec.com
www.occitanica.eu/omeka/items/how/266
20
La musica del cine-concèrt es faita pel grop
Asuelh que ne fasètz partit, coma se presenta
aquel grop de musica ?
Asuelh es un mini orquèstra, sièis musicians,
que se son rescontrats alentorn de las musicas improvisadas. Nòstra còla s’es a cada còp recampada
per sonar dins l’encastre de moments musicals particulars. Sonar per d’unes levar del jorn, per d’exposicions d’art contemporanèu, dins de glèisas, de
sièstas musicalas, per de passejadas pel campèstre...
Las improvisacions son noiridas de las nòstras musetas musicalas e artisticas respectivas : musica minimalista, etnica, jazz, classica, poesia contemporanèa d’òc cantada e dicha. Lo concèrt es lo rebat
del moment que passa amb un public dins un luòc :
una aubada en Losera aurà un gost diferent d’una
improvisacion al ras de la mar al solelh colc o dins
la fenial d’una bòria.
Nos podètz parlar del concèpte de cine-concèrt
e presentar lo trabalh de Michel Cans ?
L’espectacle Chronos es nascut de l’enveja de
crear un projècte mixte, musica e imatge, amb una
direccion artistica mai precisa. Aprèp un quinzenat d’improvisacions avèm volgut pausar las linhas
màgers de nòstra musica : una escritura que podriá
fixar las intencions, los moviments d’unes gèstes
musicals qu’avèm desvelopats ensems dins l’improvisacion. Lo rescontre amb lo fons d’archius de
filmes de Michel Cans èra l’escasença daurada de
daissar rajar la musica poeticò-narrativa d’Asuelh.
Una tierassa de filmes virats dins ròdol pichon
dins la plana besierenca que convidan lo visitor
d’aqueles imatges a un viatge temporal extraordinari. « On y voit des gents morts depuis longtemps,
d’autres qui ont vieilli. Tout cela bouge, vie, rie, se
promène. C’est beau et émouvant. D’une simplicité parfaite… On voit des centaines de visages, des
choses qu’on ne pourra plus voir, filmé par un professionnel mais sous forme de document brut, non
monté, muet, d’une beauté sans fard. » (« Yves
Rouquette 60 villages des années cinquante en vedettes » Languedoc magazine, septembre 1990)
Lo cine-concèrt Chronos s’es montat tot
N°28 – Ivèrn 2015
�naturalament a partir d’aquel
fons d’imatges d’un poder
evocator
potent.
Es
una
vertadièra cabussada dins un
temps pas tant alunhat per lo
temps que per lo biais de viure.
Imatges muts d’una comunautat
umana en mutacion, lo cuol entre
dos mondes. Faire veire aquestes
imatges es pas tant faire un safari
en lenga d’òc dins las annadas 50
que se pausar en espectator d’un
mond qu’a fòrça cambiat. Cadun
s’agacha aqueles imatges amb sa
realitat d’uèi, nosautres menam
la barca contra suberna ? amb
nòstra interpretacion poeticònarrativa, o torni dire.
La poesia sembla aver una
plaça importanta dins lo projècte Chronos, quines poètas
convocatz dins la mesa en scèna
e perqué aqueles ?
Ai cercat los poèmas amb
doas
constrenchas,
caliá
respectar lo tèma dels tempses
e la proximitat geografica.
Leon Còrdas, de Menerbés aviá
sa plaça amb lo poèma « Mas
mans ». Ai tanben descubèrt dins
las laissas de poesias del Cirdoc
las publicacions de Clardeluna,
ela nascuda a Casedarna, en plen
dins lo país filmat per Michel Cans. Dins son
recuèlh Lo Miralh del tèms, sèm en plen dedins,
ai descubèrt lo poèma « Anniversaris » ont fa un
mescladís de lausenja e de planh a la vida amb la
memòria qu’a de sos anniversaris de la pichona
a la mameta qu’es venguda. Es lo temps en doble
narracion dins lo temps dels filmes de Cans. E
aquò se ditz amb un « material » artistic a posita
dins un ròdol plan pichon alentorn de Besièrs dins
la primièra gròssa mitat del sègle vint. Un poèma
sens títol de Felix Marcel Castan dubrís
Los primièrs vèrses m’an
Aquí mas mans, mas mans color de tèrra l’espectacle.
convençut « languissi de veire se levar
l’ora de la fin de la nuèch… languissi
berçadas del mal temps e del trabalh,
de viure e d’estar ».
mas mans dobèrtas coma un libre,
quicòm de dur òrre, simple e sencèr
coma ma vida e son rambalh.
P.M.
« Mas Mans », Léon Cordas (extrait)
N°28 – Ivèrn 2015
21
�A la Facultat
L’occitan en guèrra
letras a Pierre Azéma
Q
uand le sergent Louis Bonfils se’n va a la guèrra
le 14 d’agost de 1914, es un felibre que pòrta la
contribucion dels Midi al combat de la Granda França.
Las letras enviadas a son complice Pierre Azéma
son un escambi entre dos escrivans. Son tanben
letras militantas. En primièr perqué, fait unenc
dins le genre de la correspondéncia de peluts coneguda, son escrichas en occitan e tanben perqué
testimònian del combat acarnassit de l’òme per defendre la reputacion dels meridionals, atacada per
civils e militars del nòrd de França.
Una edicion excepcionala començada en 1918, renduda possibla sonque uèi, un sègle aprèp.
Letras recopiadas e retocadas per Azéma, nos cal far
mòstra de prudéncia dins çò que seriá una interpretacion istorica d’un tèxt fondamentalament incomplèt.
Aquò dit, les istorians de profession o d’interès i
trobaràn una matèria encara plan viva e percutenta. La question del Meridional d’alara es uèi pausada dins le centralisme cultural e politic. Autres
mòts, autre temps, meteissa interrogacion ?
A.H.
« Sabèn ounte e couma se fan aqueles journals
[jornals de soldats, ndlr]. En arriès, dins
las ambulanças ou dins lous estat-majors.
Soustènoun à toutes e à noutas vouès que soun
sus lou front e que fan partida de l’arriès. Ebé,
nautres, sèn pas sus lou front : sèn sus la ligna ;
sèn as endrechs ounte on a pas lou tems nimai
l’idèa de faire de journals e de lous estampà
mèmes à la poulicoupia ; e pèr faire una letre de 4
pages, nous i metèn à 10 represas diferentas, car
avèn counsciença de noste traval e aquel traval
lou fasèn de noste milhou. » (7 junh 1915)
22
L’occitan en guerre, Lettres à Pierre Azéma (août
1914 - décembre 1916), Louis Bonfils,
Edicion e traduccion per Guy Barral, Presses universitaires de la Méditerranée ;
16 x 24 cm, 184 paginas, ISBN : 978-2-36781-141-3,
17 €
N°28 – Ivèrn 2015
�Tresaurs en lum amb lo Cirdòc-Mediatèca occitana
Gaston Fèbus : prince occitan
G
aston Fèbus, comte de Fois-Bearn (1331-1391) es
demorat dins la tradicion coma l’autor presumit de l’imne Se canta, conegut tanben jos lo nom
Aquelas Montanhas. Se aquela atribucion demòra pel
moment inverificabla, –cap de sorsa istorica permet
pas d’identificar l’autor del cant famós–, es possible
bastida sus una part de vertat.
Sabèm per exemple, mercés al « Cançoner Gil » conservat a la Bibliotèca de Catalonha de Barcelona, qu’una
« Canso », que poiriá èstre de la man de Gaston Fèbus, foguèt presentada e premiada al concors dels Jòcs
florals de Tolosa. De la composicion d’aquela cançon,
sul modèl del genre trobadoresc, Gaston Fèbus pren
plaça coma depositari de l’eiretatge treslusent dels
trobadors occitans dels sègles XII e XIII. Emai fervent promotor de las modernitats musicalas per l’Ars
Nova, Fèbus s’apropria en plen aquel eiretatge artistic
e li vòl assegurar un espandiment novèl.
Pendent tota sa carrièra politica, Fèbus sembla aver
servat una plaça tota particulara per l’occitan, lenga
de sa cort. La màger part dels actes administratius
e juridics produches per l’administracion bearnesa pendent son regne son en occitan gascon. Fèbus
s’apropria tanben los fòrs (recuèlhs de drech e privilègis acordats a un luòc especific, ex. : Los Fòrs d’Oloron) redigits dempuèi 1080. Lo vescomte los completa
e consèrva lor especificitat linguistica : l’occitan, lenga de las comunautats que regisson.
Erudit e actor de l’espandiment de las arts e letras
dins Euròpa tota mercés al fast de sa cort, Gaston Fèbus se constituís una bibliotèca que cobrís totas las
parts de l’escrich al sègle XIV. S’interèssa mai que mai
als grands tractats scientifics alara de mòda que los fa
revirar en occitan. Aquò permet a l’occitan de s’enriquir d’un vocabulari novèl, amb de mots qu’èran fins
a aquel moment presents
dins lo sol latin.
Retrobatz mai de ressorsas
sus Gaston Fèbus e la
cultura de son temps sus
www.occitanica.eu.
Podètz tanben manlevar
la mòstra « Gaston Fèbus,
prince occitan » realizada
pel CIRDÒC-Mediatèca
occitana (mai d’entresenhas sus www.locirdoc.fr).
La cirurgia d’Albucasis
Dins la segonda mitat del sègle XIV, Gaston Fèbus
comanda la revirada en occitan de La Cirurgia d’Albucasis,
tractat de medecina redigit vèrs 980 per Khalaf ibn
Abbas Al-Zahrawi. Manuscrit important per l’istòria
de l’occitan, aquel tractat constituís un testimoniatge
preciós de l’emplec d’aquela lenga per un periòde que
la documentacion occitana i es pauc abondosa. Lo lexic
desvolopat es medical, e mai que mai lo de la cirurgia, e
manlèva a la lenga aràbia las terminologias que li mancan.
Aquel tèxte es demorat un dels obratges fondamentals per
l’estudi e l’ensenhament de la medecina fins al sègle XVI e
coneisserà mantunas edicions.
L’Elucidari
L’« Elucidari de las proprietatz do totas res naturals » es
una revirada occitana del « De proprietatibus rerum » de
Bertomiu l’Anglés, un tèxte fondamental del sègle XIII.
Testimoniatge de l’apetís de sabers que coneisson l’ensem
de las corts d’Euròpa als sègles XIII e XIV, l’« Elucidari »
es una compilacion del caractèr enciclopedic de totas las
coneissenças jutjadas essencialas a aquel periòde. Creat
dins una tòca didactica, lo recuèlh ensaja de definir
la natura de totas las res (elements de la Creacion)
existentas, dempuèi Dieu e los àngels fins als animals
e las colors sens oblidar solide los òmes. Coma totas las
grandas corts europèas, la de Fois-Bearn s’interèssa als
grands tractats scientifics e ne comanda de còpias en
occitan, lenga oficiala !
Çai dessús : Miniatura que representa Gaston Fèbus que pica a la pòrta
del palai de Sapiéncia. Extrach de l’Elucidari, exemplar de la Bibliotèca
Sainte-Geneviève de París, quòta ms. 1029, fulhet 000H
Çai contra : Extrach de la Cirurgia d’Albucasis que presenta qualques
elements cirurgicals. Exemplar de la Facultat de medecina de Montpelhièr, quòta H 95, fulhets 26v e 27r
N°28 – Ivèrn 2015
23
�Lenga
Sièis
L
os que sàbon l’espanhòl sàbon que « la
fèsta » (del latin festam, ambe un e tonic brèu) se ditz la fiesta e que « la pòrta »
Photo illustracion – © Steve Snodgrass
(del latin portam, ambe un o tonic brèu) se
ditz la puerta. Se vei doncas qu’en occitan, sus aquel punt d’evolucion fonetica, sèm pus prèp del latin
que non pas lo castelhan. Lo catalan e lo portugués son coma l’occitan. Lo fach que tot e brèu tonic
latin passa a ie e que tot o brèu passa a ue dins la lenga de Cervantes s’apèla tradicionalament la diftongason espontanèa. Es un fenomèn que nosautres avèm tanben dins certanas fòrmas localas d’occitan,
per la vocala ò. Dins l’occitan de Rodés e d’Orlhac, se ditz lò poòrta, lo poòrc, es plò foòrt. Mas, coma
es gaireben sistematica aquela realizacion [wò] de la vocala tonica que dins la màger part dels parlars
se pronóncia [ò], es convengut qu’escrivèm ò quina que siá la prononciacion : la pòrta, lo pòrc, es plan
fòrt. Es çò que s’apèla la grafia englobanta de mai d’una realizacion locala : escrivèm parièr çò que se
pronóncia diferentament. E, per legir fidèlament, s’avètz enveja de conéisser l’autentica prononciacion
del parlar en question, vos cal conéisser la clau de correspondéncia entre escriptura e prononciacion.
Es diferenta dins cada parlar.
Mas, i a mai que la diftongason espontanèa qu’es inconeguda en occitan estandard. I a tanben
la diftongason condicionada qu’es un fenomèn d’evolucion fonetica plan conegut dins l’ensemble dels
parlars occitans. Quand dins l’occitan medieval lo è es al contacte de la consonanta vocoïda [j], aquel
vesinatge « condiciona » l’evolucion de è en iè.
Prendrai l’exemple del numeral qu’aviá dins l’occitan medieval la fòrma sèis. (Se sap que ven
del latin sex, ambe un e brèu.). Aquela venerabla fòrma arcaïca s’es mantenguda dins qualques parlars
modèrnes : al nòrd del Cantal, al sud del Naut Léger (en francés « La Haute-Loire »), al nòrd de
l’Ardecha, al nòrd dels Nauts Alps e dins doás « valadas » italianas de la província de Turin. (A.L.F.,
mapa 1235.) Mas, aquò es plan minoritari.
Sèis es passat a sièis majoritàriament. Aquela fòrma se tròba de Fijac (Òlt) a Florac (Lausera) e
de Laguiòla (Avairon) a Axat (extrème sud-èst de l’Arièja). Se consideram que sièi, ambe l’èssa finala
amudida, es una simpla varianta de sièis (e, de segur, en grafia occitana, se deu escriure sièis) vesèm
qu’aquela fòrma es atestada dins un fum de departaments que van de l’ Òlt als Alps Maritimes. Las
fòrmas gasconas shèis e sheis son de variantas de sièis.
Sèis, sièis, sheis son de fòrmas tan bonas una coma l’autra. De segur, sièis es la fòrma de l’occitan
estandard.
Jacme Taupiac
La Piboleta, divendres 6 de junh de 2014.
24
N°28 – Ivèrn 2015
�TV
Tè Vé Òc : Resson de l’actualitat culturala occitana
tratges venguts d’Occitània tota. L’associacion
Tè Vé Òc ten sovent un taulièr de presentacion
de sei produccions pendent aquelei rescontres,
escasença d’escambis fruchoses.
Ròtle d’un mèdia dins la defensa de la lenga d’Òc
Dempuèi 2012, Tè Vé Òc, la nimesenca, òbra sens
relambi per èstre lo resson deis accions culturalas
occitanas dau ròdol e de mai luènh. Anonciar, testimoniar per de reportatges, reçaupre d’actors culturaus es sa tòca. La transmission de la lenga passa per
l’ecran. Se lo Provençau rodanenc es lo dialècte de la
part màger de la còla de Tè Vé Òc, son totei lei dialèctes occitans qu’an sa plaça dins leis entrevistas deis
emissions. Aquò favoriza l’intercompreneson amb
una diversitat culturala rica.
Eveniments regulars
Tè Vé Òc cubrís de festenaus importants : Total
Festum en Lengadòc Rosselhon : jornada a Montaren (30), Trad’ivernalas de Somèires (30), Convivéncia en Arles (13), Estivada de Rodès (12) amb son
punt multi mèdias. En febrièr, cada an, lo Festenau
vidèo amator de Sant Gervasi (30), que Tè Vé Òc
n’es lo partenari màger, recampa de films corts me-
Eveniments ponctuaus e recurrents
Tè Vé Òc jòga un ròtle de presentacion d’eveniments ponctuaus dei creacions actualas, siá artisticas, literàrias, socialas o pedagogicas. Manifestacion Anem Òc, Dictada occitana, Sant Jòrdi 2015 au
CIRDOC, parucion de libres o de CD ne fan partida. L’associacion es una passaira de lenga e de cultura d’Òc dins un temps que l’occitan a ben besonh
d’èstre ausit.
Crida per mandadís de films corts metratges !
Lo festenau de Sant Gervasi (organizat per Rayons
d’Òc) se debanarà lo 6 de febrièr de 2016. Lei films
devon faire 15 mn au maximum e lo tèma se deu
passar en Occitània. La lenga i pòt èstre l’occitan o
lo francés. Lo genre : reportatge, clip, ficcion, animacion. De mandar lèu a Michel Gravier 2 rue Pasteur
Saint Gervasy 30320 o michelgravier30@orange.fr
Tè Vé Òc es sus TV Sud, sus Facebook
e sus teveoc.e-monsite.com
ÒCtele : que de nòu ?
Dintrada sus Òctele
Òctele a pas encara dos ans mas vos prepausa per
aquela novèla sason mai d’una noveltat. Òctele
contunha doncas sas doas missions de difusion de
programas audiòvisuals en occitan e de desvolopament de la cadena de produccion audiòvisuala en
occitan.
Produccions : « D’ÒC Show », « Cara e Cara », « Lo
JT de Manaset »…
Un talkshow itinerant e en public presentat per Silvan Carrère, un magazina politic o d’actualitat en
cap e cap amb Clement Pech, un fals jornal d’informacion per l’equipa de Manaset, tres programas
que trobarètz tota l’annada sus ÒCtele, tres programas produsits per OC PROD, que percorron
l’Occitània. Aquesta annada, un programa novèl « Libre », magazina
literari setmanal, deuriá espelir e permetrà
d’atestar de la granda
diversitat d’autors, d’escrits, d’editors occitans.
Difusion
Dessenhs animats setmanals doblats per Cont’am
son presents sus ÒCtele. Aprèp « Ma tèrra tant aimada », « Cornilh e Bernat » e « Trotet », poiretz
descobrir una novèla seria a la debuta de 2016. Es
actualament en doblatge. Le trebalh amb Cont’am
es pas limitat als filmes cortets e longs, d’animacion
o de ficcion son dobladas tota l’annada. « Le petit
Gruffalò » ; « Ernèst e Celestina » arriban sus ÒCtele e lèu un long metratge de ficcion.
e-Anem
Es la noveltat de la dintrada : un partenariat fòrt
amb le Cirdòc permet a OCtele de difusar la colleccion Anem. Amb e-Anem, partètz a la caça a la lèbre
sul Pont del Gard, descobrètz le secret d’Albucassis,
prenètz la rota de Compostèla… Tota la riquesa del
patrimòni occitan del Lengadòc Rosselhon se tròba
dins aquela seria animada enfin difusada sus ÒCtele. De trobar tanben sus e-Anem e Occitanica, la
mediatèca numerica collectiva occitana. Foguèt realizada per Kaleo Design.
N°28 – Ivèrn 2015
ÒCtele, 1èra tele 100% en occitan.
www.octele.com & contact@octele.com
25
�L’Agenda
NB : a l’ora d’acabar la revista, Dimenjada Joinessa
totas las programacions son pas ADOC Tarn
arrestadas, per las informacions 05 63 53 30 41
que mancan, consultar la
documentacion dedicada.
7 de novembre
Novembre
Presentacion
Albi
Lo Grifol
17h
Presentacion
dels
libres
Del 3 al 28 de novembre
«
Textes
osés,
tèxtes
pebrats”
Exposicion
e « Cambriolage chez M.
Pàmias
Festenal Occitan, Bibliotèca de Rochegude”
Sant Joan del Falgar
Centre Cultural Occitan d’Albigés
Miquèl Averós, pintor de Sant 05 63 46 21 43
Joan del Falgar : « Variacions 20h : Contes cabilencs per Djafer
sus la mapa d’Occitània ». Le ADOC Tarn : 05 63 53 30 41
divendres 13 de novembre, a 18h,
presentacion de l’exposicion.
8 de novembre
Festenal Occitan de Pàmias
05 61 69 60 96
ostaloc09@club-internet.fr
3 de novembre
Musica
Tolosa
Festenal Occitània, St Pèire de las
Cosinas
20h
Concèrt del Conservatoire à
Rayonnement Régional
IEO 31 – festivaloccitania.com
Sala del Centre Associatiu
18h
Cercle Occitan de Carbona
05 61 87 08 27
Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
Albi
Lo Grifol
26
Cercle Occitan de Carbona
05 61 87 08 27
14 de novembre
Conferéncia
Castras
05 63 72 40 61 - azalais@wanadoo.fr
Concèrt,
9 de novembre
Canteras
Carbona
Sala del Centre Associatiu
18h
Cercle Occitan de Carbona
05 61 87 08 27
del 11 de novembre
al 6 de decembre
Exposicion
Tolosa
Ostal d’Occitània
Exposicion de fotòs del Guillaume
Soularue « Mômes du Monde »
5 de novembre
Pendent quinze ans, aquel
Conferéncia
jornalista Guillaume Soularue
Tolosa
fasquèt de reportatges per de
Ostal d’Occitània
revistas illustradas puèi fotografièt
18h30
Conferéncia
d’Alem
Surre- pels camins del mond de vilassas
Garcia : « Le Midi, antichambre bolegairas tan coma de sitis
preservats.
des Orients »
Divendres 13 a 18h30 :
Convergéncia Occitana
Inauguracion de l’exposicion
www.ostaldoccitania.net
del 6 al 8 de novembre
Dimenjada
Sala de las fèstas
21h
Serada de danças tradicionalas
amb scèna dubèrta
Ostal de las Associacions, Sala
Jeanne Cabrol
14h30
« Joan Bodon (1920/1975) una
vida, una òbra »
Lo quaranten anniversari de la
mòrt del grand escrivan occitan
(lengadocian) es l’escasença de
tornar descobrir una òbra rica e
Danças
complèxa.
Carmauç,
Imagine Carmaux, demostracion Dintrada liura e a gràtis.
de danças tradicionalas
Centre Occitan del País Castrés
Iniciacion a la lenga occitana
Carbona
Senta Crotz
Convergéncia Occitana
www.ostaldoccitania.net
13 de novembre
Rescontre musicians dançaires
N°28 – Ivèrn 2015
Caors
Sala de las fèstas de Begós
Concèrt sul tèma de la cançon
occitana de las annadas 70 et 80
pel grop « cançons d’Oc » puèi bal
occitan
Participacion liura
Cercle occitan de Begós Caors
joel.bley@neuf.fr
15 de novembre
Salon de la BD
Canhac
Salon de la Benda Dessenhada de
Canhac de las Minas
ADOC Tarn 05 63 53 30 41
& Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
del 17 al 28 de novembre
Exposicion
Pàmias,
Festenal occitan, Mediatèca
Exposicion de las òbras del
concors-fòto sul tèma de « Torres
e campanals d’Occitània ».
Festenal Occitan de Pàmias, 05 61
69 60 96 ostaloc09@club-internet.fr
�19 de novembre
Light painting
Tolosa
Ostal d’Occitània
18h30
Light painting : s’agís de pintrar
amb le lum, e en musica. Dos
artistas son aquí. Un amb le
videoprojector, es aquel que pintra
amb son rai de lum ; l’autre que
l’acompanha en musica amb sos
instruments e sos enregistraments.
cançons, d’amistat amb lo Florent
22 de novembre
Mercadièr
Projeccion, conte
Entresenhas e reservacions
06 27 33 06 01
Pàmias
Ofici de Torisme de Castras
05 63 62 63 62.
23 de novembre
Cantèras
Autonada
Sala del Centre Associatiu
18h
Festenal Occitan de Pàmias, Jòc
del Malh
14h30 : projeccion del filme de
Visita comentada
Philippe Carrèze « Malatèrra »
Castras
gratuit
15h
Dins l’encastre de « Histoires de 17h : Jean-Jacques Delpoux,
l’histoire », l’Ofici de Torisme de Contes en occitan, 8 € (redusit :
Castras, en partenariat amb lo 5 €, -12 ans : gratuit)
Centre Occitan del País Castrés, Festenal Occitan de Pàmias
programa una visita comentada 05 61 69 60 96
Ariana / regards persans
en francés, a pè, a la descobèrta ostaloc09@club-internet.fr
de Castras, a l’entorn de la nòstra
20 de novembre
cultura e del nòstre patrimòni, lo Taulièrs de libres
Teatre
dissabte 21 de novembre de 15h Castras
Pàmias
fins a 17h. Animacions amb los Taulièrs de libres
Festenal Occitan, Jòc del Malh
dançaires del Centre Occitan del Taulièr de libres per la Fèsta del
21h
Teatre en òc : « La gata de País Castrés e los escolans en musica libre a Sorese.
la barona » per la tropa Les tradicionala del Conservatòri de Centre Occitan del País Castrés
Musica e de Dança de Castras.
Galejaires.
05 63 72 40 61 - azalais@wanadoo.fr
Participacion liura
Entre-senhas e inscripcions :
Festenal Occitan de Pàmias,
05 61 69 60 96 ostaloc09@clubinternet.fr
21 e 22 de novembre
Dimenjada
Carbona
Carbona
Albi
Sala de las fèstas
Autonada (Bal trad)
Castanha e Vinovèl
ADOC Tarn 05 63 53 30 41
Jornada
Filme
Jornadas de L’Arraset
Festenal Occitan, Mediatèca e Jòc
del Malh
10h : petit-dejunar literari :
« D’escrivans occitans ariegeses
e la granda guèrra (1914 - 1918) »,
gratuit.
14h30 - 17h : jòcs en òc, gratuit
17h : remesa dels prèmis del
concors-fòto
Jòc del Malh
18h30 : inauguracion del Festenal.
19h30 : repais del país 20 €
21h30 : concèrt-bal occitan
animat pel grop « La Nilha ».
Repais + bal 20 € (aderents 15 €,
-12ans 5 €) ; bal sol 8 € (aderents
5 €, -12ans gratuit)
Sala Arcé
20h30
Rochegude, mémoire d’une ville de
B. Granier, Acia 81
Lo Grifol
Dimenjada sul tèma de « La gara »
L’Arraset
Ostal de la cultura
Jornadas de L’Arraset « Las
identitats comunalas o cossí vilatges
e vilas del monde se reinventon »,
conferéncias, forum, filme, concèrt
amb Mossu T e lei Jovents.
Dintrada liura e gratuita al forum
- Repais : 15 € (reservar)
Cal reservar pel concèrt 20 € (15 €
abonats del Trait d’Union)
Ostal de la Cultura
06 82 49 12 04 (jornada)
05 63 20 72 34 (serada)
adaziron@wanadoo.fr
21 de novembre
Cabaret
Serada cabaret a l’entorn d’un
repais de contes, d’istòrias, de
Pàmias
Festenal Occitan de Pàmias
05 61 69 60 96
ostaloc09@club-internet.fr
N°28 – Ivèrn 2015
Cercle Occitan de Carbona
amb 05 61 87 08 27
26 de novembre
Albi
Centre Cultural Occitan d’Albigés
05 63 46 21 43
Conferéncia
Tolosa
Ostal d’Occitània
18h30
Conferéncias Slow Food
- Mirelha Braç : presentarà son
libre « Afogassets e trufariás ».
- Manjar suau : sus la diversitat de la
cosina occitana, çò que nos an menat
les autres pòbles, la dubèrtura a las
autras culturas. Talhièr degustacion
Slow Food
e Convergéncia Occitana
www.ostaldoccitania.net
27
�27 de novembre
Talhièr de danças
Carbona
Sala Laveran
20h30 mainatges
21h15 adultes
Cercle Occitan de Carbona
05 61 87 08 27.
28 e 29 de novembre
Rescontres Italo/Occitans
Revèl & Puèg Laurenç
L’occitan es una lenga romanica
coma
l’espanhòl,
l’italian,
lo portugués o lo francés.
Fòrça familhas italianas an
immigrat dins lo Tarn, e son
particularament
implantadas
dins lo País de Cocanha e dins
lo Lauragués. Emai, lo Centre
Occitan del País Castrés faguèt ja
una animacion amb l’associacion
castresa Colori d’Italia, e tanben
una de la nòstra sòci tesquèt de
ligams amb un grop calabrés.
Aital, es vengut l’idèa al Centre
Occitan del País Castrés de far de
Rescontres Italo/ Occitans.
Lo dissabte 28 de novembre :
A Revèl :
• 10h/12h : passa-carrièra en
musica dins lo centre de la ciutat
e animacions del mercat, amb lo
grop Totarella. Aperitiu ofèrt per
la comuna.
A Puèglaurenç :
• 16h/18h : Estagis de danças
(tarentèla), de cants e d’acordeon,
amb Totarella.
• 18h30 : Albada dabans los
cafès (passa-carrièra de la sala
de las fèstas fins a la halle aux
grains). Aperitiu dinnadís ofèrt
per la comuna e lo Comitat
d’afrairament Amitiés Mulazzo.
• 21h : Balèti occitano-calabrés
amb los gropes Los d’Endacòm e
Totarella.
Lo dimenge 29 de novembre a
Puèglaurenç :
• 15h/17h : Conferéncia-diaporama
« L’immigration italienne en
Occitanie », amb François
Cipollone, istorian e president de
28
l’associacion Colori d’Italia.
• 17h : Concèrt de la Cantoria de
Colori d’Italia, qu’interpretarà de
cants ligats a l’immigracion.
• 18h : Aperitiu ofèrt per la
comuna.
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61 - azalais@wanadoo.fr
28 de novembre
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61 - azalais@wanadoo.fr
Parladissas
Carbona
Centre associatiu
12h
Repais partejat en parlant occitan)
Cercle Occitan de Carbona
05 61 87 08 27.
Concèrt
Carcassona
Le Viguier
Concèrt Les Ramoneurs
Menhir e Goulamas’K
estudiants, caumaires, sòcis IEO)
de
http ://www.11bouge.com
DECEMBRE
1èr de decembre
Serada
del 7 de decembre 2015
al 10 de genièr de 2016
Exposicion
Tolosa,
Ostal d’Occitània
Exposicion d’Abizanda, pintre
Carcassonés
Dissabte 12/12/2015 entà 14h :
inauguracion de l’exposicion
Abizanda
Convergéncia Occitana
www.ostaldoccitania.net
Restaurant le St James
20h30
9 de decembre
Serada amb ARPO « Marcela Concèrt
Delpastre »
Albi
CCOA, Auditorium
Le talhièr cant presenta « Los
3 de decembre
nadalets de Joan Clavèl »
Concèrt
Tolosa
Ostal d’Occitània
18h30
Concèrt de Xavièr Vidal –
Publicacion de La Granja (Òlt)
– Pichona conferéncia sus la
musica tradicionala illustrada
per de presentacions musicalas
– Diaporama de 15mn sus las
musicas d’ Òlt.
AMTET
(Associacions
dels
Musicians Tradicionals Estudiants
de Tolosa)
www.ostaldoccitania.net
5 de decembre
Estagi de danças
Castras
Centre de Lésers de Lambèrt
14h - 17h
Estagi de danças, amb Jeannette
Contié, que vos permetrà de
descobrir las danças del Berrí
Tarifa : 8 € e 5 € (escolars,
N°28 – Ivèrn 2015
Centre Cultural Occitan d’Albigés
05 63 46 21 43
Nadalet
Avinhon
Catedrala
Nadalet dich « de Nòstra Dama
dels Doms »
10 de decembre
Filme
Tolosa
Ostal d’Occitània
16h
Filme « Piroulet » (5 €)
País de Catinou e Jacouti
www.ostaldoccitania.net
11 de decembre
Concèrt
Morlhon
Glèisa
20h30
A la glèisa de Morlhon al pè de
�Vilafranca : 4 Coralas Occitanas.
La corala del Cercle Occitan de
Carmauç, lo Talhièr de cants de
Renat Juriè,la Korala Paisana
(LKP) ,e, sèm dins l’espèra mas
segurament una corala que vendrà
de Marcilhac : lo Còr de la vinha.
L’entrada serà a gratis
IEO Vilafrancat
Rescontre musicians dançaires
Latrapa
practica ! Ambe tanben qualques
amics de Marcel Amont, e d’autres
artistas : Claudi Marti e Felip
Abizanda, Jean Lassalle (que deu
confirmar), Les Mâles au Chœur,
Riga-Raga (Claude Sicre, Xavier
Vidal... e tota la banda), Test e
Christian Almerge... e d’autres
encara, e en mai d’aquò qualques
vertadièras suspresas...
Convergéncia Occitana
www.ostaldoccitania.net
Glèisa de Rosièiras.
20h30
Le talhièr de cants presenta
Nadalets
Centre Cultural Occitan d’Albigés
05 63 46 21 43
18 de decembre
Concèrt
Albi
Grand teatre
20h30 Cantem Nadal
www.sn-albi.fr/spectacle.php ?id_
spectacle=317
Sala de las fèstas
21h
14 de décembre
Serada de danças tradicionalas Cantèra
Centre Cultural Occitan d’Albigés
amb scèna dubèrta
Carbona
05 63 46 21 43, Còla Tarnesa,
Cercle Occitan de Carbona
Centre Associatiu
Scèna Nacionala Albi,
18h
05 61 87 08 27
Entresenhas e locacions
Cantèras, talhièr de cants en 05 63 38 55 56
occitan
Nadalets
accueil@sn-albi.fr
Vilafranca de Roergue
Concèrt de Nadalets
Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
Cercle Occitan de Carbona
05 61 87 08 27
15 de decembre
Velhada de Nadal
31 de decembre
Repais-dançarèl
Castras
El Pargue
A l’escasença de Sant-Silvèstre tre
19h30, a la sala del restaurant del
Sala dels « Loustics »
Velhada de Nadal dins l’encastre Pargue de las mòstras (avenguda
de las animacions de Nadal : del Sidòbre a Castras).
Castras
Auditòri del Centre Nacional e cants(talhièr cant), lecturas e Centre Occitan del País Castrés 05
contes (talhièr lenga e cultura) e 63 72 40 61 - azalais@wanadoo.fr
Musèu Joan Jaurès,
per acabar los tretze dessèrts.
14h
(jos resèrva) Amb la preséncia de Velhada dubèrta a totes.
qualques escrivanas, vendràn nos Cercle Occitan I.E.O de Roerguepresentar aqueste obratge e nos Naut
faràn de lecturas d’extraches.
Dintrada liura e a gràtis.
Solenca
Contacte : Centre Occitan del 19h30
Tota la còla Lo Diari
País Castrés al 05 63 72 40 61 - Solenca (repais de Nadal) bòria de
Pratgraussals
azalais@wanadoo.fr
12 de decembre
Presentacion del libre « Escriches
de Femnas Tarnesas »
Participacion als Nadalets de
Canhac de las Minas
Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
e ADOC Tarn 05 63 53 30 41
Aniversari de l’Ostal d’Occitània,
Tolosa,
Espaliu
Centre Cultural Occitan d’Albigés
05 63 46 21 43
vos desira
de bonas fèstas !
17 de decembre
Concèrt
Albi
Ronel
14h30
Ronel Le talhièr de cants presenta
Nadalets
Ostal d’Occitània
a partir de 14h
Centre Cultural Occitan d’Albigés
Invitat d’onor : Marcel Amont
05 63 46 21 43
Aquí un bearnés, filh de pastres,
qu’es totjorn en forma, que coneis Concèrt
la cançon (gascona) emai que la Albi
N°28 – Ivèrn 2015
Rendètz-vos en 2016
per
totjorn mai d’actualitat
e de cultura, en occitan !
29
�Infos practicas
Contactes de las seccions de l’IEO MP
ARIÈJA
Seccion departamentala
& Cercle Occitan de Pàmias
Prospèr Estieu
Espaci occitan
11 carr. Henri Fabre
09100 Pàmias
05 61 69 60 96
ieo09@ieo-oc.org
ieo-arieja09.blog4ever.org
Cercle local de Foish
Foyer Léo Lagrange,
16 rue Noël-Pierre Vidal,
09000 Foix
cercleoc.dany@orange.fr
Cercle occitan deth Coserans
Bibliotèca municipala,
Castèl dels viscomtes del Coserans
09 200 Sent-Guironç
claudine.rivere-souilla@orange.fr
biblio.jeune@ville-st.girons.fr
AVAIRON
Seccion departamentala
e
Centre Cultural Occitan de
Roèrgue
Ostal del patrimòni
Place Foch
12000 Rodés
Cercle local de Legavin
Ostau de la Sava al Toish :
96 avenue de Gascogne,
31490 Leguevin
05 63 79 06 67
ieo81@ieo-oc.org
Bolègatoish
Tournefeuille
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
05 61 86 70 20
ostausavatoch@orange.fr
jm.leclercq3@wanadoo.fr
GÈRS
Seccion departamentala
09 54 10 11 41
ieodugers@gmail.com
Associacion Alavetz
Preishac d’Ador
06 18 34 36 52
asso.alavetz@gmail.com
Carnaval Gascon
L’Isla de Baish
carnavalgascon@orange.fr
La Hoa d’Astarac
Los Moreus,
32140 Sant Blancat
06 21 75 33 81
lahoadastarac@gmail.com
ÒLT
05 65 68 18 75
contact@ccor.eu
Seccion departamentala
Cercle local d’Espalion
Los barjacaires
gerard.ferrand4@wanadoo.fr
Cercle occitan del vilafrancat
jaconet.oc@wanadoo.fr
GARONA-NAUTA
Seccion departamentala
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat,
31000 Toulouse
05 61 11 24 87
ieo31@ieo31.com
Cercle occitan de Carbona
Hôtel de Ville,
Placa Jules Ferry,
05 61 87 08 27
michel.pezeo456@orange.fr
30
ieo46@ieo-oc.org
maxime.souriat@orange.fr
PIRENÈUS-NAUTS
Nosauts de Bigòrra
Mairie,
65350 Bouilh-Péreuilh
05 62 93 04 65
ieo65@ieo-oc.org
Aigaberdenc
1 car. Sant-Orens
65400 Argelers-Gasòts
aigaberdenc.over-blog.com/
TARN
Seccion departamentala
3 rue de la Torque,
81120 Réalmont
N°28 – Ivèrn 2015
Centre Cultural Occitan
d’Albigés
28, carrièra Rochegude,
81000 Albi
Centre Occitan del País Castrés
Azalais,
6 rue du Consulat,
81100 Castres
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
ADOC Tarn
« Lo Grifol »
3, Carrièra Perròtin
81 000 ALBI
05 63 53 30 41
chaucos2@orange.fr
http : //adoctarn.free.fr/
Cercle Occitan de Carmauç
Maison de la citoyenneté
26 avenue Bouloc Torcatis,
81400 Carmaux
cocsegala@gmail.com
TARN E GARONA
Seccion departamentala
307 avenguda de Montech,
82000 Montauban
05 63 03 48 70
ieo82@ieo-oc.org
IEO
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
05 34 44 97 11
direccion@ieo-oc.org
www.ieo-oc.org
IEO MIEIDIA PIRENEAS
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
09 62 56 09 91
ieom-pireneus@ieo-oc.org
�Sites internet
LoDiari: www.lodiari.com – noscontactar@lodiari.com
IEO 09
ieo-arieja09.blog4ever.org
IEO d’Òlt
www.ieo-olt.org
IEO 12
www.ieo12.org
Aigaberdenc
aigaberdenc.over-blog.com
IEO 31
www.ieo31.com
Tramontana
www.re-tramontana.org
Ostal d’Occitània
www.ostaldoccitania.net
Oralitat de Gasconha
www.oralitatdegasconha.net
Centre Cultural Occitan de
Roergue
www.ccor.eu
IEO 81
www.ieo-tarn.org
IEO 32
institut-estudis-occitan32.jimdo.com
Ràdio
Ràdio País
« Lo Diari » sus Ràdio País, diluns
a 11h00 e lo dimars a 17h00, lo dimècres 10h15 e lo dissabte 16h00.
www.radiopais.fr
IEO Arièja
sus « Radio Transparence Foix »,
« De còr e d’òc »,
cronicas quotidianas cortas,
difusadas tres còps per dia :
8h20, 18h50, lo dissabte a 14h e lo dimenge a 11h.
www.radio-transparence.org
Cercle occitan deth Coserans
Radio Couserans,
le dimars de 18 a 19 oras :
Erà votz dera montanha,
www.radiocouserans.com
IEO Avairon
Centre Cultural Occitan
d’Albigés
www.centre-occitan-rochegude.org
Centre Cultural Occitan del
Roèrgue
www.ccor.eu
IEO Lengadòc
www.ieo-legadoc.org
Aprenem l’occitan
www.aprenemloccitan.free.fr
Lo servici de l’emplec
www.emplec.com
Labèl òc per l’occitan
www.occitan-oc.org
Las Paginas Occitanas
www.paginas-occitanas.com
sus « radio de la Save », Occitània, - « Setman’òc »
emission mesadièra, 4 còps per mes. a 8h30 e lo repic a 15h30 ;
- « Bal Occitan » :
Centre Cultural Occitan de dimars a 10h30, e represa a 17h, diRoergue
jòus 19h30, dissabte 20h,
Participacion a las emissions occita- - « Tròç de Lenga » :
nas de Radio Totem :
diluns, dimècres, divendres a 9h,
D’aicí d’ailà, cada dimenge a 8h.
e dimars, dijòus, dissabte a 14h oras,
www.radio-totem.net
dimenge a 9 oras, 12h30, e 16 h30 ;
- « Un còp parlèron » :
Cercle occitan deu vilafrancat Los dimècres 10h30 e divendres
Las passejadas occitanas de CFM, cada 19h30 ;
dijaus e dimenge (lhevat a l’estiu).
- « Dans l’air du Temps » :
Los dimars 11h, divendres 14h, e diCercle local de Carbona
menge 7h30.
sus « Radio Galaxie »,
www.radioalbiges@wanadoo.fr
tota l’actualitat institucionala e tota
l’actualitat culturala cada dissabte a IEO Tarn e Garona, Asso.
Antonin Perbòsc
10h00, e redifusion cada dimècres.
www.radiogalaxie31.com
CFM Radio, 90.7
- Toponymie, P. Burgan, lo diluns a 17h
Nosauts de Bigòrra
- Un bocin mai, E. Isopet, divendres a
« Un bigordan e un biarnés » sus Rà- 13h e dissabte a 17h, 30min
dio País Lo dissabte e lo dimenge a cfmradio.fr
10h30.
RTR (Ràdio Temps Rodés),
www.radiopais.fr
107 FM cada dimars a 11h15 ;
15h15 ; 17h15 e 20h15
Lo dimars a 9h15 : « La sabor de la len- Centre Cultural Occitan
ga » : presentacion d’òbras e d’autors. d’Albigés
www.radiotemps.com
Participacion a las emissions seguenCercle local de Legavin
tas de« Ràdio Albigés » :
N°28 – Ivèrn 2015
Associacion Alavetz
Ràdio Gasconha, l’associacion assegura lo foncionament de la web-ràdio.
wwwradiogasconha.fr
31
��
https://occitanica.eu/files/original/fbaf27bad6f0b5fcb7ba1ae4d70babef.jpg
557bedc3c62a2e9ecd3a5d0ede28a2d4
https://occitanica.eu/files/original/868c40982ddaa0ad7b81019938d24712.jpg
7648b0b87bdcfc0e57b5332024996025
https://occitanica.eu/files/original/5c305bd708bb4e115983db17d43d3685.jpg
897e6664f9d7b26536027ba1c72f0454
https://occitanica.eu/files/original/8268a9cf7566580a0a6ca3dc71414b57.jpg
bb3a2e3bbc88c399b907c0560282ad9f
https://occitanica.eu/files/original/cf81310355f928499610b50944bf0db3.jpg
94faf6ecc34c50538db68a99150f7bc5
https://occitanica.eu/files/original/b696e50ca208300d986a07423241304e.jpg
dcb982530d7eb84514a8f57cd92986d3
https://occitanica.eu/files/original/c66370d70e60bcc23e07e29f7373fda6.jpg
5995217bbdc649eaa98bc1611d86101a
https://occitanica.eu/files/original/366d6a525c070110626ec1d92c39cb55.jpg
4d993d28fe3afc18c99f3f45c5f24d56
https://occitanica.eu/files/original/8d7b2b46917996f4d8ee049bf1e5b2ab.jpg
d1e26f2b65878fa2c8e2e8646c2376e4
https://occitanica.eu/files/original/e319d7dc973afeff3fa9c4b4c61f30d9.jpg
f61fa150cb66ca3b1a04995ea6c375be
https://occitanica.eu/files/original/a7071e50bba35fc7844c27b3fc44ae08.jpg
b059562ec432b1b9cabba2dab3a8740a
https://occitanica.eu/files/original/70a5be10ed182f288ec6b7750e775fb6.jpg
ea7af54c4e3b6a477262245c6b860b4f
https://occitanica.eu/files/original/539f88869e96b3278efad75e90559746.jpg
e89486d90bbf6fc58adba78f07fbc7e8
https://occitanica.eu/files/original/81909813211e2bcc3126f72c65da4926.jpg
725d91d3df8a5c1036025fb4c3f20a66
https://occitanica.eu/files/original/329e3d2442d27f538265149a3760c872.jpg
f1191958fce5e7ea619dbd3a94655a28
https://occitanica.eu/files/original/6495dd5de2878a31184f1bfc90c3f888.jpg
d4777c5d279e3662ea5abdd5750ac593
https://occitanica.eu/files/original/a199fd5f30ba77e6ba5324dd7853f61f.jpg
8bb2d076536b751db2d312617dff51ce
https://occitanica.eu/files/original/885221dcdd1abe36e391f5f1506f9c14.jpg
ec05083091164186a04ff94a986e0f16
https://occitanica.eu/files/original/8ac1221f034eae585af95e52a9fc0dbf.jpg
eba6f613bb7f5d29e3cdc560c28e53b7
https://occitanica.eu/files/original/01f1af6fd605958d9286fb49456d5898.jpg
6cf54cb268ae6a3d757c9aeed4b8b231
https://occitanica.eu/files/original/3ef07b166a6ab2a9ceb217a7830911cf.jpg
5b04eefb57b30e32de529b733faaf1e4
https://occitanica.eu/files/original/420e870d68e6c3fccb5d82151338d486.jpg
28f581e4f38df9be36908eb6c6c9e059
https://occitanica.eu/files/original/d647dc562bce10a825cf4b351f377d7d.jpg
9daace5ab77928efa726a0f6c1952dc3
https://occitanica.eu/files/original/100377bb1b61f86072d389784a4eb547.jpg
13cb7b2d27f024ee0b8a8c83f1413575
https://occitanica.eu/files/original/2800e1effba4d8e290bde0f2b369652e.jpg
78b8184b9b57efa37c4c8c43b74a76aa
https://occitanica.eu/files/original/c8f353819d618f95110d15d7b7ba249f.jpg
5dd959a6d54c1a50aa75192f544862c1
https://occitanica.eu/files/original/d0071d757f8ebe4d372c7da2bc2ec1f0.jpg
87e4989ee8a1cd5492644c7f25cce43b
https://occitanica.eu/files/original/d28d99963e3ead04e8095de449c2771c.jpg
256810891a548c5db6ba89ace39680ab
https://occitanica.eu/files/original/224cf2133f56e0bffbfa8899b70736a1.jpg
8516ae2eade775e0609baa685ac76cff
https://occitanica.eu/files/original/cc4ffed7b180d473c8ebac1c801369b2.jpg
bc085f8c69c87cf0e1c2440d34e0062b
https://occitanica.eu/files/original/8a71d789ea81197e241b7fcd5fa00d15.jpg
e72a7997c6a10da1b5210ce7cac70c1f
https://occitanica.eu/files/original/4b9b84b6e2c68d88dc2f5e4227f61cc1.jpg
0dbc58ef0aa4536cf3b80d53c11f0cba
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
IEO Midi-Pyrénées
Description
An account of the resource
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Midi-Pyrénées
Variante Idiomatique
Languedocien
Gascon
Graphie
Graphie classique / Grafia classica
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4323" target="_self">Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus</a>
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/12617
2015-11-n028_Lo-Diari
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
20..
Language
A language of the resource
oci
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 PDF (31 p.)
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/60673306a212ed1a69278f416be64c73.jpg
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;"><em>Lo Diari</em> contient des articles sur les événements passés ou à venir, des comptes rendus scientifiques, l’annonce des prochaines parutions, des entretiens avec les acteurs majeurs du monde culturel occitan et un agenda culturel.</div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Institut d'estudis occitans (Miègjorn-Pirinèus)
Pugin, Sebastian
Carrère, Sivan
Molin, Pierre
Taiac, Miquèl
Chapduelh, Cecila
Taupiac, Jacme (1939-....)
Hagège, Aldric
Pouvillon, Hervé
Source
A related resource from which the described resource is derived
Institut d'estudis occitans (Miègjorn-Pirinèus), 2015-11-n028_Lo-Diari
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015
Rights
Information about rights held in and over the resource
© Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Title
A name given to the resource
Lo diari de l'IEO MP. - 2015, N°028 (Novembre-Decembre)
Subject
The topic of the resource
Noëls occitans -- Histoire et critique
Théâtre pastoral occitan
Privat, Jaumes
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus. - 2015, N°028 (Novembre-Decembre)
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
Lo Diari IEO MP
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Gaston Fèbus = Gaston Fébus
Nadalets
Pastorala = Pastorale
-
https://occitanica.eu/files/original/b6c69cc2f6aa02655b5e807f17b3cb34.jpg
cea8d3e52674093c87d046819cbcc088
https://occitanica.eu/files/original/4a5e72c2edd04a2d0d8b8ccddaa1eef7.xml
676e62a943b822bbc8ccb865df080301
https://occitanica.eu/files/original/b1d2a77e1b59012c30b06aad179f40d5.pdf
640a781cfe601e01c8a8a2ccb085216a
PDF Text
Text
L
o diari
de l’IEO MP
DUAS NOVÈLAS RUBRICAS !
Per encara mai de contengut
EVENIMENT
L’Occitanada de Carbona torna
Numerò 21 - Prima de 2014
�La letra del director
Somari
« A la prima tot que renaveish »
nòvas
3
En aqueth moment tan complèxe per la lenga, aqueth numero de « Lo Diari » que pòt
semblar un senhalòt d’esper.
« Lo Diari » aqueste, que v’arresèrva per la
prima un numerò qu’arrepresenta, a de bonas, l’accion de l’IEO en Meidia-Pirenèus.
A la grana question, qu’ei aquò l’IEO en
Meidia-Pireneas ? Qu’ei enveja d’arrespóner,
que son associacions (de basa) e personas
qui hèn : qui hèn per l’occitan, qui hèn entà
parlar e qui hèn dens la lenga. Vist atau, los
nivèus superiors de l’IEO que deven estar
vists coma los nivèus facilitators de l’accion
de la basa e arrepresentatius d’aquera basa.
L’accion de las nostas associacions que deven
estar encoratjadas, per’mor que se’n vau la
pèna. En efèit, aquera accion qu’ei tostemps
mes importanta (encara mes de 80 eveniments a l’agenda) e mes variadas. Que tòca
tostemps mes de monde (960 aderents 2013).
Alavetz, entà hèr-s l’arrebat vertadèr
d’aquera accion lo noste jornau qu’a a evoluar. D’ara enlà, que trobaratz duas navèras
arrubricas. Ua arrubrica « vita de las associacions » (ua associacion que’vs prespausarà
en occitan quauquarren arrepresentatiu de
ua de las suas activitats regularas) e ua arrubrica « rendut-compte » (un aderent que’ns
presentarà un article relatiu a un tribalh de
recèrca o a la sua vision critica d’un libe, d’un
espectacle occitan o d’un eveniment occitan).
Atau, aqueth còp, entà començar dab aqueste
navèth format, que poderatz gaudir de : la
recèpta de las micas rotladas deu Cercle de
edicions
7
eveniment
8
servici de l’emplec
10
vita de las associacions 12
renduts-comptes
13
lenga
20
agenda
21
contactes
26
mèdias
27
Lavercantière, la seguida deu rendut-compte
deu collòqui d’Albi per M. Tayac e d’un rendut-compte de F. Bernissan sus eth denombrament deus locutors de l’occitan.
Sebastian Pugin
Cap-redactor : Sebastian Pugin
Maqueta : Ivanna Jeune
Fòto de cubèrta : Aldric Hagège
2
Lo diari de l’IEO MP n°21
�nòvas
Camins de guerra
A
quel que seriá lo traductor del Novel Testament, dels Salmes e de
l’incomparabla òbra sacerdotala Òme de Diu
donèt antanben las versions occitanas de
Romeo e Julieta e dels Contes de la Vièlha
França que non coneisson enquèra duèi cap
d’egal dins justessa dels mòts e dels sons.
Mas avant d’escriure aquela lenga prestida
de lum, Juli Cubainas fèt la Granda Guèrra
e per ne pèrdre pas la memòria ne consignèt sos sovenirs dins sos carnets de guèrra.
Camins de guèrra es lo nom d’aquela òbra,
escleta, justa mirada sus la pena e l’orror
d’aquelas annadas, justa paraula d’un òme
que tot donat a Diu n’èra a pas mens de carn
e d’òsses per sentir tot lo malcòr e lo desan
d’una umanitat que cujèt se pèrdre de voler
s’afrontar totjorn mai.
De vertat Juli Cubainas d’a Sant Alari de
l’Albenca es un òme coma totses amb una
paraula fòra nòrma : nos a volgut daissar sos
escriches que l’IEO d’Òlt plan simplament se
prepausa d’editar per tal donar un bocin mai
de saba e de còr a las letras d’òc.
« Ibos en Bigorre, Entre mutations
et mythes », un succès deus bèths
L
o divés 31 de gèr a Ibòs que’s tengó a la
sala Comet la presentacion deu darrèr
filme de Nosauts de Bigòrra : « Ibos en Bigorre entre mutation et mythe ».
Aquera permèra projeccion qu’estè un succès popular, entre 400 e 500 personas que
assistèn ad aquera serada. Au programa :
la projeccion deu filme, un temps de debat
e questions, e per segur, un petit veire de
l’amistat.
Entà realisar aqueste film, Fabrici Bernissan
qu’estè assisitit d’un grope de pilotatge de
la memòria de la comuna e de Jean Salles (lo
President deths Plantagulhas, organisator
de la Hesteyade de Bigòrra).
Lo filme « Ibos en Bigorre », comandat per
la comuna, qu’ei basat sus un collectatge de
mes d’ua annada qui permetescó a Fabrice
Bernissan d’arrecuélher anecdòtas, mites,
Lo diari de l’IEO MP n°21
legendas e reflexions ligadas a las mutacions deu villatge, e, a còps, de la societat.
Pendent quasi ua òra e lo mes sovent en
occitan, los actors, 36 abitants deu vilatge
qu’evocan l’istòria deu vilatge, lo sué present e lo sué avier…
Lo filme qu’estè unanimament apreciat e la
horrèra deus abitants deu vilatge que se’n
tornèn satisfèits.
Per pròva, 200 DVD qu’estón venuts tanlèu
aquera serada de presentacion.
Se, vos tanben, e voletz crompar aqueste
filme, n’esitetz pas a contactar Nosauts de
Bigòrra.
DVD « Ibos en Bigòrre »
15 €, 55 minutas.
Sostitolatge : francés e occitan-gascon
Contacte : 05.62.93.04.65
Ieo65@wanadoo.fr
3
�nòvas
La « prima occitana » a La Baraca :
tornarà lo printemps !
A
quò fa qualques annadas que l’IEO 12
organiza de primas occitanas, a Rodés,
Luc-La Primauba, Olemps, Santa Radegonda, Sebasac. Ongan : la Baraca del Fraisse
(Baraqueville), Manhac Moirasés.
Pendent un mes, just abans la prima,
l’objectiu es de far grelhar las raices occitanas del país. Coma ditz en francés lo personatge de Farrebique : « Que tu es bête, ça
revient toujours le printemps ! »
La prima de la lenga, aquò’s plan segur una
mesada d’animacions (espectacles, musica,
lecturas, exposicions, escambis...). E benlèu
mai qu’aquò : un èime, un esperit. Bufar sus
las brasas amagadas del recaliu, reviscolar
4
se i a besonh de reviscolar, prene consciéncia, far descobrir lenga e cultura occitanas.
Amassa.
Es a dire amb las comunas, amb las associacions localas que vòlon participar, amb
– e aquò’s important – los joves e los mens
joves, totas las generacions ensemble... En
partenariat amb la mission departamentala
de la cultura d’Avairon.
Aital far la demostracion de la dignitat e de
la vitalitat de la lenga nòstra e de la cultura
nòstra, una cultura enrasigada e a l’encòp
plan modèrna.
E, plan segur, tornarà la prima...
Lo diari de l’IEO MP n°21
�nòvas
D’occitan pel camin
d’interpretacion patrimoniala del
País dels Pirenèus Catars
L
e País dels Pirenèus Catars qu’obtenguèc
fin de 2008, del Ministèri de la Cultura
e de la Comunicacion, le labèl País d’art e
d’istòria a per objectius màgers de fèr conéisher e de valorizar le sieu patrimòni. Es atal
que, per ac fèr descobrir o melhor conéisher,
tant al monde de l’endreit coma a aquelis
que s’i venon passejar, fusquèc imaginat un
camin d’interpretacion patrimoniala.
Començat en 2011, le projècte prenguèc
forma dins mès de cent panèls (almens un
per caduna de las 56 comunas del país)
qu’assabentan sus tres tematicas principalas : le païsatge, l’industria e le catarisme.
S’aquelis panèls son escrits en francés,
s’acompanhan d’un resumit dins tres lengas : l’occitan, l’espanhòl e l’anglés. E es al
servici lingüistic de l’Institut d’Estudis Occitans d’Arièja, que fusquèc fisada la version en lenga nòstra. Ja pensam – quitament
se le tèxt occitan es botat suls panèls amb las
lengas estrangièras...– qu’ac cal fèr sapier.
Qu’arriba sovent que, fòra de tota logica, se
parla del país e de la sieu vida en ignorant
del tot la sieu lenga prumièra !
Per ne sapier mès :
http://pyreneescathares.canalblog.com
http://patrimoine.midipyrenees.fr
http://www.an-patrimoine.org
Autras nòvas
Animacions sul legendari carcinòl
sicut. Aqueles establiments son las EHPAD
Del mes de febrièr al mes de mai, l’animator de Gordon, Caurs, Gramat, Limonha e Praisen lenga de l’IEO d’Òlt farà 5 animacions dins sac e mai lo foguièr lòtjament d’a Biars.
5 establiments de retirada de contes e racon- Aquelas animacions son dubèrtas a totes e
tes sul legendari carcinòl per acompanhar la per ne conéisser melhor las datas, podètz
circulacion de la mòstra facha pels servicis telefonar a l’animator referent de cada esetnologiques del Conselh General a-n aquel tructura.
Lo diari de l’IEO MP n°21
5
�nòvas
L’IEO d’Òlt organiza un concors
d’escritura joinessa !
E
s gratuït e tot lo monde i pòt participar.
Sufís de mandar la vòstra participacion
abans lo 1èr de setembre de 2014 en seguissent los critèris seguents :
- Los tèxtes devon èsser escrits en occitan, o
bilingue occitan-francés. Lo lengadocian es
aconselhat.
- Los tèxtes se devon adreçar a un lectorat
jove : de 3 a 16 ans, a la causida del participant.
- Lo format es liure : podètz escriure un roman, un conte, de teatre, de poësia, de novèlas… Lo tèma es liure tanben.
- Lo tèxte deu far al mens 50 paginas A4 en
Times New Roman, 12, interlinha 1,5 e margas de 2,5 cm. Per la poësia, lo minimum es
de 20 paginas. I a pas de maximum.
- Los tèxtes devon aver un títol mas pas èsser signats.
Tot aquò deu èsser mandat abans lo
1er de setembre per mail a l’adreça
concors.ieo46@gmail.com e per corrièr en cinc
exemplaris a :
IEO MP
Ostal d’Occitània
11, carrièra Malcosinat
31000 Tolosa
La jurada, compausada d’un editor e de
personas acostumadas al mitan occitan e literari, causirà los ganhants segon mantunes
critèris :
- Originalitat del tèma causit
- Narracion
- Respècte dels critèris
- Estíl de l’autor
- Lenga
I aurà tres prèmis : lo primièr serà la publiCada tèxte mandat deu èsser una òbra origi- cacion de l’òbra per l’IEO d’Òlt, lo 2nd una
nala escrita pel participant e pas jamai publi- inscripcion a un cors o un talhièr de causir
cada ni mai difusada, quitament sus internet. dins una seleccion e lo 3n qualques libres.
Podètz mandar mantunas participacions
s’aquò vos agrada.
Mai d’informacions a venir sul site de l’IEO
MP : www.ieomp.com
En mai del vòstre texte, vos cal mandar una
còpia de vòstra carta d’identitat e une fica
d’entressenhas signada amb lo vòstre nom,
adreça, numèro e mail, data de naissença,
trabalh, una autobiografia corteta, lo nombre de participacions mandadas amb lo títol, lo nombre de paginas, l’atge ciblat e una
pichona descripcion de cada tèxte.
Pels menors, cal tanben mandar una autorizacion dels parents.
6
Lo diari de l’IEO MP n°21
�edicions
Los vèrbs conjugats, 5e edicion
L
’IEO-Arièja torna editar pel cinquen còp Los vèrbs conjugats de Patrici Pojada. Serà
disponible a partir del mes d’abril a 9 €uros l’exemplar. De comandar a IEO-Arièja.
Espaci occitan
11, car. Enric Fabre
09100 Pàmias
ieo09@ieo-oc.org
Los vèrbs conjugats. Memento verbal de
l’occitan
« Qu’ei ua sintèsi doblaments engatjada de qui
mos auhreish uei – dab eth seriosèr e era competéncia de qui l’au se coneish – Patrici POJADA,
subera morfologia verbau occitana.
Engatjada bèth prumèr, per amor qu’ei eth desir
patriotic de veir a arrecaptar era lor autonomia
lingüistica peths occitans, toti parçans abarreja,
de qui a empent e portat aqueth estudi.
Mès engatjada tanben, per amor qu’aqueste arrehilh dera tèrra d’Arièja, a on lengadocian, catalan
e gascon e frairejan dempús tostemps, be sap que
non i pòt aver cap d’unitat vertadèra qu’ena diversitat.
Que’n sia frairauments arregraciat ! »
Patrici POJADA
LOS VÈRBS
CONJUGATS
Memento
verbal
de l’occitan
Cinquena edicion
Institut d’Estudis Occitans
Bernat ARROUS, professor d’occitan
Aquò’s la cinquena edicion d’aquela aisina que voldrián èsser Los vèrbs conjugats. Memento verbal de l’occitan dempuèi la primièra edicion, vint ans a. En mai dels paradigmas
complèts d’un centenat de vèrbs e dels quadres de las variantas regionalas, de nòtas donan
de precisions sus la conjugason de tal o tal vèrb. Atal, lo memento se pòt utilizar a dos
nivèls: lo primièr, en s’apiejant suls quadres, per trobar una informacion rapida a partir
dels modèls prepausats; lo segond en permetent de retrobar una forma mai locala e tanplan autentica de conjugason.
Lo diari de l’IEO MP n°21
7
�eveniment
L’Occitanada de
L
e Cercle Occitan de Carbona e
deu Volvestre organisa cada dus
ans le hestau de l’Occitanada de Carbona. A l’occasion d’aquera tresena
edicion tà le 28 de junh de 2014, le
COCeVo serà sus l’empont.
L’equipa de Michel Pezé es a preparar aquera jornada a l’entorn de la
cultura e de la lenga Occitana.
“Le CoceVo vos promet una jornada
rica de cultura Occitana”
Un programa que le COCeVo vau
hestiu e agradiu per totes les que
venguen participar a la hèsta.
Le hestau se debanerà coma tot còp
dins l’airau agradiu deu centre socioculturel deu Bòsc de Castra.
Programa
- Tanlèu 9 oras les estagis e la passejada botanica començan.
- Danças : sala de la « Gym » Bòsc
de Castra ambe Paulette Faucon
Claudine Labrande e Jean-Claude
Maurette. ! Portatz les cauçons de ritmica- (10 €)
- Musica : sala Laveran còsta la comuna. (10 €)
8
- Cants : sala Dupau còsta la comuna,
dab Eric Fraj. (5 €)
- Passejada botanica a broa de Garona
ont cadun pòt intervénguer e participar per un escambi sus las plantas :
coma se disiàn, en que servissiàn...
(Gratuit)
Se cau inscríver au COCeVo :
lagardemartine@hotmail.fr,
mgghirardo@orange.fr,
Michel.Peze@free.fr
L’ensemble deus estagis serviràn
ende animar l’aperitiu de fin de jornada devath la hala deu centre vila.
Un aperitiu ofèrt per le COCeVo !
A 11 oras e mieja un passa carrèras
se harà per la vila, les comerçants son
sollicitats per apolidar las botigas a las
colors Occitanas, le COCeVo les ajuda
dab les drapets, camisets, afichas...
La preséncia deus Gigants de la Calandreta de Murèth es esperada,
seràn acompanhats deus musicaires
deu COMDT.
Un repaus plan meritat permeterà de
reprénguer vam a l’entorn d’un repaish conviviau.
Le vrèspe, tot es gratuit, les mainatges auràn jòcs tradicionaus gratuits a
lor portada.
Un debat : « Quina plaça per la lenga occitana ? » menat per Eric Fraj e
Jaume Albarède, ont cadun poirà intervénguer, pausar questions…
Lo diari de l’IEO MP n°21
�eveniment
Carbona torna !
E les contes per totes en seguida nos
menaràn de cap l’ora de la demonstracion de las danças des mainatges.
Le monde se recamparàn devath la
hala deu mielh de la vila endé prénguer l’aperitiu animat. Le COCeVo vos
acuelherà dab un véser de l’amistat.
Serà l’ocasion de véser tot çò que s’es
hèit aus estagis pendent la jornada.
Le sopar se harà au Bòsc de Castra
ende una pausa plan ganhada. Inscripcion obligatòria avants le 23 de
junh : 06 23 14 61 20
E apèi devès las 9 oras le grand bal
de la nèit començarà, animat ambe
Lo diari de l’IEO MP n°21
Castanhas e Vinovèl e Folc e Pic entà
s’acabar de cap a 3 oras. (10 €)
Prètz-hèit : disnar + sopar + bal deu
ser 35 €
Informacions : 05 61 97 35 04 o
05 61 87 08 27
Le CoceVo vos promet una jornada
rica de cultura Occitana e benlèu las
camas cançadas ? Aquò rai, manquetz pas l’Occitanada de Carbona le I a dos ans, los gigants de
28 de junh de 2014 tre 9 oras !
la Calandreta de Murèth
avián dançat jos la hala de
Gisèla Lafargue Carbona...
9
�servici de l’emplec
Contacte :
Servici de l’Emplec
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
09-62-56-09-91 / 06-82-23-44-55
ieom-pireneus@ieo-oc.org
Lo « Servici de l’Emplec » qu’ei un projècte de l’IEO que’s fixa l’objectiu de
participar a l’integracion de l’occitan dens l’economia en tot favorizar l’encontre
de l’aufèrta e de la demanda d’emplec en « occitan ».
Entà facilitar la visibilitat de las aufèrtas d’emplec en occitan, lo « Servici de
l’Emplec » que vos prepausa de centralizar e de difusar aqueras aufèrtas.
Alavetz, se las vòstas estructuras desiran recrutar un navèth emplegat, n’esitetz
pas a nos contactar entà hèr passar las vòstas aufèrtas peu noste site.
Que trobaratz çai-devath la lista de las aufèrtas d’emplec en Meidia-Pireneas
actuaument vegedera peu site www.emplec.com.
Regenta/Regent
Regenta/Regent
Mission
Mission
La persona recrutada aurà la responsabilitat La persona recrutada aurà la responsabilitat
d’una classa.
d’una classa de mairala
Competéncias requesidas
Bon relacional amb los mainatges, capacitats
d’acuèlh dels mainatges e dels parents. Coneissença del mestièr de regent e dels programas de l’educacion nacionala. Bona mestresa de la lenga occitana, parlada e escricha.
Nivèu d’occitan : Mestresa correnta
Competéncias requesidas
Bon relacional amb los mainatges, capacitats
d’acuèlh dels mainatges e dels parents. Coneissença del mestièr de regent e dels programas de l’educacion nacionala. Bona mestresa de la lenga occitana, parlada e escricha.
Label niveau oc : Mestresa correnta
Descripcion complementària emplegaire
CDD
Debut del contracte : lo 12 de mai
Durada del contracte : fins al 7 de julhet de 2014
Nombre d’oras per setmana : mièg-temps
Salari mensual : 750 € brut
Nivèl d’estudi desirat : Licéncia
Experiéncia demandada : Debutant acceptat
Rodés
Descripcion complementària emplegaire
Tipe de contracte : CDD
Debut del contracte : 12 de mai de 2014 fins al 7
Nombre d’oras per setmana : temps plen
Salari mensual : 1500 € brut
Nivèl d’estudi desirat : Licéncia
Experiéncia demandada : Debutants acceptats
Vila d’emplec : L’Union
Contacte :
ligaira.calandreta.mp@gmail.com
Contacte :
ligaira.calandreta.mp@gmail.com
10
Lo diari de l’IEO MP n°21
�servici de l’emplec
Lo Marcat de l’emplec 2013 en
Meidia-Pireneas
A
vant de liurar la sintèsi de l’analisi de
l’emplec occitan en 2013 en Meidia-Pireneas, qu’avem a considerar e a presentar
los limites deu noste estudi.
De la ua part, maugrat que lo site
www.emplec.com e sia reconeishuts per
ua grana part deus emplegaires, totas las
auhèrtas « d’emplec en occitan » n’estèn
pas postadas suu site. De l’auta part, que i a
hèras dadas qui serén interessantas de conéisher e que lo « Servici de l’Emplec » no pòt
hornir : Quantas auhèrtas d’emplec nonpervedidas ? Quant de temps e cau entà
arrecrutar ? Quines tipes de demandaires
d’emplec ? Quantas creacions (e destruccions) netas de pòstes de tribalh ? etc.
Totun que podem botar en davant tendéncias importantas :
- Ua manca relativa de candidats per rapport au nivèu de l’auhèrta d’emplec en occitan, mes que tot sus pòstes que demandan ua
mestresa courenta de l’occitan e ua tecnicitat.
Aquera manca de candidats formats que
concerneish tanben lo «sector stable» de
l’emplec occitan. Aquerò que’s pòt constatar dab los pòstes de regent(a)s de las
classas bilingües de l’Education Nationale.
Pòstes de qualitat en tèrme de carrèra professionau e que n’estèn pas tots pervedits a
l’ocasion deu concors deu CRDP especific
de 2013. Qu’existeish doncas ua necessitat
hòrta de formacion en occitan e ua comunicacion ligada a la formacion e a las possibilitats d’emplec.
- Un arrecors au CDI hèra feble (15 %)
per rapòrt au marcat globau francés (32 %).
- Ua concentracion hèra importanta
Lo diari de l’IEO MP n°21
de l’emplec occitan sus dus sectors
d’activitats (l’ensenhament e las associacions de socialisacion de l’occitan (tipe
ieo, cfpo, etc) qu’arrepresentan 95 % de las
creacions d’emplec occitan en 2012.
- Ua mestresa de la lenga qu’ei requesida
per 83 % deus pòstes prepausats.
- Un arrecors au temps plen per 43 % deus
cas, hèra inferior ad aqueste deu marcat globau.
- Ua disparitat geografica hèra hòrta.
Meidia-Pireneas qu’arrepresenta exactament ua creacion d’emplec de duas. En
Meidia-Pireneas, la disparitat entre departaments qu’ei hèra importanta tanben :
lo rapòrt entre l’Arièja e la Hauta-Garona
qu’ei de 1 a 24.
- Un marcat de l’emplec duau : en efèit
l’emplec occitan que’s caracterisa per la
coabitacion d’un ensemble d’emplecs stables
(en CDI e meslèu remunerats de plan) dab
un ensemble d’emplecs precaris caracterisats
peu temps parciau e remuneracion au SMIC.
- Emplecs stables (13 %) : a l’encòp
contrat de CDI, a temps plen dab un salari de 1,5 a 2 SMIC. Que son emplecs de
l’Educacion Nacionau en màger part.
- Emplec precaris : CDD sovent caracterisats per salaris pròches deu SMIC e lo
temps parciau.
- Quauques auhèrtas plan pagadas
mès pas que quauques oras per setmanas
e qui poden constituïr un bon complement
d’activitat (8 % de las auhèrtas).
Lo Servici de l’Emplec
Institut d’Estudis Occitans,
Toulouse, le 7 mars 2013.
11
�la vita de las associacions
La mica rotlada de la Bouyguejona
Ingredients
Per uèch personas
- 3 uòus
- 1 culhièr a cafè d’aiga de
vida (aigardent)
- de l’aiga justa caudeta (1
a 2 veires)
- 1 pichon culhieron de sal
- 1 quilò de farina
La pasta
- Mesclar la sal e la farina dins una terrina.
- Far un potz dins la farina.
- I copar los uòus, ajustar l’aiga de vida e
prestir en ajustant l’aiga pauc a pauc dusca
al moment o tota la farina serà incorporada.
- La pasta se deu destacar de pels dets e del
plat.
- Contunhar de prestir la pasta mièja (½) ora
al mens, deu èstre sopla.
- La cal daissar pausar al mens 2 oras, plegada dins un linge (o dins un plastic onchegut).
- Estirar la pasta a la man sus la taula ( cal
per aquò una taula pro bèla : 1,8 m/1,2 m)
acatada d’una toalha o d’un vièlh lençòl sec
e enfarinat.
- Sus aquela pasta estirada que deu èstre plan
fina, espalmar de graissa fonduda.
- Rotlar la pasta sus ela-meteissa dins lo
sens de la longor, copar aquel rotlèu en talhons d’apr’aquí 20 centimètres e sarrar a
cada cap.
- Botar a còire dins lo bolhon que deu bulir.
12
- Lo bollhon es aprestat amb qualques legums que podètz cambiar segon lo gost de
cadun : patanas (trufas), pòrres, caulets… lo
salat (ventresca) e un talhon de cambajon.
…e ara : bon apetís !
Lo diari de l’IEO MP n°21
�renduts-comptes
Entà èster l’arrebat tostemps mes fidèu de l’activitat de las associacions de
l’Institut d’Estudis Occitans en Meidia-Pireneas, lo Diari que prepausa ua
navèra arrubrica « renduts-comptes ». Aquera arrubrica que serà dedicada a la
difusion de comptes-renduts relatius a las activitats de recèrcas deus nostes
aderents e de las nostas associacions e, tanben, a renduts-comptes de libes,
conferéncias o desbat d’interès per la nosta lenga.
Entà aquera permèra, que’vs prepausam lo rendut-compte d’un article de
Fabrice Bernissan, titulat « Combien de locuteurs compte l’occitan en 2012 ? »
pareishut a la « Revue de Linguistique Romane » de julhet-deceme 2012.
Que podetz consultar l’integralitat de l’article per internet au site de l’IEO MP.
Quantes locutors e compte
l’occitan en 2012 ?
L
o denombrament deus locutors d’ua lenga
qu’ei hèra mes complèx que çò qui sembla.
Aquera question qu’interèssa las nombrosas
lengas minoritàrias que l’arc roman e compta.
Aqueras lengas que son estudiadas de faiçon
inegau e lo comput deus locutors que’s resumeish a estimacions vagas.
Que ns’avisam que los qui formulèn
proposicions chifradas deu nombre de locutors de l’occitan an sovent emberogit la realitat. A titou d’exemple, la basa de dadas deu
World atlas of language structures (WALS)
e l’editor Ethnologue languages of the world
qu’indican que i auré 1 940 000 locutors en
includir l’Italia, l’Espanha e Monègue. Que
mesuram aquiu a quin punt aqueras dadas
e son luenh d’èster hidablas.
En permèr, que conveng d’essegurar-s deu
sens que dam au mot « locutor ». Qu’avem
prepausat ua categorisacion dens laquina distingueishem (natius e neo-lucotors) de la ua
part, e de l’auta part, los non-locutors (hèra
impregnats de la lenga o drin impregnats).
D’un punt de vista numeric, l’occitan qu’ei
Lo diari de l’IEO MP n°21
en pèrta de locutors au mens desempuish
1914. L’abandon progressiu de la transmission familiau que s’ei generalisat desempuish las vilas e dinc a las campanhas, los
vilatges, los bordalats e aquerò dinc a la
dusau guèrra mondiau.
En l’espaci d’ua generacion, entre 1920
e 1940, tot un pòble que renonciè a la sua
lenga. En un sègle l’occitan que passè de 9
milions de locutors a 100 000. Dens vint ans,
l’occitan que deuré comptar de cap a 30 000
locutors. Dens quaranta ans que seràn a
pena 20 000. Aqueras estimacions chifradas
que son lo frut d’un trabalh de terrenh miat
en Gasconha dempuish 2001 auprès deus
abitants. De mes en mes, lingüistes coma M.
Glessgen o los experts de l’UNESCO, que
s’acordan sus l’estat reau e extremament
preocupant de la lenga. Aqueste constat que
deu èster assumit per cadun.
Fabrice Bernissan
Nosauts de Bigòrra
Université de Paris Sorbonne
13
�renduts-comptes
Collòqui d’Albi : una politica
sociolingüistica per l’occitan
Albi – 19 d’octobre de 2013
2e partida
Pistas de reflexion sus l’avenidor
de l’Occitània : Eric Fòrgas
« Politica lingüistica o esquèma de desvolopament ? Es qu’aquò es trencat ? Politica
lingüistica o esquèma n°2 » ? Fòrgas questiona los presents.
Per J.P. Becvort, l’esquèma es estada una
avançada importanta, mas una politica
lingüistica es quicòm mai que çò que vesèm.
G. Latrubessa confirma.
« Donc second esquèma de desvolopament
(represa de Fòrgas) ; tres nivèls d’accion son
a considerar, mas la reflexion se deu far a
l’escala del collectiu suls processús de reconeissença de la lenga occitana a un nivèl
politic, al delà de l’esquèma. De costuma,
una politica lingüistica se definís a l’escala
del nacional ; es que la region es prèsta per
menar a son nivèl una politica lingüistica regionala en l’abséncia del nacional ? I a tot lo
trabalh que se pòt far amb la societat civila,
lo mitan associatiu, tanben amb las familhas, dins l’esfèra privada.
Quna fòrma de reconeissença vòl Occitània ? Qual es lo subjèct, qun es l’objèt de
la demanda ? Un depend de l’autre : se lo
subjèct, politic, es mal organizat o sofrís de
pauc de vitalitat, la lucha per la reconeissença risca de balhar pas gaire de resultats ; una
14
collectivitat fòrtament assimilada es dins
una posicion frèula per faire de demandas
culturalas e lingüisticas ; la reconeissença depend de condicions extèrnas, coma
l’Euròpa o lo govèrn s’o vòl. La question es
cossí afortir lo sentiment identitari occitan,
cossí definir los mecanismes intèrnes que
permeton de formar un subjèct politic, los
organes de representacion de l’Occitània,
qual parla al nom de l’Occitània ? S’agís de
clarificar lo ròtle de cadun, de reconéisser
los interlocutors. D’unes elements de responsa se trapan dins l’enquista socio-linguistica de 2012. Que volèm far reconéisser :
la lenga e la cultura, las personas que parlan
la lenga o anar pus luènh e far reconéisser
una comunautat ? Al Canadà, se parla mai
de comunautat, aicí, s’agís mai de protegir
la lenga, d’assegurar de dreits individuals a
parlar la lenga o a recebre una formacion ».
Fòrgas cita aquí una frasa de Crestian Lagarda : « Es que la sola volontat individuala
pòt far reconéisser son drech imprescriptible de non discriminacion en rason de sa
lenga ? Pas segur ; per contra un collectiu es
mai susceptible d’i capitar ; aquel collectiu
es de fach, emai se lo mot es geinant dins sas
connotacions, una nacion culturala ». « Es
donc pus aisit de far reconéisser de dreits
individuals se los individús s’inscrivon dins
una collectivitat ; coma siái sociològ, siái
obligat de pensar l’individú dins sa societat
Lo diari de l’IEO MP n°21
�renduts-comptes
(es un postulat) ; cal nuançar en ensagent de
definir de quna collectivitat s’agís. D’aquí se
pausa tota la construccion de la legitimitat :
una question que se deu pausar sul tarrenc,
dins lo concrèt, dins lo long tèrme, al prèp de
la populacion o dels partenaris, del govèrn ;
balhi una citacion còrsa per mostrar qu’òm
pòt èsser pron optimist sus l’evolucion de la
legitimitat : « sus un periòd recent, dempuèi
qualquas annadas, es incontestable que
l’opinion còrsa a prigondament evoluit, las
idèias ièr avançadas e defendudas pels sols
nacionalistas an largament penetrat la societat insulària e fan sovent l’objèct d’un larg
consensús. » Çò qu’es estat bon en Còrsa se
pòt passar endacòm mai. »
Aquí seguís una intervencion pron longa de
F. Lesgorga que balha son vejaire sus la situacion lingüistica e sus las amenaças actualas sus las ikastolas ; denóncia l’utilizacion
a carga de certans mots : comunautarisme,
balcanizacion, etnizacion, per los politics,
la premsa o lo sistèma educatiu. S’agís de
culpabilizar lo monde ; per el, l’objectiu
demòra la basquizacion del pòble basc. A
la fin de son intervencion, pausa lo cas de
l’Irlanda, que sa lenga venguda oficiala es
pas utilizada per autant.
Per ne tornar a l’esquèma que ven, es que
es estat prevesit d’avalorar l’obtension dels
resultats ?
Responsa de G. Latrubessa : l’esquèma tal
que es es perlongat d’una annada, de tal biais d’esperar la mesa en plaça de l’OPLO ; i a
ajut una primièra avaloracion de mièg parcors ; precisa, sus la question de las comunautats, que l’apròcha de la Region es una
apròcha territoriala ; parla de lengas indigè-
Lo diari de l’IEO MP n°21
nas a considerar diferentament de las lengas
de l’immigracion ; denóncia una volontat de
tot emmesclar de la part de l’estat que parla
de lengas de França ; trapa la denominacion
de lengas minorizadas de la carta europenca mai confòrma a son apròcha territoriala.
Constata que la lei francesa qu’empacha de
desvolopar de politicas comunautàrias es
d’un biais contornada per arribar a l’objectiu
recercat de 30 % de locutors en occitan, çò
qu’es un biais de comunautat de locutors
occitans.
Fòrgas torna sus la question de l’avaloracion
dels resultats per insistir sus l’importança
de la recèrca, e de l’accès a las donadas : « Al
Canadà, l’Agéncia Nacionala d’Estatisticas
inclusís l’usatge de l’ensemble de las lengas e de lor utilizacion a l’ostal, al trabalh.
Aquò sembla plan mancar aicí (levat una
excepcion en 1999). Aquò còsta car mas es
indispensable per navigar pas « a vista ». En
Acadia, s’es desvolopat un trabalh de recèrca seguit d’accions dins lo domeni de la santat ; aquò se pòt far se i a los finançaments
necessaris, lo demai seguís.
Caldriá tornar sus la question dels objectius
de la 1era esquèma, far créisser lo nombre
de locutors, afortir la coesion sociala e la
personalitat regionala : es que cal gardar los
meteisses o n’ajustar de novèls ? Qunes processús se cal donar per respondre a la question ? Segur, los expèrts pòdon aver una
idèia, melhor es d’anar veire la populacion.
Se balhar una vision collectiva abans de parlar d’objectius.
Es important d’envisatjar la lenga dins son
contèxte cultural : se transmet pas solament una lenga, tanben una cultura e una
memòria. Se cal demandar cossí se pòt
far, a l’encòp cultura e lenga. Aquí una es-
15
�renduts-comptes
casença de conscientizar los individús e los
aprenents a la situacion e a la problematica
lingüistica. Sus aquel objectiu, se cal demandar qun ròtle pòt jogar la familha (entre
generacions), cossí se pòt encoratjar aquela
transmission. Es un desfís que de dintrar
dins l’esfèra privada, es benlèu pus accessible per los poders publics de crear d’espacis
de proximitat socializants, per la transmission e lo manten de la lenga. Partir de çò
fach aquí dessús e anar mai luènh en aprofiechant de l’experiéncia passada.
Cal renfortir los mecanismes de collaboracion entre los actors e apevar lo trabalh de
las associacions cap a la populacion ; cal
gardar lo ligam amb la populacion, s’aquel
16
ligam es encara a desvolopar, cal lor balhar l’escomesa de s’exprimir, d’espacis de
paraulas (ex : lo collòqui de duèi) tot en lor
faguent comprene que çò que diràn serà
pres en compte dins las discussions per
l’elaboracion de l’esquèma.
(Mai qu’una consultacion, una presa en
compte).
Cossí trabalhar ensemble, favorisar lo trabalh de collaboracion amb las associacions,
trabalhar dins lo novèl espaci inter-organizacional (pluralitat d’associacions), tot
aquò es un aprendissatge, o foguèt per
nosautres, l’es estat per los organismes
francofònes Acadians ; las condicions que
favorizan lo trabalh inter-organizacional
son la fisença, la transparéncia ; la dimension volontària obliga a un enquadrament
que siá pas autoritari, o ierarquic. Cal aver
una apròcha mai flexibla, mai sopla, que
permete de responsabilizar tot lo monde,
per que cadun pòsque interiorizar çò qu’es
esperat d’el. Tot aquò demanda una division del trabalh, de las responsabilitats, una
clarificacion dels ròtles e de las responsabilitats de cadun, una apròcha de gestion la mai
clara e mai precisa e rigorosa ; cal tanben una
dubèrta a l’autre : emai se se trabalha per
una causa comuna, fòrças realitats son viscudas a l’escala de cadun ; cal èsser sensible
a las problematicas e als enjòcs viscuts per
las autras associacions ; es d’aquí que se pòt
establir lo dialòg e lo trabalhar ensemble.
Los avantatges de la collaboracion son dins
lo partatge d’expertisas e d’experiéncias, cadun amb son bagatge per lo profièch dels
autres. I a un risc : a mai d’unes, s’avança
mens vite mas mai segurament ; emai se
totes trabalhan pas dins la meteissa direccion, cal assegurar una coesion, una coeréncia
entre las diferentas activitats d’un esquèma.
Lo diari de l’IEO MP n°21
�renduts-comptes
Se cal mesfisar d’un certan neo-corporatisme, cadun arriba amb sos interès que deu
defendre al prèp del governament ; aquí se
pòt curar un valat de cap a la populacion ; i
a un vertadièr dangièr. Tot aquò constituís
un quadre conceptual per una soscadissa
sus las estrategias e las accions collectivas
de tarrenc. Çò qu’es recercat es lo creis de la
vitalitat, aicí 30 % dels locutors ; lo cal soscar dins un ensemble de contèxtes e es aquí
tot lo ròtle que pòt jogar lo mitan associatiu. I a tanben l’espaci public que deu jogar
un ròtle. Òm vòl tanben renfortir las identitats : per ieu, l’identitat, emai se la nocion
es pròcha de la vitalitat, demòra quicòm de
distinct e desseparat. Lo poder politic jòga
tanben son ròtle dins tot lo processús.
Torni a l’importança de l’organizacion comunautària : qual es pòrta-paraula, cossí se
prenon las decisions concerniguent lo desvolopament de l’Occitània, quna governança cal metre a l’escala de la societat civila,
qunes mecanismes se devon metre en plaça
per prene las decisions ? S’èri occitanista,
me pausariái aquestas questions per las annadas a venir, questions politicas, lo projècte qu’òm vòl se donar : question màger.
Ai pogut participar ièr als trabalhs de
l’estructura en plaça en Miègjorn-Pirenèus,
lo Conselh de Desvolopament, l’Amassada ;
cal tanben sustot pas desbrembar la populacion, la reflexion es bona pel Canadà coma
per aicí. La S.A.N.B. (l’Acadia del Novèl
Brunsvick) per exemple compòrta dos forums, un de concertacion dels organismes
acadians e un dels ciutadans. Quand se
mena una activitat al nivèl del forum dels
ciutadans, per principi, tota la populacion
es convidada. Cal çaquelà èsser acadian : los
anglofònes, a mens d’èsser francofils, son
pas invitats ; cal èsser engajats per l’idèia
Lo diari de l’IEO MP n°21
acadiana. Lo monde pòdon tanben exerçar
un ròtle de cap als organismes que los representan, en siaguent membre o a travèrs las
estructuras de « membership » qu’existisson
dins aqueles organismes. Per ara la dificultat es que, se lo forum de concertacion fonciona fòrt plan, pren la màger part de las decisions, lo forum dels ciutadans reussís pas
o a de dificultats per mobilizar l’ensemble
de la populacion, çò que balha un certan desacrocatge dels organismes per rapòrt a la
populacion.
Conclusion. Rampèli los punts seguents :
las activitats de transmission de la lenga,
de la memòria e de la cultura que permeton d’afortir la vitalitat e l’identitat,
l’importància de desvolopar los espacis de
proximitat socializanta, lo besonh de renfortir l’estatut de la lenga en li donant mai
de visibilitat al nivèl del territòri, de desvolopar las capacitats d’analisi de la vitalitat lingüistica (es per ieu un utís de trabalh
important), de trabalhar amb los actors sus
la planificacion. Pas doblidar de desvolopar una estrategia d’accion politica (pas
necessariament al dintre de l’esquèma de
desvolopament), parli d’accions politicas
menadas dins un contèxte democratic (siái
pas brica sul tarrenc de las accions politicas violentas) per bastir la legitimitat de las
demandas occitanas, per far reconéisser lo
fach occitan e desvolopar d’aliganças amb
los autres grops regionals ; deuriá i aver idealament un mecanisme de concertacion per
desgatjar de posicions comunas sus la question de las lengas regionalas. »
Miquèl Taiac
17
�renduts-comptes
Arrapòrt morau
Q
uan acceptèi de préner la carga de president de la seccion regionau de l’I.E.O.
M.P. (en mai de l’an passat), qu’avèvi en cap
de miar quauques pretzhèits coma aqueth
d’obtier entau moviment occitan en M.P. un
pòste au sen deu Cosselh Economic, Sociau
e Enviroamentau Regionau.
Los contacts de qui establim que nos permetón de pagerar la coneishença de qui an,
los servicis de l’Estat, de la realitat deu combat noste. Mès que nos amiè tanben e, lhèu,
sustot, entà l’avier, ad auficialisar la Coordinacion Occitana de MP. Tad aquerò,que
tornèm aurganisar aquera estructura entà
qu’estóssie l’interlocutor arrepresentatiu de
tot lo moviment a on l’I.E.O. M.P. e teng ua
plaça essenciau, tà no pas díder màger.
D’avéder obtengut un pòste ena segonda
Crampa de la Region, la de las fòrças vivas
de MP, après tres assais mancats, que pòt e
que deu èster espiat coma un escaiuda.
Mès aquerò, ua escaiuda, coma en d’autes
domènis petits fracàs (l’associcion mancada
de Parlem, per exemple), que demoran deguens lo camp deus mejans de qui emplegam. Ne son pas a mespresar mès ne deven
pas èster la mesura finau, de la nosta accion.
Lo but noste que deuré clarament èster los
arresultats de hèit deguens l’emplec de la
lenca. E las evaluacions de las politicas, eras
tanben, que deurén portar suus objectius
finaus e pas sus las avançadas dens l’emplec
deus mejans.
[Que hè pensar a politicas en d’autes domènis coma l’industrialisacion, a on l’Estat &
las administración e s’acontentan de pagerar l’adequacion a objectius intermediaris en
tot escóner la falhita globau deu dispositiu.]
18
Se volem avéder un indicator seriós, que
cau préner l’evolucion deu nombre de locutors e de las diferentas practicas de la lenca
e ena lenca.
Que ns’amia aquerò a dever expausar
d’autes constats : lo combat occitanista que’s
tròba complicat e, qu’at gausi díder, poirit
per intervencions o intrusions de monde,
de poders politics exteriors (Generalitat de
Catalonha), d’associacions de qui mesclan,
a voler, combat culturau e manòbras politicianas.
No vòu pas díder que lo combat occitanista
n’a pas ua dimension politica, o diferentas
orientacions politicas possiblas. Que voi
díder que no podem pas demorar deguens
la confusion entre èster ua associacion arreconeguda d’utilitat publica e servir los interès de un partit politic.
Tau coma, se volem sauvar las arreulas deu
fonccionament democratic, e de la legitimitat, deguens lo moviment occitan en M.P.,
no podem acceptar que ua associacion de
perimètre localisat (Convergéncia) agísquia
e manifèstie ua volentat egemonica en dehòra de las suas competéncias territoriaus.
(E no parliem pas de las scientificas !)
Shense comptar que, en més d’aquerò, dab
l’empara de la Generaitat, aquera associacion tolosana e pretén a ua arreconeishença de competencia suu territòri d’Occitània
tota.
Suu projèct d’Ofici Public de la Lenga Occitana (O.P.L.O) la seccion regionau qu’ei
estada miada a préner pausicions de qui’s
demarcan completament d’aqueras de l’IEO
Lo diari de l’IEO MP n°21
�renduts-comptes
federau. E dab jo, forçadament, en permera
linha. A tau punt de que’m caló engatjar’m
ad ahrontar, au parat de l’AG federau
d’Aush (mai de 2013), tot permer los eleguits d’Aquitània e de Meidia Pireneas mès
tanben la tèsta de l’I.E.O. federau. Tots dus
qu’avévan hèit ua presentacion, faussa de
cap en pè, de l’elaboracion, ça disèn democratica, deu projèct.
Lo discors politic de qui nos estó servit
ei estat, en un permer temps qu’avèvan
agit en associar las seccions regionaus a
l’elaboracion deu projèct. Qu’ei faus ! Push,
en un segond temps (junh e abòr de 2013)
l’IEO federau qu’assagè de justificar aquera
practica per dificultats intèrnas. Entà, en
un tresau temps, afirmar que no cau, que
n’avem pas a demandar ad èster associats a
l’elaboracion d’aqueth Ofici, en permor de
qu’ei l’ahèr deus « politics ». Aquerò sus un
projèct d’Ofici PUBLIC, at cau tornar brembar ? Pensatz a çò de qui seré lo « dialòg sociau » dab principis parièrs.
La pausicion de l’IEO MP qu’ei clara : que
cau un Ofici Public. ÒC !
Mès se volem que fonccione de plan, se’u volem en presa dab la realitat – de qui ei agradiua o pas – que’u cau pensar, bastir e governar dab lo moviment associatiu occitan. E
aqueste, qu’ei un moviment militant ! E deguens lo moviment occitan l’I.E.O. de M.P.
qu’ei ça’m par lo més bèth deus efectius.
Que’u cau arrespectuós deu moviment associatiu.
E ne cau pas que sia centralisat e monopolista,
de hèit coma de dret, se no volem pas que, a
l’aucasion de ua crisi, au permer « clash » o
trebuc d’importància, tot arrísquie de trobar’s
per tèrra. Dab un teishut vueitat de tota carn e
capacitats d’arresponsa, se totas las decisions
Lo diari de l’IEO MP n°21
e son presas per un organa burocratic de qui
despossedésquia los actors de terrenh.
Aqueth fonccionament, que’u veiem pertot en
partits politics coma en sendicats. E’u volem
arrecopiar en noste combat tà la lenca ? Que
seré l’assegurança de descoratjar e hèra viste
hèr hóger lo monde ! Encòra un còp, espiatz
çò de qui’s passa en partits e en sendicats.
Se cau, en tot aquerò, establir-nos ua linha
entà las nostas accions, que seré d’assajar de
destriar los buts deus mejans. Mès, malaürosament, ço de qui arriba, çò de qui naseja,
volentariament o pas, çò de qui at ahuma
tot, qu’ei que quauques uns assajan de hernos préner l’escaiuda de la loas enterpresas
(d’interès partisan o partidari) per lo combat d’interés comun.
Que n’arribam a un moment a on va caler
destriar entre los de qui’s baten e de qui son
au servici de la lenca e deus sués parlants, e
los de qui prenen e meten lo combat per la
lenca au servici deus loés ahèrs.
Pèir Lobèra
President de l’IEO MP
19
�lenga
Trobar
A
l moment qu’escrivi aquestas linhas
(matinada del dissabte 21 de decembre de 2013), sabi pas perqué foguèt pas
possible, arser, de captar sus internèt la
novèla television occitana en compausant
l’adreça octele.com. Mas, aqueste matin,
legissi sus l’ecran : « Tornatz-nos trapar de
6h30 a 10h30 ». De segur, aquela corta nòta
explicativa s’adreça a totes los espectators
potencials, de Lescar a Niça e de Vielha a
Clarmont-Ferrand. E doncas, quitament
s’en Bearn se ditz « Tornatz-nos trobar »,
l’avertiment coma qué cal esperar encara
un pauc es redigit dins un occitan que deu
aver l’ambicion d’èsser lo mai general possible. Deu èsser aquò qu’explica l’emplec
del vèrbe trapar puslèu que trobar.
Es vertat que trapar, ambe lo sens de « trobar », es lo mot que correspond a l’occitan
del sud de l’Avairon, de la meitat occidentala de l’Erau e del nòrd-èst de l’Aude. (ALF,
mapa 1339.) Es un airal plan pichon. Mas,
es dins aquel occitan qu’escrívon dos escrivans importants : Ives Roqueta e Joan Larzac.
E los que los an legits son benlèu portats a
creire que trapar es lo mot vertadièirament
general en occitan lengadocian. Es pas lo
cas. Trapar es d’excellent occitan, mas es un
localisme lengadocian. Trobar es lo mot immensament pus espandit, de Bordèu a Gap
e de Vielha a Clarmont-Ferrand. Seriá estat un excellent occitan estandard de dire :
« Tornatz-nos trobar de 6h30 a 10h30 ».
Totes sèm d’acòrdi que los mots de l’« occitan estandard » coïncidísson sovent ambe los
mots de l’occitan lengadocian, tot simplament
per que lo domeni lengadocian es geografi-
20
cament
central en
Occitània.
Disèm
la
sal en occitan estandard, non
pas que siá
la fòrma majoritària (en gascon, provençal,
lemosin, auvernhat, se ditz la sau) mas per
çò qu’es la fòrma centrala. Ara, de segur,
quand los mots e los traches gramaticals de
l’occitan estandard son causits « a vista de
nas », es plan de bon compréner que se fàgan d’errors. Ne senhali una segonda : un
fum de gascons se figúran que dins un occitan « neutre e general » se ditz « Sap pas
de qué dire ». Per Loís Alibèrt « Es una fòrma
a defugir » (Gramatica occitana, 1935, p. 72.)
Dins un occitan blos e natural se ditz : « Sap
pas qué dire ».
Trabalhar a codificar l’occitan estandard es
un dels prètzfaches pus nòbles d’un lingüista occitanista. Per i trabalhar eficaçament, i a
doás condicions : la primièira es d’acceptar
l’idèa que la causa es necessària per far viure la lenga ; la segonda es de partir de la
coneissença pus complèta possibla de la diversitat lingüistica en diacronia e en sincronia. E solide qu’aquela diversitat es interessanta e respectabla.
Jacme Taupiac
La Piboleta, dissabte 21 de decembre de 2013.
Lo diari de l’IEO MP n°21
�agenda
Març
Març
28 de març
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
Mòstra
Centre Occitan Ròcaguda
Club de las quilhas d’Onet lo
Castèl : « Quilhas de 8 »
25 de març
Commemoracion
Organizacion de commemoracions divèrsas pels 100 ans
de la mòrt de Mistral dins
comunas divèrsas ont trobam
plaças o carrièras F. Mistral.
Son programadas pel moment
las vilas de Rodés, Milhau, Espalion, Sebazac, La Primaube,
Agen d ‘Avairon e Severac.
Avec le Grelh Roergas et
l’Escloupeto
CCOR
05 65 68 18 75
contact@ccor.eu
www.ccor.eu
Velhada
20h30
Centre Occitan Ròcaguda
Velhada poesias
28 de març
Prima occitana
18h30
Baracavila
Inauguracion de la prima, presentacion de l’exposicion « De
la natura de quauques bèstias »
amb la corala « Au fil du temps »
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
28 de març
Prima occitana
20h30
Creacion musicau dels escolans de l’escòla G. Brassens
jos la direccion d’A. Cance.
Contes amb l’Y. Durand
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
Del 28/03 al 26/04
Prima occitana
Baracavila
Exposicion « de la natura de
quauques bèstias »
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
29 de març
Mièja-jornada de danças tradicionalas
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
Abril
03 d’abril
Balèti
20h30
Bolegason (69 carrièra
d’Auque - 81100 Castras)
Balèti dubèrt a totes, amb
Coriandre, grop del Lengadòc
Rosselhon. Aquestes 5 musicaires son adèptes del Balèti Oc
& folk. Aital, vos prepausaràn
una musica Trad’actuelle Occitana, confida sur las ribas de
la Mediterranèa, per vos far
viatjar las aurelhas e per metre
de brasas jos los vòstres pès.
Entrada gratuita, participacion
liura
Carmauç
Ramon Ginouillac e Miquèl
Tayac « Escrivans del Calelh »
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
Del 03 al 06/04
Viatge en Catalonha
Reus e sa region
Descobèrta de Catalonha :
cultura, lenga, istòria, gastronomia ; escambis oc-catalans
435 €/p amb 30 personas
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
www.ieo-tarn.org
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
06 19 93 45 23
adoc-tourisme-oc@orange.fr
03 d’abril
4 d’abril
Conferéncia
17h
Lo diari de l’IEO MP n°21
Prima occitana
20h30
Creacion musicau dels escolans de l’escòla G. Brassens
jos la direccion d’A. Cance.
Concèrt amb Brick a Drac
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
05 d’abril
Conferéncia « País castrés,
l’environnement raconté par
les noms de lieux »
14h30
Centre Nacional e Musèu Joan
Jaurès (plaça Pélisson - 81100
Castras)
Per fòrça personas, la lectura
dels panèls de senhalizacion
dels luòcs, de las cartas IGN…
servisson de se localizar e
es tot. Pasmens, los luòcs
foguèron pas nomenats a
l’azard, e la toponimia es un
miralh dels païsatges o de las
activitats umanas passadas,
21
�agenda
mantengudas ou desaparegudas. E òc, los noms an de sens !
Es d’aquò, que Pèire Thouy
vendrà nos parlar en francés.
Gratuit
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
www.ieo-tarn.org
05 d’abril
Estagi de danças
9h/12h
Centre de Lésers de Lambèrt
(Camin del Saillnc - 81100
Castras)
Elsà Chartres nos farà descobrir los fandangòs e los congòs
de Captieux. Estagi dubèrt a
totes los nivèls dels dançaires.
8 €/persona, 5 € pels joves,
estudiants e caumaires, gratuit
pels participants del talhièr de
danças del Centre Occitan del
País Castrés
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
www.ieo-tarn.org
06 d’abril
Quina occitana
Agen d’Avairon
CCOR
05 65 68 18 75
contact@ccor.eu
www.ccor.eu
09 d’abril
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h30
Ostal d’Occitània (Tolosa)
Presentacion del DVD Fecas e
Godilhs en preséncia del realisator Pèire Brun (Piget Prod.)
Gratuit
La Tuta d’Òc - IEO 31
0561123053
latutadoc@ieo31.com
11 d’abril
Prima occitana
20h30
Manhac
Teatre per « l’occitan camusard
theater » del Collègi A. Camus,
Creacion musicala dels escolans del Collègi A. Camus e
concèrt d’Arnaud Cance.
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
22
11 d’abril
TRIOC 46
18h30
Lo Grifol, 3, car. Perotty, Albi
Dòna Chantal Celotto
Liure
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
06 19 93 45 23
adoc-tourisme-oc@orange.fr
11 d’abril
Conferéncia
Mediatèca de Vilafranca de
Roèrgue
Presentacion del diccionari de
las exprimidas occitanas. Amb
Maurici Romieu.
IEO del Vilafrancat
05 65 29 93 11
12 d’abril
Assemblada Generau de l’IEO
MP
9h30
Espaci occitan de Pàmias (11
carrièra Henry Fabre)
IEO MP e IEO 09
ieom-pireneus@ieo-oc.org
12 d’abril
Prima occitana
11h
Moirasès
Presentacion de l’exposicion
« de la natura de quauques
bèstias »
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
12 d’abril
Occitània
21h
Albias
Balèti
8€
IEO 82
05 63 03 48 70
ieo82@ieo-oc.org
12 d’abril
Mièja-jornada de danças tradicionalas
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
12 d’abril
Cant
Participacion deu grop de cant
a « Barcelonne cherche son
Fabuleux Talent 2014 »
Alavetz
asso.alavetz@gmail.com
http://radiogasconha.fr/
arcueilh_alavetz.htm
12 d’abril
Conferéncia
17h
Centre Occitan Ròcaguda
Pèire Thouy : « Lo monde de
l’òrt »
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
Del 12 al 24 d’abril
Prima occitana
Moirasès
Exposicion « de la natura de
quauques bèstias »
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
16 d’abril
Vesprada d’òc
14h00
Baracavila
Contes e cants en occitan e en
francés per P. Bony e Les Faisseliers
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
Lo 18 d’abril
Encontre literari
20h30
Moirasès
Encontre a l’entorn de la
tematica del bestiari (en ligam
dab l’exposicion)
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
18 d’abril
Les Divendres de l’Espaci occitan
18h30
Espaci occitan a Pàmias
Conferéncia sul blat e sas simbolicas per Alan Vidal seguida
d’un manja-dreit
Participacion liura
IEO 09
05 61 69 60 96
Lo diari de l’IEO MP n°21
�agenda
ieo09@ieo-oc.org
http://ieoarieja.wordpress.com
19 d’abril
Trabol
21h
L’Onor de Còs
Umorista
8€
IEO 82
05 63 03 48 70
ieo82@ieo-oc.org
23 d’abril
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h30
Ostal d’Occitània (Tolosa)
Gratuit
La Tuta d’Òc - IEO 31
0561123053
latutadoc@ieo31.com
24 d’abril
Jòc de pista « Pieton dins la vila »
14h/16h
Centre Occitan del País Castrés (6 carrièra del Consolat 81100 Castres)
Lo servici dels Espòrts de Castras e los educators esportius
tòrnan organizar lo projècte de
correguda-descobèrta dins Castras per far descobrir als escolans
de CE1 cossí se desplaçar dins la
vila, mas en respectant la senhalizacion. Acuèlh d’escolans pel
lor presentar çò qu’es l’occitan
Reservat a las classas marcadas
al prèp del servici dels Espòrts
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
www.ieo-tarn.org
26 d’abril
Prima occitana
20h30
Moirasès
Concèrt-Balèti amb Brick a Drac
IEO 12
05 65 68 18 75
www.ieo12.org
25 d’abril
Teatre
20h30
Sala de la gara d’Espalion
Jan de Trop
Una creacion del teatre de la
Rampa-Tio
Cercle Occitan de Roèrgue-Naut
gerard.ferrand4@wanadoo.fr
26 d’abril
Conferéncia
15h
Montalban
Claude Sicre
Liure
IEO 82
05 63 03 48 70
ieo82@ieo-oc.org
27 d’abril
Passejada
Sant Leon
Sortida a Sant Leon, Micropòlis e tot lo delà del Leveson
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
30 d’abril
Fèsta dels uòus
Matin a partir de 10h e repais
de miègjorn
Deganhac
Tradicion locala de la quista
d’uòus autres còps practicada
pels joves dins la nuèit del 30
d’abril al 1èr de mai e s’acabant
per una gròssa moleta partejada. Los mainatges fan la
quista d’uòus dins los ostals
del borg, s’acompanhant de
cants, de musicas, bruts divèrses... puèi repais pres en comun.
Tarifa centre de lésers
Los Barjacaires, Centre de
lésers de Dégagnac, IEO
Abril-mai
Mòstra
Centre Occitan Ròcaguda
Claudi Daveine : « Pichon
monde de l’òrt » Estrena :
5/04/2014
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
Mai
02 de mai
TRIOC 47
18h30
Lo Grifol, 3, car. Perotty, Albi
Dònas Salvetat, Poyer, PorfaCaplet
Liure
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
06 19 93 45 23
adoc-tourisme-oc@orange.fr
03 de mai
Repais dançant
Sala François Mitterrand a
Carmauç
Cercle occitan de Carmauç
Lo diari de l’IEO MP n°21
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
04 de mai
3 e 4 de mai
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
Estagi de borrèia
La Bastida de L’Avesque
Amb Sarah Sérec
Serada a l’entorn de la Borrèia
(espectacle : « A cop de pè »),
Bal amb lo duo « Artense », lo
3 al ser.
Manifestacion en collaboracion amb l’associacion del
Martinets del Lézert.
IEO del Vilafrancat
05 65 29 93 11
Voide jardin
Canhac-las-Minas
14 de mai
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h30
Ostal d’Occitània (Tolosa)
Presentacion del CD Pireneus
pel Duo Matta-Rouch
Gratuit
La Tuta d’Òc - IEO 31
0561123053
latutadoc@ieo31.com
23
�agenda
16 de mai
Amassada Generala
17h
Centre Occitan del País Castrés (6 carrièra del Consolat 81100 Castres)
Aqueste grop de musicaires
besierencs pren de cançons e
d’aires de dançar dins lo repertòri tradicional occitan. Vièla,
acordeon, cants e ritmes se
mesclan per balhar un son dins
l’esperit del balèti popular.
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
www.ieo-tarn.org
17 de mai
Mièja-jornada de danças tradicionalas
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
17 de mai
Cant
Cinelux St-Juèri
Cançons occitanas : de la
Revolucion a Jaurès
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
18 de mai
Passejada
10h
Sent Joan del Falgar
Passejada istorica e botanica
organizada pel Cercle Occitan
Prosper Estieu (repais tirat de
la saqueta a miègjorn).
Cercle occitan de Pàmias
(Prospèr Estieu)
05 61 69 60 96
ostaloc09@club-internet.fr
http://ieoarieja.wordpress.com
21 de mai
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h30
Ostal d’Occitània (Tolosa)
Gratuit
La Tuta d’Òc - IEO 31
0561123053
latutadoc@ieo31.com
23 de mai
Festival Occitan « Escambis »
Sent Seren (Òlt)
24
De 14h30 a 17h : recampament
escolar, 18h00 : obèrtura del
festenal ambe « Le coeur du
Vigan », 19h30 : manja-dreit
(reservacion obligatòria), 21h :
concèrts amb « Castanha e vin
novèl »
Aquiloc (Sent Seret) en
partenariat dab l’IEO d’Òlt
06 73 62 64 63
http://aquiloc.jimdo.com
24 de mai
Festival Occitan « Escambis »
Sent Seren (Òlt)
10h : Contes de Carcin amb
C. Boscarel, dinnar tirat de
la saqueta, 14h30: lecturasdedicaças de F. Daval e S.
Hirondella, exposicion, 17h30 :
conferéncia de P. Carbonne sus
F. Mistral, teatre, mercat artesanal, animacions per carrièras,
visita de la vila e repaisses sus
reservacions. Possibilitat de se
procurar una « carta pass » per
la durada del Festenal.
Aquiloc (sent Seret) en
partenariat dab l’IEO d’Òlt
06 73 62 64 63
http://aquiloc.jimdo.com
24 de mai
Festival Occitan « Escambis »
Sent Miquèl
Balèti Tradicional
Aquiloc (Sent Seret) en
partenariat dab l’IEO d’Òlt
06 73 62 64 63
http://aquiloc.jimdo.com
24 de mai
Estagi de danças
14h/17h
Centre de Lésers de Lambèrt
(Camin del Saillnc - 81100
Castras)
Francesa Vieussens nos farà
descobrir los « sauts béarnais ». Estagi dubèrt a totes los
nivèls dels dançaires.
8 €/persona, 5 € pels joves,
estudiants e caumaires, gratuit
pels participants del talhièr de
danças del Centre Occitan del
País Castrés
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
www.ieo-tarn.org
24 de mai
Passejada
Mont de Lacauna
Passejada dins lo mont de
Lacauna, visita del musèu de
la vièlha Cauna
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
25 de mai
Festival Occitan « Escambis »
Sent Ceren
9h : Mercat artisanau, 10h : visita de la vila, 12h30 : aperotrad,
15h : Teatre a l’auditorium :
Locasion del Casimir, 17h :
concèrt de Nòu Sòrres.
Aquiloc (Sent Seret) en
partenariat dab l’IEO d’Òlt
06 73 62 64 63
31 de mai
Conferéncia
17h
Centre Occitan Ròcaguda
Ramon Ginouillac e Miquèl
Tayac « De Ròcaguda a Frederic Mistral »
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
31 de mai
Serada afro carcinòla amb
Felip Rigal
20h30
Sala de las fèstas de Begos
Philippe Rigal (le griot quercynois) cantarà de cants occitans
suls ritmes africans puèi se
debanarà un concèrt-bal pel
talhièr de musica tradicionala
de la MJC.
Cercle occitan de Begos Caòrs
e Art en bulle
Mai-junh
Participacion a las jornadas
natura
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
Lo diari de l’IEO MP n°21
�agenda
Junh
04 de junh
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h30
Ostal d’Occitània (Tolosa)
Gratuit
La Tuta d’Òc - IEO 31
0561123053
latutadoc@ieo31.com
06 de junh
TRIOC 48
18h30
Lo Grifol, 3, rue Perotty, Albi
Dòna Caruana Clémence
Liure
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
06 19 93 45 23
adoc-tourisme-oc@orange.fr
06 de junh
Les Divendres de l’Espaci occitan
18h30
Espaci occitan a Pàmias
Conferéncia sus « Las colors »
per Gérard Wolf seguida d’un
manja-dreit.
Participacion liura
IEO 09
05.61.69.60.96
ieo09@ieo-oc.org
http://ieoarieja.wordpress.com
07 de junh
Serada
Serada de sosteng ende Alavetz : concèrt de « Boisson
divine » (rock folk gascon), bal
avec « tri’òc » (a confirmar)
empont obèrt.
Alavetz
asso.alavetz@gmail.com
http://radiogasconha.fr/
arcueilh_alavetz.htm
12 de junh
Solenca del COC
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
Lo diari de l’IEO MP n°21
14 de junh
Mièja-jornada de danças tradicionalas
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
14 de junh
Presentacion
Centre Occitan Ròcaguda
La janada dins la literatura
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
14 de junh
40 ans de Janadas
Plaça Santa-Ceselha d’Albi
Lo mot janada es vengut amb
lo temps sinonim de fuòc de
jòia, de fèsta.
Totas fèstas a Albi, coma endacòm, èran l’escasença d’un
fuòc sus la plaça publica.
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
15 de junh
Participacion a las jornadas
del centenari de la mòrt de
Jaurès
Sala François Mittérand
Animacion del pòl Jaurès e
l’occitan
Cercle occitan de Carmauç
06 15 21 35 21
cocsegala@gmail.com
20 de junh
Fèsta de la musica tradicionala
20h repais, 21h30 musica e bal
Sala de las fèstas e pati del
castèl de Lavercantièra
Repais seguit d’animacions
musicalas e bal tradicional
amb Remy Geffroy, « Es per
vos » e le trio « Timsahe »
Reservacion obligatòria pel repais
12 € repais + serada
Los Barjacaires amb lo Comitat
de las Fèstas de RampouxLavercantièra
Marie-Josée VILARD
05.65.41.52.21
25 de junh
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h
Ostal d’Occitània (Tolosa)
Remesa dels certificats als
estudiants de l’IEO 31 amb
espectacle de Trabol
Gratuit
La Tuta d’Òc - IEO 31
0561123053
latutadoc@ieo31.com
28 de junh
Fèsta occitana d’Estiu
Espaci occitan a Pàmias
Concors culinari : recèptas
provençalas
Repais (grasilhadas), dictada
occitana dubèrta a totes, espectacles amb los escolans de la
Calandreta del País de Pàmias,
Cants amb Pascala Respaud,
danças amb Nicole Picard e
Michèle Floch, remesa dels
prèmis del concors culinari e
de la dictada.
Cercle occitan de Pàmias
(Prospèr Estieu)
05 61 69 60 96
ostaloc09@club-internet.fr
http://ieoarieja.wordpress.com
Junh, julhet e agost
Mòstra
Centre Occitan Ròcaguda
Mistral e lo Felibritge dins
Albigés
CCOA
05 63 46 21 43
centre-occitan-rochegude@orange.fr
www.centre-occitan-rochegude.org
25
�contactes
Contactes de las seccions de l’IEO MP
ARIÈJA
Seccion departamentala
e
Cercle Occitan de Pàmias
Prospèr Estieu
Espaci occitan
11 carr. Henri Fabre
09100 Pàmias
05-61-69-60-96
ieo09@ieo-oc.org
http://ieoarieja.wordpress.com
Cercle local de Foish
Foyer Léo Lagrange,
16 rue Noël-Pierre Vidal,
09000 Foix
cercleoccitanfoish@gmail.com
05-61-87-08-27
michel.pezeo456@orange.fr
Cercle local de Legavin
Ostau de la Sava al Toish :
96 avenue de Gascogne,
31490 Leguevin
05-61-86-70-20
ostausavatoch@orange.fr
Bolègatoish
(Tournefeuille)
jm.leclercq3@wanadoo.fr
GÈRS
Cercle occitan deth Coserans
Bibliotèca municipala,
Castèl dels viscomtes del Coserans
09 200 Sent-Guironç
claudine.rivere-souilla@orange.fr
Seccion departamentala
AVAIRON
Carnaval Gascon
(L’Isla de Baish)
biblio.jeune@ville-st.girons.fr
Seccion departamentala
e
Centre Cultural Occitan de
Roèrgue
Ostal del patrimòni
Place Foch
12000 Rodez
09-54-10-11-41
ieodugers@gmail.com
Associacion Alavetz
(Preishac d’Ador)
06-18-34-36-52
asso.alavetz@gmail.com
carnavalgascon@orange.fr
ÒLT
Seccion departamentala
ieo46@ieo-oc.org
05-65-68-18-75
contact@ccor.eu
Los barjacaires
Cercle local d’Espalion
PIRENÈUS-NAUTS
gerard.ferrand4@wanadoo.fr
Cercle occitan del vilafrancat
jaconet.oc@wanadoo.fr
GARONA-NAUTA
Seccion departamentala
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat,
31000 Toulouse
05-61-11-24-87
ieo31@ieo31.com
26
Cercle occitan de Carbona
Hôtel de Ville,
Placa Jules Ferry,
maxime.souriat@orange.fr
Nosauts de Bigòrra
Mairie,
65350 Bouilh-Péreuilh
05-62-93-04-65
ieo65@ieo-oc.org
TARN
Seccion departamentala
3 rue de la Torque,
81120 Réalmont
05-63-79-06-67
ieo81@ieo-oc.org
Centre Cultural Occitan
d’Albigés
28, carrièra Rochegude,
81000 Albi
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
Centre Occitan del País Castrés
Azalais,
6 rue du Consulat,
81100 Castres
05-63-72-40-61
azalais@wanadoo.fr
ADOC Tarn
« Lo Grifol »
3, Carrièra Perròtin
81 000 ALBI
05-63-53-30-41
chaucos2@orange.fr
http://adoctarn.free.fr/
Cercle Occitan de Carmauç
Maison de la citoyenneté
26 avenue Bouloc Torcatis,
81400 Carmaux
cocsegala@gmail.com
TARN E GARONA
Seccion departamentala
307 avenguda de Montech,
82000 Montauban
05-63-03-48-70
ieo82@ieo-oc.org
IEO FEDERAU
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
05-34-44-97-11
direccion@ieo-oc.org
IEO MIÈGJORNPIRENÈUS
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
09-62-56-09-91
06-82-23-44-55
ieom-pireneus@ieo-oc.org
Lo diari de l’IEO MP n°21
�mèdias
Sites internet
www.ieomp.com
Lo site de l’IEO MP
ieoarieja.wordpress.com
Lo site de l’IEO 09
www.ieo12.org
Lo site de l’IEO 12
www.ieo31.com
Lo site de l’IEO 31
Emissions de ràdio
IEO Arièja
sus « Radio Transparence
Foix »,
« De còr e d’òc »,
cronicas quotidianas cortas,
difusadas tres còps per dia :
8h15, 12h00, 14h30.
Cercle occitan deth
Coserans
Associacion Alavetz
Ràdio Gasconha,
L’associacion Alavetz
qu’assegura lo foncionament
de la web-ràdio.
www. radiogasconha.fr
IEO Gèrs
Ràdio País
Participacion mensuau a las
devisadas, de « las matiadas »
de Ràdio País,
de 7 oras a 10 oras deu matin,
Lo site del festenal Occitània
Radio Couserans,
le dimars de 18 a 19 oras :
Erà votz dera montanha,
www.radio-pais.com
institut-estuds-occitan32.
jimdo.com
www.radiocouserans.com
IEO Avairon
Centre Cultural Occitan
d’Albigés
www.festivaloccitania.com
Lo site de l’IEO 32
http://www.re-tramontana.org
Lo site de Tramontana
www.ieo-tarn.org
Lo site de l’IEO 81
www.centre-occitanrochegude.org
Lo site del Centre Cultural Occitan d’Albigés
www.ccor.eu
Lo site del Centre Cultural Occitan del Roèrgue
radiogasconha.fr/arcueilh_
alavetz.htm
Lo site d’Alavetz, IEO Val
d’Ador
www.ieo-oc.org
Lo site de l’IEO
www.aprenemloccitan.free.fr
Lo Site d’Aprenem l’occitan
www.emplec.com
Lo site deu servici de l’emplec
www.occitan-oc.org
Lo site deu labèl òc per
l’occitan
www.paginas-occitanas.com
Lo site de las Paginas Occitanas
Lo diari de l’IEO MP n°21
RTR (Ràdio Temps Rodés),
107 FM cada dimars a 11h15;
15h15; 17h15 e 20h15
Lo dimars a 9h15 : « La sabor
de la lenga » : presentacion
d’òbras e d’autors
www.radiotemps.com
Centre Cultural Occitan
de Roèrgue
Participacion a las emissions
occitanas de Radio Totem :
D’aicí d’ailà, cada dimenge a
8h00.
www.radio-totem.net
Cercle occitan deu
vilafrancat
Las passejadas occitanas de
CFM, cada dijaus e dimenge
(lhevat a l’estiu).
Cercle local de Carbona
Participacion a las emissions
seguentas de« Ràdio Albigés » :
- « Setman’òc »
a 8 h30 e lo repic a 15h30;
- « Bal Occitan » :
dimars a 10h30, e represa a
17h00, dijòus 19h30, dissabte
20h00,
- « Tròç de Lenga » :
diluns, dimècres, divendres
a 9h00,
e dimars, dijòus, dissabte
a 14h00 oras, dimenge a 9
oras, 12h30, e 16 o30 ;
- « Un còp parlèron » :
Los dimècres 10h30 e divendres 19h30 ;
- « Dans l’air du Temps » :
Los dimars 11h00, divendres
14h00, e dimenge 7h30.
www.radioalbiges@wanadoo.fr
sus « Radio Galaxie »,
tota l’actualitat institucionala e
tota l’actualitat culturala cada
dissabte a 10h00, e redifusion
cada dimècres.
www.radiogalaxie31.com
Cercle local de Legavin
sus « radio de la Save »,
Occitània, emission mesadièra,
difusada 4 còps per mes.
27
�A D’ÒC
T
U
T
A
S DE L
E
R
T
N
NCO
LOS RE
2014
e
r
t
s
e
im
2ème tr
0
3
h
8
1
MA
A
R
G
O
R
P
Fecas e
u DVD «
n
d
ntationteur Pier re Br u
e
s
é
r
P
ril
isa
s 9 d’Aébsence du réal
e
r
c
è
m
i
D
CD
» en pr
tion du
a
t
n
Godilhs
e
s
é
Pr
h
de Maiu-o Matta Rouc
4
1
x
s
e
r
Dimèc èus» par le D
ficats au
i
t
r
e
c
s
e
e de
«Piren
- Remis’un spectacle d
h
n
u
J
s 25 de
suivi d
Dimècrnets de l’IEO 31
21
d’Abril,
étudia
3
2
s
e
r
c
Trabol
les dimé
n
e
b
n
a
t
idar pas
De dobi le 4 de Junh!!!
de Ma
53
0
3
2
1
05 61
.com
1
3
o
e
i
.
ània
t
i
www
c
c
O
’
ld
a L’Osta
�
https://occitanica.eu/files/original/f2b67f41495b2cd52dd29acb0189413d.jpg
61644c34d95202be23dea52ef5b948ac
https://occitanica.eu/files/original/ee79af7e952ee4f6e9b8c68d615a5baa.jpg
b1b2c58bb66bf2b67cdfedc62b9678d0
https://occitanica.eu/files/original/749adc71cf6adffccfb34f481337a297.jpg
7fe8c4204ad1f0c8fbbcd3be44dc9922
https://occitanica.eu/files/original/ce95feb56bc3cb73fd8e2a23579aed62.jpg
276dd6d9052daba00cd65ca18235ebe7
https://occitanica.eu/files/original/7c74e7f4ef4a920e764c3e11ee1342f1.jpg
6890dbbacb315fa465cedb5daf8ef0db
https://occitanica.eu/files/original/a5a882e8009b9311967e4b67bb59c143.jpg
92864a41adab576aa6e823124b50d2d1
https://occitanica.eu/files/original/0fb05484df2c467810da0389b1ff2cfe.jpg
03d962260162dc612327e6a5595cabf0
https://occitanica.eu/files/original/4bb99253f9a4ec1343dab3da6fbfad38.jpg
936ceed87ac5ee82aacc0a9bf7eca417
https://occitanica.eu/files/original/2c15556209f3fa27fa732d17bb2c0bff.jpg
c830df9d972c58aaaa2912a80135f131
https://occitanica.eu/files/original/e289ffb630fec95a750c4cac89c1a8af.jpg
ba31fe414750b6894177ccb19f84e12d
https://occitanica.eu/files/original/7a24349013a3192ddd0556b30a8846aa.jpg
37538d4ba53de5cebfe62b2498cfc4c7
https://occitanica.eu/files/original/4d0d799892e3012558dfd967f02fae56.jpg
d4f47633617158a9defb8fb4331c4cff
https://occitanica.eu/files/original/8f9fe2ca551deb7c86a992faecfd1594.jpg
1deed8f26d1381b43b11369005fdcf81
https://occitanica.eu/files/original/67a908b85c386b15e837761e3fbc98a5.jpg
b325b8a5a8b5605b72b6c84638648422
https://occitanica.eu/files/original/9eb887e05a50acf084ef9046a68eb007.jpg
187fc8d8aeb7bf9cc4d1cb63b9889e19
https://occitanica.eu/files/original/993de19db83f8eaf3cea8ee1d77c47d3.jpg
4ad8d5fa57550257e15ed23ca3c80007
https://occitanica.eu/files/original/a1ac1d7c49db852594f636423a2e76bb.jpg
c438bcf5fbf19a0752f59ca2d94207a7
https://occitanica.eu/files/original/31b20e4d552556a48fc159ef4379f4a4.jpg
924e0fde7a058891553d294e22ad6c1b
https://occitanica.eu/files/original/a7947b1b71232265fb02e9e012a9c851.jpg
6b0ef3b15df93c1f6f9b0f33bf2eba0e
https://occitanica.eu/files/original/e88c9d3fa4ae1f42922c08c857c2d420.jpg
f883fe0e035a210b0cd16cb45aca359c
https://occitanica.eu/files/original/8b042963e025ef134ae648d092f3f40e.jpg
b2f0204a95cf7cd6416b1b669bd79a54
https://occitanica.eu/files/original/bdc97891f2b1cc40b94c3110876fd508.jpg
ff1e53e7851634b9db292a074aa71b10
https://occitanica.eu/files/original/7482d6fadc655a48890efcfe51d26c73.jpg
7f75b27b7a248ae301fae977e02c47d9
https://occitanica.eu/files/original/6dddc5e9ae0c728e4d4e9f7fe9eb6e18.jpg
34ccb0f3582aad1908bbb05e465ccf10
https://occitanica.eu/files/original/9d7e09212103e26803d5ba837bd2fcb8.jpg
cd16e73226621bf8d274904f38828b55
https://occitanica.eu/files/original/f263cbacdbf9ab94b06faba2b89a228f.jpg
9fb5028bd3c90af38d81fa0e2d31324a
https://occitanica.eu/files/original/ddf184277a83381beca770613e51a86e.jpg
dc360f5ee3e9666624ada31528305b5d
https://occitanica.eu/files/original/387b76270a2505f3e7ff5527c6ce1eb0.jpg
b722b753b231b02940bab9e84506bb18
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
IEO Midi-Pyrénées
Description
An account of the resource
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Midi-Pyrénées
Variante Idiomatique
Languedocien
Gascon
Graphie
Graphie classique / Grafia classica
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4323" target="_self">Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus</a>
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4327
2014-03-n021_Lo-Diari
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
20..
Language
A language of the resource
oci
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 PDF (28 p.)
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/original/b6c69cc2f6aa02655b5e807f17b3cb34.jpg
Description
An account of the resource
Numéro 21 du printemps 2014
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Institut d'estudis occitans (Miègjorn-Pirinèus)
Pugin, Sebastian
Lafargue, Gisèla
Bernissan, Fabrice (1968-....)
Taiac, Miquèl
Lobèra, Pèir
Taupiac, Jacme (1939-....)
Source
A related resource from which the described resource is derived
Institut d'estudis occitans (Miègjorn-Pirinèus), 2014-03-n021_Lo-Diari
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2014
Rights
Information about rights held in and over the resource
© Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Title
A name given to the resource
Lo diari de l'IEO MP. - 2014, N°021 (Prima)
Subject
The topic of the resource
Politique linguistique
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus. - 2014, N°021 (Prima)
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
Lo Diari IEO MP
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
fèstas en Occitània = fêtes en Occitanie
-
https://occitanica.eu/files/original/f062be16e3103ab939167f39d0b831b1.jpg
6a2182b2ad97eb2e7d04d410b99f764f
https://occitanica.eu/files/original/638218a8ab50a3669dded79a39fbc7f5.xml
be7dedf288f2e439576a316ac64e7542
https://occitanica.eu/files/original/2a417a52d7aa88cbcd83a31fd8c00237.pdf
75e32f2f848c02c033027165ef4cb64e
PDF Text
Text
L
o diari
de l’IEO MP
ESPECIAL
La librariá en linha del CCOR
EVENIMENT
L’almanac del cercle de Foish a 30 ans
Numerò 20 - Ivèrn de 2014
�La letra del president Somari
L’Escala de Jacòb e la sot deus jacobins
Ací la letra de qui caló qu’envièssien pòc de temps a, per Bretanha enlà, los
deu moviment culturau breton.
No n’èm, plan aürosament, pas ad aqueth punt per’cí. Mès qu’ei totun la
pròva que la bèstia n’ei pas morta tota !
Lo President, P.L.
Bretanha – Sénher Rector d’Academia,
Qu’avem avut coneishença deu corrier vòste au President deu Cosselh regionau de Bretanha, datat deu 3 d’octobre de 2013, peu quau estimatz que,
en vertut deu principi de l’indivisibilitat de la Republica, que v’apareishèva
que la sua devisa « de qui contribueish a l’afirmacion de l’identitat nacionau » no podèva pas exprimir-se qu’en francés, e no saberé pas èster acompanhada de nada traduccion en lenca regionau.
Quin explicar aquera pausicion vòsta ? Qu’arrevela aquera causida deu
monolingüisme entad arrevirar valors universaus ?
Çò de qui disetz aus nostes con·ciutadans e aus mainats de qui, cada dia e
passan lo lindau de las escòlas, ei que la lenca bretona, pas més que nada
auta lenca regionau, n’a pas nada legitimitat entà trasméter « l’ideau comun de libertat, d’egalitat e de fraternitat » de qui, confòrme a l’avantdíser
de la Constitucion empara las nostas institucions. E aquerò, mentre tanben, l’article 75-1 d’aquera madeisha Constitucion, de qui assegura que
« les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France ». A
despieit, encòra mes, de l’arrecenta lei de « Refondation de l’école de la République », la quau, en sué article L.312-10 arreconeish auficiaument « un
ensenhament bilingüe en lenga francesa e en lenga regionau ». E poderetz
ignorar de que los Bretons estón aus davant-hèits de la Revolucion contra
l’absolutisme reiau e que la devisa de la Republica e s’inscrivó tanben en
breton coma en d’autas lencas regionaus, avants las hòraviadas de l’abat
Grégoire, de Barère e de la Terror.
Quin poderatz, de Rector d’Academia de Rennes estant, explicar aus mainats de las classas bilingüas que lo breton de qui emplegan a l’escòla n’a pas
lo dret d’exprimir la devisa de la Republica de qui no poderé placardar-se
qu’en francés ?
Mès, e de quina Republica e parlam ? L’arrefús d’arrevirar « Liberté Égalité
Fraternité » en ua lenca regionau que pausa, de tota evidéncia, la question
de la natura de la Republica.
La pausicion vòsta que ditz que no’v arreferitz pas a ua nacion civica emparada sus la volentat de víver amassa, mès a ua nacion etnica emparada
sus un eretatge culturau e lingüistic exclusiu. Aquera causida que contribueish, brica pas ad arreconéisher l’universalitat de las valors aqueras,
mès, a tot contra, a her-ne ua excepcion francesa. Aquera etnicisacion deus
ideaus partatjats, arredusits a valors « francò-francesas », qu’ei un còp
deus maishants entà la difusion loa : se no’n son tradusideras, ne’n son
exportaderas que au nom de ua volentat d’imperialisme e de dominacion.
Lo 11 de setémer de 2013, au Parlament europèu qu’estó votada la resolucion
Alfonsi entà la diversitat lingüistica au sen de l’Union europèa, dab ua suberhòrta majoritat (625 votz contra 26 votz, vengudas per l’essenciau de las extrèmas dretas europèas ; tot her’n, los parlamentaris francés, la meitat) en demandar aus Estats de condemnar las practicas lingüisticas discriminatòrias
de qui tòcan l’identitat e l’usatge lingüistic de las comunautats lingüisticas
nòvas
3
eveniment
8
edicions
14
opinion
16
servici de l’emplec
20
lenga
21
agenda
22
contactes
26
mèdias
27
amiaçadas.
Qu’ei aus auposants ad aquesta
resolucion, e aus moments mes
sornes de la colonisacion francesa de
qui arrenvia lo corrièr vòste.
Que cranh un gran fonccionari, de qui s’arròga lo
poder de préner taus decisions ? Que las lengas regionaus e se n’ànien créisher a la faiçon d’aqueras espècias
botanicas de qui devenguen invasivas si no s’i avisa òm ?
Qu’amiàcien ua Republica de qui seré autan pòc segura
de las valors suas ?
La met n’ei pas estat james un factor de democracia, tau
ei lo perilh.
L’arresponsabilitat deus prepaus vòstes, que la ve deisham ; que son l’arrebat de un tornar en darrèr deus òrres,
de cap a un nacionalisme deus hastis, plan luenhèr de
las valors d’egalitat e d’arrespèct de qui deuré, l’escòla,
trasméter e de qui afavoreish, a tot cronta, la poja deus
moviments d’arrèr-pè identitari e de chovinisme de qui la
França e sembla ailàs préner uei la tèsta en Euròpa.
Volhatz acceptar, Sénher Rector, las nostas salutations
afligidas.
Peu burèu de Kevre Breizh, lo President Tangi Louarn
Fòto de cubèrta : Aldric HAGÈGE
2
Lo diari de l’IEO MP n°20
�nòvas
Auberturas de cors
Un cors de tresau nivèu a
Castras…
O
ngan, lo Centre Occitan del País Castrés dobrís un cors de nivèl 3. Atal, per
l’annada 2013-2014, lo cercle castrés prepausa 3 corses labelizats Parlesc dins son local
(6 carrièra del Consolat – 81100 Castras) : un
talhièr de lenga pels debutants cada dimars,
de 18h30 fins a 20h, un talhièr de lenga pels
intermediaris cada dimècres, de 18h fins a
19h15, e un cors d’occitan pels afortits, cada
divendres, de 18h30 fins a 20h, (dins lo local
associatiu) donat per Gisèle Berlic.
… e duas novèlas activitats
- Parlar per plaser, Un moment de convivialitat per parlar a tròces e a bocins lo divendres, de 17h30 fins 18h30.
- Escambis en lenga nòstra, Aqueste talhièr
es dubèrt a totes un divendres per mes, de
18h30 fins a 20h.
Totes los corses e talhièrs se debanan fòra
las vacanças escolaras.
Per la tarifa, s’entresenhar al prèp del Centre
Occitan del País Castrés. L’adesion al Centre
Occitan del País Castrés/IEO es obligatòria
per participar als corses e talhièrs regulars.
Lo site de Tramontana
D
Lo Site re-tramontana.org
qu’ei vegeder
ens lo darrèr numerò deu Diari, que vos
presentèm lo projècte europèu Tramontana. D’ara enlà, que poderatz arretrobar per
internet lo resultat d’aqueste projècte de valorizacion de las lengas e de las culturas de massís.
Atau, en tot anar suu site internet www.retramontana.org, que poderatz véger extrèits
de collectatges, tota ua seria de filmòts,
autentics documentaris de qui an per objectiu d’èster los testimònis vertadèrs de las
practicas culturaus ligadas a las lengas.
Aqueths collectatges etnografics que son
classats devath dètz categorias : usatge de
las campanas, los animaus e l’eslhevatge, la
religion, los rituaus de Nadau dinc a Pascas,
las legendas, l’evolucion de la societat e de
l’environament, la lenga (practica, percepcion e representacion) e las usinas, las minas
e los barratges. Totun, qu’auratz tanben la
Lo diari de l’IEO MP n°20
possibilitat de hèr arrecèrcas en foncion
de la zòna geografica.
Atau, se voletz especificament centrar la
vòsta atencion sus la zòna occitanofòna que
poderatz véger collectatges filmats per las
Pireneas gasconas (Coserans, Comenge e
Bigòrra). A la fin de noveme, ja qu’èra possible de véger mes d’un detzenat de documentaris. A mesura, aqueth nombre que
creisherà, Nosauts de Bigòrra e los sués
partenaris que continuaràn d’alimentar lo
site e dens pòc de temps qu’ei plan mes d’un
centenat de filmòts en occitan de qui seràn
disponibles gràcias ad aqueste site.
E mes de la difusion deus filmes, lo site que
presenta entà cada collectatge ua carta de
geolocalizacion e ua traduccion en francés.
Alavetz, tanlèu qu’at posquiatz, pensatz a
dar un torn per www.re-tramontana.org,
que se’n vau la pena.
3
�nòvas
Novèla venguda al CCOR
Lo diari : Te pòdes presentar pels nòstres lectors ?
Adeline : Me soni Adeline
Segons, ai 26 ans e trabalhi
dempuèi març de 2013 al Centre Cultural occitan de Roergue.
Vivi dins Avairon dempuèi ma
pichona enfància.
LD : Ont as descubèrt l’occitan ?
A : Dempuèi pichoneta ai
ausit parlar occitan (grands,
parents, oncle e tanta). Aguèri
tanben un cors d’occitan pendent un an al primari. L’ai totjorn mai o mens ausit mas ai
pas jamai agut l’escasença de
lo parlar cada jorn.
LD : Quin es lo ton percors professional ?
A : Soi titulara d’un BTS Assistent de Direccion e d’una licéncia Administracion Economica e Sociala. Tocant mon percors professional ai una experiéncia variada aquesida dins
mantun sector (ajuda a la persona, entreten,
bancas, administratiu, etc.).
LD : Cossí as agut aqueste emplec ?
A : A la debuta de 2013 passèri a l’Ostal del
patrimòni per demandar se l’associacion recrutava de monde. La persona en carga de
la botiga a aqueste moment pensava partir.
Daissèri una candidatura pel pòste qu’ai
agut lo plaser d’ocupar après un entreten.
LD : Nos pòdes explicar ton trabalh ?
A : A l’Ostal del patrimòni l’essencial es
la tenguda de la botiga que consistís en
l’acuèlh, la venda, las entresenhas mas tanben la gestion dels estòcs e de las comandas.
Participi a la mesa a jorn del site internet
amb la mesa a jorn dels productes, etc.
LD : Quicòm mai d’ajustar ?
A : Soi urosa de trabalhar aquí dins aqueste
mitan : menar ma contribucion per que perdure la lenga nòstra. Es una fiertat per ieu
d’o poder far.
Acabarai en disent que participi a un cors
d’occitan prepausat per l’IEO per poder respondre en bilingüe dins un futur pròche, o
espèri !
La dictada occitana se’n torna !
D
empuèi sa creacion a Castras en 1998,
la Dictada Occitana arriba a sa 17ena
edicion ! Aquesta se farà lo dissabte 25 de
genièr de 2014.
Aquela manifestacion se tendrà dins mai de
40 vilas, de Bordèu a Niça e fins a Barcelona, çò que marca la volontat de maitas personas d’aprene a escriure la lenga. Es gratuit
e cal pas aver paur de se lançar ! E cadun
se’n tornarà ambe son diplòma !
4
Los diferents centres pòdon prene lo tèxt
prepausat per Castras, al mens per la zòna
lengadociana, mas an tota libertat de se causir quicòm mai.
Per s’entraïnar, de dictadas son previstas tot
lo mes de genièr dins lo cercle de Castras
pendent lors corses e talhièrs, e/o lo podètz
far tanben sul site de la mediatèca numerica
Occitanica del CIRDÒC.
A Castras, se farà a la sala Loïsà Paulin
Lo diari de l’IEO MP n°20
�nòvas
(carrièra Loís David a Castras), a 14h30.
Aqueste còp, quina causida? L’autor serà
lo Sèrgi Viaule, nascut en 1950, qu’a fòrça
escrich, mas fins ara pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta.
En literatura se definís mai coma lector que
non pas autor. Pr’aquò, poesias, contes, racontes e novèlas son pareguts jos forma de
brocaduras. Amb la retirada professionala
se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras
romanescas. Na Balfet foguèt son primièr
títol publicat. Lèu seguit de La venjança de
N’Isarn Cassanha. D’autres son a mand de
paréisser. Emai se se crei addicte a la poesia,
a pas de genre literari de predileccion.
I a totjorn 4 categorias : pichons, collegians,
liceans, adultes ; e prèmis de ganhar pels 3
ganhants de cada categoria.
Tot lo monde pòt venir a l’espectacle pendent la correccion, es gratuit.
Vespertin pels escolans, taulièr de libres,
taulièr de golardisas, aperitiu.
Autras nòvas
talhièrs de cosina e talhièrs de musica/
dança tradicionala.
- Qualques activitats puntualas : participacion a la dictada occitana, seradas contes,
fèsta de la musica, seradas musica e danças
tradicionalas e lo concèrt del 31 de decembre.
Talhièr occitan periescolar
- L’organizacion del principal festenal ocDins le quadre dels tempses d’activitats citan de Carcin : « L’Estivala Occitana de
periescolars, las escòlas primàrias de Bena- Deganhac ». Cada annada al mes de julhet
gas e Rius de Pèlapòrc faguèron apèl a un rescontre amb una region occitana ; tres
l’IEO-Arièja per animar un talhièr en occi- jorns d’animacions e de formacions dedicats
tan pendent tota l’annada escolara. A rason a l’occitan, la musica e la dança tradiciod’un talhièr d’una ora tres còps per setma- nala, e, tres seradas de concèrts en occitan.
na, tres benevòls e una emplegada de l’IEO Aquel festenal es realizat amb la collaboraArièja an per tòca de transmetre, pel biais cion de l’IEO d’Òlt, de l’Ofici de Torisme
de cançons, danças, istorietas... la lenga e la e l’Associacion per las musicas de tradicion
cultura occitanas a grops de mainatges tre la populara del Carcin (AMTPQ).
mairala. Aquò ’s una bona iniciativa...
L’occitan au CESER
Un novèl cercle occitan a l’IEO
Ara, la Coordinacion Occitana de MeidiaUn guida per Sant Volusian
Lo cercle local de Foish se lança dins
l’elaboracion d’un guida de l’abadiala Sant
Volusian de Foish mes a disposicion al dedins de la glèisa.
Tot just se l’associacion « Los Barjaçaires » de
Lavercantièra (Òlt) se fa cercle de l’IEO. Aquela
associacion a una activitat que s’articula mes
que mes a l’entorn de tres axes :
- Qualques talhièrs regulars : talhièrs de
lenga (en collaboracion amb l’IEO d’Òlt),
Lo diari de l’IEO MP n°20
Pireneas (CFPO MP, CREO MP, Felibres
Regionaus, Calandretas, IEO MP) qu’ei presenta au mei deu comitat economic sociau e
enviroamentau regionau. Gilabèrt Mercadièr
que s’encargarà doncas d’arrepresentar los
interès de l’occitan dens aquera estructura.
5
�nòvas
Le Carnaval Gascon de l’Isla de
Baish a la sua majoritat !
E
nguan, serà la dètz-e-uèitena edicion
deu Carnaval Gascon de l’Isla de Baish,
es l’ocasion de tornar presentar aquera associacion e sas accions.
Aquera associacion organiza le Carnaval
Gascon de l’Isla de Baish, on cada annada
centenats de mainatges e adultes son sensibilizats a l’Occitan e a la cultura locala.
En 2014, coma las annadas passadas, i aurà
tres tipes d’accions diferentas.
Le prumèr tipe d’accions es escolar
Siès mièja-jornadas d’intervencion en genèr
e heurèr permèten aus escolans lisleses de la
petita seccion au CE2 d’aprénguer ua canta
locala. Segon lor atge, les dròlles aprenguen
« La Pipa », « Adiu Praube » (dins sa version lislesa collectada gràcias aus vielhs de
la filarmonia) e « L’Auriòu » (ront irregular
deu Savés).
Aqueras intervencions hèn tanben ua bèra
part a la presentacion d’instruments tradicionaus : boha, acordeon, violon, pifre e
tambor. Aqueras intervencions son hèitas per Olivèr Berard - titular deu Diplòm
d’Estat en musica tradicionala - qu’es dumpèi octobre 2013 le navèth president.
Sus dus jorns dins aquel medish periòde,
son perpausats espectacles que botan en
valor la nosta cultura, en 2013 estèc « Minimatge e Contòts » deu collectiu Ça-i, en 2014
diuré èstar « Le duo Matta-Rouch ».
Seguís la tresena dimenjada de març (o la
quatrena quora la tresena çai dins las vacanças escolaras) l’eveniment Carnaval Gascon
dambe le carnaval de las escòlas – le di-
6
vendres 21/03/2014 – dambe mès de 1400
mainatges. Aquí le « Harlem Shake » que
hason les liceans l’an passat :
http://youtube/0TAsRqHqtXg
La jornada es animada per l’ensemble
« Aristol’Auch ».
I a tanben 600 mainatges que venguen
s’amusar le dissabte apuèi-dinnar (enguan
le 22/03/2014) dambe jòcs deu monde portats e botats en plaça e animats peu Joan
Francés Capou.
D’autas accions son viradas mès
dirèctament cap a la difusion e
l’ensenhament de la lenga e la cultura
Dus cors de lenga occitana de cap aus
adultes existissen dempuèi seteme 2013.
Un cors de boha va dravir en genièr 2014.
Un cors de canta e un cors de dança son a
l’estudi.
Duas convencions unissen le Carnaval Gascon a duas radiòs localas que difusan caduna 6 oras de programa setmanèr en musica
occitana, aquera programacion especifica va
de la musica tradicionala deu Conservatòri
Occitan de Tolosa a la musica actuala de
gropes coma Lo Seriòl o Lhi Jarri, en passar
per Mauresca Fraca Dub o Massilia Sound
System.
Estagis de cantas o danças estèren e seràn
organizats segon las oportunitats.
L’associacion a ua programacion en musica
tradicionala de las remirablas... es au Carnaval Gascon que « Bogus » hascoc sa prumèra
en França ; tanben Faburden, Brakakish,
Nhac, DBDB, Alambic, Les Piliers de Bal,
Lo diari de l’IEO MP n°20
�nòvas
i hascón la lora prumèra en Mièijorn-Pirenèus !
Dins las annadas a vénguer, segon las oportunitats, le navèth burèu ensajarà de manténguer ua programacion autant ambiciosa.
L’associacion ensaja dins sas
accions de bastir ligams dambe autas
associacions (occitanas o pas)
Dins aqueth encastre, es gràcias au Carnaval Gascon, l’associacion Escota e Minja e
l’associacion deus pairs e mairs d’escolans
que draviscoc ua seccion bilingüa dins ua
mairala publica de la vila en seteme de 2013.
Ende pas diferenciar les joens lisleses, las
duas associacions son a trabalhar a dravir
ua seccion bilingüa dins la mairala privada
de la vila.
L’associacion Canta l’Isla – còr polifonic occitan lislés - es regularament convidada a
participar au carnaval.
Tanben, au nivèu deus ligams entre associacions, la hèsta locala de la vila - organizada peu comitat de las hèstas - veirà ende sa
prumèra serada, le dijaus 24/07/2014, un
bal tradicionau dambe dus joens ensembles : Nhac e DBDB dambe entre autes : D.
Detamaecker, A. Bibonne e G. Debecdlièvre.
Diferentas visitas en Occitan deu musèu
campanari - dambe l’ajuda de l’associacion
« Les Amis du Musée » estèren perpausadas en 2013 ; en 2014 s’ajustaràn visitas de la
vila e de la maison C. Augè en ligam dambe l’associacion « Les Amis de la Maison
Claude Augé ».
18 annadas de trabalh... ua majoritat assumida e voluda !
Lo diari de l’IEO MP n°20
7
�eveniment
L’Almanac del Cercle occitan
E
n 1982, la valenta còla del cercle
de Foish decidiguèt d’alestir
un almanac per 1983. Çò fasent,
s’inspirava d’una tradicion anciana dins nòstre departament emai
dins d’autres del Miègjorn. (Aicí, i
aviá agut le famós Almanac patoés
d’Arièjo de Leon Gadrat, imprimeire dins la ciutat comtala ; publicacion que pareguèt de 1891 a 1936
e que coneguèt una brava capitada.
N’i aguèt d’autres que lor parucion
foguèt mai brèva.)
“Per saludar l’eveniment, avèm
volgut editar un numèro especial”
Ongan l’almanac del cercle de
Foish a doncas 30 ans ! Per saludar l’eveniment, avèm volgut edi-
8
tar un numèro
especial
ont
recampam un
quarantenat
d’articles causits. Vos dirai
que foguèt un
trabalh pesuc,
ja per tornar
trapar totis les
numèros, per
legir tot aquò
e far la tria ; i
trapèrem de plaser, mas subretot
fòrça esmoguda d’assistir a l’encòp
als primièrs passes dels nòstres redactors, de véser cossí la còla s’es
botada al talh, cossí, de còps, an
trantalhat, cossí an agut le vam per
contunhar e, mai que mai, de veire
aparéisser personas que coneissiam
pas que de nom o que n’èrem les
amics (Jòrdi Enserguèix, Joan-Bernat, Cristian Duthil, Joan-Françoés
Dupuy) e que la mòrt a dalhats.
Nos pertoquèt la descobèrta de lor
sensibilitat, de lor umanitat e nos
sèm avisats que, dins totas aquelas
publicacions, las valors de la civilizacion occitana (paratge, tolerància,
convivialitat, generositat e gaug)
èran plan illustradas amb le gaubi
de l’umilitat.
Lo diari de l’IEO MP n°20
�eveniment
de Foish a trenta ans !
Un numèro
especial !
Aquel numèro especial (dirián benlèu un « collector »), es una lesca
d’istòria del cercle dins son temps
ont se vetz plan le lagui, subretot a
la debuta, de parlar pas solament que
de las flors e dels auselons, mas de
se mainar de la vida vidanta, la ont
le mond trabalhan, susan, patisson e
tròp sovent se fan « mercejar » pels
licenciaments e le caumatge, per exemple. Se trapa tanben la volontat
de dobrir una calandreta, de trabalhar amb las associacions que butan
per ajudar a la dubertura d’un avenidor mai frairal, mai respectuós de
l’environament e de la cultura del
país. A costat d’aquel seriós, la jòia
banhava le trabalh de l’equipa : dins
cada numèro i a plaça per las cracas,
galejadas e autras trufariás. De notar la volontat de donar la paraula a
d’autres que de membres del cercle :
de poèmas en breton foguèron aculhits dins l’almanac, sens oblidar
l’apòrt de cercles amics de l’èst del
domeni lengadocian, cercles bailejats
per Miquèu Massal e les tèxtes trufandièrs que le Guiraud de Basièja,
paire del famós « comissari Casals »,
porgissiá amistosament.
Lo diari de l’IEO MP n°20
Se vetz tanben l’esfòrç per melhorar
la publicacion annadièra, per melhorar la lenga, son ortografia e son estil,
per alandar les subjèctes, per abelir
la presentacion (subretot sens moneda !) multiplicacion de dessenhs faits
especialament per Bruno Augé e
son filh Silvan, puèi pus tard per En
Domenge Blanquèr e Èma qu’amb
cadun son biais plan particular an
enriquesit l’expression grafica e butat a l’utilizacion de la color.
Engimbrar l’almanac afogava e anima totjorn, una bèla part de la nòstra activitat ; subretot cap a la fin de
l’annada le cercle fasiá pensar a un
buc que cadun que tenga la pluma o
pas, fa quicòm d’util. Un còp de capèl en passant, a l’Anhès e al Daidièr
Negre e ara a la Dania Seguela qu’an
picat de mètres de tèxtes e se son batuts contra de logicials rebeluts per
dire pas dolents.
Realizat pel Cercle Occitan
« Pèire-Lagarda » I.E.O Foish
Lo primièr numèro de
l’Almanac occitan del
cercle de Foish sortiguèt
en 1983. Trenta ans après,
un numèro especial ven
commemorar sa creacion !
La publicacion del numèro especial
per decembre es absoludament de
mancar pas e se marcarà d’una òsca
al cremalh dins las bordetas!
9
�eveniment
Lo CCOR dubrís
U
na de las librariás « occitanas »
la mai completa es la del Centre Cultural Occitan de Roèrgue. I
trobaretz de productes culturals de
tota mena en rapòrt amb la lenga
occitana, la cultura e l’istòria locala.
Uèi, aquela librariá que, sus son sector d’activitat, es sens dobte la principala de la Region, se vòl encara desvolopar en far l’escomesa d’Internet
e del pagament dematerializat.
Lo Centre Cultural Occitan de
Roèrgue (C.C.O.R.) es una associacion, creada en 1979 pel Grelh Roergàs, l’Institut d’Estudis Occitans
d’Avairon, la seccion teatrala de la
Pastorèla de Rodés e de nombrosas
personalitats occitanas. Lo C.C.O.R.
sèi a la Mission Departamentala de la
Cultura (M.D.C) a l’Institut Occitan
10
d’Avairon (I.O.A), al
Grelh Roergàs, al País
Rodesenc e a L’Ostal
Joan BODON. Es afiliat
e sèi a l’IEO 12.
Participa
amb
l’ensemble de las associacions occitanas a las
diferentas manifestacions de promocion de
la lenga e de la cultura
occitanas
(participacion a las Assisas de la
Cultura Occitana per
tal de definir un quadre reglamentari
pel desvolopament de l’Occitan dins
l’ensenhament, los mèdias, la vida
publica).
Lo C.C.O.R. compta uèi perseguir e
desvolopar sas accions d’animacion
a l’entorn de la cultura occitana e
capitalizar sul succès incontestat de
l’Estivada per far d’Avairon un territòri d’excelléncia per la lenga e la
cultura occitanas.
Menat per l’objectiu d’obrar a la promocion, la difusion e a la defensa de
la lenga e de la cultura occitanas dins
totis los domenis, lo cercle de Rodés
decidiguèt d’obrar a la difusion de
productes culturals en occitan en installant una librariá al dintre de son
local.
Lo diari de l’IEO MP n°20
�eveniment
sa librariá en linha
Una botiga al centre vila
Atal dempuèi 1982, installat al centre
vila de Rodés, al dintre de l’Ostal del
Patrimòni, lo centre cultural occitan
s’arrèsta pas de voler facilitar l’accès
del public a una gama totjorn mai
larga de productes culturals : libres,
CD, DVD e autres.
Aquela difusion s’es considerablament desvolopada a flor e a mesura
del desvolopament de la librariá
botiga e de l’impressionanta preséncia del taulièr del Centre Cultural
Occitan de Roèrgue a de nombroses eveniments del departament e
d’endacòm mai. Lo cercle rodesenc
anant tanben ponctualament expausar sos productes culturals a París.
Aquela omnipreséncia pòrta sas frutas e las vendas que se trapan ja dins
un volum fòrt interessant contunha
de créisser (+ 20 % en 5 ans).
Una gama de productes
culturals remarcabla
ternet e amb pagament en linha representa un fòrt enjòc.
Aquela venda en linha amb pagament dematerializat representa un
fòrt enjòc per tal de metre a la disposicion del mai grand nombre la
produccion literària e musicala occitanas. Mercé al pagament en linha
lo C.C.O.R. compta desvolopar largament sas comandas (ja mai d’un
centenat de comandas per an via son
site classic).
D’efièit, encara uèi, nombre de vilas
o de departaments mancan d’una
vertadièra ofèrta en matèria de productes culturals occitans. En creant
aquela primièra vertadièra botiga en
linha dedicada als libres, DVD e CD
en occitan, lo Centre Cultural Occitan de Roèrgue bota a posita de totis, sens cap de restriccion geografica
e amb los delais de liurason los mai
corts, una de las principalas ofèrtas
de productes culturals (quicòm coma
1300 referéncias en tot).
Lo C.C.O.R. es estat creat
en 1979 per Grelh Roergàs, l’Institut d’Estudis
Occitans d’Avairon, la
seccion teatrala de la
Pastorèla de Rodés e de
nombrosas personalitats
occitanas per obrar a la
promocion la difusion e la
defensa de la lenga e de la
cultura occitanas.
Uèi, lo CCOR decidiguèt de passar
un nivèl important per son activitat de difusion de productes culturals en passant a la venda en linha. A
l’imatge de çò que se passa per una
granda part de nòstra economia, e
encara mai en matèria de difusion de
productes culturals, lo passatge a In-
Lo diari de l’IEO MP n°20
11
�eveniment
Un site de difusion de
productes culturals amb
pagament per carta blava
Es un endreit ont o podètz quasi tot
trobar : literatura (romans, poesias,
novèlas, contes, literatura joenessa)
d’Avairon e d’enlòc mès, utisses pedagogics (gramaticas, conjugasons,
metòdes), libres-DVD de collectatge,
libres istorics etnografics, darrièra
nautat, grands classics o obratges pas
tant coneguts.
Per segur, lo libre es l’article principal. Uèi, lo site www.ccor.eu e
l’espaci de difusion de productes
culturals del Centre Cultural Occitan
de Roèrgue prepausan de cap a 700
obratges.
“Es un endreit ont o podètz quasi tot
trobar.”
I trobaretz plan mai de 1OO títols
de romans en lenga nòstra, mai
12
de 80 contes, de libres de cançons,
qualques libres policièrs, fòrça obratges de teatre occitan, mai de 80 libres
de poesia, etc.
Atal, totis los autors, los classics :
Bodon, Mouly, Cantalausa, Bessou,
Max Roqueta… e los contemporanèus : Vernet, Gayral, Viala, Brink,
Cabayé-Ramos, Lagarda, Valet…,
son ara a vòstra disposicion, e ont
que siatz.
Lo site del C.C.O.R. vos permetrà tanben de trobar la colleccion del Grelh
Roergàs : Tastaire, M.Bony, Batut,
Balard, Fau… e l’ensemble dels ostals d’edicion occitan : IDECO, Vent
Terral, Letras d’Oc, IEO Lengadòc,
CRDP…
Tanben, lo C.C.O.R. possedís una
importanta gama de libre joenessa
e una granda quantitat d’obratges
pedagogics metòdes, diccionaris,
vocabularis, gramaticas, collectatges
amb tota la colleccion dels « Al Canton » de l’I.O.A.).
Lo diari de l’IEO MP n°20
�eveniment
quarats, pòrta-claus, bandièras de
totas las talhas e un vintenat de
Un dels grands interèsses de l’espaci referéncias de pega-solets.
de difusion de productes culturals
del C.C.O.R. es la qualitat e la prigonLo futur site del C.C.O.R
dor de sa gama de CD. Lo cercle IEO
de Rodés bota a vòstra disposicion Aquel site serà un site Internet
bilingue. I trobaretz las animacions
300 CD de totis tipes de musica.
Al segur, la musica tradicionala es a del C.C.O.R, l’agenda, l’istoric e la
l’onor, e los CD dels gropes tradicio- botiga.
nals màgers son presents : Vialard, La botiga serà classada per categoLa Talvera, Pulles, Venta Civada, ria d’articles : libres, CD, DVD, accessòris : camisons òmes, femnas,
Laur, etc.
Lo Centre Cultural Occitan de mainatges, pòrta-claus, bandièra,
Roèrgue vos prepausa tanben fòrça casquetas, pega-solets e divèrs.
CD de musica de Nadal e una sec- Per cercar, poiretz tanben efectuar
cion musica contemporanèa de tria una recèrca per nom d’autor, editor
amb los albums dels gropes que o categoria d’article.
fan l’actualitat de la musica occi- A mesura l’ensemble dels articles
tana : Nadau, Du Bartas, Castanha de la botiga de l’Ostal del Patrimòni
e Vinovèl, Mauresca, Goulamas’k, seràn disponibles per Internet.
Aussibal, Brick a Drac, Massilia, Per vòstras crompas per Internet, lo
C.C.O.R. vos assegura d’una recepJoanda, La mal coiffée, etc.
A mai, la seccion CD vos permet cion per la Pòsta dins las 48 H (exde trobar los albums dels umoristas ceptat se comandatz e desiratz pagar
per chèc, dins aquel cas lo mandadís
Padena e Paul Bony.
Per acabar aquela presentacion de serà efectuat a la recepcion del chèc.
la gama de productes del C.C.O.R. Los fraisses de pòrt son los seguents :
avèm a mencionar una seccion 2 € per una comanda fins a 18 €, 4 €
DVD rica d’un centenat de referé- per una comanda de 18 fins a 30 € :
ncias (amb notadament la presén- 4 €, 6 € per una comanda fins a 60 € e
cia dels Al Canton e quitament de a gràtis per una comanda de mai de
metòdes per aprene las danças tradi- 60 €.
Alara, ara trentalhetz pas mai e anatz
cionalas del Lengadòc.
A costat, de totis aqueles productes visitar la librariá virtuala del C.C.O.A.
culturals, lo C.C.O.R. difusa tota una
gama d’accessòris ligats a la lenga e www.ccor.eu
la cultura occitanas : camisòts (òmes,
femnas e mainatges : mai de 50
referéncias de las marcas « Val Pas
res » o « Macarel », casquetas, berets,
Una colleccion de 300 CD
Lo diari de l’IEO MP n°20
13
�edicions
Joèl Blèi
Campatge en Carcin
Es pas qu’a la fin d’aquela passa viscuda
en autonomia dins lor país d’origina que lo
jove Lobí receurà un nom definitiu e serà
considerat coma un òme vertadièr.
Campatge en Carcin
Es pas qu’a la fin d’aquela passa viscuda en autonomia dins
lor país d’origina que lo jove Lobí receurà
unaviánom
definitiu
e
Ma maire
pensat que
nos mandar
en viatge sus las piadas de son enfança, un
pauc
coma
los
Lobís,
nos
ajudariá
a
traversar
serà considerat coma un òme vertadièr.aquel « grand passatge » qu’es, a son vejaire,
l’adolescencia.
Ma maire aviá pensat que nos mandar en viatge sus las piadas
de son enfança, un pauc coma los Lobís, nos ajudariá a traversar aquel « grand passatge » qu’es, a son vejaire, l’adolescéncia.
Prefaci : Rodgièr Lassaca
Joèl Blèi
Campatge
en
CarCin
Ilustracion de cuberta : Stéphanie Handy
Ilustracion de cuberta :
Stéphanie Handy
Pichons
vos vau contar...
9,90 €
ISBN : 979-10-93297-01-9
I
E
OLT
I
E
OLT
edicions
I
E
OLT
ISBN : 979-10-93297-00-2
Nombre de paginas : 132
Dimensions : 18 x 11,5 cm
ISBN : 979-10-93297-00-2
I
E
OLT
I
E
OLT
9,90 €
edicions
I
E
OLT
I
E
OLT
edicions
Pichons, vos vau contar...
Aimat Tastaire
Pichons, vos vau contar...
ire, nos prepausa aquí un
sièis novèlas pels enfants.
rias e d’unes còps fantasmercejament d’un fachiladet nafrat o la visita d’un
as tanben las coquinariás,
ns contra, l’amabilitat dels
ins la vida de cada jorn.
Aimat Tastaire
Editor : IEO Òlt edicions
Autor : Joèl Blèi
Prètz : 9,90 €
De paréisser lèu.
I
E
OLT
edicions
L’autor, Aimat Tastaire, nos prepausa aquí un libre compausat
de sièis novèlas pels enfants. D’istorietas imaginàrias e d’unes
còps fantasticas coma l’estranh mercejament d’un fachilièr,
l’ajuda a un farfadet nafrat o la visita d’un castèl embreissat;
mas tanben las coquinariás, la maissantisa, o al sens contra,
l’amabilitat dels enfants quand o cal dins la vida de cada jorn.
Editor : IEO Òlt edicions
Autor : Aimat Tastaire
Prètz : 9,90 €
De paréisser lèu.
ISBN : 979-10-93297-01-9
Nombre de paginas : 204
Dimensions : 18 x 11,5 cm
Mos animals
Dins aquel libròt de sovenirs, l’autor, cavalièr occitanista,
evòca los animals – cans, cats e mai que mai cavals – qu’an
ornada tota sa vida.
En nos balhant fòrça anecdòtas, ensaja d’analizar la natura del
sentiment prigond qu’afraira, per un ligam tant poderós coma
misteriós, un òme e los animals qu’aima.
Editor : IEO Òlt edicions
Autor : Rodgièr Lassaca
Prètz : 12,90 €
De paréisser lèu.
14
ISBN : 979-10-93297-02-6
Nombre de paginas : 400
Dimensions : 18 x 11,5 cm
Lo diari de l’IEO MP n°20
�edicions
Alman’oc edicion especiala
Aquel numèro especial, ont recampam un quarantenat
d’articles causits, es una lesca d’istòria del cercle dins son
temps ont se vetz plan le lagui, subretot a la debuta, de parlar
pas solament que de las flors e dels auselons, mas de se mainar
de la vida vidanta, la ont le mond trabalhan, susan, patisson
e tròp sovent se fan « mercejar » pels licenciaments e le caumatge, per exemple. De mancar pas !
Editor : Cercle Occitan de Foish Nombre de paginas : 162
Contacte :
Prètz : 8 €
cercleoc.dany@orange.fr
Data de parucion :
decembre 2013
TOPONYM I E
DE
Les noms de Lieux-dits de La commune
Étude phonétique, historique, étymologique et
sémantique de tous les micro-toponymes
Paul Burgan et André Lafon
Realizat pel Cercle Occitan
« Pèire-Lagarda » I.E.O Foish
Toponymie de Montauban
Toponymie de Montauban es lo producte de sèt ans de trabalh
pendent los quals los autors amassèron de milierats de formas
ancianas de noms de lòcs, de faiçon a s’apressar al mai possible a las formas originalas.
S’agís del primièr obratge dedicat a la comuna que siá basat sus
l’estudi sistematic de l’ensemble dels toponims. Tanben, aquel
obratge es lo primièr obratge que siá consacrat a una comuna importanta, e doncas, lo primièr libre que regropa tantes toponims.
Editor : IEO 82
Prètz : 30 €
Autor : P. Burgan e A. Lafond Nombre de paginas : + de 400
Data de parucion : fin de
Contacte :
genièr
ieo82@ieo-oc.org
Ibòs (DVD)
La comuna d’Ibòs qu’ei situada dens las Hautas-Pireneas.
Aqueth vilatjòt qu’ei vengut ua vila de quasi 3000 abitants e
que hè partida de l’aglomeracion de Tarba. Aquera mutacion
qu’ei presentada per Nosauts de Bigòrra. Que collectè ua seria de testimoniatges auprès deus abitants deu vilatge de qui
presenta devath la fòrma d’un documentari de 65 minutas. La
quasi totalitat deus racontes qu’ei dens lo parlar gascon de comuna.
Editor : Nosauts de Bigòrra
Temps : 65 min (+ bonus)
Prètz : 10 €
Sostitolatge : francés e
Data de parucion : fin de
occitan-gascon
genièr
Contacte : 05.62.93.04.65
Lo diari de l’IEO MP n°20
Ibòs
15
�opinion
Collòqui d’Albi : una politica sociolingüistica per l’occitan
Albi – 19 d’octobre de 2013
1èra partida
A
quel collòqui es estat portat associativament per lo Centre Cultural Occitan
d’Albigés, seccion locala de l’IEO e per la
seccion Garona Nauta de l’IEO organizatriz
del Festenal Occitània.
La vila d’Albi i portèt un sosten material important.
Se tenguèt lo 19 d’octobre darrièr, dins la
sala de l’Athanor, jos la presidéncia d’Eric
Forgues, Director de l’Institut Canadian
per las Lengas Minorizadas, e amb la participacion de Pèire Klein, autor d’obratges
tractant en particular de l’identitat e President d’una associacion alsaciana de parents
d’escolans, Filipe Lesgourgues, administrator de l’Institut Cultural Basc, Gui Mimart,
administrator de la Federacion Interregionala dels Mèdias Occitans, Pèire Brechet,
President de l’Institut d’Estudis Occitans,
Joan-Loís Blenet, President de la confederacion de las Calandretas.
Lo collòqui foguèt introdusit per Felip Bonnecarrère, Conse d’Albi e cloturat per Joan
Gasc, Vice-president del Conselh General
de Tarn encargat de las questions occitanas.
I participèt activament tant en sesilha
plenièra coma dins las discussions en comission, Guilhèm Latrubesse, Conselhièr
Regional encargat de las questions occitanas.
La coordinacion generala foguèt assegurada per Joan-Paul Becvort, Director de la sec-
16
cion Garona Nauta de l’IEO.
Lo collòqui foguèt tanben sostengut per las
associacions departamentala, regionala e
federala de l’Institut d’Estudis Occitans.
Introduccion de P. Bonnecarrère, conse
d’Albi :
Desvolopèt tres punts :
Faguèt una presentacion de la vila amb
d’un costat la dimension patrimoniala e
d’un autre costat lo potencial universitari
e pausèt la question de saber cossí irrigar
aquel potencial amb la lenga e la cultura
occitanas.
Dins una descripcion del « quartièr cultural » de la vila, mencionèt lo doble axe entre
la vièlha vila e l’universitat d’un costat, lo
pargue Ròcaguda de l’autre, amb una juntadura sul novèl grand teatre en construccion ; l’Ostal Ròcaguda, dins aquel quartièr,
es lo luòc dedicat a l’occitan, en memòria
de l’Amiral de Ròcaguda e de son òbra per
l’occitan.
L’accion de la vila se concretiza per
l’apevason a l’ensenhament : escòla bilingüa Ròcaguda e Calandreta e pel partenariat amb « Monsenh Albinet e sos amics »
(lo C.C.O.A.).
Se felicitèt del partenariat, per l’intermediari
del C.C.O.A., amb lo festenal Occitània e
son director, per acabar en demandant de
proposicions per contunhar amb una din-
Lo diari de l’IEO MP n°20
�opinion
Filipe Lesgourgues, dins la comparason entre situacions lingüisticas diferentas, recoS’atalèt a balhar las rasons justificant una neis que lo País Basc es pas perfèit, qu’es encara sulfurós, que i se sentís encara la podra.
politica sociolingüistica per l’occitan :
– aparar aicí lo patrimòni mondial de Regrèta qu’aqueste collòqui siá pas en billa diversitat culturala e lingüistica de ingüe, amb revirada simultanèa per casques.
l’umanitat ;
– l’occitan es un otís de desvolopament Pèire Mimart fa un rapid istoric de la
regional : las regions dinamicas son FIMÒC e Pèire Brechet fa estat de la dificulsovent las qu’an una fòrta identitat tat de coordenar las accions sus un espaci
tant bèl, espandit sus mai d’una region : es
culturala ;
necite de promòure una organizacion co– favorizar lo ligam intergeneracional ;
– favorizar l’activitat culturala dins la re- muna d’aqueste espaci.
gion, « de tal biais de pas èsser redusit a una
region de la banlèga parisenca, sens èime,
sens identitat » ;
Expausat d’Eric Forgues
– collaboracion entre totas las collectivitats,
al delà de lor color politica ;
– tirar cap a l’objectiu de 30 % de locutors
Situacion canadiana :
d’una classa d’atge, critèri minimum per la
Eric Forgues se presenta coma sociològ de
subrevida d’una lenga segon l’UNESCO.
formacion. Sa preocupacion es l’estudi de
L’enquèsta lingüistica facha i a qualquas an- las minoritats lingüisticas, en particular
nadas mòstra a l’encòp una enveja de mai francofònas acadianas, tanben pels problède lenga e la perseguida de la desaparicion mas ligats a la governança comunautària,
als procèssus d’innovacion sociala e partede l’usatge.
narialas, als trabalhs de recèrca sus tot aquò.
Autres participants :
L’Institut de recèrca sus las minoritats lingüisPèire Klein es urós d’èsser en Occitània, ticas foguèt creat en 2002 pel govèrn federal e
qu’a en comun amb lo monde germanic dotat d’un montant de 10 milions de dolars.
l’escritura de la poesia cortesa europèa L’Institut viu suls interèsses d’aquela soma
(trobadors e Minesanguers), puèi solinha per pagar sos fraisses de foncionament. Li cal
umoristicament que se vei pus luènh completar son finançament per la recèrca de
dempuèi lo cloquièr de la catedrala comanditaris per poder menar de vertadièrs
d’Estrasborg que dempuèi la torre Eifèl. trabalhs de recèrca, çò que lo mena a rescon« Sèm enrodats de païses ont los girondins trar d’actors de terrenh.
son en granda majoritat e los jacobins Los aisses de recèrca principals son las arts,
la cultura, la diversitat, l’identitat, la familextrèmament minoritaris. »
Dins aquestes païses, se trapa un autre ha, l’enfància, l’educacion, tanben la vitalidesvolopament de la democràcia que los tat de las comunautats, la santat dins lo domeni comunautari (ofèrta dins la lenga).
filosòfs apèlan l’union dins la diversitat.
amica suplementària.
Introduccion de G. Latrubessa :
Lo diari de l’IEO MP n°20
17
�opinion
Al Canadà, existisson tres nivèls politics : lo
nivèl federal, lo nivèl provincial e lo nivèl
municipal.
Lo Novèl Brunswick, la província ont viu,
es la sola província canadiana oficialament
bilingüa, çò qu’empacha pas l’Estat federal
d’o èsser, dempuèi 1969.
Lo francés es sola lenga oficiala al Quebèc.
Çaquelà, i a de minoritats francofònas organizadas dins cada província.
Vist que las províncias son largament autonòmas, las situacions juridicas i son fòrça
diferenciadas.
En 1988, la lei sus las lengas oficialas
cambièt : ara lo govèrn a l’obligacion de
s’engatjar per assegurar lor desvolopament
e lor espandiment.
Dins aquel quadre, es necessari de desvolopar una accion constructiva e pragmatica,
entre accion « collaboracionista » e apròchi
pus revendicatiu ; l’accion « contra » pòt
generar la tampadura d’unas pòrtas ; cal
soscar al nivèl de las estrategias.
La necessitat d’una accion revendicativa, e
de còps en justícia, es pr’aquò menada per
d’organismes destinats a aquò ; d’autras associacions o fan tanben tot en trabalhant sus
d’ofèrtas de servicis a la populacion.
Governança comunautària :
Al Canadà, se privilègia dempuèi las annadas 90 una elaboracion de l’ensemble de las
politicas publicas que las concernisson aprèp
consultacion de las comunautats, que participan aital concretament a lor elaboracion.
Al delà de l’oportunitat de participacion
de las comunautats i a çaquelà qualques
efièches pervèrses : engranatge burocratic,
pesantors al nivèl d’organismes que i son
pas preparats, pesantors de trabalh e pesantors financièras.
18
Dins los espacis de discussion creats, los
representants del govèrn participan en
qualitat d’observators, las discussions son
unicament al dintre de la societat civila. Ne
sortís tota una planificacion comunautària
somesa, puèi , al nivèl governamental. La
dificultat serà de prioritarizar las proposicions fachas e de far las causidas estrategicas.
Tot aquò mena los actors a se parlar entre
eles ; de per abans, cadun demandava al
govèrn separadament : ara, i a obligacion de
discussions comunautàrias, dins de forums
de discussion.
Tot aquò correspond als concèptes del filosòf Habermas (1) e a sos dos principis :
– racionalizacion de tipe estrategic : logica
instrumentala ;
– racionalizacion comunicacionala : se parlar, crear de discussions.
Tot aquò se fa amb un Estat que se geina pas
per orientar las causidas e que demòra fòrça
present dins tot lo procèssus.
A una question sus las rivalitats intercomunautàrias possiblas, Eric Forgues precisa
que lo procèssus de concertacion dins lo
quadre de la governança comunautària se fa
en l’abséncia dels anglofònes ; i a çaquelà de
relacions tendudas, de còps de manifestacions ostilas de lor part.
A una segonda question sus l’evolucion de
las comunautats, Eric Forgues fa remarcar
que i a, malgrat las avançadas governamentalas, un procèssus d’assimilacion de las comunautats pichonas.
I a pr’aquò de milions de dolards d’investits :
s’entend la critica que los organismes beneficiaris trabalhan fòrça prèp del governament canadian e que se cura un valat entre
eles e la populacion. I a un dangièr que la
Lo diari de l’IEO MP n°20
�opinion
populacion se desinterèsse del fach acadian,
e que fague de causidas contra la cultura e
la lenga, per de rasons economicas o de promocion sociala. Dins las províncias de fòrta
minoritat (Novèl Brunswik, Oregon), la vitalitat es mai establa.
Tòrna sus la nocion de comunautat e de
comunautarisme, per destriar, d’un costat
la vision canadiana de la lenga dins sa comunautat e la vision francesa de la lenga
al nivèl individual, associada a una vision prigondament pejorativa (comunautarisme). Al Canadà, la vitalitat de la lenga
se mesura non pas per rapòrt als individús
mas per rapòrt a la comunautat. La comunautat es pas sinonim de replèc sus se ; la
promocion de la comunautat se fa pas contra l’identitat canadiana, tot se conjuga fòrt
plan, a l’excepcion del Quebèc ont i a una
volontat de separacion del Canadà.
(1) Jürgen Habermas : filosòf alemand, nascut en
1927 : lo coneissiái pas deperabans, mas trapi que
sa teoria es quicòm que seriá plan de natura a dinamizar nòstra polemica franco-francesa sus la guèrra
dels jacobins e dels girondins… (Fasètz un torn sus
la tèla, val la pena...)
A seguir...
Dins los numèros a venir, las preconizacions
d’Eric Forgue per Occitània e lo debat que seguiguèt, las discussions en comssion dins la
prangièira, la conclusion e lo debat final.
Miquèl Taiac
Lo diari de l’IEO MP n°20
19
�servici de l’emplec
Contacte :
Servici de l’Emplec
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
09-62-56-09-91 / 06-82-23-44-55
ieom-pireneus@ieo-oc.org
Lo « Servici de l’Emplec » qu’ei un projècte de l’IEO que’s fixa l’objectiu de
participar a l’integracion de l’occitan dens l’economia en tot favorizar l’encontre
de l’aufèrta e de la demanda d’emplec en « occitan ».
Entà facilitar la visibilitat de las aufèrtas d’emplec en occitan, lo « Servici de
l’Emplec » que vos prepausa de centralizar e de difusar aqueras aufèrtas.
Alavetz, se las vòstas estructuras desiran recrutar un navèth emplegat, n’esitetz
pas a nos contactar entà hèr passar las vòstas aufèrtas peu noste site.
Que trobaratz çai-devath la lista de las aufèrtas d’emplec en Meidia-Pireneas
actuaument vegedera peu site www.emplec.com.
Traductor/adaptator (modalitat
provençau) doblatge de
dessenhs animats
Sector activitat : Arts/Espectacle
Nivèu de lenga : mestresa correnta
Encargat de comunicacion e de
difusion en servici civic
Sector d’activitat : Arts/Espectacle
Nivèu de lenga : nocions de basa (compréner)
Mission :
Que desvolopatz la cultura e la musica ocMission :
Que cèrca l’associacion Conta’m un tra- citana de cap a un public navèth : contact
ductor/adaptator (Hemna/Òmi) tà adaptar de lòcs de difusion, utilizacion deus hialats
dialògues de dessenhs animats a l’occitan sociaus e de las navèras tecnicas de comu(modalitat provençau). Formacion espe- nicacions.
cifica au doblatge assegurada per Conta’m. Competéncias requesidas
Un tribalh d’adaptacion que pòt estar miat a Relacionau deus bons
casa quauques òras per mes en complement Utilizacion d’internet e deus hialats sociaus
d’ua auta activitat.
Descripcion complementària emplegaire
Descripcion complementària emplegaire CDD
8 mes
CDD
Tribalh a domicili
Salari mensual : 570 €
Experiéncia demandada : debutant acceptat
Contacte :
Conta’m
Vila d’emplec : Tolosa
cast.contam@orange.fr
Contacte :
Org&Com
info@orgetcom.net tel : 05.61.47.43.95
20
Lo diari de l’IEO MP n°20
�lenga
Lo país que nos a colonizats
U
n « occitan conscient » qu’a comprés
dins quina situacion se tròba lo nòstre
país, escriu : « Aimi pas un país que nos colonizèt, que nos massacrèt, que nos embrigadèt, que
nos desrabèt nòstra lenga e que l’esbrilhaguèt en
mila bocins, que balhèt la vergonha a mon pòble
d’èsser çò qu’es, que confisquèt nòstras riquesas,
nòstras tèrras, e que pretend encara auèi impausar desempuèi París, a travèrs son aparelh
d’Estat e sos relais provincialistas a totes los
nivèls, sa lei e sa lenga unica a totes. » (B. P., 22
de junh de 2012).
Aqueles sèt vèrbes (colonizar, massacrar,
embrigadar, desrabat, esbrilhagar, balhar la
vergonha, confiscar) son emplegats al preterit, çò que normalament vòl dire que totas
aquelas accions se situan dins un periòde
qu’a pas res a veire ambe l’epòca actuala, e
que doncas fan pas partida de nòstra actualitat. Efectivament, coma tot aquò se situa
a l’Edat Mejana, se pòt interpretar qu’es un
periòde diferent del nòstre.
Mas, dins l’idèa de B. P., aquò es pas
d’istòria anciana que s’aplicariá a un pòble
de l’Antiquitat, desaparegut definitivament
despuèi longtemps. Parla de « mon pòble »
e emplega l’advèrbi « encara » que vòl dire
clarament que totes aqueles mals son los
mals que lo pòble occitan ne patís cada jorn,
a l’ora d’ara.
De segur, en fasent una analisi plan fina, se
poiriá dire que la colonizacion e los chaples
de las armadas de Simon de Montfòrt, al sègle xiii, son d’eveniments istorics situats plan
luènh de nosautres, qu’an pas res a veire
ambe la vida vidanta dels occitans d’ara, çò
que justificariá los preterits nos colonizèt, nos
Lo diari de l’IEO MP n°20
massacrèt.
Mas,
me
sembla evident qu’es
pas l’idèa
de l’autor.
Per consequent, auriá mai valgut que diguèsse : « Aimi pas [o
« ami pas »] un país que nos a colonizats, que
nos a massacrats, que nos a embrigadats, que
nos a desrabada nòstra lenga e que l’a esbrigalhada » [puslèu qu’esbrilhagada] en mila bocins,
qu’a balhada la vergonha a mon pòble d’èsser çò
qu’es, qu’a confiscadas nòstras riquesas, nòstras
tèrras, e que pretend encara auèi impausar desempuèi París, a travèrs son aparelh d’Estat --- sa
lenga unica. »
A primièira vista, fa mai occitan d’emplegar
lo preterit (lo país que nos colonizèt) al lòc
del passat compausat (lo país que nos a colonizats). Mas, a pas lo meteis sens. Quand
emplegui lo preterit parli de quicòm que se
situa dins un passat copat del present ont
me tròbi. Quand emplegui lo passat compausat parli de quicòm que se situa tanben
dins lo passat, mas dins un periòde que m’i
tròbi encara dedins.
Cada còp que podètz dire « encara », es lo
signe clar que dins un occitan blos e natural vos cal emplegar lo passat compausat. E
justament, l’advèrbi encara se tròba dins la
pròsa de B. P.
Jacme Taupiac
La Piboleta, dimars 26 de junh de 2012
21
�agenda
Decembre
31 de decembre
Ressopet
19h30
Sala N°2 del Pargue de las
mòstras (avenguda del Sidòbre a Castras)
Repais-dançarèl a l’escasença
de Sant-Silvèstre
42 € pels sòcis de l’IEO e 48 €
pels autres
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
Decembre/genièr
15h fins a 19h
Centre Occitan del País Castrés
Dintrada liura e a gràtis
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
Mòstra de fòtos de Didièr Henry
Del dimars al divendres de
Genièr
Genièr
Nadalets
Ostal de retirada del Bòsc à
Carmauç
Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
04 de genièr
TRIOC 44
« Lo Grifol »
3 car. Perroty
81 000 Albi
Artista : MIDROIT Suzanne ;
un productor e un vinhairon
de Galhac
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
chaucos2@orange.fr
http://adoctarn.free.fr/
06 de genièr
Cantèras
18h
Carbona, sala del Centre Associatiu darrièr la bibliotèca
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
10 de genièr
Mièja-jornada de danças tradicionalas
Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
10 de genièr
Encontre musicians/dançaires
21h
Marquefave, sala de las fèstas
22
Serada de danças tradicionalas
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
Dimenjada del 12/01
Animacions occitanas pel
rescontre de rugbi del Castres
Olympique
Estadi Pierre Antoine de Castras
Al programa, animacion amb
un collectiu de musicaires per
far descobrir los instruments
del país (la craba e lo graile),
convidacion a las danças tradicionalas avec la participacion
dels nòstres dançaires, e benlèu
d’autras suspresas. L’estadi, los
musicaires e los dançaires seràn
tanben a las colors occitanas.
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
15 de genièr
Serada repais
19h30
Restaurant del Parc a Albi
« Festejarem los reis… e las
reinas »
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
17 de genièr
Espectacle Du Bartas
20h30
MJC de Rodés
Cançons popularas lengadocianas revisitadas
Du Bartàs « Tan que vira fai
de torns »
En partenariat amb la Mission
Départementale de la culture
e l’IEO
Sens abonament tarifa 14€ o
12€ aderents MJC et IEO, gratuit -12 ans
CCOR
05-65-68-18-75
contact@ccor.eu
http://www.ccor.eu/
17 de genièr
Divendres de l’Espaci occitan
18h30
Espaci occitan
Projeccion de « Memòrias
d’Arièja ». Collectatge dels testimònis reculhits dins Arièja
per l’IEO-Arièja.
IEO 09
05.61.69.60.96
ieo09@ieo-oc.org
http://ieoarieja.wordpress.com
19 de genièr
La quina occitana
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
19 de genièr
Espectacle
14h
Lo diari de l’IEO MP n°20
�agenda
Lo cercle de Roèrgue-Naut
organiza en associacion amb los
grops folclorics « La Cabrette
du Haut-Rouergue » e « La
Pastourelle » un espectacle occitan amb dichas, cants tradicionals, danças del país e teatre.
25 de genièr
Cercle Occitan del Roèrgue-Naut
gerard.ferrand4@wanadoo.fr
Dictada occitana
17e edicion de la dictada occitana que se tendrà dins mai
de 40 vilas (veire l’aficha en 4e
de cubèrta).
S’entresenhar al prèp de sa
seccion o de son cercle.
Gratuit
20 de genièr
29 de genièr
Cantèras
18h
Carbona, sala del Centre Associatiu darrièr la bibliotèca
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27michel.
peze0456@wanadoo.fr
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h30
Ostal d’Occitània, Tolosa
Presentacion de l’obratge Les
Mots des occitans de Michel
Piquemal, illustrat per Nathalie Louveau a las edicions
del Cabardès
A gràtis
IEO 31 - Tuta d’Òc
05.61.12.30.53
latutadoc@ieo31.com
31 de genièr
Projeccion
20h30
Ibos (65), sala Coumet
Projeccion publica deu DVD
de Nosauts de Bigòrra :
« Ibòs ».
Entrada gratuita
IEO 65
Comuna d’Ibos
05.62.93.04.65.
Febrièr
Febrièr
Centre Occitan Rochegude
Tayac
Balèti
Organizacion d’un balèti
tradicional amb iniciacion a las
danças d’Arièja
Cercle local de Foish
cercleoc.dany@orange.fr
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
Febrièr
07 de febrièr
08 de febrièr
Visita de la bescuchariá Deymier, fabricacion de chaudèls
Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
Vacanças de febrièr
Visita del Musèu dels caishèrs
Soeish
Cercle occitan deth Coserans
claudine.rivere-souilla@orange.fr
03 de febrièr
Cantèras
18h
Carbona, sala del Centre Associatiu darrièr la bibliotèca
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
05 de febrièr
Velhada cançons
20h30
Lo diari de l’IEO MP n°20
Conferéncia « Joan Jaurés e
l’Occitan »
18h30
Bibliotèca Municipala (Castras)
2014 serà l’annada del 100e
aniversari de l’assassinat de
Joan Jaurés, fervent defendor
de la lenga e de la cultura occitanas. A aquesta escasença,
Jòrdi Blanc vendrà nos presentar en francés sa conferéncia
« Joan Jaurès e l’Occitan ».
En partenariat amb
l’Universitat Per Totes.
Dintrada liura e gratuita
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
08 de febrièr
Conferéncia
Capial de Saint Juéry
« Rochegude e l’Occitan » amb
Raymond Ginouillac e Michel
TRIOC 45
« Lo Grifol »
3 car. Perroty
81 000 Albi
Un artista, un productor e un
vinhairon de Galhac
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
chaucos2@orange.fr
http://adoctarn.free.fr/
10 de febrièr
« A la descobèrta d’una òbra »
20h30
Ostal del Patrimòni, Rodés
L’IEO 12 aculhirà Florian Vernet per una serada
a l’entorn de sa darièra òbra
« Fin de Partida » (Edicion IEO
Languedòc 2013)
Recuèlh de sièis novèlas entre
estranh, umor negre, tendresa
e thriller... Dins la continuitat
de l’escritura de l’escrivan,
23
�agenda
que menar la lenga occitana
dins de territòris qu’es rarament acostumada a trevar.
IEO 12
05 65 68 18 75
ieo12@ieo-oc.org
11 de febrièr
Conferéncia
Universitat de Champollion d’Albi
« Memòria occitana d’Albi »
amb Raymond Ginouillac e
Bernard Lescalier
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
12 de febrièr
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h30
Ostal d’Occitània, Tolosa
Presentacion de l’album joinessa Lo casau de Colau/L’òrt
de Nicolas de Terèsa Pambrun
a las edicions Édite-moi !
Gratuit
IEO 31 - Tuta d’Òc
05.61.12.30.53
latutadoc@ieo31.com
14 de febrièr
Encontre musicians/dançaires
21h
Salles S/Garonne, sala de las
fèstas
Serada de danças tradicionalas
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
15 de febrièr
AG de « Alavetz, IEO Val
d’Ador »
14h30
Preshac d’Ador
Participacion de l’ensemble
deus talhièrs puish inauguracion deu locau d’Alavetz
Alavetz, IEO Val d’Ador
asso.alavetz@gmail.com
24
15 de febrièr
Parladissas
12h
Carbona, sala del Centre Associatiu darrièr la bibliotèca
Repais partejat en parlant occitan
lo congò de captieux, dança
tradicionala de Gasconha.
Aquesta dança se fa sus un
pas de rondèu e en quadretas.
5 € pels joves e caumaires e 8 €
pels autres
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
16 de febrièr
26 de febrièr
Espectacle
14h
Lo cercle de Roèrgue-Naut
organiza en associacion
amb los grops folclorics « La
Cabrette du Haut-Rouergue » e
« L’Esclopeta » un espectacle occitan amb dichas, cants tradicionals, danças del país e teatre.
Cercle Occitan del Roèrgue-Naut
gerard.ferrand4@wanadoo.fr
17 de febrièr
Cantèras
18h
Carbona, sala del Centre Associatiu darrièr la bibliotèca
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
17 de febrièr
Estagi acordeon
10h12h/14h-19h
Montalban
Aprendissatge acordeon diato
(Remi Geffroy) + balèti
55 €
IEO 82
05.63.03.48.70
22 de febrièr
Descobèrta
17h
Centre Occitan Rochegude
Pèire e Ramon Gougaud
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
22 de febrièr
Estagi de dança tradicionala
14h - 17h
Centre de Lésers de Lambèrt
(Camin del Saillenc - Castras)
Estagi, amb Elsa Chartres, que
vos permetrà de descobrir
Rescontre de la Tuta d’Òc
18h30
Ostal d’Occitània, Tolosa
Presentacion de l’obrage Crépuscule cathare de las edicions
Nouvelles Presses du Languedoc. Fòto de Patrick Castagnas,
tèxte d’Olivier de Robert e
prefàcia d’Henri Gougaud.
Gratuit
IEO 31 - Tuta d’Òc
05.61.12.30.53
latutadoc@ieo31.com
28 de febrièr
Divendres de l’Espaci occitan
18h30
Espaci occitan
« La cultura del lin » per Pau
Garrigues.
IEO 09
05.61.69.60.96
ieo09@ieo-oc.org
http://ieoarieja.wordpress.com
Febrièr-març 2014
Exposicion
Centre Occitan Rochegude
Exposicion del Club de las
quilhas d’Onet del Castèl (12) :
« Quilhas de 8 »
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
Febrièr-març
Mòstra de pinturas d’Ives Carrier
Dimars al divendres de 15h
fins a 19h
Centre Occirtan del país Castrés
Pinturas sus Venècia, d’Ives Carrier
Dintrada liura e gratuita
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
Lo diari de l’IEO MP n°20
�agenda
Març
01 de març
Decobèrta
17h
Centre Occitan Rochegude
Claudi Peyrot, lo prior de
Pradinàs
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
03 de març
Canteras
18h
Carbona, sala del Centre Associatiu darrièr la bibliotèca
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
3 al 7 de març
11e Escòla Occitana d’Ivèrn (EOI)
Molin dels Bècabòsques de
Burlats, a 8 km de Castras
L’EOI es organizada per l’EOEIEO 47, en partenariat amb lo
Centre Occitan del País Castrés e
la comuna de Burlats. Las activitats de la setmana mesclan cors
de lenga, exposats, talhièrs, cants,
danças, conferéncias, passejadas
descobèrtas, espectacles.
Centre Occitan del País Castrés
05 63 72 40 61
azalais@wanadoo.fr
06 de març
Conferéncia
Mediatèca d’Albi
« La crotz occitana » amb Raymond Ginouillac
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
08 de març
TRIOC 46
« Lo Grifol »
3 car. Perroty
81 000 Albi
Un artista, un productor e un
vinhairon de Galhac
Lo diari de l’IEO MP n°20
ADOC Tarn
05 63 53 30 41
chaucos2@orange.fr
http://adoctarn.free.fr/
13 de març
Cinèma
Centre Occitan Rochegude
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
14 de març
Encontre musicians/dançaires
21h
Fossat (09), sala polivalenta
Serada de danças tradicionalas
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
28 de març
Velhada poesias
20h30
Centre Occitan Rochegude
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
Del 28 de març al 19
d’abril
Prima occitana
Baraqueville - Manhac - Moyrazès
Divendres 28/03 a 20h30 : Sala
de Carcenac - Peyralès, serada
contes amb Yves Durand
Divendres 04/04 à 20h30 : Sala
de Moyrazès, serada concert
amb Brick a Drac
IEO 12
05 65 68 18 75
ieo12@ieo-oc.org
15 de març
29 de març
Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
Cercle Occitan de Carmauç
cocsegala@gmail.com
17 de març
31 de març
Mièja-jornada de danças tradicionalas
Cantèras
18h
Carbona, sala del Centre Associatiu darrièr la bibliotèca
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
22 de març
Animacion quilhas
Centre Occitan Rochegude
Dins lo quadre de l’exposicion
« Quilhas de 8 »
CCOA
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
http://www.centre-occitanrochegude.org/
Mièja-jornada de danças
tradicionalas
Cantèras
18h
Carbona, sala del Centre Associatiu darrièr la bibliotèca
Cercle Occitan de Carbona
05-61-87-08-27
michel.peze0456@wanadoo.fr
Fin de març
Velhada
Sant-Pèire de Bessuèjols
Lo cercle de Roèrgue-Naut organiza en associacion amb lo
grop folcloric « La Cabrette du
Haut-Rouergue » una velhada
occitana amb dichas, cants
trad e danças del país.
Cercle Occitan del Roèrgue-Naut
gerard.ferrand4@wanadoo.fr
25
�contactes
Contactes de las seccions de l’IEO MP
ARIÈJA
Seccion departamentala
e
Cercle Occitan de Pàmias
Prospèr Estieu
Espaci occitan
11 carr. Henri Fabre
09100 Pàmias
05-61-69-60-96
ieo09@ieo-oc.org
http://ieoarieja.wordpress.com
Cercle local de Foish
Foyer Léo Lagrange,
16 rue Noël-Pierre Vidal,
09000 Foix
05-61-87-08-27
michel.pezeo456@orange.fr
Cercle local de Legavin
Ostau de la Sava al Toish :
96 avenue de Gascogne,
31490 Leguevin
05-61-86-70-20
ostausavatoch@orange.fr
Bolègatoish
(Tournefeuille)
cercleoc.dany@orange.fr
jm.leclercq3@wanadoo.fr
Cercle occitan deth Coserans
Bibliotèca municipala,
Castèl dels viscomtes del Coserans
09 200 Sent-Guironç
claudine.rivere-souilla@orange.fr
GÈRS
biblio.jeune@ville-st.girons.fr
AVAIRON
Seccion departamentala
e
Centre Cultural Occitan de
Roèrgue
Ostal del patrimòni
Place Foch
12000 Rodez
05-65-68-18-75
contact@ccor.eu
Cercle local d’Espalion
gerard.ferrand4@wanadoo.fr
Cercle occitan del vilafrancat
jaconet.oc@wanadoo.fr
GARONA-NAUTA
Seccion departamentala
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat,
31000 Toulouse
05-61-11-24-87
ieo31@ieo31.com
26
Cercle occitan de Carbona
Hôtel de Ville,
Placa Jules Ferry,
Seccion departamentala
09-54-10-11-41
ieodugers@gmail.com
Associacion Alavetz
(Preishac d’Ador)
06-18-34-36-52
asso.alavetz@gmail.com
Centre Cultural Occitan
d’Albigés
28, carrièra Rochegude,
81000 Albi
05-63-46-21-43
centre-occitan-rochegude@
orange.fr
Centre Occitan del País Castrés
Azalais,
6 rue du Consulat,
81100 Castres
05-63-72-40-61
azalais@wanadoo.fr
ADOC Tarn
« Lo Grifol »
3, Carrièra Perròtin
81 000 ALBI
05-63-53-30-41
chaucos2@orange.fr
http://adoctarn.free.fr/
Cercle Occitan de Carmauç
Maison de la citoyenneté
26 avenue Bouloc Torcatis,
81400 Carmaux
cocsegala@gmail.com
Carnaval Gascon
(L’Isla de Baish)
TARN E GARONA
ÒLT
05-63-03-48-70
ieo82@ieo-oc.org
carnavalgascon@orange.fr
Seccion departamentala
ieo46@ieo-oc.org
PIRENÈUS-NAUTS
Nosauts de Bigòrra
Mairie,
65350 Bouilh-Péreuilh
05-62-93-04-65
ieo65@ieo-oc.org
TARN
Seccion departamentala
3 rue de la Torque,
81120 Réalmont
05-63-79-06-67
ieo81@ieo-oc.org
Seccion departamentala
307 avenguda de Montech,
82000 Montauban
IEO FEDERAU
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
05-34-44-97-11
direccion@ieo-oc.org
IEO MIÈGJORNPIRENÈUS
Ostal d’Occitània,
11 rue Malcousinat
31000 Toulouse
09-62-56-09-91
06-82-23-44-55
ieom-pireneus@ieo-oc.org
Lo diari de l’IEO MP n°20
�mèdias
Sites internet
www.ieomp.com
Lo site de l’IEO MP
ieoarieja.wordpress.com
Lo site de l’IEO 09
www.ieo12.org
Lo site de l’IEO 12
www.ieo31.com
Lo site de l’IEO 31
Emissions de ràdio
IEO Arièja
sus « Radio Transparence
Foix »,
« De còr e d’òc »,
cronicas quotidianas cortas,
difusadas tres còps per dia :
8h15, 12h00, 14h30.
Cercle occitan deth
Coserans
Associacion Alavetz
Ràdio Gasconha,
L’associacion Alavetz
qu’assegura lo foncionament
de la web-ràdio.
www. radiogasconha.fr
IEO Gèrs
Ràdio País
Participacion mensuau a las
devisadas, de « las matiadas »
de Ràdio País,
de 7 oras a 10 oras deu matin,
Lo site del festenal Occitània
Radio Couserans,
le dimars de 18 a 19 oras :
Erà votz dera montanha,
www.radio-pais.com
institut-estuds-occitan32.
jimdo.com
www.radiocouserans.com
IEO Avairon
Centre Cultural Occitan
d’Albigés
www.festivaloccitania.com
Lo site de l’IEO 32
http://www.re-tramontana.org
Lo site de Tramontana
www.ieo-tarn.org
Lo site de l’IEO 81
www.centre-occitanrochegude.org
Lo site del Centre Cultural Occitan d’Albigés
www.ccor.eu
Lo site del Centre Cultural Occitan del Roèrgue
radiogasconha.fr/arcueilh_
alavetz.htm
Lo site d’Alavetz, IEO Val
d’Ador
www.ieo-oc.org
Lo site de l’IEO
www.aprenemloccitan.free.fr
Lo Site d’Aprenem l’occitan
www.emplec.com
Lo site deu servici de l’emplec
www.occitan-oc.org
Lo site deu labèl òc per
l’occitan
www.paginas-occitanas.com
Lo site de las Paginas Occitanas
Lo diari de l’IEO MP n°20
RTR (Ràdio Temps Rodés),
107 FM cada dimars a 11h15;
15h15; 17h15 e 20h15
Lo dimars a 9h15 : « La sabor
de la lenga » : presentacion
d’òbras e d’autors
www.radiotemps.com
Centre Cultural Occitan
de Roèrgue
Participacion a las emissions
occitanas de Radio Totem :
D’aicí d’ailà, cada dimenge a
8h00.
www.radio-totem.net
Cercle occitan deu
vilafrancat
Las passejadas occitanas de
CFM, cada dijaus e dimenge
(lhevat a l’estiu).
Cercle local de Carbona
Participacion a las emissions
seguentas de« Ràdio Albigés » :
- « Setman’òc »
a 8 h30 e lo repic a 15h30;
- « Bal Occitan » :
dimars a 10h30, e represa a
17h00, dijòus 19h30, dissabte
20h00,
- « Tròç de Lenga » :
diluns, dimècres, divendres
a 9h00,
e dimars, dijòus, dissabte
a 14h00 oras, dimenge a 9
oras, 12h30, e 16 o30 ;
- « Un còp parlèron » :
Los dimècres 10h30 e divendres 19h30 ;
- « Dans l’air du Temps » :
Los dimars 11h00, divendres
14h00, e dimenge 7h30.
www.radioalbiges@wanadoo.fr
sus « Radio Galaxie »,
tota l’actualitat institucionala e
tota l’actualitat culturala cada
dissabte a 10h00, e redifusion
cada dimècres.
www.radiogalaxie31.com
Cercle local de Legavin
sus « radio de la Save »,
Occitània, emission mesadièra,
difusada 4 còps per mes.
27
��
https://occitanica.eu/files/original/609b5af2bb9509be81f143b6facc92a8.jpg
c87a119feda28e81b59c578c5d0492c2
https://occitanica.eu/files/original/938685805d248680441aec37c9fa7f58.jpg
943ea5188ac7e32492abc5d280656347
https://occitanica.eu/files/original/5a65fc9283f7036208c8c30404661f94.jpg
8ccce91e417223a8178143c5628d0754
https://occitanica.eu/files/original/e63a63df74a486e64829ec96bd580ee4.jpg
ff3bd8bd1a1673eb5641782030e727e0
https://occitanica.eu/files/original/471b3ad134522fbca15f755334bfbd01.jpg
6bda9f9a2e6149f5ff18edbf341b8f47
https://occitanica.eu/files/original/9d696086318f010c9b8fa11a860557bf.jpg
63bc1293bac2bd1db717da0f285fcd7e
https://occitanica.eu/files/original/3d5b77b0ca5f88ebb6e1521abb3280c1.jpg
88e97fef731702ca7e404452ad8fefe6
https://occitanica.eu/files/original/b3aec4f18eb5ff809dc98713f4446b31.jpg
bdda07f5426293a0a3aedb821a88a455
https://occitanica.eu/files/original/e2778f0fc8cd8a13c1d7510c265a63a1.jpg
0f17e618bb7a63b9f2de01165b6d62a3
https://occitanica.eu/files/original/63ef0502d84f7776df95f13807289d0f.jpg
c1df8dd2e9f315606ccc08f9d8c3b409
https://occitanica.eu/files/original/c05614be75c4a00c60fffd1f21974ba4.jpg
721145edecc6b229e8f27f1089a081b1
https://occitanica.eu/files/original/aeafd29f95bbceb8a2364e0562d1aaef.jpg
6e0e7f4c1a04db8206847252371caca8
https://occitanica.eu/files/original/8d70228d799b0bd3cb6b7b12ac945e6d.jpg
f7a230f1f8e35b1c8d00fd48b8f932f3
https://occitanica.eu/files/original/e2c8a48ca1c9ee76c0559a4d7a594c5a.jpg
0df5e8ae32f72ebe0b99cca543c54763
https://occitanica.eu/files/original/52ee00e8ad5b5dcedb7d93e24e3f4fae.jpg
0dc4c9c2b99e47db6c12b456f02c3684
https://occitanica.eu/files/original/e3f8ca6e06790dc29bf4ea46d6c61c20.jpg
d2a402ec9f928e695c95cf2a7df00b8f
https://occitanica.eu/files/original/127eb392075169493521f147ff6941a9.jpg
6e7a59cc9fcf8df34ddc96dd13585382
https://occitanica.eu/files/original/085c321672daa0df19b7b32978163a7e.jpg
3b80e17d25ff777a506040a497340d94
https://occitanica.eu/files/original/1362b3081c4cf5c016023094325e046c.jpg
1c93205c8a440150b77df3fbd120eefe
https://occitanica.eu/files/original/7d3e0e7f35478e7b1723818fe2e8c266.jpg
c3b13e91680a669391e165516d3e5597
https://occitanica.eu/files/original/6a85af8482fa6df1feda8a955d95687d.jpg
ba21a366143f895501cd82a4aa8353d5
https://occitanica.eu/files/original/f3665bea02ebb4bee0c6d1d71ab55a2c.jpg
a7f02dca61c09a5b94911d131f0e3e1f
https://occitanica.eu/files/original/5f5d0ef218b7519f9edbbf75c18eab57.jpg
d6624ec5a2c67a83107ffeda22c98521
https://occitanica.eu/files/original/481f42071edacd7f5b90e2753d8bd854.jpg
85bbeb554372d2d3d28158243fea84db
https://occitanica.eu/files/original/a07247fb0602251c85c7838259843827.jpg
aec5a2a93c0ed13ce2249e6d8a2fb55d
https://occitanica.eu/files/original/da28f1b79f5ab54e1a6fdaf17ef12667.jpg
08d7398776138769db9798c95733c249
https://occitanica.eu/files/original/9cf3c3ab41c9267477cc8819302ba342.jpg
15316b7a563ebf73ee2453d5e85dbd6c
https://occitanica.eu/files/original/c3bf15ee1cfcdfd9accd387afe77bd51.jpg
02295116906da3b7b89a8668a47bdae9
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
IEO Midi-Pyrénées
Description
An account of the resource
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Midi-Pyrénées
Variante Idiomatique
Languedocien
Gascon
Graphie
Graphie classique / Grafia classica
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4323" target="_self">Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus</a>
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4326
2014-01-n020_Lo-Diari
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
17..
18..
20..
Language
A language of the resource
oci
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 PDF (28 p.)
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/f062be16e3103ab939167f39d0b831b1.jpg
Description
An account of the resource
Numéro 20 de l'hiver 2013-2014
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Institut d'estudis occitans (Miègjorn-Pirinèus)
Louarn, Tangi
Taiac, Miquèl
Taupiac, Jacme (1939-....)
Source
A related resource from which the described resource is derived
Institut d'estudis occitans (Miègjorn-Pirinèus), 2014-01-n020_Lo-Diari
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2014
Rights
Information about rights held in and over the resource
© Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Title
A name given to the resource
Lo diari de l'IEO MP. - 2014, N°020 (Ivèrn)
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus. - 2014, N°020 (Ivèrn)
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2014-05-09
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Albi (Tarn)
Subject
The topic of the resource
Politique linguistique
Occitan (langue) -- Aveyron
Almanachs occitans
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
Lo Diari IEO MP
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents